Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 45898 | Col·lecció del Museu de la Pagesia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-del-museu-de-la-pagesia | <p>MATEU MIRÓ, J. (2008) Història del Museu de la Pagesia de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal.</p> | XVII-XIX | <p>La col·lecció d'objectes del Museu de la Pagesia forma part d'un projecte museològic destinat a explicar les formes de vida i les activitats econòmiques i quotidianes de Castellbisbal abans de les transformacions ocorregudes en la segona meitat del segle XX. Ocupa l'edifici del C/Pi i Margall 3. Disposa d'una sala a la planta baixa destinada a explicar l'activitat del transport i els camins locals, un primer pis destinat a explicar aspectes de la vida agrícola com a principal activitat econòmica i un segon pis destinat a explicar aspectes més socials dels diferents grups humans: dones, homes, nens, avis, etc. Forma part del Museu de la Pagesia és la següent: PLANTA BAIXA (té com a eix central el mercat), col·lecció de monedes i bitlles del segle XX Secció de transport PRIMERA PLANTA (té com a eix central les feines del camp) 2ª PLANTA (té com a eix central la família i la vida quotidiana)</p> | 08054-133 | Nucli urbà de Castellbisbal. C/ Pi i Margall, 13 (08755 Castellbisbal) | <p>El museu fou inaugurat el 28 de juliol de 1985 amb el recull d'objectes que els germans Mateu van anar fent dels del 1979, conscients de que la fisonomia del poble es transformava i els objectes de la vida pagesa desapareixien. Al 1980 ja s'havien recollit un total de 260 peces procedents de donacions particulars dels veïns de Castellbisbal i de les masies. A finals de 1980 es va començar a buscar un edifici que pogués acollir la col·lecció. Des del 1985 es va convertir en exposició permanent oberta a tots els públic.</p> | 41.4741200,1.9799000 | 414825 | 4591893 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45898-foto-08054-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45898-foto-08054-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45898-foto-08054-133-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | A més a més compta amb un total d'uns mil objectes que es troben als magatzems de l'Ajuntament per classificar d'entre els segles XVIII i XX. | 98|94 | 53 | 2.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:12 | ||||||||
| 45903 | Col·lecció paleontològica de l'ICP | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-paleontologica-de-licp | <p>J.AGUSTÍ, L.CABRERA,, S.MOYA-SOLÀ ( 1985). Sinopsis estratigrafica del Neogeno de la fosa del Vallés-Penedés . Paleontologia i Evolució núm. XVIII. Institut de Paleontologia ' Miquel Crusafont' .Desembre ( 1983-1984). CRUSAFONT,M., VILLALTA, J.F.y TRUYOLS,J.( 1955) El Burdigaliense continental de la cuenca del Vallès-Penedès. Mem. Y Com. Inst. Geol. Y Min. Dip. Barcelona , XII. GALINDO J. (2000) Castellbisbal, un viatge a través del temps. L'evolució del paisatge des de fa 21 milions d'anys. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MADE, J.V.D. A range-chart for European Suide and Tayassuidae. Paleontologia i Evolució t.23 (1989-1990).</p> | <p>L'Institut Català de Paleontologia M. Crusafont, en la seva seu de la Universitat Autònoma de Bellaterra, acull una important col·lecció de de restes paleontològiques procedents de diversos jaciments dins del terme de Castellbisbal. Les restes es troben classificades per jaciments, i són les següents: Can Pedrerol de Baix, atribuït al Plistocè. Aquest jaciment fou descobert molt probablement per Jaume Almera, durant els treballs de cartografia geològica. Les restes es trobaven integrades per una sèrie dels 6 incisius superiors, un caní superior dret, un cos vertebral i un fragment de costella. Actualment determinades com a Ursus sp i dins les col·leccions del Museu de Ciències Naturals de Barcelona - Museu Martorell. El jaciment de Ca n'Amat amb una datació del Miocè inferior. Aragonià inferior (biozona MN4). Jaciment en el que únicament s'ha citat el cèrvid Procervulus dichotomus. La localitat fossilífera d' El Canyet., pertany al Miocè inferior, Aragonià inferior (biozona MN4). Presenta una variada diversitat de mamífers (carnívors, artiodàctils, perissodàctils, insectívors, rosegadors i lagomorfs). L'espècie de carnívor Ictiocyon socialis, definida per primera vegada amb el nom Amphicyon (Ictiocyon) dehmi a partir de les restes obtingudes en aquest jaciment i publicades per Crusafont, Villalta i Truyols l'any 1955. Trobem 21 tàxons entre els que destaquem: Perissodàctils: Dicerorhinus sp, Brachipotherium aurelianense. Artiodactils: Aurelianochoerus aureliananense, Palaeochoerus minus, Caenotherium miocaenicum Proboscidis: Gomphotherium angustidens, Deinotherium sp Carnivors: Ictiocyon socialis, Martes munki Rosegadors. Democricetodon hispanicus, Peridyromys murinus, Simplomys simplicidens Lagomorfs: Lagopsis penai, Lagopsis verus Insectívors: Galerix exilis Réptils, Tortugues Les restes trobades en aquest jaciment es troben al Museu de l'Institut Català de Paleontologia a on es troben registrats, inventariats i documentats 78 exemplars. El jaciment de La Costablanca d'edat del Miocè inferior, Ramblià superior (biozona MN3). Jaciment de vertebrats fòssils de Costablanca. En realitat hi ha dos afloraments fossilífers anomenats Costablanca I i II. El més important en quant al nombre de restes trobades és el jaciment Costablanca II que ha lliurat 16 tàxons corresponents a mamífers ( carnívors, rosegadors, artiodàctils, perissodàctils i lagomorfs)i rèptils (tortugues i Squamata). Entre els que destaquen: Mamífers com els Lagomorfs: LagomoLagopsis peñai. Artiodàctils: Aurelianochoerus aurelianense, Caenotherium miocaenicum Oriomeryx willii, Andegameryx sp, Procervulus praelucidus Perissodàctils: Anchiterium aurelianense, Aceratherium sp Carnívors: Pseudaelurus sp Rosegadors: Pseudodryomys ibericus, Peridyromys murinus. Lagomorfs: Lagopsis penai. Reptils Tortugues Squamata En el Museu de l'ICP es troben registrades, inventariades i documentades 59 restes. Turó de les Forques. Miocè inferior, Ramblià (biozona MN 3). Jaciment de vertebrats fòssils. El jaciment de vertebrats ha lliurat 11 tàxons corresponents a mamífers ( rosegadors, artiodàctils, insectívors i lagomorfs). Actualment aquestes restes es troben en estudi. Rosegadors: Armantomys sp., Simplomys sp., Pseudotheridomys sp., Ligerimys sp. Artiodàctils: Procervulus sp.</p> | 08054-138 | Institut Miquel Crusafont. UAB (Cerdanyola) | 41.4764400,1.9828400 | 415074 | 4592148 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | Legal | Neògen | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 125 | 53 | 2.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:12 | ||||||||||||
| 87655 | Fons arqueològic de Matadepera dipositat en el Museu d'Arqueologia de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-arqueologic-de-matadepera-dipositat-en-el-museu-darqueologia-de-catalunya | <p><span><span><span><span><span>A la base de dades del Museu d'Arqueologia de Catalunya, a Barcelona, hi consta que a les sales de reserva hi ha materials procedents de jaciments arqueològics de Matadepera. Es tracta del jaciment de la Cova de les Ànimes; la Cova Negra; la Cova de la Pobla i la Cova Roura.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>També consta que al dipòsit de patrimoni cultural de Cervera hi ha materials del Monestir de Sant Llorenç, l’Església de Sant Joan de la Mata Xica, la Cova del Frare i Can Solà del Racó.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Una part es troba en els dipòsits de Barcelona i l’altra al dipòsit de patrimoni cultural a Cervera.</span></span></span></span></span></p> | 08120-182 | Museu d'Arqueologia de Catalunya (Passeig de Santa Madrona, 39-41- Barcelona). | 41.5966500,2.0267500 | 418890 | 4605452 | 08120 | Matadepera | Restringit | Bo | Legal i física | Romà|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic/Cultural | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Informació facilitada per Núria Molist, tècnica del Museu d'Arqueologia de Catalunya. | 83|85 | 53 | 2.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:17 | ||||||||||||
| 88183 | Gegants de Matadepera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-matadepera | <p><span><span><span>BOSCH, Marcel·lí, et alii (1982). Gegants: aportació de Matadepera al nostre folklore. Matadepera: Caixa d’Estalvis de Terrassa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLÍS, Paula; VILA, Míriam et alii (2019). 1984-2019. 35 anys Agermanament Matadepera – Mariapfarr, dins Gaseta de Matadepera. Especial Agost de 2019. Ed. Ajuntament de Matadepera. Impremta Pagès.</span></span></span></p> <p><span><span><span>(2000). Gegants !! Terrassa – Matadepera. <a href='https://books.apple.com/es/book/gegants/id1038009309?l=ca'>https://books.apple.com/es/book/gegants/id1038009309?l=ca</a> [consulta realitzada el 26 de gener de 2021].</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span>Matadepera té dues parelles de gegants: en Llorenç i l’Agnès són els gegants antics. En Pepet i al Marieta són els gegants nous. Però en Llorenç i l’Agnès tenen les seves rèpliques, a les que se’ls hi ah tret pes per facilitar la seva maniobrabilitat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En Llorenç i l’Agnès es basen en la llegenda del drac de Sant Llorenç. Però com diu Pepita Torrella (1982), el gegant Llorenç encarna “la figura del protector i alliberador de la donzella Agnès, representatius de la muntanya i el poble respectivament, significatius de la unió existent, de sempre i per sempre, entre el massís de Sant Llorenç del Munt i la vila de Matadepera”. El model que es pren per a realitzar la figura del gegant Llorenç és el comte Guifré el Pelós, que sintetitzava la pròpia història de Catalunya amb el corresponent component llegendari i un “homenatge als homes valents i generosos de les contrades, ferrenys d’aspecte extern, però amb un inacabable doll de bondat en el seu cor”. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El model per l’Agnès fou la Marta Busqueta i “havia de ser el prototipus d’una noia senzilla, mataperenca, de bon veure. Com un homenatge merescut a les noies del nostre poble” (Marcel.lí Bosch; 1982).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En Llorenç fa 4’7 metres d’alçada i pesa 92 kg; i l’Agnès fa 4’25 metres d’alçada i té un pes de 86 kg. Només el cap del Llorenç pesa 25Kg més sis i mig del drac. El cap de l’Agnès arriba als 15 kg.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En els inicis del projecte hi trobem a Manel Carrera i Maria Palau, que va fer els primers dibuixos dels gegants. Fou Josep Casamada i Biosca el responsable de l’execució i la coordinació amb un equip ampli i multidisciplinari per tal d’assolir els objectius plantejats. Tomàs Font i Guillué fou el tècnic per treballar en la fibra de vidre i el polièster, materials amb els que estan fets. La part de la fusteria va correspondre a Isidre Gibert i Ventura i a Joan Ventayol i Sala. El tema de vestuari va anar a càrrec de Lluís Labòria i Martorell i Carme Rojas i Solís. La perruca de l’Agnès la va fer Pere Villagrasa i Corderas. Jaume Gironès i Lavara va pintar el casc i l’empunyadura de l’espasa. Les joies foren responsabilitat de Lida Calero i Escudero i Isidre Gibert. I el cuiro d’Antònia Casamada i Horta.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1990, s’estrena una nova parella de gegants: el Pepet i la Marieta. El Pepet està dedicat al Pepet de cal Tanta, pregoner durant molts anys. Té una alçada de 3,65 metres i pesa 40 kg. La Marieta està dedicada a la Marieta de cal Baldiró, hostelera molt famosa. Fa 3,60 m. d’alçada i pesa 42 kg. Els va construir en Ramon Aumedes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>També hi ha una bona col·lecció de gegantons que representen persones emblemàtiques del poble: com l’Edi amb l’Eduard Torres (1999); Mossèn Manel (2000); en Pere Bolet (2001); en Mingo Comasòlivas (2002); l’Isidre (2003), la Heidi (2004), en Joan Moreno (2006); el Pere (futbolista) i la Mata (jugadora d’hoquei) , Mireia Solsona (alcaldessa); la Ginesteta, gegantona del CEIP La Ginesta; en Cèsar August, pels més menuts; o en Jan de la riera, del CEIP Joan Torredemer; en Hans, que és un regal del municipi agermanat de Mariapfar per una festa major, que també té una rèplica. Alguns d’ells realitzats per en Jordi Grau en el seu taller “el Drac Petit”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A més a més hi ha un parell de capgrossos: la Mercè (2005) i un sense nom compreat a la botiga del Ingenio.</span></span></span></span></span></p> | 08120-298 | Matadepera | <p><span><span><span><span><span>Els Amics dels gegants de Matadepera es crea l’any 1981. El dia 6 de juny de 1982, s’inaugura la primera parella de gegants, en Llorenç i Agnès, noms que corresponen a la muntanya al peu de la qual hi ha Matadepera i a una cova de la mateixa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Per la Festa Major d’aquell any (el 29 d’agost) es va celebrar la Iª Trobada Internacional de Gegants, amb la participació de 412 gegants de Catalunya i l’estranger.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Deu anys més tard, el juliol de 1992, amb motiu del desè aniversari de la I Trobada Internacional , s’organitza la II Trobada Internacional i, a la vegada, la VIII Ciutat Gegantera de Catalunya que acull 640 gegants de tota Europa i també un del Japó. Aquests fets concentren a Matadepera més de 7.000 persones entre portadors i acompanyaments musicals. L’any 2007 es fa la IIIª Trobada Internacional. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 2015 es fa, a Matadepera, la trobada comarcal de gegants.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El 19 de març de 2019 els Amics dels Gegants de Matadepera, organitzaren la Festa dels Gegantons a la plaça del Casal de la Cultura amb motiu de captar matadeperencs que volguessin formar part de l’entitat. </span></span></span></span></span></p> | 41.5967200,2.0266500 | 418882 | 4605460 | 1982 i 1990 | 08120 | Matadepera | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88183-0028824mb.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88183-0031609mb.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Lúdic/Cultural | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Maria Palau i Josep Casamada | La parella d’en Llorenç i l’Agnès van participar a la cerimònia d’obertura del Campionat mundial de futbol de l’any 1982, a Barcelona. | 98 | 53 | 2.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:17 | ||||||
| 88205 | Fons arqueològic de Matadepera dipositat en el Museu d’Història de Sabadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-arqueologic-de-matadepera-dipositat-en-el-museu-dhistoria-de-sabadell | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA, Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya; dins </span></span><a href='https://sig.gencat.cat/portalsigcultura.html'><span><span>https://sig.gencat.cat/portalsigcultura.html</span></span></a></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>En el fons del Museu d’Història de Sabadell hi ha dos collarets de petxines, procedents de la Cova de les Ànimes de Matadepera. Es tracta de la troballa més determinant d’aquest jaciment datat en el neolític antic. En total 4.106 denes repartides de la següent manera: 3.400 contes discoïdals de <em>cardium</em> de 9.5 a 6.5 mm, amb perforació practicada per rotació; 25 rodelles de <em>cardium</em> de contorn el·lipsoïdal, amb perforació bitroncocònica, amb una longitud mitja que va dels 14 al 21 mm per una amplada de 8 a 10 mm; 3 contes en forma de pondus, prisma de base rectangular; 19 contes del tipus Ànimes, de tres perforacions, inèdit fins el moment de la troballa, presenta forma de prisma de base quadrada amb l'altre extrem arrodonit i més ample, les perforacions en les dues cares i una altra en la base quadrada; 4 contes del tipus Ànimes de cinc perforacions, variant del tipus anterior les perforacions laterals.</span></span></span></span></span></p> | 08120-317 | Carrer de Sant Antoni, 13 (08201 – Sabadell) | <p><span><span><span><span><span>Aquestes peces van ingressar a la dècada de 1970.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>D’aquest jaciment hi ha més material al Museu d’Arqueologia de Catalunya, a Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Actualment, el jaciment de la Cova de les Ànimes, està en curs d’excavacions arqueològiques programades.</span></span></span></span></span></p> | 41.6448600,2.0248400 | 418792 | 4610806 | 5500 - 3500 aC | 08120 | Matadepera | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88205-animes2670.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88205-animes2671.jpg | Legal i física | Neolític|Prehistòric | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Cultural | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Informació facilitada per Roser Enrich, conservadora del Museu d’Història de Sabadell. | 78|76 | 53 | 2.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:17 | ||||||||
| 89444 | Col·lecció d'art de l'Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dart-de-lajuntament-2 | XX-XXI | <p>Col·lecció d'obres d'art de l'Ajuntament de Matadepers. La majoria d'obres són quadres fets a l'oli o a l'aquarel·la. També hi ha llapis de grafit, acrílic, escultures i ceràmiques.<br /> <br /> Es troben repartits per diferents dependències municipals.</p> | 08120-448 | Plaça de l’Ajuntament, 1 | 41.5966821,2.0267382 | 418889 | 4605455 | 08120 | Matadepera | Restringit | Bo | Física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Cultural | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 53 | 2.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:17 | ||||||||||||||
| 56808 | Col·lecció del Museu Parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-del-museu-parroquial | Col·lecció d'objectes, majoritàriament d'arqueologia, de titularitat parroquial, cedida des de 1994 a l'ajuntament per a la seva gestió i que actualment està dipositada a l'ala esquerra de la planta baixa de la masia de can Cortés (la sala amida 17,10 m x 5,10 m. i ocupa uns 87 m2) La col·lecció està correctament emmagatzemada (la major part en caixes normalitzades 'Norma Europa' tipus Allibert) a la part de la sala destinada a reserva, en tres mòduls d'estanteries metàl·liques de 4 pisos. A la paret de fons i a la paret dreta hi ha diversos materials de gran volum (10 àmfores o grans vasos, maquinària, molins, una làpida, etc). A l'espai de l'entrada subsisteixen les quatre vitrines de la exposició arqueològica realitzada el 2011, amb materials del fons. Per tipologies, el fons està composat per una col·lecció arqueològica, que és la més important. Els fons procedeixen principalment de jaciments del terme i de la comarca. Hi ha sílex (634 peces) així com ceràmiques de diverses èpoques, eines de ferro, monedes i altres elements. Corresponen a unes cronologies que abasten des de la prehistòria a l'època medieval, destacant els materials ibèrics i romans. En total, hi ha 1560 fitxes que corresponen a uns 2.500 objectes en total. Pel que fa a la paleontologia, hi ha 211 peces fitxades. També hi ha un fons de fotografies antigues (la majoria són fotografies del mateix fons), composat de 408 ítems). Pel que fa als fons d'etnografia, malacologia i geologia (minerals), se'ns informa que els materials no esta inventariats. Les procedències són molt diverses i depassen l'àmbit local. Per tant, tot i disposar de dades confuses, podríem quantificar el fons amb 3.345 objectes, 2.409 fitxes i 2.179 inventariats. | 08156-68 | Can Cortès. Camí Reial, 56, 08184, Palau-solità i Plegamans. | El Museu parroquial de Palau-solità neix el 1962 per iniciativa de rector de la parròquia de Santa Maria de Palau-solità, Jordi Sales, a partir de donacions d'objectes per part dels veïns (de la vida quotidiana i etnografia procedents de les masies del terme, així com peces d'arqueologia, monedes, minerals, fòssils, del municipi, de la comarca, i d'altres llocs del món) que mossèn Sales diposità als baixos de la rectoria. Llavors el museu constava d'un patronat -sense personalitat jurídica- i un dels seus membres, Lluís Ventura i Vila, nascut a la vil·la el 1910, va jugar un paper decisiu a l'hora d'ampliar i gestionar el fons. El 1963 arriba un nou rector, Mn. Pere Gibert. Lluís Ventura, actua com alma mater del Museu al capdavant d'un grup d'afeccionats, que no només recol·lecta i rep donacions, si no que també compra amb els fons provinents de les quotes dels socis. A partir de 1971, es crea un grup d'excavacions arqueològiques que realitza prospeccions sense control científic. Així, amb l'increment dels fons, el local parroquial es satura. El 1971 la Caixa d'Estalvis de Sabadell cedeix el local de Don Bosco, on s'instal·la una exposició permanent oberta al públic. El 1973 el Patronat compta amb un centenar de socis protectors, que paguen una quota remarcable, de manera que el museu té recursos per anar ampliant el seu fons. El 1980 ja compta amb 9 seccions especialitzades: arqueologia, entomologia, malacologia, etnologia, etc. El 1988 es torna a produir un nou problema de saturació. Quan el 1991 l'ajuntament inaugura la nova Casa de Cultura, ubicada a la masia de Can Cortés, es planteja la possibilitat d'ubicar-hi la col·lecció. En conseqüència, es produeix el trasllat i la instal·lació de la col·lecció a un espai de la planta baixa de can Cortés; paral·lelament es dissol el patronat. El 23 d'abril de 1992 s'inaugura a Can Cortés el nou museu. Es tracta d'una mostra atapeïda, que mostra tot el fons, sense criteris didàctics, i sense mesures suficients de conservació i seguretat. Part dels fons d'història natural ja no ingressen a can Cortés, perquè a principis dels anys 90 foren cedides a l'Institut de Secundària Ramon Casas i Carbó. El 1994 es signa un conveni entre la parròquia i l'ajuntament, que consisteix en que l'ajuntament gestiona el fons i l'instal·la a can Cortés. L'exposició permanent roman oberta al públic fins l'any 2001. Durant aquesta etapa el centre, cada vegada menys visitat, no desplega una activitat notable. L'any 2001 un grup de afeccionats, es proposen replantejar el centre i documentar el fons, atès que la col·lecció no està inventariada. Aquesta tasca comporta tancar el museu al públic ja que documentar el fons implica desmantellar la exposició permanent. El suport de l'ajuntament possibilita la tasca de documentació mitjançant la contractació d'una arqueòloga-documentalista uns mesos a l'any durant alguns anys. Aquesta fase clou el 2007. En el mandat municipal següent (2007-2011), el projecte de museu dibuixat en l'anterior període entra en crisi. L'ajuntament prioritza les exposicions temporals a la sala del museu, per la qual cosa part del fons es trasllada. El 2009 es registra l'entitat Amics del Museu Parroquial i del Patrimoni Cultural de Palau-solità i Plegamans. L'abril del 2011 l'ajuntament exposa una part del fons arqueològic amb noves vitrines en un extrem de la sala del museu. El nou mandat municipal 2011-15 comporta un nou acord entre l'ajuntament i l'associació. El 2011 signen un conveni, de periodicitat anual, pel qual l'ajuntament cedeix l'antic espai del 'museu' a l'entitat i aquesta assumeix la gestió i la documentació del fons. No es fins el novembre de 2014 que l'antiga sala del museu es torna a destinar íntegrament a l'ús exclusiu per al museu. L'entitat continua l'inventari del fons (mitjançant la subvenció anual) però aquest segueix inaccessible al públic i no realitzen altres activitats relacionades amb el patrimoni. El conveni és renovat el 2014, el 2015 i el 2016. | 41.5839100,2.1795100 | 431608 | 4603905 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56808-foto-08156-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56808-foto-08156-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56808-foto-08156-68-3.jpg | Física | Antic|Ibèric|Romà|Medieval|Modern|Contemporani|Prehistòric | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero/ F. Xavier Menéndez | Titularitat privada; accés públic.Es tracta d'una col·lecció que pertany i s'identifica amb una de les parròquies del municipi, Santa Maria de Palau-solità. El 28 d'octubre de 1994 es va signar el conveni entre el rector de la parròquia, Mn. Pere Gibert, i l'ajuntament en que es cedia el fons a l'ajuntament i aquest es comprometia a custodiar-lo i a exposar-lo en un local municipal. El conveni és vigent. Al 2005 l'ajuntament va sol·licitar suport a l'OPC de la Diputació de Barcelona per elaborar un projecte de viabilitat del museu .En aquest informe, amb el títol 'Informe Palau-solità i Plegamans. Projecte Memoràndum' es proposava un centre d'interpretació de la Memòria de Palau-solità i Plegamans al Castell de Plegamans. La Diputació també va facilitar la col·laboració de l'Institut de Paleontologia M. de Crusafont de Sabadell per a documentar part de la col·lecció (fòssils de vertebrats).El 2009 es va fundar l'associació d'Amics del Museu Parroquial i del Patrimoni Cultural de Palau-solità i Plegamans, presidida per Joan Navarro. L'entitat, sense ànim de lucre, va signar un conveni amb l'ajuntament el 13 d'octubre de 2011 pel qual l'ajuntament cedia l'antic espai del 'museu' a l'entitat i aquesta assumia la gestió i la documentació del fons. El conveni va ser renovat els anys 2014, 2015 i 2016. | 80|81|83|85|94|98|76 | 53 | 2.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:18 | ||||||||||
| 56812 | Tren de Palau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tren-de-palau | TREN DE PALAU: http://www.trendepalau.cat | XX-XXI | Al parc de l'Hostal del Fum es troba el Tren de Palau: trens en miniatura que reprodueixen a petita escala tota la infraestructura del funcionament dels trens reals. Es tracta d'un gran nombre de locomotores, automotors, cotxes, vagons i un furgó. El recorregut dels trens és de 3,1 km. Les instal·lacions compten amb 5 estacions (Can Boada, Can Boada Enllaç, El Pi Gran, El Clot Mirador i el Pont de Pedra), 3 ponts metàl·lics, un túnel i 4 passos a nivell al llarg del parc. Està gestionat per l'Associació Cultural d'Amics del Ferrocarril. | 08156-72 | Parc de l'Hostal del Fum | L'any 1992 es va construir el Tren de Palau el Calderí. Se li va donar aquest nom com a homenatge al tren de via estreta que va funcionar entre Palau-solità i Plegamans, Caldes, Gallecs i Santa Perpètua de Mogoda entre els anys 1880 i 1932. | 41.5615100,2.1733800 | 431073 | 4601423 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56812-foto-08156-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56812-foto-08156-72-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Titularitat privada; accés públic.Informacions i fotografies facilitades per Toni Roca (Associació Cultural d'Amics del Ferrocarril).El tren funciona els diumenges i gairebé tots els festius, d'11 a 14h. Al mes de juny es celebra la Nit del Tren, on l'entitat fa circular els seus trens de forma gratuïta. | 98 | 53 | 2.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:18 | ||||||||
| 56863 | Col·lecció de materials de Palau-solità i Plegamans al Museu d'Història de Sabadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-materials-de-palau-solita-i-plegamans-al-museu-dhistoria-de-sabadell | IaC-XVII | Al Museu d'Història de Sabadell es custodien materials que provenen del terme municipal de Palau-solità i Plegamans. La relació de materials és la següent: - Conjunt de materials arqueològics procedents d'una excavació, ingresats l'any 1947 al museu per Vicenç Renom Costa. Es tracta de ceràmica campaniana B, comuna ibèrica de cocció reduïda, ceràmica a mà, àmfora ibèrica i d'importació, terra cuita i esquist (nº registre: 2057, ubicació: Agricultura 46 C prestatge 3). - Portal de pedra d'arc pla amb llinda rectagular (segle XVI), ingresat l'any 1947 al museu per Vicenç Renom Costa. Els muntants inferiors, iguals a ambdós costats, són carreus rectangulars col·locats verticalment. La resta de muntants són de mides i formes irregulars. Al centre de la llinda hi ha un escut (datat del 1549) d'un teixidor, que representa el batà i la llançadora d'un teler (nº registre: 10942, ubicació: Pati del MHS). - Finestral de pedra (segle XVI) d'arc pla, amb guardapols, sostingut per impostes, la d'un costat amb un cap masculí i la de l'altre amb un cap femení. Tres muntants per banda, l'inferior d'ambdues bandes treballat com si fos base de columna. Replanell motllurat. Aquesta finestra originàriament era just a sobre de la banda dreta del portal de la casa (nº registre: 10936, ubicació: Pati del MHS). - Conjunt de materials arqueològics, ingresats l'any 1970 al museu per Rafel Subirana i Antoni Pallàs. Es tracta de ceràmica campaniana B, terra sigil·lada hispànica, carèmica ibèrica, reduida de cuina, àmfora ibèrica i romana, revora de tègula, fràgment de molí rotatori, fragment de vidre i escòria de ferro (nº registre: 2025, ubicació: Agricultura 82 D prestatge). - Pintura figura hagiogràfica sobre fusta (segle XVII) ingresada al museu per Josep Renom Costa. Representació de Santa Agnès (nº registre: 1482, ubicació: Agricultura 61 A prestatge 4). - Fragments d'àmfora i tègula romana, ingresats al museu per Ramón Vial i Fitó (nº registre: 2018, ubicació: Agricultura 82 E prestatge 8). | 08156-123 | Museu d'Història de Sabadell. C. de Sant Antoni, 13, 08201 Sabadell. | El Museu d'Història de Sabadell (MHS) és un museu local que aplega col·leccions d'arqueologia, d'història i d'etnologia sobre la ciutat i els municipis de la comarca, i també una important col·lecció relacionada amb la indústria tèxtil llanera. La temàtica del museu es centra en la història de Sabadell, des de la prehistòria fins als segles XIX-XX. | 41.5875300,2.1784900 | 431527 | 4604308 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56863-foto-08156-123-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56863-foto-08156-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56863-foto-08156-123-3.jpg | Física | Romà|Medieval|Modern|Ibèric | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions i fotografies facilitades per Roser Enrich (Museu d'Història de Sabadell). | 83|85|94|81 | 53 | 2.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:18 | |||||||||
| 56880 | Col·lecció del Museu de la Fundació Folch i Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-del-museu-de-la-fundacio-folch-i-torres | FUNDACIÓ FOLCH i TORRES: http://fundaciofolchitorres.org | XI/XVII-XX | La col·lecció i l'arxiu s'ubiquen a la primera planta del Castell de Plegamans (5 sales de la planta noble; 272 m2; inclou la capella de Sant Genís), que l'ajuntament ha cedit a la Fundació mitjançant un conveni de cessió. El Museu-Arxiu de la Fundació mostra l'obra i la vida dels cinc germans Folch i Torres a través d'una exposició permanent dels llibres que van publicar, les revistes que van dirigir i els records més diversos de la seva vida privada. El relat consisteix bàsicament en recordar l'obra literària i artística dels cinc germans Folch i Torres, i especialment la figura d'en Josep Maria, ànima del setmanari infantil En Patufet, autor de les famoses Pàgines Viscudes, de novel·les per a joves tan conegudes com les Aventures d'en Massagran, i de nombroses obres de teatre per a infants, entre elles Els Pastorets. La Fundació també conserva un arxiu documental amb més de 1600 registres, entre els quals hi podem trobar llibres, o parts de llibres, publicacions periòdiques, retalls de premsa, manuscrits, cartes, il·lustracions, tesis o treballs d'estudi, documents sonors i documents multimèdia. El centre, gestionat directament per la família Folch, està obert al públic els diumenges i festius al matí, tot i que s'accepten visites concertades (guiades) a grups entre setmana. L'entrada és gratuïta. La Fundació també ofereix visites al castell, en general. | 08156-140 | Castell de Plegamans. Carrer del Castell s/n, 08184, Palau-solità i Plegamans. | Els germans Manuel, Lluís, Josep M., Ignasi i Joaquim Folch i Torres constitueixen el cas paradigmàtic d'una família, tots els components de la qual sentiren vocació per les lletres i les arts. En destaca especialment la figura d'en Josep Maria (1880-1950). És autor de les famoses 'Pàgines Viscudes' i va escriure a 'la Renaixença', a 'la Veu de Catalunya', a 'Joventut' i a 'el Poble Català'. Tanmateix, va ser un conegut escriptor per a infants i joves, que va col·laborar a 'En Patufet', va fundar 'Els Pomells de Joventut de Catalunya' i va ser l'autor de les 'Aventures d'en Massagran' i de nombroses obres de teatre per a infants, entre elles 'Els Pastorets'. | 41.5835400,2.1825300 | 431859 | 4603861 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56880-foto-08156-140-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56880-foto-08156-140-2.jpg | Física | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Titularitat privada; accés públic.Considerada 'col·lecció oberta al públic' pel Servei de Museus de la Generalitat de Catalunya.Es troba a la primera planta a l'interior del Castell de Plegamans, que l'ajuntament ha cedit a la Fundació Folch i Torres mitjançant un conveni de cessió.El centre està obert al públic els diumenges i festius al matí. L'entrada és gratuïta. La Fundació també ofereix visites al castell.Informacions facilitades per Lluís Folch (Fundació Folch i Torres). | 94|98|85 | 53 | 2.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:18 | ||||||||
| 56909 | Gegants de Palau-solità i Plegamans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-palau-solita-i-plegamans | DADES GEGANTS: http://martivalentina.wixsite.com/dadesgegants/palau-solita | XX | Els gegants de Palau-solita i Plegamans són el Dimoni de la Pedra Llarga i la Masovera de can Cortès, que van acompanyats pel gegantó en Patufet. El Dimoni de la Pedra Llarga i la Masovera de can Cortès són una rèplica dels originals, de l'any 1986, construïts pel taller Nona de Mataró. Els antics són de cartró pedra: el dimoni pesa 70 kg i fa 3,46 m d'alçada; la masovera pesa 60 kg i fa 3,37 m d'alçada. Van ser batejats l'any 1986 per mossèn Pere de la parròquia de Santa Maria de Palau-solità i els padrins van ser en Josep M. Bachs i tot l'equip del programa 'Filiprim' de TV3. L'any 2004 van ser restaurats pel taller Sarandaca de Granollers. L'any 1998 el taller Sarandaca va construir els nous gegants, de fibra de vidre. El dimoni pesa 43 kg, i la masovera, 35,5 kg. L'alçada es la mateixa que els originals. Es van estrenar durant la Trobada de Gegants a Palau-solità i Plegamans, el mateix any de la seva construcció. El gegantó Patufet, també construït pel taller Sarandaca, és de l'any 2002. És de fibra de vidre, pesa 18 kg i fa 2,6 m d'alçada. Va ser estrenat durant la Trobada de Gegants a Palau-solità i Plegamans de l'any 2002. | 08156-169 | Can Cortès. Camí Reial, 56, 08184, Palau-solità i Plegamans. | La colla de Geganters i Grallers de Palau-solita i Plegamans va iniciar la seva activitat l'any 1994, i es va legalitzar l'any 1995. La primera sortida de la colla va ser el dia 21 de maig de 1995 a Festa de Sant Isidre de Palau-solita i Plegamans. L'any 1996 en Jordi Roura va compondre una peça per a les gralles anomenada '8 de setembre', per celebrar el 10è aniversari dels gegants. Cada dos anys es celebra la Trobada Gegantera, on participen un gran nombre de colles convidades. Es fa una cercavila pels carrers del poble i l'acte final a la plaça de la Vila (Ballada de Gegants i Capgrossos). | 41.5838000,2.1796500 | 431619 | 4603893 | 1998 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56909-foto-08156-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56909-foto-08156-169-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Lúdic | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Titularitat privada; accés públic.Fotografies: AJUNTAMENT DE PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS: http://www.palauplegamans.net | 98 | 53 | 2.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:18 | |||||||
| 56917 | Col·lecció de l'exposició permanent del Castell de Plegamans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-lexposicio-permanent-del-castell-de-plegamans | XX | El castell disposa d'una petita exposició permanent que presenta la seva història i evolució arquitectònica. Es troba a la planta baixa. Es composa de diverses fotografies dels espais del castell, tant interiors com exteriors, i de diversos documents sobre la seva història. També hi ha exposades dues maquetes que reprodueixen a petita escala el castell, una d'elles mostra el seu aspecte primitiu; i l'altre l'actual, fruit de les diverses reformes i ampliacions de les que ha estat objecte al llarg dels segles. | 08156-177 | Castell de Plegamans. Carrer del Castell s/n, 08184, Palau-solità i Plegamans. | 41.5835400,2.1825300 | 431859 | 4603861 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56917-foto-08156-177-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56917-foto-08156-177-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 53 | 2.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:18 | |||||||||||
| 56930 | Col·lecció d'elements de l'antiga església de Sant Genís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-delements-de-lantiga-esglesia-de-sant-genis | FUNDACIÓ FOLCH i TORRES: http://fundaciofolchitorres.org | X | La col·lecció d'elements procedents de l'antiga església de Sant Genís es troba a una sala de la planta noble del Castell de Plegamans, a la primera planta. És custodiada per la Fundació Folch i Torres. Es tracta de diversos elements procedents de la primitiva capella, com la pica baptismal, vestigis d'alguns capitells, una placa de marbre procedent del terra de l'església, i la llinda i dovelles d'una finestra. | 08156-190 | Castell de Plegamans. Carrer del Castell s/n, 08184, Palau-solità i Plegamans. | 41.5835400,2.1825300 | 431859 | 4603861 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56930-foto-08156-190-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56930-foto-08156-190-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56930-foto-08156-190-3.jpg | Física | Romànic|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Titularitat privada; accés públic.Informacions facilitades per Lluís Folch (Fundació Folch i Torres). | 92|85 | 53 | 2.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:18 | |||||||||
| 86761 | Col·lecció municipal d'Història | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-municipal-dhistoria | <p><span><span><span>Es tracta d’una col·lecció de material de tipus divers, sobretot etnogràfic (eines del camp, mobles, una premsa, mesures, barrils, llibres, material arqueològic procedent d’excavacions prèvies a la regularització de l’arqueologia...). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest material és producte de les tasques de recollida i salvament que els Amics de l’Antic Museu de Polinyà van dur a terme d'ençà de l'any 1980 i fins fa uns anys, així com també procedeix de diverses donacions. A l’arxiu de Polinyà hi consta un inventari en paper fet l’any 1989, amb 1.165 entrades. Avui aquest material es troba es un espai municipal tancat i destinat al seu dipòsit, a tocar del magatzem de la brigada.</span></span></span></p> | 08167-25 | Carrer Balmes, 8 | <p><span><span><span>El material d’aquesta col·lecció prové de l’antic Museu de Polinyà, fundat l’any 1980. D’ençà de llavors, l’activitat del Grup d’Amics del museu, es va dedicar a aplegar diversos estris procedents de cases i masies per tal d’anar creant un fons per al Museu i divulgar-lo. Aquest material és el que avui es troba al magatzem municipal. L’activitat del Grup d’Amics del Museu i del propi museu es va desenvolupar fins fa prop d’una dècada. </span></span></span></p> | 41.5539714,2.1560652 | 429621 | 4600600 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86761-op-25-002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86761-op-25-003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86761-op-25-004.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86761-op-25-005.jpg | Física | Eclecticisme | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | 2021-06-30 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | La col·lecció es troba pendent d'una nova classificació i inventari. | 102 | 53 | 2.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:22 | |||||||||||
| 86767 | Material arqueològic dipositat al Museu d'Història de Sabadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/material-arqueologic-dipositat-al-museu-dhistoria-de-sabadell | <p><span><span><span lang='CA'><span>Vila, Juan. 1927. Memoria de los trabajos realizados en la excavaciones de las cercanías del Real Santuario de Nuestra Señora de la Salut de Sabadell. Imprenta Ribera.</span></span></span></span></p> | <p><span><span><span>El Museu de Sabadell és dipositari del material arqueològic aparegut a la primera meitat del segle XX. Aquest material no es troba exposat al museu sinó que forma part del material dipositat en el magatzem. Concretament, pel que fa al terme municipal de Polinyà, el museu conserva material procedent de les excavacions o prospeccions realitzades en aquell període a can Marata, can Padró, can Querol, can Montllor i ca n’Humet de Dalt</span></span></span></p> | 08167-28 | Carrer Agricultura, 54. 08201 Sabadell | <p><span><span><span lang='CA'><span>L’origen del Museu d’Història de Sabadell (MHS) el trobem en les inquietuds d’un grup de ciutadans de diferents entitats, interessats a preservar la memòria dels avantpassats mitjançant la conservació de troballes arqueològiques fetes a la ciutat i el rodal.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span>Va obrir les portes el 1931 al mateix edifici que ocupa actualment el MHS, al carrer de Sant Antoni, i a l’inici, va reunir col·leccions només d’arqueologia i d’art, que més tard s’ampliaren amb altres com la de paleontologia. El 1971 es va constituir com a Museu d’Història de Sabadell. El material esmentat es troba al museu per raó de tractar-se de prospeccions o d’excavacions realitzades sota la direcció de Vicenç Renom i Costa (1881-1960) – primer director del Museu - juntament amb Joan Vila i Cinca. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Actualment, però, el material arqueològic procedent d’intervencions arqueològiques es dipositen definitivament als magatzems que d'ençà de l’any 2014 es van construir a Cervera (la Segarra), gestionat pel departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | 41.5574672,2.1561457 | 429632 | 4600988 | 08167 | Polinyà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86767-museusabadell-01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86767-museusabadell-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86767-museusabadell-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86767-museusabadell-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86767-museusabadell-05.jpg | Legal i física | Romà|Medieval|Antic | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Cultural | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 83|85|80 | 53 | 2.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:22 | ||||||||||
| 86768 | Museu de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont | https://patrimonicultural.diba.cat/element/museu-de-linstitut-catala-de-paleontologia-miquel-crusafont | <p><span><span><span>Alguns dels fossils recuperats dels jaciments paleontològics de Polinyà es troben avui dipositats al fons del Museu de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest institut és és l’hereu d’una llarga tradició de recerca sobre vertebrats fòssils a Catalunya, establerta i posteriorment consolidada per l’il·lustre paleontòleg sabadellenc Miquel Crusafont-Pairó. Es tracta d’una fundació, creada el novembre de 2006, amb la Generalitat de Catalunya i la Universitat Autònoma de Barcelona com a patrons, que va prendre el relleu de l'Institut de Paleontologia Miquel Crusafont, fundat l'any 1969. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Com a centre de referència de recerca, conservació i difusió de la paleontologia de vertebrats i humana a Catalunya, l'ICP té la voluntat d'impulsar i de promoure la recerca al més alt nivell internacional, la conservació del patrimoni paleontològic i permetre la transferència eficient de coneixement i d'aplicacions a la societat en general.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El Museu de l'ICP compta amb dues exposicions. A la planta baixa, l'exposició permanent interactiva <span><span>'Avui investigues tu!'</span></span> que permet a l’usuari convertir-se en un paleontòleg, reproduint quatre investigacions reals de l’ICP. A la primera planta del museu s’hi poden trobar les exposicions temporals. En d’altres sales del museu es pot veure com és un laboratori de restauració de fòssils i audiovisuals que recreen els paisatges de fa 66 milions d'anys, quan el que avui són els Pirineus era una zona poblada per dinosaures.</span></span></span></p> | 08167-29 | Carrer de l'Escola Industrial, núm. 2308201 Sabadell | <p><span><span><span><span lang='CA'>Miquel Crusafont i Pairó</span> <span lang='CA'>(Sabadell, 3 d'octubre de 1910 - 15 d'agost de 1983), va ser un paleontòleg català, especialitzat en paleontologia de mamífers.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span>Es va llicenciar en Farmàcia per la Universitat de Barcelona l'any 1933 i en Ciències Naturals per la Universitat de Madrid l'any 1950. Va obtenir el títol de doctor en Ciències Naturals, amb Premi Extraordinari, per la tesi <em>Los jiráfidos fósiles de España. </em>Va esdevenir catedràtic de Paleontologia per oposició, amb el número 1 i per unanimitat, de la Universitat d'Oviedo i, per concurs de trasllat, de la Universitat de Barcelona. També va ser professor d'Antropologia de la Facultat de Filosofia Societatis Iesu de Barcelona. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span>La seva recerca va començar a difondre's amb els treballs del Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural durant el període 1933-1934. Aquests treballs obririen els seus camps de recerca: estudi dels vertebrats fòssils, del Miocè, el Miocè a Catalunya, i el Terciari i Quaternari ibèric. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span>Especialitzat en l'estudi dels mamífers fòssils i en l'evolucionisme, va excavar jaciments al Vallès –particularment el de Can Llobateres, avui parc arqueològic i reserva d'excavacions de l'Institut de Paleontologia–, i al Penedès, entre d'altres indrets.</span></span></span></span></p> | 41.5574607,2.1561764 | 429634 | 4600987 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | Legal i física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 53 | 2.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:22 | |||||||||||||||
| 86781 | Mastodont del Museu de Geologia del Seminari de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mastodont-del-museu-de-geologia-del-seminari-de-barcelona | <p><span><span><span>ALBERDI, M. Teresa. (1971) “Primer ejemplar completo de un tetralophodon longirostris KAUP, encontrado en España”. Estudios geológicos, vol.XXVII, pp. 181-196.</span></span></span></p> | <p><span><span><span>Les restes d’aquest exemplar, gairebé complet, de mastodont (<em>Tetralophodon longirostris</em>) van ser localitzades l’any 1965 en el camí de Santa Perpètua de Mogoda a Sentmenat, a uns 10 metres de profunditat, quan s’estaven executant les obres d’aplanament dels terrenys propietat del senyor Mario Guerin Ventura (1894-1968) per la futura fàbrica de la seva empresa “industrias Guerin”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Donat l’interès d’aquest industrial per la paleontologia i la seva relació amb el museu del Seminari de Barcelona, Guerin va parar l’obra i va avisar als doctors Vía i Villalta per realitzar l’extracció de l’exemplar de mastodont. Aquesta extracció es va dur a terme entre els mesos d¡octubre i novembre d’aquell any, en època de pluges que, en algun cas, van malmetre els ossos.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A uns 3 metres per sobre del nivell de l’exemplar es van trobar i a certa distància s’havien trobat restes de<em> Deinotherium levius JOURDAN, </em>de<em> Aceratherium incisivum KAUP </em>i de<em> Hipparion catalaunicon PIRLOT</em>. Aquest fet, juntament amb l’estratigrafia, van permetre situar les restes en el Miocè, vallesenc inferior. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Tant l’excavació com la preparació de les restes van ser dirigides pels doctors Via i Villalta i el seu estudi va anar a càrrec de la doctora Alberdi<strong>,</strong> de la universitat de Madrid.</span></span></span></p> | 08167-41 | Polígon Industrial de ca n'Humet, prop de la deixalleria de Polinyà | <p><span><span><span><span lang='CA'>El 10 d’octubre de 1965 la Vanguardia va publicar la notícia de la troballa del mastodont a Polinyà, que és com segueix:</span></span></span></span></p> <blockquote> <p><span><span><span><em><span lang='CA'><span>Han aparecido los restos completos de un mastodonte del Miocénico</span></span></em></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span lang='CA'><span>La ya importante colección de mamíferos fòsiles del museo Geológico del Seminario, creado por el canónigo Almera en 1874, y reconstruído a partir de 1936 por el doctor Bataller, acaba de enriquecerse con un esqueleto completo de mastodonte. </span></span></em></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span lang='CA'><span>El hallazgo se ha efectuado en la explanación de un terreno situado a unos 500 metros al SE. de Polinyà adquirido por una factoría para la instalación de una nueva planta industrial.</span></span></em></span></span></span></p> </blockquote> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>5 anys després de la troballa del mastodont la Vanguardia publicava un segon article que en parlava, arran de la troballa d’uns altres fòssils:</span></span></span></span></span></p> <blockquote> <p><span><span><span><em><span lang='CA'><span>Importantes descubrimientos de fósiles</span></span></em></span></span></span></p> </blockquote> <blockquote> <p><span><span><span><em><span lang='CA'><span>Muy cerca de la población vallesana de Polinyà se ha descubierto el emplazamiento de una nueva localidad de mamíferos fósiles. En su día apareció el esqueleto casi completo de un mastodonte que, por avatares diversos, se instaló en el seminario Conciliar de Barcelona. Pero en el transcurso de una semana han aparecido nuevos hallazgos. Los restos encontrados corresponden huesos de extremidades de un segundo mastodonte, que figurará en las colecciones del Instituto de Paleontología.</span></span></em></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span lang='CA'><span>Asimismo, se descubrió, en el mismo lugar, un colmillo inferior de una hembra correspondiente a una especie de mono antropomorfo de gran interés científico. Con esta pieza la colección del instituto ha llegado al número cincuenta de ejemplares fósiles de este grupo. Recordamos que, por esta colección, España es el tercer país de mundo en importancia, precedida de África oriental y del Pakistán.</span></span></em></span></span></span></p> </blockquote> <p> </p> <p><span><span><span>El museu geològic del Seminari de Barcelona és propietat de l'Arquebisbat de Barcelona i es va fundar l'any 1874, tot i que té com a precedent el Gabinet d'Història Natural, que es va crear l'any 1817, i posteriorment es va agregar a la Biblioteca Episcopal.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El primer director del Museu va ser el Dr. <strong>Jaume Almera</strong> (1845-1919). l'any 1885 i per encàrrec de la Diputació de Barcelona, es va dedicar a la confecció de el mapa geològic de la província de Barcelona, un mapa que encara s'utilitza. <span lang='CA'><span><span>Almera va escriure importants monografies paleontològiques sobre els fòssils de l'Miocè i sobre els terrenys pliocènics pròxims a Barcelona, avui gairebé desapareguts per la pressió </span></span></span><span lang='CA'><span>urbana.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El 1926, <strong>Josep Ramon Bataller</strong> (1890-1962) va continuar la tasca del Dr. Almera com a director del Museu. Va ser el primer catedràtic de Paleontologia de la Universitat de Barcelona (1955), doctor <em>honoris causa</em> per la Universitat de Tolosa i membre de diverses societats científiques. En la seva trajectòria d'investigació destaquen l'estudi dels fòssils de l'Mesozoic, d'importància capital, sobretot pels seus treballs sobre els corals cretacis.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El 1962 el Dr. <strong>Luís Via</strong> (1910-1991) va substituir a l'Dr. Bataller en la direcció de l'MGSB. El doctor Via va ser professor auxiliar de Dr. Bataller. La seva tesi doctoral va versar sobre els crancs de l'Eocè. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Després de la mort del Dr. Via la direcció del Museu va passar a Dr. <strong>Sebastian Calzada</strong>, que l'any 1975 es va doctorar amb una tesi sobre braquiòpodes del Cretaci de el Llevant peninsular. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Des del 1939, quan es van refer les col·leccions, el Museu Geològic del Seminari ha anat rebent sense interrupció moltes entrades de fòssils. El desembre de 2020 el nombre de tàxons inventariats era de 86.576. La documentació per a dur a terme la tasca de classificació i estudi forma una biblioteca especialitzada que supera els 17.000 títols. També posseeix un laboratori capaç de preparar els fòssils. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L’any 2009 li va ser concedida la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.5425377,2.1558099 | 429587 | 4599331 | 08167 | Polinyà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86781-op-41-001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86781-op-41-002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86781-op-41-003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86781-op-41-004.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86781-op-41-005.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86781-op-41-006.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86781-op-41-008.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86781-op-41-009.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86781-op-41-010.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86781-img1730.jpg | Legal i física | Neògen | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Cultural | Inexistent | 2023-05-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 125 | 53 | 2.3 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:22 | ||||||||
| 59076 | Fons procedent de Rellinars dipositat en el Museu d'Arqueologia de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-procedent-de-rellinars-dipositat-en-el-museu-darqueologia-de-catalunya | XIV-XV | A la base de dades del Museu d'Arqueologia de Catalunya, a Barcelona, hi consta que a les sales de reserva hi ha unes caixes de materials procedents de Rellinars que a simple cop d'ull, ja que no hi ha cap estudi fet, dataria dels segles XIV o mitjans del segle XV a molt estirar. Consta de fragments de vidriada verda gòtica, vidriada verda i morada, vidriada melada (olles i una llàntia de bec). A més hi ha ceràmica reduïda i oxidada comuna medieval i una peça de ferro i fauna. En total són 44 fragments mal comptats : - Tall 3: material ceràmic 12 fragments - Tall 4: material ceràmic i fauna 6 fragments - Triangle: material ceràmic 3 fragments - Part alta del castell (1972). Id 5 fragments - Part baixa del castell (1976). Id 5 fragments - Material solt. Id 13 fragments Les caixes en qüestió tenen la següent signatura: MAC BCN-047777. Jaciment el Casot (Rellinars). Intervenció arqueològica. No hi ha l'inventari del jaciment. Ni tampoc altres dades. MAC BCN-047800. Jaciment el Sot (Rellinars). Intervenció arqueològica. No hi ha l'inventari del jaciment. Ni tampoc altres dades. És molt possible que la segona entrada es refereixi al mateix jaciment i sigui un error de transcripció. | 08179-378 | Museu d'Arqueologia de Catalunya (Passeig de Santa Madrona, 39-41- Barcelona). | Es desconeix el procediment d'adquisició d'aquests materials ni qui en va fer la intervenció. | 41.6516900,1.9163300 | 409765 | 4611672 | 08179 | Rellinars | Restringit | Bo | Física | Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló | Informació facilitada per Núria Molist, tècnica del Museu d'Arqueologia de Catalunya. | 85 | 53 | 2.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:22 | ||||||||||
| 59236 | Col·lecció litúrgica de l'església de Sant Esteve de Ripollet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-liturgica-de-lesglesia-de-sant-esteve-de-ripollet | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, pp. 124-6. MOGAS SALVADÓ, Manuel (1983) Històries de Ripollet. Ripollet. pp. 26-44.</p> | XIX- XX | <p>Col·lecció d'objectes cerimonials i religioses relacionades amb l'església parroquial de Sant Esteve i disposades dins l'edifici. Els objectes més destacats: El calze d'argent i esmalt del 1911. El copó. Tres safates de plata i ornamentació que va trobar Mossèn Mora, una d'elles es troba dipositada al Museu Diocesà. La custòdia, de metall amb sobresaturat, una peça d'orfebreria on és exposat el Santíssim Sagrament a la veneració pública. Un banc de dipòsit de fusta amb la inscripció: 'Banco de deposito de la tardes de la sociedad de seguros muta de la parroquia de San Esteve de Ripollet. Construido por Joan Roca y Casa Juana, carpintero de la parroquia en el año de 1849 el mismo de su instalación y autorización civil. Estàtua de Sant Esteve del Francesc Juventeny i Boix (1906-1990). (fitxa 146). Estàtua de Sta. Llúcia d'Enric Cassanyes. (fitxa 147). Un esboç del quadre del Baptisteri del pintor local Andreu Solà, que es va cremar per la guerra civil. Els gufanons parroquials. El penó de Sant Isidre. El penó de Sant Antoni. Diverses imatges religioses sense un interès artístic notable; quatre són de fusta i altres són de guix: Un faristol de fusta. Una talla d'un Crist de fusta del segle XVIII. (fitxa 163)</p> | 08180-67 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>L'església fou saquejada durant la Guerra Civil: l'altar major barroc va ser cremat i destruïts gairebé tots els mobles, els objectes cerimonials, les escultures i els ornaments de l'interior.</p> | 41.4970800,2.1554100 | 429505 | 4594284 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59236-foto-08180-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59236-foto-08180-67-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2023-05-29 00:00:00 | J Douet | Es pot consultar un inventari dels béns de l'església de Sant Esteve d'abans de la Guerra Civil a l'Arxiu Diocesà, Arquebisbat de Barcelona, Carrer del Bisbe 5, 08002 BARCELONA. Dintre de la col·lecció destaquen el Crist i el baldaquí de Josep Maria Brull, i les estàtues de Sant Esteve, obra de Francesc Juventeny i Boix, l'estàtua de Santa Llúcia de M.A. Cassanyes, i la talla de fusta del segle XVII de la col·lecció Ricart, que tenen una fitxa independent. | 98 | 53 | 2.3 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:22 | ||||||
| 59374 | Col·lecció del CIP Molí d'en Rata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-del-cip-moli-den-rata | XX | <p>Col·lecció d'objectes diversos que pertanyen al Patronat Municipal de Cultura i que estan distribuïts per diferents dependències municipals, tot i que el seu lloc oficial és el Centre d'Interpretació del Patrimoni Molí d'en Rata. La col·lecció inclou: - uns 200 quadres de diversos artistes entre els que destaquen obres d'Andreu Solà i Lluïsa Sallent, - escultures de Lluïsa Sallent, - eines d'esculpir i reproduccions de sèries limitades de la mateixa artista, - dotze obres de Josep M. Brull de les etapes popular, pedres i síntesi així com ceràmica. - obra de Salvador Mañosa, - la col·lecció de castanyoles de la concertista Emma Maleras, - diversos trofeus del jugador de bàsquet Joan Creus i vàries gravacions del tenor Gaietà Renom - eines i objectes relacionats amb el camp i la vida quotidiana sense documentar i majoritàriament per restaurar.</p> | 08180-143 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>La inauguració del Centre d´Interpretació del Patrimoni Local del Molí d´en Rata va tenir lloc el 25 de setembre de 2007.</p> | 41.4996700,2.1527700 | 429287 | 4594574 | 2005 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59374-foto-08180-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59374-foto-08180-143-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J Douet | 98 | 53 | 2.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:22 | |||||||||
| 60237 | El Castell - Ecomuseu urbà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-castell-ecomuseu-urba | <p>ARÍS PUIGGRÓS, F. Xavier; VILALTA, Jordi (1987) 'Noticiari'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 25, p. 282-289. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. CASTELL ROCABRUNA, Natàlia (s.d.) Recorregut històric per la ciutat de Rubí, Rubí, El Castell - Ecomuseu Urbà, document mecanografiat. PLA ESPECIAL (s.d.). Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Rubí. Document mecanografiat. ROVIRA, Lurdes (1984) 'El Castell de Rubí: Monument Nacional'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 12, p. 242. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí.</p> | XX | Les primeres intervencions de rehabilitació del castell daten del febrer de 1987. Des del novembre de 1988 fins el mateix mes de 1991 les obres de restauració les realitzà l'escola-taller Rivo Rubeo. Els anys 1991 i 1992 es creà l'escola taller del Medi Ambient i la Qualitat de Vida que inicià els treballs de condicionament del Parc del Castell (CASTELL, s.d.). | <p>Es tracta d'un equipament municipal que treballa sobre la ciutat i els seus habitants. És un museu urbà obert a tothom, on tothom (sigui quina sigui la seva cultura, el seu origen, la seva llengua, el seu color, etc..) pot participar en les activitats que s'hi organitzen. És un museu modern que intenta explicar als ciutadans que va ser ahir i que és avui Rubí. Que es preocupa per la conservació i difusió del patrimoni cultural (les esglésies, els edificis antics, les tradicions folklòriques, els parcs, ...) de la ciutat. L'ecomuseu urbà és, doncs, un nou concepte de museu que contempla el patrimoni i la cultura tradicional i popular com a motors d'integració social i cultural (CASTELL, s.d.). Físicament parlant està enclavat a l'antic Castell de Rubí, un lloc de gran interès per a la historia del municipi, de tota manera, l'espai sembla insuficient per les comeses que té encarregades, segons el seu pla museològic.</p> | 08184-166 | C/ Castell, 35, 08191-RUBÍ | <p>Al llarg del temps l'edifici on està enclavat avui el museu, ha servit per a diferents usos (defensa, residència senyorial, masia). L'any 1987, l'Ajuntament de Rubí va iniciar les obres per a la seva rehabilitació, tot i que ha sofert diverses modificacions estructurals, però encara conserva els elements arquitectònics romànics i gòtics més característics. Finalment, el 1996, el Castell ha obert les seves portes com a Ecomuseu urbà, un equipament patrimonial que treballa per la conservació i difusió del patrimoni i la cultura tradicional i popular.</p> | 41.4946000,2.0263700 | 418731 | 4594122 | 1996 | 08184 | Rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60237-foto-08184-166-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60237-foto-08184-166-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 98 | 53 | 2.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:22 | |||||||
| 60290 | Col·lecció municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-municipal | <p>BENCOMO I MORA, Carme. (1996) 'Rubí a l'Edat Moderna: una síntesi general', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 40, p. 325-339. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. TURU CREHUERAS, Eulàlia et al. (2000) Rubí a vista de 'Rossinyol', Rubricata. Revista Mensual, núm. 2.301, Octubre 2000. S.Ll. Rotimprès.</p> | <p>EDIFICI SEU DE L'AJUNTAMEN. A les escales s'exposen objectes d'aquesta col·lecció: un domàs elaborat l'any 1979 i els bastons de comandament utilitzats a Rubí pels batlles des del 1940 fins el 1979. ESTATUÀRIA PÚBLICA. Part de les estàtues que es troben al carrer són de propietat municipal o han estat regalades a la institució qui en fa el manteniment, com puguin ser MONUMENT A LES VÍCTIMES DE LA RIERADA, MONUMENT A CLAVÉ o TRULL DE LA CÀMARA AGRÀRIA, amb fitxa pròpia o bé altres com els que es citen a continuació: MONUMENT AL MIL·LENARI, / MONUMENT 'CANTARS'. Escultura d'acer inoxidable situada a la Plaça d'Antonio Machado creada per Ferran Soriano.. Dimensions: 170 x 200 x 85 cm. Representa la simplificació figurativa del cos d'una dona del qual surt una lluna creixent. / MONUMENT AL CINQÜENTENARI DEL FOMENT DE LA SARDANA. Les primeres notícies documentades sobre sardanes a Rubí daten de finals del segle XVI. A Rubí es ballaven a la plaça de l'església i la referència documental ve de la diada de Sant Genis d'agost de 1587. Els balls eren esdeveniments prou importants i, com a tales, abans de començar, havien de rebre el vist-i-plau del batlle, el qual tenia entre les seves tasques el fer crides per a ballar sardanes. Existia un 'majoral' i una 'majorala' que dirigien la dansa. Aquests càrrecs pertanyien als administradors de Sant Sebastià. Hi havia diverses manifestacions on es ballaven sardanes a més d'altres balls (BENCOMO, 1996). L'any 1977 fou desmantellat el cementiri de la carretera de Terrassa i l'espai resultant es va convertir en la plaça de la Sardana. La primera urbanització es va fer amb aquest monument al cinqüentenari de l'entitat del Foment de la Sardana, a més d'una tribuna per a la cobla i un enrajolat circular per a l'anella sardanista, a més d'arbres i altres elements urbans que completen el conjunt d'aquesta plaça (TURU et alií, 2000). OBJECTES DE LA COL·LECCIÓ DELS BOMBERS. Es conserven estris propis de l'ofici datables en la primera meitat del segle XX: una farmaciola portàtil de cuir complerta, un extintor, cascs i altres estris a l'edifici de la central actual. Una bomba manual (tal vegada del segle XIX), un cotxe i un camió de bombers (els quals seran custodiats per l'Associació d'Automòbils Antics de Rubí). Un altre apartat el constitueixen les col·leccions dipositades a EL CASTELL - ECOMUSEU URBÀ, ja que la institució és de titularitat municipal, però que no s'engloben aquí, (encara que formin part del patrimoni municipal) ja que estan subjectes a allò que diu la Llei de Museus.</p> | 08184-219 | 08191- RUBÍ | 41.4937600,2.0311300 | 419127 | 4594025 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60290-foto-08184-219-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60290-foto-08184-219-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Simbòlic | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 98 | 53 | 2.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:22 | |||||||||||
| 60291 | Ex-vots pintats de Sant Muç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ex-vots-pintats-de-sant-muc | <p>JORBA I VALLS, M. Àngels (1986) Els Xatos i el romiatge a Sant Muç. Rubí: Patronat Museu Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1990) Ex-vots de Sant Muç, Rubí: Miquel Rufé i Majó.</p> | XVIII-XIX | Restaurats l'any 2003 per Elena Abella | <p>Conjunt de quinze ex-vots composat per dotze taules de fusta pintada, dos quadres de tela i una aquarel·la: 1, Taula de 61x100 cm, Museu de Rubí. Està representada la Colla dels Xatos fent camí cap a l'ermita de Sant Muç. Cronologia: 1854; / 2, Taula de 25 x 34 cm.; Museu de Rubí. Una partida és a punt de matar un home amb dona i fills. També hi ha Sant Muç / 3, Quadre pintat sobre tela i marc de fusta amb vidre de 56 x 78 cm.. Museu de Rubí. Colla de segadors i un llamp, al fons Rubí i presidint Sant Muç / 4. Tela sobre fusta i marc de fusta de 26 x 37 cm. Museu de Rubí. Conservació molt dolenta. Tres dones i un home asseguts a terra i un altre estirat. / 5. Taula de 28 x 40 cm. MAITP (Núm. Inv. 1985-1-131). Escena a la cuina d'una casa. Cronologia: 1858 / 6. Taula de 24 x 32'5 cm. MAITP (Núm. Inv. 1985-1-133). Escena de joc de cartes i genuflexió davant el sant./ 7. Aquarel·la sobre paper amb marc de fusta i vidre de 27'5 x 40'5 cm. MAITP (Núm. Inv. 1985-1-135) Habitació moblada amb quatre personatges, un d'ells agenollat davant el Sant, un és nen amb una ampolla a la ma . Cronologia 1860 / 8. Taula de fusta de 23'5 x 19'6 cm. MAITP (Núm. Inv. 1985-1-126). Habitació amb tres personatges, un d'ells dins el llit i una dona agenollada pregant Sant Muç. / 9. Taula de fusta de 21'5 x 34'5 cm. MAITP (Núm. Inv. 1985-1-129). Diligència amb passatgers tirada per cavalls i el cotxer ha caigut al terra. (RUFÉ, 1980). / 10. Taula de fusta de 30 x 22 cm. MAITP (Núm. Inv. 1985-1-125). Habitació amb una dona i un home agenollats i una criatura al bressol i la figura del Sant /. 11. Taula de fusta de 26 x 31'5 cm. MAITP (Núm. Inv. 1985-1-130). Vuit figures d'elles tres mossos d'esquadra, que disparen contra els altres / 12. Taula de fusta de 39'2 x 34'8 cm. MAITP (Núm. Inv. 1985-1-132). Cambra i dues figures a més de la del Sant, una d'elles al llit i una dona agenollada als peus. / 13. Taula de fusta de 27'5 x 39'5 cm. MAITP (Núm. Inv. 1985-1-134). Conservació dolenta. Diligència tirada per cavalls i una persona estirada al terra entre les rodes. Sant Muç presideix / 14. Taula de fusta de 27'5 x 39'5 cm. MAITP (Núm. Inv. 1985-1-134). Habitació amb tres figures a més del Sant. Una de les figures està al llit i representa la Comunió. / 15. Taula de fusta de 24 x 34 cm. MAITP (Núm. Inv. 1985-1-128). Cambra amb alcova amb dues figures i la del Sant. Una d'elles agenollada i l'altre al llit. (RUFÉ, 1990).</p> | 08184-220 | Fundació Museu-Biblioteca de Rubí i Museu d'Arts, Indústries i Tradicions Populars de Barcelona | <p>La dada més antiga de Sant Muç a la península ibèrica consisteix en una inscripció visigoda (segle V) apareguda a Carmona on indica que el 13 de maig és la festa de Sant Muç de Constantinoble, màrtir. Al segle X es troba el nom a Catalunya i al segle XI es venerava a Cànoves. La primera dada de Rubí correspon al segle XIV (JORBA, 1986). Abans de l'any 1936 es trobaven a la estança dedicada al ex-vots a l'ermita de Sant Muç de Rubí. Poc abans d'esclatar la Guerra Civil es va fer una selecció dels mateixos per la qual cosa es van salvar de la destrucció. A l'actualitat segueix existint la estança dels ex-vots a la ermita, que es troba plena de figures de cera, roba i, sobre tot, documents relatius als automòbils, constituint l'ex-vot més habitual als nostres dies..</p> | 41.4917400,2.0296800 | 419004 | 4593802 | 08184 | Rubí | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60291-foto-08184-220-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60291-foto-08184-220-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60291-foto-08184-220-3.jpg | Física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 98|119|94 | 53 | 2.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:22 | ||||||||
| 78319 | Col·lecció municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-municipal-0 | Documentació administrativa (Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda). Llibres de registre del Museu Municipal de Santa Perpètua. GARCIA, Pere (2008). 'El patrimoni de Santa Perpètua de Mogoda. Crònica del Grup Pro Arqueologia i Història'. L'ordit, nº 2. Centre de Recerques i Estudis Mogoda. Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 211-215. | Mancada d'organització | El fons municipal del museu consta en l'actualitat de 881 elements registrats en dos volums. La darrera entrada es va fer en data de 16/12/2008. Segons una valoració que n'ha fet una empresa recentment, les obres es classifiquen en quatre fons: 1. Arqueològic (229 objectes) 2. Etnogràfic (343 objectes) 3. Numismàtic i Medalles (215 objectes) 4. Pinacoteca (40 Objectes) Es tracta d'una col·lecció constituïda per peces de diferent naturalesa. També hi trobem una mostra important de mobles, una mostra d'objectes, instruments relatius a les tasques de la llar i de diferents oficis, i una pinacoteca constituïda amb les obres guanyadores del Certamen de pintura del municipi. La primera característica del fons és la seva heterogeneïtat i el fet d'estar constituïda sense planificació prèvia. Formada pràcticament de manera espontània, mitjançant diferents donacions. La col·lecció de Santa Perpètua de Mogoda està mancada d'un principi organitzador. Els objectes amb més trascendència en el fons són el rellotge de Campanar (n.Reg. 418), la Creu de Sant Crist (n. Reg. 423), un armari de l'any 1720 (n. Reg. 433) i una caixa de núvia gòtica (n. Reg. 447). Del fons arqueològic destaquem que l'ingrés dels materials va ser fet majoritàriament pel Grup Pro Arqueologia de Santa Perpètua. | 08260-152 | L'Era. Espai Cultural Granja Soldevila | El Grup Pro Arqueologia fa la primera exposició del Grup al 1969 per la Festa Major, a partir dels materials recuperats fruit dels treballs arqueològics d'anys anteriors. Aquesta exposició aplegava materials que s'havien reunit en un petit museu,ubicat a la planta baixa de l'edifici que avui dóna aixopluc al Jutjat de Pau. En aquella exposició es podien veure unes fotografies del primer museu de Santa Perpètua de Mogoda vinculat a la prrrroquia que va ser destruït l'any 1936, fet que va suposar perdre una part molt important de patrimoni i objectes religiosos. Per tant el Grup Pro Arqueologia va ser el fundador de l'actual museu, inaugurat el setembre de 1971. Primer fou un museu amb poc material arqueològic, però que s'anà bastint de peces i eines d'oficis relacionats amb l'activitat d'un poble agrícola que era llavors. Al cap dels anys el museu va anar creixent amb material arqueològic i s'anà arraconant el material etnològic cap al magatzem. L'any 1999 s'inaugura el nou museu municipal situat a La Granja, espai Cultural. A partir d'aquí el Grup deixà de gestionar el Museu agafà el rellu l'Ajuntament, atès que n'és el propietari. Al museu, l'entrada és gratuïta. Obert al públic els dimecres, dijous iiveres aa tarda, els dissabtes i diumenges al matí. De 'museu' però només en té el nom. De moment, només hi ha una sala d'exposició permanent, ja que no reuneix les condicions que l'actual legislació de museus exigeix pel que fa a instal·lacions i personal per a ser reconegut com a tal per la Generalitat (GARCIA, 2008: 211-214). | 41.5272300,2.1851400 | 432018 | 4597608 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78319-foto-08260-152-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78319-foto-08260-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78319-foto-08260-152-3.jpg | Inexistent | Neolític|Antic|Ibèric|Romà|Medieval|Gòtic|Modern|Barroc|Contemporani|Prehistòric | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila | 78|80|81|83|85|93|94|96|98|76 | 53 | 2.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | |||||||||
| 78581 | Fons Patrimonial de l'església de Santiga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-patrimonial-de-lesglesia-de-santiga | <p>Documentació interna Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Regidoria de Cultura.</p> | -II/XX | <p>El Fons Patrimonial de l'església de Santiga està format per les següents peces: 10. Gerro. Ceràmica esmaltada blanca 11. Rajola catalana. Ceràmica en verd i blanc. 12. Rajola Catalana. Ceràmica verd i blanc. 13. Rajola Catalana. Ceràmica verd i blanc. 14. Gerro. Ceràmica esmaltada de colors. 47. 2 fragments d'ara paleocristiana 48. 3 fragments de reproducció d'ara paleocristiana. 109. 7 fragments de ceràmica. Època romana. 110. 2 fragments de ceràmica romana. 111. 1 fragment d'àmfora romana. 112. 1 fragment d'àmfora romana. 113. 11 fragments de ceràmica. 115. 1 fragment de gerra, 116. 5 fragments de gerra. 117. 1 fragment de plat. Ceràmica policromada i esmaltada. S. XVII. 118. 1 fragment de plat. Ceràmica policromada i esmaltada. S. XVII. 119. 1 tassa. Ceràmica refractària policromada. S. XVII. 120. 1 tassa. Ceràmica refractària policromada. S. XVII. 121. 1 tassa. Ceràmica refractària policromada. S. XVII. 122. 1 fragment de plat. Ceràmica esmaltada policroma. S. XVII. 123. 1 fragment de plat. Ceràmica esmaltada policroma. S. XVII. 124. 1 fragment de plat. Ceràmica esmaltada policroma. S. XVII. 125. 1 fragment de plat. Ceràmica esmaltada policroma. S. XVII. 126. 1 fragment de plat. Ceràmica esmaltada policroma. S. XVII. 127. 1 fragment de plat. Ceràmica esmaltada policroma. S. XVII. 128. 1 fragment de plat. Ceràmica esmaltada policroma. S. XVII. 129. 1 fragment de tassa. Ceràmica esmaltada policromada. S. XVII. 131. 1 fragment de tassa. Ceràmica esmaltada policroma. S. XVII. 132. 1 fragment de tassa. Ceràmica S. XVII. 133. 1 fragment de càntir. Ceràmica. Medieval. 22 bancs d'església 1 reclinatori 9 fragments de pedra procedents de l'altar i de diverses sepultures.</p> | 08260-229 | Santiga (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | <p>En data de 4 de juliol de 2008 es fa el trasllat del fons patrimonial de l'església de Santiga, per mutu acord entre el Mossèn Jesús Corral i la Regidoria de cultura, es traslladen a les dependències del Museu Municipal de Santa Perpètua, un conjunt de peces procedents de l'església de Santiga. Acord signat el 23 de desembre de 2008.</p> | 41.5346200,2.1527600 | 429324 | 4598454 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | Legal | Romà|Paleocristià|Medieval|Modern|Barroc|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Sense ús | Inexistent | 2023-05-29 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | El 2099 estava traslladat a les dependències del Museu Municipal de Santa Perpètua de Mogoda. | 83|84|85|94|96|98 | 53 | 2.3 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | |||||||
| 70152 | Materials del jaciment paleontològic de ca n'Amat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/materials-del-jaciment-paleontologic-de-ca-namat | <p>Materials procedents del jaciment paleontològic de ca n'Amat, actualment dipositats als magatzems del museu del Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont de Sabadell. Per una banda es conserven les restes fragmentades d'una mandíbula i d'un maxil·lar que pertanyien al mateix individu. Es tracta de 13 fragments de diferents dimensions, identificats amb el taxó 'Progenetta montadai vallesiensis'. Per altra banda, també es conserven 5 fragments proximals d'un metàpode procedents d'un rumiant. Totes les restes estan perfectament conservades i classificades, amb una datació establerta dins del període Neogen, a l'època del Miocè mitjà-superior i a l'edat del Aragonià superior (MN7/9), fa aproximadament entre 11,2 i 18 milions d'anys.</p> | 08290-37 | Carrer Escola Industrial, 23, 08201 Sabadell | <p>El paleontòleg català Miquel Crusafont realitzà la troballa d'aquests materials durant una prospecció superficial pels voltants de la masia de ca n'Amat. Tot i que inicialment els materials s'havien catalogat dins l'edat corresponent al Vallesià (entre 9 i 11,2 milions d'anys), finalment la datació de les restes s'ajustà a l'Aragonià.</p> | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70152-foto-08290-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70152-foto-08290-37-3.jpg | Legal | Neògen | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 125 | 53 | 2.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | |||||||||||
| 79475 | Col·lecció de pintura de l'Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-pintura-de-lajuntament-3 | XX-XXI | Col·lecció de pintura aplegada a l'Ajuntament de Vacarisses a partir dels guanyadors del concurs de pintura ràpida que s'organitza per la Festa Major. Consta d'una cinquantena d'obres que es recullen entre els tres primers premis i l'accèssit local. Els quadres es troben repartits entre diferents sales de l'Ajuntament, magatzems municipals i altres centres públics, com ara les escoles. Es tracta de pintures que representen paisatges característics de Vacarisses fets, en la seva major part, per artistes del Vallès i del Bages entre els quals cal esmentar Vila Arimany, Vila Closes o Ernest Descals. | 08291-114 | Ajuntament de Vacarisses: carrer Pau Casals, 17 | El concurs de pintura ràpida de la Festa Major s'organitza des de l'any 1997. | 41.6058900,1.9188300 | 409909 | 4606585 | 08291 | Vacarisses | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79475-foto-08291-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79475-foto-08291-114-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 53 | 2.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | ||||||||||
| 79485 | Col·lecció d'eines i objectes rurals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-deines-i-objectes-rurals | XIX-XX | Alguns dels objectes es troben en un estat precari | Col·lecció d'eines i objectes rurals procedents de diverses masies de Vacarisses i de Rellinars que es conserven al magatzem municipal situat a la Fàbrica. Consta dels següents objectes de gran format: un trill, el mecanisme i suport d'un rellotge de gran format, un fre de carro, una ventadora i restes d'una altra, una empacadora, un carro, una plataforma d'un carro sense rodes, un aixecador de carro, un rodet o corró, un tir i una tallant d'arada. També hi ha eines de menors dimensions: un cistell, un caparó de portadora, un rastrell, una fulla de guadanya, un cofí, un raspador, un parany, un cullerot, una sella de muntar, dos bastets de carro, un collar i corretges, així com altres eines diverses. Finalment, hi ha també altres objectes d'una certa antiguitat, com ara una taula, dos projectors de cinema i murals d'escola. | 08291-124 | Magatzem Municipal a la Fàbrica. Ctra. de la Bauma, 1 | L'any 1987, quan la Diputació de Barcelona va adquirir la finca de l'Obac, s'aplegaren un seguit d'objectes rurals que hi havia a la casa amb el propòsit de fer un petit museu al castell de Vacarisses. Per aquesta finalitat es van recollir més tard altres objectes de masies de Vacarisses i, molt especialment, de la masia de can Candi, de Matadepera, d'on procedeixen la major part d'estris de gran format. Aquests objectes foren dipositats al castell, però la proposta del museu no va prosperar. En el moment de la rehabilitació del castell, l'any 2005, el que quedava de la col·lecció, que es trobava en un estat de conservació força precari, fou traslladat al magatzem municipal de la Fàbrica. L'any 2006 la Diputació de Barcelona va realitzar un inventari d'aquesta col·lecció. | 41.6064700,1.9181700 | 409855 | 4606650 | 08291 | Vacarisses | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79485-foto-08291-124-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Existeix un inventari de la col·lecció realitzat per la Diputació de Barcelona | 98 | 53 | 2.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | ||||||||
| 72720 | Fons de l'Institut de Paleontologia de Sabadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-linstitut-de-paleontologia-de-sabadell | <p>L'Institut de Paleontologia Miquel Crusafont té una col·lecció de materials paleontològics localitzats en jaciments de tot Catalunya. En concret, de Viladecavalls tenen material dels jaciments de Can Purull, Sant Miquel de Toudell, Can Trullas, Can Baiona i La Tarumba. En aquests es van identificar un total de 24 invertebrats, datats del Vallesà superior (Miocè), de fa 8,7 a 9,7 milions d'anys. Són els següents: Hispanopithecus laietanus, Temnoclemnys vallesensis, Temnoclemnys batallesi, Chalicotherium goldfussi, Ictitherium robustum, Hyaenictis almerai, Euprox dicranocerus, Micromeryx flourensianus, Hipparion catalaunicum, Deinotherium laevius, Aceratherium incisivum, Plesiomeles cajali, Palerinaceus vireti, Felis antediluviana, Crocuta eximia,Steneofiber jaegeri, Cricetodon sananiensis‐decadens, Indarctos vireti. En tots aquests jaciments també s'han localitzat espècies noves per a la ciència, com són: l'Hispanopithecus laietanus, Temmnoclemmys vallesensis, Plesiomeles cajali, Promephitis pristinidens, Progenetta crassa llopisi, Agriotherium insignis pontiensis, Schizochoerus vallesensis, Hyaenictis almerai.</p> | 08300-136 | Carrer de l'Escola Industrial, 23. Sector Centre. 08201 Sabadell | <p>L'antecedent de l'Institut actual el trobem en L'Instituto Provincial de Arqueología, fundat l'any 1969 pel paleontòleg Miquel Crusafont. Aquesta institució està especialitzada en paleontologia d'animals vertebrats, així com en la investigació i la formació de professionals. La major part de troballes paleontològiques de la comarca i de bona part del territori català hi són depositades per al seu estudi i custodia. Alguns dels exemplars més destacats es troben exposats al seu museu.</p> | 41.5549000,1.9541200 | 412781 | 4600887 | 08300 | Viladecavalls | Restringit | Bo | Física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | La informació ha estat facilitada per l'Institut Català de Paleontologia. | 53 | 2.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:28 | |||||||||||||
| 72721 | Fons del Museu d'Arqueologia de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-del-museu-darqueologia-de-catalunya | -VIII/V | <p>Al Museu d'Arqueologia de Catalunya es conserven fusaioles i una tapadora ibèrica, provinents de la Serra Margarit de Viladecavalls.</p> | 08300-137 | Passeig de Santa Madrona 39-41. Parc de Montjuïc. 08038 Barcelona | <p>El Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC) va ser creat vers el 1928, promogut per Pere Bosch i Gimpera. Després de la Guerra Civil, quedà en mans de la Diputació, que el va gestionar fins el 1991, en què la Llei de Museus va permetre transferir-lo a la Generalitat de Catalunya. És un museu nacional que s'encarrega de la investigació, conservació i divulgació del patrimoni arqueològic català. Es localitza en diverses seus i jaciments, entre els quals hi ha Barcelona, Girona, Empúries, Olèrdola, Tivissa, etc.</p> | 41.5549000,1.9541200 | 412781 | 4600887 | 08300 | Viladecavalls | Restringit | Bo | Física | Ibèric | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | No es disposa de més informació. Es desconeix la procedència exacta del material. | 81 | 53 | 2.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:28 | ||||||||||
| 45782 | Línia de façanes del carrer Pi i Margall, 14-20 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/linia-de-facanes-del-carrer-pi-i-margall-14-20 | <p>MATEU MIRÓ J. (2002) Els 24 carrers més antics de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal</p> | XX | <p>Línia de façanes formada per edificis que guarden similars característiques arquitectòniques, oferint una unitat compositiva molt unitària a nivell urbanístic. Es tracta de vivendes de planta rectangular cobertes a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. Totes elles es troben arrebossades i pintades amb diversos colors oferint contrastos. L'alçada es limita a planta baixa i primer pis i mantenen l'accés a la vivenda mitjançant un portal senzill i allindat a la planta baixa, complementat amb alguna finestra rectangular o quadrangular. A nivell de primer pis, acostumen a obrir-se amb balcons senzills protegits per baranes de ferro sense treballar, o finestres quadrangulars.</p> | 08054-17 | Nucli urbà de Castellbisbal. C/ Pi i Margall, 14-20 (08755 Castellbisbal) | <p>La importància d'aquest conjunt resideix en la unitat compositiva, que ofereix una mostra arquitectònica i constructiva representativa d'un període històric molt concret. Es tracta d'una tipologia de casa humil aixecada en la dècada de 1925-1935. Aquestes cases eren conegudes per ordre de número com Ca l'Esperança, Cal Xarrapes, Cal Jaume Sastre i Ca l'Agustí de Can Pidelaserra.</p> | 41.4743600,1.9798800 | 414824 | 4591920 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45782-foto-08054-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45782-foto-08054-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45782-foto-08054-17-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:12 | |||||||||
| 45787 | Línia de cases del carrer Major, 67-77 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/linia-de-cases-del-carrer-major-67-77 | <p>MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> | XX | Alguns dels edificis de la línia de cases es troben deshabitats i han sofert un deteriorament important en la façana i altres obertures. | <p>Línia de cases entre mitgeres aixecades seguint la línia de façanes encarades a migdia del carrer Major, dins del nucli antic de Castellbisbal. Es tracta de façanes de construccions de planta rectangular, formades per planta baixa i primer pis, i cobertes a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. La tipologia d'aquesta façana fa que comptin amb l'obertura d'una o dues portes allindades a nivell de planta baixa com a accés a la vivenda. A nivell de primer pis, l'obertura pot tractar-se d'una finestra rectangular, una finestra balconera o una o dues finestres quadrangulars de mida petita. En línies generals, totes elles corresponen a una tipologia de vivenda popular aixecada a començaments del segle XX, que guarda uns volums i unes línies molt similars. Algunes d'aquestes vivendes han sofert modificacions i reformes, especialment pel que fa a les obertures de la planta baixa, però continuen guardant les característiques de la composició arquitectònica originària.</p> | 08054-22 | Nucli urbà de Castellbisbal. C/ Major, 67-77 (08755 Castellbisbal) | <p>El nucli de Castellbisbal va néixer a redós de l'Església Parroquial de Sant Vicenç en el decurs dels segles XVI-XVII i XVIII. Amb anterioritat a aquestes dates, les notícies procedents dels fogatges i censos realitzats indiquen un poblament principalment dispers, centrat en les masies que es repartien les terres del terme. A partir del segle XVII i especialment del s. XVIII el grup de cases devien créixer considerablement animades per la prosperitat que oferia el conreu de la vinya. Els residents de la vila devien ser fadrins procedents de les masies del terme i rabassaires que conreaven les terres de les masies. Al segle XIX el poble devia créixer fins a prendre una grandària semblant a la que mantindria fins a la dècada del 1960, comptant amb uns 1.500 habitants. L'expansió del nucli urbà es dugué a terme allargant el carrer Major i carrer Pi i Margall pels seus extrems i aixecant carrers paral·lels a aquest com el carrer Sant Miquel i Anselm Clavé, i carrers perpendiculars al carrer Pi i Margall com el carrer Nou, Sant Marc i Padró. Cal pensar que aquestes cases formen part d'un tram de carrer aixecat a començaments del segle XX format per vivendes populars habitades per població pagesa i menestral.</p> | 41.4771900,1.9802700 | 414860 | 4592234 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45787-foto-08054-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45787-foto-08054-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45787-foto-08054-22-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | La importància del conjunt radica en la unitat arquitectònica i de conjunt que atorga al conjunt una personalitat molt concreta en relació a l'urbanisme del conjunt i com a mostra d'un període històric de la vila. Tot i que caldria profunditzar en l'estudi, la majoria d'elles podrien haver-se aixecat entorn a la dècada del 1930-1940. | 119|98 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:12 | |||||||
| 45789 | Línia de façanes del carrer A.Clavé, 22-24 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/linia-de-facanes-del-carrer-aclave-22-24 | <p>MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> | XX | <p>Línia de façanes de cases que responen a una tipologia de vivenda molt uniforme consistent en vivendes de planta rectangular adossades, de planta baixa i primer pis, cobertes amb teulada a doble vessant amb el carener paral·lel a la línia del carrer i la façana. Es tracta de construccions senzilles, que actualment han estat arrebossades i pintades de diferents colors, en la construcció de les quals es podria barrejar el maó i el mur de paredat. Totes elles mantenen la mateixa estructura a nivell de les obertures, mantenint una porta d'accés a la vivenda adintellada en un costat de la planta baixa, acompanyada d'una finestra rectangular. Al primer pis la composició acostuma a trobar-se feta per una finestra i un balcó de característiques senzilles. En ocasions, es tracta de dues finestres rectangulars. La única excepció formal la constitueix la casa del núm 42, de dimensions més grans que la resta i lleugerament més alta. Compta amb un portal d'accés i diversos finestrals a la planta baixa, i finestrals i un balcó corregut a la primera planta. Els elements decoratius es concentren als enreixats del balcó, als guardapols sobre les obertures del primer pis, i als permòdols de maó situats sota l'aler de la teulada.</p> | 08054-24 | Nucli urbà de Castellbisbal. C/ Anselm Clavé, 2-24 (08755 Castellbisbal) | <p>El nucli de Castellbisbal va néixer a redós de l'Església Parroquial de Sant Vicenç en el decurs dels segles XVI-XVII i XVIII. Amb anterioritat a aquestes dates, les notícies procedents dels fogatges i censos realitzats indiquen un poblament principalment dispers, centrat en les masies que es repartien les terres del terme. A partir del segle XVII i especialment del s. XVIII el grup de cases devien créixer considerablement animades per la prosperitat que oferia el conreu de la vinya. Els residents de la vila devien ser fadrins procedents de les masies del terme i rabassaires que conreaven les terres de les masies. Al segle XIX el poble devia créixer fins a prendre una grandària semblant a la que mantindria fins a la dècada del 1960, comptant amb uns 1.500 habitants. L'expansió del nucli urbà es dugué a terme allargant el carrer Major i carrer Pi i Margall pels seus extrems i aixecant carrers paral·lels a aquest com el carrer Sant Miquel i Anselm Clavé, i carrers perpendiculars al carrer Pi i Margall com el carrer Nou, Sant Marc i Padró. Cal pensar que aquestes cases formen part d'un tram de carrer aixecat a començaments del segle XX format per vivendes populars habitades per població pagesa i menestral. El carrer Anselm Clavé també anomenat Carrer Vell. La majoria de les cases responen a una tipologia pròpia de les construccions de caràcter popular, aixecades per pagesos i menestrals, de començaments del segle XX.</p> | 41.4726700,1.9788100 | 414732 | 4591733 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45789-foto-08054-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45789-foto-08054-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45789-foto-08054-24-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | La importància d'aquest element rau en la unitat de la composició que parla d'un estil de vivenda humil fet en un període determinat, entre la dècada del 1925 i 1935 aproximadament. El fet de que aquestes cases s'hagin conservat proporciona al carrer una identitat molt particular i el converteix en una mostra d'un període històric del poble de Castellbisbal. | 119|98 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:12 | ||||||||
| 45790 | Línia de façanes del carrer Sant Antoni 3-15 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/linia-de-facanes-del-carrer-sant-antoni-3-15 | <p>MATEU MIRÓ J. (2002) Els 24 carrers més antics de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal</p> | XX | <p>Línia de façanes que integra edificis de similars característiques arquitectòniques, oferint un conjunt força harmònic a nivell urbanístic. Es tracta d'una tipologia de casa adossada seguint la línia del carrer encarada al Nord, davant de l'església parroquial. Es tracta de cases de planta baixa i primer pis, cobertes a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. La majoria d'elles compten amb un portal principal a la planta baixa, alguns d'ells arrodonits, i un balcó o finestra a nivell de primer pis. Podria tractar-se de construccions fetes en maó, tot i que desprès han estat arrebossades i pintades en color blanc.</p> | 08054-25 | Nucli urbà de Castellbisbal. C/ Sant Antoni, 3-15 (08755 Castellbisbal) | <p>El carrer Sant Antoni és un dels més antics del poble de Castellbisbal, ja que es troba situat just a darrera de l'església parroquial i la rectoria. Amb tot, la tipologia constructiva dels edificis respon a un estil de casa popular pròpia de població pagesa i menestral aixecada a començaments del segle XX. Josep Mateu identifica les cases d'aquest carrer amb els sobrenoms de Cal Jep Patarricus, Cal Sastre, Cal Rafel, Ca l'Isidre o Ca la Madaleneta, Cal Xic de Cal Pau Galí, Cal Sebastià de la Burra, Cal Vicenç Manel, Cal Francesc de Jep Pericus, Ca la Carolina, Cal Peixater i Cal Cebrià. MATEU (2007: 56-57)</p> | 41.4751900,1.9810300 | 414921 | 4592011 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45790-foto-08054-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45790-foto-08054-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45790-foto-08054-25-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | La importància del conjunt radica en la unitat arquitectònica i de conjunt que atorga al conjunt una personalitat molt concreta en relació a l'urbanisme del conjunt i com a mostra d'un període històric de la vila. Tot i que caldria profunditzar en l'estudi, la majoria d'elles podrien haver-se aixecat entorn a la dècada del 1930-1940. | 119|98 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:12 | ||||||||
| 45791 | Nucli antic de Castellbisbal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-antic-de-castellbisbal | <p>MATEU MIRÓ J. (2002) Els 24 carrers més antics de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal. RIBAS PASTALLÉ, M. (1983) Castellbisbal, 1900-1940. Ajuntament de Castellbisbal. Castellbisbal. RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.</p> | XVII-XXI | Tot les construccions contemporànies de finals del segle XX que han trencat la tipologia de construcció popular, el nucli antic conserva, amb algunes excepcions, els volums i alçades constructives i la linealitat de les façanes. | <p>El nucli antic de Castellbisbal té epicentre en la seva organització l'església parroquial de Sant Vicenç i la plaça oberta al davant de dita església, que acollia antigament el cementiri parroquial. Des d'aquest indret sorgeixen dos vies de comunicació en sentit oposat: el carrer Pi i Margall (antic carrer sant Vicenç) en direcció a ponent i el carrer Major en direcció a llevant, que recorren la part superior de la carena. A partir d'aquí, un seguit de carrers més petits convergeixen en sentit perpendicular a partir d'aquestes dues vies originals: carrer del Sol, carrer Sant Mateu, carrer Nou, del Joc, etc. Formen part del que és el nucli antic de Castellbisbal: el carrer Vell o Carrer Clavé, que és la prolongació natural de l'antic camí que ascendia del Llobregat i entrava a la vila per ponent del carrer Pi i Margall; el carrer Sant Gregori, el carrer del Sol, el carrer del Bonaire, el carrer del Raval, el carrer de Sant Francesc, el carrer de l'Olivar, el carrer del Joc, el carrer Nou, el carrer del Pedró, la Plaça de l'Església, el carrer Sant Joan, el carrer de la Rectoria Vella, el carrer de Sant Antoni, el carrer d'Orient, el carrer de Sant Miquel, el carrer d'en Rabella, el carrer de Sant Isidre, el carrer Major, el carrer Pi i Margall. La tipologia constructiva d'aquest nucli guarda certa harmonia en les línies de façanes i alçades dels edificis trencada, a vegades, per edificis aixecats de nova planta amb nous criteris estètics. El prototipus d'edificis és la casa de planta baixa i dos pisos, entre mitgeres, amb balcons individuals disposats de manera ordenada i portals a la planta baixa amb arcs rebaixats o dentallat. També són comuns les cases de planta baixa i un pis de línies més senzilles. Algunes de les cases compten amb decoració afegida d'estil eclèctic, característic de les primeres dècades del segle XX.</p> | 08054-26 | Nucli urbà de Castellbisbal (08755 Castellbisbal) | <p>El nucli de Castellbisbal va néixer a redós de l'Església Parroquial de Sant Vicenç en el decurs dels segles XVI-XVII i XVIII. Amb anterioritat a aquestes dates, les notícies procedents dels fogatges i censos realitzats indiquen un poblament principalment dispers, centrat en les masies que es repartien les terres del terme. A partir del segle XVII i especialment del s. XVIII el grup de cases devien créixer considerablement animades per la prosperitat que oferia el conreu de la vinya. Els residents de la vila devien ser fadrins procedents de les masies del terme i rabassaires que conreaven les terres de les masies. Al segle XIX el poble devia créixer fins a prendre una grandària semblant a la que mantindria fins a la dècada del 1960, comptant amb uns 1.500 habitants. L'expansió del nucli urbà es dugué a terme allargant el carrer Major i carrer Pi i Margall pels seus extrems i aixecant carrers paral·lels a aquest com el carrer Sant Miquel i Anselm Clavé, i carrers perpendiculars al carrer Pi i Margall com el carrer Nou, Sant Marc i Padró. La riquesa de la vinya va permetre l'enriquiment d'algunes famílies que aviat destacaren aixecant cases més grans i voluminoses. Aquest fet és la causa de la diversitat arquitectònica en l'interior del casc antic, on s'observen cases de planta baixa i dos pisos amb balconades i portals decorats, aixecades a l'entorn del 1910-1920, com Cal Patatero, El Museu de la Pagesia, Ca l'Espardanyer, Cal Ramon, Cal Valent, etc, que contrasten amb cases pròpies de menestrals i pagesos més humils, com les cases del carrer Pi i Margall 14-20, i que només compten amb planta baixa i un pis. Fins a la dècada del 1960 el poble de Castellbisbal mantenia una estructura tradicional, començava a Cal Rajoler del carrer Clavé i acabava al carrer Rabella, a la dreta del carrer Major i el Raval a l'esquerra. Cent metres més amunt, separat per algunes vinyes es trobava el carrer de Sant Isidre, iniciat per l'Isidre de Can Pi a finals del segle XVIII. El poble estava encara format per unes dues-centes cases aproximadament, disposades en una vintena de carrers. El nom oficial dels carrers era moltes vegades obviat per la terminologia popular. També les cases eren conegudes pel seu renom. La manca de comunicacions fàcils i de carreteres havia impedit el creixement del poble. Cal tenir present que fins al 1905 els camins per accedir al poble eren tots d'abast, havent de carregar les mercaderies en mules per poder ascendir des de l'estació del ferrocarril per un camí tortuós; i fins a la dècada del 1930-1940 només hi havia una carretera poc freqüentada. No va ser fins a la dècada del 1960 quan començaren a arribar els primer immigrats procedents d'altres províncies espanyoles amb la qual cosa la població va créixer. Amb tot, aquesta immigració no fou gaire nombrosa i el creixement urbà fou feble, implicant només l'allargament dels carrers alguns metres i l'aparició d'algun grup de cases, que no va modificar en excés l'estructura tradicional. A ser a la dècada del 1980 i sobretot 1990 quan les transformacions urbanístiques foren extraordinàries, degudes a l'assentament d'un important gruix de població procedent de l'Àrea Metropolitana.</p> | 41.4749200,1.9805100 | 414877 | 4591981 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45791-foto-08054-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45791-foto-08054-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45791-foto-08054-26-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:12 | ||||||||
| 45801 | Bòbila de can Galí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bobila-de-can-gali | <p>MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal.</p> | XX | La manca d'ús d'aquest element ha propiciat el deteriorament d'alguns edificis del conjunt, especialment de l'edifici d'administració. | <p>Conjunt arquitectònic situat en un pla al peu del torrent de Can Cases, que tenia com a objectiu la producció de maons destinats a la construcció aprofitant el composició argilosa del terreny natural de Castellbisbal. El conjunt es troba format per un total de quatre grans edificis situats al voltant d'un pla, al marge del torrent. L'accés al recinte es trobava obert sense cap mur perimetral que l'envoltés. Tots els edificis es predisposen al voltant d'un pla que originalment configurava com un espai interior de circulació i treball. El primer edifici al qual s'arriba es troba situat a migdia del conjunt. És de planta rectangular, amb planta baixa i primer pis, i cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal. Compta amb obertures quadrangulars al primer pis i portes d'accés a la planta baixa. El seu aspecte general és de vivenda, i possiblement estigués destinat a oficines de l'empresa, ja que es troba força apartat dels altres tres, que segurament es destinaven a la producció. S'ha aixecat en maó i es troba arrebossat amb ciment pòrtland. El segon edifici es localitza al nord de l'anterior, al cantó de la dreta del conjunt. Es tracta d'un cos rectangular precedit d'una torre de maons quadrangular situada a poca distància. Compta amb un dipòsit d'aigua de ciment adossat a l'alçada del primer pis. En la construcció d'aquest cos s'ha utilitzat el parament de pedra irregular i el maó i el ciment. Podria tractar-se de l'espai destinat al modelat dels maons. El seu estat de conservació està força degradat. Al nord d'aquest darrer edifici trobem dos cossos. El primer, al cantó dret, a continuació del descrit anteriorment resulta força espectacular. Es tracta d'un cos rectangular de planta baixa i coberta plana construït en maó amb les cantonades arrodonides, atalussades i reforçades amb ciment barrejat amb pedra. Al pis superior s'accedia mitjançant una escala recta adossada a la paret de migdia. Actualment s'observen els forats de ventilació dels forns de la planta baixa i un gruix de terra sobre el qual ha crescut força vegetació, la qual cosa fa pensar que la terra era col·locada ja inicialment per mantenir la temperatura dels forns. La planta baixa d'aquest cos estava destinada als forns de maó. Es tracta d'un total de 12 forns independents integrats dins del mateix cos, formats per espais rectangulars d'uns 8 metres de fons per 2,5 metres d'amplada coberts amb volta de canó realitzada superposant diverses fileres de maó, i en les quals s'han obert diverses xemeneies circulars de tub, reforçades amb ciment, que permetien la sortida del fum. El terra d'aquests forns es troba actualment cobert per una capa de fang, que s'ha anat dipositant desprès de l'abandonament del conjunt, Malgrat tot, en algun dels forns, encara es poden apreciar restes de piles de maons. L'accés als forns es realitzava per la façana de ponent encarada al pati central. Configura una façana atalussada que s'obre amb dotze boques diferents, una per cada forn formades per una volta i un arc escarser. Cada boca té una amplada de 2 metres i una alçada de 3 metres, que es correspon amb l'alçada dels forns i un fons d'un metre de gruix. Com a elements decoratius, cal fer esment d'una faixa de separació vertical que es marca al maó entre forn i forn, i d'una altra faixa horitzontal de maó que sobresurt lleugerament del mur a la vorera superior del cos. Aquesta obertura als forns té el seu paral·lel en la part posterior de l'edifici, i es troba tapiada, en el cas d'alguns forns, amb una paret de maó, en la qual només s'obre una petita finestra quadrangular. Molt possiblement un cop que el forn estava carregat es tapiava i aquest mateix mur s'enderroca per enretirar la càrrega. Les boques de la part posterior de l'edifici donen accés a un pati rectangular delimitat per un mur, que s'estén al llarg de tot el cos. Continuació text a observacions</p> | 08054-36 | Terme de Castellbisbal. Torrent de Can Cases. (08755 Castellbisbal) | <p>Aquest conjunt era conegut popularment amb el nom de la Bòbila de Can Galí, tot i que no tingués res a veure amb aquesta masia, només la seva proximitat. En realitat es tracta d'una bòbila contemporània aixecada a mitjans del segle XX, a la dècada del 1960. El propietari era el senyor Bonastre, alcalde Martorell, i va estar en funcionament fins a la dècada del 1980.</p> | 41.4686500,1.9911200 | 415755 | 4591275 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45801-foto-08054-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45801-foto-08054-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45801-foto-08054-36-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Continuació del text descripció: El darrer edifici del conjunt, es troba situat just davant dels forns, a ponent d'aquests, i es tracta d'un cos rectangular de planta baixa que segurament estava destinat a magatzems. Aquest cos compta amb diverses portes d'accés encarades als forns i amb poques obertures com a finestres. La construcció és feta en maó, i el sostre es troba reforçat per un embigat de formigó. Al sector de llevant del conjunt, el terreny apareix rebaixat considerablement, observant com la muntanya s'ha anat excavant i deixant a la intempèrie el terreny argilós i vermell, que la pluja ha anat convertint en xaragalls. Aquest paisatge és fruit de l'excavació de la muntanya que s'ha utilitzat com a lloc d'extracció de terres per a la fabricació de maons. | 119|98 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:12 | |||||||
| 45889 | Can Colet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-colet | <p>RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.</p> | XX | <p>Conjunt arquitectònic format per una sèrie d'edificacions amb diferents volums, datats del 1940 aproximadament. El formen una casa residencial, la casa dels masovers, la capella, la creu commemorativa i la torre del pou. Tot el conjunt es troba edificat presidint el turó de Costablanca. En primer lloc destaca l'edifici residencial aixecat en maó, arrebossat amb ciment i pintat de color blanc. En línies generals, cal distingir un cos central de planta quadrangular de planta baixa i primer pis, cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. Aquest cos central es troba encarat a ponent i s'obre amb un portal adovellat de mig punt. A aquest cos central s'han anat adossant altres àmbits. Així, a migdia de la casa s'adossa un cos de planta baixa amb la coberta inclinada. A ponent, la casa es prolonga amb un altre cos de planta baixa que es cobreix amb teulada plana i crea una terrassa a l'alçada del primer pis. Al lateral de la casa encarat al nord, s'adossen més cossos de planta baixa i coberta inclinada. Situat al davant de la casa es troba la vivenda destinada als masovers. Es una vivenda de similars característiques a la principal, formada per diversos cossos adossats entorn a un de central, tots ells coberts amb teulades independents i oberts amb una gran quantitat de finestrals. A diferència de la casa principal, aquesta té la façana oberta a llevant, encarada a la casa principal. També davant de la casa de Can Colet es troba la capella dedicada a l'Adoració dels Reis Mags. Es tracta d'una petita capella de planta basilical coberta exteriorment a dues aigües amb teula i capçada amb un absis semicircular. Sota l'aler de les teulades la decoració es completa amb un doble imbricat. La façana principal es troba presidida per un campanar d'espadanya. Guarda una orientació en sentit Est-Oest, però es troba girada, ja que l'absis s'orienta a ponent i la porta principal a llevant, ja que sinó donaria l'esquena a la casa. El portal principal, per tant, s'orienta a llevant, i es tracta d'un portal de punt rodó fet amb grans dovelles, que sobresurten sobre el mur blanc. A sobre del portal s'observa un ull de bou que il·lumina el cor, ben bé sota el campanar d'espadanya. L'església compta amb una petit capella fonda afegida al cantó nord, que sobresurt quadrangular del conjunt de l'edifici. Aquesta capella es cobreix amb teulada inclinada. Interiorment l'església es cobreix amb una volta de canó i es troba pintada en color clar. Als peus de l'església s'alça un cor. A diferència d'altres esglésies aquest cor té l'accés des de fora de l'edifici, mitjançant una escala recta adossada al mur situada al mur de migdia. Presideix l'altar un retaule de tradició barroca tardana dedicat als Reis Mags, i que encapçala una ara també amb ornamentació barroca. Es tracta d'un retaule de dos pisos que recau sobre una base esglaonada. Tot ell es troba daurat, i la seva estructura recorda una façana arquitectònica. La capella fonda es troba presidida per una imatge del Sant Crist. Aquest darrer és una talla de fusta policromada d'estil barroc. Al cantó nord de l'església s'ha situat una creu commemorativa de pedra. Es tracta d'una creu que s'alça sobre una base poligonal sobre la qual recau un fust hexagonal de pedra format per diversos tambors. Sobre el capitell es situa una creu decorada a les seves dues cares per imatges d'un Crist crucificat assentat, la cara de ponent una imatge d'una mare de Déu dreta. Un altre element que forma part del conjunt és la torre i l'aqüeducte que formen part d'una mina d'aigua ubicada al cantó de llevant del turó, a pocs metres de la casa. Es tracta d'una torre circular aixecada en maó, d'uns 5 metres de diàmetre i uns 6 metres d'alçada acabada a la part superior amb una faixa de maó que recorre el perímetre exterior i merlets decoratius de maó. De la torre s'estén un aqüeducte format per 5 arcades que du l'aigua a una bassa quadrangular també de maó. Continuació text a observacions.</p> | 08054-124 | Terme de Castellbisbal. Urb. Costablanca (08761 Castellbisbal) | <p>La casa del Can Colet no té correspondència amb cap mas medieval, sinó que té els seus orígens en la compra efectuada de la finca per part del Doctor Colet, metge de Barcelona, a la dècada del 1940. La capella fou consagrada com a Oratori Públic el 22 de desembre del 1958, atenent a la petició dels propietaris Melcior Colet Torrebadella i Adelina Jiménez Camaló. La dedicació als Reis Mags té la causa en la voluntat del propietari que es deia Melcior. RUIZ I ELIAS (1998: 144). L'ornamentació interior fou adquirida en antiquaris pel propietari i prové, per tant, d'altres municipis. Actualment la finca es troba dedicada a la cria de cavalls.</p> | 41.4771100,1.9483000 | 412190.936 | 4592256.807 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45889-foto-08054-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45889-foto-08054-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45889-foto-08054-124-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-12 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Continuació text descripció: El portal principal, per tant, s'orienta a llevant, i es tracta d'un portal de punt rodó fet amb grans dovelles, que sobresurten sobre el mur blanc. A sobre del portal s'observa un ull de bou que il·lumina el cor, ben bé sota el campanar d'espadanya. L'església compta amb una petit capella fonda afegida al cantó nord, que sobresurt quadrangular del conjunt de l'edifici. Aquesta capella es cobreix amb teulada inclinada, i s'il·lumina mitjançant una finestra quadrangular que dona a llevant. Interiorment l'església es cobreix amb una volta de canó i es troba pintada en color clar. Als peus de l'església s'alça un cor. A diferència d'altres esglésies aquest cor té l'accés des de fora de l'edifici, mitjançant una escala recta adossada al mur situada al mur de migdia, i que dóna accés a una porta lateral mitjançant la qual s'entra al cor. Presideix l'altar un retaule de tradició barroca tardana dedicat als Reis Mags, i que encapçala una ara també amb ornamentació barroca. Es tracta d'un retaule de dos pisos que recau sobre una base esglaonada. Tot ell es troba daurat, i la seva estructura recorda una façana arquitectònica, amb una primer pis format per tres carrers i un segon pis format per un frontó central decorat per un escut nobiliari. Altres elements decoratius de l'església es corresponen a obres de caràcter litúrgic, entre les quals hi consten diferents quadres pintats a l'oli i alguns fragments de taules de fusta que podrien haver format part d'algun retaule. La capella fonda es troba presidida per una imatge del Sant Crist. Aquest darrer és una talla de fusta policromada d'estil barroc. Al cantó nord de l'església s'ha situat una creu commemorativa de pedra. Es tracta d'una creu que s'alça sobre una base poligonal sobre la qual recau un fust hexagonal de pedra format per diversos tambors. Fust i base s'assenten sobre una plataforma formada per tres graons poligonals de pedra. Sobre el fust recau un capitell ornamentat amb diversos relleus esculpits a les cantonades. Sobre el capitell es situa una creu decorada a les seves dues cares per imatges diferents. Mentre la cara de llevant té esculpida la imatge d'un Crist crucificat assentat, la cara de ponent es decora amb una imatge d'una mare de Déu dreta. Un altre element que forma part del conjunt és la torre i l'aqüeducte que formen part d'una mina d'aigua ubicada al cantó de llevant del turó, a pocs metres de la casa. Es tracta d'una torre circular aixecada en maó, d'uns 5 metres de diàmetre i uns 6 metres d'alçada acabada a la part superior amb una faixa de maó que recorre el perímetre exterior i merlets decoratius de maó. De la torre s'estén un aqüeducte format per 5 arcades que du l'aigua a una bassa quadrangular també de maó. El conjunt es troba llistat al POUM amb el núm. B1.16 | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:12 | ||||||
| 86361 | Carrer de Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-sant-isidre-1 | <p>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Volum IV. Catàleg de Béns.</p> <p><span><span><span>AMETLLER i BASSETS, MANUEL (1997). Els orígens del nou poble de Matadepera (1768-1868). Parròquia de Sant Joan de Matadepera. Matadepera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT SEGURA; X. i MUNUERA BERMEJO, J. (2014). Matadepera: patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> | XVIII-XIX | Les transformacions sofertes durant el segle XX ha malmès la tipologia pròpia d’aquest carrer. Caldria implementar mesures correctores que millorarien el paisatge urbà. | <p><span><span><span>Es tracta d’un dels primers carrers del poble, que fins ben entrat el segle XX, era bàsicament rural i de poblament dispers. De la ruralitat i la pagesia pren el nom aquest carrer dedicat a Sant Isidre, un dels patrons dels pagesos.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Per la part de ponent queda delimitat pel carrer de Josep Porcar i per llevant amb la Plaça de Cal Baldiró, que abans de ser una plaça hi havia una bassa veïnal que comunicava els tres carrers inicials de Matadepera: Sant Joan, Sant Llorenç i Sant Isidre.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les construccions tipològicament característiques d’aquest carrer, format entre els segles XVIII i XIX, comparteixen mitgera i consten de planta baixa i pis, amb la coberta a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. Tenen una amplada d’un o dos cossos. Presenten elements comuns característics de les tasques agrícoles dels seus propietaris: una entrada àmplia, forn de pa, trull i un hort al darrera. A partir de la segona meitat del segle XIX s’hi fan modificacions, guanyen profunditat i alçada, se substitueix la finestra de la planta pis per un balcó; la finestra de la planta baixa s’allarga i s’hi pot afegir una reixa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les modificacions fetes durant el segle XX no han respectat la unitat tipològica dels primers habitatges, ni tampoc l’ús de material apropiat.</span></span></span></p> | 08120-16 | Carrer de Sant Isidre | <p><span><span><span>Es forma de les parcel·lacions que Josep Pratginestós realitza l’any 1786. La seva propietat limita amb la de Pi de la Serra de Can Vinyers i per aquest motiu planifica que quedin “8 pams (1,55m) a la part de davant perquè quan en Pi de la Serra decideixi fer el mateix quedi un carrer de 3,10 m d’amplada”. D’aquesta manera es forma la part septentrional del carrer.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1843 és Domènech Pi de la Serra qui inicia un seguit d’establiments similars que configuraran la part meridional del carrer, quedant l’amplada fixada en 3,10 metres tal i com havia previst Josep Pratginestós.</span></span></span></p> | 41.5988600,2.0260500 | 418835 | 4605698 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86361-p1430184.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86361-dsc6341.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86361-dsc6359.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86361-dsc6352.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Destaquen les cases dels números 22 i 24 (Trull de Cal Motxu). | 119|98 | 46 | 1.2 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:17 | |||||
| 86363 | Carrer de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-sant-joan-0 | <p>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Volum IV. Catàleg de Béns.</p> <p><span><span><span>AMETLLE, Manuel (1997). Els orígens del nou poble de Matadepera (1768-1868).</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT SEGURA; X. i MUNUERA BERMEJO, J. (2014). Matadepera: patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> | XVIII-XX | Només algunes de les cases conserven els trets arquitectònics essencials de la primera implantació urbana, l’habitatge rural bastit arran de camí. D’altres formen part del Catàleg i estan protegides (Cal Marcet, Ca l’Aldavert, Cal Mossèn Camps, Cal Gamell, l’església, entre d’altres). Però també s’han perdut edificacions interessants patrimonialment com tres cases de l’arquitecte Lluís Muncunill (Cal Guadall, Ca la Pepa Quela i Cal García Gascón). | <p><span><span><span>El carrer de Sant Joan és l’eix més important del nucli modern, travessa de sud-est a nord-oest el poble perquè coincideix amb el traçat de l’antic Camí Ral de Barcelona a Manresa en el seu pas per Matadepera. Aquest camí travessava el torrent de Can Vinyers venint de Sant Julià d’Altura i seguia la Riera de les Arenes fins La Barata.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Actualment el tram de carrer que rep el nom del patró de la població, està delimitat al sud pel carrer de Pompeu Fabra i al nord fins a coincidir amb el carrer de Sant Llorenç. Es tracta de l’eix vertebrador del nucli històric i encara ara manté molta vitalitat comercial. A banda i banda d’aquest important eix viari es constitueix la trama urbana amb els primers establiments de cases que comparteixen les parets mitgeres, d’un o dos cossos, amb planta baixa i pis i la coberta de teules àrabs a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal que és la que dóna al carrer de Sant Joan.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’igual que totes les cases d’aquest moment, segle XVIII i XIX, presenten elements característics de les tasques agrícoles, amb grans entrades, un hort a la part del darrera i la presència de forns de pa, trulls o cups. Com element constructiu característic hi troben la volta de maó pla.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquest carrer hi trobem l’Hostal de la Marieta (1772) com a servei imprescindible per als viatgers. També és en aquest carrer on es construeix la nova església parroquial, a principis del segle XX. Altres establiments ben coneguts establerts amb el pas del temps en aquest carrer són: Cal Parramon (carnisseria); Cal Ferreret (ferratge de cavalls); Cal Quim (botes); Cal Beltrà (forn) o Cal Trapet.</span></span></span></p> | 08120-17 | Carrer de Sant Joan | <p><span><span><span>Carrer que es forma al voltant de l’eix històric del camí Ral. Els primers establiments es poden remuntar a Narcís Girona, cap el 1768, i a Josep Pratginestós. L’establiment de l’Hostal de la Marieta, l’any 1772, indica clarament les necessitats de l’època i l’auge que aquesta via de comunicació que era el Camí Ral estava aconseguint.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Un segon moment d’expansió es produeix amb el fenomen de l’estiueig; amb cases com ca l’Aldavert o can Mossèn Camps i Cal Marcet. A principis del segle XX s’escull aquest carrer per traslladar-hi la nova església parroquial i la corresponent rectoria. Després d’un llarg procés d’adaptació de la població als canvis socials, econòmics i urbanístics que patia el municipi a partir de la segona meitat del segle XIX.</span></span></span></p> | 41.5993200,2.0273800 | 418946 | 4605748 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86363-dsc6557.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86363-dsc6553.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86363-dsc6562.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86363-p1430365.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La fitxa del Catàleg de Béns a protegir destaca d’aquest carrer de Sant Joan els números: 18, 21, 25, 31, 34, 39, 41, 43, 45, 47, 55, 62, 73, 87 i 91. | 98|94 | 46 | 1.2 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:17 | |||||
| 86368 | Carrer de Sant Llorenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-sant-llorenc | <p>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Volum IV. Catàleg de Béns.</p> <p><span><span><span>AMETLLER, Manuel (1997). Els orígens del nou poble de Matadepera (1768-1868).</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT i SEGURA, Xavier (1997). Inventari del patrimoni cultural de Matadepera. Inèdit. </span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT SEGURA; X. i MUNUERA BERMEJO, J. (2014). Matadepera: patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> | XVIII-XIX | Només algunes de les cases conserven els trets arquitectònics essencials de la primera implantació urbana, l’habitatge rural bastit arran de camí. | <p><span><span><span>El carrer de Sant Llorenç travessa de sud a nord el nucli urbà de Matadepera, en paral·lel a la Riera de les Arenes. Actualment el tram de carrer que rep el nom de Sant Llorenç, està delimitat al sud pel carrer de Josep Porcar i al nord fins a coincidir amb la Plaça de Sant Jordi.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La tipologia de cases és la mateixa que en el cas dels carrers de Sant Joan i de Sant Isidre. A part de les que es produeixen en una segona onada ben entrat el segle XIX, com a cases d’estiueig. Són cases modestes, de cos o de dos cossos, de planta rectangular, que comparteixen les parets mitgeres. Consten de planta baixa i pis i la coberta és de teules àrabs a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal que és la que dóna al carrer de Sant Llorenç. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’igual que totes les cases d’aquest moment, segle XVIII i XIX, presenten elements característics de les tasques agrícoles, amb grans entrades, un hort a la part del darrera i la presència de forns de pa, trulls o cups.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les que conserven aquesta tipologia, que són, principalment, les dels números 7, 9, 11, 13, 17, 23, i 27, tenen la façana posterior i l’hort mirant a la Riera de les Arenes, amb un fort desnivell del terreny.</span></span></span></p> | 08120-18 | Carrer de Sant Llorenç | <p><span><span><span>El carrer de Sant Llorenç es forma a partir del segle XIX. El primer establiment el fa Maria Pi, hereva de Pratginestós, l’any 1805 al que seria l’antic Camí ral de Terrassa a Sant Llorenç Savall. Aquest camí creuava amb el de Barcelona a Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Des de la cruïlla amb el carrer de Sant Joan, on hi ha una font, cap amunt s’efectuen establiments a partir de l’any 1826. En un segon moment d’expansió promogut pel fenomen de l’estiueig; amb cases com ca l’Andreu Vidal, del número 71; la casa Josep Casanovas, del número 38-40; i la casa d’Alcaraz, amb el número 44.</span></span></span></p> | 41.6016800,2.0244200 | 418702 | 4606012 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86368-dsc6597.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86368-dsc6670.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86368-dsc6674.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86368-dsc6680.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A part de les cases referides específicament en el Catàleg n’hi ha d’altres que comparteixen tipologia, amb més o menys transformacions segons el cas, però mantenint l’estructura bàsica de volumetria i façana. Es tracta de les cases dels números 32 i 36. També és destacable la casa amb el número 18 que fa cantonada amb el carrer de Ramon Mias, que correspondria a la tipologia pròpia duna torreta senzilla d’estiueig. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:17 | |||||
| 86462 | Cementiri municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-municipal-22 | <p>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Volum IV. Catàleg de Béns.</p> <p><span><span><span>BALLBÈ BOADA, Miquel (1981). <em>Matadepera i Sant Llorenç del Munt; més de mil anys d’història</em>. Ajuntament de Matadepera. vol. I. </span></span></span></p> <p>HEMEROTECA: Matadepera. Finalizan las obras de mejora y ampliación del cementerio, dins Diari de Terrassa. Dijous 22 de febrer de 2018. Comarca, pàg. 17.</p> | XI - XX | <p><span><span><span>El cementiri municipal de Matadepera s’estén des de la façana nord i est de l’església de Sant Joan, annex a les propietats de La Mateta i Can Roure. És una extensió de l’antic cementiri parroquial d’època medieval i moderna. Té l’entrada pel que era la plaça de la Constitució, en època del Comú i està totalment integrat al paisatge.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Està distribuït per terrasses que s’adapten al desnivell del terreny. La part contigua a les parets de l’església formaria part de l’antic cementiri, on una placa recolzada al terra recorda l’antiga adscripció parroquial del cementiri. Entrant a mà esquerra, hi ha una font realitzada amb un rellotge de sol (de pedra artificial quadrangular), on per comptes de gnòmon s’hi ha posat una aixeta. És el punt més elevat. De la part contemporània, la septentrional és la més antiga. Els nínxols estan disposats als laterals, amb un màxim de quatre pisos i coberta a un sol vessant, feta de teules. Al centre hi ha l’ossari, dos grans xiprers i una creu. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A continuació, i en el mateix nivell, hi trobem un espai dedicat a preservar incineracions. Es tracta d’un columbari que reprodueix, llosa a llosa, les vistes de la muntanya de Sant Llorenç del Munt des del municipi en un gran mural foto-ceràmic. La imatge fa 1,65 metres d'alçada per 6 metres d'amplada, totalment integrada en el paisatge. La instal·lació disposa de 120 columbaris familiars, repartits en 5 fileres i 24 columnes, amb una capacitat conjunta per acollir a prop de 500 urnes cineràries.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A continuació hi trobem un espai amb les tombes disposades directament al terra. Es pot accedir a la terrassa inferior seguint una rampa que condueix a la part més moderna amb un edifici de nínxols de forma cúbica, més nínxols de paret i una zona enjardinada.</span></span></span></p> | 08120-30 | Església vella de Sant Joan de Matadepera | <p><span><span><span>El cementiri és tan antic com la pròpia església de sant Joan. Per tant es remunta a època medieval. Al segle XIX va passar a la municipalitat. Degut a l’ampliació de l’església amb la construcció de la capella dedicada al Roser, el cementiri es veia minvat de terreny i veient que el poble anava creixent, el 28 de maig de 1864, Joan Barata i Guitart s’adreça al bisbe de la Diòcesi de Barcelona adjuntant un plànol i exposant els següents fets (BALLBÉ:1981): </span></span></span></p> <p><span><span><span>“Que el Cementerio de la Parroquia de Matadepera, si bien se halla muy bien situado respecto de las condiciones higiénicas, necesita una ampliación por haber aumentado la feligresía con el moderno caserío de la Llagosta y haber disminuido su territorio con la edificación de la Capilla de Nuestra Señora del Rosario, algunos años atrás, y como con las lluvias del pasado invierno se cayó un trozo de pared que debiera ya haberse repuesto, (...) reproduzco a V. Iltma. el ofrecimiento que l año mil ochocientos sesenta, en acto de visita hice de palabra al Excmo. E Ilmo. Sr. Obispo antecesor de V.C.I. de dar gratis a favor de la Parroquia el terreno mío propio contiguo que fuera necesario para dicha ampliación; añadiendo ahora, que por el Agrimensor del partido, y de acuerdo con el subdelegada de medicina del mismo, tengo designado trece mil cuatro cientos ochenta y dos palmos, o más si se considera necesario para dicha ampliación, construyendo su portal y Puerta, sino también la reposición del trozo de pared caída, a fin de que no puedan entrar fieras; todo con las condiciones siguientes: PRIMERA.- Que se me deje construir a mis costes en el nuevo local un panteón familiar por el estilo de los del cementerio de Tarrasa. SEGUNDO.- Que si algún propietario u otro feligrés de la misma Parroquia secunda mis idees contribuyendo en la empresa pueda permitírsele construir cuatro nichos, el uno encima del otro, para su familia, y que los demás hayan de satisfacer la limosna que V.C. señalare a favor de la Obra de la Iglesia. Y finalmente, que para el caso no esperado de trasladarse la Parroquia y el cementerio en otro punto, todo el terreno cedido con su cerca nueva o primera construcción, después de dejar de ser Sagrado, esté sujeto al pacto reversional a mi o a los míos.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Si V.C. Ilma. Tuviese a bien admitirme estas condiciones, u otras igualmente aceptables, previos los correspondientes informes, solo faltaría la debida autorización de V.C. para emprender una obra de absoluta necesidad y que considero no poderse realizar por otro medio. Bajo este concepto;</span></span></span></p> <p><span><span><span>A.V.C. Ilma. Suplico, se sirva acordarlo en la conformidad expresada, y autorizar al exponente a los efectos indicados; y lo recibirá a particular gracia y merced.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Tarrasa veinte y ocho Mayo de mil ochocientos sesenta y cuatro.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Excmo. E Ilmo. Sr. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Firmado: JUAN BARATA I GUITART.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Excmo. E Ilmo. Sr. Obispo de la Diócesis de Barcelona”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El 19 de juliol del mateix any obté resposta del Dr. Llàtzer per mandat del senyor bisbe autoritzat l’ampliació sota varies condicions:</span></span></span></p> <p><span><span><span>1º Que el terreno con que ha de engrandecerse el Cementerio ha de designarse por el Arcipreste del partido y Párroco de Matadepera, tanto en la extensión, como en la localidad que se juzgare conveniente para llenar las necesidades de la población. </span></span></span></p> <p><span><span><span>2º Que ha de repararse al mismo tiempo las paredes del cementerio antiguo que queden excluidas restaurándolas de modo y forma que corresponda al resto de la obra. </span></span></span></p> <p><span><span><span>3º Que el Cementerio antiguo y lo mismo la parte nueva que ha de construirse han de quedar a disposición de la Iglesia enteramente, sin que D. Juan Barata, ni ninguna otra persona o corporación, pueda alegar más derecho sobre el cementerio que el que le corresponda sobre el local que ser reserve para su panteón familiar, ni pretender intervención en su administración, que estará exclusivamente a cargo del Párroco y Obra de fábrica de la Iglesia. </span></span></span></p> <p><span><span><span>4º Que Don Juan Barata i Guitar, en justa recompensa de los gestos que ha de sufragar para construir la parte nueva del Cementerio y repasar las paredes del antiguo, después que estuviese concluida la Obra, podrá elegirse el local que bien le pareciese dentro del mismo cementerio a sus expenses para construir un panteón de su propiedad particular en donde puedan ser enterrados perpetuamente los individuos de su familia, quedando libre de pago de derechos de sepultura, aunque sin perjuicio de los demás derechos parroquiales. </span></span></span></p> <p><span><span><span>5º Que así mismo el Párroco pueda designase un local en la parte del Cementerio nuevo que fuese de su agrado para construir su sepultura en la forma que guste libre también de derechos. </span></span></span></p> <p><span><span><span>6º Que la junta de Obra y fábrica de la Iglesia pueda de acuerdo con el Párroco elegirse también un lugar en el Cementerio que sirva de sepultura a los obreros que fallecieren durante su oficio con igual inmunidad. </span></span></span></p> <p><span><span><span>7º Que, si alguno de los vecinos o propietarios de Matadepera contribuyen a la Obra del Cementerio con sus fondos, podrán construir en el lugar y forma que se les designare, el Nicho o Nichos que a juicio del Párroco y Junta de Obra merecieran según su generosidad o fondos con que contribuyesen, los cuales servirán para sí y familia, de la forma de los anteriores, libre de derechos. </span></span></span></p> <p><span><span><span>8º Que todas las demás persones que fuesen enterrados en Nicho y aún si lo fueren en tierra, no siendo pobres, satisfacer alguna limosna en beneficio de la fábrica de la Iglesia, que nos determinaremos oportunamente, tiendo presente los gastos necesarios para la conservación del Cementerio. </span></span></span></p> <p><span><span><span>9º Que, si en algún tiempo dejare de ser Cementerio el lugar que se destina para ello en virtud de la presente concesión y se hubiese de destinar a usos profanos, luego que perdiese el carácter de lugar sagrado y hechas las prescripciones que el derecho y litúrgica de la Iglesia previenen, podrá D. Juan Barata Guitart pedir la reversión del terreno que ahora cede, sin indemnización alguna por este concepto. Y de este nuestro decreto pásese una copia al Cura-párroco de Matadepera para que le sirva de Gobierno y obre en el archivo parroquial y otra a la parte de Dn. Juan Barata i Guitar para conocimiento y efectos consiguientes”. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El columbari es va inaugurar el 6 de junt de l’any 2014.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre l’any 2017 i 2018 es duen a terme les obres d’ampliació i millora per tal de solucionar les mancances en infraestructures que finiran l’any següent. Es construeixen un parell de mòduls de 12 nínxols cadascun, integrats al paisatge. També es construeix una nova xarxa de clavegueram i nova pavimentació. El projecte s’encarrega a l’arquitecte Josep Val i l’empresa executora és Civil Stone encapçalada pel seu director José Ignacio Villegas.</span></span></span></p> | 41.6095100,2.0056200 | 417146 | 4606900 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86462-dsc6737.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86462-dsc6751.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86462-dsc6754.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86462-dsc6759.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86462-dsc6758.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | BPU | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | De l’1 de gener al 30 d’abril de 9:00 a 18:00h, exceptuant els dies 1 i 6 de gener que romandrà obert de 9:00 a 12:00h.De l’1 de maig al 30 de setembre de 9:00 a 19:00 hDe l’1 d’octubre al 31 de desembre de 9:00 a 18:00h exceptuant els dies 25 i 26 de desembre que romandrà obert de 9:00 a 12:00 h.Les festes locals de Matadepera de 9:00 a 12:00h. | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:17 | ||||||
| 86476 | Ignacia Riu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ignacia-riu | <p>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Volum IV. Catàleg de Béns.</p> | XX | <p><span><span><span>Conjunt format per deu habitatges apariats, situats a banda i banda del carrer de Sant Ignasi. Són cases bessones de planta baixa i pis, envoltades de jardí. El garatges de les dues cases comparteixen la mitgera i formen un volum formalment unitari. Les entrades als habitatges es produeixen a traves d’un porxo. Les tipologies i el tractament de tots els edificis és el mateix, però amb algunes diferencies formals, com el porxo d’accés, que donen varietat i enriqueixen el conjunt.</span></span></span></p> | 08120-44 | Carrer de Sant Ignasi, núms. 43-45; 42-44; 38-40; 37-39; 34-36 | <p><span><span><span>Conjunt de torres construïdes pels Toredemer per estiueig, inicialment destinades al lloguer. Es van anar fent paulatinament un o dos edificis per any.</span></span></span></p> | 41.6010200,2.0218300 | 418486 | 4605941 | 1954 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86476-dsc6634.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86476-dsc6642.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86476-p1430552.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86476-dsc6641.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIL | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Federico Viñals | 98 | 46 | 1.2 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:17 | |||||
| 86483 | Maria del Carme Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/maria-del-carme-sala | <p>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Volum IV. Catàleg de Béns.</p> | XX | <p><span><span><span>Es tracta d’una promoció unitària de 10 habitatges, cinc grups dobles compostos per torres bessones que comparteixen mitgera, que fa d’eix de simetria i organitza la composició volumètrica. Són de planta rectangular d’una sola planta i amb la coberta de teules àrabs, de pavelló, és a dir, a quatre aigües, acabades amb ràfec. El garatge és un cos separat ubicat al fons. Estan envoltades de jardí i la tanca que fa la separació amb la via pública és d’obra i vegetació.</span></span></span></p> | 08120-51 | Carretera de Terrassa núm. 38-40; 44-46; 48-50; 52-54; 56-58. | <p><span><span><span>És una mostra de cases d’estiueig de la primera meitat del segle XX que han esdevingut residències permanents.</span></span></span></p> | 41.5954600,2.0244400 | 418696 | 4605322 | 1941 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86483-dsc63120.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86483-dsc6314.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86483-dsc6317.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIL | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ignasi Escudé Gibert | Ignasi Escudé Gibert està considerat com a precursor de l’arquitectura moderna.Nascut a Terrassa, el 9 de gener de 1909, va realitzar els seus estudis d’arquitectura a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona l’any 1926, llicenciant-se l’any 1933. Dels seus viatges amb companys d’estudis, va rebre una forta influència de l’arquitectura alemanya. L’any 1936 es cava amb Maria Teresa Muncunill amb qui tindrà tres fills. L’any 1939 va ser nomenat amb caràcter interí arquitecte municipal de Terrassa, plaça que va obtenir en propietat l’any 1941. Entre els edificis que va projectar, a més dels de Matadepera, destaca la fàbrica Electra Industrial, el Cinema Rambla, el Condicionament Terrassenc o La Magdalena. També va ser el responsable de la urbanització del passeig del Comte d’Ègara, que va tenir lloc l’any 1942, any que va morir prematurament. | 98 | 46 | 1.2 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:17 | ||||
| 86491 | Mundet Torner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mundet-torner | <p>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Volum IV. Catàleg de Béns.</p> | XX | <p><span><span><span>Torres bessones separades per una paret mitgera i envoltades de jardí. Composició de planta rectangular de planta única amb la coberta compartida de quatre aigües i cossos afegits als angles amb la façana principal que sobresurten de la línia de façana. La coberta acaba amb un ràfec a tot el voltant, amb barbacana de fusta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Destaca un porxo a la casa del número 32, amb tres arcs de mig punt. L’habitatge del costat no l’ha conservat. Cadascuna d’aquestes torres té una construcció al fons del jardí que fa de garatge.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La part posterior dóna a la Riera de les Arenes.</span></span></span></p> | 08120-56 | Carretera de Terrassa, núm. 32-34 | <p><span><span><span>Projecte de J. Baca Reixac i Bassols de l’any 1944 per a cases destinades a l’estiueig que s’han acabat convertint en residencials. El projecte inicial preveia la construcció de quatre habitatges aparellats.</span></span></span></p> | 41.5962200,2.0248500 | 418731 | 4605406 | 1944 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86491-p1430154.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86491-p1430155.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Joan Baca Reixach i Bassols | 98 | 46 | 1.2 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:17 | |||||
| 86516 | Torre Neus Guadall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-neus-guadall | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT SEGURA; X. i MUNUERA BERMEJO, J. (2014). Matadepera: patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Es tracta de dues torres bessones d’una única planta, sobre aixecada, que comparteixen paret mitgera. La coberta és composta i formada per dos trams principals. El cos major és a tres aigües, mentre que el segon està disposat transversalment en relació al primer i paral·lel a la façana principal. La coberta és de teules i acaba amb un ràfec amb barbacana de fusta en tot el seu perímetre.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Quatre obertures es distribueixen a la façana; dues per cada habitatge: la porta i la finestra al costat, tot i que l’entrada es produeix per una escala amb barana d’obra i que hi ha un cancell exterior.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La distribució interior dels habitatges també és simètrica. El pòrtic dóna pas a un vestíbul que fa de rebedor i distribueix els espais a partir d’un passadís, on es troben els quatre dormitoris, els sanitaris al mig, i al final el menjador, la cuina i una sortida al pati posterior que comunica amb el garatge i cap el safareig.</span></span></span></p> | 08120-81 | Carrer de Sant Joan, núm. 9 | <p><span><span><span>Habitatges de promoció de Neus Guadall amb llicència d’obres del 29 d’agost de 1935. En un principi s’havien de destinar a lloguer a causa de la demanda creixent per estiueig. La casa del número 9 fou, des de l’any 1936, residència del pintor sabadellenc Ricard Marlet. Els seus familiars han conservat l’estudi en la seva ubicació original, l’habitació que dona a la façana.</span></span></span></p> | 41.5981400,2.0288700 | 419069 | 4605615 | 1935 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86516-p1430308.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86516-p1430305.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIL | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Joaquim Manic | Aquesta casa és una mostra de les primeres cases d’estiueig de Matadepera; fet que es produí en un principi en el mateix nucli urbà i que després es va estendre amb un model poc sostenible. | 98 | 46 | 1.2 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:17 | ||||
| 86519 | Torredemer Gaudí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torredemer-gaudi | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Conjunt format per tres edificis als quatre vents, envoltats de jardí i situats a banda i banda del carrer de Gaudí. Comparteixen la tipologia i les característiques formals però tots tres són diferents. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La torre que correspon al número 9 és de planta rectangular. Té un cos central amb estructura similar a una casa pairal amb coberta a dues aigües i carener perpendicular a la façana principal. A aquest cos se li afegeixen d’altres al voltant de les altres façana, a excepció de la posterior. El solar on està construïda és de planta trapezoïdal i només té jardí als costats. La façana meridional dóna directament al carrer de Gaudí i l’accés es fa per un lateral de la tanca de separació amb la via pública.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les torres que corresponen als números 12-14 i 16-18 estan formades per dos habitatges, que comparteixen la mitgera i es desenvolupen en alçada. Tenen una única coberta a dues aigües perpendicular a la façana principal, que els dona l’aparença d’una gran casa pairal. Les façanes són de composició simètrica. Però la del número 12-14 té una sèrie de cossos annexos al cos principal.</span></span></span></p> | 08120-84 | Carrer de Gaudí, núm. 9; 16-18 | <p><span><span><span>Es tracta de torres d'estiueig de meitats del segle xx que s’han convertit en residencials. </span></span></span></p> | 41.6021000,2.0264100 | 418869 | 4606057 | 1953-1954 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86519-dsc6652.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86519-p1430566.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIL | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Pedro Pigrau | Tot i que a la fitxa del Catàleg assenyala els números 9, 16 i 18 i parla de tres edificis, en el plànol adjunt també posa la torre del número 12-14. D’aquesta torre també hi posa una foto. Per tant, estem parlant dels números 9, 12-14, i 16-18. Ja que aquest darrer, igual que el 12-14, és un únic edifici, dividit en dos habitatges. | 98 | 46 | 1.2 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:17 | ||||
| 89017 | Torredemer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torredemer | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Volum IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p> </p> | XX | <p><span><span><span><span><span>Conjunt format per tres torres envoltades per una tanca que dona unitat i que formaven part d’una única finca que es va parcel·lar en el seu moment. S’ubiquen entre el Carrer del camí de la Font de la tartana, el carrer de Miguel de Cervantes i el carrer de Josep Pla.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tracta de tres torres de mitjans del segle XX sense cap element destacable des d’una perspectiva arquitectònica ni històrica. Són de planta irregular formada per diversos cossos annexes amb diferents alçades, que es combinen de forma capriciosa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Estan envoltades d’un ampli jardí.</span></span></span></span></span></p> | 08120-399 | Camí de la Font de la Tartana , 20-22, 32; Carrer de Miguel de Cervantes, 6 | 41.6058200,2.0265800 | 418888 | 4606470 | 1951 - 1956 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89017-p1480736.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89017-p1480744.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIL | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Federico Viñals | 98 | 46 | 1.2 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:17 | ||||||
| 89018 | Llobet i altres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llobet-i-altres | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Volum IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span>Promoció unitària de sis habitatges unifamiliars de planta rectangular, amb façanes als quatre vents i que consten de planta baixa i pis, amb semi soterrani. A l’entrada de cada parcel·la hi ha el garatge, semi excavat en el terreny i amb una terrassa a la coberta. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els edificis són prismes fets amb bloc de formigó i amb coberta plana. Les façanes són completament planes i amb grans finestres. L’interior s’organitza al voltant de l’escala on s’obren els espais que es comuniquen visualment.</span></span></span></span></span></p> | 08120-400 | Carrer del poeta Maragall, 35, 37, 39, 41, 43 i 45 | <p><span><span><span><span><span>Aquesta promoció, amb projecte de l’any 1977, va néixer de la voluntat d’un grup d’amics que volien fer-se els seus propis habitatges sota uns determinats criteris. En primer lloc hi havia una voluntat experimental, en el llenguatge i en la tipologia de l’edifici. En segon lloc hi havia també una voluntat de no alterar l’entorn (sic). A l’espai lliure que envolta els edificis s’hi van deixar els pins i es va tractar com si fos un tros de bosc. L’arquitecte autor del projecte n’era un dels propietaris.</span></span></span></span></span></p> | 41.6042900,2.0279000 | 418996 | 4606299 | 1977-79 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89018-p1480753.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89018-p1480755.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIL | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Alfons Soldevila | 98 | 46 | 1.2 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:17 | |||||
| 89084 | Monestir de Sant Llorenç del Munt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monestir-de-sant-llorenc-del-munt | <p><span><span><span><span><span>AA.VV. (1991). Catalunya Romànica. El Vallès Occidental, el Vallès Oriental. Matadepera. Sant Llorenç del Munt. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ALONSO de MEDINA, Assumpció; CERVERA, Benet; FIERRO, Javier; LACUESTA, Raquel; LÓPEZ, Albert; VILAMALA, Imma (1995). Memòria 1990-1992. Patrimoni: Memòria o malson?. Monestir de Sant Llorenç del Munt. Diputació de Barcelona. Àrea de Cooperació. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BALLBÈ, Miquel; VILANOVA, Andreu; i ASTALS, Manel (1989). Calaix de sastre de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1981). Matadepera i Sant Llorenç del Munt. Més de mil anys d’història. Vol. I i II. Ajuntament de Matadepera. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>COMPTE, E.M. (1964). Els necrologis antics de Sant Cugat del Vallès. Analecta Montserratina, vol X, pp. 237 i següents.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CUA MERCADAL, Maria (1993). Estudi de les monedes trobades a l’excavació de Sant Llorenç del Munt. Servei de Arqueologia. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CUDEIRO RODRÍGUEZ, C.; VIÑAS, Joana; FIERRO, Xavier; LÓPEZ MULLOR, A.; CARDELL, Jaume (1994). Memòria de les excavacions realitzades al monestir de Sant Llorenç del Munt (Matadepera. Vallès Occidental). Campanyes 1988-1990. Barcelona. z </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FÀBREGA, Antoni (1947). <em>El necrologio de San Lorenzo del Munt</em>. <em>Analecta Sacra Tarraconensia</em>, pp. 215-222.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FAURA, Josep Maria. (1993). Història de la Serra de l’Obac. Parc de Sant Llorenç i la serra de l’Obac. Col·lecció d’història local. L’Avenç – Diputació de Barcelona. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRANDO I ROIG, Antoni (1983). El parc natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’obac. Història i Arqueologia vistes per un excursionista. El Pot, Unió Excursionista de Sabadell.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRANDO I ROIG, Antoni (1987). El monestir de Sant Llorenç del Munt i les seves possessions. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRANDO I ROIG, Antoni (1988). Cròniques de Bandolers de Sant Llorenç del Munt. El Camí Ral de Barcelona a Manresa. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Col·lecció Cavall Bernat, 15. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier ; JUAN-MUNS, N. et al. (1989). Carta Arqueològica del Vallès Occidental. Arxiu d'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Servei d'Arqueologia. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). <em>Matadepera. Patrimoni cultural.</em> Ajuntament de Matadepera. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GONZÀLEZ MORENO-NAVARRO, A. (1986). 32 Monuments catalans. El patrimoni arquitectònic de la Diputació de Barcelona. Diputació de Barcelona. Barcelona. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GORINA i GABARRÓ, Pau (1962). <em>Sant Llorenç del Munt. Historia. Cenobio. El albergue de la Mola. Vias de comunicación. Itinerarios</em>. Terrassa: COCIT.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GRAHIT i GRAU, Josep (1944). <em>Monumento bizantino de Sant Llorenç del Munt. Comisión de Monumentos históricos y artísitcos de Barcelona</em>. Memòria (1844-1944).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GRAU, Edmon (1992). Camins i Fonts del parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Diputació de Barcelona. Servei de Parcs Naturals. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>JUNYENT, E. (1975). Catalúnya Romànica. L’arquitectura del segle XI. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>LACUESTA, Raquel; MOLET PETIT, Joan; RUIX DE GUINEA, Jesús Àngel (2001). Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Parc Natural de Sant Llorenç i Serra de l'Obac. Diputació de Barcelona. Serveis del Patrimoni Arquitectònic Local i de Parcs Naturals.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MARCA, P. DE (1688). Marca Hispànica, sive limes Hispanicus. París.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MARTÍ i BONET, Josep Maria (1980). Els pergamins (“Additional Charters”) núms. 62, 604, 681. British Library de Londres, pp. 15-52. Terrassa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MIRET i SANS, J (1914). Els noms personals i geogràfics de la contrada de Terrassa (s. X i XI)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PLADEVALL, A., ADELL, J.A.(1980). Monestir Romànic de Sant Llorenç del Munt. Barcelona: Artestudi.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PUIG, P. (1995). El monestir de Sant Llorenç del Munt sobre Terrassa. Diplomatari segles X-XI. Fundació Noguera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>RIUS SERRA, J. (1947). Cartulario de Sant Cugat del Vallés, vol. 3. 1946-1947. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ROGENT i AMAT, Elies (1901). <em>Monasterio de Sant Llorens del Munt. Memoria descriptiva</em>; dins Anuario de la Asociación de Arquitectos de Cataluña para 1900. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SOLÀ i MORETA, Fortià (1964). Història de Sant Llorenç del Munt; dins Sabadellum, núm. 1. Sabadell.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SOLÀ, Joan; Sch. P. (1936). Siella visigòtica de Sant Llorenç del Munt. Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans: Secció Històrco-Arqueològica, 1927-1937. Palau de la Generaliat, Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>TARRADELL, Miquel (1979). Santuaris ibero-romans a llocs alts. Memòria de l’Institut d’Arqueologia i Prehistòria de la Universitat de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>TOBELLA, A.M.; MUNDÓ, A.M. (1964). Documents del primer segle de la Congregació Claustral Tarraconense. Analecta Montserratina.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>UDINA, F. (1955). Los fondos benedictinos custodiados en el Archivo de la Corona de Aragón, VIII. 1954-1955. Analecta Montserratina.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VERGÉS i SOLÀ, Lluís (1973). Bellesa i atractiu de Sant Llorenç del Munt. “la Mola”. Sant Llorenç Savall.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VERGÉS i MIRASSÓ, Antoni (1871). Sant Llorens del Munt, son passat, son present y venider. Historia de aquell antiquíssim monestir, utilíssima als ques dedican al estudi de las antigüetats de Catalunya, y en especial als vehins de las mes importants poblacions del Vallés; que per carinyo a la sua pàtria ha escrit y publica lo R. Dr. D Antoni Verges Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VILA i PLANA, Francesc (1965). Llibre de Sant Llorenç del Munt. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VILLANUEVA, J. (1851). Viaje literario a las Iglesias de España, vol. XIX, p. 38. Madrid.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VIÑAS, Joana. (1991). Resultats de les excavacions al monestir de Sant Llorenç del Munt. Dins Actuacions en el patrimoni edificat medieval i modern (segles X al XVIII). Quaderns científics i tècnics, 3. Diputació de Barcelona</span></span></span></span></span></p> | XI | S’han realitzat diverses reformes entre 1869 i 1871 i una restauració parcial l’any 1962.La darrera intervenció arquitectònica la desenvolupà la Diputació de Barcelona, a través del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local, en tres fases. La primera entre 1986 i 1987 sota la direcció dels arquitectes Maria Assumpció Alonso de Medina Alberich i Benet Cervera Flotats. La segona entre 1986 i 1989, sota la direcció dels arquitectes Maria Assumpció Alonso de Medina Alberich i Pau Carbó Berthold. La darrera, entre 1990 i 1991, dirigida per Pau Carbó Berthold. | <p><span><span><span><span><span>El conjunt monacal benedictí de Sant Llorenç del Munt s’alça a La Mola, en el punt més alt del Parc que pren el seu nom. Està format per tres parts independents: l’església, la galilea i les dependències de serveis i l’hostatgeria. Aquestes estan unides per un pati central, tancat per un mur que s’adossa a la façana del cos de llevant i a l’aresta de la nau meridional de l’església. En aquest barri, hi trobem la porta d’accés. L’església, amb el seu campanar, i la galilea, són les úniques parts originals d’època romànica. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’actual hostatgeria correspon a les antigues dependències monacals, que han estat molt transformades al llarg dels segles. Ara funciona de bar / restaurant. Les instal·lacions també acullen un centre d’informació, una exposició sobre la història del lloc, un centre de transmissions i una estació meteorològica.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’església, orientada a l’est, correspon al model de l’arquitectura llombarda del segle XI, amb una estructura de planta basilical de tres naus, amb volta de canó, coronades per absis semicirculars. El transsepte, en la intersecció amb la nau central, està cobert amb volta de canó, perpendicular a les de la nau, i amb una cúpula vuitavada, sobre trompes. Les naus estan separades per pilars sense ressalts, excepte en els pilars del creuer. El cimbori és octogonal.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A l’interior, la única decoració que sobresurt és la de l’absis central: dues fornícules a cada banda de la finestra central. Els arcs formers de mig punt que separen les naus es recolzen en pilastres llises. El parament està fet amb filades de petits carreus irregulars, units amb morter de calç.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L'església té quatre portes; dues de petites en arc de mig punt, situades a les façanes nord i sud del transsepte, i dues més grans, amb llinda i arc de descàrrega; una al sud que dona a la galilea, i una altra molt esvelta, a ponent, que estava protegida per un porxo de fusta del que només se’n conserven les mènsules.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El campanar, de planta rectangular consta de tres pisos, s’alça a la façana sud del transsepte. El pis inferior és cec i els dos superiors presenten finestres úniques o bessones, segons les cares. Possiblement no es va acabar i es va aixecar un campanar de cadireta a la façana de ponent. Tant l’ornamentació del campanar com de les façanes són llises. Només destaca la decoració de l’absis, amb un fris d’arcuacions llombardes, en sèries de dues, entre lesenes. El campanar posseeix dues portes, una comunica amb l’interior de l’església i l’altra amb la galilea.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La galilea, adossada a la façana de migdia de l'església, a un nivell més baix que l’església, és una construcció de planta rectangular, coberta amb volta de quart de cercle, que serví d'atri, de lloc d'enterrament i en algun moment de sala capitular.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les antigues dependències monàstiques, convertides el 1957 en hostatgeria, foren totalment refetes. Només en l'angle del sector SW es veu un fragment de mur antic, que pot correspondre a la primitiva residència monacal. Estan formades per tres cossos contigus. El de llevant és un edifici unitari, que consta de planta semi soterrada i pis. A sota, hi té una estança coberta amb volta de canó lleugerament apuntada, en part retallada a la roca. L apart de sobre és una gran sala amb coberta a dues aigües, sostinguda per un embigat. Els murs són massissos i compactes, amb poques obertures i petites. S’hi accedeix des del pati a través d’una escala.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El segon cos consta d’una sala a migdia destinada a serveis, amb un passadís central que comunica els tres cossos, i els lavabos al costat nord.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El tercer i darrer cos de l’ala consta de planta baixa i pis i la coberta a dues aigües. A la planta de sota, només accessible des del sud, hi ha les quadres i dipòsits de combustible. Al pis superior hi ha el menjador del restaurant, que s’obre al sud mitjançant uns grans finestrals d’arc rebaixat, amb pilars que els divideixen. A la vertical de la biga carenera, hi ha un mur que separa la sala en dos espais.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Adossat a l’espai del restaurant i amb un accés des del pati mitjançant unes escales, hi trobem una sala on hi ha una exposició de síntesi sobre la Mola i el conjunt monàstic de Sant Llorenç.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A l’angle sud-oest hi ha una estructura de planta quadrangular que devia ser una torre. Tot l’edifici és de maçoneria enlluïda superficialment, mb pedres grans ben tallades i posades a les cantoneres.</span></span></span></span></span></p> | 08120-412 | La Mola | <p><span><span><span><span><span>Tot i que les recerques arqueològiques i les troballes fortuïtes han documentat assentaments humans en varis indrets de la muntanya, d’època neolítica i Bronze, (Cova de les Ànimes, Cova del Frare, Cova Simanya), les campanyes dutes a terme, concretament en la zona del monestir han permès documentar vestigis ibers i d’època romana, que podrien haver estat més o menys estables i podrien haver constituït l’antecedent d’una primera església, documentada l’any 947, situada en el mateix indret del recinte actual. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Documentació, datada entre els anys 947 i 957, fan referència esent de l’església de Sant Llorenç i de les seves capelles o altars dedicats a Santa Maria i a Sant Miquel, amb els seus <em>servientes</em>, als quals, de vegades, des de l’any 972, s’afegeix la domum <em>Sancti Stephani cuius basílica sita est in monte Sancti Laurentii,</em> que es refereix a la que més tard seria sant Esteve de la Vall, a Can Pobla. Això originà el dubte de si inicialment hi havia petites capelles o eremitoris.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 975, el comte Borrell II, ven els dominis al monestir de Sant Cugat del Vallès, que a partir de llavors hi establirà la regla benedictina. La seva comunitat quedarà doncs, lligada als interessos feudals de Sant Cugat. Per tant, entre el 975 i el 985, es podria documentar una primera fundació del monestir. Fundació que quedaria estroncada amb la ràtzia d’Al-Mansur el 985, que tindria com a conseqüència la mort de l’abat Joan i dotze monjos que s’havien refugiat a la ciutat de Barcelona. Però se salva la part de la comunitat que restà al cim de la Mola.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La fundació definitiva s’ha de datar a l’any 1013, quan torna al domini de la casa comtal de Barcelona. El comte Borrell, Ermessenda i el canonge Longobard hi estableixen una abadia independent, que arribarà a tenir una comunitat formada per tretze monjos.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Entre els anys 1020 i 1071, Odeguer, abat del cenobi, consolida el patrimoni, enriquit a partir de les donacions de la casa comtal de Barcelona. Durant aquest període es construeix l’actual església, que Pere Berenguer, bisbe de Barcelona, consagra el 24 de juny de l’any 1064.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1088, el monestir amb les terres passen a dependre de l’abadia de Sant Ponç de Tomeres (Llenguadoc). Deu anys després però, retornen al monestir de Sant Cugat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1228 l’abat de Sant Cugat visita el monestir, visites que se succeiran fins ben entrat el segle XV.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1298 s’esmenta l’existència d’una infermeria i d’una sala de treball amb la teulada en mal estat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A finals del segle XIV, degut a la crisi general i les condicions de vida en aquest indret, la hisenda monacal se’n ressent, disminueix el nombre de monjos i els documents deixen constància de l’absència d’abat, entre els anys 1437 i el 1487.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Entre els anys 1555 i 1596, una concessió del llavors governador del regne d’Aragó (futur rei Felip II), a l’abat Pere de Santjoan permet fer-hi obres, construint una hostatgeria. Les intervencions arqueològiques han evidenciat, en el sector de l’església un nou paviment de cairons i una ampliació del presbiteri, i al sud-est, una ampliació amb una cisterna retallada a la roca, coberta amb volta. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1608 mor el darrer abat, Francesc Olivó d’Alvèrnia. Les possessions i l’administració del monestir passen a mans de la Congregació Claustral Tarraconensa fins que l’abadia perd l’essència de la vida monàstica fins al seu desmembrament, l’any 1804. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Francisco de Zamora, fa una visita al monestir l’any 1786, del qual escriu l’estat de ruïna de l’indret, assenyalant que només queda intacta l’edifici de culte. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1809 les tropes franceses saquegen el cenobi, pensant trobar-hi grans tresors. Després del seu pas pel monestir, l’indret resta a l’abandó fins l’any 1869, en que el capellà ecònom de Sant Llorenç Savall, Antoni Vergés i Mirassó, efectua una important restauració que permetrà obrir l’església al culte. També es reconstrueixen les dependències monacals donant una aparença semblant a la que es pot veure actualment. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1931 el govern de la República declara el monestir monument nacional. Un segon projecte elaborat l’any 1932 per Nicolau Maria Rubió i Tudurí hauria de permetre a la Generalitat de Catalunya la creació del Parc de Sant Llorenç del Munt. Però durant aquest temps, arriba la Guerra Civil (1936-1939) i novament pateix un espoli i el projecte queda arraconat. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1940, l’església s’obre al culte, tot i que sense ningú que hi visqui en permanència i faci el manteniment. El conjunt s’anirà malmetent progressivament. Vuit anys després, es crea l’Associació d’Amics de la Muntanya. Sota l’empenta de l’arquitecte Josep Maria Ros i Vila, durant el 1948 i fins el 1950 s’hi fan millores, consistents en la conversió d’una part de l’edifici en hostal i en refugi pels muntanyencs. D’aquesta època daten la totalitat de paviments de lloses de pedra del menjador i de cairons de terra cuita a les habitacions i, passadís localitzades durant els treballs arqueològics. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Entre els anys 1961 i 1975 el Servei de Catalogació i Conservació de Monuments, posteriorment anomenat Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL), de la Diputació de Barcelona efectuarà un seguit d’intervencions dirigides per l’arquitecte Camil Pallàs. Consistiren en una intervenció als teulats i campanar a més d’un repicat i neteja del morter de calç de la totalitat de les parets deixant la pedra vista. Al pis superior de la torre, es construí una habitació destinada al guarda i una passarel·la que emvolta el cimbori. L’any 1979 s’hi efectuaren petites reparacions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1963 la Diputació de Barcelona aprovà el <em>Plan Provincial de Urbanismo </em>amb el projecte de crear un parc natural que no es dugué a terme per manca de diners. L’any 1973 el <em>Ministerio de la Vivienda </em>adquireix un 85% de la totalitat del parc, que acaba cedint a la Diputació de Barcelona. Sis anys després es crea la Coordinadora de Salvaguarda del Massís de Sant Llorenç del Munt degut a la forta especulació urbanística. Finalment l’octubre de 1982 s’aprova el Pla Especial del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, que hauria de permetre la recuperació del patrimoni arquitectònic. El 9 de setembre de 1983 adquireix el monestir i les terres que formaven part de l’antic cenobi. Sota l’aixopluc de l’SPAL l’any 1985 es projecta la restauració del conjunt en tres fases. </span></span></span></span></span></p> | 41.6412100,2.0179500 | 418213 | 4610407 | 08120 | Matadepera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89084-p1470132.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89084-p1480064.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89084-p1480076.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89084-p1480083.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89084-p1480168.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89084-p1480200.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | BCIN | 2021-07-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 92|85 | 46 | 1.2 | 1760 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:17 | ||||||
| 56807 | El Molí, la nau i la bassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-moli-la-nau-i-la-bassa | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XIX | Es tracta d'un conjunt arquitectònic que es composa de dues edificacions i una bassa. L'edifici principal anomenat 'el Molí', consta de planta baixa i un pis. AI costat dret de la façana principal hi havia un antic molí d'aigua, avui parcialment desaparegut, del que probablement es conserven restes al soterrani. Aquesta edificació ha sofert diferents modificacions i ampliacions al llarg del temps i no conserva el seu aspecte original. Davant de la casa, es troba la segona edificació (de mitjans del segle XIX), anomenada 'el Magatzem' o 'la Nau'. Aquest edifici que és de planta baixa rectangular, conserva el seu aspecte original amb murs de maçoneria de pedra. Antigament tenia petites construccions annexes però, actualment, han desaparegut per manca de manteniment, i es troben totalment en runes. En la part posterior del Molí, hi ha una bassa d'aigua realitzada de maçoneria, en força mal estat. En l'actualitat encara es poden observar les diferents parets d'aquesta bassa entre la malesa. Aquesta bassa servia per acumular l'aigua, que provenia del rec i de la canalització, realitzada amb parets de maçoneria i coberta amb volta, per tal de fer funcionar el molí. Possiblement, la casa del Molí originalment era feta de maçoneria i de fang; no obstant, en l'actualitat es troba arrebossada, cosa que fa pensar en una modificació estructural força important del seu estat original. La nau té una estructura de murs portants de maçoneria de pedra i forjats, amb entrebigats de fusta. La bassa i la canalització estan fetes de maçoneria. L'edifici del Molí presenta una coberta inclinada d'una vessant amb teula àrab, de factura contemporània. En canvi, la nau conserva la coberta original, inclinada a dues vessants, amb teula àrab. La façana de l'edifici del molí presenta un acabat arrebossat i pintat. La nau té les façanes amb l'acabat de maçoneria de pedra. No es té informació de l'estat de conservació de l'interior del Molí. La nau sembla que es troba en mal estat, principalment a l'interior. Les petites construccions annexes a aquesta nau es troben en runes. Es poden trobar restes de les moles del molí en el paviment exterior. | 08156-67 | Camí del Molí, 45-47, 08184 Palau-solità i Plegamans. | Aquesta construcció era l'únic molí d'aigua potable del poble. Tanmateix, el 'Magatzem' també va ser un lloc important, ja que es feien les festes majors i altres celebracions. Aquesta casa va pertànyer al Marquès de Sentmenat; i quan Quan Francesc Olivé (pare de l'actual propietària), va arribar a la casa ja hi havia el molí. Forma part de les dependències d'una casa de pagès. | 41.5908400,2.1759600 | 431319 | 4604677 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56807-foto-08156-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56807-foto-08156-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56807-foto-08156-67-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 119|98 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:18 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,87 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.