Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
40361 La Carrerada/Carrerada de la Llacuna https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-carreradacarrerada-de-la-llacuna <p>ROVIRA I MERINO ET AL. (1999) Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Barcelona: Associació d'Amics dels camins ramaders.</p> <p>Esquemàticament, el trajecte era de la Llacuna fins a Pinós pel coll de la Barraca, d'acord amb la següent ruta: Avinyonet del Penedès, la Granada, Guardiola de Font-Rubí, coll de la Barraca, la Françola, els boscos del Vidal, cal Cansalada, Sant Genís, Briançó, Pedrafita, can Passada, La Llavinera, can Verges, el castell de Boixadors, el cementiri de Pinós, el santuari de Pinós. Aquesta carrerada uneix dos eixos de transhumància molt importants: el camí de la Segarra i la carrerada de la Cerdanya. Les carrerades són els camins que utilitza o ha utilitzat tradicionalment el ramat en els seus desplaçaments transhumants, els camins ancestrals que uneixen les pastures d'estiu o agostejadors -a la muntanya- i les pastures d'hivern -a la plana-. A Catalunya, també reben els noms de carrerades a les comarques centrals i orientals, cabaneres a les terres de ponent i lligallos a les terres de l'Ebre. Acostumen a ser camins elevats, camins de carena. D'aquesta manera, s'eludeixen les sinuositats dels barrancs i es va més de dret; es troba pastura; s'eviten conflictes amb els agricultors; i, sovint, en ser partions de municipis, els possibles perjudicis que pugui ocasionar el ramat queden més repartits. S'ha discutit molt respecte la seva amplada però sembla que oscil·larien entre els 10 i els 60 metres segons el tram, encara que en molts casos hagin pogut ser inferiors als 10 metres i, en alguns, superiors als 60. Al llarg de la carrerada, hi ha diversos eixamplaments o paradors -els amorriadors, reaturades, remontes, o mosqueres- on els animals poden amorriar-se i descansar. En molts d'aquests llocs la tradició sosté que el ramat hi pot romandre i pasturar fins a tres dies. Alguns d'ells són lloc de barreja -on diversos ramaders ajunten els seus ramats en una sola gran ramada que va a muntanya- o de tria -quan, en anar per avall, cal separar les ovelles pròpies del conjunt de la gran ramada estival-. En tot cas, convé insistir en el fet que aquests abeuradors, amorriadors, pletes i d'altres elements formen part, també, del camí ramader i també s'han de preservar. Les fotografies 2 i 3 son fetes a can Merlines, ja que és a l'únic lloc on encara es conserva dins el terme municipal el camí margenat en el cas d'aquesta carrerada, per tal de protegir els conreus dels marges. La número 1 correspon al pas de la carrerada per l'Arboçar de Dalt, a l'indret conegut com a pou de la Carrerada, molt a prop de les parets naturals que deixa visibles l'estructura geològica coneguda com a falla normal de l'Arboçar. Josep Raventós i Rauet, pastor de l'Arboçar, a on va néixer l'any 1934, va començar a pujar a peu als Pirineus i ho va fer fins l'any 1981. Pujava des de l'Arboçar fins a la muntanya d'Urús (per la carrerada de la Llacuna. La primera nit la feien a cal Pau Xic de Guardiola de Font-rubí (tancaven en un barri gran sobre la fonda). La segona nit la feien a cal Magí Farriol de la Llacuna. La tercera a cal Casanelles o cal Cansalada. La quarta a Briançó, on donaven menjar. La cinquena a l'hostal Vell, on vivien dues famílies i es podia tancar, dormir i menjar. La sisena a Pinós, on hi havia pletes per a dos o tres ramats. La setena a pla d'Abella. La vuitena a Codonyet. La novena a Berga. La desena a Bagà. I, finalment, l'onzena al costat d'on ara hi ha la boca del túnel del Cadí. El darrer dia, per coll de Jou, arribava a Urús (ROVIRA ET AL., 1999). A Les Cabòries, el carrer per on passa s'anomena La Carrerada. A aquesta carrerada se'l coneixen dos punts clars de senyalització: la creu de les Forques i la del mas Comtal, dintre el terme d'Avinyonet.</p> 08013-51 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS <p>La unitat formada pel Penedès, el Garraf i el camp de Tarragona és, juntament amb el Vallès i l'Empordà, una de les tres grans zones d'hivernada a la transhumància de la Catalunya central i oriental. Els ramats que hivernaven en aquestes zones pujaven a passar l'estiu en algun punt de l'arc de muntanyes que tanquen les comarques del Solsonès, el Berguedà i el Ripollès pel nord i alguns tramuntaven aquest arc i entraven a la Cerdanya (ROVIRA ET AL., 1999). Els ramats que sortien del Penedès i del Garraf per anar als Pirineus podien seguir diversos brancs, els quals els permetien anar a trobar la carrerada de Solsona, la carrerada de Berga o la carrerada de la Cerdanya. Per anar a les dues primeres carrerades, els ramats havien d'arribar fins una mica més amunt del Santuari de Pinós, on les bifurcava en els camins de Solsona i de Berga. Els pastors coneixien aquest eix com el camí de la Segarra. Per seguir la carrerada de la Cerdanya, havien d'anar a trobar Manresa o els seus voltants a fi d'enfilar el Lluçanès. La gent del Penedès i del Garraf coneixen aquest gran eix com la carrerada de la Cerdanya, mentres que els muntanyesos l'anomenen, sovint, el camí de Manresa. Sembla que al Massís del Garraf la transhumància estacional fou practicada ja al s. XI, cent anys abans que la impulsessin el grans monestirs cistercencs de Santes Creus i Poblet. La major part dels ramats que hivernaven al Penedès havien de recórrer quasi 200 km. Hi havia dos grans eixos viaris d'entrada al Penedès: la carrerada manresana i la solsonenca. La primera tenia un trànsit més elevat i canalitzava la major part dels ramats del Pirineu més oriental -de Castellar de N'Hug fins les muntanyes de Núria- i també de la Cerdanya. Pel bell mig del Lluçanès, Manresa i el Bruc, la carrerada baixa fins a Masquefa i Sant Sadurní d'Anoia. Alguns seguien més avall, per la carena litoral, passant pel Puig del Papiol, St.Miquel d'Olèrdola i l'Atalaia fins a arribar a tocar el mar, entre Vilanova i Cunit. La carrerada solsonenca, era utilitzada sobretot pels pastors de la vall de Lord (Solsonès) i del Cadí (Berguedà). Aquest camí, a l'arribar al poble de la Llacuna es divideix en un braç més oriental que tramuntant pel Coll de la Barraca, baixa pels pobles de Guardiola de Font-Rubí i les Cabanyes cap a Vilafranca i un altre branc que s'enfila cap al Coll de les Rimbaldes -on s'uneix a la carrerada de Sta. Coloma- i, travessant la plana de Matània, baixa pel costat de l'antiga masia de Can Soler d'en Roset fins al Pla de Manlleu i Aiguaviva, aquí es torna a dividir en dos; un cap el Baix Penedès per les Ventoses i l'altre cap el camp de Tarragona pel coll d'Arca i la Juncosa del Momtmell. Generalment, els ramats no passaven dels 200 caps de bestiar, però per fer la transhumància era molt comú de baixar el ramat en societat, barrejant tres o quatre ramats per estalviar esforços i costos. En arribar a les contrades del Penedès, feien la tria dels seus animals i llavors cada pastor s'arribava, amb el seu ramat, fins la casa on havia llogat les herbes per a l'hivern. Al Penedès, els pastors muntanyesos rebien el mot de Miloquers o Golluts. La transhumància tenia unes dates tradicionals prefixades: baixaven a la tardor, per Tots Sants, abans de les grans nevades hivernals i pujaven a la primavera, els darrers dies d'abril, coincidint amb la fosa de les neus a l'alta muntanya. La durada d'aquests desplaçaments era d'entre 10 i 15 dies, depenent de la ruta escollida i de les condicions climatològiques. Normalment, els pastors acostumaven a fer la fi de la jornada sempre al mateix lloc. En un eixamplament de la carrerada, anomenat parador, hi passaven la nit al ras, al costat de les ovelles. Però sempre hi ha hagut l'hostal o la masia que dona acolliment als pastors i corral a les ovelles. Una d'aquestes masies, al Penedès, ha estat Cal Fontenà i Can Soler d'en Roset a Pontons.</p> 41.3636700,1.7711400 397220 4579858 08013 Avinyonet del Penedès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40361-foto-08013-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40361-foto-08013-51-3.jpg Inexistent Medieval Patrimoni immoble Obra civil Pública Estructural 2020-09-16 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA Els camins ramaders són béns de domini públic de les comunitats autònomes i estan protegits per la Llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuaries. De fet, són els únics camins que estan definits, regulats i protegits per una llei. Es tracta de camins públics on l'ús ramader és el prioritari; camins per al desplaçament dels ramats que poden ser destinats, en una segona instància, a d'altres usos agrícoles compatibles o a usos complementaris com el senderisme, la passejada o la cavalcada. A Catalunya correspon al Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya d'investigar la situació d'aquests camins, fer-ne l'inventari i classificar-los, fitar-los sobre el terreny i conservar-los. La Llei del 1995 deia que els camins ramaders no classificats conserven la seva condició originària de camí ramader però que hauran de ser objecte de classificació amb caràcter d'urgència. La foto 1 està presa al pas pel terme de l'Arboçar, al costat del pou de la carrerada, la 2 correspon a la zona d'entrada a Les Gunyoles, on es coneguda com a camí del calvari. La fotografia 3 és feta a can Merlines, ja que és a l'únic lloc on encara es conserven murs. (Continuació història) La decadència de la transhumància a les terres del Penedès va començar a inicis de la dècada de 1960 per un seguit de factors, entre els quals, els culturals que, els darrers anys, han dut la societat a considerar la transhumància, sense raons objectives, com una activitat obsoleta i poc moderna. La industrialització va provocar l'emigració de moltes persones de zones rurals vers les urbanes i el despoblament de molts pobles i masies del Pirineu amb una gran pèrdua social, cultural i arquitectònica, i la desaparició de moltes activitats tradicionals com la transhumància. Els canvis en l'agricultura van agreujar el problema de l'escassetat d'herba hivernal. A l'Urgell, per exemple, la construcció del canal va permetre una agricultura intensiva i va acabar amb una de les zones més importants de pastures d'hivern. Al Penedès, la vinya que sempre s'havia combinat amb altres cultius alternatius com ara els cereals, poc a poc, per raons de mercat, ho va anar ocupant tot i ara, quan els ceps broten i els ramats ja no poden entrar a les vinyes, es queden sense llocs on pasturar. A més, la introducció de la maquinària a les feines agrícoles va permetre llaurar les vinyes amb freqüència i les va deixar sense herba que pasturar. Finalment, els pinsos, els nous farratges i les facilitats de transport en tots els ordres, han permès un maneig del bestiar clarament intensiu i estant que, malgrat ser més car i molt menys ecològic, s'ha acabat imposant. L'última transhumància del Penedès al Pirineu la va fer, l'any 93, el pastor dels Monjos Daniel Gibert quan va portar per darrera vegada el seu ramat d'ovelles a la Vall de Gósol, després de més de 45 anys fent la transhumància. En l'actualitat queden mitja dotzena d'explotacions familiars ramaderes a la nostra comarca que practiquen una transhumància de curt recorregut (transterminància): van des de la plana a la serralada Prelitoral; alguns fins la Conca de Barberà i la Segarra on arriben després de la sega, a finals de juny, per resseguir els rostolls tot l'estiu fins baixar, de nou, a la plana, després de la verema, per pasturar les vinyes. Al folklore hi ha petjada de la transhumància. Joan Amades, en el Costumari Català, apunta que possiblement la festa del retorn dels Pastors havia estat molt estesa. Un evident indici és la cançoneta 'Pastoret d'on vens?' que gairebé es coneix arreu. Amades troba aquesta melodia formant part de diverses tonades del Ball dels Pastorets, molt popular entre les danses representatives del Penedès, la conca de l'Anoia i el camp de Tarragona; llocs que coincideixen amb importants àrees de pastures hivernals. A més, els components d'aquesta dansa tenen una marcada jerarquia -el Capità, el Majoral, els Pastors i el Rabadà- similar a l'estructura dels pastors transhumants. 85 49 1.5 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40362 Camí dels Xops https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-dels-xops <p>Camí de terra que, travessant la plana que es troba al nord del nucli de Cantalllops, comunica aquest nucli amb el de Sant Sebastià dels Gorgs, passant pel mig de terres de conreu i arribant fins trobar-se amb el camí que ve de la Caseta a tocar el bosc de l'Amat, baixant els dos al fons del torrent.</p> 08013-52 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>Aquest devia ser el camí tradicional per la gent de Cantallops per anar a Sant Sebastià i a la resta de la plana. Ja al segle XVI es troba documentada la capella de Santa Margarida. Que s'ubicava segons sembla al començament d'aquest camí.</p> 41.3720800,1.7925200 399021 4580766 08013 Avinyonet del Penedès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40362-foto-08013-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40362-foto-08013-52-3.jpg Inexistent Medieval Patrimoni immoble Obra civil Pública Estructural 2020-09-16 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA 85 49 1.5 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40363 Collblanc https://patrimonicultural.diba.cat/element/collblanc <p>ESCOFET, Josep (1981) 'Reculls per a una Història'. Diversos articles publicats a la revista Arrels, núms. 61 a 67. Avinyonet del Penedès. INFORMACIÓ ORAL MN. MARGARIT, Gener 2003. INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pp. 16-27. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2509ACCNIPAC (Mas Caballer de Baix) TELL, Pere (1999b) 'Els noms de les cases II: Collblanch' Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 29 p. 31. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet del Penedès.</p> XVI-XX <p>S'integra dins d'aquesta fitxa per un costat el nucli de població que va sorgir al llarg de la carretera de Barcelona, i per l'altre, les cases d'interès que, disseminades pel territori corresponent a aquest nucli, formen part d'aquesta entitat de població. Respecte del nucli que va créixer al costat de la carretera, resulten d'interès les cases números 1, 3 (cal Jan), 4, 6, 8, (la 10 està reformada), 12, 16 i 18, 22-24 (ca la Joana)-26 (cal Fuster) (conjunt). Son cases de planta baixa o de planta baixa i pis, amb els buits de portes i finestres recercats amb guardapols i amb sòcols. Les teulades són a dues vessants i cobertes de teula àrab amb ràfecs simples la majoria. Les cases responen a una tipologia de façana pròpia del començament del segle XX, època en que es de suposar que es van arranjar. Pel que fa al poblament disseminat, destaquen així mateix les masies de: -Mas Cavaller de Dalt, a tocar el camí d'Avinyó, de planta quadrangular, desenvolupada en alçada en planta baixa i planta pis, teulada a dues vessants i buits plans recercats amb guardapols. -La Granja, edifici exempt construït dins el segle XX, amb un bon nombre de dependències pels animals, -cal Laio, al seu costat, i sobretot, l'antiga casa de -Mas Cavaller de Baix, que domina amb la seva antiga fesomia tot aquest espai tan planer. Mas Cavaller de Baix és una masia de gran interès des d'un punt de vista patrimonial. Està composta de planta baixa i pis, i coberta a dues aigües. Els portals d'entrada són adovellats, un d'arc de mig punt i l'altre d'arc rebaixat. Té contraforts laterals i frontals, i cantoneres de pedra. La finestra central superior és d'arc conopial lobulat amb ampits, llindes i brancals de pedra. Un altre element a considerar pel seu valor patrimonial és el pou del Veguer, a tocar la carretera, que, com el mas Cavaller, es contempla en fitxa apart.</p> 08013-53 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>En aquest indret planer es van construir al segle XVIII un grup de cases les façanes de les quals, segons tradició oral, quan es va construir la carretera, es van recular. Aquí viuen des del segle XVIII i XIX, les famílies Ràfols (Cal Jan la va construir en Josep Ràfols) , Marcé (Cal Baldiri també és de finals del segle XVIII, i la va construir en Baldiri Marcé. D'aquesta casa van sortir moltes de les famílies que van viure al llarg de molts anys en aquest nucli, així per exemple: -cal Silo, amb topònim anterior al de Salvador Marcé Mata, de cal Baldiri, qui la va a habitar; -cal Martí, que porta el nom de Martí Marcé Mata, fill de Cal Baldiri, qui va construir aquesta casa l'any 1930. -'ca la Matilde', construïda per en Pere Picoret de Vilanova i la seva muller, Matilde Mata, de les Cabòries, que van deixar la casa a en Salvador Marcé Mata fins que actualment va passar a Anna Maria Esteve Balleste Altres cases d'aquest mateix nucli són: -Cal Pepet, construïda la dècada de 1940 pel Josep Guilera i Esteve, fill de cal Sari de Cantallops -Cal Mengol/Ca l'Ermengol, construida per n'Isidere Olivella i el seu fill Josep Olivella Almirall els primers anys de la dècada de 1930, dels seus successor agafa el nom: Pere-Ermengol (TELL, 1999b). Les cases responen a una tipologia de façana pròpia del començament del segle XX, època en que es de suposar que es van arranjar. Moltes de les cases actuals les va fer o refer totalment el Badó de Cantallops, qui va fer també el local vell de Cantallops i la casa de la Vila. En lo que fa al Mas Cavaller de Baix, no es pot assegurar la data de construcció de la masia, però per la tipologia de les finestres i per la d'altres masies de tipologies similars, segurament es pot dir que el seu origen pot estar al segle XVI. Ha estat usada com a molí de pinso. L'any 1497 els amos d'aquesta casa feren jurament de fidelitat a la parròquia d'Avinyó (ESCOFET, 1981). En opinió de Mn. Margarit aquesta casa probablement va ser construïda per un descendent dels amos de la masia de can Ràfols dels Caus (INFORMACIÓ ORAL MN. MARGARIT, Gener 2003).</p> 41.3651000,1.7905200 398843 4579994 08013 Avinyonet del Penedès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40363-foto-08013-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40363-foto-08013-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40363-foto-08013-53-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2020-09-16 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA Completa aquest conjunt urbanístic de caire disseminat el nucli de Cal Padrona, al costat del qual es troba el cementiri d'Avinyonet. Les cases d'aquest nucli han estat molt reformades recentment, canviant absolutament la seva fesomia anterior. Tan sols te protecció legal el Mas Cavaller de Baix (INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2509ACCNIPAC). 98|94 46 1.2 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40364 Can Pujol https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pujol-0 <p>Casa de tipologia tradicional rural, que respon al tipus basilical, amb teulada a dos vessants. Presenta planta baixa i pis, llevat de l'eix central de la construcció que guanya una alçada més que la resta de l'edifici. La façana es plana i està arrebossada i pintada, presentant tres clars eixos de simetria. Resulta interessant la porta de dovelles de pedra que hi ha a la planta baixa.</p> 08013-54 Sant Sebastià dels Gorgs, 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>Es tradició entre la gent de Sant Sebastià dels Gorgs que aquesta casa va ser construïda aprofitant estructures del monestir, segurament les antigues cel·les i refectori. El nom de la casa ve dels masovers. Els propietaris es deien Sabater.</p> 41.3804500,1.7656800 396790 4581727 08013 Avinyonet del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40364-foto-08013-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40364-foto-08013-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40364-foto-08013-54-3.jpg Inexistent Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-16 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA La ubicació de la casa construïda al petit pujol en que es troben les restes de l'antic monestir de Sant Sebastià, així com alguns elements arquitectònics de cert interès des d'un punt de vista patrimonial, com l'arc de la porta, fan que aquest edifici es consideri com una fitxa independent dins el conjunt de Sant Sebastià. 94|98|85 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40365 Planes d'Avinyonet https://patrimonicultural.diba.cat/element/planes-davinyonet <p>MARGARIT, A (1983b) Seguint els trams de la Via Augusta I. De l'Estanyol al coll de Sesgarrigues. Barcelona: L'autor. RIBÉ et al. (1989 i 1998) Inventari del patrimoni arqueològic. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Servei d'Arqueologia.</p> <p>L'horitzó de planes es propi del paisatge de tota la banda Nord del municipi d'Avinyonet, planes que han estat dedicades tradicionalment als conreus, i en els darrers segles a l'intensiu de la vinya. Es tracta d'un paisatge que serveix de connector biològic però que alhora té un aprofitament agrícola intensiu dins del sector primari.</p> 08013-55 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>Es tracta d'un conjunt de terres de conreu en plana de propietat de les diferents masies i nuclis documentats ja a la Edat Mitjana al terme d'Avinyonet del Penedès. Es possible que estem davant la vall de Torres Beces, edificacions ja documentades a l'Edat Mitjana, però que molt probablement fossin indrets poblats en època molt més antiga, tal i com demostren les troballes dels voltants.</p> 41.3801500,1.7505000 395520 4581712 08013 Avinyonet del Penedès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40365-foto-08013-55-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Productiu 2020-10-07 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA Aquest és un dels exemples més interessants del terme. 2153 5.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40366 Font del Cunill https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-cunill <p>CÓRDOBA, Manel (1999) Les fonts del Penedès i els seus voltants. 2 vols. S.LL.: El Cargol.</p> XX A més d'alguna neteja ocasional d'algun voluntari, el grup 'Units per la Natura', de voluntaris forestals la va netejar àmpliament. <p>En un fondal ample a prop de la urbanització de Can Mitjans, i també a prop de la casa coneguda com a Corral Nou, es troba una font excavada sota una petita timba, envoltada de joncs. Davant hi ha una figuera, i sota d'aquest arbre, un pou sense barana. La font que te el naixement en una mena de petita balma, presenta al frontal i a sobre del canó per on raja, una placa de color gris que diu lo següent: 'PROPIEDAD RAFOLS (FONT DEL CUNILL) INAUGURADA 25-10-1945 -JOSE MESTRE-'</p> 08013-56 Can Mitjans. 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>La font, que és propietat de la masia de Can Ràfols dels Caus, va estar restaurada l'any 1945. La tradició diu que el seu nom prové del fet de que es va trobar aquí dins la font un conill mort.</p> 41.3442900,1.8038700 399928 4577668 1945 08013 Avinyonet del Penedès Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40366-foto-08013-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40366-foto-08013-56-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2020-10-07 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA Josep Mestre 98 2153 5.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40367 Oficis desapareguts https://patrimonicultural.diba.cat/element/oficis-desapareguts <p>INFORMACIÓ ORAL: Josep Esteve Raventós de Les Gunyoles, Gener 2003. PUIG I BOSCH (s.d.) Les Gunyoles. Resum d'un treball.</p> <p>L'OFICI DE PALMISSER. Era costum estesa la d'aprofitar el margalló que s'agafava a la muntanya per tal d'adobar-lo i preparar escombres i altres estris. Aquest costum es molt antic. Així es troba documentat, per posar un exemple, l'any 1163 pel territori del Garraf, concretament a l'indret conegut com a coma de Campdàsens. En aquell any, hi ha un document de cessió del rei Alfons per tal que es construís un monestir (el de Sant Vicenç). Aquests dominis eren freqüentats pels habitants dels termes veïns de Begues, Sitges i Eramprunyà per fer-hi pasturar bestiar i recollir llenya i arbustos –especialment la palma o margalló-, la qual cosa va ser causa en diferents ocasions de litigis amb el monestir (ROVIRA ET AL., 1999). A Les Gunyoles es feien escombres, cordes de palma i altres. La confecció d'escombres era molt popular, i els qui es dedicaven a fer cordes de palma, com Fèlix del Majofre, també ho eren (PUIG I BOSCH, 1912). Altres dedicacions molt comuns eren les de PASSADORS DE BIGUES, ESCORXAIRES I SERRADORS. Una altra dedicació era la d'APROFITAR LA BOGA DE LES BASSES. Abans, hi havia gent que s'ocupava de manera esporàdica d'apedaçar els culs de les cadires. Eren habitualment gitanos passavolants que aprofitaven la boga que creixia al fons de certes basses. Així està documentat en el cas de les Basses de Les Planes a l'Arboçar de Les Roques o a la bassa del Mas Sunyer. També hi havia gent dedicada a l'obtenció de PEDRA, CALÇ I CARBÓ. Hi ha molts indrets amb pedreres al terme municipal. Amb aquestes pedres extretes es feia calç i elements diversos, com ara moles de molí, basses de premsa, corrons per les eres, etc. Molts treballadors intercalaven varies ocupacions, d'acord amb la demanda i l'estació. Se sap que el 1905 diversos arboçarencs treballaven de picapedrers a la Pedrera del Bertran, a prop del terme municipal d'Avinyonet. El propietari cobrava de l'Estruch cinc pessetes a la setmana (SADURNÍ ET AL., 2000). No exactament com a ofici, però es recull aquí com a dedicació tradicional exclusivament femenina la de les esporgadores de vinyes. Les noies ja als 12 anys anaven a esporgar els ceps, costum aquesta que pot assimilar-se amb un cert tipus de ritus de fertilitat.</p> 08013-57 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>Un palmisser encara viu és en Josep Esteve Raventós, de Les Gunyoles, qui a més de ser palmisser també feia calç i carbó. Ell explica: 'erem tres xicots els que treballavem a jornal. Les escombres les feiem a l'estiu a Cal Berga. Tallavem el margalló a Santa Susanna, per que deixaven tallar. Els talls es feien cada dos anys i llavors rebrotaven. Es deixaven al costat de la planta 7 o 8 dies o 10-15, segons el temps que feia. Es transportaven les fulles a Les Gunyoles, allà s'agafaven a sobre d'una mena de banc 15 o 20 fulles amb un filferro i s'agafaven a una fusta (..). Al banc hi havia un pedal (..)' (INFORMANT: Josep Esteve Raventós de Les Gunyoles, Gener 2003).</p> 41.3524700,1.7810800 398034 4578602 08013 Avinyonet del Penedès Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40367-foto-08013-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40367-foto-08013-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40367-foto-08013-57-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immaterial Tècnica artesanal Pública Sense ús 2020-09-16 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA PUIG I BOSCH, Ramon (1912) 'L'Apat'. Sant Sadurní d'Anoia. SADURNÍ I VALLÈS, Pere et al. (2000) 'Dades històriques de l'Arboçar. Del segle XI al XX'. Font-Tallada. Butlletí de Sant Pere Molanta i l'Arboçar, núm. 284, febrer del 2000. Sant Pere Molanta: Associació de Pares d'Alumnes de Sant Pere Molanta. 98|94 60 4.2 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40368 Riera de Begues https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-begues-0 <p>La riera de Begues inicia el seu pas pel terme d'Avinyonet a la zona d'intersecció del seu curs amb les aigües que venen del fondo de Santa Susanna, al sud de la urbanització de can Mitjans, a uns cent metres d'on es troba la formació geològica dels Copons, una olla de gegants. Continua vorejant el caseriu de Santa Susanna, per la plana que hi ha al seu peu, al costat de la bassa i el pi gros. Prop d'aquest indret, per l'esquerra, rep les aigües que venen del Fondo del Cucó i del Pou Francí, procedents de les escorrenties de les serres del Cucó I de les Costes Marrades, en ple massís del Garraf. Continua encaixat i formant una mena de península, al peu de la Costa Rava, on es troba una mena de porta calcària en un indret conegut com a Trencaportells, dirigint les seves aigües cap el terme d'Olivella. Aigües amunt de Santa Susanna hi ha una curiosa formació molt típica en formacions càrstiques: les olles de gegant. Un altre exemple que es troba molt a prop és en la riera dels Pelagons, dins el mateix terme municipal d'Avinyonet del Penedès.</p> 08013-58 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. 41.3275800,1.8076200 400216 4575808 08013 Avinyonet del Penedès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40368-foto-08013-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40368-foto-08013-58-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres 2020-10-07 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA Les coordenades són preses prop del punt conegut com Trencaportells (es veu a la foto número 3) 2153 5.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40369 Riera dels Pelagons/Torrent Coll de Garró https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-dels-pelagonstorrent-coll-de-garro <p>SADURNÍ I VALLÈS, Pere et al. (2000) 'Dades històriques de l'Arboçar. Del segle XI al XX'. Font-Tallada. Butlletí de Sant Pere Molanta i l'Arboçar, núm. 284, febrer del 2000. Sant Pere Molanta: Associació de Pares d'Alumnes de Sant Pere Molanta.</p> <p>Comença al terme municipal d'Avinyonet prop del nucli de Cantallops, iniciant el pendent cap a baix a la zona de la Quintana i anant, més o menys paral·lela a la carrerada de la Cerdanya. Pren el nom de torrent de can Ràfols dels Caus al Fondo de les Comes i continua, a partir de la creu de can Ràfols, amb el nom de torrent de Coll de Garró. Travessa per sota un pont la carretera d'Olesa de Bonesvalls i discorreix deixant a la dreta el pla de la Calma i, a l'esquerra el bosc de la Gavarra. Segueix travessant la zona coneguda com a camps del Corral, probablement una antiga zona de pastures. Després d'una corva pronunciada cap a l'oest, en tocar la zona de la Passada pren el nom de riera de la Passada. Continua cap el sud vorejant la serra del Magí i al costat del Bosc Rodó, rep per la dreta les aigües del torrent de la Bruixa, que venia en direcció sud pel Fondo del Corral d'en Palau formant, segurament, una altra zona de pastura. També en aquest punt rep les aigües del torrent del Mas Sunyer, per l'oest i per l'est del Fondo del Maset del Ferret, moment en que comença a nomenar-se Riera dels Pelagons. Continua fent ziga-zaga salvant els roquers de l'Artiga i Costa Rava, mentre rep aigües, a esquerra i dreta dels fondos. En arribar a les masies dels Pelagons de Baix i de Dalt surt del terme municipal per seguir el seu curs cap a la riera de Begues, a la que s'entrega dins el terme d'Olivella. En un punt del seu traçat es troba la caracterìstica formació d'olla de gegant, a la zona coneguda com els Cupots.</p> 08013-59 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>El topònim ja surt esmentat al Cartulari de Poblet l'any 1056 (Pelagum), al costat de la Quadra de Arbozar, la Lampada (La Llampa), Strada Pública (La Carrerada), etc.. (SADURNÍ ET AL., 2000).</p> 41.3353000,1.7933400 399033 4576682 08013 Avinyonet del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40369-foto-08013-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40369-foto-08013-59-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Estructural 2020-10-07 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA Les coordenades i l'altura són del salt i el pèlag conegut com l'Artiga. A les fotos 1 i 3, la formació dels Cupots, la 2 correspon al torrent Coll de Garró, al costat de la carrerada i la fita de terme. 2153 5.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40370 Torrent de l'Arboçar https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-larbocar <p>GRAN GEOGRAFIA (1982) Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. JUNQUERAS VIES, Oriol; MARTÍ ESCAYOL, Maria Antònia (2001) Informe sobre l'origen, ús i significat dels topònims del terme municipal d'Avinyonet del Penedès. Document mecanografiat.</p> <p>Neix a prop del camí que uneix l'Arboçar de Dalt amb l'Arboçar de les Roques i discorreix de seguida cap avall, aprofitant les aigües que s'escorren pels terrenys localitzats al peu de la falla que travessa en direcció NE-SO el terme de l'Arboçar, més amunt del Pou de la Carrerada. Aigües avall recull, per l'esquerra, les aigües que venen del Fondo Gran, passa al costat del pou del Pèlag (el topònim testimonia l'existència d'un antic pèlag) i continua baixant per l'Arboçar de Baix, a la zona del Grau i passa al terme municipal d'Olèrdola, afegint-se al torrent de Sant Marçal.</p> 08013-60 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>Segons la Gran Geografia comarcal de Catalunya (GRAN GEOGRAFIA, 1982) el topònim Arboçar apareix al segle XI, associat a una 'via peccorale' (una carrerada per la transhumància de ramaderia ovina) (JUNQUERAS; MARTÍ, 2001). L'existència d'aquest torrent i les basses que es formen a prop en algunes èpoques de l'any devien ser un interessant focus d'atracció del ramat.</p> 41.3304300,1.7581600 396082 4576183 08013 Avinyonet del Penedès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40370-foto-08013-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40370-foto-08013-60-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Estructural 2020-10-07 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA 2153 5.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40371 Cal Fassinaire https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fassinaire <p>MORATÓ I VIA, Salvador (1992 b) 'Rellotges de sol (II)'. Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 4 p. 11. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet.</p> XX <p>Edifici entre mitgeres i fent cantonada, ubicat al carrer carretera d'Olesa. Consta d'un cos principal, destinat a habitatge, i un altre ocupat per diverses dependències, i molt probablement antigament per una fassina. Destaca la façana, arrebossada, de regust neoclàssic, amb tres eixos de simetria marcats pels buits. La composició està realçada per l'eix central que recorda l'accés a un edifici de caire religiós, amb una finestra-fornicula sobre el portal d'accés, emmarcat per un fals marc encoixinat amb petites boles en baix relleu que emmarquen l'esmentada finestra-fornícula. El mateix sistema decoratiu es repeteix, encara que de manera menys artificiosa a la resta dels buits: els balcons dels eixos laterals de la primera planta, protegits mitjançant sengles baranes de fàbrica i sense ampits. A la planta segona, hi ha tres balconades de barana de ferro d'escassa ornamentació. La teulada és a dues vessants, i com a coronament, marcant la verticalitat de l'edifici es troba un frontó central d'obra amb decoració simple de boles de ceràmica vidrada en verd. Els laterals també presenten una mena de frontons trencats a les cantonades. Perpendicular, i per la traceria de la construcció, es desenvolupa una llotja amb coberta a un vessant. Els finestrals son d'arc de mig punt i es troben oberts al pati interior, protegit per una tanca de maçoneria massissa, i a l'exterior de la finca. Aquesta galeria oberta presenta ampits de ceràmica decorats. A la façana posterior de la casa, que dona dins un pati interior, hi ha un rellotge de sol. Està fet amb rajoles vidrades, i va ser refet dues vegades, una l'any 1959, en que es va substituir per un d'anterior, que era en relleu i molt semblant i que es va deteriorar amb el pas del temps, i una altra reforma amb posterioritat a aquesta data. El fons té dibuixat un vaixell de veles en color, potser per la relació que l'amo de la casa va tenir amb l'illa de Cuba. El quadrant no conté línies horàries i les hores són indicades amb les xifres corresponents, que són romanes i van de les 9 del matí a les 5 de la tarda (9/5) (MORATÓ I VIA, 1992b). Pels voltants encara són visibles elements que fan referència a la producció de vi: la porta lateral d'accés del raïm, una premsa de fus de ferro, restes de botes de cèrcols de ferro, etc.</p> 08013-61 Les Cabòries. 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>Sembla ser que la família s'estableix en aquest solar cap a l'any 1708. Van construir una fassina al costat de la casa (Informació oral del pare de la propietària).</p> 41.3600400,1.7779400 397783 4579447 08013 Avinyonet del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40371-foto-08013-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40371-foto-08013-61-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-16 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA Pere Llopart i altres 98 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40372 El Corral Nou https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-corral-nou <p>LISTA (1825) Lista per aplegar lo salario del Senyor governador per lo Añ de 1825 (Arxiu particular Can Fontanals) ROVIRA I MERINO ET AL. (1999) Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Barcelona: Associació d'Amics dels camins ramaders.</p> XVIII? Enrunada <p>Es tracta d'un gran conjunt constructiu que consta d'una edificació principal, destinada a habitatge, feta amb mamposteria de pedra força irregular i calç, en lo que fa a la edificació principal, i altres dependències en pedra seca. Consta d'un cos principal que es desenvolupa a dues alçades, i d'altres elements secundaris destinats segurament a pletes pel bestiar. Al davant la masia sembla trobar-se l'era, de pedra. Està construït en un terreny calcari i es troba molt enrunat. Es troba al costat d'una de les carrerades que travessen Avinyonet. La seva tipologia constructiva aproxima la seva cronologia, al menys el gruix de l'edificació, al segle XVIII. A sota de la casa hi ha la plana del Corral Nou i per darrera el bosc de la Gavarra.</p> 08013-62 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>Al Garraf, territori molt proper a aquesta casa, hi ha una munió de construccions que presenten característiques molt similars a aquesta (ROVIRA I MERINO ET AL., 1999). Alguns, com aquest, es composaven d'un edifici principal i de varies edificacions destinades a pletes. Molts d'aquests edificis actualment es troben habitats. En general eren edificis d'una sola teulada poc inclinada i amb el carener paral·lel a la façana, característica pròpia de les comarques de la Catalunya seca. Ocupaven una gran superfície i estaven fetes de pedra no gaire treballada. S'ha trobat esmentada en un document emès 'per aplegar lo Salari del Senyor Governador per lo añ de 1825', dintre la segona classe, a la mateixa categoria de cases com la dels Pelagons, el Maset del Ferret etc.. (LISTA, 1825). Sembla que aquest complex ramader es va deixar d'utilitzar a finals del segle XIX atès el desconeixement que hi ha de les seves funcions entre els més vells del poble.</p> 41.3424300,1.8077900 400253 4577457 08013 Avinyonet del Penedès Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40372-foto-08013-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40372-foto-08013-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40372-foto-08013-62-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2020-09-16 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA La casa es troba no massa lluny de la Font del Cunill. Encara que en mal estat de conservació, es tracta d'un dels pocs grans corrals que es conserven dels destinats a acollir els nombrosos ramats que pasturaven per aquestes terres, i que havien estat a la base de la economia de moltes famílies del municipi. 98|94 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40373 Sínia d'en Joan https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-den-joan XX <p>En els horts que es troben a tocar el torrent de l'Arboçar, molt a prop de l'Arboçar de Baix, es troben unes construccions fetes a fi d'allotjar una sínia de ferro. Es tracta d'una màquina d'elevar aigua, emprada concretament per a treure l'aigua d'un pou poc profund. Es troba instal·lada en uns murets de totxos, i constava en origen d'una roda horitzontal, accionada per un animal que dóna voltes fermat a l'extrem d'un pal horitzontal solidari amb el seu eix (el pal ha desaparegut), que engrana amb una altra roda vertical (avui també desapareguda) que movia una cadena sense fi, proveïda de catúfols de caixons metàl·lics a tota la seva llargada, l'extrem inferior de la qual es submergia a l'aigua del pou. Al costat de la sínia hi ha un safareig, per fer-hi la bugada de la casa.</p> 08013-63 L'Arboçar de Baix, 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>Havia estat tradicional i comú la presència de sínies 'de rosari' al municipi d'Avinyonet. L'aigua de la capa freàtica, que es trobava gairebé a flor de terra s'extreia mitjançant 'GRUES', és a dir, 'CIGONYES', car les dues paraules tenen el mateix significat. A propòsit s'ha d'observar que l'estendard de la Societat Coral la Roca de Les Gunyoles, tenia com ensenya el dibuix d'una cigonya posada dalt d'una roca. Moltes sínies com aquesta van estar en funcionament abans del segle XIX, i eren de rodes de fusta, en que es va produir un canvi tecnològic que va venir de la mà de la revolució industrial. Gradualment es van substituir les rodes de fusta, els llibans de cànem o d'espart i els catúfols de ceràmica, per peces, cadenes, calaixos de ferro o ferro colat. Un dels primers fabricants de sínies de ferro fou l'empresa barcelonina 'Enrich Soler', que s'establí l'any 1833. Altres fabricants acreditats van ser en Amador Pfeiffer, l'empresa B. Raurich, després anomenada 'Estregués-Sucesores de B. Raurich', etc. L'aigua que s'elevava amb aquesta sínia s'emprava per regar els horts del propietari.</p> 41.3303600,1.7602100 396253 4576173 08013 Avinyonet del Penedès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40373-foto-08013-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40373-foto-08013-63-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Estructural 2020-09-16 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA 98 47 1.3 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40374 Camí de les Forques/Camí Fondo https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-les-forquescami-fondo <p>Camí que parteix del Puig de les Forques d'Avinyonet, i discorreix paral·lel a l'actual carretera de Vilafranca, al costat d'una torrentera, anant després en direcció cap a Can Vendrell. A la vora es troba una fita de terme de pedra calcària que diu: 'TERME DE SAN CUGAT'. Acaba en aquest punt i d'allà surt un altre camí orientat en direcció 90º.</p> 08013-64 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>El 1592 apareix esmentat el lloc de Les Forques de les Gunyoles en un document, en el qual es parla d'un 'loco nuncupato 'que limita pel sud amb el Camí Reial de Vilafranca a Barcelona (Arxiu Parroquial de Sant Cugat Sesgarrigues. Capbreus de la Rectoria de Sant Cugat Sesgàrrigues, 10 de març de 1592, folis 42v i 43 r) (DOSSIER, 2001; JUNQUERAS; MARTÍ, 2001).</p> 41.3605400,1.7726300 397340 4579508 08013 Avinyonet del Penedès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40374-foto-08013-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40374-foto-08013-64-3.jpg Inexistent Medieval Patrimoni immoble Obra civil Pública Estructural 2020-09-16 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA 85 49 1.5 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40375 Cantallops https://patrimonicultural.diba.cat/element/cantallops <p>DOSSIER (2001) Dossier sobre la dualitat de noms: Avinyonet-Les Cabòries. Ajuntament de l'Avinyonet del Penedès. Avinyonet del Penedès. GRAN GEOGRAFIA (1982) Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. JUNQUERAS VIES, Oriol; MARTÍ ESCAYOL, Maria Antònia (2001) Informe sobre l'origen, ús i significat dels topònims del terme municipal d'Avinyonet del Penedès. Document mecanografiat. MARGARIT, A (1983a) Sant Sebastià dels Gorgs. Orígen del topònim 'Els Gorgs'. Barcelona: L'autor. TELL, Pere (1999) 'Els noms de les cases (I)' Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 28 p. 15. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet del Penedès.</p> Està patint actualment un fort procés d'urbanització. <p>Resulten interessants les següents agrupacions urbanes: C/ Cantallops, núms, 1 (celler de cal Peixó), 3 - 5 (cases de cal Peixó), 7 (cal Carbó), 9 (cal Fàbregas), 18 (cal Geroni), 20 (ca la Siona), 22 (cal Sari) Passeig de les Moreres: núm. 1 cantonada carrer Nou (ca l'Antonio) Carrer Nou: Núms: 3 (ca la Mercè, reformada), 5 (molt reformada), 7 (cal Pere nen), 9 (cal Sintet, molt reformada la façana), 11 (can Nicolau), 13 (ca n'Amat), 4 (reformada), 6 (cal Mitgesrites, reformada), 8 (abans el 15, cal Quim, reformada), 10 (ca la Carme), 14 (can Pastor, PB+2), 16 (conserva la placa antiga de numeració), Avinguda de la Quintana, Núm. 5 (celler de can Mascaró) Carrer Santa Margarida: senars: 9, 11, 13 (amb restes de policromia a la façana); parells: 8, 10, 12, 14 (reformada), 16, 18, 22, 24, 26, 32, 34 (Bar Cantallops), 36 (elements decoratius de terracuita a la finestra: cal Badó) Cap de Grill: 8 (cal Frare), 10 (ca l'Assumpta), Carrer de la Sínia: 5 (cal Ros). En aquest carrer resta com a testimoni de l'antiga casa de cal Peixó una sínia incompleta (davant hi ha el celler). Antigament, la casa tenia baluard. Davant la casa el Peixó va construir un grup de cases d'habitatge.</p> 08013-65 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>Son diversos els edificis singulars que es troben en aquest nucli de població: cal Fàbregas, Cal Ros, Cal Carbó, els cellers de Cal Mascaró (i la casa) i de cal Peixó, ... S'ha de tenir present la importància que el pas de la carrerada de Cerdanya té en aquest indret, pas aquest que es troba vinculat amb seguretat a diversos edificis: potser el mateix cal Fàbrega, però indubtablement, la casa coneguda com a Ca la Modesta, casa que donà acolliment i parada a molts pastors transhumants. Segons la Gran Geografia Comarcal de Catalunya, la primera referència documental al lloc anomenat 'Campo de Lupis' es remunta a l'any 991. Tot i així, es possible l'ús d'aquest topònim en dates anteriors sota la forma villa de Lobos. En concret, un document (datat el 15 de gener de l'any 976) que delimita una propietat i diu '(...) in termine de Olerdula i delimitada de orientis in ipsos gorgos, de miridie in villa de Lobos (probablement Cantallops), de occiduo in termine de S. Stefani, de circi in termine de Subiratus'. Daltra bandam en un establiment datat el 26 de juliol de 1176, apareix com el nom d'un manso. En aquest document consta que 'in termine Olerdole, sive in parrochia s. Petri de Avinione' hi ha 'ipso mansos de Ficulnea, sive ipso manso de Campo de Lupis' (Cartulari de Sant Cugat del Vallès, núm. 1110). Amb seguretat, la primera referència documental al lloc 'Campo de Lupis' es remunta a l'any 991. Tot i així, sembla que el possible ús d'aquest topònim en dates anteriors sota la forma villa de Lobos; 'in termine de Olerdula (..) de orientis in ipsos gorgos, de meridie in villa de Lobos (..). En temps del rei Pere III el Cerimoniós (1319 - 1387) el lloc de Cantallops es citat com a possessió de Sant Pau d'Ordal, parròquia que depenia de Sant Sebastià dels Gorgs. Dins el 'Nomenclàtor' de l'1 de gener de 1888 corresponent a la província de Barcelona, editat l'any 1892, figura l'Aldea de Cantallops amb unes dimensions gairebé idèntiques a les de Les Cabòries, amb 34 edificis i 144 habitants de fet (JUNQUERAS, MARTÍ, 2001). La devoció a Santa Margarida, a qui es troba dedicada la església actual, fou força present en temps medievals. Geogràficament proper es troba l'antecedent d'aquesta advocació a Santa Maria de Llinda, en la capella enrunada del segle X. Resulta interessant la casualitat històrica de la existència, en documentació del segle XI, de un Llop Sanç, afincat en les proximitats de Llinda en terres que inclouen el 'Campo de Lupo' (Cantallops?), encomentat l'any 1176 a Bertran de Solario, l'amo de Mas Bertran, pel monestir de Sant Cugat (MARGARIT, 1983a).</p> 41.3680000,1.7999600 399637 4580305 08013 Avinyonet del Penedès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40375-foto-08013-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40375-foto-08013-65-3.jpg Inexistent Medieval Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2020-09-16 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA La patrona és Santa Teresa de Jesús. Festa Major. Rosari de l'Aurora. Foto 1: ca l'Antonio al Passeig de les Moreres cantonada carrer Nou. Foto 2, una casa del carrer de Cantallops; La foto 3 correspon a Cal Badó, al carrer de Santa Margarida. 85 46 1.2 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40376 Les Gunyoles https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-gunyoles <p>ACTAS MUNICIPALS, 30 de desembre de 1836. Arxiu Municipal d'Avinyonet. PLADEVALL I FONT, Antoni; LLORACH I SANTIS, Salvador (1992) 'Sant Sebastià dels Gorgs'. Catalunya Romànica. El Penedès. L'Anoia. Avinyonet del Penedès, vol. XIX. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. Pp.: 79-82. PUIG I BOSCH, Ramon (1912) 'L'Apat'. Sant Sadurní d'Anoia.</p> X Les restauracions de la zona del nucli antic de les Gunyoles tenen un caràcter prou respectuós que permeten preservar el caràcter del nucli antic. <p>El nucli de Les Gunyoles es troba en la cruïlla física de dos bons eixos de comunicació: Nord-Sud: carrerada de Cerdanya, i Oest–Est entre el Penedès i la zona litoral del Garraf . Aquesta fitxa comprenc tot el nucli de població, encara que en fitxa apart es consideren altres agrupaments urbanístics, com 'el nucli antic' o el Carrer de Montjuïc. D'aquesta zona destaquen pel seu valor patrimonial: PLAÇA ANSELM CLAVÈ núm. 1 (celler de planta baixa de totxo), 2, 3, 4 (són edifici de planta baixa o planta baixa i pis), 5 (reformada, tan sols queda l'estructura a dues vessants) CARRER DELS HORTS 1, 2 CARRER PADRÓ Aquest carrer té interès per haver estat picat a la roca. Tot i que les cases que donen al mateix han estat molt reformades. Destaca, però, la casa amb porta de pedra al C/ Padró, 1, amb una data del segle XVIII. CARRER DALT DE L'ERA, Puja fins l'antiga era on es troba la màquina del batre. Encara presenta al terra la roca picada. CARRER DEL PARE CARLES SURIÀ, que havia estat missioner a l'Índia. Encara que presentant moltes reformes de façana i volumetria, destaquen: números 3, 2, 5 (balcons d'ampit de pedra) En general es tracta de cases de planta baixa i pis, moltes d'elles amb celler al costat, però que estan patint un fort procés de remodelació sense cap control volumètric tradicional. LA SOLEIA, grup de cases que es troba en un extrem de la població, abocant-se al fons del Vedell i a la vessant del Puig de la Mireta. CARRER DE MONTJUÏC (en fitxa apart) CARRER D'ESPLUGUES. Núm. 7, casa de porta de llinda d'arc de pedra i davant la casa un pou antic. En general es pot considerar un nucli que encara s'està relligant entre Les Gunyoles i Montjuïc i on encara es poden trobar elements interessants de patrimoni, encara que tal vegada el més important és la conservació 'paisatgística' dels edificis i elements del poblament el que defineixen més clarament el caràcter del nucli.</p> 08013-66 Les Gunyoles. 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>Tot i que es de suposar l'existència de poblament en aquest indret potser que ja en època prehistòrica -sitges excavades a la roca o la hipotètica existència de zona d'hàbitat a les esplugues-, així com durant l'època romana -si s'accepta la cronologia de la torre coneguda com a la torre romana- ja com a microtopònim establert a l'ús comú dins el municipi, no se'n tenen notícies fidedignes fins l'època medieval. El topònim Cegunioles apareix escrit reiteradament des dels segles X i XI, tal com es posa de manifest en els següents documents (CARBONELL, S.D.): -Empenyorament d'una terra de Daco a Amado, al lloc de Cegunolas (12-XII-978) (Ant. Catedral de Barcelona, IV, núm. 443, fol. 191) -Testament sacramental de Galindo, datat el 5-9-981 (RIUS SERRA,1981, núm 136: 111) 'in termino de Olerdola, Cegoniolas' (JUNQUERAS, MARTÍ, 2001: 2). El testament es jurat al Kastrum Erapropiano, i esmenta els alous de Ceguniolas: terres i vinyes, cultius i erms i també la seva turrem i ipsum edificium, els qual dóna a la seva muller Ermengarda i als seus fills. -Donació d'una casa a la Santa creu i Santa Eulàlia d'Olèrdola, al lloc que en diuen Cegoniolas (31-XII-991) (Ant Catedral Barcelona, IV, núm. 286 fol. 113) -Donació de terres al lloc que en diuen Cichoniolas, a la Seu de Barcelona (5-I-992) (CARBONELL, S.D.) -Donació a Sant Cugat d'un alou al lloc de Ceguniolas (3-V-992) (CARBONELL, S.D.) (RIUS SERRA,1981: núm. 282: 238). -Com a afrontació de la quadra de l'Arboçar, el 25-VIII-1056 (?) surt Cegunolas en un document conservat al cartulari de Poblet (CARBONELL, S.D.). -Testament del bisbe Umbert de Cervelló (any 1085). D'entre els marmessors que hi figuren en aquest document, es troba Raimundum Olibe de Ceguinolas, al qui el bisbe li deix a unes vinyes (és el mateix Ramon Oliva del document posterior). -Un document datat el 9-XI-1068, Raimundus Olivan i la seva muller Ledgardis (de Ciconiolis) venen al comte Ramon un alou que tenen a la parròquia de Sant Joan del Llobregat i Sant Just Desvern) (CARBONELL, S.D.). -El clergue Guillelmus Bernardi dóna a al beato Sebastiano un alou al terme de Ceguinoles s'esmenta el 1-V-1123, en que Sant Cugat varis (CARBONELL, S.D.) (RIUS SERRA,1981, núm. 866: 63). -Més mencions: el 16-II-1198: Guillelmo de Segunoles; en els capbreus de 1194 a 1208, Cecunioles i en una venda del 20-X-1218 (Cecuinolibus) (RIUS SERRA,1981, núm. 1287: 403). El topònim Les Gunyoles va experimentar una complexa evolució entre els segles X i XIII. Així, en el segle X, i tal i com ja s'ha vist, indicava un lloc (GRAN GEOGRAFIA: 1982, V) i un castell (JUNQUERAS, ESCAYOL, 2001). Al segle XI apareix l'església de Sant Salvador de les Gunyoles (JUNQUERAS, ESCAYOL, 2001). L'existència d'aquesta església no comportarà l'aparició immediata d'una parròquia diferenciada de la de Sant Pere d'Avinyó. Doncs, segons sembla, la divisió del terme d'Avinyonet en dues parròquies sembla remuntar-se a l'any 1185. La documentació parla de la ocupació de noves terres en aquest indret en 1164 (VILLACAMPA et al s.d.) una vegada la conquista de Tortosa, Lleida i Fraga permetin l'augment de la seguretat a la zona del Penedès. Al segle XII és atribuïble la pica baptismal d'immersió que es troba a ca l'Escofet, potser el testimoni material de caire religiós més antic conegut al nucli. Al terme de les Gunyoles, s'hi establiren en un moment indeterminat del segle XII els templers. D'aquesta manera s'entén que el 1160 Bertran d'Olost i Pere de Torradella, comanadors templaris de les Gunyoles, donessin aquest terme, situat en el territori d'Olèrdola, a Joan de Bassa i el seu germà Pere perquè l'edifiquessin i cultivessin. El 1205 la preceptoria dels templers fou traspassada de les Gunyoles al Montmell i el lloc de les Gunyoles passà a mans del prior de l'Hospital (LLORACH SANTÍS, 1992a).</p> 41.3523500,1.7813700 398058 4578589 08013 Avinyonet del Penedès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40376-foto-08013-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40376-foto-08013-66-3.jpg Inexistent Medieval Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2020-09-16 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA La gent del poble troba quatre fets com a transcendents en la història del seu poble: 1, l'abastiment d'aigua, amb la construcció de pous, dipòsits i fonts (es contempla en fitxa apart), 2, la construcció de la carretera que baixa cap a Les Cabòries, 3, La Germandat de Sant Josep; 4, la creació de la Societat a ca la Xica. En fitxes associades manquen la 212 i la 220. (Continuació història) En la transició del segle XII al segle XIII, Gunyoles deixa de ser el topònim d'un lloc qualsevol, per esdevenir -possiblement sota l'impuls de l'Ordre del Temple (FONT RIUS, 1969, II: 670)- la seu d'una parròquia, tal com es posa de manifest en diversos contractes de compra-venda, com el signat el 20 d'octubre de 1218 sobre una venda de drets 'in termino castri de Olerdola, in quadra et parrochia de Cecuinolibus' , al mateix any: parrochia Salvatoris de Cegunoles', i 'Ceguniolis' en 1238 (JUNQUERAS, ESCAYOL, 2001). L'any 1515 Les Gunyoles supera a Avinyó com el nucli de població més important del terme d'Avinyonet. Una nova església, construïda el 1776, substitueix l'anterior. Aquest nou edifici és de proporcions més grans i s'aixeca sota l'advocació de la Transfiguració del Senyor, patró de Les Gunyoles. El 1815 hi ha menció de la Quadra de 'las Gunyolas de Monjuich', per tal de fer 'terna de Batlle per dita quadra, se'n així que si era independent apareixia ni podia ni devia fer-la y per altre part expressava (l'alcalde Major de Vilafranca) lo que es dita quadra que no es mes que un poc de rocas ab set o buit casas y sos avitans tots pobres y ab aixo se enseña dit memorial al arcalde major de vilafranca antes de tirarlo al acuerdo y digue que ell nons o manaba al terma y que la orde bania de la sala (…)' (Arxiu Municipal d'Avinyonet: ACTAS MUNICIPALS, 30 de desembre de 1836). Dins el 'Nomenclàtor' de l'1 de gener de 1888 corresponent a la província de Barcelona, editat l'any 1892, figura 'el Lugar' de Les Gunyoles com el nucli més important del municipi d'Avinyonet, amb 118 edificis i 474 habitants de fet (JUNQUERAS, MARTÍ, 2001). De 1817 fins a 1844 es troba escrit a la documentació: 'Ajuntament d'Avinyonet i Gunyoles' (PUIG I BOSCH, 1912) La seva carretera la van fer els mateixos veïns l'any 1948. El dia 17 de gener de 1945 es celebren solemnes festeigs amb motiu de la portada d'aigües, beneint-se les aigües noves a la plaça de l'Om. Fites importants al poble dins la seva història contemporània són les següents: l'any 1859 es crea la Germandat o Monte-Pio de Sant Josep. L'any 1877 al mes d'agost es va començar el pou gran, trobant-se, el 17 d'agost del 1878 l'aigua al pou de baix. El 1904 es construeix la sala de la societat de Les Gunyoles a Ca la Xica. Del 1915 al 1920 es construeix el dipòsit de dalt, a sobre del pou, del 1915 al 1920 es fan les primeres fonts. A l'agost del 1944 s'enruna la bassa de Cal Ferret, ocupada avui per una font. L'any 1928 arriba el llum, el 1932 es compra la màquina de batre. El telèfon es va posar l'any 1952 a cal Barnes. L'any 1940 es fa el camí del cementiri (el 1948 la carretera cap a Les Cabòries). L'any 1951 arriba la mare de Deu de Fàtima. L'any 1952 s'arranja el carrer de Montjuïc. Una dada d'interès vincula Les Gunyoles al monestir de Sant Sebastià dels Gorgs. Se sap que entre els segles XI i XIII, el monestir tenia possessions a Les Gunyoles, concretament els masos de Malselliga o Massalliga (PLADEVALL; LLORACH, 1992). 85 46 1.2 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40377 L'Arboçar de Baix https://patrimonicultural.diba.cat/element/larbocar-de-baix <p>CARBONELL I VIRELLA, Vicens (S.D.) Primeres notícies històriques de Les Gunyoles (Avinyonet). Document mecanografiat. Vilanova i la Geltrú. FONT RIUS, Josep Maria (1969) Cartas de Población y Franquicia de Cataluña. Madrid/Barcelona: C.S.I.C. GRAN GEOGRAFIA (1982) Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. JUNQUERAS VIES, Oriol; MARTÍ ESCAYOL, Maria Antònia (2001) Informe sobre l'origen, ús i significat dels topònims del terme municipal d'Avinyonet del Penedès. Document mecanografiat. VENDRELL I VENDRELL, Remei (1993) Sant Pere Molanta. Notes històriques. Sant Pere Molanta: Caixa Penedès-Ajuntament d'Olèrdola.</p> XI <p>Conjunt d'edificacions que en origen devien formar un caseriu que va créixer a redós de la torre que porta el mateix nom, en una elevació natural. La casa número 31 (avui 10) és Cal Miquel. El Miquel i l'Angeleta hi vivien allí. El Miquel havia nascut en aquesta casa, i a la seva dona li deien la Miquela. La número 32 és la casa del Joan del Forn. Es deia així per que dins hi havia el forn. A la dècada de 1930 ja no funcionava com a forn de pa, però el dia de la festa major es coïa allí el menjar de l'Arboçar (ànecs, pollastres, etc.). La dona del Joan, que es deia Francisca, era coneguda com a la Joanta (i la casa, també va conservar aquest nom, ca la Joanta), pel seu marit. Ell era fill del Dionís. La casa número 33 era coneguda com a Cal Boscasser. Els Boscassers havien estat també a Cal Ponis, la casa del costat. La número 34 era cal Ponis. La següent era cal Casino, o cal Sisco del Vailet. Escampades pels voltants es veuen pedres de molí d'oli.</p> 08013-67 L'Arboçar de Baix. 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>Segons la Gran Geografia comarcal de Catalunya (GRAN GEOGRAFIA, 1982) el topònim Arboçar apareix al segle XI, associat a una 'via peccorale' (una carrerada per la transhumància de ramaderia ovina) (JUNQUERAS; MARTÍ, 2001). Font Rius transcriu la carta de població de l'Arboçar: 'amb data del 25 d'agost de l'any 1035 (segons aquest autor, més aviat l'any es 1053) té lloc l'establiment de la quadra de l'Arboçar, efectuat per Ramon Berenguer I, comte de Barcelona a favor d'un tal Farriol i la seva esposa, Bonadona, amb la condició d'edificar-hi cases, una torre de defensa i engrandir les terres de conreu'. Farriol podia disposar lliurement d'aquestes propietats, però estava obligat a pagar cens, delmes i primícies (FONT RIUS, 1969). L'any 1038, surt el nom d'Arbocianis al costat de Cegoniales i Ulese en la venda del Castell d'Olivella (SADURNÍ ET AL., 2000), (CARBONELL, S.D.). La 'Quadra de Arbozar' s'esmenta al Cartulari de Poblet l'any 1056 al costat de Pelagum, la Lampada (La Llampa), Strada Pública (La Carrerada), etc.. (SADURNÍ ET AL., 2000). El Papa Sergi IV cita també les extenses propietats del Monestir de Cuixà a la Quadra de l'Arboçar el 1010 (SADURNÍ ET AL., 2000). El 1119 la torre de l'Arboçar de Baix és propietat del Comte de Foixà. S'han trobat monedes del segle II abans de Crist. La llegenda parla d'una galeria subterrània de més de mig quilòmetre de llargària (SADURNÍ ET AL., 2000). L'any 1430 el Monestir de Santes Creus tenia drets senyorials d'algunes terres de l'Arboçar (SADURNÍ ET AL., 2000). L'any 1447 es fundà el Comú d'Avinyonet i l'Arboçar passà a ajuntar-se amb dit consistori, juntament amb Avinyó, Les Gunyoles, Cantallops, etc (SADURNÍ ET AL., 2000).La 'Quadra de Arbozar' s'esmenta al Cartulari de Poblet l'any 1056 al costat de Pelagum, la Lampada (La Llampa), Strada Pública (La Carrerada), etc.. (SADURNÍ ET AL., 2000). Entre el 1900 i el 1930 varis arboçarencs treballaven de picapedrers a la Pedrera del Bertran. El propietari cobrava de l'Estruch cinc pessetes a la setmana. Entre 1905 i 1915 hi havia dos partits a l'Arboçar d'escassa política: uns anaven a Ca la Magina i els altres a Cal Pepet. Entre els anys 1920 i 1925 l'Arboçar tenia 40 cases, 20 d'elles fora del municipi i en masies (SADURNÍ ET AL., 2000). L'any 1914 és la primera vegada que es celebra la Festa Major per Santa Anna. (SADURNÍ ET AL., 2000). A la dècada de 1920, per la festa major, es feia un envelat de canyes darrera de Cal Torrents, amb llums de carbur. El 1924 arriba el futbol al poble, i es juga primer al camp de Cal Moles, fins que el 1933 s'inaugura un nou camp a Cases Blanques (SADURNÍ ET AL., 2000). El 1931 la carretera arriba a l'Arboçar, mentres que el ramal de Cal Segarra al monàs d'Olivella s'acabarà l'any 1960. Hi havia una creu de terme, prop de Cal Macià, quasi tocant la carretera d'avui, que era propietat de la Via ramadera. Hi ha qui pensa que la derruïren els francesos. Encara l'any 1950 es poden identificar dues pedres, la que feia de base i la que iniciava la creu (SADURNÍ ET AL., 2000). Encara que les dones de l'Arboçar tenien basses on rentar la roba al seu poble, en temps de sequeres, s'arribaven a la Font del Cuscó a rentar la roba de la setmana (SADURNÍ ET AL., 2000) A l'Arboçar hi havia una germandat de treball, la germandat de l'Arboçar. La gent treballava durant 3 dies a la setmana la terra dels socis que estaven malalts. Hi havia torns de feina.</p> 41.3299100,1.7610800 396325 4576122 08013 Avinyonet del Penedès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40377-foto-08013-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40377-foto-08013-67-3.jpg Inexistent Medieval Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2020-09-16 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA 85 46 1.2 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40378 Antics goigs d'Avinyonet del Penedès https://patrimonicultural.diba.cat/element/antics-goigs-davinyonet-del-penedes XVIII <p>Conjunt d'antics goigs que es cantaven en determinades festivitats. Els més antics que s'han trobat a Avinyonet són els de la Mare de Déu de Llinda, els de Sant Sebastià (als Gorgs), i els de Sant Salvador (a les Gunyoles). Es tracta d'unes composicions poètiques fetes per ser cantades, en llaor de la mare de Déu de Llinda i de Sant Sebastià i Sant Salvador. DE NOSTRA SENYORA DE LLINDA. Impressor Pere Alagret. Hi ha una impressió més antiga feta a l'Impremta Social de Vilanova i Geltrú l'any 1931 (col·lecció particular Oriol Puig Vidal) El text es com segueix: Oh Divina Emperadora Més que rosa en hermosura Ajudaunos gran Senyora Verge de Llinda molt pura. Molta gràcia os envià Lo Sagrat Emmanuel, Quan l'Àngel Sant Gabriel Maria os va anomenà; Nom de Gràcia donadora Per a tota criatura; Ajudaunos gran Senyora Verge de Llinda molt pura. Lo parir fou maravella Sens dolor i sens pecat, Al Verb de Déu Encarnat, Restant Vós sempre donzella: Suprema desterradora Del pecat y sa amargura; Ajudaunos gran Senyora Verge de Llinda molt pura. Los tres Reys del Orient, En Betlhem vos visitaren, I vostre Fill aodraren, Seguint lo Estel resplandent: Sent Vós la Estrella, Senyora Del Empíreo y sa hermosura; Ajudaunos gran Senyora Verge de Llinda molt pura. Fou gran goig i sublimat Senyora aquell que tinguereu Qun Vós del Sepulcre vereu A Jesús ressucitat, Triomfant en aquella hora Del Infern i presó obscura: Ajudaunos gran Senyora Verge de Llinda molt pura. En Llenguas lo Esperit Sant, Sobre'l Col·legi baixà, I si a ells los illuminà, en Vós fou més abundant: puix la llum consoladora vos adornà de hermosura; Ajudaunos gran Senyora Verge de Llinda molt pura. També aquí en lo mas de Llinda Teniu Vós Santa Capella, Donant sants consols en ella Com font que sempre se'ns brinda De gracias dispensadora Apartant tota negrura; Ajudaunos gran Senyora Verge de Llinda molt pura. De Sant Sebstià la gent, En Vós té gran confiança, Puix qualsevol cosa alcansa Demanant devotament: Grans i xichs per Protectora Tenirvos tothom procura; Ajudaunos gran Senyora Verge de Llinda molt pura. TORNADA Puix sou la Consoladora En la major apretura: Ajudaunos gran Senyora Verge de Llinda molt pura.</p> 08013-68 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>Cada Dilluns de Pasqua, la gent de Sant Sebastià dels Gorgs i dels voltants s'aplega a la capella de Llinda. Després de la celebració eucarística, que es fa davant la capella romànica, els feligresos canten els tradicionals Goigs de Nostra Senyora de Llinda, i exactament el mateix s'esdevé amb motiu de les altres festivitats de Sant Sebastià i Sant Salvador. L'origen d'aquestes composicions ja es troba al segle XII dins la literatura llatina medieval Catalunya, i hi ha diverses mostres en vers des del segle XIV -alguna de les quals podria ésser anterior- dels goigs terrenals; la més famosa i una de les més antigues és la 'Ballada dels goigs de nostra Dona en vulgar català a ball rodó', conservada al 'Llibre vermell de Montserrat'. De la Mare de Déu, hom passà, ja al mateix segle XV, a Jesucrist i als Sants. Des del segle XVI els goigs són impresos en fulls solts i propagats per les confraries i a les esglésies, als santuaris i a les ermites de tot Catalunya, amb texts sovint únics a tot arreu, però amb variants segons les diverses edicions. Durant els segles XVI-XVIII els goigs -composts a vegades per poetes coneguts, o per versificadors afeccionats, foren un instrument de conreu i de conservació de la llengua, i amés es van utilitzar sovint amb finallitats polítiques o burlesques.</p> 41.3610400,1.7796200 397925 4579556 08013 Avinyonet del Penedès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40378-foto-08013-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40378-foto-08013-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40378-foto-08013-68-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immaterial Costumari Pública Religiós 2020-09-16 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA La foto número 3 és una reproducció d'un altre goig que es conserva a l'interior de la capella de Llinda 98|94 63 4.5 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40379 La Garrofa https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-garrofa <p>CÓRDOBA, Manel (1999) Les fonts del Penedès i els seus voltants. 2 vols. S.LL.: El Cargol. TELL, Pere (1999c) 'Els noms de les cases III: La Garrofa i la Castelleta' Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 30 p. 15. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet del Penedès.</p> XX <p>Hi ha un conjunt de set cases, majoritàriament fetes en dues alçades, construïdes al costat de la carretera de Vilafranca, que presenten com elements característics la porta amb llinda d'arc escarser i buits amb ressalt perimetral. La número 1 ha estat modificada, 3, 5, 7, 11 (pertanyen a la mateixa tipologia constructiva. La número 13 presenta la inscripció J.R. 1941 (semlba de construcció més moderna que les altres. Per la banda del darrera, hi ha les construccions auxiliars fetes amb totxo vist.</p> 08013-69 LA GARROFA. 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>Els topònims recollits que corresponen a aquestes cases són els següents: Cal Tòfol o cal Massaguer (1920, avui restaurant 'La Garrofa'), Ca l'Esperança (per l'Esperança Catasús, de can Cartró, que la va construir amb el seu marit, en Ramon Ferré), cal Xic de cal Cabra (1941) (es diu així perquè en Joan Romeu era fill de cal Cabra de Can Cartró); Cal Sendo (abans se'n deia cal Joan del Cortei), Cal Cornetí (perquè el Joan Catasús, qui va comprar la casa l'any 1936, era aficionat a la música); Cal Pastoret (construïda pel Cristòfol Llussià i na Teresa Sabaté) (TELL, 1999c).</p> 41.3898800,1.7416500 394796 4582803 08013 Avinyonet del Penedès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40379-foto-08013-69-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2020-09-16 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA A prop havia hagut les següents fonts: Font del Ferrer, Font del Vidal 98 46 1.2 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40380 Calvari i viacrucis de Les Gunyoles https://patrimonicultural.diba.cat/element/calvari-i-viacrucis-de-les-gunyoles <p>LLOPART, Pere (1979) 'Història. Record dels Nicolaus de Mossen Ramon Casajuana'. Arrels. Revista jovenil. Avinyonet del Penedès, juliol 1979.</p> XX <p>El calvari ha tingut diverses ubicacions, i avui es troba fora el nucli urbà, a tocar el camí vell de l'Arboçar, i molt a prop de la carrerada que va cap a la Font del Cuscó. Es tracta de tres creus de ferro agafades amb ciment a la roca. El calvari és el final d'un viacrucis de catorze estacions que comença a la plaça de l'església i que te les diverses estacions distribuïdes per tot el nucli urbà de Les Gunyoles, assenyalades mitjançant rajoles de ceràmica pintada en blau sobre blanc que es troben agafades als murs de les cases, a sobre de les quals hi ha una creu llatina.</p> 08013-70 Les Gunyoles 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>El mossèn Ramon Casajuana va manar col·locar les estacions del calvari entre els anys 1939 i el 1946. Aquestes creus arribaven fins a altres tres de ferro a la muntanya del Carrer del Calvari (LLOPART, 1979). Ell viacrucis és una devoció cristiana que consisteix a resseguir, pregant i meditant davant catorze creus o estacions, els episodis del camí que féu Jesús amb la creu a coll (d'ací la locució llatina viacrucis, 'camí de la creu') de la casa de Pilat al Calvari, i que es clou amb els episodis de la crucifixió i l'enterrament. Es practica en grups, fent la volta a l'interior de l'església de Sant Salvador. Aquesta devoció, nascuda a l'època medieval tardana, pel desig de reproduir arreu l'antiga pràctica dels pelegrins que a Jerusalem seguien piadosament el carrer tradicional o Via Dolorosa que va del pretori de Pilat al Calvari i el Sant Sepulcre, va arrelar molt a Catalunya, no tan sols en les esglésies, sinó també als afores de les poblacions, on és freqüent que les estacions siguin erigides en un puig, dit normalment puig de les Tres Creus o calvari, escampant les estacions al llarg dels carrers dels pobles, com és el cas que ens ocupa.</p> 41.3502600,1.7831800 398206 4578355 1939 08013 Avinyonet del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40380-foto-08013-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40380-foto-08013-70-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Privada Religiós 2020-09-16 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA Pere Llopart, en 'Pere Pau' va col·locar el viacrucis 98 51 2.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40381 La Grava https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-grava XX <p>Grup de cases construïdes a tocar el camí que puja cap a la Plana d'en Bord. Aquest camí mena de Les Cabòries a Cap de Grill i Cantallops i a l'alt de la plana, a la zona coneguda com els quatre camins, te el punt de trobada amb d'altres dos: el de Clariana i el de Can Ràfols dels Caus a la Plana d'en Bord. Es tracta d'un conjunt d'habitatges construïts a peu de camí, que responen en conjunt a una tipologia tradicional pròpia de finals del XIX i començament del segle XX, amb planta baixa i pis, portes amb buits recercats amb guardapols arrebossats, plantes rectangulars i teulades a dues vessants de ràfecs simples.</p> 08013-71 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>Aquest grupet de cases, en la seva fesomia actual corresponen al començament del segle XX, encara que es suposa la seva existència en un moment anterior. Darrera el caseriu, hi ha el camp de futbol que es va construir en part amb les pedres procedents de l'enderroc de la casa Gran de Clariana.</p> 41.3600800,1.7848700 398363 4579443 08013 Avinyonet del Penedès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40381-foto-08013-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40381-foto-08013-71-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2020-09-16 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA Abans el caseriu comptava amb unes basses (avui són xups). Com a dada curiosa assenyalar que els veïns d'aquest grup de cases pagaven el cens d'un got d'aigua al propietari de can Ràfols, quan aquest passava pel camí en direcció a casa seva (informació oral Ferran Peral, gener 2003). Molt a prop, i als voltants de la dècada de 1920 es va construir el camp de futbol de la Grava. 98 46 1.2 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40382 Clariana https://patrimonicultural.diba.cat/element/clariana <p>GRAN GEOGRAFIA (1982) Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. JUNQUERAS VIES, Oriol; MARTÍ ESCAYOL, Maria Antònia (2001) Informe sobre l'origen, ús i significat dels topònims del terme municipal d'Avinyonet del Penedès. Document mecanografiat.</p> XVIII <p>Grup de cases construïdes a un costat de la carretera de Barcelona, dominant l'extensa plana que s'estén pel nord que adopta la forma d'una península vorejada per les conques fluvials dels torrents de la Granja i de la font de la Canya, dominant un indret del que es coneix el seu poblament des d'època prehistòrica. Cal Pere Pau, cal Pauet Ràfols, cal Sapera, cal Gill, cal Susanna (a l'altre costat de la carretera)... són algunes de les cases que formen aquest nucli de població que devia trobar-se dominat per una construcció molt probablement medieval: la casa Gran de Clariana o can Solé. Hi ha una era al fons del caseriu que forma aquest nucli de població.</p> 08013-72 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>Amb aquest nom es coneix a l'actualitat el barri que hi ha al terme d'Avinyonet. Apareix documentat el topònim des de 1190 com el nom d'un alou situat a la parròquia de Sant Pere d'Avinyó, al terme del castell d'Olèrdola (GRAN GEOGRAFIA, 1982) (JUNQUERAS; MARTÍ, 2001). Cal Susanna forma també part d'aquest caseriu, circa la segona meitat del segle XVIII, va ser construït per Baldiri Marcé.</p> 41.3630800,1.7840400 398298 4579777 08013 Avinyonet del Penedès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40382-foto-08013-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40382-foto-08013-72-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2020-09-16 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA La foto 1 correspon a Cal Susanna, la número 2 a Cal Pauet Ràfols, la 3 a les restes de l'antiga casa gran de Clariana o can Solé de Clariana. A la depressió que s'obre avall d'aquest nucli, en direcció nord, es troba el jaciment arqueològic del Vilar. 98 46 1.2 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40383 Carrer de Santa Margarida https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-santa-margarida <p>ESCOFET, Josep (1981) 'Reculls per a una Història'. Diversos articles publicats a la revista Arrels, núms. 61 a 67. Avinyonet del Penedès.</p> XIX <p>Carrer que segueix l'eix de la carretera B-24 al seu pas pel terme municipal i que de divideix el poble de Cantallops de manera longitudinal. Del conjunt arquitectònic que constitueix aquest carrer, en destaquen els edificis següents: parells: 8 (cal José Castissens), 10 - 12 (cal Pau de la Palla), 14 (cal Pere Castissens) -16 (amb els baixos reformats i una mateixa tipologia), ca l'Antoni Llopart, 18 (cal Pubill, reformada, amb una cotxera al costat) 22 (cal Peret Cugat) -24 (d'una mateixa tipologia, cal Mangol Boter), 26 (cal Mascaró, construïda pel Badó), 32, 34 ('bar Cantallops'), 36 (amb interessants barrots de ceràmica decorada a les finestres) ; senars: 9, 11 (cal Florencio, edificació annexa per carruatges), 13 (cal Barbé)- (aquestes darreres amb restes de la primitiva policromia als ràfecs) Anant en direcció a Collblanc, el darrer edifici que hi ha al nucli de Cantallops, a la dreta de la Carretera és una pallissa, la del 'Carbó'.</p> 08013-73 CANTALLOPS.- 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>Segons la Gran Geografia Comarcal de Catalunya, la primera referència documental al lloc anomenat 'Campo de Lupis' es remunta a l'any 991. Tot i així, es possible l'ús d'aquest topònim en dates anteriors sota la forma villa de Lobos. En concret, un document (datat el 15 de gener de l'any 976) que delimita una propietat i diu '(...) in termine de Olerdula i delimitada de orientis in ipsos gorgos, de miridie in villa de Lobos (probablement Cantallops), de occiduo in termine de S. Stefani, de circi in termine de Subiratus'. Daltra bandam en un establiment datat el 26 de juliol de 1176, apareix com el nom d'un manso. En aquest document consta que 'in termine Olerdole, sive in parrochia s. Petri de Avinione' hi ha 'ipso mansos de Ficulnea, sive ipso manso de Campo de Lupis' (Cartulari de Sant Cugat del Vallès, núm. 1110). Amb seguretat, la primera referència documental al lloc 'Campo de Lupis' es remunta a l'any 991. Tot i així, sembla que el possible ús d'aquest topònim en dates anteriors sota la forma villa de Lobos; 'in termine de Olerdula (..) de orientis in ipsos gorgos, de meridie in villa de Lobos (..). En temps del rei Pere III el Cerimoniós (1319 - 1387) el lloc de Cantallops es citat com a possessió de Sant Pau d'Ordal, parròquia que depenia de Sant Sebastià dels Gorgs. Dins el 'Nomenclàtor' de l'1 de gener de 1888 corresponent a la província de Barcelona, editat l'any 1892, figura l'Aldea de Cantallops amb unes dimensions gairebé idèntiques a les de Les Cabòries, amb 34 edificis i 144 habitants de fet (JUNQUERAS, MARTÍ, 2001). En un establiment datat el 26 de juliol de 1176, recollit al Cartulari de Sant Cugat del Vallès, núm. 1110, apareix com el nom d'un mas. En aquest document consta que 'ipso manso de Ficulnea, sive ipso manso de Campo de Lups' (JUNQUERAS, MARTÍ, 200). Hi ha antecedents històrics sobre l'existència d'una capella de Santa Margarida, així, l'any 1579, Jaume Peipo d'Avinyonet, en el seu testament deixà una quantitat per arreglar la Capella de Santa Margarida de Cantallops, i el 1729 el Visitador General de la parròquia de Sant Pere d'Avinyó mana que els obrers d'Avinyonet fossin a arreglar la capella de Santa Margarida de Cantallops (ESCOFET, 1981)'. La devoció a Santa Margarida, a qui es troba dedicada la església actual, fou força present en temps medievals. Geogràficament proper es troba l'antecedent d'aquesta advocació a Santa Maria de Llinda, en la capella enrunada del segle X. Resulta interessant la casualitat històrica de la existència, en documentació del segle XI, de un Llop Sanç, afincat en les proximitats de Llinda en terres que inclouen el 'Campo de Lupo' (Cantallops?), encomanat l'any 1176 a Bertran de Solario, l'amo de Mas Bertran, pel monestir de Sant Cugat (MARGARIT, 1983a).</p> 41.3680300,1.7996200 399609 4580308 08013 Avinyonet del Penedès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40383-foto-08013-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40383-foto-08013-73-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2020-09-16 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA 98 46 1.2 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40385 Temple de l'Immaculat Cor de Maria d'Avinyonet https://patrimonicultural.diba.cat/element/temple-de-limmaculat-cor-de-maria-davinyonet <p>LLIBRE D'ACTES. Arxiu Municipal d'Avinyonet del Penedès, Any 1953 exp.. núm 2 INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pp. 16-27. LLOPART, Pere (1979) 'Història'. Arrels. Revista juvenil. Avinyonet del Penedès. Maig, 1979.</p> XX <p>Edifici de planta aproximadament de creu llatina, amb un dels braços petits perllongat, amb un capcer de planta quasi poligonal, derivada aquesta de l'existència de contraforts en els murs dels quals (en dos) s'obren finestres d'arcs apuntats. La volta és apuntada, i presenta els arcs amb el totxo vist, i la resta de la maçoneria arrebossada i pintada. Les façanes exteriors són de carreuat regular vist, deixat del coronament dels mateixos que està fet de formigó, i la porta està feta d'arc de mig punt amb arquivolta de faixes motllurades amb decoració de boles.</p> 08013-75 Les Cabòries - 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>Abans d'aquesta església la gent d'aquest nucli anava a missa a l'església de Sant Pere d'Avinyó, força allunyada d'aquest nucli que es va desenvolupar a l'encreuament de la carretera d'Olesa i de Barcelona. El terreny en el que es va edificar l'església era una vinya propietat de Ca l'Isidre, que aquesta família donà perquè es pogués fer el temple de l'Immaculat Cor de Maria. Es forma una junta per tirar les coses endavant. Un veí, l'Agustí Ràfols Llopart, amb un grup de joves comença a obrir els fonaments a pic i pala un hivern utilitzant com a il·luminació un llum que empalmava a la seva botiga, situada al que va ser el Bar Pep. Les pedres s'anaven a buscar a la Plana d'en Bord, de porta en porta es buscaven carros per traginar-les. L'obra es portava des de Vilafranca, el ciment des dels Monjos. Els manobres eren voluntaris, establint-s'hi torns de feina (LLOPART, 1979) . L'any 1953 hi ha un expedient instruït amb motiu de la informació pública oberta als efectes d'aplaçar la festa major que es ve celebrant per la festivitat de Sant Salvador per a desplaçar-la a la del Sagrat Cor de Maria, el dia 22 d'agost (Any 1953 exp.. núm 2). En aquest document es fa menció de la nova patrona de la nova església a petició de la Societat 'La Parra', afegint que l' església està en construcció.</p> 41.3610400,1.7770000 397706 4579559 1947 08013 Avinyonet del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40385-foto-08013-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40385-foto-08013-75-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2020-09-16 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA Te un alt valor simbòlic pels habitants del nucli de Les Cabòries, degut al fet d'haver estat una obra feta pels veïns. 98 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40386 Celler i casa de cal Mascaró https://patrimonicultural.diba.cat/element/celler-i-casa-de-cal-mascaro XX <p>El celler es un edifici de planta rectangular que respon a la tipologia pròpia d'aquest tipus de construcció molt característica d'aquesta zona penedesenca: murs de maçoneria irregular (en aquest cas sense arrebossar), teulada de peces àrabs disposada a dos vessants, sense ràfec, i obertures de façana molt simples que permeten una il·luminació escassa del conjunt. Els buits de la façana, que es troba orientada a Sud-oest, són molt simples, i estan recercats en totxo vist. La porta d'accés, a la esquerra presenta una llinda d'arc escarser, a l'igual que la destinada a accés de les portadores de raïm al cup, quadrangular, que es troba a la dreta d'aquesta. L'eix central d'aquesta edificació de caire agrícola està marcat per una finestra vertical, allindada amb recercat de totxo i dintell pla. La casa es troba sobre la carretera i es tracta d'una tipologia característica de tercer quart del segle XIX amb tres eixos de composició vertical i arcs escarsers als vanos.</p> 08013-76 Cantallops. 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>A cal Mascaró van amagar els objectes litúrgics de Santa Margarida quan la Guerra Civil</p> 41.3678900,1.8004600 399679 4580292 08013 Avinyonet del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40386-foto-08013-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40386-foto-08013-76-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2020-09-16 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA El celler és un exemple molt característic –i l'únic que resta en Cantallops- d'un celler urbà tradicional que conserva intacta la seva estructura original. 98 46 1.2 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40387 Carrer Nou https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-nou-0 <p>ROVIRA I MERINO ET AL. (1999) Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Barcelona: Associació d'Amics dels camins ramaders.</p> XVIII <p>Carrer format pel pas de la carrerada de la Cerdanya o de Puigcerdà, en sortir del nucli de Cantallops, corresponent al municipi d'Avinyonet del Penedès. Hi ha encara habitatges que conserven una tipologia tradicional de finals del segle XIX i inicis del segle XX, encara que molts han estat restaurats. Les cases, de planta quadrangular són generalment de planta baixa i pis, façanes planes, i portes de llinda pla o d'arc de mig punt (les més antigues devien ser-ho). Les teulades són a dos vessants, i estan cobertes de teules àrabs, formant ràfecs simples, majoritàriament de tortugada, al coronament de façana. També es conserven un parell de cases de tipologia més antiga, tal vegada corresponent al segle XVIII, entre les que destaca cal Pere Nen, també coneguda més recentment com a ca la Gallega. Aquest carrer s'inicia a la confluència amb el carrer de les Moreres, trobant-s'hi en aquesta cantonada un edifici d'interès, exempt de major volum. Continua cap el nord-est pel carrer Hostalets (ja al terme de Subirats) i en travessar una zona d'horts es troba tancat delimitat pels costats per murs de pedra els quals, probablement, protegien els cultius per tal que els ramats no els envaeixin. Les cases que conserven un cert interès són els núms: 3 (ca la Mercè, reformada), 5 (molt reformada), 7 (cal Pere nen), 9 (cal Cintet, molt reformada la façana), 11 (can Nicolau), 13 (ca n'Amat), 4 (reformada), 6 (cal Mitgesrites, reformada), 8 (abans el 15, cal Quim, reformada), 10 (ca la Carme), 14 (can Pastor, PB+2), 16 (conserva la placa antiga de numeració).</p> 08013-77 Cantallops. 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>Un important edifici presideix encara avui l'antic nucli urbà de Cantallops: Cal Fàbregas. A prop d'aquest edifici, molt probablement a finals del segle XVIII va anar creixent un grup de cases aprofitant un important vial: el pas per aquest indret de l'antiga i perllongada carrerada de la Cerdanya o de Puigcerdà. Aquest grup de cases segurament va donar naixement a un nou carrer. La carrerada que passa per aquest punt, recollia els ramats de la Marina i els encaminava cap a les muntanyes pirinenques del Ripollès, el Berguedà i la Cerdanya, passant per Manresa i el Lluçanès. Pel terme municipal quan s'aproxima a la cruïlla de l'Arboçar s'enfila pel llom de la serra, enmig la vegetació, fins al pi del Barba. Pel corriol carener de la serra de les Gunyoles, s'arriba a la creu d'en Llanes i al poble de les Gunyoles, el qual travessa pel carrer de Montjuïc. Tramuntant el puig de la Mireta, on hi ha el cementiri, la carrerada davalla per un llom poc definit en direcció a can Ràfols dels Caus fins a trobar la carretera d'Olesa de Bonesvalls, la qual segueix fins a la creu de can Ràfols. Des de la creu, la carrerada davalla a l'esquerra (en aquest punt es coneix l'existència de corrals del Ràfols), per una pista que va a trobar el fons de la riera dels Pelagons, la qual segueix fins a Cantallops (a l'arribada al poble hi havia també un altre punt d'estada, a Ca la Modesta). El camí ramader travessa el poble pel carrer Nou, fins passar a l'altre terme municipal, en pujant per la carretera B-24 en direcció al Pago i pren la carretera de Sant Sadurní fins al trencant a mà esquerra de la pista que baixa a can Mata del Racó. El trajecte continuava fins a bifurcar-se: per als ramats que feien la transhumància als Pirineus, la carrerada seguiria cap a Manresa -pels Brucs i coll de Massana- i, pel Lluçanès, fins a les muntanyes de l'Alt Berguedà i el Ripollès (ROVIRA ET AL., 1999). Al seu pas per la transició actual entre el terme de Cantallops de Subirats i el d'Avinyonet, al carrer d'Hostalets, la carrerada va ser delimitada per un mur a fi d'evitar que el ramat fes malbé els cultius dels marges.</p> 41.3676300,1.8009200 399717 4580262 08013 Avinyonet del Penedès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40387-foto-08013-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40387-foto-08013-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40387-foto-08013-77-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2020-09-16 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA Hi destaca la casa coneguda com a Cal Pere Nen, que és el número 7 d'aquest carrer i que pel seu interès es contempla en fitxa apart. 98|94 46 1.2 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40388 Cal Cinto/Casa d'Antoni Pinyol https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cintocasa-dantoni-pinyol XVIII <p>Es tracta de dos immobles ubicats a la plaça de l'església de Sant Sebastià, que continuant en direcció sud formen al costat d'altra filera de cases, el carrer de Baix. CAL CINTO (Casa Antonio Pinyol, 1771, segons consta a l'arc d'entrada) es una casa de planta baixa i planta pis, amb teulada a dues vessants de coberta de teula àrab. Té finestres amb llindes de pedra. En origen aquesta casa segons sembla havia estat un sol edifici, que amb posterioritat es va compartimentar, així ho demostren algunes dependències interiors, com els cups de trepitjar el raïm que es troben a la planta baixa. Les seves estructures interiors han estat una mica modernitzades, però en conjunt conserven l'aire del segle XVIII, a més del mobiliari modernista que encara existeix a les diverses dependències principals de l'habitatge corresponent a l'actual can Cinto. Les façanes són planes, i es troben arrebossades, restaurades en el cas de cal Cinto, amb l'arrebossat de calç antic molt degradat en el cas de la casa adjacent. Les portes d'accés són de carreus disposats formant sengles arcs de mig punt. A la porta de Cal Cinto figura, dins una cartela ovoidal recercada per un cordill trenat a imitació d'un cordill de seda, la següent llegenda: 'Lo fet Jaime Piñol 1779'. Les finestres del primer pis es troben també recercades per carreus vistos, i algunes presenten ampits de pedra treballada.</p> 08013-78 Sant Sebastià dels Gorgs 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS <p>En origen devia ser una única casa que, amb posterioritat, es va compartimentar. Es coneixen dues dates de construcció 1771 i 1779. Al menys la de la dreta se sap, per la inscripció de la porta, que va ser feta per Jacint Pinyol. Es coneix per informació oral dels actuals propietaris, l'existència a sota de l'arc d'accés d'una sitja.</p> 41.3810400,1.7658500 396805 4581792 1771 08013 Avinyonet del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40388-foto-08013-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40388-foto-08013-78-2.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-16 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA Són un interessant exemple de construcció de mitjans segle XVIII dins el nucli de Sant Sebastià dels Gorgs, que forma un conjunt d'interès amb el monestir a l'ombra del qual es van construir, cal Bou Vell i Ca l'Esteve, així com amb la resta del carrer de Baix, que es va construir molt probablement a la fi de la centúria següent. 98|94 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40389 Carrerada de la Cerdanya/Carrerada de Puigcerdà https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-la-cerdanyacarrerada-de-puigcerda <p>BALAÑÀ I ABADIA, Pere (1989) Els noms de lloc de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de la Presidència. Departament de Governació. Col·lecció Població i Territori, 5 ROVIRA I MERINO ET AL. (1999) Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Barcelona: Associació d'Amics dels camins ramaders. TELL, Pere (1999) 'Els noms de les cases (I)' Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 28 p. 15. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet del Penedès. VILA, Marc-Aureli (1989) Les Comarques i els municipis de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de la Presidència. Departament de Governació. Col·lecció Població i Territori, 4</p> Es pot fer a peu i en bicicleta només parcialment. S'ha perdut i embrossat en dos trams i en un altre, just abans de Sant Sadurní, queda tallada per l'autopista <p>Recollia els ramats de la Marina i els encaminava cap a les muntanyes pirinenques del Ripollès, el Berguedà i la Cerdanya, passant per Manresa i el Lluçanès. Fins a Manresa pel Coll de Can Massana, seguint en esquema el següent trajecte: Vilanova i la Geltrú, la Talaia, puig de l'Àliga, penya del Papiol, les Gunyoles (aquí es coneix l'existència d'un punt d'estada de ramat, al lloc ocupat actualment pel local de la Societat 'La Torre', a l'antiga plaça de la Roca, justament en el començament del descens del carrer del Padró), Cantallops, Sant Sadurní, l'hostal de Bonastre, Piera (no hi arriba a entrar), Hostalets de Pierola, els Brucs, can Massana, Colldarboç i Manresa. Considerat en detall el seu trajecte pel terme municipal d'Avinyonet, es pot seguir d'aquesta manera: abans del terme es troba baixant de la Penya del Papiol, davallant per can Marc, fins a la carretera que ve de Sant Pere de Ribes, seguint un tros d'aquesta en direcció a Sant Pere Molanta, i aquí entra de ple dins el terme municipal d'Avinyonet, quan s'aproxima a la cruïlla de l'Arboçar i llavors s'enfila pel llom, enmig la vegetació, fins al pi del Barba. Pel corriol carener de la serra de les Gunyoles, s'arriba a la creu d'en Llanes i al poble de les Gunyoles, el qual travessa pel carrer de Montjuïc. Tramuntant el puig de la Mireta, on hi ha el cementiri, la carrerada davalla per un llom poc definit en direcció a can Ràfols dels Caus fins a trobar la carretera d'Olesa de Bonesvalls, la qual segueix fins a la creu de can Ràfols. Des de la creu, la carrerada davalla a l'esquerra (en aquest punt es coneix l'existència de corrals del Ràfols), per una pista que va a trobar el fons de la riera dels Pelagons, la qual segueix fins a Cantallops (a l'arribada al poble hi havia també un altre punt d'estada, a Ca la Modesta). El camí ramader travessa el poble pel carrer Nou, fins passar a l'altre terme municipal, en pujant per la carretera B-24 en direcció al Pago i pren la carretera de Sant Sadurní fins al trencant a mà esquerra de la pista que baixa a can Mata del Racó. El trajecte continuava fins a bifurcar-se: per als ramats que feien la transhumància als Pirineus, la carrerada seguiria cap a Manresa -pels Brucs i coll de Massana- i, pel Lluçanès, fins a les muntanyes de l'Alt Berguedà i el Ripollès (ROVIRA ET AL., 1999).</p> 08013-79 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS <p>És la més ben documentada històricament, però no tan conegut el seu traçat pels pastors i la gent de pagès, com ho són les carrerades que tiren cap a la Segarra. La raó es que es va desdibuixar per la pressió urbanística a determinats punts del traçat. Existeix un document, datat el 25 d'agost de 1055, al Diplomatari de Sta. Maria de Poblet, doc. núm. 10, que parla de la quadra d'Arboçar, aleshores dins el terme del castell d'Olèrdola. En aquest document, pel qual es fa donació del nucli de l'Arboçar, en relacionar-se les delimitacions del lloc, s'esmenta l'existència d'aquesta carrerada: 'a llevant amb el terme de les Gunyoles al Redonel -puig Rodonell l'any 1537, a tra. del mas Sunyer de les Gunyoles, és a dir, l'actual serra de Montjuïc) i en l'alou comtal de Bernad Guillem Guillem de Llopsanç, en la Codina que és en la via peccorale de Ceguiolas (o sigui, en la carrerada de les Gunyoles), després coneguda per carrerada de la Cerdanya (..) '. Francisco de Zamora (1718) aporta notícies d'un aspecte de l'economia penedesenca, que té considerable interès: 'A la Vall de Ribes (Ripollès) pastura a l'estiu molt bestiar foraster, passant l'hivern el de la terra (la Vall de Ribes) a l'Empordà, Urgell, Penedès i Vallès'. De l'aspecte que presentava l'Alt Penedès vist des de Sant Jeroni de la muntanya de Montserrat, ens diu aquest autor: 'A migjorn es veu el Penedès, en una gran planura encara que retallada per turons de poca elevació...' Els pastors transhumants, en els seus llargs desplaçaments, realitzaven la ruta amb unes etapes prefixades que cada nit acabaven en una masia o en un hostal. Eren llocs on ja s'hi havien aturat sempre els seus avantpassats i amb els habitants dels quals s'establien forts lligams d'amistat. En la ruta de la carrerada de la Cerdanya, encara subsisteix una casa d'aquestes, ca la Modesta de Cantallops, que donà acolliment i parada a molts pastors transhumants. Aquesta casa es coneix així per lo següent: 'En Modest Ricart es va casar amb na Teresa, que era de Begues, i varen tenir cinc fills. Un d'ells, en Joan, es va casar amb na Maria Gramunt i es van quedar a viure en aquesta casa. Tenien dos fills, en Julià i na Teresa, dels quals el primer es va quedar a viure a la casa junt amb la seva família. Se'n diu Ca la Modesta perquè la seva àvia es va casar amb en Modest '(TELL, 1999).</p> 41.3722900,1.8025100 399857 4580778 08013 Avinyonet del Penedès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40389-foto-08013-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40389-foto-08013-79-3.jpg Inexistent Medieval Patrimoni immoble Obra civil Pública Estructural 2020-09-16 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA Els camins ramaders o carrerades són camins de domini públic (com els rius i torrents, costes i carreteres) per on el bestiar té dret de passar. Tenen un paper molt important en la gestió del territori. Posseeixen un gran valor cultural i històric i poden esdevenir instruments urbanístics de primer ordre a l'hora de mantenir oberts corredors naturals i ecològics. La unitat formada pel Penedès, Garraf i Camp de Tarragona és, juntament amb el Vallès i l'Empordà, una de les tres grans zones d'hivernada a la transhumància de la Catalunya central i oriental. Els ramats que hivernaven en aquestes zones pujaven a passar l'estiu en algun punt de l'arc de muntanyes que tanquen les comarques del Solsonès, Berguedà i el Ripollès pel Nord i, alguns, tramuntaven aquest arc i entraven a la Cerdanya. Els ramats que sortien del Penedès i del Garraf per anar als Pirineus tenien diversos camins els quals els permetien anar a trobar la carrerada de Solsona, la de Berga o la de la Cerdanya, la qual es desdoblava en dues branques importants, la de l'Alt Berguedà i la del Ripollès (ROVIRA et alii, 1999). La foto 1 correspon a la creu d'en Llanes, molt a prop de l'antiga pleta potser medieval de ramat documentada a la zona de la Font del Cuscó. La foto 2 correspon al carrer de Montjuïc, lloc embotit en la trama urbana de Les Gunyoles. És del primer terç del segle XX, i la va proporcionar el Sr. Ton Ràfols de Les Gunyoles. La foto número 3 correspon a la continuació del carrer Nou de Cantallops cap al carrer Hostalets de Subirats. 85 49 1.5 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40390 Sitja de cal Tres https://patrimonicultural.diba.cat/element/sitja-de-cal-tres <p>RIBAS, M (1967) 'La torre romana de les Gunyoles en Avinyonet' Ampurias, Vol. XXIX, pp. 275-281, Barcelona RIBÉ et al. (1989-1998) Inventari del patrimoni arqueològic. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Servei d'Arqueologia.</p> <p>Prop de l'entrada de la casa d'Anton Tres s'ha localitzat una sitja. Es tracta d'una cavitat subterrània, excavada a la roca calcària que forma el substrat geològic en aquest indret, de forma aproximadament ovoide, destinada a guardar-hi productes fonamentalment alimentaris (cereals i llegums essencialment).</p> 08013-80 Les Gunyoles 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>Al subsòl de Les Gunyoles i per informació oral es coneix l'existència d'un conjunt de sitges excavades a la pedra de moltes de les quals s'ignora la seva exacta localització, però que van anar sortint al llarg de la història en fer intervencions d'obres en diversos solars del casc antic. De totes aquestes sitges, tan sols s'ha tingut accés a dues, la primera ubicada a la casa d'Anton Tres. Es tracta d'una cavitat subterrània, excavada a la roca calcària que forma el substrat geològic en aquest indret, de forma aproximadament ovoide, destinada a guardar-hi productes fonamentalment alimentaris (cereals i llegums essencialment), la segona a la planta baixa de Ca l'Umbert, de majors proporcions que l'anterior. Se sap també de que en fer-s'hi obres es van localitzar sitges a la zona de la rectoria, a cal Palmisser, a tocar a Can Tres, a Cal Verona, etc.. També és interessant la notícia del descobriment d'una sitja a 14 metres a l'oest de la torre romana de les Gunyoles, dins el mas Umbert, localitzada durant les obres de l'any 1967. Estava excavada fins una profunditat de 2,75 metres. Era de boca oval de 80 cm de diàmetre en aquesta i de 2 metres a la panxa. El seu descobridor, M. Ribas, la classificà com d'època romana. Els propietaris de la casa no coneixien l'existència d'aquesta sitja però si que n'indicaren la ubicació d'una altra a l'interior de la casa, que fou tapada o destruïda durant les obres de reedificació d'una part de la casa amb problemes de fonamentació. També indicaren la possibilitat de que hi hagi altres sitges al mas, ja que hi ha problemes de fonaments a un altre sector (RIBÉ ET AL, 1989-1998). Altres sitges conegudes per informació oral es troben a les següents ubicacions: -A cal Verona, aprofitada com a desguàs d'un rentamans. -A la plaça de l'església, a sota del solar abans ocupat per cal Cuscó, davant cal Candi. -A cal Palmisser (carrer Sant Salvador, 37), sota la partió de la propietat de Cal Tres. -A ca l'Escofet, davant l'accés a la cuina de la casa. -Darrera el castell, de cara a Vilafranca hi havia varies que es van veure en fer-hi obres de reforma -A la casa sota el castell, a tocar la pallissa del Maçana. -A sota l'antiga rectoria, a l'edifici que es troba entre l'església i cal Candi.</p> 41.3520300,1.7794500 397897 4578556 08013 Avinyonet del Penedès Restringit Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40390-foto-08013-80-1.jpg Inexistent Ibèric|Romà|Medieval Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2020-09-16 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA 81|83|85 47 1.3 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40392 Cal Candi https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-candi <p>INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pp. 16-27. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2516 ACCN</p> XV-XVI Molt reformada <p>Estem davant d'una de les cases més antigues del nucli de les Gunyoles. Ha estat recentment reformada per ubicar-hi unes dependències municipals. Es tracta d'una edificació de planta rectangular, façanes de maçoneria irregular arrebossada i pintada en color groc, amb una arcada vista que dona a la plaça de l'església, que correspondria a dependències interiors de la casa. Per la façana que dona al carrer de Sant Salvador, els buits estan recercats de carreus, son plans i amb ampits. El buit central, a la planta baixa presenta arc de mig punt. Les cantonades són de carreus vistos. La teulada, a dos vessants, està feta amb teula àrab i presenta un senzill ràfec imbricat.</p> 08013-82 LES GUNYOLES, A08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>Antiga casa de poble (INVENTARI, 1986: 27). L'any 1902 la finca pertanyia a Josep Cuscó Piqué, qui la va comprar en pública subhasta. La finca consta de l'antiga casa de Cal Candi i d'una altra de factura posterior al davant, Cal Cuscó, que ha estat enderrocada en la restauració de l'edifici per tal de poder convertir l'edifici en un centre municipal. Es posa en venda l'any 1968, essent inscrita a favor d'Eugènia Cabanillas Valls, veïna de Barcelona. Posteriorment, l'ajuntament la compra per l'import de 2.104 € . L'any 1988 s'acorda en ple municipal l'enderroc de Cal Cuscó.</p> 41.3521300,1.7799700 397941 4578566 08013 Avinyonet del Penedès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40392-foto-08013-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40392-foto-08013-82-3.jpg Legal Modern Patrimoni immoble Edifici Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA La foto número 1 correspon al moment anterior a la restauració de la casa, i es del senyor Antoni Ràfols.. La fotografia numero 3 està feta pel Sr. Antoni Ràfols de Les Gunyoles, i correspon al moment de l'enderroc de l'antiga casa de Cal Cuscó, abans de convertir-se en dependències municipals. 94 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40393 Cal Mestres https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mestres <p>INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pp. 16-27. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2515 ACCN. MORATÓ I VIA, Salvador (1992 a) 'Rellotges de sol (I)'. Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 3 p. 11. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet.</p> XIX-XX <p>Casa entre mitgeres i fent cantonada, composta de planta baixa i pis. Superfície de façana dividida en trams per línies motllurades horitzontals i segmentades verticals. El portal és d'arc de mig punt, dovellat, i presenta una inscripció superior. Al primer pis destaquen els balcons, d'un sol portal. Hi ha també una finestra lateral amb marc, ampit i llindes de pedra i una altra inferior amb barana que resulta destacable. El coronament és de terrat amb reixa. Es tracta d'un conjunt d'habitatges de valor tipològic (INVENTARI, 1986: 27). A la façana hi té sobreposat un rellotge de sol que està completament esborrat (MORATÓ I VIA, 1992a). El conjunt es complementa per les construccions que hi ha ocupant el solar de l'altre costat del carrer, on, per cert hi ha un mil·liari romà, que no ens va ser mostrat.</p> 08013-83 LES GUNYOLES, 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>La casa presenta un valor arquitectònic indubtable, que no te sentit sense la valoració de l'entorn urbà. Aquest valor es fa extensible també al subsòl, ja que es molt probable la presència d'elements de vàlua arqueològica, com poden ser sitges, de les quals es coneix per informació oral la seva presència en tota aquesta zona de Les Gunyoles. També per informació oral se sap que el gruix de molts dels seus murs es potent, per la qual cosa alguns dels seus antics habitants pensaven que devien formar un conjunt amb les restes romanes de la torre que es troba a prop.</p> 41.3523200,1.7797700 397924 4578587 08013 Avinyonet del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40393-foto-08013-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40393-foto-08013-83-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-16 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA Aquesta casa forma tot un conjunt d'interès arquitectònic de caire netament urbà. Davant la casa hi ha la pallissa, també de valor patrimonial, on es troba un mil·liari romà. 98 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40394 Torrents d'Avinyó, Xops i Sant Sebastià dels Gorgs https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrents-davinyo-xops-i-sant-sebastia-dels-gorgs La major part d'aquesta conca ha patit una intensa contaminació que ha convertit unes aigües plenes de fauna, fonts i flora en uns espais força degradats. Tot i així hi ha un bon nombre de boscos de ribera que encara es desenvolupen al seu voltant i que presenten un valor gens menyspreable pel territori i el patrimoni natural i mediambiental d'Avinyonet del Penedès. <p>Es tracta d'una única conca hidrogràfica que va canviant el seu nom durant el seu llarg trajecte. S'ha anomenat aquesta conca amb els noms dels tres grans cursos d'aigua que la formen. El treball de camp ha mostrat les diverses denominacions dels cursos. Es pot considerar que el naixement d'aquesta perllongada conca fluvial es troba al costat de Cantallops on se'l coneix amb el nom de Torrent Gran. Per la dreta se l'hi incorporen aigües a la Serreta fins a convertir-se en el torrent dels Xops a la zona de la Gramenosa. Continua baixant, nomenant-se torrent del Gendret. A aquest se li uneix, també per la dreta el torrent de Cantallops (aigües amunt se li diu torrent de can Massana) que té el seu naixement al terme de Subirats. En el punt on s'uneixen tots dos torrents es troba el bosc de l'Amat. Aigües avall, però tocant al bosc i al camí dels Xops, se'ls hi uneix, per l'esquerra el torrent de Baix. L'inici del torrent de Baix (conegut també pel nom de torrent de Les Pomeres) està format pel torrent d'Avinyó, el qual es forma pel costat dret amb les aigües que venen del torrent de la Granja, que s'inicia a tocar la falla que hi ha sota la plana del Bord i travessa la Carretera per sota del pont de la Casanova, passant a tocar el mas Cavaller. Per l'esquerra acull les aigües del torrent de la Font de la Canya. Als vessants del torrent d'Avinyó, creix el bosc de la Caseta. Una vegada passat el bosc rep, per l'esquerra, les aigües del torrent de Dalt que naixen a la plana de l'Esteva, rep per la dreta l'aportació del torrent de les Arnes. Una vegada units els torrents de Dalt i d'Avinyó continuen el seu curs nomenant-se torrent de Baix, al terme de Sant Sebastià dels Gorgs, unint-se per la dreta, passat el bosc de l'Amat al torrent del Gendret i de Cantallops. Continuen junts aigües avall fins encaixar-se rodejats d'un bosc espès al gual de Santa Margarida, on es troben les Parets Antigues i es formen diversos pèlags (dels Carros, Negre, del Molinet i del Surroca), i on es trobava fins la seva total desaparició la font del Molinet. Passa per sota l'autopista A7 i la via del ferrocarril nomenant-se ja riera de Sant Sebastià dels Gorgs, que rebent per l'esquerra l'aigua del torrent del mas Messeguer, passa per sota la carretera de Martorell a Vilafranca formant el pèlag del Salt i canviant el nom pel de torrent dels Brivons, arribant desprès a unir-se a d'altres torrents a la zona coneguda com Els Tres Torrents i sortint del terme municipal.</p> 08013-84 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>Aquesta conca fluvial flueix per la plana nord del terme d'Avinyonet, i les seves aigües han estat aprofitades al llarg de la història, formant-se al seu pas diversos nuclis de població d'interès. A més de Cantallops -on neix- s'han de considerar altres punts interessants pel seu valor patrimonial, íntimament lligats amb els cursos d'abastament d'aigua: la masia de llinda, Avinyó i Can Porràfols, el jaciment ibèric del Turó de les Sitges, que precisament forma una mena de península envoltada per dos d'aquests torrents de la conca fluvial de que ens ocupem, i per suposat el nucli dels Gorgs que te el seu origen en el monestir que porta aquest nom, pres dels gorgs que l'aigua formava al seu voltant. Alguns dels seus noms -com de Gorgs- ja s'esmenten en la documentació medieval. A tal Albaro fa menció dels Gorgs per primera vegada, l'any 976. Al levita Sunifred correspon un document en que es precisen les diferents propietats motiu d'una donació així com les diverses confrontacions de la mateixa. Es parla d'una torre i alou, de la presa d'aigua per regar, les conduccions i basses, ... fruiterars i hortalisses, arbres, prats o pastures, pèlags per pescar-hi, i el bosc amb els pins i ullastres que hi ha, vinyes, farraginars amb les figueres, pou... És d'assenyalar que el só del torrent s'utilitza, com les 'Monetarias', també com a límit nord de la propietat: 'ad auram extremam de ipso rio' (fins on arriba la remor del riu). S'afegeix a més l'existència de molins, com a referent de límit de propietat i la 'calciata Francischa' així com les Carreroles i el puig de les Carreroles (..). Tres anys més tard es parla de pins al bosc, d'alzines i oms... i també d'un 'mollone rotundum' (MARGARIT, 1983a). El fet de que el curs del torrent va ser modificat per l'acció humana està provat ja al segle X: les preses pels molins, són un exemple, una altra dada interessant és la de que la torre dels Gorgs (potser al lloc de l'actual monestir) limitava a ponent amb el riu 'que s'escola pel peu de la torre' (MARGARIT, 1983). Pot ser que en aquest indret es fes un terraplè. Sota ca l'Amat, que queda quelcom encimbellat sobre el torrent hi ha indicis d'una presa (¿de molí?) en la proximitat d'un dels gorgs que donen nom al lloc (MARGARIT, 1983). Aquest es troba prop del bosc dit de ca l'Amat. Aquest molí prenia l'aigua del torrent que baixa de Sant Pau d'Ordal i de Cantallops, en un punt on encara hom en diu 'la Resclosa' per haver-hi una retenció i un petit salt d'aigua. Sembla ser que es parla de dos guals al torrent: el de les parets antigues i el que hi ha 150 metres més avall, a prop de l'ermita que havia estat dedicada a Santa Margarida (MARGARIT, 1983)</p> 41.3888000,1.8079300 400336 4582605 08013 Avinyonet del Penedès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40394-foto-08013-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40394-foto-08013-84-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Estructural 2020-10-07 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA Es considera necessària una acurada posada en comú de la variada toponímia relacionada amb aquesta xarxa fluvial. 2153 5.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40395 Puig de la Mola https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-de-la-mola-0 <p>El Puig de la Mola fa de límit divisor entre els territoris d'Avinyonet, Olivella, Begues i Olesa. És un dels punts més elevats del massís del Garraf. Físicament parlant, es tracta d'una muntanya amb un gran cim planer, de base calcària fortament erosionada. Te una panoràmica extraordinària de 360 º, per la qual cosa s'ha ubicat al seu cim una torre de vigilància forestal. A més d'aquesta torre, també al cim es troben vestigis antics i elements d'interès: el grup de fites a tocar la torre forestal (foto 3), el recer que forma una antiga pleta (foto 2) i l'extensa visual que domina tot el terme d'Avinyonet, el mar i una bona extensió de les comarques del Penedès, ell Garraf i el Baix Llobregat.</p> 08013-85 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>Una llegenda diu que a trenc d'alba de la nit de Sant Joan s'ha de buscar la primera pedra on hi toca el sol dalt del puig de la Mola, ja que sota d'ella hi ha un tresor amagat.</p> 41.3193700,1.8477100 403559 4574851 08013 Avinyonet del Penedès Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40395-foto-08013-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40395-foto-08013-85-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Residencial 2020-10-07 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA 2153 5.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40396 Bosc de Montergull https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-montergull <p>JUNQUERAS VIES, Oriol; MARTÍ ESCAYOL, Maria Antònia (2001) Informe sobre l'origen, ús i significat dels topònims del terme municipal d'Avinyonet del Penedès. Document mecanografiat.</p> <p>Bosc de pins que es troba a la plana, travessat pel camí que va cap a la masia del mateix nom. Presenta un domini de l'espècie Pinus sp, amb abundància de sotabosc.</p> 08013-86 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>Sens dubte es tracta del bosc corresponent a la masia, que s'aprofitaria tradicionalment pels seus amos com a complement de l'explotació del territori. Sembla tractar-se d'un bosc molt aprofitat, ja que no es veuen exemplars de gran antiguitat. Aquest, com molts dels boscos que encara resten a la plana, són els darrers vestigis d'una gran massa boscosa que s'estenia per bona part d'aquest territori abans de fer-s'hi extensiu el conreu de vinya. A més de l'aprofitament de les pinyes, es tallaven les branques per fer-hi petites carboneres i el sotabosc i matolls per fer-hi formiguers, un sistema de compostatge molt antic que avui es troba en desús.</p> 41.3784700,1.7583300 396172 4581516 08013 Avinyonet del Penedès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40396-foto-08013-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40396-foto-08013-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40396-foto-08013-86-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2020-10-07 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA 98|94 2153 5.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40397 La Casa Vermella https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casa-vermella XIX <p>Casa exempta i isolada, amb edificacions annexes de caire rural. Consta, doncs, d'un cos principal de planta rectangular al que s'afegeixen altres construccions de menors dimensions. La coberta està resolta mitjançant teulada àrab a dues vessants amb ràfecs simples. Té, a l'edifici principal, planta baixa i pis. A la façana principal s'obre un balcó amb barana de ferro que està situat a sobre de la porta principal d'accés a la construcció, i que remarca l'eix central de la façana. En un dels carreus que forma la clau de l'arc de la porta d'accés a la principal edificació auxiliar, a la dreta de la façana principal de la casa, hi ha esculpida la data de la seva construcció: 1846. Els buits principals d'accés presenten recercats amb carreus vistos. Les llindes són d'arcs escarsers. Les parets són de maçoneria irregular i es troben arrebossades. La casa està molt a prop del poble de Sant Cugat Sesgarrigues i de la rasa del Pou Major, i domina una ampla extensió de terreny de cultiu.</p> 08013-87 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. 41.3856200,1.7334800 394106 4582340 1846 08013 Avinyonet del Penedès Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40397-foto-08013-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40397-foto-08013-87-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Sense ús 2020-09-16 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA 98 46 1.2 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40398 Pou de la Carrerada i pou del Pèlag https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-la-carrerada-i-pou-del-pelag <p>INFORMACIÓ ORAL DE JOSEP ESCOFET, de l'Arboçar de Les Roques, febrer 2003 ROVIRA I MERINO ET AL. (1999) Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Barcelona: Associació d'Amics dels camins ramaders.</p> <p>POU DE LA CARRERADA. Pou de 15 m de profunditat, protegit per una caseta, que es troba al peu de la carrerada de la Creu d'Ordal. Aquesta és un brancal que uneix la carrerada de la Cerdanya amb la carrerada de la serra de la Llampa. Es troba adossat a un dels murs que protegeix la zona dels horts que es desenvolupen a tocar la llera del torrent de l'Arboçar. La seva aigua era aprofitada per una societat d'aigües de les Gunyoles. Els pous bàsicament consisteixen en un forat profund recobert de pedra en sec que capta les aigües subterrànies, que porta un mecanisme manual per treure l'aigua. Les seccions son circulars, que és la forma que més s'adapta al mecanisme d'extracció de l'aigua. Aquest mecanisme consta d'una roda o corriola que penja de la part alta de l'estructura, accionada de manera manual, que gira al voltant d'un eix que descansa sobre les parets laterals del pou. La roda fa de guia d'unes cordes de cànem que pengen fins al nivell de l'aigua i a les quals es subjecten els catúfols, que s'omplen quan arriben a l'aigua del fons del pou, per a després tornar a pujar a la superfície.</p> 08013-88 L'Arboçar - 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>Els pou de dalt havia estat gestionat per una societat d'aigües de l'Arboçar que va passar després a l'Ajuntament (Informació oral JOSEP ESCOFET de l'Arboçar de Les Roques, febrer 2003).</p> 41.3332600,1.7665800 396791 4576487 08013 Avinyonet del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40398-foto-08013-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40398-foto-08013-88-2.jpg Inexistent Modern|Medieval Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Estructural 2020-09-16 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA S'ha de tenir present la situació del pou al costat de la carrerada. Els camins ramaders o carrerades són camins de domini públic (com els rius i torrents, costes i carreteres) per on el bestiar té dret de passar. Tenen un paper molt important en la gestió del territori. Posseeixen un gran valor cultural i històric i poden esdevenir instruments urbanístics de primer ordre a l'hora de mantenir oberts corredors naturals i ecològics. La unitat formada pel Penedès, Garraf i Camp de Tarragona és, juntament amb el Vallès i l'Empordà, una de les tres grans zones d'hivernada a la transhumància de la Catalunya central i oriental. Els ramats que hivernaven en aquestes zones pujaven a passar l'estiu en algun punt de l'arc de muntanyes que tanquen les comarques del Solsonès, Berguedà i el Ripollès pel Nord i, alguns, tramuntaven aquest arc i entraven a la Cerdanya. Els ramats que sortien del Penedès i del Garraf per anar als Pirineus tenien diversos camins els quals els permetien anar a trobar la carrerada de Solsona, la de Berga o la de la Cerdanya, la qual es desdoblava en dues branques importants, la de l'Alt Berguedà i la del Ripollès (ROVIRA et alií, 1999). 94|85 47 1.3 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40399 Bosc de l'Amat https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-lamat <p>Bosc que es desenvolupa dins una zona ombrívola i humida, en la que conflueixen els torrents de Cantallops i del Gendret continuant a partir d'aquí units en un sol torrent. El travessa el camí dels Xops per un extrem. Està format per la vegetació típica de ribera: xops, àlbers, roures, etc. Es troba ubicat al Nord-est de la masia a la qual correspon, i molt a prop del nucli urbà de Sant Sebastià dels Gorgs. Hi ha un gual al camí per traspassar el torrent que travessa el bosc.</p> 08013-89 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>Sens dubte es tracta del bosc corresponent a la masia, que s'aprofitaria tradicionalment pels seus amos com a complement de l'explotació del territori. Aquest com molts dels boscos que encara resten a la plana són els darrers vestigis d'una gran massa boscosa que s'estenia per bona part d'aquest territori abans de fer-s'hi extensiu el conreu de vinya. Te un bon nombre d'exemplars d'arbres de ribera ja que es troba a tocar les lleres dels torrents que formen la conca hidrogràfica del torrent dels Gorgs, que a partir d'aquest indret precís rep el nom de torrent de Baix. A més de l'aprofitament de la llenya, es tallaven les branques per fer-hi petites carboneres i el sota-bosc i matolls per fer-hi formiguers, un sistema de compostatge molt antic que avui es troba en desús.</p> 41.3813700,1.7704100 397187 4581824 08013 Avinyonet del Penedès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40399-foto-08013-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40399-foto-08013-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40399-foto-08013-89-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2020-10-07 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA 98|94 2153 5.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40400 La Torre/Los Cinco Hermanos/Torre Vermella https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torrelos-cinco-hermanostorre-vermella <p>TELL, Pere (1999c) 'Els noms de les cases III: La Garrofa i la Castelleta' Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 30 p. 15. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet del Penedès.</p> XX L'edificació es troba molt descuidada <p>Conjunt edilici de planta quadrangular que presenta una torrota-mirador al mig, amb coberta a quatre aigües. La resta d'edificacions semblen envoltar aquesta construcció central. A la zona entre la casa i el garatge el terra està pavimentat amb totxo, formant un motiu decoratiu simple. Pel fet de no haver estat permès l'accés ni tan sols als voltants de l'edificació, resulta impossible fer una descripció més acurada del conjunt.</p> 08013-90 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>La família d'en Miquel Catasús, nascuts a cal Pau Xic, van construir la Torre (anomenada també Torre Vermella), on es van criar els 5 germans Catasús. El nom de cal Pau Xic ve d'un cabaler de cal Castellet, i al dir-se pare i fill Pau, va quedar com al Pau Xic, avi dels actuals residents (TELL, 1999c)</p> 41.3842200,1.7385100 394524 4582178 08013 Avinyonet del Penedès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40400-foto-08013-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40400-foto-08013-90-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-16 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA No s'ha tingut accés a la propietat. 98 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40401 La Fassina https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fassina-0 XIX <p>Conjunt de dues cases amb edificacions annexes que es troben en un replà elevat sobre la plana en que es troben altres masies d'interès, com a Cal Cremat, Can Beltràn, etc… Es tracta de dues construccions antigues i altres de més modernes, fetes en totxo vist que s'han adossat recentment a les anteriors. Les parets son planes i estan arrebossades. Els recercats dels buits són de totxo i carreus de pedra, són plans, llevat dels corresponents a les portes, que presenten la llinda d'arc escarser. Les teulades, que son a dos vessants, estan cobertes de teula àrab amb ràfec simple i de tortugada, del qual baixen conduccions de ceràmica que condueixen l'aigua de la pluja a una cisterna-pou.</p> 08013-91 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>Un indret conegut com a la Fassina es troba a prop del torrent dels Gorgs i de la masia i capella de Llinda. Aquest indret sembla estar traspassat, en opinió de Mn. Margarit, per la via romana que passaria per aquí. Hi ha la tradició oral de que la gent de cal Fassinaire de Les Gunyoles venia d'aquesta casa, encara que no se sap ni es possible veure cap indici a les estructures actuals que es veuen, si en aquestes construccions havia hagut aquest tipus de instal·lació de caire industrial, o el topònim prové d'altre origen que desconeixem.</p> 41.3769100,1.7412400 394741 4581363 08013 Avinyonet del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40401-foto-08013-91-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2020-09-16 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA 98 46 1.2 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40402 Camí de la font del Cuscó https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-font-del-cusco <p>Partint de Can Filella, a tocar el camí de Sant Salvador de Les Gunyoles, s'inicia un camí de traçat antic, però reformat i ampliat, que voreja la serra de Les Gunyoles, passa a prop de Cal Ferret, i que finalment arriba fins a la font del Cuscó, mitjançant una forta pujada, encara que aquesta font ja es troba dins el terme municipal de Sant Cugat Sesgarrigues. Hi ha diversos punts interès de valor patrimonial al seu pas, com ara l'olivera mil·lenària coneguda com l'olivera d'en Roig, el pou de dalt i altres fonts que es troben perdudes a l'actualitat, a més de la bassa de Cal Ferret a tocar la masia del mateix nom. En direcció a la Font del Cuscó i pel marge esquerre del camí, es troba encara un bosc relativament frondós, que s'abandona a l'esquerra quan baixa a tocar la masia de Cal Ferret, i que després desapareix pel fet d'haver patit un greu incendi no fa massa temps, mentres que al marge dret s'estenen les extenses planes ocupades per amplis cultius sobretot vitivinícoles.</p> 08013-92 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>El camí ha estat molt usat per la gent de Les Gunyoles, i sobretot per les dones que anaven a fer la bugada moltes vegades a la Font del Cuscó.</p> 41.3435300,1.7644700 396630 4577630 08013 Avinyonet del Penedès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40402-foto-08013-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40402-foto-08013-92-3.jpg Inexistent Medieval Patrimoni immoble Obra civil Pública Estructural 2020-09-16 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA Al traçat no s'observa cap zona pavimentada ni amb restes de les roderes dels carros. 85 49 1.5 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40403 Costums religiosos desapareguts https://patrimonicultural.diba.cat/element/costums-religiosos-desapareguts <p>AMADES, Joan (2001) Costumari Català. El Curs de l'Any. S.Ll.: Enciclopedia Catalana. Salvat Editores. Vol. IV, 96; 160, 674. ESCOFET, Josep (1981) 'Reculls per a una Història'. Diversos articles publicats a la revista Arrels, núms. 61 a 67. Avinyonet del Penedès. INFORMACIÓ OBTINGUDA DE LA GENT DE LES GUNYOLES, MITJANÇANT REUNIÓ CONJUNTA A LES DEPENDÈNCIES MUNICIPALS DE LES GUNYOLES EL NOVEMBRE DE 2002 Informació Oral Joan Raventós Marcè, gener 2003 PUIG I BOSCH (s.d.) Les Gunyoles. Resum d'un treball. ROVIRA I MERINO ET AL. (1999) Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Barcelona: Associació d'Amics dels camins ramaders. SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.</p> <p>1.EL RITUS DEL SALPÀS. Com a tot arreu, a cases i masies es feia per Setmana Santa la cerimònia del 'Salpàs' o benedicció de les cases, ritus aquest que durava el temps de fer la benedicció de tot el terme. Es parava taula amb unes tovalles ben blanques la sal i el llorer, i el capellà aplicava la sal a la porta de la casa mitjançant una canya. A la masia de Can Montergull i altres, encara es visible la creu on s'aplicava la sal a l'entrada de la casa. 2. ELS TOCS DE CAMPANES A les Gunyoles d'Avinyonet, en els enterraments, les campanes els deien: -Jau mort, mort jau... 3. RESAR EL ROSARI. 3.1. A principis del segle XX, totes les famílies resaven cada dia el rosari i s'agenollaven en recitar la Salve. 3.2. Cada cap de mes es feia una processó, tot resant el rosari, a les Tres Creus. També el dijous i divendres Sant. Sembla ser que la Confraria de Nostra Senyora del Roser de Les Gunyoles era l'encarregada d'organitzar aquest ritus. Cada any s'anaven rellevant les cases encarregades, així com també les processons de cada cap de mes, resant hi el rosari fins a les 'Tres Creus' (PUIG I BOSCH, 1912). 4. L'ANGELUS. Quan treballaven al camp o a la vinya, en sentir l'Àngelus s'agenollaven tot resant l'Avemaria. 5. REPARTIMENT DE GARLANDES. Per Sant Isidre, A Les Gunyoles, els administradors recorrien el poble, casa per casa, amb una panera de garlandes beneïdes, a talls i una banya. Obsequiaven amb un tros de garlanda cada família i, amb la banya, feien una creu a la porta principal. 6. SUBHASTA DE GARLANDA. A Les Gunyoles, per la festa del Roser, organitzada cada any per una família diferent, aquesta família que tenia al seu càrrec l'organització, regalava una garlanda als administradors perquè tenien cura de passar una capta per l'església. Després, aquesta crespella, juntament amb d'altres, era subhastada a la plaça de l'església, a benefici del Sant. La crespella, o garlanda grossa, també servia per la diada del Roser (PUIG I BOSCH, 1912). 7. SUBHASTA DEL PEU DEL PORC. A Les Gunyoles, per Sant Antoni, quan les famílies ja havien matat el porc i havien fet el present al senyor rector, aquest subhastava a la plaça un peu de porc per al manteniment de la Confraria de Sant Antoni. 8. PA DE MORTS. A Les Gunyoles, i amb motiu dels funerals d'un familiar, les cases riques donaven el 'pa de morts'; el repartien entre els pobres, mentre aquests resaven un parenostre pel difunt a la plaça. 9. OFERTORIS A L'ESGLÉSIA. A Les Gunyoles, als ofertoris, el poble donava preferència als amos i mestresses. 10. LA RIQUESA SOTA TÀLEM. A Les Gunyoles, les processons passaven pel davant de les cases més riques, i els seus propietaris eren els qui portaven el tàlem. 11. REPARTIMENT DE GARLANDES I BANYA. També a Les Gunyoles i pels Sants Innocents, els administradors de Sant Isidre passaven per les cases repartint trossos de garlandes o coques a 'talls i una banya' i fent, de passada, una creu a la porta de les cases. 12. FER UNA CREU A TERRA. Abans d'escampar la llavor en un camp, en començar la sembra, els pagesos de les Gunyoles feien una creu a terra amb un arreu, tot resant perquè Déu multipliqués aquella sembra (any 1885). 13. COSTUMS DE FERTILITAT. Quan se celebraven unes noces, els pabordesos de Sant Isidre esperaven als nuvis a la plaça amb una faixa, un ram i la morratxa, recitant versets per a fer saltar dinerets (PUIG I BOSCH, 1912). Altre versions recollides: lligaven una cinta que travessava la plaça, i el nuvi havia de saltar-la i donar una almoina als escolans. Altres dades: els pabordesos amb la faixa els hi barraven el pas als nuvis a la plaça. A la núvia (l'altra versió diu que a la parella) la ruixaven amb aigua d'olor, recitant a la vegada uns versets per fer-los saltar uns dinerets. També es ruixava amb l'almorratxa per la festa de Sant Pere d'Avinyó els administradors de la confraria: les dones ruixaven i els homes recollien l'almoina amb la safata del sant.</p> 08013-93 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. 41.3610400,1.7796200 397925 4579556 08013 Avinyonet del Penedès Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40403-foto-08013-93-1.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Costumari Pública Sense ús 2020-09-16 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA (Continuació descripció) 14. CICLE FESTIU: 14.1. El dilluns de Pasqua es celebrava i es celebra encara l'aplec a l'ermita de la Mare de Déu de Llinda a Sant Sebastià dels Gorgs. A Les Gunyoles a Cal Forner es feien garlandes per Pasqua i es regalava una grossa amb fruita i ous a les Caramelles, i altra que es rifava pel ball de Pasqua. 14.2. El 6 d'agost, Sant Salvador, patró de les Gunyoles. 14.3. Santa Teresa era l'advocada contra la llagosta a Sant Pere d'Avinyó. És també la patrona 'moderna' de Cantallops. 15. CARNAVAL I QUARESMA. 15.1. DILLUNS DE CARNESTOLTES. El jovent anava a ballar a un altre poble, tot el dia, i els d'aquest venien a Les Gunyoles. 15.2. DIMARTS DE CARNAVAL. Els joves passaven per les cases disfressats acompanyats de dos ninots que ballaven, el Vellot i la Vellota, les gralles feien música i els nois captaven per la festa. Després cremaven aquestes dues figures. 15.3. DIMECRES DE CENDRA. El poble assistia al 'All i oli' menjant peix, i a última hora enterraven el Carnestoltes. 16. L'1 DE MAIG es feia la benedicció del terme, organitzant-s'hi una processó que arribava a la Creu d'en Llanes (PUIG I BOSCH, 1912). 17. Està documentat al segle XVI a la parròquia de Sant Pere d'Avinyó, el costum de deixar en el testament una ofrena de misses, costum aquest que era anomenat de Sant Amador (ESCOFET, 1981). 98 63 4.5 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40404 Les Esplugues https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-esplugues <p>Pedrera i presumiblement zona habitada des de l'antiguitat, encara que no coneixem l'existència de material moble d'interès arqueològic. Es tracta d'una zona calcària que hi ha a l'extrem de la serra de Les Gunyoles, a prop de la partida coneguda a l'Edat Moderna com a Quadra de Montjuïc. Hi ha coves que han estat habitades a començament del segle XX, segons tradició oral. Per tot arreu es veu un aprofitament intensiu com a pedrera. Hi ha vestigis interessants, com l'existència d'un peu de premsa de vi, que per tipologia es podia datar al segle XVII, i que es troba a mig fer, abandonat a la vessant d'aquest puig.</p> 08013-94 Les Gunyoles - 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>Es tenen molt poques notícies històriques sobre aquest indret del qual hem trobat el topònim en documentació del segle XVIII durant el nostre treball de camp. No es pot afirmar que estigués habitat en l'antiguitat, cosa que resulta difícil de provar degut a la gran erosió que s'ha produït en aquest coll, recentment aprofitat per desenvolupar el pessebre vivent del poble de Les Gunyoles.</p> 41.3503600,1.7833800 398223 4578365 08013 Avinyonet del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40404-foto-08013-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40404-foto-08013-94-3.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Obra civil Privada Científic 2020-10-07 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA 94 49 1.5 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40405 L'Arboçar de les Roques https://patrimonicultural.diba.cat/element/larbocar-de-les-roques XVIII-XIX <p>A la Plaça de les Roques, destaquen els números: 2 , Cal Treballa (reformada), 4 , Cal Jepàs (reformada, antic número 25), 6, Cal Pere (reformada), 8, Cal Boscaser (1741), que manté la seva estructura original amb teulada a dues vessants i façana de paredat de pedra vista. A la plaça hi havia abans dues basses d'aigua (dos cucons). Carrer Papiol número 2 (Cal Badó, de planta baixa i dues plantes pis, reformada la seva estructura original), antigament hi havia alzines. Carrer de les Roques: Grup d'habitatges que porten la numeració 1, 2, 3. Es tracta d'un grup homogeni que ha conservat la seva fesomia original. El 15, ca l'Escofet (reformada, construïda a la dècada de 1870). Uns altres elements a destacar són les basses de Les Planes que es troben a la zona alta del nucli, i també les antigues basses existents a la plaça de Les Roques, i que encara són visibles sota el seu rebliment intencionat, fet per tal de cobrir-les (foto 2).</p> 08013-95 L'ARBOÇAR DE LES ROQUES - 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>Segons la Gran Geografia comarcal de Catalunya (GRAN GEOGRAFIA, 1982) el topònim Arboçar apareix al segle XI, associat a una 'via peccorale' (una carrerada per la transhumància de ramaderia ovina) (JUNQUERAS; MARTÍ, 2001).</p> 41.3312600,1.7671200 396833 4576264 08013 Avinyonet del Penedès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40405-foto-08013-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40405-foto-08013-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40405-foto-08013-95-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2020-09-16 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA El grup format pels números 1, 2 i 3 del carrer de Les Roques (foto 1) te un alt valor patrimonial dins el conjunt d'aquest nucli urbà. Foto 2: detall de la plaça de Les Roques. Foto 3, cal Boscasser, construïda el segle XVIII. 98|94 46 1.2 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40406 Fons arqueològic d'Avinyonet al Museu de Vilafranca https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-arqueologic-davinyonet-al-museu-de-vilafranca <p>Com a materials arqueològics procedents d'Avinyonet, al Museu es troben sense inventariar, conservats als magatzems els materials següents, agrupats per jaciments i caixes: : 1. CAL BOU/CAMÍ CAPELLA LLINDA. 1 Varis. 2. CAL MARCEL. 1 Varis. 3. CAN FERRET. 1 Mitjana. 4. CAN RÀFOLS DELS CAUS. 1 Varis. 5. COLUMBARI DE L'ARBOÇAR. 1 petita (a destacar dins d'una capseta vidres romans). 6. COVA DEL FONDO DE LA COVA. Varis. 7. ESTEBAN FONTANALS. Varis. 8. GORNER. Varis. (En realitat és 1 nucli (?) de sílex). 9. LA TORRE. Varis. 10. MAS BERTRÀN. Varis. 11. MAS SUNYER. 1 Mitjana. 12. MONTRAGULL-MONTARGULL / VINYA D'EN ROMEU. 1 Varis. 13. SANTA MAGDALENA. 1 Varis. 14. SANTA SUSANNA. 1 petita. Inventariats: A la sales d'exposició: Número de registre : 2782 Nom de l'objecte : vas Ubicació : sala-17/vitrina-39/prestatge-2 Font d'ingrés : Pere Giró Romeu Lloc recol/jaciment: Avinyonet del Penedès Als magatzems: Número de registre : 7143 Nom de l'objecte : tallant metàl·lic Ubicació : colomar Font d'ingrés : Xavier Esteve Lloc recol/jaciment: Avinyonet del Penedès Número de registre : 7145 Nom de l'objecte : baioneta Ubicació : Colomar Font d'ingrés : Xavier Esteve Lloc recol/jaciment: Avinyonet del Penedès Número de registre : 7146 Nom de l'objecte : baioneta Ubicació : Colomar Font d'ingrés : Xavier Esteve Lloc recol/jaciment: Avinyonet del Penedès</p> 08013-96 08720 VILAFRANCA DEL PENEDÈS 41.3610400,1.7796200 397925 4579556 08013 Avinyonet del Penedès Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40406-foto-08013-96-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40406-foto-08013-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40406-foto-08013-96-3.jpg Legal i física Antic|Ibèric|Romà|Medieval|Prehistòric Patrimoni moble Col·lecció Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA Foto 1,La Torre; Foto 2, Can Ferret; Foto 3, Cova del Fondo de la Cova. 80|81|83|85|76 53 2.3 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40407 L'Arboçar de Dalt https://patrimonicultural.diba.cat/element/larbocar-de-dalt <p>DOSSIER (2001) Dossier sobre la dualitat de noms: Avinyonet-Les Cabòries. Ajuntament de l'Avinyonet del Penedès. Avinyonet del Penedès. FONT RIUS, Josep Maria (1969) Cartas de Población y Franquicia de Cataluña. Madrid/Barcelona: C.S.I.C. GRAN GEOGRAFIA (1982) Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. JUNQUERAS VIES, Oriol; MARTÍ ESCAYOL, Maria Antònia (2001) Informe sobre l'origen, ús i significat dels topònims del terme municipal d'Avinyonet del Penedès. Document mecanografiat. MORATÓ I VIA, Salvador (1992 b) 'Rellotges de sol (II)'. Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 4 p. 11. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet. VENDRELL I VENDRELL, Remei (1993) Sant Pere Molanta. Notes històriques. Sant Pere Molanta: Caixa Penedès-Ajuntament d'Olèrdola.</p> XI S'està produint un fort procés de transformació del nucli que està trencant la tipologia tradicional. <p>Conjunt d'habitatges que es desenvolupen a tocar la carrerada de la Creu d'Ordal. El model tradicional respon a planta baixa i pis, a dos d'ells es troben interessants portes de dovelles de carreus de pedra (Cal Xic, Cal Torrents), altres tenen arcs escarsers, com als coberts de Cal Torrents, immediats a la casa del mateix nom que es troba en fitxa apart. Les façanes de moltes d'elles són de maçoneria i estan arrebossades. El nucli està patint un fort procés de modificació del seu antic caràcter. Destaquen els següents carrers i immobles, tot i que molts d'ells han patit modificacions de façana: -AVINGUDA PRINCIPAL, església de Santa Anna; 1, cal Ponis, molt reformada; 3, cal Peretet-can Moral, amb un rellotge de sol (Hi figura la inscripció: 'BENEÏT SIA EL NOU DIA I EL BON DÉU QU'ENS L'ENVIA'. És impossible veure'l en determinades èpoques de l'any perquè els arbres el tapen completament (MORATÓ I VIA, 1992b); 7 cal Tomeu; 9 celler i cups de Cal Boter; 11, Cal Garrofa; 15, Cal Rossellet; 16-18, Celler de ca la Magina; 17, cal Xic (conserva la placa de numeració antiga amb vidrat blau, encara que es troba oculta sota la placa actual metàl·lica). Molts d'aquests edificis han patit fortes reformes de façana, però, en general es pot dir que han respectat la volumetria tradicional del conjunt. Destaquen: cal Xic i ca la Magina, que encara presenten la seva tipologia original. A més de que ca la Magina havia estat un corral de bestiar, curiosament a tocar la carrerada. -CARRER DE LA FONT DEL CUSCÓ, la pallissa, les eres i els coberts de Cal Torrents, que es la casa número 6, i la 4 Cal Carsí, encara amb pallissa al costat. Ambdues responen en general a una tipologia tradicional rural en ambient urbà. Destaquen també els corrals a tocar la carrerada, un cobert enrunat fet de tàpia, a prop del llit de la riera, que era la pallissa del Carsí, i les ruïnes de la capella de Sant Julià, a més d'elements com el local social, la carrerada de la Creu d'Ordal, els pous de la Carrerada i del Pèlag, a més del plànol de falla que es veu al front, per la part SE. -AVINGUDA DE LES FLORS: 4, casa i 8, celler de ca la Magina, que encara conserven la tipologia tradicional, planta baixa i pis i celler al costat. 5 cal Carrau, conservada sencera d'acord amb la tipologia tradicional de planta baixa i pis, façana plana, arrebossada i pintada de calç, i una de les portes d'accés d'arc escarser (foto 2); 7 i 9 són cal Cantons i ca l'Escofet, i han estat reformades encara que tot respectant volumetria. Per les seves tipologies s'han de destacar Cal Xic (amb porta d'arc de mig punt amb carreus de pedra vistos) , ca la Magina , cal Torrents, cal Carrau i les corresponents edificacions de caire rural associades a algunes d'elles, a més de la pallissa del Carsí, ja esmentada que conserva, tot i estar molt enrunada, els antics calaixos de tàpia a les seves parets, un dels pocs indrets en Avinyonet amb restes d'aquest material.</p> 08013-97 L'Arboçar de Dalt. 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>Segons la Gran Geografia comarcal de Catalunya (GRAN GEOGRAFIA, 1982) el topònim Arboçar apareix al segle XI, associat a una 'via peccorale' (una carrerada per la transhumància de ramaderia ovina) (JUNQUERAS; MARTÍ, 2001). El seu topònim pot provenir de la existència en aquest indret d'un bon nombre d'arboços. Font Rius transcriu la carta de població de l'Arboçar: 'amb data del 25 d'agost de l'any 1035 (segons Font Rius, més aviat 1053) té lloc l'establiment de la quadra de l'Arboçar, efectuat per Ramon Berenguer I, comte de Barcelona a favor d'un tal Farriol i la seva esposa, Bonadona, amb la condició d'edificar-hi cases, una torre de defensa i engrandir les terres de conreu'. Farriol podia disposar lliurement d'aquestes propietats, però estava obligat a pagar cens, delmes i primícies (FONT RIUS, 1969)</p> 41.3328900,1.7645900 396624 4576448 08013 Avinyonet del Penedès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40407-foto-08013-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40407-foto-08013-97-3.jpg Inexistent Medieval Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2020-09-16 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA Fotografies: 1, Cal Xic; 2, Cal Xandri; 3, Coberts de Cal Torrents 85 46 1.2 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40408 Les Cabòries https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-cabories <p>JUNQUERAS VIES, Oriol; MARTÍ ESCAYOL, Maria Antònia (2001) Informe sobre l'origen, ús i significat dels topònims del terme municipal d'Avinyonet del Penedès. Document mecanografiat. LLEGENDES (1998) 'Coses d'aquí: Llegendes d'Avinyonet'. Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 25, abril, 1998. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet del Penedès. LLIBRE DEL COMÚ D'AVINYONET I GUNYOLES FET LO ANY 1815 Arxiu Municipal d'Avinyonet del Penedès. MADOZ, Pascual (1847-1850) Diccionario Geogràfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Imprenta del Diccionario de D. Pascual Madoz. SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.</p> XVII <p>Nucli de població que es troba a tocar les carreteres d'Olesa i de Barcelona. Destaquen, arquitectònicament parlant, en aquest nucli, els següents carrers: -el carrer de Pere Ràfols , amb cases, encara que moltes d'elles reformades, amb una mateixa tipologia: habitatges annexos, de plantes aproximadament rectangulars, de planta baixa i pis, amb celler i pallissa annexos, façanes de maçoneria irregular, algunes d'elles arrebossades, i teulades a dues vessants, de teula àrab amb ràfec de tortugada. Resulten d'interès els números 12 (Cal Taupa, abans cal Ton del Pi), que presenta els baixos reformats, 8-10, Cal Llopet, 6, Cal Federico, que conserva l'accés al celler, que ocupa el número 4, 5, també cal Federico (construïda cap el 1960) i els números 1-3, ca l'Agutzil. Al carrer Progrés destaca la casa número 4, Ca la Pepa del Mosso, on es trobava el celler Vendrell. Un altre conjunt representatiu és el constituït pel grup de cases del carrer Avenir, amb el pou i un petit hort a la part darrera i galeries al primer pis. Destaquen les números 1, 3 i 5, fetes a la mateixa època, responent a una mateixa tipologia, tret de la número 7 que correspon a Cal Suau, i que constitueix un cas especial que es contempla en fitxa apart. Totes aquestes cases tenen planta baixa i pis, algunes amb galeria d'arcs a la part de darrera, i totes amb pati i petit hort per la part posterior, que inclou un pou. Un altre conjunt d'interès és el del carrer del Carme, com el número 4, cal Surià, abans botiga, avui coneguda per cal Mena, pel seu propietari actual; 8 i 10, cal Gasso, 12, cal Pau (no ha patit cap reforma des del moment de la seva construcció, per la qual cosa es tracta de l'edifici més ben conservat en el seu estat original de començament del segle XX que hi ha a tot el carrer), número 16, abans l'estanc del poble, durant un temps també cafè tertúlia (presenta els baixos reformats), 18 ca la Ramona (tan sols conserva el volum original). Dels molts pous urbans que havia al nucli tan sols queda visible en el seu estat original, un a l'altre costat de la carretera, a tocar el camí que va cap a Can Fontanals i Can Batlle. Es tracta d'una interessant construcció d'ús hidràulic feta en pedra seca, de planta circular amb un habitatge adossat (segons informació oral aquest pou es troba dividit de forma vertical en dues zones). Altres edificis representatius es troben al mateix carrer d'Olesa, com a Cal Fassinaire o cal Ferlando, on va néixer la societat la Parra. També son interessants els locals de les Societats: el local d'Esquerres i la Parra, ambdós al carrer del Carme, que per cert, segueix el traçat de la carrerada de la Llacuna. A l'extrem Oest del carrer del Carme es troba la placeta on s'erigeix la creu de les Forques, a peu de carrerada.</p> 08013-98 Les Cabòries. 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>El topònim les Cabòries comença a aparèixer documentalment a partir del segle XVII. En concret, en un foli solt corresponent a un conjunt de capbreus de la parròquia de Sant Salvador, datats entre 1631 i 1649, apareix el nom d'una persona que viu a les Cabòries: 'Joseph Arrant de les Cabòries' (AHVP, lligall 339. Capbreu de la Rectoria de Sant Salvador de les Gunyoles, 1631-1649, foli solt). Aquest nom sembla haver-se consolidat ja a la segona meitat del segle XVII, tal i com es pot veure en un document en el qual es parla 'del camí que va a les Cabòries' com a delimitació d'una propietat. El topònim 'Les Cabòries' designa un lloc que pertany a la parròquia de les Gunyoles, i, en cap cas, a la parròquia de Sant Pere d'Avinyó. Així, per exemple: 'Gabriel Poch pagès de les Cabòries, terme i parròquia de les Gunyoles, terme de Avinyó...' (JUNQUERAS, MARTÍ, 2001). A finals del segle XVI s'esmenta sempre en funció de la seva correspondència o proximitat amb altres llocs com 'la glareta', 'la brinassa', 'la figuerola', 'la albareda', 'la llobatona', 'el poal' i, molt especialment, amb el de 'Les Forques de les Gunyoles'; per contra, a mitjans del segle XVII, ja apareix el topònim específic de 'Les Cabòries'. Aquest, sembla tenir un origen agrari, així per exemple es demostra en un document del 1741 que fa referència a una parcel·la 'dita las Parellades y las Planas vuy dita lo Campet de la Cabòria per mig de la qual vull pasa un camí que va de las Gunyoles a las Cabòrias' (JUNQUERAS, MARTÍ, 2001). La tradició popular atribueix l'origen del topònim a temps més recents, ja que el llegendari diu lo següent: 'Al peu de la muntanya anomenada 'Puig de la Mireta' i a no menys distància de la 'Plana d'Enbort', a mitjans segle XVIII, es van formar unes masies de les quals no podem recordar els noms dels seus propietaris. Doncs, tot comença amb una masia, després una altra a poca distància de la primera, després una altra que es situa al costat, així van formant un fragment de carrer.... Un home de les Gunyoles vol formar una família, més al costat de les de baix. En Salvador, es cansava molt de portar els seus fruits i totes les seves coses cap a dalt i cap avall, i per això no volia cansar-se més, doncs volia construir una casa al barri de 'baix', que així s'anomenava fins aleshores. Però als veïns de Les Gunyoles no els hi agradava massa que la gent se n'anés del poble, per això van sortir a buscar-lo i li van dir: 'Salvador, Salvador, tu tens moltes cabòries al cap, nosaltres som d'edat avançada, tenim el cabell blanc i per això tens que escoltar els nostres consells. Però en Salvador amb les seves cabòries al cap va anar a formar part amb els de baix i des d'aquell moment al barri se li dona el nou nom'. El 1847, Madoz diu, en parlar de Les Gunyoles: 'en él se halla un caserio nombrado Escaborias'(MADOZ, 1847-1850, IX: 145). Dins el 'Nomenclàtor' de l'1 de gener de 1888 corresponent a la província de Barcelona, editat l'any 1892, figura Les Cabòries com una Barriada amb 36 edificis i 144 habitants de fet (JUNQUERAS, MARTÍ, 2001). Al segle XVIII (1752) es troba documentació que parla de l'Hostal: 'Contracte d'arrendament dels Regidors d'Avinyonet a favor de Francesc Miquel de l'Hostal de Les Cabòries' (LLIBRE DEL COMÚ, 1815).</p> 41.3611000,1.7765500 397669 4579566 08013 Avinyonet del Penedès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40408-foto-08013-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40408-foto-08013-98-3.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2020-09-16 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA La foto 1 correspon al carrer de Les Cabòries Les fotos 2 (cal Ferlando, origen de la Societat 'La Parra') i 3 corresponen a immobles de la carretera d'Olesa. (Continuació història) El nucli de Les Cabòries neix en un encreuament de camins, per un costat la carrerada de La Llacuna, per un altre el vell camí medieval que coincideix amb la carretera d'Olesa, i per un altre la carretera B-24 que va construir-se al segle XVIII i altres camins de menor entitat que comunicaven aquest nucli de població amb altres amb ell relacionats, com el de Cantallops, a través de la plana d'en Bord passant pel Cap de Grill. Aquesta confluència de camins, a més de l'existència potser d'una interessant capa freàtica que s'aprofitava amb l'obertura de pous, va fer que s'instal·lés provablement ja al segle XVIII l'Ajuntament del municipi en aquest indret, fins que a començament del segle XX es construeix el magnífic edifici de la casa de la Vila, a la part més alta del nucli. La major part de les cases que es van anar construint al llarg del carrer del Carme, on havien estat encara a començament del segle XX l'Ajuntament i la carnisseria, es van fer en terrenys de Porràfols. Eren cases de Lloguer: els Sisco Vell, el Sis Canyons, el Baldiri del Marrà… 94 46 1.2 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40409 Sant Sebastià dels Gorgs https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-sebastia-dels-gorgs <p>GALÍ, David (1999) El Monestir de Sant Sebastià dels Gorgs (Avinyonet del Penedès) a través de la Història Oral (història de la restauració, 1961-1977). 2 vols. MORATÓ I VIA, Salvador (1992 a) 'Rellotges de sol (I)'. Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 3 p. 11. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet. MORATÓ I VIA, Salvador (1992 b) 'Rellotges de sol (II)'. Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 4 p. 11. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet. VALLÈS I CUEVAS, J., ET AL. (1992) El Llibre Verd de Vilafranca. 2 vols. Col·lecció llibres de privilegis 2–3. Barcelona: Fundació Noguera Lleida. VARIS (2000) 'Vegueria de Vilafranca'. Font-Tallada. Butlletí de Sant Pere Molanta i l'Arboçar, núm. 284, febrer del 2000. Sant Pere Molanta: Associació de Pares d'Alumnes de Sant Pere Molanta.</p> XI S'està produint un ràpid procés de transformació de la volumetria dels habitatges que envolten el monestir. <p>Nucli de població que va créixer a conseqüència de l'establiment d'un monestir en aquesta plana envoltada de torrents, i abans, molt probablement, boscos. Del conjunt edificat destaquen per la seva individualitat les següents cases: Ca l'Amat, actualment unida al nucli pel recent creixement urbanístic, cal Pujol, ca l'Isidret, ambdós sobretot per formar part de l'antiga construcció que albergava el monestir, cal Bou Vell, ca l'Isidret, i els carrers de Baix i de Dalt, que formen un conjunt en el que s'ha de tenir molt en compte la seva volumetria, i en el cas del carrer de Baix, la tipologia de façanes. Can Segarra (MORATÓ I VIA, 1992b). A la façana s'endevina un rellotge de sol en avançat estat de deteriorament. No en resta cap línia horària ni restes de numeració. Tampoc no s'hi observa cap inscripció. Només es conserva la franja circular que envolta el quadrant. Ca l'Isidret al pati interior de la casa. Està molt deteriorat i el gnòmon mal orientat. Es va pintar en colors vermellosos (MORATÓ I VIA, 1992a). CA L'AMADEU: D'aquesta casa venien els de cal Bou; CAL CINTO (Casa Antonio Pinyol, 1771, segons consta a l'arc d'entrada) Arc de pedra amb una sitja al peu. A l'interior es conserva el mobiliari modernista. CARRER CAMPANAR Núm. 2 (magatzem), 4 (cal Pujol, plaça Maria Sabaté) CARRER DE DALT. Es conserva el volum original del carrer, encara que les cases han estat molt transformades. Destaquen el lateral de ca l'Esteve i els accessos a Cal Bou Vell i Nou. CARRER DE BAIX. Existeix la tradició de que abans era un torrent i que al costat hi havia un molí. La major part de les cases presenta una tipologia de planta baixa i pis. Núm. 5 (baixos reformats), 7, 9 (decoració de papallona), 17 (1881, porta amb arc escarser), 19 (conserva la numeració antiga i rellotge de sol a la façana encara que la porta ha estat reformada), 21 (porta d'arc escarser, conserva així mateix la numeració antiga). Al final del carrer, a la sortida del poble, es troba ca l'Amat. PLAÇA ESGLÉSIA Núm. 5 (ca l'Esteve); Núm. 6 (cal Bou Vell), núm. 7 (reformada), núm. 8 (té dues portes dovellades, en una hi ha la data 1771)</p> 08013-99 Sant Sebastià dels Gorgs. 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS <p>A la segona meitat del segle X, ja es pot parlar hipotèticament d' una església pre-romànica, de planta rectangular que seria l'edifici fundacional del posterior monestir de Sant Sebastià dels Gorgs (GALÍ,1999). L'any 1359, Sant Sebastià dels Gorgs era del cardenal d'Agrafulla (VALLÈS I CUEVAS, 1992) (VARIS, 2000).</p> 41.3809200,1.7657400 396796 4581779 08013 Avinyonet del Penedès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40409-foto-08013-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40409-foto-08013-99-3.jpg Inexistent Medieval Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2020-09-16 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA Foto 1, Ca l'Amadeo; foto 2, Cal Pujol. 85 46 1.2 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40410 La Teuleria/Casa Teulera de Ràfols https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-teuleriacasa-teulera-de-rafols <p>LISTA (1825) Lista per aplegar lo salario del Senyor governador per lo Añ de 1825 (Arxiu particular Can Fontanals)</p> La teulada ha estat reparada recentment ja que es trobava molt malmesa <p>Edifici exempt fet al costat de la carretera, a la que dona la façana principal. Te planta rectangular i coberta de teula àrab disposada a dues vessants. El paredat és de maçoneria irregular amb morter de calç. Els buits (finestres) son plans i de proporcions reduïdes, deixat el de la porta d'accés principal, que es troba coronat mitjançant arc escarser pintat en blau. Les finestres de la façana principal, orientada a sud, presenten al primer pis ampits de pedra treballada. La coberta és a dues vessants i està resolta mitjançant peces de teula àrab. Presenta ràfec imbricat. Les cantonades estan fetes de carreuat vist.</p> 08013-100 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>Apareix esmentat en un document emès 'per aplegar lo Salari del Senyor Governador per lo añ de 1825', dintre la tercera classe, al costat d''altra casa taulera de Ràfols' (LISTA, 1825). Per informació oral es coneix la existència d'un antic forn d'obra a prop de la casa. Una altra dada d'interès es la utilització de desfet de forn de teula formant part de la construcció del mur que protegeix un hort de propietat –com també ho es la casa de la Teulera- de Can Ràfols dels Caus, que es troba a l'altre costat de la carretera, per la qual cosa no resulta estranya la possibilitat de l'existència d'un forn d'obra a les immediacions que donés nom a aquest indret.</p> 41.3557100,1.7969100 399363 4578944 08013 Avinyonet del Penedès Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40410-foto-08013-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40410-foto-08013-100-3.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2020-09-16 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA 94 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40411 Sínia de cal Carbó https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-de-cal-carbo <p>Davant de Can Ros de Cantallops hi ha aquesta sínia, a prop del solar antigament ocupat per Cal Patxot, encara que es propietat de Cal Carbó, i servia per regar el seus cultius d'horta. Es tracta d'una màquina d'elevar aigua, emprada per a treure l'aigua d'un pou poc profund. Consta d'una roda horitzontal, que era accionada per un animal que donava voltes fermat a l'extrem d'un pal horitzontal solidari amb el seu eix (el pal ha desaparegut), que engrana amb una altra roda vertical (avui també desapareguda) que movia una cadena sense fi, proveïda de catúfols de caixons metàl·lics a tota la seva llargada, l'extrem inferior de la qual és submergida a l'aigua del pou.</p> 08013-101 Cantallops 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. <p>Havia estat tradicional i comú la presència de sínies 'de rosari' al municipi d'Avinyonet. L'aigua de la capa freàtica, que es trobava gairebé a flor de terra s'extreia mitjançant 'GRUES', és a dir, 'CIGONYES', car les dues paraules tenen el mateix significat. A propòsit s'ha d'observar que l'estendard de la Societat Coral la Roca de Les Gunyoles, tenia com ensenya el dibuix d'una cigonya posada dalt d'una roca. Moltes sínies com aquesta van estar en funcionament abans del segle XIX, i eren de rodes de fusta En el segle XIX es va produir un canvi tecnològic que va venir de la mà de la revolució industrial. Gradualment es van substituir les rodes de fusta, els llibans de cànem o d'espart i els catúfols de ceràmica, per peces, cadenes, calaixos de ferro o ferro colat. Un dels primers fabricants de sínies de ferro fou l'empresa barcelonina 'Enrich Soler', que s'establí l'any 1833. Altres fabricants acreditats van ser en Amador Pfeiffer, l'empresa B. Raurich, després anomenada 'Estregués-Sucesores de B. Raurich', etc. L'aigua que s'elevava amb aquesta sínia s'emprava per regar els horts del propietari.</p> 41.3670900,1.7986100 399523 4580205 08013 Avinyonet del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40411-foto-08013-101-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2020-09-16 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA 98 47 1.3 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40412 Can Nicolau https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-nicolau XIX Està en fase d'enderroc per abandó i rodejada per la urbanització de can Mitjans <p>Masia isolada en origen. Construïda sobre un basament de pedra. Consta de diversos cossos. A la façana principal presenta un rellotge de sol molt desdibuixat. A la teulada hi ha un remat de teules al carener. Presenta edificacions auxiliars al voltant.</p> 08013-102 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. 41.3405800,1.8112200 400537 4577247 08013 Avinyonet del Penedès Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40412-foto-08013-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40412-foto-08013-102-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2020-09-16 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA Informacions orals parlen de que existia a prop una altra casa dita de l'Alzina. 98 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 170,86 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?

Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml