Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
45769 La Rectoria https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rectoria-3 <p>RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.</p> XVII <p>L'edifici de la rectoria es troba situat a la plaça de l'Església, a la banda dreta del temple dedicat a Sant Vicenç. És una construcció de planta rectangular coberta a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal. Compta amb planta baixa i un pis. Es tracta d'una construcció feta possiblement en mur de mampostería irregular, tot i que podria incorporar el maó en algun dels seus murs i envans, fruit de reformes. Tot el conjunt es troba arrebossat amb ciment pòrtland i es troba sense pintar, a excepció dels marcs de portes i finestres i els extrems laterals, que s'ha volgut ressaltar i s'han pintant de color vermellós. La façana principal es troba encarada a ponent, oberta a la plaça, i s'obre amb un portal principal d'accés que s'escau al mig de la façana. Es tracta d'un portal format per un arc de mig punt adovellat. A la banda esquerra hi ha una finestra i, a la dreta, una porta, ambdues rectangulars. Al pis s'obren un balcó central i dues finestres als costats.</p> 08054-4 Nucli urbà de Castellbisbal. Pl. de l'Església s/n (08755 Castellbisbal) <p>La documentació conservada als fons parroquials deixa entreveure com la primera rectoria de Castellbisbal es trobà ubicada a tocar de l'Església de Sant Vicenç del Castell. Amb tot, una visita pastoral del 1508, donava referència explicant que l'antiga rectoria ubicada a tocar de l'Església del Castell - es trobava massa lluny de l'església parroquial i es va optar per la construcció d'una nova. Es va trobar per la construcció els fonaments d'una casa molt antiga al costat de l'església. La visita pastoral del 1555 comenta que és construïda des de fa poc. Cal pensar que aquest edifici va ser aixecat a l'indret conegut com La Rectoria Vella, a les afores del poble. Un document posterior la situava al lloc conegut com el Sarral prop del Trull d'en Pi, a la vora del camí que va a la casa de Can Galí. En el decurs del segle següent aquest edifici va ser considerat inadequat, ja que continuava estant massa lluny de l'església, que sovint sofria robatoris. L'edifici de l'actual rectoria fou aixecat, doncs, el 1699, moment en el qual es considerà oportú que la casa rectoral estigués a tocar mateix de l'església per prevenir robatoris, el darrer dels quals havia tingut lloc el 1682. Per aquest motiu, Francesc Margarit, adquireix el compromís d'edificar la rectoria a tocar de les parets de l'església. L'encàrrec li fou atorgat als mestres de cases d'Olesa Josep Vileta i Manuel Porta, pel preu de 230 lliures. Al contracte s'especificava que la nova rectoria havia de ser similar a l'existent, amb la diferència que la nova casa tindria golfes, i que caldria desfer el cup de la vella rectoria i traslladar-lo a la nova. La nova rectoria fou estrenada per mossèn Pere Llorens el 13 de setembre del 1702. Anys desprès, la casa seria complementada amb una cisterna, que seria feta aprofitant les pedres del castell. RUIZ (1998: 68). Cal pensar, però, que la casa va tenir reformes posteriors, una d'elles es troba documentada el 1850, tot i que possiblement hauria tingut lloc a finals del segle XIX, i seria la responsable de l'obertura del portal allindat de la planta baixa i de la remodelació del primer pis, modificant les finestres i introduint el balcó. La visita pastoral del 1859 informava que la rectoria es trobava en bon estat i amb bones instal·lacions. Segons informació procedent del fons parroquial de l'església, l'any 1921 la rectoria es troba en molt mal estat. Uns anys desprès, el 1933, s'havien fet algunes obres de manteniment, però els curs dels aconteixements de la guerra civil la van tornar a malversar. Durant la guerra, la rectoria va ser habitada per unes quantes famílies de refugiats, i el 25 de gener de 1939 un dels obusos llançats contra el campanar va tocar la rectoria obrint-li un gran esvoranc a la teulada i foradant els sostres. Un informe del 1939 la descrivia com a parcialment destruïda. Les obres de reparació no començaren fins el 1945, trobant-se acabades el 15 de maig de 1946, moment en el qual fou novament beneïda i inaugurada solemnement. El 1948 s'inaugurava el nou Centre Parroquial als baixos de la rectoria. El 1953 s'inaugurava la nova Biblioteca Popular Parroquial, instal·lada a la rectoria, i el 1963, els horts antics de la rectoria es convertien en l'Esbarjo parroquial. RUIZ (1998: 277)</p> 41.4750700,1.9808700 414907 4591998 08054 Castellbisbal Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45769-foto-08054-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45769-foto-08054-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45769-foto-08054-4-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique Destaca la presència d'un rellotge de sol pintat a nivell del primer pis que incorpora la següent llegenda: Ni tu ni jo tindrem corda si no és Déu qui se'n recorda. Es tracta d'un rellotge documentat des del 1850 i restaurat el 1946. 98|119|94 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
45771 Can Amat https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-amat-0 <p>MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.</p> XVII-XIX <p>Edifici de planta quadrangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Tot el conjunt es troba envoltat i protegit per un mur perimetral de tancament i alguns cossos afegits a l'edifici creant un pati interior convertit actualment en jardí. El rebaix dels terrenys de l'entorn fruit de la urbanització motivada pel creixement de la vila en aquest sector, ha fet que la casa resti actualment elevada sobre un petit monticle. En tant que edifici, compta amb planta baixa, primer i segon pis. La construcció és feta en mur de mamposteria irregular, combinant maó en alguns trams i tot el conjunt es troba arrebossat amb mur de morter amb clapes de ciment pòrtland. La façana principal es troba orientada a migdia i s'obre amb un portal molt rebaixat amb els brancals i la part superior reforçats amb ciment. A banda i banda del portal s'obren finestres quadrangulars i rectangulars protegides per reixes. A nivell de primer pis destaquen tres balcons centrals amb baranes de ferro, i finestres als extrems d ela façana. A nivell de segon pis, destaca una obertura central formada per una galeria de finestres de punt rodó de mida petita i diverses finestres rectangulars a banda i banda. Els finestrals dels extrems són fruit de reformes recents de la casa. A nivell de segon pis s'aprecia un rellotge encastat a la façana. Aquesta façana principal sobresurt de l'alçada general de l'edifici creant un frontó triangular que es recolza sobre la cornisa dentelada que s'escau sobre el segon pis. Es tracta d'un frontó molt senzill, fet d'obra i arrebossat amb ciment, sense cap decoració afegida. La part posterior de la casa ha estat ampliada afegint un cos rectangular de planta baixa i cobert amb teulada plana, decorat amb un seguit de cinc grans finestrals rectangulars que ocupen pràcticament tota la façana. Els cinc finestrals han estat decorats amb frontons d'estil neoclàssic, que coronen la part superior. Els cinc frontons presenten formes triangulars, a excepció del central que es tenca amb un arc rebaixat. Tots cinc es recolzen sobre entaulaments formats per dues impostes a cada extrem acabades en forma de volutes verticals. Entre les impostes destaca una llinda central decorada amb una orla vegetal esculpida, en la qual sobresurt un medalló al mig amb un cap esculpit que recorda formes clàssiques. Sobre els frontons dels finestrals s'escau un fris que s'estén per tot el perímetre de l'edifici. En la decoració del fris s'alternen permòdols amb decoració vegetal esculpida i cassetons tapiats o bé omplerts amb maó formant una creu. Sobre el fris es col·loca una cornisa dentelada, sobre la qual es recolza una barana amb balustres que protegeix el terrat superior. Altre dels elements destacats de la casa és una torre circular situada a tocar del mur exterior de tancament, en la línia de la façana principal. Es tracta d'un antic molí de vent amb funcions ornamentals, al qual s'ha incorporat una escala metàl·lica de cargol que l'envolta i un penell també ornamental.</p> 08054-6 Nucli urbà de Castellbisbal. Avda. Molins de Rei, 1(08755 Castellbisbal) <p>Masia documentada des del 1137, moment en el qual era senyor de Castellbisbal el Bisbe Ramon Beremon, del qual, entre els abusos comesos hi figura haver veremat les vinyes i tallat els arbres de Pere Amat. Al segle XVI, es recullen diverses notícies relacionades amb la casa, la primera prové del cens parroquial del 1573, on apareixen com a propietaris Jaume Amat, la seva esposa Margarida i els seus fills. Al cens del 1600 era hereu de la casa Antoni Amat i la seva família, que hi residien amb diversos mossos. RUIZ (1998: 162) El nom de Jaume Amat apareix juntament amb el de Jaume Albareda, com a jurats de la població, en la construcció de l'església de Sant Vicenç, acabada el 1598. Entrats al segle XVIII, al cens de 1752 elaborat pel senyor de Castellbisbal hi figura com a propietari Jaume Amat. L'any 1882 els senyors Francesc Ribot Comellas i el seu fill Miquel Ribot, propietaris de la masia de Cal Ribot, van comprar la masia de Ca n'Amat, on passaren a residir, tot deixant un masover a Can Ribot. Poc desprès, el 1906 el senyor Miquel Ribot, juntament amb el seu cunyat Pere Serafí, propietari de Can Margarit i el jove Manuel Anglada, van formar la Companyia Gas Acetilè de Castellbisbal, per enllumenar els carrers de la població, i van instal·lar els gasòmetres a la població. MATEU (1999: 8) L'edifici actual és una construcció que conserva elements de l'antiga masia moderna dels segles XVII-XVIII a l'interior. La casa sembla haver patit una reforma important a finals del segle XIX, incorporant una façana principal afegida, que sobresurt en alçada respecte a la resta de l'edifici i li dona un aire residencial. En les primeres dècades del segle XX la casa tornà a ser ampliada afegint un cos adossat a la part posterior en un estil artístic que incorpora elements neoclàssics. El creixement urbanístic de la vila va incorporar la masia dins de la trama urbana del poble entorn a la dècada del 1980.</p> 41.4693800,1.9841400 415173 4591363 08054 Castellbisbal Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45771-foto-08054-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45771-foto-08054-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45771-foto-08054-6-3.jpg Legal Contemporani|Neoclàssic|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique Es troba inclòs al POUM dins el catàleg de béns a protegir amb el núm A.14 98|99|119|94 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
45773 Cal Regalat https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-regalat <p>MATEU MIRÓ J. (2002) Els 24 carrers més antics de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal</p> XIX <p>Edifici de planta quadrangular entre mitgeres cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, i aixecat seguint la línia del carrer del Raval. Compta amb planta baixa, primer i segon pis. Els elements de construcció originals de l'edifici no s'aprecien, ja que aquest es troba arrebossat amb ciment i pintat en color crema, però cal suposar que es tracta de mur de mamposteria irregular i maó. La façana principal es troba encarada a ponent, seguin la línia del carrer, i s'obre a nivell de planta baixa amb un portal coronat per un arc escarser que dóna accés a un vestíbul, al fons del qual s'obre la porta que dóna accés a la vivenda. En aquest cas, es tracta d'una porta poligonal triple amb tarja superior, formada per llistons de fusta que emmarquen l'envidrat interior. A banda i banda del portal s'han obert dues finestres rectangulars acabades a la part superior amb arcs rebaixats. A nivell de primer pis destaca un balcó corregut amb barana de ferro al qual donen accés dues portes allindades. A nivell de segon pis es corresponen dos balcons protegits també per baranes de ferro. Com a elements decoratius cal fer esment del joc cromàtic format pel color base de la façana pintada en crema, amb els marc de portes i finestres que sobresurt uns centímetres de la façana i s'ha pintat en color més fosc. També cal esmentar la presència d'un enrajolat situat a nivell de primer pis, entre les dues portes del balcó on es llegeix: Cal REGALAT. Aquesta és la casa on visqué Salvador Puig Roca, soci fundador d'Unió de Pagesos. Sindicat Unitari, Democràtic i Independent de la Pagesia Catalana. Es tracta d'un enrajolat de color blanc amb marc i lletres marrons, que incorpora el dibuix de la imatge d'un pagès. Altre dels elements ornamentals el forma un rellotge de sol situat entre les dues finestres dels balcons del primer pis.</p> 08054-8 Nucli urbà de Castellbisbal. C/ del Raval, 4 (08755 Castellbisbal) <p>Tot i la manca de dades històriques concretes, cal pensar que es tracta d'un edifici aixecat a mitjans del segle XIX, moment en el qual té lloc la configuració de l'entramat urbà d'aquest sector de la vila. Si confiem en la data del rellotge la casa hauria estat aixecada l'any 1850, tot i que ha estat restaurada a nivell de façanes a la dècada del 1990. Josep Mateu identifica aquesta casa com Cal Petit abans de ser coneguda com Cal Regalat. MATEU (2007: 31)</p> 41.4780700,1.9804500 414876 4592331 08054 Castellbisbal Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45773-foto-08054-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45773-foto-08054-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45773-foto-08054-8-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 119|98 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
45774 Cal Ramon https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ramon <p>MATEU MIRÓ J. (2002) Els 24 carrers més antics de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal</p> XX <p>Edifici de planta quadrangular aixecat entre mitgeres seguint la línia de façanes del carrer Nou, dins del nucli antic de Castellbisbal. L'edifici es troba arrebossat amb ciment pòrtland i pintat en color crema i no es pot apreciar quin és el material de construcció, tot i que per les dates podria ser el maó. Compta amb planta baixa i primer pis. La façana principal es troba orientada a migdia, destacant unes obertures de mida considerable i organitzades de forma molt simètrica. Totes les obertures, tant de portes com de finestres, s'han fet adintellades. A la planta baixa destaca un portal d'accés a la vivenda situat al mig. Es tracta d'un portal doble, ja que les portes del carrer donen accés a un vestíbul al fons del qual s'obre la porta d'accés a la vivenda. En tots dos casos es tracta de portes de doble fulla, però mentre l'exterior és massissa, la interior és feta amb vidre reforçat amb llistons. I tarja a la part superior. A banda i banda d'aquest portal s'obre dos finestrals rectangulars protegits amb reixes de ferro decorades. Al pis superior s'obre tres balcons, sent el central, que s'escau sobre el portal, dotat amb una peanya de mida més gran, que el fa destacar per sobre dels altres dos laterals. Tots tres es troben protegits per baranes de ferro molt treballades. Al fil de a peanya del balcó central, sobre el portal d'accés s'ha gravat la llegenda Casa Ramon, que identifica la casa. L'ornamentació de la casa s'ha concentrat en els marcs sobreposats de es obertures. Són fets en ciment, pintats de color blanc i marcats amb incisions pintades en gris imitant carreus de fusta. Amb tot, el punt més decorat és la cornisa superior de la casa, molt voluminosa i que compta amb un fris central que alterna una franja de colors marró i taronja, que destaquen del conjunt. Als extrems de la casa i entre les obertures, la cornisa superior es completa amb un coronament arrodonit, on l'espai central s'ha decorat amb una composició formada per un mosaic de colors fet amb la tècnica del trencadís. Els elements representats són: un porró, dos arbres, i una font de fruites.</p> 08054-9 Nucli urbà de Castellbisbal. C/ Nou, 31 (08755 Castellbisbal) <p>La casa es troba data del 1946, moment en el qual es degué aixecar l'edifici actual assentat sobre l'antiga casa de Cal Ramon. De l'existència de l'antiga casa es tenen notícies des de finals del segle XVIII. Popularment, la casa fou coneguda també com Cal Coix, ja que s'explica que un dels propietaris tenia una cama més curta que l'altra i ho solucionava posant un taló a l'espardenya. MATEU ((2007:41)</p> 41.4739300,1.9811500 414929 4591871 1946 08054 Castellbisbal Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45774-foto-08054-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45774-foto-08054-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45774-foto-08054-9-3.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique Es troba inclòs al POUM dins el catàleg de béns a protegir amb el núm. A.17 119|98 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
45775 Ca l'Espardanyer https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lespardanyer <p>MATEU MIRÓ J. (2002) Els 24 carrers més antics de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal</p> XIX <p>Edifici cantoner situat al carrer major del nucli de Castellbisbal, la façana del qual realitza un retranqueig i conforma una cantonada, creant una petita plaça dins del mateix carrer major. Es tracta d'un edifici que es troba arrebossat amb ciment pòrtland i pintat de color blanquinós guardant un sòcol gris arran de terra, que no permet observar el material de construcció. Amb tot, podria tractar-se d'una construcció feta en mur de mamposteria irregular, segurament amb les cantonades reforçades per carreus ben tallats i de mida més gran. Compta amb planta baixa, primer i segon pis i un tercer pis que es reparteix entre les golfes i el terrat superior. La coberta és, per tant, plana, i el tram ocupat per les golfes es cobreix a dues vessants. La planta de l'edifici és irregular i lleugerament trapezoïdal, adaptant-se a la línia del carrer. La façana principal es troba orientada a migdia, i per poder trobar-se lliure s'ha creat una petita placeta dins del carrer Major. A la part posterior de la casa, i seguint la línia de façanes del carrer Major s'ha adossat un cos auxiliar de planta baixa, que s'obre amb una porta de garatge. La porta principal d'accés a la vivenda conserva l'estil de les portes antigues de botiga formada per dues fulles de fusta amb una part superior de vidre reforçat per llistons de fusta i una tarja a la part superior omplerta amb vidres. A tocar de la porta principal s'obre un finestral rectangular protegit amb reixa de ferro. Sobre la porta principal, a nivell de primer i segon pis, s'obren dos balcons protegits amb barana de ferro. La façana lateral, segueix la línia del carrer Major i es troba encarada a llevant. Aquesta façana s'obre de forma simètrica amb una sèrie de dos balcons i una finestra que es repeteix a nivell de segon i tercer pis. Exteriorment, la línia de separació entre els diferents pisos queda marcada per un fris pintat, que recorre de forma contínua les dues façanes. A nivell decoratiu, l'element més destacat recau sobre el tercer pis, i es troba format per una cornisa pintada en color marró clar que recorre tot l'edifici, i que compta a la seva part inferior amb un tram format per un fris amb dentellons. Sobre aquesta cornisa es recolza una barana balustrada i reforçada per pilars que s'intercalen de forma periòdica. A la banda de la façana principal, en aquesta barana disposa d'un rellotge de sol amb forma ovalada.</p> 08054-10 Nucli urbà de Castellbisbal. C/ Major, 63 (08755 Castellbisbal) <p>La casa està datada al 1867 i va ser aixecada en un sol moment, ja que conserva una tipologia arquitectònica molt uniforme. Possiblement l'últim tram del carrer Major devia ser antigament un cobert i fou afegit a la casa en un període posterior seguint el mateix estil.</p> 41.4769600,1.9801300 414848 4592208 1867 08054 Castellbisbal Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45775-foto-08054-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45775-foto-08054-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45775-foto-08054-10-3.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique Es troba inclòs al POUM dins el catàleg de béns a protegir amb el núm. A.15 119|98 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
45776 Cal Valent https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-valent <p>MATEU MIRÓ J. (2002) Els 24 carrers més antics de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal</p> XIX <p>Edifici de planta quadrangular aixecat entre mitgeres seguint la línia de façanes del carrer Anselm Clavé. L'edifici s'ha arrebossat amb ciment pòrtland i pintat de color salmó, així que no es pot apreciar el material amb el que es troba construït, tot i que per les dates podria tractar-se de mur de mamposteria irregular amb les cantonades reforçades per carreus ben tallats de mida més gran. Compta amb planta baixa, primer, segon pis i golfes. La façana principal es troba encarada a llevant, seguint la línia de façanes del carrer i totes les obertures són fetes amb molta simetria, guardant una disposició molt ordenada. A la planta baixa s'obre un portal principal ubicat al mig i format per un arc escarser. La dovella superior de l'arcada s'ha deixat sense pintar i s'ha decorat amb la data de 1862 emmarcada en una orla. La porta és de doble fulla feta amb fusta i amb una part superior de vidre reforçat amb llistons de fusta. A banda i banda del portal principal s'obren dos portals més, formats també per arcs escarsers i protegits per portes massisses, que semblen donar accés a dependències de la planta baixa. Al primer pis destaca la presència d'un gran balcó corredís on s'obre tres portes, i al segon pis tres balcons independents, que s'escauen sobre els balcons del primer pis. Al pis de les golfes, les obertures es corresponen amb finestrons rectangulars. Com a element decoratiu destaquen especialment les baranes de ferro molt treballades, i els permòdols formats pintats de color marró fosc situats sota les balconades. Es tracta de peces afegides, amb funció purament decorativa representant fulles d'acant situades sota una voluta.</p> 08054-11 Nucli urbà de Castellbisbal. C/ Anselm Clavé, 14 (08755 Castellbisbal) <p>L'edifici es troba datat al POUM de 1735, però l'edifici actual sembla haver estat aixecat en un sol moment constructiu a finals del segle XIX. La data assenyalada a la dovella central del portal: 1862, respondria a aquesta possibilitat. Molt possiblement al seu dia ja degué ser pensat com a vivenda de veïns, guardant el pis primer com a vivenda principal i el segon pis de llogaters més importants. Josep Mateu explica com hi havia dues cases anomenades Cal Valent: la vella i la nova, una al costat de l'altra. La Vella és del 1735 i la nova dels anys posteriors a la fil·loxera; 1870-1890. LA família Valent va passar a viure a la nova. La vella va ser seu de l'escola infantil per nens. MATEU (2007:15)</p> 41.4729600,1.9787900 414731 4591766 1862 08054 Castellbisbal Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45776-foto-08054-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45776-foto-08054-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45776-foto-08054-11-3.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique Es troba inclòs al POUM dins el catàleg de béns a protegir amb el núm.A.16 119|98 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
45777 Cal Fuster https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fuster-1 <p>MATEU MIRÓ J. (2002) Els 24 carrers més antics de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.</p> XIX <p>Edifici de planta rectangular situat fent cantonada el carrer Anselm Clavé i carrer Bellavista. La seva façana principal es troba orientada al carrer Bellavista i precedida d'un jardí tancat on destaca la presència d'una palmera de grans dimensions. L'edifici es troba actualment arrebossat amb ciment pòrtland i pintat en color blanc, deixant a la vista només les cantonades i els marcs de portes i finestres, però cal pesar que la construcció és feta en mur de mamposteria irregular amb les cantonades reforçades per carreus de pedra ben tallats i disposats ordenadament, i les obertures reforçades per brancals i llindes monolítiques. L'edifici compta amb planta baixa, primer, segon pis i pis sota coberta. La coberta s'ha fet a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Del conjunt de l'edifici destaca la composició ordenada de la façana principal, que s'orienta a ponent, i que ha estat sobre elevada en el seu tram superior com si fos un frontó exempt de la resta de l'edifici, de tal manera que fa l'efecte de tractar-se com una façana sobreposada, tot i que no sigui veritat. Es tracta d'un front esglaonat amb una peça central on s'ha encastat un rellotge de sol amb formes arrodonides, i dos trams a banda i banda. L'accés a la vivenda principal es realitza per mitjà d'un portal adintellat situat al centre de la planta baixa, sense cap ornamentació especial. A banda i banda d'aquest portal, s'obre dos portals de similars característiques. Coincidint amb aquestes obertures, al primer i segon pis s'obren tres balcons per planta, sent lleugerament més grans els del primer pis que els del segon. La protecció dels balcons es realitza amb baranes de ferro, sent treballades les del primer pis, i llises les del segon. Al pis sota coberta, la única obertura es correspon amb un triple finestral format per tres obertures acabades a la part superior amb un arc de mig punt molt estret i protegides per una baraneta de ferro treballat. Com a element decoratiu destaquen les impostes sobre les quals recauen les peanyes dels balcons del primer i segon pis, així com el remat superior del frontó, que es fa amb una doble cornisa imbricada sobre la qual es recolza una barana feta amb un imbricat de teules sobreposades, que ressegueix els graons del frontó. Altre dels elements decoratius importants és el rellotge de sol que corona d'edifici on es llegeix la següent llegenda: No em miris Per què si lo escric El teu destí</p> 08054-12 Nucli urbà de Castellbisbal. C/ Anselm Clavé. 48. (08755 Castellbisbal) <p>Als voltants del 1700 es va construir l'edifici en planta baixa i al 1800 aproximadament es van aixecar les plantes restants i la sota coberta. Aquest edifici fou construït per ordre del sacerdot Blanc, i es van triar per a la seva construcció uns terrenys situats en un altiplà, que fou prèviament rebaixat fins assolir la cota actual. L'edifici rep el nom de Cal Fuster pel cognom dels avantpassats de la família propietària actual.</p> 41.4719500,1.9787500 414726 4591653 08054 Castellbisbal Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45777-foto-08054-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45777-foto-08054-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45777-foto-08054-12-3.jpg Legal Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique Es troba inclòs al POUM dins el catàleg de béns a protegir amb el núm. A.10 98|119|94 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
45778 Can Rabella https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rabella <p>MATEU MIRÓ J. (2002) Els 24 carrers més antics de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.</p> XX <p>Edifici de planta quadrangular aïllat, cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal formada per planta baixa, primer pis i golfes. Es tracta d'una construcció que es troba actualment arrebossada amb ciment pòrtland i pintada de color blanc, la qual cosa no permet apreciar la tipologia del parament original. Sobre l'arrebossat destaquen els carreus de les cantonades, ben tallats i disposats ordenadament, així com les llindes i brancals de portes i finestres. Mentre que les llindes estan formades per blocs monolítics, els brancals es troben formats per carreus quadrangulars. La façana principal es troba orientada a ponent, arrenglerada amb la línia del carrer, i presenta una fisonomia d'obertures molt ordenada. A nivell de planta baixa s'obre al centre un portal adovellat format per peces de mida petita i molt regular. A banda i banda del portal s'obren dues finestres quadrangulars per banda. A nivell de primer pis es corresponen obertures que segueixen la línia de les de la planta baixa. Presenta de tres balcons centrals i dues finestres als laterals, cobertes aprofitant el pendent de la teulada. A nivell de les golfes destaca un finestró al centre, sobre el balcó central, amb formes geminades. Els laterals manquen de finestres significatives. Com a elements destacats cal fer esment d'una doble imbricació sota l'aler de la teulada, i de la presència d'una torre quadrangular a la cantonada sud-est de la casa. Es una torre de dos pisos, arrebossada i pintada en color blanc amb el cos obert finestrons molt estrets, a nivell de dos per cara i coronat amb un cos quadrangular que sobresurt de la planta de general de la torre, formant un cos massís que es decora amb incisions verticals i es cobreix a quatre aigües. La seva funció sembla purament ornamental.</p> 08054-13 Nucli urbà de Castellbisbal. C/ Can Rabella, 17. (08755 Castellbisbal) <p>Josep Mateu identifica aquesta casa amb l'antic mas Pi. MATEU (2007: 65) En aquest cas, la masia originària i els precedents de la casa actual podrien ser antics, ja que apareixen al cens del 1573 amb la presència de la família composta per Jaume Pi, Antònia Pi, Antoni Joan i Miquel Pi. El 1600 apareixen Antic Pi, la seva esposa Eulàlia i el seu fill Pere. RUIZ (1998: 162) L'edifici actual és una casa que podria haver estat aixecada a començaments del segle XX, aprofitant les restes i l'estructura d'una antiga masia. Tot indica que la casa hauria patit reformes considerables recentment que li haurien donat el seu aspecte actual. El nom de Rabella està lligat a l'actual cognom de la família propietària. Segon Ruiz Elías, a tocar de la casa s'aixecà a mitjans del segle XIX el Pedró del poble des d'on es feia la benedicció dels camps. RUIZ (1998: 250)</p> 41.4775900,1.9814200 414957 4592277 08054 Castellbisbal Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45778-foto-08054-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45778-foto-08054-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45778-foto-08054-13-3.jpg Legal Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique Es troba inclòs al POUM dins el catàleg de béns a protegir amb el núm. A.21 No es pot descartar que a nivell arqueològic al subsòl de la casa es trobin les restes de l'antic mas Pi o Can Rabella. 98|119|94 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
45779 Can Sala https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sala-0 <p>MATEU MIRÓ J. (2002) Els 24 carrers més antics de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal</p> XX <p>Edifici amb planta en forma de L, de planta baixa, i cobert a dues aigües el cos principal i a quatre aigües el cos transversal. L'edifici compta amb una terrassa de grans dimensions al davant i tot el conjunt resta sobre elevat sobre un espai destinat actualment a baixos. Es tracta d'una construcció aixecada amb aires residencials i amb l'objectiu de servir de torre d'estiueig on destaquen les gran quantitat d'obertures que presenten les murs amb la finalitat de proporcionar lluminositat a l'interior. Com a elements destacats, cal fet esment de la coberta, que es converteix en el principal element decoratiu de l'edifici degut a la combinació de colors marrons i amb les teules de carener vidriades i pintades de color blau, i al fet de que presenta un aler molt pronunciat sota el qual s'aprecia un embigat de fusta. També destaca l'existència d'una torre quadrangular on s'ubica un dipòsit d'aigua. Es tracta d'una torre coberta a quatre aigües amb la teulada seguint les directrius ornamentals de la casa principal. Destaca el tram superior de mur decorat amb rajola blava i decoració formada per dos quadres que inclouen una decoració formada per un gerro i elements vegetals.</p> 08054-14 Nucli urbà de Castellbisbal. C/ Montserrat, 5. (08755 Castellbisbal) <p>La família Sala tenia la casa pairal al carrer Major davant de l'Aranya , però el fill Estevet, el qual havia triomfat amb els cafès i restaurants, es va fer un xalet, envoltat d'uns terrenys i gàbies de gallines d'on treia els ous frescos per a la clientela. A aquest conjunt li deien la Granja. El senyor Esteve Sala havia estat president del Futbol Club Barcelona i va voler imitar els colors de l'equip a ales teules de la casa. MATEU (2007:123) Edifici d'estil eclèctic aixecat a començaments del segle XX amb l'objectiu de servir de torre d'estiueig. La informació facilitada a la fitxa del POUM destaca l'existència d'una escala perimetral que fou eliminada.</p> 41.4788700,1.9825500 415053 4592418 08054 Castellbisbal Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45779-foto-08054-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45779-foto-08054-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45779-foto-08054-14-3.jpg Legal Eclecticisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique Es troba inclòs al POUM dins el catàleg de béns a protegir amb el núm. A.09 102|98 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
45780 Cal Patatero https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-patatero <p>MATEU MIRÓ J. (2002) Els 24 carrers més antics de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal</p> XX <p>Edifici de planta quadrangular cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. Es tracta d'un edifici adossat, aixecat seguint la línia de façanes del carrer Pi i Margall. Compta amb planta baixa, primer pis, segon pis i golfes. Es tracta d'una construcció aixecada en maó amb la façana arrebossada amb morter de calç, amb elements decoratius afegits en pedra sorrenca. La façana principal es troba encarada a migdia, seguint la línia de façanes del carrer. La planta baixa ha estat força modificada, de tal manera que s'ha obert un portal de grans dimensions, protegit amb una persiana metàl·lica, que dona accés al local dels baixos convertit en negoci. Al cantó dret, s'obre una petita porta amb les cantonades interior arrodonides, que dóna accés a l'escala de veïns i als pisos superiors. A les plantes primera i segona destaca la uniformitat i regularitat en las obertures. S'aprecia un balcó corregut que ocupa tot el nivell de façana de la primera planta, i al qual donen accés tres portes. En correspondència amb aquestes tres portes, al segon pis s'obren tres balcons protegits per baranes de ferro. Al pis de les golfes, s'observen tres petites obertures corresponents a finestrons de ventilació. Els elements decoratius es reparteixen per tota la façana. Destaquen les impostes situades sota el balcó corregut del primer pis, que s'emmarquen en un fris que s'estén per tota la façana. Es tracta d'un fris i unes impostes decorades amb un seguit d'incisions verticals acabades amb motius arrodonits a punta i punta. A nivell de primer pis destaquen les pilastres afegides a la façana principal i que emmarquen les portes del balcó. Aquestes pilastres es coronen amb capitells d'estil corinti sobre els quals recau un fris corregut decorat amb motius vegetals i florals. En aquest fris s'emmarquen, i coincidint amb els balcons superiors, altres impostes en forma de volutes. Aquestes mateixes impostes es repeteixen sota la cornisa superior de l'edifici. Amb finalitats decoratives, l'edifici es remata amb un frontó superior en forma de barana balustrada.</p> 08054-15 Nucli urbà de Castellbisbal. C/ Pi i Margall, 6 (08755 Castellbisbal) <p>Caldria pensar que es tracta d'un edifici aixecat entorn a la dècada del 1905-1910. La casa era coneguda antigament com cal Patatero i estava situada entre l'Estanc i ca la Tereseta al lloc on antigament hi havia la sortida d'un antic camí que menava a l'Ermita del Castell. Aquest indret va ser comprat per Pere Morral Sardà, que va ser alcalde entre el 1906 i 1907, i s'hi va fer una casa amb soterrani, planta i dos pisos, que es conserva igual i sense canvis des del seus orígens . El propietari era conegut amb el sobrenom de l'alcalde Patatero, perquè era magatzemista al Born de Barcelona. Aquesta casa fou comprada posteriorment pel Sr. Valls, que la va prendre al Pepet Pedrerol. En finalitzar la guerra civil, la casa fou la seu de la Jefatura de Falange i l'Auxili Social, arribant a ser el lloc on es celebraven les misses fins que l'església va ser habilitada. MATEU (2007: 82)</p> 41.4746700,1.9801400 414846 4591954 08054 Castellbisbal Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45780-foto-08054-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45780-foto-08054-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45780-foto-08054-15-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 119|98 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
45781 Cal Pau Xic https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pau-xic <p>MATEU MIRÓ J. (2002) Els 24 carrers més antics de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal</p> XX <p>Edifici de planta rectangular aixecat entre mitgeres seguint la línia del carrer Pi i Margall. Presenta planta baixa i primer pis i es cobreix a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. La construcció es troba arrebossada amb ciment i pintada de color crema. La façana principal es troba encarada a migdia seguint la línia del carrer i s'obre a la planta baixa amb dos portals oberts en els darrers temps per tal de donar accés als comerços de la planta baixa. Al primer pis s'obren dos balcons protegits amb reixa de ferro. La part superior de l'edifici es delimita amb una cornisa molt senzilla sobre la qual es recolza una petita barana contínua d'obra.</p> 08054-16 Nucli urbà de Castellbisbal. C/ Pi i Margall, 8 (08755 Castellbisbal) <p>La casa era coneguda antigament amb el sobrenom de Cal Pau Xic o ca la Tereseta. Es tracta d'un edifici aixecat a començaments del segle XX. Era la casa on habitualment es reunien cada tarda les dones per fer a mà valones, mocadors de coll, etc, que desprès es venien als magatzems 'El Indio' de Barcelona. Aquesta artesania va durar fins a la dècada del 1950. MATEU (2007: 82)</p> 41.4746000,1.9800900 414842 4591946 08054 Castellbisbal Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45781-foto-08054-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45781-foto-08054-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45781-foto-08054-16-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 119|98 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
45782 Línia de façanes del carrer Pi i Margall, 14-20 https://patrimonicultural.diba.cat/element/linia-de-facanes-del-carrer-pi-i-margall-14-20 <p>MATEU MIRÓ J. (2002) Els 24 carrers més antics de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal</p> XX <p>Línia de façanes formada per edificis que guarden similars característiques arquitectòniques, oferint una unitat compositiva molt unitària a nivell urbanístic. Es tracta de vivendes de planta rectangular cobertes a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. Totes elles es troben arrebossades i pintades amb diversos colors oferint contrastos. L'alçada es limita a planta baixa i primer pis i mantenen l'accés a la vivenda mitjançant un portal senzill i allindat a la planta baixa, complementat amb alguna finestra rectangular o quadrangular. A nivell de primer pis, acostumen a obrir-se amb balcons senzills protegits per baranes de ferro sense treballar, o finestres quadrangulars.</p> 08054-17 Nucli urbà de Castellbisbal. C/ Pi i Margall, 14-20 (08755 Castellbisbal) <p>La importància d'aquest conjunt resideix en la unitat compositiva, que ofereix una mostra arquitectònica i constructiva representativa d'un període històric molt concret. Es tracta d'una tipologia de casa humil aixecada en la dècada de 1925-1935. Aquestes cases eren conegudes per ordre de número com Ca l'Esperança, Cal Xarrapes, Cal Jaume Sastre i Ca l'Agustí de Can Pidelaserra.</p> 41.4743600,1.9798800 414824 4591920 08054 Castellbisbal Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45782-foto-08054-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45782-foto-08054-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45782-foto-08054-17-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 119|98 46 1.2 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
45783 Fons d'imatges històriques de Castellbisbal https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-historiques-de-castellbisbal XX <p>Fons de fotografies històriques de Castellbisbal. La col·lecció està formada per còpies i negatius de fotografies que recullen imatges de diversa temàtica relacionades amb el terme de Castellbisbal: celebracions religioses, imatges familiars, edificis, festivitats, església parroquial etc. En total es tracta de dues capses, de 79 i 59 fotografies cadascuna i un nombre indefinit de negatius. La datació de la col·lecció oscil·la entre el 1905 i el 1970. A més, la col·lecció inclou una capsa amb un total de 139 fotografies procedents de la col·lecció fotogràfica Can Coromines (1968-1983) que recull diferents panoràmiques sobre la finca de Can Coromines.</p> 08054-18 Terme de Castellbisbal (08755 Castellbisbal) <p>L'origen del fons és desconegut, però tot indica que es tracta de còpies, reproduccions i negatius fets dels originals, que haurien estat realitzats al llarg de la dècada de 1990 durant les recollides d'imatges realitzades pel Museu de la Pagesia. Al llarg de diversos anys, els responsables de l'arxiu van realitzar diverses crides populars per tal de que els particulars aportessin fotografies històriques amb l'objectiu d'organitzar exposicions culturals. Les fotografies no formaven cap col·lecció específica excepció del gruix de fotografies procedents de Can Coromines - sinó que formaven petits reculls familiars d'imatges. En l'actualitat es desconeix la identitat i la propietat de les fotografies.</p> 41.4764400,1.9828400 415074 4592148 08054 Castellbisbal Fàcil Bo Física Popular Patrimoni documental Fons d'imatges Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique L'arxiu municipal es troba actualment en procés de catalogació i s'espera en els propers anys arribar a inventariar el fons i identificar les imatges. 119 55 3.1 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
45784 Cal Pau Galí https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pau-gali <p>MATEU MIRÓ J. (2002) Els 24 carrers més antics de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal</p> XX <p>Edifici de planta rectangular aixecat entre mitgeres, seguint la línia de façanes de carrer nou, al nucli antic de Castellbisbal. L'edifici ha estat aixecat segurament amb maó, tot i que aquest no s'aprecia per trobar-se arrebossat i pintat de color blanc. Es troba cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. Compta amb planta baixa i primer pis, i es cobreix amb una teulada a doble vessant orientada en sentit paral·lel a la façana. A nivell de planta baixa l'obertura principal és un portal realitzat amb un arc molt rebaixat. Es tracta d'un portal doble, ja que la porta exterior, de fusta massissa, dona accés a un vestíbul interior que acull la porta d'entrada a la vivenda. La porta d'accés a vivenda és doble i formada per una vidriera reforçada per llistons de fusta i una tarja superior. Aquest vestíbul queda elevat sobre el nivell del carrer gràcies a un graó a l'entrada i compta amb un terra format per un enrajolat de rajola cuita. A tocar del portal principal s'obre una finestra rectangular protegida per un enreixat. A nivell de primer pis, la vivenda només compta amb un balcó de poca volada.</p> 08054-19 Nucli urbà de Castellbisbal. C/ Nou, 5 (08755 Castellbisbal) <p>La importància de l'edifici estriba en la seva tipologia constructiva, consistent en un prototip de vivenda d'origen humil pròpia de la dècada del 1910-1920. La casa era coneguda com Cal Pau Galí MATEU (2007:39)</p> 41.4743400,1.9803400 414862 4591917 08054 Castellbisbal Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45784-foto-08054-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45784-foto-08054-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45784-foto-08054-19-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 119|98 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
45785 Cal Pepetus https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pepetus <p>MATEU MIRÓ J. (2002) Els 24 carrers més antics de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal</p> XX <p>Edifici de planta rectangular aixecat entre mitgeres seguint la línia de façanes del carrer nou. Compta amb planta baixa i primer pis i es cobreix amb una teulada a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal. La façana actual es troba arrebossada i pintada en colors crema i marró, per la qual cosa no s'aprecia l'aparell constructiu , que deu ser el maó. La façana principal es troba orientada a ponent, seguint la línia del carrer, i s'obre a nivell de planta baixa amb un portal allindat i una finestra rectangular. El portal guarda característiques similars a altres portals de carrer i és doble, de tal manera que compta amb una porta exterior de doble fulla i de fusta massissa, que dona accés a un vestíbul interior. Al fons d'aquest vestíbul es conserva la porta d'accés a la vivenda consistent en una porta de doble fulla de vidre. A nivell de primer pis destaca la presència d'un balcó corregut protegit amb barana de ferro al qual accedeixen dues portes amb persianes de llibret. En tant que elements decoratius, destaquen els dos guardapols afegits i pintats en color marró i una cornisa motllurada que ressegueix la part superior de la façana que es prolonga com si fos un frontó amb formes ondulades. A banda i banda d'aquest frontó sobresurten dos pilars que es degraden i es prolonguen en dues faixes verticals que delimiten l'edifici a banda i banda. El centre del frontó està ocupat per un medalló ovalat delimitat per una motllura també pintada en color marró. L'interior del medalló està decorat amb un trencadís de colors on es llegeix: JN 1928.</p> 08054-20 Nucli urbà de Castellbisbal. C/ Nou, 19 (08755 Castellbisbal) <p>Possiblement la data inscrita al medalló superior de la casa indica el moment de la construcció: 1928. L'edifici sembla haver estat fet en un sol moment constructiu, havent patit només reformes interiors. La casa era coneguda anteriorment com Cal Perpetus. Abans havia estat propietat de Cal Joanet Caramanxel, fill de la veïna casa de Can Caramanxel i comprada a cal Caberoles. MATEU (2007:40)</p> 41.4742600,1.9808100 414901 4591908 1928 08054 Castellbisbal Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45785-foto-08054-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45785-foto-08054-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45785-foto-08054-20-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 119|98 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
45786 Casa del carrer Major, 38 https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-major-38 <p>MATEU MIRÓ J. (2002) Els 24 carrers més antics de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal</p> XX <p>Edifici de planta quadrangular aixecat entre mitgeres seguint la línia de façanes del carrer Major. Compta amb planta baixa, primer i segon pis i es cobreix a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. Possiblement es tracti d'una construcció feta en maó, però aquest no s'aprecia ja que l'edifici ha estat arrebossat amb ciment i pintat en color crema. A la planta baixa s'ha deixat un sòcol, i al ciment s'han realitzat incisions horitzontals. A nivell d'obertures l'edifici conserva una composició molt harmoniosa, amb una planta baixa que s'obre amb un portal rematat per un arc rebaixat i un finestral rectangular de similars característiques. Aquestes obertures es corresponen a nivell de primer i segon pis amb sengles balcons. La diferència consisteix en que el balcó del primer pis és corregut i uneix l'espai de les dues portes, mentre que al segon pis es tracta de balcons individuals. Com a element decoratiu l'edifici compta amb una cornisa motllurada sota la qual s'ha col·locat un fris decorat amb permòdols. També sota la línia de balcons del primer i segon pis discorre un fris amb decoració floral on s'intercalen permòdols coincidint amb els balcons, formats per una voluta vegetal i un cos estriat.</p> 08054-21 Nucli urbà de Castellbisbal. C/ Major, 38 (08755 Castellbisbal) <p>Per la tipologia constructiva l'edifici deu datar de la dècada situada entre 1925-1935.</p> 41.4766600,1.9802800 414860 4592175 08054 Castellbisbal Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45786-foto-08054-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45786-foto-08054-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45786-foto-08054-21-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 119|98 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
45788 Casa del carrer A. Clavé, 10 https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-a-clave-10 <p>MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> XX <p>Edifici de planta quadrangular aixecat entre mitgeres seguint la línia de façanes del carrer Anselm Clavé. Es tracta d'una construcció arrebossada amb ciment pòrtland i pintada de color salmó. Tot i que no s'aprecia el parament constructiu cal pensar que és una construcció feta en maó. L'edifici compta amb planta baixa i primer pis, i es cobreix a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Aquest darrer no s'aprecia des del carrer degut al frontó decoratiu que presideix la façana. L'orientació de l'edifici es fa a migdia i s'obre amb un portal principal situat al mig de la planta baixa. Es tracta d'un portal adintellat, acompanyat a banda i banda per dos finestrals rectangulars. A nivell del primer pis destaca un balcó corregut que ocupa tota la façana i s'obre amb dues portes. En tant que l'element decoratius destaca la presència de guardapols afegits sobre les obertures que formen part d'un fris corregut que marca la separació entre plantes. Aquest element es troba pintat en color blanquinós, destacant per sobre de la façana. Altre dels elements decoratius es situa sobre el primer pis, es tracta d'un frontó còncau, emmarcat per dos murs perpendiculars. Sobre el frontó i els murs la decoració es completa amb un floró circular. L'interior del frontó es decora amb un mosaic de peces blanques i verdes. Tot aquest conjunt es recolza sobre una cornisa esglaonada que recorre tota la façana.</p> 08054-23 Nucli urbà de Castellbisbal. C/ Anselm Clavé, 10 (08755 Castellbisbal) <p>El nucli de Castellbisbal va néixer a redós de l'Església Parroquial de Sant Vicenç en el decurs dels segles XVI-XVII i XVIII. Amb anterioritat a aquestes dates, les notícies procedents dels fogatges i censos realitzats indiquen un poblament principalment dispers, centrat en les masies que es repartien les terres del terme. A partir del segle XVII i especialment del s. XVIII el grup de cases devien créixer considerablement animades per la prosperitat que oferia el conreu de la vinya. Els residents de la vila devien ser fadrins procedents de les masies del terme i rabassaires que conreaven les terres de les masies. Al segle XIX el poble devia créixer fins a prendre una grandària semblant a la que mantindria fins a la dècada del 1960, comptant amb uns 1.500 habitants. L'expansió del nucli urbà es dugué a terme allargant el carrer Major i carrer Pi i Margall pels seus extrems i aixecant carrers paral·lels a aquest com el carrer Sant Miquel i Anselm Clavé, i carrers perpendiculars al carrer Pi i Margall com el carrer Nou, Sant Marc i Padró. Cal pensar que aquestes cases formen part d'un tram de carrer aixecat a començaments del segle XX format per vivendes populars habitades per població pagesa i menestral. El carrer Anselm Clavé també anomenat Carrer Vell. En aquest cas, podria tractar-se d'una casa aixecada entorn a la dècada del 1930, aprofitant el solar ocupat per alguna casa anterior.</p> 41.4731500,1.9787900 414731 4591787 08054 Castellbisbal Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45788-foto-08054-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45788-foto-08054-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45788-foto-08054-23-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique La casa podria haver tingut el sobrenom de Cal sis hores MATEU (2007: 14) 119|98 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
45789 Línia de façanes del carrer A.Clavé, 22-24 https://patrimonicultural.diba.cat/element/linia-de-facanes-del-carrer-aclave-22-24 <p>MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> XX <p>Línia de façanes de cases que responen a una tipologia de vivenda molt uniforme consistent en vivendes de planta rectangular adossades, de planta baixa i primer pis, cobertes amb teulada a doble vessant amb el carener paral·lel a la línia del carrer i la façana. Es tracta de construccions senzilles, que actualment han estat arrebossades i pintades de diferents colors, en la construcció de les quals es podria barrejar el maó i el mur de paredat. Totes elles mantenen la mateixa estructura a nivell de les obertures, mantenint una porta d'accés a la vivenda adintellada en un costat de la planta baixa, acompanyada d'una finestra rectangular. Al primer pis la composició acostuma a trobar-se feta per una finestra i un balcó de característiques senzilles. En ocasions, es tracta de dues finestres rectangulars. La única excepció formal la constitueix la casa del núm 42, de dimensions més grans que la resta i lleugerament més alta. Compta amb un portal d'accés i diversos finestrals a la planta baixa, i finestrals i un balcó corregut a la primera planta. Els elements decoratius es concentren als enreixats del balcó, als guardapols sobre les obertures del primer pis, i als permòdols de maó situats sota l'aler de la teulada.</p> 08054-24 Nucli urbà de Castellbisbal. C/ Anselm Clavé, 2-24 (08755 Castellbisbal) <p>El nucli de Castellbisbal va néixer a redós de l'Església Parroquial de Sant Vicenç en el decurs dels segles XVI-XVII i XVIII. Amb anterioritat a aquestes dates, les notícies procedents dels fogatges i censos realitzats indiquen un poblament principalment dispers, centrat en les masies que es repartien les terres del terme. A partir del segle XVII i especialment del s. XVIII el grup de cases devien créixer considerablement animades per la prosperitat que oferia el conreu de la vinya. Els residents de la vila devien ser fadrins procedents de les masies del terme i rabassaires que conreaven les terres de les masies. Al segle XIX el poble devia créixer fins a prendre una grandària semblant a la que mantindria fins a la dècada del 1960, comptant amb uns 1.500 habitants. L'expansió del nucli urbà es dugué a terme allargant el carrer Major i carrer Pi i Margall pels seus extrems i aixecant carrers paral·lels a aquest com el carrer Sant Miquel i Anselm Clavé, i carrers perpendiculars al carrer Pi i Margall com el carrer Nou, Sant Marc i Padró. Cal pensar que aquestes cases formen part d'un tram de carrer aixecat a començaments del segle XX format per vivendes populars habitades per població pagesa i menestral. El carrer Anselm Clavé també anomenat Carrer Vell. La majoria de les cases responen a una tipologia pròpia de les construccions de caràcter popular, aixecades per pagesos i menestrals, de començaments del segle XX.</p> 41.4726700,1.9788100 414732 4591733 08054 Castellbisbal Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45789-foto-08054-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45789-foto-08054-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45789-foto-08054-24-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique La importància d'aquest element rau en la unitat de la composició que parla d'un estil de vivenda humil fet en un període determinat, entre la dècada del 1925 i 1935 aproximadament. El fet de que aquestes cases s'hagin conservat proporciona al carrer una identitat molt particular i el converteix en una mostra d'un període històric del poble de Castellbisbal. 119|98 46 1.2 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
45790 Línia de façanes del carrer Sant Antoni 3-15 https://patrimonicultural.diba.cat/element/linia-de-facanes-del-carrer-sant-antoni-3-15 <p>MATEU MIRÓ J. (2002) Els 24 carrers més antics de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal</p> XX <p>Línia de façanes que integra edificis de similars característiques arquitectòniques, oferint un conjunt força harmònic a nivell urbanístic. Es tracta d'una tipologia de casa adossada seguint la línia del carrer encarada al Nord, davant de l'església parroquial. Es tracta de cases de planta baixa i primer pis, cobertes a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. La majoria d'elles compten amb un portal principal a la planta baixa, alguns d'ells arrodonits, i un balcó o finestra a nivell de primer pis. Podria tractar-se de construccions fetes en maó, tot i que desprès han estat arrebossades i pintades en color blanc.</p> 08054-25 Nucli urbà de Castellbisbal. C/ Sant Antoni, 3-15 (08755 Castellbisbal) <p>El carrer Sant Antoni és un dels més antics del poble de Castellbisbal, ja que es troba situat just a darrera de l'església parroquial i la rectoria. Amb tot, la tipologia constructiva dels edificis respon a un estil de casa popular pròpia de població pagesa i menestral aixecada a començaments del segle XX. Josep Mateu identifica les cases d'aquest carrer amb els sobrenoms de Cal Jep Patarricus, Cal Sastre, Cal Rafel, Ca l'Isidre o Ca la Madaleneta, Cal Xic de Cal Pau Galí, Cal Sebastià de la Burra, Cal Vicenç Manel, Cal Francesc de Jep Pericus, Ca la Carolina, Cal Peixater i Cal Cebrià. MATEU (2007: 56-57)</p> 41.4751900,1.9810300 414921 4592011 08054 Castellbisbal Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45790-foto-08054-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45790-foto-08054-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45790-foto-08054-25-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique La importància del conjunt radica en la unitat arquitectònica i de conjunt que atorga al conjunt una personalitat molt concreta en relació a l'urbanisme del conjunt i com a mostra d'un període històric de la vila. Tot i que caldria profunditzar en l'estudi, la majoria d'elles podrien haver-se aixecat entorn a la dècada del 1930-1940. 119|98 46 1.2 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
45792 Cal Rosu https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rosu <p>MATEU MIRÓ J. (2002) Els 24 carrers més antics de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal. RIBAS PASTALLÉ, M. (1983) Castellbisbal, 1900-1940. Ajuntament de Castellbisbal. Castellbisbal.</p> XIX <p>Edifici de planta quadrangular aixecat entre mitgeres seguint la línia de les façanes de la plaça de l'Església, al nucli de Castellbisbal. Compta amb planta baixa, primer i segon pis i es cobreix a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. L'edifici ha estat segurament construït en maó, però aquest no s'aprecia, ja que es troba arrebossat amb ciment sense pintar. La planta baixa de l'edifici ha estat molt modificada els darrers anys per tal d'adaptar-la a locals comercials. L'interès de l'edifici radica en el primer i segon pis, on es conserva la seqüència d'obertures que resulten molt ordenades i harmonioses. A nivell de primer pis s'obre un balcó corregut protegit per una barana metàl·lica al qual donen accés tres portes que es protegeixen amb persianes de llibret. Sobre aquestes obertures es corresponen al segon pis tres balcons individuals que guarden característiques similars. Com a element decoratiu destaca la presència d'un fris de separació entre el primer i segon pis i entre el segon pis i la cornisa, i de permòdols situats sota les peanyes dels balcons. També s'aprecia una barana com a coronament superior formada per balustres i altres elements afegits.</p> 08054-27 Nucli urbà de Castellbisbal. Pl. de l'Església, 6 (08755 Castellbisbal) <p>La casa era antigament coneguda com Cal Rosu. Va ser construïda per Vicenç de Can Coromines en els temps abundants anteriors a la fil·loxera. Hi van obrir una botiga coneguda com la Tenda Nova o Ca la Conxita, recordant el nom de la seva filla. En aquesta botiga es van instal·lar els de Cal Rosu, procedents del carrer de l'Olivar, i d'aquí va prendre el renom la casa. MATEU (2007: 48)</p> 41.4747900,1.9805200 414878 4591967 08054 Castellbisbal Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45792-foto-08054-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45792-foto-08054-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45792-foto-08054-27-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 119|98 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
45793 Casa Carmen https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carmen <p>MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> XX <p>Edifici de planta rectangular aïllat, es troba actualment envoltat de jardí i protegit per un mur i per reixa perimetral que delimita la finca. Està format per planta baixa, amb tot, l'edifici s'ha aixecat aprofitant el desnivell del terreny, que és més acusat al sector de la façana principal, comptant per tant amb pis semisoterrat en aquesta zona. La coberta és plana, la quan cosa permet la creació d'un terrat, que compta amb un petit cos rectangular a la part posterior de l'edifici, que s'aixeca sobre la teulada. Sobre aquest cos rectangular s'ubica un dipòsit d'aigua al qual s'accedeix mitjançant una escala de ferro adossada. La protecció de la terrassa es fa mitjançant una barana, que és d'obra sobre els murs laterals i de ferro sobre el mur de la façana principal. La construcció possiblement sigui feta en maó i es troba arrebossada i amb ciment i pintada en una combinació de color granatós i blanc. Com a element destacat, cal fer esment de la façana principal que es troba presidida per una tribuna hexagonal, on el mur ha estat substituït per grans finestrals. L'accés a la vivenda es realitza a través d'aquesta tribuna, que a la seva cara central s'obre amb una doble porta envidrada. Degut al desnivell del terreny en aquest sector, la tribuna es recolza sobre un pis semisoterrat, quedant aquesta a nivell de primer pis. Per tal d'accedir a la porta principal de la tribuna s'ha procedit a la construcció d'una escala recta amb les baranes lateral decorades amb un mosaic de quadrats blancs i blaus. A banda i banda de la tribuna l'espai s'ha omplert amb dues terrasses quadrangulars protegides per una barana amb balustres. A dites terrasses s'accedeix mitjançant dues portes obertes a la façana. Sobre la porta principal d'accés a la vivenda destaca l'existència d'una marquesina. Les façanes laterals es troben obertes amb finestres rectangulars emmarcades en color granatós. A la façana de llevant destaca l'obertura d'una porta auxiliar, a la qual s'accedeix també mitjançant una escala adossada. Com a element decoratiu cal destacar el joc cromàtic de la façana, així com un fris corregut que voreja tot l'edifici per la part superior, sota el mur de la terrassa. Es tracta d'un mur de color granat decorat amb incisions amb els perfils en color clar.</p> 08054-28 Terme de Castellbisbal. Colònia Carmen. Crta. C-243, km.0,8 (08755 Castellbisbal) <p>Com la resta de les cases de la colònia del Carme, la casa degué ser construïda a la dècada del 1930</p> 41.4765000,1.9398200 411482 4592198 08054 Castellbisbal Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45793-foto-08054-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45793-foto-08054-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45793-foto-08054-28-3.jpg Legal Eclecticisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique L'edifici es recull dins el llistat d'elements situats a sòl urbà del POUM amb el núm.A.24 102|98 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
45794 Villa Carmina https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-carmina <p>MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> XX <p>Edifici aïllat de planta en forma de T formada per dues crugies, envoltat de jardí i protegit per un mur de tancament acabat amb una reixa de ferro. La construcció segurament és feta en maó, i ha estat arrebossada amb ciment i pintada en color blanc. L'edifici aprofita el desnivell del terreny, i aquest fet provoca que la crugia horitzontal es trobi en una cota més elevada i estigui formada per planta baixa i primer pis, mentre que la crugia vertical es troba en una cota més baixa i contempli només la planta baixa. La coberta de les dues crugies és plana i permet l'existència de dues terrasses, una a sobre de cada crugia, amb un petit cos central que connecta les dues. La façana principal es troba encarada al nord, i s'obre amb una porta central, que s'acompanya de dues finestres rectangulars a banda i banda, ressaltades dins un marc amb una petita cornisa superior. L'accés a la porta central, que queda elevada en relació al terreny es fa mitjançant una escala doble, decorada en el mur central per una composició de rajoles que reprodueix un episodi de la vida de Sant Antoni de Pàdua. Les façanes laterals, s'obren també amb finestres rectangulars del mateix estil, guardant un ordre molt acompassat i creant unes línies d'obertures molt ordenades. Com a elements decoratius destaca la presència d'un fris que omple l'espai entre la cornisa doble. Es tracta d'un fris que reprodueix un motiu vegetal entrelligat, pintat en diferent escala de grisos. Sobre la cornisa superior el terrat es protegeix per una barana formada per pilars quadrangulars sobre els quals reposa un element circular en forma de bola. L'espai entre pilastres l'ocupen balustres planes.</p> 08054-29 Terme de Castellbisbal. Colònia Carmen. Crta. C-243, km.0,8 (08755 Castellbisbal) <p>Com la resta de les cases de la colònia del Carme, la casa degué ser construïda a la dècada del 1930</p> 41.4765800,1.9395300 411458 4592207 08054 Castellbisbal Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45794-foto-08054-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45794-foto-08054-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45794-foto-08054-29-3.jpg Legal Eclecticisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique L'edifici es recull dins el llistat d'elements situats a sòl urbà del POUM amb el núm.A.25 102|98 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
45795 Casa Poudevida https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-poudevida <p>MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> XX <p>Edifici de planta quadrangular aïllat que es troba envoltat de jardí i protegit per un mur de tancament fet amb obra i barana de ferro, que envolta perimetralment la finca. Tot i que no s'aprecia el parament, cal pensar que l'edifici es troba construït en mur de maó, arrebossat en ciment, on s'han marcat les línies de separació imitant maons i dovelles com si es tractés d'una paret de pedra. La coberta de l'edifici es fa a quatre aigües. Es tracta d'un edifici aixecat aprofitant el desnivell del terreny, així que consta de planta baixa al sector de la façana principal que s'orienta a migdia, i de planta baixa i planta semisoterrada a la façana posterior, que es troba encarada al nord. L'accés a l'edifici es fa mitjançant una escala recta que permet ascendir a la vivenda. A la façana principal s'obre un porta de mig punt, on s'han marcar dovelles i brancals a sobre de l'arrebossat. A banda i panda del portal s'obre sengles finestres rematades a la part superior per arcs rebaixats seguint la mateixa decoració de dovelles dibuixades sobre el ciment. La façana posterior, encarada al nord, es troba més decorada, i compta amb una galeria a nivell de planta baixa, convertida ara en primer pis. Es tracta d'una galeria molt senzilla oberta amb una arqueria formada per columnes i arcs de mig punt, tot construït en ciment i cobert amb teulada inclinada. Un altre dels elements decoratius destacats és el seguit de bigues de la barbacana, que protegeixen un fris pintat en color marró i crema, amb formes ovalades.</p> 08054-30 Terme de Castellbisbal. Colònia Carmen. Crta. C-243, km.0,8 (08755 Castellbisbal) <p>Com la resta de les cases de la colònia del Carme, la casa degué ser construïda a la dècada del 1930</p> 41.4769800,1.9396800 411471 4592251 08054 Castellbisbal Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45795-foto-08054-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45795-foto-08054-30-2.jpg Legal Eclecticisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Residencial 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique L'edifici es recull dins el llistat d'elements situats a sòl urbà del POUM amb el núm.A.26 102|98 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
45797 Cal Magí https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-magi <p>MATEU MIRÓ J. (2002) Els 24 carrers més antics de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal. RIBAS PASTALLÉ, M. (1983) Castellbisbal, 1900-1940. Ajuntament de Castellbisbal. Castellbisbal. RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.</p> XIX <p>Edifici de planta rectangular situat a la plaça de l'Església, dins del nucli antic de Castellbisbal, però seguint la línia de façanes del carrer Pi i Margall i carrer Major. Es tracta d'un edifici aixecat segurament en maó i arrebossat amb ciment, i que presenta part de la façana del primer pis amb traces de pintura vermellosa, que podria provenir d'una degradació del fris de separació entre el primer i el segon pis. Aquest edifici ha sofert nombroses modificacions els darrers anys, especialment a nivell de planta baixa on es troben les oficines modernes d'una entitat bancària. Conserva però, el primer i segon pis originals, destacant una composició molt ordenada d'obertures formada per un seguit de tres balcons al primer pis, en correspondència amb ells, tres finestres balconeres a nivell de segon pis. Tots els balcons es troben protegits per baranes de ferro força treballades. Sobre el segon pis, destaca una petita cornisa sobre la qual es recolza una barana d'obra sense cap decoració afegida.</p> 08054-32 Nucli urbà de Castellbisbal. Pl. de l'Església, 9 (08755 Castellbisbal) <p>Aquest sector del nucli urbà de Castellbisbal és dels més antics construïts, ja que es troba a tocar de l'Església Parroquial. Amb tot, podria tractar-se d'un edifici aixecat entorn al 1900-1910. La casa era coneguda com Cal Magí.</p> 41.4749400,1.9803600 414865 4591984 08054 Castellbisbal Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45797-foto-08054-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45797-foto-08054-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45797-foto-08054-32-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 119|98 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
45798 Torre Fossada https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-fossada <p>AGUILAR PÉREZ A.-MARTÍNEZ LORENTE G. (2003) 'La telegrafia optica a Cataluña. Estado de la Cuestión' a Scripta Nova. Revista electrónica de geografia i Ciencias sociales. Vol. VII, núm. 137, 15 de marzo de 2003. UB.</p> XVIII-XIX <p>Situada estratègicament sobre el riu Llobregat, en el turó de Telègraf. Al sud-est de Castellbisbal, molt a prop del pont de base romana que comparteixen Martorell i Castellbisbal. Torre quadrada situada sobre el pas del riu Llobregat, sobre el 'pont del diable'. Té forma quadrada, d'aproximadament 5 metres de costat i amb uns 7 metres d'alçada. La construcció s'inicia en talús i té dues plantes d'alçada més el terrat. L'accés era elevat per una porta rectangular, que ha estat refeta en una restauració recent; al pis superior hi ha una petita finestra d'arc rebaixat. Està envoltat per un fossar construït amb les mateixes característiques que la torre: còdols, pedres irregulars, algun petit carreu lligats amb morter de calç. Se suposa que és fruit de les diferents reformes que ha sofert al llarg del temps. L'accés seria elevat i per la cara sud. Hores d'ara aquesta obertura presenta una esquerda fins baix que accentua el procés de degradació.</p> 08054-33 Terme de Castellbisbal. Turó de les Forques. (08755 Castellbisbal) <p>La Torre Fossada o Torre del Telègraf era la torre núm. 4 de la línia de Barcelona a Lleida de la xarxa telegràfica òptica militar de Catalunya. Es comunicava directament amb la torre de Molins de Rei (núm. 3) i la d'Esparreguera (núm. 5). La intervenció arqueològica realitzada l'any 2005 tenia com a objectius principals la documentació de les estructures laterals que condueixen la base del pont, en l'exterior del fossat, per tal de conèixer tota l'arquitectura del monument. D'altra banda, es va voler excavar l'interior de la torre sota el paviment per a determinar l'existència o no d'una ocupació anterior, i, per últim, un condicionament de l'entorn amb la finalitat d'evitar la caiguda continua de sediment a l'interior del fossat, rebaixant els desnivells exteriors i la terra acumulada en l'entorn del mur del fossat. La excavació ha confirmat que l'accés a la torre es realitzava a través d'un pont llevadís que salvava el fossar i que un cop retirat, protegís la porta i la finestra del pis superior. A aquest pont s'arribava seguint un camí que, a mida que s'apropa al pont, s'anava fent cada cop més estret, interpretant aquest fet com a funció defensiva, per tal d'impossibilitar l'accés directe al pont de carruatges o vehicles de grans dimensions just en el punt de menor amplada del fossat. En la construcció de la base de la torre es va aplicar la solució constructiva més senzilla, és a dir, la obra s'adapta a la topografia del terreny existent en el moment de la construcció, no es realitzaren anivellaments amb aportacions exteriors. La topografia original seria molt diferent a l'actual. La cota del paviment del pis inferior de la torre és la més indicativa de l'altitud màxima del Turó, descendint després en lleuger pendent cap al vessant d'aquest. El mur que rodeja el fossat, molt arrasat en l'actualitat, seria més alt i contindria tant el nivell geològic com el material obtingut en l'excavació del fossat. La seva posterior degradació ha permès que part de les aportacions hagin caigut a l'interior del fossat, cosa que ha obligat a anivellar la zona invertint el pendent. L'actual fossat, de dimensions considerables, seria més profund en el moment de la seva realització. Tot això, juntament amb la cota del nivell geològic de l'interior de la torre, duu a pensar que el pendent que rodejava el fossat era més pronunciat que el perfil que presenta en l'actualitat, cosa que tindria sentit tenint en compte el caràcter militar i les necessitats defensives de l' indret. Pel que fa als materials recuperats durant l'excavació, s'han documentat fragments de ceràmica, pisa de vernís blanc, amb decoració policroma de motius geomètrics, ceràmica pisa sense decoració, ceràmica vidrada comuna, de vernís marró i tons verdosos, de cocció oxidant, fragments de ceràmica vidrada comuna i ceràmica comuna sense vernís. CC.AA. (2005)</p> 41.4744200,1.9417500 411640 4591965 08054 Castellbisbal Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45798-foto-08054-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45798-foto-08054-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45798-foto-08054-33-3.jpg Legal Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Científic BCIN National Monument Record Defensa 2020-10-07 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique El Turó del Telègraf va quedar greument mutilat a causa de la construcció de la nova autovia del Baix Llobregat, el talús de la qual queda a un metre escàs de la torre. Apareix inclòs als llistats del POUM com a edificis en sòl no urbanitzable amb el núm. B.03 i com a àrees d'interès arqueològic amb el núm. D.01 98|119|94 1754 1.4 1771 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
45800 Sant Vicenç del Castell https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-vicenc-del-castell <p>MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal. RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.</p> XVIII <p>Capella situada al cim del Turó de les Garses, presidint la imatge de la vila de Castellbisbal des del riu Llobregat. Es tracta d'un edifici de planta rectangular amb absis poligonal i estructurat en una sola nau. Es tracta d'una construcció feta en mur de paredat irregular, arrebossada posteriorment amb morter de calç i pintada en clor blanc, tot i que presenta una degradació considerable d'aquesta protecció. La orientació de l'edifici es fa en sentit Est-Oest, amb la capçalera encarada a llevant. Aquesta orientació fa que part del mur nord es trobi parcialment encastat al pendent de la muntanya. La coberta és a dues vessants i com a altra obertura s'observa un ull de bou sobre la porta, a mitja alçada de la façana principal. Destaca també un campanar d'espadanya, situat seguint la línia de la façana principal de ponent. El portal d'accés està emmarcat per un arc rebaixat amb dovelles i brancals de pedra. Sobre ella s'ha escrit: 'Les ruïnes del Castell Bisbal, fragments de la capella de Sant Vicenç, s'alcen damunt el serrat de les Garses, prop de la capella de Sant Vicenç del Castell que, documentada el 1035, és una construcció moderna.</p> 08054-35 Nucli urbà de Castellbisbal. Parc del Castell s/n (08755 Castellbisbal) <p>La historiografia tradicional ha relacionat aquesta església amb el Castell de Benviure. Inicialment fou l'Església Parroquial, categoria que va mantenir fins al segle XVI, moment en el qual fou inaugurada l'Església Parroquial al centre de la vila. Possiblement va caure en un progressiu abandonament. Es tenen notícies de que el 1637, Guillem Martell, mestre de cases de Terrassa va aixecar l'edifici actual sobre les restes de l'antiga església. Fou reedificada el 1771, moment al qual pertany possiblement l'edifici que actualment s'observa. El 21 de setembre de 1899 va haver-hi una forta tempesta i un dels llamps va caure a l'ermita del castell, ensorrant la teulada i deixant-la inservible per celebrar-hi missa. Va estar mesos en aquest estat ruïnós, fins que uns quants propietaris decidiren reedificar-la: van passar a fer una recapta sense èxit. Fins el 1903 no es van aconseguir prous diners per fer la rehabilitació. De les quatre-centes pessetes que va costar, el senyor Bofill, propietari de can Nicolau de Baix en va posar cent deu. MATEU (1991: 24) L'any 1962, per la vigília de Sant Vicenç, un altre llamp va causar-ne desperfectes i l'espadanya li fou afegida el 1964.</p> 41.4739500,1.9737000 414307 4591880 08054 Castellbisbal Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45800-foto-08054-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45800-foto-08054-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45800-foto-08054-35-3.jpg Legal Modern|Contemporani|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique Apareix inclòs als llistats del POUM com a edificis en sòl no urbanitzable amb el núm. B.01 94|98|119|85 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
45802 Barraca de vinya de la Moixella https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-de-la-moixella <p>MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> XIX-XX <p>Barraca de vinya de planta quadrangular coberta amb volta falsa de pedra i construïda seguint la tècnica de la pedra seca, amb un parament format per carreus disposats seguint fileres de forma regular falcats amb petits fragments de pedra. Amb tot, la construcció ha estat reforçada posteriorment amb ciment, especialment a la cara de llevant on té la porta d'accés. Té una alçada de 2,5 m i l'obertura de la porta és allindada amb 1,30 cm d'alçada i 55 cm d'amplada, i ha estat reforçada amb maó.</p> 08054-37 Terme municipal de Castellbisbal. Turó del Canyet, (08755 Castellbisbal) <p>Malgrat que no es posseeixen dades podria ser que es tractés d'una barraca de vinya aixecada a finals del segle XIX, en ple període d'expansió de la vinya. Ja entrades les primeres dècades del segle XX, la barraca hauria estat objecte d'una important consolidació aplicant ciment per tal de reforçar la seva estructura i ser utilitzada. Cal pensar que aquest sector del terme estigué conreat de forma intensiva amb arbres fruiters i vinya fins a la dècada del 1960.</p> 41.4521000,1.9902200 415658 4589438 08054 Castellbisbal Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45802-foto-08054-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45802-foto-08054-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45802-foto-08054-37-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 119|98 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
45806 Barraca de vinya excavada del torrent dels Ocellets 3 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-excavada-del-torrent-dels-ocellets-3 <p>MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> XIX-XX <p>Barraca excavada al marge del terreny, de 1,20 m d'alçada per 2,10 m d'amplada per 3,50 m de fons. S'hi accediex per un petit camí que recorre el cingle.</p> 08054-41 Terme de Castellbisbal. Turó del Canyet (08755 Castellbisbal) <p>Aquest tipus d'elements excavats als marges del terreny es corresponen a antigues barraques de vinya utilitzades pels pagesos de Castellbisbal com a indret per guardar eines i estris diversos utilitzats en el treball de la vinya. La manca de pedra en el terme municipal feia que fos més fàcil l'excavació d'aquests caus en el terreny que la construcció utilitzant la tècnica de la pedra seca. És molt possible que algunes d'aquestes barraques comptessin amb algun afegit fet en fusta o canyís al davant de la boca, per tal d'ampliar la superfície de l'espai i protegir l'interior de la cova excavada.</p> 41.4532700,1.9905400 415687 4589568 08054 Castellbisbal Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45806-foto-08054-41-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 119 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
45808 Barraca de vinya excavada de la Moixella 1 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-excavada-de-la-moixella-1 <p>MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> XIX-XX <p>Barraca excavada al marge del terreny, de 1,50 m d'alçada per 2,20 m d'amplada per 3,50 m de fons. Compta amb dues petites bancades que ressegueixen el perímetre interior de l'espai.</p> 08054-43 Terme de Castellbisbal. Turó del Canyet. (08755 Castellbisbal) <p>Aquest tipus d'elements excavats als marges del terreny es corresponen a antigues barraques de vinya utilitzades pels pagesos de Castellbisbal com a indret per guardar eines i estris diversos utilitzats en el treball de la vinya. La manca de pedra en el terme municipal feia que fos més fàcil l'excavació d'aquests caus en el terreny que la construcció utilitzant la tècnica de la pedra seca. És molt possible que algunes d'aquestes barraques comptessin amb algun afegit fet en fusta o canyís al davant de la boca, per tal d'ampliar la superfície de l'espai i protegir l'interior de la cova excavada.</p> 41.4552000,1.9882400 415497 4589785 08054 Castellbisbal Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45808-foto-08054-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45808-foto-08054-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45808-foto-08054-43-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 119|98 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
45812 Fanal de la plaça de l'església https://patrimonicultural.diba.cat/element/fanal-de-la-placa-de-lesglesia <p>MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> XX <p>Fanal situat al centre de la Plaça de l'Església de Castellbisbal. Està format per un fust d'uns 4 metres d'alçada elaborat en ferro colat, que es recolza sobre un basament format per un peu circular de pedra. A la part superior finalitza en quatre punts de llum que coincideixen amb els quatre punts cardinals. Com a elements decoratius, la part superior del fust incorpora, també en ferro colat, els símbols del castell i el bisbe que s'identifiquen amb la vila.</p> 08054-47 Nucli urbà de Castellbisbal. Pl. de l'Església (08755 Castellbisbal) <p>L'espai de la Plaça de l'Església fou antigament l'espai destinat a cementiri de la parròquia de Sant Vicenç. Al segle XIX va tenir lloc el trasllat del cementiri a uns terrenys situats a les afores del poble, cedits pels propietaris de Can Margarit, on es troba l'actual cementiri. Aquest fet alliberà l'espai que fou plantejat com a espai públic. Per l'observació de fotografies històriques s'ha pogut constatar que al centre de la plaça s'instal·là a començaments del segle XX una font abeurador. A la dècada dels 80 l'antiga font fou substituïda per l'actual fanal, aprofitant la remodelació de la plaça.</p> 41.4749300,1.9807200 414895 4591982 08054 Castellbisbal Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45812-foto-08054-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45812-foto-08054-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45812-foto-08054-47-3.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Social 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique Ferrer Balcells Es troba al llistat d'elements urbans del POUM amb el núm A.01 119|98 47 1.3 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
45813 La Barana https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-barana <p>MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> XIX-XX <p>Mur de pedra de 90 metres de llargada que divideix en dos el primer tram del carrer Pi i Margall. La seva alçada és variable sent inferior als extrems on queda rebaixada com una rampa a nivell de carrer, i més alta a la part central, arribant als 2,75 m d'alçada. Sobre el mur, embellit amb decoració ceràmica es recolza una barana de ciment que recorre tot el seu tram exterior com a element protector. Es tracta d'una barana travada i rectangular formada per peces rectangulars dividies a l'interior en creu. Al costat exterior del mur presenta una decoració formada per rajoles ceràmiques que composen un mural que té com a motiu central una escena de correfoc ambientada a la plaça de l'església i el carrer Pi i Margall, amb l'església de fons i la bèstia de correfoc La Cuca entre diversos personatges corrent. Tot el conjunt es vist des de la barana, que també apareix al mural. S'afegeix una llegenda a l'extrem dret, sobre un fons de barres catalanes on es pot llegir: L'any 1979 un col·lectiu de veïns creà la Cuca. D'aleshores ençà ha esdevingut el símbol festiu i integrador e Castellbisbal. Al seu voltant s'ha creat i desenvolupat la cultura popular de la vila, els foc; l'aigua, el drac, els diables, les comparses, la cuqueta, els capsigranys, els atabalats i els grallers han configurat la nostra manera de viure i entendre les festes. Aquest mural representa totes i cadascuna de les persones que han fet, fan i faran possible, el passat, el present i el futur de l'Empaitafoc de Castellbisbal.</p> 08054-48 Nucli urbà de Castellbisbal. C/ Pi i Margall (08755 Castellbisbal) <p>Entre els segles XIX i XX, per salvar el desnivell que hi havia entre les cases d'una banda i l'altra del carrer Sant Vicenç, avui Pi i Margall, i evitar que els carros que baixaven del Pedró caiguessin a les vinyes de sota, l'Ajuntament va construir entre la Plaça i el carrer Nou, en tota la llargada, una paret que el dividia en dos. Per cada cantó hi podia passar, amplament, un carro. Durant la guerra civil, amb un altre criteri, van retirar la paret, perquè la circulació pogués passar pel cantó de sota i va quedar més estret el del Pedró. El primer dia de la Festa Major d'agost de 1943, essent alcalde el senyor Joan Roig i Ribas, van embellir la paret, construint-hi una barana, la qual durant cert temps va resultar emblemàtica, tan és així que van titular la revista local La Barana. Per celebrar el cinquantenari de la construcció, l'Ajuntament presidir per en Joan Playà el 1993, la va refer i embellir. A la Festa Major del 2004, per tal de celebrar el vint-i-cinquè aniversari de la bèstia fogonera La Cuca, li van aplicar una ceràmica commemorativa, amb un dibuix, l'autor del qual és en Vicenç Riba Comellas. MATEU (2007: 117)</p> 41.4744400,1.9800700 414840 4591929 08054 Castellbisbal Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45813-foto-08054-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45813-foto-08054-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45813-foto-08054-48-3.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Sense ús 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique Vicenç Riba Comella és autor del mosaic Es troba al llistat d'elements urbans del POUM amb el núm A.22 119|98 47 1.3 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
45814 Rajoles de la xarcuteria Sala https://patrimonicultural.diba.cat/element/rajoles-de-la-xarcuteria-sala <p>MATEU MIRÓ J. (2002) Els 24 carrers més antics de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> XX <p>Composició de rajoles encastada al mur de la casa del carrer Sant Antoni, 1, al nucli històric e Castellbisbal., a nivell de la planta baixa. Es tracta d'una composició de 1m d'amplada per 1,20 m, d'alçada delimitada per un marc també de rajola de color marró fosc. La composició representa sobre un fons de color marró clar una imatge relacionada amb l'activitat del negoci de la xarcuteria consistent en una representació d'embotits, tenint com a fons una finestra i un paisatge de pastures amb vaques. A la part inferior es pot llegir: XARCUTERIA SALA. CASA FUNDADA 1939.</p> 08054-49 Nucli urbà de Castellbisbal. C/ Sant Antoni, 1 (08755 Castellbisbal) <p>La casa és coneguda com Cal Joan Suyol pel nom de la família propietària que s'hi va traslladar des de la seva casa del carrer de Pi i Margall. Antigament havia estat un porxo de Cal Sastre i hi havia una premsa de raïm. També hi guardaven els costals els forners de cal Llonc, que tenien el forn i l'obrador. A la planta baixa o porxo de la casa es va obrir una botiga abans de la guerra i acabada la guerra es va obrir una barberia. A finals del 1939 el senyor Suyol s'hi va construir una casa sencera de ciment armat, sent la primera que al poble de Castellbisbal va utilitzar aquest nou sistema de construcció. MATEU (2007:55)</p> 41.4755300,1.9806400 414889 4592049 08054 Castellbisbal Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45814-foto-08054-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45814-foto-08054-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45814-foto-08054-49-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 119|98 47 1.3 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
45815 Premsa de vi de la rotonda https://patrimonicultural.diba.cat/element/premsa-de-vi-de-la-rotonda <p>MATEU MIRÓ J. (2002) Els 24 carrers més antics de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> XIX-XX <p>Premsa de vi ubicada en la rotonda del carrer Estació cruïlla amb el carrer Bellesguard com a element decoratiu. En tant que premsa, es correspon al model de premsa d'engranatges fabricada en ferro, i coneguda popularment amb el nom de premsa de gàbia pels llistons de fusta que la protegien. Es recolza sobre un carreu de pedra quadrangular i fa un total de 65 cm de diàmetre i un metre d'alçada. Els llistons de fusta s'uneixen amb 4 cèrcols de ferro collats, i protegeixen els engranatges interiors. Aquests, consisteixen amb un cargol de ferro connectat a una biga, també de ferro que servia per fer pressió. Aquests darrers elements han estat construïts de nou i reconstruïts dins de la gàbia original de fusta.</p> 08054-50 Nucli urbà de Castellbisbal. Rotonda del c/ Bellesguard amb el c/ Estació (08755 Castellbisbal) <p>Aquest tipus de premsa eren conegudes amb el nom de premsa de gàbia degut al conjunt de llistons que formaven la caixa exterior i constitueix una varietat molt estesa de premsa de ferro, molt típica del segle XIX. La capacitat de treball d'aquestes premses era molt variada. A la fi del segle XIX es va popularitzar la premsa d'engranatges servida per tres homes, que podia fer en dues hores sis premsades, esmicolar el pa de brisa, tornar a carregar i repremsar. Aquesta premsa fou recuperada de la casa del carrer Anselm Clavé anomenada Cal Vicenç Duran a la dècada del 1980.</p> 41.4746700,1.9772400 414604 4591957 08054 Castellbisbal Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45815-foto-08054-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45815-foto-08054-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45815-foto-08054-50-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Ornamental 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 119|98 47 1.3 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
45816 Creu del parc del Castell https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-parc-del-castell <p>MATEU MIRÓ J. (2002) Els 24 carrers més antics de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal. RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.</p> XX <p>Creu de ferro assentada sobre una base quadrangular de ciment, que es recolza sobre una altra base de ciment actualment molt deteriorada. Es tracta d'una creu llatina formada per dos braços senzills sense cap element ornamental. L'alçada és d'uns 3 m.</p> 08054-51 Nucli urbà de Castellbisbal. Parc del Castell (08755 Castellbisbal) <p>Tradicionalment hi havia hagut una creu de fusta que presidia el Turó de les Garses. Aquesta creu va desaparèixer, i desprès de forces anys sense haver-hi cap es va recol·lectar l'actual, que du la data del 17 de gener del 1993, moment de la seva inauguració.</p> 41.4738200,1.9734400 414285 4591866 1993 08054 Castellbisbal Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45816-foto-08054-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45816-foto-08054-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45816-foto-08054-51-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Religiós 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 119|98 47 1.3 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
45817 Monument a Anselm Clavé https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-anselm-clave-1 <p>MATEU MIRÓ J. (2002) Els 24 carrers més antics de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal. RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.</p> XX <p>Monument commemoratiu a Anselm Clavé situat en un dels costats de la plaça Pau Casals. Es tracta d'un monòlit de pedra de 70 cm d'alçada que presenta un cantó rectilini i la part superior i l'altre cantó amb formes irregulars. La cara vista presenta unes incisions verticals simbolitzant la senyera catalana. A sota de les incisions s'encasta una representació del rostre d'Anselm Clavé feta en ferro.</p> 08054-52 Nucli urbà de Castellbisbal. Avda. Pau Casals, s/n (08755 Castellbisbal) <p>Monument inaugurat el 1979 en el centenari de la fundació de les corals Castellbisbal a iniciativa de la Coral la Unió.</p> 41.4777400,1.9819700 415003 4592293 1979 08054 Castellbisbal Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45817-foto-08054-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45817-foto-08054-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45817-foto-08054-52-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Ornamental 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique A la part inferior del monument s'encasta un fragment de ciment polit on es llegeix la següent inscripció: 'A Anselm Clavé en el centenari de la fundació de les primeres corals. Castellbisbal 1879-1979' 119|98 47 1.3 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
45819 Monument al Ton Juni https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-al-ton-juni XX <p>Monument commemoratiu urbà situat al carrer dels Països Catalans. Es tracta d'un element simbolitzant una porta realitzat en corten, de 1,68 m d'alçada per 2 m d'amplada que es recolza amb l'ajuda de tres peus de ferro sobre una pedra monolítica. En un dels costats de la porta i enquadrat en un espai quadrangular es pot llegir: Era el primer d'ajudar. Amic dels seus amics. S'Escudava en la VERITAT. Davant la RAO era una canya al vent. Es vinclava però no es trencava . Tenia valentia, força i bon humor. Per a tots, era una porta oberta. Era en TON JUNI I MARGARIT. Castellbisbal (1949-2008)</p> 08054-54 Nucli urbà de Castellbisbal. Avda. dels Països Catalans s/n (08755 Castellbisbal) <p>Aquest monument fou encarregat per l'entitat Esport Motor de Castellbisbal, amb seu al Centre Cultural Recreatiu l'any següent desprès de la mort d'Antoni Juni Margarit, fundador i ànima de l'entitat.</p> 41.4723300,1.9840200 415167 4591690 2009 08054 Castellbisbal Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45819-foto-08054-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45819-foto-08054-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45819-foto-08054-54-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique L'entitat impulsora del monument organitza cada any una trobada de vehicles clàssics a Castellbisbal, amb la denominació de Memorial Ton Juni. La trobada rep aquest nom en record d'Antoni Juni Margarit, membre fundador d'Esport Motor mort a causa d'una greu malaltia. 119|98 47 1.3 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
45820 Col·lecció de revistes i butlletins locals https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-revistes-i-butlletins-locals XX <p>Entre els anys 1978 i 2001 tingué lloc d'edició de diverses revistes i butlletins locals. Foren les revistes L'Arada, La Barana, L'Areny, Terra Vermella, i els Butlletins d'Informació Municipal i Butlletí Ben Viure dels Amics del Museu de la Pagesia. La tirada de dites revistes fou molt curta en el temps, algunes només amb un anys de vida, de tal manera que només es conserven uns quants números de cadascuna. La informació continguda era diversa, mentre que les revistes l'Arada o el Butlletí Ben Viure tingueren un caràcter més cultural, publicant articles de divulgació històrica i cultural, altres, com el Butlletí d'informació municipal incidien més en aspectes de caire pràctic i quotidià. De forma detallada les revistes són les següents: REVISTA L'ARADA Fou la primera revista de cultura local amb periodicitat trimestral entre els anys 1978 i 1984. BUTLLETÍ D'INFORMACIÓ MUNICIPAL Butlletí d'informació municipal diversa amb periodicitat trimestral que estigué en actiu entre el 1984 i el 1988. REVISTA LA BARANA Publicació trimestral d'informació local variada que va tenir una tirada de quatre números entre setembre del 1988 fins a novembre de 1989. REVISTA L'ARENY Revista d'informació local que va sortir entre els mesos de Juny 1989 a abril de 1990. Es conserven 8 números en total. Editada per l'Ajuntament de Castellbisbal. REVISTA TERRA VERMELLA De novembre de 1991 al 2000. Era el butlletí de la DEMA (Defensa del medi ambient de Castellbisbal) BEN VIURE Butlletí dels amics i amigues del Museu. Publicava articles de divulgació científica, històrica i arqueològica relacionades amb Castellbisbal i amb l'entitat vinculada al Museu. Es conserven 9 números entre el novembre de 1987 i el desembre del 2001</p> 08054-55 Nucli urbà de Castellbisbal. Avda. Pau Casals, 9 (08755 Castellbisbal) <p>A l'Arxiu Municipal de l'Ajuntament de Castellbisbal es conserven els números d'aquestes revistes locals. Actualment està sent objecte de classificació i aquest fons passarà a formar part de l'hemeroteca.</p> 41.4764400,1.9828400 415074 4592148 08054 Castellbisbal Fàcil Bo Física Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 56 3.2 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
45821 Fons parroquial de Sant Vicenç https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-parroquial-de-sant-vicenc <p>RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.</p> XV-XX <p>El fons documental de la parròquia de Sant Vicenç de Castellbisbal és antic i es conserva de forma bastant íntegra. Es troba format per: LLIBRES SACRAMENTALS Llibres de Baptismes 1517-1560, 1621-1756, 1757-1825, 1939-2011 Llibre de Capítols matrimonials1400-1519, 1603-1698, 1643-1699, 1700-1727, 1700-1739, 1700-1814 Llibres de matrimonis1757-1858, 1859-1880, 1939-2011 Llicències matrimonials1783-1814, 1810-1899, 1878-1900 Consentiments1901-1935 Fe de solteria1918-1931 Llibre de duplicats matrimonials1918-1935 Òbits1515-1541, 1819-1861, 1754-1852 Duplicats de defuncions1918-1935 Borrador de defuncions1939-1985 Testaments1488-1599, 1516-1542, 1600-1646, 1647-1699, 1700-1799, 1800-1898, 1779-1846, 1700-1842, 1854-1868, 1871-1898, 1900-1935,1940-1967 CARPETES Factures de la capella del castell s. XVIII Duplicat de dispenses 1721-1887 Manuals d'interès parroquial s. XVIII Censals i establiments 1557-1794 Rebuts 1827-1830</p> 08054-56 Nucli urbà de Castellbisbal. Pl. de l'Església s/n (edifici de la rectoria)08755 Castellbisbal <p>Els orígens dels fons parroquials es troben en la determinació imposada a les totes les parròquies a partir del Concili de Trento (1563), que les induïa a conservar registres escrits de la vida sagramental dels parroquians (baptismes, matrimonis, defuncions, etc.) Aquest és el punt de partida dels llibres sagramentals conservats a les parròquies. D'altra banda, el Concili de Trento va promoure també l'ordenació de la vida parroquial incitant a ordenar adequadament la vida econòmica i l'administració de la parròquia, sent l'origen dels llibres de censos, establiments i manuals de comptabilitat. A més d'aquest impuls iniciat a partir del Concili de Trento, cal tenir present que molts dels mossens de les parròquies exerciren com a notaris, especialment en poblacions allunyades de notaries oficials. Aquest és el motiu pel qual es conserven llibres de testaments, capítols matrimonials, o altre tipus de registres notarials des de períodes anteriors al segle XVI. En el cas de Castellbisbal, l'arxiu parroquial conserva sèries pràcticament íntegres de llibres sagramentals. Durant la contesa de la Guerra Civil, la documentació fou traslladada a la casa de Cal Fèlix, els propietaris de la qual van ordenar la construcció d'armaris emparedats que tapiaven la documentació amb l'objectiu d'amagar-la. Amb tot, algunes restes de llibres, especialment els que s'estaven utilitzant al moment es perderen. Aquestes darreres sèries del segle XX s'han pogut reconstruir consultant les còpies que des del 1918 els mossens de la parròquia dipositaven a l'arxiu diocesà de Barcelona.</p> 41.4750600,1.9808800 414908 4591997 08054 Castellbisbal Fàcil Bo Física Modern|Contemporani Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 94|98 56 3.2 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
45822 Fons de l'ajuntament de Castellbisbal https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-lajuntament-de-castellbisbal XIV-XX <p>El fons documental de l'Ajuntament de Castellbisbal s'està organitzant i classificant en aquests moments, per tant només podem comptar amb una versió provisional. El quadre provisional de classificació és el següent: 1. Fons de l'Administració Municipal, a. Patronat Municipal Socio-Sanitari, b. Patronat Museu de la Pagesia 2. Fons d'Associacions i Entitats, Coral La Agrícola, Falange Española Tradicionalista y de las JONS 3. Fons Professionals i d'Empreses, Junta Autónoma de Luz y Agua de Castellbisbal Dates de creació: 1911-1924, Dates d'agregació: 1912-1924 4. Fons Patrimonials, Can Margarit 5. Fons Personals, Josep Torras i Escayol 6. Col·leccions, Col·lecció de Pergamins (s. XIV-XVII), Cartells 7. Fons i col·leccions audiovisuals 8. Hemeroteca 9. Biblioteca</p> 08054-57 Nucli urbà de Castellbisbal. Avda. Pau Casals, 9 (08755 Castellbisbal) <p>L'Arxiu Municipal fou creat el 1786 i conserva documentació procedent de l'activitat municipal del terme de Castellbisbal d'alguns fons particulars com Can Margarit o bé la col·lecció de pergamins que conté peces del segle XIV. Actualment està sent objecte de classificació.</p> 41.4764400,1.9828400 415074 4592148 08054 Castellbisbal Fàcil Bo Física Modern|Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique En el decurs d'aquest any s'ha començat a classificar i ordenar, per la qual cosa és possible que apareguin noves sèries. 94|98 56 3.2 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
45823 Fons de l'Arxiu Corona d'Aragó https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-corona-darago <p>htttp://www.mcu.es/archivos/CE/PARES.html</p> XIII-XX <p>El fons dipositat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó relacionat amb el terme de Castellbisbal es troba format per les següents sèries: Delegación provincial de Hacienda de Barcelona Amillaramiento Castellbisbal, 1854, TER-P, 334 Amillaramiento Castellbisbal, 1945, TER-P,342 Amillaramiento Castellbisbal, 1866, TER-P, 336 Amillaramiento Castellbisbal, 1856, TER-P, 335 Amillaramiento Castellbisbal, 1949, TER-P, 343 Amillaramiento Castellbisbal, 1853, TER-P, 333 Amillaramiento Castellbisbal, 1853, TER-P, 332 Amillaramiento Castellbisbal, 1852, TER-P, 331 Amillaramiento Castellbisbal, Vol I 1833, TER-P, 340 Amillaramiento Castellbisbal, Vol. I 1925, TER-P, 337 Amillaramiento Castellbisbal, Vol II1933, TER-P, 338 Amillaramiento Castellbisbal, Vol II 1925, TER-P, 341 Amillaramiento Castellbisbal, Vol III 1853, TER-P, 339 Padrón de riqueza rústica y urbana Castellbisbal, 1853, TER-P, 332 Padrón de riqueza rústica y urbana Castellbisbal, 1853, TER-P, 332 Registro Fiscal de Edificios y solares. Urbana. Castellbisbal. 1916. Fondos notariales, Maynés Alfons, Capbreus. 1612. Notarials de Sant Feliu de Llobregat, 750 Capbreu de Castellbisbal de Josep Fries. 1719-1722. Notarials de Sant Feliu de Llobregat, 585 Vela, Joan Pere, Capbreus. 1687-1688. Notarials de Sant Feliu de Llobregat. 753 Pergamins de Sant Llorenç del Munt Establecimiento Castellbisbal. 1439. Carpeta 30 (735) Consejo Supremo de Aragón Memorial de quejas hechos por los sodados de los pueblos de Villamajor, Cardedeu, La Roca, La Garriga, Mollet, Sant Pere de Gavà, Rubí, Castellbisbal.1640, legajo 0286, núm.114 Archivo del Real Patrimoni de Cataluña Autos del Batlle de Castellbisbal contra Jaime Pelegrí sobre pastos en dicha villa de Castellbisbal. 1566. Procesos, 1566 Autos entre el fiscal y el reverendo obispo de Barcelona sobre el feudo de Castellbisbal. 1441, Procesos 1441, Autos sobre el feudo de Castellbisbal entre el fiscal y el obispo de Barcelona. 1441. Procesos, 1441, El fiscal contra el Ayuntamiento de Castellbisbal, 1871. Procesos, 1817 El Ayuntamiento de Castellbisbal contra Josef Suñol y el marqués de Vilafranca. 1767, Pocesos 1767, Fragmentos de autos entre el reverendo obispo de Barcelona contra el fiscal y Juan de Castellbisbal sobre la potestat del Castillo de Castellbisbal. 1442. Procesos, 1442 Fragmento de los autos de potestat del Castillo de la Bisbal entre el fiscal y Juan de Castellbisbal contra el obispo de Barcelona. 1443. Procesos, 1443 Generalidad de Cataluña Testamento de Antoni Margarit del Pont, pagès de Castellbisbal. 1574. Perg.1299 Real Cancilleria Saurà de Barberà i Berenguer d'albà. Querella pel castell de Castellbisbal. 1272. Pergamins Jaume I, 2116</p> 08054-58 Arxiu Corona d'Aragó (C/ Almogàvers, 77 08010 Barcelona) <p>La procedència de la documentació conservada a l'Arxiu de la Corona d'Aragó és molt variada i prové de sèries d'Hisenda, com és el cas dels Amillaraments, com de fons notarials procedents de Sant Feliu de Llobregat. També cal destacar els de l'Arxiu del Reial Patrimoni, que fan referència a procesos judicials relacionats amb la jurisdicció del terme.</p> 41.4764400,1.9828400 415074 4592148 08054 Castellbisbal Fàcil Bo Legal Modern|Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 94|98 56 3.2 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
45825 Fons de l'Arxiu Diocesà del Bisbat de Barcelona https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-diocesa-del-bisbat-de-barcelona <p>RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.</p> XIV-XX <p>L'arxiu Diocesà del Bisbat de Barcelona té entre els seus fons informació procedent del terme de Castellbisbal. La informació es troba recollida formant part de sèries juntament amb la procedent d'altres parròquies, ja que el Bisbat de Barcelona exercia la supervisió de bona part de les esglésies i parròquies de les actuals comarques del Barcelonès, Baix Llobregat i Vallès Oriental i Maresme. Destaquen entre d'altres, els Registre Communium que recullen informació del govern de la diòcesi i disposicions generals aplicades a totes les parròquies. Aquesta sèrie es troba inclosa dins la sèrie Govern i Justícia. Està formada per 144 volums entre 1303 i 1400. També destaca la subsèrie de Visites pastorals que aporten informació sobre l'estat físic i espiritual de les esglésies, rectories i parroquians. Estan incloses dins la sèrie Bisbe, i s'estenen des del 1303 fins el 1934 amb un total de 134 volums. Igualment destaca la subsèrie Registra Gratiarum dins la sèrie Bisbe, que fa referència als permisos per a l'edificació de noves capilles i restauració de les velles. Té un total de 940 volums d'entre 1363 i 1824. De la mateix manera es conserven sèries de capses amb informació diversa procedent de les parròquies dins la sèrie Parròquies, i que s'estenen entre els segles XVI-XIX. A partir del 1918 l'arxiu començà a recollir còpies dels llibres sagramentals de cada església per la qual cosa s'han pogut reconstruir els llistats de baptismes, matrimonis i defuncions destruïts per la Guerra Civil. En detall, la informació que fa referència a Castellbisbal és la següent: Registre Communium Vol 4, fol 203 (1328)/Vol 7, fol 185 (1329-1376)/Contraíndex, vol 184, 185 (1343)/Vol 66, fol 85 (1574) Registre Gratriarum/Vol 205, fol 2 (1343)/Vol 59, fol 98 (1580)/Vol 81, fol 81, 100-104, 509v (1756-1760)/Vol 84, fol 42 (1769)/Vol 85, fol 21 (1774)/Vol 92, fol 141 (1804) Visites Pastorals/Vol 1,fol,13 (1303)/Vol 2, fol 84 (1314)/Vol 7, fol 160 (1378)/Vol 8, fol 129 (1382)/Vol 11, fol 153 (1414)/Vol 14, fol 253 (1421)/Vol 16, fol 51 (1435)/Vol 19, fol (1446)/Vol 29, fol 186 (1508)/Vol 32, fol 96v (1511)/Vol 42, fol 85 (1587)/Vol 44, fol 121 (1574)/Vol 49, fol 111, fol 235 (1555-1562)/Vol 50, fol 224 (1591)/Vol 58, fol 68 (1605)/Vol 62, fol 122 (1606)/Vol 63, fol 232 (1607)/Vol 64, fol 53, 158, 697 (1608-1627)/Vol 74, fol 437 (1728)/Vol 87, fol 25-25v (1778)/Vol 48, fol 117 (1586)/Vol 50, fol 224 (1593)/Vol 53, fol 63, fol 217, fol 619 (1593-1597)/Vol 58, fol 756 (1600) Vol 38a, fol 63 bis (1602)/Vol 76, fol 431 (1736)/Vol 82, fol 344 (1758)/Vol 87, fol 25v (1778)/Vol 88, fol 157 (1787)/Vol 89, fol 213 (1767-1808)/Vol 91, fol 6 bis ((1851)/Vol 93 (1858-1877)/Vol 97, fol 110 (1894) Elenc 2 (1921) Elenc 14 (1852) Qüestionari previ Sta. Visita Pastoral 1933. Fons parròquies Capsa núm. 3 Oratoris públics Castellbisbal, lligall s/n Registre Dotaliarum Vol 1, fol 510v (1407) Parròquies Vol parròquies núm. 344 (1852)</p> 08054-60 Bisbat de Barcelona. C/ Bisbe, 5 (08002 Barcelona) <p>L'Arxiu Dicoesà de Barcelona s'origina al segle X al voltant de dues sèries documentals: La Mensa Episcopal, que custodiava els documents referents al patrimoni de la mitra, i El Registre de Communium o Comuns que data del 1303 i que recull l'activitat de la Cúria episcopal. En aquesta darrera sèrie queda inclosa la documentació del Bisbe i la seva Cúria. Al Bisbe Ponç de Gualba es deuen els Registres de Visites Pastorals, iniciades l'any 1303 i les de Gràcies o Gratiarum a partir de l'any 1363, que recollia les gràcies o favors que permetien l'execució d'obres i consagració d'esglésies i capelles rurals. Altra sèrie important és la documentació sagramental, especialment a partir del 1918, moment en el qual s'obligà a les parròquies rurals a enviar una còpia periòdicament dels registres sagramentals de cada església. Aquesta possibilitat va permetre el salvament d'informació durant les destrosses de la Guerra Civil, i la realització de noves còpies que serien novament tornades a les parròquies.</p> 41.4764400,1.9828400 415074 4592148 08054 Castellbisbal Fàcil Bo Legal Modern|Contemporani Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 94|98 56 3.2 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
45826 Festa Major d'Hivern https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dhivern-3 <p>AA.DD. Històries de pagès a Castellbisbal. Escola d'Adults. Castellbisbal. RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal. TORRAS I ESCAYOL, J. (1973) Del meu poble, mig segle de records. Joan Morral imp. Terrassa.</p> XVI-XXI <p>La Festa Major d'Hivern coincideix amb la festivitat de Sant Vicenç (21 de gener) i els dies que l'envolten fins a un total de 4. Tot i tenir un origen de caràcter religiós, en veneració al que és el sant titular de la parròquia de la vila, actualment acull actes de caràcter lúdic i festiu entre els de caire més institucional i religiós. Destaquen actes de caràcter musical, cultural, gastronòmic i esportius. Destaquen les trobades i ballades de gegants, i les trobades de bèsties i diables infantils organitzades pels Potafocs. Actes culturals com la inauguració i visita a exposicions, tornegis de petanca, tenis, espectacles teatrals i musicals i balls. Les activitats de la festa són organitzades i coordinades des de l'Ajuntament de Castellbisbal, però hi participen pràcticament totes les entitats castellbisbalenques: Colla Gegantera, Club Tenis Castellbisbal, Colla Bon Àpat, Potafocs de Castellbisbal, l'escola de música, Campaners de Castellbisbal etc.</p> 08054-61 Nucli urbà de Castellbisbal (08755 Castellbisbal) <p>Ruiz Elias documenta la celebració de la Festa Major de Sant Vicenç des del 1574. RUIZ (1998:261). Amb tot, cal pensar que es tracta d'una festivitat antiga relacionada amb el culte religiós i vinculada a la patronímica de Sant Vicenç com a titular de la parròquia.</p> 41.4749200,1.9805100 414877 4591981 08054 Castellbisbal Fàcil Bo Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 98 2116 4.1 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
45827 Festa Major d'Estiu https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-destiu-1 XVIII-XXI <p>La Festa Major d'estiu s'organitza tenint com a dia central el 20 d'agost, però les activitats s'estenen entre els dies 18 i 23. Les activitats organitzades són diverses: actes literaris, musicals, castells, actes infantils, competicions esportives, balls, castell de focs, etc. Un dels actes centrals de la Festa Major és el correfoc i la representació de l'Empaitafocs. Les activitats de la festa són organitzades i coordinades des de l'Ajuntament de Castellbisbal, però hi participen pràcticament totes les entitats castellbisbalenques: Colla Gegantera, Club Tenis Castellbisbal, Colla Bon Àpat, Potafocs de Castellbisbal, l'escola de música, Campaners de Castellbisbal etc.</p> 08054-62 Nucli urbà de Castellbisbal (08755 Castellbisbal) <p>Els orígens de la Festa Major d'estiu no són precisos, però cal situar-los amb anterioritat al segle XIX. És conegut que a la població, a més de la de Sant Vicenç, com a patró del poble, es celebrava una altra Festa Major d'estiu el segon i tercer dia de Pasqua de Resurrecció . Cap als anys 1890 o una mica més tard, uns quants veïns van creure que la data no era prou encertada i van parlar amb el rector, mossèn Joan Alabareda i amb els membres de l'Ajuntament, i es creà una comissió de veïns partidaris de celebrar la Festa Major per la festivitat de Sant Joan, el dia 24 de juny. A la primavera de 1894 es formalitzà la idea. Amb aquesta intenció es va fer una instància al Bisbat en la qual l'Ajuntament, d'acord amb el rector i la comissió, va demanar el trasllat de la festa. El 22 de maig del mateix any 1894, el bisbe de Barcelona, Jaume Català i Albosa, concedia el permís. La nova data de la Festa Major va durar poc temps, perquè amb motiu de l'estrena de l'aigua i la llum la poble - el 1911- es tornà a plantejar l'oportunitat de canviar novament el dia de la festa al dia 20 d'agost. RUIZ (1998:261) Actualment la Festa Major d'Estiu es realitza en aquesta data i es commemora un fet tant important en la vida del poble com l'arribada de l'aigua.</p> 41.4749200,1.9805100 414877 4591981 08054 Castellbisbal Fàcil Bo Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 98 2116 4.1 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
45828 L'Empaitafocs https://patrimonicultural.diba.cat/element/lempaitafocs <p>AA.DD. (2001) 'Presentació del disc Músiques de Castellbisbal' a Ben Viure. Butlletí dels Amics i Amigues del Museu. Gener de 2001. Castellbisbal. FONTALBA J. (1965) La leyenda del Pont del Diable. Rev. Plaza de Cataluña núm 29, pàg 28-30. Barcelona.</p> XX <p>Un dels actes centrals de la Festa Major d'estiu és l'empaitafocs. Per explicar aquest acte, el grup de diables i Potafocs va crear una a l'entorn del bestiari del correfoc una llegenda que relacionava la població amb les tradicionals llegendes a l'entorn del Pont del Diable. A partir d'aquí, apareixen diferents personatges: L'empaitafocs és encarnat pel diable Major, amo i senyor de la festa. Altre personatge és en Danissei, imatge totèmica a la qual es ret homenatge. Dóna fe de la ubicació del Diable a la vial de Castellbisbal. Els Diables, deixebles del personatge. Els formen un grup de 30-35 diables, que s'encarreguen de portar llum en forma de foc al poble amb les seves espurnes. És el Cap de la Vila quan no tim El Personatge. La Cuca, que és la bèstia creada pel poble per celebrar la festa, comparteix protagonisme amb el Diable, ja que Cuca i Diable ballen junts i espurnegen. La Cuqueta, creada pels nens del poble, amb les mateixes finalitats que la Cuca. Els Atabalats, que són els grup de músics que amb els seus sons atreuen els vilatans a l'Empaitafocs per ser purificats i batejats. Els Capsigranys, que són les 7 fills de la masovera que van entabanar el Diable. De la seva mare, però no en sabem res. Els Capsigranys tenen l'empenta dels 7 dies de la setmana i ballen a la plaça del Joc. Són la humanització de l'Empaitafocs. Els Aiguaders, que són els veïns que des dels, balcons i finestres tiren i ruixen amb aigua els participats de l'Empaitafoc. Els forasters, que són els amics de les bèsties que El Personatge convida cada any a celebrar l'Empaitafocs. Els moviments i esdeveniments de l'empaitafoc són els següents: Inici de I'Empaitafoc: amb l'arribada al poble del Personatge s'inicia la Festa. Aquest ve acompanyat dels Diables. Arriba pel carrer Sant Mateu provinent del torrent de Pegueres, on habitualment s'amaga. La Comunió: simbolitza el pacte amb el Diable, anteriorment signat amb sang, ara begut amb vi, imitant la litúrgia cristiana. Últimament es convida també el poble a veure i compartir el mateix porró, d'aquesta manera la voluntat de celebració oberta a tothom queda manifestada. Les Parades: Actualment hi ha quatre parades, que pugen d'intensitat a mida que avança I'Empaitafoc. És una mostra d'estimació dels veïns cap a la Festa, convidant a vi i galetones. Les parades són a Cal Madisson, Cal Valent, Cal Meliton i Can Pixa. La Trempada: és el moment en què els mossos alcen la seva cuca per purificar tots els vilatans i vilatanes que s'ho miren des de la barana. La Teta: és el moment en què els Diables, prenent la forma de teta, reten homenatge a la maternitat. La Tita: és el moment en què els Diables, prenent la forma de tita, reten homenatge a la paternitat. El Ball de Cal Meliton: és l'inici del final de I'Empaitafoc. Un cop farts i tips, després de la tercera Parada, el Cap encén el seu gran ceptre que, junt amb la música i el foc, fa ballar i bellugar tothom. El Salt de Cuques: s'efectua al final de I'Empaitafoc, a la Bassa. Les dues cuques ballen davant del Personatge i el poble. Simbolitza la Festa i la joia del moment. El Merder: és el final. Tot el poble en ple festeja amb El Personatge, la Cuca i la Cuqueta, el Cap, els Diables i els Forasters la fi de I'Empaitafoc. La festa s'allarga fins que es diu: Prou!!. El Salt de I'Empaitafoc: ball que s'efectua a la plaça de I'Església per continuar la Festa. Acostuma a començar un cop acabat el Merder. La Saliera deis Capsigranys: és el ball dels 7 fills de la masovera. Es té constància que ells, tot i la música de la plaça, tenien ganes de fer el seu ball en un lloc diferent. Per això enguany, recuperem aquesta dansa a la plaça del Joc. Aquí, cada Capsigrany balla el ball de la masovera envoltat de gent. Mica en mica, cada Capsigrany és acompanyat per un altre, fins que acaben tots set ballant. La ballera s'acaba amb foc i música.</p> 08054-63 Nucli urbà de Castellbisbal (08755 Castellbisbal) <p>Aquesta activitat fou creada per grup de Diables i Potafocs de Castellbisbal. Des del 1979 aquestes entitats duien a terme el correfoc de la Festa Major, però a partir del 1993 van optar per dotar-lo de contingut i estructurar-lo. Va néixer així tota l'actuació de l'Empaitafoc. Des d'aleshores s'ha convertit en un dels actes centrals de la festa major d'estiu. Al 1994-1995 van ser creats els capcigranys. El mural de la Barana del carrer Pi i Margall commemora i homenatja l'acte de l'Empaitafoc i tot el que aquest element ha significat per a la cultura popular de la vila.</p> 41.4749200,1.9805100 414877 4591981 08054 Castellbisbal Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique Diu aquesta llegenda que una vegada el Diable veient-se ensarronat per una masovera que vivia vora el riu, va fugir muntanya amunt, amagant-se als boscos i serres de Can Coromines i Can Nicolau de Baix. Els castellbisbalencs, homes i dones de seny, varen acollir-lo, primer amb cautela, però desprès amb simpatia i bones maneres. El Diable agraït com estava va tenyir tot el terme d'una terra meravellosa, la coneguda Terra Vermella. Aquest era el seu territori. D'aquesta manera, a tots els habitants de Castellbisbal que caminessin pels camins i corrioles del terme se'ls quedarien les potes-roges. D'aquí el mot que encara mantenim. El Diable, només amb un cop d'ull, identificava els potes-roges, i sabia en tot moment que aquests eren els seus amics i amigues. Però això no és tot, alhora servia perquè aquests fossin reconeguts entre els seus veïns de Martorell, Molins, El Papiol, Sant Andreu, Rubí, Terrassa, etc. Ningú no gosava discutir o barallar-se amb un pota-roig per no caure en desgràcia, ja que tothom temia que el Diable llencés damunt seu qualsevol terrible maledicció. Tots els actes han estat musicats per Oriol Pidelaserra amb peces creades especialment per als diferents balls i danses de l'Empaitafocs. La música recrea un ambient sinistre amb l'arribada dels dimonis, al·ludint a l'arribada de l'aigua i de la llum elèctrica al poble. La coreografia ha estat creada per Sergi Tomé. 2116 4.1 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
45829 Els Pota-rojos https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-pota-rojos <p>MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> XVIII-XXI <p>Pota-rojos és un gentilici aplicat als castellbisbalencs pels habitats dels municipis veïns, sempre amb un to despectiu. El motiu d'aquest gentilici es troba en el color de la terra de Castellbisbal, que és argilosa i de color vermell. En alguns indrets ho és tant, que un cop molla per la pluja és enganxosa i persistent. Aquesta és la causa, que les sabates i espardenyes, tot i rentades, sempre estaven vermelloses. Aquesta explicació es troba al darrera de que molts del habitants dels pobles veïns parlessin dels castellbisbalencs com dels Pota-rojos. Segons informació proporcionada pel Sr. Josep Mateu, el jovent anava en grup a les festes majors dels altres pobles, i en arribar a l'entrada del poble veí, es descalçava i amagava les sabates en algun marge o matoll, o demanaven a algú que les guardés, per recuperar-les a la tornada. Malgrat que es desconeix l'origen d'aquesta tradició, el fet fou popularitzat pel dibuixant Martí Ribes durant les darreres dècades del segle XX, ja que a cada número de la revista l'Arada dibuixava una tira amb aquest personatge, comentant el que passava al poble de nou. Desprès el va adoptar l'associació de Comerciants, fins a esdevenir símbol d'identitat de Castellbisbal. MATEU (2007: 140)</p> 08054-64 Terme de Castellbisbal (08755 Castellbisbal) <p>Actualment la figura dels Pota-rojos ha estat novament presa com a símbol d'identitat dels veïns de Castellbisbal a partir del naixement de la colla de Diables infantils anomenats d'aquesta manera, i de la introducció d'aquests personatges en les figures i la llegenda de l'Empaitafocs, que explica de forma popular el perquè de l'origen de la terra roja i dels pota-rojos. Si bé originalment el terme pota-rojos era aplicat amb un cert to despectiu, la recuperació d'aquest gentilici ha estat fet com a motiu d'orgull i com a símbol d'identitat positiu.</p> 41.4749200,1.9805100 414877 4591981 08054 Castellbisbal Bo Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 98 61 4.3 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
45830 Rondalla de la Madaleneta https://patrimonicultural.diba.cat/element/rondalla-de-la-madaleneta <p>MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal.</p> XIX-XX <p>Es tracta d'un personatge popularitzat del qual al poble de Castellbisbal es recollien dues històries protagonitzades per ella. La primera explica que quan anava al mercat, quan anava al bar, sempre demanava dos gots de llet i ella deia: - No, mai! Jo en demano un per l'ensaïmada, que se l'engull tota i un altre per mi. Dos mai! El cambrer ja ho sap, un per l'ensaïmada i un altre per mi. L'altre fet s'explica així: - que al començament d'estar casada, què encara no coneixes bé al marit, no hi ha, quan et quedes sola, com fer un bon berenar, i si el marit ve amorós, soparem tots dos i si el marit ve enfadat, jo ja he sopat. MATEU (2007:140)</p> 08054-65 Terme de Castellbisbal (08755 Castellbisbal) <p>Rondalla popular que tindria el seu origen a finals del segle XIX o començament del segle XX.</p> 41.4749200,1.9805100 414877 4591981 08054 Castellbisbal Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 61 4.3 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
45832 El diable i la serventa https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-diable-i-la-serventa <p>AMADES J. (1981) Llegendes populars. Ed. Selecta, p.281-283 RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.</p> XV-XXI <p>Recollida per Joan Amades explica com en un camp, prop de Palau Solità, es troba un megàlit que el diable portava a coll des del Montseny, d'on l'havia arrencat, fins a Martorell per tal d'acabar-hi el famós pont romà conegut per pont del Diable, que travessa el Llobregat. Part d'ençà del riu, hi havia un gran hostal on no hi havia cap pou per proveir-se d'aigua. Hi havia una serventa que s'havia de passar gairebé tot el dia anant a cercar l'aigua a l'altra banda del riu, en una fonteta. Un dia que el riu baixava molt ple, va dir que més valdria donar-se al dimoni que haver de fer tants viatges a la font. A l'instant se li presentà un cavaller que li prometé fer-li un pont en una sola nit a canvi de la seva ànima. La serventa acceptà. El diable, car no era altre que el cavaller, es posà tot seguit a treballar amb tota fúria. Només hi mancava una pedra. La matinada s'acostava. En passar el diable per davant de Can Cortès, el gall d'aquesta casa es posà a cantar anunciant el dia. El diable, que només pot treballar durant les hores de fosca, en sentir cantar el gall cregué que ja era de dia. No havent tingut temps d'acabar el pont, deixà caure amb ràbia la pedra a terra i quedà dreta i enfonsada set canes, tal com avui es troba. Hi ha variants segons les quals la serventa estava inquieta, es va llevar poc més enllà de mitjanit i veié amb paüra que el pont ja estava gairebé llest. Cridà l'hotelera i, plorant, li contà el que passava. La mestressa prometé salvar-la. Tirà una galleda d'aigua al damunt del pobre gall que dormia. La bèstia es posà a cantar. Els galls veïns li contestaren fins a arribar a cantar els de Can Cortès de Palau, quan el diable passava per allí. Hom dóna el mateix nom i conta la mateixa llegenda de la pedra superior del dolmen de Vilassar. AMADES (1981: 281)</p> 08054-67 Terme de Castellbisbal (08755 Castellbisbal) <p>La tradició dels anomenats ponts del diable és general a Europa, es tracta d'històries o llegendes d'origen medieval de molt ús a la vella Europa, tot i que Catalunya és un dels llocs on més proliferen. La llegenda dels ponts del diable, amb tot els seus components bàsics, tingué el seu origen en algun indret determinat i s'hauria escampat a altres llocs on existien ponts envoltats d'un entorn natural semblant, agafant els topònims i les peculiaritats de cada lloc. El diable és l'esperit maligne, enganyador, destructiu, una força natural personificada que desplega tot allò que és distint. Totes les promeses de plaers i riqueses, de domini i de poder a canvi de vendre's l'ànima al diable tindran l'infern com a desenllaç. Totes les llegendes tenen en comú el protagonista: una dona que normalment és un ésser temptat pel diable. Inicialment s'explicaven oralment de generació en generació, però segur que és durant el segle XIX quan foren recollides pels rondallaires arran del moviment cultural de la Renaixença, i s'editaren col·leccions populars que probablement contribuïren a escampar aquestes llegendes a altres indrets.</p> 41.4749800,1.9378500 411315 4592031 08054 Castellbisbal Bo Inexistent Modern|Contemporani Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 94|98 61 4.3 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
45833 El diable i el cavaller https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-diable-i-el-cavaller <p>AMADES J. (1981) Llegendes populars. Ed. Selecta, p.281-283 ÁLVAREZ, A. [et al.] . (2009) 'El puente romano (Pont del Diable) de Martorell (Barcelona)'. a:VII Congreso Ibérico de Arqueometría . Madrid ., p.618-627 .</p> XV-XXI <p>Aquesta llegenda suposa l'existència d'un castell feudal, no lluny del pont, on vivia un cavaller tarat de tots els pecats, i, com és lògic, odiat pels seus vassalls. El cavaller no respectava vells, ni infants, ni dones i el seu caprici era la llei en tot el feu. Anant pel món, va conèixer una noble i virtuosa dama la qual, ignorant els defectes del noble, no tingué inconvenient en casar-s'hi. Portada al castell i passada la lluna de mel, ben aviat es va adonar de qui era el seu marit i provà de portar-lo per bon camí. Trista empresa! El cavaller no volia ésser reptat i medità un altre crim: Vine - li digué un jorn, tancant-la en una cambra fosca i humida m'esperaràs aquí fins que jo torni. Closa restà, sense més companyia que la d'una noieta molt xica que li duia el menjar i que el cavaller havia robat de la casa pairal perquè fes de patge de sa muller en el captiveri. La dama i la noieta van fer-se bones amigues, s'estimaven de tot cor i s'ajudaven mútuament en allò que podien: la dama il·lustrant la noia, la noia provant de fer més passadores les eternes hores de l'esclavatge de sa mestressa. La noia s'anava tornant poncella i feia molt de goig. Desitjosa d'alleujar la sort de la dama, vàries vegades demanà al cavaller que endolcís el mal viure de sa esposa. El cavaller li responia de manera sorneguera: - No encara….Mes endavant!. Passaren anys i la dama emmalaltí de mort. La donzella pregà al cavaller que anés veure la dissortada abans de morir, però el cavaller, per tota resposta, encesos els ulls, intentà abraçar-la. La noia fugí llestament i es tancà de bell nou amb sa mestressa. Morí l'esposa només vetllada per l'amorosa donzella i, sentit els seus plors, comparegué en la cambra mortuòria el cavaller amb els seus servents. El mal marit, enlloc de commoure's davant el cadàver de sa muller, agafà d'un braçat la minyona i fugí com un condemnat de la cambra i del castell, cavalcant en un corser negre que havia tret de l'estable d'una sola estrebada. La nit era fosquíssima, il·luminada únicament pels llamps. Del cel davallaven aigua i foc, però el mal cavaller corria i més corria, esperonant el cavall. Marges, cingles, roques, tot ho saltava el corcer, entre el ressò dels trons i la remor de les aigües desbordades que cercaven l'aiguabarreig de l'Anoia i el Llobregat, esdevinguts en un mar impossible de travessar. El cavaller no tenia por de res perquè el diable estava amb ell, i per la protecció del diable, malgrat la tempesta, cavall i cavaller assoliren terra ferma i eixuta on deturaren la cursa esperitada. Reia el cavaller. contra el seu cor portava la donzella, el millor dels obsequis que hauria pogut fer-li el diable. Mes ai que, en anar a besar-la, els llavis de la noia estaven sense color i el cos tot era ert. Déu Nostre Senyor li havia fet la gràcia de salvar-la llevant-li la vida. Al dia següent, el cel era blau i serè, la muntanya més verdejant que mai, però a gent de la rodalia, en saber la mort de la malcasada, en veure el pont llevadís del castell caigut, en trobar el cos mort de la donzella a l'altra banda del riu i en observar que al seu damunt havia nascut un pont de cop i volta, no dubtaren que l'arquitecte de l'obra havia estat el diable, gran amic del mal cavaller, i d'aleshores ençà li diuen el Pont del Diable. RUIZ (1998:91)</p> 08054-68 Terme de Castellbisbal (08755 Castellbisbal) <p>Aquesta tradició fou recollida per Anna Valldaura a la seva obra Tradicions religioses de Catalunya. (1948)</p> 41.4749800,1.9378500 411315 4592031 08054 Castellbisbal Bo Inexistent Modern|Contemporani Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 94|98 61 4.3 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
45834 El diable i el gat https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-diable-i-el-gat <p>AMADES J. (1981) Llegendes populars. Ed. Selecta, p.281-283 ÁLVAREZ, A. [et al.] . (2009) 'El puente romano (Pont del Diable) de Martorell (Barcelona)'. A:VII Congreso Ibérico de Arqueometría . Madrid ., p.618-627 . RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.</p> XV-XXI <p>Els de Martorell emprengueren la tasca de fer un pont, però s'entossudiren a fer-lo d'un sol arc. A mig fer es trobaren que, per l'amplada de l'ull de l'arc, no el podien cloure, car no sabien com pujar la clau que havia de lligar els dos estreps. Deturaren les obres i començaren a estudiar el cas. Tothom hi deia la seva sense trobar remei al mal, quan un jove eixerit, de rialla mofeta, que ningú no sabia pas qui era, va oferir-se per acabar ell sol el pont en una nit, sempre que s'entenguessin en la qüestió del preu, advertint que no fóra gaire exigent. Molts varen riure de la dita però, per seguint-li la veta, li preguntaren quina paga volia. L'ànima del primer que passi - va respondre el desconegut. En escoltar això, el director de l'obra restà sobtat de moment però, refent-se, va dir-li amb tota tranquil·litat: Fet! Demà a trenc d'alba serem aquí a veure la meravella que hauràs portat a terme i , si has complert, tindràs la paga demanada. I tot seguit donà una ordre en veu baixa a un dels seus treballadors. L'endemà tot el poble féu cap al lloc del pont. En veritat, el pont estava llest i al peu del pont hi havia el treballador misteriós i sorneguer que tan bella obra havia realitzada. El director va reconèixer que el pont estava ben acabat i que era de tota solidesa. - Tractes són tractes. Ara la paga !- va reclamar l'estrany i envanit arquitecte. - Prou, Prou! Esteu en el vostre dret !- va dir tot seguit el director. Aleshores, prengué un sac de mans de l'obrer al qual havia parlat el dia abans en veu baixa, l'obrí i deixar escapar un gat que hi havia fet posar ja de propòsit. - Vés! Corre-li al darrera, que la seva ànima és ben teva, ja que és la primera que passa el pont!- digué faceciosament el director a l'arquitecte foraster mentre la pobre bestiola, en veure's desensacada, travessava el pont com un llampec. A més a més, féu una creu a terra amb el bastó que duia a la mà, pel que pogués ésser i, tal i com sospitava, desaparegué el treballador decebut, que no era altre que el diable. Per això del pont de Martorell tothom en diu el pont del Diable. RUIZ (1998:91)</p> 08054-69 Terme de Castellbisbal (08755 Castellbisbal) <p>Aquesta tradició fou recollida per Anna Valldaura a la seva obra Tradicions religioses de Catalunya. (1948)</p> 41.4749800,1.9378500 411315 4592031 08054 Castellbisbal Bo Inexistent Modern|Contemporani Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 94|98 61 4.3 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
45835 Mandoni i el pont del diable https://patrimonicultural.diba.cat/element/mandoni-i-el-pont-del-diable <p>AMADES J. (1981) Llegendes populars. Ed. Selecta, p.281-283 DIAZ SANTILLANA S (1951) 'Mandoni i el Pont del Diable' a Leyendas españolas, pàg 11-16. Ed. Ayax. Barcelona. RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.</p> XVIII-XXI <p>Diu la llegenda que en temps de la conquesta romana a causa de la brutalitat i les rapinyes dels romans, les tribus iberes es van revoltat. Els ilergetes, tribu ibera establerta a l'entorn de Lleida, dirigits pels valent Mandoni, encara que lluitaven amb força i coratge no podien contenir l'empenta abassegadora de les legions romanes, dotades del millor armament i la millor organització militar de l'antiguitat. Resistint heroicament, però en constant retrocés, un nombrós grup d'ilergetes arribà al Llobregat, a les immediacions de Martorell. No hi havia cap pont i baixava massa aigua per passar-lo a gual. Estaven en un cul de sac. En fer-se de dia, els caps ilergetes es reuniren a deliberar a la tenda de Mandoni; tenien un exèrcit encara nombrós, però cansat i desmoralitzat pels mesos de combat i les últimes derrotes. Si podien escapolir-se de les legions romanes, podrien refer-se i qui ho sap què podria passar? Podria ser que en una nova campanya es poguessin venjar dels romans. Però el riu, infranquejable, els barrava el pas. Només quedaven dues possibilitats: rendir-se o bé morir lluitant. La discussió no va ser llarga: els ilergetes preferiren la mort a l'esclavitud i la rendició suposava automàticament que serien venuts com a esclaus. Els capitans marxaren a posar-se al front dels seus escamots per esperar l'alba del dia fatal. Mandoni restà sol a la tenda, capficat en els seus tristos pensaments. De cop i volta, es desvetllà. Un soroll darrera seu li indicava que no era sol a la tenda. Es girà i davant seu hi havia el Diable, terrorífic i torbador. - Vinc a salvar-te - va dir - Em coneixes? - Si - respongué Mandoni.- Que vols? - He dir que vinc a proposar-te la salvació. La teva i la de tot el teu exèrcit. Només vull una cosa. - Digues-la de seguida. - Només vull la teva ànima. Que quan et moris pugui disposar del teu esperit com jo vulgui. A canvi jo us salvaré a tu i a les teves tropes. Mandoni va dubtar un instant. La proposició era molt dura. Però, tanmateix, la situació era desesperada. - D'acord. Accepto. Què pots fer? - Deixa-ho del meu compte - va respondre el Diable. I aixecant el tapís de l'entrada, va afegir assenyalant cap a la fosca: - Veus cap a on marca el meu dit?. D'aquí un moment vés-te-n'hi i arriba fins al riu. Quan hi siguis, sabràs el que has de fer. I va desaparèixer tot seguit, discretament, tal com havia arribat. - Mandoni, en veure's sol, es va passar la mà pels ulls. Ho hauria somiat? Seria una al·lucinació deguda a la fam i al cansament? Va decidir-se, però, i baixà fins al riu en la direcció que li havia dir el Diable. I la sorpresa va ser immensa, terrible. Allà mateix, sobre el riu, hi havia un pont. Un pont real, tangible! Un pont que era la salvació de l'exèrcit i, a la vegada, el testimoni de la seva perdició. Ràpidament es va posar en moviment. Els capitans ordenaren als sentinelles que despertessin els grups d'homes cansats que dormien a la vora del riu i, abans que es fes de dia, ha havien passar tots a l'altra banda en direcció al seu territori. Gràcies al Pont del Diable, Mandoni i els seus guerrers van combatre encara dos anys contra Roma i van guanyar moltes batalles. La potència econòmica i militar romana, però, era massa fort per a ells. Al final foren vençuts i Mandoni fer presoner. Conduït a Tarragona, fou condemnat a mort i executat de cap per avall a la creu. RUIZ (1998:92)</p> 08054-70 Terme de Castellbisbal (08755 Castellbisbal) <p>Aquesta llegenda ha estat recollida per Santos Díaz a la seva obra Leyendas Españolas, però no és de les llegendes més populars relacionades amb el pont.</p> 41.4749800,1.9378500 411315 4592031 08054 Castellbisbal Bo Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 98 61 4.3 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 171,28 consultes/dia

Sabies que...?

...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?

La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc