Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
46902 | Font de Cabrera / Font dels Pastors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cabrera-font-dels-pastors | <p>CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel. Les fonts del Penedès. Vilafranca del Penedès, 1997.</p> | 08065-61 | Castell de Pascual | 41.3267900,1.6183800 | 384378 | 4575956 | 08065 | Castellví de la Marca | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-01-31 00:00:00 | Tríade scp | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:22 | |||||||||||||||||
46909 | Font de cal Noia-2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-noia-2 | <p>CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel. Les fonts del Penedès. Vilafranca del Penedès, 1997.</p> | 08065-68 | Castellví | 41.3332600,1.5912700 | 382121 | 4576710 | 08065 | Castellví de la Marca | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-01-31 00:00:00 | Tríade scp | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:22 | |||||||||||||||||
46911 | Font de l'hort de Ton Mercè | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lhort-de-ton-merce | <p>CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel. Les fonts del Penedès. Vilafranca del Penedès, 1997.</p> | 08065-70 | Castellví | 41.3267900,1.6183800 | 384378 | 4575956 | 08065 | Castellví de la Marca | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-01-31 00:00:00 | Tríade scp | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:22 | |||||||||||||||||
46920 | Font de Santacana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-santacana | <p>CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel. Les fonts del Penedès. Vilafranca del Penedès, 1997.</p> | 08065-79 | A prop de Cal Xicaseta | 41.3413000,1.6312100 | 385477 | 4577549 | 08065 | Castellví de la Marca | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-01-31 00:00:00 | Tríade scp | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:22 | |||||||||||||||||
46931 | Font de cal Fabet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-fabet | <p>CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel. Les fonts del Penedès. Vilafranca del Penedès, 1997.</p> | 08065-90 | Masia de Cerdanyola | 41.3179800,1.6361800 | 385852 | 4574954 | 08065 | Castellví de la Marca | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-01-31 00:00:00 | Tríade scp | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:22 | |||||||||||||||||
46932 | Font de Xic Tet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-xic-tet | <p>CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel. Les fonts del Penedès. Vilafranca del Penedès, 1997.</p> | 08065-91 | Cal Farines | 41.3267900,1.6183800 | 384378 | 4575956 | 08065 | Castellví de la Marca | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-01-31 00:00:00 | Tríade scp | Hort amb basseta i pou. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:22 | ||||||||||||||||
92986 | Mines de Bauxita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mines-de-bauxita | 08122-763 | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>A l’exposició Universal de Paris del <strong>1855</strong> es van exhibir barres d’alumini junt amb les joies de la corona de França. L’alumini era considerat un metall rar. A finals del mateix segle es va inventar un procés que permetia l’obtenció de l’òxid d’alumini a partir de la bauxita i el seu ús s’ha generalitzat, en la construcció, en la fabricació d’envasos, d’automòbils, d’avions, i en la fabricació del paper, com a pigment o per fabricar abrasius, entre altres.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>El <strong>1918 </strong>el Dr M. Faura i Sans a <em>Naturalesa, origen i edat de formació</em></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><em><span lang='CA'><span><span>de les Bauxites de la Serra de La Llacuna</span></span></span></em><span lang='CA'><span><span>, explica que les reserves de Bauxita de Mediona, junt amb les de La Llacuna i Miralles es troben entre les primeres conegudes a Catalunya.<em> Ell va practicar el reconeixement dels afloraments de prop de Sant Joan, Orpinell, Tossals dels Agullons, Puigfred, Montori i Rovinat. Tots els llits son verges, sense haver-s'hi practicat cap treball d'exploració; solament a Orpinell, i encara superficialment. Així es, que el mineral es troba, generalment, escampat en la superfície, d'on s'han recollit les mostres, i d'algun d’ells fins n'han extret certes partícules considerables.</em></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>J. Closas i Miralles, de la Institució Catalana d'Història Natural de Barcelona, el 1949 explica que solament es coneixien els jaciments de Mediona, La Llacuna i Miralles, i que es van estudiar altres possibilitats a Peramola, Alinyà, Alòs de Balaguer, Rialb i Tuixent, entre altres. Precisament en esgotar-se les mines de la zona, l’empresa concessionària va continuar amb l’explotació de la bauxita en aquestes localitats. Actualment ja solament s’explota la mina de bauxita d'Horta de Sant Joan.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Entre <strong>1928</strong> i <strong>1933</strong> l'empresari miner L. Queraltó havia extret 5.686 Tm de les mines de la Llacuna-Mediona donant feina a 16 obrers. El 1933, se'n va fer càrrec una empresa bilbaïna. Amb el procés autàrquic després de la guerra civil, Alquímia C.A. va tornar a posar en marxa les mines. En aquesta època, va funcionar la mina Adelaida, ja en el terme municipal de Miralles.<br /> <br /> La concessió per l’explotació de la bauxita s’havia donat el <strong>1931</strong> i es va deixar d'extreure mineral l’any <strong>1965</strong>. La Mina de Puigfred s’anomenava <em>Neus</em>, la de Montori, <em>Agustina</em>, i la d’Orpinell, <em>Teresita</em>.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><br /> <span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>El 23 de març de <strong>1971</strong> el Butlletí Oficial de l’Estat va publicar la resolució de la Delegació Provincial de Barcelona del Ministeri d'Indústria per la que es feia pública la caducitat de les concessions d'explotació minera per renúncia:</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>2.604. «Nevada». Bauxita. 14. Mediona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>3.170. «Vírgen de Nuria». Bauxita. 12. Mediona</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>2.568. «Margarita». Bauxita. 20. Mediona i La Llacuna</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>2.569. «Elvira». Bauxita. 18. La Llacuna.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>2.074. «Conobita». Bauxita. 10. La Llacuna.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>2.636. «Francisca». Bauxita. 12. La Llacuna.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>2.637. «Rita». Bauxita. 9. La Llacuna.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>2.730. «Juan Antonio». Bauxita. 9. La Llacuna.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>2.731. «Francisco de Asís». Bauxita. 29. La. Llacuna.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>3.171. «San Eduardo». Bauxita. 80. La. Llacuna.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>2.635. «Maria». Bauxita. 24. Santa Maria de Miralles.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>2.728. «Eulalia». Bauxita. 42. Santa Maria de Miralles, a cal Ramonet.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.4727020,1.5772676 | 381204 | 4592210 | 08122 | Mediona | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals( | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:27 | ||||||||||||||||
93011 | Font de Jesús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-jesus | XVIII-XX | 08122-768 | 08122 | Mediona | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada accessible | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Actualment està seca. | 98|119 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:27 | ||||||||||||||||
93012 | Font Hortolana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-hortolana | XVIII-XX | 08122-769 | 08122 | Mediona | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada accessible | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Actualment està seca. | 98|119 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:27 | ||||||||||||||||
84305 | Ca l'Esperanceta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lesperanceta | 08145-221 | 08145 | Olèrdola | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/84305-20200723124021.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Inexistent | 2023-01-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:27 | ||||||||||||||||||||
87636 | Casa del C. Major, 32 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-c-major-32 | XX | La planta baixa ha estat modificada per fer-hi un local comercial | 08232-145 | C. Major, 32 | 41.4534200,1.7034100 | 391704 | 4589904 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87636-20190918133507.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87636-20190918133525.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | Casa construïda a principi del segle XX, de la qual no se'n conserva la planta baixa per una reforma moderna. És un edifici entre mitgeres i de planta rectangular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El pis presenta dos finestrals amb sortida a un balcó corregut de baranes forjades i tenen la part superior decorada amb garlandes pintades. Sobre el seu eix, a les golfes hi ha sengles finestres d'arc pla arrebossat. El coronament està definit per una cornisa motllurada amb voladís. El tractament exterior del mur és arrebossat i pintat, amb rajola a la planta baixa. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:33 | ||||||||
40415 | Alzina de cal Ferret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-cal-ferret | Des d'un punt de vista ecològic, la conservació d'aquests arbres te un interès no tan sols nacional sinó també europeu | <p>'Quercus ilex'. Es tracta d'un arbre monoic de capçada espessa i molt ramificada, escorça clivellada i fulles d'un verd fosc, dures, petites, de marge sencer o dentat, peludes per revers, verdes tot l'any; el fruit, la gla, mai no té escames punxents a la cúpula. Té més de 20 metres d'alçada, i aproximadament 3,4 m. de corda al tronc. La fusta de les alzines, molt dura, havia estat emprada a Avinyonet en fusteria i, sobretot, en l'obtenció de carbó.</p> | 08013-105 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Tal vegada sigui l'alzina l'arbre més representatiu de la península ibèrica. A Catalunya existeixen exemplar de grans dimensions, com l'exemplar gegant de can Pedró, a Palau de Plegamans (Vallès Occidental), amb un tronc de més de 4 metres de circumferència (aquest en té 3,4).</p> | 41.3473500,1.7725200 | 397310 | 4578044 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40415-foto-08013-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40415-foto-08013-105-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | No s'ha trobat altre exemplar d'alzina isolat en aquest estat de conservació i d'aquestes dimensions en tot el terme municipal. | 98|94 | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:17 | |||||||||
41044 | Costums relacionats amb els fenòmens meteorològics | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costums-relacionats-amb-els-fenomens-meteorologics | <p>AMADES, Joan (2001) Costumari Català. El Curs de l'Any. S.Ll.: Enciclopedia Catalana. Salvat Editores. Vol. IV, 96; 160, 674. ESCOFET, Josep (1981) 'Reculls per a una Història'. Diversos articles publicats a la revista Arrels, núms. 61 a 67. Avinyonet del Penedès. INFORMACIÓ OBTINGUDA DE LA GENT DE LES GUNYOLES, MITJANÇANT REUNIÓ CONJUNTA A LES DEPENDÈNCIES MUNICIPALS DE LES GUNYOLES EL NOVEMBRE DE 2002 Informació Oral Joan Raventós Marcè, gener 2003 PUIG I BOSCH (s.d.) Les Gunyoles. Resum d'un treball. ROVIRA I MERINO ET AL. (1999) Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Barcelona: Associació d'Amics dels camins ramaders. SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.</p> | <p>1. CREMA DE LLORER PER TALLAR LA TEMPESTA I LES PEDREGADES. Era corrent que a les cases es cremessin bé a la llar, bé a qualsevol foc encès dins la casa, fulles de llorer que s'havien beneït el dia de Rams (informacions orals presses a Can Montregull i a mas Bertran, juny 2002). 2. TREURE A LA FINESTRA LES TOVALLES. Es treien a la finestra les tovalles que cobrien la taula pel salpàs (AMADES, 2001, IV: 674) i també perquè allunyés els llamps i les pedregades (AMADES, 2001, II, 734; IV, 674) es treien a la finestra (informació oral pressa a mas Bertràn, juny 2002). 3. TREURE FORA LA CASA UNA PAELLA I UNS TRES PEUS. Quan pedregava es treia fora de la casa una paella de cul per amunt i uns tres peus de petges enlaire (AMADES, 2001, IV: 674). 4. TALLAR NÚVOLS. A l'Arboçar 'tallaven' els núvols amb ganivets, amb la mà esquerra, i a la mà dreta portaven un Sant Crist (1948) (SADURNÍ, 2001: II, 137) 5. ESCODRINYAR EL VENT DE MIGDIA. A l'Arboçar, escodrinyaven el vent del migdia del Dissabte de Glòria, que era el que portaria les tempestes d'estiu (SADURNÍ, 2001: II). 6. POSAR UN RAMET DE LLORER BENEIT A LA VINYA. Per Santa Creu, a la sortida d'ofici, es portava el ramet de llorer beneït a la vinya i es deixava sobre un cep, a fi que Déu els preservés del mal temps (SADURNÍ, 2001: II). 7. POSAR-SE LES CATIUSQUES. Quan llampegava les mares posaven als seus fills les catiusques (Informació oral Can Montragull, juny 2002). 8. BOIRA I BRUIXES. Deien que els dies de boira gebrada i els de pluja i sol eren els preferits de les bruixes, la qual cosa va donar peu a la dita 'Plou i fa sol, les bruixes es pentinen, plou i fa sol, les bruixes porten dol' (L'Arboçar) (SADURNÍ, 2001: II, 128)</p> | 08013-246 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | 41.3610400,1.7796200 | 397925 | 4579556 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Difícil | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 98 | 63 | 4.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:17 | ||||||||||||
41046 | Costums diversos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costums-diversos | <p>AMADES, Joan (2001) Costumari Català. El Curs de l'Any. S.Ll.: Enciclopèdia Catalana. Salvat Editores. Vol. IV, 96; 160, 674. ESCOFET, Josep (1981) 'Reculls per a una Història'. Diversos articles publicats a la revista Arrels, núms. 61 a 67. Avinyonet del Penedès. INFORMACIÓ OBTINGUDA DE LA GENT DE LES GUNYOLES, MITJANÇANT REUNIÓ CONJUNTA A LES DEPENDÈNCIES MUNICIPALS DE LES GUNYOLES EL NOVEMBRE DE 2002 Informació Oral Joan Raventós Marcè, gener 2003 PUIG I BOSCH (s.d.) Les Gunyoles. Resum d'un treball. ROVIRA I MERINO ET AL. (1999) Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Barcelona: Associació d'Amics dels camins ramaders. SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.</p> | <p>1. Pel dia de difunts es captava pa, tot dient un parenostre pels difunts de la casa. 2. ELS OUS DE LES GALLINES. Les mestresses sempre procuraven que el nombre d'ous que havien de covar les gallines fos imparell; altrament, molts ous en sortirien 'nials' (L'Arboçar) (SADURNÍ, 2001: II, 140) 3.CANVI DE ROBA EN DIVENDRES. A les Gunyoles, les mares obligaven els seus fills a canviar-se la samarreta gruixuda d'hivern per la prima d'estiu, sempre en divendres (1965) (SADURNÍ, 2001: II, 144). 4.PLANTAR UN LLORER. A Sant Sebastià dels Gorgs, plantar un llorer presagiava la mort de tota la família. 5. APROFITAR LA BOGA DE LES BASSES. Abans, hi havia gent que s'ocupava de manera esporàdica d'apedaçar els culs de les cadires. Eren habitualment gitanos passavolants que aprofitaven la boga que creixia al fons de certes basses. Així està documentat en el cas de les Basses de Les Planes de Les Roques. 6. LES PASTORES QUE VENIEN OLI DE GINEBRÓ I TREMENTINA. Era costum entre les mestresses d'Avinyonet comprar a les dones dels pastors que feien la transhumància, oli de ginebró i trementina. La trementina s'obtenia de la resina del pi roig. Aquestes venien amb els seus marits des de les terres altes i la gent gran les recorda portant unes faldilles molt llargues. L'oli de ginebró era un remei molt destacat per eliminar els cucs de l'intestí de la canalla (Informació oral Ca la Modesta, març 2003). També era empleat pel bestiar. Els pegats de trementina eren molt utilitzats contra el dolor, els cops i les torçades. Era bo també per a picades d'alguns animals, úlceres i grans infectats. 7. RITUS DE CONSTRUCCIÓ I APOTROPÀICS. En el transcurs de la feina de camp, s'ha pogut constatar la presència d'indicis de costums d'aquest tipus, com poden ser la existència de símbols protectors com: el remat de les teulades fet mitjançant dues tiges enfrontades, les creus marcades a les portes de les cases, o al sostre (s'ha conservat un interessant cas a la cara interior de la pedra central de la coberta d'una barraca), o les teules pintades amb el motiu de 'dent de llop', pintat o en reserva. Tot aquest simbolisme contribuiria sense dubte a reclamar una protecció sobrenatural per a l'edifici, aconseguida tant mitjançant el simbolisme de les creences institucionalitzades, com els signes protectors de pràctiques o creences esotèriques de les que s'ha perdut la memòria, però moltes vegades no la presència. 8. COSTUM PARTICULAR A SANTA SUSANNA. No coneixem si això es feia en altres llocs, però la tradició oral parla de la utilització d'una dependència al caseriu de Santa Susanna, que era coneguda precisament com a la 'sala dels nuvis', per passar una petita i econòmica lluna de mel pels recents casats a la masia. Així la parella els nuvis romandrien tancats i barrats en aquest espai durant un temps. Els aliments se'ls facilitaven per una petita obertura a la paret. 9. COSTUMS SUPERSTICIOSOS: 9.1. No rentar durant els nou dies que segueixen la mort d'un individu de la família. 9.2. Si el saler es gira, impensadament, indica dissort. 9.3. No entrar el ram de llorer beneït a casa al retornar de l'església per Sant Pere Màrtir 9.4. No dinar tretze comensals a taula.</p> | 08013-248 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | 41.3610400,1.7796200 | 397925 | 4579556 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41046-foto-08013-248-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 98 | 63 | 4.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:17 | |||||||||||
41045 | Costumari propi de la nit de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costumari-propi-de-la-nit-de-sant-joan | <p>AMADES, Joan (2001) Costumari Català. El Curs de l'Any. S.Ll.: Enciclopedia Catalana. Salvat Editores. Vol. IV, 96; 160, 674. ESCOFET, Josep (1981) 'Reculls per a una Història'. Diversos articles publicats a la revista Arrels, núms. 61 a 67. Avinyonet del Penedès. INFORMACIÓ OBTINGUDA DE LA GENT DE LES GUNYOLES, MITJANÇANT REUNIÓ CONJUNTA A LES DEPENDÈNCIES MUNICIPALS DE LES GUNYOLES EL NOVEMBRE DE 2002 Informació Oral Joan Raventós Marcè, gener 2003 PUIG I BOSCH (s.d.) Les Gunyoles. Resum d'un treball. ROVIRA I MERINO ET AL. (1999) Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Barcelona: Associació d'Amics dels camins ramaders. SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.</p> | <p>1. ROQUES QUE S'AJUNTEN En el costumari i credenciari de la nit de Sant Joan es troben diversos costums i diferents creences que semblen reconèixer cultes de caràcter orogràfic o lític. Així és el cas d'un costum documentat per Joan Amades al terme d'Avinyonet, i que és la següent: es té la creença de que 'dues roques que es troben d'alt d'un puig proper a Avinyonet del Penedès (Les Cabòries), es van ajuntant a poc a poc. Quan es cloguin vindrà la fi del món. Des de fa temps que cada nit de Sant Joan van avançant; abans hi podia passar un home a cavall; més tard només hi passava a peu, per gras que fos, i ara ha d'estar molt magre per a poder-hi passar. La gent de la rodalia té el cas per un indici que la fi del món s'acosta' (AMADES, 2001, IV: 160). 2. SALTAR EL FOC. La nit de Sant Joan a les Cabòries creien que els qui saltaven el foc no moririen durant l'any. Els fadrins, per demostrar la seva virilitat, havien de saltar, com a mínim, set focs. A les Gunyoles, l'any 1935, encara hi havia qui per la vigília de Sant Joan anava per la muntanya, amb una canya verda, 'buscant la sort'. (SADURNÍ, 2001: II, 162). 3. PER CONÈIXER EL NOM DEL FUTUR MARIT. Les noies que anaven a esporgar la vinya la nit de Sant Joan preparaven un plat amb aigua i oli en el qual ficaven cargolats tants papers com pretendents coneixien. En cadascun d'aquests paperets escrivien el nom de cada noi que es pretenia. Després se n'agafava un i el que sortia era el noi que seria el futur marit. En tant que s'agafava el paper es recitava la següent oració: 'Sant Joan Baptista apòstol i evangelista, per la propietat que Deu us ha donat feu-me sortir el meu enamorat' (Informació oral Concepció Massana, juny 2001). 4. UNTAR AMB OLI L'ULL DE LES FIGUES. Un altre costum en el qual es troba protagonista un element del medi vegetal a la nit de Sant Joan, és el d'untar amb oli l'ull de les figues de manera que per Sant Pere ja eren madures (AMADES, 2001, IV: 96) (INFORMACIÓ OBTINGUDA DE LA GENT DE LES GUNYOLES, MITJANÇANT REUNIÓ CONJUNTA A LES DEPENDÈNCIES MUNICIPALS DE LES GUNYOLES EL NOVEMBRE DE 2002). 5. SANACIONS DE TRENCADURA (veure fitxa dedicada a medicina popular). La nit de Sant Joan es passava per les branques d'un roure als nens herniats, i ho feien un Joan i un Pere (informació oral veïns d'Avinyonet, juny 2002). Era molt estès tal costum. En el cas dels nens es tractava de despullar la criatura trencada, a les dotze de la nit de Sant Joan, i dues persones, que acostumaven a ser els padrins, se la passaven l'una a l'altra pel mig d'un tronc de roure o alzina que havien obert abans verticalment. La primera deia: Sant Joan et passa i l'altre contestava: Sant Pere et traspassa, o la següent formuleta: '-Té Pere - Té Joan -Que es curi aquest infant' En altres pobles deien: Teniu, Joan, us la torno curada. L'operació es repetia tres voltes i els assistents resaven tres parenostres. La roba la deixaven a la soca de l'arbre, i si aquest continuava vivint, era senyal que l'infantó estava guarit. A les Gunyoles, l'any 1942, es va dur a terme una cerimònia d'aquestes a la que hi assistiren una quarantena de persones, a prop de la font del Cuscó, i hi hagué galetes i vi bo per a tots (SADURNÍ, 2001: II, 195) Altres indrets que semblaven propicis per aquestes cures, eren Avinyó, la Font del Molinet, la Font de la Canya, el torrent del Batlle i la Font del Cuscó . Cap els anys 1940-1950 es va passar un altre nen trencat en el bosc del Batlle a tocar el torrent del mateix nom. La gent anava amb espelmes. També se sap que sota el roure del Sebio Ferret Castellví s'havia fet aquesta cerimònia (INFORMACIÓ OBTINGUDA DE LA GENT DE LES GUNYOLES, MITJANÇANT REUNIÓ CONJUNTA A LES DEPENDÈNCIES MUNICIPALS DE LES GUNYOLES EL NOVEMBRE DE 2002).</p> | 08013-247 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | 41.3610400,1.7796200 | 397925 | 4579556 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41045-foto-08013-247-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | (Continuació descripció) 6. La vigília de Sant Joan, els veïns de Les Gunyoles, sortien per la muntanya, amb una canya verda, a trobar la bona ventura. 7. EL TRESOR DEL PUIG DE LA MOLA. Un altre costum devia ser el de, a trenc d'alba de la nit de Sant Joan, anar a buscar la primera pedra on hi toca el sol dalt del puig de la Mola, ja que sota d'ella hi ha un tresor amagat (Informació Oral Joan Raventós Marcè, gener 2003). | 98 | 63 | 4.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:17 | ||||||||||
40403 | Costums religiosos desapareguts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costums-religiosos-desapareguts | <p>AMADES, Joan (2001) Costumari Català. El Curs de l'Any. S.Ll.: Enciclopedia Catalana. Salvat Editores. Vol. IV, 96; 160, 674. ESCOFET, Josep (1981) 'Reculls per a una Història'. Diversos articles publicats a la revista Arrels, núms. 61 a 67. Avinyonet del Penedès. INFORMACIÓ OBTINGUDA DE LA GENT DE LES GUNYOLES, MITJANÇANT REUNIÓ CONJUNTA A LES DEPENDÈNCIES MUNICIPALS DE LES GUNYOLES EL NOVEMBRE DE 2002 Informació Oral Joan Raventós Marcè, gener 2003 PUIG I BOSCH (s.d.) Les Gunyoles. Resum d'un treball. ROVIRA I MERINO ET AL. (1999) Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Barcelona: Associació d'Amics dels camins ramaders. SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.</p> | <p>1.EL RITUS DEL SALPÀS. Com a tot arreu, a cases i masies es feia per Setmana Santa la cerimònia del 'Salpàs' o benedicció de les cases, ritus aquest que durava el temps de fer la benedicció de tot el terme. Es parava taula amb unes tovalles ben blanques la sal i el llorer, i el capellà aplicava la sal a la porta de la casa mitjançant una canya. A la masia de Can Montergull i altres, encara es visible la creu on s'aplicava la sal a l'entrada de la casa. 2. ELS TOCS DE CAMPANES A les Gunyoles d'Avinyonet, en els enterraments, les campanes els deien: -Jau mort, mort jau... 3. RESAR EL ROSARI. 3.1. A principis del segle XX, totes les famílies resaven cada dia el rosari i s'agenollaven en recitar la Salve. 3.2. Cada cap de mes es feia una processó, tot resant el rosari, a les Tres Creus. També el dijous i divendres Sant. Sembla ser que la Confraria de Nostra Senyora del Roser de Les Gunyoles era l'encarregada d'organitzar aquest ritus. Cada any s'anaven rellevant les cases encarregades, així com també les processons de cada cap de mes, resant hi el rosari fins a les 'Tres Creus' (PUIG I BOSCH, 1912). 4. L'ANGELUS. Quan treballaven al camp o a la vinya, en sentir l'Àngelus s'agenollaven tot resant l'Avemaria. 5. REPARTIMENT DE GARLANDES. Per Sant Isidre, A Les Gunyoles, els administradors recorrien el poble, casa per casa, amb una panera de garlandes beneïdes, a talls i una banya. Obsequiaven amb un tros de garlanda cada família i, amb la banya, feien una creu a la porta principal. 6. SUBHASTA DE GARLANDA. A Les Gunyoles, per la festa del Roser, organitzada cada any per una família diferent, aquesta família que tenia al seu càrrec l'organització, regalava una garlanda als administradors perquè tenien cura de passar una capta per l'església. Després, aquesta crespella, juntament amb d'altres, era subhastada a la plaça de l'església, a benefici del Sant. La crespella, o garlanda grossa, també servia per la diada del Roser (PUIG I BOSCH, 1912). 7. SUBHASTA DEL PEU DEL PORC. A Les Gunyoles, per Sant Antoni, quan les famílies ja havien matat el porc i havien fet el present al senyor rector, aquest subhastava a la plaça un peu de porc per al manteniment de la Confraria de Sant Antoni. 8. PA DE MORTS. A Les Gunyoles, i amb motiu dels funerals d'un familiar, les cases riques donaven el 'pa de morts'; el repartien entre els pobres, mentre aquests resaven un parenostre pel difunt a la plaça. 9. OFERTORIS A L'ESGLÉSIA. A Les Gunyoles, als ofertoris, el poble donava preferència als amos i mestresses. 10. LA RIQUESA SOTA TÀLEM. A Les Gunyoles, les processons passaven pel davant de les cases més riques, i els seus propietaris eren els qui portaven el tàlem. 11. REPARTIMENT DE GARLANDES I BANYA. També a Les Gunyoles i pels Sants Innocents, els administradors de Sant Isidre passaven per les cases repartint trossos de garlandes o coques a 'talls i una banya' i fent, de passada, una creu a la porta de les cases. 12. FER UNA CREU A TERRA. Abans d'escampar la llavor en un camp, en començar la sembra, els pagesos de les Gunyoles feien una creu a terra amb un arreu, tot resant perquè Déu multipliqués aquella sembra (any 1885). 13. COSTUMS DE FERTILITAT. Quan se celebraven unes noces, els pabordesos de Sant Isidre esperaven als nuvis a la plaça amb una faixa, un ram i la morratxa, recitant versets per a fer saltar dinerets (PUIG I BOSCH, 1912). Altre versions recollides: lligaven una cinta que travessava la plaça, i el nuvi havia de saltar-la i donar una almoina als escolans. Altres dades: els pabordesos amb la faixa els hi barraven el pas als nuvis a la plaça. A la núvia (l'altra versió diu que a la parella) la ruixaven amb aigua d'olor, recitant a la vegada uns versets per fer-los saltar uns dinerets. També es ruixava amb l'almorratxa per la festa de Sant Pere d'Avinyó els administradors de la confraria: les dones ruixaven i els homes recollien l'almoina amb la safata del sant.</p> | 08013-93 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | 41.3610400,1.7796200 | 397925 | 4579556 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40403-foto-08013-93-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | (Continuació descripció) 14. CICLE FESTIU: 14.1. El dilluns de Pasqua es celebrava i es celebra encara l'aplec a l'ermita de la Mare de Déu de Llinda a Sant Sebastià dels Gorgs. A Les Gunyoles a Cal Forner es feien garlandes per Pasqua i es regalava una grossa amb fruita i ous a les Caramelles, i altra que es rifava pel ball de Pasqua. 14.2. El 6 d'agost, Sant Salvador, patró de les Gunyoles. 14.3. Santa Teresa era l'advocada contra la llagosta a Sant Pere d'Avinyó. És també la patrona 'moderna' de Cantallops. 15. CARNAVAL I QUARESMA. 15.1. DILLUNS DE CARNESTOLTES. El jovent anava a ballar a un altre poble, tot el dia, i els d'aquest venien a Les Gunyoles. 15.2. DIMARTS DE CARNAVAL. Els joves passaven per les cases disfressats acompanyats de dos ninots que ballaven, el Vellot i la Vellota, les gralles feien música i els nois captaven per la festa. Després cremaven aquestes dues figures. 15.3. DIMECRES DE CENDRA. El poble assistia al 'All i oli' menjant peix, i a última hora enterraven el Carnestoltes. 16. L'1 DE MAIG es feia la benedicció del terme, organitzant-s'hi una processó que arribava a la Creu d'en Llanes (PUIG I BOSCH, 1912). 17. Està documentat al segle XVI a la parròquia de Sant Pere d'Avinyó, el costum de deixar en el testament una ofrena de misses, costum aquest que era anomenat de Sant Amador (ESCOFET, 1981). | 98 | 63 | 4.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:17 | ||||||||||
92378 | Pla de Ginoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-de-ginoles | (-11000-7000) | Destruït fruit d’unes profundes remocions agrícoles per plantar vinya. | <p><span lang='CA'><span><span><span><span>Durant les prospeccions dels anys ’80 es van localitzar restes d’indústria lítica, principalment de sílex i algun quars. Entre els elements recuperats, uns 300, destaquen dos gratadors, 8 nuclis centrípets, ascles i ascles amb retocs. Destaca la tècnica sobre ascla el que permet situar el jaciment al Paleolític superior final, tot i que és difícil acotar la cronologia.</span></span></span></span></span></p> | 08122-628 | Al nord est del nucli urbà, al pla de Ginoles. | <p><span lang='CA'><span><span>Jaciment localitzat per Josep Gallart i Romeu, que va prospectar el territori als anys ’80 localitzant diferents restes ceràmiques a la zona.</span></span></span></p> | 41.4856200,1.6264900 | 385336 | 4593578 | 08122 | Mediona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92378-img2502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92378-img2505.jpg | Legal | Paleolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 77|76 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:27 | |||||||
92635 | Camí de l'Agulla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-lagulla | (-5500-1800) | Destruït per l'obertura d'un camí forestal. | <p><span lang='CA'><span><span><span><span>Els materials recuperats, són fruit d'una troballa fortuïta i corresponen a una destral polimentada i un fragment de destral. Tal vegada les restes formaven part d’un amagatall què podria suggerir la presència d’un assentament proper, potser una cabana. També podrien formar part de l’aixovar funerari d’un enterrament destruït en la obertura del camí. En qualsevol cas, són hipòtesis, ja que es té molt poca informació.</span></span></span></span></span></p> | 08122-746 | Al sud del nucli urbà, a la cinglera de Pereres. | <p><span lang='CA'><span><span>El jaciment es localitzà fruit d’una troballa fortuïta al obrir-se un camí de llenyataires vers l’any 1975, que enllaçava amb el de la Muntanya del Marquès o Clivelleres. Les restes però van ser localitzades uns 3 o 4 anys més tard ver el 1978-1979 per membres de l’AECCM</span></span></span></p> | 41.4581800,1.6167800 | 384477 | 4590545 | 08122 | Mediona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92635-img20220818123141.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | |Xarxa natura 2000 | |Natura 2000 | BPU|Àrea especial de protecció | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Forma part del conjunt de Forats del Fondal de Valldellòs. Altres cavitats d’aquest conjunt són la Cova “A” o de la Piràmide, la cova de la Jeta, cova de la Boira, cova d'en Barramon, balma del Pèndol o del Batlle, balma de la Cullera, cova de les Monedes, cova de l'Horta o Galeria de la Roca del Gat i la cova del Tronc.L’indret, a banda del valor patrimonial destaca pel seu valor paisatgístic, geològic i espeleològic. Es troba dins el Pla Especial d’interès naturals (PEIN) de les Capçaleres del Foix. | 79|78 | 1754 | 1.4 | 1762|1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:27 | ||||
92630 | Cova d'en Barramon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-den-barramon | (-4000-2200); (-2200-650) | S'han recuperat restes de cultura material sense metodologia arqueològica. | <p><span lang='CA'><span><span><span><span>Espai pou sota un gran bloc amb una boca de 1 m d’alt per uns 1.20 m d’amplada. Com a la resta de coves o cavitats de la zona s’han recuperat restes de cultura material de diverses etapes, adscrites tant al neolític final com a l’edat dels metalls. Hi ha ceràmiques, restes d’indústria lítica, també ornament amb petxina i restes de fauna. En aquest cas però, a diferència d’altres coves és mes difícil donar una hipòtesi sobre el tipus d’assentament ja que per exemple no hi elements protohistòrics i clàssics de luxe ni tampoc restes humanes. La hipòtesi més plausible seria el us com a magatzem, però tampoc pot ser una afirmació concloent.</span></span></span></span></span></p> | 08122-741 | Al sud del nucli urbà, a la cinglera de les Pereres | <p><span><span><span><span lang='CA'>El fondal de Valldellòs, tot i que conegut ha estat poc freqüentat per l’excursionisme científic. La primera noticia als anys ’50 quan el J. Lloret mestre de Mediona i membre de AECCM formà una col·lecció didàctica amb troballes de superfície de tot el terme, centrant-se en buscar sílex, destrals i ceràmiques. Els anys ’70 el grup Talaia de Vilanova fan del lloc un punt habitual de les excursions, L’any 1978 l’indret és descobert i prospectat per l’AECCM, també s’hi fa una excavació i exposen les restes al Casal de Mediona. Als anys ’80 l’AECCM continua fent visites i prospeccions a l’indret.</span></span></span></span></p> | 41.4567200,1.6184800 | 384616 | 4590380 | 08122 | Mediona | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92630-202011053198barramon.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic/Lúdic/Cultural | |Xarxa natura 2000 | |Natura 2000 | BPU|Àrea especial de protecció | 2022-11-16 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Forma part del conjunt de Forats del Fondal de Valldellòs. Altres cavitats d’aquest conjunt són la Cova “A” o de la Piràmide, la cova de la Jeta, Cova de la Boira, balma del Pèndol o del Batlle, balma de la Cullera, cova de les Monedes, cova de l'Horta o Galeria de la Roca del Gat i la cova del Tronc.L’indret, a banda del valor patrimonial destaca pel seu valor paisatgístic, geològic i espeleològic. Es troba dins el Pla Especial d’interès naturals (PEIN) de les Capçaleres del Foix. | 79|78 | 1754 | 1.4 | 1762|1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:27 | ||||
92988 | Font Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-nova-5 | <p><span lang='CA'><span><span><span><span>Surgència natural canalitzada pel propietari de Can Pardo Vell i que porta l'aigua a una font de les Cases Noves de Can Pardo. Una pedra de molí d’oli fa de taula. El poeta Josep Suriol la descriu en un vers:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><em><span lang='CA'><span><span>'Taula plana ben rodona</span></span></span></em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><em><span lang='CA'><span><span>mola fou d’un molí vell,</span></span></span></em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><em><span lang='CA'><span><span>la rodeja un pedrís rústec</span></span></span></em></span></span></span></span></span></p> <p><em><span lang='CA'><span><span><span><span>que mut diu, “si us plau seieu'</span></span></span></span></span></em></p> | 08122-765 | A llevant de les Cases Noves de Can Pardo | <p><span lang='CA'><span><span><span><span>A finals dels anys 1970 es va fer arribar l’aigua de la font fins les Cases Noves, on hi ha un altre font amb el mateix nom. Al costat de la font hi ha les restes d’un forn de calç.</span></span></span></span></span><br /> <br /> </p> | 41.4595600,1.5985000 | 382953 | 4590723 | 08122 | Mediona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:27 | |||||||||||||||
92344 | Casalot del Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casalot-del-soler | XVII-XVIII | L'activitat agrícola possiblement ha malmès el jaciment. | <p><span lang='CA'><span><span><span><span>Troballes superficials al marge esquerre del camí principal a Mas Soler de cronologia principalment baix medieval. Es tracta de ceràmiques de cocció reductora algunes de formes identificables com vores d'olla, nanses, carenes etc atribuïbles als segles XVII-XVIII. Entre aquests materials també s’ha trobat algun fragment de ceràmica ibèrica. En qualsevol cas no hi ha evidències de cap tipus d’estructura. Durant els treballs d’aquest mapa no es van observar als terrenys ni restes ceràmiques ni altres elements d’interès patrimonial.</span></span></span></span></span></p> | 08122-594 | Al l’oest del nucli de Sant Joan, als terrenys del Mas del Soler. | <p><span lang='CA'><span><span>Segons la història oral en aquest punt s’aixecava un antic edifici, d’aqui el nom de “casalot” com a topònim de la zona.</span></span></span></p> | 41.4802100,1.5852700 | 381885 | 4593033 | 08122 | Mediona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92344-img1803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92344-img1805.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Catalogat com Casalot del Solé | 119|94 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:27 | ||||||
92413 | Barraca de la Plana del Bosc II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-plana-del-bosc-ii | <p><span lang='CA'><span><span>AA.DD (2010) La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Brau edicions.</span></span></span></p> | XVIII-XX | <p><span lang='CA'><span><span><span>Construcció de pedra seca aèria aïllada de planta circular orientada a est. Aixecada al mig d’una zona boscosa, té la coberta feta amb falsa cúpula per aproximació de filades i la porta, orientada a sud de llinda plana. Els blocs de pedra que delimiten la porta són de grans dimensions.</span></span></span></span></p> | 08122-663 | A l’est del nucli urbà, a la Plana del Bosc | <p><span lang='CA'><span><span><span>És difícil determinar la cronologia exacte de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX</span></span></span></span></p> | 41.4785400,1.6699700 | 388954 | 4592736 | 08122 | Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92413-img3377.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92413-img3373.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92413-img3374.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:27 | |||||||
92347 | Rellotge de sol de Mas Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-mas-soler | XXI | <p><span lang='CA'><span><span><span>Rellotge de sol ubicat a la façana sud l'edifici, a l’alçada de la planta baixa. En perfecte estat, és quadrat esculpit en un bloc de pedra. Primer trobem un petit marc a l’interior del qual i a la dreta, hi ha un sol amb ulls nas i boca de la qual en surt el gnòmon de vareta. A l’esquerra trobem les marques horàries al voltant d’un quadrat on a l’extrem est falta la cantonada que ocupa el sol. A l’interior del quadrat hi ha els rajos de sol i per fora les marques horàries. Les hores són de les 6 del matí a les 4 de la tarda en cicles de 12 hores. La numeració és aràbiga i té línia vertical a les 12. </span></span></span></span></p> | 08122-597 | A la façana sud de Mas Soler | 41.4783800,1.5827900 | 381675 | 4592833 | 08122 | Mediona | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92347-img1850.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92347-img1852.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:27 | |||||||||
89904 | Veïnat de la Font del Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/veinat-de-la-font-del-bosc | XIX-XX | <p><span lang='CA'><span><span><span>Urbanització formada principalment per cases, torres d’estiueig i cabanes de fusta i pedra arrenglades de forma esglaonada seguint el pendent del bosc de la urbanització. També desposa d’instal·lacions esportives amb piscina i es fa mercat els diumenges.</span></span></span></span></p> | 08122-9 | Al nord est del nucli urbà, a ponent de la C-244. | <p><span><span><span>L’empresari Amadeu Maristany Oliver (1877-1954), de família de tractants de vins, va comprar una heretat anomenada Can Pujó del Coll Roig, a Sant Pere Sacarrera. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1968 va començar a canviar completament el paisatge de Can Maristany. <span lang='CA'>El promotor de diverses urbanitzacions al Penedès i l’Anoia, Josep Maria Junyent, inicia les obres </span>d’una gran urbanització que pren el nom de “La Font Del Bosc”. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Als inicis, a la Urbanització de la Font del Bosc” les “Cabanes del Canadà” tenien llum de gas, que feia funcionar també la nevera. Des d’un dipòsit de fibrociment dissimulat com a pou es pujava l’aigua a la casa amb una bomba manual. Totes les cases tenien un pou mort.</span></span></span></p> | 41.4952600,1.6551200 | 387743 | 4594611 | 08122 | Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/89904-img3425.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/89904-img20220214084840.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/89904-img20220818070204.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | El nom d'aquesta urbanització prové d'una font d'aigua natural que hi ha a l'entrada de la zona. | 119|98 | 46 | 1.2 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:27 | |||||||
92350 | Parc dels rentadors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-dels-rentadors | XX-XXI | La zona s'ha arrenjat els darrers anys. | <p><span lang='CA'><span><span><span>Zona lúdica a tocar de la riera on s'han habilitat i recuperat diferents elements i espais. Entre ells destaquen els antics rentadors, la font o també el monument dels donants de sang inaugurat el 2017.</span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><span>La zona, força frondosa és també un espai de picnic i descans, de fet hi ha alguna taula i bancs. </span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>Forma part dels itineraris del camí del riu, on es gaudeix de diferents espais fluvials i de la diversitat ambiental de la zona..</span></span></span></span></p> | 08122-600 | A l’extrem del nucli antic de Sant Joan de Conilles, a tocar de la riera de Mediona. | <p><span><span lang='CA'><span>Els rentadors es van construir l’any 1927. El 1943 es van dividir els safareigs en dues parts: la més gran per rentar i la petita per esbaldir. També hi havia un safareig més petit que servia per rentar la roba dels malalts i dels morts.</span></span></span></p> <p><span><span lang='CA'><span>Els anys 60 del segle XX van aparèixer les primeres rentadores, però sempre s’esbaldia la roba als safareigs. El 1972: es van fer les clavegueres i el 1973 va arribar l’aigua a totes les cases del poble. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Per iniciativa popular van tornar als rentadors un aspecte endreçat i net i es van adequar els espais del voltant i els camins que hi porten</span></span></span></p> | 41.4746200,1.6101700 | 383954 | 4592379 | 08122 | Mediona | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92350-img20220603091058.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92350-img20220603091126.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92350-img20220603091148.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119|98 | 2153 | 5.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:27 | |||||||
92414 | La Recadera de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-recadera-de-sant-joan | <p><span><span><span><span lang='CA'>Ció Jover, Maria Lluïsa (coord) Llegendes de l’Alt Penedès. Col.lecció la Calaixera. Consell Comarcal de l’Alt Penedes. Diputació de Barcelona. 1999</span></span></span></span></p> <p> </p> | XX | <p><span lang='CA'><span><span>A Sant Joan no hi havia farmàcies, però hi havia una senyora que feia de recadera. Cada dia anava a buscar els medicaments que receptaven els metges del poble a Sant Quintí, caminant 8 km entre anada i tornada, no importava el temps. Aquesta senyora, també tocava les campanes del poble i per això li deien la “La Campanera”.</span></span></span></p> | 08122-664 | 41.4762900,1.6089900 | 383859 | 4592566 | 08122 | Mediona | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:27 | |||||||||||||||
90918 | Aplec de Sant Crist de Mediona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-crist-de-mediona | XVIII | <p><span lang='CA'><span><span>Aplec popular que es realitza a l’església de Sant Maria del Castell de Mediona. Es celebra el primer diumenge del mes de setembre amb un programa d’activitats durant tot el dia iniciat amb una missa a l’església. A partir d’aquí es van succeint diferents activitats i un àpat popular a migdia.<strong> </strong></span></span></span></p> | 08122-534 | Entre el nucli urbà de Sant Joan de Mediona i la serra de Santa Anna. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Aplec amb una llarga tradició històrica, que l’any 2021 ha celebrat la que es considera la 278 trobada. És una festa d’arrels religioses, que amb el pas dels temps ha anat afegint activitats de caire més social i cultural.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Amb motiu de la inauguració de la nova capella del Sant Crist a l’església de Santa Maria del Castell de Mediona, el dia 1 de setembre de 1743 es van fer tres dies de festes. A partir d’aquí totes les celebracions relacionades amb aquesta imatge coincidien amb el primer diumenge del mes de setembre, amb el que a partir de 1771 aquest dia va quedar institucionalitzat com a la diada del Sant Crist de Mediona.</span></span></span></span></p> | 41.4760700,1.6414300 | 386567 | 4592498 | 08122 | Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/90918-img20220818084429.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/90918-cartell-xarxes-400x667_1.jpeg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós/Cultural | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119|94 | 2116 | 4.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:27 | ||||||||
89977 | Cal Ros del Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ros-del-carme | XIX | <p><span lang='CA'><span><span>Casa de planta rectangular composada per planta baixa i golfes adossada a Cal Lluis per llevant. Té una coberta a una vessant de teula àrab amb ràfec decorat amb una senzilla imbricació de rajol ceràmic. La construcció és de maçoneria però es troba completament arrebossada i pintada de blanc, a excepció d’un petit sòcol de pedra a la part inferior. Totes les obertures són d’obra i rectangulars inclosa la porta d’entrada i el magatzem. Les finestres de les golfes són de mesura inferior i estan enganxades al ràfec. A la façana lateral hi ha un petit contrafort. </span></span></span></p> | 08122-81 | A llevant del nucli urbà de Sant Joan. A la Quadra d’Agullàdols. | <p><span lang='CA'><span><span>Edificació vinculada al creixement del municipi entre finals dels segle XVIII amb l’extensió de la vinya per la producció d’alcohol per exportar a Holanda i Amèrica. Aquest creixement es consolidà durant el segle XIX amb l’augment del preu del vi, degut a l’arrasament de les vinyes franceses per la fil·loxera</span></span></span></p> | 41.4786900,1.6770400 | 389545 | 4592743 | 08122 | Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/89977-img0649.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2022-11-16 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:27 | ||||||||
92373 | Barraca II del Bosc de Mas Bolet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-ii-del-bosc-de-mas-bolet | <p><span><span><span>AA.DD (2010) La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Brau edicions.</span></span></span></p> | XVIII-XX | Té la coberta totalment ensorrada. | <p><span lang='CA'><span><span>Construcció de pedra seca aèria aïllada de planta circular d’uns 3 m de diàmetre. Aixecada al mig d’una zona boscosa es troba en força mal estat de conservació. Tot i que conserva el volum, la cúpula està parcialment ensorrada i no és visible la porta d’entrada. La coberta cal pensar que era una falsa cúpula feta per aproximació de filades.</span></span></span></p> | 08122-623 | Al nord del nucli de Sant Joan, al bosc de Mas Bolet. | <p><span lang='CA'><span><span><span>És difícil determinar la cronologia exacte de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX.</span></span></span></span></p> | 41.4935000,1.6217400 | 384954 | 4594459 | 08122 | Mediona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92373-img2338.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92373-img2339.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:27 | ||||||
92306 | Barraca del Pla del Junyent II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-pla-del-junyent-ii | <p><span><span><span>AA.DD (2010) La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Brau edicions.</span></span></span></p> | XVIII-XX | Ha perdut completament la coberta i part de la parets. | <p><span lang='CA'><span><span>Construcció de pedra seca de planta quadrangular aixecada al mig d’un camp de cultiu. Es troba en força mal estat ja que està parcialment ensulsida, no conserva la coberta ni part de l’alçada de les parets. Bona part de l’estructura està coberta de vegetació, fent que no sigui visible la porta d'entrada.</span></span></span></p> | 08122-556 | Al nucli de Can Paixano, entre el Corral de Can Tino i Cal Cabreta. | <p><span lang='CA'><span><span>És difícil determinar la cronologia exacte de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX</span></span></span></p> | 41.5024100,1.6471000 | 387086 | 4595415 | 08122 | Mediona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92306-img7225.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92306-img7244.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92306-img7245.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:27 | ||||||
89946 | Creu de la Missió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-missio-3 | XX | <p><span lang='CA'><span><span>Creu de marbre blanc penjada a la paret est de la rectoria. S'hi pot llegir a cada un dels braços Santa Missió, ambdues paraules separades per una creu grega gravada al marbre. A la part superior del peu hi ha la data 1951</span></span></span></p> | 08122-50 | A l’església de Sant Joan de Conilles | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Aquesta creu es pot situar entre les anomenades “Santes Missions”, amb les que es volia reforçar la fe dels habitants. Es realitzaven diversos actes dirigits per congregacions que duraven entre un i tres dies i que incloïen un viacrucis, una missa, una processó i com a recordatori s'aixecava una creu en algun lloc destacat del poble.</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span> Possiblement aquesta commemori els actes que es dugueren a terme en motiu de la trobada de la Santa Missió, de l'any 1951</span></span></span></span></span></p> | 41.4758300,1.6091800 | 383874 | 4592514 | 1951 | 08122 | Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/89946-img0488.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/89946-img0491.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/89946-img0490.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:27 | |||||||
92409 | Santa Anna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-anna-2 | III-I aC | Possiblement afectat per l'activitat agrícola. | <p><span lang='CA'><span><span>Durant la construcció d’un hivernacle (ara desaparegut i esdevingut zona de conreu de vinya) es va recuperar un conjunt de ceràmica de tradició ibèrica amb peces a mà, i també vores de contenidors i altres peces a torn amb decoracions. El conjunt és força homogeni i es podria situar en l’ibèric final, l’absència de material d’època romana fa que no es pugui estendre la cronologia més enllà del I aC. No hi ha noticies orals de la localització d’estructures.</span></span></span></p> | 08122-659 | A llevant del nucli urbà, a la zona de Can Xamaio. | <p><span lang='CA'><span><span>Les restes es van localitzar els anys 1970-1975 per F. Gustems durant les obres de fonamentació d’un hivernacle. Els materials estan dipositats al Museu Municipal de Mediona.</span></span></span></p> | 41.4725200,1.6565800 | 387826 | 4592084 | 08122 | Mediona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92409-img3153.jpg | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 81 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:27 | |||||||
89956 | Turó Agullàdols II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-agulladols-ii | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Serra i Garcia, Josep (1998) Memòria de les actuacions arqueològiques a la variant C-244. 1r Trimestre de 1998. Atena. Serveis al Patrimoni. Generalitat de Catalunya. Inèdita.</span></span></span></span></span></p> | Desconegut | Sembla que el jaciment està destruït | <p><span lang='CA'><span><span>Durant les prospeccions realitzades el 1997 per Conxita Ferrer i Josep Serra es van recuperar diferents fragments de sílex i industria lítica associats a un nivell geològic de còdols i graves. Durant els treballs de seguiment de les obres de la carretera es constatà el que detectaren les prospeccions. Els materials lítics corresponien a un taller de talla situat a la vessant del turó, però que segurament fou destruït amb l’aterrassament dels camps en feixes als segles XIX-XX. Per a construcció de les feixes es van rebaixar els nivells geològics on s’havia dut a terme l’activitat durant la prehistòria, quedant sobre el terreny només peces disperses.</span></span></span></p> | 08122-60 | Al sud de la BV-2304 entre el Turó i la vinya d’Agullàdols, a tocar amb el nucli de Canaletes. | <p><span lang='CA'><span><span>Durant les prospeccions prèvies a les obres es van recuperar en aquesta zona restes de cultura lítica, identificades amb la sigla UAB 9 i també material d’època medieval identificades com Atena 8. Més endavant durant els treballs de seguiment de les obres es constantà que pertanyien a dos jaciments diferents, ambdós arrasats.</span></span></span></p> | 391278 | 459242 | 08122 | Mediona | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:27 | ||||||||||||
92317 | Cal Pau de la Dona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pau-de-la-dona | XVIII-XX | <p><span lang='CA'><span><span>Edifici aïllat composat per planta baixa pis i golfes, amb coberta a dues vessants de teula àrab i carener perpendicular a la façana. El ràfec està acabat amb una senzilla imbricació de rajol ceràmic. La construcció és de maçoneria i està completament arrebossada amb morter. Les obertures són rectangulars i fetes d’obra, algunes obertes ja en època recent. La porta, també rectangular, està rematada amb arc rebaixat. A la façana sud, a l’alçada del primer pis trobem dos balcons amb barana de ferro forjat. A la façana lateral té adossat un cos de nova construcció.</span></span></span></p> | 08122-567 | A llevant del carrer principal de Can Paixano. | <p><span lang='CA'><span><span>Possiblement el seu origen estigui vinculat, igual que la resta del veïnat, arran de l’expansió de la vinya al segle XVIII a conseqüència de la producció d’alcohol per exportar a Holanda i Amèrica.</span></span></span></p> | 41.5053300,1.6512300 | 387436 | 4595734 | 08122 | Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92317-img20220214101947.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:27 | ||||||||
90906 | Cal Campaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-campaner-7 | XVI | L'edifici és troba completametn enrunat, només en resten dempeus els murs de façana. | <p><span lang='CA'><span><span>Edifici completament enrunat del que només es conserven els murs que conformarien la planta baixa. Són parets fetes de maçoneria amb blocs sense devastar lligats amb morter de calç. En destaca el portal adovellat, rematat amb arc rebaixat amb les dovelles lleugerament motllurades. En una d’elles s’hi pot llegir la data 1573, per sota s’intueixen les restes d’algun altre inscripció o decoració avui no identificable. A la mateixa façana hi ha un altra obertura rectangular amb llinda de fusta. Ambdues es troben tapiades amb totxos i ciment</span></span></span></p> | 08122-522 | Carrer de l’Església nº 2 | <p><span><span><span><span lang='CA'>Correspon a un dels edificis més antics del barri de Sant Joan de Conilles, documentat com a mínim a partir del segle XVI, si fem cas a la inscripció conservada. Aquesta edificació juntament amb altres properes van créixer a redós de l’antiga església parroquial de Sant Joan, conformant l’actual barri de l’església.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>El seu nom prové de l’ofici de campaner ja que aquí hi va viure l’última campanera del poble.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.4762900,1.6089900 | 383859 | 4592566 | 1573 | 08122 | Mediona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/90906-img0519.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/90906-img0520.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/90906-img0521.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2022-08-08 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | També conegut com Ca la Campanera | 119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:27 | |||||
92364 | Cal Pulseretes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pulseretes | XIX-XX | S'està reformant actualment. | <p><span lang='CA'><span><span>Edifici de planta baixa i pis amb coberta a doble vessant de teula àrab i carener paral·lel a la façana. Consta de dues crugies cada una de les quals disposa d’un portal d’obra amb arc de mig punt i una finestra d’idèntiques característiques a la part superior. La façana posterior, que dona a l’avinguda Montserrat disposa de diverses obertures, algunes de les quals queden parcialment obliterades per la situació del carrer, a un nivell molt més alt. La parcel.la disposa d’un petit pati lateral.</span></span></span></p> | 08122-614 | Carrer del Raval nº6 | 41.4789900,1.6113700 | 384062 | 4592862 | 08122 | Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92364-img2170.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92364-img2167.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2022-07-31 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:27 | ||||||||
92628 | Cova del Tronc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-tronc | (-4000-2500); (-1500-1200); III-I aC | S'hi han fet algunes accions sense control arqueològic. | <p><span lang='CA'><span><span>El jaciment és un espai sota blocs accessible per dos accessos-pou intercomunicats. Les restes de cultura material localitzades són bàsicament ceràmiques, grans gerres, que van des del neolític fins l’ibèric final, d’aquesta ultima cronologia però, amb molt poca presència També s’han trobat restes esquelètiques humanes (fragments de crani adult i infantil) i de fauna, tot i que en poca abundància. Tots aquests elements fan pensar en una triple funcionalitat de l’indret: Un lloc de refugi esporàdic, magatzem (per la presència de grans gerres en un ambient de temperatura constant) i lloc d’enterrament.</span></span></span></p> | 08122-739 | Al sud del nucli urbà, a la cinglera de les Pereres | <p><span><span><span><span lang='CA'>El fondal de Valldellòs, tot i que conegut ha estat poc freqüentat per l’excursionisme científic. La primera noticia es té entre 1950-1956 quan P. Giró esmenta les troballes arqueològiques sobre la donació de materials per J. Lloret mestre de Mediona. El 1975 el grup Talaia de Vilanova fan del lloc un punt habitual de les excursions, localitzant 6 racons refugi entre els blocs de pedra. Finalment els anys ’80 l’Associació d’estudis Culturals i Científics de Mediona en fa prospeccions.</span></span></span></span></p> | 41.4569800,1.6183100 | 384603 | 4590409 | 08122 | Mediona | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92628-img20220818125014.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Ibèric|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic/Lúdic/Cultural | Xarxa natura 2000| | Natura 2000| | Àrea especial de protecció|BPU | 2022-11-19 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Forma part del conjunt de Forats del Fondal de Valldellòs. Altres cavitats d’aquest conjunt són la Cova “A” o de la Piràmide, la cova de la Jeta, cova d'en Barramon, balma del Pèndol o del Batlle, balma de la Cullera, cova de la Boira, cova de les Monedes, cova de l'Horta o Galeria de la Roca del Gat.L’indret a banda del valor patrimonial destaca pel seu valor paisatgístic, geològic i espeleològic. Es troba dins el Pla Especial d’interès naturals (PEIN) de les Capçaleres del Foix. | 79|81|78 | 1754 | 1.4 | 1786|1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:27 | ||||
89943 | Portal de Cal Queralt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-de-cal-queralt | XVI--XIX | La incripció de la llinda està erosionada | <p><span lang='CA'><span><span>En el portal d’accés a l’habitatge des del carrer de Cal Marquès hi ha una porta adovellada amb un escut, molt erosionat a la clau. És un escut lleugerament ondulat als extrem i en el que és parcialment visible la data (1) 1588.<strong> </strong></span></span></span></p> | 08122-47 | Carrer de Cal Marqués nº3/ Carrer de l’Església nº 4 | <p><span lang='CA'><span><span>Cal Queralt, juntament amb Cal Marqués i altres cases del carrer de l’església conformen la part més antiga del municipi, que es fa formar a redós de l’antiga església de San Joan de Conilles, documentada des del 1299 i que pertanyia a la jurisdicció del Castell de Mediona.</span></span></span></p> | 41.4761100,1.6089400 | 383854 | 4592546 | 1588 | 08122 | Mediona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/89943-img0477.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/89943-img0478.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/89943-img0479.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119|94 | 47 | 1.3 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:27 | ||||||
94418 | Barraca de Cal Balaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-balaguer | <p><span><span><span><a><span lang='CA'><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Enderroc a la façana de ponent | <p><span lang='CA'><span><span>Enderroc a la façana de ponent</span></span></span></p> <p> </p> | 08058-334 | Serra curta. Sud de Torrelletes | <p><span><span><span><a><span lang='CA'><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2733600,1.6668700 | 388345 | 4569960 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94418-334-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94418-334-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94418-334-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-06-21 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Informació i imatges extretes del Drac Verd de Sitges de la wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:22 | |||||
90921 | Festa Major de Sant Joan de Mediona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-joan-de-mediona | XX | <p><span lang='CA'><span><span>Festa Major del nucli de Sant Joan, que es celebra el primer cap de setmana del mes de Juliol. Les activitats es concentren durant el cap de setmana, però algunes s’allarguen diversos dies del més. Són activitats lúdiques, socials i culturals que inclouen cercaviles, exposicions, misses, balls i sopars de germanor entre d’altres. Es tanca <span><span>amb un ball i sopar de germanor.</span></span><strong> </strong></span></span></span></p> | 08122-537 | Al nucli urbà. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Capital del municipi i el nucli més gran, on hi ha l’Ajuntament i la majoria de Serveis. </span></span></span></span></span></p> | 41.4773200,1.6123400 | 384140 | 4592676 | 08122 | Mediona | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/90921-fm-mediona.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Capital del municipi i el nucli més gran, on hi ha l’Ajuntament i la majoria de Serveis. | 119 | 2116 | 4.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:27 | |||||||
90919 | Festa Major de Can Paixano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-can-paixano | <p><span lang='CA'><span><span>Festa Major del veïnat del mateix nom celebrada el dissabte de la primera setmana de Setembre amb diferents activitats<span><span>,com la trobada de plaques de cava, esmorzar popular, jocs infantils, sopar popular i ball. </span></span></span></span></span></p> | 08122-535 | Al nord est del nucli de sant Joan de Mediona, i al nord de la urbanita cio Font del Bosc. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Fa uns anys es celebrava conjuntament amb el barri de Sant Pere Sacarrera, però ara són festivitats independents.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El veïnat de Can Paixano sembla que ve del nom propi Paccius. És un veïnat de 29 habitants, fronterer amb el terme de la Torre de Claramunt. Sorgit com bona part d’aquests petits nuclis amb l’expansió de la vinya al segle XVIII amb la producció d’alcohol per exportar a Holanda i Americà. Aquest creixement es consolidà durant el segle XIX amb l’augment del preu del vi, degut a l’arrasament de les vinyes franceses per la fil·loxera, plaga que després també s’estengué a territori català.</span></span></span></span></p> | 3875035 | 4595751 | 08122 | Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/90919-imagen2022-08-19103959659.png | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119 | 2116 | 4.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:27 | ||||||||||
90920 | Festa Major de Sant Pere Sacarrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-pere-sacarrera | XX | <p><span lang='CA'><span><span>Festa Major del veïnat del mateix nom que se celebra l’últim cap de setmana de mes de juny amb diferents activitats<span><span> lúdiques, tancant amb un ball i sopar de germanor.</span></span><strong> </strong></span></span></span></p> | 08122-536 | A l’est el nucli de Sant Joan de Mediona, entre aquest i la urbanització Sant Elies. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Fa uns anys es celebrava conjuntament amb el barri de Can Paixano, però ara són festivitats independents.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Nucli format al voltant de l’antiga capella de Sant Pere, de la que es té documentació des del 1030. Hi passava una antiga carrerada, d’on prové el topònim. Dins el veïnat també cal incloure una urbanització de construcció recent, la Font del Bosc i entre ambdós nuclis superen els 900 habitants. </span></span></span></span></span></span></p> | 41.4880900,1.6533600 | 387584 | 4593817 | 08122 | Mediona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:27 | |||||||||||||
92987 | Trifini | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trifini | <p><span lang='CA'><span><span>Fita de pedra que marca el trifini dels termes municipals de<strong> </strong><em>Sant Quintí de Mediona</em>, i <em>Sant Pere de Riudebitlles</em> amb <em>Mediona</em>. </span></span></span></p> <p> </p> | 08122-764 | A l'est del nucli urbà i de la C-15 | <p>L'any 2000 es van trobar els batlles dels tres municipis per celebrar la recol·locació de la fita, desplaçada 2.40 m m al nord pel perill d'esllavissades. La trobada es va fer enmig d'una festa de germanor.</p> | 41.4725600,1.6972400 | 391221 | 4592037 | 08122 | Mediona | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:27 | |||||||||||||||
90910 | Font del Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-bosc-3 | XX | Està plena de pintades i grafits. | <p><span lang='CA'><span><span>Font que es troba a peu de carretera amb la surgència natural canalitzada amb un tub de coure que raja directament de la paret de contenció de la muntanya. Aquesta paret és feta de maçoneria rematada amb una cornisa motllurada. El raig està delimitat per una espècie d’arc ogival fet de maó manual que arriba fins la pica de pedra que recull l’aigua. Davant de la font hi ha un petit replà amb bancs de pedra i obra a banda i banda per poder descansar i també aparcar. </span></span></span></p> | 08122-526 | A la urbanització la Font del Bosc, al km 16 de la C-244 | <p><span lang='CA'><span><span>Font que dona nom a la urbanització, al seu entorn es van edificar les primeres cases de segona residencia del terme vers l’any 1925.<strong> </strong></span></span></span></p> | 41.4883900,1.6588700 | 388044 | 4593843 | 08122 | Mediona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/90910-img3426.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/90910-img3428.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | Inexistent | 2022-11-19 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 98|94 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:27 | |||||||
92359 | Penjat del Coll Curt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/penjat-del-coll-curt | III-I aC | Possiblement afectat per l'activitat agrícola | <p><span lang='CA'><span><span>Jaciment a l’aire lliure amb molt mal estat de conservació, en el que es van recuperar alguns fragments de ceràmica ibèrica els anys’80 fruit de les prospeccions realitzades per Josep Gallart. Durant la realització del present mapa no s’han vist restes ceràmiques en superfície.</span></span></span></p> | 08122-609 | Al sud est del nucli urbà, a peus del camí de Sant Joan de Mediona a Can Vic | <p><span lang='CA'><span><span>Jaciment localitzat per Josep Gallart i Romeu, que va prospectar el territori als anys ’80 localitzant diferents restes ceràmiques a la zona.</span></span></span></p> | 41.4694500,1.5938500 | 382582 | 4591827 | 08122 | Mediona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92359-img2083.jpg | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 81 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:27 | |||||||
89955 | Turó d’Agullàdols I – PK 6700 de la C-244 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-dagulladols-i-pk-6700-de-la-c-244 | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Serra i Garcia, Josep (1998) Memòria de les actuacions arqueològiques a la variant C-244. 1r Trimestre de 1998. Atena. Serveis al Patrimoni. Generalitat de Catalunya. Inèdita.</span></span></span></span></span></p> | XI-XII | Sembla que el jaciment està destruït. | <p><span lang='CA'><span><span>Jaciment possiblement d’origen medieval situat al vessant sud-est del turó d’Agullàdols, en una zona de camps de cultiu. Els terrenys prospectats el 1997 per Conxita Ferrer i Josep Serra van permetre recuperar restes ceràmiques de cocció reductora en tota la vessant. Tanmateix durant els rebaixos amb motius de les obres de la carretera no es van localitzar restes associades. Possiblement l’aterrassament dels camps a finals del segle XIX i XX fes malbé les restes del jaciment.</span></span></span></p> | 08122-59 | Al sud de la BV-2304 entre el Turó i la vinya d’Agullàdols, a tocar el nucli de Canaletes. | <p><span lang='CA'><span><span>Durant les prospeccions prèvies a les obres es van recuperar en aquesta zona restes de cultura material d’època medieval identificades amb la sigla Atena 8 i també restes de cultura lítica, identificades com UAB 9. Més endavant durant els treballs de seguiment de les obres es constantà que pertanyien a dos jaciments diferents, ambdós arrasats.</span></span></span></p> | 41.4762700,1.6988100 | 391358 | 4592447 | 08122 | Mediona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/89955-img20211104080527.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | BPU | 2022-11-16 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 85 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:27 | ||||||
92328 | Nucli Sant Pere Sacarrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-sant-pere-sacarrera | XVIII-XX | <p><span lang='CA'><span><span>Nucli format al mateix temps que Can Paixano, Can Xombo i les Cases Noves de Can Pardo, es a dir vers al segle XIX vinculat al creixement vitivinícola de la zona motivat per l’exportació d’alcohol a Amèrica i Holanda. Tot i que bona part de les edificacions son d’època contemporània, sembla que el seu origen podria estar en època medieval vers el segle XI. La capella, que dóna nom al veïnat i al voltant de la qual anà creixent, té la primera font documental l’any 1030. </span></span></span></p> | 08122-578 | Al nord est del nucli urbà de Sant Joan de Mediona. | <p>Veïnat originat possiblement en época medieval a redòs de la capella de Sant Pere Sacarrera, documentada des del segle XI. Tot i així el seu creixement i fesomia actual es situa vers els segles XIX-XX</p> | 41.4882000,1.6530000 | 387554 | 4593830 | 08122 | Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92328-img20220214085454.jpg | Legal | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-08-19 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 94|119 | 46 | 1.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:27 | ||||||||
92636 | Abric vora el camí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/abric-vora-el-cami | (-2200-650) | Protegit per l'acumulació de sediment. | <p><span lang='CA'><span><span>Petit refugi o abric, del conjunt de cavitats del Fondal del Valldellòs, però en aquest cas proper al camí obert pels llenyataires, el que va permetre localitzar un extens taller de sílex. Actualment l’abric esta quasi totalment colmatat pel sediment i l’espai entre la roca i el terra no supera els 0.50 m. En superfície es van localitzar restes ceràmiques similars a les de la Cova de la Boira. El sediment de l’abric presenta una lleugera inclinació vers els camí, i J. Mestres el situa cronològicament en època del bronze.</span></span></span></p> | 08122-747 | Al sud del nucli urbà a la cinglera de Pereres. | <p><span lang='CA'><span><span>Jaciment descobert fruit de les prospeccions fetes per J. Mestres de Vilafranca el 1975, en concret durant la segona visita a la zona.</span></span></span></p> | 41.4575400,1.6181600 | 384591 | 4590472 | 08122 | Mediona | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92636-img20220818124352.jpg | Legal | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic/Lúdic/Cultural | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Forma part del conjunt de Forats del Fondal de Valldellòs. Altres cavitats d’aquest conjunt són la Cova “A” o de la Piràmide, la cova de la Jeta, cova de la Boira, cova d'en Barramon, balma del Pèndol o del Batlle, balma de la Cullera, cova de les Monedes, cova de l'Horta o Galeria de la Roca del Gat i la cova del Tronc.L’indret, a banda del valor patrimonial destaca pel seu valor paisatgístic, geològic i espeleològic. Es troba dins el Pla Especial d’interès naturals (PEIN) de les Capçaleres del Foix. | 79 | 1754 | 1.4 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:27 | ||||
90914 | Veïnat de Can Paixano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/veinat-de-can-paixano | XVIII-XX | <p><span lang='CA'><span><span>Petit veïnat arrenglerat al voltant del carrer de dalt, orientat nord sud tot i que fa un gir vers a l’est al seu extrem més meridional.<strong> </strong><span>Està composat per edificis entre mitgeres, i es comptabilitzen dotze edificacions. Entre elles trobem Cal Florencio, Cal Torres, Cal Pau de la dona, Ca l’Esberta, Ca la Remei, Cal Tino, Cal Manel, Ca l’Avi, Ca l’Enric, Cal Sombrerol, Cal Pau o Cal Marti. Una mica més apartat del nucli hi ha el Corral de Can Tino.</span></span></span></span></p> | 08122-530 | A l’extrem nord est del terme municipal, a tocar del termenat amb la Pobla de Claramunt. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Sembla que el nom de Can Paixano ve de Paccius, nom de persona. Possiblement el seu origen estigui vinculat arran de l’expansió de la vinya al segle XVIII a conseqüència de la producció d’alcohol per exportar a Holanda i Amèrica.</span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Abans de la construcció del la urbanització de la Font del Bosc, sempre havien estat vinculats al veïnat de Sant Pere Sacarrera, on la gent anava a missa i els nens a escola</span></span></span></p> | 41.5059600,1.6515200 | 387461 | 4595804 | 08122 | Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/90914-img7214.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/90914-img7229.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/90914-img7232.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/90914-img20220214102515.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119|94 | 46 | 1.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:27 | ||||||||
90916 | Veinat de Can Xombo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/veinat-de-can-xombo | XIX-XX | <p><span lang='CA'><span><span>Petit veïnat que inclou també un nucli industrial a peu de la carretera BV-2136 composat per una vintena de cases. El nucli té una forma de L amb accés per la part davantera de les edificacions, principalment habitatges entre mitgeres. Entre ells en destaca ca l’Espineta, amb un rellotge de sol. També trobem la casa nova de Cal Moliner, d’estil modernista amb esgrafiats al frontó de la façana on s’hi pot veure les inicials JP i la data 1933.</span></span></span></p> | 08122-532 | Al nord del nucli de Sant Joan de Mediona i a l’est de la BV-2136 | <p><span><span><span><span lang='CA'>Sembla que l’origen del seu nom estaria vinculat al renom de qui portava un terreny de la zona, que tot i que es deia Saumell, era conegut com Xombo. </span><span lang='CA'><span><span>Segons el DCVB de </span></span></span><span lang='CA'><span>Mossèn Alcover: <em>Xon és un crit per cridar o amanyagar els xais. </em>D’aquí el renom del pastor.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El nucli igual que molts altres veïnats del municipi sembla que va sorgir a partir del primer terç del segle XIX amb l’augment de la producció vitícola a causa de la producció d’alcohol per exportar a Holanda i Amèrica.</span></span></span></span></span></p> | 41.4852200,1.6014100 | 383242 | 4593567 | 08122 | Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/90916-img20220504184121.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/90916-img20220504184422.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:27 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 170,86 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc