Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 40349 | Societat cultural 'La Parra' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/societat-cultural-la-parra | <p>INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pp. 16-27. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2868 ACCN LA PARRA (1996) 'La Parra', 75è Aniversari. ' Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 19, p. 13-15. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet del Penedès.</p> | XX | <p>Edifici exempt, de planta rectangular, coberta amb encavallada de fusta i teulada a dues vessants. A l'interior es conserva la sala de ball amb boca d'escenari, i el cafè. La façana principal té composició simètrica, amb un portal central i finestres amb llinda a banda i banda i arc de mig punt a la part superior. Davant la porta d'accés té un pati i una parra com a record del topònim que va prendre la societat des del moment de la seva fundació.</p> | 08013-39 | Les Cabòries - 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Era conegut popularment com el local dels rics (informació oral de la Sra. Matilde Vendrell) . La societat es va constituir oficialment el dia 6 d'agost de 1921, i l'endemà s'inaugurava el local que ocupa ara mateix. El primer local era a Cal Ferlando, una casa al costat de la carretera d'Olesa, on hi havia una parra, per la qual cosa es va anomenar així la societat que va sortir d'aquesta casa. Aquí la gent que es reunia ballava. Això va pasar abans de 1929, segons sembla (informació oral Pere Llopart Garriga, 13 desembre de 2002). Sembla que tot comença quan d'una manera provisional, un grup de veïns que per raons ideològiques s'havia desmarcat de la Societat La Palma, que tenia com a lloc de la seva activitat el local de ca l'Ermità, va passar a reunir-se a la botiga d'en Teodor Massana de Cal Boter (actualment Cal Ferlando), on també es van celebrar alguns balls (hi havia una petita pianola en un armari de fusta penjat a la paret). Just a l'entrada de la casa, es distingia molt clarament una gran parra, la qual donaria nom a la nova entitat. Durant aquest temps de provisionalitat s'iniciaren les obres de construcció del nou edifici social. El nou local inicialment no disposava d'escenari, aquesta part de l'edifici seria efectuada amb posterioritat. La societat, anomenada des de la seva constitució com a Centre Agrícola La Parra, va passar posteriorment, després de diverses reformes estatutàries, a denominar-se societat La Parra, i ja actualment Centre Cultural i Recreatiu La Parra. L'any 1977 es va inaugurar una planta-altell de nova construcció en la qual s'ubicaria el cafè-bar de l'entitat, que fins aquell moment compartia espai amb la pròpia sala de ball i espectacles. L'any 1984, una comissió especial va ser l'encarregada de procedir a una total remodelació dels estatuts socials. Molt més simplificats i adequats per a la comprensió de tothom que tenien com a gran novetat el fet d'estar redactats per primera vegada íntegrament en català. Només es paralitzaria l'activitat de la Societat els anys de la Guerra Civil, en els quals es va utilitzar el local com a magatzem per part de la intendència. L'edifici ha estat testimoni de primera fila de la realització de la pràctica totalitat de les activitats festives i d'esbarjo, a mes de veure el naixement de les agrupacions dels balls populars, teatre i diables, actualment totes elles en tràmits legals de constitució com a seccions. La Festa Major es celebrava antigament en un envelat que es muntava davant el local (algun any s'havia arribat a fer a la vinya de Cal Venancio, i fins i tot a l'era de Cal Carbó), però a partir de la inauguració de la pista de la Casa de la Vila passaria ja, definitivament, a celebrar-se en aquest lloc. La Societat s'encarrega de la organització de la Festa Major (LA PARRA, 1996).</p> | 41.3608000,1.7758400 | 397609 | 4579533 | 1921 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Alt valor social. La data es troba inscrita en un totxo a la façana principal, a la dreta de l'espectador. Al costat de l'edifici actual hi havia hagut l'antiga carniceria del poble. | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||
| 40350 | Centre Cultural de l'Arboçar/Societat 'la Penya' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/centre-cultural-de-larbocarsocietat-la-penya | <p>GRAN GEOGRAFIA (1982) Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pp. 16-27. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2525 ACCN. JUNQUERAS VIES, Oriol; MARTÍ ESCAYOL, Maria Antònia (2001) Informe sobre l'origen, ús i significat dels topònims del terme municipal d'Avinyonet del Penedès. Document mecanografiat. SADURNÍ I VALLÈS, Pere et al. (2000) 'Dades històriques de l'Arboçar. Del segle XI al XX'. Font-Tallada. Butlletí de Sant Pere Molanta i l'Arboçar, núm. 284, febrer del 2000. Sant Pere Molanta: Associació de Pares d'Alumnes de Sant Pere Molanta.</p> | XX | <p>Edifici de planta rectangular, de parets arrebossades coberta amb encavallada de fusta i teulada a dues vessants. A l'interior es conserva la sala de ball amb boca d'escenari, i el cafè. La façana principal és de composició simètrica, amb un portal central i finestres amb llinda a banda i banda i d'arc de mig punt a la part superior (INVENTARI, 1980-1985).</p> | 08013-40 | L'Arboçar 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>L'any 1927 s'inaugura la societat 'La Penya' (SADURNÍ ET AL., 2000).</p> | 41.3335900,1.7649400 | 396654 | 4576525 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Es tracta d'un edifici que posseeix un alt valor social. Està construït al costat de la carrerada. | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||||
| 40450 | Els Cupons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-cupons | <p>Al terme municipal d'Avinyonet s'han trobat dos punts amb curiosa formació calcària coneguda dins el vocabulari geològic com a 'olles de gegant', i a la toponímia local com 'els cupons' (riera de Begues) o 'els cupots' (riera dels Pelagons). Es tracta de grans cavitats formades en zones calcàries per l'acció de l'aigua i les pedres que van golpejant mica en mica les parets creades en fissures calcàries, generant una mena de grans cups com els destinats al vi, en unes zones en que es produeix una forta caiguda de les aigües a les rieres de Begues i dels Pelagons.</p> | 08013-140 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>La veu popular ha anomenat aquests indrets per la seva similitud amb els cups de vi com 'els cupots' o 'els cupons'. En el record recent de la gent està l'haver vist fa dècades un carro encaixat en el de la riera de Begues, provinent d'Olesa. Encara avui es poden veure restes de carrosseries de cotxes i contenidors que han estat arrossegats per la força de l'aigua des de les zones altes de les rieres.</p> | 41.3332400,1.8143000 | 400784 | 4576429 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-07 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Es tracta d'un indret de gran valor paisatgístic per la seva singularitat, molt apreciat per la gent que els coneix. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||||||
| 40469 | Dipòsit antic d'aigua de Les Gunyoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diposit-antic-daigua-de-les-gunyoles | <p>CÓRDOBA, Manel (1999) Les fonts del Penedès i els seus voltants. 2 vols. S.LL.: El Cargol. PUIG I BOSCH (s.d.) Les Gunyoles. Resum d'un treball.</p> | XIX-XX | <p>Hi ha tres elements fonamentals d'acumulació d'aigua pel seu l'abastiment al poble de Les Gunyoles, que van ser gestionats per la Societat d'Aigua de Les Gunyoles: 1, El dipòsit d'aigua del vessant nord de la Serra de Les Gunyoles (foto 1), anomenat pel poeta Pau del Pi, 'La Font Destinada'. Consisteix en un dipòsit fet de maçoneria de pedra vista, de planta rectangular i coberta de volta, que es troba a la vessant de la Serra de Les Gunyoles, al costat d'un camí que puja cap a la Creu d'en Llanes i a la carrerada des del camí vell de Les Gunyoles a la Font del Cuscó, al mig d'una zona plena de pins i altres espècies arbustives. 2, el Pou Gran, 3, el Pou de Baix, al costat de Cal Masana L'aigua d'aquestes fonts era repartida per tot el nucli mitjançant un sistema de fonts públiques com les que hi ha a la plaça de l'església o a la de Sant Salvador.</p> | 08013-159 | Les Gunyoles - 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>La necessitat d'abastiment d'aigua a Les Gunyoles va portar a la recerca i aprofitament d'abundosos punts d'aigua. Se sap que l'any 1850 hi havia una junta d'aigües; es cuidava d'administrar l'aigua d'una bassa pública, del pou de Sant Salvador i del pou de Sant Isidre (PUIG I BOSCH, s.d.).Tres van ser els escollits per la gent del poble a finals del segle XIX i començament del XX: -el dipòsit d'aigua de la Serra de Les Gunyoles ('La Font Destinada') -el pou de Baix o de cal Massana (obert el 17 d'agost de 1879) i encara d'abans -el pou Gran del 1877, al costat de Cal Massana.</p> | 41.3499300,1.7818600 | 398095 | 4578320 | 1877 .. | 08013 | Avinyonet del Penedès | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Estructural | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Els elements relacionats amb l'abastiment d'aigua tenen un gran valor simbòlic per a la gent de les Gunyoles. | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||
| 40491 | Església de Santa Anna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-santa-anna | <p>VENDRELL I VENDRELL, Remei (1993) Sant Pere Molanta. Notes històriques. Sant Pere Molanta: Caixa Penedès-Ajuntament d'Olèrdola.</p> | <p>La església, que és filial de la parròquia de Sant Pere Molanta, te una capacitat per a cent persones assegudes, amb l'altar de pedra, imatges, campana, bancs, harmònium, etc. Imitant un estil neoromànic, l'edifici te planta rectangular, amb absis i una capella lateral. Està fet de maçoneria vista, té campanar d'espadanya, teulada a dues vessants i porta de mig arc amb arquivoltes. L'accés està precedit de tres graons i l'edifici es troba assentat sobre un podi poc elevat.</p> | 08013-181 | L'Arboçar de Dalt. 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>L'any 1952 tingué lloc a l'Arboçar el començament de les obres de l'església, dedicada a la Mare de Déu de Montserrat. Hi havia de rector en Mossèn Àngel Illa. La terra on es construí fou cedida per en Pau Raventós, de ca la Magina. Fou inaugurada l'any 1954, quan Mn. Àngel ja havia mort, i hi havia de rector Mn. Joan Bonet (VENDRELL, 1993). La campana, que es diu Maria Àngels, va ser beneïda el 25 d'abril de 1954, segons la formula breu del ritual romà, essent apadrinada pels senyors Josep Raventós i la senyoreta Maria Àngels Teixidó, essent Mn. Juan Bonet Gomis. (VENDRELL, 1993).</p> | 41.3323200,1.7640700 | 396579 | 4576386 | 1954 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Manuel Puig Jané | L'arquitecte Manuel Puig Jané era arquitecte municipal de L'Hospitalet de Llobregat i la composició de façana recorda molt l'ermita de Santa Eulàlia de Provençana d'aquesta ciutat. | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||
| 40493 | La Calma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-calma | <p>El senyor Ferran Peral, treballador de Can Ràfols dels Caus, va trobar un aixa de pedra basàltica (? )i una punta de fletxa passejant per aquesta planícia elevada que hi ha a prop de Can Ràfols dels Caus, en un extrem de la qual es troba la creu de Can Ràfols.</p> | 08013-183 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Localitzat pel Sr. Ferran Peral. El nom 'Calma' designa una plana elevada en cèltic, d'on va passar al català.</p> | 41.3516800,1.7963700 | 399312 | 4578497 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | En el mateix punt es troben també coralls fòssils i, per tant, cal considerar-lo així mateix, com a jaciment fossilífer | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||||||
| 40505 | Celler de cal Mestres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/celler-de-cal-mestres | <p>SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.</p> | XIX-XX | <p>Edifici de planta irregular, adaptat al terreny natural, amb tres naus . Combina les naus amb encavallades de fusta amb zones de sostre pla. Combina la pedra de maçoneria irregular amb el totxo, tot buscant el joc estilístic de la combinació de materials. Els paraments són de pedra i els recercats i elements decoratius, de ceràmica. Els vanos estan coberts amb arc escarser a la nau central amb timpà i òcul sobre l'accés i decoració mixtilínia, mentre que tenen llinda plana a la zona de façana de teulada terrassada, que es corona amb barana calada de totxo vist. Les entrades laterals són les típiques d'aquest tipus de construcció per tal de permetre descarregar i emmagatzemar el raïm. Al seu interior es conserven les botes de vi.</p> | 08013-195 | Les Gunyoles 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Agrupacions agrícoles de l'any 1927: Sindicat Agrícola d'Avinyonet I Unió Rabassaires de les Gunyoles (SADURNÍ, 2001).</p> | 41.3523400,1.7804800 | 397984 | 4578589 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | És un molt bon exemple de celler tradicional al nucli de Les Gunyoles. | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||||
| 40990 | Rondalla del cep del dimoni i l'esbarzer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rondalla-del-cep-del-dimoni-i-lesbarzer | <p>Informació Oral Joan Raventós Marcè, gener 2003 LLEGENDES (1998) 'Coses d'aquí: Llegendes d'Avinyonet'. Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 25, abril, 1998. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet del Penedès. SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.</p> | <p>Nostre Senyor baixava de les muntanyes de Montserrat i a l'entrada d'Hostalets de Pierola es trobà amb el dimoni. Altres vegades ja havia ocorregut, i en aquests casos, el diable sempre tenia les de perdre. Aquesta vegada li digué: 'Fusteret, vols jugar a qui farà una planta millor?' Nostre Senyor ni li va contestar, però en pocs moments, un cep s'emparrava per un arbre que hi havia prop del camí, amb un penjoll de rossos raïms. El dimoni quedà tan bocabadat en veure un cep tan bonic que, tot nerviós, es posà a fer-ne un de semblant. Però allò que li sortí era més aviat un esbarzer, negre, ple de punxes, una veritable porqueria! El dimoni quedà tan avergonyit que desaparegué com per art d'encant. De llavors ençà, a l'esbarzer li quedà la mala anomenada de 'cep del dimoni' per part de tota la pagesia. (Josep Carreras, les Gunyoles, 1957) Una altra versió amb el mateix foins però sense dimoni seria la següent: ELS TRES CONSELLS AGRÍCOLES DE NOSTRE SENYOR. Diuen que Nostre Senyor li digué al gram en acabar-lo de crear: 'Arrela ben fortament a dins de la terra perquè els bons pagesos voldran fer-te perdre la mena'. A l'esbarzer li aconsellà: 'Esgarrapa fort allà on puguis perquè tindràs feina per poder sobreviure' El cep fou tranquil·litzat d'aquesta manera: 'Tu rai!, no patiràs ni mica ni gens; tot al contrari, seràs la planta més estimada de l'home. Dels teus raïms rossos n'extrauran un suc tan deliciós, anomenat vi, que cada vegada que els homes i les dones alçaran el porró, es sentiran tan feliços que et beneiran pels segles dels segles'. (Josep Carreras, les Gunyoles, 1956).</p> | 08013-203 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | 41.3610400,1.7796200 | 397925 | 4579556 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Restringit | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-13 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 98 | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||||
| 41004 | La Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rectoria-1 | <p>Informació oral d'en Pere Llopart Garriga, desembre 2002 INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2526 ACCN</p> | XX | <p>Casa entre mitgeres composta de planta baixa, pis i golfes. Composició simètrica de la façana, que es desenvolupa en tres eixos marcant el central, al primer pis, un balcó de portal únic amb barana de ferro senzillament decorada, i al segon pis, un portal central d'accés a l'immoble, que culmina en un arc rebaixat. Els altres buits de planta baixa i primer pis són finestres laterals, d'ampit molt més marcat i més estretes al segon pis. El pis superior presenta una galeria de 6 finestres dobles d'arc de mig punt emmarcades per superfícies en relleu rectangulars, i a sota de la galeria sobresurt una línia correguda que marca la separació de pisos i una altra d'impostes motllurada. El coronament està fet mitjançant un ràfec motllurat. Té sòcol i els laterals de la façana estan emmarcats per falsos carreus en relleu de dalt a baix. A dalt de la cantonada de la finestra dreta del primer pis hi ha un misteri del Viacrucis del poble de les Gunyoles.</p> | 08013-210 | Les Gunyoles 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | 41.3523700,1.7798500 | 397931 | 4578593 | 1934 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Josep Llopart | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||||
| 41031 | Pou Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-gran | <p>CÓRDOBA, Manel (1999) Les fonts del Penedès i els seus voltants. 2 vols. S.LL.: El Cargol. PUIG I BOSCH (s.d.) Les Gunyoles. Resum d'un treball.</p> | XIX-XX | <p>El Pou Gran es troba al costat del mateix camí vell de Les Gunyoles, a la cruïlla d'un altre camí que baixa cap a la zona de la masia de Cal Vendrell. El pou havia tingut quatre corrioles, avui tancades per una coberta de volta, feta de maçoneria arrebossada amb ciment. L'aigua d'aquestes fonts era repartida per tot el nucli mitjançant un sistema de fonts públiques com les que hi ha a la plaça de l'església o a la de Sant Salvador.</p> | 08013-233 | Les Gunyoles - 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>La necessitat d'abastiment d'aigua a Les Gunyoles va portar a la recerca i aprofitament de diversos punts d'aigua. Se sap que l'any 1850 hi havia una junta d'aigües; es cuidava d'administrar l'aigua d'una bassa pública, del pou de Sant Salvador i del pou de Sant Isidre (PUIG I BOSCH, s.d.).Tres van ser els escollits per la gent del poble a finals del segle XIX i començament del XX: -el dipòsit d'aigua de la Serra de Les Gunyoles ('La Font Destinada') -el pou de Baix o de cal Massana (obert el 17 d'agost de 1879) i encara d'abans -el pou Gran del 1877, al costat de Cal Massana.</p> | 41.3498800,1.7818600 | 398095 | 4578314 | 1877 .. | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Estructural | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Els elements relacionats amb l'abastiment d'aigua tenen un gran valor simbòlic per a la gent de les Gunyoles. | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||
| 41032 | Pou de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-baix | <p>CÓRDOBA, Manel (1999) Les fonts del Penedès i els seus voltants. 2 vols. S.LL.: El Cargol. PUIG I BOSCH (s.d.) Les Gunyoles. Resum d'un treball.</p> | XIX-XX | <p>El Pou de Baix, al costat de Cal Masana es troba al costat d'un camí que partint de Can Massana es dirigeix cap a la zona coneguda com els Massos. Està, com el Pou gran, cobert mitjançant volta de maçoneria arrebossada de ciment i presenta una porta d'accés metàl·lica. L'aigua de la Font destinada, el Pou Gran i aquest era repartida per tot el nucli mitjançant un sistema de fonts públiques com les que hi ha a la plaça de l'església o a la de Sant Salvador.</p> | 08013-234 | Les Gunyoles - 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>La necessitat d'abastiment d'aigua a Les Gunyoles va portar a la recerca i aprofitament d'abundosos punts d'aigua. Se sap que l'any 1850 hi havia una junta d'aigües; es cuidava d'administrar l'aigua d'una bassa pública, del pou de Sant Salvador i del pou de Sant Isidre (PUIG I BOSCH, s.d.).Tres van ser els escollits per la gent del poble a finals del segle XIX i començament del XX: -el dipòsit d'aigua de la Serra de Les Gunyoles ('La Font Destinada') -el pou de Baix o de cal Massana (obert el 17 d'agost de 1879) i encara d'abans -el pou Gran del 1877, al costat de Cal Massana.</p> | 41.3512700,1.7779700 | 397772 | 4578473 | 1877 .. | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Estructural | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Els elements relacionats amb l'abastiment d'aigua tenen un gran valor simbòlic per a la gent de les Gunyoles. | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||
| 41036 | Rondalla del pastor i el jutge de pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rondalla-del-pastor-i-el-jutge-de-pau | <p>Informació Oral Joan Raventós Marcè, gener 2003 LLEGENDES (1998) 'Coses d'aquí: Llegendes d'Avinyonet'. Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 25, abril, 1998. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet del Penedès. SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.</p> | <p>Un pastor del Penedès, trobant-se a l'estiu a la Cerdanya amb el seu ramat, fou citat pel jutge per haver deixat entrar les seves ovelles en una cleda privada. El pastor es defensà com pogué, però el jutge li digué: -Els pastors, ho sabeu ben bé prou, sempre em veniu a contar falòrnies i mai no en teniu la culpa de res, però sou una colla de desvergonyits que sempre aprofiteu els prats on no teniu cap dret de compra per atipar les bèsties. El vell pastor li contestà: -Sempre esteu damunt els pastors, els pastors per aquí, els pastors per allà. Això és massa! Cal que sapigueu d'una vegada per totes que els guardians del bestiar som els homes que Nostre Senyor volgué al seu costat quan va néixer. Vet aquí perquè, quan ve Nadal, som presents els pastors al costat de Jesús. I voleu que us ho digui? Jo sóc vell i no he deixat mai d'anar, cada any, a veure els pessebres i, allà vora l'establia, sempre hi he vist pastors. Però de jutges de pau... sento dir-vos-ho, senyor, mai no n'hi he vist cap! (Ramon Catasús, pastor de l'Arboçar, 1951).</p> | 08013-238 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | 41.3610400,1.7796200 | 397925 | 4579556 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Restringit | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 98 | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||||
| 41037 | Rondalla de les cabres del monestir de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rondalla-de-les-cabres-del-monestir-de-montserrat | <p>Informació Oral Joan Raventós Marcè, gener 2003 LLEGENDES (1998) 'Coses d'aquí: Llegendes d'Avinyonet'. Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 25, abril, 1998. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet del Penedès. SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.</p> | <p>Un vellet de les Gunyoles contava, per l'any 1885, que a Montserrat hi vivien, en temps llunyans, un ramat de cabres salvatges que cada vespre baixaven dels cims més alts fins a les mateixes portes del monestir, on els frares les munyien. Acabada l'operació, aquestes se'n tornaven pels despenyadors, fins al dia següent. Un dia, un pelegrí que es trobava a Montserrat robà un cabridet. Des de llavors, les cabres no baixaren més al monestir. (Aquesta llegenda també fou recollida pel rei Alfons X el Savi, en les seves 420 cançons miracleres de la Mare de Déu. Set d'elles fan referència a la Moreneta).</p> | 08013-239 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | 41.3610400,1.7796200 | 397925 | 4579556 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Restringit | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 98 | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||||
| 41039 | Rondalla del palmisser de Les Gunyoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rondalla-del-palmisser-de-les-gunyoles | <p>Informació Oral Joan Raventós Marcè, gener 2003 LLEGENDES (1998) 'Coses d'aquí: Llegendes d'Avinyonet'. Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 25, abril, 1998. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet del Penedès. SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.</p> | <p>En aquest pintoresc poblet de mil·lenària torre romana, amb un centenar de cases a redós, situat dalt d'un bell mirador, amb mitja comarca estesa als seus peus, hi vivia, joiós, un veïnat amb caliu de gran germanor i mútua estima. Però sempre arriben contratemps i, aquesta vegada, el motiu el proporcionaria un dels veïns més apreciats. El Salvador, un pagès treballador com pocs, que a les vesprades arrodonia el seu jornalet confeccionant sàrries, senalles, estores i senatxos amb el margalló, petita palmera que creix avui encara a la serra, prop de la font del Cuscó. Cansat de treballar l'aspra terra de muntanya, havia decidit anar a viure al pla, a poc més d'un quilòmetre del poble. Va comprar una peça de terra tocant al camí d'Olesa, a la cruïlla amb la carretera general, on es pensava fer la caseta. Tots els seus amics es dolien de la seva sorprenent decisió, i el Salvador no es cansava de repetir que li sabia greu deixar-los però que el canvi li reportava millorar la seva vida, la possibilitat de collir més i, com que estaria més ben situat, podria vendre els seus treballs d'artesania. Cap gunyolenc no el pogué fer canviar d'opinió, per més que ho intentaren, i sempre acabaven amb la mateixa cantarella: 'Estàs carregat de cabòries'. I des de llavors, segurament era mitjan segle passat, el Salvador, sense proposar-s'ho, donà nom al poble nou que allí es construí, les Cabòries.</p> | 08013-241 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | 41.3519800,1.7806100 | 397994 | 4578549 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Restringit | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 98 | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||||
| 41040 | Llegenda de la reina de Cantallops | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-reina-de-cantallops | <p>Informació Oral Joan Raventós Marcè, gener 2003 LLEGENDES (1998) 'Coses d'aquí: Llegendes d'Avinyonet'. Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 25, abril, 1998. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet del Penedès. SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.</p> | <p>Aquesta és una llegenda que està vinculada amb l'origen del nom del nucli de Cantallops. El marc físic de la història es desenvolupa prop de la carretera actual de Vilafranca a Barcelona, a la sortida de Cantallops, a on es compta fa molts anys que una reina va fer nit a la Cotxeria, lloc on les cavalleries reposaven dels llargs trajectes. Durant la nit, com de costum, els llops udolaren des de les muntanyes properes i la reina, sobresaltant-se contínuament, no pogué descansar gens ni mica. L'endemà, preguntà pel nom del lloc on havia passat tan mala nit i li digueren que era Vilaformosa. S'estranyà que un barri tan feréstec tingués un nom tan bonic i opinà que el més apropiat era el de Cantallops, ja que ells eren, amb els seus continuats udols, els vertaders protagonistes d'aquella contrada. Des d'aquell dia, Vilaformosa passà a l'oblit en record i penitència de la mala nit d'aquella reina de pas. (Núria Vallès, 1968) Una altra versió es aquesta: 'On ara es troba aquest poble hi passava un camí ral per on circulaven nombroses cavalleries. El lloc era conegut amb el nom de Vilaformosa. Hi havia un hostal anomenat 'la Cotxeria' on els viatgers de les diligències podien passar la nit, descansar i fer un mos. Les restes d'aquest hostal encara es conserven a l'entrada del poble, al peu de la carretera. Un bon dia un carruatge que portava una reina es va parar per passar la nit en aquest lloc. Es veu que durant tota la nit els llops dels boscos propers no van parar d'udolar i van molestar la reina. l'endemà al matí, en llevar-se, va demanar com es deia el lloc on havia intentat dormir i li van dir que Vilaformosa. La reina va considerar que no podia tenir un nom tan bonic un indret tan feréstec com aquell i va decidir que de llavors en endavant s'anomenés Cantallops (LLEGENDES, 1998).</p> | 08013-242 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | 41.3685800,1.8013400 | 399754 | 4580367 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Restringit | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 98 | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||||
| 41041 | Rondalla del mariscal Suchet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rondalla-del-mariscal-suchet | <p>Informació Oral Joan Raventós Marcè, gener 2003 LLEGENDES (1998) 'Coses d'aquí: Llegendes d'Avinyonet'. Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 25, abril, 1998. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet del Penedès. SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.</p> | <p>Aquest mariscal sembla que va viure una bona temporada en un hostal que hi havia on actualment es troba l'estanc, el bar Pep i el taller del fuster, al costat de la carretera a Avinyonet. Aquella casa durant molt de temps se l'ha coneguda amb el nom de cal Suchet (LLEGENDES, 1998).</p> | 08013-243 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | 41.3610400,1.7796200 | 397925 | 4579556 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Restringit | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | És molt possible que en aquesta rondalla hi hagi segurament una bona part d'història, ja que aquest mariscal de Napoleó va estar al davant de l'exèrcit francès durant la Guerra de la Independència. Va prendre part en la conquesta de Lleida, Tortosa i València. En la retirada, encara va guanyar una batalla a Molins de Rei (el 10 de gener de 1814). | 98 | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||||
| 41042 | Llegenda del tresor del Puig de la Mola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-tresor-del-puig-de-la-mola | <p>Informació Oral Joan Raventós Marcè, gener 2003 LLEGENDES (1998) 'Coses d'aquí: Llegendes d'Avinyonet'. Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 25, abril, 1998. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet del Penedès. SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.</p> | <p>Una llegenda diu que a trenc d'alba de la nit de Sant Joan, s'ha de buscar la primera pedra on hi toca el sol dalt del puig de la Mola, ja que sota d'ella hi ha un tresor amagat.</p> | 08013-244 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | 41.3193700,1.8477100 | 403559 | 4574851 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Restringit | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 98 | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||||
| 41044 | Costums relacionats amb els fenòmens meteorològics | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costums-relacionats-amb-els-fenomens-meteorologics | <p>AMADES, Joan (2001) Costumari Català. El Curs de l'Any. S.Ll.: Enciclopedia Catalana. Salvat Editores. Vol. IV, 96; 160, 674. ESCOFET, Josep (1981) 'Reculls per a una Història'. Diversos articles publicats a la revista Arrels, núms. 61 a 67. Avinyonet del Penedès. INFORMACIÓ OBTINGUDA DE LA GENT DE LES GUNYOLES, MITJANÇANT REUNIÓ CONJUNTA A LES DEPENDÈNCIES MUNICIPALS DE LES GUNYOLES EL NOVEMBRE DE 2002 Informació Oral Joan Raventós Marcè, gener 2003 PUIG I BOSCH (s.d.) Les Gunyoles. Resum d'un treball. ROVIRA I MERINO ET AL. (1999) Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Barcelona: Associació d'Amics dels camins ramaders. SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.</p> | <p>1. CREMA DE LLORER PER TALLAR LA TEMPESTA I LES PEDREGADES. Era corrent que a les cases es cremessin bé a la llar, bé a qualsevol foc encès dins la casa, fulles de llorer que s'havien beneït el dia de Rams (informacions orals presses a Can Montregull i a mas Bertran, juny 2002). 2. TREURE A LA FINESTRA LES TOVALLES. Es treien a la finestra les tovalles que cobrien la taula pel salpàs (AMADES, 2001, IV: 674) i també perquè allunyés els llamps i les pedregades (AMADES, 2001, II, 734; IV, 674) es treien a la finestra (informació oral pressa a mas Bertràn, juny 2002). 3. TREURE FORA LA CASA UNA PAELLA I UNS TRES PEUS. Quan pedregava es treia fora de la casa una paella de cul per amunt i uns tres peus de petges enlaire (AMADES, 2001, IV: 674). 4. TALLAR NÚVOLS. A l'Arboçar 'tallaven' els núvols amb ganivets, amb la mà esquerra, i a la mà dreta portaven un Sant Crist (1948) (SADURNÍ, 2001: II, 137) 5. ESCODRINYAR EL VENT DE MIGDIA. A l'Arboçar, escodrinyaven el vent del migdia del Dissabte de Glòria, que era el que portaria les tempestes d'estiu (SADURNÍ, 2001: II). 6. POSAR UN RAMET DE LLORER BENEIT A LA VINYA. Per Santa Creu, a la sortida d'ofici, es portava el ramet de llorer beneït a la vinya i es deixava sobre un cep, a fi que Déu els preservés del mal temps (SADURNÍ, 2001: II). 7. POSAR-SE LES CATIUSQUES. Quan llampegava les mares posaven als seus fills les catiusques (Informació oral Can Montragull, juny 2002). 8. BOIRA I BRUIXES. Deien que els dies de boira gebrada i els de pluja i sol eren els preferits de les bruixes, la qual cosa va donar peu a la dita 'Plou i fa sol, les bruixes es pentinen, plou i fa sol, les bruixes porten dol' (L'Arboçar) (SADURNÍ, 2001: II, 128)</p> | 08013-246 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | 41.3610400,1.7796200 | 397925 | 4579556 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Difícil | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 98 | 63 | 4.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||||
| 93096 | Can Llopart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llopart-2 | <p><span><span><span>GUITART, J. (Inèdit): Estudi del paisatge antic a la Cossetània Oriental. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VIRELLA, X. (1983): Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal. Institut d’Estudis Penedesencs, 21. Primer premi del VII Concurs de Sant Ramon de Penyafort-1979 convocat pel Museu de Vilafranca del Penedès.</span></span></span></span></span></p> | s. III aC – s. VII dC | L'angle del marge de camí s'està deteriorant | <p><span><span><span><span><span>Tocant a la paret de l’església es va identificar un mil·liari amb la inscripció: D. N.INVICTIDDIMO PIISSIMO. VICTORIO SISSIMO. PRINCIPI IVULIANO. AVGVSTO. MA-----. Segons G. Fabre, M.Mayer i I.Rodà el mil·liari correspon a l’emperador Julià l’Apòstata (360-363). Posteriorment, aquest mil·liari fou rebuidat i utilitzat com a sepultura. L’any 1948 es va descobrir una segona sepultura de teules coberta per una capa de morter damunt la qual hi descansava una llosa de pedra. També es va localitzar una ara d’altar de marbre blanc on hi consten 24 noms i datada d’entre els segles VII-X. L’any 1999 dins el projecte Estudi del Paisatge Arqueològic Antic a la Cossetània Oriental es va realitzar una prospecció arqueològica en la qual es va localitzar una vora d’àmfora ibèrica. També, en un marge entre el camí que va de Can Llopart a les Masuques es va localitza un angle pertanyen a un dipòsit amb el revestiment interior de morter de calç de tonalitat rosada. L’any 2002 durant la revisió de la Carta Arqueològica es va confirmar la presència de dit dipòsit tot i que no van identificar-se fragments ceràmics. </span></span></span></span></span></p> | 08058-9 | Església de Sant Esteve. Sud de les Masuques | <p><span><span><span><span><span>L’any 1927 el Dr. T. Creus va identificar un mil·liari al costat de les parets de l’església i l’any 1948 es va localitzar un enterrament. </span></span></span></span></span></p> | 41.2882400,1.6400800 | 386127 | 4571647 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Cultural | 2023-07-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||||
| 93122 | Llegenda de la Cova d’or | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-cova-dor | <p><span><span><span>Rutes de Llegendes i Rondalles. Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. </span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Antigament es creia que entre el Foix i Clariana s’amagava un tresor en un pou conegut com la Cova d’Or. Molta gent s’hi apropava, però al ser tant profund i no veure’s el fons ningú no s’atrevia a davallar-hi. Un bon dia un cavaller va arribar a Clariana i va demanar que el portessin a la cova. Un cop allà, va fullejar un llibre, va encendre una espelma i va endinsar-se al pou. El noi que l’havia acompanyat tot plegat va veure com del pou sortia una gran quantitat de cargols i a continuació va aparèixer també el cavaller amb dos sarrons farcits de ves a saber què i va demanar-li al noi que s’omplís les butxaques dels cargols i marxés. El noi va fer cas i de seguida va marxar cap a casa. Un cop a casa es va endur una gran sorpresa, els cargols s’havien convertit en monedes d’or. Des d’aleshores, molta gent ha visitat la cova però ningú més ha trobat cargols ni monedes d’or.</span></span></span></span></span></p> | 08058-35 | Castellet i la Gornal | 41.2534200,1.5906800 | 381928 | 4567847 | 08058 | Castellet i la Gornal | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Lúdic | 2023-09-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||||||
| 93123 | Ara de Castellet o de les Masuques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ara-de-castellet-o-de-les-masuques | S. IX-X dC | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ara d’altar de planta rectangular de 30 x 117 x 74 cm realitzada amb marbre reaprofitat. Presenta inscripcions posteriors</span></span></span></span></span></p> | 08058-36 | Museu Nacional d’Art de Catalunya. Palau Nacional. Parc de Montjuïc 08038, Barcelona. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ara procedent de l’església de Sant Esteve de Castellet, prop de la zona de les Masuques</span></span></span></span></span></p> | 41.2534200,1.5906800 | 381928 | 4567847 | 08058 | Castellet i la Gornal | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Cultural | 2023-07-28 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | Dades proporcionades pel Museu Nacional d’Art de Catalunya. Núm. de catàleg de la peça 122012-000. | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||||||
| 93127 | Festa Major de Castellet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-castellet | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’últim cap de setmana de juliol o el primer cap de setmana d’agost es celebra la festa major de Castellet. S’inicia el dissabte a la tarda amb activitats infantils seguit d’un sopar i ball al local de la Societat. El diumenge al migdia es fa un concert amb vermut i al vespre havaneres i botifarrada popular. </span></span></span></span></span></p> | 08058-39 | Castellet | 41.2644200,1.6358200 | 385729 | 4569008 | 08058 | Castellet i la Gornal | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-07-27 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||||||||
| 93133 | Goig en honor a nostra senyora de Lourdes- Loreto | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goig-en-honor-a-nostra-senyora-de-lourdes-loreto | XIX - XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El goig és en honor la Mare de Déu de Lourdes-Loreto que es venerava a l’ermita de Nostra Senyora de Lourdes-Loreto de Sant Pere de Castellet. La lletra s’inicia: “Dins la gruta vermellosa floriu, Rosa virginal: de Lourdes Princesa hermosa daunos consol meternal”. </span></span></span></span></span></p> | 08058-45 | Ermita Lourdes | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Els goigs d'un mateix Sant o Verge corresponen a una reedició del goig original, però amb variants en les sanefa que l'envolta, en els ornaments laterals o el la figura religiosa però mai en la lletra.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.2458400,1.6631600 | 387987 | 4566910 | 1892 | 08058 | Castellet i la Gornal | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||||||
| 93135 | Goig en lloança al Santíssim Sagrament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goig-en-lloanca-al-santissim-sagrament | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El goig és en honor al Santíssim Sagrament que es venerava a la parròquia de Sant Marçal de Castellet i la Gonrla. La lletra s’inicia: “Cristians tots de bon grat, cantem molt devotament: Per sempre si lloat, el Santíssim Sagrament”. </span></span></span></span></span></p> | 08058-47 | Església de Sant Marçal | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els goigs d'un mateix Sant o Verge corresponen a una reedició del goig original, però amb variants en les sanefa que l'envolta, en els ornaments laterals o el la figura religiosa però mai en la lletra. </span></span></span></span></span></p> | 41.3099000,1.6029100 | 383053 | 4574101 | 08058 | Castellet i la Gornal | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||||||
| 93136 | Refrany I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refrany-i | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A l’Arboç les nenes maques, a Gornal ja no ho són tant, a Bellvei les rovellades i al Vendrell la flor del camp</span></span></span></span></span></p> | 08058-48 | Castellet i la Gornal | 41.2534200,1.5906800 | 381928 | 4567847 | 08058 | Castellet i la Gornal | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | Les poblacions segueixen l’ordre geogràfic de la carretera de Vilafranca al Vendrell | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||||||
| 93137 | Refrany II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refrany-ii-0 | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A la Gornal , quatre cases i un corral</span></span></span></span></span></p> | 08058-49 | Castellet i la Gornal | 41.2534200,1.5906800 | 381928 | 4567847 | 08058 | Castellet i la Gornal | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||||||||
| 93151 | Fons documental de Castellet i la Gornal a l’Arxiu Històric Diocesà del Bisbat de Sant Feliu de Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-castellet-i-la-gornal-a-larxiu-historic-diocesa-del-bisbat-de-sant-feliu | XVII-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’arxiu Històric del Bisbat de Sant Feliu de Llobregat disposa d’un fons documental que acull documents de les confraries i associacions, de consuetes, la correspondència entre l’ajuntament i la parròquia, de l’administració parroquial, baptismes, matrimonis i òbits i arxius notarials.</span></span></span></span></span></p> | 08058-61 | C. ARMENTERES, 35. 08980, Sant Feliu de Llobregat | 41.2534200,1.5906800 | 381928 | 4567847 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | Legal | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Cultural | Inexistent | 2023-07-27 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||||
| 93153 | Fons de material arqueològic de Castellet i la Gornal a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-material-arqueologic-de-castellet-i-la-gornal-a-la-biblioteca-museu-victor-balaguer | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La Biblioteca Museu Víctor Balaguer s’hi conserva material arqueològic provinent de diversos jaciments arqueològics del municipi de Castellet i la Gornal. En concret es tracta d’un conjunt de lots amb material ceràmic, ganivets de sílex, de pedra polida, un collar d’os, vidre i metall provinent dels jaciments de la Cova Xuriguera, de la Cova XXV, de la Cova d’en Cabra, del Mas Pigot i de la Cova del Pantà de Foix. </span></span></span></span></span></p> | 08058-63 | Av. de Víctor Balaguer, s/n, 08800 Vilanova i la Geltrú | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La Biblioteca Museu Víctor Balaguer fou construït de nova planta entre els anys 1882 i 1884 per l’arquitecte Jeroni Granell Mundet per encàrrec de Víctor Balaguer amb la finalitat de fomentar l’educació i la cultura per tothom. L’any 2000 va constituir-se com a secció del Museu Nacional d’Art de Catalunya i l’any 2014 va integrar-se a la Xarxa de Museus d’Art de Catalunya. L’any 2019 va ser declarada BCIN per la Generalitat de Catalunya</span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.2534200,1.5906800 | 381928 | 4567847 | 08058 | Castellet i la Gornal | Restringit | Bo | Legal i física | Edats dels Metalls|Ibèric | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic/Cultural | BCIN | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 79|81 | 53 | 2.3 | 1760 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||||
| 93155 | Fons documental de Castellet i la Gornal al 'Centro Documental de la Memoria Histórica' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-castellet-i-la-gornal-al-centro-documental-de-la-memoria-historica | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El Centro de Documentación de la Memoria Histórica disposa d'un fons documental de 3 documents que fan referència al municipi de Castellet i la Gornal dins la secció de la Generalitat dels anys 1936- 1937 i 1938.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08058-65 | C. Gibraltar, 2. 37008 Salamanca. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El Centre de Documentació de la Memòria Històrica va ser creat l'any 2007 pel Real Decret 697/2007 amb la finalitat de conservar i recuperar tota la documentació compresa entre els anys 1936-1978. El fons documental més important correspon al període de la Guerra Civil Espanyola.</span></span></span></span></span><br /> <span lang='CA'><span><span><span><span>Actualment, el Centre de Documentació de la Memòria Històrica ocupa un edifici d'estil barroc que va ser construir com a hospital situat al carrer Gibraltar, 2 de Salamanca</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.2534200,1.5906800 | 381928 | 4567847 | 08058 | Castellet i la Gornal | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | 2023-07-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||||||
| 94197 | Pedrera Aurora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-aurora | <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | s. XV-XVIII | Destruït per ampliar els límits de l’explotació de la pedrera. | <p><span><span><span><span><span>Dipòsit de planta trapezoidal excavat a la roca calcària. Presenta unes dimensions de 2,6 m d’amplada per una longitud d’entre 2,9m i 3,2m i una fondària d’entre 0,30m i 0,40m. No presenta cal canalització de sortida d’aigua tot i que a l’extrem sud-oest s’hi documenta una petita concavitat de 0,30 m de fondària. Segons paral·lels existents a la Garriga es tracta d’estructures de recollida d’aigües pluvials destinat per a les bèsties o bé pel conreu. </span></span></span></span></span></p> | 08058-220 | El Coll. Est de la Gornal | <p><span><span><span><span><span>Jaciment fou localitzat l’any 1992 pels Agents Forestals de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> | 41.2495000,1.6024400 | 382906 | 4567396 | 08058 | Castellet i la Gornal | Restringit | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | L’any 1992 s’hi dugué a terme una intervenció arqueològica | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||||
| 94199 | Clariana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/clariana-0 | <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | Situat a la Pedrera de la Gornal | <p><span><span><span><span><span>Jaciment de formació calcària de restes de coralls constructors d'edat Miocè inferior i mitjà (Tortonià Superior - Andalusià), format per un monticle de coralls amb una base d'uns 40-50 metres de diàmetre per uns 6-7 metres d'alçada (patch-reef). Aquesta formació en la cartografia geològica de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya està inclosa en la </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>unitat grafiada amb l'epígraf NMLca, calcàries grises i calcarenites, d'edat Languià, Miocè mitjà. Aquesta unitat inclou bioconstruccions coral·lines i algals, amb presència abundant de foraminífers i altra fauna marina invertebrada, que constitueixen la formació de creta, nom del recurs miner que s'explota en les activitats extractives Aurora i Maria Teresa. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>El maig de 2007 es va dur a terme una intervenció arqueològica i paleontologia arran de la tramitació de l’ampliació de la pedrera Maria Teresa. Es van localitzar restes fòssils de fauna invertebrada en formacions marines miocenes mediterrànies: coralls, bivalves i gasteròpodes. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>El maig de 2016 l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont va realitza una nova intervenció dins del projecte d'investigació 'Canvis climàtics i faunístics al Miocè inferior de Catalunya. 2014-2017', amb l'objecte d’estudiar els rebliments argilosos de les cavitats càrstiques dins els dipòsits detectades a la dècada de 1990. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>La intervenció paleontològica coincideix amb la detecció en l'explotació de la Pedrera Maria Teresa (de l'Arboç) d'una cavitat càrstica reblerta de sediments on s’hi va recuperar restes fòssils de macro-vertebrats com una mandíbula molt complerta de bòvid, un fragment de pelvis d'artiodàctil, ossos carpians i tarsals d'artiodàctil, diversos fragments de closca de tortuga i restes de petits vertebrats. La fauna recuperada inclou restes ben preservades de mamífers de mida mitjana, com bòvids o fèlids que </span></span></span></span></span><span><span><span>corresponen a inicis del Miocè mitjà, més concretament a l'Aragonià mitjà, biozona MN5 (entre 16 i 13,8 milions d'anys). Exceptuant un jaciment exhaurit de Vilobí (barri de Bellver).</span></span></span></p> | 08058-222 | Pedrera. Est de la Gornal. | <p><span><span><span><span><span>A la dècada de 1950 es va iniciar la molta de pedra molassa per l’obtenció de blanquet. A la dècada de 1990 l’Institut de Paleontologia Miquel Crusafont ( Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont) va realitzar treballs de suport al Dr. Lluís Cabrera en la confecció de la fitxa de la Geozona 349 de la Direcció General de Medi Natural 'Castellet - La Gornal: Embassament de Foix”. En</span> <span>el curs d'aquests treballs el paleontòleg Manel Llenas investiga rebliments argilosos de carsts dins de la formació </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>miocena calcària de dipòsits escullosos algals d'aquesta zona. Aquests treballs donen com a resultat la localització i recuperació de restes micro-paleontològiques òssies i dentals de mamífers continentals del Miocè mitjà. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>L’any 1992 el paleontòleg Xavier Riu va realitzar un mostreig posterior a les voladures on va recuperar diversos equinoderms, bivalves i restes de dents de peixos teleostis. En el mes de juny de 2002 es dona d'alta aquest jaciment amb el nom de Pedrera Aurora.</span></span></span></span></span></p> | 41.2495000,1.6018200 | 382854 | 4567397 | 08058 | Castellet i la Gornal | Restringit | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Productiu | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Altres noms: Pedrera Aurora o Pedrera Maria Teresa. | 1792 | 5.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||||
| 94274 | Castell Nou de la Gornal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-nou-de-la-gornal | <p><span><span><span><a>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><a><span>VIRELLA, X. (1983): Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal. Institut d’Estudis Penedesencs, 21. Primer premi del VII Concurs de Sant Ramon de Penyafort-1979 convocat pel Museu de Vilafranca del Penedès.</span></a></span></span></span></span></p> | Desaparegut | <p><span><span><span><span><span>Actualment es desconeix l’indret on s’ubicaria el nucli de Castellnou, tot i que estaria situat prop del nucli de la Gornal. </span></span></span></span></span></p> | 08058-248 | Castellet i la Gornal | 41.2540800,1.5923700 | 382070 | 4567918 | 08058 | Castellet i la Gornal | Sense accés | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | 2023-07-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Les coordenades UTM corresponen al nucli de la Gornal. Imatge extreta del llibre Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal de Xavier Virella | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||||||
| 94357 | La Costa de Llevadies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-costa-de-llevadies | <p><span><span><span>GUITART, J. (Inèdit): Estudi del paisatge antic a la Cossetània Oriental. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>VIRELLA, X. (1983): Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal. Institut d’Estudis Penedesencs, 21. Primer premi del VII Concurs de Sant Ramon de Penyafort-1979 convocat pel Museu de Vilafranca del Penedès.</span></span></span></span></span></p> | VII aC – I aC | No s’ha dut a terme cap intervenció arqueològica | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A les feixes ubicades entre el bosc i Can Samison es localitzen fragments de ceràmica comuna ibèrica en superfície però no restes d’estructures. L’any 1999 dins el projecte Estudi del Paisatge Arqueològic Antic a la Cossetània Oriental es van realitzar un seguit de prospeccions arqueològiques també es van documentar abundants fragments de ceràmica d’època ibèrica. L’any 2002 durant la revisió de la Carta Arqueològica es va confirmar la presència de ceràmica ibèrica.</span></span></span></span></span></p> | 08058-277 | Can Semison. Sud de Castellet | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Jaciment descobert per Xavier Virella l’any 1983</span></span></span></span></span></p> | 41.2594600,1.6273700 | 385012 | 4568469 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Cultural | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||||
| 94359 | Fons de la Font d’Alzina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-la-font-dalzina | <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>VIRELLA, X. (1983): Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal. Institut d’Estudis Penedesencs, 21. Primer premi del VII Concurs de Sant Ramon de Penyafort-1979 convocat pel Museu de Vilafranca del Penedès.</span></span></span></span></span></p> | -1200 / -650 | Desconegut el punt exacte de la troballa | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Xavier Virella va recollir alguns fragments de ceràmica hallstàttica del període mig i vàries ascles de sílex.</span></span></span></span></span></p> | 08058-279 | Serra Mala. Nord-est de Castellet | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El jaciment localitzat per Xavier Virella l'any 1983.</span></span></span></span></span></p> | 41.2684700,1.6444200 | 386456 | 4569447 | 08058 | Castellet i la Gornal | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic/Cultural | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||||
| 94364 | Feixes del Pelegrí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/feixes-del-pelegri | <p><span><span><span>GUITART, J. (Inèdit): Estudi del paisatge antic a la Cossetània Oriental. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>VIRELLA, X. (1983): Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal. Institut d’Estudis Penedesencs, 21. Primer premi del VII Concurs de Sant Ramon de Penyafort-1979 convocat pel Museu de Vilafranca del Penedès.</span></span></span></span></span></p> | III-I aC | Desconegut. No s’ha dut a terme cap intervenció arqueològica | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’any 1999 dins el projecte Estudi del Paisatge Arqueològic Antic a la Cossetània Oriental es van realitzar una prospecció arqueològica que van permetre identificar ceràmica comuna ibèrica, algun fragment de ceràmica a mà decorada amb cordó digital i un fragment de campaniana A tardana. L’any 2002 durant la revisió de la Carta Arqueològica es va confirmar la presència de fragments ceràmica comuna ibèrica i ceràmica a mà en superfície. </span></span></span></span></span></p> | 08058-284 | Camps el Mas Pigot. Sud de les Masuques | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’any 1968 J.Bellmunt esmenta la troballa de material ceràmic en superfície. L’any 1983 Xavier Virella en recull l’informació i cita la troballa de fragments de ceràmica ibèrica comuna, ceràmica pintada, algun fragment de Campaniana A, ceràmica a mà, una fragment de destral de basalt, una fulla i una ascla de sílex, dos fragments de marbre blanc i un podall. </span></span></span></span></span></p> | 41.2881800,1.6508800 | 387031 | 4571626 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic/Cultural | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||||
| 94368 | Trencarroques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trencarroques-0 | <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>VIRELLA, X. (1983): Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal. Institut d’Estudis Penedesencs, 21. Primer premi del VII Concurs de Sant Ramon de Penyafort-1979 convocat pel Museu de Vilafranca del Penedès.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Aflorament d’arenites bioclàstiques transgressives atribuïbles al Languià i argiles vermelloses continentals atribuïbles al Burdigalià (Ramblià superior, Miocè inferior) on s’hi van recuperar diverses restes dentals i post-cranials de cèrvids i bòvids de mida mitjana, diverses restes de fèlids de mida lleopard i alguna resta de Lynx. També s'han pogut recuperar diverses restes dentals de rosegadors, però cap d'elles es diagnòstica </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'>a nivell de gènere i/o espècie.</span></span></span></span></span></p> | 08058-288 | Carrer del Centaure. Nucli de Trencarroques. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Jordi Cirés, cap de l’àrea de cartografia geològica de l’Institut Geològic de Catalunya, l’any 2013 comunica la troballa de fòssils vertebrats per part dels geòlegs David Albalat i Aleix Mallofré. </span></span></span></span></span></p> | 41.2361000,1.6417500 | 386176 | 4565856 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Científic/Cultural | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | Època del Ramblià (Miocè inferior) | 1792 | 5.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||||||
| 94380 | Festa Major de Valldemar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-valldemar | XX | <p><span><span><span><span><span>La festa major de Valldemr es realitza el tercer cap de setmana de juliol. S’inicia el divendres al vespre amb activitats pels jovent. El dissabte durant tot el dia hi ha vàries activitats pel jovent i al vespre una actuació i/o concert. El diumenge s’inicia amb una activitats per a tots els púbics i finalitza amb una botifarrada popular. </span></span></span></span></span></p> | 08058-300 | Nucli de Valldemar | 41.2323700,1.6129000 | 383752 | 4565480 | 08058 | Castellet i la Gornal | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-07-27 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||||||||
| 94381 | Festa Major de Trencarroques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-trencarroques | XX | <p><span><span><span><span><span>L’últim dissabte de juliol es celebra la festa de Trencarroques. El dissabte a la tarda hi ah diverses activitats infantils i al vespre continua amb un sopar popular i nit de ball. </span></span></span></span></span></p> | 08058-301 | Nucli de Trencarroques | 41.2355400,1.6331700 | 385456 | 4565805 | 08058 | Castellet i la Gornal | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-07-27 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||||||||
| 94382 | Festa Major de Rocallisa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-rocallisa | XX | <p><span><span><span><span><span>La festa major es celebra el primer cap de setmana d’agost. El divendres s’hi duen a terme diverses activitats juvenils i un sopar a la fresca. El dissabte durant tot el dia es celebren diferents activitats per a tots els públics amb sopar i concert. El diumenge durant tot el dia s’hi celebren activitats infantils. </span></span></span></span></span></p> | 08058-302 | Nucli de Rocallisa | 41.2380800,1.5932000 | 382111 | 4566141 | 08058 | Castellet i la Gornal | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-07-27 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||||||||
| 94442 | La Botera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-botera | <p><span><span><span>GUITART, J. (Inèdit): Estudi del paisatge antic a la Cossetània Oriental. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>VIRELLA, X. (1983): Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal. Institut d’Estudis Penedesencs, 21. Primer premi del VII Concurs de Sant Ramon de Penyafort-1979 convocat pel Museu de Vilafranca del Penedès.</span></span></span></span></span></p> | III aC - III dC | Desconegut. No s’ha realitzat cap intervenció arqueològica | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>L’any 1948 es van localitzar restes ceràmiques durant els treballs agrícoles. Les prospeccions realitzades l’any 1999 dins el marc de l'Estudi del Paisatge Arqueològic </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'>Antic a la Cossetània Oriental van permetre localitzar gran quantitat de ceràmica ibèrica comuna i d'àmfora itàlica, així com un fragment de nansa d'àmfora tarraconesa possiblement forma Dressel 2/4.</span></span></span></span></span></p> | 08058-358 | Camps de les Casetes del Llopart. Oest de Les Masuques | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>P.Giró (1948) assenyala la recollida de ceràmica romana i de dolies durant els treballs agrícoles. L’any 1983 X. Virella també va recollir fragments de ceràmica ibèrica i romana, principalment a tocar de la feixa de La Botera. </span></span></span></span></span></p> | 41.2942400,1.6292800 | 385233 | 4572327 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Cultural | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Jaciment situat entre camps del municipi de Castellet i la Gornal i l’Arboç | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||||
| 94804 | Mil·liari de Sant Esteve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/milliari-de-sant-esteve | <p><span><span><span><span><span>VIRELLA, X. (1983): Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal. Institut d’Estudis Penedesencs, 21. Primer premi del VII Concurs de Sant Ramon de Penyafort-1979 convocat pel Museu de Vilafranca del Penedès.</span></span></span></span></span></p> | IV dC | <p>A tocar de la <span><span><span>paret de l’església de Sant Esteve es va identificar un mil·liari amb la inscripció: D. N.INVICTIDDIMO PIISSIMO. VICTORIO SISSIMO. PRINCIPI IVULIANO. AVGVSTO. MA-----. Segons G. Fabre, M.Mayer i I.Rodà el mil·liari correspon a l’emperador Julià l’Apòstata (360-363). Aquest mil·liari fou rebuidat i utilitzat com a sepultura.</span></span></span></p> | 08058-379 | Museu d'Arqueologia de Catalunya. Passeig de Santa Madrona 39-41. Barcelona | 41.2882600,1.6399100 | 386113 | 4571649 | 360-363 | 08058 | Castellet i la Gornal | Restringit | Bo | Física | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic/Cultural | 2023-07-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | El mil·liari es troba dipositat al Museu Arqueològic de Catalunya amb el núm. MAC-BCN 7596 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||||
| 46827 | Mina d'aigua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-daigua | És molt difícil localitzar-ho ja que la vegetació ha envaït la boca. | <p>S'aprecia entre la vegetació la boca rectangular excavada a la roca natural i una part on es veu el totxo modern. Es troba a la base de la terrassa. La boca fa 40 cm x 55 cm i té una alçada fins al fons de 230 cm.</p> | 08065-106 | Al marge que hi ha immediatament al costat N de l'Hort de Muntanya. | 41.3527600,1.5967900 | 382618 | 4578868 | 08065 | Castellví de la Marca | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2021-02-03 00:00:00 | Tríade scp | Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000, les Cases Noves de la Riera 419-3-8 (275-128). Institut Cartogràfic de Catalunya. 1a. Edició: setembre 1995 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||||||
| 46835 | Relliscals del Fitó (tarteres mediterrànies) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/relliscals-del-fito-tarteres-mediterranies | <p>Extensió de terrenys de les vessants de les muntanyes plenes de pedres i roques despreses degut als processos erosius. Les plantes que formen aquesta comunitat estan adaptades a viure sobre substrats inestables.</p> | 08065-114 | Al N de la carretera BV-2128, a l'alçada del nucli de les Cases Noves de la Riera | 41.3420500,1.5834200 | 381480 | 4577697 | 08065 | Castellví de la Marca | Difícil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2021-02-03 00:00:00 | Tríade scp | Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000, les Cases Noves de la Riera 419-3-8 (275-128). Institut Cartogràfic de Catalunya. 1a. Edició: setembre 1995 | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||||||||
| 46837 | Comunitats de fissures de roca calcària | https://patrimonicultural.diba.cat/element/comunitats-de-fissures-de-roca-calcaria | Aquesta comunitat va ser fortament danyada com a conseqüència del recent incendi forestal produït als vessants del Castellot durant l'estiu de 1999 | <p>És un tipus de vegetació de gran importància pel paisatge. A les cingleres s'ha format mínimament el sòl per permetre la germinació d'algunes espècies específiques d'aquests àmbits. S'han trobat espècies pertanyents a les associacions Jasonio-Linarietum cadevallii i Melico-Saturejum fruticosae. Espècies d'aquestes comunitats localitzades són el tè de roca (Jasonia glutinosa), la linària (Linaria origanifolia ssp. Cadevallii), Sarcocapnos eneaphylla, Melica minuta.</p> | 08065-116 | Principalment a les cingleres del Castellot, tot i que es troben també en altres afloraments rocosos | 41.3376900,1.5795700 | 381150 | 4577218 | 08065 | Castellví de la Marca | Difícil | Dolent | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2021-02-02 00:00:00 | Tríade scp | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||||||||
| 46839 | Bosc de la font de la Pascola (Les Conilleres) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-la-font-de-la-pascola-les-conilleres | Menys la taca esmentada de les Conilleres que es troba en bon estat, només queden al municipi petits fragments enmig de conreus o a les vores dels torrents i rieres. Aquests fragments estan força degradats com a conseqüència de les tales i les cremades efectuades pels pagesos. | <p>Es tracta d'un àrea d'unes 5 ha ocupada per la comunitat d'alzinar amb carrasca (Viburno-Quercetum ilicis sabasc. Junipero quercetosum rotundifoliae). És destacable perquè és una extensió important, si tenim en compte les poques taques d'alzinar ben conservat que resten a tot el Penedès. L'alzinar amb carrasca és la comunitat forestal que potencialment ocuparia la major part del municipi de Castellví. Fa de transició entre els carrascars i els alzinars amb marfulls típics. A Castellví es dona aquesta zona de transició i per això trobem aquesta comunitat. Cal esmentar, però que l'alzina (Quercus ilex ilex) i la carrasca (Quercus ilex rotundifolia) s'hibriden molt fàcilment donant descendents fèrtils (Quercus x ambigua). Són comunitats amb aspecte general més pobre i eixut, no tan exuberants com les variants precedents. Les plantes característiques de l'alzinar litoral típic hi són rares i en alguns casos, com el marfull, inexistents; abunden sobretot les espècies característiques de l'ordre i la classe com el llentiscle, el garric, l'aladern, destacant el margalló (en la seva variant més termòfila i present només en l'àrea de distribució d'aquesta palmera) i l'arçot, espècies de la màquia de garric i margalló.</p> | 08065-118 | Al fondo de sobre de la font de la Pascola | 41.3542600,1.6095500 | 383688 | 4579017 | 08065 | Castellví de la Marca | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2021-02-02 00:00:00 | Tríade scp | Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000, Ratera 419-4-8 (276-128). Institut Cartogràfic de Catalunya. 1a. Edició: setembre 1995. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||||||
| 46886 | Balmes de la riera de Marmellar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balmes-de-la-riera-de-marmellar | <p>Excavacions naturals que poden arribar a tenir mides considerables, fetes per l'acció erosiva de l'aigua de la riera. Als marges on estan excavades es veuen perfectament els materials sedimentaris que contenen els còdols rierencs, arrodonits per l'efecte de l'erosió causada per l'acció de les aigües.</p> | 08065-45 | al llarg del llit de la riera de Marmellar | 41.3422900,1.5799700 | 381192 | 4577728 | 08065 | Castellví de la Marca | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2021-02-01 00:00:00 | Tríade scp | N'hi ha moltes al llarg del curs de la riera. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||||||||
| 46888 | Goigs en alabança de Nostra Senyora del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-en-alabanca-de-nostra-senyora-del-castell | <p>ARNABAT, R. BOFARULL, M. VENTURA JA. (1993): La llibreta d'en Xaconín.Dietari d'un soldat reialista del Penedès (1820-1823). Sant Sadurní d'Anoia. Institut d'Estudis Penedesencs.</p> | <p>Es tracta d'uns goigs que segons es creu es cantaven a l'església de Sant Sadurní de la Marca. El text va ser trobat en el que es coneix com la llibreta d'en Xaconín, una mena de dietari d'un soldat que va viure al poble d'Albinyana (Baix Penedès). Aquesta 'llibreta' s'ha datat de 1823. Els goigs es troben a les últimes pàgines. La peça arrenca així: De Castellví sou la guia/ O Maria/ daunos vostro sant consell/ Mare de Deu del castell./ Cedro sou molt exaltat/ y elevat/ plantat per lo omnipotent.</p> | 08065-47 | 41.3267900,1.6183800 | 384378 | 4575956 | 08065 | Castellví de la Marca | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Privada | Simbòlic | 2023-01-31 00:00:00 | Tríade scp | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||||||||||
| 46890 | Cisterna/cup de la vinya del camí dels Albars-1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cisternacup-de-la-vinya-del-cami-dels-albars-1 | <p>Cisterna-cup de boca quadrangular, planta circular. Amb l'interior enrajolat i tapadora de llosa. Té un diàmetre màxim de 2'5 metres i una profunditat conservada de 2 metres.</p> | 08065-49 | Vinyes al S del Camí dels Albars | 41.3416600,1.5999500 | 382862 | 4577631 | 08065 | Castellví de la Marca | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-17 00:00:00 | Tríade scp | Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000, les Cases Noves de la Riera 419-3-8 (275-128). Institut Cartogràfic de Catalunya. 1a. Edició: setembre 1995 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||||||||
| 46898 | La Ratera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-ratera | <p>MAS JORNET, Claudi (1910). Comentaris a l'obra Historia de Vilafranca de mossèn Coy, Vilafranca del Penedès. ESTRADA, J. (1969). Vias y poblamiento en el territorio del Area Metropolitana de Barcelona. Barcelona: Comisión de Urbanismo B65, pàg.62.</p> | Caldria vigilar les remocions de terra que es puguin fer en aquesta àrea. | <p>Es coneix l'existència d'aquesta estació arqueològica per una referència bibliogràfica: Claudi Mas i Jornet cita la troballa d'unes sepultures romanes localitzades a l'arrencar una vinya a principis de segle. No ens ha estat possible localitzar el lloc tot i que es coneix la situació del topònim de la Ratera, però com que és l'única referència que es dóna per la ubicació del jaciment i correspon a una zona molt àmplia no sabem del cert on van aparèixer les restes. A més, la gent les voltants no ens n'ha sabut dir res.</p> | 08065-57 | NO LOCALITZAT | <p>La referència originària és d'una publicació d'en Claudi Mas i Jornet, de Vilafranca del Penedès, de principis de segle en la qual només es cita la troballa i el nom de la Ratera.</p> | 41.3267900,1.6183800 | 384378 | 4575956 | 08065 | Castellví de la Marca | Fàcil | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2020-09-17 00:00:00 | Tríade scp | Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000, Ratera 419-4-8 (276-128). Institut Cartogràfic de Catalunya. 1a. Edició: setembre 1995 | 83 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||||
| 46902 | Font de Cabrera / Font dels Pastors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cabrera-font-dels-pastors | <p>CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel. Les fonts del Penedès. Vilafranca del Penedès, 1997.</p> | 08065-61 | Castell de Pascual | 41.3267900,1.6183800 | 384378 | 4575956 | 08065 | Castellví de la Marca | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-01-31 00:00:00 | Tríade scp | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/