Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
94057 Els d'Arenys són batejats sota l'escala https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-darenys-son-batejats-sota-lescala <p><span><span><span>AMADES i GELATS, Joan (1937): <a href='https://pccd.dites.cat/obra/Amades_i_Gelats%2C_Joan_%281937%29%3A_%27Refranys_personals%27%2C_dins_Butllet%C3%AD_del_Centre_Excursionista_de_Catalunya_%28BCEC%29%2C_n%C3%BAms_504_a_511_%28maig_a_desembre_del_1937%29'><span><span>Refranys personals; dins Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya (BCEC), núms 504 a 511 (maig a desembre del 1937)</span></span></a><span><span><span><span><span> «Refranys geogràfics», p. 120. Centre Excursionista de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>CAROL, Roser (1978): <a href='https://pccd.dites.cat/obra/Carol%2C_Roser_%281978-2021%29%3A_Frases_fetes_dels_Pa%C3%AFsos_Catalans_%28comentats%29'><em>Frases fetes dels Països Catalans (comentats)</em></a> «Catalunya. Maresme. Arenys de Mar». Manuscrit.</p> <p><span><span><span>GIMENO, Isabel (1989): <a href='https://pccd.dites.cat/obra/Gimeno%2C_Isabel_%281989%29%3A_El_llibre_dels_refranys_catalans'><span><span>El llibre dels refranys catalans</span></span></a><span><span><span><span><span> «Refranys geogràfics», p. 202. Editorial de Vecchi.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> XX <p>Dita, parèmia o proverbi recollida en el blog de paremiologia catalana comparada, on se citen diversos autors que en fan referència. Sembla que prové d'haver col·locat la pica de batejar sota l'escala que pujava al cor i que es considerava un lloc poc adient amb l'aire senyorívol i presumit atribuït als arenyencs. (Amades, 1937)</p> 08006-393 Arenys de Mar 08006 Arenys de Mar Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Altres 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 61 4.3 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
91179 Pi de la Pallota https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-la-pallota <p><span><span><span><span>Exemplar de pi pinyer (Pinus pinea) centenari situat al final del camí de la Pallota.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta d'un espècimen majestuós, amb un gran perímetre de tronc i una gran alçada.</span></span></span></span></p> 08153-103 La Pallota 08153 Òrrius Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2022-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González 2151 5.2 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
51667 Xemeneia de l'antiga Fàbrica Ert https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-de-lantiga-fabrica-ert <p>CATALUNYA. GENERALITAT. DEPARTAMENT DE CULTURA. IPA: Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Montgat (Maresme). 2007.</p> XX <p>Xemeneia de planta circular troncopiramidal que es troba situada sobre una base quadrangular. Aquesta base es troba decorada amb una motllura i s'obre amb una porta d'arc de mig punt, actualment tapiada. La xemeneia té un coronament en collarí. El parament és de totxo vist aplantillat.</p> 08126-18 A l'Est de l'estació ferroviària de Montgat <p>La xemeneia formava part del conjunt industrial de la fàbrica Ert, dedicada al sector químic. La fàbrica es trobava situada davant de mar i va ser enderrocada l'any 1989, fet que va suposar la recuperació d'una part del litoral montgatí. La xemeneia es va conservar com a testimoni del passat industrial de la zona.</p> 41.4629400,2.2734200 439323 4590405 08126 Montgat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51667-foto-08126-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51667-foto-08126-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51667-foto-08126-18-3.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Simbòlic 2020-09-25 00:00:00 Marta Lloret Blackburn 119|98 47 1.3 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
51655 Estació de Renfe https://patrimonicultural.diba.cat/element/estacio-de-renfe <p>CATALUNYA. GENERALITAT. DEPARTAMENT DE CULTURA. IPA: Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Montgat (Maresme). 2007.</p> XX <p>Edifici de planta rectangular que es troba format per un cos central de planta baixa, pis i golfes, dos cossos laterals de planta baixa i pis, i un cos de planta baixa. El cos central té la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal, mentre que els laterals la tenen plana. Les façanes principal i posterior estan compostes simètricament segons set eixos amb les finestres d'arc escarser, emmarcades i ressaltades per diferent color. Les finestres de les golfes són de menors dimensions i d'arc pla. Les dues façanes estan coronades amb un frontó de línies neoclàssiques. El tractament exterior dels murs és l'obra vista, que contrasta amb el color cru de les obertures, els angles cantoners, les cornises i el coronament.</p> 08126-6 Carrer Marina, s/n <p>La construcció de la primera línia ferroviària de la península ibèrica data de mitjans del segle XIX. El principal artífex de l'obra fou l'indià mataroní Miquel Biada i Bunyol, que havent vist les comoditats del ferrocarril a la colònia de Cuba volgué introduir-lo per desplaçar-se a Barcelona. Però va haver d'anar a Londres per obtenir suport per al projecte. Juntament amb els seus amics Josep Maria Roca Cabanes i Jaume Badia Pardines van fundar la Companyia dels Camins de Ferro de Barcelona a Mataró. L'any 1847 van començar les obres, sota la supervisió tècnica de l'enginyer anglès Joseph Locke, també inversor de l'empresa. El traçat transcorria paral·lel al Camí Ral, excepte en arribar a Mataró, on seguia la línia de costa. El turó de Montgat va suposar un obstacle en tal recorregut, pel que es va decidir fer-hi un túnel que, com la línia, era el primer de l'estat. Aquest imprevist, però, va fer augmentar notablement les despeses de la línia. Va ser excavat amb pic i pala, i la pedra que s'extreia era estesa sota el carril del tren. Un cop acabat el túnel, popularment conegut com 'La Foradada', la pedra pel carril es seguí extraient del turó de Montgat, aquest cop de la part superior. Finalment, el dia 28 d'octubre de 1848 va ser inaugurada la línia ferroviària entre Barcelona i Mataró. No serà fins al segle XX que es va construir l'estació de Montgat, i posteriorment la de Montgat Nord al barri de Monsolís.</p> 41.4629700,2.2721200 439214 4590409 08126 Montgat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51655-foto-08126-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51655-foto-08126-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51655-foto-08126-6-3.jpg Inexistent Eclecticisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Social 2020-09-25 00:00:00 Marta Lloret Blackburn L'estil de l'edifici es correspon amb el de nombroses estacions ferroviàries construïdes en la mateixa època. 102|98 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
51682 Monument a la Mediterrània https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-mediterrania <p>http://www.montgat.cat</p> XXI <p>Escultura exempta de bronze que es troba situada sobre un pilar de quatre cubs. Aquests es troben rotats sobre un mateix eix, i incorporen una placa de bronze esculpida amb relleus de figures al·legòriques de la mediterrània. L'escultura superior és una altra representació al·legòrica de la mar, i està constituïda per un tors femení sota el qual s'empara la cara d'una altra figura. El tors es troba estirat cap enrere amb un braç alçat, del que en surten cintes serpentejants, que emulen el moviment de la mar. En aquestes cintes hi ha inscripcions en idiomes d'àmbit mediterrà, entre les que es pot llegir 'EIPHNH', el nom de la pau en grec.</p> 08126-33 A la Plaça Mallorquines <p>La inauguració de l'escultura es va fer el 23 d'abril del 2003, en plena Festa Major del barri de les Mallorquines. Aquest va ser el darrer pas de la reforma de la zona, després de l'enderroc de dues illes de cases i la construcció de la plaça. L'obra es va concebre com un homenatge a l'artista Àlvar Sunyol, nascut l'any 1935 en aquest barri.</p> 41.4631900,2.2720200 439206 4590433 2003 08126 Montgat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51682-foto-08126-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51682-foto-08126-33-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Ornamental 2020-09-25 00:00:00 Marta Lloret Blackburn Àlvar Suñol 98 51 2.1 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
51716 Llegenda de la pluja per Sant Jordi https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-pluja-per-sant-jordi XX <p>Diu la llegenda que a Montgat sempre hi plou el dia de Sant Jordi, coincidint amb la Festa Major del barri de les Mallorquines.</p> 08126-67 Montgat <p>La llegenda s'ha recollit com a informació oral, facilitada per Abelard Chimisanas.</p> 41.4632800,2.2719000 439196 4590443 08126 Montgat Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Altres 2020-09-25 00:00:00 Marta Lloret Blackburn 61 4.3 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
51689 Festa Major de Sant Jordi https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-jordi <p>http://www.vilaweb.cat</p> XIX <p>La Festa Major de Sant Jordi es celebra al barri de les Mallorquines el cap de setmana més proper a la diada del 23 d'abril. Comença amb un pregó el divendres, que va precedit per un tast de faves. Més tard hi ha el castell de focs d'artifici i el ball. El dissabte al matí es fa una caminada popular per diversos indrets d'interès del municipi. Al migdia s'organitza un àpat popular, després del qual comença el correfoc i els balls i concerts. El diumenge al matí es celebra un campionat de petanca a la platja i la trobada de gegants, que aplega diverses colles convidades. Al migdia hi ha la tradicional arrossada popular. La diada de Sant Jordi es fa un ofici solemne cantat i una ballada de sardanes. Aquestes activitats es combinen amb d'altres com tallers i jocs infantils i la festa de la gent gran.</p> 08126-40 Barri de les Mallorquines <p>La Festa Major de les Mallorquines es troba documentada des del 1883, tot i que podria remuntar-se uns anys abans que aquesta data. Segons un document del registre municipal de Tiana localitzat per Abelard Chimisanas, l'any 1909 la junta de la comissió de festes de les Mallorquines va demanar permís per celebrar una festa major a la part baixa de la riera. Des d'aleshores ha estat una festa molt celebrada entre els montgatins i montgatines, quedant tansols interrompuda durant el període de la Guerra Civil.</p> 41.4632900,2.2719200 439198 4590445 08126 Montgat Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic 2020-09-25 00:00:00 Marta Lloret Blackburn 2116 4.1 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
51675 Jaciment enfront del turó de Montgat https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-enfront-del-turo-de-montgat <p>CATALUNYA. GENERALITAT. DEPARTAMENT DE CULTURA. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Montgat (Maresme), 2007.</p> -I/III Parcialment espoliat. <p>Jaciment subaquàtic que va ser localitzat en el fons marí davant del turó de Montgat. La troballa consisteix en una àmfora de tipus Pasqual 1.</p> 08126-26 Davant del Turó de Montgat <p>Els pescadors de Badalona van fer la troballa de l'àmfora i en van informar a Ll. Galera, que va donar-ne la notícia.</p> 41.4642400,2.2794500 439828 4590545 08126 Montgat Sense accés Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51675-foto-08126-26-1.jpg Inexistent Romà Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Sense ús 2020-09-25 00:00:00 Marta Lloret Blackburn Les coordenades UTM no es corresponen amb exactitud a les del jaciment. 83 1754 1.4 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
51676 Jaciment de les Lloses https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-les-lloses <p>CATALUNYA. GENERALITAT. DEPARTAMENT DE CULTURA. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Montgat (Maresme), 2007.</p> -III/V Espoliat <p>Jaciment subaquàtic que va ser localitzat al fons marí, a la zona de les Lloses. S'hi va trobar ceràmica romana sense classificar.</p> 08126-27 Les Lloses <p>El jaciment va ser descobert per Enrique Alvarez Gasulla. Aquest jaciment era determinat com a 'Fondejador', tot i que no se'n tenen més dades. Serra Ràfols hi indicava l'existència de material arqueològic.</p> 41.4642600,2.2801000 439882 4590546 08126 Montgat Sense accés Dolent Inexistent Romà Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Sense ús 2020-09-25 00:00:00 Marta Lloret Blackburn Les coordenades UTM no es corresponen amb exactitud a les del jaciment. 83 1754 1.4 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
51671 Jaciment de can Cutxet https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-cutxet <p>CATALUNYA. GENERALITAT. DEPARTAMENT DE CULTURA. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Montgat (Maresme), 2007.</p> -III/V La vil·la quedà parcialment destruïda durant la construcció de l'autopista. <p>Durant l'obertura de l'autopista A-19 es va localitzar un lloc d'habitació amb estructures conservades d'una vil·la romana. Es va trobar part d'un hipocaust i restes de ceràmica d'època indeterminada.</p> 08126-22 Carrer de Sant Jordi, 71 <p>El jaciment va ser descobert per X. Galzeran i F. Almeida l'any 1967, en una cata de prospecció per l'obertura de l'autopista A-19.</p> 41.4644000,2.2694400 438992 4590570 08126 Montgat Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51671-foto-08126-22-1.jpg Inexistent Romà Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2020-09-25 00:00:00 Marta Lloret Blackburn 83 1754 1.4 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
51742 Mina del Requet https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-del-requet XX <p>La mina d'aigua del Requet es troba situada a tocar del terme de Badalona, en una zona d'horta. Es troba canalitzada fins arribar a la bassa, on l'aigua brolla de forma constant.</p> 08126-93 Als camps de sobre el Centre Cívic 41.4645600,2.2677500 438851 4590588 08126 Montgat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51742-foto-08126-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51742-foto-08126-93-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Privada Productiu 2020-09-25 00:00:00 Marta Lloret Blackburn 98 49 1.5 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
51706 Nius de metralladores i plataforma per reflector https://patrimonicultural.diba.cat/element/nius-de-metralladores-i-plataforma-per-reflector <p><span><span><span><span><span><span>Cortada i Colomer, Lluís (1998) Estructures territorials, urbanisme i arquitectura poliorcètics a la Catalunya preindustrial. Segles XVIII-XIX. Volum 2. Institut d'Estudis Catalans, Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Clara, Josep (2012) Els búnquers de la Costa Catalana, Patrimoni militar en temps de guerra ( 1936 – 1939). Editorial Dalmau.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>GRIEGC, Les armes antiaèries de l’exèrcit popular de la República. <a href='http://www.griegc.com/ca/2019/10/15/les-armes-antiaeries-de-la-republica/'>http://www.griegc.com/ca/2019/10/15/les-armes-antiaeries-de-la-republica/</a></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>GRIEGC, El servei d’il·luminació: el seu funcionamentr i situació a la costa catalana. <a href='http://www.griegc.com/ca/2020/01/15/el-servei-de-iluminacio/'>http://www.griegc.com/ca/2020/01/15/el-servei-de-iluminacio/</a></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Monte Garay, Carlos (2006)<em> Recopilación de Apuntes históricos, vicisitudes y efemérides de las artillerías en Cataluña</em>. Colección Adalid (Revista Ejército). Ministerio de Defensa. 2006.</span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> XX L'interior es troba pràcticament cobert de terra. Dos dels cilindres superiors estan trencats. <p><span><span><span><span><span><span>Es tracta de dues posicions antiaèries o nius de metralladores que es troben molt propers a la costa i la plataforma de suport per a un projector d’il·luminació. En aquestes posicions de costa es posava artilleria lleugera contra vaixells i aviació.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Són dues casamates construïdes en el penya-segat de forma que aprofiten el desnivell del terreny per estar semisoterrades. Eren proteccions individuals per a ubicar metralladores, i sembla que eren per a peces antiaèries de la DECA (Defensa Espanyola contra Aeronaves) de l’exèrcit republicà. També hi ha una plataforma que estava destinada a ubicar un projector d’il·luminació.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Cada una de les dues plataformes per metralladores està formada per una casamata circular amb les parets exteriors inclinades, a la part més elevada hi havia una tronera rectangular horitzontal oberta a la cara que dona al mar, i coberta amb una plataforma circular de formigó. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A l’interior hi havia una plataforma on es posava l’arma automàtica tipus metralladora i donava cabuda a un soldat, permetent el gir de 360º de l’arma. L’accés a l’interior es feia per la part de darrera, per una porta petita d’arc. A la coberta plana superior es podia disposar alguna metralladora de forma esporàdica o el soldat fent guàrdia. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Actualment no conserven la coberta, però si uns cilindres verticals de formigó sobre els que segurament descansaria la coberta de formigó protectora, deixant l’espai de la tronera obert. El murs de la casamata fan uns 80cm de gruix i a la part central es veu el cèrcol obert per on es trauria la part superior de la metralladora, amb el canó sortint per la tronera.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En una de les plataformes, la que es troba més a l’est, hi ha la data 1937 inscrita en el formigó, que es va fer quan aquest era tendre i ens recorda la data de la construcció. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Tot el conjunt està fet amb formigó armat, que el blindava contra qualsevol atac de l’aviació o per mar, per tant podien aguantar impactes de morters, granades o bombes, oferint al que s’hi estava la màxima protecció. </span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span><span><span>Hi ha una tercera plataforma que es troba a l’extrem oest, a tocar de la platja de les Moreres. És una plataforma petita que servia per disposar un focus d’il·luminació que tenia la finalitat de facilitar l‘acció de la defensa de la costa, concretament per a la utilització de l’artilleria que estava ubicada als nius de la costa i a les bateries, fonamentalment per a la defensa antiaèria. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>El projector de Montgat era fix i es va instal·lar el 1938. Només resta la plataforma de formigó on hi havia instal·lada la lluminària.</span></span></span></span></span></span></p> 08126-57 A la platja, davant del Turó de Montgat <p>Els nius de metralladores són construccions bèl·liques on s'hi instal·laven metralladores pesades. Es situaven a primera línia de combat per a defensar els punts d'artilleria dels atacs enemics. Els nius de la platja de Montgat es van construir durant la Guerra Civil, flanquejant el punt estratègic de l'artilleria pesada. Aquesta es localitzava a prop de les Bateries.</p> 41.4648700,2.2790000 439791 4590615 1937 08126 Montgat Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51706-foto-08126-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51706-foto-08126-57-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51706-niu-de-metralladores.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51706-plataforma-focus.png Legal Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Pública Sense ús BCIL 2023-07-26 00:00:00 Marta Lloret Blackburn 98 46 1.2 1761 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
51746 Fresc de can Casanoves https://patrimonicultural.diba.cat/element/fresc-de-can-casanoves XX Presenta petites esquerdes i humitats en la part inferior. <p>El fresc 'L'amor, la vida i la mort'es troba situat davant l'entrada principal de Can Casanoves, ocupant la totalitat del mur de l'escala que ascendeix al primer pis. És una pintura de notables dimensions de temàtica existencial, posant de relleu els conceptes d'amor, vida i mort. Cadascun d'aquests conceptes es desenvolupa en una part diferenciada de la composició, el primer representat en un extrem superior per un grup de quatre jornalers, sota els quals una mare amamanta el seu nadó en companyia del pare. A la part central del fresc dues persones menjant pa, que en segon pla tenen un poblat. A l'altre extrem hi ha dos jornalers rendits amb el cap cot. L'escena es troba superposada sobre un paisatge d'un camp de blat. Es tracta d'una pintura en què hi ha un clar predomini dels colors terrosos que, juntament amb la falta de moviment, li aporten solemnitat. Les figures humanes es caracteritzen per trobar-se representades de forma geometritzada, amb les cares definides amb un joc d'ombres que recorda les màscares.</p> 08126-97 Carrer Pare Claret, 99 <p>L'any 1955 l'artista Àlvar Sunyol va rebre l'encàrrec del senyor Carmel Casanovas de pintar un fresc a la seva residència. En aquell moment, l'artista montgatí tenia 20 anys, moment en el qual ja desenvolupava un llenguatge pictòric propi que ha perpetuat fins als nostres dies i que l'ha convertit en un artista de renom a nivell internacional.</p> 41.4651600,2.2680200 438874 4590655 1955 08126 Montgat Fàcil Regular Inexistent Patrimoni moble Objecte Pública Ornamental 2020-09-25 00:00:00 Marta Lloret Blackburn Àlvar Sunyol En el moment de fer l'inventari, la casa de Can Casanoves s'estava pintant, pel que el fresc es trobava tapat. Les fotografies, reproduïdes en blanc i negre, han estat facilitada per l'artista. 52 2.2 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
51712 Monument a l'Onze de Setembre https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-lonze-de-setembre <p>http://:www.vilaweb.cat</p> XX <p>Escultura formada per un bloc rectangular de formigó amb quatre bigues verticals a la part superior. Les bigues són embrocades, fetes de metall rovellat i situades de forma equidistant. En una de les cares del cub hi ha l'any 1714 i una placa del mateix material on hi consta :' En commemoració al setge i els drets perduts d'un poble/ En homenatge a les dones i homes compromesos amb Catalunya/ Montgat 11 de setembre de 2001'.</p> 08126-63 Al Sud Oest del Turó de Montgat <p>L'obra va ser encarregada per l'Ajuntament de Montgat a la societat lleidatana Forcat.</p> 41.4652300,2.2778600 439696 4590656 2001 08126 Montgat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51712-foto-08126-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51712-foto-08126-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51712-foto-08126-63-3.jpg Inexistent Abstracció|Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Ornamental 2020-09-25 00:00:00 Marta Lloret Blackburn 111|98 51 2.1 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
51737 Guixera de can Boada https://patrimonicultural.diba.cat/element/guixera-de-can-boada <p>CATALUNYA. GENERALITAT. DEPARTAMENT DE CULTURA. MNACTEC. Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. 2002. <span><span><span><a href='http://www.chimisanas.cat'>www.chimisanas.cat</a></span></span></span></p> XVIII Es troba en estat ruïnós. <p>Les ruïnes del que havia estat la guixera de Can Boada encara són visibles des de la riera de Sant Jordi. Es mantenen estructures de maçoneria i les boques dels forns, que queden tapades per una nau industrial.</p> 08126-88 Barri de Mallorquines <p>Durant la segona meitat del segle XVIII Francesc Francí va destinar uns terrenys que li havien cedit a l'extracció de la calç. Pocs anys més tard, Francisco de Zamora va citar aquest tipus d'activitat extractiva i productiva al barri de Montgat. Un segle més tard a la zona ja hi consta l'existència d'almenys tres forns i tres fàbriques, amb les respectives coves d'extracció: ' Cova de la Riera', Cova de Sans', 'Pedrera dels Frares' i 'Les Costes'. Les úniques indústries del calç que van sobreviure l'entrada al segle XX, tot i que pràcticament inactives, van ser les de Can Jordana -finalment enderrocada per la construcció de l'autopista-, i les de Can Boada i Can Baratau.</p> 41.4654600,2.2690500 438960 4590687 08126 Montgat Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51737-foto-08126-88-2.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2021-02-05 00:00:00 Marta Lloret Blackburn 94 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
51674 Jaciment paleontològic del turó de Montgat https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-del-turo-de-montgat <p>CATALUNYA. GENERALITAT. DEPARTAMENT DE CULTURA. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Montgat (Maresme), 2007. FOLCH, R., dir., Història natural dels Països Catalans: Registre fòssil. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2001. SOLÉ, L., DEPAPE, G., (1934). Constitución geológica del cerro de Montgat (Barcelona). Barcelona: Verdaguer.</p> 28 a 24 Ma La transformació progressiva del turó ha provocat la destrucció del jaciment. <p>Al Turó de Montgat també s'ha localitzat un jaciment de tipus lacustre. S'hi han trobat les següents plantes fòssils: Sequoia langsdorfii, Cinnamomum polymorphum, Fagus silvatica i Salix angusta. Les restes de macromamífers (Archaeomys sp.) permeten afirmar una edat dels dipòsits més antiga, concretament Oligocè superior (MP28-MP29), és a dir, el jaciment de Montgat és Catià, aproximadament de 28 a 24 Ma.</p> 08126-25 Turó de Montgat <p>Les espècies Sequoia langsdorfii, Fagus silvatica i Cinnamomum polymorphum van propagar-se durant el terciari de forma molt estesa. A Montgat s'han trobat a la mateixa latitud que a Barcelona, pel que s'ha pogut datar del neogen. No obstant, no ha estat possible determinar amb exactitud si pertanyen al miocè o pliocè.</p> 41.4657700,2.2785800 439756 4590715 08126 Montgat Difícil Dolent Inexistent Patrimoni natural Jaciment paleontològic Privada Sense ús 2020-09-25 00:00:00 Marta Lloret Blackburn Les coordenades UTM no es corresponen amb exactitud a les del jaciment. 1792 5.3 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
51717 Conglomerats, gresos, argiles i calcàries de Montgat https://patrimonicultural.diba.cat/element/conglomerats-gresos-argiles-i-calcaries-de-montgat <p>http://mediambient.gencat.cat/cat/el_medi/natura/sistema_informacio/inventari_interes_geologic/descriptiva/361_descrip.pdf</p> 33.9±0.1 <p>El geòtop de Montgat, present al turó de Montgat, el turó del Mar, el pla de la Concòrdia i el turó de les Bateries, es troba constituït per un dels dos únics afloraments geològics de l'Oligocè Superior de la Serralada costanera catalana. Els materials oligocens observats són molt rics en dipòsits carbonàtics continentals, alguns dels quals contenen flora fòssil que han permès conèixer les condicions geològiques d'aquesta zona durant l'Oligocè. També són remarcables, tot i que poc abundants, les restes fòssils de micromamífers que han permès la datació de l'aflorament. Cal afegir que la zona de Montgat està afectada per una complexa xarxa de fractures on hi afloren dipòsits oligocens, granitoides tardihercinians, pissarres del Cambroordoricià, calcàries i dolomies del Devonià i gresos, i argiles i calcàries del Triàsic.</p> 08126-68 Turó de Montgat, turó del Mar, pla de la Concòrdia i turó de les Bateries <p>El cas de Montgat és especialment important si tenim en compte que es tracta de l'únic testimoni geològic que registra les últimes etapes de la compressió Alpina de les serralades costaneres catalanes. Això permet ajustar la datació de la fi de la compressió Alpina i l'inici de l'obertura del mar Mediterrani en el nostre sector.</p> 41.4658200,2.2787500 439771 4590721 08126 Montgat Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2020-09-25 00:00:00 Marta Lloret Blackburn La informació s'ha obtingut de l'informe de la Direcció General del Medi Natural. Les coordenades UTM corresponen al turó de Montgat. 2153 5.1 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
51684 Monòlit commemoratiu del Centre Excursionista https://patrimonicultural.diba.cat/element/monolit-commemoratiu-del-centre-excursionista <p>http://ca.wikipedia.org/wiki/Centre_Excursionista_de_Catalunya</p> XX <p>Monòlit de forma rectangular que es troba situat sobre una base de pedra i formigó al cim del Turó de Montgat. A la part frontal té una placa metàl·lica on hi ha inscrit:' En recordança del centenari del Centre Excursionista de Catalunya. El Centre Excursionista de Badalona. Vila de Montgat. 25-11-1976'.</p> 08126-35 Turó de Montgat <p>El Centre Excursionista de Catalunya va ser fundat l'any 1876 per Pau Gibert, Josep Fiter, Eudald Canivell, Romà Amet, Marçal Ambrós i Ramon Ambrós. Després d'anar d'excursió a Montgat, van decidir crear una entitat que promogués excursions pel territori català, per tal de descobrir la seva diversitat. En un primer moment va rebre el nom d'Associació Catalanista d'Excursions Científiques, i no serà fins el 1890 que se li donà el nom actual. L'any 1976 es va commemorar l'efemèride amb la col·locació d'aquest monòlit, a l'indret on va néixer l'associació.</p> 41.4659000,2.2786600 439763 4590730 1976 08126 Montgat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51684-foto-08126-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51684-foto-08126-35-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Privada Simbòlic 2020-09-25 00:00:00 Marta Lloret Blackburn 98 51 2.1 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
51654 Túnel ferroviari del turó de Montgat https://patrimonicultural.diba.cat/element/tunel-ferroviari-del-turo-de-montgat <p>ANDREU, J.; ROCA, M. (1998). Camí de Ferro, 150 anys. Barcelona: Lunwerg. CATALUNYA. GENERALITAT. DEPARTAMENT DE CULTURA. IPA: Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Montgat (Maresme). 2007.</p> XIX <p>Túnel ferroviari que travessa el Turó de Montgat, connectant així la zona de les Mallorquines amb la del barri Antic. La boca orientada a gregal es troba flanquejada per una estructura de ceràmica i paredat comú amb dos pilars quadrangulars amb grans capitells. El mur està decorat amb imbricacions ceràmiques i rematat amb merlets. La boca de garbí va quedar malmesa durant la Guerra Civil i es va substituir per una de formigó.</p> 08126-5 Turó de Montgat <p>La construcció de la primera línia ferroviària de la península ibèrica data de mitjans del segle XIX. El principal artífex de l'obra fou l'indià mataroní Miquel Biada i Bunyol, que havent vist les comoditats del ferrocarril a la colònia de Cuba volgué introduir-lo per desplaçar-se a Barcelona. Però va haver d'anar a Londres per obtenir suport per al projecte. Juntament amb els seus amics Josep Maria Roca Cabanes i Jaume Badia Pardines van fundar la Companyia dels Camins de Ferro de Barcelona a Mataró. L'any 1847 van començar les obres, sota la supervisió tècnica de l'enginyer anglès Joseph Locke, també inversor de l'empresa. El traçat transcorria paral·lel al Camí Ral, excepte en arribar a Mataró, on seguia la línia de costa. El turó de Montgat va suposar un obstacle en tal recorregut, pel que es va decidir fer-hi un túnel que, com la línia, era el primer de l'estat. Aquest imprevist, però, va fer augmentar notablement les despeses de la línia. Va ser excavat amb pic i pala, i la pedra que s'extreia era estesa sota el carril del tren. Un cop acabat el túnel, popularment conegut com 'La Foradada', la pedra pel carril es seguí extraient del turó de Montgat, aquest cop de la part superior. Finalment, el dia 28 d'octubre de 1848 va ser inaugurada la línia ferroviària entre Barcelona i Mataró.</p> 41.4660700,2.2794600 439830 4590748 08126 Montgat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51654-foto-08126-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51654-foto-08126-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51654-foto-08126-5-3.jpg Legal Eclecticisme|Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Privada Social 2020-09-25 00:00:00 Marta Lloret Blackburn 102|98 49 1.5 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
51729 Galeria subterrània del refugi de les Coves https://patrimonicultural.diba.cat/element/galeria-subterrania-del-refugi-de-les-coves <p>CUYÀS, J.M. 'Las Cuevas de Montgat”. Butlletí del Centre Excursionista de Badalona. Novembre-desembre 1956. p. 2-3. <span><span><span><a href='http://www.chimisanas.cat'>www.chimisanas.cat</a></span></span></span></p> XX La galeria es troba parcialment tapada amb abocaments tòxics. <p>Galeria subterrània que té accés des d'un descampat situat darrera la Guixera d'en Boada. La boca està formada per un arc escarser ceràmic, que queda tancat per una porta reixada de fusta. La galeria es troba excavada sobre roca natural, amb alguns trams reforçats amb morter. Més modernament s'hi va afegir un tram amb sostre de volta de maó pla, així com un sistema de recollida de les aigües que es filtren a través de la roca. Aquesta és conduïda a una petita bassa. Després d'uns metres de recorregut, s'inicia el descens a través d'unes escales. El camí queda bruscament interromput per una acumulació de sediment argilós, producte d'un abocament químic efectuat per una industria que estava situada a l'altre vessant del turó. Abans que això succeís, la galeria acabava en un llac subterrani d'aigües cristal·lines.</p> 08126-80 Entre el Parc de les Bateries i la riera de Sant Jordi <p>La sector marítim comprès entre el turó de Montgat i el turó de Vallmajor era conegut al segle XVII i XVIII com a 'camp de les coves' o bé 'Cova Guilleuma'. La formació calcària d'aquests turons va facilita la formació de coves naturals, que més endavant van ser ampliades per a l'extracció de pedra. A principi del segle XIX un grup de treballadors d'una guixera va descobrir l'entrada d'una cova, que constava d'una important extensió de galeries subterrànies. La troballa es va descriure en la premsa de l'època com una cavitat amb parets de pedra blanca brillant on s'hi formaven estalactites i estalacmites de colors variats, comparable a les coves de Sant Miquel del Fai. L'expectació que va generar la cova va provocar que les autoritats la clausuressin davant del perill de pèrdua dels curiosos que s'hi apropaven. A finals del segle XIX hi ha constància de l'existència de tres coves: la Cova de l'Embut, situada prop de Can Jordana i desapareguda sota la runa de la construcció de l'autopista; la Cova de la Pedra, que es trobava en terrenys de la Guixera de Can Boada i se'n desconeix l'accés; i la Cova de l'Aigua, amb entrada per l'embut de Can Baratau, que avui es troba tapat de runa. Des d'aquesta última cova, s'accedia a un llac subterrani d'aigües cristal·lines. Aquest també tenia accés per la galeria subterrània del refugi de les coves, que va ser creada artificialment durant la guerra civil. L'abocament de residus d'una indústria química propera va suposar la pèrdua del llac. És probable totes aquestes coves comuniquessin entre sí. A mitjans del segle XX el Grup d'Espeleologia del Centre Excursionista de Badalona va explorar les tres cavitats.</p> 41.4660900,2.2695300 439001 4590757 08126 Montgat Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51729-foto-08126-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51729-foto-08126-80-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Privada Sense ús 2021-02-05 00:00:00 Marta Lloret Blackburn 98 49 1.5 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
51650 Torre de ca l'Alsina https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-ca-lalsina <p>BONET, L. (1983). Les masies del Maresme. Barcelona: Editorial Montblanc. CATALUNYA. GENERALITAT. DEPARTAMENT DE CULTURA. IPA: Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Montgat (Maresme). 2007. ROIG, J. (2006). Les fortificacions medievals del Maresme. Argentona: La Impremta d'Argentona. <span><span><span><a href='http://www.chimisanas.cat'>www.chimisanas.cat</a></span></span></span></p> XVI L'estructura interior es troba esfondrada, si bé exteriorment es troba en bon estat estructural. <p>Torre de guaita aïllada que originalment es trobava adossada per la façana de ponent a la masia desapareguda de Ca n'Alsina. És de planta absidial i consta de tres nivells d'alçat, oberts al primer i segon pis amb una finestra de pedra carejada. S'hi accedia per la façana de tramuntana, per una portella situada a nivell del primer pis. Tant a sobre d'aquesta com de les finestres de ponent hi ha les restes d'un matacà de pedra. Més endavant, s'hi afegí una porta d'arc ceràmic a la façana de sol ixent. Els angles cantoners es troben acabats amb carreus escairats de mitjanes dimensions. L'acabat exterior és de pedra vista, excepte un tram del primer pis, que conserva l'arrebossat.</p> 08126-1 C. del Mar, 5 <p>La costa catalana va ser l'objectiu de nombrosos atacs durant l'època medieval, efectuats generalment per pirates d'origen sarraí, italià o francès. Al segle XVI es començà a estructurar una xarxa defensiva de la costa, pel que va ser habitual la construcció de torres de vigilància associades al mas o bé aïllades. La seva situació alçada permetia la comunicació entre elles a través de senyals, pel que resultava un sistema molt eficaç per defensar-se de possibles atacs foranis. L'emplaçament de Can Alsina a peu de platja fa pensar en que aquest sistema defensiu podia estar relacionat amb la força del cim del turó. Cal afegir que des de Ca n'Alsina s'havia abastat d'aigua el castell, així com s'havien fet càrrec de la seva capella. La torre és el darrer vestigi de Ca n'Alsina, una masia probablement bastida al segle XV que fou enderrocada durant l'últim terç del segle XX per obrir el passeig marítim. Pels volts del segle XV la masia era coneguda com a Mas Matheu, quan n'era propietari Antoni Matheu. Al segle XVI la família Matheu entroncà amb els Alsina de Vilassar, tot i que no serà fins al segle XVII que l'heretarà Jacint Alsina, després de la mort sense descendència de Joan Matheu. En un primer moment, hi van fer de masovers els Sunyol, tot i que més tard s'hi instal·là tota la família, els Matheu-Alsina. La propietat del mas s'estenia per bona part de l'actual barri de Sant Joan, fins al punt que l'església es va edificar en terrenys cedits per Pau Matheu-Alsina Sanpere. L'any 1847 van vendre la masia i una part de les terres per la construcció del carril ferroviari. A pocs metres d'aquesta s'hi van construir una nova casa, que fou enderrocada durant l'ampliació de la carretera N-II. Finalment, l'any 1987 es va acabar d'enderrocar el que quedava de l'antiga masia.</p> 41.4662200,2.2805500 439921 4590764 08126 Montgat Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51650-foto-08126-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51650-foto-08126-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51650-foto-08126-1-3.jpg Legal Modern|Popular Patrimoni immoble Edifici Pública Sense ús BCIN National Monument Record Defensa 2021-02-05 00:00:00 Marta Lloret Blackburn A prop de la torre hi ha un plafó informatiu sobre la seva història i la del castell i església del Turó de Montgat, actualment desapareguts. 94|119 45 1.1 1771 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
51692 Refrany dels calciners de Montgat https://patrimonicultural.diba.cat/element/refrany-dels-calciners-de-montgat <p>AMADES, J. Costumari Català: El curs de l'any. Barcelona: Salvat, 1984.</p> <p>Montgat és un poble on tradicionalment s'hi produïa calç, que es venia per diverses poblacions del litoral. D'aquí ve el refrany: 'A Montgat són calciners; venen la calç a fornades.'</p> 08126-43 Montgat <p>La indústria de la calç era una de les principals activitats econòmiques del poble de Montgat. La pedra calcària necessària per fer-la s'extreia de les guixeres, que es trobaven especialment concentrades al sector de les Mallorquines. Un cop extreta la pedra, es sotmetia a cocció en forns situats a peu de guixera. La calç obtinguda s'apilava a la platja, on els pobles veïns l'anaven a buscar amb barques.</p> 41.4662599,2.2773995 439658 4590770 08126 Montgat Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Social 2020-09-25 00:00:00 Marta Lloret Blackburn 61 4.3 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
51669 Jaciment del túnel de Montgat https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-tunel-de-montgat <p>CATALUNYA. GENERALITAT. DEPARTAMENT DE CULTURA. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Montgat (Maresme), 2007. OLESTI, O., El territori del Maresme en època republicana (s. III-I a.C): Estudi d'Arqueomorfologia i Història. Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana, 1995.</p> -III/V El jaciment ja no existeix. La zona ha estat urbanitzada i reformada. <p>Al costat esquerra del túnel del turó de Montgat es localitzà un jaciment consistent en un lloc d'habitació amb estructures conservades d'una vil·la romana. S'hi va trobar paviment d'opus signinum i ceràmica diversa, però no es va recollir material.</p> 08126-20 Al costat del Túnel de Montgat <p>Hi ha diverses hipòtesis sobre l'origen del jaciment del Túnel de Montgat. D'una banda, es creu que les restes es podrien correspondre amb les de la desapareguda masia de Ca n'Alsina. Tanmateix, l'emplaçament no es correspon amb exactitud amb les d'aquesta. D'altra banda, podria tractar-se d'un assentament romà relacionat amb el del Turó de Montgat, on s'ha demostrat a través de les diferens prospeccions arqueològiques que hi hagué un assentament romà entre els segles IV i I a.C.</p> 41.4663100,2.2796600 439847 4590774 08126 Montgat Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51669-foto-08126-20-1.jpg Inexistent Romà Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2020-09-25 00:00:00 Marta Lloret Blackburn 83 1754 1.4 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
51673 Jaciment del turó de Montgat https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-turo-de-montgat <p>CATALUNYA. GENERALITAT. DEPARTAMENT DE CULTURA. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Montgat (Maresme), 2007. DE LA PINTA, J., TOLOSA, L. 'Contribución al conocimiento del poblado Ibérico del turó de Montgat (Barcelona)'. Puig Castellar [Santa Coloma de Gramanet]. Tercera Època (1978) núm. 1. OLESTI, O., El territori del Maresme en època republicana (s. III-I a.C): Estudi d'Arqueomorfologia i Història. Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana, 1995. <span><span><span><a href='http://www.chimisanas.cat'>www.chimisanas.cat</a></span></span></span></p> -XII/-I La transformació progressiva del turó ha provocat la destrucció del jaciment. <p>El Turó de Montgat és una zona de gran riquesa arqueològica, on s'hi ha localitzat un lloc d'habitació amb estructures conservades de poblat i un lloc d'enterrament per incineració. En una primera excavació s'hi va trobar ceràmica ibèrica i romana, les restes d'un mur i tres sitges amb enterraments. Entre la ceràmica que s'ha conservat hi ha fragments d'àmfora, campaniana A, ceràmica gris; també hi havia una agulla d'os, restes de fauna i cendres. En una prospecció posterior s'hi va trobar nou material, entre el que destaca una àmfora púnica, sigil·lata clara, fusaioles i pondus, i una agulla de coure. Més tard es va recuperar en una nova sitja una moneda de Cese i dues fíbules. En excavacions posteriors s'ha localitzat ceràmica ibèrica i romana de les mateixes característiques.</p> 08126-24 Sobre el Túnel de Montgat <p>La primera excavació del Turó de Montgat va ser organitzada per l'Agrupació Excursionista de Badalona el 1933 i 1936. La segona es va fer el 1940 sota la direcció de l'historiador i arqueòleg badaloní J.M Cuyàs. Les sitges que es van localitzar van ser saquejades, i del fragment de mur no n'ha quedat constància. Als anys 70 el Grup de Puig Castellar de Santa Coloma de Gramanet va fer una tercera excavació al nord oest del turó. Igualment, Jorge de la Pinta i Laude Tolosa van fer un estudi estratigràfic, que no va permetre definir una seqüència cronològica a causa de la dispersió del material. L'any 1986 l'Ajuntament de Montgat promogué una nova prospecció, sota la direcció d'A. Freixa i V. Moreno. Aquests van determinar que l'ocupació del turó es consolidà entre els segles IV a.C i el I a.C, amb indicis d'un assentament anterior del segle VIII a .C. En motiu de l'obertura d'un nou vial, l'any 2005 es va tornar a excavar la zona, amb l'únic resultat de fragments de ceràmica ibèrica i romana. Com a resultat de les diverses excavacions arqueològiques practicades sobre el turó de Montgat, s'ha comprovat l'existència d'un assentament ibèric, tot i que es desconeixen les seves característiques. Com és habitual en aquest tipus d'assentament proper al mar, va seguir existint sota influència romana, des del segle IV a.C. fins el segle I a.C. OLESTI (1995:401). El material localitzat de la primera Edat del Ferro indica la possibilitat d'una existència anterior. Diverses fonts han identificat el Turó de Montgat amb el Promontorium Lunarium de Ptolomeu, que es correspon amb el nom llatí d'un cap de costa situat entre Baetulo (Badalona) i Iluro (Mataró). Aquest turó, avançat sobre el mar, podria haver estat un bon lloc d'observació dels fenòmens astronòmics. Tanmateix, d'altres autors l'han identificat amb el Cap de Tossa, Montjuïc o el Montcabrer, entre d'altres. En el transcurs dels segles, el Turó de Montgat ha experimentat canvis importants. Aquest estava més avançat sobre el mar, amb un fort desnivell vertical, ja que la seva alçada rondava els setanta metres. La primera notícia que se'n té després de la caiguda de l'imperi romà no serà fins al segle XI, en què està documentada l'existència d'un castell al cim del turó. A principis del segle XV apareix citada al mateix emplaçament una capella, dedicada a Sant Joan, Sant Sebastià i Sant Roc. El turó fou escenari de nombroses batalles a causa de la seva situació estratègica, fins que les tropes de Felip V van enderrocar el castell en acabar la Guerra de Successió. Tot i que va ser posteriorment reconstruït, durant la primera meitat del segle XIX fou finalment abandonat. A mitjans del segle XX es va començar a construir el túnel ferroviari sota el turó, per tal de fer arribar el ferrocarril a Mataró. La pedra necessària pel carril es va extreure del mateix turó, pel que les seves dimensions van quedar notablement reduïdes. Més endavant, a causa de la construcció de la carretera N-II, va ser seccionat transversalment, fet que va provocar la destrucció d'un camp de sitges. Finalment, l'any 1976 es va construir un mirador al cim en motiu del centenari del Centre Excursionista de Catalunya.</p> 41.4665000,2.2779600 439705 4590797 08126 Montgat Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51673-foto-08126-24-1.jpg Inexistent Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Romà Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2021-02-05 00:00:00 Marta Lloret Blackburn 79|80|81|83 1754 1.4 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
51728 Sardana de Montgat https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-de-montgat XX <p>La lletra de la sardana de Montgat comença així: 'Montgat ets de la costa catalana un poblat molt joliu i petitet gentil com una sardana i situat en bell indret. Els clavells, les roses, lletçamins i dalies enjoïellen els teus camps tot escampant els seus flaires per arreu dels aires com l'ocell va espargint també son festiu cant. Montgat ets Tens masies centenàries i una indústria floreixent Tens bon clima i bones aigües i ets bressol de bona gent (…)'.</p> 08126-79 Montgat <p>La sardana 'Montgat' va ser estrenada el dia de sant Esteve del 1960 al Centre Recreatiu i Cultural de Montgat per la S.C. Joventut Tianenca. La lletra va ser composta per Josep Mata i Gabarró, i va fer-ne la música Joan Josep Chalaux Forns.</p> 41.4666662,2.2789794 439791 4590815 08126 Montgat Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Marta Lloret Blackburn Informació facilitada per Abelard Chimisanas. 62 4.4 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
51687 Fons bibliogràfic de la Biblioteca Popular Carmel Casanovas https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-bibliografic-de-la-biblioteca-popular-carmel-casanovas XX <p>Col·lecció de llibres de petit i mitjà format que es troben col·locats en caixes de cartró al soterrani de l'ajuntament. Es tracta eminentment de novel·les i assaigs.</p> 08126-38 Ajuntament de Montgat. Plaça de la Vila, s/n <p>El montgatí Carmel Casanovas va cedir el seu patrimoni documental a l'Ajuntament de Montgat, qui d'altra banda va comprar la seva residència. En el moment present, la coneguda com a Can Casanovas ocupa el Jutjat de Pau.</p> 41.4667100,2.2790000 439792 4590819 08126 Montgat Restringit Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51687-foto-08126-38-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni documental Fons bibliogràfic Pública Sense ús 2020-09-25 00:00:00 Marta Lloret Blackburn En el moment present s'estan inventariant els llibres. Aquest element no té fotografia associada. 98 57 3.3 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
51699 Fons documental de l'Arxiu Municipal https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-1 <p>MONTGAT. AJUNTAMENT. Arxiu municipal [tríptic]. Barcelona: Diputació de Barcelona.</p> XX <p>El fons de l'arxiu municipal de Montgat ha estat inventariat per un arxiver de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. En total es van inventariar 292 metres lineals de documentació. La cronologia de l'arxiu abarca des de l'any 1933, en què es va constituir l'ajuntament (després d'assolir la independència de Tiana), fins a l'actualitat. Tanmateix, els darrers anys no es troben inventariats. Es troba classificat de la següent manera: 1. Administració general 1.1. Terme municipal (1933/1997) 1.2. Òrgans de govern (1933/1999) 1.3. Alcaldia (1934/1998) 1.4. Secretaria (1933/1998) 1.5. Serveis jurídics (1968/1997) 1.6. Personal (1933/1998) 1.7. Correspondència (1933/1997) 1.8. Mitjans de comunicació (1980/1996) 2. Hisenda 2.1. Patrimoni (1933/1998) 2.2. Intervenció (1933/1998) 2.3. Tresoreria (1933/1999) 2.4. Fiscalitat (1933/1999) 2.8. Fàbrica de moneda (1937/1947) 3. Proveïments 3.1. Proveïment dels productes per a consum de la població (1933/1967) 3.2. Aigües, fonts i safareigs (1933/1994) 3.3. Mercats i fires (1934/1994) 3.5. Escorxador (1933/1978) 3.6. Delegació local de proveïments (1934/1973) 3.8. Transport públic (1933/1995) 3.9. Servei de Correus (1994/1996) 4. Beneficència i assistència social 4.1. Centres assistencials i de beneficència (1970/1976) 4.2. Beneficis de pobres, causes pies, almoines i llegats (1935/1980) 4.3 Atenció a refugiats i orfes de guerra (1936/1984) 4.4. Subsidi al combatent (1936/1988) 4.5. Assistència social (1940/1988) 4.6. Actuacions contra l'atur laboral (1933/1997) 4.7. Juntes, comissions, patronats. Junta local de reformes socials (1934/1981) 4.8. Correspondència i circulars de la regidoria de Serveis Socials (1987/1995) 5. Sanitat 5.1. Cementiri, serveis fúnebres (1933/1995) 5.2. Epidèmies i contagis (1963) 5.3. Inspecció sanitària Laboratori municipal (1934/1997) 5.4. Personal facultatiu, cos mèdic municipal, dispensari (1933/1994) 5.5. Centres sanitaris municipals (1936/1994) 5.6. Farmàcies (1934/1990) 5.7. Ambulància (1992) 5.8. Banys públics (1934/1998) 5.9. Inspecció veterinària (1933/1994) 5.10. Oficina del consumidor (1982) 5.11. Juntes i comissions municipals (1953/1977) 5.12. Neteja viària, recollida i tractament de residus sòlids (1963/1996) 5.13. Correspondència i circulars de la regidoria de Sanitat (1934/1995) 6. Obres i urbanisme 6.2. Planejament i gestió urbanística (1933/1998) 6.3. Obres d'infraestructura (1933/1997) 6.4. Vialitat (1956/1993) 6.5. Immobles municipals: construcció i manteniment (1933/1992) 6.6. Brigada municipal d'obres (1986/1997) 6.7. Obres de particulars (1933/1997) 6.8. Activitats classificades i obertura d'establiments (1934/1999) 6.9. Promoció de l'habitatge. Habitatges de promoció municipal (1944/1992) 6.10. Juntes i comissions municipals (1939) 6.11. Resolucions de la regidoria d'Obres, Serveis i Medi Ambient (1985/1997) 7. Seguretat pública 7.1. Cossos de seguretat (1933/1997) 7.2. Presó. Dipòsit municipal de detinguts (1987) 7.3. Passaports, passis de radi (1934/1954) 7.4. Armes: censos, normes, permisos, requises (1934/1997) 7.5. Guardes jurats (1933/1968) 7.7. Juntes i comissions municipals (1934/1959) 7.8. Protecció civil. Actuació ciutadana (1933/1989) 8. Serveis militars 8.2. Quintes, allistaments, lleves forçoses (1933/1998) 8.3. Béns subjectes a requisa militar (1934/1965) 8.5. Prestació Social Substitutòria (1988/1997) 8.6. Correspondència militar (1934/1997) 9. Població 9.2. Padró municipal d'habitants (1933/1997) 10. Eleccions 10.1. Eleccions municipals (1948/1995) 10.3. Eleccions de diputats provincials (1949/1964) 10.4. Eleccions al Parlament de Catalunya (1980/1995) 10.5. Eleccions generals: Corts, Senat (1933/1996) 10.6. Eleccions al Parlament europeu (1989/1994) 10.7. Referèndums i plebiscits (1947/1986) 10.8. Cens electoral. Junta local del Cens (1934/1997)</p> 08126-50 Ajuntament de Montgat. Plaça de la Vila, s/n 41.4667100,2.2790000 439792 4590819 08126 Montgat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51699-foto-08126-50-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Marta Lloret Blackburn 11. Ensenyament 11.1. Ensenyament preescolar (1957) 11.2. Ensenyament primari (1933/1991) 11.4. Ensenyament mitjà (1987/1989) 11.5. Ensenyament superior (1989) 11.6. Escoles d'adults, campanyes contra l'analfabetisme (1963/1996) 11.7. Beques (1958/1961) 11.8. Juntes i comissions municipals (1933/1993) 11.9. Cens escolar (1934/1980) 11.10. Transport escolar (1980/1993) 11.11. Equip psicopedagògic (1985/1988) 11.12. Relacions amb centres d'ensenyament (1969/1998) 11.13. Correspondència i circulars d'ensenyament (1953/1997) 12. Cultura 12.1. Festa major, festes populars (1934/1995) 12.2. Activitats i iniciatives culturals (1934/1998) 12.3. Centres culturals municipals: biblioteca, museu, teatre (1952/1998) 12.4. Monuments historicoartístics (1987/1990) 12.5. Relacions amb entitats culturals i polítiques (1934/1997) 12.6. Servei Municipal de Català (1984/1996) 12.7. Esports (1933/1997) 12.8. Servei de Joventut (1982/1997) 12.9. Promoció turística (1965) 12.10. Juntes i comissions municipals (1982/1986) 12.11. Correspondència i circulars de la regidoria de Cultura (1954/1997) 13. Serveis agropecuaris i medi ambient 13.1. Censos agraris, estadístiques agrícoles i ramaderes, interrogatoris sobre les collites (1936/1986) 13.3. Foment forestal (1961/1986) 13.5. Juntes i comissions municipals (1935/1985) 13.6. Medi ambient (1963/1996) 14. Col·leccions factícies 14.3. Segells (1940) 14.5. Cartells (1954/1955) 14.6. Arxius de 'curiositats' de RMB (1934/1992) 98 56 3.2 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
51713 Col·lecció de pintura municipal https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-pintura-municipal-1 XX-XXI <p>Col·lecció de pintura que es troba situada a l'edifici de l'Ajuntament de Montgat. Són obres figuratives de format mitjà, eminentment pintades en oli sobre tela. La temàtica comuna en tots ells és el poble de Montgat, amb un clar predomini del paisatge entorn el Casc Antic.</p> 08126-64 Ajuntament de Montgat. Plaça de la Vila, s/n <p>Les pintures formen part del Concurs de Pintura Ràpida que convoca cada dos anys el Centre Recreatiu i Cultural de Montgat. El primer quadre premiat passa a formar part de la col·lecció municipal, i el segon i tercer corresponen a les entitats financeres patrocinadores.</p> 41.4667100,2.2790000 439792 4590819 08126 Montgat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51713-foto-08126-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51713-foto-08126-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51713-foto-08126-64-3.jpg Inexistent Realisme|Contemporani Patrimoni moble Col·lecció Pública Ornamental 2020-09-25 00:00:00 Marta Lloret Blackburn 103|98 53 2.3 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
51744 Pintura hiperrealista del Saló de Plens https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintura-hiperrealista-del-salo-de-plens XX <p>Pintura en oli sobre tela de mitjanes dimensions. El tema representat és el paisatge actual entorn el Turó de Montgat, mirat des del carrer de Mar. En primer terme veiem la torre de Ca n'Alsina i el carril ferroviari, en segon terme i destacant sobre la resta el turó i el túnel, i en darrer pla la ciutat de Barcelona. Destaca el gran realisme amb què es troba pintat.</p> 08126-95 Ajuntament de Montgat. Plaça de la Vila, s/n <p>Els germans Pere i Josep Santilari són dos pintors contemporanis molt arrelats a Montgat. La seva pintura hiperrealista els ha convertit en un dels principals exponents de la pintura contemporània catalana. L'obra va ser inaugurada el 25 d'octubre de 2002 pels artistes i l'aleshores alcaldessa Rosa Alemán.</p> 41.4667100,2.2790000 439792 4590819 2002 08126 Montgat Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51744-foto-08126-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51744-foto-08126-95-2.jpg Física Hiperrealisme|Contemporani Patrimoni moble Objecte Pública Ornamental 2020-09-25 00:00:00 Marta Lloret Blackburn Pere i Josep Santilari 115|98 52 2.2 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
51745 Col·lecció de medalles de Montgat https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-medalles-de-montgat XX <p>Es tracta d'un total de cinc medalles de petit format fabricades amb acer. Totes elles tenen representat l'escut de Montgat, amb el turó davant del mar on hi ha una barca. Dos d'ells són de color, un daurat i dos platejats. Aquests últims incorporen en el revers la data '6 de febrer del 1955' i '5 de febrer de 1961' respectivament.</p> 08126-96 Ajuntament de Montgat. Plaça de la Vila, s/n <p>Les monedes van ser adquirides l'any 1991 per l'aleshores regidor municipal Antonio Gasca i Palafín.</p> 41.4667100,2.2790000 439792 4590819 08126 Montgat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51745-foto-08126-96-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Col·lecció Pública Sense ús 2020-09-25 00:00:00 Marta Lloret Blackburn L'Ajuntament de Montgat ha comprat dos troquels més de l'època de la República a la Societat Cooperativa Medina, que es poden veure en les fotografies. Aquests s'incorporen dins la mateixa col·lecció, ja que originàriament en formaven part. 98 53 2.3 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
51656 Can Sant Hilari https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sant-hilari <p>CATALUNYA. GENERALITAT. DEPARTAMENT DE CULTURA. IPA: Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Montgat (Maresme). 2007.</p> XIX <p>Masia de planta rectangular que ha quedat integrada dins l'entramat urbà. Consta de planta baixa i pis, i té la coberta a dues vessants desiguals amb el carener perpendicular a la façana, prenent més llargada la de ponent. La façana principal té tres obertures d'arc pla per pis, essent les superiors amb ampits motllurats. El ràfec es troba decorat amb una imbricació de rajols i teules ceràmiques. El tractament exterior és arrebossat i pintat de color blanc.</p> 08126-7 Camí Ral, 3-5 <p>La masia de Can Sant Hilari es trobava situada en un emplaçament privilegiat, a peu del Camí Ral, que constituïa la principal via de comunicació entre les actuals comarques del Barcelonès i el Maresme. Les seves característiques constructives i la seva situació indiquen que el seu origen el trobem en època contemporània, quan els episodis de bandolerisme i de pirateria van deixar de suposar una amenaça en les principals vies de comunicació i els assentaments costaners.</p> 41.4667400,2.2796800 439849 4590822 08126 Montgat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51656-foto-08126-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51656-foto-08126-7-2.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu 2020-09-25 00:00:00 Marta Lloret Blackburn 119|98 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
51731 Subhasta de peix https://patrimonicultural.diba.cat/element/subhasta-de-peix <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Aleixendri Garcia, Laia; Fernández Llobet, Núria; Garrido Escobar, Alfons. «La subhasta cantada de Montgat: documentar la comercialització tradicional del peix». </span></span></span></span><em>Revista d’etnologia de Catalunya</em><span><span><span><span><span>, [en línia], 2014, Núm. 39, p. 235-239.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>Els pescadors de la confraria de Montgat porten entre setmana una part de la pesca a vendre a la platja. A la una del migdia es situen sota un petit cobert, al voltant del qual hi ha bancs perquè segui el públic. Els pescadors reparteixen el peix en plates de vímet, que es posen al terra a la vista de tothom. Quan comença la subhasta, es canten els preus fins que algú hi està interessat.</p> 08126-82 Platja davant del nucli del cas antic <p>Aquest costum s'ha mantingut des de fa molts anys al poble de Montgat, ben arrelat entre els veïns de la zona de Sant Joan. És una de les poques subhastes de peix que queden a la zona on tothom hi pot participar. Segons fonts orals, a principis del 2008 encara es contava amb duros.</p> 41.4668800,2.2822600 440065 4590836 08126 Montgat Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51731-foto-08126-82-2.jpg Legal Contemporani Patrimoni immaterial Costumari Pública Social BCIL 2021-09-20 00:00:00 Marta Lloret Blackburn 98 63 4.5 1761 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
51690 Festa Cara al Mar https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-cara-al-mar <p>http://www.costadebarcelonamaresme.cat</p> XX <p>La Festa Cara al Mar es celebra el dissabte més proper al dia de la Verge del Carme. Es fa una sardinada i botifarrada popular a la platja. Cap al vespre, una processió de barques de la confraria de pescadors ' Verge del Carme' porta la Verge fins a la platja. Després d'un repic de campanes, el rector de Sant Joan beneeix les embarcacions. Aleshores es va en processó amb la imatge fins a l'església. Més tard hi ha una cantada d'havaneres a la platja i es serveix rom cremat.</p> 08126-41 Nucli del casc antic <p>La confraria 'Verge del Carme' aplega els pescadors de Montgat, El Masnou i Premià de Mar. Fins al moment present, s'han celebrat una trentena d'edicions.</p> 41.4670400,2.2840500 440214 4590852 08126 Montgat Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic 2020-09-25 00:00:00 Marta Lloret Blackburn 2116 4.1 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
51679 Les Bateries https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-bateries <p>http://www.aemuntanya.net/ http://hemeroteca.lavanguardia.es</p> <p><span><span><span><span><span><span>Cortada i Colomer, Lluís (1998) Estructures territorials, urbanisme i arquitectura poliorcètics a la Catalunya preindustrial. Segles XVIII-XIX. Volum 2. Institut d'Estudis Catalans, Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Fulletó “Les bateries, Montgat”. Editat per l’Ajuntament de Montgat. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Clara, Josep (2012) Els búnquers de la Costa Catalana, Patrimoni militar en temps de guerra ( 1936 – 1939 ). Editorial Dalmau.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Monte Garay, Carlos (2006)<em> Recopilación de Apuntes históricos, vicisitudes y efemérides de las artillerías en Cataluña</em>. Colección Adalid (Revista Ejército). Ministerio de Defensa. 2006.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Serrano, Alexis; Sirera, Daniel (2013) El búnquer de la platja de la Mar Xica de Vilassar de Mar. Un exemple paradigmàtic de la precarietat dels búnquers maresmencs. A Trobada d’Entitats de recerca local i comarcal del Maresme. Museu Arxiu de Vilassar de Dalt. P. 171-182.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Montlló, Jordi i Alay, Joan Carles (1999). Els búnquers del litoral del Maresme. Un element patrimonial a punt de desaparèixer, a XV Sessió d'Estudis Mataronins. Museu Arxiu de Santa Maria, Mataró pàgs.. 33-35.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Plànols de les Bateries de Montgat que es conserven al <em>Archivo General Militar de Madrid</em>. Consultable a través de la Biblioteca Virtual de Defensa: <a href='https://bibliotecavirtual.defensa.gob.es/BVMDefensa/es/consulta/registro.do?id=117879'>https://bibliotecavirtual.defensa.gob.es/BVMDefensa/es/consulta/registro.do?id=117879</a></span></span></span></span></span></span></span></p> XIX-XX S'hi han comès diversos actes vandàlics en forma de pintades de forma periòdica. <p>Les bateries militars es troben situades sobre un turó, amb vistes panoràmiques del Barcelonès i el Maresme. Hi ha diverses estructures conservades, entre les quals destaquen dos canons fixats sobre una estructura circular ensotada. A prop d'aquestes hi ha diversos polvorins, on s'hi guardaven els explosius.</p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Aquesta bateria estava formada per quatre plataformes per canons antiaeris i altres equipaments relacionats, que servia per defensar el port de Barcelona i la costa del Maresme. Actualment conserva dos canons que són posteriors a l’època en que es va fer. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>El conjunt està format per diferents zones i diversos elements, diferenciant entre la zona de foc (on hi ha les 4 plataformes), la zona de rereguarda on hi havia les instal·lacions per a la munició i el comandament, situada darrera de les plataformes, i finalment la casamata de correcció del tir que està una mica endarrerida respecte el conjunt. Hi ha restes d’altres edificis de serveis que es conserven en mal estat o dels que resten tan sols alguns murs. Tot el conjunt està fet amb formigó armat. </span></span></span></span></span></span></span></p> 08126-30 Parc de les Bateries <p>Les bateries militars de Montgat van ser instal·lades el 1898 en motiu de l'esclat de la Guerra de Cuba. Aquest any, els Estats Units d'Amèrica van declarar la guerra a Espanya a favor de la independència de l'illa de Cuba. L'optimisme inicial dels espanyols va quedar ràpidament esvaït després de la derrota de la seva flota i de la base de Santiago de Cuba. Davant d'això, per tal de poder defensar la costa d'un possible atac naval, es van construir diverses bateries al Barcelonès. Afortunadament, no van ser utilitzades, ja que després de quatre mesos de combat es va signar la pau, en què es concedia la independència de Cuba, Filipines i Puerto Rico. En motiu de l'esclat de la Guerra Civil es va reprendre l'activitat militar. L'any 1945 les bateries de Montgat eren ocupades pel 7è Regiment d'artilleria de costa, qui s'encarregava de defensar la ciutat de Barcelona i el litoral, juntament amb les bateries de Montjuïc. Un segon grup s'encarregava de la defensa de la badia de Roses. El tipus d'armament utilitzat a Montgat eren els canons Krupp 149.1/45. La zona va estar militaritzada fins el 1985, quan es van suprimir els regiments de defensa de costa i es van desmantellar les bateries. L'octubre del següent any, l'aleshores ministre de Defensa, Narcís Serra, va firmar la cessió dels terrenys a l'Ajuntament de Montgat, així com dels respectius terrenys a l'Ajuntament de Badalona (a la zona del Turó del Caritg).</p> 41.4670300,2.2722900 439232 4590859 08126 Montgat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51679-foto-08126-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51679-foto-08126-30-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51679-20211116124805.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51679-20211116125404.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51679-20211116130243.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Pública Sense ús BCIL 2023-07-26 00:00:00 Marta Lloret Blackburn 98 46 1.2 1761 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
51702 Campana antiga de Sant Joan https://patrimonicultural.diba.cat/element/campana-antiga-de-sant-joan <p>MONTGAT. AJUNTAMENT. Imatges per a la memòria [àlbum]. Montgat: Ajuntament de Montgat. 2001.</p> XX Es troba oxidada. <p>Campana de bronze de mitjanes dimensions que es troba fixada a l'estructura de ferro que corona el campanar de Sant Joan. Sobre d'aquesta campana n'hi ha una altra de menors dimensions, que va ser construïda posteriorment. La primera es troba força oxidada, i té gravats motius ornamentals i el seu any de construcció, el 1860. A més, hi consta el nom de qui la va fer, Isidre Peña.</p> 08126-53 C. de l'Església, 66 <p>La construcció de l'església parroquial de Sant Joan Baptista s'inicià l'any 1816. Els terrenys on es construí la nova església pertanyien al mas proper de Ca n'Alsina, i foren cedits per Pau Matheu - Alsina. Les obres van quedar interrompudes fins l'any 1855, any en què, a instància de Pere Umbert, es va reprendre la construcció. L'arquitecte encarregat del projecte fou Josep Simó i Fontcoberta. L'obra finalitzà l'any 1857, i tot seguit fou beneïda pel que aleshores era rector de Tiana, Mn. Magí Marquet. El 1860, el bisbe Josep Costa i Borràs va nomenar a Mn. Miquel Albanell com a vicari encarregat de l'església, que va ser qui feu construir el campanar d'espadanya, la rectoria i la sagristia. Fins l'any 1867 no es va constituir com a parròquia, fet que va suposar que els montgatins poguessin celebrar-hi els actes litúrgics sense haver de desplaçar-se a Tiana, com havien fet fins aleshores. L'any 1877 es van ampliar els límits de la parròquia amb la zona de les Mallorquines. L'antic campanar es va canviar per l'actual l'any 1900, tot i que se'n va conservar la campana. A conseqüència de l'esclat de la Guerra Civil, l'any 1936 l'església va ser profanada i cremada, perdent-se així l'altar, les imatges i l'arxiu parroquial. No serà fins el 1943 que es van incorporar les noves campanes, que s'han mantingut fins als nostres dies.</p> 41.4672100,2.2819200 440037 4590873 1860 08126 Montgat Fàcil Regular Inexistent Patrimoni moble Objecte Privada accessible Social 2020-09-25 00:00:00 Marta Lloret Blackburn Isidre Peña 52 2.2 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
51703 Fons documental de l'Arxiu Parroquial https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-2 XX/XXI <p>L'arxiu de la parròquia de Montgat es troba a situat a l'església de Sant Joan. Conserva la documentació generada per la parròquia entre el 1939 i l'actualitat. S'hi conserven els següents documents: - Llibres de bateigs (1939/2009) - Llibres de casaments (1939/2009) - Llibres de defuncions (1939/2009) - Llibres de confirmacions (1939/2009) - Llibre manuscrit sobre la construcció de l'església</p> 08126-54 C. de l'Església, 66 <p>Durant la Guerra Civil l'església va ser profanada i cremada, perdent-se així l'arxiu, l'altar i les imatges.</p> 41.4672500,2.2817700 440024 4590877 08126 Montgat Restringit Bo Inexistent Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Marta Lloret Blackburn Informació facilitada per Abelard Chimisanas. 56 3.2 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
51652 Sant Joan Baptista https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-joan-baptista-0 <p>CATALUNYA. GENERALITAT. DEPARTAMENT DE CULTURA. IPA: Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Montgat (Maresme). 2007. <span><span><span><a href='http://www.chimisanas.cat'>www.chimisanas.cat</a></span></span></span> http://www.gnomonica.cat</p> XIX <p>Església parroquial de planta rectangular que es troba situada en un entorn urbà. Consta d'una sola nau coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. La façana principal s'obre amb un portal d'arc de mig punt dentat i flanquejat amb columnes de capitells esculpits. Centrada a la façana i separada del portal per una motllura senzilla hi ha una gran rosassa amb vitralls, que té com a motiu central l'escut de Montgat. Rematen la façana les arcuacions cegues amb pilastres de les mateixes característiques que les del portal. El ràfec es troba decorat amb una imbricació composta. El campanar de planta quadrangular sobresurt de la coberta amb tres nivells d'alçat, el segon dels quals es troba obert en totes les cares per arcs de mig punt, dins del qual hi ha les campanes. El nivell superior consta de dos rellotges, un orientat a ponent i l'altre a sol ixent. Com a remat té una estructura cònica de ferro forjat amb dues campanes i un parallamps superior. L'acabat exterior de l'església és arrebossat i pintat a la façana principal, i la resta amb el paredat vist. L'església comunica amb la rectoria, que es troba adossada a la façana de garbí. Cal afegir que es troba construïda salvant un desnivell d'uns deu metres entre la façana principal i posterior.</p> 08126-3 C. de l'església, 66 <p>La construcció de l'església parroquial de Sant Joan Baptista s'inicià l'any 1816, si bé l'advocació al sant data dels voltants del segle XV. Aquesta es correspon amb la de la desapareguda església de Sant Joan, Sant Roc i Sant Sebastià, que es trobava al cim del Turó de Montgat, propera al castell. En un primer moment, la nova església estava consagrada a Santa Maria, tot i que més tard es va decidir que el patró seria Sant Joan. Els terrenys on es construí pertanyien al mas proper de Ca n'Alsina, i foren cedits per Pau Matheu - Alsina. Tanmateix, les obres van quedar interrompudes fins l'any 1855, any en què, a instància de Pere Umbert, es va reprendre la construcció. L'arquitecte encarregat del projecte fou Josep Simó i Fontcoberta. L'obra finalitzà l'any 1857, i tot seguit fou beneïda pel que aleshores era rector de Tiana, Mn. Magí Marquet. El 1860, el bisbe Josep Costa i Borràs va nomenar a Mn. Miquel Albanell com a vicari encarregat de l'església, que va ser qui feu construir el campanar d'espadanya, la rectoria i la sagristia. Fins l'any 1867 no es va constituir com a parròquia, fet que va suposar que els montgatins poguessin celebrar-hi els actes litúrgics sense haver de desplaçar-se a Tiana, com havien fet fins aleshores. L'any 1877 es van ampliar els límits de la parròquia amb la zona de les Mallorquines. L'antic campanar es va canviar per l'actual l'any 1900, i el 1917 s'afegiren els vitralls a la rosassa. A conseqüència de l'esclat de la Guerra Civil, l'any 1936 l'església va ser profanada i cremada, perdent-se així l'altar, les imatges i l'arxiu parroquial. No serà fins el 1943 que es van beneir les noves campanes i fins el 1956 que es construïren l'altar i el retaule. La maquinària del rellotge es va automatitzar cap al 1974. Les restes de l'antic es poden contemplar a la biblioteca municipal.</p> 41.4672900,2.2818600 440032 4590882 1816 08126 Montgat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51652-foto-08126-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51652-foto-08126-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51652-foto-08126-3-3.jpg Legal Historicista|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2021-02-05 00:00:00 Marta Lloret Blackburn Josep Simó i Fontcuberta Consta d'un rellotge de sol que està inclòs dins de l'Inventari de rellotges de sol dels Països Catalans. 116|98 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
51677 Parc de les Bateries https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-les-bateries <p>http://www.montgat.cat http://www.aemuntanya.net/ http://hemeroteca.lavanguardia.es</p> XX <p>Parc urbà que està situat al nord del municipi, a tocar del barri de Can Maurici. Té una extensió aproximada d'una hectàrea, i es troba situat a la part més alta del municipi, amb vistes panoràmiques del Pla de Barcelona i del Baix Maresme. L'espai es troba parcialment ocupat per les bateries militars abandonades, així com pistes de petanca i patinatge. Al voltant hi trobem l'espai verd, on els arbres predominants són el Pinus pinea (pi pinyer) i el Pinus halepensis (pi blanc). Pel que fa als arbusts, destaquen Pistacia lentiscus (llentiscle), el Tamarix (tamariu), el Viburnum tinus (marfull) i Spartium junceum (ginesta). També hi ha plantes aromàtiques, com el Rosmarinus officinalis(romaní), la Lavandula angustifolia (lavanda) i la Salvia officinalis(sàlvia).</p> 08126-28 Al final del Carrer de les Bateries <p>Les bateries militars de Montgat van ser instal·lades el 1898 en motiu de l'esclat de la Guerra de Cuba. Aquest any, els Estats Units d'Amèrica van declarar la guerra a Espanya a favor de la independència de l'illa de Cuba. L'optimisme inicial dels espanyols va quedar ràpidament esvaït després de la derrota de la seva flota i de la base de Santiago de Cuba. Davant d'això, per tal de poder defensar la costa d'un possible atac naval, es van construir diverses bateries al Barcelonès. Afortunadament, no van ser utilitzades, ja que després de quatre mesos de combat es va signar la pau, en què es concedia la independència de Cuba, Filipines i Puerto Rico. En motiu de l'esclat de la Guerra Civil es va reprendre l'activitat militar. L'any 1945 les bateries de Montgat eren ocupades pel 7è Regiment d'artilleria de costa, qui s'encarregava de defensar la ciutat de Barcelona i el litoral, juntament amb les bateries de Montjuïc. Un segon grup s'encarregava de la defensa de la badia de Roses. La zona va estar militaritzada fins el 1985, quan es van suprimir els regiments de defensa de costa i es van desmantellar les bateries. L'octubre del següent any, l'aleshores ministre de Defensa, Narcís Serra, va firmar la cessió dels terrenys a l'Ajuntament de Montgat, així com dels respectius terrenys a l'Ajuntament de Badalona (a la zona del Turó del Caritg). D'aleshores ençà s'ha utilitzat com a parc urbà.</p> 41.4672900,2.2718300 439194 4590889 08126 Montgat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51677-foto-08126-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51677-foto-08126-28-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2020-09-25 00:00:00 Marta Lloret Blackburn 98 2153 5.1 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
51727 Melonades i sindriades a les Bateries https://patrimonicultural.diba.cat/element/melonades-i-sindriades-a-les-bateries <p>PALLEJÀ, J.M. Diari de la Guerra Civil a Tiana 1936-1939. Argentona: Col·lecció Costa de Llevant. 1997.</p> XX La costum es va perdre després de l'esclat de la Guerra Civil. <p>Durant les nits d'estiu amb lluna plena era típic que els tianencs anessin a fer sindriades o melonades a la zona de les Bateries PALLEJÀ PUJOL (1997:12). Les cucurbitàcies sovint s'anaven a buscar a la botiga de Cal Garrofaire de Tiana, que regentava Pere Romeu.</p> 08126-78 Parc de les bateries <p>La costum dels tianencs d'anar a la zona de les Bateries es remunta a principi del segle XX, quan anaven a avistar els disturbis que es produïren a la ciutat comtal durant la Setmana Tràgica. Amb l'esclat de la Guerra Civil, la zona quedà militaritzada de nou, quedant-hi prohibit l'accés de civils. L'any 1985 es va retirar la guarnició militar i el següent any adquirí la titularitat municipal, però la costum no es va recuperar.</p> 41.4672900,2.2718300 439194 4590889 08126 Montgat Sense accés Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Costumari Pública Sense ús 2020-09-25 00:00:00 Marta Lloret Blackburn 63 4.5 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
51688 Festa Major de Sant Joan https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-joan XIX <p>La Festa del nucli del casa antic es celebra el cap de setmana més proper a la diada de Sant Joan. Comença el divendres amb el pregó, a continuació del qual hi ha el castell de focs d'artifici a la platja. La vetllada acaba amb un ball amb orquestra al parc de la Riera d'en Font. El dissabte hi ha programades diverses activitats, com són balls i concerts. El diumenge comença amb un campionat de petanca i una trobada de puntaires, i acaba amb un àpat popular i ball. El dia de la revetlla s'organitza un sopar comunitari. Finalment, la diada de Sant Joan es celebra un ofici solemne i s'acaba amb un concert de cant coral.</p> 08126-39 Nucli del casc antic <p>La Festa Major del barri antic es troba documentada des del 1878, tot i que podria remuntar-se uns anys abans que aquesta data. Des d'aleshores ha estat una festa molt celebrada entre els montgatins i montgatines, quedant tansols interrompuda durant el període de la Guerra Civil.</p> 41.4674600,2.2827400 440105 4590900 08126 Montgat Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic 2020-09-25 00:00:00 Marta Lloret Blackburn 2116 4.1 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
51711 Ball de Geps https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-geps <p><span><span><span><a href='http://www.chimisanas.cat'>www.chimisanas.cat</a></span></span></span></p> XX Tot i que s'ha deixat de celebrar, enguany s'ha tornat a programar l'activitat. <p>Un dels actes més emblemàtics que es celebraven per Carnestoltes al nucli de Sant Joan era el Ball de Geps. Era un ball de disfresses en què la identitat dels presents es mantenia en l'anonimat fins al final de la vetllada, quan aquesta era revelada. Per tal de camuflar la pròpia identitat, eren habituals els intercanvis de gènere o de proporcions a través de vestits i coixins que permetessin alterar la constitució.</p> 08126-62 Casc Antic <p>Diverses fonts han testimoniat l'existència d'aquest ball a començaments del segle XX. Durant la Guerra Civil i els primers anys de postguerra el Ball de Geps es deixà de celebrar. Uns anys més tard, es va reprendre la tradició sota el control de la Guàrdia Civil, que feia identificar als assistents a l'entrar. A principis dels anys noranta va deixar de fer-se, ja que es va clausurar la sala del Centre Recreatiu i Cultural de Montgat, qui tradicionalment havia organitzat l'acte. Fa pocs anys es va intentar reprendre, tot i que sense gaire èxit.</p> 41.4674600,2.2827400 440105 4590900 08126 Montgat Obert Regular Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Lúdic 2021-02-05 00:00:00 Marta Lloret Blackburn 62 4.4 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
51678 Font del carrer de l'Església https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-carrer-de-lesglesia XX <p>Font urbana que es troba adossada a la paret d'una casa. La pica es troba centrada entre un banc de maó, i està construïda amb formigó imitant un tronc escapçat. D'aquesta en surt un altre tronc, on es troba fixat el brollador metàl·lic. Al seu darrera hi ha un relleu de formigó emmarcat amb maó, on hi ha representat el turó de Montgat, amb el túnel i el castell al capdamunt, i el mar amb una barca de vela. En primer pla hi ha el cap d'un pescador fumant pipa, i en un extrem hi ha l'escut de Montgat. Sobre el relleu hi ha una graella amb l'any 1982 gravat.</p> 08126-29 Al carrer de l'Església 41.4677100,2.2837000 440186 4590927 1982 08126 Montgat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51678-foto-08126-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51678-foto-08126-29-2.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Social 2020-09-25 00:00:00 Marta Lloret Blackburn J. Nieto 119|98 51 2.1 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
51662 Templet- mirador del Turó del Mar https://patrimonicultural.diba.cat/element/templet-mirador-del-turo-del-mar <p>CATALUNYA. GENERALITAT. DEPARTAMENT DE CULTURA. IPA: Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Montgat (Maresme). 2007.</p> XIX Ha perdut pràcticament tot el revestiment de rajoles. Presenta pintades vandàliques. <p>Templet de planta quadrangular que es troba obert als quatre costats amb arcs de ferradura lobulats. Té la coberta plana, sota la qual comença una cornisa decorada amb tríglifs. Els pilars cantoners són fets de ceràmica vista, tot i que originalment es trobaven revestits amb rajoles de colors. A la façana de mestral hi ha tres graons que superen l'alçada de la base. A pocs metres hi ha una bassa de reduïdes dimensions.</p> 08126-13 Al cim del Turó del Mar <p>La finca de Can Ribas ocupava una bona part la zona del turó del Mar. Pertanyia a la família Calonge Ribas, que residia en un casal senyorial d'estil neoàrab. Els elements arquitectònics que es van construir a la finca es van fer sota el mateix estil historicista, entre els que s'han conservat el templet-mirador i el portal. La capella romànica de Sant Martí i la masia de Can Galceran de Vall també es trobaven dins el recinte, essent aquesta última la masoveria. Durant la segona meitat del segle XX el casal va ser enderrocat per construir la urbanització del Turó del Mar.</p> 41.4677100,2.2803000 439902 4590929 08126 Montgat Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51662-foto-08126-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51662-foto-08126-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51662-foto-08126-13-3.jpg Inexistent Historicista|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Ornamental 2020-09-25 00:00:00 Marta Lloret Blackburn Es troba situat a la part alta del turó, amb vistes panoràmiques sobre la zona. 116|98 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
51739 Guixera de can Baratau https://patrimonicultural.diba.cat/element/guixera-de-can-baratau <p>CATALUNYA. GENERALITAT. DEPARTAMENT DE CULTURA. MNACTEC. Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. 2002. <span><span><span><a href='http://www.chimisanas.cat'>www.chimisanas.cat</a></span></span></span></p> XVIII En estat ruïnós, probablement coberts de terra. <p>El que queda de la Guixera de Can Baratau ha quedat tapat amb la construcció d'unes naus industrials. Constava de dos grans forns cilíndrics que es trobaven excavats al terreny natural.</p> 08126-90 Barri de Mallorquines <p>Durant la segona meitat del segle XVIII Francesc Francí va destinar uns terrenys que li havien cedit a l'extracció de la calç. Pocs anys més tard, Francisco de Zamora va citar aquest tipus d'activitat extractiva i productiva al barri de Montgat. Al cap d'un segle a la zona ja hi consta l'existència d'almenys tres forns i tres fàbriques, amb les respectives coves d'extracció: ' Cova de la Riera', Cova de Sans', 'Pedrera dels Frares' i 'Les Costes'. Les úniques indústries del calç que van sobreviure l'entrada al segle XX, tot i que pràcticament inactives, van ser les de Can Jordana -finalment enderrocada per la construcció de l'autopista-, i les de Can Boada i Can Baratau.</p> 41.4676800,2.2699900 439041 4590933 08126 Montgat Fàcil Dolent Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2021-02-05 00:00:00 Marta Lloret Blackburn No s'ha pogut comprovar si al talús posterior s'han mantingut les boques dels forns. Tanmateix, la construcció de les naus va suposar un significatiu moviment de terres. 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
51653 Casa del carrer Figuerola https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-figuerola <p>CATALUNYA. GENERALITAT. DEPARTAMENT DE CULTURA. IPA: Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Montgat (Maresme). 2007.</p> XX <p>Casa aïllada de planta baixa i pis amb la coberta plana habilitada com a terrassa transitable. Es troba construïda en un terreny amb desnivell, amb edificis mitgers de construcció moderna molt propers a les façanes laterals. Està dividida verticalment en dos habitatges independents, pel que té un segon accés al primer pis a través d'unes escales perpendiculars a la façana, situades en un extrem. El frontis està compost simètricament segons tres eixos amb tres finestrals per pis; els del primer pis tenen sortida a una balconada amb balustrada. Totes les obertures tenen la llinda decorada amb motius neoclàssics, i el portal està acabat en arc de mig punt. La façana també presenta impostes, motllures i pinyes decoratives, i es troba coronada per una balustrada. Com a tractament exterior es troba pintada de color blanc.</p> 08126-4 C. Figuerola, 17-19 <p>La construcció del barri de la Colònia Argentina data del segon terç del segle XX, quedant situat a l'altre costat del Camí Ral respecte el nucli de Sant Joan. L'indià Pau Alsina, del llinatge dels Alsina que havia viscut a la desapareguda masia, va promoure-hi la construcció de cases eminentment de tipus colonial. La casa del carrer Figuerola es va concebre sota l'estil eclèctic predominant a finals del segle XIX, tot i que si tenim en compte l'origen del barri la seva construcció sembla ser posterior.</p> 41.4677700,2.2793100 439819 4590937 08126 Montgat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51653-foto-08126-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51653-foto-08126-4-2.jpg Inexistent Eclecticisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-25 00:00:00 Marta Lloret Blackburn 102|98 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
51657 Casa de la Riera d'en Font https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-riera-den-font <p>CATALUNYA. GENERALITAT. DEPARTAMENT DE CULTURA. IPA: Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Montgat (Maresme). 2007.</p> XIX <p>Casa cantonera de planta rectangular que consta de planta baixa, pis i golfes. Té la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. Es troba ensotada respecte el nivell actual del carrer, pel que s'hi accedeix a través d'unes escales que comuniquen el carrer de Mar i el de la Riera d'en Font. Consta d'un portal amb llinda de fusta, com ho són la resta d'obertures, tot i que aquestes s'han incorporat en la darrera reforma. A la façana orientada a mar té una balconada amb accés des de dos finestrals, entre els quals s'hi ha afegit un rellotge de sol modern. El ràfec es troba decorat amb una imbricació composta de rajols i teules ceràmiques. Abans de la reforma l'acabat exterior era arrebossat amb pòrtland amb pedra vista intercalada, tot i que actualment és arrebossat i pintat de color blanc. Els porticons de les finestres s'han pintat de color blau.</p> 08126-8 C. Riera d'en Font, 8 Bis <p>El barri del casc antic que coneixem no es començà a constituir fins el segle XIX, al voltant de l'església de Sant Joan. Les cases del carrer de l'Església van ser les primeres que es van edificar, davant les quals hi havia terrenys amb els horts i safareigs. Més endavant es van començar a parcel·lar i construir aquestes parcel·les, i es va formar el carrer de Mar. L'any 1848 va ser inaugurada la línia ferroviària entre Barcelona i Mataró, que transcorria entre la platja i el carrer de Mar. El segle XX va suposar l'ampliació del barri amb noves cases. Segons fonts orals, la casa de la Riera d'en Font es trobava dividida en dues vivendes independents, i no va ser fins al voltant del 1970 que es va unificar en una de sola.</p> 41.4678900,2.2844600 440249 4590946 08126 Montgat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51657-foto-08126-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51657-foto-08126-8-2.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-25 00:00:00 Marta Lloret Blackburn Va ser restaurada durant l'any 2008. 119|98 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
51696 Parc del Turonet https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-del-turonet <p>Indrets singulars del Maresme. [guia de recursos] Mataró: Biblioteques municipals del Maresme. 2006. http://www.montgat.cat</p> XXI <p>Parc urbà que es troba situat sobre el turó del Mar, amb vistes panoràmiques sobre la costa del Maresme i del Barcelonès. Antigament el parc formava part de la finca de Can Ribas, de la que se'n conserva el templet-mirador -que s'emplaça al cim del turó- i bona part de la vegetació. Té una extensió de poc més d'una hectàrea, pràcticament envoltada de nucli urbanitzat. L'entrada s'ha arranjat amb rampes i escales de formigó, al costat de les quals hi ha una zona de gespa. També s'hi ha habilitat un circuit esportiu i una plataforma per celebrar-hi actes. La vegetació que hi trobem és de tipus mediterrani, amb exemplars de Pinus halepensis (pi blanc), Quercus ilex (alzina), Olea europaea (olivera), Ceratonia siliqua (garrofer), Eucalyptus globulus (eucaliptus), Spartium junceum (ginesta) i cactàcies com l'Opuntia.</p> 08126-47 Al barri del Turó del Mar <p>El parc també és conegut com el 'Bosquet de Can Ribas', ja que formava part de la finca del palau neoàrab de Can Ribas. El palau va ser enderrocat durant els anys seixanta per urbanitzar la zona, de la qual se'n va salvar la part del turó. No serà fins l'any 2002 que l'espai s'obre al públic, després d'adequar-lo com a parc urbà.</p> 41.4679800,2.2803500 439906 4590959 08126 Montgat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51696-foto-08126-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51696-foto-08126-47-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2020-09-25 00:00:00 Marta Lloret Blackburn L'horari d'obertura al públic és de 7 a 23 hores. 98 2153 5.1 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
51707 Búnquer de la riera d'en Font https://patrimonicultural.diba.cat/element/bunquer-de-la-riera-den-font <p>​​​​​<span><span><span><span><span><span>Clara, Josep (2012) Els búnquers de la Costa Catalana, Patrimoni militar en temps de guerra ( 1936 – 1939 ). Editorial Dalmau.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>GRIEGC, Les armes antiaèries de l’exèrcit popular de la República. http://www.griegc.com/ca/2019/10/15/les-armes-antiaeries-de-la-republica/</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Monte Garay, Carlos (2006)<em> Recopilación de Apuntes históricos, vicisitudes y efemérides de las artillerías en Cataluña</em>. Colección Adalid (Revista Ejército). Ministerio de Defensa. 2006.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Serrano, Alexis; Sirera, Daniel (2013) El búnquer de la platja de la Mar Xica de Vilassar de Mar. Un exemple paradigmàtic de la precarietat dels búnquers maresmencs. A Trobada d’Entitats de recerca local i comarcal del Maresme. Museu Arxiu de Vilassar de Dalt. P. 171-182.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Montlló, Jordi i Alay, Joan Carles (1999). Els búnquers del litoral del Maresme. Un element patrimonial a punt de desaparèixer, a XV Sessió d'Estudis Mataronins. Museu Arxiu de Santa Maria, Mataró pàgs.. 33-35.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> XX <p>Un búnquer que es troba a la platja de Monsolís. Es tracta d'una estructura de pedra i formigó, de forma rectangular i esglaonada, amb tres espitlleres horitzontals. No se n'ha localitzat l'accés.</p> <p><span><span><span><span><span><span><span>En plena guerra civil el govern de la república espanyola té por d’un desembarcament enemic, italians des de Mallorca o “nacionals” a la costa catalana, per tal d’inutilitzar la via fèrria i tallar els subministraments provinents d’Europa. Els feixistes ja s’havien aproximat a la costa: el 30 d’octubre del 1936 el cuirassat <em>Canarias</em> havia bombardejat Roses, el 17 de novembre Palamós i el 20 de desembre Colera; el 13 de febrer del 1937 el creuer italià <em>Eugenio de Savoia</em> bombardeja Barcelona, el 14 d’abril els cuirassats <em>Baleares</em> i <em>Canarias</em> bombardegen el port de Tarragona, el 30 de maig el submarí italià C-3 enfonsa el mercant <em>Ciudad de Barcelona</em> davant la costa de Malgrat, amb més de 200 morts, el 15 de juny el Canarias dispara contra Sant Feliu de Guíxols, Palamós, Arenys de Mar, Canet de Mar i Mataró; el 23 de febrer del 1938 el Canarias bombardeja Palamós i Sant Feliu de Guíxols. El 4 d’abril del mateix any, el general Vicente Rojo ordena la construcció de sis línies de defensa a Catalunya formades per casamates (búnquers) de diverses formes i dimensions per a canons i metralladores, i anaven des de Port Bou fins a Alcanar, així hom volia protegir la costa d’un possible desembarcament de tropes franquistes. Avui dia encara resten moltes d’aquestes fortificacions a les zones de fàcil accés des del mar (badies i cales) o en zones de bona visibilitat, com les que encara hi ha a la costa de Montgat.</span></span></span></span></span></span></span></p> 08126-58 A la platja, entre la riera d'en Font i el torrent de la Foguera <p>Els nius de metralladores són construccions bèl·liques on s'hi instal·laven metralladores pesades. Es situaven a primera línia de combat per a defensar els punts d'artilleria dels atacs enemics. Els nius de la platja de Montgat es van construir durant la Guerra Civil, flanquejant el punt estratègic de l'artilleria pesada. Aquesta es localitzava a les Bateries.</p> 41.4681000,2.2857100 440354 4590969 08126 Montgat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51707-foto-08126-58-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51707-fortificacions-militars-montgat-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Sense ús BCIL 2023-07-26 00:00:00 Marta Lloret Blackburn 98 45 1.1 1761 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
51709 Premsa de ca n'Alsina https://patrimonicultural.diba.cat/element/premsa-de-ca-nalsina XX Ha perdut una part de la fusta del recipient, i la que queda es troba força deteriorada. <p>Premsa de vi que es troba situada al parc de la riera d'en Font. En el seu emplaçament original, estava fixada a la paret a través d'una barra metàl·lica que s'uneix amb el cargol. Aquest està collat en un eix vertical que es suporta sobre un recipient de fusta amb cèrcols metàl·lics. Sota d'aquest hi ha una base de pedra.</p> 08126-60 Parc de la Riera d'en Font <p>La premsa presumiblement va ser extreta de la desapareguda masia de Ca n'Alsina.</p> 41.4685900,2.2847100 440271 4591024 08126 Montgat Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51709-foto-08126-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51709-foto-08126-60-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Objecte Pública Ornamental 2020-09-25 00:00:00 Marta Lloret Blackburn 98 52 2.2 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
51686 Dovelles i finestral de ca n'Alsina https://patrimonicultural.diba.cat/element/dovelles-i-finestral-de-ca-nalsina <p>BONET, L. (1983). Les masies del Maresme. Barcelona: Editorial Montblanc. CATALUNYA. GENERALITAT. DEPARTAMENT DE CULTURA. IPA: Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Montgat (Maresme). 2007. ROIG, J. (2006). Les fortificacions medievals del Maresme. Argentona: La Impremta d'Argentona. <span><span><span><a href='http://www.chimisanas.cat'>www.chimisanas.cat</a></span></span></span></p> XV Es troben apilades en un recinte a la intempèrie, envoltades d'altres objectes i de bardisses, fet que n'ha provocat un notable deteriorament. <p>Es tracta del portal i el finestral gòtic de la masia de Ca n'Alsina desmuntats per peces. El portal era d'arc de mig punt adovellat, mentre el finestral era d'arc conopial lobulat.</p> 08126-37 Riera de Sant Jordi, s/n <p>L'enderroc de la masia de Ca n'Alsina tingué lloc durant l'últim terç del segle XX, en motiu de l'obertura del passeig marítim. Les dovelles i el finestral gòtic van ser desmuntats i portats al Parc de les Bateries, on van restar en l'oblit durant molts anys. Més tard es van portar al magatzem de la brigada municipal. Pels volts del segle XV la masia era coneguda com a Mas Matheu, quan n'era propietari Antoni Matheu. Al segle XVI la família Matheu entroncà amb els Alsina de Vilassar, tot i que no serà fins al segle XVII que l'heretarà Jacint Alsina, després de la mort sense descendència de Joan Matheu. En un primer moment, hi van fer de masovers els Sunyol, tot i que més tard s'hi instal·là tota la família, els Matheu-Alsina. La propietat del mas s'estenia per bona part de l'actual barri de Sant Joan, fins al punt que l'església es va edificar en terrenys cedits per Pau Matheu-Alsina Sanpere. L'any 1847 van vendre la masia i una part de les terres per la construcció del carril ferroviari. A pocs metres d'aquesta s'hi van construir una nova casa, que fou enderrocada durant l'ampliació de la carretera N-II. Finalment, l'any 1987 es va acabar d'enderrocar el que quedava de l'antiga masia. Avui només hi queda la torre de guaita.</p> 41.4687300,2.2678800 438866 4591051 08126 Montgat Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51686-foto-08126-37-1.jpg Inexistent Gòtic Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Sense ús 2021-02-05 00:00:00 Marta Lloret Blackburn La segona fotografia correspon a la situació del finestral en la desapareguda masia de Ca n'Alsina. Aquesta imatge forma part del Fons documental del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 93 47 1.3 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 172,83 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?

Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.

Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/