Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 78301 | 5 móns, 5 mirades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/5-mons-5-mirades | <p>Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003.</p> | XX | <p>L'escultura '5 móns, 5 mirades' es troba repartida en cinc punts diferents a la zona nord del Parc de la Ribera. Aquest parc es troba tan a la riba dreta com a l'esquerra de la Riera de Caldes. El tram on s'ubiquen les escultures s'ubica a l'extrem sud de dit Parc, just a tocar la Florida. Queda delimitat al sud pel barri de la Florida, a llevant per la Riera de Caldes, a ponent per la carretera de Barcelona a Puigcerdà i al nord per la via del tren. El monument 5 móns, cinc mirades vol expressar les següents idees: 5 mirades, 5 llocs on situar-se, 5 móns privats, que ens inviten a entrar, a seure, a mirar al seu voltant, 5 móns iguals que ofereixen diferents vistes, 5 llocs per pensar, per descansar, 5 móns que configuren un món. Són com bombolles que ens aïllen i protegeixen de l'exterior i a la vegada ens deixen veure i relacionar amb tot el que ens envolta. De lluny semblem totalment transparents, es dilueixen en el paisatge. Però en realitat, la seva estructura configura una forma concreta, un espai privat en un petit cosmos. Seieu en el vostre món, ocupeu el vostre lloc. Com veieu l'exterior del vostre món? Mides: 5 esferes de 300 cm de diàmetre Material: ferro (acer 111) i fusta</p> | 08260-134 | Parc de la Ribera (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | <p>Parc de la Ribera. IV Concurs d'Escultures a l'Aire Liure, juliol de 1999.</p> | 41.5247200,2.1919200 | 432581 | 4597324 | 1999 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78301-foto-08260-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78301-foto-08260-134-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Matilde Grau i Armengol | Aquest monument | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | ||||||
| 70118 | AJUNTAMENT D'ULLASTRELL / CASA GRAN | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-dullastrell-casa-gran | AJUNTAMENT D'ULLASTRELL (1991). Normes Subsidiàries de planejament d'Ullastrell. Pre-catàleg dels elements d'interès arquitectònic, (aprovat el 22 juliol 1992). BOADELLA, M., CASANOVAS, M., CLARET, MªT., DÍAZ, A., MUNDET, G. (1985). Coneixements de Catalunya: Ullastrell. Ullastrell: inèdit. IPA (1997). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Ullastrell. MASSAGUÉ, Josep (1973). Petites cròniques de la BV-1203. Terrassa: Marcet, p. 25. MASSAGUÉ, Josep (1986). 'El primer abastiment d'aigua'. Ullastrell Ressó local, núm. 108, gener 1986, p. 6-7. MASSAGUÉ, Josep (1995). 'Les generacions de can Font'. Ullastrell Ressó Local, núm. 225, octubre 1995, p. 6-8. | XX | Edifici cantoner de planta més o menys rectangular, adaptat al desnivell del terreny i format per dos volums adossats de diferent alçada. El volum principal està distribuït en planta baixa i pis, amb la coberta de teula de quatre vessants rematada per una cúpula piramidal de vidre. La façana principal està orientada al nord-oest. És de composició simètrica, amb cinc buits a cada planta i la divisòria dels dos nivells decorada amb una doble motllura que ressegueix també les façanes de llevant i migdia. Totes les obertures del parament són rectangulars i presenten guardapols de perfil apuntat, arrebossats i pintats del mateix color que el sòcol i la cornisa. L'excepció la marca el portal d'accés, donat que el guardapols és d'arc rebaixat. Totes les finestres tenen els ampits ressaltats. Tant la façana de llevant com la de migdia repeteixen la mateixa composició simètrica que la principal, i amb el mateix tipus d'obertures. La de llevant presenta quatre finestres per planta, mentre que a la de migdia en són sis. L'altre volum està situat a la banda de tramuntana del principal, al que dóna accés salvant el gran desnivell existent respecte la cota del carrer. Es tracta d'un cos organitzat en una sola planta, cobert per la terrassa que dóna accés al volum principal i que presenta una doble escalinata central, amb balustrada i gerros d'obra decoratius. A banda i banda de l'escala destaquen dos espais ocupats per l'oficina de correus i per la cambra d'accés a l'ascensor de vidre, instal·lat davant la façana principal de l'edifici per facilitar l'accés dels veïns a les plantes superiors. La façana orientada al carrer de la Serra presenta dues grans obertures d'arc de mig punt amb l'emmarcament motllurat, situades als extrems del parament i donant accés als espais laterals. Un altre portal d'arc de mig punt està situat al bell mig del parament, en el replà inicial de les escales. Al seu costat hi ha un esgrafiat a la paret on es menciona l'autoria de l'obra: 'ARQUITECTE J. Domenech'. Damunt d'aquest portal, instal·lat a la barana de l'escalinata, destaca l'escut del municipi, un ull emmarcat entre dues branques d'olivera. La façana de llevant presenta dues obertures ovalades amb els emmarcaments arrebossats i pintats. Tota la construcció presenta els paraments arrebossats i pintats, tot i que els del volum davanter es troben reticulats a mode de carreus perfectament escairats. | 08290-3 | Carrer de la Serra, 17, 08231 | La construcció de l'edifici es realitzà entre els anys 1911 i 1929. El dia 12 de gener de l'any 1930, juntament amb l'arribada de l'aigua de consum al poble, s'inaugurà a Ullastrell l'edifici de nova planta de l'ajuntament, així com el de les noves escoles i tres vivendes destinades als mestres i al secretari municipal. Els actes comptaren amb la presència de diverses personalitats entre les que destaquen el capità general de Catalunya, Emili Barrera, i el governador civil de la província, Joaquim Milans del Bosch. L'alcalde d'Ullastrell era August Anglada i Sucarrats, autèntic propulsor de la construcció d'aquestes construccions. Sembla ser que cap a mitjans dels anys 80 del segle XX, l'ajuntament fou refet i ampliades les seves instal·lacions. | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 1929 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70118-foto-08290-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70118-foto-08290-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70118-foto-08290-3-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Josep Domènech i Mansana | Tot l'interior de l'edifici està adaptat a les necessitats actuals. | 106|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | ||||||
| 56913 | Abraxas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/abraxas | XXI | L'Abraxas és la bèstia de foc de la colla de diables Deixebles del Dimoni de la Pedra Llarga de Palau. Va ser dissenyada i construïda, l'any 2016, per l'artista Dolors Sans. És un gall de fibra de vidre (reïna de polièster) en actitud altiva, agressiu, pintat de color negre i amb una cua estilitzada molt gran. És de grans proporcions: 2,38 m de llargada, 2,20 m d'amplada i 2,41 m d'alçada. És per un sol portador i disposa de 14 punts de foc. Aquesta figura representa el gall de can Cortès, de la llegenda de la Pedra Llarga, i és de foc perquè el diable el va castigar i convertir en un animal agressiu de l'infern. | 08156-173 | Can Cortès. Camí Reial, 56, 08184, Palau-solità i Plegamans. | L'any 2016, durant la Festa Major de Palau-solità i Plegamans es va fer l'estrena de la figura Abraxas a l'espectacle 'Guirigall', realitzar per a l'ocasió, on es representa la llegenda de al pedra del Diable. Hi van participar el Gall i els Gegants de Palau, acompanyats de l'Esbart dansaire, el ball de gitanes, el grup sardanístic i un grup de música popular. | 41.5838000,2.1796500 | 431619 | 4603893 | 2016 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56913-foto-08156-173-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Dolors Sans, constructora. | Titularitat privada; accés públic.Informacions i fotografies facilitades per Vicenç Grau (Associació Deixebles del Dimoni de la Pedra Llarga).L'Associació Deixebles del Dimoni de la Pedra Llarga és una entitat, fundada l'any 2012, que organitza correfocs, actes amb malabars de foc i trobades de bestiari festiu i de foc.En formen part 25 Diables (Deixebles) de la Colla Gran, 40 Tabalers, 30 Diables de la Colla Infantil, un grup de bufadors de foc, xanquers de foc i malabars de foc (Carioques), el grup de Tabalers infantils i el grup de músics de la bèstia, format per Gralles i Tabals. | 98 | 52 | 2.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:08 | |||||||
| 78304 | Abrazo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/abrazo | Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003. | XXI | Abrazo. Aquesta escultura vol expressar les següents idees de l'artista: A partir d'una imatge d'una forta presència física, però plena de lirisme, l'escultura desenvolupa un joc ordenat dins la seva rigidesa, austeritat i buit. La peça proporciona un estímul visual i estableix un paral·lelisme entre la unió de formes i la barreja de diferents races i cultures que integren la nostra societat, com a únic camí en la recerca de la riquesa cultural compartida. El títol descriptiu de l'escultura ja ajuda l'espectador a mobilitzar imatges en la memòria i a crear una fusió entre formes i contingut. Una peça íntima i humana que intenta provocar sensacions intenses a través del material i de les diferents tonalitats cromàtiques de la pedra. Mides: 195 x 85 x 70 cm Material: Pedra calcaria (Markina). Peu de formigó | 08260-137 | Passeig de la Florida / Avinguda de Barcelona | Passeig de la Florida /Av de Barcelona. V Concurs d'Escultures a l'Aire Lliure, juliol de 2000. | 41.5326000,2.1838100 | 431912 | 4598205 | 2000 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78304-foto-08260-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78304-foto-08260-137-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Millán Fernández de Garaialde | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | |||||||
| 60285 | Acadèmia Balmes / Can Plantada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/academia-balmes-can-plantada | <p>CASTELL ROCABRUNA, Natàlia (s.d.) Recorregut històric per la ciutat de Rubí, Rubí, El Castell - Ecomuseu Urbà, document mecanografiat. RUSIÑOL I TURU, Josep (1989) 'Mercè Plantada' XXXII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Vol. I, pp. 39-59, Rubí: Fundació Museu Biblioteca de Rubí - Centre d'Estudis Rubinencs. Informació oral del senyor Joan Cardona, (març 2001) i Miquel Rufé (març de 2001).</p> | XX | <p>Casa exempta a la part esquerra de la façana i entre mitgeres a la part dreta. L'edifici és de planta baixa i pis d'estil força eclèctic, anunciant ja elements del noucentisme. Totes les obertures que presenta a la façana, tenen la llinda imitant arcs deprimits convexes, acompanyats a la part baixa de les finestres (i al balcó del primer pis) per una barana calada d'obra en forma de roleus vegetals. Tan a la planta baixa com al primer pis hi ha quatre obertures. A ras de carrer, una d'elles és una porta mentre que a la primera planta, les dues centrals estan dins un balcó volat. Sobre cada obertura de la primera planta hi ha sengles respiralls romboïdals de terrissa. El capcer té forma de frontó lleugerament entretallat amb un motiu circular al timpà. Els extrems de la casa es troben coronats per sengles remats en forma de pinya funerària. La casa té un jardí adossat. La porta del barri exterior és de picadís de ceràmica, igual que la de la Torre Riba, ja que, antigament, era l'entrada de carruatges d'aquella torre (informació oral del senyor Joan Cardona, març 2001).</p> | 08184-214 | C/ Xile 7 - Pça. Estanislau Figueres 1 08191-RUBÍ | <p>Era la casa d'estiueig de la senyora Mercè Plantada. La seva família va ser originària de Rubí i entre els anys 1916 i 1928 va viure en aquesta casa, al costat de la seva mare i germana i el seu fill. Va ser molt famosa com a soprano i coneguda internacionalment, Cantava lieder amb el propi Strauss i també va fer les parts vocals d'Stravinsky. (RUSiÑOL, 1989). Entre els anys 1947 al 1950 va ser adquirida per a acadèmia, on el mestre senyor Gonzalo impartia les seves classes (informació oral del senyor Joan Cardona, març 2001). Es troba dins el conjunt edilici de la plana de can Bertran, espai que conegué un projecte d'urbanització unitària a la manera de les ciutat-jardí al primer terç del segle XX com va ocórrer a altres llocs de Catalunya (CASTELL, s.d.).</p> | 41.4925500,2.0334200 | 419317 | 4593888 | ca. 1916 | 08184 | Rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60285-foto-08184-214-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60285-foto-08184-214-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60285-foto-08184-214-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 102|106|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:12 | ||||||||
| 72710 | Acta de consagració de Sant Martí de Sorbet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/acta-de-consagracio-de-sant-marti-de-sorbet | <p>BARÓ, R. (1999). Quaderns d'Història de Viladecavalls VI: Història de la Parròquia. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | XI | <p>L'acta de consagració de l'església de Sant Martí de Sorbet es conserva a l'Arxiu Històric de Terrassa. Va ser consagrada el 17 d'abril del 1096 pel bisbe Folc de Barcelona, que hi va assistir acompanyat pel col·legi de canonges de la seu de Barcelona i d'altres sacerdots i nobles. El bisbe fa que s'institueixi una sagrera entorn l'església. El format de l'acta és el pergamí.</p> | 08300-126 | Arxiu Històric de Terrassa | <p>L'església de Sant Martí de Sorbet va ser consagrada pel bisbe Folc de Barcelona a finals del segle XI. Segons consta en aquest document, el temple havia estat construït pels seus veïns. Des de temps remots, la parròquia de Sant Martí era sufragània del priorat agustinià de Santa Maria de Terrassa, que més endavant assimilaria el Sant Esperit de Terrassa. Aquesta condició de dependència va perllongar-se fins a principi del segle XIX, tot i que no serà fins a finals d'aquest segle que es va crear la nova parròquia de Sant Martí, dins la vila de Viladecavalls. En aquest moment, les primitives esglésies de Santa Maria i Sant Miquel de Toudell van passar a dependre de Sant Martí, fet que va suposar el trasllat del cementiri de la segona. El creixement del nucli a mitjans del segle XVIII entorn l'església de Sant Martí va suposar que la capella romànica fos ampliada, per tal d'acollir a tots els fidels. Des d'aquesta reforma, una part del temple romànic va quedar ocult dins la nova església barroca. A principi del segle XX s'hi va fer una nova ampliació, la capella del Santíssim, d'estil historicista. Durant la Guerra Civil, l'església va ser cremada, perdent així finestres, altars i gairebé tota la imatgeria i objectes litúrgics. Per salvaguardar la seva vida, el mossèn Josep Oriol va haver de refugiar-se als boscos de Can Buxeres, com van fer també altres habitants de Viladecavalls. Pocs anys més tard, l'església va ser restaurada.</p> | 41.5549000,1.9541200 | 412781 | 4600887 | 08300 | Viladecavalls | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | L'acta es troba transcrita i traduïda als llibres d'Història de Viladecavalls i de la Parròquia de Viladecavalls. | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:18 | |||||||||||
| 60191 | Aflorament fossilífer de can Serrafossar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aflorament-fossilifer-de-can-serrafossar | <p>Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001)</p> | Per la seva pròpia natura de patrimoni que es troba sota terra presenta un alt grau de fragilitat davant els projectes urbanístics, així com un alt grau d'incertesa en la valoració de les restes abans de ser exhumades, ja que la seva configuració pot variar molt en molt poc espai. | <p>Al costat del camí que mena des de les urbanitzacions fins a can Serrafossar, en el moment en que comença a baixar per a salvar el desnivell del torrent Fondo, a la riba contrària a la masia, es pot observar en el tall que existeixen restes fossilíferes en un estrat d'uns 50 cm de gruix. La matriu on es troben consisteix en gresos groguencs terciaris i els fòssils visibles consisteixen en restes de petxines.</p> | 08184-118 | Camí de can Serrafossar, 08191-RUBÍ | 41.4927900,2.0065800 | 417077 | 4593940 | 08184 | Rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60191-foto-08184-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60191-foto-08184-118-3.jpg | Inexistent | Neògen | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 125 | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:12 | ||||||||||
| 77764 | Agramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/agramunt | AA.DD (2003) Lacera, Butlletí del Cercle d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall. núm. 1 (Els masos de Sant Llorenç, agost 2003), Sant Llorenç Savall, edició de l'entitat. FERRANDO i ROIG, Antoni (1997) Itineraris pel massís de Sant Llorenç del Munt; I - La Vall del riu Ripoll. La Vall d'Horta, la Vall de Mur, les Arenes i Cadafalc. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Biblioteca Abat Oliba, 13. | XVII-XX | Tot i les obres efectuades la segona meitat del segle XX, la casa va quedar greument afectada pels incendis de 2003. | Masia situada a la part alta de la vall d'Horta, en una fondalada assolellada però força afectada pels incendis de 1970 i 2003. Consta de dos cossos (vivenda i dependències agropecuàries) a banda i banda d'un pati tancat per un barri amb dues portes, ple d'afegits. Als anys 80 es reformà com a segona residència, i s'hi va fer una piscina i tot, però actualment està en abandó i amb diverses portes i bigues cremades l'any 2003. | 08223-36 | Abans d'arribar al fons de la Vall d'Horta, seguir una pista a la dreta sota el castell de Pera | Mas documentat des de 1336. Tot i la proximitat del castell de Pera estava de forma excepcional sota el domini del monestir de Montserrat. Fou habitat per la família Comapregona fins l'any 1695, quan passà a mans de la família Gibert de Mura i patí una profunda reconstrucció, segurament donant-li l'aspecte actual. Als anys 80 del segle XX va ser reformada amb cura com a segona residència, però actualment està abandonada. | 41.6917700,2.0242300 | 418800 | 4616015 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77764-foto-08223-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77764-foto-08223-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77764-foto-08223-36-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 98|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:13 | ||||||||
| 77797 | Aixopluc de la Muntada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aixopluc-de-la-muntada | <p>Aixopluc excavat en un marge de terra d'un talús a la vora del torrent. Té una boca d'entrada en forma d'arc de mig punt que permet accedir a l'interior.</p> <p> </p> | 08223-69 | Des de la casa, aigües amunt del torrent de les Acàcies, en un talús a l'esquerra. | <p>No es té cap notícia documental ni verbal del seu ús. </p> | 41.6797000,2.0318500 | 419419 | 4614667 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2021-05-03 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:13 | ||||||||||||||
| 59087 | Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-8 | https://ca.wikipedia.org/wiki/Paulí | XX | Edifici de planta quadrangular que consta de planta baixa i pis. La coberta és a dues aigües, de teula àrab i el carener perpendicular a la façana principal. La façana principal, orientada a nord-est està formada per una composició simètrica de les seves obertures. A la planta baixa, quatre finestres i dues portes d'accés, mentre que a la planta pis, quatre obertures; dos finestrals als extrems i dos amb accés a peu a la balconada. Totes les obertures tenen un recreixement al voltant fet amb maó i són d'arc rebaixat. Els paraments són arrebossats, llisos i pintats monocromàtic amb un sòcol de protecció. Al davant hi ha una placeta enrajolada amb un arbre i una font urbana amb polsador de peu que comunica directament amb la Biblioteca. Per sota del carener hi ha un ull de bou de ceràmica que deixa respirar el sota coberta i per sota mateix un plafó de rajols ceràmics realitzats en gres, pel monjo Paulí i datats de l'any 2002 amb el nom de l'edifici: Ajuntament de Rellinars que es repeteix a la façana sud-oest. | 08179-389 | Plaça de l'Ajuntament, s/n | Els plafons ceràmics estan signats amb el sobrenom de Paulí, nom amb que era conegut Lluís Pérez Calvo (Barcelona 20/05/1930 - Manresa 15/10/2016). L'any 1947 va ingressar al Monestir de Montserrat i d'ençà se'l va conèixer amb aquest nom. Va estudiar a l'Escola Massana i l'any 1962 crea el taller de ceràmica blava del monestir. L'any 1966 amb set monjos més es trasllada al conflent i junts tornen a fundar la comunitat benedictina de Sant Miquel de Cuixà. | 41.6375200,1.9109400 | 409296 | 4610105 | 08179 | Rellinars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/59087-foto-08179-389-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/59087-foto-08179-389-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:12 | |||||||||
| 60074 | Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-9 | <p>BEL I CANO, Pere A. (2001) Façanes i elements urbans històrics de Rubí, a protegir. Projecte de treball a presentar a la Taula de Patrimoni, Full mecanografiat. CASTELL ROCABRUNA, Natàlia (s.d.) Recorregut històric per la ciutat de Rubí, Rubí, El Castell - Ecomuseu Urbà, document mecanografiat. PLA ESPECIAL (s.d.). Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Rubí. Document mecanografiat. PRAT, Josep (1999) 'Rubí. Passat, present i futur d'una ciutat jove i dinàmica' Rubí. Guia Local. Pp. 6-10, Ed. Hermes Comunicacions S.A. TURU CREHUERAS, Eulàlia et al. (2000) Rubí a vista de 'Rossinyol', Rubricata. Revista Mensual, núm. 2.301, Octubre 2000. S.Ll. Rotimprès.</p> | XIX-XX | Ha tingut reformes per adaptar l'edifici als usos canviants de la institució. | <p>Edifici exempt amb planta baixa i dos pisos. L'estructura és mixta de pilars de formigó i parets de càrrega. L'escala és de volta a la catalana. L'acabat exterior imita la pedra a la planta baixa i el totxo a la primera, sent la última planta d'acabat arrebossat. Les finestres de la planta baixa i del primer pis són balconades. Respecte a l'acabat interior de la zona ocupada per l'escala i la lluerna, ofereix una unitat de material que no es troba a la resta de l'edifici. La coberta és parcialment accessible, la resta és ocupada per una coberta a dues aigües i la lluerna. L'escala i l'espai definit per aquesta lluerna formen un nucli al voltant del qual es distribueixen els despatxos i les zones d'atenció al públic . Arquitectònicament parlant, el més interessant és la remodelació, l'entrada de llum per la lluerna, l'acabat de l'escala i la distribució que es desenvolupa al voltant d'aquesta zona central (PLA, sd.).La façana i el volum cúbic que ofereix li confereixen un cert aire de vil·la italiana. Es molt interessant la barana de balustres del capcer, centrada per un cos a manera de frontó, decorat amb relleus i que conté el rellotge, marca 'La Puntual', fabricat a Rubí mateix, datat el 1927, i un escut heràldic. Els detalls decoratius són d'estil neoclàssic. L'accés a l'edifici es fa per mig d'un pòrtic amb columnes i està rematat amb barana de balustres, presentant als finestrals baixos, geminats, sengles columnes dòriques (CASTELL, s.d.)</p> | 08184-1 | Plaça Pere Aguilera i Garriga, 1. 08191-RUBÍ | <p>Antiga casa dels Rufé, bastida l'any 1845 i adquirida per l'ajuntament l'any 1922. Les reformes es van efectuar entre 1923 i 1925, per l'arquitecte Muncunill.</p> | 41.4937700,2.0312600 | 419138 | 4594026 | 1923 | 08184 | Rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60074-foto-08184-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60074-foto-08184-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60074-foto-08184-1-3.jpg | Legal | Contemporani|Neoclàssic|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Lluís Muncunill i Parellada | L'edifici està contemplat dins el Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Rubí. L'espai urbà en el qual s'ubica , al llarg de la història va rebre diversos noms, així, en temps de la República li fou posat el de Fermín Galan, en època franquista, el de Joan Montmany (l'alcalde que feu l'obra) i l'any 1979 se li posà el nom de Plaça de la Vila fins que més modernament ha estat canviat per Pere Aguilera (TURU et alií, 2000). | 98|99|102 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:12 | |||||
| 79452 | Ajuntament de Vacarisses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-de-vacarisses | XX | Edifici situat al costat de la piscina i amb una plaça enjardinada a la part posterior. Consta de tres cossos, encavallats parcialment els uns amb els altres, tot formant un joc de volums de dimensions i alçades lleugerament diferents. Els tres cossos són de planta quadrada, amb coberta a dues vessants. El principal té planta baixa més dos pisos i golfes, mentre que els altres dos només tenen dues plantes. L'edifici, obrat amb maó vist, adopta un estil constructiu no gaire diferent a un xalet residencial (cal dir que en un principi havia estat una casa particular), amb finestres rectangulars de diferents dimensions i, a la façana de ponent, dues galeries-balcó. L'element que singularitza el conjunt és el cos de vidre annexat a la façana davantera, que acull els accessos verticals i una torre de formigó (que llueix l'escut del municipi) amb l'ascensor. La part superior de la vidriera, disposada obliquament, reflecteix la silueta de la muntanya de Montserrat. | 08291-91 | Carrer Pau Casals, 17 | Antigament l'Ajuntament, així com l'escola, era situat en unes dependències municipals a l'interior del castell. L'any 1974 l'Ajuntament es traslladà a l'edifici actual, que era una casa particular construïda l'any 1950. El trasllat va ser gradual i, durant els primera anys, en el nou edifici es compartia espai amb l'escola i també hi vivia la família del policia municipal. La dècada de 1990 s'hi portà a terme una reforma i s'hi instal·là el cos davanter amb vidriera. | 41.6058900,1.9188300 | 409909 | 4606585 | 08291 | Vacarisses | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79452-foto-08291-91-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:18 | ||||||||||
| 94955 | Albelló del Fondo del Cisternot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/albello-del-fondo-del-cisternot | <p>- MALGOSA MONTSERRAT Marc, SAMPER GISPERT Marc i SOLER GIRONÈS Joan (2021). “Rellinars a les teves mans”, Guia excursionista i geogràfica. Edita Ajuntament de Rellinars.</p> <p>- Mapa Topogràfic municipi de Rellinars, escala 1:7500 (2021), inclòs dins la guia excursionista i geogràfica de “Rellinars a les teves mans”.</p> | XVIII - XX | <p><span><span><span><span><span>Arc de mig punt situat a la part inferior d’un marge de pedra seca que delimita un bancal o feixa i que es troba a mà esquerra, pujant pel camí de les Llobatones, a 130 m. direcció NO des del mateix Coll de la Creueta, i on caldrà baixar un parell de bancals pel mig del bosc. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En aquest punt el mur mesura aproximadament un metre d’alçada. L’arc mesura 65 cm d’amplada x 35 cm d’alçada. El seu interior sembla que hagi sofert un petit enderroc, malgrat que a la banda dreta de l’arc s’hi observa un petit forat més fondo.</span></span></span></span></span></p> | 08179-484 | Al marge de pedra seca del Fondo del Cisternot, proper al Coll de la Creueta. | 41.6440700,1.9037600 | 408707 | 4610839 | 08179 | Rellinars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/94955-20230403172843.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/94955-20230403172906.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-09-14 00:00:00 | Marc Malgosa Montserrat. Centre Excursionista de Rellinars | Es desconeix la utilitat concreta d’aquest arc, però tot fa pensar que podria tractar-se d'un desaigua, més que res pel forat que es veu en el seu interior. En aquest cas estem parlant d’un albelló, que és un forat per on comença un conducte de desaigua.L’art i la tècnica que deriva de la pedra en sec, ha enginyat diferents tipologies constructives de caire patrimonial. És cert que les més conegudes són les barraques i els marges, però també podem trobar escales volades o escales de pedra, camins empedrats, arneres, trones o escocells, entre molts d’altres. És cert que la pedra seca, també forma part de la identitat del municipi.Aquest element arquitectònic consta en el cadastre en terres del mas de Les Ferreres, parcel·la 9. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:12 | |||||||
| 56819 | Altar Major de Santa Maria de Palau-solità | https://patrimonicultural.diba.cat/element/altar-major-de-santa-maria-de-palau-solita | CEBRIÁN i MOLINA, J. Ll.; NAVARRO i BUENAVENTURA, B. (2014) 'Les taules del mestre de Xàtiva/Artés/Borbotó a l'església de Palau-solità'.Terme, 29. Terrassa: Centre d'Estudis Històrics de Terrassa, p. 107-115. ESPAÑOL BERTRAN, F. 'El retaule de Palau-solità'. Naixement. GILBERT, P. (1975) Palau Solitar: títol de Glòria. Barcelona: Ed. Escudo de Oro. MARTÍ BONET, J.M. (2010) 'Retaule major de Santa Maria de Palau-Solità'.Taüll, 29. Barcelona: SICPAS (Secretariat Interdiocesà per a la Custòdia i Promoció de l'Art Sagrat de Catalunya), p.21-22. | XVI | Les pintures es troben en mal estat de conservació. | L'Altar Major de l'església parroquial de Santa Maria de Palau-solità és d'estil gòtic tardà, realitzat a principis del segle XVI. El conjunt pictòric està format per taules d'artistes diferents, d'estil desigual, però de cronologia propera. Les escenes dels carrers tenen coherència iconogràfica. Les quatre taules que representen les escenes de l'Adoració dels pastors, l'Adoració dels Reis o Epifania, l'Ascensió i la Pentecosta han estat atribuïdes tradicionalment al Mestre d'Artés. Es troben situades a la zona intermèdia i inferior dels laterals. El conjunt és completat amb el Calvari, l'Anunciació i la Resurrecció, d'autoria diferent a l'anterior. Es troben situades a la part superior dels carrers laterals i el Calvari a l'espina. El banc presenta dues escenes de la Passió (el petó de Judes i camí del Calvari). Té un sagrari amb Crist i, als extrems, les imatges de Sant Pere i Sant Pau. | 08156-79 | Santa Maria de Palau-solità. Pl. de Santa Maria, 2, 08184, Palau-solità i Plegamans. | Segons testimonis de les visites pastorals (Arxiu Diocesà de Barcelona), el 14 d'abril de 1511, el visitador Jaume Valls mana fer un bon retaule per a l'altar major en un termini de dos mesos. L'execució fou impossible amb tan poc temps. I quan dos anys més tard, el 5 d'octubre de 1513, ve el visitador Andreu Pujalt, troba l'altar major de la mateixa manera que en la precedent visita. Insisteix que s'ha de fer el retaule; el termini que dóna és d'un any. Creiem que es construí en aquest temps assignat, ja que en la visita del 3 d'abril de 1519 se'ns parla de 'l'altar major decent' i en visites posteriors es parla del retaule pintat (MARTÍ BONET, J.M., 2010:21-22). Durant la guerra civil de 1936-1939 la Generalitat de Catalunya salvà l'esmentat retaule i viatjà a París en una exposició. L'any 1940 fou retornat a la parròquia. | 41.5840500,2.1692200 | 430750 | 4603929 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56819-foto-08156-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56819-foto-08156-79-2.jpg | Física | Modern|Gòtic | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Mestre de Xàtiva / Artés / Borbotó | Titularitat privada; accés públic. | 94|93 | 52 | 2.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:08 | ||||||
| 56933 | Altar del Roser de Santa Maria de Palau-solità | https://patrimonicultural.diba.cat/element/altar-del-roser-de-santa-maria-de-palau-solita | XVII | <p>L'Altar del Roser es troba a la capella lateral de l'església de Santa Maria de Palau-solità. És d'estil barroc, de fusta sense daurar i d'autor desconegut. Presenta un antipendi o frontal d'altar de rajoles de ceràmica policromada, realitzat per Llorenç Passoles a la segona meitat del segle XVII. Aquest frontal queda centrat per la Mare de Déu del Roser, amb el Nen Jesús en braços. Als costats hi ha rajoles geomètriques florals, que queden emmarcades per sanefes florals estilitzades. A sobre hi ha diverses sanefes més que culminen el conjunt.</p> | 08156-193 | Santa Maria de Palau-solità. Pl. de Santa Maria, 2, 08184, Palau-solità i Plegamans. | 41.5840500,2.1692200 | 430750 | 4603929 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56933-foto-08156-193-2.jpg | Física | Barroc | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Llorenç Pasollas, ceramista (antipendi). | Titularitat privada; accés públic. El retaule del Roser es trobava situat a l'altar major fins a l'any 1965. | 96 | 52 | 2.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:08 | |||||||||
| 77883 | Alzina d'en Crispiano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-den-crispiano | <p>CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell. VERGÉS i SOLÀ, Lluís (1971) Foranies i altres coses de Sant Llorenç Savall. Sant Llorenç Savall, edició de l'autor.</p> | Fa pocs anys se li va efectuar una poda una mica maldestra que li va desdibuixar la forma coneguda fins aleshores. | <p>Alzina singular en un encreuament de camins. No és especialment remarcable, i de vegades té una fita a sota mateix per a identificar-la.</p> | 08223-155 | A mig camí entre el Marquet i Rocamur. | <p>El referent popular d'aquesta alzina no és pel seu caràcter botànic sinó pel fet que aquí sempre s'hi aturava el bosquerol Crispiano Ventura, carreter de Castellar. Durant anys aquí hi va penjar l'abric, les eines, hi lligava la mula i fins i dormia al ras. Des d'aleshores ha estat un punt de referència estimat, i conegut pels vilatans i excursionistes. Encara que el nom ha estat normalitzat en 'Crispià', sempre se li havia dit, a ell i a l'alzina, 'Crispiano'. De fet està a tocar d'una cruïlla de camins de la qual esdevé referència.</p> | 41.6709900,2.0203400 | 418450 | 4613711 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Simbòlic | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:13 | ||||||||||||
| 91540 | Alzina de Cal Domingo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-cal-domingo-0 | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Mapa Topogràfic municipi de Rellinars, escala 1:7500, inclòs dins la guia excursionista i geogràfica de “Rellinars a les teves mans” (2021)</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MALGOSA MONTSERRAT Marc, SAMPER GISPERT Marc i SOLER GIRONÈS Joan (2021) “Rellinars a les teves mans”, guia excursionista i geogràfica. Edita Ajuntament de Rellinars</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999) - “Guia per a conèixer els arbres”, actualitzada per Oriol de Bolós - Flor del Vent Edicions</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>XVIII RONDA VALLESANA - Rellinars (1997) - Edita Unió Excursionista de Sabadell (UES)</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MONTLLÓ BOLART, Jordi - Mapa de patrimoni cultural i natural de Rellinars (Vallès Occidental) - Juliol 2019 - Coordinació Area de Cultura DIBA.</span></span></span></span></span></span></span></p> | Indret poc concorregut | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>L’Alzina de Cal Domingo és un exemplar singular d’alzina (<em>Quercus Ilex</em>) amb una capçada de grans dimensions que, tot i la seva relativa poca alçada, presideix el petit Raval de Cal Domingo. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>S’hi accedeix des de la carretera B-122 pel C/ Sant Domènec, o bé des del Serrat per l’Avgda Vacarisses i el C/ Sant Felip Neri.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Arbre perennifoli, robust i amb capçada densa. Té una escorça grisa o bruna, rugosa i clivellada, i les seves fulles són lanceolades de 3 a 7 cm amb el marge dentat, verdes per l’anvers i blanquinoses pel revers. El seu fruit és la gla, que té una cúpula amb escates, però no punxa.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08179-430 | Raval de Cal Domingo | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Moltes històries encara manté avui en secret aquesta alzina. Des de l’assentament d’aquest raval de cases al voltant de la Masia de Cal Domingo, fins l’estada durant els anys de la guerra civil (1936-1939) del dibuixant il·lustrador més popular de Catalunya: en Ricardo Opisso que, venint de Barcelona, es va instal·lar en una casa de la colònia per a passar-hi discretament aquest període. Sovint passava moltes estones a cal Martí, casa veïna del Raval de Cal Domingo, des d’on va dibuixar l’únic quadre que es conserva de Rellinars. Llavors l’Alzina de Cal Domingo ja presidia el Raval.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6355200,1.9103400 | 409243 | 4609883 | 08179 | Rellinars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/91540-20220116124705.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/91540-20220116124751.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | Marc Malgosa Montserrat, Marc Sàmper Gispert i Joan Soler Gironès | Mesura uns 6 metres d’alçada per 12 metres de capçada aproximadament. El volt de canó mesura 230 cm i el volt de soca 300 cm. Creix poc verticalment, però en canvi la seva capçada sembla voler abraçar el Raval. Edat estimada: uns 200 anys aproximadament, aproximadament la mateixa antiguitat que la masia de Cal Domingo (1797).A 5 metres al nord-est ha crescut espontàniament una altra alzina més jove. | 2151 | 5.2 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:12 | ||||||||
| 58731 | Alzina de Cal Felip Neri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-cal-felip-neri | L'alzina (Quercus ilex subsp. Ilex) de Cal Felip Neri està situada al mig del nucli urbà, a tocar de l'era vella de la masia. Per arribar-hi cal arribar fins a Rellinars, per la carretera de Terrassa (B-122) passant pel Coll de l'Obac i entrar per carrer de Cal Felip Neri. De totes les alzines que hi ha en aquest indret, n'hi ha una que destaca per les seves dimensions i alçada. Mesura uns 17 metres d'alçada total per 17 metres de capçada aproximada. El volt de soca mesura 5,50 m i el volt de canó 3,10 m respectivament. Creix recte i ufanós. Per sobre de la creu, a gairebé dos metres i mig d'alçada neixen tres branques potents d'un metre de diàmetre que alhora es van bifurcant formant la brancada que dona forma a una capçada regular i arrodonida. L'escorça és fosca i clivellada, sense ferides aparents a excepció d'alguna de les branques, podades i cicatritzades correctament. Les fulles tenen un marge dentat i punxant. L'anvers és de color verd fosc i el revers blanc i pelut, sobretot a les fulles més velles. El fruit és el gla, amb les escames de la cúpula punxants. L'alzina floreix als mesos d'abril o maig i les glans maduren al començament de la tardor. Dessota no hi ha cap tipus de vegetació arbustiva ni enfiladisses típiques com l'arítjol. En un dels costats, aprofitant el marge hi ha un pedrís per seure. Edat aproximada de 300 anys. | 08179-52 | Era de Cal Felip Neri | 41.6345600,1.9112400 | 409317 | 4609776 | 08179 | Rellinars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58731-foto-08179-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58731-foto-08179-52-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Es tracta d'un espècimen autòcton de la zona i, per tant, molt més resistent als incendis que no pas el pi. La fusta de l'alzina s'ha emprat tradicionalment per a fer carboneig. Però en cap cas aquest exemplar és fruit d'un rebrot. El creixement d'aquest arbre perennifoli és molt lent, i per tant produeix una fusta extremadament dura i compacte, molt apreciada per a fer eines per treballar la terra i fusteria (boter, mestre d'aixa, fuster). De l'escorça se n'obtenen tanins que serveixen en l'adoberia, però també es apreciada la mel mono floral. Les alzines prop de les masies han estat molt apreciades en temps on hi havia bestiar, perquè els glans eren emprats per donar de menjar als porcs. | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:12 | |||||||||||||
| 87619 | Alzina de Can Solà del Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-sola-del-pla | <p>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</p> <p>PHILIPS, Roger (1989). <em>Los Arboles</em>. Editorial Blume, S.A. Barcelona.</p> <p> </p> | <p><span><span><span><span><span>Exemplar del gènere Quercus ilex subsp. ilex, situat al davant de la façana principal de la casa que des de fa anys està transformada en restaurant. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Quan s’accedeix a la casa, l’arbre destaca per la seva imponent capçada. Dessota no hi ha cap tipus de vegetació arbustiva ni enfiladisses típiques om l’arítjol o l’heura. S</span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>’ha posat en valor, col·locant grava petita vermella al sòl que fa destacar la verdor de les fulles, una circumferència de llambordes perfectament col·locades amb travesses a la part exterior disposades verticalment com si es tractés d’un astre solar. A l’interior d’aquesta circumferència, es dreça l’alzina, envoltada en tot el seu perímetre per un banc de fusta amb respatller i un parell de llums per il·luminar la capçada quan és fosc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Mesura uns 18 metres d’alçada total per 20 metres d’amplada de capçada. El tronc és rectilini, de manera que tant el volt de soca com el volt de canó (mida presa a 1’30 metres d’alçada) és d’aproximadament 4 metres. Des de ran de terra fins a la creu mesura 4’5 metres d’alçada. L’escorça és forca i clivellada, sense ferides. Per sobre de la creu neixen varies branques potents, de més de 2 metres de diàmetre a la seva base, que es van bifurcant formant la brancada actual que dona forma a una capçada regular i arrodonida. Les fulles més tendres tenen un marge dentat i punxant. L’anvers és de color verd fosc i el revers blanc i pelut, sobretot a les fulles més verdes. El fruit és el gla, amb les escames de la cúpula no punxants. L’alzina floreix als mesos d’abril o maig i les glans maduren al començament de la tardor.</span></span></span></span></span></p> | 08120-166 | Carrer de Can Solà del Pla, 7 | <p><span><span><span><span><span>Es tracta d'un espècimen autòcton de la zona i per tant, molt més resistent als incendis que no pas el pi. La fusta de l'alzina s'ha emprat tradicionalment per a fer carboneig. El creixement d'aquest arbre perennifoli és molt lent, i per tant produeix una fusta extremadament dura i compacte, molt apreciada per a fer eines per treballar la terra i fusteria (boter, mestre d'aixa, fuster...). De l'escorça se n'obtenen tanins que serveixen en l'adoberia, però també és apreciada la mel mono floral. Les alzines prop de les masies han estat molt apreciades en temps on hi havia bestiar, perquè els glans eren emprats per donar de menjar als porcs.</span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.6149200,2.0126800 | 417741 | 4607493 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87619-dsc7823.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87619-dsc7822.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es tracta d’un espècimen autòcton de la zona, i per tant, molt més resistent als incendis que no pas el pi. La fusta de l’alzina s’ha emprat tradicionalment per a fer carboneig. El creixement d’aquest arbre perennifoli és molt lent, i per tant produeix una fusta extremadament dura i compacte, molt apreciada per a fer eines per treballar la terra i fusteria (boter, mestre d’aixa, fuster...). De l’escorça se n’obtenen tanins que serveixen per l’adoberia, però també és apreciada la mel mono floral. Les alzines prop de les masies han estat molt apreciades en temps on hi havia bestiar, perquè els glans eren emprats per donar de menjar als porcs. | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | |||||||||||
| 86843 | Alzina de Can Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-torres-0 | <p><span><span><span>ORDRE de 8 de febrer de 1990, per la qual es declaren arbres i arbredes monumentals i es dóna publicitat a l'inventari dels arbres i les arbredes declarats d'interès comarcal i local.</span></span></span></p> <p>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</p> <p>PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona.<br /> http://parcsnaturals.gencat.cat/ca/coneixeu-nos/arbres-monumentals/am_arbres_singulars/</p> <p><span><span><span><a href='http://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/patrimoni_natural/arbres-monumentals/arbres-interes-local/'><span><span>http://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/patrimoni_natural/arbres-monumentals/arbres-interes-local/</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://dogc.gencat.cat/ca/pdogc_canals_interns/pdogc_resultats_fitxa/?action=fitxa&documentId=41478'><span><span>https://dogc.gencat.cat/ca/pdogc_canals_interns/pdogc_resultats_fitxa/?action=fitxa&documentId=41478</span></span></a></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>Exemplar del gènere <em>Quercus ilex subsp. ilex,</em> situat a ponent de la casa, a tocar de l’era de Can Torres. La casa està ubicada al vessant sud-est de la muntanya de Sant Llorenç del Munt, construïda en un ampli relleix sobre la confluència dels torrents de les Saleres, del sot del Canyet i del sot de la Codoleda.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Arribant pel camí que puja des de la Font de la Tartana sobresurt per la seva imponent capçada. Dessota no hi ha cap tipus de vegetació arbustiva ni enfiladisses típiques om l’arítjol o l’heura. Mesura uns 14 metres d’alçada total per 19 metres de capçada. Té un volt de soca de gairebé 7’50 metres, tenint en compte l’amplada del sistema d’arrels, mentre que el volt de canó (mida presa a 1’30 metres d’alçada) és de 3’5 metres. El tronc és rectilini, amb una inclinació gairebé imperceptible; des de ran de terra fins a la creu mesura 3 metres d’alçada. L’escorça és forca i clivellada, sense ferides. Per sobre de la creu neixen quatre branques potents, de més d’1’40 metres de diàmetre a la seva base, que es van bifurcant formant la brancada actual que dona forma a una capçada regular i arrodonida. Les fulles més tendres tenen un marge dentat i punxant. L’anvers és de color verd fosc i el revers blanc i pelut, sobretot a les fulles més verdes. El fruit és el gla, amb les escames de la cúpula no punxants. L’alzina floreix als mesos d’abril o maig i les glans maduren al començament de la tardor.</span></span></span></span></span></p> | 08120-112 | Can Torres | <p><span><span><span><span><span>Les alzines, com a element natural sovint destacable, han estat emprades com a fites o com a referents de delimitació d’una propietat. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El llibre de notes escrit per dues generacions de la família Batlles de Can Torres (1699-1824), és d’una importància excepcional per conèixer el modus vivendi del mas. En la crònica es pot llegir en varies ocasions la compra de porcs, la venda i la collita de glans per a la seva alimentació, com per exemple, un pacte d’engreix a mitges d’un porcell fet per Miquel Batlles i el bracer de Sant Feliu del Racó, Tomàs Casanoves, on a canvi dels glans dels boscos de Can Torres, Tomàs Casanoves havia de pagar <em>“al temps del sembrà, sis jornals de cavima per la compra de los glans”</em>. De fet, els ramats de Can Torres eren compostos de bens, cabres però també de porcs, i a la llibreta es deixa constància de Josep Passaterres, rabadà de Can Torres que amb els seus altres germans guardaven els porcs i les vaques.</span></span></span></span></span></p> | 41.6212200,2.0283300 | 419053 | 4608178 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86843-dsc7049.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86843-p1440249.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es tracta d’un espècimen autòcton de la zona, i per tant, molt més resistent als incendis que no pas el pi. La fusta de l’alzina s’ha emprat tradicionalment per a fer carboneig. El creixement d’aquest arbre perennifoli és molt lent, i per tant produeix una fusta extremadament dura i compacte, molt apreciada per a fer eines per treballar la terra i fusteria (boter, mestre d’aixa, fuster...). De l’escorça se n’obtenen tanins que serveixen per l’adoberia, però també és apreciada la mel mono floral. Les alzines prop de les masies han estat molt apreciades en temps on hi havia bestiar, perquè els glans eren emprats per donar de menjar als porcs. | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | |||||||||||
| 70217 | Alzina de ca n'Amat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-ca-namat | <p>PEDRERO, Andrés (2011). Árboles en Ullastrell. Ajuntament d'Ullastrell, inèdit.</p> | L'arbre està afectat per una plaga de banyarriquer. | <p>Antic especímen d'alzina situat a uns 200 metres al nord-est de la masia de ca n'Amat, al bell mig de la urbanització del mateix nom. L'arbre s'ubica al costat d'un torrent al que s'accedeix per un camí delimitat amb tanques de fusta, des del carrer de la Vall. Es tracta d'un exemplar d'alzina que presenta una circumferència de 375 cm i està ubicada pràcticament a la llera del torrent. Compta amb una copa verda de molta amplada i notable brancatge. Tot i això, el tronc central té una part malmesa que ja ha quedat buida. La resta del tronc però es troba en bones condicions.</p> | 08290-102 | Urbanització de ca n'Amat, 08231 | <p>Segons l'autor de l'estudi citat a la bibliografia, l'alzina de ca n'Amat podria ser bicentenària.</p> | 41.5317200,1.9781700 | 414756 | 4598290 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70217-foto-08290-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70217-foto-08290-102-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | |||||||||||
| 60263 | Alzina de can Rosés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-roses | <p>Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001), J. Viladiu (abril, 2001)</p> | Com tots els elements del patrimoni natural té un alt grau de fragilitat davant els canvis a les condicions ambientals. A més pateix una plaga de cotxinilla que la va fent mal bé, per la qual cosa els seus propietaris l'estant sometent a un intens procés de desinsectació. | <p>Darrera de la casa, a les feixes superiors dels camps es troba aquest arbre centenari ple de valor simbòlic pels seus propietaris. Està envoltant de vegetació molt esclarissada i d'altres espècies arbòries d'inferior port, així com d'unes quants unitats de la mateixa espècie, segurament filles d'aquesta, oferint un conjunt de vegetació interessant que convida al repòs. La soca té 3'10 metres. de diàmetre.</p> | 08184-192 | Carretera de Terrassa. 08191-RUBÍ | <p>No es té constància alguna sobre el moment de la seva plantació, encara que els seus propietaris tenen la idea de que té més de 300 anys d'antiguitat. Existeixen uns versos de començament del segle XX fets per un amic de la casa que es transcriuen a continuació: 'A Rubí, una impressió i un record. / Via anant a Sabadell o Terrassa/ Hi ha una casa bella de pagès/ Que el que s'hi pot estar un dia/ Molt li pesa el no estar-hi més// De tot lo que es veu a fora/ Lo preferent és l'alzina/ Que hasta son amo bo i distrés/ Per gosar de sa sombra s'hi arrima/ / Ja prou sap que ne lo voltant/ no n'hi ha cap més com ella/ que l'aventatgi a ésser gran/ ni que la guanyi a ésser vella/ / Per aixó en té tanta ufana,/ però lo que s'estima més,/ és poguer ser la guardiana / de la casa d'en Rosés./ / Al notar que dels que passen la miren i admiren tant/ de contenta s'embadoca / que es descuida de fer aglans / Veient el motiu de no fruitar / son amo ja li perdona la falta / i de prop sols i ben contents / diu tens raó (no n'hi ha d'altra)./ / Rosés, conserva l'alzina, / que sia de la casa senyera, / i que la mires sempre, aumentar / sempre, de la mateixa manera. // Això ho prega un bon amic / Que vas conquistar un dia / I ell mai prega per ningú / Que no sia de valia./ Firma il·legible / Can Rosés / 28 de març de 1916 '</p> | 41.5065500,2.0370000 | 419633 | 4595439 | 08184 | Rubí | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60263-foto-08184-192-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Simbòlic | 2021-05-26 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:12 | |||||||||||
| 45919 | Alzina de can Sateugini | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-sateugini | <p>MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> | <p>Alzina centenària (Quercus ilex sp.ilex) situada en terrenys de la masia de Can Santeugini, al peu de l'antiga era de la casa, que actualment s'escau al turó situat al davant. Manté un diàmetre de 3,80 m i la seva capçada és ampla i densa, amb fulles de 3 a 7 cm, el·líptiques amb dents poc espinoses de color verd fosc a l'anvers i grisenques i piloses al revers. Es tracta d'un arbre propi de les contrades mediterrànies que viu des del novell del mar fins a 1.400m d'altitud. Fa boscos densos, els alzinars, actualment molt deteriorats en zones fortament urbanitzades. Al terme de Castellbisbal només es conserven algunes zones amb uns pocs exemplars en indrets massa empinats. El fet de trobar-se en llocs poc propicis per al conreu de la vinya els va permetre al seu dia la subsistència. En la resta del terme, la majoria de boscos d'alzina han estat intensament explotats i van anar desapareixent poc a poc. El conreu intensiu de la vinya a finals del segle XIX va acabar amb el que devia quedar d'ells. Aquestes clapes són, doncs, restes del que devia haver estat la coberta vegetal originària. El fet de que hagi sobreviscut un exemplar com aquest s'explica pel fet de trobar-se a tocar de la casa, i a tocar de l'era, a la qual devia proporcionar ombra.</p> | 08054-154 | Terme de Castellbisbal. Urb. Can Santeugini. (08755 Castellbisbal) | 41.4903700,1.9548800 | 412758 | 4593722 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45919-foto-08054-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45919-foto-08054-154-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Apareix al llistat d'elements del POUM amb el núm C.07 | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:02 | ||||||||||||
| 89458 | Alzina de l'església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-lesglesia | XX | <p>Alzina (<em>Quercus ilex</em>) situada a la parcel·la que es troba a llevant de l'església parroquial, a una cota inferior. Fa uns 12 m d'alçada i el seu tronc té un perímetre de prop 260 cm, tot i que aquest es bifurca a poca alçada en dos troncs lleugerament corbats que, tot i donar lloc a dos unitats diferents conformen una sola capçada, de gran volum.</p> | 08167-62 | Passeig de l'església, a llevant de l'església parroquial de Sant Salvador | 41.5582694,2.1512824 | 429227 | 4601081 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89458-op-62-002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89458-op-62-003.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | No forma part del catàleg d'arbres monumentals de Catalunya.Arbre AIL08 del catàleg dels arbres d'interès local de Polinyà, elaborat per Eliseupaisatgista | 98 | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:12 | |||||||||||
| 91785 | Alzina de la Font de la Boada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-la-font-de-la-boada | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MALGOSA MONTSERRAT Marc, SAMPER GISPERT Marc i SOLER GIRONÈS Joan (2021) “Rellinars a les teves mans”, guia excursionista i geogràfica. Edita Ajuntament de Rellinars</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Mapa Topogràfic municipi de Rellinars, escala 1:7500, inclòs dins la guia excursionista i geogràfica de “Rellinars a les teves mans” (2021)</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999) - “Guia per a conèixer els arbres”, actualitzada per Oriol de Bolós - Flor del Vent Edicions</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>XVIII RONDA VALLESANA - Rellinars (1997) - Edita Unió Excursionista de Sabadell (UES)</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MONTLLÓ BOLART, Jordi - Mapa de patrimoni cultural i natural de Rellinars (Vallès Occidental) - Juliol 2019 - Coordinació Area de Cultura DIBA.</span></span></span></span></span></span></span></p> | Indret poc concorregut | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>L’Alzina de la font de la Boada és un exemplar singular d’alzina (<em>Quercus Ilex</em>) amb una capçada alta i de grans dimensions que neix a l’obaga de la Roca del Duc, uns metres més amunt del torrent de la font de la Boada. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>S’hi accedeix des de la pista que mena a Les Boades passant pel Camp de Tir (km 14 Ctra B-122). Passades les Boades hi ha una bifurcació de pistes, prenem la de l’esquerra que segueix direcció N uns 200 mt i ens haurem d’enfilar a la feixa superior per accedir a l’alzina.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Arbre perennifoli, robust i amb capçada densa. Té una escorça grisa o bruna, rugosa i clivellada, i les seves fulles són lanceolades de 3 a 7 cm amb el marge dentat, verdes per l’anvers i blanquinoses pel revers. El seu fruit és la gla, que té una cúpula amb escates, però no punxa.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08179-444 | Les Boades | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>La construcció de la Boada Nova és la continuïtat residencial, quan per motius del conreu extensiu de la vinya, en comptes de fer-ne una ampliació de la Vella, es construeix una masia nova uns metres més amunt i en una situació més elevada on la perspectiva del territori és de gairebé 180 graus i on el terreny permet més possibilitats amb menys esforç. La Boada vella es construí més avall per aprofitar el desnivell del terreny respecte de la font de la Boada, i així poder captar aigua per la casa.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6435700,1.9353300 | 411336 | 4610751 | 08179 | Rellinars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/91785-20220313130115.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/91785-20220313130417.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | Inexistent | 2022-03-31 00:00:00 | Marc Malgosa Montserrat, Marc Sàmper Gispert i Joan Soler Gironès | Mesura uns 12 metres d’alçada per 8 metres d’ample de capçada aproximadament. El volt de canó mesura 230 cm i el volt de soca 250 cm. Creix força verticalment tot cercant els rajos de sol. Edat estimada: uns 200 anys, aproximadament la mateixa antiguitat mas de la Boada Nova, que es va construir a principis del segle XIX i va finalitzar-se el 1828. És probable que fos plantada en aquell moment d’esplendor de les Boades, per acabar de configurar aquesta bonica raconada propera a la font. | 2151 | 5.2 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:12 | ||||||||
| 56886 | Alzina de la riera de Sentmenat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-la-riera-de-sentmenat | PÉREZ BARRACHINA, J.; VENTURA NUALART, J. (2014) Arbres singulars de Palau-solità i Plegamans: itineraris naturals. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | Es tracta d'un exemplar d'alzina (Quercus ilex) centenari (aproximadament uns 150 anys), situada al camí vora la riera de Sentmenat, a prop de l'entrada de can Ral. És un arbre monumental que assoleix una alçada considerable (14-15 m), amb un diàmetre de 0,87 m i un perímetre de 3,20 m. | 08156-146 | Can Ral | 41.5827800,2.1637500 | 430293 | 4603792 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies facilitades per Jaume Ventura. | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:08 | |||||||||||||
| 59089 | Alzina del Cellers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-del-cellers | PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. http://parcsnaturals.gencat.cat/ca/coneixeu-nos/arbres-monumentals/am_arbres_singulars/ | Està afectat pel banyarriquer (Cerambyx cerdo). Caldria algun tractament fitosanitari. | L'alzina vella (Quercus ilex) del Sallés o Cellers està situada a tocar de l'era, a mà dreta. L'accés es fa des del camí que puja cap a la carena del Sallés fins arribar a la pallissa. Creix a la feixa de sota, incrustada en el mur de pedra seca que aguanta el marge, prop de la pallissa construïda al dessota de l'era. La vegetació que l'envolta és bàsicament d'herba amb boix i galzeran i rebrots de lledoner pels voltants. Mesura uns 20 metres d'alçada total per uns 12 metres de capçada mitjana. El seu port vertical es deu a que ja fa mols anys se li varen tallar algunes de les branques potents que creixien horitzontalment i li hauria donat l'aspecte característic arrodonit. El volt de soca és de 4,70 m per 3,80 de volt de canó. Des de ran de terra fins a la creu mesura sis metres. L'escorça és forca i clivellada, amb una gran quantitat de galeries infringides per l'escarabat banyarriquer. Per sobre de la creu neixen varies branques potents d'un diàmetre de més d'1,20 m de diàmetre que creixen amb força derivant a altres branques que formen una capçada més semblant a un roure que una alzina. Les fulles més tendres tenen un marge dentat i punxant. L'anvers és de color verd fosc i el revers blanc i pelut, sobretot a les fulles més velles. El fruit és el gla, amb les escames de la cúpula no punxants. L'alzina floreix als mesos d'abril o maig i les glans maduren al començament de la tardor. | 08179-391 | El Cellers | Es tracta d'un espècimen autòcton de la zona i per tant, molt més resistent als incendis que no pas el pi. La fusta de l'alzina s'ha emprat tradicionalment per a fer carboneig. El creixement d'aquest arbre perennifoli és molt lent, i per tant produeix una fusta extremadament dura i compacte, molt apreciada per a fer eines per treballar la terra i fusteria (boter, mestre d'aixa, fuster...). De l'escorça se n'obtenen tanins que serveixen en l'adoberia, però també és apreciada la mel mono floral. Les alzines prop de les masies han estat molt apreciades en temps on hi havia bestiar, perquè els glans eren emprats per donar de menjar als porcs. | 41.6446800,1.8921000 | 407737 | 4610919 | 08179 | Rellinars | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/59089-foto-08179-391-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/59089-foto-08179-391-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Segons el seu propietari l'alzina almenys té sis-cents anys. | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:12 | ||||||||||
| 79494 | Alzina del Mimó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-del-mimo | HERNÁNDEZ, Àngel Manuel (2009). Pàgines vacarissanes, p. 137 | Alzina de grans dimenions situada al pati de la masia del Mimó. Segons Àngel Hernández, podria tenir uns 200 anys d'edat, els mateixos que la casa. Té un forat a la base del tronc en el qual, segons sembla, durant la Guerra Civil s'hi havia amagat una monja. | 08291-133 | Masia del Mimó, al sector sud del terme | 41.5766100,1.9141500 | 409478 | 4603339 | 08291 | Vacarisses | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:18 | ||||||||||||||
| 59073 | Alzina del Racó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-del-raco | PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. | Caldria algun tractament fitosanitari. | L'alzina (Quecus ilex subsp. Ilex) del Racó està situada a mà dreta, arran del camí que mena a la masia en ruïnes que li dona nom, just després d'un revolt on comença un petit tram costerut. Dessota, la vegetació arbustiva hi és gairebé absent, a excepció d'un petit càdec i una mata. No hi ha un substrat herbaci important, ni enfiladisses com l'arítjol. Els pins que creixien al dessota han estat tallats gràcies a l'encertada intervenció de l'ADF de Rellinars. Mesura uns 13 metres d'alçada total per 16 metres de capçada, per 3'30 metres de volt de soca i 2'90 metres de volt de canó. Creix lleugerament inclinat. Des de ran de terra fins a la creu mesura 1'45 metres. L'escorça és fosca i clivellada, sense ferides aparents tot i que hi ha un costat ple de molsa que coincideix amb el nord. També és en aquesta cara que es detecta una mena de fong blanquinós. Destaca una obertura allargada formada per la unió probable d'un rebrot. Per sobre de la creu neixen quatre branques potents d'un diàmetre d'1,10 metres de diàmetre que pugen amb força derivant a altres branques que formen una capçada força arrodonida amb les branques inferiors penjant, amb la qual cosa dona la sensació de que hagin d'anar a tocar al terra. Les fulles més tendres tenen un marge dentat i punxant. L'anvers és de color verd fosc i el revers blanc i pelut, sobretot a les fulles més velles. Aquesta alzina però podria estar afectada per la caparreta de l'alzina (Kermococcus vermilio) ja que en tota la capçada es veuen assecades parcials o totals de les branques. El fruit és el gla, amb les escames de la cúpula no punxants. L'alzina floreix als mesos d'abril o maig i les glans maduren al començament de la tardor. | 08179-375 | Camí de la Casa del Racó | La fusta de l'alzina és dura i compacta i s'utilitza per fer eines de pagès i fusteria. Les branques, des de temps immemorial, es fan servir per fer llenya i carbó vegetal de qualitat excel·lent . | 41.6518600,1.9145300 | 409615 | 4611693 | 08179 | Rellinars | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/59073-foto-08179-375-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/59073-foto-08179-375-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Es tracta d'un espècimen autòcton de la zona i per tant, molt més resistent als incendis que no pas el pi. La fusta de l'alzina s'ha emprat tradicionalment per a fer carboneig. El creixement d'aquest arbre perennifoli és molt lent, i per tant produeix una fusta extremadament dura i compacte, molt apreciada per a fer eines per treballar la terra i fusteria (boter, mestre d'aixa, fuster...). De l'escorça se n'obtenen tanins que serveixen en l'adoberia, però també és apreciada la mel mono floral. Les alzines prop de les masies han estat molt apreciades en temps on hi havia bestiar, perquè els glans eren emprats per donar de menjar als porcs. | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:12 | ||||||||||
| 59090 | Alzina del Torrent de l'Alzina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-del-torrent-de-lalzina | L'alzina (Quercus ilex) del torrent de l'Alzina està situada a mà dreta, al costat d'un pontarró que travessa el torrent de l'Alzina i ja s'endinsa en terres de Vacarisses. L'accés es fa pel camí del Planet i a continuació pel carrer del Grèvol, fins arribar a la deixalleria municipal. La vegetació herbàcia i arbustiva ha estat segada al seu voltant. Mesura uns 12 metres d'alçada total per 23 metres de capçada mitjana que li confereix una port arrodonit de gran bellesa i monumentalitat. El volt de soca és de 2,50 m per 2,40 de volt de canó. Des de ran de terra fins a la creu mesura 3,70 metres. Està ramificat a cinc besses potents d'entre un metre i 1,20 m de diàmetre. L'escorça és forca i clivellada. Les fulles més tendres tenen un marge dentat i punxant. L'anvers és de color verd fosc i el revers blanc i pelut, sobretot a les fulles més velles. El fruit és el gla, amb les escames de la cúpula no punxants. L'alzina floreix als mesos d'abril o maig i les glans maduren al començament de la tardor. | 08179-392 | Torrent de l'Alzina | 41.6263600,1.9015400 | 408497 | 4608875 | 08179 | Rellinars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/59090-foto-08179-392-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/59090-foto-08179-392-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Es tracta d'un espècimen autòcton de la zona i per tant, molt més resistent als incendis que no pas el pi. La fusta de l'alzina s'ha emprat tradicionalment per a fer carboneig. El creixement d'aquest arbre perennifoli és molt lent, i per tant produeix una fusta extremadament dura i compacte, molt apreciada per a fer eines per treballar la terra i fusteria (boter, mestre d'aixa, fuster...). De l'escorça se n'obtenen tanins que serveixen en l'adoberia, però també és apreciada la mel mono floral. Les alzines prop de les masies han estat molt apreciades en temps on hi havia bestiar, perquè els glans eren emprats per donar de menjar als porcs. | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:12 | |||||||||||||
| 56905 | Alzina del camí de Gallecs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-del-cami-de-gallecs | PÉREZ BARRACHINA, J.; VENTURA NUALART, J. (2014) Arbres singulars de Palau-solità i Plegamans: itineraris naturals. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | Es tracta d'un exemplar d'alzina (Quercus ilex) centenari, situat al camí de Gallecs, abans del pas subterrani de la variant, al mig del camp. És un arbre monumental que assoleix una alçada considerable (15 m), amb un diàmetre de 0,92 m i un perímetre de 3,15 m. | 08156-165 | Camí de Gallecs | 41.5675000,2.1870800 | 432222 | 4602077 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies facilitades per Jaume Ventura. | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:08 | |||||||||||||
| 86788 | Alzina del carrer de les Escoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-del-carrer-de-les-escoles | XIX-XX | <p><span><span><span>Alzina (<em>Quercus ilex</em>) de 6,6 m d’alçada, una amplada de capçada màxima de prop de 7 m un tronc amb un perímetre de 164 cm. Està formada per un tronc principal que es ramifica a l’altura dels 2 m amb diverses branques que conformen una capçada arrodonida.</span></span></span></p> | 08167-47 | Cantonada del Ramal de Sabadell amb el carrer de les Escoles | 41.5543850,2.1540041 | 429449 | 4600648 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86788-op-47-002.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Arbre AIL 17 del Catàleg dels arbres d’interès local de Polinyà elaborat per Eliseu paisatgista el juliol de 2020.No forma part del registre d'arbres monumentals de Catalunya. | 98 | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:12 | |||||||||||
| 79430 | Alzina del pou de Cal Ferminet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-del-pou-de-cal-ferminet | HERNÁNDEZ, Àngel Manuel (2009). Pàgines vacarissanes, p. 38-41 | Situada darrera la plaça del Virrei Amat, gairebé als peus del cingle, es troba aquesta alzina centenària (quercus ilex). Té unes dimensions considerables: un perímetre o alçada de pit de 254 cm a uns 130 cm de terra. L'alçada aproximada és de 18 metres i la projecció de la capçada és de 20 metres. | 08291-69 | Darrera la plaça del Virrei Amat | 41.6074400,1.9190200 | 409927 | 4606756 | 08291 | Vacarisses | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79430-foto-08291-69-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñeero Subirana | Espai adequat amb dos bancs sota l'alzina.El botànic Àngel Manuel Hernández en un article dedicat a aquest arbre l'ha batejat com a Alzina del Virrei, nom que adoptem en aquesta fitxa. | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:18 | ||||||||||||
| 70216 | Alzina del torrent del Bolet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-del-torrent-del-bolet | <p>PEDRERO, Andrés (2011). Árboles en Ullastrell. Ajuntament d'Ullastrell, inèdit.</p> | L'arbre està afectat per una petita plaga de banyarriquer. | <p>Antic especímen d'alzina situat dins la finca de can Palet. L'arbre s'ubica a la banda de llevant de la zona d'esbarjo del Bolet, al sud de la masia del mateix nom. Es tracta d'un exemplar d'alzina que presenta una circumferència de 285 cm i està ubicada a la part inferior d'un alt marge del terreny. Això fa que el tronc central estigui cobert per la terra a diferents nivells. L'alzina compta amb una copa intacta de molta amplada i notable brancatge.</p> | 08290-101 | El Bolet, 08231 | 41.5212500,1.9661700 | 413741 | 4597139 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70216-foto-08290-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70216-foto-08290-101-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | ||||||||||||
| 56903 | Alzina dels jardins de can Cortés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-dels-jardins-de-can-cortes | PÉREZ BARRACHINA, J.; VENTURA NUALART, J. (2014) Arbres singulars de Palau-solità i Plegamans: itineraris naturals. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | Es tracta d'un exemplar d'alzina (Quercus ilex) centenari (aproximadament uns 150 anys), situat als jardins municipals de can Cortés. És un arbre monumental que assoleix una alçada considerable (20 m), amb un diàmetre de 0,85 m i un perímetre de 3 m. | 08156-163 | Can Cortés | 41.5838300,2.1801600 | 431662 | 4603896 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies facilitades per Jaume Ventura. | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:08 | |||||||||||||
| 58732 | Alzina surera de la ruta de la pedra seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-surera-de-la-ruta-de-la-pedra-seca | PASCUAL, Ramon (1994). Guia dels arbres dels Països Catalans. Pòrtic Natura. Barcelona, pp. 96-97. | Els propietaris de Les Farreres mantenen el terreny en òptimes condicions i han col·locat una tanca perimetral de fusta. | L'alzina surera de Les Ferreres (Quercus suber L.) està situada a la llera dreta del torrent de l'Esbarzer. Per accedir-hi cal agafar el camí de Les Ferreres que surt pel darrera de l'església nova de Sant Pere i Sant Fermí. Un cop passades les masies del Gibert de Baix i de Les Ferreres, el camí fa un revolt de 180 graus, travessant el torrent de l'Esbarzer. En aquest punt, cal agafar el trencall de mà dreta, un camí de terra costerut que condueix a Cal Manel. La surera es troba a mà dreta, tot just a un centenar de metres, protegida per una tanca de fusta, amb una taula i banc al davant mateix. Dessota, a excepció del marge del torrent on està arrelada, no hi ha vegetació herbàcia destacable, tan sols una heura que se li està enfilant des de la soca. Mesura uns 15 metres d'alçada total, per 12 metres de capçada, per 3, 40 metres de volt de soca i 2,70 metres de volt de canó. L'escorça, grisenca, gruixuda i rugosa de la qual se n'extreu el suro encara conserva el pelegrí, que és la primera capa emprada normalment com a component pel pessebre. No té ferides visibles a excepció d'un tornavís que té clavat per la part posterior a uns dos metres d'alçada. El tronc és poc sinuós, amb una lleugera inclinació cap al torrent. Per sobre de la creu es ramifica en dues branques potents que alhora es van bifurcant formant la brancada actual que donen forma a la capçada. Le fulles són perennes; les més tendres tenen una forma dentada, mentre que les més velles, lobulada. Mesuren entre quatre i set centímetres de llargada. Absorbeixen l'aigua i la humitat i en funció de la posició que ocupen en l'arbre poden presentar variacions en la duresa i el color. El fruit característic és el gla, que mesura entre dos i tres centímetres. | 08179-53 | Torrent de l'Esbarzer | 41.6422600,1.9094400 | 409178 | 4610632 | 08179 | Rellinars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58732-foto-08179-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58732-foto-08179-53-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | És un espècimen rar en aquestes contrades, per la qual cosa li dona un valor afegit. Però és un dels pocs arbres, juntament amb l'alzina capaços de rebrotar després d'un incendi. El suro actua com un aïllant tèrmic, mentre que la fusta té una densitat molt elevada.En el Catàleg de Béns a protegir està mal situada planimèticament. | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:12 | |||||||||||
| 56891 | Alzina surera del camí de can Clapés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-surera-del-cami-de-can-clapes | PÉREZ BARRACHINA, J.; VENTURA NUALART, J. (2014) Arbres singulars de Palau-solità i Plegamans: itineraris naturals. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | Es tracta d'un exemplar d'alzina surera (Quercus suber), situada al camí de can Clapés, al marge del camp. És un arbre monumental, que assoleix una alçada considerable. És una raresa al municipi ja que, tot i que hi ha molt exemplars plantats als jardins de cases, no hi ha a les zones forestals. | 08156-151 | Can Clapés | 41.5864600,2.1586800 | 429874 | 4604205 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies facilitades per Jaume Ventura. | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:08 | |||||||||||||
| 89488 | Alzines de la finca Dupont | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzines-de-la-finca-dupont | XX | <p>Dues alzines (Quercus ilex) que es troben a tocar del mur que delimita la parcel·la de la finca Dupont, donant a un camp treballat. L'una fa gairebé 14 m d'açadai el seu tronc té un perímetre de 360 cm. Té una capçada equilibrada amb una amplada màxima de 16 m. Es ramifica en dos amb forma d'Y. Als pocs metres al sud-est es troba una segona alzina de característiques molt similars.</p> | 08167-69 | Finca Dupont, prop de la la zona esportiva municipal | 41.5535814,2.1636170 | 430251 | 4600550 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89488-op-69-002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89488-op-69-003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89488-op-69-004.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Abres AIL19 i AIL20 del catàleg dels arbres d'interès local de Polinyà, elaborat per Eliseu Guillamon per encàrrec de l'Ajuntament de Polinyà. | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:12 | |||||||||||||
| 56899 | Alzines de la font de can Pujol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzines-de-la-font-de-can-pujol | PÉREZ BARRACHINA, J.; VENTURA NUALART, J. (2014) Arbres singulars de Palau-solità i Plegamans: itineraris naturals. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | Es tracta d'un conjunt exemplars d'alzines (Quercus ilex) de dimensions considerables, situades a l'entorn de la font de can Pujol. Tenen mides notòries de volt de canó i de diàmetre de capçada. | 08156-159 | Font de can Pujol | 41.6005300,2.1711700 | 430930 | 4605757 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies facilitades per Jaume Ventura. | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:08 | |||||||||||||
| 88103 | Amagatall de la Canal Fonda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/amagatall-de-la-canal-fonda | <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | S'ha detectat la presència d'activitat arqueològica de furtius. | <p><span><span><span><span><span>L’amagatall de la Canal Fonda està situat a proximitat de La Foradada i la cova situades a la mateixa Canal Fonda. L’accés es fa resseguint l’estreta carena que separa el turons dels Òbits i el de les Nou Cabres. Des dels Òbits, seguir el camí carener que va en direcció a la Mola i al Montcau. En arribar a una cruïlla agafar el trencall que mena cap a la Canal Fonda. Quan el corriol bifurca, trencar a mà esquerra, un caminoi que ve a morir a l’extrem del carener. Abans d’arribar-hi, baixar per l’esquerra entremig de boixos fins a localitzar al dessota, a mà dreta una mena de coveta oberta cap a l’exterior, coneguda amb el nom de La Foradada.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al dessota d’aquesta, sempre de cara als Òbits, baixant pel dret hi ha tan al costat dret com esquerre, dues formacions calcàries ciclòpies. Baixant a mà dreta, resseguint la paret hi ha l’escletxa amb la cova (que rep el nom de la Canal Fonda), i a mà esquerra, remuntant per darrera el bloc s’observa el que SUADES (2020) i SOLBAS-GUILLEMOT (veure enllaç Caudelguille) anomenen “Les ruïnes de la Canal Fonda.” </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tracta d’una construcció aprofitant dos enormes blocs de roca calcària. Els dos blocs de pedra, que disten un de l’altre, quatre metres aproximadament. Els dos tenen una alçada de sis a vuit metres. A més a més, a mitja alçada, ambdós presenten un entall horitzontal simètric amb indicis de retocs manuals que podrien haver permès col·locar-hi una plataforma de fusta.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les dues obertures naturals entre blocs estan tapiades amb murs de pedra seca, rectilinis, perfectament adaptats a la roca. El que queda més amunt, queda arranat a la roca, fent-lo completament invisible des de la part superior de la carena. Una petita part del mur dret havia caigut i s’ha restaurat a posteriori com s’endevina en una fotografia localitzada per Internet procedent d’un dels blocs-web anomenats anteriorment. El situat al davant, presenta un enderroc modern, que sembla estar relacionat amb una activitat furtiva de rebaix dels estrats inferiors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El resultat és un espai de base trapezoïdal que hauria pogut tenir una planta baixa o espai buit a la zona inferior i una estructura superior amb taulons encaixats a ambdós costats de la roca, amb un possible cobert, sinó de bigam i teula, sí que hi ha la possibilitat de contemplar un cobert de brancada. </span></span></span></span></span></p> | 08120-230 | Extrem carener que separa les canals del Trull i la Canal Fonda. | <p><span><span><span><span><span>Segons es pot llegir al web del Cau del Guille, aquests elements naturals i l’estructura murada anomenada en el web “ruïnes de la Canal Fonda” foren descobertes o redescobertes per Quim Solbas el 30 de gener de l’any 2006. </span></span></span></span></span></p> | 41.6529500,2.0151200 | 417992 | 4611713 | 08120 | Matadepera | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88103-p1460345.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88103-p1460338.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Per l’orografia del terreny, en una canal la seva funcionalitat, donades les dimensions i l’accés, no sembla estar relacionada amb una activitat de pastoreig. Tot i que l’entorn arbori apunta cap a un antic bosc de rebot relacionat amb l’activitat de carboneig i llenyataires.En el moment de la realització del Mapa de Patrimoni de Matadepera, s’ha detectat la presència d’activitat furtiva. S’observa un rebaix important dels estrats a l’interior de l’estructura que actualment fan perillar el sosteniment dels murs de pedra. Per extreure la terra s’ha emprat un pic i una pala quadrangular i dues bosses de ràfia localitzades mig amagades entre l’enderroc parcial d’un dels murs. El moviment i l’arrossegament de la terra cap a l’exterior de la canal ha provocat l’enfonsament parcial d’un dels murs, desconeixent si en l’estructura perduda hi havia una possible obertura que senyalés la presència d’una porta o d’un passadís d’accés. I sobretot ha provocat una pèrdua d’informació irreversible, desconeixent si entre la terra extreta de l’interior hi ha algun indici que permeti datar l’estructura o donar-li una funció. A la paret oposada, el rebaix de terres pot comportar l’enfonsament total del mur. Els fets s’han comunicat al Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, a la direcció del Parc i a la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Matadepera. | 98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | |||||||
| 87794 | Ametller de Can Robert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ametller-de-can-robert | <p><span><span><span>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span><br /> </p> <p><span><span><span>PASCUAL, Ramon (1994). Guia dels arbres dels Països Catalans, p. 96-97. Pòrtic Natura. Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PHILIPS, Roger (1989). Los Árboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona.</span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>L’ametller de Can Robert està situat al costat esquerra del camí antic d’accés que puja fins l’era de la casa. És l’espècimen més destacable d’un seguit d’ametllers que els propietaris del mas tenien plantats en una feixa al davant de l’era.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’arbre, de l’espècie </span></span><em>Prunus dulcis, </em>és un arbre de fulla caduca que pertany a la família de les rosàcies. El tronc és llenyós i estriat, molt curt de color gris fosc. D’ell en surten tres branques divergents gruixudes i robustes. Arrels ben aferrades al sòl.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Mesura entre sis i set metres d’alçada, per una amplada de capçada d’uns 10 metres aproximadament. Fa 2,80 metres de volt de canó (mides preses per sota mateix de la creu, que fa des d’arran de terra, 0’90 m). Les fulles, són simples, d’un color verd intens, amb una base atenuada, un àpex acuminat i nervadura pennada, amb els marges lleugerament serrats. La flor és hermafrodita i monoica. La seva inflorescència és en forma de raïm, disposades al llarg d’un eix. La flor té cinc pètals, disposats simètricament, de color blanc a rosa pàl·lid. Floreix entre els mesos de gener fins l’abril depenent de la zona climàtica (a Sant Llorenç del Munt ho fa entre finals del mes de gener i febrer) . El fruit és una drupa ovada i coberta de pèls. Aquesta mena de pell es va ressecant durant la maduració i s’obre per alliberar el pinyol amb la llavor dins, l’ametlla. </span></span></span></p> | 08120-219 | Can Robert | 41.6329500,2.0048300 | 417110 | 4609503 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87794-p1450499.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87794-p1450502.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Els ametllers per la seva llavor, tenen un gran valor energètic i és molt comú trobar-lo plantat a proximitat de les cases de pagès o en les vinyes allí on la climatologia ho permet. És una font de reserva per passar l’hivern i permet incorporar-la tant en les postres com en plats de taula. Es fan salses tradicionals de la cuina catalana (xató, salda de nadal, salsa per la calçotada, romesco, etc.), també és emprada com a ingredient en les picades d’estofats i rostits. És un ingredient indissociable de les postres de músic i pastades en cru amb sucre permeten elaborar el massapà i el torró. Se’n pot fer beguda, carquinyolis, panellets i altre dolços i fins i tot begudes com algun licor i l’orxata d’ametlles. Les seves propietats medicinals es coneixen des de temps antics, com és l’oli d’ametlles, per afeccions de la pell.La Bíblia conta com Abraham emprava vares d’ametller per construir corrals. El mateix bastó d’Aaron era una branca d’ametller. És present en el paradís terrenal, motiu pel qual se’l representa al costat de la mare de Déu i de l’Infant Jesús. | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | |||||||||||||
| 86274 | Ametller de Can Vinyers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ametller-de-can-vinyers | <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PASCUAL, Ramon (1994). Guia dels arbres dels Països Catalans. Pòrtic Natura. Barcelona, pp. 96-97.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PHILIPS, Roger (1989). Los Árboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> | Es tracta d’un espècimen molt vell, probablement d’uns dos cents anys. Al seu voltant n’hi ha d’altres més joves i una figuera de rebrot, amb una soca molt grossa, també molt vella, prop del pou. | <p>L’ametller de Can Vinyers està situat al davant de la casa, fora de la muralla de tancament, en una antiga parcel·la sembrada de vinya. Els carrers que la delimiten són el carrer de W. Guadall de nord a sud i els carrers de Pompeu Fabra i dels Lledoners, d’est a oest.</p> <p>L’arbre, de l’espècie <em>Prunus dulcis, </em>és un arbre de fulla caduca que pertany a la família de les rosàcies. El tronc és llenyós i estriat, de color gris fosc amb mostres d’assecament i algunes ferides antigues cicatritzades. D’ell en surten diferents branques divergents gruixudes i robustes. Arrels ben aferrades al sòl.</p> <p>Mesura entre sis i set metres d’alçada, per una amplada de capçada d’uns 8 metres aproximadament. Fa <span> </span>3,30 metres de volt de canó (mides preses a 1,30 metres d’alçada)<span> </span>per 3,10 metres de volt de soca, per . Les fulles, són simples, d’un color verd intens, amb una base atenuada, un àpex acuminat i nervadura pennada, amb els marges lleugerament serrats. La flor és hermafrodita i monoica. La seva inflorescència és en forma de raïm, disposades al llarg d’un eix. La flor té cinc pètals, disposats simètricament, de color blanc a rosa pàl·lid. Floreix entre els mesos de gener fins l’abril depenent de la zona climàtica. El fruit és una drupa ovada i coberta de pèls. Aquesta mena de pell es va ressecant durant la maduració i s’obre per alliberar el pinyol amb la llavor dins, l’ametlla.</p> | 08120-3 | Entre els carrers de W. Guadall de nord a sud i de Pompeu Fabra i dels Lledoners, d’est a oest. | <p><span><span><span>Els ametllers per la seva llavor, tenen un gran valor energètic i és molt comú trobar-lo plantat a proximitat de les cases de pagès o en les vinyes allí on la climatologia ho permet. És una font de reserva per passar l’hivern i permet incorporar-la tant en les postres com en plats de taula. Es fan salses tradicionals de la cuina catalana (xató, salda de nadal, salsa per la calçotada, romesco, etc.), també és emprada com a ingredient en les picades d’estofats i rostits. És un ingredient indissociable de les postres de músic i pastades en cru amb sucre permeten elaborar el massapà i el torró. Se’n pot fer beguda, carquinyolis, panellets i altre dolços i fins i tot begudes com algun licor i l’orxata d’ametlles. Les seves propietats medicinals es coneixen des de temps antics, com és l’oli d’ametlles, per afeccions de la pell.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La Bíblia conta com Abraham emprava vares d’ametller per construir corrals. El mateix bastó d’Aaró era una branca d’ametller. És present en el paradís terrenal, motiu pel qual se’l representa al costat de la mare de Déu i de l’Infant Jesús. </span></span></span></p> | 41.5988000,2.0313000 | 419272 | 4605686 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86274-p14303160.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86274-p14303150.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | |||||||||||
| 60132 | Ametller de can Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ametller-de-can-sant-joan | Com tots els elements del patrimoni natural té un alt grau de fragilitat davant els canvis a les condicions ambientals. | <p>Exemplar de la espècie 'Prunus amygdalus', que es troba dins de la propietat de Can Sant Joan, al mig dels antics camps de conreu i al costat d'un camí que des de la masia travessa el torrent dels Alous. El seu interès rau en el fet de tractar-se d'un exemplar antic que és un dels últims arbres d'aquesta espècie que proliferaven abastament als camps de conreu de les masies. La seva soca és de gran diàmetre i la capçada està ben desenvolupada.</p> | 08184-59 | Can Sant Joan 08191-RUBÍ | <p>Com d'altres arbres de la mateixa espècie, es trobava a les feixes dels conreus de la masia.</p> | 41.4862300,2.0476700 | 420499 | 4593173 | 08184 | Rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60132-foto-08184-59-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Simbòlic | 2021-05-26 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:12 | ||||||||||||
| 78265 | Antic camí de Can Folguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-cami-de-can-folguera | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. | -XX/XV | Destruït, desconegut, però queda zona no urbanitzada. | Del jaciment anomenat Antic camí de Can Folguera se'n coneix ben poca cosa. Consta només que a l'any 1975 als terrenys que havien de ser l'actual barri de Can Taió, sobre l'antic Camí de Can Folguera, s'hi van trobar restes de l'edat del Bronze i de l'època medieval. | 08260-98 | C/Ausiàs March, Avinguda Girona, Av. Onze de setembre i C/ Salvador Espriu | 41.5271500,2.1821800 | 431771 | 4597601 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78265-foto-08260-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78265-foto-08260-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78265-foto-08260-98-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Medieval|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | El jaciment antic camí de Can Folguera és una àrea d'expectativa arqueològica inclosa en el PEPPASPM, 1996, que inclou una sèrie d'illes edificades compreses entre els carrers Ausiàs March, Avinguda Girona, Av. Onze de Setembre i C/ Salvador Espriu. Només queda un solar no edificat situat a llevant. | 79|85|76 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | ||||||||
| 45939 | Antic camí de Terrassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-cami-de-terrassa | <p>MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> | XVII-XXI | <p>Camí antic que comunicava les poblacions de Castellbisbal i Terrassa. El seu traçat es correspon amb el de l'actual carretera de Terrassa B-150, a tocar de les masies de Can Costa, Ca n'Elies, Can Ribot i Can Canyadell.</p> | 08054-174 | Terme de Castellbisbal. B-150 (08755 Castellbisbal) | <p>El poble de Castellbisbal, en comparació a altres pobles es trobava isolat. La carretera de Molins de Rei a Caldes passava a tres quilòmetres, tocant a la carretera de Rubí, i la de Martorell a Terrassa, n'estava a sis. La via del ferrocarril feia cinquanta anys, que travessava el terme de llarg a llarg, dividint el pla de l'Areny de dos en dos; però hi mancava l'estació. Respecte als camins d'abast hi havia el de Barcelona, Terrassa, Rubí, Martorell, can Pidelaserra, casetes de ca n'Oliveró i els de l'Obagueta, Arenys, Marrada i Repeu. No hi havia més d'una dotzena de carros, i quasi tot ho portaven a lloms de cavalleries amb Sàrria. MATEU (1991: 20) La carretera va ser acondicionada l'any 1905, amb els esforços del diputat Alfons Sala. La construcció d'aquesta va durar tres anys. Fins al poble, en molts trossos conincidia amb el camí vell i entrava al poble pel carrer de Sant Vicenç. Al raval va tombar per Cal Ticoia, perquè barrava el pas, i continuava cap a Terrassa, per les propietats de Can Margarit, Campanyà, Costa, Elies, Ribot i Canyadell. Va ser inaugurada el 1908.</p> | 41.4969600,1.9824000 | 415064 | 4594427 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:02 | ||||||||||
| 87751 | Antic pont de Cal Robert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-pont-de-cal-robert | XIX-XX | Destruït en la seva gran part per les inundacions de 1962. Només es conserven part dels estreps. Sobretot el meridional. | <p><span><span><span><span><span>Actualment, per anar a cal Robert des de la carretera BV-1221, cal travessar la riera de les Arenes a l’alçada de la Torre de l’Àngel. Però antigament hi havia un pont del que només en queden les restes de l’estrep meridional i part, molt emboscat i malmès, del septentrional. El camí actual fa una mica més de volta, però encara es conserva l’antic camí.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tracta de l’estrep situat al vessant hidrogràfic dret de la riera, que juntament amb l’oposat (desaparegut durant els aiguats de l’any 1962) suportaven el tauler en el seus dos extrems. Probablement es tractés d’un pont de tram recte, format per un tauler que treballava com a biga, senzillament recolzada en les piles i estreps. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La part conservada està fonamentada a la roca, aprofitant una gran codina, que alhora, fa de tallamars i d’esperó a la vegada (reforçat per un muret de pedra collat amb morter de calç). Aquesta estructura està feta de pedra, fang i còdols de diferents mides lligades amb morter de calç. S’hi observen varies obertures del mateix diàmetre a tot el parament que respon als posts col·locats durant la seva construcció. En un dels costats per sobre, es conserva part del paredat de pedra, que sembla més antic.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Uns metres més avall, al costat oposat es preserva un bloc procedent de la mateixa estructura, una minsa part del que probablement fou l’altre estrep o part del que queda dempeus, que l’aigua va arrossegar, i on s’hi identifiquen varies fileres de maons.</span></span></span></span></span></p> | 08120-189 | Riera de les Arenes | <p><span><span><span>El Pont de Can Robert, permetia travessar en direcció als masos situats a Sant Llorenç del Munt (Can Robert, Can Pobla, Can Garrigosa, El Bofí, Can Pèlecs, El Gabi...) en cas de baixada sobtada d’aigües. La riuada de l’any 1962 va emportar-se’l aigües avall. Des de llavors, l’accés es va per dins el llit de la riera i en cas de pluges, per la zona urbanitzada del municipi que arriba fins al carrer de les Boixaderes a través d’un pont que travessa la canal provinent del Cingle dels Cavalls i la Carena de l’Estret.</span></span></span></p> | 41.6293600,1.9980100 | 416537 | 4609111 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87751-p1450285.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87751-p1450287.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | |||||||||
| 45938 | Antic túnel del ferrocarril | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-tunel-del-ferrocarril | <p>RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.</p> | XIX | La manca d'ús ha fet que la vegetació creixi a les boques amagant l'element. | <p>Túnel que travessa el turó de la Torre del Telègraf per sota i permetia el pas del ferrocarril entre les estacions de Castellbisbal i Martorell. Es tracta d'un túnel d'uns 2 km. de llargada construït en maó. La seva amplada aproximada és de 3 metres i la seva alçada aproximada és de 5 metres. Actualment es troba en desús i la vegetació ha ocupat part de la via cobrint pràcticament la totalitat de l'entrada del pont.</p> | 08054-173 | Terme de Castellbisbal. Els Arenys (08755 Castellbisbal) | <p>Aquest túnel va ser construït a mitjans del segle XIX moment en que tingué lloc la construcció de la via del ferrocarril i l'estació. El 1853 en l'arxiu parroquial de Castellbisbal apareixen notícies referents a la construcció del túnel. L'onze d'agost d'aquell any el rector de Castellbisbal escrivia una carta al bisbe demanant una dispensa pels treballadors que construïen el túnel de la muntanya de Castellbisbal per al tren. Les obres eren qualificades de molt perilloses sobretot per l'ús de la dinamita, i un cop començades havien de prosseguir i acabar-les el més ràpidament possible. Era important, per tant, treballar també en diumenge. RUIZ (1998: 243)</p> | 41.4767700,1.9610500 | 413255 | 4592206 | 1859 | 08054 | Castellbisbal | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45938-foto-08054-173-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45938-foto-08054-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45938-foto-08054-173-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:02 | |||||||
| 60145 | Antiga Estació | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-estacio | <p>BEL I CANO, Pere A. (2001) Façanes i elements urbans històrics de Rubí, a protegir. Projecte de treball a presentar a la Taula de Patrimoni, Full mecanografiat. BATALLA GALIMANY, Ramon (1993a) 'De l'aïllament a l'arribada del tren. Les comunicacions al Rubí del segle XIX i del primer terç del segle XX'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 37, p. 201-214. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. BATALLA GALIMANY, Ramon (1993b) '1918: Rubí va agafar el tren'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 37, p. 215-222. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. RUBÍ, 75 ANYS (1993) 'Rubí. 75 anys a tot tren '. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 37, p. 215-222. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. BATALLA GALIMANY, Ramon (1993b) '1918: Rubí va agafar el tren'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 37, p. 215-222. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. CASTELL, EL (1999). Llistat de patrimoni industrial, Rubí, El Castell-Ecomuseu urbà. Document mecanografiat, 1999. PRAT, Josep (1999) 'Rubí. Passat, present i futur d'una ciutat jove i dinàmica' Rubí. Guia Local. Pp. 6-10, Ed. Hermes Comunicacions S.A. RAMON I MORROS, Jaume (1989) 'Rubí vist des dels butlletins dels excursionistes barcelonins' XXXII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Vol. II, pp. 361-366, Rubí: Fundació Museu Biblioteca de Rubí - Centre d'Estudis Rubinencs.</p> | XX | S'ha restaurat als últims anys. | <p>Edifici aïllat, de volum cúbic i planta rectangular, coberta plana i estil genuïnament academicista, que desenvolupa el seu esquema compositiu en dos pisos i disposició regular de les obertures que ve determinada per 5 finestres amb llinda a la façana principal i tres a les laterals. L'eix central de l'edifici està determinat per un frontó amb cercle cec en relleu al centre del timpà, molt de gust clàssic. Tot un seguit de permòdols marquen la línia de sustentació de la cornisa. L'acabat exterior es arrebossat i pintat, actualment, amb color crema i groc.</p> | 08184-72 | C/ Historiador Josep Serra s/n, 08191-RUBÍ | <p>El dia 13 de setembre de 1918 a les 10'30 hores un automotor de la companyia 'Ferrocarriles de Cataluña S.A.' efectuava l'entrada a la nova estació, on l'esperava gairebé tot el poble de Rubí BATALLA, 1993a, b). Per a celebrar l'esdeveniment l'Ajuntament va organitzar una 'Junta de Festes i Atracció de Forasters' on eren representades moltes entitats de Rubí. El 1918 el Centre Excursionista Barcelonès va fer una visita a les escoles Ribas i Sant Muç, ensems que la seva secció de fotografia organitzava un concurs fotogràfic sobre 'Rubí i els seus encontorns' amb motiu de la inauguració del tren (RAMON, 1989). A la plaça del Domènec hi ha la primera pedra d'un monument (que mai es va fer) al Dr. Pearson que va permetre l'arribada del tren el 1918 (PRAT, 1999).</p> | 41.4868100,2.0303700 | 419055 | 4593254 | 1918 | 08184 | Rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60145-foto-08184-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60145-foto-08184-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60145-foto-08184-72-3.jpg | Inexistent | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 120|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:12 | |||||||
| 79364 | Antiga escola de nenes (cal Masies) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-escola-de-nenes-cal-masies | FLOTATS, Antoni (1979). Vacarisses, assaig històric d'un poble, p. 42, 122, 125, 129. FLOTATS, Antoni (1994). Miscel·lània vacarissenca. Ajuntament de Vacarisses, p. 153-155. | XVIII-XX | Conjunt de dues cases adossades situades al carrer Sant Josep: núm. 20 (cal Masies) i núm. 24; les quals havien acollit una comunitat de monges i l'escola de noies. Les dues han estat molt reformades, especialment cal Masies, i tenen un interès arquitectònic molt limitat, però són un referent del poble fonamentalment per la seva història. Són cases de planta baixa i un pis. La façana de la casa núm. 20 no és recta, sinó que fa un gir. Les reformes pràcticament no hi deixen veure elements originaris. La casa núm. 24 és lleugerament més baixa i té les façanes arrebossades amb ciment. Manté un ritme d'obertures regular que correspon, més o menys, al que s'observa en fotografies antigues. | 08291-3 | Carrer Sant Josep, números 20 i 24. | Antigament aquest edifici havia acollit un molí d'oli o trull i fins l'any 1936 encara en conservava alguns estris. També va ser una fassina. Al segle XIX va acollir una comunitat de monges, que ja hi estaven instal·lades l'any 1860. Es tractava de Dominiques de l'Anunciata, fundades pel Pare Francesc Coll, de l'Orde dels Predicadors, i es dedicaven a l'ensenyança de nenes. Amb motiu de la revolució de 1868 la comunitat va desaparèixer temporalment però més endavant s'hi tornaren a instal·lar. La superiora era la germana Teresa Nogués. L'última notícia d'aquesta comunitat és al padró de l'any 1886. Però la funció d'escola de nenes va perdurar encara durant el segle XX, mentre que l'escola de nens era al castell. En fotografies de principis del segle XX es pot apreciar que l'actual edifici de can Masies era més baix i formava un traçat unitari amb l'actual casa núm. 24. | 41.6073300,1.9149900 | 409591 | 4606748 | 08291 | Vacarisses | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79364-foto-08291-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79364-foto-08291-3-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|94 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | |||||||||
| 70132 | Antiga païssa de cal Leandre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-paissa-de-cal-leandre | <p>AJUNTAMENT D'ULLASTRELL (1991). Normes Subsidiàries de planejament d'Ullastrell. Pre-catàleg dels elements d'interès arquitectònic, (aprovat el 22 juliol 1992).</p> | XIX-XX | Està reformada. | <p>Edifici de planta rectangular amb un petit pati davanter, que es troba adossat per la banda de ponent a una altra construcció que forma cantonada amb l'avinguda de la Verge de Montserrat. Presenta la coberta de teula de dues aigües i està distribuït en planta baixa i pis. L'element més destacable de la construcció és l'antiga galeria situada a la planta superior. Està formada per quatre obertures d'arc de mig punt de maó pla, amb les impostes i els brancals bastits amb maons també. La façana està rematada per una canalera de teula àrab invertida. La finca està delimitada del passatge mitjançant una paret de tanca de pedra disposada irregularment. Un portal rectangular reformat i bastit en maons dóna accés al interior del pati. La construcció presenta el parament principal bastit en pedra sense treballar, disposada regularment i amb fragments de maons que contribueixen a aquesta regularització.</p> | 08290-17 | Pujada dels Cups, 3, 08231 | 41.5258300,1.9547900 | 412798 | 4597659 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70132-foto-08290-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70132-foto-08290-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70132-foto-08290-17-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 154,63 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc