Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
40311 Torre de Les Gunyoles https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-les-gunyoles <p>BALIL, Alberto (1976) 'El monumento Funerario Romano de 'Les Gunyoles''. Zephyrus, XXVI-XXVII, pp: 389-399. Barcelona. CARBONELL I VIRELLA, Vicens (S.D.) Primeres notícies històriques de Les Gunyoles (Avinyonet). Document mecanografiat. Vilanova i la Geltrú. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2528 ACCN LLORACH SANTÍS, S. (1992a) 'Castells i edificacions militars de l'Alt Penedès'. Catalunya Romànica. El Penedès. L'Anoia. Avinyonet del Penedès, vol. XIX. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. p. 38. RIBAS, M (1967) 'La torre romana de les Gunyoles en Avinyonet' Ampurias, Vol. XXIX, pp. 275-281, Barcelona RIBÉ et al. (1989-1998) Inventari del patrimoni arqueològic. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Servei d'Arqueologia. RIUS SERRA, JOSÉ (1981). Cartulario de 'Sant Cugat' del Vallés. 4 vols. Textos y estudios de la Corona de Aragón 3-6. Barcelona, 1946-47, 1981. Pere Roca i Garriga, ed. (Sabadell, 1981).</p> I-II El monument va ser restaurat per la Diputació de Barcelona. <p>A l'extrem oest de les Gunyoles, construïda sobre un morrot de penya. Dins el recinte enjardinat de Can Rialb (o Ca n'Umbert), al costat d'una casa pairal d'estil gòtic (s. XIV-XV), coneguda pel nom del Castell. És de planta circular i presenta 9 metres de diàmetre, arribant la part conservada a una alçada d'uns 11 m. El gruix dels murs, en la seva part alta, és de 1 m, amb rebliment d''opus caementicium'. És feta de pedra calcària i tosca, en 'opus quadratum' amb carreus disposats regularment. En la seva part més alta, a 7,25 metres sobre el sòcol, es conserven restes, avui completats, d'una motllura. El cos situat a sobre d'aquesta, va ser en bona part utilitzat per a la construcció de l'església parroquial. En la seva part baixa presenta un sòcol de disposició irregular, part vertical, part atalussada, de 2,10 metres d'alçada i un ressalt de 0,20. A la seva excavació es van localitzar restes d'una volta de formigó de calç, que encara conservava l'empremta de l'encanyissat de la sintra (RIBÉ ET AL, 1989-1998). També és interessant la notícia del descobriment d'una sitja a 14 metres a l'oest de la torre (RIBÉ ET AL, 1989-1998).</p> 08013-1 Les Gunyoles 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>Sembla que es tracta d'un monument funerari romà de tipus turriforme, segons es desprèn de la seva posició (sense domini efectiu sobre el territori i al costat d'una via). Amb posterioritat al seu primitiu ús, s'hauria aprofitat com a torre de guaita i de defensa a l'època medieval. Va ser utilitzada com a pedrera en el segle XVIII per a la construcció de la església parroquial (BALIL, 1976). Surt esmentat el 981 al Cartulari de Sant Cugat: testament sacramental de Galindo, datat el 5-9-981 (RIUS SERRA,1981, núm 136: 111 i CARBONELL, S.D.): 'in termino de Olerdola, Cegoniolas' (JUNQUERAS, MARTÍ, 2001: 2). El testament es jurat al Kastrum Eraproniano, i en ell es parla dels alous de Ceguniolas: terres i vinyas, cultius i herms i també de la seva turrem i ipsum edificium, els qual dóna a la seva muller Ermengarda i als seus fills (RIUS SERRA,1981, núm 136: 111).</p> 41.3523000,1.7792900 397884 4578586 08013 Avinyonet del Penedès Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40311-foto-08013-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40311-foto-08013-1-2.jpg Legal Antic|Romà Patrimoni immoble Edifici Privada Ornamental 2020-10-13 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA L'església de Sant Salvador de les Gunyoles va ser construïda, en part, amb carreus d'aquesta construcció. IPAC Núm. 2528 ACCN Inclòs a l'inventari de l'Arxiu Històric del C.O.A.C. 80|83 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40312 Monestir de Sant Sebastià dels Gorgs https://patrimonicultural.diba.cat/element/monestir-de-sant-sebastia-dels-gorgs <p>ADELL I GISBERT, Joan-Albert (1992) 'Sant Sebastià dels Gorgs'. Catalunya Romànica. El Penedès. L'Anoia. Avinyonet del Penedès, vol. XIX. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. Pp.: 79-85. GALÍ, David (1999) El Monestir de Sant Sebastià dels Gorgs (Avinyonet del Penedès) a través de la Història Oral (història de la restauració, 1961-1977). 2 vols. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2502 (el monestir) i 2522 (el calze) ACCN MARGARIT, Mn. A. (1999) Sant Sebastià dels Gorgs. A la llum dels indicis arqueològics. Memòria de 1992. Treball inèdit ciclostilat a l'Arxiu Parroquial de Sant Cugat Sesgarrigues. OSONA, A. (1893) Guía itinararia de las serras de la Costa de Ponent de Barcelona ó sia del Noya inferior al mar y del Llobregat inferior al Panadés dividida en 76 itineraris. Segon edició corregida i augmentada. Barcelona. Pp.: 232-234. PLADEVALL I FONT, Antoni; LLORACH I SANTIS, Salvador (1992) 'Sant Sebastià dels Gorgs'. Catalunya Romànica. El Penedès. L'Anoia. Avinyonet del Penedès, vol. XIX. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. Pp.: 79-82.</p> XI Els treballs de rehabilitació del conjunt monumental es van iniciar el 1961, data en que la Diputació de Barcelona va emprendre diverses campanyes de restauració de l'antic priorat, especialment entre el 1970 i el 1974, i es dugueren a terme importants obres de consolidació del claustre i del campanar (PLADEVALL-LLORACH, 1992: 82). <p>En una elevació natural s'alça aquest conjunt que presideix la plana d'Avinyonet. Es tracta de les dependències i l'església d'un antic monestir, avui església parroquial, que va centrar el nucli urbà crescut al seu redós i que porta el mateix nom. Hi destaquen les següents estructures de caire monàstic: l'església, situada al nord; el claustre, que centrava les dependències monacals, adossat a la banda sud de l'església i en part envaït per una casa que potser substitueix antigues dependències, i el campanar, amb enteixinat de guix a sota l' últim trespol de la torre, sense campanes, però que representa una construcció singular de grans dimensions adossada al costat sud-est de l'església. L'església és d'una sola nau capçada al llevant per un absis quadrat, cobert amb volta de creueria, amb contraforts als angles. Fou construïda després del 1380. No es pot precisar si s'aprofità o no el mur preexistent, ja que es cobert per uns arrebossats; en aquest mur hi ha una capella de planta rectangular coberta amb volta de canó de perfil apuntat, construïda entre el contrafort de l'arc d'obertura de l'absis i el contrafort de l'arc diafragmàtic apuntat del mig de la nau. La nau és coberta amb una volta de rajol, de perfil rebaixat, que amaga l'embigat, suportat pels arcs diafragmàtics. La façana de ponent es troba en el lloc on sembla devia haver-hi un segon arc diafragmàtic. En aquesta paret s'obre la portada, amb llinda i timpà esculpit, emfatitzat per un arquivolta que arrenca de sengles impostes, les quals probablement substitueixen dues columnes que devien existir abans que es desmuntés la portada del seu lloc original, vers l'any 1606 segons la inscripció que figura sota l'escut de Montserrat (monestir del qual passa a dependre aquest cenobi des del 1409), en la mateixa portada. El mur sud és la part de l'església on es conserven més elements de l'edifici original, abans de la seva transformació a la fi del segle XIV. Dels elements decoratius s'ha de destacar: 1- La porta: 1.1. el timpà, resseguit externament per una sanefa vegetal, en la qual s'entrecreuen dues tiges amb trifolis, de la mateixa manera que a les impostes. Al centre es situa una Maiestas Domini flanquejada per dos àngels que sostenen la mandorla mística. 1.2. les mènsules, en les que es representa un atlant (dreta) i una àguila que ataca un lleó (esquerra) 2. El claustre: Arcades de mig punt a les galeries oriental de les quals arrenquen capitells molt senzills, amb decoració geomètrica, uns i figurativa els altres. Destaca un capitell 3. L'enteixinat del sostre del segon pis del campanar, fet en guix. En aquest mateix pis hi ha tota una sèrie de grafitti populars que copsen d'interès documental. 4. La clau de la volta de creueria, decorada amb la imatge d'un Sant Martí voltat de sagetes, o sia, reconvertit en Sant Sebastià Destaca també el sarcòfag amb coberta rescrit en el moment del seu descobriment pel prior que va obrir-lo. La inscripció diu: 'FRA GUSTIN BRAGAO AYUSO DE CANILLAS PRIOR DESTE PRIOSATO. ABRI AÑO 1785. I EN ELLOS NO HALLE SINO VARIAS CALABERAS I HUESOS'. Aquest sarcòfag es troba adossat a un dels murs de la sagristia, a la planta baixa del campanar. Un altre sarcòfag descobert el 1916 es va traslladar al Museu Diocesà de Barcelona on es conserva avui. Es tracta del sepulcre d'Arnau de Vilanova. El disseny del vitrall de l'absis i el de la làmpada baldaquí de l'altar són del Sr. Cànovas i van ser fets l'any 1990. La realització és de l'empresa QUEI de Barcelona. Sota un dels sarcòfags conservats destaca l'existència d'un cap humà grosserament traçat que recorda una mènsula que presenta el mateix motiu figuratiu, i que es conserva a l'exterior de l'absis de Sant Jaume de Moja. El conjunt està tancat per un mur perimetral, incloent les cases de Can Pujol i Ca l'Isidret, i allò que devien ser en part horts. Els solars ocupats per aquestes dues cases s'haurien d'integrar dins el perímetre d'interès arqueològic del monument en qüestió.</p> 08013-2 Sant Sebastià dels Gorgs 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>El topònim del lloc de Sant Sebastià dels Gorgs apareix des del segle X, mentre que la fundació del monestir de Sant Sebastià data del segle XI. El nom té l'origen en la riera del mateix nom que transcorre prop del cenobi, i que encara presenta diversos gorgs al seu recorregut. La notícia més antiga coneguda en que es menciona aquest enclau religiós és de l'any 1024, quan es lleguen a aquesta església unes terres situades al terme d'Eramprunyà. Tanmateix, el primer document escrit en que es fa menció del topònim es troba al Cartulari de Sant Cugat del Vallès (núm. 112). Es tracta d'una delimitació de terres cedides a Sant Cugat, datat el 15 de gener de l'any 976 (JUNQUERAS, ESCAYOL, 2001: 1): 'de orientis in ipsos gorgos, de meridie in villa de Lobos' . Existia, doncs, hipotèticament ja al segle XI, una església pre-romànica, de planta rectangular i amb coberta a dues aigües suportada per encavallades de fusta, que seria l'edifici fundacional del posterior monestir. Un testimoni de gran interès que dona a conèixer l'inici de la vida monàstica és el testament d'Ermengarda, filla del comte Borrell II de Barcelona i mare de Mir Geribert, dictat el 1030. En ell, Ermengarda dona a Sant Sebastià les vinyes que tenia als Gorgs i altres propietats menys importants. Així mateix, va ordenar vendre els seus cavalls, pollins, muls, porcs i espets de pa. També deixà a l'església de Sant Sebastià sis vaques més i la meitat de l'alou de Ventallós. La clàusula més rellevant d'aquest testament és aquella en la qual Ermengarda disposà que s'establissin a Sant Sebastià quatre monjos que, conjuntament amb els clergues que hi visquessin, tenien l'obligació de celebrar missa cada dia i resar matines i vespres, pregant per la salvació de la seva ànima. L'encarregat de tirar endavant les darreres disposicions d'Ermengarda va ser el seu fill, Mir Geribert, que es pot considerar el fundador del monestir. El 'príncep d'Olèrdola', com es conegut aquest personatge, es va ocupar de la dotació del cenobi, que esdevingué el monestir familiar on ell i els seus descendents havien de ser enterrats. És significatiu en aquest sentit el testament sacramental de Mir Geribert del 1060, jurat precisament sobre l'altar de Sant Martí de l'església de Sant Sebastià dels Gorgs. Es desconeix la data exacta de la consagració de la primera església i del començament de la vida comunitària, però en tot cas el cenobi ja funcionava el 1043 quan l'abat Miró i la resta de monjos van vendre a Geribert i a la seva esposa una parellada de terra al terme d'Olèrdola. Un dels signants d'aquesta carta de compra-venda és el mateix Mir Geribert. En poc temps Sant Sebastià va esdevenir el principal monestir del Penedès i de les comarques veïnes de l'Anoia i del Baix Llobregat. Aquest inici independent i brillant no va reeixir, ja que des del 1052 Sant Sebastià esdevingué un priorat, mesura portada a terme pel mateix Mir Geribert i la seva esposa Guisla, qui per tal d'assegurar la tutoria d'una abadia famosa i evitar les usurpacions de béns, va decidir la unió del petit cenobi amb Sant Víctor de Marsella, centre d'irradiació de la reforma gregoriana. L'any 1059 es produeix la unió definitiva, quan Geribert firmà un pacte amb l'abat de Sant Víctor de Marsella, pel qual des d'aquell moment els monjos provençals posseirien el priorat, tot observant la regla de Sant Benet. En el document es deixava clar que Sant Sebastià restaria per sempre més sota la protecció de la família de Mir Geribert, els Santmartí. La dotació essencial del monestir estava formada per les terres que l'envoltaven, per la parròquia de Sant Pau d'Ordal i per altres alous escampats per tot el Penedès. A més el monestir era propietari d'altres béns dispersos, entre el quals caldria destacar la Parellada dels Pòdols, sota el camí que anava del priorat a la Granada, els masos de Malselliga (les Gunyoles), un mas a Avinyonet i altres masos i alous per tot el Penedès, especialment als castells de Subirats i Santmartí.</p> 41.3807200,1.7658100 396801 4581757 08013 Avinyonet del Penedès Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40312-foto-08013-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40312-foto-08013-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40312-foto-08013-2-3.jpg Legal Romànic|Gòtic|Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Religiós BCIN National Monument Record Religiós i/o funerari 2020-09-16 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA També resulta d'interès el calze contemporani fet per l'orfebre Joaquim Carreras i Nolla (Barcelona 1869-1948) (INVENTARI DE PATRIMONI, 1980-1985) Un motiu idèntic al del timpà de l'església es troba a la església francesa de Vezelay, encara de factura més depurada. (Continuació història) A finals del segle XII o començament del XIII es va realitzar l'ala de llevant del claustre, hipotèticament la de migdia (de la qual avui no en resta cap vestigi) i el portal romànic actual a instàncies del monjos marsellesos. Aquest portal romànic estava en una posició més avançada, en la mateixa línia que l'actual porta oest del claustre. Segurament llavors s'aixecaren una sèrie de dependències monacals entorn del claustre. El 1373 un terratrèmol afecta bona part del monestir. Potser l'edifici va patir danys, ja que en 1380 en una visita pastoral es palesa l'estat d'enrunament de l'absis i el campanar. Entre 1388 i 1450, més o menys, es duen a terme obres que consisteixen en refer els trespols del campanar, bastir l'absis actual amb volta de creueria subjectada per una clau –amb un Sant Martí voltat de sagetes, o sia, reconvertit en Sant Sebastià- i una coberta plana que desguassa per les gàrgoles dels contraforts de la seva part de llevant. A partir del segle XIV el monestir va patir una degeneració constant que tampoc es va acabar amb la seva incorporació a l'abadia de Montserrat el 1409, entrant poc desprès en una total decadència fins desaparèixer de l'interior de les seves dependències tot rastre de vida comunitària. Així, les rendes que mantenien els tres o quatre monjos que encara subsistien, passaren a ser percebudes per l'abadia matriu. Sant Sebastià va esdevenir un simple centre d'administració de diverses propietats de Montserrat, però menat per un prior. Des del segle XIV i durant els segles XV i XVI, les edificacions del monestir van patir un deteriorament molt gran, tot i les obres realitzades a la capçalera de l'església durant el segle XIV. D'aquesta manera, tot el conjunt va acabar en estat ruïnós, tal com expliquen les visites pastorals del segle XVI. Les últimes reformes importants documentades són de l'any 1606, en època del pare Jaume Forner, abat de Montserrat. Aquestes obres es van centrar fonamentalment en el trasllat del portal romànic a l'emplaçament actual, que comporta l'escurçament de la nau per la banda de ponent; l'obertura d'un òcul sobre el portal; potser la realització de la volta escarssera i el paviment de la nau; probablement, la construcció de la capella del Roser, al mur nord de l'església; una nova coberta per al campanar i segurament també l'enteixinat de guix situat sota el seu últim trespol; i l'engrandiment de l'edifici prioral per ponent. Ja en aquells anys i fins a l'exclaustració, Sant Sebastià havia esdevingut una simple propietat que els priors arrendaven a pagesos de la comarca. L'any 1785, el prior Agustí Bragado obre els sarcòfags de la planta baixa del campanar i en un d'ells grava el seu nom. Segurament és l'època en què s'aixeca el cor. La desaparició definitiva del priorat es va produir entre el 1821 (exclaustració i subhasta, passant a mans de particulars) i el 1835, any aquest darrer en que es produeix la definitiva secularització. Tot i el parèntesi de l'últim període de govern de Ferran VII, els antics propietaris, Jaume Hugas i Josep Faiges, recuperaven la finca el 1835, excepte l'església, que va passar a ser considerada un annex de la parròquia d'Avinyonet i, a partir del 1851, parròquia independent' (PLADEVALL-LLORACH, 1992: 79-82). El calze és obra de l'orfebre Joaquim Carreras i Nolla (Barcelona 1869-1948), que era descendent d'una família d'argenters i joiers fundada per Francesc Carreras i Matas a Barcelona, l'any 1766. L'any 1915 s'associà amb la família Masriera i fou iniciada la casa Masriera i Carreras, S.A.(INVENTARI DE PATRIMONI, 1980-1985) 92|93|94|98|85 46 1.2 1781 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40313 Claustre del monestir de Sant Sebastià dels Gorgs https://patrimonicultural.diba.cat/element/claustre-del-monestir-de-sant-sebastia-dels-gorgs <p>EXPEDIENT (s.d.) Expedient de Declaració BCIN-Monument històric. Monestir de Sant Sebastià dels Gorgs. Avinyonet del Penedès (Alt Penedès). PLADEVALL I FONT, Antoni; LLORACH I SANTIS, Salvador (1992) 'Sant Sebastià dels Gorgs'. Catalunya Romànica. El Penedès. L'Anoia. Avinyonet del Penedès, vol. XIX. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. Pp.: 79-82.</p> XI La situació del monestir li confereix la seva valoració com a fita que configura una imatge paisatgística d'interès dins el marc que li dóna suport. Aquesta consideració fa que s'hagi de tenir en compte la preservació i integració del seu entorn, que li dona suport, en el qual una intervenció inadequada pot provocar perjudicis en la seva contemplació, que està supeditada a un diàleg amb el medi físic dins el qual es troba i una relació ambiental monument-entorn configurada al llarg del temps. <p>Galeria porxada que envolta el pati central del monestir de Sant Sebastià dels Gorgs, per tal d'unir les diferents construccions i dependències. Físicament es dreça al costat S de l'església. Actualment en resten tres galeries. La galeria Nord, que sembla la més antiga, cal datar-la cap a mitjan segle XI. Els elements més antics són els àbacs o cimacis mensuliformes i un dels dos capitells que els sostenen. L'altre és més tardà. Dels capitells, els de l'ala E són els més treballats encara que només un, el que corona l'única columna exempta, és treballat per les quatre cares amb el tema tan freqüent dels grius afrontats i està coronat per un cimaci amb decoració d'escacats. Els altres tres, que es recolzen sobre semicolumnes, són decorats en tres de llurs cares, l'un amb temes geomètrics, l'altre amb figures humanes devorades per animals i el tercer amb puntes de diamant, que a la part superior dels angles esdevenen volutes.</p> 08013-3 Sant Sebastià dels Gorgs 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>El topònim del lloc de Sant Sebastià dels Gorgs apareix des del s.X, i la fundació del monestir de Sant Sebastià data del s.XI. El nom té l'origen en la riera del mateix nom que transcorre prop del cenobi. Hipotèticament ja sembla existir una església pre-romànica, de planta rectangular i amb coberta a dues aigües suportada per encavallades de fusta, que seria l'edifici fundacional del posterior monestir de Sant Sebastià dels Gorgs. La notícia més antiga coneguda en que es menciona aquest enclau religiós és de l'any 1024, quan es lleguen a aquesta església unes terres situades al terme d'Eramprunyà. Tanmateix, el primer document escrit en que es fa menció del topònim es troba al Cartulari de Sant Cugat del Vallès (núm. 112). Es tracta d'una delimitació de terres cedides a Sant Cugat, datat el 15 de gener del 976 (JUNQUERAS, ESCAYOL, 2001: 1): 'de orientis in ipsos gorgos, de meridie in villa de Lobos'. Existia, doncs, hipotèticament ja al s.XI, una església pre-romànica, que seria l'edifici fundacional del posterior monestir. Un testimoni de gran interès que dona a conèixer l'inici de la vida monàstica és el testament d'Ermengarda, filla del comte Borrell II de Barcelona i mare de Mir Geribert, dictat el 1030. En ell, Ermengarda dona a Sant Sebastià les vinyes que tenia als Gorgs i altres propietats menors. També va ordenar vendre els seus cavalls, pollins, muls, porcs i espets de pa. I deixà a l'església de Sant Sebastià sis vaques més i la meitat de l'alou de Ventallós. La clàusula més rellevant d'aquest testament és aquella en la qual Ermengarda disposà que s'establissin a Sant Sebastià quatre monjos que, conjuntament amb els clergues que hi visquessin, tenien l'obligació de celebrar missa cada dia i resar matines i vespres, pregant per la salvació de la seva ànima. L'encarregat de tirar endavant les darreres disposicions d'Ermengarda va ser el seu fill, Mir Geribert, que es pot considerar el fundador del monestir. El 'príncep d'Olèrdola', com es conegut aquest personatge es va ocupar de la dotació del cenobi, que esdevingué el monestir familiar on ell i els seus descendents havien de ser enterrats. És significatiu en aquest sentit el testament sacramental de Mir Geribert del 1060, jurat precisament sobre l'altar de Sant Martí de l'església de Sant Sebastià dels Gorgs. Es desconeix la data exacta de la consagració de la primera església i de l'inici de la vida comunitària, però el cenobi ja funcionava el 1043 quan l'abat Miró i la resta de monjos van vendre a Geribert i a la seva esposa una parellada de terra al terme d'Olèrdola. Un dels signants d'aquesta carta de compra-venda és el mateix Mir Geribert. En poc temps Sant Sebastià va esdevenir el principal monestir del Penedès i de les comarques veïnes de l'Anoia i del Baix Llobregat. Aquest inici independent i brillant no va reeixir, ja que des del 1052 Sant Sebastià esdevingué un priorat, mesura portada a terme pel mateix Mir Geribert i la seva esposa Guisla, qui per assegurar la tutoria d'una abadia famosa i evitar les usurpacions de béns, va decidir la unió del cenobi amb Sant Víctor de Marsella, centre d'irradiació de la reforma gregoriana. El 1059 es produeix la unió definitiva, quan Geribert firmà un pacte amb l'abat de Sant Víctor de Marsella, pel qual des d'aquell moment els monjos provençals posseirien el priorat, seguint la regla de Sant Benet. En el document es deixava clar que Sant Sebastià restaria per sempre més sota la protecció de la família de Mir Geribert, els Santmartí. La dotació essencial del monestir estava formada per les terres que l'envoltaven, per la parròquia de Sant Pau d'Ordal i per altres alous escampats per tot el Penedès. A més el monestir era propietari d'altres béns dispersos, entre el quals destaca la Parellada dels Pòdols, sota el camí que anava del priorat a la Granada, els masos de Malselliga (les Gunyoles), un mas a Avinyonet i altres masos i alous per tot el Penedès, especialment als castells de Subirats i Santmartí.</p> 41.3804700,1.7656200 396785 4581729 08013 Avinyonet del Penedès Restringit Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40313-foto-08013-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40313-foto-08013-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40313-foto-08013-3-3.jpg Legal Romànic|Medieval Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús BCIN National Monument Record Religiós i/o funerari 2020-09-16 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA El claustre del monestir proporciona una gran singularitat a l'edifici, pel fet d'ésser un dels exemples més interessants del segle XI a Catalunya, ja que s'hi conserven successions d'arcs amb columnes esculpides, la qual cosa fa que sigui aquest, d'entre tots els monestirs i priorats benedictins que foren bastits a Catalunya en aquest segle, un dels pocs que conserva part del seu claustre originari. El seu estat de conservació permet de reconstruir amb gran certesa el seu procés de construcció que representa una mostra excepcional del desenvolupament de la vida monàstica i de la seva plasmació en estructures construïdes. (Continuació història) A finals del segle XII o començament del XIII es va realitzar l'ala de llevant del claustre, hipotèticament la de migdia (de la qual avui no en resta cap vestigi) i el portal romànic actual a instàncies del monjos marsellesos. Aquest portal romànic estava en una posició més avançada, en la mateixa línia que l'actual porta oest del claustre. Segurament llavors s'aixecaren una sèrie de dependències monacals entorn del claustre. El 1373 un terratrèmol afecta bona part del monestir. Ta vegada l'edifici va patir danys, ja que en 1380 en una visita pastoral es palesa l'estat d'enrunament de l'absis i el campanar. Entre 1388 i 1450, més o menys, es duen a terme obres que consisteixen en refer els trespols del campanar, bastir l'absis actual amb volta de creueria subjectada per una clau –amb un Sant Martí voltat de sagetes, o sia, reconvertit en Sant Sebastià- i una coberta plana que desguassa per les gàrgoles dels contraforts de la seva part de llevant. A partir del segle XIV el monestir va patir una degeneració constant que tampoc es va acabar amb la seva incorporació a l'abadia de Montserrat el 1409, entrant poc desprès en una total decadència fins desaparèixer de l'interior de les seves dependències tot rastre de vida comunitària. Així, les rendes que mantenien els tres o quatre monjos que encara subsistien, passaren a ser percebudes per l'abadia matriu. Sant Sebastià va esdevenir un simple centre d'administració de diverses propietats de Montserrat, però menat per un prior. Des del segle XIV i durant els segles XV i XVI, les edificacions del monestir van patir un deteriorament molt gran, tot i les obres realitzades a la capçalera de l'església durant el segle XIV. D'aquesta manera, tot el conjunt va acabar en estat ruïnós, tal com expliquen les visites pastorals del segle XVI. Les últimes reformes importants documentades són de l'any 1606, en època del pare Jaume Forner, abat de Montserrat. Aquestes obres es van centrar fonamentalment en el trasllat del portal romànic a l'emplaçament actual, que comporta l'escurçament de la nau per la banda de ponent; l'obertura d'un òcul sobre el portal; potser la realització de la volta escarsera i el paviment de la nau; probablement, la construcció de la capella del Roser, al mur nord de l'església; una nova coberta per al campanar i segurament també l'enteixinat de guix situat sota el seu últim trespol; i l'engrandiment de l'edifici prioral per ponent. Ja en aquells anys i fins a l'exclaustració, Sant Sebastià havia esdevingut una simple propietat que els priors arrendaven a pagesos de la comarca. L'any 1785, el prior Agustí Bragado obre els sarcòfags de la planta baixa del campanar i en un d'ells grava el seu nom. Segurament és l'època en què s'aixeca el cor. La desaparició definitiva del priorat es va produir entre el 1821 (exclaustració i subhasta, passant a mans de particulars) i el 1835, any aquest darrer en que es produeix la definitiva secularització. Tot i el parèntesi de l'últim període de govern de Ferran VII, els antics propietaris, Jaume Hugas i Josep Faiges, recuperaven la finca el 1835, excepte l'església, que va passar a ser considerada un annex de la parròquia d'Avinyonet i, a partir del 1851, parròquia independent' (PLADEVALL-LLORACH, 1992: 79-82). 92|85 47 1.3 1781 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40314 Sarcòfag d'Arnau de Vilanova https://patrimonicultural.diba.cat/element/sarcofag-darnau-de-vilanova <p>INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2523 ACCN TRENS, Manuel (1921) 'Un sarcòfag important', Penedès, Núm. 6, Any III, Juliol-agost 1921</p> XII <p>Es reprodueix fidelment la que fa Mn. Trens l'any 1921 i que correspon al seu estat actual: 'És un sepulcre buidat a una pedra d'una sola peça, medint 1'29 metres de llargada per 0'55 d'amplada i 0'45 d'altura. En la part davantera hi ha un relleu representant toscament una ànima en forma de figura humana eixint, emportada per àngels, d'un sepulcre. Els àngels són en nombre de sis, tres a cada cantó, dos que ajuden a pujar-la i els altres d'un valor purament decoratiu. Quasi no tenen altre missió aquests àngels que el de completar la decoració del relleu, d'una composició tan enginyosa com grollerament interpretada. Tot seguit fa pensar en un model anterior que s'ha interpretat amb mala traça. Totes les figures són deformes i mancades de sabor. L'extrem dret d'aquest sepulcre és completament llis. En l'altre extrem hi ha aquesta inscripció: ARNAL DE VILANOVA Al mig d'aquest inscripció hi ha també incisa una creu potenciada, de braços que van eixamplant-se l'un dels quals, l'inferior, acaba en espigó. Aquest sepulcre no té tapadora' (TRENS, 1921)</p> 08013-4 08002-BARCELONA <p>Segons M. Trens (1921) ingressà al Museu Diocesà de Barcelona un sarcòfag procedent de Sant Sebastià dels Gorgs, el qual descriu de manera coincident amb aquest que encara avui es conserva al mateix museu.</p> 41.3807200,1.7658100 396801 4581757 08013 Avinyonet del Penedès Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40314-foto-08013-4-1.jpg Legal Romànic Patrimoni moble Objecte Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA Les coordenades que s'indiquen són les del monestir. De tota manera, a l'INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) s'indica que existeixen raons per pensar que el sarcòfag no prové de Sant Sebastià dels Gorgs ja que hi ha, almenys, tres inventaris de finals del segle XIX on no apareix citat aquest sarcòfag i si els altres dos que encara són al monestir. Tenint en compte que Mn. Trens indica clarament que prové de Sant Sebastià dels Gorgs es pot pensar que en el moment de la Desamortització poder anar a mans de particulars i d'allà al Museu Diocesà. 92 52 2.2 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40315 Masia de Llinda https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-de-llinda XII-XVIII <p>Encara que la masia forma un conjunt inseparable amb l'esglesiola, pel seu interès arquitectònic fa que es consideri com a ítem propi. Entre la masia i la capella, avui dia hi ha un cup de vi. El conjunt rural presenta diverses edificacions. De manera sumària es pot dir que el cos principal de la casa té planta rectangular, està cobert amb teulada disposada a dues vessants, i els murs són de maçoneria, arrebossada en color gris a la façana principal. Te dues portes d'accés, la de la façana principal és d'arc de mig punt de factura molt moderna, en un acabat que segurament substitueix a un altre similar, però de més antic. Resulten d'interès les finestres que es troben a l'alçada del primer pis, recercades mitjançant carreus toscament treballats i amb ampits de pedra, la central presenta un mig festejador per l'interior. A simple vista s'aprecien dos grans cossos de construcció: l'un ocupa dues terceres parts del cos principal de la masia, i l'altre es troba en un extrem que conforma la part restant. Les cantoneres de l'edifici són de carreus de pedra vista. El sostre de la primera planta té maons vistos entre l'embigat pintats amb calç fent la forma d'un rombe en reserva en cada cairó. Destaca dins el mobiliari una còmoda i un rellotge de peu amb la inscripció 'LLINDA' al globus i una representació de Napoleó a la base. Existeix, també, una alcova amb decoració de guix pintada en blau i un llit de finals del segle XVIII. A la zona immediata a la capella es troben les edificacions annexes destinades a cups pel vi i, exempt, per l'extrem oposat, hi ha un edifici destinat a magatzem i celler (foto 3), el qual va ser construït l'any 1898 per l'arquitecte Pont i Gomà. El plafó de ceràmica que hi ha a la façana, a sota dels buits respiralls de la part alta de la construcció, amb una representació de Sant Isidre llaurador, és del segle XVIII. Al peu de la façana de la masia principal dins el jardí hi ha elements decoratius fets a base de rajoles esmaltades datables, així mateix, dins el segle XVIII. L'església, annexa, consta d'una nau amb edificació al damunt. Té volta de canó, absis amb arquacions i bandes llombardes als murs. En el mur sud hi ha una finestra de doble esqueixada i una porta refeta d'estil renaixement. Cal assenyalar que al costat N, en una nau dedicada a trull hi ha l'arrencada d'un arc toral, d'una nau i l'absis, tot de grans proporcions, el que fa deduir que l'edifici actual sigui una capella lateral de l'antic edifici.</p> 08013-5 Sant Sebastià dels Gorgs 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS <p>La capella apareix esmentada per primera vegada el 979 (JUNQUERAS, ESCAYOL, 2001), (LLORACH SANTÍS, 1992b) en una donació que féu Sunifred d'una torre, unes cases i d'altres propietats que posseïa al terme d'Olèrdola. Una de les afrontacions dels alous cedits correspon al gual de Santa Margarida. Segons es desprèn d'un document de Sant Sebastià dels Gorgs, l'any 1024 s'hi feien obres. No tornem a tenir notícies de l'església fins el 1153. Aquell any, dins la capella de Santa Margarida i sota l'acolliment del prevere Berenguer Arnau, Pere Berenguer i uns altres homes convingueren cercar una concòrdia entre l'abat Ramon de Sant Cugat del Vallès i Ramon Mira, que pledejaven per la titularitat d'unes terres de Masquefa. Al final de l'edat mitjana la capella passà per força vicissituds, com ho demostra una visita pastoral feta el 1508. Santa Margarida necessitava en aquell moment una reparació del sostre i de les portes i no disposava ni de campana ni de cap tipus d'ornament. Més tard, per causes desconegudes es va perdre el record de la santa titular i l'església agafà el nom pel qual ara es coneix Pel que fa a la masia, i com a dada singular, es conserva una teula que indica una data de col·locació d'una de les cobertes de la casa. En aquesta teula es pot llegir lo següent: 'Vuy dia 22 de abril de 1729'. Hi ha també una cèdula conforme un avantpassat (Jaume Almirall i Miró) havia estat familiar del Sant Ofici. L'any 1898 va haver-hi un aplec a la capella que va reunir prop de 3.000 persones portant creus i banderes en honor de la Verge de Llinda. Es va fer una missa de campanya. Durant el segle XX va patir les escomeses devastadores de la guerra de 1936, de manera que l'església fou cremada, i només se salvaren les rajoles policromades del segle XVIII del paviment del presbiteri.</p> 41.3845300,1.7562400 396007 4582191 08013 Avinyonet del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40315-foto-08013-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40315-foto-08013-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40315-foto-08013-5-3.jpg Legal Romànic|Modern|Medieval Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2020-09-16 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA El dilluns de Pasqua s'hi celebra un aplec. La masia forma un conjunt inseparable de l'esglesiola. Dins la masia es conserven els ornaments litúrgics de la capella així com els vestits sacerdotals i de la Mare de Deu, dins un moble fet expressament per aquesta finalitat. Es conserven els vestits de cada època de l'any i sembla que es poden datar els del sacerdot en el segle XIX i els de la Verge i el Nen en el XVIII. 92|94|85 46 1.2 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40316 Torre de l'Arboçar de Baix https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-larbocar-de-baix <p>BOLÒS I MASCLANS, Jordi (1992b) 'Torre de l'Arboçar de Baix'. Catalunya Romànica. El Penedès. L'Anoia. Avinyonet del Penedès, vol.: XIX. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. Pp.: 94-95. CARBONELL I VIRELLA, Vicens (S.D.) Primeres notícies històriques de Les Gunyoles (Avinyonet). Document mecanografiat. Vilanova i la Geltrú. FONT RIUS, Josep Maria (1969) Cartas de Población y Franquicia de Cataluña. Madrid/Barcelona: C.S.I.C. GRAN GEOGRAFIA (1982) Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pp. 16-27. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2501ACCNIPAC JUNQUERAS VIES, Oriol; MARTÍ ESCAYOL, Maria Antònia (2001) Informe sobre l'origen, ús i significat dels topònims del terme municipal d'Avinyonet del Penedès. Document mecanografiat. SADURNÍ I VALLÈS, Pere et al. (2000) 'Dades històriques de l'Arboçar. Del segle XI al XX'. Font-Tallada. Butlletí de Sant Pere Molanta i l'Arboçar, núm. 284, febrer del 2000. Sant Pere Molanta: Associació de Pares d'Alumnes de Sant Pere Molanta. TORRE DE L'ARBOÇAR (1993) 'Torre de l'Arboçar de Baix' Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 6 p. 11. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet del Penedès.</p> XI La major part de les pedres de la porta del primer pis han estat arrencades. <p>Torre de defensa de planta circular, feta amb carreus de pedra irregulars disposats en fileres horitzontals i en algun lloc formant aparell en espiga. Es situa en un promontori on es desenvolupa el caseriu de l'Arboçar de Baix, en el qual resten altres elements d'època medieval. La construcció, en origen exempta, té un diàmetre interior de 220 cm i el gruix del mur és de 170 cm. La seva alçària fa uns 13 m i l'acabament és de cúpula. A sis metres d'alçada, el mur perd gruix i en aquesta mida es troba una porta orientada cap a l'oest. Aquesta porta és coronada per una llinda de pedra monolítica, i sobre d'aquesta hi ha un arc de mig punt, format per tretze dovelles, que té la funció de fer d'arc de descàrrega. En general el paredat és de pedra poc treballada, de mida mitjana (uns 20 cm d'alt per 30 cm de llarg), gairebé sense treballar. En algun lloc l'aparell constructiu recorda un opus spicatum mal fet. Les obertures, força malmeses, han experimentat modificacions al llarg del temps. En part resta adossada a una construcció moderna i té al costat diverses edificacions que presenten vestigis medievals.</p> 08013-6 Arboçar de Baix 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>Es tracta d'una torre de defensa d'època medieval (INVENTARI, 1986: 21), que potser anés acompanyada en origen d'un recinte més ampli. Era una de les fortificacions properes a 'l'oppidum' d'Olèrdola, probablement destinada a defensar un lloc de poblament. Des d'un punt de vista de morfologia constructiva, la torre es pot relacionar amb la del castell de Ribes (Garraf) o amb d'altres torres fetes al final del segle X o a l'inici del segle XI. Per les característiques de la porta i pel tipus d'aparell constructiu, es pot parlar d'una possible cronologia d'aquesta construcció pels voltants de l'any 1000 (BOLÒS I MASCLANS, 1999b). El topònim Arboçar apareix al segle XI, associat a una 'via peccorale' (una carrerada per la transhumància de ramaderia ovina) (JUNQUERAS; MARTÍ, 2001). Entre el 1035 i el 1056 es data l'establiment de la quadra d'Arboçar efectuat per Ramon Berenguer I, comte de Barcelona, a favor de Ferriol i Bonadona. En aquest document s'estableixen les afrontacions: a orient, Les Gunyoles, a occident, l'alou de Font-tallada, a migdia, Viladellops i a cerç, Ferran. Potser aquesta torre anés acompanyada d'un recinte més ampli, la qual cosa encara sembla restar visible a la forma del caseriu que la envolta que sembla formar un únicum units mitjançant arcades que encara son visibles en moltes cases. Pot tractar-se d'una de les fortificacions properes a l'oppidum d'Olèrdola, destinada, potser, a defensar un lloc de poblament. El 1119 la torre és propietat del Comte de Foixà. S'han trobat monedes del segle II abans de Crist. La llegenda parla d'una galeria subterrània de més de mig quilòmetre de llargària (SADURNÍ ET AL., 2000).També es coneguda com la 'Torre dels Miquelets'. La 'Quadra de Arbozar' s'esmenta al Cartulari de Poblet l'any 1056 al costat de Pelagum, la Lampada (La Llampa), Strada Pública (La Carrerada), etc.. (SADURNÍ ET AL., 2000).</p> 41.3295500,1.7611100 396327 4576082 08013 Avinyonet del Penedès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40316-foto-08013-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40316-foto-08013-6-3.jpg Legal Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2020-09-16 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA Inclòs a l'inventari de l'Arxiu Històric del C.O.A.C.. La torre i les edificacions annexes porten el nom de cal Bertranet. 85 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40317 Colomar de l'Arboçar de Baix https://patrimonicultural.diba.cat/element/colomar-de-larbocar-de-baix <p>BOLÒS I MASCLANS, Jordi (1992a) 'L'art Romànic a l'Alt Penedès, al Baix Penedès i al Garraf. L'arquitectura civil i militar i l'arqueologia'. Catalunya Romànica. El Penedès. L'Anoia. Avinyonet del Penedès, vol.: XIX. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. Pp.: 71-76. BOLÒS I MASCLANS, Jordi (1992c) 'Colomar de l'Arboçar de Baix'. Catalunya Romànica. El Penedès. L'Anoia. Avinyonet del Penedès, vol.: XIX. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. P.: 95. COSES D'AQUÍ (1992) 'Coses d'aquí. El columbari de l'Arboçar', Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 1, Avinyonet del Penedès. ESTRADA GARRIGA, Josep (1969) Vias y poblamiento en el territorio del Area Metropolitana de Barcelona, (Cuaderno de edición limitada para uso interno). Comisión de Urbanismo de Barcelona, Barcelona, Ajuntament de Barcelona. GIRÓ ROMEU, Pere (1959) 'Una lápida romana en Sant Pere Molanta', Ampurias, Vol. XXI, pàg. 3, Barcelona, Diputació de Barcelona. GIRÓ ROMEU, Pere (1961) 'Notas de Arqueologia de Cataluña y Baleares. Aviñonet', Ampuries, Vol. XXII-XXIII (1960-1961), pp. 328-329, Barcelona, Diputació de Barcelona. GIRÓ ROMEU, Pere (1971) 'Consideraciones sobre los columbarios del Penedés', Panadés, Núm. 1.536, pàg. 9, Vilafranca del Penedès. GRAN GEOGRAFIA (1982) Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pp. 16-27. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2529ACCNIPAC INVENTARI DE PATRIMONI (1990) Inventari d'Immobles d'interès arquitectònic de propietat municipal Servel del Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona. JUNQUERAS VIES, Oriol; MARTÍ ESCAYOL, Maria Antònia (2001) Informe sobre l'origen, ús i significat dels topònims del terme municipal d'Avinyonet del Penedès. Document mecanografiat. MORAL, Xavier (1983) 'El columbari de l'Arboçar', Font-tallada. Butlletí de la Joventut de Sant Pere Molanta i l'Arboçar, pp. 2-3. RAFEL FONTANALS, Núria (1980) 'Contribució a l'estudi de diverses restes arquitectòniques publicades com a columbaris romans', Fonaments, Núm. 2, pp. 121-122. RAURET, A.M. (inèdit) El proceso en la primitiva población del Panadés, Barcelona, Memòria de Llicenciatura, Universitat de Barcelona. RIBÉ et al. (1989 i 1998) Inventari del patrimoni arqueològic. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Servei d'Arqueologia. SADURNÍ I VALLÈS, Pere et al. (2000) 'Dades històriques de l'Arboçar. Del segle XI al XX'. Font-Tallada. Butlletí de Sant Pere Molanta i l'Arboçar, núm. 284, febrer del 2000. Sant Pere Molanta: Associació de Pares d'Alumnes de Sant Pere Molanta. SERRA CIRÉ, José (1968) 'Los columbarios del Penedés', El Eco de Sitges, Núm. 3957, Sitges. VIRELLA, Joan (1968) 'Els ‘columbaris' de la comarca del Penedès', Cordada, Núms. 143-144, pp. 4-5, Barcelona VIRELLA BLODA, Albert (1968) 'Contribución al estudio de los materiales empleados en antiguas construcciones de la península hispánica', Cemento-Hormigón, Núm. 408, pàg. 207</p> El seu estat és ruïnós, ja que només se'n conserven un parament i restes d'un altre. Unes de les cantonades presenta restes del sulfat de coure utilitzat a la vinya que creix en aquesta parcel·la. <p>L'estructura s'alça al mig d'una vinya elevada que domina una extensió àmplia del Penedès. Des de la torre de l'Arboçar de Baix es segueix un camí amb roderes a la roca que sembla contemporani d'aquella, que passa per l'extrem de la vinya on es troba el colomar. La construcció és de planta rectangular de 5 x 2'80 m i conserva un mur complert i restes de dos més. S'aixeca sobre un sòcol de pedra seca amb un desnivell de 9 cm en direcció NO, que mesura 43 cm d'alçada a l'angle NE. Sobre el sòcol s'alcen els murs de tàpia grollera en caixes de 1'14 - 1'26 metres d'alçada. A la façana interior de la construcció cada caixa presenta tres filades de cel·les arrodonides en sentit horitzontal, en total 11 filades visibles en l'estat actual de conservació. Les caixes estan separades per filades de lloses planes. Sobre les lloses hi ha uns petits forats circulars que corresponen a la trama desapareguda de l'encofrat. Les cel·les fan una mitjana de 20 x 20 x 20 cm i, en total, n'hi ha unes 150. L'alçada total de la construcció, en l'estat actual de conservació és d'uns 4'50 metres. Des de la dècada de 1950 es coneix l'estructura de l'Arboçar mitjançant una notícia que Manuel Trens, de Vilafranca del Penedès i vinculat al Museu, proporcionà a Pere Giró. Aquest fou el primer en estudiar-la, atribuint-li una funció de monument funerari romà de caràcter col·lectiu al servei dels assentaments d'aquella època distribuïts en una àrea més o menys àmplia. Altres articles publicats en la dècada de 1960 defineixen també l'estructura com un columbari romà per a dipositar-hi les petites urnes funeràries que contenien les cendres del difunt en les diferents cel·les - nínxols i apunten la possibilitat del seu ús en èpoques posteriors per a la cria de coloms. El material recollit va consistir en sis fragments de ceràmica ibero-romana sense concretar, un fragment de ceràmica campaniana B, ceràmica medieval grisa, brocs de càntir, etc.. Tres fragments de vidre i ceràmica vidrada moderna. A jutjar pel material recollit, en aquell moment, no es va descartar la possibilitat d'una utilització d'aquella estructura a l'Alta Edat Mitjana i èpoques posteriors. L'estudi més actualitzat d'aquestes estructures catalogades com a 'columbaris romans', de funcionalitat polemitzada nega l'atribució romana i el seu ús funerari. Segons Núria Rafel el tipus de construcció no és propi del món romà, ja que les cel·les són massa petites per a contenir urnes cineràries i ofrenes, i a més, aquestes restes són molt diferents als veritables columbaris d'enterraments trobats a Roma. Aquesta autora apunta que és més viable definir aquesta estructura com un colomar medieval, sense descartar la utilització esporàdica per a altres funcions (torre de guaita defensiva). L'existència de colomars es documenta des del segle XI al XVI. En el segle XII, arrel de la invasió sarraïna disminueix la cria de coloms, provocant l'enrunament dels que eren en camp obert. D'altra banda, en els segles XIII, XIV i XV s'augmenta la cria de coloms i les cites en documents són constants. Sembla ser que la construcció de colomars rurals fou un dret feudal, ja que en molts casos es construïren colomars per eludir la prohibició d'edificar torres en camp obert. És freqüent trobar referències de torres que tenien els dos usos: defensiu i colomar. Cal considerar també la importància de la cria de coloms que citen les disposicions encaminades a conservar-la, i paral·lelament l'estructura defensiva d'aquest període comprès entre els s. XII-XV al Penedès, amb la donació de terres per repoblar els territoris i fortificar-los. No hi ha dades definitives que provin aquesta hipòtesi, però sembla molt més factible considerar l'estructura com a colomar medieval, esperant que en el futur altres dades aportin nous arguments que permetin reafirmar totalment aquesta opció i que, indiquin la seva utilització també com a torre de control o, al contrari, argumentin la seva construcció en època romana (RIBÉ et al.; 1989-1998).</p> 08013-7 Arboçar de Baix 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>Segons la Gran Geografia comarcal de Catalunya (GRAN GEOGRAFIA, 1982) el topònim Arboçar apareix al segle XI, associat a una 'via peccorale' (una carrerada per la transhumància de ramaderia ovina) (JUNQUERAS; MARTÍ, 2001). L'agost de 1968 el Sr. Sadurní i altres afeccionats practicaren una cala en l'espai delimitat pel columbari. Localitzaren dues noves filades de cel·les que havien estat cobertes pel sediment, a més d'algun material ceràmic, sobre tot medieval (RIBÉ et al.; 1989-1998). Una forma clàssica de pagament de cens són els ous. Estan documentats columbaris a finals del segle XIII a Sant Cugat Sesgarrigues (1), i al XIV a l'Arboç (3), a Banyeres (5) (BOLÒS I MASCLANS, 1992a) . La 'Quadra de Arbozar' s'esmenta al Cartulari de Poblet l'any 1056 al costat de Pelagum, la Lampada (La Llampa), Strada Pública (La Carrerada), etc.. (SADURNÍ ET AL., 2000).</p> 41.3279600,1.7597500 396211 4575907 08013 Avinyonet del Penedès Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40317-foto-08013-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40317-foto-08013-7-3.jpg Legal Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2020-09-16 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA En un radi d'uns 4 km al voltant d'aquesta estructura se'n troben d'altres gairebé iguals amb la mateixa problemàtica d'identificació: Torrota d'en Pasteres (Subirats), Torrota de can Pinya (Subirats) i Mas Pigot (Castellet i la Gornal) (RIBÉ et al.; 1989-1998). El jaciment apareix referenciat a GIRÓ (sd) i GIRÓ (inèdit). IPAE-B 1979-80 IPAC IPCE-COAC-1980 85 1754 1.4 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40318 Església de Sant Salvador de Les Gunyoles https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-salvador-de-les-gunyoles <p>CAMPANARS D'AVINYONET (1994) Coses d'aquí. Campanars d'Avinyonet. Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 10, juny 1994. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet del Penedès. CLARAMUNT et alii (1996) 'Inventari de les campanes – Sant Salvador de les Gunyoles – Avinyonet del Penedès' Campanars i campanes de l'Alt i Baix Penedès, INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pp. 16-27. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núms. 2524 i 2534 ACCN MORATÓ I VIA, Salvador (1992 a) 'Rellotges de sol (I)'. Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 3 p. 11. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet. RIBÉ et al. (1989-1998) Inventari del patrimoni arqueològic. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Servei d'Arqueologia.</p> XVIII L'església presideix i contribueix a crear una petita plaça, i forma amb tot el casc antic de Les Gunyoles un conjunt molt harmoniós, la qual vista resta trencada per una restauració d'acabat molt poc afortunat que és visible des de la resta del poble, ocultant la noblesa de l'edifici. <p>Gran edifici de caire religiós que consta de tres naus, la central de les quals presenta coberta amb volta de canó seguit amb llunetes, mentre que les laterals tenen coberta de volta d'aresta. La capçalera és quadrada, amb volta de quart d'esfera sobre trompes. El campanar, de planta quadrada, s'alça sobre una nau lateral i té coberta de pavelló. La façana, d'estructura senzilla, és coronada per un frontó rodó, té una rosassa i el portal d'accés és allindat, amb elements decoratius (pilastres laterals, frontó circular...) propis del Neoclasicisme. Destaca la torre campanar, que te 17 metres d'alçada, és de planta quadrada i es troba situada a la dreta de la façana. Presenta quatre finestres de mig punt i està rematada per una coberta de pavelló vestida amb teules. Conserva dues campanes, una a la finestra de la cara sud i l'altra a la finestra de la cara oest. La campana encarada al sud fa 35 centímetres de diàmetre i porta la següent inscripció: 'Jesús, maria, Joseph. 1701. Yauma Gomà'. La de la cara oest, medeix 70 centímetres de diàmetre i porta una inscripció que diu: 'Misionera. Guñolas 19 de marzo de 1952. Siendo cura párroco D. Francisco Monllau Benaiges. Pilar Cecilia. Refundida en abril de 1961. Fundición Salvador Manllús. València'. El seu nom és 'la Gran'. Pel lateral que dona a l'antic edifici de la rectoria, hi ha un rellotge de sol, que es va descobrir en fer les darreres obres de restauració de l'edifici l'any 1990. Està tallat a la pedra. La numeració, que va de les 6 del matí a les 6 de la tarda (6/6), barreja les xifres aràbigues i les romanes. Les primeres són el 6, el 7, el 8, el 9, l'11 i el 12, mentre que les romanes són el X, l'I, el II, el III i el IIII (MORATÓ I VIA, 1992a). L'interior del temple, de gran simplicitat, segueix les directrius del llenguatge clàssic. Destaca la pica baptismal d'estil romànic, que es troba als peus de la nau central, i que està decorada amb arquacions cegues. Un altre element d'interès són les pintures murals policromes que hi ha a l'absis, que representen els temes religiosos de l'Ascensió (amb el Crist dins d'una ametlla lluminosa, voltat d'apòstols en actitud d'esglai, vestits amb túniques i amb orla i disposats sobre un fons de paisatge -oblidant la llei de la perspectiva-), l'Anunciació i Sant Miquel.</p> 08013-8 LES GUNYOLES.- 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>La parròquia de Sant Salvador de les Gunyoles apareix esmentada ja l'any 1185, separada de la de Sant Pere. L'església actual fou construïda en el segle XVIIII, segons indica la data del 1776 que figura en una inscripció de la llinda del portal d'accés, en la seva obra sembla ser que es van utilitzar carreus de la propera torre romana (INVENTARI, 1986: 23-24). El nou edifici és de proporcions més grans que l'anterior romànic, s'aixeca sota l'advocació de la Transfiguració del Senyor, patró de Les Gunyoles. Resulta interessant el seu campanar.</p> 41.3522800,1.7801100 397953 4578582 1776 08013 Avinyonet del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40318-foto-08013-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40318-foto-08013-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40318-foto-08013-8-3.jpg Legal Contemporani|Neoclàssic|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2020-09-16 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA Per la seva construcció es van utilitzar carreus de la torre romana de les Gunyoles (RIBÉ ET AL, 1989-1998). Inclòs a l'inventari de l'Arxiu Històric del C.O.A.C. Respecte del rellotge de la torre, com a curiositat, s'ha de dir que quan va ser descobert l'any 1990, se li va col·locar un gnòmon que, per desconeixement de l'operari, està mal orientat (MORATÓ I VIA, 1992a). 98|99|94 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40319 Can Rialb / Casa Umbert / 'El Castell' https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rialb-casa-umbert-el-castell <p>CATÀLEG (1990). Catàleg de monuments i conjunts històrico-artístics de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pp. 16-27. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2531 ACCN MADOZ, Pascual (1847-1850) Diccionario Geogràfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Imprenta del Diccionario de D. Pascual Madoz. RIUS SERRA, JOSÉ (1981). Cartulario de 'Sant Cugat' del Vallés. 4 vols. Textos y estudios de la Corona de Aragón 3–6. Barcelona, 1946–47, 1981. Pere Roca i Garriga, ed. (Sabadell, 1981).</p> XIV-XVI Ha patit algunes reformes sobre tot a la part posterior de la casa <p>Casa pairal aïllada, situada a prop de la torre romana, de planta quadrangular i amb un volum potent. La coberta és de teula àrab disposada a dues vessants. Es troba precedida d'un gran pati enllosat i envoltada de jardins, bosc i horts, amb un gran domini visual de les planes i la muntanya de Montserrat. L'edifici consta de soterrani, planta baixa i dos pisos. La porta principal d'accés és d'arc de mig punt, adovellada. Totes les obertures són emmarcades amb carreus de pedra, i algunes d'elles presenten elements decoratius del mateix material. Presenta finestrals gòtics, la major part d'ells amb festejadors interiors. L'edifici es cobreix amb teulada a dues vessants. Com a elements destacables del conjunt s'han de singularitzar els següents: la sala noble al primer pis de l'edifici, amb gerrer, finestres amb festejadors, guixeria profusament decorada al sostre, gran finestra quadrada modulada a quatre, buits recercats en pedra, alguns d'ells amb arcs conopials, i escala d'accés des de la planta baixa del mateix material. Encara que se sap per documentació oral de l'existència d'altres, avui no visibles, a la planta baixa es pot veure a l'actualitat una sitja de grans dimensions. La casa comprèn també la torre de cronologia romana, i es molt possible que formés en origen un conjunt arquitectònic que s'estendria als solars ocupats per les edificacions adjacents, com a Cal Mestres.</p> 08013-9 Les Gunyoles 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>Se suposa que aquest 'castell' era situat al lloc on avui ha una mansió senyorial d'estil gòtic dels segles XIV-XV, molt refeta posteriorment, coneguda com 'el Castell'. Al seu costat hi ha una important torre escapçada de base circular (veure fitxa de la torre de Les Gunyoles). S'ha arribat a la conclusió que és un monument funerari romà, reutilitzat en època medieval com a torre de defensa (LLORACH SANTÍS, 1992a). El lloc de les Gunyoles s'esmenta per primera vegada el 978. L'any 981 el propietari de la fortalesa era Galí o Galindo: s'esmenta al Cartulari de Sant Cugat 'ipsum edificium', al testament sacramental de Galindo, datat el 5-9-981 (RIUS SERRA,1981, núm 136: 111). El testament es jurat al Kastrum Eraproniano, i parla dels alous de Ceguniolas: terres i vinyes, cultius i erms i també la seva turrem i ipsum edificium, els qual dóna a la seva muller Ermengarda i als seus fills (RIUS SERRA,1981, núm 136: 111). Un altre testament que aporta informació sobre Gunyoles és el d'Ermengol Llobató, el qual en trobar-se ferit al castell de les Gunyoles, el juliol del 1076, va nomenar marmessors i morí al cap de poc (LLORACH SANTÍS, 1992a). Al terme de les Gunyoles, s'hi establiren en un moment indeterminat del segle XII els templers. D'aquesta manera s'entén que el 1160 Bertran d'Olost i Pere de Torradella, comanadors templaris de les Gunyoles, donessin aquest terme, situat en el territori d'Olèrdola, a Joan de Bassa i el seu germà Pere perquè l'edifiquessin i cultivessin. El 1205 la preceptoria dels templers fou traspassada de les Gunyoles al Montmell i el lloc de les Gunyoles passà a mans del prior de l'Hospital (LLORACH SANTÍS, 1992a). El 1847, Madoz recull l'existència de 'un antiguo castillo y torre' a Les Gunyoles (MADOZ, 1847-1850, IX: 145).</p> 41.3522700,1.7791600 397873 4578582 08013 Avinyonet del Penedès Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40319-foto-08013-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40319-foto-08013-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40319-foto-08013-9-3.jpg Legal Gòtic|Modern|Renaixement|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-16 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA Inclòs a l'inventari de l'Arxiu Històric del C.O.A.C. La masia i la torre del costat van ser restaurades a la dècada de 1960, i adaptades a conjunt residencial sota el nom de 'El Castell', nom aquest justificat en la aparença, encara que no en la història. 93|94|95|85 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40320 Santa Susanna/Caseriu de Santa Susanna https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-susannacaseriu-de-santa-susanna <p>CARBONELL VIRELLA, V. (1981) 'Els castells del Penedès' Butlletí de la Biblioteca - Museu Víctor Balaguer, p. 72, Vilanova i la Geltrú. CATALUNYA ROMÀNICA. El Penedès. L'Anoia. Avinyonet del Penedès, vol. XIX. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. FONT RIUS, Josep Maria (1969) Cartas de Población y Franquicia de Cataluña. Madrid/Barcelona: C.S.I.C. EL PENEDÈS (1967) 'El Penedès', Els castells catalans, Barcelona: Ed. Rafael Dalmau. INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pp. 16-27. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2530. JUNQUERAS VIES, Oriol; MARTÍ ESCAYOL, Maria Antònia (2001) Informe sobre l'origen, ús i significat dels topònims del terme municipal d'Avinyonet del Penedès. Document mecanografiat. LLORACH SANTÍS, S. (1992a) 'Castells i edificacions militars de l'Alt '. Catalunya Romànica. El Penedès. L'Anoia. Avinyonet del Penedès, vol. XIX. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. P.: 38. MIRET, X. (1983) 'La quadra medieval de Santa Susanna' Olerdulae, Any VIII, Núm. 21-22, pp. 22-23, Vilanova i la Geltrú RIBÉ et al. (1989-1998) Inventari del patrimoni arqueològic. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Servei d'Arqueologia. SADURNÍ I VALLÈS, Pere et al. (2000) 'Dades històriques de l'Arboçar. Del segle XI al XX'. Font-Tallada. Butlletí de Sant Pere Molanta i l'Arboçar, núm. 284, febrer del 2000. Sant Pere Molanta: Associació de Pares d'Alumnes de Sant Pere Molanta. VIRELLA BLODA, J. /1968) 'Els castell de Santa Susanna', Circular per als socis de l'agrupació excursionista Talaia, Vilanova i la Geltrú.</p> És un dels pocs conjunts que encara conserven ràfec amb teules pintades amb dent de llop. <p>Molt a prop del Puig de la Mola, un dels cims més alts del Garraf, i en el fons d'una vall excavada per la riera de Begues, es troba aquest conjunt de construccions enlairat d'alt d'un roquissar d'uns 350 metres de llarg per uns 150 d'amplada. El caseriu que forma es va edificar al llarg dels segles al pla que porta el mateix nom (Santa Susanna), i en el qual circula en meandre, la riera de Begues. Aquesta situació li dona un aspecte majestuós. La llogaret està format per cinc nuclis edificats, un d'ells fortificat, en estat ruïnós o semiruïnós. En destaquen: la Casa Gran, el conjunt de major entitat, situat al punt més elevat; Can Mison, de menors dimensions, Can Blai, a peu de la roca, sota la Casa Gran, i per últim, a la vessant nord-est, hi ha un magatzem utilitzat a l'actualitat com a garatge. La fortificació com a tal, es presenta en la torre quadrangular que destaca al sud-oest de la construcció i per la presència de petites troneres de l'època de les guerres carlines. La porta principal al conjunt està coberta amb un arc escarser i el terra exterior està pavimentat amb pedres. Part de la torre va ser convertida en dipòsits de vi, avui fora d'ús. En l'encavallada de fusta que cobreix aquest es pot llegir, escrit en guix 'Año 1897. Queido un rayo en este castillo'. El caseriu va anar quedant en un progressiu abandó fins arribar a ser total a mitjans de la dècada de 1970. Són tres els dipòsits rodons, enrajolats i envernissats, més antics que encara es conserven. Sembla ser que durant la dècada de 1950, es van transformar i construir nous dipòsits de forma quadrada. En aquesta època hi havia quatre forns de pa, cinc cases i sis cups. Hi van arribar a viure cinc famílies. Avui tan sols rep la visita del pagès i el propietari, que treballa les terres de cultiu que l'envolten i dels excursionistes i ciclistes de muntanya que visiten el paratge. Respecte de la capella no s'ha trobat cap indici dins el conjunt, però hi ha la tradició de que aquesta es trobaria a l'antic camí d'Olivella (Informació oral Joan Raventós Alabreda, juny 2003). Dels espais més característics del conjunt destaquen la habitació coneguda com a La Prisió, un espai lúgubre, excavat i construït al terra, amb un únic accés des d'alt. Una altra dependència que destaca per la seva curiositat és la que la tradició oral atribueix a la 'sala dels nuvis', en la qual en el segle XIX es quedaven tancats i barrats les parelles recent casades del caseriu, passant una breu i econòmica lluna de mel. Els aliments se'ls facilitaven mitjançant una petita obertura a la paret. En aquesta sala hi ha una finestra amb un mig festejador. Hi ha també celler i en els magatzems, localitzats bàsicament al pis superior, es guardaven per al seu assecat gra, ametlles, olives, etc. Hi ha també estances on es guardaven els animals, com ara caballerisses (encara es poden veure els pessebres). Una altra zona derruïda del conjunt era utilitzada per tenir aviram, cunills i porcs. En tota la extensió del pla, i també a les vessants de les muntanyes més properes, es cultiven sobretot la vinya i els arbres fruiters, principalment presseguers, encara que amb la baixa qualitat del sol del massís del Garraf. Als voltants de la caseria hi ha tres pous: un al nord, al costa d'una vinya, un segon en el camí que mena al conjunt edificat, i als seus peus, i un tercer, al sud, al costat del pi blanc centenari. Aquest darrer sembla tenir una gran capacitat de magatzematge, ja que en èpoques de pluja continuada, el pou es desborda molt abans de que l'aigua pugui baixar per la riera de Begues, a lo qual indubtablement també ajuda el fet de que l'aigua de pluja es filtri ràpidament sota terra degut al tipus de terreny del Garraf. Un altre element d'interès a prop és la bassa d'aigua de 500 m3 de capacitat catalogada com a de tercer ordre, segons el Pla de Prevenció Municipal d'Incendis Forestals (PPI) d'Avinyonet del Penedès.</p> 08013-10 Santa Susanna, 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>L'indret estava habitat en època ibero-romana, tal i com demostren les restes arqueològiques trobats als voltants. Tres pous proveïen d'aigua als seus habitants fins al seu abandó, i un dipòsit d'oli evidenciava un cultiu intensiu d'olivera, la qual encara es troba present al pla. El topònim 'Quadra de Santa Susanna' apareix documentat des del segle XI, tal com recull l'obra 'Catalunya Romànica' (CATALUNYA ROMÀNICA, 1992). Santa Susanna és un testimoniatge feudal el més antic d'Avinyonet (1953) (SADURNÍ ET AL., 2000). Una quadra medieval era una demarcació amb jurisdicció pròpia dintre el terme d'un castell. Les terres que pertanyien a aquesta demarcació estaven dirigides des d'una fortalesa on vivia el senyor, el qual cobrava impostos als pagesos que les cultivaven. El nucli arquitectònic de la quadra es caracteritzava per la presència d'una fortificació que donava seguretat a un grup de cases i per l'existència d'un recinte religiós. D'aquesta manera els habitants cultivaven les terres properes a la quadra assegurant-se els serveis de seguretat i espirituals que donaven la fortificació i la capella. Santa Susanna era una quadra peculiar, ja que els nuclis habitats s'agrupaven en la penya que presidia el pla, donant ella mateixa suficient aïllament i seguretat. En el cas de Santa Susanna, 'Quadra' faria referència a una torre de defensa construïda per part d'algun cavaller, per voluntat del comte de Barcelona Ramon Berenguer I (JUNQUERAS; MARTÍ, 2001). En qualsevol cas, el topònim 'Quadres' apareix associat a la parròquia de Sant Pere d'Avinyó, en diversos documents privats del segle XII (JUNQUERAS; MARTÍ, 2001). També apareix Santa Susanna en diversos documents sota l'apel·latiu de 'castell', així per exemple en el segle XVII ('lo castell i la quadra, en el terme del castell d'Avinyó'. De qualsevol manera, se sap que en el segle XII, la quadra pertanyia al senyor Ramon de Ribes i a la seva muller, Sibil·la, els quals, l'any 1158, van fer donació a Berenguer d'Avinyó del 'podium de Sancta Susanna', dins el terme del castell d'Olèrdola i parròquia de Sant Pere d'Avinyó. Aquest els va reconèixer com a senyors i es va comprometre a cultivar les terres de Santa Susanna i aixecar una fortalesa i cases (VILLACAMPA et al s.d.). La falta de documentació potser indiqui el poc desenvolupament d'aquesta quadra a través dels segles. Del període històric compres entre el segle XII i el XIV, no es coneixen documents. De tota manera, dins el llogarret encastellat s'endevina una torre quadrangular que sembla posterior al segle XIII. El 1332 se té testimoni d'una cerimònia d'infeduació que es va celebrar el 26 de gener en la qual el cavaller Guillem d'Avinyó va prestar fidelitat i homenatge al també cavaller Bernat Guillem de Ribes pel feu de Santa Susanna, el qual lliura uns guants com a símbol de potestat senyorial. La història es succeeix en diversos episodis documentats, dels que es destaca la venta de Santa Susanna per part dels Ribes a l'Episcopat de Barcelona el 1389. Altres documents parlen de les relacions de l'Episcopat i Guillem d'Olivella al segle XV, i del privilegi obtingut de tallar llenya, l'any 1484 per les gents de Vilafranca, quan la quadra era senyoriu de Pere Ramon d'Avinyó, habitant de les Gunyoles. Posteriorment apareixen els cognoms de Perpinyà Gelabert i Mas, al segle XVII com a propietaris de l'indret. El cognom Marcé, actual en la possessió d'aquest llogaret, apareix a la documentació l'any 1630 (Jaume Marcé), com a pagès habitant d'aquest indret. Actualment, tant el caseriu com a les terres que la envolten, són propietat de Joan Raventós i Marcé. Aquest indret pertany a la família Marcé amb seguretat des del segle XVIII A propòsit encara es conserva una fita que correspon a l'afrontació de les seves terres i que porta el seu nom 'Marcé'. A Santa Susanna hi havia rabassaires i no parcers.</p> 41.3315300,1.8133800 400704 4576240 1152 08013 Avinyonet del Penedès Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40320-foto-08013-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40320-foto-08013-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40320-foto-08013-10-3.jpg Legal Romà|Antic Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Sense ús 2020-09-16 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA IPAC Núm. 2530 ACCN Inclòs a l'inventari de l'Arxiu Històric del C.O.A.C. 83|80 46 1.2 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40321 Cal Fàbregas/Can Pujol https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fabregascan-pujol <p>INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2, pp. 148-153, Barcelona, Generalitat de Catalunya. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2532 ACCN. MORATÓ I VIA, Salvador (1992 b) 'Rellotges de sol (II)'. Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 4 p. 11. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet.</p> XVI <p>Edifici de grans proporcions constituït per un cos central, de planta quadrangular i murs de mamposteria irregular i carreus regulars de pedra a les cantoneres. Té coberta a dues vessants de teula àrab. La porta d'accés és adovellada amb arc de mig punt. Són elements remarcables les finestres del pis principal, de pedra, amb motllures conopials i mènsules les laterals i amb una llinda trencaigües la central. Del conjunt destaca sobretot el finestral central, quadrat i quatripartit, amb una llinda trencaaigües, ja esmentada. Al seu costat s'endevina un rellotge de sol desdibuixat, del que tan sols resta el gnòmon. Les cantoneres de l'edifici són de carreus regulars de pedra tallada. Pel costat NW hi ha annexes els cups. Destaca també el gran jardí interior. A la planta baixa comença una escalinata de pedra que dona accés al primer pis, i en aquesta sala destaca també una guixaria decorada al sostre, així com un singular arc diafragmàtic. A la dreta de la porta d'accés i entre la planta baixa i el primer pis, es troba tot un marc de suport d'un rellotge de sol, malauradament totalment esborrat, del que tan sols resta el gnòmon. Altres dependències importants són les quadres, amb les menjadores i un cup rodó, l'hort amb una cisterna, unes construccions laterals que allotgen cinc cups quadrats que es feien servir pel raïm negre, el corral que encara es troba en una construcció davant la casa, a l'altre costat del carrer o la pallissa situada tocant a cal Carbó.</p> 08013-11 CANTALLOPS 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>Masia d'origen medieval. En temps del rei Pere III el Cerimoniós (1319 - 1387) el lloc de Cantallops es citat com a possessió de Sant Pau d'Ordal, parròquia que depenia de Sant Sebastià dels Gorgs. No obstant això, el topònim Cantallops s'esmenta l'any 991 com a corresponent a una font al límit oriental al terme d'Olerdola. El nom Fàbregas s'associa a la casa el segle XIX, quant membres d'aquesta família, que vivien al Pla del Penedès, van comprar la casa, que va passar per línia materna a Serafina Fortuny Fàbregas.</p> 41.3670300,1.7993800 399587 4580198 08013 Avinyonet del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40321-foto-08013-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40321-foto-08013-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40321-foto-08013-11-3.jpg Legal Renaixement|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-16 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA Inclòs a l'inventari de l'Arxiu Històric del C.O.A.C. 95|94 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40322 Cal Pere Nen https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pere-nen <p>ROVIRA I MERINO ET AL. (1999) Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Barcelona: Associació d'Amics dels camins ramaders.</p> XIX Ha estat recentment restaurada la façana respectant el seu estat original <p>És una casa entre mitgeres, de planta baixa i pis. La seva tipologia respon a un model d'habitatge urbà propi de la transició del segle XVIII al XIX, amb planta baixa i pis i buits de petites dimensions. La façana es plana i està arrebossada, mentre que la teulada és de peces àrabs disposades a dues vessants, amb un petit ràfec d'imbricació. Els buits del primer pis són de petites dimensions i presenten ampits de pedra llaurada. A la planta baixa hi ha una finestra de proporcions verticals de dimensions que trenquen l'antiga modulació de l'edifici. La porta d'accés és d'arc de totxo sobre pedra llaurada, i una finestra petita, recercada en pedra s'obre a la dreta d'aquest accés. La planta es quadrangular i sembla que en origen devia correspondre a una mateixa tipologia almenys amb l'habitatge que encara avui existeix al costat, reformat recentment. Per la seva tipologia destaca com l'habitatge més representatiu de tot el carrer Nou, que va créixer al costat d'una important via de comunicació que seguia el traçat d'una de les carrerades que travessaven el municipi, la de la Cerdanya o de Puigcerdà.</p> 08013-12 CANTALLOPS.- 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>El Pere nen venia de cal Geroni. Aquesta casa com les de la resta del carrer es van anar construint al llarg d'una important via de comunicació. Es conegut el trajecte de la llarga carrerada de la Cerdanya o de Puigcerdà que recollia els ramats de la Marina i els encaminava cap a les muntanyes pirinenques del Ripollès, el Berguedà i la Cerdanya, passant per Manresa i el Lluçanès. Pel terme municipal quan s'aproxima a la cruïlla de l'Arboçar s'enfila pel llom de la serra, enmig la vegetació, fins al pi del Barba. Pel corriol carener de la serra de les Gunyoles, s'arriba a la creu d'en Llanes i al poble de les Gunyoles, el qual travessa pel carrer de Montjuïc. Tramuntant el puig de la Mireta, on hi ha el cementiri, la carrerada davalla per un llom poc definit en direcció a can Ràfols dels Caus fins a trobar la carretera d'Olesa de Bonesvalls, la qual segueix fins a la creu de can Ràfols. Des de la creu, la carrerada davalla a l'esquerra (en aquest punt es coneix l'existència de corrals del Ràfols), per una pista que va a trobar el fons de la riera dels Pelagons, la qual segueix fins a Cantallops (a l'arribada al poble hi havia també un altre punt d'estada, a Ca la Modesta). El camí ramader travessa el poble pel carrer Nou, fins passar a l'altre terme municipal, en pujant per la carretera B-24 en direcció al Pago i pren la carretera de Sant Sadurní fins al trencant a mà esquerra de la pista que baixa a can Mata del Racó. El trajecte continuava fins a bifurcar-se: per als ramats que feien la transhumància als Pirineus, la carrerada seguiria cap a Manresa -pels Brucs i coll de Massana- i, pel Lluçanès, fins a les muntanyes de l'Alt Berguedà i el Ripollès (ROVIRA ET AL., 1999). Al seu pas per la transició actual entre el terme de Cantallops de Subirats i el d'Avinyonet, la carrerada va ser delimitada per un mur a fi d'evitar que el ramat fes malbé els cultius dels marges.</p> 41.3676200,1.8009800 399722 4580261 08013 Avinyonet del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40322-foto-08013-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40322-foto-08013-12-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-16 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA És l'únic edifici del carrer que es troba en la seva tipologia original de la transició dels segle XVIII al XIX. 98 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40323 Can Ràfols dels Caus https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rafols-dels-caus <p>CÓRDOBA, Manel (1999) Les fonts del Penedès i els seus voltants. 2 vols. S.LL.: El Cargol. INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pp. 16-27. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2538ACCNIPAC PUIG I BOSCH, Ramon (1912) 'L'Apat'. Sant Sadurní d'Anoia.</p> XVIII El propietari està fent una restauració amb molt d'encert i amb un estil prou modern i, alhora, respectuós. <p>Masia fortificada. Es tracta d'un conjunt format per diverses construccions que presenten un volum considerable. L'edifici principal és de planta quadrangular, i consta de planta baixa, pis i golfes. Hi ha afegida una ala lateral. La coberta és a dues vessants. Té cantoneres de pedra, torrelles de planta circular amb templets als angles, amb cúpules i espitlleres, així com baluards (interior i exterior), l'exterior decorat amb pintura mural bicolor. El conjunt es troba complementat per una interessant capella, d'una sola nau amb coberta a dues vessants i volta escarsera amb llunetes i façana amb porta frontal allindada i ull de bou. Al seu interior, encara que en mal estat de conservació resten pintures murals. Destaquen de les seves dependències i elements de valor patrimonial: -la cuina, amb les grans piques (inclou una per desalar el bacallà), i la cuina econòmica. -les escales d'accés a la zona d'habitatge que es troba al primer i segon pis, amb interessant barana de ferro treballat a forja, calaixera original de la casa a la zona d'accés a l'habitatge, i pintures murals que essencialment reprodueixen escenes de cacera. Com a dada singular, es va col·locar com a remat de l'inici de la barana d'aquesta escala un trofeu que va rebre un germà de l'actual propietari com a premi guanyat a un concurs cinematogràfic concedit a una de les seves pel·lícules que es van filmar a la masia i al terme d'Avinyonet. -La llotja de totxo, avui en part cegada, que s'obre a l'alçada del tercer pis, i que donava llum a les dependències interiors, sobre la qual hi ha la tradició oral de que eren el lloc en què hi vivia el capellà que servia la capella de la masia. -el cosidor, de parets profusament decorades, amb tota la col·lecció de motlles de sastreria. -el gran forn de pa i altres dependències antigues, com l'oratori. -la pica de filtre, a prop del forn. -els paviments de rajoles d'argila, molts dels quals presenten les inicials del seu antic propietari Ràfols. -els paviments emmarcats dels patis interiors, que encara es conserven en relatiu bon estat de conservació, etc... Al costat de la masia hi ha un pou amb una mina on hi brolla l'aigua. Abans es repartia pels jardins i anava a parar una mica més endavant on encara es pot apreciar una gran bassa que arreplegava l'aigua de la font. Encara avui és un agradable racó. Una altra font d'interès hi havia hagut entre un roure i una torre elèctrica, dins la vinya del costat de la casa. Era una font de clot. Una explanació del terreny la va deixar penjada i avui no raja. Hi ha també les diverses construccions dedicades a celler que es troben a ple funcionament. Tanmateix es conserva, encara que una mica abandonat un petit bosquet de pins i altres espècies arbòries darrera la capella, així com un safareig dins un interessant recinte amb porta enreixada al qual ha estat impossible accedir per causa de l'abundosa vegetació que creix al seu interior. Una palmera washingtoniana es va plantar als voltants de l'any 1936 i dona la benvinguda a la masia, que tenia al davant l'era.</p> 08013-13 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>Encara que es suposa l'existència d'aquesta casa en l'edat mitjana, sembla ser que el gruix de l'edificació que veiem en l'actualitat va ser aixecat en èpoques menys reculades de la història, fonamentalment entre els segles XVII i XIX, tot i que s'han de suposar diverses obres de reforma i ampliació al llarg de la seva història, que a simple vista resulta impossible de detectar. La masia de Can Ràfols dels Caus ha tingut i te encara un gran pes específic en el conjunt patrimonial d'Avinyonet. Dotada d'unes extenses propietats, i amb una interessant ubicació en un punt estratègic de comunicacions, a prop de les carrerades i la vella carretera d'Olesa de Bonesvalls i Begues, va tenir un gran poder econòmic que es va traduir en l'aixecament de diverses construccions de gran interès que es poden resseguir de la observació directa de certs elements arquitectònics que es troben avui visibles. Així, en llindes i paviments poden llegir-se tota una seqüència cronològica que parla de moments en que la casa va patir importants ampliacions i modificacions: 1634 (porta d'accés exterior), 1674, 1764 (a la porta d'accés a la cuina del forn de pa), 1819 (capella) , 1833 (marcada en una altra porta d'accés que antecedeix a la de 1634), i al baluard interior, la del 1864. Una porta amb baluard precedeix l'accés i es troba al costat de l'era. Aquesta porta, quasi monumental, es troba policromada, presenta una mena d'escut que fa referència a la vinya, i es va construir el 1863. El 1912 es construeix així mateix, el gran celler que encara es troba en funcionament (segons data al paviment de ciment decorat). Hi ha, a més, una gran palmera washingtoniana plantada cap al 1936 que dona la benvinguda a la masia davant d'un dels elements fortificats de l'edifici central, i abans d'arribar al segon baluard . Te capella, que havia estat d'ús públic, que es contempla en fitxa apart, llac, jardí amb bancs, bosc i un gran safareig construït el 1886, segons consta a la gran porta de ferro de l'entrada. La casa es trobava al costat de la carrerada i en ella s'hi havien guardat ramats. Disposaven de dues pletes a prop del nucli central i una altra a cal Piulet. La capella que encara es conserva, era pública, encara que propietat de la masia, i per documentació escrita se sap que es trobava en perfecte estat i ple ús l'any 1910 (PUIG I BOSCH, 1912). La masia, fins el començament de la dècada de 1930 va ser propietat de Pere Ràfols i Trabal, el qual va ser alcalde d'Avinyonet del Penedès i promotor de l'actual Casa de la Vila i del Centre Cultural de Cantallops. L'any 1933 va ser adquirida per Jacint Esteva i Fontanet. Així, l'any 1942, el Sr. Esteva va deixar que filmessin a casa seva i a les rodalies la pel·lícula titulada: 'El ladrón del guante blanco'. Una altra pel·lícula allí filmada va ser 'El hijo de Maria' (la protagonista era Núria Espert).</p> 41.3586300,1.8008700 399699 4579263 08013 Avinyonet del Penedès Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40323-foto-08013-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40323-foto-08013-13-3.jpg Legal Modern Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2020-09-16 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA Figura sense numeració a l'inventari d'immobles d'interès arquitectònic de propietat municipal d'Avinyonet del Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona. Un dels propietaris de la casa, Jacint Esteva Grewe, va ser director de cinema per la qual cosa es van gravar diverses pel·lícules, al llarg de la dècada de 1960, al terme d'Avinyonet i a casa seva. Una d'aquestes pel·lícules va rebre un trofeu, que el propietari actual va col·locar com a decoració de la barana de l'escala interior d'accés a les cambres. 94 46 1.2 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40324 Sant Pere d'Avinyó https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-davinyo <p>CAMPANARS D'AVINYONET (1994) Coses d'aquí. Campanars d'Avinyonet. Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 10, juny 1994. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet del Penedès. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2533 ACCN DOSSIER (2001) Dossier sobre la dualitat de noms: Avinyonet-Les Cabòries. Ajuntament de l'Avinyonet del Penedès. Avinyonet del Penedès. ESCOFET, Josep (1981) 'Reculls per a una Història'. Diversos articles publicats a la revista Arrels, núms. 61 a 67. Avinyonet del Penedès. INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pp. 16-27. SADURNÍ I VALLÈS, Pere et al. (2000) 'Dades històriques de l'Arboçar. Del segle XI al XX'. Font-Tallada. Butlletí de Sant Pere Molanta i l'Arboçar, núm. 284, febrer del 2000. Sant Pere Molanta: Associació de Pares d'Alumnes de Sant Pere Molanta. JUNQUERAS VIES, Oriol; MARTÍ ESCAYOL, Maria Antònia (2001) Informe sobre l'origen, ús i significat dels topònims del terme municipal d'Avinyonet del Penedès. Document mecanografiat.</p> XVII L'església està molt malmesa. Fa pocs anys es va treure la teulada vidrada de la coberta del campanar i l'estiu de l'any 2002 la va traspassar un llamp. <p>L'església de Sant Pere d'Avinyó forma un petit nucli, juntament amb una masia que té adossada. És l'antiga església parroquial del terme municipal. És formada per una nau central i dues de laterals, de dimensions reduïdes, cobertes amb volta d'aresta rebaixada i arcs torals. La separació entre les naus s'ha fet per mitjà de pilars i arcs formers de mig punt. La capçalera és quadrada. La façana, d'estructura senzilla, presenta un portal rematat per un frontó clàssic. El campanar, esvelt, és de planta quadrada, i s'eleva sobre una nau lateral, al costat dret de la façana. Té una alçada de 19,2 metres. La coberta és de pavelló i en origen estava protegit per teula vidrada en verd i blanc (INVENTARI, 1986: 22-23). A cadascuna de les parets de la torre hi ha un finestral. No té cap campana però hi resten dos jous de campana, un a la finestra de la cara est, en la qual hi ha inscrita la data de 1627, i l'altre jou es troba a la finestra de la cara sud. Dins l'església destaquen la primera capella que es situa a ma esquerra del portal d'accés mirant a la capçalera, profusament decorada amb pintures barroques que es troben en molt mal estat de conservació. Tal vegada sigui aquesta la capella de Santa Teresa. Per informació oral se sap que va ser utilitzada a inicis del segle XX com a capella baptismal. A continuació d'aquesta capella, a mà esquerra, es troba la dependència destinada a sagristia amb una pica rentamans decorada. En aquesta habitació es troben emmagatzemades les teules que es van treure del campanar. Es conserva, així mateix, el púlpit. S'ha de destacar, de la façana una làpida que es troba a la dreta del portal d'accés. Es tracta d'una làpida funerària que presenta la següent llegenda: 'AQUÍ FOU ENTERRAT / AL 26 DE JUNY DE L'ANY 1846 / LO CADAVER DEL RNT. MIQUEL VERNE / DES PBRE Y ROR DE ESTA PARAL / IQUIA DE SANT PERE DE AVINONET / BISBAT DE BARCELONA'. D'altra banda, al costat de l'església es troba l'antic cementiri parroquial. Al costat nord-oest se li adossa l'edifici de la rectoria, interessant en la seva fesomia exterior. És de planta rectangular, de planta baixa i pis amb portal d'arc rodó dovellat i finestres emmarcades en pedra. A la llinda d'una finestra hi ha la data de 1698. La rectoria havia tingut celler hi darrera hi havia els horts i cinc pous. Al costat del camí hi havia la creu de Santa Teresa.</p> 08013-14 Avinyó 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>Les referències al lloc, el castell i l'església de Sant Pere d'Avinyó es remunten al segle X, en coincidència amb el procés de conquesta d'aquestes terres per part del Comtat de Barcelona. Hi ha un document del 995 en què consta la consagració de l'altar de Sant Pere situat en el castell d'Avinyó. El bisbe Vives de Barcelona va anar a consagrar l'església de Sant Pere, aixecada al castell d'Avinyó, entre els anys 973 i 995. En la butlla adreçada pel papa Silvestre II al monestir de Sant Cugat l'any 1002 consta que l'esmentat cenobi posseïa un alou a Avinyó que fou de Màger. Altres documents posteriors, per exemple de l'any 1002, també esmenten Sant Pere en el castell d'Avinyó. Sembla ser que la substitució del topònim Avinyó pel d'Avinyonet es va produir durant la llarga i intensa crisi baix-medieval catalana. En concret, mentre que en el Fogatge de 1376 encara es parla del castell d'Avinyó i de la parròquia de Sant Pere d'Avinyó, en el Fogatge de 1553 el terme Avinyonet ha substituït completament el d'Avinyó. L'any 1447 es fundà el Comú d'Avinyonet i Avinyó passà a ajuntar-se amb dit consistori, juntament amb l'Arboçar, Les Gunyoles, Cantallops, etc. (SADURNÍ ET AL., 2000). A la citada crisi baix-medieval, en concret, entre 1376 i 1553, el poble va passar de 76 cases a tenir-ne tan sols 52 (JUNQUERAS, MARTÍ, 2001). L'església de Sant Pere d'Avinyó era l'antiga parròquia del terme municipal. Segons Ramon Puig es troba per ella la data de 1560 (PUIG I BOSCH, 1912). Va ser bastida, d'acord amb la seva fesomia actual, el segle XVII, encara que se sap de la seva existència, com ja s'ha dit, en data anterior. Actualment la parròquia ha estat traslladada a l'església nova de Sant Pere construïda al poble de Les Cabòries, per la qual cosa el temple està complint funcions alienes al seu destí original. Pel seu interès es transcriu un manuscrit del Pbe. Joaquim Verdaguer, rector de la parròquia de Sant Pere d'Avinyó des de l'any 1897 fins al 1904, que va ser publicat per Josep Escofet (ESCOFET, 1981): 'L'església d'Avinyonet es la més antiga del Penedés si exceptuem la de Sant Miquel d'Olèrdola. A l'any 1380 'Ugeto d'Avinione' traspassà les terres de l'església a Ramon Alemany de Cervelló. Més tard un net d'aquest anomenat 'Geraldo Alemany de Cervelló' cedí i traspassà els seus drets a varis particulars que segurament foren els que donaren nom a les cases dels hisendats que existeixen en l'actualitat. Es casi segur que en eixa parròquia sofriren martiri la vigília de l'Ascensió de 1242 cinc religiosos a mans dels jueus. La relació veritable de tal fet la llegim en l'Historia de l'ordre Dominicana d'Aragó. En ella es llegeix que l'inquisidor Fray Guillem Arnaldo i dos companys seus: Fray Bernat de Rapé i Fran Garcia d'Aura, junt amb dos pares franciscans foren martiritzats en Avinyonet. La referida història diu que a un dels martiritzats li travessaren el cap amb un gros clau. Quan a l'any 1618 fou derruïda l'Església, que amenaçava caure, es trobaren darrera l'altar de Santa Teresa i dins de la paret, que era bastant gruixuda, una caixa de pedra i a dins ossos i caps d'alguns difunts i un d'aquests caps tenia un gran clau travessat. De la primera església ja no en queda ni rastre (sic), ja que a l'any 1618 fou derruïda i en l'espai dels dos segles següents construïda dues vegades (..)' (..) La plaça que hi ha davant de l'església s'anomenava reial i en ella s'hi reunia la justícia i la major i més sana part dels seus veïns, per prendre acords (..). L'any 1674 va morir Mn. Pere Joli, que fou enterrat davant l'altar de la Mare de Deu, en aquesta església. El 1676 fou beneïda i col·locada una altra campana (..).</p> 41.3731100,1.7734600 397429 4580903 1627 08013 Avinyonet del Penedès Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40324-foto-08013-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40324-foto-08013-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40324-foto-08013-14-3.jpg Legal Renaixement|Barroc|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2020-09-16 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA Inclòs a l'inventari de l'Arxiu Històric del C.O.A.C. Actualment la masia s'utilitza com a casa de colònies d'estiu per part de la Fundació Pere Tarrés. (Continuació història) Els dies 6, 7 i 8 de setembre de 1778, essent rector en Francisco Culla es feren grans festes, en aquesta parròquia com mai se n'havien fet, amb motiu de rebre la relíquia de Sant Pere. Es celebraren completes, oficis amb sermó i processons solemnes. I hagueren balls de bastons, de moros i cristians en la plaça i es tiraren coets, tronades, rodes i altres focs (...). En l'any 1788 es començaren les obres de restauració d'aquesta església. Es trobava esquerdada de totes quatre cantonades amb esquerdes de dalt a baix, per les que s'hi podia posar el braç. Aquestes obres començaren el 17 d'abril. Fou edificada sobre la vella, que com hem dit estava esquerdada i ruïnosa. Part d'ella la tiraren a terra, o sigui, part del Presbiteri. Per tant fou allargada, eixamplada i aixecada. Fou conclosa en 1791 i beneïda el dia de Santa Teresa, la vella arribava doncs fins al que és ara el presbiteri. Les festes d'inauguració duraren tres dies: 15, 16 i 17 d'octubre. Tots els tres dies hi hagué sermó, música i processons, ball de bastons, ball anomenat de Sant Francisco, castell de focs i tronades a discreció. En la rectoria menjaren tots tres dies més de cent persones convidades i els dinars es composaven de cinc passades (..). (..) El 7 de maig de 1797 fou beneïda una altra campana, pesava 7 quintals i una lliura i fou feta dels trossos d'una de vella. Costà 210 lliures i se l'hi posà el nom de Maria Petronila, la vella que es va desfer és la que portava per nom Salvaterra. Aquesta campana fou construïda per en Josep Vidal de Vilafranca. Es trencà als sis mesos d'ésser col·locada. Es va treure, va tornar a fondre i se'n construí una de mes grossa, que pesà 9 quintals i 6 lliures, fou beneïda amb el nom de Bàrbara el dia 3 d'agost de 1806. Aquesta campana, però sortí poc sonora, degut a tantes recomposicions (..). (..) L'església i la Rectoria foren saquejades i robades d'ella els vasos sagrats pels gavatxos el dia 22 de desembre de 1808. A més destrossaren l'arxiu i anaven estripant els seus llibres i papers mentre anaven caminant a Sant Cugat Sesgarrigues. Un home anomenat Josep Givert i Ollé, menyspreant les amenaces dels lladres, els anà seguint recollint tot el que pogué i ho retornà a la rectoria (..) (..) La imatge de Sant Pere fou destruïda per un llamp el dia de Santa Teresa de l'any 1899 (..) (ESCOFET, 1981). Una descripció manuscrita de 1831 i transcrita per Josep Escofet diu lo següent: 'el gusto arquitectónico dominante en el templo es el del Renacimiento, constando de una sola nave con cuatro capillas en la parte del evangelio y tres en la parte de la epístola. El altar mayor es de estilo barroco, formado de seis nichos con sus respectivas imágenes, el nicho principal está ocupado por la imagen de San Pedro, titular de la parroquia (..). Bajando del Presbiterio a la nave de la Iglesia, empezando por el lado de la epístola se encuentra la capilla de la Virgen de los Dolores, de estilo bizantino. Este altar fue construido en el año 1887 y dorado al siguiente a expensas de una persona piadosa de la parroquia (..) El altar del dulcísimo nombre de Jesús, construido en el año 1680, la imagen del buen Jesús ocupa el nicho central y la restante contiene varios cuadros al óleo representativos de algunos pasos de la pasión de Nuestro Señor. Este altar junto al del Rosario, construido el año 1679, el de Santa Teresa, el 1629 y el de la Concepción, son de estilo barroco (.. )' (ESCOFET, 1981). La casa del costat, que es l'antiga rectoria de l'església, va ser bastida d'acord a la seva fesomia actual, el 1698, segons data de la llinda de la porta. Modernament s'havien celebrat a Sant Pere dos festes: per Sant Pere i per Sant Isidre (per la pagesia). Al matí hi havia un sant ofici, mentre que a la tarda es feien balls. 95|96|94 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40325 Cal Castellet/La Castelleta https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-castelletla-castelleta <p>LISTA (1825) Lista per aplegar lo salario del Senyor governador per lo Añ de 1825 (Arxiu particular Can Fontanals) MARGARIT, A (1983b) Seguint els trams de la Via Augusta I. De l'Estanyol al coll de Sesgarrigues. Barcelona: L'autor. TELL, Pere (1999c) 'Els noms de les cases III: La Garrofa i la Castelleta' Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 30 p. 15. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet del Penedès.</p> <p>Conjunt d'edificacions amb corrals que formen un petit caseriu coneguda sota el nom de 'La Castelleta'. En els seus paraments es conserven restes de tàpia. Es composa de tres cases de tipologia pròpia dels segles XVIII i especialment XIX i transició al XX. Les estructures arquitectòniques d'èpoques anteriors, si encara existeixen, es troben emmascarades. Les cobertes son a dues vessants i de teula àrab. Les parets, encara que en molt mal estat de conservació, es troben majoritàriament arrebossades. Alguns dels buits presenten ampits de pedra, conservant-se en molts elements de fusteria tradicional. No s'ha tingut accés a l'interior dels habitatges.</p> 08013-15 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>El 1825 surt esmentat el topònim anomenant una 'vinya de Castelleta' per la qual pagava Pere Raventós contribució (LISTA, 1825). Els amos de dos d'elles son els mateixos que de la Torre. Abans vivien en aquesta casa. Una de les edificacions principals està datada el 1837, i per informació oral se sap que hi havia viscut n'Antoni Catasús Poch, després el seu fill, Josep Catasús Pons, casat amb na Rosalia Vives, de la Granada. Actualment hi viu la seva néta Maria Dolors i la seva família. El nom de cal Castellet es perd en la memòria del temps (TELL, 1999c). Per a Mn. Antoni Margarit, qui parla del topònim Torres Beces referit a aquest indret, aquest topònim respon a l'existència de dues torres: Mas Bertran i La Castelleta. L'existència d'aquestes hauria de ser anterior a la repoblació' (MARGARIT, 1983b). L'any 1176 el monestir de Sant Cugat encomana a Bertran de Solario, és a dir l'amo de Mas Bertran, la 'baiulia' de Torres Beces, incloent-hi el 'Campo de Lupo' (MARGARIT, 1983a).</p> 41.3824700,1.7405000 394688 4581982 08013 Avinyonet del Penedès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40325-foto-08013-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40325-foto-08013-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40325-foto-08013-15-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2020-09-16 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA Al plànol oficial de la Generalitat apareix equivocat el topònim de cal Castellet, ja que apareix com a mas Bertran. 98|94 46 1.2 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40326 Les Cases Blanques https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-cases-blanques <p>INFORMACIÓ ORAL MN. ANTONI MARGARIT, febrer 2003 INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pp. 16-27. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2537ACCNIPAC</p> XVIII Es troba molt abandonada <p>Masia de tipus basilical, amb portal de mig punt dovellat, cantoneres de pedra i façana arrebossada. Consta de planta baixa, pis i golfes. Les cobertes són de teula àrab, a dues vessants. El portal principal d'accés és força interessant, i sembla un dels elements més antics, possiblement anterior a la resta de la façana que es va reconstruir al segle XVIII, d'acord amb la seva tipologia. Presenta alguna creu grafittada com a símbol de protecció de la casa. A la planta baixa i dins les dependències dedicades a acollir el bestiar, es troben antics arcs d'aspecte gòtic cegats i emmascarats dins paraments posteriors. Al seu interior també es conserven elements de gust modernista. Les golfes tenen obertures d'arc de mig punt i les finestres són emmarcades per carreus de pedra, que també són utilitzats a les cantoneres (INVENTARI, 1986: 24). Les rajoles de les golfes tenen la marca de JR, a l'igual que a Can Ràfols dels Caus i cal Pauet Ràfols de Clariana. Destaquen les dependències dedicades a la transformació del vi, amb dos cups, premsa de ferro d'un fus, l'era, etc.. Té bosc, terres de cultiu, pous, i destaca d'aquest conjunt l'era que hi ha darrera la masia, coneguda com a de Cal Ferlando, per correspondre a la primera casa, avui ensorrada que hi ha en arribant a la masia. L'era, avui al mig d'un bosc de pins, presenta al centre un pi de considerables dimensions que es contempla com a arbre singular en fitxa apart. Altres elements d'interès que es troben al seu perímetre son les basses del Xuquit. En la zona s'agafen abundants fòssils d'ambient marí.</p> 08013-16 Arboçar de Dalt 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>La masia va ser, al costat de Mas Sunyer, part integrant en la fundació de l'Arboçar. Al Cartulari de Poblet (1056), surt un tal Bernat Guillem de Lobozez que es podria situar a Cases Blanques (informació oral Mn. Antoni Margarit, febrer 2003), i d'ell, fàcilment un fill de Guillem Amat de Castellvell, en podrien ser descendents els Castellví de Cases Blanques que aquest autor troba en documentació del segle XVI de l'arxiu de Sant Cugat Sesgarrigues. Dos renoms que s'han conservat en la memòria oral com a provinents d'aquest nucli són CAL FERLANDO, i CAL DILLUNS. Joan Raventós Raventós, venia de Cases Blanques. La seva casa es coneixia com a Cal dilluns. Aquest renom li venia del fet de que allí es llogaven els jornalers. Era creença general que els millors jornalers eren els del dilluns, per que aquest dia els treballadors anaven més descansats i feien millor la feina que la resta dels dies de la setmana. Aquest va ser el motiu pel qual se lis va posar aquest renom.</p> 41.3369400,1.7749600 397498 4576886 08013 Avinyonet del Penedès Restringit Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40326-foto-08013-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40326-foto-08013-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40326-foto-08013-16-3.jpg Legal Contemporani|Modern Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2020-09-16 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA Inclòs a l'inventari de l'Arxiu Històric del C.O.A.C. 98|94 46 1.2 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40327 Cal Torrents https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-torrents <p>INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pp. 16-27. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2511ACCNIPAC. SADURNÍ I VALLÈS, Pere et al. (2000) 'Dades històriques de l'Arboçar. Del segle XI al XX'. Font-Tallada. Butlletí de Sant Pere Molanta i l'Arboçar, núm. 284, febrer del 2000. Sant Pere Molanta: Associació de Pares d'Alumnes de Sant Pere Molanta.</p> XVII-XVIII <p>Casa entre mitgeres amb planta en forma de L, i coberta de teula àrab a dues aigües. Està composta de planta baixa i pis. Destaca de la façana, que és plana i està arrebossada, un gran portal d'arc de mig punt adovellat, amb carreus grans i allargats, ben tallats i regulars. També en una de les cantonades hi ha carreus vistos. A l'interior destaca un gran arc apuntat. Es conserva un arca de núvia de principis del segle XVIII.</p> 08013-17 Arboçar de Dalt. 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>La família originària d'aquesta casa, arrelà cap a l'any 1316 a l'Arboçar (SADURNÍ ET AL., 2000). L'any 1705, la viuda d'en Mata, Maria, es ven la casa i terres de l'Arboçar a favor d'en Francesc Torrents, botiguer de Vilafranca, per 1350 lliures (SADURNÍ ET AL., 2000).</p> 41.3331100,1.7650900 396666 4576472 08013 Avinyonet del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40327-foto-08013-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40327-foto-08013-17-3.jpg Legal Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-16 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA A les cases de la vora, també entre mitgeres, en resten d'altres, de portals. No són, però, de la mateixa categoria compositiva i de qualitat. Són arcs de mig punt més petits, tapats amb pintura i arrebossats, llindars motllurats o rebaixats. 94 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40328 Cal Roig/Cal Joan de cal Roig/Ca la Pona https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-roigcal-joan-de-cal-roigca-la-pona <p>INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pp. 16-27. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2510ACCN SADURNÍ I VALLÈS, Pere et al. (2000) 'Dades històriques de l'Arboçar. Del segle XI al XX'. Font-Tallada. Butlletí de Sant Pere Molanta i l'Arboçar, núm. 284, febrer del 2000. Sant Pere Molanta: Associació de Pares d'Alumnes de Sant Pere Molanta.</p> XVIII <p>Masia de tipus basilical (INVENTARI, 1986: 24), composta de planta baixa, pis i golfes. Portal d'arc de mig punt adovellat, amb grans carreus de pedra. Les finestres tenen ampits de pedra motllurats al primer pis. Hi ha una galeria de finestres d'arc a les golfes. Sobre l'ala lateral de solell hi ha una segona galeria d'arcades de mig punt. Davant la façana principal hi ha un baluard amb dues portes d'entrada, que conforma un petit carrer, juntament amb els edificis amb destí agrícola i de magatzems davanters. El barri es va construir l'any 1813, segons constava a les portes de fusta d'aquest. Forma un conjunt unitari amb la construcció que te al darrera, coneguda pel nom de Ca la Pona, tal i com pot observar-s'hi a les estructures interiors d'aquesta casa.</p> 08013-18 L'Arboçar de Baix 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>Les estructures que es veuen i que formen el gros de l'edifici van ser construïdes el 1794 (data assenyalada en una totxana de la teulada). De tota manera n'hi ha d'altres estructures (arcs ogivals) que parlen d'una cronologia anterior. Amb posterioritat al segle XVIII s'han fet reformes. El besavi de l'actual propietari va adquirir la casa per subhasta. La història d'aquest traspàs de propietat es com segueix: els antics amos van morir sense descendència. La seva serventa i el mosso que els hi ajudaven es van casar i els amos els hi van cedir la casa petita que es va fer al costat lateral de la masia, i que encara es conserva. Aquesta dona (la serventa) era la germana del besavi de l'actual propietari i va proposar al seu germà que entre els dos la hi compressin a més d'unes terres que li corresponien a la propietat. Així ho van fer. Finalment, la casa va passar a Joan Raventós Raventós, que venia de Cases Blanques, de la casa coneguda com a Cal Dilluns. Abans de pertànyer a la família que actualment habita la casa, aquesta va ser comprada pel besavi de l'actual propietari que la va comprar amb la seva germana. -A la dècada de 1920, el Cafè de l'Arboçar era en aquesta casa. 'Allí els diumenges s'hi reunien caçadors, picapedrers, llenyataires.... Tenia molta vida!' (SADURNÍ ET AL., 2000).</p> 41.3297300,1.7613400 396347 4576101 1794 08013 Avinyonet del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40328-foto-08013-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40328-foto-08013-18-3.jpg Legal Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-16 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA La casa pel darrera es diu ca la Pona, la qual presenta la data de 1813, i sense dubte devia tractar-se d'una sola edificació en origen. Conserva el remat carener de la teulada amb un clar valor, en origen, de protecció de la casa, dintre els costums apotropaics i ritus protectors relacionats amb l'habitatge. 94 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40329 Jaciment fossilífer de l'Arboçar de Baix https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-fossilifer-de-larbocar-de-baix <p>Al sud-est de l'antic nucli de l'Arboçar de Baix, s'estén una extensa zona fossilífera amb un important domini de corals. El jaciment ocupa una plana elevada amb domini calcari. Hi ha restes fòssils d'aquest tipus a les col·leccions de Geologia i Paleontologia del Museu de Vilafranca, encara que no es pot afirmar la seva procedència d'aquest jaciment, pel fet de mantenir aquesta institució oculta la seva procedència en raons de seguretat dels jaciments. Es comú al terme d'Avinyonet la troballa de fòssils d'ambient marí.</p> 08013-19 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>En aquesta zona afloren principalment calcàries esculloses i lutites d'edat miocena, i localment calcàries del Cretaci, a on es troba aquest jaciment. Tots aquests materials geològics es troben afectats per diverses falles normals conjugades orientades NE-SW, que donen lloc a un sistema d'horts i grabens ben diferenciables en forma de graons al relleu. Els grabens, constituïts per materials lutítics, son aprofitats com a camps de conreu, mentre els horts són formats de calcàries més resistents.</p> 41.3288900,1.7618300 396386 4576007 08013 Avinyonet del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40329-foto-08013-19-2.jpg Inexistent Cenozoic Patrimoni natural Zona d'interès Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA Es fa necessària una delimitació acurada del jaciment. Una altra zona en la que apareix una abundància similar de fòssils corals és a la plana elevada coneguda com La Calma, molt a prop de la Creu de Can Ràfols dels Caus. Ambdós jaciments fossilífers son prou coneguts per la gent que viu a prop, i en el cas de l'Arboçar de Baix van ser aprofitats com a decoració del jardí i d'una font. 123 2153 5.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40330 Can Fontanals https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fontanals <p>INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pp. 16-27. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2508ACCNIPAC</p> XVI-XVIII Ha estat molt reformada, i els actuals balcons substitueixen antigues finestres gòtiques. <p>Masia composta de planta baixa, pis i soterrani, amb coberta a dues vessants. La façana és de composició simètrica amb portal central d'arc de mig punt i adovellat, i balcons d'un sol portal al pis principal (INVENTARI, 1986: 24). A l'interior es conserven arcs de diafragma i un portal més antic que el de la façana. Té annexes edificis amb destí agrícola i celler (Caves Avinyò). Destaca del conjunt un cos adossat de manera transversal per un costat, amb una llotja de pilars de maó i de buits d'arc. També resulten d'interès una gran sitja i altres elements arquitectònics que es van anar col·locant a diverses èpoques en el desenvolupament de l'edifici. Presenta finestres espitllerades, i al seu interior el propietari conserva varies col·leccions d'interès.</p> 08013-20 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>Construïda al segle XVI, encara que refeta el XVIII i posteriorment. Al portal d'entrada hi ha la data del 1786, i en un de l'interior la del 1597. Segurament, els orígens de la masia són del segle XVI, però deu haver sofert moltes reformes posteriorment (INVENTARI, 1986: 24). Sembla tenir algun element de caire defensiu, com la finestra espitllera de la fotografia 3.</p> 41.3714200,1.7677600 396950 4580722 1597 08013 Avinyonet del Penedès Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40330-foto-08013-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40330-foto-08013-20-3.jpg Legal Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-16 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA La data la va veure la família en fer les obres de restauració de l'edifici. Resulten de gran interès les col·leccions de tot tipus que el seu propietari conserva dins l'edifici, principalment les de reproduccions de plafons ceràmics antics, les diverses eines amb destí agrícola, així com d'altres peses i estris d'ús tradicional: un salpasser, el càntir de ruixar, antigues ampolles de cava, etc… El seu propietari conserva així mateix un petit grup de documents dels segles XVIII i XIX. Prop la masia hi ha el bosc de can Fontanals 94 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40331 Ca l'Anton de la Paula/Cal Ton de la Paula https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lanton-de-la-paulacal-ton-de-la-paula <p>INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2507ACCN</p> XVIII <p>Edifici de planta rectangular. Està composat de planta baixa, pis i coberta a dues vessants. A la planta baixa hi ha un portal d'arc de mig punt adovellat i finestres reformades. A la planta pis, finestres amb ampits, brancals i llindes de pedra. Les cantoneres son també de pedra (INVENTARI, 1986: 24).</p> 08013-21 Les Gunyoles 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>Per les dates que figuren a la façana i les obtingudes d'unes escriptures que conserva la família que viu en aquesta casa se sap que va tenir tres grans moments constructius: 1717 (data a la porta d'accés), 1772 (data en una finestra) i 1779 (INVENTARI, 1986: 24). La casa confrontava amb el coll de les Esplugues, i es trobava a la partida dita de Montjuïc, que pertanya a la Encomienda de Sant Joan de Vilafranca. Per davant seu hi havia el camí de les Gunyoles a Santa Magdalena i al mas Sunyer (escriptures de 1817).</p> 41.3512500,1.7825600 398156 4578465 1717-72 08013 Avinyonet del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40331-foto-08013-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40331-foto-08013-21-3.jpg Legal Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-16 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA Es tracta de l'edifici més significatiu d'aquesta part del poble de Les Gunyoles. Fa conjunt amb algunes cases de la resta del carrer, algunes de les quals semblen haver estat construïdes també al segle XVIII, encara que presenten refaccions d'èpoques posteriors 94 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40332 Cal Vendrell https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vendrell-0 <p>INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pp. 16-27. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2506ACCNIPAC</p> XVIII Molt reformat. Actualment s'està portant a terme una restauració que ha eliminat el barri i bona part dels elements d'època modernista que es conservaven a l'exterior de la casa. <p>Masia del tipus basilical, composta de planta baixa, pis i golfa. El portal és d'arc de mig punt adovellat. La façana lateral i principal presenta balcons (alguns reformats), mentre que la posterior té finestres de dimensions reduïdes amb ampits, brancals i llindes de pedra. A l'entrada hi havia un baluard que arran de la darrera restauració dels seus nous propietaris ha desaparegut. Encara queden restes del jardinet amb escassos elements de caire modernista que fins la darrera intervenció constructiva presidien la fesomia dels voltants de la casa (INVENTARI, 1986: 25), destacant-se alguns exemplars arboris. Destaquen al seu interior els elements de fusteria que formaven part de la zona d'alcoves i la decoració de les bigues. Un altre element de màxim interès son les restes d'una premsa de dos fusos, apareguda a la planta baixa, durant les obres de restauració que s'estan portant a terme a l'actualitat, i que han estat perfectament integrades en la restauració de l'habitatge. A la façana principal s'ha de destacar un rellotge de sol. Presenta una petita línia horària que marca les hores, i aquestes són, a més, indicades amb números romans, que van de les 9 del matí a les 4 de la tarda (9/4). Encara que la façana on es troba sembla ser del 1727, no se sap la data del rellotge. A la part superior porta s'indica l'any 1965 en numeració romana, data aquesta molt probablement de la darrera restauració. Al pol del quadrant hi ha una il·lustració que és una cara que representa el sol, i a la part central trobem la següent inscripció: 'EL TEMPS ÉS OR'. Tot el rellotge està pintat amb tons grisencs (MORATÓ I VIA, 1992b).</p> 08013-22 les Gunyoles 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>Hi ha diverses dates que parlen de variats moments constructius en aquesta casa, així: sobre el portal de l'entrada hi ha la inscripció i data del 1727 (en una finestra en un pis més alt i a la dreta: sembla 1726), i a sota el nom del propietari en aquesta època: PAU (¿Vendrell?). Han d'ésser aquestes les dates d'erecció de la casa amb la fesomia aproximadament actual, sense les modificacions i ampliacions posteriors de: 1732 (en una finestra de la dreta del eix central de façana), obre una finestra de la façana posterior, la del 1746, i a sobre d'un balcó (a l'esquerra de l'eix central de façana i a l'alçada del primer pis) i d'una altra porta de llinda plana, la mateixa data de 1743. A sobra de la llinda plana de fusta d'una porta lateral (dreta a l'eix principal de façana) hi ha la data de 1774, la més moderna de les que es poden veure marcades a tots els elements arquitectònics de l'edifici. Tanmateix, els actuals propietaris, assenyalen que en el transcurs de les obres de remodelació que s'estan portant a terme, es va trobar una teula amb la data de 1700 (?).</p> 41.3524200,1.7703300 397135 4578610 1727 08013 Avinyonet del Penedès Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40332-foto-08013-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40332-foto-08013-22-3.jpg Legal Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-16 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA 94 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40333 Montergull https://patrimonicultural.diba.cat/element/montergull <p>CARBONELL I VIRELLA, Vicens (S.D.) Primeres notícies històriques de Les Gunyoles (Avinyonet). Document mecanografiat. Vilanova i la Geltrú. INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pp. 16-27. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2505ACCNIPAC JUNQUERAS VIES, Oriol; MARTÍ ESCAYOL, Maria Antònia (2001) Informe sobre l'origen, ús i significat dels topònims del terme municipal d'Avinyonet del Penedès. Document mecanografiat. MARGARIT, A (1983a) Sant Sebastià dels Gorgs. Orígen del topònim 'Els Gorgs'. Barcelona: L'autor. MARGARIT, A (1983b) Seguint els trams de la Via Augusta I. De l'Estanyol al coll de Sesgarrigues. Barcelona: L'autor.</p> XVIII <p>Es tracta d'un interessant i complet conjunt de valor patrimonial format per la masia i edificacions annexes que resulta complementat per un bosc i un corral. La masia, que és l'edificació principal, és de planta rectangular allargada, composta de planta baixa i pis, amb coberta a dues vessants i ràfec. El portal de la planta baixa té un arc de mig punt dovellat, en el qual encara son visibles restes d'imposició de sal durant la cerimònia pasqual del Salpàs. Les finestres presenten ampits, brancals i llindes de pedra. Les cantoneres també són de pedra (INVENTARI, 1986: 25). Destaca la picaporta de ferro forjat profusament decorada. Té encara elements propis de la vida a pagès, com a corrals, magatzems i cup quadrat de rajoles envernissades. A prop, i en direcció sud-est, hi ha les restes de l'antic bosquet de pins i a tocar el mas s'estenen les terres de cultiu en la plana característica d'aquest territori. A tocar el mas, i davant la façana, en terres de conreu s'han localitzat restes d'interès arqueològic, que a l'igual que el bosc, es contemplen en fitxa independent al present inventari. El conjunt edificat queda complementat per un corral situat a la vora del camí que, partint de la masia, mena cap al camí de La Granada, a uns 110 metres en direcció nord-oest de la casa principal. En una de les llindes està gravada la data de 1766, a la qual deu correspondre la major part de les estructures vistes més antigues del mas.</p> 08013-23 Sant Sebastià dels Gorgs.08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>El document més antic d'aquesta casa, que coneixem, és de l'any 1002, en el que Audesind que té casa als Gorgs, la cita com a confrontació de migdia de les seves terres amb el nom de 'casa d'Ervigi', junt amb l'estrada (MARGARIT, 1983b). Una altra cita es posterior a aquesta data, i es refereix al 'lloc que en diuen Mont Erguil, a ipsas quadras' el clergue Guillelmus Bernardi dóna a Sant Cugat un alou (1-V-1123) (CARBONELL, S.D.) (RIUS SERRA,1981, núm. 866: 63). El nom podria ser una evolució basada en la guturalització d'Ervig i subseqüent pèrdua de la 'g' final (MARGARIT, 1983b). Existeix també un document del 10 d'abril de 1145 pel que es fa la donació en feu d'un alou en la parròquia de Sant Petri de Avinione, in loco vocitato Monteergui, sive ab ipsas Quadras (JUNQUERAS, MARTÍ, 2001) . A sobre d' una finestra hi ha la data del 1766 (INVENTARI, 1986: 25)</p> 41.3791400,1.7530800 395734 4581597 1766 08013 Avinyonet del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40333-foto-08013-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40333-foto-08013-23-3.jpg Legal Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-16 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA Al davant de la casa, en uns camps de conreu hi ha un jaciment arqueològic (veure fitxa Vinya d'en Romeu). 94 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40334 Ca l'Esteve https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lesteve <p>INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pp. 16-27. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2535 ACCN</p> XVIII Les obertures del primer pis han estat refetes i la pedra que s'hi observa és actual <p>Edifici de planta rectangular. Consta de planta baixa i un pis, amb coberta de teula àrab a dues vessants. La façana presenta una distribució d'obertures asimètrica. El portal d'accés és d'arc de mig punt amb dovelles de pedra. Les obertures restants són rectangulars. Damunt la porta d'accés hi figura la data del 1763 (INVENTARI, 1986: 25). Presenta un remat de ràfec en forma de sageta.</p> 08013-24 Sant Sebastià dels Gorgs - 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>Potser la construcció sigui de l'any 1763, d'acord amb la data que figura damunt la porta d'accés (INVENTARI, 1986: 25). Aquí vivien els masovers de cal Bou, avui coneguda com cal Bou vell.</p> 41.3809900,1.7654400 396771 4581787 1763 08013 Avinyonet del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40334-foto-08013-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40334-foto-08013-24-3.jpg Legal Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-16 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA Inclòs a l'inventari de l'Arxiu Històric del COAC. Conserva el remat carener de la teulada amb un clar valor, en origen, de protecció de la casa, dintre els costums apotropaics i ritus protectors relacionats amb l'habitatge. 94 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40335 Ca l'Amat https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lamat <p>CÓRDOBA, Manel (1999) Les fonts del Penedès i els seus voltants. 2 vols. S.LL.: El Cargol. INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pp. 16-27. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2536 ACCN</p> XIX Reformada exteriorment <p>Masia situada a la sortida del nucli urbà de Sant Sebastià dels Gorgs. Té planta rectangular i consta de planta baixa, un pis i golfes. La façana principal presenta com a elements més remarcables una porta d'arc rebaixat, una finestra reixada i les quatre obertures d'arc de mig punt amb imposta de les golfes. La coberta, a dues vessants, és de teula àrab. Adossat a la masia hi ha un porxo d'arcs de mig punt (INVENTARI, 1986: 25). També hi ha edificacions annexes com a cellers, pallisses, etc. Resulta també de màxim interès el bosc que es troba al costat del torrent.</p> 08013-25 Sant Sebastià dels Gorgs 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>Per informació oral de Mn. Margarit i la família, el primer avantpassat dels propietaris de la casa va ser un moliner italià. Encara perviu la tradició de que a sota la masia hi havia un molí hidràulic que aprofitava les aigües d'un dels torrents de sota l'indret. El cognom de l'avantpassat seria Levegelli. Sembla que la família Amat està associada a la masia des del segle XVII, i que abans els propietaris eren de cognom Raventós. L'estructura general de l'edifici que es pot contemplar avui, va bastir-se el 1860 dins el corrent academicista. En aquesta data s'ha de suposar que la riquesa de la vinya proporcionaria el capital per a emprendre la construcció. La porta de fusta d'accés al cos principal presenta la data de 1860. Aquesta empenta constructiva i renovadora de la casa a les darreres dècades del segle XIX, és visible en molts elements arquitectònics i del mobiliari: arrimador, reixeria, llums, etc. A la casa es conserva una fotografia antiga que deu correspondre a l'any 1908. El segle XIII es documenta el cognom Raventós a la casa i, a partir del XVII, el cognom Amat. L'edifici ha experimentat diverses modificacions i reformes al llarg del temps. Passada la casa de ca l'Amat, es gira cap a l'esquerra fins a arribar al torrent i allà hi havia una font que ha estat colgada (CÓRDOBA, 1999). Al jardí es va col·locar el 22-11-1954 una creu de la Santa Missió.</p> 41.3797400,1.7641300 396659 4581650 1860 08013 Avinyonet del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40335-foto-08013-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40335-foto-08013-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40335-foto-08013-25-3.jpg Legal Realisme|Historicista|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-16 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA Inventari arxiu històric del COAC. 103|116|98 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40336 La Caseta https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-caseta <p>INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pp. 16-27. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2504ACCNIPAC</p> <p>Al costat del camí que va de can Fontanals a Sant Sebastià dels Gorgs, es troba aquesta masia de tipus basilical, composada de planta baixa, pis i golfes, a més de les edificacions annexes. El portal d'entrada és d'arc de mig punt adovellat. Té a l'exterior, finestres amb ampits de pedra al primer pis. A les golfes s'obre una galeria de finestres d'arc de mig punt. Annexos hi ha diversos edificis d'ús agrícola (INVENTARI, 1986: 25). Es poden distingir dos cossos, el principal, amb forma de masia del tipus basilical, i un altre, de principis del segle XX, edificat a la part posterior, que presenta una planta molt allargada amb sis eixos verticals. Per dins no es distingeix el canvi d'edificació, llevat d'un petit canvi de forjats que es resol mitjançant un petit graó. La façana principal correspon a la tipologia tradicional de mas del XVIII, i presenta un rellotge de sol en mal estat de conservació darrera un lledoner monumental que li fa ombra. Deu ser de la data de construcció de la façana. De l'interior de la casa i annexes destaquen el forn de pa, que es troba tapat, l'estable amb les menjadores dels animals, el celler que es troba complert amb els sòcols i a sobre d'ells les grans botes de cèrcols de ferro, així com les eines i estris propis d'aquesta feina. A la primera planta hi ha cups rodons. Destaquen l'habitació coneguda com 'l'hospital', amb un petit punt de llum, on vivien els collidors temporers. Completen els elements d'interès patrimonial de la casa, els festejadors a les finestres principals, una antiga comuna a la sala, o a l'habitació de la farina, que té la boixa del vi. La casa va ser ampliada, probablement, a inicis del segle XX i en aquesta ampliació les habitacions tenen estructura d'alcova. Es conserva una interessant fotografia del començament del segle XX dels masovers Magadalena i Jaume Peixó, que està localitzada davant la casa. Hi ha altres construccions annexes com la pallissa, dependències pels animals i un pou amb dipòsit datat el 1914. A prop hi ha un bosc, conegut com el bosc de la Caseta, que aprofita la zona humida que genera el torrent d'Avinyó que corre a prop de la casa, i davant mateix de la façana creix un lledoner monumental que es contempla en fitxa apart.</p> 08013-26 Sant Sebastià dels Gorgs 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>Un grup de cases van anar creixent entre Sant Pere d'Avinyó i els monestir dels Gorgs, aquesta és la més propera al monestir. Totes formen un tipus de poblament dispers que respon al model tradicional d'aprofitament del territori: a prop de punts importants d'aigua, amb terres de cultiu, ben comunicats, amb bosc i dependències auxiliars. Aquesta casa, que molt probablement en la seva estructura actual va ser construïda al segle XVIII, va tenir el seu moment d'esplendor a finals del segle XIX i començament del XX moment en que va ser molt ampliada. L'estructura de l'habitatge i les dimensions del celler indueixen a pensar en un gran aprofitament de la vinya, per a la qual cosa es van allotjar al seu interior bon nombre de treballadors (l'habitació coneguda com a l'hospital n'és un bon exemple). Els masovers es van traslladar a una altra casa molt més a prop del nucli urbà de Sant Sebastià dels Gorgs, traslladant a aquesta construcció el topònim de la casa en la qual havien viscut durant generacions.</p> 41.3780900,1.7683400 397009 4581462 08013 Avinyonet del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40336-foto-08013-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40336-foto-08013-26-3.jpg Legal Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-16 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA 94 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40337 Mas Comtal https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-comtal <p>INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pp. 16-27. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2503ACCNIPAC. MORATÓ I VIA, Salvador (1992 a) 'Rellotges de sol (I)'. Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 3 p. 11. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet.</p> XV-XVII <p>Conjunt arquitectònic composat d'una estructura central dedicada a habitatge, que presenta forma de L, i tot un conjunt d'annexes dedicades actualment a magatzem i producció vitivinícola. La part més destacable del conjunt és l'edifici de l'extrem que constitueix la zona d'habitatge. És de planta rectangular i està compost de planta baixa i pis, amb coberta a dues aigües. El portal principal és d'arc rebaixat fet amb dovelles. Hi ha balcons al primer pis, que són les obertures de la sala noble, i presenten brancals i dintells de pedra. També el portal principal d'accés es troba recercat de carreus, i la llinda és d'arc escarser. A l'interior de la casa destaca un gran arc apuntat situat a la planta baixa. Es fa evident que la casa ha patit diverses reformes. A la façana té un rellotge de sol pintat sobre relleus de morter. Indica les hores i les mitges hores amb petites línies que separen les xifres horàries. La numeració és aràbiga i va de les 8 del matí a les 5 de la tarda (8/5) (MORATÓ I VIA, 1992a). . Indica les hores i les mitges hores amb petites línies que separen les xifres horàries. La numeració és aràbiga i va de les 8 del matí a les 5 de la tarda (8/5). (MORATÓ I VIA, 1992a). A la dècada de 1940 es van construir annexes amb destinació a granja d'animals. A més hi ha una sitja pel gra, que es va tancar l'any 1954. La casa conserva mobiliari antic i altres elements tradicionals de vida quotidiana, com un manubri, una Verge del Roser, col·leccions de vidres utilitaris i altres. Molt a prop va créixer tot un nucli de població que porta el nom de la casa. Són edificacions de planta baixa i pis, que es troben a tocar el camí-carrerada i que la major part poden datar-se d'acord amb les seves estructures vistes a començament del segle XX, potser abans. A redós del Mas Comtal es van anar construint un conjunt d'habitatges que responen a una tipologia tradicional urbana, però que es troben al mig del camp, a tocar el camí-carrerada de la Llacuna. Són de planta quadrangular, teulada a dues vessants, façanes planes i constitueixen un petit nucli de població que ha crescut a redós de la masia del mas Comtal. Davant les cases, i a l'altre costat del camí es troben moltes edificacions auxiliars, encara que ja formen part del terme de Sant Cugat Sesgarrigues, que té la partió en aquesta carrerada.</p> 08013-27 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>Per la seva situació, a peu de carrerada i molt a prop de l'encreuament de dues importants vies de comunicació, no es estrany que aquesta casa, com la del mas Bertran, Llinda i altres de la zona, existís ja durant la Edat Mitjana. Segons informació oral dels propietaris actuals, es té coneixement d'una reforma important de la casa l'any 1635. És de destacar amb relació a la seva cronologia el gran arc gòtic que es troba a la planta baixa.</p> 41.3686600,1.7535800 395759 4580433 1635 08013 Avinyonet del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40337-foto-08013-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40337-foto-08013-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40337-foto-08013-27-3.jpg Legal Gòtic|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-16 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA Presenta també interès el barri que ha crescut a prop de la masia i que porta el seu nom. La gent coneix el mas com a Mas Condal, i no Mas Comtal. 93|85 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40338 Casa de la Vila https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-vila <p>INVENTARI DE PATRIMONI (1990) Inventari d'Immobles d'interès arquitectònic de propietat municipal Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2520 ACCN. LLIBRE DEL COMÚ D'AVINYONET I GUNYOLES FET LO ANY 1815 Arxiu Municipal d'Avinyonet del Penedès. LLOPART, Pere (1979) 'Història'. Arrels. Revista juvenil. Avinyonet del Penedès. Agost, 1979.</p> XX L'última restauració de l'edifici va eliminar els guixos decorats originals que es conservaven als sostres. <p>Edifici aïllat, de planta rectangular i pis d'alçada. Té unes proporcions considerables. La façana està arrebossada i pintada en color crema, amb sòcol de color gris. La composició de la façana es desenvolupa en set eixos, disposats en tres cossos, un de central i dos de laterals, que es desenvolupen de la següent manera: un central, avançat i de major altura que els 6 restants, que es situen en número de 3, a banda i banda del central, que marca el centre de la composició arquitectònica. Aquest eix central forma un cos elevat i rematat mitjançant cornisa moltllurada i graonada que enlaira la composició. A sota del remat hi ha l'escut del municipi, amb les claus de Sant Pere, pintat de color vermell. Una balconada d'obra que forma el balcó presidencial sobresurt al primer pis de l'edifici, i està decorada amb traceria de trifolis, aquest element protegeix una obertura tripartita que completa el balcó. Tota la resta d'obertures presenten trencaigües d'obra. Una motllura horitzontal remarca la separació dels pisos. Les finestres són dobles al pis baix, i senzilles al primer pis, llevat de l'obertura del balcó central. A la part posterior de l'edifici hi ha uns interessants pilars d'obra que sustenten el pis. De l'interior s'han de destacar la reixeria, obra segurament local, els vitralls que tanquen algunes obertures i les columnes toscanes de fusta treballada, així com les escales d'accés al primer pis, amb barana de ferro forjat amb decoració floral i el balcó de racó interior de l'habitatge del mestre.</p> 08013-28 Les Cabòries 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>L'antic Ajuntament i escola pública havien estat situats en terrenys propietat dels Senyors de Can Porràfols, al carrer del Carme, en un solar al costat del local de la Societat La Parra. Sembla que durant un temps, essent alcalde Jacinto Pinyol, l'Ajuntament estava ubicat a la pallissa de Baqués (any 1843) (LLIBRE DEL COMÚ, 1815). Com que l'edifici estava ruïnós, doncs era fet de fang, s'edifica el nou Ajuntament i col·legis en terrenys dels senyors Font Rius i Pere Ràfols, de la masia de Can Ràfols dels Caus. Aquest Ràfols era aleshores l'alcalde i no tan sols va donar el terreny, sinó que també va costejar les obres. Els constructors van ser els 'Badocs' de Cantallops. El fuster que va fer tota l'obra de fusteria de l'edifici va ser Pere Llopart Marcé, més conegut com 'el pinta pedrissos'. El nou edifici va donar peu a formar-se el carrer Pere Ràfols, amb cases fetes per gent que vivien a Les Gunyoles, poble que anava a menys degut a que no tenia carretera i el camí quan plovia era intransitable per les fangueres que es formaven (LLOPART, 1979) . Està inscrit al registre de la propietat de Vilafranca del Penedès, llibre 11 d'Avinyonet, fol. 250, finca 805. En les Actes de l'Ajuntament d'Avinyonet conservades a l'Arxiu Municipal , corresponents a una sessió de l'any 1850, es troba el costum de com els regidors passaven el càrrec als seus successors. Que consistia en que se li posava a la mà dreta el bastó de comandament, en senyal de quedar ja possessionat del seu càrrec (a l'Ajuntament es conserven els bastons dels segles XIX i XX)</p> 41.3608900,1.7794200 397908 4579539 1909 08013 Avinyonet del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40338-foto-08013-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40338-foto-08013-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40338-foto-08013-28-3.jpg Legal Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA Josep Llopart Número 9 a l'inventari d'immobles d'interès arquitectònic de propietat municipal d'Avinyonet del Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona. A la plaça de la Vila es van plantar unes acàcies al davant quant es va construir Com a petita col·lecció, es conserven tres bastons de comandament dels segle XIX i XX. 106|98 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40339 Cal Suau https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-suau XX <p>Casa entre mitgeres i fent cantonada, composada de planta baixa, pis i terrat. La façana presenta una composició simètrica desenvolupada per tres eixos. El coronament està fet mitjançant una línia lleugerament ondulada. Les obertures superiors presenten trencaigües de ceràmica vidrada blava. Pel costat de la cantonada se li adossa un cos d'una sola planta, amb pinacles i boles decoratives. És interessant la porta d'entrada (INVENTARI, 1986: 26), amb arc escarser i bona reixa de taller. La façana principal es desenvolupa en tres eixos, el central dels quals es troba remarcat per una balcona amb reixa, i els laterals, per barana de fàbrica. Tots aquests buits presenten guardapols decoratius de rajola blava rematades en punta per un motiu decoratiu floral. Altres elements decoratius destacables són la utilització del trencadís de ceràmica vidrada en el coronament i en els pinacles i les plaques de ceràmica també vidrada amb temes decoratius de paneres de fruites i angelots al mateix lloc. Les finestres de la planta baixa estan protegides per reixes també decorades. Té un jardí lateral i posterior, tancat a l'exterior mitjançant una tanca d'obra i reixeria, que es troba decorada amb elements propis de l'estil noucentista: hidres i pannells ceràmics.</p> 08013-29 Les Cabòries 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>Feta amb el creixement del nucli de població a mida que anava guanyant importància arran de la construcció de la carretera de Barcelona</p> 41.3606400,1.7772900 397730 4579514 1901-20 08013 Avinyonet del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40339-foto-08013-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40339-foto-08013-29-2.jpg Legal Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-16 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2519 ACCN 106|98 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40340 Can Montergull https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-montergull <p>INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pp. 16-27. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2517 ACCN</p> XX <p>Casa aïllada a la carretera de Barcelona, dins el nucli de Les Cabòries. Destaca la composició i ornamentació de la façana (INVENTARI, 1986: 26). Està composada de planta baixa i pis, amb coberta a dues vessants. Mostra una ordenació interior típica de les cases entre mitgeres. Les obertures estan voltades per un marc en relleu i els coronaments decorats amb boles, garlandes i ceràmica blava. La porta d'accés de fusteria presenta els elements decoratius de l'època</p> 08013-30 Les Cabòries 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>El seu propietari venia de la masia de Can Montergull.</p> 41.3614200,1.7741300 397467 4579604 1900-30 08013 Avinyonet del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40340-foto-08013-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40340-foto-08013-30-2.jpg Legal Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-16 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA 106|98 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40341 Cal Jacas/Ca la Balbina https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jacasca-la-balbina XX <p>Edifici exempt, noucentista, que presenta una composició simètrica de la façana, que està coronada per una balustrada. Té un garatge lateral (INVENTARI, 1986: 26). Destaca la composició i ornamentació de la façana (INVENTARI, 1986: 26). Es desenvolupa en alçada, en planta baixa i pis, amb coberta a dues vessants amb petit replà pel davant a la part de l'habitatge, i plana a la part de les dependències annexes, com la cotxera. Mostra una ordenació interior típica de les cases entre mitgeres. Les obertures estan voltades per un marc en relleu i els coronaments decorats amb boles, garlandes i ceràmica blava. La façana principal presenta tres eixos de simetria, marcat pel central, a més del fris amb motius decoratius de la part de coronament, per un balcó amb reixa al primer pis i la porta d'accés, que es de llinda d'arc escarser.</p> 08013-31 Les Cabòries 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>Va ser habitatge d'en Josep Prats, que va baixar des del nucli de Les Gunyoles fins la carretera.</p> 41.3616300,1.7750400 397543 4579626 1929-30 08013 Avinyonet del Penedès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40341-foto-08013-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40341-foto-08013-31-3.jpg Legal Noucentisme Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-16 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2517 ACCN 106 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40342 Cal Pauet Ràfols/Cal Borrut/Cal Metge https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pauet-rafolscal-borrutcal-metge <p>LISTA (1825) Lista per aplegar lo salario del Senyor governador per lo Añ de 1825 (Arxiu particular Can Fontanals) INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pp. 16-27. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2518</p> XIX <p>Edifici aïllat de planta quadrangular, composat de planta baixa, pis i golfes, amb coberta central a dues aigües i laterals amb terrats. La façana està arrebossada i presenta una composició simètrica que es desenvolupa en tres eixos. El central, amb porta principal d'accés amb arc de mig punt, al primer pis, i al mateix eix, que actua de centre compositiu, a l'altura del primer pis, s'obre un portal protegit per una balconada de ferro de decoració molt senzilla. A sobre, i com a coronament que enlaira l'edifici, hi ha un frontó neoclàssic al capdamunt, amb un ull de bou al timpà, i, sota la finestra, una línia que marca la separació d'aquest pis en relació al segon. En els eixos laterals, s'obren (per cadascun d'aquests) sengles finestres protegides mitjançant reixes al pis baix, balcons ampitadors al primer pis, amb brèndoles d'obra, i, finalment. La façana està rematada amb una balustrada recolzada en un entarimat que conté els buits de respiració de la coberta, i que es talla a l'eix central amb el pis de golfes sota el frontó. Els buits de les finestres estan tancats amb persiana de llibret mòbil. De l'interior en destaca la decoració i el mobiliari de l'època de la seva construcció, com per exemple, arques de núvia, etc... Forma part de la casa un interessant jardí tancat amb reixa que presenta la data d'execució: 1882. A més de l'edifici principal cal destacar el jardí amb quatre plataners que es van plantar en el moment de la construcció, així com una altra casa, de dimensions més reduïdes, que va fer un fill del Pau Ràfols; Rossend Ràfols, que era l'avi del propietari actual. Aquesta casa, de planta rectangular, presenta decoració de rajoles vidrades i altres elements afegits d'obra de fàbrica a la façana. D'altra banda, també hi ha un estany decoratiu darrera el conjunt i un interessant jardí, a més de la porta del baluard, que és de reixa i presenta la data de construcció o reforma d'aquesta casa, l'any 1882.</p> 08013-32 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>Dins un quadern de comptes d'Avinyonet del segle XIX, 'per aplegar lo Salari del Senyor Governador per lo añ de 1825', apareix esmentat un mas nou de Clariana, pel que pagava Joseph Ràfols, classificat dintre la tercera classe, al costat d''altra casa taulera de Ràfols' (LISTA, 1825). L'origen del nom i de l'existència d'aquesta casa cal situar-lo cap a 1880, en que un dels fills petits de can Ràfols dels Caus (Pau Ràfols) va construir la seva casa en aquest indret. El nom de cal Borrut o cal Metge, ve del fet que el seu penúltim propietari havia estat el metge del poble i es deia de cognom, Borrut.</p> 41.3631600,1.7839100 398287 4579786 1882 08013 Avinyonet del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40342-foto-08013-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40342-foto-08013-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40342-foto-08013-32-3.jpg Legal Eclecticisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-16 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA 102|98 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40343 Fons geològic i paleontològic procedent d'Avinyonet al Museu de Vilafranca https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-geologic-i-paleontologic-procedent-davinyonet-al-museu-de-vilafranca <p>Inventari del Museu de Vilafranca-Museu del Vi</p> Les col·leccions es troben en general en bon estat de conservació <p>Sense precisió de l'indret de recollida (que no es pot facilitar pel Museu, per condició expressa establerta a les donacions corresponents), existeix dintre el fons de reserva i exposició del Museu una col·lecció de fòssils de la que es transcriuen els següents camps: l'inventari corresponent, amb la expressió del número de registre, el nom comú paleontològic, el tipus d'element, així com la font d'ingrés. Es presenta a continuació la relació de materials, ordenada per agrupacions tipològiques, descrivint cadascun dels elements i en els casos que no es fa expressió de la font d'ingrés és perquè aquesta es desconeguda: ALGA: regs. 4643, 4644, 4649, 4652 (algues calcificades, font d'ingrés Lluís Mossèn Via); 4662 (algues calcificades) BIVALVA: reg. 2610 (motlles intern i extern), 6045, 8245 (motlle, font d'ingrés Lluís Mossèn Via), 6060 (conquilles, font d'ingrés Rossend Olivella), 6066, 7931 (valves, font d'ingrés Rossend Olivella), 6070, 7721 (conquilles, font d'ingrés Lluís Mossèn Via), 6104, 6161, 7805, 7814 (valves, font d'ingrés Mossèn Lluís Via), 6113, 6128 (motlle, fons d'ingrès Lluís Mossèn Via), 6162, 7952 (valves), 6614 (motlle intern, font d'ingrès Lluís Mossèn Via), 6626 (valves, motlles intern i extern, font d'ingrés Lluís Mossèn Via), 6772, 8351, 9814 (motlle intern), 7750 (motlle), 8286, 8342 (valves, font d'ingrés Jordi Plans), 9882 (valves, motlle, font d'ingrés Jordi Plans) BRAQUIÜR: reg. 15.201 (closca, font d'ingrés Lluís Mossèn Via); 15.274 (closca, font d'ingrés Rossend Olivella). BRETXA TRAVERTÍNICA: reg. 3240. CORALL: esquelets de coralls, regs. 4701 (font d'ingrés Rossend Olivella), 4709, 4717, 4718 (font d'ingrés Jordi Plans), 4720 (font d'ingrés Lluís Mossèn Via) , 4728 (font d'ingrés Lluís Mossèn Via, Rossend Olivella, Pere Giró Romeu), 4752 (font d'ingrés Juan Miret Soler), 4788 (font d'ingrés Lluís Mossèn Via). EQUÍNID: reg. 12.091, 12.093 (esquelet, font d'ingrés Rossend Olivella).Microfòssil: reg. 2022 (esquelet, font d'ingrés Lluís Mossèn Via); 15.364 (font d'ingrés Jordi Plans); 15.366 (font d'ingrés Rossend Olivella) GASTERÒPODE: reg. 9929, 9952, 9959, 10.219, 10.260, 10.263, 10.268, 10.470, 10.473, 10.486, 10.494, 10.501, 10.507, 10.523, 10.541, 10.544 (conquilles, font d'ingrés Lluís Mossèn Via); 9935, 10.265 (conquilles); 9979, 10.499, 11.504, 11.565 (conquilles, font d'ingrés: Lluís Mossèn Via, Rossend Olivella, Pere Giró), 9994, 10.000, 10.498, 10.503, 10.548, 11.586 (conquilles, font d'ingrés Rossend Olivella), 10.204, 10.222, 10.233 (conquilles, font d'ingrés Jordi Plans); 10.249, 10.264, 11.611 (motlle extern, font d'ingrés Lluís Mossèn Via), 10. 253 (motlle intern, font d'ingrés Lluís Mossèn Via), 10.283, 10.497 (motlle intern, font d'ingrés Rossend Olivella); 10.295 (motlle intern i extern, font d'ingrés J. Ferrer); 10.369, 10.466, 10.492, 10.493, 10.536, 11.502, 11.721 (conquilles, font d'ingrés Jordi Plans); 10.454, 10.465 (conquilles, font d'ingrés Ramon Manyé); 12.299 (conquilles, font d'ingrés Lluís Mossèn Via i Moraleja); 10.562, 11.508 (conquilles). NAUTILUS: reg. 11.743 (motlle intern, font d'ingrés Lluís Mossèn Via) PEIX: reg. 12.123 (espina caudal i dents, font d'ingrés Jordi Plans) SENSE ESPECIFICAR: reg. 2541; 12.045 (esquelet, Lluís Mossèn Via)</p> 08013-33 08720 - VILAFRANCA <p>Aquestes col·leccions que augmenten el fons de reserva paleontològic del Museu de Vilafranca-Museu del Vi procedeixen de donacions fetes per gent que va recol·lectar aquests exemplars dins el terme d'Avinyonet, encara que per normes internes de la institució no sabem l'indret exacte de la seva procedència. Els donants van ser els següents: Rossend Olivella, Lluís Mossèn Via, Jordi Plans, Juan Miret Soler, a més altres dels que no figura el nom.</p> 41.3610400,1.7796200 397925 4579556 08013 Avinyonet del Penedès Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40343-foto-08013-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40343-foto-08013-33-3.jpg Legal i física Cenozoic Patrimoni moble Col·lecció Privada accessible Científic 2020-09-16 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA Per imperatiu intern del Museu, que considera aquesta una mesura de protecció patrimonial, no figura a l'inventari facilitat per la institució l'indret exacte de recollida dels materials. Las fotos que apareixen dins aquesta fitxa corresponen als següents materials: Fotografia 1- Venus MV-8.351 Fotografia 2-Turritela rotifera Fotografia 3- Ostres gryphoides MV-6.161 123 53 2.3 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40344 Capella de Santa Maria de la Llinda/Capella de Santa Margarida https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-santa-maria-de-la-llindacapella-de-santa-margarida <p>ADELL I GISBERT, Joan-Albert (1992b) 'Santa Maria de Llinda'. Catalunya Romànica. El Penedès. L'Anoia. Avinyonet del Penedès, vol. XIX. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. Pp.: 93-94.</p> XI <p>L'actual capella de Santa Maria de la Llinda és el braç sud del transepte d'una església molt més important, de la qual només es conserva, a més de la capella, part dels murs de llevant, ponent i sud de la nau central. No hi ha elements visibles del braç nord del transepte, que sembla lògic que existís, simètric al braç conservat al costat sud (ADELL, 1992b). La capella actual és coberta amb voltes de canó, reforçades per un arc toral, de perfil de quart de cercle al sector de ponent i de mig punt a un nivell molt més alt, en el tram de llevant que és rematat per un absis semicircular, precedit d'un curt arc presbiterial, actualment paredat, que com l'arc toral arrenca d'unes grosses impostes. En el mur sud s'obre una finestra de doble esqueixada, i en el mur de ponent hi ha dues estretes finestres d'una sola esqueixada, molt juntes. La porta, realitzada amb la reforma de l'edifici, és situada al mur sud. El sector de llevant de la nau ha estat sobrealçat desproporcionadament, i els arrebossats actuals que cobreixen tots els paraments no permeten escatir fins a quin punt les estructures actuals corresponen a l'obra original o a processos de reforma; tampoc permeten veure quina relació tenia aquest cos d'edifici amb la nau central, relació que en el seu estat actual resulta molt complexa per la manca d'evidències dels passos de comunicació. La façana de l'absis presenta una decoració formada per un fris d'arquacions llombardes, en sèries de dues entre lesenes, i és l'única part de l'edifici junt amb el costat sud-est on és visible el parament, format per carreus ben tallats i polits, disposats molt ordenadament. Pel que es pot veure de la nau central, saben que era rematada per un absis semicircular precedit d'un arc presbiteral, del qual es conserva el brancal sud; i que la porta és situada en la façana sud, ran del mur de ponent del braç del transepte (ADELL, 1992b).</p> 08013-34 Sant Sebastià dels Gorgs 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS <p>Pels detalls visibles es pot admetre que l'església de Santa Maria de la Llinda era un edifici concebut amb un pla molt ambiciós, dins la segona meitat del segle XI. La tipologia, arcaïtzant, és similar a la que s'aplicà a l'església del monestir de Santa Cecília de Montserrat, on tant podem parlar d'uns braços de transepte molt profunds com de naus laterals més curtes que la central, però en tot cas a la Llinda es fa imprescindible un procés d'exploració científica per a poder aclarir els seus interrogants i la tipologia exacta (ADELL, 1992b). L'església consta d'una nau amb edificació al damunt. Té volta de canó, absis amb arquacions i bandes llombardes als murs. En el mur sud hi ha una finestra de doble esqueixada i una porta refeta d'estil renaixement. Cal assenyalar que al costat N, en una nau dedicada a trull hi ha l'arrencada d'un arc toral, d'una nau i l'absis, tot de grans proporcions, el que fa deduir que l'edifici actual sigui una capella lateral de l'antic edifici. La capella, sota una altra denominació (de santa Margarida), apareix esmentada per primera vegada el 979 (JUNQUERAS, ESCAYOL, 2001), (LLORACH SANTÍS, 1992) en una donació que féu Sunifred d'una torre, unes cases i d'altres propietats que posseïa al terme d'Olèrdola. Una de les afrontacions dels alous cedits correspon al gual de Santa Margarida. Segons es desprèn d'un document de Sant Sebastià dels Gorgs, l'any 1024 s'hi feien obres. No tornem a tenir notícies de l'església fins el 1153. Aquell any, dins la capella de Santa Margarida i sota l'acolliment del prevere Berenguer Arnau, Pere Berenguer i uns altres homes convingueren cercar una concòrdia entre l'abat Ramon de Sant Cugat del Vallès i Ramon Mira, que pledejaven per la titularitat d'unes terres de Masquefa. Al final de l'edat mitjana la capella passà per força vicissituds, com ho demostra una visita pastoral feta el 1508. Santa Margarida necessitava en aquell moment una reparació del sostre i de les portes i no disposava ni de campana ni de cap tipus d'ornament. Més tard, per causes desconegudes es va perdre el record de la santa titular i l'església agafà el nom pel qual ara es coneix Hi ha també una cèdula conforme un avantpassat propietari de la masia (Jaume Almirall i Miró) havia estat familiar del Sant Ofici. L'any 1898 va haver-hi un aplec a la capella que va reunir prop de 3.000 persones portant creus i banderes en honor de la Verge de Llinda. Es va fer una missa de campanya. Durant el segle XX va patir les escomeses devastadores de la guerra de 1936, de manera que l'església fou cremada, i només se salvaren les rajoles policromades del segle XVIII del paviment del presbiteri.</p> 41.3844300,1.7565800 396035 4582180 08013 Avinyonet del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40344-foto-08013-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40344-foto-08013-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40344-foto-08013-34-3.jpg Legal Romànic|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2020-09-16 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA La foto número 3 és una reproducció d'una altra que es conserva a l'interior de la capella. La masia forma un conjunt inseparable de l'esglesiola. Dins la masia es conserven els ornaments litúrgics de la capella així com els vestits sacerdotals i de la Mare de Deu, dins un moble fet expressament per aquesta finalitat. Es conserven els vestits de cada època de l'any i sembla que es poden datar els del sacerdot en el segle XIX i els de la Verge i el Nen en el XVIII. 92|85 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40345 Carrer de Montjuïc https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-montjuic <p>INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pp. 16-27. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2514 ACCN MADOZ, Pascual (1848-1850) Diccionario Geogràfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Imprenta del Diccionario de D. Pascual Madoz. ROVIRA I MERINO ET AL. (1999) Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Barcelona: Associació d'Amics dels camins ramaders.</p> XVIII <p>Conjunt d'habitatges que flanquegen un carrer en pendent. Es tracta de varies cases entre mitgeres, de dues crugies, compostes de planta baixa i pis (i golfes de vegades), amb coberta de teula àrab a dues vessants, amb pocs elements decoratius (només algun frontó de línies corbades, boles ornamentals, etc) i adaptades a l'ús agrícola.</p> 08013-35 Les Gunyoles 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>Aquestes són cases fetes a l'època de l'extensió del conreu de la vinya i responen a un moment de riquesa al Penedès (INVENTARI, 1986: 27). Probablement es tracti d'un antic camí o carrer que unia el nucli de Les Gunyoles pròpiament dit amb el de l'antiga quadra que portava el nom de Montjuïc, al centre físic de la qual devia trobar-se al segle XVIII el casal més important d'aquest indret, conegut avui com a Cal Ton de la Paula. L'existència de la quadra la recull el Diccionari Madoz, en parlar de la veu 'Monjuich': 'cuadra en la provincia, audiència territorial, c.g. y dióc. De Barcelona, part. jud. De Vilafranca del Panadés. Consta de unas cuantas CASAS unidas á la pobl. De Guñolas, de la cual y de la de Aviñonet depende en todo' (MADOZ, 1848, XI: 505). També en la veu 'Aviñonet' parla de 'los caserios llamados Cuadra de Monjuich, Cantallops, y el Santuario de Sant Sebastián; en el primero hay 10 casas reunidas, en el segundo 8, y en el tercero 5 reunidas y 4 solares (...)' (MADOZ, 1850, III: 188).</p> 41.3520300,1.7820400 398114 4578552 08013 Avinyonet del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40345-foto-08013-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40345-foto-08013-35-3.jpg Legal Modern Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Pública Residencial 2020-09-16 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA El seu interès rau en el propi origen i significació social. El carrer va nèixer com a part de la carrerada de la Cerdanya, al seu pas per una costa pendent, la que avui ocupa el carrer que porta aquest nom. Potser que el fet de que passés la carrerada per un indret tan pronunciat, expliqués el fet de la seva extraordinària amplada. La foto 2 és del primer terç del segle XX, i la va proporcionar el Sr. Ton Ràfols de Les Gunyoles, la imatge correspon a una festa al carrer, que es troba ornamentat per garlandes. 94 46 1.2 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40346 Cal Bou https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bou <p>INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pp. 16-27. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2513 ACCN</p> XIX A les golfes hi havia uns esgrafiats però hi han pintat a sobre <p>Xalet eclèctic (INVENTARI, 1986: 27). Edifici aïllat, de planta quadrangular, compost de planta baixa, pis, golfes i torratxa. Cobertes a dues vessants de ceràmica vidrada, en forma de creu, i terrats i cobertes a una vessant, més baixes, laterals. Obertures allargades d'arc rebaixat. Cornises motllurades de separació de pisos. Ràfec amb mènsules, baranes de merlets i ulls de bou en els pisos superiors. Fusteria de llibret a les obertures amb decoració modernista, així com la reixeria. Jardí amb baluard amb divisions d'estil francès. Té barri amb una interessant reixa amb elements simbòlics del treball al camp (arpiots, rella, etc..), a més de la llegenda 'JB 1893', a dins hi ha una altra data que és 'JB 1910'</p> 08013-36 Sant Sebastià dels Gorgs 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS <p>Al baluard hi ha la data del 1893. (INVENTARI, 1986: 27). Els propietaris venien de la casa de ca l'Amadeu, al costat mateix de cal Bou, que seria l'antecedent d'aquesta casa pairal</p> 41.3814700,1.7648400 396721 4581841 1893 08013 Avinyonet del Penedès Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40346-foto-08013-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40346-foto-08013-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40346-foto-08013-36-3.jpg Legal Eclecticisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-16 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA No s'ha permès el pas a l'interior de l'edifici, només al jardí. 102|98 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40347 Sindicat d'Avinyonet/Local de les Esquerres https://patrimonicultural.diba.cat/element/sindicat-davinyonetlocal-de-les-esquerres <p>EL LOCAL D'ESQUERRES (1995) 'El local d'esquerres' Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 13-14, p. 31. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet del Penedès. EL LOCAL D'ESQUERRES (1997) 'El local d'esquerres' Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 23 p. 15. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet del Penedès. INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pp. 16-27. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2525 ACCN.</p> XX <p>Edifici de planta quadrangular i coberta a dues vessants, amb façana principal de composició simètrica, amb portal central i finestres a banda i banda agrupades, a la zona superior, de dues en dues. Les façanes son planes i de maçoneria vista. Els buits de les finestres s'assenyalen mitjançant totxana. L'edifici ocupa una extensió superficial de 1254 m2. En principi havia estat destinat a bar i ball de saló.</p> 08013-37 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>A principis del segle XX, sorgeixen associacions com la que va bastir aquest edifici, que creen espais on treballar i poder gaudir de les hores d'oci. El local va ser edificat pel Sindicat Agrícola Cooperatiu (Esquerra Catalana Unió de Rabassaires) amb les aportacions dels seus socis. La finca va ser comprada per aquesta entitat a Venancio Massana, qui tenia més propietats al costat (per l'oest de la finca). Després de la Guerra Civil, l'any 1939, la propietat del local, per decisió de la 'Comisión Interministerial Calificadora de Bienes Sindicales Marxistas' es va adscriure a la Delegación Nacional de Sindicatos de Falange Española Tradicionalista y de las JONS. L'any 1957, l'usdefruit de la finca va ser cedit gratuïtament, per un termini de trenta anys, a la 'Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos del Pueblo de Aviñonet'. Més tard, l'immoble, en virtut d'aquesta cessió, va ser utilitzat com a seu de la Cambra Agrària d'Avinyonet. Posteriorment, i segons resulta del registre de la Propietat, la titularitat de la finca correspongué a l'Administració de l'Estat. L'any 1986, i d'acord amb la legislació sobre cooperatives vigent a Catalunya, un grup de veïns van constituir la cooperativa 'Agrícola d'Avinyonet del Penedès, Societat Cooperativa Catalana Limitada', que va tenir fins a quaranta socis. La finalitat d'aquesta cooperativa, que es proclamava successora de l'antic Sindicat Agrícola Cooperatiu, inicialment propietari de la finca, era la de recuperar per al poble d'Avinyonet l'ús de la finca. Els intents reiterats de recuperar el local a través de la nova cooperativa no van reeixir. La manca de resultats i la impossibilitat d'aconseguir l'objectiu marcat va fer que la cooperativa es dissolgués l'any 1994 (EL LOCAL D'ESQUERRES, 1995). Finalment, per cessió gratuïta, el local va passar el 9 de setembre de 1995 a l'Ajuntament d'Avinyonet del Penedès (EL LOCAL D'ESQUERRES, 1997). Durant l'estada del mossèn Ramón Casajuana a Avinyonet, aquest celebrava la missa al local del Sindicat de Les Cabóries. Per tothom, aquest era conegut com el local de les esquerres.</p> 41.3599500,1.7769900 397704 4579438 1925-29 08013 Avinyonet del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40347-foto-08013-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40347-foto-08013-37-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Social 2020-09-16 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA Pere Llopart Es tracta d'un element que posseeix un alt valor social. 98 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40348 La Paret https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-paret <p>Sota el topònim de La Paret, hi ha un territori a prop del petit torrent de la Rasa Fonda i la carretera de Barcelona dominat pel cultiu de vinya i en extenses terrasses en el qual, per notícies oferides per Montserrat Rodríguez, a la dècada de 1980 es van agafar un parell de molins romans (veure foto 1) i una làpida de pedra anepígrafa de cantonades treballades en baixrrelleu, de la que es desconeix la seva ubicació actual. En un recorregut per l'indret, no es veu cap estructura ni resta ceràmica a la superfície.</p> 08013-38 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>El topònim de la Paret, proper a aquest indret, potser indicatiu d'alguna resta d'antigues estructures.</p> 41.3581600,1.7722700 397306 4579245 08013 Avinyonet del Penedès Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40348-foto-08013-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40348-foto-08013-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40348-foto-08013-38-3.jpg Inexistent Ibèric|Romà|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2020-09-16 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA Dos molins romans es troven al pati de la casa de Montserrat Rodríguez, al carrer del Carme de Les Cabòries. Aquest punt no està inclòs dins la carta arqueològica de la Generalitat. 81|83|80 1754 1.4 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40349 Societat cultural 'La Parra' https://patrimonicultural.diba.cat/element/societat-cultural-la-parra <p>INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pp. 16-27. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2868 ACCN LA PARRA (1996) 'La Parra', 75è Aniversari. ' Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 19, p. 13-15. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet del Penedès.</p> XX <p>Edifici exempt, de planta rectangular, coberta amb encavallada de fusta i teulada a dues vessants. A l'interior es conserva la sala de ball amb boca d'escenari, i el cafè. La façana principal té composició simètrica, amb un portal central i finestres amb llinda a banda i banda i arc de mig punt a la part superior. Davant la porta d'accés té un pati i una parra com a record del topònim que va prendre la societat des del moment de la seva fundació.</p> 08013-39 Les Cabòries - 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>Era conegut popularment com el local dels rics (informació oral de la Sra. Matilde Vendrell) . La societat es va constituir oficialment el dia 6 d'agost de 1921, i l'endemà s'inaugurava el local que ocupa ara mateix. El primer local era a Cal Ferlando, una casa al costat de la carretera d'Olesa, on hi havia una parra, per la qual cosa es va anomenar així la societat que va sortir d'aquesta casa. Aquí la gent que es reunia ballava. Això va pasar abans de 1929, segons sembla (informació oral Pere Llopart Garriga, 13 desembre de 2002). Sembla que tot comença quan d'una manera provisional, un grup de veïns que per raons ideològiques s'havia desmarcat de la Societat La Palma, que tenia com a lloc de la seva activitat el local de ca l'Ermità, va passar a reunir-se a la botiga d'en Teodor Massana de Cal Boter (actualment Cal Ferlando), on també es van celebrar alguns balls (hi havia una petita pianola en un armari de fusta penjat a la paret). Just a l'entrada de la casa, es distingia molt clarament una gran parra, la qual donaria nom a la nova entitat. Durant aquest temps de provisionalitat s'iniciaren les obres de construcció del nou edifici social. El nou local inicialment no disposava d'escenari, aquesta part de l'edifici seria efectuada amb posterioritat. La societat, anomenada des de la seva constitució com a Centre Agrícola La Parra, va passar posteriorment, després de diverses reformes estatutàries, a denominar-se societat La Parra, i ja actualment Centre Cultural i Recreatiu La Parra. L'any 1977 es va inaugurar una planta-altell de nova construcció en la qual s'ubicaria el cafè-bar de l'entitat, que fins aquell moment compartia espai amb la pròpia sala de ball i espectacles. L'any 1984, una comissió especial va ser l'encarregada de procedir a una total remodelació dels estatuts socials. Molt més simplificats i adequats per a la comprensió de tothom que tenien com a gran novetat el fet d'estar redactats per primera vegada íntegrament en català. Només es paralitzaria l'activitat de la Societat els anys de la Guerra Civil, en els quals es va utilitzar el local com a magatzem per part de la intendència. L'edifici ha estat testimoni de primera fila de la realització de la pràctica totalitat de les activitats festives i d'esbarjo, a mes de veure el naixement de les agrupacions dels balls populars, teatre i diables, actualment totes elles en tràmits legals de constitució com a seccions. La Festa Major es celebrava antigament en un envelat que es muntava davant el local (algun any s'havia arribat a fer a la vinya de Cal Venancio, i fins i tot a l'era de Cal Carbó), però a partir de la inauguració de la pista de la Casa de la Vila passaria ja, definitivament, a celebrar-se en aquest lloc. La Societat s'encarrega de la organització de la Festa Major (LA PARRA, 1996).</p> 41.3608000,1.7758400 397609 4579533 1921 08013 Avinyonet del Penedès Fàcil Bo Legal Patrimoni immoble Edifici Privada Social 2020-09-16 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA Alt valor social. La data es troba inscrita en un totxo a la façana principal, a la dreta de l'espectador. Al costat de l'edifici actual hi havia hagut l'antiga carniceria del poble. 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40350 Centre Cultural de l'Arboçar/Societat 'la Penya' https://patrimonicultural.diba.cat/element/centre-cultural-de-larbocarsocietat-la-penya <p>GRAN GEOGRAFIA (1982) Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pp. 16-27. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2525 ACCN. JUNQUERAS VIES, Oriol; MARTÍ ESCAYOL, Maria Antònia (2001) Informe sobre l'origen, ús i significat dels topònims del terme municipal d'Avinyonet del Penedès. Document mecanografiat. SADURNÍ I VALLÈS, Pere et al. (2000) 'Dades històriques de l'Arboçar. Del segle XI al XX'. Font-Tallada. Butlletí de Sant Pere Molanta i l'Arboçar, núm. 284, febrer del 2000. Sant Pere Molanta: Associació de Pares d'Alumnes de Sant Pere Molanta.</p> XX <p>Edifici de planta rectangular, de parets arrebossades coberta amb encavallada de fusta i teulada a dues vessants. A l'interior es conserva la sala de ball amb boca d'escenari, i el cafè. La façana principal és de composició simètrica, amb un portal central i finestres amb llinda a banda i banda i d'arc de mig punt a la part superior (INVENTARI, 1980-1985).</p> 08013-40 L'Arboçar 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>L'any 1927 s'inaugura la societat 'La Penya' (SADURNÍ ET AL., 2000).</p> 41.3335900,1.7649400 396654 4576525 08013 Avinyonet del Penedès Fàcil Bo Legal Patrimoni immoble Edifici Privada Científic 2020-10-07 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA Es tracta d'un edifici que posseeix un alt valor social. Està construït al costat de la carrerada. 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40351 Centre Cultural i Recreatiu de Cantallops https://patrimonicultural.diba.cat/element/centre-cultural-i-recreatiu-de-cantallops <p>80 ANIVERSARI (1997) '80 Aniversari del Centre Cultural i Recreatiu de Cantallops' Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 20 p. 15. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet. INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pp. 16-27. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2512</p> XX <p>Es tracta del local del Centre Cultural de Cantallops. La seu és un edifici d'una nau coberta a dues vessants. A l'interior te un teatret (INVENTARI, 1986: 27). Destaca del conjunt la façana principal, que és de composició simètrica i presenta una línia compositiva de proporcions clàssiques. Està rematada per un timpà sota la coberta, que és de teula àrab. Te un ull de bou motllurat al centre d'aquest timpà. Els recercats-guardapols dels buits donen certa rellevància a la composició. La porta central, que marcaria el centre dels tres eixos en que es divideix la façana és d'arc de mig punt. Totes les façanes que donen a l'exterior estan arrebossades, llevat de la posterior, que dona al camí dels Xops, que presenta la maçoneria de la seva construcció vista, i al centre del timpà, una triple finestra de maó vist. Al lateral destaquen els elements de reixeria amb decoració floral, que estan fets a la mateixa forja que els elements que hi ha a la Casa de la Vila. La façana principal, que dona al carrer de Santa Margarida, o carretera de Barcelona, està elevada sobre una mena de podium separat del carrer mitjançant una barana de ferro i al que s'accedeix per uns graons.</p> 08013-41 Cantallops 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>A finals del segle XIX, les difícils condicions de vida al camp van fer que a principis del XX l'associacionisme rural sorgís amb força, lligat al moviment nacionalista català. En aquest context el 5 de desembre de 1916 es va inscriure al Govern Civil la 'Cambra Agrària d'Avinyonet'. Era una societat formada per pagesos de Cantallops, en defensa dels interessos agrícoles i alhora dedicada a la compra-venda de primeres matèries. Al cap de poc va començar la construcció del local, finançada pels socis fundadors amb el sistema d'accions. Durant la Guerra Civil el local es va deteriorar molt, ja que es va convertir en un taller de manteniment militar. Després va estar dos anys tancat fins que una nova junta el va recuperar. Com que els objectius de la societat havien canviat, al 1945 es va canviar el nom: es diria Centre Cultural i Recreatiu de Cantallops. Amb el règim franquista, els actes es concentraven a la Festa Major per Sant Pere al principi i per Santa Teresa més endavant. Arribada la transició, el Centre també es transforma. Es fan millores a l'edifici, el cafeter se substitueix per un arrendatari i comença a funcionar un restaurant. Al 1986 l'entitat fa 70 anys, cosa que se celebra amb un sonat sopar d'homenatge als socis jubilats. A la tardor del 89 hi ha mobilitzacions populars per tal de donar a la sala el seu aspecte actual. En origen era el cafè i sala de ball a més de centre cultural. Avui hi ha a l'indret un cafè-restaurant, conservant-se la sala de ball en desús (80 ANIVERSARI, 1997).</p> 41.3679400,1.7988000 399540 4580299 1916 08013 Avinyonet del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40351-foto-08013-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40351-foto-08013-41-2.jpg Legal Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Científic 2020-10-07 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA Es tracta d'un edifici que posseeix un alt valor social. 106|98 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40352 Masia de la Creu/Masia de la Creu de Dalt https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-de-la-creumasia-de-la-creu-de-dalt <p>LUGAR (1782) Lugar de Avinyo Sant Sebastia y Guñolas. Manuscrit Pergamí. R. 15410. Caixa 57. Arxiu de la Corona d'Aragó. TELL, Pere (1999b) 'Els noms de les cases II: Collblanch' Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 29 p. 31. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet del Penedès.</p> XVIII-XIX La construcció es troba en estat molt descuidat <p>Conjunt d'edificacions i construccions que formen les dependències auxiliars de l'edifici principal que havia estat l'habitatge dels amos i els masovers, i que es conegut com a masia de La Creu. D'aquest complex constructiu en destaca la casa central, de planta quadrangular i aspecte sòlid, reforçada en diferents èpoques amb contraforts que li ofereixen un aspecte de casa fort. A l'edifici central, que te la coberta a dues vessants, se l'hi adossa pel Sud, una altra construcció perpendicular a la casa que serveix a més de magatzem i dependències secundàries de la masia. A l'altre extrem n'hi ha els corrals per animals i davant la casa es conserva un pou.</p> 08013-42 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>El nom de masia de La Creu sembla que prové del fet de que es va construir a prop d'una creu de terme (o potser que la creu marqués una distància en un camí). Segons informació oral, aquesta casa va ser feta cap a la dècada de 1840, tanmateix apareix en un manuscrit de 1782 esmentada al costat d'altres cases d'Avinyó, Sant Sebastià i Les Gunyoles . En ella hi havia viscut en Cristòfol Raventòs i després en Serafí, que era el seu germà. Amb la seva muller Angeleta, van tenir una filla, l'Amèlia, mare d'en Josep. En Josep, junt amb la seva família, hi viu i treballa ara (TELL, Pere 1999c). Més modernament es va conèixer com masia de la Creu de Dalt perquè un fill es va fer una casa al poble de sota i, per diferenciar-la, la van nomenar d'aquesta manera. Sembla que el topònim ve del fet de que prop hi havia una creu al costat del camí (informació oral de la masovera), que podria ser de terme, i que va ser destruïda durant la Guerra Civil de 1936.</p> 41.3935400,1.7435300 394959 4583207 08013 Avinyonet del Penedès Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40352-foto-08013-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40352-foto-08013-42-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-16 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA 98 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40353 Creu de can Ràfols dels Caus https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-can-rafols-dels-caus <p>INVENTARI DE PATRIMONI (1990) Inventari d'Immobles d'interès arquitectònic de propietat municipal Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona.</p> Restaurada en 1940 <p>Al costat de la vella carretera d'Olesa de Bonesvalls, així com de la carrerada, s'alça aquesta creu de terme que porta el nom de la masia que es troba al costat. La creu és d'una sola peça pètria, de forma trevolada, i té fust de pedra de secció poligonal. Està recolzada a sobre d'una base cònica també de pedra amorterada. Presenta una inscripció que diu: 'restaurada el año 1940'. En una fotografia de l'any 1917, conservada al fons fotogràfic del Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona, es pot veure una creu de tall més prismàtic.</p> 08013-43 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS <p>Aquesta creu, com també la de les Forques, la del Puig de la Mireta i la Creu d'en Llanes, van ser posades (o més aviat, restaurades) per mossèn Ramon Casajuana, durant els anys en que va estar a Avinyonet, és a dir entre 1939 i 1946. Sembla ser que la majoria ja hi eren, en els indrets en què van ser refetes. Se sap, a més, de l'existència d'altres quatre creus que presenten i/o presentaven la mateixa morfologia: una a la cruïlla del camí de Sant Pere d'Avinyó als Gorgs, potser coneguda com la de Santa Teresa, a l'indret que baixa a Can Porràfols; una segona a la carrerada, a la cruïlla de la carretera que baixa cap a Sant Sebastià dels Gorgs; la tercera al costat de la Masia de la Creu, origen segons l'opinió generalitzada, del topònim d'aquesta casa; i per últim, la quarta a la cruïlla de carrerades que es troba a prop del Mas Comtal.</p> 41.3545100,1.8008000 399687 4578806 08013 Avinyonet del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40353-foto-08013-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40353-foto-08013-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40353-foto-08013-43-3.jpg Legal Contemporani|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Simbòlic 2020-09-16 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA 98|94 47 1.3 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40354 Rellotge de sol de cal Fassinaire https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-fassinaire <p>MORATÓ I VIA, Salvador (1992 a) 'Rellotges de sol (I)'. Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 3 p. 11. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet. MORATÓ I VIA, Salvador (1992 b) 'Rellotges de sol (II)'. Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 4 p. 11. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet.</p> XX Caldria tenir cura de l'element <p>S'han localitzat al terme municipal d'Avinyonet 20 rellotges de sol que es troben en diversos estats de conservació. D'aquests s'ha escollit el de cal Fassinaire per la seva singularitat. A la façana posterior de la casa, que dona dins un pati interior. Està fet amb rajoles vidrades, i va ser refet dues vegades, una l'any 1959, en que es va substituir un d'anterior, que era en relleu i molt semblant i que es va deteriorar amb el pas del temps, i una altra reforma amb posterioritat a aquesta data. El fons té dibuixat un vaixell de veles en color, potser per la relació que l'amo de la casa va tenir amb l'illa de Cuba. El quadrant no conté línies horàries i les hores són indicades amb les xifres corresponents, que són romanes i van de les 9 del matí a les 5 de la tarda (9/5) (MORATÓ I VIA, 1992b).</p> 08013-44 Les Cabòries - 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS <p>Sembla ser que la família s'estableix en aquest solar cap a l'any 1708. Van construir una fassina al costat de la casa (Informació oral del pare de la propietària).</p> 41.3600400,1.7776500 397759 4579447 08013 Avinyonet del Penedès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40354-foto-08013-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40354-foto-08013-44-2.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2020-09-16 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA 98|94 47 1.3 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40355 Mas Caballer/Cavaller https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-caballercavaller-0 <p>ESCOFET, Josep (1981) 'Reculls per a una Història'. Diversos articles publicats a la revista Arrels, núms. 61 a 67. Avinyonet del Penedès. INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pp. 16-27. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2509ACCNIPAC</p> XV-XVI <p>Masia composta de planta baixa i pis, i coberta a dues aigües. Els portals d'entrada són adovellats, un d'arc de mig punt i l'altre d'arc rebaixat. Té contraforts laterals i frontals, i cantoneres de pedra. La finestra central superior és d'arc conopial lobulat amb ampits, llindes i brancals de pedra.</p> 08013-45 Clariana 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>No es pot assegurar la data de construcció de la masia, però per la tipologia de les finestres i paral·lelitzant aquesta amb la d'altres masies de tipologies similars, segurament es pot dir que el seu origen pot estar a finals del segle XV, començament del XVI. Ha estat usada com a molí de pinso. L'any 1497 els amos d'aquesta casa feren jurament de fidelitat a la parròquia d'Avinyó (ESCOFET, 1981).</p> 41.3683000,1.7827500 398198 4580358 08013 Avinyonet del Penedès Restringit Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40355-foto-08013-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40355-foto-08013-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40355-foto-08013-45-3.jpg Legal Gòtic|Modern|Renaixement|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-16 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA 93|94|95|85 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40356 Mas Bertran https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-bertran <p>MARGARIT, A (1983a) Sant Sebastià dels Gorgs. Orígen del topònim 'Els Gorgs'. Barcelona: L'autor. MARGARIT, A (1983b) Seguint els trams de la Via Augusta I. De l'Estanyol al coll de Sesgarrigues. Barcelona: L'autor. MORATÓ I VIA, Salvador (1992 a) 'Rellotges de sol (I)'. Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 3 p. 11. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet. TELL, Pere (1999c) 'Els noms de les cases III: La Garrofa i la Castelleta' Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 30 p. 15. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet del Penedès.</p> XX <p>Es tracta d'una construcció dedicada a masia rural en la qual, al llarg de la història del seu creixement arquitectònic, hi ha hagut importants reformes, que fan que el conjunt actual sigui una obra en la què hi predominen els segles XIX i començament del XX. Destaquen, fonamentalment, dos cossos a l'edificació disposats en planta que te una forma aproximada d'L. Les façanes es troben majoritàriament arrebossades i es conserven alguns elements de reixeria, majoritàriament de finals del segle XIX. El seu interior presenta les estructures antigues molt emmascarades per les diverses reformes utilitàries portades a terme pels seus habitants. Dels elements arquitectònics es poden considerar com a singulars la llotja d'arcs escarsers feta en totxo que s'obre a la primera planta, i tot un seguit d'arcs, aquests de mig punt, cecs la major part, que es desenvolupen a la planta baixa donant, com en el cas de la llotja de totxo, al pati interior, precedit d'un baluard. Aquests darrers arcs presenten al descobert els seus suports, constituïts per pilars treballats en pedra calcaria que a simple vista semblen correspondre a una cronologia anterior als visibles a la primera planta, i que es desenvolupen en una modulació diferent de la que correspon als del primer pis. Per la seva factura potser corresponguin als segles XVI-XVII. El baluard que protegeix l'accés te el seu accés mitjançant una àmplia porta culminada per un arc carpanell de totxo. Altres elements d'interès són un plafó de rajoles envernissades que presenta la imatge de la Mare de Déu venerada a la masia, i que es troba a l'alçada del primer pis a sobre de l'actual porta d'accés a la zona d'habitatge, així com també les instal·lacions dedicades a la captació d'aigua pluvial. Un altre element destacable, és el paviment interior del pati, fet de pedres irregulars que formen un disseny geomètric. Un altre element a destacar és un rellotge de sol força curiós pel que fa a la forma com va ser construït. Només té una línia horària, que es la de les 12 del migdia. Compta, però amb xifres horàries que van de les 6 del matí a les 5 de la tarda (6/5) i són aràbigues (MORATÓ I VIA, 1992a). Dels seus voltants destaquen el bosc, darrera la casa, i les terres dels voltants, destacant-se la plana que es dedica fonamentalment al cultiu de vinya. Per les seves immediacions s'ha trobat material arqueològic d'interès que es detalla a la fitxa corresponent al jaciment arqueològic que porta el nom de la masia.</p> 08013-46 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>Les informacions orals tenen ben pressent que aquesta masia te més de mil anys. En època contemporània se sap que aquí va néixer en Josep Arnan Catasús, casat amb Amàlia Milà Travé, i va tenir 5 fills. L'hereu, en Josep, va ser el qui va continuar a l'hisenda i es va casar amb Maria Raventós Catasús, de la creu de Dalt. Van tenir 2 filles, la Pepita i la Maria Arnan (TELL, 1999c). La tradició oral diu que el nom ve del primer pagès (Bertran) que va treballar aquestes terres. Les suposicions històriques menen per altres camins, a saber: sembla tractar-se de l'antic mas de la Solana, citat ja l'any 1098, com a propietat de Nevia, muller d'Adalbert, no pas el fill del vescomte Guitart (MARGARIT, 1983b). Nevia retorna l'alou al domini de Sant Cugat, i ens diu que està situat en la part del Penedès coneguda amb el nom de 'Pinellos', fàcilment pel roquisser que hi aflora, remarcant que limita a llevant i migdia amb el camí que va a la Granada. L'entrada al Mas Bertran situat sobre una corba del suposat camí romà (MARGARIT, 1983b) a la entrada de la vall de Torres Beces, en el cap de la petita carena aprofitada per aquest camí per costejar tot pujant la serra, fa pensar a l'investigador Margarit, en un lloc de guaita, segons Margarit ja existent en època romana. 'A més, la duplicitat de torres en el mateix turó, que podien ser Mas Bertran i La Castelleta, que donà origen al topònim de Torres Beces, abona la teoria d'unes torres anteriors a la repoblació' (MARGARIT, 1983b). L'any 1176 el monestir de Sant Cugat encomana a Bertran de Solario, és a dir l'amo de Mas Bertran, la 'baiulia' de Torres Beces, incloent-hi el 'Campo de Lup' (MARGARIT, 1983a). Se sap que el barri es va construir el 1906, i potser que a la mateixa data es fessin altres obres i es col·loquessin elements decoratius a la façana, com el panell de rajoles decorades que hi ha a la façana.</p> 41.3814800,1.7439700 394976 4581867 1906 08013 Avinyonet del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40356-foto-08013-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40356-foto-08013-46-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-16 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA 98 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40357 Camí de Llinda https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-llinda <p>Antic camí que travessa el terme pel nord, i que segueix un eix amb direcció E-W. En la zona de contacte amb el terme municipal de La Granada, es troba amb el camí de la Carrerada. El camí posa en contacte elements patrimonials d'interès dintre el terme municipal d'Avinyonet, com el nucli de Sant Sebastià dels Gorgs, Cal Bou, els diversos jaciments arqueològics que es troben a prop seu, i arriba fins l'antiga capella de Llinda. Dins el seu traçat es pot destacar l'existència d'atzavares en les immediacions de la pujada al santuari de Llinda, o la també existència d'un mur de contenció de terres amb zones de desguàs en el límit de la propietat de cal Bou nou. No es veuen restes d'empedrat ni marques de carro dins el traçat actual.</p> 08013-47 Sant Sebastià dels Gorgs 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS <p>La capella apareix esmentada per primera vegada el 979 (JUNQUERAS, ESCAYOL, 2001), (LLORACH SANTÍS, 1992b) en una donació que féu Sunifred d'una torre, unes cases i d'altres propietats que posseïa al terme d'Olèrdola. Una de les afrontacions dels alous cedits correspon al gual de Santa Margarida. Segons es desprèn d'un document de Sant Sebastià dels Gorgs, l'any 1024 s'hi feien obres. No tornem a tenir notícies de l'església fins el 1153. Aquell any, dins la capella de Santa Margarida i sota l'acolliment del prevere Berenguer Arnau, Pere Berenguer i uns altres homes convingueren cercar una concòrdia entre l'abat Ramon de Sant Cugat del Vallès i Ramon Mira, que pledejaven per la titularitat d'unes terres de Masquefa. Al final de l'edat mitjana la capella passà per força vicissituds, com ho demostra una visita pastoral feta el 1508. Santa Margarida necessitava en aquell moment una reparació del sostre i de les portes i no disposava ni de campana ni de cap tipus d'ornament. Més tard, per causes desconegudes es va perdre el record de la santa titular i l'església agafà el nom pel qual ara es coneix.</p> 41.3814800,1.7638100 396635 4581844 08013 Avinyonet del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40357-foto-08013-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40357-foto-08013-47-3.jpg Inexistent Medieval Patrimoni immoble Obra civil Pública Estructural 2020-09-16 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA Les cotes han estat preses al començament del camí, a tocar Cal Bou Nou de Sant Sebastià dels Gorgs. 85 49 1.5 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40358 Cal Cremet/Cal Cremat https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cremetcal-cremat <p>TELL, Pere (1999c) 'Els noms de les cases III: La Garrofa i la Castelleta' Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 30 p. 15. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet del Penedès.</p> XIX <p>Conjunt constructiu que consta essencialment d'un cos principal de planta aproximadament rectangular, amb teulada a dos vessants, i un altre de secundari, dedicat a edificacions auxiliars. No s'ha tingut accés a l'interior. Per accedir a la casa hi ha un barri lateral amb porta d'arc escarser. Els murs es troben arrebossats.</p> 08013-48 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>Segons els germans Catasús, de la masia la Torre, la Maria Via Torres, que era la seva àvia, era filla d'aquesta casa, en la qual havia viscut la seva mare, que era filla de cal Torres de Sant Pere Molanta, i germana dels fundadors de les Bodegues Torres. Com a fill il·lustre hi ha el reverend Jaume Via Torres, que fou rector de Gelida i fundador del Funicular de Gelida (TELL, 1999c). Segons informació oral de Mn. Margarit el topònim antic d'aquesta casa era el de cal Carmet, i surt esmentada ja al segle X.</p> 41.3788300,1.7387400 394535 4581580 1841 08013 Avinyonet del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40358-foto-08013-48-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-16 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA Es va restaurar l'any 1841, i ara mateix està patint reformes de condicionament per habitatge 98 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40359 Bosc de mas Bertran https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-mas-bertran <p>Bosc situat a dalt d'un turó darrera la masia de Mas Bertràn, que presenta un clar predomini de l'espècie Pinus sp. amb sotabosc de matolls com a ginesta, farigola, romaní, etc.</p> 08013-49 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>Sens dubte es tracta del bosc corresponent a la masia, que s'aprofitaria tradicionalment pels seus amos com a complement de l'explotació del territori. Sembla tractar-se d'un bosc molt aprofitat, ja que no es veuen exemplars de gran antiguitat. Aquest com molts dels boscos que encara resten a la plana són els darrers vestigis d'una gran massa boscosa que s'estenia per bona part d'aquest territori abans de fer-s'hi extensiu el conreu de vinya. A més de l'aprofitament de les pinyes, es tallaven les branques per fer-hi petites carboneres i el sota-bosc i matolls per fer-hi formiguers, un sistema de compostatge molt antic que avui es troba en desús. A tocar el bosc hi ha un antic camí, considerat per Mn. Margarit com a via romana, i a tota la zona hi ha hagut algunes troballes d'interès arqueològic des de fa dècades.</p> 41.3816800,1.7429700 394893 4581891 08013 Avinyonet del Penedès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40359-foto-08013-49-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2020-10-07 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA 98 2153 5.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40360 Forn d'obra de can Ferret https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-can-ferret XVIII-XIX Es troba molt brut <p>Construcció que es troba casi a tocar la masia de Can Ferret, a prop de l'alzina, i que antigament havia estat complementada per un forn de calç, que es trobava al costat, i que en fer explanacions del terreny es va ensorrar. Es tracta d'una construcció de planta quadrangular, feta de pedra per fora i maó per l'interior. Conserva quasi sencer el volum d'estructura original, la part de la fogaina o forn de baix, i de la resta no es pot veure amb precisió les seves estructures, degut a les deixalles que l'omplen i a l'espessa vegetació que en part lo cobreix. L'accés a la cambra de foc està precedit d'un arc de maons. Davant la porta s'amunteguen teules molt probablement sortides de les fornades d'aquest forn, dins el qual probablement s'hagués feta la cuita no tan sols de teules sinó també de maons. Les teuleries són construccions destinades a fabricar les teules àrabs, també dites comunes. El procés de fabricació consisteix a modelar l'argila per tal de donar-li la forma cònica característica i posar les teules a coure dins el forn a unes temperatures molt altes.</p> 08013-50 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>En la construcció de les masies havia estat tradicional la construcció de forns d'obra i de calç al seu costat, per tal de fer-hi allí mateix els materials necessaris per a la construcció de la casa. Potser ens trobem davant d'un forn construït al segle XVIII, en l'època de la gran construcció o reforma de la masia, tal i com avui la coneixem, encara que la tipologia del forn més aviat ens fa pensar en una obra feta al segle XIX.</p> 41.3473800,1.7724600 397305 4578048 08013 Avinyonet del Penedès Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40360-foto-08013-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40360-foto-08013-50-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Privada Sense ús 2020-09-16 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA És l'exemple més sencer de forn de teula adossat a una masia que s'ha trobat al terme d'Avinyonet del Penedès. 98 49 1.5 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 171,28 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?

Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml