Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
40349 Societat cultural 'La Parra' https://patrimonicultural.diba.cat/element/societat-cultural-la-parra <p>INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pp. 16-27. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2868 ACCN LA PARRA (1996) 'La Parra', 75è Aniversari. ' Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 19, p. 13-15. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet del Penedès.</p> XX <p>Edifici exempt, de planta rectangular, coberta amb encavallada de fusta i teulada a dues vessants. A l'interior es conserva la sala de ball amb boca d'escenari, i el cafè. La façana principal té composició simètrica, amb un portal central i finestres amb llinda a banda i banda i arc de mig punt a la part superior. Davant la porta d'accés té un pati i una parra com a record del topònim que va prendre la societat des del moment de la seva fundació.</p> 08013-39 Les Cabòries - 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>Era conegut popularment com el local dels rics (informació oral de la Sra. Matilde Vendrell) . La societat es va constituir oficialment el dia 6 d'agost de 1921, i l'endemà s'inaugurava el local que ocupa ara mateix. El primer local era a Cal Ferlando, una casa al costat de la carretera d'Olesa, on hi havia una parra, per la qual cosa es va anomenar així la societat que va sortir d'aquesta casa. Aquí la gent que es reunia ballava. Això va pasar abans de 1929, segons sembla (informació oral Pere Llopart Garriga, 13 desembre de 2002). Sembla que tot comença quan d'una manera provisional, un grup de veïns que per raons ideològiques s'havia desmarcat de la Societat La Palma, que tenia com a lloc de la seva activitat el local de ca l'Ermità, va passar a reunir-se a la botiga d'en Teodor Massana de Cal Boter (actualment Cal Ferlando), on també es van celebrar alguns balls (hi havia una petita pianola en un armari de fusta penjat a la paret). Just a l'entrada de la casa, es distingia molt clarament una gran parra, la qual donaria nom a la nova entitat. Durant aquest temps de provisionalitat s'iniciaren les obres de construcció del nou edifici social. El nou local inicialment no disposava d'escenari, aquesta part de l'edifici seria efectuada amb posterioritat. La societat, anomenada des de la seva constitució com a Centre Agrícola La Parra, va passar posteriorment, després de diverses reformes estatutàries, a denominar-se societat La Parra, i ja actualment Centre Cultural i Recreatiu La Parra. L'any 1977 es va inaugurar una planta-altell de nova construcció en la qual s'ubicaria el cafè-bar de l'entitat, que fins aquell moment compartia espai amb la pròpia sala de ball i espectacles. L'any 1984, una comissió especial va ser l'encarregada de procedir a una total remodelació dels estatuts socials. Molt més simplificats i adequats per a la comprensió de tothom que tenien com a gran novetat el fet d'estar redactats per primera vegada íntegrament en català. Només es paralitzaria l'activitat de la Societat els anys de la Guerra Civil, en els quals es va utilitzar el local com a magatzem per part de la intendència. L'edifici ha estat testimoni de primera fila de la realització de la pràctica totalitat de les activitats festives i d'esbarjo, a mes de veure el naixement de les agrupacions dels balls populars, teatre i diables, actualment totes elles en tràmits legals de constitució com a seccions. La Festa Major es celebrava antigament en un envelat que es muntava davant el local (algun any s'havia arribat a fer a la vinya de Cal Venancio, i fins i tot a l'era de Cal Carbó), però a partir de la inauguració de la pista de la Casa de la Vila passaria ja, definitivament, a celebrar-se en aquest lloc. La Societat s'encarrega de la organització de la Festa Major (LA PARRA, 1996).</p> 41.3608000,1.7758400 397609 4579533 1921 08013 Avinyonet del Penedès Fàcil Bo Legal Patrimoni immoble Edifici Privada Social 2020-09-16 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA Alt valor social. La data es troba inscrita en un totxo a la façana principal, a la dreta de l'espectador. Al costat de l'edifici actual hi havia hagut l'antiga carniceria del poble. 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40350 Centre Cultural de l'Arboçar/Societat 'la Penya' https://patrimonicultural.diba.cat/element/centre-cultural-de-larbocarsocietat-la-penya <p>GRAN GEOGRAFIA (1982) Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pp. 16-27. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2525 ACCN. JUNQUERAS VIES, Oriol; MARTÍ ESCAYOL, Maria Antònia (2001) Informe sobre l'origen, ús i significat dels topònims del terme municipal d'Avinyonet del Penedès. Document mecanografiat. SADURNÍ I VALLÈS, Pere et al. (2000) 'Dades històriques de l'Arboçar. Del segle XI al XX'. Font-Tallada. Butlletí de Sant Pere Molanta i l'Arboçar, núm. 284, febrer del 2000. Sant Pere Molanta: Associació de Pares d'Alumnes de Sant Pere Molanta.</p> XX <p>Edifici de planta rectangular, de parets arrebossades coberta amb encavallada de fusta i teulada a dues vessants. A l'interior es conserva la sala de ball amb boca d'escenari, i el cafè. La façana principal és de composició simètrica, amb un portal central i finestres amb llinda a banda i banda i d'arc de mig punt a la part superior (INVENTARI, 1980-1985).</p> 08013-40 L'Arboçar 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>L'any 1927 s'inaugura la societat 'La Penya' (SADURNÍ ET AL., 2000).</p> 41.3335900,1.7649400 396654 4576525 08013 Avinyonet del Penedès Fàcil Bo Legal Patrimoni immoble Edifici Privada Científic 2020-10-07 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA Es tracta d'un edifici que posseeix un alt valor social. Està construït al costat de la carrerada. 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40365 Planes d'Avinyonet https://patrimonicultural.diba.cat/element/planes-davinyonet <p>MARGARIT, A (1983b) Seguint els trams de la Via Augusta I. De l'Estanyol al coll de Sesgarrigues. Barcelona: L'autor. RIBÉ et al. (1989 i 1998) Inventari del patrimoni arqueològic. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Servei d'Arqueologia.</p> <p>L'horitzó de planes es propi del paisatge de tota la banda Nord del municipi d'Avinyonet, planes que han estat dedicades tradicionalment als conreus, i en els darrers segles a l'intensiu de la vinya. Es tracta d'un paisatge que serveix de connector biològic però que alhora té un aprofitament agrícola intensiu dins del sector primari.</p> 08013-55 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>Es tracta d'un conjunt de terres de conreu en plana de propietat de les diferents masies i nuclis documentats ja a la Edat Mitjana al terme d'Avinyonet del Penedès. Es possible que estem davant la vall de Torres Beces, edificacions ja documentades a l'Edat Mitjana, però que molt probablement fossin indrets poblats en època molt més antiga, tal i com demostren les troballes dels voltants.</p> 41.3801500,1.7505000 395520 4581712 08013 Avinyonet del Penedès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40365-foto-08013-55-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Productiu 2020-10-07 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA Aquest és un dels exemples més interessants del terme. 2153 5.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40368 Riera de Begues https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-begues-0 <p>La riera de Begues inicia el seu pas pel terme d'Avinyonet a la zona d'intersecció del seu curs amb les aigües que venen del fondo de Santa Susanna, al sud de la urbanització de can Mitjans, a uns cent metres d'on es troba la formació geològica dels Copons, una olla de gegants. Continua vorejant el caseriu de Santa Susanna, per la plana que hi ha al seu peu, al costat de la bassa i el pi gros. Prop d'aquest indret, per l'esquerra, rep les aigües que venen del Fondo del Cucó i del Pou Francí, procedents de les escorrenties de les serres del Cucó I de les Costes Marrades, en ple massís del Garraf. Continua encaixat i formant una mena de península, al peu de la Costa Rava, on es troba una mena de porta calcària en un indret conegut com a Trencaportells, dirigint les seves aigües cap el terme d'Olivella. Aigües amunt de Santa Susanna hi ha una curiosa formació molt típica en formacions càrstiques: les olles de gegant. Un altre exemple que es troba molt a prop és en la riera dels Pelagons, dins el mateix terme municipal d'Avinyonet del Penedès.</p> 08013-58 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. 41.3275800,1.8076200 400216 4575808 08013 Avinyonet del Penedès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40368-foto-08013-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40368-foto-08013-58-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres 2020-10-07 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA Les coordenades són preses prop del punt conegut com Trencaportells (es veu a la foto número 3) 2153 5.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40369 Riera dels Pelagons/Torrent Coll de Garró https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-dels-pelagonstorrent-coll-de-garro <p>SADURNÍ I VALLÈS, Pere et al. (2000) 'Dades històriques de l'Arboçar. Del segle XI al XX'. Font-Tallada. Butlletí de Sant Pere Molanta i l'Arboçar, núm. 284, febrer del 2000. Sant Pere Molanta: Associació de Pares d'Alumnes de Sant Pere Molanta.</p> <p>Comença al terme municipal d'Avinyonet prop del nucli de Cantallops, iniciant el pendent cap a baix a la zona de la Quintana i anant, més o menys paral·lela a la carrerada de la Cerdanya. Pren el nom de torrent de can Ràfols dels Caus al Fondo de les Comes i continua, a partir de la creu de can Ràfols, amb el nom de torrent de Coll de Garró. Travessa per sota un pont la carretera d'Olesa de Bonesvalls i discorreix deixant a la dreta el pla de la Calma i, a l'esquerra el bosc de la Gavarra. Segueix travessant la zona coneguda com a camps del Corral, probablement una antiga zona de pastures. Després d'una corva pronunciada cap a l'oest, en tocar la zona de la Passada pren el nom de riera de la Passada. Continua cap el sud vorejant la serra del Magí i al costat del Bosc Rodó, rep per la dreta les aigües del torrent de la Bruixa, que venia en direcció sud pel Fondo del Corral d'en Palau formant, segurament, una altra zona de pastura. També en aquest punt rep les aigües del torrent del Mas Sunyer, per l'oest i per l'est del Fondo del Maset del Ferret, moment en que comença a nomenar-se Riera dels Pelagons. Continua fent ziga-zaga salvant els roquers de l'Artiga i Costa Rava, mentre rep aigües, a esquerra i dreta dels fondos. En arribar a les masies dels Pelagons de Baix i de Dalt surt del terme municipal per seguir el seu curs cap a la riera de Begues, a la que s'entrega dins el terme d'Olivella. En un punt del seu traçat es troba la caracterìstica formació d'olla de gegant, a la zona coneguda com els Cupots.</p> 08013-59 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>El topònim ja surt esmentat al Cartulari de Poblet l'any 1056 (Pelagum), al costat de la Quadra de Arbozar, la Lampada (La Llampa), Strada Pública (La Carrerada), etc.. (SADURNÍ ET AL., 2000).</p> 41.3353000,1.7933400 399033 4576682 08013 Avinyonet del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40369-foto-08013-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40369-foto-08013-59-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Estructural 2020-10-07 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA Les coordenades i l'altura són del salt i el pèlag conegut com l'Artiga. A les fotos 1 i 3, la formació dels Cupots, la 2 correspon al torrent Coll de Garró, al costat de la carrerada i la fita de terme. 2153 5.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40370 Torrent de l'Arboçar https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-larbocar <p>GRAN GEOGRAFIA (1982) Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. JUNQUERAS VIES, Oriol; MARTÍ ESCAYOL, Maria Antònia (2001) Informe sobre l'origen, ús i significat dels topònims del terme municipal d'Avinyonet del Penedès. Document mecanografiat.</p> <p>Neix a prop del camí que uneix l'Arboçar de Dalt amb l'Arboçar de les Roques i discorreix de seguida cap avall, aprofitant les aigües que s'escorren pels terrenys localitzats al peu de la falla que travessa en direcció NE-SO el terme de l'Arboçar, més amunt del Pou de la Carrerada. Aigües avall recull, per l'esquerra, les aigües que venen del Fondo Gran, passa al costat del pou del Pèlag (el topònim testimonia l'existència d'un antic pèlag) i continua baixant per l'Arboçar de Baix, a la zona del Grau i passa al terme municipal d'Olèrdola, afegint-se al torrent de Sant Marçal.</p> 08013-60 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>Segons la Gran Geografia comarcal de Catalunya (GRAN GEOGRAFIA, 1982) el topònim Arboçar apareix al segle XI, associat a una 'via peccorale' (una carrerada per la transhumància de ramaderia ovina) (JUNQUERAS; MARTÍ, 2001). L'existència d'aquest torrent i les basses que es formen a prop en algunes èpoques de l'any devien ser un interessant focus d'atracció del ramat.</p> 41.3304300,1.7581600 396082 4576183 08013 Avinyonet del Penedès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40370-foto-08013-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40370-foto-08013-60-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Estructural 2020-10-07 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA 2153 5.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40394 Torrents d'Avinyó, Xops i Sant Sebastià dels Gorgs https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrents-davinyo-xops-i-sant-sebastia-dels-gorgs La major part d'aquesta conca ha patit una intensa contaminació que ha convertit unes aigües plenes de fauna, fonts i flora en uns espais força degradats. Tot i així hi ha un bon nombre de boscos de ribera que encara es desenvolupen al seu voltant i que presenten un valor gens menyspreable pel territori i el patrimoni natural i mediambiental d'Avinyonet del Penedès. <p>Es tracta d'una única conca hidrogràfica que va canviant el seu nom durant el seu llarg trajecte. S'ha anomenat aquesta conca amb els noms dels tres grans cursos d'aigua que la formen. El treball de camp ha mostrat les diverses denominacions dels cursos. Es pot considerar que el naixement d'aquesta perllongada conca fluvial es troba al costat de Cantallops on se'l coneix amb el nom de Torrent Gran. Per la dreta se l'hi incorporen aigües a la Serreta fins a convertir-se en el torrent dels Xops a la zona de la Gramenosa. Continua baixant, nomenant-se torrent del Gendret. A aquest se li uneix, també per la dreta el torrent de Cantallops (aigües amunt se li diu torrent de can Massana) que té el seu naixement al terme de Subirats. En el punt on s'uneixen tots dos torrents es troba el bosc de l'Amat. Aigües avall, però tocant al bosc i al camí dels Xops, se'ls hi uneix, per l'esquerra el torrent de Baix. L'inici del torrent de Baix (conegut també pel nom de torrent de Les Pomeres) està format pel torrent d'Avinyó, el qual es forma pel costat dret amb les aigües que venen del torrent de la Granja, que s'inicia a tocar la falla que hi ha sota la plana del Bord i travessa la Carretera per sota del pont de la Casanova, passant a tocar el mas Cavaller. Per l'esquerra acull les aigües del torrent de la Font de la Canya. Als vessants del torrent d'Avinyó, creix el bosc de la Caseta. Una vegada passat el bosc rep, per l'esquerra, les aigües del torrent de Dalt que naixen a la plana de l'Esteva, rep per la dreta l'aportació del torrent de les Arnes. Una vegada units els torrents de Dalt i d'Avinyó continuen el seu curs nomenant-se torrent de Baix, al terme de Sant Sebastià dels Gorgs, unint-se per la dreta, passat el bosc de l'Amat al torrent del Gendret i de Cantallops. Continuen junts aigües avall fins encaixar-se rodejats d'un bosc espès al gual de Santa Margarida, on es troben les Parets Antigues i es formen diversos pèlags (dels Carros, Negre, del Molinet i del Surroca), i on es trobava fins la seva total desaparició la font del Molinet. Passa per sota l'autopista A7 i la via del ferrocarril nomenant-se ja riera de Sant Sebastià dels Gorgs, que rebent per l'esquerra l'aigua del torrent del mas Messeguer, passa per sota la carretera de Martorell a Vilafranca formant el pèlag del Salt i canviant el nom pel de torrent dels Brivons, arribant desprès a unir-se a d'altres torrents a la zona coneguda com Els Tres Torrents i sortint del terme municipal.</p> 08013-84 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>Aquesta conca fluvial flueix per la plana nord del terme d'Avinyonet, i les seves aigües han estat aprofitades al llarg de la història, formant-se al seu pas diversos nuclis de població d'interès. A més de Cantallops -on neix- s'han de considerar altres punts interessants pel seu valor patrimonial, íntimament lligats amb els cursos d'abastament d'aigua: la masia de llinda, Avinyó i Can Porràfols, el jaciment ibèric del Turó de les Sitges, que precisament forma una mena de península envoltada per dos d'aquests torrents de la conca fluvial de que ens ocupem, i per suposat el nucli dels Gorgs que te el seu origen en el monestir que porta aquest nom, pres dels gorgs que l'aigua formava al seu voltant. Alguns dels seus noms -com de Gorgs- ja s'esmenten en la documentació medieval. A tal Albaro fa menció dels Gorgs per primera vegada, l'any 976. Al levita Sunifred correspon un document en que es precisen les diferents propietats motiu d'una donació així com les diverses confrontacions de la mateixa. Es parla d'una torre i alou, de la presa d'aigua per regar, les conduccions i basses, ... fruiterars i hortalisses, arbres, prats o pastures, pèlags per pescar-hi, i el bosc amb els pins i ullastres que hi ha, vinyes, farraginars amb les figueres, pou... És d'assenyalar que el só del torrent s'utilitza, com les 'Monetarias', també com a límit nord de la propietat: 'ad auram extremam de ipso rio' (fins on arriba la remor del riu). S'afegeix a més l'existència de molins, com a referent de límit de propietat i la 'calciata Francischa' així com les Carreroles i el puig de les Carreroles (..). Tres anys més tard es parla de pins al bosc, d'alzines i oms... i també d'un 'mollone rotundum' (MARGARIT, 1983a). El fet de que el curs del torrent va ser modificat per l'acció humana està provat ja al segle X: les preses pels molins, són un exemple, una altra dada interessant és la de que la torre dels Gorgs (potser al lloc de l'actual monestir) limitava a ponent amb el riu 'que s'escola pel peu de la torre' (MARGARIT, 1983). Pot ser que en aquest indret es fes un terraplè. Sota ca l'Amat, que queda quelcom encimbellat sobre el torrent hi ha indicis d'una presa (¿de molí?) en la proximitat d'un dels gorgs que donen nom al lloc (MARGARIT, 1983). Aquest es troba prop del bosc dit de ca l'Amat. Aquest molí prenia l'aigua del torrent que baixa de Sant Pau d'Ordal i de Cantallops, en un punt on encara hom en diu 'la Resclosa' per haver-hi una retenció i un petit salt d'aigua. Sembla ser que es parla de dos guals al torrent: el de les parets antigues i el que hi ha 150 metres més avall, a prop de l'ermita que havia estat dedicada a Santa Margarida (MARGARIT, 1983)</p> 41.3888000,1.8079300 400336 4582605 08013 Avinyonet del Penedès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40394-foto-08013-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40394-foto-08013-84-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Estructural 2020-10-07 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA Es considera necessària una acurada posada en comú de la variada toponímia relacionada amb aquesta xarxa fluvial. 2153 5.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40395 Puig de la Mola https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-de-la-mola-0 <p>El Puig de la Mola fa de límit divisor entre els territoris d'Avinyonet, Olivella, Begues i Olesa. És un dels punts més elevats del massís del Garraf. Físicament parlant, es tracta d'una muntanya amb un gran cim planer, de base calcària fortament erosionada. Te una panoràmica extraordinària de 360 º, per la qual cosa s'ha ubicat al seu cim una torre de vigilància forestal. A més d'aquesta torre, també al cim es troben vestigis antics i elements d'interès: el grup de fites a tocar la torre forestal (foto 3), el recer que forma una antiga pleta (foto 2) i l'extensa visual que domina tot el terme d'Avinyonet, el mar i una bona extensió de les comarques del Penedès, ell Garraf i el Baix Llobregat.</p> 08013-85 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>Una llegenda diu que a trenc d'alba de la nit de Sant Joan s'ha de buscar la primera pedra on hi toca el sol dalt del puig de la Mola, ja que sota d'ella hi ha un tresor amagat.</p> 41.3193700,1.8477100 403559 4574851 08013 Avinyonet del Penedès Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40395-foto-08013-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40395-foto-08013-85-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Residencial 2020-10-07 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA 2153 5.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40420 Font del Vadó https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-vado <p>Informació oral El Carrau de L'Arboçar de Dalt. Gener 2003.</p> <p>Al municipi de l'Arboçar hi ha molts indrets de gran interès considerats des del punt de vista del patrimoni cultural. En molts d'ells, l'aigua te un protagonisme essencial en la generació d'aquest valuós patrimoni. Aquí en tenim un exemple: la Font del Vadó. Aquesta font neix sota un marge calcari, que es troba a la vessant de la Rocallissa, que domina la Plana del Pou vell, enfront de les Cases Blanques, en un ambient de gran bellesa truncada ja que en part va ser devorada per un foc devastador dels que amenacen contínuament el nostre medi. Resulta de molt difícil localització, perquè està seca i pel fet d'haver estat feta malbé en arrossegar pins amb posterioritat a aquest incendi forestal. En origen era una cornisa que formava una feixa que generava una mena de cova, i a sota d'aquesta cornisa s'obria un petit pèlag en el qual eixia la font de clot.</p> 08013-110 L'Arboçar. 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>Font coneguda com del Vadó, microtopònim construït en record de l'home que havia tingut un hort a sota, en Salvador Raventós.</p> 41.3332200,1.7825300 398125 4576464 08013 Avinyonet del Penedès Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40420-foto-08013-110-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Sense ús 2020-10-07 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA 2153 5.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40450 Els Cupons https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-cupons <p>Al terme municipal d'Avinyonet s'han trobat dos punts amb curiosa formació calcària coneguda dins el vocabulari geològic com a 'olles de gegant', i a la toponímia local com 'els cupons' (riera de Begues) o 'els cupots' (riera dels Pelagons). Es tracta de grans cavitats formades en zones calcàries per l'acció de l'aigua i les pedres que van golpejant mica en mica les parets creades en fissures calcàries, generant una mena de grans cups com els destinats al vi, en unes zones en que es produeix una forta caiguda de les aigües a les rieres de Begues i dels Pelagons.</p> 08013-140 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>La veu popular ha anomenat aquests indrets per la seva similitud amb els cups de vi com 'els cupots' o 'els cupons'. En el record recent de la gent està l'haver vist fa dècades un carro encaixat en el de la riera de Begues, provinent d'Olesa. Encara avui es poden veure restes de carrosseries de cotxes i contenidors que han estat arrossegats per la força de l'aigua des de les zones altes de les rieres.</p> 41.3332400,1.8143000 400784 4576429 08013 Avinyonet del Penedès Difícil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2020-10-07 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA Es tracta d'un indret de gran valor paisatgístic per la seva singularitat, molt apreciat per la gent que els coneix. 2153 5.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40469 Dipòsit antic d'aigua de Les Gunyoles https://patrimonicultural.diba.cat/element/diposit-antic-daigua-de-les-gunyoles <p>CÓRDOBA, Manel (1999) Les fonts del Penedès i els seus voltants. 2 vols. S.LL.: El Cargol. PUIG I BOSCH (s.d.) Les Gunyoles. Resum d'un treball.</p> XIX-XX <p>Hi ha tres elements fonamentals d'acumulació d'aigua pel seu l'abastiment al poble de Les Gunyoles, que van ser gestionats per la Societat d'Aigua de Les Gunyoles: 1, El dipòsit d'aigua del vessant nord de la Serra de Les Gunyoles (foto 1), anomenat pel poeta Pau del Pi, 'La Font Destinada'. Consisteix en un dipòsit fet de maçoneria de pedra vista, de planta rectangular i coberta de volta, que es troba a la vessant de la Serra de Les Gunyoles, al costat d'un camí que puja cap a la Creu d'en Llanes i a la carrerada des del camí vell de Les Gunyoles a la Font del Cuscó, al mig d'una zona plena de pins i altres espècies arbustives. 2, el Pou Gran, 3, el Pou de Baix, al costat de Cal Masana L'aigua d'aquestes fonts era repartida per tot el nucli mitjançant un sistema de fonts públiques com les que hi ha a la plaça de l'església o a la de Sant Salvador.</p> 08013-159 Les Gunyoles - 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>La necessitat d'abastiment d'aigua a Les Gunyoles va portar a la recerca i aprofitament d'abundosos punts d'aigua. Se sap que l'any 1850 hi havia una junta d'aigües; es cuidava d'administrar l'aigua d'una bassa pública, del pou de Sant Salvador i del pou de Sant Isidre (PUIG I BOSCH, s.d.).Tres van ser els escollits per la gent del poble a finals del segle XIX i començament del XX: -el dipòsit d'aigua de la Serra de Les Gunyoles ('La Font Destinada') -el pou de Baix o de cal Massana (obert el 17 d'agost de 1879) i encara d'abans -el pou Gran del 1877, al costat de Cal Massana.</p> 41.3499300,1.7818600 398095 4578320 1877 .. 08013 Avinyonet del Penedès Difícil Regular Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Estructural 2020-09-16 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA Els elements relacionats amb l'abastiment d'aigua tenen un gran valor simbòlic per a la gent de les Gunyoles. 47 1.3 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40470 Serra de les Gunyoles - Caudellops - La Llampa - Costa Rava https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-de-les-gunyoles-caudellops-la-llampa-costa-rava <p>SADURNÍ I VALLÈS, Pere et al. (2000) 'Dades històriques de l'Arboçar. Del segle XI al XX'. Font-Tallada. Butlletí de Sant Pere Molanta i l'Arboçar, núm. 284, febrer del 2000. Sant Pere Molanta: Associació de Pares d'Alumnes de Sant Pere Molanta.</p> Ha perdut la vegetació per efecte dels incendis forestals <p>Conjunt de serres - mirador que dominen el parc natural del Garraf, i més en concret l'Arboçar, Santa Susanna i els fondos de les rieres dels Pelagons i de Begues. Les seves carenes, i els fons de les seves valls formen un corredor biològic de primer ordre. Es tracta de muntanyes de forma allargada, que presenten planes allargades a les cúspides. La vegetació ha patit els efectes dels darrers incendis forestals del massís</p> 08013-160 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>Els topònims es troben en documentació antiga, essent des de sempre punts de referència per la gent d'aquestes contrades. Per exemple, La 'Quadra de Arbozar' s'esmenta al Cartulari de Poblet l'any 1056 al costat de Pelagum, la Lampada (La Llampa), Strada Pública (La Carrerada), etc.. (SADURNÍ ET AL., 2000).</p> 41.3196100,1.7915400 398858 4574942 08013 Avinyonet del Penedès Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40470-foto-08013-160-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2020-10-07 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA La UTM correspon a la Costa Rava 2153 5.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40475 Les Coves del Cau del Llop https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-coves-del-cau-del-llop <p>CÓRDOBA, Manel (1999) Les fonts del Penedès i els seus voltants. 2 vols. S.LL.: El Cargol.</p> <p>Aquestes coves es troben, al Sud-est del nucli habitat de de l'Arboçar de les Roques, a les estribacions muntanyoses del massís del Garraf, formant la carena muntanyosa de la serra que porta el mateix nom: Serra de Caudellops, i que continua en la carena formada per la Serra de la Llampa formant amb aquesta un continu que domina des d'una alçada superior als 300 metres dues valls: una, pel nord-est més ampla i suau, on des d'època antiga es van instal·lar importants masies com ara el Mas Sunyer, o les Cases Blanques, i una altra de més abrupta, pel costat sud, la vall calcària que durant milers d'anys han anat foradant les aigües dels fondos coneguts com els Ombrils dels Torrents, o dels Garrofers del Xicarrot o del torrent del Puig de Montombra, ja fora el terme d'Avinyonet, que portaven aigües al Torrent dels Pelagons. Des d'aquí es domina una impressionant vista panoràmica de les muntanyes i la vall fluvial, i de bona part del terme municipal d'Avinyonet. En concret, es tracta d'unes coves formades en una carena formada de conglomerats d'origen fluvial que corona la serra en una zona molt escarpada i de difícil accés, on nien moltes espècies animals pròpies de la fauna del Garraf.</p> 08013-165 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. 41.3278500,1.7766200 397622 4575874 08013 Avinyonet del Penedès Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40475-foto-08013-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40475-foto-08013-165-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús 2020-10-07 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA 2153 5.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40479 Falles normals de l'Arboçar del Penedès https://patrimonicultural.diba.cat/element/falles-normals-de-larbocar-del-penedes <p>GIMERÀ ROSSO, Joan; DRUGUET, Elena (2003). Domini Catalànide: Falles normals de l'Arboçar del Penedès. Departament de Geodinàmica i Geofísica, Universitat de Barcelona i Unitat de Geotectònica. Universitat Autònoma de Barcelona</p> <p>Aquesta geozona, que es troba situada dins el conegut com a domini Catalànide, forma part de la vora entre la fossa del Penedès i l'acabament meridional del massís del Garraf. Hi afloren principalment calcàries esculloses i lutites d'edat miocena, i localment calcàries del Cretaci, materials tots ells afectats per diverses falles normals conjugades orientades NE-SW, que donen lloc a un sistema de horts i grabens ben diferenciables en forma de graons al relleu. Els grabens, constituïts per materials lutítics, son aprofitats com a camps de conreu, mentre els horts són formats de calcàries més resistents. Com a resultat de l'erosió diferencial d'aquests materials hi ha molts bons afloraments de plans de falla, els quals generalment coincideixen amb els marges dels camps o de les carreteres. En algunes ocasions, sobre els plans de falla s'hi poden observar megaestries produïdes per la fricció durant el desplaçament de les falles.</p> 08013-169 L'Arboçar del Penedès 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. 41.3291100,1.7627400 396463 4576031 08013 Avinyonet del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40479-foto-08013-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40479-foto-08013-169-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús 2020-10-07 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA La baixa complexitat de l'estructura, les bones condicions d'aflorament i la facilitat amb que es poden deduir els processos tectònics confereixen a la geozona un elevat valor didàctic, i també científic, els quals justifiquen la inclusió d'aquesta zona en el catàleg del patrimoni geològic. Encara que les falles descrites a la bibliografia siguin les de l'Arboçar aquestes abunden al sector sud del terme fins a la zona de Cantallops a la Carretera B-24. 2153 5.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40480 Torrent de Santa Susanna https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-santa-susanna <p>TORRENT DE SANTA SUSANA (2001) 'Coses d'aquí: Torrent de Santa Susana'. Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 36, gener 2001. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet del Penedès.</p> <p>Es tracta d'una zona humida singular que es localitza al municipi d'Avinyonet del Penedès. En aquesta zona la riera de Begues pren el nom del caseriu que es troba al seu costat. La riera, en travessar el massís del Garraf, únicament porta aigua després d'episodis plujosos intensos (dos o tres al llarg de l'any). El seu curs roman eixut durant la pràctica totalitat dels dies de l'any, excepte en uns pocs indrets, on la presència d'aigua és permanent. La seva superfície no arriba a les 3 ha, i durat l'estiu disminueix considerablement el nivell d'inundació. La vegetació que s'hi troba és bàsicament el canyissar i el bogar i algun exemplar de pollancre (Populus nigra), i al medi que l'envolta s'estenen vinyes i màquia de garric (Quercus coccifera) i margalló (Chamaeropus humilis). Algunes de les espècies que s'hi fan i que només apareixen en comptadíssims indrets del Garraf són el càrex pèndul (Carex pendula), el lliri groc (iris pseudacorus), etc. És de destacar la presència, a tocar de l'aigua, a prop de la bassa del costat de l'antic nucli fortificat, d'un dels pins pinyoners (Pinus pinea) més grans del massís, i que sens dubte es deu beneficiar de l'elevada humitat edàfica de l'indret en comparació amb l'aridesa característica del massís del Garraf. Pel que fa a la fauna invertebrada, cal destacar la presència d'odonats (Calopterys) i mol·luscs (Lymanea). La zona és un punt de reproducció d'amfibis (especialment Bufo bufo i Bufo calamita) i de rèptils lligats a l'aigua o a la humitat edàfica, com la serp d'aigua (Natrix maura) i el vidriol (Anguis fragilis). La seva superfície no arriba a les 3 ha i durant l'estiu disminueix considerablement el nivell d'inundació.</p> 08013-170 Santa Susanna 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>Nº Nom de l'espai i número de codi Règim de protecció Reserva, Refugi o Paratge Parc natural o Pla especial Espai del PEIN 01 Torrent de Santa Susanna (1280900) Pla especial Massís del Garraf</p> 41.3332100,1.8140600 400764 4576426 08013 Avinyonet del Penedès Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40480-foto-08013-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40480-foto-08013-170-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Científic Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de conservació 2020-10-07 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA En ser un dels escassos punts d'aigua permanent del massís del Garraf, el seu interès ecològic i conservacionista, si més no a escala local i comarcal, és molt elevat. Resulta d'especial interès per la diversificació dels sistemes naturals de la conca fluvial o de l'àrea geogràfica on es localitza i es valora com a una zona humida de remarcable interès pel fet de localitzar-se en un indret calcari de notable aridesa, considerant-se un punt estratègic per a la fauna amfíbia. Protegit sota les següents figures: Pla d'espais d'interès natural; Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge. 2153 5.1 1785 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40488 Parc Natural del Garraf https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-natural-del-garraf-0 <p>El paisatge que es pot contemplar al parc natural del Garraf dins el terme d'Avinyonet del Penedès és totalment original, diferent i únic a tot el Principat. Els relleus són baixos i de cims arrodonits; les valls, profundes i de vessants escarpats, i les parets rocoses, de color gris blanquinós. Es tracta d'un territori eminentment rocós i agressiu, amb nombroses cavitats subterrànies formades per l'acció de l'aigua sobre la pedra calcària. El relleu està solcat per rieres seques encaixades entre el rocam, conegudes com a fondos. Els cim més alt dintre el terme municipal és el Puig de la Mola. La pedra calcària és la què compon gairebé la totalitat del massís, la qual, en contacte amb l'aigua i l'aire, ha facilitat, per fenòmens de dissolució, la formació dels processos anomenats càrstics: és a dir, coves, avencs, dolines i rasclers. La situació prop de la costa determina un clima típicament mediterrani: pluges a la primavera i la tardor, escasses però torrencials, i temperatures suaus; hiverns temperats i estius calorosos i eixuts. Bona part del Garraf ens ofereix un paisatge mediterrani meridional. La vegetació que el caracteritza és un matollar dens d'un a tres metres d'alçària on dominen el garric i el llentiscle i on creixen el margalló, el càrritx i altres espècies de procedència africana, i cap endins, en els fondos o valls tancats, com el de Santa Susanna, un domini de la vegetació integrada per fragments d'alzinar, amb la vegetació típica associada (el boix, la roja, el lligabosc o el marfull) i pinedes de pi blanc, la majoria dels quals han estat afectats pels incendis forestals i avui es troben en procés de regeneració. Respecte de la fauna, s'ha de tenir en compte que les dures condicions ambientals del massís (forta insolació, manca d'aigua, escassa vegetació i relleu molt abrupte) han seleccionat molt les espècies que s'hi han establert i, per tant, han donat interès a l'original fauna que hi viu. Així, hi trobem la serp verda, la serp de ferradura, la tortuga, el còlit negre, el còlit ros, la merla blava, la fagina, el conill, la guineu i el teixó. Les basses constitueixen punts clau per a la vida de moltes d'elles, sobretot per a les que troben en la presència de l'aigua el lligall irrefutable del seu cicle vital, com els amfibis i molts invertebrats. El gran desenvolupament del sistema càrstic –existència de coves i avencs en abundor– ha afavorit la presència d'animals cavernícoles, alguns dels quals són espècies úniques al món. En el transcurs del treball de camp s'ha trobat un exemplar de tortuga de l'espècie 'testudo hermanni', habitual a la zona (foto 3).</p> 08013-178 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>L'arquitectura de la masia i de l'activitat agrària té un representant molt interessant en el cas de Santa Susanna. Es tracta d'un caseriu vinculat a l'explotació de la vinya. Altres elements d'interès són les restes de carboneres, molt habituals a la zona del terme d'Avinyonet, i l'explotació de la calç, que es duia a terme en alguns forns que es troben escampats pel territori del parc natural. Un altre tipus de construccions vinculats a la zona són els marges de pedra seca. Per últim es pot parlar d'un aprofitament molt antic del margalló, i per suposat dels camins ramaders, que formen part de les principals vies de transhumància.</p> 41.3233700,1.8275300 401876 4575318 08013 Avinyonet del Penedès Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40488-foto-08013-178-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40488-foto-08013-178-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA El Parc Natural del Garraf forma part de la xarxa d'espais naturals protegits, promoguts i gestionats per la Diputació de Barcelona, que configuren una anella verda que envolta els sectors més fortament urbanitzats del país. L'interès paisatgístic, biològic i cultural del massís de Garraf justifica que s'hi hagi creat un espai protegit. El parc natural és una plataforma per al foment d'un ús racional del territori que faci possible l'aprofitament ordenat dels recursos. A la vegada, el parc natural respon a la demanda d'equipament i instal·lacions per al lleure i l'activitat pedagògica en el medi natural. Tres són les característiques bàsiques que justifiquen l' interès d' aquest massís, la singularitat, grisenca i aparent nuesa del qual presideix i dóna nom a la comarca. En primer lloc, l' excepcional vàlua científica del seu medi natural on es desenvolupen uns biotops gairebé insòlits a Catalunya. En segon lloc, la notable singularitat de la relació de l' home amb aquest medi, al llarg de les diverses seqüències històriques: bosc, conreu de vinya, ramaderia de cabra, etc. I per últim, l' alt grau de qualitat i significació de la seva configuració paisatgística, on l' orografia abrupta i trencada, la peculiar botànica que s' hi desenvolupa -menció especial pel 'Chamaerops humilis' o margalló- i les característiques espeleològiques, configuren un marc paisatgístic d' un valor extraordinari. Foto 1: riera de Begues; foto 2: pou de Santa Susanna; foto 3: olivera centenària de Santa Susanna. 2153 5.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40489 Font de la Canya https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-canya <p>CÓRDOBA, Manel (1999) Les fonts del Penedès i els seus voltants. 2 vols. S.LL.: El Cargol.</p> <p>A tocar el torrent que porta el mateix nom es troba una font que actualment es troba molt degradada com també ho està tot l'espai ocupat pel torrent. Hi ha un tub de plàstic pel qual raja un fil d'aigua. Hi ha, pels voltants, abundosa vegetació de ribera.</p> 08013-179 Sant Pere d'Avinyó 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>El seu nom diu la gent que ve del fet que una vegada algú hi va veure una surgència d'aigua i li va posar una canya per que ragés bé. És una de les fonts més conegudes i emblemàtiques del municipi. Era el lloc de trobada de la gent. Fins allí s'arribava per a fer-hi el berenar. Avuien raja molt poca aigua que surt per un tub de plàstic blau, arran d'una riera per la qual discorre aigua contaminada. Havia estat un indret de destí de moltes excursions per a la gent d'Avinyonet. Fins i tot, a prop de la font, s'havien fet cerimònies de sanament de trencadura.</p> 41.3702000,1.7759300 397631 4580577 08013 Avinyonet del Penedès Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40489-foto-08013-179-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40489-foto-08013-179-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres 2020-10-07 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA És un indret de gran valor paisatgístic i simbòlic per la gent d'Avinyonet que es troba en un estat molt degradat. 2153 5.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40491 Església de Santa Anna https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-santa-anna <p>VENDRELL I VENDRELL, Remei (1993) Sant Pere Molanta. Notes històriques. Sant Pere Molanta: Caixa Penedès-Ajuntament d'Olèrdola.</p> <p>La església, que és filial de la parròquia de Sant Pere Molanta, te una capacitat per a cent persones assegudes, amb l'altar de pedra, imatges, campana, bancs, harmònium, etc. Imitant un estil neoromànic, l'edifici te planta rectangular, amb absis i una capella lateral. Està fet de maçoneria vista, té campanar d'espadanya, teulada a dues vessants i porta de mig arc amb arquivoltes. L'accés està precedit de tres graons i l'edifici es troba assentat sobre un podi poc elevat.</p> 08013-181 L'Arboçar de Dalt. 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>L'any 1952 tingué lloc a l'Arboçar el començament de les obres de l'església, dedicada a la Mare de Déu de Montserrat. Hi havia de rector en Mossèn Àngel Illa. La terra on es construí fou cedida per en Pau Raventós, de ca la Magina. Fou inaugurada l'any 1954, quan Mn. Àngel ja havia mort, i hi havia de rector Mn. Joan Bonet (VENDRELL, 1993). La campana, que es diu Maria Àngels, va ser beneïda el 25 d'abril de 1954, segons la formula breu del ritual romà, essent apadrinada pels senyors Josep Raventós i la senyoreta Maria Àngels Teixidó, essent Mn. Juan Bonet Gomis. (VENDRELL, 1993).</p> 41.3323200,1.7640700 396579 4576386 1954 08013 Avinyonet del Penedès Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2020-09-16 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA Manuel Puig Jané L'arquitecte Manuel Puig Jané era arquitecte municipal de L'Hospitalet de Llobregat i la composició de façana recorda molt l'ermita de Santa Eulàlia de Provençana d'aquesta ciutat. 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40492 Santa Susanna https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-susanna-0 <p>TORRENT DE SANTA SUSANA (2001) 'Coses d'aquí: Torrent de Santa Susana'. Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 36, gener 2001. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet del Penedès.</p> <p>Als voltants del caseriu de Santa Susanna es desenvolupa tot un ecosistema inclòs en el ambient paisatgístic del Garraf, en el qual destaquen els següents elements d'interès, entre d'altres: -els tres pous que es troben al costat del caseriu. Un al nord, al costat d'una vinya, el segon en el camí que mena al conjunt edificat, i als seus peus, i el tercer, al sud, al costat d'un pi blanc centenari. Aquest darrer sembla tenir una gran capacitat de magatzematge, ja que en èpoques de pluja continuada, el pou es desborda molt abans de que l'aigua pugui baixar per la riera de Begues, a la qual cosa indubtablement també hi ajuda el fet de que l'aigua de pluja es filtri ràpidament sota terra degut al tipus de terreny del Garraf. -Un altre element d'interès a prop és la bassa d'aigua de 500 m3 de capacitat catalogada com a de tercer ordre, segons el Pla de Prevenció Municipal d'Incendis Forestals (PPI) d'Avinyonet del Penedès. -Els Pins de la Descàrrega que marquen l'indret on es produïa aquest tipus d'activitat, és a dir, l'abocament del raïm de la producció de les vinyes de Santa Susanna, als carros que la transportaven fora de l'indret per la seva transformació. -El pi vell de Santa Susanna. -El forn de calç que es troba a la vessant est del camí que mana cap al caseriu, abans de passar a Santa Susanna -Les carboneres, vestigis d'una activitat desapareguda ja al territori. -Els camins, del dret i de Santa Susanna, catalogat aquest com a xarxa viària bàsica segons el Pla de Prevenció Municipal d'Incendis Forestals (PPI) d'Avinyonet del Penedès, segons les disposicions de la Oficina Tècnica de Prevenció municipal d'Incendis Forestals de l'Àrea de Govern de la Diputació de Barcelona. -L'olivera que es el darrer exemplar d'una extensa producció a que es va dedicar una part del terreny de cultiu del caseriu fins a una de les gelades que van assolar aquest territori en la transició a la dècada de 1960. És un exemplar de grans dimensions i es troba a mà esquerra del camí que puja fins l'agrupació de cases.</p> 08013-182 Santa Susanna 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>Nº Nom de l'espai i número de codi Règim de protecció Reserva, Refugi o Paratge Parc natural o Pla especial Espai del PEIN 01 Torrent de Santa Susanna (1280900) Pla especial Massís del Garraf</p> 41.3335600,1.8154000 400876 4576463 08013 Avinyonet del Penedès Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40492-foto-08013-182-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40492-foto-08013-182-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Productiu Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de conservació 2020-10-07 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA 2153 5.1 1785 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40493 La Calma https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-calma <p>El senyor Ferran Peral, treballador de Can Ràfols dels Caus, va trobar un aixa de pedra basàltica (? )i una punta de fletxa passejant per aquesta planícia elevada que hi ha a prop de Can Ràfols dels Caus, en un extrem de la qual es troba la creu de Can Ràfols.</p> 08013-183 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>Localitzat pel Sr. Ferran Peral. El nom 'Calma' designa una plana elevada en cèltic, d'on va passar al català.</p> 41.3516800,1.7963700 399312 4578497 08013 Avinyonet del Penedès Fàcil Dolent Inexistent Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2020-09-16 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA En el mateix punt es troben també coralls fòssils i, per tant, cal considerar-lo així mateix, com a jaciment fossilífer 1754 1.4 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40497 La Plana d'en Bord i els Quatre Camins/Plana d'Embord https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-plana-den-bord-i-els-quatre-caminsplana-dembord <p>Plana elevada que te la cota màxima d'altitud en els 331,1 metres, que constitueix una zona boscosa (fonamentalment pineda) des de la que es dominen totes les planes del Nord i Nord-oest d'Avinyonet. Es troba limitada per la vessant Nord per un pla de falla que és molt visible des de la carretera de Barcelona. Està travessada per quatre camins principals, que troben la seva confluència per la zona Nord-est de la planura, a saber: camí de Clariana, camí de Can Ràfols dels Caus, camí de la Grava i de Les Cabòries, camí del Cap de Grill i de Cantallops. És evident l'existència d'antigues pedreres localitzades en diversos punts. S'ha trobat també en aquest indret una fita termenal de la possessió de la masia de Can Ràfols, arrodonida i elevada sobre una base feta de maçoneria. La llegenda diu així: P'ADO/JR, i es troba en iniciar-se la baixada cap a la plana pel Nord, a sobre de la falla. D'altra banda, en un dels camins es pot apreciar que estava amollonat amb pedres, per tal que els carros no desviessin la roda.</p> 08013-187 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>A més de ser zona de comunicació entre diversos nuclis de població, havia estat també tradicionalment aprofitada com a pedrera per la gent d'Avinyonet. En aquest indret va haver-hi un destacament militar al llarg de la Guerra Civil i molta gent recorda haver recollit municions per tota la muntanya.</p> 41.3631400,1.7967200 399359 4579769 08013 Avinyonet del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40497-foto-08013-187-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40497-foto-08013-187-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2020-10-07 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA Les coordenades han estat preses a la fita d'en Ràfols. 2153 5.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40499 Pèlag del Cabre/Pèlag dels Tres Torrents https://patrimonicultural.diba.cat/element/pelag-del-cabrepelag-dels-tres-torrents <p>CÓRDOBA, Manel (1999) Les fonts del Penedès i els seus voltants. 2 vols. S.LL.: El Cargol.</p> <p>Es tracta d'un gran pèlag que fa un salt. Es troba a la riera dels Brivons, just a la sortida del terme municipal d'Avinyonet, on es troba amb el torrent de Santa Fe i amb un altre de petit. A la banda esquerra del pèlag hi ha una font, la del Pèlag. Es tracta d'un paisatge enclotat però d'un innegable valor paisatgístic.</p> 08013-189 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. 41.3954200,1.7477800 395317 4583410 08013 Avinyonet del Penedès Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40499-foto-08013-189-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social Inexistent 2024-03-20 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA 2153 5.1 2484 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40505 Celler de cal Mestres https://patrimonicultural.diba.cat/element/celler-de-cal-mestres <p>SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.</p> XIX-XX <p>Edifici de planta irregular, adaptat al terreny natural, amb tres naus . Combina les naus amb encavallades de fusta amb zones de sostre pla. Combina la pedra de maçoneria irregular amb el totxo, tot buscant el joc estilístic de la combinació de materials. Els paraments són de pedra i els recercats i elements decoratius, de ceràmica. Els vanos estan coberts amb arc escarser a la nau central amb timpà i òcul sobre l'accés i decoració mixtilínia, mentre que tenen llinda plana a la zona de façana de teulada terrassada, que es corona amb barana calada de totxo vist. Les entrades laterals són les típiques d'aquest tipus de construcció per tal de permetre descarregar i emmagatzemar el raïm. Al seu interior es conserven les botes de vi.</p> 08013-195 Les Gunyoles 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>Agrupacions agrícoles de l'any 1927: Sindicat Agrícola d'Avinyonet I Unió Rabassaires de les Gunyoles (SADURNÍ, 2001).</p> 41.3523400,1.7804800 397984 4578589 08013 Avinyonet del Penedès Fàcil Regular Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu 2020-09-16 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA És un molt bon exemple de celler tradicional al nucli de Les Gunyoles. 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
41004 La Rectoria https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rectoria-1 <p>Informació oral d'en Pere Llopart Garriga, desembre 2002 INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2526 ACCN</p> XX <p>Casa entre mitgeres composta de planta baixa, pis i golfes. Composició simètrica de la façana, que es desenvolupa en tres eixos marcant el central, al primer pis, un balcó de portal únic amb barana de ferro senzillament decorada, i al segon pis, un portal central d'accés a l'immoble, que culmina en un arc rebaixat. Els altres buits de planta baixa i primer pis són finestres laterals, d'ampit molt més marcat i més estretes al segon pis. El pis superior presenta una galeria de 6 finestres dobles d'arc de mig punt emmarcades per superfícies en relleu rectangulars, i a sota de la galeria sobresurt una línia correguda que marca la separació de pisos i una altra d'impostes motllurada. El coronament està fet mitjançant un ràfec motllurat. Té sòcol i els laterals de la façana estan emmarcats per falsos carreus en relleu de dalt a baix. A dalt de la cantonada de la finestra dreta del primer pis hi ha un misteri del Viacrucis del poble de les Gunyoles.</p> 08013-210 Les Gunyoles 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. 41.3523700,1.7798500 397931 4578593 1934 08013 Avinyonet del Penedès Fàcil Bo Legal Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-16 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA Josep Llopart 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
41030 Els Cupots https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-cupots <p>Al terme municipal d'Avinyonet s'hi han trobat dos punts amb una curiosa formació calcària coneguda dins el vocabulari geològic com a 'olles de gegant', i a la toponímia local com 'els cupons' (riera de Begues) o 'els cupots' (riera dels Pelagons). Es tracta de grans cavitats formades en zones calcàries per l'acció de l'aigua i les pedres que van colpejant mica en mica les parets creades en fissures calcàries, generant una mena de grans cups com els destinats al vi, en unes zones en que es produeix una forta caiguda de les aigües a les rieres de Begues i dels Pelagons.</p> 08013-232 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>La veu popular ha anomenat aquests indrets per la seva similitud amb els cups de vi com 'els cupots' o 'els cupons'. En el record recent de la gent està l'haver vist fa dècades un carro encaixat en el de la riera de Begues, provinent d'Olesa. Encara avui s'hi poden veure restes de carrosseries de cotxes i contenidors que han estat arrossegats per la força de l'aigua des de les zones altes de les rieres.</p> 41.3419600,1.7951200 399192 4577419 08013 Avinyonet del Penedès Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41030-foto-08013-232-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2020-10-07 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA Es tracta d'un indret de gran valor paisatgístic per la seva singularitat, molt apreciat per la gent que els coneix 2153 5.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
41031 Pou Gran https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-gran <p>CÓRDOBA, Manel (1999) Les fonts del Penedès i els seus voltants. 2 vols. S.LL.: El Cargol. PUIG I BOSCH (s.d.) Les Gunyoles. Resum d'un treball.</p> XIX-XX <p>El Pou Gran es troba al costat del mateix camí vell de Les Gunyoles, a la cruïlla d'un altre camí que baixa cap a la zona de la masia de Cal Vendrell. El pou havia tingut quatre corrioles, avui tancades per una coberta de volta, feta de maçoneria arrebossada amb ciment. L'aigua d'aquestes fonts era repartida per tot el nucli mitjançant un sistema de fonts públiques com les que hi ha a la plaça de l'església o a la de Sant Salvador.</p> 08013-233 Les Gunyoles - 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>La necessitat d'abastiment d'aigua a Les Gunyoles va portar a la recerca i aprofitament de diversos punts d'aigua. Se sap que l'any 1850 hi havia una junta d'aigües; es cuidava d'administrar l'aigua d'una bassa pública, del pou de Sant Salvador i del pou de Sant Isidre (PUIG I BOSCH, s.d.).Tres van ser els escollits per la gent del poble a finals del segle XIX i començament del XX: -el dipòsit d'aigua de la Serra de Les Gunyoles ('La Font Destinada') -el pou de Baix o de cal Massana (obert el 17 d'agost de 1879) i encara d'abans -el pou Gran del 1877, al costat de Cal Massana.</p> 41.3498800,1.7818600 398095 4578314 1877 .. 08013 Avinyonet del Penedès Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Estructural 2020-09-16 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA Els elements relacionats amb l'abastiment d'aigua tenen un gran valor simbòlic per a la gent de les Gunyoles. 47 1.3 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
41032 Pou de Baix https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-baix <p>CÓRDOBA, Manel (1999) Les fonts del Penedès i els seus voltants. 2 vols. S.LL.: El Cargol. PUIG I BOSCH (s.d.) Les Gunyoles. Resum d'un treball.</p> XIX-XX <p>El Pou de Baix, al costat de Cal Masana es troba al costat d'un camí que partint de Can Massana es dirigeix cap a la zona coneguda com els Massos. Està, com el Pou gran, cobert mitjançant volta de maçoneria arrebossada de ciment i presenta una porta d'accés metàl·lica. L'aigua de la Font destinada, el Pou Gran i aquest era repartida per tot el nucli mitjançant un sistema de fonts públiques com les que hi ha a la plaça de l'església o a la de Sant Salvador.</p> 08013-234 Les Gunyoles - 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>La necessitat d'abastiment d'aigua a Les Gunyoles va portar a la recerca i aprofitament d'abundosos punts d'aigua. Se sap que l'any 1850 hi havia una junta d'aigües; es cuidava d'administrar l'aigua d'una bassa pública, del pou de Sant Salvador i del pou de Sant Isidre (PUIG I BOSCH, s.d.).Tres van ser els escollits per la gent del poble a finals del segle XIX i començament del XX: -el dipòsit d'aigua de la Serra de Les Gunyoles ('La Font Destinada') -el pou de Baix o de cal Massana (obert el 17 d'agost de 1879) i encara d'abans -el pou Gran del 1877, al costat de Cal Massana.</p> 41.3512700,1.7779700 397772 4578473 1877 .. 08013 Avinyonet del Penedès Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Estructural 2020-09-16 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA Els elements relacionats amb l'abastiment d'aigua tenen un gran valor simbòlic per a la gent de les Gunyoles. 47 1.3 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
93096 Can Llopart https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llopart-2 <p><span><span><span>GUITART, J. (Inèdit): Estudi del paisatge antic a la Cossetània Oriental. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VIRELLA, X. (1983): Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal. Institut d’Estudis Penedesencs, 21. Primer premi del VII Concurs de Sant Ramon de Penyafort-1979 convocat pel Museu de Vilafranca del Penedès.</span></span></span></span></span></p> s. III aC – s. VII dC L'angle del marge de camí s'està deteriorant <p><span><span><span><span><span>Tocant a la paret de l’església es va identificar un mil·liari amb la inscripció: D. N.INVICTIDDIMO PIISSIMO. VICTORIO SISSIMO. PRINCIPI IVULIANO. AVGVSTO. MA-----. Segons G. Fabre, M.Mayer i I.Rodà el mil·liari correspon a l’emperador Julià l’Apòstata (360-363). Posteriorment, aquest mil·liari fou rebuidat i utilitzat com a sepultura. L’any 1948 es va descobrir una segona sepultura de teules coberta per una capa de morter damunt la qual hi descansava una llosa de pedra. També es va localitzar una ara d’altar de marbre blanc on hi consten 24 noms i datada d’entre els segles VII-X. L’any 1999 dins el projecte Estudi del Paisatge Arqueològic Antic a la Cossetània Oriental es va realitzar una prospecció arqueològica en la qual es va localitzar una vora d’àmfora ibèrica. També, en un marge entre el camí que va de Can Llopart a les Masuques es va localitza un angle pertanyen a un dipòsit amb el revestiment interior de morter de calç de tonalitat rosada. L’any 2002 durant la revisió de la Carta Arqueològica es va confirmar la presència de dit dipòsit tot i que no van identificar-se fragments ceràmics. </span></span></span></span></span></p> 08058-9 Església de Sant Esteve. Sud de les Masuques <p><span><span><span><span><span>L’any 1927 el Dr. T. Creus va identificar un mil·liari al costat de les parets de l’església i l’any 1948 es va localitzar un enterrament. </span></span></span></span></span></p> 41.2882400,1.6400800 386127 4571647 08058 Castellet i la Gornal Fàcil Dolent Legal Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Cultural 2023-07-31 00:00:00 Núria Cabañas. Web Cultura, SCP 1754 1.4 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
93122 Llegenda de la Cova d’or https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-cova-dor <p><span><span><span>Rutes de Llegendes i Rondalles. Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. </span></span></span></p> XX <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Antigament es creia que entre el Foix i Clariana s’amagava un tresor en un pou conegut com la Cova d’Or. Molta gent s’hi apropava, però al ser tant profund i no veure’s el fons ningú no s’atrevia a davallar-hi. Un bon dia un cavaller va arribar a Clariana i va demanar que el portessin a la cova. Un cop allà, va fullejar un llibre, va encendre una espelma i va endinsar-se al pou. El noi que l’havia acompanyat tot plegat va veure com del pou sortia una gran quantitat de cargols i a continuació va aparèixer també el cavaller amb dos sarrons farcits de ves a saber què i va demanar-li al noi que s’omplís les butxaques dels cargols i marxés. El noi va fer cas i de seguida va marxar cap a casa. Un cop a casa es va endur una gran sorpresa, els cargols s’havien convertit en monedes d’or. Des d’aleshores, molta gent ha visitat la cova però ningú més ha trobat cargols ni monedes d’or.</span></span></span></span></span></p> 08058-35 Castellet i la Gornal 41.2534200,1.5906800 381928 4567847 08058 Castellet i la Gornal Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Lúdic 2023-09-26 00:00:00 Núria Cabañas. Web Cultura, SCP 61 4.3 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
93123 Ara de Castellet o de les Masuques https://patrimonicultural.diba.cat/element/ara-de-castellet-o-de-les-masuques S. IX-X dC <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ara d’altar de planta rectangular de 30 x 117 x 74 cm realitzada amb marbre reaprofitat. Presenta inscripcions posteriors</span></span></span></span></span></p> 08058-36 Museu Nacional d’Art de Catalunya. Palau Nacional. Parc de Montjuïc 08038, Barcelona. <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ara procedent de l’església de Sant Esteve de Castellet, prop de la zona de les Masuques</span></span></span></span></span></p> 41.2534200,1.5906800 381928 4567847 08058 Castellet i la Gornal Restringit Bo Legal Patrimoni moble Objecte Pública Cultural 2023-07-28 00:00:00 Núria Cabañas. Web Cultura, SCP Dades proporcionades pel Museu Nacional d’Art de Catalunya. Núm. de catàleg de la peça 122012-000. 52 2.2 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
93127 Festa Major de Castellet https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-castellet XX <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’últim cap de setmana de juliol o el primer cap de setmana d’agost es celebra la festa major de Castellet. S’inicia el dissabte a la tarda amb activitats infantils seguit d’un sopar i ball al local de la Societat. El diumenge al migdia es fa un concert amb vermut i al vespre havaneres i botifarrada popular. </span></span></span></span></span></p> 08058-39 Castellet 41.2644200,1.6358200 385729 4569008 08058 Castellet i la Gornal Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic 2023-07-27 00:00:00 Núria Cabañas. Web Cultura, SCP 2116 4.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
93133 Goig en honor a nostra senyora de Lourdes- Loreto https://patrimonicultural.diba.cat/element/goig-en-honor-a-nostra-senyora-de-lourdes-loreto XIX - XX <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El goig és en honor la Mare de Déu de Lourdes-Loreto que es venerava a l’ermita de Nostra Senyora de Lourdes-Loreto de Sant Pere de Castellet. La lletra s’inicia: “Dins la gruta vermellosa floriu, Rosa virginal: de Lourdes Princesa hermosa daunos consol meternal”. </span></span></span></span></span></p> 08058-45 Ermita Lourdes <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Els goigs d'un mateix Sant o Verge corresponen a una reedició del goig original, però amb variants en les sanefa que l'envolta, en els ornaments laterals o el la figura religiosa però mai en la lletra.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> 41.2458400,1.6631600 387987 4566910 1892 08058 Castellet i la Gornal Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Religiós 2023-07-26 00:00:00 Núria Cabañas. Web Cultura, SCP 62 4.4 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
93135 Goig en lloança al Santíssim Sagrament https://patrimonicultural.diba.cat/element/goig-en-lloanca-al-santissim-sagrament XX <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El goig és en honor al Santíssim Sagrament que es venerava a la parròquia de Sant Marçal de Castellet i la Gonrla. La lletra s’inicia: “Cristians tots de bon grat, cantem molt devotament: Per sempre si lloat, el Santíssim Sagrament”. </span></span></span></span></span></p> 08058-47 Església de Sant Marçal <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els goigs d'un mateix Sant o Verge corresponen a una reedició del goig original, però amb variants en les sanefa que l'envolta, en els ornaments laterals o el la figura religiosa però mai en la lletra. </span></span></span></span></span></p> 41.3099000,1.6029100 383053 4574101 08058 Castellet i la Gornal Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Religiós 2023-07-26 00:00:00 Núria Cabañas. Web Cultura, SCP 62 4.4 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
93136 Refrany I https://patrimonicultural.diba.cat/element/refrany-i XX <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A l’Arboç les nenes maques, a Gornal ja no ho són tant, a Bellvei les rovellades i al Vendrell la flor del camp</span></span></span></span></span></p> 08058-48 Castellet i la Gornal 41.2534200,1.5906800 381928 4567847 08058 Castellet i la Gornal Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Cultural 2023-07-26 00:00:00 Núria Cabañas. Web Cultura, SCP Les poblacions segueixen l’ordre geogràfic de la carretera de Vilafranca al Vendrell 61 4.3 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
93137 Refrany II https://patrimonicultural.diba.cat/element/refrany-ii-0 XX <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A la Gornal , quatre cases i un corral</span></span></span></span></span></p> 08058-49 Castellet i la Gornal 41.2534200,1.5906800 381928 4567847 08058 Castellet i la Gornal Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Cultural 2023-07-26 00:00:00 Núria Cabañas. Web Cultura, SCP 61 4.3 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
93155 Fons documental de Castellet i la Gornal al 'Centro Documental de la Memoria Histórica' https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-castellet-i-la-gornal-al-centro-documental-de-la-memoria-historica XX <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El Centro de Documentación de la Memoria Histórica disposa d'un fons documental de 3 documents que fan referència al municipi de Castellet i la Gornal dins la secció de la Generalitat dels anys 1936- 1937 i 1938.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> 08058-65 C. Gibraltar, 2. 37008 Salamanca. <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El Centre de Documentació de la Memòria Històrica va ser creat l'any 2007 pel Real Decret 697/2007 amb la finalitat de conservar i recuperar tota la documentació compresa entre els anys 1936-1978. El fons documental més important correspon al període de la Guerra Civil Espanyola.</span></span></span></span></span><br /> <span lang='CA'><span><span><span><span>Actualment, el Centre de Documentació de la Memòria Històrica ocupa un edifici d'estil barroc que va ser construir com a hospital situat al carrer Gibraltar, 2 de Salamanca</span></span></span></span></span></span></span></span></p> 41.2534200,1.5906800 381928 4567847 08058 Castellet i la Gornal Restringit Bo Legal i física Patrimoni documental Fons documental Pública Científic/Cultural 2023-07-31 00:00:00 Núria Cabañas. Web Cultura, SCP 56 3.2 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
93161 Olivera de l’església de Sant Esteve https://patrimonicultural.diba.cat/element/olivera-de-lesglesia-de-sant-esteve <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Olivera situada al costat nord de l’església de Sant Esteve amb perímetre de un de 3,40 . L’olivera (<em>Olea europaea</em>) és un arbre de la família de les oleàcies. Es caracteritza per tenir un tronc gruixut que es va recargolant a mesura que envelleix. La capçada és arrodonida i les fulles són simples en forma de llança de color verd-gris per l’anvers i platejat pel revers. </span></span></span></span></span></p> 08058-71 Església de Sant Esteve 41.2885600,1.6400400 386124 4571683 08058 Castellet i la Gornal Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93161-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93161-71-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Ornamental Inexistent 2023-07-26 00:00:00 Núria Cabañas. Web Cultura, SCP 2151 5.2 2484 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
93167 Olivera de Mas Pigot https://patrimonicultural.diba.cat/element/olivera-de-mas-pigot <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Olivera situada a la zona enjardinada davant el Mas Pigot amb un perímetre de 3,60 m . L’olivera (<em>Olea europaea</em>) és un arbre de la família de les oleàcies. Es caracteritza per tenir un tronc gruixut que es va recargolant a mesura que envelleix. La capçada és arrodonida i les fulles són simples en forma de llança de color verd-gris per l’anvers i platejat pel revers. </span></span></span></span></span></p> 08058-77 Mas Pigot. Est de les Masuques 41.2898500,1.6543100 387321 4571807 08058 Castellet i la Gornal Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93167-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93167-77-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Ornamental Inexistent 2023-07-26 00:00:00 Núria Cabañas. Web Cultura, SCP 2151 5.2 2484 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
93168 Cova del Noguer https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-noguer <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La cova del Noguera es una bauma d'aproximadament 42 m de longitud per 3 m de fondària situada </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span>prop del torrent del Llambeig, a la zona boscosa del sud de Torrelletes.</span></span></span></span></span></p> 08058-78 Boscos del torrent del Llampeig. Sud de Torrelletes 41.2730800,1.6511000 387024 4569950 08058 Castellet i la Gornal Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93168-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93168-78-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Lúdic Inexistent 2023-07-26 00:00:00 Núria Cabañas. Web Cultura, SCP 2153 5.1 2484 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
93232 Olivera de Romagosa https://patrimonicultural.diba.cat/element/olivera-de-romagosa <p><span><span><span>Olivera situada al peu d’un camp de conreu de vinya de Romagosa amb perímetre de 3,35 m . L’olivera (<em>Olea europaea</em>) és un arbre de la família de les oleàcies. Es caracteritza per tenir un tronc gruixut que es va recargolant a mesura que envelleix. La capçada és arrodonida i les fulles són simples en forma de llança de color verd-gris per l’anvers i platejat pel revers. </span></span></span></p> 08058-93 Cal Romagosa dels Albas. Nord de Torrelletes 41.2859300,1.6491300 386881 4571379 08058 Castellet i la Gornal Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93232-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93232-93-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Ornamental Inexistent 2023-07-26 00:00:00 Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. 2151 5.2 2484 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
93233 Olivera de la vinya de Romagosa https://patrimonicultural.diba.cat/element/olivera-de-la-vinya-de-romagosa <p><span><span><span>Olivera situada al centre d’un camp de conreu de vinya de Romagosa amb perímetre de 4,62 m. L’olivera (<em>Olea europaea</em>) és un arbre de la família de les oleàcies. Es caracteritza per tenir un tronc gruixut que es va recargolant a mesura que envelleix. La capçada és arrodonida i les fulles són simples en forma de llança de color verd-gris per l’anvers i platejat pel revers. </span></span></span></p> 08058-94 Cal Romagosa dels Albas. Nord de Torrelletes 41.2843200,1.6505600 386998 4571198 08058 Castellet i la Gornal Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93233-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93233-94-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Ornamental Inexistent 2023-07-26 00:00:00 Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. 2151 5.2 2484 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
93234 Olivera davant de Romagosa https://patrimonicultural.diba.cat/element/olivera-davant-de-romagosa <p><span><span><span>Olivera situada davant la masia de Romagosa dels Albas amb perímetre de un de 3,62m . L’olivera (<em>Olea europaea</em>) és un arbre de la família de les oleàcies. Es caracteritza per tenir un tronc gruixut que es va recargolant a mesura que envelleix. La capçada és arrodonida i les fulles són simples en forma de llança de color verd-gris per l’anvers i platejat pel revers.</span></span></span></p> 08058-95 Cal Romagosa dels Albas. Nord de Torrelletes 41.2859300,1.6491300 386881 4571379 08058 Castellet i la Gornal Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93234-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93234-95-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Ornamental Inexistent 2023-07-26 00:00:00 Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. 2151 5.2 2484 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
93370 Pi de l’Altet https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-laltet <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Pi blanc situat en el marge dels camps de vinya de la zona dels Horts de la Riera. Es tracta d'un pi (Pinus halepensis) amb un perímetre de 3,39 m. El pi blanc és un arbre de la família de les pinàcies de fulles aciculars, monoics, amb flors estrobiliformes, que constitueixen cons o estròbils, que contenen les llavors, els pinyons. La capçada és poc densa i arrodonida. L'escorça és gruixuda i de color marró grisenc.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> 08058-154 Horts de la Riera. Sud de les Masuques 41.2807200,1.6381900 385956 4570815 08058 Castellet i la Gornal Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93370-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93370-154-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Ornamental Inexistent 2023-07-27 00:00:00 Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. 2151 5.2 2484 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
94197 Pedrera Aurora https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-aurora <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> s. XV-XVIII Destruït per ampliar els límits de l’explotació de la pedrera. <p><span><span><span><span><span>Dipòsit de planta trapezoidal excavat a la roca calcària. Presenta unes dimensions de 2,6 m d’amplada per una longitud d’entre 2,9m i 3,2m i una fondària d’entre 0,30m i 0,40m. No presenta cal canalització de sortida d’aigua tot i que a l’extrem sud-oest s’hi documenta una petita concavitat de 0,30 m de fondària. Segons paral·lels existents a la Garriga es tracta d’estructures de recollida d’aigües pluvials destinat per a les bèsties o bé pel conreu. </span></span></span></span></span></p> 08058-220 El Coll. Est de la Gornal <p><span><span><span><span><span>Jaciment fou localitzat l’any 1992 pels Agents Forestals de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> 41.2495000,1.6024400 382906 4567396 08058 Castellet i la Gornal Restringit Dolent Inexistent Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2023-07-26 00:00:00 Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. L’any 1992 s’hi dugué a terme una intervenció arqueològica 1754 1.4 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
94199 Clariana https://patrimonicultural.diba.cat/element/clariana-0 <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> Situat a la Pedrera de la Gornal <p><span><span><span><span><span>Jaciment de formació calcària de restes de coralls constructors d'edat Miocè inferior i mitjà (Tortonià Superior - Andalusià), format per un monticle de coralls amb una base d'uns 40-50 metres de diàmetre per uns 6-7 metres d'alçada (patch-reef). Aquesta formació en la cartografia geològica de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya està inclosa en la </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>unitat grafiada amb l'epígraf NMLca, calcàries grises i calcarenites, d'edat Languià, Miocè mitjà. Aquesta unitat inclou bioconstruccions coral·lines i algals, amb presència abundant de foraminífers i altra fauna marina invertebrada, que constitueixen la formació de creta, nom del recurs miner que s'explota en les activitats extractives Aurora i Maria Teresa. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>El maig de 2007 es va dur a terme una intervenció arqueològica i paleontologia arran de la tramitació de l’ampliació de la pedrera Maria Teresa. Es van localitzar restes fòssils de fauna invertebrada en formacions marines miocenes mediterrànies: coralls, bivalves i gasteròpodes. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>El maig de 2016 l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont va realitza una nova intervenció dins del projecte d'investigació 'Canvis climàtics i faunístics al Miocè inferior de Catalunya. 2014-2017', amb l'objecte d’estudiar els rebliments argilosos de les cavitats càrstiques dins els dipòsits detectades a la dècada de 1990. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>La intervenció paleontològica coincideix amb la detecció en l'explotació de la Pedrera Maria Teresa (de l'Arboç) d'una cavitat càrstica reblerta de sediments on s’hi va recuperar restes fòssils de macro-vertebrats com una mandíbula molt complerta de bòvid, un fragment de pelvis d'artiodàctil, ossos carpians i tarsals d'artiodàctil, diversos fragments de closca de tortuga i restes de petits vertebrats. La fauna recuperada inclou restes ben preservades de mamífers de mida mitjana, com bòvids o fèlids que </span></span></span></span></span><span><span><span>corresponen a inicis del Miocè mitjà, més concretament a l'Aragonià mitjà, biozona MN5 (entre 16 i 13,8 milions d'anys). Exceptuant un jaciment exhaurit de Vilobí (barri de Bellver).</span></span></span></p> 08058-222 Pedrera. Est de la Gornal. <p><span><span><span><span><span>A la dècada de 1950 es va iniciar la molta de pedra molassa per l’obtenció de blanquet. A la dècada de 1990 l’Institut de Paleontologia Miquel Crusafont ( Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont) va realitzar treballs de suport al Dr. Lluís Cabrera en la confecció de la fitxa de la Geozona 349 de la Direcció General de Medi Natural 'Castellet - La Gornal: Embassament de Foix”. En</span> <span>el curs d'aquests treballs el paleontòleg Manel Llenas investiga rebliments argilosos de carsts dins de la formació </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>miocena calcària de dipòsits escullosos algals d'aquesta zona. Aquests treballs donen com a resultat la localització i recuperació de restes micro-paleontològiques òssies i dentals de mamífers continentals del Miocè mitjà. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>L’any 1992 el paleontòleg Xavier Riu va realitzar un mostreig posterior a les voladures on va recuperar diversos equinoderms, bivalves i restes de dents de peixos teleostis. En el mes de juny de 2002 es dona d'alta aquest jaciment amb el nom de Pedrera Aurora.</span></span></span></span></span></p> 41.2495000,1.6018200 382854 4567397 08058 Castellet i la Gornal Restringit Dolent Inexistent Patrimoni natural Jaciment paleontològic Privada Productiu 2023-07-26 00:00:00 Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. Altres noms: Pedrera Aurora o Pedrera Maria Teresa. 1792 5.3 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
94204 Parc del Foix https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-del-foix <p><span><span><span><span><span>Pla Especial d’Ordenació de l’embassament del Foix - 1993</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Nou Pla Especial del Parc del Foix - 2012</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El Parc del Foix forma part, tant a nivell morfològic i estructural com litològic, del massís del Garraf i es troba situat a la part final de la depressió prelitoral catalana. La zona muntanyosa s’engloba dins la Serralada litoral catalana, formada per cadascuna de les tres unitats típiques que conformen l'espai costaner català: Serralada prelitoral, depressió del Penedès i Serralada litoral. En el límit sud del parc s’hi troba el riu Foix que neix a la Serralada prelitoral catalana i circula pels suaus vessants del Penedès fins a topar amb els contraforts del massís del Garraf, per on s'obre pas i arriba a la plana litoral, on desguassa a ponent de Cubelles. Pel que fa a la vegetació és poden distingir tres sector paisatgístic: El sector occidental amb una important activitat agrícola de conreus de secà, el sector meridional amb boscos d’alzina i pi i el sector oriental amb un predomini de la vegetació arbustiva. Pel que fa a la fauna hi ha una gran varietat d’animals entre els quals destaquen els ocells, més de 150 espècies catalogades, i els rèptils i animals aquàtics entorn el pantà.</span></span></span></span></span></p> 08058-227 Castellet i la Gornal <p><span><span><span><span><span>El Parc del Foix es gestionat pel Consorci del Parc del Foix creat l’any 1997 i integrat per la Diputació de Barcelona i els ajuntaments de Castellet i la Gornal i Santa Margarida dels Monjos i la Fundació Abertis. L’any 1986 es va redactar el primer informe en relació a la necessitat d’elaborar un estudi integral del medi físic a l’entorn del pantà i l’any 1992 es va incloure l’embassament del Foix dins l’Espai protegit del PEIN.</span></span></span></span></span></p> 41.2664900,1.6599200 387751 4569207 08058 Castellet i la Gornal Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94204-227-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94204-227-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Pública Científic/Lúdic/Cultural Xarxa natura 2000 Natura 2000 2023-10-03 00:00:00 Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. 2153 5.1 2136 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
94208 Coves de la Bovera https://patrimonicultural.diba.cat/element/coves-de-la-bovera <p><span><span><span><a><span><span>Pla Especial d’Ordenació de l’embassament del Foix - 1993</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pla Especial del Parc del Foix - 2012</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les coves de la Bovera es troben situades dins l’espai que engloba el Parc del Foix i en concret en una zona d’interès geomorfològic. Les coves s’ubiquen a la part més alta dels escarpaments. Es tracta d’un conjunt de cavitats on diverses espècies d’aus hi nidifiquen, entre elles l’ àliga cuabarrada (Hieraaetus fasciatus), espècie protegida de la fauna salvatge autòctona. </span></span></span></span></span></p> 08058-231 Plana Barquera. Nord de Torrelletes 41.2825800,1.6636500 388091 4570988 08058 Castellet i la Gornal Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94208-231-2.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Científic/Lúdic/Cultural Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de protecció 2023-07-26 00:00:00 Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. 2153 5.1 1786 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
94273 Conjunt de Castellnou https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-castellnou <p><span><span><span><a>AAVV. (1981): Catalunya romànica. El Penedès i l’Anoia. Vol. XIX. Pòrtic. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana</a>.</span></span></span></p> <p><span><span><span><a>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</a></span></span></span></p> <p><br /> <span><span><span>IGLÉSIES, J. (1979): Els fogatges de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana. Rafael Dalmau Editor.</span></span></span></p> Destruït <p><span><span><span><span><span>El camí que porta cap a Clariana s’hi van localitzar una carreus treballats i les restes d’un mur de pedra i argamassa amb algunes filades d’opus spicatum. Durant la realització del present mapa de patrimoni no s’ha localitzat dit mur. </span></span></span></span></span></p> 08058-247 Castellet i la Gornal <p><span><span><span><span><span>Segons consta a l’antic terme de Castellet i la Gornal hi havia hagut la capella de Sant Martí de Castellnou, que apareix documentada l’any 1298 en el testament de Saurina de Cort, esposa de Ramon de Ribes, la qual li deixa cinc sous a Sant Martí de Castro Novo. En els fogatges de 1365-1370 apareixen 21 focs entre els nuclis de Castellnou i la Gornal. En els fogatges de 1553 apareix citat en Vives de Castellnou, Gilia de Castellnou i finalment Guel de Castellnou. En el capbreu de l’any 1577 de Joan Bartomeu apareix Lluis Mayner de Castellnou. </span></span></span></span></span></p> 41.2449600,1.6177500 384181 4566872 08058 Castellet i la Gornal Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94273-247-2.jpg Legal Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Sense ús BCIL 2023-07-31 00:00:00 Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. Imatges localitzades a l’Arxiu Comarcal del Garraf.Les coordenades UTM corresponen al nucli de Clariana. 46 1.2 1761 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
94274 Castell Nou de la Gornal https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-nou-de-la-gornal <p><span><span><span><a>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><a><span>VIRELLA, X. (1983): Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal. Institut d’Estudis Penedesencs, 21. Primer premi del VII Concurs de Sant Ramon de Penyafort-1979 convocat pel Museu de Vilafranca del Penedès.</span></a></span></span></span></span></p> Desaparegut <p><span><span><span><span><span>Actualment es desconeix l’indret on s’ubicaria el nucli de Castellnou, tot i que estaria situat prop del nucli de la Gornal. </span></span></span></span></span></p> 08058-248 Castellet i la Gornal 41.2540800,1.5923700 382070 4567918 08058 Castellet i la Gornal Sense accés Dolent Legal Patrimoni immoble Edifici Privada 2023-07-31 00:00:00 Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. Les coordenades UTM corresponen al nucli de la Gornal. Imatge extreta del llibre Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal de Xavier Virella 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
94357 La Costa de Llevadies https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-costa-de-llevadies <p><span><span><span>GUITART, J. (Inèdit): Estudi del paisatge antic a la Cossetània Oriental. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>VIRELLA, X. (1983): Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal. Institut d’Estudis Penedesencs, 21. Primer premi del VII Concurs de Sant Ramon de Penyafort-1979 convocat pel Museu de Vilafranca del Penedès.</span></span></span></span></span></p> VII aC – I aC No s’ha dut a terme cap intervenció arqueològica <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A les feixes ubicades entre el bosc i Can Samison es localitzen fragments de ceràmica comuna ibèrica en superfície però no restes d’estructures. L’any 1999 dins el projecte Estudi del Paisatge Arqueològic Antic a la Cossetània Oriental es van realitzar un seguit de prospeccions arqueològiques també es van documentar abundants fragments de ceràmica d’època ibèrica. L’any 2002 durant la revisió de la Carta Arqueològica es va confirmar la presència de ceràmica ibèrica.</span></span></span></span></span></p> 08058-277 Can Semison. Sud de Castellet <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Jaciment descobert per Xavier Virella l’any 1983</span></span></span></span></span></p> 41.2594600,1.6273700 385012 4568469 08058 Castellet i la Gornal Fàcil Regular Inexistent Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Cultural 2023-07-26 00:00:00 Núria Cabañas. Web Cultura, SCP 1754 1.4 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 170,86 consultes/dia

Sabies que...?

...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?

La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc