Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 77508 | A prop de la fàbrica Expert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-prop-de-la-fabrica-expert | Memòria de prospecció arqueològica del projecte 'Unitat de Transformació industrial Torrentfondo III' Sant Llorenç d'Hortons, març 2008. Arxiu Servei Arqueologia i Paleontologia. Estudi d'Impacte Ambiental del Projecte variant de la C-243. Tram: St. Sadurní d'Anoia-Martorell, 2000: Arxiu Servei Arqueologia. | Troballes superficials pendents de confirmació | Aquesta zona compresa entre el Camí del Torrentfondo i el límit municipal amb Masquefa ha estat objecte d'un parell de prospeccions arqueològiques: una a l'any 2000 i l'altra a l'any 2008. Durant el 2000, es van documentar en unes vinyes diversos fragments de ceràmica grisa medieval. L'any 2008, sobre un turó proper a aquestes vinyes, es van localitzar fragments de ceràmica d'època ibèrica, tant elaborada a torn com a mà, amb decoracions de cordons. Totes aquestes troballes són de caràcter superficial i tenen una diferència cronològica important, sense que es puguin relacionar unes amb altres fins que no es facin excavacions arqueològiques, però sí que indiquen la possibilitat que existeixi algun tipus de poblament, en el turó, d'època ibèrica (segles VI-I aC) i medieval (segles V-XV dC) en el mateix turó o en un indret proper. | 08222-2 | Torrentfondo; al nord del terme municipal | La primera prospecció arqueològica en aquesta zona es va realitza l'any 2000, en motiu de la redacció de l'Estudi d'impacte ambiental de la variant C-243, en el tram de Sant Sadurní d'Anoia a Martorell. La direcció dels treballs arqueològics van anar a càrrec d'Antoni Fernández Espinosa, de l'empresa CODEX i es va executar entre el 15 i el 24 de març de 2000. L'any 2008 s'hi van tornar a fer prospeccions arqueològiques, motivades pel projecte de construcció de la Unitat de Transformació Industrial Torrentfondo III., promogut per l'Ajuntament de Sant Llorenç d'Hortons. La direcció dels treballs arqueològics van anar a càrrec de Joan Garcia Tara i es va executar entre el 25 i el 28 de març de 2008 | 41.4762500,1.8146300 | 401029 | 4592306 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77508-foto-08222-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77508-foto-08222-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77508-foto-08222-2-3.jpg | Legal | Medieval|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Futurs treballs arqueològics haurien de determinar l'abast real tant cronològic com tipològic de les troballes realitzades en superfície i així, poder-ne avaluar la seva importància científica i patrimonial. | 85|81 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | ||||||||
| 63443 | Abeurador (carrer Joan Sardà) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/abeurador-carrer-joan-sarda | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, p.111. | XVIII-XIX | Abeurador de pedra situat en un forat d'un mur de contenció entre dos carrers. Consta de dues cavitats connectades entre si, una per a ús del bestiar i una altra amb una aixeta per altres usos. El desguàs es troba a la cavitat destinada al bestiar. L'aigua procedeix del rec de Dalt, que passa pel carrer situat a la part alta. A sota té un ampit de finestra reaprofitat. | 08236-11 | Es troba emplaçat a la sortida del poble, en el camí que anava cap a Piera i la zona de Montserrat. Deuria ser un lloc freqüentat pels animals de càrrega i transport que passaven pel camí. Lany 1997 fou restaurat. | 41.4640000,1.6651300 | 388525 | 4591127 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63443-foto-08236-11-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | 98|119 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:33 | ||||||||||
| 63442 | Abeurador (carrer del Salt) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/abeurador-carrer-del-salt | XVIII- XIX | Necessita ser restaurat | Abeurador. Bloc de pedra, de forma rectangular (60 x 80 cm). Es troba en un xamfrà, al final d'un carrer en pendent pel qual baixa un rec d'aigua avui cobert amb ciment, que l' alimentava. Té dues entrades d'aigua (als dos extrems superiors) i un desguàs (a l'angle inferior dret). | 08236-10 | L'abeurador està situat al carrer del Salt, per on passava el camí Vell de Sant Quintí (Capellades - Vilafranca). Pel camí hi passaven traginers i ramats de bestiar, que utilitzaven l'abeurador. Actualment s'aprofita per representar-hi l'escena del safareig en el Pessebre Vivent del poble. | 41.4630600,1.6618800 | 388252 | 4591027 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63442-foto-08236-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63442-foto-08236-10-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:33 | ||||||||||
| 55356 | Abeurador de la font del Bou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/abeurador-de-la-font-del-bou | Està trencat pel mig en sentit transversal. | <p>Abeurador de pedra excavat en un bloc de conglomerat. És de planta rectangular amb una cavitat excavada de forma ovoide. No té cap tipus de decoració. La font és d'estructura senzilla, connectada a la xarxa general municipal i té una placa informativa de la seva inauguració ubicada a la paret de darrera.</p> | 08146-41 | Carrer Fontana. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Aquest abeurador es trobava al costat de cal Samsó, al mateix carrer Fontana. Era el que recollia l'aigua que s'extreia del pou d'aquesta casa que està al costat del carrer. Es va traslladar al lloc on és actualment, al costat de la font dels Bous, en arranjar el carrer. La font dels Bous va ser inaugurada el 20 de gener de 1992, amb motiu de la culminació del procés de portada d'aigua al municipi.</p> | 41.3540500,1.8489700 | 403716 | 4578700 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55356-foto-08146-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55356-foto-08146-41-3.jpg | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Era freqüent disposar d'abeuradors pel bestiar al costat de fonts i pous. | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||||||
| 55035 | Abric de Segarrulls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/abric-de-segarrulls | <p>POYO, A. (1958). La Cueva del Fondo de la Seguera o de las Pinturas. Acción Católica. Vilafranca del Pendès. RAURET, A.Mª.(1964). El Proceso de la Primitiva población en el Panadés. Tesi de Llicenciatura per la Universitat de Barcelona. Barcelona. RIPOLL, E. i GIRÓ, P. (1960-61). Descubrimiento de Pinturas Rupestres en Segarrulls (Olèrdola, Barcelona). Ampurias XXII-XXIII. Diputació de Barcelona-IPA. Barcelona.</p> | <p>Completament tapat per una abundant vegetació d'heures, margalló i lianes d'alzinar. Al camí que es dirigeix a la Font de Fontanilles, hi ha un queixal al vessant argilós. El jaciment es troba en una raconada ombrívola per la que aparentment passa una línia d'escorrentia de l'aigua, a uns 15 metres per damunt del camí. A aquella alçada i des de la paret rocosa E es pot veure com la raconada té un voladís de 2 m. aproximadament, amb molt sediment que quasi la colmata. Per passar a la banda W només es pot arribar per sota la cornisa de l'abric (d'uns dos metres d'amplada i mig metre d'alçada). Quan s'arriba a una zona que fa angle recte, comença el tram llarg de la banda W (14 m. de llargària). Pere Giró va realitzar dues campanyes d'excavació al final de la dècada del 50. Entre el material exhumat localitzat al Museu Arqueològic de Catalunya (Barcelona) hi ha: fragments informes fetes a mà, de superfícies allisades i algunes amb desgreixant de quars. Les poques restes materials que hi ha localitzades i els apunts de camp de l'arqueòleg Pere Giró, porten a datar el jaciment com del Bronze Final III, però deixant obertes les portes a que també hi hagi una facies del Neolític Antic Evolucionat. El jaciment formaria part d'un patró d'assentament molt repetit a les valls del Fondal de la Seguera. Són dipòsits de vessant d'una acció de buidat de les cavitats al peu de les quals sempre hi havia l'home.</p> | 08145-15 | 70 m dins la confluència de GR 92-3 amb la ruta PR- C148. Punt 14 ruta de l'aigua. | <p>El 15 de març de 1958 mentre que Pere Giró i Romeu explorava el 'Taller de Fontanilles', va resseguir la vessant fins la seva confluència amb el camí de Fontanilles, trobant a poques dotzenes de metres en superfície un fragment de ceràmica a mà, llis i amb desgreixant de quars. Va veure, aleshores, la seva possible procedència d'un abric proper, en el que es realitzaren dues campanyes d'excavacions (maig-juliol 1958 i maig 1959). La font principal per al coneixement dels treballs realitzats són el Quaderns de Camp de Pere Giró Romeu, vol. 5 (1956-58) i vol. 6 (1959-60).</p> | 41.3124600,1.7180100 | 392692 | 4574237 | 08145 | Olèrdola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55035-15.jpg | Legal | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | També es coneix com a Abric sota la roca. | 79 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||
| 55044 | Abric de can Castellví | https://patrimonicultural.diba.cat/element/abric-de-can-castellvi | <p>RIPOLL PERELLÓ, E (1977). Olèrdola. Història de la ciutat i guia de Conjunt Monumental i Museu Monogràfic, Diputació de Barcelona. Institut de Prehistoria i Arqueologia, Barcelona. VIÑAS VALLVERDÚ, R. SARRIA BOSCOVICH, E. ALONSO TEJADA, A. (1983). La pintura rupestre en Catalunya. R. Viñas, E. Sarria i A. Alonso. Barcelona. VIÑAS, R. PALLARÉS, R. (1987). Un posible santuario preromano en el Abrigo de Can Castellví, Olèrdola (Barcelona), dins I Congreso de Religiones Prehistóricas y Protohistóricas: Salamanca- Cáceres. 'Abric de Can Castellví' (1994). dins Corpus de pintures rupestres. Àrea Central i Meridional. Barcelona: Generalitat de Catalunta. Departament de Cultura. Vol. II, fasc. 5.</p> | <p>Les pintures rupestres se situen en un abric que fa 8 metres de longitud, 2 metres de fondària i 1 metre d'alçada. La part dreta del fris presenta un queixal retallat que sembla correspondre a una escala retallada en la cinglera, que puja fins a l'abric. A la dreta, a l'extrem, hi ha una pica per recollir l'aigua de les filtracions i en el sostre, dues perforacions per a bigues. A l'esquerra de la plataforma es distingeix una conducció o canal. Les pintures ocupen una franja d'uns 2,5 metres per 0,8 metres i se situen al sector dret. El conjunt pictòric està format per un total de 26 figures, majoritàriament de traç simple i puntejat. Algunes de les figures corresponen a quadrúpedes indeterminats. A la part superior de la cinglera, a sobre de la balma hi ha una sitja circular retallada a la roca, amb una profunditat de 2 metres i una boca d'1 metre de diàmetre. A dintre hi ha una part del que devia ser la tapadora de la sitja, una roca retallada amb un encaix circular. Des de l'interior s'obren vàries galeries cap a diferents punts de la cinglera.També s'observen diferents encaixos a les parets de 10-15 cm, de funcionalitat incerta, però segurament relacionat amb la balma i el període medieval.</p> | 08145-24 | A prop de la masia del mateix nom, a la cinglera N del Fondo de la Seguera. | 41.3057300,1.6999500 | 391169 | 4573512 | 08145 | Olèrdola | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55044-24.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55044-240.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55044-20190930121043.jpg | Legal | Neolític|Medieval|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Assentament (jaciment) | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | Pintures rupestres localitzades a principis dels anys 70 per un grup de col·laboradors del Museu de Vilanova i la Geltrú. Durant els treballs de documentació portats a terme per R. Viñas, es localitzaren unes restes. Les pintures de Can Castellví van ser incloses a la llista del Patrimoni Mundial, per la UNESCO, el desembre de 1998. | 78|85|76 | 1754 | 1.4 | 1782 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||
| 69880 | Abric de la Font de can Rossell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/abric-de-la-font-de-can-rossell | RIBÉ, Genís; CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa. (1990). 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès'. Vilafranca del Penedès. invarque.cultura.gencat.cat | Abric orientat d'est a oest, amb accés al nord, considerat com a jaciment d'hàbitat esporàdic. Cobert per la vegetació, fa 12,50 metres de llargada, té uns 4 metres d'alçada i una profunditat d'uns 2 metres, força irregular. A l'interior, es conserva una plataforma d'uns 5 metres d'amplada des de la paret de l'abric fins que el terreny comença a inclinar-se pel pendent natural del vessant muntanyós. El substrat és calcari. Superficialment s'ha documentat un fragment de ceràmica del bronze mitjà, un fragment de sílex, un fragment indeterminat de ceràmica a torn i un fragment de 'cardium'. Tanmateix, caldria caldrien nous estudis per poder ampliar la poca informació de què es disposa. (Ribé, Cebrià, Senabre, 1990. | 08288-50 | A uns 150 metres al sud-oest de Cal Rossell de les Bassagues, al nord del camí | El jaciment va ser localitzat pels volts de 1980 per Josep Mestres i Mercadé, arqueòleg de Vilafranca del Penedès, el qual va recollir alguns materials en superfície. | 41.4176200,1.5572400 | 379429 | 4586123 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | Legal | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | S'accedeix al jaciment des de la carretera BV-2122 (Torrelles de Foix-Pontons). Passat el Km 4, a mà dreta, surt la carretera local cap a les Planes. Cal pujar uns 2 Km i agafar un desviament a la dreta, indicat amb el rètol 'Santa Maria de Foix'. Tanmateix, cal prendre el trencall de l'esquerra, en direcció nord/nord-est. Després de deixar enrere la casa de Cal Rossell de les Bassagues i recorreguts uns 150 metres, abans d'arribar a un revolt del camí on a la banda dreta neix la Font de Cal Rossell, cal pujar a peu per la banda esquerra del camí terrer. L'abric es troba a uns 40 metres remuntant el vessant pel bosc de pi blanc, a uns 20 metres d'alçada respecte del camí. | 79 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | ||||||||||
| 69926 | Abric de la Masia 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/abric-de-la-masia-1 | GIRÓ, P. 'Notas de arqueología de Cataluña y Baleares-I. Torrelles de Foix'. Ampurias. XXII-XXIII, p.350-352. RAURET, A.M. (1963). El proceso de la primitiva población del Panadés. Barcelona: 146-147. Tesi de Llicenciatura per la Universitat de Barcelona. RIBÉ, Genís; CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa. (1990). 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès'. Vilafranca del Penedès. invarque.cultura.gencat.cat | VII aC | Es tracta d'una cova natural d'habitació sense estructures, localitzada en una fondalada ocupada en part per antigues feixes de conreu vitícola on s'ha documentat l'anomenat 'Taller de la Masia', amb una indústria lítica situada entre el neolític i el bronze. De dimensions molt reduïdes, amb una alçada d'uns 300 metres i una cambra única, de forma semicircular, de 3,10 metres per 2,70 metres, s'obre en una formació calcària del Triàsic, de poca profunditat (uns 2,60 metres). Originàriament estava tapada frontalment per un mur de pedra seca de 0,60 metres de gruix, que va ser desmantellat durant uns treballs d'excavació. Durant aquells treballs, es van documentar tres nivells de sediments, d'entre els quals el segon va proporcionar material arqueològic corresponent al bronze final, com ara una banya de cérvol fragmentada, fragments de ceràmica característics del bronze final o un fragment de sílex sense retocar. Podria tractar-se d'un lloc d'habitació de caràcter temporal o de refugi esporàdic. Un estudi aprofundit, diacrònic i comparatiu amb els restants jaciments del sector, proporcionaria més elements per avaluar possibles diferenciacions d'aprofitament d'un mateix espai geogràfic en un mateix moment històric i també l'evolució de la dinàmica ocupacional. (Ribé, Cebrià, Senabre, 1990) | 08288-43 | A tocar de la carretera BV-2122, al km 5,2, al costat nord de la primera corba pronunciada | Aquest jaciment, descobert i excavat l'any 1959, té el nom d'Abric del la Masia 1 per diferenciar-lo de l'Abric de la Masia 2, descobert el setembre de 1990 per l'equip d'arqueòlegs que realitzava la Carta Arqueològica de l'Alt Penedès, i que encara roman inèdit. | 41.4003800,1.5506000 | 378842 | 4584218 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69926-foto-08288-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69926-foto-08288-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69926-foto-08288-43-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | L'accés és molt fàcil, ja que es troba al costat de la carretera BV-2122 a l'alçada del km 5.200, en el vessant est d'una petita vall per on devalla un torrent afluent de la riera de Pontons. | 79|76 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | ||||||||
| 69927 | Abric de la Masia 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/abric-de-la-masia-2 | RIBÉ, Genís; CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa. 1990. 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès'. Vilafranca del Penedès. Invarque.cultura.gencat.cat | Abric, en molt bon estat de conservació, situat en una petita fondalada al peu de la carretera BV-2122, a l'alçada del km 5.200, a la banda dreta, en direcció a Pontons. Amb uns 3 metres de plataforma, aquesta es troba una mica erosionada per l'acció de l'aigua. Superficialment s'hi van recollir alguns materials d'indústria lítica en sílex. El conjunt es pot datar a l'entorn del neolític/eneolític i és de gran interès si tenim en compte a més que en aquesta petita vall s'han localitzat, a més, dos jaciments més prou interessants: l'Abric de la Masia 1, de l'edat del bronze i possible hàbitat temporal, i la Cova de la Masia, amb elements del neolític antic evolucionat, una utilització sepulcral amb estructures de caràcter megalític, del bronze final i altres elements ibèrics, romans i paleocristians. (Ribé, Cebrià, Senabre, 1990) | 08288-44 | A tocar de la carretera BV-2122, al km 5,2, al costat nord de la primera corba pronunciada | Aquest jaciment, descobert el setembre de 1990 per l'equip d'arqueòlegs que realitzava la Carta Arqueològica de l'Alt Penedès, té el nom d'Abric de la Masia 2 per diferenciar-lo de l'abric de la Masia 1, descobert i excavat l'any 1959. | 41.4014100,1.5504700 | 378833 | 4584333 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69927-foto-08288-44-1.jpg | Legal | Neolític|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | S'hi accedeix per un corriol que puja pel límit d'unes antigues feixes de vinya, abandonades i ermes, on s'ha documentat el jaciment denominat 'Taller de la Masia', un taller de sílex en superfície. Llavors cal recòrrer 120 m en direcció sud pel vessant esquerre d'un petit torrent afluent de la riera de Pontons. L'abric s'obre de cara a l'oest, a la banda dreta d'aquest corriol, en un aflorament calcari de formes força erosionades. L'entorn va estar afectat per un incendi.Abans d'arribar al jaciment, es deixa enrere, pel mateix camí, un altre abric documentat, l'Abric de la Masia 1, situat a 20 metres de la carretera. | 78|79 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | |||||||||
| 55046 | Abric de la font de l'Ametlló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/abric-de-la-font-de-lametllo | <p>VIRELLA BLODA, J. (1980). Habitacions troglodítiques. Miscel·lania Penedesenca. IEP nº 3</p> | <p>Es tracta d'un conjunt d'abrics situats a la cinglera nord del fondal de la Seguera, en un espai de 100 m. de llargada. De sud-oest a nord-est es poden identificar tres sectors amb penya calcària treballada i afloraments i espais acondicionats amb diversos tipus d'estructures: sector 1.- En la part més alta de la cinglera s'observen línies contínues d'encaixos, que en la part més al nord-est es combinen amb alguns encaixos solts de bigues i un parament de pedra seca. Uns 4 m. enfront també es pot identificar un pany de mur amb 'opus spicatum' que es recolza en un gran bloc després del cingle, es forma una mena de passadís natural que de ben segur fou aprofitat pel seu acondicionament. Es podria interpretar aquest sector com un espai d'habitació corresponent a una casa amb soterrani, d'uns 10 m. de llargada, al qual s'hi accediria segurament per dalt de la cinglera. Dels diversos paraments identificats es conserven vàries filades. Sector 2.- Uns 30 m. més endavant, també a peu de cingle, s'observa un seguit de retalls dubtosos i altres possibles encaixos, fins que s'hi arriba a un sector clarament acondicionat: hi ha un doble encaix linial a manera d'un sostre de doble vessant amb la línia inferior horitzontal i la superior obliqua, sota es disposen dues franges d'encaixos quadrangulars (de bigues), d'uns 8-9 m. de llargada. Es tracta de l'encaix d'algun tipus de supraestructura aèria (sostre) corresponent a un espai d'habitació (cobert, casa?). Sector 3.- A l'extrem nord-est, s'han documentat dues estructures més: una sitja retallada frontalment en la penya i a dos metres de distància un replà artificial excavat, on encara s'observen amb prou claredat les marques del treball sobre la pedra calcària (escarpa, cisell).</p> | 08145-26 | Al NO de la masia de Can Ximet, al SE i molt a prop de la Font de l'Ametlló, | 41.3054600,1.7040400 | 391511 | 4573477 | 08145 | Olèrdola | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55046-foto-08145-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55046-foto-08145-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55046-20190930114310.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 94|85 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||||
| 63530 | Abric de les Deus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/abric-de-les-deus | Jaciment superficial | Abric situat en un gran bloc de pedra que hi ha en una petita terrassa fluvial. L'abric té unes mides de 3,70 m d'ample per 1,5 d'alçada i 3,10 de fondària. S'hi realitzà una petita excavació en la qual es recollí ceràmica feta a mà (corresponent al Bronze mitjà) i indústria lítica (probablement corresponent al neolític final). Es tracta d'un lloc que, per les seves dimensions, difícilment podia utilitzar-se com a habitatge. Tal vegada correspon a un lloc d'enterrament, però no s'hi ha localitzat restes humanes. | 08236-107 | El 19 d'abril de 1956 J.M. Masachs i Pere Giró van fer-hi una petita excavació, en la qual va aparèixer el material que hem descrit. | 41.4652900,1.6519300 | 387425 | 4591288 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Difícil | Regular | Inexistent | Neolític|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 78|79 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:33 | ||||||||||||
| 55028 | Abric del cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/abric-del-cementiri | <p>VIÑAS, R. (1990).'El arte rupestre en Catalunya: Estado de la cuestión sobre las manifestaciones pictóricas', dins Ponencias del coloquio Aragón/litoral mediterráneo: intecambios culturales durante la prehistoria (en homenaje a Juan Maluquer de Motes). Univ. de Zaragoza, Zaragoza.</p> | <p>Balma sense sediment a dalt la petita cinglera amb el sostre intensament fumat. Possibles pintures localitzades al seu interior, segons l'especialista Ramon Viñas, amb possibilitats de ser prehistòriques. Aquestes no han estat localitzades durant el reconeixement que es va fer per elaborar aquest inventari.</p> | 08145-8 | En el vessant calcari del marge esquerre del fondo del cementiri | 41.3163100,1.7176600 | 392669 | 4574664 | 08145 | Olèrdola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55028-80.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55028-81.jpg | Legal | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 76 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||||
| 69883 | Abric o túnel de Can Soler de Secabecs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/abric-o-tunel-de-can-soler-de-secabecs | GIRÓ, P. 'Notas de Arqueología de Catalunya y Baleares. II. Torrelles de Foix'. Ampurias. XXIV, p.308. RIBÉ, Genís; CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa. (1990). 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès'. Vilafranca del Penedès. PINTA, J. 'Addenda al repertori de cavitats d'interès arqueològic de la Província de Barcelona. Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès)'. Exploracions. 8, p.19. http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=14&consulta=MCU2KzA4Mjg4MyU=&codi=7470 | Abric de prop de 5,5 m de llargada desenvolupats en un eix sud-oest nord-est i una amplada màxima de 2,85 m. És obert lateralment per ambdós costats, té un pis que fa pendent vers el nord-est i diferents alçades de sostre, que oscil·la entre 160 i 260 cm en sentit sud-oest/nord-est. La paret que tanca el costat sud-est és la línia de l'espadat. El substrat rocós està format per calcàries triàsiques. En aquest indret, l'any 1959 s'hi va realitzar una cala de d'uns 70 x 70 cm on es van documentar diversos fragments ceràmics fets a mà, algun amb decoració de cordons llisos, d'altres amb les superfícies brunyides i fragments de fauna, als quals se'ls pot atribuir una cronologia del neolític ( bronze, sense poder ser més precisos. (Informació extreta de Ribé, Cebrià, Senabre, 1990) | 08288-53 | Uns 400 m al sud de Can Soler de secabecs i a escassos metres al sud de les coves homònimes | El jaciment va ser descobert i excavat parcialment per Pere Giró i membres de la Secció d'Arqueologia del Museu de Vilafranca del Penedès l'abril de 1959. | 41.4328400,1.5519700 | 379017 | 4587820 | 08288 | Torrelles de Foix | Difícil | Bo | Legal | Neolític|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | L'accés al jaciment es fa des de la carretera BP-2121 (Vilafranca del Penedès-La Llacuna). Entre els km 20 i 21 hi ha un trencall a l'esquerra que per camí terrer s'endinsa a la zona de les Llambardes i condueix, en direcció sud/sud-oest, a la masia de Can Soler de Secabecs. En aquest lloc cal deixar el cotxe i seguir, en direcció sud, per un camí que passa pel límit dels camps de conreu. Seguidament, s'ha de travessar un bosc de pi blanc fins arribar dalt de la cinglera que domina la conca del riu Foix en aquest sector del Molí de l'Horta. S'han de recórrer uns 400 m a peu. L'abric és la referència per començar a baixar per la cinglera, i és la primera cavitat d'interès arqueològic d'aquest sector, que es troba en sentit sud-oest/nord-est. Les dues coves restants amb restes arqueològiques són les coves de Can Soler de Secabecs, a 30 m de distància, i la Cova de la Pesseta, a 180 m aproximadament. | 78|79 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | ||||||||||
| 92636 | Abric vora el camí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/abric-vora-el-cami | (-2200-650) | Protegit per l'acumulació de sediment. | <p><span lang='CA'><span><span>Petit refugi o abric, del conjunt de cavitats del Fondal del Valldellòs, però en aquest cas proper al camí obert pels llenyataires, el que va permetre localitzar un extens taller de sílex. Actualment l’abric esta quasi totalment colmatat pel sediment i l’espai entre la roca i el terra no supera els 0.50 m. En superfície es van localitzar restes ceràmiques similars a les de la Cova de la Boira. El sediment de l’abric presenta una lleugera inclinació vers els camí, i J. Mestres el situa cronològicament en època del bronze.</span></span></span></p> | 08122-747 | Al sud del nucli urbà a la cinglera de Pereres. | <p><span lang='CA'><span><span>Jaciment descobert fruit de les prospeccions fetes per J. Mestres de Vilafranca el 1975, en concret durant la segona visita a la zona.</span></span></span></p> | 41.4575400,1.6181600 | 384591 | 4590472 | 08122 | Mediona | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92636-img20220818124352.jpg | Legal | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic/Lúdic/Cultural | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Forma part del conjunt de Forats del Fondal de Valldellòs. Altres cavitats d’aquest conjunt són la Cova “A” o de la Piràmide, la cova de la Jeta, cova de la Boira, cova d'en Barramon, balma del Pèndol o del Batlle, balma de la Cullera, cova de les Monedes, cova de l'Horta o Galeria de la Roca del Gat i la cova del Tronc.L’indret, a banda del valor patrimonial destaca pel seu valor paisatgístic, geològic i espeleològic. Es troba dins el Pla Especial d’interès naturals (PEIN) de les Capçaleres del Foix. | 79 | 1754 | 1.4 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||
| 55034 | Abrics del fondo de la Seguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/abrics-del-fondo-de-la-seguera | <p>A la vessant N de la muntanya de Segarrulls, just a la part on aquesta mor en l'anomenat camí de la Seguera, el material calcari (miocènic) forma cingleres i perfils molt abruptes. Tres cavitats obertes a la roca, segurament d'origen natural i avui dia sense sediment, configuren un relleu curiós d'aquesta part de la muntanya. Les mides de les boques de les cavitats són: 8, 7 i 2 metres i la profunditat de 4, 2,5 i 0,5 metres respectivament.</p> | 08145-14 | Camí Fondo de la Seguera, intersecció del GR 92-3 amb la ruta PR- C148. Punt 14 ruta de l'aigua. | 41.3133100,1.7191700 | 392791 | 4574330 | 08145 | Olèrdola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55034-140.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55034-141.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | També es coneixen com els abrics de Fontanilles. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||||||||
| 86835 | Adoberia del Conjunt Monumental d'Olèrdola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/adoberia-del-conjunt-monumental-dolerdola | <p>A.A.V.V (1992). Catalunya Romànica. El Penedès. L'Anoia. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. ALEGRET i VILARO, P. (1903). Monografia sobre la antiguitat de la ruinas de Sant Miquel d'Olèrdula, Vilafranca. BATISTA, R.; MOLIST, N.; ROVIRA, J. (1990). 'El Conjunt monumental d'Olèrdola: les darreres campanyes d'excavacions (1983-1989)', a Tribuna d'Arqueologia, 1989.1990, Barcelona. BARRAL i ALTEX, X. (1981). L'art preromànic a Catalunya s. IX-X, Edicions 62, Barcelona. BONNASSIE, P (1979-81). Catalunya mil anys enrera (segles X-XI), 2 vols., Edicions 62, Barcelona. FREIXAS I MIRET (1893). Monografía sobre Sant Miquel d'Olérdula, Tipolitografia de Lluis Tasso, Barcelona. C.P.R (1995). Corpus de Pintures Rupestres, vol III. Fasc. 3: 'Cova de Segarrulls'; Fasc. 4: ' Abric de Can Castellví', Fasc. 5: 'Abric de Can Ximet', Generalitat de Catalunya, Barcelona. JUNYENT, E (1980). L'arquitectura religiosa abans del romànic, Editorial Curial i Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. MILA I FONTANALS (1855). 'Apuntes Históricos sobre Olérdula', a Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, t. II, Barcelona. MILA I FONTANALS (1869). 'Apuntes Históricos sobre Olérdula', a Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, t. III, Barcelona. MILA I FONTANALS, M. (1880). Olérdula. Apéndice. Memoria impresa en el tomo II, Imprenta de Jaime Jepús, Barcelona. MOLIST i CAPELLA, N. (1996). 'Les necròpolis altmedievals d'Olèrdola', a Miscel·lania Arqueològica (1996-1997). Museu d'Arqueologia de Catalunya, Barcelona. MOLIST i CAPELLA, N. (1999). Olèrdola. Guies del Museu d'Arqueologia de Catalunya, Museu d'Arqueologia de Catalunya, Edicions El Mèdol, Tarragona. MUNTANER, IGNASI Mª (1995). El terme d'Olèrdola en el segle X. Segons el document de dotació de l'església de Sant Miquel, Institut d'Estudis Penedesencs, vol. 91 -Estudis i Documents VIII-, Vilanova i la Geltrú. PUIG I CADAFALCH, J.; FALGUERA, A. de; GODAY, J. (1909). L'arquitectura romànica a Catalunya, Barcelona (3 vols. en 4 toms), I.E.C. 1909-1918. Reprint., Barcelona, 1983. RIPOLL, E (1977). Olèrdola. Història de la ciutat i guia de Conjunt Monumental i Museu Monogràfic, Diputació de Barcelona, Barcelona. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona. SALRACH, J.M. (1935). 'El procés de feudalització. Segles III-XII', Història de Catalunya, vol. II, dirigida per P. Vilar, Edicions 62, Barcelona.</p> | -III | <p>Al costat esquerre de l'entrada del recinte murallat del Conjunt Monumental d'Olèrdola s'hi va localitzar una adoberia. Es tracta de la única adoberia ibèrica que s'ha documentat, que inclou una sèrie de dipòsits d'aigua i canalitzacions on es posaven en remull i s'esbandien els materials.</p> | 08145-302 | Conjunt Monumental d'Olèrdola | <p>Els primers pobladors d'Olèrdola, per ara documentats, arribaren a la muntanya a l'edat del bronze (1800-800 aC). De la presència humana en aquest període se'n té constància gràcies a escasses restes materials (vasos de ceràmica i eines de sílex). Fins a l'inici de l'edat del ferro (s. VIII-VII aC), no va haver a Olèrdola un hàbitat estable i amb una incipient organització protourbana. En aquest moment es bastí la primera muralla, en el mateix indret on es succeiran les muralles posteriors. El poblat degué ocupar la part baixa de la plataforma, proper a la muralla. Entre els segles V/IV i I aC, el poble iber dels cessetans converteix la plataforma rocosa d'Olèrdola en un oppidum (poble emmurallat) amb una extensió considerable i nombrosos habitants. La reutilització de les estructures indicaria una continuïtat del poblat de l'inici del ferro, punt que no ha estat confirmat arqueològicament. D'aquest oppidum es desconeixen les traces generals de la seva forma protourbana, tot i així ha estat possible documentar algunes cases i carrers. Entre la fi del segle II i els inicis del segle I aC, els romans elegiren la muntanya d'Olèrdola per aixecar-hi una fortificació militar. El campament romà fou abandonat durant la segona meitat del segle I aC. L'empremta romana ha quedat en les edificacions de la muralla, la torre talaia i la cisterna. Després dels romans, Olèrdola no torna a desenvolupar un paper destacat a la història fins al segle X, quan el comte de Barcelona, Sunyer (911-950), impulsa la construcció d'un castell i una església entorn de l'any 929. Olèrdola restà des d'aquest moment sota el domini de la casa comtal de Barcelona, vinculació trencada únicament durant el període de revolta feudal a mitjan segle XI. Quan Sunyer funda el castrum Olerdula, la funció del nou establiment ve marcada per la defensa, organització i control del territori fronterer. Entorn de l'any 985, Olèrdola podria haver estat arrasada per la ràtzia d'al-Mansur. Segons alguns historiadors, la ciutat fou una de les principals de Catalunya en aquest període. Mir Geribert es va autoproclamar príncep d'Olèrdola (entre 1041 i 1059), aquest noble destaca com a figura dirigent i emblemàtica de la revolta feudal contra els comtes catalans, valedors de l'ordre prefeudal. La revolta feudal finalitzà l'any 1059, en reconèixer Mir Geribert els drets del comtat sobre el vilatge. La incursió almoràvit d'inicis del segle XII (probablement l'any 1103) afectà especialment a Olèrdola. Amb la creixent importància del nucli de Vilafranca i l'avanç de les fronteres cristianes vers al sud, Olèrdola va esdevenir una possessió secundària, perdent la seva importància estratègica i, poc a poc, es va anar despoblant. L'abandó de la ciutat es pot situar entre els segles XII i XIII. Després d'aquest moment, la muntanya d'Olèrdola és ocasionalment ocupada per guarnicions militars o civils en períodes conflictius, com durant la Guerra Civil del segle XV, la Guerra de Successió a la Corona d'Espanya d'inicis del segle XVIII o durant la Guerra del Francès a l'inici del segle XIX, que aprofitaren les ben conservades muralles. </p> | 41.3038300,1.7093800 | 391956 | 4573289 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/86835-20200709164806.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/86835-20200709164801.jpg | Legal | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Cultural | BCIN | National Monument Record | Assentament (jaciment) | 2021-02-17 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 81|80 | 1754 | 1.4 | 1782 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||
| 69020 | Aeròdrom republicà de Sabanell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aerodrom-republica-de-sabanell | ARNABAT, Ramon (2008): 'L'Aeròdrom de Sabanell (Torrelavit)' dins EL CEP n. 35, p. 14. SANCHO PARÍS, Daniel (en web): 'Notes sobre l'aeròdrom de Sabanell (Pla del Penedès)'. Blog personal de l'autor: http://danielsanchoparis.blogspot.com/2010/09/notes-sobre-laerodrom-de-sabanell-pla.html Pàgina web de l'Estació Territorial de Recerca Penedès - Forces Aèries de la República Espanyola (ETRP-FARE): http://www.aviacioiguerracivil.com/el-vesper-sabanell.php | XX | Superfície de terreny agrícola actualment ocupada per conreu de vinya, que des de l'any 1938 i fins el 1939 va acollir un dels aeròdroms que l'aviació republicana va instal·lar al Penedès durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) (Veure apartat 'Història'). Els límits de l'antic aeròdrom militar estaven definits, al sud, pel traçat de l'actual carretera BV-2153, que des de Sabanell va cap al Pla del Penedès; a l'oest, pel traçat de l'actual carretera C-244; a l'est, pel camí que mena a les caves Nadal fins a la cruïlla amb el camí de Can Raspall dels Horts; i al nord amb el camí que tracen els camps de vinyes situats immediatament per sota de l'esmentat camí de Can Raspall dels Horts. L'orientació del camp era, així, nord-oest/sud-est, i tenia una llargada d'uns 1.000 m i una amplada d'entre 200 (oest) i 500 metres (est), ocupant un àrea aproximada de 345.800 m2. Al punt UTM X=391245; Y=4586097 es conserva la boca d'entrada a un dels refugis de l'aeròdrom. Es tracta d'un túnel construït amb maó amb volta de canó. La porta d'entrada té una alçada de 1,95 m i una amplada de 1,35 m, i el descens es realitza baixant cinc esglaons. El túnel està colgat. | 08287-190 | Sector de Sabanell de Dalt | L'aeròdrom republicà de Sabanell es posà en marxa la primavera de 1938 i ocupava terres de cal Nadal, de cal Raspall i d'altres propietaris més petits. Estava situat a la dreta de la carretera que va de Vilafranca a Igualada, i a l'esquerra de la carretera que d'aquella va al Pla. Tot i que aquest camp està situat majoritàriament en terrenys del municipi de Torrelavit, sovint se'l coneix com el camp del Pla del Penedès o de Sant Pere de Riudebitlles. El camp tenia una llargada d'uns 1.000 m i una amplada d'entre 200 (oest) i 500 metres (est). La construcció del camp va ser dirigida per personal de l'Arma d'Aviació i realitzada per persones dels municipis del voltant: el Pla del Penedès, Torrelavit i Sant Pere de Riudebitlles. Aquests homes tallaven els ceps i els arbres i aplanaven el terreny, cobrant un jornal de 10 pessetes. Un cop el camp entrà en funcionament, alguns veïns dels municipis propers hi treballaren realitzant diverses tasques auxiliars i de manteniment. S'hi construí un refugi amb capacitat per a 120 persones, prop de Sabanell i de la caseta de comandament, i uns 8 d'elementals contra metrallament en el perímetre del camp i per a protecció dels equips de cada aparell. En el camp de Sabanell hi havia una esquadrilla de caça (entre 12 i 15 avions Polikarpov I-15 Xatos). L'esquadrilla que va passar més temps a l'aeròdrom de Sabanell va ser la 1a del Grup 26, tot i que també s'hi va estar durant un temps la 2a esquadrilla. El juny de 1938 el camp va ser utilitzat per a entrenament de pilots mentre les esquadrilles es trobaven al front de Llevant. Al matí els mecànics arribaven al camp i feien les comprovacions pertinents, revisaven tot l'aparell i posaven en marxa els motors, mitjançant un camió que servia per arrencar el motor de l'avió ('posta en marxa'), mentre que els armers preparaven les metralladores i les bombes. Durant la batalla de l'Ebre (estiu i tardor de 1938), aquest avions van arribar a fer fins a tres i quatre sortides diàries mentre hi havia claror de dia. Durant les ofensives de Seròs i més tard durant la batalla per Catalunya, la 1a esquadrilla participà activament en accions de metrallaments, bombardeigs i combats aeris. El camp de Sabanell va ser també la base principal dels pilots que comandaven el Grup 26, entre aquests, el capità Joan Comas Borràs, que era el cap de la 3a esquadrilla de caces i després cap del Grup 26 que agrupava les quatre esquadrilles de 'Xatos'. Altres comandaments del Grup van ser el capitans Miguel Zambudio i Vicente Castillo. El senyor Cristóbal Florido, veí de Torrelavit, era soldat d'aviació i estava a càrrec de la centraleta de telèfons de l'Estat Major. Els soldats que feien la vigilància del camp s'allotjaven a cal Fontanals, on hi havia una torreta amb una campana, amb la qual s'avisava en cas de presència d'aviació enemiga. Els oficials s'allotjaven a cal Raspall, cal Nadal, cal Sardà, i a ca l'Aguilera. Les Planes Noves va ser la primera seu de l'Estat Major del Grup 26 de caça de la 'Gloriosa', tot i que més tard es va traslladar a cal Baqués de Sant Sadurní d'Anoia. Mentre que a cal Roldán de Sant Quintí de Mediona s'hostatjaven els pilots. Els mecànics s'allotjaven en edificis del voltant: Can Nadal, ca la Paula, la Passada, cal Fàbregas. L'aeròdrom de Sabanell va patir dos atacs aeris. El 5 de novembre de 1938, 10 aparells italians Savoia S-79 bombardejaren aquest aeròdrom i el de Pacs, i algunes bombes caigueren en el municipi del Pla del Penedès. El 10 de gener de 1939, a la una del migdia, 5 aparells de l'aviació hispana bombardejaren l'aeròdrom de Sabanell, però la majoria de bombes caigueren fora del camp, a Sant Pere de Riudebitlles i a Canaletes. El camp fou desmantellat el 15 de gener de 1939 davant l'arribada de les tropes franquistes. Aquestes ocuparen el camp el 22 de gener de 1939, i el 19 d'agost els terrenys que ocupava van ser retornats als seus propietaris que van plantar-hi horta, vinya i cereals. | 41.4195000,1.6958200 | 391014 | 4586148 | 1938 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/69020-foto-08287-190-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/69020-foto-08287-190-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | ||||||||
| 89971 | Agullàdols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/agulladols | XVIII-XIX | <p><span>Masia de grans dimensions formada per l’agrupació de diversos volums, el principal dels quals és de planta rectangular, amb planta baixa, pis i golfes. La façana principal està emblanquinada i hi ressalten les obertures, emmarcades amb arcs plans de pedra tosca. De la coberta, a quatre vessants, tan sols en sobresurt una torre quadrangular adossada a una cantonada, que té tres nivells d’alçat i coberta plana.</span></p> | 08122-75 | Agullàdols. | <p><span>A la masia d’Agullàdols s’hi trobava la torre de la quadra. Al Segle XIX pertanyia a la família Ferrer, els darrers castlans de Mediona i fundadors del celler Freixenet,.</span></p> <p><span>La propietària de la finca de Santa Margarida d’Agullàdols, Maria Francisca de Ferrer, es va casar amb Daniel Vardon Kennett, nascut a l'illa de Guernsey en el si d’una família de comerciants marítims. Va ser enterrat a l'església de Santa Margarida. </span></p> <p>Encara a l'actualitat, la masia centralitza una explotació vitivinícola.</p> | 41.4841900,1.6807100 | 389860 | 4593349 | 08122 | Mediona | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/89971-img0630.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/89971-img0633.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/89971-img0634.jpg | Legal i física | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 102|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||
| 60973 | Aixada doble de la Col·lecció d'eines de Sant Cugat Sesgarrigues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aixada-doble-de-la-colleccio-deines-de-sant-cugat-sesgarrigues | XX | necessita tractament | Eina de ferro formada per dues aixades de forma tradicional unides per la part que no tallen amb un eix que té enmig el forat on s'encaixa el mànec. Aquesta estructura permetia excavar dos solcs a terra a la vegada. | 08206-45 | Edifici de l'antiga Cooperativa del pa | 41.3624700,1.7520200 | 395619 | 4579747 | 08206 | Sant Cugat Sesgarrigues | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Tríade scp | Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000. Sant Cugat Sesgarrigues 419-7-7 (279-127). Institut Cartogràfic de Catalunya. Segona edició: desembre 1998. Hem volgut destacar aquesta eina per la seva singularitat, no només dintre de la col·lecció on es troba sinó en general. | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | ||||||||||||
| 62746 | Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-12 | <p>HISTÒRIA (1995). Història gràfica de St. Pere. Programa de Festa Major de 1995. TORRENTS, Josep (1996) Sant Pere de Riudebitlles. Textos mecanografiats pertanyents al dossier de projectes V .</p> | XIX | <p>Edifici de planta rectangular. La façana principal dóna a la plaça de les Eres, les restants al carrer del Trull, al carrer de l'Hospital i a un pati. Això fa que l'edifici sigui gairebé exempt, tenint l'únic contacte amb una casa de la plaça. La coberta és a dues aigües rematada per un campanile de ferro forjat. La planta baixa està dividida entre l'antic consultori, ara amb usos esporàdics de sala d'exposicions i un magatzem. La característica d'aquest espai són els arcs de totxo que suporten l'edificació. Altres espais de l'edifici propers a aquest són el vestíbul amb la escala que accedeix als diversos nivells i uns lavabos. A l'entresol trobem diverses dependències municipals com els despatxos dels tècnics, del vigilant, i de l'assistent social. A més tot un seguit de sales de reunions, una d'elles ocupada per el club de Rol i un petit lavabo. Totes les dependències reben llum i ventilació natural. Al pis principal trobem les estances ocupades per l'Alcalde, la sala de plens, el despatx del Secretari, un petit lavabo, l'oficina d'atenció al públic i l'arxiu amb un volum important de documentació que s'inicia a la segona meitat del segle XIX. Les golfes serveixen tan sols com a magatzem per a diverses publicacions, i és on està situat el rellotge, que presideix la façana, datable cap el 1914 encara que ja n'hi havia un el 1870. També és aquí per on s'accedeix al campanar. La façana principal està orientada a migdia on destaquen els tres grans balcons del pis principal, on s'hissen les banderes i l'entrada, flanquejada per les finestres de l'entresol. L'edifici està coronat per una cornisa ondulada que engloba el rellotge i fa de base al campanar. Les dependències disposen de calefacció, i la seva mala distribució fa que l'activitat es concentri en un espai clarament insuficient mentre que el restant quedi poc utilitzat. A la part de llevant es troba un petit pati al qual s'accedeix des del carrer de l'Hospital. Queda entremig de l'Ajuntament i l'antic Hospital i actualment és un magatzem per a alguns vehicles municipals. (TORRENTS, 1996)</p> | 08232-23 | Plaça de les Eres, 1 | <p>L'edifici que hostatja l'Ajuntament va ser construït a mitjans dels segle passat. En un document conservat al arxiu municipal i datat al 1853(?), es fa referència a una provisió de fons, 1000 pessetes, per continuar les obres. Sembla que l'execució de l'obra va ser molt lenta. El precedent històricament anterior va ser l'antiga Universitat que es trobava a Cal Rafeques, a la plaça de l'Església, segons documentació del segle XVII. El 30 de setembre del 1868 els revolucionaris van incendiar l'edifici a la vegada que van fer aparèixer un pasquí que literalment va dir: 'Viva prim: viva la Libertad: abajo el huerto rectoral y hágase una plaza nacional. Unos ciudadanos'. L'edifici va ser reformat l'any 1915 (HISTÒRIA, 1995).</p> | 41.4535967,1.7017710 | 391568 | 4589926 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62746-23.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62746-230.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | 102|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:33 | |||||||
| 73110 | Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-15 | BENACH i TORRENTS, Manuel (1983). El barri gòtic i els museus de Vilafranca. Museu de Vilafranca. Vilafranca del Penedès (2ª edició). COY i COTONAT, Agustí (1909). Vilafranca del Penedès, su historia y monumentos. Impremta de Francisco J. Altés i Alobart. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. | XIV i XX | Edifici d'origen gòtic que fa cantonada amb el carrer de Santa Maria. És de planta rectangular, format per un cos davanter de planta quadrangular amb pati central que distribueix i escala, un cos posterior rectangular de dues crugies i un cos lateral. Consta de planta baixa i dos pisos amb la coberta plana de la que sobresurt la caixa del pati central i coberta a una vessant a la crugia posterior del carrer de Sta. Maria. Hi ha una galeria d'arcades de mig punt a la façana de la primera planta del pati i finestres, també de mig punt, a la segona planta. La façana principal està composada sobre tres eixos verticals. La porta principal és d'arc rebaixat, i la porta lateral amb les finestres de la planta baixa són amb arc de mig punt. En el primer pis, hi trobem dos balcons de balustrades, d'una i dues obertures respectivament. A la planta segona, hi ha un rellotge i finestres adintellades. Destaquen els diferents elements ornamentals a base de motius florals, orles i escuts (de la vila i de Catalunya). La façana lateral és de pedra, amb sòcol i les obertures adintellades, algunes amb escuts, una finestra geminada, gàrgoles en forma d'àliga amb les ales plegades i cornisa de pedra. De l'interior, destaca la Sala de Sessions, de considerable alçada amb guixeries, cadirat lateral i quadres d'interès; i la sala Sant Ramon amb pintures murals de Pau Boada, de temes vilafranquins i penedesencs (fitxa 18). | 08305-17 | Carrer de la Cort, 14 | L'edifici és d'origen gòtic i l'adquireix el municipi l'any 1559. Probablement es tractava de l'antic Palau de Bernat Pellicer, del que en parlen les cròniques de la cancelleria de Jaume II. Durant el segle XIX, s'hi realitzen diverses obres de reforma. La intervenció més destacada és la que es produeix a la façana principal entre 1909 i 1912 segons projecte de l'arquitecte Eugeni Campllonch i Parés. Entre els anys 1963 i 1969 es restaura la façana gòtica i s'hi descobreix un finestral gòtic, arcs apuntats i sitges a la planta baixa. | 41.3465100,1.6979300 | 391068 | 4578042 | 1912 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73110-foto-08305-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73110-foto-08305-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73110-foto-08305-17-3.jpg | Legal | Modernisme|Gòtic|Medieval|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Eugeni Campllonch i Parés | 105|93|85|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:42 | |||||||
| 55126 | Ajuntament d'Olèrdola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-dolerdola | XX | <p>Edifici aïllat de planta baixa i primer pis. Està format per dos volums adossats de forma perpendicular, amb la coberta a dos vessants. Les obertures són d'arc escarser, algunes de les quals estan emmarcades amb una motllura. Les façanes són de paredat, la principal està arrebossada. El ràfec està acabat amb una cornisa motllurada.</p> | 08145-106 | Al nucli de Sant Miquel d'Olèrdola | 41.3210894,1.7216483 | 393011 | 4575190 | 1912 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55126-1060.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55126-1061.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Tríade scp | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||||
| 48885 | Ajuntament de Font-rubí - Casa de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-de-font-rubi-casa-de-la-vila | XIX | Seu del consistori de Font-rubí. L'edifici, d'estil popular, fou construït amb aquesta finalitat l'any 1890. Presenta planta rectangular amb coberta de dos aiguavessos de teula àrab i carener paral·lel a la façana principal, que s'obre a tramuntana. Compta amb planta baixa, planta pis i planta sotacoberta. La façana principal presenta una composició totalment simètrica en base a tres franges verticals: la central compta amb l'accés principal, amb muntants i arc escarser de pedra treballada i al que s'hi accedeix mitjançant unes escales, mentre que a les plantes superiors s'obre un balcó, amb llinda en forma d'arc escarser a la planta sotacoberta. Les dues franges verticals dels extrems són simètriques i compten amb dues finestres rectangulars verticals a la planta baixa, un balcó corregut amb dues obertures allindades a la planta primera i dos petits balcons amb obertura única allindada a la planta sotacoberta. Per sobre la planta sotacoberta hi trobem una cornisa que es desenvolupa en tres trams. | 08085-18 | Plaça de l'Ajuntament, 1 | 41.4140500,1.6517700 | 387323 | 4585599 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48885-foto-08085-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48885-foto-08085-18-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | Cal remarcar les baranes dels balcons de la planta primera | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||||
| 89917 | Ajuntament de Mediona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-de-mediona | XIX | <p>Casa consistorial de Mediona, ubicada en un edifici en planta baixa i primer i segon pis. Formalment, la façana està endreçada en tres rengles: a la planta baixa, el portal (rematat amb un arc rebaixat) es troba al centre, amb una finestra geminada (també rematades en arc i enreixades) a cada banda; al primer pis hi ha tres grans portes allindanades amb els respectius balcons i al segon pis hi ha tres balcons de mida més modesta entre els quals hi ha dues finestres menors. L'edifici, és cobert a dues aigües (amb el carener paral·lel a la façana) llevat d'un segment central al costat de la façana, on hi ha una terrassa.</p> | 08122-21 | Carrer Trueta, núm. 10. | <p>L'edifici fou inaugurat l'any 1888, i des d'aquell mateix any les seves funcions van quedar lligades a l'ús com a escola. Les aules n'ocupaven la planta baixa, primer com escola masculina (l'any 1888, com hem dit) i des de 1890 també per a nenes.</p> <p>Aquestes funcions van perdurar fins la inauguració de les escoles noves l'any 1968.</p> | 41.4768200,1.6113300 | 384055 | 4592622 | 1888 | 08122 | Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/89917-img0335.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/89917-img20211028130513.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | Inexistent | 2022-11-18 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | La rellevància de l'edifici va més enllà dels seus valors estrictament formals, ja que hi cal sumar la seva significació cívica. Dins l'edifici hi ha un dels dos dispensaris municipals i l'arxiu municipal. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||
| 60936 | Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-de-sant-cugat-sesgarrigues | ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan: Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona 1986 | XX | S'ha rehabilitat completament. Obres finalitzades l'any 2000. | Edifici entre mitgeres, de caire noucentista. Compost de planta baixa i pis. La façana és de composició simètrica, amb motllures horitzontals i verticals que divideixen la superfície. Un balcó centrat amb balaustrada i dos portals destaquen enmig de la façana. L'interior de l'edifici s'organitza entorn una escala de tipus imperial. La part de darrera de l'edifici dona a una plaça urbanitzada recentment. | 08206-8 | c. Sant Antoni, 31 | 41.3625800,1.7523000 | 395643 | 4579759 | 08206 | Sant Cugat Sesgarrigues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08206/60936-foto-08206-8-1.jpg | Legal | Noucentisme|Historicista | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Tríade scp | Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000. Sant Cugat Sesgarrigues 419-7-7 (279-127). Institut Cartogràfic de Catalunya. Segona edició: desembre 1998. L'edifici d'Ajuntament està registrat a l'inventari d'immobles d'interès arqitectònic de propietat municipal realitzat pel Servei de patrimoni arquitectònic de la Diputació de Barcelona de l'any 1988. També està precatalogat a les NSP de Sant Cugat. | 106|116 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | ||||||||
| 82883 | Albelló de l'Altrabanda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/albello-de-laltrabanda | XVIII-XX | L'estructura es troba en bon estat, tot i que coberta de vegetació. | <p>Construcció situada en una zona enclotada a l'extrem d'una vinya. És feta amb un mur de de pedra seca i presenta una obertura a la part central coberta amb volta rebaixada de maó pla, de certa fondària. Per sota la obertura hi circula l'aigua en episodis de pluja abundant.</p> | 08145-169 | Al costat del camí que passa a ponent del barri de l'Altrabanda. | <p>Un albelló és una construcció emprada per facilitar el desaiguat d'un camp.</p> | 41.3038900,1.7371000 | 394276 | 4573262 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/82883-20200617115840.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/82883-20200617115917.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/82883-20200617120027.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-01-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98|94 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||
| 90318 | Aljub 994 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aljub-994 | XVIII – XX | Enderroc important. | <p>Aljub o cossiol circular sense obertura.</p> | 08122-99 | Puigfred. | 41.4846000,1.5838800 | 381777 | 4593522 | 08122 | Mediona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/90318-img20220504171708.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/90318-img20220504171736.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Fitxa (d’aigua) número 994 de la Wikipedra. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||
| 55363 | Altar Major de Sant Joan d'Olesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/altar-major-de-sant-joan-dolesa | <p>LLORAC I SANTÍS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Un paisatge, un passat i un present. Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls Ajuntament . MISSER I VALLÈS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Parròquia de Sant Joan i Hospital de Cervelló. Barcelona Arxiu Diocesà de Barcelona 1993. Catàleg Monumental de l'Arquebisbat de Barcelona Vol. 5/1.</p> | XIX | <p>L'altar major està situat a l'absis de l'església. És una estructura arquitectònica. Al centre del retaule hi ha un frontó triangular sense cap figuració. A sota hi ha una pintura que representa el bateig de Jesús. El primer cos del retaule està flanquejat per uns florons a cada costat. A la part central del retaule hi ha quatre columnes coronades amb capitells dòrics. Al mig del cos central s'obre un buc on hi ha una estàtua de guix del patró, aquest buc sembla un baldaquí amb columnetes i capitells del mateix estil. En el cos inferior del retaule presideix un sagrari de metall amb un baix relleu del Bon Pastor. Als dos costats del sagrari hi ha les imatges de sant Antoni i sant Josep. A la part de baix hi ha dues portes, una a cada costat, per les que s'accedeix al rera-retaule. En el presbiteri i en els dos costats del mur central s'hi troben dues petxines fent angle. El presbiteri agafa dos trams, en el del fons ocupa tot l'espai la petxina grossa.</p> | 08146-7 | Plaça de l'Església. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>El culte a Sant Joan Baptista és tan antic com l'església. L'any 1809 es planeja i s'executa el nou altar major de línia neoclàssica, fet amb estucats. S'inaugura el 1810, traslladant a ell la imatge de Sant Joan procedent de la capella romànica de Sant Joan de Jerusalem, dels Hospitalaris, de Vilafranca del Penedès. Era una talla de fusta que l'any 1936 va ser cremada. El nou altar es va construir l'any 1948, essent rector Mossèn Laureà Guibernau. Va ser restaurat l'any 1986 per Francesc Domènec i Josep Altadill. El retaule va ser refet fa poc essent ja rector Mn. Francesc Crespo, per adaptar-lo a les noves exigències litúrgiques del Concili.</p> | 41.3535400,1.8490400 | 403721 | 4578644 | 1809 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55363-foto-08146-7-1.jpg | Inexistent | Neoclàssic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es celebrava la diada de Sant Joan el 24 de juny. Des del 1923, els temps liberals de l'alçament de Riego, està documentat que 's'han inventat una Festa Major que acabarà per fer fóra la festa de Sant Joan'. La celebració de la diada del patró es va tornar a recuperar amb sentit religiós els anys 1950. | 99 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||
| 73251 | Altar de Sant Fèlix de la cripta de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/altar-de-sant-felix-de-la-cripta-de-santa-maria | RÀFOLS, J.F (1951). Diccionario biográfico de artistas de Cataluña. Ed. Milà. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. | XX | Altar de marbre blanc compost per la figura de Sant Fèlix, vestit de sacerdot, amb les mans en actitud de pregària i disposat sobre un pedestal. A cada costat del pedestal, hi trobem sengles figures d'àngels mig agenollats amb el cap recolzat en el pedestal i les ales esteses. Porten una túnica. El pedestal està ornamentat amb una corona de roses al seu voltant i uns relleus amb la palma del martiri, una destral i una corona de roses. | 08305-154 | Basílica de Santa Maria (Plaça Jaume I, s/n) | Josep Llimona i Bruguera va néixer a Barcelona l'any 1864 i morí l'any 1934. Era escultor i fou el fundador del Cercle Artístic de Sant Lluc. També fou regidor de l'Ajuntament de Barcelona i vocal de la Junta de Museus de Barcelona fins a la seva mort. Treballà l'escultura monumental, eqüestre, religiosa, funerària i el nu femení, això com frisos i relleus. Obtingué la medalla d'or de l'Exposició Universal de l'any 1888 i fou condecorat per França i Itàlia i se li concedí la medalla d'or de Barcelona. | 41.3471300,1.6974400 | 391028 | 4578111 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73251-foto-08305-154-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73251-foto-08305-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73251-foto-08305-154-3.jpg | Física | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Llimona i Bruguera | 105|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:42 | ||||||||
| 68944 | Alzina de Can Cardús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-cardus | LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 159. | Exemplar d'alzina vera (quercus ilex), arbre robust que pot arribar a tenir entre 20-25 metres d'alçada, al costat del Mas de Can Cardús. El perímetre del tronc d'aquest exemplar amida 3,20 m. És de capçada ampla, densa i arrodonida, profundament ramificada, d'un verd grisós en el revers de les fulles i verd fosc a l'anvers; el tronc es bifurca en dues grans i fortes ramificacions a l'alçada aproximada de 2 metres del terra. El seu fullatge produeix una ombra espessa. L'escorça és rugosa, clivellada i dura. Les fulles són perenne, estan en disposició esparsa, són petites, coriàcies i dentades. El fruit és la gla, de forma ovoide, de gust amarg i astringent al paladar. Determinats exemplars poden arribar a viure més de cinc-cents anys, generalment els que són a prop dels masos, allunyats del bosc, on haurien estat explotats. | 08287-114 | Can Cardús | 41.4460600,1.7482600 | 395439 | 4589032 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68944-foto-08287-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68944-foto-08287-114-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Rodríguez | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | |||||||||||||
| 69027 | Alzina de Can Fàbregas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-fabregas | LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 162. | Exemplar d'alzina vera (Quercus ilex), arbre robust que pot arribar a tenir entre 20-25 metres d'alçada. El perímetre del tronc d'aquest exemplar amida 1,90 m. Presenta una capçada ampla però molt poc densa i irregular, en la que destaca la ramificació poc poblada de fulles, d'un verd grisós en el revers i verd fosc a l'anvers d'aquestes. A la part inferior del tronc, s'observen un seguit de catèters de goma en el seu perímetre, en molt mal estat. Se suposa que l'exemplar ha estat sotmès a algun tipus de tractament perquè està malalt, però en desconeixem la patologia. L'escorça és rugosa, clivellada i dura. Les fulles són perenne, estan en disposició esparsa, són petites, coriàcies i dentades. El fruit és la gla, de forma ovoide, de gust amarg i astringent al paladar. Determinats exemplars poden arribar a viure més de cinc-cents anys, generalment els que són a prop dels masos, allunyats del bosc, on haurien estat explotats. | 08287-197 | Les cases de Baix (Sant Martí Sadevesa) | 41.4290800,1.6950300 | 390964 | 4587212 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/69027-foto-08287-197-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/69027-foto-08287-197-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Rodríguez | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | |||||||||||||
| 77694 | Alzina de Can Pujades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-pujades | BOLÒS, O.; VIGO, J.;MASALLES, R.M.; NINOT, J.M. (1993). Flora manual dels Països Catalans. Ed. Pòrtic. Barcelona MASCLANS, F. (1990). Guia per a conèixer els arbres. Ed. Montblanc-CEC. Barcelona MASCLANS, F. (1990). Guia per a conèixer els arbusts i les lianes. Ed. Montblanc-CEC. Barcelona PASCUAL, R. (1990). Guia dels arbres dels Països Catalans. Ed. Pòrtic. Barcelona PASCUAL, R. (1990). Guia dels arbustos dels Països Catalans. Ed. Pòrtic. Barcelona PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. | L'alzina de Can Pujades, es troba situada a l'est de l'entrada principal del mas, a tocar del corriol que baixa fins a la bassa i el safareig. Pertany a l'espècie Quercus ilex ssp ballota, desproveïda de vegetació arbustiva i lianes. Mesura 13 metres d'alçada total x 16m de capçada mitjana x 3,65 m de volt de canó x 3,50 m de volt de soca. El tronc és molt curt; des de ran de terra fins a la creu mesura 45 cm d'alçada. La escorça és fosca i clivellada. Per sobre de la creu neixen cinc branques molt potents que van bifurcant i formant la brancada actual que dona forma a una capçada espessa on els branquillons més joves reposen al terra. Les fulles més tendres tenen un marge dentat i punxant. L'anvers és de color verd fosc i el revers blanc i pelut, sobretot a les fulles més velles. El fruit és el gla, amb les escames de la cúpula no punxants. L'alzina floreix als mesos d'abril - maig i les glans maduren al començament de la tardor. S'observen podes antigues de la brancada principal i algun tram de fusta morta, que no ha impedit el desenvolupament normal d'aquest arbre perennifoli. El creixement d'aquest espècimen i de l'espècie en general és molt lent, produint una fusta extremadament dura i compacta, molt apreciada per fer eines per treballar la terra i fusteria (boter, mestre d'aixa, fuster...). Les branques són molt apreciades com a combustible (ja sigui tallada naturalment o convertit en carbó vegetal) d'una qualitat excel·lent. | 08222-168 | Al costat de Can Pujades, a ponent del terme municipal | Segons la Sra. Palmira Piqué, antigament quan tenien la cort dels porcs, es collien els glans per donar-los de menjar que s'abocava juntament amb el ranxo per una mena d'embut fet de pedra i arrebossat ubicat a mà dreta sota la porxada del portal d'entrada que dóna accés al pati interior de la casa. | 41.4669800,1.8052900 | 400235 | 4591287 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77694-foto-08222-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77694-foto-08222-168-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquesta alzina centenària forma part d'un reducte d'alzinar que s'ha desenvolupat als voltants del mas, en les marjades poc aptes per l'agricultura, amb algun espècimen de pi blanc (Pinus halepensis). Durant el treball de camp s'ha pogut constatar a través dels rastres localitzats que el tram de Can Pujades, Can Claramunt, a tocar del torrent de Can Pujades és una zona de refugi i caça per a moltes espècies de fauna, el toixó (Meles meles), mostela (Mustela nivalis) guineu (Vulpes vulpes), porc senglar (Sus scrofa), ocells i aus rapinyaires. | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | |||||||||||
| 66913 | Alzina de Can Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-ros | LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 183. | Aquest espècimen botànic és mort. | Alzina (quercus ilex) de 15 metres d'alçada; a la base el tronc mesura un perímetre de 4,35 metres. Actualment està morta. | 08273-130 | Sobre uns camps de conreu prop de la masia de Can Ros | Els especialistes en silvicultura atorguen a l'alzina de Can Ros una antiguitat aproximada de 400 anys. | 41.3887400,1.7656200 | 396798 | 4582647 | 08273 | Subirats | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66913-foto-08273-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66913-foto-08273-130-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | També era coneguda amb el nom d'Alzina Gran.Era un dels arbres més destacats d'aquesta espècie al Penedès, i, segons Salvador Llorac, símbol de l'antic municipi de Subirats. En tot cas, el topònim és una referència identitària del municipi, en el sentit que és i ha estat molt conegut per vàries generacions de la poblacióAl costat de l'arbre, un cartell del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Direcció General del Medi Natural, de la Generalitat de Catalunya declara l'alzina de Can Ros 'Arbre Monumental'. És l'únic que exemplar que ha estat catalogat com a monumental en tot el municipi | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | ||||||||||
| 77660 | Alzina de Can Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-torres | BOLÒS, O.; VIGO, J.;MASALLES, R.M.; NINOT, J.M. (1993). Flora manual dels Països Catalans. Ed. Pòrtic. Barcelona MASCLANS, F. (1990). Guia per a conèixer els arbres. Ed. Montblanc-CEC. Barcelona MASCLANS, F. (1990). Guia per a conèixer els arbusts i les lianes. Ed. Montblanc-CEC. Barcelona PASCUAL, R. (1990). Guia dels arbres dels Països Catalans. Ed. Pòrtic. Barcelona PASCUAL, R. (1990). Guia dels arbustos dels Països Catalans. Ed. Pòrtic. Barcelona PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. | L'alzina de Can Torres, es troba plantada en el pla on antigament havia existit una masia. Pertany a l'espècie Quercus ilex ssp ballota. Està desproveïda de vegetació arbustiva i lianes; tant sols una mata creix al seu costat. Mesura 15 metres d'alçada total x 14m de capçada mitjana x 2,74 m de volt de canó x 3,77 m de volt de soca. El tronc és curt i lleugerament inclinat. L' escorça és fosca i clivellada. Per sobre de la creu neixen quatre branques molt potents que van bifurcant i formant la brancada actual que dona forma a una capçada irregular. Les fulles més tendres tenen un marge dentat i punxant. L'anvers és de color verd fosc i el revers blanc i pelut, sobretot a les fulles més velles. El fruit és el gla, amb les escames de la cúpula no punxants. L'alzina floreix als mesos d'abril - maig i les glans maduren al començament de la tardor. Actualment creix, protegida per un parterre circular de 6 metres de diàmetre, fet de maó, arrebossat i pintat amb òxid. El creixement d'aquest espècimen i de l'espècie en general és molt lent, produint una fusta extremadament dura i compacta, molt apreciada per fer eines per treballar la terra i fusteria (boter, mestre d'aixa, fuster...). Les branques són molt apreciades com a combustible (ja sigui tallada naturalment o convertit en carbó vegetal) d'una qualitat excel·lent. | 08222-193 | camí de Can Torres, al límit del terme municipal amb Gelida | Aquesta alzina pertanyia al conjunt de la masia de Can Torres, de Gelida, actualment desapareguda. En el seu lloc hi ha un soterrani amb una intervenció del mateix arquitecte per recordar el lloc de la masia. | 41.4467300,1.8239200 | 401760 | 4589018 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77660-foto-08222-193-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77660-foto-08222-193-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La fusta de l'alzina és dura i compacta i s'utilitza per fer eines de pagès i fusteria. Les branques, des de temps immemorial, es fan servir per fer llenya i carbó vegetal de qualitat excel·lent . | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | |||||||||||
| 48951 | Alzina de Mas Partit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-mas-partit | Alzina centenària de grans dimensions que se situa a la vora del camí de Ca l'Escuder | 08085-96 | 41.4245600,1.6665000 | 388572 | 4586747 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48951-foto-08085-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48951-foto-08085-96-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||||||||
| 78694 | Alzina de ca l'Ambornar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-ca-lambornar | <p>Arbre de mides monumentals. Es tracta d'un exemplar d'alzina (Quercus ilex), arbre vigorós de 15 metres o més d'alçària màxima; capçada espessa i escorça clivellada d'un bru fosc.</p> | 08251-112 | Masia de l'Ambornar. | 41.3110700,1.6734600 | 388961 | 4574138 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Tríade scp | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | |||||||||||||||
| 40415 | Alzina de cal Ferret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-cal-ferret | Des d'un punt de vista ecològic, la conservació d'aquests arbres te un interès no tan sols nacional sinó també europeu | <p>'Quercus ilex'. Es tracta d'un arbre monoic de capçada espessa i molt ramificada, escorça clivellada i fulles d'un verd fosc, dures, petites, de marge sencer o dentat, peludes per revers, verdes tot l'any; el fruit, la gla, mai no té escames punxents a la cúpula. Té més de 20 metres d'alçada, i aproximadament 3,4 m. de corda al tronc. La fusta de les alzines, molt dura, havia estat emprada a Avinyonet en fusteria i, sobretot, en l'obtenció de carbó.</p> | 08013-105 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Tal vegada sigui l'alzina l'arbre més representatiu de la península ibèrica. A Catalunya existeixen exemplar de grans dimensions, com l'exemplar gegant de can Pedró, a Palau de Plegamans (Vallès Occidental), amb un tronc de més de 4 metres de circumferència (aquest en té 3,4).</p> | 41.3473500,1.7725200 | 397310 | 4578044 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40415-foto-08013-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40415-foto-08013-105-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | No s'ha trobat altre exemplar d'alzina isolat en aquest estat de conservació i d'aquestes dimensions en tot el terme municipal. | 98|94 | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||
| 55477 | Alzina de l'Home Mort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-lhome-mort | <p>ESTRADA, D.; ESTRADA, S.; FARRÉ, P.; MITJANS, M.; ROS, D.; ROS, N.; ROS, R.; SOLER, J. (2005). Petjades Històriques. Recull de construccions rurals en pedra seca i altres curiositats naturals al terme d'Olesa de Bonesvalls. Grup de Recerca Olesa Rural. Edicions Andana, Vilafranca del Penedès.</p> | <p>Important exemplar d'alzina que es troba al costat esquerra de la carretera d'Avinyonet a Olesa, davant del pou de l'Home Mort. Té una imponent capçada molt arrodonida sobre un gruixut tronc.</p> | 08146-129 | Carretera Olesa- Avinyonet. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>La vegetació del terme d'Olesa de Bonesvalls és de tipus mediterrani boreal, diferent de l'existent a les costes del Garraf, amb majoria d'arbres perenniformes. Hi ha màquia de garric i margalló; alzinars i pinedes de pi blanc i algun pi ver escampat. El pi blanc es troba en expansió, fet que fa perillar la resta de les espècies. En quant al roure, és un arbre minoritari. També podem troba te de roca, aladerns i savines, com espècies d'interès botànic.</p> | 41.3577800,1.8752600 | 405920 | 4579085 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||||||||
| 59231 | Alzina de la Casa Alta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-la-casa-alta | Exemplar aïllat d'alzina vera (Quercus ilex) situat en l'esplanada enjardinada i plantada de gespa que hi ha davant de la façana de migdia de la masia de la Casa Alta. Està encerclat per un escocell de pedres sobrealçat que va ser inicialment omplert amb terra per plantar-hi flors i posteriorment buidat i retornat a l'estat i nivell primigenis pels efectes perniciosos que havia tingut sobre les arrels i l'estat fitosanitari general de l'arbre. Segons havia sentit a dir de nena la propietària de la finca, antigament l'alzina havia tingut tres peus, dels quals actualment només se'n conservarien dos, tot i que no se n'hi observa cap evidència. Es tracta d'un exemplar madur de port monumental format per dos troncs d'una mateixa soca amb voltes de canó de 2,47 i 1,73 metres de perímetre, respectivament. L'arbre presenta un estat sanitari delicat. Després d'haver patit fa cosa de quatre anys l'assecament de totes les fulles i branques, l'arbre va ser sotmès a una poda dràstica que va comportar l'eliminació de la majoria de cimals. Els talls, alguns dels quals de grans dimensions, van ser tapats amb productes de màstic per protegir les ferides contra l'entrada de patògens -especialment fongs- i dificultar-ne la dispersió de l'olor per impedir l'atracció de perforadors. De resultes de tot plegat, l'estructura de l'arbre se n'ha ressentit: ha perdut la típica capçada arrodonida, però ha rebrotat en diversos punts i de mica en mica refà la coberta de fullatge de forma homogènia a tot el conjunt. Amb l'objectiu de contribuir a la seva recuperació, s'hi ha instal·lat un reg per degoteig nocturn a l'entorn de la soca. Malgrat la revifalla, cal estar amatents a l'evolució de l'arbre, ja que durant la inspecció s'han detectat indicis de la presència de la caparreta de l'alzina (Kermococcus vermilio). | 08164-109 | Jardí de la masia de la Casa Alta, a 95 m. al sud-oest de la barriada de Bonavista | 41.4183000,1.7257800 | 393515 | 4585977 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59231-foto-08164-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59231-foto-08164-109-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio Ferrer | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | |||||||||||||||
| 48955 | Alzina de la Font de les Graus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-la-font-de-les-graus | Alzina de grans dimensions que se situa a tocar de la Font de les Graus. Algú li va construïr una mena d'estructura massissa de pedres i ciment en el costat cap el que s'inclina, per tal d'assegurar-ne l'estabilitat. | 08085-100 | 41.3994600,1.6683800 | 388686 | 4583958 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48955-foto-08085-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48955-foto-08085-100-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | 2021-05-26 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||||||||
| 59221 | Alzina de la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-la-sala | XX | Exemplar aïllat d'alzina vera (Quercus ilex) situat a 60 metres del camí que va de can Fontanals la Sala, en el marge d'una esplanada situada a llevant d'aquest mas. Antigament el nivell de terres era més baix i s'havia fet servir el tronc de l'arbre per sostenir un dels extrems de l'estenedor. En caure en desús, el filferro hi va quedar nuat fins a ser engolit, raó per la qual l'escorça presenta una vira molt discreta a tot el volt. El tronc fa 2,65 metres de perímetre i dóna origen a cinc ramificacions ben repartides i igualment robustes a partir dels 2,5 metres d'alçada. L'arbre ha patit pocs talls i presenta un estat fitosanitari correcte, amb una capçada ampla, densa i ben equilibrada de 20 metres d'alçada i 18 de diàmetre. | 08164-99 | La Sala, a 10 m al nord del vèrtex més septentrional del conjunt d'edificis. | 41.4101900,1.7113100 | 392293 | 4585095 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59221-foto-08164-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59221-foto-08164-99-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio Ferrer | 98 | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | |||||||||||
| 81293 | Alzina de la barraca del camí de Viladellops | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-la-barraca-del-cami-de-viladellops | Té branques mortes. | <p>Alzina situada al costat d'una barraca de vinya de Viladellops. Es tracta d'un exemplar centenari d'alzina (Quercus ilex), espècie de la família de les fagàcies originària de l'àrea mediterrània. És un arbre perenne amb el tronc molt gruixut i l'escorça grisenca i esquerdada. Part de les branques estan mortes, pel que la capçada és irregular. </p> | 08145-151 | Camí de Viladellops | 41.3055400,1.7291800 | 393616 | 4573455 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/81293-20190806152242.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/81293-20190806152123.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 2151 | 5.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||||
| 59220 | Alzina de la vinya de la Casa Alta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-la-vinya-de-la-casa-alta | XX | Exemplar aïllat d'alzina vera (Quercus ilex) situat en el marge d'un camí que separa dues plantacions de vinya, en les proximitats de la Casa Alta. Per la seva ubicació, dins el rec d'una terrassa intermèdia i sota l'angle d'una plataforma de conreu superior, l'arbre rep les aigües d'escorrentia d'una gran superfície de terreny, la qual cosa n'afavoreix el creixement. El tronc fa 2,4 metres de perímetre i dóna origen a dues ramificacions igualment robustes, d'entre 1,2 i 1,7 metres de perímetre. L'equilibri i formació de la capçada, però, s'han vist sensiblement afectats per la tala de diversos braços i branques, sense observar cap criteri silvícola. Malgrat aquesta desproporció, especialment visible al sector de migdia, la capçada depassa els 15 metres d'alçada i arriba als 13 de diàmetre. La soca, al seu torn, presenta una feridura de grans proporcions amb restes de crema, possiblement causada per un llamp. Tanmateix, l'estat fitosanitari és correcte, sense malures ni decaïment de fulles. | 08164-98 | A la vinya de ponent de la Casa Alta, al sud-est de la barriada de Bonavista. | 41.4180500,1.7249700 | 393447 | 4585951 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59220-foto-08164-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59220-foto-08164-98-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio Ferrer | 98 | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | |||||||||||
| 77584 | Alzina del Capatàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-del-capatas | BOLÒS, O.; VIGO, J.;MASALLES, R.M.; NINOT, J.M. (1993). Flora manual dels Països Catalans. Ed. Pòrtic. Barcelona MASCLANS, F. (1990). Guia per a conèixer els arbres. Ed. Montblanc-CEC. Barcelona RIUS FONT, Lluís (2008). Històries d'arbres; dins Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2008, pàgs. 25 a 29. | L'alzina del capatàs, té entre 70 i 75 anys, pertany a l'espècie Quercus ilex ssp ballota i es troba plantada al costat de la vorera, en un espai habilitat per al seu creixement , davant del núm. 59 de la carretera BV 2249. Està completament aïllada de vegetació arbustiva i lianes. La capçada d'aquest espècimen és espessa i la seva escorça fosca i clivellada. Mesura uns 10 m d'alçada total x 14,5 m de capçada mitjana x 2, 34 m de volt de canó x 2,50 m de volt de soca. Per sobre del canó neixen 4 branques que es van bifurcant. Es tracta d'un arbre perennifoli amb fulles coriàcies molt variables. El marge és dentat i punxant a les fulles més joves. L'anvers de la fulla és d'un color verd fosc i el revers blanc i pelut, sobretot a les fulles més velles. El fruit és el gla, amb les escames de la cúpula no punxats. L'alzina floreix als mesos d'abril -maig . Les glans maduren al començament de la tardor. S'observa gran quantitat de fulles seques, la qual cosa podria significar l'atac per algun fong, o vespa que pon els ous al revers de les fulles.Té un creixement molt lent que produeix una fusta molt dura i compacta, molt apreciada per fer eines del camp i fusteria. Les branques es fan servir per fer llenya i carbó vegetal d'una qualitat excel·lent . | 08222-78 | Carretera BV-2249 en el PK 5+550 | Després de la Guerra Civil espanyola (1936-39), la carretera que unia Sant Llorenç d'Hortons amb Gelida va quedar força malmesa per bombardejos. Entre 1942 i 1943 van començar els treballs per adequar-la, que consistia en matxucar pedra fins deixar-la d'una mida regular prèviament establerta per després estendre-la uniformement per la carretera. En un costat es picava la pedra i en l'altre s'anava amuntegant. Entre una pila de rocs sobresortia una alzina que un dels obrers o pel que diuen el capatàs de l'obra, en veure-la va decidir protegir-la, adequant l'espai a les necessitats de llum i aigua. La memòria popular ha volgut recordar aquest fet amb el nom de l'alzina malgrat desconèixer el del capatàs. | 41.4665500,1.8221400 | 401641 | 4591220 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77584-foto-08222-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77584-foto-08222-78-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | ||||||||||||
| 61046 | Alzina del camí de la Masia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-del-cami-de-la-masia | Roure adult de capçada generosa , d'uns 18,7 metres de diàmetre. Diàmetre de la soca d'uns 1,50 metres. Situat al marge nord de l'explotació d'argiles de Sant Cugat de Sesgarrigues, entre les costes de can Miquelet i el torrent de cal Piques. És un espècimen de 'Quercus ilex'. La capçada és ampla i densa, fulles de 3 a 7 cm el·líptiques o oblongues amb dents poc espinoses, de color verd fosc a l'anvers i grisenques i piloses al revers amb de 7 a 11 parells de nervis laterals . Floreix a la primavera durant abril o maig. El seu fruit com el d'altres plantes del gènere Quercus és diu: aglà, gla o bellota i és amargant. Té uns 5 metres d'alçada. | 08206-118 | A l'extrem E del límit del teme municipal, al NE de la Masia del Pont | 41.3630100,1.7619900 | 396454 | 4579795 | 08206 | Sant Cugat Sesgarrigues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08206/61046-foto-08206-118-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | OPC (Pedro Barbado Mariscal) | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:32 | ||||||||||||||
| 55166 | Alzina del castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-del-castell | Algunes de les branques són seques, molt probablement degut a episodis d'estrès hídric. | <p>Alzina situada a dins del recinte del jaciment arqueològic, a peu del camí. Avui forma part com element del jardí del complex arqueològic d'Olèrdola com element representatiu de la vegetació autòctona. El fet de ser de les alzines més belles del recinte li ofereix una certa distinció.</p> | 08145-146 | Recinte del Castell d'Olèrdola | 41.3035800,1.7093200 | 391950 | 4573262 | 08145 | Olèrdola | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55166-20190807150221.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55166-20190807150242.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-01-23 00:00:00 | Lluís Rius i Font ,Oficina de Patrimoni Cultural | 98 | 2151 | 5.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||||
| 48869 | Alzinar gran de la Massana, l' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzinar-gran-de-la-massana-l | BRUGUERA, Ramon (1995). 'Tipologia-cronologia de les àmfores ibèriques de l'àrea del Penedès'. Miscel·lània Penedesenca, núm. 20, 1994. Pàgs. 75-88. CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa; RIBÉ, Genís (Inèdit). Carta Arqueològica de l'Alt Penedès. GIRÓ, Pere . 'Esteve Reixach y el poblado prerromano de l'Alzinar de la Masana'. Olerdulae. 6. Revista del Museu de Vilafranca. SANMARTÍ, Joan (1996-1997). 'Els materials d'importació del poblat de l'Alzinar gran de la Massana (Guardiola de Font-rubí, Alt Penedès, Barcelona)'. Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, Vol. XXXVI. CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa; RIBÉ, Genís (Inèdit). Carta Arqueològica de l'Alt Penedès | V-II aC | Gran part del jaciment fou destruït el 1990 per una explanació amb finalitats agrícoles | Assentament ibèric que, en origen, se situava en un petit promontori envoltat per dues corrents d'aigua, que, en formar l'aiguabarreig, tancaven l'àrea ocupada, quedant aquesta en forma d'esperó. És coneguda l'existència de murs, paviments de cases i carrers i sitges, entre d'altres estructures. Atenent als materials recuperats coneguts es pot establir un període de funcionament de l'assentament que, com a mínim, abastaria des de finals del segle V fins al segle II aC. Des dels anys 60 del segle XX el jaciment ha patit diverses remocions de terra i actuacions de clandestins que, de ben segur, l'han destruït en gran part. En aquest sentit, cal fer especial esment a l'esplanació del turó que es dugué a terme l'any 1990 i que afectà, especialment, l'extrem N-NO del jaciment. No obstant això, és força probable que encara restin alguns vestigis del que havia estat aquest assentament ibèric. Durant la visita efectuada amb motiu de la confecció de l'Inventari de Patrimoni de Font-rubí foren visibles alguns fragments ceràmics d'època ibèrica | 08085-2 | Uns 300 m al N/NE de l'església de Sant Joan de la Massana | El jaciment fou descobert per Esteve Reixach l'any 1940 i informà el Sr, Pere Giró, qui examinà el terreny i hi trobà estructures arqueològiques. Pere Giró informà el 1946 a la 'Comisaría Provincial de Excavaciones Arqueológicas'. L'any 1952 el propietari del terreny arrencà el bosc que cobria el jaciment per tal de convertir-lo en terra de conreu. El 1956 es reiniciaren les prospeccions i les troballes. L'any 1963 s'excavaren unes sitges a l'extrem sud del camp. El 1977 es denuncia la destrucció del poblat per qüestions econòmiques. Es té coneixement que durant els anys 80 es realitzaren diverses prospeccions. El 1990 es duu a terme una intervenció de control on es recuperen diverses restes. El mes de febrer de 1990 el Sr. Magí Suriol, de la Rovira Roja, presencià els treballs d'explanació del terreny. | 41.4181200,1.6360600 | 386017 | 4586072 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48869-foto-08085-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48869-foto-08085-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48869-foto-08085-2-3.jpg | Inexistent | Antic|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | Material d'aquest jaciment es conserva als següents llocs:Museu de Vilafranca, Vilafranca del PenedèsMuseu del Castell de Sant Martí Sarroca, / Sant Martí Sarroca.Col·lecció particular d'en Magí Suriol, / Rovira Roja (Sant Martí Sarroca).Col·lecció particular d'en Esteve Reixach, / de Guardiola de Font-rubí.Col·lecció particular de n'Antoni Grimau, / Vilafranca del Penedès. | 80|81 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||
| 55164 | Alzinar gran de mas Rabassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzinar-gran-de-mas-rabassa | Fa uns quants anys, l'azina més antiga va morir. | <p>Bosc mixta d' alzines i pi blanc i pinyoner. Situat a Montaspre, entre la masia de Mas Rabassa i Cal Cànames, essent d'especial interès el conjunt de 7 alzines de grans dimensions. Algunes tenen uns 2 metres de diàmetre del tronc. Constituïnt una de les poques zones boscoses amb certa maduresa ecològica.</p> | 08145-144 | Mas Rabassa | 41.3345252,1.7243156 | 393256 | 4576679 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55164-foto-08145-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55164-20191030124937.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Lluís Rius i Font, Oficina de Patrimoni Cultural | En general, el bosc es troba molt descuidat amb un nivell alt d'infecció dels arbres pel la caparreta de l'alzina (Kermoccocus Vermilio). Alguns exemplars presenten podridures al tronc que amb el temps els poden debilitar i provocar la seva caiguda. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||||||
| 46838 | Alzines de can Morgades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzines-de-can-morgades | Tot i que el desenvolupament dels arbres és molt important, la zona es troba contínuament plena de deixalles humanes. Junt a la font que hi ha al costat es una zona d'esbarjo que suporta una forta pressió humana. | <p>Es tracta d'un conjunt d'alzines que destaca perquè són de talla considerable.</p> | 08065-117 | Carretera BV-2128 km. 5 | 41.3472900,1.5996100 | 382844 | 4578257 | 08065 | Castellví de la Marca | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08065/46838-1170.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08065/46838-1171.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2021-02-01 00:00:00 | Tríade scp | Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000, les Cases Noves de la Riera 419-3-8 (275-128). Institut Cartogràfic de Catalunya. 1a. Edició: setembre 1995 | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||||||
| 69951 | Ametller de can Cervera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ametller-de-can-cervera | <p>parcsnaturals.gencat.cat/ca/coneixeiu-nos/arbres-monumentals/am_arbres_monumentals_fitxes/alt_penedes/ametller_de_can_cervera</p> | XX | És un arbre centenari, per la qual cosa presenta un clar procés d'envelliment. Tot i això conserva la vigoria en bona part del brancatge. | <p>Arbre monumental de l'espècie Prunus Dulcis que, l'any 1990, feia 15 m d'alçada, 3,08 de volt de canó i 20,5 de capçada mitjana. Aquestes mides el fan l'ametller més gran dels mesurats a Catalunya. Tot i que es troba en una finca particular, la capçada es pot veure des del passatge de Santa Cristina (vegeu les fotografies), que dóna a la carretera BV-2122.</p> | 08288-76 | Carrer de Sant Isidre, 13 | 41.3891008,1.5684968 | 380318 | 4582941 | 08288 | Torrelles de Foix | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69951-foto-08288-76-2.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Es troba degudament senyalitzat en el mur de tanca del jardí de la parcel·la. | 98 | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,90 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc