Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 45783 | Fons d'imatges històriques de Castellbisbal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-historiques-de-castellbisbal | XX | <p>Fons de fotografies històriques de Castellbisbal. La col·lecció està formada per còpies i negatius de fotografies que recullen imatges de diversa temàtica relacionades amb el terme de Castellbisbal: celebracions religioses, imatges familiars, edificis, festivitats, església parroquial etc. En total es tracta de dues capses, de 79 i 59 fotografies cadascuna i un nombre indefinit de negatius. La datació de la col·lecció oscil·la entre el 1905 i el 1970. A més, la col·lecció inclou una capsa amb un total de 139 fotografies procedents de la col·lecció fotogràfica Can Coromines (1968-1983) que recull diferents panoràmiques sobre la finca de Can Coromines.</p> | 08054-18 | Terme de Castellbisbal (08755 Castellbisbal) | <p>L'origen del fons és desconegut, però tot indica que es tracta de còpies, reproduccions i negatius fets dels originals, que haurien estat realitzats al llarg de la dècada de 1990 durant les recollides d'imatges realitzades pel Museu de la Pagesia. Al llarg de diversos anys, els responsables de l'arxiu van realitzar diverses crides populars per tal de que els particulars aportessin fotografies històriques amb l'objectiu d'organitzar exposicions culturals. Les fotografies no formaven cap col·lecció específica excepció del gruix de fotografies procedents de Can Coromines - sinó que formaven petits reculls familiars d'imatges. En l'actualitat es desconeix la identitat i la propietat de les fotografies.</p> | 41.4764400,1.9828400 | 415074 | 4592148 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | Física | Popular | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | L'arxiu municipal es troba actualment en procés de catalogació i s'espera en els propers anys arribar a inventariar el fons i identificar les imatges. | 119 | 55 | 3.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:12 | ||||||||||
| 45820 | Col·lecció de revistes i butlletins locals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-revistes-i-butlletins-locals | XX | <p>Entre els anys 1978 i 2001 tingué lloc d'edició de diverses revistes i butlletins locals. Foren les revistes L'Arada, La Barana, L'Areny, Terra Vermella, i els Butlletins d'Informació Municipal i Butlletí Ben Viure dels Amics del Museu de la Pagesia. La tirada de dites revistes fou molt curta en el temps, algunes només amb un anys de vida, de tal manera que només es conserven uns quants números de cadascuna. La informació continguda era diversa, mentre que les revistes l'Arada o el Butlletí Ben Viure tingueren un caràcter més cultural, publicant articles de divulgació històrica i cultural, altres, com el Butlletí d'informació municipal incidien més en aspectes de caire pràctic i quotidià. De forma detallada les revistes són les següents: REVISTA L'ARADA Fou la primera revista de cultura local amb periodicitat trimestral entre els anys 1978 i 1984. BUTLLETÍ D'INFORMACIÓ MUNICIPAL Butlletí d'informació municipal diversa amb periodicitat trimestral que estigué en actiu entre el 1984 i el 1988. REVISTA LA BARANA Publicació trimestral d'informació local variada que va tenir una tirada de quatre números entre setembre del 1988 fins a novembre de 1989. REVISTA L'ARENY Revista d'informació local que va sortir entre els mesos de Juny 1989 a abril de 1990. Es conserven 8 números en total. Editada per l'Ajuntament de Castellbisbal. REVISTA TERRA VERMELLA De novembre de 1991 al 2000. Era el butlletí de la DEMA (Defensa del medi ambient de Castellbisbal) BEN VIURE Butlletí dels amics i amigues del Museu. Publicava articles de divulgació científica, històrica i arqueològica relacionades amb Castellbisbal i amb l'entitat vinculada al Museu. Es conserven 9 números entre el novembre de 1987 i el desembre del 2001</p> | 08054-55 | Nucli urbà de Castellbisbal. Avda. Pau Casals, 9 (08755 Castellbisbal) | <p>A l'Arxiu Municipal de l'Ajuntament de Castellbisbal es conserven els números d'aquestes revistes locals. Actualment està sent objecte de classificació i aquest fons passarà a formar part de l'hemeroteca.</p> | 41.4764400,1.9828400 | 415074 | 4592148 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:12 | |||||||||||||
| 45821 | Fons parroquial de Sant Vicenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-parroquial-de-sant-vicenc | <p>RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.</p> | XV-XX | <p>El fons documental de la parròquia de Sant Vicenç de Castellbisbal és antic i es conserva de forma bastant íntegra. Es troba format per: LLIBRES SACRAMENTALS Llibres de Baptismes 1517-1560, 1621-1756, 1757-1825, 1939-2011 Llibre de Capítols matrimonials1400-1519, 1603-1698, 1643-1699, 1700-1727, 1700-1739, 1700-1814 Llibres de matrimonis1757-1858, 1859-1880, 1939-2011 Llicències matrimonials1783-1814, 1810-1899, 1878-1900 Consentiments1901-1935 Fe de solteria1918-1931 Llibre de duplicats matrimonials1918-1935 Òbits1515-1541, 1819-1861, 1754-1852 Duplicats de defuncions1918-1935 Borrador de defuncions1939-1985 Testaments1488-1599, 1516-1542, 1600-1646, 1647-1699, 1700-1799, 1800-1898, 1779-1846, 1700-1842, 1854-1868, 1871-1898, 1900-1935,1940-1967 CARPETES Factures de la capella del castell s. XVIII Duplicat de dispenses 1721-1887 Manuals d'interès parroquial s. XVIII Censals i establiments 1557-1794 Rebuts 1827-1830</p> | 08054-56 | Nucli urbà de Castellbisbal. Pl. de l'Església s/n (edifici de la rectoria)08755 Castellbisbal | <p>Els orígens dels fons parroquials es troben en la determinació imposada a les totes les parròquies a partir del Concili de Trento (1563), que les induïa a conservar registres escrits de la vida sagramental dels parroquians (baptismes, matrimonis, defuncions, etc.) Aquest és el punt de partida dels llibres sagramentals conservats a les parròquies. D'altra banda, el Concili de Trento va promoure també l'ordenació de la vida parroquial incitant a ordenar adequadament la vida econòmica i l'administració de la parròquia, sent l'origen dels llibres de censos, establiments i manuals de comptabilitat. A més d'aquest impuls iniciat a partir del Concili de Trento, cal tenir present que molts dels mossens de les parròquies exerciren com a notaris, especialment en poblacions allunyades de notaries oficials. Aquest és el motiu pel qual es conserven llibres de testaments, capítols matrimonials, o altre tipus de registres notarials des de períodes anteriors al segle XVI. En el cas de Castellbisbal, l'arxiu parroquial conserva sèries pràcticament íntegres de llibres sagramentals. Durant la contesa de la Guerra Civil, la documentació fou traslladada a la casa de Cal Fèlix, els propietaris de la qual van ordenar la construcció d'armaris emparedats que tapiaven la documentació amb l'objectiu d'amagar-la. Amb tot, algunes restes de llibres, especialment els que s'estaven utilitzant al moment es perderen. Aquestes darreres sèries del segle XX s'han pogut reconstruir consultant les còpies que des del 1918 els mossens de la parròquia dipositaven a l'arxiu diocesà de Barcelona.</p> | 41.4750600,1.9808800 | 414908 | 4591997 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 94|98 | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:12 | ||||||||||
| 45822 | Fons de l'ajuntament de Castellbisbal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-lajuntament-de-castellbisbal | XIV-XX | <p>El fons documental de l'Ajuntament de Castellbisbal s'està organitzant i classificant en aquests moments, per tant només podem comptar amb una versió provisional. El quadre provisional de classificació és el següent: 1. Fons de l'Administració Municipal, a. Patronat Municipal Socio-Sanitari, b. Patronat Museu de la Pagesia 2. Fons d'Associacions i Entitats, Coral La Agrícola, Falange Española Tradicionalista y de las JONS 3. Fons Professionals i d'Empreses, Junta Autónoma de Luz y Agua de Castellbisbal Dates de creació: 1911-1924, Dates d'agregació: 1912-1924 4. Fons Patrimonials, Can Margarit 5. Fons Personals, Josep Torras i Escayol 6. Col·leccions, Col·lecció de Pergamins (s. XIV-XVII), Cartells 7. Fons i col·leccions audiovisuals 8. Hemeroteca 9. Biblioteca</p> | 08054-57 | Nucli urbà de Castellbisbal. Avda. Pau Casals, 9 (08755 Castellbisbal) | <p>L'Arxiu Municipal fou creat el 1786 i conserva documentació procedent de l'activitat municipal del terme de Castellbisbal d'alguns fons particulars com Can Margarit o bé la col·lecció de pergamins que conté peces del segle XIV. Actualment està sent objecte de classificació.</p> | 41.4764400,1.9828400 | 415074 | 4592148 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | En el decurs d'aquest any s'ha començat a classificar i ordenar, per la qual cosa és possible que apareguin noves sèries. | 94|98 | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:12 | ||||||||||
| 45895 | Atlants del retaule de Sant Vicenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/atlants-del-retaule-de-sant-vicenc | <p>RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.</p> | XVII | <p>Conjunt de quatre peces monolítiques de pedra amb la figura d'un atlant esculpida a la part superior de la seva cara vista, que sostenien el magnífic retaule barroc que presidia l'altar de l'Església Parroquial de Sant Vicenç. Es tracta de quatre monòlits amb forma troncocònica amb una petita faixa esculpida al centre de la peça sobre la qual s'ha esculpit una figura d'atlant consistent en una figura masculina barbada amb els braços enlairats en actitud de sostenir un gran pes. Possiblement al seu dia estigueren policromats. Actualment els relleus es troben molt erosionats.</p> | 08054-130 | Nucli urbà de Castellbisbal.. Pl. de l'Església s/n (08755 Castellbisbal) | <p>Els atlants formaven part del retaule efectuat per Jaume Rubió entre el 1610 i el 1617 i que presidia la capçalera de l'església parroquial de Sant Vicens. LA col·locació d'aquest tipus de peces era habitual en la base dels retaules, amb l'objectiu d'elevar-los del terra. La representació del gegant Atles és un recurs que recupera la llegenda clàssica del gegant que sostenia el sostre del món amb la seva terrible força i que apareix al cicle de llegendes d'Hèrcules. Aquests atlants foren col·locats en el restaurat portal de l'església desprès del 1939 i desprès traslladats a l'interior de l'església.</p> | 41.4752000,1.9806400 | 414888 | 4592012 | 1610 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45895-foto-08054-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45895-foto-08054-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45895-foto-08054-130-3.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Jaume Rubió | Apareix al llistat del POUM amb el núm. A.11 | 98|94 | 52 | 2.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:12 | ||||||
| 45899 | Gegants de Castellbisbal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-castellbisbal | <p>AA.DD. (1994) Benvinguts. Colla gegantera de Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal.</p> | XX | <p>Els gegants de Castellbisbal són el Manel Flabiolaire i la Vicenta. El Manel Flabiolaire, fou un personatge real que visqué al segle XX. La Vicenta representa l'ideal de la dona castellbisbalenca, jove i treballadora. El nom de la geganta prové del patró de la població: Sant Vicenç. Els dos gegants foren obra del constructor R. Aumedes, del Taller Sarandaca de Granollers, la seva alçada és de 3,80 metres i el seu pes de 96 kg el gegant, i 80 la geganta. El material emprat és la fibra de vidre sobre fusta i vestits de roba. En Manel Flabliolaire du una camisa de quadres sota una armilla negra i una faixa vermella. Les faldilles són llises i negres i du el cap cobert amb barretina. Mentre que amb la ma esquerra aguanta el flabiol als llavis, amb la ma dreta toca el bombo. La Vicenta du un vestit gris perla lligat amb botons als davant, de factura molt senzilla,, amb davantal negre i volants. Du a la mà dreta un ram de flors i a l'esquerra un cistell de vímet. El cap descobert amb els cabells castanys i recollits. Als dos gegants principals es va unir el 1998 la Rita, que representa la filla del Manel i la Vicenta. A diferència dels gegants, la Rita representa una noia jove, meitat seny i meitat rauxa, amb rínxols als cabells coberts amb un barret festiu. La seva vestimenta consisteix en unes faldilles blaves i una camisa de vius colors: groc, vermell, blau marí i verd, lligada amb botons al davant. A l'igual que els gegants és feta en fibra de vidre sobre un cos de fusta. El seu pes és de 17 kg i la seva alçada de 2,50 m. La Rita fou creada amb l'objectiu de ser portada per nens.</p> | 08054-134 | Terme de Castellbisbal. P.I. Comte de Sert. Avda. Can Campanyà, 2 (98755 Castellbisbal) | <p>Els gegants de Castellbisbal foren batejats el 23 de gener del 1994. LA seva creació fou iniciativa d'un grup de veïns entusiastes dels món geganter. Per fer-los realitat, hi van col·laborar una gran quantitat d'entitats, comerços i empreses que van costejar de manera voluntària la fabricació. La Rita fou creada i batejada el 19 d'agost de 1998 i és un disseny de Sheila Serrano. Tots els gegants són obra del taller de R. Aumedes de Granollers, i les seves sortides són periòdiques al llarg de l'any: Festes Majors, trobades amb colles geganteres d'altres municipis, etc..</p> | 41.4833700,1.9882100 | 415531 | 4592912 | 1994 | 08054 | Castellbisbal | Restringit | Bo | Física | Popular | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Lúdic | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | R. Aumedes | Manel el Flabiolaire era en realitat Josep Pidelaserra Duran, i nasqué el 4 de juliol de 1882. La popularitat li venia de tocar el flabiol en festes, aplecs i processons de pobles i ciutats del voltant, en especial la del Corpus de Barcelona, en la qual els gegants ballaven al so del seu flabiol. No havia estudiat solfeig i tocava d'oïda. Es va casar amb Àngela Ribalaigua, amb la qual tingué una filla anomenada Joaquima. Va marxar a les Amèriques i tornà amb la mateixa fortuna de quan se n'havia anat. Deixà la família i de tant en tant feia de pagès, però quan havia aconseguit prous diners, tornava a dedicar-se a la vida lliure. Era conegut com un personatge que no volia lligams, i de tant en tant feia de model de pintors de fama. Quan va esclatar la guerra es va refugiar a l'ermita de Sant Vicenç, i per respecte al lloc es va construir una barraqueta a la banda de fora. Acabada la guerra va viatjar demanant pels trens, on muntava un numeret amb l'esclopet de segar. Quan es feu vell tornà al poble, i tot que al principi acceptà la proposta de la parròquia d'anar a viure a una asil de monges, desprès d'alimentat, tornà a veure les orelles al llop i abandonà la casa d'acolliment,. Aquells va viure en una barraca de vinya. El dia 8 de març de 1958 unes dones el van trobar mort a la barraca de Ca n'Estaper. MATEU (2007: 110) | 119 | 52 | 2.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:12 | |||||||
| 45902 | Penó de la coral la Unió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/peno-de-la-coral-la-unio | <p>MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> | XX | <p>La Coral la Unió té com a representació un penó de tafetà de color blau brodat amb diferents motius. El motiu central és una panoràmica real de Castellbisbal on s'aprecia l'ermita de Sant Vicenç del Castell com a tema central i com a símbol de Castellbisbal, i darrere de l'ermita, la muntanya de Montserrat, que és símbol de Catalunya. A la dreta s'enlairen rengleres de roselles i ginesta formant la bandera catalana. Les lletres de la vora descriu que el cor Agrícola i l'orfeó es van unificà desprès de la Guerra Civil per formar el cor La Unió.</p> | 08054-137 | Nucli urbà de Castellbisbal. Casal Cultural Recreatiu. Avda. Pau Casals, 9 (08755 Castellbisbal) | <p>El penó fou dissenyat per Josep Mateu i brodat per un convent de monges d'Igualada l'any 1990. Aquest penó substitueix a un anterior i es troba actualment protegit per una vitrina dins la seu de l'entitat. Fundada per Jaume Comelles, la Coral La Unió neix de la unitat de dues corals de Castellbisbal: La Agrícola i Sempre Avant, l'any 1946. Fins a la dècada del 1980 van tenir la seu al cafè l'Aranya del carrer Pi i Margall. Al 1980 va començar a ser mixta admetent també a dones entre els cantaires. Entre les diverses activitats que duen a terme es troba la cantada de Nadal a la parròquia i diverses sortides a l'any per cantades en altres municipis.</p> | 41.4771900,1.9824700 | 415044 | 4592232 | 1990 | 08054 | Castellbisbal | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45902-foto-08054-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45902-foto-08054-137-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Simbòlic | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Josep Mateu i brodat per un convent de monges d'Igualada | Al Museu de la Pagesia de Castellbisbal es conserva el penó de la Societat coral La Agrícola, fet el 1879, i que seria l'antecedent de l'actual. Es tracta d'un penó de similars característiques amb les lletres en majúscula ocupant tota la superfície envoltades per dues espigues de blat i un parell de raïms. | 98 | 52 | 2.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:12 | ||||||
| 45904 | Imatge de la Puríssima Concepció | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-la-purissima-concepcio | <p>RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.</p> | XVII | <p>Imatge realitzada en fusta d'àlber i policromada que presidia la quarta franja de l'altar major del retaule de l'església de Sant Vicenç. Es tracta d'una imatge de la Puríssima vestida amb una túnica llarga, dempeus i recolzant-se sobre una mitja lluna. De la túnica del vestit destaquem els abundants plecs que cauen formant corbes i caient la roba sobrant sobre la mitja lluna i els peus. Les mànigues, en canvi, es troben agafades amb botons al canell. La decoració de la túnica es fa amb pintura de color blanc sobre el qual s'ha pintat un estampat de flors vermelles i grogues amb les ribets i botonades daurades. El complement de la túnica el constitueix una sobrecapa que la Mare de Déu du recolzada sobre el cap, i que cau de manera molt ample sobre l'espatlla esquerra i el costat dret. Pel color de la túnica s'ha optat pel gris fosc i el daurat per als interiors. La Mare de Déu llueix un aspecte seré amb les mans en actitud de pregària recollides al pit. Destaca la seva cara arrodonida amb tots els detalls del rostre pintats i uns cabells castanys que apareixen sota la capa. Estilísticament es tracta d'una talla realitzada tota en fusta.</p> | 08054-139 | Nucli urbà de Castellbisbal. Pl. de l' Església s/n (08755 Castellbisbal) | <p>La imatge formava part de l'antic retaule de l'altar major de l'església de Sant Vicenç. Es trobava situada dins d'una fornícula, a la quarta franja del retaule. Aquest retaule fou construït pel mestre Jaume Rubió de Moià amb qui es signà un contracte d'encàrrec l'any 1610. La construcció tingué lloc entre els anys 1610 i 1617. César Martinell, afirmava que es tractava del primer retaule completament resolt amb escultura, sense els grans quadres pintats, usuals en aquella època. Es tractava d'un retaule de fusta del primer barroc català, i tenia cinc cossos verticals en disposició poligonal, per tal d'adaptar-se a l'absis del temple. Les seves mides aproximades eren d'uns 9 metres d'alçada per 8 metres d'amplada, ocupant la major part del presbiteri, adaptant-se a l'absis. El sostenien quatre feixucs atlants de pedra, possiblement sense policromar. La predel·la o primera franja esculturada representava les escenes de la Passió: l'oració de l'hort de Getsemaní, la coronació d'espines, Jesús portant la creu, i l'assotament. Per una porta es podia passar al darrera del retaule, on originalment hi havia la sagristia, i arribar al centre del retaule on hi havia la imatge del Sant Patró. La segona franja - d'esquerra a dreta - contenia dues imatges, una sobre l'altra, que podien ser dos evangelistes i flanquejades per columnes. Desprès hi havia una escena en alt relleu del martiri del sant. L'espai central era ocupat pel magnífic i monumental Sagrari. En efecte, cal dir que el seu conjunt superava el metre i mig d'alçada, i era una mica més alt que els relleus del costat. La tercera franja s'iniciava amb la imatge de mida mitjà de Sant Esteve. Sobre ell un bust, potser de Sant Pau. Al mig del retaule i sobre el sagrari hi havia la imatge de Sant Vicenç dins una fornícula en forma de petxina, flanquejada per columnes. A continuació l'alt relleu del màrtir del patró, i a l'extrem dret, la imatge de Sant Llorenç, avui encara existent; sobre d'ell, un bust de Sant Pere. La quarta franja, ja més estreta, s'iniciava amb un plafó on hi havia escrita la data de 1712, any en que es daurà el retaule. Al mig de la franja, encabida e una fornícula hi havia la imatge de la Immaculada Concepció. La cinquena franja estava presidida per la imatge de Jesús Crucificat. RUIZ I ELIAS A (1998: 97-118) El retaule fou desmuntat el 1936 pels mateixos parroquians, per ordre de les milícies populars, que requerien l'edifici de l'església per a altres activitats. Fou salvada la imatge de la Puríssima, juntament amb la de Sant Vicenç, la de Sant Llorenç i una predel·la del retaule foren salvades. Aquestes imatges foren salvades pels mateixos milicians, ja que la ser daurades van pesar en conservar-les per extreure l'or. La imatge de la Puríssima fou salvada gràcies a la intervenció directa d'Elies Arís i restaurada el 1998 en commemorar els 400 anys del temple. RUIZ I ELIAS (1998: 116)</p> | 41.4752000,1.9806400 | 414888 | 4592012 | 1610 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45904-foto-08054-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45904-foto-08054-139-2.jpg | Física | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Jaume Rubió | 96|94 | 52 | 2.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:12 | |||||||
| 45905 | Imatge de Sant Esteve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-sant-esteve | <p>RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.</p> | XVII | <p>Imatge de bult rodó realitzada en fusta d'àlber i policromada que presidia el mig del retaule, a la segona franja, del retaule major de l'església de Sant Vicenç. Es tracta d'un Sant Esteve vestit amb una túnica fins als peus coberta per una capa pluvial. Es tracta d'una túnica pintada en color blanc sobre la qual recau la capa daurada. Du els atributs de la ploma, el llibre, i dues pedres sobre el llibre. Aquests darrers també s'han daurat. Al voltant del cap du una corona simbolitzant la santedat.</p> | 08054-140 | Nucli urbà de Castellbisbal. Pl. de l'Església s/n (08755 Castellbisbal) | <p>La imatge formava part de l'antic retaule de l'altar major de l'església de Sant Vicenç. Es trobava a la tercera franja de dit retaule. La construcció fou obra del mestre Jaume Rubío de Moià amb qui es signà un contracte d'encàrrec l'any 1610 i es dugué a terme entre els anys 1610 i 1617. César Martinell, afirmava que es tractava del primer retaule completament resolt amb escultura, sense els grans quadres pintats, usuals en aquella època. Es tractava d'un retaule de fusta del primer barroc català, i tenia cinc cossos verticals en disposició poligonal, per tal d'adaptar-se a l'absis del temple. Les seves mides aproximades eren d'uns 9 metres d'alçada per 8 metres d'amplada, ocupant la major part del presbiteri, adaptant-se a l'absis. El sostenien quatre feixucs atlants de pedra, possiblement sense policromat. La predel·la o primera franja esculturada representava les escenes de la Passió: l'oració de l'hort de Getsemaní, la coronació d'espines, Jesús portant la creu, i l'assotament. Per una porta es podia passar al darrera del retaule, on originalment hi havia la sagristia, i arribar al centre del retaule on hi havia la imatge del Sant Patró. La segona franja - d'esquerra a dreta - contenia dues imatges, una sobre l'altra, que podien ser dos evangelistes i flanquejades per columnes. Desprès hi havia una escena en alt relleu del martiri del sant. L'espai central era ocupat pel magnífic i monumental Sagrari. En efecte, cal dir que el seu conjunt superava el metre i mig d'alçada, i era una mica més alt que els relleus del costat. La tercera franja s'iniciava amb la imatge de mida mitjà de Sant Esteve. Sobre ell un bust, potser de Sant Pau. Al mig del retaule i sobre el sagrari hi havia la imatge de Sant Vicenç dins una fornícula en forma de petxina, flanquejada per columnes. A continuació l'alt relleu del màrtir del patró, i a l'extrem dret, la imatge de Sant Llorenç, avui encara existent; sobre d'ell, un bust de Sant Pere. La quarta franja, ja més estreta, s'iniciava amb un plafó on hi havia escrita la data de 1712, any en que es daurà el retaule. Al mig de la franja, encabida e una fornícula hi havia la imatge de la Immaculada Concepció. La cinquena franja estava presidida per la imatge de Jesús Crucificat. RUIZ I ELIAS A (1998: 97-118) El retaule fou desmuntat el 1936 pels mateixos parroquians, per ordre de les milícies populars, que requerien l'edifici de l'església per a altres activitats. Fou salvada la imatge de la Puríssima, juntament amb la de Sant Vicenç, la de Sant Llorenç i una predel·la del retaule foren salvades. Aquestes imatges foren salvades pels mateixos milicians, ja que la ser daurades van pesar en conservar-les per extreure l'or.</p> | 41.4752000,1.9806400 | 414888 | 4592012 | 1610 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45905-foto-08054-140-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45905-foto-08054-140-2.jpg | Física | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Jaume Rubío | 96|94 | 52 | 2.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:12 | |||||||
| 45906 | Imatge de Sant Llorenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-sant-llorenc | <p>RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.</p> | XVII | <p>Imatge de bult rodó realitzada en fusta d'àlber i policromada que presidia el mig del retaule, a la segona franja, del retaule major de l'església de Sant Vicenç. Es tracta d'un Sant Llorenç vestit amb una túnica fins als peus coberta per una capa pluvial amb brodats. Es tracta d'una túnica pintada en color blanc sobre la qual recau la capa daurada. Du els atributs de la ploma, i la graella. Aquests darrers també s'han daurat. Al voltant del cap du una corona auria simbolitzant la santedat.</p> | 08054-141 | Nucli urbà de Castellbisbal. Pl. de l'Església s/n (08755 Castellbisbal) | <p>La imatge formava part de l'antic retaule de l'altar major de l'església de Sant Vicenç. Es trobava situada a l'extrem dret de la tercera franja. Aquest retaule fou construït pel mestre Jaume Rubío de Moià amb qui es signà un contracte d'encàrrec l'any 1610. La construcció tingué lloc entre els anys 1610 i 1617. César Martinell, afirmava que es tractava del primer retaule completament resolt amb escultura, sense els grans quadres pintats, usuals en aquella època. Es tractava d'un retaule de fusta del primer barroc català, i tenia cinc cossos verticals en disposició poligonal, per tal d'adaptar-se a l'absis del temple. Les seves mides aproximades eren d'uns 9 metres d'alçada per 8 metres d'amplada, ocupant la major part del presbiteri, adaptant-se a l'absis. El sostenien quatre feixucs atlants de pedra, possiblement sense policromar. La predel·la o primera franja esculturada representava les escenes de la Passió: l'oració de l'hort de Getsemaní, la coronació d'espines, Jesús portant la creu, i l'assotament. Per una porta es podia passar al darrera del retaule, on originalment hi havia la sagristia, i arribar al centre del retaule on hi havia la imatge del Sant Patró. La segona franja - d'esquerra a dreta - contenia dues imatges, una sobre l'altra, que podien ser dos evangelistes i flanquejades per columnes. Desprès hi havia una escena en alt relleu del martiri del sant. L'espai central era ocupat pel magnífic i monumental Sagrari. En efecte, cal dir que el seu conjunt superava el metre i mig d'alçada, i era una mica més alt que els relleus del costat. La tercera franja s'iniciava amb la imatge de mida mitjà de Sant Esteve. Sobre ell un bust, potser de Sant Pau. Al mig del retaule i sobre el sagrari hi havia la imatge de Sant Vicenç dins una fornícula en forma de petxina, flanquejada per columnes. A continuació l'alt relleu del màrtir del patró, i a l'extrem dret, la imatge de Sant Llorenç, avui encara existent; sobre d'ell, un bust de Sant Pere. La quarta franja, ja més estreta, s'iniciava amb un plafó on hi havia escrita la data de 1712, any en que es daurà el retaule. Al mig de la franja, encabida e una fornícula hi havia la imatge de la Immaculada Concepció. La cinquena franja estava presidida per la imatge de Jesús Crucificat. RUIZ I ELIAS A (1998: 97-118) El retaule fou desmuntat el 1936 pels mateixos parroquians, per ordre de les milícies populars, que requerien l'edifici de l'església per a altres activitats. Fou salvada la imatge de la Puríssima, juntament amb la de Sant Vicenç, la de Sant Llorenç i una predel·la del retaule foren salvades. Aquestes imatges foren salvades pels mateixos milicians, ja que la ser daurades van pesar en conservar-les per extreure l'or.</p> | 41.4752000,1.9806400 | 414888 | 4592012 | 1610 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45906-foto-08054-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45906-foto-08054-141-2.jpg | Física | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Jaume Rubío | 96|94 | 52 | 2.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:12 | |||||||
| 45907 | Predel·la del retaule major de Sant Vicenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/predella-del-retaule-major-de-sant-vicenc | <p>RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.</p> | XVII | <p>Fragment de la predel·la del que fou el retaule de l'altar major de Sant Vicenç de Castellbisbal. Es trobava situada en tercera posició, ocupant el lloc central del cantó dret. Formava part d'un conjunt d'escenes que en l'espai de la predel·la representaven la Passió. Aquesta es correspondria a Jesús portant la Creu. Aquest es troba agenollat al mig de la taula, representant una de les caigudes abans d'arribar al mont calvari. Un personatge l'ajuda agafant la creu pel peu. Altres quatre personatges, dos per banda, amb habituallaments del període barroc observen l'escena, mentre un d'ells, el més proper el fustiga amb un pal. Al fons, un paisatge arquitectònic representa edificis i arquitectures urbanes. Es tracta d'un alt relleu amb un ús força acusat de la perspectiva utilitzant el recurs dels edificis. El material utilitzat és la fusta d'àlber. Conserva la policromia, on destaquen fons grisos i daurats per al paisatge, túniques on predominen els blancs, negres, grisos i vermells i utilització del daurat en els ribets dels vestits, barrets i en la creu.</p> | 08054-142 | Nucli urbà de Castellbisbal. Pl. de l'Església s/n (08755 Castellbisbal) | <p>Predel·la que formava part del retaule de Sant Vicenç fou construït pel mestre Jaume Rubío de Moià amb qui es signà un contracte d'encàrrec l'any 1610. La construcció tingué lloc entre els anys 1610 i 1617. César Martinell, afirmava que es tractava del primer retaule completament resolt amb escultura, sense els grans quadres pintats, usuals en aquella època. Es tractava d'un retaule de fusta, i tenia cinc cossos verticals en disposició poligonal, per tal d'adaptar-se a l'absis del temple. Les seves mides aproximades eren d'uns 9 metres d'alçada per 8 metres d'amplada, ocupant la major part del presbiteri, adaptant-se a l'absis. El sostenien quatre feixucs atlants de pedra, possiblement sense policromar. La predel·la o primera franja esculturada representava les escenes de la Passió: l'oració de l'hort de Getsemaní, la coronació d'espines, Jesús portant la creu, i l'assotament. Per una porta es podia passar al darrera del retaule, on originalment hi havia la sagristia, i arribar al centre del retaule on hi havia la imatge del Sant Patró. La segona franja - d'esquerra a dreta - contenia dues imatges, una sobre l'altra, que podien ser dos evangelistes i flanquejades per columnes. Desprès hi havia una escena en alt relleu del martiri del sant. L'espai central era ocupat pel magnífic i monumental Sagrari. En efecte, cal dir que el seu conjunt superava el metre i mig d'alçada, i era una mica més alt que els relleus del costat. La tercera franja s'iniciava amb la imatge de mida mitjà de Sant Esteve. Sobre ell un bust, potser de Sant Pau. Al mig del retaule i sobre el sagrari hi havia la imatge de Sant Vicenç dins una fornícula en forma de petxina, flanquejada per columnes. A continuació l'alt relleu del màrtir del patró, i a l'extrem dret, la imatge de Sant Llorenç, avui encara existent; sobre d'ell, un bust de Sant Pere. La quarta franja, ja més estreta, s'iniciava amb un plafó on hi havia escrita la data de 1712, any en que es daurà el retaule. Al mig de la franja, encabida e una fornícula hi havia la imatge de la Immaculada Concepció. La cinquena franja estava presidida per la imatge de Jesús Crucificat. RUIZ I ELIAS A (1998: 97-118) El retaule fou desmuntat el 1936 pels mateixos parroquians, per ordre de les milícies populars, que requerien l'edifici de l'església per a altres activitats. Fou salvada la imatge de la Puríssima, juntament amb la de Sant Vicenç, la de Sant Llorenç i una predel·la del retaule foren salvades. Aquestes imatges foren salvades pels mateixos milicians, ja que la ser daurades van pesar en conservar-les per extreure l'or. Aquest fragment de predel·la es guardà ocasionalment a la sagristia de l'església desprès de la destrucció de l'altar l'any 1936. Estigué un temps a la rectoria de l'església abans de ser col·locat dins l'església.</p> | 41.4752000,1.9806400 | 414888 | 4592012 | 1610 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45907-foto-08054-142-1.jpg | Física | Barroc | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Jaume Rubío | 96 | 52 | 2.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:12 | |||||||
| 45908 | Baptisteri de l'església de Sant Vicenç de Benviure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/baptisteri-de-lesglesia-de-sant-vicenc-de-benviure | <p>RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.</p> | XX | <p>Conjunt escultòric i pictòric que forma part del baptisteri de l'església de Sant Vicenç de Castellbisbal. El conjunt el forma un arrimador que s'alça fins al 1,50 m i omple la cantonada de la capella dedicada al baptisme, dins l'església. Aquest arrimador, fet amb rajoles de ceràmica decorades formant motius bíblics, s'uneix una pica baptismal de 1,30 d'alçada feta en pedra artificial i una piscina poligonal excavada al terra. Pel que fa a l'arrimador, aquest es troba format per rajoles de ceràmica on es representa d'esquerra a dreta imatges simbòliques de la creació, l'arca de Noé, Moisès separant les aigües del mar Roig, el Sant Esperit, el Baptisme de Jesús per Sant Joan Baptista, la samaritana i el cec de naixement, el miracle dels pans i els peixos, i la resurrecció de Llàtzer. Tots ells són motius relacionats amb la catequesi i el missatge baptismal. La composició simbòlica és feta en colors blau i bru de fons, sobre els quals destaquen figures vestides de blanc immaculat. Un llistó de fusta marca l'exterior de la composició i el separa del mur de la capella. Respecte a la pica baptismal, cal destacar que aquesta es feta en pedra artificial treballada en color de pedra natural a l'exterior, i troba formada per un peu format per tres blocs irregulars simulant pedres, i disposats en vertical, sobre el qual s'escau una pica també en forma de pedra excavada, amb la part interior treballada en ceràmica vidrada de color blau molt intens simbolitzant l'aigua. Una mà de ferro es submegeix en l'aigua i es connecta a un tub treballat en forma d'arrel que permet la pujada de l'aigua des de la piscina fins a la pica baptismal. A tocar de la pica baptismal s'ubica una piscina poligonal excavada al terra feta amb blocs de marbre verdós que conté l'aigua beneïda.</p> | 08054-143 | Nucli urbà de Castellbisbal. Pl. de l'Església s/n (08755 Castellbisbal) | <p>El baptisteri és obra dels artistes Xavier Martos i Mila Cristobal, que el realitzaren per encàrrec de l'església l'any 2005.</p> | 41.4752000,1.9806400 | 414888 | 4592012 | 2005 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45908-foto-08054-143-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45908-foto-08054-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45908-foto-08054-143-3.jpg | Física | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Xavier Martos i Mila Cristobal | 96|94 | 52 | 2.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:12 | |||||||
| 45942 | Fita de terme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme | <p>MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> | XIX-XX | <p>Fita de terme consistent en un bloc monolític de pedra arenisca amb forma rectangular amb un dels extrems arrodonits i amb testimoni d'haver estat enterrat. Les seves mides són 40 cm d'amplada per 70 cm d'alçada per 13 cm de fons. Per una de les cares du gravada la lletra C , indicant el terme de Castellbisbal i per altra de les cares la lletra U, indicant el terme d'Ullastrell.</p> | 08054-177 | Nucli de Castellbisbal. P.I. Comte de Sert. Avda. Can Campanyà, 2 (08755 Castellbisbal) | <p>La fita es troba actualment dipositada als magatzems municipals de l'Ajuntament. Fou portada dels sector que afronta amb Ullastrells, al Nord - Est del terme. Per la tipologia de la fita, podria ser datada a finals del segle XIX o començaments del segle XX.</p> | 41.4833700,1.9882100 | 415531 | 4592912 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45942-foto-08054-177-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45942-foto-08054-177-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:12 | |||||||||
| 86508 | Talla de Sant Joan Baptista | https://patrimonicultural.diba.cat/element/talla-de-sant-joan-baptista | <p><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1981). Matadepera i Sant Llorenç del Munt. Més de mil anys d’història. Volum I. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT SEGURA; X. i MUNUERA BERMEJO, J. (2014). Matadepera: patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SALLENT i GOTÉS, Llorenç (1897). Los Arxius Parroquials de Sant Johan de Matadepera. Impr. Henrich y C.ª en comandita. Passatge d’Escudellers, núm. 1. Barcelona.</span></span></span></p> | XVII | <p><span><span><span>La talla de Sant Joan Baptista es conserva a l’interior de l’església de Sant Joan. Per accedir al temple religiós cal agafar la carretera de Talamanca, BV-1221, fins al punt quilomètric 4,900 on cal trencar a mà esquerra, en direcció al cementiri i l’església. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Està situada en el pany esquerra de la paret, a l’interior d’una fornícula de grans dimensions. És d’estil barroca, policromada, d’1,20 metres d’alçada, realitzada en fusta. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Se’l representa dret, descalç, parcialment recolzat amb el maluc esquerre en un tronc d’arbre, mentre que la cama dreta està lleugerament flexionada cap al davant. Entre la seva espatlla i la mà esquerra, destaquen els atributs representatius del sant, la Creu i l’anyell. Aquest darrer es recolza amb les seves potes en el tronc. El braç dret està flexionat, per sobre del pit, i amb el dit índex senyala l’anyell.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El cap està ben proporcionat en relació amb el cos, tot i que les cames semblen un xic curtes i gruixudes. Té el cabell rinxolat, fins a les espatlles, amb barba i bigoti; nas ben estilitzat i celles perfilades. Dirigeix la mirada cap al cel. Vesteix amb una brusa on destaca la decoració geomètrica de la màniga i el daurat del puny. Per sobre una armilla grana amb plecs verticals. El cobreix una túnica gruixuda, daurada i vermella amb decoracions florals i d’ocells. Els plecs donen una sensació de moviment; puja per l’espatlla esquerra, envolta l’esquena, per arreplegar-se en un únic punt de fuga, on conflueixen el tronc i l’anyell.</span></span></span></p> | 08120-73 | Església de Sant Joan | <p><span><span><span>Mn. Sallent i Gotés, esmenta l’existència de varis retaules datats entre els segles XVI i XVII que es van sostreure de l’antiga església per decorar la nova l’any 1881. També descriu l’encàrrec de la talla del sant: “die quarta Junij anni millesimi sexcentesimi vigesimi noni. Jaume Coll daurador de Terrassa se obliga a fer pintar y daurar una Ymatge de St Joan Baptista per esta Iglesia de Matadepera de sinch pams y mig de alt de assi per tot lo mes de Agost pròxim vinent per preu de deset lliures prometent darlo bo y acbat y obligant tots sos bens etc. y així o jura etc. Testimonis son Antich Roure y Jacinto Rubio escultor”.</span></span></span></p> | 41.6091800,2.0054400 | 417130 | 4606863 | 1629 | 08120 | Matadepera | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86508-p1430701.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86508-p1430710.jpg | Física | Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Jaume Coll | La iconografia clàssica presenta el sant vestit amb pells de camell, una creu i un anyell, per la vida austera que va menar als deserts de Judea. | 94 | 52 | 2.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:17 | ||||||
| 88144 | Forn de calç del Torrent de l'Escaiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-torrent-de-lescaiola | <p><span><span><span><span><span>ARBÓS, Maria; IBARZ, Joan; PIÑOL, Isidre (2003). Els forns de calç a la comarca de les Garrigues. Vida i treball entorn de la producció de calç: Els forners de Tarrés. Col·lecció d’Estudis Locals, Lo Plançó, núm. 3. Editorial Fonoll i Ajuntament de Tarrés.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2015). Eines i feines dels oficis. Edicions Brau. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GRAUS, Ramon i ROSELL, Jaume (2010). Història de la construcció a la Catalunya contemporània. Apunts del curs. Secció d'Història de la construcció del departament de Composició Arquitectònica. Universitat Politècnica de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ROSELL, Jaume i SUBIRATS, Miquel (1987). La producció de calç, ahir. El procés pre-industrial de producció de calç, a la comarca del Montsià. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | Malgrat que del forn només se’n conserva una part de l’olla, el Parc de Sant Llorenç del Munt, ha col·locat una tanca de protecció i un camí d’accés amb un panell informatiu per als visitants. | <p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat en el vessant hidrogràfic dret del Torrent de l’Escaiola. L’accés es fa des de l’àrea d’esbarjo del Pla de l’Escaiola. Un cop passada la caseta d’informació, a mà dreta hi ha vuit estructures amb graelles i taules, quatre a cada costat del torrent, que en aquest indret està canalitzat. Un cop passades les quatre primeres, s’observa a mà dreta una tanca de protecció pel torrent i una segona que envolta tota la estructura del forn. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El carregador ha desaparegut degut als diferents rebaixos efectuats en el camí d’accés. L’olla està excavada en el marge i és de planta circular (5’20 de diàmetre per 4’5 metres d’alçada conservada). Aquest diàmetre però no és l’originari, ja que probablement el seu bombament i les cavitats que s’observen actualment a les parets que resten dempeus siguin degudes a la mateixa erosió i a l’aigua del torrent que en algun moment hagi sortit de mare. La façana també ha desaparegut totalment.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El passadís i la boca d’accés a la cambra de combustió estarien orientades al nord-est.</span></span></span></span></span></p> | 08120-271 | Pla de l’Escaiola | <p><span><span><span><span><span>Els forns de calç són construccions que es troben arreu de Catalunya i en nombre important al municipi de Matadepera. Fets de pedra, maó i fang o morter de calç, al seu interior es feia una combustió de llenya per a obtenir calç. Aquest material era emprat en la fabricació del morter de calç, indispensable per a la construcció (barrejant-lo amb aigua i sorra). També servia per impermeabilitzar les cisternes i els safareigs, així com per desinfectar. També tenia un ús agrícola per a desinfecció de paràsits de la terra, o per ensulfatar les plantes contra les plagues. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un pou o olla, de planta circular i alçat cònic, excavat dins d’un marge o parcialment a la roca. Es necessitaven temperatures entre els 800º C i els 1.000 ºC perquè el carbonat càlcic s’alliberés de l’anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per aconseguir aquest procés, es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d’un tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primer de tot, es necessitava combustible, que s’obtenia desbrossant el bosc. El següent pas era el d’arrencar la pedra amb pics, maces, martells, escodes i malls. Després es transportava la pedra i els feixos de branques amb els carros o mules fins al forn. Aquest s’omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida, sempre començant per la part inferior i disposant-les damunt del pedrís o banqueta circular que s’hi havia fet prèviament. Aquesta feina era de màxima importància perquè en depenia tota la cuita. Això permetia crear un buit al seu interior, com si es tractés d’una barraca de pedra seca sobre la qual s’aniria omplint fins arribar a la corona, al capdamunt, mentre que aquest buit permetria col·locar i alimentar la cuita en cas de necessitat emprant el gavell; una mena de forca. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop s’encenia el foc, es deixava encès els dos primers dies amb una faixa que es tapava a poc a poc. Se sabia que el forn era cuit quan sortia una flama blanca i les pedres es posaven ben vermelles, com la brasa. Quan aquest procés d’encesa començava ja no es podia aturar fins que el mestre calcinaire donava per bona la cuita. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Calien entre una dotzena i una quinzena de dies per tenir la pedra a punt. Després en calien una vintena més per refredar-se. La calç viva s’apagava llençant-hi aigua, transformant-se així en hidrat de calç o calç morta. Després d’aquest procés ja es podia desenfornar i transportar la calç en carros fins a la seva destinació.</span></span></span></span></span></p> | 41.6290700,1.9923700 | 416067 | 4609084 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88144-p1460791.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88144-p1460790.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88144-p1460794.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Càmeres de seguretat que controlen tot el perímetre. No s’ha realitzat cap intervenció arqueològica ni de consolidació, desconeixent si conserva la banqueta. | 98|94 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:17 | |||||||
| 88183 | Gegants de Matadepera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-matadepera | <p><span><span><span>BOSCH, Marcel·lí, et alii (1982). Gegants: aportació de Matadepera al nostre folklore. Matadepera: Caixa d’Estalvis de Terrassa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLÍS, Paula; VILA, Míriam et alii (2019). 1984-2019. 35 anys Agermanament Matadepera – Mariapfarr, dins Gaseta de Matadepera. Especial Agost de 2019. Ed. Ajuntament de Matadepera. Impremta Pagès.</span></span></span></p> <p><span><span><span>(2000). Gegants !! Terrassa – Matadepera. <a href='https://books.apple.com/es/book/gegants/id1038009309?l=ca'>https://books.apple.com/es/book/gegants/id1038009309?l=ca</a> [consulta realitzada el 26 de gener de 2021].</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span>Matadepera té dues parelles de gegants: en Llorenç i l’Agnès són els gegants antics. En Pepet i al Marieta són els gegants nous. Però en Llorenç i l’Agnès tenen les seves rèpliques, a les que se’ls hi ah tret pes per facilitar la seva maniobrabilitat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En Llorenç i l’Agnès es basen en la llegenda del drac de Sant Llorenç. Però com diu Pepita Torrella (1982), el gegant Llorenç encarna “la figura del protector i alliberador de la donzella Agnès, representatius de la muntanya i el poble respectivament, significatius de la unió existent, de sempre i per sempre, entre el massís de Sant Llorenç del Munt i la vila de Matadepera”. El model que es pren per a realitzar la figura del gegant Llorenç és el comte Guifré el Pelós, que sintetitzava la pròpia història de Catalunya amb el corresponent component llegendari i un “homenatge als homes valents i generosos de les contrades, ferrenys d’aspecte extern, però amb un inacabable doll de bondat en el seu cor”. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El model per l’Agnès fou la Marta Busqueta i “havia de ser el prototipus d’una noia senzilla, mataperenca, de bon veure. Com un homenatge merescut a les noies del nostre poble” (Marcel.lí Bosch; 1982).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En Llorenç fa 4’7 metres d’alçada i pesa 92 kg; i l’Agnès fa 4’25 metres d’alçada i té un pes de 86 kg. Només el cap del Llorenç pesa 25Kg més sis i mig del drac. El cap de l’Agnès arriba als 15 kg.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En els inicis del projecte hi trobem a Manel Carrera i Maria Palau, que va fer els primers dibuixos dels gegants. Fou Josep Casamada i Biosca el responsable de l’execució i la coordinació amb un equip ampli i multidisciplinari per tal d’assolir els objectius plantejats. Tomàs Font i Guillué fou el tècnic per treballar en la fibra de vidre i el polièster, materials amb els que estan fets. La part de la fusteria va correspondre a Isidre Gibert i Ventura i a Joan Ventayol i Sala. El tema de vestuari va anar a càrrec de Lluís Labòria i Martorell i Carme Rojas i Solís. La perruca de l’Agnès la va fer Pere Villagrasa i Corderas. Jaume Gironès i Lavara va pintar el casc i l’empunyadura de l’espasa. Les joies foren responsabilitat de Lida Calero i Escudero i Isidre Gibert. I el cuiro d’Antònia Casamada i Horta.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1990, s’estrena una nova parella de gegants: el Pepet i la Marieta. El Pepet està dedicat al Pepet de cal Tanta, pregoner durant molts anys. Té una alçada de 3,65 metres i pesa 40 kg. La Marieta està dedicada a la Marieta de cal Baldiró, hostelera molt famosa. Fa 3,60 m. d’alçada i pesa 42 kg. Els va construir en Ramon Aumedes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>També hi ha una bona col·lecció de gegantons que representen persones emblemàtiques del poble: com l’Edi amb l’Eduard Torres (1999); Mossèn Manel (2000); en Pere Bolet (2001); en Mingo Comasòlivas (2002); l’Isidre (2003), la Heidi (2004), en Joan Moreno (2006); el Pere (futbolista) i la Mata (jugadora d’hoquei) , Mireia Solsona (alcaldessa); la Ginesteta, gegantona del CEIP La Ginesta; en Cèsar August, pels més menuts; o en Jan de la riera, del CEIP Joan Torredemer; en Hans, que és un regal del municipi agermanat de Mariapfar per una festa major, que també té una rèplica. Alguns d’ells realitzats per en Jordi Grau en el seu taller “el Drac Petit”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A més a més hi ha un parell de capgrossos: la Mercè (2005) i un sense nom compreat a la botiga del Ingenio.</span></span></span></span></span></p> | 08120-298 | Matadepera | <p><span><span><span><span><span>Els Amics dels gegants de Matadepera es crea l’any 1981. El dia 6 de juny de 1982, s’inaugura la primera parella de gegants, en Llorenç i Agnès, noms que corresponen a la muntanya al peu de la qual hi ha Matadepera i a una cova de la mateixa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Per la Festa Major d’aquell any (el 29 d’agost) es va celebrar la Iª Trobada Internacional de Gegants, amb la participació de 412 gegants de Catalunya i l’estranger.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Deu anys més tard, el juliol de 1992, amb motiu del desè aniversari de la I Trobada Internacional , s’organitza la II Trobada Internacional i, a la vegada, la VIII Ciutat Gegantera de Catalunya que acull 640 gegants de tota Europa i també un del Japó. Aquests fets concentren a Matadepera més de 7.000 persones entre portadors i acompanyaments musicals. L’any 2007 es fa la IIIª Trobada Internacional. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 2015 es fa, a Matadepera, la trobada comarcal de gegants.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El 19 de març de 2019 els Amics dels Gegants de Matadepera, organitzaren la Festa dels Gegantons a la plaça del Casal de la Cultura amb motiu de captar matadeperencs que volguessin formar part de l’entitat. </span></span></span></span></span></p> | 41.5967200,2.0266500 | 418882 | 4605460 | 1982 i 1990 | 08120 | Matadepera | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88183-0028824mb.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88183-0031609mb.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Lúdic/Cultural | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Maria Palau i Josep Casamada | La parella d’en Llorenç i l’Agnès van participar a la cerimònia d’obertura del Campionat mundial de futbol de l’any 1982, a Barcelona. | 98 | 53 | 2.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:17 | ||||||
| 88284 | Forn de pega del Dalmau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-pega-del-dalmau | <p><span><span><span><span><span>BALLBÉ, Miquel (1997). Les cases de pagès de Talamanca. Ajuntament de Talamanca.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | XVIII-XX | Les dues obertures estan protegides per una reixa de protecció que impedeix caure al seu interior. Caldria una neteja i posada en valor. | <p><span><span><span><span><span>Forn de pega situat a l’extrem nord-est del municipi de Matadepera, a tocar del municipi de Sant Llorenç Savall, del qual forma part el mas del Dalmau, propietària d’aquestes terres. L’accés s’ha de fer doncs des del municipi veí i pujant en direcció a l’antic mas, enfilar-se per un corriol que neix a mà esquerre, abans d’arribar a la barraca de “Pera Dalmau – Any 1780”. Un cop al pla, seguir el corriol que mena a la Fumada del Dalmau. Un cop localitzat l’avenc del Forn de Pega del Dalmau, que queda a mà dreta d’aquest corriol, el forn està situat a mà esquerra, uns metres més endavant. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tracta de dos pous excavats l’un al davant de l’altra, essent el primer (anomenat forn) més gran i profund, d’uns tres metres de fondària, per 1’90 m de diàmetre aproximat. Al seu davant, a una distància no massa gran, que pot oscil·lar entre 1 m i 2 metres de distància, hi ha un segon pou més petit, anomenat olla (2 m d’alçada per 1’50 m de diàmetre). Està construït a un nivell inferior i sobretot, aprofitant el desnivell del marge. Els dos pous es comuniquen entre sí per la base amb els angles arrodonits i amb un lleuger pendent. Els dos pous es comuniquen per la base a través d’un canaló d’uns 0’10 cm de costat, enrajolat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El segon pou o olla, a més a més de l’entrada de la canal per un costat, té una segona canal situada a l’extrem oposat que sobresurt del marge amb un pendent important, per anar a parar a una basseta o dipòsit quadrangular, que en aquest cas està molt malmès.</span></span></span></span></span></p> | 08120-341 | La Fumada del Dalmau | <p><span><span><span><span><span>Els forns de pega també anomenats forns de quitrà o de pega grega es construïen sovint a cotes elevades, entre els 800 i els 1.000 metres d’alçada, perquè és en aquests indrets on es localitzaven els exemplars més vells de pi negre. Per a la seva construcció era fonamental trobar un desnivell en el terreny, ja que això permetia establir un pendent suficient entre el forn i l’olla. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Si bé la teia de pi negre és la més valorada per la quantitat de resina que conté, és cert que s’aprofitaven resinosos, ginebrons o càdecs i fins i tot les soques. S’estellaven i les teies s’anaven disposant de manera vertical al forn, de baix cap a dalt, lleugerament inclinades cap el centre, de forma que de mica en mica s’anava omplint fins al capdamunt per després cobrir-lo amb escorça formant un caramull.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop a punt, el pegater, encenia el forn per la part superior. Lentament, en un procés que durava unes vint-i-quatre hores, la teia suava i començava a destil·lar un líquid negre i viscós, conegut amb el nom de quitrà o brea, que de mica en mica s’escolava pel canaló cap a l’olla. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un cop recollit dins de l’olla s’encenia el quitrà i es remenava amb una vara verda durant mitja hora i d’aquí anava a parar a través d’un tercer canaló fins a una basseta o pastera, normalment quadrangular. Quan es refredava, la pega quedava solidificada. Llavors els pegaires la tallaven a trossos i anar-la a vendre. Era molt preuada per als fabricants de vaixells, botes de vi, tan de fusta com de pell, als sabaters i als veterinaris i pagesos per tenir cura del bestiar (peülles, trencadura d’ossos...) . La seva demanda va arribar a ser tal en el cas de la construcció de vaixells de marina de guerra, que es preconitzà la utilització de les soques dels arbres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’ofici de pegaire (que passava de pares a fills) sembla estar documentat principalment al Pirineu des d’on es desplaçarien pel territori català.</span></span></span></span></span></p> | 41.6544000,2.0363000 | 419758 | 4611854 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88284-p1470588.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88284-p1470582.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88284-p1470583.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Cultural | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Al municipi de Matadepera es coneix, a més del forn de pega del Dalmau i el descobert durant la realització del Mapa de Patrimoni del municipi a La Barata. En el bloc http://trailsantllorenc.blogspot.com/ s’esmenta sense cap més altre informació el forn de pega de Cavall Bernat i el forn de pega de Can Pobla, sense cap més altra dada ni ubicació. D’altres blogs van repetint informacions sense contrastar. S’ha demanat informació pertinent a les fonts originals sense obtenir cap resposta. | 98|94 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:17 | |||||||
| 88965 | Fons documental del Parc de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-del-parc-de-sant-llorenc-del-munt-i-serra-de-lobac | XX-XXI | <p><span><span><span><span><span>La Biblioteca Central de Terrassa, preserva el fons bibliogràfic del Centre de Documentació del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac (CDPN). Està format per un total de 3.098 documents entre els quals destaquen llibres, articles, memòries, publicacions de les Trobades d’Estudiosos que s’organitzen des de l’Àrea d’Espais Naturals, d’actuacions, goigs. cartells, o el butlletí Voltant pel Parc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El fons bibliogràfic és consultable a través del Catàleg col·lectiu de la Xarxa de Parcs Naturals.</span></span></span></span></span></p> | 08120-370 | Biblioteca Central de Terrassa (Passeig de Les Lletres, 1 - 08221 Terrassa). | <p><span><span><span><span><span>El Centre de Documentació del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac (CDPN) fou creat l’any 1988 a partir d’un conveni entre la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Terrassa, vinculat des de llavors a la Casa Baumann, posteriorment al carrer Cisterna i finalment al carrer Pantà, a través del Servei de Media Ambient de l’Ajuntament. L’any 2020 el fons s’ha traslladat a la Biblioteca Central, on ha quedat incorporat a la Col·lecció Local.</span></span></span></span></span></p> | 41.6509400,2.0133000 | 417838 | 4611492 | 08120 | Matadepera | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88965-20210412174034hdr.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88965-20210412174025hdr.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Pública | Cultural | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El fons s’ha incorporat dins de la Col·lecció Local | 98 | 57 | 3.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:17 | |||||||||
| 89160 | Fons documental de la Britisch Library referent al Monestir de Sant Llorenç del Munt. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-britisch-library-referent-al-monestir-de-sant-llorenc-del-munt | <p><span><span><span>ALTÉS I AGUILÓ, Francesc Xavier (1994). La configuració de l’antic Arxiu de Montserrat (Segles XVI-XVIII). Revista Catalana d’Arxivística. Lligall/8. Pp. 19 – 36.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BAUCELLS i REIG, Josep; FÀBREGA i GRAU, Àngel (1969). Catàleg de l’Arxiu Capitular de la S.E. Catedral Basílica de Barcelona. 1. Índex general de les sèries documentals. Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRANDO i ROIG, Antonio (1987). El monestir de Sant Llorenç del Munt i les seves possessions. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Montserrat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MESTRES i PUIG DE LA BELLACASA, Fèlix; LLUCH, Miquel M. (2000). Pergamins conservats a la Britisch Library d’interès per a la història Local. GAUSAC. Publicació del Grup d’Estudis Locals de Sant Cugat del Vallès, 17. pp. 65-70. Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PUIG i USTRELL, Pere; ROBLES, Javier; RUIZ, Vicenç; SOLER, Joan; CAPELLADES, Alan (2013). Diplomatari de Sant Llorenç del Munt (1101-1230). Col·lecció Diplomataris. Fundació Noguera. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PUIG i USTRELL, Pere (1995). El monestir de Sant Llorenç del Munt sobre Terrassa. Diplomatari dels segles X i XI. Tesi Doctoral. Fundació Noguera. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ROBLES MONTESINOS, Javier (2014). La dispersió del fons documental del monestir de Sant Llorenç del Munt: un intent d’assaig interpretatiu, VIII Trobada d’Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, pp. 104-108. Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> | XI-XIII | <p><span><span><span><span><span>El fons documental referent al monestir de Sant Llorenç del Munt consultable a la secció Additionals Charters de la Britisch Library, consta de dos pergamins referenciats amb els números 62666 i 62673 que daten dels anys 1141 i 1184 i d’altres amb els números de referència 62610, 62627, 62628, 62640, 62643, 62678 on s’esmenten els límits de propietats amb terres del monestir de Sant Llorenç del Munt.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>62610: Ovasius, sacerdot, deixa escrit que el monestir de Sant Llorenç del Munt rep del matrimoni format per Radulf i la seva esposa Paloma, l’any 979, la donació pel bé de la seva ànima, d’un tros de terra al costat del riu Ripoll, prop de Terrassa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>62627: Joan i Trasmira, l’any 1015 donen al monestir de Sant Llorenç un alou situat al terme de Terrassa, que limita a l’est amb les terres propietat d’Adelaisa, fèmina, i al nord amb terres de Blancúcia.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>62628: 1019. Eima ver a Argemir una propietat que té a la Vall de Mur, al terme de Sant Llorenç Savall, que limita amb terres del monestir de Sant Llorenç del Munt i la ven per l’import de tres sous i cinc diners.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>62640: Otger, abat de Sant Llorenç del Munt, l’any 1039 compra als esposos Guadamir i Ermengarda un alou al costat del riu Molnell, en el terme de Terrassa, per un import d’un mancús i mig d’or.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>62643: Otger (Odgeragius), rep l’any 1044 la donació d’un tal Gerbert al monestir de Sant Llorenç del Munt, d’una vinya situada alterme de Terrassa a l’indret anomenat Marcianos.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>62666: Bernat, abat de Sant Llorenç del Munt, arrenda l’any 1141 als esposos Bernat i Guillema, un mas i una ferreria (fabrega) propera, pel qual pagaran un cens d’un parell de gallines anuals. Al costat de la signatura de Bernat, hi ha la de sis monjos més (Pons, Esteve, Pons, Raimon, Carbonell i Arnal).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>62673: El monestir de Sant Llorenç del Munt rep de Gerald de Secanella, en remissió de les seves faltes, una deixa testamentària que li fa l’any 1184, la qual consisteix en vuit migenis de forment. En fan lliurament el seu nebot Bernat i la muller d’aquest, Berengària.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>62678: Reconeixement de deute de l’any 1217 de Pere de Prat a favor de l’abat Ramon de Sant Llorenç per la quantitat de quinze sous en moneda barcelonesa.</span></span></span></span></span></p> | 08120-431 | 96, Euston Rd, London NW1 2DB, Regne Unit | <p><span><span><span><span><span>La pràctica totalitat de pergamins que formaven part de l’arxiu de Sant Llorenç del Munt estan dipositats (a més dels desapareguts) en cinc institucions: l’Arxiu de la Corona d’Aragó (ACA), la Biblioteca de Catalunya (BC), l’Arxiu de l’Abadia de Montserrat (AAM) i la British Library (BL), l’Arxiu de la Catedral de Barcelona (ACB) a més d’un fons privat propietat del senyor José de Quadras, comte de Quadras amb quatre pergamins inèdits, estudiats per primera vegada per Pere Puig i Ustrell amb motiu de la realització del Diplomatari publicat l’any 2013.</span></span></span></span></span></p> | 41.6412000,2.0179500 | 418213 | 4610406 | 08120 | Matadepera | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic/Cultural | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:17 | ||||||||||||
| 89300 | Arxiu parroquial de sant Joan de Matadepera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-joan-de-matadepera | <p><span><span><span><span><span>AMETLLER, Mossèn Manel (1990). <em>Mossèn Jaume Torres i Cuscó</em>. Akribos Edicions, pp. 67.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AMETLLER, Mossèn Manel (1997). <em>Els orígens del nou poble de Matadepera 1768-1868</em>. Ajuntament de Matadepera, pp. 202.</span></span></span></span></span></p> <p>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). <em>Matadepera. Patrimoni cultural.</em> Ajuntament de Matadepera. </p> | XX-XXI | <p><span><span><span><span><span>L’arxiu parroquial de Sant Joan de Matadepera patí, com molts d’altres, les devastadores conseqüències de la Guerra Civil espanyola (1936-1939). Per tant, són comptables els documents conservats anteriors a aquesta època.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Destaca l’escriptura pública, datada l’any 1835, de l’establiment de Domingo Pi de la Serra, on fa donació dels quatre casals en els que s’hi aixecaria l’actual església parroquial (Ametller, 1997).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>També es conserva l’escriptura original de compra de la casa de Josep Cortés Riera, que era veïna de l’església, ja que s’hi volia fer una ampliació. Aquest document està datat el 15 de març de l’any 1904 (Ametller, 1990).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Des de l’any 1939 es conserven els llibres sacramentals: bateigs, confirmacions, expedients matrimonials i òbits. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Altres documents conservats són els llibres de comptabilitat, els llibres d’Obra, els tríptics dominicals, el Full Dominical, factures i rebuts o els llibres d’actes del Consell Parroquial (des de l’any 1979) o del Consell d’Economia (des de l’any 1980).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>També hi ha carpetes dedicades als arxius de Mossèn Pascual i de Mossèn Joan Cot.</span></span></span></span></span></p> | 08120-442 | Plaça Mossèn Jaume Torres, núm. 1 | <p><span><span><span><span><span>La parròquia de Matadepera depenia, fins l’any 2004, del bisbat de Barcelona; però en l’actualitat pertany a la Diòcesis de Terrassa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La diòcesi de Terrassa fou erigida per Sant Joan Pau II, el 15 de juny de 2004, amb la butlla Christifidelium salutem. El 25 de juny del mateix any, pren possessió Mons. Josep Àngel Saiz Meneses com a primer bisbe de la diòcesi.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El territori diocesà ocupa la major part de les comarques del Vallès Oriental i el Vallès Occidental i forma part de la Província Eclesiàstica de Barcelona juntament amb l’arxidiòcesi de Barcelona i la diòcesi de Sant Feliu de Llobregat.</span></span></span></span></span></p> | 41.5992300,2.0278800 | 418988 | 4605737 | 08120 | Matadepera | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic/Cultural | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:17 | ||||||||||||
| 89444 | Col·lecció d'art de l'Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dart-de-lajuntament-2 | XX-XXI | <p>Col·lecció d'obres d'art de l'Ajuntament de Matadepers. La majoria d'obres són quadres fets a l'oli o a l'aquarel·la. També hi ha llapis de grafit, acrílic, escultures i ceràmiques.<br /> <br /> Es troben repartits per diferents dependències municipals.</p> | 08120-448 | Plaça de l’Ajuntament, 1 | 41.5966821,2.0267382 | 418889 | 4605455 | 08120 | Matadepera | Restringit | Bo | Física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Cultural | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 53 | 2.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:17 | ||||||||||||||
| 56808 | Col·lecció del Museu Parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-del-museu-parroquial | Col·lecció d'objectes, majoritàriament d'arqueologia, de titularitat parroquial, cedida des de 1994 a l'ajuntament per a la seva gestió i que actualment està dipositada a l'ala esquerra de la planta baixa de la masia de can Cortés (la sala amida 17,10 m x 5,10 m. i ocupa uns 87 m2) La col·lecció està correctament emmagatzemada (la major part en caixes normalitzades 'Norma Europa' tipus Allibert) a la part de la sala destinada a reserva, en tres mòduls d'estanteries metàl·liques de 4 pisos. A la paret de fons i a la paret dreta hi ha diversos materials de gran volum (10 àmfores o grans vasos, maquinària, molins, una làpida, etc). A l'espai de l'entrada subsisteixen les quatre vitrines de la exposició arqueològica realitzada el 2011, amb materials del fons. Per tipologies, el fons està composat per una col·lecció arqueològica, que és la més important. Els fons procedeixen principalment de jaciments del terme i de la comarca. Hi ha sílex (634 peces) així com ceràmiques de diverses èpoques, eines de ferro, monedes i altres elements. Corresponen a unes cronologies que abasten des de la prehistòria a l'època medieval, destacant els materials ibèrics i romans. En total, hi ha 1560 fitxes que corresponen a uns 2.500 objectes en total. Pel que fa a la paleontologia, hi ha 211 peces fitxades. També hi ha un fons de fotografies antigues (la majoria són fotografies del mateix fons), composat de 408 ítems). Pel que fa als fons d'etnografia, malacologia i geologia (minerals), se'ns informa que els materials no esta inventariats. Les procedències són molt diverses i depassen l'àmbit local. Per tant, tot i disposar de dades confuses, podríem quantificar el fons amb 3.345 objectes, 2.409 fitxes i 2.179 inventariats. | 08156-68 | Can Cortès. Camí Reial, 56, 08184, Palau-solità i Plegamans. | El Museu parroquial de Palau-solità neix el 1962 per iniciativa de rector de la parròquia de Santa Maria de Palau-solità, Jordi Sales, a partir de donacions d'objectes per part dels veïns (de la vida quotidiana i etnografia procedents de les masies del terme, així com peces d'arqueologia, monedes, minerals, fòssils, del municipi, de la comarca, i d'altres llocs del món) que mossèn Sales diposità als baixos de la rectoria. Llavors el museu constava d'un patronat -sense personalitat jurídica- i un dels seus membres, Lluís Ventura i Vila, nascut a la vil·la el 1910, va jugar un paper decisiu a l'hora d'ampliar i gestionar el fons. El 1963 arriba un nou rector, Mn. Pere Gibert. Lluís Ventura, actua com alma mater del Museu al capdavant d'un grup d'afeccionats, que no només recol·lecta i rep donacions, si no que també compra amb els fons provinents de les quotes dels socis. A partir de 1971, es crea un grup d'excavacions arqueològiques que realitza prospeccions sense control científic. Així, amb l'increment dels fons, el local parroquial es satura. El 1971 la Caixa d'Estalvis de Sabadell cedeix el local de Don Bosco, on s'instal·la una exposició permanent oberta al públic. El 1973 el Patronat compta amb un centenar de socis protectors, que paguen una quota remarcable, de manera que el museu té recursos per anar ampliant el seu fons. El 1980 ja compta amb 9 seccions especialitzades: arqueologia, entomologia, malacologia, etnologia, etc. El 1988 es torna a produir un nou problema de saturació. Quan el 1991 l'ajuntament inaugura la nova Casa de Cultura, ubicada a la masia de Can Cortés, es planteja la possibilitat d'ubicar-hi la col·lecció. En conseqüència, es produeix el trasllat i la instal·lació de la col·lecció a un espai de la planta baixa de can Cortés; paral·lelament es dissol el patronat. El 23 d'abril de 1992 s'inaugura a Can Cortés el nou museu. Es tracta d'una mostra atapeïda, que mostra tot el fons, sense criteris didàctics, i sense mesures suficients de conservació i seguretat. Part dels fons d'història natural ja no ingressen a can Cortés, perquè a principis dels anys 90 foren cedides a l'Institut de Secundària Ramon Casas i Carbó. El 1994 es signa un conveni entre la parròquia i l'ajuntament, que consisteix en que l'ajuntament gestiona el fons i l'instal·la a can Cortés. L'exposició permanent roman oberta al públic fins l'any 2001. Durant aquesta etapa el centre, cada vegada menys visitat, no desplega una activitat notable. L'any 2001 un grup de afeccionats, es proposen replantejar el centre i documentar el fons, atès que la col·lecció no està inventariada. Aquesta tasca comporta tancar el museu al públic ja que documentar el fons implica desmantellar la exposició permanent. El suport de l'ajuntament possibilita la tasca de documentació mitjançant la contractació d'una arqueòloga-documentalista uns mesos a l'any durant alguns anys. Aquesta fase clou el 2007. En el mandat municipal següent (2007-2011), el projecte de museu dibuixat en l'anterior període entra en crisi. L'ajuntament prioritza les exposicions temporals a la sala del museu, per la qual cosa part del fons es trasllada. El 2009 es registra l'entitat Amics del Museu Parroquial i del Patrimoni Cultural de Palau-solità i Plegamans. L'abril del 2011 l'ajuntament exposa una part del fons arqueològic amb noves vitrines en un extrem de la sala del museu. El nou mandat municipal 2011-15 comporta un nou acord entre l'ajuntament i l'associació. El 2011 signen un conveni, de periodicitat anual, pel qual l'ajuntament cedeix l'antic espai del 'museu' a l'entitat i aquesta assumeix la gestió i la documentació del fons. No es fins el novembre de 2014 que l'antiga sala del museu es torna a destinar íntegrament a l'ús exclusiu per al museu. L'entitat continua l'inventari del fons (mitjançant la subvenció anual) però aquest segueix inaccessible al públic i no realitzen altres activitats relacionades amb el patrimoni. El conveni és renovat el 2014, el 2015 i el 2016. | 41.5839100,2.1795100 | 431608 | 4603905 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56808-foto-08156-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56808-foto-08156-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56808-foto-08156-68-3.jpg | Física | Antic|Ibèric|Romà|Medieval|Modern|Contemporani|Prehistòric | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero/ F. Xavier Menéndez | Titularitat privada; accés públic.Es tracta d'una col·lecció que pertany i s'identifica amb una de les parròquies del municipi, Santa Maria de Palau-solità. El 28 d'octubre de 1994 es va signar el conveni entre el rector de la parròquia, Mn. Pere Gibert, i l'ajuntament en que es cedia el fons a l'ajuntament i aquest es comprometia a custodiar-lo i a exposar-lo en un local municipal. El conveni és vigent. Al 2005 l'ajuntament va sol·licitar suport a l'OPC de la Diputació de Barcelona per elaborar un projecte de viabilitat del museu .En aquest informe, amb el títol 'Informe Palau-solità i Plegamans. Projecte Memoràndum' es proposava un centre d'interpretació de la Memòria de Palau-solità i Plegamans al Castell de Plegamans. La Diputació també va facilitar la col·laboració de l'Institut de Paleontologia M. de Crusafont de Sabadell per a documentar part de la col·lecció (fòssils de vertebrats).El 2009 es va fundar l'associació d'Amics del Museu Parroquial i del Patrimoni Cultural de Palau-solità i Plegamans, presidida per Joan Navarro. L'entitat, sense ànim de lucre, va signar un conveni amb l'ajuntament el 13 d'octubre de 2011 pel qual l'ajuntament cedia l'antic espai del 'museu' a l'entitat i aquesta assumia la gestió i la documentació del fons. El conveni va ser renovat els anys 2014, 2015 i 2016. | 80|81|83|85|94|98|76 | 53 | 2.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:18 | ||||||||||
| 56812 | Tren de Palau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tren-de-palau | TREN DE PALAU: http://www.trendepalau.cat | XX-XXI | Al parc de l'Hostal del Fum es troba el Tren de Palau: trens en miniatura que reprodueixen a petita escala tota la infraestructura del funcionament dels trens reals. Es tracta d'un gran nombre de locomotores, automotors, cotxes, vagons i un furgó. El recorregut dels trens és de 3,1 km. Les instal·lacions compten amb 5 estacions (Can Boada, Can Boada Enllaç, El Pi Gran, El Clot Mirador i el Pont de Pedra), 3 ponts metàl·lics, un túnel i 4 passos a nivell al llarg del parc. Està gestionat per l'Associació Cultural d'Amics del Ferrocarril. | 08156-72 | Parc de l'Hostal del Fum | L'any 1992 es va construir el Tren de Palau el Calderí. Se li va donar aquest nom com a homenatge al tren de via estreta que va funcionar entre Palau-solità i Plegamans, Caldes, Gallecs i Santa Perpètua de Mogoda entre els anys 1880 i 1932. | 41.5615100,2.1733800 | 431073 | 4601423 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56812-foto-08156-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56812-foto-08156-72-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Titularitat privada; accés públic.Informacions i fotografies facilitades per Toni Roca (Associació Cultural d'Amics del Ferrocarril).El tren funciona els diumenges i gairebé tots els festius, d'11 a 14h. Al mes de juny es celebra la Nit del Tren, on l'entitat fa circular els seus trens de forma gratuïta. | 98 | 53 | 2.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:18 | ||||||||
| 56817 | Arxiu de la Fundació Folch i Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-de-la-fundacio-folch-i-torres | FUNDACIÓ FOLCH i TORRES: http://fundaciofolchitorres.org | XX | La Fundació Folch i Torres aplega i conserva en un arxiu, accessible al públic i als estudiosos, les obres i el material biogràfic i bibliogràfic dels cinc germans Folch i Torres, Manuel, Lluís, Josep Maria, Ignasi i Joaquim. Es tracta d'un arxiu documental amb més de 1.600 registres, entre els quals es troben llibres, o parts de llibres, col·leccions completes, publicacions periòdiques, retalls de premsa, manuscrits originals, cartes, il·lustracions, tesis, treballs d'estudi, documents sonors i documents multimèdia. A la sala de Secretaria i Arxiu s'aplega la part de material reunit per la Fundació que es pot consultar i estudiar. | 08156-77 | Castell de Plegamans. Carrer del Castell s/n, 08184, Palau-solità i Plegamans. | Els germans Manuel, Lluís, Josep M., Ignasi i Joaquim Folch i Torres constitueixen el cas paradigmàtic d'una família, tots els components de la qual sentiren vocació per les lletres i les arts. En destaca especialment la figura d'en Josep Maria (1880-1950). És autor de les famoses 'Pàgines Viscudes' i va escriure a 'la Renaixença', a 'la Veu de Catalunya', a 'Joventut' i a 'el Poble Català'. Tanmateix, va ser un conegut escriptor per a infants i joves, que va col·laborar a 'En Patufet', va fundar 'Els Pomells de Joventut de Catalunya' i va ser l'autor de les 'Aventures d'en Massagran' i de nombroses obres de teatre per a infants, entre elles 'Els Pastorets'. | 41.5835400,2.1825300 | 431859 | 4603861 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56817-foto-08156-77-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Titularitat privada; accés públic.Considerada 'col·lecció oberta al públic' pel Servei de Museus de la Generalitat de Catalunya.Es troba a la primera planta a l'interior del Castell de Plegamans, que l'ajuntament ha cedit a la Fundació mitjançant un conveni de cessió.El centre està obert al públic els diumenges i festius al matí.Informacions facilitades per Lluís Folch (Fundació Folch i Torres). | 98 | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:18 | ||||||||
| 56819 | Altar Major de Santa Maria de Palau-solità | https://patrimonicultural.diba.cat/element/altar-major-de-santa-maria-de-palau-solita | CEBRIÁN i MOLINA, J. Ll.; NAVARRO i BUENAVENTURA, B. (2014) 'Les taules del mestre de Xàtiva/Artés/Borbotó a l'església de Palau-solità'.Terme, 29. Terrassa: Centre d'Estudis Històrics de Terrassa, p. 107-115. ESPAÑOL BERTRAN, F. 'El retaule de Palau-solità'. Naixement. GILBERT, P. (1975) Palau Solitar: títol de Glòria. Barcelona: Ed. Escudo de Oro. MARTÍ BONET, J.M. (2010) 'Retaule major de Santa Maria de Palau-Solità'.Taüll, 29. Barcelona: SICPAS (Secretariat Interdiocesà per a la Custòdia i Promoció de l'Art Sagrat de Catalunya), p.21-22. | XVI | Les pintures es troben en mal estat de conservació. | L'Altar Major de l'església parroquial de Santa Maria de Palau-solità és d'estil gòtic tardà, realitzat a principis del segle XVI. El conjunt pictòric està format per taules d'artistes diferents, d'estil desigual, però de cronologia propera. Les escenes dels carrers tenen coherència iconogràfica. Les quatre taules que representen les escenes de l'Adoració dels pastors, l'Adoració dels Reis o Epifania, l'Ascensió i la Pentecosta han estat atribuïdes tradicionalment al Mestre d'Artés. Es troben situades a la zona intermèdia i inferior dels laterals. El conjunt és completat amb el Calvari, l'Anunciació i la Resurrecció, d'autoria diferent a l'anterior. Es troben situades a la part superior dels carrers laterals i el Calvari a l'espina. El banc presenta dues escenes de la Passió (el petó de Judes i camí del Calvari). Té un sagrari amb Crist i, als extrems, les imatges de Sant Pere i Sant Pau. | 08156-79 | Santa Maria de Palau-solità. Pl. de Santa Maria, 2, 08184, Palau-solità i Plegamans. | Segons testimonis de les visites pastorals (Arxiu Diocesà de Barcelona), el 14 d'abril de 1511, el visitador Jaume Valls mana fer un bon retaule per a l'altar major en un termini de dos mesos. L'execució fou impossible amb tan poc temps. I quan dos anys més tard, el 5 d'octubre de 1513, ve el visitador Andreu Pujalt, troba l'altar major de la mateixa manera que en la precedent visita. Insisteix que s'ha de fer el retaule; el termini que dóna és d'un any. Creiem que es construí en aquest temps assignat, ja que en la visita del 3 d'abril de 1519 se'ns parla de 'l'altar major decent' i en visites posteriors es parla del retaule pintat (MARTÍ BONET, J.M., 2010:21-22). Durant la guerra civil de 1936-1939 la Generalitat de Catalunya salvà l'esmentat retaule i viatjà a París en una exposició. L'any 1940 fou retornat a la parròquia. | 41.5840500,2.1692200 | 430750 | 4603929 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56819-foto-08156-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56819-foto-08156-79-2.jpg | Física | Modern|Gòtic | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Mestre de Xàtiva / Artés / Borbotó | Titularitat privada; accés públic. | 94|93 | 52 | 2.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:18 | ||||||
| 56863 | Col·lecció de materials de Palau-solità i Plegamans al Museu d'Història de Sabadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-materials-de-palau-solita-i-plegamans-al-museu-dhistoria-de-sabadell | IaC-XVII | Al Museu d'Història de Sabadell es custodien materials que provenen del terme municipal de Palau-solità i Plegamans. La relació de materials és la següent: - Conjunt de materials arqueològics procedents d'una excavació, ingresats l'any 1947 al museu per Vicenç Renom Costa. Es tracta de ceràmica campaniana B, comuna ibèrica de cocció reduïda, ceràmica a mà, àmfora ibèrica i d'importació, terra cuita i esquist (nº registre: 2057, ubicació: Agricultura 46 C prestatge 3). - Portal de pedra d'arc pla amb llinda rectagular (segle XVI), ingresat l'any 1947 al museu per Vicenç Renom Costa. Els muntants inferiors, iguals a ambdós costats, són carreus rectangulars col·locats verticalment. La resta de muntants són de mides i formes irregulars. Al centre de la llinda hi ha un escut (datat del 1549) d'un teixidor, que representa el batà i la llançadora d'un teler (nº registre: 10942, ubicació: Pati del MHS). - Finestral de pedra (segle XVI) d'arc pla, amb guardapols, sostingut per impostes, la d'un costat amb un cap masculí i la de l'altre amb un cap femení. Tres muntants per banda, l'inferior d'ambdues bandes treballat com si fos base de columna. Replanell motllurat. Aquesta finestra originàriament era just a sobre de la banda dreta del portal de la casa (nº registre: 10936, ubicació: Pati del MHS). - Conjunt de materials arqueològics, ingresats l'any 1970 al museu per Rafel Subirana i Antoni Pallàs. Es tracta de ceràmica campaniana B, terra sigil·lada hispànica, carèmica ibèrica, reduida de cuina, àmfora ibèrica i romana, revora de tègula, fràgment de molí rotatori, fragment de vidre i escòria de ferro (nº registre: 2025, ubicació: Agricultura 82 D prestatge). - Pintura figura hagiogràfica sobre fusta (segle XVII) ingresada al museu per Josep Renom Costa. Representació de Santa Agnès (nº registre: 1482, ubicació: Agricultura 61 A prestatge 4). - Fragments d'àmfora i tègula romana, ingresats al museu per Ramón Vial i Fitó (nº registre: 2018, ubicació: Agricultura 82 E prestatge 8). | 08156-123 | Museu d'Història de Sabadell. C. de Sant Antoni, 13, 08201 Sabadell. | El Museu d'Història de Sabadell (MHS) és un museu local que aplega col·leccions d'arqueologia, d'història i d'etnologia sobre la ciutat i els municipis de la comarca, i també una important col·lecció relacionada amb la indústria tèxtil llanera. La temàtica del museu es centra en la història de Sabadell, des de la prehistòria fins als segles XIX-XX. | 41.5875300,2.1784900 | 431527 | 4604308 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56863-foto-08156-123-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56863-foto-08156-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56863-foto-08156-123-3.jpg | Física | Romà|Medieval|Modern|Ibèric | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions i fotografies facilitades per Roser Enrich (Museu d'Història de Sabadell). | 83|85|94|81 | 53 | 2.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:18 | |||||||||
| 56877 | Parc de l'Hostal del Fum | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-lhostal-del-fum | XX-XXI | El parc de l'Hostal del Fum és l'espai verd més extens del municipi. Es troba entre el Polígon Riera de Caldes i la riera del mateix nom. És un recinte tancat aproximadament de 23 hectàrees, amb vegetació autòctona formada per pins, alzines, roures, pollancres i arbres de ribera, entre els que hi creix una gran varietat de plantes com la farigola, l'alfàbrega, el romaní i d'altres espècies aromàtiques pròpies de la vegetació mediterrània. Les zones arbrades s'alternen amb prats d'herba travessats per camins i un rierol que enllaça diversos estanys d'aigua. És un lloc de refugi de petits mamífers i de pas i nidificació per moltes espècies d'aus migratòries, que troben entre els matolls el refugi que les gran extensions d'edificis i carreteres els hi nega. Tots els estudis realitzats destaquen la gran biodiversitat del parc i en recomanen la seva conservació: 'En aquesta zona natural hi ha gran diversitat d'hàbitats: medi aquàtic, bosc autòcton, bosc esclarissat, prats d'herba baixa i de herba alta, marges arbustius de camins i al voltant i trobem camps de conreus de secà. La gran diversitat d'hàbitats de l'espai fa que sigui una de les millors zones de la comarca per a observar aus. S'han arribat a detectar unes 180 espècies d'ocells, 62 del les quals protegides per la Directiva d'Aus de la Unió Europea. Per fer-se una idea de l'interès de la biodiversitat de la zona, cal tenir present que a una àrea de dimensions similars en un indret qualsevol de Catalunya hi hauria unes 90-100 espècies com a molt.' (Font: Sistemes Naturals de Palau de Plegamans, de Naturgest). La situació del Parc de l'Hostal del Fum, voltat de municipis amb gran nombre d'habitants i el seu fàcil accés, fa que sigui molt visitat els caps de setmana i festius, tant pels veïns del poble com pels dels pobles del voltant. En ell s'hi poden dur a terme moltes activitats de lleure: passejades, bicicleta, dia de pícnic....També es un indret molt freqüentat per escoles de la comarca, grups i associacions per a celebrar actes. El parc compta amb els serveis necessaris com a zona de lleure, una zona amb taules de fusta, fonts, lavabos, contenidors de residus i mobiliari urbà. També cal remarcar que un dels principals atractius del parc és el Tren de Palau. L'associació d'aficionats al ferrocarrils, els Amics del Tren, gestiona uns trens en miniatura que reprodueixen a petita escala tota la infraestructura necessària dels trens reals. | 08156-137 | Av. del Camí Reial, s/n, 08184 Palau-solità i Plegamans. | 41.5650200,2.1745300 | 431173 | 4601812 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56877-foto-08156-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56877-foto-08156-137-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions i fotografies facilitades per l'Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | 98 | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:18 | ||||||||||
| 56880 | Col·lecció del Museu de la Fundació Folch i Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-del-museu-de-la-fundacio-folch-i-torres | FUNDACIÓ FOLCH i TORRES: http://fundaciofolchitorres.org | XI/XVII-XX | La col·lecció i l'arxiu s'ubiquen a la primera planta del Castell de Plegamans (5 sales de la planta noble; 272 m2; inclou la capella de Sant Genís), que l'ajuntament ha cedit a la Fundació mitjançant un conveni de cessió. El Museu-Arxiu de la Fundació mostra l'obra i la vida dels cinc germans Folch i Torres a través d'una exposició permanent dels llibres que van publicar, les revistes que van dirigir i els records més diversos de la seva vida privada. El relat consisteix bàsicament en recordar l'obra literària i artística dels cinc germans Folch i Torres, i especialment la figura d'en Josep Maria, ànima del setmanari infantil En Patufet, autor de les famoses Pàgines Viscudes, de novel·les per a joves tan conegudes com les Aventures d'en Massagran, i de nombroses obres de teatre per a infants, entre elles Els Pastorets. La Fundació també conserva un arxiu documental amb més de 1600 registres, entre els quals hi podem trobar llibres, o parts de llibres, publicacions periòdiques, retalls de premsa, manuscrits, cartes, il·lustracions, tesis o treballs d'estudi, documents sonors i documents multimèdia. El centre, gestionat directament per la família Folch, està obert al públic els diumenges i festius al matí, tot i que s'accepten visites concertades (guiades) a grups entre setmana. L'entrada és gratuïta. La Fundació també ofereix visites al castell, en general. | 08156-140 | Castell de Plegamans. Carrer del Castell s/n, 08184, Palau-solità i Plegamans. | Els germans Manuel, Lluís, Josep M., Ignasi i Joaquim Folch i Torres constitueixen el cas paradigmàtic d'una família, tots els components de la qual sentiren vocació per les lletres i les arts. En destaca especialment la figura d'en Josep Maria (1880-1950). És autor de les famoses 'Pàgines Viscudes' i va escriure a 'la Renaixença', a 'la Veu de Catalunya', a 'Joventut' i a 'el Poble Català'. Tanmateix, va ser un conegut escriptor per a infants i joves, que va col·laborar a 'En Patufet', va fundar 'Els Pomells de Joventut de Catalunya' i va ser l'autor de les 'Aventures d'en Massagran' i de nombroses obres de teatre per a infants, entre elles 'Els Pastorets'. | 41.5835400,2.1825300 | 431859 | 4603861 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56880-foto-08156-140-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56880-foto-08156-140-2.jpg | Física | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Titularitat privada; accés públic.Considerada 'col·lecció oberta al públic' pel Servei de Museus de la Generalitat de Catalunya.Es troba a la primera planta a l'interior del Castell de Plegamans, que l'ajuntament ha cedit a la Fundació Folch i Torres mitjançant un conveni de cessió.El centre està obert al públic els diumenges i festius al matí. L'entrada és gratuïta. La Fundació també ofereix visites al castell.Informacions facilitades per Lluís Folch (Fundació Folch i Torres). | 94|98|85 | 53 | 2.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:18 | ||||||||
| 56889 | Fotografies de Palau-solità i Plegamans al fons del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fotografies-de-palau-solita-i-plegamans-al-fons-del-servei-de-patrimoni-arquitectonic-local | XX | El fons fotogràfic del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona conté una seixantena de fotografies del municipi de Palau-solità i Plegamans. Són imatges realitzades a diversos indrets del terme, com l'església de Sant Genís de Plegamans, Santa Maria de Palau-solità i la Comanada Templera de Santa Margarida, i de a diverses masies; a més de vistes generals de la població i paisatges. Les fotografies són en blanc i negre i estan datades entre els anys 1913 i 1980. Hi ha també diverses postals antigues amb vistes de conjunt del petit nucli urbà i de l'església. | 08156-149 | C/ Comte d'Urgell, nº 187. Edifici del Rellotge - planta baixa. 08036 Barcelona. | El Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona fou creat l'any 1914. Des d'aleshores, ha format un important fons fotogràfic i documental, bona part del qual prové de l'Institut d'Estudis Catalans, del Centre Excursionista de Catalunya i de diversos fons particulars. L'any 1986 va rebre el nom de Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL). | 41.5875300,2.1784900 | 431527 | 4604308 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Obert | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 55 | 3.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:18 | |||||||||||||
| 56909 | Gegants de Palau-solità i Plegamans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-palau-solita-i-plegamans | DADES GEGANTS: http://martivalentina.wixsite.com/dadesgegants/palau-solita | XX | Els gegants de Palau-solita i Plegamans són el Dimoni de la Pedra Llarga i la Masovera de can Cortès, que van acompanyats pel gegantó en Patufet. El Dimoni de la Pedra Llarga i la Masovera de can Cortès són una rèplica dels originals, de l'any 1986, construïts pel taller Nona de Mataró. Els antics són de cartró pedra: el dimoni pesa 70 kg i fa 3,46 m d'alçada; la masovera pesa 60 kg i fa 3,37 m d'alçada. Van ser batejats l'any 1986 per mossèn Pere de la parròquia de Santa Maria de Palau-solità i els padrins van ser en Josep M. Bachs i tot l'equip del programa 'Filiprim' de TV3. L'any 2004 van ser restaurats pel taller Sarandaca de Granollers. L'any 1998 el taller Sarandaca va construir els nous gegants, de fibra de vidre. El dimoni pesa 43 kg, i la masovera, 35,5 kg. L'alçada es la mateixa que els originals. Es van estrenar durant la Trobada de Gegants a Palau-solità i Plegamans, el mateix any de la seva construcció. El gegantó Patufet, també construït pel taller Sarandaca, és de l'any 2002. És de fibra de vidre, pesa 18 kg i fa 2,6 m d'alçada. Va ser estrenat durant la Trobada de Gegants a Palau-solità i Plegamans de l'any 2002. | 08156-169 | Can Cortès. Camí Reial, 56, 08184, Palau-solità i Plegamans. | La colla de Geganters i Grallers de Palau-solita i Plegamans va iniciar la seva activitat l'any 1994, i es va legalitzar l'any 1995. La primera sortida de la colla va ser el dia 21 de maig de 1995 a Festa de Sant Isidre de Palau-solita i Plegamans. L'any 1996 en Jordi Roura va compondre una peça per a les gralles anomenada '8 de setembre', per celebrar el 10è aniversari dels gegants. Cada dos anys es celebra la Trobada Gegantera, on participen un gran nombre de colles convidades. Es fa una cercavila pels carrers del poble i l'acte final a la plaça de la Vila (Ballada de Gegants i Capgrossos). | 41.5838000,2.1796500 | 431619 | 4603893 | 1998 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56909-foto-08156-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56909-foto-08156-169-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Lúdic | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Titularitat privada; accés públic.Fotografies: AJUNTAMENT DE PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS: http://www.palauplegamans.net | 98 | 53 | 2.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:18 | |||||||
| 56913 | Abraxas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/abraxas | XXI | L'Abraxas és la bèstia de foc de la colla de diables Deixebles del Dimoni de la Pedra Llarga de Palau. Va ser dissenyada i construïda, l'any 2016, per l'artista Dolors Sans. És un gall de fibra de vidre (reïna de polièster) en actitud altiva, agressiu, pintat de color negre i amb una cua estilitzada molt gran. És de grans proporcions: 2,38 m de llargada, 2,20 m d'amplada i 2,41 m d'alçada. És per un sol portador i disposa de 14 punts de foc. Aquesta figura representa el gall de can Cortès, de la llegenda de la Pedra Llarga, i és de foc perquè el diable el va castigar i convertir en un animal agressiu de l'infern. | 08156-173 | Can Cortès. Camí Reial, 56, 08184, Palau-solità i Plegamans. | L'any 2016, durant la Festa Major de Palau-solità i Plegamans es va fer l'estrena de la figura Abraxas a l'espectacle 'Guirigall', realitzar per a l'ocasió, on es representa la llegenda de al pedra del Diable. Hi van participar el Gall i els Gegants de Palau, acompanyats de l'Esbart dansaire, el ball de gitanes, el grup sardanístic i un grup de música popular. | 41.5838000,2.1796500 | 431619 | 4603893 | 2016 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56913-foto-08156-173-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Dolors Sans, constructora. | Titularitat privada; accés públic.Informacions i fotografies facilitades per Vicenç Grau (Associació Deixebles del Dimoni de la Pedra Llarga).L'Associació Deixebles del Dimoni de la Pedra Llarga és una entitat, fundada l'any 2012, que organitza correfocs, actes amb malabars de foc i trobades de bestiari festiu i de foc.En formen part 25 Diables (Deixebles) de la Colla Gran, 40 Tabalers, 30 Diables de la Colla Infantil, un grup de bufadors de foc, xanquers de foc i malabars de foc (Carioques), el grup de Tabalers infantils i el grup de músics de la bèstia, format per Gralles i Tabals. | 98 | 52 | 2.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:18 | |||||||
| 56917 | Col·lecció de l'exposició permanent del Castell de Plegamans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-lexposicio-permanent-del-castell-de-plegamans | XX | El castell disposa d'una petita exposició permanent que presenta la seva història i evolució arquitectònica. Es troba a la planta baixa. Es composa de diverses fotografies dels espais del castell, tant interiors com exteriors, i de diversos documents sobre la seva història. També hi ha exposades dues maquetes que reprodueixen a petita escala el castell, una d'elles mostra el seu aspecte primitiu; i l'altre l'actual, fruit de les diverses reformes i ampliacions de les que ha estat objecte al llarg dels segles. | 08156-177 | Castell de Plegamans. Carrer del Castell s/n, 08184, Palau-solità i Plegamans. | 41.5835400,2.1825300 | 431859 | 4603861 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56917-foto-08156-177-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56917-foto-08156-177-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 53 | 2.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:18 | |||||||||||
| 56918 | Secció d'una branca de l'Alzina de can Padró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/seccio-duna-branca-de-lalzina-de-can-padro | XXI | Es tracta de la secció transversal d'una de les grans branques de la desapareguda alzina de can Padró. Es troba exposada en una vitrina i acompanyada de fotografies antigues i textos explicatius sobre la històrica alzina. | 08156-178 | Can Cortès. Camí Reial, 56, 08184, Palau-solità i Plegamans. | L'Alzina de can Padró va ser, durant molts anys, l'emblema del municipi i testimoni de molts esdeveniments de la vida dels palauencs. Es calcula que tenia uns 250 anys quan va morir. Des de l'any 1928, i durant moltes festes majors, sota les seves branques s'hi instal·lava l'envelat. També va ser escenari de diades sardanistes i d'altres actes culturals. Durant uns anys va ser el lema del segell oficial de l'Ajuntament. Va créixer al mig del pla, envoltada de camps de conreu que es regaven abundosament. Pels volts de la dècada dels anys 60 del segle passat es va fer vella, i la urbanització progressiva del seu entorn (cotxes, ciment, manca d'espai...) va contribuir a la seva davallada i, tot i que es van fer esforços per salvar-la, no es va recuperar. Segons la tradició oral, fa uns tres-cents anys va esclatar una forta tempesta, i un llamp va caure sobre una immensa alzina i la va ferir de mort. Els antics habitants de Palau hi van plantar al mateix lloc un aglà d'aquell arbre com a testimoni de continuïtat, i hi va néixer l'alzina de can Padró. | 41.5838000,2.1796500 | 431619 | 4603893 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56918-foto-08156-178-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Es conserven uns troncs de l'alzina de can Padró a can Boada, en mal estat. | 98 | 52 | 2.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:18 | |||||||||
| 56930 | Col·lecció d'elements de l'antiga església de Sant Genís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-delements-de-lantiga-esglesia-de-sant-genis | FUNDACIÓ FOLCH i TORRES: http://fundaciofolchitorres.org | X | La col·lecció d'elements procedents de l'antiga església de Sant Genís es troba a una sala de la planta noble del Castell de Plegamans, a la primera planta. És custodiada per la Fundació Folch i Torres. Es tracta de diversos elements procedents de la primitiva capella, com la pica baptismal, vestigis d'alguns capitells, una placa de marbre procedent del terra de l'església, i la llinda i dovelles d'una finestra. | 08156-190 | Castell de Plegamans. Carrer del Castell s/n, 08184, Palau-solità i Plegamans. | 41.5835400,2.1825300 | 431859 | 4603861 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56930-foto-08156-190-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56930-foto-08156-190-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56930-foto-08156-190-3.jpg | Física | Romànic|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Titularitat privada; accés públic.Informacions facilitades per Lluís Folch (Fundació Folch i Torres). | 92|85 | 53 | 2.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:18 | |||||||||
| 56931 | Quadre de la Sala del Comú | https://patrimonicultural.diba.cat/element/quadre-de-la-sala-del-comu | XX | El quadre que presideix la Sala del Comú de l'ajuntament de Palau-solità i Plegamans és obra de Manel Zorrilla Giné, pintor local. Es tracta d'un quadre, de gran format, amb una pintura que representa el municipi, on s'identifiquen els diferents monuments, edificis i indrets més destacats del mateix. | 08156-191 | Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. Pl. de la Vila, 1, 08184, Palau-solità i Plegamans. | 41.5875200,2.1785100 | 431528 | 4604307 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Obert | Bo | Física | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Manel Zorrilla Giné | 52 | 2.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:18 | |||||||||||||
| 56932 | Murals de la Sala de Plens de l'ajuntament de Palau-solità i Plegamans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/murals-de-la-sala-de-plens-de-lajuntament-de-palau-solita-i-plegamans | XX | La composició pictòrica que decora i presideix la Sala de Plens de l'ajuntament de Palau-solità i Plegamans és obra de Manuel Rallo, l'any 1948. Es tracta de 8 murals, dos de gran format i 6 de mida més reduïda, que representen els dos pobles que formen el municipi: d'una banda Plegamans i, de l'altre, Palau-solità, amb imatges de la història i simbologia local. A un dels laterals hi figura Ramon de Plegamans, lloctinent de Jaume I, i a l'altre, la comanda dels templers de Santa Magdalena. | 08156-192 | Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. Pl. de la Vila, 1, 08184, Palau-solità i Plegamans. | 41.5875200,2.1785100 | 431528 | 4604307 | 1948 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56932-foto-08156-192-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56932-foto-08156-192-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Manuel Rallo | 98 | 52 | 2.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:18 | |||||||||
| 56933 | Altar del Roser de Santa Maria de Palau-solità | https://patrimonicultural.diba.cat/element/altar-del-roser-de-santa-maria-de-palau-solita | XVII | <p>L'Altar del Roser es troba a la capella lateral de l'església de Santa Maria de Palau-solità. És d'estil barroc, de fusta sense daurar i d'autor desconegut. Presenta un antipendi o frontal d'altar de rajoles de ceràmica policromada, realitzat per Llorenç Passoles a la segona meitat del segle XVII. Aquest frontal queda centrat per la Mare de Déu del Roser, amb el Nen Jesús en braços. Als costats hi ha rajoles geomètriques florals, que queden emmarcades per sanefes florals estilitzades. A sobre hi ha diverses sanefes més que culminen el conjunt.</p> | 08156-193 | Santa Maria de Palau-solità. Pl. de Santa Maria, 2, 08184, Palau-solità i Plegamans. | 41.5840500,2.1692200 | 430750 | 4603929 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56933-foto-08156-193-2.jpg | Física | Barroc | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Llorenç Pasollas, ceramista (antipendi). | Titularitat privada; accés públic. El retaule del Roser es trobava situat a l'altar major fins a l'any 1965. | 96 | 52 | 2.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:18 | |||||||||
| 56934 | Pica baptismal de Santa Maria de Palau-solità | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-baptismal-de-santa-maria-de-palau-solita | XV | La pica baptismal de l'església de Santa Maria de Palau-solità està realitzada en pedra de Girona, segons la visita pastoral de l'any 1508. Es sustenta sobre una base quadrada amb ornamentació esculturada de sanefa ondulada, sobre la que hi ha un petit pilar de vuit cares, que sosté la pica. El cos de la pica és octogonal i queda emmarcat, per la part superior, també per un octògon. La part frontal presenta esculpit un escut, de tipologia quadrilonga, amb l'any 1408 i una creu sobre la lletra alfa. | 08156-194 | Santa Maria de Palau-solità. Pl. de Santa Maria, 2, 08184, Palau-solità i Plegamans. | 41.5840500,2.1692200 | 430750 | 4603929 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56934-foto-08156-194-2.jpg | Física | Gòtic | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Titularitat privada; accés públic.La pica baptismal s'utilitzà de forma regular fins a l'any 1870. | 93 | 52 | 2.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:18 | ||||||||||
| 56935 | Escultures del Parc del Fum | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultures-del-parc-del-fum | XX | Es tracta de tres escultures situades a l'interior del Parc del Fum. Són realitzades en pedra, ferro i fusta, imitant l'art prehistòric, amb representacions de caràcter naturista. | 08156-195 | Parc de l'Hostal del Fum. Av. del Camí Reial, s/n, 08184 Palau-solità i Plegamans. | 41.5650200,2.1745300 | 431173 | 4601812 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56935-foto-08156-195-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56935-foto-08156-195-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:18 | |||||||||||
| 86706 | Can Marquès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-marques-4 | XVII | <p><span><span><span>Can Marquès es troba situat a la part alta de la població, al costat de l'església romànica de Sant Salvador de Polinyà. La seva fisonomia ha estat modificada en diferents ocasions, una de les quals ens ve senyalada per la data que es pot llegir en una de les llindes- finestra sobre el portal d'entrada-. </span></span></span></p> <p><span><span><span>És una masia de planta rectangular de prop de de 10 per 8,5 m, orientada a migdia , amb planta baixa i primer pis, i coberta de teula àrab de dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. Aquesta presenta simetria en la disposició del seus elements d'obertura en relació als cossos que formen l’edifici. A la planta baixa, hi ha un portal acabat amb arc adovellat de grans peces de pedra, flanquejat per sengles finestres. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la planta noble les finestres segueixen els mateixos eixos que les de la planta baixa, amb tres finestres emmarcades amb grans carreus de pedra ben treballats i ampit lleugerament sortit i motllurat. El finestral central presenta un rellotge de sol en relleu, mentre que a la llinda del de la dreta es llegeix la data de 1670 incisa a banda i banda d l’anagrama IHS. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A banda i banda del mas primigeni s'observen sengles cossos adossats a llevant dels quals es basteixen també diversos edificis. Tot el conjunt és envoltat per un jardí i una mica de bosc.</span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> | 08167-3 | Passeig de l'Església | <p><span><span><span>La ubicació d’aquesta masia fa pensar que es tracti d’un dels primers masos construïts a redós de l’església, constituint el nucli primigeni de la vila. Tanmateix, es troba avui profundament remodelada, essent la data esmentada en una finestra del primer pis corresponent a una de les refaccions d’època moderna. </span></span></span></p> | 41.5579700,2.1515600 | 429250 | 4601048 | 1679 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86706-polinya-canmarques-01a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86706-polinya-canmarques-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86706-polinya-canmarques-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86706-polinya-canmarques-04.jpg | Física | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:22 | ||||||||||
| 86712 | Torre Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-marti | XX | Actualment en obres per a la seva rehabilitació com a residència de la tercera edat.La torre del pou presenta una esquerda visible des del seu coronament i fins a l’obertura inferior. | <p><span><span><span>Antiga casa d’estiueig d’estil noucentista en una àmplia parcel·la voltada per una tanca perimetral que inclou una superfície de gran qualitat paisatgística. Respon a l’estil de masia catalana de tipus basilical. De planta rectangular de 18,5 x 12,7 m, està orientada a migdia i formada per tres cossos o crugies en sentit longitudinal rematades per dues de transversals, amb planta baixa, dos pisos i sotateulada al cos central, perpendiculars a la façana principal, amb el central més alt amb teulada a doble vessant i els laterals més baixos amb teulada a un sol vessant.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal presenta tres eixos d’obertures, un per cos, presidides en el central i a l’altura de la sotateulada per un escut caironat amb les inicials dels propietaris. A la façana posterior, visible des de la carretera, el cos principal presenta dos eixos d’obertures i els laterals un, tot i que a diferència de la principal, al segon pis no hi ha finestres. Enlloc de de l’escut amb les inicials, en la façana posterior, el cos central és presidit per una cartel·la amb el nom de la casa. A la planta baixa es troba un cos afegit i coronat amb balustrada que constitueix una terrassa que dóna a la sala principal de la planta noble.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Als laterals, les finestres també són desenvolupades en tres eixos simètrics, tot i que desplaçats. Totes les obertures de les façanes estan decorades amb guardapols motllurats amb culs de llàntia amb decoració general. Al segon pis, en tots els angles superiors de les obertures de les façanes principal i posterior, es troben respiradors circulars de tipus floral.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’interior, els sostres són a base de biguetes de ferro amb revoltons d’obra. Es conserva l’encavallada de fusta del cos central. La planta baixa, destinada al servei, consta d’una amplia entrada o rebedor que fa de distribuïdor cap a la resta de dependències, com ara la cuina, un rebost, el bany i diversos dormitoris. Al fons es troba la caixa d’escala i les cotxeres.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’edificació presenta al seu voltant diversos cossos destinats a estables, pallissa, celler i cups, corrals, galliners.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A uns 25 m a ponent de la casa es troba la torre corresponent a un pou que fins fa poc havia comptat també amb safareig i comptador i que proveïa la casa d’aigua. Es tracta d’una construcció exempta cilíndrica feta amb maó vist que des de l’exterior presenta cinc registres separats per una línia de maons sobresortits. A la base es troba una porta acabada amb arc de mig punt i una petita obertura acabada amb arc ultrapassat. Una obertura idèntica, alineada amb la primera, es troba en el tercer registre. És coronada per una barana de ferro. Conserva a l’interior la maquinària per bombar l’aigua. </span></span></span></p> | 08167-4 | Carretera 155 de Granollers a Sabadell, quilòmetre 4,4 | <p><span><span><span>Segons una inscripció emmarcada a la façana posterior els seus amos haurien estat J. i M. Martí. La casa es troba dins de les mansions que es construïren entre la primera i segona desena del segle XX . L’any 2001 es van iniciar les obres per rehabilitar-la com a restaurant. En l’actualitat està en obres per tal de rehabilitar-la com a residència de la tercera edat. </span></span></span></p> | 41.5634100,2.1527900 | 429358 | 4601651 | 1909 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86712-polinya-torremarti-01_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86712-polinya-torremarti-02_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86712-polinya-torremarti-03_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86712-polinya-torremarti-04_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86712-polinya-torremarti-05_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86712-polinya-torremarti-06.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86712-polinya-torremarti-07.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86712-polinya-torremarti-08.jpg | Física | Modernisme|Noucentisme|Popular|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 105|106|119|102 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:22 | ||||||||
| 86719 | Pintures romàniques de l'església de Sant Salvador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-romaniques-de-lesglesia-de-sant-salvador | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>AINAUD, Joan. 1989. “Mestre de Polinyà”. <em>Millenum: historia i art de l’església catalana</em>, 148-49. Barcelona. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>AINAUD, Joan. 1986. “Pintures murals de Polinyà”. <em>Thesaurus: l’art als bisbats de Catalunya, 1000-1800</em>, 36-37. Barcelona. Fundació Caixa de Pensions.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>ALTURO, Jesús. 1985. <em>Diplomatari de Polinyà del Vallès: aproximació a la història d’un poble del segle X al XII </em>(Bellaterra: UAB 1985)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>ALTURO, Jesús. 1985. “Polinyà del Vallès del segle X al XII: estudi històric i diplomático-paleogràfic”. <em>Arraona</em> 17, 1985: 23-62<em>.</em></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>ALTURO, Jesús. 2005. “Polinyà del Vallès: fonts i noves dades per a la reconstrucció de la seva historia”. <em>Arraona</em> 29, 2005: 132-147.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>ALTURO, Jesús; ALAIX, Tània. 2016. <em>L’església de Sant Salvador de Polinyà i les seves pintures. </em>Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de<em> </em>Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>GUDIOL, J. 1919. “Mes pintures murals”. <em>La Veu de Catalunya </em>29, num. 7331. 15.9.1919, pag. 5.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>KHUN, Charles, L. 1930. Romanesque mural painting of Catalonia. Cambridge: Harvard University Press.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>MARTORELL, Jeroni. 1915-20. “Memoria presentada pel SCCM, dels treballs fets els anys 1915-20” <em>Anuari de l’IEC </em>6 (1915-20): 59-64</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>PUIG I CADAFALCH, Josep. 1915-20. “Noves Pintures Murals”. <em>Anuari de l’IEC</em>, 6 (1915-20) pag. 773-74.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>SUREDA, Joan. 1992. “Pintures murals de sant Salvador de Polinyà”. <em>Catalunya medieva</em>l, 80-81. Barcelona, Lunwerg, cop.</span></span></span></span></span></span></p> | XII | Durant mesos d'abril i maig de l'any 2000, arran de la darrera restauració del temple efectuada pel Servei de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya, es van trobar noves restes de pintura, concretament una part més del tetramorf. En aquell moment van ser restaurades i es conserven in situ.El 10 de setembre de 2005 es va fer la presentació pública de la reproducció de les pintures originals a l'església de Sant Salvador de Polinyà. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Les pintures romàniques de Polinyà, d'una gran expressivitat en les seves formes, estan elaborades en un estil autòcton, similar a les de Santa Maria de Barberà, amb influències franceses, lluny de l'estil italianitzant representat per Taüll o Pedret. Les relacions amb les pintures romàniques de Santa Maria de Barberà són evidents tant pel que fa al cànon allargat de les figures com per les formes i colors dels personatges i elements representats. La proximitat de les dates de consagració d'ambdues esglésies (Barberà, entre 1.116 i 1.137, i Polinyà, al 1.122), el fet que entre els propietaris de Polinyà que feren importants deixes testamentàries a l'església de Sant Salvador destaquin els Bonfill de Santa Coloma, què si bé tenien la seva residència habitual a Barberà foren senyors de Polinyà per via matrimonial, fan pensar que el mateix mestre va pintar a Barberà i a Polinyà. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Les pintures s’han atribuït per aquests motius a l’anomenat “Mestre de Cardona”, per ser l’autor (o en persona o personal del seu taller) d’almenys quatre pintures murals del segle XII a partir d’analogies estilístiques: es tracta de les esglésies de Sant Martí Sescorts (pintures conservades al Museu Episcopal de Vic), de Sant Vicenç de Cardona (conservades al MNAC), de Santa Maria de Barberà (absis laterals, conservades in situ) i de Sant Salvador de Polinyà (conservades al Museu Diocesà de Barcelona).</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Globalment, les pintures de Polinyà ofereixen el cicle iconogràfic complert des de l’adveniment de Crist al seu retorn a la fi dels temps. Les escenes, localitzades a l’absis, al mur meridional i a la volta del primer tram del temple, són les següents:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>A l'absis:</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Diverses escenes de la Vida de Jesús: anunciació, visitació, nativitat, lavatori o bany amb les llevadores, i anunciació dels pastors. La nativitat és representada a la manera bizantina amb Maria sobre un llit i el nen a part. El conjunt està presidit per una <em>Maiestas Mariae</em>, amb la Mare de Déu asseguda en el tron del salvador amb el nen a la falda i flanquejada per dos arbres. Al costat de la verge es detecta un personatge masculí, dret i descalç, força malmès. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Les escenes de l’absis són separades en dos nivells per un fris amb filacteris referits a les escenes de l’Apocalipsi.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Al mur meridional</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>- Escena de Jesús davant Pilat al pretori. Pilat està assegut en un tron i al seu costat hi ha un soldat amb llança, casc i escut.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>- Escenes del llibre de l’Apocalipsi. Destaca l’imatge de Crist entronitzat dins una mandorla i envoltat pels símbols dels evangelistes. Se’n distingeixen clarament dos, els de Lluc i Joan. També s’hi representen l’<em>Agnus Dei</em> amb 7 ulls envoltat de 7 canelobres d’or, les 7 esglésies d’Àsia (només se’n distingeixen 3), el llibre dels 7 segells i dos dels quatre genets de l’Apocalipsi (el segon amb l’espasa i el quart amb una llança que travessa la cara d’un home).</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>A la volta del primer tram del temple.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Restes del pantocràtor al centre de la volta, a l’intradós de l’arc toral, decorat a la part alta amb motius vegetals (tija ondulada amb fulles, flors d’iris) amb un personatge no identificat a la part baixa en un dels pilars, un sant bisbe (dempeus, amb casulla i estola, descalç, nimbat i amb pal·li), que duu a la mà dreta una pedra.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>La majoria d’estudiosos identifiquen aquest personatge vestit de bisbe com Sant Esteve (per la possible pedra a la mà dreta). Jesús Alturo, que l’any 2016 va estudiar-les, ho posa en dubte: cal no oblidar que quan l’església es consagra (1122), pertanyia a la canònica de la Catedral de Barcelona des de 1056 (als canonges, no al bisbe). Qui consagrà l’església fou (Sant) Oleguer, bisbe de Barcelona, però qui degué influir en els personatges representats al programa iconogràfic havien de ser els canonges, traslladats el 1122 a Terrassa. Per tant, Alturo segueix la pista barcelonina: defensa que el personatge en qüestió és un sant bisbe segur, i després de descartar sant Ruf, aposta per Sant Jaume el Menor, o bé, amb menys possibilitats, per Sant Pere de Narbona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>El mateix autor, després de revisar tant la documentació escrita com les diferents opinions d'historiadors (Puig i Cadafalch, Gudiol, Richert, Post, Kuhn, Pijoan, Cook, Carbonell, Sureda, Ainaud o Pagès) conclou que aquestes pintures són de l'any 1122</span></span></span></span></span></span></p> | 08167-6 | Gran part de les pintures originals es troben al Museu Diocesà de Barcelona mentre que a l'església de Sant Salvador se'n pot veure una còpia, a banda d'alguns fragments localitzats posteriorment i que romanen in situ. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>L’any 1919 es publiquen les primeres notícies del descobriment d’un seguit de pintures murals a l’interior del temple de Sant Salvador, per part de J. Gudiol i J. Puig i Cadafalch. Sobre les circumstàncies de les troballes se’n sap ben poca cosa. Gudiol esmenta que “<em>com tantes altres vegades, sota l'emblancat que fa mut el presbiteri”. </em>Així, podem concloure que s'hi havia pintat a sobre, s’havia emblanquinat l’absis i les<em> </em>pintures no es veien. Es desconeix però com es van descobrir, qui va fer les obres que van permetre<em> </em>desencalar i descobrir les pintures, o qui va tenir la idea de fer-les.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>El mes de novembre d'aquell mateix any, Jeroni Martorell, responsable del Servei de Conservació i Catalogació de Monuments (SCCM) de la Mancomunitat, comunicava la troballa a la Junta de Museus de Catalunya (JMC). El SCCM (depenent de la Mancomunitat i l’Institut d’Estudis catalans, presidides per Puig i Cadafalch) atorgava una subvenció per a la neteja i millor conservació de les pintures, operació que es va dur a terme <em>in situ</em>. La JMC encomanava a J. Vallhonrat una copia de les pintures de Polinyà, Santa Maria de Barberà (lliurades el 1920) i Santa Maria de Terrassa.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Durant la Guerra Civil l'església va ser profanada i va ser utilitzada com a magatzem. Passat el conflicte, l'any 1939, es va procedir a una restauració de l'església, que va ser duta a terme sota la direcció de l'arquitecte J. Vila Juanico. Les pintures van romandre <em>in situ</em>.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>El </span></span></span><span lang='CA'><span><span>1941 es van executar els treballs d’extracció de les pintures per part de Ramon Gudiol i es van traslladar al Museu Municipal de Belles Arts de Barcelona (antecedent del MNAC), on les pintures, propietat del Bisbat (del Museu Diocesà de Barcelona, MDB), van quedar en dipòsit. Es restauraren al taller dels germans Josep i Ramon Gudiol i no s’arribaren a exposar al museu. L’impulsor i finançador de la operació va ser el col·leccionista barceloní, Joan Prats i Tomàs, que va f</span></span></span><span lang='CA'><span><span>inançar, a benefici del Museu Diocesà de</span></span></span> <span lang='CA'><span><span>Barcelona, l'extracció i condicionament d'aquestes pintures a canvi de quedar-se</span></span></span> <span lang='CA'><span><span>un fragment per a la seva col·lecció privada. El fresc escollit va ser l’anomenat “</span></span></span><span lang='CA'><span><span>Jesús davant Pilat”, que va acabar decorant la sala noble del seu domicili.L'any 1973 deixaria aquest fragment en testament al Museu d'Art de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Per un informe de 1957 del MDB (signat per Msn. Trens), es dedueix que les pintures de Polinyà eren encara en aquell moment un magatzem del Museu d’Art de Catalunya, a Montjuïc (MAC). L'1 de juny de 1959 van ser traslladades al Seminari Conciliar, i allí es va construir l’absis</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span> de suport.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>L'any 1960 s’inaugura el Museu Diocesà de Barcelona al Seminari Conciliar. La Sala romànica inclou l’absis amb les pintures de Polinyà. Posteriorment, el museu es tanca al públic i el fons es trasllada del Seminari al palau Episcopal. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>El 16 de maig de 1991 té lloc la inauguració del nou MDB al seu actual emplaçament, a la Pia Almoina. S’hi exposen les pintures de Polinyà.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>El 1992 el MAC traspassa la peça de Prats al MDB, després de mostrar-la en una mostra temporal al Palau Macaya.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>En el decurs dels treballs de restauració efectuats a l’església a principis dels anys 2000 per restauradores del Servei de Restauració de Bens Mobles de la Generalitat, es van descobrir noves pintures. Es tracta de petits fragments localitzats a la volta i sobretot a l’intradós de l’arc, corresponents a una part més del tetramorf ja conegut. Van ser restaurades per Elena Abella i Dolors Mañà i encara avui es poden veure a l'interior del temple.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>D’altra banda, a l’absis i a la paret meridional llueix des de l’any 2005 la reproducció <em>in situ</em> de les pintures conservades al MDB, realitzades per Raül Galusca entre 2003 i 2004.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Segons Alturo i Alaix (2016), les pintures murals de l’església </span></span></span><span lang='CA'><span><span>de Sant Salvador de Polinyà van ser un encàrrec del capítol de la catedral de Barcelona, propietari del temple des de què a mitjans del segle XI el bisbe Guislabert l’hi va donar. Aquests autors sostenen que l’encarregat de planificar el cicle iconogràfic de les pintures podria haver estat el canonge, gramàtic, erudit i canonista occità Renall, afincat a Barcelona, que era el secretari del bisbe Oleguer, el bisbe que va consagrar l’església (i possiblement les pintures) l’any 1122. Per tant la seva execució seria en aquesta data o una mica abans, segons els esmentats autors. </span></span></span><span lang='CA'><span><span>Alturo (2016)</span></span></span> <span lang='CA'><span><span>defensa que les pintures ja s’haurien realitzat abans de consagrar l’església, el</span></span></span> <span lang='CA'><span><span>1122, ja que era habitual “inaugurar” formalment el temple quan estava acabat del</span></span></span> <span lang='CA'><span><span>tot, pintures incloses.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>La cronologia de les pintures ha estat objecte de discussió. Puig i Cadafalch, al descobrir les pintures el 1919, les data (com l’església) al segle XI. Gudiol data les pintures des de finals del segle XII fins ben entrat el segle XIII, i posteriorment, s’inclinà pel segle XIII. Khun (1930) confirmà la datació del segle XIII. Als anys 50 Cook i Gudiol proposen la segona meitat del segle XII. Gairebé tota la bibliografia posterior manté aquesta cronologia, com també Sureda (1991), Pagès (2013) i Carbonell, tot i que Ainaud (1986 i 1989). Pitarch i Nuria de Dalmases (1986), proposen la primera meitat del segle XII, que és la posició que manté actualment Alturo, fent-les coincidir amb l'esment de l'any 1122.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.5580600,2.1513600 | 429233 | 4601058 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86719-polinya-pint-romanic-001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86719-polinya-pint-romanic-002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86719-polinya-pint-romanic-003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86719-polinya-pint-romanic-004.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86719-polinya-pint-romanic-005.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86719-polinya-pint-romanic-006.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86719-polinya-pint-romanic-007.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86719-pintures-sant-salvador-009.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86719-pintures-sant-salvador-010.jpg | Física | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada accessible | Cultural | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Avui encara es poden distingir restes d'aquestes pintures in situ, especialment a l'intradós de l'arc de l'absis. La resta va ser extreta l'any 1941 per dur-les al al Museu Municipal de Belles Arts de Barcelona. L'any 1959 van ser traslladades al Museu Diocesà de Barcelona, on encara avui es poden veure. | 92|85 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:22 | |||||||
| 86742 | Can Querol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-querol-0 | <p><span><span><span>Masia de planta trapezoïdal i de tipus basilical, amb el cos central amb coberta de teula àrab a dues aigües més alt que els cossos laterals, amb coberta a un sol vessant. A llevant encara s’hi observa un altre cos afegit amb posterioritat, probablement en el decurs del segle XVIII, que hauria allotjat en els seus inicis un parell de cups de vi. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Consta de planta baixa, planta noble i golfes amb l’interior reformat per a l’habitatge de tres famílies, aprofitant en part els materials de l’original. Pel que fa a la distribució de les obertures de la façana principal es asimètrica, fet que es pot atribuir potser a una estructura originària en dos cossos enlloc de tres. D’aquesta manera, és ben probable que el volum basilical d’aquest mas respongui a l’ampliació del tradicional mas de tipologia més simple. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L'eix central d’obertures es troba lleugerament desplaçat cap al cantó dret i consta del portal principal, acabat amb un arc de mig punt adovellat. Aquest és flanquejat per una finestra rectangular a la dreta i un contrafort a l'esquerra, ponent del qual s’han practicat dues obertures més d’accés a la casa. Al primer pis s'observa la continuïtat asimètrica de la façana pel que fa a la distribució de les obertures: són a diferents alçades, mides i tipologies. Cal destacar el finestral gòtic tardà que es troba sobre el portal principal, amb guardapols conopial, columnetes als brancals amb base decorada geomètricament i mènsules en forma de caparrons. A la dreta del finestral s’observa la vareta d’un antic rellotge de sol. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A banda i banda, s’observen finestres rectangulars que solament conserven un senzill ampit. Al segon pis o golfes, hi ha un finestró amb plafons adossats a la línia d'imposta i llinda sobre la que s'hi han disposat decoracions florals de ceràmica vidriada. Per sobre del finestral gòtic hi ha un respirador senzill.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Cal destacar a l’angle nord-est un petit torreó o garita fet amb totxos amb presència de cinc espitlleres, probablement construït en el decurs del segle XIX.</span></span></span></p> <p><span><span><span>D’altra banda, l’edifici és envoltat per un seguit de coberts al nord, est i sud, fruit de l’evolució d’aquest unitat agropecuària al llarg del temps , destinades originàriament al bestiar o bé com a celler. Destaca el cos allargassat de tramuntana amb un gran portal a l’extrem est per als carros. Actualment, algun d’aquests cossos ha estat adequat, bé com a habitatge bé com a magatzem. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al costat oest, encara es conserva part del paviment, de cairons, del que hauria estat l’era, amb el corró de batre. De fet, un dels propietaris, encara recorda com s’hi feia la batuda a pota. A prop de l’era s’observa un molí de vent aiguader, construït el segle passat per tal de bombar aigua des de la mina de can Querol. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Finalment, a l’entrada, encara es pot veure una premsa de vi, i és que, com en tants d’altres llocs, les feixes més properes eren ocupades per vinyes i oliveres. De fet, la propietat originàriament s’havia estès molt més enllà del camí de la Serra a ponent, llindant amb les terres de can Rovira a tramuntana, fins ben bé a la carretera a llevant i gran part del polígon de ca n’Humet a migdia. </span></span></span></p> | 08167-13 | Camí de la Serra | <p><span><span><span>No s’ha fet mai cap estudi documental d’aquest mas ni tampoc es pot associar ara per ara a cap dels masos que Jesús Alturo esmenta en el seu treball, però la seva ubicació permet deduir que podria tractar-se d’un mas d’origen medieval o d’inicis de l’època moderna.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es coneix que la casa va ser objecte d’obres cap a la fi del segle XVIII i que alguns rajols pintats que es troben encara a l’interior de l’edifici principal, formant part d’un forjat, presenten les dates de 1821 i 1866 per la qual cosa es pot deduir una adequació de l’interior entre el segon i el tercer quart d’aquell segle. D’altra banda, els propietaris recorden encara com precisament gran part d’aquest forjat va caure ara fa prop de 30 anys i que llavors la casa va ser objecte de reformes per tal de fer-la habitable.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els seus propietaris actuals són la família Costa, que la van comprar a Pedro Salas Argelaguet. Avui hi resideixen.</span></span></span></p> | 41.5500635,2.1534114 | 429395 | 4600168 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86742-op-13-001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86742-op-13-002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86742-op-13-003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86742-op-13-004.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86742-op-13-005.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86742-op-13-006.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86742-op-13-007.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86742-op-13-008.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86742-op-13-009.jpg | Física | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial - productiu | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|94 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:22 | |||||||||||
| 86743 | Can Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-coll-10 | XVI-XVII | <p><span lang='CA'><span><span>Es tracta d’una masia de tres cossos amb teulada de teula àrab a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal. Sembla que les obres efectuades per a habilitar-la com a restaurant n’han canviat completament la fesomia exterior, conservant únicament el portal de la façana principal, acabat amb un arc de mig punt adovellat.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>D'altra banda a la casa hi havia també hi havia una mina d'aigua.</span></span></span></p> | 08167-14 | Carrer de l'Onze de Setembre, núm. 15 | 41.5576641,2.1554852 | 429577 | 4601010 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86743-can-coll-001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86743-can-coll-002.jpg | Física | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:22 | ||||||||||||
| 86761 | Col·lecció municipal d'Història | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-municipal-dhistoria | <p><span><span><span>Es tracta d’una col·lecció de material de tipus divers, sobretot etnogràfic (eines del camp, mobles, una premsa, mesures, barrils, llibres, material arqueològic procedent d’excavacions prèvies a la regularització de l’arqueologia...). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest material és producte de les tasques de recollida i salvament que els Amics de l’Antic Museu de Polinyà van dur a terme d'ençà de l'any 1980 i fins fa uns anys, així com també procedeix de diverses donacions. A l’arxiu de Polinyà hi consta un inventari en paper fet l’any 1989, amb 1.165 entrades. Avui aquest material es troba es un espai municipal tancat i destinat al seu dipòsit, a tocar del magatzem de la brigada.</span></span></span></p> | 08167-25 | Carrer Balmes, 8 | <p><span><span><span>El material d’aquesta col·lecció prové de l’antic Museu de Polinyà, fundat l’any 1980. D’ençà de llavors, l’activitat del Grup d’Amics del museu, es va dedicar a aplegar diversos estris procedents de cases i masies per tal d’anar creant un fons per al Museu i divulgar-lo. Aquest material és el que avui es troba al magatzem municipal. L’activitat del Grup d’Amics del Museu i del propi museu es va desenvolupar fins fa prop d’una dècada. </span></span></span></p> | 41.5539714,2.1560652 | 429621 | 4600600 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86761-op-25-002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86761-op-25-003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86761-op-25-004.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86761-op-25-005.jpg | Física | Eclecticisme | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | 2021-06-30 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | La col·lecció es troba pendent d'una nova classificació i inventari. | 102 | 53 | 2.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:22 | |||||||||||
| 86779 | Rellotge de sol de can Marquès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-marques-0 | <p><span><span><span>Rellotge d’alçat quadrangular en relleu a la part central de la llinda monolítica de la finestra principal de can Marquès, per sobre del portal adovellat. De tipus vertical declinant i orientat al sud, té gnòmon, de vareta simple, a la part superior. Els números, aràbics, incisos, es distribueixen, del 7 al 10 a l’esquerra. De l’11 a l’1 a la part inferior i del 2 al 6 a la dreta.</span></span></span></p> | 08167-39 | Passeig de l'església, 30 | 41.5579414,2.1516761 | 429260 | 4601044 | 08167 | Polinyà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86779-polinya-canmarques-03.jpg | Física | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | 2021-06-30 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:22 | |||||||||||||
| 89438 | Cementiri de Polinyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-polinya | XIX | <p>El cementiri de Polinyà es coneix en l'indret actual des del darrer quart del segle XIX. La part més antiga del cementiri correspon avui al seu cos central, format per tres rengleres de nínxols que dibuixen un espai de 25 x 20 m. La seva ampliació es va succeir pel costat nord-est primer i pel sud-oest després. Actualment es preveu una nova ampliació.</p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> | 08167-56 | Cementiri de Polinyà, al sector nord-est de la rotonda de la C-155 a l'altura de la BV-1421 | <p>El cementiri és gestionat des de l'Ajuntament d'ençà de l'any 1933.</p> <p>Està sent objecte d'estudi per part d'Alícia García Gutíerrez, tècnica de l'arxiu municipal de Polinyà, en relació als fets succeïts durant la Guerra Civil.</p> | 41.5602389,2.1478583 | 428944 | 4601303 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89438-op-56-002resize.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89438-op-56-003resize.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89438-op-56-004resize.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Inexistent | 2021-10-28 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:22 | |||||||||
| 89445 | Portal i finestres de can Marata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-i-finestres-de-can-marata | <p><span><span><span><span>ALTURO I PERUCHO, Jesús. 1985. <em>Diplomatari de Polinyà del Vallès. Aproximació a la història d'un poble del segle X al XII. </em>Bellaterra, Universitat de Barcelona,<em> </em>docs. 48, 49, 58, 107, 113.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ALTURO I PERUCHO, Jesús. 1985. <em>Polinyà del Vallès del segle X al XII. Estudi històric i diplomàtico-paleogràfic. </em>a 'Arrahona' II època. núm. 17. Sabadell,<em> </em>Museu d'Història de Sabadell, pàgs. 23-62.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ALTURO I PERUCHO, Jesús. 1985. <em>L'Arxiu Antic de Santa Anna de Barcelona del 942 al 1200. (Aproximació històrico-lingüística)</em>. Barcelona, Fundació Noguera,<em> </em>docs. 50, 118, 517.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PUIG i USTRELL, Pere. 1990. El monestir de Sant Llorenç del Munt sobre Terrassa. Diplomatari dels segles X i XI. Doc. 432, pag. 929-932.</span></span></span></p> | XVI-XVII | Caldria separar aquells elements treballats dels que no ho estan per tal de protegir els primers de cops i rascades. Es troben actualment en procés de ser reubicats. | <p><span><span><span><span>Els elements que es conserven del mas de can Marata, enderrocat l'any 1996, es trobaven a la seva façana principal. Aquesta, presentava una composició d’obertures força simètrica distribuïda en tres eixos, essent el central el més elaborat. La planta baixa era presidida per un portal acabat amb un arc de mig punt adovellat que, d’acord amb les fotografies que es conserven podria ser un element incorporat amb posterioritat. D’aquest, en el decurs de l’enderroc de la casa, se’n van enumerar i guardar totes les peces que el composaven.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les obertures de la planta primera corresponen, a partir de les dates que incorporen, a dues fases constructives diferenciades. La finestra central, la més eleborada del conjunt, és de l'any 1552, i la de l'esquerra, del 1608. La finestra de la dreta, tot i no incorporar cap data, presentava característiques idèntiques a la de l’esquerra i, per tant, es podría situar en el mateix momento constructiu. Es tracta de finestres de factura simple, amb laterals de pedra ben escairada i amb motllura simple a la cara interior, llinda monolítica amb guardapols simple i ampit sobresortit, motllurat i, la de l’esquerra, amb decoració dentada a la part inferior. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La finestra central és la que presenta un treball de talla més ornamentat, que la situa dins el corrent gòtic-renaixentista. D’alçat rectangular, la seva llinda és monolítica, profusament decorada a partir d’una motllura que descriu un arc fistonat. En l'espai que hi ha entre el guardapols i l'intradós de la llinda hi ha dos angelets que aguanten un escut amb l'anagrama de 'Ihs / Maria' i l'any 1552. A l'extradós del guardapols hi ha dos medallons en alt relleu que tenen inscrit un cap, amb barret i pipa. Els dos medallons són situats als extrems de la llinda i tenen els caps enfrontats.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El guardapols arranca de dos capitells amb figuració antropomorfa. El del costat esquerra presenta un cap d'home amb barba, bigoti i barret, pel costat exterior, i el cap d'un jove amb cabell arrissat pel costat interior. El del costat de la dreta té el bust d'una dona, amb vestit llis, i un botó a cada espatlla, pel costat exterior i el cap d'una dona jove pel costat interior. </span></span></span></span><span><span><span>L’ampit de la finestra és lleugerament sortit i sobre ell descansen les bases dels brancals, amb decoració geomètrica. </span></span></span></p> | 08167-57 | Plaça de la Vila, 1 | <p><span><span><span><span>Can Marata va ser enderrocada l’any 1996. Responia a una típica masia de planta basilical de tres cossos perpendiculars a la façana principal, amb el cos central més elevat i els laterals només amb planta baixa i primer pis. Sembla que la remunta del cos central havia estat afegida posteriorment, essent en un moment anterior una masia de tres cossos amb coberta a dues aigües. Al llarg del temps s’hi van anar afegint d’altres cossos, per tal de cobrir les necessitats pròpies d’una explotació agrària. Actualment només se’n poden veure les restes d’un pou.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Donat que com a construcció és esmentada ja d’ençà de la segona meitat del segle XI, la casa es podia remuntar a aquell moment i concloure que va tenir continuïtat d’habitat fins poc abans dels eu enderroc. Tanmateix, com sol passar en la majoria de casos, l’edifici que ens havia pervingut, probablement partia ja d’una reforma d’època baix medieval o d’inicis de la moderna, d’acord amb els elements que aquí es descriuen.</span></span></span></span></p> | 41.5574198,2.1561312 | 429630 | 4600983 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89445-op-57-002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89445-op-57-004.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89445-op-57-005.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89445-op-57-006.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89445-op-57-007.jpg | Física | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Inexistent | 2021-10-26 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Les peces van ser separades i enumerades en el decurs de l'enderroc de la casa per poder reubicar-les en algun altre indret | 94 | 47 | 1.3 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:22 | ||||||
| 89456 | Rellotge de sol de ca l'Enriqueta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-ca-lenriqueta | XIX-XX | La pintura s'ha perdut en gran part i presenta un escrostonat | <p><span>Rellotge de sol situat a la façana de migdia de ca l'Enriqueta, per sota la línia de teulada i a l'altura del carener. És semicircular amb frontó, emmarcat. Presenta les línies horàries amb senyals per a les mitges hores, bastant esborrades; no s'hi veuen números. Restes de mangra amb el qual s'ha pintat el marc i algun element en el pol. Gnòmon de vareta simple, doblegat.</span></p> | 08167-60 | Carrer Bonavista 2 (xamfrà amb el carrer Major) | 41.5560136,2.1544220 | 429486 | 4600828 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89456-5759aandres-carrerbonavista2polinya0.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Número 5759 de l'Inventari de Rellotges de Sol dels Països Catalans (Societat Catalana de Gnomòtica) | 98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:22 | ||||||||||
| 58738 | Escó de les Ferreres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esco-de-les-ferreres | XIX | Moble provinent de la masia de les Ferreres. Es tracta d'un escó de fusta de noguera tallada i daurada; amb tela estampada i clavetejada. Pintura al tremp sobre tela, imitant tapís en els plafons historiats, amb aplicacions metàl·liques. | 08179-59 | Les Ferreres | Prové de Casa Pons, palau ubicat a la Rambla de Barcelona (actual seu de la Conselleria d'Economia). En data desconeguda es traslladà a la masia Les Ferreres. Ingressat al Museu per compra mitjançant subhasta del 29 de maig de l'any 2014 amb el número de lot 2025. | 41.6413600,1.9103000 | 409248 | 4610532 | 1885-189 | 08179 | Rellinars | Restringit | Bo | Física | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló | Ribas | Forma part del fons del Museu del Disseny de Barcelona amb el número de registre MADB 138918; que ens ha cedit la fotografia i la informació.Segons informació facilitada per Dolors Moreno, la M. Lluisa Pons li va dir que venia de la seva casa de Barcelona, Rambla Catalunya,19, actual conselleria d'Economia, i que havia fet construir el seu pare Heribert Pons Arola al seu parent, l'arquitecte Soler i Marc. | 52 | 2.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:22 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 155,41 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml