Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
94274 Castell Nou de la Gornal https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-nou-de-la-gornal <p><span><span><span><a>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><a><span>VIRELLA, X. (1983): Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal. Institut d’Estudis Penedesencs, 21. Primer premi del VII Concurs de Sant Ramon de Penyafort-1979 convocat pel Museu de Vilafranca del Penedès.</span></a></span></span></span></span></p> Desaparegut <p><span><span><span><span><span>Actualment es desconeix l’indret on s’ubicaria el nucli de Castellnou, tot i que estaria situat prop del nucli de la Gornal. </span></span></span></span></span></p> 08058-248 Castellet i la Gornal 41.2540800,1.5923700 382070 4567918 08058 Castellet i la Gornal Sense accés Dolent Legal Patrimoni immoble Edifici Privada 2023-07-31 00:00:00 Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. Les coordenades UTM corresponen al nucli de la Gornal. Imatge extreta del llibre Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal de Xavier Virella 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-04-23 10:12
90676 Barraca 21996 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-21996 <p><span><span><span>AA.DD (2010) La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Brau edicions.</span></span></span></p> XVIII-XX Té la coberta completament enderrocada. <p>Barraca de pedra seca aèria aïllada, de planta circular i coberta amb falsa cúpula. L'obertura és de llinda plana i està orientada cap al sud-est. Està envoltada per un contrafort perimetral complet.</p> 08122-416 Al límit nord del nucli urbà, a la serra d'Orpinell. <p><span lang='CA'><span><span>És difícil determinar la cronologia exacte de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX.</span></span></span></p> 41.5123633,1.6103066 384033 4596569 08122 Mediona Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/90676-img20220520083444.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/90676-img20220520083501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/90676-img20220520083527.jpg Legal Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada BPU 2023-08-02 00:00:00 Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) Fitxa (de barraca) número 21996 de la Wikipedra. 98|119|94 45 1.1 1762 3 Patrimoni cultural 2024-04-23 10:17
84261 Pedrera de Cal Passeres https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-cal-passeres XX <p>La pedrera de Cal Passeres està situada en una cinglera que hi ha a peu del camí de la Muntanyeta a Cal Passeres. Es tracta d'una zona on fa anys s'hi extreia pedra calcària i que encara presenta els talls fets a la roca. S'hi poden observar diversos punts d'extracció.</p> 08145-200 Camí de la Muntanyeta 41.3122900,1.6910000 390431 4574252 08145 Olèrdola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/84261-20200626113044.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/84261-20200626113016.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni natural Zona d'interès Privada Inexistent 2023-01-23 00:00:00 Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. 98 2153 5.1 2484 3 Patrimoni cultural 2024-04-23 10:17
84305 Ca l'Esperanceta https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lesperanceta 08145-221 08145 Olèrdola https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/84305-20200723124021.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Inexistent 2023-01-23 00:00:00 Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. 45 1.1 2484 3 Patrimoni cultural 2024-04-23 10:17
88945 Goigs a Sant Jaume https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-sant-jaume XIX-XX <p><span><span>Goigs dedicats a Sant Jaume que es canten a la Festa Major de Moja d'estiu celebrada al voltant del 25 de juliol.</span></span></p> <p> </p> 08145-348 <p>Jaume segons el Nou Testament fou un dels dotze apòstols de Jesús. També conegut com a sant Jaume el Major. Segons la tradició les seves restes es troben a la catedral de Santiago de Compostel·la, punt de peregrinació cabdal a la tradició cristiana i final del Camí de Sant Jaume.</p> 41.3257500,1.6928800 390611 4575743 08145 Olèrdola Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública 2023-01-23 00:00:00 Marta Lloret 62 4.4 3 Patrimoni cultural 2024-04-23 10:17
93150 Fons documental de Castellet i la Gornal a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-castellet-i-la-gornal-a-larxiu-comarcal-de-lalt-penedes XVII-XX <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’arxiu comarcal de l’Alt Penedès conserva documentació relacionada amb el municipi de Castellet i la Gornal. Entre el fons en destaquen diversos volums de capbreus de les rendes, amillaraments i normes subsidiàries.</span></span></span></span></span></p> 08058-60 Av. Europa, 6. 08720, Vilafranca del Penedès <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’arxiu comarcal de l’Alt Penedès va ser inaugurat l’any 1983. Forma part de la Xarxa d'Arxius Comarcals, i està adscrit al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, i està gestionat conjuntament per l'Ajuntament de Vilafranca i el Consell Comarcal de l'Alt Penedès. L'Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès, és la principal institució arxivística de la comarca de l’Alt Penedès, encarregada d'aplegar, conservar i difondre el patrimoni documental de la comarca. </span></span></span></span></span></p> 41.2534200,1.5906800 381928 4567847 08058 Castellet i la Gornal Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93150-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93150-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93150-60-3.jpg Legal Contemporani|Modern Patrimoni documental Fons documental Pública Administratiu Inexistent 2023-07-26 00:00:00 Núria Cabañas. Web Cultura, SCP 98|94 56 3.2 2484 3 Patrimoni cultural 2024-04-23 10:12
93357 Fita de terme https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-8 XIX-XX <p><span><span><span><span><span>Fita en forma cònica construïda amb pedra i morter. Té dues pedres sobresurtin de l’estructura, una que marca direcció Castellet i la Goral i l’altre l’Arboç. A pocs centímetres d’aquesta n’hi ha una de més moderna, de forma rectangular i construïda de formigó. En una cara hi té gravada la inicial C, de Castellet, i a l’altra cara la inicial A d’Arboç. </span></span></span></span></span></p> 08058-141 Camps del coll. Est de la Gornal 41.2512200,1.6053200 383150 4567583 08058 Castellet i la Gornal Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93357-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93357-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93357-141-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93357-141-4.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Administratiu Inexistent 2023-07-26 00:00:00 Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. 119|98 47 1.3 2484 3 Patrimoni cultural 2024-04-23 10:12
94067 Fons documental de l’Arxiu Municipal de Castellet i la Gornal https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-castellet-i-la-gornal XIX-XX <p><span><span><span><span><span>L'Arxiu Municipal de Castellet i la Gornal està situat a l’edifici de l’Ajuntament. S’hi conserva la documentació administrativa generada pel propi ajuntament des de 1872 fins a 2020. La documentació està classificada en les següents seccions: administració general, hisenda, proveïments, serveis socials, sanitat, obres i urbanisme, seguretat pública, serveis militars, població, eleccions, ensenyament, cultura i serveis agropecuaris i medi ambient. També acull el fons privat de la Junta de Obras del Pantano de Foix (1928-1935). També disposa d’un fons públic no municipal el qual fa referència al fons documental del Jutjat de Pau de Castellet i la Gornal d’entre els anys 1872-1992. </span></span></span></span></span></p> 08058-176 Ajuntament de Castellet i la Gornal. Carrer Rosselló, 19-23, 08729 La Gornal <p><span><span><span><span><span>L’Arxiu Municipal de Castellet i la Gornal està destinat a l'organització, classificació, conservació i difusió del patrimoni documental local. El servei gestiona els documents que provenen de les oficines municipals i són d’utilitat per a l’administració municipal. També reuneix fons d’institucions, d’entitats i de col·leccions particulars. L’Arxiu Municipal de Castellet i la Gornal forma part de la Xarxa d’Arxius Municipals (XAM) de la Diputació de Barcelona des de l’any 2005.</span></span></span></span></span></p> 41.2534200,1.5906800 381928 4567847 08058 Castellet i la Gornal Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94067-176-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94067-176-3.jpg Legal i física Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Administratiu Inexistent 2023-07-26 00:00:00 Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. 98 56 3.2 2484 3 Patrimoni cultural 2024-04-23 10:12
89917 Ajuntament de Mediona https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-de-mediona XIX <p>Casa consistorial de Mediona, ubicada en un edifici en planta baixa i primer i segon pis. Formalment, la façana està endreçada en tres rengles: a la planta baixa, el portal (rematat amb un arc rebaixat) es troba al centre, amb una finestra geminada (també rematades en arc i enreixades) a cada banda; al primer pis hi ha tres grans portes allindanades amb els respectius balcons i al segon pis hi ha tres balcons de mida més modesta entre els quals hi ha dues finestres menors. L'edifici, és cobert a dues aigües (amb el carener paral·lel a la façana) llevat d'un segment central al costat de la façana, on hi ha una terrassa.</p> 08122-21 Carrer Trueta, núm. 10. <p>L'edifici fou inaugurat l'any 1888, i des d'aquell mateix any les seves funcions van quedar lligades a l'ús com a escola. Les aules n'ocupaven la planta baixa, primer com escola masculina (l'any 1888, com hem dit) i des de 1890 també per a nenes.</p> <p>Aquestes funcions van perdurar fins la inauguració de les escoles noves l'any 1968.</p> 41.4768200,1.6113300 384055 4592622 1888 08122 Mediona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/89917-img0335.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/89917-img20211028130513.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Administratiu Inexistent 2022-11-18 00:00:00 Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) La rellevància de l'edifici va més enllà dels seus valors estrictament formals, ja que hi cal sumar la seva significació cívica. Dins l'edifici hi ha un dels dos dispensaris municipals i l'arxiu municipal. 119|98 45 1.1 2484 3 Patrimoni cultural 2024-04-23 10:17
89950 Arxiu municipal de Mediona https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-mediona XIX-XX <p><span>El Servei d’Arxiu Municipal de Mediona és el servei de l'ajuntament destinat a l’organització, classificació, conservació i difusió del patrimoni documental local. El servei gestiona els documents que provenen de les oficines municipals i són d’utilitat per a l’administració municipal i per garantir els drets dels ciutadans, els documents de conservació permanent, i fons i col·leccions de particulars, entitats i organismes vinculats al municipi de Mediona. L´Arxiu Municipal de Mediiona forma part de la Xarxa d’Arxius Municipals (XAM) de la Diputació de Barcelona des de l’any 2007. Els serveis que ofereix són la consulta de fons, reprografia, assessorament a arxius d'entitats i associacions i suport a la investigació</span></p> <p><span>L’arxiu municipal de Mediona conté bona part dels fons que integren el patrimoni documental del municipi. La part més important és la dels fons generats per les diferents administracions municipals al llarg de la història, però també aplega fons d’institucions, fons d'entitats i fons personals, i recull els testimonis documentals que els ciutadans i les entitats locals hi vulguin dipositar.</span></p> <p><span>El conjunt de fons i col·leccions s’estructura en els següents apartats:</span></p> <p><span>Fons de l'Administració Local</span></p> <p><span>101 Ajuntament de Mediona</span></p> <p><span>Fons públics no municipals</span></p> <p><span>201 Jutjat de Pau de Mediona (1848-2003), 6.3 m.</span></p> <p><span>Fons privats</span></p> <p><span>301 Cambra Agrària local (1952- 1996), 0.12 m.</span></p> <p><span>302 Associació de Defensa Forestal (1990-1999), 0.12 m.</span></p> <p><span>303 Delegació local de FET y de las JONS(1995-1998), 0.12 m.</span></p> <p><span>304 Creu Roja (1990-2002), 0.12 m.</span></p> <p><span>305 Patronat Mitjans de Comunicació</span></p> <p><span>306 Agrupació Coral Mediona (1980-1981), 0.12 m.</span></p> 08122-54 Carrer Doctor Trueta, 10. 41.4768200,1.6113300 384055 4592622 1848 08122 Mediona Obert Bo Inexistent Patrimoni documental Fons documental Pública Administratiu 2023-08-02 00:00:00 Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) 56 3.2 3 Patrimoni cultural 2024-04-23 10:17
62746 Ajuntament https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-12 <p>HISTÒRIA (1995). Història gràfica de St. Pere. Programa de Festa Major de 1995. TORRENTS, Josep (1996) Sant Pere de Riudebitlles. Textos mecanografiats pertanyents al dossier de projectes V .</p> XIX <p>Edifici de planta rectangular. La façana principal dóna a la plaça de les Eres, les restants al carrer del Trull, al carrer de l'Hospital i a un pati. Això fa que l'edifici sigui gairebé exempt, tenint l'únic contacte amb una casa de la plaça. La coberta és a dues aigües rematada per un campanile de ferro forjat. La planta baixa està dividida entre l'antic consultori, ara amb usos esporàdics de sala d'exposicions i un magatzem. La característica d'aquest espai són els arcs de totxo que suporten l'edificació. Altres espais de l'edifici propers a aquest són el vestíbul amb la escala que accedeix als diversos nivells i uns lavabos. A l'entresol trobem diverses dependències municipals com els despatxos dels tècnics, del vigilant, i de l'assistent social. A més tot un seguit de sales de reunions, una d'elles ocupada per el club de Rol i un petit lavabo. Totes les dependències reben llum i ventilació natural. Al pis principal trobem les estances ocupades per l'Alcalde, la sala de plens, el despatx del Secretari, un petit lavabo, l'oficina d'atenció al públic i l'arxiu amb un volum important de documentació que s'inicia a la segona meitat del segle XIX. Les golfes serveixen tan sols com a magatzem per a diverses publicacions, i és on està situat el rellotge, que presideix la façana, datable cap el 1914 encara que ja n'hi havia un el 1870. També és aquí per on s'accedeix al campanar. La façana principal està orientada a migdia on destaquen els tres grans balcons del pis principal, on s'hissen les banderes i l'entrada, flanquejada per les finestres de l'entresol. L'edifici està coronat per una cornisa ondulada que engloba el rellotge i fa de base al campanar. Les dependències disposen de calefacció, i la seva mala distribució fa que l'activitat es concentri en un espai clarament insuficient mentre que el restant quedi poc utilitzat. A la part de llevant es troba un petit pati al qual s'accedeix des del carrer de l'Hospital. Queda entremig de l'Ajuntament i l'antic Hospital i actualment és un magatzem per a alguns vehicles municipals. (TORRENTS, 1996)</p> 08232-23 Plaça de les Eres, 1 <p>L'edifici que hostatja l'Ajuntament va ser construït a mitjans dels segle passat. En un document conservat al arxiu municipal i datat al 1853(?), es fa referència a una provisió de fons, 1000 pessetes, per continuar les obres. Sembla que l'execució de l'obra va ser molt lenta. El precedent històricament anterior va ser l'antiga Universitat que es trobava a Cal Rafeques, a la plaça de l'Església, segons documentació del segle XVII. El 30 de setembre del 1868 els revolucionaris van incendiar l'edifici a la vegada que van fer aparèixer un pasquí que literalment va dir: 'Viva prim: viva la Libertad: abajo el huerto rectoral y hágase una plaza nacional. Unos ciudadanos'. L'edifici va ser reformat l'any 1915 (HISTÒRIA, 1995).</p> 41.4535967,1.7017710 391568 4589926 08232 Sant Pere de Riudebitlles Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62746-23.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62746-230.jpg Legal Eclecticisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Administratiu BPU 2023-02-01 00:00:00 ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo 102|98 45 1.1 1762 3 Patrimoni cultural 2024-04-23 10:23
62823 Arxiu Municipal https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-29 <p>TORRENTS I ROSÉS (1993, inèdit). Transformacions demogràfiques en un municipi industrial català: Sant Pere de Riudebitlles, 1608-1935. Tesi Doctoral. Departament d'Història Contemporània. Facultat de Geografia i Història. Universitat de Barcelona. Informacions de J. Torrents (maig, 1999)</p> XVIII-XX Ordenat fa uns anys. De tota manera, caldria una major atenció i col·locar tots els materials en unitats d'instal·lació adequades. <p>La documentació existent es remunta a la revolució de 1868. Aleshores tot va cremar. Està ordenat per temes. Hi ha des de censos industrials, a tots els plens d'aleshores, així com els documents de la Falange. Josep Torrents va ordenar i classificar tot allò referent a obres. Hi ha un parell de lligalls amb documentació antiga del rec, més o menys del segle XVIII, amb cartes del Marquès de Llió.</p> 08232-100 Ajuntament de Sant Pere de Riudebitlles, Plaça de les Eres, , 08776-SANT PERE DE RIUDEBITLLES <p>El comportament dels revolucionaris de 1868 deixà delmat l'arxiu que devia ser de gran riquesa documental. El rector d'aquella època escriu en el Llibre Major de la parròquia: 'No es de mi incumbencia lo que pertenece a la parte civil ni explicar el como y quien entró a la Casa Consistorial de esta villa, arrojando (...) libros de consumo, padrón y amillaramientos, juicios de conciliación y cuantos papeles escritos desde 1849 a la fecha para ser pronto ceniza todo' (TORRENTS, 1993 inèdit). Entre els seus fons es van conservar en el moment de la guerra civil del 1936, els documents provinents de l'arxiu parroquial. Gràcies a aquesta acció, promoguda pel Pere Olivella i seguida pel Secretari Enric Ramírez, es va salvar a la història l'arxiu parroquial del poble.</p> 41.4536600,1.7016900 391561 4589933 08232 Sant Pere de Riudebitlles Restringit Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62823-foto-08232-100-1.jpg Física Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Administratiu Inexistent 2023-02-01 00:00:00 ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo 98 56 3.2 2484 3 Patrimoni cultural 2024-04-23 10:23
40368 Riera de Begues https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-begues-0 <p>La riera de Begues inicia el seu pas pel terme d'Avinyonet a la zona d'intersecció del seu curs amb les aigües que venen del fondo de Santa Susanna, al sud de la urbanització de can Mitjans, a uns cent metres d'on es troba la formació geològica dels Copons, una olla de gegants. Continua vorejant el caseriu de Santa Susanna, per la plana que hi ha al seu peu, al costat de la bassa i el pi gros. Prop d'aquest indret, per l'esquerra, rep les aigües que venen del Fondo del Cucó i del Pou Francí, procedents de les escorrenties de les serres del Cucó I de les Costes Marrades, en ple massís del Garraf. Continua encaixat i formant una mena de península, al peu de la Costa Rava, on es troba una mena de porta calcària en un indret conegut com a Trencaportells, dirigint les seves aigües cap el terme d'Olivella. Aigües amunt de Santa Susanna hi ha una curiosa formació molt típica en formacions càrstiques: les olles de gegant. Un altre exemple que es troba molt a prop és en la riera dels Pelagons, dins el mateix terme municipal d'Avinyonet del Penedès.</p> 08013-58 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. 41.3275800,1.8076200 400216 4575808 08013 Avinyonet del Penedès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40368-foto-08013-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40368-foto-08013-58-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres 2020-10-07 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA Les coordenades són preses prop del punt conegut com Trencaportells (es veu a la foto número 3) 2153 5.1 3 Patrimoni cultural 2024-04-23 10:07
40414 Pi de can Nicolau https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-can-nicolau A prop seu s'estan fet obres d'urbanització amb la col·locació de maquinària i materials que poden afectar tant a l'exemplar com al seu entorn biòtic <p>A tocar l'antic mas de Can Nicolau, es troba aquest exemplar de Pinus sp. que te 3'20 metres de corda. Domina una vall poblada d'altres exemplars de la mateixa espècie, però de menors dimensions.</p> 08013-104 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>Molt probablement aquest pi va ser plantat per l'amo de la masia de Can Nicolau, que es troba molt a prop, a fi de que el hi donés ombra.</p> 41.3416300,1.8099700 400434 4577365 08013 Avinyonet del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40414-foto-08013-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40414-foto-08013-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40414-foto-08013-104-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2021-05-26 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA Ara mateix és l'exemplar de pi més vell de la urbanització de Can Mitjans. 98|94 2151 5.2 3 Patrimoni cultural 2024-04-23 10:07
40415 Alzina de cal Ferret https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-cal-ferret Des d'un punt de vista ecològic, la conservació d'aquests arbres te un interès no tan sols nacional sinó també europeu <p>'Quercus ilex'. Es tracta d'un arbre monoic de capçada espessa i molt ramificada, escorça clivellada i fulles d'un verd fosc, dures, petites, de marge sencer o dentat, peludes per revers, verdes tot l'any; el fruit, la gla, mai no té escames punxents a la cúpula. Té més de 20 metres d'alçada, i aproximadament 3,4 m. de corda al tronc. La fusta de les alzines, molt dura, havia estat emprada a Avinyonet en fusteria i, sobretot, en l'obtenció de carbó.</p> 08013-105 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>Tal vegada sigui l'alzina l'arbre més representatiu de la península ibèrica. A Catalunya existeixen exemplar de grans dimensions, com l'exemplar gegant de can Pedró, a Palau de Plegamans (Vallès Occidental), amb un tronc de més de 4 metres de circumferència (aquest en té 3,4).</p> 41.3473500,1.7725200 397310 4578044 08013 Avinyonet del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40415-foto-08013-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40415-foto-08013-105-2.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2021-05-26 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA No s'ha trobat altre exemplar d'alzina isolat en aquest estat de conservació i d'aquestes dimensions en tot el terme municipal. 98|94 2151 5.2 3 Patrimoni cultural 2024-04-23 10:07
40462 El Maset del Vendrell https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-maset-del-vendrell Està patint una forta transformació. De les estructures primitives tan sols resten visibles tres parets. <p>Edificació en estat de remodelació de la qual tan sols resta visible de la seva primitiva fesomia un edifici que domina una vall, de planta rectangular i coberta (ja desapareguda) a dos vessants, amb parets de maçoneria irregular i buits plans.</p> 08013-152 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>Es molt possible que es tracti d'un tipus de mas de petites proporcions, depenent d'un altre més important i que controlés una zona de cultiu a la vall propera o fins i tot el pas dels ramats.</p> 41.3458800,1.7805100 397976 4577871 08013 Avinyonet del Penedès Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40462-foto-08013-152-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40462-foto-08013-152-2.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Altres 2020-09-16 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA 98|94 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-04-23 10:07
40481 Pi Gros de Santa Susanna https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-gros-de-santa-susanna <p>CÓRDOBA, Manel (1999) Les fonts del Penedès i els seus voltants. 2 vols. S.LL.: El Cargol.</p> <p>Gran exemplar de pi de 1,80 metres de circumferència. Sota el pi hi ha un interessant pèlag.</p> 08013-171 Santa Susanna 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. 41.3295100,1.8156100 400888 4576013 08013 Avinyonet del Penedès Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40481-foto-08013-171-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40481-foto-08013-171-2.jpg Legal Contemporani|Modern Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2021-05-26 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA Un dels elements del patrimoni natural que són objecte d'atenció especial per part de la Direcció General de Patrimoni Natural i del Medi Físic són les zones humides. Es tracta d'uns dels ecosistemes més diversos i rics biològicament però, alhora, particularment fràgils i vulnerables. Aquesta Direcció va portar a terme un inventari en el qual s'identificaven i delimitaven 202 zones humides a Catalunya. Dins el Garraf, son dos les zones humides identificades, i una particularment, correspon al municipi d'Avinyonet, és la de Santa Susanna. Dins aquesta zona humida es troba aquest majestuós pi que ha crescut al costat del pèlag que en aquest indret tranquil es forma al llit de la riera. 98|94 2151 5.2 3 Patrimoni cultural 2024-04-23 10:07
40482 Pins de les Descàrregues https://patrimonicultural.diba.cat/element/pins-de-les-descarregues Abans eren tres, però un es va cremar en un dels darrers incendis <p>Dos exemplars de l'espècie Pinus sp. que es troben isolats d'alt del cim de les Descàrregues, acompanyats de sotabosc, a prop dels camins del dret i vell de Santa Susanna.</p> 08013-172 Santa Susanna 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>En aquest punt i a la seva ombra es feien la descàrrega de vi, raïm llenya i carbó els carros que pujaven del fondo de Santa Susanna. Per això utilitzaven el camí actual per a pujar i el camí del dret per a baixar. Aquest darrer es conserva encara que molt malmès. Un gran incendi patit pel Garraf l'any 1982 va devastar bona part de la superfície del massís, deixant un aspecte molt àrid. Avui encara s'observen els efectes d'aquell incendi. Aquests dos pins del cim de la Descàrrega són els que van sobreviure a aquest incendi.</p> 41.3360400,1.8093400 400373 4576746 08013 Avinyonet del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40482-foto-08013-172-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40482-foto-08013-172-2.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2021-05-26 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA Tenen un valor simbòlic. 98|94 2151 5.2 3 Patrimoni cultural 2024-04-23 10:07
40487 Bosc de Llinda https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-llinda <p>MARGARIT, A. (1988b) 'Parlem avui de Llinda' Full Informatiu, Núm. 5, Avinyonet del Penedès.</p> <p>Al nord-oest de la masia i capella de Llinda s'estén un espès bosc de pins que sembla haver estat, fins fa poc, molt més extens. Tot i això, aquest interessant reducte de vegetació dominat pels pins forma una extensa massa verda que domina l'horitzó de planes conreades que s'estén pels voltants, i que, com una mena de línia verda, domina la plana d'aquest territori del terme d'Avinyonet.</p> 08013-177 Sant Sebastià dels Gorgs 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS <p>Sembla tractar-se d'un bosc molt aprofitat, ja que no es veuen exemplars de gran antiguitat. Tradicionalment el bosc permetia al pagès escalfar-se, i també fer carboneres durant l'hivern, època de poca feina al camp. Eren molts els oficis que es proveïen de carbó: ferrers, serrallers, etc., a més del consum propi de les cases per escalfar-s'hi i cuinar els aliments. La fusta de forn era racionalment tallada i comercialitzada en feixos a bòbiles, a olles d'aiguardent o a forns de pa, inclús s'hi feia un carbó de menor qualitat, en petites carboneres que era costum que els pagesos fessin. Un altre aprofitament propi del bosc era el de fer formiguers, que consistien en cremar terrosos de terra amb llenya o brossa, formant un conjunt ric en minerals com a adob per la terra de conreu. Aquest aprofitament humà de les masses forestals que es desenvolupaven per aquest territori anava encara més enllà de la fusta. La caça amb vesc i els llaços eren més generals que les armes de foc. Del bosc se n'aplegaven pinyons, mores, cireretes, etc. Aquest punt on creix aquest bosc, és un dels més antics poblats al terme d'Avinyonet. La capella, sota una altra advocació, apareix esmentada per primera vegada el 979 (JUNQUERAS, ESCAYOL, 2001), (LLORACH SANTÍS, 1992b) en una donació que féu Sunifred d'una torre, unes cases i d'altres propietats que posseïa al terme d'Olèrdola. Una de les afrontacions dels alous cedits correspon al gual de Santa Margarida. Segons es desprèn d'un document de Sant Sebastià dels Gorgs, l'any 1024 s'hi feien obres. No tornem a tenir notícies de l'església fins el 1153. Aquell any, dins la capella de Santa Margarida i sota l'acolliment del prevere Berenguer Arnau, Pere Berenguer i uns altres homes convingueren cercar una concòrdia entre l'abat Ramon de Sant Cugat del Vallès i Ramon Mira, que pledejaven per la titularitat d'unes terres de Masquefa. Al final de l'edat mitjana, la capella passà per força vicissituds, com ho demostra una visita pastoral feta el 1508. Santa Margarida necessitava en aquell moment una reparació del sostre i de les portes i no disposava ni de campana ni de cap tipus d'ornament. Més tard, per causes desconegudes, es va perdre el record de la santa titular i l'església agafà el nom pel qual ara es coneix Pel que fa a la masia, i com a dada singular, es conserva una teula que indica una data de col·locació d'una de les cobertes de la casa. En aquesta teula es pot llegir lo següent: 'Vuy dia 22 de abril de 1729'.</p> 41.3846400,1.7547300 395881 4582205 08013 Avinyonet del Penedès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40487-foto-08013-177-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40487-foto-08013-177-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40487-foto-08013-177-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2020-10-07 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA 98|94 2153 5.1 3 Patrimoni cultural 2024-04-23 10:07
40489 Font de la Canya https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-canya <p>CÓRDOBA, Manel (1999) Les fonts del Penedès i els seus voltants. 2 vols. S.LL.: El Cargol.</p> <p>A tocar el torrent que porta el mateix nom es troba una font que actualment es troba molt degradada com també ho està tot l'espai ocupat pel torrent. Hi ha un tub de plàstic pel qual raja un fil d'aigua. Hi ha, pels voltants, abundosa vegetació de ribera.</p> 08013-179 Sant Pere d'Avinyó 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>El seu nom diu la gent que ve del fet que una vegada algú hi va veure una surgència d'aigua i li va posar una canya per que ragés bé. És una de les fonts més conegudes i emblemàtiques del municipi. Era el lloc de trobada de la gent. Fins allí s'arribava per a fer-hi el berenar. Avuien raja molt poca aigua que surt per un tub de plàstic blau, arran d'una riera per la qual discorre aigua contaminada. Havia estat un indret de destí de moltes excursions per a la gent d'Avinyonet. Fins i tot, a prop de la font, s'havien fet cerimònies de sanament de trencadura.</p> 41.3702000,1.7759300 397631 4580577 08013 Avinyonet del Penedès Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40489-foto-08013-179-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40489-foto-08013-179-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres 2020-10-07 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA És un indret de gran valor paisatgístic i simbòlic per la gent d'Avinyonet que es troba en un estat molt degradat. 2153 5.1 3 Patrimoni cultural 2024-04-23 10:07
40498 Pi de l'era de cal Ferlando https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-lera-de-cal-ferlando <p>Vell exemplar de Pinus Sp. que es troba al centre de l'era coneguda com de Cal Ferlando, darrera el conjunt edificat de Cases Blanques, en mig d'un ambient boscós en el que domina el pi. Es tracta d'un exemplar singular d'uns 15 metres d'alçada.</p> 08013-188 Cases Blanques 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>Molt probablement va ser plantat al mig de l'era per a aprofitar-ne l'ombra en el moment de la batuda. Es troba a prop de la Masia de Cases Blanques, a la qual pertany. Aquesta masia és coneguda des de l'Edat Mitjana, constituint un dels punts habitats més importants des d'antic del terme d'Avinyonet.</p> 41.3376200,1.7751100 397511 4576961 08013 Avinyonet del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40498-foto-08013-188-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40498-foto-08013-188-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40498-foto-08013-188-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2021-05-26 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA 98|94 2151 5.2 3 Patrimoni cultural 2024-04-23 10:07
40507 Lledoner de la Caseta https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-la-caseta XIX <p>Exemplar de Celtis australis de la família de les Ulmàcies. Arbre mitjanament alt, que fàcilment pot arribar fins als 25 metres. Capçada densa i arrodonida, d'un verd intens. Tronc dret, sovint força cònic i amb escorça llisa i grisosa. Borrons i fulles disposades tot al llarg de la tija en dos rengles. Fulles alternes, peciolades, caduques i asimètriques, estretament ovades i d'extrem agut i acabat en punta allargada. Poden arribar a fer entre 4 i 15 cm. de llarg i tenen el limbe dentat, pelut i una mica aspre al tacte. Les flors són poc vistoses, verdoses, solitàries i amb un llarg peduncle que neix junt amb les fulles. Floreix a l'abril i fructifica al setembre-octubre. El fruit carnós, anomenat lledó, és arrodonit, poc més gros que un pèsol i és comestible. De color fosc quan és madur, el trobem fixat a un peduncle. D'origen oriental, segons sembla, i introduït per l'home. El trobem a la terra baixa de tot el nostre territori i només rarament a la muntanya mitjana. Bastant comú, sobretot a les vores i marges de camps i camins, però mai formant boscos. Habita l'estatge de vegetació mediterrània i supramediterrània, entre els 0 i els 800 metres d'alçada, preferentment les zones amb un clima subhumit i humit amb hiverns suaus o temperats. Arbre rústic, amant de la llum i de la calor. Subsisteix a les vessants àrides, caloroses, calcàries o silíciques, però exigent en sòls profunds i ben alimentats d'aigua (al·luvions i col·luvions de faldes de vessants).</p> 08013-197 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>Aquest exemplar el va veure plantar l'àvia Magadalena de l'actual masover Joan Peixó Mata, per la qual cosa, aquest calcula que, a data d'avui, l'arbre té uns 125 anys. A certs llocs és encara freqüent el jugar de menuts a llançar els pinyols d'aquest fruit amb canuts de canya. Tot i que possiblement sigui d'origen oriental, la seva presència a les nostres terres és ben antiga, amb un arrelament notable tant físic i cultural com econòmic degut a la qualitat de la seva fusta, molt resistent i extraordinàriament flexible, amb què es fan nombrosos objectes d'aplicació agrícola. És per això que es troba sovint plantat a les vores de pobles i de masos o masies. Com a dada a senyalar, mencionar que en un antic document referit a cases d'Avinyonet, datat al segle XVIII, s'ha trobat esmentada una Casa del Lledoner.</p> 41.3778100,1.7681000 396988 4581431 08013 Avinyonet del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40507-foto-08013-197-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2021-05-26 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA Usos i curiositats : La fusta té una gran flexibilitat i per aquesta raó al mon rural es fa servir per fer forques i altres estris de pagès. Segons P.Font Quer, el seu fruit i les fulles tenen propietats astringents. S'ha fet servir per tractar els trastorns de la menstruació. Es considerava que la fusta del lledoner tenia propietats màgiques i els pastors en feien flautes. Segons la tradició, la música dels instruments fets amb aquests arbre, tenien la propietat d'espantar els llops. 98 2151 5.2 3 Patrimoni cultural 2024-04-23 10:07
93295 Pèlag del Pont de Pedra https://patrimonicultural.diba.cat/element/pelag-del-pont-de-pedra <p><span><span><span><span><span>Informació proporcionada per Joan Rovira i Antoni Mayola </span></span></span></span></span></p> XIX-XX <p><span><span><span><span><span>En un dels pèlags del riu Foix, a la zona sota els horts de la riera, aflora el terreny geològic de pedra en una amplia zona que antigament la gent s’hi desplaçava per fer la bugada i assecar la roba. </span></span></span></span></span></p> 08058-127 Pèlag del Solei. Oest de Torrelletes <p><span><span><span><span><span>Antigament la gent de Torrelletes no tenia estructures de safareig per rentar la roba i es desplaçaven en diferents punts del riu Foix. Des de Torrelletes es coneix el camí del Pont de Pedra, que s'agafava des de Cal Rossell. D’aquí s’endinsava pel bosc fins arribar a les Vinyes de la Plana i fins a la riera. </span></span></span></span></span></p> 41.2784500,1.6382800 385959 4570563 08058 Castellet i la Gornal Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93295-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93295-127-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres Inexistent 2023-07-26 00:00:00 Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. 98 2153 5.1 2484 3 Patrimoni cultural 2024-04-23 10:12
94431 Sínia i safareig Cal Muntaner https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-i-safareig-cal-muntaner XX <p><span><span><span><span><span>El safareig i la sínia de Cal Muntaner es troben situats a la part posterior de l’habitatge. La sínia per extreure aigua d’un pou de planta quadrangular excavat en el terreny amb la part alçada construïda amb maons. A la part superior conserva tot el mecanisme de funcionament de ferro de les rodes dentades. Al costat nord s’adossa un petit safareig de planta quadrangular de 1,70 m x 1,50 m amb les parets lliscades tant a l’interior com a l’exterior. La part superior dels murs és de maons plans amb inclinació per rentar.</span></span></span></span></span></p> 08058-347 Plana de Cal Cassanyes. Sud de Sant Marçal 41.2964900,1.6068100 383356 4572607 08058 Castellet i la Gornal Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94431-347-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94431-347-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94431-347-4.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Altres Inexistent 2023-07-26 00:00:00 Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. 98 46 1.2 2484 3 Patrimoni cultural 2024-04-23 10:12
94450 Carrerada de Mar https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-mar <p><span><span><span><span><span><span><span><span>AAVV. (2010). Camins ramaders i transhumància a Catalunya. Recomanacions i propostes. Lleida: Fundació món rural.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>AAVV.(1999): Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina. Associació d’Amics dels Camins Ramaders. Vilafranca del Penedès. </span></span></span></p> XI-XX De l'antic camí de carrerada no en queda res. <p><span><span><span>Antic camí per on transitava el bestiar. Carrerada que travessava el nucli de la Gornal pel camí de Valls i la Rambla del Penedès i continuava per la carretera de Clariana passant pel cementiri i fins el nucli de Clariana. La carrerada de Mar s’inicia a la cruïlla de la BV-2116 de la Gornal a Clariana, en direcció a la urbanització de Valldemar. Després es dirigeix cap a Calafell Parc, per la zona de Montpaó, passa pel Mas de l’Espasa fins el nucli de Calafell. A partir d’aquest punt el camí es dirigeix cap a la urbanització de Bonavista, segueix cap a la urbanització de la Creu de Coma-ruga i d’aquí fins la masia el Francàs. </span></span></span></p> 08058-366 Castellet i la Gornal <p><span><span><span><span><span><span><span><span>La carrerada o via pecuària són vies per on discorre tradicionalment el trànsit ramader tant en desplaçaments de caire local (diaris o transtermitans), com en desplaçaments de caire regional (transhumants). Aquests moviments tenen dos motius principals: o bé per buscar les pastures dins del mateix vall on viu el ramat o bé, per desplaçar el ramat per aprofitar conreus i guarets.</span></span></span></span></span><span><span><span><span> <span>La transhumància té els seus orígens a l'època preromana i romana però no és fins el segle XII que es comença a organitzar la seva pràctica i en conseqüència la creació de la xarxa de camins estable i segura que permetés el trànsit del ramat entre la plana i la muntanya. A partir del segle XVI l'activitat de la ramaderia transhumant comença a prendre importància a nivell social degut a la producció de llana i de carn. Aquesta activitat es va mantenir fins a finals del segle XVIII i començaments del XIX, quan l'activitat transhumant dóna un pas enrere que es va prolongar fins el segle XX.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> 41.2450200,1.6176200 384170 4566879 08058 Castellet i la Gornal Obert Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94450-366-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94450-366-2.jpg Inexistent Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Obra civil Privada Altres Inexistent 2023-08-02 00:00:00 Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. 94|98|85 49 1.5 2484 3 Patrimoni cultural 2024-04-23 10:12
46826 Barraca de pagès del Fondo de l'Hort de la Muntanya-3 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pages-del-fondo-de-lhort-de-la-muntanya-3 XIX-XX Caldria una neteja i conservació preventiva. <p>Oberta en el marge d'una feixa. Sembla moderna. Alçada màxima de 276 cm. Planta circular de mides molt reduïdes.</p> 08065-105 Final del camí del Fondo de l'Hort de Muntanya. Al N del tancat de l'Hort. 41.3541200,1.5955100 382513 4579020 08065 Castellví de la Marca Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08065/46826-1050.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08065/46826-1051.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Altres 2021-02-01 00:00:00 Tríade scp Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000, les Cases Noves de la Riera 419-3-8 (275-128). Institut Cartogràfic de Catalunya. 1a. Edició: setembre 1995. 98 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-04-23 10:12
46845 Torre de la Torreta / La Torreta de Castellví https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-la-torreta-la-torreta-de-castellvi <p>AA.VV.(1992) Catalunya romànica. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. Vol.XIX. El Penedès. L'Anoia. CATALÀ ROCA, P: Els castells catalans. Barcelona 1971. Rafael Dalmau vol. III ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan: Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona 1986.</p> XI <p>És una torre de planta circular, construïda amb pedra d'aparell petit i irregular. L'aparell constructiu és fet amb filades compostes per pedres sense treballar o poc treballades, de mides diverses, no gaire grans. L'entrada de la torre és per la planta superior de la masia.</p> 08065-4 Al peu de les muntanyes, al S del castell de Castellvell de la Marca. <p>Aquesta fortificació podria formar part del conjunt d'obres de caràcter defensiu vinculades al Castell Vell de la Marca, manades construir pel Comte Sunyer en el segle X. És probable que, en època medieval, aquest mas fos un hostal degut a la seva situació sobre antics camins d'origen remot.</p> 41.3271000,1.5786400 381053 4576044 08065 Castellví de la Marca Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08065/46845-40.jpg Legal Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Altres BCIN National Monument Record Defensa 2021-02-03 00:00:00 Tríade scp Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000, Cal Margarit 447-3-1 (275-129). Institut Cartogràfic de Catalunya. 1a. Edició: juliol 1995 85 45 1.1 1771 3 Patrimoni cultural 2024-04-23 10:12
46898 La Ratera https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-ratera <p>MAS JORNET, Claudi (1910). Comentaris a l'obra Historia de Vilafranca de mossèn Coy, Vilafranca del Penedès. ESTRADA, J. (1969). Vias y poblamiento en el territorio del Area Metropolitana de Barcelona. Barcelona: Comisión de Urbanismo B65, pàg.62.</p> Caldria vigilar les remocions de terra que es puguin fer en aquesta àrea. <p>Es coneix l'existència d'aquesta estació arqueològica per una referència bibliogràfica: Claudi Mas i Jornet cita la troballa d'unes sepultures romanes localitzades a l'arrencar una vinya a principis de segle. No ens ha estat possible localitzar el lloc tot i que es coneix la situació del topònim de la Ratera, però com que és l'única referència que es dóna per la ubicació del jaciment i correspon a una zona molt àmplia no sabem del cert on van aparèixer les restes. A més, la gent les voltants no ens n'ha sabut dir res.</p> 08065-57 NO LOCALITZAT <p>La referència originària és d'una publicació d'en Claudi Mas i Jornet, de Vilafranca del Penedès, de principis de segle en la qual només es cita la troballa i el nom de la Ratera.</p> 41.3267900,1.6183800 384378 4575956 08065 Castellví de la Marca Fàcil Legal Romà Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Altres 2020-09-17 00:00:00 Tríade scp Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000, Ratera 419-4-8 (276-128). Institut Cartogràfic de Catalunya. 1a. Edició: setembre 1995 83 1754 1.4 3 Patrimoni cultural 2024-04-23 10:12
87741 Mina d'aigua de la Font de Can Morgades https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-daigua-de-la-font-de-can-morgades XIX-XX <p>Mina d'aigua situada en el marge que hi ha sobre la font de Can Morgades del Grau. Presenta una boca d'arc de mig punt ceràmic oberta en un mur de pedra. A l'interior s'observa una galeria subterrània d'obra, amb un passadís que discorre en sentit perpendicular a la boca. </p> 08065-171 Font de Can Morgades del Grau 41.3467600,1.5984800 382748 4578199 08065 Castellví de la Marca Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08065/87741-20190724110711.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08065/87741-20190724110725.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Privada Altres Inexistent 2023-02-02 00:00:00 Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. 98 49 1.5 2484 3 Patrimoni cultural 2024-04-23 10:12
89922 Garatge de Ca l'Agulló https://patrimonicultural.diba.cat/element/garatge-de-ca-lagullo XIX <p><span><span><span><span lang='CA'>Edifici de planta rectangular i coberta a doble vessant de teula àrab. Fet de maó i pedra vista en el sòcol, d’estil clarament modernista. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Trobem tres obertures a la façana, una gran porta rectangular al centre amb els extrems de llinda aixamfranats i definida per maons i una espècie de voladís de rajola, que sobresurt lleugerament de la façana. A banda i banda trobem dues finestres rectangulars, amb llinda de pedra, sobre la qual i ja de forma més estreta encara es prolonga una mica més l’obertura. En destaquen les reixes de ferro forjat amb motius florals d’aquestes finestres.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El coronament de l’estructura hi ha un frontó esglaonat definit per quatre pilars de maó, sobre els quals hi havia un pinacle de base circular del que s’ha perdut el remat decoratiu. Al centre d’aquest frontó i dins d’un cercle hi ha la data de 1931 en relleu.</span></span></span></span></p> 08122-26 Carrer Florenci Gustems, 7 <p><span lang='CA'><span><span>Correspon a una construcció vinculada a les tasques agrícoles, un magatzem, segurament relacionat ambla producció vitícola i la puixança d’aquesta producció durant els segles XVIII-XIX.<strong> </strong></span></span></span></p> 41.4771600,1.6121100 384121 4592658 1931 08122 Mediona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/89922-img0358.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/89922-img0359.jpg Legal Popular|Modernisme Patrimoni immoble Edifici Privada Altres BPU 2023-08-02 00:00:00 Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) 119|105 45 1.1 1762 3 Patrimoni cultural 2024-04-23 10:17
89924 Ca l'Agulló https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lagullo XIX-XX <p><span><span><span><span lang='CA'>Edifici cantoner de planta quadrangular composat per planta baixa, entresol, dos pisos i golfes. Té coberta a doble vessant de teula àrab amb el carener paral·lel a la façana.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La façana principal obre al carrer Anselm Clavé i és de composició simètrica a partir de tres eixos que articulen les obertures, totes rectangulars a excepció de la gran porta d’entrada. Totes aquestes obertures tenen com element comú i destacat la <span>utilització del llenguatge clàssic en mènsules, emmarcaments de pedra, i ús de cornises. El gran portal d’accés, d’una alçada considerable, està definit per blocs de pedra motllurats que defineixen un arc de mig punt. A la clau, que sobresurt lleugerament de l’arc, entre lletres estilitzades i decoracions geomètriques, trobem la data 1884 a la part inferior.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A banda i banda d’aquesta porta trobem les finestres de la planta baixa i l’entresol i per sobre, tres balcons per planta. Els de la primera planta estan comunicats per una llarga balustrada de ferro forjat, els de la segona són individuals, també tenen barana de ferro forjat i motius esgrafiats per sota la balustrada.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A la part posterior de l'edifici hi ha un pati on destaca una galeria porxada d'arcs de mig punt</span></span><span lang='CA'> amb balustrada ceràmica a cada una de les plantes. Després una escala també ceràmica dona accés a la zona enjardinada. <span>En conjunt, respon a les característiques del llenguatge eclèctic.</span> </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Passat el patí hi ha un garatge, al que s’accedeix des del Carrer Florenci Gustems amb trets clarament modernistes.</span></span></span></span></p> 08122-28 Anselm Clavé nº 52- Florenci Gustems, 7 <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Afavorits pels bons preus del vi. acompanyat a més per la inseguretat que es vivia al camp. Jaume Torrens, propietari d</span></span></span><span lang='ca'><span><span>els Agullons decideix edificar Ca l’Agulló el 1884. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>A l’altre cantó del carrer de la façana lateral hi mantenien un tancat on portaven els rolls que eren tallats a la serradora que es trobava en el local a continuació del pati de la casa. Arribada la Festa Major s’enretiraven els troncs i s’hi muntava l’envelat. L’Ajuntament va comprar aquest terreny del que avui és la Plaça dels Països Catalans.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En Jaume Torrents era casat amb la seva cosina Rosa Torrents. La seva única filla l’Alberta Torrents i Torrents es va casar amb en Ramon Queralt fill, d´en Josep Queralt Marti propietari de finques a la Segarra i l’Anoia i fundador de La Hispano Igualadina.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’única germana d’en Ramon Queralt, la Rosa Queralt, casada amb en Josep Closa va tenir dues noies la Maria Alberta i la Maria Rosa. La Maria Alberta va viure sempre amb els seus tiets i a la seva mort va passar a ser l´hereva de Queralt Torrents.</span></span></span></span></span></p> <p> </p> 41.4774000,1.6121800 384127 4592685 1884 08122 Mediona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/89924-img20211028132600.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/89924-img0362.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/89924-img0364.jpg Legal Modernisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Altres BPU 2022-11-16 00:00:00 Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) L’any 2021 l’Ajuntament de Mediona ha signat un conveni amb la Fundació Provea per la cessió temporal de l’edifici amb l'objectiu d'iniciar el camí per donar-hi un ús col·lectiu i comunitari. 105|98 45 1.1 1762 3 Patrimoni cultural 2024-04-23 10:17
89938 Cementiri de Sant Joan de Mediona https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-sant-joan-de-mediona XX <p><span>Cementiri ubicat als afores del poble, que mostra el procés generalitzat de substitució dels cementiris religiosos dins les viles per altres de titularitat municipal. El recinte, situat en una elevació, té un mur perimetral emblanquinat amb una obertura principal de ferro forjat.</span></p> <p><span>A l’interior coexisteixen nínxols adossats a les parets i petits mausoleus familiars. En ambdós casos, n’hi ha que daten de les dècades de 1910 i 1920 i, en ocasions, incorporen elements arquitectònics o ornamentals modernistes.</span></p> <p><span>La fossa comuna, enjardinada, acull les restes de cinc soldats republicans.</span></p> 08122-42 Camps de Puigmoltó. <p><span>El 21 de gener de 1939, ja a les acaballes de la Guerra Civil, van tenir lloc els darrers enfrontaments armats a l'entorn de Mediona. Hi va prendre part la companyia de metralladores del 145 Batalló de la 37 Brigada Mixta., a la que pot ser que pertanyin els cinc soldats republicans enterrats a la fossa comuna.</span></p> <p><span>Antoni Ramallets i Simón, qui fou porter del FC Barcelona i fill de Mediona, hi va ser enterrat l’any 2013.</span></p> 41.4740600,1.6069300 383683 4592321 08122 Mediona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/89938-img0441.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/89938-img0447.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/89938-img0449.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/89938-img0456.jpg Física Modernisme|Popular|Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Altres Inexistent 2023-08-02 00:00:00 Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) 105|119|98 49 1.5 2484 3 Patrimoni cultural 2024-04-23 10:17
90910 Font del Bosc https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-bosc-3 XX Està plena de pintades i grafits. <p><span lang='CA'><span><span>Font que es troba a peu de carretera amb la surgència natural canalitzada amb un tub de coure que raja directament de la paret de contenció de la muntanya. Aquesta paret és feta de maçoneria rematada amb una cornisa motllurada. El raig està delimitat per una espècie d’arc ogival fet de maó manual que arriba fins la pica de pedra que recull l’aigua. Davant de la font hi ha un petit replà amb bancs de pedra i obra a banda i banda per poder descansar i també aparcar. </span></span></span></p> 08122-526 A la urbanització la Font del Bosc, al km 16 de la C-244 <p><span lang='CA'><span><span>Font que dona nom a la urbanització, al seu entorn es van edificar les primeres cases de segona residencia del terme vers l’any 1925.<strong> </strong></span></span></span></p> 41.4883900,1.6588700 388044 4593843 08122 Mediona Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/90910-img3426.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/90910-img3428.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Obra civil Privada Altres Inexistent 2022-11-19 00:00:00 Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) 98|94 49 1.5 2484 3 Patrimoni cultural 2024-04-23 10:17
92322 El Pou Blanc https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pou-blanc XX <p><span>Pou situat al costat del camí d’accés a Can Paixano, en un racó rodejat per un petit marge de pedra i ciment i amb un enllosat de pedra. L’estructura consta d’un cos de planta quadrada elevat, amb una porta metàl·lica a mitja alçada i una coberta de rajols corbada, sota la qual hi ha una peça ceràmica amb la inscripció «EL POU BLANC» i un trèbol de quatre fulles. En un lateral hi ha una pica d’obra emblanquinada per fora, igual que el cos de pou.</span></p> 08122-572 Nucli de Can Paixano. 41.5044900,1.6514500 387453 4595641 08122 Mediona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92322-img20220214101504.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92322-img20220214101517.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Altres Inexistent 2022-08-15 00:00:00 Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) 119|98 45 1.1 2484 3 Patrimoni cultural 2024-04-23 10:17
92560 Cementiri de Sant Pere Sacarrera https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-sant-pere-sacarrera XX <p><span>Cementiri parroquial al qual s’accedeix des de la carretera C-244, just al sud de la urbanització de la Font del Bosc. Està perimetrat per una tanca d’obra emblanquinada en la qual s’obre una porta de forja al lateral orientat al nord-oest. Ja a l’interior, els nínxols s’adossen a la cara interna del mur perimetral, deixant al centre un espai arbrat entorn a una creu de forja.</span></p> <p><span>El recinte ha estat ampliat recentment cap al sud-oest.</span></p> 08122-671 Partida de la Creu. 41.4901000,1.6592900 388082 4594033 1956 08122 Mediona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92560-img20220818070524.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92560-img20220818070722.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92560-img20220818070808.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92560-img20220818070911.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Privada accessible Altres Inexistent 2023-08-02 00:00:00 Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) 119|98 49 1.5 2484 3 Patrimoni cultural 2024-04-23 10:17
92608 Font del molí https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-moli-6 XVIII-XX <p><span>Font situada a la llera de la riera de Mediona, en un punt en el qual l’aigua hi ha excavat un abric i un seguit de gorgs. L’aigua salta un desnivell entre dos gorgs formant un raig.</span></p> 08122-719 Llera de la riera de Mediona. 41.4736000,1.6137300 384250 4592261 08122 Mediona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92608-img20220603091855.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92608-img20220603091908.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92608-img20220603092333.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Obra civil Pública Altres Inexistent 2023-08-02 00:00:00 Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) 98|119|94 49 1.5 2484 3 Patrimoni cultural 2024-04-23 10:17
92610 Riera de Mediona https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-mediona <p><span>La riera de Mediona neix al terme de la Llacuna dels torrents que baixen de Puig Castellar i del torrent de la Molinada a tocar de la Torrebusqueta, on hi ha bastants sorgiments d’aigua. Rep una bona aportació de la riera de Rofes, encaixada en un congost, i entra al terme de Mediona passat el molí de Puigfred. Travessa les planes agrícoles de la zona de Can Xombo i alimenta les aigües subàlvies a la població de Sant Joan, on hi ha molts pous. Més endavant, secciona les elevacions que separen els termes de Mediona i San Quintí de Mediona. A partir d’aquest punt rep el nom de Riu de Bitlles, les aigües del qual aflueixen a l’Anoia al terme de Sant Sadurní d’Anoia.</span></p> <p><span>Al llarg del seu curs travessa diversos entorns físics i mediambientals. Al primer tram travessa boscos joves de pins que han colonitzat antics bancals agrícoles. Seguidament, passa unes planes agrícoles dedicades al conreu de cereals i vinya. A partir del nucli de Sant Joan de Mediona, que perfila pel sud-oest, comença a encaixonar-se en el terreny a través de les calcàries, traçant un solc cada cop més profund on creixen espècies de ribera. Pel congost de Santa Anna s’obre a les planes que alimenten les Deus, ja en el terme de sant Quintí de Mediona.</span></p> <p><span>Aquest ecosistema humit, en un punt de contrast respecte a planes de secà i elevacions abruptes, crea una especificitat d’interès paisatgístic i ecològic. Entre les espècies que hi habiten hi ha aus com el blauet (<em>Alcedo atthis</em>) o la cuereta torrentera (<em>Motacilla cinerea</em>); rèptils com la tortuga de rierol (<em>Mauremys leprosa</em>) i la colobra d’aigua (<em>Natrix maura</em>); amfibis com el gripau comú (<em>Bufo bufo</em>); peixos com la bagra (<em>Leuciscus cephalus</em>); mamífers com la rata d’aigua (<em>Arvicola sapidus</em>) i insectes com el cavallet del diable (<em>Anax imperator</em>).</span></p> 08122-721 A través del nucli de Mediona. 41.4735300,1.6141300 384283 4592252 08122 Mediona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92610-img20220603092247.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92610-img20220603093913.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres Inexistent 2023-08-02 00:00:00 Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) 2153 5.1 2484 3 Patrimoni cultural 2024-04-23 10:17
93009 Font de Cal Sabater https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-sabater-0 XVIII-XX L'any 2011 va ser netejada dins el programa 'Recuperem les nostres Fonts' de l'AECCM. <p>Font de clot situada en un paratge agrícola. En una secció del terreny, té un 'armariet' (una cavitat) de forma quadrada.</p> 08122-766 Finca de Cal Sabater. 41.4935988,1.6057826 383622 4594492 08122 Mediona Obert Bo Inexistent Popular Patrimoni immoble Obra civil Privada accessible Altres Inexistent 2023-08-02 00:00:00 Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) 119 49 1.5 2484 3 Patrimoni cultural 2024-04-23 10:17
93010 Font de Rous https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-rous XVIII-XX <p>Font de clot.</p> 08122-767 08122 Mediona Inexistent Contemporani|Popular Patrimoni immoble Obra civil Privada Altres Inexistent 2023-08-02 00:00:00 Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) 98|119 49 1.5 2484 3 Patrimoni cultural 2024-04-23 10:17
93013 Font de la Torreta https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-torreta XVIII-XX <p>Font que raja d'una paret que revesteix un tall del terreny. Té el nom en un cartell ceràmic.</p> 08122-770 A prop de la masia de la Torreta, a la part dreta de la rasa que baixa de Can Vic. 08122 Mediona Inexistent Contemporani|Popular Patrimoni immoble Obra civil Privada accessible Altres Inexistent 2023-08-02 00:00:00 Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) 98|119 49 1.5 2484 3 Patrimoni cultural 2024-04-23 10:17
93014 Font de l'Obac de Palà https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lobac-de-pala XVIII-XX Avui es troba molt abandonada, però raja permanentment. <p><span>El lloc té una gran alzina que forma dos troncs monumentals, la qual dona cert interès a l’indret. </span></p> 08122-771 <p><span>Era la font que subministrava l’aigua a l’antiga masia del mateix nom. </span></p> 08122 Mediona Inexistent Contemporani|Popular Patrimoni immoble Obra civil Privada Altres Inexistent 2022-11-19 00:00:00 Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) L’aigua és de molt bona qualitat. 98|119 49 1.5 2484 3 Patrimoni cultural 2024-04-23 10:17
93015 Font del Soler https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-soler-2 XVIII – XX <p><span>El doll de la font és situat sota un grandiós roure, del qual es conta una llegenda.</span></p> 08122-772 Dins la hisenda del Soler, prop de la casa 08122 Mediona Obert Inexistent Contemporani|Popular Patrimoni immoble Obra civil Privada accessible Altres Inexistent 2023-08-02 00:00:00 Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) L’aigua té regust de mineral i és molt apreciada. 98|119 49 1.5 2484 3 Patrimoni cultural 2024-04-23 10:17
93016 Font del Bolet https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-bolet XVIII – XX <p><span>És una cabalosa font, té l’aigua canalitzada i una llarga mina per recollir-la. Al seu entorn hi ha una gran alzina i un plafó de ceràmica amb la figura de la Mare de Déu.</span></p> 08122-773 A la zona de la quadra de Bolet, davant mateix de la casa. 08122 Mediona Inexistent Contemporani|Popular Patrimoni immoble Obra civil Privada accessible Altres Inexistent 2023-08-02 00:00:00 Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) També denominada font de Mare de Déu de Montserrat. 98|119 49 1.5 2484 3 Patrimoni cultural 2024-04-23 10:17
93017 Font de la Guixera https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-guixera-1 <p><span>Està situada en un indret molt pintoresc envoltada d’alzines centenàries amb els seus troncs de capritxoses formes. No és molt cabalosa, però el rajolí que surt és constant durant tot l’any. Segons la gent de l’entorn, es diu que la seva aigua té propietats curatives.</span></p> 08122-774 08122 Mediona Inexistent Contemporani|Popular Patrimoni immoble Obra civil Privada accessible Altres Inexistent 2023-08-02 00:00:00 Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) També anomenada Font del Boix. 98|119 49 1.5 2484 3 Patrimoni cultural 2024-04-23 10:17
55055 Taller dels Forats de la Fita https://patrimonicultural.diba.cat/element/taller-dels-forats-de-la-fita <p>VIRELLA, X. (1973). Prospeccions al fondal de Viladellops. Agrupació excursionista la Talaia. Vilanova i la Geltrú. VIRELLA, X. (1974). Resum d'un any d'activitat del Grup d'Investigacions arqueològiques Talaia. Semanario de información local. Villanueva y la Geltrú.</p> Cobert de vegetació <p>El taller ocupa la vessant que dona a la carretera C-15, al costat del camí que porta a Viladellops (el primer venint de Vilanova). El vessant té vegetació molt jove, ja que es cremar l'any 1994. Els materials trobats en el passat (a l'actualitat és difícil veure res en superfície) estaven dispersos a la vessant, sota la fita geogràfica i unes balmes i cavitats naturals obertes en el substrat calcari que són en la part més alta d'aquest final de fondalada. Les prospeccions efectuades per membres del Grup d'Investigacions Arqueològiques de l'Agrupació Excursionista Talaia l'any 1973 donaren com a resultat, els següents materials: un perforador-tallant retocat de sílex; 1 fragment de làmina de sílex, de 2 cm de llargada, de secció trapezoidal; Percutors; 1 pedra d'esmolar de sorrenca vermella; fragments de sílex sense retocar. El conjunt lític, prou escadusser quant a materials significatius, es pot datar a l'entorn del neolític</p> 08145-35 A peu de la carretera C-15, just després d'haver passat el trencall del camí que porta a Viladellops 41.3016700,1.7282300 393530 4573026 08145 Olèrdola Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55055-35.jpg Legal Neolític Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Altres BPU 2020-09-29 00:00:00 Tríade scp 78 1754 1.4 1762 3 Patrimoni cultural 2024-04-23 10:17
55060 Avenc del Camí de Viladellops https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-cami-de-viladellops <p>Avenc que queda a peu de camí. La boca d'entrada de 95 cm x 36 cm. La profunditat fins on arriba la seva visió sense entrar és d'uns 5 m. Segons Espeleoíndex, té una forta inclinació, i a la base té una saleta i una gatera amb una cúpula de 2,5 m d'alçadaUna inscripció a la roca diu: Avenc Janine.</p> 08145-40 Al camí que neix de la C-15 venint de direcció Vilanova 41.3030030,1.7275330 393474 4573175 08145 Olèrdola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55060-400.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55060-401.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2020-09-29 00:00:00 Tríade scp També es coneix com Avenc Janine 2153 5.1 3 Patrimoni cultural 2024-04-23 10:17
55079 Torre de l'aigua de Viladellops https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-laigua-de-viladellops <p>Torre circular de 7 m de diàmetre i 8 m d'alçada. El parament és de pedra irregular. Les quatre portes obertes presenten arcs de mig punt fets amb maons. A la part superior, la cisterna de maó està arrebossada amb ciment. Una pilastra central amb quatre pilars adossats sustenten el pes de la torre. A la part inferior de la pilastra hi ha una plataforma a manera de taula. Sobre els pilars es recolzen unes bigues de ferro que creuen la torre radialment i aguanten la cisterna. El sostre de la torre, es a dir, el sòl de la cisterna està fabricat en maó i s'aprecien perdues d'aigua. Actualment encara fa l'us per la que va ser construïda.</p> 08145-59 Al N del nucli de Viladellops, al camí de Viladellops. Punt 6 Ruta del Vi. 41.3089602,1.7369518 394272 4573825 08145 Olèrdola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55079-590.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55079-591.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Altres 2020-09-29 00:00:00 Tríade scp 98 47 1.3 3 Patrimoni cultural 2024-04-23 10:17
55081 Mirador del Saldonar https://patrimonicultural.diba.cat/element/mirador-del-saldonar XX S'hi han fet pintades vandàliques i l'entorn és ple de deixalles. <p>Aquesta construcció de mides reduïdes es troba ubicada en un punt des d'on hi ha una gran panoràmica d'Olèrdola i del Penedès. Feta d'obra moderna la seva planta és quadrada, s'obre als quatre costats amb sengles pòrtics d'arc de mig punt. Les baranes estan fetes amb maons i els passamans de rajola vidrada. Està cobert amb una una cúpula semiesfèrica. Unes escales amb dos graons serveixen per accedir a l'interior.</p> 08145-61 Al camí del Cau dels Boixos 41.3131522,1.7294769 393654 4574299 08145 Olèrdola Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55081-610.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55081-611.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Altres 2020-09-29 00:00:00 Tríade scp 98 47 1.3 3 Patrimoni cultural 2024-04-23 10:17
55099 Necròpolis de Sant Pere Molanta https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-sant-pere-molanta X-XII El jaciment està destruït en la seva totalitat. <p>Sarcògag 1: Cos de pedra calcària de planta rectangular buidat interiorment en forma antropomorfa. Les seves mesures màximes són: 2,6 m de llargada x 0,60 m d'amplada x 0,42 d'alçada. Té una llosa de coberta (trencada en dues meitats) de mides 1,44 m x 0,68 m x 0,12. Aquesta llosa té uns rebaixos als extrems i part dels lateral, d'encaix. L'extrem inferior del sarcòfag és trencat. El sarcòfag 2 està buidat en forma de banyera, de planta rectangular i també de pedra calcària. Les seves mesures són: 2,35 m de llargada x 0,80 m d'amplada x 0,43 d'alçada. Els extrems del sarcòfag estan malmesos. Té una llosa de coberta trencada, el fragment té unes dimensions de 1,20 m x 0,75 m.</p> 08145-79 Al costat de la façana meridional de l'església de Sant Pere Molanta (barri de Cal Sadurní). <p>L'any 1966, amb motiu d'unes obres realitzades en el recinte del costat de l'església, es localitzaren els dos sarcòfags descrits i abundants restes humanes. L'excavació d'un d'ells (a càrrec del Sr. Pere Sadurní) proporcionà restes de varis inhumats (diferents cranis). Es creu que és una necròpolis medieval, la qual hauria perdurat com a cementiri fins l'època moderna (en aquest sentit cal remarcar la reutilització d'un dels sarcòfags com a ossari). Per la tipologia dels sarcòfags els sarcòfags es poden datar entre els segles X i XII.</p> 41.3420775,1.7439852 394915 4577493 08145 Olèrdola Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55099-foto-08145-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55099-foto-08145-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55099-79.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55099-790.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55099-791.jpg Inexistent Romànic|Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada accessible Altres 2020-09-29 00:00:00 Tríade scp Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000. Sant Pere Molanta 419-7-8 (279-128). Institut Cartogràfic de Catalunya. Segona edició: maig 1999. Actualment, els sarcòfags i les corresponents lloses de coberta es conserven en la Placeta del Padró, a l'aire lliure. 92|85 1754 1.4 3 Patrimoni cultural 2024-04-23 10:17
55103 La Torrota https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torrota-0 <p>ALMAGRO BASCH, M. SERRA RÀFOLS, J i COLOMINAS ROCA, J (1945). Carta Arqueológica de españa. Barcelona. Consejo Superior de Investigaciones Científicas / Instituto Diego Velázquez. ALVAREZ, L. (1883). 'El Panadés en la época romana', El Labriego, Vilafranca del Penedès, any VIII, n. 17, 16/9/1883. ESTRADA, J. (1969). Vias y poblamiento romanos en el territorio del area Metropolitana de Barcelona, Barcelona: Comisión de Urbanismo B65. GIRÓ ROMEU, P. (1950). 'Identificación de algunas vías romanas en el Penedès'. Dins Actas y Comunicaciones de la primera asamblea intercomarcal de Investigadores del Penedès y Conca d'Òdena. Martorell. RAURET, A.Mª. (1963). El proceso de la primitiva población del Panadés. Tesi de llicenciatura. Universitat de Barcelona, Barcelona. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> Els carreus conservats es troben en bon estat general. L'edifici romà no ha estat localitzat. <p>L'indret que hom anomena 'la Torrota' és un terreny de conreu de situació imprecisa, al N de la carretera N-340, coincidint aproximadament a 1 km en línia recta a partir del barri de Ferran, on segons P. Giró (seguint fonts orals) es documenta l'emplaçament d'una torre romana probablement de planta circular. El seu estat ruïnós fou aprofitat pel propietari de Can Torrents (en una data incerta), el qual l'acabà d'enderrocar i n'aprofità els carreus per a la construcció de l'actual masia. Hom destaca el característic aparell romà (opus quadratum, carreus paral·lepípedes) de la façana posterior de l'esmentat edifici, de totes maneres força desdibuixat per arrebossats i remodelacions modernes, que han uniformitzat l'obra en conjunt.</p> 08145-83 No localitzat l'emplaçament original <p>Pel que fa a la funcionalitat de la torre romana, els diferents autors han polemitzat sobre si es tracta d'un monument sepulcral o bé una torre talaia.</p> 41.3534400,1.7387400 394494 4578761 08145 Olèrdola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55103-83.jpg Legal Romà Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Altres BPU 2020-09-29 00:00:00 Tríade scp El jaciment també es coneix com Can Torrents o Caseriu de Ferran. Davant la imprecisió de les referències i la dificultat per a la localització de l'indret on s'emplaçava l'esmentada torre, hem cregut oportú documentar no només el terreny al·ludit com a jaciment sinó les que es suposen que són les restes de l'edifici en qüestió (actual Masia de Cal Torrents). 83 1754 1.4 1762 3 Patrimoni cultural 2024-04-23 10:17
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 156,87 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?

Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml