Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 45783 | Fons d'imatges històriques de Castellbisbal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-historiques-de-castellbisbal | XX | <p>Fons de fotografies històriques de Castellbisbal. La col·lecció està formada per còpies i negatius de fotografies que recullen imatges de diversa temàtica relacionades amb el terme de Castellbisbal: celebracions religioses, imatges familiars, edificis, festivitats, església parroquial etc. En total es tracta de dues capses, de 79 i 59 fotografies cadascuna i un nombre indefinit de negatius. La datació de la col·lecció oscil·la entre el 1905 i el 1970. A més, la col·lecció inclou una capsa amb un total de 139 fotografies procedents de la col·lecció fotogràfica Can Coromines (1968-1983) que recull diferents panoràmiques sobre la finca de Can Coromines.</p> | 08054-18 | Terme de Castellbisbal (08755 Castellbisbal) | <p>L'origen del fons és desconegut, però tot indica que es tracta de còpies, reproduccions i negatius fets dels originals, que haurien estat realitzats al llarg de la dècada de 1990 durant les recollides d'imatges realitzades pel Museu de la Pagesia. Al llarg de diversos anys, els responsables de l'arxiu van realitzar diverses crides populars per tal de que els particulars aportessin fotografies històriques amb l'objectiu d'organitzar exposicions culturals. Les fotografies no formaven cap col·lecció específica excepció del gruix de fotografies procedents de Can Coromines - sinó que formaven petits reculls familiars d'imatges. En l'actualitat es desconeix la identitat i la propietat de les fotografies.</p> | 41.4764400,1.9828400 | 415074 | 4592148 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | Física | Popular | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | L'arxiu municipal es troba actualment en procés de catalogació i s'espera en els propers anys arribar a inventariar el fons i identificar les imatges. | 119 | 55 | 3.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:02 | ||||||||||
| 45819 | Monument al Ton Juni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-al-ton-juni | XX | <p>Monument commemoratiu urbà situat al carrer dels Països Catalans. Es tracta d'un element simbolitzant una porta realitzat en corten, de 1,68 m d'alçada per 2 m d'amplada que es recolza amb l'ajuda de tres peus de ferro sobre una pedra monolítica. En un dels costats de la porta i enquadrat en un espai quadrangular es pot llegir: Era el primer d'ajudar. Amic dels seus amics. S'Escudava en la VERITAT. Davant la RAO era una canya al vent. Es vinclava però no es trencava . Tenia valentia, força i bon humor. Per a tots, era una porta oberta. Era en TON JUNI I MARGARIT. Castellbisbal (1949-2008)</p> | 08054-54 | Nucli urbà de Castellbisbal. Avda. dels Països Catalans s/n (08755 Castellbisbal) | <p>Aquest monument fou encarregat per l'entitat Esport Motor de Castellbisbal, amb seu al Centre Cultural Recreatiu l'any següent desprès de la mort d'Antoni Juni Margarit, fundador i ànima de l'entitat.</p> | 41.4723300,1.9840200 | 415167 | 4591690 | 2009 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45819-foto-08054-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45819-foto-08054-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45819-foto-08054-54-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | L'entitat impulsora del monument organitza cada any una trobada de vehicles clàssics a Castellbisbal, amb la denominació de Memorial Ton Juni. La trobada rep aquest nom en record d'Antoni Juni Margarit, membre fundador d'Esport Motor mort a causa d'una greu malaltia. | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:02 | ||||||||
| 45820 | Col·lecció de revistes i butlletins locals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-revistes-i-butlletins-locals | XX | <p>Entre els anys 1978 i 2001 tingué lloc d'edició de diverses revistes i butlletins locals. Foren les revistes L'Arada, La Barana, L'Areny, Terra Vermella, i els Butlletins d'Informació Municipal i Butlletí Ben Viure dels Amics del Museu de la Pagesia. La tirada de dites revistes fou molt curta en el temps, algunes només amb un anys de vida, de tal manera que només es conserven uns quants números de cadascuna. La informació continguda era diversa, mentre que les revistes l'Arada o el Butlletí Ben Viure tingueren un caràcter més cultural, publicant articles de divulgació històrica i cultural, altres, com el Butlletí d'informació municipal incidien més en aspectes de caire pràctic i quotidià. De forma detallada les revistes són les següents: REVISTA L'ARADA Fou la primera revista de cultura local amb periodicitat trimestral entre els anys 1978 i 1984. BUTLLETÍ D'INFORMACIÓ MUNICIPAL Butlletí d'informació municipal diversa amb periodicitat trimestral que estigué en actiu entre el 1984 i el 1988. REVISTA LA BARANA Publicació trimestral d'informació local variada que va tenir una tirada de quatre números entre setembre del 1988 fins a novembre de 1989. REVISTA L'ARENY Revista d'informació local que va sortir entre els mesos de Juny 1989 a abril de 1990. Es conserven 8 números en total. Editada per l'Ajuntament de Castellbisbal. REVISTA TERRA VERMELLA De novembre de 1991 al 2000. Era el butlletí de la DEMA (Defensa del medi ambient de Castellbisbal) BEN VIURE Butlletí dels amics i amigues del Museu. Publicava articles de divulgació científica, històrica i arqueològica relacionades amb Castellbisbal i amb l'entitat vinculada al Museu. Es conserven 9 números entre el novembre de 1987 i el desembre del 2001</p> | 08054-55 | Nucli urbà de Castellbisbal. Avda. Pau Casals, 9 (08755 Castellbisbal) | <p>A l'Arxiu Municipal de l'Ajuntament de Castellbisbal es conserven els números d'aquestes revistes locals. Actualment està sent objecte de classificació i aquest fons passarà a formar part de l'hemeroteca.</p> | 41.4764400,1.9828400 | 415074 | 4592148 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:02 | |||||||||||||
| 45822 | Fons de l'ajuntament de Castellbisbal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-lajuntament-de-castellbisbal | XIV-XX | <p>El fons documental de l'Ajuntament de Castellbisbal s'està organitzant i classificant en aquests moments, per tant només podem comptar amb una versió provisional. El quadre provisional de classificació és el següent: 1. Fons de l'Administració Municipal, a. Patronat Municipal Socio-Sanitari, b. Patronat Museu de la Pagesia 2. Fons d'Associacions i Entitats, Coral La Agrícola, Falange Española Tradicionalista y de las JONS 3. Fons Professionals i d'Empreses, Junta Autónoma de Luz y Agua de Castellbisbal Dates de creació: 1911-1924, Dates d'agregació: 1912-1924 4. Fons Patrimonials, Can Margarit 5. Fons Personals, Josep Torras i Escayol 6. Col·leccions, Col·lecció de Pergamins (s. XIV-XVII), Cartells 7. Fons i col·leccions audiovisuals 8. Hemeroteca 9. Biblioteca</p> | 08054-57 | Nucli urbà de Castellbisbal. Avda. Pau Casals, 9 (08755 Castellbisbal) | <p>L'Arxiu Municipal fou creat el 1786 i conserva documentació procedent de l'activitat municipal del terme de Castellbisbal d'alguns fons particulars com Can Margarit o bé la col·lecció de pergamins que conté peces del segle XIV. Actualment està sent objecte de classificació.</p> | 41.4764400,1.9828400 | 415074 | 4592148 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | En el decurs d'aquest any s'ha començat a classificar i ordenar, per la qual cosa és possible que apareguin noves sèries. | 94|98 | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:02 | ||||||||||
| 45827 | Festa Major d'Estiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-destiu-1 | XVIII-XXI | <p>La Festa Major d'estiu s'organitza tenint com a dia central el 20 d'agost, però les activitats s'estenen entre els dies 18 i 23. Les activitats organitzades són diverses: actes literaris, musicals, castells, actes infantils, competicions esportives, balls, castell de focs, etc. Un dels actes centrals de la Festa Major és el correfoc i la representació de l'Empaitafocs. Les activitats de la festa són organitzades i coordinades des de l'Ajuntament de Castellbisbal, però hi participen pràcticament totes les entitats castellbisbalenques: Colla Gegantera, Club Tenis Castellbisbal, Colla Bon Àpat, Potafocs de Castellbisbal, l'escola de música, Campaners de Castellbisbal etc.</p> | 08054-62 | Nucli urbà de Castellbisbal (08755 Castellbisbal) | <p>Els orígens de la Festa Major d'estiu no són precisos, però cal situar-los amb anterioritat al segle XIX. És conegut que a la població, a més de la de Sant Vicenç, com a patró del poble, es celebrava una altra Festa Major d'estiu el segon i tercer dia de Pasqua de Resurrecció . Cap als anys 1890 o una mica més tard, uns quants veïns van creure que la data no era prou encertada i van parlar amb el rector, mossèn Joan Alabareda i amb els membres de l'Ajuntament, i es creà una comissió de veïns partidaris de celebrar la Festa Major per la festivitat de Sant Joan, el dia 24 de juny. A la primavera de 1894 es formalitzà la idea. Amb aquesta intenció es va fer una instància al Bisbat en la qual l'Ajuntament, d'acord amb el rector i la comissió, va demanar el trasllat de la festa. El 22 de maig del mateix any 1894, el bisbe de Barcelona, Jaume Català i Albosa, concedia el permís. La nova data de la Festa Major va durar poc temps, perquè amb motiu de l'estrena de l'aigua i la llum la poble - el 1911- es tornà a plantejar l'oportunitat de canviar novament el dia de la festa al dia 20 d'agost. RUIZ (1998:261) Actualment la Festa Major d'Estiu es realitza en aquesta data i es commemora un fet tant important en la vida del poble com l'arribada de l'aigua.</p> | 41.4749200,1.9805100 | 414877 | 4591981 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:02 | |||||||||||
| 45848 | Tractor d'època de la rotonda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tractor-depoca-de-la-rotonda | XX | <p>Tractor que presideix la rotonda situada a la B-150, al km. 1,8 i que serveix de distribuïdor entre els P.I. Agripina, Can Galí, Danta Rita i Los Herreros. Es tracta d'un model procedent de la col·lecció de tractors d'època del Museu del Tractor. Es correspon a un Tractor International Harvester Co. Model Deering 10-20 del 1931. L'entorn del tractor es troba plantat amb vinya.</p> | 08054-83 | Terme de Castellbisbal P.I. Agripina/ P.I. Can Galí (08755 Castellbisbal) | <p>El tractor fou cedit per iniciativa de la Fundació Privada Museu del Tractor d'època</p> | 41.4637000,1.9904000 | 415688 | 4590726 | 1931 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45848-foto-08054-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45848-foto-08054-83-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | International Harvester Co. | 98 | 52 | 2.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:02 | ||||||||
| 45868 | Turó de la Gatzarella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-la-gatzarella | <p>Espai boscos situat entre els P.I. d'Agripina i Can Cases del riu. Es trobaren restes de materials lítics en superfície corresponent a pedres de riu tallades a mà, denominades 'choppers'</p> | 08054-103 | Terme de Castellbisbal. P.I. Agripina - P.I. Can Cases del riu (08755 Castellbisbal) | 41.4576800,1.9902500 | 415668 | 4590058 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45868-foto-08054-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45868-foto-08054-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45868-foto-08054-103-3.jpg | Legal | Paleolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Apareix al llistat d'elements del POUM dins del catàleg de Béns a protegir amb el codi D.13 | 77|76 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:02 | |||||||||||
| 45869 | Turó de les Guàrdies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-les-guardies | La construcció de l'antena de comunicacions sobre el jaciment i l'asfaltat de la zona han desvirtuat el jaciment. | <p>Turó situat al vessant de migdia del nucli urbà de Castellbisbal, ocupat en la seva pràctica totalitat pel P.I. Agripina. En aquest indret es recolliren mostres de restes prehistòriques durant els moviments de terres realitzats l'any 1965.</p> | 08054-104 | Terme de Castellbisbal. P.I. Agripina. (08755 Castellbisbal) | 41.4617500,1.9818200 | 414969 | 4590518 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45869-foto-08054-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45869-foto-08054-104-2.jpg | Legal | Paleolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Apareix al llistat d'elements del POUM amb el codi D.14 | 77|76 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:02 | ||||||||||
| 45870 | Vinya del Caramanxel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinya-del-caramanxel | XVI-XVII | S'aprecien restes molt disperses, amagades per la vegetació que creix de forma abundant desprès dels incendis | <p>Restes de construccions situades sobre el turó conegut com la vinya del Caramanxel. Es reconeixen enmig de la vegetació nascuda després de l'incendi fragments de murs, alguns dels quals han caigut del vessant del turó. També apareixen restes de ceràmica vernissada i teules en superfície.</p> | 08054-105 | Terme de Castellbisbal (08755 Castellbisbal) | <p>No es tenen referències de cap construcció en aquest turó. Per la datació de la ceràmica localitzada es pot precisar que es tracta de restes del període modern (segles XVI-XVII), que es podria correspondre a un tipus d'habitat o masia actualment desapareguda.</p> | 41.4930300,1.9683200 | 413883 | 4594004 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45870-foto-08054-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45870-foto-08054-105-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Apareix al llistat d'elements del POUM amb el codi C.10 | 94 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:02 | ||||||||
| 45900 | La Cuca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cuca | XX | <p>La Cuca forma part del bestiari utilitzat per la colla de diables als actes de correfoc. Està formada per un cap amb forma arrodonida i un cos de roba que serveix per amagar la persona que la du. Està realitzada en fibra de vidre i pintada de color vermell amb tons en negre per ressaltar les obres. És similar al seu precedent que és la Cuca, de tal manera que manté la mateixa expressió amb uns ulls molt oberts, un doble nas format per l'apèndix del nas i els dos forats a banda i banda, i una boca molt oberta en la qual s'aprecia una llengua i dos ullals que sobresurten del llavi inferior. A diferència de la Cuqueta, la Cuca només compta amb una banya a la part superior del cap on col·locar la pirotècnic. La Cuca es portada per 8 persones, de manera que té 16 cames amb espardenyes que la fan bellugar i serpentejar pels carrers.</p> | 08054-135 | Nucli urbà de Castellbisbal. P.I. Comte de Sert. Avda. Can Campanyà 2, (08755 Castellbisbal) | <p>La Cuca fou encarregada per l'entitat de Diables de Castellbisbal el 1979 per tal de fer-la servir durant els actes de correfoc. La seva presència a l'Empaitafocs és un dels actes principals de la Festa Major d'estiu i d'hivern.</p> | 41.4833700,1.9882100 | 415531 | 4592912 | 1979 | 08054 | Castellbisbal | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45900-foto-08054-135-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45900-foto-08054-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45900-foto-08054-135-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 52 | 2.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:02 | |||||||||
| 45901 | La Cuqueta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cuqueta | XX | <p>Bestiari utilitzat en les activitats de correfoc durant la Festa Major d'estiu de Castellbisbal. La cuca està formada per un cap construït en fibra de vidre representant un animaló que no es pot identificar de forma concreta. Al cap se li afegeix un cos de roba que serveis per amagar a la persona que la transporta, i una cua. El cap té forma cilíndrica amb un seguit de plecs horitzontals que el ressegueixen i es troba pintada en color vermell. Destaquen dos ulls oberts i un doble nas format per una protuberància central i dos forats a banda i banda. La boca és de gran mida on du incorporats dos ullals que surten del llavi inferior. De la part superior del cap sobresurten tres banyes còniques que serveixen per ubicar la pirotècnia. El cap en total du cinc punts de foc, quatre a la boca i un a la banya. En total són 7 punts de foc.</p> | 08054-136 | Nucli urbà de Castellbisbal. P.I. Comte de Sert. Avda. Can Campanyà 2, (08755 Castellbisbal) | <p>La Cuqueta fou creada el 1988 per un grup de nens i nenes que volien participar del correfoc en l'entitat les Potafocs. Des de llavors actua juntament amb la Cuca en les celebracions locals.</p> | 41.4833700,1.9882100 | 415531 | 4592912 | 1988 | 08054 | Castellbisbal | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45901-foto-08054-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45901-foto-08054-136-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 52 | 2.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:02 | |||||||||
| 45913 | Olivera del parc del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/olivera-del-parc-del-castell | <p>Olivera situada a la falda de la muntanya del turó de les garses, dins del parc del castell de la vila de Castellbisbal. L'olivera es troba a tocar del jaciment arqueològic de les basses del parc. Es tracta d'un exemplar que conserva un tronc dividit en dos fragments que formen un diàmetre de 3,80 m de diàmetre. L'alçada total de l'exemplar oscil·la entre els 3,5 i els 4,5 m. L'olivera (Olea europaea) és un arbre de la família de les oleàcies, la varietat silvestre rep el nom d'olivera borda o ullastre. Molt possiblement es tracti d'aquesta darrera varietat. Es tracta d'un arbre perenne propi de tota l'àrea mediterrània. Tot i que no es possible concretar l'edat de l'exemplar, per l'amplada del tronc i les rugositats cal pensar que podria ser un arbre centenari.</p> | 08054-148 | Nucli urbà de Castellbisbal. Parc del Castell (08755 Castellbisbal) | <p>Cal penar que es tracta d'un arbre centenari que fou conservat i integrat al parc del Castell a partir del 1975</p> | 41.4741200,1.9741900 | 414348 | 4591899 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45913-foto-08054-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45913-foto-08054-148-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:02 | |||||||||||||
| 86280 | Auca del mil•lenari de Matadepera i Sant Llorenç del munt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/auca-del-millenari-de-matadepera-i-sant-llorenc-del-munt | XXI | <p><span><span><span>Auca representada per un pòster o cartell desplegable que conté 24 vinyetes amb dibuixos entretinguts i en color acompanyat d’un rodolí. En un toc d’humor, explica els orígens de Matadepera i el Monestir de Sant Llorenç del Munt mil anys abans. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El Comte Ramon Borrell i la seva esposa, la Comtessa Ermessenda de Carcassona, aproven la independència del Monestir de Sant Llorenç del Munt, que esdevindria l’origen del municipi actual de Matadepera. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’auca diu així:</span></span></span></p> <p><span><span><span>Vet ací Ramon Borrell, / que és comte de Barcelona / i la comtessa Ermessenda, / del castell de Carcassona. //</span></span></span></p> <p><span><span><span>Junt amb d’altres cavallers, / i uns quants pagesos guerres / fan la guerra als sarraïns / bo i eixamplant confins. //</span></span></span></p> <p><span><span><span>Un dia de matinada / Deixaran la seva estada, / tot vorejant Collserola / amb destinació a la Mola. //</span></span></span></p> <p><span><span><span>Resseguint el Llobregat / per la riba de la dreta / i després d’una estoneta / Arribaran a Sant Cugat. //</span></span></span></p> <p><span><span><span>Allà els esperen uns monjos / que l’abat diu que són bojos / demanen poder marxar / per poder-se alliberar. //</span></span></span></p> <p><span><span><span>Per viure amb felicitat / i obtenir la llibertat / ni que sigui en la indigència / reclamen la independència. //</span></span></span></p> <p><span><span><span>Passant Rubí i Galliners, / Sant Quirze i can Montllor després, / Tots junts prenen la carena / Que va a Santa Magdalena. //</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest cim que ara els espera / És damunt Matadepera, /I s’hi arriba entre estimballs / Sense creuar xaragalls. //</span></span></span></p> <p><span><span><span>Tot just corre l’any mil tretze / és a dir, avui fa mil anys, / i per aquells viaranys / no vivia quasi un enze. //</span></span></span></p> <p><span><span><span>Un ermità perdulari, / un carboner solitari / que treballant com un bou / no guanyava ni un sou. //</span></span></span></p> <p><span><span><span> Passen ple pla del Vinyet / i després, amb camí dret / corren turons i canals / ensellats als seus cavalls. //</span></span></span></p> <p><span><span><span>Però abans d’arribar al cim / L’enemic prepara un crim, / Emboscats, sense fressa, / Els volen matar de pressa. //</span></span></span></p> <p><span><span><span>Molts el comte voldrien fora /del poder i la corona / però a tots aquests pretendents / ell els va trencant les dents. //</span></span></span></p> <p><span><span><span>Com a en Mir de Geribert, / nebot seu, que sempre perd. / - Digue’s a la teva mare / que tu, noi, no vals un rave. //</span></span></span></p> <p><span><span><span>Amb cavalls, mules i host, / arriben al deu d’agost / al capdamunt de la Mola / per publicar la gran nova. //</span></span></span></p> <p><span><span><span>A sobre aquest puig enorme / aquells clergues amb uniforme / construiran un monestir / ho diu en un pergamí </span></span></span><span><span><span>//</span></span></span></p> <p><span><span><span>Serà un monestir romànic / sobre un paradís botànic, / boscos, fonts i roquissars / conills, guineus i senglars. //</span></span></span></p> <p><span><span><span>Digué el comte. – Montserrat! / i el Pirineu retallat / enllà de la Serralada, / també és terra catalana. //</span></span></span></p> <p><span><span><span>I mirant cap a llevant, / la comtessa va exclamant : mireu si són clars els dies, / que em sembla veure unes illes! //</span></span></span></p> <p><span><span><span>I així, amb els monjos pregant / i els pagesos treballant / vinyes, masos i animals / tornaran per aquells verals. //</span></span></span></p> <p><span><span><span>De can Roure, al relleix, / una nova església hi neix / allà hi seran enterrats / tant els rics com els pelats. //</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la fi del segle divuit / en sorgirà un altre fruit / un poble a la carretera: la nova Matadepera. //</span></span></span></p> <p><span><span><span>No sé pas i és veritat, / però, a mi, m’ho han contat. / Si aquesta és la nostra història / conservem-ne la memòria. //</span></span></span></p> <p><span><span><span>Li hem d’estar agraïts a ell, / volem dir a en Ramon Borrell, / que per tot hi ha aniversaris, / però no gaire mil·lenaris. // (Matadepera, agost de 2013)</span></span></span></p> | 08120-7 | Casal de Cultura. Carrer de Pere Aldavert, 4 | <p><span><span><span>L’auca, va ser una de les iniciatives que es van dur a terme l’any 2013 amb motiu dels Mil·lenari de Matadepera. Comptava amb els textos de l’historiador matadeperenc i director de l’Arxiu Històric de Sabadell, Joan Comasòlivas i Font i les vinyetes del dibuixant i humorista Edi, l’Eduard Torres (1944-2020). Es va repartir juntament amb el programa de Festa Major de l’any 2013.</span></span></span></p> | 41.5966500,2.0267200 | 418888 | 4605452 | 2013 | 08120 | Matadepera | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86280-p1430650.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Social | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Eduard Torres i Joan Comasòlivas | Eduard Torres, l’Edi, era un humorista i dibuixant molt vinculat a la vida cultural i social del poble. Joan Comasòlivas també va escriure un conte per commemorar l’efemèride il·lustrat amb aquarel·les d’Imma Guillem. Els dibuixos originals es van exposar a la sala d’actes del Casal de Cultura del 14 al 26 d’octubre de 2013. | 98 | 63 | 4.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | |||||||
| 86398 | Bomba d’incendis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bomba-dincendis | XX | El seu deteriorament es pot accelerar ja que es troba a l'intempèrie. Caldria una repintada per tornar-li el color original. | <p><span><span><span>Bomba de vapor amb porta mànegues a la part posterior, prevista amb dues rodes per al seu transport. Tota l’estructura és de ferro, clavetejada. Està pintada de color vermell que ha anat perdent la brillantor degut a la irradiació solar. Està exposada a l’entrada del parc de bombers. A les quatre cantoneres s’hi ha collat uns peus mòbils per poder-li donar estabilitat i restar exposada com a objecte decoratiu. </span></span></span></p> | 08120-23 | Carrer de Joan Paloma, 2 | <p><span><span><span>La bomba, originàriament havia estat en una fàbrica. El senyor Jordi Torres Almirall, mort a Terrassa el 02 d’abril de l’any 2016 als 81 anys, la va conservar fins que el mes de juny de l’any 1997 en va fer donació al Parc de Bombers Voluntaris de Matadepera. </span></span></span></p> | 41.5971500,2.0259600 | 418825 | 4605508 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86398-p1430145.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86398-p1430144.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 52 | 2.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | |||||||||
| 86420 | Casa del carrer de Balmes, núm. 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-balmes-num-3 | XX | <p><span><span><span>Torre de planta rectangular d’una única planta, amb la coberta de teules a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, acabada amb ràfec prominent de fusta. La composició de la façana és simètrica, a partir de tres eixos de verticalitat definits per les obertures: la porta a l’eix central i les dues finestres als laterals. Totes tres obertures amb arc de mig punt. Per sobre de la porta, en el mateix eix hi ha el respirador de la cambra d’aire. El parament és arrebossat llis amb un sòcol de paredat.</span></span></span></p> | 08120-25 | Carrer de Balmes, 3 | 41.5982800,2.0275100 | 418956 | 4605632 | 1905 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86420-p1430623.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86420-p1430629.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A la façana de migdia s’hi ha afegit un porxo amb coberta plana. | 98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | |||||||||
| 86439 | Casa de la Carretera de Terrassa, 21 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-carretera-de-terrassa-21 | XX | <p><span><span><span>Casa de cos ubicada a la cantonada entre la Carretera de Terrassa i el carrer de Balmes. És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La composició de la façana es forma a partir de dos eixos de verticalitat delimitats per les obertures. A la planta baixa hi trobem l’entrada, desplaçada a la dreta i una finestra reixada, al seu costat. En el mateix eix de la porta, a la planta pis, hi trobem un balcó amb barana de ferro. Totes les obertures són de llinda plana.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El parament és arrebossat llis, amb un sòcol escardejat. Tot pintat de gris a excepció de l’emmarcament de les obertures que estan pintats amb una franja blanca.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la façana lateral, del carrer de Balmes, hi destaca un cos, segurament afegit en el que era l’hort de la casa, on destaca una obertura triple d’arc escarser i amb columnes d’estil clàssic. La coberta d’aquest cos és de terrat pla.</span></span></span></p> | 08120-27 | Carretera de Terrassa, 21 | 41.5984300,2.0272400 | 418933 | 4605649 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86439-dsc6689.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86439-p1430634.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L’amplada de la porta d’accés s’ha reduït, amb obra. | 98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | ||||||||||
| 86466 | Fons documental de Matadepera dipositat a la Biblioteca de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-matadepera-dipositat-a-la-biblioteca-de-catalunya | X - XX | <p><span><span><span>Dels diferents fons documentals referents al municipi de Matadepera que es preserven a la Biblioteca de Catalunya, destaquen una col·lecció de pergamins. També es conserva correspondència de 1714 entre Josep Aparici i Pedro Yáñez i finalment un exemplar (Universitat Pompeu Fabra, [s.l.]:[s.n],1930) del Reglamento interior de la <em>Cámara Oficial de Comercio e Industria de Tarrasa</em> (1930). Actualment, aquests documents es poden consultar en el Repositori de la Memòria Digital de Catalunya i són els següents:</span></span></span></p> <p><span><span><span>1-Biblioteca de Catalunya. Perg.126, Reg. 2086: 1013, maig 23. Descripció: Venda. Matadepera. Roderand, sacerdot, ven a Seremund i a la seva esposa Llobeta, unes terres amb cases, vinyes, arbres i alzines situades al terme de Terrassa, al lloc dit Matadepera per 2 unces d’or i 4 mancusos.</span></span></span></p> <p><span><span><span>2- Biblioteca de Catalunya. Perg.126, Reg. 2110: 1010, novembre 3. Descripció: Venda. Terrassa. Leliarda ven a Longuardosa unes terres amb casa, corts, arbres diversos i aigua, situat tot en el terme de Terrassa, a Matadepera, per dues unces d’or.</span></span></span></p> <p><span><span><span>3- Biblioteca de Catalunya. Perg.266, Reg. 2052: 1031, agost 12. Descripció: Venda. Matadepera. Sesmon ven a Bernat unes cases amb totes les seves possessions que estan al comtat de Barcelona, al terme de Terrassas, a Matadepera, per un preu de dos unces d’or i cinc mansusos.</span></span></span></p> <p><span><span><span>4- Biblioteca de Catalunya. Perg.424, Reg. 2042: 1035, desembre 16. Descripció: Venda. Terrassa. Sunyer i la seva esposa Sança venen a Odger, abat, unes cases, terres i vinya, situat tot al terme de Terrassa, al lloc anomenat Matadepera, per un mancús i quart d’or.</span></span></span></p> <p><span><span><span>5- Biblioteca de Catalunya. Perg.140, Reg. 2107: 1061, gener 25. Descripció: Venda. Terrassa. Guisla i el seu fill Oliba venen a Santa Maria, Sant Miquel i Sant Llorenç, altars fundats al cim de la muntanya sobre Terrassa, i a Odger, abat un alou amb conreu, erm, arbres i una font, situat al terme de Terrassa, al lloc anomenat Matadepera, per quatre mancusos de Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>6- Biblioteca de Catalunya. Perg.103, Reg. 9558: 1065, juliol 13. Descripció: Establiment. Terrassa. Odger, abat, i els seus monjos, donen a la dona Riquell una terra per plantar-hi vinya situada al terme de Terrassa, a Matadepera, al lloc anomenat Castanyet, a condició que ho tindrà a canvi de la tasca corresponent que donarà anualment al monestir de Sant Llorenç de Munt.</span></span></span></p> <p><span><span><span>7- Biblioteca de Catalunya. Perg.423, Reg. 4433: 1087, desembre 22. Descripció: Donació. Sant Llorenç del Munt. Sanç, prior, Arnau, prepòsit, i els monjos del monestir de Sant Llorenç, amb Bernat, prevere, donen a Ramon Guilabert i la seva esposa Sicarda una peça de terra per a plantar-hi vinya, situada a Matadepera, al lloc anomenat Vinyes de Famida, a canvi de la tasca anual que pagaran al dit monestir.</span></span></span></p> <p><span><span><span>8- Biblioteca de Catalunya. Perg.425, Reg. 2178: 1175, març 16. Descripció: Donació. Matadepera. Joan de Davi i la seva esposa Ermessenda, per acabar els enfrontaments amb Guillem i la seva esposa Maria, en presència de l’abat de Sant Llorenç del Munt, els cedeixen el mas de Davi, situat a la parròquia de Sant Joan de Matadepera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>9- Biblioteca de Catalunya. Perg.425, Reg. 2052: 1176, novembre 11. Descripció: Establiment. Matadepera. Arnau Parent i la seva esposa boneta, donen en establiment a Guillem una terra situada a Matadepera, al lloc dit Ses Feixes, perquè la cultivi a canvi de 18 diners d’entrada i la tasca, que també pagarà al monestir de Sant Llorenç del Munt. </span></span></span></p> <p><span><span><span>10- Biblioteca de Catalunya. Perg.425, Reg. 2168: 1182, setembre 28. Descripció: Permuta. Sant Llorenç de Munt. Pere de Palomer i la seva esposa Loreta, permuten amb Llobet de Celler i la seva esposa Maria una terra que tenen a Matadepera, al Pla de Castanyet (Plana de Castanjed), amb la meitat d’una vinya del dit Llobet.</span></span></span></p> <p><span><span><span>11-Biblioteca de Catalunya. Perg. 424, Reg. 2819. 1207, desembre 24. Donació. Sant Llorenç. Matadepera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>12- Biblioteca de Catalunya. Perg. 15 GF, Reg. 27715. 1221, juliol 24. Àpoca. Guillem de Matadepera i Bartomeu d’Osona firmen àpoca en favor de Pere de Clariana dels diners que els ha satisfet d’uns deutes que tenia amb ells.</span></span></span></p> <p><span><span><span>13- Biblioteca de Catalunya. Perg. 424, Reg. 2845. 1264, octubre 1. Donació esponsalícia. Matadepera. Guillema, filla de Joan de Gralecó i de Maimona, reconeix que va donar al seu marti 350 sous per causa de núpcies, i li millor l’esponsalici amb altres 50 sous, sobre el seu mas de Gralecó, situat a Matadepera, amb excepció dels drets de Sant Llorenç (del Munt).</span></span></span></p> <p><span><span><span>14- Biblioteca de Catalunya. Perg. 426, Reg. 2913. 1323 (24), gener 13. Àpoca. </span></span></span></p> <p><span><span><span>15- Biblioteca de Catalunya. Perg. 426, Reg. 2846. 1330, agost 8. Àpoca</span></span></span></p> <p><span><span><span>16-1714, setembre 7. Carta de Josep Aparici a Pedro Yáñez sobre els termes de Terrassa i Matadepera. Inclou resposta. Font. Biblioteca de Catalunya. Cadastre Caixa6 Doc. 325.6.</span></span></span></p> <p><span><span><span>17- Biblioteca de Catalunya. Perg. 272, Reg. 2137. 960, maig 13. Venda. Anna ven a Llorenç i Adalradó la tercera part d’una terra, una vinya i una casa, situat tot al terme del castell de Terrassa, al lloc dit Matadepera, per 10 sous.</span></span></span></p> <p><span><span><span>18- Biblioteca de Catalunya. Perg. 257, Reg. 2115. 981, gener 21. Venda. Terrassa. Ató i la seva muller Nina venen a Gotmar una vinya que els va pervindre per donació del difunt Ansulf, i que està a Barcelona, a Terrassa, a Matadepera, sota el Mur, per un preu de quatre sous i vuit denaris.</span></span></span></p> <p><span><span><span>19- Reglamento interior de la <em>Cámara Oficial de Comercio e Industria de Tarrasa</em> (1930). A la pàgina 5 del capítol primer <em>“Del objeto, atribuciones, caràcter, composición y división de la Cámara”</em>, article 2, esmenta els municipis que formen part de la jurisdicció <em>“Su jurisdicción se extiende a todo el partido judicial de Tarrasa, que ahora abarca además de esta Ciudad, los pueblos de San Cugat del Vallés, Rubí, Olesa de Montserrat, San Lorenzo Savall, Castellbisbal, Ullastrell, Matadepera, Vacarisas, Rellinás, Viladecaballs, Gallifa, y cuantos en lo sucesivo pasen a pertenecer a este partido por disposición de la autoridad competente”</em>. </span></span></span></p> | 08120-34 | Biblioteca de Catalunya (Carrer de l’Hospital, 56 - 08001 Barcelona). | <p><span><span><span>La Biblioteca de Catalunya és una institució catalana que assumeix la recepció, la conservació i la difusió del Dipòsit Legal de Catalunya. Amb un total de 8.820m2 (sense comptar altres locals externs situats a l’Hospitalet de Llobregat i a la mateixa capital) conserva més de quatre milions d’exemplars en diversos suports. Va ser creada l’any 1907 per l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), essent el seu fundador, el president de la Diputació de Catalunya, Enric Prat de la Riba. L’origen dels seus fons prové de les donacions de la societat civil. L’any 1914, la Mancomunitat de Catalunya atorga el caràcter de servei cultural públic, obrint la Biblioteca a estudiosos i investigadors. L’any 1981 esdevé biblioteca nacional. Des de 1994 s’estructura en quatre unitats: Bibliogràfica, Gràfica, Hemeroteca i Fonoteca. </span></span></span></p> | 41.5966600,2.0267600 | 418891 | 4605453 | Des de l'any 1013 fins a 1930 | 08120 | Matadepera | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86466-pergamibc23417full980.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86466-pergamibc62973full.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86466-pergamibc68026full.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Cultural | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Actualment, aquests documents es poden consultar en el Repositori de la Memòria Digital de Catalunya. | 94|98|85 | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | ||||||||
| 86468 | Font de Can Vinyers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-vinyers | XVII - XVIII | <p><span><span><span>La Font de Can Vinyers està situada a la llera esquerra del torrent que en aquest indret porta el nom de la font, propietat de l’antic mas Vinyers. En realitat però, està situada uns metres més avall de la confluència entre el Torrent de Can Solà, amb el Torrent del Salt, i un cop passada la font, després d’un revolt, canvia de nom per passar a anomenar-se Torrent dels Abeuradors. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Per accedir-hi es pot fer des de la masia de Can Vinyers, seu del Club de golf La Mola, però el camí d’accés natural s’inicia just per darrera la casa. El carrer que hi condueix rep el nom de Camí de la Font de Can Vinyers. El recorregut és d’uns dos-cents cinquanta metres de baixada progressiva resseguint el camí que passa pel darrera de la casa en direcció al torrent. Una barana de fusta protegeix al caminant de relliscar marge avall. En el tram final hi ha varis graons que condueixen directament al bell mig del torrent. Cal travessar-lo, fins l’altre llera on un vell plataner, de dimensions imponents senyala la presència de la font, protegida per un muret de pedra d’una cinquantena de metres de llargada. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Consisteix en una estructura d’obra i reforçada amb pedra, retallada en el marge. Un nínxol o fornícula amb els costats arrebossats i volta de maó disposat a plec de llibre, deixa entreveure una placa frontal realitzada amb morter de calç on es pot llegir el següent escrit (en lletra majúscula): “RESPECTA BÉ AQUESTA FONT. ÉS PER TU I PER TOTHOM. DEIXA-LA BEN TAPADA PER SI VÉNS ALTRA VEGADA”. Al dessota mateix s’endevina un orifici, actualment tapat per on fa anys hi devia haver el broc per on rajava l’aigua. Si hi havia una pica, aquesta ara ha desaparegut. A la part inferior hi ha un caixó fet amb varies fileres de maó del qual sobresurt una aixeta moderna de polsador. Arran de terra, entre les fulles caigudes dels arbres, una reixa engoleix l’aigua sobrant que a través d’un conducte soterrat, aboca l’aigua cap el torrent. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’espai és ombrívol, amb alzinar i sotabosc d’arínjol, falguera, heura i galzeran. Al costat de la font hi ha una taula de pedra i un parell de taules amb bancs a ambdós costats i dues papereres.</span></span></span></p> | 08120-36 | Torrent de la Font de Can Vinyers | <p>La font està associada a l'antic mas de Can Vinyers.</p> | 41.5996400,2.0323400 | 419360 | 4605778 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86468-p1430325.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86468-p1430337.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86468-p1430326.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86468-p1430327.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Lúdic | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A finals de l’any 2019 es crea la Comissió de les Fonts de Matadepera, Sant Llorenç del Munt i l’Obac, per iniciativa de l’Agrupació Sardanista La Mola. En aquesta agrupació hi participen la Unió Excursionista de Matadepera (UEM), l’Associació de Defensa Forestal (ADF), i el Consistori. L’objectiu d’aquesta comissió és la d’elaborar informes sobre cadascuna de les fonts i deus d’aigua per evitar que aquestes acabin malmetent-se i es perdin. Inicialment van centrar-se en set. Les cinc primeres eren més properes al poble: Can Roure, la de la Riba, la Font de la Tartana, la Font del Corraló i la de Can Vinyers. Les dues restants, la Font de la Soleia i la Font del Saüc es troben en el massís de Sant Llorenç. | 98|94 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | |||||||||
| 86469 | Font de la illeta de Cal Raurell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-illeta-de-cal-raurell | XX | Degut a la pandèmia de la COVID-19, les fonts amb titularitat pública dins del municipi tenen el pas d'aigua tancat. | <p><span><span><span>La font està situada al bell mig d’una rotonda o illeta, en la confluència dels carrers de Josep Pla, de Pere Raurell i d’Agustí Escuder. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Consisteix en un parterre circular realitzat amb trencadís de lloses de pedra emmarcades per una vorera. Al centre destaca una estructura triangular que fa funció de jardinera. De seu interior s’alça una torreta d’uns dos metres i mig d’alçada. Per un costat, hi ha un banc de pedra adossat a l’estructura del mur, mentre que a l’oposat hi ha el brollador. Un caixó fet de pedra amb cobert de volta fet de granit deixa entreveure una aixeta moderna, de polsador. L’aigua cau a una pica de granit en forma de semicircumferència. Té les vores treballades. Està sostinguda per la part inferior, per una columna i collada al mateix mur. </span></span></span></p> | 08120-37 | Illeta del carrer de Josep Pla amb el carrer de Pere Raurell. | 41.6023600,2.0284800 | 419042 | 4606084 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86469-dsc6426.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86469-dsc6427.jpg | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Antigament al capdamunt de la font estava presidit per un fanal. | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | |||||||||||
| 86471 | Font del carrer de Sant Llorenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-carrer-de-sant-llorenc | XX | En un dels costats ha desaparegut l’aixeta o broc, el desaigua i la pica de pedra, de la qual només se’n conserva la part que va encaixada en el mur. Tant la portella com el seient dels bancs estan pintats. | <p><span><span><span>Font ubicada en una illeta en la confluència dels carrers de Sant Llorenç amb el de Sant Joan. Consisteix en un pilar quadrangular, realitzat amb cups de pedra més o menys de mida regular, collats amb ciment. A la part superior, separat per un ràfec de pedra plana, hi ha un segon pilar, més estret, fet amb dues fileres de pedra. Al seu damunt s’hi ha collat una farola de carrer amb dos llums. En el basament inferior, hi ha varis elements destacables que semblen respectar una certa simetria. Per un costat destaca una pica de pedra repicada, de forma trapezoïdal amb desaigua inferior connectat a la xarxa de clavegueram. En dos altres costats, seguint la mateixa línia, un banc de pedra. Només al damunt d’un d’ells s’observa una portella de ferro amb la clau de pas al seu interior. </span></span></span></p> | 08120-39 | Confluència dels carrers de Sant Llorenç i Sant Joan. | 41.6008100,2.0249700 | 418747 | 4605915 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86471-dsc6579.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86471-dsc6577.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Per les festes de Nadal, la farola es decora amb un arbre de llums.Degut a la pandèmia de la COVID-19, les fonts amb titularitat pública dins del municipi tenen el pas d'aigua tancat. | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | |||||||||
| 86485 | Monument a la Comtessa Ermessenda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-comtessa-ermessenda | XXI | <p><span><span><span>El Monument a la Comtessa Ermessenda està situat en un parterre enjardinat que s’endinsa en el camp de golf de Can Vinyers, a tocar de la rotonda de la Barraca de Vinya que hi ha a l’entrada del poble, per la carretera de Sabadell; entre el carrer de Sant Joan i l’Avinguda de Mossèn Batlle. Després de la vorera, una semicircumferència delimita la gespa d’una zona de pedra petita, amb dos bancs i al centre el monument. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Consisteix en un pilar massís, de pedra de la zona, polida, amb un basament decoratiu. A la part superior, frontal, el bust de la comtessa, amb corona i medalla al pit amb les quatre barres. A mà dreta, la signatura de l’escultor en lletra minúscula, “Salvador Farrés I.II.14”. Al dessota del bust, dues plaques rectangulars. La primera d’elles, reprodueix la signatura del document antic original; la segona, conté el següent text: “Ermessenda, comtessa de Barcelona / Carcassona vers 972 – Sant Quirze de Besora 1058”. A toca de la base, novament una placa amb les xifres “XIIM”</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al costat dret del bloc, una sola placa encolada amb el dibuix en relleu de la Mola i les lletres gravades de “DAMA”. Al costat oposat, es pot veure l’escut de Matadepera. </span></span></span></p> | 08120-53 | Carretera de Sabadell, en la confluència amb els carrers de Sant Joan i de Pompeu Fabra. | <p><span><span><span>El monument a la Comtessa Ermessenda es va inaugurar el dissabte, dia 8 de març a les 12 del migdia, coincidint amb el Dia Internacional de la Dona Treballadora i els darrers actes de celebració del Mil·lenari de Matadepera. Els matedeperencs varen triar la figura d’Ermessenda per haver estat la dona governant més influent lligada al Monestir de Sant Llorenç del Munt i al naixement de Matadepera com a municipi.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’acte va tenir lloc al Jardí de l’Ermessenda, al costat de la rotonda d’entrada de Matadepera, presidida des de l’any 2018 per una barraca de vinya construïda pels pedra sequers del Centre Excursionista de Castellar del Vallès. Marcel Sayol, regidor de Cultura en aquell moment va glosar la figura d’aquest personatge carismàtic femení i la seva vinculació amb el poble de Matadepera. Van descobrir el monument l’Alcaldessa, Mireia Solsona i la presidenta de DAMA, Montserrat Santamaria. El Quintet Mompou va interpretar una peça composada per Cristina Ballbè per l’ocasió, sota el títol de “DAMA”. A l’acte hi va assistir una nena anomenada Laura Ermessenda. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els autors del monument a Ermessenda hi van participar, Teresa Capella pel disseny, en Salvador Farrés Villagrassa , escultor, Carmina Puig pel recordatori i Carme Serrat i Germà Català pel rètol històric i ceràmica.</span></span></span></p> | 41.5959700,2.0332400 | 419430 | 4605370 | 2014 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86485-dsc65300.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86485-dsc65340.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Teresa Capella pel disseny, Salvador Farrés Villagrassa , escultor, Carmina Puig pel recordatori i Carme Serrat i Germà Català pel rètol històric i ceràmica. | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | ||||||||
| 86487 | Monument en memòria de les inundacions de 1962 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-en-memoria-de-les-inundacions-de-1962 | XXI | <p><span><span><span>Monument en homenatge a les víctimes de les riuades de l’any 1962. Està situat en un parterre enjardinat de la Plaça de Sant Jordi, a proximitat d’una font i d’un garrofer. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Consta d’un monòlit de ferro corten al damunt de la qual, un suport vertical suporta el pes d’un bloc de pedra conglomerat manipulat per l’artista, procedent del massís de Sant Llorenç del Munt. Per un costat s’hi pot veure una forma pentagonal, mentre que a la cara oposada la forma és irregular. L’obra reflecteix la unió de la força imparable de la natura i el treball dels éssers humans.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la part més visible de la peanya, s’hi ha gravat l’escut municipal. Al dessota el següent text: “1962 / QUAN / LA PLUJA / NO VA SABER / PLOURE.” I un xic més avall, “MATADEPERA / 2012”. En el lateral esquerra de la peanya, escrit en un costat es pot llegir el nom de l’escultor “ALBERT NOVELLON”. </span></span></span></p> | 08120-55 | Plaça de Sant Jordi | <p><span><span><span>L’any 1962 el Vallès patí uns aiguats destructors, on a sense comptar els enormes desperfectes, hi van perdre la vida nombroses persones. El monument està situat en l’indret del municipi on les afectacions per la riuada van ser més importants. Cinquanta anys després, l’any 2012, en aquest indret es col·locava un monument per tal en memòria de les víctimes. La inauguració del monòlit va tenir lloc el dia 11 de novembre a un quart de sis de la tarda. Després el Cor Montserrat de Terrassa, dirigits per Marc Marcet, oferia un concert commemoratiu a l’Església de Sant Joan. Les peces que es van interpretar estaven agrupades en tres blocs temàtics: el preludi dedicat als elements de la Natura; un bloc central que sota el nom de “25 de Setembre” feia una oda al dolor i el patiment de la gent i finalment l’evocació a l’esperança sota el títol de “Aigua de mort, aigua de vida”. Al piano, hi havia el músic Rossend Solvas, i els textos foren obra d’Antoni Perarnau.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’artista matadeperenc, a qui es va encarregar l’obra, Albert Novellón va dir d’ella “és una metàfora de la natura i l’home. L’acció de la natura, capaç de provocar una riuada queda representada en la pedra; mentre que la mà de l’home, que pot adequar la riera o parcel·lar el terreny, es pot entreveure en aquesta forma geomètrica”.</span></span></span></p> | 41.6028700,2.0237400 | 418647 | 4606145 | 11 de novembre de 2012 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86487-dsc6609.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86487-p1430485.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86487-p1430486.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Albert Novellón (1938-2019) | Amb motiu de la commemoració des del web de l’Ajuntament de Matadepera es va obrir un bloc on tothom qui volgués pogués aportar imatges i documents que permetessin preservar la memòria històrica d’aquests fets. A l’Arxiu Municipal s’hi conserven balanços dels danys oficials, telegrames de condol, fotografies i un plànol de les obres de consolidació que es van realitzat a la llera de la Riera de les Arenes. El bloc porta el nom “Els aiguats de 1962 a Matadapera”. L’Arxiu Municipal conserva un document gràfic amb els dibuixos d’un monument commemoratiu encarregat a l’arquitecte municipal José Vila Juanico i la ubicació. El projecte però no es va acabar de dur a terme. | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | |||||||
| 86492 | Mural per la llibertat dels presos polítics | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mural-per-la-llibertat-dels-presos-politics | XXI | El 15 de desembre va rebre un atac amb el llançament de pintura al damunt que es va netejar posteriorment. | <p><span><span><span>Mural tipus graffiti, reivindicatiu, de grans dimensions, en color, situat en els dos panys de paret visible d’una torreta d'electricitat, un cop passat el pont del Garrofer, on s’inicia l’Avinguda de les Arenes. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Unes mans amb els braços enlairats i uns grillets presideixen el mural, sobre un fons geomètric i abastracte, on la línia, el color i el volum que representen els habitatges. S’han aprofitat les obertures naturals de respiració de la torreta per simular finestres d’habitatges, on a través d’elles, la gent clama la seva disconformitat. Els clams queden emmarcats per les següents vinyetes: “NO AL 155”; “REPÚBLICA”; “DEMOCRÀCIA”; “LLIBERTAT” i una darrera vinyeta on s’hi ha dibuixat un llaç groc. La tècnica pictòrica emprada ha estat l’esprai amb aspersors de diferents diàmetres i el pinzell. </span></span></span></p> | 08120-57 | Avinguda de Les Arenes, s/n. | <p><span><span><span>Mural realitzat pels artistes urbans de reconeixement internacional, Ramon Puig, conegut com a Werens (Sabadell) i Anna Taratiel (Matadepera), coneguda amb el nom artístic d’OVNI, reclamant l’alliberament dels presos polítics i denunciant l’aplicació de l’article 155. Els artistes van necessitar dos dies de feina, quedant enllestida el dia 13 de desembre de 2017.</span></span></span></p> | 41.6025900,2.0223100 | 418528 | 4606115 | 13 de desembre de 2017 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86492-dsc6627.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86492-dsc6629.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86492-p1430540.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86492-foto-arxiu-aj-de-matadepera06.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Werens (Ramon Puig) i OVNI (Anna Taratiel) | La iniciativa va ser impulsada pel Comitè de Defensa de la República de Matadepera. | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | ||||||
| 86493 | El Pi dels llibres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pi-dels-llibres | XXI | <p><span><span><span>El “Pi dels llibres” és un element urbà destinat a promoure la lectura. Està emplaçat entre el carrer de Pere Aldavert i la plaça de Mn. Jaume Torres. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Consta de tres troncs rectilinis d’uns 2,50 metres d’alçada aproximadament. Estan col·locats en el sentit vertical, collats al terra, un al costat de l’altre, recolzats entre ells, formant un trèvol. A la part frontal, visible, s’hi ha fet en cadascun d’ells tres retalls verticals de manera a poder encaixar-hi un caixonet de contraxapat que fa funció de prestatgeria. La part davantera està protegida per una mena de portella de metacrilat tou collat per la part superior amb una pestanya metàl·lica, que permet obrir-ho en el sentit vertical. Al seu interior hi ha llibres que la gent pot agafar per llegir. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Collat entre dos dels troncs, hi ha una planxa de color blanc amb les instruccions: “EL PI DELS LLIBRES / És una xarxa d’intercanvi de llibres que en altres indrets del món es coneix com el bookcrossing, / a Matadepera, on el pi de Sant Sebastià juga un paer important en la nostra tradició popular, / hem volgut relligar el plaer de la lectura amb la natura. / Com funciona? / 1 Agafeu un llibre dels prestatges i, si és possible, deixeu-hi un altre a canvi per contribuir al foment de la lectura. / Podeu portar més llibres dels que us endugeu per anar mantenint l’arbre assortit. / 2 Els llibres infantils col·loque-los als prestatges de baix perquè els infants hi puguin arribar amb facilitat. / 3 Si veieu cap element malmès truqueu al 93 730 01 32 o envieu un correu electrònic a <a href='mailto:matadepera@matadepera.cat'>matadepera@matadepera.cat</a> / Gràcies per la vostra col·laboració. / </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al dessota hi ha l’escut de l’Ajuntament de Matadepera com a organitzador, amb el logo de la Biblioteca d’Àngel Guimerà al seu costat i el logo de la Germandat de Sant Sebastià com a col·laboradors de la iniciativa (en color).</span></span></span></p> | 08120-58 | Carrer de Pere Aldavert amb la Plaça de Mn. Jaume Torres. | <p><span><span><span>El “Pi dels llibres” fou inaugurat el divendres dia 2 de febrer de l’any 2018 per l’alcaldessa de Matadepera, Mireia Solsona. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La iniciativa d’aquest monument a la lectura, va ser obra de la regidora de Cultura, Núria Garcia, que havia vist en altres municipis l’aprofitament de vells troncs d’arbre com a “passa llibres”. Aprofitant la tala del pi emprat en les festes de Sant Sebastià, pensar en donar una segona vida a un arbre carregat de simbolisme. D’aquesta manera es podia relacionar d’una manera simbòlica el plaer de la lectura amb la natura i una festa tradicional. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En la iniciativa també hi van col·laborar la biblioteca Àngel Guimerà, amb la seva directora, Àngels Ventallol, la Germandat de Sant Sebastià, representada pel seu vicepresident, Guiem Montagut, i els botiguers de Matadepera Comerç representats pel seu president, Jorge Fernández. Després de la inauguració es va fer un petit berenar pels assistents a l’acte.</span></span></span></p> | 41.5992100,2.0277800 | 418979 | 4605735 | 2 de febrer de 2018 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86493-dsc63921.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86493-foto-arxiu-ajuntament-de-matadepera01.jpg | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Cultural | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | |||||||||||
| 86494 | Plaça de les Arts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-les-arts | XXI | <p><span><span><span>La Plaça de les Arts, és un espai trapezoïdal que comunica el carrer de Sant Joan amb el carrer de Sant Llorenç, amb edificis a ambdós costats. La plaça està enrajolada amb el corresponent mobiliari urbà i arbres amb escocells circulars. Entremig dels rajols del terra, es poden observar disperses, varies plaques quadrangulars, realitzades en bronze, amb obres de diferents artistes del municipi. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Així, se’n pot veure una amb el nom de Matadepera signada per Joan Antoni Ferran (2005); Una altra realitzada per Salvador Farrés, en memòria a Alfons Garcia Rinbau, on espot llegir “No te-aturis aquí / segueix el teu camí” (2005); uns arbres perdent les fulles d’Emili V.; Unes mans sense signar, amb el lema “el nostre futur”; L’església de Sant Llorenç del Munt, de Joaquima Hdez (2005); El carrer de Sant Joan amb l’església, d’Oda Zarate, realitzada 1998; Unes flors d’E. Trujillo (2005); Unes fulles d’arbre amb ramells penjant de Kiko C.; el Ball del Tortell, de J. Monforte; brancatge de M. Carme Serrat; el cim de La Mola amb Sant Llorenç del Munt i unes mans , per P.A.D.; Els gegants de Matadepera de l’any 2005 realitzat per A. Trujillo; flor IHA; paisatge de J. ; flor d’Eulàlia (2005); les Quatre Barres amb el La Mola signat per Gabriel; Un paisatge amb el següent escrit, “Desembre 2005. Al hemisferi nord, la Lluna i Mart, a la nit festegen”, signat per Anna Ma.; Un rellotge realitzat per l’Edi “Rellotge d’eclipsi de sol”; paisatge amb la Mola; </span></span></span></p> | 08120-59 | Entre el carrer de Sant Joan / amb carrer de Sant Llorenç. | 41.6001400,2.0254900 | 418790 | 4605840 | 2005 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86494-p1430602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86494-p1430606.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86494-p1430608.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Varis autors | La majoria de rajols semblen correspondre a l’any 2005. | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | ||||||||
| 86500 | Rellotge de sol de Cal Raurell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-raurell | XXI | <p><span><span><span>Rellotge de sol amb orientació sud-oest, situat per sota mateix del ràfec, entre dues finestres reixades de punt rodó. És del tipus vertical declinant. Està realitzat damunt d’un preparat de morter de calç i esgrafiat. El quadrant consisteix en un astre solar geomètric, amb quinze raigs a mena de fulla el·líptica que sobresurten per la part superior. Per dessota mateix, formant un semicercle decorat amb impressions circulars s’hi delimiten les línies horàries, que marquen de les 9 del matí fins a les 6 de la tarda, en xifres romanes. El rellotge queda emmarcat per un esgrafiat geomètric de vores arrodonides que recorda una gerra de tipus orientalitzant, molt estilitzada. La part inferior o sòcol està decorat per una sanefa floral simètrica. El gnòmon o estil, de vareta simple surt de la part inferior del sol. La decoració pictòrica és a base d’ocre. </span></span></span></p> | 08120-65 | Carrer de Pere Raurell, núm. 6 | 41.6020600,2.0286700 | 419057 | 4606051 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86500-p1430246.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIL | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest rellotge no consta a l’ Inventari de Rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica. | 98 | 47 | 1.3 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | ||||||||
| 86501 | Rellotge de sol de la Torre Guillermina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-torre-guillermina | XXI | No està acabat | <p><span><span><span>Rellotge de sol d’autor, situat a l’extrem dret la façana orientada al sud-oest de la casa. És del tipus vertical declinant. Es tracta d’un rellotge esgrafiat, molt esquemàtic que recorda un personatge femení. Es compon d’un quadrant delimitat per una forma oval amb un gnòmon o estilet de vareta simple al seu interior. Resseguint aquesta forma, una sanefa de formes arrodonides delimita, en un degradat totalment simètric, els cabells. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la part inferior, una orla en moviment amb el següent lema: “ SEMPRE ES MES TARD DEL QUÈ ET PENSES”. Els colors emprats són l’ocre molt pàl·lid pel fons, que correspon amb el de la façana i els esgrafiats en un rosa envellit. </span></span></span></p> | 08120-66 | Carrer d’Àngel Guimerà, núm. 56 | <p><span><span><span>Torre dissenyada per l’arquitecte Pedro Pigrau, a partir dels anys quaranta. En els esgrafiats que s’esmenten i a les fotografies del catàleg previ al Mapa de Patrimoni Cultural de Matadepera actual no s’observa aquest rellotge de sol, que sembla haver estat realitzat en la darrera rehabilitació i pintat de la façana.</span></span></span></p> | 41.6012800,2.0264100 | 418868 | 4605966 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86501-p1430586.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86501-p1430587.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIL | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest rellotge no consta a l’ Inventari de Rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica. | 98 | 47 | 1.3 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | ||||||
| 86502 | Rellotge de sol de matí de Can Vinyers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-mati-de-can-vinyers | XX | <p><span><span><span>Rellotge de sol de matí, situat a la planta pis de la façana principal de la casa, a mà esquerra d’una finestra amb la data de 1594 gravada a la llinda. </span></span></span></p> <p><span><span><span>És del tipus vertical declinant, orientat a l’est. Està fet en pedra artificial, collat amb morter cola. Té forma circular. Mesura un metre aproximadament de diàmetre, i està emmarcat per una vora, com si es tractés d’un rellotge de campanar. Al seu interior un semicercle de distribució al pol, amb el gnòmon o estil de vareta simple, molt estilitzat, gairebé imperceptible. Les línies horàries estan esgrafiades. Senyalen les hores des de les 5 del matí fins a les 12 del migdia en xifres àrabs, i en un traç més curt, les mitges hores (només dos quarts d’onze i dos quarts de dotze). Destaquen les 10 del matí on els números estan invertits “0I” per comptes de “I0”. Policromat. Gris per la vora amb fons interior ivori. Xifres de color negre. No està signat.</span></span></span></p> | 08120-67 | Carrer de Pompeu Fabra, s/n | 41.5992600,2.0318200 | 419316 | 4605737 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86502-p1430268.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86502-p1430267.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | BCIL | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | |||||||||
| 86503 | Rellotge de sol de tarda de Can Vinyers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-tarda-de-can-vinyers | XX | <p><span><span><span>Rellotge de sol de tarda, situat a la planta pis de la façana orientada a ponent de la casa, per sota de la canal. És del tipus vertical declinant, orientat al sud-oest. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Està fet en pedra artificial, collat amb morter cola. Té forma circular. Mesura un metre aproximadament de diàmetre i està emmarcat per una vora, com si es tractés d’un rellotge de campanar. Al seu interior un semicercle de distribució al pol, amb el gnòmon o estil de vareta simple, molt estilitzat, gairebé imperceptible. Les línies horàries estan esgrafiades. Les línies horàries estan esgrafiades. Senyalen les hores des de les 8 del matí fins a les 6 de la tarda, en xifres àrabs, i en un traç més curt, les mitges hores. Policromat. Gris per la vora amb fons interior ivori. Xifres de color negre. S’observa una fissura iniciada per sota del ràfec mateix, que travessa de dalt a baix el costat esquerre del rellotge, surt entre les 10 i les 11 del matí, continua per la façana. Una de petita, més incipient és la que es pot observar entre les 5 i les 6 de la tarda. No està datat.</span></span></span></p> | 08120-68 | Carrer de Pompeu Fabra, s/n | 41.5992800,2.0315700 | 419295 | 4605739 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86503-p1430261.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | BCIL | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest rellotge consta a l’ Inventari de Rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica, amb el número de referencia: 1274. | 98 | 47 | 1.3 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | ||||||||
| 86504 | Rellotge de sol del carrer de Jaume I, número 9 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-carrer-de-jaume-i-numero-9 | XX | <p><span><span><span>Rellotge de sol, situat a la façana de migdia de la casa que es localitza al carrer de Jaume I, número 9. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’un rellotge oval, realitzat amb trencadís de rajola ceràmica policromada i emmarcat per una sanefa motllurada de fang. És del tipus vertical declinant, amb orientació sud. En el quadrant s’hi distingeixen quatre colors. Predomina el groc pel fons, el grana per la franja oval on se situen les hores, el blanc per l’astre solar, les línies horàries i la numeració. El gris pels vuit estels de quatre puntes que es poden observar a l’interior de l’astre solar. Emmarcant-lo en un pla rectangular el trencadís alterna dos colors bàsics, el beix i el marró. Les hores es representen en xifres romanes, que van de les VI del matí a les VI de la tarda. El gnòmon és de vareta, perfil circular, finit per una boleta. No té lema i no està signat.</span></span></span></p> | 08120-69 | Carrer de Jaume I, 9 | <p><span><span><span>Segons els seus propietaris, el rellotge va ser construït en el mateix moment que la casa als anys cinquanta del segle XX. Les motllures que emmarquen el rellotge coincideixen amb les restants de la façana.</span></span></span></p> | 41.5978700,2.0256000 | 418796 | 4605588 | 1950 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86504-p1430364.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86504-p1430618.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El rellotge només es pot veure des del carrer de Josep Porcar, amb el qual la casa fa cantonada i queda gairebé tapat pel brancatge d’una alzina que creix al davant.Aquest rellotge consta a l’ Inventari de Rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica, amb el número de referencia: 3410. | 98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | |||||||||
| 86505 | Rellotge de sol del carrer d’Eduvigis Rosas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-carrer-deduvigis-rosas | XX | <p><span><span><span>Rellotge de sol de matí, situat a la façana orientada a llevant de la casa. És del tipus vertical declinant, amb orientació est. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Presenta una forma rectangular estilitzada integrada en una fornícula realitzada amb maó. Està fet amb trencadís on predominen els blaus clars a la part superior i els foscos a la inferior. Presideix un astre semi circular que desprèn els raigs solars només per la seva part superior. El gnòmon, de vareta simple senyala les hores que van de les 6 del matí a les 12 del migdia, en xifres romanes. Les línies horàries curtes i les hores són de color blanc. A la part inferior hi ha tres flors de color blanc amb les fulles verdes. No està signat.</span></span></span></p> | 08120-70 | Carrer d’Eduvigis Rosas, cantonada amb el carrer de Pompeu Fabra. | 41.5983600,2.0300600 | 419168 | 4605638 | 1971 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86505-p1430312.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86505-rellotge-de-sol-del-carrer-deduvigis-rosas-amb-pompeu-fabra.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest rellotge consta a l’ Inventari de Rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica, amb el número de referencia: 5395. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | |||||||
| 87013 | Rellotge de sol del carrer de Josep Pla, núm. 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-carrer-de-josep-pla-num-1 | XX | Fa relativament poc que s’ha tornat a pintar. En una fotografia localitzada al web de la Societat Catalana de Gnomònica, ja no s’hi observa gnòmon. I actualment tampoc hi és, amb la qual cosa se suposa que en alguna restauració o pintat anterior es va tapar l’orifici. | <p><span><span><span><span><span>Rellotge de sol situat a la façana de migdia de la casa, per sobre de la terrassa, entre les finestres de la planta pis i el sota coberta.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>És rectangular, del tipus vertical declinant, amb orientació sud-est. Està realitzat amb la tècnica de l’esgrafiat, damunt d’un suport de preparació de morter de calç. A la part del capçal superior hi ha una filigrana on s’hi pot llegir el lema “ JO.SENSE SOL.TU SENSE FE . / NO SOM RES”, mentre que a l’inferior, en xifres romanes es llegeix l’any d’execució: MCMLIII (1953), coincidint amb l’any de construcció de la torre. Els colors emprats en la decoració són el blanc per l’esgrafiat i l’ocre pel fons.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Presideix el quadrant un sol antropomorf amb bigoti i barbeta marcada amb onze raigs solars ondulants, dels quals tres són curts. De l’astre neixen, a més, les línies solars que queden emmarcades a l’interior d’un escut. Estan representades per xifres romanes que van des de les VII del matí fins a les IV de la tarda. A ambdós costats del rellotge, en el sentit vertical hi ha decoracions geomètriques i vegetals (es tracta de l’arítjol, una planta enfiladissa molt comú a tot el municipi i especialment en els alzinars). No conserva el gnòmon.</span></span></span></span></span></p> | 08120-128 | Carrer de Josep Pla, núm. 1 | <p><span><span><span><span><span>La seva realització coincideix amb l’any de construcció de la casa.</span></span></span></span></span></p> | 41.6027500,2.0279600 | 418999 | 4606128 | 1953 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87013-p1440635-retocada.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87013-p1440634.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest rellotge consta a l’Inventari de Rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica amb el número de referència, 3411. | 98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | |||||||
| 87557 | Tortell de Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tortell-de-sant-sebastia | XX-XXI | <p><span><span><span><span><span>El tortell de Sant Sebastià és un producte de rebosteria típic de Matadepera que es fa tot l’any, però pren especial importància duran les festes de Sant Sebastià (gener). És un tortell rodó, amb forat al mig farcit de massapà.</span></span></span></span></span></p> | 08120-156 | Matadepera | 41.5994900,2.0270500 | 418919 | 4605767 | 08120 | Matadepera | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87557-p1450061.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87557-p1450051.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Altres | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Per les festes de Sant Sebastià, la Germandat obsequia amb un tortell als seus socis i sòcies. Pels celíacs se’n preparen sense gluten. | 98 | 60 | 4.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | ||||||||||
| 87620 | Goig en lloança del gloriós cavaller i màrtir Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goig-en-lloanca-del-glorios-cavaller-i-martir-sant-sebastia | XX | Vigent | <p>Goigs a llaor de Sant Sebastià que es canten a la parròquia de Sant joan de mtadepera, ja que és el co patró de dita parròquia. <span><span><span><span><span>A l’encapçalament es llegeix: <span>Goigs en lloança del gloriós cavaller i màrtir / Sant Sebastià / advocat contra pestilència i tot mal contagiós. / que es venera a l’antiga església de / sant joan de matadepera. I diuen així:</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>(primera columna) Màrtir sant molt singular, / supliquem vostra potència: / vulgueu a Jesús pregar / que ens guardi de pestilència. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Vostra mare és de Milà, / vostre pare, de Narbona; / en la cort, Dioclecià / per capità us corona, / però vós, per Déu amar, / deixeu eixa dependència: vulgueu... //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Passàreu cruels turments, / en els quals, segons s’ha vist / convertíreu molta gent / a la fe de Jesucrist; / per ço us ve a suplicar / aquest poble, per clemència: / vulgueu... //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En un pal el mal pretor / us féu assagetejar. / ¡Qui podrà pensar el dolor / què vàreu en ell passar ! / Allí vàreu demostrar / la vostra gran paciència: / vulgueu... //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>(segona columna) A un pal assagetat / una vegada partíreu, / i després, del tot curat, / a cruels assots moríreu; / de dos martiris passar / sols us donen evidència: / vulgueu...//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Ou Jesús el vostre plant, / i farà segons voleu; / puix qaue humil ve reclamant / a grans crits el poble seu; / si el veieu sovint plorar / davant de vostra presència: vulgueu...//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tan gran patró com tenim / tan apropiat com vós, / no mireu el nostre crim; deu-nos remei piadós / d’aquell mal que vol matar / grans i xics sens diferència: vulgueu... //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Gloriós sant Cavaller, / ixca de vós tal virtut; / puix teniu aqueix poder, / conserveu-nos la salut, / </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>(tercera columna) lo qual Déu concedirà / per costum de sa clemència: vulgueu... //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El ver Déu us té promès, / puix per ell vàreu patir, / que el devot no sia pres / d’eix mal, ans puga guarir; / i ja que al fi ve a implorar / vostre favor i assistència: vulgueu...//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Us aclamen per Patró / singular advocat; / guardeu tot aqueix veïnat / amb vostra alta intercessió; / feu que ens puguem preservar / de tal mal i tal dolència : / vulgueu... //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>TORNADA //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Verge Maria sens par / i Mare per excel·lència: / vostre Fill vulgueu pregar / que ens guardi de pestilència. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>V/ Oh màrtir Sant Sebastià, vulgueu pregar per nosaltres. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>R/ I feu-nos dignes de merèixer les promeses de Crist //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PREGUEM //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Omnipotent Déu, us demanem enfervorits que ens concediu als que celebrem el natalici del màrtir, vostre gloriós / Sebastià, que per la seva intercessió visquem amb l’amor del vostre sant nom. R / Així sigui //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Boisos d’en Ricard Marlet – Matadepera, 2004 – Germandat de Sant Sebastià //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Esemplar núm. 0689//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ELECË, arts gràfiques.</span></span></span></span></span></p> | 08120-167 | Carrer de Sant Joan, núm. 42 | <p><span><span><span><span><span>Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.</span></span><br /> <span><span>La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període</span></span><span><span><span><span><span>.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.5991900,2.0280200 | 418999 | 4605732 | 08120 | Matadepera | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ricard Marlet (boixos). Germandat de Sant Sebastià. | Edició numerada (0689), imprès per ELECÉ, arts gràfiques en paper a tres tintes, editat l’any 2004 per la Germandat de Sant Sebastià en motiu de la seva celebració. Text distribuït en tres columnes. Presenta una caixa amb orla tipogràfica realitzada amb boixos de Ricard Marlet. Es desconeix l’autor de la lletra. | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | ||||||||||
| 87643 | Celler de la família Comasòlivas - Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/celler-de-la-familia-comasolivas-font | XX | Les botes fa anys que estan buides i difícilment podrien recuperar la seva funció original. | <p><span><span><span><span><span>En el número 77 del carrer de Sant Llorenç, es conserva un cup per a l’elaboració de vi, des de la trepitjada i premsada del raïm fins el seu emmagatzematge a les bótes, mitjançant una bomba. A Matadepera, hi havia tants cups com cases, però aquest és dels pocs que es conserven intactes. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El cup és un forat al terra de planta rectangular on es trepitja el raïm( en els posts de fusta) i on el most es transforma en vi. Quan s’havia trepitjat, s’abocava la brisa (la pell, la rapa i els pinyols) dins el cup i tot plegat fermentava, entre 5 i 10 dies. Durant aquest període era perillós estar dins l’estança del cup per l’emanació de CO2 durant la fermentació. Per això s’aconsellava ventilar força. La brisa es podia acabar de premsar a màquina, com la que també conserva la família, i després abocar-la a l’interior del cup.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A l’interior s’hi troba un altre recipient més petit anomenat xupet que es comunica amb el cup per vasos comunicants però que el separa un filtre, que podia ser un garbó d’alzina. És una caixa dins una caixa, però una mica més fonda. És d’aquest xupet que la bomba succiona el vi que deposita a les bótes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Després, la brisa fermentada es passava per la premsa de cargol. Aquest vi era molt més aspre i no s’acostumava a barrejar amb l’altre. Fins i tot, es podia fer una segona premsada de la mateixa brisa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A més a més del cup, fet d’obra, es conserven una desena de bótes, una premsa de cargol, portadores i eines i maquinària relacionada amb tot el procés d’elaboració del vi.</span></span></span></span></span></p> | 08120-171 | Carrer de Sant Llorenç, 77 | 41.6016400,2.0243000 | 418692 | 4606008 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87643-dsc7861.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87643-dsc7862.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Informació facilitada per Joan Comasòlivas i Font | 98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | |||||||||
| 87655 | Fons arqueològic de Matadepera dipositat en el Museu d'Arqueologia de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-arqueologic-de-matadepera-dipositat-en-el-museu-darqueologia-de-catalunya | <p><span><span><span><span><span>A la base de dades del Museu d'Arqueologia de Catalunya, a Barcelona, hi consta que a les sales de reserva hi ha materials procedents de jaciments arqueològics de Matadepera. Es tracta del jaciment de la Cova de les Ànimes; la Cova Negra; la Cova de la Pobla i la Cova Roura.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>També consta que al dipòsit de patrimoni cultural de Cervera hi ha materials del Monestir de Sant Llorenç, l’Església de Sant Joan de la Mata Xica, la Cova del Frare i Can Solà del Racó.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Una part es troba en els dipòsits de Barcelona i l’altra al dipòsit de patrimoni cultural a Cervera.</span></span></span></span></span></p> | 08120-182 | Museu d'Arqueologia de Catalunya (Passeig de Santa Madrona, 39-41- Barcelona). | 41.5966500,2.0267500 | 418890 | 4605452 | 08120 | Matadepera | Restringit | Bo | Legal i física | Romà|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic/Cultural | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Informació facilitada per Núria Molist, tècnica del Museu d'Arqueologia de Catalunya. | 83|85 | 53 | 2.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | ||||||||||||
| 87666 | Rellotge de sol del carrer de la Tramuntana, 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-carrer-de-la-tramuntana-4 | XX | <p><span><span><span>Rellotge de sol situat per dessota mateix del ràfec de la teulada, a la façana orientada al sud d’una torre construïda pels volts dels anys seixanta. Es tracta d’un plafó de rajols ceràmics policromats obrats a La Bisbal (L’Empordà). </span></span></span></p> <p><span><span><span>El quadrant es compon de quatre rajoles centrals de color verd amb reflexes ocres on s’hi han dibuixat les hores, en xifres romanes, que d’esquerra a dreta van de les VII del matí a les VI de la tarda. El conjunt, està resseguit per un marc pintat de color blanc coincidint amb l’arrebossat natural de la façana. A l’exterior d’aquest hi ha un segon marc compost per 27 rajols ceràmics de tres mides diferents que representen el sol, del qual neix el gnòmon, de vareta, varis planetes i estrelles dibuixades en forma d’asteriscs, unes amb trets més fins, i les altres més gruixuts). La seva realització és de caire naïf. </span></span></span></p> <p><span><span><span>No té línies horàries. La signatura de l’autor (de color negre) està situada al damunt de tot, a mà dreta, però està mig esborrada. </span></span></span></p> | 08120-187 | Carrer de la Tramuntana, 4 | 41.6149100,2.0130700 | 417773 | 4607492 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87666-p1450188-retocada.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest rellotge consta a l’ Inventari de Rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica, amb el número de referencia: 6338. | 98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | ||||||||||
| 87667 | Rellotge de sol del carrer de Jacint Verdaguer, 13 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-carrer-de-jacint-verdaguer-13 | XX | Repintat | <p><span><span><span>Rellotge de sol d’autor, situat a la façana orientada al sud oest d’una torre construïda l’any 1947. És del tipus vertical declinant. Està realitzat damunt d’un preparat de morter de calç. Presenta una forma rectangular estilitzada que sembla haver estat repintada més modernament. A l’interior sobre un pla vertical de color groguenc molt pàl·lid hi ha el gnòmon de vareta simple, collat a la paret. Senyala les hores i les mitges hores, que van des de dos quarts de deu del matí fins a les sis de la tarda, en xifres romanes. Un marc de color gris amb les cantonades retallades, s’obre cap a una fornícula de tancament d’època clàssica, que originàriament estava esgrafiada, amb columnetes als laterals, capçal arrodonit i sòcol.Tota ella és de color ocre amb diferents aigües que donen profunditat. En el capçal, sota un fons vermellós gairebé imperceptible es pot llegir l’any, en xifres romanes “ANY MCMXLVII”, mentre que al sòcol hi ha el lema “JO SENSE SOL, TU SENSE FÉ, NO VALEM RÉ”.</span></span></span></p> | 08120-188 | Carrer de Jacint Verdaguer, 13 | 41.6066400,2.0228800 | 418580 | 4606564 | 1947 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87667-p1450197.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87667-p1450196-retocada.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest rellotge consta a l’ Inventari de Rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica, amb el número de referencia: 6337. | 98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | ||||||||
| 87751 | Antic pont de Cal Robert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-pont-de-cal-robert | XIX-XX | Destruït en la seva gran part per les inundacions de 1962. Només es conserven part dels estreps. Sobretot el meridional. | <p><span><span><span><span><span>Actualment, per anar a cal Robert des de la carretera BV-1221, cal travessar la riera de les Arenes a l’alçada de la Torre de l’Àngel. Però antigament hi havia un pont del que només en queden les restes de l’estrep meridional i part, molt emboscat i malmès, del septentrional. El camí actual fa una mica més de volta, però encara es conserva l’antic camí.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tracta de l’estrep situat al vessant hidrogràfic dret de la riera, que juntament amb l’oposat (desaparegut durant els aiguats de l’any 1962) suportaven el tauler en el seus dos extrems. Probablement es tractés d’un pont de tram recte, format per un tauler que treballava com a biga, senzillament recolzada en les piles i estreps. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La part conservada està fonamentada a la roca, aprofitant una gran codina, que alhora, fa de tallamars i d’esperó a la vegada (reforçat per un muret de pedra collat amb morter de calç). Aquesta estructura està feta de pedra, fang i còdols de diferents mides lligades amb morter de calç. S’hi observen varies obertures del mateix diàmetre a tot el parament que respon als posts col·locats durant la seva construcció. En un dels costats per sobre, es conserva part del paredat de pedra, que sembla més antic.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Uns metres més avall, al costat oposat es preserva un bloc procedent de la mateixa estructura, una minsa part del que probablement fou l’altre estrep o part del que queda dempeus, que l’aigua va arrossegar, i on s’hi identifiquen varies fileres de maons.</span></span></span></span></span></p> | 08120-189 | Riera de les Arenes | <p><span><span><span>El Pont de Can Robert, permetia travessar en direcció als masos situats a Sant Llorenç del Munt (Can Robert, Can Pobla, Can Garrigosa, El Bofí, Can Pèlecs, El Gabi...) en cas de baixada sobtada d’aigües. La riuada de l’any 1962 va emportar-se’l aigües avall. Des de llavors, l’accés es va per dins el llit de la riera i en cas de pluges, per la zona urbanitzada del municipi que arriba fins al carrer de les Boixaderes a través d’un pont que travessa la canal provinent del Cingle dels Cavalls i la Carena de l’Estret.</span></span></span></p> | 41.6293600,1.9980100 | 416537 | 4609111 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87751-p1450285.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87751-p1450287.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | |||||||||
| 87774 | Rellotge de sol del Gabi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-gabi | XX | Suport de morter de calç amb fissures i línies horàries esborrades. | <p><span><span><span>Rellotge de sol situat la façana principal de la casa, orientada al sud-oest, a mà esquerra de la balconera de la planta pis.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’un rellotge de tarda, del tipus vertical declinant, realitzat damunt d’un suport de morter de calç emmarcat pel mateix arrebossat de la façana. El gnòmon, és de ferro, en punta de fletxa, situat a la part superior del quadrant. D’ell, naixien les línies horàries (de color negre), que senyalen les hores, de les XI a les V de la tarda. Estan representades en xifres romanes, realitzades en plantilla. </span></span></span></p> | 08120-208 | El Gabi | <p><span><span><span><span><span>L’autora del disseny del rellotge de sol és la propietària de la casa. La preparació del suport anà a càrrec del paleta. Junts, esperaven l’hora exacta de la ràdio, que traslladaven acte seguit a la paret.</span></span></span></span></span></p> | 41.6348400,1.9977300 | 416521 | 4609719 | 1970 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87774-dsc8148.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87774-p1450354.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Laura Martí Valls | Aquest rellotge no consta a l’ Inventari de Rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica. | 98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | ||||||
| 87785 | Pou de Can Robert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-can-robert | XVIII-XIX | No conserva la part superior i està protegit per una tanqueta de fusta amb brancatge al damunt. | <p><span><span><span><span><span>Estructura circular, d’1’20 m, de diàmetre excavada en profunditat per a l’obtenció d’aigua potable. Entre el brancatge que protegeix de caure al seu interior, sembla observar-se varies fileres de maó que protegien les parets de possibles enfonsaments. Al seu interior hi ha aigua. Sembla que hauria tingut una estructura cilíndrica feta amb pedra de protecció i dos pilars amb corriola. </span></span></span></span></span></p> | 08120-218 | El Pla d’en Pere Barata | 41.6323600,2.0034400 | 416993 | 4609438 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87785-p1450513.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87785-p1450511.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87785-p1450512.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Els pous tradicionals al voltant dels masos, s’acostumen a protegir envoltant-los a nivell superficial amb un paredat i un brocal a mena d’ampit o parapet sobre el qual s’hi instal·lava una corriola o politja per pujar i baixar la galleda. | 98|94 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | |||||||||
| 87797 | Registre d’aigua de Can Robert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/registre-daigua-de-can-robert | XX | La coberta ha perdut part de l’arrebossat de morter. | <p><span><span><span><span><span>Registre d’aigua o dipòsit situat al nord-oest de Can Robert, a mà dreta del camí que mena a Can Pobla, tot just passada la casa. Es tracta d’un pilar tronco piramidal d’1’20 m d’alçada per 0’95 de base amb les parets arrebossades amb ciment. La capçada està decorada amb una llosa quadrangular eta amb dos rengles de totxana (0’12 , d’alçada per 0’77 m de costat), i al seu damunt, varis còdols collats amb morterada). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’estructura reposa sobre un sòcol de maó de 0’50 m d’alçada. A la part davantera, orientada a ponent hi ha una portella de ferro amb una barra travessera tancada amb cadenat. A mà esquerra d’aquesta hi ha el sobreeixidor. </span></span></span></span></span></p> | 08120-222 | Can Robert | 41.6334100,2.0043900 | 417074 | 4609554 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87797-dsc8323.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | ||||||||||
| 88105 | Avenc de Can Pèlecs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-can-pelecs | Es recomana no entrar si no és amb un professional de l’espeleologia. La pràctica de l’espeleologia comporta un factor de risc elevat si no es tenen uns coneixements tècnics bàsics que es poden adquirir a la Federació Catalana d’Espeleologia. | <p><span><span><span><span><span>Avenc situat a l’interior d’una roureda, a l’est de Can Pèlecs. L’accés es fa pel camí que des del mas s’adreça cap a Can Garrigosa. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Es tracta d’una antiga cisterna emprada pels habitants del mas aprofitant les filtracions d’aigua que havia a l’interior de la cavitat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop arribats al lloc s’observa un gran esvoranc en el terreny, una depressió més o menys circular d’uns 7 metres de diàmetre que condueix a una diàclasi orientada N20E – S20O. Al fons de la depressió hi ha les restes muraries i l’obertura d’una antiga porta que tancava l’accés a la cavitat, de 15 metres de fondària. Té un recorregut de 30 metres. En el tram final de la cavitat, la diàclasi s’eixampla per la intersecció amb un pla d’estratificació, responsable d’un enfonsament ara fa uns anys. La litologia és de conglomerats i la granunitat és la característica de la Serralada Prelitoral. A la parat inferior de tot, s’hi observen varies cisternes, amb comunicació a través d’uns orificis que es van omplint amb l’aigua. Aquesta s’obté per filtració provinent de l’interior de la roca. S’escola en major o menor quantitat per un canaló encastat dins de la roca, seguint un procés de decantació.</span></span></span></span></span></p> | 08120-232 | Can Pèlacs | <p><span><span><span><span><span>Norbert Font i Sagué (Barcelona, 17 de setembre de 1873 – 19 d’abril de 1910) geòleg, espeleòleg, naturalista, sacerdot i escriptor, fou l’introductor de l’espeleologia a Catalunya. L’any 1904 exercí la càtedra de geologia dels Estudis Universitaris Catalans i amb el patrocini del Centre Excursionista de Catalunya, efectuà una enquesta que li permeté publicar el primer catàleg espeleològic de Catalunya l’any 1897, on cita l’avenc de can Pèlecs com un fenomen espeleològic.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Can Pèlecs el va utilitzar com a cisterna d’aigua fins que més endavant construí els dipòsits d’obra del damunt.</span></span></span></span></span></p> | 41.6450000,2.0030800 | 416980 | 4610842 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88105-topo-avenc-de-can-pelacs.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88105-interior-avenc-cisterna-can-pelacs.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El topogràfic de la cavitat i la fotografia de l’interior de la cisterna provenen de la pàgina web d’Espeleologia de la qual en l’apartat corresponent s’hi ha afegit l’enllaç. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | |||||||||||
| 88109 | Avenc d'en Sendo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-den-sendo | <p><span><span><span><span><span>L’avenc d’en Sendo està situat a la capçalera d’un torrent que neix al nord-est de la Punta dels Caus Cremats, en ple Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac. L’accés es fa a partir de l’àrea d’esplai del Torrent de l’Escaiola. Un cop travessada l’àrea d’esbarjo, a mà esquerra surt un camí que mena fins a un torrent. Un cop aquí enfilar-se pel marge dret del torrent, ja que aquest està molt embardissat. Unes pedres pintades senyalen l’accés. Un cop dins el bosc, seguir el corriolet que ressegueix el torrent pel seu vessant dret fins arribar a un revolt molt tancat on ja s’observa una gran quantitat de rocs. L’avenc està situat justament en el vessant contrari, dessota els roures, en un lloc molt ombrívol i de gran bellesa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Té 27 metres de fondària, amb un recorregut de 100 metres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La boca, de 2’5 metres de llargada per 1 metre d’ample, dóna pas a un pou de 7 metres de fondària molt erosionat. Un cop aquí, hi ha varies galeries. Remuntant en direcció oest, se segueix per una galeria que comunica fins a una sala no massa gran des de la qual s’inicien dues ramificacions de pocs metres de recorregut.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Des de la base del pou d’entrada, es pot accedir per una mena de rampa en direcció sud-oest, que remunta fins a l’inici del pou.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En un extrem, abans de baixar, es localitza una altra galeria que també condueix fins una saleta. I bans, una gatera que s’enfila vers la saleta de les galeries del sector oest.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop a baix del pou principal s’accedeix a una sala de 9 m per 6 m. I des d’aquí a d’altres conductes i un pou que desemboca a l’altre extrem de la sala inferior. A partir d’aquí cal progressar arrossegats fins a trobar un eixamplament i novament arrossegats fins que un gran bloc barra el pas. Hi ha altres conductes omplerts de grava. </span></span></span></span></span></p> | 08120-236 | Punta dels Caus Cremats | <p><span><span><span><span><span>L’any 1972 surt per primera vegada referenciat en la guia del mapa de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’obac de l’editorial Alpina, on només s’explica que s’ha localitzat una cavitat de 9 metres de fondària. Es desconeix quines varen ser els primers espeleòlegs que varen visitar la cavitat. L’any 1976, membres de la SIS CET van accedir novament a l’avenc desobstruint un pas estret a la base del pou d’entrada i a més, realitzaren el primer aixecament topogràfic. L’any 1985, José A. Pérez, membre del GES – CM Terrassa, descobrí una nova sala i el pou lateral que comunica amb la sala final i finalment amb altres companys desobstruïren alguns punts de la zona terminal de l’avenc. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els avencs són cavitats naturals on predomina la component vertical. Poden ser d’un sol pou o amb varis i comunicats entre sí a través de galeries. La majoria d’avencs són el resultat d’infiltracions disperses, però d’altres, coneguts com els engolidors, absorbeixen un curs considerable d’aigua. Els avencs que es produeixen per la dissolució de la roca necessiten que sigui soluble a l’aigua. La més adient és la roca calcària, que al reaccionar amb l’aigua es dissol formant formes geomorfològiques denominades carst. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1889, el francès Edouard Alfred Martel, els batejà amb el nom d’avenc, nom d’origen occità “aven”. A Catalunya però poden rebre altres noms, tot i que el més popular és “avenc”: bòfia, canya, caricau, grallera, forat, cigalera, bavorell, pou o bufador. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Existeixen tres tipus d’avencs. Els de dissolució, que es troben a la zona no saturada o d’infiltració d’un massís, on l’aigua té un sentit descendent a partir de les fissures verticals, que amb el temps i de mica en mica dissoldrà la roca, formant els pous. Aquests s’aniran engrandint i agafen una forma normalment de secció circular o el·líptica.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els avencs per enfonsament, són el resultat de l’esfondrament d’una volta rocosa degut al buit del dessota. Són més grans, amb les formes més arrodonides i a la base acostumen a tenir un amuntegament de blocs irregulars.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Finalment hi ha el que s’anomena esquerdes de despreniment. Aquests avencs es formen quan s’obra una esquerda a prop d’un cingle; són estrets i en forma de tascó. Es poden trobar entre les capes que han lliscat horitzontalment entre elles.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La primera exploració de l’avenc fou el dia 13 d’octubre de 1913 sota la direcció de M. Faura i Sans, acompanyat per membres del Centre Excursionista de Catalunya, com Sagués, Pineda, Cuyàs, Folch i Amat i possiblement per membres del Centre Excursionista de Terrassa. Faura en publicà una petita i gairebé desapercebuda ressenya a la Il·lustració Catalana de 1913.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La segona exploració, data del 9 de juliol de 1932 per un grup format per 21 membres del Club Muntanyenc Barcelonès, sota la direcció de Nadal Llopis Lladó. Segons consta només comptaven amb 15 metres d’escala i l’accés i sortida al pou es va haver de fer amb cordes. Van fer la primera topografia de l’avenc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Entre aquests anys i el 1979 en què es fa la segona topografia. Probablement a principis dels anys setanta, membres del GES’CMB devia explorar l’avenc i desobstruir la gatera, per sota la colada, ja que ni l’any 1913 i 1932 es coneixia la seva existència, i per tant calia remuntar la colada per arribar als conductes finals. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El mes d’abril de 2016 el grup d’Espeleoindex actualitzen la fitxa de l’avenc. Localitzen una nova topografia realitzada a principis de l’any 1970 amb motiu de la preparació del volum III del catàleg espeleològic de la província de Barcelona que no va editar-se mai. </span></span></span></span></span></p> | 41.6306000,1.9877700 | 415686 | 4609258 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88109-p1460755.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88109-avenc-den-sendo-topo-de-badiella-i-c-mansell1976-i-1985.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Els boixos que hi ha en aquest sector estan molt malmesos degut a l’atac de les erugues de la papallona del boix (Cydalima perspectalis). Es tracta d’una plaga originària de les regions subtropicals humides de l’est d’Àsia. Des d’Alemanya, detectada per primera vegada l’any 2007, s’ha anat estenent per tot el continent, seguint la progressió típica d’una espècie altament invasora i destructiva.S’alimenten de les fulles de boix (Buxus sempervirens). La papallona és vistosa, de color blanc, amb un antifaç a tot el voltant de les ales de color marró molt fosc tirant a negre, molt fàcil d’identificar. El seu atac debilita la planta fins a provocar-li la mort.Es recomana no entrar si no és amb un professional de l’espeleologia. La pràctica de d’aquest esport comporta un factor de risc elevat si no es tenen uns coneixements tècnics bàsics que es poden adquirir a la Federació Catalana d’Espeleologia. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | ||||||||||||
| 88116 | Balma de la Canal del Trull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-la-canal-del-trull | XIX-XX | Només conserva una filera mig ensorrada de la base del mur de tancament. | <p><span><span><span><span><span>La Balma de la Canal del Trull està situada en el vessant dret de la Canal del Trull. L’accés es fa des del corriol o camí que mena des dels Òbits fins a la Mola i el Montcau, baixant pel dret per la canal en direcció nord-est. Després d’un desnivell de prop d’un centenar de metres localitzem a mà esquerra una llosa plana de grans dimensions, que s’ha de voltar per no caure daltabaix. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop situats al davant s’observa una cavitat que recorda la coberta d’un dolmen. Es tracta d’una cavitat natural formada pel despreniment d’una gran llosa de pedra de la seva paret original que va quedar aturada en la posició actual. Mesura entre 4 metres i 5 de fondària (no accessible). Al davant mateix, arran de terra, s’endevina dues fileres de pedra perfectament alineades, que han fet moviment degut a les arrels dels arbres que hi creixen al damunt mateix.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’entrada està orientada al nord-est. Arran de paret mesura 1’50 m d’alçada, mentre que al costat oposat només fa 0’70 m.</span></span></span></span></span></p> | 08120-243 | Canal del Trull | 41.6493600,2.0133000 | 417836 | 4611316 | 08120 | Matadepera | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88116-p1460389.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88116-p1460392.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | No sembla haver estat excavada. Localitzada durant la realització del Mapa de Patrimoni. | 98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | |||||||||
| 88119 | Barraca de La Barata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-barata | XX | Ensorrada | <p><span><span><span><span><span>Restes del que sembla una barraca de pedra seca ubicada al nord-est de la Roca del Corb, en la prolongació d’aquest gran bloc de conglomerat que s’estén cap a la riera de les Arenes. L’accés es fa entrant pel bosc, seguint un corriol que mena des del Torrent Roig cap al recollidor de la Torre Salvans. Un cop allí, seguir el corriol en direcció nord est una cinquantena de metres . Les restes es localitzen a mà dreta del corriol, envoltades de vegetació (farigola, romaní i estepa). Consisteix en un amuntegament de pedra procedent d’un enderroc. S’endevina una estructura muraria d’uns tres metres de llargària per 2’5 d’amplada, i 0’70 d’amplada de murs aproximadament, en forma d’arc de ferradura, tot i que podria tractar-se d’una construcció de planta circular. La terra i la vegetació han cobert les restes i passa fàcilment desapercebuda.</span></span></span></span></span></p> | 08120-246 | Roca del Corb | 41.6385000,1.9896200 | 415850 | 4610134 | 08120 | Matadepera | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88119-p1460603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88119-p1460602.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A una vintena de metres en direcció sud-oest, s’han localitzat les restes excavades furtivament d’una construcció de planta rectangular, molt més gran amb amplades de murs d’un metre. Es desconeix si aquesta estructura també fou remoguda. | 98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | |||||||||
| 88120 | Bassals de les Rovires | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassals-de-les-rovires | <p><span><span><span><span><span>Olletes naturals creades a la roca a partir de l’erosió per meteorització que l’home ha sabut aprofitar per retenir l’aigua bàsicament de pluja. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’accés es fa entrant des de la carretera de Talamanca (punt quilòmetric 9), a mà dreta, travessant la Riera de les Arenes en direcció al camí de Can Pèlacs. Abans de creuar la Canal de la Forn del Cargol, a mà esquerra, hi ha un camí amb una cadena que barra el pas als vehicles. Tot just un centenar de metres més endavant, a mà dreta hi ha la clariana d’una petita torrentera amb predomini de roquissar. Al capdamunt del roquissar hi ha el fals avenc del cavall de la Barata, totalment envoltat de vegetació. Les olletes o basses s’identifiquen perquè per retenir l’aigua, l’home ha construït un petit muret fet amb pedra i morter de calç que permet retenir l’aigua.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Probablement la seva existència estigui relacionada amb la fauna salvatge.</span></span></span></span></span></p> | 08120-247 | Les Rovires | <p><span><span><span><span><span>Les basses són excavacions impermeables construïdes en indrets favorables per poder emmagatzemar aigua de pluja. Podien aprofitar la impermeabilització natural del terreny com l’argila compactada o bé es reforçaven les parets amb pedra seca que podia impermeabilitzar pel seu interior amb calç. Si no estan cobertes, quan arriba l’estiu s’assequen. Però també hi ha cavitats naturals que es localitzen en soleres que en ploure arrepleguen l’aigua. Aquestes estructures són de gran importància per a la fauna i la flora, perquè a més a més, indiferentment que siguin intermitents o permanents, al voltant d’aquestes s’hi crea un biòtop aquàtic específic.</span></span></span></span></span></p> | 41.6424200,1.9924500 | 416091 | 4610566 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88120-p1470064.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88120-p1470068.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A la guia interactiva del Parc de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac 2020, es parla d’una única bassa. Durant la realització del Mapa se n’han descobert dues més, gràcies al senglar, que amb el seu musell va furgar la terra i la vegetació acumulada al seu interior, posant-les al descobert. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | ||||||||||||
| 88121 | Bateria antiaèria de la Roca del Corb | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bateria-antiaeria-de-la-roca-del-corb | XX | Es conserva la totalitat de l’estructura de formigó. | <p><span><span><span><span><span>Plataforma de defensa antiaèria situada a la Roca del Corb. Està construïda aprofitant un rebaix que fa la roca. Consta d’una base rectangular, realitzada amb totxo i encofrat de formigó, que mesura 2’17 metres per 4 metres de costat per 0’50 m de gruix de murs. L’interior és buit, sense cap mena d’espitllera, amb una única obertura per accedir-hi orientada al nord-oest. La coberta, està realitzada de formigó, sobresortint de la seva base. Mesura 4’90 metres per 3’20 metres de costat, per 0’46 m de gruix. A la part superior es conserven varis cargols de subjecció per a la bateria antiaèria.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el costat oposat de l’estructura defensiva, en direcció nord, a molt pocs metres, hi ha les restes ensorrades d’ un edifici de planta rectangular, fet de totxo, que amb tota probabilitat serví com a lloc d’habitació per al destacament que estava postat en aquest indret.</span></span></span></span></span></p> | 08120-248 | Roca del Corb | <p><span><span><span><span><span>Aquest element militar de caire defensiu, formaria part d’un sistema de vigilància i protecció del president Azaña format per un búnquer construït a l’interior de la Torre Salvans, propietat de l’empresari tèxtil Francesc Salvans i altres construccions situades en els més de vuit mil metres quadrats que té la finca.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La casa d’estiueig fou acabada de construir l’any 1929, sota la direcció de l’arquitecte Marià Espinal. El seu propietari, Francesc Salvans tenia al seu capdavant més de tres mil treballadors. L’any 1933 seria també diputat per la Lliga Catalanista al Congrés. Només esclatar la Guerra Civil, el 24 de juliol, assassinaven a l’empresari, juntament amb el seu fill Joan i Agustí Prat, Gaietà Vallès, Manel Vallhonrat, Josep Maria Duran, Joaquim Barata i el notari Francesc Badia. Els autors foren els membres del grup “Los Chicos del Pedro (en referència a Pedro Alcocer o Pedro el Cruel). Els executaren a la cuneta, prop de l’Alzina del Sal·lari. La família, va instal·lar-se a Barcelona i més endavant a Sevilla i Burgos. L’Ajuntament de Terrassa s’encarregà de la casa i col·lectivitzar l’empresa Saphil.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Mentre els nacionals avançaven i el trasllat de les Corts a Barcelona, el govern republicà buscà una casa on refugiar al president Manuel Azaña. El mes de novembre de 1937, visiten la Torre Salvans durant i després d’unes modificacions estructurals aquest s’instal·la a Mapadepera, sense aixecar massa sospites.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al soterrani de la casa, s’hi construí un búnquer. A l’est de la Roca del Corb, s’hi col·locà la bateria antiaèria, de formigó. I també es van construir varies plataformes amb anclatges per a metralladora en diferents indrets estratègics actualment semi-amagades per la vegetació . Un d’ells, localitzat durant la realització del Mapa de Patrimoni de Matadepera (coordenades UTM, x415534 / y4610022).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Segons recull el diari digital La Torre de Palau, del 22 d’abril de 2015, Joan Roura, impulsor del grup de Recerca de la Pedra Seca de Castellar del Vallès, parla d’una antiga barraca de pastor totalment ensorrada i localitzada durant la realització del Mapa de Patrimoni (coordenades x415850 / y4610134) que hauria servit com a recer de la guàrdia del president Azaña durant la seva estada a la Torre Salvans. En l’article però, Joan Roura també esmenta el desacord amb alguna persona gran de Matadepera: “hi va posar alguna pega un home gran de Matadepera ja desaparegut. Tot i així, la segueixo defensant”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop finalitzades les obres, pel mes de febrer de 1938, el president Azaña i la seva esposa, Dolores Rivas, amb la guàrdia personal formada per una seixantena de soldats i els seu equip, s’instal·laren a la Torre Salvans.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la casa s’hi dugueren a terme algunes reunions de ministres, redactà les seves memòries i el discurs de les tres “P”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Abandonà Matadepera el 21 de gener de 1939. El dia 5 de febrer marxava cap a l’exili, a França i el 27 dimitia com a president. Un cop finalitzada la guerra, la família Salvans recuperà la propietat on hi visqué fins l’any 1947. D’allí es traslladà a Can Pèlacs, tot i tenir-ne la propietat, preservada pels masovers.</span></span></span></span></span></p> | 41.6375000,1.9863300 | 415575 | 4610026 | 1938 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88121-p1460527.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88121-p1460524.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | De la plataforma per a metralladora (coordenades UTM, x415534 / y4610022) fins a la defensa antiaèria i caserna, s’accedeix en direcció oest per uns graons retallats a la roca gairebé imperceptibles però que permetien pujar i baixar sense perill de relliscada. | 98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | |||||||
| 88130 | Cova de la Moleta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-moleta | <p><span><span><span><span><span>La cova de la Moleta i el forat de les Pedritxes, són dues cavitats situades al dessota de l’espadat del cim de la Moleta, en el Serrat de les Pedritxes. L’accés és pot fer pujant des de l’antiga església de Sant Joan cap el Coll de l’Ós en direcció al Coll de la Riba o bé a l’inrevés. Un cop arribats al Collet de les Foradades, on hi ha un dipòsit circular d’aigua, enfilar-se pel corriol sense deixar-lo fins arribar al cim de la Moleta, de 773 metres d’alçada. Es tracta d’un roquissar planer amb unes vistes excepcionals del municipi de Matadepera, Sant Llorenç del Munt, Montseny i fins al mar. Voltant-lo es pot accedir a la part inferior a través d’un corriolet que ressegueix la paret. Gairebé al final d’aquesta, es localitza una primera cavitat (x415802 / y4607773), anomenada Forat de les Pedritxes. Es tracta d’una petita cavitat d’uns quatre metres de fondària, originada en una diàclasi de la mateixa paret. L’erosió pel vent i l’aigua li donen una forma ben arrodonida. La segona cavitat, es localitza un xic més endavant. Es coneix amb el nom de Cova de la Moleta. La paret exterior està envoltada per l’heura. Fa uns sis metres de fondària però no permet posar-s’hi dempeus. </span></span></span></span></span></p> | 08120-257 | La Moleta | 41.6172700,1.9892300 | 415790 | 4607777 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88130-p1470152.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88130-p1470158.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La Moleta i el Serrat de les Pedritxes fins a tocar el Collet de Can Roure i Roques Blanques com a unitat paisatgística indissociable, formen part del corredor biològic del Parc de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac. Caldria en un futur incloure aquest espai en el parc per a la seva protecció. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | |||||||||||||
| 88137 | Font de la Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-riba | <p><span><span><span><span><span>Font procedent d’una déu d’aigua que s’origina en el vessant nord-est la serra de les Pedritxes. L’accés es fa pel camí que va des del carrer de l’Alba de la Barata, en plena urbanització de les Pedritxes en direcció al Coll de la Riba. Pocs metres abans d’arribar-hi, a mà esquerra, cal enfilar-se pel marge, on hi ha una marca realitzada pels excursionistes. Un corriol molt estret, s’endinsa en direcció est per la cota 675. Uns quants metres més endavant, s’obre una clariana per donar pas a una enorme codina de conglomerats. Just abans de que el camí s’estrenyi, a mà dreta, en una raconada del mateix conjunt ciclopi, s’observen falgueres, molses i varis erols d’orella d’os (Ramonda myconi), una planta que viu en les ranures, replans de orques calcàries i conglomerats de zones ombrívoles i fresques, entre els 600 i els 2.000 metres d’altitud. De l’escletxa superior hi neix un boix. La font està situada al dessota mateix.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Des de l’any 2010, en que fou restaurada, ja no té un broc senzill sinó que hi ha una aixeta collada amb morter que permet que l’aigua s’acumuli i no es perdi tot i que aflora per porositat per la roca. Aquesta queda recollida en una piqueta natural excavada parcialment a la roca i al davant mateix, varis còdols, formant una mena de canalització per si l’aigua sobreseeix. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Una mica més amunt, hi ha un rajol vermell, encastat a la roca que es va picar expressament amb el nom de la font: Encara s’hi pot llegir “DE LA RIBA / 1984”.</span></span></span></span></span></p> | 08120-264 | Coll de la Riba | 41.6305500,1.9826900 | 415263 | 4609258 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88137-p1460843.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88137-p1460846.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L’orella d’os, coneguda també com herba peluda, herba tossera, borratja de roca o borraina, és un fòssil vivent de la vegetació tropical que fa més de vint milions d’anys, durant el Terciari, va ocupar els Pirineus. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 154,63 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/