Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 37342 | Mina del bosc de Can Colomer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-del-bosc-de-can-colomer | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XIX-XX | El terreny s'ha esfondrat. | Antiga mina d'aigua de la que eixia un pou de registre, amb les parets fetes de maons. El terreny s'ha esfondrat deixant al descobert el pou de registre i part de la mina. El sauló conserva les traces d'una possible galeria que permetés l'accés a la mina des d'un marge del terreny. | 08003-202 | Bosc de Can Colomer, a l'oest del nucli de Can Magarola | 41.5073300,2.3038200 | 441901 | 4595312 | 08003 | Alella | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37342-foto-08003-202-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37342-foto-08003-202-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'aigua ha estat reconduïda mitjançant canonada de plàstic. | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | ||||||||
| 37343 | Mina 1 de Can Magarola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-1-de-can-magarola | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XIX-XX | Mina retallada per l'obertura d'un camí. Aquesta mina portava l'aigua a la bassa número 2 de Can Magarola. La part visible fou reconstruïda amb els mateixos materials, que semblen pedres treballades re aprofitades d'una altra construcció. | 08003-203 | Masia de Can Magarola - Av. Sant Mateu, 2 | 41.5046800,2.2997600 | 441560 | 4595020 | 08003 | Alella | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37343-foto-08003-203-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37343-foto-08003-203-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | ||||||||||
| 37344 | Mina 2 de Can Magarola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-2-de-can-magarola | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XIX-XX | Entrada o registre de mina d'aigua amb volta entibada i banc de paredat. La paret exterior està construïda amb maons plans i paredat. L'entrada està tancada per una porta reixada de ferro. | 08003-204 | Masia de Can Magarola - Av. Sant Mateu, 2 | 41.5041700,2.2989700 | 441494 | 4594964 | 08003 | Alella | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37344-foto-08003-204-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37344-foto-08003-204-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Al costat hi ha una bassa en desús. | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||||
| 37345 | Repartidor i mina baixa de Les Quatre Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/repartidor-i-mina-baixa-de-les-quatre-torres | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. ASENSIO, Àlex (2008). L'aigua a Alella; dins 'recordant ... les veus d'Alella', Ajuntament d'Alella i Biblioteca Municipal Ferrer i Guàrdia, pp. 128 - 130. | XVI-XIX | Tot i que la galeria presenta alguns trams de mina sense bancar que estan parcialment ensorrats, i que no s'hi realitza un manteniment regular. | Repartidor situat a la boca de la Mina Baixa de les Quatre Torres. Es tracta d'un habitacle ideat amb dues funcions: primer, accedir a la mina per poder-la seguir i mantenir i , segon, distribuir l'aigua entre els diversos copartíceps. La mina neix dins de la propietat de Can Pareras, al costat del torrent de Can Pufarré, i davalla en galeria fins al centre urbà per sota de la riera de la Coma Fosca. La galeria presenta diverses tipologies. S'alternen els trams de parets amb els trams bastits o bancats totalment o parcial, preferentment amb maons, i els sostres excavats directament sobre el terreny amb amb grans blocs de granit i mida irregular, maons enfrontats i voltes d'entibat. El repartidor inclou dos plomers metàl·lics, amb les respectives plomeres, que reparteixen aigua a cal Barquer, Can Soldevila, Can Gallinaire, Can Viló, cal Campaner i 'Ajuntament d'Alella (Can Lleonart). L'aigua arriba a aquestes tres darreres propietats a través d'un sistema de canonades i sifons que, en el seu tram final, corresponent al carrer Dom Bosco, discorre per dins del coronament del mur de tanca de l'antiga catequística (avui, escola bressol El campanar). | 08003-205 | Al parc Gaudí, al centre urbà. | 41.4944400,2.2924200 | 440938 | 4593889 | 08003 | Alella | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37345-foto-08003-205-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37345-foto-08003-205-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||||
| 37346 | Mina del carrer Coll de Vendrans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-del-carrer-coll-de-vendrans | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XIX-XX | Grafits i canalització trencada. | Registre de mina d'aigua de planta rectangular (1'16 x 1'28 m) amb la coberta de volta d'entibat. Les parets estan arrebossades. La portella és de fusta folrada de ferro amb el dintell triangular a la façana de migdia. S'observa la canalització d'obra que se li adossa per la part de ponent. | 08003-206 | A l'inici del camí de Coll de Vendrans | 41.4957900,2.2889600 | 440651 | 4594041 | 08003 | Alella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37346-foto-08003-206-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37346-foto-08003-206-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||||
| 37347 | Mina de Can Comulada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-can-comulada | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XIX-XX | Caseta de registre de mina de planta rectangular amb la coberta en volta. És un repartidor amb el pericó d'obra que divideix el pas de l'aigua. Els murs estan fets de maons i arrebossats. Interior de volta d'entibada. A la façana principal hi ha la porta d'entrada de fusta. Al costat hi ha un llimoner. | 08003-207 | Can Comulada - Av. Boronat de Comalada, 7-15 | Segons la propietat, fou reformada l'any 1983. | 41.4963200,2.2884200 | 440606 | 4594100 | 08003 | Alella | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37347-foto-08003-207-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37347-foto-08003-207-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||||
| 37348 | Mina de Can Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-can-serra | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XIX-XX | Colgada | Registre de mina inutilitzat. Només conserva part de la volta que és de maó pla i el banc que és de paredat mixt, amb pedres petites i irregulars i maons units amb argamassa. En el tram nord, la volta es converteix en una coberta plana, feta de maons; aproximadament en una longitud d'un metre. A continuació la mina resta al descobert, només tapada per una fusta. El banc o paret esquerre de la mina es conserva en una allargada d'un parell de metres més. Un fragment d'aquest s'ha arrodonit amb ciment. Al costat, hi ha una taula feta a partir d'una pedra de molí. En el forat central, característic d'aquestes pedres, s'hi va plantar un pi, el diàmetre del qual ha crescut fins on li ha permès el referit forat. | 08003-208 | Finca de Can Serra. | 41.4965000,2.2988200 | 441474 | 4594113 | 08003 | Alella | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37348-foto-08003-208-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37348-foto-08003-208-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En general sembla una mina inutilitzada fa molt de temps, però que a posteriori s'aprofità com element ornamental dins un jardí tipus romàntic. | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | ||||||||
| 37349 | Mina d'en Pepet de Can Sans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-den-pepet-de-can-sans | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XIX-XX | Entrada de mina d'aigua que té el naixement a 500 metres, a la Vinya de l'Oliva. El senyor Rafael Puig, propietari, ens explicà, que hi ha sis pous de registre d'aquesta mina; el més alt és de 22 metres. La porta d'entrada és una reixa de ferro amb la paret frontal feta de paredat antic, amb pedres petites i irregulars unides amb morter. La volta és d'entibada i els bancs de maons aparellats, conducció modernitzada amb tub de plàstic. | 08003-209 | Vall de Rials, a llevant del torrent i a ponent del nucli d'Ibars Meia. | 41.4942500,2.3087700 | 442303 | 4593856 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37349-foto-08003-209-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37349-foto-08003-209-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | ||||||||||
| 37350 | Mina d'en Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-den-serra | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XIX-XX | Entrada de mina d'aigua al costat del camí, tancada amb portella metàl·lica. La porta d'entrada té la llinda recta i està emmarcada amb maons aparellats. Continuada amb parets de marge amb pedres irregulars col·locades sense lligar. | 08003-210 | A ponent del nucli d'Ibars Meia, a la Vall de Rials. | 41.4939100,2.3090000 | 442322 | 4593819 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37350-foto-08003-210-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37350-foto-08003-210-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | ||||||||||
| 37351 | Registre de l'aqüeducte de Dosrius; Mina de Rials | https://patrimonicultural.diba.cat/element/registre-de-laqueducte-de-dosrius-mina-de-rials | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XIX-XX | Entrada a l'aqüeducte de Dosrius. Es tracta d'un registre de planta quadrada (1'1 x 1'1 m). Amb la coberta tipus volta de maó sec. Les parets són de maons i emblanquinades. La porta és metàl·lica, pintada de blau amb arc de maó, similar a d'altres registres del mateix aqüeducte existents al terme municipal de Tiana,resseguint el Camí del Mig. | 08003-211 | Camí de Teià, a la fondalada del torrent de cal Mallorquí, a la Vall de Rials | L'aqüeducte de Dosrius és una conducció d'aigua de 52 km, la major part soterrats, que subministrava aigua a les ciutats de Mataró, des de l'any 1857, i Barcelona, des de 1869, amb aigua de la conca de Dosrius. L'obra es va fer coincidint amb el creixement de Barcelona fora de les muralles. L'aqüeducte creua el municipi d'Alella resseguint els camins del Mig i del Cementiri. | 41.4948800,2.3031100 | 441831 | 4593930 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37351-foto-08003-211-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37351-foto-08003-211-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A l'altre costat del camí hi ha un registre, corresponent a una altra captació d'aigua. | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | ||||||||
| 37352 | Pou del Camí de la Carena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-cami-de-la-carena | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XX | Li manca la portella i ha caigut part d'una paret. | Pou d'aigua excavat en el sauló, de planta circular (1'5 m. de diàmetre). La part superior del pou està feta de maons i acabada en falsa volta de maó, apuntada i arrebossada per l'exterior , amb una obertura rectangular a migdia. Per l'interior, conserva el travesser de ferro amb l'argolla que servia per lligar-hi la corda de la galleda amb la que s'extreia l'aigua. Tenia una portella rectangular d'accés, segurament de fusta, de 0'6 x 1'11 m. Només se'n conserven dues frontisses de ferro. Al costat esquerre hi ha una inscripció feta en una cartela de ciment que diu: 'Año 1908 / 21 Juriol'. Està damunt una paret feta de paredat mixt, amb pedres petites i irregulars i maons units amb argamassa. Aquesta paret tancaria en angle recte, però aquest parament s'ha caigut cap endavant. S'hi accedeix des de la BP-5002, pel Camí de la Cornisa en direcció a Teià i 100 metres abans d'arribar a l'esplanada de l'arròs cal pujar per la vessant esquerra del camí, a uns 50 metres. | 08003-212 | Camí de la Cornisa - Al nord del Nucli Font de Cera | 41.5138300,2.2985500 | 441467 | 4596037 | 1908 | 08003 | Alella | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37352-foto-08003-212-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37352-foto-08003-212-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | ||||||||
| 37353 | Pou d'Antonia Ribas o de les Costes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-dantonia-ribas-o-de-les-costes | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XIX-XX | L'any 1998, la propietat va posar-hi una 'turca' per seguretat. | Pou o registre de mina. L'aigua d'aquest pou és la de la mina de Can Serra. La torre del pou és de planta quadrada, feta de paredat antic, amb pedres petites i irregulars unides amb morter. La coberta és de volta escarcera aparellada. Hi ha dues obertures laterals de petites dimensions. El soc del pou és de fusta. Hi ha una petita pica en el lateral esquerre, desgastada pels cops de la galleda. | 08003-213 | Costes d'en Bernades -Vall de Rials | Segons informació del sr. Rafael Bernades l'aigua es pouava amb galledes i circulava per una canal fins arribar a la bassa. | 41.5017200,2.3062100 | 442096 | 4594687 | 08003 | Alella | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37353-foto-08003-213-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37353-foto-08003-213-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest element forma part, amb senyalització pròpia, de la ruta paisatgística de la Vall de Rials. | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||
| 37354 | Pou i molí d'en Pepet de Can Sans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-i-moli-den-pepet-de-can-sans | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. ASENSIO, Àlex (2008). L'aigua a Alella; dins 'recordant ... les veus d'Alella', Ajuntament d'Alella i Biblioteca Municipal Ferrer i Guàrdia. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XIX-XX | Pou d'aigua amb una torre cilíndrica feta de maons i una caseta annexa destinada a ubicar-hi la bomba. Es conserva sense funcionar des de fa 15 anys. La bomba és de pistó; però actualment funciona amb una bomba submergible. El pou té una profunditat de 30 metres. La porta d'accés del pou és de fusta, amb arc de mig punt i emmarcada amb maons plans. La caseta és de planta rectangular amb la coberta d'obra a una vessant. La porta d'accés és de fusta i de llinda recta. | 08003-214 | Vall de Rials, a llevant del torrent i a ponent del nucli d'Ibars Meia. | 41.4941400,2.3089300 | 442316 | 4593844 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37354-foto-08003-214-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37354-foto-08003-214-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | .Aquest element forma part, amb senyalització pròpia, de la ruta paisatgística de la Vall de Rials. | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||||
| 37355 | Molí de Can Poch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-can-poch | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. ASENSIO, Àlex (2008). L'aigua a Alella; dins 'recordant ... les veus d'Alella', Ajuntament d'Alella i Biblioteca Municipal Ferrer i Guàrdia, pp.186-188. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XIX-XX | Es conserva la construcció, en bones condicions, i lesescales interiors de fusta, que caldria arreglar. El molí ha perdut el mecanisme d'elevació, una part del qual es conserva com a peu de fanal ornamental al jardí d'entrada a Can Poch. | Torre de molí de vent per extreure'n l'aigua d'un pou. El pou sobre el qual es dreça, es troba en ús, però l'aigua s'extreu amb bomba. La torre és de planta quadrada d'uns 2'8 x 2'8 metres; amb diferents nivells d'alçada. En el segon i tercer nivells hi ha obertures geminades a cada costat, fetes de maó i amb arc de mig punt i pilastres de maó. Els murs estan fets de paredat mixt, amb pedres petites i irregulars combinant amb maons i unit tot amb morter, sense arrebossar. Hi ha dues entrades amb les portes de fusta i amb arcs escarsers de maons plans. A l'interior hi ha una escala de fusta en molt mal estat que servia per arribar a la part alta del molí. Hi ha una caseta de planta rectangular annexa. | 08003-215 | Can Poch - Entre el Nucli Mas Coll i el Nucli Alella Parc | 41.5062800,2.2850900 | 440337 | 4595208 | 08003 | Alella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37355-foto-08003-215-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37355-foto-08003-215-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||||
| 37356 | Molí de La Miralda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-miralda | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. ASENSIO, Àlex (2008). L'aigua a Alella; dins 'recordant ... les veus d'Alella', Ajuntament d'Alella i Biblioteca Municipal Ferrer i Guàrdia, pp.186-188. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XIX-XX | Però li manca el mecanisme. | Torre de molí per a bombament d'aigua de pou. La torre és de planta quadrada, d'uns 4 metres de costat i una alçada d'uns nou metres. Té obertures en dos nivells. A la part superior hi ha una cornisa en pendent, volada o amb ràfec. Porta d'entrada per la banda de llevant. | 08003-216 | Dins la finca de la Miralda (Riera Principal, 5), molt a prop de l'autopista C-32. | La seva construcció seria posterior al conveni signat l'any 1829, per Carles Torrents Miralda, aleshores propietari, amb Ramon Cabús per fer-hi arribar la mina de les Coves. El mecanisme deixà de funcionar a principis del segle XX, ja que se sap que l'any 1925 ja no hi era. | 41.4888000,2.3016800 | 441706 | 4593256 | 08003 | Alella | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37356-foto-08003-216-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37356-foto-08003-216-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'aigua extreta pel molí servia per al rec de la finca i s'emmagatzemava en dues basses properes. | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||
| 37357 | Molí de Can Torras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-can-torras | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. ASENSIO, Àlex (2008). L'aigua a Alella; dins 'recordant ... les veus d'Alella', Ajuntament d'Alella i Biblioteca Municipal Ferrer i Guàrdia, pp.186-188. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XIX-XX | No conserva la maquinària. Les finestres i la porta hanestat tapiades, i les parets exteriors són plenes de pintades. | Torre possiblement de suport a un molí de vent per bombeig d'aigua d'un pou que està a l'interior. És de planta quadrada de 4'2 x 4'2 m. L'alçada és d'uns set metres. Hi ha obertures als quatre costats en dues alçades diferents. Són finestres geminades amb una columneta de separació i ampits de maons. Els murs estan fets de maons i arrebossats. Té un petit sòcol d'uns 40 cm. L'entrada és per la part septentrional ,amb una porta de fusta. A l'interior s'observa una escala vertical metàl·lica per accedir als nivells superiors. | 08003-217 | Marge Est de la BP-5002, PK 1, entre el tram baix de la Riera d'Alella i Can Torres. | 41.4863900,2.3029300 | 441808 | 4592988 | 08003 | Alella | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37357-foto-08003-217-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37357-foto-08003-217-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||||
| 37358 | Sistema de canalització d'aigua de la Vinya de l'Esqueixa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sistema-de-canalitzacio-daigua-de-la-vinya-de-lesqueixa | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XIX-XX | Força colgada per la vegetació. Molts trams han perdut les pedres per erosió o acció antròpica, ja que s'ha fet un hort i s'ha abandonat gran part de la vinya. | Sistema de recollida d'aigua pluvial fet a base de pedres irregulars unides amb morter. Canalització que ressegueix el desnivell de la pendent de la vinya en línia recta, amb una llera de pedres irregulars col·locades planes, amb dos murs de contenció als laterals, d'uns 40 cm d'alçada i uns 40 cm d'amplada. | 08003-218 | Bosc de Can Cortès o Can Poch - Camí del Greny | 41.5050300,2.2911200 | 440839 | 4595065 | 08003 | Alella | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37358-foto-08003-218-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37358-foto-08003-218-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | S'han trobat paral·lels d'aquest sistema de drenatge de l'aigua a l'Empordà, on els anomenen 'pota de gall' per la seva morfologia. | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | ||||||||
| 37359 | Escorrentia de les Costes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escorrentia-de-les-costes | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XX | Sistema de regulació de les aigües d'escorrentia que baixa pel torrent quan plou, consistent en aixecar murs o parets seques a base de pedres de diferents grandàries i a diferents nivells a fi i efecte d'amortir la velocitat de l'aigua pluvial. | 08003-219 | Les Costes - Rials | Es va construir durant la dècada dels 50 del segle passat sota la direcció de Jesús Barnadas i els seus treballadors amb un cavall que traginava les pedres que s'extreien del terreny a mida que es preparava per fer-hi terrasses i plantar-hi vinya. | 41.5035700,2.3038300 | 441899 | 4594894 | 1950 | 08003 | Alella | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37359-foto-08003-219-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37359-foto-08003-219-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest element forma part, amb senyalització pròpia, de la ruta paisatgística de la Vall de Rials. | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||
| 37360 | Font del safareig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-safareig | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. ASENSIO, Àlex (2008). L'aigua a Alella; dins 'recordant ... les veus d'Alella', Ajuntament d'Alella i Biblioteca Municipal Ferrer i Guàrdia, pp.128 - 130. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. SERRA, Eduard et aliï (1995). A Alella per les fonts; dins 'Coneguem la Conreria, el Turó del Galzeran i la Font d'en Gurri'. Natura, pp. 47-51. | XIX-XX | L'estructura es conserva en bon estat; però el cabal d'aigua és limitat, la qual cosa fa que se'n ressenti la qualitat. Antigament hi havia una Marededéu en un dels angles. | Petita bassa al costat del camí, feta de paredat mixt, amb maons i pedres irregulars, de planta rectangular (1 x 1'5 m). Està gairebé a nivell del sòl, només s'aixeca uns 30 cm. L'aigua raja per un galet de ferro des d'un lateral. En tres dels quatre costats s'aixequen murs de paredat, de contenció dels marges. | 08003-220 | Bosc de les Quatre Torres, dalt del barri de Mas Coll, dins l'Espai d'Interès Natural. | 41.5067300,2.2719400 | 439240 | 4595267 | 08003 | Alella | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37360-foto-08003-220-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37360-foto-08003-220-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Punt d'aigua de gran valor ecològica per la cria de salamandres i altres amfibis. | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | ||||||||
| 37361 | Font dels Eucaliptus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-eucaliptus | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. ASENSIO, Àlex (2008). L'aigua a Alella; dins 'recordant ... les veus d'Alella', Ajuntament d'Alella i Biblioteca Municipal Ferrer i Guàrdia, pp.128 - 130. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. SERRA, Eduard et aliï (1995). A Alella per les fonts; dins 'Coneguem la Conreria, el Turó del Galzeran i la Font d'en Gurri'. Natura, pp. 47-51. | XIX-XX | El novembre de 2010 s'hi va dur a terme un projecte de recuperació de la font i el seu entorn, impulsat perl'Ajuntament d'Alella i sufragat pel Consorci del Parc de la Serralada Litoral. | Espai antropitzat a partir d'una font que raja d'una mina. La mina està tancada per una reixa de ferro; les parets són de paredat i la volta està feta amb revoltons. L'aigua raja per un galet de ferro que condueix l'aigua en un dipòsit de planta rectangular que entra dins el marge del terreny. Aquesta bassa o dipòsit estava protegida per una volta de maó pla, que es conserva en gran part. També hi ha una construcció en forma de caseta de planta rectangular, amb la coberta de volta que s'endinsa dins el marge. La façana està feta de paredat mixt amb pedres i maons. A dins hi ha una llar de foc amb xemeneia d'obra i dos bancs de fusta a banda i banda. Hi ha una escala amb esglaons de pedra en el lateral esquerre. Cinc eucaliptus ornamenten l'entorn de la font i la singularitzen. | 08003-221 | Bosc de les Quatre Torres, dalt del barri de Mas Coll, dins l'Espai d'Interès Natural. | Miquel Armengol ens informa que la caseta era utilitzada pels carboners de la zona. | 41.5076000,2.2733800 | 439361 | 4595363 | 08003 | Alella | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37361-foto-08003-221-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37361-foto-08003-221-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Punt d'aigua de gran valor ecològica per la cria de salamandres i altres amfibis. | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||
| 37362 | Font de l'Esquerda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lesquerda | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. ASENSIO, Àlex (2008). L'aigua a Alella; dins 'recordant ... les veus d'Alella', Ajuntament d'Alella i Biblioteca Municipal Ferrer i Guàrdia, pp.128 - 130. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. SERRA, Eduard et aliï (1995). A Alella per les fonts; dins 'Coneguem la Conreria, el Turó del Galzeran i la Font d'en Gurri'. Natura, pp. 47-51. | XIX-XX | No es pot entrar perquè està inundada | Font que raja d'una mina, amb l'entrada antropitzada. L'espai exterior s'ha fet a partir de tallar la roca de granit i la construcció de murs de paredat laterals que sostinguin els marges. Cal baixar set esglaons irregulars de pedra treballada, però mal escairats, ja que la gruta es troba lleugerament esfondrada respecte del nivell exterior. L'obertura d'accés a la mina és de maons i la llinda recta, també és de maons. El sostre de la mina està retallat a la roca. Té una profunditat de 5 metres i el canaló d'aigua està a l'esquerra. La font té dos naixements, un defrontal i un altre de lateral, les aigües dels quals esrecullen en un sol rec que desguassa en el barranc que davalla de la Font dels Eucaliptus. A l'esquerra hi ha un rètol que posa 'FONT / ESQUERDA / 1971 / SCA'. Hi ha dos plataners a l'entorn immediat. | 08003-222 | Bosc de les Quatre Torres, dalt del barri de Mas Coll, dins l'Espai d'Interès Natural. | Segons Pepito Xicola, l'aigua d'aquesta font fou analitzada pel doctor Isidre Pòlit, i fou consumida amb motiu de les epidèmies de còlera i tifus per part de la gent de les rodalies. La colla de caçadors d'en Ventalló va construir-hi una caseta - refugi, que fou posteriorment destruïda. L'any 1971, la Societat de Caçadors d'Alella dugué a terme obres de restauració. La secció local de l'ADF té cura de desembussar-la i de fer-ne el manteniment de l'entorn. | 41.5066300,2.2745500 | 439458 | 4595254 | 08003 | Alella | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37362-foto-08003-222-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37362-foto-08003-222-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | ||||||||
| 37363 | Font del Sarau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-sarau | AJUNTAMENT D'ALELLA (2006). 'Es recupera la font del Sarau i se'n millora l'entorn', dins El Full. Butlletí d'Informació Municipal, núm. 216, juliol de 2006, Alella. AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. ASENSIO, Àlex (2008). L'aigua a Alella; dins 'recordant ... les veus d'Alella', Ajuntament d'Alella i Biblioteca Municipal Ferrer i Guàrdia, pp.128 - 130. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. SERRA, Eduard et aliï (1995). A Alella per les fonts; dins 'Coneguem la Conreria, el Turó del Galzeran i la Font d'en Gurri'. Natura, pp. 47-51. | XIX-XX | tot i que caldria recuperar definitivament la captació a través de la veta d'aigua original. Actualment, la captació és superficial. | Font de torrent, força estacional. L'aigua rajaria per un tub de ferro, ara canalitzada amb PVC, des d‘una paret d'uns 60 cm d'alçada feta a base de pedres irregulars. La font ha estat objecte de millores, ja que es va colgar l'any 2001 per una esllavissada provocada per la rompuda forestal i la posterior plantació de vinyes al Turó de Galzeran. Els treballs realitzats en una primera fase han consistit en la recuperació del cabal de la font, s'ha recuperat l'estructura i el safareig de la font, s'ha ampliat i estabilitzat l'esplanada i s'ha fet, amb pedres, un banc a la seva esquerra i unes escales a la seva dreta. | 08003-223 | Al torrent del Sarau, sobre el Pi Bord, dins l'Espai d'Interès Natural. | L' indret es va recuperat l'any 2006, a càrrec de la propietat. | 41.5029000,2.2731800 | 439340 | 4594841 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37363-foto-08003-223-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37363-foto-08003-223-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | ||||||||
| 37364 | Font d'en Mià; Font dels Caçadors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-den-mia-font-dels-cacadors | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. ASENSIO, Àlex (2008). L'aigua a Alella; dins 'recordant ... les veus d'Alella', Ajuntament d'Alella i Biblioteca Municipal Ferrer i Guàrdia, pp. 128 - 130. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XIX-XX | Registre de mina en mal estat i font coberta d'esbarzers. | Font d'aigua de mina que raja per un tub de PVC i va a parar en una pica de pedra, rectangular de 93 x 116 cm , amb una fondària de 50 cm de màxima i 36 cm de mínima. Al seu darrera, a l'altre costat del camí, hi ha el registre de mina, mig excavada en el sauló i el banc de paredat; la volta és de tartana de maó pla. Està orientada a llevant. Al costat dret hi ha unes piques més petites, de planta quadrada amb les restes d'haver-se utilitzat per fer la barreja per sulfatar la vinya. Era el lloc on es feia el 'caldo bordolés' (boullie bordelaise), i que es feia barrejant aigua i calç amb sulfat de coure. | 08003-224 | Entre els nuclis de Can Comulada i Nova Alella. | 41.4954500,2.2825100 | 440112 | 4594008 | 08003 | Alella | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37364-foto-08003-224-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37364-foto-08003-224-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La secció local de l'Agrupació de Defensa Forestal (ADF) va procedir a la seva neteja i recuperació parcial els estius de 2004 i 2010. | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | ||||||||
| 37365 | Font del Pastor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-pastor | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. ASENSIO, Àlex (2008). L'aigua a Alella; dins 'recordant ... les veus d'Alella', Ajuntament d'Alella i Biblioteca Municipal Ferrer i Guàrdia, pp. 128 - 130. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XX | Fora d'ús des de fa força temps amb el lògic deteriorament físic. | Font d'aigua en desús. No raja. Volta entibada i banc de pedra seca. Obertura quadrada que no conserva cap porta. Al davant hi ha un marge fet amb dues parets de pedres seques, una canal per l'aigua que va a parar a un regueró passa per sota de la paret frontal. Conduïa l'aigua a una bassa de planta rectangular ( 1'7 x 1 m) feta de maons revestits i amb els angles arrodonits. S'hi pot accedir a peu, des del camí de la Cornisa o el camí de Can Cabús de Dalt. Un cop deixem la casa a la dreta, prenem el següent a la dreta i el primer a l'esquerra. Pel camí del Camp de Tir, i de Font de Cera a l'antic Camp de Tir. | 08003-225 | Bosc de Can Cabús, a llevant del nucli de Font de Cera. | El sr. Artés va fotografiar aquest espai l'any 80 i el va anomenar Font del Pastor. El febrer de 2008, el voluntari forestal teianenc Joan Sagré va arranjar-ne l'entorn. Fruit d'aquests treballs es va descobrir, inscrit a l'ampit de la font, la data de 1908. | 41.5125200,2.3002900 | 441611 | 4595890 | 1908 | 08003 | Alella | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37365-foto-08003-225-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37365-foto-08003-225-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||
| 37366 | Parets de vinya de Les Costes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parets-de-vinya-de-les-costes | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XX | tot i l'abandó de la vinya i la proliferació del bosc. | Parets de vinya per tota la vessant fetes a base de pedres granítiques irregulars, falcades amb pedres més petites i unides en sec, sense morter, que servien per aterrassar el terreny a fi i efecte de plantar-hi vinyes. Les seves alçades són variables segons les necessitats del terreny i el seu pendent, des de 40 cm a 1'70 metres. | 08003-226 | Les Costes - Rials. | 41.5031600,2.3031200 | 441839 | 4594849 | 1950-60 | 08003 | Alella | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37366-foto-08003-226-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37366-foto-08003-226-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | ||||||||
| 37367 | Rocar del bosc de Can Colomer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rocar-del-bosc-de-can-colomer | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | es desconeix la seva dimensió real | Interessant conjunt de roques granítiques de grans dimensions. Entre els matolls i el sotabosc, s'observen diverses fileres de lloses i roques col·locades verticalment i alineades deixant, en alguna zona, un espai aproximadament de dos metres d'amplada. Poden correspondre a un camí antic per salvar el fort desnivell. Destaca principalment per la disposició de les pedres, molt divergent de les tradicionals feixes. També hi ha parets de vinya i/ o de marge. | 08003-227 | Bosc de Can Colomer, al nord del nucli de Can Magarola | 41.5078600,2.3053600 | 442030 | 4595370 | 08003 | Alella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37367-foto-08003-227-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37367-foto-08003-227-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | ||||||||||||
| 37368 | Làpida commemorativa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lapida-commemorativa | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XVIII | Làpida rectangular de pedra encastada en la part exterior del mur de tanca de l'antic l'Hort de la Rectoria, a tocar de la riera de la Coma Clara (avui soterrada, Rambla d'Àngel Guimerà), entre Can Lleonart i l'edifici de l'Ajuntament. Presenta una inscripció que diu: 'RIERA DESFECIT RIU BIS ME FECIT 11 SEPTEMBRI 1714, 18 FEBRUARI 1720'. | 08003-228 | Rambla Àngel Guimerà, al costat de Can Lleonart | Commemora, fent servir un irònic joc de paraules, la data de reconstrucció del mur, realitzada pel Dr. Francesc Riu, després de les rierades que el destruïren en el primer quart del segle XVIII, l'11 de setembre de 1714 (fita, per altra banda, relacionada amb la Guerra de Successió, absolutament crucial en la història de Catalunya). | 41.4930100,2.2951000 | 441161 | 4593728 | 1720 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37368-foto-08003-228-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37368-foto-08003-228-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | ||||||||
| 37369 | Plàtans de les fonts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platans-de-les-fonts | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona | Es tracta de diversos individus de plataner, d'alçades compreses entre els 20 i els 25 metres, i amb perímetres de soca i de volta de canó importants, d'entre 2 i 3,5 metres. Els diàmetres de les capçades oscil·len entre els 10 i els 15 metres. Estan ubicats a pocs metres de les fonts. Així a la font de l'Esquerda se n'hi troben dos molt semblants i de grans dimensions, a la font del Fonoll n'hi ha un de molt important i diversos més petits, i a la font del Sarau també n'hi ha un de grans dimensions. Es tracta d'un arbre caducifoli, corpulent i amb una capçada arrodonia, molt ampla. El tronc és recte, amb l' escorça prima de tons verds grisosos que forma petites plaques irregulars que acostumen a caure durant tot l'any. Els fruits són petits i nombrosos, agrupats de dos en dos, en forma de boles d'uns 4 cm. de diàmetre. Floreixen a principis de la primavera i fructifiquen a finals d'estiu. Les fulles són grans, de tres a cinc lòbuls dentats. Del pecíol llarg i en forma de pita, surten tres nervis principals. | 08003-229 | Barri de Mas Coll | Aquest arbre en condicions òptimes, pot arribar a viure 300 anys. Malgrat tractar-se d'un arbre de ribera, el trobem sovint plantat com a ornamental de parcs i carrers, ja que suporta força bé la pol·lució atmosfèrica. Aquests arbres acostumen a ser aixopluc de moltes espècies d'ocells com el pardal, la garsa, la cadernera o el verdum. En els més vells, a peu de carreteres fins i tot, poden fer-hi niu algunes espècies de rapinyaires nocturns, com el xot i el mussol. | 41.5038400,2.2794000 | 439860 | 4594941 | 08003 | Alella | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37369-foto-08003-229-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37369-foto-08003-229-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Entorn forestal d'interès vinculat a les fonts de l'Esquerda, Fonoll i Sarau . Es tracta d'una zona molt humida, amb presència d'elements de bosc de ribera. Ús social rellevant. Àrea inclosa en el PEIN La Conreria - Sant Mateu - Céllecs. Només el plataner de la font de l'Esquerda està descrit al Catàleg d'arbres singulars, unitats de vegetació i paisatge d'Alella, elaborat per l'Observatori de la Sostenibilitat, amb el codi 06. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||||||
| 37370 | Eucaliptus de la Font dels Eucaliptus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/eucaliptus-de-la-font-dels-eucaliptus | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | Grup de sis eucaliptus a l'entorn de la font. En el marge, hi ha tres eucaliptus alineats, presumiblement els més vells, parcialment morts però dels quals surten varis brots ben verds. Cal destacar el tronc d'un eucaliptus mort, ubicat al mig, ja que és ocupat per pigots en set forats de nius. Els altres dos eucaliptus ubicats a prop de la mina estan en bon estat. Finalment, prop de la barraca, a mà dreta, hi ha un jove espècimen que mesura uns 10 o 12 metres d'alçada. | 08003-230 | Bosc de les Quatre Torres, al NO del Mas Coll | 41.5070000,2.2740400 | 439416 | 4595296 | 08003 | Alella | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37370-foto-08003-230-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37370-foto-08003-230-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Entorn forestal d'interès vinculat a les fonts de l'Esquerda, Fonoll i Sarau . Es tracta d'una zona molt humida, amb presència d'elements de bosc de ribera. Ús social rellevant. Àrea inclosa en el PEIN La Conreria - Sant Mateu - Céllecs. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | ||||||||||||
| 37371 | Pi bord / pi blanc de Mas Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-bord-pi-blanc-de-mas-coll | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | Individu madur d'una alçada de 30 metres, aproximadament, soca de 3,15 metres i volta de canó de 3 metres. El diàmetre de la capçada és d'uns 10 metres. Està ubicat a la confluència dels torrents del Sarau i de la Barraca d'en Casals, i just a sota hi ha una cruïlla de les pistes forestals que uneixen el torrent del Sarau i el del Fonoll amb la que duu cap a la font de l'Esquerda. | 08003-231 | Torrent del Sarau o del FonollAl nord-oest del nucli de Mas Coll | El pi blanc és un arbre del gènere Pinus, originari de la regió mediterrània tant del nord com del sud. El seu nom científic prové de la ciutat síria d'Alep. És un arbre amb un gran potencial colonitzador, ocupant conreus abandonats. Els incendis forestals favoreixen la seva propagació, ja que l'escalfor fa esclatar les pinyes i n'escampa les llavors. La fusta pot ser emprada en la producció de cel·lulosa i per a caixes de fusta. | 41.5039500,2.2758200 | 439561 | 4594956 | 08003 | Alella | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37371-foto-08003-231-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37371-foto-08003-231-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | És un dels arbres més singulars del municipi, conegut popularment com a Pi Bord. Entorn forestal d'interès vinculat a la zona verda del torrent del Fonoll, si bé no en forma part per uns trenta metres. Es tracta d'una zona molt humida, amb presència d'elements de bosc deribera. Ús social important. Àrea inclosa en el PEIN La Conreria - Sant Mateu - Céllecs. Exemplar protegit com a Arbre d'interès comarcal i local pel Decret 47/1988, d'11 de febrer, sobre declaració d'arbres d'interès comarcal i local. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||||||
| 37372 | Pi pinyoner d'Alella Parc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-pinyoner-dalella-parc | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. | Pi pinyer d'una alçada d'entre 15 i 20 metres, soca de 3,80 metres i volta de canó de 3,05 metres. El diàmetre de la capçada és d'uns 13 metres. Està ubicat en la parcel·la urbana del número 3 del carrer Pau Piferrer, al nucli d'Alella Parc, parcel·la no construïda que conté, a més del pi esmentat, diversos pins més així com nombrosos arbustos. Situat en una parcel·la d'una urbanització sense continuïtat directa amb la trama urbana i sotmesa, per tant, a la legislació aplicable en matèria de prevenció d'incendis forestals en aquestes urbanitzacions. Descrit al Catàleg d'arbres singulars, unitats de vegetació i paisatge d'Alella, elaborat per l'Observatori de la Sostenibilitat, amb el codi 11. | 08003-232 | carrer Pau Piferrer número 3 | Aquesta conífera naturalitzada en el nostre país, és de procedència mediterrània. Es pot trobar des de nivell de mar fins als 1.000 metres d'altitud. Allí on creix i es desenvolupa més bé és en els terrenys silícics, sobretot sorrencs o de sauló, i generalment prop del litoral. La seva fusta no és gaire apreciada. És un combustible molt ràpid i en cas d'incendi, la resina i la pinya, permeten la propagació del foc a gran velocitat. | 41.5085100,2.2914000 | 440866 | 4595451 | 08003 | Alella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37372-foto-08003-232-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37372-foto-08003-232-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Arbre perennifoli, les seves fulles, en forma d'agulla poden fer fins a 20 cm. de llarg, i es troben agrupades de dues en dues. La seva floració es produeix de març fins al mes de maig. El seu fruit és la pinya, de forma ovoide que pot mesurar fins a 15x10 centímetres. La llavor que s'hi troba al interior és el pinyó, molt apreciat en la cuina i les postres dels Països Catalans així com en altres indrets de la cuina mediterrània. La pinya madura a la tardor del tercer any, mentre que les pinyes dels altres pins ho fan en dos anys. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||||||
| 37373 | Alzina de Can Rosselló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-rossello | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. | tot i que es detecten fongs a la soca i en alguna de les branques. | Alzina madura, d'una alçada d'entre 30 i 40 metres, soca de 4,00 metres i volta de canó de 3,90 metres. El diàmetre de la capçada és d'uns 20 metres. Es tracta d'una alzina excepcional per edat i mida, situada dins la finca de Can Rosselló, a uns deu metres del mur de separació d'aquesta finca amb la riera Coma Clara. Es troba aïllada en una feixa agrícola no cultivada. | 08003-233 | Finca de Can Rosselló | La fusta de l'alzina és dura i compacta i s'utilitza per fer eines de pagès i fusteria. Les branques, des de temps immemorial, es fan servir per fer llenya i carbó vegetal de qualitat excel·lent . | 41.5035800,2.2962500 | 441266 | 4594901 | 08003 | Alella | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37373-foto-08003-233-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37373-foto-08003-233-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Exemplar protegit com a Arbre monumental segons el que estableix el Decret 214/1987, de 9 de juny, sobre declaració d'arbres monumentals. Únic arbre del municipi amb aquest grau de protecció. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | ||||||||||
| 37374 | Lledoner de Can Magarola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-can-magarola | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. | Individu madur d'una alçada d'entre 15 i 20 metres, soca de 2,70 metres i volta de canó de 2,50 metres. El diàmetre de la capçada és d'uns 10 metres. Està ubicat per sota la rampa d'accés a la Masia - Museu de Can Magarola, en un espai destinat actualment a aparcament, a escassos metres de l'avinguda Sant Mateu. | 08003-234 | Can Magarola | Aquest arbre pot viure entre 500 i 600 anys i en tot tipus de terreny. La fusta del lledoner s'ha utilitzat tradicionalment per fer eines agrícoles com forques, pales de ventar, mànecs, jous, etc. aprofitant la seva flexibilitat i duració; les seves branques han estat usades com a alimentació per al bestiar, i també se n'obtenia llenya i carbó, per això es troba freqüentment a prop de les masies. Té propietats medicinals com a astringent, lenitiu, antidiarreic i estomacal. Les arrels s'havien utilitzat per extreure un colorant groc per tenyir la seda. Els seus fruïts són dolços i comestibles, se'n poden fer melmelades amb ells. | 41.5050400,2.2992500 | 441518 | 4595061 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37374-foto-08003-234-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37374-foto-08003-234-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Descrit al Catàleg d'arbres singulars, unitats de vegetació i paisatge d'Alella, elaborat per l'Observatori de la Sostenibilitat, amb el codi 13. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||||||
| 37375 | Alzina de Can Magarola 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-magarola-1 | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | Individu madur d'una alçada d'entre 30 i 35 metres, soca de 3,95 metres i volta de canó de 3,50 metres. El diàmetre de la capçada és d'uns 15 metres. Aquesta alzina està ubicada en el talús d'un petit vial que comunica la riera Coma Clara i l'avinguda de Sant Mateu, ben a prop del col·legi Santa Maria del Pino. | 08003-235 | Vial que comunica la riera Coma Clara i l'avinguda de Sant Mateu del nucli de Can Magarola. | 41.5055800,2.2989800 | 441496 | 4595121 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37375-foto-08003-235-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37375-foto-08003-235-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Descrit al Catàleg d'arbres singulars, unitats de vegetació i paisatge d'Alella, elaborat per l'Observatori de la Sostenibilitat, amb el codi 14. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | ||||||||||||
| 37376 | Alzina de Can Magarola 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-magarola-2 | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | Individu madur d'una alçada d'entre 25 i 30 metres, soca de 3,50 metres i volta de canó de 3,25 metres. El diàmetre de la capçada és d'uns 15 metres. Aquesta alzina està ubicada en el talús d'un petit vial que comunica l'avinguda Sant Mateu i la riera Coma Clara. | 08003-236 | Vial que comunica l'avinguda de Sant Mateu del nucli de Can Magarola amb la riera Coma Clara. | 41.5055800,2.2991000 | 441506 | 4595121 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37376-foto-08003-236-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37376-foto-08003-236-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Descrit al Catàleg d'arbres singulars, unitats de vegetació i paisatge d'Alella, elaborat per l'Observatori de la Sostenibilitat, amb el codi 15. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | ||||||||||||
| 37377 | Roure africà de Can Magarola 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-africa-de-can-magarola-1 | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | Individu madur d'una alçada d'entre 15 i 20 metres, soca de 2,50 metres i volta de canó d'1,55 metres. El diàmetre de la capçada és d'uns 12 metres. Aquest individu, d'una espècie poc freqüent al municipi, creix en un torrent que aboca les aigües de la part alta dels vessants de Can Magarola a la riera Coma Clara | 08003-237 | Urbanització de Can Magarola. | 41.5064000,2.3007100 | 441641 | 4595211 | 08003 | Alella | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37377-foto-08003-237-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37377-foto-08003-237-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La importància d'aquest individu rau en la seva raresa al municipi, on es comptabilitzen pocs exemplars de roure africà. Descrit al Catàleg d'arbres singulars, unitats de vegetació i paisatge d'Alella, elaborat per l'Observatori de la Sostenibilitat, amb el codi 16. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | ||||||||||||
| 37378 | Roure africà de Can Magarola 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-africa-de-can-magarola-2 | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | Individu madur d'una alçada d'entre 20 i 25 metres, soca de 2,35 metres i volta de canó de 2,25 metres. El diàmetre de la capçada és d'uns 20 metres. Aquest individu, d'una espècie poc freqüent al municipi, creix en un torrent que aboca les aigües de la part alta dels vessants de Can Magarola a la riera Coma Clara. | 08003-238 | Urbanització de Can Magarola. | 41.5065500,2.3029600 | 441829 | 4595226 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37378-foto-08003-238-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37378-foto-08003-238-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La importància d'aquest individu rau en la seva raresa al municipi, on es comptabilitzen pocs exemplars de roure africà. Descrit al Catàleg d'arbres singulars, unitats de vegetació i paisatge d'Alella, elaborat per l'Observatori de la Sostenibilitat, amb el codi 17. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | ||||||||||||
| 37379 | Ametller del Torrent de Sistres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ametller-del-torrent-de-sistres | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | Individu madur d'una alçada d'entre 5 i 10 metres, que consta de tres peus. Un d'ells mesura 1,55 metres de soca i 1 metre de volta de canó; el segon, 1,05 metres de soca i 0,65 metres de volta de canó; i el tercer, 1,05 metres de soca i 1 metre de volta de canó. El diàmetre de la capçada és d'uns 12 metres. | 08003-239 | Zona agrícola situada a l'oest del torrent de Sistres. | 41.4873300,2.2899000 | 440721 | 4593101 | 08003 | Alella | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37379-foto-08003-239-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37379-foto-08003-239-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La seva importància rau en les seves dimensions, considerables en un arbre fruiter associat normalment a explotacions agràries o a arbrat ornamental.Descrit al Catàleg d'arbres singulars, unitats de vegetació i paisatge d'Alella, elaborat per l'Observatori de la Sostenibilitat, amb el codi 20. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | ||||||||||||
| 37380 | Garrofer del Torrent de Sistres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/garrofer-del-torrent-de-sistres | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | Individu madur d'una alçada d'entre 5 i 10 metres, soca de 4,95 metres i volta de canó de 2,25 metres. El diàmetre de la capçada és d'uns 9 metres. A uns set metres de distància hi ha un altre garrofer de característiques molt similars. | 08003-240 | Zona agrícola situada a l'oest del torrent de Sistres. | 41.4872900,2.2902600 | 440751 | 4593096 | 08003 | Alella | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37380-foto-08003-240-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37380-foto-08003-240-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Descrit al Catàleg d'arbres singulars, unitats de vegetació i paisatge d'Alella, elaborat per l'Observatori de la Sostenibilitat, amb el codi 22. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | ||||||||||||
| 37381 | Garrofer de l'Eixample | https://patrimonicultural.diba.cat/element/garrofer-de-leixample | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | Individu madur d'una alçada d'entre 10 i 15 metres, soca de 3,35 metres i volta de canó d'1,35 i 1,25 metres. El diàmetre de la capçada és d'uns 15 metres. | 08003-241 | Entre els carrers Sta. Gemma, Espígol i rambla de la Fontcalda | 41.4884800,2.2931800 | 440996 | 4593226 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37381-foto-08003-241-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37381-foto-08003-241-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Descrit al Catàleg d'arbres singulars, unitats de vegetació i paisatge d'Alella, elaborat per l'Observatori de la Sostenibilitat, amb el codi 24. Sota la seva copa hi ha instal·lats dos bancs. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | ||||||||||||
| 37382 | Alzina surera de la pedrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-surera-de-la-pedrera | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | Individu madur d'una alçada d'entre 15 i 20 metres, amb soca de 3,55 metres des de la qual creixen cinc peus amb les següents dimensions de volta de canó: 1,65; 1,54; 1,50; 1,35 i 0,80 metres. El diàmetre de la capçada és d'uns 15 metres. Aquest individu, d'una espècie poc freqüent al municipi, creix a poca distància del talús d'una antiga pedrera. | 08003-242 | A ponent del nucli d'Alella Parc. | 41.5114500,2.2872400 | 440521 | 4595781 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37382-foto-08003-242-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37382-foto-08003-242-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Descrita al Catàleg d'arbres singulars, unitats de vegetació i paisatge d'Alella, elaborat per l'Observatori de la Sostenibilitat, amb el codi 35. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | ||||||||||||
| 37383 | Lledoner del Sot del Marquès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-del-sot-del-marques | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | està mig descalçat cap al torrent i va patir la trencada de part del brancam en caure-li un ametller proper al damunt. | Individu madur d'una alçada d'entre 15 i 20 metres, amb soca de 2,50 metres des de la qual creixen quatre peus amb voltes de canó compreses entre els 0,70 i els 0,85 metres cadascuna. El diàmetre de la capçada és d'uns 12 metres. Creix en el costat de llevant del talús del torrent. | 08003-243 | Torrent del Sot del Marquès | 41.4941400,2.2986900 | 441461 | 4593851 | 08003 | Alella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37383-foto-08003-243-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37383-foto-08003-243-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Descrit al Catàleg d'arbres singulars, unitats de vegetació i paisatge d'Alella, elaborat per l'Observatori de la Sostenibilitat, amb el codi 36. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||||||
| 37384 | Aloc del Torrent de Rials | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aloc-del-torrent-de-rials | AJUNTAMENT D'ALELLA (2009). Avanç del Pla d'Ordenació Urbanística. Informe de sostenibilitat ambiental; pàg. 27, 40-41. Novembre 2009. AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. BOLÒS O. DE (1956). De vegetatione notulae, II. Collect. Bot., V (I): 195-268. CORBERA,J; MARCH,E. (2003). Rieres, rius i riberes. Els alocs de les rieres del Maresme. Un projecte pel seu estudi i conservació (pàg.. 103-108). Monografia Atzavara, núm. 11. CORBERA,J; FAIDELLA,L;GUARDIOLA,M; JOVER,M; LLOBET,M;CORBERA,J; SABATER,F. (2007). L'aloc (Vitex agnus-castus) al Maresme: distribució, abundància i amenaces a la seva conservació. Monografia l'Atzavara, núm. 15 (pàg.. 175-182). COMERMA,M; CORBERA,J; FAIDELLA,L; GUARDIOLA,M;JOVER,M (2005). Interpretació de les dades del Projecte Alocs obtingudes durant els anys 2003 i 2004. Anuari Alocs, 2005. (pàg.. 1-11). DOCE (1992). Directiva 92/43/CEE, relativa a la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora silvestres. DOCE núm. L 206, de 22 de Juliol de 1992. GUARDIOLA, M. (2003) et al.. Síntesi del projecte Boscos de Ribera. Revista l'Atzavara núm. 11. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró. GUARDIOLA, M; CORBERA,J; FAIDELLA, L; MARCH, E, SABATER, F; PARERA, J.M. (2004). Butlletí del grup d'estudi i conservació dels alocars del Maresme. Març 2004. Núm.1. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró i el Centre d'Acció Territorial i Ambiental del Maresme. GUARDIOLA, M; CORBERA,J; FAIDELLA, L; MARCH, E, SABATER, F; PARERA, J.M. (2004). Butlletí del grup d'estudi i conservació dels alocars del Maresme. Juliol 2004. Núm.3. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró i el Centre d'Acció Territorial i Ambiental del Maresme. MONTSERRAT, P. (1968). Flora de la Cordillera Litoral Catalana (porción comprendida entre los ríos Besós y Tordera). Ed. Caixa Estalvis Laietana. TARRUELLA,X. (2000). El projecte “Flora Amenaçada”: un pas per a la preservació de la biodiversitat del Parc Serralada Litoral. Museu Arxiu Municipal de Vilassar de Dalt. Revista Ipsa Arca, núm. 3 | Individu d'aloc d'una alçada d'entre 4 i 5 metres, soca de 0,60 metres i diàmetre de capçada d'uns 4 metres. Les seves dimensions són molt rellevants atès que els alocs normalment tenen port arbustiu mentre que aquest és un individu arborescent. Es tracta d'un arbust caducifoli amb una alçada que varia d'un a tres metres tot i que pot arribar a fer sis metres, molt representatiu dels marges de rieres i torrents i rambles del litoral silícic de la comarca del Maresme, localitzat al marge dret del Fondo de Rials, uns 150 metres per sota del pont de l'autopista C-32. Es pot reconèixer fàcilment gràcies a les seves fulles oposades, llargament peciolades i palmades. Floreix a l'estiu (juliol - agost) i les flors són d'un blau lilós que s'agrupen formant unes espigues llargues i estretes molt vistoses. El fruit de l'aloc és petit, de color negre vermellós i arrodonit. Aquest individu ha estat inclòs com a arbre singular pel fet de tractar-se d'un individu arborescent quan normalment aquesta espècie té un port arbustiu. Descrit al Catàleg d'arbres singulars, unitats de vegetació i paisatge d'Alella, elaborat per l'Observatori de la Sostenibilitat, amb el codi 37. En diversos punts propers a aquest aloc se'n troben més. Cal tenir en compte que el torrent en aquest tram fa de partió entre els termes municipals del Masnou i d'Alella. | 08003-244 | Torrent de Rials | L'aloc és l'únic representant llenyós autòcton de la família de les verbenàcies present a Catalunya. Els alocars han estat molt freqüents a la comarca del Maresme gràcies a que els pagesos els utilitzaven per a consolidar les motes de terra i fer estris de vímet. En els últims vint anys s'ha observat un declivi degut als canvis en els usos del sòl. Les rieres s'han anat asfaltant o tapant, les terrasses fluvials han estat destruïdes i aprofitades per construir-hi zones industrials, carreteres i urbanitzacions. Durant l'any 2002 es va dur a terme el Projecte Alocs (Projecte d'Estudi i Conservació dels Alocars del Maresme), amb l'objectiu de cartografiar-ne les poblacions, avaluar-ne l'estat de conservació i establir una diagnosi ambiental de la comarca del Maresme per tal de valorar si era viable la regeneració d'aquesta espècie en llocs on havia desaparegut per l'acció de l'home. Durant els anys 2003 i 2004 més de cent voluntaris van prospectar una trentena de torrents,rials i rieres. En el cas del municipi d'Alella, es va fer una prospecció de la Riera d'Alella, amb un total de 2.050 m., i un total de 82 trams, el resultat de la qual no va donar cap indici d'alocar. Per altra banda, un altre grup va prospectar 22 trams amb un total de 550 metres al Fondo de Rials. Es van detectar 8 trams amb un percentatge de 36,36% d'alocs naturals, és a dir, que creixien de manera espontània. A la biblioteca Nacional d'Àustria es conserva el Còdex Vindobonensis, conegut també com a Còdex Aniciae Julianae o encara Còdex Constantinopolitanus, datat d'abans de l'any 512 i que seria una còpia traduïda del manuscrit d'un metge grec del segle I, Pedacios Dioscòrides. En aquest manuscrit apareix per primera vegada una il·lustració de l'aloc, amb unes anotacions al dessota en grec on es descriu amb el nom de agnos (del grec, cast). L'obra d'aquest metge grec va tenir molta importància durant el Renaixement , gràcies al desenvolupament de la impremta. En el capítol 114 del llibre primer de la primera edició de 'Pedacio Dioscórides Anazarbeo, acerca de la materia medicinal y de los venenos mortíferos... ' impresa a Amvers el 1555, Andrés Laguna, metge, filòsof i humanista de Segovia, parla de l'aloc al qual anomena 'agno', tot i que comenta que en castellà es diu 'sauzgatillo'. Entre altres propietats, escriurà: '...Tiene el agno virtud caliente i estíptica. Su simiente, bebida, es útil a los mordidos de fieras empozoñadas, a los enfermos del bazo y a los hidrópicos. Bebida della una drama con vino, atrae la leche a las tetas, provoca el menstruo, deseca la esperma, tienta el celebro y da gana de dormir ... Bebida con poleo, su simiente, y aplicada o puesta en perfume, provoca la purgación menstrua. Administrada en forma de emplastro, sana el dolor de cabeza. Mezclada con aceite y vinagre, se derrama cómodamente sobre la cabeza de los letárgicos y frenéticos... Encoroporadas con manteca y hojas de vid, ablandan los companyones endurecios. La simiente, aplicada con agua, mitiga las resquebrajaduras del sieso; y si se añaden las hojas, sanan las desencasaduras de huesos y las heridas frescas... Llámase también lygos, que es lo mesmo que un mimbre, a causa que sus ramos se doblegan muy fácilmente'. | 41.4879600,2.3052800 | 442006 | 4593160 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37384-foto-08003-244-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37384-foto-08003-244-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'alocar (codi 92D0) és un hàbitat natural d'interès comunitari inclòs a l'annex I de la Directiva Hàbitats Europea (97/62/UE). | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||||||
| 37385 | Garrofer de Rials | https://patrimonicultural.diba.cat/element/garrofer-de-rials | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | Individu madur d'una alçada d'uns 10 metres, amb soca de 7 metres des de la qual creixien fins a mitjans 2009 tres peus amb voltes de canó de 2,20; 1,15 i 1,05 metres, respectivament. El diàmetre de la capçada era llavors de 10 metres. En aquell moment es va fer una actuació de tala de la qual només queden dos peus drets. Anteriorment ja s'havien detectat vestigis d'altres peus -tres- de dimensions importants que també es van tallar en algun moment. Fruit d'aquestes tallades, la soca ha pres dimensions importants. | 08003-245 | Límit est del polígon industrial de Rials. | Els garrofers (Ceretonia siliqua) són arbres que requereixen poques atencions per créixer, per això hi ha una dita popular que diu que quan l'amo dorm el garrofer vetlla. La garrofa, que n'és el seu fruit, s'utilitzava per alimentar el bestiar equí i també se'n feia farina per a consum humà. | 41.4901200,2.3047200 | 441961 | 4593401 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37385-foto-08003-245-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37385-foto-08003-245-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Descrit al Catàleg d'arbres singulars, unitats de vegetació i paisatge d'Alella, elaborat per l'Observatori de la Sostenibilitat, amb el codi 38. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||||||
| 37386 | Lledoner de la Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-la-riera | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | Individu d'una alçada d'entre 10 i 12 metres, amb soca d'1,70 metres i volta de canó d'1,50 metres. El diàmetre de la capçada és d'uns 10 metres. Creix a la vora del mur de pedra que separa la vorera del carrer Riera Principal de l'espai de la riera. | 08003-246 | Costat dret de la riera d'Alella, a l'alçada del carrer Charles Rivel. | 41.4893100,2.2971800 | 441331 | 4593316 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37386-foto-08003-246-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37386-foto-08003-246-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||||||||
| 37387 | Plàtans de Can Llimona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platans-de-can-llimona | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona | Dos exemplars de plataner ubicats al barri de la finca de Can Llimona, un a cadascun dels costats. Tots dos mesures entre 10 i 15 metres d'alçada. El que està ubicat a l'esquerra en el sentit d'entrada a la finca és lleugerament més gran (4,30 metres de perímetre de soca i 3,50 de volta de canó) que el de la dreta (4 metres de soca i 3,25 de volta de canó). La capçada del primer també és major, amb uns 15 metres de diàmetre enfront dels 10 del segon. | 08003-247 | Riera Coma Clara, a l'entrada a la finca de Can Llimona. | Aquest arbre en condicions òptimes, pot arribar a viure 300 anys. Malgrat tractar-se d'un arbre de ribera, el trobem sovint plantat com a ornamental de parcs i carrers, ja que suporta força bé la pol·lució atmosfèrica. Aquests arbres acostumen a ser aixopluc de moltes espècies d'ocells com el pardal, la garsa, la cadernera o el verdum. En els més vells, a peu de carreteres fins i tot, poden fer-hi niu algunes espècies de rapinyaires nocturns, com el xot i el mussol. | 41.5008300,2.2949200 | 441153 | 4594596 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37387-foto-08003-247-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37387-foto-08003-247-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Tots dos arbres formen part de l'element lineal número 41: Plàtans de les rieres del Catàleg d'arbres singulars, unitats de vegetació i paisatge d'Alella, elaborat per l'Observatori de laSostenibilitat.Es tracta d'un arbre caducifoli, corpulent i amb una capçada arrodonia, molt ampla. El tronc és recte, amb l' escorça prima de tons verds grisosos que forma petites plaques irregulars que acostumen a caure durant tot l'any. Els fruits són petits i nombrosos, agrupats de dos en dos, en forma de boles d'uns 4 cm. de diàmetre. Floreixen a principis de la primavera i fructifiquen a finals d'estiu. Les fulles són grans, de tres a cinc lòbuls dentats. Del pecíol llarg i en forma de pita, surten tres nervis principals. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||||||
| 37388 | Plàtans de Can Cabús de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platans-de-can-cabus-de-baix | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona | Aquest element el formen els gairebé 40 plàtans que constitueixen el passeig d'entrada a la masia de Can Cabús de Baix. Són arbres de dimensions mitjanes amb perímetres de soca i de volta de canó d'entre 0,75 i 1,50 metres de perímetre. L'alçada d'aquests individus supera els 10 metres i les copes, els 8 metres. | 08003-248 | Entrada a la finca de Can Cabús de Baix, a llevant de la carretera BP-5002. | Aquest arbre en condicions òptimes, pot arribar a viure 300 anys. Malgrat tractar-se d'un arbre de ribera, el trobem sovint plantat com a ornamental de parcs i carrers, ja que suporta força bé la pol·lució atmosfèrica. Aquests arbres acostumen a ser aixopluc de moltes espècies d'ocells com el pardal, la garsa, la cadernera o el verdum. En els més vells, a peu de carreteres fins i tot, poden fer-hi niu algunes espècies de rapinyaires nocturns, com el xot i el mussol. | 41.4979100,2.2960700 | 441246 | 4594271 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37388-foto-08003-248-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37388-foto-08003-248-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es tracta d'un arbre caducifoli, corpulent i amb una capçada arrodonia, molt ampla. El tronc és recte, amb l' escorça prima de tons verds grisosos que forma petites plaques irregulars que acostumen a caure durant tot l'any. Els fruits són petits i nombrosos, agrupats de dos en dos, en forma de boles d'uns 4 cm. de diàmetre. Floreixen a principis de la primavera i fructifiquen a finals d'estiu. Les fulles són grans, de tres a cinc lòbuls dentats. Del pecíol llarg i en forma de pita, surten tres nervis principals. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||||||
| 37389 | Plàtans de Can Pareras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platans-de-can-pareras | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona | el més gran, el de l'esquerra en sentit d'entrada, creix molt proper a una edificació. | Dos exemplars de plataner ubicats a l'entrada de la finca de Can Pareras de característiques molt semblants: mesuren uns 15 metres d'alçada i uns 10 metres de diàmetre de capçada, i amb perímetres de soca de 2,65 i 2,50 metres, i volta de canó de 2,40 i 2,15 metres, essent el que està situat a l'esquerra, en sentit d'entrada a la finca, el de dimensions majors. | 08003-249 | Carrer Mas Coll, a l'entrada de la finca de Can Pareras. | Aquest arbre en condicions òptimes, pot arribar a viure 300 anys. Malgrat tractar-se d'un arbre de ribera, el trobem sovint plantat com a ornamental de parcs i carrers, ja que suporta força bé la pol·lució atmosfèrica. Aquests arbres acostumen a ser aixopluc de moltes espècies d'ocells com el pardal, la garsa, la cadernera o el verdum. En els més vells, a peu de carreteres fins i tot, poden fer-hi niu algunes espècies de rapinyaires nocturns, com el xot i el mussol. | 41.5000200,2.2882000 | 440591 | 4594511 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37389-foto-08003-249-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37389-foto-08003-249-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es tracta d'un arbre caducifoli, corpulent i amb una capçada arrodonia, molt ampla. El tronc és recte, amb l' escorça prima de tons verds grisosos que forma petites plaques irregulars que acostumen a caure durant tot l'any. Els fruits són petits i nombrosos, agrupats de dos en dos, en forma de boles d'uns 4 cm. de diàmetre. Floreixen a principis de la primavera i fructifiquen a finals d'estiu. Les fulles són grans, de tres a cinc lòbuls dentats. Del pecíol llarg i en forma de pita, surten tres nervis principals. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | ||||||||||
| 37390 | Plàtans de Mas Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platans-de-mas-coll | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona | Periòdicament s'hi duen a terme treballs puntuals de poda selectiva de brancam per tal de reduir afectacions a l'aparcament de la masia de Can Coll. | Aquest element lineal està format per 14 plàtans de dimensions considerables, distribuïts en dues fileres. Els que ocupen la filera més propera al carrer estan sensiblement més desenvolupats que els de l'interior, que reben menys llum i tenen el condicionant del mur de la masia de Can Coll. Els més desenvolupats arriben fins els dos metres de perímetre de base i de volta de canó mentre que els de l'interior no assoleixen, tret d'alguna excepció, el metre i mig de perímetre. Tanmateix, tots ells tenen unes alçades importants, superant els 20 metres, i copes de més de 10 metres de diàmetre. | 08003-250 | Zona verda del carrer de Mas Coll, per sota de l'aparcament de la masia de Can Coll | Aquest arbre en condicions òptimes, pot arribar a viure 300 anys. Malgrat tractar-se d'un arbre de ribera, el trobem sovint plantat com a ornamental de parcs i carrers, ja que suporta força bé la pol·lució atmosfèrica. Aquests arbres acostumen a ser aixopluc de moltes espècies d'ocells com el pardal, la garsa, la cadernera o el verdum. En els més vells, a peu de carreteres fins i tot, poden fer-hi niu algunes espècies de rapinyaires nocturns, com el xot i el mussol. | 41.5014100,2.2868100 | 440476 | 4594666 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37390-foto-08003-250-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37390-foto-08003-250-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es tracta d'un arbre caducifoli, corpulent i amb una capçada arrodonia, molt ampla. El tronc és recte, amb l' escorça prima de tons verds grisosos que forma petites plaques irregulars que acostumen a caure durant tot l'any. Els fruits són petits i nombrosos, agrupats de dos en dos, en forma de boles d'uns 4 cm. de diàmetre. Floreixen a principis de la primavera i fructifiquen a finals d'estiu. Les fulles són grans, de tres a cinc lòbuls dentats. Del pecíol llarg i en forma de pita, surten tres nervis principals. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | ||||||||||
| 37391 | Plàtan de Ca la Librada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platan-de-ca-la-librada | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona | Anualment es poda a brocada, per la qual cosa la seva capçada presenta dimensions reduïdes. | Individu d'uns 8 metres d'alçada, 1,80 metres de perímetre de soca i 1,70 metres de volta de canó. Capçada d'uns 10 metres de diàmetre. Es troba situat enmig de la trama urbana, en una zona de vorera per a vianants davant de la Casa Librada. | 08003-251 | Davant de l'Empedrat del Marxant, al centre urbà. | Aquest arbre en condicions òptimes, pot arribar a viure 300 anys. Malgrat tractar-se d'un arbre de ribera, el trobem sovint plantat com a ornamental de parcs i carrers, ja que suporta força bé la pol·lució atmosfèrica. Aquests arbres acostumen a ser aixopluc de moltes espècies d'ocells com el pardal, la garsa, la cadernera o el verdum. En els més vells, a peu de carreteres fins i tot, poden fer-hi niu algunes espècies de rapinyaires nocturns, com el xot i el mussol. | 41.4939800,2.2950900 | 441161 | 4593836 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37391-foto-08003-251-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37391-foto-08003-251-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es tracta d'un arbre caducifoli, corpulent i amb una capçada arrodonia, molt ampla. El tronc és recte, amb l' escorça prima de tons verds grisosos que forma petites plaques irregulars que acostumen a caure durant tot l'any. Els fruits són petits i nombrosos, agrupats de dos en dos, en forma de boles d'uns 4 cm. de diàmetre. Floreixen a principis de la primavera i fructifiquen a finals d'estiu. Les fulles són grans, de tres a cinc lòbuls dentats. Del pecíol llarg i en forma de pita, surten tres nervis principals. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 155,49 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml