Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 40317 | Colomar de l'Arboçar de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colomar-de-larbocar-de-baix | <p>BOLÒS I MASCLANS, Jordi (1992a) 'L'art Romànic a l'Alt Penedès, al Baix Penedès i al Garraf. L'arquitectura civil i militar i l'arqueologia'. Catalunya Romànica. El Penedès. L'Anoia. Avinyonet del Penedès, vol.: XIX. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. Pp.: 71-76. BOLÒS I MASCLANS, Jordi (1992c) 'Colomar de l'Arboçar de Baix'. Catalunya Romànica. El Penedès. L'Anoia. Avinyonet del Penedès, vol.: XIX. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. P.: 95. COSES D'AQUÍ (1992) 'Coses d'aquí. El columbari de l'Arboçar', Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 1, Avinyonet del Penedès. ESTRADA GARRIGA, Josep (1969) Vias y poblamiento en el territorio del Area Metropolitana de Barcelona, (Cuaderno de edición limitada para uso interno). Comisión de Urbanismo de Barcelona, Barcelona, Ajuntament de Barcelona. GIRÓ ROMEU, Pere (1959) 'Una lápida romana en Sant Pere Molanta', Ampurias, Vol. XXI, pàg. 3, Barcelona, Diputació de Barcelona. GIRÓ ROMEU, Pere (1961) 'Notas de Arqueologia de Cataluña y Baleares. Aviñonet', Ampuries, Vol. XXII-XXIII (1960-1961), pp. 328-329, Barcelona, Diputació de Barcelona. GIRÓ ROMEU, Pere (1971) 'Consideraciones sobre los columbarios del Penedés', Panadés, Núm. 1.536, pàg. 9, Vilafranca del Penedès. GRAN GEOGRAFIA (1982) Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pp. 16-27. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2529ACCNIPAC INVENTARI DE PATRIMONI (1990) Inventari d'Immobles d'interès arquitectònic de propietat municipal Servel del Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona. JUNQUERAS VIES, Oriol; MARTÍ ESCAYOL, Maria Antònia (2001) Informe sobre l'origen, ús i significat dels topònims del terme municipal d'Avinyonet del Penedès. Document mecanografiat. MORAL, Xavier (1983) 'El columbari de l'Arboçar', Font-tallada. Butlletí de la Joventut de Sant Pere Molanta i l'Arboçar, pp. 2-3. RAFEL FONTANALS, Núria (1980) 'Contribució a l'estudi de diverses restes arquitectòniques publicades com a columbaris romans', Fonaments, Núm. 2, pp. 121-122. RAURET, A.M. (inèdit) El proceso en la primitiva población del Panadés, Barcelona, Memòria de Llicenciatura, Universitat de Barcelona. RIBÉ et al. (1989 i 1998) Inventari del patrimoni arqueològic. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Servei d'Arqueologia. SADURNÍ I VALLÈS, Pere et al. (2000) 'Dades històriques de l'Arboçar. Del segle XI al XX'. Font-Tallada. Butlletí de Sant Pere Molanta i l'Arboçar, núm. 284, febrer del 2000. Sant Pere Molanta: Associació de Pares d'Alumnes de Sant Pere Molanta. SERRA CIRÉ, José (1968) 'Los columbarios del Penedés', El Eco de Sitges, Núm. 3957, Sitges. VIRELLA, Joan (1968) 'Els ‘columbaris' de la comarca del Penedès', Cordada, Núms. 143-144, pp. 4-5, Barcelona VIRELLA BLODA, Albert (1968) 'Contribución al estudio de los materiales empleados en antiguas construcciones de la península hispánica', Cemento-Hormigón, Núm. 408, pàg. 207</p> | El seu estat és ruïnós, ja que només se'n conserven un parament i restes d'un altre. Unes de les cantonades presenta restes del sulfat de coure utilitzat a la vinya que creix en aquesta parcel·la. | <p>L'estructura s'alça al mig d'una vinya elevada que domina una extensió àmplia del Penedès. Des de la torre de l'Arboçar de Baix es segueix un camí amb roderes a la roca que sembla contemporani d'aquella, que passa per l'extrem de la vinya on es troba el colomar. La construcció és de planta rectangular de 5 x 2'80 m i conserva un mur complert i restes de dos més. S'aixeca sobre un sòcol de pedra seca amb un desnivell de 9 cm en direcció NO, que mesura 43 cm d'alçada a l'angle NE. Sobre el sòcol s'alcen els murs de tàpia grollera en caixes de 1'14 - 1'26 metres d'alçada. A la façana interior de la construcció cada caixa presenta tres filades de cel·les arrodonides en sentit horitzontal, en total 11 filades visibles en l'estat actual de conservació. Les caixes estan separades per filades de lloses planes. Sobre les lloses hi ha uns petits forats circulars que corresponen a la trama desapareguda de l'encofrat. Les cel·les fan una mitjana de 20 x 20 x 20 cm i, en total, n'hi ha unes 150. L'alçada total de la construcció, en l'estat actual de conservació és d'uns 4'50 metres. Des de la dècada de 1950 es coneix l'estructura de l'Arboçar mitjançant una notícia que Manuel Trens, de Vilafranca del Penedès i vinculat al Museu, proporcionà a Pere Giró. Aquest fou el primer en estudiar-la, atribuint-li una funció de monument funerari romà de caràcter col·lectiu al servei dels assentaments d'aquella època distribuïts en una àrea més o menys àmplia. Altres articles publicats en la dècada de 1960 defineixen també l'estructura com un columbari romà per a dipositar-hi les petites urnes funeràries que contenien les cendres del difunt en les diferents cel·les - nínxols i apunten la possibilitat del seu ús en èpoques posteriors per a la cria de coloms. El material recollit va consistir en sis fragments de ceràmica ibero-romana sense concretar, un fragment de ceràmica campaniana B, ceràmica medieval grisa, brocs de càntir, etc.. Tres fragments de vidre i ceràmica vidrada moderna. A jutjar pel material recollit, en aquell moment, no es va descartar la possibilitat d'una utilització d'aquella estructura a l'Alta Edat Mitjana i èpoques posteriors. L'estudi més actualitzat d'aquestes estructures catalogades com a 'columbaris romans', de funcionalitat polemitzada nega l'atribució romana i el seu ús funerari. Segons Núria Rafel el tipus de construcció no és propi del món romà, ja que les cel·les són massa petites per a contenir urnes cineràries i ofrenes, i a més, aquestes restes són molt diferents als veritables columbaris d'enterraments trobats a Roma. Aquesta autora apunta que és més viable definir aquesta estructura com un colomar medieval, sense descartar la utilització esporàdica per a altres funcions (torre de guaita defensiva). L'existència de colomars es documenta des del segle XI al XVI. En el segle XII, arrel de la invasió sarraïna disminueix la cria de coloms, provocant l'enrunament dels que eren en camp obert. D'altra banda, en els segles XIII, XIV i XV s'augmenta la cria de coloms i les cites en documents són constants. Sembla ser que la construcció de colomars rurals fou un dret feudal, ja que en molts casos es construïren colomars per eludir la prohibició d'edificar torres en camp obert. És freqüent trobar referències de torres que tenien els dos usos: defensiu i colomar. Cal considerar també la importància de la cria de coloms que citen les disposicions encaminades a conservar-la, i paral·lelament l'estructura defensiva d'aquest període comprès entre els s. XII-XV al Penedès, amb la donació de terres per repoblar els territoris i fortificar-los. No hi ha dades definitives que provin aquesta hipòtesi, però sembla molt més factible considerar l'estructura com a colomar medieval, esperant que en el futur altres dades aportin nous arguments que permetin reafirmar totalment aquesta opció i que, indiquin la seva utilització també com a torre de control o, al contrari, argumentin la seva construcció en època romana (RIBÉ et al.; 1989-1998).</p> | 08013-7 | Arboçar de Baix 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Segons la Gran Geografia comarcal de Catalunya (GRAN GEOGRAFIA, 1982) el topònim Arboçar apareix al segle XI, associat a una 'via peccorale' (una carrerada per la transhumància de ramaderia ovina) (JUNQUERAS; MARTÍ, 2001). L'agost de 1968 el Sr. Sadurní i altres afeccionats practicaren una cala en l'espai delimitat pel columbari. Localitzaren dues noves filades de cel·les que havien estat cobertes pel sediment, a més d'algun material ceràmic, sobre tot medieval (RIBÉ et al.; 1989-1998). Una forma clàssica de pagament de cens són els ous. Estan documentats columbaris a finals del segle XIII a Sant Cugat Sesgarrigues (1), i al XIV a l'Arboç (3), a Banyeres (5) (BOLÒS I MASCLANS, 1992a) . La 'Quadra de Arbozar' s'esmenta al Cartulari de Poblet l'any 1056 al costat de Pelagum, la Lampada (La Llampa), Strada Pública (La Carrerada), etc.. (SADURNÍ ET AL., 2000).</p> | 41.3279600,1.7597500 | 396211 | 4575907 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40317-foto-08013-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40317-foto-08013-7-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | En un radi d'uns 4 km al voltant d'aquesta estructura se'n troben d'altres gairebé iguals amb la mateixa problemàtica d'identificació: Torrota d'en Pasteres (Subirats), Torrota de can Pinya (Subirats) i Mas Pigot (Castellet i la Gornal) (RIBÉ et al.; 1989-1998). El jaciment apareix referenciat a GIRÓ (sd) i GIRÓ (inèdit). IPAE-B 1979-80 IPAC IPCE-COAC-1980 | 85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | ||||||||
| 40348 | La Paret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-paret | <p>Sota el topònim de La Paret, hi ha un territori a prop del petit torrent de la Rasa Fonda i la carretera de Barcelona dominat pel cultiu de vinya i en extenses terrasses en el qual, per notícies oferides per Montserrat Rodríguez, a la dècada de 1980 es van agafar un parell de molins romans (veure foto 1) i una làpida de pedra anepígrafa de cantonades treballades en baixrrelleu, de la que es desconeix la seva ubicació actual. En un recorregut per l'indret, no es veu cap estructura ni resta ceràmica a la superfície.</p> | 08013-38 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>El topònim de la Paret, proper a aquest indret, potser indicatiu d'alguna resta d'antigues estructures.</p> | 41.3581600,1.7722700 | 397306 | 4579245 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40348-foto-08013-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40348-foto-08013-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40348-foto-08013-38-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Dos molins romans es troven al pati de la casa de Montserrat Rodríguez, al carrer del Carme de Les Cabòries. Aquest punt no està inclòs dins la carta arqueològica de la Generalitat. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | ||||||||||
| 40421 | Avenc dels Pelagons/Cova dels Pelagons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-dels-pelagonscova-dels-pelagons | <p>BELLMUNT, J. Olivella (1960-1961) Ampurias, núm. XXII-XXIII. P. 341-342 MIRET, J. (1982) Material de l'Avenc dels Pelagons (Avinyonet del Penedès). Butlletí de la biblioteca-Museu Víctor Balaguer. Vilanova i La Geltrú. P. 199-207 RIBÉ et al. (1989-1998) Inventari del patrimoni arqueològic. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Servei d'Arqueologia. VIRELLA, X. (1973a) Nous jaciments arqueològics a l'extrem NW del massís de Garraf. Vèrtex, 36: novembre-desembre 1973, mapa p. 425.</p> | Presència d'algunes clapes de pins blancs i rostolls cremats en l'incendi de 1982. | <p>S'accedeix per la carretera de St. Pere de Ribes a l'Olivella. En el quilòmetre 7,4 surt un camí de terra a l'esquerra, immediatament passat un pont i abans d'arribar a Can Suriol. Aquest camí travessa sis vegades la Riera dels Pelagons, aleshores es veuen dues masies, situades cadascuna a un cantó de la riera, abandonades i encara dempeus. Cinc-cents metres més endavant remuntant la citada riera, cal travessar-la a l'altra banda. Una drecera és assenyalada per marques de pintura granat-ocre. A mig vessant, sobre uns 20 metres per damunt del nivell del llit de la riera, s'obre una petita boca que fa aproximadament 2 metres d'alt per escassament 1 m. d'ample. Es de difícil localització ja que està molt tapada per la vegetació i és més una esquerda (diaclasa) que una autèntica boca de cavitat. Es va formar per l'acció de l'aigua sobre una diaclasa orientada 60º E, i ha tingut diversos esllavissaments i caigudes de blocs. S'entra per un estret passadís (A, segons la planta publicada per MIRET, 1982), que porta a un forat de surgència que cau en pendent pronunciada d'uns tres metres; a l'esquerra de la comunicació del passadís amb l'interior de l'avenc (B) hi ha una plataforma d'uns 2 metres quadrats (C) que és a on s'han trobat més concentrades les restes humanes. Pel pendent abans descrita s'arriba a set metres de fondària amb un espai prou pla i ample que és a on J. Bellmunt va fer la cala d'1x1 m i 60 cm de fondària al sòl, després de retirar les pedres superficials. Aquesta és una zona de treball insegur per l'estat en què alguns dels blocs es recolzen. Els materials que apareixen estan solts pel pendent, la plataforma (C) i un tall que, geològicament, és un dipòsit de vessant (H) format per la terra arrossegada des d'A i C i que ha tapat una de les esquerdes que portaven al racó oposat a D (G). Hi destaquen: fragments de gran tenalla amb cordons impresos; ceràmiques decorades amb incisions (3 frags.), decoracions amb mugrons (5 frags.); superfícies irregulars; una olla de cos globular i coll troncocònic exvasat amb superfícies ben allisades; una olla amb nansa d'orella i vora entrant amb el llavi arrodonit; 1 vora de bol hemisfèric; vores planes. Tot aquest material és atribuït per MIRET a un moment de l'Edat del Bronze, sense més especificacions. També destaquen en el material extret per Bellmunt set fussaioles ibèriques, sense més concreció cronològica, si bé MIRET les data així i BELLMUNT com a 'hallstàtiques'. També s'ha recollit microfauna (conill) i 1 cardium (RIBÉ et al.; 1989-1998) Es tracta d'un enterrament de pocs individus (2-3?) a la saleta C. Sense poder especificar si és primari o secundari. L'acció de l'aigua i del temps han fet que aquestes restes i el seu aixovar s'estenguin per la superfície de l'avenc i que en un racó estiguin dins d'un dipòsit de vessant (H). Respecte a la presència de fussaioles ibèriques en la part més fonda de l'avenc (D) no es troba cap explicació excepte que poden tenir un caràcter votiu o de testimoni d'una ocupació molt feble i de caràcter de refugi.</p> | 08013-111 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>L'any 1958 J. Bellmunt i el grup de col·laboradors del Museu-Biblioteca Víctor Balaguer de Vilanova realitzaren una excavació.. L'any 1975 Josep Miret recull ceràmica superficial en la zona C i fa una prospecció superficial a la zona H. Josep i Magí Miret realitzen una topografia de la cova de cara a la seva publicació (RIBÉ et al.; 1989-1998).</p> | 41.3263800,1.7874200 | 398524 | 4575699 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40421-foto-08013-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40421-foto-08013-111-2.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | El material provinent de les excavacions es troba ubicat al Museu del castell de La Geltrú (integrat en Museus de Vilanova i la Geltrú, en lo que fa a la campanya de 1958), i el provinent de la prospecció de 1975 es troba en estudi per Josep Miret en el moment de fer la fitxa. | 79|80|81|76 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | ||||||||
| 40422 | Montragull-Montargull/Vinya d'en Romeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/montragull-montargullvinya-den-romeu | <p>MARGARIT, A (1983b) Seguint els trams de la Via Augusta I. De l'Estanyol al coll de Sesgarrigues. Barcelona: L'autor. RIBÉ et al. (1989-1998) Inventari del patrimoni arqueològic. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Servei d'Arqueologia.</p> | <p>Se sabia de l'existència del jaciment des del 1963, però no fou fins el 1986 en que es van començar a conèixer materials. En aquell any va aparèixer una boca i una base de dòlium i una peça de plom de reparació. D'altra banda, a la vinya del costat, propietat del Sr. Romeu, van aparèixer fragments de tegula, dòlium i un pivot d'àmfora itàlica. També apareixen fragments de ceràmica ibèrica a torn. El 2010 es va excavar una àrea de 6000 m2 a l'angle nord-est de la vinya de Montargull i es van localitzar estructures relacionades amb la pars rustica d'una vil·la romana: Un complex amb dos forns i tres estructures de combustió al voltant d'una fondalada central (8 m de diàmetre); una estructura d'abocament (de 9 m de diàm.) amb materials domèstics (TS), comercials (àmfora hispànica i itàlica) i constructius (tegulae); un grup de 6 sitges d'emmagatzematge, una de les quals amb una inhumació doble (adult masculí i infant) sense aixovar ni element de senyalització; una estructura amb un molí fariner cònic de conglomerat i una estructura amb restes de ceràmica ibèrica a torn.</p> | 08013-112 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS | <p>Descobert per Mn. Margarit l'any 1963, Segons Mn. Margarit i els Srs. Jaume i Pere Insenser, els anys 1986 i 1987 es varen localitzar restes ceràmiques. L'any 1989 es van fer a la vinya del Sr. Romeu (RIBÉ et al.; 1989-1998). El 2010 es van localitzar i excavar restes pertanyents a la pars rústica d'una vil·la romana al cantó NE del jaciment.</p> | 41.3781900,1.7539800 | 395808 | 4581490 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40422-foto-08013-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40422-foto-08013-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40422-foto-08013-112-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA./ Jordi Amoròs Guerra. | El topònim precís és Montergull. Dades de la intervenció: Inici 31 de maig de 2010, Final 23 de juliol de 2010. Promotor: Caves Parxet. Arqueòleg director: Jordi Amorós (Triade SC). Arqueòlegs tècnics: Arianna Salonia, Òscar Varas. Oficials arqueòlegs: Jose Barea, Eva Estela. Resultats: Pars rustica d'una vil·la romana (s. I-III dC). (Més detall en l'apartat de descripció). Estat actual (18/08/10): pendent de destrucció i control dels rebaixos a efectuar per a la construcció d'unes caves soterrades. Memòria d'intervenció en procés. Fotografies: 1- Foses de combustió, 2- inhumacions, 3-molí. Efectuades durant la intervenció de 2010. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||||
| 40423 | Cal Marcel/Casanova del Marcel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-marcelcasanova-del-marcel | <p>RIBÉ et al. (1989 i 1998) Inventari del patrimoni arqueològic. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Servei d'Arqueologia.</p> | <p>El propietari del terreny informà Mn. Margarit que uns anys enrera, en plantar una vinya just darrera la casa, aparegueren restes ceràmiques i tègula concentrades en una de les cantonades més properes a la masia, on actualment hi ha una olivera. Encara es poden recollir fragments de dòlia, ceràmica ibèrica a torn i àmfora romana. Segurament es tracta d'una vil·la agrícola (RIBÉ et al.; 1989-1998).</p> | 08013-113 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Jaciment conegut per referències orals donades per Mn. Margarit als arqueòlegs que realitzaven la Carta Arqueològica (RIBÉ et al.; 1989-1998).</p> | 41.3792900,1.7401200 | 394651 | 4581629 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40423-foto-08013-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40423-foto-08013-113-2.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 83|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | ||||||||||
| 40424 | Mas Bertran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-bertran-0 | <p>MARGARIT, A (1983b) Seguint els trams de la Via Augusta I. De l'Estanyol al coll de Sesgarrigues. Barcelona: L'autor. RIBÉ et al. (1989 i 1998) Inventari del patrimoni arqueològic. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Servei d'Arqueologia.</p> | <p>Es tracta d'una zona de vinyes i bosc en un promontori sobre les planes de Sant Cugat Sesgarrigues i Sant Sebastià dels Gorgs. Al cim s'ubica el mas Bertran (antic mas de la Solana). Les troballes són escadusseres. Per una banda, cal anotar la troballa l'any 1990 d'un fragment distal de destral de basalt en el vial que des de la Granada puja fins la masia, la qual cosa indicaria la presència d'algun tipus d'assentament o enterrament d'època neolítica o eneolítica. Altrament Mn. Antoni Margarit va assenyalar la troballa de fragments de tegula en una vinya davant la masia.</p> | 08013-114 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Mn. Margarit opina que el topònim de Torres Beces (Mas Bertran i la Castelleta) indica la importància del lloc, el qual estaria en un revolt de la Via Augusta (RIBÉ et alií, 1989 i 1998).</p> | 41.3816200,1.7430100 | 394896 | 4581884 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40424-foto-08013-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40424-foto-08013-114-2.jpg | Legal | Neolític|Edats dels Metalls|Antic|Romà|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 78|79|80|83|76 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | ||||||||||
| 40425 | La Torre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torre-1 | <p>ESTRADA GARRIGA, Josep (1969) Vias y poblamiento en el territorio del Area Metropolitana de Barcelona, (Cuaderno de edición limitada para uso interno). Comisión de Urbanismo de Barcelona, Barcelona, Ajuntament de Barcelona. GIRÓ ROMEU, Pere (1959) 'Una lápida romana en Sant Pere Molanta', Ampurias, Vol. XXI, pàg. 3, Barcelona, Diputació de Barcelona. GORGES, J.G. (1979) Les villes hispano-romaines. Inventaire et problematique archéologique, Paris, CNRS. RAURET, A.M. (inèdit) El proceso en la primitiva población del Panadés, Barcelona, Memòria de Llicenciatura, Universitat de Barcelona. RIBÉ et al. (1989-1998) Inventari del patrimoni arqueològic. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Servei d'Arqueologia.</p> | <p>En fer treballs agrícoles al camp van sortir a la llum restes de possibles parets romanes i es van localitzar nombrosos fragments de tegula, àmfores, dòlia, terra sigil·lada sudgalica, terra sigil·lada hispànica llisa i decorada amb cercles forma Drag. 29 i terra sigil·lada itàlica, amb la marca del terrissaire SEMPRONI 'in planta pedis'. També hi va aparèixer ceràmica ibèrica comuna a torn, una moneda ibèrica i una destral de basalt (RIBÉ ET AL, 1989-1998).</p> | 08013-115 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Jaciment localitzat per Mn. Trens i anotat per Pere Giró l'any 1953 (RIBÉ ET AL, 1989-1998).</p> | 41.3839700,1.7373800 | 394429 | 4582152 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40425-foto-08013-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40425-foto-08013-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40425-foto-08013-115-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Es troba a la partida de les Carreroles (RIBÉ ET AL, 1989-1998). | 83|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||||
| 40426 | Bosc Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-xic | <p>RIBÉ et al. (1989 i 1998) Inventari del patrimoni arqueològic. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Servei d'Arqueologia. GIRÓ ROMEU (sd) Catálogo Arqueológico del Penedés, Museu de Vilafranca (Arxiu Pere Giró), Vilafranca. GIRÓ ROMEU, Pere (1962) 'Noticiario arqueológico de Cataluña y Baleares. Barcelona', Ampurias, Núm. XXIV, pàg. 280, Barcelona.</p> | <p>A uns 800 metres al NO de Sant Sebastià dels Gorgs es localitza l'anomenat Bosc Xic. Un petit bosc, a la part sud del qual hi ha camps d'oliveres i pel nord feixes sense conrear amb un fort desnivell. El jaciment és conegut des de la dècada de 1960 per la troballa de materials arqueològics al bosc i els seus voltants. Només hi han apareguts micròlits de sílex, que Pere Giró va qualificar com a làmines i que guarda el propietari dels terrenys. A més, al Museu de Vilafranca es guarden dues destrals polimentades procedents de Llinda que podrien formar part del conjunt. Es defineix com un taller lític sense saber-ne la importància real per manca de més troballes (RIBÉ et al.; 1989-1998). D'altra banda, al costat del bosc hi ha restes d'un antic camí sobre la roca, amb rodades de carro.</p> | 08013-116 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>L'any 1990 s'hi van obrir rases per a passar canonades de gas, sense localitzar-hi cap tipus de material arqueològic (RIBÉ et al.; 1989-1998).</p> | 41.3846500,1.7546600 | 395875 | 4582206 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40426-foto-08013-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40426-foto-08013-116-2.jpg | Legal | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Es la fitxa 48 de GIRÓ (sd) (RIBÉ et al.; 1989-1998) | 78|76 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||||
| 40427 | Cal Bou/Camí de la capella de Llinda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-boucami-de-la-capella-de-llinda | <p>ALMAGRO BASCH, M.; SERRA RAFOLS, J.C.; COLOMINAS ROCA, J. Carta Arqueológica de España. Barcelona, Madrid, Consejo Superior de Investigaciones Científicas. GIRÓ ROMEU (sd) Catálogo Arqueológico del Penedés, Museu de Vilafranca (Arxiu Pere Giró), Vilafranca. GIRÓ ROMEU (inèdit) Quaderns de camp, Vol. 1 (1932-1945), Vilafranca. GIRÓ ROMEU, Pere (1979) 'Notes d'arqueologia de Catalunya. Barcelona', Informació Arqueològica, Núm. 30, Barcelona, Institut de Prehistòria i Arqueologia. GORGES, J.G. (1979) Les villes hispano-romaines. Inventaire et problematique archéologique, Paris, CNRS. RAURET, A.M. (inèdit) El proceso en la primitiva población del Panadés, Barcelona, Memòria de Llicenciatura, Universitat de Barcelona. RIBÉ et al. (1989 i 1998) Inventari del patrimoni arqueològic. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Servei d'Arqueologia.</p> | <p>El jaciment es troba a uns 200 metres de la casa de cal Bou en direcció a la masia de Llinda. Es troba en un camp a uns 2 metres per sobre del camí, en l'encreuament del que baixa cap a les Parets Antigues. La primera notícia la donà Pere Giró l'any 1932 quan explica que ha trobat nombrosos fragments de tegula i de ceràmica ibèrica comuna a torn. L'any 1969, el mateix Pere Giró i altres membres del Museu de Vilafranca descobriren vàries dòlia que es veien arrasades al marge, així com nombrós material ibèric. També s'observava una possible paret trencada i possibles marques d'altres dòlia i sitges (RIBÉ et al.; 1989-1998).</p> | 08013-117 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Prospectat per Pere Giró abans de la Guerra Civil i a finals de la dècada de 1960 (RIBÉ et al.; 1989-1998).</p> | 41.3820400,1.7629100 | 396561 | 4581907 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40427-foto-08013-117-1.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Són les fitxes 35 i 103 de GIRÓ (s.d.), A GIRÓ (inèdit) apareix els anys 1932, 1935 i 1969 (RIBÉ et al.; 1989-1998) | 83 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||||
| 40428 | Cal Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ros-0 | <p>GIRÓ ROMEU, Pere (1979) 'Notes d'arqueologia de Catalunya. Barcelona', Informació Arqueològica, Núm. 30, Barcelona, Institut de Prehistòria i Arqueologia. RIBÉ et al. (1989 i 1998) Inventari del patrimoni arqueològic. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Servei d'Arqueologia.</p> | Sembla ser que a finals de la dècada de 1970 s'explanà el vessant sud-oest del promontori on encara hi ha la casa de can Ros, tot destruint les restes que hi havia en aquest punt (RIBÉ et al.; 1989-1998). | <p>A finals de la dècada de 1970 s'explanà el turonet on s'assenta can Ros per necessitats agrícoles i es traslladaren les terres a una zona més baixa provocant la destrucció total o parcial d'un jaciment ibèric. S'hi localitzaren més de 40 sitges i es pogué recollir part del material: ceràmica comuna a torn amb decoració pintada, ceràmica campaniana (una amb decoració de palmetes impreses) i molins de ma de gres entre d'altres restes no descrites. Les restes destruïdes formarien part d'un camp de sitges o zona d'emmagatzematge de les collites de la zona i que pertanyerien a un nucli d'habitació que podria estar més o menys a prop. La ceràmica permet donar una data de cap el segle II aC, però pot ser anterior (RIBÉ et al.; 1989-1998).</p> | 08013-118 | Cantallops, 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Es va recollir molt de material per part de Pere Giró en el moment de la destrucció de tot o part del jaciment. L'any 1998, quan es va fer la revisió de la Carta Arqueològica, no s'hi va trobar material (RIBÉ et al.; 1989-1998).</p> | 41.3678100,1.8021200 | 399818 | 4580281 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40428-foto-08013-118-1.jpg | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | A la zona marcada com a jaciment, no s'hi troba la casa de cal Ros. El topònim pot conduir a error. A més la descripció del jaciment sembla referir-se al lloc immediat a la casa. No es pot esbrinar amb exactitud, a través de la carta arqueològica la ubicació exacta del jaciment. No es troben materials superficials que ajudin a aclarir aquest dubte. A la plana penedesenca s'han trobat altres camps de sitges importants com la 'Vinya del Pau' i 'Mas Castelló' entre d'altres, sense haver trobat encara les restes que correspondrien a l'assentament al qual pertanyien les àrees de dipòsit (RIBÉ et al.; 1989-1998).. | 81 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | ||||||||
| 40429 | Santa Susanna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-susanna | <p>CARBONELL VIRELLA, V. (1981) 'Els castells del Penedès' Butlletí de la Biblioteca - Museu Víctor Balaguer, p. 72, Vilanova i la Geltrú. EL PENEDÈS (1967) 'El Penedès', Els castells catalans, Barcelona: Ed. Rafael Dalmau. INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pp. 16-27. MIRET, X. (1983) 'La quadra medieval de Santa Susanna' Olerdulae, Any VIII, Núm. 21-22, pp. 22-23, Vilanova i la Geltrú NOVES ESTACIONS (1976) 'Noves estacions amb ceràmica ibèrica i romana. Santa Susagna' Circular per als socis de l'Agrupació Excursionista Talaia, Vilanova i la Geltrú, maig 1975 RIBÉ et al. (1989-1998) Inventari del patrimoni arqueològic. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Servei d'Arqueologia. VIRELLA BLODA, J. /1968) 'Els castell de Santa Susanna', Circular per als socis de l'agrupació excursionista Talaia, Vilanova i la Geltrú.</p> | <p>A 500 m. al SO de la quadra medieval, en una petita elevació de terreny, al peu del camí que mena de la quadra fins a la masia de Cal Montaner (a prop d'Olivella). En aquest punt s'han localitzat diversos fragments de dòlia i de tegula, així com un possible mur de pedra amb morter al costat dels edificis medievals, en el roquisser. El jaciment s'ha definit com un assentament romà a la plana (RIBÉ ET AL, 1989-1998).</p> | 08013-119 | Santa Sussanna - 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Jaciment localitzat en prospeccions efectuades per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre Excursionista Talaia de Vilanova i la Geltrú, en la dècada de 1960. Aquestes prospeccions foren repetides per Xavier Virella el 1974 i per Magí Miret el 1990 (RIBÉ et al.; 1989-1998).</p> | 41.3301000,1.8142400 | 400774 | 4576080 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40429-foto-08013-119-1.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | El jaciment es troba al costat d'un dels dos principals llocs que conserven l'aigua tot l'any de tot el massís del Garraf. | 83 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||||
| 40430 | Les Parets Antigues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-parets-antigues | <p>INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pp. 16-27. MARGARIT, A (1983a) Sant Sebastià dels Gorgs. Orígen del topònim 'Els Gorgs'. Barcelona: L'autor. MARGARIT, A (1983b) Seguint els trams de la Via Augusta I. De l'Estanyol al coll de Sesgarrigues. Barcelona: L'autor. MARGARIT, A (1987) Les parets antigues: ¿presa o pont?. Barcelona: L'autor. RIBÉ et al. (1989-1998) Inventari del patrimoni arqueològic. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Servei d'Arqueologia.</p> | Es troba molt exposat a les torrentades, encara que es fa molt difícil d'arranjar la situació i, de moment, les ha resistit totes. | <p>Al torrent dels Gorgs, a 250 m a l'oest del pont de la carretera de Sant Cugat Sesgarrigues a Lavern. Camí de Llinda des de St. Sebastià, direcció oest, es deixa a uns 100 m desprès de l'última casa per agafar un camí que surt a la dreta, cap al nord i baixa fins el torrent a uns 450 m. Les primeres referències que facilità Pere Giró el 1956 les definien com una obra de factura romana, segurament la base d'un pont. L'estructura està formada per dos cossos construïts directament sobre la roca. El cos meridional, situat a la riba esquerra, és un mur fragmentat format per un farciment intern de calç i pedres irregulars. La part esquerra queda tapada per un marge, mentre que a la part dreta conserva encara un parament extern de carreus quadrangulars propis de la tècnica romana d''opus quadratum'. La planta és de forma semicircular. Segons Mn. Margarit aquesta part serviria per a desviar el corrent d'aigua de la riera i resguardar la part baixa de la construcció. L'amplada conservada del mur és de 2'10 m. L'altre cos, situat a la ribera dreta hi resta un llenç de mur fragmentat en dos trams, constituïts per pedres molt irregulars d'uns 20 cm en el parament exterior i lligades amb morter de calç i pedres a l'interior. Conserva 1'65 m d'ample, 2 m d'alçada i uns 13 m de llargada total. A l'inici es conserva un retall a la roca per col·locar un carreu i, al costat, un carreu col·locat. Això podria donar fe de l'estructura d''opus quadratum' descrita per Mn. Margarit (RIBÉ et al.; 1989-1998). Mn. Margarit interpreta l'estructura com un pont per salvar el torrent, cosa que sembla la més raonable. La cronologia ha de ser anterior al segle X, ja que en aquell moment ja són nomenades com 'parets antigues'</p> | 08013-120 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Segons Margarit, '(..) la presència documentada de la 'calçada Francisca', coincident amb les parets antigues anomenades Monedàries, obre una notòria possibilitat que fossin les restes d'un pont enrunat ja en el segle X, doncs hom anomena el 'gual', però no el pont. Pel nom de 'Monedàries', deformació evident de 'munitàries', sabem trobar-nos davant unes parets amb servei públic reconegut. Aquest servei podia ser (en frase de Ciceró) 'Munire viam' (obrir camí), servei però, que feia temps, ja en el segle X, que no podien complir (..)'. La primera referència actual és de Pere Giró, de l'any 1956 (RIBÉ et al.; 1989-1998).</p> | 41.3849300,1.7655200 | 396784 | 4582225 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40430-foto-08013-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40430-foto-08013-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40430-foto-08013-120-3.jpg | Legal | Romà|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Estructural | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 83|85|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||||
| 40431 | Jaciment del monestir de Sant Sebastià dels Gorgs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-monestir-de-sant-sebastia-dels-gorgs | <p>BARILLOU, J. (1936) 'Una joia arqueològica abandonada: Sant Sebastià dels Gorgs', La Publicitat, Núm. 56. BROTO TWOSE, J.M. (1987) 'La desamortització va partir el monestir de Sant Sebastià dels Gorgs', Catalunya Cristiana, Setmana del 22 al 28. BUCH, J. (1965) 'Sant Sebastià dels Gorgs', Butlletí del Centre Excursionista de Gràcia, Núm. 274, Barcelona CRUAÑES OLIVER, Esteve (1980) Esglésies romàniques del Penedès. Vilafranca: Museu de Vilafranca. DIES PALAU, Enric Mn (1971) Informe y notas de los trabajos efectuados durante el verano de 1971 en San Sebastián dels Gorcs. Barcelona, Document mecanografiat. EXPEDIENT (s.d.) Expedient de Declaració BCIN-Monument històric. Monestir de Sant Sebastià dels Gorgs. Avinyonet del Penedès (Alt Penedès). JUNQUERAS VIES, Oriol; MARTÍ ESCAYOL, Maria Antònia (2001) Informe sobre l'origen, ús i significat dels topònims del terme municipal d'Avinyonet del Penedès. Document mecanografiat. LLORACH SANTÍS, S. (1983) El Penedès durant el període romànic, Sant Saurní d'Anoia. MARGARIT, A (1983c) Sant Sebastià dels Gorgs. Breu història calendar de restes arqueològiques. Barcelona: L'autor. MARGARIT, A (1988) 'Des del monestir de Sant Sebastià. Donant una ulladaa la història del terme' Full Informatiu. Núm. 4, Avinyonet del Penedès. MARTIN ALBERO, R. (1935) 'Els llocs oblidats: Sant Sebastià dels Gorgs', Mai Enrera. Butlletí del Centre Excursionista de Gràcia, Núm. 124, Barcelona PLADEVALL, A. ET AL. (1982) El monestir de Sant Sebastià dels Gorgs. Barcelona: Artestudi. PLADEVALL I FONT, Antoni; LLORACH I SANTIS, Salvador (1992) 'Sant Sebastià dels Gorgs'. Catalunya Romànica. El Penedès. L'Anoia. Avinyonet del Penedès, vol. XIX. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. Pp.: 79-82. PONSA, O.; TOMÀS, E. (1984) Pedres i paraules. Romànic al Penedès. Sant Sadurní d'Anoia, Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia. RIBÉ et al. (1989 i 1998) Inventari del patrimoni arqueològic. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Servei d'Arqueologia. SANTACANA, R.; SOLÉ, M. (1976) 'Art romànic penedesenc: Sant Sebastià dels Gorgs' Dyonisios, Núm. 152-153, pàg. 3, Vilafranca del Penedès. SERRA CIRÉ, J. (196?) 'Cultura comarcal. Sant Sebastià dels Gorgs', El Eco de Sitges, Any LXXIII, núm. 385, Sitges. SOLÉ BORDES, J. (1977a) 'Sant Sebastià dels Gorgs en la seva història', Olerdulae, pp. 4-5, Vilafranca del Penedès. SOLÉ BORDES, J. (1977b) 'Sant Sebastià dels Gorgs, malalt?. Conversa amb l'arquitecte Josep Brugal', Olerdulae, Núm. 5, pp. 238-240, Vilafranca del Penedès. TRENS, Manuel (1921) 'Un sarcòfag important', Penedès, Núm. 6, Any III, Juliol-agost 1921</p> | XI | Els treballs de rehabilitació del conjunt monumental es van iniciar el 1961, data en que la Diputació de Barcelona va emprendre diverses campanyes de restauració de l'antic priorat, especialment entre el 1970 i el 1974, i es dugueren a terme importants obres de consolidació del claustre i del campanar (PLADEVALL-LLORACH, 1992: 82). La situació del monestir li confereix la seva valoració com a fita que configura una imatge paisatgística d'interès dins el marc que li dóna suport. Aquesta consideració fa que s'hagi de tenir en compte la preservació i integració del seu entorn, que li dona suport, en el qual una intervenció inadequada pot provocar perjudicis en la seva contemplació, que està supeditada a un diàleg amb el medi físic dins el qual es troba i una relació ambiental monument-entorn configurada al llarg del temps. | <p>Es tracta d'un antic monestir, avui església parroquial, que va centrar el nucli urbà crescut al seu redós i que porta el mateix nom. Del conjunt destaca l'església, situada al nord; . El Servei de Monuments de la Diputació va efectuar treballs de restauració a partir de 1971 dels que no queda gaire constància tret d'una breu memòria i els records orals i escrits dels veïns i estudiosos, especialment, de Mn. Margarit. Sembla que es van excavar en un cantó del claustre dues grans sitges que es van classificar com a medievals. No se sap els tipus de materials, però s'indica que hi havia també tegulae. En notícies de la dècada de 1960 s'indica que s'hi havien fet excavacions i que hi havien aparegut les restes d'un gran edifici romà, sense més precisió (RIBÉ et al.; 1989-1998). Sembla que es pot precisar que una de les sitges va aparèixer al peu de la sortida de la sagristia. Dies la descriu com de 'dimensions considerables' i revestida amb 'pedres amb morter'. Dona referències, així mateix, d'un dipòsit revestit de pedra tallada. Sota l'ala de ponent va aparèixer una tomba amb escasses restes humanes, que s'introduïa sota els fonaments de la casa contigua (DIES PALAU, 1971).</p> | 08013-121 | Sant Sebastià dels Gorgs, 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>El topònim del lloc de Sant Sebastià dels Gorgs apareix des del segle X, mentre que la fundació del monestir de Sant Sebastià data del segle XI. El nom té l'origen en la riera del mateix nom que transcorre prop del cenobi, i que encara presenta diversos gorgs al seu recorregut. Hipotèticament ja sembla existir una església pre-romànica, de planta rectangular i amb coberta a dues aigües suportada per encavallades de fusta, que seria l'edifici fundacional del posterior monestir de Sant Sebastià dels Gorgs. La notícia més antiga coneguda en que es menciona aquest enclau religiós és de l'any 1024, quan es lleguen a aquesta església unes terres situades al terme d'Eramprunyà. Tanmateix, el primer document escrit en que es fa menció del topònim es troba al Cartulari de Sant Cugat del Vallès (núm. 112). Es tracta d'una delimitació de terres cedides a Sant Cugat, datat el 15 de gener de l'any 976 (JUNQUERAS, ESCAYOL, 2001: 1): 'de orientis in ipsos gorgos, de meridie in villa de Lobos' . Existia, doncs, hipotèticament ja al segle XI, una església pre-romànica, de planta rectangular i amb coberta a dues aigües, suportada per encavallades de fusta, que seria l'edifici fundacional del posterior monestir. Un testimoni de gran interès, que dona a conèixer l'inici de la vida monàstica, és el testament d'Ermengarda, filla del comte Borrell II de Barcelona i mare de Mir Geribert, dictat el 1030. En ell, Ermengarda dona a Sant Sebastià les vinyes que tenia als Gorgs i altres propietats menys importants. Així mateix, va ordenar vendre els seus cavalls, pollins, muls, porcs i espets de pa. També deixà a l'església de Sant Sebastià sis vaques més i la meitat de l'alou de Ventallós. La clàusula més rellevant d'aquest testament és aquella en la qual Ermengarda disposà que s'establissin a Sant Sebastià quatre monjos que, conjuntament amb els clergues que hi visquessin, tenien l'obligació de celebrar missa cada dia i resar matines i vespres, pregant per la salvació de la seva ànima. L'encarregat de tirar endavant les darreres disposicions d'Ermengarda va ser el seu fill, Mir Geribert, que es pot considerar el fundador del monestir. El 'príncep d'Olèrdola', com es conegut aquest personatge es va ocupar de la dotació del cenobi, que esdevingué el monestir familiar on ell i els seus descendents havien de ser enterrats. És significatiu en aquest sentit el testament sacramental de Mir Geribert del 1060, jurat precisament sobre l'altar de Sant Martí de l'església de Sant Sebastià dels Gorgs. Es desconeix la data exacta de la consagració de la primera església i del començament de la vida comunitària, però en tot cas el cenobi ja funcionava el 1043 quan l'abat Miró i la resta de monjos van vendre a Geribert i a la seva esposa una parellada de terra al terme d'Olèrdola. Un dels signants d'aquesta carta de compra-venda és el mateix Mir Geribert. En poc temps Sant Sebastià va esdevenir el principal monestir del Penedès i de les comarques veïnes de l'Anoia i del Baix Llobregat. Aquest inici independent i brillant no va reeixir, ja que, des del 1052, Sant Sebastià esdevingué un priorat, mesura portada a terme pel mateix Mir Geribert i la seva esposa Guisla, qui per tal d'assegurar la tutoria d'una abadia famosa i evitar les usurpacions de béns, va decidir la unió del petit cenobi amb Sant Víctor de Marsella, centre d'irradiació de la reforma gregoriana. L'any 1059 es produeix la unió definitiva, quan Geribert firmà un pacte amb l'abat de Sant Víctor de Marsella, pel qual des d'aquell moment els monjos provençals posseirien el priorat, tot observant la regla de Sant Benet. En el document es deixava clar que Sant Sebastià restaria per sempre més sota la protecció de la família de Mir Geribert, els Santmartí.</p> | 41.3806700,1.7658400 | 396804 | 4581751 | 1030 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40431-foto-08013-121-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Religiós | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | (Continuació història) La dotació essencial del monestir estava formada per les terres que l'envoltaven, per la parròquia de Sant Pau d'Ordal i per altres alous escampats per tot el Penedès. A més, el monestir era propietari d'altres béns dispersos, entre el quals caldria destacar la Parellada dels Pòdols, sota el camí que anava del priorat a la Granada, els masos de Malselliga (les Gunyoles), un mas a Avinyonet i altres masos i alous per tot el Penedès, especialment als castells de Subirats i Santmartí. A finals del segle XII o començament del XIII es va realitzar l'ala de llevant del claustre, hipotèticament la de migdia (de la qual avui no en resta cap vestigi) i el portal romànic actual, a instàncies dels monjos marsellesos. Aquest portal romànic estava en una posició més avançada, en la mateixa línia que l'actual porta oest del claustre. Segurament llavors s'aixecaren una sèrie de dependències monacals entorn del claustre. El 1373 un terratrèmol afecta bona part del monestir. Potser que l'edifici patís danys, ja que en 1380 en una visita pastoral es palesa l'estat d'enrunament de l'absis i el campanar. Entre 1388 i 1450, més o menys, es duen a terme obres que consisteixen en refer els trespols del campanar, bastir l'absis actual amb volta de creueria subjectada per una clau –amb un Sant Martí voltat de sagetes, o sia, reconvertit en Sant Sebastià- i una coberta plana que desguassa per les gàrgoles dels contraforts de la seva part de llevant. A partir del segle XIV el monestir va patir una degradació constant que tampoc no es va acabar amb la seva incorporació a l'abadia de Montserrat el 1409, entrant poc desprès en una total decadència, fins a desaparèixer de l'interior de les seves dependències tot rastre de vida comunitària. Així, les rendes que mantenien els tres o quatre monjos que encara subsistien passaren a ser percebudes per l'abadia matriu. Sant Sebastià va esdevenir un simple centre d'administració de diverses propietats de Montserrat, però menat per un prior. Des del segle XIV i durant els segles XV i XVI, les edificacions del monestir van patir un deteriorament molt gran, tot i les obres realitzades a la capçalera de l'església durant el segle XIV. D'aquesta manera, tot el conjunt va acabar en estat ruïnós, tal com expliquen les visites pastorals del segle XVI. Les últimes reformes importants documentades són de l'any 1606, en època del pare Jaume Forner, abat de Montserrat. Aquestes obres es van centrar fonamentalment en el trasllat del portal romànic a l'emplaçament actual, que comporta l'escurçament de la nau per la banda de ponent; l'obertura d'un òcul sobre el portal; potser la realització de la volta escarzera i el paviment de la nau; probablement, la construcció de la capella del Roser, al mur nord de l'església; una nova coberta per al campanar i segurament també l'enteixinat de guix situat sota el seu últim trespol; i l'engrandiment de l'edifici prioral per ponent. Ja en aquells anys, i fins a l'exclaustració, Sant Sebastià havia esdevingut una simple propietat que els priors arrendaven a pagesos de la comarca. L'any 1785, el prior Agustí Bragado obre els sarcòfags de la planta baixa del campanar i en un d'ells grava el seu nom. Segurament és l'època en què s'aixeca el cor. La desaparició definitiva del priorat es va produir entre el 1821 (exclaustració i subhasta, passant a mans de particulars) i el 1835, any aquest en què es produeix la definitiva secularització. Tot i el parèntesi de l'últim període de govern de Ferran VII, els antics propietaris, Jaume Hugas i Josep Faiges, recuperaven la finca el 1835, excepte l'església, que va passar a ser considerada un annex de la parròquia d'Avinyonet i, a partir del 1851, parròquia independent' (PLADEVALL-LLORACH, 1992: 79-82). | 85 | 1754 | 1.4 | 1781 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | ||
| 40432 | La Grua/Les Timbes/Cal Fontanals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-gruales-timbescal-fontanals | <p>RIBÉ et al. (1989 i 1998) Inventari del patrimoni arqueològic. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Servei d'Arqueologia.</p> | Rebaixat en diverses ocasions per treballs agrícoles | <p>L'any 1969, en fer unes obres d'explanació a la partida de la Grua, Pere Giró va localitzar restes de fonamentació i les últimes filades d'una paret, molins de calcària i dos de pedra volcànica, fragments de tègula, dòlia i ceràmica a torn. Aquest material estaria relacionat amb el que es va trobar l'any 1989 a la partida de les Timbes, en fer una llaurada fonda. El propietari recollí una important quantitat de materials entre els que destaquen: tegula, imbrex, dòlia, pivots d'àmfora romana i ceràmica a torn ibèrica comuna. El conjunt confirmaria la presència d'un establiment agrícola romà amb la presència de material ibèric. La manca de terra sigillata inclinaria a una datació exclusivament republicana. D'altra banda el propietari de cal Fontanals ha recollit en aquests camps diversos fragments de sílex (una ascla), 7 destrals de basalt de superfície rugosa i 4 més, dues de tonalitat verdosa i tall de doble bisell molt ben treballat. Donada la poca informació que hi ha només sembla que hi ha un hàbitat o un enterrament d'època neo-eneolítica (RIBÉ et alii, 1989 i 1998).</p> | 08013-122 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Jaciment localitzat per Pere Giró i Romeu l'any 1969 (RIBÉ et alií, 1989 i 1998).</p> | 41.3688100,1.7627400 | 396526 | 4580438 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40432-foto-08013-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40432-foto-08013-122-2.jpg | Legal | Neolític|Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Romà|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | La UTM correspon al jaciment de la Grua. Les Timbes tenen les següents coordenades x=0396501 y=4581036 z=241 | 78|79|80|81|83|76 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | ||||||||
| 40433 | El Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-vilar-1 | <p>RIBÉ et al. (1989-1998) Inventari del patrimoni arqueològic. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Servei d'Arqueologia.</p> | <p>L'any 1967 en realitzar tasques agrícoles es van localitzar els vestigis d'una possible vil·la romana formats per fragments de paviment fets amb calç, carreus de la base d'algun tipus de construcció, ceràmica ibèrica, dòlia, tegula i àmfores itàliques. L'any 2003 han aparegut cinc sitges, que no van ser excavades, al sector Nord del jaciment. Sembla ser que el material era romà.</p> | 08013-123 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Localitzat l'any 1968 pel parcer de les terres Sr. Serafí Arnau Llopart. L'any 1997 M. Miret va ampliar el perímetre del jaciment al trobar més ceràmica romana en un diàmetre superior (RIBÉ ET AL, 1989-1998). El 2003 s'han localitzat cinc sitges però no van ser excavades.</p> | 41.3683100,1.7807200 | 398029 | 4580361 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40433-foto-08013-123-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40433-foto-08013-123-2.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Encara que el jaciment apareix marcat als plànols de la Carta Arqueològica des de Clariana fins l'extrem del morro de terra que marca l'origen de elevació d'aquesta zona en prospeccions superficials efectuades pel Sr. Xavier Esteve, arqueòleg d'Avinyonet sembla que el jaciment estricte està constituït tan sols per l'extrem nord del sector marcat a la Carta Arqueològica. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||||
| 40434 | Mas Caballer/Cavaller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-caballercavaller | <p>RIBÉ et al. (1989 i 1998) Inventari del patrimoni arqueològic. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Servei d'Arqueologia.</p> | <p>Al voltant de la casa, i sobretot cap al N, a 500 m del turó de la Font de la Canya. La casa es gòtica. Només hi ha una referència de Pere Giró que pels voltants de la casa es van trobar restes l'any 1932. No s'indica quines restes s'hi van trobar, però si que hi havia un molí de granit d'època ibero-romana a la façana de la casa (RIBÉ et alií, 1989 i 1998).</p> | 08013-124 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Descobert per Pere Giró i Romeu l'any 1932 (RIBÉ et alií, 1989 i 1998).</p> | 41.3697900,1.7819200 | 398131 | 4580524 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40434-foto-08013-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40434-foto-08013-124-2.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | El descobriment l'any 1997 del jaciment de la Font de la Canya (a uns 500 metres) fa pensar que tal vegada sigui aquest el jaciment (RIBÉ et alií, 1989 i 1998). | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||||
| 40435 | Can Ferret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ferret | <p>RIBÉ et al. (1989 i 1998) Inventari del patrimoni arqueològic. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Servei d'Arqueologia.</p> | <p>El jaciment abasta un sector de terrenys plantats de vinya, en la plana en els quals es localitza un taller lític en superfície. En total s'hi ha recollit més de 200 fragments d'indústria lítica i dues destrals polimentades. Del conjunt, a més dels ascles, alguns fragments sense retocar i pocs nuclis, destaquen rascadores i alguna làmina. Davant d'aquesta manca de dades és molt difícil de datar i classificar el jaciment (RIBÉ et al.; 1989-1998).</p> | 08013-125 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Jaciment descobert l'any 1979 per Josep Miret. S'hi ha efectuat diverses prospeccions recollint materials superficials (RIBÉ et al.; 1989-1998).</p> | 41.3491900,1.7715800 | 397234 | 4578250 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40435-foto-08013-125-2.jpg | Legal | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 76 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | ||||||||||
| 40436 | Cal Vendrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vendrell-1 | <p>RIBÉ et al. (1989 i 1998) Inventari del patrimoni arqueològic. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Servei d'Arqueologia.</p> | <p>Assentament romà a una vinya a 1,3 Km a l'oest de les Gunyoles. La única referència sobre el jaciment fou facilitada per Magí Miret, el qual havia descobert fragments de ceràmica romana i tegula dispersos superficialment per la vinya, sense poder localitzar altres elements que permetessin precisar més la cronomogia i la funcionalitat (RIBÉ et al.; 1989-1998).</p> | 08013-126 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Magí Miret va descobrir el jaciment (RIBÉ et al.; 1989-1998).</p> | 41.3518400,1.7684800 | 396979 | 4578547 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40436-foto-08013-126-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40436-foto-08013-126-2.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 83|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | ||||||||||
| 40437 | Mas Sunyer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-sunyer | <p>GIRÓ ROMEU, Pere (1978) 'Notes d'arqueologia de Catalunya. L'Arboçar de Dalt', Informació Arqueològica, Núm. 29, Barcelona, Institut de Prehistòria i Arqueologia. RIBÉ et al. (1989 i 1998) Inventari del patrimoni arqueològic. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Servei d'Arqueologia.</p> | <p>Terreny pla amb cultiu de vinya a 100/200 m al costat sud del mas, just a l'inici del bosc en el vessant d'un promontori, al camí entre l'Arboçar i les Gunyoles. Fruit de les diferents prospeccions que efectuaren entre els anys 1968 i 1969, s'identificaren un mur d'aspecte antic (possiblement romà segons P. Giró) d'uns 10-12 metres de longitud i 1 metre de gruix que s'enrunà per necessitats del conreu. Es localitzaren altres murs, que foren definits com a muralla ibèrica o romana (?). També aparegueren totxos de tipus romà, que podrien pertànyer a un possible forn, 10 sitges, algunes d'elles intactes, tapadores de pedra per a les sitges, molins de mà de granit i material ceràmic escampat pels camps. Entre aquest cal destacar: ceràmica ibèrica a torn comuna pintada amb ratlles i cercles de color vermell, ceràmica grisa monocroma, ceràmica romana comuna, ceràmica campaniana B. Altrament aparegué una sivella de cinturó de bronze, probablement romana, amb fulles alternades amb semicercles.</p> | 08013-127 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Descobert l'any 1968 per Pere Giró i Josep Masachs (RIBÉ et alii, 1989 i 1998).</p> | 41.3368100,1.7808700 | 397992 | 4576864 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40437-foto-08013-127-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40437-foto-08013-127-2.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | En no haver-se pogut excavar (tot i que hi havia un projecte), no es pot definir més clarament ni la cronologia ni la funcionalitat del jaciment. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||||
| 40438 | Mas Vendrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-vendrell | <p>RIBÉ et al. (1989 i 1998) Inventari del patrimoni arqueològic. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Servei d'Arqueologia. VILLACAMPA VILLACAMPA, Jordi et al. (s.d.) Estudio histórico del caserío de Santa Susanna. Treball inèdit.</p> | <p>Camps erms als voltants del mas Vendrell, al costat del camí que mena des de la carretera d'Olivella fins a Santa Susanna, al costat de la riera de Begues. La vegetació que domina és la de pineda molt esclarissada pels incendis. Han aparegut ceràmiques ibèriques comunes, sense que es tingui notícia de materials d'importació (RIBÉ et alií, 1989 i 1998).</p> | 08013-128 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Jaciment descobert l'any 1981 per Josep i Magí Miret tot prospectant (RIBÉ et alií, 1989 i 1998). En el segle XVII, Francesc Perpinyà, pagès i habitant de 'lo castell de Santa Susanna', va comprar el castell i la quadra, en el terme del castell d'Avinyó, a mossèn Mas, rector de les Gunyoles, que ho tenia del seu oncle Benet Mas, també rector, que l'havia adquirit per donació de Constança, filla i hereva de Joan Gilabert. A la compra (1618), es donen les afrontacions de la quadra, que incloïa aquest mas (ESTUDIO HISTORICO).</p> | 41.3226600,1.8142100 | 400760 | 4575255 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40438-foto-08013-128-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40438-foto-08013-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40438-foto-08013-128-3.jpg | Legal | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 81|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | ||||||||||
| 40439 | Coveta/Cova de l'Artiga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/covetacova-de-lartiga | <p>RIBÉ et al. (1989 i 1998) Inventari del patrimoni arqueològic. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Servei d'Arqueologia. VIRELLA, X. (1973a) 'Nous jaciments arqueològics a l'extrem NW del massís de Garraf'. Vèrtex, 36: novembre-desembre 1973, mapa p. 425. VIRELLA, X. (1973c) 'Secció de Cultura. Grup d'investigacions arqueològiques. Coves dels voltants de l'Arboçar' Agrupació Excursionista Talaia. Circular per als socis. Febrer. Vilanova i la Geltru VIRELLA, X. (1974) 'Resum d'un any d'activitats del Grup d'investigacions arqueològiques Talaia' Villanueva i la Geltru. Semanario de Información Local. Febrer. Vilanova i la Geltru</p> | Molt embrossada (RIBÉ et al. 1989-1998) | <p>Cova al peu de la riba dreta de la Riera dels Pelagons, uns 80 m aigües avall del Pèlag de l'Artiga, uns 15 m per sobre del nivell de l'aigua. Molt embrossada. La boca de la cova fa un metre d'amplada per 1'5 m d'alt i en total fa uns dos metres de fondària. En la intervenció realitzada per X. Virella, s'hi van excavar uns 50 cm i no hi van tocar roca. Entre els materials en destaquen: una fulla ganivet de sílex molt hidratat i una ena de collaret cilíndrica d'ós amb perforació bicònica. Es podria datar com a eneolítica o calcolítica.</p> | 08013-129 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Coveta localitzada el dia 5 de febrer de 1973 durant una sortida per a efectuar prospeccions per la riera dels Pelagons efectuada pel Grup d'Investigacions Arqueològiques de l'Agrupació Excursionista Talaia. Aquest mateix dia també s'efectuà un sondeig (RIBÉ et al. 1989-1998)</p> | 41.3280300,1.7867800 | 398473 | 4575882 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40439-foto-08013-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40439-foto-08013-129-2.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | S'indica en la bibliografia antiga que es vol dipositar els materials al Museu d'Olèrdola, però aquests no es trobaven exposats en aquella institució a l'hora de fer la Carta Arqueològica (RIBÉ et al. 1989-1998). | 79|76 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | ||||||||
| 40440 | Cova del Pèlag/Cova del Fondo Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-pelagcova-del-fondo-gran | <p>ARQUEOLOGIA A CATALUNYA (1982) L'arqueologia a Catalunya, avui, Barcelona, Generalitat de Catalunya. GRÀCIA GIRALT, J (1989) 'L'estació campaniforme dels Pegats (Vilafranca del Penedès)', Miscel·lània Penedesenca Vol. XI, pp. 21-32. I Jornades d'Estudis Penedesencs: de la Prehistòria a l'Edat Mitjana, Sant Sadurní d'Anoia, 1988. RIBÉ et al. (1989 i 1998) Inventari del patrimoni arqueològic. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Servei d'Arqueologia. VIRELLA, X. (1973b) 'Secció de Cultura. Grup d'investigacions arqueològiques. Cova del Pèlag (l'Arboçar)' Agrupació Excursionista Talaia. Circular per als socis. Agost-setembre. Vilanova i la Geltru VIRELLA, X. (1973c) 'Secció de Cultura. Grup d'investigacions arqueològiques. Coves dels voltants de l'Arboçar' Agrupació Excursionista Talaia. Circular per als socis. Febrer. Vilanova i la Geltru VIRELLA, X. (1974) 'Resum d'un any d'activitats del Grup d'investigacions arqueològiques Talaia' Villanueva i la Geltru. Semanario de Información Local. Febrer. Vilanova i la Geltru</p> | La cova sembla exhaurida però davant sembla que es podria excavar una plataforma amb sediment (RIBÉ et al. 1989-1998) | <p>En el vessant dret del 'Fondo Gran o de la Cova', pocs metres per sobre del torrent. A l'est del nucli de l'Arboçar de Baix, a uns 250 m. en línia recta del mateix. Es tracta d'una antiga surgència. El passadís principal fa uns 10'5 metres de llarg i la boca fa uns 2'5 m d'amplada per 1'5 d'alçada. La cova domina el curs del torrent i la plana que es troba al costat, Entre els materials recuperats per l'excavació de l'any 1973 destaquen: INDÚSTRIA LÍTICA: làmina sense retocar, percussor, ascla amb retocs CERÀMICA: Fragment de ceràmica cardial, fragment de ceràmica campaniforme, (Salomó), fragments no identificats INDÚSTRIA ÒSSIA: fragment de punxó ORNAMENT: dena de collaret de calcària RESTES ANTROPOLÒGIQUES: vertebra, ròtula, costelles i dents (diversos individus) FAUNA: diversos fragments. Existeixen dos moments clars: 1. Neolític antic cardial / 2. Calcolític, amb utilització com a cova sepulcral (RIBÉ et al. 1989-1998). Al Museu de Vilafranca s'ha pogut observar com material procedent d'aquesta cova dues monedes una de bronze i un denari, una base d'àmfora i material datable en època ibero-romana, pel que es recomana revisar o la cronologia o l'adscripció d'aquests materials al jaciment.</p> | 08013-130 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Descobert i excavat per membres del Grup d'investigacions arqueològiques del Centre Excusionista Talaia de Vilanova i la Geltru l'any 1973. Els materials de l'excavació de 1973 sembla que estaven exposats a la seu social del grup, encara que sembla que existia la intenció de dipositar-los al Museu d'Olèrdola (RIBÉ et al. 1989-1998).</p> | 41.3293900,1.7646000 | 396619 | 4576060 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40440-foto-08013-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40440-foto-08013-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40440-foto-08013-130-3.jpg | Legal | Neolític|Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Romà|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | A l'altre costat del torrent s'aprecien balmes en algunes de les quals sembla haver tingut una estructura lleugera d'aixopluc encastada. | 78|79|80|81|83|76 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | ||||||||
| 40441 | Turó de la font de la Canya/El Pujolet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-la-font-de-la-canyael-pujolet | <p>RIBÉ et al. (1989-1998) Inventari del patrimoni arqueològic. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Servei d'Arqueologia.</p> | <p>Elevació sobre la plana envoltada pels torrents, envoltat de bosc de pi i matoll que es troba a uns 200 m al sudoest de cal Padrona i a altres 200 de l'església de Sant Pere d'Avinyó. Es tracta d'un recinte murallat que sembla que encercla un poblat. S'han localitzat, de moment, una trentena llarga de sitges ibèriques, així com un forn ceràmic. També ha estat localitzada una premsa amb el seu canaló.</p> | 08013-131 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Descobert pel Sr. Xavier Esteva l'any 1997. Excavació a partir del 1998 fins el 2003 (RIBÉ ET AL, 1989-1998).</p> | 41.3708400,1.7742100 | 397488 | 4580650 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40441-foto-08013-131-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40441-foto-08013-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40441-foto-08013-131-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | La foto número 3 ha estat facilitada per Jordi Morer de Llorens. | 79|80|81|76 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||||
| 40442 | Font del Cuscó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-cusco | <p>ESTRADA GARRIGA, Josep (1969) Vias y poblamiento en el territorio del Area Metropolitana de Barcelona, (Cuaderno de edición limitada para uso interno). Comisión de Urbanismo de Barcelona, Barcelona, Ajuntament de Barcelona. FERRER, A.; GIRÓ, P. (1943) 'La colección prehistórica del Museo de Vilafranca' Ampurias, pàg. 204, Barcelona, Diputación de Barcelona. GRIVÉ, M. (1934) 'Els ibers al Penedès' Butlletí del Centre Excursionista Vilafranquí, Núm. 34, pàg. 4, Vilafranca del Penedès. MIRET, J.; MIRET, M. (1981) 'Un assentament d'època romana a la Serra de la Font del Cuscó (Avinyonet del Penedès), Tancats medievals per a bestiar. Garraf', Miscel·lània Penedesenca, Núm. 4, pp. 181-194, Vilanova i la Geltrú. RAURET, A.M. (inèdit) El proceso en la primitiva población del Panadés, Barcelona, Memòria de Llicenciatura, Universitat de Barcelona. RIBÉ et al. (1989 i 1998) Inventari del patrimoni arqueològic. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Servei d'Arqueologia. SOLER CARALT, J. (1948) Bisbal histórica. Resumen histórico del Panadés. Tarragona,</p> | Força destrossat | <p>Es troba a 1'8 km al sud-est de les Gunyoles, en el cim de la Serra del Pi d'en Barba (al NE del Bosc Cremat) i al sud del camí de les Gunyoles. Travessat per l'antiga Carrerada Reial de la Cerdanya, actual camí per travessar la carena. Martí Grivè (1934) va descobrir el jaciment i va identificar tres parets que definirien el perímetre d'un assentament ibèric. Pere Giró, l'any 1957 hi féu una excavació que comprovà que la paret es féu sobre la roca i d'allà s'aixecà un mur de pedra seca de 2'20 metres d'amplada. Localitzà ceràmica ibèrica i romana (dòlium, tègula) fora del recinte. L'any 1963 es feren noves prospeccions i es localitzà un molí giratori. A principis de la dècada de 1980 els cosins Miret definiren el recinte com una pleta. Es tracta d'una estructura que ocupa tota la part superior de la serra. És de planta rectangular amb les cantonades meridionals arrodonides. Les parets estaven formades per calcàries sense escairar. El perímetre total és d'uns 290 metres i una superfície d'1'37. Ha amb tres bandes de murs i la quarta delimitada per una penya. El material aparegut a les excavacions està format per: ceràmica de vernís negre (campaniana i imitacions), kalathos, àmfora de boca plana, grisa emporitana, àmfora itàlica, Dressel i Pascual 1, ceràmica comuna, terra sigillata itàlica, ceràmica de parets primes, comuna, etc... La cronologia s'iniciaria entre els segles III - II aC (RIBÉ et al. 1989-1998).</p> | 08013-132 | 08792 - AVINYONET DEL PENEDÈS | <p>Assentament ibero-romà allunyat de terres de cultiu. Clos d'època medieval associat a la Carrerada Reial de la Cerdanya coneguda ja des dels segle XI. Pleta per al bestiar…</p> | 41.3417000,1.7676100 | 396890 | 4577423 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40442-foto-08013-132-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40442-foto-08013-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40442-foto-08013-132-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | No és l'únic tancat d'aquestes característiques que es coneix a la contrada. Per exemple: el Puig de la Mola i el Marge del Moro (RIBÉ et al. 1989-1998). El dibuix que ocupa l'espai de la fotografia número 1 és de: MIRET, J.; MIRET, M. (1981) 'Un assentament d'època romana a la Serra de la Font del Cuscó (Avinyonet del Penedès), Tancats medievals per a bestiar. Garraf', Miscel·lània Penedesenca, Núm. 4, pp. 181-194, Vilanova i la Geltrú. | 81|83|85|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | ||||||||
| 40452 | Carboneres del Fondo del Tallat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carboneres-del-fondo-del-tallat | <p>En una petita vall al costat de la riera de Begues, més amunt del caseriu de Santa Susanna, es troba un espès alzinar del qual, tradicionalment, la seva fusta havia estat utilitzada per a fer carboneres. Se sap de l'existència de dues d'aquestes per les restes de carbonets escampats en sengles clarianes a mitja vessant de la vall i per la informació oral d'un dels darrers carboners vius d'Avinyonet, en Josep Esteve Raventós. Ell treballava a jornal amb altres tres xicots pel Berga, el cafeter de Les Gunyoles. Durant l'estiu feien escombres de margalló, i a l'hivern combinaven la calç amb l'obtenció de carbó. Una campanya de carbó constava de dues parts: la primera rebia el nom de picar, consistia en tallar els arbres i dur-los fins a la plaça carbonera i la segona s'anomenava coure. Després venia el transport i la posterior venda del producte. En començar la campanya el primer que es feia era buscar un indret planer arrecerat i proper a les piles, on s'aixecaria 'el sitial' on es feia la pila, i a prop del qual es feia una barraca que antigament havia estat de fusta, però que el Josep sempre la feia amb un bidó tallat pel mig. Amb una destral es tallaven les alzines. Es començava per d'alt la carena del fondo fins avall. Els carboners portaven fins 'el sitial' les fustes que havien recollit. Quan la llenya era a la plaça, es començava a fer la pila per l'ull, que era per on s'alimentava el foc tot tirant-hi tronquets a dins. Al voltant de l'ull la pila anava creixent en diàmetre i en alçada. Per damunt aquest brancatge s'afegien matolls i terra de cobrició. Llavors es procedia a la cuita. Calia, primer encendre la pila, abocant brases pel forat de la xemeneia que s'havia fet al començament. A partir d'aquest moment s'havia d'estar molt a l'aguait ja que, perquè el foc no s'apagues, calia bitllar la pila, es a dir, alimentar el foc tot tirant troncs a l'interior de l'ull. Per això es quedaven a la barraca al costat del sitial. Els primers dies la pila s'havia de bitllar molt sovint. Es controlava per l'ull de la xemeneia, pujant mitjançant una escala de troncs. S'anava controlant destapant l'ull amb un mànec i tornant-lo a tapar després de comprovada la cuita. Quant tota la llenya era cuita, es matava el foc tapant tots els forats que s'havien fet. Passats un parell de dies, rescaldejaven; agafant raspalls i magalles arrencaven la terra i la branca de la part superficial de la pila. Finalitzada la cuita, s'havia de treure el carbó, però no pas tot de cop, ja que a l'interior de la pila era encara molt calent. Amb la magalla s'arrencava el carbó de la capa més superficial de la pila i amb un raspall s'escampava el carbó per la plaça. Algun tros de llenya podia quedar poc cuit o cru, es coneixia com el culot. Aquests, es separaven de la resta de carbó i s'aplegaven tots els de diferents places per fer una nova culotada. L'operació següent era la del transport.</p> | 08013-142 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>El carboneig constituïa una activitat de temporada que es combinava amb la recollida i trenat de la palma i l'obtenció de la calç. El procés de fer carbó vegetal no és altra cosa que llevar-li l'aigua que conté la llenya mitjançant una combustió controlada, de manera que amb molt menys volum i pes té el mateix poder calorífic. Fan falta uns quatre quilos de llenya per fer-ne un de carbó. La seva utilització va ser molt variada. S'aprofitava, sobre tot, per a ús domèstic en cuines, planxes i brasers, però també servia de combustible per a motors de tot tipus, fins que els nous sistemes energètics com l'electricitat, el gas o el gas-oil s'imposaren a partir de la dècada de 1960.</p> | 41.3325100,1.8203500 | 401289 | 4576341 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40452-foto-08013-142-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40452-foto-08013-142-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | L'alzina és un arbre productor d'excel·lent fusta de carboneig. A la fotografia 2, en Josep Esteve Raventós, un dels últims carboners, palmissers i calcinaires de Les Gunyoles, al costat d'un dels sitials del Fondo del Tallat, a Santa Susanna. | 94|98|85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | ||||||||||
| 40467 | Can Porràfols/Castell d'Avinyó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-porrafolscastell-davinyo | <p>CATÀLEG (1990). Catàleg de monuments i conjunts històrico-artístics de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. ESCOFET, Josep (1981) 'Reculls per a una Història'. Diversos articles publicats a la revista Arrels, núms. 61 a 67. Avinyonet del Penedès. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 570 ACC JUNQUERAS VIES, Oriol; MARTÍ ESCAYOL, Maria Antònia (2001) Informe sobre l'origen, ús i significat dels topònims del terme municipal d'Avinyonet del Penedès. Document mecanografiat. LLORACH SANTÍS, S. (1992a) 'Castells i edificacions militars de l'Alt '. Catalunya Romànica. El Penedès. L'Anoia. Avinyonet del Penedès, vol. XIX. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. P.: 38. MARGARIT, A (1983a) Sant Sebastià dels Gorgs. Origen del topònim 'Els Gorgs'. Barcelona: L'autor. MARGARIT, Mn. A. (1999) Sant Sebastià dels Gorgs. A la llum dels indicis arqueològics. Memòria de 1992. Treball inèdit ciclostilat a l'Arxiu Parroquial de Sant Cugat Sesgarrigues. SADURNÍ I VALLÈS, Pere et al. (2000) 'Dades històriques de l'Arboçar. Del segle XI al XX'. Font-Tallada. Butlletí de Sant Pere Molanta i l'Arboçar, núm. 284, febrer del 2000. Sant Pere Molanta: Associació de Pares d'Alumnes de Sant Pere Molanta.</p> | Les pedres de la masia han estat reutilitzades en altres construccions a les Gunyoles i Subirats. | <p>Jaciment que fins la dècada de 1990 constituïa un edifici on eren visibles basaments i restes d'antics murs. Alguns la descriuen de la següent manera: 'd'entre els murs derruïts d'una gran masia semienrunada anomenada 'Can Porràfols', podem destriar-ne tres parets (de les quatre que formarien un antic edifici) formades per grans carreus molt ben escairats. L'edifici queda encastellat dalt d'un petit turonet, al costat d'una riereta tributaria a la dels Gorgs' (ESCOFET, 1981) . Encara s'aprecien pels voltants les alineacions d'algunes parets, molt arrasades. De la masia en resten les basses fetes de ciment i canalitzacions que es troben torrent amunt.</p> | 08013-157 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Es creu que era a l'indret del mas Can Porràfols on hi havia basaments i restes d'antics murs (es deia que d'entre els murs derruïts podien destriar-se tres parets formades per grans carreus molt ben escairats), avui pràcticament desapareguts degut a un gran moviment de terres realitzat recentment. Les referències al lloc, el castell i l'església de Sant Pere d'Avinyó es remunten al segle X, en coincidència amb el procés de conquesta d'aquestes terres per part del Comtat de Barcelona. El castell termenat va estat documentat el 990, encara que hi ha constància des de l'any 973. Al segle X estava encomanat a Màger, fill de Sendred, en nom del comte, de manera que aquell era l'aprisionador del castell (LLORACH SANTÍS, 1992a), (MARGARIT, 1983a) . Això es confirma qual el bisbe Vives de Barcelona va anar a consagrar l'església de Sant Pere, aixecada al castell d'Avinyó, entre els anys 973 i 995. En la butlla adreçada pel papa Silvestre II al monestir de Sant Cugat l'any 1002 consta que l'esmentat cenobi posseïa un alou a Avinyó que fou de Màger. El castell degué passar per força vicissituds al començament del segle XII. Segurament la fortalesa fou enderrocada en la ràtzia dels amoràvits del 1108. Per aquesta raó, Ramon Berenguer IV el 1156 donà a Berenguer d'Avinyó el puig anomenat Avinyó perquè hi edifiqués cases i un castell. Alguns anys més tard, el 1194, Alfons el Cast, des de Narbona, concedia a Guillem de la granada el seu castell d'Avinyó, juntament amb la vila i la parròquia. El terme passà tot seguit al monestir de Poblet per deixa testamentària del mateix Guillem de granada l'any 1198, excepte els delmes, que foren llegats al Temple. El 1227 l'abat de Poblet va vendre el castell al bisbe de Barcelona i aquest, en el seu testament del 1241, el cedia la Pia Almoina de Barcelona (LLORACH SANTÍS, 1992a). Tot i que durant el segle XIV encara hi tenien drets l'Almoina de Barcelona i la família Avinyó, al segle XVII el terme era de patrimoni reial i ho continuà essent fins al segle XIX. Se sap que el 1381 va ser comprat per Ramon Alemany i Cervelló, senyor de Sant Martí i Subirats, qui va manar fer obres al monestir dels Gorgs, com la col·locació de la clau de la volta de creueria d'un Sant Martí voltat de sagetes, o sia, reconvertit en Sant Sebastià i la coberta que desguassa per les gàrgoles dels contraforts de llevant. L'any 1568 es titulava l'Ajuntament d'Avinyonet 'Terme i Castell de Vinyonet' (SADURNÍ ET AL., 2000). Sembla que apareix a la documentació fins al segle XVIII, moment en que potser estigués enrunat i es construís una masia (1707 és la data que es conserva en un carreu probablement provinent de la porta d'accés a la casa, que avui es conserva en una casa particular de Les Gunyoles). La substitució del topònim Avinyó pel d'Avinyonet es va produir durant la llarga i intensa crisi baix-medieval catalana. En concret, mentre que en el Fogatge de 1376 encara es parla del castell d'Avinyó i de la parròquia de Sant Pere d'Avinyó, en el de 1553 el terme Avinyonet ha substituït completament el d'Avinyó. És possible que aquesta substitució del topònim Avinyó pel seu diminutiu estigui parcialment associada a la intensa pèrdua de població que es va produir durant la citada crisi baix-medieval. En concret, entre 1376 i 1553, el poble va passar de 76 cases a tenir-ne només 52 (JUNQUERAS, MARTÍ: 2001). Per informació oral se sap que era relativament habitual que es produïssin petits incendis provocats per la xemeneia de la masia. Quant això passava les campanes de Sant Pere d'Avinyó tocaven a foc i la gent acudia a ajudar a apagar-lo. Els amos, a tots els que hi havien ajudat, els donaven una coca a cal Forner. Hi havia una dita que deia que a can Porràfols hi havia una bota de vi per cada dia de l'any, mostrant la gran riquesa de la masia.</p> | 41.3727800,1.7715100 | 397265 | 4580869 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40467-foto-08013-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40467-foto-08013-157-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | La foto número 1, feta amb càmera obscura és de data anterior a la seva destrucció i es obra del fotògraf Sr. Aguilar. La foto número 2 correspon a la data que es conservava a sobre d'una de les portes de la masia: 1707, i es troba en la col·lecció particular d'un veí de Les Gunyoles (Josep Tres, a can Vendrell). | 85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | ||||||||
| 40471 | Capella de Sant Julià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-julia | <p>SADURNÍ I VALLÈS, Pere et al. (2000) 'Dades històriques de l'Arboçar. Del segle XI al XX'. Font-Tallada. Butlletí de Sant Pere Molanta i l'Arboçar, núm. 284, febrer del 2000. Sant Pere Molanta: Associació de Pares d'Alumnes de Sant Pere Molanta. VENDRELL I VENDRELL, Remei (1993) Sant Pere Molanta. Notes històriques. Sant Pere Molanta: Caixa Penedès-Ajuntament d'Olèrdola.</p> | <p>Al costat d'un camí que mena cap a la serra de la font del Cuscó, i molt a prop de la carrerada, es poden veure les ruïnes de l'antiga capella dedicada a aquest Sant en forma d'amuntegaments de pedres irregulars dins una feixa a tocar el camí.</p> | 08013-161 | Arboçar de Dalt - 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>L'any 1379 se sap que a Arbuzio hi ha una capella dedicada a Sant Julià amb tres altars (SADURNÍ ET AL., 2000). . El dia 10 de setembre de 1388, hi hagué una visita pastoral a l'església de l'Arboçar, 'de Santi Juliami de Arbucio', amb motiu de la visita es fa un inventari dels seus bens: -3 calzes de plata -1 custòdia de plata -L'altar de la Mare de Déu -L'altar de Santa Maria Magdalena i Sant Anastasi -L'altar de Sant Miquel -L'altar de Sant Joan -L'altar de Santa Margarida (VENDRELL, 1993), (SADURNÍ ET AL., 2000). L'any 1679 la capella es enderrocada (SADURNÍ ET AL., 2000) i el seu nom es manté al camp del costat: 'el Camp de la Capelleta', com a una peça de terra de sis jornals propietat l'any 1679 d'en Joan Arnan, pagès de l'Arboçar (SADURNÍ ET AL., 2000). El microtopònim de l'indret encara és el de 'La capella'</p> | 41.3330600,1.7627900 | 396473 | 4576469 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40471-foto-08013-161-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | ||||||||||
| 40493 | La Calma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-calma | <p>El senyor Ferran Peral, treballador de Can Ràfols dels Caus, va trobar un aixa de pedra basàltica (? )i una punta de fletxa passejant per aquesta planícia elevada que hi ha a prop de Can Ràfols dels Caus, en un extrem de la qual es troba la creu de Can Ràfols.</p> | 08013-183 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Localitzat pel Sr. Ferran Peral. El nom 'Calma' designa una plana elevada en cèltic, d'on va passar al català.</p> | 41.3516800,1.7963700 | 399312 | 4578497 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | En el mateix punt es troben també coralls fòssils i, per tant, cal considerar-lo així mateix, com a jaciment fossilífer | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||||||||
| 40494 | Puig de la Mola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-de-la-mola-1 | <p>BELLMUNT, J. (1962) 'Notas de Arqueologia de Cataluña y Baleares' Ampurias, Núm. XXIV, pàg. 301, Barcelona, Diputació de Barcelona. MIRET, J.; MIRET, M. (1981) 'Un assentament d'època romana a la Serra de la Font del Cuscó (Avinyonet del Penedès), Tancats medievals per a bestiar. Garraf', Miscel·lània Penedesenca, Núm. 4, pp. 181-194, Vilanova i la Geltrú. MIRET, M. (1978) 'Un recinte enigmàtic al Puig de la Mola (Garraf)', Olerdulae, Núm. 4, pp. 16-17, Vilafranca del Penedès. MIRET, M. (1983) Cronologia i anàlisi espacial del poblament ibèric a la zona oriental de la comarca del Garraf, Barcelona, Memòria de llicenciatura, Universitat de Barcelona, Document mecanografiat RIBÉ et al. (1989-1998) Inventari del patrimoni arqueològic. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Servei d'Arqueologia.</p> | En prospeccions superficials fetes l'any 2002 no es va trobar cap tipus de material (RIBÉ et al.; 1989-1998). | <p>Prop de la cinglera de dalt el puig es trobaren una vora de kàlathos decorada amb osques i dues raspadores de sílex. Gran part del cim està ocupat per un recinte delimitat per una acumulació de pedres posades en sec de manera descurada aprofitant els afloraments de la roca i que ha estat identificat com una pleta medieval... Presenta un perímetre d'uns 520 metres.</p> | 08013-184 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Descobert l'any 1959 per membres de la Biblioteca - Museu Víctor Balaguer de Vilanova (RIBÉ et al.; 1989-1998).</p> | 41.3193500,1.8477900 | 403566 | 4574849 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40494-foto-08013-184-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40494-foto-08013-184-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40494-foto-08013-184-3.jpg | Legal | Ibèric|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | En aquest puig es troba la divisió administrativa de quatre municipis: Olesa, Begues, Olivella i Avinyonet. El cim està cobert per vegetació arbustiva de margalló, llentiscle i garric. Una llegenda diu que a trenc d'alba de la nit de Sant Joan s'ha de buscar la primera pedra on hi toca el sol, dalt del puig de la Mola, ja que a sota hi ha un tresor amagat. | 81|85|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | ||||||||
| 93003 | Jaciment La Barraca del Rossend | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-la-barraca-del-rossend | <p><span><span><span>GUITART, J. (Inèdit): Estudi del paisatge antic a la Cossetània Oriental. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>VIRELLA, X. (1983): Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal. Institut d’Estudis Penedesencs, 21. Primer premi del VII Concurs de Sant Ramon de Penyafort-1979 convocat pel Museu de Vilafranca del Penedès.</span></span></span></p> | Es desconeix. No s’ha dut a terme cap intervenció arqueològica | <p><span><span><span><span><span>A les vinyes situades al marge est de la Barraca del Rossend s’hi van localitzar abundants fragments de ceràmica ibèrica comuna i algun fragment de ceràmica romana. Durant la prospecció arqueològica duta a terme l’any 1999 dins el projecte Estudi del Paisatge Arqueològic Antic a la Cossetània Oriental es va identificaren superfície ceràmica ibèrica i algun fragment de campaniana A, ceràmica ibèrica pintada i una nansa d’àmfora itàlica Dressel 1. L’any 2002 durant la revisió de la Carta Arqueològica es va confirmar la presència de fragments ceràmica ibèrica i algun fragment de tègula. També es va identificar i una destral de jadeïta polida, possiblement votiva. </span></span></span></span></span></p> | 08058-1 | El Figueral. Nord de Torrelletes | <p><span><span><span><span><span>El jaciment és citat per primera vegada l’any 1983 per Xavier Virella.</span></span></span></span></span></p> | 41.2826600,1.6531500 | 387212 | 4571010 | -5500/-2200 ; s. III aC - I aC | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93003-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93003-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93003-1-3.jpg | Inexistent | Neolític|Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic/Cultural | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 78|81|83 | 1754 | 1.4 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:02 | ||||||
| 93004 | El Figueral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-figueral-0 | <p><span><span><span>GUITART, J. (Inèdit): Estudi del paisatge antic a la Cossetània Oriental. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VIRELLA, X. (1983): Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal. Institut d’Estudis Penedesencs, 21. Primer premi del VII Concurs de Sant Ramon de Penyafort-1979 convocat pel Museu de Vilafranca del Penedès.</span></span></span></span></span></p> | s. III- I aC | No hi ha restes visibles | <p><span><span><span><span><span>El jaciment El Figueral es troba situat en un camp de vinyes (antigament d’olivers) a l’esquerra del camí, passada la cruïlla de camins que porta a Can Romagosa. En aquest punt es van identificar fragments de ceràmica ibèrica, fragments de campaniana A i fragments d’àmfora romana. L’any 1999 dins el projecte Estudi del Paisatge Arqueològic Antic a la Cossetània Oriental es van realitzar un seguit de prospeccions arqueològiques que van permetre identificar algun fragment de ceràmica ibèrica. L’any 2002 durant la revisió de la Carta Arqueològica es va localitzar algun fragment de ceràmica ibèrica en superfície. En la present prospecció no s’ha localitzar cap fragment ceràmic.</span></span></span></span></span></p> | 08058-2 | El Figueral. Nord de Torrelletes | <p><span><span><span><span><span>Jaciment localitzat per Xavier Virella l’any 1983.</span></span></span></span></span></p> | 41.2827700,1.6548700 | 387356 | 4571020 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93004-2-2.jpg | Inexistent | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic/Cultural | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 81 | 1754 | 1.4 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:02 | ||||||
| 93090 | Can Romagosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-romagosa-0 | <p><span><span><span>GUITART, J. (Inèdit): Estudi del paisatge antic a la Cossetània Oriental. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VIRELLA, X. (1983): Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal. Institut d’Estudis Penedesencs, 21. Primer premi del VII Concurs de Sant Ramon de Penyafort-1979 convocat pel Museu de Vilafranca del Penedès.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VIRELLA, X. (1979): Localització d’un forn de ceràmica a Castellet i la Gornal. Miscel·lània Penedesenca, Núm.1. Institut d’Estudis Penedesencs. Capellades. </span></span></span></span></span></p> | s. VI aC – II dC | No s’ha dut a terme cap intervenció arqueològica | <p><span><span><span><span><span>En un camp de vinya situat entre Can Martí i Can Romagosa es van localitzar en superfície fragments de ceràmica ibèrica i algun fragment d’àmfora romana tipus Dressel 1 amb una estampilla amb la lletra L, fragments de dolia i tègula. L’any 1999 dins el projecte Estudi del Paisatge Arqueològic Antic a la Cossetània Oriental es van realitzar una prospeccions arqueològiques que va permetre identificar una àrea, situada a tocar de Can Martí, amb una gran quantitat de fragments ceràmics en superfície. L’any 2002 durant la revisió de la Carta Arqueològica es va confirmar la presència de fragments ceràmica ibèrica, algun fragment de campaniana A i un fragment de ceràmica àtica de vernís negre. En la present prospecció s’han localitzat diversos fragments de ceràmica ibèrica de pasta oxidada i pasta sandwich. </span></span></span></span></span></p> | 08058-3 | Vinyes entre Can Martí i Can Romagosa. Torrelletes | <p><span><span><span><span><span>Jaciment localitzar per l’arqueòleg Pascual Guarch</span></span></span></span></span></p> | 41.2867300,1.6464300 | 386656 | 4571471 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93090-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93090-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93090-3-3.jpg | Inexistent | Romà|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Cultural | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | Possiblement correspongui a una establiment d’època ibèrica amb una cronologia inicial que se situaria al segle V aC. | 83|81 | 1754 | 1.4 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:02 | |||||
| 93091 | El Planot o La Timba de Santa Bàrbara | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-planot-o-la-timba-de-santa-barbara | <p><span><span><span>Butlletí Municipal de Castellet i la Gornal. Núm. 5. Desembre 2021. Establiment d’una fortificació emmurallada fa 2700 anys a la Timba de Santa Bàrbara.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GUITART, J. (Inèdit): Estudi del paisatge antic a la Cossetània Oriental. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VIRELLA, X. (1983): Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal. Institut d’Estudis Penedesencs, 21. Primer premi del VII Concurs de Sant Ramon de Penyafort-1979 convocat pel Museu de Vilafranca del Penedès.</span></span></span></span></span></p> | s. VII aC- I aC | <p><span><span><span><span><span>L’any 1999 dins el projecte Estudi del Paisatge Arqueològic Antic a la Cossetània Oriental es van realitzar un seguit de prospeccions arqueològiques es van localitzar nombrosos fragments de ceràmica ibèrica, algun fragment d’àmfora fenícia. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>L’any 2002 durant la revisió de la Carta Arqueològica es va confirmar l’existència d’un jaciment en aquest turó arran de la troballa d’un gran nombre de fragments ceràmics en superfície d’època ibèrica i restes d’estructures muraries. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Des de l’any 2016 s’ha dut a terme diverses intervencions arqueològiques que han posat de manifest l’existència d’un poblat fortificat relacionat amb el transport i comercialització del vi situat cronològicament a la primera edat del ferro (s. VII-VI aC). D’aquest en destaca la muralla presenta una amplada d’entre 2 i 3 m amb diverses edificacions adossades i les restes d’un enllosat interior, possiblement un carrer. A l’oest de la fortificació a la zona coneguda com Sota la Timba de Santa Bàrbara es va identificar restes d’un poblat d’època ibèrica (IV- I aC) fundat posteriorment a l’abandonament de la fortificació de la primera edat del ferro. </span></span></span></span></span></p> | 08058-4 | La Timba. Nord de Castellet | <p><span><span><span><span><span>Estudiat l’any 1943 per Albert Ferrer. Posteriorment Pere Giró parla de l’existència d’una muralla i de possibles torres i Xavier Virella localitza un gran nombre de fragments ceràmics d’època ibèrica i algun fragment de sílex i de molí. </span></span></span></span></span></p> | 41.2682700,1.6277100 | 385056 | 4569446 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93091-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93091-4-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93091-4-4.jpg | Inexistent | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Cultural | Inexistent | 2023-10-03 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 81 | 1754 | 1.4 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:02 | |||||||
| 93092 | Montanyans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/montanyans | <p><span><span><span>GUITART, J. (Inèdit): Estudi del paisatge antic a la Cossetània Oriental. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | s. VII aC – s. V dC | Inexistent | <p><span><span><span><span><span>En les prospeccions realitzades l’any 1991 arran de les obres de construcció de la línia de tren d’alta velocitat, en els camps de conreu situats a la vessant est i sud del promontori de Muntanyans, es van localitzar en superfície quatre fragments de ceràmica ibèrica comuna i un fragment de tègula. Aquesta zona fins a mitjans del segle XX era envoltat per aiguamolls. Per aquest motiu, es va realitzar un estudi pol·línic del sediments que van quedar al descobert arran de les obres posant de relleu l’antiguitat màxima d’aquests sediments, datats entorn 7700 BP. Les prospeccions realitzades l’any 1999 van posar de manifest la manca de material i restes arqueològiques als actuals camps de vinya que no s’han vist afectats per les anteriors obres.</span></span></span></span></span></p> | 08058-5 | Montanyans. Nord-oest de les Masuques | <p><span><span><span><span><span>El jaciment fou descobert durant les prospeccions realitzades l’any 1991 per N. Moragas i M.R. Senabre</span></span></span></span></span></p> | 41.3013900,1.6329900 | 385556 | 4573116 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93092-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93092-5-1.jpg | Inexistent | Romà|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Cultural | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | Els camps de vinya que no van estar afectats per l’obra no s’hi va localitzar cap material ni resta arqueològica en superfície. | 83|81 | 1754 | 1.4 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:02 | |||||
| 93093 | Pont de les Masuques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-les-masuques | <p><span><span><span>GUITART, J. (Inèdit): Estudi del paisatge antic a la Cossetània Oriental. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Castellet i la Gornal (Alt Penedès). Ajuntament de Castellet i la Gornal. Desembre de 2004.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VIRELLA, X. (1983): Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal. Institut d’Estudis Penedesencs, 21. Primer premi del VII Concurs de Sant Ramon de Penyafort-1979 convocat pel Museu de Vilafranca del Penedès.</span></span></span></span></span></p> | s. II aC – s. V dC | <p><span><span><span><span><span>El pont de les Masuques o de Can Llopart es troba situat damunt el torrent d’Estadella, a poca distància de l’església de Sant Esteve, i que estaria relacionat amb el tram de la Via Augusta entre La Gornal i Les Masuques. El pont és una construcció de pedra i argamassa d’un sol ull d’arc escarser de 5,70 m de llum. </span></span></span></span></span></p> | 08058-6 | Església de Sant Esteve. Masuques | 41.2881200,1.6389600 | 386033 | 4571635 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93093-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93093-6-3.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Cultural | BCIL | 2023-07-28 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | Altres noms: Pont de Can Llopart | 83 | 1754 | 1.4 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:02 | |||||||
| 93094 | Mas Pigot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-pigot | <p><span><span><span><a>AAVV. (1981): Catalunya romànica. El Penedès i l’Anoia. Vol. XIX. Pòrtic. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana</a>.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VIRELLA, X. (1983): Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal. Institut d’Estudis Penedesencs, 21. Primer premi del VII Concurs de Sant Ramon de Penyafort-1979 convocat pel Museu de Vilafranca del Penedès.</span></span></span></span></span></p> <p> </p> | s. VI-I aC / s. V-XV | Li manquen parets laterals i està tot cobert de vegetació | <p><span><span><span><span><span>Al sud del Mas Pigot s’hi localitza un colomar de 2,70 m d’amplada per 2,50m de longitud i 4,30 m d’alçada. Actualment d’aquesta edificació només es conserva la paret tramuntada i un tram de llevant. A l’interior s’identifiquen un gran nombre de cel·les per a coloms de 0,20 x 0,20 m. El mur de tramuntana conserva 9 rengles amb 4 cel·les cadascun i el mur de llevant 5 rengles amb 4 cel·les. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>L’any 2002 durant la revisió de la Carta Arqueològica es van localitzar en superfície fragments de ceràmica d’època ibèrica i un fragment de ceràmica comuna d’època romana. </span></span></span></span></span></p> | 08058-7 | Mas Pigot. Est Les Masuques | 41.2900200,1.6539600 | 387292 | 4571827 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93094-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93094-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93094-7-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93094-7-4.jpg | Inexistent | Medieval|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Cultural | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 85|81 | 1754 | 1.4 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:02 | |||||||
| 93095 | Jaciment Antiga Escola de Sant Marçal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-antiga-escola-de-sant-marcal | <p><span><span><span>GUITART, J. (Inèdit): Estudi del paisatge antic a la Cossetània Oriental. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VIRELLA, X. (1983): Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal. Institut d’Estudis Penedesencs, 21. Primer premi del VII Concurs de Sant Ramon de Penyafort-1979 convocat pel Museu de Vilafranca del Penedès.</span></span></span></span></span></p> | s. VII aC - V dC | Construcció de l’actual edifici. | <p><span><span><span><span><span>Durant la construcció dels fonaments d’una edificació propera a l’Escola de Sant Marçal, on actualment s’hi ubica el Consultori Mèdic Municipal, es van identificar fragments de ceràmica ibèrica i romana i dues destrals de pedra polida molt deteriorades. </span></span></span></span></span></p> | 08058-8 | Carretera de Montanyans. Nucli de Sant Marçal. | <p><span><span><span>Troballes localitzades per Santiago Casanova l’any 1958 durant les obres. </span></span></span></p> | 41.3085300,1.6047700 | 383206 | 4573947 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93095-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93095-8-2.jpg | Inexistent | Romà|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-03 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 83|81 | 1754 | 1.4 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:02 | ||||||
| 93096 | Can Llopart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llopart-2 | <p><span><span><span>GUITART, J. (Inèdit): Estudi del paisatge antic a la Cossetània Oriental. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VIRELLA, X. (1983): Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal. Institut d’Estudis Penedesencs, 21. Primer premi del VII Concurs de Sant Ramon de Penyafort-1979 convocat pel Museu de Vilafranca del Penedès.</span></span></span></span></span></p> | s. III aC – s. VII dC | L'angle del marge de camí s'està deteriorant | <p><span><span><span><span><span>Tocant a la paret de l’església es va identificar un mil·liari amb la inscripció: D. N.INVICTIDDIMO PIISSIMO. VICTORIO SISSIMO. PRINCIPI IVULIANO. AVGVSTO. MA-----. Segons G. Fabre, M.Mayer i I.Rodà el mil·liari correspon a l’emperador Julià l’Apòstata (360-363). Posteriorment, aquest mil·liari fou rebuidat i utilitzat com a sepultura. L’any 1948 es va descobrir una segona sepultura de teules coberta per una capa de morter damunt la qual hi descansava una llosa de pedra. També es va localitzar una ara d’altar de marbre blanc on hi consten 24 noms i datada d’entre els segles VII-X. L’any 1999 dins el projecte Estudi del Paisatge Arqueològic Antic a la Cossetània Oriental es va realitzar una prospecció arqueològica en la qual es va localitzar una vora d’àmfora ibèrica. També, en un marge entre el camí que va de Can Llopart a les Masuques es va localitza un angle pertanyen a un dipòsit amb el revestiment interior de morter de calç de tonalitat rosada. L’any 2002 durant la revisió de la Carta Arqueològica es va confirmar la presència de dit dipòsit tot i que no van identificar-se fragments ceràmics. </span></span></span></span></span></p> | 08058-9 | Església de Sant Esteve. Sud de les Masuques | <p><span><span><span><span><span>L’any 1927 el Dr. T. Creus va identificar un mil·liari al costat de les parets de l’església i l’any 1948 es va localitzar un enterrament. </span></span></span></span></span></p> | 41.2882400,1.6400800 | 386127 | 4571647 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Cultural | 2023-07-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:02 | |||||||||||
| 93097 | Cova del Pantà de Foix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-panta-de-foix | <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VIRELLA, X. (1983): Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal. Institut d’Estudis Penedesencs, 21. Primer premi del VII Concurs de Sant Ramon de Penyafort-1979 convocat pel Museu de Vilafranca del Penedès.</span></span></span></span></span></p> <p> </p> | -2200 / -1800 | Destruïda i cobert per les aigües del pantà. | <p><span><span><span><span><span>Es tracta d’una cova formada per una sala de planta irregular de 6,40 m de longitud per 3,50 m d’amplada on s’hi arriba per un passadís estret. A l’interior es van localitzar 3 gabinets de sílex, fragments de fulles, una punta de sageta, un vas hemisfèric fet a mà, un fragment de ceràmica amb relleus, una petxina perforada i un ullal de senglar juntament amb restes de 38 individus. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Actualment la cova es troba coberta per les aigües del pantà.</span></span></span></span></span></p> | 08058-10 | Pantà de Foix. Sud-est de Castellet | <p><span><span><span><span><span>Cova descoberta per S. Samó i estudiada per A. Romaní qui l’any 1923 es va dur una intervenció a la cova arran de l’acondicionament de la conca del pantà. </span></span></span></span></span></p> | 41.2551300,1.6475600 | 386696 | 4567961 | 08058 | Castellet i la Gornal | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93097-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93097-10-3.jpg | Inexistent | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | Període calcolític | 76 | 1754 | 1.4 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:02 | |||||
| 93098 | Cova Xoriguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-xoriguera | <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VIRELLA, X. (1983): Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal. Institut d’Estudis Penedesencs, 21. Primer premi del VII Concurs de Sant Ramon de Penyafort-1979 convocat pel Museu de Vilafranca del Penedès.</span></span></span></span></span></p> | -2200 / -650 | <p><span><span><span><span><span>Cova situada al sud-oest amb un replà d’accés que es converteix en túnel d’una 10 m de longitud per 2 m d’amplada. L’any 1962 es dugué a terme una intervenció que va permetre recuperar abundants fragments de ceràmica del bronze final, 11 gabinets de sílex, 4 puntes, 7 gratadors i diverses ascles amb retoc. Juntament amb això també s’hi van recuperar restes òssies humanes. </span></span></span></span></span></p> | 08058-11 | Xoriguera. Est de Castellet | <p><span><span><span><span><span>La cova fou descoberta l’any 1962 per J. Vives i J. Ferrer i el mateix any es dugué a terme una intervenció arqueològica a càrrec de J. Bellmunt.</span></span></span></span></span></p> | 41.2548500,1.6559800 | 387401 | 4567919 | 08058 | Castellet i la Gornal | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93098-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93098-11-3.jpg | Inexistent | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Cultural | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | Període calcolític - Bronze final | 76 | 1754 | 1.4 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:02 | ||||||
| 93099 | Turó de la Talaia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-la-talaia | <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | s. V- I aC | Desconegut. No s’ha dut a terme cap intervenció arqueològica | <p><span><span><span><span><span>En un replà de la carena es van localitzar fragments de ceràmica comuna ibèrica. El març de 2021 no es va identificar cap resta d'aquest horitzó cronològic més enllà que alguns fragments de ceràmica moderna i contemporània. En la present prospecció no s’ha localitzar cap fragment ceràmic.</span></span></span></span></span></p> | 08058-12 | La Talaia. Est de Castellet | 41.2502300,1.6707300 | 388629 | 4567387 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93099-12-2.jpg | Inexistent | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Cultural | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | Jaciment situat entre el municipi de Castellet i la Gornal ( Alt Penedès) i Vilanova i la Geltrú (Garraf). | 81 | 1754 | 1.4 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:02 | ||||||
| 93217 | Cal Rafeques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rafeques-1 | <p><span><span><span>GUITART, J. (Inèdit): Estudi del paisatge antic a la Cossetània Oriental. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>VIRELLA, X. (1983): Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal. Institut d’Estudis Penedesencs, 21. Primer premi del VII Concurs de Sant Ramon de Penyafort-1979 convocat pel Museu de Vilafranca del Penedès.</span></span></span></span></span></p> | VII-I aC | Desconegut | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A tocar del turó situat al nord del corral d’en Rafeques s’hi van recollir vàries ascles de sílex. Una segona prospecció va permetre identificar una àrea amb fragments ceràmics d’època ibèrica però cap resta de material lític. L’any 1999 dins el projecte Estudi del Paisatge Arqueològic Antic a la Cossetània Oriental es va dur a terme una prospecció arqueològica que van permetre identificar diversos fragments ceràmics d’època ibèrica. L’any 2002 durant la revisió de la Carta Arqueològica es va confirmar la presència de fragments ceràmica ibèrica. En la present prospecció s’ha localitzar algun fragment ceràmic en superfície d’època ibèrica. </span></span></span></span></span></p> | 08058-79 | Bosc del Corral de Rafeques. Nord de Castellet | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pere Giró va recollir superficialment vàries ascles de sílex</span></span></span></span></span></p> | 41.2719200,1.6318100 | 385406 | 4569846 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93217-79-2.jpg | Inexistent | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Cultural | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 81 | 1754 | 1.4 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:02 | ||||||
| 93275 | El Pi del Borrega | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pi-del-borrega | <p><span><span><span>GUITART, J. (Inèdit): Estudi del paisatge antic a la Cossetània Oriental. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VIRELLA, X. (1983): Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal. Institut d’Estudis Penedesencs, 21. Primer premi del VII Concurs de Sant Ramon de Penyafort-1979 convocat pel Museu de Vilafranca del Penedès.</span></span></span></span></span></p> | III aC – I aC | No s’ha dut a terme cap intervenció arqueològica | <p><span><span><span><span><span>A la dreta del camí dels pous, en antics camps de vinya prop de Can Colomer s’hi localitza el jaciment El Pi del Borrega. En superfície s’hi van identificar diversos fragments ceràmics d’època ibèrica i romana però cap estructura muraria. L’any 1999 dins el projecte Estudi del Paisatge Arqueològic Antic a la Cossetània Oriental es van realitzar un seguit de prospeccions arqueològiques que van permetre identificar una àrea amb una gran acumulació de fragments ceràmics d’època ibèrica. L’any 2002 durant la revisió de la Carta Arqueològica es va confirmar la presència de fragments ceràmica ibèrica i algun fragment de tègula. Actualment, encara hi ha material ceràmic en superfície d’època ibèrica i també la presència d’algun fragment de ceràmica comuna romana.</span></span></span></span></span></p> | 08058-112 | Camps dels pous. Sud de Sant Marçal | <p><span><span><span><span><span>El jaciment és citat per primera vegada l’any 1983 per Xavier Virella.</span></span></span></span></span></p> | 41.3035100,1.6000900 | 382806 | 4573396 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93275-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93275-112-2.jpg | Inexistent | Romà|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Cultural | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 83|81 | 1754 | 1.4 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:02 | ||||||
| 93276 | La Feixa del Cintet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-feixa-del-cintet | <p><span><span><span>GUITART, J. (Inèdit): Estudi del paisatge antic a la Cossetània Oriental. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VIRELLA, X. (1983): Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal. Institut d’Estudis Penedesencs, 21. Primer premi del VII Concurs de Sant Ramon de Penyafort-1979 convocat pel Museu de Vilafranca del Penedès.</span></span></span></span></span></p> | -5500/-2200 / s. III aC – III dC | Malmès per la intensificació del conreu de la vinya | <p><span><span><span><span><span>Restes d’una possible vil·la romana d’època republicana amb una continuïtat fins al segle III dC situada al sud-est de la masia de Can Colomer. El jaciment fou localitzat per la troballa d’una base de columna de marbre i un cilindre de pedra rebuidat, fragments d’estucs murals, fragments de marbre treballats, tègules, ímbrex i una moneda de bronze de Domicià ( 81-91 dC) amb la inscripció: CAES(ar) DOMIT(tianus) AUG(ustus) GERM(ani)CVS. També es van localitzar diversos fragments de ceràmica ibèrica i ibèrica pintada, fragments d’àmfora, ceràmica campaniana i fragments de TS itàlica, hispànica sud gàl·lica i africana. L’any 1999 dins el projecte Estudi del Paisatge Arqueològic Antic a la Cossetània Oriental es van realitzar un seguit de prospeccions arqueològiques que van permetre identificar restes d’un paviment d’opus signinum malmès i les restes de murs de pedra lligada amb morter de calç. També es van identificar diversos fragments d’estuc pintats amb vermell roig pompeià, fragments de dolia, tègula i material ceràmic d’època ibèrica i romana (comuna itàlica, TS sud gàl·lica, africana). L’any 2002 durant la revisió de la Carta Arqueològica es va confirmar l’existència del jaciment i el perill de destrucció degut als treballs de conreu. Es conserva in situ un paviment d’opus signinum on s’hi poden distingir fins a tres nivells superposats de paviment. També es va localitzar un tambor de columna de pedra calcària de 40 cm de diàmetre per 15 cm d'alçada, així com una destral de basalt sencera. En una altra vinya situada uns 100 m a l'est d'aquest camp també es troben abundants fragments de ceràmica en superfície, tot i que en aquest cas es tracta exclusivament de ceràmica ibèrica i tègules. Actualment, encara es conserva part del paviment d’opus signinum en el marge que separa dos camps de vinya i abundants fragments de ceràmica romana i material constructiu, principalment tègules. </span></span></span></span></span></p> | 08058-113 | Camps de Cal Colomer. Sud de Sant Marçal | <p><span><span><span>El jaciment descobert pel Sr. Manuel Montserrat de Lletger. L’any 1995 Mossèn Santiago Casanova va examinar la zona identificant un gran nombre de fragments ceràmics, un fragment de columna i la moneda de Domicià. </span></span></span></p> | 41.2996600,1.5977900 | 382606 | 4572971 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93276-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93276-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93276-113-3.jpg | Inexistent | Romà|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Cultural | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | A la casa del Sr. Raspall es conserva una pica baptismal de cronologia indeterminada procedent del jaciment. Les antigues descripcions relacionades amb la ubicació del jaciment el situen al costat de tres barraques de pedra seca les quals van ser destruïdes l’any 1999 per terraplenar la zona. | 83|78 | 1754 | 1.4 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:02 | |||||
| 93277 | El Manou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-manou | <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | III aC – V dC | Desconegut. No s’ha dut a terme cap intervenció arqueològica | <p><span><span><span><span><span>Dins el marc de l’Assessoria Ambiental dels Treballs previs de redissenyar del LOGIS Penedès, l’any 2007 es va dur a terme una prospecció arqueològica a l’àrea afectada. En uns camps de vinya situats a poca distància de Cal Manou s’hi van localitzar alguns fragments de ceràmica comuna romana i de tègula. </span></span></span></span></span></p> | 08058-114 | Camps d’El Manou . Sud de Sant Marçal | 41.2967400,1.6007000 | 382845 | 4572643 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93277-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93277-114-3.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Cultural | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | L’àrea on es van identificar els fragments ceràmics es troba situada a prop del jaciment de Cal Manou i del jaciment de La Feixa del Cintet. | 83 | 1754 | 1.4 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:02 | ||||||
| 93278 | Ca l’Andreuet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-landreuet-1 | <p><span><span><span>GUITART, J. (Inèdit): Estudi del paisatge antic a la Cossetània Oriental. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VIRELLA, X. (1983): Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal. Institut d’Estudis Penedesencs, 21. Primer premi del VII Concurs de Sant Ramon de Penyafort-1979 convocat pel Museu de Vilafranca del Penedès.</span></span></span></span></span></p> | VII aC – I aC | Desconegut. No s'ha dut a terme cap intervenció arqueològica | <p><span><span><span><span><span>A les feixes situades entre Ca l’Andreuet i la riera de Marmellar Xavier Virella va localitzar en superfície fragments ceràmics d’època ibèrica. L’any 1999 dins el projecte Estudi del Paisatge Arqueològic Antic a la Cossetània Oriental es van realitzar un seguit de prospeccions arqueològiques no es va localitzar cap fragment ceràmic. L’any 2002 durant la revisió de la Carta Arqueològica tampoc no es va identificar cap material d’interès arqueològic. En la present prospecció no s’ha localitzat material d’interès arqueològic.</span></span></span></span></span></p> | 08058-115 | Ca l’Andreva. Sud de Sant Marçal | <p><span><span><span><span><span>El jaciment localitzat per Xavier Virella.</span></span></span></span></span></p> | 41.2946900,1.5931200 | 382206 | 4572426 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93278-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93278-115-3.jpg | Inexistent | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Cultural | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Altres noms: Ca l’Andreva | 81 | 1754 | 1.4 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:02 | |||||
| 93279 | Cal Manou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-manou-1 | <p><span><span><span>GUITART, J. (Inèdit): Estudi del paisatge antic a la Cossetània Oriental. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VIRELLA, X. (1983): Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal. Institut d’Estudis Penedesencs, 21. Primer premi del VII Concurs de Sant Ramon de Penyafort-1979 convocat pel Museu de Vilafranca del Penedès.</span></span></span></span></span></p> | V aC – I aC | Desconegut. No s’ha dut a terme cap intervenció arqueològica | <p><span><span><span><span><span>Jaciment situat a 300 m del mas Cal Manou. A l’entorn de l’antiga saulonera, actualment camps abandonats, s’hi localitzaren diversos fragments de ceràmica ibèrica i fragments de ceràmica de perfils hallstàttics. També es va localitzar una fusaiola. L’any 1999 dins el projecte Estudi del Paisatge Arqueològic Antic a la Cossetània Oriental es van realitzar un seguit de prospeccions arqueològiques que van permetre localitzar fragments de ceràmica ibèrica comuna en superfície. L’any 2002 durant la revisió de la Carta Arqueològica es va confirmar la presència de fragments ceràmica comuna ibèrica en superfície. En la present prospecció s’ha localitzat en superfície algun fragment de ceràmica comuna ibèrica. </span></span></span></span></span></p> | 08058-116 | Cal Manou. Sud de Sant Marçal | <p><span><span><span><span><span>El jaciment localitzat pel Sr. Pere Geró.</span></span></span></span></span></p> | 41.2981500,1.6032000 | 383056 | 4572796 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93279-116-1.jpg | Inexistent | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Cultural | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 81 | 1754 | 1.4 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:02 | ||||||
| 93360 | Fossa Cementiri de la Gornal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fossa-cementiri-de-la-gornal | XX | <p><span><span><span><span><span>A l’interior del cementiri de la Gornal es troba situada una fossa on hi ha enterrats set soldats del bàndol republicà que van lluitar durant la guerra Civil Espanyola. La fossa es troba ubicada al costat dret del cementi, marcada per pedres i una creu de ferro pintada de negre. </span></span></span></span></span></p> | 08058-144 | Camí vell de la Gornal a Clariana. Est de La Gornal | <p><span><span><span>Soldats que van combatre a partir del 21 de gener de 1939. Segons informació extreta de l’estudi de fosses de Generalitat de Catalunya van morir en combat a excepció de 2, com a mínim, que al rendir-se van ser afusellats.</span></span></span></p> | 3821861 | 4567687 | 1939 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93360-144-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Religiós/Cultural | Inexistent | 2023-07-28 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 98 | 1754 | 1.4 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:02 | ||||||||
| 94006 | Cova d’en Cabra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-den-cabra | <p><span><span><span>AYLLÓN-MARTÍN, R. (2013): Renovarse o morir.Las Cuevas santuario del Noreste Peninsular a partir del s. III aC. Congreso internacional El Santuario de la Cueva de la Lobera. Castellar (Jaén) 1912-2012. Torredonjimero.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GONZÁLEZ, J. (2006): Cuevas-santuario ibéricas en Cataluña. Quaderns de prehistòria i arqueologia de Castelló. Núm. 25.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VIRELLA, X. (1983): Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal. Institut d’Estudis Penedesencs, 21. Primer premi del VII Concurs de Sant Ramon de Penyafort-1979 convocat pel Museu de Vilafranca del Penedès.</span></span></span></span></span></p> | -1800 / -650 | <p><span><span><span><span><span>La Cova d’en Cabra es troba situada en una paret rocosa a la zona nord del pantà de Foix. En aquesta zona s’hi localitza la cova d’en Cabra, formada per dues coves. Una d’elles composta per dues sales obertes a diferent nivell i comunicades interiorment. La sala inferior de 3,10 m d’amplada per 4 m de profunditat i 3,20 m d’alçada i la sala superior de 4,30 m d’amplada per 5 m de profunditat i 2,20 m d’alçada. En la segona cavitat, s’hi van localitzar 33 ascles de sílex, 53 fragments de ceràmica a mà i a torn, una dena de collaret i 20 fragments d’ossos de fauna.</span></span></span></span></span></p> | 08058-166 | Fondos del Cabra. Est de Castellet | <p><span><span><span><span><span>L’any 1955 la cova fou excavada per Joan Bellmunt juntament amb col·laboradors del Museu de Balaguer. </span></span></span></span></span></p> | 41.2639900,1.6445700 | 386461 | 4568949 | 08058 | Castellet i la Gornal | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94006-166-2_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94006-166-3_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94006-166-4_1.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Lúdic | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Ha estat emprada per pagesos com a àmbit de refugi. | 79 | 1754 | 1.4 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:02 | ||||||
| 94074 | Forn de Can Cassanyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-can-cassanyes | <p><span><span><span>GUITART, J. (Inèdit): Estudi del paisatge antic a la Cossetània Oriental. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VIRELLA, X. (1983): Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal. Institut d’Estudis Penedesencs, 21. Primer premi del VII Concurs de Sant Ramon de Penyafort-1979 convocat pel Museu de Vilafranca del Penedès.</span></span></span></span></span></p> <p> </p> | III aC – V dC | Destruït | <p><span><span><span><span><span>El forn fou descobert en llaurar un terreny propietat de Can Cassanyes quan es va distingir una llosa que comunicava amb la cambra de foc del forn. Presentava unes dimensions de 2,25 m x 1,90 m. Al centre s’hi distingia una columna de 0,80 m de diàmetre que sostenia una volta rebaixada amb una graella de cinc sèries de quatre forats. Únicament s’hi va recuperar tègules. </span></span></span></span></span></p> | 08058-177 | Can Cassanyes. La Porxada Nova | <p><span><span><span><span><span>La troballa fou publicada per Mn. Grivé l’any 1934.</span></span></span></span></span></p> | 41.2982400,1.6109600 | 383706 | 4572796 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94074-177-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94074-177-3.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Cultural | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Les coordenades corresponen a la finca de Can Cassanyes atès que es desconeix la localització exacte. | 83 | 1754 | 1.4 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:02 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 154,63 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.