Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
86341 Can Roure https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-roure-1 <p>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Volum IV. Catàleg de Béns.</p> <p><span><span><span>BALLBÈ, M. (1985) Masos i Pairalies de Matadepera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FERRANDO, A. (1987) El Monestir de Sant Llorenç del Munt i les seves possessions. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT i SEGURA, Xavier (1997). Inventari del patrimoni cultural de Matadepera. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT i SEGURA, Xavier i MUNUERA BERMEJO, Jaume (2014). Matadepera. Patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> XIII-XX En els darrers anys l’edifici i l’entorn ha sofert profundes transformacions. <p><span><span><span>Masia situada en la part baixa de la serra de les Pedritxes, al peu del turó de Sant Joan i a la banda dreta de la riera de Les Arenes, a tocar amb l’església de Sant Joan.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’aspecte actual és fruit de diverses reformes i ampliacions. Recentment ha recuperat la tipologia correspon a la tradicional estructura de la masia d’aquesta zona, de planta baixa i pis, amb coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Però en el seu moment se li havia afegit una tercera planta en el cos central i en el dret, deixant el cos esquerre més baix.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana es distribueix a partir de tres eixos de verticalitat definits per les obertures. En l’eix central, el portal rodó dovellat en planta baixa i finestra a la planta pis. En els eixos laterals sengles finestres. Totes les finestres tenen l’ampit, els brancals i les llindes de pedra motllurada. En la llinda de la finestra que hi ha damunt el portal, destaca un motiu decoratiu de caràcter floral. El parament és arrebossat llis i pintat de color ocre.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Un pedrís corregut presideix el barri que és tancat per una paret i diversos annexes. La porta d’accés al barri té una petita coberta de teules a dues aigües. Els brancals són de pedra.</span></span></span></p> <p><span><span><span>No massa apartat de la casa i en el peu nord del turó de Roques Blanques s’han localitzat diversos forns de calç.</span></span></span></p> 08120-14 <p><span><span><span>Les masies de Can Roure, La Mateta, que es troba just al costat, Can Torrella, el Mas Cellers, Can Ferrers de Dalt i Can Ferrers de Baix, es troben vertebrades al voltant del Camí Ral de Barcelona a Manresa, seguint la línia de la riera de Les Arenes. L’església de Sant Joan vertebrarà al seu voltant el nucli originari de Matadepera durant segles.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les primeres referències documentals de Can Roure apareixen al Diplomatari de Sant Llorenç del Munt. El 1226 estava esmentada com a Mas Querco: “[...] trasllat d’una concessió feta per l’abat Berenguer a dit Cellerer, d’uns horts, terra i ferreginal, amb aigua per a regar, en dita parròquia. Termena a sol ixent amb tinença del mas Puteo. A migjorn amb tinença del mas Querco. A tramuntana i ponent, amb el camí que va a l’església de Sant Joan i passa prop del cloquer i de la paret de l’església, i amb el camí que va a Pont de Palau [...]Fet a 3 de les kalendes de desembre del 1226. Clos per Ramon, prevere. Sant Joan de Matadepera núm. 57/3”.</span></span></span></p> 41.6078700,2.0072300 417278 4606716 08120 Matadepera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86341-p1430910.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86341-p1430934.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86341-p1430927.jpg Legal Modern|Contemporani|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BCIL 2021-06-30 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Els diversos annexos de la finca, l’estat de conservació de l’era o l’existència de pous o altres elements no s’han pogut descriure al no tenir-hi accés. 94|98|119|85 45 1.1 1761 40 Patrimoni cultural 2024-04-25 09:37
86513 Torre J Ballbè-Molins https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-j-ballbe-molins <p>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Volum IV. Catàleg de Béns.</p> XX <p><span><span><span>Torre als quatre vents envoltada de jardí ubicada a la carretera de Sabadell cantonada amb el carrer de Pompeu Fabra. Consta de planta baixa i pis i formada per un cos principal de planta rectangular amb cossos afegits que sobresurten. Destaca la torre mirador de planta baixa i dos pisos, situada en l’angle nord-oest.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les cobertes del cos principals i de la torre mirador són a quatre aigües acabades amb ràfec de teula imbricada. Les cobertes dels cossos annexes són compostes, majoritàriament a tres aigües. El parament de les façanes és arrebossat llis i pintat de blanc. Destaca la planta superior del mirador amb una triple obertura per façana amb arc escarser.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Envoltada per tanca d’obra amb sòcol de paredat de calcària i reixa metàl·lica. Té dues entrades: una per les persones i una altra de vehicles. La primera, desplaçada a prop de la cantonada, és amb arc de punt rodó. Una altra entrada més gran és de doble batent amb coronament de teules.</span></span></span></p> 08120-78 <p><span><span><span>Projecte de Federico Viñals de l’any 1947.</span></span></span></p> <p><span><span><span>És una mostra de casa d’estiueig de la primera meitat del segle XX, ja més allunyades de l’àrea ocupada en el segle XIX.</span></span></span></p> 41.5978800,2.0301200 419173 4605585 1947 08120 Matadepera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86513-dsc6459.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86513-p1430277.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86513-p1430279.jpg Legal Historicista|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BCIL 2021-06-30 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Federico Viñals 116|98 45 1.1 1761 40 Patrimoni cultural 2024-04-25 09:37
88166 La Barata https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-barata <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier ; JUAN-MUNS, N. et al. (1989). Carta Arqueològica del Vallès Occidental. Arxiu d'Inventari del Patrimoni </span><span lang='FR'>Arqueològic de Catalunya. Servei d'Arqueologia. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p>FONT, Xavier (1997). <em>Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera</em>. Ajuntament de Matadepera.</p> <p>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). <em>Matadepera. Patrimoni cultural.</em> Ajuntament de Matadepera.</p> <p><span><span><span>LACUESTA, Raquel; MOLET PETIT, Joan; RUIX DE GUINEA, Jesús Àngel (2001). Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Parc Natural de Sant Llorenç i Serra de l'Obac. Diputació de Barcelona. Serveis del Patrimoni Arquitectònic Local i de Parcs Naturals.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ZAMORA, Francisco de (1973). <em>Diario de los Viajes hechos en Cataluña</em>. Barcelona: Curial.</span></span></span></p> XIV-XXI <p><span><span><span><span><span>La Barata és una de les principals finques de Matadepera, la seva prosperitat i fama es deuen sobretot a l’hostal, servei vital durant molts segles pels usuaris del Camí Ral de Barcelona a Manresa. La masia està situada a l'extrem septentrional del terme municipal de Matadepera, en ple Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Propera a la Riera de les Arenes, i al costat mateix del camí Ral, des d'on domina la plana estratègicament.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En l’actualitat forma un complex constituït per diverses edificacions al voltant de la masia principal, que ha sofert ampliacions i modificacions diverses al llarg dels segles. L’entrada antiga ha quedat desplaçada a un costat, sota un porxo. El cos principal forma un angle recte i consta de planta baixa i dos pisos. La part de llevant ha de superar el desnivell del terreny. Al davant es forma una mena de pati, tancat a migdia per un altre edifici més modern, que limita amb l’era de la casa, situada en l’angle meridional.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la façana de migdia del braç principal del conjunt es mostra una galeria oberta en els dos pisos amb arcs escarsers i barana de ferro. Es tracta d’una ampliació del segle XIX. En el braç curt del conjunt, el que dona a la carretera BV-1221, a l’alçada d’aquest pati consta de planta baixa i pis, però a la banda de llevant s’hi afegeixen nous desnivells per adaptar-se al terreny. Les finestres, llindes i ampits d’estil historicista són col·locades l’any 1940 per Jeroni Martorell.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el camí en direcció a Can Salvans hi trobem un conjunt d’habitatges de planta baixa i pis que antigament servirien per allotjar treballadors de la finca i actualment estan llogats. Però el més destacable és la capella dedicada a Sant Roc, propietat de la família.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la part del darrera hi ha una gran bassa, una antiga font, la font de l’Alba, i un forn de pega i un gran forn d’obra. A l’altre costat de la carretera BV-1221 hi trobem la font de la Foradada, enmig de les restes d’un jardí romàntic, que fora també un jardí de la finca, on les dones es reunien per cosir i brodar, actualment abandonat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Miquel Ballbé (1985) fa una descripció parcial de l’interior de la casa i del mobiliari existent, fruit de la seva visita, però nosaltres no hi hem entrat. En aquesta visita es va poder constatar que a la part més antiga del conjunt, es conserven uns arcs de punt d’ametlla, que podrien datar del segle XII, però que caldria comprovar-ho. Tot i que no ens ha de semblar estrany que existís un edifici anterior a 1330, sinó tot el contrari.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al darrera de la casa, entre aquesta i la gran bassa hi ha un prat que la gent de la casa coneix com el Pla dels francesos. La propietària de la casa, ens explica que els soldats hi establiren un campament durant la guerra del francès a més de l'ocupació de la casa, a principis del segle XIX. En aquest pla s'hi han localitzat objectes varis relacionats amb aquest període.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La darrera intervenció fou l’any 1940 per tal de recuperar els danys soferts durant la Guerra civil. Les obres les dirigí Jeroni Martorell.</span></span></span></span></span></p> 08120-290 <p><span><span><span><span><span>El document de l’establiment de la família Barata, que procedia de Nàpols, a Matadepera data de 1330, el 6 de les calendes de març. Segons aquest document que es pot llegir sencer a Ballbé (1985), fra Guillem, abat de sant Llorenç del Munt dóna i estableix a Ramon Barata i a la seva muller Constança, els seus fills i successors perpètuament per a posseir i conrear i també per a construir cases i masos, tota la part de terra, amb entrades i sortides, amb drets i pertinences que posseeix dit monestir, amb ple dret i lliure alou, en la parròquia de Sant Joan de Matadepera, en el lloc anomenat “Els Llinars” i que dit monestir comprà a Bartomeva, muller de Bernat Xipiani i del mateix Bernat del mas Roure.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’hostal de la barata ha estat protagonista de fets relacionats amb el bandolerisme, entre els segles XVII i XIX.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Francisco de Zamora (1973), amb motiu del seu viatge per Catalunya, visita la casa l’any 1786 i en fa una descripció que també es pot llegir a Ballbé (1985: 41 i ss.) </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Antoni Barata fou ministre d’Hisenda en el segon govern del trienni liberal, 1821- 1822. </span></span></span></span></span></p> 41.6412000,1.9905100 415928 4610432 08120 Matadepera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88166-p1450308.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88166-dsc8544.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88166-dsc8546.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88166-p1450762.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88166-p1450728.jpg Legal Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BCIL 2021-07-12 00:00:00 Jordi Montlló Bolart La importància estratègica d’aquest indret com a via de comunicació i l’establiment documentat d’un hostal des de l’edat mitja, juntament amb la presència de material arqueològic d’època romana, podrien fer pensar en un assentament similar d’aquesta època amb funcions similars. A la manera d’altres jaciments que les investigacions arqueològiques més recents van posant al descobert, en el territori de domini romà. Cal tenir en compte que les vies de comunicació, i la xarxa establerta pels romans, foren elements crucials per la implantació del model econòmic i social als nous territoris annexionats. Futures intervencions hauran de corroborar o desmentir aquesta possibilitat. 94|98|85 45 1.1 1761 40 Patrimoni cultural 2024-04-25 09:37
89299 Xarxa de senders adscrits a l’àmbit urbà de Matadepera https://patrimonicultural.diba.cat/element/xarxa-de-senders-adscrits-a-lambit-urba-de-matadepera <p><span><span><span><span><span>SAMPER GISBERT, Marc (2015). Els senders de Sant Llorenç. Treball de Recerca. IES Matadepera. Treball inèdit.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> XXI <p><span><span><span><span><span>La infraestructura de la Xarxa de senders urbans circumscrits en l’àmbit del nucli urbà, consisteix en quatre rutes habilitades, perfectament senyalitzades, que es diferencien en funció de la dificultat i la llargària de cadascun d’ells. Els posts, de fusta, tenen a la part superior una marca de color que ajuda a identificar-los ràpidament. Aquests senders són els següents:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Sender amb el distintiu de color verd clar: té un recorregut de tres quilòmetres, que es pot realitzar sense cap mena de dificultat. S’inicia a la plaça de Sant Jordi i voreja les dues lleres de la riera de les Arenes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Sender amb el distintiu de color verd fosc: té un recorregut de dos quilòmetres. S’inicia a la plaça de Sant Jordi, voreja la riera de les Arenes, en direcció sud.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Sender amb el distintiu de color blau: té un recorregut de tres quilòmetres, però en aquest cas el camí presenta una mica més de dificultat, pel desnivell del terreny. El trajecte s’inicia a la plaça de Sant Jordi, transcorre pel Forn de calç de Can Prat i el Forn de calç dels Abeuradors. De tornada voreja el Jardí Botànic.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Sender amb el distintiu de color vermell: té un recorregut de vuit quilòmetres i és el que presenta major dificultat. S’inicia a la plaça de Sant Jordi, i arriba fins a les portes del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac, amb el Gorg de la Riba. De tornada passa pel Gorg de Can Ferrers i l’Avenc de Can Torrella a la Riera de les Arenes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els quatre senders estan degudament senyalitzats i en algun moment del seu recorregut poden enllaçar els uns amb els altres, permeten allargar el trajecte.</span></span></span></span></span></p> 08120-441 <p><span><span><span><span><span>Les quatre rutes foren creades l’any 2015 per l’Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></span></span></p> 41.6027290,2.0235208 418629 4606130 08120 Matadepera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89299-sl-blaucami-de-can-prattorrent-dels-abeuradors02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89299-dsc6622-ruta-verda-riera-de-les-arenes.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89299-dsc8280sl-sender-local-vermell02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89299-p1440797sl-sender-local-vermell04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/89299-p1440811senyalitzacio.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2021-06-30 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Un dels canvis en el comportament de la gent després del confinament provocat per la pandèmia COVID-19, fou la de buscar espais lliure on poder gaudir i practicar l’esport. Malauradament, el comportament humà no sempre és el desitjable i en el cas dels parcs naturals, la massificació en alguns indrets molt concorreguts ha comportant canvis en el comportament de la fauna, a més de brutícia, pintades, material de senyalització malmès, i altres desperfectes no desitjables.Després de que la Diputació de Barcelona promogués una campanya de civisme al parcs naturals, el considerable augment de bicicletes tot terreny a la muntanya ha creat tensions entre els excursionistes i nous practicants que sovint no tenen adquirits els coneixements bàsics de seguretat i respecte per la pràctica de la BTT en zones de muntanya.Per sensibilitzar aquests col·lectius, la Federació Catalana de Ciclisme i la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya s’hi ha afegit amb una campanya per promoure el civisme i conscienciació en seguretat i respecte al medi ambient amb l’edició de dos tríptics informatius. 98 49 1.5 40 Patrimoni cultural 2024-04-25 09:37
86762 Festa Major d'estiu https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-destiu-17 <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La Festa Major d’estiu, la gran festa de Polinyà, se celebra el segon cap de setmana de juliol, quan espectacles de tota mena omplen els carrers. Actualment ha pres rellevància el pregó de festa major, la festa d’aigua i el tobogan, el correfoc, el correbars, el futbol fang i la zona infantil dels plataners.</span></span></span></span></span></p> 08167-26 <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Fins l’any 1978 se celebrava el 6 d’agost, per Sant Salvador, patró del poble. Llavors, la festa començava en dissabte, amb ball de tarda i de nit. El diumenge, després de la missa, es dansava i es preparaven les millors viandes per dinar. Per la tarda, hi havia concert de nit, normalment a cal Balaguer i, després, ball de nit. També s'instal·lava un gran envelat que es costejava, en part, per mitjà del pagament de les llotges. Llavors, encara es ballava el ball del fanalet i el de rams.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'any 1978, per decisió del consistori d'aquell moment, la festa es va traslladar als dies 7, 8 i 9 de juliol. Actualment se celebra el segon cap de setmana de juliol, coincidint el festiu en dilluns.</span></span></span></span></span></p> 41.5575972,2.1565634 429666 4601002 08167 Polinyà Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86762-02-2019-07-15-correfoc-0723.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86762-03-2019-07-14-futbol-fang-0096.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86762-05-2019-07-13-festa-de-laigua-i-de-lescuma-9100.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86762-08-2019-07-13-correbars-9251.jpg Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública 2021-09-29 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó 2116 4.1 40 Patrimoni cultural 2024-04-25 09:42
86763 Trobada de Puntaires https://patrimonicultural.diba.cat/element/trobada-de-puntaires-4 XX <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Acte organitzat per la Germandat de Polinyà que agrupa unes 500 puntaires d’arreu de Catalunya. La vila s’omple de persones que posen en pràctica l’art de les puntes de coixí.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Se celebra el 12 d’octubre.</span></span></span></span></span></p> 08167-27 41.5575986,2.1565144 429662 4601002 08167 Polinyà https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86763-2016-10-12-trobada-de-puntaires-4856.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/86763-2016-10-12-trobada-de-puntaires-4862.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Tècnica artesanal Pública Lúdic 2021-09-29 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó 98 60 4.2 40 Patrimoni cultural 2024-04-25 09:42
86780 L'Escolanet de Polinyà https://patrimonicultural.diba.cat/element/lescolanet-de-polinya XVII Referències documentals <p><span><span><span><span lang='CA'>Jaume Alboquers, dit l’Escolanet de Polinyà era un dels homes de confiança d'una de les quadrilles de bandolers més famosa de Catalunya, juntament amb la d'en Serrallonga, la d'en Perot Rocaguinarda, 'Perot lo Lladre' </span></span></span></span>(Oristà 1582- Nàpols ‘1635)<span><span><span><span lang='CA'>. Amb ells, s'acostumava a trobar també </span></span></span></span>Joan Gili, de Sta Mª de Vilalleons, dit <em>Janot</em><strong>, </strong>i Gabriel Galí, anomenat <em>Barceló</em><strong>.</strong><span><span><span><span lang='CA'> Es tractava de camperols i gascons amb bones relacions amb el Sant Ofici, que robaven pels camins i repartien el botí entre la quadrilla. Entre robatori i robatori, treballaven la terra de les seves masies. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Tot i que en la documentació de la època s'esmenta el Vallès i, en concret, Polinyà, com a zona de moviment bandoler, encara no és clara la relació entre Jaume Alboquers i el municipi.</span></span></span></span></p> 08167-40 <p>Perot lo Lladre va ser un Bandoler de la facció dels nyerros, fill d’uns pagesos més aviat benestants del Mas Rocaguinarda, d’Oristà. A 19 anys, després d’haver tingut raons amb els batlles d’Oristà, anà a Vic amb el seu germà Cebrià, hereu del mas ,per aprendre un ofici. Allà ingressà a les hostes de Carles de Vilademany, cap dels nyerros de Vic( el qual servia una germana seva, Caterina), oposat al bisbe de Vic, Francesc de Robuster i Sala, cap dels cadells, ajudat pels germans Coixard. Tot seguit (1602)es remarcà en l’atac i en la presa del palau episcopal i començà la vida de bandoler. Des dels anys 1603 i 1604 formà quadrilla i el 1607 esdevingué el cap més notable del bandolerisme català fins el 1611. Tenia com a lloctinents importatnts personatges , Jaume Alboquers, Gabriel Galí àlies Barceló, i Joanot Gili de Vilalleons.</p> 41.5574032,2.1561000 429628 4600981 08167 Polinyà Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública 2023-01-31 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó 61 4.3 40 Patrimoni cultural 2024-04-25 09:42
86785 Goigs de Sant Sebastià https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-sebastia-7 <p>Per la festivitat de Sant Sebastià, en acabar la celebració religiosa, encara avui es canten els goigs a aquest sant. Les primeres estrofes són com segueixen:</p> <blockquote> <p>Màrtir sant molt singular, / supliquem vostra potència, / <em>vulgueu a Jesús pregar, / que ens guardi de pestilència. </em></p> <p>Vostra mare és de Milà, / vostre pare de Narbona; / en la cort Dioclecià / per capità vos corona; / però Vós, per Déu amar, / deixau esta dependència. / <em>vulgueu a Jesús pregar, / que ens guardi de pestilència.</em></p> <p>Passàreu cruels turments, / en els quals, segons s'ha vist, / convertíreu molta gent / a la fe de Jesucrist; / per això iu ve a suplicar / aquest poble per clemència:<em> / vulgueu a Jesús pregar, / que ens guardi de pestilència.</em></p> <p>En un pal el mal pretor / us féu assagetejar / Qui podrà pensar el dolor / que vàreu en ell passar! / Allí vàreu demostrar / la vostra gran paciència:<em> / vulgueu a Jesús pregar, / que ens guardi de pestilència.</em></p> </blockquote> <p> </p> 08167-45 <p><span><span><span>Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut al respecte són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Segons la tradició, Sant Sebastià fou un màrtir romà, mort probablement durant la persecució de Dioclecià (303). És ja esmentat a la 'Depositio Martyrum' (calendari romà del 354), que n'assenyala també el lloc del sepulcre '<em>ad catacumbas</em>' (les actuals catacumbes de Sant Sebastià) . Una llegenda del segle V el fa militar i li atribueix diversos martiris, sobretot el d'ésser assagetat i el dels assots que li haurien causat la mort, motiu que es repeteix en la iconografia del sant de diverses èpoques. Fou molt popular sobretot a partir de la pesta del 680, i des d'aleshores és considerat protector contra la pesta, juntament amb Sant Roc.La seva devoció es popularitzà, però, a partir del s XV, i sobretot en les pestes de començament del s XVI, sovint amb el copatronatge ja esmentat de Sant Roc.</span></span></span> En l'actualitat, i malgrat que amb la desaparició de les pestes la devoció al sant ha minvat, són moltes les poblacions que el tenen per patró o copatró i que en la seva diada celebren la festa major d'hivern, com és el cas de Polinyà.</p> 41.5581679,2.1511563 429217 4601070 08167 Polinyà Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública 2021-09-29 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó 62 4.4 40 Patrimoni cultural 2024-04-25 09:42
89496 Els saurins de Polinyà https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-saurins-de-polinya XIX-XX Encara hi ha saurins a Polinyà, tot i que no es deixen conèixer <p>Segons fonts orals, Polinyà sempre havia estat mancada d'aigua, fins al punt que a Santa Perpètua de Mogoda s'hi referien com 'el poble sec'. A la segona meitat del segle XIX, sembla que gràcies als saurins, es van començar a trobar aigua en molts indrets a entre 2 i 3 metres de profunditat, fet que va comportar la construcció d'un gran nombre de pous i de mines.</p> <p>Segons aquestes mateixes fonts, encara hi ha saurins a Polinyà, que utilitzen branques i rellotges de pèndol.</p> 08167-77 08167 Polinyà Difícil Regular Inexistent Patrimoni immaterial Tècnica artesanal Pública 2023-01-31 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó 60 4.2 40 Patrimoni cultural 2024-04-25 09:42
77852 Festa Major d'estiu https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-destiu-11 Des de diverses entitats cíviques i des de l'Ajuntament mateix, hi ha la intenció de fer uns gegants nous per a la festa, ja que els vells no tenen gaire interès artístic i darrerament ja no apareixen. <p>Conjunt de manifestacions festives que se celebra el primer diumenge de setembre o el darrer cap de setmana d'agost. La festa major està formada per un conjunt d'activitats festives, esportives, culturals i religioses amb la participació de les administracions corresponents i diverses entitats del poble, i la coordina una comissió de festes independent. Les activitats poden anar canviant, i els darrers anys s'ha caracteritzat per recuperar tradicions antigues, com les bitlles catalanes, o per introduir un element com és la venda de samarretes de la festa, amb un motiu que va variant anualment i que és motiu de col·lecció.</p> 08223-124 41.6804900,2.0576100 421564 4614731 08223 Sant Llorenç Savall Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic 2023-01-13 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon Les urbanitzacions que també estan al terme municipal, com Comabella i Les Marines, celebren la seva festa major, òbviament de tradició molt més recent. 2116 4.1 40 Patrimoni cultural 2024-04-25 09:42
77853 Festa Major d'hivern https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dhivern-11 Els darrers anys s'ha perdut la seva celebració, tot i que hi ha la voluntat de recuperar-la. <p>Festa major d'hivern, coincidint amb Sant Climent. Antigament consistia bàsicament en actes religiosos i alguna activitat festiva de caràcter popular.</p> 08223-125 <p>Tot i que actualment no se celebra, hi ha la intenció de recuperar aquesta festa per equilibrar la celebració d'alguns actes de tipus cultural, festiu i tradicional a l'hivern.</p> 41.6804900,2.0576100 421564 4614731 08223 Sant Llorenç Savall Regular Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic 2023-01-13 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon 2116 4.1 40 Patrimoni cultural 2024-04-25 09:42
77861 Caramelles https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-40 <p>Cantada de cançons populars en motiu de la Pasqua, típiques també d 'altres indrets de Catalunya. Se solen cantar el diumenge de Pasqua, tot i que algun any s'han fet o repetit en un altre moment. Les caramelles de Sant Llorenç Savall no tenen repertori propi.</p> 08223-133 <p>La cantada de caramelles ha anat patint els seus alts i baixos, i ha estat recuperada en diverses ocasions. La tradició de cant coral de la vila ha anat protagonitzant les revifalles dels darrers anys. Actualment canten les caramelles la coral local, la Coral Polifònica dels Emprius.</p> 41.6804900,2.0576100 421564 4614731 08223 Sant Llorenç Savall Bo Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Lúdic 2023-01-13 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon 62 4.4 40 Patrimoni cultural 2024-04-25 09:42
77862 Penjar Reis https://patrimonicultural.diba.cat/element/penjar-reis Costum perdut. <p>Era costum que la vigília de Reis, joves i no tan joves del poble fessin peculiars regals als balcons de determinades cases i persones. Ja fos amb ninots, llufes, elements o simples cartells o pancartes, es penjava a les cases escollides motius de crítica, de felicitació, de caricatura o fins i tot d'escarni de fets ocorreguts al llarg de l'any. L'acció sempre restava anònima, i el dia de Reis tot el veïnat podia veure en ple carrer qui havia estat objecte de burla o d'elogi. Generalment es tractava d'accions creatives i molt ocurrents, que propiciaven l'interès per què hi hauria l'any següent.</p> 08223-134 <p>No es té notícia de quan començà aquesta tradició, que encara que als anys 70 estigué molt viva s'anà abandonant als anys 80, segurament per necessitat d'un canvi generacional que no es produí.</p> 41.6804900,2.0576100 421564 4614731 08223 Sant Llorenç Savall Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Costumari Pública Sense ús 2023-01-13 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon 63 4.5 40 Patrimoni cultural 2024-04-25 09:42
70179 Cançó de la Serralavella https://patrimonicultural.diba.cat/element/canco-de-la-serralavella <p>CASANOVAS, Jaume (1979). 'Serra la Vella'. Ullastrell Ressó Local, núm. 26, març 1979, p. 11. PASTALLÉ, Pere (2006). Serralavella a Ullastrell. Terrassa: Omnigraf, Arts Gràfiques S.L. PUIG, Olga (1993). Serra la Vella. Ullastrell: inèdit.</p> <p>'Serralavella, caldo d'estella, Serra la criada, que va ben pentinada, Dilluns i dimarts, serra cabàs. Mestressa porteu ous, que demà serà dijous, Mestressa porteu cansalada, Que la serra està embossada. Virolet Sant Pere, virolet Sant Pau, La catxutxa ens queia, la catxutxa ens cau, Que en venim de Roma i en portem corona de Sant Nicolau. Nicolau cistella de quatre diners, La senyora mestra no vindrà mai més. Un confit xicarra xic, del calaix del calaixó, Vingue'n cèntims, vingue'n cèntims, Del calaix del calaixó, vingue'n cèntims cistelló. Passarem per casa, tot ho trencarem, Que de plats i olles no n'hi deixarem. Caritat senyora, caritat si us plau, Doneu-nos la paga i adéu-siau. Si volleu que cantem més, Vingue'n cèntims, vingue'n cèntims, Si voleu que cantem més, vingue'n cèntims i diners. Allà baix a la riera hi ha un home que ens espera, Amb un grapat d'ametlles a la mà, Que ens vol apedregar. Com un gat, com un gos, com un perro, perro, perro, Com un gat, com un gos, com un perro rabiós!'</p> 08290-64 <p>La cançó de la Serralavella d'Ullastrell és una versió adaptada de la mateixa cançó que es cantava en altres contrades (sobretot a l'alt Vallès, al Montseny i a la plana de Vic). Desconeixem el seu origen, tot i que sabem que a principis del segle XX, la cançó era pràcticament la mateixa, tot i que més llarga. A més a més hi havia la variant de la Serra la jove, per les cases que no tenien mestresses velles. Amb el pas del temps, la cançó ha patit alguns canvis com estrofes canviades o fins i tot retallades. És possible que a Ullastrell, una part de la cançó fos ballada ja que el terme 'virolet' (giravoltar) fa referència a un ball.</p> 41.5268500,1.9567300 412961 4597770 08290 Ullastrell Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat 62 4.4 40 Patrimoni cultural 2024-04-25 09:47
70180 Poema Ullastrell https://patrimonicultural.diba.cat/element/poema-ullastrell <p>AJUNTAMENT ULLASTRELL (1992). Ullastrell, Vallès Occidental / Catalunya. Terrassa: Gestió Disseny/J. Farrés.</p> XX <p>'Els que vulguin anar a fora i la vista recreiar que vinguin al nostre poble quan el dia estigui clar. Disfrutem d'un panorama que és esplèndid i molt gran, per tots costats veiem pobles, al Ponent i al Llevant. Més de trenta són els pobles que ara aquí us explicaré no us penseu pas que us enganyi que tots ells es veuen bé. Montserrat, Nostra Patrona, amb el seu gran Monestir, Sant Esteve Sasrovires, Martorell i Castellví. A Gelida, Esparreguera, Abrera i Collbató, Subirats i La Beguda i la Colònia Sedó. Veiem el Carrer del Suro, Els Hortons i el Mas d'en Gall, Els Bruchs, Sant Joan Samora i a Viladecaballs. A Rubí i La Granada, Sant Andreu i Pallejà, Sant Llorenç, Matadepera, Papiol i Castellà. Veiem Sant Vicens dels Horts al peu del riu Llobregat, Hostalets de Pierola i el Montseny quan és nevat. Castellbisbal i Sant Boi, el pont de Molins de Rei, Martorelles, Vallvidrera, Sant Cugat i Sabadell. Bella Terra i Valldoreix, Mirasol i La Floresta, Terrassa per un esqueix i Quatrecamins que fumeja. Olesa de Montserrat que va teixint vora el riu, i l'Aeriport del Prat que d'avions n'és un niu. Caseries i masies podem comptar-les a mils, i els de sis companyies veiem de ferrocarrils. Les montanyes de Mallorca obirem si està ben clar i com els vaixells transiten pel tros que veiem de mar. Horts i Marina allà baix el Cadí cap allà dalt i sobre el Plà del Bonaire la Ciutat Sanatorial. A Ullastrell tot-hom disfruta, sense por poden venir, que a més d'alegrar la vista també beuran molt bon ví'.</p> 08290-65 <p>Aquest poema fou escrit per en Josep Puig i Sucarrats (avi del forn de pa Josep Puig) l'any 1926. L'ajuntament del municipi l'ha adoptat en diverses ocasions, com per exemple en l'edició d'un llibret promocional del poble editat l'any 1992 o en els plafons explicatius situats als tres miradors que hi ha al poble (turó del Rector, turó de can Palet i plaça dels Quatre Vents).</p> 41.5268500,1.9567300 412961 4597770 1926 08290 Ullastrell Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat Josep Puig i Sucarrats 61 4.3 40 Patrimoni cultural 2024-04-25 09:47
70181 Cuplet de la tupinada de Rellinars https://patrimonicultural.diba.cat/element/cuplet-de-la-tupinada-de-rellinars <p>MASSAGUÉ, Josep (1973). Petites cròniques de la BV-1203. Terrassa: Marcet, p. 24. PUY I JUANICO, Josep (2010). Sàtires, cuplets i acudits en temps d'eleccions. Política i caciquisme a Terrassa (1917-1923). Terrassa: Fundació Torre del Palau, p.127-133. http://recordsdeterrassa.wordpress.com/2010/04/17/satires-cuplets-i-acudits-en-temps-deleccions/ (consulta: 28-03-13).</p> XX <p>'Quin dol al Gran Casino la tarda d'eleccións! Tot l'escrutini deia que el Sala anava a fons. Mal llamp! quina desfeta la que hem tingut a Ustrell; tots deien: -De gallina se'ns ha tornat la pell! Al noi del diputat li ve una basca; El Fonsu diu: -A Olesa m'han traït! Si a Rellinás no ens surt la tupinada, Benet jo et reflic que ens hem lluit. Ai Deu fes que a Rellinás ai! ens donguessin tot el cens! si algú ens treu d'aquest mal pas ai! ens farà un favor inmens. Els datos que venien tots eren molt dolents! -Si a Rellinás anavem!- Diu el senyor Torrents. Ja surten amb tres autos, se'n van cap a l'Ubach, els autos entrevessen a la font del Llimach. I mentrestant aquí els del Gran Casino resaven pare nostres tremolant, i deia el senyó Sala ennuegant-se: -Qui sap si encara me la fregiran!- No en sap res de Rellinás ai! Si tingués seixanta vots! Fora un cas com un cabàs ai! Maleíts els pagesots. De Rellinás arriba un que és despatriat: -Alfonsu et porto l'acta, els hem ben enredat!- Només n'han votat trenta pro en tens vuitanta cinc- El Fonsu me l'abraça: -Ai, ai, quin goig que tinc!- Va començar llavors la xirinola: tothom cridava: -Visca Rellinás! Ens ha salvat ben be la tupinada pro ara nois no ho fessiu córre pas! Visca sempre Rellinás Visca! Els farem un monument. Tindreu aigua i tindreu gas Visca! Perque el Fonsu està content.</p> 08290-66 <p>La tupinada, o 'pucherazo' en castellà, era un frau electoral que manipulava i omplia l'urna amb un nombre il·limitat de vots, que superava el del cens real d'un poble o ciutat. Sembla ser que era una pràctica força habitual a l'època. En les eleccions legislatives del 19 de desembre de 1920 s'enfrontaven Alfons Sala (candidatura monàrquica) i Domènec Palet i Barba (candidatura republicana). Els resultats electorals al districte eren força ajustats i, a la ciutat de Terrassa, la victòria era pel candidat republicà. Així doncs, el poble de Rellinars podia ser decisiu a l'hora de donar la victòria a Sala. Sembla ser que l'industrial Joan Chevalier i Robert, salista vinculat a Rellinars, va retocar els resultats electorals del poble i va lliurar l'acta a la junta electoral amb força retard (apel·lant a les inclemències del temps). Com a resultat d'això, l'Alfons Sala va ser reelegit per l'Acta de Rellinars, tot i que havia estat derrotat a la resta del districte (Sala: 3835 vots; Palet i Barba: 3811). La societat de l'època es va fer ressó de les manipulacions i del mal moment de la candidatura monàrquica. Bona mostra d'això són diversos articles de premsa tractant el tema i l'aparició de cuplets i sàtires que es mofaven de la situació. A Ullastrell, el resultat de les eleccions fou també una sorpresa donat que es considerava feu salista. Sala va treure 73 vots, mentre que Palet i Barba en va treure 108. D'aquest fet provenen els quatre versets referits a Ullastrell del cuplet que ens ocupa. Per últim, cal dir que aquest cuplet es cantava utilitzant la música de 'Els Focs Artificials'.</p> 41.5268500,1.9567300 412961 4597770 1920 08290 Ullastrell Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat Tot i que només una de les estrofes de la cançó fa referència directa a Ullastrell, s'ha decidit transcriure-la íntegrament per no perdre el fil de la qüestió. 62 4.4 40 Patrimoni cultural 2024-04-25 09:47
70182 Costum de les parteres d'Ullastrell https://patrimonicultural.diba.cat/element/costum-de-les-parteres-dullastrell <p>AMADES, Joan (1969). Folklore de Catalunya, vol. 3, Barcelona: Biblioteca Selecta, p. 72. MASSAGUÉ, Josep (1985). 'De Nadal a la Candelera'. Ullastrell Ressó Local, núm. 96, gener 1985, p. 4-5.</p> <p>Antic costum del poble d'Ullastrell relacionat amb les parteres, és a dir, les dones que es trobaven dins del període que succeeix al part (la quarantena). Joan Amades recull en la seva obra aquest vell costum local només documentat al municipi: 'A Ustrell, per tal de no ésser embruixades (les parteres) surten de l'església d'esquena' (AMADES, 1969: 72).</p> 08290-67 <p>Antigament, la sortida per anar a missa després de donar a llum s'entenia com la purificació de la mare. Aquesta visita s'havia de fer quan la partera es trobés en condicions de poder sortir de casa, però mai podia sobrepassar els quaranta dies, que eren els que va trigar la Mare de Déu a recuperar-se després del seu part.</p> 41.5268500,1.9567300 412961 4597770 08290 Ullastrell Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Sense ús 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat 61 4.3 40 Patrimoni cultural 2024-04-25 09:47
70183 Llegenda de la Serra de Cantallops https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-serra-de-cantallops <p>MASSAGUÉ, Josep (1995). 'De cognoms, encara'. Ullastrell Ressó Local, núm. 222, juliol 1995, p. 4-5.</p> <p>Llegenda ubicada a l'antiga Serra de Cantallops, actualment situada dins del nucli urbà del municipi. De fet es tracta de la mateixa serra on avui en dia hi ha l'eix comercial del poble, el carrer de la Serra. Segons la llegenda, antigament el llop campava per aquesta zona lliurement, dominant-la completament. Per sort, un home molt valent s'enfilava dalt d'un arbre amb un sac de gemecs (o gaita) i, al tocar el instrument, la música atemoria la bèstia i la feia marxar amb la cua entre cames.</p> 08290-68 <p>Aquesta llegenda és força coneguda entre la gent d'Ullastrell gràcies a la memòria dels més grans, els quals l'havien recollida ja dels seus avantpassats. Durant els segles XVIII i XIX, l'anomenada Serra de Cantallops canvià de nom, passant a anomenar-se Serra del Ferran. Posteriorment, en temps més propers, el nom es va quedar en l'actual, la Serra. Si tenim en compte aquestes dades, podria ser que la llegenda de la Serra de Cantallops fos anterior al segle XVIII. La llegenda s'explicava a la canalla per distreure-la o bé per atemorir-la, aconseguint d'aquesta manera que no enredés en les tasques dels més grans.</p> 41.5268500,1.9567300 412961 4597770 08290 Ullastrell Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat 61 4.3 40 Patrimoni cultural 2024-04-25 09:47
70184 Refrany https://patrimonicultural.diba.cat/element/refrany <p>MASSAGUÉ, Josep (1980). 'De la vinya i el vi'. Ullastrell Ressó Local, núm. 45, octubre 1980, p.1. MOLL I MOZAS, Cristina [et al.] (1987). Ullastrell. Ullastrell: inèdit, p. 19.</p> <p>'No us farà anar de gairell un traguet de vi d'Ullastrell'.</p> 08290-69 <p>Aquest refrany fa referència directa al passat vinícola d'Ullastrell, que visqué el seu màxim esplendor durant la segona meitat del segle XIX.</p> 41.5268500,1.9567300 412961 4597770 08290 Ullastrell Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat 61 4.3 40 Patrimoni cultural 2024-04-25 09:47
70185 Refrany 1 https://patrimonicultural.diba.cat/element/refrany-1 <p>MASSAGUÉ, Josep (1980). 'Espigolant'. Ullastrell Ressó Local, núm. 42, juliol 1980, p. 9. MOLL I MOZAS, Cristina [et al.] (1987). Ullastrell. Ullastrell: inèdit, p. 63.</p> <p>'A Ullastrell, les figues es mengen amb pell'.</p> 08290-70 <p>Josep Massagué recollí aquesta dita del periòdic informatiu 'El Brogit', de Castellbell i el Vilar, el mes de març de l'any 1980.</p> 41.5268500,1.9567300 412961 4597770 08290 Ullastrell Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat 61 4.3 40 Patrimoni cultural 2024-04-25 09:47
70186 Refrany 2 https://patrimonicultural.diba.cat/element/refrany-2 <p>MOLL I MOZAS, Cristina [et al.] (1987). Ullastrell. Ullastrell: inèdit, p. 63.</p> <p>'Si les boires són de Sitges, les basses plenes o mitges'.</p> 08290-71 <p>La dita era emprada pels pagesos, en veure venir les negres nuvolades que amenaçaven tempesta.</p> 41.5268500,1.9567300 412961 4597770 08290 Ullastrell Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat 61 4.3 40 Patrimoni cultural 2024-04-25 09:47
70190 Mostra de teatre d'Ullastrell https://patrimonicultural.diba.cat/element/mostra-de-teatre-dullastrell <p>http://www.ullastrell.cat/actualitat/agenda/2012/10/28/xxiv-mostra-de-teatre (consulta: 02-05-13). http://www.ullastrell.cat/directori/entitats/g-a-t-u-grup-amics-del-teatre-ullastrell (consulta: 02-05-13).</p> XX <p>Mostra de teatre del municipi organitzada pel Grup d'Amics del Teatre d'Ullastrell (G.A.T.U). La mostra és anual i es celebra entre la tardor i la primavera de l'any següent. Al marge de les representacions ofertes pel grup local, a la mostra hi són convidats altres grups de teatre d'arreu de la comarca i del país (ex. Puigcerdà, Mallorca, Logronyo). La mostra compta amb un programa d'actes on es reflecteix la programació anual, força variada i adaptada a les necessitats dels diferents tipus de públic. Les representacions i els assajos es fan generalment a la sala d'actes del Casal Cultural d'Ullastrell, tot i que també s'assisteix a altres mostres de teatre d'altres municipis. S'organitza també un taller de teatre per als més joves durant les festes de Nadal.</p> 08290-75 <p>La Mostra de Teatre d'Ullastrell es va començar a organitzar l'any 1989. Així doncs, actualment s'està celebrant la 24 ena edició. És probable que l'any vinent, el Grup d'Amics del Teatre d'Ullastrell també organitzi la Mostra de Teatre Infantil i Juvenil de Catalunya al municipi.</p> 41.5268500,1.9567300 412961 4597770 1989 08290 Ullastrell Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat L'Arxiu Fotogràfic d'Ullastrell ha cedit dues imatges antigues de representacions teatrals datades entre els anys 30 i 40. Són propietat de la família Salarich. 2116 4.1 40 Patrimoni cultural 2024-04-25 09:47
70196 Rotllo de Campanes https://patrimonicultural.diba.cat/element/rotllo-de-campanes <p>AMADES, Joan (1969). Folklore de Catalunya, vol. 3, Barcelona: Biblioteca Selecta, p. 59. MASSAGUÉ, Josep (1977). 'El rotllo de campanes'. Ullastrell Ressó Local, núm. 5, maig 1977, p. 3.</p> No està en ús <p>Antic costum del poble d'Ullastrell relacionat amb la cerimònia del bateig. Antigament, l'església d'Ullastrell tenia un rotllo o roda de campanes. Es tractava d'un cercle de ferro o fusta coronat per un grup de campanetes, del que penjava una corda central utilitzada per sacsejar-lo i fer-les dringar al mateix temps. A Ullastrell, el rotllo s'escoltava els dies de festes solemnes i quan es duia un nadó a batejar. Joan Amades recull en la seva obra aquest vell costum local només documentat al municipi: 'A Ustrell, durant la cerimònia o immediatament després, hom feia balandrejar el rotllo de l'església perquè el nadó fos ballador' (AMADES, 1969: 59).</p> 08290-81 <p>Antigament es creia que la cerimònia del bateig era fonamental per a la vida del nadó, ja que mitjançant aquesta el nen quedava purificat i no corria cap risc de mort, embruixament, etc. En general, quan més aviat fos batejat millor, tot i que en algunes zones calia esperar uns dies prudencials perquè la cerimònia fos més efectiva. A Catalunya moltes esglésies tenien rotllo o roda de campanes, fent-lo dringar per les festes típiques de cada població i per les més destacades del calendari litúrgic. Fins a mitjans dels anys 70, el rotllo de campanes encara es conservava i s'utilitzava en algunes esglésies, com per exemple el de Castelló d'Empúries.</p> 41.5268500,1.9567300 412961 4597770 08290 Ullastrell Fàcil Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Sense ús 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat 61 4.3 40 Patrimoni cultural 2024-04-25 09:47
70197 Camiseta de l'Hereu https://patrimonicultural.diba.cat/element/camiseta-de-lhereu <p>AMADES, Joan (1969). Folklore de Catalunya, vol. 3, Barcelona: Biblioteca Selecta, p. 57. MASSAGUÉ, Josep (1978). 'La camiseta de l'hereu'. Ullastrell Ressó Local, núm. 16, maig 1978, p. 7.</p> No massa conegut <p>Antic costum del poble d'Ullastrell relacionat amb la cerimònia del bateig. Antigament, els nadons hereus es duien a batejar portant una camiseta (camisa petita), que es guardava moltes generacions i només se la podien posar els hereus. Joan Amades recull en la seva obra aquest vell costum local només documentat al municipi: 'A Ustrell un avi es negà a ésser padrí d'un nét perquè li havien posat la camiseta dels hereus de la família sense ésser-ho' (AMADES, 1969: 57).</p> 08290-82 <p>Antigament es creia que la cerimònia del bateig era fonamental per a la vida del nadó, ja que mitjançant aquesta el nen quedava purificat i no corria cap risc de mort, embruixament, etc. En general, quan més aviat fos batejat millor, tot i que en algunes zones calia esperar uns dies prudencials perquè la cerimònia fos més efectiva.</p> 41.5268500,1.9567300 412961 4597770 08290 Ullastrell Fàcil Regular Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Sense ús 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat 61 4.3 40 Patrimoni cultural 2024-04-25 09:47
70224 Barraca de cal Jaume Font https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-jaume-font XX <p>Veure fitxa núm. 108.</p> 08290-109 41.5316900,1.9748600 414480 4598290 08290 Ullastrell Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70224-foto-08290-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70224-foto-08290-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70224-foto-08290-109-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Altres 2020-10-07 00:00:00 119|98 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2024-04-25 09:47
70225 Barraca de les Monges 1 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-les-monges-1 XX <p>Veure fitxa núm. 108. La barraca compta amb una petita repisa d'obra situada al costat de l'entrada.</p> 08290-110 41.5218400,1.9514100 412511 4597220 08290 Ullastrell Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70225-foto-08290-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70225-foto-08290-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70225-foto-08290-110-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Altres 2020-10-07 00:00:00 119|98 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2024-04-25 09:47
70226 Barraca de les Monges 2 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-les-monges-2 XX En part enrunada <p>Veure fitxa núm. 108. La barraca presenta una cambra interior excavada al marge, a la que s'accedeix mitjançant un portal d'arc rebaixat bastit en maons. La part davantera de la coberta i de la façana principal estan arruïnades.</p> 08290-111 41.5209600,1.9533100 412668 4597120 08290 Ullastrell Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70226-foto-08290-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70226-foto-08290-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70226-foto-08290-111-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Altres 2020-10-07 00:00:00 119|98 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2024-04-25 09:47
79403 Camí Romeu https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-romeu BALLBÈ, Miquel (2000). Topònims de Sant Llorenç del Munt i rodalia. Centre Excursionista de Terrassa, p. 36 CAMPO CAPILLA, Juan Luís del (1994). Camins vells de Viladecavalls, Ajuntament de Viladecavalls, p. 99-101 FARRÉS, Josep M. (1996). Fonts de Vacarisses. Ajuntament de Vacarisses, p. 35 FLOTATS, Antoni (1979). Vacarisses, assaig històric d'un poble, p. 90-97 XIII-XIX En trams urbans i propers el camí es troba molt desdibuixat: s'han convertit en pista o asfaltat L'antic camí romeu venia des de Barcelona i Terrassa i menava fins a Montserrat. Actualment aquest itinerari històric es troba senyalitzat amb pintura groga i vermella com a GR 96. Cal dir, però, que en diversos trams l'itinerari senyalitzat no es correspon exactament amb el traçat originari, ja que discorre per moltes de les urbanitzacions de Vacarisses. En la seva major part el camí és asfaltat i està integrat en diferents carrers, però també se'n conserva algun tram més autèntic, als extrems del terme municipal. El camí romeu sortia de Terrassa des del pont anomenat de Vacarisses i s'enfilava per la pujada del Moixell, camí dels bressols, prop de Sant Miquel de Gonteres. En el Molinot entrava ja en terme de Vacarisses i passava pels següents masos o hostals: Collcardús, el Boixadell (actualment en ruïnes), l'Hostal de Torroella (en ruïnes), Castellet de Dalt, Hostal del Palà (una casa actualment molt transformada) i Hostal de la Creu (ja en terme de Monistrol i també en ruïnes). Concretament, al sector de l'antic mas del Boixadell el camí antic encara es conserva al peu de l'antiga casa, tot i que cobert per la vegetació, mentre que el camí senyalitzat discorre per una pista situada lleugerament més al nord-est. Més endavant, el camí travessa la carretera de Manresa a Terrassa (C-58) i la via del tren i s'introdueix en la urbanització de Torreblanca i el polígon industrial de can Torrella, on hi ha l'antic hostal de can Torrella així com un jaciment d'època ibèrica (can Torrelles). Aquí l'itinerari confluïa amb el camí vell d'Olesa que es dirigia cap a Vacarisses. En tot aquest sector el camí és asfaltat i passa per les urbanitzacions de la Coma, la colònia Gall i el sector nord de la urbanització de can Serra, on hi ha l'estació del tren de Vacarisses. Des de can Serra fins a la urbanització de Palà/Xoles el camí ha estat asfaltat amb un paviment suau de color vermellós i s'han instal·lat alguns bancs al costat del camí. Es tracta d'un tram d'uns 500 metres molt agradable, amb unes interessants vistes frontals de Montserrat. Al pas per la urbanització de Palà/xoles l'itinerari torna a passar per carrers i es dirigeix cap a l'antic Hostal de Palà. Aquí el camí romeu es creuava amb el camí vell d'Olesa a Manresa, i també amb el camí de Vacarisses a Monistrol, que passava per la masia de les Comelles. En aquest punt de l'hostal el camí travessava la riera de Palà per un gual (el camí senyalitzat actualment travessa la riera més al sud) i continuava cap a la casa de can Franc. Després travessa la urbanització del Ventaiol per un tram asfaltat. En aquest sector final l'itinerari prenia el nom de 'camí de la Creu', ja que es dirigia cap a l'hostal amb aquest nom. Un cop deixada enrere la urbanització, el camí discorre per una pista sense asfaltar. Es tracta del tram més ben conservat dins el terme de Vacarisses, en el qual encara es poden veure, a banda i banda del camí, diversos marges fets amb grans blocs de pedra. En aquest punt hi havia un abeurador excavat a la roca que actualment ha quedat cobert sota terra. Un cop passat l'hostal de la Creu, ja en terme de Monistrol, és on trobem el tram més autèntic del camí romeu. Pel que es pot observar, es tractava d'un camí d'uns 3 metres d'amplada, reforçat amb murs normalment a un dels costats, i amb restes força ben conservades d'empedrat. Els importants desnivells que s'han de salvar fan pensar que no era apte per als carruatges. 08291-42 Prop de l'hostal de can Torrella, just al costat del camí romeu, s'hi ha identificat un jaciment d'època ibèrica, mentre que a la zona del Molinot (en terme de Viladecavalls) s'hi han trobat restes d'una vil·la romana (del CAMPO: 1994). Aquests fets semblen suggerir que es tracta d'un itinerari ja d'origen antic. A partir de l'època medieval el camí ral o dels romeus és el que utilitzaven els pelegrins que volien anar Montserrat des de Barcelona i, sobretot, des de Terrassa. L'any 1342 es trobava en pèssim estat i el rei Pere III el Cerimoniós ordenà que cada municipi n'arreglés el seu tram. Els monarques catalans, per exemple Jaume I o Alfons el Magnànim, es preocuparen per la seguretat dels romeus que utilitzaven el camí i que tenien la protecció reial. Són molts els reis i les grans personalitats dels que es té constància que van fer el camí romeu, entre d'altres Pere III o la reina Violant. La conservació del camí anava a càrrec dels municipis, però més d'una vegada hi intervingué el poder reial. Cal dir que a l'indret de Palà, on hi havia l'hostal del Palà, era una important cruïlla. Aquí l'itinerari transversal del camí romeu es creuava amb el camí vell d'Olesa a Manresa, amb un trajecte de nord a sud que venia de Castellbell i continuava per la serra de l'Hospici, el coll de Bram i el pla del Fideuer. A més, també hi confluïen altres camins secundaris, com el que anava de Vacarisses a Monistrol o el que enfilava pel coll de les Bruixes cap a can Tovella i el Cairat (on hi havia un pont que travessava el Llobregat, possiblement d'època andalusina o potser anterior). Per això l'any 1485 el senyor de Vacarisses concedí al propietari del mas Palà llicència per construir una carnisseria al costat del camí ral o romeu, la qual al final del segle XVIII encara estava en funcionament. 41.6020700,1.9030900 408592 4606177 08291 Vacarisses Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79403-foto-08291-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79403-foto-08291-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79403-foto-08291-42-3.jpg Inexistent Ibèric|Romà|Medieval|Modern|Contemporani|Antic Patrimoni immoble Obra civil Privada Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Piñero Subirana La dècada de 1990 s'instal·laren algunes fites de formigó (per exemple prop de Castellet de Dalt) amb indicació del camí. 81|83|85|94|98|80 49 1.5 40 Patrimoni cultural 2024-04-25 09:47
79437 La Vacarissana https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-vacarissana GRAU, Jan (1995). Fabulari Amades. Tarragona, Edicions del Mèdol, p. 139, 169 SUADES, Jordi; SANZ, David (2000). Històries i llegendes de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Farell, Sant Vicenç de Castellet, P. 28 La boira que cobreix Montserrat per la banda de Vacarisses rep el nom de Vacarissana. Es tracta d'una boira baixa que ho deixa tot ben xop i que disminueix molt la visibilitat. És costum que els pares personifiquin l'amenaça que els fills es perdin dient-los que la Vacarissana se'ls endurà a un cau, on els xuclaria fins a empassar-se'ls (GRAU 1995: 139, 169). 08291-76 41.6058900,1.9188300 409909 4606585 08291 Vacarisses Obert Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 61 4.3 40 Patrimoni cultural 2024-04-25 09:47
79500 El Xic de Vacarisses https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-xic-de-vacarisses CODINA, Sebastià (1996). 'El nen de Vacarisses', Vacarisses, balcó de Montserrat, núm. 336 (agost) GRAU, Jan (1995). Fabulari Amades. Tarragona, Edicions del Mèdol, p. 31, 117 MASPONS, Francesc (1952). Tradicions del Vallès, p. 20-23. SUADES, Jordi; SANZ, David (2000). Històries i llegendes de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Farell, Sant Vicenç de Castellet, p. 105-106 El Xic de Vacarisses, també conegut pel Nen de Vacarisses, era un gegant valent, contemporani d'un altre gegant del Vallès, el Fort Farell. Era un home fort, alegre i pacífic que no es ficava mai amb ningú mentre no li toquessin la terra que tant estimava. Segons es diu, tenia un peu al cim del Puigmal i l'altre a la punta del Matagalls, al massís del Montseny. Tenia fama de menjar molt, i eren set els que li donaven menjar amb unes enormes forques de ventar i tot i així mai quedava tip. Segons sembla, era capaç de cruspir-se qualsevol cosa que fos comestible. Es feia les feines al mig de la plana de Vic, i per això les terres d'Osona són les més fèrtils de Catalunya. En la tradició popular es conserva la frase 'sembles el Nen de Vacarisses', que es diu als que mai no estan tips i no paren de menjar. 08291-139 41.6058900,1.9188300 409909 4606585 08291 Vacarisses Obert Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 61 4.3 40 Patrimoni cultural 2024-04-25 09:47
79508 La Segarra va matar la Puça https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-segarra-va-matar-la-puca FLOTATS, Antoni (1979). Vacarisses, assaig històric d'un poble, p. 152-153. SUADES, Jordi; SANZ, David (2000). Històries i llegendes de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Farell, Sant Vicenç de Castellet, p. 43-44 La frase 'la Segarra va matar la Puça' es féu molt popular a Vacarisses per un fet que transcorregué fa molts anys. Es deia que hi havia dues cases veïnes, la dels Segarra i la de la Puça. A la dels Segarra passaven una mala època, ja que tots els fills que neixien es morien, i van acudir a la consulta d'una endevina, que els va dir que tot era provocat pels maleficis que els enviava la Puça. Enfurismada, la Segarra va agafar una ganiveta de tallar pa i va degollar la seva veïna. La Segarra fou jutjada a Terrassa i traslladada a la presó de Barcelona per complir la pena. Segons sembla, va ser a la presó que va níeixer l fill tan esperat pel qual havia comès el crim. Més tard, la mare i el fill retornaren a Vacarisses. 08291-147 41.6058900,1.9188300 409909 4606585 08291 Vacarisses Obert Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 61 4.3 40 Patrimoni cultural 2024-04-25 09:47
79512 Barraca de cal Jan https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-jan Barraca de pedra seca de planta quadrada, de tipologia semblant a l'element núm. 142 08291-151 41.6163100,1.8658200 405507 4607798 08291 Vacarisses Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Sense ús 2023-08-02 00:00:00 119 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2024-04-25 09:47
79513 Barraco del Corto Pio https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraco-del-corto-pio Barraca de pedra seca de planta circular, de tipologia semblant a l'element núm. 141 08291-152 41.6275700,1.9226400 410257 4608988 08291 Vacarisses Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Sense ús 2023-08-02 00:00:00 119 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2024-04-25 09:47
79514 Barraca del Corto Pio 2 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-corto-pio-2 Barraca de pedra seca de planta circular, de tipologia semblant a l'element núm. 141 08291-153 41.6218700,1.9210800 410119 4608356 08291 Vacarisses Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Sense ús 2023-08-02 00:00:00 119 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2024-04-25 09:47
79515 Barraca de la plana de Torrella https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-plana-de-torrella Barraca de pedra seca de planta circular, de tipologia semblant a l'element núm. 141. Li falta la coberta. 08291-154 41.5960800,1.9116000 409293 4605503 08291 Vacarisses Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Sense ús 2023-08-02 00:00:00 119 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2024-04-25 09:47
79516 Barraca del roure de can Torrella https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-roure-de-can-torrella Barraca de pedra seca de planta quadrada, de tipologia semblant a l'element núm. 142. 08291-155 41.5833000,1.9050300 408727 4604091 08291 Vacarisses Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Sense ús 2023-08-02 00:00:00 119 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2024-04-25 09:47
79517 Barraca de can Torrella https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-can-torrella Barraca de pedra seca semi-derruïda, de tipologia semblant a l'element núm. 141. 08291-156 41.5864600,1.9099600 409143 4604437 08291 Vacarisses Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Sense ús 2023-08-02 00:00:00 119 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2024-04-25 09:47
79518 Barraca del Racó de can Còdol https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-raco-de-can-codol Barraca de pedra seca de planta circular, de tipologia semblant a l'element núm. 141. 08291-157 41.6241000,1.9056100 408833 4608620 08291 Vacarisses Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Sense ús 2023-08-02 00:00:00 119 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2024-04-25 09:47
72638 Himne del Casal Familiar https://patrimonicultural.diba.cat/element/himne-del-casal-familiar <p>FERRAN, D. [et al.] (1991). Història de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls. NOLLA, M.T. (1995). Història de 25 anys del Casal Familiar 1969-1994. Viladecavalls: Casal Familiar de Viladecavalls.</p> XX <p>Els membres del Casal Familiar canten aquest himne en les seves trobades: 'És el Casal Familiar casa nostra És el Casal Familiar casa de tots Sempre en la vida allò que val és el que costa Tant més s'estima el que precia més esforç Volem honrar amb el Casal el nostre poble Perque es parli bé de Viladecavalls i el fer-hi estada sigui un goig ben noble. ¡Amunt els cors; amunt, minyons; avant, avant! (Tornada) És el Casal Familiar El que promou el nostre anhèl i el nostre afany. És el Casal Familiar Orgull per tots, cosa de tots, per tots la llar. Casal que a tots ens uneix amb alegria i al poble ajuda a viure més feliç. Casal que ens dóna una nova fesomia i ens pregona bona fama al país. Casal que honora a tots els qui l'emparen i glòria atorga als qui el varen fundar i als nous plansons, els infants que són ara, Els farà dones i homes ferms per el demà. (A la tornada) Aquest veïnat necessitava un bon estatge on aplegar-se i fer-hi relació social; La vida humana no pot pas ésser imatge De insolidària actitud individual. Alcem els ulls cap al cel, gent de la terra; Vers hortizons de inefable infinit; Si és el seny i l'amor el que ens mena El nostre viure estarà lliure del neguit. (A la tornada)'.</p> 08300-54 <p>L'antecedent del Casal Familiar el trobem en dues societats conegudes com El Foment i La Fleca, que des de finals del segle XIX organitzaven les activitats lúdiques de la vila. Al principi hi havia certa rivalitat entre elles, tot i que l'esclat de la Guerra Civil ho va trasbalsar tot. Durant els anys posteriors a la guerra, hi van haver alguns canvis de local, amb la dificultat cada cop més gran de trobar un espai on reunir al jovent. Finalment, van arranjar les antigues escoles, que van passar-se a denominar El Casalet. L'any 1968 va començar a planificar-se la construcció de l'edifici que actualment alberga el casal. Amb aquesta estabilitat va fundar-se el Casal Familiar de Viladecavalls, el dia 26 de setembre de 1968, quan se'n va aprovar l'acta fundacional i se'n van aprovar els estatuts. Des d'aleshores, l'associació ofereix un ampli ventall d'activitats lúdiques i festives per a tots aquells que hi vulguin participar.</p> 41.5549000,1.9541200 412781 4600887 08300 Viladecavalls Obert Bo Inexistent Patrimoni documental Fons documental Pública Social 2020-10-08 00:00:00 Marta Lloret Blackburn Antoni Soler i Hospital 56 3.2 40 Patrimoni cultural 2024-04-25 09:48
72700 Dita del vi de la tarumba https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-del-vi-de-la-tarumba XIX <p>A Viladecavalls i als pobles veïns es deia 'El vi de la Tarumba fa ballar la rumba'. També existien rèpliques d'altres poblacions, com 'El vi d'Ullastrell fa caure de clatell'.</p> 08300-116 41.5528500,1.9697500 414082 4600644 08300 Viladecavalls Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Social 2020-10-08 00:00:00 Marta Lloret Blackburn La informació ha estat facilitada per Miquel Margarit. 61 4.3 40 Patrimoni cultural 2024-04-25 09:48
72715 Festa Major d'Estiu https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-destiu-9 <p>http://www.viladecavalls.org</p> XX <p>La Festa Major d'Estiu se celebra cada any durant el segon cap de setmana de juliol. Durant quatre dies s'organitzen un bon nombre d'activitats lúdiques, culturals i festives, precedides per l'ofici solemne a Sant Martí de Sorbet. Entre els actes que cal destacar, trobem la cantada de Caramelles. Els balls són amenitzats per la figura del Tarumbot.</p> 08300-131 <p>Molts dels actes que giren entorn la Festa Major són organitzades pel Casal Familiar de Viladecavalls.</p> 41.5549000,1.9541200 412781 4600887 08300 Viladecavalls Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic 2020-10-08 00:00:00 Marta Lloret Blackburn 2116 4.1 40 Patrimoni cultural 2024-04-25 09:48
72727 Caramelles https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-34 <p>NOLLA, M.T. (1995). Història de 25 anys del Casal Familiar 1969-1994. Viladecavalls: Casal Familiar de Viladecavalls.</p> XX <p>Per Pasqua Florida a Viladecavalls es canten les populars Caramelles. Els caramellaires es desplacen a algunes masies i carrers del poble per cantar el seu repertori. Després es passa la cistella perquè la gent aporti un donatiu. La temàtica de les cançons és molt diversa, des de religiosa fins a l'actualitat o mancances del poble, generalment amb un to satíric.</p> 08300-143 <p>La tradició de les Caramelles s'havia perdut a Viladecavalls fins que el grup dels Estels Cantaires del Casal Familiar va decidir recuperar-la l'any 1967. Des d'aleshores els nens i nenes canten Caramelles per Pasqua i altres festes, així com en les trobades de Caramellaires que es fan periòdicament. L'any 2009 han celebrat el 40 aniversari, coincidint amb el de la creació del Casal Familiar.</p> 41.5549000,1.9541200 412781 4600887 08300 Viladecavalls Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic 2020-10-08 00:00:00 Marta Lloret Blackburn 2116 4.1 40 Patrimoni cultural 2024-04-25 09:48
72730 Ungüent de cal Magí https://patrimonicultural.diba.cat/element/unguent-de-cal-magi XX Ja no es prepara. <p>Algunes persones de Viladecavalls encara guarden la recepta de l'ungüent de Cal Magí, que servia per curar infeccions. S'ha de fer amb una cassoleta nova de terrissa, on hi posarem 2 onces de llard, 1 onça de trementina, 1 onça de pega grega, 1 onça de cera nova, una mica de sucre morè, una mica de pell de serp blanca i un rovell d'ou post el mateix dia. S'escalfa a foc baix, remenant sense parar fins que tingui textura de pomada.</p> 08300-146 41.5549000,1.9541200 412781 4600887 08300 Viladecavalls Sense accés Regular Inexistent Patrimoni immaterial Tècnica artesanal Pública Sense ús 2020-10-07 00:00:00 Marta Lloret Blackburn La informació i la recepta ha estat facilitada per la sra. Salut Turu. 60 4.2 40 Patrimoni cultural 2024-04-25 09:48
72731 Dita del captaire que passava per les cases https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-del-captaire-que-passava-per-les-cases XX Ja no es diu. <p>Algunes persones de Viladecavalls encara recorden la figura d''el caraixes', un captaire que abans anava per les cases. Feia la següent cantarella per tal de distreure els nens i captar l'atenció: ' A Can Mitjans ja no és com abans, a Can Corbera ja no és com era, a Can Baiona la porta rodona, a Can Purull el cul els bull, a Can Mir tenen el cul podrit, a Can Duran gent d'armes no hi entraran, a Can Sanahuja maten el porc i deixen la truja'.</p> 08300-147 41.5549000,1.9541200 412781 4600887 08300 Viladecavalls Sense accés Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Sense ús 2020-10-08 00:00:00 Marta Lloret Blackburn Aquesta informació ha estat facilitada per Miquel Margarit. 61 4.3 40 Patrimoni cultural 2024-04-25 09:48
72732 Cartutxos https://patrimonicultural.diba.cat/element/cartutxos XIX Pràcticament ha deixat de fer-se. <p>Els cartutxos és un plat típic que es fa amb mongetes de veremar. Les mongetes s'han de collir seques, i s'han de deixar assecar amb la baina. A l'hivern, es posaran les mongetes tal com les guardàvem a estovar tota una nit. Tot seguit es talla la baina en tres trossos, en forma de cartutxos, i es bull fins que sigui cuit.</p> 08300-148 <p>Segons ens ha explicat la Salut Turu, aquest plat es feia de forma habitual a la majoria de cases de Viladecavalls. Tanmateix, en les darreres dècades pràcticament no es cuina.</p> 41.5549000,1.9541200 412781 4600887 08300 Viladecavalls Sense accés Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Tècnica artesanal Pública Sense ús 2020-10-08 00:00:00 Marta Lloret Blackburn 60 4.2 40 Patrimoni cultural 2024-04-25 09:48
72733 Brou Ferrer https://patrimonicultural.diba.cat/element/brou-ferrer XIX Ha deixat de fer-se. <p>El brou ferrer és un plat típic que es feia a Viladecavalls després de la matança. Es feia amb el suc resultant de bullir les botifarres, que s'aprofitava i es feia escudella barrejada o sopa.</p> 08300-149 41.5549000,1.9541200 412781 4600887 08300 Viladecavalls Sense accés Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Tècnica artesanal Pública Sense ús 2020-10-08 00:00:00 Marta Lloret Blackburn 60 4.2 40 Patrimoni cultural 2024-04-25 09:48
72738 Esquellotada https://patrimonicultural.diba.cat/element/esquellotada <p>FERRAN, D. [et al.] (1991). Història de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> XX En desús. <p>L'esquellotada és una antiga costum que es feia a Viladecavalls quan una persona vídua es casava en segones núpcies. Els veïns trucaven a la porta dels nuvis perquè els convidessin a menjar. Si aquests no ho feien, anaven amb esquellots a la porta de la casa a fer soroll fins que els convidessin.</p> 08300-154 41.5549000,1.9541200 412781 4600887 08300 Viladecavalls Sense accés Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Sense ús 2020-10-08 00:00:00 Marta Lloret Blackburn A l'Annex del llibre d'Història de Viladecavalls s'inclou un poema que fa referència a aquesta tradició. 2116 4.1 40 Patrimoni cultural 2024-04-25 09:48
72753 Sardana entre Sant Llorenç i Montserrat https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-entre-sant-llorenc-i-montserrat XXI <p>La sardana Entre Sant Llorenç i Montserrat està dedicada al poble de Viladecavalls. Va ser composta per Joan Làzaro i Costa. Va ser estrenada durant el 15è Aplec de la Sardana el dia 1 de juliol del 2000, quan la va interpretar la cobla Marinada.</p> 08300-169 41.5549000,1.9541200 412781 4600887 2000 08300 Viladecavalls Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Lúdic 2020-10-07 00:00:00 Marta Lloret Blackburn Joan Làzaro i Costa 62 4.4 40 Patrimoni cultural 2024-04-25 09:48
72754 Sardana Festa a Viladecavalls https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-festa-a-viladecavalls XX <p>La sardana Festa a Viladecavalls està dedicada al poble de Viladecavalls. Va ser composta per Josep Freixas. Va ser estrenada el dia 3 de juliol del 1999, quan la va interpretar la cobla Marinada.</p> 08300-170 41.5549000,1.9541200 412781 4600887 1999 08300 Viladecavalls Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Lúdic 2020-10-07 00:00:00 Marta Lloret Blackburn Josep Freixas i Vivó 62 4.4 40 Patrimoni cultural 2024-04-25 09:48
72755 Sardana Sant Miquel de Toudell https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-sant-miquel-de-toudell XX <p>La sardana Sant Miquel de Toudell està dedicada al poble de Viladecavalls. Va ser composta per Carles Rovira. Va ser estrenada el dia 17 de juliol del 1994, amb motiu del 25è aniversari del Casal Familiar de Viladecavalls.</p> 08300-171 41.5549000,1.9541200 412781 4600887 1994 08300 Viladecavalls Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Lúdic 2020-10-07 00:00:00 Marta Lloret Blackburn Carles Rovira i Reixach 62 4.4 40 Patrimoni cultural 2024-04-25 09:48
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 154,63 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?

Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml