Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
48900 Capella de Sant Joan de la Massana o de Santa Apol·lònia https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-joan-de-la-massana-o-de-santa-apollonia CRUAÑES, Esteve (1994). 'Esglésies romàniques del Penedès'. Institut d'Estudis Penedesencs LLORAC, Salvador (1978). 'El Penedès durant el període romànic'. Miscel·lània penedesenca. LLORAC, Salvador (1991). 'Font-rubí. Passeig pel temps i el territori'. Ajuntament de Font-rubí XI-XII Capella romànica d'una sola nau amb absis semicircular amb bandes llombardes i sòcol molt alçat, orientat a llevant (E/NE), on s'hi obre una finestra de doble esqueixada amb arc de mig punt. L'accés a la capella es realitza per una porta amb arc de mig punt de pedra ben treballada que s'obre a la façana de migdia. A la part frontal de l'església només hi trobem una petita finestra amb muntants de pedra. A sobre s'hi observen les restes d'un campanar d'espadanya. La coberta de l'interior de la nau és actualment de volta catalana de maó, ja que la capella fou cremada durant la Guerra Civil i no fou restaurada fins fa pocs anys. La coberta original només resta conservada a l'absis. 08085-33 La capella de Sant Joan de la Massana, també coneguda com de Sant Apol·lònia, era l'antiga església del veïnat de la Massana. La primera documentació sobre el lloc data del 1121, i sobre l'església, del 1315. L'any 1936 fou cremada i restà abandonada i sense culte durant molts anys. 41.4158300,1.6345000 385883 4585819 08085 Font-rubí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48900-foto-08085-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48900-foto-08085-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48900-foto-08085-33-3.jpg Legal Romànic|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Miquel Gea i Bullich 92|85 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48901 Sant Pau de can Suriol del Castell de Grabuac https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pau-de-can-suriol-del-castell-de-grabuac CRUAÑES, Esteve (1994). 'Esglésies romàniques del Penedès'. Institut d'Estudis Penedesencs LLORAC, Salvador (1978). 'El Penedès durant el període romànic'. Miscel·lània penedesenca. LLORAC, Salvador (1991). 'Font-rubí. Passeig pel temps i el territori'. Ajuntament de Font-rubí XII-XVIII Petita capella d'una sola nau, de planta rectangular i capçalera quadrada. La porta d'accés és d'arc de mig punt amb orla i imposta de tradició romànica, flanquejat per dues finestres conopials i una de circular sobre l'accés esmentat. La coberta és de dos aiguavessos, de teula àrab, amb carener perpendicular a la façana principal, que s'obre a ponent (NO). Sobre aquesta façana se situa un petit campanar d'espadanya. El parament està format per pedres irregulars de petites dimensions lligades amb morter de calç. Les cantonades estan reforçades mitjançant cadenes cantoneres de carreus ben treballats. L'aspecte de l'edifici fa pensar en un origen medieval amb importants reformes durant l'època moderna, probablement el segle XVI. La documentació, però, parla d'una reedificació durant el segle XVIII. 08085-34 Grabuac L'origen documentat de l'edifici es remunta a l'època medieval, apareixent documentada la capella de Sant Pau, per primer cop, en un document de l'any 1315. A la clau de la volta interior sembla llegir-se la data de 1624, que podria correspondre a una important reforma de l'edifici. Un document de l'any 1760 especifica que, en aquest període, fou reedificada (LLORAC, 1991:187-188). Sembla evident, però, que es conservaren molts dels elements arquitectònics anteriors. El juliol de 1936 fou cremada perdent-se un retaule gòtic i diversos elements litúrgics de l'interior de l'edifici. 41.3963100,1.6764400 389355 4583598 08085 Font-rubí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48901-foto-08085-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48901-foto-08085-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48901-foto-08085-34-3.jpg Legal Medieval|Modern|Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2019-11-26 00:00:00 Miquel Gea i Bullich 85|94|119 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48902 Capella de Sant Vicenç de Cal Cerdà o del Morrocurt https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-vicenc-de-cal-cerda-o-del-morrocurt CRUAÑES, Esteve (1994). 'Esglésies romàniques del Penedès'. Institut d'Estudis Penedesencs LLORAC, Salvador (1978). 'El Penedès durant el període romànic'. Miscel·lània penedesenca. LLORAC, Salvador (1991). 'Font-rubí. Passeig pel temps i el territori'. Ajuntament de Font-rubí XI La capella es va esfondrar per la manca de manteniment a principis dels anys 90 del segle XX. Ara resta totalment en ruïnes. Restes de la capella d'origen romànic de Sant Vicenç de Cal Cerdà o del Morrocurt. Resta d'empeus l'absis semicircular amb faixes lombardes i sòcol elevat, part del mur de tramuntana i una capella de factura gòtica que s'afegí pel mateix costat a l'edifici original, en un moment posterior. A l'espai on se situava l'interior de l'edifici s'aprecia l'arrencament dels arcs torals que suportaven la volta, que era lleugerament apuntada. El paviment és de toves disposades en diagonal respecte l'orientació de la nau de la capella. 08085-35 El topònim de Morrocurt apareix documentat per primer cop en un document de l'any 984, però hem d'esperar a l'any 1098 per trobar esmentada la parròquia de Sant Vicenç. A partir d'aquí les notícies sobre aquesta parròquia són nombroses, durant els segles XII, XIII, XIV i XVI. Durant la desamortització duta a terme en el segle XIX passà a ser de propietat privada. El 1936 sofrí alguns desperfectes i varen desaparèixer de l'interior tots els ornaments, però la fàbrica de l'edifici resultà intacta. A principis dels anys noranta del segle XX es trobava en un estat d'abandonament considerable i, després d'un període de pluges intens, la capella, que es trobava d'empeus, es va esfondrar. Després d'aquest fet el municipi n'adquirí la propietat. 41.4312500,1.6558900 387697 4587503 08085 Font-rubí Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48902-foto-08085-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48902-foto-08085-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48902-foto-08085-35-3.jpg Legal Medieval|Romànic Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2020-06-20 00:00:00 Miquel Gea i Bullich 85|92 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48903 Caves Ferret https://patrimonicultural.diba.cat/element/caves-ferret XX Edifici d'estil noucentista de planta rectangular i coberta de dos aiguavessos, de teula àrab, amb el carener paral·lel a la façana principal, que s'obre a migdia. Consta de planta baixa, i dos pisos. Les obertures de la façana principal estan ordenades simètricament en base a tres eixos verticals. Tant l'accés principal a l'edifici com la part superior de les finestres estan emmarcades amb maó vist. A nivell de la primera planta hi ha un balcó corregut que ocupa quasi tota l'amplada de l'edifici. A la segona planta només l'obertura central té balcó. Les baranes de ferro dels balcons i les reixes de la planta baixa combinen les barres helicoïdals amb barres rectes. Segons els propietaris es construí l'any 1920. 08085-36 Avinguda de Catalunya, 36 - Guardiola de Font-rubí 41.4150900,1.6501700 387191 4585717 1920 08085 Font-rubí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48903-foto-08085-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48903-foto-08085-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48903-foto-08085-36-3.jpg Legal Contemporani|Noucentisme Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu 2019-11-26 00:00:00 Miquel Gea i Bullich 98|106 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48904 Centre Recreatiu Guradiolenc / La Cooperativa https://patrimonicultural.diba.cat/element/centre-recreatiu-guradiolenc-la-cooperativa XX Edifici entre mitgeres d'estil eclèctic, amb trets noucentistes. Se situa al principal carrer del nucli de Guardiola. La seva planta és rectangular i compta amb una coberta de dos aiguavessos de teula àrab. El carener és paral·lel a la façana principal, que mira a llevant. Compta amb planta baixa i dos pisos. La composició de la façana és simètrica amb obertures emmarcades per relleus decoratius. A la planta primera hi trobem un balcó corregut que abraça les quatre obertures d'aquell nivell mentre que, a la planta segona, hi ha quatre balcons individuals. A l'interior disposa, actualment, de Sala d'Actes, Auditori, Casal de la Gent Gran, despatxos per a les entitats i Casal de Joves / Esplai. És el local que acull gran part dels actes que es realitzen al municipi. 08085-37 Avinguda Catalunya, 45 - Guardiola de Font-rubí El Centre Cooperatiu Guardiolenc fou la seu de l'antiga Cooperativa Agrícola del municipi. 41.4145400,1.6503200 387203 4585656 1912 08085 Font-rubí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48904-foto-08085-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48904-foto-08085-37-2.jpg Legal Noucentisme|Contemporani|Popular Patrimoni immoble Edifici Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Miquel Gea i Bullich 106|98|119 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48905 Els pisos del Pau Xic https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-pisos-del-pau-xic XX Edifidi d'habitatges de planta rectangular amb coberta de dos aiguavessos, de teula àrab, i carener paral·lel a la façana principal, que s'obre a ponent (O/SO). L'edifici compta amb planta baixa i planta pis. Hi destaca la façana, amb disposició de les obertures totalment simètrica en base a tres eixos verticals. A la planta baixa hi trobem l'accés a l'escala de veïns, de llinda recta, flanquejat per dos grans finestrals d'arc de mig punt. La planta primera s'hi obre un balcó centrat i flanquejat per dues finestres, les tres obertures amb llinda recta. Sobre la cornisa, decorada amb rajola policroma de motius florals, se situa un coronament horitzontal la part central del qual està presidit per una forma semicircular més elevada que conté un plafó ceràmic de sis rajoles d'alçada per quatre rajoles d'amplada amb la representació de la Mare de Déu de Montserrat ambla muntanya al fons. El passadís que duu a l'escala de veïns està pavimentat amb rajola hidràulica. La data de construcció de l'edifici, tot i que no està especificada, s'ha de situar en algun moment del primer quart del segle XX. 08085-38 Avinguda Catalunya, 24 - Guardiola de Font-rubí 41.4145800,1.6506900 387234 4585659 08085 Font-rubí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48905-foto-08085-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48905-foto-08085-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48905-foto-08085-38-3.jpg Inexistent Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Miquel Gea i Bullich 106|98 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48906 Església de Sant Bartomeu https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-bartomeu LLORAC, Salvador (1991). 'Font-rubí. Passeig pel temps i el territori'. Ajuntament de Font-rubí XVIII Capella d'una sola nau, de planta rectangular, amb absis recte i sagristia darrera l'absis. La coberta és de dos aiguavessos, de teula àrab, i el carener és perpendicular a la façana principal, que mira a migdia. La composició de la façana és força simple, amb l'accés emmarcat amb pedres ben treballades i un arc recte fent les funcions de llinda. La part superior de les dovelles d'aquest arc presenten un petit voladís en relleu. A la part alta de la façana, hi trobem un ull de bou fet amb maons. Finalment, coronant la part frontal de l'edifici, se situa un frontó triangular emmarcat per pedres molt ben treballades. 08085-39 La capella de Sant Bartomeu està ben documentada, des del segle XIV, tot i que hi ha indicis que el seu origen es podria remuntar a època romànica. L'any 1797, F. Fontanals, pagès de Bellver, va demanar llicència del vicari episcopal i al rector de Bellver per tal de traslladar la capella de Sant Bartomeu més a prop de casa seva, la qual li fou concedida el 12 de setembre del mateix any. El 25 de novembre de 1799 es demana que sigui visitada i es pugui celebrar missa, concessió que es feu dos dies després. Sembla clar, doncs, que la capella actual té origen en aquest moment i que no ocupa el lloc que havia ocupat l'antiga capella homònima. 41.4156900,1.6955800 390987 4585725 1799 08085 Font-rubí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48906-foto-08085-39-1.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Miquel Gea i Bullich L'edifici es bastí com a capella privada de la casa pairal Cal Fontanals - Cal Balaguer, que se situa a tocar de la capella. 98 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48907 Església parroquial de Font-rubí i rectoria https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-font-rubi-i-rectoria LLORAC, Salvador (1991). 'Font-rubí. Passeig pel temps i el territori'. Ajuntament de Font-rubí XVIII-XIX L'església de Sant Pere i Sant Feliu és d'una sola nau, amb absis quadrat i coberta de dos aiguavessos, de teula àrab, que descansa sobre volta interior d'arc rebaixat i arcs torals. El campanar és de planta quadrada, amb l'últim pis, que allotja les campanes, construït amb maó, a diferència de la resta de l'estructura, construïda amb pedra irregular lligada amb morter de calç i carreus a les cantoneres. L'accés a l'església s'obre a l'extrem de ponent del mur lateral de migdia. És una porta dovellada de bona factura. A ladovella central hi trobem la creu gravada la creu del Capítol de la Catedral de Barcelona i, a sota, la data gravada: 1742. No obstant això, pensem que no te gaire a veure el gravat de la creu i el de la data, de factura aquesta última molt barroera, per la qual cosa possiblement estem davant una reforma important de la que es va voler deixar constància. La cronologia del portal dovellat pensem que es podria endarrerir fins al segle XVII i, per tant, podria ser un vestigi de l'església anterior a l'actual. La rectoria s'adossa a l'església pel costat de migdia. Té coberta a dues vessants i consta de soterrani, planta baixa i golfes. la façana, de distribució simètrica, presenta com a elements més remarcables les dues galeries d'arcs carpanells, centrades i construïdes amb maó. A la galeria superior la barana és de balustres de terra cuita. La cronologia d'aquesta rectoria pensem que s'hauria de situar ja en el segle XIX. 08085-40 Barri de Font-rubí de Dalt, 23 i 24 La capella de Sant Pere i Sant Feliu nasqué a redós del castell de Font-rubí. Dins del clos del castell hi trobem les restes d'un edifici rectangular que hom ha identificat amb una capella, tot i que alguns autors (LLORAC, 1991:188) trobem poc probable aquesta atribució. De no ser realment una capella, l'origen de l'església de Sant Pere i Sant Feliu estaria lligat a la seva funció com a capella del castell. 41.4369000,1.5883300 382062 4588221 1742 08085 Font-rubí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48907-foto-08085-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48907-foto-08085-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48907-foto-08085-40-3.jpg Legal Contemporani|Modern|Barroc Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2023-08-02 00:00:00 Miquel Gea i Bullich 98|94|96 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48908 Església parroquial de Santa Maria de Bellver https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-santa-maria-de-bellver GALIMANY, Marc (2006). 'Santa Maria de Bellver'. Montònec. Revista d'informació local de Font-rubí, núm. 93, febrer 2006. Pàgs. 26-27. LLORAC, Salvador (1991). 'Font-rubí. Passeig pel temps i el territori'. Ajuntament de Font-rubí XVIII Església d'una sola nau amb volta de canó seguit amb llunetes i capçalera rectangular. Les seves mides aproximades en planta assoleixen uns 27 x 12 m. A cada banda hi trobem dos altars laterals. Té també un cor amb barana de fusta. Els portals són de pedra ben treballada. A la façana principal hi trobem la porta, amb arc escarser de pedra ben treballada, sobre el qual hi ha una petita fornícula que conté una imatge de la Mare de Déu. A la part superior de la façana s'obre un gran ull de bou i, finalment, hi trobem un coronament de línies corbes. El campanar és de base quadrada amb els pisos superiors de planta octogonal. Està rematat per una coberta de pavelló de vuit cares. A l'últim pis s'obren quatre obertures d'arc de mig punt, una d'elles tapiada. 08085-41 Barri de Santa Maria, 3 El 26 d'agost de 1152 el bisbe de Barcelona, Guillem de Torroja, consagrà la capella de Santa Maria de Bellver. A principisdel segle XIV apareix també com Santa Maria de 'La Serra'. A mitjans del segle XVIII s'enderrocà l'antiga església romànica i s'edificà l'actual. Fins al 1936 la rectoria de Santa Maria conservava un arxiu que es remuntava al segle XIV però que fou completament destruït aquell any. 41.4238000,1.6612400 388131 4586669 08085 Font-rubí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48908-foto-08085-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48908-foto-08085-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48908-foto-08085-41-3.jpg Legal Modern|Barroc Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2023-08-02 00:00:00 Miquel Gea i Bullich 94|96 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48909 Mas Moió https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-moio-0 LLORAC, Salvador (1991). 'Font-rubí. Passeig pel temps i el territori'. Ajuntament de Font-rubí XVII-XIX Casa pairal de notables dimensions. Compta amb una planta rectangular lleugerament trapezoïdal, amb coberta de dos aiguavessos, de teula àrab, i carener paral·lel a la façana principal, que mira a migdia (S/SE). L'edifici compta amb planta baixa, planta pis i golfes. Les obertures de la façana principal es distribueixen de forma ordenada si bé no simètrica, trobant-se l'accés a l'edifici desplaçat cap a llevant. Aquest accés està format per una portalada de mig punt amb dovelles de molt bona factura. La resta d'obertures són totes allindades. A la planta primera hi trobem quatre balcons amb baranes de ferro que alternen les barres llises amb barres helicoïdals. Segons el propietari, aquests balcons s'obriren l'any 1932. A la planta corresponent a les golfes hi trobem, en línia amb els balcons de la planta primera, quatre obertures allindades simples. De la façana principal destaca, especialment, el portal dovellat, la factura del qual ens remet al segle XVII. També és destacable un rellotge de sol on hi consta la data, molt deteriorada, de 1855. L'estil del rellotge està completament torçat. Interiorment hi destaquen els paviments de toves conservats, una interessant llar de foc de rotllo i una premsa de vi doble encastada en la paret, amb uns imponents suports de pedra treballada. 08085-42 Barri de Mas Moió, 7 i 11 La documentació conservada demostra que existia ja al segle XV, ja que consta esmentada a la nòmina de veïns de l'any 1439. Des de mitjans del segle XVI pertany al mateix llinatge. És la casa mare de tots els Galimany del terme i del seu entorn. 41.4212900,1.6247700 385079 4586439 08085 Font-rubí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48909-foto-08085-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48909-foto-08085-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48909-foto-08085-42-3.jpg Legal Contemporani|Modern|Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Miquel Gea i Bullich 98|94|119 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48910 Mas Romaní https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-romani XIX Mas format per un conjunt d'edificis i annexos. L'edifici principal és d'estil eclèctic amb planta rectangular i teulada de dos aiguavessos amb torratxa lleugerament descentrada. El carener és paral·lel a la façana principal, que mira a migdia. Aquesta façana s'articula a partir de tres eixos verticals i compta amb planta baixa, planta pis i golfes. La disposició de les obertures és simètrica. A la planta baixa trobem dues finestres reixades situades a banda i banda de l'accés principal, que es troba emmarcat per muntants i arc escarser de pedra treballada. A la planta pis se situen tres balcons d'obertura única sobre carteles amb els muntants i la llinda també de pedra treballada i, finalment, tres finestres rectangulars partides per un mainell a la planta corresponent a les golfes. A l'extrem superior hi trobem la cornisa sostinguda sobre unes petites mènsules, molt probablement decoratives. A sobre la cornisa hi trobem un coronament que, com la façana, està dividit en tres trams verticals. El central es troba rematat en semicercle mentre que els dels extrems són horitzontals. A ambdòs costats de la façana principal hi trobem dos annexes que, en aquest cas, només compten amb planta baixa i planta pis. A la planta baixa d'aquests annexos se situa una porta construïda amb pedra treballada i arc escarser, molt similar a l'accés principal del mas. A sobre, també en els dos annexos, hi trobem un balcó ampitador amb obertura única rematada amb arc de mig punt. Sobre la planta pis també hi trobem una cornisa, aquí molt més senzilla, i un coronament simple horitzontal. Afegides al cos principal rectangular hi trobem sengles galeries d'arcs de mig punt al costat de llevant i al costat de tramuntana del mas. Al costat de ponent del conjunt principal s'hi adossa la casa dels masovers, d'estil popular amb planta rectangular, teulada de dos aiguavessos i carener paral·lel a la façana principal, orientada també a migdia. 08085-43 Barri els Pujols, 7 41.3949300,1.6965400 391033 4583419 1821 08085 Font-rubí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48910-foto-08085-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48910-foto-08085-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48910-foto-08085-43-3.jpg Legal Eclecticisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Miquel Gea i Bullich Segons l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya (fitxa 2581) a la façana principal hi figura la data de construcció '1821' fet que no es va poder corroborar durant la visita efectuada a l'indret. 102|98 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48911 Can Romeu https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-romeu XVIII-XIX Mas format per diversos habitatges i edificis annexos. L'edifici principal és de planta rectangular amb coberta de dos aiguavessos,de teula àrab, i carener perpendicular a la façana principal, que s'obre a migdia (S/SE). Compta amb planta baixa, planta pis i golfes. La composició de la façana principal és perfectament simètrica, ordenant-se les obertures a partir de tres eixos verticals. Totes les oberturs de la planta baixa estan construïdes amb pedra treballada de molt bona factura. La central, l'accés principal, compta amb arc de mig punt mentre que les laterals compten amb arc escarser, molt més treballat en la que se situa al costat esquerre. En aquest accés hi podem llegir, gravat en la clau de l'arc, 'JOSEPH ROMEV TE FECIT FER - 1789' emmarcat per dos arbres en relleu i sota una creu, també en relleu, de molt bona factura. A la clau de l'arc corresponent a l'accés principal hi trobem gravat, sota el dibuix d'unes eines del camp la frase 'sense traballar Pages Campar be ymposiple es - ANY 1819'. La planta primera està ocupada per tres balcons ampitadors, tots amb arc escarser però el central amb muntants i arcs de pedra treballada, mentre que en els laterals no es veu la fàbrica. Finalment, pel que fa al nivell corresponent a les golfes, hi trobem un conjunt de dues finestres amb arc de mig punt de maó a cadascun dels extrems mentre que, a la part central, se situen tres finestres de les mateixes característiques, la central una mica més gran. Per sobre les referides finestres de les golfes només s'aprecia un petit respirall ovalat. Les cantonades de l'edifici estan construïdes amb cadenes cantoneres de carreus de molt bona factura. És també destacable el rellotge de sol, tractat de forma separada, que trobem en aquesta façana. 08085-44 Barri de Font-rubí (Can Romeu), 13 41.4354000,1.5962600 382722 4588043 1789 08085 Font-rubí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48911-foto-08085-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48911-foto-08085-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48911-foto-08085-44-3.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Miquel Gea i Bullich 119|98 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48912 Masia Grabuac - Cal Fraret https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-grabuac-cal-fraret LLORAC, Salvador (1991). 'Font-rubí. Passeig pel temps i el territori'. Ajuntament de Font-rubí. Pàg. 203. XX Masia d'estructura basilical amb coberta de dos aiguavessos i carener perpendicular a la façana principal, que s'obre al SE. L'edifici compta amb planta baixa, planta pis i golfes. Les obertures de la façana s'ordenen de forma simètrica amb portal d'accés adovellat d'arc de mig punt i balconada amb balustres ceràmics al primer pis. Compta amb elements decoratius de caire modernista, amb utilització de ceràmica vidrada i vitralls de colors. La construcció principal té adossada una torre circular de maó vist amb decoració de ceràmica vidrada. El conjunt es troba tancat per un baluard. Sembla que la reforma de la casa que li va atorgar l'aspecte actual comptà amb la intervenció de l'arquitecte Puig i Cadafalch. 08085-45 Barri de Grabuac, 16 La història de la masia Grabuac es remunta a l'edat mitjana. L'edifici actual és producte d'una important reforma duta a terme a principis del segle XX. 41.3961900,1.6761800 389333 4583585 08085 Font-rubí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48912-foto-08085-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48912-foto-08085-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48912-foto-08085-45-3.jpg Legal Contemporani|Modernisme Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-06-20 00:00:00 Miquel Gea i Bullich La foto de la façana ha estat extreta de la pàgina web següent:http://www.enoturismepenedes.cat/ca/guia-de-serveis/cellers-i-caves/celler-ludens-masia-grabuach 98|105 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48913 Pont de Cal Raimondet https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-cal-raimondet XIX-XX Pont de tres arcades que permet al camí que comunica la carretera BP-2126 amb la plana de Cal Raimondet travessar el torrent de Cal Manois. Malgrat que està força cobert per la vegetació de la riera, són visibles tres arcades de mig punt construïdes amb set capes de maó massis disposat a la catalana. Els paraments que s'aixequen sobre els arcs està construït amb maçoneria, barrejant pedres irregulars amb morter de calç. La línea de paviment del pont ve marcada, exteriorment, per una filera de maó sobre la que s'aixequen les baranes, construïdes també amb maçoneria i rematades amb una filada de maons. La fàbrica dels pilars que suporten les arcades no fou ben visible, a causa de la frondositat de la vegetació de la riera. La riera, en aquest punt, presenta una profunditat considerable de fins a uns 20 m. Tot i que no hem trobat documentació referent a la construcció d'aquest pont, les seves característiques constructives el situen, clarament, de la sgona meitat del segle XIX o, com a màxim, de principis del segle XX. 08085-46 41.4251500,1.6312300 385626 4586859 08085 Font-rubí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48913-foto-08085-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48913-foto-08085-46-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Estructural 2023-08-02 00:00:00 Miquel Gea i Bullich 98 49 1.5 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48914 Villa Josefa Formosa https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-josefa-formosa XX Edifici d'estil eclèctic de planta quadrada amb coberta de pabelló de teula àrab. La façana principal s'orienta a tramuntana. Hi destaca la utilització del maó vist a tot l'edifici, especialment a les cantonades i a les obertures. Tot l'edifici compta amb una mena de sòcol o podium que eleva l'única planta visible per sobre el nivell de circulació. És per aquest motiu que l'accés de la façana principal compta amb una escala doble, amb balustres de terra cuita, que permet salvar la diferència d'alçada existent. La composició de la façana principal s'articula a l'entorn de tres eixos verticals marcats per pilastres de maó acabades en pseudocapitells. A l'alçada d'aquests últims s'obren uns ulls de bou, entre les pilastres, que pertanyen ja a la cambra d'aire o aïllant situada sotacoberta. En els laterals la composició és similar, però gira entorn dos eixos verticals. El pendent descendent del terreny fa que, en els costats de llevant i de ponent hi hagi ulls de bou al nivell corresponent al semisoterrani. A les dues reixes que tanquen els accessos a la casa hi podem llegir, en una: 'VILLA JOSEFA FORMOSA' i, en l'altra: '1902 ANTONIO JANE'. 08085-47 Barri de l'Avellà, 4 41.4421300,1.6087900 383781 4588774 1902 08085 Font-rubí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48914-foto-08085-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48914-foto-08085-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48914-foto-08085-47-3.jpg Legal Contemporani|Eclecticisme Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2019-11-26 00:00:00 Miquel Gea i Bullich 98|102 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48915 Cova de l'Ametlla o cova de l'Omella https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-lametlla-o-cova-de-lomella Foradada a la roca, la Cova de l'Ametlla té un voladís de pedra que serveix com a petita porxada per aixoplugar-se en cas de pluja sense haver d'entar. L'entrada no és pas massa gran tot i que s'hi pot entrar ben dret, el terra fa pendent amunt fins que topa amb el sostre que a l'inversa fa volta, talment con el fruit que li dóna el nom. És força gran, assolint uns vint metres d'ample i uns disset de fondària. Al punt més alt arriba als quatre o cinc metres. Als voltants s'hi poden trobar altres forats i balmes, però de poc interès. La farigola, el grèbol, la ruda i sobretot el cuscó poblen aquest entorn castigat pel foc més d'una vegada, on tot just hi comencen a brotar els pins. És realment un ambient hostil per a la vegetació on l'erosió ha deixat al descobert un terreny de pedra blanca i dura. Des de la cova es pot gaudir d'una magnífica vista de la plana panadesenca. 08085-60 41.4515100,1.6171900 384499 4589804 08085 Font-rubí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48915-foto-08085-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48915-foto-08085-60-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús 2020-06-20 00:00:00 Miquel Gea i Bullich Per arribar-hi s'ha de seguir el camí que arrenca del davant mateix de la casa Nova de Bolet. Passarem a tocar d'una torre d'alta tensió i, després de caminar paral·lelament a la línia elèctrica durant uns metres, arribarem a la cova. 2153 5.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48916 Barraca de vinya n. 9154 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-n-9154 <p>Veure fitxa número 479</p> 08085-61 41.4299300,1.6076700 383666 4587421 08085 Font-rubí Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Drac Verd de Sitges Per la seva classificació s'empra el número de catàleg de l'Observatori del Paisatge 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48917 Barraca de vinya n. 9155 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-n-9155 <p>Veure fitxa número 479</p> 08085-62 41.4310600,1.6044800 383401 4587550 08085 Font-rubí Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Drac Verd de Sitges Per la seva classificació s'empra el número de catàleg de l'Observatori del Paisatge 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48918 Cova de l'Arena o l'Arenera https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-larena-o-larenera Cova artificial creada per l'extracció de grava necessària per a la construcció dels masos veïns. La cova assoleix els 15 m de longitud en la seva galeria més llarga. Compta amb algunes 'columnes' no excavades per tal d'assegurar la integritat de la cavitat. 08085-63 Se'n desconeixen els seus orígens i els primers explotadors. El que és clar és que l'indret era utilitzat per l'extracció d'arena i grava. No se sap si l'obertura era parcialment existent o es va formar totalment per la manipulació de l'home. Tot i així, es pot intuir aquesta intervenció observant les columnes prudentment indultades a l'interior de la caverna. 41.4426900,1.5963200 382740 4588853 08085 Font-rubí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48918-foto-08085-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48918-foto-08085-63-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús 2019-11-26 00:00:00 Miquel Gea i Bullich 2153 5.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48919 Barraca de vinya n. 9157 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-n-9157 <p>Veure fitxa número 479</p> 08085-64 41.4280100,1.5966100 382738 4587222 08085 Font-rubí Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Drac Verd de Sitges Per la seva classificació s'empra el número de catàleg de l'Observatori del Paisatge 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48920 Cova del Toixó https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-toixo Balma que s'obre sota el camí que duu a Mas Vallet des de Font-rubí de Dalt. Tot i que actualment l'interior està molt sedimentat, amb no més d'un metre d'alçada lliure, la profunditat de la balma arriba, com a mínim, als nou metres. 08085-65 La cova del Toixó és en un coster farcit de marges i feixes que actualment és ple de pins. Les seves dimensions, força regulars, la forma semicircular a la base, força gran, i la poca alçada, resulten una forma aixafada; molt plana i fonda. Durant els anys vint, la canalla que vivia a les Cases Noves de la Mata i a d'altres barriades properes, pujava a Font-rubí de Dalt pel dret, per anar a escola. La drecera passava prop de la cova i els dies de pluja els escolars hi buscaven aixopluc, així com la gent que treballava les vinyes properes. Ara costa creure que algú s'hi pogués amagar, per què el sostre és a un metre escàs de terra, però els veïns asseguren que la quitxalla s'hi podia estar dreta. Les pluges torrencials que esdevingueren a mitjans del anys seixanta i el progressiu pas del temps han provocat que la terra arrossegada per l'aigua s'hagi acumulat al sòl i hagi perdut alçada. 41.4379400,1.5896900 382178 4588334 08085 Font-rubí Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48920-foto-08085-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48920-foto-08085-65-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús 2019-11-26 00:00:00 Miquel Gea i Bullich 2153 5.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48921 El Forat Bufador https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-forat-bufador El Forat Bufador és un petit orifici d'origen càrstic per on, habitualment, hi circula un corrent d'aire procedent del seu interior. Aquest fet demostra que la petita cavitat està connectada interiorment amb algun altre punt per on l'aire hi pot entrar, i dóna fe de les nombroses cavitats càrstiques de la zona, moltes d'elles possiblement per descobrir. 08085-66 No se'n coneix cap història o llegenda en concret que faci referència directament a aquest fenòmen. No obstant això, pot ser que en algunes versions se'l relacioni amb la llegenda de l'Encantada del Castellot de Font-rubí. Pel lloc on està situat hi dóna peu, entre el Castellot i la Font del Llinars. Realment, al costat del forat bufador s'hi troben d'altres obertures properes de les quals no en surt aire, almenys amb tanta intensitat, i estranyament el conjunt se'l sent anomenar com a Boques Calentes o els Bufadors. El seu origen probable és comú amb el de totes les coves i forats que es troben en aquesta serralada, molt típic en terrenys calcaris on els corrents d'aigua subterranis són abundants. El més probable és que existeixi alguna, o algunes obertures en algun indret que provoqui un corrent d'aire, o un curiós fenomen d'equilibri de pressions en el misteriós i segur que llarg i entramat món subterrani de la zona. 41.4405600,1.5803100 381399 4588638 08085 Font-rubí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48921-foto-08085-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48921-foto-08085-66-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús 2019-11-26 00:00:00 Miquel Gea i Bullich 2153 5.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48922 Cova del Pastor https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-pastor La Cova del Pastor s'obre a la riba esquerra del torrent de la Font de Llinars. És una impressionant balma que havia servit per a guardar-hi ramats, utilització que li va atorgar el nom. El mateix origen té el mur que trobem davant la cavitat, que servia per tal que els animals no en sortissin. Aquesta gran balma té unes mides aproximades de cinc metres d'alt, quinze de fons i uns quinze també d'ample. 08085-67 41.4356900,1.5829800 381613 4588094 08085 Font-rubí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48922-foto-08085-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48922-foto-08085-67-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús 2019-11-26 00:00:00 Miquel Gea i Bullich 2153 5.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48923 Font de Llinars https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-llinars PALLARÈS-PERSONAT, Joan; AYMAMÍ, Gener (1997). 'Manifestacions rupestres al Gran Penedès'. Miscel·lània Penedesenca, núm. 22. Pàgs. 45-56. La font de Llinars és una de les més conegudes del terme. Se situa al marge dret del torrent homònim, molt a prop del pas del Coll de la Barraca. Té fama de que sempre brolla, inclús en temps de sequera. El paratge on se situa és de gran bellesa. El broc de la font està format per una canonada metàl·lica que arrenca d'un pedrisc format per grans pedres. Una d'aquestes pedres hi té una creu gravada que sembla que estigui cap per avall, fet que demostraria que la pedra és reaprofitada. Sobre el broc hi ha una mena de frontis amb la part superior arrodonida. Sembla que hi figurava una inscripció que avui s'ha perdut en clivellar-se el ciment on estava gravada. L'aigua de la font permet regar uns camps situats pocs metres més avall. 08085-68 Es desconeix la data exacte de l'última actuació sobre la font, tot just sobre d'aquesta, s'intueix una inscripció illegible i incompleta al clivellar-se el morter disposat per aquest fi. Preguntant a la veïna més veterana del Coll de la Barraca, na Montserrat Just, explica que l'últim arranjament important el va fer, quant ella era jove, en Magí, de Cal Llebre, casa situada al nucli de Font-rubí, prop de Can Fàbregues. És producte d'aquesta intervenció la forma del frontis amb la teuladeta de maó. També d'altres veïns hi han posat el seu gra de sorra, com ara en Moisès Santacana, il·lustre personatge del nostre municipi, fundador de Creu Roja a Vilafranca i gran domador de Cavalls entre d'altres coses, que hi va instal·lar el broc de d'acer, per exemple. Antigament, diu la Montserrat, l'aigua que brolla i s'escampa pels canalons i bevedores, s'aprofitava per a rentar. Un safareig, ara soterrat, aplegava fins a set o vuit dones del barri, cada casa tenia la seva llosa per a picar i escórrer la roba. Un dipòsit recollia, al costat del safareig, aigua que a l'estiu servia per a mullar l'era abans de batre. Els plataners, que tanta ombra fan, deuen tenir més de cent anys. La Montserrat diu que no sap qui els va plantar i que tota la via els hi ha vist. La Font del Llinars o dels Llinars sempre raja, la seva antiguitat i importància queda palesa quan s'ha l'anomena a la llegenda de L'Encantada, on la nit de Sant Joan la donzella de Can Fàbregues abandona la seva aparença de serp i s'hi acosta a rentar la roba. 41.4407800,1.5775500 381169 4588666 08085 Font-rubí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48923-foto-08085-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48923-foto-08085-68-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2020-06-20 00:00:00 Miquel Gea i Bullich 2153 5.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48924 Font Rúbia https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-rubia Es coneix l'indret d'on rajava la font gràcies a les indicacions de la gent d'edat més avançada de Font-rubí. Actualment no en queda res de la font. El lloc on antigament rajava la Font Rúbia se situa en el marge dret del camí que mena des de Font-rubí de Dalt al Coll de la Barraca. Actualment res fa pensar que allà hi pogués haver rajat una font, únicament alguns joncs que creixen entre els matolls semblen indicar el lloc d'on probablement naixia la sorgència. 08085-69 Sembla força probable que la Font Rúbia sigui l'origen del topònim de Font-rubí. Es tractaria d'una surgència natural d'aigües riques en òxid de ferro, fet que li donaria a l'aigua una característica tonalitat vermellosa que hauria cridat l'atenció des de l'antiguitat. Hi ha hagut, en els últims anys, diverses propostes per a la localització d'aquesta font, atès que se n'havia perdut el rastre. La localització que proposem és la indicada pel Sr. Marc Galimany, qui va parlar amb les persones més grans de Font-rubí que encara recordaven la localització de la mítica font. 41.4377500,1.5855100 381828 4588319 08085 Font-rubí Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48924-foto-08085-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48924-foto-08085-69-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús 2019-11-26 00:00:00 Miquel Gea i Bullich 2153 5.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48925 Barraca de vinya n. 9186 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-n-9186 <p>Veure fitxa número 479</p> 08085-70 41.4238200,1.6105800 383898 4586738 08085 Font-rubí Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Drac Verd de Sitges Per la seva classificació s'empra el número de catàleg de l'Observatori del Paisatge 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48926 Barraca de vinya n. 9187 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-n-9187 <p>Veure fitxa número 479</p> 08085-71 41.4213700,1.6191500 384610 4586455 08085 Font-rubí Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Drac Verd de Sitges Per la seva classificació s'empra el número de catàleg de l'Observatori del Paisatge 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48927 Font del Fondo https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-fondo La Font del Fondo s'obre en el marge dret del torrent del Fondo de Can Romeu. Se situa molt aprop del camí que parteix del Km 3 de la carretera BP-2126. Actualment hi trobem una mena d'arqueta sobreelevada amb un broc metàl·lic. En el moment en que la vam visitar no hi rajava aigua, tot i que se sentia una forta remor d'aigua corrent a l'interior de l'arqueta. Actualment l'aigua està canalitzada cap a la font que se situa darrera Cal Romeu i només deu sortir per aquest broc quan hi raja amb molta quantitat. La font se situa al costat d'un grup de grans xiprers, a l'altra banda del torrent, que tenen prop d'un metre de diàmetre. 08085-72 41.4405700,1.5949300 382620 4588619 08085 Font-rubí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48927-foto-08085-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48927-foto-08085-72-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús 2019-11-26 00:00:00 Miquel Gea i Bullich 2153 5.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48928 Font del mas Romeu https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-mas-romeu La Font de can Romeu se situa a la part posterior de la masia homònima. L'aigua es canalitza des de la Font del Fondo fins aquest punt. La font se situa en una mena de pilar quadrat amb les cantonades construïdes amb maó vist i la part superior feta amb el mateix material en forma de piràmide graonada. La font raja per un broc metàl·lic amb forma de lleó fins a una pica de les mateixes característiques constructives que el pilar on s'obre la font. Aquesta pica comunica directament amb un safareig adossat a la font. 08085-73 Barri de Can Romeu, 13 41.4356000,1.5964500 382738 4588065 08085 Font-rubí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48928-foto-08085-73-2.jpg Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social 2019-11-26 00:00:00 Miquel Gea i Bullich 47 1.3 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48929 Font del Joncar https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-joncar La Font del Joncar se situa a uns 30 m del roure homònim, a la riba esquerra del torrent del Joncar. Actualment hi trobem una arqueta d'obra de forma cúbica, amb un broc de PVC i una data de remoció de l'any 2004. L'aigua se sent discórrer a l'interior de la caixa d'obra, atès que baixa canalitzada cap a l'Avellà. Només brolla pel broc quan la canalització no pot absorvir tota l'aigua. El corriol que baixa a la font des del camí principal que ve del roure del Joncar s'ha perdut. Ara és més senzill anar a cercar la font directament des de dalt, fixant-nos en veure la caixa d'obra des del camí principal. 08085-74 El juliol de 1989 aquesta àrea va ser objecte d'un gran incendi que l'arrasà totalment. El roure del Joncar, situat a pocs metres d'aquesta font, va sobreviure però restà molt afectat per l'incendi. 41.4445900,1.6006200 383103 4589058 08085 Font-rubí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48929-foto-08085-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48929-foto-08085-74-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2019-11-26 00:00:00 Miquel Gea i Bullich 2153 5.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48930 Font de l'Avellà https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lavella La Font de l'Avellà la trobem al torrent que se situa a la sortida del nucli urbà, sota la corba de 180º que fa la carretera quan surts en direcció Font-rubí de Dalt. A diferència de les fonts del nucli urbà de l'Avellà, aquest ano s'alimenta de la font del Joncar, sinó que es nodreix d'una deu pròpia. La font de l'Avellà, també anomenada Font de Baix, neix en un clot empedrat que alimenta un seguit de safaretjos i basses. 08085-75 Les fonts situades dins del nucli, així com els safarejos, s'alimenten realment d'una altra font. L'aigua va ser canalitzada antigament des de la font del Joncar (o del Roure), a uns mil metres de distància en línia recta. Més endavant, es va veure la necessitat d'alimentar als veïns, de manera que l'aigua del Joncar es va dur fins un dipòsit on es distribuïa cap a les diferents cases. La font de Baix té una deu pròpia. Aquesta font, és doncs, la font més antiga i la que proporcionava l'aigua per alimentar la bassa i el safareig, les seves aigües abundants, juntament amb algún pou dotaven d'aigua al barri. L'antiga bassa que es nodreix d'aquesta font, encara rega els horts i hortets que els veïns tenen prop del torrent. Antigament, quan aquesta funció era bàsica, els veïns tenien repartits els dies de reg de forma que la bassa no s'esgotava i recuperava el seu nivell a l'endemà. En èpoques de sequera, quan la font no donava a coll per omplir la bassa, es 'gruava' l'aigua des d'un pou o clot que encara hi ha prop del torrent. Una mena de grua s'utilitzava per reomplir la bassa des d'aquest clot, on també hi neix aigua. 41.4422000,1.6078400 383702 4588783 08085 Font-rubí Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48930-foto-08085-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48930-foto-08085-75-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2020-10-07 00:00:00 Miquel Gea i Bullich 2153 5.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48931 Font de l'Indiot https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lindiot La Font de l'Indiot se situa a la riba dreta del torrent de les Baltanes, sota un majestuós roure. Una paret de maó encastada a la pendent de terra humida i un parell de galets, formen aquesta bonica font. Producte de continues restauracions, ara es troba arrebossada i en el ciment algú ha gravat el nom 'FONT DAL YNDIOT'. S'observa també un fris de maó, que corona el petit mur ennoblint el conjunt. A prop, també hi ha una explanada, així doncs, el lloc té forces possibilitats pels excursionistes i qui vulgui dinar envoltat de natura. 08085-76 El municipi de Font-rubí és ple de fonts, moltes d'elles es troben a les immediacions de la Carrerada, i aquesta no és una excepció. La Carrerada vertebra un seguit de barriades i masies que alhora elegiren terrenys amb aigua, evidentment aquesta qüestió era ineludible per establir-s'hi. Així doncs, abans que l'aigua corrent arribés al barri de Mas Moió, la font de l'Indiot subministrava l'aigua per veure als veïns. Pel que fa al topònim d'indiot es refereix a gall d'indi, tot i així cap veí sap en exactitud el per què d'aquest nom. 41.4239400,1.6279500 385350 4586729 08085 Font-rubí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48931-foto-08085-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48931-foto-08085-76-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2019-11-26 00:00:00 Miquel Gea i Bullich 2153 5.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48932 Barraca de vinya n. 9188 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-n-9188 <p>Veure fitxa número 479</p> 08085-77 41.4227400,1.6150600 384270 4586612 08085 Font-rubí Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Drac Verd de Sitges Per la seva classificació s'empra el número de catàleg de l'Observatori del Paisatge 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48933 Font de la Baltana https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-baltana La font es troba en total estat d'abandonament i les seves estructures construïdes es troben força degradades. Font situada a mig camí entre la Carrerada i el torrent de les Baltanes. Presenta un frontis arrodonit construït amb maçoneria i rematat amb maons on, actualment, no s'hi observa cap broc ni canonada. Sembla que abocava l'aigua directament a la bassa que se situa just davant, actualment plena de matolls. Una de les parets de la bassa té les rajoles inclinades, fet que demostra que també s'arribà a utilitzar com a safareig. 08085-78 41.4267000,1.6159200 384349 4587051 08085 Font-rubí Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48933-foto-08085-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48933-foto-08085-78-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús 2019-11-26 00:00:00 Miquel Gea i Bullich 2153 5.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48934 Barraca de vinya n. 9189 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-n-9189 <p>Veure fitxa número 479</p> 08085-79 41.4258300,1.6120100 384021 4586960 08085 Font-rubí Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Drac Verd de Sitges Per la seva classificació s'empra el número de catàleg de l'Observatori del Paisatge 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48935 Font de Can Costes https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-costes GALIMANY, Marc (2004). 'La font de Can Costes'. Montònec. Revista d'informació local de Font-rubí, núm. 86, desembre 2004. Pàgs. 30-31 Sota la masia de Can Costas hi ha una depressió anomenada el Clot de la Font. Des del camí es pot veure com en el bell mig s'hi alcen un dotzena de plataners imponents. L'estampa és molt bonica a la primavera i l'estiu, com un bosquet entre els camps, quan una espessa ombra cobreix la font. Com la majoria de fonts, un mur d'obra fa de marge entre dos nivells de terra, d'aquest marge de totxo en surt un broc ben gros que sembla d'aram, doncs té la característica oxidació color turquesa. Just a sobre hi un registre amb tapa també d'obra. De les parets plenes de verdet també en surt una moderna canonada que porta l'aigua a la bassa. Aquesta nodreix les hortalisses més avall. Al costat de la font també hi ha una petita bassa i un pou de caseta amb la típica teuladeta a dues aigües i el porticó de fusta. És també fet de totxo massís amb aquella cura i gràcia que ara sembla s'ha perdut per les petites i banals infraestructures. Un petit pont fet també seguint l'estil del conjunt, travessa la riera pròxima amb una volta de mig punt i dues baranes amb pilons als extrems. Es recomana visitar a l'estiu quant hi ha força ombra. L'entorn està força ben mantingut, així doncs si us animeu a visitar-ho tingueu-ne cura. 08085-80 La masia de Can Costes era fins a mitjans del segle passat d'una família anomenada Ferret, cognom que també trobem a l'Alzinar i a Guardiola. Sembla ser que l'aspecte actual de la font es deu a una reforma feta al mas que també va incloure la font i el seu entorn. La font, però, ja existia anteriorment. L'ús que se'n ha fet sempre ha estat el de donar beure als assedegats i regar el horts que hi ha al clot de la font. Posteriorment va ser venuda als propietaris actuals que han prosseguit l'activitat vitivinícola al celler del mas. 41.4255700,1.6426000 386577 4586890 08085 Font-rubí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48935-foto-08085-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48935-foto-08085-80-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2019-11-26 00:00:00 Miquel Gea i Bullich 2153 5.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48936 Font de la Mina https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-mina-2 GALIMANY, Marc (2005). 'La font de la Mina'. Montònec. Revista d'informació local de Font-rubí, núm. 88, abril 2005. Pàgs. 22-23 La Font de la Mina, com tantes d'altres al municipi, neix sota un talús d'una vinya. Ho fa a tocar del torrent de la Mina. Un mur d'obra sosté el marge. El cos central utilitza el totxo vist com element decoratiu, ribetejant el contorn i formant un arc de mig punt per a coronar el conjunt de dos metres i mig d'alçada. A vegades l'heura en cobreix una part. Al centre fa un nínxol on s'hi han instal·lat uns brolladors amb aixeta. A banda i banda de la font, i també com a elements molt usuals en altres construccions similars, s'hi han construït dos bancs massissos d'obra i arrebossats, semblen de construcció -o tal vegada restauració- més moderna. Un petit pont ens ajuda a travessar el torrent per arribar-hi, flanquejat per un roure ben bonic. Passat el pont, davant la font, una petita plaça no permet d'estar-s'hi molta gent, només s'hi pot arribar a peu. Millor visitar-la en època d'aigües revingudes, doncs amb el torrent baixant ple, multiplica el seu encant. 08085-81 Aquesta font ve estretament lligada a la història del nucli més poblat de Font-rubí. Tot i que actualment la font no ragi gaire, la Font de la Mina va ser un punt concorregut per a tots els Guardiolencs com a lloc d'abastament d'aigua. Abans de l'arribada de l'aigua corrent al poble, la gent es desplaçava amb càntirs a les fonts i els pous propers, sobretot a buscar l'aigua per beure, ja que per altres usos la majoria de les cases recollien l'aigua de la pluja en dipòsits. A part de la Font de la Mina, a Guardiola es podia anar a buscar aigua al pou de la Barquera. Aquest estava situat prop del camí de la bomba, davant Ca la Conxita, just a l'altra banda del camí. També hi havia la Bomba, pou molt proper a aquest últim i que dóna nom al camí, encara se'n conserva l'edifici amb la teulada de ceràmica groga. Uns anys més cap aquí també s'anà a cercar aigua al pou del Serra, situat als horts que en Serra tenia al carrer de Santa Maria, a prop de Cal Paleta. L'any 1973 es va portar, per fi, l'aigua corrent al poble, i de mica en mica, aquestes instal·lacions han passat a l'oblit. La Font de la Mina deu al seu nom a la mina d'aigua que hi ha darrera el mur visible de la font, on hi ha el galet. El seu origen deu ser molt antic, tot i que l'última i important restauració va ser feta per la família Torrents, antics propietaris de la Calopa, vinya als peus de la qual neix el doll de la Mina. A principis de segle, l'Ajuntament va restaurar la zona i hi va construir un parc, del qual la font en forma part. 41.4154300,1.6464000 386877 4585759 08085 Font-rubí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48936-foto-08085-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48936-foto-08085-81-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2019-11-26 00:00:00 Miquel Gea i Bullich 2153 5.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48937 Font de la Maçana https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-macana El muntant dret de l'obertura de la mina es troba parcialment arruïnat. Tot i que l'indret, al peu d'una vinya i un camí, no el fan ideal per a passar-hi el dia, la font és realment maca i molt elaborada. Raja dins una mina feta de pedres i totxo, sota una volta de mig punt. El conjunt és encastat en un marge, reforçat a banda i banda per un mur de totxo arrebossat amb terra i calç. En un lateral, encastat al mur, hi ha un carreu gravat on es llegeix 'ME FEV FER PAV VALLES LO ANY I8II'. Un arc de quart de punt dona accés a la mina i just a sobre, corona el conjunt una teuladeta semicilíndrica. Sobre el talús , darrera la font, un gran roure hi dona ombra. S'intueixen uns graons que baixen a la mina, però ara la terra i el fullatge o cobreixen tot. 08085-82 La Maçana de Font-rubí s'esmenta com a casa o alou des de l'any 1120. Més tard sembla l'origen d'aquesta font. Al costat de la font hi ha gravada la data de 1811 i el nom de qui sembla ser obra, o al menys, per qui fou feta construir. El nom de Pau Valles. No coincideix aquest llinatge amb els que es citen a l'origen d'aquest lloc ni amb l'actual. Les últimes reformes importants de la masia daten del segle XVIII, pocs anys després es va construir la font. 41.4146200,1.6385000 386215 4585680 08085 Font-rubí Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48937-foto-08085-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48937-foto-08085-82-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2019-11-26 00:00:00 Miquel Gea i Bullich 2153 5.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48938 Barraca de vinya n. 9190 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-n-9190 <p>Veure fitxa número 479</p> 08085-83 41.4253400,1.6103600 383882 4586907 08085 Font-rubí Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Drac Verd de Sitges Per la seva classificació s'empra el número de catàleg de l'Observatori del Paisatge 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48939 Barraca de vinya n. 9191 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-n-9191 <p>Veure fitxa número 479</p> 08085-84 41.4252300,1.6084100 383719 4586898 08085 Font-rubí Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Drac Verd de Sitges Per la seva classificació s'empra el número de catàleg de l'Observatori del Paisatge 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48940 Barraca de vinya n. 9192 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-n-9192 <p>Veure fitxa número 479</p> 08085-85 41.4258400,1.6069200 383596 4586968 08085 Font-rubí Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Drac Verd de Sitges Per la seva classificació s'empra el número de catàleg de l'Observatori del Paisatge 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48941 Font de la Fanga o dels Caçadors https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-fanga-o-dels-cacadors Tot just sortim del camí i caminem entre els pollancres percebrem la gran bellesa d'aquest indret. A l'estiu l'ombra és realment impressionant retenint la humitat de la riba. A la tardor però els majestuosos pollancres estan despullats i milers de fulles de colors ocres, crus i torrats cobreixen el terra humit, nevat de fulles, formant un paisatge gairebé oníric. La font de construcció força moderna està formada per un cos principal d'obra arrebossada amb morter i perfilada per un arc de totxo. El galet és metàl·lic i per que ragi cal obrir l'aixeta que hi ha darrera el mur. Just sobre, un plafó format per sis rajoles de ceràmica diu: 'Font dels Divendres Penedès', ara malmesa per algun desaprensiu. A banda i banda dos bancs d'obra ens inviten a seure i contemplar la riera que passa ben a prop. 08085-86 Aquesta font ha sofert una modificació total respecte l'estat original, en el seu origen la font brollava d'entre les pedres fins que se'n construí el galet i el mur d'obra, així com uns bancs per seure. Si consulteu amb el veïns la sentireu anomenar de tres maneres diferents: La Font dels Caçadors, de la Fanga o dels Divendres o Divendres Penedès. Es curiós remarcar l'origen del nom Divendres Penedès; quatre veïns, sense altre afany de reunir-se davant d'un bon àpat i fer tertúlia, es trobaven al restaurant Cal Pau Xic cada divendres. Fundaren aquest simpàtic fòrum els senyors Josep Mª Balaguer, Josep A. Vives, Pere Balada i Pere Bresca, a mitjans de la dècada dels 70. Anomenaren la trobada Divendres Penedès. Més endavant s'hi afegiren d'altres contertulians com ara el Sr. Parató del Pla. Es deu a aquest últim la construcció de la font, després d'haver adquirit part de la hisenda de la Fanga. En aquest indret i un cop l'any la colla, aquest cop acompanyats amb llurs mullers, es reunia per fer-hi un dinar que es feien portar del lloc de reunió habitual. Una placa, doncs, en commemora aquestes trobades. 41.4081600,1.6774000 389455 4584912 08085 Font-rubí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48941-foto-08085-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48941-foto-08085-86-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2019-11-26 00:00:00 Miquel Gea i Bullich 2153 5.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48942 Font de la Foradada o de Sabanell https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-foradada-o-de-sabanell CÓRDOBA, Manuel (1997). 'Les fonts del Penedès i els seus voltants'. Edimestre, SL, Pàg. 29. La segona volta de maó que cobreix la boca de la mina corre el perill d'esfondrar-se en qualsevol moment. A la riba dreta del torrent de Sabanell, en el talús que suporta una vinya, s'obre la Font de la Foradada o Font de Sabanell. El talús està foradat per la mina de la font, que compta amb més de 35 m de longitud i està coberta per una volta de mig punt de maó, a la catalana. A la part frontal de la font s'hi observen els dos murs que suporten els dos costats de la mina, de pedres sense treballar. L'accés a la mina és de forma rectangular, amb un petit arc escarser com a llinda. Més amunt trobem un altra arc de maó que assegura la part superior de l'estructura. Aquest arc, però, es troba molt deteriorat i resta parcialment desplaçat, fet que fa preveure un colapse d'aquesta part de l'estructura en poc temps. A l'interior de la mina resten embassats uns 35 cm d'aigua cristal·lina. 08085-87 41.4156600,1.6921000 390696 4585726 08085 Font-rubí Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48942-foto-08085-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48942-foto-08085-87-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2019-11-26 00:00:00 Miquel Gea i Bullich 2153 5.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48943 Barraca de vinya n. 9193 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-n-9193 <p>Veure fitxa número 479</p> 08085-88 41.4260900,1.6066800 383576 4586996 08085 Font-rubí Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Drac Verd de Sitges Per la seva classificació s'empra el número de catàleg de l'Observatori del Paisatge 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48944 Font de Les Graus https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-graus Darrera una gran alzina hi ha la font de les Graus. Set graons baixen cap una mena de cup de totxo. A un costat, hi ha un galet metàl·lic que fa de sortidor, però moltes vegades trobarem que no raja. El paratge és d'una gran bellesa i tranquil·litat. 08085-89 La Zona de Les Graus dóna nom a la riera que la travessa, a la font que hi neix i a la masia que presideix la finca. D'aquest topònim no en queda clar l'origen, tot i que, s'anomena grau a la gola d'un estany, és a dir; un paratge de molta profunditat en el curs d'un riu o pèlag. El mot grau - o graus - el trobem lligat sovint com a topònim de zones fluvials i pobles d'alta muntanya, com ara al Pallars i altres zones dels Pirineus. Sembla ser que, anys enrera, el bosc d'alzines era força més extens, però durant la gerra civil se'n va talar un bon tros per extreure'n carbó. També data d'aquest època, el refugi que hi ha a prop, excavat dins la terra. Segurament es va utilitzar com a amagatall i refugi antiaeri en mig de la frondosa vegetació. Més recentment, concretament l'any 2001, s'hi va establir anualment la Fira de Caça del Penedès, organitzada per veïns i caçadors de Font-rubí. Aquest bosc ofereix a la fira un marc natural incomparable, farcit d'ombres i espai generós. 41.3994600,1.6683800 388686 4583958 08085 Font-rubí Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48944-foto-08085-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48944-foto-08085-89-3.jpg Inexistent Popular Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2020-10-07 00:00:00 Miquel Gea i Bullich 119 2153 5.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48945 Font dels Horts https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-horts-0 La font i el seu entorn presenten un estat d'abandonament important. Sota uns arbres atapeïts i florits a la primavera i una bassa plena d'aigües verdoses, està rodejada del remor constant que fan els tres galets que ragen sense descans. La bassa de mitja lluna, presideix el centre d'una glorieta alçada uns quatre pams d'obra, coberta per un garbuix de ferros rovellats i humits que aturen la vegetació. Dos fonts, una al costat de l'altre, l'alimenten. Una tercera font buida la bassa i aboca l'aigua avall, cap el torrent on hi ha una altra toll. Una barana senzilla, de ferro també, volta la bassa, i un claustre d'arcs metàl·lics permet rodejar-la tot passejant sota un sostre fa anys ple de roses. És una llàstima que no conservi el seu esplendor. Un es pot imaginar com devia ser. Segurament, un magnífic lloc de primavera per a retirar-se una estona a llegir o meditar, apartat del tràfec diari al mas Romaní. 08085-90 El nom de Baix els Horts ve dels horts i els cultius de regadiu que omplien aquesta finca. Aquest entorn, on arreu hi brolla l'aigua, era ple de basses, tolls i fonts. Avui encara se'n conserven algunes. El cultiu de tomàquets, patates i altres verdures ha estat substituït pel conreu de vinyes molt fèrtils. La font era un bon lloc per prendre la fresca, una bassa semicircular plena de peixos i flors d'aigua era coberta per una glorieta d'estructura metàl·lica on s'hi emparraven els rosers. Al voltant diversos arbres ornamentals proporcionaven ombra. Evidentment era un apèndix una mica allunyat del jardí existent al mas. L'aigua , que encara raja, va ser conduïda des de la font existent annexa al mur perimetral de Mas Romaní. 41.3959600,1.6986200 391208 4583531 08085 Font-rubí Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48945-foto-08085-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48945-foto-08085-90-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2019-11-26 00:00:00 Miquel Gea i Bullich 2153 5.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48946 La Font d'en Rovira https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-font-den-rovira La riera de les Graus i una explanada plena de pollancres que ressegueixen la riba, acompanyen el paisatge d'aquesta font. Com moltes fonts del municipi, un cos principal de totxo acabat en volta de canó, és vestit a banda i banda, amb un parell de bancs per seure. Està construïda contra un marge, contingut aquest per lloses de pedra molt ben col·locades. Aquest empedrat també és original, i com la majoria de cases de la zona, prové dels sobrants extrets de les mines de guix que s'explotaven a Vilobí. És recomanable parar en aquest barri tranquil, i beure de la font o passejar sota els pollancres de la riba. 08085-91 La Font com a topònim domina d'entorn i genera certes confusions pel que fa als orígens. Molt propera al barri de la Font i a la zona de Les Graus; el Camp de sobre la Font o la Plana de la Font que envolten la masia de les Graus deuen el seu nom a la font que hi ha a la hisenda. D'altra banda les Vinyes de la Font i del Barranc de la Font no queda clar a qui deuen l'origen. A la Font d'en Rovira li hem de suposar l'origen toponímic del barri així com de la casa anomenada la Font i de Cal Jaume de la Font. Preguntant a la casa de la Font, el Sr. Pere Rovira aclareix alguns dubtes. Contràriament al que puguem pensar, res té a veure el seu cognom amb la font. Així doncs, comenta que antigament molta gent de Vilobí, pobra amb aigua, venia a buscar l'aigua a aquesta font de la qual 'n'havien de refiar' comenta. Sembla que l'origen del nom ve de l'antic nom del propietari a qui el seu avi va comprar aquestes terres. El seu avi es deia Pere Raventós i va comprar la finca el 1899 i així ho reflexa una pedra sobre la font, on hi ha gravades les seves inicials i l'any. La casa era originàriament un magatzem on aquest antic 'marer' - que tractava amb mares i tartrà- hi desava els estris. Més endavant, recorda - hi va fer els dalts, perquè les ties, quan venien a festa major a Vilobí li preguntaven que on s'havien de canviar. Abans la gent que anava a festa major es canviava, duien les sabates bones a part i abans d'entrar s'arreglaven. Fins llavors la font era un simple galet, així doncs, aquell any es va arreglar la font tal i com la coneixem, tot i que, posteriorment, el seu net també hi realitzà algunes restauracions. 41.3926300,1.6677700 388624 4583200 08085 Font-rubí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48946-foto-08085-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48946-foto-08085-91-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2019-11-26 00:00:00 Miquel Gea i Bullich 2153 5.1 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48947 Pi de la Planxa https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-la-planxa GALIMANY, Marc (2006). 'El Pi de la Planxa'. Montònec. Revista d'informació local de Font-rubí, núm. 96, desembre 2006. Pàgs. 30-31. LLORAC, Salvador (1991). 'Font-rubí. Passeig pel temps i el territori'. Ajuntament de Font-rubí. Pàg. 169. El Pi de la Planxa és un exemplar de 'Pinus halepensis' que es troba al mig de la Carrerada, al centre també del Coll de la Barraca. Aquest grup de cases és situat al pas muntanyós, al coll, que permet a aquest camí penetrar a la Serra de Font-rubí i travessar-la. En aquest punt també hi neix el camí que va al Castellot. El gran pi, d'uns 16 m d'alçada i 13 pams de soca, correspon a la subespècie del pi pinyoner. El camí l'abraça i aquest quedant enmig l'imponent arbre, ara desprotegit. El Coll de la Barraca és un nucli entranyable i ben endreçat i ofereix multitud de passejades pel seu privilegiat entorn, així doncs, el visitants podran complementar l'anecdòtica visita a aquest arbre monumental de Font-rubí. 08085-92 El Pi de la Planxa és potser l'arbre monumental més citat en el dossiers, estudis i llibres que parlen de Font-rubí. Sembla que gaudia de força popularitat i figura oficialment com a topònim en els mapes editats per l'Institut Cartogràfic de Catalunya. Pot ser la seva transcendència la deu al fet d'estar plantat al bell mig de la Carrerada que travessa el Coll de la Barraca per dins. Sembla que el bestiar hi topava quant els grans ramats baixaven al litoral i molts s'hi paraven a ratar-ne l'escorça. Algun veí, amb la intenció de salvar-ne la integritat, hi va col·locar una planxa de ferro al voltant de la soca. Així va ser batejat per pastors i veïns, tot i que l'entrada en desús d'aquesta via de transhumància i el bon creixement de la soca van fer desaparèixer aquest element protector que li va donar nom. 41.4426500,1.5725200 380752 4588881 08085 Font-rubí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48947-foto-08085-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48947-foto-08085-92-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Sense ús 2021-05-26 00:00:00 Miquel Gea i Bullich 2151 5.2 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48948 Roure de Cal Jan Llebre https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-cal-jan-llebre LLORAC, Salvador (1991). 'Font-rubí. Passeig pel temps i el territori'. Ajuntament de Font-rubí. Pàg. 169 Imponent exemplar de 'quercus faginea' que s'alça en un apèndix rocós a tocar de la casa coneguda com Cal Jan Llebre. És un dels més coneguts del terme per la gran bellesa natural de l'indret on es troba. 08085-93 41.4364000,1.5983200 382896 4588151 08085 Font-rubí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48948-foto-08085-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48948-foto-08085-93-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Sense ús 2021-05-26 00:00:00 Miquel Gea i Bullich 2151 5.2 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48949 Roure de Mas Moió https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-mas-moio LLORAC, Salvador (1991). 'Font-rubí. Passeig pel temps i el territori'. Ajuntament de Font-rubí. Pàg. 169. Majestuós roure de la subespècie 'Quercus faginea' a tocar de la casa pairal de Mas Moió. 08085-94 41.4216200,1.6251900 385115 4586475 08085 Font-rubí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48949-foto-08085-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48949-foto-08085-94-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Sense ús 2021-05-26 00:00:00 Miquel Gea i Bullich 2151 5.2 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 171,28 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?

Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml