Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 93010 | Font de Rous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-rous | XVIII-XX | <p>Font de clot.</p> | 08122-767 | 08122 | Mediona | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 98|119 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | ||||||||||||||||
| 93011 | Font de Jesús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-jesus | XVIII-XX | 08122-768 | 08122 | Mediona | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada accessible | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Actualment està seca. | 98|119 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | ||||||||||||||||
| 93012 | Font Hortolana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-hortolana | XVIII-XX | 08122-769 | 08122 | Mediona | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada accessible | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Actualment està seca. | 98|119 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | ||||||||||||||||
| 93013 | Font de la Torreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-torreta | XVIII-XX | <p>Font que raja d'una paret que revesteix un tall del terreny. Té el nom en un cartell ceràmic.</p> | 08122-770 | A prop de la masia de la Torreta, a la part dreta de la rasa que baixa de Can Vic. | 08122 | Mediona | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada accessible | Altres | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 98|119 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | |||||||||||||||
| 93014 | Font de l'Obac de Palà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lobac-de-pala | XVIII-XX | Avui es troba molt abandonada, però raja permanentment. | <p><span>El lloc té una gran alzina que forma dos troncs monumentals, la qual dona cert interès a l’indret. </span></p> | 08122-771 | <p><span>Era la font que subministrava l’aigua a l’antiga masia del mateix nom. </span></p> | 08122 | Mediona | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | Inexistent | 2022-11-19 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | L’aigua és de molt bona qualitat. | 98|119 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | |||||||||||||
| 93015 | Font del Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-soler-2 | XVIII – XX | <p><span>El doll de la font és situat sota un grandiós roure, del qual es conta una llegenda.</span></p> | 08122-772 | Dins la hisenda del Soler, prop de la casa | 08122 | Mediona | Obert | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada accessible | Altres | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | L’aigua té regust de mineral i és molt apreciada. | 98|119 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | |||||||||||||
| 93016 | Font del Bolet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-bolet | XVIII – XX | <p><span>És una cabalosa font, té l’aigua canalitzada i una llarga mina per recollir-la. Al seu entorn hi ha una gran alzina i un plafó de ceràmica amb la figura de la Mare de Déu.</span></p> | 08122-773 | A la zona de la quadra de Bolet, davant mateix de la casa. | 08122 | Mediona | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada accessible | Altres | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | També denominada font de Mare de Déu de Montserrat. | 98|119 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | ||||||||||||||
| 93017 | Font de la Guixera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-guixera-1 | <p><span>Està situada en un indret molt pintoresc envoltada d’alzines centenàries amb els seus troncs de capritxoses formes. No és molt cabalosa, però el rajolí que surt és constant durant tot l’any. Segons la gent de l’entorn, es diu que la seva aigua té propietats curatives.</span></p> | 08122-774 | 08122 | Mediona | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada accessible | Altres | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | També anomenada Font del Boix. | 98|119 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | ||||||||||||||||
| 84305 | Ca l'Esperanceta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lesperanceta | 08145-221 | 08145 | Olèrdola | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/84305-20200723124021.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Inexistent | 2023-01-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | ||||||||||||||||||||
| 84365 | Festa Major de Daltmar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-daltmar | XX-XXI | <p><span><span><span>La Festa Major de Daltmar es celebra cada any el cap de setmana més proper a la Verge de les Neus. S'hi organitzen diverses activitats, entre les que destaquen la ofrena flora a la Verge de les Neus, activitats infantils, àpat popular i ball.</span></span></span></p> | 08145-240 | Veïnat de Daltmar | 08145 | Olèrdola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-01-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | |||||||||||||||||
| 87638 | Creu de la Santa Missió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-santa-missio-11 | XX | <p>Creu situada en una placeta entre el carrer de Sant Quintí i el carrer Barquies. És una estructura d'obra de planta quadrangular en gradació. A la part superior hi ha fixada una creu llatina de forja.</p> | 08232-147 | Pl. de la Creu de la Missió | <p>Va ser construïda per commemorar la Santa Missió de Sant Pere de Riudebitlles.</p> | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87638-20190918160856.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:43 | |||||||||||
| 69936 | Esquerda de les Roques del Pany 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esquerda-de-les-roques-del-pany-2 | RIBÉ, Genís; CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa. (1990). 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès'. Vilafranca del Penedès. http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=12&consulta=MCU2KzA4Mjg4MyU=&codi=7475 | L'accés a la cavitat és ben senzill, ja que aquesta forma part d'un conjunt d'esquerdes obertes en les dolomies negres que hi ha al peu de la carretera BV- 2122, a l'alçada del km 6,150, a la banda dreta en direcció a Pontons. Aquestes formacions càrstiques, fruit del desplaçament de blocs i fractures diverses, es troben en el vessant esquerre del congost de la riera de Pontons. Té una entrada d'1,30 metres d'amplada per 80 cm d'alçada, que condueix a una sala de 3 metres d'alçada per 1,40 d'amplada i uns 10 metres de llargada, en la qual s'aprecia l'obertura d'una cala de sondeig arqueològic i un marge de contenció d'un tall de sediment. Aquesta sala té llum natural de l'exterior, no té cap mena de concreció i està totalment en període de descalcificació, a causa de la sequedat, els moviments tectònics i de la construcció de la carretera. El final de la sala porta a un petit passadís de 40 centímetres d'amplada i 1,30 metres d'alçada, fins al final de la cavitat, un recorregut total d'uns 18 metres. Les referències arqueològiques provenen d'un sondeig realitzat entre els anys 1973 i 1974, a càrrec de Vicenç Baldellou, emmarcat en la recerca de nivells del neolític per la zona muntanyosa del Penedès. La cala, no obstant, no va proporcionar resultats positius, i tan sols es va localitzar algun fragment de metall. L'any 1990, durant la localització de la cavitat per part de l'equip d'arqueòlegs que realitzaven la Carta Arqueològica, es van recollir un parell de fragments ceràmics a mà informes que tampoc van aportar cap cronologia, així com alguns elements de fauna. Tot i així, es pot confirmar la presència d'indicis d'una utilització antròpica de la cavitat, en períodes cronològics per desxifrar encara a dia d'avui. (Ribé, Cebrià, Senabre, 1990) | 08288-61 | Al peu de la carretera BV-2122, a l'alçada del km 6,150, | En una entrevista efectuada el setembre de 1990, el senyor Josep Mestres va informar que entre 1973 i 1974 el senyor Vicenç Baldellou havia efectuat una cala de sondeig en aquesta cavitat.El gener de 1981 el Grup de Recerques Espeleològiques de Vilanova i La Geltrú va fer l'aixecament topogràfic de la cavitat (i de les dues esquerdes restants, també amb referències arqueològiques) i la va documentar en el seu arxiu espeleològic. | 41.4005000,1.5416800 | 378097 | 4584244 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69936-foto-08288-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69936-foto-08288-61-3.jpg | Legal | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 76 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:47 | ||||||||||
| 69940 | Esquerda de les Roques del Pany, 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esquerda-de-les-roques-del-pany-3 | RIBÉ, Genís; CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa. (1990). 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès'. Vilafranca del Penedès. http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=24&consulta=MCU2KzA4Mjg4MyU=&codi=7482 | Fins fa poc molt accessible i objecte d'expoli | Aquesta esquerda forma part del conjunt de cavitats del Pany, totes elles amb documentació arqueològica més o menys important. La cavitat té l'entrada en forma de pou vertical, de difícil accés al llarg de tot el seu recorregut. El pou baixa uns 5 metres i, en planta, la cova fa uns 12 metres de llargada, amb diverses escletxes i gateres a banda i banda de la sala principal, d'un metre o metre i mig d'amplada. És orientada en el seu eix longitudinal, de nord/nord-oest a sud/sud-est. L'única referència arqueològica que hi ha d'aquest indret és la documentació de restes humanes en el seu interior, que malauradament s'abandonaren en l'interior de la cavitat durant una de les exploracions efectuades pel Grup de Recerques Espeleològiques de Vilanova i la Geltrú, entre els anys 1981 i 1984. Cal considerar, però, que es pugui tractar d'un nou jaciment en cova, si es té en compte el context de les dues restants cavitats que formen aquest conjunt. | 08288-65 | Al peu de la carretera BV-2122, a l'alçada del km 6,150, | Esquerda explorada per primer cop el 7 de febrer de 1981. Anys més tard, el 13 d'octubre de 1984, alguns membres del Grup de Recerques Espeleològiques de Vilanova i la Geltrú (X. Conesa, J. Camps, J. Ayza, J. Rigaul) realitzaren la topografia. En una entrevista realitzada el gener de 1991, Xavier Conesa informà que durant una de les exploracions es localitzaren ossos humans que recolliren en una bossa, la qual fou abandonada per problemes de circulació per l'interior del passadís. | 41.4023800,1.5427500 | 378190 | 4584451 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69940-foto-08288-65-2.jpg | Legal | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | El conjunt es troba al peu de la carretera BV-2122 (Torrelles de Foix-Pontons), a l'alçada del km 6,150 a 6,200, al marge dret o nord. En concret, aquesta esquerda s'obre uns 30 metres de l'esquerda nº 2, vers el nord-oest, i a una cota més elevada que les altres dues abans esmentades. | 76 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:47 | ||||||||
| 69887 | Torres Altes de Foix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torres-altes-de-foix | <p>AADD. (1986). L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya: 202. BOLÒS, J. (1992). 'Les Torres Altes'. Torrelles de Foix. Alt Penedès. Catalunya Romànica, vol. XIX. El Penedès. L'Anoia. Enciclopèdia Catalana: 212. BURON, V. (1989). Castells romànics catalans. Guia, Edicions Mancús. Barcelona: 36. CATALÀ I ROCA, Pere (1971). 'Torrelles de Foix' a Comentaris Marginals. Els Castells Catalans, vol. III. Rafael Dalmau, Editor. Barcelona: 768. www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8141</p> | XI-XX | S'hi observa una grua probablement instal·lada en algun moment quan es van iniciar obres de reforma al conjunt, però, sembla que aquestes no es troben actualment en curs. | <p>Casa fortificada formada per diversos cossos que permeten deduir a primer cop una evolució arquitectònica en diferents èpoques. Destaca, en un extrem del conjunt, una torre de planta rodona. Es tracta, ben probablement, de l'element més antic, d'època medieval i inicialment exempt. A redós d'aquest s'anirien bastint la resta d'edificis. D'entre aquests cossos, el més gran, de planta trapezoïdal, està en contacte directe amb la torre i seria l'origen del mas fortificat. A la paret nord de l'edifici occidental hi ha una finestra geminada amb doble arc rodó. En el mur meridional del cos més oriental s'obre una porta amb arc rebaixat a l'exterior i arc de mig punt a l'interior. Des de l'exterior, també són visibles algunes espitlleres en la part superior dels cossos adossats a la torre. S'observen obres recents que han consistit en una remunta del cos principal d'entre 60 i 10 cm, i la col·locació d'una teulada a diferents vessants. Des del costat de ponent es pot observar la torre esmentada, que també ha estat objecte d'obres, així com s'observen diversos estintolats en el cos principal, a l'interior del qual s'observa, a través d'un esvoranc, una gran columna o tub circular, ubicat recentment.</p> | 08288-4 | Camí de les Planes de les Torres, a l'oest del terme | <p>No es coneixen encara notícies històriques d'aquest edifici. Només se'n sap que es trobava inclòs dins l'antic terme del castell de Foix, esmentat des del segle XI. A partir d'aquell moment i a través de les estructures que ens n'han pervingut és fàcil pensar que el conjunt fos ocupat d'una manera o una altra, si més no, fins ben entrat el segle XIX. El fet que tan a prop s'hi trobi una altra torre, la torre de cal Pepó (fitxa 5), fa palès que ambdós conjunts tindrien per funció la defensa de l'accés a Torrelles pel vessant nord-est. Apareix esmentat com a 'Torres Sobiranes' a l''Original capbreu de la vila de Torrelles y terme i castell de nostra senyoria de Foix y terme de Secabechs, fahent per lo senyor don Garau de Paguera, senyor de dita vila y termens, 1579-1589, en poder de Anthoni Martí'. Aquest capbreu es troba al fons documental de l'Arxiu Comarcal de Vilafranca del Penedès (fitxa 110)</p> | 41.4115000,1.5435100 | 378270 | 4585463 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69887-foto-08288-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69887-foto-08288-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69887-foto-08288-4-3.jpg | Legal i física | Romànic|Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-11-23 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | El conjunt avui està envoltat per una reixa i no s'hi pot accedir. | 92|93|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:47 | |||
| 69935 | Cova Freda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-freda | RIBÉ, Genís; CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa. (1990). 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès'. Vilafranca del Penedès. VIRELLA, Joan (1978). 'Experiències a l'entorn de la localització d'estacions prehistòriques'. Miscel·lània Penedesenca. 1, p.259. Reeditat a les actes de la ' XIX Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos', Vilanova i la Geltrú, 25-26 d'octubre de 1975, Centre d'Estudis Biblioteca-Museu Balaguer, 1983, p. 222. http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=12&consulta=MCU2KzA4Mjg4MyU=&codi=7474 | Cavitat amb una morfologia que es caracteritza per blocs despresos d'una fractura de la Serreta de les Torres, amb un substrat de calcàries triàsiques. Té una entrada oberta al nord en forma d'avenc que fa baixada al llarg d'uns 12,50 metres de fondària. La profunditat màxima és de 22 metres. El primer tram és de recorregut difícil, mentre que els darrers 8 metres són practicables amb prou mobilitat. El final de la cova sembla obstruït per blocs. El corrent d'aire fred està a l'entorn dels 6-10 graus centígrads. El gruix dels materials documentats en aquest jaciment procedeix de la intervenció efectuada l'any 1968, i està conservat en el Museu de Vilafranca. Es tracta de fragments de ceràmica raspallada del Neolític antic evolucionat. També es van recollir alguns fragments de ceràmica brunyida i de superfícies allisades del Bronze final. Ceràmica a torn d'època ibèrica/romana. I també ceràmica grisa medieval. Finalment, cal esmentar diversos elements d'indústria lítica sobre sílex. Es constata que la cavitat va ser habitada, tot i que no hi ha indicis d'utilització funerària, cap resta antropològica ni traces d'incineració d'ençà el neolític antic evolucionat. Torna a enregistrar-se la utilització del mateix espai durant el bronze final i es documenten posteriors usos en època ibèrica, romana i medieval. (Ribé, Cebrià, Senabre, 1990) | 08288-60 | Al vessant Nord del Puig de les Torres | El jaciment ha sofert diverses intervencions de caràcter espeleològic i arqueològic. La cova es va descobrir i excavar per primera vegada cap als anys 40 pel propietari del terreny en aquella època, Josep Anton Salvà, i pel Sr. Joan Alayo i Rovira (antic col·laborador de la Secció d'Arqueologia del Museu de Vilafranca i del Pare Martí Grivé). S'hi va dur a terme una rasa d'excavació d'entrada de la cova (sector exterior) i exploració de l'interior. Es remogueren uns 12 m2 de terra, en una potència d'uns 50 cm, sense resultats positius. Any 1968: Treballs de J.M. Masachs i A. Comas (col·laborador del Museu de Vilafranca) efectuats a major profunditat que l'anterior intervenció. Maig de 1969: Aixecament topogràfic de la cavitat i excavacions a l'interior, a càrrec d'Antoni Ferrer i d'altres membres del Grup Espeleològic 'Talaia'. | 41.4104500,1.5457900 | 378459 | 4585343 | 08288 | Torrelles de Foix | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69935-foto-08288-60-3.jpg | Legal | Neolític|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Anomenada també Avenc o Esquerda de les Torres o Cova de les Torres.La cavitat, sobre el terreny, està pintada amb la següent llegenda: S.I.R.E.-88 (Grup Espeleològic de Sants, Barcelona).L'accés al jaciment s'ha de fer des de la carretera BP-2122 de Torrelles de Foix a Pontons. Passat el km 4 surt una carretera local a la dreta, indicada amb el rètol 'Plana de les Torres' (urbanització), que puja més de 2 km. S'ha de deixar enrere el trencall de la dreta que condueix al Santuari de Foix i continuar per la carretera uns 600 metres, fins arribar a la urbanització de la Plana de les Torres, on el bosc s'obre en clarianes de conreu vitícola. A l'esquerra surt una pista de terra en direcció oest/sud-est que cal seguir durant uns 750 metres, per desviar-se després cap al sud/sud-est fins arribar a la masia de les Torres. La cavitat està situada en la mateixa direcció, a uns 200 metres de distància. De la masia fortificada, d'origen medieval, surt l'antic camí carreter de Foix i Torrelles (en part tancat dins de la propietat). Aquest vial, es bifurca i s'ha de seguir per la dreta. De seguida, a la banda dreta i pujant uns 20 metres pel vessant, es troba l'obertura de la cova/avenc, de la que surt un corrent fred força singular i característic. | 78|79 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:47 | |||||||||
| 69888 | Torre de can Pepó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-can-pepo | <p>AADD. (1986). L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya: 202. BOLÒS, Jordi. (1992). 'Torre de cal Pepó'. Torrelles de Foix. Alt Penedès. Catalunya Romànica, vol. XIX. El Penedès. L'Anoia. Eciclopèdia Catalana: 212. BURON, V. (1989). Castells romànics catalans. Guia, Edicions Mancús. Barcelona: 36. CATALÀ I ROCA, Pere (1971). 'Torrelles de Foix'. Comentari marginal. A Els Castells Catalans, vol. III. Rafael Dalmau Editor. Barcelona, p. 768. www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8142</p> | XII-XVIII | La casa va ser objecte d'obres d'urgència a final del segle passat per tal d'evitar el col·lapse definitiu del conjunt, que ja presentava parts enderocades, com la torre o l'extrem sud-oest del cos allargassat descrit més amunt. Llavors es van fer forjats per tal de subjectar el conjunt i es van tancar tots els accessos per evitar destrosses a l'interior. | <p>Torre de planta circular inicialment exempta que avui es troba escapçada per tal de definir una coberta a un vessant, de tal manera que se'n conserva una alçada de només 6 m. El gruix de la paret és de 50 cm mentre que el diàmetre interior a nivell de coronament és de 2,3 m. Al capdamunt hi ha una obertura, parcialment tapiada, orientada al sud-est i acabada amb un arc en forma de plec de llibre. És datada del segle XII o XIII (Bolòs, 1992). Actualment s'observa com va ser aprofitada per encabir-hi un cup de vi, del qual se n'observa, des de l'interior de l'edifici, la boixa. Sembla que, encara en època medieval d'acord amb una primera observació dels paraments, s'hi va afegir, adossant-s'hi pel costat sud-oest, un cos de planta rectangular allargassat, tot plegat sobre la roca natural. L'extrem de ponent va acabar col·lapsant el segle passat i es va refer, a la dècada dels anys 90, amb formigó. La resta però es manté dempeus gràcies a l'actuació d'urgència que s'hi va dur a terme en aquell moment. Encara s'observen, al mur nord-oest, dues finestres espitlleres, mentre que al sud-est, es troba el portal d'accés, de mig punt adovellat pel qual s'hauria accedit a aquest segon edifici. El conjunt en aquest moment hauria passat de ser una torre exempta a una casa fortificada que controlaria l'accés a Torrelles de Foix des de Pontons. Actualment, la porta esmentada resta amagada a l'interior d'un altre cos annex, bastit a finals del segle XVIII, d'acord amb la data -1794- del portal de migdia, acabat amb un arc rebaixat i avui amagat rere bardisses. Un altre afegitó efectuat en època moderna es troba al nord-est de l'edifici rectangular i és un nou cup de vi de planta quadrada. Queda palès que el conjunt fou habitat probablement de forma ininterrompuda des de l'alta edat mitjana i fins el primer quart del segle XX.</p> | 08288-5 | A l'extrem est de les Planes de les Torres | <p>No es tenen encara notícies històriques d'aquest edifici. Només se'n sap que es trobava inclòs dins l'antic terme del castell de Foix, esmentat des del segle XI. A partir d'aquell moment i a través de les estructures que ens n'han pervingut és fàcil pensar que el conjunt fos utilitzat d'una manera o una altra, si més no, fins ben entrat el segle XIX. El fet que tan a prop s'hi trobi una altra torre, les Torres Altes, fa palès que ambdós conjunts tindrien per funció la defensa de l'accés a Torrelles pel vessant nord-est. Apareix esmentat com a 'Torres Jussanes' a l''Original capbreu de la vila de Torrelles y terme i castell de nostra senyoria de Foix y terme de Secabechs, fahent per lo senyor don Garau de Paguera, senyor de dita vila y termens, 1579-1589, en poder de Anthoni Martí'. Aquest capbreu es troba al fons documental de l'Arxiu Comarcal de Vilafranca del Penedès (fitxa 110)</p> | 41.4129200,1.5457700 | 378462 | 4585617 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69888-foto-08288-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69888-foto-08288-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69888-foto-08288-5-3.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-11-23 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Conjunt conegut també amb el nom de Torres Baixes, en contraposició a les Torres Altes (fitxa 4), juntament amb el qual controlaria els accessos a Torrelles de Foix des de Pontons. | 92|93|94|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:47 | |||
| 69948 | Font de les Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-torres | CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel (1997). Les fonts del Penedès i els seus voltants. Vilafranca del Penedès, font n. 56 | Tot i trobar-se amagada rere una heura, d'aquesta font de clot se n'observa una construcció de planta rectangular adossada a un marge que avui conté conreu de vinya. Encara avui, malgrat la malesa, es poden veure dos dels murs de l'estructura fets amb pedra lligada amb argila i els carreus cantoners més ben treballats. A l'interior, s'observen els quatre murs ben conservats i volta de pedra, amb unes dimensions de prop de 3 x 2 x 2 m. Presenta una porta de fusta molt malmesa de la qual se n'ha perdut la tanca. Només raja en època de pluges abundants. | 08288-73 | Trencall de la carretera de la Plana de les Torres cap a les Torres | 41.4149800,1.5459900 | 378484 | 4585846 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69948-foto-08288-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69948-foto-08288-73-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Des de la carretera BV-2122 cap a Pontons prendre, a l'altura del km 4,5, la carretera de la Plana de les Torres. Just abans d'arribar a la urbanització prendre el trencall que mena a les Torres Altes i Baixes i a cal Dameta. La font es troba a uns 150 m després de prendre el trencall, a mà dreta, amb entrada des del tall existent entre el camí i el camp que es troba per sobre seu, conegut com les Vinyes de la Font.Consultat l'arxiu fotogràfic del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona, s'observa, en una foto de l'any 1979, que de la construcció descrita en surt una canalització que desemboca en un dipòsit circular (vegeu foto annexa, Arxiu SPAL, n. 78296). Desconeixem si aquests elements es conserven encara reblerts de terra. | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:47 | ||||||||||||
| 70092 | Barraca 1 de la Plana Pinetella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-de-la-plana-pinetella | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca aïllada, de planta circular de 240 cm de diàmetre a l'interior i coberta de falsa cúpula. Orientada al sud, s'hi accedeix per una porta de prop de 160 cm d'alçada i 90 cm d'amplada, acabada amb un arc de mig punt. Té una alçada exterior de 230 cm i un gruix de mur d'uns 80 cm. Conserva lliris a la coberta i disposa d'un mur lateral dret amb una menjadora. | 08288-217 | Camí del Pany a les Dous, a 810 m passat la casa del Pany | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3968100,1.5472900 | 378559 | 4583826 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70092-foto-08288-217-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2466 de l'Observatori de Paisatge, d'on se n'han extret les mides i la foto (Autor: Drac Verd de Sitges). | 119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:47 | ||||||||
| 70005 | Barraca del Camp del General | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-camp-del-general | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca situada en el marge esquerra del camí i bastida sobre una roca sobre elevada que presideix un camp de conreu. De tipus exempt i planta rectangular amb angles arrodonits (290 x 160 cm) té una alçada de 205 cm i coberta amb falsa cúpula. Està orientada al sud-oest, amb porta acabada amb arc primitiu de 180 cm d'alçada i 110 cm d'amplada. El gruix del mur és de 80 cm. | 08288-130 | A 195 m de l'inici del Camí de cal General des del coll de cal General | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.4342900,1.5465400 | 378566 | 4587989 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70005-foto-08288-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70005-foto-08288-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70005-foto-08288-130-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 7944 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges).S'hi arriba des de la BP-2121, agafant a mà dreta, al km 21,5, el camí de les Llambardes cap a les Cases Noves. Recorreguts uns 750 m cal girar a mà esquerra cap a la Llambarda nova. Un cop davant la casa, es pot deixar el cotxe, caminar uns 90 m del mateix camí, cap al nord-oest i vorejar el marge del camp que hi ha a ponent. La barraca es troba a uns 70 m a ponent o mà esquerra del camí. | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:47 | ||||||||
| 70078 | Barraca 4 del Camí de la Serra Llarga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-4-del-cami-de-la-serra-llarga | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca adossada a un marge, de planta circular de prop de 160 cm de diàmetre interior amb coberta de falsa cúpula. Orientada al sud-est, s'hi accedeix per una porta de prop de 90 cm d'alçada i 50 d'amplada, acabada amb un arc pla. Té una alçada exterior de 165 cm i un gruix de mur de 50 cm. | 08288-203 | Camí de la Serra Llarga, 486 m al nord passat el trencall del camí dels Abeuradors | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3765800,1.5483200 | 378607 | 4581579 | 08288 | Torrelles de Foix | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70078-foto-08288-203-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2471 de l'Observatori de Paisatge, d'on se n'han extret les mides i la foto (Autor: Drac Verd de Sitges). | 119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:47 | ||||||||
| 70095 | Barraca prop del Pany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-prop-del-pany | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca adossada a un marge, de planta circular de prop de 170 cm de diàmetre a l'interior i coberta de falsa cúpula. Orientada al sud / sud-est, s'hi accedeix per una porta de prop de 120 cm d'alçada i 65 cm d'amplada, acabada amb un arc de mig punt. Té una alçada exterior de 150 cm i un gruix de mur d'uns 40 cm. Conserva lliris a la coberta. | 08288-220 | Carretera BV-2122 a l'altura del km 5,4 | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3999100,1.5482600 | 378646 | 4584169 | 08288 | Torrelles de Foix | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70095-foto-08288-220-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2422 de l'Observatori de Paisatge, d'on se n'han extret les mides i la foto (Autor: Drac Verd de Sitges). | 119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:47 | ||||||||
| 70084 | Barraca 4 de les feixes de la Fontfregona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-4-de-les-feixes-de-la-fontfregona | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Presenta un incipient enderroc del costat esquerra. | Barraca de pedra seca aïllada, de planta circular d'entre 180 i i 200 cm de diàmetre a l'interior i coberta de falsa cúpula. Orientada al sud-est, s'hi accedeix per una porta de prop de 145 cm d'alçada i 65 cm d'amplada, acabada amb llinda plana. Té una alçada exterior de 200 cm i un gruix de mur d'uns 60 cm. | 08288-209 | A l'extrem oest dels camps de la Barraca | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.4069100,1.5489200 | 378714 | 4584945 | 08288 | Torrelles de Foix | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70084-foto-08288-209-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70084-foto-08288-209-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2415 de l'Observatori de Paisatge, d'on se n'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges). | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:47 | |||||||
| 69996 | Barraca del camp de cal Curt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-camp-de-cal-curt | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Voltada d'esbarzers que fan impracticable l'accés. | Barraca de pedra seca situada en el marge oest d'un camp de vinya, exempta, orientada a l'est. És de planta circular de 240 cm de diàmetre i 190 d'alçada interior, amb coberta de falsa cúpula. Porta acabada amb arc de mig punt amb una alçada de 140 cm i una amplada màxima de 100 cm. El mur fa uns 70 cm de gruix. | 08288-121 | Camí de ca l'Esquerra cap a Dagues, a 3302 m del camí que mena a can Soler de Secabecs | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.4398500,1.5484900 | 378739 | 4588603 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69996-foto-08288-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69996-foto-08288-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69996-foto-08288-121-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 1885 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges).S'hi arriba des del camí que de la carretera BP-2121 porta a cal Soler de Secabecs. Un cop recorreguts uns 500 m, abans d'arribar a can Soler i a l'altura de cal Ton Joanot cal girar a mà dreta cap a cal Esquerrà, recórrer 345 m i, a mà esquerra es podrà veure la construcció | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:47 | |||||||
| 70083 | Barraca 3 de les feixes de la Fontfregona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-3-de-les-feixes-de-la-fontfregona | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Presenta un enderroc important del costat esquerra. | Barraca de pedra seca aïllada, de planta de ferradura d'entre 225 i i 270 cm de diàmetre a l'interior i coberta de falsa cúpula. Orientada al sud, s'hi accedeix per una porta de prop de 100 cm d'alçada, acabada amb arc de mig punt. Té una alçada exterior de 190 cm i un gruix de mur d'uns 60 cm. | 08288-208 | Camí del mas Barcer fins arribar a la Barraca | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.4059700,1.5493800 | 378751 | 4584840 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70083-foto-08288-208-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70083-foto-08288-208-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70083-foto-08288-208-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2413 de l'Observatori de Paisatge, d'on se n'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges). | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:47 | |||||||
| 70086 | Barraca 6 de les feixes de la Fontfregona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-6-de-les-feixes-de-la-fontfregona | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca aïllada, de planta circular d'entre 205 i 220 cm de diàmetre a l'interior i coberta de falsa cúpula. Orientada al sud, s'hi accedeix per una porta de prop de 130 cm d'alçada i 65 cm d'amplada, acabada amb llinda plana. Té una alçada exterior de 230 cm i un gruix de mur d'uns 65 cm. Presenta un contrafort complet. | 08288-211 | Camí de la Fontfregona a les Torres | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.4082000,1.5495000 | 378765 | 4585088 | 08288 | Torrelles de Foix | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70086-foto-08288-211-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70086-foto-08288-211-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70086-foto-08288-211-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 9277 de l'Observatori de Paisatge, d'on se n'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges). | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:47 | ||||||||
| 69876 | Cova de la Masia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-masia | ALAMAGRO, M.; SERRA, J. de C.; COLOMINAS, J. Carta Arqueológica de España. Barcelona. Madrid: CSIC/ Instituto Diego Velázquez, 1945. p.216-217. BARTROLÍ, Raül; RIBÉ, Genís (1991). 'La coca de la masia (Torrelles de Foix, Alt Penedès). Documentació d'Urgènia d'una cova-dolmen a la Conca Alta del Foix. Abril-maig de 1991'. Memòria d'intervenció arqueològica en línia. Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. Calaix.gencat.cat/handle/10687/7934 FERRER SOLER, A. 'Una infiltración de la cultura pirenaica a través de las sierras del Penedès y Conca d'Òdena'. A: Catas y comunicaciones de la I Asamblea Intercomarcal de Investigadores del Penedès y Conca d'òdena. Martorell, 1950. p.96, 98 i 101-102. FERRER, A.; GIRÓ, P. 'La colección prehistórica del Museo de Vilafranca del Panadés'. Ampurias. V, p.191-193 i lam. I. MASACHS, J.M. 'Valldossera-Pontons, una zona bien determinada de la cultrua megalítica en el Alto Panadés'. A: XIV Congreso Nacional de Arqueología. Zaragoza, 1977. p.410-411. RAURET, A. M. La metalurgia del bronce en la Península Ibérica durante la Edad de Hierro. Barcelona, 1976. p.130-131. RIBÉ, Genís; CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa. (1990). 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès'. Vilafranca del Penedès. SOLÉ, J. 'Tiempos prehistóricos: cuando los bisbalenses no existïan'. A: Bisbal histórica. Resumen histórico del Panadés. 2a. Tarragona, 1948. p.26-27. TARRADELL, M. Les arrels de Catalunya. Barcelona: Vicens Vives, 1982. (História de Catalunya/Biografies Catalanes; núm. 0), p.116-117 i 119. VIRELLA, X. '41 visita coneguem el Penedès: Torrelles de Foix'. Gran Penedès. 9, p.12. invarque.cultura.gencat.cat | Consolidada entre els anys 1995 i 1997 per a la seva visita pública. | El jaciment s'emplaça al vessant dret d'una petita fondalada transversal al congost de la riera de Pontons. La boca d'entrada està orientada a l'est/sud-est. La cavitat fa uns 3,50 metres de profunditat i una amplada de 3,90 metres i és de planta més o menys circular. Té un substrat calcari del triàsic. En la seva part externa presenta una estructura megalítica formada per lloses de tanca i un corredor d'accés al que seria la cambra sepulcral, la mateixa cavitat natural. D'acord amb els treballs que s'hi van realitzar a la dècada de 1990, es pot corroborar la hipòtesi apuntada per Pere Giró, que deia que es tractava d'una cova sepulcral. A més, es va poder ampliar aquella interpretació i definir més detalladament les cronologies dels materials documentats i també de l'estructura dolmènica. Pel que fa als materials, se'n van trobar de corresponents bàsicament al Neolític Antic Evolucionat, amb presència de ceràmiques raspallades; al Bronze Antic i, de forma majoritària, al Bronze Final, amb presència de fragments ceràmica decorats amb cordons digitats. També es van recollir materials escadussers de cronologia ibèrica i romana, un fragment de ceràmica 'derivée sigillée paleochrétienne' amb decoració estampillada, de cronologia paleocristiana i d'altres fragments de ceràmica medievals i moderns, a més d'un gran nombre d'ossos humans, la major part dels quals presenten signes de cremació/ calcinació: costelles, fragments de crani i mandíbula, peces dentàries, fragments d'extremitats, vèrtebres, falanges,etc. La cova constitueix en realitat una cova-dolmen, l'única al Penedès i un dels pocs casos coneguts arreu de Catalunya. L'estructura megalítica està en perfecte estat de conservació, exceptuant un parell de lloses desmantellades o caigudes i partides. Està formada per un corredor d'accés, amb 3 lloses verticals a la paret est, 2 a la paret oest, nord teòric al fons de la cova; amb un sòl preparat de graves o pedres petites, amb una llosa plana a l'entrada de la cova o final del corredor, a manera de graó i les lloses que segellaven la cambra funerària pels costats del passadís. Es van poder determinar, d'acord amb els materials recuperats, diverses fases principals d'ocupació i d'utilització diferencial de la cavitat, essent la primera corresponent al Neolític antic evolucionat, la següent al Bronze antic i la darrera al bronze final. És durant el Bronze antic que la cova adquireix un ús funerari, amb la construcció d'un sepulcre de corredor que aprofita la cavitat natural com a cambra d'enterrament col·lectiu. A manera d'hipòtesi, es podria pensar en inhumacions sense cremació per a aquesta primera fase, mentre que posteriorment es desenvolupa el ritus de cremació ... Durant l'excavació arqueològica d'urgència realitzada a finals de 1995 al jaciment, es va poder constatar l'existència d'una construcció megalítica molt més complexa i encara més ben conservada del que es pensava l'any 1991, amb la qual es resol el problema del pendent natural del terreny amb successives plataformes de terrassament, una estructura de contenció superior situada a l'entrada de la cova, el corredor per accedir a l'interior de la cavitat (orientat de nord a sud) i la tanca sepulcral orientada d'oest a est. | 08288-46 | A uns 100 m de la carretera BV-2122, per la banda dreta i poc després del km 5. | Des de l'any 1936 s'hi han efectuat diverses intervencions. L'any 1942 la cavitat va ser excavada intensivament per A. Massanell i altres col·laboradors del Museu de Vilafranca. Posteriorment, va ser explorada per diversos grups d'espeleologia: el SIE del CEA l'any 1972 (batejant la cova com a 'cova de l'engany') i el GREV de Vilanova i la Geltrú, l'any 1980. Entre aquest darrer any i el 1990 s'hi van anar realitzant d'altres intervencions clandestines que van afectar el jaciment de manera quasi total. L'any 1990 se'n va fer una inspecció de cara a la seva inclusió a la carta arqueològica. Entre els dies 13 i 28 d'abril de 1991 s'hi va dur a terme una intervenció d'urgència, quan es va detectar que l'estructura de l'entrada havia estat desmantellada per l'actuació clandestina i a causa també de la degradació natural de l'entorn. Els directors en van ser Raül Bartrolí Isanta i Genís Ribé i Monge. Entre els dies25 de novembre i 17 de desembre de 1995 s'hi va dur a terme una nova intervenció, aquest cop per a la seva consolidació i per la reconstrucció del corredor megalític i així condicionar el jaciment per a la visita pública. Prèviament a la consolidació de l'entrada s'hi ha dur a terme una excavació arqueològica. Els directors d'aquelles intervencions van ser Genís Ribé i Monge i Carme Barrachina i Monferrer. Entre el 12 de maig i el 8 de junt de 1997 es va acabar d'excavar el nivell neolític a la zona del corredor, intervenció iniciada l'any 1995. També es van dur a terme noves tasques de consolidació, sota la mateixa direcció arqueològica. Entre els mesos de setembre i ocubre de 2001 va ser objecte de prospecció i tasques de documentació juntament amb d'altres jaciments, per part de Mireia Pedro Pascual. | 41.4011700,1.5496900 | 378768 | 4584307 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69876-foto-08288-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69876-foto-08288-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69876-foto-08288-46-3.jpg | Legal | Prehistòric|Neolític|Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Romà|Medieval|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | S'hi accedeix a partir de la carretera BV-2122 de Torrelles de Foix a Pontons, al km 522, a mà dreta. Després de deixar la carretera, cal pujar per un corriol que voreja unes feixes de vinya abandonades. A l'alçada de la cova, cal travessar-les i pujar fins el jaciment pel vessant calcari. L'obertura de la cova es veu clarament des de lluny, des de la mateixa carretera.Cal remarcar que en alguna font bibliogràfica i documental inèdita es confon aquest jaciment amb el de l'Abric de la Masia.En haver estat objecte d'intervenció arqueològica disposa de diversos aixecaments topogràfics conservats a l'arxiu del Servei d'Arqueologia (1991). També es pot consultar en línia l'aixecament realitzat l'any 1980 per Xavier Conesa (GREV) a https://espeleoworld.com/abric-o-cova-de-la-masia | 76|78|79|80|81|83|85|94 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:47 | ||||||||
| 70082 | Barraca 2 de les feixes de la Fontfregona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-de-les-feixes-de-la-fontfregona | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca adossada a un marge, de planta circular de prop de 220 cm de diàmetre interior i coberta de falsa cúpula. Orientada al sud-est, s'hi accedeix per una porta de prop de 140 cm d'alçada i 80 d'amplada, acabada amb una llinda plana. Té una alçada exterior de 225 cm i un gruix de mur d'uns 75 cm. Presenta un contrafort posterior. | 08288-207 | Camí del mas del Barber, 110 m passada la casa, cap al nord | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.4048300,1.5498900 | 378791 | 4584713 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70082-foto-08288-207-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70082-foto-08288-207-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2412 de l'Observatori de Paisatge, d'on se n'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges). | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:47 | ||||||||
| 69928 | Taller de la Masia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/taller-de-la-masia | ALMAGRO, M.; SERRA-RÀFOLS, J. de C.; COLOMINAS, J. (1945). Carta Arqueológica de España. Barcelona. Madrid: CSIC, Instituto Diego Velázquez: 217. FERRER, A.; GIRÓ, P. 'Colección prehistórica del Museo de Vilafranca'. Ampurias. V, p.193. GIRÓ, P. 'Museo: excavaciones'. Panadés. Atribuïble a Pere Giró, a mitjans anys 40. RIBÉ, Genís; CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa. (1990). 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès'. Vilafranca del Penedès. MONFORT, J. Talleres líticos de superfície del Panedés y extensiones. Tesi de Llicenciatura per la Universitat de Barcelona. SOLÉ, J. (1948). 'Tiempos prehistóricos: cuando los bisbalenses no existïan'. A: Bisbal histórica. Resumen histórico del Panadés. 2a. Tarragona, 1948: 26-27. invarque.cultura.gencat.cat | El pendent de terreny fa que els materials estrobin dispersos per tot el baixant del torrent. | Es tracta d'un centre de producció i explotació de sílex situat en una vall terrassada per feixes d'antics conreus de vinya. Se situa a l'altura del km 5200 de la carretera de Torrelles a Pontons (BV-2122), a uns 30 m d'aquesta per la banda de muntanya. En aquesta vall, que neix 1 km més amunt, s'hi troben dos abrics i una cova, tots tres jaciments d'interès arqueològic. Entre els elements localitzats destaca una punta denticulada, una rascadora denticulada, una làmina de dors, una punta de dors, una osca, un denticulat, dos gratadors, tres osques denticulades, sis ascles... El conjunt abraça unes cronologies des del neolític, una mica avançat, fins l'eneolític i inclús el bronze mitjà (Ribé, Cebrià, Senabre, 1990) És possible que existeixin més jaciments fins comunicar amb l'Avenc de les Torres o Cova Freda. Per tant, més que un veritable taller, aquest jaciment seria producte del desmantellament i erosió dels abrics propers com l'Abric de la Masia 1 i l'Abric de la Masia 2. | 08288-45 | A tocar del km 5,2 de la carretera BV-2122, a la dreta del torrent | 41.4009300,1.5500900 | 378801 | 4584280 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69928-foto-08288-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69928-foto-08288-45-2.jpg | Legal | Neolític|Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 78|79|76 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:47 | ||||||||||
| 70085 | Barraca 5 de les feixes de la Fontfregona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-5-de-les-feixes-de-la-fontfregona | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca aïllada, de planta trapezoïdal d'entre 210 i i 280 cm de diàmetre a l'interior i coberta de falsa cúpula. Orientada al sud-est, s'hi accedeix per una porta de prop de 135 cm d'alçada i 70 cm d'amplada, acabada amb llinda plana. Té una alçada exterior de 215 cm i un gruix de mur d'uns 60 cm. | 08288-210 | A 120 m al nord de la Barraca | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.4071300,1.5501400 | 378816 | 4584968 | 08288 | Torrelles de Foix | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70085-foto-08288-210-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70085-foto-08288-210-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70085-foto-08288-210-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2414 de l'Observatori de Paisatge, d'on se n'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges). | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:47 | ||||||||
| 69927 | Abric de la Masia 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/abric-de-la-masia-2 | RIBÉ, Genís; CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa. 1990. 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès'. Vilafranca del Penedès. Invarque.cultura.gencat.cat | Abric, en molt bon estat de conservació, situat en una petita fondalada al peu de la carretera BV-2122, a l'alçada del km 5.200, a la banda dreta, en direcció a Pontons. Amb uns 3 metres de plataforma, aquesta es troba una mica erosionada per l'acció de l'aigua. Superficialment s'hi van recollir alguns materials d'indústria lítica en sílex. El conjunt es pot datar a l'entorn del neolític/eneolític i és de gran interès si tenim en compte a més que en aquesta petita vall s'han localitzat, a més, dos jaciments més prou interessants: l'Abric de la Masia 1, de l'edat del bronze i possible hàbitat temporal, i la Cova de la Masia, amb elements del neolític antic evolucionat, una utilització sepulcral amb estructures de caràcter megalític, del bronze final i altres elements ibèrics, romans i paleocristians. (Ribé, Cebrià, Senabre, 1990) | 08288-44 | A tocar de la carretera BV-2122, al km 5,2, al costat nord de la primera corba pronunciada | Aquest jaciment, descobert el setembre de 1990 per l'equip d'arqueòlegs que realitzava la Carta Arqueològica de l'Alt Penedès, té el nom d'Abric de la Masia 2 per diferenciar-lo de l'abric de la Masia 1, descobert i excavat l'any 1959. | 41.4014100,1.5504700 | 378833 | 4584333 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69927-foto-08288-44-1.jpg | Legal | Neolític|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | S'hi accedeix per un corriol que puja pel límit d'unes antigues feixes de vinya, abandonades i ermes, on s'ha documentat el jaciment denominat 'Taller de la Masia', un taller de sílex en superfície. Llavors cal recòrrer 120 m en direcció sud pel vessant esquerre d'un petit torrent afluent de la riera de Pontons. L'abric s'obre de cara a l'oest, a la banda dreta d'aquest corriol, en un aflorament calcari de formes força erosionades. L'entorn va estar afectat per un incendi.Abans d'arribar al jaciment, es deixa enrere, pel mateix camí, un altre abric documentat, l'Abric de la Masia 1, situat a 20 metres de la carretera. | 78|79 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:47 | |||||||||
| 69926 | Abric de la Masia 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/abric-de-la-masia-1 | GIRÓ, P. 'Notas de arqueología de Cataluña y Baleares-I. Torrelles de Foix'. Ampurias. XXII-XXIII, p.350-352. RAURET, A.M. (1963). El proceso de la primitiva población del Panadés. Barcelona: 146-147. Tesi de Llicenciatura per la Universitat de Barcelona. RIBÉ, Genís; CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa. (1990). 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès'. Vilafranca del Penedès. invarque.cultura.gencat.cat | VII aC | Es tracta d'una cova natural d'habitació sense estructures, localitzada en una fondalada ocupada en part per antigues feixes de conreu vitícola on s'ha documentat l'anomenat 'Taller de la Masia', amb una indústria lítica situada entre el neolític i el bronze. De dimensions molt reduïdes, amb una alçada d'uns 300 metres i una cambra única, de forma semicircular, de 3,10 metres per 2,70 metres, s'obre en una formació calcària del Triàsic, de poca profunditat (uns 2,60 metres). Originàriament estava tapada frontalment per un mur de pedra seca de 0,60 metres de gruix, que va ser desmantellat durant uns treballs d'excavació. Durant aquells treballs, es van documentar tres nivells de sediments, d'entre els quals el segon va proporcionar material arqueològic corresponent al bronze final, com ara una banya de cérvol fragmentada, fragments de ceràmica característics del bronze final o un fragment de sílex sense retocar. Podria tractar-se d'un lloc d'habitació de caràcter temporal o de refugi esporàdic. Un estudi aprofundit, diacrònic i comparatiu amb els restants jaciments del sector, proporcionaria més elements per avaluar possibles diferenciacions d'aprofitament d'un mateix espai geogràfic en un mateix moment històric i també l'evolució de la dinàmica ocupacional. (Ribé, Cebrià, Senabre, 1990) | 08288-43 | A tocar de la carretera BV-2122, al km 5,2, al costat nord de la primera corba pronunciada | Aquest jaciment, descobert i excavat l'any 1959, té el nom d'Abric del la Masia 1 per diferenciar-lo de l'Abric de la Masia 2, descobert el setembre de 1990 per l'equip d'arqueòlegs que realitzava la Carta Arqueològica de l'Alt Penedès, i que encara roman inèdit. | 41.4003800,1.5506000 | 378842 | 4584218 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69926-foto-08288-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69926-foto-08288-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69926-foto-08288-43-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | L'accés és molt fàcil, ja que es troba al costat de la carretera BV-2122 a l'alçada del km 5.200, en el vessant est d'una petita vall per on devalla un torrent afluent de la riera de Pontons. | 79|76 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:47 | ||||||||
| 70088 | Barraca 8 de les feixes de la Fontfregona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-8-de-les-feixes-de-la-fontfregona | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca aïllada, de planta el·líptica d'entre 140 i 190 cm de diàmetre a l'interior i coberta de falsa cúpula. Orientada al sud / sud-est, s'hi accedeix per una porta de prop de 140 cm d'alçada i entre 43 i 70 cm d'amplada, acabada amb llinda plana. Té una alçada exterior de 200 cm i un gruix de mur d'uns 60 cm. | 08288-213 | Camí de la Fontfregona a les Torres Altes, a 594 m al nord de la Fontfregona | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.4091700,1.5506800 | 378865 | 4585194 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70088-foto-08288-213-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70088-foto-08288-213-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70088-foto-08288-213-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 9276 de l'Observatori de Paisatge, d'on se n'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges). Actualment l'accés és fàcil per trobar-se en la zona desbrossada de la línia elèctrica. | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:47 | ||||||||
| 69998 | Barraca 1 del coll de cal General | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-del-coll-de-cal-general | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Costat sud parcialment enderrocat | Barraca de pedra seca situada al mig d'una vinya, orientada a l'est-sud-est. És de planta circular de 235 cm de diàmetre i 230 d'alçada, coberta amb falsa cúpula. Porta acabada amb arc primitiu o d'ametlla, amb una alçada de 130 cm i una amplada màxima de 65 cm. El mur fa 65 cm de gruix. S'hi arriba pel camí que des de la carretera BP-2121 travessa la plana de les Llambardes de nord-est a sud-est i fins el coll de cal General. Arribats a aquest punt, a mà esquerra es troba una vinya, al mig de la qual es troba la construcció. | 08288-123 | Camí de la BP-2121 als camps de cal Geneneral, passat cal Soler, a l'altura del coll homònim | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.4338000,1.5501800 | 378869 | 4587929 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69998-foto-08288-123-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69998-foto-08288-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69998-foto-08288-123-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 9313 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges).S'hi arriba pel camí que des de la carretera BP-2121 travessa la plana de les Llambardes de nord-est a sud-est i fins el coll de cal General. Arribats a aquest punt, a mà esquerra es troba una vinya, al mig de la qual es troba la construcció | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:47 | |||||||
| 70081 | Barraca 1 de les feixes de la Fontfregona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-de-les-feixes-de-la-fontfregona | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Feixes d'oliveres que que fa uns anys que no es treballes, La vegetació no hi permet accedir | Barraca de pedra seca adossada a un marge, de planta circular de prop de 200 cm de diàmetre interior i coberta de falsa cúpula. Orientada al sud-est, s'hi accedeix per una porta de prop de 125 cm d'alçada i 70 d'amplada, acabada amb una llinda plana. Té una alçada exterior de 200 cm i un gruix de mur d'uns 60 cm. Presenta una fornícula o cocó entrant al fons, de 35 per 80 cm i un contrafort al lateral dret. | 08288-206 | Camí del mas del Barber, 110 m passada la casa, cap al nord | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.4047600,1.5508200 | 378869 | 4584704 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70081-foto-08288-206-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70081-foto-08288-206-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2411 de l'Observatori de Paisatge, d'on se n'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges). | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:47 | |||||||
| 70093 | Barraca 2 de la Plana Pinatella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-de-la-plana-pinatella | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca aïllada, de planta circular de d'entre160 i 180 cm de diàmetre a l'interior i coberta de falsa cúpula. Orientada a l'est / sud-oest, s'hi accedeix per una porta de prop de 120 cm d'alçada i 50 cm d'amplada, acabada amb una llinda plana. Té una alçada exterior de 170 cm i un gruix de mur d'uns 60 cm. Disposa d'una fornícula interior o cocó de 55 x 40 cm entrant a mà esquerra. Presenta un contrafort exterior complet. | 08288-218 | Camí del Pany a les Dous, a l'extrem est de la Plana Pinatella | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3972100,1.5510500 | 378874 | 4583866 | 08288 | Torrelles de Foix | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70093-foto-08288-218-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2463 de l'Observatori de Paisatge, d'on se n'han extret les mides i la foto (Autor: Drac Verd de Sitges). S'hi accedeix des del camí empedrat que surt de la primera corba pronunciada despres de passar el mas de les Dous en direcció al Pany. | 119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:47 | ||||||||
| 70087 | Barraca 7 de les feixes de la Fontfregona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-7-de-les-feixes-de-la-fontfregona | XVIII-XIX | Enderroc inicipent del costat est | Barraca de pedra seca aïllada, de planta circular d'entre 170 i 200 cm de diàmetre a l'interior i coberta de falsa cúpula. Orientada al sud, s'hi accedeix per una porta acabada amb arc d'ametlla o primitiu. Té una alçada exterior de 220 cm. | 08288-212 | Camí de la Fontfregona a les Torres, a a 350 m al nord de la Fontfregona | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.4081800,1.5509500 | 378886 | 4585084 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70087-foto-08288-212-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70087-foto-08288-212-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70087-foto-08288-212-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Avui s'hi arriba bé per la franja desbrossada de la línia elèctrica | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:47 | ||||||||
| 69933 | Coves del Toixó de les Dous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coves-del-toixo-de-les-dous | GIRÓ, Pere (1978). 'Notes d'Arqueologia de Catalunya: Torrelles de Foix'. Informació Arqueològica. 27-28, Barcelona, p.91. RIBÉ, Genís; CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa. (1990). 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès'. Vilafranca del Penedès. http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=12&consulta=MCU2KzA4Mjg4MyU=&codi=7467 | Es tracta de dues cavitats al peu d'una penya calcària. La primera, a una cota una mica més alta que la segona, té una boca orientada al nord-oest d'uns 5 metres d'amplada per 3,20 d'alçada. A uns tres metres de l'entrada comença un passadís més estret, de 2,5 metres d'ample per 1,40 d'alçada, que porta a una cambra de 2 metres d'alçada i uns 5 metres d'amplada. En aquesta cambra s'aprecien raconades, alguna de les quals pot ser el principi d'una galeria. El sediment sembla d'escassa potència i és de textura polsosa i sorrenca. No s'aprecia cap resta superficial. La segona cavitat, separada per un promontori rocós d'uns 5 metres d'ample i una mica més baixa respecte a la primera, té forma semicircular. La seva obertura, també orientada al nord-est, fa 1,5 metres d'alt i 6,5 d'ample. Fa 5,5 m de profunditat, fins a una estalagmita, darrera de la qual continua a molt baixa alçada (0,5 metres) un metre i mig més. El material recuperat correspon a l'eneolític. | 08288-58 | A uns 330 m a ponent del mas de les Dous | L'11 d'abril de 1963 Pere Giró, com a delegat local de la Comisaría Provincial de Excavaciones, va realitzar un sondeig en la més petita de les dues cavitats i prospectà tota la vessant recollint peces de sílex. | 41.3947700,1.5513800 | 378897 | 4583594 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69933-foto-08288-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69933-foto-08288-58-2.jpg | Legal | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Uns metres abans del km. 4,5 de la carretera BV-2122 de Torrelles de Foix a Pontons surt, a mà esquerra, un camí de terra que passa pel cantó de la casa de les Dous. A la corba que fa aquest camí hi ha un trencall a l'esquerra que és el principi d'un camí de carro que remunta una barrancada lateral a la riera. Uns 50 metres després de creuar el riu es pot remuntar el vessant uns 25 metres fins a les coves. Un altre camí d'accés es fa seguint la pista forestal, continuació del camí, on un cartell ben visible diu 'CLAPI-Forest C.U.P. 31 (propietat Ajuntament de Torrelles de Foix)'. Remuntant aquesta pista, amb molta pedra solta, però transitable, s'ha d'arribar fins a l'altura dels 50 metres de recorregut de camí de carro i baixar vessant avall, a la dreta, buscant les cavitats. Aquestes, són dues i s'obren al peu d'un penyal calcari.Fotografies extretes de l'Inventari de Patrimoni Arqueològic | 78|76 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:47 | |||||||||
| 69999 | Barraca 2 del Coll de can General | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-del-coll-de-can-general | XVIII-XIX | Neta d'heures i bardisses | Barraca de pedra seca situada a l'extrem sud-est d'una vinya, a tocar del bosc. Està orientada al sud i és de planta circular de al mig d'una vinya, orientada a l'est-sud-est. És de planta circular de 245 cm de diàmetre. Porta acabada amb arc de mig punt de prop de 85 cm d'amplada. | 08288-124 | Camí de la BP-2121 als camps de cal Geneneral, passat cal Soler, a l'altura del coll homònim | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.4325300,1.5505400 | 378897 | 4587788 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69999-foto-08288-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69999-foto-08288-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69999-foto-08288-124-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | S'hi arriba pel camí que des de la carretera BP-2121 travessa la plana de les Llambardes de nord-est a sud-est i fins el coll de cal General. Arribats a aquest punt, a mà esquerra es troba una vinya, al mig de la qual es troba una altra barraca de vinya (fitxa 124) . Caldrà vorejar tota la vinya fins a l'extrem sud-est, es es troba la barraca en qüestió, a 145 m de la primera. | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:47 | ||||||||
| 70094 | Barraca 3 de la plana Pinatella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-3-de-la-plana-pinatella | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca adossada a un marge, de planta circular de prop de 220 cm de diàmetre a l'interior i coberta de falsa cúpula. Orientada al sud, s'hi accedeix per una porta de prop de 140 cm d'alçada i 90 cm d'amplada, acabada amb un arc de mig punt. Té una alçada exterior de 220 cm i un gruix de mur d'uns 90 cm. Disposa d'una fornícula interior a la paret del fons. Conserva lliris a la coberta. | 08288-219 | Camí del Pany a les Dous, a l'extrem est de la Plana Pinatella | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3972200,1.5513600 | 378900 | 4583866 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70094-foto-08288-219-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2464 de l'Observatori de Paisatge, d'on se n'han extret les mides i la foto (Autor: Drac Verd de Sitges). S'hi accedeix des del camí empedrat que surt de la primera corba pronunciada despres de passar el mas de les Dous en direcció al Pany. A 24 m a llevant de la barraca de la fitxa 218. | 119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:47 | ||||||||
| 70037 | Llegenda del tió de Secabecs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-tio-de-secabecs | Amades, Joan. 1999. Folklore de Catalunya. Rondallística. Relatsencatalà.cat/relat/el-soler-de-secabecs | Una nit d'hivern estaven l'amo i els mossos al voltant de la llar de foc de can Soler de Secabecs quan de sobte van sentir una veu provinent de la xemeneia que cridava: - Que baixo? Que baixo? No cal dir que la sorpresa inicial fou espaordidora, però farts de vi com anaven, al cap d'un estona els tres homenassos acordaren que, comptat i debatut, no hi tenien res a perdre i comminaren al personatge que parlava a baixar. En aquell moment, un gros tió de fusta caigué pesadament sobre les llenyes de la llar de foc, escampant encenalls per tot arreu. Després de l'esglai inicial, l'hereu pensà que allò només podia ser la facècia d'algun bromista, els altres dos assentiren i entre els tres tragueren el tronc de la llar per arraconar-lo en un racó de l'estança. Després seguiren amb la seva conversa com si res hagués passat. Al cap d'unes estona, es tornà a sentir la mateixa veu. - Que baixo? Que baixo? Sabedors del que segurament passaria, li digueren que ja podia baixar i altra volta un gros tió de fusta tornà a caure per la xemeneia tot fent un fort terrabastall. L'acció es repetí tres vegades més, i cada cop agafaven el tronc i el llançaven allí on havien deixat els altres. De sobte, un fort rebombori féu tremolar la sala i els cinc troncs que hi havia al racó es començaren a moure i a donar voltes sobre si mateixos com si haguessin recobrat vida. Es posaren a giravoltar i a posar-se els uns sobre els altres i finalment acabaren formant un petit i rabassut homenet que es quedà mirant els tres homes, que de sorpresos s'havien quedat quiets com estaquirots davant de la llar de foc i agafats ben fort els uns als als altres. - Em fas mal!- deia un dels mossos. - Apa calla! Que ets tu el que em pessiga el cul, sembles marieta!- deia l'altre. - Que no, que no, que jo no et pessigo pas, marieta ho seràs tu, eh? - Ara que ho dieu, em van dir que el capellà l'altre dia li va fer l'aleta al xic de Can Quel Tropes!- deixà anar l'hereu - Què dius ara? si que se'l veu un xic floreta a aquell noi, si! - A aquell noi? Has escoltat bé el que t'he dit? - Per això del capellà? - Es clar, tros d'estaquirot! - Ah, doncs ara que ho dius... A pocs metres, l'homenet fet de tions es rascava les ungles ple d'impaciència i de la ignorància que estava patint, fins que ja no pogué més. - Prou! Els tres es quedaren blancs. - Acompanyeu-me a les golfes. - Si, ara hi corro! - digué un dels mossos L'hereu li clavà un calbot al clatell. - Fem el que diu! L'acompanyaren escales amunt fins a dalt, i ell els dirigí fins a un racó de l'estança. Llavors tornà a parlar, tot dirigint-se a l'hereu. - Cava aquí. - Qui, jo? No, cava tu. - No, tu, cava aquí- repetí l'homenet. l'homenet i l'hereu es quedaren callats de sobte. Els dos mossos se'ls havien quedat mirant amb un aire sorprès i amb la boca oberta. A l'hereu li caigué una gota de suor pel costat del front i a l'homenet li pujaren els colors a la cara. L'hereu es posà a cavar en silenci mentre els altres dos s'havien de girar d'esquena per aguantar-se el riure. - Ajudeu-me dropos! Ells dos el seguiren i arraconant fustes, encenalls i cagallons de ratolí a la fi toparen amb alguna cosa dura. L'extragueren i veieren, amb gran sorpresa, que es tractava d'un tupí ple de monedes d'or. No es podien creure el que veien els seus ulls. Llavors l'homenet parlà. - Com que m'heu fet cas i m'heu deixat baixar a casa vostra, jo us recompenso amb aquesta presentalla. Feu-ne un bon ús i que l'esdevenidor us acompanyi sempre. Dit això, es començà a tornar transparent mentre ells el miraven amb ulls brillants d'emoció i d'agraïment i encara pogueren veure com instants abans de dissipar-se del tot, alçava la mà dreta enlaire amb tots els dits closos menys el de mig, aixecat com una estaca. Des de llavors, el Soler de Secabecs ha navegat sempre més en l'abundància. I vet aquí un gat, i vet aquí un gos, aquest conte ja s'ha fos! . Donat el permís, caigué per la xemeneia un gros tió de fusta.' | 08288-162 | Can Soler de Secabecs | 41.4366500,1.5507500 | 378922 | 4588245 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Continuació Descripció:'Passat l'esglai, tornà la pregunta: Que baixo? Que baixo? Doncs baixa!! Li respongueren, i altra vegada caigué un tió de fusta. El cas es repetí tres vegades més, o sia que van caure cinc tions, que sorprenentment es reuniren i prengueren vida i moviment fins al punt de convertir-se en un home rabassut que, dirigint-se a l'amo, li manà que el seguís. El desconegut el menà cap al celler; allí li ensenyà un lloc i li digué: Cava aquí!L'amo va cavar a terra en el lloc on li indicava. Aviat aparegué un tresor. El desconegut li manà que el recollís i que el donés íntegre a una captaire que l'endemà mateix passaria a captar; que si ho feia així la major fortuna sempre el protegiria, però que, si mancava un diner la més terrible desgràcia cauria al seu damunt. El desconegut desaparegué. El Soler de Secabecs recollí el tresor, i l'endemà el lliurà a la captaire que es presentà tal i com va predir l'home fet de cinc tions. I sempre més ha brillat damunt la família la major ventura.'Història del llegendari penedesenc molt similar a la d'alguns països del centre i nord d'Europa. | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:47 | |||||||||||||
| 69949 | Barraca de cal Gameta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-gameta | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | No ha estat restaurada ni reutilitzada. | Barraca de vinya construïda en pedra seca i exempta que es troba en el marge sud-est de la vinya existent a tramuntana del mas de can Julià, molt a prop de la carretera. És de planta circular de prop de 2,8 m de diàmetre exterior i una alçada d'1,95 m, amb coberta de falsa cúpula. Orientada al sud-est amb una porta de 90 cm de llum per una alçada d'1,4, acabada amb arc d'ametlla. | 08288-74 | A 42 m al nord del mas de can Julià | Les barraques de pedra seca es troben modulant el paisatge d'arreu del Penedès, sobretot en els segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Tanmateix també es troben associades al conreu de l'olivera i de l'ametller. Servien com a aixopluc pel fred, la calor o la pluja. El mes de novembre de 2018 L'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco ja que 'els murs de pedra seca desenvolupen un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus'. | 41.4143900,1.5513500 | 378931 | 4585773 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69949-foto-08288-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69949-foto-08288-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69949-foto-08288-74-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca amb registre 2408 de l'Observatori del Paisatge (Autor: Drac Verd de Sitges) | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:47 | |||||||
| 70096 | Barraca 7 del camí dels Abeuradors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-7-del-cami-dels-abeuradors | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca aïllada, de planta circular de prop de 200 cm de diàmetre a l'interior i coberta de falsa cúpula. Orientada al sud, s'hi accedeix per una porta de prop de 110 cm d'alçada i 65 cm d'amplada, acabada amb un arc pla. Té una alçada exterior de 220 cm i un gruix de mur d'uns 90 cm. | 08288-221 | Camí dels Abeuradors, a 433 m dsprés de deixar el camí de la Serra Llaga | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3751300,1.5524300 | 378948 | 4581412 | 08288 | Torrelles de Foix | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70096-foto-08288-221-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2472 de l'Observatori de Paisatge, d'on se n'han extret les mides i la foto (Autor: Drac Verd de Sitges). | 119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:47 | ||||||||
| 69905 | Cal Soler de Secabecs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-soler-de-secabecs | AADD. (1986). L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya: 205. AMADES, Joan (1950). Folklore de Catalunya. Rondallística. Barcelona, p. 1512. https://torrellesdefoix.cat/turisme-i-cultura/llocs-dinteres/ | XV-XIX | La propietat hi va fent obres de restauració | Conjunt de construccions i coberts, amb una superfície aproximada de 400 m2, fruit de l'evolució arquitectònica al llarg del temps i per mitjà d'ampliacions que parteixen d'una casa principal, a l'extrem de ponent del conjunt, d'origen probablement medieval. Aquesta disposa de planta baixa, pis i golfes. S'hi annexen pallisses, corrals, bodega, cups de vi i premsa, i també un molí, un trull i també havia comptat amb un alambí. tot plegat de tal manera que es va acabar configurant un conjunt desenvolupat a l'entorn d'un pati amb un barri a llevant, vigilat per espitlleres i coronat per una llinda de fusta on es pot llegir la data de 1828. Pel que fa als interiors, presenten la distribució habitual pel gust de l'épocaca, amb una gran sala principal amb festejadors envoltada de dormitoris. Avui els cossos més antics presenten façana comuna i coberta a dues vessants. La part més antiga es troba al nord-oest amb la façana principal cap a llevant. És presidida per una construcció de dues crugies amb accés per un portal de mig punt adovellat, a ponent del qual es va bastir el segon cos més antic del conjunt, amb un portal de tipologia moderna, també acabat amb arc de mig punt. La finestra del primer pis del cos afegit encara conserva l'ampit de pedra motllurat mentre que la del cos principal hauria disposat de festejadors. Abans de la fil·loxera el principal cultiu era la vinya arribant a cultivar totes les terres de l'entorn i produint tal quantitat que va caldre construir dos magatzems nous. Actualment el conjunt torna a estar voltat de vinya de varietats blanques i negres i hi destaca el xarel·lo plantat a la cota més alta de tot el Penedès. Durant la guerra civil hi van entrar i malmetre l'interior. Es va habilitar llavors l'antiga escola de les Llambardes com ha a habitatge passant a ubicar-se l'escola a una construcció situada a uns 80 m al nord-est del conjunt. S'hi associa la llegenda del Tió de Secabecs (Amades, 1950: 1512) que. Vegeu fitxa 244. | 08288-22 | Carretera BP-2121, km 20 a 1 km | No es disposa de gairebé cap esment històric de la casa, tot i que en consulta a l'Arxiu Comarcal del Penedès es va trobar esmentada en els capbreus que allà es troben dipositats, essent el més antic de l'any 1536. D'altra banda, el fet de trobar-se molt a prop del castell de Secabechs (fitxa 3) i del jaciment arqueològic del Camp de l'Alzina (fitxa 57) ens du a pensar que es tractaria d'un mas d'origen medieval lligat al castell i a la necròpolis esmentada. | 41.4366100,1.5510800 | 378950 | 4588240 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69905-foto-08288-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69905-foto-08288-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69905-foto-08288-22-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | S'hi associa la llegenda del Tió de Secabecs (Amades, 1950: 1512) que. Vegeu fitxa 244. | 93|94|119|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:47 | |||||||
| 70034 | Camí empedrat de la Plana Pinatella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-empedrat-de-la-plana-pinatella | Rovira, Joan; Miralles, Ferran. 1999. Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Vilafranca del Penedès. | Se'n conserva un tram en molt bones condicions, però al nord-oest se'n perd el traçat | Camí empedrat d'entre 1 i 1,5 m d'amplada i força pendent que es pot resseguir, en direcció nord-oest, poc després de passada la casa de les Dous (fitxa 23), Concretament Se'n conserva un tram que es pot començar a seguir des de la primera corba del camí de les Dous, uns 146 m a ponent del mas. El camí s'enfila costa amunt en un recorregut sinuós de prop de 270 m fins arribar a la Plana Pinetella. Aquest primer tram conserva encara en molt punts un empedrat dE peces irregulars de pedra que cobreixen les escletxes del terrenys que, en molts indrets, és la mateixa roca i on, en un parell de punts, es poden reconèixer parts desgastades corresponents al pas d'algun tipus de carro. Arribats a la Plana Pinatella el camí continua fins al Pany, però ja es troba més malmès. | 08288-159 | A ponent de la casa de les Dous | 41.3957100,1.5524500 | 378988 | 4583697 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70034-foto-08288-159-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70034-foto-08288-159-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70034-foto-08288-159-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 94|85 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:47 | ||||||||||
| 69997 | Barraca 2 de Cal Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-de-cal-soler | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca situada al mig d'una vinya, orientada al sud. És de planta circular d'entre 210 i 220 cm de diàmetre i 215 d'alçada, coberta amb falsa cúpula. Porta acabada amb arc de mig punt amb una alçada de 135 cm i una amplada màxima de 75 cm. El mur fa uns 80 cm de gruix. | 08288-122 | Camí de ca l'Isidre a ca l'Escofet, a uns 340 m, en una vinya a llevant del bosc de ca l'Escofet | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.4451000,1.5514900 | 379000 | 4589182 | 08288 | Torrelles de Foix | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69997-foto-08288-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69997-foto-08288-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69997-foto-08288-122-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 9355 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges).S'hi arriba des del camí que de la carretera BP-2121 porta a cal Soler de Secabecs. Un cop recorreguts uns 500 m, abans d'arribar a can Soler i a l'altura de cal Ton Joanot cal girar a mà dreta cap a cal Esquerrà, recórrer 345 m i, a mà esquerra es podrà veure la construcció. | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:47 | ||||||||
| 69929 | Fondo del Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fondo-del-soler | GIRÓ, Pere. 1962. 'Notas de Arqueología de Catalunya y Baleares. II. Torrelles de Foix'. Ampurias. XXIV, p.308. MONFORT, J. Talleres líticos de superficie del Penedés y extensiones. Setembre 1972. p.132-141. Tesi de Llicenciatura per la Universitat de Barcelona. RAURET, A.M. El proceso de la primitiva población del Panadés. 1963. p.64. Tesi de Llicenciatura per la Universitat de Barcelona. RIBÉ, Genís; CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa. (1990). 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès'. Vilafranca del Penedès. Http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=7&consulta=MCU2KzA4Mjg4MyU=&codi=7462 | Sembla que no en resta res | Es tracta d'una àrea molt desdibuixada i desconeguda als voltants de cal Soler de Secabecs on, l'any 1950, Pere Giró hi va detectar un jaciment arqueològic a partir de diverses troballes en superfície. La indústria lítica consultada s'adscriu al neolític antic i mitjà, i destaquen algunes troballes malacològiques força significatives com un braçalet de pecten i dos fragments de petxina tipus 'Cardium hedule'. La indústria lítica és feta tota en sílex. Segons la descripció feta el 2 de desembre de 1950 a la publicació de la revista 'Ampurias' de 1962, per la gran concentració de troballes en 80 metres de diàmetre i el descobriment d'una resta malacològica marina, sembla que pogués existir també algun tipus d'estructura. La hipòtesi més probable, segons els redactors de la carta arqueològica, és que el jaciment ja fos esgotat el 1952, essent les troballes localitzades fruit de la dispersió d'algun dels seus materials pels boscos propers. (Extret de Ribé, Cebrià, Senabre, 1990) | 08288-54 | Immediatament al sud de can Soler de Secabecs | Jaciment descobert l'any 1950 per Pere Giró. | 41.4357700,1.5517600 | 379005 | 4588146 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69929-foto-08288-54-1.jpg | Legal | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | S'accedeix al jaciment des del Km 20 de la carretera BP-2121 (Vilafranca-La Llacuna). Uns 400 metres més endavant, passada la casa de la 'Llambarda Vella', a mà esquerra en direcció a la Llacuna, surt un camí de terra, ben transitable en turisme, que a 1 Km quasi exacte porta a Cal Soler Secabecs. La ubicació del taller queda desdibuixada per les descripcions successives que fa en Pere Giró, el seu descobridor, en els seus Quaderns de Camp (Museu de Vilafranca). En una primera referència diu: '(...) en un pequeño bosque situado al norte de la casa de Sr. Fàbregues en el límite de los cultivos he hallado varias piezas de sílex típicas y una media luna(...)' (vol. 3, 9.11.1950). El dia 2 de desembre de 1950 afirma que '(...)efectuado un reconocimiento más detenido del bosque del Clot de Cal Soler Secabecs próximo a Cal Soler Secabecs... en el límite del bosque de la finca de Cal Soler hacia los terrenos con fuerte pendiente hacia Cal Soler Secabecs(...)' (vol. 3). Finalment, el 4 d'agost de 1951 diu que '(...) en un tercer reconocimiento al taller de superfície del Clot de Cal Soler que linda con un bosque cuya vertiente opuesta toma la denominación de Dacas(...)' (vol. 3). Giró cita doncs com oposat a l'indret el nom de 'Bosc de Dacas' al lloc on feia les troballes de sílex. D'altra banda, se sap que s'entén amb aquest nom el bosc situat al nord del jaciment. | 78 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:47 | ||||||||
| 70079 | Barraca 1 del Serrat d les Comes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-del-serrat-d-les-comes | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca adossada a un marge, de planta irregular d'entre 115 i 200 cm a l'interior, i coberta de falsa cúpula. Orientada al sud, s'hi accedeix per una porta de prop de 100 cm d'alçada i 55 d'amplada, acabada amb una llinda plana. Té una alçada exterior de 215 cm i un gruix de mur d'uns 45 cm. | 08288-204 | Vessant de solana del Serrat de les Comes | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3760700,1.5530900 | 379005 | 4581516 | 08288 | Torrelles de Foix | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70079-foto-08288-204-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2473 de l'Observatori de Paisatge, d'on se n'han extret les mides i la foto (Autor: Drac Verd de Sitges). | 119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:47 | ||||||||
| 69883 | Abric o túnel de Can Soler de Secabecs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/abric-o-tunel-de-can-soler-de-secabecs | GIRÓ, P. 'Notas de Arqueología de Catalunya y Baleares. II. Torrelles de Foix'. Ampurias. XXIV, p.308. RIBÉ, Genís; CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa. (1990). 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès'. Vilafranca del Penedès. PINTA, J. 'Addenda al repertori de cavitats d'interès arqueològic de la Província de Barcelona. Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès)'. Exploracions. 8, p.19. http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=14&consulta=MCU2KzA4Mjg4MyU=&codi=7470 | Abric de prop de 5,5 m de llargada desenvolupats en un eix sud-oest nord-est i una amplada màxima de 2,85 m. És obert lateralment per ambdós costats, té un pis que fa pendent vers el nord-est i diferents alçades de sostre, que oscil·la entre 160 i 260 cm en sentit sud-oest/nord-est. La paret que tanca el costat sud-est és la línia de l'espadat. El substrat rocós està format per calcàries triàsiques. En aquest indret, l'any 1959 s'hi va realitzar una cala de d'uns 70 x 70 cm on es van documentar diversos fragments ceràmics fets a mà, algun amb decoració de cordons llisos, d'altres amb les superfícies brunyides i fragments de fauna, als quals se'ls pot atribuir una cronologia del neolític ( bronze, sense poder ser més precisos. (Informació extreta de Ribé, Cebrià, Senabre, 1990) | 08288-53 | Uns 400 m al sud de Can Soler de secabecs i a escassos metres al sud de les coves homònimes | El jaciment va ser descobert i excavat parcialment per Pere Giró i membres de la Secció d'Arqueologia del Museu de Vilafranca del Penedès l'abril de 1959. | 41.4328400,1.5519700 | 379017 | 4587820 | 08288 | Torrelles de Foix | Difícil | Bo | Legal | Neolític|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | L'accés al jaciment es fa des de la carretera BP-2121 (Vilafranca del Penedès-La Llacuna). Entre els km 20 i 21 hi ha un trencall a l'esquerra que per camí terrer s'endinsa a la zona de les Llambardes i condueix, en direcció sud/sud-oest, a la masia de Can Soler de Secabecs. En aquest lloc cal deixar el cotxe i seguir, en direcció sud, per un camí que passa pel límit dels camps de conreu. Seguidament, s'ha de travessar un bosc de pi blanc fins arribar dalt de la cinglera que domina la conca del riu Foix en aquest sector del Molí de l'Horta. S'han de recórrer uns 400 m a peu. L'abric és la referència per començar a baixar per la cinglera, i és la primera cavitat d'interès arqueològic d'aquest sector, que es troba en sentit sud-oest/nord-est. Les dues coves restants amb restes arqueològiques són les coves de Can Soler de Secabecs, a 30 m de distància, i la Cova de la Pesseta, a 180 m aproximadament. | 78|79 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:47 | ||||||||||
| 69882 | Coves de can Soler de Secabecs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coves-de-can-soler-de-secabecs | GIRÓ, Pere. 1962. 'Notas de Arqueología de Catalunya y Baleares. II. Torrelles de Foix'. Ampurias. XXIV, p.308. PINTA, J. 'Addenda al repertori de cavitats d'interès arqueològic de la Província de Barcelona. Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès)'. Exploracions. 8, p.19. RAURET, Ana Maria. 1963. El proceso de la primitiva población del Panadés. Barcelona, 1963. p.145-146. Tesi de Llicenciatura per la Universitat de Barcelona. Http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=15&consulta=MCU2KzA4Mjg4MyU=&codi=7471 | Caldria dur-ne a terme la topografia espeleològica completa de les mateixes per a un millor coneixement de llur morfologia i dinàmica càrstiques. | Cavitats localitzades en una cinglera calcària triàsica al sud de Can Soler de Secabecs. Amb l'entrada oberta al sud-est, les dues coves dominen la conca del riu Foix a l'alçada del Molí de l'Horta. La cova superior és fàcilment distingible des del corriol des del qual s'hi arriba, al seu costat esquerra. És només accessible amb mitjans d'escalada ja que es troba penjada a la penya a entre 4 i 4,5 metres per sobre de l'altra. És de dimensions regulars i de traçat laberíntic per la gran quantitat de blocs despresos, que formen pisos de diferents nivells. En un costat, prop de l'entrada, hi ha una petita sala circular de sostre baix. En aquest sector és on es van exhumar la major part dels materials recuperats. La boca d'entrada té aproximadament 1 metre de diàmetre i la llargada màxima de la cavitat és d'uns 12 metres. També hi va treballar, l'any 1959, P. Giró, i el 1974, J. Virella i altres membres del grup excursionista Talaia, de Vilanova i la Geltrú; a més de diversos membres de l'Associació d'Estudis Científics i Culturals de Mediona, l'any 1979. S'hi va localitzar ceràmica del neolític Antic Evolucionat, amb superfícies raspallades, decoracions amb crestes, mugronets, incisions en ziga-zaga, vores planes i arrodonides decorades. I del Bronze Mitjà i Final, amb cordons digitals, superfícies brunyides, cordons llisos, decoracions amb acanalats. També ceràmica Ibèrica comuna a torn oxidada amb decoració pintada, fragments d'àmfora romana i de ceràmica grisa medieval, a banda de terrissa moderna i, a més d'altres elements treballats en os, també restes antropològiques. La cova inferior té l'entrada oberta al sud-est. El tram que se'n pot recórrer és força curt, de sostre baix i condueix a diferents gateres. El sòl està format per roques i terra solta. La boca fa 2 metres d'amplada màxima i 1,40 metres d'alçada i davant d'aquesta hi ha una plataforma on s'ha documentat la major part de les restes d'aquest sector. S'hi ha intervingut també en diferents ocasions. Cal considerar que les coves han estat utilitzades durant una llarga seqüència cronològica, tot i que de forma discontínua: neolític antic evolucionat, bronze mitjà, bronze final, època ibèrica i romana, època medieval i temps moderns recents. Pel que fa als usos de les cavitats, foren utilitzades durant l'edat de bronze com a espai funerari, segurament com a lloc d'enterrament col·lectiu, ja que s'han identificat ossos corresponents a diversos inhumats. No es descarta que en el decurs del bronze final s'hi duguessin a terme incineracions, però manquen elements clars que permetin corroborar-ho. L'escadussera representació d'indústria lítica també referma la hipòtesi d'una utilització bàsicament funerària d'aquest indret. De manera força esporàdica, les coves probablement van servir també de refugi i habitació durant el neolític antic, l'època medieval, etc. | 08288-52 | A 350 m al sud de Can Soler de Secabecs, agafant el camí que voreja la casa pel nord a mà esquerra | Ambdues coves han estat parcialment excavades de manera força intermitent des de l'any 1959. A partir de llavors s'hi van anar efectuant diverses intervencions clandestines de grups excursionistes i d'afeccionats a l'arqueologia. Es coneix la intervenció, l'any 1974, per part de l'Agrupació Excursionista Talaia, de Vilanova i la Geltrú. A cavall entre els anys 1979 i 1980 també hi van intervenir alguns membre de l'Associació d'Estudis Científics i Culturals de Mediona. | 41.4330900,1.5520000 | 379020 | 4587848 | 08288 | Torrelles de Foix | Difícil | Regular | Legal | Neolític|Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | S'hi accedeix des de la carretera BP-2121 (Vilafranca del Penedès-La Llacuna). Entre els quilòmetres 20 i 21 cal agafar un desviament a l'esquerra per un camí terrer que s'endinsa a la zona de les Llombardes i, en direcció sud/sud-oest, cal anar cap a la masia de Can Soler de Secabecs. Després de deixar el cotxe s'ha d'agafar un camí pel límit dels camps de conreu i travessar un bosc de pins blancs en direcció sud, uns 400 metres, fins arribar dalt de la cinglera. Cal baixar pel conegut Abric / Túnel de Can Soler de Secabecs en direcció nord-oest per un corriol. A uns 30 metres, a una alçada una mica inferior, hi ha les dues entrades de les Coves de Can Soler de Secabecs.Al llarg de les successives exploracions efectuades mai se n'ha realitzat la topografia, per la qual cosa encara es desconeix si estan comunicades entre elles, tal i com ha suggerit algun autor.També es coneix amb el nom de Cova de les Puces | 78|79|80|81|83 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:47 | |||||||||
| 69907 | Molí de l'Horta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-lhorta | AADD. 1986. L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya: 206. PALAU, Salvador.1988. 'Inventari de molins fariners al riu Foix'. Miscel·lània Penedesenca. Vilafranca del Penedès, p. 263. PALAU, Salvador (1992). Els molins fariners hidràulics de Catalunya. 690 molins inventariats: 74. | XIII-XIX | La malesa actualment impedeix el pas cap al molí. Les fotos corresponen doncs a l'habitatge annex. Una desbrossada permetria valorar l'estat dels murs que queden dempeus. Les fotografies conservades dels anys 1978-1980, on s'observen encara les construccions dempeus, permeten determinar que dençà d'aleshores, l'edifici ha perdut completament el pis corresponent a les golfes. | Conjunt de molí i masia de grans dimensions, amb planta baixa, pis i golfes, i amb coberta a dues aigües, avui gairebé parcialment enderrocats. El molí, situat a uns 50 m al nord del riu Foix i a uns 50 m més a l'oest del torrent de les Llambardes, és un edifici de planta quadrangular , que encara conserva els paraments perimetrals fins a l'altura del primer pis. Se n'observa, a migdia, el portal d'accés, acabat amb un arc de mig punt adovellat, situat a un nivell més baix que la porta que dóna a l'habitatge. Dóna pas a la sala de moldre, d'uns 3,5 x 4,5 m, coberta amb volta de canó lleugerament apuntada. Es troba parcialment enderrocada, de tal manera que en dur a terme el mapa de patrimoni, no s'hi va poder accedir. Es conserva encara, a ponent del conjunt i en molt mal estat, el rodet vertical, amb eix de ferro i eixos de fusta de més de 3 m de llarg, completament emmascarats per la vegetació. Darrera el conjunt, al nord-oest, s'observa el que hauria estat la gran bassa que recollia l'aigua del riu, amb un carcau d'1,2 m de diàmetre i es pot resseguir en part el recorregut del rec des del riu Foix. Pel que fa a l'habitatge, al nord-est del molí, encara en ús a principis del segle passat, avui es troba en el mateix estat d'enderroc que el molí, sense teulada i amb l'interior col·lapsat. D'acord amb fotografies de mitjan segle passat, l'edifici encara conservava llavors la teulada, avui completament enderrocada i d'acord amb els veïns de la zona, fa uns 10 anys la sala de moldre encara es trobava en bon estat. Tanmateix, avui, el conjunt es troba envoltat de bardisses i gairebé no s'hi pot accedir, i la sala de moldre presenta un enderroc incipient. | 08288-24 | Carretera BP-2121, km 19 a 500 m | La tipologia de la volta de la sala de moldre podria dur a situar aquest molí en època baix-medieval. | 41.4318900,1.5521000 | 379026 | 4587714 | 08288 | Torrelles de Foix | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69907-foto-08288-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69907-foto-08288-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69907-foto-08288-24-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | També conegut com a cal Tonquet o del molí de cal Ton Janot | 93|94|98|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:47 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 154,63 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc