Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
46888 Goigs en alabança de Nostra Senyora del Castell https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-en-alabanca-de-nostra-senyora-del-castell <p>ARNABAT, R. BOFARULL, M. VENTURA JA. (1993): La llibreta d'en Xaconín.Dietari d'un soldat reialista del Penedès (1820-1823). Sant Sadurní d'Anoia. Institut d'Estudis Penedesencs.</p> <p>Es tracta d'uns goigs que segons es creu es cantaven a l'església de Sant Sadurní de la Marca. El text va ser trobat en el que es coneix com la llibreta d'en Xaconín, una mena de dietari d'un soldat que va viure al poble d'Albinyana (Baix Penedès). Aquesta 'llibreta' s'ha datat de 1823. Els goigs es troben a les últimes pàgines. La peça arrenca així: De Castellví sou la guia/ O Maria/ daunos vostro sant consell/ Mare de Deu del castell./ Cedro sou molt exaltat/ y elevat/ plantat per lo omnipotent.</p> 08065-47 41.3267900,1.6183800 384378 4575956 08065 Castellví de la Marca Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Privada Simbòlic 2023-01-31 00:00:00 Tríade scp 62 4.4 3 Patrimoni cultural 2024-04-18 02:12
48857 Barraca de vinya n.2459 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-n2459 <p>Veure fitxa número 479</p> 08085-49 41.4461400,1.6121600 384070 4589214 08085 Font-rubí Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Drac Verd de Sitges Per la seva classificació s'empra el número de catàleg de l'Observatori del Paisatge 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-04-18 02:12
48859 Barraca de vinya n. 2460 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-n-2460 <p>Veure fitxa número 479</p> 08085-51 41.4469500,1.6125100 384100 4589304 08085 Font-rubí Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Drac Verd de Sitges Per la seva classificació s'empra el número de catàleg de l'Observatori del Paisatge 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-04-18 02:12
48860 Barraca de vinya n. 2461 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-n-2461 <p>Veure fitxa número 479</p> 08085-52 41.4437900,1.6158600 384375 4588948 08085 Font-rubí Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Drac Verd de Sitges Per la seva classificació s'empra el número de catàleg de l'Observatori del Paisatge 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-04-18 02:12
48861 Barraca de vinya n. 9027 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-n-9027 <p>Veure fitxa número 479</p> 08085-53 41.4236000,1.6181600 384531 4586704 08085 Font-rubí Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Drac Verd de Sitges Per la seva classificació s'empra el número de catàleg de l'Observatori del Paisatge 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-04-18 02:12
48862 Barraca de vinya n. 9029 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-n-9029 <p>Veure fitxa número 479</p> 08085-54 41.4263000,1.6100600 383859 4587014 08085 Font-rubí Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Drac Verd de Sitges Per la seva classificació s'empra el número de catàleg de l'Observatori del Paisatge 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-04-18 02:12
48863 Barraca de vinya n. 9030 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-n-9030 <p>Veure fitxa número 479</p> 08085-55 41.4266900,1.6090500 383775 4587059 08085 Font-rubí Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Drac Verd de Sitges Per la seva classificació s'empra el número de catàleg de l'Observatori del Paisatge 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-04-18 02:12
48864 Fita dels tres termes https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-dels-tres-termes GALIMANY, Marc (2005). 'La fita de les tres cares'. Montònec. Revista d'informació local de Font-rubí, núm. 84, agost 2004. Pàgs. 34-35 XIX Fita construïda amb pedres, algunes d'elles treballades (possiblement reaprofitades), lligades amb morter de calç. S'observa algun fragment ceràmic entre el morter, probablement teula. La Fita presenta tres cares que es corresponen amb els tres municipis que conflueixen en aquest punt: Font-rubí, Sant Martí Sarroca i Torrelles de Foix. Assoleix una alçada màxima d'uns dos metres. La seva ubicació cronològica es fa molt difícil, atès que no hi ha cap element que ofereixi indicis en aquest sentit. En tot cas la fem originària, com a mínim, del segle XIX. 08085-56 La Fita de les tres cares és l'únic molló antic que marca la separació entre Font-rubí i dos municipis més. Existeix però una fita moderna al Coll de la Barraca que marca el punt de confluència entre els límits municipals de la Llacuna, Torrelles de Foix i Font-rubí. No hi ha massa informació d'aquesta curiosa construcció, per altra banda tan singular. Es diu que és mil·lenària i estava plantada al peu del camí ral de la Llacuna a Vilafranca. La fita limita amb Torrelles de Foix, Sant Martí Sarroca i Font-rubí. També el camí ral és un camí de terme, doncs separa Font-rubí de Sant Martí Sarroca. Més amunt limita amb Torrelles de Foix i més al sud amb Vilobí del Penedès. Els tres vèrtex d'aquesta fita sembla que assenyalin la direcció dels límits de terme. Hom diu que a la part baixa existien tres pedres sortints, anomenades filloles, que indicaven la direcció de la fita immediata, o possiblement el centre del terme, doncs si en aquella època eren similars les divisions territorials, la fita més pròxima hauria d'haver estat a l'alçada de Cal Jep Cabana, també al peu del camí ral, a uns centenars de metres en direcció a Vilobí. S'explica l'anècdota, no sabem si molt rigorosa, que a temps de Felip V el joc estava prohibit. Els jugadors d'aquella època es reunien a jugar a les cartes al peu de la fita i així, les autoritats de cada municipi podien ser burlades, doncs en un tres i no res canviaven al municipi que més els convenia, així doncs per atrapar-los calia que les tres autoritats es presentessin alhora, extrem molt difícil que succeís. 41.4105000,1.6409600 386413 4585219 08085 Font-rubí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48864-foto-08085-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48864-foto-08085-56-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Científic 2020-10-07 00:00:00 Miquel Gea i Bullich 98 47 1.3 3 Patrimoni cultural 2024-04-18 02:12
48865 Barraca de vinya n. 9153 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-n-9153 <p>Veure fitxa número 479</p> 08085-57 41.4294800,1.6078900 383683 4587370 08085 Font-rubí Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Drac Verd de Sitges Per la seva classificació s'empra el número de catàleg de l'Observatori del Paisatge 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-04-18 02:12
48866 Regugi antiaeri de l'aeròdrom de Sabanell https://patrimonicultural.diba.cat/element/regugi-antiaeri-de-laerodrom-de-sabanell XX El refugi fou parcialment escapçat per la construcció de la carretera C-15. Part d'un refugi antiaeri relacionat amb el camp d'aviació republicà de Sabanell. Actualment s'hi pot observar una de les entrades a tocar de l'antiga carretera que menava d'Igualada a Sitges i que actualment, en aquest tram, discorre paral·lela a la carretera C-15. Per motius de seguretat no es recomable entrar-hi, atès que es desconeix l'estat interior. Aquest era el refugi més gran dels diversos que posseïa el camp d'aviació republicà. Podia allotjar fins a 120 persones. Fou escapçat en construir l'actual carretera C-15. 08085-58 L'aeròdrom republicà de Sabanell es posà en marxa la primavera de 1938 i ocupava terres de cal Nadal, de cal Raspall i d'altres propietaris més petits, i estava situat a la dreta de la carretera que va de Vilafranca a Igualada, i a l'esquerra de la carretera que d'aquella surt cap al Pla. Tot i que aquest camp està situat majoritàriament en terrenys del municipi de Torrelavit, sovint se'l coneix com el camp del Pla del Penedès o de Sant Pere de Riudebitlles. L'orientació del camp era nord-oest/sud-est, i tenia una llargada d'uns 1.000 m i una amplada d'entre 200 (oest) i 500 metres (est). La construcció del camp va ser dirigida per personal de l'Arma d'Aviació i realitzada per persones dels municipis del voltant: el Pla del Penedès, Torrelavit, i Sant Pere de Riudebitlles. Aquests homes es dedicaven a tallar els ceps i els arbres i a aplanar el terreny, i cobraven un jornal de 10 pessetes. De fet aquests camps, no deixaven de ser, en paraules del pilot Joan Sayós, 'uns ermots més o menys ben explanats'. Un cop el camp entrà en funcionament, alguns veïns dels municipis propers hi treballaren realitzant diverses tasques auxiliars i de manteniment. S'hi construí un refugi gran amb capacitat per a 120 persones, prop de Sabanell i de la caseta de comandament, i uns 8 d'elementals contra metrallament en el perímetre del camp i per a protecció dels equips de cada aparell. Avui en dia encara resten alguns dels refugis que s'hi van construir, sobretot el més gran (tot i que escapçat per la C-15), a prop de la casa de comandament, i d'altres de petits al voltant del camp, a les zones on hi havia els avions perquè en cas d'emergència s'hi poguessin refugiar els aviadors i els mecànics. En el camp de Sabanell hi havia una esquadrilla de caça (entre 12 i 15 avions Polikarpov I-15 Xatos). L'esquadrilla que va passar més temps a l'aeròdrom de Sabanell va ser la 1a del Grup 26, tot i que també s'hi va estar durant un breu temps la 2a esquadrilla. El juny de 1938 el camp va ser utilitzat per a entrenament de pilots mentre les esquadrilles es trobaven al front de Llevant. De bon matí els mecànics arribaven al camp i feien les comprovacions pertinents, revisaven tot l'aparell i posaven en marxa els motors, mitjançant un camió que servia per arrencar el motor de l'avió ('posta en marxa'). Mentre que els armers preparaven les metralladores i les bombes. Durant la batalla de l'Ebre (estiu i tardor de 1938), aquest avions van arribar a fer fins a tres i quatre sortides diàries mentre hi havia claror de dia. Durant les ofensives de Seròs i més tard durant la batalla per Catalunya, la 1a esquadrilla participà activament en accions de metrallaments, bombardeigs i combats aeris. El camp de Sabanell va ser també la base principal dels pilots que comandaven el Grup 26, entre aquests, el capità Joan Comas Borràs, que era el cap de la 3a esquadrilla de caces i després cap del Grup 26 que agrupava les quatre esquadrilles de 'Xatos'. Altres comandaments del Grup van ser el capitans Miguel Zambudio i Vicente Castillo. L'actual veí de Torrelavit, Cristóbal Florido, era soldat d'aviació i estava a càrrec de la centraleta de telèfons de l'Estat Major. Els soldats que feien la vigilància del camp s'allotjaven a cal Fontanals, on hi havia una torreta amb una campana, amb la qual s'avisava en cas de presència d'aviació enemiga. Els oficials s'allotjaven a cal Raspall, cal Nadal, cal Sardà, i a ca l'Aguilera. Les Planes Noves va ser la primera seu de l'Estat Major del Grup 26 de caça de la 'Gloriosa', tot i que més tard es va traslladar a cal Baqués de Sant Sadurní d'Anoia. Mentre que a cal Roldán de Sant Quintí de Mediona s'hostatjaven els pilots. Els mecànics s'allotjaven en edificis del voltant: Can Nadal, ca la Paula, la Passada, cal Fàbregas. 41.4171700,1.6951200 390951 4585890 1938 08085 Font-rubí Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48866-foto-08085-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48866-foto-08085-58-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Miquel Gea i Bullich Cont. Història: El camp fou desmantellat en poques hores el 15 de gener de 1939 davant la imminent arribada de les tropes franquistes. Aquestes ocuparen el camp el 22 de gener de 1939, i el 19 d'agost els terrenys que ocupava van ser retornats als seus propietaris que, ràpidament, van plantar-hi horta, vinya i cereals.L'aeròdrom de Sabanell va patir dos atacs aeris. El 5 de novembre de 1938, 10 aparells italians Savoia S-79 bombardejaren aquest aeròdrom i el de Pacs, i algunes bombes caigueren en el municipi del Pla del Penedès. El 10 de gener de 1939, a la una del migdia, 5 aparells de l'aviació hispana bombardejaren l'aeròdrom de Sabanell, però la majoria de bombes caigueren fora del camp, a Sant Pere de Riudebitlles i a Canaletes. 98 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-04-18 02:12
48867 Forn de calç del Fondo de Can Romeu https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-fondo-de-can-romeu GALIMANY, Marc (2005). 'Forns de calç del Fondo'. Montònec. Revista d'informació local de Font-rubí, núm. 90, agost 2005. Pàgs. 34-35 XV-XIX Part de les parets del forn s'han esllavissat i l'interior resta totalment ocupat per la vegetació. Es tracta d'un antic forn de calç. Com és habitual en aquest tipus de forns, és de planta circular. No és senzill veure'l atès que està completament cobert i envoltat per la vegetació. Conserva la boca de càrrega, parcialment soterrada. El seu diàmetre se situa al voltant dels quatre metres i la profunditat conservada ens és desconeguda per estar parcialment farcit de terra i pedres. 08085-59 Els forns de calç són testimonis d'un passat, no tant llunyà, on les precàries vies de comunicació i l'economia d'autosubsistència feian necessari fabricar-se el morter de calç de forma autosuficient. Normalment van lligats a una construcció propera de certa entitat. 41.4418000,1.5936300 382514 4588757 08085 Font-rubí Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48867-foto-08085-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48867-foto-08085-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48867-foto-08085-59-3.jpg Inexistent Medieval|Contemporani|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Miquel Gea i Bullich Atès que els forns de calç s'han utilitzat des de temps remots és molt difícil ubicar-los cronològicament. En tot cas, la posició d'aquests forns fa pensar que, possiblement, foren utilitzats per a construir masos propers com Mas Vallet o Can Romeu. 85|98|94 47 1.3 3 Patrimoni cultural 2024-04-18 02:12
48868 Castell de Font-rubí https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-font-rubi <p>BURON, Vicenç (1989). Castells romànics catalans. Guia. Edicions Mancús MIQUEL, Júlia (1995). 'Aportacions a la història del castell i terme de Font-rubí. Dels orígens fins al segle XV'. Miscel·lània penedesenca. Núm. 22. Pàgs. 91-133 CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa; RIBÉ, Genís (Inèdit). Carta Arqueològica de l'Alt Penedès</p> VIaC-XVIII En ruïnes <p>Castell del qual es té constància documental des de l'any 983. Ocupa l'extrem d'una península natural que s'obre al sud del turó del Castellot, fet que en facilitava la defensa i oferia una gran panoràmica de la plana del Penedès i un bon control del Coll de la Barraca, pas natural entre aquesta plana i la Segarra. Del castell són visibles actualment alguns panys de la muralla perimetral, amb una planta aproximadament rectangular, així com restes de la torre de l'homenatge, de planta quadrada però amb els angles arrodonits, que actualment conserva una alçada d'uns quatre metres. En els panys de muralla conservats s'hi observen algunes filades disposades en 'opus spicatum', tret que les situa cronològicament en el període inicial del castell. Fou enderrocat després de la Guerra de Successió. Cal apuntar que, a l'indret on se situa el castell, es té constància de la troballa de restes ceràmiques molt rodades d'època ibèrica.</p> 08085-1 <p>El castell està documentat des de l'any 983 com a possessió comtal, quan apareix amb el nom de Fonte Rubea. Posteriorment fou cedit en feu a la família Queralt i el 1172 el posseïa Guillem de Bell-lloc, el 1202 Albert de Pierola i el 1303 l'obtingué Albert de Mediona. El castell, però, continuava essent de jurisdicció reial i, així, Jaume II ordenà que Ramon de Barberà prengués mesures per a evitar que Vidal de Font-rubí continués exigint mals usos dels homes del castell de Font-rubí, tal com s'esdevenia el 1306. A la fi del segle XIV Joan I va vendre el castell i el terme de Font-rubí a Pere Febrer i d'aquest passà a altres mans. El castell de Font-rubí esdevingué centre de la baronia de Font-rúbia (dita antigament de Font-rubí i coneguda també com a baronia de Grabuac), i des del segle X el monestir de Sant Cugat hi tingué béns, al lloc anomenat la Franquesa, segons un document del 1205. El 1203 el rei Pere havia eximit de tota càrrega els homes de Sant Cugat que hi habitaven. El castell de Font-rubí fou destruït immediatament després de la guerra de Successió, de manera que durant la primera guerra Carlina la facció carlina que dominà la Llacuna i els seus contorns establí a la casa de la Fàbrega, a prop de la parròquia de Sant Pere de Font-rubí, la seu d'una junta carlina (1838-40)</p> 41.4395300,1.5872500 381977 4588514 08085 Font-rubí Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48868-foto-08085-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48868-foto-08085-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48868-foto-08085-1-3.jpg Legal Ibèric|Medieval|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús BCIN National Monument Record Defensa 2020-06-20 00:00:00 Miquel Gea i Bullich 81|85|80 1754 1.4 1771 3 Patrimoni cultural 2024-04-18 02:12
48873 Can Grau https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-grau CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa; RIBÉ, Genís (Inèdit). Carta Arqueològica de l'Alt Penedès. No s'han dut a terme excavacions arqueològiques sistemàtiques que permetin conèixer l'abast i estat de conservació del jaciment És un taller lític en superfície del Mosterià del que es recuperaren alguns materials. Segons els descobridors del jaciment, l'equip de la carta arqueològica del Penedès de l'any 1990, els materials formaren part d'un nivell del Mosterià que arran de processos naturals quedà cobert per d'altres estrats posteriors fins que la pròpia erosió o els treballs de conreu tornaren a posar-lo al descobert. 08085-6 El jaciment fou descobert l'any 1990 per l'equip que confeccionà la Carta Arqueològica de l'Alt Penedès (CEBRIÀ, SENABRE, RIBÉ: Inèdit) 41.4179700,1.6226600 384897 4586073 08085 Font-rubí Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48873-foto-08085-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48873-foto-08085-6-3.jpg Inexistent Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Miquel Gea i Bullich El material recollit al jaciment es troba al Museu de Vilafranca del Penedès. 76 1754 1.4 3 Patrimoni cultural 2024-04-18 02:12
48881 Mas Moió https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-moio I aC No s'hi ha dut a terme cap intervenció arqueològica sistemàtica i, per tant, es desconeix l'estat de conservació del jaciment Jaciment d'època ibèrica definit a partir de la troballa en superfície de ceràmica a torn ibèrica, un fragment de ceràmica campaniana de vernís negre i una base de premsa. 08085-14 El jaciment fou descobert el maig de 1962 per Pere Giró, director en aquell moment de la Secció d'Arqueologia del Museu de Vilafranca del Penedès 41.4181000,1.6280700 385349 4586080 08085 Font-rubí Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48881-foto-08085-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48881-foto-08085-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48881-foto-08085-14-3.jpg Inexistent Antic|Ibèric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Miquel Gea i Bullich Durant la prospecció duta a terme l'any 1990 per l'equip que redactà la Carta Arqueològica de l'Alt Penedès es detectaren alguns fragments informes d'àmfora itàlica i comuna ibèrica, cosa que situa la cronologia del jaciment en el període final ibèric: segle I aC. 80|81 1754 1.4 3 Patrimoni cultural 2024-04-18 02:12
48882 Pujol Gran https://patrimonicultural.diba.cat/element/pujol-gran V-I aC No s'hi ha dut a terme cap intervenció arqueològica sistemàtica i, per tant, es desconeix l'estat de conservació del jaciment. En tot cas, el fet que el substrat rocós aflori en molts punts de l'indret és un clar indicador que el jaciment presenta un estat de conservació dolent Jaciment arqueològic definit a partir de la troballa en superfície, al cim del Pujol Gran, d'alguns fragments de ceràmica ibèrica. Durant la visita efectuada amb motiu de la confecció del Mapa de Patrimoni de Font-rubí es detectaren alguns fragments ceràmics en superfície d'aquest període. 08085-15 El jaciment fou identificat pel sr. Joan Virella i Bloda l'any 1980 41.4479800,1.6212800 384835 4589406 08085 Font-rubí Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48882-foto-08085-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48882-foto-08085-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48882-foto-08085-15-3.jpg Inexistent Ibèric|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Miquel Gea i Bullich 81|80 1754 1.4 3 Patrimoni cultural 2024-04-18 02:12
48883 Taller de la Font de Llinars https://patrimonicultural.diba.cat/element/taller-de-la-font-de-llinars BALIL, Alberto.; RIPOLL, Eduardo. (1952) 'Noticiario. Actividad Arqueológica en Catalunya durante los años 1950-1951'. Archivo Español de Arqueología. vol. XXV (1952), p.183. GIRÓ, Pere (1960-1961).'Fontrubí'. Notas de Arqueología de Cataluña y Baleares I. Ampurias. Vol. XXII-XXIII, p.338-340. MONFORT, Jorge (1972). 'Talleres líticos de superficie del Panadés y extensiones'. Tesi de Llicenciatura. Universitat de Barcelona. RAURET, Anna Maria (1963). 'El proceso de la primitiva población del Panadés'. Memoria realizada para la obtención el grado de Licenciado. Universitat de Barcelona. El punt exacte on es troba el jaciment no s'ha localitzat i, per tant, se'n desconeix l'estat de conservació. Taller lític identificat en un revolt del camí de la Font de Llinars a Cal Tico Bord. En terreny silici a la vessant dreta del torrent de la Font de Llinars. La seva cronologia abastaria des de l'Epipaleolític fins al Neolític Antic. 08085-16 41.4360100,1.5815200 381492 4588131 08085 Font-rubí Difícil Dolent Inexistent Neolític Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Miquel Gea i Bullich Les coordenades són només aproximades. Agraïm les informacions facilitades pel Sr. Artur Cebrià, un dels arqueòlegs que confeccionà la Carta Arqueològica de l'Alt Penedès, per tal de situar l'àrea on es troba el jaciment. 78 1754 1.4 3 Patrimoni cultural 2024-04-18 02:12
48884 Terrasses de la Massana https://patrimonicultural.diba.cat/element/terrasses-de-la-massana -CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa; RIBÉ, Genís (Inèdit). Carta Arqueològica de l'Alt Penedès. No s'hi ha dut a terme cap intervenció arqueològica sistemàtica i, per tant, es desconeix l'estat de conservació del jaciment Taller de sílex a l'aire lliure. Les restes lítiques són quasi exclusivament en sílex gris-blavós (algun fragment de quars) amb putns de deshidratació i escasses restes de crostes calcàries, el que fa pensar que sense estar en sols fossilitzats coluvionats, tampoc han estat a l'aire lliure, ja que, sinó, estarien totalment deshidratats. S'ha d'interpretar, doncs, que el seu aflorament és un fet relativament recent i provocat per les feines agrícoles. Sembla que l'indret podria haver estat un lloc de fàcil acampada i abundant aigua per als caçadors del Pleistocè inicial. Per aquest motiu no es creu en una dinàmica de terrassa per al jaciment, entre d'altres raons perquè en el substrat no s'ha vist cap acumulació de còdols, sorres o graves que permetin afirmar-ho. Es consideren dos moments per a la indústria escampada en aquest jaciment: un del Paleolític Mitjà que es pot adscriure a les indústries anomenades mosterianes i uns reaprofitaments més tardans, possiblement de cronologia epipaleolítica. 08085-17 El jaciment fou prospectat l'any 1957 per P. Giró i Romeu, Delegat Local de la 'Comisaría General de Excavaciones Arqueológicas' sense que individualitzés específicament aquesta zona més que amb el nom de 'Vessant de la Riera de La Massana' (entre la carretera i la riera). 41.4207800,1.6354300 385969 4586368 08085 Font-rubí Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48884-foto-08085-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48884-foto-08085-17-3.jpg Inexistent Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Miquel Gea i Bullich El material que es recollí durant la confecció de la Carta Arqueològica de l'Alt Penedès, l'any 1990, es troba al Museu de Vilafranca del Penedès. 76 1754 1.4 3 Patrimoni cultural 2024-04-18 02:12
48893 Cal Torrents https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-torrents-0 XIX Els arrebossats de les façanes presenten un estat de conservació força precari en alguns punts. També són nombroses les esquerdes en els paraments exteriors. Masia ubicada dalt del turó on es va originar el nucli urbà de Guardiola de Font-rubí. El cos principal de la masia és de planta rectangular amb coberta de dos aiguavessos, de teula àrab, i carener paral·lel a la façana principal, que s'orienta cap a llevant (E/SE). L'edifici compta amb planta baixa, planta pis i golfes. Les obertures de la façana principal es distribueixen a partir de dos eixos verticals, si bé no guarden perfecta simetria entre elles. La planta baixa està ocupada, a l'esquerra, per un gran arc escarser de maó que dóna pas a un passatge, sostingut per un embigat de fusta, que travessa l'edifici fins a la seva part posterior, on està protegit per una porta de doble fulla de grans dimensions. Continuant amb la planta baixa, hi trobem, a la dreta d'aquest cos, l'accés a l'habitatge, emmarcat per muntants de pedra ben treballada i arc escarser del mateix material. La planta pis compta amb dos obertures allindades corresponents a dos balcons ampitadors amb baranes de ferro de barres simples. A nivell de les golfes trobem una única obertura allindada, quadrangular i de petites dimensions. Adossat a aquest cos pel costat de tramuntana hi trobem un altre amb coberta d'un aiguavés amb pendent descendent en direcció tramuntana. Aquest cos compta també amb tres plantes. Les seves obertures es distribueixen de forma ordenada a través de dos eixos verticals i són totes allindades a excepció d'una petita porta, amb arc escarser, que dóna accés directe a aquesta crugia. Tota aquesta façana corresponent als dos cossos descrits està reforçada mitjançant tres contraforts. Al cos principal se li adossa, pel costat de migdia, un altre que compta amb planta baixa i planta pis i que, en la seva façana de migdia, compta amb una galeria de quatre arcades de mig punt entre les que se situa una barana amb balustres de terra cuita. Òbviament, la complexitat de la planta de la masia posa de manifest les successives ampliacions de l'edifici que es varen dur a terme en funció de les necessitats d'espai de cada moment. Pel que fa a la cronologia, tot i que, tenint en compte l'indret que ocupa, la masia ha de ser força antiga, els diversos cossos que actualment podem veure no van més enllà del segle XIX. 08085-26 41.4130200,1.6516000 387307 4585485 08085 Font-rubí Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48893-foto-08085-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48893-foto-08085-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48893-foto-08085-26-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Miquel Gea i Bullich 119|98 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-04-18 02:12
48899 Sant Andreu de l'Avellà https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-andreu-de-lavella CRUAÑES, Esteve (1994). 'Esglésies romàniques del Penedès'. Institut d'Estudis Penedesencs LLORAC, Salvador (1978). 'El Penedès durant el període romànic'. Miscel·lània penedesenca. LLORAC, Salvador (1991). 'Font-rubí. Passeig pel temps i el territori'. Ajuntament de Font-rubí XI-XII Únicament és visible l'absis de la capella, que conserva part de la volta que el cobria i alguns fragments dels murs perimetrals. Restes de l'antiga capella romànica de Sant Andreu de l'Avellà. Actualment s'hi observa part de l'absis, que encara conserva una finestra que, pel costat interior, es troba en posició molt baixa, fet que demostra la potència del sediment en aquest punt. Pel que fa a la nau, també són visibles alguns fragments dels seus murs. Segons Salvador Llorac, LLORAC (1991:185), la nau fou enderrocada a principis del segle XX per tal d'aprofitar la pedra per bastir una de les cases de la rodalía. Al voltant de l'església, com és habitual en aquests casos, se situava una necròpolis. 08085-32 41.4450700,1.6161700 384403 4589090 08085 Font-rubí Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48899-foto-08085-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48899-foto-08085-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48899-foto-08085-32-3.jpg Legal Romànic|Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Miquel Gea i Bullich 92|85 1754 1.4 3 Patrimoni cultural 2024-04-18 02:12
48900 Capella de Sant Joan de la Massana o de Santa Apol·lònia https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-joan-de-la-massana-o-de-santa-apollonia CRUAÑES, Esteve (1994). 'Esglésies romàniques del Penedès'. Institut d'Estudis Penedesencs LLORAC, Salvador (1978). 'El Penedès durant el període romànic'. Miscel·lània penedesenca. LLORAC, Salvador (1991). 'Font-rubí. Passeig pel temps i el territori'. Ajuntament de Font-rubí XI-XII Capella romànica d'una sola nau amb absis semicircular amb bandes llombardes i sòcol molt alçat, orientat a llevant (E/NE), on s'hi obre una finestra de doble esqueixada amb arc de mig punt. L'accés a la capella es realitza per una porta amb arc de mig punt de pedra ben treballada que s'obre a la façana de migdia. A la part frontal de l'església només hi trobem una petita finestra amb muntants de pedra. A sobre s'hi observen les restes d'un campanar d'espadanya. La coberta de l'interior de la nau és actualment de volta catalana de maó, ja que la capella fou cremada durant la Guerra Civil i no fou restaurada fins fa pocs anys. La coberta original només resta conservada a l'absis. 08085-33 La capella de Sant Joan de la Massana, també coneguda com de Sant Apol·lònia, era l'antiga església del veïnat de la Massana. La primera documentació sobre el lloc data del 1121, i sobre l'església, del 1315. L'any 1936 fou cremada i restà abandonada i sense culte durant molts anys. 41.4158300,1.6345000 385883 4585819 08085 Font-rubí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48900-foto-08085-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48900-foto-08085-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48900-foto-08085-33-3.jpg Legal Romànic|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Miquel Gea i Bullich 92|85 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-04-18 02:12
48902 Capella de Sant Vicenç de Cal Cerdà o del Morrocurt https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-vicenc-de-cal-cerda-o-del-morrocurt CRUAÑES, Esteve (1994). 'Esglésies romàniques del Penedès'. Institut d'Estudis Penedesencs LLORAC, Salvador (1978). 'El Penedès durant el període romànic'. Miscel·lània penedesenca. LLORAC, Salvador (1991). 'Font-rubí. Passeig pel temps i el territori'. Ajuntament de Font-rubí XI La capella es va esfondrar per la manca de manteniment a principis dels anys 90 del segle XX. Ara resta totalment en ruïnes. Restes de la capella d'origen romànic de Sant Vicenç de Cal Cerdà o del Morrocurt. Resta d'empeus l'absis semicircular amb faixes lombardes i sòcol elevat, part del mur de tramuntana i una capella de factura gòtica que s'afegí pel mateix costat a l'edifici original, en un moment posterior. A l'espai on se situava l'interior de l'edifici s'aprecia l'arrencament dels arcs torals que suportaven la volta, que era lleugerament apuntada. El paviment és de toves disposades en diagonal respecte l'orientació de la nau de la capella. 08085-35 El topònim de Morrocurt apareix documentat per primer cop en un document de l'any 984, però hem d'esperar a l'any 1098 per trobar esmentada la parròquia de Sant Vicenç. A partir d'aquí les notícies sobre aquesta parròquia són nombroses, durant els segles XII, XIII, XIV i XVI. Durant la desamortització duta a terme en el segle XIX passà a ser de propietat privada. El 1936 sofrí alguns desperfectes i varen desaparèixer de l'interior tots els ornaments, però la fàbrica de l'edifici resultà intacta. A principis dels anys noranta del segle XX es trobava en un estat d'abandonament considerable i, després d'un període de pluges intens, la capella, que es trobava d'empeus, es va esfondrar. Després d'aquest fet el municipi n'adquirí la propietat. 41.4312500,1.6558900 387697 4587503 08085 Font-rubí Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48902-foto-08085-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48902-foto-08085-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48902-foto-08085-35-3.jpg Legal Medieval|Romànic Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2020-06-20 00:00:00 Miquel Gea i Bullich 85|92 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-04-18 02:12
48906 Església de Sant Bartomeu https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-bartomeu LLORAC, Salvador (1991). 'Font-rubí. Passeig pel temps i el territori'. Ajuntament de Font-rubí XVIII Capella d'una sola nau, de planta rectangular, amb absis recte i sagristia darrera l'absis. La coberta és de dos aiguavessos, de teula àrab, i el carener és perpendicular a la façana principal, que mira a migdia. La composició de la façana és força simple, amb l'accés emmarcat amb pedres ben treballades i un arc recte fent les funcions de llinda. La part superior de les dovelles d'aquest arc presenten un petit voladís en relleu. A la part alta de la façana, hi trobem un ull de bou fet amb maons. Finalment, coronant la part frontal de l'edifici, se situa un frontó triangular emmarcat per pedres molt ben treballades. 08085-39 La capella de Sant Bartomeu està ben documentada, des del segle XIV, tot i que hi ha indicis que el seu origen es podria remuntar a època romànica. L'any 1797, F. Fontanals, pagès de Bellver, va demanar llicència del vicari episcopal i al rector de Bellver per tal de traslladar la capella de Sant Bartomeu més a prop de casa seva, la qual li fou concedida el 12 de setembre del mateix any. El 25 de novembre de 1799 es demana que sigui visitada i es pugui celebrar missa, concessió que es feu dos dies després. Sembla clar, doncs, que la capella actual té origen en aquest moment i que no ocupa el lloc que havia ocupat l'antiga capella homònima. 41.4156900,1.6955800 390987 4585725 1799 08085 Font-rubí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48906-foto-08085-39-1.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Miquel Gea i Bullich L'edifici es bastí com a capella privada de la casa pairal Cal Fontanals - Cal Balaguer, que se situa a tocar de la capella. 98 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-04-18 02:12
48913 Pont de Cal Raimondet https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-cal-raimondet XIX-XX Pont de tres arcades que permet al camí que comunica la carretera BP-2126 amb la plana de Cal Raimondet travessar el torrent de Cal Manois. Malgrat que està força cobert per la vegetació de la riera, són visibles tres arcades de mig punt construïdes amb set capes de maó massis disposat a la catalana. Els paraments que s'aixequen sobre els arcs està construït amb maçoneria, barrejant pedres irregulars amb morter de calç. La línea de paviment del pont ve marcada, exteriorment, per una filera de maó sobre la que s'aixequen les baranes, construïdes també amb maçoneria i rematades amb una filada de maons. La fàbrica dels pilars que suporten les arcades no fou ben visible, a causa de la frondositat de la vegetació de la riera. La riera, en aquest punt, presenta una profunditat considerable de fins a uns 20 m. Tot i que no hem trobat documentació referent a la construcció d'aquest pont, les seves característiques constructives el situen, clarament, de la sgona meitat del segle XIX o, com a màxim, de principis del segle XX. 08085-46 41.4251500,1.6312300 385626 4586859 08085 Font-rubí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48913-foto-08085-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48913-foto-08085-46-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Estructural 2023-08-02 00:00:00 Miquel Gea i Bullich 98 49 1.5 3 Patrimoni cultural 2024-04-18 02:12
48915 Cova de l'Ametlla o cova de l'Omella https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-lametlla-o-cova-de-lomella Foradada a la roca, la Cova de l'Ametlla té un voladís de pedra que serveix com a petita porxada per aixoplugar-se en cas de pluja sense haver d'entar. L'entrada no és pas massa gran tot i que s'hi pot entrar ben dret, el terra fa pendent amunt fins que topa amb el sostre que a l'inversa fa volta, talment con el fruit que li dóna el nom. És força gran, assolint uns vint metres d'ample i uns disset de fondària. Al punt més alt arriba als quatre o cinc metres. Als voltants s'hi poden trobar altres forats i balmes, però de poc interès. La farigola, el grèbol, la ruda i sobretot el cuscó poblen aquest entorn castigat pel foc més d'una vegada, on tot just hi comencen a brotar els pins. És realment un ambient hostil per a la vegetació on l'erosió ha deixat al descobert un terreny de pedra blanca i dura. Des de la cova es pot gaudir d'una magnífica vista de la plana panadesenca. 08085-60 41.4515100,1.6171900 384499 4589804 08085 Font-rubí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48915-foto-08085-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48915-foto-08085-60-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús 2020-06-20 00:00:00 Miquel Gea i Bullich Per arribar-hi s'ha de seguir el camí que arrenca del davant mateix de la casa Nova de Bolet. Passarem a tocar d'una torre d'alta tensió i, després de caminar paral·lelament a la línia elèctrica durant uns metres, arribarem a la cova. 2153 5.1 3 Patrimoni cultural 2024-04-18 02:12
48916 Barraca de vinya n. 9154 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-n-9154 <p>Veure fitxa número 479</p> 08085-61 41.4299300,1.6076700 383666 4587421 08085 Font-rubí Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Drac Verd de Sitges Per la seva classificació s'empra el número de catàleg de l'Observatori del Paisatge 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-04-18 02:12
48917 Barraca de vinya n. 9155 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-n-9155 <p>Veure fitxa número 479</p> 08085-62 41.4310600,1.6044800 383401 4587550 08085 Font-rubí Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Drac Verd de Sitges Per la seva classificació s'empra el número de catàleg de l'Observatori del Paisatge 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-04-18 02:12
48918 Cova de l'Arena o l'Arenera https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-larena-o-larenera Cova artificial creada per l'extracció de grava necessària per a la construcció dels masos veïns. La cova assoleix els 15 m de longitud en la seva galeria més llarga. Compta amb algunes 'columnes' no excavades per tal d'assegurar la integritat de la cavitat. 08085-63 Se'n desconeixen els seus orígens i els primers explotadors. El que és clar és que l'indret era utilitzat per l'extracció d'arena i grava. No se sap si l'obertura era parcialment existent o es va formar totalment per la manipulació de l'home. Tot i així, es pot intuir aquesta intervenció observant les columnes prudentment indultades a l'interior de la caverna. 41.4426900,1.5963200 382740 4588853 08085 Font-rubí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48918-foto-08085-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48918-foto-08085-63-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús 2019-11-26 00:00:00 Miquel Gea i Bullich 2153 5.1 3 Patrimoni cultural 2024-04-18 02:12
48919 Barraca de vinya n. 9157 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-n-9157 <p>Veure fitxa número 479</p> 08085-64 41.4280100,1.5966100 382738 4587222 08085 Font-rubí Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Drac Verd de Sitges Per la seva classificació s'empra el número de catàleg de l'Observatori del Paisatge 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-04-18 02:12
48920 Cova del Toixó https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-toixo Balma que s'obre sota el camí que duu a Mas Vallet des de Font-rubí de Dalt. Tot i que actualment l'interior està molt sedimentat, amb no més d'un metre d'alçada lliure, la profunditat de la balma arriba, com a mínim, als nou metres. 08085-65 La cova del Toixó és en un coster farcit de marges i feixes que actualment és ple de pins. Les seves dimensions, força regulars, la forma semicircular a la base, força gran, i la poca alçada, resulten una forma aixafada; molt plana i fonda. Durant els anys vint, la canalla que vivia a les Cases Noves de la Mata i a d'altres barriades properes, pujava a Font-rubí de Dalt pel dret, per anar a escola. La drecera passava prop de la cova i els dies de pluja els escolars hi buscaven aixopluc, així com la gent que treballava les vinyes properes. Ara costa creure que algú s'hi pogués amagar, per què el sostre és a un metre escàs de terra, però els veïns asseguren que la quitxalla s'hi podia estar dreta. Les pluges torrencials que esdevingueren a mitjans del anys seixanta i el progressiu pas del temps han provocat que la terra arrossegada per l'aigua s'hagi acumulat al sòl i hagi perdut alçada. 41.4379400,1.5896900 382178 4588334 08085 Font-rubí Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48920-foto-08085-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48920-foto-08085-65-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús 2019-11-26 00:00:00 Miquel Gea i Bullich 2153 5.1 3 Patrimoni cultural 2024-04-18 02:12
48921 El Forat Bufador https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-forat-bufador El Forat Bufador és un petit orifici d'origen càrstic per on, habitualment, hi circula un corrent d'aire procedent del seu interior. Aquest fet demostra que la petita cavitat està connectada interiorment amb algun altre punt per on l'aire hi pot entrar, i dóna fe de les nombroses cavitats càrstiques de la zona, moltes d'elles possiblement per descobrir. 08085-66 No se'n coneix cap història o llegenda en concret que faci referència directament a aquest fenòmen. No obstant això, pot ser que en algunes versions se'l relacioni amb la llegenda de l'Encantada del Castellot de Font-rubí. Pel lloc on està situat hi dóna peu, entre el Castellot i la Font del Llinars. Realment, al costat del forat bufador s'hi troben d'altres obertures properes de les quals no en surt aire, almenys amb tanta intensitat, i estranyament el conjunt se'l sent anomenar com a Boques Calentes o els Bufadors. El seu origen probable és comú amb el de totes les coves i forats que es troben en aquesta serralada, molt típic en terrenys calcaris on els corrents d'aigua subterranis són abundants. El més probable és que existeixi alguna, o algunes obertures en algun indret que provoqui un corrent d'aire, o un curiós fenomen d'equilibri de pressions en el misteriós i segur que llarg i entramat món subterrani de la zona. 41.4405600,1.5803100 381399 4588638 08085 Font-rubí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48921-foto-08085-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48921-foto-08085-66-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús 2019-11-26 00:00:00 Miquel Gea i Bullich 2153 5.1 3 Patrimoni cultural 2024-04-18 02:12
48922 Cova del Pastor https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-pastor La Cova del Pastor s'obre a la riba esquerra del torrent de la Font de Llinars. És una impressionant balma que havia servit per a guardar-hi ramats, utilització que li va atorgar el nom. El mateix origen té el mur que trobem davant la cavitat, que servia per tal que els animals no en sortissin. Aquesta gran balma té unes mides aproximades de cinc metres d'alt, quinze de fons i uns quinze també d'ample. 08085-67 41.4356900,1.5829800 381613 4588094 08085 Font-rubí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48922-foto-08085-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48922-foto-08085-67-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús 2019-11-26 00:00:00 Miquel Gea i Bullich 2153 5.1 3 Patrimoni cultural 2024-04-18 02:12
48923 Font de Llinars https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-llinars PALLARÈS-PERSONAT, Joan; AYMAMÍ, Gener (1997). 'Manifestacions rupestres al Gran Penedès'. Miscel·lània Penedesenca, núm. 22. Pàgs. 45-56. La font de Llinars és una de les més conegudes del terme. Se situa al marge dret del torrent homònim, molt a prop del pas del Coll de la Barraca. Té fama de que sempre brolla, inclús en temps de sequera. El paratge on se situa és de gran bellesa. El broc de la font està format per una canonada metàl·lica que arrenca d'un pedrisc format per grans pedres. Una d'aquestes pedres hi té una creu gravada que sembla que estigui cap per avall, fet que demostraria que la pedra és reaprofitada. Sobre el broc hi ha una mena de frontis amb la part superior arrodonida. Sembla que hi figurava una inscripció que avui s'ha perdut en clivellar-se el ciment on estava gravada. L'aigua de la font permet regar uns camps situats pocs metres més avall. 08085-68 Es desconeix la data exacte de l'última actuació sobre la font, tot just sobre d'aquesta, s'intueix una inscripció illegible i incompleta al clivellar-se el morter disposat per aquest fi. Preguntant a la veïna més veterana del Coll de la Barraca, na Montserrat Just, explica que l'últim arranjament important el va fer, quant ella era jove, en Magí, de Cal Llebre, casa situada al nucli de Font-rubí, prop de Can Fàbregues. És producte d'aquesta intervenció la forma del frontis amb la teuladeta de maó. També d'altres veïns hi han posat el seu gra de sorra, com ara en Moisès Santacana, il·lustre personatge del nostre municipi, fundador de Creu Roja a Vilafranca i gran domador de Cavalls entre d'altres coses, que hi va instal·lar el broc de d'acer, per exemple. Antigament, diu la Montserrat, l'aigua que brolla i s'escampa pels canalons i bevedores, s'aprofitava per a rentar. Un safareig, ara soterrat, aplegava fins a set o vuit dones del barri, cada casa tenia la seva llosa per a picar i escórrer la roba. Un dipòsit recollia, al costat del safareig, aigua que a l'estiu servia per a mullar l'era abans de batre. Els plataners, que tanta ombra fan, deuen tenir més de cent anys. La Montserrat diu que no sap qui els va plantar i que tota la via els hi ha vist. La Font del Llinars o dels Llinars sempre raja, la seva antiguitat i importància queda palesa quan s'ha l'anomena a la llegenda de L'Encantada, on la nit de Sant Joan la donzella de Can Fàbregues abandona la seva aparença de serp i s'hi acosta a rentar la roba. 41.4407800,1.5775500 381169 4588666 08085 Font-rubí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48923-foto-08085-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48923-foto-08085-68-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2020-06-20 00:00:00 Miquel Gea i Bullich 2153 5.1 3 Patrimoni cultural 2024-04-18 02:12
48924 Font Rúbia https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-rubia Es coneix l'indret d'on rajava la font gràcies a les indicacions de la gent d'edat més avançada de Font-rubí. Actualment no en queda res de la font. El lloc on antigament rajava la Font Rúbia se situa en el marge dret del camí que mena des de Font-rubí de Dalt al Coll de la Barraca. Actualment res fa pensar que allà hi pogués haver rajat una font, únicament alguns joncs que creixen entre els matolls semblen indicar el lloc d'on probablement naixia la sorgència. 08085-69 Sembla força probable que la Font Rúbia sigui l'origen del topònim de Font-rubí. Es tractaria d'una surgència natural d'aigües riques en òxid de ferro, fet que li donaria a l'aigua una característica tonalitat vermellosa que hauria cridat l'atenció des de l'antiguitat. Hi ha hagut, en els últims anys, diverses propostes per a la localització d'aquesta font, atès que se n'havia perdut el rastre. La localització que proposem és la indicada pel Sr. Marc Galimany, qui va parlar amb les persones més grans de Font-rubí que encara recordaven la localització de la mítica font. 41.4377500,1.5855100 381828 4588319 08085 Font-rubí Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48924-foto-08085-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48924-foto-08085-69-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús 2019-11-26 00:00:00 Miquel Gea i Bullich 2153 5.1 3 Patrimoni cultural 2024-04-18 02:12
48925 Barraca de vinya n. 9186 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-n-9186 <p>Veure fitxa número 479</p> 08085-70 41.4238200,1.6105800 383898 4586738 08085 Font-rubí Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Drac Verd de Sitges Per la seva classificació s'empra el número de catàleg de l'Observatori del Paisatge 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-04-18 02:12
48926 Barraca de vinya n. 9187 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-n-9187 <p>Veure fitxa número 479</p> 08085-71 41.4213700,1.6191500 384610 4586455 08085 Font-rubí Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Drac Verd de Sitges Per la seva classificació s'empra el número de catàleg de l'Observatori del Paisatge 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-04-18 02:12
48927 Font del Fondo https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-fondo La Font del Fondo s'obre en el marge dret del torrent del Fondo de Can Romeu. Se situa molt aprop del camí que parteix del Km 3 de la carretera BP-2126. Actualment hi trobem una mena d'arqueta sobreelevada amb un broc metàl·lic. En el moment en que la vam visitar no hi rajava aigua, tot i que se sentia una forta remor d'aigua corrent a l'interior de l'arqueta. Actualment l'aigua està canalitzada cap a la font que se situa darrera Cal Romeu i només deu sortir per aquest broc quan hi raja amb molta quantitat. La font se situa al costat d'un grup de grans xiprers, a l'altra banda del torrent, que tenen prop d'un metre de diàmetre. 08085-72 41.4405700,1.5949300 382620 4588619 08085 Font-rubí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48927-foto-08085-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48927-foto-08085-72-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús 2019-11-26 00:00:00 Miquel Gea i Bullich 2153 5.1 3 Patrimoni cultural 2024-04-18 02:12
48929 Font del Joncar https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-joncar La Font del Joncar se situa a uns 30 m del roure homònim, a la riba esquerra del torrent del Joncar. Actualment hi trobem una arqueta d'obra de forma cúbica, amb un broc de PVC i una data de remoció de l'any 2004. L'aigua se sent discórrer a l'interior de la caixa d'obra, atès que baixa canalitzada cap a l'Avellà. Només brolla pel broc quan la canalització no pot absorvir tota l'aigua. El corriol que baixa a la font des del camí principal que ve del roure del Joncar s'ha perdut. Ara és més senzill anar a cercar la font directament des de dalt, fixant-nos en veure la caixa d'obra des del camí principal. 08085-74 El juliol de 1989 aquesta àrea va ser objecte d'un gran incendi que l'arrasà totalment. El roure del Joncar, situat a pocs metres d'aquesta font, va sobreviure però restà molt afectat per l'incendi. 41.4445900,1.6006200 383103 4589058 08085 Font-rubí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48929-foto-08085-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48929-foto-08085-74-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2019-11-26 00:00:00 Miquel Gea i Bullich 2153 5.1 3 Patrimoni cultural 2024-04-18 02:12
48930 Font de l'Avellà https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lavella La Font de l'Avellà la trobem al torrent que se situa a la sortida del nucli urbà, sota la corba de 180º que fa la carretera quan surts en direcció Font-rubí de Dalt. A diferència de les fonts del nucli urbà de l'Avellà, aquest ano s'alimenta de la font del Joncar, sinó que es nodreix d'una deu pròpia. La font de l'Avellà, també anomenada Font de Baix, neix en un clot empedrat que alimenta un seguit de safaretjos i basses. 08085-75 Les fonts situades dins del nucli, així com els safarejos, s'alimenten realment d'una altra font. L'aigua va ser canalitzada antigament des de la font del Joncar (o del Roure), a uns mil metres de distància en línia recta. Més endavant, es va veure la necessitat d'alimentar als veïns, de manera que l'aigua del Joncar es va dur fins un dipòsit on es distribuïa cap a les diferents cases. La font de Baix té una deu pròpia. Aquesta font, és doncs, la font més antiga i la que proporcionava l'aigua per alimentar la bassa i el safareig, les seves aigües abundants, juntament amb algún pou dotaven d'aigua al barri. L'antiga bassa que es nodreix d'aquesta font, encara rega els horts i hortets que els veïns tenen prop del torrent. Antigament, quan aquesta funció era bàsica, els veïns tenien repartits els dies de reg de forma que la bassa no s'esgotava i recuperava el seu nivell a l'endemà. En èpoques de sequera, quan la font no donava a coll per omplir la bassa, es 'gruava' l'aigua des d'un pou o clot que encara hi ha prop del torrent. Una mena de grua s'utilitzava per reomplir la bassa des d'aquest clot, on també hi neix aigua. 41.4422000,1.6078400 383702 4588783 08085 Font-rubí Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48930-foto-08085-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48930-foto-08085-75-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2020-10-07 00:00:00 Miquel Gea i Bullich 2153 5.1 3 Patrimoni cultural 2024-04-18 02:12
48931 Font de l'Indiot https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lindiot La Font de l'Indiot se situa a la riba dreta del torrent de les Baltanes, sota un majestuós roure. Una paret de maó encastada a la pendent de terra humida i un parell de galets, formen aquesta bonica font. Producte de continues restauracions, ara es troba arrebossada i en el ciment algú ha gravat el nom 'FONT DAL YNDIOT'. S'observa també un fris de maó, que corona el petit mur ennoblint el conjunt. A prop, també hi ha una explanada, així doncs, el lloc té forces possibilitats pels excursionistes i qui vulgui dinar envoltat de natura. 08085-76 El municipi de Font-rubí és ple de fonts, moltes d'elles es troben a les immediacions de la Carrerada, i aquesta no és una excepció. La Carrerada vertebra un seguit de barriades i masies que alhora elegiren terrenys amb aigua, evidentment aquesta qüestió era ineludible per establir-s'hi. Així doncs, abans que l'aigua corrent arribés al barri de Mas Moió, la font de l'Indiot subministrava l'aigua per veure als veïns. Pel que fa al topònim d'indiot es refereix a gall d'indi, tot i així cap veí sap en exactitud el per què d'aquest nom. 41.4239400,1.6279500 385350 4586729 08085 Font-rubí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48931-foto-08085-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48931-foto-08085-76-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2019-11-26 00:00:00 Miquel Gea i Bullich 2153 5.1 3 Patrimoni cultural 2024-04-18 02:12
48932 Barraca de vinya n. 9188 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-n-9188 <p>Veure fitxa número 479</p> 08085-77 41.4227400,1.6150600 384270 4586612 08085 Font-rubí Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Drac Verd de Sitges Per la seva classificació s'empra el número de catàleg de l'Observatori del Paisatge 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-04-18 02:12
48933 Font de la Baltana https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-baltana La font es troba en total estat d'abandonament i les seves estructures construïdes es troben força degradades. Font situada a mig camí entre la Carrerada i el torrent de les Baltanes. Presenta un frontis arrodonit construït amb maçoneria i rematat amb maons on, actualment, no s'hi observa cap broc ni canonada. Sembla que abocava l'aigua directament a la bassa que se situa just davant, actualment plena de matolls. Una de les parets de la bassa té les rajoles inclinades, fet que demostra que també s'arribà a utilitzar com a safareig. 08085-78 41.4267000,1.6159200 384349 4587051 08085 Font-rubí Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48933-foto-08085-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48933-foto-08085-78-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús 2019-11-26 00:00:00 Miquel Gea i Bullich 2153 5.1 3 Patrimoni cultural 2024-04-18 02:12
48934 Barraca de vinya n. 9189 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-n-9189 <p>Veure fitxa número 479</p> 08085-79 41.4258300,1.6120100 384021 4586960 08085 Font-rubí Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Drac Verd de Sitges Per la seva classificació s'empra el número de catàleg de l'Observatori del Paisatge 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-04-18 02:12
48935 Font de Can Costes https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-costes GALIMANY, Marc (2004). 'La font de Can Costes'. Montònec. Revista d'informació local de Font-rubí, núm. 86, desembre 2004. Pàgs. 30-31 Sota la masia de Can Costas hi ha una depressió anomenada el Clot de la Font. Des del camí es pot veure com en el bell mig s'hi alcen un dotzena de plataners imponents. L'estampa és molt bonica a la primavera i l'estiu, com un bosquet entre els camps, quan una espessa ombra cobreix la font. Com la majoria de fonts, un mur d'obra fa de marge entre dos nivells de terra, d'aquest marge de totxo en surt un broc ben gros que sembla d'aram, doncs té la característica oxidació color turquesa. Just a sobre hi un registre amb tapa també d'obra. De les parets plenes de verdet també en surt una moderna canonada que porta l'aigua a la bassa. Aquesta nodreix les hortalisses més avall. Al costat de la font també hi ha una petita bassa i un pou de caseta amb la típica teuladeta a dues aigües i el porticó de fusta. És també fet de totxo massís amb aquella cura i gràcia que ara sembla s'ha perdut per les petites i banals infraestructures. Un petit pont fet també seguint l'estil del conjunt, travessa la riera pròxima amb una volta de mig punt i dues baranes amb pilons als extrems. Es recomana visitar a l'estiu quant hi ha força ombra. L'entorn està força ben mantingut, així doncs si us animeu a visitar-ho tingueu-ne cura. 08085-80 La masia de Can Costes era fins a mitjans del segle passat d'una família anomenada Ferret, cognom que també trobem a l'Alzinar i a Guardiola. Sembla ser que l'aspecte actual de la font es deu a una reforma feta al mas que també va incloure la font i el seu entorn. La font, però, ja existia anteriorment. L'ús que se'n ha fet sempre ha estat el de donar beure als assedegats i regar el horts que hi ha al clot de la font. Posteriorment va ser venuda als propietaris actuals que han prosseguit l'activitat vitivinícola al celler del mas. 41.4255700,1.6426000 386577 4586890 08085 Font-rubí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48935-foto-08085-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48935-foto-08085-80-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2019-11-26 00:00:00 Miquel Gea i Bullich 2153 5.1 3 Patrimoni cultural 2024-04-18 02:12
48936 Font de la Mina https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-mina-2 GALIMANY, Marc (2005). 'La font de la Mina'. Montònec. Revista d'informació local de Font-rubí, núm. 88, abril 2005. Pàgs. 22-23 La Font de la Mina, com tantes d'altres al municipi, neix sota un talús d'una vinya. Ho fa a tocar del torrent de la Mina. Un mur d'obra sosté el marge. El cos central utilitza el totxo vist com element decoratiu, ribetejant el contorn i formant un arc de mig punt per a coronar el conjunt de dos metres i mig d'alçada. A vegades l'heura en cobreix una part. Al centre fa un nínxol on s'hi han instal·lat uns brolladors amb aixeta. A banda i banda de la font, i també com a elements molt usuals en altres construccions similars, s'hi han construït dos bancs massissos d'obra i arrebossats, semblen de construcció -o tal vegada restauració- més moderna. Un petit pont ens ajuda a travessar el torrent per arribar-hi, flanquejat per un roure ben bonic. Passat el pont, davant la font, una petita plaça no permet d'estar-s'hi molta gent, només s'hi pot arribar a peu. Millor visitar-la en època d'aigües revingudes, doncs amb el torrent baixant ple, multiplica el seu encant. 08085-81 Aquesta font ve estretament lligada a la història del nucli més poblat de Font-rubí. Tot i que actualment la font no ragi gaire, la Font de la Mina va ser un punt concorregut per a tots els Guardiolencs com a lloc d'abastament d'aigua. Abans de l'arribada de l'aigua corrent al poble, la gent es desplaçava amb càntirs a les fonts i els pous propers, sobretot a buscar l'aigua per beure, ja que per altres usos la majoria de les cases recollien l'aigua de la pluja en dipòsits. A part de la Font de la Mina, a Guardiola es podia anar a buscar aigua al pou de la Barquera. Aquest estava situat prop del camí de la bomba, davant Ca la Conxita, just a l'altra banda del camí. També hi havia la Bomba, pou molt proper a aquest últim i que dóna nom al camí, encara se'n conserva l'edifici amb la teulada de ceràmica groga. Uns anys més cap aquí també s'anà a cercar aigua al pou del Serra, situat als horts que en Serra tenia al carrer de Santa Maria, a prop de Cal Paleta. L'any 1973 es va portar, per fi, l'aigua corrent al poble, i de mica en mica, aquestes instal·lacions han passat a l'oblit. La Font de la Mina deu al seu nom a la mina d'aigua que hi ha darrera el mur visible de la font, on hi ha el galet. El seu origen deu ser molt antic, tot i que l'última i important restauració va ser feta per la família Torrents, antics propietaris de la Calopa, vinya als peus de la qual neix el doll de la Mina. A principis de segle, l'Ajuntament va restaurar la zona i hi va construir un parc, del qual la font en forma part. 41.4154300,1.6464000 386877 4585759 08085 Font-rubí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48936-foto-08085-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48936-foto-08085-81-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2019-11-26 00:00:00 Miquel Gea i Bullich 2153 5.1 3 Patrimoni cultural 2024-04-18 02:12
48937 Font de la Maçana https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-macana El muntant dret de l'obertura de la mina es troba parcialment arruïnat. Tot i que l'indret, al peu d'una vinya i un camí, no el fan ideal per a passar-hi el dia, la font és realment maca i molt elaborada. Raja dins una mina feta de pedres i totxo, sota una volta de mig punt. El conjunt és encastat en un marge, reforçat a banda i banda per un mur de totxo arrebossat amb terra i calç. En un lateral, encastat al mur, hi ha un carreu gravat on es llegeix 'ME FEV FER PAV VALLES LO ANY I8II'. Un arc de quart de punt dona accés a la mina i just a sobre, corona el conjunt una teuladeta semicilíndrica. Sobre el talús , darrera la font, un gran roure hi dona ombra. S'intueixen uns graons que baixen a la mina, però ara la terra i el fullatge o cobreixen tot. 08085-82 La Maçana de Font-rubí s'esmenta com a casa o alou des de l'any 1120. Més tard sembla l'origen d'aquesta font. Al costat de la font hi ha gravada la data de 1811 i el nom de qui sembla ser obra, o al menys, per qui fou feta construir. El nom de Pau Valles. No coincideix aquest llinatge amb els que es citen a l'origen d'aquest lloc ni amb l'actual. Les últimes reformes importants de la masia daten del segle XVIII, pocs anys després es va construir la font. 41.4146200,1.6385000 386215 4585680 08085 Font-rubí Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48937-foto-08085-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48937-foto-08085-82-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2019-11-26 00:00:00 Miquel Gea i Bullich 2153 5.1 3 Patrimoni cultural 2024-04-18 02:12
48938 Barraca de vinya n. 9190 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-n-9190 <p>Veure fitxa número 479</p> 08085-83 41.4253400,1.6103600 383882 4586907 08085 Font-rubí Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Drac Verd de Sitges Per la seva classificació s'empra el número de catàleg de l'Observatori del Paisatge 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-04-18 02:12
48939 Barraca de vinya n. 9191 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-n-9191 <p>Veure fitxa número 479</p> 08085-84 41.4252300,1.6084100 383719 4586898 08085 Font-rubí Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Drac Verd de Sitges Per la seva classificació s'empra el número de catàleg de l'Observatori del Paisatge 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-04-18 02:12
48940 Barraca de vinya n. 9192 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-n-9192 <p>Veure fitxa número 479</p> 08085-85 41.4258400,1.6069200 383596 4586968 08085 Font-rubí Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Drac Verd de Sitges Per la seva classificació s'empra el número de catàleg de l'Observatori del Paisatge 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-04-18 02:12
48941 Font de la Fanga o dels Caçadors https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-fanga-o-dels-cacadors Tot just sortim del camí i caminem entre els pollancres percebrem la gran bellesa d'aquest indret. A l'estiu l'ombra és realment impressionant retenint la humitat de la riba. A la tardor però els majestuosos pollancres estan despullats i milers de fulles de colors ocres, crus i torrats cobreixen el terra humit, nevat de fulles, formant un paisatge gairebé oníric. La font de construcció força moderna està formada per un cos principal d'obra arrebossada amb morter i perfilada per un arc de totxo. El galet és metàl·lic i per que ragi cal obrir l'aixeta que hi ha darrera el mur. Just sobre, un plafó format per sis rajoles de ceràmica diu: 'Font dels Divendres Penedès', ara malmesa per algun desaprensiu. A banda i banda dos bancs d'obra ens inviten a seure i contemplar la riera que passa ben a prop. 08085-86 Aquesta font ha sofert una modificació total respecte l'estat original, en el seu origen la font brollava d'entre les pedres fins que se'n construí el galet i el mur d'obra, així com uns bancs per seure. Si consulteu amb el veïns la sentireu anomenar de tres maneres diferents: La Font dels Caçadors, de la Fanga o dels Divendres o Divendres Penedès. Es curiós remarcar l'origen del nom Divendres Penedès; quatre veïns, sense altre afany de reunir-se davant d'un bon àpat i fer tertúlia, es trobaven al restaurant Cal Pau Xic cada divendres. Fundaren aquest simpàtic fòrum els senyors Josep Mª Balaguer, Josep A. Vives, Pere Balada i Pere Bresca, a mitjans de la dècada dels 70. Anomenaren la trobada Divendres Penedès. Més endavant s'hi afegiren d'altres contertulians com ara el Sr. Parató del Pla. Es deu a aquest últim la construcció de la font, després d'haver adquirit part de la hisenda de la Fanga. En aquest indret i un cop l'any la colla, aquest cop acompanyats amb llurs mullers, es reunia per fer-hi un dinar que es feien portar del lloc de reunió habitual. Una placa, doncs, en commemora aquestes trobades. 41.4081600,1.6774000 389455 4584912 08085 Font-rubí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48941-foto-08085-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48941-foto-08085-86-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2019-11-26 00:00:00 Miquel Gea i Bullich 2153 5.1 3 Patrimoni cultural 2024-04-18 02:12
48942 Font de la Foradada o de Sabanell https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-foradada-o-de-sabanell CÓRDOBA, Manuel (1997). 'Les fonts del Penedès i els seus voltants'. Edimestre, SL, Pàg. 29. La segona volta de maó que cobreix la boca de la mina corre el perill d'esfondrar-se en qualsevol moment. A la riba dreta del torrent de Sabanell, en el talús que suporta una vinya, s'obre la Font de la Foradada o Font de Sabanell. El talús està foradat per la mina de la font, que compta amb més de 35 m de longitud i està coberta per una volta de mig punt de maó, a la catalana. A la part frontal de la font s'hi observen els dos murs que suporten els dos costats de la mina, de pedres sense treballar. L'accés a la mina és de forma rectangular, amb un petit arc escarser com a llinda. Més amunt trobem un altra arc de maó que assegura la part superior de l'estructura. Aquest arc, però, es troba molt deteriorat i resta parcialment desplaçat, fet que fa preveure un colapse d'aquesta part de l'estructura en poc temps. A l'interior de la mina resten embassats uns 35 cm d'aigua cristal·lina. 08085-87 41.4156600,1.6921000 390696 4585726 08085 Font-rubí Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48942-foto-08085-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48942-foto-08085-87-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2019-11-26 00:00:00 Miquel Gea i Bullich 2153 5.1 3 Patrimoni cultural 2024-04-18 02:12
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 158,50 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?

Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.

Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/