Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 40503 | Cal Bou Vell/Ca l'Amadeo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bou-vellca-lamadeo | <p>Edifici amb teulada a doble vessant amb carener perpendicular a la façana. Aquesta presenta dos eixos de composició vertical i té planta baixa i pis. Té la porta dovellada i un banc d'obra a la façana. Presenta ràfecs a la part posterior de la construcció. L'entrada està precedida per un barri tancat. A la part posterior hi ha una reixa amb la data 1882, relacionable amb el moment d'enriquiment pel vi i la construcció de la nova casa.</p> | 08013-193 | Sant Sebastià dels Gorgs 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>D'aquesta casa venia la família Bou, que a finals del segle XIX va fer construir l'actual cal Bou</p> | 41.3812600,1.7654100 | 396769 | 4581817 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40503-foto-08013-193-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40503-foto-08013-193-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | 94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:07 | ||||||||||||
| 41017 | Cal Salvet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-salvet | XX | <p>Casa aïllada, a tocar la carretera de Barcelona. Consta de planta baixa i planta pis. La planta és rectangular, i la teulada a dos vessants, amb coberta de teula àrab i amb ràfec de tortugada. La façana és plana i arrebossada. Presenta tres eixos de simetria, i els buits son plans i estan protegits per sengles guardapols. L'eix central està marcat mitjançant un balcó amb barana de ferro decorada. És una construcció del tipus habitatge en ciutat-jardí. Davant la casa hi ha un jardí protegit per un barri fet d'obra amb reixa intercalada agafada a pilars fets de maçoneria arrebossada i coronats per sengles capitells en forma de timpà amb el frontal decorat mitjançant tessel·les ceràmiques vidrades bicolors.</p> | 08013-219 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>El pare de Carme Solé era el propietari de la línia d'autobusos a Barcelona.</p> | 41.3614500,1.7791400 | 397886 | 4579602 | 1915-25 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41017-foto-08013-219-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:07 | ||||||||||
| 41023 | Cal Carbó i pallissa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-carbo-i-pallissa | <p>Casa situada al costa de cal Fàbregas de Cantallops, en una zona de màxim interès des d'un punt de vista patrimonial. La casa es complementa amb la pallissa que encara es troba a l'altre costat del carrer de Santa Margarida que segueix el traçat de la carretera nacional, a tocar de la qual devia haver-hi l'era de la casa. Hi ha també al davant una sínia que es troba inclosa en fitxa independent.</p> | 08013-225 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | 41.3672100,1.7990700 | 399562 | 4580218 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41023-foto-08013-225-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | La pallissa es troba a l'altre costat de la carretera en les següents coordenades x=03995006 y=458089 z=288 | 98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:07 | ||||||||||||
| 90909 | Goig del Sant Crist de Mediona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goig-del-sant-crist-de-mediona | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Goigs amb la capçalera 'Goigs del Sant Chisto que se venera en la Iglesia parroquial de Mediona. Bisbat de Barcelona”. A la part superior i partint el text del títol en dos hi ha un gravat que representa al Jesucrist a la creu amb Maria Magdalena als </span></span><span lang='CA'>peus, i el que semblaria l’església i el castell al fons. A banda i banda hi ha dos grans gerros amb florons.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El text, a tres columnes consta de 13 estrofes sense especificar quina és la tornada. S’hi parla de la llegenda i la devoció de la contrada. Al peu hi ha una pregària en llatí i la data d’impressió: Barcelona, en la estampa de Pere Maymó, al carrer de Sant Domingo. Any <span>1821.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L’orla que envolta tota la composició representa un marc de fusta.</span></span></span></span></span></span></p> | 08122-525 | Església de Santa Maria del Castell de Mediona | 41.4760700,1.6414300 | 386567 | 4592498 | 1821 | 08122 | Mediona | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/90909-crist-mediona.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Hi ha una edició, patrocinada per la família Ginoles, a la memòria de Quinti Gili Sardà, de l’any 1940 | 98 | 62 | 4.4 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:17 | |||||||||
| 92987 | Trifini | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trifini | <p><span lang='CA'><span><span>Fita de pedra que marca el trifini dels termes municipals de<strong> </strong><em>Sant Quintí de Mediona</em>, i <em>Sant Pere de Riudebitlles</em> amb <em>Mediona</em>. </span></span></span></p> <p> </p> | 08122-764 | A l'est del nucli urbà i de la C-15 | <p>L'any 2000 es van trobar els batlles dels tres municipis per celebrar la recol·locació de la fita, desplaçada 2.40 m m al nord pel perill d'esllavissades. La trobada es va fer enmig d'una festa de germanor.</p> | 41.4725600,1.6972400 | 391221 | 4592037 | 08122 | Mediona | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:17 | |||||||||||||||
| 92988 | Font Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-nova-5 | <p><span lang='CA'><span><span><span><span>Surgència natural canalitzada pel propietari de Can Pardo Vell i que porta l'aigua a una font de les Cases Noves de Can Pardo. Una pedra de molí d’oli fa de taula. El poeta Josep Suriol la descriu en un vers:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><em><span lang='CA'><span><span>'Taula plana ben rodona</span></span></span></em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><em><span lang='CA'><span><span>mola fou d’un molí vell,</span></span></span></em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><em><span lang='CA'><span><span>la rodeja un pedrís rústec</span></span></span></em></span></span></span></span></span></p> <p><em><span lang='CA'><span><span><span><span>que mut diu, “si us plau seieu'</span></span></span></span></span></em></p> | 08122-765 | A llevant de les Cases Noves de Can Pardo | <p><span lang='CA'><span><span><span><span>A finals dels anys 1970 es va fer arribar l’aigua de la font fins les Cases Noves, on hi ha un altre font amb el mateix nom. Al costat de la font hi ha les restes d’un forn de calç.</span></span></span></span></span><br /> <br /> </p> | 41.4595600,1.5985000 | 382953 | 4590723 | 08122 | Mediona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:17 | |||||||||||||||
| 87674 | Refugi del torrent de Barquies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-del-torrent-de-barquies | XVIII-XX | <p>En el marge del torrent de Barquies s'hi localitza un petit refugi. Es tracta d'un cau de planta semicircular excavat directament al marge, de poca profunditat i accés frontal. No té materials constructius.</p> | 08232-163 | Torrent de Barquies | 41.4564200,1.6930600 | 390845 | 4590250 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87674-20191002115201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87674-20191002115303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87674-20191002115309.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | 98|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:23 | ||||||||||
| 65064 | Fons documental de la parròquia de Santa Fe a la Granada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-parroquia-de-santa-fe-a-la-granada | XIX -XX | Tot i que la major part dels volums enquadernats es troben en bon estat, n'hi ha alguns que presenten signes evidents de deteriorament, el propi del pas del temps. No hi ha cap mesura de conservació especial. | <p>El fons documental de la parròquia de Santa Fe es conserva repartit entre la rectoria del poble de Puigdàlber i la de la Granada. El fons de la Granada (ubicat a la rectoria de la parròquia de Sant Cristòfor) consta de 15 volums antics enquadernats i els que s'estan utilitzant a l'actualitat. Es tracta dels llibres de baptismes, llibres de matrimonis i llibres d'òbits o defuncions. Cal destacar el fet que en un mateix document es poden trobar anotacions dels esdeveniments citats tant de tant a Santa Fe com de la Granada, fet que es continua donant a l'actualitat. La cronologia extrema de la documentació va des de l'any 1868 fins l'actualitat. Els documents estan guardats dins d'un armari de fusta.</p> | 08249-77 | Plaça de l'Església, 1. 08792 La Granada del Penedès | 41.3844500,1.7212600 | 393082 | 4582225 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65064-foto-08249-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65064-foto-08249-77-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | 98 | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:27 | |||||||||||
| 68900 | Barraca vinya Cal Tòfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-vinya-cal-tofol | Vegeu la fitxa 93, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. | 08287-70 | 41.4250400,1.7497100 | 395526 | 4586697 | 08287 | Torrelavit | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68900-foto-08287-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68900-foto-08287-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68900-foto-08287-70-3.jpg | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:27 | ||||||||||||||||||
| 68924 | Barraca damunt Bosc de la Coma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-damunt-bosc-de-la-coma | XVIII-XIX | Vegeu la fitxa 93, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. | 08287-94 | 41.4667100,1.7124700 | 392483 | 4591368 | 08287 | Torrelavit | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68924-foto-08287-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68924-foto-08287-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68924-foto-08287-94-3.jpg | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:27 | |||||||||||||||||
| 68925 | Barraca vinya oliveres de la Torre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-vinya-oliveres-de-la-torre | XVIII-XIX | Vegeu la fitxa 93, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. | 08287-95 | 41.4610300,1.7330100 | 394189 | 4590712 | 08287 | Torrelavit | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | 119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:27 | ||||||||||||||||||
| 68926 | Barraca Torrent de la Covera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-torrent-de-la-covera | XVIII-XIX | Vegeu la fitxa 93, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. | 08287-96 | 41.4440500,1.7414400 | 394866 | 4588817 | 08287 | Torrelavit | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | 119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:27 | ||||||||||||||||||
| 68927 | Barraca Bosc sota Cal Senyor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-bosc-sota-cal-senyor | XVIII-XIX | Vegeu la fitxa 93, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. | 08287-97 | 41.4442600,1.7436900 | 395054 | 4588838 | 08287 | Torrelavit | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | 119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:27 | ||||||||||||||||||
| 68928 | Barraca Vinya de Ribalta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-vinya-de-ribalta | XVIII-XIX | Vegeu la fitxa 93, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. | 08287-98 | 41.4416300,1.7524600 | 395782 | 4588535 | 08287 | Torrelavit | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | 119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:27 | ||||||||||||||||||
| 68929 | Barraca sobre Maset del Cardús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-sobre-maset-del-cardus | XVIII-XIX | Vegeu la fitxa 93, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. | 08287-99 | 41.4451400,1.7594200 | 396369 | 4588916 | 08287 | Torrelavit | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | 119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:27 | ||||||||||||||||||
| 68930 | Barraca Bosc Ribalta I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-bosc-ribalta-i | XVIII-XIX | Vegeu la fitxa 93, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. | 08287-100 | 41.4355500,1.7578700 | 396225 | 4587854 | 08287 | Torrelavit | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | 119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:27 | ||||||||||||||||||
| 68931 | Barraca Finca Can Rossell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-finca-can-rossell | XVIII-XIX | Vegeu la fitxa 93, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. | 08287-101 | 41.4304800,1.7485300 | 395436 | 4587302 | 08287 | Torrelavit | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | 119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:27 | ||||||||||||||||||
| 68932 | Barraca Clot del Pere Finca Cal Rossell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-clot-del-pere-finca-cal-rossell | XVIII-XIX | Vegeu la fitxa 93, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. | 08287-102 | 41.4295600,1.7487300 | 395451 | 4587200 | 08287 | Torrelavit | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | 119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:27 | ||||||||||||||||||
| 68933 | Barraca Ribalta Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-ribalta-nova | XVIII-XIX | Vegeu la fitxa 93, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. | 08287-103 | 41.4355300,1.7561400 | 396080 | 4587853 | 08287 | Torrelavit | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | 119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:27 | ||||||||||||||||||
| 68934 | Barraca Oliveres de la Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-oliveres-de-la-serra | XVIII-XIX | Vegeu la fitxa 93, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. | 08287-104 | 41.4483800,1.7576500 | 396227 | 4589278 | 08287 | Torrelavit | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | 119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:27 | ||||||||||||||||||
| 68935 | Barraca Clot dels Macabeus I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-clot-dels-macabeus-i | XVIII-XIX | Vegeu la fitxa 93, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. | 08287-105 | 41.4529100,1.7416200 | 394895 | 4589801 | 08287 | Torrelavit | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | 119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:27 | ||||||||||||||||||
| 68937 | Barraca Clot del Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-clot-del-mas | XVIII-XIX | Vegeu la fitxa 93, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. | 08287-107 | 41.4611600,1.7259900 | 393603 | 4590736 | 08287 | Torrelavit | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | 119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:27 | ||||||||||||||||||
| 68938 | Barraca sobre Molí d'Esbert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-sobre-moli-desbert | XVIII-XIX | Vegeu la fitxa 93, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. | 08287-108 | 41.4427100,1.7485700 | 395459 | 4588660 | 08287 | Torrelavit | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | 119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:27 | ||||||||||||||||||
| 68945 | Barraca Bosc Ribalta III | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-bosc-ribalta-iii | XVIII-XIX | Vegeu la fitxa 93, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. | 08287-115 | 41.4354000,1.7615300 | 396530 | 4587833 | 08287 | Torrelavit | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68945-foto-08287-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68945-foto-08287-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68945-foto-08287-115-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:27 | ||||||||||||||||
| 68987 | Barraca Clot del Sení | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-clot-del-seni | XVIII-XIX | Vegeu la fitxa 93, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. | 08287-157 | 41.4274200,1.7497000 | 395529 | 4586961 | 08287 | Torrelavit | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | 119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:27 | ||||||||||||||||
| 68996 | Barraca obaga Clot dels Macabeus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-obaga-clot-dels-macabeus | XVIII-XIX | Vegeu la fitxa 93, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. | 08287-166 | 41.4522300,1.7390200 | 394677 | 4589728 | 08287 | Torrelavit | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | 119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:27 | ||||||||||||||||
| 69004 | Barraca obaga del Puigcúgul | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-obaga-del-puigcugul | XVIII-XIX | Vegeu la fitxa 93, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. | 08287-174 | 41.4422700,1.7188400 | 392975 | 4588647 | 08287 | Torrelavit | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/69004-foto-08287-174-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/69004-foto-08287-174-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/69004-foto-08287-174-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:27 | |||||||||||||||
| 69005 | Barraca sobre vinya del Sabaté | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-sobre-vinya-del-sabate | XVIII-XIX | Vegeu la fitxa 93, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. | 08287-175 | 41.4511700,1.7434400 | 395044 | 4589605 | 08287 | Torrelavit | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | 119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:27 | ||||||||||||||||
| 69006 | Barraca Mosset | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-mosset | XVIII-XIX | Vegeu la fitxa 93, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. | 08287-176 | 41.4482500,1.7402700 | 394775 | 4589285 | 08287 | Torrelavit | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | 119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:27 | ||||||||||||||||
| 69007 | Barraca Clot dels Macabeus II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-clot-dels-macabeus-ii | XVIII-XIX | Vegeu la fitxa 93, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. | 08287-177 | 41.4531500,1.7396900 | 394734 | 4589829 | 08287 | Torrelavit | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/69007-foto-08287-177-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/69007-foto-08287-177-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/69007-foto-08287-177-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:27 | ||||||||||||||||
| 69008 | Barraca Torrent de Ca la Vicenta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-torrent-de-ca-la-vicenta | XVIII-XIX | Vegeu la fitxa 93, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. | 08287-178 | 41.4482200,1.7390800 | 394675 | 4589283 | 08287 | Torrelavit | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | 119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:27 | |||||||||||||||||
| 73031 | Santa Maria de Vallformosa de Vilobí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-vallformosa-de-vilobi | AA.DD. (1986) L'alt Penedés. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura pp.248-251. CARBONELL I VIRELLA V. (1993): 'Els voltants de Vilobí: Vallformosa, graubac i les guixeres' a Revista Gran Penedés, nº 34. Vilafranca del Penedès. pp.32-35. CATÀLEG DE MONUMENTS I CONJUNTS HISTÒRICO-ARTÍSTICS DE CATALUNYA. (1990).Vilobí del Penedés. Generalitat de Catalunya. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. CRUANYES E. VIRELLA F.X. (1993). 'Vilobí del Penedés. Art i Pedra.' a Revista Gran Penedès nº 51. pp 22-26. GAVIN J.M. (1981) Inventari d'esglésies. Alt Penedès. Baix Penedès. Barcelona GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Vilobí del Penedés. Tom 15. p.533. PLA DE CATALOGACIÓ I INTERPRETACIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL DE L'ALT FOIX. (2002) Vilobí del Penedés. Transversal Produccions Culturals. RIUS MORGADES J. (1987) La Comarca de l'Alt-Penedès. Vilafranca LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. | s.XX | Conjunt arquitectònic format per l'església de Santa Maria de Vallformosa, el campanar de l'església, la casa del campaner, la rectoria, i un espai destinat a dependències auxiliars. Tot el conjunt es troba edificat en parament irregular sense arrebossar, haven reforçat les cantonades i les obertures-portes i finestres- amb ressortits de ciment imitant carreus de pedra ben trebalalts. L'orientació de l'edifici és força irregular, no corresponent-se amb la orientació clàssica de les esglésies –l'absis al'est-. En aquest cas la façana principal del conjunt s'ha orientat a l'Est, i l'absis a l'Oest. L'edifici de la cantonada N-E és la rectoria. Es traacta d'un edifici format per planta baixa, primer pis i golfes, cobert a quatre aigües amb teula. La porta principal, com la de la resta del conjunt, es troba a la façana Est, i es tracta d'un portal de mig punt al qual s'accedeix després de dos graons. Tota l'arcada es troba reforçada i definida per un ressortit fet en ciment imitant carreus de pedra que alternen rectangulars i quadrangulars. Al cantó dret s'ha obert una gran finestra geminada amb arcades també de mig punt, que es ressalta amb el mateix sistema que la porta principal. Al cantó esquerre destaca una finestra simple de mig punt. Al primer pis, i corresponent-se amb les obertures de la planta baixa, s'han obert tres finestres quadrangulars també definides amb un ressortit de ciment imitant carreus de diferents i mides, i un empit a la part baixa. Al segon pis –espai ocupat per les golfes- s'obre una galeria formada per quatre arcs de mig punt que recauen sobre columnetes quadrangulars sense cap decoració, i també emmarcadesamb el mateix ressortit en ciment. A la façana Nord es repeteix el mateix esquema d'obertures, tan sols, que les finestres del pimer pis es redueixen a una. Interiorment la rectoria conserva l'estructura original, conformada per un corredor central i un seguit de estances adaptades a vivenda a ambdos costats. En direcció a migdia s'adossa a la rectoria un petit edifici de planta baixa, amb un portal d'entrada similar al de la rectoria però de menor tamany, i dues finestres de mig punt a tocar de la porta, a banda i banda. De l'edifici destaca el fet d'estar coronat per tres merlets esgraonats fets en maó i acabats en punta. Es tracta d'un espai auxiliar, destinat a magatzem. A migida d'aquest espai s'adossa l'església de Santa Maria de Vallformosa. Exteriorment presenta la fesomia d'un edifici romànic, amb un gran portal de mig punt, degradat amb arquivoltes formades per un seguit de faixes motllurades o esculpides a la cara exterior de les dovelles, que des del parament de la façana, van reduïnt progressivament l'obertura cap endins, i que descansen de columnetes adossades al mur, i que a la vegada reposen sobre un zòcal d'uns 40 cm d'alçada. Arquivoltes i columnetes es troben profusament decorades amb motius vegetals i florals. Els capitells ubicats entre les arquivoltes i les columnetes, tenen decoració vegetal i figurada, representant-se en dos d'ells –els interiors- escenes de lluita entre monstres imaginaris. L'espai ubicat entre la porta d'accés i les arquivoltes és ocupat per un timpà decorat amb l'escena de l'ascensió de la Mare de Déu. Sobre el portal s'ha obert una rossassa també degradada amb faixes motllurades i esculpides, decorades amb motius vegetals. | 08304-45 | Nucli urbà de Vilobí del Penedès. Plaça de Mossèn Lluís Panyella (08735 Vilobí del Penedès) | La decisió de construir una nova església al terme de Vilobí pregué cos a principis del segle XX, quan a la majoria de la població, concentrada entre els nuclis de Vilobí i Bellver, li resultava massa lluny per assistir als oficis l'antiga església de Vallformosa. La concentració de la vida política i cultural al nucli de Vilobí, va inclinar definitivament la balança per la construcció d'una església més propera i accesible a la majoria de veïns. El terreny per a la seva construcció fou cedit per Fèlix Mestre Notó.L'edifici és obra de l'arquitecte Enric Sagnier i Villavecchia (1858-1931), marquès de Sagnier, que traballà a l'obra gratuïtament. La primera pedra es col·locà el sis de febrer de 1927 pel bisbe de Barcelona Josep Miralles. La construcció es projectà pujar-la amb donatius en metàl·lic i jornals de prestació personal, i fou inaugurada i beneïda el vint-i-cinc de març de 1931 pel bisbe de Barcelona Manuel Irurita. Durant la revolució del 1936 sofrí diversos desperfectes,sobretot al seu interior. A la dècada dels 40 s'enllestí el pis de les campanes del cloquer (LLORAC, 1991: 134) L'edifici va ser constrït en estil neoromànic, a imitació de les antigues esglésies romàniques. Pràcticament no ha patit reformes des de la seva construcció, a banda dels elements refets després de la Guerra Civil. | 41.3911300,1.6634300 | 388258 | 4583040 | 1933 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73031-foto-08304-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73031-foto-08304-45-3.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | (Cont. Descripció): Sota la coberta inclinada- ja que l'edifici es cobrexi exteriorment a dues aigües- s'ha col·locat com a element decoratiu un seguit de faixes verticals llises sobresortint del mur, unides a la part superior per arcuacions a l'estil de les bandes lombardes, i que segueixen la inclinació de la teulada. Aquestes faixes finalitzen en un cul de llantia decorat amb la forma d'un cap humà. Corona l'edifici una creu d'obra. Interiorment l'església és un edifici d'una sola nau amb planta basilical, a la qual s'accedeix després de travessar un petit espai rectagular adeqüat com a ante-sala. La coberta interior és amb volta de canó de mig punt aguantada per sis arcs torals. L'absis és de planta semicircular i es cobreix amb una volta de quart d'esfera. A banda i banda de la nau principal s'obren cinc capelles cobertes amb volta d'aresta que descansa sobre arcs formers. A migidia de l'església s'adossa el campanar de planta quadrangular de 22 m. d'alçada. L'edifici es troba dividit exteriorment en 4 pisos, amb l'afegit d'un tram superior. A imitació d'un campanar romànic, els pisos es marquen exteriorment mitjançant finestres. En aquest cas es tracta d'una finestra-una per pis- de mig punt geminada, a excepció de la planta baixa que és una finestra simple. A la part superior o cloquer, es troba oberta a les quatre cares amb dos finestrals geminats per cara, emmarcades per arqüacions lombardes a la part superior i inferior (aquestes últimes sota la cornisa). Sobre la línia d'arqüacions superior el campanar es remata amb merlets esgraonats fets amb maó. Espaialment l'interior és conformat per una nau única envoltada de capelles -quatre per banda-, dedicades a advocacions diferents: El roser, la Puríssima Concepció, El Remei, Sant Josep, Sant Isidre, Sant Antoni, el Sagrat Cor i el Sant Crist. L'interior es troba cobert per una volta única, subdividida en trams per uns arcs torals molt ressaltats, que recauen en les pilastres de separació de les capelles. Un fris horitzontal a l'alçada dels capitells de les pilastres recorre la nau principal. Tot el conjunt en colors clars, i amb decoració floral a les parets laterals. La il·luminació es realitza a través d'un seguit de rossetons -un per capella- protegits per vidres de color verdós. Pressideix l'altar la imatge d'una mare de Déu ubicada dins un baldaquí que recau sobre quatre columnes llises. Als peus de l'església s'ubica un cor, que recau sobre un espai destinat a rebedor. | 98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:28 | ||||||||
| 62724 | La Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-vila-3 | <p>CARDÚS, Cristòfor (1936) 'Els noms de lloc de Catalunya. Sant Pere de Riudebitlles' dins de COROMINES, J.; RIBES, E. 'Per al recull del noms de lloc de Catalunya', extret de 'Mai enrera', Butlletí del Centre Excursionista de Gràcia, Febrer-Març 1936, p. 18. Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. Societat Catalana de Geografia. Filial de l'Institut d'Estudis Catalans. GUILLÉN, Lídia; CASANOVAS, Esther (1997) La conca del paper: Parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà. MADOZ, Pascual (1849) 'Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de ultramar·, Vol. XIII, Veu 'Riudevitlles, San Pedro de·, Madrid. TORRENTS, J. (1996) Sant Pere de Riudebitlles. Textos mecanografiats pertanyents al dossier de projectes V . TORRENTS I ROSÉS, A. (1993). Transformacions demogràfiques en un municipi industrial català: Sant Pere de Riudebitlles, 1608-1935. Tesi Doctoral. Departament d'Història Contemporània. Facultat de Geografia i Història. Universitat de Barcelona. TORRENTS I ROSÉS, A. (en premsa) 'La lluita per l'aigua: pagesos i paperers en el segle XVIII' Homenatge a Jordi Nadal. AAVV (1991) Oficis i Professions a Sant Pere (finals s. XIX i s. XX). Programa de Festa Major de Sant Pere de Riudebitlles.</p> | XI-XX | Hi ha hagut força construcció de substitució al llarg del present segle. Això és especialment clar a les plantes baixes d'alguns edificis. | <p>Nucli antic i primitiu del poble. Presenta una estructura ovalada en forma d'ametlla, tancada en si mateixa, a la manera de les 'viles closes'. El perímetre es definiria de la següent manera: començant a la plaça de les Eres, agafaria els edificis al costat esquerre del c/ Montseny continuant pels del Camí de Baix, agafant les edificacions a les dues bandes del carrer a partir de les Basses de cal Ròmul i fins arribar al pont de l'Altra Banda sobre el riu de Bitlles. A partir, d'aquí pujaria pel curs del riu fins arribar al camí que baixa a la font del Quadres, englobant l'espai de la riba dreta del curs fluvial. Seguidament remuntaria per aquest camí i seguiria pel carrer de l'Hospital fins arribar al carrer del Trull, incloent els edificis que queden a l'esquerra i també el que fa cantonada pel cantó dret amb el carrer del Trull. Per aquest carrer, retornaria el perímetre a la plaça de les Eres, englobant l'edifici de l'Ajuntament. L'eix central de la vila estaria definit pels carrers Major i dels Còdols, els quals són els principals de la vila i encerclen la plaça de l'Església. Els del Call i de les Voltes són els secundaris que comuniquen entre si els vials principals i la plaça. (TORRENTS, 1993: 35) El nucli està sobre la terrassa quaternària del riu, en un terreny relativament pla amb cotes que varien entre els 250 i el 248 metres sobre el nivell del mar, encara que cau abruptament sobre el Bitlles. És possible que en aquest punt hi hagués un gual. Dins l'estructura urbana s'ha d'assenyalar que existeixen nombrosos edificis amb un cert caràcter, entre els quals hi ha alguns amb teules pintades en 'dent de llop'. Mereixen destacar-se, a més dels que tenen fitxa específica, els nomenats a continuació amb els trets més interessants: A cal Querol o Cal Xelòs, a la plaça de l'Església hi ha una escala de cargol digna de menció. Al carrer dels Quadres (abans dels Còdols o dels Codros) núm. 3, una porta adovellada amb la inscripció 1820. Al carrer de Baix, es troba, igualment, una porta adovellada de l'any 1598. A cal Borregaire, abans es recollien els pobres. Cal Mustafà es troba en ruïnes, encara que conserva una filera d'arcs carpanells. Ha desaparegut les Monges o cal Cavaller -antic casal de la família noble dels Olzinelles- i ha estat substituït per un edifici impersonal al centre de la vila. Al carrer dels Marquesos de Llió, darrera del casal, existeix un habitatge que conserva de manera inalterada una tipologia pròpia dels segles XVII-XVIII. Són interessants els passos coberts a diferents indrets de la vila: Voltes del Quirri, de cal Borregaire, de cal Ton del Pere, de cal Botifoll i el pas del Foradot (obert per sota cal Xerta per baixar a cal Carol). Uns altres elements dignes de menció són una arcuació de totxo a les plantes altes, la dualitat de portes de pedra de turó amb arcs de mig punt en alguns accessos a les cases i l'abundància de cellers als soterranis. Existeix al seu interior una xarxa de galeries/mines subterrànies que comunicaven diverses cases pels cellers, i que s'ha identificat com elements d'evacuació de la vila que formarien part del seu sistema defensiu passiu. Al present segle, aquests passadissos van ser usats per fer-hi passar les conduccions de clavegueram i aigua (TORRENTS, 1996). La Vila no destaca per la seva situació topogràfica, essent visible en la seva totalitat només des de punts elevats. Existeixen dues visions molt característiques. La primera és la que s'obté des de l'Altra Banda, presentant una façana dominada per l'arquitectura dels molins paperers, bàsicament, del segle XVIII. La segona, des de les elevacions del costat dret de la vall del riu, des d'on es veu en primer terme el conjunt urbà i al fons, la muntanya de Montserrat. Un element referencial el constitueix, el campanar, que serveix de fita des de gran part del terme. Si bé, es difícil d'obtenir una visió de conjunt, el passeig per l'interior de la Vila ofereix una gran sensació de calma i personalitat de la població.</p> | 08232-1 | Centre històric | <p>La primera referència documental on es cita el riu Bitlles i una església dedicada a Santa Maria i Sant Pere, és al Cartulari de Sant Cugat (foli 159 v., no. 514), amb data de febrer del 917. Diu: 'prope auro annolia, vel rio de Birlas, ubi ecclesia sita est in onore Sancte Maria et Sancti Petri..'. El 13 de març del 1012, els esposos Guifré i Guisla fan donació del terme de Riudebitlles al monestir benedictí de Santa Maria i Sant Martí de l'Insula Gallinaria, a la Ligúria. Els anys 1044 i 1165 els Papes Benet IX i Alexandre III confirmen la pertinença del Priorat a l'abadia de Sant Martí. El 1406, Pedro de Luna (futur Papa Luna) és el prior de Sant Pere, arruïnant-lo, tal com ho confirma un document del 7 de setembre de 1428, en el que a petició del prior de Riudebitlles, Bernat de Vilalta, s'uneix aquest priorat amb l'abadia benedictina de Montserrat. El domini d'aquest monestir sobre Sant Pere durarà fins el 28 d'octubre del 1801. A inicis del segle XVII es va construir el primer molí paperer i, des del primer quart d'aquell segle hi havia com a mínim, dos paperers a la vila. Durant el segle XVIII la vila es trobava a la zona paperera més important de Catalunya, i Sant Pere produïa el 10% aproximadament del total de la producció (TORRENTS, en premsa). Els anys 1706 i 1707 es van patir dues crisis de mortalitat molt elevada, i junt amb la Guerra de Successió, féu que, el 1717, el monestir de Montserrat demanés l'exempció de contribucions als habitants de Sant Pere (TORRENTS, en premsa). Respecte a la història de la seva forma urbana, Josep Torrents assegura: 'sembla que es tracta d'una vila closa amb dues entrades molt clares, una pel camí de Baix (del que sabem que a la segona meitat del segle XIX era conegut com al Vall), l'altra per la plaça de les Eres. Aparentment sembla que tot el conjunt sigui del mateix període. Un estudi més detallat posa en evidència que tenim dos períodes diferenciats. El fogatge del 1365 testimonia la presència de 72 cases, el de 1708 de 60 i 270 habitants. Aquestes coincideixen gairebé en nombre amb les que hi ha a les illes de cases que envolten el Priorat. L'estructura de les cases d'aquesta zona és ben diversa de les demés. Són parcel·les petites e irregulars, molt fragmentades, que formen un continu. El cens de 1787 és de 890 habitants, coincideix amb la construcció de la majoria de molins paperers que hi ha a la vila, gran part d'ells concentrats a la corona exterior, prop del Rec i del riu. Aquesta corona exterior està formada per les cases del carrer Major i carrer de Baix i les del carrer dels Quadres o dels Còdols. La disposició d'aquestes és suburbana, o sigui, la de cases que sorgeixen al llarg d'un camí. Les parcel·les són més grans i regulars i les cases tenen eixida. I es també aquí on hi ha les cases pertanyents als segles XVII i XVIII. Aparentment sembla que el continu de les cases obeeixi a la presència d'una muralla, però no s'han trobat restes que ho confirmin. A més, aquest continu no sempre ha estat així ja que es poden descobrir almenys tres possibles entrades del Rec de la Vila a l'interior. A part es poden plantejar tres possibles entrades més, a tall d'hipòtesi, en aquest recinte, que sumades a les dues existents, farien un total de cinc. El continu tal i com el coneixem ara podria ésser del passat segle si tenim en compte la data de construcció d'algunes cases' (TORRENTS, 1996). A la part exterior de la Vila, al costat de l'actual Ajuntament, existia un hospital, en actiu el 1613, i citat encara el 1849 (MADOZ,1849:XIII, 726). El 1860, però, ja no existia, encara que ha perdurat en la toponímia urbana amb el carrer homònim. Encara resta alguna paret integrada dins les edificacions actuals. L'any 1872 es va dividir el poble en tres districtes amb els seus corresponents alcaldes de barri, el primer, la Vila, el va regir el Sr. Jacint Botifoll, el segon, l'Altra Banda o els Afores, el Sr. Ramon Respall i, el tercer, el Torrent Cuitó-Rabassada, el Sr. Vicenç Mañosas.</p> | 41.4539700,1.7028700 | 391660 | 4589966 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62724-20190918151218.jpg | Legal | Medieval|Romànic|Gòtic|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | Diversos | El camí de Baix a finals del segle XIX es deia del Vall i en època franquista, José Esbert. En aquell moment el carrer Major es deia José Arnan. El carrer dels Quadres es deia, el 1913, dels Còdols i en època franquista Federico Casanovas. El carrer Call en època franquista es deia Pedro Domingo. A l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic apareixen inventariats com elements urbans Cal Querol (Plaça Església) i ca l'Olivella, a més del desaparegut safareig de cal Ròmul i com a elements mobles les portes adovellades de cal Querol, cal Secalló, cal Torrents, Cal Jeroni Mestres, Cal Rafeques, ca la Paca Rossa, Rectoria, cal Teodor i cal Torrents (cal Ròmul) Aquests portals consten a l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic (IPA) de la Generalitat de Catalunya amb els números: 12130, 12131, 12332, 12133, 12134, 12135, 12136, 12137 i 12138. Les voltes de can Botifoll apareixen al mateix inventari amb el número: 38295 | 85|92|93|94|98 | 46 | 1.2 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:23 | ||||
| 62725 | Cal Punyal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-punyal | <p>Informació oral J.M. Llebaria, maig 1999</p> | XX | <p>Casa unifamiliar, arrebossada de blanc, d'una planta i terrat amb un jardí que l'envolta. Té al davant una terrassa, amb una barana de balustres, a la que s'accedeix per mig d'una escala i que fa que sembli que la casa es troba sobre un podi. El coronament de l'edifici és d'obra i presenta una forma sinuosa, recordant vagament una construcció àrab. A la façana hi ha sanefes que emmarquen portes i finestres fetes de ceràmica vidrada en blau i blanc, a més d'una marquesina de ferro sobre la porta per protegir de la pluja. Posseeix encara l'estructura interna originària de l'edifici, a més, dels elements ornamentals interiors: les guixeries dels sostres, amb motius antropomòrfics i vegetals; les pintures murals, els arrambadors de ceràmica vidrada (amb molts motius diferents, destacant els vegetals), mosaics hidràulics, fusteria, llums de sostre i vidrieres associades. El vidre de la porta té gravades les inicials del propietari que va manar fer la casa: FM (Francesc Masana). Cal destacar, les reixes de forja d'estil modernista, així com el jardí i el seu mobiliari. L'edifici té una construcció annexa que es va dedicar a bodega i cotxera, on el propietari inicial guardava dos cotxes de la seva propietat. A la part posterior, en una terrassa superior existeix un hort, al fons del qual hi passa el rec de Dalt.</p> | 08232-2 | Carretera, 67 | <p>El propietari que va fer construir la casa, anomenat 'el Punyal', va ser un dels fundadors del Centre Republicà Obrer i secretari del diputat Zulueta, membre del Partit Radical de Lerroux. A la Guerra Civil es va fer servir com a caserna republicana.</p> | 41.4506400,1.7027000 | 391640 | 4589596 | 1920-30 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62725-20190925134326.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62725-20190925134137.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62725-20190925134517.jpg | Legal | Eclecticisme|Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | Jaume Canals, de Badalona | Al jardí hi ha un cedre del Líban, una palmera, til·lers, castanys d'Índies i altres arbres que li donen un aspecte interessant i frondós. | 102|105|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:23 | ||||
| 62726 | Rec de l'Horta / Sèquia de l'Horta Sobirana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-de-lhorta-sequia-de-lhorta-sobirana | <p>CARDÚS, Cristòfor (1936) 'Els noms de lloc de Catalunya. Sant Pere de Riudebitlles' dins de COROMINES, J.; RIBES, E. 'Per al recull del noms de lloc de Catalunya', extret de 'Mai enrera', Butlletí del Centre Excursionista de Gràcia, Febrer-Març 1936, p. 18, nota 65 Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. Societat Catalana de Geografia. Filial de l'Institut d'Estudis Catalans. GUILLÉN, Lídia; CASANOVAS, Esther (1997) La conca del paper: Parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà.. TORRENTS, Josep (s.d.) Sèquia de l'Horta Sobirana. Text mecanografiat. TORRENTS ALEGRE, Josep (1998) 'Documentació sobre el patrimoni industrial' Document mecanografiat. VIRELLA TORRAS, Xavier (1994) 'Sant Pere de Riudebitlles i el seu rec' a 'Gran Penedès', Núm. 41, pp. 23-32, Institut d'Estudis Penedesencs</p> | Existeixen molts materials diferents que s'han anat utilitzant per a la reparació de les fuites i les noves canalitzacions, cosa que fa que tingui un aspecte molt irregular. | <p>Rec que agafa les aigües del riu Bitlles mitjançant la resclosa del Bielet, sota el molí paperer de cal Bielet, a la vora dreta de la riera. L'enclotada del riu en aquest punt i l'exuberància de la vegetació, impedeixen accedir a la resclosa per aquest indret. Tanmateix, és accessible des del camí de les Nogueres, del terme veí de Sant Quintí de Mediona, al marge esquerre del riu. No s'observa la possibilitat de fer-ho des del molí del Fogàs o del molí de cal Bielet. La resclosa aprofita el desnivell del riu, que crea un pèlag a la part inferior de grans dimensions. La sèquia surt per la banda dreta del riu i pel fort desnivell del marge (entre 30 i 40 m.) comença el trajecte a través d'una mina de maó, l'amplada de la qual no supera el mig metre. A partir d'aquest punt, resseguir el trajecte es fa impossible. La mina s'acaba prop de les Planes Velles, i a partir d'aquí la sèquia ja no és de maó sinó de terra molt irregular, on el pendent del marge és més suau ja que el riu s'obre. A la sortida de la mina es troba un bagant de fusta pel qual es pot buidar la sèquia. La sèquia continua el seu recorregut a cel obert i és excavada al terra, molt irregular, amb amplades variables que oscil·len des dels 20 cm als 70-80 cm. Aquest tros del trajecte és de fàcil seguiment. De les Planes Velles surt un camí que per arribar al pou de la Font de la Teula travessa el riu. El camí passa per damunt la sèquia que en aquest tram és un tub de fibrociment, i a continuació, està recoberta amb formigó, coincidint amb el desguàs de la bassa del Rec de Dalt. En aquesta zona la sèquia passa entre el marge de la Bassa i una petita plana coberta de vegetació espessa. La sèquia passa a l'altra banda del riu mitjançant un pont o aqüeducte, el pont del rec de l'Horta. És en un lloc on el riu passa molt enclotat, entre dos marges verticals molt propers, que facilita que amb un sol arc de maó bastant obert es pugui travessar. A partir d'aquí és molt difícil resseguir la sèquia; passa pel marge esquerre a una alçada de més d'una vintena de metres sobre el nivell del riu, pels penya-segats. Sobre la resclosa de la fàbrica del Valls, es pot veure un tub blau que passa normalment enterrat. Més endavant, la llera del riu comença a eixamplar-se i els marges perden la seva verticalitat començant-se a esglaonar en terrasses. La sèquia torna a anar a cel obert malgrat que l'única manera d'intuir el seu recorregut són les canyes, els arbres i la molta vegetació que la van resseguint. La sèquia es de terra, malgrat que de vegades quedi continguda amb murets de totxo. Comencen a veure's bitllots i bagants per a regar els primers horts que ocupen les terrasses. D'aquesta manera arriba al torrent de Barquies. Just abans de travessar-lo, la Sèquia de l'Horta Sobirana entra en un tub de fibrociment que a mig pont de Barquies es converteix en un tub de material plàstic blau. A la sortida del pont, altra vegada continua per una canonada de fibrociment. L'aqüeducte o pont de Barquies havia estat construït amb pedra de turó, però se'l va emportar una avinguda; després va ser reconstruït amb dos pilars irregulars fets amb totxanes i unes biguetes que aguanten les canonades de la sèquia. Travessat el torrent, la sèquia entra a l'Horta Sobirana seguint el seu curs, al costat del camí, completament coberta per la vegetació. El canal segueix essent irregular en la seva construcció, amb trossos de canonada de fibrociment, trossos de terra i trossos fets amb totxos. En aquesta zona ja es reguen horts i vinyes distribuint l'aigua mitjançant bagants i bitllots, i prop del camí que va a trobar, el rec es bifurca. Durant una part del trajecte segueix el mateix itinerari que el rec de la fàbrica del Valls. El tronc principal travessa el camí, i per un canal obert de terra, entre el desnivell de dos camps discorre fins arribar al punt final, el camí de les Nogueres i el torrent de la Masia, on finalment s'aboca el seu sobrant, representant aquest el seu límit natural.</p> | 08232-3 | Des de la resclosa de cal Bielet fins el torrent de la Masia | <p>Datar l'origen de la Sèquia de l'Horta Sobirana o Rec de l'Horta és una tasca difícil. La vall del riu de Bitlles és plena de recs (de Dalt o de la Vila, dels Borrissols, de la fàbrica del Valls, de Baix, de Terrassola, de l'Horta...) i rescloses (la Passada, les Deus, del molí Vinyals, del Bielet...), que serveixen tant per a regar com per als molins paperers. Els seus orígens són diversos a l'igual que les seves propietats. En vendes realitzades el segle XI ja es descriuen recs i molins. No es pot aventurar un origen tan antic per manca de dades, malgrat que moltes vegades és descrita com la més antiga de Sant Pere. La construcció de la Sèquia de l'Horta Sobirana devia ser molt complicada i dificultosa degut als llocs per on passa. El tipus de construcció ens podria ajudar en la datació però la Sèquia originalment (i encara en la major part del seu recorregut) era una rasa al terra. L'entrada de la mina i l'aqüeducte sobre el riu estan construïts amb maons. Això ens porta com a molt lluny al segle passat. Això no implica que anteriorment no fos construït en fusta (com ho va ser parcialment el Pont Nou abans de la reconstrucció del segle XVII) o turó. Del pont de Barquies poques dades en podem treure ja que l'actual és una precària construcció que substitueix una d'antiga de turó de la qual no es disposa cap tipus d'informació que ajudi a datar-lo (TORRENTS, s. d.).</p> | 41.4564600,1.6925200 | 390800 | 4590255 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62726-foto-08232-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62726-20191002151920.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62726-20191002114259.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | El Rec de l'Horta agafa l'aigua molt lluny d'on aquesta es comença a fer servir. Més de la meitat del trajecte és per llocs de difícils accés (mines, marges, aqüeductes...) cosa que dificulta enormement el seu manteniment. Quan l'aigua comença a ser distribuïda per l'Horta Sobirana, ho fa per una porció de terres petita, composta d'horts i camps d'arbres fruiters que ocupen una superfície de regadiu de 1299 àrees i 90 centiàrees. Això fa que els propietaris que se'n beneficien en siguin 40. A diferència del Rec de Dalt o Rec de la Vila, la Sèquia de l'Horta Sobirana no alimenta cap molí o altre tipus d'indústria, això implica que en el difícil manteniment que s'ha de dur a terme no hi participa ningú necessitat d'un funcionament regular. Els regants de l'Horta Sobirana no poden assumir totes les despeses de manteniment ja que les propietats són molt petites, fragmentades i de baixa productivitat. Té una superfície de regadiu de 1.299 àrees i 90 centiàrees i agrupa a quaranta propietaris. Aquest rec té un ús exclusivament agrícola. Va ser concebut per a regar l'horta Sobirana. La seva aigua està regulada per la Junta d'Aigües, a través de la seva comporta i el seu corresponent sobreeixidor. El mapa s'ha extret de GUILLÉN, Lídia; CASANOVAS, Esther (1997) La conca del paper: Parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà. | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:23 | ||||||
| 62727 | Pont del Cavaller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-cavaller | <p>CARDÚS, Cristòfor (1936) 'Els noms de lloc de Catalunya. Sant Pere de Riudebitlles' dins de COROMINES, J.; RIBES, E. 'Per al recull del noms de lloc de Catalunya', extret de 'Mai enrera', Butlletí del Centre Excursionista de Gràcia, Febrer-Març 1936, p. 14, nota 15 Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. Societat Catalana de Geografia. Filial de l'Institut d'Estudis Catalans. GUILLÉN, Lídia; CASANOVAS, Esther (1997) La conca del paper: Parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà.</p> | XVIII | <p>Petit aqüeducte del rec de Dalt sobre el torrent de can Prades. Està construït amb còdols i pedra de tosca a la part superior. Presenta cinc arcs de pedra visibles en un espai amb uns grans pollancres que li donen ombra i un aspecte molt agradable.</p> | 08232-4 | Travessa el torrent de can Prades a les immediacions del polisportiu municipal. | <p>Sembla ser que el Cavaller és el marquès de Camps, un dels grans propietaris a Sant Pere de Riudebitlles al segle XIX (CARDÚS, 1936). Forma part del rec de Dalt i, per tant, la història global de l'element és la mateixa.</p> | 41.4467500,1.7013800 | 391524 | 4589166 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62727-40.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62727-41.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | 94 | 49 | 1.5 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:23 | |||||||
| 62728 | Rec de Dalt / Rec de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-de-dalt-rec-de-la-vila | <p>AMAT et al. (1990) El Paper. Programa de Festa Major. Sant Pere de Riudebitlles. CARDÚS, Cristòfor (1936) 'Els noms de lloc de Catalunya. Sant Pere de Riudebitlles' dins de COROMINES, J.; RIBES, E. 'Per al recull del noms de lloc de Catalunya', extret de 'Mai enrera', Butlletí del Centre Excursionista de Gràcia, Febrer-Març 1936, p. 14, 17, 22, nota 20, 61, 122 Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. Societat Catalana de Geografia. Filial de l'Institut d'Estudis Catalans. EXCURSIÓ ... (1999) 'Excursió a peu pel Penedès: Sant Pere de Riudebitlles' Gran Penedès, Núm. 52, pp. 15-20, Vilafranca del Penedès, Institut d'Estudis Penedesencs. GUILLÉN, Lídia; CASANOVAS, Esther (1997) La conca del paper: Parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà MADURELL I MARIMON, J. M. (1972) El paper a les terres catalanes. Contribució a la seva història. 2 vols. Barcelona. Fundació Salvador Vives Casajuana. TORRENTS I ALEGRE, J. (1998) Sant Pere de Riudebitlles. Text mecanografiat. Sant Pere de Riudebitlles. TORRENTS, A. (en premsa) 'La lluita per l'aigua: pagesos i paperers en el segle XVIII' Homenatge a Jordi Nadal. VIRELLA TORRAS, Xavier (1994) 'Sant Pere de Riudebitlles i el seu rec' a 'Gran Penedès', Núm. 41, pp. 23-32, Institut d'Estudis Penedesencs</p> | XI-XX | El caixer i les altres estructures de la canalització han sofert nombroses variacions al llarg del temps. | <p>Rec important per a regar l'horta, per a fabricar paper i, en general, per a energia hidràulica. Prové de la Passada, en terme de Sant Quintí, i acaba a cal Carol, dins el nucli urbà. Oficialment, és anomenat 'la sèquia comunal'; per a la gent de la població 'rec de la Vila' i per als paperers 'rec de Dalt', al segle XVIII, també s'havia dit 'Rec Major'. Al llarg del seu camí es bifurca en molts canals. Després de recórrer el terme municipal de Sant Quintí de Mediona, i passar pel molí del Fogàs, encara no de Sant Pere, s'endinsa per fi a aquest municipi, arribant a cal Bielet i posteriorment, penetrant per les Planes. És en aquest punt on la riera de Mediona canvia de nom i es transforma en el riu de Bitlles. Després de deixar les Planes i passar per la Bassa, travessa el camí d'accés a aquesta masia, vorejant la zona de regadiu del molí de les Toeses, on arriba finalment. Aquí, una branca agafa aigua per la bassa de l'antic molí, que encara conserva en molt bon estat la roda que movia l'aigua. El canal continua des de aquest punt, passant ara per l'antic Forn del Sabater, i creuant per sobre el Torrent d'en Guilló, que és salvat mitjançant l'aqüeducte del Pont Nou. Voreja la zona del Canyet, resseguint la muntanya de Sant Jeroni fins arribar als molins de Dalt i, després de deixar al costat la bassa de Cal Jan, a partir d'aquí es vertebra en dos ramals: un que passa pel molí de Cal Maçana cap el nucli urbà i que servia també a l'antic Escorxador, anomenat més popularment rec de la Vila, arribant al camí vell de Sant Quintí, per on entra a la vila. El Rec de la Vila passa pel darrere de les cases d'aquest carrer i arriba a la plaça de les Eres. Continua pel camí que comunica la plaça amb el camí de Baix, aquest era conegut com Darrere el Rec. Finalment seguint les eixides del camí arriba al riu passant per diversos molins: cal Ròmul, cal Ton del Pere, cal Xerta, cal Carol, el molí de la Font o de Fontanilles, i un altre avui desaparegut anomenat el Molinet o molí de Moray, que es situava entre cal Ròmul i cal Ton del Pere. També té una altra derivació que va cap les planes de la Baieta, salvant el torrent del mateix nom per un petit aqüeducte. Un segon ramal, de caràcter més agrícola i no tan intens com el del rec de l'Horta, que va cap els horts de Can Prades i l'Arrabassada, on es troben dos aqüeductes més, el del Cavaller - que salva el torrent de Can Prades-, i el del Sabater, que salva el torrent homònim. El Rec, des del seu naixement, alimenta 16 molins paperers al llarg del seu recorregut, diferents basses, i els múltiples bitllots que hi ha ajuden a distribuir l'aigua convertint extenses zones en terrenys de regadiu. El més interessant del seu trajecte, pel que fa a la seva funció de canal de regadiu està als encontorns de les masies de les Planes i de les Planes Noves. Els materials amb que està executat varien molt en funció del lloc i de l'última reparació que s'hi hagi fet.</p> | 08232-5 | Des de la Passada fins tornar a desembocar al riu de Bitlles al costat del molí de la Font. | <p>La concessió de les aigües (10.000.000 de litres d'aigua diaris), les quals afloren al municipi de Sant Quintí, sembla que té el seu origen en la donació del terme, ja que foren donades conjuntament per Guifré i la seva muller Guisla, comptes de Cerdanya, al monestir benedictí de Sant Martí de l'Isola Gallinara, l'any 1012. Confirma aquest fet una sentència a favor del monestir de Sant Pere de l'any 1281 sobre l'ús del pont per regar les terres del monestir (TORRENTS, A. En premsa). Datat el 24 d'octubre de l'any 1487, existeix un document de venda de la casa de les Planes Velles, propietat de Joana Queralt, esposa de Joan Romanyà, a Joan Miquel. En aquest document s'identifica el nom de la casa com 'mas Lotats' i la venda inclou, a més d'edificis, terres, honors, possessions, horts, camps, deveses i vinyes; el que sembla més interessant els 'reguis, aquis' i 'aqueductibus'. En el segle XVI, en un document datat l'any 1527, l'Abat de Montserrat donà llicència a Joan Miquel per construir un o més molins fariners i paperers al pujol de Lloranàs. El 23 d'abril de 1757 es va fer el primer reglament conegut d'ús del canal, entre l'abadia, l'Ajuntament i el Marqués de Llió. En aquest reglament es parla de la necessitat de fer diverses obres: eixamplar el canal, fer diversos 'trastelladors' , ponts i desguassos per evitar que les aigües pluvials embrutessin el rec, donar sortides d'aigua a diversos propietaris i fer tapar forats a altres. Les obres s'haurien de pagar per una banda pel Marqués i Antoni Rovira i per altra, pel comú. El 27 d'agost de 1758, l'arrendador del molí del marquès de Llió, Francesc Busquer, explicava en una carta que alguns veïns treien aigua del rec per tirar-la a la riera i que el batlle utilitzava el rec per amarar el seu cànem en comptes de la riera, els regidors de l'Horta Subirana prenien aigua per al seu rec, així mateix les dones agafaven aigua per rentar, La resposta del comú va ser la d'empresonar el denunciant. El 30 de novembre de 1760 Antoni-Joan Rovira estava completament arruïnat i va vendre a l'encant el molí fariner i els dos molins paperers que tenia. Van ser adquirits tots pel marqués de Llió, el qual es va convertir en el major propietari de molins de la conca del riu de Bitlles. El 24 de juliol de 1783 es data una carta de queixa dels paperers Josep Llorens i Francesc Farreras a l'abat de Montserrat respecte de la manca d'aigua del rec, fet que obeïa a l'actuació dels pagesos . El 1936 movia les rodes de fusta dels següents molins paperers: Molí del Maçana, Cal Ròmul, Cal Ton del Pere, Cal Xerta, Cal Carol i el molí de la Font. Entre cal Ròmul i cal Ton del Pere havia existit un altre dit del Molinet o molí de Moray.</p> | 41.4508200,1.7010000 | 391499 | 4589619 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62728-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62728-50.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62728-51.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | L'aqüeducte del Pont Nou es va fer per passar-hi aquest rec. El mapa s'ha extret de GUILLÉN, Lídia; CASANOVAS, Esther (1997) La conca del paper: Parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà. | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:23 | |||||
| 62729 | Molí de les Toeses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-les-toeses | <p>AMAT, A. et al. (1990) El Paper. Programa d'actes de la Festa Major de St. Pere de Riudebitlles. CONGRESO. (1965). VI Congreso Internacional de Historiadores del Papel. Edición de bibliófilo del manuscrito 'Libro de varios planos y máquinas', año 1738 (aproximadamente). Barcelona. COROMINES, J.; RIBES, E. 'Per al recull del noms de lloc de Catalunya', extret de 'Mai enrera', Butlletí del Centre Excursionista de Gràcia, Febrer-Març 1936, p. 17. Nota 57. Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. Societat Catalana de Geografia. Filial de l'Institut d'Estudis Catalans. DICCIONARIO DE AUTORIDADES (1726). 'Diccionario de la lengua castellana, en que se explica el verdadero sentido de las voces, su naturaleza y calidad, con las phrases o modos de hablar, los proverbios y refranes, y otras cosas convenientes al uso de la lengua'. Madrid. Imprenta de Francisco Herrero. 3 vols. EXCURSIÓ ... (1999) 'Excursió a peu pel Penedès: Sant Pere de Riudebitlles' Gran Penedès, Núm. 52, pp. 15-20, Vilafranca del Penedès, Institut d'Estudis Penedesencs. GUILLÉN, Lídia; CASANOVAS, Esther (1997) La conca del paper: Parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà MADURELL I MARIMON, J. M. (1972) El paper a les terres catalanes. Contribució a la seva història. 2 vols. Barcelona. Fundació Salvador Vives Casajuana. ROSSELLÓ, Joan; MORERA, Lluís (1988) 'L'arquitectura paperera al Penedès. Un patrimoni oblidat', Miscel·lània penedesenca, pp. 242-253, Institut d'Estudis Penedesencs. TORRENTS ALEGRE, Josep (1998) 'Documentació sobre el patrimoni industrial' Document mecanografiat. VIRELLA TORRAS, Xavier (1994) 'Sant Pere de Riudebitlles i el seu rec' a 'Gran Penedès', Núm. 41, pp. 23-32, Institut d'Estudis Penedesencs.</p> | XVIII | L'aspecte general fa que necessita obres de restauració en bona part de l'estructura edificada | <p>Molí paperer. La part principal de l'edifici és de planta rectangular allargada i tres pisos, presenta així mateix, però, un petit cos excèntric quadrangular als peus que li dóna la forma de L ja dita. A més del molí existeix un complex de bassa i canalització de l'aigua incloent diverses rodes hidràuliques (dues d'elles en perfecte estat), tot això integrat en un paratge ecològicament interessant en el que destaca un bosc jardí, plantat a principis del segle XX, avui al costat de la nova variant de Capellades a Sant Pere de Riudebitlles -C-15-, on hi ha espècies autòctones i exòtiques (com el bambú). Aquí es pot observar amb força claredat com la presència del molí provoca una caiguda del nivell del cabal del rec del que s'alimenta la seva força, de manera que el rec principal circula darrera d'ell, tal i com passa en cada molí, a un nivell més baix que al resta del seu trajecte. Del complex constructiu destaca el pati d'entrada, amb un porxo que sosté una terrassa amb una columna de ferro colat, els miradors i la planta baixa on es troba encara part de la maquinària del segle XIX, amb possibilitats de ser usada en demostracions. Les finestres dels miradors o finestres corresponen a dues èpoques: les més petites són més antigues. Es conserven els estenedors en la zona de miradors, així com amb poques variacions la estructura de l'habitatge original. També hi ha alguns elements de maquinària i fabrils, datables en el segle XVIII, fora de context, a diversos coberts i dependències de la finca</p> | 08232-6 | Al costat de la carretera que va des de la variant de Capellades a Sant Pere | <p>El primer document de propietat relacionat amb aquest molí es data l'any 1738. En relació a la construcció d'aquest molí existeix un manuscrit important, es tracta del 'Libro de varios planos y máquinas', que va ser propietat de la fundació Rocamora , que va editar-se en edició de bibliòfil amb motiu del 'VI Congreso Internacional de Historiadores del Papel' l'any 1965. Aquest interessant document, acompanyat de bones il·lustracions, descriu com funcionava un molí paperer el segle XVIII. El seu contingut ens orienta primerament sobre la seva localització: 'Este molino papelero está a cosa de unas doscientas tuesas del lugar de San Pedro de Riudebitlles, assí al occidente, situado sobre una pequeña altura elevada del plano de otro lugar, unas seis tuesas y media' . La sol·licitud per a construir el molí és del primer d'agost de 1753 i està feta per Alexandre Soler, el qual indica que es propietari d'un terreny dit 'el Puig' on vol construir un o diversos molins amb l'aigua de la riera de Sant Quintí. El 20 de desembre d'aquell any, el tal Alexandre Soler firma un conveni amb Antoni-Joan Rovira, perquè aquest construís un molí similar al del Molí de Baix, propietat del Marqués de Llió, amb quinze piles, quatre rodes i el seu martinet , dues tines i sengles premses amb tots els guarniments. El 26 de març de 1756, Alexandre Soler, presentava una querella contra la comunitat de preveres de Vilafranca per tal de poder fer passar pel seu terreny un rec des de la riera de Sant Quintí, ja que això se li havia concedit amb el permís de construir el molí. De tota manera, el 1757, el molí no era acabat i Antoni-Joan Rovira cedia tots els drets a Alexandre Soler. En aquell mateix any, Soler arrenda el molí a Antoni Ribas. El 1767, havia estat masover del molí Isidre Borràs, paperer de Capellades, que llavors residia a Terrassola. El 1768 Alexandre Soler l'arrendava a Julià Via, paperaire de la parròquia de Puigdàlber, junt amb les terres annexes i amb la obligació de fabricar una partida de paper prim per cigarretes. El 1778 li torna a arrendar. D'altra banda, l'any 1776, Alexandre Soler va presentar una denúncia contra Francesc Massana, mestre de cases de Sant Quintí, al·legant que li eren perjudicials les obres d'un nou molí paperer que aquest intentava obrir al lloc de la Noguera Vella, al mateix terme de Sant Pere de Riudebitlles, per al funcionament del qual s'havia de valer de les aigües de la sèquia. El 18 de gener de 1782 va morir Alexandre Soler i van heretar els cònjuges Joan Brignet i Paula Soler, els quals van arrendar el molí, novament a Julià Via i immediatament es va signar una àpoca per la total remodelació del molí. L'any 1860, existien a Catalunya setanta-tres molins o fàbriques de paper, dels quals diversos ho eren al terme de Sant Pere de Riudebitlles, un 'al lloc de Les Toeses' (MADURELL, 1972, I: 108, 110; II: 868, 870, 871). A finals del segle XIX, Joan Romaní i Puigdengoles va comprar el molí de les Toeses. Va incorporar l'assecat mecànic, mitjançant cilindres assecadors a l'any 1964 (AMAT, 1990). Fa uns 30 anys que va deixar de funcionar.</p> | 41.4513900,1.6880100 | 390415 | 4589698 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62729-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62729-60.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62729-61.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | Les Toeses semblen ser el topònim plural del mot toesa (1840) o tuasa (1785), mesura de longitud, presa del francès toise, femení substantivat del francès antic tois, toise, participi de tendre, 'estendre' La toesa equivalia a un metre i 946 mil·límetres (EXCURSIÓ, 1726). Segons el DICCIONARIO DE AUTORIDADES (1726), en el moment de la seva edició, feia poc temps que aquesta paraula acabava de ser introduïda des del francès. El topònim actual, 'molí de les Toeses', va ser adoptat, probablement molt a finals del segle XVIII o ja, al segle XIX, perquè en la documentació inicial apareix anomenat com 'molí del Puig'. És, actualment, la seu de l'associació ENGLANTINA de pedagogia Waldorf i del Cercle de Pedagogia Waldorf de Catalunya, de la que formen part Lluís Romaní i Roser de las Heras, pedagogs d'aquest corrent. En ell es fan activitats i tallers amb infants, contes amb titelles, cançons i danses, treballs manuals i treballs amb la natura al bosc, bassa i recs, També es una finca biològica d'horta i fruiters, portada per Pere Subirana, president d'ADAPA. A fi de comptes, es tracta en conjunt d'un interessant complex arquitectònic i natural que hauria de ser tingut en compte en una actuació global de tipus cultural al municipi de Sant Pere de Riudebitlles. | 98|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:23 | |||||
| 62730 | Pont Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-nou-3 | <p>ACABAMENT (1987) Acabament de les obres de restauració de l'aqüeducte de Sant Pere de Riudebitlles (Alt Penedès) Agost 1987, Diputació de Barcelona, tríptic BARALLAT, Heribert (1884) 'Excursió a Sant Pere de Riudevitlles, Sant Quintí de Mediona y Mediona' Memòrias de la Associació d'Excursions Científicas, Vol. VIII, p. 511-537, Barcelona. CARDÚS, Cristòfor (1936) 'Els noms de lloc de Catalunya. Sant Pere de Riudebitlles' dins de COROMINES, J.; RIBES, E. 'Per al recull del noms de lloc de Catalunya', extret de 'Mai enrera', Butlletí del Centre Excursionista de Gràcia, Febrer-Març 1936, p. 18, nota 65 Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. Societat Catalana de Geografia. Filial de l'Institut d'Estudis Catalans. . DOCUMENTS .. (s/d) Documents relatius a la capella de Santo Domingo, (ss. XVIII-XIX) . EXCURSIÓ ... (1999) 'Excursió a peu pel Penedès: Sant Pere de Riudebitlles' Gran Penedès, Núm. 52, pp. 15-20, Vilafranca del Penedès, Institut d'Estudis Penedesencs GUILLÉN, Lídia; CASANOVAS, Esther (1997) La conca del paper: Parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà . INVENTARI..(1986) 'L'Alt Penedès' Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2, pp. 148-153, Barcelona, Generalitat de Catalunya.. MEMÒRIA (1983) 'Aqüeducte de Sant Pere de Riudebitlles' Memòria 1981-1982. Actuació del Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona, pàg. 142, Diputació de Barcelona. MEMÒRIA (1990) 'Aqüeducte de Sant Pere de Riudebitlles', Memòria 1985-1989, pp. 171-178, Servei de Patrimoni Arquitectònic Local, Diputació de Barcelona. TORRENTS, J. (s.d.) Sant Pere de Riudebitlles. Text mecanografiat. Sant Pere de Riudebitlles TORRENTS, A. (en premsa) 'La lluita per l'aigua: pagesos i paperers en el segle XVIII'. Homenatge a Jordi Nadal. VIRELLA TORRAS, Xavier (1994) 'Sant Pere de Riudebitlles i el seu rec' a 'Gran Penedès', Núm. 41, pp. 23-32, Institut d'Estudis Penedesencs</p> | XVII | Restaurat pel SPAL de la Diputació de Barcelona amb la següent cronologia: Estudi inicial, novembre 1982. Inici d'obres febrer 1984; Projecte definitiu gener 1985; Reobertura canal, maig 1987; Acabament obres, juliol 1987; Inaugurat l'agost 1987 Projecte i direcció d'obra Antoni González Moreno-Navarro. Col·laboradors: Pau Carbó, arquitecte; Josep M. Moreno, aparellador; Pio Fernández, enginyer; Estudi Inicial: Leonardo Fernández Troyano i Xavier Monterola, enginyers (Fernández Casado S.A.), Madrid. Empresa constructora: Joan Closa; Recerca històrica, Direcció, Albert López, arqueòleg; Fonts documentals: Ma. Àngels Torrents, Ma. José Sureda i Anna Castellano; Text històric: Raquel Lacuesta. Pressupost, 19.200.581.- pta. L'any 1982, l'Ajuntament va fer la petició per fer un estudi previ dels problemes i tot seguit es va redactar un projecte de restauració. Es va començar eliminant la bardissa, es van treure les calcificacions de l'aigua als intradossos i es van consolidar pilars i arcs. Aquests treballs van comportar la substitució d'alguns carreus i dovelles i es va fer el cosit interior amb acer i formigó. de bona part dels interiors. Es va construir un nou caixer de formigó per mantenir-ne l'ús i mentre es feia es va desviar l'aigua per un sifó.Uns anys abans de la restauració es va fer recréixer el canal amb totxo per augmentar-ne el cabal. Aquest recreix va ser eliminat amb les obres de restauració. | <p>Aqüeducte del tipus de desmunt i cobert seguint la línia de nivell hidrostàtic, bastit sobre el torrent d'en Guilló (en documentació antiga, torrent de Lloveta), per a salvar el barranc que en aquest punt ha excavat l'aigua amb una profunditat d'uns 25 metres i una amplada de 80 m. Al seu marge dret, col·locat transversalment respecte del torrent principal n'hi ha un altre de secundari, sobre el qual també passa l'aqüeducte, formant un angle gairebé recte, fins trobar terra ferma. L'obra actual consta de dos sectors morfològicament ben diferenciats corresponents a diferents èpoques de construcció. La part central, dels segles XVII i XVIII, és la més alta, amb una alçada de 21 metres i està formada per carreus de pedra de turó procedents de Sant Quintí de Mediona i pedra d'esmolar. Està formada per una doble arcada de llum petita (5.5 metres) amb doble filada d'arcs de mig punt amb doble alçada, adovellats en rosca senzilla. Al centre del carcanyol hi ha la data de 1721 gravada en carreus de pedra esmoladora, encara que aquesta inscripció no es pas l'original. A la part inferior del mateix pilar n'hi ha una altra amb la de 1728 , encara que els últims números estan en evident estat de deteriorament. Aquesta doble arcada està flanquejada per pilars quadrangulars, molt amples, dels quals arrenquen sengles arcs de mig punt de major amplada que els centrals, encara que de molt menys alçada. Un d'ells té doble rosca de dovelles. Al marge dret es desenvolupen quatre arcs més, fets amb reble de pedres i carreus als extrems, de cronologia medieval. Són de mig punt, amb doble rosca de dovelles i d'amplades desiguals. El primer manté l'alineació general, però els altres tres s'obren en angle gairebé perpendicular, per salvar un petit rierol. Al marge esquerre resta un mur també d'època medieval. Per tant, els dos extrems del pont serien medievals, els quals, probablement, varen quedar dempeus, salvant-se dels terratrèmols del segle XV, els quals enfonsarien la part central (MEMÒRIA, 1990)</p> | 08232-7 | A 1 km a l'oest del nucli urbà, al costat de la carretera general | <p>El 27 de gener de 1011 hi ha la donació dels marmessors del difunt Wadaldi al monestir de Sant Cugat d'unes cases, corrals, terres, molí i aigües del riu de Bitlles, subterrànies i elevades, que es trobaven al terme de kastrum Mediona (MEMÒRIA, 1990:172.). L'aigua del rec que travessa aquest aqüeducte aflora al municipi de Sant Quintí, i fou donada conjuntament amb el terme de Sant Pere per Guifré i la seva muller Guisla, comtes de Cerdanya, al monestir benedictí de Sant Martí de l'Isola Gallinara, l'any 1012 (TORRENTS, A. En premsa). Per salvar els torrents calia alguna mena d'aqüeducte. L'origen d'aquest no pot ser ni al segle XVII ni 'al segle XIV o començaments del XV quan el veí monestir de Sant Pere passa a ser propietat dels monjos benedictins de Montserrat' (MEMÒRIA, 1990:172), com s'ha afirmat en alguna ocasió, doncs existeixen documents més antics referits al Pont Nou. Així, del 1281 data una sentència a favor del monestir de Sant Pere sobre l'ús del pont per regar les terres del monestir (TORRENTS, A., en premsa). I l'any 1346, essent prior Nicolau, els veïns van voler que es mantingués a càrrec seu el Pont Nou. En la concòrdia a que van arribar es deia que els veïns havien de pagar els materials de les obres del Pont (s/d, Documents relatius a la capella de Sant Domingo, ss. XVIII-XIX). Datat el 24 d'octubre de l'any 1487, consta un document de venda de la casa de les Planes Velles -identificada com 'mas Lotats'-, junt amb altres possessions, i el que sembla més interessant els 'reguis, aquis' i 'aqueductibus'. El 13 de febrer del 1634, es parla d'un pont nou en el mateix lloc que l'actual en un contracte d'arrendament de terres. També l'any 1652 es parla de Pont Nou en la documentació. Amb les proporcions actuals, sembla que es tracta d'una obra iniciada el 7 d'agost del 1672, manada fer pel monestir de Montserrat amb el suport econòmic dels delmes del poble. Va costar 475 lliures de Barcelona, i es va començar a preu fet pel mestre d'obres Gaspar Claver?, de la vila d'Olesa de Montserrat. Vint-i quatre anys més tard continuava en obres; segons una nota del 18 de maig de 1696 dels Jurats de la Universitat de Sant Pere, ara el constructor era Barthomeu Jonano (TORRENTS, A., en premsa). L'obra, amb la fesomia més semblant a l'actual, va finalitzar el 1721, tal i com constava en una pedra de gres localitzada en la base d'un dels pilars del pont. Maria Àngels Torrents estableix una data aproximada de la primera ruïna del pont després de les obres del XVIII, entre 1724 i el 1727, o sigui uns 4-6 anys després d'haver acabat les obres abans esmentades. Se sap que van esfondrar-se dues arcades degut a 'passar-hi massa aygua', tal i com va declarar el batlle d'aleshores (TORRENTS, A., en premsa). La restauració es va centrar en el muntatge de la pilastra de 'la banda de las esplanas de Pedra Picada, y que en lo cor de la Paret, si hagués de posar turó, y una defensa al costat de la Pilastra de una part, y altra de Pedra Picada, de sinch palms de gruix, y que de dita Paret, que a les hores si trobaba, ser hagués de desfer dos, o tres cantos y fer altras obras par las quals lo comu promete donarluy mil lliures', es va fer en breu, donat la necessitat de l'arribada de l'aigua als molins i a les terres de regadiu, de manera que al 1728, el pont devia estar ja arreglat i l'aigua arribava al poble per l'aqüeducte (TORRENTS, A., en premsa). El contracte per refer el pont el 1727 es va signar entre Agustí Cirera, mestre de cases de Barcelona i Antoni-Joan Rovira (MEMÒRIA, 1990: 172). El 23 de desembre de 1728, el mestre de cases Arcàngel Badia va caure del pont mentre hi treballava i va morir i el 1732, li va passar el mateix a Antoni Banach, mestre de cases de Barcelona. El 21 de desembre de 1783 va caure un tros del pont, i la gent del poble hi va posar unes canals de fusta. Seguidament es va encarregar a dos mestres d'obres de Puigdàlber, els germans Josep i Joan Via, els quals van acabar l'obra el 4 d'abril de 1792.</p> | 41.4500200,1.6916900 | 390720 | 4589542 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62730-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62730-70.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62730-8.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | Gaspar Claver, mestre de cases d'Olesa de Montserrat | Es tracta de una obra d'enginyeria bàsica per al funcionament del rec o sèquia comunal, que alimenta tant els molins com l'horta. La singularitat d'aquest element , el converteixen en un símbol del municipi, als peus del qual s'ha desenvolupat una important zona de lleure. Actualment, el primer diumenge de maig s'hi fa' l'aplec del Pont Nou' de nova implantació, amb sardinada i arrossada popular i sardanes. | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:23 | ||||
| 62731 | Fàbrica del Valls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-del-valls | <p>AAVV (1991) Oficis i professions a Sant Pere (finals s. XIX i s. XX). Programa de Festa Major de Sant Pere de Riudebitlles. CARDÚS, Cristòfor (1936) 'Els noms de lloc de Catalunya. Sant Pere de Riudebitlles' dins de COROMINES, J.; RIBES, E. 'Per al recull del noms de lloc de Catalunya', extret de 'Mai enrera', Butlletí del Centre Excursionista de Gràcia, Febrer-Març 1936, p. 18, nota 65 Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. Societat Catalana de Geografia. Filial de l'Institut d'Estudis catalans. E XCURSIÓ ... (1999) 'Excursió a peu pel Penedès: Sant Pere de Riudebitlles' Gran Penedès, Núm. 52, pp. 15-20, Vilafranca del Penedès, Institut d'Estudis Penedesencs GAZIEL (Agustí Calvet) (1981) 'Tots els camins porten a Roma. Memòries I' pp. 136-137, Edicions 62 Col. Molc, núm. 68, Barcelona. . GUILLÉN, Lídia; CASANOVAS, Esther (1997) La conca del paper: Parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà.</p> | XIX | Es troba en mal estat estructural, agreujat pel seu estat d'abandonament. | <p>Té dos grans cossos d'obra, un dels quals estava llogat, a principis de segle XX, a un fabricant de teixits de goma, que donava feina a part de les noies del poble. L'altre cos era una farinera de grans, amb moles i tremuges a la manera antiga, unes quadres amples i un baluard grandiós per encabir-hi els carros carregats de blat i les mules dels que anaven a moldre de tota la comarca a finals del segle XIX. Aquest és l'edifici que presenta, encara avui, un aspecte de farinera de tipus austro-húngar, de tres plantes amb grans finestrals rectangulars allargats en sentit vertical. L'accés a la fàbrica està constituït per una porta acabada en arc de mig punt en una tanca rematada per un frontó, encara que actualment ofereix un aspecte molt decadent. D'aquesta fàbrica prové un teler de tela metàl·lica que actualment es troba en un magatzem extern al Museu Nacional de Ciència i Tècnica. Segons informació oral (Josep Torrents, maig 1999), aquesta institució va pagar una persona perquè el muntés i el deixés en estat de funcionament.</p> | 08232-8 | Riba esquerra del riu de Bitlles, en un meandre just abans d'arribar a la Vila | <p>El 27 d'abril de 1858 es va fer la concessió de l'aprofitament de les aigües del riu de Bitlles a Pere Valls i Rius. El 1872 tenia 59 telers mecànics per a teixir cotó i un petit taller per a recomposicions. El primer de maig de 1880 es féu el traspàs de la fàbrica de Pere Valls i Rius a Pere Valls i Casanovas. El 3 de juny de 1899 la fàbrica va ser comprada per Josep Calvet (pare del periodista i escriptor Gaziel) el qual va deixar escrit com era la fàbrica en el moment de la seva infantesa. L'any 1910 va haver-hi una denúncia de la sèquia de Torrelavit contra la bassa de la fàbrica. La seva localització, en una terrassa sobre el riu Bitlles, feia que els treballadors haguessin de travessar la riera per un senzill pont de fusta, avui desaparegut, que passava penjant, per la qual cosa, se'l coneixia popularment com 'el pont que belluga'. Aquest pont unia la fàbrica amb la vila. A partir de l'any 1916, la maquinària funcionava ja tota amb electricitat. Al mateix edifici d'aquesta fàbrica s'havia fet d'electricitat, a partir de l'aigua que provenia de la resclosa del Valls i que era conduïda fins a l'edifici pels ponts de turó. També se sap que en aquesta fàbrica s'hi havien fet balins de metall amb els quals jugaven els nois. Les rodes, el 1936, ja havien estat substituïdes per turbines. En aquesta mateixa data fabricava lones la societat Canut i Gràcia de Barcelona, empresa que dirigia a més, una altra fàbrica prop de la Pobla de Claramunt, de filatures a la Rata, dedicada a la fabricació de teixits de lona per camions, veles de carro i teles per balancins. Era una indústria important a la vila de Sant Pere, ja que posseïa molta maquinària i donava feina a un bon nombre d'homes i dones del poble. Els treballs que allí es feien consistien en el teixit i tenyit del fil. Aquest, venia primer de la Rata, però, en cremar-se aquesta indústria durant la guerra, després va portar-se de Manlleu, on els Canut i Gràcia havien construït una altra filatura. Aquest material arribava en unes troques i d'aquí es posava en unes debanadores. Tot seguit, es tenyia en una nau apartada, la tintoreria. Després, es posava a assecar en una nau, força airejada, que estava sobre mateix de la tintoreria. Allà hi havia unes barres travesseres d'uns 10 m. d'alçada, on es penjaven els fils. Tots aquests processos després ja van realitzar-se en màquines i per mitjà d'assecadors mecànics. Un cop el fil era sec, s'havien de fer els rodets i les bitlles pels telers. Les peces teixides s'aplegaven mecànicament. De vegades es teixien peces sense tenyir abans el fil, aleshores s'havia de tenyir després tota la peça sencera. Aquesta operació es feia en una mena de basses anomenades 'barques'. Es portaven a assecar també sobre la tintoreria, i com que eren peces de 50, de 80 i fins i tot de 100 m., era força laboriós, donat que també s'havien d'anar col·locant al damunt de les barres travesseres de l'assecador. També, al cap dels anys, aquest assecatge era mecànic. Un cop els tendals per a camions ja eren ben secs, calia apretar-los amb cera per tal que fossin impermeables. Només es feia aquesta operació amb les lones de camions i no es realitzava ni pels balancins ni per les veles de carro (aquest últim producte havia quedat ja arraconat en els darrers temps). Una màquina s'encarregava d'enrotllar les peces ben acabades, es posaven en bosses i el camió les venia a buscar per dur-les a Barcelona, concretament al Passeig de St. Joan (AAVV, 1991). La fàbrica del Valls va tancar el desembre del 1971, quan un seguit de fets calamitosos van dur-la a la ruïna: la fallida d'una comanda de lones per a tendes de campanya a Algèria al mateix temps que la crema accidental de la fàbrica que els Canut i Gràcia tenien a Manlleu (AAVV, 1991). També es varen rebre subvencions per a la reconversió industrial, amb el que es va accelerar el tancament. Per a la filmació de la sèrie televisiva 'La saga dels Rius' es van fer servir telers d'aquesta fàbrica.</p> | 41.4525000,1.6950100 | 391001 | 4589813 | 1869 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62731-foto-08232-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62731-foto-08232-8-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | Es va dedicar al tèxtil (entre d'altres produccions feien baietes per als molins paperers) i a molí fariner. S'hi va col·locar el primer generador elèctric del poble. També la fàbrica era coneguda al poble pel 'Molí d'En Valls' (GAZIEL, 1981: 136). El Ministerio de Fomento per 'Real Orden Nº 131 de la Gaceta de Madrid correspondiente al dia 11 de Mayo de 1858', ' Boletín Oficial de la provª de Barcelona ', nº 118 del dia 19 de Mayo de 1858 autoritza a D. Pedro Valls y Rius 'para que, sin perjuicio de los derechos de propiedad de cualquiera otro interesado, aproveche las aguas de la riera de San Pedro de Riudevitlles, en la provincia de Barcelona, como fuerza motriz de una fábrica que intenta construir en terreno de su propiedad, con sujeción a las condiciones siguientes : 1ª La presa se situará en el punto marcado en el plano; tendrá una altura de tres metros y será construída de mampostería ordinaria y sillería en los paramentos con un espesor de un metro y medio en la parte superior y cinco en la inferior/2ª El canal de conducción deberá estar abierto en túnel desde la presa hasta llegar al terreno del interesado, en el cual podrá ser descubierto./3ª Todas las aguas deberán devolverse al cauce de la riera, aguas arriba de la toma de la acequia de Terrasola./4ª Las obras se verificarán con arreglo al proyecto aprobado y bajo la inspección del ingeniero de la provincia.' Madrid 27 de Abril de 1858. | 98 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:23 | ||||
| 62732 | Rec dels Borrissols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-dels-borrissols | <p>CARDÚS, Cristòfor (1936) 'Els noms de lloc de Catalunya. Sant Pere de Riudebitlles' dins de COROMINES, J.; RIBES, E. 'Per al recull del noms de lloc de Catalunya', extret de 'Mai enrera', Butlletí del Centre Excursionista de Gràcia, Febrer-Març 1936, p. 15, nota 26 Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. Societat Catalana de Geografia. Filial de l'Institut d'Estudis Catalans. CASANOVA, Emili (1988) 'Aproximació a una toponímia d'aigües en català al País Valencià' Aigua i Urbanisme Musulmà, pp. 115-150, Ajuntament de Benissa. GUILLÉN, Lídia; CASANOVAS, Esther (1997) La conca del paper: Parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà. VIRELLA TORRAS, Xavier (1994) 'Sant Pere de Riudebitlles i el seu rec' a 'Gran Penedès', Núm. 41, pp. 23-32, Institut d'Estudis Penedesencs.</p> | XVIII-XX | El caixer i les altres estructures de la canalització han sofert nombroses variacions al llarg del temps. | <p>És el rec de Terrassola, que arrenca de la resclosa del mateix nom que hi ha sota la fàbrica de Valls, a la vora dreta de la riera, la travessa després pel pont dels Borrissols, passa a trossos per mina, i rega les terres del carrer de l'Altra Banda. Al costat de la resclosa hi ha un trestellador original que encara es conserva, inclús amb els elements de fusta.</p> | 08232-9 | Des del riu de Bitlles, davant la fàbrica del Valls entrant al terme de Terrassola | <p>Es diu que les dones del barri de l'Altra Banda, travessaven el riu de Bitlles per anar a rentar al molí de la Font, fins que es va construir aquest rec. De tota manera no sembla possible datar-lo en aquest moment ja que hi ha informació de que l'aigua arribava a Terrassola, molt temps abans.</p> | 41.4556400,1.7012900 | 391531 | 4590153 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62732-foto-08232-9-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62732-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62732-90.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | Va existir un pont vell sobre el riu de Bitlles de dues arcades de turó, que se'l va endur la gran rierada del 1921, del que semblen quedar els pilars a banda i banda del riu. Actualment travessa el riu per un pont de ciment. El mapa s'ha extret de GUILLÉN, Lídia; CASANOVAS, Esther (1997) La conca del paper: Parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà. | 98|94 | 49 | 1.5 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:23 | |||||
| 62733 | Antigues Escoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antigues-escoles-1 | <p>AAVV (1991) Oficis i professions a Sant Pere (finals s. XIX i s. XX). Programa de Festa Major de Sant Pere de Riudebitlles. TORRENTS ALEGRE, J. (s.d.) Antigues escoles , document mecanografiat.</p> | XX | <p>Les antigues escoles limiten amb l'escola nova i al nord amb la terrassa del Centre Cultural i Recreatiu, amb la qual hi ha un desnivell i el pas d'un rec. Les escoles són una edificació en planta baixa, aixecada sobre un sòcol i amb una coberta de doble vessant de teula àrab, de la qual cal destacar el magnífic ràfec format per imbricació de diverses filades de caps de teula àrab, formant una volada de coberta molt potent. La disposició és en forma de L aixamfranada, paral·lela al carrer Nou i a la Carretera. Les dues entrades separades, una des de la Carretera i l'altra des del carrer Nou, són fruit de la disposició original, una aula per als nens amb els seus lavabos, una zona entremig ocupada per dependències del professorat, magatzem i despatxos i l'aula per a les nenes, també amb els seus lavabos. L'aula més propera a la Carretera rep llum del migdia i del nord pels grans finestrals. L'altra rep llum de llevant i de ponent però va ser modificada i se'n va reduir la mida. L'aula es va partir en dos: la part més petita té l'accés per la banda nord, al davant de la terrassa del Centre Cultural i Recreatiu. Des d'aquí també s'accedeix a una petita aula adossada a l'edifici, que disposa d'uns lavabos. La tanca de l'edifici és al llarg del carrer Nou i de la Carretera, quedant dues entrades a cada carrer, que coincideixen amb cadascuna de les aules. La tanca acaba on comença l'edifici de les escoles noves. Aquesta tanca consta d'un sòcol massís i la part superior és feta amb un reixat de maons, tota arrebossada. Un filat metàl·lic limita amb la terrassa del Centre Cultural i Recreatiu. El pati de jocs rodeja l'edifici. Al davant hi ha diferents jocs per als infants i diversos arbres (moreres, xiprers...). Al darrera es troba una pista polisportiva, amb el paviment de formigó i un estat de conservació bastant dolent. Tots aquest espais són compartits amb les escoles noves. (TORRENTS, s.d.)</p> | 08232-10 | Carrer Nou, 72 cantonada la Carretera | <p>Cap a l'any 1910, l'edifici de les escoles no existia i s'impartien les classes a l'Ajuntament. Paral·lelament hi havia també altres llocs destinats a l'educació a Sant Pere: el convent de monges Dominiques fins el 1936, i del 1910 al 1915 un altre mestre impartia classes en una sala de cal Caracot, a la plaça de les Eres, núm. 1. Després, al 1929 es van inaugurar tres aules a les antigues escoles, i paral·lelament, cap als anys 50, es va crear a la carretera l'Acadèmia Cots, on finalment va exercir la docència el Sr. Ramon Puigcorbé, veritable institució en el municipi (AAVV, 1991). ANTECEDENTS DE L'EDIFICI 1-DES-1922: Redacció del projecte per a la construcció d'una escola a Sant Pere de Riudebitlles a càrrec de l'arquitecte Antonio Pons, de Barcelona. Aquest arquitecte és responsable de moltes obres al Penedès. Cal destacar molts dels magatzems de vi al carrer del Comerç a Vilafranca o Can Raspall dels Horts a Sant Martí Sadevesa. 4-OCT-1923: Resposta del Govern Civil de la província de Barcelona a la sol·licitud de venda d'una finca municipal per aconseguir ingressos per a la construcció d'una escola nova. 2-JUL-1924: Surt a subhasta l'edifici de propietat municipal situat a la plaça de la Constitució número 6 (actualment plaça de les Eres) que servirà per finançar la construcció de la nova escola. 20-NOV-1926: Sol·licitud d'un préstec de 60.000 pessetes a la Caixa d'Estalvis i Pensions per a la Vellesa de Catalunya i Balears per a la construcció de l'escola. 1926: Venda de l'edifici municipal que havia servit com a escoles a la plaça de les Eres, ja que s'han construït les noves. 1933: Queixa de la cooperativa de paletes perquè encara no se'ls havia abonat l'import de les obres de la tanca de l'escola. TORRENTS (s.d.)</p> | 41.4512500,1.7021400 | 391595 | 4589665 | 1925-26 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62733-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62733-100.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62733-101.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Cultural | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | Arquitecte, Antoni Pons. El mestre d'obres va ser Vicenç Feliu Homar, de cal Xarret. | 106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:23 | |||||
| 62734 | Molins de Dalt / Cal Jan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/molins-de-dalt-cal-jan | <p>AAVV (1991) Oficis i professions a Sant Pere (finals s. XIX i s. XX). Programa de Festa Major de Sant Pere de Riudebitlles. AAVV (1990) El Paper. Programa de Festa Major. Sant Pere de Riudebitlles CARDÚS, Cristòfor (1936) 'Els noms de lloc de Catalunya. Sant Pere de Riudebitlles' dins de COROMINES, J.; RIBES, E. 'Per al recull del noms de lloc de Catalunya', extret de 'Mai enrera', Butlletí del Centre Excursionista de Gràcia, Febrer-Març 1936, p. 17, nota 61-63 Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. Societat Catalana de Geografia. Filial de l'Institut d'Estudis Catalans. E XCURSIÓ ... (1999) 'Excursió a peu pel Penedès: Sant Pere de Riudebitlles' Gran Penedès, Núm. 52, pp. 15-20, Vilafranca del Penedès, Institut d'Estudis Penedesencs. GUILLÉN, Lídia; CASANOVAS, Esther (1997) La conca del paper: Parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà . INVENTARI..(1986) 'L'Alt Penedès' Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2, pp. 148-153, Barcelona, Generalitat de Catalunya. MADURELL I MARIMON, J. M. El paper a les terres catalanes. Contribució a la seva història. Barcelona. Fundació Salvador Vives Casajuana. ROSSELLÓ, Joan; MORERA, Lluís (1988) 'L'arquitectura paperera al Penedès. Un patrimoni oblidat', Miscel·lània penedesenca, pp. 242-253, Institut d'Estudis Penedesencs TORRENTS, J. (s.d.) Sant Pere de Riudebitlles. Text mecanografiat. Sant Pere de Riudebitlles. VIRELLA TORRAS, Xavier (1994) 'Sant Pere de Riudebitlles i el seu rec' a 'Gran Penedès', Núm. 41, pp. 23-32, Institut d'Estudis Penedesencs</p> | XVIII-X | Restaurat tot conservant però alguns elements antics de notable interès com la gran roda hidràulica de fusta. | <p>El conjunt de molins conegut com els Molins de Dalt o de Cal Jan, aquest últim hipocorístic d'un dels seus amos, el Joan Valls, que va néixer a la segona part del segle XIX, està format pel molí fariner de Dalt, Cal Moliner o Molí Vell, el molí del Mig o de Cal Jan (fabricava paper floret.), i el molí de Baix, i es troben localitzats en una peça de terra segurament coneguda al segle XVIII com 'molí de Codorniu'. És tracta de tres edificis de planta baixa, pis i golfes. Aquestes darreres presenten gran quantitat de finestres o 'ventanes' a l'assecador de paper. Tots tres edificis presenten els ràfecs amb teules pintades amb motiu de dent de llop. L'edifici superior té planta en forma de L i posseeix tres pisos amb coberta a doble vessant. La porta es troba a la part esquerra d'un dels costats estrets. Està rematat per un coronament de forma lanceolada. Al frontis hi ha un medalló a la façana amb una data, 1901 i per sota tres lletres, J A Q, o sigui Josep Albet Quintana. A la paret S hi ha un rellotge de sol. El molí del Mig té forma de T, amb tres pisos en terrasses i està unit al molí de Baix. En aquest molí central, s'aprecia una porta coberta amb arc de mig punt amb dovelles fetes amb pedra de turó i s'aprecien les restes del pas del canal tapiat a la paret E. Actualment s'utilitza com a habitatge. El molí de Baix presenta forma allargada N-S, amb tres pisos aterrassats i coberta a doble vessant. L'extrem N està rematat per un coronament escalonat, sota el que hi ha esgrafiat un frontó partit, al centre del qual dins d'un cercle s'observa l'escut de Catalunya. En un pla del començament del segle XIX, es representen aquests molins junt a la bassa que alimentava el molí fariner, un aljub que emmagatzemava l'aigua per als molins paperers, i a les immediacions, un pou. Tot això encara existeix, tanmateix, el seu us ha deixat de ser important. S'ha de destacar com a elements mobles d'aquest conjunt, una pila antiga desfibradora de draps que des de fa anys fa de recolzament d'una escala que puja fins l'eix de la gran roda de fusta que per la seva importància, s'inclou en fitxa apart.</p> | 08232-11 | A la dreta del camí, pujant a Sant Jeroni | <p>La primera referència documentada de l'activitat paperera en el municipi correspon a l'escriptura d'establiment emfitèutic atorgada el 8 de novembre de 1625 per Joaquím-Llàtzer Bolet i Vilar, domiciliat a Barcelona i Vilafranca a favor d'Onofre Moret, paperer de Sabadell, aleshores habitant de Sant Pere de Riudebitlles. De tota manera un document anterior, de 1527, ofereix noves dades que indueixen a pensar en la fabricació de paper a Sant Pere en unes dates més antigues. En aquest document l'abat de Montserrat, Pedro de Burgos i la comunitat del monestir, concedeix llicència a Joan Miquel, pagès del lloc de Sant Pere de Riudebitlles, per construir un o més molins fariners o paperers en una peça de terra nomenada 'Lloranàs'. Des del primer quart del segle XVII, hi ha dos paperaires d'ofici a Sant Pere, Jeroni Ribes i Onofre Moret, els quals firmaren un contracte per fabricar en exclusiva paper per a Esperança. Les primeres notícies del segle XVIII d'una indústria paperera en aquest punt (Molí de cal Jan) són del 30 de desembre de 1717, quan Jeroni de Miquel Tormo i de Recasens formalitza la venda d'un molí draper (que abans havia estat paperer) a Antoni Rovira, casat amb Francesca Ferrer, de Sant Pere, i Antoni Joan Rovira, ambdós rellotgers de Barcelona d'origen mallorquí que foren els principals impulsors de la construcció i implantació ja definitiva de la indústria paperera a la vila. Els compradors van buscar l'aliança econòmica d'en Josep de Mora i de Catà, primer marquès de Llió. Aquesta fabrica es dedicà a la producció de paper des del 28 de juny de l'any 1748, quan es firmà la societat perpetua per construir i explotar molins paperers entre Antoni-Joan Rovira i el Marqués de Llió. A més d'arranjar el molí que ja existia (probablement el molí vell), es van bastir dos molins més al costat. Aquesta societat serà l'origen de la base industrial paperera de Sant Pere. Antoni-Joan Rovira, el 5 d'abril de 1754 contractava amb Jaume Francesc Domènech, de Capellades, i Salvador Pasqual, de La Torre de Claramunt, tots paperaires d'ofici, l'arrendament per cinc anys del molí paperer anomenat Molí Vell de Dalt, 'totum illum molendinum papirarium vulgo appellatum Molí Vell de Dalt'. Entre els pactes establerts al contracte, es fa referència a un molí fariner que l'arrendador, Rovira, tenia al costat del citat molí paperer, molí aquest situat a baix de l'anterior, ja que els pactes assenyalen l'obligació concreta dels llogaters de que quan buidessin les piles del dit molí paperer, haurien de deixar córrer les aigües cap el molí fariner. Encara avui es poden veure al lloc dues altres rodes a més de la que encara està dempeus. A aquestes rodes fa referència un dels pactes del citat contracte 'Ítem, que en lo cas de romprerse algun collferro, rodas,..'. De tota manera, el 30 de novembre de 1760 Antoni-Joan Rovira estava completament arruïnat i va vendre el molí fariner i els dos molins paperers que tenia, entre ells, aquest. Van ser adquirits tots pel marqués de Llió, convertint-se en el major propietari de molins de la conca del riu de Bitlles. Sembla que tot plegat va fer augmentar l'oferta de mà d'obra. Efectivament, es registra en aquests anys l'arribada de molts treballadors de pobles veïns. Aquest fet s'evidencia amb l'aparició de nous cognoms al poble. I també amb un canvi en la distribució sectorial del treball: els pagesos continuen sent majoritaris, però el seu pes relatiu baixa. En canvi, augmenten espectacularment els paperers i aquells oficis que s'hi relacionen (els mestres de cases, els fusters, els ferrers de ferro i els calderers). Els molins de Dalt, eren els primers a aprofitar l'aigua del rec. Josep Albet Quintana va restaurar l'edifici del molí Vell o fariner al 1901, per cert, que aquest edifici encara era en actiu el 1936. Aquest industrial era oncle de Remull Torrents Albet, i va adoptar aquest com a hereu ja que no tenia fills. Vivia a Gelida i va comprar totes les propietats del Marquès a Sant Pere.</p> | 41.4506400,1.6990000 | 391331 | 4589601 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62734-034067.jpeg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | Actualment acull una de les instal·lacions papereres més modernitzades de Sant Pere de Riudebitlles. | 98 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:23 | |||||
| 62735 | Salt d'aigua i roda hidràulica de cal Jan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salt-daigua-i-roda-hidraulica-de-cal-jan | <p>EXCURSIÓ ... (1999) 'Excursió a peu pel Penedès: Sant Pere de Riudebitlles' Gran Penedès, Núm. 52, pp. 15-20, Vilafranca del Penedès, Institut d'Estudis Penedesencs GUILLÉN, Lídia; CASANOVAS, Esther (1997) La conca del paper: Parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà. INVENTARI..(1986) 'L'Alt Penedès' Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2, pp. 148-153, Barcelona, Generalitat de Catalunya.</p> | XIX-XX | La roda ha estat restituïda | <p>El conjunt de molins conegut com els Molins de Dalt o de Cal Jan, està format pel molí fariner de Dalt, Cal Moliner o Molí Vell, el molí del Mig o de Cal Jan i el molí de Baix. L'edifici superior té planta en forma de L i tres pisos amb coberta a doble vessant. A l'extrem NW del molí fariner, existeix una derivació del rec de Dalt, que al salvar el desnivell provoca un petit salt d'aigua que avui cau sobre una roda de fusta que es conserva com a element decoratiu ja que ha perdut la seva funcionalitat primitiva. Al seu costat, dos buits de mida diferent recorden la seva utilització com a lloc on s'allotjaven altres rodes de fusta que completaven la força motriu que era transportada a la maquinària del molí. Els propietaris de la fàbrica han disposat als seus peus alguns elements de terrissa decorativa, aliens al conjunt. Es interessant també una peça que, fora del seu context original, es possible que sigui la única que ha perdurat de la maquinària primitiva de l'interior dels molins paperers. Es tracta d'una pila desfibradora de draps que des de fa anys fa de recolzament d'una escala que puja fins l'eix de la gran roda de fusta.</p> | 08232-12 | A la dreta del camí, pujant a Sant Jeroni | <p>Aquesta roda i salt formen part del conjunt fabril més antic de Sant Pere, així com del rec de Dalt i en aquelles fitxes es pot trobar referència històrica d'aquells elements. Encara avui es pot veure el lloc on s'allotjaven dues rodes a més de la que encara està dempeus. A aquestes rodes fa referència un dels pactes d'un contracte signat el 5 d'abril de 1754 'Ítem, que en lo cas de romprerse algun collferro, rodas, ...'.</p> | 41.4505000,1.6990000 | 391331 | 4589586 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62735-12.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62735-120.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62735-121.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | Encara que l'element motriu de les rodes hidràuliques sigui antic, aquesta en concret podria datar-se a les darreries del XIX o, més probablement, al XX. | 98|94 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:23 | |||||
| 62736 | Pont del Sabater | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-sabater | <p>GUILLÉN, Lídia; CASANOVAS, Esther (1997) La conca del paper: Parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà.</p> | XIX-XX | Mig pont està refet | <p>Petit aqüeducte d'una derivació del rec de Dalt que salva el torrent Cuitó. La meitat esquerra és feta bàsicament de totxo, tant els pilars com els quatre arcs conservats, essent de còdols i pedra de turó la part superior del carcanyol (sota del caixer) i les cantoneres d'alguns pilars. Fa uns vint anys va ser restaurat, tot substituint els arcs caiguts, a la part dreta, per set pilars de totxo i la pedra de turó del canal per un caixer de formigó, de tal manera que, actualment la meitat de l'aqüeducte és d'arcs i l'altre meitat és perfectament horitzontal.</p> | 08232-13 | Sobre el Torrent Cuitó | <p>Es tracta d'una derivació del rec de Dalt, per tant la història general de l'element s'ha d'inserir dins la general del rec.</p> | 41.4480300,1.7029300 | 391655 | 4589306 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62736-13.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62736-130.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62736-20191024124740.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | 98|94 | 49 | 1.5 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:23 | ||||||
| 62738 | Cal Ròmul | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-romul | <p>ALEGRE, T. et al. (1996) Sant Pere i les guerres carlines. Sant Pere de Riudebitlles. Programa de Festa Major, 1996. AMAT, A. et al. (1990) El Paper. Programa d'actes de la Festa Major de St. Pere de Riudebitlles. CARDÚS, Cristòfor (1936) 'Els noms de lloc de Catalunya. Sant Pere de Riudebitlles' dins de COROMINES, J.; RIBES, E. 'Per al recull del noms de lloc de Catalunya', extret de 'Mai enrera', Butlletí del Centre Excursionista de Gràcia, Febrer-Març 1936, p. 23. Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. Societat Catalana de Geografia. Filial de l'Institut d'Estudis Catalans. GUILLÉN, Lídia; CASANOVAS, Esther (1997) La conca del paper: Parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà. MADURELL I MARIMON, J. M. (1972) El paper a les terres catalanes. Contribució a la seva història. 2 vols. Barcelona. Fundació Salvador Vives Casajuana. TORRENTS, J. (s.d.) Sant Pere de Riudebitlles. Text mecanografiat. Sant Pere de Riudebitlles. TORRENTS, A. (en premsa) 'La lluita per l'aigua: pagesos i paperers en el segle XVIII'. Homenatge a Jordi Nadal. TORRENTS ALEGRE, J. (1996b) 'La història escrita en pedra: el casal-molí dels marquesos de Llió', Programa de Festa Major, Sant Pere de Riudebitlles</p> | XIV-XX | <p>Antic molí paperer de planta quadrangular i volum cúbic aterrassat, bastit el segle XVIII, encara que segurament sobre edificacions anteriors pertanyents al casal gòtic, també propietat, en aquell moment, dels marquesos de Llió. És de planta baixa i dos pisos, amb coberta a quatre vessants, amb connexió amb el casal gòtic mitjançant un pas elevat posterior. Presenta la façana principal mirant cap el camí de Baix, amb una porta adovellada amb arc de mig punt. A la clau d'aquest arc es troba esculpit un escut quadrilobulat amb un personatge de tres quarts amb cuirassa i elm amb corona de marqués. Amb els braços sosté sengles banderes, una quadrada i l'altra queixalada. Aquest emblema va ser utilitzat com a marca d'aigua al paper produït pels Marquesos de Llió. La planta primera era on hi havia les dependències privades, amb una petita capelleta, avui desapareguda (TORRENTS ALEGRE, 1996b). En aquesta planta es troba un altre escut amb les armes dels marquesos de Llió, que abans es trobava a la façana, sobre la primera planta. Dins l'edifici es conserven mobles d'interès. La segona planta està completament voltada per finestres o miradors de l'assecador de paper. Al ràfec hi ha teules pintades. Junt a quatre molins més (molí de la Font, molí Cardús, Cal Xerta i Cal Ton del Pere), forma un conjunt de molins urbans al mig del poble. La seva força motriu, l'aigua, procedia del Rec de la Vila</p> | 08232-15 | C. de Baix, 37 | <p>Molí construït pel marquès de Llió, tal com es demostra en l'escut que hi ha sobre la porta. Històricament conegut com Molí de la Vila o Molí de la Marquesa, Va ser adquirit per Josep Albet Quintana, per a tenir-hi la fàbrica, el qual al no tenir descendència va cedir les seves propietats al seu nebot Ròmul Torrents Albet (1876-1945). Aquest va néixer a Sant Julià de Vilatorta i de petit, va aprendre l'ofici de paperer al molí del seu oncle, a Gelida. Va començar a fer el paper a mà i, des de l'electricitat varen posar màquines i només es dedicaven a fer paper de filtre. Els seus fills van continuar amb el negoci. Actualment és domicili de la família (TORRENTS ALEGRE, 1996b).</p> | 41.4535400,1.7036900 | 391728 | 4589917 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62738-15.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62738-150.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62738-151.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Contemporani|Modernisme|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | També es coneix com el Molí de la Vila. El Sr. Ròmul Torrents va introduir el sistema de la màquina plana amb cilindres d'assecat mecànic al 1967, construint una fàbrica nova, però sense deixar de banda la producció de la màquina rodona que imitava el procés de fabricació antiga. D'aquesta manera van conviure els dos tipus de fabricació durant un temps (AMAT, 1990). La porta està inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic amb el número 12138 | 93|94|98|105|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:23 | ||||||
| 62739 | Cal Xerta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xerta | <p><span><span><span><span><span><span><span>ESTEVE, J. i RIBAS, M. (2008). <em>Els molins paperers de Catalunya</em>. Museu de</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. Patrimoni Industrial, temes 2. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Gutiérrez i Poch, Miquel (1999)<em> La indústria paperera a l’Anoia (1700-1998)</em>. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Inventari de Patrimoni Arquitectònic (IPA). Generalitat de Catalunya. Anys 1982 i 1990. <a href='http://invarquit.cultura.gencat.cat'><span><span>http://invarquit.cultura.gencat.cat</span></span></a> </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>ROSSELLÓ, Joan; MORERA, Lluís (1988) 'L'arquitectura paperera al Penedès.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Un patrimoni oblidat', <em>Miscel·lània penedesenca</em>, pp. 242-253, Institut d'Estudis Penedesencs. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>TORRENTS ALEGRE, J. (1996b) 'La història escrita en pedra: el casal-molí</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>dels marquesos de Llió', <em>Programa de Festa Major</em>, Sant Pere de Riudebitlles.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>VIRELLA TORRAS, Xavier (1994) 'Sant Pere de Riudebitlles i el seu rec' a</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span><span><span>Gran Penedès</span></span></span></em><span><span><span>, Núm. 41, pp. 23-32, Institut d'Estudis Penedesencs.</span></span></span></span></span></span></p> | XVIII-XX | <p>Antic molí paperer que tancava de manera perpendicular la baixada del camí de Baix, creant un engorjada important a la baixada cap el riu de Bitlles i el pas cap a l'Altra Banda. Al costat de quatre més (molí de la Font, molí Cardús, Cal Ton del Pere i Cal Ròmul), formava un conjunt de molins urbans al mig del poble, que oferia, així mateix, una façana molt característica sobre el riu. La seva força motriu, l'aigua, procedia del Rec de la Vila. L'edifici s'havia generat per l'addició de diverses construccions de diverses èpoques, però seguint la forma típica de molí paperer, de diverses plantes en les que destaca, a les superiors, la presència de nombroses finestres per a funcionar com assecador del paper. Sota el nivell de pas del carrer, a la zona de la llera , es conserven encara instal·lacions antigues, on s'observen les restes d'alguna roda petita de fusta, així com altres elements, ignorant-se l'estat en concret, al no poder accedir per la gran quantitat de runa d'enderroc i el perillós estat general del lloc. Es conserva una part alta de l'edifici, un cop superat el pas del camí de Baix en direcció cap el centre de la Vila. En aquest sector es conserven tres plantes.</p> | 08232-16 | Camí de Baix, 32 | <p><span><span><span><span><span><span>Can Xerta i Can Fabra eren antic molins paperers, segurament originaris del segle XVIII, que és el segle en que es desenvolupa de forma important la indústria paperera a Catalunya, i de manera destacada a l’Anoia i contrades veïnes. A la conca del bitlles hi havia a l’any 1769, 8 dels 69 molins que hi havia a Catalunya, segons el llibre La indústria paperera a l’Anoia (1700-1998) de Miquel Gutiérrez i Poch. Sis anys més tard ja n’hi havia 13 i a Catalunya un total de 109. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Documentalment, tenim constància que el 20 de febrer de 1750 el molí era propietat de Miquel Llucià, que fabricava paper de barba, un paper manual, molt blanc, fet a partir de fibres de cotó i que tradicionalment es feia a les piles holandeses. El 1880 va adquirir el molí la família Fabra, que va fabricar paper d’estrassa, un paper de baixa qualitat, fins el 1956, quan van traslladar la producció a una nova planta per fer-hi cartró ondulat (Mapa de Patrimoni Cultural de Sant Pere de Riudebitlles, 2000 i 2023). </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La característica més important del molí de can Xerta és que mostra els tres nivells bàsics de producció del paper: la producció manual, la producció amb les primeres màquines contínues tipus Picardo, i finalment les segones màquines contínues amb assecador. L’obtenció de la pasta es feia amb les piles holandeses o cilindres, anomenades així per la forma. És un sistema més modern que el que utilitzava el molí de Capellades que desfibraven amb maces de fusta. Les piles holandeses proporcionaven millors resultats de qualitat i quantitat en el trinxat dels draps. Aquest invent de finals del segle XVII es va implantar a Catalunya al segle XIX i es va utilitzar a moltes fàbriques fins els 1970, quan es va substituir pel pulper. El molí de can Xerta explica un sistema de producció que és diferent al que s’explica al Museu-molí paperer de Capellades. </span></span></span></span></span></span></p> | 41.4542995,1.7038368 | 391742 | 4590001 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62739-16.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62739-160.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62739-161.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62739-20230322131730.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62739-20230322131755.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62739-20230322131918.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62739-20230322132045.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62739-20230322132323.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62739-20230322131856.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62739-20230322132130.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | BCIL | 2023-11-28 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | Destaca a l’edifici l’antiga roda de calaixos de fusta exterior i les interiors, ja que eren les que transmetien l’energia mecànica a la maquinària a través de diversos embarrats que encara es conserven. No es produïa electricitat, sinó que la roda transmetia el moviment a les màquines de l’interior a través de diverses rodes dentades i altres mecanismes giratoris. A can Xerta es conserven dues rodes de molí, una amb un eix de cap a cap i altra més grossa de la que queden poques restes. A l’interior es conserven íntegres tots els sistemes de transmissió d’energia. La roda exterior està en procés de restauració.La quinària que es conserva a l’interior compta amb quatre piles holandeses en bones condicions, una màquina Picardo semi contínua amb cilindres que donava forma al paper. També hi ha un tanc d’aigua o pila auxiliar per rehidratar la pasta. El procés de producció començava al pis inferior on hi havia les piles holandeses per la primera fase de producció del paper, després es pujava amb un muntacàrregues al següent pis on es rehidratava i passava per la Picardo, el paper que sortia es pujava al següent pis on es premsava i finalment al pis superior de l’edifici per deixar-lo assecar.L’estructura dels molins paperers és en general molt similar, ja que eren edificacions de planta rectangular o quadrangular, amb algunes plantes soterrades, i entre dos i quatre pisos superiors. Generalment a la part soterrada hi havia la producció de paper, ja que estava assequible per fer entrar l’aigua necessària, hi havia les piles, les maces, els argolins i les premses. Als pisos superiors es feia l’assecatge del paper i el posterior emmagatzematge. | 98|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:23 | ||||||
| 62740 | Cal Ton del Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ton-del-pere | <p>CARDÚS, Cristòfor (1936) 'Els noms de lloc de Catalunya. Sant Pere de Riudebitlles' dins de COROMINES, J.; RIBES, E. 'Per al recull del noms de lloc de Catalunya', extret de 'Mai enrera', Butlletí del Centre Excursionista de Gràcia, Febrer-Març 1936, p. 23. Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. Societat Catalana de Geografia. Filial de l'Institut d'Estudis Catalans.</p> <p>GUILLÉN, Lídia; CASANOVAS, Esther (1997) La conca del paper: Parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà.</p> <p>HISTÒRIA (1995). Història gràfica de St. Pere. Programa de Festa Major de 1995.</p> <p>INVENTARI.(1986) 'L'Alt Penedès' Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2, pp. 148-153, Barcelona, Generalitat de Catalunya.</p> <p>ROSSELLÓ, Joan; MORERA, Lluís (1988) 'L'arquitectura paperera al Penedès. Un patrimoni oblidat', Miscel·lània penedesenca, pp. 242-253, Institut d'Estudis Penedesencs.</p> <p>TORRENTS, J. (s.d.) Cal Ton del Pere. A papermill in Sant Pere de Riudebitlles.</p> <p>VIRELLA TORRAS, Xavier (1994) 'Sant Pere de Riudebitlles i el seu rec' a 'Gran Penedès', Núm. 41, pp. 23-32, Institut d'Estudis Penedesencs.</p> | XVIII | Es troba en mal estat estructural agreujat pel seu estat d'abandó. | <p>Antic molí paperer, molt deteriorat, que tanca el camí de Baix, creant un engorjada important a la baixada cap el riu de Bitlles i el pas cap a l'Altra Banda. Actualment sense ús, es troba integrat dins les dependències d'una fàbrica de paper. Junt amb altres quatre (molí de la Font, molí Cardús, Cal Xerta i Cal Ròmul) formen un conjunt de molins urbans al mig del poble. La seva força motriu, l'aigua, procedia del Rec de la Vila. Te la planta en forma de L, aterrassada, volum cúbic i sostre a dues vessants, avui desaparegut en part. La construcció sembla tenir diverses fases. Presenta soterrani, planta baixa i tres pisos més. La planta baixa, humida, te, per evitar la gran humitat existent, el sostre cobert amb voltes de pedra. Fins aquí arriba el rec de la vila que movia la gran roda de fusta, avui al Museu Nacional de la Ciència de Catalunya, de 5 metres de diàmetre. El sostre està fet amb ràfec i els paraments són de pedra. El primer pis era on el paper, un cop sec, es manipulava i comptava. Grans finestres de brancals, ampits i llindes de pedra il·luminen el lloc on feinejaven els treballadors. Als pisos superiors estan els assecadors o 'miradors', segons la terminologia local. Son estances completament lliures on es penjava el paper per a ser assecat. L'espai queda caracteritzat per l'estructura de fusta de les cobertes, i per les moltes finestres de petites dimensions anomenades 'ventanes', que s'obrien en funció de l'orientació del vent. Lo més interessant és la façana sud, que es redreça sobre el riu de Bitlles com si es tractés d'una veritable fortalesa a la vila, i una de les dues entrades a l'edifici, d'arc de mig punt adovellat, amb restes d'haver tingut un escut (en el record de la gent, era una custòdia). Hi ha teules pintades amb el motiu de 'dent de llop' al ràfec. Conserva elements mobles interessants com una premsa d'encolar o 'premseta' de tipologia del segle XVIII (la única de la que s'ha obtingut constància en aquest treball) i altres útils antics: l'espolsador o diable, un triador, diverses peces de cistelleria per guardar i transportar els draps, etc.</p> | 08232-17 | Camí de Baix, 56 | <p>Res no se sap del seu origen, encara que la seva tipologia correspon al començament del segle XVIII. El seu parament sembla parlar de una construcció en diferents fases, encara sense documentar. Aquest edifici va ser sempre molí de paper, en aquest segle annexionat a les properes instal·lacions industrials de Cal Ròmul. En aquest temps es va fer la gran roda de fusta i es van instal·lar allí els laboratoris químics pel blanqueig del paper secant.</p> | 41.4542300,1.7040700 | 391761 | 4589993 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62740-17.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62740-170.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62740-171.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIL | 2023-11-28 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | Als voltants existia el portal de Baix de la vila. Aquest portal, juntament amb el de la plaça de les Eres, va ser durant segles un dels dos punts d'accés a la vila (HISTÒRIA, 1995). Pels volts del 1910 un grup de joves van començar a trobar-se a cal Ton del Pere per a gaudir del temps lliure (els contertulians havien de portar el got per beure). Aquest va ser l'inici del que desprès va ser el Centre Republicà Obrer. | 98|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:23 | |||||
| 62741 | Molí Cardús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-cardus | <p>CARDÚS, Cristòfor (1936) 'Els noms de lloc de Catalunya. Sant Pere de Riudebitlles' dins de COROMINES, J.; RIBES, E. 'Per al recull del noms de lloc de Catalunya', extret de 'Mai enrera', Butlletí del Centre Excursionista de Gràcia, Febrer-Març 1936, p. 23, nota 127, Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. Societat Catalana de Geografia. Filial de l'Institut d'Estudis Catalans. GAYOSO CARREIRA, Gonzalo (1994) 'Història del papel en España', 3 vols. Diputación Provincial de Lugo GUILLÉN, Lídia; CASANOVAS, Esther (1997) La conca del paper: Parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà. MADURELL I MARIMON, J. M. (1972) El paper a les terres catalanes. Contribució a la seva història. 2 vols. Barcelona. Fundació Salvador Vives Casajuana. ROSSELLÓ, Joan; MORERA, Lluís (1988) 'L'arquitectura paperera al Penedès. Un patrimoni oblidat', Miscel·lània penedesenca, pp. 242-253, Institut d'Estudis Penedesencs. . TORRENTS I ROSÉS (1993). Transformacions demogràfiques en un municipi industrial català: Sant Pere de Riudebitlles, 1608-1935. Tesi Doctoral. Departament d'Història Contemporània. Facultat de Geografia i Història. Universitat de Barcelona. . TORRENTS, A. (inèdit) Transformacions demogràfiques en un municipi industrial català: Sant Pere de Riudebitlles, 1608-1935. Tesi Doctoral. Barcelona. TORRENTS, J. (s.d.) Sant Pere de Riudebitlles. Texto mecanografiado. Sant Pere de Riudebitlles VIRELLA TORRAS, Xavier (1994) 'Sant Pere de Riudebitlles i el seu rec' a 'Gran Penedès', Núm. 41, pp. 23-32, Institut d'Estudis Penedesencs</p> | XVIII | Cal distingir entre la planta baixa, on encara es fabrica paper artesanal i la resta del molí que ha estat habilitat com a habitatge. | <p>Fàbrica amb rec propi (conegut amb el nom de rec de Baix o del Molí de la font) i antigament resclosa de fusta lligada amb cadenes. El rec està cartografiat per Josep Torres i Vallvey. La seva proximitat al riu el feia molt vulnerable a les riuades fins que, al final, una se l'endugué, restant molt enrunat. Hi ha restes de l'antiga roda. Al seu costat i a l' interior es troben entrades a unes mines que s'endinsen en direcció a la plaça de l'Església i que no han estat del tot explorades. Es tracta d'una de les diverses galeries anomenades 'mines', excavada de manera horitzontal a partir de l'aflorament previst de l'aigua del subsòl i en direcció al suposat aqüífer. Mitjançant la construcció d'aquestes galeries s'aprofiten els aqüífers subterranis, conduint així l'aigua fins el lloc escollit. És senzilla, no presentant pou-mare ni pous de manteniment. Encara que no se sap amb certesa la seva llargada, es suposa que no sigui superior als 200 metres i que molt probablement - tal i com es comú en aquest tipus d'excavació - tingui branques secundàries per a incrementar el seu cabal d'aigua. Es troba pendent de prospecció, encara que la tradició oral recorda que en algun punt es podia caminar dret i veure-hi els pous d'aprofitament a dalt. Les mines eren l'altra alternativa als pous per aprofitar els aqüífers subterranis superficials tant pel consum directe com per el regadiu. L'aigua d'aquesta mina la tenia llogada, en aquest segle, al molí de la Font i actualment a cal Ròmul. Avui dia, a la planta baixa, hi ha part de les instal·lacions antigues restant, encara, piles de pedra de masses i holandeses. L'habitatge actual ocupa, en part, els espais dedicats a la fabricació del paper, havent-se modificat les distribucions originals. Al seu interior es conserven els següents objectes destacats: màquines de cosir 'Aurora de Escuder', la font de marbre i ceràmica del molí Carbó de la Riba (Tarragona) ja que pertanyia a la família Cardús fins desprès de la Guerra Civil. Existeix una interessant col·lecció fotogràfica amb negatius de vidre (era d'Enric Ribas i Virgili) i postals, biblioteca-arxiu. A la casa hi ha penjat un oli de tema bíblic, probablement d'inicis del s. XVIII. S'ha de ressaltar també una petita col·lecció de vidres utilitaris i altre utillatge de cuina. El molí posseïa un assecador de paper al barri de l'Altra Banda, conegut com 'Torre de l'Altra Banda', que avui ha sigut substituït per un habitatge de proporcions molt similars.</p> | 08232-18 | C/ de Baix, 36 | <p>Del 3 de maig del 1440 es la primera referència escrita sobre l'existència d'un molí fariner, localitzat vora la riera, prop del rec de la vila i amb un doll d'aigua molt abundant allí mateix. Les dades poden induir a identificar aquest amb el molí Cardús (TORRENTS, inèdit: 18, nota 11). Més tardanament, tenim notícies que semblen referir-se a aquest molí en un conveni del 20 de febrer de 1750 , per a millorar un molí paperer situat a la vila de Sant Pere de Riudebitlles, 'debax del molí de Miquel Llucià també paperer de dita vila', entre Antoni Cardús, paperaire del mateix lloc i Francesc Massana, mestre de cases de Sant Quintí de Mediona. Un dels pactes contractuals es transcriu així: 'Primerament, en formar las parets de dit molí del primer pis en amunt de tàpia, encrostades de part de fora ab sos cantons de pedra picada, consemblants als que's troban a la fàbrica o molí paperer de Miquel Llucià, ab sos quartos y demés apéndices de la casa de dit molí paperer, a la igualtat de ell, ab sas bigas, jàcenas, cabirons, llatas y teulas, de Josep Moray, paperer de dita vila, y perfeccions a ell necessàries, esto es, lo primer trespol, se obliga a ferlo de volta grassa, de quatra parts las tres allistadas'. A més, el mestre de cases - contractista venia obligat en fer 'quatra pilas de pedra assentadas en dit molí i quatre durments de pedra també assentats'. Tenim notícia de l'arrendament, el 1745, pel termini de tres anys, del molí paperer amb moles, rodes, mall, tòrcol o premsa 'torcolari sive premsa' i altres aparells necessaris. El fins ara propietari, Antoni Cardús, era mort, i es feia l'atorgament d'aquest contracte, subscrit pels tutors i curadors dels seus bens, el 4 de'abril de 1754, data de l'escriptura. Una altra data en la que es fa constància d'un arrendament més d'aquest casal paperer, es del 10 de setembre de 1772, en que Antoni Cardús, el seu propietari, contractava amb Alexandre Soler, rellotger de Barcelona, l'arrendament, pel termini de tres anys (1772-1775), de 'tot aquell molí paperer ab nou pilas corrents y ab tots los demés arreus y aparatos necessaris per la fàbrica de totas formas y qualitats de paper, junt amb son casal a dit molí contiguo, y un hort que és devant y de pertinencies del dit molí i casa, tot situat al terme de Sant Pere de Riudebitlles'(..). L'arrendador s'obligava, pagant ell, a adobar el ser propi molí que llavors es trobava quelcom deteriorat, comprometent-se a posar-lo a punt amb totes les nou piles, el més aviat que li fos possible. El mateix Antoni Cardús s'obligava, també, durant els tres anys contractats, a mantenir i conservar a càrrec seu tots els arbres, premses, rodes, piles i altres coses del molí. (..) Per la seva part, l'arrendatari estaria obligat, durant la vigència del lloguer, tan sols a mantenir a compte seu 'las massas, taleras y llevas' del molí com, així mateix, a escurar i conservar-ne la sèquia, el rec de baix i, àdhuc, la resclosa. També del segle XVIII, en concret del 4 de juny de 1790, es l'atorgament d'una escriptura de creació de censal a favor del rector de la parròquia de Gelida, en garantia del qual i de la quantitat satisfeta obligava i hipotecava Pau Cardús, el aleshores propietari del molí, el seu casal paperer per tal d'atendre les despeses de les obres i reparacions necessàries per a la conservació del molí (MADURELL, 1972, II: 859-862). A l'indicador de 1864, figura aquest molí entre altres 11 fàbriques de paper en Sant Pere: 'Cardús y Altet, sita en Baja, de papel blanco' (GAYOSO CARREIRA, 1994). A començament de segle es va registrar la marca de fàbrica de Francesc Cardús i Rós, per a distingir paper i vi, però mai es va utilitzar. Actualment es fa paper artesà. Per cert, que es aquest l'únic molí de Sant Pere de Riudebitlles que guarda íntegre les màquines del segle XVIII.</p> | 41.4545000,1.7037200 | 391732 | 4590024 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62741-18.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62741-180.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62741-181.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | També es coneix com Cal Carol Ric. Sembla ser un antic molí fariner, actualment molí paperer. També es va dir cal Carol Ric. La dinastia Cardús figura entre les famílies importants en quant a productors de paper es refereix a Catalunya (MADURELL, 1972, I: 96). Al Museu Molí Paperer de Capellades, i amb els números d'inventari 209 i 381 es conserven diverses caràtules d'aquest molí, totes amb l'il·lustració d'un Neptú assentat i altres objectes (raimes de paper, vaixell, gall, etc.) pertanyien a 'Eusebio Cardús y Sierra/Marca Registrada'. La porta és inclosa a l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:23 | |||||
| 62742 | Molí de la Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-font | <p>AAVV (1991) Oficis i professions a Sant Pere (finals s. XIX i s. XX). Programa de Festa Major de Sant Pere de Riudebitlles. CARDÚS, Cristòfor (1936) 'Els noms de lloc de Catalunya. Sant Pere de Riudebitlles' dins de COROMINES, J.; RIBES, E. 'Per al recull del noms de lloc de Catalunya', extret de 'Mai enrera', Butlletí del Centre Excursionista de Gràcia, Febrer-Març 1936, p. 18. Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. Societat Catalana de Geografia. Filial de l'Institut d'Estudis Catalans. GUILLÉN, Lídia; CASANOVAS, Esther (1997) La conca del paper: Parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà. MADURELL I MARIMON, J. M. (1972) El paper a les terres catalanes. Contribució a la seva història. 2 vols. Barcelona. Fundació Salvador Vives Casajuana.</p> | XVIII-XX | Presenta cert estat de deteriorament. | <p>Molí paperer. Aquest era el primer molí de la vila arribant des del barri de l'Altre Banda, després de travessar el pont. Existeixen les deus i els pous. Junt a quatre més (molí de la Font, molí Cardús, Cal Xerta i Cal Ròmul), forma un conjunt de molins urbans al mig del poble. La seva força motriu, l'aigua, procedia tant del Rec de la Vila com de la font que es trobava dins del seu recinte. El molí presenta dos edificis ben diferenciats. Existeix un rectangular allargat, de planta baixa i dos pisos amb coberta a dues vessants. El coronament de la seva façana O és un gran cràter sobre el que hi ha una pinya, tot de ceràmica. Les finestres del primer pis estan acabades en arc escarser, mentre que les del segon (més abundants i allargades) són perfectament rectangulars. L'edifici del segle XX presenta rotundes formes quadrangulars. Es troba adossat a la cara S de l'edifici del s. XVIII i a un nivell lleugerament superior. Presenta tres cossos, que es van obrint des de l'entrada i acaba amb una torre alta rematada per unes pinyes de terrissa. Aquest edifici té planta baixa i quatre pisos. Totes les obertures estan cobertes, en origen, amb arcs. Les finestres són rectangulars, i molt estretes. L'edifici conserva una petita part de la maquinària del XIX i XX, amb moles, refinos, etc.. També es conserva una petita font amb indicis d'haver tingut una figura per on raja l'aigua i una pica de pedra. Destaca com element moble de la primera època del molí, una maça amb els claus o escarpes, avui conservada a la zona d'habitatge.</p> | 08232-19 | Camí de Baix, passat el pont de l'Altra Banda | <p>Existeix una notícia de l'any 1776 en que Antoni Riba testa en la casa del molí a baix vora la riera a la part de la Font Gran (es tracta del molí Cardús, o del molí de la Font?) (MADURELL, 1972, II: 873) . Més segura es una altra notícia documentada referent a aquest casal paperer en una àpoca datada el 16 de juny de 1797, firmada per Pau Vinyals, fabricant de paper blanc del terme de Terrassola, a favor de Francesc Fontanelles, que ho era també de Sant Pere de Riudebitlles, en lloc dels curadors dels béns dels hereus d'en Gabriel Lleó, pagès de Vilafranca del Penedès. La quantitat pagada consta que fou de 1.100 lliures barcelonines, import del preu de venda d'una quarta part del molí o fàbrica de paper blanc, amb hortes, etc., situat a l'altra part del camí ral, prop de la susdita vila, a la partida anomenada La Font Gran. Com a nota curiosa, retrèiem que Pau Vinyals, l'onze de juliol de 1798, en nom i com a procurador autoritzat de Josep Via i Miquel Carner, de Sant Quintí de Mediona; Sadurní Cardús, Antoni Cardús i Francesc Fontanelles, de Sant Pere de Riudebitlles; Jeroni Romeu i Josep Sellerés, de Lavit; Baldiri Vaqués, de Sant Sadurní i Pere Costas, de Subirats, tots fabricants de paper blanc, del corregiment de Vilafranca del Penedès, atorgava una escriptura de definició de comptes amb Joan-Ignasi Jordi, de l'import de totes les trameses de paper fetes pels seus principals, d'acord amb el contracte formalitzat el 10 d'abril del mateix any. Pel que feia al preu estipulat i satisfet, consta que fou de 28 rals catalans la raima (MADURELL, 1972, II: 875). Fins l'any 1920, en que va ser reformat i ampliat, l'edifici, mantenia la mateixa estructura dels molins tradicionals (amb una vistosa portada d'accés). El 1951, l'Antoni Cardús i el Fages, que havien après l'ofici de ferrer amb el Cristòfor Vives de cal Pito nen, van muntar en societat una manyeria, i es van instal·lar al Molí de la Font, a on arreglaven de tot (AAVV, 1991). Per informació oral, sabem que Joan Carol, germà d'en Pere compra cap al 1923/1924 el molí de la Font a Francesc Cardús, propietari per la seva banda del molí Cardús. Durant la Guerra Civil es continua fent paper sense assecat mecànic, fins l'any 1962 en que canvien a paper sec. El Joan Carol, net de l'anterior, ven el molí a una empresa i l'any 1994 deixa de funcionar enviant tota la maquinària a Turquia.</p> | 41.4544300,1.7054700 | 391878 | 4590014 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62742-foto-08232-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62742-foto-08232-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62742-foto-08232-19-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62742-19.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62742-190.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62742-191.jpg | Legal | Contemporani|Neoclàssic|Racionalisme|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | Probablement rep el nom de la Font Gran, aquesta s'ha perdut però queden les deus i els pous. També conegut com el molí de Fontanilles per pertànyer a un Fontanelles al segle XVIII, encara que avui ningú el coneix per aquest nom. Les dones de l'Altra Banda venien a rentar, als safareigs que es trobaven just al costat de la font, ja que la seva aigua tenia fama de ser molt neta. | 98|99|120|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:23 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 159,36 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml