Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
41010 Forn de calç dels Pelagons https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-dels-pelagons <p>L'indret on s'ubica el forn es ric en calcària, per la qual cosa es va aprofitar com a pedrera, i està localitzat en un rost o pendís del terreny. Consisteix en una cavitat de més de deu pams de fondària, de forma circular, anomenada 'caixa', dins on s'aixeca per tot el voltant una gruixuda paret feta de pedres en sec de forma quadrangular, amb la cara bona a plom, que constitueix en l''olla', la qual, a partir de flor de terra, se segueix fent amb el mateix paredat ordinari però amb un bon peu de murada o talús a la part exterior fins a uns tres metres més d'alçària, deixant un portell o entrada al frontal, que quan s'ha de fer la calç, a mesura que es carrega el forn es va tapant amb una paret feta de pedres encallades en fang d'argila, reforçada amb dos tions, i en la part inferior de la qual s'ha deixat un forat per on s'encén el foc i s'alimenta durant el temps de la cuita. La cuita de calç es feia tradicionalment de la manera següent: voltant la vorera del cul de l''olla' i amb pedres calcàries –que no siguin fogueres- es compon una paret d'una cinquantena de centímetres de gruix, la qual, així com va pujant –cada filada amb pedres més grosses i un poc sortides cap a fora-, va estrenyent el redol fins que forma una volta parabòlica –'de pa de figa', con diuen els calciners- que es tanca a una alçada de 3,50 a 4 metres, al mateix temps que també s'ha omplert l'olla amb feixos de llenya. Es carrega la volta amb pedres més petites i s'acaba d'omplir el forn amb reble fins a formar un caramull arrodonit d'un metre d'alçada en el centre i morint a no res a les voreres, caramull que, abans de pegar foc al forn, és cobert amb un 'capell' fet d'una enfangada de calç espessa, deixant una faixa destapada de quatre o cinc pams d'amplària per tot el rodó, per on respira el forn els dos primers dies d'encès i que després es va tapant a poc a poc fins a deixar un respirall de mig pam que dóna pas a una flama de color ben vermell. Es coneix que el forn és cuit quan el caramull de reble ha baixat, els macs de les voreres de l'espirall han tornat blancs i la flama que en surt també és blanca. Aleshores tapen amb pedres i fang la boca del forn, per on han passat la major part de les 150 dotzenes de feixos de llenya (1.800 feixos de 30 a 40 kg.) que són els que cal cremar durant els onze dies que dura la cuita d'un forn de calç, que té l'olla de vint-i-dos pams de diàmetre.</p> 08013-213 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. 41.3287200,1.7896600 398715 4575956 08013 Avinyonet del Penedès Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41010-foto-08013-213-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2020-09-16 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA És un interessant exemple d'aprofitament del medi, amb el qual es troba íntimament vinculat. 98 47 1.3 3 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:17
41012 Sínia del Carbó https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-del-carbo XIX-XX <p>Anant des de Les Cabòries en direcció a Vilafranca es troba, a ma esquerra i davant de Can Merlines, aquesta sínia que servia per a regar els horts del seu propietari. Es tracta d'una màquina d'elevar aigua, emprada per a treure l'aigua d'un pou poc profund. Presenta adossada una petita bassa arrebossada de ciment, i al costat, feta en totxo, hi ha una petita caseta. Consta d'una roda horitzontal, que era accionada per un animal que donava voltes fermat a l'extrem d'un pal horitzontal solidari amb el seu eix (el pal ha desaparegut), que engrana amb una altra roda vertical (avui també desapareguda) que movia una cadena sense fi, proveïda de catúfols de caixons metàl·lics a tota la seva llargada, l'extrem inferior de la qual és submergida a l'aigua del pou.</p> 08013-214 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>Va ser construïda pel Carbó per regar el seu hort. El Carbó era un veí de Les Cabòries que vivia al carrer del Carme. Havia estat tradicional i comú la presència de sínies 'de rosari' al municipi d'Avinyonet. L'aigua de la capa freàtica, que es trobava gairebé a flor de terra s'extreia mitjançant 'GRUES', és a dir, 'CIGONYES', car les dues paraules tenen el mateix significat. A propòsit s'ha d'observar que l'estendard de la Societat Coral la Roca de Les Gunyoles, tenia com ensenya el dibuix d'una cigonya posada dalt d'una roca. Moltes sínies com aquesta van estar en funcionament abans del segle XIX, i eren de rodes de fusta En el segle XIX es va produir un canvi tecnològic que va venir de la mà de la revolució industrial. Gradualment es van substituir les rodes de fusta, els llibans de cànem o d'espart i els catúfols de ceràmica, per peces, cadenes, calaixos de ferro o ferro colat. Un dels primers fabricants de sínies de ferro fou l'empresa barcelonina 'Enrich Soler', que s'establí l'any 1833. Altres fabricants acreditats van ser en Amador Pfeiffer, l'empresa B. Raurich, després anomenada 'Estregués-Sucesores de B. Raurich', etc.</p> 41.3614500,1.7711200 397215 4579611 08013 Avinyonet del Penedès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41012-foto-08013-214-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Estructural 2020-09-16 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA 98 47 1.3 3 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:17
41013 Carrerada de la Creu d'Ordal https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-la-creu-dordal <p>ROVIRA I MERINO ET AL. (1999) Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Barcelona: Associació d'Amics dels camins ramaders.</p> <p>En síntesi transcorre per la serra de la Llampa i Riés fins la Creu d'Ordal. Es tracta d'un petit brancal que uneix la carrerada de la Cerdanya amb la carrerada de la serra de la Llampa. Surt de la carrerada de la Cerdanya a l'indret del pi del Barba, a la serra de les Gunyoles, i baixa per un sender estret cap el poble de l'Arboçar que travessa pel bell mig. La carrerada no segueix la pista enquitranada que, a mà esquerra, volta pel costat del camp de futbol sinó que baixa al fondo i, pel dret, pel costat d'una antiga casa que al seu interior conserva un bon nombre de pletes per al bestiar, s'enfila a trobar l'Arboçar de les Roques. La carrerada no segueix el vial principal de la nova urbanització sinó que puja més cap a l'esquerra, a l'altre costat del camp, pel llindar del bosc de pins. I d'aquesta manera, recte amunt, pel mig dels pins, arriba a l'indret de Rocallissa, a la pista de terra que discorre pel carener de la serra de la Llampa i que és carrerada. La carrerada continua fora del terme municipal d'Avinyonet fins a arribar a la Creu d'Ordal, seguint, segurament, cap a Gelida (ROVIRA ET AL., 1999).</p> 08013-215 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. 41.3243800,1.7696100 397030 4575497 08013 Avinyonet del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41013-foto-08013-215-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41013-foto-08013-215-3.jpg Inexistent Medieval Patrimoni immoble Obra civil Pública Estructural 2020-09-16 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA Sense ús ramader actualment. Es pot seguir el camí a peu i en bicicleta, de baixada (només apte per a esportistes d'aventura). Els camins ramaders o carrerades són camins de domini públic (com els rius i torrents, costes i carreteres) per on el bestiar té dret de pas. Tenen un paper molt important en la gestió del territori. Posseeixen un gran valor cultural i històric i poden esdevenir instruments urbanístics de primer ordre a l'hora de mantenir oberts corredors naturals i ecològics. La unitat formada pel Penedès, Garraf i Camp de Tarragona és, juntament amb el Vallès i l'Empordà, una de les tres grans zones d'hivernada a la transhumància de la Catalunya central i oriental. Els ramats que hivernaven en aquestes zones pujaven a passar l'estiu en algun punt de l'arc de muntanyes que tanquen les comarques del Solsonès, Berguedà i el Ripollès pel Nord i, alguns, tramuntaven aquest arc i entraven a la Cerdanya. Els ramats que sortien del Penedès i del Garraf per anar als Pirineus tenien diversos camins els quals els permetien anar a trobar la carrerada de Solsona, la de Berga o la de la Cerdanya, la qual es desdoblava en dues branques importants, la de l'Alt Berguedà i la del Ripollès (ROVIRA et alií, 1999). 85 49 1.5 3 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:17
41014 Mas Vendrell https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-vendrell-0 Comença a caure <p>Masia de tipus basilical, amb planta baixa i pis amb tres eixos de composició vertical. Coberta a doble vessant. Té diverses construccions auxiliars com l'era amb pallissa i diversos cups. Destaca una font i una bassa que es troben sota la masia i que són emprades pels animals per a veure-hi. L'estat d'abandó impedeix apropar-s'hi i descriure més acuradament les estructures.</p> 08013-216 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. 41.3228300,1.8141200 400753 4575273 08013 Avinyonet del Penedès Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41014-foto-08013-216-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41014-foto-08013-216-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41014-foto-08013-216-3.jpg Inexistent Modern|Medieval Patrimoni immoble Edifici Pública Sense ús 2020-09-16 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA 94|85 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:17
41015 Ermita de Santa Magdalena https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-santa-magdalena <p>GABERN RÀFOLS, Pere (1981) Romànic al municipi. Arrels, núm. 67. Avinyonet del Penedès. MADOZ, Pascual (1847-1850) Diccionario Geogràfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Imprenta del Diccionario de D. Pascual Madoz. SADURNÍ I VALLÈS, Pere et al. (2000) 'Dades històriques de l'Arboçar. Del segle XI al XX'. Font-Tallada. Butlletí de Sant Pere Molanta i l'Arboçar, núm. 284, febrer del 2000. Sant Pere Molanta: Associació de Pares d'Alumnes de Sant Pere Molanta.</p> <p>Edifici de planta aproximadament rectangular, absolutament envoltat de vegetació per la qual cosa resulta molt difícil d'endevinar-ne detalls constructius. Sembla endevinar-se part de l'absis. Resta dempeus bona part del seu perímetre . L'any 1981 la vegetació encara permetia veure unes filades de pedres col·locades en 'opus spicatum' (GABERN RÀFOLS, 1981). Segons testimonis orals, abans de 1936 encara restava en peu part del campanar d'espadanya. El seu interior esta clarament compartimentat en dos grans espais, dins d'un d'ells hi ha les restes d'un forn de pa.</p> 08013-217 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS <p>L'any 1700 es construí la Capella de Santa Magdalena (SADURNÍ ET AL., 2000), encara que el detall de l'existència de parament en espiga sembla parlar de dates més reculades. A la segona meitat del segle XIX ja estava enrunada, tal i com recull Madoz (MADOZ, Pascual ,1847-1850, IX: 145). Se sap que amb la seva pedra es va fer l'altar del cementiri del Puig de la Mireta, a Les Gunyoles. A la casa de Santa Magadalena vivia el rector.</p> 41.3432700,1.7864900 398472 4577575 08013 Avinyonet del Penedès Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41015-foto-08013-217-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41015-foto-08013-217-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41015-foto-08013-217-3.jpg Inexistent Modern|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2020-09-16 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA 94|85 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:17
41016 Sarcòfags de Sant Sebastià dels Gorgs https://patrimonicultural.diba.cat/element/sarcofags-de-sant-sebastia-dels-gorgs <p>INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic, Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. IPAC I-Núm. 15929 - 2523 ACCN, II- Núm. 15930 PLADEVALL, A. ET AL. (1982) El monestir de Sant Sebastià dels Gorgs. Barcelona: Artestudi.</p> <p>Es tracta de dos sarcòfags que es troben dins l'església de l'antic monestir: 1. Arca sepulcral feta per contenir un difunt i utilitzada en íntima relació amb el culte dels morts i amb els ritus funeraris de la inhumació. Formalment es tracta d'un paral·lepíped de 140 cm de llarg x 58 cm d'ample de base i 41 d'alçada. La tapa és a doble vessant i té una alçada de 21 cm. Està tallat en un bloc monolític de pedra calcària de poca qualitat. No presenta cap tipus de decoració. Està sostingut per quatre columnes geminades de factura bastant matussera amb àbacs, capitells, fusts llisos i bases de tipus de bocell. Dos dels capitells presenten una senzilla decoració d'aparença molt primitiva, els altres són completament llisos. Els capitells tallats són els que corresponen a la part davantera del sarcòfag i tan sols ho estan en la seva part frontal. El de la dreta presenta, únicament, en cada un dels angles superiors, un relleu en forma de pinya. Més interessant és el del a part esquerra en el qual hi ha a més de les pinyes descrites anteriorment un escut d'armes ogival la divisa del qual és una campana. Complementen la decoració d'aquest capitell dos motius florals que recorden una flor de llis col·locats a banda i banda de l'escut. Modernament, a les columnes de la part dreta, hi fou aixecat un petit mur de reforç d'obra poc acurada. A la part frontal de l'ossera hi ha una inscripció moderna deguda al monjo Agustí Bragado que fou prior de Sant Sebastià a finals del segle XVIII. Diu aquesta inscripció: 'FRA GUSTIN BRAGAO AYUSO DE CANILLAS PRIOR DESTE PRIORATO. ABRI AÑO 1785. I EN ELLOS NO HALLE SINO VARIAS CALABERAS I HUESOS. L'arca sepulcral es troba adossada a un dels murs de l'actual sagristia, a la planta baixa del campanar. Segons A. Pladevall aquesta cambra havia estat originàriament destinada a panteó dels senyors de Subirats. 2-Arca sepulcral feta per contenir un difunt i utilitzada en íntima relació amb el culte dels morts i amb els ritus funeraris de la inhumació. Formalment es tracta d'un paral·lepíped de 150 cm de llarg per 48 cm d'amplada a la base i 41 cm d'alçada. La tapa es a doble vessant i té una alçada de 30 cm. Està construït amb lloses de marbre de diferents mides, de color blanc grisós, amb vetes fosques. El lateral actualment visible de l'ossera està format per cinc lloses i la tapa per sis. A l'interior les juntes d'aquestes peces estaven resseguides amb plom. El sarcòfag, que és completament llis, és sostingut per sis columnes amb capitells no decorats, fusts llisos i bases del tipus bocell. No presenta cap inscripció. Es troba en una cambra utilitzada actualment com a sagristia i que correspon a la planta baixa del campanar, dins d'un arcosoli amb arcada gòtica amb dovelles de pedra. Segons A. Pladevall aquesta cambra havia estat originàriament destinada a panteó dels senyors de Subirats.</p> 08013-218 Sant Sebastià dels Gorgs 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>Un dels sarcòfags va ser espoliat, com a mínim, en el segle XVIII.</p> 41.3806600,1.7655300 396778 4581750 08013 Avinyonet del Penedès Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41016-foto-08013-218-1.jpg Legal Romànic Patrimoni moble Objecte Privada accessible Sense ús BCIN National Monument Record Religiós i/o funerari 2020-10-13 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA 92 52 2.2 1781 3 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:17
41017 Cal Salvet https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-salvet XX <p>Casa aïllada, a tocar la carretera de Barcelona. Consta de planta baixa i planta pis. La planta és rectangular, i la teulada a dos vessants, amb coberta de teula àrab i amb ràfec de tortugada. La façana és plana i arrebossada. Presenta tres eixos de simetria, i els buits son plans i estan protegits per sengles guardapols. L'eix central està marcat mitjançant un balcó amb barana de ferro decorada. És una construcció del tipus habitatge en ciutat-jardí. Davant la casa hi ha un jardí protegit per un barri fet d'obra amb reixa intercalada agafada a pilars fets de maçoneria arrebossada i coronats per sengles capitells en forma de timpà amb el frontal decorat mitjançant tessel·les ceràmiques vidrades bicolors.</p> 08013-219 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>El pare de Carme Solé era el propietari de la línia d'autobusos a Barcelona.</p> 41.3614500,1.7791400 397886 4579602 1915-25 08013 Avinyonet del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41017-foto-08013-219-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-16 00:00:00 98 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:17
41018 Creu i mirador del Puig de la Mireta https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-i-mirador-del-puig-de-la-mireta <p>INVENTARI DE PATRIMONI (1990) Inventari d'Immobles d'interès arquitectònic de propietat municipal Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona. LLIBRE DEL COMÚ D'AVINYONET I GUNYOLES FET LO ANY 1815 Arxiu Municipal d'Avinyonet del Penedès. ROVIRA I MERINO ET AL. (1999) Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Barcelona: Associació d'Amics dels camins ramaders.</p> XX Perd la capa de morter de recobriment de l'estructura de ferro, i la visibilitat de la inscripció. <p>Creu a prop de carrerada, que es troba darrera el cementiri de les Gunyoles i dalt del cim de la Muntanya coneguda com 'El Puig de la Mireta'. S'enlaira en un indret singular com a mirador per les vistes sobre el Garraf (pel sud-est) i sobre la plana del Penedès (NO). La seva estructura és motllurada, i feta de formigó. Presenta una inscripció que diu: 'Puig de la Creu'.... Al vessant del puig, hi ha una imatge d'una Mare de Déu que va ser col·locada amb motiu de la Santa Missió l'any 1954, com en altres indrets del municipi, com per exemple Ca l'Amat a Sant Sebastià dels Gorgs o Ca l'Umbert, també a Les Gunyoles.</p> 08013-220 Les Gunyoles 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>Es tracta d'una creu de terme reformada que es troba al costat del trajecte de la carrerada de la Cerdanya, que presenta a prop d'aquest indret el següent recorregut: pel corriol carener de la serra de les Gunyoles, s'arriba a la creu d'en Llanes i al poble de les Gunyoles, el qual travessa pel carrer de Montjuïc. Tramuntant el turó de la Mireta, on hi ha el cementiri, la carrerada davalla per un llom poc definit en direcció a can Ràfols dels Caus fins a trobar la carretera d'Olesa de Bonesvalls, la qual segueix fins a la creu de can Ràfols (ROVIRA ET AL., 1999). En aquest indret es va ubicar al segle XIX un cementiri. Al Llibre del Comú de l'Ajuntament d'Avinyonet i Gunyoles es diu que l'any 1816 una comissió de metges es va dirigir al lloc del Puig de la Mireta o cap de vall de la Coma, propietat de la vídua de D. Antoni Rialp, per inspeccionar l'indret (LLIBRE DEL COMÚ, 1815).</p> 41.3550600,1.7849600 398363 4578885 1939 08013 Avinyonet del Penedès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41018-foto-08013-220-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41018-foto-08013-220-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Ornamental 2020-09-16 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA Figura sense numeració a l'inventari d'immobles d'interès arquitectònic de propietat municipal d'Avinyonet del Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona. 98 47 1.3 3 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:17
41019 Camí antic a la partida dels Masos https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-antic-a-la-partida-dels-masos <p>Camí antic amb marques de roda al terra que s'inicia en un traçat evident en un encreuament de camins que venen del Nord i el Nord-est, a tocar el turonet on es troba la pallissa del Mestret i que continua cap al Sud-est, trobant-se amb el camí vell de les Gunyoles per l'esquerra i, per la dreta amb el camí de cal Vendrell. El camí travessa el jaciment arqueològic de cal Ferret. Als llocs on està enfonsat els marges queden molt elevats respecte del nivell actual de rodament, senyal de la seva indubtable antiguitat</p> 08013-221 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. 41.3515600,1.7753900 397557 4578508 08013 Avinyonet del Penedès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41019-foto-08013-221-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41019-foto-08013-221-3.jpg Inexistent Medieval Patrimoni immoble Obra civil Pública Estructural 2020-09-16 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA En la seva superfície es troben restes fossilíferes d'ambient marí. 85 49 1.5 3 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:17
41020 Camí de Santa Susanna i camí del Dret https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-santa-susanna-i-cami-del-dret <p>VILLACAMPA VILLACAMPA, Jordi et al. (s.d.) Estudio histórico del caserío de Santa Susanna. Treball inèdit.</p> <p>Es contemplen dos accessos a aquest llogarret. Per un costat, el camí d'ús actual, i per altre el que es coneix com a camí del dret. El camí d'ús actual, o camí de Santa Susanna, és un camí de muntanya de titularitat privada, encara que amb dret de pas, d'ús bàsicament agrícola i sociorecreatiu, ja que permet l'accés al caseriu i als seus conreus i també al Parc Natural del Garraf, on es desenvolupen activitats lúdiques com l'excursionisme (el camí es travessat en diversos punts senyalitzats amb el sender de gran recorregut GR-92), la bicicleta de muntanya, etc. La distància des de la urbanització de Can Mitjans fins al caseriu és de l'entorn de 1.800 metres i el volum de trànsit és molt baix, oscil·lant entre 1 i 10 vehicles al dia. Aquest camí forma part de l'anomenada Xarxa Viària Bàsica segons el Pla de Prevenció Municipal dels Incendis forestals (PPI) d'Avinyonet del Penedès. L'altre camí, el conegut com a camí del dret, i que va íntimament lligat a l'indret conegut com a els Pins de les Descàrregues. És un camí traçat al costat de l'anterior, i que mena recte fins al fons de la vall. Quasi desaparegut el seu traçat per manca d'ús, encara s'endevina per les pedres que marcaven els seus marges. Era d'ús fonamental pels carros que baixaven una vegada havien descarregat a dalt la collita del raïm.</p> 08013-222 Santa Susanna 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>Hi ha una menció coneguda sobre el camí: i diu 'camino quo tendit versus Santam Susannam', en un Capbreu de 1681 (fol. 43) (VILLACAMPA et al s.d.). El camí del dret només es feia de baixada quan s'anava amb carros.</p> 41.3336200,1.8135200 400719 4576472 08013 Avinyonet del Penedès Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41020-foto-08013-222-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41020-foto-08013-222-3.jpg Inexistent Medieval Patrimoni immoble Obra civil Privada Estructural 2020-09-16 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA L'actual camí de Santa Susanna permet l'accés als vehicles pesats i tot terrenys. 85 49 1.5 3 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:17
41021 La Carretera/Carretera Reial/Carretera B-24 https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-carreteracarretera-reialcarretera-b-24 <p>MADOZ, Pascual (1850) Diccionario Geogràfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Imprenta del Diccionario de D. Pascual Madoz. Vol. III</p> XVIII <p>Via de comunicació pavimentada, i de cabuda de dos carrils, que travessa el municipi d'Avinyonet pel mig, en direcció NE-SO, mediatitzant en gran manera l'urbanisme que es va desenvolupar en tota aquesta zona, especialment en lo que fa als nuclis de Cantallops i de Les Cabòries, on es va construir, dins el terme d'Avinyonet, un hostal de Carretera, encara existent com a restaurant. Hi ha innumerables cases que es van construir al seu costat, com Can Salvet, Cal Pauet Ràfols, cal Susanna, inclús edificis de caire religiós, com la vella església de Cantallops o la d'Avinyonet-Les Cabòries.</p> 08013-223 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>Durant la segona meitat del segle XVlll, regnant a Espanya el rei Carles lll, es va dur a terme la construcció de la nova carretera reial entre Vilafranca i Barcelona, l'actual B-24, una obra determinant pel desenvolupament dels municipis de Vallirana i Cervelló, i per suposat pel desenvolupament de dos importants nuclis de població del terme d'Avinyonet: Cantallops i Les Cabòries. Altres nuclis van anar també desenvolupant-se al seu costat: Clariana i també, Collblanc. En el cas de Les Cabòries durant el segle XIX es parla de les cases de La Carretera, doncs aquest gran nombre de construccions van tenir un gran pes específic en el territori d'Avinyonet. Va ser dissenyada per enginyers militars i realitzada en diverses fases, ateses les enormes dificultats que comportava l'accidentada orografia del territori. Entre Vilafranca i Barcelona es varen construir 59 ponts, el més important dels quals, a més del de Molins de Rei, va ser sens dubte el pont del Lledoner. El traçat que se li va donar ve a substituir el traçat medieval del camí Reial per Begues, l'actual carretera d'Olesa. És indubtable la seva importància en el municipi, la qual cosa ja s'esmenta al segle XIX, quan es considera l'eix que marca el seu desenvolupament: '71 casas distribuidas en dos barrios, separados uno de otro por la carretera que va de Vilafranca a Barcelona' (MADOZ, 1850: III, 188) un i altre costat de la carretera '</p> 41.3612800,1.7765000 397665 4579586 08013 Avinyonet del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41021-foto-08013-223-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41021-foto-08013-223-3.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Obra civil Pública Estructural 2020-09-16 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA Juan Cermeno La carretera ha passat de ser un element valorat per la gent del poble com a positiu per a percebre-ho negativament pel fet de ser una via de tràfic molt intens. 94 49 1.5 3 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:17
41022 Carrerada de la riera dels Pelagons https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-la-riera-dels-pelagons <p>ROVIRA I MERINO ET AL. (1999) Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Barcelona: Associació d'Amics dels camins ramaders.</p> <p>Comença a Sant Pere de Ribes i segueix sempre la llera de la riera de Begues cap amunt, en direcció a Olivella. Una pista serpenteja a dreta i esquerra de la riera en bona part del recorregut. En alguns trams, la carrerada discorre per la mateixa llera. Una mica abans d'arribar a can Suriol, gran casa ja al terme d'Olivella, el camí ramader deixa la riera de Begues, passa per sota la carretera BV-2111, i puja per la riera que baixa a mà esquerra que és la dels Pelagons. Sempre per la pista que segueix la riera arriba a la casa avui mig enrunada dels Pelagons de Baix. Algun pastor comenta que, en aquest punt, la carrerada deixa la riera i s'enfila pel llom de la costa Rava -que arrenca just al darrera de la casa- per anar a trobar el bosc de la Gavarra i la carrerada que ve d'Olesa en direcció a coll de Garró. D'altres, que segueix el camí de la riera fins a coll de Garró, important cruïlla de carrerades on també hi fan cap la carrerada de la Cerdanya que baixa de les Gunyoles i la que ve de Begues i Olesa. Totes juntes ja en un sol camí, segueixen riera amunt cap a Cantallops (ROVIRA ET AL., 1999).</p> 08013-224 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. 41.3502300,1.8036400 399918 4578327 08013 Avinyonet del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41022-foto-08013-224-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41022-foto-08013-224-3.jpg Inexistent Medieval Patrimoni immoble Obra civil Pública Sense ús 2020-09-16 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA Es tracta d'una branca de la carrerada de la Cerdanya. Es pot fer a peu i en bicicleta si bé hi ha alguns trams de molt mal camí per dins la llera de la riera. Els camins ramaders o carrerades són camins de domini públic (com els rius i torrents, costes i carreteres) per on el bestiar té dret de passar. Tenen un paper molt important en la gestió del territori. Posseeixen un gran valor cultural i històric i poden esdevenir instruments urbanístics de primer ordre a l'hora de mantenir oberts corredors naturals i ecològics. La unitat formada pel Penedès, Garraf i Camp de Tarragona és, juntament amb el Vallès i l'Empordà, una de les tres grans zones d'hivernada a la transhumància de la Catalunya central i oriental. Els ramats que hivernaven en aquestes zones pujaven a passar l'estiu en algun punt de l'arc de muntanyes que tanquen les comarques del Solsonès, Berguedà i el Ripollès pel Nord i, alguns, tramuntaven aquest arc i entraven a la Cerdanya. Els ramats que sortien del Penedès i del Garraf per anar als Pirineus tenien diversos camins els quals els permetien anar a trobar la carrerada de Solsona, la de Berga o la de la Cerdanya, la qual es desdoblava en dues branques importants, la de l'Alt Berguedà i la del Ripollès (ROVIRA et alií, 1999). 85 49 1.5 3 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:17
41023 Cal Carbó i pallissa https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-carbo-i-pallissa <p>Casa situada al costa de cal Fàbregas de Cantallops, en una zona de màxim interès des d'un punt de vista patrimonial. La casa es complementa amb la pallissa que encara es troba a l'altre costat del carrer de Santa Margarida que segueix el traçat de la carretera nacional, a tocar de la qual devia haver-hi l'era de la casa. Hi ha també al davant una sínia que es troba inclosa en fitxa independent.</p> 08013-225 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. 41.3672100,1.7990700 399562 4580218 08013 Avinyonet del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41023-foto-08013-225-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2020-09-16 00:00:00 La pallissa es troba a l'altre costat de la carretera en les següents coordenades x=03995006 y=458089 z=288 98 46 1.2 3 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:17
41024 Barraques i conjunt d'enginyeria en pedra seca a can Nicolau https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraques-i-conjunt-denginyeria-en-pedra-seca-a-can-nicolau <p>XERCAVINS REQUESENS, Jordi (1989) 'L'agricultura rubinenca. Notes històriques' XXXII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Vol. I, pp. 17-37, Rubí: Fundació Museu Biblioteca de Rubí - Centre d'Estudis Rubinencs.</p> <p>A sota la casa de Can Nicolau, i en un vessant pronunciat i a les immediacions d'aquest vessant, hi ha tot un conjunt de marges en pedra seca d'un interès indubtable. Per salvar el pas de l'aigua, el seu constructor va idear un petit pont que connectava un d'aquests marges. A més dels marges es troben dos tipus de barraques: 1, una mica allunyada vessant amunt del conjunt, es tracta d'una construcció feta en pedra seca, adossada a la roca, que havia estat aprofitada com a paret en la seva construcció. És de suposar que el cobriment fos d'elements vegetals, encara que no es pot afirmar amb seguretat. El seu estat de conservació és dolent. -2, la segona, que es troba en molt bon estat de conservació resulta de gran interès per conservar tot un seguit d'elements de particular importància. Respon al tipus de barraca de planta aproximadament quadrada i coberta feta mitjançant aproximació de filades en maçoneria de pedra seca. Al seu interior, i com a mena de clau d'aquesta volta, hi ha una gran pedra o curull en la que per la part interior el seu constructor va dibuixar una gran creu amb un clar sentit de protecció. Te una porta allindada a l'exterior, i encara conserva en perfecte estat altres elements al seu interior, com a un petit rebost-fresquera per conservar aigua i menjar, i un dipòsit triangular excavat al terra, i completat per pedra, amb restes de calç per fer la mixtura dels components del 'caldo bordolés'.</p> 08013-226 Can Nicolau. 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>Per l'existència al seu interior d'un dipòsit per fer la barreja de la calç que s'ha d'afegir al sulfat de coure, es pot considerar que va tenir reformes amb posterior a l'any 1915. Aquesta barreja es feia d'acord amb la fórmula del conegut 'caldo bordolés' que es va inventar cap al amb posterioritat a l'aparició del míldiu (1915), malaltia que ataca els pàmpols i, algunes vegades, els raïms dels ceps. La fórmula del caldo bordolés' al 2% o sigui 2 kg de sulfat de coure i 1 kg de calç per 100 litres d'aigua, requeria de la utilització de dipòsits per a fer la mescla, primer de calç i segon del brou (aquests es coneixien com els xups).</p> 41.3397900,1.8083600 400297 4577163 08013 Avinyonet del Penedès Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41024-foto-08013-226-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41024-foto-08013-226-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41024-foto-08013-226-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2020-09-16 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA 98|94 47 1.3 3 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:17
41025 Celler de cal Peixó https://patrimonicultural.diba.cat/element/celler-de-cal-peixo XX La porta del cos esquerra, potser hagi estat modificada amb posterioritat a la seva construcció <p>Edifici en tres cossos de planta rectangular, de grans proporcions, destinat originàriament a celler. Les tres façanes son de composició distinta, encara que presenten elements idèntics, com els ulls de bou que s'obren als timpans superiors, a sota del carener de la coberta, marcant la verticalitat de l'edifici en tres eixos centrals. De les tres naus, la que correspon al cos central sembla de proporcions més reduïdes que els altres, i te una porta de llinda d'arc escarser. La resta dels buits de façana són plans, com també ho es enterament la façana, que està arrebossada. El cos de la dreta presenta un major nombre de buits a la façana que els altres, i tots són de llinda plana. Destaca com element decoratiu la reixa que protegeix la part superior de la porta central d'accés, que es troba bipartida horitzontalment.</p> 08013-227 Cantallops 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>Sembla tractar-se d'una obra de començament del segle XX. En el carrer de la Sínia resta com a testimoni de l'antiga casa de cal Peixó una sínia incompleta (davant hi ha el celler). Antigament, la casa tenia baluard. Davant la casa, el Peixó va construir un grup d'habitatges, a tocar el celler i cal Carbó, mentre que a l'altra vessant del torrent de Cantallops cap al dels Caus, hi tenia un maset que porta també el seu nom, encara que queda fora l'actual terme municipal d'Avinyonet.</p> 41.3674000,1.7988300 399542 4580239 08013 Avinyonet del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41025-foto-08013-227-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41025-foto-08013-227-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu 2020-09-16 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA És un interessant exemple de gran celler en ambient urbà. L'estil de la construcció recorda vagament el de l'edifici del Centre Cultural del mateix nucli. 98 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:17
41026 Fons documental de l'Arxiu Històric Comarcal de Vilafranca https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-historic-comarcal-de-vilafranca <p>COLL I FONT, M. Carme (1995-1997) Annex a l'Inventari dels Capbreus de l'Arxiu Històric Comarcal de Vilafranca del Penedès (Segles XIV-XIX). Director Laureà Pagarolas. Màster en Arxivística. Departament de Geografia i Història. Universitat Rovira i Virgili.</p> <p>Es troben les següents sèries documentals relatives a Avinyonet : 1, Registre d'hipoteques (1849-1857) PUEBLO DE AVIÑONET Y GUNYOLES. 2, INDICE DE PERSONAS DEL PUEBLO DE AVIÑONET (1766-1862) 3, CAPBREUS: L'ARBOÇAR 98 Censos Pia Almoina 1674 167, Capbreu de la abadia de Sant Pere de les Puelles 1594/1626 354 (Capbreu de Sant Joan de Jerusalem, 1502-1512), 362 (Confessions dels Enfiteutes de Sant Joan de Jerusalem, 1730), 371 (Capbreu de Sant Joan de Jerusalem 1685-1692) AVINYONET 14 (Capbreu de Montserrat, 1695, 53 (Capbreu de la Pabordia de Vilafranca, 1543-1545), 61 (Capbreu de la Pabordia del Monestir de Sant Cugat, 1606), 69 (Capbreu del Prior de Sant Cugat, 1639), 76 (Capbreu de la Pabordia del Penedès de Sant Cugat 1697-1703), 84-86 (Capbreus de la Pabordia del Penedès del Monestir de Sant Cugat, anys 1818, 1818 i 1919), 92 (Pia Almoina 1500-1504), 96, 98 (Censos Pia Almoina 1755-1756), 161 (Capbreu de Montserrat, 1549-1550), 163 (Capbreu Sant Pau del Camp, 1630), 164 (Capbreu Sant Pere de les Puelles, 1508/1509), 201 (Capbreu Bisbe de Solsona, 1620), 293, 373 (Capbreu de Sant Joan de Jerusalem, 1705), 376 (Capbreu de Sant Joan de Jerusalem, 1740-1744), 455 (Dotalia de institució del benefici baix la invocació de Sant Marc Evangelista de l'església de Vilafranca, 1630-1667) 677, 679 CANTALLOPS 164 (Capbreu Sant Pere de les Puelles, 1508/1509), GUNYOLES, LES 5 (Capbreu Monestir Montserrat, 1538-1541), 337-339 (Capbreus de la Rectoria de Sant Salvador de Les Gunyoles, any 1557-1558, 1594, 1631-1649), 351 (Capbreu de Sant Joan de Jerusalem, 1446 fol. 61 s.f.), 353 (Capbreu de Sant Joan de Jerusalem, 1502-1511), 354 (Capbreu de Sant Joan de Jerusalem, 1502-1512), -355 (Capbreu de Sant Joan de Jerusalem, 1536-1537), 360 (Confessions dels alous dins les possessions de Sant Joan de Jerusalem, 1609-1610), 368 (Capbreu de Sant Joan de Jerusalem, 1658-1666), 372 (Capbreu de Sant Joan de Jerusalem, 1704-1705), -355 , 373, 376, 461 (Capbreu de l'altar de Sant Marc Evangelista de l'església de Vilafranca, 1841), 465, 674, 675, 677, 680, 681, 717, 718. Altres capbreus de Les Gunyoles : Capbreu de Josep Salmoy de Les Gunyoles 1640 i 1684 ; 717, Capbreu de las rendes del celebrant missa 1744-718 i Capbreu dels Salvà, (1451 -1791) 1451-674, 1505-675, 1791-677, 1597-679, 1604-680, 1649-681. SANT SEBASTIÀ DELS GORGS 4 (Monestir de Montserrat, 1537-1541), 5 (Capbreu Monestir Montserrat, 1538-1541), 6 (Capbreu de Montserrat, 1608-1612), 8 (Capbreu de Montserrat, 1695), 13 (Capbreu de Montserrat, 1736) , 16 (Capbreu de Montserrat, 1778-1797), 55 (Capbreu de la Pabordia del Monestir de Sant Cugat, 1548-1549), 61 (Capbreu de la Pabordia del Monestir de Sant Cugat, 1606).</p> 08013-228 08720-VILAFRANCA 41.3610400,1.7796200 397925 4579556 08013 Avinyonet del Penedès Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41026-foto-08013-228-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41026-foto-08013-228-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41026-foto-08013-228-3.jpg Legal i física Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA Foto 1. NÚMERO 351 LES GUNYOLES. CAPBREU DE LA COMANDA DE SANT JOAN DE JERUSALEM 1446. Fotos 2 i 3 folis relatius a diversos capbreus: de Les Gunyoles i del segle XIV. 94|98|85 56 3.2 3 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:17
41027 El Maset de Baix https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-maset-de-baix XVIII Es troba molt deteriorat, està en ruïnes. <p>A sota del maset del Ferret, i dominant el fondo també conegut com del Maset del Ferret, es troba un edifici de planta quadrangular, murs de maçoneria irregular, en la part principal destinada a habitatge arrebossats de calç, en les dependències annexes de caire agrari, de pedres vistes. La teulada de l'edifici principal, que està pràcticament ensorrada en la seva totalitat és a dos vessants, té planta baixa i planta pis, buits de llinda plana, en part recercats de totxo, i al carener de la teulada de teules àrabs conserva el coronament de façana rematat per les restes d'un motiu de teules trencades amb clar significat apotropaic, com a defensa pel llamp. Conserva el forn de pa, i probablement compartiria el pou que hi ha al camí que l'uneix amb el maset d'en Ferret. Te una dependència annexa feta en obra de maçoneria vista que protegeix un cup rodó.</p> 08013-229 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>Sembla tractar-se d'una construcció de finals del segle XVIII, corresponent al moment de màxim apogeu del conreu de la vinya al municipi.</p> 41.3382600,1.8027500 399825 4577000 08013 Avinyonet del Penedès Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41027-foto-08013-229-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41027-foto-08013-229-3.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2020-09-16 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA 94 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:17
41028 El Maset d'en Ferret https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-maset-den-ferret <p>LISTA (1825) Lista per aplegar lo salario del Senyor governador per lo Añ de 1825 (Arxiu particular Can Fontanals)</p> XVIII Està enrunat, encara que conserva bona part de la coberta <p>Masia composta d'un allargat cos central, per les perllongacions que es van anar afegint pels laterals de la casa per tal d'ubicar-hi cups de vi. La planta és aproximadament rectangular, amb coberta a dues aigües de teula àrab. Davant la casa hi ha una era de pedra, i als laterals dos cups rodons, i un de quadrat dins de la casa. Les parets són de maçoneria irregular i al cos central es troben arrebossades amb calç. Hi ha un pou i una bassa relativament a prop, entre aquesta casa i el maset de Baix. Per darrera hi ha més dependències auxiliars amb destins agraris. Conserva la cuina amb la xemeneia.</p> 08013-230 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>Apareix esmentat en un document emès 'per aplegar lo Salari del Senyor Governador per lo añ de 1825', dintre la segona classe, a la mateixa categoria de cases com la dels Pelagons, el Corral Nou, etc.. (LISTA, 1825) Sembla tractar-se d'una construcció de finals del segle XVIII, corresponent al moment de màxim apogeu del cultiu de vinya al municipi.</p> 41.3380100,1.8013900 399711 4576973 08013 Avinyonet del Penedès Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41028-foto-08013-230-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41028-foto-08013-230-3.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Sense ús 2020-09-16 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA 94 46 1.2 3 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:17
41029 Pou del Pèlag https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-pelag <p>INFORMACIÓ ORAL DE JOSEP ESCOFET, de l'Arboçar de Les Roques, febrer 2003 ROVIRA I MERINO ET AL. (1999) Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Barcelona: Associació d'Amics dels Camins Ramaders.</p> <p>POU DEL PÈLAG. Aigües avall, seguint el curs del torrent de l'Arboçar, i a tocar la falla i la desembocadura el torrent que ve del Fondo Gran, es troba aquest altre pou que havia estat utilitzat tradicionalment per donar aigua al bestiar. Els pous bàsicament consisteixen en un forat profund recobert de pedra en sec que capta les aigües subterrànies, que porta un mecanisme manual per treure l'aigua. Les seccions son circulars, que és la forma que més s'adapta al mecanisme d'extracció de l'aigua. Aquest mecanisme consta d'una roda o corriola que penja de la part alta de l'estructura, accionada de manera manual, que gira al voltant d'un eix que descansa sobre les parets laterals del pou. La roda fa de guia d'unes cordes de cànem que pengen fins al nivell de l'aigua i a les quals es subjecten les galledes que s'omplen quan en arribant a l'aigua del fons del pou s'omplen per a després tornar a pujar-les a la superfície.</p> 08013-231 L'Arboçar - 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>Els pou havia estat gestionat per una societat d'aigües de l'Arboçar, que va passar després a l'Ajuntament (Informació oral JOSEP ESCOFET de l'Arboçar de Les Roques, febrer 2003).</p> 41.3306900,1.7637900 396553 4576205 08013 Avinyonet del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41029-foto-08013-231-1.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Estructural 2020-09-16 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA 94 47 1.3 3 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:17
41030 Els Cupots https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-cupots <p>Al terme municipal d'Avinyonet s'hi han trobat dos punts amb una curiosa formació calcària coneguda dins el vocabulari geològic com a 'olles de gegant', i a la toponímia local com 'els cupons' (riera de Begues) o 'els cupots' (riera dels Pelagons). Es tracta de grans cavitats formades en zones calcàries per l'acció de l'aigua i les pedres que van colpejant mica en mica les parets creades en fissures calcàries, generant una mena de grans cups com els destinats al vi, en unes zones en que es produeix una forta caiguda de les aigües a les rieres de Begues i dels Pelagons.</p> 08013-232 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>La veu popular ha anomenat aquests indrets per la seva similitud amb els cups de vi com 'els cupots' o 'els cupons'. En el record recent de la gent està l'haver vist fa dècades un carro encaixat en el de la riera de Begues, provinent d'Olesa. Encara avui s'hi poden veure restes de carrosseries de cotxes i contenidors que han estat arrossegats per la força de l'aigua des de les zones altes de les rieres.</p> 41.3419600,1.7951200 399192 4577419 08013 Avinyonet del Penedès Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41030-foto-08013-232-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2020-10-07 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA Es tracta d'un indret de gran valor paisatgístic per la seva singularitat, molt apreciat per la gent que els coneix 2153 5.1 3 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:17
41031 Pou Gran https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-gran <p>CÓRDOBA, Manel (1999) Les fonts del Penedès i els seus voltants. 2 vols. S.LL.: El Cargol. PUIG I BOSCH (s.d.) Les Gunyoles. Resum d'un treball.</p> XIX-XX <p>El Pou Gran es troba al costat del mateix camí vell de Les Gunyoles, a la cruïlla d'un altre camí que baixa cap a la zona de la masia de Cal Vendrell. El pou havia tingut quatre corrioles, avui tancades per una coberta de volta, feta de maçoneria arrebossada amb ciment. L'aigua d'aquestes fonts era repartida per tot el nucli mitjançant un sistema de fonts públiques com les que hi ha a la plaça de l'església o a la de Sant Salvador.</p> 08013-233 Les Gunyoles - 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>La necessitat d'abastiment d'aigua a Les Gunyoles va portar a la recerca i aprofitament de diversos punts d'aigua. Se sap que l'any 1850 hi havia una junta d'aigües; es cuidava d'administrar l'aigua d'una bassa pública, del pou de Sant Salvador i del pou de Sant Isidre (PUIG I BOSCH, s.d.).Tres van ser els escollits per la gent del poble a finals del segle XIX i començament del XX: -el dipòsit d'aigua de la Serra de Les Gunyoles ('La Font Destinada') -el pou de Baix o de cal Massana (obert el 17 d'agost de 1879) i encara d'abans -el pou Gran del 1877, al costat de Cal Massana.</p> 41.3498800,1.7818600 398095 4578314 1877 .. 08013 Avinyonet del Penedès Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Estructural 2020-09-16 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA Els elements relacionats amb l'abastiment d'aigua tenen un gran valor simbòlic per a la gent de les Gunyoles. 47 1.3 3 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:17
41032 Pou de Baix https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-baix <p>CÓRDOBA, Manel (1999) Les fonts del Penedès i els seus voltants. 2 vols. S.LL.: El Cargol. PUIG I BOSCH (s.d.) Les Gunyoles. Resum d'un treball.</p> XIX-XX <p>El Pou de Baix, al costat de Cal Masana es troba al costat d'un camí que partint de Can Massana es dirigeix cap a la zona coneguda com els Massos. Està, com el Pou gran, cobert mitjançant volta de maçoneria arrebossada de ciment i presenta una porta d'accés metàl·lica. L'aigua de la Font destinada, el Pou Gran i aquest era repartida per tot el nucli mitjançant un sistema de fonts públiques com les que hi ha a la plaça de l'església o a la de Sant Salvador.</p> 08013-234 Les Gunyoles - 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>La necessitat d'abastiment d'aigua a Les Gunyoles va portar a la recerca i aprofitament d'abundosos punts d'aigua. Se sap que l'any 1850 hi havia una junta d'aigües; es cuidava d'administrar l'aigua d'una bassa pública, del pou de Sant Salvador i del pou de Sant Isidre (PUIG I BOSCH, s.d.).Tres van ser els escollits per la gent del poble a finals del segle XIX i començament del XX: -el dipòsit d'aigua de la Serra de Les Gunyoles ('La Font Destinada') -el pou de Baix o de cal Massana (obert el 17 d'agost de 1879) i encara d'abans -el pou Gran del 1877, al costat de Cal Massana.</p> 41.3512700,1.7779700 397772 4578473 1877 .. 08013 Avinyonet del Penedès Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Estructural 2020-09-16 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA Els elements relacionats amb l'abastiment d'aigua tenen un gran valor simbòlic per a la gent de les Gunyoles. 47 1.3 3 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:17
41033 Cançons agrícoles https://patrimonicultural.diba.cat/element/cancons-agricoles <p>SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.</p> <p>CANÇONS DE VEREMA: El vi ja el poden, Pere de la Mel el poda, Podint, podant el vi, Pere de la Mel Ja poda el vi. El vin ja l'ensofren, Pere de la Mel l'ensofra, Ensofrint, ensofrant el vi, Pere de la Mel Ensofra el vi. El vi ja el premsen, Pere de la Mel el premsa, Premsint, premsant el vi, Pere de la Mel Ja premsa el vi. El vi l'emboten, Pere de la Mel l'embota, Embotint, embotant el vi, Pere de la Mel Embota el vi. El vi se'l beuen, Pere de la Mel se'l beu, Bevint, bevent el vin, Pere de la Mel Ja es beu el vi. (Cançó oïda a les Cabòries l'any 1949, de procedència valenciana) CANÇÓ DEL BALL DE BASTONS Vostres goigs amb gran calor cantarem tot fent-vos llum. Guardeu-nos del mal de cap Borrascós Don Patantum. Sempre tenint al davant Una bóta de bon vi, I després d'estar ben tip, Rebeu calor i alegria Pròpia del saboróns xarrum. Són tots els vostres confrares Gent de molt bona mena, Tots devots d'aquell truà Que Patantum s'anomena. Tots beuen en el porró Perquè els posa oli al llum (Claudi Jofre, Avinyó, 1877) CANÇÓ DEL BALL DE BASTONERS Quan el pare va morir, Em va deixar una vinya, D'una vinya, una tira, D'una tira, un cep, D'un cep, un raïm, D'un raïm, un gotim, D'un gotim, una pansa! (Josep Carreres, les Gunyoles, 1922) CANÇONS AGRÍCOLES Damisel·la, damisel·la, Us voleu emmaridar? Aquí hi ha un perolaire Que molt bon marit serà. -Vés-te'n d'aquí que ets més negre que un pecat. Damisel·la, damisel·la, Terra negra fa bon blat. Damisel·la, damisel·la, Que la blanca el fa migrat. (Maria Mata Doria, l'Arboçar, 1958) Al sol li diuen Llorenç I a la lluna Margarida, Ella fa claror de nit I ell fa claror de dia (Josep Carreras, les Gunyoles, 1945) Encara que porti clenxa I el cabell a la romana, No m'enganyaràs a mi, Tap de carabassa vana! (L'Arboçar, 1925) Corrandes no són corrandes, Corrandes no són cançons, Mai no he vist millor barreja Que minyones amb minyons. Marieta de l'ull negre, No pas vós, que el teniu ros, Tota dona boniqueta Sol tenir el marit gelós. (Avinyó, 1888) DE LLAURADA Els quatre llauradors Com treballen, com treballen, Els quatre llauradors Com treballen de dos en dos. (fragment d'un ball, recitat per Josefa Almirall de l'Arboçar) L'amo ve de la llaurada Molt cansat i fatigat, Troba la porta tancada Amb clau i amb forrellat. No pot entrar per la finestra Si no és per un forat, Troba la mestressa a taula I un frare a cada costat. (Josep Carreras, les Gunyoles, 1935)</p> 08013-235 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. 41.3610400,1.7796200 397925 4579556 08013 Avinyonet del Penedès Restringit Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41033-foto-08013-235-1.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Sense ús 2020-09-16 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA 98 62 4.4 3 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:17
41034 Cançons infantils https://patrimonicultural.diba.cat/element/cancons-infantils <p>SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.</p> <p>CANÇONETES D'INFANTS Sant Nicolau, bisbe de pau, Panses i figues i nous i olives, I tot el que vulgueu, Caritat, senyores, caritat si us plau, Que venim de lluny i és Sant Nicolau (Les Gunyoles) La son son, se n'és anada, Déu li do bona tornada, Que ara mateix serà aquí De sota d'aquest coixí (L'Arboçar) CANÇÓ DE PASQUA Déus vós guard, padrí, La Pasqua ha vingut, Doneu-me la mona I Déu us doni salut (Les Gunyoles) JUGANT A CUIT I AMAGAR Quatre pedres hi ha al carrer, Jo les sé comptar molt bé Operquè són de xocolata. Una, dues, tres, quatre! (L'Arboçar) JUGANT A CUIT I AMAGAR Poma midora Que en salta la torre. N'és i n'és, quina hora és? Són les onze de quinquilla, N'ha passat el picarilla. Un plat d'arròs, pomes i peres, I tu... flors! (Les Gunyoles)</p> 08013-236 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. 41.3610400,1.7796200 397925 4579556 08013 Avinyonet del Penedès Restringit Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41034-foto-08013-236-1.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Sense ús 2020-09-16 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA 98 62 4.4 3 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:17
41035 Cançons diverses https://patrimonicultural.diba.cat/element/cancons-diverses <p>SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.</p> <p>CANÇONS DE DANSA I AMOR Les meves germanes em diuen Que a mi no em convé casar, Però elles amb els marits viuen I a mi em volen enganyar (Maria Rubió. L'Arboçar, 1905) CANÇONS DE CONTINGUTS VARIATS N'hi ha una monja, dintre un convent, Que de nit i de dia plora amargament. La Mare Abadessa li diu: -De què ploreu, monja, per què tant ploreu? -Ploro per un jove que n'és molt prudent, que si no m'hi caso, moriré per ell. -Moriu-ne, ja us enterrarem, les tombes són noves, les estrenareu. De flors i violes les enramarem. Darrera la tomba unes roses hi plantarem, En fan roses blanques, roses i clavells (Maria Rubió, l'Arboçar, 1947) Un pobre pagès Tenia una filla, Tenia quinze anys I encara no fila, Tralarà, tralarà, I encara no fila, Tralarà, tralarà, Ja mai filarà. (Maria Rubió, l'Arboçar, 1946) Sant Jaume, patró d'Espanya, Feu-me dormir tot el món, Que tinc la bugada estesa I la pasta bona al forn. Els bouets a la beurada, Els cantirets a la font, Sant Jaume, patró d'Espanya, Feu-me dormir tot el món. (Jaume Via, Sant Sebastià dels Gorgs, 1920) Sant Jaume de regalícia, Sant Jaume de regaló, Als homes xocolata I a les dones... cop de bastó! (Festes de Carnaval, les Gunyoles, 1915) CANÇONS LOCALS Le noies d'Olivella Totes són revellides Perquè es mengen les verdures Collides de quinze dies (Maria Rubió, l'Arboçar)</p> 08013-237 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. 41.3610400,1.7796200 397925 4579556 08013 Avinyonet del Penedès Restringit Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41035-foto-08013-237-1.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Sense ús 2020-09-16 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA 98 62 4.4 3 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:17
41036 Rondalla del pastor i el jutge de pau https://patrimonicultural.diba.cat/element/rondalla-del-pastor-i-el-jutge-de-pau <p>Informació Oral Joan Raventós Marcè, gener 2003 LLEGENDES (1998) 'Coses d'aquí: Llegendes d'Avinyonet'. Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 25, abril, 1998. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet del Penedès. SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.</p> <p>Un pastor del Penedès, trobant-se a l'estiu a la Cerdanya amb el seu ramat, fou citat pel jutge per haver deixat entrar les seves ovelles en una cleda privada. El pastor es defensà com pogué, però el jutge li digué: -Els pastors, ho sabeu ben bé prou, sempre em veniu a contar falòrnies i mai no en teniu la culpa de res, però sou una colla de desvergonyits que sempre aprofiteu els prats on no teniu cap dret de compra per atipar les bèsties. El vell pastor li contestà: -Sempre esteu damunt els pastors, els pastors per aquí, els pastors per allà. Això és massa! Cal que sapigueu d'una vegada per totes que els guardians del bestiar som els homes que Nostre Senyor volgué al seu costat quan va néixer. Vet aquí perquè, quan ve Nadal, som presents els pastors al costat de Jesús. I voleu que us ho digui? Jo sóc vell i no he deixat mai d'anar, cada any, a veure els pessebres i, allà vora l'establia, sempre hi he vist pastors. Però de jutges de pau... sento dir-vos-ho, senyor, mai no n'hi he vist cap! (Ramon Catasús, pastor de l'Arboçar, 1951).</p> 08013-238 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. 41.3610400,1.7796200 397925 4579556 08013 Avinyonet del Penedès Restringit Dolent Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA 98 61 4.3 3 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:17
41037 Rondalla de les cabres del monestir de Montserrat https://patrimonicultural.diba.cat/element/rondalla-de-les-cabres-del-monestir-de-montserrat <p>Informació Oral Joan Raventós Marcè, gener 2003 LLEGENDES (1998) 'Coses d'aquí: Llegendes d'Avinyonet'. Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 25, abril, 1998. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet del Penedès. SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.</p> <p>Un vellet de les Gunyoles contava, per l'any 1885, que a Montserrat hi vivien, en temps llunyans, un ramat de cabres salvatges que cada vespre baixaven dels cims més alts fins a les mateixes portes del monestir, on els frares les munyien. Acabada l'operació, aquestes se'n tornaven pels despenyadors, fins al dia següent. Un dia, un pelegrí que es trobava a Montserrat robà un cabridet. Des de llavors, les cabres no baixaren més al monestir. (Aquesta llegenda també fou recollida pel rei Alfons X el Savi, en les seves 420 cançons miracleres de la Mare de Déu. Set d'elles fan referència a la Moreneta).</p> 08013-239 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. 41.3610400,1.7796200 397925 4579556 08013 Avinyonet del Penedès Restringit Dolent Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA 98 61 4.3 3 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:17
41038 Llegenda de la campana de Santa Magdalena https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-campana-de-santa-magdalena <p>Informació Oral Joan Raventós Marcè, gener 2003 LLEGENDES (1998) 'Coses d'aquí: Llegendes d'Avinyonet'. Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 25, abril, 1998. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet del Penedès. SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.</p> <p>Aquesta hisenda està situada a uns quinze minuts de les Gunyoles i a la mateixa distància de l'Arboçar. Les seves ruïnes i l'església fan pensar que devia ser una possessió de la gran noblesa en temps no gaire llunyans. Hi havia dues campanes; una passà a la parròquia de les Gunyoles, i té un so escardalenc a causa del seu transport, i l'altra... asseguren que els carlins l'ompliren d'or i l'amagaren prop d'allí. Moltes persones coneixedores del fet buscaren i continuen buscant per aquelles rodalies el preuat tresor. Saurins, amb la seva rústega mecànica, fan clots per diversos llocs, cercant tots ells l'enigma que la terra, avara, els amaga. (Maria Rubió, l'Arboçar, 1948) Una altra versió es aquesta: 'En la masia de Santa Magdalena, com en tantes altres de les nostres contrades, hi havia una petita ermita amb un campanar. Van venir temps de guerra i de revoltes. Els pagesos dels voltants volien fugir però tenien por que els prenguessin totes les coses de valor que tenien. Llavors van decidir d'amagar-ho dins la campana de l'ermita. La van despenjar i van posar a dins les seves monedes i les seves joies. Després la van enterrar en una vinya dels voltants. Van passar els anys i no van explicar a ningú on era el lloc on l'havien enterrada. Sembla que encara avui en dia hi ha gent que llaurant les terres del voltant de Santa Magdalena espera trobar el tresor de la campana' (LLEGENDES, 1998)</p> 08013-240 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. 41.3441400,1.7863300 398460 4577671 08013 Avinyonet del Penedès Restringit Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41038-foto-08013-240-1.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA Foto: Santa Magdalena, però sense campana. 98 61 4.3 3 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:17
41039 Rondalla del palmisser de Les Gunyoles https://patrimonicultural.diba.cat/element/rondalla-del-palmisser-de-les-gunyoles <p>Informació Oral Joan Raventós Marcè, gener 2003 LLEGENDES (1998) 'Coses d'aquí: Llegendes d'Avinyonet'. Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 25, abril, 1998. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet del Penedès. SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.</p> <p>En aquest pintoresc poblet de mil·lenària torre romana, amb un centenar de cases a redós, situat dalt d'un bell mirador, amb mitja comarca estesa als seus peus, hi vivia, joiós, un veïnat amb caliu de gran germanor i mútua estima. Però sempre arriben contratemps i, aquesta vegada, el motiu el proporcionaria un dels veïns més apreciats. El Salvador, un pagès treballador com pocs, que a les vesprades arrodonia el seu jornalet confeccionant sàrries, senalles, estores i senatxos amb el margalló, petita palmera que creix avui encara a la serra, prop de la font del Cuscó. Cansat de treballar l'aspra terra de muntanya, havia decidit anar a viure al pla, a poc més d'un quilòmetre del poble. Va comprar una peça de terra tocant al camí d'Olesa, a la cruïlla amb la carretera general, on es pensava fer la caseta. Tots els seus amics es dolien de la seva sorprenent decisió, i el Salvador no es cansava de repetir que li sabia greu deixar-los però que el canvi li reportava millorar la seva vida, la possibilitat de collir més i, com que estaria més ben situat, podria vendre els seus treballs d'artesania. Cap gunyolenc no el pogué fer canviar d'opinió, per més que ho intentaren, i sempre acabaven amb la mateixa cantarella: 'Estàs carregat de cabòries'. I des de llavors, segurament era mitjan segle passat, el Salvador, sense proposar-s'ho, donà nom al poble nou que allí es construí, les Cabòries.</p> 08013-241 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. 41.3519800,1.7806100 397994 4578549 08013 Avinyonet del Penedès Restringit Dolent Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA 98 61 4.3 3 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:17
41040 Llegenda de la reina de Cantallops https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-reina-de-cantallops <p>Informació Oral Joan Raventós Marcè, gener 2003 LLEGENDES (1998) 'Coses d'aquí: Llegendes d'Avinyonet'. Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 25, abril, 1998. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet del Penedès. SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.</p> <p>Aquesta és una llegenda que està vinculada amb l'origen del nom del nucli de Cantallops. El marc físic de la història es desenvolupa prop de la carretera actual de Vilafranca a Barcelona, a la sortida de Cantallops, a on es compta fa molts anys que una reina va fer nit a la Cotxeria, lloc on les cavalleries reposaven dels llargs trajectes. Durant la nit, com de costum, els llops udolaren des de les muntanyes properes i la reina, sobresaltant-se contínuament, no pogué descansar gens ni mica. L'endemà, preguntà pel nom del lloc on havia passat tan mala nit i li digueren que era Vilaformosa. S'estranyà que un barri tan feréstec tingués un nom tan bonic i opinà que el més apropiat era el de Cantallops, ja que ells eren, amb els seus continuats udols, els vertaders protagonistes d'aquella contrada. Des d'aquell dia, Vilaformosa passà a l'oblit en record i penitència de la mala nit d'aquella reina de pas. (Núria Vallès, 1968) Una altra versió es aquesta: 'On ara es troba aquest poble hi passava un camí ral per on circulaven nombroses cavalleries. El lloc era conegut amb el nom de Vilaformosa. Hi havia un hostal anomenat 'la Cotxeria' on els viatgers de les diligències podien passar la nit, descansar i fer un mos. Les restes d'aquest hostal encara es conserven a l'entrada del poble, al peu de la carretera. Un bon dia un carruatge que portava una reina es va parar per passar la nit en aquest lloc. Es veu que durant tota la nit els llops dels boscos propers no van parar d'udolar i van molestar la reina. l'endemà al matí, en llevar-se, va demanar com es deia el lloc on havia intentat dormir i li van dir que Vilaformosa. La reina va considerar que no podia tenir un nom tan bonic un indret tan feréstec com aquell i va decidir que de llavors en endavant s'anomenés Cantallops (LLEGENDES, 1998).</p> 08013-242 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. 41.3685800,1.8013400 399754 4580367 08013 Avinyonet del Penedès Restringit Dolent Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA 98 61 4.3 3 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:17
41041 Rondalla del mariscal Suchet https://patrimonicultural.diba.cat/element/rondalla-del-mariscal-suchet <p>Informació Oral Joan Raventós Marcè, gener 2003 LLEGENDES (1998) 'Coses d'aquí: Llegendes d'Avinyonet'. Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 25, abril, 1998. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet del Penedès. SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.</p> <p>Aquest mariscal sembla que va viure una bona temporada en un hostal que hi havia on actualment es troba l'estanc, el bar Pep i el taller del fuster, al costat de la carretera a Avinyonet. Aquella casa durant molt de temps se l'ha coneguda amb el nom de cal Suchet (LLEGENDES, 1998).</p> 08013-243 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. 41.3610400,1.7796200 397925 4579556 08013 Avinyonet del Penedès Restringit Dolent Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA És molt possible que en aquesta rondalla hi hagi segurament una bona part d'història, ja que aquest mariscal de Napoleó va estar al davant de l'exèrcit francès durant la Guerra de la Independència. Va prendre part en la conquesta de Lleida, Tortosa i València. En la retirada, encara va guanyar una batalla a Molins de Rei (el 10 de gener de 1814). 98 61 4.3 3 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:17
41042 Llegenda del tresor del Puig de la Mola https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-tresor-del-puig-de-la-mola <p>Informació Oral Joan Raventós Marcè, gener 2003 LLEGENDES (1998) 'Coses d'aquí: Llegendes d'Avinyonet'. Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 25, abril, 1998. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet del Penedès. SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.</p> <p>Una llegenda diu que a trenc d'alba de la nit de Sant Joan, s'ha de buscar la primera pedra on hi toca el sol dalt del puig de la Mola, ja que sota d'ella hi ha un tresor amagat.</p> 08013-244 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. 41.3193700,1.8477100 403559 4574851 08013 Avinyonet del Penedès Restringit Dolent Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA 98 61 4.3 3 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:17
41043 Llegenda dels túnels secrets https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-dels-tunels-secrets <p>Informació Oral Joan Raventós Marcè, gener 2003 LLEGENDES (1998) 'Coses d'aquí: Llegendes d'Avinyonet'. Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 25, abril, 1998. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet del Penedès. SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.</p> <p>La llegenda parla d'una galeria subterrània de més de mig quilòmetre de llargària que hi havia a la torre de l'Arboçar de Baix (SADURNÍ ET AL., 2000). Altra llegenda parla d'un túnel existent a Santa Susanna, pel qual la gent durant la guerra del carlí, van sortir per tal de demanar ajuda a Ribes darrera de lo qual va haver-hi una gran matança (Informació Oral Joan Raventós Marcè, gener 2003).</p> 08013-245 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. 41.3610400,1.7796200 397925 4579556 08013 Avinyonet del Penedès Restringit Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41043-foto-08013-245-1.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA Cova del Fondo Gran, que era l'altre extrem del passadís secret que segons la llegenda sortia de la torre de l'Arboçar de Baix; 98 61 4.3 3 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:17
41044 Costums relacionats amb els fenòmens meteorològics https://patrimonicultural.diba.cat/element/costums-relacionats-amb-els-fenomens-meteorologics <p>AMADES, Joan (2001) Costumari Català. El Curs de l'Any. S.Ll.: Enciclopedia Catalana. Salvat Editores. Vol. IV, 96; 160, 674. ESCOFET, Josep (1981) 'Reculls per a una Història'. Diversos articles publicats a la revista Arrels, núms. 61 a 67. Avinyonet del Penedès. INFORMACIÓ OBTINGUDA DE LA GENT DE LES GUNYOLES, MITJANÇANT REUNIÓ CONJUNTA A LES DEPENDÈNCIES MUNICIPALS DE LES GUNYOLES EL NOVEMBRE DE 2002 Informació Oral Joan Raventós Marcè, gener 2003 PUIG I BOSCH (s.d.) Les Gunyoles. Resum d'un treball. ROVIRA I MERINO ET AL. (1999) Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Barcelona: Associació d'Amics dels camins ramaders. SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.</p> <p>1. CREMA DE LLORER PER TALLAR LA TEMPESTA I LES PEDREGADES. Era corrent que a les cases es cremessin bé a la llar, bé a qualsevol foc encès dins la casa, fulles de llorer que s'havien beneït el dia de Rams (informacions orals presses a Can Montregull i a mas Bertran, juny 2002). 2. TREURE A LA FINESTRA LES TOVALLES. Es treien a la finestra les tovalles que cobrien la taula pel salpàs (AMADES, 2001, IV: 674) i també perquè allunyés els llamps i les pedregades (AMADES, 2001, II, 734; IV, 674) es treien a la finestra (informació oral pressa a mas Bertràn, juny 2002). 3. TREURE FORA LA CASA UNA PAELLA I UNS TRES PEUS. Quan pedregava es treia fora de la casa una paella de cul per amunt i uns tres peus de petges enlaire (AMADES, 2001, IV: 674). 4. TALLAR NÚVOLS. A l'Arboçar 'tallaven' els núvols amb ganivets, amb la mà esquerra, i a la mà dreta portaven un Sant Crist (1948) (SADURNÍ, 2001: II, 137) 5. ESCODRINYAR EL VENT DE MIGDIA. A l'Arboçar, escodrinyaven el vent del migdia del Dissabte de Glòria, que era el que portaria les tempestes d'estiu (SADURNÍ, 2001: II). 6. POSAR UN RAMET DE LLORER BENEIT A LA VINYA. Per Santa Creu, a la sortida d'ofici, es portava el ramet de llorer beneït a la vinya i es deixava sobre un cep, a fi que Déu els preservés del mal temps (SADURNÍ, 2001: II). 7. POSAR-SE LES CATIUSQUES. Quan llampegava les mares posaven als seus fills les catiusques (Informació oral Can Montragull, juny 2002). 8. BOIRA I BRUIXES. Deien que els dies de boira gebrada i els de pluja i sol eren els preferits de les bruixes, la qual cosa va donar peu a la dita 'Plou i fa sol, les bruixes es pentinen, plou i fa sol, les bruixes porten dol' (L'Arboçar) (SADURNÍ, 2001: II, 128)</p> 08013-246 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. 41.3610400,1.7796200 397925 4579556 08013 Avinyonet del Penedès Difícil Dolent Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Costumari Pública Sense ús 2020-09-16 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA 98 63 4.5 3 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:17
41045 Costumari propi de la nit de Sant Joan https://patrimonicultural.diba.cat/element/costumari-propi-de-la-nit-de-sant-joan <p>AMADES, Joan (2001) Costumari Català. El Curs de l'Any. S.Ll.: Enciclopedia Catalana. Salvat Editores. Vol. IV, 96; 160, 674. ESCOFET, Josep (1981) 'Reculls per a una Història'. Diversos articles publicats a la revista Arrels, núms. 61 a 67. Avinyonet del Penedès. INFORMACIÓ OBTINGUDA DE LA GENT DE LES GUNYOLES, MITJANÇANT REUNIÓ CONJUNTA A LES DEPENDÈNCIES MUNICIPALS DE LES GUNYOLES EL NOVEMBRE DE 2002 Informació Oral Joan Raventós Marcè, gener 2003 PUIG I BOSCH (s.d.) Les Gunyoles. Resum d'un treball. ROVIRA I MERINO ET AL. (1999) Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Barcelona: Associació d'Amics dels camins ramaders. SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.</p> <p>1. ROQUES QUE S'AJUNTEN En el costumari i credenciari de la nit de Sant Joan es troben diversos costums i diferents creences que semblen reconèixer cultes de caràcter orogràfic o lític. Així és el cas d'un costum documentat per Joan Amades al terme d'Avinyonet, i que és la següent: es té la creença de que 'dues roques que es troben d'alt d'un puig proper a Avinyonet del Penedès (Les Cabòries), es van ajuntant a poc a poc. Quan es cloguin vindrà la fi del món. Des de fa temps que cada nit de Sant Joan van avançant; abans hi podia passar un home a cavall; més tard només hi passava a peu, per gras que fos, i ara ha d'estar molt magre per a poder-hi passar. La gent de la rodalia té el cas per un indici que la fi del món s'acosta' (AMADES, 2001, IV: 160). 2. SALTAR EL FOC. La nit de Sant Joan a les Cabòries creien que els qui saltaven el foc no moririen durant l'any. Els fadrins, per demostrar la seva virilitat, havien de saltar, com a mínim, set focs. A les Gunyoles, l'any 1935, encara hi havia qui per la vigília de Sant Joan anava per la muntanya, amb una canya verda, 'buscant la sort'. (SADURNÍ, 2001: II, 162). 3. PER CONÈIXER EL NOM DEL FUTUR MARIT. Les noies que anaven a esporgar la vinya la nit de Sant Joan preparaven un plat amb aigua i oli en el qual ficaven cargolats tants papers com pretendents coneixien. En cadascun d'aquests paperets escrivien el nom de cada noi que es pretenia. Després se n'agafava un i el que sortia era el noi que seria el futur marit. En tant que s'agafava el paper es recitava la següent oració: 'Sant Joan Baptista apòstol i evangelista, per la propietat que Deu us ha donat feu-me sortir el meu enamorat' (Informació oral Concepció Massana, juny 2001). 4. UNTAR AMB OLI L'ULL DE LES FIGUES. Un altre costum en el qual es troba protagonista un element del medi vegetal a la nit de Sant Joan, és el d'untar amb oli l'ull de les figues de manera que per Sant Pere ja eren madures (AMADES, 2001, IV: 96) (INFORMACIÓ OBTINGUDA DE LA GENT DE LES GUNYOLES, MITJANÇANT REUNIÓ CONJUNTA A LES DEPENDÈNCIES MUNICIPALS DE LES GUNYOLES EL NOVEMBRE DE 2002). 5. SANACIONS DE TRENCADURA (veure fitxa dedicada a medicina popular). La nit de Sant Joan es passava per les branques d'un roure als nens herniats, i ho feien un Joan i un Pere (informació oral veïns d'Avinyonet, juny 2002). Era molt estès tal costum. En el cas dels nens es tractava de despullar la criatura trencada, a les dotze de la nit de Sant Joan, i dues persones, que acostumaven a ser els padrins, se la passaven l'una a l'altra pel mig d'un tronc de roure o alzina que havien obert abans verticalment. La primera deia: Sant Joan et passa i l'altre contestava: Sant Pere et traspassa, o la següent formuleta: '-Té Pere - Té Joan -Que es curi aquest infant' En altres pobles deien: Teniu, Joan, us la torno curada. L'operació es repetia tres voltes i els assistents resaven tres parenostres. La roba la deixaven a la soca de l'arbre, i si aquest continuava vivint, era senyal que l'infantó estava guarit. A les Gunyoles, l'any 1942, es va dur a terme una cerimònia d'aquestes a la que hi assistiren una quarantena de persones, a prop de la font del Cuscó, i hi hagué galetes i vi bo per a tots (SADURNÍ, 2001: II, 195) Altres indrets que semblaven propicis per aquestes cures, eren Avinyó, la Font del Molinet, la Font de la Canya, el torrent del Batlle i la Font del Cuscó . Cap els anys 1940-1950 es va passar un altre nen trencat en el bosc del Batlle a tocar el torrent del mateix nom. La gent anava amb espelmes. També se sap que sota el roure del Sebio Ferret Castellví s'havia fet aquesta cerimònia (INFORMACIÓ OBTINGUDA DE LA GENT DE LES GUNYOLES, MITJANÇANT REUNIÓ CONJUNTA A LES DEPENDÈNCIES MUNICIPALS DE LES GUNYOLES EL NOVEMBRE DE 2002).</p> 08013-247 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. 41.3610400,1.7796200 397925 4579556 08013 Avinyonet del Penedès Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41045-foto-08013-247-1.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Costumari Pública Sense ús 2020-09-16 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA (Continuació descripció) 6. La vigília de Sant Joan, els veïns de Les Gunyoles, sortien per la muntanya, amb una canya verda, a trobar la bona ventura. 7. EL TRESOR DEL PUIG DE LA MOLA. Un altre costum devia ser el de, a trenc d'alba de la nit de Sant Joan, anar a buscar la primera pedra on hi toca el sol dalt del puig de la Mola, ja que sota d'ella hi ha un tresor amagat (Informació Oral Joan Raventós Marcè, gener 2003). 98 63 4.5 3 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:17
41046 Costums diversos https://patrimonicultural.diba.cat/element/costums-diversos <p>AMADES, Joan (2001) Costumari Català. El Curs de l'Any. S.Ll.: Enciclopèdia Catalana. Salvat Editores. Vol. IV, 96; 160, 674. ESCOFET, Josep (1981) 'Reculls per a una Història'. Diversos articles publicats a la revista Arrels, núms. 61 a 67. Avinyonet del Penedès. INFORMACIÓ OBTINGUDA DE LA GENT DE LES GUNYOLES, MITJANÇANT REUNIÓ CONJUNTA A LES DEPENDÈNCIES MUNICIPALS DE LES GUNYOLES EL NOVEMBRE DE 2002 Informació Oral Joan Raventós Marcè, gener 2003 PUIG I BOSCH (s.d.) Les Gunyoles. Resum d'un treball. ROVIRA I MERINO ET AL. (1999) Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Barcelona: Associació d'Amics dels camins ramaders. SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.</p> <p>1. Pel dia de difunts es captava pa, tot dient un parenostre pels difunts de la casa. 2. ELS OUS DE LES GALLINES. Les mestresses sempre procuraven que el nombre d'ous que havien de covar les gallines fos imparell; altrament, molts ous en sortirien 'nials' (L'Arboçar) (SADURNÍ, 2001: II, 140) 3.CANVI DE ROBA EN DIVENDRES. A les Gunyoles, les mares obligaven els seus fills a canviar-se la samarreta gruixuda d'hivern per la prima d'estiu, sempre en divendres (1965) (SADURNÍ, 2001: II, 144). 4.PLANTAR UN LLORER. A Sant Sebastià dels Gorgs, plantar un llorer presagiava la mort de tota la família. 5. APROFITAR LA BOGA DE LES BASSES. Abans, hi havia gent que s'ocupava de manera esporàdica d'apedaçar els culs de les cadires. Eren habitualment gitanos passavolants que aprofitaven la boga que creixia al fons de certes basses. Així està documentat en el cas de les Basses de Les Planes de Les Roques. 6. LES PASTORES QUE VENIEN OLI DE GINEBRÓ I TREMENTINA. Era costum entre les mestresses d'Avinyonet comprar a les dones dels pastors que feien la transhumància, oli de ginebró i trementina. La trementina s'obtenia de la resina del pi roig. Aquestes venien amb els seus marits des de les terres altes i la gent gran les recorda portant unes faldilles molt llargues. L'oli de ginebró era un remei molt destacat per eliminar els cucs de l'intestí de la canalla (Informació oral Ca la Modesta, març 2003). També era empleat pel bestiar. Els pegats de trementina eren molt utilitzats contra el dolor, els cops i les torçades. Era bo també per a picades d'alguns animals, úlceres i grans infectats. 7. RITUS DE CONSTRUCCIÓ I APOTROPÀICS. En el transcurs de la feina de camp, s'ha pogut constatar la presència d'indicis de costums d'aquest tipus, com poden ser la existència de símbols protectors com: el remat de les teulades fet mitjançant dues tiges enfrontades, les creus marcades a les portes de les cases, o al sostre (s'ha conservat un interessant cas a la cara interior de la pedra central de la coberta d'una barraca), o les teules pintades amb el motiu de 'dent de llop', pintat o en reserva. Tot aquest simbolisme contribuiria sense dubte a reclamar una protecció sobrenatural per a l'edifici, aconseguida tant mitjançant el simbolisme de les creences institucionalitzades, com els signes protectors de pràctiques o creences esotèriques de les que s'ha perdut la memòria, però moltes vegades no la presència. 8. COSTUM PARTICULAR A SANTA SUSANNA. No coneixem si això es feia en altres llocs, però la tradició oral parla de la utilització d'una dependència al caseriu de Santa Susanna, que era coneguda precisament com a la 'sala dels nuvis', per passar una petita i econòmica lluna de mel pels recents casats a la masia. Així la parella els nuvis romandrien tancats i barrats en aquest espai durant un temps. Els aliments se'ls facilitaven per una petita obertura a la paret. 9. COSTUMS SUPERSTICIOSOS: 9.1. No rentar durant els nou dies que segueixen la mort d'un individu de la família. 9.2. Si el saler es gira, impensadament, indica dissort. 9.3. No entrar el ram de llorer beneït a casa al retornar de l'església per Sant Pere Màrtir 9.4. No dinar tretze comensals a taula.</p> 08013-248 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. 41.3610400,1.7796200 397925 4579556 08013 Avinyonet del Penedès Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41046-foto-08013-248-1.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Costumari Pública Sense ús 2020-09-16 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA 98 63 4.5 3 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:17
93003 Jaciment La Barraca del Rossend https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-la-barraca-del-rossend <p><span><span><span>GUITART, J. (Inèdit): Estudi del paisatge antic a la Cossetània Oriental. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>VIRELLA, X. (1983): Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal. Institut d’Estudis Penedesencs, 21. Primer premi del VII Concurs de Sant Ramon de Penyafort-1979 convocat pel Museu de Vilafranca del Penedès.</span></span></span></p> Es desconeix. No s’ha dut a terme cap intervenció arqueològica <p><span><span><span><span><span>A les vinyes situades al marge est de la Barraca del Rossend s’hi van localitzar abundants fragments de ceràmica ibèrica comuna i algun fragment de ceràmica romana. Durant la prospecció arqueològica duta a terme l’any 1999 dins el projecte Estudi del Paisatge Arqueològic Antic a la Cossetània Oriental es va identificaren superfície ceràmica ibèrica i algun fragment de campaniana A, ceràmica ibèrica pintada i una nansa d’àmfora itàlica Dressel 1. L’any 2002 durant la revisió de la Carta Arqueològica es va confirmar la presència de fragments ceràmica ibèrica i algun fragment de tègula. També es va identificar i una destral de jadeïta polida, possiblement votiva. </span></span></span></span></span></p> 08058-1 El Figueral. Nord de Torrelletes <p><span><span><span><span><span>El jaciment és citat per primera vegada l’any 1983 per Xavier Virella.</span></span></span></span></span></p> 41.2826600,1.6531500 387212 4571010 -5500/-2200 ; s. III aC - I aC 08058 Castellet i la Gornal Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93003-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93003-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93003-1-3.jpg Inexistent Neolític|Ibèric|Romà Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Científic/Cultural Inexistent 2023-07-26 00:00:00 Núria Cabañas. Web Cultura, SCP 78|81|83 1754 1.4 2484 3 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:22
93004 El Figueral https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-figueral-0 <p><span><span><span>GUITART, J. (Inèdit): Estudi del paisatge antic a la Cossetània Oriental. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VIRELLA, X. (1983): Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal. Institut d’Estudis Penedesencs, 21. Primer premi del VII Concurs de Sant Ramon de Penyafort-1979 convocat pel Museu de Vilafranca del Penedès.</span></span></span></span></span></p> s. III- I aC No hi ha restes visibles <p><span><span><span><span><span>El jaciment El Figueral es troba situat en un camp de vinyes (antigament d’olivers) a l’esquerra del camí, passada la cruïlla de camins que porta a Can Romagosa. En aquest punt es van identificar fragments de ceràmica ibèrica, fragments de campaniana A i fragments d’àmfora romana. L’any 1999 dins el projecte Estudi del Paisatge Arqueològic Antic a la Cossetània Oriental es van realitzar un seguit de prospeccions arqueològiques que van permetre identificar algun fragment de ceràmica ibèrica. L’any 2002 durant la revisió de la Carta Arqueològica es va localitzar algun fragment de ceràmica ibèrica en superfície. En la present prospecció no s’ha localitzar cap fragment ceràmic.</span></span></span></span></span></p> 08058-2 El Figueral. Nord de Torrelletes <p><span><span><span><span><span>Jaciment localitzat per Xavier Virella l’any 1983.</span></span></span></span></span></p> 41.2827700,1.6548700 387356 4571020 08058 Castellet i la Gornal Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93004-2-2.jpg Inexistent Ibèric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Científic/Cultural Inexistent 2023-07-26 00:00:00 Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. 81 1754 1.4 2484 3 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:22
93090 Can Romagosa https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-romagosa-0 <p><span><span><span>GUITART, J. (Inèdit): Estudi del paisatge antic a la Cossetània Oriental. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VIRELLA, X. (1983): Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal. Institut d’Estudis Penedesencs, 21. Primer premi del VII Concurs de Sant Ramon de Penyafort-1979 convocat pel Museu de Vilafranca del Penedès.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VIRELLA, X. (1979): Localització d’un forn de ceràmica a Castellet i la Gornal. Miscel·lània Penedesenca, Núm.1. Institut d’Estudis Penedesencs. Capellades. </span></span></span></span></span></p> s. VI aC – II dC No s’ha dut a terme cap intervenció arqueològica <p><span><span><span><span><span>En un camp de vinya situat entre Can Martí i Can Romagosa es van localitzar en superfície fragments de ceràmica ibèrica i algun fragment d’àmfora romana tipus Dressel 1 amb una estampilla amb la lletra L, fragments de dolia i tègula. L’any 1999 dins el projecte Estudi del Paisatge Arqueològic Antic a la Cossetània Oriental es van realitzar una prospeccions arqueològiques que va permetre identificar una àrea, situada a tocar de Can Martí, amb una gran quantitat de fragments ceràmics en superfície. L’any 2002 durant la revisió de la Carta Arqueològica es va confirmar la presència de fragments ceràmica ibèrica, algun fragment de campaniana A i un fragment de ceràmica àtica de vernís negre. En la present prospecció s’han localitzat diversos fragments de ceràmica ibèrica de pasta oxidada i pasta sandwich. </span></span></span></span></span></p> 08058-3 Vinyes entre Can Martí i Can Romagosa. Torrelletes <p><span><span><span><span><span>Jaciment localitzar per l’arqueòleg Pascual Guarch</span></span></span></span></span></p> 41.2867300,1.6464300 386656 4571471 08058 Castellet i la Gornal Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93090-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93090-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93090-3-3.jpg Inexistent Romà|Ibèric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Cultural Inexistent 2023-07-26 00:00:00 Núria Cabañas. Web Cultura, SCP Possiblement correspongui a una establiment d’època ibèrica amb una cronologia inicial que se situaria al segle V aC. 83|81 1754 1.4 2484 3 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:22
93091 El Planot o La Timba de Santa Bàrbara https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-planot-o-la-timba-de-santa-barbara <p><span><span><span>Butlletí Municipal de Castellet i la Gornal. Núm. 5. Desembre 2021. Establiment d’una fortificació emmurallada fa 2700 anys a la Timba de Santa Bàrbara.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GUITART, J. (Inèdit): Estudi del paisatge antic a la Cossetània Oriental. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VIRELLA, X. (1983): Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal. Institut d’Estudis Penedesencs, 21. Primer premi del VII Concurs de Sant Ramon de Penyafort-1979 convocat pel Museu de Vilafranca del Penedès.</span></span></span></span></span></p> s. VII aC- I aC <p><span><span><span><span><span>L’any 1999 dins el projecte Estudi del Paisatge Arqueològic Antic a la Cossetània Oriental es van realitzar un seguit de prospeccions arqueològiques es van localitzar nombrosos fragments de ceràmica ibèrica, algun fragment d’àmfora fenícia. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>L’any 2002 durant la revisió de la Carta Arqueològica es va confirmar l’existència d’un jaciment en aquest turó arran de la troballa d’un gran nombre de fragments ceràmics en superfície d’època ibèrica i restes d’estructures muraries. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Des de l’any 2016 s’ha dut a terme diverses intervencions arqueològiques que han posat de manifest l’existència d’un poblat fortificat relacionat amb el transport i comercialització del vi situat cronològicament a la primera edat del ferro (s. VII-VI aC). D’aquest en destaca la muralla presenta una amplada d’entre 2 i 3 m amb diverses edificacions adossades i les restes d’un enllosat interior, possiblement un carrer. A l’oest de la fortificació a la zona coneguda com Sota la Timba de Santa Bàrbara es va identificar restes d’un poblat d’època ibèrica (IV- I aC) fundat posteriorment a l’abandonament de la fortificació de la primera edat del ferro. </span></span></span></span></span></p> 08058-4 La Timba. Nord de Castellet <p><span><span><span><span><span>Estudiat l’any 1943 per Albert Ferrer. Posteriorment Pere Giró parla de l’existència d’una muralla i de possibles torres i Xavier Virella localitza un gran nombre de fragments ceràmics d’època ibèrica i algun fragment de sílex i de molí. </span></span></span></span></span></p> 41.2682700,1.6277100 385056 4569446 08058 Castellet i la Gornal Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93091-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93091-4-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93091-4-4.jpg Inexistent Ibèric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Cultural Inexistent 2023-10-03 00:00:00 Núria Cabañas. Web Cultura, SCP 81 1754 1.4 2484 3 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:22
93092 Montanyans https://patrimonicultural.diba.cat/element/montanyans <p><span><span><span>GUITART, J. (Inèdit): Estudi del paisatge antic a la Cossetània Oriental. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> s. VII aC – s. V dC Inexistent <p><span><span><span><span><span>En les prospeccions realitzades l’any 1991 arran de les obres de construcció de la línia de tren d’alta velocitat, en els camps de conreu situats a la vessant est i sud del promontori de Muntanyans, es van localitzar en superfície quatre fragments de ceràmica ibèrica comuna i un fragment de tègula. Aquesta zona fins a mitjans del segle XX era envoltat per aiguamolls. Per aquest motiu, es va realitzar un estudi pol·línic del sediments que van quedar al descobert arran de les obres posant de relleu l’antiguitat màxima d’aquests sediments, datats entorn 7700 BP. Les prospeccions realitzades l’any 1999 van posar de manifest la manca de material i restes arqueològiques als actuals camps de vinya que no s’han vist afectats per les anteriors obres.</span></span></span></span></span></p> 08058-5 Montanyans. Nord-oest de les Masuques <p><span><span><span><span><span>El jaciment fou descobert durant les prospeccions realitzades l’any 1991 per N. Moragas i M.R. Senabre</span></span></span></span></span></p> 41.3013900,1.6329900 385556 4573116 08058 Castellet i la Gornal Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93092-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93092-5-1.jpg Inexistent Romà|Ibèric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Cultural Inexistent 2023-07-26 00:00:00 Núria Cabañas. Web Cultura, SCP Els camps de vinya que no van estar afectats per l’obra no s’hi va localitzar cap material ni resta arqueològica en superfície. 83|81 1754 1.4 2484 3 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:22
93093 Pont de les Masuques https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-les-masuques <p><span><span><span>GUITART, J. (Inèdit): Estudi del paisatge antic a la Cossetània Oriental. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Castellet i la Gornal (Alt Penedès). Ajuntament de Castellet i la Gornal. Desembre de 2004.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VIRELLA, X. (1983): Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal. Institut d’Estudis Penedesencs, 21. Primer premi del VII Concurs de Sant Ramon de Penyafort-1979 convocat pel Museu de Vilafranca del Penedès.</span></span></span></span></span></p> s. II aC – s. V dC <p><span><span><span><span><span>El pont de les Masuques o de Can Llopart es troba situat damunt el torrent d’Estadella, a poca distància de l’església de Sant Esteve, i que estaria relacionat amb el tram de la Via Augusta entre La Gornal i Les Masuques. El pont és una construcció de pedra i argamassa d’un sol ull d’arc escarser de 5,70 m de llum. </span></span></span></span></span></p> 08058-6 Església de Sant Esteve. Masuques 41.2881200,1.6389600 386033 4571635 08058 Castellet i la Gornal Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93093-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93093-6-3.jpg Legal Romà Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Cultural BCIL 2023-07-28 00:00:00 Núria Cabañas. Web Cultura, SCP Altres noms: Pont de Can Llopart 83 1754 1.4 1761 3 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:22
93094 Mas Pigot https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-pigot <p><span><span><span><a>AAVV. (1981): Catalunya romànica. El Penedès i l’Anoia. Vol. XIX. Pòrtic. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana</a>.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VIRELLA, X. (1983): Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal. Institut d’Estudis Penedesencs, 21. Primer premi del VII Concurs de Sant Ramon de Penyafort-1979 convocat pel Museu de Vilafranca del Penedès.</span></span></span></span></span></p> <p> </p> s. VI-I aC / s. V-XV Li manquen parets laterals i està tot cobert de vegetació <p><span><span><span><span><span>Al sud del Mas Pigot s’hi localitza un colomar de 2,70 m d’amplada per 2,50m de longitud i 4,30 m d’alçada. Actualment d’aquesta edificació només es conserva la paret tramuntada i un tram de llevant. A l’interior s’identifiquen un gran nombre de cel·les per a coloms de 0,20 x 0,20 m. El mur de tramuntana conserva 9 rengles amb 4 cel·les cadascun i el mur de llevant 5 rengles amb 4 cel·les. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>L’any 2002 durant la revisió de la Carta Arqueològica es van localitzar en superfície fragments de ceràmica d’època ibèrica i un fragment de ceràmica comuna d’època romana. </span></span></span></span></span></p> 08058-7 Mas Pigot. Est Les Masuques 41.2900200,1.6539600 387292 4571827 08058 Castellet i la Gornal Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93094-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93094-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93094-7-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93094-7-4.jpg Inexistent Medieval|Ibèric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Cultural Inexistent 2023-07-26 00:00:00 Núria Cabañas. Web Cultura, SCP 85|81 1754 1.4 2484 3 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:22
93095 Jaciment Antiga Escola de Sant Marçal https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-antiga-escola-de-sant-marcal <p><span><span><span>GUITART, J. (Inèdit): Estudi del paisatge antic a la Cossetània Oriental. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VIRELLA, X. (1983): Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal. Institut d’Estudis Penedesencs, 21. Primer premi del VII Concurs de Sant Ramon de Penyafort-1979 convocat pel Museu de Vilafranca del Penedès.</span></span></span></span></span></p> s. VII aC - V dC Construcció de l’actual edifici. <p><span><span><span><span><span>Durant la construcció dels fonaments d’una edificació propera a l’Escola de Sant Marçal, on actualment s’hi ubica el Consultori Mèdic Municipal, es van identificar fragments de ceràmica ibèrica i romana i dues destrals de pedra polida molt deteriorades. </span></span></span></span></span></p> 08058-8 Carretera de Montanyans. Nucli de Sant Marçal. <p><span><span><span>Troballes localitzades per Santiago Casanova l’any 1958 durant les obres. </span></span></span></p> 41.3085300,1.6047700 383206 4573947 08058 Castellet i la Gornal Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93095-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93095-8-2.jpg Inexistent Romà|Ibèric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús Inexistent 2023-08-03 00:00:00 Núria Cabañas. Web Cultura, SCP 83|81 1754 1.4 2484 3 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:22
93096 Can Llopart https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llopart-2 <p><span><span><span>GUITART, J. (Inèdit): Estudi del paisatge antic a la Cossetània Oriental. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VIRELLA, X. (1983): Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal. Institut d’Estudis Penedesencs, 21. Primer premi del VII Concurs de Sant Ramon de Penyafort-1979 convocat pel Museu de Vilafranca del Penedès.</span></span></span></span></span></p> s. III aC – s. VII dC L'angle del marge de camí s'està deteriorant <p><span><span><span><span><span>Tocant a la paret de l’església es va identificar un mil·liari amb la inscripció: D. N.INVICTIDDIMO PIISSIMO. VICTORIO SISSIMO. PRINCIPI IVULIANO. AVGVSTO. MA-----. Segons G. Fabre, M.Mayer i I.Rodà el mil·liari correspon a l’emperador Julià l’Apòstata (360-363). Posteriorment, aquest mil·liari fou rebuidat i utilitzat com a sepultura. L’any 1948 es va descobrir una segona sepultura de teules coberta per una capa de morter damunt la qual hi descansava una llosa de pedra. També es va localitzar una ara d’altar de marbre blanc on hi consten 24 noms i datada d’entre els segles VII-X. L’any 1999 dins el projecte Estudi del Paisatge Arqueològic Antic a la Cossetània Oriental es va realitzar una prospecció arqueològica en la qual es va localitzar una vora d’àmfora ibèrica. També, en un marge entre el camí que va de Can Llopart a les Masuques es va localitza un angle pertanyen a un dipòsit amb el revestiment interior de morter de calç de tonalitat rosada. L’any 2002 durant la revisió de la Carta Arqueològica es va confirmar la presència de dit dipòsit tot i que no van identificar-se fragments ceràmics. </span></span></span></span></span></p> 08058-9 Església de Sant Esteve. Sud de les Masuques <p><span><span><span><span><span>L’any 1927 el Dr. T. Creus va identificar un mil·liari al costat de les parets de l’església i l’any 1948 es va localitzar un enterrament. </span></span></span></span></span></p> 41.2882400,1.6400800 386127 4571647 08058 Castellet i la Gornal Fàcil Dolent Legal Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Cultural 2023-07-31 00:00:00 Núria Cabañas. Web Cultura, SCP 1754 1.4 3 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:22
93097 Cova del Pantà de Foix https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-panta-de-foix <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VIRELLA, X. (1983): Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal. Institut d’Estudis Penedesencs, 21. Primer premi del VII Concurs de Sant Ramon de Penyafort-1979 convocat pel Museu de Vilafranca del Penedès.</span></span></span></span></span></p> <p> </p> -2200 / -1800 Destruïda i cobert per les aigües del pantà. <p><span><span><span><span><span>Es tracta d’una cova formada per una sala de planta irregular de 6,40 m de longitud per 3,50 m d’amplada on s’hi arriba per un passadís estret. A l’interior es van localitzar 3 gabinets de sílex, fragments de fulles, una punta de sageta, un vas hemisfèric fet a mà, un fragment de ceràmica amb relleus, una petxina perforada i un ullal de senglar juntament amb restes de 38 individus. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Actualment la cova es troba coberta per les aigües del pantà.</span></span></span></span></span></p> 08058-10 Pantà de Foix. Sud-est de Castellet <p><span><span><span><span><span>Cova descoberta per S. Samó i estudiada per A. Romaní qui l’any 1923 es va dur una intervenció a la cova arran de l’acondicionament de la conca del pantà. </span></span></span></span></span></p> 41.2551300,1.6475600 386696 4567961 08058 Castellet i la Gornal Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93097-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93097-10-3.jpg Inexistent Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Sense ús Inexistent 2023-07-26 00:00:00 Núria Cabañas. Web Cultura, SCP Període calcolític 76 1754 1.4 2484 3 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:22
93098 Cova Xoriguera https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-xoriguera <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VIRELLA, X. (1983): Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal. Institut d’Estudis Penedesencs, 21. Primer premi del VII Concurs de Sant Ramon de Penyafort-1979 convocat pel Museu de Vilafranca del Penedès.</span></span></span></span></span></p> -2200 / -650 <p><span><span><span><span><span>Cova situada al sud-oest amb un replà d’accés que es converteix en túnel d’una 10 m de longitud per 2 m d’amplada. L’any 1962 es dugué a terme una intervenció que va permetre recuperar abundants fragments de ceràmica del bronze final, 11 gabinets de sílex, 4 puntes, 7 gratadors i diverses ascles amb retoc. Juntament amb això també s’hi van recuperar restes òssies humanes. </span></span></span></span></span></p> 08058-11 Xoriguera. Est de Castellet <p><span><span><span><span><span>La cova fou descoberta l’any 1962 per J. Vives i J. Ferrer i el mateix any es dugué a terme una intervenció arqueològica a càrrec de J. Bellmunt.</span></span></span></span></span></p> 41.2548500,1.6559800 387401 4567919 08058 Castellet i la Gornal Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93098-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93098-11-3.jpg Inexistent Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Cultural Inexistent 2023-07-26 00:00:00 Núria Cabañas. Web Cultura, SCP Període calcolític - Bronze final 76 1754 1.4 2484 3 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:22
93099 Turó de la Talaia https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-la-talaia <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> s. V- I aC Desconegut. No s’ha dut a terme cap intervenció arqueològica <p><span><span><span><span><span>En un replà de la carena es van localitzar fragments de ceràmica comuna ibèrica. El març de 2021 no es va identificar cap resta d'aquest horitzó cronològic més enllà que alguns fragments de ceràmica moderna i contemporània. En la present prospecció no s’ha localitzar cap fragment ceràmic.</span></span></span></span></span></p> 08058-12 La Talaia. Est de Castellet 41.2502300,1.6707300 388629 4567387 08058 Castellet i la Gornal Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93099-12-2.jpg Inexistent Ibèric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Cultural Inexistent 2023-07-26 00:00:00 Núria Cabañas. Web Cultura, SCP Jaciment situat entre el municipi de Castellet i la Gornal ( Alt Penedès) i Vilanova i la Geltrú (Garraf). 81 1754 1.4 2484 3 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:22
93100 Can Romagosa II https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-romagosa-ii <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Bertó Mengual, Juan V. i Alba, David M: (2008): Memòria sobre la Intervenció paleontològica a la Masia Cal Romagosa dels Àlbers de Torrelletes (Castellet i la Gornal, Alt Penedès). Fossilia Serveis Paleontològics i Geològics, SL. Inèdit.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Durant uns moviments de terres a l’entorn de la masia de Can Romagosa van aparèixer les restes òssies d’un mamífer marí, probablement d’un sireni. Durant la retirada d’aquestes restes també es va localitzar i extreure’n catorze restes més, atribuïdes possiblement a un sireni, i diverses reces dentals de peixos de la classe Teleostesi i Condrichties (taurons) i una quela de decàpode (pinça de cranc). En superfície es conserven restes fòssils de mol·luscs. </span></span></span></span></span>Època del <span><span><span><span><span>miocè mitjà.</span></span></span></span></span></p> 08058-13 Camps de Mas Pigot. Sud de les Masuques <p><span><span><span><span><span>El gener de 2008 a l’entorn de la masia de Can Romagosa es va dur a terme un rebaix de terres on s’hi van localitzar restes òssies de mamífer marí.</span></span></span></span></span></p> 41.2889100,1.6508400 387029 4571707 08058 Castellet i la Gornal Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93100-13-20.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93100-13-30.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93100-13-40.jpg Inexistent Neògen Patrimoni natural Jaciment paleontològic Privada Cultural Inexistent 2023-07-26 00:00:00 Núria Cabañas. Web Cultura, SCP La geologia del jaciment és de l’edat Serraval·lià-Tortonià. 125 1792 5.3 2484 3 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:22
93101 Mas Pigot II https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-pigot-ii <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Restes òssies de mamífer marí que podrien tractar-se d’una vèrtebra de sireni o cetaci. Atès que aquestes restes estan molt unides a la roca, una calcarenita molt compacta i dura, i que no s’observa cap risc de deteriorament es decideix no procedir a una intervenció d'urgència. En superfície es conserven restes fòssils de mol·luscs. Època del Miocè mitjà.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La geologia del jaciment és d'edat Serraval·lià-Tortonià.</span></span></span></span></span></p> 08058-14 Camps del mas Pigot. Sud de les Masuques <p><span><span><span><span><span>L’octubre de 2012 Sr. Eduard Blesa afeccionat a la paleontologia va donar la notícia de la troballa d’unes restes òssies de mamífer marí a l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont.</span></span></span></span></span></p> 41.2896000,1.6503900 386993 4571785 08058 Castellet i la Gornal Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93101-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93101-14-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93101-14-4.jpg Inexistent Neògen Patrimoni natural Jaciment paleontològic Privada Cultural Inexistent 2023-07-26 00:00:00 Núria Cabañas. Web Cultura, SCP 125 1792 5.3 2484 3 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:22
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 157,00 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?

Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml