Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 48034 | Can Cot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cot-0 | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 106. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.55/135. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (1989). Pla Especial del Montnegre i el Corredor (Serralada de Marina). Aprovació definitiva 20-07-1989. [Inèdit]. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XVIII | <p>Masia aïllada de planta rectangular, formada per dos cossos adossats sota la mateixa coberta. Aquesta coberta és bastida en teula àrab de dues vessants de diferent longitud i el carener perpendicular a la façana principal. El volum principal consta de planta baixa, pis i golfes. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés rectangular amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana. La resta d'obertures es corresponen amb finestres rectangulars, amb els emmarcaments bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. Destaquen les llindes de les finestres de la banda de llevant, la de la planta baixa gravada amb l'any 1763 i la del pis amb l'any 1747. La llinda de la finestra balconera del pis està gravada amb un arc conopial, tot i que sembla restituïda. A la part superior del parament hi ha un destacable rellotge de sol de grans dimensions. La part corresponent a l'altre volum està reformada, tot i que conserva un gran arc rebaixat emmarcat amb carreus de pedra actualment tapiat. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats, amb ràfec de teula àrab a la façana principal i les cantoneres del volum principal embellides amb carreus. A l'extrem de ponent de la masia hi ha un volum auxiliar adossat amb teulada d'un sol vessant, que presenta un plafó de ceràmica vidrada acolorida referent a la font de Llor (actualment desapareguda): 'A CAN COT AIGUA DE LA 'FONT DEL LLORT''. Sota seu hi ha una pica de pedra.</p> | 08075-124 | Veïnat de Rupit, 4 - Zona de Canyamars | <p>La primera referència documental de la masia apareix en un capbreu de les rendes de Dosrius i Canyamars datat l'any 1570. En aquest document consta 'Antonio Cot, Manso Cot de Canyamars'. Al mateix temps, la masia apareix novament documentada en una relació de masos del terme de Dosrius i Canyamars ('Individuació de tots los masos que componen lo terme y Parroquies de Dosrius y Canyamas ab las casas y terras que son continuades en lo de capbreu del 1570'). En aquest document hi torna a aparèixer 'Antonio Cot, pagès de Canyamars'. Finalment, en una relació titulada 'Noms dels masos en que es composen la parròquia de Dosrius y Canyamas quan totes estan baix domini directe de la casa de Marquès de Castelldosrius' hi consta el 'Mas Cot'. Posteriorment, segons una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, l'any 1632 continua apareixent el cognom 'Cot' dins del veïnat de Canyamars. Dins del mateix document, en la llista corresponent a l'any 1897 hi apareix novament. Durant el segle XVIII, les referències documentals del cognom i de la masia continuen. En aquest sentit, en una 'Llista per cobrar en lo terme de cañamás un ters i mitx de cadastro per lo enganxament de los soldats que dit poble contribueix', hi consta en 'Francesc Cot dit llanchar'. Aquest document forma part del fons documental de la família Gel i Amat de Canyamars i està datat dins del segle XVIII. Així mateix, en una llibreta que passava revista de les terres i vinyes de Dosrius i Canyamars datada l'any 1779, hi apareix 'Esteve Cot'. I, finalment, en les 'Llibretes per cobrar lo reial cadastro de dosrius y cañamas del primer ters de 1786', i també en les posteriors fins l'any 1792, hi consten en 'Mateu Cot i Jasinto Cot'. Quant al segle XIX, la masia apareix grafiada en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. I, finalment, en un llibre de registre de retolació de carrers i numeració de cases del quinquenni 1860-1865, en el veïnat de Rupit, hi consten dues caps de casa de dos edificis diferents de cognom Cot. La masia sempre ha estat propietat de la família Cot, passant de generació en generació des del segle XVI. Era una de les masies més grans de Canyamars, amb jornalers que venien de les masoveries més properes (cal Ranco, cal Xerrac, can Pau de la Rosa, etc.). Segons la propietària actual, la façana de la masia fou reformada l'any 1962 (coincideix amb la data del rellotge de sol) i la teulada l'any 1983.</p> | 41.6093100,2.4681600 | 455686 | 4606536 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48034-foto-08075-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48034-foto-08075-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48034-foto-08075-124-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 48035 | Can Cunit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cunit | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.56/136. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XVII-XVIII | <p>Masia aïllada i reformada de planta rectangular, formada per tres cossos adossats.El volum principal, situat al mig de la construcció, presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i consta de planta baixa i pis. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés d'arc rebaixat emmarcat amb carreus de pedra. La resta d'obertures es corresponen amb finestres rectangulars, les de la planta baixa amb els emmarcaments pintats, mentre que les del pis estan bastides amb carreus de pedra als brancals, les llindes planes i els ampits motllurats. Adossat a l'extrem de ponent hi ha un petit volum rectangular amb teulada d'un sol vessant, destinat a garatge. Adossat a l'extrem de llevant hi ha un cos rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener paral·lel al parament principal. Està distribuït en una única planta i compta amb senzilles obertures rectangulars, les de la façana principal amb l'emmarcament pintat. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats, amb un ràfec de teula àrab al volum principal i un altre de dents de serra a del costat de llevant.</p> | 08075-125 | Veïnat de Rupit, 12 - Zona de Canyamars | <p>La primera referència documental directa de la masia la trobem en una 'Llista per cobrar en lo terme de cañamás un ters i mitx de cadastro per lo enganxament de los soldats que dit poble contribueix'. En aquest document, que forma part del fons documental de la família Gel i Amat de Canyamars i està datat dins del segle XVIII, hi apareix citada la 'Casa Coní'. Posteriorment, en les 'Llibretes per cobrar lo reial cadastro de dosrius y cañamas del primer ters de 1787', i també en les posteriors fins l'any 1792, hi consta en 'Jasinto Coní'. Quant al segle XIX, la masia apareix grafiada en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. Poc després, segons una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, l'any 1897 consta el nom 'Cuni' dins del veïnat de Canyamars. Segons les fonts orals, la masia de can Cunit havia format part de les propietats de la masia de can Sabé, veïna seva, que alhora estava integrada dins de les propietats de can Galzeran de Canyamars (actualment, can Prats). El propietari actual va adquirir la finca l'any 1968. Hi ha fet diverses obres de reforma, sobretot entre els anys 1974 i 1995, tot i que sense tocar l'estructura arquitectònica (canvi de bigues, reforma de la teulada i obres a l'interior). A la masia hi hagueren masovers fins l'any 1968. El volum principal era pels propietaris i el de llevant pels masovers. Pel que sembla, el topònim Senet prové d'uns antics masovers i el de Solo perquè l'actual propietari es dedicava a la venda de maquinària agrícola d'aquesta marca. Segons la documentació gràfica consultada, a la part superior de la façana principal, hi havia un rellotge de sol circular i les finestres de ponent de la planta baixa són més recents que les anteriors.</p> | 41.6067900,2.4574200 | 454789 | 4606262 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48035-foto-08075-125-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48035-foto-08075-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48035-foto-08075-125-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'entrada a la finca es compartida amb la masia de can Sabé, veïna seva. En aquesta entrada hi ha unes grans moles de pedra amb els noms de les dues masies gravats. Altres denominacions relacionades amb l'edifici: can Coní, can Senet, can Solo. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 48036 | Ca l'Estevenet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lestevenet | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.57/137. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (1989). Pla Especial del Montnegre i el Corredor (Serralada de Marina). Aprovació definitiva 20-07-1989. [Inèdit]. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XVIII | <p>Masia aïllada i reformada de planta rectangular, que presenta una coberta de teula àrab de dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. Consta de planta baixa i pis. Totes les obertures de la construcció són rectangulars i estan emmarcades amb el mateix revestiment que cobreix les parets. De la façana principal, orientada al sud-est, destaquen les tres finestes dels pis, amb els ampits motllurats i arrebossats. De la façana de llevant cal mencionar una finestra amb l'emmarcament pintat. La construcció presenta els paraments simplement arrebossats, el de la façana principal reformat. Davant d'aquesta façana hi ha un volum aïllat de planta rectangular, format per dos petits cossos adossats amb les cobertes de teula àrab d'un sol vessant i organitzats en una i dues plantes. Presenten obertures rectangulars bastides en maons. Una escala adossada dóna accés a la planta superior des de la banda de ponent. Ambdós cossos estan bastits amb pedra i maons, amb els paraments arrebossats. Darrera seu hi ha una bassa circular amb un petit espai de safareig.</p> | 08075-126 | Veïnat de Rupit, 3 - Zona de Canyamars | <p>La primera referència documental de la masia la trobem en les 'Llibretes per cobrar lo reial cadastro de dosrius y cañamas del primer ters de 1787', i també en les posteriors fins l'any 1792. En aquesta documentació hi consta 'Ros Rubira'. Pel que fa al segle XIX, la masia apareix grafiada en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. Poc després, en un llibre de registre de retolació de carrers i numeració de cases del quinquenni 1860-1865, en el veïnat de Rupit, hi apareixen diversos Rovira com a caps de casa, entre ells 'Estevan Rovira'. Tot i que no es pot assegurar és probable que aquest personatge estigui relacionat amb la masia. Finalment, segons una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, l'any 1897 consta el nom 'Estebanet' dins del veïnat de Canyamars. Segons les fonts orals, la masia sempre ha estat propietat de la família Rovira. S'hi feren obres de manteniment i rehabilitació a mitjans del segle XX. L'any 2001 es va demanar permís a l'ajuntament per reformar la teulada i canviar les bigues. En els darrers temps, la masia era utilitzada com a habitatge de segona residència.</p> | 41.6079700,2.4683500 | 455701 | 4606388 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48036-foto-08075-126-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48036-foto-08075-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48036-foto-08075-126-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'edifici: can Ros Rovira. L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 48037 | Ca l'Eugasser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-leugasser | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.58/138.</p> | XVIII | Ha perdut tota la coberta i els murs estan força degradats. | <p>Masia aïllada i enrunada completament coberta per l'abundant vegetació que caracteritza la zona. Ha perdut tota la coberta i bona part del perímetre arquitectònic que definia la seva planta. Tot i això es conserva una de les cantonades en alçat i algun altre mur de la distribució interior. S'observen les restes de l'antic forn, amb una volta malmesa bastida en maons (amb la boca i la fogaina emmarcats en pedra desbastada). En general, la construcció estava bastida amb pedra irregular de mida mitjana i disposada de forma irregular. Algun dels paraments que resten dempeus conserva el revestiment arrebossat original.</p> | 08075-127 | Paratge de Can Brugueràs, 39 - Zona de Canyamars | <p>La primera referència documental directa de la masia la trobem en una 'Llista per cobrar en lo terme de cañamás un ters i mitx de cadastro per lo enganxament de los soldats que dit poble contribueix'. En aquest document, que forma part del fons documental de la família Gel i Amat de Canyamars i està datat dins del segle XVIII, hi apareix citat 'Eugasser'. Posteriorment, la masia apareix grafiada en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. Segons les fonts orals, la masia sempre ha estat en ruïnes. Pel que sembla, havia estat propietat de la família Prats de la masia de can Galzeran de Canyamars.</p> | 41.6131900,2.4796400 | 456645 | 4606961 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48037-foto-08075-127-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48037-foto-08075-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48037-foto-08075-127-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||
| 48038 | Can Joan Sabé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-joan-sabe | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.59/139. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XVIII | <p>Masia aïllada i reformada constituïda per dos grans cossos adossats que li proporcionen una planta en forma d'L. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants de diferent longitud, amb el carener perpendicular a la façana principal, i està distribuït en planta baixa, pis i golfes. Totes les obertures de la façana principal són rectangulars, exceptuant la finestra de les golfes, que és d'arc de mig punt adovellat, tot i que restituïda. A la planta baixa destaquen dos portals d'accés amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes, i dues finestres emmarcades en pedra també. Adossat a l'extrem de llevant hi ha un altre volum rectangular, amb teulada d'un sol vessant i organitzat en dues plantes. Presenta grans finestrals d'arc rebaixat a la planta baixa i finestres més petites i d'arc rebaixat al pis. Adossat a l'extrem de tramuntana del volum principal hi ha l'altre cos que defineix la planta de la masia. És rectangular, amb coberta de teula àrab de dues vessants i distribuït en planta baixa i pis. Compta amb obertures rectangulars a la planta baixa i d'arc rebaixat al pis. Tota la construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats, amb un ràfec de teula àrab als dos volums de la banda de migdia. Davant la façana principal hi ha un espai pavimentat de planta rectangular, disposat a mode d'era.</p> | 08075-128 | Veïnat de Rupit, 1 - Zona de Canyamars | <p>La primera referència documental directa de la masia la trobem en una 'Llista per cobrar en lo terme de cañamás un ters i mitx de cadastro per lo enganxament de los soldats que dit poble contribueix'. En aquest document, que forma part del fons documental de la família Gel i Amat de Canyamars i està datat dins del segle XVIII, hi apareix citada la 'Casa Joan Saber'. Poc després, en les 'Llibretes per cobrar lo reial cadastro de dosrius y cañamas del primer ters de 1787', i també en les posteriors fins l'any 1792, hi torna a constar 'Joan Sabé'. Pel que fa al segle XIX, la masia apareix grafiada en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. Poc després, en un llibre de registre de retolació de carrers i numeració de cases del quinquenni 1860-1865, en el veïnat de Rupit, hi apareixen dos personatges amb aquest cognom, 'Pablo Sabé' i 'Jayme Sabé'. Tot i que no es pot assegurar és probable que un d'aquests personatges fos el cap de casa de la masia de can Joan Sabé i l'altre el de la masia de can Sabé, veïna seva. Finalment, segons una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, l'any 1897 consta el nom 'Joan Sabé' dins del veïnat de Canyamars. La masia fou objecte de reformes durant la dècada dels anys 70 del segle XX. Entre els anys 1975 i 1977 s'arranjaren les cobertes dels volums i es va construïr un pou entre d'altres.</p> | 41.6067800,2.4632100 | 455272 | 4606258 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48038-foto-08075-128-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48038-foto-08075-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48038-foto-08075-128-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'edifici: can Joan Sever, els Lledoners, can Roca. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 48039 | Can Martra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-martra | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.60/140. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (1989). Pla Especial del Montnegre i el Corredor (Serralada de Marina). Aprovació definitiva 20-07-1989. [Inèdit]. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XVIII | Ha perdut tota la coberta i els forjats interiors. Murs força degradats. | <p>Masia aïllada i enrunada completament coberta per l'abundant vegetació que caracteritza la zona. Ha perdut tota la coberta i bona part del perímetre arquitectònic que definia la seva planta. Tot i això, els murs perimetrals conserven bona part del seu alçat i també es conserven trams dels murs que definien la seva distribució interior. Els forjats del pis superior estan enderrocats, tot i que es conserven els forats que els subjectaven als murs. S'observen les restes de l'antic forn, amb la boca i la fogaina emmarcades amb carreus de pedra, una pica rectangular i diversos carreus que bastien els brancals d'alguna de les obertures. També es conserva una petita obertura rectangular a mode d'espitllera. En general, la construcció estava bastida amb pedra irregular de diverses mides, disposada de forma irregular. Algun dels paraments que resten dempeus conserva el revestiment arrebossat original.</p> | 08075-129 | Paratge de Can Brugueràs, 37 - Zona de Canyamars | <p>La primera referència documental directa de la masia la trobem en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. Posteriorment, segons una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, l'any 1897 consta el nom 'Martra' dins del veïnat de Canyamars. Segons les fonts orals, la masia està enrunada des de principis dels anys 50 del segle XX. Donat el seu mal estat de conservació, els propietaris van decidir treure la teulada i els emmarcaments de les obertures per evitar que algú hi anés a viure.</p> | 41.6113500,2.4737300 | 456151 | 4606760 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48039-foto-08075-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48039-foto-08075-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48039-foto-08075-129-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||
| 48040 | Can Pau de la Rosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pau-de-la-rosa | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.61/141. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (1989). Pla Especial del Montnegre i el Corredor (Serralada de Marina). Aprovació definitiva 20-07-1989. [Inèdit].</p> | XVIII-XIX | <p>Masia aïllada i reformada de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Consta de planta baixa i pis. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés rectangular emmarcat amb carreus de pedra. Al costat hi ha una petita finestra emmarcada amb quatre carreus. Del pis, destaquen les finestres centrals, d'obertura rectangular amb els brancals bastits amb carreus de pedra, les llindes planes i els ampits motllurats. A la part superior de la façana hi ha un rellotge de sol datat l'any 1830. La resta d'obertures de l'edifici són rectangulars i han estat reformades. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats. Adossat a la façana de llevant hi ha un porxo de nova planta amb teulada d'un sol vessant sobre una solera de llates i bigues de fusta. Es sosté amb pilars arrebossats. La masia està construïda damunt d'una terrassa delimitada amb un mur de pedra.</p> | 08075-130 | Veïnat de Rupit, 6 - Zona de Canyamars | <p>La primera referència documental directa de la masia la trobem en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. Segons les fonts orals, la masia de can Pau de la Rosa, juntament amb la masia de cal Ranco, havia format part de les propietats de la masia de can Rius, situada al mateix veïnat, durant el segle XIX i fins a mitjans del segle XX. Des de finals dels anys 50 o principis dels 60 fins a l'any 1973, les tres finques passaren a ser propietat del Bisbat de Barcelona i, posteriorment, foren venudes. L'any 1981 es va demanar una llicència d'obres per desviar el camí de Rupit, que passava tocant a la casa. A la masia hi van haver masovers fins als anys 80. Pel que fa a les reformes, sabem que la teulada es va fer nova a finals dels anys 60 o principis del 70 del segle XX. A principis dels 90 es van modificar els interiors, es van obrir noves obertures a la façana nord i se'n van reformar d'altres. A l'altra banda de la riera, en un lloc una mica elevat, hi havia una sínia per treure l'aigua d'un pou. En l'actualitat està destinada a casa de turisme rural.</p> | 41.6108300,2.4726700 | 456063 | 4606703 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48040-foto-08075-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48040-foto-08075-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48040-foto-08075-130-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 48041 | Cal Ranco | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ranco | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.62/142. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XVIII | <p>Masia aïllada i reformada de planta rectangular, envoltada d'un zona enjardinada. Presenta la coberta de teula àrab de dues aigües, amb un cos alçat central amb teulada de dos vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Consta de planta baixa, pis i golfes. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés rectangular emmarcat amb carreus de pedra i amb la llinda de fusta. Està protegit per un petit voladís de teula àrab sobre estructura de fusta, adossat al parament. Damunt de la llinda hi ha un carreu de pedra encastat al parament amb la data 1726 gravada. La resta d'obertures es corresponen amb finestres rectangulars, amb els brancals i els ampits bastits amb carreus de pedra i les llindes de fusta. La finestra de les golfes té la part central dels brancals bastida amb maons. A la façana de llevant també hi ha una finestra amb la mateixa tipologia que en els casos anteriors. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats, amb ràfecs de teula àrab als vessants laterals i a la façana de llevant. Davant de la façana principal hi ha un enrajolat bastit amb cairons a mode d'era.</p> | 08075-131 | Veïnat de Rupit, 8 - Zona de Canyamars | <p>La primera referència documental directa de la masia la trobem en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. Posteriorment, segons una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, l'any 1897 consta el nom 'Ranco' dins del veïnat de Canyamars. Segons les fonts orals, la masia de cal Ranco, juntament amb la masia de can Pau de la Rosa, havia format part de les propietats de la masia de can Rius, situada al mateix veïnat, durant el segle XIX i fins a mitjans del segle XX. Des de finals dels anys 50 o principis dels 60 fins a l'any 1973, les tres finques passaren a ser propietat del Bisbat de Barcelona. Aquest any el Bisbat es va vendre les masies de can Rius i can Pau de la Rosa i en va segregar una finca d'una hectàrea que incloïa la masia de cal Ranco. Aquesta fou donada a la persona que havia estat cuidant d'aquestes propietats durant el temps que varen pertànyer del Bisbat. Pel que sembla, a la masia hi van haver masovers fins l'any 1973. En aquest moment va haver de ser reformada i rehabilitada de manera integral, tot i que respectant la seva tipologia arquitectònica. Amb el pas del temps es van anar fent altres intervencions a la finca com la construcció d'un garatge (1993) i d'una bassa per regar que fou reconvertida en piscina (2002). En l'actualitat, la masia està destinada a habitatge de segona residència.</p> | 41.6115700,2.4662500 | 455528 | 4606788 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48041-foto-08075-131-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48041-foto-08075-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48041-foto-08075-131-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||
| 48042 | Can Rius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rius-1 | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.63/143. GAVÍN I BARCELÓ, Josep Maria (1991). Maresme. Col. Inventari d'esglésies, 24. Barcelona: Pòrtic, p. 63. RAMIS NIETO, Josep. 'Apunts per a una història de la guerra civil a Dosrius (1936-1939)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1-6 d'abril de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XVII-XVIII | <p>Masia aïllada i reformada constituïda per diversos cossos adossats que li proporcionen una planta irregular. El volum principal està format per tres cossos adossats, el central amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Consta de planta baixa, pis i golfes. Els altres cossos, en canvi, presenten teulades d'un sol vessant i estan organitzats en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a migdia, compta amb obertures rectangulars amb els brancals i els ampits bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. De la planta baixa destaca el portal d'accés, amb la llinda gravada amb l'any 1784. Del pis destaquen les dues finestres centrals, amb els ampits motllurats. La façana està rematada amb un ràfec de teula àrab i deixa l'aparell de l'obra vist. Està bastida en pedra de diverses mides disposada de manera irregular, amb pedres desbastades de mida més gran embellint les cantoneres. La façana de ponent presenta dues finestres de les mateixes característiques a la planta baixa i un balcó corregut al pis. La façana de tramuntana, assentada damunt la roca natural de la zona, també compta amb la mateixa tipologia de finestres. A l'interior hi ha un ampli espai destinat a menjador i sala d'estar, amb una llar de foc central. La roca en la que s'assenta la construcció també s'observa des del mur nord de la cuina. A les golfes es conserva un arc de mig punt bastit amb maons disposats a plec de llibre, on recolzen les bigues de fusta de la coberta. Té els brancals bastits amb pedra i amb les impostes motllurades. Adossat a la façana de llevant hi ha un altre volum rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal. Aquest volum, que està organitzat en planta baixa i pis, també s'assenta damunt la roca del terreny. Presenta un portal rectangular amb els brancals fets de carreus de pedra i la llinda plana monolítica gravada amb la següent inscripció: '16 IHS 84'. Al seu costat hi ha dues petites finestres rectangulars fetes amb quatre carreus. Les obertures del pis són rectangulars i estan reformades. La construcció presenta el parament arrebossat, amb el mateix tipus de ràfec que el del volum principal. Adossat a la façana de llevant hi ha un porxo cobert amb teulada de dues vessants i embigat de fusta, que enllaça la casa amb una capella situada a llevant. Aquesta capella és de planta rectangular i té la coberta de teula àrab de dues vessants disposades a diferent nivell i orientació. Compta amb obertures rectangulars amb els emmarcaments de carreus de pedra i les llindes de fusta. Té un accés a la façana de llevant i un altre a la façana de ponent, sota porxo. Tant al seu costat com a la façana de llevant hi ha petites obertures a mode d'espitlleres. També hi ha tres finestres amb vitralls acolorits, un d'ells dedicat a Sant Mateu, un plafó de rajoles vidrades decorat amb motius florals i un campanar d'espadanya de secció troncopiramidal, amb teuladeta de dues aigües i campana. La capella està bastida amb el mateix tipus d'obra que el volum principal.</p> | 08075-132 | Veïnat de Rupit, 9 - Zona de Canyamars | <p>La primera referència documental de la masia la trobem en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana. En aquest document hi consta que l'any 1632 hi havia una casa anomenada 'Rius' dins del veïnat de Canyamars. Dins del mateix document, però en la llista corresponent a l'any 1897, hi torna a aparèixer novament. Dins del segle XVIII, les referències continuen. En una 'Llista per cobrar en lo terme de cañamás un ters i mitx de cadastro per lo enganxament de los soldats que dit poble contribueix', apareix citada 'Can Rius pagès'. Aquest document forma part del fons documental de la família Gel i Amat de Canyamars i està datat dins del segle XVIII. Poc després, en una llibreta que passava revista de les terres i vinyes de Dosrius i Canyamars datada l'any 1779, hi apareix 'Boix lo jove de Rius [?] per la vinya de Canyamars'. Posteriorment, en les 'Llibretes per cobrar lo reial cadastro de dosrius y cañamas del primer ters de 1787', i també en les posteriors fins l'any 1792, hi torna a constar 'Joan Rius'. Pel que fa al segle XIX, la masia apareix grafiada en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. Poc després, en un llibre de registre de retolació de carrers i numeració de cases del quinquenni 1860-1865, en el veïnat de Rupit, hi consta en 'Francisco Rius' com a cap d'un edifici amb 10 habitants. Segons les fonst orals, la masia de can Rius, juntament amb les masies de can Pau de la Rosa i cal Ranco, havien format part de les propietats de la família Rius durant el segle XIX i fins a mitjans del segle XX. L'any 1936, l'ajuntament de Dosrius va decidir apropiar-se de la finca per destinar-la a col·lectivització. Estava valorada en 55.000 pessetes. El darrer membre de la família que la va utilitzar per passar-hi els estius fou mossèn Rius. A la seva mort, entre finals dels anys 50 o principis dels 60, les tres finques passaren a ser propietat del Bisbat de Barcelona, tot i que inicialment ho heretà la majordoma del mossèn i el rector de la parròquia de Sant Esteve de Canyamars, com a representant de l'església. Durant aquest temps, d'aquestes propietats se'n va fer càrrec un afillat de mossèn Rius, el qual estiuejava amb la seva família a la masia de can Rius. L'any 1973, el Bisbat es va vendre les masies de can Rius i can Pau de la Rosa i en va segregar una finca d'una hectàrea que incloïa la masia de cal Ranco (fou donada a l'afillat de mossèn Rius). Pel que sembla, a la masia hi van haver masovers fins a principis del segle XXI. Per la verema, els masovers de les masies veïnes (incloses les dues anteriors) anaven a can Rius per utilitzar la premsa, el cup i altres estris relacionats amb aquesta activitat. Pel que fa a les reformes, la masia fou objecte d'una gran remodelació l'any 1973 que la deixà amb l'aspecte actual. Entre d'altres es retirà el talús de terres adossades que hi havia a la banda de tramuntana de l'edifici, deixant tota la masia aïllada. En aquest sentit, cal dir que bona part de la terra que s'excavà fou aprofitada per crear la gran superfície plana que hi ha davant de la casa. Alhora també es repicaren les façanes, s'adossà un cos de planta baixa i pis a la banda nord-est (amb garatge) i s'obriren nous buits a la façana principal. L'interior també va ser reformat. Pel que fa a la capella actual, cal dir que està dedicada a Sant Mateu i l'any 1984 ja estava construïda. És probable que fos bastida en el mateix moment en que es dugué a terme la gran reforma de l'any 1973, tot i que no es pot assegurar (el propietari de la masia en aquell moment es deia Mateu de nom de pila). De fet, la masia de can Rius ja comptava amb un petit edifici religiós previ a l'actual. Es tractava d'una capella-oratori dedicada a la Puríssima de la que es conserva la seva porta, que està situada al volum adossat a llevant i està datada amb l'any 1684 i l'anagrama del nom de Jesucrist 'IHS'.</p> | 41.6122600,2.4649000 | 455416 | 4606866 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48042-foto-08075-132-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48042-foto-08075-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48042-foto-08075-132-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'edifici: can Mateu Ros, can Mateu el Gros. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 48043 | Mas Rupit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-rupit | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.64/144. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (1989). Pla Especial del Montnegre i el Corredor (Serralada de Marina). Aprovació definitiva 20-07-1989. [Inèdit]. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XVII-XVIII | <p>Masia aïllada formada per diversos cossos adossats que li proporcionen una planta irregular. El volum principal és rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Consta de planta baixa i pis. La façana principal, orientada a ponent, compta amb obertures rectangulars emmarcades amb els mateix revestiment que cobreix les parets. Destaca una fornícula d'arc de mig punt tancada i situada damunt d'un ampit bastit amb maons, amb la imatge de Sant Roc. La façana està rematada amb un doble ràfec de maó i teula àrab. Adossat a l'extrem sud-oest del volum principal hi ha un cos de planta quadrada, amb teulada d'un sol vessant i distribuït en planta baixa i pis. Presenta un portal d'accés rectangular que conserva la llinda plana de pedra. Al pis hi ha una finestra rectangular amb els brancals fets de carreus de pedra, la llinda plana i l'ampit motllurat. A la façana de llevant d'aquest cos hi ha un portal d'arc rebaixat obert a una terrassa pavimentada i descoberta de planta irregular. Alhora, des de les obertures de la façana sud del volum principal també s'hi pot accedir. En darrer terme, adossat a la façana de llevant del volum principal, hi ha un cos rectangular amb teulada d'un sol vessant i organitzat en dos nivells. Des del pis superior hi ha sortida a una terrassa delimitada amb barana de ferro i situada damunt d'una galeria formada per tres grans arcs de mig punt. Tota la construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats.</p> | 08075-133 | Veïnat de Rupit, 14 - Zona de Canyamars | <p>La primera referència documental de la masia apareix en un capbreu de les rendes de Dosrius i Canyamars datat l'any 1570. En aquest document consta 'Pedro Montalt, Manso Rupit (Julià, Bertran)'. Al mateix temps, la masia apareix novament documentada en una relació de masos del terme de Dosrius i Canyamars ('Individuació de tots los masos que componen lo terme y Parroquies de Dosrius y Canyamas ab las casas y terras que son continuades en lo de capbreu del 1570'). En aquest document es menciona 'Mas Rupit, Julià y Bertran confessat per Pere Montalt y Josep Montalt'. Finalment, en una relació titulada 'Noms dels masos en que es composen la parròquia de Dosrius y Canyamas quan totes estan baix domini directe de la casa de Marquès de Castelldosrius' hi consten 'Los masos Rupit, Julià i Bertran'. Posteriorment, segons una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, l'any 1632 continua apareixent el topònim 'Rupit' dins del veïnat de Canyamars. Dins del mateix document, en la llista corresponent a l'any 1897 hi apareix novament. Durant el segle XVIII, les referències documentals del cognom i de la masia continuen. En aquest sentit, en una 'Llista per cobrar en lo terme de cañamás un ters i mitx de cadastro per lo enganxament de los soldats que dit poble contribueix', hi consta 'Casa de Rupit'. Aquest document forma part del fons documental de la família Gel i Amat de Canyamars i està datat dins del segle XVIII. Així mateix, en una llibreta que passava revista de les terres i vinyes de Dosrius i Canyamars datada l'any 1779, hi apareixen diverses referències que al·ludeixen a la 'vinya Rupit'. I, finalment, en les 'Llibretes per cobrar lo reial cadastro de dosrius y cañamas del primer ters de 1787', i també en les posteriors fins l'any 1792, hi consta el topònim 'Rupit'. Quant al segle XIX, la masia apareix grafiada en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. I, finalment, apareix novament inscrita dins del Registre de la Propietat de Mataró de l'any 1871 com a 'Manso Rupit'. El Mas Rupit era una de les propietats més destacables i importants de Canyamars, amb diversos jornalers que treballaven els camps, la vinya i el bosc. Al mas hi tenien mossos i masovers (de fet, l'habitatge del propietari i el dels masovers estaven en el mateix edifici). Els darrers masovers marxaren a mitjans dels anys 90 del segle XX aproximadament. Des de mitjans del segle XIX fins a mitjans del XX, el mas va anar canviant de propietaris. Entre els anys 1946-1947 fou adquirit per un gerent de la companyia tèxtil l'España Industrial. A la seva mort, la propietat fou dividida entre els seus quatre hereus. Pel que fa a les reformes, entre els anys 40 i 60, l'edifici fou ampliat reconvertint algunes quadres i es van fer reformes interiors. A partir dels anys 60, l'estructura arquitectònica ha variat poc. Entre els anys 1975 i 1993 es van fer obres d'arranjament a l'interior, construcció d'una porxada i d'una bassa, etc. Pels voltants de l'any 1993 es van construïr dos habitatges separats i independents coneguts com 'Les Magnòlies de Rupit'.</p> | 41.6161600,2.4936000 | 457810 | 4607284 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48043-foto-08075-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48043-foto-08075-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48043-foto-08075-133-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-20 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'edifici: masia de Rupit, can Rupit. L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. Dues de les imatges han estat extretes de l'Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius, elaborat per la Diputació de Barcelona l'any 2005. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 48044 | Can Sabé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sabe | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 61. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.65/145; I.RR.55/135. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. Http://www.cansabe.com/ [Consulta: 13-12-2017].</p> | XVI-XVIII | <p>Masia aïllada formada per diversos cossos adossats que li proporcionen una planta rectangular. El volum principal és rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Consta de planta baixa i pis. La façana principal, orientada al sud-est, presenta un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. La resta d'obertures són rectangulars i tenen els emmarcaments bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. Cal exceptuar la finestra de ponent de la planta baixa, emmarcada amb el mateix revestiment que cobreix les parets. Al pis hi ha tres finestres amb els ampits motllurats, la de la banda de ponent amb la llinda gravada: 'ANY 1702' i la central amb espitllera inferior. La façana està rematada amb un ràfec de teula àrab. Adossat a la banda de ponent, i alineat amb la façana principal, hi ha un cos rectangular amb teulada d'un sol vessant i organitzat en una única planta. Presenta un portal d'accés rectangular, amb els brancals fets de carreus de pedra i la llinda plana sostinguda amb permòdols. Està rematat amb el mateix ràfec de teula àrab. Adossat a la banda de tramuntana del volum principal hi ha un cos rectagular amb teulada de dues vessants i de més alçada que el davanter. A llevant hi ha una petita terrassa al pis amb garatge inferior. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats, deixant algunes pedres de l'aparell de l'obra vistes i a les cantoneres també.</p> | 08075-134 | Veïnat de Rupit, 11 - Zona de Canyamars | <p>La primera referència documental de la masia apareix en un capbreu de les rendes de Dosrius i Canyamars datat l'any 1570. En aquest document consta 'Micael Saber'. Al mateix temps, la masia apareix novament documentada en una relació de masos del terme de Dosrius i Canyamars ('Individuació de tots los masos que componen lo terme y Parroquies de Dosrius y Canyamas ab las casas y terras que son continuades en lo de capbreu del 1570'). En aquest document es menciona en 'Miquel Sever pagès de Canyamars confessa son mas Sever' i també una peça de terra anomanada 'Quintana del Mas Sever'. Posteriorment, segons una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, l'any 1632 continua apareixent el topònim 'Saber' dins del veïnat de Canyamars. Dins del mateix document, en la llista corresponent a l'any 1897 hi consta com a 'Sabe'. Durant el segle XVIII, les referències documentals del cognom i de la masia continuen. En aquest sentit, en una 'Llista per cobrar en lo terme de cañamás un ters i mitx de cadastro per lo enganxament de los soldats que dit poble contribueix', hi consta 'Can Saber pagès' i 'casa Jaume Saber'. Tot i que no es pot assegurar, aquestes anotacions poden estar fent referència tant a la masia de can Sabé com a la de can Joan Sabé, que és veïna seva. Aquest document forma part del fons documental de la família Gel i Amat de Canyamars i està datat dins del segle XVIII. Així mateix, en una llibreta que passava revista de les terres i vinyes de Dosrius i Canyamars datada l'any 1779, hi apareixen dues referències que al·ludeixen a una peça de terra i una vinya de 'save'. I, finalment, en les 'Llibretes per cobrar lo reial cadastro de dosrius y cañamas del primer ters de 1787', i també en les posteriors fins l'any 1792, hi consta el topònim 'Casa Sabé'. Quant al segle XIX, la masia apareix grafiada en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. Poc després, en un llibre de registre de retolació de carrers i numeració de cases del quinquenni 1860-1865, en el veïnat de Rupit, hi consten en 'Pablo Sabé' i 'Jayme Sabé' com a caps de casa de dos edificis (números 6 i 9). En aquest cas tampoc es pot assegurar que ambdues mencions s'estiguin referint a les dues masies però és força probable. Segons les fonts orals, la masia de can Sabé era una masoveria que forma part de les propietats de la masia de can Galzeran, una de les cases més importants i antigues de Canyamars. A can Sabé hi havia jornalers i mossos. Dins del segle XX, l'edifici es va dividir en dos habitatges i, posteriorment, quan s'hi van fer reformes interiors per habilitar-ho com a centre de convalescència. En l'actualitat està destinada a casa de turisme rural.</p> | 41.6073400,2.4602500 | 455025 | 4606322 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48044-foto-08075-134-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48044-foto-08075-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48044-foto-08075-134-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'edifici: can Sever. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 48045 | Can Sarandico | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sarandico | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.66/146.</p> | XIX | <p>Masia aïllada de planta rectangular formada per tres cossos adossats. El volum principal presenta la coberta de teula àrab de dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal. Consta de planta baixa i pis. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés rectangular amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda de fusta. La resta d'obertures es corresponen amb finestres rectangulars, amb els emmarcaments bastits amb el mateix revestiment que cobreix les parets. La finestra de llevant de la planta baixa té una destacable reixo de ferro disposada en quadrícula, mentre que la de ponent és més petita i té l'ampit de pedra. A la part superior del parament, entre les dues finestres, hi ha un rellotge de sol circular pintat damunt del revestiment. Té el gnòmon de vareta i la numeració aràbiga, i està delimitat per un marc rectangular amb timpà. Adossats a la façana de tramuntana hi ha els altres dos volums. El de la banda de ponent és de nova planta, mentre que l'altre és original de la construcció. És de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i està organitzat en dos nivells, tot i que no té tanta alçada com el principal. Presenta obertures rectangulars, algunes d'elles emmarcades en pedra. La finestra de la planta baixa situada a façana de llevant està bastida en maons. La construcció està bastida en pedra de diverses mides disposada irregularment. Tant les façanes laterals com la posterior deixen l'aparell de l'obra vist, mentre que la principal presenta un revestiment lliscat. Tot l'edifici compta amb un ràfec doble de maons i teula àrab. Davant de la façana principal, a l'extrem de llevant, hi ha un destacable lledoner de grans dimensions. A la part posterior, en un nivell més baix que el de la masia, hi ha una alzina força gran també.</p> | 08075-135 | Veïnat de Rupit, 13 - Zona de Canyamars | <p>L'única referència documental directa de la masia la trobem en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. Segons les fonts orals, la masia de can Sarandico fou bastida a principis del segle XIX per un membre de la família Arnó, que procedia de la masia de can Sabé. No se sap del cert si l'edifici va ser fet de nova planta, és fruit d'una reforma o bé es van aprofitar les restes d'alguna altra estructura per construïr-la. Era una masoveria que formava part de les propietats de la masia de can Galzeran, una de les cases més importants i antigues de Canyamars. Els Arnó van estar-s'hi de masovers des de principis del segle XIX i fins l'any 1985. A principis dels anys 60 es va refer la teulada i es van canviar algunes bigues. Prèviament s'havia pavimentat el terra amb ciment.</p> | 41.6062600,2.4539700 | 454501 | 4606205 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48045-foto-08075-135-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48045-foto-08075-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48045-foto-08075-135-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat extretes de l'Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius, elaborat per la Diputació de Barcelona l'any 2005. | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 48046 | Can Vallalta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vallalta-0 | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.67/147. COLOMER, Margarida (2018). Josep Abril. Alcalde de Mataró afusellat pel franquisme. Barcelona: Josep Vall editor, p. 88. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (1989). Pla Especial del Montnegre i el Corredor (Serralada de Marina). Aprovació definitiva 20-07-1989. [Inèdit]. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XVII-XVIII | <p>Masia aïllada formada per diversos cossos adossats, amb barri tancat delimitat per una tanca d'obra de força alçada. Presenta un gran portal d'accés rectangular, amb els brancals fets de carreus i la llinda plana. Està protegit amb una teuladeta de dues vessants. La part de tramuntana del recinte està delimitat pel propi desnivell del terreny i, a la banda de migdia, hi ha dos cossos adossats que queden a l'exterior del recinte. El volum principal és rectangular, presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada al sud-oest, compta amb un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat de granit. La resta d'obertures es corresponen amb finestres rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. La de la finestra situada damunt del portal està gravada amb la següent inscripció: 'PAU VALLALTA 1711'. A la part superior del parament hi ha un senzill rellotge de sol de perfil rectangular i gnòmon de vareta. La façana de migdia també presenta obertures rectangulars emmarcades amb carreus de pedra i llindes planes. Destaca un balcó al pis, amb la llosana motllurada i el finestral protegit amb un voladís de teula àrab, i unes escales adossades a l'extrem de llevant. De la façana de ponent destaca un portal rectangular amb un dels brancals bastit amb maons. De la façana de tramuntana destaca una finestra rectangular al pis, amb els brancals fets de carreus. Alhora hi ha dos cossos rectangulars adossats a cada extrem del parament. Tenen les cobertes de teula àrab d'un sol vessant i estan organitzats en dos nivells. Pel que fa als dos nivells situats a la banda de migdia del recinte, en destaca un. És rectangular, està cobert amb una teulada de dues vessants disposades a diferent nivell i organitzat en dues plantes. S'hi observa una finestra rectangular emmarcada amb carreus de pedra i la llinda plana. Tots els volums de la construcció tenen els paraments arrebossats i emblanquinats. El principal està rematat amb un ràfec de teula àrab i té carreus de pedra a les cantoneres. A l'exterior del recinte, a l'extrem sud-est, hi ha una era de planta circular bastida en cairons. Al bell mig de la coberta del volum principal hi ha una espadanya sense campana.</p> | 08075-136 | Veïnat de Rupit, 5 - Zona de Canyamars | <p>La primera referència documental relacionada amb la masia apareix en una relació titulada 'Noms dels masos en que es composen la parròquia de Dosrius y Canyamas quan totes estan baix domini directe de la casa de Marquès de Castelldosrius'. En aquest document es fa referència a la casa i terra de Vallalta. Posteriorment, segons una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, l'any 1632 apareix el topònim 'Vellalta' dins del veïnat de Canyamars. Dins del mateix document, en la llista corresponent a l'any 1897, hi apareix com a 'Bellalta'. Durant el segle XVIII, les referències documentals del cognom i de la masia continuen. En aquest sentit, en una llibreta que passava revista de les terres i vinyes de Dosrius i Canyamars datada l'any 1779, hi apareix en 'Pera Vallalta'. I, finalment, en les 'Llibretes per cobrar lo reial cadastro de dosrius y cañamas del primer ters de 1786', i també en les posteriors fins l'any 1792, hi consta el nom 'Pera Bellalta'. Quant al segle XIX, la masia apareix grafiada en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. Poc després, en un llibre de registre de retolació de carrers i numeració de cases del quinquenni 1860-1865, en el veïnat de Rupit, hi consten en 'José Vellalta, mayor' com a cap d'un edifici amb 11 habitants, i en 'José Vellalta, menor' com a cap d'un altre edifici amb 6 habitants (números 20 i 22). És força probable que una de les dues mencions faci referència a la masia. Dins del segle XX, durant el mes d'agost de l'any 1930, la masia albergà catorze nens de la colònia escolar organitzada per la Societat Protectora de l'Ensenyança Catalana, organitzada per la seva delegació mataronina. Segons les fonts orals, a la masia hi van haver masovers durant el segle XX. Pel que sembla, els ramats de xais de can Bosc hi feien parada quan anaven a pasturar per la contrada. La gent dels voltants aprofitava i n'anava a comprar. Pel que fa a les reformes, cal dir que no s'hi han fets mai obres de rehabilitació, només de manteniment. En l'actualitat, la masia és usada com a habitatge de segona residència. En darrer terme, en el picaporta del portal d'accés al barri, hi ha unes incisions fetes en el metall on es pot llegir: 'S.B.R. 1º 1818'.</p> | 41.6044400,2.4653800 | 455451 | 4605997 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48046-foto-08075-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48046-foto-08075-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48046-foto-08075-136-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 48047 | Can Pruna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pruna-0 | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 109, 112. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.68/148. PLANS BERENGUER, Anna (2017). 'Notícies del llinatge Belloch a can Bosc'. Duos Rios, núm. 3, p. 79. PUIG-PLA, Josep (2017). 'Vida rural i Guerra Civil al Far (1936-1939)'. Duos Rios, núm. 3, p. 140. RAMIS NIETO, Josep. 'El poble de Dosrius abans de la dècada de les estadístiques'. A Dosrius. Una visita al passat. 4-11 de juny de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. SUBIÑÀ I COLL, Enric (2017). 'Dosrius i Canyamars a l'edat mitjana. Una terra de pagesos'. Duos Rios, núm. 3, p. 27.</p> | XVI-XVII | <p>Masia aïllada i reformada envoltada de jardí, que està constituïda per diversos cossos adossats que li proporcionen una planta irregular. El volum principal està format per dos cossos adossats, amb les cobertes de teula àrab de dues vessants i els careners perpendiculars a la façana principal. Consten de planta baixa i pis. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. Al seu costat hi ha una finestra rectangular, amb els brancals fets de carreus i la llinda plana monolítica. La resta d'obertures es corresponen amb finestres rectangulars reformades. Destaca l'ampit de la finestra central del pis, de granit motllurat i decorat amb una roseta central i dues testes humanes laterals. Destaca un rellotge de sol repintat. Les façanes laterals presenten finestres rectangulars emmarcades amb el mateix revestiment que cobreix les parets. La construcció té els paraments arrebossats i pintats, amb carreus de pedra embellint les cantoneres de la façana principal. El cos posterior, bastit en pedra i amb carreus a les cantonades, presenta obertures rectangulars emmarcades amb carreus de pedra a totes les façanes. Destaca, a la façana de llevant, un gran arc rebaixat bastit amb maons disposats a sardinell, que està mutilat per un petit volum adossat en perpendicular. Aquest volum és rectangular, d'una sola planta i coberta plana. Hi ha dues obertures d'arc rebaixat obertes a l'exterior. Adossats a la banda de ponent hi ha dos cossos rectangulars més, força més moderns. Adossat a la façana principal, al costat del portal, hi ha un pou de planta rectangular.</p> | 08075-137 | Avinguda de Dosrius, 42Bis - Can Massuet del Far | <p>La primera referència documental directa de la masia la trobem en el fogatge de l'any 1515, on apareix mencionat el mas Pruna. Posteriorment, l'any 1765, la masia apareix mencionada en un inventari força detallat del mas Bosc del Far i les seves propietats. Segons aquest document, la masia de can Pruna havia entrat a formar part del patrimoni d'aquest mas l'any 1760. Més endavant, en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, i dins del llistat de l'any 1897 present en aquest document, hi apareix el topònim 'Pruna' situat dins del veïnat del Far. En aquest sentit cal especificar que, el veïnat del Far, no va formar part del municipi de Dosrius fins l'any 1836. Segons les fonts orals, la masia de can Pruna formava part de les propietats de la família Massuet, que també tenia les masies de can Massuet, can Pau Pastor, la Casa Nova i can Domingo. Els darrers masovers que visqueren a la masia s'hi instal·laren l'any 1930. L'any 1964, la masia fou venuda als promotors de la urbanització La Esmeralda, actual can Massuet del Far. Tot i això, posteriorment, aquests masovers els hi varen comprar l'edifici. Durant un temps, a la masia s'hi va instal·lar un restaurant, que fou tancat l'any 1990. En l'actualitat té un ús residencial. Pel que sembla, el cos posterior que forma part del volum principal és més antic que aquest, i es podria remuntar al segle XV. Quant a les reformes, en una de les primeres reparacions que es va fer a la teulada, es va poder comprobar que, en origen, era feta a base de canyes de jonc i fang.</p> | 41.6172500,2.4231800 | 451944 | 4607442 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48047-foto-08075-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48047-foto-08075-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48047-foto-08075-137-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||
| 48048 | Ca l'Arenes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-larenes | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.69/149. BONET I GARÍ, Lluís (1983). Les Masies del Maresme. Barcelona: Montblanc-Martín, C.E.C., p. 106-107. MAS, Joseph Pbre. (1920). Notes històriques d'Alfar. Barcelona: Tipografia Catalana Casals. MAS, Joseph Pbre. (1923). Nota històrica. La Mare de Déu del Socors, del Corredor. Parròquia d'Alfar. Barcelona: Tipografia Catalana Casals, p. 15-16. PUIG-PLA, Josep (2017). 'Vida rural i Guerra Civil al Far (1936-1939)'. Duos Rios, núm. 3, p. 141-142. RAMIS NIETO, Josep. 'El poble de Dosrius abans de la dècada de les estadístiques'. A Dosrius. Una visita al passat. 4-11 de juny de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. RIERA, Joan Manel (2004). 'Ca l'Arenes'. L'Aulet, núm. 5, p. 24-25. RIERA, Joan Manuel (2012). 'L'aprofitament de les torrentades al Sot del Fangar'. L'Aulet, núm. 12, p. 35. SUBIÑÀ I COLL, Enric (2017). 'Dosrius i Canyamars a l'edat mitjana. Una terra de pagesos'. Duos Rios, núm. 3, p. 27. Http://www.gnomonica.cat/ [Consulta: 13-12-2017].</p> | XVI-XVIII | <p>Masia aïllada amb barri tancat, que està formada per diversos cossos adossats que li proporcionen una planta irregular. Està construïda en un talús del terreny, que marca pendent en sentit est-oest. El volum principal està format per dos cossos adossats de planta rectangular, amb les cobertes de teula àrab de dues vessants i els careners perpendiculars a la façana principal. El cos posterior consta de soterrani i pis, mentre que el davanter està distribuït en planta baixa, pis i golfes. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés rectangular amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana. Damunt seu hi ha un finestral rectangular de les mateixes característiques, que té sortida a un balcó simple amb la llosana motllurada i la barana de ferro. Al seu costat hi ha una finestra balconera de la mateixa tipologia. La resta d'obertures del parament es corresponen amb finestres rectangulars de la mateixa tipologia i amb els ampits motllurats. A la part superior es conserven les restes de dos rellotges de sol en molt mal estat de conservació. La façana està rematada amb un ràfec doble de teula àrab i dents de serra. La resta d'obertures del volum principal es corresponen amb finestres rectangulars amb els brancals bastits amb carreus de pedra, les llindes planes i els ampits motllurats. De l'interior destaca el distribuïdor de la planta baixa, amb l'escala de pedra per accedir al pis i el sostre embigat. Hi ha diverses obertures emmarcades amb carreus de pedra i, a la sala de la planta pis, es conserva el grafit d'un paó en una pedra. També destaca el sostre amb encavallada de fusta de les golfes. Adossat a la façana de ponent del volum principal hi ha un cos de planta rectangular reformat. Està organitzat en un sol nivell, cobert amb una terrassa plana i té obertures rectangulars. Adossat a la façana de llevant hi ha un petit cos rectangular amb teulada de dues vessants i organitzat en dos nivells. Té obertures rectangulars emmarcades amb carreus de pedra. A la façana de llevant destaca una espitllera. Adossat en perpendicular a l'extrem de llevant de la façana principal hi ha un altre volum rectangular, amb coberta de teula àrab d'un sol vessant i organitzat en dos nivells. Presenta dos grans rebaixats adovellats a la planta baixa i tres finestrals d'arc de mig punt bastits amb maons al pis, reformats i intercalats amb balcons simples. En origen era una àmplia galeria de cinc arcades que fou reformada. Tancant el pati davanter del volum principal, a la banda de migdia, hi ha un portal de grans dimensions i un cos aïllat de planta rectangular bastit amb maons i tapiat amb totxos. El portal és rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica. Està protegit per un voladís de teula àrab de dues vessants amb barbacana de fusta. Destaca la gran porta de fusta de fulles batents.</p> | 08075-138 | Veïnat del Far, 13 - Zona del Far | <p>Pel que fa a les referències documentals directes de la masia, cal dir que la primera la trobem l'any 1449 en un document on s'esmenta Miquel Arenes com a propietari del mas que porta el seu nom, dintre de la parròquia de Sant Andreu de Bona Conjuncta (Sant Andreu del Far). Dins del segle XVI, en el fogatge de l'any 1515, apareix mencionat el mas Arenes. Posteriorment, l'any 1525 hi ha constància de l'acta de consagració de la capella i l'any 1565 es va encarregar a Joan Baptista, de Lisboa, la confecció del retaule major de la capella (va desaparèixer després de la guerra Civil). Encara dins del segle XVI, en el fogatge de l'any 1553, hi torna a aparèixer el topònim 'Arenas'. Finalment, en una relació titulada 'Noms dels masos en que es composen la parròquia de Dosrius y Canyamas quan totes estan baix domini directe de la casa de Marquès de Castelldosrius', datada dins del segle XVI, hi apareixen dues mencions: 'Lo Mas Arenas de Canyamars' i 'Lo Mas Arenas de Dosrius'. És força probable que una de les dues mencions faci referència a aquesta masia. No hi ha cap més referència documental directa a la masia fins al segle XIX. L'any 1853, la casa apareix grafiada en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars. Poc després, en un registre de retolació de carrers i numeració de cases fet durant el quinquenni 1860-1865, dins del Veïnat de l'església del Far, amb els núms 5, 6 i 7, hi apareix el nom de 'José Arenas', com a cap de tres edificis i un total de 32 habitants. Probablement, un d'aquests edificis era la masia que ens ocupa. Finalment, en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, dins del llistat de l'any 1897, hi apareix el topònim 'Arenas', situat dins del veïnat del Far. Pel que fa a les referències documentals relacionades amb el cognom Arenes, cal dir que se succeeixen des del segle XVI també. Segons un document de la Cúria diocesana de Barcelona, datat l'any 1591, en Salvi Arenes, pagès de la parròquia de Sant Andreu del Far, havia construït una petita capella dedicada a Nostra Senyora del Socors a la muntanya del Corredor, en les terres que compartia amb la masia de can Bosc, pels voltants de l'any 1530. Posteriorment, apareix en Joan Arenas com a síndic de la parròquia en el contracte per a l'elaboració del retaule major de l'església de Sant Iscle i Santa Victòria de Dosrius, l'any 1565. Dins del segle XVII, en un document del 1627, hi ha constància que en Joan Arenas i l'Antoni Bosch van fundar un benefici per a la capella del Santuari del Corredor. El cognom Arenes també és ben present a l'església de Sant Andreu del Far (hipogeu familiar datat el 1631), al cementiri de la mateixa (tomba de 'José Arenas i Família') i al basament de la creu de terme del Far (datat l'any 1726). La família Arenes era una de les més antigues i importants del veïnat del Far, com s'ha pogut comprobar. La finca tenia unes 40 hectàrees de terreny i anava des de can Miloca fins al Santuari del Corredor, aproximadament. La masia va pertànyer a aquesta família fins que l'any 1929 la van vendre a un propietari de Mataró, que hi va fer algunes reformes i la va utilitzar com a casa d'estiueig. Segons les fonts orals, a la masia sempre hi ha hagut masovers. En l'actualitat, des de l'any 1986, és la seu de l'Escola de Natura del Corredor. La masia disposava de diverses mines per tal de regar els horts, una que alimentava l'hort del Solell i tres a la baga: dues drenaven la bassa de rec principal (una d'elles exhaurida) i la tercera proveïa els abeuradors i la vivenda de l'amo. També hi havia el pou del pati (en desús) i un altre eixut al mig d'unes antigues vinyes.</p> | 41.6205500,2.4618300 | 455166 | 4607788 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48048-foto-08075-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48048-foto-08075-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48048-foto-08075-138-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | A l'exterior del barri, a la banda de llevant del camí d'accés a la masia, hi ha un seguit de cossos adossats en origen destinats al bestiar. Presenten obertures d'arc rebaixat i rectangulars bastides en maons. Algunes conserven llindes de fusta i carreus de pedra. A la banda de ponent, en canvi, hi ha un volum rectangular amb la coberta de teula àrab d'un sol vessant de molta llargada, organitzat en una sola planta. Presenta obertures rectangulars emmarcades amb carreus de pedra i les llindes planes. En darrer terme, també a l'exterior i adossada a la façana de llevant del volum que presenta la galeria reformada, hi ha una capella d'una sola nau amb l'absis semicircular, cobert amb una volta d'aresta decorada amb una clau de volta de petxina datada amb l'any 1792. La façana principal presenta un portal d'accés d'arc rebaixat i adovellat, que està tapiat, i un òcul superior. En general, tota la construcció està bastida en pedra de diverses mides, disposada de manera irregular. Tant al volum principal com a la capella hi ha carreus de pedra embellint les cantoneres. El parament principal conserva restes del revestiment arrebossat que el cobria. Davant de la capella hi ha una destacable era empedrada. Al seu costat hi ha un edifici enrunat que es podria correspondre amb un paller o quadres pel bestiar. Dins del barri, al pati de la masia, hi ha un pou de planta quadrada bastit amb maons. A l'exterior, adossat als volums auxiliars, hi ha un safareig i un abeurador pels animals. L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 48049 | Can Bernat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bernat-0 | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.70/150. RAMIS NIETO, Josep. 'El poble de Dosrius abans de la dècada de les estadístiques'. A Dosrius. Una visita al passat. 4-11 de juny de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XVII-XVIII | <p>Masia aïllada i reformada de planta rectangular, formada per dos cossos adossats sota la mateixa coberta. Aquesta és bastida amb teula àrab de dues vessants i un cos alçat central, amb el mateix tipus de teulada i el carener perpendicular a la façana principal. Consta de planta baixa, pis i golfes. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés rectangular amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana. La resta d'obertures es corresponen amb finestres rectangulars, emmarcades amb el mateix revestiment que cobreix les parets i protegides amb reixes de ferro. La finestra central del pis té l'ampit motllurat. Entre el pis i les golfes hi ha una placa metàl·lica amb el nom de la casa. La resta de paraments compten amb obertures de la mateixa tipologia que les finestres de la façana principal. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats. Davant de la façana principal, a l'extrem de ponent, hi ha un safareig de planta rectangular.</p> | 08075-139 | Veïnat del Far, 2 - Zona del Far | <p>La primera referència documental de la masia la trobem en una llibreta que passava revista de les terres i vinyes de Dosrius i Canyamars datada l'any 1779. En aquest document hi apareix la 'Casa den Barnat', situada entre les referències situades a la zona del Far. Posteriorment, en un llibre de registre de retolació de carrers i numeració de cases del quinquenni 1860-1865, hi consta en 'Isidro Barnet' com a cap d'una casa amb 7 habitants, situada al Veïnat de Rials. Es podria referir a la masia que ens ocupa perqué, dins del document, l'anotació va precedida de la referència a la masia de can Brunet, que és veïna seva. Finalment, en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, hi consta que l'any 1897 hi havia una casa anomenada 'Bernat'. En aquest sentit cal especificar que, el veïnat del Far, no va formar part del municipi de Dosrius fins l'any 1836. Segons les fonts orals, per la masia hi passaren diversos masovers que treballaven el bosc i el bestiar. En l'actualitat és un edifici residencial.</p> | 41.6202500,2.4158500 | 451335 | 4607779 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48049-foto-08075-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48049-foto-08075-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48049-foto-08075-139-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||
| 48050 | Can Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bosc-0 | <p>ALBERT, Esteve (1989). La guerra civil a Canyamars (1936-1950) i els senyors de Barcelona. Argentona: L'Aixernador, p. 51-52. ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1988). 'Dosrius al primer terç de segle (1900-1933)'. El Comú, núm. 2, p. 17. ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 66, 105. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.71/151. ALSINA, Neus et al. (2008). 'Fitxes de l'inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius'. Duos Rios, núm. 2, p. 137-143. BONET I GARÍ, Lluís (1983). Les Masies del Maresme. Barcelona: Montblanc-Martín, C.E.C., p. 442-446. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2017). Rutes de llegendes i rondalles. Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 42-45. El Full. Revista d'informació municipal. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, núm. 16: 18; núm. 23: 35; núm. 27: 14; núm. 34: 11. GRAUPERA I GRAUPERA, J.; BRIANSÓ I PALLÀS, A. (2007). El Maresme. [Vallbona de les Monges]: March, DL, p. 53. PLANS BERENGUER, Anna (2017). 'Notícies del llinatge Belloch a can Bosc'. Duos Rios, núm. 3, p. 73-84. PUIG-PLA, Josep (2017). 'Vida rural i Guerra Civil al Far (1936-1939)'. Duos Rios, núm. 3, p. 139-140. RAMIS NIETO, Josep. 'Apunts per a una història de la guerra civil a Dosrius (1936-1939)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1-6 d'abril de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. RAMIS NIETO, Josep. 'El poble de Dosrius abans de la dècada de les estadístiques'. A Dosrius. Una visita al passat. 4-11 de juny de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. SUBIÑÀ I COLL, Enric (2017). 'Dosrius i Canyamars a l'edat mitjana. Una terra de pagesos'. Duos Rios, núm. 3, p. 27. Http://www.poblesdecatalunya.cat/ [Consulta: 27-09-2017].</p> | XVI | <p>Masia aïllada i reformada de grans dimensions, constituïda per diversos cossos adossats que li proporcionen una planta rectangular. El volum principal és rectangular, presenta una coberta de teula àrab de quatre vessants, està distribuït en soterrani, planta baixa i dos pisos i s'organitza en tres crugies. La façana principal, orientada a llevant, compta amb un gran portal d'arc de mig punt adovellat amb els brancals bastits amb carreus de pedra. La resta d'obertures es corresponen amb finestres rectangulars emmarcades amb carreus de pedra, les llindes planes i els ampits motllurats. Les de la segona planta d'arc conopial coronat amb una creu. Les façanes de tramuntana i migdia també compten amb el mateix tipus de finestres. Adossats a la façana de migdia hi ha dos grans contraforts bastits amb carreus de pedra. De la façana de tramuntana destaquen dues espitlleres, que també es repeteixen a la part superior de la façana de ponent. Davant la façana principal hi ha un pati tancat delimitat per un cos rectangular a la banda de llevant. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants i està organitzat en dos nivells. Tot i estar reformat conserva alguns emmarcaments fets amb carreus de pedra i dues espitlleres de control del portal d'accés. De fet, l'accés al pati es fa per la façana de tramuntana a través d'un portal rectangular de grans dimensions, emmarcat amb carreus de pedra i amb la llinda plana gravada amb la següent inscripció: '1562·IHS·MAR' (anagrames de Jesús i Maria). Dins del pati hi ha un pou de planta rectangular i un rellotge de sol força simple. Adossat a la façana de ponent del volum principal hi ha un cos rectangular amb la coberta de teula àrab de dues vessants, organitzat en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a tramuntana, presenta un portal d'accés al nivell superior, d'arc de mig punt adovellat amb els brancals fets de carreus de pedra. Al costat hi ha una finestra rectangular feta de carreus, l'ampit motllurat i la llinda d'arc conopial. La resta d'obertures de la construcció són rectangulars i fetes amb carreus. A migdia, el volum té una terrassa i un espai de pati. Finalment, adossats a la banda de ponent del conjunt, hi ha tres cossos rectangulars amb teulades de dues vessants i organitzats en un nivell. Destaca un gran portal d'arc rebaixat bastit amb maons i dos portals rectangulars emmarcats amb carreus de pedra. Davant del portal d'accés al pati hi ha un volum aïllat amb coberta d'un sol vessant i organitzat en dos nivells. Presenta obertures bastides amb carreus, espitlleres i un portal alpis amb la llinda sostinguda amb permòdols. Tota la construcció està bastida amb pedra desbastada de diverses mides, disposada en filades regulars. Hi ha carreus de pedra a les cantoneres i una cornisa motllurada amb ràfec de teula àrab a tot el volum principal.</p> | 08075-140 | Veïnat del Far, 10 - Zona del Far | <p>Segons Esteve Albert, can Bosc era la masia més gran i destacable del territori, i la família Bosch del Far, una de les nissagues més antigues i importants del terme. Gràcies al buidatge del Fons Llinatge Mercader, comtes de Bell-lloc, tenim notícia d'un capbreu de diversos dominis a Sant Celoni fet a favor de Salvi Bosch, del Far (anys 1508, 1527 i 1529). En el fogatge de l'any 1515 hi consta el mas Bosc. Posteriorment, el cognom Bosc apareix documentat pels voltants de l'any 1530 en relació a la fundació d'una capelleta dedicada a Nostra Senyora del Socors a la muntanya del Corredor (juntament amb la família de ca l'Arenes). També tenim notícia que l'any 1543, el mas Bosch del Far era propietat de Pere Bosch. En aquest sentit, és probable que la sepultura de Pere Bosch, mort l'any 1578 i situada dins del cementiri de l'església de Sant Andreu del Far, faci referència a la mateixa persona. Posteriorment, l'any 1573, els propietaris del mas Bosch del Far consten com a patrons 'de la fundació del benefici de Nostra Senyora del Àngels de l'església de Sant Sadurní de Collsabadell per Jaume Bosch, prevere' (Plans, 2017: 76). L'any 1591, el mas Bosch del Far torna a aparèixer en un capbreu de cases i terres. Dins del segle XVII, una altra referència a la família Bosc la trobem l'any 1627, en què Joan Arenas i Antoni Bosch van fundar un benefici per a la capella del Santuari del Corredor. Posteriorment, en un capbreu de diversos dominis datat l'any 1650, hi consta en Francesc Bosch com a propietari del mas Bosch del Far. Tenim notícia que entre els anys 1653 i 1677, Francesc Bosch va vendre el mas a la comunitat de preveres de Santa Maria del Mar de Barcelona. A finals de l'any 1677, el mas passà a mans de la família Lloreda de Barcelona. Posteriorment, l'any 1765, la masia va entrar a formar part del patrimoni de la família Belloch per un casament entre els descendents de les dues famílies. D'aquest any data un inventari força destacable del mas i les seves propietats. Documentalment, en un registre de retolació de carrers i numeració de cases durant el quinquenni 1860-1865, hi consta al Veïnat de l'església del Far, núm. 3, en Joaquim Betlloch com a cap de dos edificis amb 15 habitants i, alhora, dins del Veïnat de Rials (Alfar), núm. 4, apareix el mateix nom com a cap d'un edifici amb 9 habitants. Posteriorment, en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, hi consta que l'any 1897 hi havia una casa anomenada 'Bosc' dins del veïnat del Far. L'any 1899, el segon comte de Bell-lloc va fer construïr un observatori i una casa de fusta, coneguda com 'Villa Lina' o 'Torre Bell-lloc', destinada a pavelló de caça (fou cremada durant la guerra Civil i estava bastida al turonet que hi ha a tramuntana de la masia). Amb la mort dels comtes, la masia va passar a ser propietat de la 'Fundació Bell-lloch-Pozzali' (cognom del comte i la seva esposa), adscrita al Bisbat de Barcelona. L'any 1977, la fundació atorgà a favor de la Diputació de Barcelona la finca de can Bosc, amb una superfície total d'1.658.214 m2, i formada per terres de regadiu i de secà, vinya i bosc. Des de l'any 1914, a la masia hi hagueren masovers. Pel que fa a les reformes, hi ha constància que l'any 1994 es va desviar el camí per anar al Corredor, que passava pel mig de la construcció. L'any 1995 es va reconstruïr la teulada i es van reparar algunes esquerdes. En l'actualitat, des de l'any 2008, es va reformar i rehabilitar tota la construcció exteriorment, i està a l'espera de finalitzar les reformes interios i de tenir un nou ús com a Centre d'Informació del Parc del Montnegre i el Corredor.</p> | 41.6196300,2.4453800 | 453795 | 4607694 | 1568 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48050-foto-08075-140-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48050-foto-08075-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48050-foto-08075-140-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||
| 48051 | Can Brunet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-brunet | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 107. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.72/152. RAMIS NIETO, Josep. 'El poble de Dosrius abans de la dècada de les estadístiques'. A Dosrius. Una visita al passat. 4-11 de juny de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XVI-XVII | <p>Masia aïllada i reformada de planta rectangular, formada per dos cossos adossats sota la mateixa coberta i envoltada de jardí. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants de diferent llargada, amb el carener perpendicular a la façana principal, i està distribuïda en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat amb els brancals bastits amb carreus de pedra. La resta d'obertures es corresponen amb finestres rectangulars emmarcades amb carreus de pedra, les llindes planes i els ampits motllurats. A l'extrem de llevant hi ha un portal rectangular que conserva tres carreus de pedra del seu emmarcament original i una petita obertura bastida amb quatre petits carreus. Al costat del portal hi ha un contrafort adossat al parament i bastit en pedra, i al pis, un destacable rellotge de sol. La façana de ponent compta amb dues finestres reformades, mentre que a la façana de llevant no hi ha cap obertura ja que l'alçat de la mateixa és molt curt, degut al terreny natural de la zona. La façana de tramuntana presenta obertures rectangulars emmarcades en carreus de pedra i un petit cos adossat a l'extrem de ponent. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats, amb les cantoneres embellides amb pedra desbastada i un ràfec de teula àrab a totes les façanes.</p> | 08075-141 | Veïnat del Far, 4 - Zona del Far | <p>L'única referència documental directa de la masia la trobem en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana. En el llistat de l'any 1897 present en aquest document, hi apareix el topònim 'Brunet' situat dins del veïnat del Far. En aquest sentit cal especificar que, el veïnat del Far, no va formar part del municipi de Dosrius fins l'any 1836. Segons les fonts orals, els darrers masovers que visqueren a la casa tenine una màquina de batre i també la feien servir en d'altres masies i cases de la població.</p> | 41.6165400,2.4114700 | 450968 | 4607370 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48051-foto-08075-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48051-foto-08075-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48051-foto-08075-141-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||
| 48052 | Can Carreres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-carreres-0 | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.73/153. RAMIS NIETO, Josep. 'El poble de Dosrius abans de la dècada de les estadístiques'. A Dosrius. Una visita al passat. 4-11 de juny de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. SUBIÑÀ I COLL, Enric (2017). 'Dosrius i Canyamars a l'edat mitjana. Una terra de pagesos'. Duos Rios, núm. 3, p. 27.</p> | XVIII-XIX | <p>Masia aïllada i reformada de planta rectangular, formada per tres cossos adossats amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal. Consta de planta baixa i pis. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés rectangular amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda de fusta sostinguda amb permòdols. La resta d'obertures es corresponen amb finestres rectangulars emmarcades amb carreus de pedra i les llindes de fusta sostingudes amb permòdols també. Al bell mig del parament hi ha un rellotge de sol gravat, de perfil pentagonal i amb el gnònom de vareta. Tant la façana de ponent com la de tramuntana presenten el mateix tipus de finestres que hi ha al parament principal. De la façana de llevant destaca un altre rellotge de sol gravat damunt del parament, disposat en diagonal i amb el gnòmon de vareta. El cos adossat a la façana de llevant és més modern. Presenta obertures rectangulars amb les llindes de fusta i un portal rectangular protegit amb una teuladeta de dues vessants que dóna accés al recinte. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats, amb les cantoneres embellides amb pedres desbastades. El volum principal compta amb un doble ràfec de dents de serra a la façana principal, mentre que a la de llevant és simple. El volum de llevant presenta una cornisa amb barbacana i doble ràfec de teula àrab.</p> | 08075-142 | Veïnat del Far, 1 - Zona del Far | <p>La primera referència documental directa de la masia la trobem en el fogatge de l'any 1515, on es menciona el mas Carreres. Posteriorment, en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, dins del llistat de l'any 1897 present en aquest document, hi apareix el topònim 'Carreras' situat dins del veïnat del Far. En aquest sentit cal especificar que, el veïnat del Far, no va formar part del municipi de Dosrius fins l'any 1836. Pel que fa a les reformes, l'any 1997 es van substituïr els forjats i es va refer bona part de la teulada de la masia (sobretot a la banda de llevant), que es trobeven parcialment en ruïnes. Al mateix temps, es van suprimir dues antigues corts i es va fer una nova escala d'accés a la planta pis. L'any 2003 es va concedir llicència per a l'obertura d'un restaurant (que encara funciona) i també es va destinar una part de la construcció a habitatge privat.</p> | 41.6210400,2.4218200 | 451833 | 4607864 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48052-foto-08075-142-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48052-foto-08075-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48052-foto-08075-142-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'edifici: can Pep de Carreres, ca la Pepa de Carreres. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 48053 | La Casa Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casa-nova-7 | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.74/154. RAMIS NIETO, Josep. 'El poble de Dosrius abans de la dècada de les estadístiques'. A Dosrius. Una visita al passat. 4-11 de juny de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XVIII-XIX | Enrunada, sense coberta i amb la part de llevant en força pitjor estat. | <p>Masia aïllada i enrunada completament coberta per l'abundant vegetació que caracteritza la zona. Ha perdut tota la coberta i la banda de llevant està força més afectada que la de ponent. Tot i això, els murs perimetrals conserven bona part del seu alçat i també es conserven trams de les parets que definien la seva distribució interior. Els forjats del pis superior també estan enderrocats. Es conserva el portal d'accés, d'arc rebaixat bastit en maons disposats a sardinell i amb els brancals fets del mateix material. Damunt seu hi ha una finestra rectangular bastida en maons, tot i que emmarcada amb el mateix revstiment que cobria les parets. En general, la construcció estava bastida amb pedra irregular de diverses mides, disposada de forma irregular. La façana principal, que està orientada a migdia, conserva el revestiment arrebossat original, tot i que en força mal estat de conservació.</p> | 08075-143 | Veïnat del Far, 6 - Zona del Far | <p>L'única referència documental directa de la masia la trobem en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana. En el llistat de l'any 1897 present en aquest document, hi apareix el topònim 'Casa nova de Domingo' situat dins del veïnat del Far. En aquest sentit cal especificar que, el veïnat del Far, no va formar part del municipi de Dosrius fins l'any 1836. Pel que sembla, antigament hi havia una casa anomenada 'can Domingo' que estava situada a la mateixa zona (no se'n coneixen restes). La menció podria tenir relació amb aquesta casa. Segons les fonts orals, la masia va pertànyer a la família de can Domingo del Far i va tenir masovers fins ben entrat el segle XX. La construcció està en estat de ruïna des de principis dels anys 70 del segle XX.</p> | 41.6179000,2.4113200 | 450956 | 4607521 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48053-foto-08075-143-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48053-foto-08075-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48053-foto-08075-143-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 48054 | Can Farrerons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-farrerons | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.75/155. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (1989). Pla Especial del Montnegre i el Corredor (Serralada de Marina). Aprovació definitiva 20-07-1989. [Inèdit]. GRAUPERA I GRAUPERA, J.; BRIANSÓ I PALLÀS, A. (2007). El Maresme. [Vallbona de les Monges]: March, DL, p. 55. PUIG-PLA, Josep (2017). 'Vida rural i Guerra Civil al Far (1936-1939)'. Duos Rios, núm. 3, p. 142. RAMIS NIETO, Josep. 'El poble de Dosrius abans de la dècada de les estadístiques'. A Dosrius. Una visita al passat. 4-11 de juny de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XVI-XVIII | <p>Masia aïllada de planta rectangular, adaptada al desnivell del terreny (de nord a sud). Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i consta de planta baixa i pis. La façana principal, orientada al sud-est, presenta un portal d'accés d'arc rebaixat adovellat amb els brancals bastits amb carreus de pedra. La resta d'obertures es corresponen amb finestres rectangulars emmarcades amb carreus de pedra, les llindes planes i els ampits motllurats. Destaca la finestra de ponent situada al pis, d'arc conopial trilobulat i amb les impostes decorades amb rosetes. Al bell mig del parament hi ha un rellotge de sol pintat. A la façana de ponent hi ha una finestra d'arc de mig punt, un petit volum auxiliar adossat i un contrafort bastit en pedra. De la façana de tramuntana destaca un òcul situat al pis superior. A llevant, en canvi, hi ha dues finestres rectangulars protegides amb reixes de ferro i dos contraforts bastits en pedra. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats. A la banda de llevant de la construcció hi ha un pou circular cobert bastit en pedra i una gran alzina. A la banda de ponent, en canvi, hi ha una era empedrada de planta irregular, delimitada amb un muret de pedra i el propi desnivell del terreny.</p> | 08075-144 | Veïnat del Far, 11 - Zona del Far | <p>La primera referència documental relacionada amb la masia la trobem en un registre de retolació de carrers i numeració de cases fet durant el quinquenni 1860-1865. Dins del Veïnat de l'església del Far, amb el núm 8, hi apareix el nom de 'Tomàs Farrerons', amb un edifici i set habitants. Posteriorment, en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, dins del llistat de l'any 1897, hi apareix el topònim 'Farrerons', situat dins del veïnat del Far. En aquest sentit cal especificar que, el veïnat del Far, no va formar part del municipi de Dosrius fins l'any 1836. En darrer terme, dins del cementiri de la parròquia de Sant Andreu del Far, hi ha la tomba de la família Farrerons, amb una llosa inscrita amb la següent inscripció: 'PROPIEDAT DE TOMAS FARRERONS Y PRAT Y FAMILIA - 1885'. Segons les fonts orals, a la masia hi hagueren masovers fins a la dècada dels anys 60 del segle XX. A finals del segle XX, la casa fou objecte de diverses reformes per adaptar-la al seu nou ús com a casa de turisme rural.</p> | 41.6283300,2.4439600 | 453683 | 4608661 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48054-foto-08075-144-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48054-foto-08075-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48054-foto-08075-144-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'edifici: can Ferrerons. L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 94|119|93 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 48055 | El forn del vidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-forn-del-vidre | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1988).'Dosrius al primer terç de segle (1900-1933)'. El Comú, núm. 2, p. 17. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.76/156. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (1989). Pla Especial del Montnegre i el Corredor (Serralada de Marina). Aprovació definitiva 20-07-1989. [Inèdit]. PUIG-PLA, Josep (2017). 'Vida rural i Guerra Civil al Far (1936-1939)'. Duos Rios, núm. 3, p. 143-144. RAMIS NIETO, Josep. 'El forn del Vidre de Dosrius'. A Dosrius. Una visita al passat. 2-22 de maig de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. RIERA, Joan Manuel (2012). 'L'aprofitament de les torrentades al Sot del Fangar'. L'Aulet, núm. 12, p. 35. Http://www.gnomonica.cat/ [Consulta: 13-12-2018].</p> | XVII | <p>Masia aïllada de planta rectangular, que presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i consta de planta baixa i pis. La façana principal, orientada al sud-est, presenta un portal d'accés rectangular amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda gravada amb l'any 1738. La resta d'obertures també són rectangulars, algunes reformades i d'altres que conserven restes dels emmarcaments en carreus de pedra originals. Destaca la finestra central del pis, amb els brancals fets de carreus, la llinda plana i l'ampit motllurat. Al seu costat hi ha un rellotge de sol pintat i reformat. És rectangular, amb la numeració romana, les marques horàries i el gnòmon de vareta. Presenta la següent inscripció: 'FUNDAT EL 1696-1978 RESTAURAT A. BELLIDO'. La façana de llevant presenta una finestra rectangular emmarcada en pedra i un portal rectangular amb els brancals bastits amb maons i la llinda de pedra. A l'extrem de migdia hi ha un porxo adossat de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab d'un sol vessant i sostingut amb pilars. Davant de la façana principal hi ha un volum aïllat de planta rectangular destinat originàriament a corts. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants i s'organitza en un sol nivell. Compta amb tres portals d'arc rebaixat bastits amb maons a la façana de ponent i un gran portal d'accés rectangular a la façana principal. Al seu costat destaquen dues piques de pedra rectangulars a mode d'abeuradors i un pou cobert i reformat amb la portella de ferro. Tota la construcció, tant la masia com les corts, està bastida en pedra de diverses mides disposada de forma irregular i lligada amb abundant morter de calç.</p> | 08075-145 | Veïnat del Far, 14 - Zona del Far | <p>La masia formava part de les propietats de la família Arenes, una de les més antigues i importants del veïnat del Far. La primera referència documental directa la trobem en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. Posteriorment, en un registre de retolació de carrers i numeració de cases fet durant el quinquenni 1860-1865, dins del Veïnat de l'església del Far, amb els núms 5, 6 i 7, hi apareix el nom de 'José Arenas', com a cap de tres edificis i un total de 32 habitants. Probablement, un d'aquests edificis era la masia del Forn del Vidre. Finalment, en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, dins del llistat de l'any 1897, hi apareix el topònim 'Forn del Vidre', situat dins del veïnat del Far. Segons les fonts orals, dins del segle XX, a la masia hi hagueren masovers des de l'any 1904 fins al 1954. Posteriorment s'ha anat llogant i, alhora, s'hi han anat fent petites reformes i reparacions. La masia disposava de diverses mines per tal de regar els horts. Pel que fa al topònim amb el que es coneix la masia, cal dir que fa referència a la hipòtesi que hi havia dos forns de vidre a la zona. Pel que sembla, a la banda oest de la masia, es conserven les restes de dues estructures identificades amb dos possibles forns de vidre (no s'han pogut documentar donada l'abundant vegetació que les cobreix). Documentalment hi ha notícia que al segle XVI hi havia un forn de vidre entre Dosrius i Mataró, que fabricava un vidre molt fi i de gran qualitat. De l'any 1597 hi ha constància que el vidrier Pere Roig i Masarnau tenia arrendat un forn situat a Dosrius. Entre els anys 1611 i 1688, les referències a l'arrendament d'un forn de vidre a Dosrius es van succeïnt, tot i que no es pot especificar si es tracta de més d'un forn o no. És probable que aquest forn encara estigués produïnt al segle XIX, donat que es conserva un passi de radi emès per l'alcade de Dosrius l'any 1852, en el que queda palesa l'existència del mateix.</p> | 41.6200900,2.4640000 | 455347 | 4607735 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48055-foto-08075-145-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48055-foto-08075-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48055-foto-08075-145-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. Les imatges han estat cedides pels propietaris de la masia. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 48056 | Can Guinart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-guinart | <p>ALBERT, Esteve (1989). La guerra civil a Canyamars (1936-1950) i els senyors de Barcelona. Argentona: L'Aixernador, p. 51-52. ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 39, 66. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.77/157. BONET I GARÍ, Lluís (1983). Les Masies del Maresme. Barcelona: Montblanc-Martín, C.E.C., p. 106. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (1989). Pla Especial del Montnegre i el Corredor (Serralada de Marina). Aprovació definitiva 20-07-1989. [Inèdit]. GRAUPERA I GRAUPERA, J.; BRIANSÓ I PALLÀS, A. (2007). El Maresme. [Vallbona de les Monges]: March, DL, p. 55. PUIG-PLA, Josep (2017). 'Vida rural i Guerra Civil al Far (1936-1939)'. Duos Rios, núm. 3, p. 138-139. RAMIS NIETO, Josep.'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. RIERA I IBERN, Salvador (2002). 'De Collsabadell al Santuari del Corredor'. L'Aulet, núm. 3, p. 30-32. SUBIÑÀ I COLL, Enric (2017). 'Dosrius i Canyamars a l'edat mitjana. Una terra de pagesos'. Duos Rios, núm. 3, p. 27. Http://www.poblesdecatalunya.cat/ [Consulta: 13-12-2017].</p> | XV-XVI | <p>Masia aïllada formada per diversos cossos adossats que li proporcionen una planta irregular. El volum principal està format per dos cossos adossats, amb les cobertes de teula àrab de dues vessants i els careners perpendiculars a la façana principal. Consten de planta baixa i pis. La façana principal, orientada a migdia, presenta un gran portal d'arc de mig punt adovellat amb els brancals bastits amb carreus de pedra. Als costats hi ha dues finestres rectangulars emmarcades en carreus de pedra i les llindes planes, i estan protegides amb baranes de ferro. La finestra central del pis és d'arc conopial trilobulat, amb les impostes decorades i espitllera inferior. La finestra de la banda de llevant era de la mateixa tipologia que la central, però fou mutilada destruïnt els arquets trilobulats originals. A la banda de ponent, la finestra té la llinda plana i l'ampit motllurat (les altres dues també). A la part superior del parament hi ha un rellotge de sol repintat. La façana està rematada amb un ràfec de teula àrab i té carreus de pedra a les cantoneres. La resta de façanes d'aquesta construcció també tenen obertures emmarcades en pedra. Adossat a la façana de llevant hi ha un volum més modern de planta rectangular, amb una terrassa davantera delimitada amb balaustrada ceràmica. A la façana de ponent hi ha un altre volum rectangular amb coberta de teula àrab de dues vessants, distribuït en planta baixa i dos pisos. A la façana de migdia presenta obertures d'arc rebaixat a la planta baixa, una galeria tancada d'arcs rebaixats sostinguts amb pilars i balaustrada d'obra al primer pis i una terrassa descoberta amb el mateix tipus de balaustrada al segon nivell. A la façana de llevant hi ha un portal tallat i una finestra amb l'emmarcament restituït. En general, tota la construcció té els paraments arrebossats i emblanquinats. Davan la façana principal hi ha un pou de planta circular amb teuladeta d'un sol vessant, que té la boca emmarcada amb carreus de pedra i la llinda plana. Al seu costat hi ha una destacable pica de pedra i una pedra de molí reconvertida en un sortidor d'aigua. A l'extrem nord-est de la masia es conserva una era de planta irregular bastida en cairons. També destaca un volum rectangular amb la coberta restituïda, en origen destinat a quadres i magatzem.</p> | 08075-146 | Veïnat del Far, 8 - Zona del Far | <p>La primera referència documental de la masia la trobem en el fogatge de l'any 1515, on es menciona el mas Guinart. Pos després, en el fogatge del 1553, hi apareix el topònim 'Guinard de Sossers', tot i que no es pot assegurar que faci referència a la masia. Posteriorment, en un capbreu de les rendes de Dosrius i Canyamars datat l'any 1570, hi consta en Benedicto Guinart, del 'Manso Guinart'. Durant els segles XVIII i XIX, les referències documentals al topònim i a l'edifici continuen. En una llibreta que passava revista de les terres i vinyes de Dosrius i Canyamars, datada l'any 1779, hi apareixen mencionades 'La pessa de Domingo Guinart' i 'Pau Guinart per la Vinya'. Poc després, en les 'Llibretes per cobrar lo reial cadastro de dosrius y cañamas del primer ters de 1786', i també en les posteriors fins l'any 1792, hi consten en 'Cosma Guinart del Far, Pau Guinart i Vinya Josep Guinart'. Dins del segle XIX, en un registre de retolació de carrers i numeració de cases fet durant el quinquenni 1860-1865, dins del Veïnat de l'església del Far, amb el número 1, hi apareix el nom de 'Francisco Guinart', com a cap d'un edifici i un total de 9 habitants. Posteriorment, segons una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, l'any 1897 consta el topònim 'Guinart' dins del veïnat del Far. Tot i que la masia està datada al segle XVI, la família Guinart és força més antiga ja que el seu fons documental es remunta al segle XIII. Segons les notes de mossèn Joseph Mas, un membre de la família Guinart (mossèn Berenguer Guinart) va prendre possessió l'any 1306 de l'església de Sant Andreu del Far, situada al costat de la masia. Fins aquell moment, l'església depenia de la parròquia de Santa Maria de Llinars. El bisbe la va desvincular però, posteriorment, va tornar a ser sufragània de la parròquia de Llinars. Segons les fonts familiars, el volum adossat a la banda de ponent fou construït a finals del segle XIX, tot i que no se sap amb certesa. Pel que fa a les reformes, a mitjans dels anys 70 del segle XX, es va arranjar la teulada, les bigues i algun mur. A mitjans dels anys 80 es va fer una ampliació a la banda de llevant amb la intenció d'ampliar la cuina. Des de finals dels anys 60, la masia combina la funció residencial amb la de restaurant.</p> | 41.6239700,2.4351500 | 452946 | 4608181 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48056-foto-08075-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48056-foto-08075-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48056-foto-08075-146-3.jpg | Inexistent | Modern|Renaixement|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Encastat a l'extrem de llevant de la façana principal hi ha un petit plafó de ceràmica vidrada amb la següent inscripció: 'EL FAR VEÏNAT DE RIALS'. L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 94|95|119|93 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 48057 | Can Gregori | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gregori | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.78/158. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XVIII-XIX | Coberta ensorrada, murs degradats, distribució interior malmesa. | <p>Masia aïllada i enrunada de planta més o menys rectangular, completament coberta per l'abundant vegetació que caracteritza la zona. Ha perdut tota la coberta, però els murs perimetrals conserven bona part del seu alçat. A l'interior, els forjats del pis superior estan completament enderrocats i els murs de distribució força malmesos. Es conserva el portal d'accés, rectangular, amb llinda de fusta i els brancals bastits amb carreus de pedra. També hi ha diverses finestres rectangulars i dos accessos més de les mateixes característiques. També es conserva la boca del forn, feta amb carreus de pedra. En general, la construcció estava bastida amb pedra irregular de diverses mides, disposada de forma irregular. La façana principal, que està orientada a migdia, conserva el revestiment arrebossat original. Altres murs interiors també. Davant de la masia es conserven, tot i que en males condicions, un seguit de petits volums adossats destinats al bestiar. Són bastits en pedra i maons. També s'observa una cisterna i un petit safareig.</p> | 08075-147 | Veïnat del Far, 7 - Zona del Far | <p>La primera referència documental directa de la masia la trobem en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana. Dins del llistat de l'any 1897, hi apareix el topònim 'Gregori', situat dins del veïnat del Far. Segons les fonts orals, la casa va pertànyer a la família Gregori fins a mitjans del segle XX. En Gregori havia estat membre col·laborador del Comitè de Salut Pública constituït a Dosrius durant la guerra Civil espanyola. Pels voltants de l'any 1985, a la casa s'hi va amagar el famós deliquent 'el Vaquilla' i, posteriorment, també fou ocupada. Des de principis del segle XXI, la masia està en estat de ruïna.</p> | 41.6140600,2.4062500 | 450531 | 4607097 | 08075 | Dosrius | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48057-foto-08075-147-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48057-foto-08075-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48057-foto-08075-147-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 48058 | Can Miloca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-miloca | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.79/159. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (1989). Pla Especial del Montnegre i el Corredor (Serralada de Marina). Aprovació definitiva 20-07-1989. [Inèdit]. JUBANY I PINÓS, M. Àngels; ALSINA I BOIX, Neus (1990). 'El medi natural: Les Aigües (III). Les fonts i els safareigs'. El Comú, núm. 14, p. 16. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XVIII | <p>Masia aïllada de planta rectangular construïda en un desnivell del terreny, provocant que l'accés per la façana de ponent es faci per la planta pis. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i consta de planta baixa i pis. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés rectangular amb els brancals bastits amb carreus de pedra. Damunt seu hi ha una finestra rectangular amb els brancals fets de carreus, la llinda plana i l'ampit motllurat. Davant seu, tot i que tapat per la vegetació, hi ha un mur de pedra adossat que salva el desnivell del terreny i crea una petita terrassa a l'extrem de ponent de la façana. La resta d'obertures de l'edifici també són rectangulars, les de la façana de llevant reformades. Aquest parament està assegurat amb tres contraforts adossats bastits en pedra. La construcció està bastida en pedra de diverses mides disposada irregularment. Els paraments de llevant i tramuntana deixen l'aparell de l'obra vist, mentre que les façanes de ponent i migdia estan arrebossades i emblanquinades, amb algunes pedres de l'obra vistes també. Adossat a la cantonada nord-est hi ha un petit volum auxiliar amb teulada d'un sol vessant. A la banda de migdia de la casa hi ha una bassa de planta rectangular construïda en un talús del terreny. Està bastida en pedra, amb un revestiment lliscat interior i amb una font que raja mitjançant una teula. Sota la masia, a la banda sud-est, hi ha una destacable bassa de planta irregular, que és l'hàbitat d'un grup d'oques.</p> | 08075-148 | Veïnat del Far, 12 - Zona del Far | <p>La primera referència documental relacionada amb la masia la trobem en un registre de retolació de carrers i numeració de cases fet durant el quinquenni 1860-1865. Dins del Veïnat de l'església del Far, amb el núm 3, hi apareix el nom de 'G. de Miquel Miloca', com a cap de casa d'un edifici i sis habitants. Posteriorment, en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, dins del llistat de l'any 1897, hi apareix el topònim 'Miloca', situat dins del veïnat del Far. En aquest sentit cal especificar que, el veïnat del Far, no va formar part del municipi de Dosrius fins l'any 1836. Pel que sembla, la masia havia format part de les propietats de ca l'Arenes. Segons les fonts orals, durant bona part del segle XX, a la masia hi hagueren masovers. La Diputació de Barcelona la va adquirir a mitjans o finals dels anys 70 i, des de l'any 1982, hi ha uns masovers que s'ocupen de la finca i fan feines dins del Parc del Montnegre i el Corredor. Pel que fa a les reformes, els darrers masovers han fet diverses intervencions per evitar el seu degradament. S'ha refet la teulada, es va arranjar un dels murs que havia caigut durant el temps que la casa va estar deshabitada (entre que van marxar els darrers masovers i la va adquirir la Diputació) i s'han fet reformes interiors.</p> | 41.6237300,2.4554500 | 454637 | 4608144 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48058-foto-08075-148-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48058-foto-08075-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48058-foto-08075-148-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 48059 | Can Polaina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-polaina | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.80/160. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (1989). Pla Especial del Montnegre i el Corredor (Serralada de Marina). Aprovació definitiva 20-07-1989. [Inèdit]. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XVIII-XIX | Coberta ensorrada, murs degradats, distribució interior malmesa. | <p>Masia aïllada i enrunada de planta més o menys rectangular, completament coberta per l'abundant vegetació que caracteritza la zona. Ha perdut tota la coberta, però els murs perimetrals conserven bona part del seu alçat. A l'interior, els forjats del pis superior estan completament enderrocats i els murs de distribució força malmesos. Es conserva un portal d'arc rebaixat bastit en maons i alguna altra obertura força malmesa. També es conserva una cisterna rectangular i un banc corregut adossat a un dels murs perimetrals. En general, la construcció estava bastida amb pedra irregular de diverses mides, disposada de forma irregular. Una part de la construcció està directament assentada damunt la roca del terreny. Alguns dels murs conserven part del revestiment arrebossat que els cobria.</p> | 08075-149 | Veïnat del Far, 5 - Zona del Far | <p>L'única referència documental directa de la masia la trobem en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana. Dins del llistat de l'any 1897, hi apareix el topònim 'Polaina', situat dins del veïnat del Far. Segons les fonts orals, durant el segle XX, a la masia hi havia masovers.</p> | 41.6202200,2.4107000 | 450906 | 4607779 | 08075 | Dosrius | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48059-foto-08075-149-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48059-foto-08075-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48059-foto-08075-149-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 48060 | La Rectoria del Far | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rectoria-del-far | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.81/161. AMAT I TEIXIDÓ, Jordi (2014). Retalls de la Guerra Civil al Maresme (1936-1939). Canet de Mar: Els 2 Pins, p. 490. BONET I GARÍ, Lluís (1983). Les Masies del Maresme. Barcelona: Montblanc-Martín, C.E.C., p. 107. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (1989). Pla Especial del Montnegre i el Corredor (Serralada de Marina). Aprovació definitiva 20-07-1989. [Inèdit]. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. Https://www.peretarres.org [Consulta: 13-12-2017].</p> | XVI | <p>Masia de planta més o menys rectangular, que es troba adossada a l'església de Sant Andreu del Far per la banda de ponent. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants de diferent longitud, amb el carener paral·lel a la façana principal, i consta de planta baixa i pis. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat amb els brancals bastits amb carreus de pedra. La resta d'obertures es corresponen amb finestres rectangulars, amb els emmarcaments bastits en carreus de pedra, les llindes planes i els ampits motllurats. Destaca la finestra central del pis, amb una motllura rectilínia que recorre l'intradós de l'obertura. A la planta baixa, al costat del portal, hi ha una petita finestra bastida amb quatre carreus. La façana de llevant també compta amb obertures rectangulars amb els brancals fets de carreus de pedra. La de la planta baixa presenta la llinda plana de pedra, mentre que les del pis tenen llinda de fusta. El portal de l'extrem de tramuntana també té llinda de fusta. A la façana de tramuntana les finestres són rectangulars i estan emmarcades amb el mateix revestiment que cobreix les parets. Al pis destaquen uns registres horitzontals amb gelosia ceràmica. A l'interior es conserven portals rectangulars emmarcats amb carreus de pedra i les llindes planes. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats, amb les cantoneres de la façana principal embellides amb carreus de pedra.</p> | 08075-150 | Veïnat del Far, 9 - Zona del Far | <p>L'única referència documental directa de la masia la trobem en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana. Dins del llistat de l'any 1897, hi apareix el topònim 'Rectoria', situat dins del veïnat del Far. En aquest sentit, cal especificar que, el veïnat del Far, no va formar part del municipi de Dosrius fins l'any 1836, i alhora, al ser propietat del Bisbat de Barcelona, la documentació relacionada amb l'edifici no consta individualitzada. Tot i ser la rectoria, a la casa no hi va viure mai el rector de la parròquia, però sí tenia masovers que tenien cura de l'església, del cementiri i de les terres que pertanyien a la parròquia. Pel que fa a les reformes, segons un informe de l'Audiència Provincial de Barcelona elaborat l'any 1937, en plena guerra Civil, hi havia un projecte de rehabilitació de l'edifici per transformar-lo en escola. Segons les fonts orals, la teulada fou refeta pels voltants de l'any 1970. Des dels anys 80 aproximadament, l'edifici s'utilitza com a casa de colònies de la Fundació Pere Tarrés. Darrerament, grups de joves (menors) amb risc d'exclusió social també hi fan estades.</p> | 41.6237500,2.4357800 | 452998 | 4608157 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48060-foto-08075-150-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48060-foto-08075-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48060-foto-08075-150-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-09-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 48061 | Can Casellas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-casellas | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.18/037.</p> | XX | <p>Edifici aïllat de planta rectangular amb un gran jardí posterior. Presenta una coberta de teula àrab de quatre vessants, acabada amb un ràfec senzill però de força volada a les quatre façanes. Està distribuït en planta baixa i pis, i compta amb obertures rectangulars a tots els paraments. Destaquen les de la planta baixa, amb els emmarcaments en relleu motllurats. El portal d'accés compta amb un voladís superior de ferro decorat. Adossat a la façana de migdia, i orientat al jardí, hi ha un gran porxo rectangular amb teulada de tres vessants i delimitat amb una balaustrada d'obra emblanquinada. A la banda de llevant se li adossa un altre volum de planta rectangular, cobert amb una terrassa al nivell de la planta baixa que està delimitada amb la mateixa balaustrada que el porxo. La construcció té els paraments arrebossats i emblanquinats, amb la divisòria entre els dos nivells motllurada. La tanca davantera que delimita la finca és d'aplacat de pedra, amb barana de ferro treballada.</p> | 08075-151 | Carrer de Mossèn Jacint Verdaguer, 19 - Dosrius | <p>L'edifici, concebut com a habitatge d'estiueig, fou construït pels voltants de l'any 1945. Fou promogut per la família Casellas, que tenien una fàbrica de gènere de punt a Canet de Mar, i també eren els propietaris de la casa veïna de Can Roca. En origen, la construcció tenia una sola planta. La construcció de les terrasses laterals també és posterior. L'any 1989 fou aixecat el pis superior. Durant aquesta reforma es va poder comprovar que el sostre original era fet d'encanyissat amb guix i teules.</p> | 41.5951300,2.4043100 | 450355 | 4604997 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48061-foto-08075-151-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48061-foto-08075-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48061-foto-08075-151-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Estilísticament se'l pot adscriure dins del corrent d'arquitectura noucentista de postguerra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 48062 | Villa Mazzara | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-mazzara | <p>Http://www.villamazzara.com/ [Consulta: 13-12-2017].</p> | XX | <p>Edifici aïllat de planta irregular, envoltat d'una destacable zona enjardinada. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants disposades a diferent nivell i consta de soterrani, planta baixa i pis. La construcció presenta dues grans terrasses adossades a les façanes de ponent i tramuntana (enjardinada), i obertes al nivell del primer pis. La de tramuntana està delimitada amb una balaustrada d'obra emblanquinada. A la façana de migdia i a bona part de la de llevant hi ha una altra terrassa oberta al primer pis i sostinguda amb pilars que creen un porxo al nivell inferior. La terrassa està delimitada amb una barana de ferro treballada. A la façana de tramuntana, amb sortida a la zona enjardinada, hi ha un cos adossat de planta semicircular, cobert amb una teulada d'un sol vessant amb doble ràfec de teula àrab. A la de migdia, en canvi, el cos adossat té una planta irregular, té sortida a la terrassa del primer pis i es cobreix amb una terrassa plana a la segona planta, delimitada amb una barana de ferro. A les façanes de llevant i ponent hi ha dos porxos amb teulada d'un sol vessant, sostinguts amb pilars. L'edifici presenta, en general, finestres rectangulars i portals d'arc rebaixat, amb els emmarcaments emblanquinats i porticons de color verd. Algunes obertures estan trigeminades i, al nivell inferior, són totes rectangulars. A l'interior hi ha portals d'arc rebaixat bastits amb fusta i vidre, motllures de pedra a diversos accessos, escales a la catalana revestides amb rajoles ceràmiques acolorides i sostre embigat sota coberta. La construcció presenta els paraments arebossats i pintats. En el jardí de la banda de ponent hi ha diversos pins i avets destacables i alguna escultura abstracte en pedra.</p> | 08075-152 | Veïnat de Rimbles, 5 - Zona de Canyamars | <p>En l'actualitat, l'edifici està destinat a casa rural i es troba dins d'una finca destinada a les activitats d'un centre hípic.</p> | 41.5922600,2.4473700 | 453941 | 4604654 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48062-foto-08075-152-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48062-foto-08075-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48062-foto-08075-152-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-09-21 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||
| 48063 | Ca l'Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-landreu-1 | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 27, 86-87, 117, 122, 124, 226. JUBANY I PINÓS, M. Àngels; ALSINA I BOIX, Neus (1988). 'La Segona República i la Guerra Civil a Dosrius (1931-1939)'. El Comú, núm. 3, p. 9, 10. PLANAS I NOVELL, Joan (2010). 100 anys de vida amb Joan Planas i Novell: adoptat a Barcelona, castigat per la guerra civil i estimat entre Dosrius i Mataró. [S.I.: s.n.], p. 51.</p> | XX | <p>Edifici cantoner de planta rectangular completament reformat. Presenta una coberta de dues vessants i s'organitza en un sol nivell. La part destacable de la construcció és el coronament de la façana principal, orientada a la plaça. Es tracta d'un plafó d'obra amb el coronament esglaonat i resseguit amb una motllura continua. Aquest plafó amaga el carener de la coberta i compta amb tres petites obertures rectangulars decorades amb gelosia ceràmica, que es corresponen als forats de ventilació de la coberta. El plafó està arrebossat i pintat.</p> | 08075-153 | Plaça de Catalunya, 4 - Dosrius | <p>Pel que sembla, aquest edifici fou la sala de ball de la gent d'esquerres (en contraposició a la sala de la Palma, que era de la gent de dretes) abans de l'esclat de la guerra Civil. S'hi havia fet ball (entre els anys 1934 i 1960), teatre i cinema (una gent de Badalona projectava les pel·lícules de tant en tant), i també es creà una Societat Recreativa constituïda pel Govern Civil (probablement pels voltants de l'any 1932). L'any 1935, al plafó que corona la façana principal, hi havia la inscripció 'KURSAAL CINE', tot i que a finals de la dècada dels anys 30 ja havia desaparegut. És probable que en els darrers temps de la guerra Civil s'hi instal·lés també el magatzem d'intendència dels rojos, on es guardaven diversos productes per a la tropa. L'edifici també fou utilitzat com a garatge pels camions de ca l'Andreu que feien transports diversos.</p> | 41.5943500,2.4052200 | 450430 | 4604910 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48063-foto-08075-153-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48063-foto-08075-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48063-foto-08075-153-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||
| 48064 | Can Bruguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bruguera-0 | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.41/121; I.RR.44/124. PUIG I GIRALT, Enric (2004). 'Can Bruguera dels Planells. Una aproximació a la història del mas'. Duos Rios, núm. 1, p. 50-63. SUBIÑÀ I COLL, Enric (2017). 'Dosrius i Canyamars a l'edat mitjana. Una terra de pagesos'. Duos Rios, núm. 3, p. 27.</p> | XVI-XVII | <p>Masia aïllada formada per diversos cossos adossats que li proporcionen una planta irregular. El volum principal és rectangular, amb la coberta de teula àrab de quatre vessants i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a migdia, presenta un gran portal d'arc de mig punt adovellat amb els brancals bastits amb carreus de pedra. Al seu costat hi ha un altre portal rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda de fusta sostinguda amb permòdols. Al pis destaquen els tres finestres, emmarcades amb carreus, les llindes planes i els ampits motllurats. La façana de llevant compta amb el mateix tipus de finestres al pis. A les façanes de llevant i tramuntana hi ha adossat un volum rectangular amb coberta de teula àrab de tres vessants, organitzat en un sol nivell. A la part posterior de la masia hi ha un edifici més modern de planta rectangular, destinat a menjadors. Adossats a la banda de ponent del volum principal hi ha un sèrie de cossos adossats, entre els que destaca una torre de planta rectangular coronada amb merlets esglaonats. Tota la construcció presenta els paraments arrebossats i pintats.</p> | 08075-154 | Veïnat de Rimbles, 43 - Zona de Canyamars | <p>En l'actualitat, el límit entre els termes municipals de Dosrius i Mataró passa pel bell mig de la construcció. De fet, la part antiga de la masia està situada dins del terme municipal de Mataró, mentre que els menjadors del restaurant de la banda de tramuntana pertanyen a Canyamars. La primera referència documental directa de la masia la trobem en el fogatge de l'any 1553, on apareixen el nom 'En Bruguera de les Planes' a les col·lectes de Valldeix (terme de Mataró). Tot i això, en l'anterior fogatge de l'amy 1515, ja constava un Joan Bruguera. Posteriorment, en uns pergamins datats els anys 1568 i 1569, hi consta en 'Jacobi Bruguera i Joanis Galçeran', com a representants de la Universitat de les parròquies de Sant Iscle i Santa Victòria i Sant Esteve de Canyamars. L'any següent, en un capbreu de les rendes de Dosrius i Canyamars datat l'any 1570, hi apareix en Salvador Bruguera com a propietari del 'Manso Bruguera Planeéis'. Al mateix temps, la masia apareix novament documentada en una relació de masos del terme de Dosrius i Canyamars ('Individuació de tots los masos que componen lo terme y Parroquies de Dosrius y Canyamas ab las casas y terras que son continuades en lo de capbreu del 1570'). En aquest document hi torna a aparèixer en Salvador Bruguera dels Planeéis, de la parròquia de Canyamars. Dins del segle XVII, la casa fou probablement reformada l'any 1626 (data gravada en una llinda).En el cadastre de l'any 1634 ja apareix amb el nom de Bruguera dels Planells. L'any 1663, la casa és ampliada i es construeixen nous annexos a l'edifici destinats al bestiar. Posteriorment, en una relació dels 'Noms dels masos en que es composen les parroquies de Dosrius y Canyamars quan totes estan baix domini directe de la casa de marquès de Castelldosrius', datada al segle XVIII, hi consta el 'Mas Bruguera Planells' i també el 'Mas Bruguera de Manyans'. A finals de segle, en una 'Llibreta per passar a fer revista de terres y vinyes de Dosrius y Canyamars' datada l'any 1779, hi consta el topònim de 'Bruguera dels planeéis'. Posteriorment, en les 'Llibretes per cobrar lo reial cadastro de dosrius y cañamas del primer ters de 1786', i a les posteriors fins l'any 1792, hi apareix la 'casa Miquel Broguera' (no queda clar que aquesta menció faci referència a la casa, donat que es podria estar referint a la masia de can Brugueràs també). Finalment, en un llibre de registre de retolació de carrers i numeració de cases del quinquenni 1860-1865, en el Veïnat Rimbles núm.17, hi consta en 'Jayme Amat' amb un edifici i tres habitants. Jaume Amat Valldejuli i Bruguera del Planells era l'hereu de can Bruguera dels Planells. Durant el segle XX, les referències de la masia continuen. En l'actualitat, l'edifici és la seu d'un restaurant.</p> | 41.5785000,2.4392200 | 453252 | 4603131 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48064-foto-08075-154-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48064-foto-08075-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48064-foto-08075-154-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'edifici: can Bruguera dels Planells. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 48065 | L'Hostal Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lhostal-nou-0 | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 88, 119. 'L'entrevista'. El Comú, núm. 17, p. 6.</p> | XX | <p>Edifici entremitgeres de planta rectangular, format per dos cossos adossats. El volum situat a la banda de ponent està completament reformat i ampliat, mentre que el volum principal conserva els trets originals de la construcció. Aquest està format per dos cossos adossats, amb les cobertes de teula àrab de dues vessants i una torre de planta quadrada que s'aixeca al bell mig de la coberta, amb teulada de quatre vessants. El volum està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal presenta obertures rectangulars reformades a la planta baixa. Al pis es conserven els tres finestrals rectangulars amb sortida a tres balcons simples. Els balcons són fets d'obra, amb un arc rebaixat sota les llosanes i baranes de gelosia ceràmica. Tot el volum, inclosa la torre, està rematat per un ràfec múltiple de maó pla i teula àrab. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats.</p> | 08075-155 | Carrer Major, 70 - Canyamars | <p>Inicialment, l'Hostal Nou es va obrir com a botiga de queviures l'any 1947. Aquesta activitat va durar fins l'any 1966, en que fou traslladada al carrer de Sant Josep, on hi havia el forn de pa. La botiga tenia uns 700 productes diferents, pels Reis duien els regals de la canalla i estaven especialitzats en la carn de porc (feien comandes a Barcelona per part dels estiuejants del poble). Simultàniament a l'obertura de la botiga es van començar a servir menjars. L'any 1950 es va ampliar l'edifici, aixecant-lo, i es van fer habitacions (fins a 40 llits i 6 pisos). A l'Hostal s'hi allotjaven viatgers i estiuejants atrets per l'entorn i les característiques del poble, alguns fins i tot de renom. En l'actualitat, l'edifici és la seu de l'únic restaurant situat dins del nucli urbà de Canyamars.</p> | 41.6008400,2.4473500 | 453946 | 4605607 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48065-foto-08075-155-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48065-foto-08075-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48065-foto-08075-155-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-09-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||
| 48066 | Can Fité | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fite | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.49/129.</p> | XX | <p>Edifici aïllat de planta rectangular amb un petit pati posterior. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està organitzat en un sol nivell. La façana principal, orientada a ponent, presenta un portal rectangular flanquejat per dos finestrals amb el mateix tipus d'obertura. Totes tres obertures presenten un emmarcament en relleu de perfil ondulant, disposat a mode de guardapols. Els finestrals estan protegits amb reixes de ferro treballades i la porta és de doble batent de fusta i està decorada amb dos motius florals a la part superior. Damunt del portal destaca un petit plafó de ceràmica vidrada blava, amb la imatge de la Mare de Déu de Montserrat. La façana està rematada per una cornisa motllurada sostinguda amb mènsules decorades amb motius florals. La resta de façanes compten amb senzilles obertures rectangulars. Adossats a la façana de llevant, dins del pati, hi ha dos petits volums auxiliars. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats.</p> | 08075-156 | Veïnat de Rimbles, 6 - Zona de Canyamars | <p>L'edifici fou construït cap a la dècada dels anys 50 per la família Fité de Mataró (farmacèutics), amb la intenció d'estiuejar-hi. De fet, a finals del segle XIX, aquesta família ja havia adquirit la masia de can Mateu de les Burres, situada al seu costat, també com a habitatge d'estiueig.</p> | 41.5930200,2.4474100 | 453945 | 4604739 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48066-foto-08075-156-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48066-foto-08075-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48066-foto-08075-156-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||
| 48067 | Antigues Escoles de Canyamars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antigues-escoles-de-canyamars | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 171, 187. RAMIS NIETO, Josep (2017). 'Història de la implantació a Dosrius de la xarxa pública d'ensenyament (1851-1938)'. Duos Rios, núm. 3, p. 98-108.</p> | XX | <p>Edifici aïllat i reformat de planta rectangular, amb una coberta de teula àrab de quatre vessants i distribuït en una única planta. Presenta obertures rectangulars, amb els emmarcaments bastits amb el mateix revestiment que cobreix les parets. Té un petit volum rectangular adossat a la façana de tramuntana, cobert amb teulada d'un sol vessant. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats.</p> | 08075-157 | Camí de la Creueta, 1 - Veïnat de Pedró - Zona de Canyamars | <p>L'any 1885 es va crear la primer escola elemental mixta al nucli urbà de Canyamars. Poc després, l'any 1889, un nou edifici per a l'escola ja estava construït. Estaria ubicat al veïnat de l'Església i tindria una sola aula mixta per a nens i nenes. Pel que sembla, el local era propietat de la família Prats, propietària de la masia de can Galzeran que estava situada a escassa distància. Varen cedir el local durant anys com a seu de l'escola de Canyamars. Aquesta escola va continuar funcionant com a escola mixta com a mínim fins a la segona república. Finalment, la nova escola unificada de Dosrius, Canyamars i el Far es va inaugurar el curs 1980-1981.</p> | 41.6025000,2.4473900 | 453950 | 4605791 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48067-foto-08075-157-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48067-foto-08075-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48067-foto-08075-157-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'edifici: Casal Josep Prats. | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 48068 | Can Valentí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-valenti | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.01/081.</p> | XIX-XX | <p>Edifici aïllat i reformat de planta rectangular, amb una coberta de teula àrab de dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal. Està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada al sud-oest, presenta un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat amb els brancals bastits amb carreus de pedra. A banda i banda hi ha dues finestres d'obertura rectangular, amb els brancals fets de pedra, les llindes planes i els ampits motllurats. En relació a aquests emmarcaments, cal dir que són tots restituïts. Al pis, en canvi, hi ha tres finestres amb els emmarcaments bastits amb el mateix revestiment que cobreix les parets. La façana està rematada amb una cornisa motllurada. La construcció presenta dos cossos adossats a les façanes de tramuntana i llevant. Són rectangulars, amb les cobertes d'un sol vessant i organitzats en un únic nivell. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats.</p> | 08075-158 | Veïnat de Batlle, 2 - Zona de Dosrius | <p>L'edifici estava relacionat amb les propietats de la masia de can Batlle. De fet, segons les fonts familiars, durant la tercera guerra carlina (1872-1876) el propietari de la masia fou segrestat. Per poder pagar el rescat, la família es va vendre una part de la propietat, concretament, les costes d'en Vergés. Aquest fet provocà un desacord familiar i l'hereu de la casa marxà. La resta de germans reberen l'herència en forma de diners exceptuant-ne un, Pere Jubany Rimbles, que demanà una peça de terreny propera a can Batlle, al lloc on avui s'alça la casa. En l'actualitat, l'edifici s'utilitza com a habitatge de segona residència.</p> | 41.5990600,2.4133600 | 451112 | 4605428 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48068-foto-08075-158-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48068-foto-08075-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48068-foto-08075-158-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'edifici: can Peret Batlle. | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 48069 | Can Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-torres-0 | <p>El Full. Revista d'informació municipal. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, núm. 28, p. 13; núm. 29, p. 11; núm. 31, p. 7; núm. 35, p. 11.</p> | XX | Tant els tancaments com els revestiments exteriors estan en força mal estat. | <p>Edifici de planta rectangular que forma cantonada amb un passatge sense sortida. De fet, l'edifici forma part de la mateixa propietat que l'antiga biblioteca, situada a la plaça de l'Església. Presenta una coberta de teula àrab d'un sol vessant i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada al carrer, compta amb obertures rectangulars bastides en maons. De fet, la planta pis està bastida amb maons. La resta està construït amb pedra sense treballar de diverses mides disposada irregularment. La façana principal està arrebossada i coronada amb una tortugada. La casa del costat, adossada a tramuntana, presenta unes característiques similars, tot i que és entremitgera i té una coberta de teula àrab de dues vessants. Connecta amb el carrer de Sant Isidre. Presenta obertures rectangulars, les del pis amb l'ampit motllurat. La façana principal està rematada amb una cornisa motllurada i un petit plafó rectilini que amaga la coberta. El parament està arrebossat i pintat.</p> | 08075-159 | Carrer de Lluís Moret, 7-9 - Dosrius | <p>L'edifici del número 7 també es coneix com a cal Borni. Des de l'any 2013 és propietat del Bisbat de Barcelona mitjançant una permuta entre aquest i l'ajuntament. El consistori va cedir en propietat al Bisbat la casa de can Torres i, a canvi, el Bisbat va cedir el Centre Parroquial i el Sindicat.</p> | 41.5944700,2.4070100 | 450579 | 4604922 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48069-foto-08075-159-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48069-foto-08075-159-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 48070 | Casa del carrer de Pau Casals, 13 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-pau-casals-13 | XVIII-XIX | <p>Edifici entremitgeres de planta rectangular, que presenta una coberta de teula àrab de dues vessants i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada al carrer, compta amb un portal rectangular reformat i una finestra rectangular al pis, amb els brancals bastits amb carreus de pedra, la llinda plana i l'ampit motllurat. Damunt del portal hi ha estreta llosana d'una antiga finestra balconera, sostinguda amb mènsules esglaonades. La façana està rematada amb una cornisa motllurada i una tortugada. La façana principal està arrebossada i pintada.</p> | 08075-160 | Carrer de Pau Casals, 13 - Dosrius | 41.5936400,2.4062600 | 450516 | 4604830 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48070-foto-08075-160-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48070-foto-08075-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48070-foto-08075-160-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||||
| 48071 | Cal Xerrac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xerrac | XVIII-XIX | La coberta està esfondrada, en procés de rehabilitació. | <p>Masia aïllada i reformada constituïda per quatre cossos adossats que li proporcionen una planta més o menys rectangular. La part destacable de la construcció està situada a la banda de ponent del conjunt. Està formada per dos cossos adossats, el posterior amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el davanter i principal, en canvi, amb la coberta actualment esfondrada, tot i que era de dues vessants i amb el carener paral·lel a la façana principal. Ambdós volums estan distribuïts en planta baixa i pis. El volum principal, que està essent rehabilitat, presenta obertures rectangulars majoritàriament reformades. El portal és de llinda plana, amb la clau destacada, i els brancals bastits amb maons. La resta són finestres rectangulars emmarcades en carreus (alguns irregulars), les llindes planes i els ampits motllurats. Sota la finestra central del pis hi ha les restes d'una espitllera. Del volum posterior destaquen unes quants carreus de pedra que basteixen una de les cantoneres. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats, amb un ràfec doble de maó pla i teula àrab als dos volums. Adossat al costat de ponent destaca un gran safareig de planta rectangular amb el parament arrebossat.</p> | 08075-161 | Veïnat de Rupit, 10 - Zona de Canyamars | 41.6098100,2.4613800 | 455121 | 4606595 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48071-foto-08075-161-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48071-foto-08075-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48071-foto-08075-161-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||||
| 48072 | Cementiri de Dosrius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-dosrius | <p>ALSINA BOIX, Neus; JUBANY PINÓS, M. Àngels (2018). 'El municipi de Dosrius durant el segle XIX. Les transformacions en l'obra pública'. XI Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme: el desenvolupament urbanístic dels pobles del Maresme. Vilassar de Mar: Centre d'Estudis Vilassarencs, p. 125-126. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.E.08/013. 'Bloc Dosriuenc. Retalls de premsa sobre Dosrius i Canyamars de El Semanario de Mataró (1884-1895)'. A Dosrius. Una visita al passat. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. RAMIS NIETO, Josep. 'El segle XIX a Dosrius. Entre la tradició i la modernitat'. A Dosrius. Una visita al passat. 3-14 d'abril de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. RAMIS NIETO, Josep. 'Senyors, barons i marquesos. Els llinatges nobiliaris de Dosrius i Canyamars'. A Dosrius. Una visita al passat. 1-2 de gener de 2018. Bloc. Accés el 9 de febrer de 2018.</p> | XIX | <p>Recinte aïllat de planta rectangular delimitat per un mur amb un coronament a dues vessants, que està bastit en pedra de diverses mides disposada irregularment. Aquest mur està arrebossat i emblanquinat, tot i que força malmès. El portal d'accés està emmarcat amb dues pilastres bastides amb maons, amb una creu refosa a cada una. La porta és de ferro, de dues fulles batents i barrots. A l'interior hi ha un passeig central pavimentat i en rampa, que està flanquejat per xiprers i adaptat al pendent del terreny. Els blocs de nínxols, rectangulars i de dues alçades, estan disposats en perpendicular al passeig, orientats a migdia i col·locats a manera d'espina de peix. Estan rematats amb una motllura rectilínia a la part superior de cada bloc. En els laterals de cada un hi ha un plafó identificatiu de cada zona: zona 1 Sts. Iscle i Victòria, zona 2 St. Llop, zona 3 St. Esteve i zona 4 St. Andreu. A la plataforma superior hi ha una creu llatina damunt d'un basament superposat i una única tomba, el panteó dels Marquesos de Castelldosrius, i un petit edifici auxiliar rectangular, amb coberta de teula àrab de dues vessants.</p> | 08075-162 | Camí del Cementiri, s/n - Polígon industrial can Ribot - Zona de Dosrius | <p>L'Ajuntament de Dosrius va comprar un terreny l'any 1886 per edificar un nou cementiri, donat que el cementiri vell, situat al costat de l'església de Sant Iscle i Santa Victòria, estava obsolet. De totes maneres, el nou fossar no es va arribar a fer en aquests terrenys donat que no foren aprovats ni pel Bisbe ni per la població en general. Finalment es decidí construir-lo en el lloc anomenat 'Las Tiras d'en Planas', que era propietat de la família Vallmajor. El terreny fou cedit per 500 pessetes, la pedra dels nínxols havia de ser de les pedreres del Sr. Vallmajor i s'hauria de donar un nínxol per la família. La cessió fou signada l'any 1892 i el cementiri fou beneït per la festa major d'hivern de Dosrius l'any 1894. Entre els anys 1935 i 1947 es van construïr més nínxols damunt dels existents. El panteó dels Marquesos de Castelldosrius fou construït l'any 1949. Posteriorment, l'any 1952 es van fer diverses obres de reforma i manteniment. Finalment, l'any 1990 es construïren 44 nínxols més a les zones de Sant Llop i Sant Andreu, damunt dels nínxols ja existents.</p> | 41.5935700,2.3996700 | 449967 | 4604826 | 1894 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48072-foto-08075-162-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48072-foto-08075-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48072-foto-08075-162-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Religiós | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | A l'exterior hi ha un grup de plataners força destacable. Als carrers laterals de l'interior també hi ha xiprers. | 119|98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||
| 48073 | Nucli antic de Dosrius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-antic-de-dosrius | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.01/246; p. 22-41. RAMIS NIETO, Josep. 'El poble de Dosrius abans de la dècada de les estadístiques'. A Dosrius. Una visita al passat. 4-11 de juny de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 6.</p> | XI-XXI | <p>Conjunt arquitectònic i urbanístic de perímetre irregular que conforma el casc antic de Dosrius. Està situat al bell mig del nucli urbà, entre les zones residencials de can Vallmajor (al nord-oest) i la Bomba (a llevant), l'aiguabarreig de les rieres de Rials i la de Dosrius (a migdia) i els primers contraforts del turó del Castell (a tramuntana). La banda de ponent del nucli està definida pel pas de la carretera B-510 d'Argentona a Llinars del Vallès, mentre que la de llevant es caracteritza per la carretera B-5101 de Dosrius a Canyamars. El nucli es va desenvolupar entorn de l'església parroquial de Sant Iscle i Santa Victòria, situada al centre d'una petita elevació que la transforma en una fita dins del territori. Es caracteritza per un seguit de carrers i places de perfil estret, l'epicentre del quals és la plaça de la República. Les edificacions són en general entremitgeres, de planta rectangular i distribuïdes en planta baixa i una o dues plantes pis. La majoria es cobreixen amb cobertes de teula àrab d'una i dues vessants. Presenten trets significatius com obertures emmarcades en pedra i decoracions destacables.</p> | 08075-163 | Nucli urbà de Dosrius | <p>La primera referència documental del topònim Dosrius apareix en el Cartulari de Sant Cugat l'any 963. Tot i això, les primeres dades de població del municipi de Dosrius són de mitjans del segle XIV. Així doncs, en el fogatge de l'any 1358 hi consten 39 focs per a Dosrius i Canyamars. Posteriorment, en el fogatge dels anys 1365-70 hi ha 53 focs i en el de l'any 1378, 47 focs. A finals del segle XV, en el fogatge de l'any 1497, es comptabilitzen 30 focs per Dosrius i Canyamars. El castell de Dosrius està documentat entre els segles XI-XII i l'església parroquial apareix mencionada a la documentació a principis del segle XIV, tot i que és molt probable que hi hagués un edifici anterior. Pel que fa a les masies, que en aquell moment eren disperses, també es documenten a partir dels segles XIV-XV. Durant el segle XVI, l'església és ampliada i renovada (any 1526) i hi ha constància documental de la formació d'un nucli de cases al voltant del temple (sagrera), entre els segles XVI i XVII. D'aquesta manera, el primer casc antic de Dosrius estava constituït per la sagrera conformada per la plaça de l'Església, carrer de Sant Antoni, carrer de Sant Iscle i Santa Victòria, carrer de Sant Isidre, plaça d'Espanya (actual plaça de la República) i el Carreró. Pel que fa al segle XVIII, l'antic carrer de Baix es transforma en el carrer de Pau Casals (primer eixample) i es crea el veïnat de Maspí. Entre els segles XIX i XX s'incorporen el carrer de Mossèn Jacint Verdaguer (eixample dels estiuejants), la Glorieta de Catalunya (actual plaça de Catalunya), el carrer del Marquès de Castell Dosrius (tot i que ja estava definit per les construccions de la plaça de la República i la masia de can Gabarra), carrer d'en Lluís Moret, carrer de Rials i carrer de Sant Llop.</p> | 41.5941600,2.4068700 | 450567 | 4604888 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48073-foto-08075-163-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48073-foto-08075-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48073-foto-08075-163-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Altres | 2020-09-20 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||
| 48074 | Nucli antic de Canyamars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-antic-de-canyamars | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.02/247; p. 22-41. RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 8.</p> | XI-XXI | <p>Conjunt arquitectònic i urbanístic de perímetre irregular que conforma el casc antic de Canyamars. Està situat a l'extrem de llevant del nucli urbà, entre les zones residencials de can Canyamars (al nord-oest) i can Figueres (a ponent), l'inici del veïnat de Rupit (a llevant) i la riera de Canyamars (a migdia). El traçat del nucli urbà està definit pel pas de la carretera B-5101 de Dosrius a Canyamars, que finalitza a l'entrada del casc antic per la banda de ponent. El nucli es va desenvolupar a la banda de migdia de l'església parroquial de Sant Esteve, situada al centre d'una petita elevació que la transforma en una fita dins del territori. Es caracteritza per un seguit de carrers de perfil estret, amb edificacions en general entremitgeres, de planta rectangular i distribuïdes en planta baixa i una o dues plantes pis. La majoria es cobreixen amb cobertes de teula àrab d'una i dues vessants. Presenten trets significatius com obertures emmarcades en pedra i decoracions destacables.</p> | 08075-164 | Nucli urbà de Canyamars | <p>Les primeres dades de població del municipi de Dosrius són de mitjans del segle XIV. Així doncs, en el fogatge de l'any 1358 hi consten 39 focs per a Dosrius i Canyamars. Posteriorment, en el fogatge dels anys 1365-70 hi ha 53 focs i en el de l'any 1378, 47 focs. A finals del segle XV, en el fogatge de l'any 1497, es comptabilitzen 30 focs per Dosrius i Canyamars. L'església parroquial està documentada des de l'any 1324 i, pel que fa a les primeres masies, que en aquell moment eren disperses, també es documenten a partir dels segles XIV-XV. Pel fogatge de l'any 1553 tenim notícia de més cases i masies. Entre els segles XVII i XVIII, l'aparició de masies disperses continua, tot i que també es va formant una sagrera a la banda de migdia de l'església parroquial (la Barberia, can Pifanyo, can Llibre del carrer). A mitjans del segle XIX, els carrers del voltant del temple ja estan conformats (carrer de Sant Esteve i carrer de Sant Josep). En un llibre de registre de retolació de carrers i numeració de cases del quinquenni 1860-1865, dins del veïnat de l'Església de Canyamars, hi consten catorze edificis i setanta quatre habitants. Posteriorment, entre finals del segle XIX i principis del XX, el creixement del nucli urbà de Canyamars es dispara per la construcció de la carretera B-5101 (1914-1917) i l'increment de l'estiueig relacionat amb la salut. A mitjans del XX, la creació de l'empresa Manufactures Canyamars, situada a l'extrem sud-est del casc antic, i el naixement dels habitatges de segona residència incrementen el perímetre (camí de la Creueta, camí del Pou del Glaç i el primer tram del carrer Major, entre les cases de ca la Sèbia i ca la Miguelita i el camí del Pou del Glaç). L'any 1972 s'incorpora la plaça de la Germandat de Sant Josep (a l'extrem de ponent del casc antic).</p> | 41.6011800,2.4476900 | 453974 | 4605645 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48074-foto-08075-164-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48074-foto-08075-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48074-foto-08075-164-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Altres | 2020-09-20 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||
| 48075 | Indústria Polinex, S.A. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/industria-polinex-sa | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.01/015. 'L'ex-alcalde sr. Antoni Samsó'. El Comú, núm. 8, p. 4.</p> | XX | <p>Edifici industrial aïllat de grans dimensions, que consta de diversos cossos adossats que li proporcionen una planta irregular. A la banda de llevant de la construcció hi ha una gran nau de planta irregular, coberta amb quatre teulades de dues vessants i distribuïda en soterrani i dues plantes. Presenta grans finestrals rectangulars als pisos superiors i un plafó d'obra que amaga la coberta i on es troba el nom de l'empresa. Aquest volum està enllaçat amb la resta mitjançant un cobert que cobreix la zona de càrrega. A la banda de ponent hi ha dues grans naus de planta rectangular. La que està alineada amb la carretera presenta una coberta esglaonada formada per set volums disposats a mode de dents de serra, amb teulades d'un sol vessant. L'altra nau està coberta amb teulada de dues vessants. A la banda de ponent d'ambdues naus hi ha l'accés principal al recinte i les oficines. Es tracta de dos volums rectangulars disposats en perpendicular a les naus, amb les cobertes planes i distribuïts en dos i tres nivells. Presenten obertures rectangulars disposades en franges horitzontals i amb lamel·les verticals orientables. Unint-los hi ha un volum rectangular a mode de torre, amb la coberta plana i quatre nivells. La seva façana presenta una gran vidriera disposada als pisos superiors i està coronat amb el nom de l'empresa pintat al parament: 'POLINEX, S.A'. En general, la construcció presenta els paraments d'obra vista i d'altres d'arrebossats i emblanquinats.</p> | 08075-165 | Carretera B-510, km. 3,3 - Polígon industrial dels Joncs - Zona de Dosrius | <p>L'any 1967, l'empresa Polinex, S.A. va sol·licitar llicència d'obres a l'Ajuntament de Dosrius per construir una fàbrica destinada a la fabricació de plàstics lleugers emmotllats, del ram de l'envàs alimentari. Es tractava de la nau coberta amb les dents de serra. El dia 6 de juny de 1968 es va concedir l'esmentada llicència. L'any 1969 es va ampliar amb la construcció de dos magatzems situats prop de la riera. Posteriorment, l'any 1974 es va tornar a ampliar amb la construcció de la nau de la banda de llevant. La darrera ampliació es dugué a terme l'any 1977 amb la construcció d'un magatzem adossat a la nau original. Fins a finals dels anys 80 i principis dels 90, era l'única empresa que hi havia a Espanya destinada a la fabricació de safates de poliestirè per a l'alimentació.</p> | 41.5924400,2.4015700 | 450124 | 4604700 | 1968 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48075-foto-08075-165-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48075-foto-08075-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48075-foto-08075-165-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 48076 | Manufactures Canyamars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/manufactures-canyamars | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 86, 113-116, 162-163. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.04/018. ALSINA, Neus et al. (2008). 'Fitxes de l'inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius'. Duos Rios, núm. 2, p. 128-131. MORENO, Silvestre (2010). 'Manufactures Canyamars, S.A.'. Revista Argonaut@s [en línia], núm. 1, p. 4. PLANAS I NOVELL, Joan (2010). 100 anys de vida amb Joan Planas i Novell: adoptat a Barcelona, castigat per la guerra civil i estimat entre Dosrius i Mataró. [S.I.: s.n.], p. 102. RAMIS NIETO, Josep. 'El segle XIX a Dosrius. Entre la tradició i la modernitat'. A Dosrius. Una visita al passat. 3-14 d'abril de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 9.</p> | XX | Alguns tancaments estan degradats. | <p>Edifici industrial i cantoner de grans dimensions, format per quatre grans cossos adossats que li proporcionen una planta en forma d'L. Aquests volums són rectangulars, presenten les cobertes de dues vessants i estan distribuïts en planta baixa i dos pisos. En general, la construcció compta amb grans finestrals rectangulars de perfil horitzontal. De la façana principal, orientada a llevant, destaca un cos de planta quadrada disposat a mode de torre, que integra les escales interiors. Està cobert amb teulada plana i decorat amb un pèrgola superior de formigó sostinguda amb pilars. Les façanes vistes d'aquesta torre estan integrades per uns grans paraments de vidre emmotllat que recorren tota la superfície. També destaca, a l'extrem de tramuntana, un plafó de pedra amb la representació d'una gran tortuga (logo de l'empresa) i el rètol amb el nom de l'empresa al centre del parament ('CAÑAMÁS'). La construcció presenta els paraments amb el maó de l'obra vist.</p> | 08075-166 | Carrer Major - Baixada de la Fàbrica de la Tortuga - Canyamars | <p>L'empresa Manufactures Canyamars tingué, tant socialment com econòmica, un gran impacte i importància dins de Canyamars i, per extensió, en el municipi de Dosrius. L'any 1950-1951, la família formada per Antoni Santfeliu i Catalina Vila Picó, estiuejants del veïnat de Rimbles de Canyamars, feren construir un primer edifici en uns terrenys cedits per Francisco Rovira. La nau estava situada al final del carrer Major de Canyamars, al costat de la casa de can Rovira del poble, i fou feta pel mateix Francisco Rovira, que era paleta. L'any 1955 ja hi treballaven entre 30 i 40 persones, gairebé tot dones. L'any 1960 esdevé societat anònima i l'any 1964 es demana permís per ampliar-lo, construïnt un nou edifici enganxat a la nau inicial. Els terrenys foren adquirits a la família Rovira de can Pifanyo. El permís d'obres data de l'any 1965. Amb aquesta ampliació, l'edifici passa a ser una fàbrica tèxtil amb magatzem i garatge per als camions, màquines de teixir (primer pis), confecció (segon pis) i el pis del porter i el despatx (tercer pis). Segons les fonts orals, l'any 1975 hi treballaven unes 100 persones. L'empresa va tancar les seves portes l'any 1980.</p> | 41.6011000,2.4481200 | 454010 | 4605635 | 1950-51 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48076-foto-08075-166-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48076-foto-08075-166-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48076-foto-08075-166-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-20 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'edifici: La Tortuga. | 119|98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||
| 48077 | Creu de terme de Dosrius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-de-dosrius | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 136. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.01/162. 'La creu de Dosrius'. Revista Argonaut@s [en línia], núm. 12, març-maig 2013, p. 13. VILA I BOIXADER, Ramon (1991). El Maresme. Col. Catalunya, esqueixos d'un passat 1. Mataró: Memòria, p. 103.</p> | XX | <p>Creu de terme aïllada de pedra granítica, situada damunt d'un basament rectangular i esglaonat. El primer graó està format amb petites llambordes mentre que el segon consta de quatre grans blocs. Damunt seu hi ha dos graons més de perfil poligonal. El fust, que també és poligonal està rematat amb una esfera damunt la que s'assenta la creu grega de quatre braços iguals. L'alçada total és d'uns 3 metres i no presenta cap decoració escultòrica.</p> | 08075-167 | Carretera B-510, km. 3,3 - Zona de Dosrius | <p>La creu de terme de Dosrius fou construïda pels voltants de l'any 1950 per part de l'empresa Maynou d'Órrius. De la seva execució se'n van ocupar dos picapedrers de Dosrius, Bernardí Pujol i Jaume Boix. És de granit, pedra molt abundant a les pedreres de Dosrius i d'Órrius d'aquells moments. En unes fotografies datades el mes de novembre de l'any 1950, es pot veure la imatge de la Mare de Déu de Fàtima davant d'aquesta creu. Aquesta processó va ser un esdeveniment molt concorregut i celebrat al poble, amb carrers i cases engalandes. Pel que sembla, inicialment es van plantar dos xiprers emmarcant la creu, tot i que amb el pas del temps i probablement les obres de remodelació de la carretera B-510 van desaparèixer (és probable que la creu fos trasllada uns metres quan es va construïr la darrera rotonda d'accés al poble).</p> | 41.5929000,2.4029200 | 450237 | 4604750 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48077-foto-08075-167-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48077-foto-08075-167-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48077-foto-08075-167-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||
| 48078 | Creu de terme de Canyamars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-de-canyamars | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 126. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.02/163. PUIG I GIRALT, Enric (2000). 'Darrera de la pista de la Creu dels Planells'. Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró, núm. 66, p. 27.</p> | XX | <p>Creu de terme aïllada de ferro forjat, situada damunt d'un basament troncopiramidal bastit amb blocs de granit escairats. La creu és llatina i està ornamentada amb reganyols en espiral disposats simètricament al voltant dels braços i en l'encreuament dels mateixos. El fust està decorat amb una estrella de vuit puntes central. L'alçada total és d'uns 2,5 metres.</p> | 08075-168 | Avinguda de Lluís Companys - Carrer Major - Canyamars | <p>La creu de terme de Canyamars fou construïda l'any 1952 a instàncies del rector de la parròquia de Sant Esteve de Canyamars, mossèn Artur Vicente Ortiz. Fou construïda amb la intenció de tenir una creu de terme a l'entrada del nucli urbà (fins aquell moment, la creu del camí de la Creueta feia aquesta funció) i també en motiu de la Missió extraordinària dedicada a les ànimes, que va tenir lloc a Canyamars durant el mes de novembre del mateix any.</p> | 41.5989800,2.4440800 | 453672 | 4605402 | 1952 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48078-foto-08075-168-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48078-foto-08075-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48078-foto-08075-168-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 48079 | Creu del camí de la Creueta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-cami-de-la-creueta | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.03/164. PUIG I GIRALT, Enric (2000). 'Darrera de la pista de la Creu dels Planells'. Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró, núm. 66, p. 27. RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 8.</p> | XIX | <p>Creu aïllada de ferro, situada damunt d'un basament rectangular bastit amb blocs de granit (0,80 metres), damunt del que s'assenta una pedra circular de molí amb incisions (1,30 metres de diàmetre). La creu és llatina (0,70 metres d'alçada) i està ornamentada amb reganyols en espiral disposats al voltant de l'encreuament dels braços. Aquests braços tenen inscripcions referents a la seva construcció: 'OBRES JAUME AMAT Y JOSEP FRADERA LLIBRE' (anvers), 'PRESIDENT DE LAS OBRAS JOAQUIM LLETJOS (lateral esquerre), 'A (?) MAIG DE 1868 ECONOMO (?) MIQUEL BALLART' (lateral dret), 'FOU TRASLADADA DEL SEMENTIRI AQUÍ' (revers).</p> | 08075-169 | Camí de la Creueta - Veïnat de Pedró - Zona de Canyamars | <p>Pel que indica la inscripció, la creu fou construïda l'any 1868 per en Jaume Amat i en Josep Fradera Llibre, cognoms relacionats amb dues masies del terme, can Bruguera dels Planells i can Llibre de Pagès. En Joaquim Lletjós era el propietari de la masia de can Galzeran, situada a pocs metres de la creu. Tot i que la inscripció ens diu que fou trasllada des del cementiri, segons les fonts orals, la creu sempre havia estat en el mateix lloc i es creia que hi havia alguna persona enterrada. També es creia que tant les pedres de la base com la pedra cilíndrica provenien del Molinot, molí fariner de Canyamars. Fins l'any 1952, la creu feia les funcions d'una creu de terme i s'hi anava en processó per fer la benedicció del terme. En realitat es tracta d'una creu de pedró (aquestes creus delimitaven una sagrera o l'àrea d'influència d'una església o ermita).</p> | 41.6022700,2.4476400 | 453971 | 4605766 | 1868 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48079-foto-08075-169-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48079-foto-08075-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48079-foto-08075-169-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'edifici: La Creueta. | 119|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||
| 48080 | Creu de Rupit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-rupit | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.04/165. CASALS, Gaspar; ROSSELL, Jordi (2007). 'Els Tres Turons'. L'Aulet, núm. 7, p. 13. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (1989). Pla Especial del Montnegre i el Corredor (Serralada de Marina). Aprovació definitiva 20-07-1989. [Inèdit]. PUIG I GIRALT, Enric (2000). 'Darrera de la pista de la Creu dels Planells'. Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró, núm. 66, p. 26-27.</p> | XX | <p>Creu llatina aïllada i formada per dos tubs circulars de ferro, amb els braços lligats per una creuera central i els extrems tapats amb peces poligonals roscades. Està pintada de color negre i encastada en un fonament de formigó enterrat sota terra.</p> | 08075-170 | Veïnat de Rupit - Zona de Canyamars | <p>La creu actual fou construïda pels voltants del anys 80 del segle XX, per encàrrec de la família Sagalés Corrons. La creu original era de fusta de pi i fou cremada per una bretolada. Tot i que no se'n coneix la funcionalitat és probable que servís de senyal d'una cruïlla de camins. En aquest sentit, aquesta creu separa els termes municipals de Dosrius i d'Arenys de Munt, marcant quatre destacables camins: el de Canyamars, el del Corredor, el d'Arenys de Munt i el de Mataró, per la font del Mal Pas. Tot i això no es pot descartar que també tingués un sentit religiós. Segons les fonts orals, en aquest enclavament sempre hi havia hagut una creu, tot i que ningú recorda que s'hi haguessin fet processons, benediccions o actes religiosos.</p> | 41.6126500,2.4956000 | 457974 | 4606894 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48080-foto-08075-170-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48080-foto-08075-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48080-foto-08075-170-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 119|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 48081 | Creu del Far | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-far | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.05/166. PUIG I GIRALT, Enric (2000). 'Darrera de la pista de la Creu dels Planells'. Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró, núm. 66, p. 27. RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 11.</p> | XVII | <p>Creu de ferro forjat de petites dimensions, situada damunt d'un pilar de planta quadrada amb el basament motllurat i un capitell de grans dimensions. Tot el conjunt és de pedra granítica i presenta inscripcions gravades tant a l'anvers com en un dels laterals del pilar. A l'anvers es pot llegir 'IHS M 1627 HOBRES', i al lateral 'MONSERAT ARENAS · IOAN BOSCH'. Les inscripcions fan referència als anagrames de Jesús i Maria i als obrers de la parròquia Montserrat Arenas i Joan Bosch. La creu és grega i el ferro està picat i treballat.</p> | 08075-171 | Veïnat del Far - Zona del Far | <p>La creu fou construïda l'any 1627, poc temps després que l'església de Sant Andreu del Far (situada al seu costat) esdevingués parròquia. Els personatges als que al·ludeix la inscripció pertanyien a importants famílies del veïnat del Far (masies de ca l'Arenes i de can Bosc). De fet, dins del temple, hi ha una sepultura datada l'any 1631en la que hi ha gravat el nom 'MONTSERRAT ANTICH ARENAS Y ELS SEUS'. Segons les fonts orals, la creu sempre ha estat en el mateix indret. Es tracta d'una creu de pedró aixecada per delimitar una sagrera o l'àrea d'influència d'una església o ermita.</p> | 41.6235100,2.4368300 | 453086 | 4608129 | 1627 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48081-foto-08075-171-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48081-foto-08075-171-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48081-foto-08075-171-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'edifici: Creu de Pedró. L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 119|94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||
| 48082 | Creu del Corredor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-corredor | <p>ABRIL I FIGUERAS, Mn. Jaume (2011). Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Origen, història i restauració del santuari. [S.l.]: Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Parròquia de St. Andreu d'Alfar, p. 83-86. PUIG I GIRALT, Enric (2000). 'Darrera de la pista de la Creu dels Planells'. Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró, núm. 66, p. 27.</p> | XX | <p>Creu de ferro situada damunt d'un basament de pedra granítica de planta poligonal, rematat amb una taula poligonal també. La creu és llatina, amb els braços carejats i units amb un clau central, i rematats amb una flor de lis als extrems (una d'elles trencada). El ferro està picat i treballat amb l'any 1957 gravat. Tota l'estructura està assentada damunt d'un paviment de pedra circular. Al seu voltant hi ha cinc petits trams de fust poligonals i set xiprers.</p> | 08075-172 | Santuari del Corredor - Veïnat del Far - Zona del Far | <p>La creu va ser dissenyada i forjada per Francesc Ximenes per encàrrec els membres de l'Ordre de Sant Francesc de Mataró, que es dedicaven a restaurar temples després de la guerra Civil. La creu es va instal·lar fora del recinte del santuari el dia 1 de desembre de 1957, al mig de la denominada plaça de la creu del Corredor. Els fusts de columna simbolitzen els set Dolors de la Mare de Déu, tot i que actualment només hi ha cinc elements. Tot i que la creu ha estat identificada com una creu de terme, en realitat es tracta d'una creu de pedró aixecada per delimitar una sagrera o l'àrea d'influència d'una església o ermita, en aquest cas el Santuari del Corredor. Tot i això, segons mossèn Abril, el capellà beneïa des de la creu tot el terme de la parròquia i, en el cas del Corredor, tots els pobles de la rodalia.</p> | 41.6260100,2.4801700 | 456698 | 4608384 | 1957 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48082-foto-08075-172-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48082-foto-08075-172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48082-foto-08075-172-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 119|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||
| 48083 | Sant Pancraç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pancrac | XIX-XX | No hi ha tancaments i la vegetació afecta sobretot a la coberta. | <p>Petita ermita d'una sola nau amb l'absis semicircular. Tant la nau com el presbiteri estan coberts per dos sostres de maó pla, damunt d'una solera de bigues i llates de fusta. A l'exterior, aquestes cobertes són de teula àrab i de dues vessants. La façana principal presenta un portal d'accés d'arc de mig punt i un òcul superior amb una creu grega de ferro. Una escala de pedra de vuit graons dóna accés al portal. A les façanes laterals hi ha petites finestres rectangulars i dos forats de ventilació rectangulars decorats amb motius vegetals. Totes les façanes estan rematades amb una gran motllura. Destaca també una espadanya sense campana, amb coberta de dues vessans. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats.</p> | 08075-173 | Costes d'en Terrades - Zona de Dosrius | <p>No s'ha trobat cap referència documental relacionada amb l'ermita. L'única dada que tenim és no fou mai consagrada. La construcció fou condicionada i repintada pels voltants de l'any 2014-2015. Està inclosa dins de les propietats de la masia de can Terrades del Molí.</p> | 41.5877100,2.3927800 | 449388 | 4604180 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48083-foto-08075-173-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48083-foto-08075-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48083-foto-08075-173-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'ermita està flanquejada per dos grans xiprers. | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.