Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
45846 Successió miocènica Costablanca https://patrimonicultural.diba.cat/element/successio-miocenica-costablanca <p>ADELARDO SANZ DE SIRIA CATALÁN (1996) La evolución de las paleofloras en las cuencas cenozoicas catalanas. ACTA GEOLOGICA HISPANICA, v. 29 (1994), no 2-4, p. 169.189 AGUSTÍ,J., CABRERA L., MOYÀ-SOLÀ S.( 1985). Sinopsis estratigráfica del Neógeno de la fosa del Vallés-Penedés. Paleontologia i Evolució núm. XVIII. Diputació de Barcelona. SANZ DE SIRiA, A,, (1981): La flora burdigaliense de los alrededores de Martorell (Barcelona). Paleontología i Evolució, 16 : 3-13. Diputació de Barcelona. SANZ DE SIMA, A,, (1985) : Datos para el conocimiento de las floras miocénicas de Cataluña. Paleontologia i Evolució, 19 : 167- 177. Diputació de Barcelona AGUSTI, J. (1990). The Miocene Rodent succession in Eastern Spain: A Zoogeograohical appraisal. In: European Neogene Mammal Chronology (E. H. Lindsay,V. Fahlbusch y P. Mein, edit.) Plenum Press, N. Y.:373-404. ELIS J. Aldana (1992). Los Sciurinae (Rodentia, Mammalia) del Mioceno de la Cuenca del Vallès-Penedès (Cataluña, España). Treb. Mus. Geol. Barcelona, 2: 69-97 (1992) GALINDO J. (2000) Castellbisbal, un viatge a través del tems. L'evolució del paisatge des de fa 21 milions d'anys. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal.</p> <p>El conjunt de la fauna fòssil permet assignar una edat compresa entre els 21 i els 20 milions d'anys a aquest jaciment. En aquests moments el paisatge de Castellbisbal devia recordar bastant a la zona dels grans llacs africans. La zona on actualment es troba la part de Costablanca era una zona deprimida topogràficament, amb turons al fons creuats per torrents de cursos efímers: ocasionalment, aquests torrents coincidint amb l'estació de les pluges, devien transportar importants cabals d'aigua que devien arrossegat tot el que trobaven al seu pas: l'aigua s'acumulava a la zona baixes donant lloc a llacs i zones entollades. La fauna fòssil estava formada per animals emparentats o relacionats amb els actuals elefants, cavalls, rinoceronts, cérvols, porcs, conills, tortugues de mida petita i de grans dimensions, i carnívors de mida mitjana: linx, gossos,etc. Respecte a la flora, tot indica que aquesta era subtropical i tropical. Moltes de les espècies existents devien estar adaptades a patir llargues sequeres, d'entre 7 i 9 mesos sense precipitacions. La temperatura mitjana devia oscil·lar entre les 20º i 25ºC sense una estació freda clara. GALINDO (2000: 16) A les zones pantanoses de Costablanca, hi havia espècies adaptades a l' humitat. A les zones on no passava cap curs d'aigua, la vegetació devia ser menys densa, amb boscos clars i molta presència d'herbes, cosa que donava un aspecte bastant semblant al d'una sabana africana. De l'estudi del conjunt es dedueix que les plantes devien estar distribuïdes en tres associacions, que es disposaven fonamentalment segons el grau d'humitat i tipus de sòl. Les plantes que integraven el paisatge es distribuïen de la manera següent: Plantes que devien viure a les ribes del llac i zones pantanoses com, palmeres i joncs. Plantes de zones boscoses, que devien formar boscos més o menys atapeïts a les rodalies de les zones pantanoses i cursos d'aigua, com el ficus, i arbres emparentats amb els roures, les alzines i els llorers. Plantes adaptades a la sequera, que devien viure en zones allunyades de l'aigua, com les acàcies, mimoses etc. Respecte als fòssils animals, a la zona de Costablanca s'han localitzat restes fòssils de 9 espècies de mamífers i plaques pertanyent a closques de tortugues. Són les següents: Lagopsis peñai (lagoforme, conill) Aurelianochoerus aurelianense (suid, porc) Anchitherium aurelianense (èquid, cavall) Aceratherium sp (rinoceròtid, rinoceront) Caenotherium miocaenicum (artiodàctil, no té representants actuals) Oriomeryx willii (artiodàctil, no té representants actuals) Andegameryx sp (artiodàctil, no té representants actuals) Procervulus paelucidus(cèrvid, cérvol) Pseudaelurus sp? (carnívor de la mida d'un linx) Plaques de tortuga L'anchitherium aurelianense tenia un aspecte i una mida semblant a la dels actuals ponis, potser fins i tot més petita. Aquest animal, emparentat amb els actuals cavalls, presenta algunes diferències amb ell: la mida i forma de les dents, que fa pensar que s'alimentava de fulles seques; i la part final de les potes, amb tres unglots en comptes d'un. Aquest fet fa pensar que estava més adaptat a viure en zones boscoses que a córrer per grans praderes. L'aceratherium era semblant a un rinoceront, però sense les banyes característiques. Comptava, a més a més, amb dos grans incisius útils per arrencar la vegetació aquàtica. El Cainotherium, és un petit artiodàctil que no té cap representant actual, tot i que devia semblar una llebre. El Procervalus praelúcidus devia tenir un aspecte semblant als cérvols, però amb una estructura diferent de banyes. El Pseudaelurus era un petit carnívor semblant a un linx L'Aurelianochoerus aurelianense era un petit porc d'un mida dues o tres vegades inferior als actuals porcs. GALINDO (2000: 20)</p> 08054-81 Terme de Castellbisbal. Urb. De Costablanca. (08755 Castellbisbal) <p>Fa 16 milons d'anys el jaciment l'aspecte del jaciment va canviar radicalment arran de l'enfonsament de la fossa del Vallès-Penedès, i per l'augment del nivell del mar. Durant un milió d'anys l'àrea actualment ocupada per Martorell, Rubí, el Papiol i Castellbisbal va passar a estar sota un mar amb forma de badia i de poca profunditat. Les restes fòssils datades en aquest període són bàsicament petxines, cargols marins, glans de mar i eriçons. GALINDO (2000:37)</p> 41.4795200,1.9407800 411566 4592532 08054 Castellbisbal Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45846-foto-08054-81-1.jpg Legal Neògen Patrimoni natural Jaciment paleontològic Privada Sense ús 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique Fitxa núm.335 de l'Inventari d'espais d'interés geològic a Catalunya (IEGC) Si es comparen els mamífers localitzats a Costablanca amb els localitzats a altres jaciments com el Canyet hi ha un fet remarcable: l'absència de probòscids, grup que representa als actuals elefants. Els especialistes s'inclinen per pensar que en moment en que es va formar el jaciment de Costablanca aquests encara no havien arribat d'Àfrica. Aquest fet serveix per datar l'arribada d'aquesta espècie entre els 21 i els 18 milions d'anys. Aquest geòtop constitueix, junt amb el de Puig Pedrós-Molí Calopa de Rubí, un dels pocs registres representatius de les successions al·luvials-lacustres, del Miocè inferior del semigraben del Vallès Penedès. En aquest cas és possible observar el recobriment expansiu del substrat paleozoic per dipòsits de plana lutítica i lacustres, i la posterior reactivació dels aports grollers des del marge meridional de la conca neògena, durant les fases finals de l'etapa de rifting del Miocè inferior. Dins de la successió existeix una localitat de mamífers fòssils i un nivell amb fòssils de macrorestes de flora. Aquesta localitat presenta l'associació de fauna i flora del Miocè inferior continental més antiga de la Conca del Vallès-Penedès. La successió mostra una varietat de fàcies al·luvials, palustres i lacustres, incloent fàcies terrígenes i carbonatades (calcàries i dolomies) amb indicis d'influències evaporítiques. A més a més l'ordenació vertical de les fàcies mostra una ciclicitat seqüencial i paleoambiental força característica, amb implicacions per l'anàlisi paleogeogràfica i paleoclimàtica del Miocè inferior de la Mediterrània Occidental. Pel que fa a la localitat clàssica de mamífers fòssils de la Costa Blanca és una de les més significatives de la conca tant per la seva edat miocena inferior com per la seva diversitat i certa riquesa de formes. Des d'aquest punt de vista es diferent i complementària respecte les localitats de Molí Calopa i Sant Andreu de la Barca 125 1792 5.3 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
45847 La Costablanca https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-costablanca <p>ADELARDO SANZ DE SIRIA CATALÁN (1996) La evolución de las paleofloras en las cuencas cenozoicas catalanas. ACTA GEOLOGICA HISPANICA, v. 29 (1994), no 2-4, p. 169.189 AGUSTÍ J., CABRERA, L., MOYÀ-SOLÀ S.( 1985). Sinopsis estratigráfica del Neógeno de la fosa del Vallés-Penedés. Paleontologia i Evolució núm. XVIII. Diputació de Barcelona AGUSTI, J. (1990). The Miocene Rodent succession in Eastern Spain: A Zoogeograohical appraisal. In: European Neogene Mammal Chronology (E. H. Lindsay,V. Fahlbusch y P. Mein, edit.) Plenum Press, N. Y.:373-404. CRUSAFONT,M., VILLALTA, J.F. Y TRUYOLS,J (1955): El Burdigaliense continental de la cuenca del Vallès-Penedès. Mem. Y Com. Inst. Geol. Y Min. Dip. Barcelona, XII. ELIS J. ALDANA (1992). Los Sciurinae (Rodentia, Mammalia) del Mioceno de la Cuenca del Vallès-Penedès (Cataluña, España). Treb. Mus. Geol. Barcelona, 2: 69-97 (1992) GALINDO J. (2000) Castellbisbal, un viatge a través del tems. L'evolució del paisatge des de fa 21 milions d'anys. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. SANZ DE SIRIA, A,, (1981): La flora burdigaliense de los alrededores de Martorell (Barcelona). Paleontología i Evolució, 16 : 3-13. Diputació de Barcelona SANZ DE SIRIA, A,, (1985) : Datos para el conocimiento de las floras miocénicas de Cataluña. Paleontologia i Evolució, 19 : 167- 177. Diputació de Barcelona</p> <p>Miocè inferior, Ramblià superior (biozona MN3) . Jaciment de restes vegetals. S'han descrit unes 31 espècies de plantes fòssils. Aquest jaciment de restes vegetals conjuntament amb el de vertebrats donada la seva proximitat al nucli urbà de Martorell han estat considerats erròniament com a jaciments situats dins el terme municipal de Martorell. La flora fòssil que es va poder recol·lectar ha estat la més complerta, fins a l'actualitat, del Miocè inferior de Catalunya. Tres d'aquestes 31 espècies són noves per a la ciència (han estat descrites per primera vegada. - Baksia martorellensis - Protea catalaunica - Mimosa hispanica A partir de l'estudi de les restes vegetals i de les roques que les contenen s'ha pogut deduir que hi havia una zona lacustre o humida , a l'entorn de la qual hi havia boscos poc densos de tipus subtropical o tropical sec. I lluny de les zones humides l'ambient devia ser més àrid i amb boscos més oberts. Les restes fòssils de les plantes es troben molt fragmentades, aquest fet indicaria que probablement foren transportades per riuades. Les plantes que devien viure a l'entorn de les ribes de la zona lacustre o zones humides es trobaven relacionades amb les actuals palmeres o joncs. Les zones boscoses situades a les rodalies de les zones humides i dels cursos d'aigua (rius), eren poc atapeïdes i es trobaven integrades per ficus i arbres emparentats amb els actuals roures, alzines i llorers. Finalment lluny de les zones humides hi devien viure les plantes adaptades a suportar períodes de sequera perllongats, de les quals hem trobat fossilitzats restes que es trobarien emparentats amb les actuals acàcies i mimoses. Les temperatures mitjanes anuals que es podrien deduir, en comparació amb les flores actuals estarien entorn dels 20 Cº.</p> 08054-82 Terme de Castellbisbal. Urb. De Costablanca. (08755 Castellbisbal) <p>Jaciment detectat a partir dels estudis realitzats per l'Institut Paleontològic Miquel Crusafont. Els afloraments d'aquest geòtop han estat objecte de l'atenció dels geòlegs catalans des de l'època del canonge Jaume Almera. A la dècada dels anys 50 les recerques dutes a terme per Crusafont, Villalta i Truyols van permetre la recol·lecció d'una primera associació paleofaunística de mamífers fòssils que va permetre fixar sense dubtes l'edat miocena inferior del conjunt. Troballes posteriors durant la dècada dels seixanta i setanta van enriquir les col·leccions. La localitat de la Costablanca és una fita de referència necessària.</p> 41.4795500,1.9405900 411550 4592536 08054 Castellbisbal Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45847-foto-08054-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45847-foto-08054-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45847-foto-08054-82-3.jpg Legal Neògen|Cenozoic Patrimoni natural Jaciment paleontològic Privada Sense ús 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique Les restes fòssils es troben dipositades al Museu de Ciències Naturals de Barcelona-Museu Martorell i al Museu de l'Institut Català de Paleontologia, Museu del Seminari Conciliar de Barcelona. Aquest jaciment paleontològic forma part del geòtop 335 inventeriat per la Direcció General del Medi Natural de la Generalitat de Catalunya, anoment la successió al·luvial i lacustre miocene inferior de del la Costablanca que s'exten des de Turó del Telègraf fins a can Flavià. 125|123 1792 5.3 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
45849 Jaciment paleontològic del turó de les Forques https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-del-turo-de-les-forques <p>ADELARDO SANZ DE SIRIA CATALÁN (1996) La evolución de las paleofloras en las cuencas cenozoicas catalanas. ACTA GEOLOGICA HISPANICA, v. 29 (1994), no 2-4, p. 169.189 AGUSTÍ J., CABRERA L., MOYÀ-SOLÀ S.( 1985). Sinopsis estratigráfica del Neógeno de la fosa del Vallés-Penedés. Paleontologia i Evolució núm. XVIII. Diputació de Barcelona. ALCALA L., MORALES J, SORIA D. El registro fósil neógeno de los carnívoros ( Creodonta y Carnivora, Mammalia) de España. Paleontologia i Evolució t.23 ( 1989-1990). Diputcació de Barcelona CRUSAFONT,M., VILLALTA, J.F. Y TRUYOLS,J (1955): El Burdigaliense continental de la cuenca del Vallès-Penedès. Mem. Y Com. Inst. Geol. y Min. Dip. Barcelona, XII. GALINDO J. (2000) Castellbisbal, un viatge a través del tems. L'evolució del paisatge des de fa 21 milions d'anys. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. SANZ DE SIRIA, A,, (1981): La flora burdigaliense de los alrededores de Martorell (Barcelona). Paleontología i Evolució, 16 : 3-13. Diputació de Barcelona. SANZ DE SIRIA, A,, (1985) : Datos para el conocimiento de las floras miocénicas de Cataluña. Paleontologia i Evolució, 19 : 167- 177.Diputació de Barcelona.</p> <p>Miocè inferior, Ramblià (biozona MN 3). Jaciment de vertebrats fòssils. El jaciment de vertebrats ha lliurat 11 tàxons corresponents a mamífers ( rosegadors, artiodàctils, insectívors i lagomorfs). Actualment aquestes restes es troben en estudi. Les restes localitzades han estat associades a rosegadors: Armantomys sp., Simplomys sp., Pseudotheridomys sp., Ligerimys sp. Artiodàctils: Procervulus sp.</p> 08054-84 Terme de Castellbisbal. Turó de les Forques (08755 Castellbisbal) <p>Jaciment localitzat per investigadors de l'Institut Paleontològic Miquel Crusafont.de Sabadell, avui Institut Català de PaleontologiaM.Crusafont.</p> 41.4742900,1.9463000 412020 4591946 08054 Castellbisbal Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45849-foto-08054-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45849-foto-08054-84-3.jpg Inexistent Neògen|Cenozoic Patrimoni natural Jaciment paleontològic Privada Sense ús 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique Aquest jaciment paleontològic forma part del geòtop 335, inventeriat per la Direcció General del Medi Natural de la Generalitat de Catalunya, anoment la successió al·luvial i lacustre miocene inferior de del la Costablanca que s'exten des de Turó del Telègraf fins a can Flavià. 125|123 1792 5.3 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
45850 Jaciment paleontològic del Canyet https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-del-canyet <p>ADELARDO SANZ DE SIRIA CATALÁN (1996) La evolución de las paleofloras en las cuencas cenozoicas catalanas. ACTA GEOLOGICA HISPANICA, v. 29 (1994), no 2-4, p. 169.189 AGUSTÍ J., CABRERA L., MOYÀ-SOLÀ S.( 1985). Sinopsis estratigráfica del Neógeno de la fosa del Vallés-Penedés. Paleontologia i Evolució núm. XVIII. Diputació de Barcelona. ALCALA L., MORALES J, SORIA D. El registro fósil neógeno de los carnívoros ( Creodonta y Carnivora, Mammalia) de España. Paleontologia i Evolució t.23 ( 1989-1990). Diputcació de Barcelona CRUSAFONT,M., VILLALTA, J.F. Y TRUYOLS,J (1955): El Burdigaliense continental de la cuenca del Vallès-Penedès. Mem. Y Com. Inst. Geol. y Min. Dip. Barcelona, XII. GALINDO J. (2000) Castellbisbal, un viatge a través del tems. L'evolució del paisatge des de fa 21 milions d'anys. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. SANZ DE SIRIA, A,, (1981): La flora burdigaliense de los alrededores de Martorell (Barcelona). Paleontología i Evolució, 16 : 3-13. Diputació de Barcelona. SANZ DE SIRIA, A,, (1985) : Datos para el conocimiento de las floras miocénicas de Cataluña. Paleontologia i Evolució, 19 : 167- 177.Diputació de Barcelona.</p> <p>Datat al voltant dels 18 milions d'anys. En aquests moments el paisatge de Castellbisbal devia recordar bastant a la zona dels grans llacs africans. La zona on actualment es troba la part de Costablanca era una zona deprimida topogràficament, amb turons al fons creuats per torrents de cursos efímers: ocasionalment, aquests torrents coincidint amb l'estació de les pluges, devien transportar importants cabals d'aigua que devien arrossegat tot el que trobaven al seu pas: l'aigua s'acumulava a la zona baixes donant lloc a llacs i zones entollades. La fauna fòssil estava formada per animals emparentats o relacionats amb els actuals elefants, cavalls, rinoceronts, cérvols, porcs, conills, tortugues de mida petita i de grans dimensions, i carnívors de mida mitjana: linx, gossos,etc. Respecte a la flora, tot indica que aquesta era subtropical i tropical. Moltes de les espècies existents devien estar adaptades a patir llargues sequeres, d'entre 7 i 9 mesos sense precipitacions. La temperatura mitjana devia oscil·lar entre les 20º i 25ºC sense una estació freda clara. A les zones més humides com Costablanca les espècies eren més de ribera. A les zones del Canyet i del Fallol trobaríem boscos en galeria, poc atapeïts, que s'adaptaven a la forma dels cursos d'aigua. GALINDO (2000: 16) Fa 16 milions d'anys el jaciment l'aspecte del jaciment va canviar radicalment arran de l'enfonsament de la fossa del Vallès-Penedès, i per l'augment del nivell del mar. Durant un milió d'anys l'àrea actualment ocupada per Martorell, Rubí, el Papiol i Castellbisbal va passar a estar sota un mar amb forma de badia i de poca profunditat. GALINDO (2000: 37) Al jaciment del Canyet també fou localitzat una part d'un húmer de tortuga que devia tenir unes dimensions i aspecte molt semblant a les de les actuals Galàpagos. Probablement correspon al gènere Cheirogaster, les quals degut a les seves enormes dimensions devien practicar la hivernació. Això ens indicaria unes condicions climàtiques càlides, de tipus subtropical. Altra de les espècies que s'han localitzat al Canyet ha estat la de dos animals de grans dimensions relacionats amb els actuals elefants Gomphotherium angustidens i Deinotherium sp. GALINDO (2000: 28) El Gomphotherium angustidens presentava com a principal característica diferenciadora dels elefants actuals el fet de tenir quatre incisives desenvolupades en forma de defenses, dues en el maxil·lar superior i unes altres dues més curtes a la mandíbula. La seva mida era moderada, de no més de 3 metres, i similar a l'actual elefant asiàtic. El seu crani era allargat. La trompa era curta i devia servir per furgar entre la vegetació. GALINDO (2000: 28) El Deinotherium sp també pertany al grup dels proboscidis, on actualment es troben les dues espècies d'elefants. Les seves molars són diferents de la resta, i estan constituïdes per un parell de crestes tallants, la qual cosa fa pensar que duia una dieta de vegetals durs. La diferència amb els elefants actuals són les seves defenses. Tenia dues incisives en la mandíbula recorbades cap avall i cap al darrere. La seva funció és discutida. La seva alçada podia arribar als 4 metres. GALINDO (2000: 29) A més d'aquestes dues espècies, altres restes localitzades corresponen als següents animals: Ciderorhius sp (rinoceròtid, rinoceront) Brachypotherium aurelianense (rinoceròntid, rinoceront) Aurelianochoerus aurelianense (suid, porc) Gomphotherium angustidens (poroboscidi, elefant) Deinotherium sp (proboscidi, elefant) Caenotherium miocaenicum (artiodàctil, sense representant actual) Ictiocyon dehmi (carnívor,sense representant actual) Martes munki (carnívol, marta) Tortugues</p> 08054-85 Terme de Castellbisbal. Turó del Canyet. (08755 Castellbisbal) <p>Entre 21 i 18 milions d'anys abans de la nostra Era, el sector on es troba actualment el jaciment de la Costablanca era una zona deprimida topogràficament, amb turons al fons creuats per torrents de cursos efímers. L'aigua s'acumulava en aquestes zones baixes donant lloc a llacs, on es produïa la sedimentació per decantació de les calcàries. Aquest jaciment paleontològic s'inclou dins del geòtop 335 Successió al·luvial lacustre Miocè inferior de la Costablanca que s'exten des de Turó del Telègraf fins el de Can Flavià. El seu interès rau en l'existència de restes de macrovertebrats i de flora del Miocè inferior continental més antiga del registre del Vallès - Penedès.</p> 41.4528100,1.9950800 416065 4589513 08054 Castellbisbal Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45850-foto-08054-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45850-foto-08054-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45850-foto-08054-85-3.jpg Inexistent Neògen|Cenozoic Patrimoni natural Jaciment paleontològic Privada Sense ús 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique En aquest jaciment es va descriure per primer cop una espècies Ictiocyon dehmi (carnívor del grup dels amphiciònids). Aquesta espècie ocupava una posició equivalent a l'actual ós bru. Aquest mamífer tenia una estructura corporal que recorda molt als actuals ossos, tot i que la seva dentició correspon a la dels actuals gossos. GALINDO (2000: 27). Entre les restes de petits depredadors hi trobem la dentició de llet del felí Pseudaelurus. Ubicació material Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont. 125|123 1792 5.3 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
45851 Jaciment paleontològic de can Pedrerol de Baix https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-can-pedrerol-de-baix <p>ADELARDO SANZ DE SIRIA CATALÁN (1996) La evolución de las paleofloras en las cuencas cenozoicas catalanas. ACTA GEOLOGICA HISPANICA, v. 29 (1994), no 2-4, p. 169.189 AGUSTÍ J., CABRERA L., MOYÀ-SOLÀ S.( 1985). Sinopsis estratigráfica del Neógeno de la fosa del Vallés-Penedés. Paleontologia i Evolució núm. XVIII. Diputació de Barcelona. AGUSTI, J. (1990). The Miocene Rodent succession in Eastern Spain: A Zoogeograohical appraisal. In: European Neogene Mammal Chronology (E. H. Lindsay,V. Fahlbusch y P. Mein, edit.) Plenum Press, N. Y.:373-404. ALCALA L., MORALES J, SORIA D. El registro fósil neógeno de los carnívoros ( Creodonta y Carnivora, Mammalia) de España. Paleontologia i Evolució t.23 ( 1989-1990). Diputcació de Barcelona CRUSAFONT,M., VILLALTA, J.F. Y TRUYOLS,J (1955): El Burdigaliense continental de la cuenca del Vallès-Penedès. Mem. Y Com. Inst. Geol. Y Min. Dip. Barcelona, XII. ELIS J. ALDANA (1992). Los Sciurinae (Rodentia, Mammalia) del Mioceno de la Cuenca del Vallès-Penedès (Cataluña, España). Treb. Mus. Geol. Barcelona, 2: 69-97 (1992) GALINDO J. (2000) Castellbisbal, un viatge a través del tems. L'evolució del paisatge des de fa 21 milions d'anys. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. SANZ DE SIRIA, A,, (1981): La flora burdigaliense de los alrededores de Martorell (Barcelona). Paleontología i Evolució, 16 : 3-13. Diputació de Barcelona. SANZ DE SIRIA, A,, (1985) : Datos para el conocimiento de las floras miocénicas de Cataluña. Paleontologia i Evolució, 19 : 167- 177.Diputació de Barcelona.</p> La construcció intensiva de polígons industrials i la carreteres del voltant ha hagut d'afectar al jaciment. <p>Atribuït al Plistocé. Restes integrades per la sèrie dels 6 incisius superiors, un caní superior dret, un cos vertebral i un fragment de costella. Actualment es troben determinades com a Ursus sp i dins les col·leccions del Museu de Ciències Naturals de Barcelona i Museu Municipal Vicenç Ros de Martorell</p> 08054-86 Terme de Castellbisbal. P.I. Sant Vicenç (08755 Castellbisbal) <p>Aquest jaciment fou descobert molt probablement per Jaume Almera, durant els treballs de cartografia geològica del Mapa geològic a escala 1:40.000 o bé durant l'estudi dels dipòsits pliocens de la conca del Baix Llobregat en el 1895 i 95.</p> 41.4532400,1.9912900 415749 4589564 08054 Castellbisbal Restringit Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45851-foto-08054-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45851-foto-08054-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45851-foto-08054-86-3.jpg Inexistent Neògen|Cenozoic Patrimoni natural Jaciment paleontològic Privada Sense ús 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 125|123 1792 5.3 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
45852 El Canyet https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-canyet <p>GRÀCIA, M.V. (1990) 'Can Canyet' a Estrat: Revista d'arqueologia, prehistòria i història antiga . Desembre 1990, p.63-86 GRÀCIA, MV. (1982) Informe. Arxiu Servei d'Arqueologia</p> El pas de carreteres i l'eixamplament dels camins han deixat aquest indret molt deteriorat <p>Situat al darrer terme de la riera de Rubí, molt a prop de la desembocadura en el Llobregat. El paisatge es caracteritza per grans dipòsits col·lúvio eòlics que es troben pràcticament en tota la zona ja des de l'inici del Quaternari. L'entorn geogràfic del Canyet està constituït per un turó d'uns 140 metres d'alçària anomenat La Galxarella, situat just abans de la confluència del riu Llobregat i de la riera de Rubí. És un espai que presenta una punxa de territori que apunta vers el sud. La zona pertany a les terres de la masia de Can Pedrerol de Baix i resta arrecerada dels vents de tramuntana pel turó esmentat. La riera de Rubí circula entre grans dipòsits procedents de sedimentacions marines i fluvials de les èpoques Terciària i Quaternària i marca un pas natural que enllaça amb les conques del Llobregat i de l'Anoia al llarg de la Depressió Prelitoral. El Canyet pertany al terme municipal de Castellbisbal (Vallès Occidental), i es troba en el marge dret de la riera de Rubí, a uns 35 metres d'alçària respecte del nivell de la riera. El conjunt de dipòsits sedimentaris en els quals s'ubica el jaciment es troben dins del marc geomorfològic de la vall inferior del Llobregat, és a dir, dins d'un dipòsit llimo argilós situat per sobre del 'tricicle', i és d'un color taronja pàl·lid. Dissortadament els talls han desaparegut sota la vegetació típica dels marges de l'autopista Barcelona -Tarragona, de tal manera que és molt difícil de recuperar la resta del jaciment. Els materials constitueixen una població de 33 peces, totes recuperades a partir de prospeccions superficials i sempre que la natural erosió les ha desplaçades o les ha fetes aflorar. Més d'un 80% han estat fabricades amb sílex i la resta amb quars i quarsita. Cal destacar un nucli levallois de cristalls de roca perfectament desbastat i esgotat. La majoria dels materials estan treballats sobre resquills trets a partir de la talla levallois, amb retocs posteriors. La hipòtesi de M. Victòria Gràcia (GRÀCIA, 1983) (GRÀCIA, 1990) és que es tracta d'un lloc d'ocupació temporal, amb atribucions domèstiques que suggereixen una estabilitat important. CC.AA. (1991)</p> 08054-87 Terme de Castellbisbal. Turó del Canyet. (08755 Castellbisbal) <p>Jaciment descobert per Eudald Carbonell l'any 1979, durant l'observació feta arran d'uns talls en el turó de La Galxarella, arran mateix de la riera de Rubí. En els talls esmentats hi aparegueren diversos materials que foren dipositats en el Museu de Molins de Rei. El jaciment fou destruït en bona part per l'autopista A-7.</p> 41.4531900,1.9930400 415895 4589557 08054 Castellbisbal Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45852-foto-08054-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45852-foto-08054-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45852-foto-08054-87-3.jpg Inexistent Paleolític|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique Els fons dipositats al Museu de Molins de Rei són els següents: EC-2325-2 Canyet P-1 Ascla de calcària EC-2325-3 Canyet P-12 i 9 Ascla de sílex blanc EC-2325-4 Canyet P-41 i 4 Ascla de sílex gris EC-2325-5 Canyet P-50 i 10 Fragment d'ascla de sílex rodada EC-2325-6 Canyet P-45 Ascla kombewa (sobre zona ventral d'una altra ascla). EC-2325-7 Canyet P-47 i 6 Fragment proximal de làmina de sílex gris, poc rodada i dessilicificada. EC-2325-8 Canyet P-42 i 8 Ascla de sílex translúcid kombewa, retocada EC-2325-9 Canyet P-17 i 3 Sílex gris translúcid amb 50% de còrtex, dessilicificat i molt rodat, amb fissures i geodes. Resta de talla. EC-2325-10 Canyet P-49 i 7 a llapis. Ascla sobrepassada de sílex melat i gris translúcid, 10% cortical, a la zona distal transversal, molt rodat i dessilicificat. Taló retocaty i fils laterals retocats. EC-2325-11 Canyet P-46 i 5 Làmina de sílex gris molt dessilicificat i sense retoc, amb un 25% cortical. EC-2325-12 Canyet P-40 i 2 Ascla de sílex gris retocada, rodada i reflexada. 25% cortical. Dors centrípet. Retoc a la dreta invers profund simple i continu proximal i directe a la zona medial i distal. El retoc a l'esquerre és directe profund simple a la zona distal i invers a la zona medial i bifacial a la proximal. EC-2325-13 Canyet P-3 ascla Ascla sobre còdol, vist per la zona dorsal transversal, amb extraccions centrípetes. Taló pla i secció triangular. Té el gra molt fi, pot ser basalt, de color marró xocolata. EC-2325-14 Canyet P-5 i 11 Ascla sobre còdol de quars, amb el dors totalment cortical, molt gruixuda (carenada). Possible retoc en fils transversal i distal esquerre. EC-2325-15 Canyet P-2 i 1Ascla de sílex vermell grisós amb vetes roges. Presenta fissures, geodes, elevat rodament i neocòrtex dorsal, alterat tèrmicament i amb repiqueteig. Presenta un bulb residual. El retoc és abrupte, profund directe i continu transversal i a l'esquerre simple, profund, invers i continu. La zona ventral té una ona generada per una fissura que s'ha abatut. 77|76 1754 1.4 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
45868 Turó de la Gatzarella https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-la-gatzarella <p>Espai boscos situat entre els P.I. d'Agripina i Can Cases del riu. Es trobaren restes de materials lítics en superfície corresponent a pedres de riu tallades a mà, denominades 'choppers'</p> 08054-103 Terme de Castellbisbal. P.I. Agripina - P.I. Can Cases del riu (08755 Castellbisbal) 41.4576800,1.9902500 415668 4590058 08054 Castellbisbal Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45868-foto-08054-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45868-foto-08054-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45868-foto-08054-103-3.jpg Legal Paleolític|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique Apareix al llistat d'elements del POUM dins del catàleg de Béns a protegir amb el codi D.13 77|76 1754 1.4 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
45869 Turó de les Guàrdies https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-les-guardies La construcció de l'antena de comunicacions sobre el jaciment i l'asfaltat de la zona han desvirtuat el jaciment. <p>Turó situat al vessant de migdia del nucli urbà de Castellbisbal, ocupat en la seva pràctica totalitat pel P.I. Agripina. En aquest indret es recolliren mostres de restes prehistòriques durant els moviments de terres realitzats l'any 1965.</p> 08054-104 Terme de Castellbisbal. P.I. Agripina. (08755 Castellbisbal) 41.4617500,1.9818200 414969 4590518 08054 Castellbisbal Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45869-foto-08054-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45869-foto-08054-104-2.jpg Legal Paleolític|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique Apareix al llistat d'elements del POUM amb el codi D.14 77|76 1754 1.4 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
45903 Col·lecció paleontològica de l'ICP https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-paleontologica-de-licp <p>J.AGUSTÍ, L.CABRERA,, S.MOYA-SOLÀ ( 1985). Sinopsis estratigrafica del Neogeno de la fosa del Vallés-Penedés . Paleontologia i Evolució núm. XVIII. Institut de Paleontologia ' Miquel Crusafont' .Desembre ( 1983-1984). CRUSAFONT,M., VILLALTA, J.F.y TRUYOLS,J.( 1955) El Burdigaliense continental de la cuenca del Vallès-Penedès. Mem. Y Com. Inst. Geol. Y Min. Dip. Barcelona , XII. GALINDO J. (2000) Castellbisbal, un viatge a través del temps. L'evolució del paisatge des de fa 21 milions d'anys. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MADE, J.V.D. A range-chart for European Suide and Tayassuidae. Paleontologia i Evolució t.23 (1989-1990).</p> <p>L'Institut Català de Paleontologia M. Crusafont, en la seva seu de la Universitat Autònoma de Bellaterra, acull una important col·lecció de de restes paleontològiques procedents de diversos jaciments dins del terme de Castellbisbal. Les restes es troben classificades per jaciments, i són les següents: Can Pedrerol de Baix, atribuït al Plistocè. Aquest jaciment fou descobert molt probablement per Jaume Almera, durant els treballs de cartografia geològica. Les restes es trobaven integrades per una sèrie dels 6 incisius superiors, un caní superior dret, un cos vertebral i un fragment de costella. Actualment determinades com a Ursus sp i dins les col·leccions del Museu de Ciències Naturals de Barcelona - Museu Martorell. El jaciment de Ca n'Amat amb una datació del Miocè inferior. Aragonià inferior (biozona MN4). Jaciment en el que únicament s'ha citat el cèrvid Procervulus dichotomus. La localitat fossilífera d' El Canyet., pertany al Miocè inferior, Aragonià inferior (biozona MN4). Presenta una variada diversitat de mamífers (carnívors, artiodàctils, perissodàctils, insectívors, rosegadors i lagomorfs). L'espècie de carnívor Ictiocyon socialis, definida per primera vegada amb el nom Amphicyon (Ictiocyon) dehmi a partir de les restes obtingudes en aquest jaciment i publicades per Crusafont, Villalta i Truyols l'any 1955. Trobem 21 tàxons entre els que destaquem: Perissodàctils: Dicerorhinus sp, Brachipotherium aurelianense. Artiodactils: Aurelianochoerus aureliananense, Palaeochoerus minus, Caenotherium miocaenicum Proboscidis: Gomphotherium angustidens, Deinotherium sp Carnivors: Ictiocyon socialis, Martes munki Rosegadors. Democricetodon hispanicus, Peridyromys murinus, Simplomys simplicidens Lagomorfs: Lagopsis penai, Lagopsis verus Insectívors: Galerix exilis Réptils, Tortugues Les restes trobades en aquest jaciment es troben al Museu de l'Institut Català de Paleontologia a on es troben registrats, inventariats i documentats 78 exemplars. El jaciment de La Costablanca d'edat del Miocè inferior, Ramblià superior (biozona MN3). Jaciment de vertebrats fòssils de Costablanca. En realitat hi ha dos afloraments fossilífers anomenats Costablanca I i II. El més important en quant al nombre de restes trobades és el jaciment Costablanca II que ha lliurat 16 tàxons corresponents a mamífers ( carnívors, rosegadors, artiodàctils, perissodàctils i lagomorfs)i rèptils (tortugues i Squamata). Entre els que destaquen: Mamífers com els Lagomorfs: LagomoLagopsis peñai. Artiodàctils: Aurelianochoerus aurelianense, Caenotherium miocaenicum Oriomeryx willii, Andegameryx sp, Procervulus praelucidus Perissodàctils: Anchiterium aurelianense, Aceratherium sp Carnívors: Pseudaelurus sp Rosegadors: Pseudodryomys ibericus, Peridyromys murinus. Lagomorfs: Lagopsis penai. Reptils Tortugues Squamata En el Museu de l'ICP es troben registrades, inventariades i documentades 59 restes. Turó de les Forques. Miocè inferior, Ramblià (biozona MN 3). Jaciment de vertebrats fòssils. El jaciment de vertebrats ha lliurat 11 tàxons corresponents a mamífers ( rosegadors, artiodàctils, insectívors i lagomorfs). Actualment aquestes restes es troben en estudi. Rosegadors: Armantomys sp., Simplomys sp., Pseudotheridomys sp., Ligerimys sp. Artiodàctils: Procervulus sp.</p> 08054-138 Institut Miquel Crusafont. UAB (Cerdanyola) 41.4764400,1.9828400 415074 4592148 08054 Castellbisbal Fàcil Bo Legal Neògen Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 125 53 2.3 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
45913 Olivera del parc del Castell https://patrimonicultural.diba.cat/element/olivera-del-parc-del-castell <p>Olivera situada a la falda de la muntanya del turó de les garses, dins del parc del castell de la vila de Castellbisbal. L'olivera es troba a tocar del jaciment arqueològic de les basses del parc. Es tracta d'un exemplar que conserva un tronc dividit en dos fragments que formen un diàmetre de 3,80 m de diàmetre. L'alçada total de l'exemplar oscil·la entre els 3,5 i els 4,5 m. L'olivera (Olea europaea) és un arbre de la família de les oleàcies, la varietat silvestre rep el nom d'olivera borda o ullastre. Molt possiblement es tracti d'aquesta darrera varietat. Es tracta d'un arbre perenne propi de tota l'àrea mediterrània. Tot i que no es possible concretar l'edat de l'exemplar, per l'amplada del tronc i les rugositats cal pensar que podria ser un arbre centenari.</p> 08054-148 Nucli urbà de Castellbisbal. Parc del Castell (08755 Castellbisbal) <p>Cal penar que es tracta d'un arbre centenari que fou conservat i integrat al parc del Castell a partir del 1975</p> 41.4741200,1.9741900 414348 4591899 08054 Castellbisbal Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45913-foto-08054-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45913-foto-08054-148-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Social 2021-05-26 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 2151 5.2 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
45914 Riu Llobregat https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-llobregat <p>MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> <p>El riu Llobregat és el principal curs fluvial amb el que compta el terme de Castellbisbal. El Llobregat és un dels principals rius de Catalunya. Neix a les fons del Llobregat, al municipi de Castellar de n'Hug i recorre el territori català en direcció S-E fins al Mediterrani, on desemboca formant un vast delta de 100 km2, al municipi del Prat de Llobregat. El riu travessa el terme de Castellbell al llarg d'una 14 km. pel seu sector més ponentí creant una de les fisonomies més característiques del terme: la plana dels Arenys, que contrasta àmpliament amb la resta del municipi, elevat sobre els conglomerats argilosos. L'entrada del riu es produeix pel congost de Martorell, a l'alçada del Pont del Diable, i recorre la plana fluvial fins a la desembocadura de la riera de Rubí. El seu cabal és irregular, ja que al tractar-se d'un riu de règim Mediterrani compta amb una àmplia variabilitat depenent de les estacions la pluviometria anual. En línies generals el seu cabal va augmentant fins a Martorell, i des d'aquest punt fins al seu Delta va disminuint per l'ús que se'n fa del seu recurs. La diversitat d'hàbitats del riu s'ha simplificat com a resultat de les activitats humanes com la construcció de rescloses, pèrdua del bosc de ribera, el canvi a ús urbà (aporta menys sediment al riu), etc. Aquesta pèrdua de diversitat de l'hàbitat afecta sobre l'abundància, composició i distribució de la vida aquàtica. La importància del riu, cal entendre-la actualment pel paper que juguen els rius com a connectors . L'altre és que la forta i permanent influència antròpica ha resultat en una elevada degradació d'aquests rius, tant des de la perspectiva de l'entorn com de la qualitat de les aigües, si bé no al llarg de tots els trams ja que molts d'ells encara es troben en un estat força bo des del punt de vista ambiental. El riu Llobregat és especialment rellevant ja que el propi riu i, especialment els afluents del costat oriental juguen un paper important com a rius d'especial interès connector entre tots els espais del PEIN. A més a més, el potencial connector d'aquest riu pel seu trajecte cap a l'interior de Catalunya, va molt més enllà de l'àmbit territorial de la zona d'estudi. Es tracta d'un element connector molt important en la connexió biològica entre els espais d'interès natural de la zona litoral, prelitoral, del sistema mediterrani, de la depressió central i del prepirineu central.</p> 08054-149 Terme de Castellbisbal. Els Arenys (08755 Castellbisbal) <p>Històricament el riu ha estat una font de recursos important pels habitants de Castellbisbal. Degut a la manca de recursos hídrics de la resta del terme, així com el seu terreny irregular, el riu Llobregat, i en especial els Arenys del riu Llobregat, foren durant segles una fertilíssima horta per a tots els seus habitants, fàcil de conrear, plena de sínies que extreien l'aigua del subsòl. La vegetació dels entorns del riu era en aquells moments, segons informació facilitada pels veïns una vegetació de ribera. Cal destacar però, que a diferència d'altres municipis, el riu no va constituir per als veïns de Castellbisbal una font d'energia emprada per a l'explotació de molins o fàbriques de riu. El paisatge original del riu es va mantenir fins a la dècada del 1950, moment en el qual s'instal·laren les primeres indústries. A partir de la dècada del 1960, i especialment a partir de la del 1970 la proliferació industrial va convertir els entorns del riu en un indret ple de polígons industrials i vies de comunicació.</p> 41.4747400,1.9614800 413288 4591980 08054 Castellbisbal Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45914-foto-08054-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45914-foto-08054-149-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de protecció 2020-10-07 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique La Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i la flora silvestres, preveu la creació d'una xarxa ecològica europea coherent de les zones especials de conservació anomenada Natura 2000. Aquesta xarxa estarà formada per zones que cada Estat membre proposi a la Comissió Europea sempre que contingui hàbitats o espècies d'interès comunitari. En aquest context, el trams del riu Llobregat fronterer entre Martorell i Castellbisbal resta dins de la zona ZEPA de protecció de la Xarxa Natura 2000 anomenada Montserrat - Roques Blanques - Riu Llobregat. 2153 5.1 1786 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
45915 Riera del Morral https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-del-morral <p>MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> <p>Riera que discorre en sentit Est - Oest des del terme d'Ullastrell fins al riu Llobregat, marcant els límits entre els termes d'Abrera i Castellbisbal i al final del seu curs entre els termes de Martorell i Castellbisbal. Es tracta d'un cabal fluvial força inestable que depèn molt de la estacionalitat i la pluviometria anual. El curs fluvial té una amplada considerable, d'entre10 i 40 m depenent del tram. No contempla vegetació pròpia de ribera.</p> 08054-150 Terme de Castellbisbal. (08755 Castellbisbal) 41.4961700,1.9299300 410683 4594392 08054 Castellbisbal Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45915-foto-08054-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45915-foto-08054-150-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2020-10-07 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 2153 5.1 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
45916 Els Arenys https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-arenys <p>MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> Aquest sector ha estat abandonat per l'agricultura els darrers anys, a excepció d'alguns trams, i mostra una clara desordenació d'espais. <p>Sector situat a l'extrem de ponent del terme municipal. La delimitació natural de la zona es dóna entre el torrent de Palau a ponent, les formacions aturonats a llevant on s'assenta la vila de Castellbisbal, la riera del Morral al Nord, i la riera de Rubí al Sud. Tal i com correspon al nom, es tracta en realitat dels Arenys o ribes situades a ambdós costats del riu Llobregat, i es correspon a un terreny molt planer i extraordinàriament fèrtil per a l'agricultura. Actualment, aquest espai ha estat ocupat pràcticament en la seva totalitat per la indústria, resten però, alguns sectors de la zona on encara es conserva el paisatge original ocupat principalment per camps de conreu. Aquests sectors es situen al nord de la zona, tot just s'ha passat el congost de Martorell. Destaca la presència de parcel·les de terra conreades, a les quals s'accedeix per camins de terra. Al mig del paisatge s'observa el riu Llobregat i les basses de recàrrega del riu Llobregat, que condueixen l'aigua als municipis del baix Llobregat. Aquestes basses es troben a tocar d'un dels aqüífers més importants que té el riu, i són conegudes com a Cubeta de Sant Andreu. Els seus aproximadament 6 hectòmetres cúbics serveixen per garantir part de l'aigua del barcelonès. Amb tot, la sobreexplotació d'aquest aqüífer es va iniciar als anys 60 i 70, a causa de l'increment del nombre de polígons industrials. Cap als 80 es van construir basses de recàrrega al costat de la llera del riu, però una riuada el 1985 se les va endur. El 2010 van ser inaugurades noves basses per la Comunitat d'Usuaris de la Cubeta de Sant Andreu amb l'objectiu de mantenir l'equilibri i millorar la qualitat d'aquest important aqüífer. Les noves basses disposen d'un sistema de filtrat per augmentar la quantitat d'aigua que es filtra des de la llera del riu cap a l'aqüífer. Actualment de la cubeta de sant Andreu es beneficien activitats agrícoles i industrials de Castellbisbal i Sant Andreu de la Barca.</p> 08054-151 Terme de Castellbisbal. Els Arenys (08755 Castellbisbal) <p>La importància d'aquest element radica en ser el darrer testimoni del que al seu dia fou un dels paisatges més significatius de Castellbisbal: l'horta de Castellbisbal, actualment desapareguda. Tradicionalment tots els veïns de Castellbisbal disposaven d'alguna parcel·la de terra als Arenys que contribuïa al manteniment de l'economia familiar. Els excedents, especialment de fruites eren venuts als mercats de Barcelona. El transport dels pagesos de Castellbisbal a Barcelona era habitual gràcies a la facilitat que oferia el tren. Segons informació oferta pels veïns de Castellbisbal els Arenys foren un espai ple d'horta i arbres fruiters, regats mitjançant una gran quantitat de sínies que extreien l'aigua del subsòl - fins a 300 -. L'espai que actualment es conserva manca de plantacions d'arbres fruiters i està destinat en la seva totalitat a l'horta.</p> 41.4713700,1.9678500 413815 4591600 08054 Castellbisbal Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45916-foto-08054-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45916-foto-08054-151-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Productiu 2020-10-07 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 2153 5.1 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
45917 Salt de la Botzegada https://patrimonicultural.diba.cat/element/salt-de-la-botzegada <p>MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> <p>Salt d'aigua situat en un dels brancals del Torrent de Pegueres, concretament al ramal del torrent anomenat de Ca n'Elies. Discorre per un terreny de característiques argiloses, on l'aigua ha anat erosionant el terreny fins a formar el toll. El salt, de 3 o 4 m d'alçada, cau en una bassa, on s'ha desenvolupat una vegetació bàsicament de canyes. Du aigua tot l'any, tot i que el volum varia depenent de l'estació.</p> 08054-152 Terme de Castellbisbal. Torrent de Pegueres (08755 Castellbisbal) <p>El ramal de Ca n'Elies, en el qual es troba incert el Salt de la Botzegada era conegut antigament com el torrent de l'Embotzegada, en relació segurament al salt. El nom de Botzegada segurament es correspon a la forma moderna d'anomenar-lo.</p> 41.4943800,1.9775700 414657 4594145 08054 Castellbisbal Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45917-41394-foto-08023-348-31.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2020-11-25 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique Apareix al llistat d'elements del POUM amb el núm. C.04 2153 5.1 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
45918 Pilar coronat de ca n'Oliveró https://patrimonicultural.diba.cat/element/pilar-coronat-de-ca-nolivero <p>MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> <p>Situat al torrent de Pegueres. Aquest pilar coronat, conegut com la Damme Coifée, és un pinacle que ha sobreviscut a l'erosió dels agents externs gràcies a la presència d'un bloc rocós, que protegeix els dipòsits d'origen detrític i conglomerats. Es tracta d'una formació geològica caracteritzada per tenir forma d'agulla o pilar que s'ha format degut a l'acció erosiva de l'aire i de la pluja sobre uns materials argilosos, coberts per un material no erosionable. Els agents erosius han anat erosionant els materials pels laterals, mentre que la part situada per sota de la roca no erosionable ha romàs intacte, de manera que s'ha general aquesta forma de columna.</p> 08054-153 Terme de Castellbisbal. Torrent de Pegueres (08755 Castellbisbal) 41.5006400,1.9708800 414107 4594846 08054 Castellbisbal Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45918-foto-08054-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45918-foto-08054-153-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2020-10-07 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique Aquesta formació es troba al peu d'un curs fluvial, actualment sec, que era conegut popularment amb el nom del Torrent que no passa. Es tracta d'un petit curs de torrent que desguassa al torrent de Pegueres, i que efectivament no passa, ja que a l'alçada del pilar coronat desapareix. Es troba al llistat d'elements del POUM amb el núm C.05 2153 5.1 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
45919 Alzina de can Sateugini https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-sateugini <p>MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> <p>Alzina centenària (Quercus ilex sp.ilex) situada en terrenys de la masia de Can Santeugini, al peu de l'antiga era de la casa, que actualment s'escau al turó situat al davant. Manté un diàmetre de 3,80 m i la seva capçada és ampla i densa, amb fulles de 3 a 7 cm, el·líptiques amb dents poc espinoses de color verd fosc a l'anvers i grisenques i piloses al revers. Es tracta d'un arbre propi de les contrades mediterrànies que viu des del novell del mar fins a 1.400m d'altitud. Fa boscos densos, els alzinars, actualment molt deteriorats en zones fortament urbanitzades. Al terme de Castellbisbal només es conserven algunes zones amb uns pocs exemplars en indrets massa empinats. El fet de trobar-se en llocs poc propicis per al conreu de la vinya els va permetre al seu dia la subsistència. En la resta del terme, la majoria de boscos d'alzina han estat intensament explotats i van anar desapareixent poc a poc. El conreu intensiu de la vinya a finals del segle XIX va acabar amb el que devia quedar d'ells. Aquestes clapes són, doncs, restes del que devia haver estat la coberta vegetal originària. El fet de que hagi sobreviscut un exemplar com aquest s'explica pel fet de trobar-se a tocar de la casa, i a tocar de l'era, a la qual devia proporcionar ombra.</p> 08054-154 Terme de Castellbisbal. Urb. Can Santeugini. (08755 Castellbisbal) 41.4903700,1.9548800 412758 4593722 08054 Castellbisbal Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45919-foto-08054-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45919-foto-08054-154-3.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Social 2021-05-26 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique Apareix al llistat d'elements del POUM amb el núm C.07 2151 5.2 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
45920 Roure de ca n'Ametller https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-ca-nametller <p>MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> Les nevades del 2004 van fer caure part de les branques. <p>Roure de grans dimensions ubicat al pendent del barranc obert per una de les branques del torrent de Salzes. Destaca enmig d'un paisatge amb una vegetació renascuda desprès de l'incendi del 1994. Juntament amb aquest roure, van sobreviure un petit grup d'altres roures i alzines que destaquen com una clapa boscosa de gran alçada. El roure, té un diàmetre de 4,10 m de diàmetre, tot comptant que li manca una brancada que va caure durant les nevades de l'any 2004, i que li ha esquinçat una part del tronc. A tocar de la basse del tronc es troba una bassa de rec que recollia l'aigua d'una deu situada a sota, i que podria ser la causa de la verdor d'aquell tram de bosc.</p> 08054-155 Terme de Castellbisbal. (08755 Castellbisbal) <p>No es pot precisar l'edat de l'exemplar, però per les dimensions i l'alçada cal pensar que és centenari. A l'igual que les alzines, els roures formen part del que devia ser la massa boscosa originària del terme de Castellbisbal, sotmesa durant segles a una intensa explotació forestal. Actualment només es conserven en alguns indrets que al seu dia foren de difícil accés o de poc interès per al conreu de la vinya.</p> 41.5057800,1.9621500 413385 4595426 08054 Castellbisbal Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45920-foto-08054-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45920-foto-08054-155-3.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2021-05-26 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 2151 5.2 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
45921 Riera de Rubí https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-rubi <p>MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> L'ocupació humana del territori és molt intensa a les dues lleres de la riera. <p>Curs fluvial que serveix de límit del terme municipal pel seu cantó sud-oest al llarg d'uns 2,5 km, separant-lo del terme de Rubí. Actualment es tracta d'un espai fortament industrialitzat on la riera discorre paral·lela a carreteres. L'amplada del curs fluvial varia, oscil·lant entre els 20 i els 30 m segons els trams. El seu cabal és molt variable, ja que està sotmesa a les variabilitats de l'estacionalitat mediterrània. Diversos ponts travessen dita riera permetent el trànsit rodat entre els dos municipis. La vegetació de ribera a desaparegut en la seva pràctica totalitat. Amb tot, la riera de Rubí, i la seva prolongació, la riera de les Arenes constitueixen trams fluvials que, des de la part central de l'espai PEIN Sant Llorenç del Munt i l'Obac, travessant la part central del territori existent entre la serra de Collserola i la Serra de Sant Llorenç del Munt, i ho fan fins a desembocar al riu. Llobregat. Malgrat que el seu estat de conservació estigui força pertorbat a la part baixa, tant pel que fa a la qualitat de les aigües com la de l'entorn natural, constitueix un element de connectivitat potencialment molt important. Per a aquest riu les actuacions de millora i recuperació són imprescindibles.</p> 08054-156 Terme de Castellbisbal (08755 Castellbisbal) 41.4540700,1.9981400 416322 4589649 08054 Castellbisbal Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45921-foto-08054-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45921-foto-08054-156-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2020-10-07 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 2153 5.1 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
45922 Torrent de Salzes https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-salzes <p>ESCAYOL A. (2011). 'Els pous a Castellbisbal' a Els tres tombs. Festa de sant Antoni Abat. 11 i 13 de març de 2001. Amics de Sant Antoni Abat. Castellbisbal</p> <p>Torrent que recorre el terme municipal en sentit Est - Oest, vel seu vessant Nord. Es tracta d'un torrent que ha conservat les seves característiques originals. Neix al terme municipal d'Ullastrell i entre en dos ramals al terme de Castellbisbal pel sector de Ca n'Ametller, unificant-se un cop passada la urbanització de Can Nicolau de Dalt. Desemboca al riu Llobregat. L'erosió del torrent és la responsable de la creació del congost. Es tracta d'un congost molt estret on, ha diferència del torrent de Pegueres, no ha quedat espai per l'establiment d'horts. El fet de no ser un torrent transitat ha fet que la vegetació de ribera, canyissar i àlbers, hagin envaït l'espai, impedint el pas per molts dels trams.</p> 08054-157 Terme de Castellbisbal (08755 Castellbisbal) 41.5036700,1.9616200 413338 4595192 08054 Castellbisbal Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45922-foto-08054-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45922-foto-08054-157-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2020-10-07 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 2153 5.1 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
45923 Torrent de can Canyadell https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-can-canyadell <p>MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> La capçalera del torrent es troba impracticable degut a l'excés de vegetació, però al seu pas per Can Campanyà ha estat adequat com a zona de lleure amb molt bon resultat. <p>Torrent que discorre en sentit Est - Oest i marca en la seva capçalera i a mig curs el límit entre els termes de Rubí i Castellbisbal. Neix en el terme de Rubí i finalitza en la riera de Rubí. Es tracta d'un curs fluvial petit però força estable, que varia considerablement en funció de l'estació meteorològica. A l'inici del torrent es troba un indret anomenat els Carquinyolis de Can Campanyà, consistents en una formació geològica, que actualment són inaccessibles per la vegetació. A diferència d'altres torrents conserva bona part de la vegetació de ribera, formada per canyissar, pollancres i àlbers. Als seus trams finals, a partir de Can Costa, el torrent deixa de ser un límit per adintrar-se en el terme municipal pels polígons Comte de Sert i Ca n'Estaper. En aquesta darrers trams es troba força canalitzat, tot conservant l'entorn natural.</p> 08054-158 Terme de Castellbisbal (08755 Castellbisbal) <p>El torrent rep diferents noms en funció de l'indret per on passa. Als seus orígens es coneix com el torrent de Can Canyadell, per ser aquesta la masia més propera per on passa, però a mida que va travessant les finques de diferents masos pren el nom dels mateixos. Així, al seu tram mig es coneix com el torrent de Can Campanyà, i al final com el torrent de Can Galí.</p> 41.4813700,1.9919900 415844 4592686 08054 Castellbisbal Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45923-foto-08054-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45923-foto-08054-158-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2020-10-07 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique A la capçalera del torrent es troba l'indret conegut com els Carquinyolis de Can Canyadell, que actualment es troben impracticables degut a la vegetació excessiva de la zona. 2153 5.1 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
45924 Torrent Bo https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-bo <p>MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> <p>Torrent que neix a tocar de la masia de Can Oliveró i discorre en sentit Est - Oest, travessant el terme fins a desembocar al riu Llobregat, entre els turons de les Forques i de Can Coromines. El torrent és el responsable del congost existent en aquest sector del terme i que serveix de via de comunicació deixant al nord la Serra de Costablanca i Santeugini i a migdia la Serra de Can Coromines. Actualment el curs fluvial és molt escàs i es reconeix al mig del congost per la presència d'una abundant vegetació als marges. Tot el tram del torrent es troba envaït per vegetació helofílica (abundant canyissar), deixant el torrent impracticable. El desnivell del torrent és força acusat en alguns trams, evitant l'estancament de l'aigua.</p> 08054-159 Terme de Castellbisbal (08755 Castellbisbal) 41.4821200,1.9563000 412865 4592805 08054 Castellbisbal Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45924-foto-08054-159-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45924-foto-08054-159-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2020-10-07 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique A banda i banda del torrent, el congost presenta trams de vegetació amb abundància de pins, i trams de matolls i vegetació baixa coincidint amb els trams arrasats per l'incendi del 1994. 2153 5.1 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
45925 Torrent de Pegueres https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-pegueres <p>MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> <p>Torrent que recorre el terme de Castellbisbal en sentit Est - Oest, fins al riu Llobregat. A mig tram del curs fluvial se li afegeix el cabal d'una branca del torrent que rep el nom de torrent de Ca n'Elies, per la proximitat a la casa del mateix nom. En aquest tram de torrent es troba el Salt de la Botzegada. Tot i baixar sec durant molts períodes de l'any, es tracta d'un curs important d'aigua responsable de les característiques formes de relleu en forma de congost. Durant el temps que és sec el curs es converteix en el camí que s'utilitza per recórrer el congost. Es tracta d'un camí d'uns 3 metres d'amplada. La vegetació de la llera es troba formada per canyes i matolls, ja que el fet de trobar-se sec i convertit en camí ha fet desaparèixer la típica vegetació de ribera.</p> 08054-160 Terme de Castellbisbal. Torrent de Pegueres (08755 Castellbisbal) <p>El torrent de Pegueres ha estat un dels més utilitzats per la població de Castellbisbal, aprofitant les lleres i plans situats als marges per ubicar-hi horts i sínies. Actualment encara s'aprofiten alguns trams en la seva part baixa.</p> 41.4889800,1.9761500 414532 4593547 08054 Castellbisbal Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45925-foto-08054-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45925-foto-08054-160-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2020-10-07 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique El camí que permet l'accés al torrent és el mateix torrent que històricament s'ha utilitzat com a camí en els períodes en els quals no baixava aigua. Actualment el torrent és netejat amb una màquina per tal de facilitar el pas de vehicles i persones. 2153 5.1 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
45926 Bosc de can Coromines https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-coromines <p>MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> <p>Àrea ocupada pel bosc que s'estén des de la masia de Can Coromines en direcció al Nord-est ocupant els turons veïns a la casa en direcció a la veïna masia de Can Nicolau de Baix. Es tracta d'un bosc de pinassa, amb la presència d'alguns exemplars d'alzina i roure. Aquest fragment de bosc finalitza de forma improvisada, senyalant l' indret on va quedar controlat l'incendi del 1994. El sotabosc és abundant i es troba format per arboç, llentiscle i bruc.</p> 08054-161 Terme de Castellbisbal (08755 Castellbisbal) <p>Es tracta d'un bosc jove d'entre 40 i 50 anys crescut segurament on sobre antigues vinyes ermes.</p> 41.4793500,1.9609400 413249 4592493 08054 Castellbisbal Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45926-foto-08054-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45926-foto-08054-161-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2020-10-07 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 2153 5.1 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
45927 Bosc de les Forques https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-les-forques <p>MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> <p>Bosquet de petites dimensions que es limita pràcticament al turó de les Forques, on es troba la Torre Fossada. Es tracta d'un dels tres boscos supervivents de l'incendi del 1994. Format bàsicament per pinassa i molt sotabosc (bruc, llentiscle, arboç, etc..) queda limitat per la urbanització de Costablanca, tot i que vers el cantó nord s'estén cap a la Colònia del Carme per sortir ja del terme municipal. Aquest tram fins a la Colònia del Carme, per trobar-se encarat al nord manté una vegetació més variada, consistent en pi, i abundant presència de roures i alzines, així com un sotabosc molt abundant.</p> 08054-162 Terme de Castellbisbal. Turó de les Forques (08755 Castellbisbal) <p>Es tracta d'un bosc jove, d'entre 20 i 40 anys, crescut sobre el que devien ser antics camps de conreu i zones d'aprofitament ramader.</p> 41.4756900,1.9459300 411991 4592102 08054 Castellbisbal Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45927-foto-08054-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45927-foto-08054-162-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2020-10-07 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 2153 5.1 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
45928 PEIN Montserrat Roques Blanques riu Llobregat https://patrimonicultural.diba.cat/element/pein-montserrat-roques-blanques-riu-llobregat <p>http://natura2000.eea.europa.eu/Natura2000/SDFPublic.aspx?site=ES5110012#1</p> La intensa ocupació humana del territori desvirtua aquest espai en molts indrets <p>La Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i la flora silvestres, preveu la creació d'una xarxa ecològica europea coherent de les zones especials de conservació anomenada Natura 2000. Aquesta xarxa estarà formada per zones que cada Estat membre proposi a la Comissió Europea sempre que contingui hàbitats o espècies d'interès comunitari. En aquest context, el trams del riu Llobregat fronterer entre Martorell i Castellbisbal resta dins de la zona ZEPA de protecció de la Xarxa Natura 2000 anomenada Montserrat - Roques Blanques - Riu Llobregat.</p> 08054-163 Terme de Castellbisbal (08755 Castellbisbal) 41.4900800,1.9224000 410046 4593723 08054 Castellbisbal Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45928-foto-08054-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45928-foto-08054-163-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de conservació 2020-10-07 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique La Directiva d'hàbitats estableix que s'han de conservar els espais de Natura 2000, però no estableix una figura de protecció concreta. A Catalunya, es protegeixen aquests espais mitjançant la inclusió al Pla d'espais d'interès natural (PEIN) 2153 5.1 1785 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
45929 Degotalls de can Campanyà https://patrimonicultural.diba.cat/element/degotalls-de-can-campanya <p>MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> L'espai es troba molt desvirtuat degut a la presència de la claveguera del polígon industrial. L'accés es fa difícil per la vegetació existent. <p>Formació geològica consistent en estalactites que pengen d'una balma situada prop de la casa de can Campanyà, a tocar de la riera del mateix nom. Es tracta d'una concreció calcària vertical que es forma a partir de les gotes d'aigua (degotalls) que es desprenen de la fissura de les roques, on l'aigua experimenta una baixada de la temperatura, una pèrdua de CO2 i una petita evaporació. El bicarbonat creat es transforma en carbonat càlcic. Pren formes diverses que cauen com a pics al llarg de tota la paret de la balma, i van degotant progressivament. El cantó dret de la balma ha estat ocupat per una canalització d'aigua feta en ciment que cau vertical fins al terra i es converteix en claveguera i que evacua les aigües del polígon. A més a més, la vegetació ha ocupat el sector esquerra de la balma, impedint una observació clara de tot el conjunt.</p> 08054-164 Terme de Castellbisbal. P.I. Comte de Sert. Can Campanyà, s/n (08755 Castellbisbal) 41.4841000,1.9885700 415562 4592993 08054 Castellbisbal Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45929-foto-08054-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45929-foto-08054-164-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2020-10-07 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 2153 5.1 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
45930 Bosc del Canyet https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-del-canyet <p>MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> <p>Bosc ubicat al sector sud-oest del terme municipal, ocupant part dels turons de les Guàrdies, de la Gatzarella i la partida de terra anomenada del Canyet, entenent-se en alguns trams fins als Arenys i fins a la carretera de Can Cases del Riu. Es tracta d'un bosc mediterrani, format per pinars, on es poden trobar alguns roures i alzines ocupant els sectors més humits. De tant en tant, apareixen alguns clarianes amb petit prat. Es tracta d'un bosc net, on la presència de sotabosc no és abundant, especialment al voltant dels camins. Al sector del congost situat a ponent de la masia de Can Pedrerol de Dalt es converteix en un bosc més dens.</p> 08054-165 Terme de Castellbisbal. Turó del Canyet (08755 Castellbisbal) 41.4571200,1.9901100 415656 4589996 08054 Castellbisbal Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45930-foto-08054-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45930-foto-08054-165-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2020-10-07 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 2153 5.1 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
45931 Torrent de can Cases https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-can-cases <p>MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> La vegetació és abundant i alguns trams del torrent són impracticables. A nivell de conservació, cal destacar la manca d'algun tipus de depuració que impedeixi l'abocament d'aigües residuals procedents del nucli urbà de Castellbisbal. <p>Torrent que neix al sector del nucli urbà de Castellbisbal i desemboca a la riera de Rubí. Es tracta d'un curs fluvial d'aigua molt irregular que ha creat un congost actualment ocupat per la vegetació, força abundant en alguns trams. El tram central, entre Can Galí i el polígon industrial es troba ocupat per horts a banda i banda del curs fluvial, amb una ocupació humana present en forma de camins i corriols per accedir als horts i algunes construccions precàries. Altre dels elements que denota l'ocupació de l'espai és l'existència de les restes d'una bòbila, coneguda com la bòvila de Can Galí, situada al tram de torrent situat sota aquesta masia. A nivell d'interès natural, cal destacar el fet de que es tracta d'un sector del municipi caracteritzat per una vegetació frondosa i abundant on predominen principalment els pins, les alzines i altres espècies de bosc mediterrani que poblen els vessants del congost, convertint aquest tram en un reducte boscós força singular. Al peu del torrent, cal assenyalar que el seu curs es troba marcat pel canyissar que delimita el seu traçat a banda i banda indicant el seu curs.</p> 08054-166 Terme de Castellbisbal. Torrent de Can Cases (08755 Castellbisbal) 41.4701300,1.9880600 415501 4591442 08054 Castellbisbal Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45931-foto-08054-166-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45931-foto-08054-166-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2020-10-07 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 2153 5.1 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
86274 Ametller de Can Vinyers https://patrimonicultural.diba.cat/element/ametller-de-can-vinyers <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PASCUAL, Ramon (1994). Guia dels arbres dels Països Catalans. Pòrtic Natura. Barcelona, pp. 96-97.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PHILIPS, Roger (1989). Los Árboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> Es tracta d’un espècimen molt vell, probablement d’uns dos cents anys. Al seu voltant n’hi ha d’altres més joves i una figuera de rebrot, amb una soca molt grossa, també molt vella, prop del pou. <p>L’ametller de Can Vinyers està situat al davant de la casa, fora de la muralla de tancament, en una antiga parcel·la sembrada de vinya. Els carrers que la delimiten són el carrer de W. Guadall de nord a sud i els carrers de Pompeu Fabra i dels Lledoners, d’est a oest.</p> <p>L’arbre, de l’espècie <em>Prunus dulcis, </em>és un arbre de fulla caduca que pertany a la família de les rosàcies. El tronc és llenyós i estriat, de color gris fosc amb mostres d’assecament i algunes ferides antigues cicatritzades. D’ell en surten diferents branques divergents gruixudes i robustes. Arrels ben aferrades al sòl.</p> <p>Mesura entre sis i set metres d’alçada, per una amplada de capçada d’uns 8 metres aproximadament. Fa <span> </span>3,30 metres de volt de canó (mides preses a 1,30 metres d’alçada)<span> </span>per 3,10 metres de volt de soca, per . Les fulles, són simples, d’un color verd intens, amb una base atenuada, un àpex acuminat i nervadura pennada, amb els marges lleugerament serrats. La flor és hermafrodita i monoica. La seva inflorescència és en forma de raïm, disposades al llarg d’un eix. La flor té cinc pètals, disposats simètricament, de color blanc a rosa pàl·lid. Floreix entre els mesos de gener fins l’abril depenent de la zona climàtica. El fruit és una drupa ovada i coberta de pèls. Aquesta mena de pell es va ressecant durant la maduració i s’obre per alliberar el pinyol amb la llavor dins, l’ametlla.</p> 08120-3 Entre els carrers de W. Guadall de nord a sud i de Pompeu Fabra i dels Lledoners, d’est a oest. <p><span><span><span>Els ametllers per la seva llavor, tenen un gran valor energètic i és molt comú trobar-lo plantat a proximitat de les cases de pagès o en les vinyes allí on la climatologia ho permet. És una font de reserva per passar l’hivern i permet incorporar-la tant en les postres com en plats de taula. Es fan salses tradicionals de la cuina catalana (xató, salda de nadal, salsa per la calçotada, romesco, etc.), també és emprada com a ingredient en les picades d’estofats i rostits. És un ingredient indissociable de les postres de músic i pastades en cru amb sucre permeten elaborar el massapà i el torró. Se’n pot fer beguda, carquinyolis, panellets i altre dolços i fins i tot begudes com algun licor i l’orxata d’ametlles. Les seves propietats medicinals es coneixen des de temps antics, com és l’oli d’ametlles, per afeccions de la pell.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La Bíblia conta com Abraham emprava vares d’ametller per construir corrals. El mateix bastó d’Aaró era una branca d’ametller. És present en el paradís terrenal, motiu pel qual se’l representa al costat de la mare de Déu i de l’Infant Jesús. </span></span></span></p> 41.5988000,2.0313000 419272 4605686 08120 Matadepera Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86274-p14303160.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86274-p14303150.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Altres 2021-06-30 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 2151 5.2 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
86522 Zona de nidificació de l’oreneta cuablanca https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-de-nidificacio-de-loreneta-cuablanca <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>ANDINO, Héctor et alii (2005). Atles dels ocells nidificants del Maresme. Andino, H; Badosa, E; Clarabuch, O i Llebaria, C. editors. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>ARDLEY, Neil (1979). Las aves. Editorial Fontalba. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>BOSCH MARTÍNEZ, Laura (2005). Primer cens dels nius d'oreneta vulgar (Hirundo rustica), Cabrils (El Maresme). Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>BOSCH MARTÍNEZ, Laura (2005). Primer cens dels nius d'oreneta cuablanca (Delichon urbica), Cabrils (El Maresme). Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>En els diferents ràfecs d’edificis de Matadepera, es localitzen zones de nidificació i estada de l’oreneta de l’espècie Delichon urbica coneguda popularment amb el nom d’oreneta cuablanca. La majoria de nius estan en bon estat de conservació. Destaquen els situats a les antigues escoles, o la colònia establerta en una casa situada entre el carrer de Pere Aldavert i el carrer d’Àngel Guimerà o al carrer Balmes.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Es diferencia de les altres orenetes europees pel seu carpó blanc. Les parts inferiors són blanques i el cap, l'esquena, les ales i la cua són d'un color negre blavós. Les potes i els peus són curts i emplomats de color blanc. Les orenetes més joves, poden tenir un color grisós pels costats del pit que es va tornant blanc a mida que esdevenen adultes. El niu que construeix, té una forma hemisfèrica, amb una obertura circular normalment situada a la part superior. Aquesta obertura tan petita permet defensar el niu d'intrusos i evitar que l'ocupin altres ocells com els pardals. Tan el mascle com la femella s'esmercen en la seva construcció amb continus viatges a les rieres i camps on troben el fang necessari per bastir el niu. Quan plou es pot observar a altres orenetes ajudant a la construcció de nius. De fet aprofiten el fang que els proporciona la pluja i al mateix temps eviten a altres parelles d'orenetes una pèrdua de temps i esforços inútils. Les boletes de fang es barregen amb la saliva que ho transforma en una mena de ciment. Mentre que d'altres transporten els materials, la futura mare va donant forma al niu i el poleix fregant les seves plomes per eliminar qualsevol rugositat que pogués ferir els petits un cop sortits del niu. La terra barrejada amb palla, pels i altres elements cohesionants enforteix les parets del niu; a l'interior s'hi col·loquen plomes. </span></span></span></span></span></span></span></p> 08120-87 Matadepera <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Durant l' època de cria les podem trobar repartides per tot Europa, el nord-oest d'Àfrica , l'Àsia Central, la meitat nord d'Àsia amb l'excepció del nord siberià. A la tardor emprenen el viatge cap a l'Àfrica sub-sahariana i la Península de Malàisia, les dues grans regions d'hivernada. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>A Catalunya nidifica al 95% del territori, i comença a arribar a la segona quinzena de març iniciant el seu retorn a finals d'agost, tot i que amb el canvi climàtic, n’hi ha que en zones més temperades, degut a que són massa joves per emprendre el vol, es queden. L'oreneta cuablanca s'alimenta d'insectes voladors: mosques, mosquits i pugons que a diferència de l'oreneta vulgar són caçats durant el vol a molt més alçada. El seu règim alimentari i els beneficis que comporten a l'home han desembocat en la protecció legal de l'espècie, tant a nivell nacional, com estatal i internacional.</span></span></span></span></span></span></span></p> 41.5998000,2.0280300 419001 4605800 08120 Matadepera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86522-p1430628.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86522-p1430242.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres 2021-06-30 00:00:00 Jordi Montlló Bolart És una espècie que no té cap problema per establir-se a proximitat de l’home, i si no se li fan caure els nius, tant les primeres com la seva descendència tornen cada any al mateix lloc construint els seus nius un al costat de l’altre. La seva presència és un bioindicador del bon estat ambiental del municipi. 2153 5.1 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
86817 Olivera de Can Prat https://patrimonicultural.diba.cat/element/olivera-de-can-prat <p><span><span><span><span><span><span><span>LUQUE, M. Àngel; VILA, Míriam (2017). La llum del sol marca el temps al carrer Sant Joan; dins Gaseta de Matadepera, núm. 345, desembre 2017, pàg. 8. Ajuntament de Matadepera. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Olivera, de l’espècie <em>Olea europaea</em>, plantada en aïllat al bell mig d’una rotonda, on conflueixen els carrers d’Enric Genescà i Cortés, el de Gaietà Vallès i Pujals, el de Joan Camps i el Passeig del Pla. No es tracta d’una olivera d’excepcionals dimensions, però sí amb una forta càrrega simbòlica, entesa com a símbol de cohesió i germanor entre la gent nouvinguda a les urbanitzacions i la gent del poble.</span></span></span></p> 08120-101 Plaça de l’Olivera, s/n <p><span><span><span>Amb l’arribada de la democràcia, després del règim franquista, el grup municipal de CiU, amb motiu de les eleccions, feia un obsequi al municipi. El primer, l’any, 1979 ho va fer amb l’Enciclopèdia Catalana, i quatre anys després, l’any 1983 ho va fer amb el rellotge de sol del carrer de Sant Joan, el de l'antic Hostal de la Marieta. L’any 1987 va fer plantar una olivera al davant de Can Prat. </span></span></span></p> 41.6065200,2.0166900 418064 4606557 08120 Matadepera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86817-p1440185.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86817-p1440186.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Ornamental 2021-06-30 00:00:00 Jordi Montlló Bolart L’olivera és una planta present en moltes cultures, sobretot mediterrànies. A més dels seus usos medicinals i accions farmacològiques, ben conegudes, la mitologia grega conta com aquesta va ser un regal de la deessa Atenea al poble d’Àtica. És també present a la cultura egípcia. Des del seu oli, emprat per ungir atletes i reis, passant per les branques fullades, símbol d’abundància, pau i glòria aquest arbre es relaciona com a símbol de benedicció i purificació. 2151 5.2 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
86839 Font del Corraló https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-corralo <p><span><span><span><span lang='ES'><span>FONT SEGURA, Xavier (1997). Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Font procedent d’una deu d’aigua que neix en el torrent del qual la font pren el nom. El torrent s’origina en els vessants orientats al sud-oest del Mont-Rodon. L’accés és fàcil ja que queda a uns dos-cents metres entrant des del carrer dels Avellaners, per un camí de terra que s’enfila fins arribar al cim del turó, on una fita senyala la partió entre els municipis de Matadepera i Castellar del Vallès. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop deixades enrere, a mà dreta, les dues darreres torres de la urbanització, en el mateix revolt, a mà esquerra hi ha un espai planer amb un banc de fusta. La surgència està situada en una raconada, sota un espès alzinar amb arítjol, heures i galzeran i bardissar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Si bé originàriament devia ser una surgència natural, actualment està arranjada i perfectament integrada al paisatge. En el mateix pendent natural del torrent, entre la roca natural, s’hi observa un muret de pedra irregular collat amb morter gairebé imperceptible pel creixement de molses. A la part inferior hi ha una peça de ferro rectangular encastada en el muret i per sota mateix el broc que sobresurt lleugerament.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’aigua cau en una piqueta arranada a la roca, construïda amb maó pla ( 45 per 30 cm de costat). A mà esquerra hi ha una segona piqueta, més petita, construïda aprofitant la roca que s’omple quan la primera sobreseeix. </span></span></span></span></span></p> 08120-109 Torrent del Corraló <p><span><span><span><span><span>En aquest indret, hi havia un pi conegut per la gent del territori amb els noms de Pi de l’Esquirol o Pi del Corraló de més de 35 metres d’alçada i amplada considerable. Era punt de trobada de caçadors, bosqueters, vinyataires, excursionistes i els nens i nenes de l’escola. Malauradament als anys setanta del segle XX, després d’uns dies de fort temporal de vent i pluja, l’arbre va caure.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 2012, </span></span>en el programa de mà <span><span>publicat amb motiu </span></span>de les Festes de Sant Sebastià, un bosqueter que freqüentava sovint aquest indret hi va publicar un poema dedicat al pi. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El 17 de juny de 2013, els alumnes del curs de jardineria del Casal de la Gent Gran van plantar un pi blanc (<em>Pinus halepensis</em>) en aquest indret. En el moment </span></span></span><span><span><span>de la plantació l’arbre mesurava 2,5 m d’alçada per 14 a 16 cm de diàmetre.</span></span></span></p> 41.6079101,2.0401472 420021 4606689 08120 Matadepera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86839-dsc7091.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86839-p1440347.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Lúdic 2021-06-30 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Gairebé imperceptible, a mà dreta en el mateix muret s’observa un segon orifici inutilitzat. 2153 5.1 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
86843 Alzina de Can Torres https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-torres-0 <p><span><span><span>ORDRE de 8 de febrer de 1990, per la qual es declaren arbres i arbredes monumentals i es dóna publicitat a l'inventari dels arbres i les arbredes declarats d'interès comarcal i local.</span></span></span></p> <p>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</p> <p>PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona.<br /> http://parcsnaturals.gencat.cat/ca/coneixeu-nos/arbres-monumentals/am_arbres_singulars/</p> <p><span><span><span><a href='http://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/patrimoni_natural/arbres-monumentals/arbres-interes-local/'><span><span>http://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/patrimoni_natural/arbres-monumentals/arbres-interes-local/</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://dogc.gencat.cat/ca/pdogc_canals_interns/pdogc_resultats_fitxa/?action=fitxa&amp;documentId=41478'><span><span>https://dogc.gencat.cat/ca/pdogc_canals_interns/pdogc_resultats_fitxa/?action=fitxa&amp;documentId=41478</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Exemplar del gènere <em>Quercus ilex subsp. ilex,</em> situat a ponent de la casa, a tocar de l’era de Can Torres. La casa està ubicada al vessant sud-est de la muntanya de Sant Llorenç del Munt, construïda en un ampli relleix sobre la confluència dels torrents de les Saleres, del sot del Canyet i del sot de la Codoleda.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Arribant pel camí que puja des de la Font de la Tartana sobresurt per la seva imponent capçada. Dessota no hi ha cap tipus de vegetació arbustiva ni enfiladisses típiques om l’arítjol o l’heura. Mesura uns 14 metres d’alçada total per 19 metres de capçada. Té un volt de soca de gairebé 7’50 metres, tenint en compte l’amplada del sistema d’arrels, mentre que el volt de canó (mida presa a 1’30 metres d’alçada) és de 3’5 metres. El tronc és rectilini, amb una inclinació gairebé imperceptible; des de ran de terra fins a la creu mesura 3 metres d’alçada. L’escorça és forca i clivellada, sense ferides. Per sobre de la creu neixen quatre branques potents, de més d’1’40 metres de diàmetre a la seva base, que es van bifurcant formant la brancada actual que dona forma a una capçada regular i arrodonida. Les fulles més tendres tenen un marge dentat i punxant. L’anvers és de color verd fosc i el revers blanc i pelut, sobretot a les fulles més verdes. El fruit és el gla, amb les escames de la cúpula no punxants. L’alzina floreix als mesos d’abril o maig i les glans maduren al començament de la tardor.</span></span></span></span></span></p> 08120-112 Can Torres <p><span><span><span><span><span>Les alzines, com a element natural sovint destacable, han estat emprades com a fites o com a referents de delimitació d’una propietat. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El llibre de notes escrit per dues generacions de la família Batlles de Can Torres (1699-1824), és d’una importància excepcional per conèixer el modus vivendi del mas. En la crònica es pot llegir en varies ocasions la compra de porcs, la venda i la collita de glans per a la seva alimentació, com per exemple, un pacte d’engreix a mitges d’un porcell fet per Miquel Batlles i el bracer de Sant Feliu del Racó, Tomàs Casanoves, on a canvi dels glans dels boscos de Can Torres, Tomàs Casanoves havia de pagar <em>“al temps del sembrà, sis jornals de cavima per la compra de los glans”</em>. De fet, els ramats de Can Torres eren compostos de bens, cabres però també de porcs, i a la llibreta es deixa constància de Josep Passaterres, rabadà de Can Torres que amb els seus altres germans guardaven els porcs i les vaques.</span></span></span></span></span></p> 41.6212200,2.0283300 419053 4608178 08120 Matadepera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86843-dsc7049.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86843-p1440249.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Altres 2021-06-30 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Es tracta d’un espècimen autòcton de la zona, i per tant, molt més resistent als incendis que no pas el pi. La fusta de l’alzina s’ha emprat tradicionalment per a fer carboneig. El creixement d’aquest arbre perennifoli és molt lent, i per tant produeix una fusta extremadament dura i compacte, molt apreciada per a fer eines per treballar la terra i fusteria (boter, mestre d’aixa, fuster...). De l’escorça se n’obtenen tanins que serveixen per l’adoberia, però també és apreciada la mel mono floral. Les alzines prop de les masies han estat molt apreciades en temps on hi havia bestiar, perquè els glans eren emprats per donar de menjar als porcs. 2151 5.2 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
87619 Alzina de Can Solà del Pla https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-sola-del-pla <p>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</p> <p>PHILIPS, Roger (1989). <em>Los Arboles</em>. Editorial Blume, S.A. Barcelona.</p> <p> </p> <p><span><span><span><span><span>Exemplar del gènere Quercus ilex subsp. ilex, situat al davant de la façana principal de la casa que des de fa anys està transformada en restaurant. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Quan s’accedeix a la casa, l’arbre destaca per la seva imponent capçada. Dessota no hi ha cap tipus de vegetació arbustiva ni enfiladisses típiques om l’arítjol o l’heura. S</span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>’ha posat en valor, col·locant grava petita vermella al sòl que fa destacar la verdor de les fulles, una circumferència de llambordes perfectament col·locades amb travesses a la part exterior disposades verticalment com si es tractés d’un astre solar. A l’interior d’aquesta circumferència, es dreça l’alzina, envoltada en tot el seu perímetre per un banc de fusta amb respatller i un parell de llums per il·luminar la capçada quan és fosc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Mesura uns 18 metres d’alçada total per 20 metres d’amplada de capçada. El tronc és rectilini, de manera que tant el volt de soca com el volt de canó (mida presa a 1’30 metres d’alçada) és d’aproximadament 4 metres. Des de ran de terra fins a la creu mesura 4’5 metres d’alçada. L’escorça és forca i clivellada, sense ferides. Per sobre de la creu neixen varies branques potents, de més de 2 metres de diàmetre a la seva base, que es van bifurcant formant la brancada actual que dona forma a una capçada regular i arrodonida. Les fulles més tendres tenen un marge dentat i punxant. L’anvers és de color verd fosc i el revers blanc i pelut, sobretot a les fulles més verdes. El fruit és el gla, amb les escames de la cúpula no punxants. L’alzina floreix als mesos d’abril o maig i les glans maduren al començament de la tardor.</span></span></span></span></span></p> 08120-166 Carrer de Can Solà del Pla, 7 <p><span><span><span><span><span>Es tracta d'un espècimen autòcton de la zona i per tant, molt més resistent als incendis que no pas el pi. La fusta de l'alzina s'ha emprat tradicionalment per a fer carboneig. El creixement d'aquest arbre perennifoli és molt lent, i per tant produeix una fusta extremadament dura i compacte, molt apreciada per a fer eines per treballar la terra i fusteria (boter, mestre d'aixa, fuster...). De l'escorça se n'obtenen tanins que serveixen en l'adoberia, però també és apreciada la mel mono floral. Les alzines prop de les masies han estat molt apreciades en temps on hi havia bestiar, perquè els glans eren emprats per donar de menjar als porcs.</span></span></span></span></span></p> <p> </p> 41.6149200,2.0126800 417741 4607493 08120 Matadepera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87619-dsc7823.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87619-dsc7822.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Ornamental 2021-06-30 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Es tracta d’un espècimen autòcton de la zona, i per tant, molt més resistent als incendis que no pas el pi. La fusta de l’alzina s’ha emprat tradicionalment per a fer carboneig. El creixement d’aquest arbre perennifoli és molt lent, i per tant produeix una fusta extremadament dura i compacte, molt apreciada per a fer eines per treballar la terra i fusteria (boter, mestre d’aixa, fuster...). De l’escorça se n’obtenen tanins que serveixen per l’adoberia, però també és apreciada la mel mono floral. Les alzines prop de les masies han estat molt apreciades en temps on hi havia bestiar, perquè els glans eren emprats per donar de menjar als porcs. 2151 5.2 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
87642 Jaciment del camí Moliner https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-cami-moliner <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CENTRE EXCURSIONISTA DE TERRASSA (1935). Guia monogràfica de Sant Llorenç del Munt; Terrassa, pàg. 70.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier ; JUAN-MUNS, N. et al. (1989). Carta Arqueològica del Vallès Occidental. Arxiu d'Inventari del Patrimoni </span><span lang='FR'>Arqueològic de Catalunya. Servei d'Arqueologia. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p>FONT, Xavier (1997). <em>Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera</em>. Ajuntament de Matadepera.</p> <p> </p> Notícia antiga sense contrastar i no s’ha fet cap intervenció arqueològica que en pugui determinar l’estat ni la tipologia del jaciment. <p><span><span><span><span><span>Notícia de la troballa de fragments de sílex, proporcionada per una publicació del Centre Excursionista de Terrassa de l’any 1935. En aquesta publicació no especifica el lloc ni les característiques de la troballa.</span></span></span></span></span></p> 08120-170 Sot de la Codoleda 41.6218900,2.0254300 418812 4608255 08120 Matadepera Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87642-dsc7847.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87642-dsc7848.jpg Legal Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Altres BPU 2021-06-30 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 76 1754 1.4 1762 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
87655 Fons arqueològic de Matadepera dipositat en el Museu d'Arqueologia de Catalunya https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-arqueologic-de-matadepera-dipositat-en-el-museu-darqueologia-de-catalunya <p><span><span><span><span><span>A la base de dades del Museu d'Arqueologia de Catalunya, a Barcelona, hi consta que a les sales de reserva hi ha materials procedents de jaciments arqueològics de Matadepera. Es tracta del jaciment de la Cova de les Ànimes; la Cova Negra; la Cova de la Pobla i la Cova Roura.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>També consta que al dipòsit de patrimoni cultural de Cervera hi ha materials del Monestir de Sant Llorenç, l’Església de Sant Joan de la Mata Xica, la Cova del Frare i Can Solà del Racó.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Una part es troba en els dipòsits de Barcelona i l’altra al dipòsit de patrimoni cultural a Cervera.</span></span></span></span></span></p> 08120-182 Museu d'Arqueologia de Catalunya (Passeig de Santa Madrona, 39-41- Barcelona). 41.5966500,2.0267500 418890 4605452 08120 Matadepera Restringit Bo Legal i física Romà|Medieval Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic/Cultural 2021-06-30 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Informació facilitada per Núria Molist, tècnica del Museu d'Arqueologia de Catalunya. 83|85 53 2.3 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
87779 Riera de les Arenes https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-les-arenes <p><span><span><span>PÉREZ y DE PEDRO, Pau (2002). La conca alta de la riera de les Arenes: hipòtesi sobre el funcionament hídric. Serveis de Parcs Naturals. Diputació de Barcelona. V Trobada d’Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Monografies, 35, pp. 185-191. Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La riera de les Arenes és un curs d’aigua, estacional que neix al vessant sud del coll de les Estenalles, a la serra de Sant Llorenç del Munt, en el terme municipal de Mura.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Des del punt de vista geològic i topogràfic, la riera de les Arenes es forma en el massís de Sant Llorenç i la serra de l’Obac, que juntament amb els cingles de Gallifa, Sant Feliu de Codines, Sant Miquel del Fai, la serralada de Llena, el Montsant i Montserrat (tots ells amb alçades properes als mil metres) són els relleus situats a la banda septentrional de la serralada Prelitoral que marquen el límit amb la depressió de l’Ebre.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Aquesta zona que conté un gran dipòsit de conglomerats, essent el testimoni sedimentari d’esdeveniments geològics que varen tenir lloc durant l’orogènesi alpina entre dues unitats estructurals ben diferenciades: la depressió de l’Ebre i les serralades costaneres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Li són tributaris una munió de barrancs, coneguts també com a canals que poden entrar en funcionament en períodes d’alta intensitat pluviomètrica i pluges sostingudes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La divisòria de les aigües discorre per la carena, més o menys en direcció nord – sud, del Montcau a la Mola. A llevant d’aquesta divisòria, les aigües discorren cap al riu Ripoll (conca del Besòs), mentre que a ponent, pertanyen a la conca del Llobregat. La divisòria es confon en el con de dejecció quaternari situat a Matadepera, on la riera s’obre a la vall.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La conca de la riera de les Arenes forma part de la del Llobregat amb un recorregut total de 32,725 quilòmetres fins que arriba al Papiol que representa una superfície de 115 km2. La capçalera, situada al Coll d’Eres, se situa a una altitud de 944 m. En aquesta zona la riera transcorre per valls embarrancades resseguint la fractura natural provocada per la ràpida excavació de l’aigua que ha donat origen a escarpats i cingleres, fins arribar a l’alçada del torrent de les Tres Creus, amb un desnivell total de 271 m i un recorregut de 3,4 quilòmetres. En aquest tram rep l’aigua de varis barrancs o canals. Pel vessant hidrogràfic dret, destaca la Canal de Cellerot, el torrent de la Font de l’Hort, la Canal del Sot de la Teula i el Torrent de Tres Creus. Mentre que pel vessant hidrogràfic esquerra ho fa la Canal de les Teixoneres, la canal del Sot de la Bóta i d’altres que neixen al sector septentrional de la carena dels Ginebres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En aquest punt, coincidint amb l’entrada de la riera al municipi de Matadepera, la riera, es transforma en un llit gairebé planer que transcorre de Nord-Oest a Sud-Est, fins que un cop travessat tot el poble, canvia de direcció per creuar la depressió del Vallès. En aquest tram, les principals aportacions es produeixen, pel vessant hidrogràfic esquerre, majoritàriament provinents de Sant Llorenç del Munt, com el Torrent de les Planes i el Torrent de les Rovires, la Canal del Forn del Cargol, el Torrent de la Quintana de Can Pèlecs i la Canal de la Pedrera, el Torrent de Can Garrigosa, el Torrent de Can Robert, la Canal de Can Pobla i el Salt Rajant i el Torrent de la Font de Querol. Pel vessant dret en canvi, rep les aigües del torrent dels Ponts, del Torrent del Collet Estret i de l’Obaga de les Cantarelles, el Torrent Roig, els torrents del Pla de Sorís i el Torrent de la Mamella, el Torrent de l’Avenc del Sendo, el Torrent de l’Escaiola, el Torrent de la Font de la Riba, el Torrent de les Pedritxes.</span></span></span></span></span></p> 08120-213 Riera de les Arenes <p><span><span><span><span><span>Històricament, la Riera de les Arenes ha estat una via natural de comunicació; per ella hi passava en part el Camí Ral i permetia a la gent accedir als masos situats en el massís de Sant Llorenç del Munt. Per ella, també hi transcorrien els carros carregats amb la calç provinent dels diferents forns de calç construïts a proximitat dels seus marges i se n’extreia la sorra necessària per al funcionament del forn de vidre de Can Torrella.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Però cíclicament com tots els cursos intermitents d’aigua, durant períodes pluviomètrics molt sostinguts o bé amb una quantitat de precipitació concentrada en un període breu, les rieres poden esdevenir veritables rius, amb crescudes ràpides i sobtades provocant veritables catàstrofes. I això és el que va passar la nit del 25 i 26 de setembre de l’any 1962, on en 24 hores es concentraren entre 180 i 220 litres. A l’observatori de Sabadell es va recollir una intensitat de 144 litres/hora. La força intempestiva de l’aigua amb l’important moviment de transport de sòlids al llarg de tota la riera de les Arenes afectà greument una bona part de la població matadeperenca; s’emportà el pont de Can Robert o de la Torre de l’Àngel del qual actualment en queden vestigis i s’emportà diversos trams de la carretera de Sabadell a Talamanca, entre ells, el tram pròxim al corral de la Barata i arrasà les poblacions de Rubí i Terrassa. La reconstrucció per part de la Diputació de Barcelona del tram de la carretera a l’alçada de la Barata es feu una cinquantena de metres més endins, retallant una formació de glacis i un aflorament rocós. El material extret es diposità sobre l’antic traçat i a la vora de la riera, però les posteriors crescudes s’han emportat aquest material arrossegant-lo riera avall, més d’un quilòmetre (blocs d’un metre de diàmetre i un pes de dues tones aproximadament) i molts d’aquests blocs es troben actualment a l’alçada del Torrent de l’Escaiola. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb les riuades del 1962 uns metres més amunt de Can Torrella s’hi va obrir un avenc explorat un any després per espeleòlegs de Sabadell, amb una fondària d’11 metres. Riuades posteriors el van tornar a reblir i es donà per desaparegut. L’any 1974 però, espeleòlegs de la S.I.S. van explorar, en aquest indret un avençó d’uns tres metres de fondària aproximadament, sense arribar a determinar si es tractava del mateix o d’un altre, però als anys vuitanta, veïns de la urbanització propera a Can Torrella varen informar d’un avenc prop del mas que romangué obert fins ben bé a mitjans dels anys noranta. L’any 1996, un paleta que feia unes obres el va localitzar i senyalitzar. N’informà a l’Ajuntament i els membres de la S.I.S en feren l’aixecament topogràfic determinant una fondària de 6 metres. La seva exploració i estudi determinà la seva importància, en el sentit de que el primer metre i mig del pou estava excavat sobre conglomerats del període Vallesià, mentre que la resta ho estava dins el conglomerat pertanyent al període Eocè; i per tant era un cas únic a Sant Llorenç per podia ajudar a datar la resta de cavitats del massís.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Altres aiguats tempestívols curts i violents foren el succeït l’any 1941 o el succeït entre els dies 19 al 21 de setembre de l’any 1971, onze anys després, amb rierades provocades després de precipitacions entre els 100 i 130 mm/dia i amb intensitats de 70 mm/h. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1992, entre la 1 i les 8 de la nit del dia 9 de setembre, i entre les 10 i les 12.30 del matí el pluviòmetre de la Barata recollia un total de 78,8 mm.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El 10 d’octubre de 1994 que, tot i no tenir massa afectació al sector sud de la riera, si que ho va fer al municipi de Mura, amb la desaparició de l’àrea d’esbarjo i pícnic de la riera de Nespres i d’una part de la carretera de Mura a Rocafort, inaugurada feia pocs dies.</span></span></span></span></span></p> 415365 46112270 08120 Matadepera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87779-p1450163.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87779-p1450129.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres 2021-06-30 00:00:00 Jordi Montlló Bolart La riera, en contacte amb els diferents torrents i canals que hi desguassen és un veritable corredor biològic vital per la fauna. La capçalera, situada en ple Parc de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac, amb els seus barrancs i canals coincidint amb el tram on l’activitat antròpica és quasi bé inexistent, es conserva en excel·lent estat. La vegetació pròpia és l’alzinar, que a la part més alta (per sobre dels 800 metres) s’enriqueix amb boix, roure i moixera, mentre que a mida que va baixant es barreja amb pi i altres arbusts de climatologia mediterrània com és l’arboç i el bruc. A les canals i torrents d’obaga s’hi localitzen clapes d’avellaners. Els costals de la riera, ofereixen fins gairebé el gual, per sota de la Torre de l’Àngel, una massa forestal apta per al refugi, la cria i el pas i hivernada de nombroses espècies vertebrades, sobretot per als ocells. També s’hi poden observar els rastres de fauna vertebrada relacionada amb l’establiment de masies i camps de conreu propers (porc senglar, guineu) i més fonedís, el toixó i la geneta. En les zones més humides hi sovinteja la serp verda i la blanca així com d’altres amfibis.En el tram amb més pressió humana, coincidint amb el nucli urbà, és on la riera queda en certa mesura canalitzada per marges reforçats amb talussos de formigó. En aquest indret, la vegetació és molt pobre i es redueix a una comunitat d’alzinar molt escadussera, barrejat amb roldor, romeguera i el roser salvatge, que amb el seu sistema d’arrels penetra entre els còdols per arribar als sectors més humits del sòl. És en aquest tram on degut a l’excés de fragmentació del territori i l’acció antròpica s’observa un llit més degradat, amb la pèrdua de vegetació pròpia de la riera i l’aparició d’espècimens exòtics.L’aparició de plantes al·lòctones provenen en gran part de llavors volàtils, transport per corrents d’aigua, migracions naturals efectuades pels animals durant els seus desplaçaments, però també tenen una procedència antròpica. Algunes d’elles s’han averat veritables invasores dels espais alterats, sovint en els trams on la vegetació natural ha estat suprimida (vessaments, extracció d’àrids, obres de canalitzacions, ocupació del domini públic hidràulic...). 2153 5.1 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
87794 Ametller de Can Robert https://patrimonicultural.diba.cat/element/ametller-de-can-robert <p><span><span><span>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span><br /> </p> <p><span><span><span>PASCUAL, Ramon (1994). Guia dels arbres dels Països Catalans, p. 96-97. Pòrtic Natura. Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PHILIPS, Roger (1989). Los Árboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’ametller de Can Robert està situat al costat esquerra del camí antic d’accés que puja fins l’era de la casa. És l’espècimen més destacable d’un seguit d’ametllers que els propietaris del mas tenien plantats en una feixa al davant de l’era.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’arbre, de l’espècie </span></span><em>Prunus dulcis, </em>és un arbre de fulla caduca que pertany a la família de les rosàcies. El tronc és llenyós i estriat, molt curt de color gris fosc. D’ell en surten tres branques divergents gruixudes i robustes. Arrels ben aferrades al sòl.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Mesura entre sis i set metres d’alçada, per una amplada de capçada d’uns 10 metres aproximadament. Fa 2,80 metres de volt de canó (mides preses per sota mateix de la creu, que fa des d’arran de terra, 0’90 m). Les fulles, són simples, d’un color verd intens, amb una base atenuada, un àpex acuminat i nervadura pennada, amb els marges lleugerament serrats. La flor és hermafrodita i monoica. La seva inflorescència és en forma de raïm, disposades al llarg d’un eix. La flor té cinc pètals, disposats simètricament, de color blanc a rosa pàl·lid. Floreix entre els mesos de gener fins l’abril depenent de la zona climàtica (a Sant Llorenç del Munt ho fa entre finals del mes de gener i febrer) . El fruit és una drupa ovada i coberta de pèls. Aquesta mena de pell es va ressecant durant la maduració i s’obre per alliberar el pinyol amb la llavor dins, l’ametlla. </span></span></span></p> 08120-219 Can Robert 41.6329500,2.0048300 417110 4609503 08120 Matadepera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87794-p1450499.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87794-p1450502.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada 2021-06-30 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Els ametllers per la seva llavor, tenen un gran valor energètic i és molt comú trobar-lo plantat a proximitat de les cases de pagès o en les vinyes allí on la climatologia ho permet. És una font de reserva per passar l’hivern i permet incorporar-la tant en les postres com en plats de taula. Es fan salses tradicionals de la cuina catalana (xató, salda de nadal, salsa per la calçotada, romesco, etc.), també és emprada com a ingredient en les picades d’estofats i rostits. És un ingredient indissociable de les postres de músic i pastades en cru amb sucre permeten elaborar el massapà i el torró. Se’n pot fer beguda, carquinyolis, panellets i altre dolços i fins i tot begudes com algun licor i l’orxata d’ametlles. Les seves propietats medicinals es coneixen des de temps antics, com és l’oli d’ametlles, per afeccions de la pell.La Bíblia conta com Abraham emprava vares d’ametller per construir corrals. El mateix bastó d’Aaron era una branca d’ametller. És present en el paradís terrenal, motiu pel qual se’l representa al costat de la mare de Déu i de l’Infant Jesús. 2151 5.2 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
88104 Avenc del Cavall de la Barata https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-cavall-de-la-barata <p><span><span><span><span><span>GES-CMB (1974). Catàlogo espeleològic de la provincia de Barcelona. Club Montañés Barcelonés. Diputación Provincial de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’avenc del Cavall de la Barata està situat en el vessant hidrogràfic esquerre de la Riera de les Arenes, al nord-est de La Barata. Un cop arribats al quilòmetre 9 de la carretera de Sabadell a Talamanca, entrar en direcció a la riera i pujar pel camí obert en el marge que s’enfila cap a Can Pèlacs. Abans de creuar la Canal de la Forn del Cargol, a mà esquerra, hi ha un camí amb una cadena que barra el pas als vehicles. Pujar aproximadament tres-cents metres fins arribar a una feixa llaurada que queda a mà esquerra. A la dreta hi ha un post de la corrent i un amuntegament de pedres que indiquen el corriol a seguir. L’avenc està a pocs metres del camí, amb el perímetre protegit per branques.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tracta d’un avenc de 33 metres de fondària o desnivell, amb un recorregut total de 60 metres, que es localitza en una litologia de conglomerats que conforma la gran unitat de la Serralada Prelitoral.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La boca mesura uns tres metres de diàmetre; adopta una forma més o menys circular. Un cop dins, dona pas a un primer pou de 27 metres de fondària. En arribar a uns 13 metres de profunditat es comunica amb una galeria de direcció O30S amb un recorregut d’onze metres obert en una diàclasi argilosa. Un cop a baix del pou s’obren dues galeries. La primera en direcció E30N. Mesura 9 metres de recorregut. En el sentit oposat hi ha una gatera molt estreta que continua per un petit ressalt que condueix al punt de màxima fondària de l’avenc.</span></span></span></span></span></p> 08120-231 Les Rovires. Vessant hidrogràfic esquerre de la Riera de les Arenes <p><span><span><span><span><span>Els avencs són cavitats naturals on predomina la component vertical. Poden ser d’un sol pou o amb varis i comunicats entre sí a través de galeries. La majoria d’avencs són el resultat d’infiltracions disperses, però d’altres, coneguts com els engolidors, absorbeixen un curs considerable d’aigua. Els avencs que es produeixen per la dissolució de la roca necessiten que sigui soluble a l’aigua. La més adient és la roca calcària, que al reaccionar amb l’aigua es dissol formant formes geomorfològiques denominades carst. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1889, el francès Edouard Alfred Martel, els batejà amb el nom d’avenc, nom d’origen occità “aven”. A Catalunya però poden rebre altres noms, tot i que el més popular és “avenc”: bòfia, canya, caricau, grallera, forat, cigalera, bavorell, pou o bufador. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Existeixen tres tipus d’avencs. Els de dissolució, que es troben a la zona no saturada o d’infiltració d’un massís, on l’aigua té un sentit descendent a partir de les fissures verticals, que amb el temps i de mica en mica dissoldrà la roca, formant els pous. Aquests s’aniran engrandint i agafen una forma normalment de secció circular o el·líptica.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els avencs per enfonsament, són el resultat de l’esfondrament d’una volta rocosa degut al buit del dessota. Són més grans, amb les formes més arrodonides i a la base acostumen a tenir un amuntegament de blocs irregulars.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Finalment hi ha el que s’anomena esquerdes de despreniment. Aquests avencs es formen quan s’obra una esquerda a prop d’un cingle; són estrets i en forma de tascó. Es poden trobar entre les capes que han lliscat horitzontalment entre elles.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’exploració més antiga documentada data del mes de maig de 1962, realitzada per membres del GES-CMB.</span></span></span></span></span></p> 41.6440500,1.9889800 415804 4610750 08120 Matadepera Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88104-p1470038.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88104-avenc-del-cavall-de-la-baratalastier-i-o-andres-espeleoindex.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús 2021-06-30 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Es recomana no entrar si no és amb un professional de l’espeleologia. La pràctica de d’aquest esport comporta un factor de risc elevat si no es tenen uns coneixements tècnics bàsics que es poden adquirir a la Federació Catalana d’Espeleologia. 2153 5.1 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
88105 Avenc de Can Pèlecs https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-can-pelecs Es recomana no entrar si no és amb un professional de l’espeleologia. La pràctica de l’espeleologia comporta un factor de risc elevat si no es tenen uns coneixements tècnics bàsics que es poden adquirir a la Federació Catalana d’Espeleologia. <p><span><span><span><span><span>Avenc situat a l’interior d’una roureda, a l’est de Can Pèlecs. L’accés es fa pel camí que des del mas s’adreça cap a Can Garrigosa. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Es tracta d’una antiga cisterna emprada pels habitants del mas aprofitant les filtracions d’aigua que havia a l’interior de la cavitat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop arribats al lloc s’observa un gran esvoranc en el terreny, una depressió més o menys circular d’uns 7 metres de diàmetre que condueix a una diàclasi orientada N20E – S20O. Al fons de la depressió hi ha les restes muraries i l’obertura d’una antiga porta que tancava l’accés a la cavitat, de 15 metres de fondària. Té un recorregut de 30 metres. En el tram final de la cavitat, la diàclasi s’eixampla per la intersecció amb un pla d’estratificació, responsable d’un enfonsament ara fa uns anys. La litologia és de conglomerats i la granunitat és la característica de la Serralada Prelitoral. A la parat inferior de tot, s’hi observen varies cisternes, amb comunicació a través d’uns orificis que es van omplint amb l’aigua. Aquesta s’obté per filtració provinent de l’interior de la roca. S’escola en major o menor quantitat per un canaló encastat dins de la roca, seguint un procés de decantació.</span></span></span></span></span></p> 08120-232 Can Pèlacs <p><span><span><span><span><span>Norbert Font i Sagué (Barcelona, 17 de setembre de 1873 – 19 d’abril de 1910) geòleg, espeleòleg, naturalista, sacerdot i escriptor, fou l’introductor de l’espeleologia a Catalunya. L’any 1904 exercí la càtedra de geologia dels Estudis Universitaris Catalans i amb el patrocini del Centre Excursionista de Catalunya, efectuà una enquesta que li permeté publicar el primer catàleg espeleològic de Catalunya l’any 1897, on cita l’avenc de can Pèlecs com un fenomen espeleològic.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Can Pèlecs el va utilitzar com a cisterna d’aigua fins que més endavant construí els dipòsits d’obra del damunt.</span></span></span></span></span></p> 41.6450000,2.0030800 416980 4610842 08120 Matadepera Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88105-topo-avenc-de-can-pelacs.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88105-interior-avenc-cisterna-can-pelacs.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús 2021-06-30 00:00:00 Jordi Montlló Bolart El topogràfic de la cavitat i la fotografia de l’interior de la cisterna provenen de la pàgina web d’Espeleologia de la qual en l’apartat corresponent s’hi ha afegit l’enllaç. 2153 5.1 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
88106 Avenc de Can Torres https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-can-torres <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’avenc de Can Torres està situat al capdavall de les feixes del davant de la casa. Després d’haver passar la Font de la Tartana, uns dos cents metres més endavant, a mà dreta, hi ha el camí antic de Can Torres, que travessa en diagonal el torrent de Can Solà del Racó. Resseguir en paral·lel el torrent fins a girar cap a la dreta en direcció al torrent del Sot del Canyer. Abans de creuar-lo, avançar una cinquantena de metres. En el cas de voler-hi accedir des de Can Torres, recórrer el sender que es troba a quatre-cents metres al sud-oest del mas, pel torrent del Sot del Canyer, que baixa des del Collet de Cabrafiga fins el torrent del Sot de la Codoleda. Un cop el torrent del Sot del Canyer es trobi amb el torrent de les Saleres, a mà esquerra s’enfila un corriol on, tot just una trentena de metres més endavant porta directament a l’avenc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tracta d’una cavitat formada en una litologia de conglomerats, de 55 metres de recorregut i 19 metres de desnivell. La boca està situada a l’extrem occidental d’una diàclasi de direcció est-oest. Només entrar, cal baixar per un pou d’uns set metres aproximadament de fondària. Un cop a baix, s’arriba a un espai que mesura uns 10 m per 5 metres, on hi conflueixen tres pous diferents.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>En direcció est es remunta per la diàclasi durant uns 16 metres fins arribar a una intersecció que pren direcció nord-sud. Un cop allí es pot observar una cúpula no massa gran.</span></span></span></p> 08120-233 Can Torres <p><span><span><span><span><span>A principis dels anys 1920 fou visitat pels membres del Centre Excursionista de Terrassa. S’esmenta, tot i que breument, a la Guia Monogràfica de Sant Llorenç del Munt publicada l’any 1935. A partir de l’any 1952 serà un dels avencs més concorreguts, sobretot per iniciats en el món de l’espeleologia i membres del GES-CMB. Aquests darrers publicaran la primera topografia de la mà de O. Andrés i L. Muntán l’any 1954.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1999, un equip de TV3 filmà el descens amb el suport del Centre Excursionista de Terrassa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 2015, dos espeleòlegs varen detectar amb un mesurador un risc d’hipòxia (manca d’O2) en un pou de la cavitat. </span></span></span></span></span></p> 41.6186900,2.0318800 419345 4607894 08120 Matadepera Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88106-avenc-de-can-torres-matadepera-topoo-andres-l-muntanges-cmb-espeleoindex.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88106-dsc0063.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús 2021-06-30 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Fotografies cedides pel nostre guia de Sant Llorenç del Munt, el geògraf Marc Samper. Topografia localitzada al web d’Espeleoindex.com. Realitzada l’any 1954 per O. Andrés i L. Muntán. Es recomana no entrar si no és amb un professional de l’espeleologia. La pràctica de d’aquest esport comporta un factor de risc elevat si no es tenen uns coneixements tècnics bàsics que es poden adquirir a la Federació Catalana d’Espeleologia. 2153 5.1 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
88107 Avenc de la Gavarra II https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-la-gavarra-ii <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> L’entrada està força taponada per despreniments i fullaraca. Es desconeix l’estat de l’interior de la cavitat. <p><span><span><span><span><span>L’avenc de la Gavarra està situada en una paret, entre la Canal del Bosc i la Canal del Pi Tort. El seu accés s’ha de fer pujant per una de les dues canals i travessar el bosc d’alzines i roures fins a trobar la cavitat, que resta força amagada, entre dues roques. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tracta d’un avenc format per una esquerda de despreniment, a la paret del cingle. L’entrada presenta la forma característica de tascó amb un pas molt estret. A l’entrada s’hi observen les empremtes provocades pel degoteig de l’aigua damunt de la roca calcària.</span></span></span></span></span></p> 08120-234 Entre la Canal del Bosc i la Canal del Pi Tort, un cop passada la Balma de la Gavarra. <p><span><span><span><span><span>Els avencs són cavitats naturals on predomina la component vertical. Poden ser d’un sol pou o amb varis i comunicats entre sí a través de galeries. La majoria d’avencs són el resultat d’infiltracions disperses, però d’altres, coneguts com els engolidors, absorbeixen un curs considerable d’aigua. Els avencs que es produeixen per la dissolució de la roca necessiten que sigui soluble a l’aigua. La més adient és la roca calcària, que al reaccionar amb l’aigua es dissol formant formes geomorfològiques denominades carst. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1889, el francès Edouard Alfred Martel, els batejà amb el nom d’avenc, nom d’origen occità “aven”. A Catalunya però poden rebre altres noms, tot i que el més popular és “avenc”: bòfia, canya, caricau, grallera, forat, cigalera, bavorell, pou o bufador. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Existeixen tres tipus d’avencs. Els de dissolució, que es troben a la zona no saturada o d’infiltració d’un massís, on l’aigua té un sentit descendent a partir de les fissures verticals, que amb el temps i de mica en mica dissoldrà la roca, formant els pous. Aquests s’aniran engrandint i agafen una forma normalment de secció circular o el·líptica.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els avencs per enfonsament, són el resultat de l’esfondrament d’una volta rocosa degut al buit del dessota. Són més grans, amb les formes més arrodonides i a la base acostumen a tenir un amuntegament de blocs irregulars.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Finalment hi ha el que s’anomena esquerdes de despreniment. Aquests avencs es formen quan s’obra una esquerda a prop d’un cingle; són estrets i en forma de tascó. Es poden trobar entre les capes que han lliscat horitzontalment entre elles.</span></span></span></span></span></p> 41.6516700,2.0078100 417382 4611578 08120 Matadepera Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88107-p1460015.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88107-p1460017.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús 2021-06-30 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Es recomana no entrar si no és amb un professional de l’espeleologia. La pràctica de d’aquest esport comporta un factor de risc elevat si no es tenen uns coneixements tècnics bàsics que es poden adquirir a la Federació Catalana d’Espeleologia. 2153 5.1 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
88108 Avenc de les Pinasses o de la Pinassa https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-les-pinasses-o-de-la-pinassa <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’Avenc de les Pinasses, conegut també com l’Avenc de la Pinassa, està situat al vessant hidrogràfic dret del Torrent Roig. L’accés es fa a partir del Camí Ral que s’inicia un cop passat el punt quilomètric 9 de la carretera de Sabadell a Talamanca, al darrera mateix del mas de La Barata. El camí s’enfila i un cop deixat a mà esquerra una tanca de privacitat de la finca, trencar a l’esquerra i seguir el corriol entremig d’un bosc de pi roig on caldrà desviar-se fins a baixar al Torrent Roig pel seu vessant hidrogràfic esquerre on una solera de pedra permet passar amb tota tranquil·litat. Des d’allí mateix un amuntegament de pedres senyalen un estret corriol que mena directe cap a l’avenc, després de pujar per un bosc de pi roig. Al capdamunt d’aquest bosc es veu una alzina de rebrot de tres besses i al seu costat, un pilar de ferro de color verd amb el nom de la cavitat i la profunditat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Arribats en aquest punt s’observa un embut amb el pou al capdavall, envoltat per abundant vegetació. Una rampa permet accedir fins a l’entrada. Només entrar-hi, la cavitat ja presenta una primera vertical de 6 metres, que permet arribar fins a una cornisa que domina el pou principal. Si es baixa per sota la vertical de l’entrada, es baixa a una fondària de 42 metres, que permet accedir a una finestra que dóna accés a un pou de 27 metres (situat a l’extrem nord de la base del pou principal). Mentre que si es fa des del punt de la boca més allunyat de la cornisa, es pot accedir directament a una fondària de 36 metres (cota’51,2). La galeria que forma la base inferior de la cavitat, permet accedir per una gatera descendent amb una magnífica colada. Superat aquest pas, s’accedeix a una saleta amb una xemeneia ascendent que comunica amb la part superior de la colada (57’9 metres de fondària).</span></span></span></span></span></p> 08120-235 Roca del Corb <p><span><span><span><span><span>Els avencs són cavitats naturals on predomina la component vertical. Poden ser d’un sol pou o amb varis i comunicats entre sí a través de galeries. La majoria d’avencs són el resultat d’infiltracions disperses, però d’altres, coneguts com els engolidors, absorbeixen un curs considerable d’aigua. Els avencs que es produeixen per la dissolució de la roca necessiten que sigui soluble a l’aigua. La més adient és la roca calcària, que al reaccionar amb l’aigua es dissol formant formes geomorfològiques denominades carst. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1889, el francès Edouard Alfred Martel, els batejà amb el nom d’avenc, nom d’origen occità “aven”. A Catalunya però poden rebre altres noms, tot i que el més popular és “avenc”: bòfia, canya, caricau, grallera, forat, cigalera, bavorell, pou o bufador. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Existeixen tres tipus d’avencs. Els de dissolució, que es troben a la zona no saturada o d’infiltració d’un massís, on l’aigua té un sentit descendent a partir de les fissures verticals, que amb el temps i de mica en mica dissoldrà la roca, formant els pous. Aquests s’aniran engrandint i agafen una forma normalment de secció circular o el·líptica.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els avencs per enfonsament, són el resultat de l’esfondrament d’una volta rocosa degut al buit del dessota. Són més grans, amb les formes més arrodonides i a la base acostumen a tenir un amuntegament de blocs irregulars.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Finalment hi ha el que s’anomena esquerdes de despreniment. Aquests avencs es formen quan s’obra una esquerda a prop d’un cingle; són estrets i en forma de tascó. Es poden trobar entre les capes que han lliscat horitzontalment entre elles.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La primera exploració de l’avenc fou el dia 13 d’octubre de 1913 sota la direcció de M. Faura i Sans, acompanyat per membres del Centre Excursionista de Catalunya, com Sagués, Pineda, Cuyàs, Folch i Amat i possiblement per membres del Centre Excursionista de Terrassa. Faura en publicà una petita i gairebé desapercebuda ressenya a la Il·lustració Catalana de 1913.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La segona exploració, data del 9 de juliol de 1932 per un grup format per 21 membres del Club Muntanyenc Barcelonès, sota la direcció de Nadal Llopis Lladó. Segons consta només comptaven amb 15 metres d’escala i l’accés i sortida al pou es va haver de fer amb cordes. Van fer la primera topografia de l’avenc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Entre aquests anys i el 1979 en què es fa la segona topografia. Probablement a principis dels anys setanta, membres del GES’CMB devia explorar l’avenc i desobstruir la gatera, per sota la colada, ja que ni l’any 1913 i 1932 es coneixia la seva existència, i per tant calia remuntar la colada per arribar als conductes finals. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El mes d’abril de 2016 el grup d’Espeleoindex actualitzen la fitxa de l’avenc. Localitzen una nova topografia realitzada a principis de l’any 1970 amb motiu de la preparació del volum III del catàleg espeleològic de la província de Barcelona que no va editar-se mai. </span></span></span></span></span></p> 41.6380000,1.9850500 415469 4610083 08120 Matadepera Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88108-p1460487.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88108-topo.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada 2021-06-30 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Es recomana no entrar si no és amb un professional de l’espeleologia. La pràctica de d’aquest esport comporta un factor de risc elevat si no es tenen uns coneixements tècnics bàsics que es poden adquirir a la Federació Catalana d’Espeleologia. Pel que fa al seu nom, l’any 1913 Faura l’anomena Pinasses. A la Guia Monogràfica de Sant Llorenç del Munt de 1935 també, mentre que Llopis, l’any 1932 l’anomena, de la Pinassa. 2153 5.1 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
88109 Avenc d'en Sendo https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-den-sendo <p><span><span><span><span><span>L’avenc d’en Sendo està situat a la capçalera d’un torrent que neix al nord-est de la Punta dels Caus Cremats, en ple Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac. L’accés es fa a partir de l’àrea d’esplai del Torrent de l’Escaiola. Un cop travessada l’àrea d’esbarjo, a mà esquerra surt un camí que mena fins a un torrent. Un cop aquí enfilar-se pel marge dret del torrent, ja que aquest està molt embardissat. Unes pedres pintades senyalen l’accés. Un cop dins el bosc, seguir el corriolet que ressegueix el torrent pel seu vessant dret fins arribar a un revolt molt tancat on ja s’observa una gran quantitat de rocs. L’avenc està situat justament en el vessant contrari, dessota els roures, en un lloc molt ombrívol i de gran bellesa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Té 27 metres de fondària, amb un recorregut de 100 metres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La boca, de 2’5 metres de llargada per 1 metre d’ample, dóna pas a un pou de 7 metres de fondària molt erosionat. Un cop aquí, hi ha varies galeries. Remuntant en direcció oest, se segueix per una galeria que comunica fins a una sala no massa gran des de la qual s’inicien dues ramificacions de pocs metres de recorregut.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Des de la base del pou d’entrada, es pot accedir per una mena de rampa en direcció sud-oest, que remunta fins a l’inici del pou.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En un extrem, abans de baixar, es localitza una altra galeria que també condueix fins una saleta. I bans, una gatera que s’enfila vers la saleta de les galeries del sector oest.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop a baix del pou principal s’accedeix a una sala de 9 m per 6 m. I des d’aquí a d’altres conductes i un pou que desemboca a l’altre extrem de la sala inferior. A partir d’aquí cal progressar arrossegats fins a trobar un eixamplament i novament arrossegats fins que un gran bloc barra el pas. Hi ha altres conductes omplerts de grava. </span></span></span></span></span></p> 08120-236 Punta dels Caus Cremats <p><span><span><span><span><span>L’any 1972 surt per primera vegada referenciat en la guia del mapa de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’obac de l’editorial Alpina, on només s’explica que s’ha localitzat una cavitat de 9 metres de fondària. Es desconeix quines varen ser els primers espeleòlegs que varen visitar la cavitat. L’any 1976, membres de la SIS CET van accedir novament a l’avenc desobstruint un pas estret a la base del pou d’entrada i a més, realitzaren el primer aixecament topogràfic. L’any 1985, José A. Pérez, membre del GES – CM Terrassa, descobrí una nova sala i el pou lateral que comunica amb la sala final i finalment amb altres companys desobstruïren alguns punts de la zona terminal de l’avenc. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els avencs són cavitats naturals on predomina la component vertical. Poden ser d’un sol pou o amb varis i comunicats entre sí a través de galeries. La majoria d’avencs són el resultat d’infiltracions disperses, però d’altres, coneguts com els engolidors, absorbeixen un curs considerable d’aigua. Els avencs que es produeixen per la dissolució de la roca necessiten que sigui soluble a l’aigua. La més adient és la roca calcària, que al reaccionar amb l’aigua es dissol formant formes geomorfològiques denominades carst. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1889, el francès Edouard Alfred Martel, els batejà amb el nom d’avenc, nom d’origen occità “aven”. A Catalunya però poden rebre altres noms, tot i que el més popular és “avenc”: bòfia, canya, caricau, grallera, forat, cigalera, bavorell, pou o bufador. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Existeixen tres tipus d’avencs. Els de dissolució, que es troben a la zona no saturada o d’infiltració d’un massís, on l’aigua té un sentit descendent a partir de les fissures verticals, que amb el temps i de mica en mica dissoldrà la roca, formant els pous. Aquests s’aniran engrandint i agafen una forma normalment de secció circular o el·líptica.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els avencs per enfonsament, són el resultat de l’esfondrament d’una volta rocosa degut al buit del dessota. Són més grans, amb les formes més arrodonides i a la base acostumen a tenir un amuntegament de blocs irregulars.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Finalment hi ha el que s’anomena esquerdes de despreniment. Aquests avencs es formen quan s’obra una esquerda a prop d’un cingle; són estrets i en forma de tascó. Es poden trobar entre les capes que han lliscat horitzontalment entre elles.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La primera exploració de l’avenc fou el dia 13 d’octubre de 1913 sota la direcció de M. Faura i Sans, acompanyat per membres del Centre Excursionista de Catalunya, com Sagués, Pineda, Cuyàs, Folch i Amat i possiblement per membres del Centre Excursionista de Terrassa. Faura en publicà una petita i gairebé desapercebuda ressenya a la Il·lustració Catalana de 1913.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La segona exploració, data del 9 de juliol de 1932 per un grup format per 21 membres del Club Muntanyenc Barcelonès, sota la direcció de Nadal Llopis Lladó. Segons consta només comptaven amb 15 metres d’escala i l’accés i sortida al pou es va haver de fer amb cordes. Van fer la primera topografia de l’avenc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Entre aquests anys i el 1979 en què es fa la segona topografia. Probablement a principis dels anys setanta, membres del GES’CMB devia explorar l’avenc i desobstruir la gatera, per sota la colada, ja que ni l’any 1913 i 1932 es coneixia la seva existència, i per tant calia remuntar la colada per arribar als conductes finals. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El mes d’abril de 2016 el grup d’Espeleoindex actualitzen la fitxa de l’avenc. Localitzen una nova topografia realitzada a principis de l’any 1970 amb motiu de la preparació del volum III del catàleg espeleològic de la província de Barcelona que no va editar-se mai. </span></span></span></span></span></p> 41.6306000,1.9877700 415686 4609258 08120 Matadepera Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88109-p1460755.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88109-avenc-den-sendo-topo-de-badiella-i-c-mansell1976-i-1985.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús 2021-06-30 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Els boixos que hi ha en aquest sector estan molt malmesos degut a l’atac de les erugues de la papallona del boix (Cydalima perspectalis). Es tracta d’una plaga originària de les regions subtropicals humides de l’est d’Àsia. Des d’Alemanya, detectada per primera vegada l’any 2007, s’ha anat estenent per tot el continent, seguint la progressió típica d’una espècie altament invasora i destructiva.S’alimenten de les fulles de boix (Buxus sempervirens). La papallona és vistosa, de color blanc, amb un antifaç a tot el voltant de les ales de color marró molt fosc tirant a negre, molt fàcil d’identificar. El seu atac debilita la planta fins a provocar-li la mort.Es recomana no entrar si no és amb un professional de l’espeleologia. La pràctica de d’aquest esport comporta un factor de risc elevat si no es tenen uns coneixements tècnics bàsics que es poden adquirir a la Federació Catalana d’Espeleologia. 2153 5.1 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
88110 Avenc fals del Cavall de La Barata https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-fals-del-cavall-de-la-barata <p><span><span><span><span><span>BADIELLA i NOGUERA , Xavier; BUIL, Albert (1979). Els petits avencs de la nostra muntanya.(III), 18, pàg. 52-60. Arxiu del Centre Excursionista de Terrassa. Terrassa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GES-CMB (1974). Catàlogo espeleològic de la provincia de Barcelona. Club Montañés Barcelonés. Diputación Provincial de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’avenc fals del Cavall està situat en el vessant hidrogràfic esquerre de la Riera de les Arenes, al nord-est de La Barata. Un cop arribats al quilòmetre 9 de la carretera de Sabadell a Talamanca, entrar en direcció a la riera i pujar pel camí obert en el marge que s’enfila cap a Can Pèlacs. Abans de creuar la Canal de la Forn del Cargol, a mà esquerra, hi ha un camí amb una cadena que barra el pas als vehicles. Abans d’arribar a l’avenc del Cavall de la Barata, a un centenar de metres a mà dreta, hi ha una torrentera per on s’hi accedeix. Pocs metres més endavant a mà esquerra, hi ha un gran roquissar erosionat pel pas del temps pel qual cal enfilar-se. L’avenc està situat al capdamunt, dissimulat per branques de galzeran i un gran llorer. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tracta d’una petita cavitat de 4 metres de fondària i un recorregut total de 7 metres, format en una litologia de conglomerats dins de la gran unitat de la Serralada Prelitoral. Quan plou i baixa el torrent, aquest avenc fa funció d’engolidor d’aigua. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Presenta dues boques, tot i que una d’elles és actualment impenetrable. Un cop dins, baixar per un ressalt de dos metres que condueix a una sala de dimensions reduïdes. Des d’aquest indret s’inicia una galeria força inclinada que mena fins al fons de la cavitat. En aquest indret, la sorra, fang i pedres han obstruït un possible pas. </span></span></span></span></span></p> 08120-237 Les Rovires <p><span><span><span><span><span>Els avencs són cavitats naturals on predomina la component vertical. Poden ser d’un sol pou o amb varis i comunicats entre sí a través de galeries. La majoria d’avencs són el resultat d’infiltracions disperses, però d’altres, coneguts com els engolidors, absorbeixen un curs considerable d’aigua. Els avencs que es produeixen per la dissolució de la roca necessiten que sigui soluble a l’aigua. La més adient és la roca calcària, que al reaccionar amb l’aigua es dissol formant formes geomorfològiques denominades carst. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1889, el francès Edouard Alfred Martel, els batejà amb el nom d’avenc, nom d’origen occità “aven”. A Catalunya però poden rebre altres noms, tot i que el més popular és “avenc”: bòfia, canya, caricau, grallera, forat, cigalera, bavorell, pou o bufador. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Existeixen tres tipus d’avencs. Els de dissolució, que es troben a la zona no saturada o d’infiltració d’un massís, on l’aigua té un sentit descendent a partir de les fissures verticals, que amb el temps i de mica en mica dissoldrà la roca, formant els pous. Aquests s’aniran engrandint i agafen una forma normalment de secció circular o el·líptica.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els avencs per enfonsament, són el resultat de l’esfondrament d’una volta rocosa degut al buit del dessota. Són més grans, amb les formes més arrodonides i a la base acostumen a tenir un amuntegament de blocs irregulars.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Finalment hi ha el que s’anomena esquerdes de despreniment. Aquests avencs es formen quan s’obra una esquerda a prop d’un cingle; són estrets i en forma de tascó. Es poden trobar entre les capes que han lliscat horitzontalment entre elles.</span></span></span></span></span></p> 41.6425400,1.9925200 416097 4610579 08120 Matadepera Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88110-p1470060.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88110-avenc-fals-del-cavallxavier-badiella-sis-cet-21-01-1979-espeleoindex.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús 2021-06-30 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Es recomana no entrar si no és amb un professional de l’espeleologia. La pràctica de d’aquest esport comporta un factor de risc elevat si no es tenen uns coneixements tècnics bàsics que es poden adquirir a la Federació Catalana d’Espeleologia. 2153 5.1 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
88112 Balma de la Gavarra https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-la-gavarra <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Balma situada a l’est de la Canal del Bosc. El seu accés es fa enfilant-se per la Canal del Pi Tort, a través d’un corriol que surt del darrera mateix de Can Pèlacs. Quan la canal comença a enfilar-se, a mà esquerra, hi ha una cinglera. A l’extrem d’aquesta, hi ha la roca coneguda amb el nom del “Bec”. Resseguir el cingle fins arribar-hi tot canviant de vessant pel costat de la Canal del Bosc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Està situada en paral·lel a la cinglera, oberta cap a l’exterior gràcies a un estret estrat de gresos situats a la seva base. Mesura una vintena de metres d’amplada exterior tot i que el seu recorregut real és de 8 metres. Presenta la litologia típica de la muntanya de Sant Llorenç del Munt, a base de conglomerats i la granunitat típica de la Serralada Prelitoral.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’accés o entrada no és massa alta, a excepció de l’extrem nord, on s’hi pot estar dempeus (amb alçades que oscil·len els 5 i els 7 metres). En el sostre s’hi observen formacions litogèniques.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al seu interior palplantat al mig, hi ha un roc natural que sembla (sense ser-ho) una taula.</span></span></span></span></span></p> 08120-239 Coll Prunera <p><span><span><span><span><span>La primera referència espeleològica documentada de la balma és a través de la visita del GEX – CMB el mes de desembre de 1965, que la inclouran en el catàleg de 1974. El febrer de l’any 1987, membres de la SIS – CET en van fer la única topografia que es coneix a data d’avui.</span></span></span></span></span></p> 41.6516800,2.0075200 417358 4611580 08120 Matadepera Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88112-p1460020.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88112-p1460032.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús 2021-06-30 00:00:00 Jordi Montlló Bolart No s’observen restes murades. 2153 5.1 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
88113 Balma de la Miranda https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-la-miranda <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Guia interactiva del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La Balma de la Miranda és en realitat una paret rocosa de lleugera inclinació, amb un estrat bla a la base sotmès a l’erosió i als estralls de la climatologia, especialment abundant al Parc de Sant Llorenç del Munt en un context càrstic.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La paret i aquest lleuger estrat, associat a una codina de conglomerat ample ha fet que l’home hi aixequés un mur de pedra seca per a emprar-lo com habitacle o com a refugi. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>D’un dels seus extrems, coincidint amb el mur ennegrit per les fogueres, es conserva actualment un muret de 0’80 m d’alçada per 2 metres de llargària, fet de pedra irregular, sense morter que aprofita en el seu extrem un tros de bloc de pedra caigut de la mateix paret falcat per evitar que rodoli codina avall. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A mà esquerra de la bauma hi ha una fissura o entall, en diagonal que hauria pogut servir per a col·locar-hi un cobert.</span></span></span></span></span></p> 08120-240 Serrat Roig – Coll Prunera <p><span><span><span><span><span>Les cavitats naturals formades a partir de l'erosió en cingles o vessants rocallosos com les balmes, acostumen a ser poc profundes i es caracteritzen generalment per la seva forma llargada i horitzontal més que per la fondària. Aquest fet les distingeix de la cova o caverna. Han estat emprades en llarg de la història ja sigui com amagatalls en períodes bèl·lics, com a refugi dels ramats o pels mateixos pagesos i vinyataires i també com a habitatge.</span></span></span></span></span></p> 41.6517300,2.0066600 417286 4611586 08120 Matadepera Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88113-p1450999.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88113-p1450998.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús 2021-06-30 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Als voltants s’hi observa molta pedra escampada que potser en un altre temps haurien format part d’una estructura més important. 2153 5.1 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
88114 Balma de l’Escopeta https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-lescopeta <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La Balma de l’Escopeta, anomenada així per proximitat a la Cova de l’Escopeta, està situada a la base d’una paret rocosa al vessant nord-est de la carena dels Morros Curts, que limita el municipi de Matadepera amb Terrassa. A mig camí, entre el Collet de la Riba, i el Collet de les Foradades, a mà esquerra, a la capçalera, entre dues torrenteres afluents del Torrent de la Font de la Riba pel seu vessant hidrogràfic dret, hi ha un gran roquissar. Per accedir a la balma, s’ha de vorejar baixant per un dels costats per poder llavors resseguir la roca fins a localitzar la balma mig amagada per la vegetació. Està formada en l’ estrat més bla de la paret, on la roca és més arenosa, essent més susceptible de patir l’erosió dels agents meteoritzants, com la pluja, el vent i l’aigua. Fa una vintena de metres de llargària per uns tres i mig a quatre metres de profunditat en la seva zona més ample. En un dels costats, hi ha un amuntegament de pedres de mida grossa que podrien correspondre a un mur. A la part superior de la balma hi ha una segona fissura horitzontal a la qual no s’hi ha pogut accedir.</span></span></span></span></span></p> 08120-241 Carena dels Morros Curts <p><span><span><span><span><span>Els abrics rocosos són indrets naturals que han pogut servir de refugi tant per animals com per a l’home durant milers d’anys, de manera permanent com ocasional. Els sediments o dipòsits que s’hi localitzen resultat de les diferents ocupacions se sobreposen els uns sobre uns altres. Només amb una excavació arqueològica autoritzada, aquests indrets poden aportar informació respecte a una possible ocupació.</span></span></span></span></span></p> 41.6195500,1.9846800 415414 4608035 08120 Matadepera Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88114-p1470119.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88114-p1470121.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús 2021-06-30 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Localitzada durant la realització del Mapa de Patrimoni del municipi. Situada a una vintena de metres més al nord seguint la mateixa paret que la cova de l’Escopeta (tal i com l’esmenta Ramon Suades en el Mapa Interactiu del Parc de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’obac), es decideix posar-li el mateix apel·latiu. 2153 5.1 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
88115 Balma del Pla de Sorís https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-del-pla-de-soris <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> Completament embardissat. <p><span><span><span><span><span>La balma del Pla de Sorís està situada en una raconada del Torrent de la Mamella. S’hi pot accedir pel camí de la Torre Salvans, que s’origina just abans del quilòmetre 8, de la carretera de Sabadell a Talamanca, a mà esquerra. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De mica en mica, amb el pas del temps, els corrents d’aigua han anat erosionant els sediments de la part exterior la riba còncava i els ha dipositat a la part interior. Aquesta acció continuada, afegida a altres agents meteorològics, ha format en l’estrat més bla un seguit de cavitats d’uns quatre metres de fondària amb orientació est.</span></span></span></span></span></p> 08120-242 Pla de Sorís 41.6347100,1.9900700 415883 4609712 08120 Matadepera Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88115-p1460699.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88115-p1460694.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús 2021-06-30 00:00:00 Jordi Montlló Bolart L’accés es fa des del davant mateix del forn de calç, però el torrent està molt brut i emboscat i degut a la gran profusió de bardissar ha estat del tot impossible arribar-hi. 2153 5.1 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
88120 Bassals de les Rovires https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassals-de-les-rovires <p><span><span><span><span><span>Olletes naturals creades a la roca a partir de l’erosió per meteorització que l’home ha sabut aprofitar per retenir l’aigua bàsicament de pluja. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’accés es fa entrant des de la carretera de Talamanca (punt quilòmetric 9), a mà dreta, travessant la Riera de les Arenes en direcció al camí de Can Pèlacs. Abans de creuar la Canal de la Forn del Cargol, a mà esquerra, hi ha un camí amb una cadena que barra el pas als vehicles. Tot just un centenar de metres més endavant, a mà dreta hi ha la clariana d’una petita torrentera amb predomini de roquissar. Al capdamunt del roquissar hi ha el fals avenc del cavall de la Barata, totalment envoltat de vegetació. Les olletes o basses s’identifiquen perquè per retenir l’aigua, l’home ha construït un petit muret fet amb pedra i morter de calç que permet retenir l’aigua.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Probablement la seva existència estigui relacionada amb la fauna salvatge.</span></span></span></span></span></p> 08120-247 Les Rovires <p><span><span><span><span><span>Les basses són excavacions impermeables construïdes en indrets favorables per poder emmagatzemar aigua de pluja. Podien aprofitar la impermeabilització natural del terreny com l’argila compactada o bé es reforçaven les parets amb pedra seca que podia impermeabilitzar pel seu interior amb calç. Si no estan cobertes, quan arriba l’estiu s’assequen. Però també hi ha cavitats naturals que es localitzen en soleres que en ploure arrepleguen l’aigua. Aquestes estructures són de gran importància per a la fauna i la flora, perquè a més a més, indiferentment que siguin intermitents o permanents, al voltant d’aquestes s’hi crea un biòtop aquàtic específic.</span></span></span></span></span></p> 41.6424200,1.9924500 416091 4610566 08120 Matadepera Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88120-p1470064.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88120-p1470068.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús 2021-06-30 00:00:00 Jordi Montlló Bolart A la guia interactiva del Parc de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac 2020, es parla d’una única bassa. Durant la realització del Mapa se n’han descobert dues més, gràcies al senglar, que amb el seu musell va furgar la terra i la vegetació acumulada al seu interior, posant-les al descobert. 2153 5.1 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 171,28 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?

La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/biblioteques/geord-camp/localitzacio/geord-cord/41.641289,2.017917/pag-fi/5