Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 45798 | Torre Fossada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-fossada | <p>AGUILAR PÉREZ A.-MARTÍNEZ LORENTE G. (2003) 'La telegrafia optica a Cataluña. Estado de la Cuestión' a Scripta Nova. Revista electrónica de geografia i Ciencias sociales. Vol. VII, núm. 137, 15 de marzo de 2003. UB.</p> | XVIII-XIX | <p>Situada estratègicament sobre el riu Llobregat, en el turó de Telègraf. Al sud-est de Castellbisbal, molt a prop del pont de base romana que comparteixen Martorell i Castellbisbal. Torre quadrada situada sobre el pas del riu Llobregat, sobre el 'pont del diable'. Té forma quadrada, d'aproximadament 5 metres de costat i amb uns 7 metres d'alçada. La construcció s'inicia en talús i té dues plantes d'alçada més el terrat. L'accés era elevat per una porta rectangular, que ha estat refeta en una restauració recent; al pis superior hi ha una petita finestra d'arc rebaixat. Està envoltat per un fossar construït amb les mateixes característiques que la torre: còdols, pedres irregulars, algun petit carreu lligats amb morter de calç. Se suposa que és fruit de les diferents reformes que ha sofert al llarg del temps. L'accés seria elevat i per la cara sud. Hores d'ara aquesta obertura presenta una esquerda fins baix que accentua el procés de degradació.</p> | 08054-33 | Terme de Castellbisbal. Turó de les Forques. (08755 Castellbisbal) | <p>La Torre Fossada o Torre del Telègraf era la torre núm. 4 de la línia de Barcelona a Lleida de la xarxa telegràfica òptica militar de Catalunya. Es comunicava directament amb la torre de Molins de Rei (núm. 3) i la d'Esparreguera (núm. 5). La intervenció arqueològica realitzada l'any 2005 tenia com a objectius principals la documentació de les estructures laterals que condueixen la base del pont, en l'exterior del fossat, per tal de conèixer tota l'arquitectura del monument. D'altra banda, es va voler excavar l'interior de la torre sota el paviment per a determinar l'existència o no d'una ocupació anterior, i, per últim, un condicionament de l'entorn amb la finalitat d'evitar la caiguda continua de sediment a l'interior del fossat, rebaixant els desnivells exteriors i la terra acumulada en l'entorn del mur del fossat. La excavació ha confirmat que l'accés a la torre es realitzava a través d'un pont llevadís que salvava el fossar i que un cop retirat, protegís la porta i la finestra del pis superior. A aquest pont s'arribava seguint un camí que, a mida que s'apropa al pont, s'anava fent cada cop més estret, interpretant aquest fet com a funció defensiva, per tal d'impossibilitar l'accés directe al pont de carruatges o vehicles de grans dimensions just en el punt de menor amplada del fossat. En la construcció de la base de la torre es va aplicar la solució constructiva més senzilla, és a dir, la obra s'adapta a la topografia del terreny existent en el moment de la construcció, no es realitzaren anivellaments amb aportacions exteriors. La topografia original seria molt diferent a l'actual. La cota del paviment del pis inferior de la torre és la més indicativa de l'altitud màxima del Turó, descendint després en lleuger pendent cap al vessant d'aquest. El mur que rodeja el fossat, molt arrasat en l'actualitat, seria més alt i contindria tant el nivell geològic com el material obtingut en l'excavació del fossat. La seva posterior degradació ha permès que part de les aportacions hagin caigut a l'interior del fossat, cosa que ha obligat a anivellar la zona invertint el pendent. L'actual fossat, de dimensions considerables, seria més profund en el moment de la seva realització. Tot això, juntament amb la cota del nivell geològic de l'interior de la torre, duu a pensar que el pendent que rodejava el fossat era més pronunciat que el perfil que presenta en l'actualitat, cosa que tindria sentit tenint en compte el caràcter militar i les necessitats defensives de l' indret. Pel que fa als materials recuperats durant l'excavació, s'han documentat fragments de ceràmica, pisa de vernís blanc, amb decoració policroma de motius geomètrics, ceràmica pisa sense decoració, ceràmica vidrada comuna, de vernís marró i tons verdosos, de cocció oxidant, fragments de ceràmica vidrada comuna i ceràmica comuna sense vernís. CC.AA. (2005)</p> | 41.4744200,1.9417500 | 411640 | 4591965 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45798-foto-08054-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45798-foto-08054-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45798-foto-08054-33-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | El Turó del Telègraf va quedar greument mutilat a causa de la construcció de la nova autovia del Baix Llobregat, el talús de la qual queda a un metre escàs de la torre. Apareix inclòs als llistats del POUM com a edificis en sòl no urbanitzable amb el núm. B.03 i com a àrees d'interès arqueològic amb el núm. D.01 | 98|119|94 | 1754 | 1.4 | 1771 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | ||||
| 45852 | El Canyet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-canyet | <p>GRÀCIA, M.V. (1990) 'Can Canyet' a Estrat: Revista d'arqueologia, prehistòria i història antiga . Desembre 1990, p.63-86 GRÀCIA, MV. (1982) Informe. Arxiu Servei d'Arqueologia</p> | El pas de carreteres i l'eixamplament dels camins han deixat aquest indret molt deteriorat | <p>Situat al darrer terme de la riera de Rubí, molt a prop de la desembocadura en el Llobregat. El paisatge es caracteritza per grans dipòsits col·lúvio eòlics que es troben pràcticament en tota la zona ja des de l'inici del Quaternari. L'entorn geogràfic del Canyet està constituït per un turó d'uns 140 metres d'alçària anomenat La Galxarella, situat just abans de la confluència del riu Llobregat i de la riera de Rubí. És un espai que presenta una punxa de territori que apunta vers el sud. La zona pertany a les terres de la masia de Can Pedrerol de Baix i resta arrecerada dels vents de tramuntana pel turó esmentat. La riera de Rubí circula entre grans dipòsits procedents de sedimentacions marines i fluvials de les èpoques Terciària i Quaternària i marca un pas natural que enllaça amb les conques del Llobregat i de l'Anoia al llarg de la Depressió Prelitoral. El Canyet pertany al terme municipal de Castellbisbal (Vallès Occidental), i es troba en el marge dret de la riera de Rubí, a uns 35 metres d'alçària respecte del nivell de la riera. El conjunt de dipòsits sedimentaris en els quals s'ubica el jaciment es troben dins del marc geomorfològic de la vall inferior del Llobregat, és a dir, dins d'un dipòsit llimo argilós situat per sobre del 'tricicle', i és d'un color taronja pàl·lid. Dissortadament els talls han desaparegut sota la vegetació típica dels marges de l'autopista Barcelona -Tarragona, de tal manera que és molt difícil de recuperar la resta del jaciment. Els materials constitueixen una població de 33 peces, totes recuperades a partir de prospeccions superficials i sempre que la natural erosió les ha desplaçades o les ha fetes aflorar. Més d'un 80% han estat fabricades amb sílex i la resta amb quars i quarsita. Cal destacar un nucli levallois de cristalls de roca perfectament desbastat i esgotat. La majoria dels materials estan treballats sobre resquills trets a partir de la talla levallois, amb retocs posteriors. La hipòtesi de M. Victòria Gràcia (GRÀCIA, 1983) (GRÀCIA, 1990) és que es tracta d'un lloc d'ocupació temporal, amb atribucions domèstiques que suggereixen una estabilitat important. CC.AA. (1991)</p> | 08054-87 | Terme de Castellbisbal. Turó del Canyet. (08755 Castellbisbal) | <p>Jaciment descobert per Eudald Carbonell l'any 1979, durant l'observació feta arran d'uns talls en el turó de La Galxarella, arran mateix de la riera de Rubí. En els talls esmentats hi aparegueren diversos materials que foren dipositats en el Museu de Molins de Rei. El jaciment fou destruït en bona part per l'autopista A-7.</p> | 41.4531900,1.9930400 | 415895 | 4589557 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45852-foto-08054-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45852-foto-08054-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45852-foto-08054-87-3.jpg | Inexistent | Paleolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Els fons dipositats al Museu de Molins de Rei són els següents: EC-2325-2 Canyet P-1 Ascla de calcària EC-2325-3 Canyet P-12 i 9 Ascla de sílex blanc EC-2325-4 Canyet P-41 i 4 Ascla de sílex gris EC-2325-5 Canyet P-50 i 10 Fragment d'ascla de sílex rodada EC-2325-6 Canyet P-45 Ascla kombewa (sobre zona ventral d'una altra ascla). EC-2325-7 Canyet P-47 i 6 Fragment proximal de làmina de sílex gris, poc rodada i dessilicificada. EC-2325-8 Canyet P-42 i 8 Ascla de sílex translúcid kombewa, retocada EC-2325-9 Canyet P-17 i 3 Sílex gris translúcid amb 50% de còrtex, dessilicificat i molt rodat, amb fissures i geodes. Resta de talla. EC-2325-10 Canyet P-49 i 7 a llapis. Ascla sobrepassada de sílex melat i gris translúcid, 10% cortical, a la zona distal transversal, molt rodat i dessilicificat. Taló retocaty i fils laterals retocats. EC-2325-11 Canyet P-46 i 5 Làmina de sílex gris molt dessilicificat i sense retoc, amb un 25% cortical. EC-2325-12 Canyet P-40 i 2 Ascla de sílex gris retocada, rodada i reflexada. 25% cortical. Dors centrípet. Retoc a la dreta invers profund simple i continu proximal i directe a la zona medial i distal. El retoc a l'esquerre és directe profund simple a la zona distal i invers a la zona medial i bifacial a la proximal. EC-2325-13 Canyet P-3 ascla Ascla sobre còdol, vist per la zona dorsal transversal, amb extraccions centrípetes. Taló pla i secció triangular. Té el gra molt fi, pot ser basalt, de color marró xocolata. EC-2325-14 Canyet P-5 i 11 Ascla sobre còdol de quars, amb el dors totalment cortical, molt gruixuda (carenada). Possible retoc en fils transversal i distal esquerre. EC-2325-15 Canyet P-2 i 1Ascla de sílex vermell grisós amb vetes roges. Presenta fissures, geodes, elevat rodament i neocòrtex dorsal, alterat tèrmicament i amb repiqueteig. Presenta un bulb residual. El retoc és abrupte, profund directe i continu transversal i a l'esquerre simple, profund, invers i continu. La zona ventral té una ona generada per una fissura que s'ha abatut. | 77|76 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | ||||||||
| 45853 | Columbari de ca n'Ametller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/columbari-de-ca-nametller | <p>GORINA GABARRÓ, P . (1956) Tarrasa a VIII Reunión de la Comisaría Provincial de Excavaciones Arqueológicas de Barcelona . Madrid .Ministerio de Educación Nacional . ESTRADA, J. (1969) Vías i poblamiento romanos en el territorio del área metropolitana de Barcelona . Barcelona .Comisión provincial de urbanismo de Barcelona.</p> | I-IV | L'erosió i les dificultats d'accés impedeixen un correcte manteniment. | <p>Cova artificial d'enterrament i incineració col·lectiva. Es tracta d'una petita cavitat artificial, tallada en l'argila del marge del torrent de Salzes. Degut a la dificultat d'accés, donat que es troba a una alçada de 15 metres aproximadament en el mateix tall vertical del torrent, hi ha molt poca documentació. No hi ha constància de l'aparició de restes materials en la zona. És per això i per la dificultat d'arribar-hi, que hi ha dubtes sobre el caràcter del jaciment. Cal assenyalar, també, que l'existència del proper columbari de Can Nicolau, just a l'altra banda del torrent, evidencia la possibilitat que es tracti d'una zona funerària, per la qual cosa podria considerar-se un sol jaciment. CC.AA.</p> | 08054-88 | Terme de Castellbisbal. Can Nicolau de Dalt. (08755 Castellbisbal) | <p>Malgrat que mai ha estat estudiat, diversos autors donen notícia de l'existència d'aquest columbari: P. Gorina (1956), S. Cardús (1964) i J. Estrada (1969).</p> | 41.5041100,1.9602900 | 413228 | 4595242 | 08054 | Castellbisbal | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45853-foto-08054-88-1.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Es troba inclòs al POUM dins el catàleg de béns a protegir amb el núm D.02 | 83 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | |||||||
| 45854 | Columbari de can Nicolau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/columbari-de-can-nicolau | <p>GORINA GABARRÓ, P . (1956) 'Tarrasa' a VIII Reunión de la Comisaría Provincial de Excavaciones Arqueológicas de Barcelona . Madrid .Ministerio de Educación Nacional . ESTRADA, J. (1969) Vías i poblamiento romanos en el territorio del área metropolitana de Barcelona . Barcelona .Comisión provincial de urbanismo de Barcelona.</p> | I-IV | L'erosió i les dificultats d'accés impedeixen un correcte manteniment. | <p>Cova artificial d'enterrament i icineracio col·lecitva. Es tracta d'una cavitat artificial tallada a l'argila del marge del torrent de Salzes. Degut a la dificultat d'accés, donat que es troba a una alçada de 15 metres aproximadament, en el mateix tall del torrent, hi ha molt poca documentació. No hi ha constància de l'aparició de restes materials a prop del columbari. És per això i per la dificultat d'arribar-hi que hi ha dubtes al respecte. Cal assenyalar l'existència, molt a prop, del columbari de Ca n'Ametller, just a l'altra banda del torrent. CC.AA.</p> | 08054-89 | Terme de Castellbisbal. Can Nicolau de Dalt. (08755 Castellbisbal) | <p>Malgrat que mai ha estat estudiat, diversos autors donen notícia de l'existència d'aquest columbari: P. Gorina (1956), S. Cardús (1964) i J. Estrada (1969).</p> | 41.5027900,1.9620400 | 413372 | 4595094 | 08054 | Castellbisbal | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45854-foto-08054-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45854-foto-08054-89-2.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Es troba inclòs al POUM dins el catàleg de béns a protegir amb el núm D.04 | 83|80 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | |||||||
| 45855 | Turó de la Verdulaga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-la-verdulaga | <p>PI i SAUMELL, J. (1956) 'Un hallazgo prehistórico en Castellbisbal' a Programa de la Festa Major de Castellbisbal . Castellbisbal, p.2-3 .</p> | I-IV | Es troba totalment destruït i el turó molt modificat del que devia ser el seu aspecte original degut a l'extracció de terres. | <p>Lloc d'enterrament col·lectiu de cronologia desconeguda. Turó totalment afectat per l'extracció de terres per a la construcció del talús de l'autopista A-7, molt propera. El turó ha estat molt rebaixat. Es troba situat a l'oest del nucli urbà de Castellbisbal. En una pronunciada pendent del turó, en terreny de característiques sorrenques, van aparèixer nombroses restes humanes, especialment cranis. El material associat es redueix a dos fragments de vas de perfil corbat. L'autor de la troballa (Pi, 1954) afirma que pertanyen a una sepultura o fossa comuna datada com eneolítica. Araceli Martín (Martín, 1985), posa en dubte l'atribució d'aquesta troballa a la Cultura dels Sepulcres de Fossa. Es desconeix la ubicació actual d'aquest material. No ha estat possible localitzar material ni altres restes en aquest turó. CC.AA.</p> | 08054-90 | Terme de Castellbisbal (08755 Castellbisbal) | <p>L'any 1954 J. Pi i Saumell localitza nombroses restes humanes en la pronunciada pendent del turó. L'autor interpreta aquestes troballes com a inhumacions eneolítiques (PI, 1956).</p> | 41.4786700,1.9744700 | 414378 | 4592404 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45855-foto-08054-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45855-foto-08054-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45855-foto-08054-90-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Antic|Romà|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Es troba inclòs al POUM dins el catàleg de béns a protegir amb el núm D.08 | 79|80|83|76 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | |||||||
| 45856 | Jaciment de can Canyadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-canyadell | <p>CARRERAS CANDI, F . (1900). Història de lo Castell-Bisbal. Aportacions històriques de l'Edat Mitjana . Barcelona .Estampa La Catalana, p.43-45 . RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.</p> | XIII-XV | Actualment no s'aprecia cap resta en superfície i el bosc ha crescut fins a cobrir tot el turó. | <p>Hi ha referències de l'existència en aquest indret d'un monestir. Segons Carreras Candi, (1900): 'al mig d'un bosc de pins, propietat de Can Ribot, a Castellbisbal, que encara sol anomenar-se la Capella, existeixen algunes migrades parets ran de terra, (...) és tot el que resta. (...) La tradició oral refereix, que la capella pertanyia al monestir'. Malgrat que les notícies són molt deficients, l'any 1988, durant la visita al lloc amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica del Vallès Occidental, en la zona esmentada s'observaven restes de parets, així com fragments de teula en tota la part superior del petit turó. CC.AA</p> | 08054-91 | Terme de Castellbisbal. Mas Can Canyadell. Crta. BV-151, km. 7,4 (08755 Castellbisbal) | <p>Cal pensar que la comunitat de Santa Magdalena pertanyia a les deodades. Aquests grups eren en realitat grups de beguines formats per dones pobres, normalment vídues que s'acollien a unes regles molt senzilles i a una vida religiosa molt austera. Les deodades vivien amb senzillesa, recitaven comunitàriament l'ofici i pregaven amb assiduïtat. Pel seu sustent feien feines útils: filaven llana, blanquejaven roba, atenien malalts etc. Hi ha constància de la presència de grups d'aquest tipus en forces llocs del Vallès. Concretant-nos en les deodades de Castellbisbal, no es pot precisar amb exactitud la data de la consagració del seu monestir, però si que es conserven alguns documents que permeten datar la seva existència. Així per exemple, el 19 de novembre de 1216 es coneix un llegat de 6 diners a Santa Magdalena de Castellbisbal. Aquesta donació permet afirmar que ja es trobaven constituïdes a començaments del segle XIII. La visita pastoral del 1303 permet afirmar que les deodades de Santa Magdalena tingueren bona fama entre la població. Altres documents que aporten testimoni de la seva presència venen del 1329, 1375, 1390 i 1420. Finalment, el 1434, el Papa Eugeni IV decidí ajuntar el convent castellbisbalenc al barceloní de Montalegrel, que eren religioses de sant Agustí. Amb tot, la unió dels convents no es degué realitzar, ja que el 1508 encara hi havia monges vivien a Castellbisbal. La visita pastoral del 1508 mostrava la capella de Santa Magdalena i Santa Llúcia sense portes i sense ornaments. El 1698 les visites pastorals encara fan esment de la capella en un intent de restaurar-la que no es degué fer, ja que la visita següent del 1778 la ignora. RUIZ I ELIAS (1998: 53)</p> | 41.5102500,1.9826000 | 415098 | 4595902 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45856-foto-08054-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45856-foto-08054-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45856-foto-08054-91-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | A la veïna casa de Can Ribot es conservava la imatge de Santa Magdalena, que fou lliurada al museu de Terrassa l'any 1936 per a la seva conservació. També es conservaven dues columnes de fusta, possiblement procedents de l'altar de l'església. | 93|94|85 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | |||||||
| 45857 | Jaciment de can Riquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-riquer | <p>ESTRADA, J. (1969) Vías i poblamiento romanos en el territorio del área metropolitana de Barcelona . Barcelona .Comisión provincial de urbanismo de Barcelona .</p> | I-III | Actualment tot l'entorn es troba construït i convertit en naus industrials | <p>J. Estrada (Estrada, 1969) parla de l'existència d'una vil·la romana d'època imperial en aquest indret. La documentació sobre les troballes és escassa. La notícia de J. Estrada i el poc material recollit en prospecció superficial per J. Villalta del Museu de Rubí, no aporten suficients dades per a la documentació del jaciment. El reduït nombre de restes localitzades corresponen a pocs fragments de dolia. No existeix constància de restes d'estructures. CC.AA</p> | 08054-92 | Terme de Castellbisbal. P.I. Comte de Sert. Avda. Can Campanyà s/n (08755 Castellbisbal) | <p>J. Estrada (ESTRADA, 1969) publica l'existència d'una vil·la romana d'època imperial en aquest indret. No s'especifica més informació al respecte. Sembla que dóna la notícia a partir d'una prospecció superficial.</p> | 41.4812700,1.9845300 | 415221 | 4592682 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45857-foto-08054-92-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45857-foto-08054-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45857-foto-08054-92-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 83|80 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | ||||||||
| 45858 | Ermita de Sant Joan de Benviure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-sant-joan-de-benviure | <p>MAYER, M. (1996) . 'Santuari de Sant Joan de Ca n'Estaper'. Actes de l'Assemblea Comarcal d'Estudiosos . Rubí. RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal. PUJADES, J.; SUBIRANAS, C. (2001) 'Intervenció arqueològica a l'ermita de Sant Joan de Benviure (o de Can Estapé)' a Ben Viure. Butlletí dels Amics i Amigues del Museu. Gener de 2001. Castellbisbal. PUJADES, J.; SUBIRANAS, C. (2000) Memòria intervenció a l'Ermita de Sant Joan de Benviure maig agost 2000: Àrea de Coneixement i Recerca. MAYER, M. (1996) . Santuari de Sant Joan de Ca n'Estaper. Actes de l'Assemblea Comarcal d'Estudiosos . Rubí.</p> | I-XIX | L'edifici de l'església es troba actualment vallat. El seu estat de conservació és molt dolent amb el sostre i part dels murs enderrocats. | <p>L'Ermita de Sant Joan de Benviure es troba dins el terme municipal de Castellbisbal, al Vallès Occidental, en un altiplà pròxim al torrent de Can Balasc, a uns 100 metres de la masia de Ca n'Estaper. A prop està la riera de Rubí, la qual marca la frontera amb el terme municipal de Rubí. Aquesta zona es va veure afectada fa anys per un constant moviment de terres per tal d'ubicar-hi el polígon industrial de Ca n'Estaper. Les referències arqueològiques a l'entorn de l'ermita són nombroses. En aquest sentit, abans de la important extracció d'argiles, se citen com a habituals les troballes de material romà en superfície, així com restes òssies romanes corresponents a una necròpolis. L'any 1988, any en que es va realitzar la Carta Arqueològica del Vallès Occidental, es coneixia l'existència de la necròpolis d'inhumació de sepultures fetes amb lloses i amb tègules a doble vessant (segles VI-VII) per les referències orals de J. Mateu. No hi havia més detalls sobre el nombre, orientació i altres característiques de les sepultures per a la correcta documentació del jaciment. Llavors s'observaven restes de tegulae escampades per la proximitat de l'ermita, així com fragments de paviment testaceum reutilitzats com a elements constructius en les parets exteriors. Se li va atorgar a la necròpolis una cronologia d'època romana. Era molt remarcable la presència, també, en el mur sud de l'ermita, d'un bloc paral·lelepípede de gres no motllurat, de 59 x 34 cm la part alta i 37 x 37'7 cm la part baixa. Aquest bloc presenta la inscripció: I(ovi) O(ptimo) M(aximo), amb una alçada de lletres de 6'2 - 6 cm. Es tracta d'una inscripció en honor a Júpiter, sense dedicant, interpretat com a culte local, lligat a un territori agrícola que la divinitat havia de protegir. M. Mayer situa la inscripció cap a la fi de la primera meitat del segle II dC. Les restes de l'ermita que es conserven són atribuïbles al segle XVIII, tot i que es sap del seu arranjament a èpoques posteriors i de la presència de materials anteriors. M. Mayer també documentà un possible mil·liari localitzat en una de les feixes de Ca n'Estaper. Aquest mil·liari va ser conservat fins el 1980 a prop de la masia, però avui dia es troba perdut. Aquest possible mil·liari era realitzat en gres, amb una alçada de 60 cm i un diàmetre de 40 cm. L'alçada de les lletres era de 7,5 cm, molt esborrades i pròximes a la base: EP</p> | 08054-93 | Terme de Castellbisbal. P.I. Can Estaper C/ del Retorn s/n (08755 Castellbisbal) | <p>Entre el maig i l'agost de l'any 2000 es realitzà una intervenció arqueològica. Durant la intervenció arqueològica s'observà l'existència de part de la necròpolis tant a l'interior (6 tombes) com a l'exterior (32 tombes) de l'església. Les tombes localitzades l'any 2000 també són construïdes amb coberta de tègules a doble vessant o amb estructura de cista i coberta de tègules, amb una cronologia de segles IX al XV (encara que 4 són del segle VI i VII). Quant a l'Ermita de Sant Joan de Benviure, es tracta d'un tipus d'edifici aïllat, església d'una sola nau, de planta rectangular, de la qual resten dempeus tres parets perimetrals i un frontís a dues aigües amb una motllura. Les conclusions obtingudes se sintetitzen en l'establiment de diverses fases cronològiques. La intervenció arqueològica ha permès establir un total de 5 fases diferenciades, 4 de les quals es troben directament relacionades amb l'existència d'un edifici religiós. FASE I. Època romana: Aquesta primera fase ve definida exclusivament per l'existència de 8 sitges de dimensions considerables situades tant a l'interior com a l'exterior de l'edifici. La cronologia relativa obtinguda és dels segles VI-VII, podria relacionar-les amb restes d'un assentament d'època romana, sense més precisió cronològica. És probable que les sitges corresponguin a la pars rústica d'una vil·la romana que hauria existit a la zona. FASE II. Segles VI-VII: Aquesta fase es caracteritza per l'establiment d'un edifici religiós que al llarg dels segles es mantindrà amb les pertinents reformes i modificacions. La cronologia d'aquesta fase correspon als segles VI-VII. Correspondrien a aquest moment un total de 4 tombes, 3 de les quals corresponen a la tipologia de tombes amb coberta de tègula a doble vessant, col·locades dins d'una fossa rectangular excavada al sòl geològic. Cap d'aquests enterraments presentava material arqueològic associat ni cap tipus d'aixovar que s'hi relacionés. FASE III. Medieval: Aquesta fase correspon ja a època clarament medieval i representa una reducció important de la planta de l'edifici original i una remodelació total de les estructures antigues. La fase sembla caracteritzar-se per la construcció d'un absis semicircular a la part de llevant, que es recolzaria sobre les restes de l'antiga capçalera quadrada. A partir d'aquest moment, l'edifici es convertiria en una església d'una sola nau, amb una planta idèntica a la que s'ha mantingut fins avui dia. Es possible que li correspongui una cronologia entre els segles XI-XII. A banda de les diverses estructures i paviments documentats, és probable que bona part dels enterraments documentats a l'interior i a l'exterior de l'església corresponguin també a aquesta fase. FASE IV. Segles XVI-XVIII: Tant arqueològicament com arquitectònica sembla donar-se, en termes generals, una llarga pervivència de l'edifici medieval sense reformes significatives fins entrada l'època moderna. En aquest moment es duen a terme importants reformes tant als murs de la nau com a la capçalera de l'església. Es refà novament la zona de l'absis i es construeix un del tipus ferradura per la part interior de l'edifici. També correspondria a aquesta fase tot el tram del mur de migdia, És evident que l'aprofitament d'aquest material implicava l'existència d'un antic assentament romà de certa importància. Quant a les construccions del segle XVIII, aquestes es limiten a l'edificació del mur de migdia i de l'actual façana de ponent. FASE V. Segle XIX: Darrera fase en la que es duen a terme reformes importants tant a l'estructura de l'edifici com en el seu espai interior. Li correspon una cronologia molt tardana, atribuïble al segle XIX. En aquest moment es duu a terme, entre d'altres, una nova reforma de l'absis de l'església quan, per raons desconegudes es torna a construir un nou absis semicircular. CC.AA. (2006)</p> | 41.4705200,2.0017700 | 416647 | 4591472 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45858-foto-08054-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45858-foto-08054-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45858-foto-08054-93-3.jpg | Legal | Romà|Paleocristià|Medieval|Modern|Contemporani|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | La zona era coneguda popularment com la Serra del Fossar, topònim prou simptomàtic, i estigué destinada al conreu de la vinya fins als anys 60 del segle XX. J. Mateu recull, dels pagesos que la treballaven, referències orals respecte a l'aparició de fragments de tègula i ossos. | 83|84|85|94|98|80 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | |||||||
| 45859 | Jaciment de can Pedrerol de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-pedrerol-de-baix | <p>Excavació al 2004 Projecte de construcció de la plataforma de LAV Madrid - Saragossa -Barcelona - Frontera Francesa, tram: Castellbisbal - El Papiol (pk 504+000 i 504+700). MORET PUJOL, L. (2004) Memòria excavació Vil·la Romana de Can Pedrerol de Baix (2004). Arxiu Àrea de Coneixement i Recerca, DGPC (2 volums). Memòria anàlisi morters i estudi petrogràfic dels materials lapidis de Can Pedrerol de Baix, 2004: Arxiu Àrea Coneixement Recerca. BERGADÀ, E. (1981) Vil·la romana de Can Pedrerol de Baix, Castellbisbal. A: Butlletí del Museu Municipal de Molins de Rei . Molins de Rei</p> | I-III | El pas de la via de l'AVE va destruir el jaciment. | <p>Les restes localitzades en Can Pedrerol de Baix corresponen a la pars rústica d'una vil·la romana, la part residencial de la qual no ha estat localitzada. La cronologia de les restes documentades va des del segle I fins al III dC, tot i que la presència d'àmfora ibèrica, terra sigil·lata, ceràmica d'engalba blanca i vernís roig pompeià en els nivells d'amortització d'algunes estructures fan pensar que potser el moment fundacional de la vil·la podria ser anterior, en el segle I aC, però no és possible confirmar aquesta hipòtesi ja que en l'excavació no s'han documentat estructures d'aquesta cronologia. Un cop acabada la intervenció doncs, és possible establir quatre moments de funcionament per aquest jaciment: 1. Fase altimperial (segle I dC). Totes les estructures que s'inclouen en aquesta fase es troben excavades en el substrat geològic, se suposa que el període de funcionament fou molt curt, ja que els nivells d'amortització són de mitjan segle II. Formen aquest moment els murs que defineixen l'estructura octogonal dels diversos edificis i la base d'opus signinum del lacus, unes estructures de planta quadrada i un magatzem de dolia en el què s'han documentat fins a 33 estructures. El moment de funcionament d'aquest magatzem (fou de curta durada) coincideix amb el moment en què la producció de vi de la laietània es troba en ple auge i potser es va deixar d'utilitzar a finals de segle, degut a l'edicte de Domicià l'any 92, moment de carestia de cereals. Els directors de la intervenció pensen que la construcció de les edificacions i del camp de dolia es dugué a terme durant l'època d'August i que el seu funcionament va ser curt. 2. Fase altimperial II (segle II - III dC). En aquest moment les estructures relacionades amb la elaboració de vi es deixen d'utilitzar i s'han amortitzat. Es troben en funcionament dos forns i un seguit de 17 estructures de combustió que es localitzen on abans hi havia el magatzem de dolia. Les estructures metal·lúrgiques quedaran amortitzades a finals del segle II, moment en què tot s'abandona. 3. Fase moderna. Un tercer moment d'ocupació s'observa per les rases de vinya localitzades en diversos punts del jaciment, ja que tallen tots els nivlls de cronologia romana. Es tracta de cinc rases de vinya situades al costat sud del jaciment. 4. Fase indeterminada. Hi ha tot un seguit d'estructures a les que no s'ha pogut atribuir una cronologia degut a la manca de materials associats. Com a conclusió es pot dir que les restes documentades corresponen a la pars rústica d'una vil·la romana, dedicada a la producció de vi. Can Pedrerol de Baix va ser un centre productor de vi ja que s'han localitzat àmfores amb marques procedents d'aquesta vil·la en diversos punts de la mediterrània. El fet de tractar-se d'un centre productor de vi i alhora productor d'àmfores fa pensar que es tractaria també d'un centre distribuïdor de la seva producció.</p> | 08054-94 | Terme de Castellbisbal. P.I. Sant Vicenç (08755 Castellbisbal) | <p>La gran casa pairal de Can Pedrerol de Baix es troba situada al sud del terme municipal de Castellbisbal Papiol. L'any 1988 durant la realització de la Carta Arqueològica es va poder documentar que en aquest indret s'observava una gran quantitat de materials en superfície: tègules, fragments d'àmfora, ceràmica sigil·lata i restes d'estructures entre les que destacava un fragment d'un gran paviment d'opus testaceum localitzat en el marge del camí que va de l'ermita a la casa. El paviment presentava una llargada entre 5 i 6 metres. D'altra banda, en l'interior de la casa conservaven dues àmfores Dressel 2-4 senceres i dues bases de columna. Membres del museu Municipal de Molins de Reu excavaren un testar aparegut en un camp, del que documentaren diversos pivots d'àmfora amb estampilles i abundant material ceràmic (la majoria massa cuit) i escòries de forn, que evidenciaven la presència en la vil·la de forns de producció de ceràmica. En les estampilles localitzades es llegia: 'AD, PROTI i MA'. L'any 2004, amb motiu del projecte de construcció de la plataforma de la Línia d'Alta Velocitat, Memòria excavació Vil·la Romana de Can Pedrerol de Baix (2004). Arxiu Àrea de Coneixement i Recerca, DGPC (2 volums) tram Castellbisbal - El Papiol, es realitzà una intervenció arqueològica als voltants de la masia de Can Pedrerol de Baix i de l'ermita de Sant Quintí de an Pedrerol de Baix consistent en el seguiment arqueològic de les obres. La realització de la prospecció superficial va confirmar la presència de restes arqueològiques en un indret entre la masia i l'ermita, amb la localització d'abundants restes en superfície de ceràmica romana. També es localitzà un mur o paret amb material ceràmic d'època romana. Amb aquests resultats, es dugué a terme una segona intervenció de delimitació i sondejos, que proporcionà els límits d'una àrea d'excavació de 700 metres quadrats, dins la que es van localitzar dos murs paral·lels de factures molt diferents, un dels quals associats a un paviment d'opus signinum tallat per la via del tren. D'altra banda es localitzà una bossada de cendres, dins el qual hi havia un dolium. La última intervenció fou una excavació extensiva: per a aquesta tasca es dividí el jaciment en quatre àmbits i delimiten i mostren una vil·la romana.</p> | 41.4457000,1.9923600 | 415829 | 4588726 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45859-foto-08054-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45859-foto-08054-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45859-foto-08054-94-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | És destacable la constant aparició de materials d'època romano-imperial en les terres de conreu i zones edificades de la masia. En l'interior de la masia es conserven dues àmfores senceres (Dressel 2-4), així com dos basaments de columna de pedra tallada. Les restes del material localitzat i dipositat al Museu de Molins de Rei són les següents: ceràmica, vasos, àmfores, plats, recipients, tapadora, gerra, braçalet, botó, llosa i restes fauna. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | |||||||
| 45860 | Can Canals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-canals | <p>Can Canals. CC.AA. Núm. 3097</p> | I-III | Jaciment desaparegut sota el talús de la carretera. | <p>Situat tocant la carretera C-1413, i immediatament sota d'unes pilastres de suport de l'autopista A-7, al seu pas just abans de la desembocadura de la riera de les Arenes, (de Rubí), en el Llobregat, la qual està partida entre el terme municipal de Castellbisbal i el Papiol. En l'extrem sud-est del terme municipal de Castellbisbal. El jaciment és documentat tan sols a partir dels materials recollits en superfície, tot i que es desconeixen les circumstàncies de la troballa i si aparegueren estructures associades al material ceràmic o no, etc. El material és d'època imperial: lucernes, fragments d'àmfores, pondus i restes de tuberia en plom per a la conducció de líquids, molt probablement aigua. Donada l'estratègica situació de la zona, i per la proximitat del jaciment de Can Pedrerol de Baix, sembla que les restes documentades poden testimoniar, amb les reserves corresponents, un assentament de tipus rural. L'any 1988, durant la visita al lloc amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica del Vallès Occidental, no va ser possible localitzar material o restes en aquest indret. CC.AA.</p> | 08054-95 | Terme de Castellbisbal. Turó del Canyet. (08755 Castellbisbal) | <p>Es tingué constància de l'existència d'aquest jaciment per la informació oral facilitada per J. Mateu l'any 1988, el qual indicà la situació del jaciment i l'existència del material recollit en superfície.</p> | 41.4491000,1.9940000 | 415970 | 4589102 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45860-foto-08054-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45860-foto-08054-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45860-foto-08054-95-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Can Canals és el nom d'una masia desapareguda sota una variant de l'autopista A-7, avui terreny amb talús i estructures de formigó. Crta. Caldes de Montbui a Molins de Rei punt quilomètric 4. La Ubicació de materials és al Museu de Rubí | 83|80 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | |||||||
| 45861 | Rectoria Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-vella-0 | <p>DEL FRESNO, P. (2001-2002) Memòria intervenció arqueològica parcel·les 2, 3a, 3b, 4 i 5 Polígon Residencial Eixample del Casc, 2001-2002</p> | XVI-XVII | Les restes foren destruïdes. Actualment la zona es troba construïda i urbanitzada. | <p>Les evidències obtingudes a la primera intervenció, relatives, sobretot, a l'ús de carreus i a la coherència en l'evolució de l'hàbitat, indicaven l'existència d'una primera construcció de planta quadrangular. Es tractaria d'una masia tradicional, construïda a partir de tres naus paral·leles entre elles i perpendiculars a la façana principal. Aquesta primera masia es podria datar dels segles XVI o XVII. Un cop abandonada, part de l'estructura de la casa va ser aprofitada per a una nova ocupació. Es tracta d'una masia de planta quadrangular dividida, en principi, en dos espais perpendiculars a la façana. Ambdós espais es comuniquen entre ells a través de les portes obertes en la façana oest de la primera casa. Sobre la meitat oest d'aquesta casa es desenvolupa una segona planta. La planta inferior està fonamentalment dedicada a l'activitat econòmica, així doncs, es troben cups, dipòsits i premses. L'alçada de la primera planta està marcada pels encaixos de l'embigat. La coberta es trobaria a una alçada aproximada de 3,40 metres i es tractaria d'una coberta a dues aigües. La planta superior, a la que s'accediria a través d'una escala, estaria dedicada més a funcions d'hàbitat. En un moment posterior, es va produir una reconversió en dos ambients independents. La circulació entre ambdós espais s'anul·la i es tapien portes i finestres. A finals del segle XIX es realitza una important destrucció que comporta la colmatació definitiva de tot el conjunt subterrani. Les noves necessitats constructives obliguen a anivellar tot el solar i en els punts on el terreny natural es troba rebaixat es troba la runa procedent de les estructures anteriors, inclosa la de la destrucció dels mateixos cups. Aquest nou hàbitat donarà lloc a una disposició de cases de planta rectangular alineades respecte del carrer de la Rectoria Vella, orientades longitudinalment de nord a sud. És en aquest moment quan es van reomplir els cups i l'accés a la gruta, així com les sitges de les quals no es pot assegurar la data de la seva construcció, tot i que sembla probable que funcionessin amb la Rectoria Vella. CC.AA.</p> | 08054-96 | Nucli urbà de Castellbisbal. C/ Rectoria Vella, (09755 Castellbisbal) | <p>El carrer de la Rectoria Vella correspon a una antiga alineació de les primeres cases del nucli de Castellbisbal, quan aquest es desenvolupava en sentit est-oest, perpendicular a la trama urbana principal actual. Aquesta antiga alineació està en relació amb la xarxa viària medieval i, possiblement, també la romana. Els anys 2001-2002, amb motiu de la construcció del Polígon Residencial Eixample del Casc, es realitzà una prospecció arqueològica en el solar que ocupa el sector nord - oest de l'illa urbana limitada pel carrer de la Rectoria Vella i l'actual avinguda de Pau Casals. La intervenció arqueològica consistí en la realització del seguiment i control arqueològic dels treballs de desmunt i moviment de terres a les parcel·les 2,3a, 3b, 4 i 5 del polígon residencial Eixample del Casc, la documentació i seguiment de l'enderroc de l'edifici de Cal Paulero al carrer de la Rectoria Vella, i l'excavació arqueològica de les estructures subterrànies a la parcel·la 3b. Les restes localitzades van ser identificades com la Rectoria Vella. En aquest sentit, cal dir que a Castellbisbal es documenten dues esglésies anteriors a l'actual, una cap a la segona meitat del segle XI i una altra que es va consagrar cap al 1167. Tenint en compte el nom del carrer i la proximitat de la casa de Can Cases de l'Església, tot apunta a que la Rectoria Vella es trobés en aquest solar. A més, també se sap que per a la construcció de l'actual església s'aprofità el material provinent de l'enderroc de l'antic temple, cosa que explica l'important arrasament que pateix tot el solar i el fet que només hagin perdurat les estructures construïdes en el terreny natural (les sitges, els cups i la fresquera). La documentació conservada als fons parroquials deixa entreveure com la primera rectoria de Castellbisbal es trobà ubicada a tocar de l'església de Sant Vicenç del Castell. Amb tot, una visita pastoral del 1508, donava referència explicant que l'antiga rectoria ubicada a tocar de l'Església del Castell - es trobava massa lluny de l'església parroquial i es va optar per la construcció d'una nova. Es va trobar per la construcció els fonaments d'una casa molt antiga al costat de l'església. La visita pastoral del 1555 comenta que és construïda des de fa poc. Cal pensar que aquest edifici va ser aixecat a l'indret conegut com La Rectoria Vella, a les afores del poble. Un document posterior la situava al lloc conegut com el Sarral prop d'en Pi, a la vora del camí que va a la casa de Can Galí. RUIZ (1998: 68)</p> | 41.4754300,1.9841800 | 415184 | 4592034 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45861-foto-08054-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45861-foto-08054-96-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 94 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | ||||||||
| 45862 | Pedrera de can Campanyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-can-campanya | <p>AA.DD. Memòria anàlisi morters i estudi petrogràfic materials lapidis de Can Pedrerol de Baix (Castellbisbal), 2004.</p> | I-XX | Presència de la vegetació deslluieix la interpretació de l'espai | <p>Antiga pedrera i lloc d'extracció de pedra. S'observa actualment el tall vertical en el terreny en forma ondulada, molt malmès i recobert de vegetació en alguns trams. La part superior de la pedrera es troba actualment construïda impedint encara més l'apreciació del jaciment. La seva extensió és variable, ja que la vegetació actual no permet delimitar el començament i el final del tram de paret explotat. L'alçada del tall vertical també varia segons els trams, i va des de 1,5 a 6 metres, depenent de la zona. El tipus de material extret es correspon a pedra calcària.</p> | 08054-97 | Terme de Castellbisbal (08755 Castellbisbal) | <p>Molt possiblement es tracta d'un lloc d'extracció de pedra utilitzat al llarg de diversos períodes històrics. L'estudi dels morters i estudi petrogràfic dels materials lapidis del jaciment de Can Pedrerol de Baix indiquen que el material de construcció podria haver estat extret d'aquesta pedrera, però segons informació oral procedent d'alguns veïns de Castellbisbal, el jaciment fou aprofitat ocasionalment fins a començaments del segle XX.</p> | 41.4846200,1.9926800 | 415906 | 4593046 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45862-foto-08054-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45862-foto-08054-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45862-foto-08054-97-3.jpg | Legal | Medieval|Modern|Contemporani|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 85|94|98|83 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | ||||||||
| 45863 | Bassa al parc del castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-al-parc-del-castell | <p>SERRA MOLINOS, J (2006) Informe de la intervenció arqueològica al Parc de l'Ermita de Castellbisbal (Vallès Occidental). Arxiu del Servei d'Arqueologia</p> | XVII-XVIII | L'accés públic al parc converteix el jaciment en accessible a tothom. | <p>Amb motiu del projecte de rehabilitació de l'entorn de l'ermita de Castellbisbal i pel fet de que és coneguda la presència d'estructures visibles no documentades, es va projectar una intervenció arqueològica a l'entorn de l'ermita de Castellbisbal. Les estructures visibles estaven construïdes amb còdols i pedres calcàries irregulars unides amb morter de calç de color rosat i de forta consistència. Pel que fa a la planta, es tracta d'una estructura circular amb parets d'uns 30 centímetres de gruix aproximadament, i un metre de diàmetre, que, amb l'excavació, s'ha confirmat que es tractava d'un pou. A pocs metres d'aquest pou s'observa una paret de poc més d'un metre de llarg i una alçada de entre 20 i 40 centímetres, amb enlluït de calç per la cara interna, que ha resultat set una gran cisterna o dipòsit. Formant angle recte amb aquesta, però sense arribar a unir-se degut als efectes de l'erosió, apareixia una paret que només es pot observar en un tall del vessant i amb les mateixes característiques constructives que l' anteriorment descrita. A una cota més baixa, en aquest mateix tall, s'obrí, en un moment encara desconegut, una cabana de pagès o barraca de vinya que perforava el vessant i que aprofitava la paret de la cisterna ja existent. En l'interior de la cabana s'observava com el mur s'associava a un paviment que es veié afectat per la construcció de la barraca. L'excavació ha descobert una gran cisterna, a la que s'associa una cisterna més petita a l'est, que s'alimentava de la primera a través d'un canal. A l'oest de la cisterna es troba el pou, ja visible abans de les tasques de neteja i excavació arqueològica. Aquest pou ha estat associat a una tipologia de pou molt comuna al terme corresponent als pous destinats a acumular aigua per ser utilitzada desprès per ensulfatar les vinyes. La seva cronologia és contemporània (finals del segle XIX) Pel que fa a la cronologia, es disposa de pocs materials per a datar amb exactitud el conjunt, tot i així, pel tipus de morter emprat caldria pensar en una cronologia al voltant dels segles XVII - XVIII.</p> | 08054-98 | Nucli urbà de Castellbisbal. Parc del Castell. (08755 Castellbisbal) | <p>Jaciment excavat arran de l'ordenació del Parc de l'Ermita l'any 2006.</p> | 41.4744300,1.9758800 | 414490 | 4591932 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45863-foto-08054-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45863-foto-08054-98-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 94 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | ||||||||
| 45864 | Parc del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-del-castell | <p>SERRA MOLINOS, J (2006) Informe de la intervenció arqueològica al Parc de l'Ermita de Castellbisbal (Vallès Occidental). Arxiu del Servei d'Arqueologia</p> | XII-XIII | La construcció del parc del castell va ser la causa del desmantellament del jaciment. | <p>L'any 2005 durant el control de les obres d'adequació de la zona del Parc del Castell de Castellbisbal per a la instal·lació d'una línia de tubs de canalització d'aigües, al realitzar una de les rases van aparèixer restes humanes corresponents a una inhumació. Es tracta d'una zona situada a la base de l'actual ermita de Sant Vicenç, al peu d'un turó. Al cim d'aquest turó hi ha les restes medievals del castell. La zona excavada es troba propera al castell on ara està situada l'ermita del Castell, en el camí que duu a l'ermita és on s'ha documentat la inhumació. En total es realitzaren tres cales per tal de comprovar si existien més restes per la zona; la cala 1 és la única que va donar resultats positius; es troba situada al final del camí del Parc del Castell al peu de l'ermita pròxima al barranc del turó. Un cop excavada la rasa, baixant uns 40cm es netejaren les restes localitzades per tal de documentar-les. L'estructura funerària localitzada es troba excavada en la roca mare, a uns 64m del nivell de circulació; de l'enterrament en resten una petita part de la coberta de lloses i en el seu interior s'observen les restes molt fragmentades d'un individu; només la tíbia, el peroné i els ossos del peu i les falanges. La resta de l'individu no s'ha trobat in situ, tot i que algunes restes han aparegut fora de context.</p> | 08054-99 | Nucli urbà de Castellbisbal. Parc del Castell (08755 Castellbisbal) | <p>Restes documentades durant la realització d'una rasa de control amb motiu del Projecte d'adequació de la zona del Parc del Castell (2005). La cronologia donada al jaciment és medieval, i es correspon a un jaciment d'entre els segles XII-XIII</p> | 41.4747300,1.9759600 | 414497 | 4591965 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45864-foto-08054-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45864-foto-08054-99-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 85 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | ||||||||
| 45865 | Passeig de l'Ermita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passeig-de-lermita | <p>Memòria de la intervenció arqueològica realitzada al Passeig de l'Ermita, Castellbisbal (2004) Arxiu Àrea Coneixement i Recerca.</p> | XVI-XVIII | La parcel·lació dels terrenys per a urbanitzar i el tancament de les parcel·les i la construcció de cases han desvirtuat la zona. | <p>La realització de sondejos en aquesta zona van posar al descobert un edifici de planta rectangular, que va ser delimitat i excavat. Sobre la possibilitat que es tractés de l'ermita mencionada, no hi ha cap evidència arqueològica que ho pugui confirmar. Els murs que defineixen la planta de l'edifici són prims i rectilinis, amb un gruix que no arriba als 40cm. El parament és format per la disposició horitzontal de les filades de blocs de pedra retallada lligats amb morter. L'alçada màxima conservada dels murs és de 70cm. L'edifici presenta dues obertures; la primera és la porta d'entrada, i de la segona obertura, part es troba integrada en un enderroc, és un tros d'un dels marcs d'una finestra. A l'interior de les restes de la edificació es localitzaren dos dipòsits d'utilització successiva; el més antic, de planta quadrada, el més modern, de planta circular i a l'interior de l'altre. El material arqueològic recuperat en la intervenció destaca ceràmica 'Pickman' i estris de ferro dins el reompliment del dipòsit més antic; en el reompliment del dipòsit posterior es trobà ceràmica vidrada monocroma, vidre i un ganxo de metall. En l'estrat d'enderroc aparegué ceràmica vidrada monocroma, una moneda molt desgastada, vidre i metall. En l'estrat d'anivellament, fragments d'una olla a torn oxidada, vidre, una rajola i una moneda molt prima amb perforació central, que conserva gravada la data de 1772 en un dels seus extrems. Els autors de l'excavació proposen la hipòtesi que originàriament es tractés d'un edifici religiós i posteriorment fou reutilitzat amb una finalitat diferent, emmascarant totalment la funcionalitat inicial. Tot i així, les dades arqueològiques concretades en l'aparició de les estructures a l'interior del recinte, més aviat fan pensar en una utilització de caire agrícola o industrial d'aquest espai. Altres elements com l'existència d'un pilar central o un grup de rajoles ubicades simètricament són de difícil interpretació, però semblen formar part més aviat d'un establiment de funcionalitat econòmica o caire industrial que no pas religiós.</p> | 08054-100 | Terme de Castellbisbal. Urb. Costablanca (08761 Castellbisbal) | <p>Durant el mes d'abril de 2004 es dugué a terme una intervenció arqueològica en el paratge conegut com Passeig de l'Ermita de Castellbisbal, ubicat dins els límits de la urbanització Costa Blanca. El lloc es caracteritza per tractar-se d'un espai boscós, molt a prop d'un dels camins de terra que comuniquen entre elles les cases de la zona, en la part mitja i més planera d'un petit turó allargassat. La presència de possibles punts d'interès cultural en aquesta zona durant la realització d'un estudi d'Impacte Ambiental i les obres d'adequació d'un nou carrer que ha de comunicar dues agrupacions de vivendes, motivaren la intervenció. D'altra banda, hi ha referències orals de la possibilitat que l'antiga Ermita de la població es trobi en aquesta zona, en la part alta del turó.</p> | 41.4802600,1.9477400 | 412148 | 4592607 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45865-foto-08054-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45865-foto-08054-100-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 94 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | ||||||||
| 45866 | Estació de ferrocarrils Martorell-Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estacio-de-ferrocarrils-martorell-vila | <p>CANTOS RUEDA, J.A. (2006) Informe preliminar del seguiment arqueològic d'obres a l'estació (maig juliol 2006). Arxiu Àrea de Coneixement i Recerca, DGPC. ACHÓN, O. (2007) Memòria intervenció arqueològica estació Martorell Vila. 2006-2007: Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia.</p> | XII-XV | La construcció de passeres per adequar la zona va ser la causa del desmantellament del jaciment | <p>Es documentaren restes d'una estructura murària o fonamentació que podrien haver format part de l'antiga andana de l'estació. Posteriorment es va documentar un nou tram de mur de contenció del camí que anava de Martorell a Terrassa d'època medieval i moderna. CC.AA. (2008)</p> | 08054-101 | Terme de Castellbisbal. Colònia Carmen. (08755 Castellbisbal) | <p>En el marc de les obres de 'Tancament d'andanes i adaptació a la normativa d'accessibilitat de l'estació de Martorell - Vila dels FFGC', dutes a terme a l'estació de Martorell, des de juny de 2006 es realitza una intervenció arqueològica preventiva de seguiment dels rebaixos i extraccions de terres i sediments. L'estació dels FFGC es troba situada al nord-est del nucli de la Vila, a escassa distància del Pont del Diable. El pont travessa el riu Llobregat just damunt el congost de Martorell, en una zona d'alt interès arqueològic i alt valor històric degut, sobretot, a la proximitat del pont romà. El seguiment arqueològic venia motivat per la proximitat del pont del diable amb l'objectiu de trobar les restes del traçat de la Via Augusta en aquesta zona.</p> | 41.4758600,1.9389700 | 411410 | 4592128 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45866-foto-08054-101-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Estructural | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 85 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | ||||||||
| 45867 | Castell de Castellbisbal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-castellbisbal | <p>CARRERAS CANDI F. (1900) Lo Castell-Bisbal del Llobregat. Ed. Estampa la catalana. Barcelona</p> | XII | Són molt poques les restes que es poden observar degut a la construcció en aquest indret de l'ermita de Sant Vicenç del castell i l'eixamplament del passeig del parc. | <p>Restes de fonamentacions entorn la capella de Sant Vicenç, al serrat de les Garses. Poca informació es pot donar de l'estratègic castell situat en el Turó de les Garces, totalment desaparegut, malgrat que en alguns punts afloren petites restes de murs de forma esporàdica. Aquest estat d'arrassament no permet cap conclusió sobre la seva distribució.</p> | 08054-102 | Nucli urbà de Castellbisbal. Parc del Castell (08755 Castellbisbal) | <p>El Castell de Castellbisbal apareix a la documentació per primera vegada l'any 1013, en un document on s'al·ludeix al castell episcopal o de Benviure. La fortalesa depenia del bisbe Guislabert, nebot del comte Borrell II de Barcelona. Durant la crisi del 1041-1044, el bisbe es posà en contra del comte i, després d'uns aldarulls, Guislabert va haver d'empenyorar el castell bisbal al comte. A partir d'aquest moment el castlà, Guillem Ramon de Voltrera, hagué de prestar fidelitat als comtes de Barcelona. Al segle XII apareix el llinatge dels Castellbisbal, que eren castlans del bisbe i feudataris dels Castellvell. Al segle XIII els Castellvell tenien el domini total sobre el castell de Castellbisbal. A l'inici del segle XIV, tenia la castlania Berenguer de Castellbisbal, que reconstruí de nou el castell. Després de la guerra civil de 1462-1472, el rei donà el castell a Lluís de Requesens perquè Berenguer de Castellbisbal havia lluitat contra ell. Francesc de Castellbisbal mogué plet contra els Requesens i l'assumpte finalitzà amb la venda, l'any 1494, per part de Francesc, de tots els feus i les rendes que posseïa al terme del castell de Castellbisbal a Lluís Requesens. (CC.AA).</p> | 41.4738600,1.9736900 | 414306 | 4591871 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45867-foto-08054-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45867-foto-08054-102-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Apareix al llistat d'elements del POUM amb el codi D.06 | 85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | |||
| 45868 | Turó de la Gatzarella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-la-gatzarella | <p>Espai boscos situat entre els P.I. d'Agripina i Can Cases del riu. Es trobaren restes de materials lítics en superfície corresponent a pedres de riu tallades a mà, denominades 'choppers'</p> | 08054-103 | Terme de Castellbisbal. P.I. Agripina - P.I. Can Cases del riu (08755 Castellbisbal) | 41.4576800,1.9902500 | 415668 | 4590058 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45868-foto-08054-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45868-foto-08054-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45868-foto-08054-103-3.jpg | Legal | Paleolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Apareix al llistat d'elements del POUM dins del catàleg de Béns a protegir amb el codi D.13 | 77|76 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | |||||||||||
| 45869 | Turó de les Guàrdies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-les-guardies | La construcció de l'antena de comunicacions sobre el jaciment i l'asfaltat de la zona han desvirtuat el jaciment. | <p>Turó situat al vessant de migdia del nucli urbà de Castellbisbal, ocupat en la seva pràctica totalitat pel P.I. Agripina. En aquest indret es recolliren mostres de restes prehistòriques durant els moviments de terres realitzats l'any 1965.</p> | 08054-104 | Terme de Castellbisbal. P.I. Agripina. (08755 Castellbisbal) | 41.4617500,1.9818200 | 414969 | 4590518 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45869-foto-08054-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45869-foto-08054-104-2.jpg | Legal | Paleolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Apareix al llistat d'elements del POUM amb el codi D.14 | 77|76 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | ||||||||||
| 45870 | Vinya del Caramanxel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinya-del-caramanxel | XVI-XVII | S'aprecien restes molt disperses, amagades per la vegetació que creix de forma abundant desprès dels incendis | <p>Restes de construccions situades sobre el turó conegut com la vinya del Caramanxel. Es reconeixen enmig de la vegetació nascuda després de l'incendi fragments de murs, alguns dels quals han caigut del vessant del turó. També apareixen restes de ceràmica vernissada i teules en superfície.</p> | 08054-105 | Terme de Castellbisbal (08755 Castellbisbal) | <p>No es tenen referències de cap construcció en aquest turó. Per la datació de la ceràmica localitzada es pot precisar que es tracta de restes del període modern (segles XVI-XVII), que es podria correspondre a un tipus d'habitat o masia actualment desapareguda.</p> | 41.4930300,1.9683200 | 413883 | 4594004 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45870-foto-08054-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45870-foto-08054-105-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Apareix al llistat d'elements del POUM amb el codi C.10 | 94 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | ||||||||
| 86465 | Espai del Comú | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-del-comu | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÈ, M. (1985) Masos i Pairalies de Matadepera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FERRANDO, A. (1987) El Monestir de Sant Llorenç del Munt i les seves possessions. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT i SEGURA, Xavier (1997). Inventari del patrimoni cultural de Matadepera. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT i SEGURA, Xavier i MUNUERA BERMEJO, Jaume (2014). Matadepera. Patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> | XIII - XIX | <p><span><span><span>El que es coneix com a Casa del Comú és l’espai habilitat pels primers propietaris per instituir la primera municipalitat “el Comú”. Estava ubicat davant l’actual entrada del cementiri, on encara s’hi poden veure algunes parets i estructures. L’espai entre la Casa del Comú i l’església formava una plaça batejada com a plaça de la Constitució. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Molt a prop hi havia un altre espai comunitari amb el safareig del Comú i més allunyat, el safareig dels malalts, on només es rentava la roba de malalts i difunts, per evitar contagis amb la roba dels vius. Actualment està completament cobert per la vegetació.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1883 s’abandona i es reaprofiten moltes de les pedres per a la construcció de la nova església del carrer de Sant Joan. </span></span></span></p> | 08120-33 | Església de Sant Joan | <p><span><span><span>La casa del Comú, segons acta del Ple municipal del 2 de setembre de 1883, a causa del seu mal estat, es va desmuntar per reutilitzar els materials en la nova església construïda al nou nucli del pobla, al carrer de Sant Joan.</span></span></span></p> | 41.6094900,2.0052900 | 417118 | 4606898 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86465-dsc6733.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86465-dsc6734.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86465-p1430817.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | BPU | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La importància d’aquest espai, pel que representa com a origen del municipi de Matadepera i l’organització de serveis comunals com a representació simbòlica d’una societat organitzada, recomanen una actuació de recuperació. | 94|98|119|85 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | ||||||
| 86477 | Jaciment de Can Roure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-roure | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Volum IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÈ, M. (1985) Masos i Pairalies de Matadepera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FERRANDO, A. (1987) El Monestir de Sant Llorenç del Munt i les seves possessions. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT i SEGURA, Xavier (1997). Inventari del patrimoni cultural de Matadepera. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT i SEGURA, Xavier i MUNUERA BERMEJO, Jaume (2014). Matadepera. Patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> | XI - XVI | <p><span><span><span>En el planejament urbanístic de Matadepera, s’inclou un polígon de protecció arqueològica en el sector de l’Església de Sant Joan. Aquest polígon inclou l’església, però també les masies de Can Roure i La Mateta, que alhora tenen una protecció específica com a Béns Culturals d’Interès Local i una fitxa pròpia de protecció arqueològica per la continuïtat d’hàbitat en l’espai des de l’edat Mitja. Dins el polígon de protecció també s’inclou el cementiri, la casa del Comú, i dos forns de calç.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els primers documents que parlen de la parròquia de Sant Joan de Matadepera daten del primer terç del segle XI. Les obres de restauració iniciades l'any 1997 en aquesta ermita implicaren també una campanya d'excavació per tal de documentar-ne la cronologia. L’església de Sant Joan va ser la parròquia de Matadepera fins l’any 1881, moment en que es va traslladar a l’actual església del carrer de Sant Joan.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El que es coneix com a Casa del Comú és l’espai habilitat pels primers propietaris per instituir la primera municipalitat “el Comú”. L’any 1883 s’abandona i es reaprofiten les pedres per a la construcció de la nova església del carrer de Sant Joan. També hi havia el safareig dels malalts, on només es rentava la roba de malalts i difunts.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El cementiri actual és una prolongació en el temps i en l’espai de l’antic fossar o cementiri al voltant de la sagrera de l’església medieval i moderna.</span></span></span></p> | 08120-45 | Sector de l'església de Sant Joan - Can Roure | <p>Durant el mes de febrer de 1999 es va dur a terme una intervenció arqueològica, al costat nord de l'església. S'hi van localitzar dos enterraments medievals en fossa simple, una sitja medieval del segle XI-XII, part d'un petit fossat o rasa de desguàs datada del segle XIII-XIV així com també el mur perimetral de l'edificació de la rectoria del segle XV-XVI i finalment el fonament semicircular d'una capella lateral del segle XVI.</p> | 41.6083100,2.0072500 | 417280 | 4606765 | 08120 | Matadepera | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86477-dsc6710.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86477-p1430808.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86477-p1430742.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | BPU | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Tot aquest ampli polígon és el que a la Carta Arqueològica pren el nom de Església de Sant Joan de la Mata Xica; però amb un polígon de protecció molt més reduït, només al voltant de l’església. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | ||||||
| 86478 | Jaciment Can Vinyers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-can-vinyers | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>AMETLLER, Manuel (1997). Els orígens del nou poble de Matadepera (1768-1868).</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÈ, M. (1985) Masos i Pairalies de Matadepera; pp. 247.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FERRANDO, A. (1987) El Monestir de Sant Llorenç del Munt i les seves possessions. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pp. 76.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT i SEGURA, Xavier (1997). Inventari del patrimoni cultural de Matadepera. Inèdit.</span></span></span></p> | XIII - XVIII | Es desconeix l’abast cronològic i territorial perquè no s’hi ha fet cap intervenció. | <p><span><span><span>Can Vinyers és una de les masies més significatives del municipi, documentada des del 1426. Posseïa bona part dels terrenys que van servir, un cop parcel·lats, per urbanitzar els primers carrers del poble sorgit a partir del segle XVIII i XIX.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’ocupació de l’espai de la masia es pot remuntar a principis de l’edat mitjana. Aquesta continuïtat d’ús en fan un espai d’alt interès arqueològic, ja que poden restar estructures en el subsòl que només amb metodologia arqueològica es podrien documentar. Tal i com diu l’article 46 de la llei 9/1993 del patrimoni cultural català “ Els béns mobles i immobles de caràcter històric per a l'estudi dels quals cal utilitzar metodologia arqueològica integren el patrimoni arqueològic català”.</span></span></span></p> | 08120-46 | Can Vinyers (Carrer de Pompeu Fabra, s/n). | <p><span><span><span>La primera referència documental de la masia és de 1426 i la trobem a l’Speculo de Sant Llorenç del Munt amb la denominació de “mas Vinyés”. “Definició feta per Pere bassa, de Sant Joan de Matadepera, amb els seus pares i muller, a fra valentí, abat de Sant Llorenç del Munt, d’una peça de terra prop de la riera de Matadepera. Termena a sol ixent amb el torrent de Vilanova. A migjorn amb honor del mas de Font. A ponent amb el torrent i honor de dit mas. A tramuntana amb honor de dit mas, i es conclou en dit torrent de Vilanova. Per la qual definició dit abat li ha definit la tasca d’unes terres seves que termenen des del torrent del mas Font, en el mas de Fexes, i en els honors del mas Pedrós, i d’altra part termenen amb els honors del amb Blancafort i en el pedró de pedres, i baixen devers el torrent en les oliveres del mas Vinyés. A ponent i tramuntana amb el torrent que discorre del amb de la Bassa i amb el mas Font dels quals ha de donar dècima. S’han retingut però tasca de quatre vinyes o peces de terra, ara plantades, ja termenades, en el Prat, que també paguen dècima. Fet el 26 de gener de 1426. Clos per Galceran de Riches, notari de Terrassa. Sant Joan de Matadepera, nº 90” (Fernando:1987)</span></span></span></p> <p><span><span><span>La parcel·lació de part de les antigues propietats de Can Vinyers a partir de mitjan segle XIX, per tal de realitzar-hi establiments rurals, donarà lloc al naixement i desenvolupament urbà del carrer de Sant Joan i de Sant Isidre. La font de Can Vinyers va ser un punt de trobada social i cultural durant la primera meitat del segle XX. Recentment la masia i el seu entorn han estat objecte d'importants modificacions per tal de condicionar-la al nou ús.</span></span></span></p> | 41.5991000,2.0315800 | 419296 | 4605719 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86478-dsc6435.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86478-dsc6458.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86478-dsc6446.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Altres | BPU | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | No esta inclòs a la carta arqueològica del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya; però sí en el catàleg municipal amb un polígon que en delimita la zona de protecció. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | |||||
| 86479 | Jaciment de La Mateta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-mateta | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÈ, M. (1985) Masos i Pairalies de Matadepera. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FERRANDO, A. (1987) El Monestir de Sant Llorenç del Munt i les seves possessions. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT i SEGURA, Xavier i MUNUERA BERMEJO, Jaume (2014). Matadepera. Patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLÀ, J. (1926). Can Torrella; dins Butlletí del Club Pirinenc de Terrassa, pàg. 20.</span></span></span></p> | XI - XX | Es desconeix l’abast cronològic i territorial real perquè no s’ha fet cap intervenció. | <p><span><span><span>La Mateta, també coneguda com la Mata Xica, és fruit d’una reforma de l’antic mas Torrella de Dalt. L’ocupació d’aquest espai pot remuntar-se al principi de l’Edat Mitjana, per tant la continuïtat en la utilització d’aquesta zona la converteix en un espai d’interès arqueològic, ja que poden restar estructures en el subsòl que només amb metodologia arqueològica es podrien documentar. Tal i com diu l’article 46 de la llei 9/1993 del patrimoni cultural català “ Els béns mobles i immobles de caràcter històric per a l'estudi dels quals cal utilitzar metodologia arqueològica integren el patrimoni arqueològic català”.</span></span></span></p> | 08120-47 | La Mateta, s/n. | <p><span><span><span>No esta inclòs a la carta arqueològica del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya; però sí en el catàleg municipal amb un polígon que en delimita la zona de protecció.</span></span></span></p> | 41.6096500,2.0064700 | 417217 | 4606914 | 08120 | Matadepera | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86479-p1430908.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86479-p1430948.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86479-p1430937.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | BPU | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|98|85 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | ||||||
| 86480 | Jaciment del Turó de sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-turo-de-sant-joan | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT i SEGURA, Xavier (1997). Inventari del patrimoni cultural de Matadepera. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT i SEGURA, Xavier i MUNUERA BERMEJO, Jaume (2014). Matadepera. Patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT i SEGURA, Xavier i MUNS, Núria (1981). Notes sobre les troballes d’interès arqueològic; dins L’Escletxa, núm. 1, pp. 8-11.Matadepera. Centre de Recerca de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac.</span></span></span></p> | III - I aC. | Es desconeix l’abast cronològic i territorial real perquè no s’ha fet cap intervenció. | <p><span><span><span>Turó de 619 metres d’alçada, situat al sud-oest de la Serra de les Pedritxes que fa de partió entre els municipis de Terrassa i Matadepera, dins la propietat de Can Roure. Domina la plana septentrional de Terrassa i el curs de la Riera de Les Arenes, al seu pas per Matadepera, així com el pas del Camí Ral de Barcelona a Manresa. Al seus peus s’alça l’església de Sant Joan les masies de Can Roure, La Mateta, i La Torrella, nucli original del municipi.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Fruit de la campanya de prospecció efectuada per l'elaboració de la Carta Arqueològica del Vallès Occidental, s'hi trobaren alguns fragments ceràmics en superfície, a la zona més elevada. Els materials identificats corresponen a fragments d'àmfora ibèrica, ceràmica comuna, i algun fragment molt rodat de campaniana sense determinar. A partir d’aquest material es podria especular sobre un assentament protohistòric d’època ibèrica, però l’absència d’estructures no permet definir més característiques del jaciment.</span></span></span></p> | 08120-48 | Turó de Sant Joan | <p><span><span><span>L’any 1988, amb motiu de l’elaboració de la carta Arqueològica del Vallès, es van poder recollir i documentar fragments de ceràmica d’època ibèrica. Però sembla que la presència de material arqueològic ja es coneixia amb anterioritat, segons Xavier Font (1997) que recull el testimoni d’en Jaume de Can Roure.</span></span></span></p> | 41.6066300,2.0042000 | 417024 | 4606581 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86480-p1430893.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86480-p1430914.jpg | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El conreu de la vinya durant segles en aquesta zona fa que es conservin parets de vinya de pedra seca que en cap cas es poden confondre amb estructures muràries d’època ibèrica. | 81 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | |||||
| 86798 | Jaciment de Can Ferrers de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-ferrers-de-dalt | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÈ. i BOADA, Miquel (1985) <em>Masos i Pairalies de Matadepera</em>. Terrassa: Caixa d'Estalvis de Terrassa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FERRANDO, A. (1987) <em>El Monestir de Sant Llorenç del Munt i les seves possessions</em>. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Pp.71.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='FR'><span>FONT, Xavier (1997) </span></span><em><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera</span></span></em><span><span>. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). </span></span><em>Matadepera. Patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera</em>. Abril de 2014.</span></span></span></p> | XV-XVIII | No s'ha realitzat cap intervenció; i, per tant, no es pot saber si hi ha restes i en quin estat es troben. | <p>En el Catàleg municipal es considera que la dinàmica d’ocupació en l’espai on actualment s’assenta la masia-residència de Can Ferrers de Dalt, pot remuntar-se al principi de l’Edat Mitjana, per tant la continuïtat en la utilització d’aquesta zona la converteix en un espai d’interès arqueològic, ja que alguna de les estructures més antigues poden restar no visibles. L’espai d’interès arqueològic comprèn el subsòl de l’edificació actual i la zona marcada en el plànol.</p> | 08120-89 | Carrer Mas Cellers, 26 | <p><span><span><span><span><span>El primer document on trobem referenciat un mas Ferrers és a <em>l’Speculo</em> del Monestir de Sant Llorenç del Munt. Es tracta d’una venda feta per Joan Bosc, fill de Jaume Bosc, de Terrassa, a Bartomeu Roure, d’una peça de terra a Sant Joan de Matadepera, en el lloc dit camp Palomer (...). <em>Termena a sol ixent amb el mas del Plano, i part amb el camí Real. A migjorn i a ponent, amb el camp del mas Ferrers (...). Fet així el 27 de desembre del 1408. Clos per Bertomeu Gili, notari de Terrassa. Sant Joan de Matadepera </em>(Ferrando: 1987, 71).</span></span></span></span></span></p> | 41.6167400,1.9992500 | 416624 | 4607708 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86798-dsc6794.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86798-dsc6795.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86798-dsc6799.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | BPU | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En aquest mas es desenvolupa l’acció de la llegenda del Casalot de la salamandra; o la Maledicció de can Farrés de Dalt. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | |||||
| 86801 | Jaciment de Can Ferrers de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-ferrers-de-baix | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p>BALLBÈ. i BOADA, Miquel (1985) <em>Masos i Pairalies de Matadepera</em>. Terrassa: Caixa d'Estalvis de Terrassa.</p> <p><span><span><span>ERRANDO, A. (1987) <em>El Monestir de Sant Llorenç del Munt i les seves possessions</em>. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Pp.71.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='FR'><span>FONT, Xavier (1997) </span></span><em><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera</span></span></em><span><span>. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). </span></span><em>Matadepera. Patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera</em>. Abril de 2014.</span></span></span></p> | XV-XVII | No s'ha realitzat cap intervenció; i, per tant, no es pot saber si hi ha restes i en quin estat es troben. | <p><span><span><span>En el Catàleg municipal es considera que la dinàmica d’ocupació en l’espai on actualment s’assenta la masia-residència de Can Ferrers de Baix, pot remuntar-se al principi de l’Edat Mitjana, per tant la continuïtat en la utilització d’aquesta zona la converteix en un espai d’interès arqueològic, ja que alguna de les estructures més antigues poden restar no visibles. L’espai d’interès arqueològic comprèn el subsòl de l’edificació actual i la zona marcada en el plànol.</span></span></span></p> | 08120-92 | Carrer del Mas Ferrers, 4 | <p><span><span><span><span><span>El primer document on trobem referenciat un mas Ferrers és a <em>l’Speculo</em> del Monestir de Sant Llorenç del Munt. Es tracta d’una venda feta per Joan Bosc, fill de Jaume Bosc, de Terrassa, a Bartomeu Roure, d’una peça de terra a Sant Joan de Matadepera, en el lloc dit camp Palomer (...). <em>Termena a sol ixent amb el mas del Plano, i part amb el camí Real. A migjorn i a ponent, amb el camp del mas Ferrers (...). Fet així el 27 de desembre del 1408. Clos per Bertomeu Gili, notari de Terrassa. Sant Joan de Matadepera </em>(Ferrando: 1987, 71).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’actual propietari la va comprar a l’amo del Mas de La Barata.</span></span></span></span></span></p> | 41.6147100,2.0033100 | 416960 | 4607479 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86801-01dsc6815.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86801-dsc6822.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | BPU | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|85 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | ||||||
| 86808 | Jaciment del mas Gilabert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-mas-gilabert | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÉ I BOADA, Miquel (1981). Matadepera i Sant Llorenç del Munt. Més de mil anys d’història. 1er volum, Matadepera. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> <p>BALLBÈ. i BOADA, Miquel (1985) <em>Masos i Pairalies de Matadepera</em>. Terrassa: Caixa d'Estalvis de Terrassa.</p> <p><span><span><span>CARTA ARQUEOLÒGICA. VALLÈS OCCIDENTAL (1989). Arxiu d’Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Servei d’Arqueologia.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT SEGURA, Xavier (1985). Forn de les Pedritxes, Matadapera (Vallès Occidental). Campanya d’urgència (18 de juliol al 17 d’agost de 1985). Generalitat de Catalunya. Direcció General del Patrimoni cultural. Servei d’Arqueologia i Paleontologia.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT SEGURA, Xavier (1997). Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera. Ajuntament de Matadepera. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT SEGURA; X. i MUNUERA BERMEJO, J. (2014). Matadepera: patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> | XIV-XVIII | Mas totalment enderrocat, però arqueològicament parlant no s'hi ha fet cap intervenció científica per esbrinar l'abast de les estructures conservades. Tot i que la visita al lloc aha detectat remoció del terreny. | <p><span><span><span>Mas rònec situat a mà dreta, pujant per l’Avinguda de Catalunya, en una parcel·la boscosa que es localitza immediatament després del mur de tancament posterior de la casa del carrer de la Roureda, núm. 1 i la parcel·la de terreny on hi ha el forn d’obra anomenat, de les Pedritxes. </span></span></span></p> <p><span><span><span>S’observen restes de murs d’un metre d’amplada amb murs divisoris a l’interior d’uns quaranta a seixanta centímetres d’alçada visibles, que deixen entreveure una construcció de planta quadrangular que s’endinsa o queda tallada amb motiu de la construcció d’una torre al carrer de la Roureda, núm. 1.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al voltant, i sobretot a la zona sud-oest de la construcció, hi ha un important amuntegament de restes, entre les quals s’identifiquen varis fragments de teula àrab i rajols. Dins d’una de les habitacions s’ha localitzat un carreu de pedra perfectament escairat. </span></span></span></p> | 08120-93 | Avinguda Catalunya, s/n | <p><span><span><span>Ballbé esmenta un precari de l’any 1322 fet per Fra Guillem, Abat del monestir de Sant Llorenç del Munt a Maria, filla de Jaume Gelabert del terme de Matadepera (S.S.LL.M.). </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1327 el mateix abat Guillem firma un segon precari del mas Gelabert de Matadepera (S.S.LL.M).</span></span></span></p> <p><span><span><span>El 5 de juny de 1478 la propietat surt escripturada com a mas amb domini alodial, propietat de Pere Eura.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Finalment Ballbé també diu que aquest mas també se’l havia anomenat “Les Bertolines” (J.S.) sense precisar la font.</span></span></span></p> | 41.6154300,1.9983500 | 416548 | 4607564 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86808-005.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86808-002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86808-014.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El jaciment és de fàcil localització si es ressegueix el mur de tancament de la finca esmentada anteriorment. Els rebaixos que s’observen actualment, fan pensar en una excavació sense autorització.Uns dos-cents metres més amunt d’aquest hi ha el forn de les Pedritxes, probablement relacionat amb aquest antic mas. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | |||||
| 86810 | Jaciment del mas Cellers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-mas-cellers | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p>BALLBÈ. i BOADA, Miquel (1985) <em>Masos i Pairalies de Matadepera</em>. Terrassa: Caixa d'Estalvis de Terrassa.</p> <p><span><span><span>FERRANDO, A. (1987) <em>El Monestir de Sant Llorenç del Munt i les seves possessions</em>. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Pp.71.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='FR'><span>FONT, Xavier (1997) </span></span><em><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera</span></span></em><span><span>. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). </span></span><em>Matadepera. Patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera</em>. Abril de 2014.</span></span></span></p> | XIV-XVIII | No s'ha realitzat cap intervenció; i, per tant, no es pot saber si hi ha restes i en quin estat es troben. | <p><span><span><span>En el Catàleg municipal es considera que la dinàmica d’ocupació en l’espai on actualment s’assenta la masia-residència del mas Cellers, pot remuntar-se al principi de l’Edat Mitjana, per tant la continuïtat en la utilització d’aquesta zona la converteix en un espai d’interès arqueològic, ja que alguna de les estructures més antigues poden restar no visibles. L’espai d’interès arqueològic comprèn el subsòl de l’edificació actual i la zona marcada en el plànol.</span></span></span></p> | 08120-95 | Carrer de Les Pedritxes, 28 | <p><span><span><span><span><span>Trobem la primera referència documental d’un mas Celelrs en documents de l’Speculo de Sant Llorenç del Munt: “Establiment fet per fra Joan, abat del monestir de Sant Llorenç del Munt, a Pere Cellés, de sant Joan de Matadepera, del Mas Cellés, que és en dita parròquia en alou de dit monestir (...) Fet el 23 de febrer de 1490. Clos per Bartomeu Gili Amat, regint l’escrivania de Terrassa. Sant Joan de Matadepera, núm 66” (Ferrando: 1987).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>També Ballbé (1985) parla d’un document de l’any 1226 que fa menció d’una concessió feta pel monestir a nom de Ramon Cellers.</span></span></span></span></span></p> | 41.6155600,2.0021900 | 416868 | 4607574 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86810-003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86810-031.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | BPU | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|85 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | ||||||
| 86824 | Jaciment de Can Gorina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-gorina | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1981). Matadepera i Sant Llorenç del Munt. Més de mil anys d’història. 1er volum, Matadepera. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1985). Masos i pairalies de Matadepera. terrassa: Caixa d’Estalvils de Terrassa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT SEGURA; X. i MUNUERA BERMEJO, J. (2014). Matadepera: patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> | XVI-XX | No s'ha realitzat cap intervenció; i, per tant, no es pot saber si hi ha restes i en quin estat es troben. | <p><span><span><span>En el Catàleg municipal es considera que la dinàmica d’ocupació en l’espai on actualment s’assenta la masia-residència de Can Gorina pot remuntar-se al principi de l’Edat Mitjana, per tant la continuïtat en la utilització d’aquesta zona la converteix en un espai d’interès arqueològic, ja que alguna de les estructures més antigues poden restar no visibles. L’espai d’interès arqueològic comprèn el subsòl de l’edificació actual i la zona marcada en el plànol.</span></span></span></p> | 08120-106 | Camí de la Font de la Tartana, núm. 48 | <p><span><span><span>Segons recull Ballbé: “El 14 de desembre de 1508, Benet de Vilalba, abat del monestir de Sant Llorenç del Munt, de l’ordre de Sant Benet, concedí emfiteusi a Joan Gorina del Mas Bassa, de Matadepera, aquella terra erma, amb ses entrades i sortides, drets de pertinences inclosa per la vora del torrent que passa pel mas de Can Torras”. La parcel·lació de part de les antigues propietats de Can Gorina a partir del darrer terç segle XVIII, per tal de realitzar-hi establiments rurals, donarà lloc al naixement i desenvolupament urbà del carrer de Sant Joan i de Sant Isidre.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Esteve Renom i Pulit va adquirir la documentació patrimonial del mas Gorina que comprèn els anys 1577 fins a 1904. Destaca el dietari de Francisco Gorina i Riera que va ser alcalde de Matadepera i Jutge de Pau, transcrit i editat per Joan Comasòlivas i Font, arxiver.</span></span></span></p> | 41.6074568,2.0294559 | 419130 | 4606649 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86824-dsc6933.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86824-dsc6934.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86824-p1440353.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | BPU | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | ||||||
| 86828 | Jaciment de Can Solà del Racó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-sola-del-raco | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p>ARCOS. R. (2008). Memòria de la intervenció arqueològica realitzada a la parcel·la nº 20 de Can Solà del Racó. Matadepera (Vallès Occidental). nº 9449</p> <p>BELMONTE SANTIESTEBAN, C. (2008) 'Memòria de al intervenció realitzada a la parcelola 34 de Can Solà del Racò (Matadepera)'. Núm. Memòria: 9478.</p> <p><span><span><span><span><span>BARRASETAS, E.; VILA, J.M. (1997). Memòria de la intervenció arqueològica realitzada a Can Solà del Racó (Matadepera, Vallès Occidental). Campanya de 1997, inèdita. Memòria depositada al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BARRASETAS, E.; GARCIA, G.; OLIVARES, d.; VILA, J.M. (1998). Memòria de la intervenció arqueològica realitzada a Can Solà del Racó (Matadepera, Vallès Occidental). Campanyes desembre de 1995, inèdita. Memòria depositada al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p>CABALLÉ,G. (1999). Can Solà del Racó. Matadepera (Vallès Occidental). Mem.Núm. 2544</p> <p><span><span><span>CANELA, Pere; FOLCH, Joaquim; MORET, Lourdes (2017). Un contornat amb iconografia circense procedent de Can Solà del Racó (Matadepera, Vallès Occidental), pp. 89 - 94. Tarraco Biennal. Actes del 3r congrés Internacional d’Arqueologia i Món Antic. La glòria del circ. Curses de carros i competicions circenses. Tarragona, 16-19 de novembre de 2016. Ed. Jordi López Vilar. Tarragona.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). </span></span>Matadepera. Patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera. Abril de 2014.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='ES'><span>FONT, Xavier (1997). Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier; JUAN-MUNS, Núria. (1981). Notes sobre les troballes d’interès arqueològic, dins l’Escletxa, 1, pàg. 8.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier; JUAN-MUNS, Núria. (1988). Informe preliminar sobre el jaciment romà de Can Solà del Racó (inèdit). Matadepera, Vallès Occidental.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MORET, Lourdes. (2007). Memòria de l’excavació arqueològica realitzada al jaciment de Can Solà del Racó, parcel·les 31-34, Matadepera, Vallès Occidental. Campanya 2005. Arqueociènica Serveis Culturals, S.L. inèdita. Memòria depositada al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya., núm. 6622 i 6257.</span></span></span></span></span></p> <p>OLIVARES, D. (1995). Sondejos parcel·la 22 de la urbanització Font de la Tartana (Matadepera, Vallès Occidental). Mem.Núm. 1499</p> <p>ORTELLS DÍAZ, J. (1998). Memòria de la prospecció realitzada a la parcel·la 17 de can Solà del Racó (Matadepera, Vallès Occidental). mem.núm. 2239</p> <p>ORTELLS DÍAZ, J. (1998). Memòria de la prospecció realitzada a la parcel·la 16 de can Solà del Racó (Matadepera, Vallès Occidental). mem.núm. 2235</p> <p><span><span><span><span><span>SANCHEZ CAMPOY, Eduard (1991). Memòria dels sondeigs arqueològics a Can Solà del Racó (Matadepera, Vallès Occidental). Maig de 1991. Generalitat de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural. Centre d’Informació i Documentació del Patrimoni Cultural.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SANCHEZ CAMPOY, Eduard (1997). Memòria dels sondejos realitzats a la parcel·la 40 de Can Solà del Racó (Matadepera, Vallès Occidental). Arqueociència, S.C.P. Campanya, 26 de setembre de 1997). Manresa, 13 d’octubre de 1997.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SANCHEZ CAMPOY, Eduard (1997). Memòria dels sondejos realitzats a la parcel·la 18 de Can Solà del Racó (Matadepera, Vallès Occidental). Arqueociència, S.C.P. Campanya, 25 de setembre de 1997). Manresa, 13 d’octubre de 1997.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VILA i CARABASSA, Josep Maria (1997). Memòria dels sondejos realitzats a la parcel·la 36 de Can Solà del Racó (Matadepera, Vallès Occidental). Arqueociència, S.C.P. Campanya, 30 de setembre de 1997). Barcelona, 13 d’octubre de 1997.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VILA i CARABASSA, Josep Maria (1997). Memòria dels sondejos realitzats a la parcel·la 39 de Can Solà del Racó (Matadepera, Vallès Occidental). Arqueociència, S.C.P. Campanya, 30 de setembre de 1997). Barcelona, 13 d’octubre de 1997.</span></span></span></span></span></p> | I-V dC | No s'ha realitzat cap intervenció; i, per tant, no es pot saber si hi ha restes i en quin estat es troben. | <p><span><span><span><span><span>El jaciment arqueològic de Can Solà del Racó és una vila romana baix imperial. Està situada en una antiga plana de conreu de la masia homònima, a uns 400 metres aproximadament al sud-est. Està dividida en tres sectors, entre</span></span> el carrer del Turó del Pujol, carrer del Llorer i camí de la Font de la Tartana, limitant aproximadament al sud-est amb el torrent de Can Solà del Racó i al sud-oest amb Can Gorina.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’orografia del terreny abans de l’ obertura de carrers i posterior urbanització del sector, estava formada per una petita vall escanyada en direcció nord amb dues grans terrasses planes situades de nord a sud. Geològicament s’hi observen vetes de sorrenques amb conglomerats terciaris, sobre-anivellats amb capes d’argiles.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El resultat de les prospeccions en superfície, sondeigs i seguiments autoritzats, en les diferents parcel·les en fase d’edificació, han permès determinar l’existència d’una vil·la romana o d’un centre d’explotació agrícola, associada a una necròpoli. La planta d’aquesta estructura es va posar al descobert en una campanya d’intervenció de delimitació de l’àrea arqueològica, però degut a una excavació en profunditat de tot el jaciment, només permet afirmar que aquest indret hauria deixat de funcionar entorn al segle V. Relacionat amb l’ús de la vil·la, s’ha documentat una necròpoli amb una vintena de tombes de tipologia diversa (en coberta a doble vessant, en àmfora, en caixa i en fossa simple) i varies sitges que trenquen l’estructura muraria de la vil·la. El conjunt habitacional presenta una estructura octagonal, orientat en sentit NE-SW, amb una extensió d'uns vuit-cents metres quadrats. Destaca la base d'un <em>lacus </em>fonamentat sobre una capa d'argiles toves. En el sector nord hi ha una zona de sitges.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El material localitzat correspon a ceràmiques comunes oxidades d'època romana, fetes a torn i ceràmiques grises de pasta grollera. Destaquen tres fragments localitzats durant una prospecció datables de finals del segle III i durant el s. IV que han permès datar el període d'ocupació. Es tracta de tres fragments de terra sigillata clara D i un fragment d'àmfora. També es localitzà fragments d'àmfora alt.imperial. </span></span></span></p> <p>Al nord de l aparcel·la 31 es documentà un forn relacionat amb el període tardo-antic, i tres altres forns destinats probablement a la producció de ceràmica. Un d'ells és de planta quadrangular; conserva la cambra de combustió, els pilars i part de la graella. El segon forn era de planta circular i conservava en el moment de l'excavació la boca d'accés. El darrer forn, també és de planta circular però de petites dimensions, amb la graella i la boca conservades.</p> <p><span><span><span>A una vintena de metres al sud-oest de la primera necròpoli s’ha documentat una segona zona d’enterrament d’època alt-medieval amb seixanta tombes, en fossa retallada a l’argila i coberta de lloses. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquesta troballa permetria especular sobre l’existència d’un assentament amb una certa continuïtat en el temps que podrien estar relacionades amb l’existència del mas Solà del Racó, documentat ja l’any 1321.</span></span></span></p> | 08120-108 | Camí de la Font de la Tartana amb carrer del Turó del Pujol | <p><span><span><span><span><span>Als anys setanta del segle XX s’inicia en aquest zona del municipi una remoció de terres i obertura de carrers amb motiu de la urbanització del sector. Posteriorment, cap a finals de l’any 1987, principis de l’any següent, el moviment de terres va evidenciar l’existència d’una necròpolis amb varis enterraments de tègula a doble vessant així com d’enterraments de lloses. El masover de Can Solà del Racó va informar ràpidament de la destrucció a més, d’una vintena d’elles als arqueòlegs Xavier Font i Núria Juan-Muns. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El mateix any, ambdós arqueòlegs, efectuaren una prospecció en superfície de les zones no urbanitzades evidenciant un assentament romà de tipus rústic, i trametent un informe al Servei d’Arqueologia de la Generalitat (19 de gener de 1988). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es va localitzar ceràmica sigil·lada Clara A, B i D, ceràmica comú ibèrica, fragments de nansa i boca d’àmfora tipus Dressel 30 de fabricació gàl·lica; fragments d’àmfora Dressel 20 de procedència bètica per al transport d’oli, fragments d’àmfora local associada a la Dressel 2-4 i fragments de dolia. També es va localitzar material constructiu, com varis fragments de tègula, un possible basament de <em>tòrculus, </em>i diversos fragments <em>d’opus testaceum </em>reutilitzats en la construcció dels murs de contenció en algunes de les feixes de conreu de la masia, visibles durant la realització del present treball. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1991, amb motiu de la reactivació urbanística en aquest mateix sector, el Servei d’Arqueologia de la Generalitat, amb la col·laboració de l’empresa promotora INVERSIONES T.C.A, S.A., va iniciar una campanya de prospeccions que es dugueren a terme entre el 15 i el 18 de maig del mateix any, amb 42 cales de sondeig realitzades amb l’ajut d’una retro-excavadora.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es van determinar tres punts amb interès arqueològic:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Una àrea de necròpolis, situada a quatre-cents metres al sud-oest de Can Solà del Racó. Durant la prospecció s’hi van localitzar les restes de dues tombes de lloses força malmeses orientades amb orientació est-oest, al costat d’altres destruïdes durant els rebaixos per a la urbanització anys abans. També podria correspondre amb l’indret aproximat on segons informació oral proporcionada per un pastor, després dels forts aiguats de l’any 1962, hi van aflorar diverses de tombes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Una segona àrea de necròpolis situada a 320 metres al sud de la masia de Can Solà del Racó i a 80 metres al nord-est de la necròpolis anterior que queden separades per una torrentera. A un metre de fondària, s’hi van localitzar dues sepultures més amb les restes a l’interior, sobreposades en un sòl format per conglomerats descompostos. La primera mesurava 2’10 m x 0’40 m d’amplada. També es va localitzar una tomba infantil en àmfora datada entre la segona meitat del segle III i segle IV. Les restes senyalaven un nen o nena d’uns tres a cinc anys d’edat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Finalment, a 200 metres al sud de la masia, es va localitzar una àrea amb restes arquitectòniques. Es tracta d’una terrassa delimitada al sud-est per un mur de pedra seca i pel nord, nord-oest pel camí de la Tartana, retallat en el pendent inferior del turó del Pujol. S’hi van efectuar un total de deu rases que van permetre determinar un conjunt d’habitacions d’estructura ortogonal orientat en sentit nord-est, sud-oest, amb uns 800 m2 conservats. Destaca la base d’un lacus, un possible hipocaust, tres sitges amb farciment de pedra, terra i cendres i una sitja seccionada verticalment en el propi tal·lus del carrer de la Tartana, que probablement indicarien un assentament construït a la part inferior del turó resseguint l’orografia del terreny. Els sondeigs realitzats a llevant varen proporcionar una àrea d’abocador, mentre que en la central va aparèixer un mur amb una potència de 0’40 m de gruix. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El material recollit en aquests sondeigs va consistir en ceràmica comuna oxidada romana, feta a torn i ceràmica gris de pasta grollera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El seguiment continuat de prospeccions en les diferents parcel·les amb motiu de l’edificació han proporcionat, l’any 2005 un contornat. Aquest va ser localitzat en els nivells de farciment d’una fossa que hauria contingut el contrapès d’una premsa, reaprofitada com a abocador entre els segles V-VII dC. </span></span></span></span></span></p> | 41.6088688,2.0318223 | 419328 | 4606804 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86828-dsc6838.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86828-p1440057.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86828-p1440054.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86828-dsc8756.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86828-dsc8758.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | EPA | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les intervencions que s'hi han dut a terme des de l'any 1991 i fins l'any 2011 han estat els següents: 1991 Excavació; 1994 Dues excavacions d' urgència.; 1995 Quatre excavacions d' urgència i una prospecció; 1997 Excavació d' urgència, una excavació i tres seguiments de control; 1998 Dues excavacions; 1998 Excavació; 1999 Seguiment de control; 2005 Quatre intervencions d'urgència / una intervenció preventiva, de seguiment i cinc excavacions; 2007 Intervenció preventiva / Adequació; 2008 Intervenció preventiva / Excavació; 2011 Intervenció preventiva. | 83 | 1754 | 1.4 | 1763 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | |||||
| 86876 | Jaciment de Can Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-torres-0 | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÉ I BOADA, Miquel (1981). Matadepera i Sant Llorenç del Munt. Més de mil anys d’història. 1er volum, Matadepera. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÉ I BOADA, Miquel (1985). <em>Masos i pairalies de Matadepera</em>. Terassa: Caixa d’Estalvis de Terrassa.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>BATLLES i TORRES, Miquel (1824). Llibre de notes dels hereus de Can Torres: 1699-1824. Matadepera.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>BOSCH, Laura (2016). El forn ceràmic de Can Maimó (Vilanova del Vallès); XXXII Sessió d’Estudis Mataronins, núm. 32, pàgs. 21-24.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2009). Forns antics de ceràmica a la Catalunya Central. Dins Dovella, núm. 101; pàgs. 4 a 10.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>FERRANDO, A. 1987. <em>El Monestir de Sant Llorenç del Munt i les seves possessions</em>. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT SEGURA, Xavier (1985). Forn de les Pedritxes, Matadepera (Vallès Occidental). Campanya d’urgència (18 de juliol al 17 d’agost de 1985). Generalitat de Catalunya. Direcció General del Patrimoni cultural. Servei d’Arqueologia i Paleontologia.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT SEGURA; X. i MUNUERA BERMEJO, J. (2014). <em>Matadepera: patrimoni cultural</em>. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FONT SEGURA, Xavier (2017). Memòria de les intervencions arqueològiques preventiva i de cobriment-protecció del forn de Calderols. Matadepera (Vallès Occidental). 2016-2017.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GALÍ i BARBA, Joan Baptista (1993). Llibre de notes dels hereus de Can Torres. Matadepera (1699-1824); dins Termes, núm. 8 , pp. 29- 37.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MAURI, Alfred (2006). La configuració del paisatge medieval: el comtat de Barcelona fins al segle XI. Tesi Doctoral Universitat de Barcelona. http://hdl.handle.net/10803/2065. Element núm. 1692 I, p 81.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ROCA i FABREGAT, Pere (1996). Una Masia de la muntanya vallesana a l’inici del segle XVIII: el llibre de notes dels hereus de Can Torres de Matadepera (1699-1704). Arraona, 18, pp. 9-45. Sabadell.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SALLENT i GOTËS, Llorenç (1897). Los arxius parroquials. Sant Joan de Matadepera, dins Memorias Històricas Catalanas. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> | XVII | No s'ha realitzat cap intervenció; i, per tant, no es pot saber si hi ha restes i en quin estat es troben. | <p><span><span><span><span><span>Can Torres està situada al vessant sud-est de la muntanya de sant Llorenç del Munt; en un ampli planer sobre la confluència dels torrents del sot de la Codoleda, del sot del Canyet i de les Saleres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cadastre del 1768 s’observa com Can Torres era una de les masies de Matadepera que disposava de més extensió de bosc i terres ermes. El gruix de les terres conreades se situaven al nord de la masia i a llevant de la muntanya de Sant Llorenç. És per aquest motiu que se la denomina com a masia de muntanya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el Catàleg municipal es considera que la dinàmica d’ocupació en l’espai on actualment s’assenta la masia-residència de Can Ferrers de Dalt, pot remuntar-se al principi de l’Edat Mitjana, per tant la continuïtat en la utilització d’aquesta zona la converteix en un espai d’interès arqueològic, ja que alguna de les estructures més antigues poden restar no visibles. L’espai d’interès arqueològic comprèn el subsòl de l’edificació actual i la zona marcada en el plànol.</span></span></span></span></span></p> | 08120-119 | Can TorresA l’est del terme municipal | <p><span><span><span><span><span>Can Torres, coneguda amb anterioritat al segle XVII com a mas Batlles, era un alou del monestir de Sant Llorenç del Munt, que en detenia el domini eminent i el dret de cobrar censos i delmes de les terres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1608 després d’una llarga etapa de decadència del monestir les seves rendes es van destinar al Col·legi Benedictí de Lleida. Al final del segle XVII, un procurador del prior de Sant pau del Camp cobrava els censos i delmes de l’heretat de Can Torres. A més hi havia altres senyors que cobraven petites quantitats de cereals com a pagament de delme (Roca: 1996).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El canvi de nom es produeix a mitjans del segle XVII com a conseqüència del casament d’una pubilla del mas Batlle amb Jacint Torres. Els descendents de Jacint Torres van canviar l’ordre dels seus cognoms, per donar rellevància al de la família més rica, però també van canviar el nom del mas; passant de mas Batlle a mas Torres. Potser per compensar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Els treballs de Joan Baptista Galí (1993) i Pere Roca (1996), aporten molta informació sobre l’economia de la masia i, alhora, per extensió de la realitat dels segles XVII a XIX. En aquest moment la masia era una de les més grans del terme en quan a extensió i també en producció agrària i ramadera.</span></span></span></p> | 41.6207900,2.0291900 | 419124 | 4608129 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86876-dsc7066.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86876-dsc7062.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | BPU | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | ||||||
| 86878 | Jaciment de Can Torrelles de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-torrelles-de-baix | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÈ i BOADA, Miquel (1985). <em>Masos i Pairalies de Matadepera.</em> Terrassa: Caixa d'Estalvis de Terrassa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FERRANDO, A. (1987). <em>El Monestir de Sant Llorenç del Munt i les seves possessions</em>. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='FR'><span>FONT, Xavier (1997). </span></span><span lang='ES'><span>Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). </span></span>Matadepera. Patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera. Abril de 2014.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLÀ, Joan (1926). Can Torrella; dins <em>Butlletí del Club Pirinenc de Terrassa</em>; pp.20 i ss.</span></span></span></p> | XVII-XX | No s'ha realitzat cap intervenció; i, per tant, no es pot saber si hi ha restes i en quin estat es troben. | <p><span><span><span><span><span>Masia situada a tocar amb la riera de Les Arenes, en el vessant septentrional del turó de Roques Blanques, en l’itinerari de l’antic Camí Ral, actualment a tocar de la carretera BV-1221.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el Catàleg municipal es considera que la dinàmica d’ocupació en l’espai on actualment s’assenta la masia-residència de Can Ferrers de Dalt, pot remuntar-se al principi de l’Edat Mitjana, per tant la continuïtat en la utilització d’aquesta zona la converteix en un espai d’interès arqueològic, ja que alguna de les estructures més antigues poden restar no visibles. L’espai d’interès arqueològic comprèn el subsòl de l’edificació actual i la zona marcada en el plànol.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el seu entorn es parla d’un forn de vidre i dos forns de calç, colgats pel talús de la carretera BV-1221.</span></span></span></span></span></p> | 08120-121 | Carretera de Terrassa a Talamanca, km 4’5 | <p><span><span><span><span><span>Joan Solà (1926) publica un recull de documents i consideracions per aportar dades a la història de Can Torrella: “...Es diu que Torrella de Dalt fou l’antic Mas del Pou, que no tardaria gaire a ser absorbida per la primera. (...). Els amos visqueren una pila de centúries al primer, tenint al de baix el forn de vidre i el d’obra, que estaven en el seu fort pels anys 1799, així com l’hostal, part d’allà de la Riera, que el baró de Linde feu tancar al 9 de març de 1786 perquè perjudicava l’hostal de La Barata. Poc a poc tocant els forns bastiren una casa , que fou salvada pels veïns en voler el francès destruir-la... a 15 de maig de 1831 es vengueren aquell antiquíssim casal del mas de dalt a Francesc Mata.”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un dels primers documents que cita un mas Torrella, probablement el de Dalt, és de l’any 1442 i forma part dels documents del monestir de Sant Llorenç del Munt. Miquel Ballbé parla d’un document de l’any 1373, però no queda clar si es refereix a Can Torrella de Dalt o al seu antecessor: el mas Pou.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Cap a l’any 1930 hi feu estada en Francesc Cambó, que tenia amistat amb la família Blanch.</span></span></span></span></span></p> | 41.6072500,2.0120800 | 417681 | 4606642 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86878-dsc7117.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86878-dsc7121.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86878-dsc7126.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | BPU | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També hi ha una mina d’aigua. | 98|94 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | |||||
| 87545 | Jaciment de Can Solà del Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-sola-del-pla | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>AMETLLER i BASSETS, M. (1998). Una Masia de Matadepera: can Solà de la Font o del Racó. Notes per a la seva història. Terme, 13. Terrassa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÉ I BOADA, Miquel (1981). <em>Matadepera i Sant Llorenç del Munt. Més de mil anys d’història</em>. 1er volum, Matadepera. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÉ I BOADA, Miquel (1985). <em>Masos i pairalies de Matadepera</em>. Terrassa: Caixa d’Estalvis de Terrassa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FERRANDO, A. (1987). <em>El Monestir de Sant Llorenç del Munt i les seves possessions</em>. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. p.70</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT SEGURA; X. i MUNUERA BERMEJO, J. (2014). <em>Matadepera: patrimoni cultural.</em> Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> | XIII-XVIII | No s’ha realitzat cap intervenció, i per tant, no es pot saber si hi ha restes i en quin estat es troben. | <p><span><span><span><span><span>En el Catàleg municipal es considera que la dinàmica d’ocupació en l’espai on actualment s’assenta la masia-restaurant de Can Solà del Pla, pot remuntar-se a l’Edat Mitjana, per tant, la continuïtat en la utilització d’aquesta zona la converteix en un espai d’interès arqueològic, ja que alguna de les estructures més antigues poden restar no visibles. L’espai d’interès arqueològic comprèn el subsòl de l’edificació actual i la zona marcada en el plànol.</span></span></span></span></span></p> | 08120-147 | Can Solà del Pla, núm. 7 | <p><span><span><span><span><span>El nom del Mas Pla ja consta en varis documents de l’Speculo del Monestir de Sant Llorenç del Munt datats del segle XIV. En una afrontació es pot llegir: “ Acte en el qual fra Pere, abat de Sant Llorenç del Munt, de consell del seu convent, dedueix i relleva Bn Garriga de l’agrer de tasca i delme a què és obligat l’honor que té en la parròquia de Sant Joan de Matadepera, en el lloc dit Asclaperol (...). Termena a sol ixent l’aragall. A migiorn, amb la Coma de Mur i part amb la tinença del mas de Torra. A ponent amb l’honor del mas del Plano i part amb la tinença del mas Triador”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En l’estudi que fa CANYAMERES (2001) SOBRE Can Solà del Racó, un dels masos més importants de Matadepera, esmenta que quan Pere Solà de la Font (que posteriorment esdevindrà del Racó) testa (el dia 16 d’abril de 1526), el patrimoni familiar s’havia engrossit. De tal manera que, a més del mas de la Font, també englobava el mas Riera, que havia fet reconstruir i varis masos llavors enrunats, Vilanova, Castanyet, Dalmau, Querol, Gener, Garriga, Torra, Codonyer, Marçans i Calderols. En el testament es disposa que a la seva mort, en Joan, el fill gran, com hereu hauria d’escollir una part i repartir-ne l’altra part amb en Narcís, (segon, germanastre) i en cas contrari ho podria fer amb en Jaume (un altre germanastre).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Joan Solà i Torrella, l’hereu es queda amb el mas principal, el mas Marçans, una part del mas Vilanova i algunes peces disperses agregades des d’antic. Mentre que la resta aniria per Narcís. Terres conegudes com a Can Solà del Pla.</span></span></span></span></span></p> <p>En els Processos de Batllia conservats a l'Arxiu Històric de Terrassa - Arxiu Comarcal del Vallès, consta una concessió d'obres establerta el 13 de gener de 1683 a Maria BArata i Castell, vídua, i al seu fill Josep Barata per construir de nou la casa del mas Solà del Pla, de Matadepera, per valor de 550 lliures, per no poder reparar la masia vella per tenir fonaments dèbils. </p> <p><span><span><span><span><span>Les reformes més importants provenen de la reconversió de la masia en restaurant que s’han anat duent a terme des de l’any 1969, any en que consta la primera llicència d’activitats a l’Arxiu Municipal.</span></span></span></span></span></p> | 41.6151400,2.0131300 | 417779 | 4607517 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87545-dsc7693.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87545-p1440825.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87545-p1440829.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | BPU | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|85 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | ||||||
| 87546 | Mas Calderols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-calderols | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>AMETLLER i BASSETS, M. (1998). Una Masia de Matadepera: can Solà de la Font o del Racó. Notes per a la seva història. Terme, 13. Terrassa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1981). Matadepera i Sant Llorenç del Munt. Més de mil anys d’història. 1er Volum, Matadepera. Ajuntament de Matadepera. </span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1985). <em>Masos i pairalies de Matadepera</em>. Terrassa: Caixa d’Estalvis de Terrassa. </span></span></span></p> <p><span><span><span>CANYAMERES i RAMONEDA, Esteve (2001). Can Solà del Racó de Matadepera (segles XIII-XVII). Dins Terme, 16, pp. 91-109. Terrassa.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier ; JUAN-MUNS, N. et al. (1989). Carta Arqueològica del Vallès Occidental. Arxiu d'Inventari del Patrimoni </span><span lang='FR'>Arqueològic de Catalunya. Servei d'Arqueologia. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='FR'><span>FONT, Xavier (1997). </span></span><span lang='ES'><span><em>Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera</em>. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). </span></span>Matadepera. Patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera. Abril de 2014.</span></span></span></p> | XIV-XVIII | Precisament el seue stat de conservació és el que fa que se'l catalogui com a jaciment arqueològic, ja que només són visbles les restes molt escadusseres d'algun mur a una cota molt baixa.Una part de l’estructura es va eliminar durant l’obertura del carrer. S’observen restes d’enderroc i l’escaire d’una estructura muraria. | <p><span><span><span><span><span>Restes de murs que mesuren aproximadament un metre d’amplada per uns trenta centímetres d’alçada màxima visibles, de pedra, en part collats amb morter de calç que deixen entreveure una construcció de planta quadrangular, amb possibles dependències. Està ubicat al vessant hidrogràfic dret del torrent de Calderols que neix al sector nord del turó que porta el mateix nom. El jaciment presenta un retall efectuat en el marge, visible des del carrer, que s’efectuà fa anys durant l’eixamplament i condicionament de la zona amb motiu de la seva urbanització. Al seu voltant s’hi observen restes de maó i teula disperses que baixen cap el torrent on també per dessota mateix de l’estructura principal s’hi ha localitzat un mur de varis metres de llargària per un metre d’amplada. Damunt hi creixen varies alzines amb vegetació de sotabosc.</span></span></span></span></span></p> | 08120-148 | Carrer del Forn, s/n. Un cop deixat enrere el forn de Calderols, a mà esquerra hi ha la cruïlla amb el carrer de Coll d’Eres. El jaciment es localitza enfront, per sobre del marge. | <p><span><span><span><span><span>Segons consta en els estudis que han realitzat varis autors a partir dels pergamins que s’han preservat fins a data actual, Calderols seria un mas rònec que ja al segle XVI hauria format part del patrimoni aconseguit pels propietaris de Can Solà de la Font, posteriorment anomenada Can Solà del Racó. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BALLBÉ (1981) esmenta que a l'any 1390 Fra Joan, Abat del Monestir de Sant Llorenç del Munt estableix a Jaume Solà del mas Font, de la parròquia de Sant Joan de Matadepera, el mas Calderols. El mateix autor el situa a proximitat de Can Solà del Racó. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En l’estudi que CANYAMERES (2001) fa de Can Solà del Racó, un dels masos més importants de Matadepera, esmenta que quan Pere Solà de la Font testa (el dia 16 d’abril de 1526), el patrimoni familiar s’havia engrossit. De tal manera que, a més del mas de la Font, també englobava el mas Riera, que havia fet reconstruir i varis masos llavors enrunats, Vilanova, Castanyet, Dalmau, Querol, Gener, Garriga, Torra, Codonyer, Marçans i Calderols. En el testament es disposa que a la seva mort, en Joan, el fill gran, com hereu hauria d’escollir una part i repartir-ne l’altra part amb en Narcís, (segon, germanastre) i sinó, amb en Jaume (altre germanastre).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Joan Solà i Torrella, l’hereu es queda amb el mas principal, el mas Marçans, un apart del mas Vilanova i algunes peces disperses agregades des d’antic. Mentre que la resta aniria per Narcís. Terres conegudes com a Can Solà del Pla.</span></span></span></span></span></p> | 41.6115500,2.0168300 | 418082 | 4607115 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87546-p1440838.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87546-dsc7699.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87546-dsc7702.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La seva excavació arqueològica podria aportar llum respecte al forn de terrissa construït a proximitat. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | |||||
| 87547 | Collet de l’Ós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/collet-de-los | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='ES'><span>FONT, Xavier (1997).<em> Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera</em>. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). </span></span><em>Matadepera. Patrimoni cultural</em>. Ajuntament de Matadepera. Abril de 2014.</span></span></span></p> | XIX | Es desconeix el seu estat de conservació perquè mai s'ha fet cap intervenció arqueològica. Tot i que les úniques possibles restes són marges de pedra seca | <p><span><span><span><span><span>El Collet de l’Ós està situat a l’extrem sud de la Serralada de les Pedritxes. S’hi accedeix a partir d’un corriol que s’inicia per darrera de l’antic Comú, a tocar de l’església vella de Sant Joan. Aquest camí fa de partió entre els termes municipals de Matadepera i Terrassa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el Catàleg municipal es protegeixen petits murets de pedra seca que es poden trobar escampats, per dins del bosc. No presenten continuïtat lineal ni s’ha observat cap construcció destacada, com en el cas del vessant sud del Turó dels Rossos. Es tracta de petits trams que en alguns casos poden contenir un parell de rengles de pedra, probablement resultat de la retirada d’aquestes, per poder conrear. Les poques feixes visibles podrien estar relacionades amb el conreu i explotació de la vinya o de cereals. </span></span></span></span></span></p> | 08120-149 | Collet de l’Ós, entre el Turó de l’Ós i el Turó de Sant Joan. | 41.6092500,1.9997200 | 416654 | 4606876 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87547-p1440821.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La seva protecció sota la normativa específica d'elements arqueològics no sembla la més idonia per a aquest tipus d'elements. | 98 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | ||||||
| 87548 | Turó de Roques Blanques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-roques-blanques | <p><span><span><span><span><span>ARBÓS, Maria; IBARZ, Joan; PIÑOL, Isidre (2003). Els forns de calç a la comarca de les Garrigues. Vida i treball entorn de la producció de calç: Els forners de Tarrés. Col·lecció d’Estudis Locals, Lo Plançó, núm. 3. Editorial Fonoll i Ajuntament de Tarrés.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AMETLLER BASSETS, Manuel. (1997). Els orígens del nou poble de Matadepera, 1768-1868. Matadepera. Parròquia de Sant Joan.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>COMASOLIVAS, J. (1993). L’arxiu municipal de Matadepera: organització i descripció del seus fons. Fons documental de la col·lectivitat control obrer dels forns de calç de Roques Blanques.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2015). Eines i feines dels oficis. Edicions Brau. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier ; JUAN-MUNS, N. et al. (1989). Carta Arqueològica del Vallès Occidental. Arxiu d'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Servei d'Arqueologia. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier (1997). Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). Matadepera. Patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera. Abril de 2014.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GRAUS, Ramon i ROSELL, Jaume (2010). Història de la construcció a la Catalunya contemporània. Apunts del curs. Secció d'Història de la construcció del departament de Composició Arquitectònica. Universitat Politècnica de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ROSELL, Jaume i SUBIRATS, Miquel (1987). La producció de calç, ahir. El procés pre-industrial de producció de calç, a la comarca del Montsià. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Cada element inventariat ubicat en aquest sector gaudeix d'un estat de conservació propi. El turó com a tal i les diferents feixes de pedra seca, que és el que es valora al fitxa del Catàleg té un estat de conservació desigual. | <p><span><span><span><span><span>El turó de les Roques Blanques és una muntanyeta de 587 metres d’alçada, situada a l’extrem sud de la Serra de les Pedritxes, al sud-oest del municipi de Matadepera. El seu cim fa de partió territorial entre aquest municipi el de Terrassa i pel seu vessant nord-est arriba fins a la riera de les Arenes, tallat en la seva part inferior per la carretera de Talamanca.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La vegetació està composta bàsicament per alzinar amb algun roure, amb sotabosc espès d’arítjol i galzeran a les torrenteres, mentre que a la zona de soleia, malgrat trobar-hi alzina, es detecta una presència més gran de pi.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El turó està format per calcàries del Muschelkalk, uns sediments de composició carbonàtica de l’edat triàsica, situades per sota de la fàcies Keuper i per sobre la Buntsandstein. Es dipositaren entre ara fa 245 millions d’anys (anisià) i 239 millions d¡anys (ladinià). És per aquest motiu que la seva pedra ha estat emprada des de ben antic per a la construcció d’edificis, però també a partir de la seva fosa en forns de calç, per a l’obtenció de la matèria primera que barrejada amb sorra es convertiria en el morter de calç emprat fins a l’aparició del ciment. Aquest fet s’ha traduït en l’explotació del turó en pedreres repartides per tot el turó (x417907/y4606406) i en la construcció de forns de calç dels quals actualment es poden observar les restes dels darrers que estigueren actius entre finals del segle XIX i fins a mitjan del segle XX (cas dels forns anomenats de Can Roure, 1, 2 i 3, situats entre la masia i el collet de Sant Joan). Al vessant sud però se’n localitzen d’altres de forns, ja de caire industrial (x417953/y4606399). Es tracta de quatre forns situats entre la carretera que mena a Talamanca i la urbanització construïda al mateix costat i una mica més avall, es conserva en molt mal estat les restes muraries de la barraca dels calcinaires (x417994/y4606362). A més de tots aquests elements cal destacar també que a la part inferior, a tocar de la riera de les Arenes, hi ha un antic mas, Can Torrella de Baix, que durant el segle XVIII havia tingut llicència per a fer funcionar un forn de vidre. El seu emplaçament era estratègic, ja que tenia la matèria primera a disposició; la calç i la sorra de la riera. Les minses restes d’aquest forn es localitzen a mà esquerra, a l’interior d’una construcció adossada a la façana principal de la casa que per la seva banda exterior serveix de porxada.</span></span></span></span></span></p> | 08120-150 | Turó de les Roques Blanques | <p><span><span><span><span><span>La pedrera més impactant en el turó està en el municipi de Terrassa. La seva explotació s’inicià de manera intermitent a mitjà dels anys seixanta i no s’aturà fins els anys 90 del segle XX. Posteriorment es va anar reblint amb terres, a excepció d’un petit talús de calcàries com a testimoni de l’explotació i actualment és un espai de lleure periurbà.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els forns conservats al sud del turó tenen un caràcter pre-industrial i varen ser col·lectivitzats durant el període que va entre l’any 1937 i 1938. La seva explotació s’estengué fins als anys seixanta del segle passat.</span></span></span></span></span></p> | 41.6064500,2.0108100 | 417574 | 4606555 | 08120 | Matadepera | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87548-p1440743.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87548-p1440758.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Potser seria més interessant catalogar aquest espai pel seu interès paisatgístic, entès paisatge com a l'empremta de l'home en un territori, més que no pas com element arqueològic (conceptye molt més limitador). | 98 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | |||||
| 87555 | Jaciment de Can Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-prat | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SUADES, Ramon (2020). <em>Guia interactiva del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac</em>. Autoedició.</span></span></span></p> | XVIII-XIX | Es desconeix l’abast cronològic i territorial real perquè no s’ha fet cap intervenció. | <p><span><span><span><span><span>A la fitxa del catàleg (2009), es destaca dins aquesta àrea dos forns de calç del Busquetó, la pedrera de Can Prat o de l’Angelet i dos forns de calç del torrent dels Abeuradors. Aquest torrent dels Abeuradors es coneix principalment, en aquest tram, com a torrent del Salt. Fora dels límits que marca la zona de la fitxa, hi ha un altre forn de calç, conegut per Suades (2016) com a forn del torrent del Salt.</span></span></span></span></span></p> | 08120-154 | Torrent del Salt, entre el turó de Calderols i el turó del Pujol | 41.6121800,2.0224900 | 418555 | 4607180 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87555-p1440888.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87555-p1440889.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87555-p1440940.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En aquest Mapa els forns de calç referenciats s’han documentat amb el nom de Forns 1, 2 i 3 del torrent del salt o dels Abeuradors i Forns 1 i 2 del Busquetó. Fora d’aquests elements, mentre no se’n documenti cap altre, no sembla que la zona tingui gaires expectatives arqueològiques.A més, la seva ubicació en el plànol és errònia. | 98|94 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | ||||||
| 87558 | Turó de Calderols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-calderols | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT, Xavier (1997). <em>Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera</em>. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). <em>Matadepera. Patrimoni cultural</em>. Ajuntament de Matadepera. Abril de 2014.</span></span></span></p> | XIII-XX | El turó està sotmès a una gran pressió urbanística. Alguns elements localitzats com el forn de Calderols s’ha restaurat i està museïtzat. | <p><span><span><span>El turó de Calderols, està situat al sud del municipi, entre dos torrents importants, el del Salt a l'est, i el de la Font de Querol a l’oest. Està fortament urbanitzat fins gairebé al capdamunt, on queda coronat per una antena de telefonia mòbil. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Actualment, els marges de pedra seca, testimoni de l’antic conreu de vinya són gairebé inexistents. Se n’han observat algunes restes escadusseres a proximitat del jaciment de l’antic mas Calderols, aquest situat al vessant hidrogràfic dret de la torrentera del mas Calderols que limita el turó pel seu costat nord i desaigua a la Riera de les Arenes. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al sector nord del turó, en el carrer del Forn, s’hi ha localitzat dos jaciments; per una banda, un forn d’obra (Forn de Calderols) i les restes muraries del que podria ser el Mas Calderols, ambdós escapçats per les màquines durant l’obertura del carrer amb motiu de la urbanització del turó.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al sector de llevant, delimitat pel torrent del Salt, hi ha les restes d’un antiga pedrera d’extracció de roca calcària que feia funcionar varis forns de calç. Es coneix amb el nom de pedrera de l’Angelet. També s’hi conserva, a mà esquerra, la barraca dels picapedrers; està excavada a la roca, com si es tractés d’una cova de sauló. Malgrat es conserva encara dempeus, la porta, de fusta està malmesa. Les arrels de la vegetació que creix al seu voltant estan malmetent l’estructura en general.</span></span></span></p> | 08120-157 | Turó de Calderols | <p><span><span><span><span><span>Segons consta en els estudis que han realitzat varis autors a partir dels pergamins que s’han preservat fins a data actual, Calderols seria un mas rònec que ja al segle XVI hauria format part del patrimoni aconseguit pels propietaris de Can Solà de la Font, posteriorment anomenada Can Solà del Racó. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BALLBÉ (1981) ESMENTA QUE EL’ANY 1390 Fra Joan, Abat del Monestir de Sant Llorenç del Munt estableix a Jaume Solà del mas Font, de la parròquia de Sant Joan de Matadepera, el mas Calderols. El mateix autor el situa a proximitat de Can Solà del Racó. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En l’estudi que CANYAMERES (2001) fa de Can Solà del Racó, un dels masos més importants de Matadepera, esmenta que quan Pere Solà de la Font testa (el dia 16 d’abril de 1526), el patrimoni familiar s’havia engrossit. De tal manera que, a més del mas de la Font, també englobava el mas Riera, que havia fet reconstruir i varis masos llavors enrunats, Vilanova, Castanyet, Dalmau, Querol, Gener, Garriga, Torra, Codonyer, Marçans i Calderols. En el testament es disposa que a la seva mort, en Joan, el fill gran, com hereu hauria d’escollir una part i repartir-ne l’altra part amb en Narcís, (segon, germanastre) i sinó, amb en Jaume (altre germanastre).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Joan Solà i Torrella, l’hereu es queda amb el mas principal, el mas Marçans, un apart del mas Vilanova i algunes peces disperses agregades des d’antic. Mentre que la resta aniria per Narcís. Terres conegudes com a Can Solà del Pla.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Per ara, el forn no s’ha pogut associar a una propietat concreta que per proximitat podria pertànyer al mas rònec de Calderols (sense excavar), o Can Solà del Pla. </span></span></span></span></span></p> | 41.6099800,2.0189400 | 418256 | 4606939 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87558-p1440782.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87558-p1440845.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Del sector de llevant del turó, pels voltants de la Pedrera de l’Angelet, és on cada any s’escull i es talla el pi de Sant Sebastià. Aquest sector no es contempla en la protecció del turó de Calderols. | 94|98|85 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | |||||
| 87642 | Jaciment del camí Moliner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-cami-moliner | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CENTRE EXCURSIONISTA DE TERRASSA (1935). Guia monogràfica de Sant Llorenç del Munt; Terrassa, pàg. 70.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier ; JUAN-MUNS, N. et al. (1989). Carta Arqueològica del Vallès Occidental. Arxiu d'Inventari del Patrimoni </span><span lang='FR'>Arqueològic de Catalunya. Servei d'Arqueologia. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p>FONT, Xavier (1997). <em>Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera</em>. Ajuntament de Matadepera.</p> <p> </p> | Notícia antiga sense contrastar i no s’ha fet cap intervenció arqueològica que en pugui determinar l’estat ni la tipologia del jaciment. | <p><span><span><span><span><span>Notícia de la troballa de fragments de sílex, proporcionada per una publicació del Centre Excursionista de Terrassa de l’any 1935. En aquesta publicació no especifica el lloc ni les característiques de la troballa.</span></span></span></span></span></p> | 08120-170 | Sot de la Codoleda | 41.6218900,2.0254300 | 418812 | 4608255 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87642-dsc7847.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87642-dsc7848.jpg | Legal | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Altres | BPU | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 76 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | ||||||||
| 87647 | Jaciment Can Marcet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-can-marcet | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FERRANDO i ROIG, Antoni (1987). El monestir de Sant Llorenç del Munt i les seves possessions. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier ; JUAN-MUNS, N. et al. (1989). Carta Arqueològica del Vallès Occidental. Arxiu d'Inventari del Patrimoni </span><span lang='FR'>Arqueològic de Catalunya. Servei d'Arqueologia. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p>FONT, Xavier (1997). <em>Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera</em>. Ajuntament de Matadepera.</p> <p> </p> | XI-XX | No s’ha fet cap intervenció arqueològica que en pugui determinar l’estat de conservació ni la tipologia del jaciment. | <p><span><span><span><span><span>Segons el Catàleg (2009), l’actual restaurant Cavall Bernat, de construcció moderna (1966), ocupa l’espai de l’antiga masia, que segons alguns autors ( Ferrando, 1987) correspondria al mas Marsans documentat a l’Speculo del Monestir de Sant Llorenç del Munt.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’espai de protecció de la fitxa del Catàleg inclou el subsòl de l’edificació actual i una zona circumdant, delimitada a llevant per l’Avinguda Rocafort; al nord pel carrer del Comerç, al sud per l’Avinguda de can Marcet i a ponent pel carrer de la Carossa.</span></span></span></span></span></p> | 08120-175 | Av. de Rocafort, 67 | <p><span><span><span><span><span>Les dades de <em>l’Speculo</em> corresponen al segle XI: “Concessió feta per Odgari, abat, amb els seus monjos, a Berenguer, de tres mujades en el terme de Terrassa, en el lloc dit Matadepera, a Castanyet i a Bruguera. Termena a migjorn amb el camí que va a Marçans. A prestació de la tasca. Fet a 8 de les kalendes de maig de l’any 3 del regnat de Felip. Clos per T(...) Any 1063. Sant Joan de Matadepera, número 16” (Ferrando, 1987: 60) i “ Àpoca feta per Jaume Ruvirta, abat del monestir de Sant Llorenç del Munt a Pere Riambau, de Sant Pere de Terrassa, de setanta sous, per raó dels terços d’eixorquies i intesties a ell pertanyents en el mas Marsans, de la parròquia de Sant Joan de Matadepera, fet a 4 de les nones de maig del 1349. Clos fet per Francesc Burguet, notari de Terrassa, pels successors de P. De Letone. Sant Joan de Matadepera, número 42” (Ferrando, 1987: 72).</span></span></span></span></span></p> | 41.6266400,2.0073300 | 417310 | 4608800 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87647-dsc7868.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87647-dsc7872.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87647-dsc7887.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | BPU | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|98|85 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | ||||||
| 87766 | Jaciment de Can Bofí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-bofi | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ALGAR, Ignasi i ARÓS, Joan (2005). <em>Estudi històric, constructiu i aixecament gràfic i arquitectònic de la Masia de Can Bofí de Matadepera</em>. Projecte de final de carrera. EPSEB- UPC (inèdit).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1985). Masos i pairalies de Matadepera. Terrassa: Caixa d’estalvis de Terrassa i Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>FERRANDO i ROIG, Antoni (1987). El monestir de Sant Llorenç del Munt i les seves possessions. Montserrat. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></p> <p>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). <em>Matadepera. Patrimoni cultural.</em> Ajuntament de Matadepera.</p> | XI-XX | Es desconeix l’abast real del possible jaciment o de les possibles estructures que hi puguin haver. | <p><span><span><span><span><span>Es considera que l’antiguitat de la masia, si més no documentalment, pot aportar dades en futures intervencions de caràcter arqueològic que posin al descobert estructures, actualment, no visibles.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tot i així, fora de l’abast de protecció de l’àrea que delimita el Catàleg (2009), hi ha com a mínim tres forns de calç.</span></span></span></span></span></p> | 08120-202 | Can Bofí. Al nord del terme municipal; sota el Puig Conill | <p><span><span><span>Segons Miquel Ballbé (1985), el primer document conegut que fa referència a Can Bofí pertany al segle XI: 'L'abat de Sant Llorenç del Munt, amb els seus monjos dóna a Berenguer tres mujades de vinya perquè les planti, en terme de Terrassa, al lloc dit Matadepera, en el Castenyet o en la Bruguera. Termaneja a llevant amb la terra planta per Bofill d'Antiga, a migdia amb el camí que va a Marcianus, a ponent amb l'arena i a tramuntana amb les terres plantades per Guifre Argemir...'</span></span></span></p> | 41.6467800,1.9992700 | 416665 | 4611043 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87766-dsc8094.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87766-p1450313.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87766-p1450343.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | No s’ha fet cap intervenció arqueològica, tot i que sí un estudi arquitectònic de la masia de final de carrera (ALGAR, Ignasi i ARÓS, Joan; 2005). | 94|98|85 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | |||||
| 87768 | Jaciment El Gabi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-el-gabi | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FERRANDO i ROIG, Antoni (1987). El monestir de Sant Llorenç del Munt i les seves possessions. Montserrat: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></p> <p>FONT, Xavier (1997). <em>Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera</em>. Ajuntament de Matadepera.</p> <p>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). <em>Matadepera. Patrimoni cultural.</em> Ajuntament de Matadepera.</p> <p><span><span><span>LACUESTA, Raquel; MOLET PETIT, Joan; RUIX DE GUINEA, Jesús Àngel (2001). Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Parc Natural de Sant Llorenç i Serra de l'Obac. Diputació de Barcelona. Serveis del Patrimoni Arquitectònic Local i de Parcs Naturals.</span></span></span></p> | XIV-XVII | L’antic mas Gabi que ja es trobava en molt mal estat, es va desmuntar i les seves pedres es van aprofitar per les parets de la construcció nova. No s'ha fet cap intervenció arqueològica. | <p><span><span><span><span><span>El mas Gabi, referenciat a l’Speculo de Sant Llorenç del Munt en el segle XIV, és l’únic que es va cremar de la zona, ja que es va acusar el seu propietari d’estar conxorxat amb l’Hostal de La Barata per robar els viatgers del camí Ral.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les restes es van aprofitar per a la construcció de la nova torre i les pedres es poden veure en la paret de ponent i també en l’escala d’accés. Al pati posterior també es conserva una base de premsa.</span></span></span></span></span></p> | 08120-203 | El Gabi | <p><span><span><span><span><span>A Ferrando (1987:69) trobem les referències documentals a l'Speculo del Monestir de Sant Llorenç del Munt: 'Venda feta per Berenguer Ferrer i Romia, la seva muller, de Sant Joan de Matadepera, a frau Guerau, abat de Sant Llorenç del Munt, de cinc sous i mig que reben sobre unes peces de terra (...) i Simon de Gabi, de dita parròquia, dóna un sou i sis per una peça de terra amb ruvira, en dita parròquia. Fet a 11 de les kalendes de gener de 1311. Clos per Pere Folquer, notari de terrassa. Sant Joan de Matadepera, número 89'.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Més endavant (Ferrando, 1987:78) podem llegir: 'Precari fet per Joan Ripoll, procurador de fra Lluís Manuel de Cruylles, abat del monestir de Sant Benet de Bages, administrador del monestir de Sant Llorenç del Munt, a Antic Gabi, de Sant Joan de Matadepera, del mas Des Gabi, de dita parròquia, el qual es té pel monestir de St. Llorenç del Munt, ítem d'una peça de pertinences de dit mas, nomenada Pla des Gabi, en el torrent de les Planes [...] fet el 24 de novembre de 1456, clos per Miquel Ripoll, notari de Barcelona. Sant Joan de Matadepera, número 84'.</span></span></span></span></span></p> | 41.6353400,1.9976900 | 416518 | 4609775 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87768-dsc8149.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87768-dsc8152.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87768-dsc8158.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | No s’ha fet cap intervenció arqueològica i el polígon de protecció marca una zona més àmplia per la possibilitat de trobar elements no documentats si es fan remocions del terreny. Tot i així, fora d’aquest polígon, s’ha documentat un forn de rajoles, al costat del camí, a pocs metres d’una de les torres. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | |||||
| 87805 | Necròpolis de Can Robert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-can-robert | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BALLBÈ, M. 1985. Masos i pairalies de Matadepera. Caixa d’Estalvis de Terrassa. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CENTRE EXCURSIONISTA DE TERRASSA. 1935. Guia monogràfica de Sant Llorenç del Munt. p. 72.</span></span></span></span></span></p> <p>FONT, Xavier (1997). <em>Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera</em>. Ajuntament de Matadepera.</p> <p>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). <em>Matadepera. Patrimoni cultural.</em> Ajuntament de Matadepera.</p> <p><span><span><span>LACUESTA, Raquel; MOLET PETIT, Joan; RUIX DE GUINEA, Jesús Àngel (2001). Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Parc Natural de Sant Llorenç i Serra de l'Obac. Diputació de Barcelona. Serveis del Patrimoni Arquitectònic Local i de Parcs Naturals.</span></span></span></p> <p><span><span>FERRANDO I ROIG, Antoni, (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Editorial El Pot. Sabadell. Pàg. 221-224. </span></span></p> | VII-IX | Tot i que des del Parc es va fer una intervenció de posada en valor, l’estat actual és força lamentable. Potser caldria plantejar-se una actualització i una revisió dels criteris. El plafó està malmès i les tombes no estan prou protegides del pas d’excursionistes. | <p><span><span><span><span><span>Necròpolis d’inhumació d’època alt medieval situada a 200 metres al nord de la masia de can Robert; enmig del camí que mena al Cingle de Cavalls i a can Pobla. Es tracta d’un cementiri compost per set sepultures. Tot i que part de la bibliografia parla de cinc tombes. Es troben disposades ordenadament, i orientades de ponent a llevant, a excepció de dues. Són tombes de tipus cista, formades per lloses posades dretes formant la “caixa”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La manca de materials associats a les tombes i que ja estaven espoliades d’antic no permet afinar la seva cronologia. Per la seva morfologia i en analogia d’altres necròpolis semblants es pot situar entre els segles VII i IX. Les dades aportades per l’anàlisi dels ossos d’una de les tombes, daten l’enterrament entre el 660 i el 870 dC.</span></span></span></span></span></p> | 08120-226 | Can Robert | <p><span><span><span><span><span>Les cinc primeres tombes es coneixen des de l’any 1923 (CENTRE EXCURSIONISTA DE TERRASSA; 1935). Dues d’aquestes van ser excavades per Palet i Barba i Joan Solà, junt amb d’altres membres del Centre Excursionista de Terrassa. L’octubre de l’any 1929 s’excavaren les tres restants. Però s’indica que la necròpoli ja mostrava senyals d’haver estat alterada per actuacions furtives anteriors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1982 s’efectuà una campanya d’actuació per part del Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya per tal de documentar-ne plantes i seccions, i tan sols es recolliren alguns petits fragments d’ossos, per al seu posterior anàlisi. </span></span></span></span></span></p> | 41.6346400,2.0058700 | 417199 | 4609689 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87805-dsc8299.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87805-dsc8300.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87805-dsc8294.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87805-p1450460.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | BPU | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 85 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | ||||||
| 88132 | Cova dels Ossos; Cova del Cingle dels Òbits | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-dels-ossos-cova-del-cingle-dels-obits | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ALMAGRO, M. et al. (1945). Carta Arqueológica de España. CSIC. Barcelona, pp.132</span></span></span></p> <p><span><span><span>CENTRE EXCURSIONISTA DE TERRASSA (1935). Guia Monogràfica de Sant Llorenç del Munt. Terrassa, pp. 41-42.</span></span></span></p> <p>FONT, Xavier (1997). <em>Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera</em>. Ajuntament de Matadepera.</p> <p>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). <em>Matadepera. Patrimoni cultural.</em> Ajuntament de Matadepera.</p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | IIaC - VdC | No s’ha fet, que consti, cap intervenció arqueològica científica des de la seva troballa. Per tant, no es pot establir si existeixen més restes o s’han malmès les que hi havia. | <p><span><span><span>La Cova dels Ossos, també coneguda com a Cova del cingle dels Òbits, és situada entre els Òbits i la font Flàvia, en el cingle o tall de la gran roca que forma aquesta serra. Està a una cota superior del camí que va dels Òbits a la font Flàvia. L'accés a l’interior de la cavitat només és possible amb una corda. Presenta un recorregut de 15 metres aproximadament i amb una alçada reduïda. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Una notícia publicada pel Centre Excursionista de Terrassa parla de la troballa d’enterraments en el seu interior, sense especificar la quantitat d’inhumacions trobades, com tampoc restes materials associades que proporcionin una aproximació a la seva cronologia. Els pocs fragments ceràmics dipositats al Museu d'Història de la Ciutat de Sabadell, corresponen a restes d'alguna àmfora i ceràmica comuna d'època ibèrica i romana.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya situen una cronologia àmplia, a causa de la manca de més dades, entre els segles II aC i el V dc. Tot i que Xavier Font i Jaume Munuera (2014:9) diuen que hi ha presència de material neolític, sense precisar de quin material es tracta ni fer-ne cap referència bibliogràfica.</span></span></span></p> | 08120-259 | Els Òbits | <p><span><span><span><span><span>Troballa realitzada pel centre Excursionista de Terrassa, segons consta en el Catàleg (2009), l’any 1913.</span></span></span></span></span></p> | 41.6572000,2.0149300 | 417982 | 4612185 | 08120 | Matadepera | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88132-p1460263.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88132-p1460242.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88132-p1460244.jpg | Legal | Romà|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | BPU | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Segons el Catàleg de l'Ajuntament (2009), els materials exhumats d'aquest jaciment es troben al Museu d'Història de Sabadell; però segons consulta realitzada al mateix museu, no els consta a l'inventari cap material procedent de la Cova dels Ossos. | 83|81 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | |||||
| 88162 | Jaciment de can Garrigosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-garrigosa | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1985). <em>Masos i pairalies de Matadepera</em>. Matadepera: Caixa d’Estalvis de Terrassa i Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BONAVENTURA BOADA, Oriol i ROBLEDILLO, Felipe (2010). <em>Estudio y levantamiento arquitectónico de la masia de can Garrigosa de Matadepera.</em> Projecte final de carrera de la Universitat Politècnica de Catalunya. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FERRANDO i ROIG, Antoni (1987). <em>El Monestir de Sant Llorenç del Munt i les seves possessions</em>. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></p> <p>FONT, Xavier (1997). <em>Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera</em>. Ajuntament de Matadepera.</p> <p>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). <em>Matadepera. Patrimoni cultural.</em> Ajuntament de Matadepera.</p> | XI-XXI | Està catalogat com a jaciment per la continuïtat en l’establiment de la zona i la presència d’elements pre industrials, com els forns; però es desconeix l'abast científic del jaciment. | <p><span><span><span><span><span>Les referències documentals que demostren un establiment continuat de la masia des de l’alta edat mitja i la presència d’estructures relacionades amb l’explotació dels recursos fan que es protegeixi una àrea al voltant de la masia.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Segons el catàleg (2009), l’espai d’interès arqueològic comprèn el subsòl de l’edificació actual i el polígon marcat en la planimetria.</span></span></span></span></span></p> | 08120-287 | Entre can Pèlacs i can Robert | <p><span><span><span><span><span>Miquel Ballbé (1985) ens diu que antigament aquest mas era conegut amb el nom de mas Comelles. També ens diu que a l’any 1184 era propietat d’Arnau Comellas i el 1386 de Coloma Comellas.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A Ferrando (1987:73) podem llegir un document de <em>l’Speculo</em> del Monestir de Sant Llorenç del Munt “Marc Ses Comelles de Sant Joan de Matadepera, obliga el dot i escreix a la seva muller sobre de mas Comelles. Any 1372. Sant Joan de Matadepera, núm. 7 bis”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’actual propietari compra la finca, l’any 2009, a Diana Garrigosa, esposa del M.H Pascual Maragall (Bonaventura i Robledillo, 2010).</span></span></span></span></span></p> | 41.6366800,2.0018400 | 416866 | 4609920 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88162-p1450955.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88162-p1450601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88162-p1450602.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Curiosament es parla del forn d’obra, però no d’un més proper de calç, que caldria incloure a la fitxa del catàleg. De totes maneres, ni un ni l’altre se situen dins el polígon marcat en la fitxa. | 94|98|85 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | |||||
| 88163 | Jaciment de La Barata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-barata | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier ; JUAN-MUNS, N. et al. (1989). Carta Arqueològica del Vallès Occidental. Arxiu d'Inventari del Patrimoni </span><span lang='FR'>Arqueològic de Catalunya. Servei d'Arqueologia. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p>FONT, Xavier (1997). <em>Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera</em>. Ajuntament de Matadepera.</p> <p>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). <em>Matadepera. Patrimoni cultural.</em> Ajuntament de Matadepera.</p> | II aC- XIX | <p><span><span><span><span><span>La Barata és una de les principals finques de Matadepera, la seva prosperitat i fama es deuen sobretot a l’hostal, servei vital pels usuaris del camí Ral de Barcelona a Manresa. La masia està situada a l'extrem septentrional del terme municipal de Matadepera, forma part del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt o Serra de l'Obac. Propera a la Riera de les Arenes, i al costat mateix del camí Ral, des d'on domina la plana estratègicament.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El jaciment arqueològic es troba identificat a l’inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya o Carta Arqueològica del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, com assentament i lloc d’enterrament d’època romana.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es documenta a partir d’una intervenció arqueològica realitzada per R. Masdeu, l’any 1968, durant la realització de la pavimentació del camí d’accés a la masia des de la carretera BV-1221.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El material localitzat és d’època romana. En concret, es tracta de fragments de dòlia, ceràmica comuna, fragments d'àmfora tipus Dressel 2/4, així com ceràmica comuna ibèrica i un fragment d'àmfora també ibèrica. També es localitzà una sepultura de <em>tegulae</em> en doble vessant, i restes òssies fragmentades, pertanyents a dos individus.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Segons el catàleg (2009), en el moment de realitzar la Carta Arqueològica del Vallès Occidental, l'any 1988, eren dipositats sense inventariar en la Casa Museu Alegre de Sagrera de Terrassa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Des de la intervenció de l’any 1968, en la que no van aparèixer estructures, no s’ha fet cap altra actuació i no s’ha publicat cap estudi dels materials trobats en aquell moment.</span></span></span></span></span></p> | 08120-288 | La Barata | <p><span><span><span><span><span>La família Barata, procedent de Nàpols, ha estat des de l’establiment del segle XIV la propietària de la casa. destacant-ne el període d'hostal en el Camí Ral de Barcelona a Manresa. És interessant la informació que escrigué Francisco Zamora després de visitar la casa al segle XVIII. Antoni Barata fou ministre d’Hisenda el segon govern del trienni liberal, 1821- 1822. El conjunt fou restaurat cap el 1940 per l’arquitecte Jeroni Martorell per reparar els danys de la Guerra Civil.</span></span></span></span></span></p> | 41.6404500,1.9911300 | 415979 | 4610349 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88163-dsc8632.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88163-dsc8637.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88163-dsc8638.jpg | Legal | Medieval|Modern|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | BPU | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La importància estratègica d’aquest indret com a via de comunicació i l’establiment documentat d’un hostal des de l’edat mitja, juntament amb la presència de material arqueològic d’època romana, podrien fer pensar en un assentament similar d’aquesta època amb funcions similars. A la manera d’altres jaciments que les investigacions arqueològiques més recents van posant al descobert, en el territori de domini romà. Cal tenir en compte que les vies de comunicació, i la xarxa establerta pels romans, foren elements crucials per la implantació del model econòmic i social als nous territoris annexionats. Futures intervencions hauran de corroborar o desmentir aquesta possibilitat. | 85|94|83 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | ||||||
| 88172 | Necròpolis dels Òbits | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-dels-obits | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRANDO, A. (1983).El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Sabadell: Editorial El Pot, pp.328-337.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span>FERRANDO I ROIG, Antoni, (1992). Recorregut per les tombes medievals de Sant Llorenç del Munt i els seus encontorns. Terrassa. Editorial Ègara. Monografies Vallesanes, 18. Pàg.37-40. </span></span></p> <p>FONT, Xavier (1997). <em>Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera</em>. Ajuntament de Matadepera.</p> <p>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). <em>Matadepera. Patrimoni cultural.</em> Ajuntament de Matadepera.</p> <p><span><span><span>GORINA, P. (1956). La troballa d’unes sepultures bàrbars a St. Llorenç; dins Arxiu del Centre Excursionista de Terrassa, núm. 62.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MALUQUER de MOTES, Joan i SERRA RAFOLS, J. de C. (1948). Enterramientos de tegulae y losas en la montaña de Sant Llorenç del Munt; dins '<em>Ampúrias</em>', vol.X p.296-300.</span></span></span></p> <p> </p> | V-XVIII | Les fosses no s’identifiquen a simple vista. Pot ser perquè estiguin cobertes per terra i vegetació i/o pel deteriorament i l’erosió. | <p><span><span><span><span><span>Conjunt de quatre sepultures que formen una necròpolis d’inhumació situada enfront dels Òbits, balma murada que ha estat habitada fins el segle XIX. A l’Inventari del Patrimoni Arqueològic de la Generalitat de Catalunya es descriu el conjunt dels Òbits com “una surgència fossilitzada de la qual només resta una petita font. Les sepultures que l'any 1948 foren posades al descobert per uns carboners i posteriorment excavades per J. Maluquer, eren situades a poca profunditat, donat el caràcter rocós de l'indret. Dues d'aquestes construïdes amb <em>tegulae</em>, foren trobades sense senyal de violació, la tercera feta amb lloses de sorrenca toscament tallades, es trobava molt malmesa. Eren orientades d'oest a est. La tomba situada més al nord tenia 1'46 m de llarg, composada només per tres <em>tegulae</em> de base, no presentava <em>ímbrex</em> ni cap altre material que cobrís les juntures. Les restes corresponien a un adult de baixa estatura, no presentava aixovar. La segona tomba situada a 2 m al sud de l'anterior, era fabricada amb lloses de sorrenca eocènica, abundant a la muntanya, formant caixa quadrangular. La part dels peus havia estat malmesa, es recolliren fragments del crani que hi mancava, al igual que la mandíbula inferior. Uns veïns de Matadepera en la mateixa època descobriren casualment una quarta sepultura de <em>tegulae</em>, P. Gorina (1956). L’interès del jaciment rau en la ubicació de la necròpolis, accentuat per la utilització popular del topònim Òbits”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La manca d’aixovar fa difícil determinar una cronologia gaire precisa; els excavadors consideren que és posterior a l’època romana, però dins l’alta edat mitjana. Tenint en compte que la troballa es localitzà a 1.700 metres de la necròpolis de les Eres, on es va trobar una sivella visigòtica, aquesta es podria considerar una data <em>post quem</em>.</span></span></span></span></span></p> | 08120-293 | Els Òbits | <p><span><span><span><span><span>Jaciment descobert el mes de juny de 1948 “<em>al descombrar un terreno ocupado por unes carboneres</em>” (</span></span>MALUQUER , Joan i SERRA RAFOLS, J. de C, 1948:296). En una nota a peu de pàgina explica que la noticia els la va comunicar el senyor Mario Aguirre i Lluís Cuadras, que “<em>comenzaron la excavación el dia 26 de junio y la terminaron con nosostros el dia 9 de julio</em>”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la mateixa època, es diu que uns veïns de Matadepera van descobrir una quarta sepultura.</span></span></span></p> | 41.6563200,2.0130900 | 417828 | 4612089 | 08120 | Matadepera | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88172-p1460269.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88172-p1460271.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88172-obits03ferrando1983pp-331.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88172-obits04ballbe1982voliipp183.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88172-obits02-ferrando1983pp-330.jpg | Legal | Medieval|Modern|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | BPU | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En el llibre d'Antoni Ferrando (1983: 329) es diu 'Tots els materials obtinguts de l'excavació d'aquestes tombes foren dipositats en el Museu Arqueològic de Barcelona pel senyor Serra Ràfols, que aleshores n'era conservador'. En el Catàleg (2009) també es fa aquesta afirmació, tot i que en aquest document s’especifica que només una part del material. De la resta no en diu res.Nosaltres hem fet la pertinent consulta i en els inventaris del Museu d’Arqueologia de Catalunya, no hi consta cap material, ni arqueològic, ni antròpic, ni documental, procedent dels Òbits. | 85|94|83 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | |||||
| 88187 | Restes d'habitat de la Roca del Corb | https://patrimonicultural.diba.cat/element/restes-dhabitat-de-la-roca-del-corb | <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Malgrat queden algunes estructures muràries, els indicis observats de rebaixos importants en el terreny, sembla que s’hauria dut a terme una excavació no autoritzada. | <p><span><span><span><span><span>Restes d’una construcció de planta rectangular situada al nord-est de la Roca del Corb, en la prolongació d’aquest gran bloc de conglomerat que s’estén cap a la riera de les Arenes. L’accés es fa entrant pel bosc, seguint un corriol que mena des del Torrent Roig cap al recollidor de la Torre Salvans. Un cop allí, seguir el corriol en direcció nord est una quarantena de metres i entrar sota els arbres que separen els dos vessants. Al dessota d’unes alzines, hi ha les restes visibles de dos murs d’un metre d’amplada per 0’80 m d’alçada màxima. L’escaire és perfectament visible. La llargada dels murs és de sis metres pel més llarg i d’1’20 pel més curt. L’espai rebaixat per una excavació furtiva senyala una estructura rectangular d’entre sis a vuit metres de llargària per uns cinc d’amplada. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les úniques restes observades corresponen a estructures muràries, a excepció d’una peça de 0’20 m de costat amb l’exterior arrodonit; Una cara plana i l’altre més bombada, que podria correspondre a una pedra de moldre.</span></span></span></span></span></p> | 08120-302 | Entre La Barata i la Torre Salvans | 41.6382500,1.9896200 | 415850 | 4610106 | 08120 | Matadepera | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88187-p1460583.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88187-p1460587.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88187-p1460582.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquestes restes, en el mapa interactiu de Ramon Suades i Jordi Senyal (2020), consten amb el nom de 'Ruïnes de la Torre del Salvans', tot i que pertanyen a la finca de La Barata. | 98|94 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | ||||||||
| 88190 | Restes d’hàbitat de la Canal de la Pedrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/restes-dhabitat-de-la-canal-de-la-pedrera | XIX-XX | S'ha detectat per la presència de ceràmica moderna en superfície i la resta de dos murets, molt malmessos. | <p><span><span><span><span><span>Restes d’una construcció situades al costat esquerre del camí o corriol que neix darrera Can Pèlacs, i puja resseguint la Canal de la Pedrera fins a enfilar-se cap a la carena del Pagès. Ben aviat, en el vessant hidrogràfic dret de la canal s’observen palplantats varis blocs de pedra força arrodonits, fins que de sobte, en el mateix costat del camí s’observa una rampa amb restes de ceràmica comuna datables entre el segle XVIII i principis del segle XX. A mà esquerra mateix coincidint amb la part posterior d’un bloc ciclopi, es pot veure una estructura muraria d’uns tres metres de llargària per 1 m d’amplada que forma un angle recte amb un mur de les mateixes característiques. Sembla un xic atalussat però la terra i la vegetació que hi creix al damunt impedeix treure’n més conclusions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En tota la zona, entre les roques i escampats pel terra, s’ha pogut localitzar gairebé un càntir sencer, restes d’una o varies cassoles de terra, plats de diferents mides i èpoques. En un altre costat s’ha localitzat un tros petit de planxa de fibrociment, sense poder determinar el seu origen. </span></span></span></span></span></p> | 08120-305 | Vessant hidrogràfic dret de la Canal de la Pedrera | <p><span><span><span><span><span>A l’altre costat de la canal, en el seu vessant hidrogràfic esquerre, hi ha una construcció de recollida d’aigües coneguda com “el recollidor d’aigua de Can Pèlacs”, encara emprat per la casa, que no disposa d’aigua de xarxa. Una construcció amb una estructura murària imponent.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Sense poder determinar res més s’avança la hipòtesi de que en aquest indret hi hagués una construcció o barraca que hauria pogut servir als picapedrers que treballessin en aquesta construcció.</span></span></span></span></span></p> | 41.6462000,2.0090900 | 417482 | 4610970 | 08120 | Matadepera | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88190-p1460429.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88190-p1460435.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Restes identificades en el transcurs d'elaboració del present treball. | 98 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 154,63 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc