Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
89496 Els saurins de Polinyà https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-saurins-de-polinya XIX-XX Encara hi ha saurins a Polinyà, tot i que no es deixen conèixer <p>Segons fonts orals, Polinyà sempre havia estat mancada d'aigua, fins al punt que a Santa Perpètua de Mogoda s'hi referien com 'el poble sec'. A la segona meitat del segle XIX, sembla que gràcies als saurins, es van començar a trobar aigua en molts indrets a entre 2 i 3 metres de profunditat, fet que va comportar la construcció d'un gran nombre de pous i de mines.</p> <p>Segons aquestes mateixes fonts, encara hi ha saurins a Polinyà, que utilitzen branques i rellotges de pèndol.</p> 08167-77 08167 Polinyà Difícil Regular Inexistent Patrimoni immaterial Tècnica artesanal Pública 2023-01-31 00:00:00 Ainhoa Pancorbo Picó 60 4.2 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
45799 Ermita de Sant Quintí https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-sant-quinti <p>MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. PAGÈS I PARETAS M. (1992) Art romànic i feudalisme al Baix Llobregat. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Barcelona RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.</p> XI Tot i els problemes d'humitats els propietaris tenen cura del seu estat. <p>Capella orientada Est - Oest formada per una nau rectangular amb un absis semicircular a llevant, sense arcuacions. A mig dia, prop del presbiteri, s'obre una absidiola semicircular amb dues lesenes, que arranquen del sòcol, però que no arriben a la part superior. Les finestres són de doble esqueixada. L'accés a l'interior es realitza mitjançant una porta de mig punt, amb una arquivolta en degradació entorn de l'arc d'obertura. No hi ha timpà sinó un reixat modern. La capella, totalment arrebossada a l'exterior i engalbada a l'interior, està coberta amb una volta de canó lleugerament apuntada i, només en petits indrets on l'arrebossat ha saltat, es deixa entreveure l'aparell divers: d'espiga, amb còdols, de carreus petits, grans i quadrats, i encara més grans a les cantonades...etc. Aquest fet ens fa pensar que potser es va edificar o restaurat en diversos períodes. CC.AA. (1983) L'interior es troba arrebossat en color clar i decorat de manera molt sòbria amb una imatge de Sant Quintí situada sobre una atosta que sobresurt del mur de l'absis.</p> 08054-34 Terme de Castellbisbal.P.I. Sant Vicenç. Mas Can Pedrerol de Baix, s/n (08755 Castellbisbal) <p>La capella es troba situada a un indret on hi hagué una vil·la romana, d'origen republicà, l'ocupació de la qual és testimoniada, en temps de l'Imperi, fins el segle III dC. Després el temple dedicat a Sant Quintí està documentat els anys 1137, 1160 i el 1246. CC.AA. (1983) Es té coneixement que el 1137 i 1160 el bisbe Arnau Ermengol, es queixà per les moltes injuries que li havia fet en Ramon Bremon de Castellbisbal, entre les quals hi havia la venda, sense el seu consentiment, de la vil·la de Sant Quintí, que representava la pèrdua de la meitat dels drets que sobre aquesta vil·la li corresponien. Un altre document del 1246 fa esment de l'establiment d'una peça de terra al Pla de Sant Quintí, firmat per Guillem de Rovira i la seva muller Guillermina a favor de Llorenç Bartomeu. La terra confrontava a ponent amb el riu Llobregat, i el document era signat per P. Donati de Sant Quintí, potser un prevere que hi havia. Segons altre documentació més moderna, el 1508 i amb motiu de la vista pastoral, el bisbe Enric de Cardona, visità la capella de Sant Quintí, trobant-la tancada i amb la teulada en bon estat. Tenia una campana, i al seu interior dos altars, un dedicat a Sant Quintí amb un antic retaule, i un altre dedicat a Santa Coloma, amb una imatge de la Mare de Déu. En una nova visita realitzada el 1511 la situació era la mateixa. RUIZ (1998: 132) La cura i el manteniment de la capella devia fer-se des de bon principi pels propietaris de la veïna masia de Can Pedrerol de Baix, situada a escassos metres que en tingué cura durant segles. El 1686 hi ha notícies d'una processó de pregàries el tercer dissabte de maig, i de l'assistència dels papiolencs a aquestes processons al llarg de tot el segle XVIII. Aquestes notícies fan sospitar que es podria haver tractat d'una església oberta a tothom, però que el fet de ser criat i mantinguda pels propietaris de Can Pedredrol de Baix, li acabà donant un cert sentit de pertinença a la masia. Així, nous documents del segle XVIII testifiquen que a redós de la capella es podia donar sepultura, si més no, als familiars de la casa. La llunyania de la masia de Can Pedrerol amb la parròquia de Sant Vicenç devia afavorir aquesta relació. També es coneix que el 1836 que en la sepultura de la capella de Casa Pedrerol de Baix, dedicada a Sant Quintí i pròpia de Don Pau de Gomis, es donava sepultura a una descendent de la família. Fins i tot s'enterrà una clergue, nebot de la família, l'any 1837. Igualment consta que el 1851 s'enterrava el cadàver de Pau de Gomis, natural i habitant de Barcelona. RUIZ (1998: 133). La capella ha seguit vinculada a la casa on a finals del segle XIX i per iniciativa de la propietària de la casa es començà a celebrar l'aplec de Sant Quintí, on aquesta repartia menjar per als més pobres. Amb altre caràcter, aquest aplec ha continuat celebrant-se el dia del Pilar. Vers 1980 fou restaurada pels propietaris que asfaltaren també l'entorn.</p> 41.4453800,1.9930100 415883 4588690 08054 Castellbisbal Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45799-foto-08054-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45799-foto-08054-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45799-foto-08054-34-3.jpg Legal Romànic|Modern|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique Segons un estudi del 1978, l'església podria haver tingut tres absis semicirculars. RUIZ (1998: 134). L'edifici es troba inclòs al llistat d'elements situats a sòl urbà del POUM amb el núm. A.05 92|94|85 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
45844 Goigs de Sant Quintí https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-quinti <p>RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.</p> XVI-XXI Cap dels informats consultats recorda haver-los cantat en les darreres dècades. <p>GOIGS DE SANT QUINTÍ Putx gloria habeu alcansat / Del supremo Emperador / Siau nostro protector / Sant Quintí mártir sagrat / De Roma noble nasquéreu / De un il·lustre Senador / Per vos fou poc est honor / Putx major lo pretenguereu / Quant de pur zel abrasant / Seguireu al Redemptor / A Fransa Déu vos aportà / De predicar al infiel / Féreu tant que prest del Cel / A molts obrireu la porta / En lo que vos sou mostrant / Ricci Vir, prefet romà / Dels cristians enemig, / Rucés en furor inic / Ab cadenas vos lligà / Fóreu en presó posat / Com home vil y traidor / Un Àngel vos envià / Qui vostras cadenas romp / Vostra llibertat tothom / Ora pro nobis B. Quintine / Admirà en lo següent dia / sis cents la fe han abrassat / Putx fan merex son valor / Vostre cos tot dislocat / Fos regat mana'l Tirà / Ab oli, pega i quitrà / Desprès de ser assotat / Vostre valor ha aumentat / Com del prefet lo rigor / No para la infernal trassa / Volien quedavau ab vida / Omple'us la boca sens vida / De cals, vinagre i mostassa / Creu que axís haurà apagat / De vostra llengua l'ardor / Ab ferros atravessaren / Vostre cos de part a part / Ab ja mai vista crueltat / Moltas punxas li clavaren / Axó tampoc ha bastat / Per dar mostras de dolor / No sap com atormentarvos / Lo cruel tirà vensut / Al ultim suplic acut / Mana en fi de capitarvos / Vos porta al sant Mon Tabor / En las aiguas sumergit / Fou vostre cadaver sant / Cincuanta cinc anys resant / A vostres fiels escondit / Fins que'l cel se fou dignat / Mostrarlos tan ric tresor / La cega dama romana / Eusebia té avís del Cel / Ont está: ab fervor y zel / A las aiguas vos demana / Las que prest li han escoltat / Son actiu i just clamor / Esta Comarca os adora / En lo pla de Mas Bonet / Son desitj veu satisfet / Cuand a vos acut tot hora / Sempre consol ha trobat / Dels treballs en lo rigor / TORNADA / Putx al Cel son coronat / Per una de un Déu y Señor / Siau nostre protector / Sant Quintí màrtir sagrat</p> 08054-79 Terme de Castellbisbal. P.I. Sant Vicenç. Can Pedrerol de Baix. (08755 Castellbisbal) <p>L'origen dels goigs ve determinat per l'existència, des del segle XII, de cants litúrgics llatins destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu. Per tal de popularitzar aquests cants, es traduïren als diversos idiomes romànics al segle XIV. Els goigs més antics de Catalunya s'han recollit al segle XIV. Un dels més famosos i també més antics és la Ballada dels goigs de nostra dona, en català vulgar, que era cantat i ballat pels pelegrins de Montserrat i recollit al llibre Vermell. Des del segle XV es passà a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els sants i Jesucrist. I des del segle XVI s'imprimiren i divulgaren per les esglésies, santuaris i ermites arreu dels Països Catalans.</p> 41.4453800,1.9930100 415883 4588690 08054 Castellbisbal Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45844-foto-08054-79-1.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Sense ús 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique Els goigs foren impresos per Pau Riera i es troben datats del 1847. Actualment no es té tradició de cantar-los ni els propietaris de la masia i l'església recorden haver-los cantat en les darreres dècades. 98 56 3.2 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
45859 Jaciment de can Pedrerol de Baix https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-pedrerol-de-baix <p>Excavació al 2004 Projecte de construcció de la plataforma de LAV Madrid - Saragossa -Barcelona - Frontera Francesa, tram: Castellbisbal - El Papiol (pk 504+000 i 504+700). MORET PUJOL, L. (2004) Memòria excavació Vil·la Romana de Can Pedrerol de Baix (2004). Arxiu Àrea de Coneixement i Recerca, DGPC (2 volums). Memòria anàlisi morters i estudi petrogràfic dels materials lapidis de Can Pedrerol de Baix, 2004: Arxiu Àrea Coneixement Recerca. BERGADÀ, E. (1981) Vil·la romana de Can Pedrerol de Baix, Castellbisbal. A: Butlletí del Museu Municipal de Molins de Rei . Molins de Rei</p> I-III El pas de la via de l'AVE va destruir el jaciment. <p>Les restes localitzades en Can Pedrerol de Baix corresponen a la pars rústica d'una vil·la romana, la part residencial de la qual no ha estat localitzada. La cronologia de les restes documentades va des del segle I fins al III dC, tot i que la presència d'àmfora ibèrica, terra sigil·lata, ceràmica d'engalba blanca i vernís roig pompeià en els nivells d'amortització d'algunes estructures fan pensar que potser el moment fundacional de la vil·la podria ser anterior, en el segle I aC, però no és possible confirmar aquesta hipòtesi ja que en l'excavació no s'han documentat estructures d'aquesta cronologia. Un cop acabada la intervenció doncs, és possible establir quatre moments de funcionament per aquest jaciment: 1. Fase altimperial (segle I dC). Totes les estructures que s'inclouen en aquesta fase es troben excavades en el substrat geològic, se suposa que el període de funcionament fou molt curt, ja que els nivells d'amortització són de mitjan segle II. Formen aquest moment els murs que defineixen l'estructura octogonal dels diversos edificis i la base d'opus signinum del lacus, unes estructures de planta quadrada i un magatzem de dolia en el què s'han documentat fins a 33 estructures. El moment de funcionament d'aquest magatzem (fou de curta durada) coincideix amb el moment en què la producció de vi de la laietània es troba en ple auge i potser es va deixar d'utilitzar a finals de segle, degut a l'edicte de Domicià l'any 92, moment de carestia de cereals. Els directors de la intervenció pensen que la construcció de les edificacions i del camp de dolia es dugué a terme durant l'època d'August i que el seu funcionament va ser curt. 2. Fase altimperial II (segle II - III dC). En aquest moment les estructures relacionades amb la elaboració de vi es deixen d'utilitzar i s'han amortitzat. Es troben en funcionament dos forns i un seguit de 17 estructures de combustió que es localitzen on abans hi havia el magatzem de dolia. Les estructures metal·lúrgiques quedaran amortitzades a finals del segle II, moment en què tot s'abandona. 3. Fase moderna. Un tercer moment d'ocupació s'observa per les rases de vinya localitzades en diversos punts del jaciment, ja que tallen tots els nivlls de cronologia romana. Es tracta de cinc rases de vinya situades al costat sud del jaciment. 4. Fase indeterminada. Hi ha tot un seguit d'estructures a les que no s'ha pogut atribuir una cronologia degut a la manca de materials associats. Com a conclusió es pot dir que les restes documentades corresponen a la pars rústica d'una vil·la romana, dedicada a la producció de vi. Can Pedrerol de Baix va ser un centre productor de vi ja que s'han localitzat àmfores amb marques procedents d'aquesta vil·la en diversos punts de la mediterrània. El fet de tractar-se d'un centre productor de vi i alhora productor d'àmfores fa pensar que es tractaria també d'un centre distribuïdor de la seva producció.</p> 08054-94 Terme de Castellbisbal. P.I. Sant Vicenç (08755 Castellbisbal) <p>La gran casa pairal de Can Pedrerol de Baix es troba situada al sud del terme municipal de Castellbisbal Papiol. L'any 1988 durant la realització de la Carta Arqueològica es va poder documentar que en aquest indret s'observava una gran quantitat de materials en superfície: tègules, fragments d'àmfora, ceràmica sigil·lata i restes d'estructures entre les que destacava un fragment d'un gran paviment d'opus testaceum localitzat en el marge del camí que va de l'ermita a la casa. El paviment presentava una llargada entre 5 i 6 metres. D'altra banda, en l'interior de la casa conservaven dues àmfores Dressel 2-4 senceres i dues bases de columna. Membres del museu Municipal de Molins de Reu excavaren un testar aparegut en un camp, del que documentaren diversos pivots d'àmfora amb estampilles i abundant material ceràmic (la majoria massa cuit) i escòries de forn, que evidenciaven la presència en la vil·la de forns de producció de ceràmica. En les estampilles localitzades es llegia: 'AD, PROTI i MA'. L'any 2004, amb motiu del projecte de construcció de la plataforma de la Línia d'Alta Velocitat, Memòria excavació Vil·la Romana de Can Pedrerol de Baix (2004). Arxiu Àrea de Coneixement i Recerca, DGPC (2 volums) tram Castellbisbal - El Papiol, es realitzà una intervenció arqueològica als voltants de la masia de Can Pedrerol de Baix i de l'ermita de Sant Quintí de an Pedrerol de Baix consistent en el seguiment arqueològic de les obres. La realització de la prospecció superficial va confirmar la presència de restes arqueològiques en un indret entre la masia i l'ermita, amb la localització d'abundants restes en superfície de ceràmica romana. També es localitzà un mur o paret amb material ceràmic d'època romana. Amb aquests resultats, es dugué a terme una segona intervenció de delimitació i sondejos, que proporcionà els límits d'una àrea d'excavació de 700 metres quadrats, dins la que es van localitzar dos murs paral·lels de factures molt diferents, un dels quals associats a un paviment d'opus signinum tallat per la via del tren. D'altra banda es localitzà una bossada de cendres, dins el qual hi havia un dolium. La última intervenció fou una excavació extensiva: per a aquesta tasca es dividí el jaciment en quatre àmbits i delimiten i mostren una vil·la romana.</p> 41.4457000,1.9923600 415829 4588726 08054 Castellbisbal Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45859-foto-08054-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45859-foto-08054-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45859-foto-08054-94-3.jpg Legal Romà|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique És destacable la constant aparició de materials d'època romano-imperial en les terres de conreu i zones edificades de la masia. En l'interior de la masia es conserven dues àmfores senceres (Dressel 2-4), així com dos basaments de columna de pedra tallada. Les restes del material localitzat i dipositat al Museu de Molins de Rei són les següents: ceràmica, vasos, àmfores, plats, recipients, tapadora, gerra, braçalet, botó, llosa i restes fauna. 83|80 1754 1.4 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
45890 Can Pedrerol de Baix https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pedrerol-de-baix <p>MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.</p> XVI-XXI <p>Masia amb planta en forma de L formada per la unió de dos cossos o crugies pertanyents a diferents períodes. La masia original es troba formada per un cos de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Originalment la planta devia ser basilical formada per tres crugies que es cobrien a diferent alçada, sent la central més elevada i coberta a dues aigües i les laterals més baixes i cobertes amb teulada inclinada. De les dues crugies laterals només s'ha conservat la crugia del costat esquerre, situada a llevant. La crugia de ponent, en canvi, fou parcialment eliminada durant les reformes del 1900, conservant-se només a nivell de planta baixa, i convertint la part superior en un terrat a nivell de primer pis, que connecta amb el cos nou afegit al nord. L'estructura antiga de la masia es troba aixecada en mur de mamposteria irregular i ha estat arrebossada amb morter de calç i ciment segons els trams, que ha anat erosionant-se. Compta amb planta baixa, primer i golfes al cos central. La façana principal es troba encarada a migdia i s'obre amb un portal principal situat a la crugia central. Totes les obertures de la casa foren objecte de modificació i reforma l'any 1900 adaptant-les a l'estil modernista de la nova construcció que s'afegiria al nord. El portal de la crugia central està format per un arc escarser molt rebaixat decorat amb un sobreafegit fet en maons molt prims que recorre el perímetre exterior del portal, reforçant-lo i trencant la linealitat. A banda i banda del portal central s'obren dues finestres quadrangulars decorades amb el mateix motiu, i dos portals més que permeten l'accés independent als baixos de les dues crugies laterals. A nivell de primer pis s'obre un balcó central que es correspon amb l'obertura del portal de la planta baixa, i dues finestres a banda i banda. L'estructura i decoració d'aquests elements és de caire modernista, i es tracta de finestres acabades a la part superior en forma de pinyol fet amb maó. A l'interior del pinyol es forma un espai triangular que s'ha omplert amb una enrajolat decorat amb formes geomètriques de color blavós. Exteriorment el perímetre de les obertures es troba envoltat per un sobreafegit fet en maó que converteix la finestra en rectangular. La decoració es completa amb l'afegit d'un petit rosetó lobulat de pedra que s'adossa a la façana just per sota de l'ampit. El pis de les golfes de la crugia central s'obre amb dos finestrals rematats a la part superior per una arcada rebaixada. Aquest esquema d'obertures es repeteix a totes les façanes de la masia antiga. L'any 1900, fruit de les reformes modernistes, la casa fou ampliada afegint un cos rectangular que s'adossa perpendicularment creant una L, que sobresurt en direcció a ponent. L'espai angular entre els dos cossos, ocupat antigament per una crugia del mas antic, s'omplí conservant la planta baixa d'aquesta i creant una terrassa a nivell de primer pis, que es protegeix amb una barana formada amb balustres fetes amb maó. El cos perpendicular fou aixecat seguint l'estil modernista. Es cobreix a dues aigües amb el carener perpendicular, i s'obre a nivell de primer pis amb dos conjunts de finestrals geminats acabats en forma pinyolada als laterals, i un gran finestral triple omplint la façana encarada a ponent, protegit per una gran arcada. Aquest gran finestral omple totalment la façana i connecta amb les façanes laterals mitjançant unes tribunes cantoneres obertes per un finestral geminat de similars característiques a la resta. A nivell de segon pis, destaquen sèries de finestres cegues rematades a la part superior amb arcades rebaixades als laterals i omplertes amb un mosaic de color verd. A la façana de ponent del cos es repeteix aquest motiu decoratiu als laterals, però s'obren tres finestrals rectangulars que il·luminen les golfes. Tot el cos ha estat aixecat en maó i està format per planta baixa, primer pis i golfes.</p> 08054-125 Terme de Castellbisbal. P.I. Sant Vicenç. Can Pedrerol de Baix s/n (08755 Castellbisbal) <p>En tant que edifici, cal pensar que el mas de Can Pedrerol té uns orígens medievals. L'edifici però, és una masia del segle XVII, amb reformes practicades entre el 1900 i el 1902. L'Ermita de Sant Quintí es troba documentada des del segle XII, moment en el qual es troba un escrit en que el bisbe de Barcelona, s'assabenta que el comte rei Ramon Berenguer IV s'havia venut un tros del terme de Sant Quintí (1137), pertanyent a vil·la de Sant Quintí. RUIZ (1998: 133). Aquest esment a la Vil·la de Sant Quintí podria ser interpretat o bé com l'existència d'un petit grup de cases al voltant de l'església que podria haver desaparegut quedant només el mas de Can Pedrerol, o bé com la presència de restes encara visibles de l'antiga vil·la romana. El mas de Can Pedrerol continua estant present com un dels principals masos de Castellbisbal al llarg de l'Edat Mitjana i Moderna. El nom original podria haver estat el de Pedrol, així, al cens parroquial del 1573 apareixen com a propietaris Miquel Pedrol, que és batlle de la parròquia, la seva esposa Beneta, i el seu fill Pere. El 1600 apareixen vivint Pere Pedrol i la seva esposa Gabriela, la seva mare Beneta, Antoni Pedrol, Montserrat Pedrol, Miquel Pedrol, Antoni Pedrol Antic Pedrol, Francesc Pedrol i Joan Benya, bover. RUIZ (1998:162). Altre testimoni apareix l'any 1610, moment de la signatura del contracte de fabricació del retaule major de Sant Vicenç, on apareix signant en nom del poble de Castellbisbal Pere Pedrol, que tot sembla indicar seria el propietari del mas. RUIZ (1998: 105). En el cens efectuat el 1752 pel senyor de Castellbisbal, consta el nom de Miquel Pedrerol com a propietari de la casa. Segurament per motius matrimonials el nom de la família canvià passant a ser Gomis. El 1851 el propietari era Pau Agustí Gomis, que es dedicava al comerç i residia a Barcelona. A començaments del segle XX, l'arquitecte Antoni Maria Gallissà I Poqué (1861-1903), deixeble d'Elies Rogent, condeixeble de Gaudí, que havia treballat amb Doménech I Montaner, va fer reformes a la casa aplicant l'estil modernista a la façana. A tocar de la casa aprofità per construir un celler utilitzant l'arc catenari MATEU (1992:52). Aquest període coincideix amb el moment de màxim esplendor econòmic de la casa, fruit del conreu i l'explotació intensiva de l'horta i la vinya als entorns de la casa. Aquestes terres eren conreades per una brigada de treballadors assalariats al servei de la casa, procedents sobretot de les poblacions del Papiol i Martorell. Els descendents de la família Gomis han continuat mantenint la casa, conservant els elements arquitectònics característics. Actualment mantenen encara el costum de celebrar l'aplec de Sant Quintí (31 d'octubre) , si bé ha estat traslladat al dia del Pilar per raons de calendari. Aquest dia les portes de la capella de Sant Quintí es troben obertes a tothom celebrant una missa pública i celebrant un petit convit a l'entorn de la casa. Aquest costum fou inaugurat per la besàvia dels actuals propietaris, que el dia de Sant Quintí acostumava a oferir menjar a les persones més necessitades. Les persones assistents a l'aplec procedeixen en bona part de les veïnes poblacions del Papiol i Martorell. Els entorns de la casa han estat transformats de manera molt important durant les darreres dècades del segle XX, convertint-se en un nus de comunicacions i en àrea de sòl industrial. Fins el 1980 es mantingué la producció de vi.</p> 41.4462400,1.9934500 415920.915 4588784.773 08054 Castellbisbal Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45890-foto-08054-125-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45890-foto-08054-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45890-foto-08054-125-3.jpg Legal Contemporani|Modernisme|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BCIL 2023-01-12 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique El conjunt es troba llistat al POUM amb el núm. B.04 A llevant de la casa s'aixeca el celler edificat l'any 1900 en estil modernista. Es tracta d'un edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Compta amb dos portals principals a la façana encarada a migdia, que es protegeixen amb dos teuladets. Sobre aquests portals s'obren dues finestres rectangulars d'estil modernista, i un triple finestral fet en el mateix estil. D'aquest edifici destaca la construcció interior fet utilitzant l'arc catenari. A l'interior del celler es conserva encara una important col·lecció de botes i bocois. La casa conserva una antiga premsa que actualment s'ha situat al pati interior de la casa com a ornament. 98|105|119|94 45 1.1 1761 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
45957 Rellotge de sol de can Pedrerol de Baix https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-pedrerol-de-baix <p>http://www.gnomonica.cat/bd.cfm</p> XX <p>Rellotge pintat a l'arrebossat de la façana de ponent de la casa de Can Pedrerol. Té forma ovalada i es delimita amb un marc de rajola de color blau de forma artística. Les línies horàries i les xifres es troben esborrades.</p> 08054-192 Terme de Castellbisbal. P.I. Sant Vicenç. Can Pedrerol de Baix s/n (08755 Castellbisbal) <p>Fou realitzat entorn al 1900, moment en el qual la crugia lateral de la casa fou eliminada procedint a l'obertura de finestres en aquesta façana, que anteriorment havia estat un mur interior de la casa.</p> 41.4462400,1.9934600 415921 4588785 08054 Castellbisbal Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45957-foto-08054-192-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45957-foto-08054-192-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45957-foto-08054-192-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique Es troba inventariat per la Societat de gnomonica catalana amb el núm de referència: 1348 119|98 47 1.3 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
45860 Can Canals https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-canals <p>Can Canals. CC.AA. Núm. 3097</p> I-III Jaciment desaparegut sota el talús de la carretera. <p>Situat tocant la carretera C-1413, i immediatament sota d'unes pilastres de suport de l'autopista A-7, al seu pas just abans de la desembocadura de la riera de les Arenes, (de Rubí), en el Llobregat, la qual està partida entre el terme municipal de Castellbisbal i el Papiol. En l'extrem sud-est del terme municipal de Castellbisbal. El jaciment és documentat tan sols a partir dels materials recollits en superfície, tot i que es desconeixen les circumstàncies de la troballa i si aparegueren estructures associades al material ceràmic o no, etc. El material és d'època imperial: lucernes, fragments d'àmfores, pondus i restes de tuberia en plom per a la conducció de líquids, molt probablement aigua. Donada l'estratègica situació de la zona, i per la proximitat del jaciment de Can Pedrerol de Baix, sembla que les restes documentades poden testimoniar, amb les reserves corresponents, un assentament de tipus rural. L'any 1988, durant la visita al lloc amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica del Vallès Occidental, no va ser possible localitzar material o restes en aquest indret. CC.AA.</p> 08054-95 Terme de Castellbisbal. Turó del Canyet. (08755 Castellbisbal) <p>Es tingué constància de l'existència d'aquest jaciment per la informació oral facilitada per J. Mateu l'any 1988, el qual indicà la situació del jaciment i l'existència del material recollit en superfície.</p> 41.4491000,1.9940000 415970 4589102 08054 Castellbisbal Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45860-foto-08054-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45860-foto-08054-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45860-foto-08054-95-3.jpg Inexistent Romà|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique Can Canals és el nom d'una masia desapareguda sota una variant de l'autopista A-7, avui terreny amb talús i estructures de formigó. Crta. Caldes de Montbui a Molins de Rei punt quilomètric 4. La Ubicació de materials és al Museu de Rubí 83|80 1754 1.4 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
45802 Barraca de vinya de la Moixella https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-de-la-moixella <p>MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> XIX-XX <p>Barraca de vinya de planta quadrangular coberta amb volta falsa de pedra i construïda seguint la tècnica de la pedra seca, amb un parament format per carreus disposats seguint fileres de forma regular falcats amb petits fragments de pedra. Amb tot, la construcció ha estat reforçada posteriorment amb ciment, especialment a la cara de llevant on té la porta d'accés. Té una alçada de 2,5 m i l'obertura de la porta és allindada amb 1,30 cm d'alçada i 55 cm d'amplada, i ha estat reforçada amb maó.</p> 08054-37 Terme municipal de Castellbisbal. Turó del Canyet, (08755 Castellbisbal) <p>Malgrat que no es posseeixen dades podria ser que es tractés d'una barraca de vinya aixecada a finals del segle XIX, en ple període d'expansió de la vinya. Ja entrades les primeres dècades del segle XX, la barraca hauria estat objecte d'una important consolidació aplicant ciment per tal de reforçar la seva estructura i ser utilitzada. Cal pensar que aquest sector del terme estigué conreat de forma intensiva amb arbres fruiters i vinya fins a la dècada del 1960.</p> 41.4521000,1.9902200 415658 4589438 08054 Castellbisbal Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45802-foto-08054-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45802-foto-08054-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45802-foto-08054-37-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 119|98 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
45850 Jaciment paleontològic del Canyet https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-del-canyet <p>ADELARDO SANZ DE SIRIA CATALÁN (1996) La evolución de las paleofloras en las cuencas cenozoicas catalanas. ACTA GEOLOGICA HISPANICA, v. 29 (1994), no 2-4, p. 169.189 AGUSTÍ J., CABRERA L., MOYÀ-SOLÀ S.( 1985). Sinopsis estratigráfica del Neógeno de la fosa del Vallés-Penedés. Paleontologia i Evolució núm. XVIII. Diputació de Barcelona. ALCALA L., MORALES J, SORIA D. El registro fósil neógeno de los carnívoros ( Creodonta y Carnivora, Mammalia) de España. Paleontologia i Evolució t.23 ( 1989-1990). Diputcació de Barcelona CRUSAFONT,M., VILLALTA, J.F. Y TRUYOLS,J (1955): El Burdigaliense continental de la cuenca del Vallès-Penedès. Mem. Y Com. Inst. Geol. y Min. Dip. Barcelona, XII. GALINDO J. (2000) Castellbisbal, un viatge a través del tems. L'evolució del paisatge des de fa 21 milions d'anys. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. SANZ DE SIRIA, A,, (1981): La flora burdigaliense de los alrededores de Martorell (Barcelona). Paleontología i Evolució, 16 : 3-13. Diputació de Barcelona. SANZ DE SIRIA, A,, (1985) : Datos para el conocimiento de las floras miocénicas de Cataluña. Paleontologia i Evolució, 19 : 167- 177.Diputació de Barcelona.</p> <p>Datat al voltant dels 18 milions d'anys. En aquests moments el paisatge de Castellbisbal devia recordar bastant a la zona dels grans llacs africans. La zona on actualment es troba la part de Costablanca era una zona deprimida topogràficament, amb turons al fons creuats per torrents de cursos efímers: ocasionalment, aquests torrents coincidint amb l'estació de les pluges, devien transportar importants cabals d'aigua que devien arrossegat tot el que trobaven al seu pas: l'aigua s'acumulava a la zona baixes donant lloc a llacs i zones entollades. La fauna fòssil estava formada per animals emparentats o relacionats amb els actuals elefants, cavalls, rinoceronts, cérvols, porcs, conills, tortugues de mida petita i de grans dimensions, i carnívors de mida mitjana: linx, gossos,etc. Respecte a la flora, tot indica que aquesta era subtropical i tropical. Moltes de les espècies existents devien estar adaptades a patir llargues sequeres, d'entre 7 i 9 mesos sense precipitacions. La temperatura mitjana devia oscil·lar entre les 20º i 25ºC sense una estació freda clara. A les zones més humides com Costablanca les espècies eren més de ribera. A les zones del Canyet i del Fallol trobaríem boscos en galeria, poc atapeïts, que s'adaptaven a la forma dels cursos d'aigua. GALINDO (2000: 16) Fa 16 milions d'anys el jaciment l'aspecte del jaciment va canviar radicalment arran de l'enfonsament de la fossa del Vallès-Penedès, i per l'augment del nivell del mar. Durant un milió d'anys l'àrea actualment ocupada per Martorell, Rubí, el Papiol i Castellbisbal va passar a estar sota un mar amb forma de badia i de poca profunditat. GALINDO (2000: 37) Al jaciment del Canyet també fou localitzat una part d'un húmer de tortuga que devia tenir unes dimensions i aspecte molt semblant a les de les actuals Galàpagos. Probablement correspon al gènere Cheirogaster, les quals degut a les seves enormes dimensions devien practicar la hivernació. Això ens indicaria unes condicions climàtiques càlides, de tipus subtropical. Altra de les espècies que s'han localitzat al Canyet ha estat la de dos animals de grans dimensions relacionats amb els actuals elefants Gomphotherium angustidens i Deinotherium sp. GALINDO (2000: 28) El Gomphotherium angustidens presentava com a principal característica diferenciadora dels elefants actuals el fet de tenir quatre incisives desenvolupades en forma de defenses, dues en el maxil·lar superior i unes altres dues més curtes a la mandíbula. La seva mida era moderada, de no més de 3 metres, i similar a l'actual elefant asiàtic. El seu crani era allargat. La trompa era curta i devia servir per furgar entre la vegetació. GALINDO (2000: 28) El Deinotherium sp també pertany al grup dels proboscidis, on actualment es troben les dues espècies d'elefants. Les seves molars són diferents de la resta, i estan constituïdes per un parell de crestes tallants, la qual cosa fa pensar que duia una dieta de vegetals durs. La diferència amb els elefants actuals són les seves defenses. Tenia dues incisives en la mandíbula recorbades cap avall i cap al darrere. La seva funció és discutida. La seva alçada podia arribar als 4 metres. GALINDO (2000: 29) A més d'aquestes dues espècies, altres restes localitzades corresponen als següents animals: Ciderorhius sp (rinoceròtid, rinoceront) Brachypotherium aurelianense (rinoceròntid, rinoceront) Aurelianochoerus aurelianense (suid, porc) Gomphotherium angustidens (poroboscidi, elefant) Deinotherium sp (proboscidi, elefant) Caenotherium miocaenicum (artiodàctil, sense representant actual) Ictiocyon dehmi (carnívor,sense representant actual) Martes munki (carnívol, marta) Tortugues</p> 08054-85 Terme de Castellbisbal. Turó del Canyet. (08755 Castellbisbal) <p>Entre 21 i 18 milions d'anys abans de la nostra Era, el sector on es troba actualment el jaciment de la Costablanca era una zona deprimida topogràficament, amb turons al fons creuats per torrents de cursos efímers. L'aigua s'acumulava en aquestes zones baixes donant lloc a llacs, on es produïa la sedimentació per decantació de les calcàries. Aquest jaciment paleontològic s'inclou dins del geòtop 335 Successió al·luvial lacustre Miocè inferior de la Costablanca que s'exten des de Turó del Telègraf fins el de Can Flavià. El seu interès rau en l'existència de restes de macrovertebrats i de flora del Miocè inferior continental més antiga del registre del Vallès - Penedès.</p> 41.4528100,1.9950800 416065 4589513 08054 Castellbisbal Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45850-foto-08054-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45850-foto-08054-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45850-foto-08054-85-3.jpg Inexistent Neògen|Cenozoic Patrimoni natural Jaciment paleontològic Privada Sense ús 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique En aquest jaciment es va descriure per primer cop una espècies Ictiocyon dehmi (carnívor del grup dels amphiciònids). Aquesta espècie ocupava una posició equivalent a l'actual ós bru. Aquest mamífer tenia una estructura corporal que recorda molt als actuals ossos, tot i que la seva dentició correspon a la dels actuals gossos. GALINDO (2000: 27). Entre les restes de petits depredadors hi trobem la dentició de llet del felí Pseudaelurus. Ubicació material Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont. 125|123 1792 5.3 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
45807 Barraca de vinya excavada del torrent dels Ocellets 4 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-excavada-del-torrent-dels-ocellets-4 <p>MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> XIX-XX L'erosio del torrent i la vegetació han afectat el sector més exterior de la barraca, i l'accés es fa difícil <p>Barraca excavada al marge del terreny, de 1,10 m d'alçada per 2,20 m d'amplada per 3,50 m de fons. S'hi accediex per un petit camí que recorre el cingle.</p> 08054-42 Terme de Castellbisbal. Turó del Canyet (08755 Castellbisbal) <p>Aquest tipus d'elements excavats als marges del terreny es corresponen a antigues barraques de vinya utilitzades pels pagesos de Castellbisbal com a indret per guardar eines i estris diversos utilitzats en el treball de la vinya. La manca de pedra en el terme municipal feia que fos més fàcil l'excavació d'aquests caus en el terreny que la construcció utilitzant la tècnica de la pedra seca. És molt possible que algunes d'aquestes barraques comptessin amb algun afegit fet en fusta o canyís al davant de la boca, per tal d'ampliar la superfície de l'espai i protegir l'interior de la cova excavada.</p> 41.4531000,1.9882800 415498 4589551 08054 Castellbisbal Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45807-foto-08054-42-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 119 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
45876 Can Cases del Riu https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cases-del-riu <p>MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.</p> XVI-XXI <p>Masia formada per un conjunt de cossos destinats a vivenda i producció agrícola, envoltats per un mur que envolta el conjunt i l'aïlla de l'exterior. El cos principal està destinat a vivenda, i compta amb planta baixa, primer pis i golfes. Es troba cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Es tracta d'una construcció feta en mur de mamposteria irregular amb fragments de maó, tot arrebossat i pintat de color blanc. La façana principal es troba encarada a ponent i s'obre a nivell de planta baixa amb un portal allindat ubicat al centre de l'edifici. A banda i banda del portal s'obren dues finestres rectangulars. Aquestes obertures es corresponen a nivell de primer pis amb tres balcons protegits amb baranes de ferro. Destaca a nivell de les golfes una galeria oberta formada per una obertura central més alta i dues obertures a banda i banda de mida més reduïda. Aquestes finalitzen a la part superior amb una arcada de mig punt, i es troben separades entre elles per pilars quadrangulars. Finalitza la galeria amb una obertura quadrangular per banda. Al cos principal s'annexa en l'angle recte un altre espai destinat antigament a garatge i tasques agrícoles formant per planta baixa i primer pis. Es tracta d'una construcció feta amb murs de mamposteria arrebossats i pintats en color blanc. La coberta és en tots els cossos a doble vessant, amb el carener paral·lel a la façana principal. Completen el conjunt, un cos destinat a garatge, l'antic celler, l'antiga era, un magatzem adjunt i l'antic safareig. Tots aquests cossos es troben disposats en forma de L, de tal manera que creen un pati interior, destinat antigament a feines agrícoles.</p> 08054-111 Terme de Castellbisbal. P.I. Sant Vicenç. Can Cases del Riu s/n (08755 Castellbisbal) <p>Cal pensar que Can Cases és una masia amb orígens medievals, tot i que no és fins el cens del 1573 que trobem la presència d'una família amb el cognom Cases al terme. Així, als censos parroquials del 1573 apareixen esmentats Francesc Cases, Margarida Cases i Vicenç, Paula, Jaume, Antic i Bartomeu Cases. Al cens parroquial del 1600 apareixen com a propietaris Bartomeu Cases, la seva esposa Antiga, i els seus fills Miquel, Eulàlia i Joan. RUIZ (1998: 162) Entrats al segle XVIII, a partir del cens elaborat pel Sr. De Castellbisbal 1758 Fadric Vicenç Álvarez de Toledo i Osorio sabem que era propietari Antoni Cases. Per la seva situació, els terrenys de la seva propietat eren destinats meitat al conreu de la vinya i meitat a l'horta. Els horts eren contractats en arrendament, i la vinya en contracte de rabassa morta des de finals del segle XVIII. En tant que edifici podria haver tingut una renovació de la seva estructura vora l'any 1858. Arquitectònicament es correspon a un edifici aixecat a mitjans i finals del segle XIX, possiblement a sobre de les restes de l'antic mas de Can Cases, del qual podria aprofitar alguns murs a nivell de planta baixa. A finals del segle XIX el geòleg canonge senyor Almela, va trobar fòssils d'uns mol·lusc que vivien a l'aiguabarreig del mar amb un riu que hi desembocava. MATEU (1999: 18) . Per motius matrimonials els cognoms dels propietaris de la casa han anat canviant, sent propietat actualment de la família Bosch, hereus de la antiga família Cases. Cal fer esment de la forta transformació que han sofert els entorns de la casa en les darreres dècades del segle XX. Els antics camps de conreu de la casa són ocupats hores d'ara per la indústria CELSA dedicada a la transformació de productes metal·lúrgics. Aquesta indústria ha envoltat pràcticament tota la casa, obligant-la a envoltar-se d'un mur perimetral de protecció.</p> 41.4530800,1.9828500 415044 4589554 08054 Castellbisbal Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45876-foto-08054-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45876-foto-08054-111-2.jpg Legal Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique Apareix al llistat del POUM amb el núm. B1.05 98|119|94 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
45852 El Canyet https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-canyet <p>GRÀCIA, M.V. (1990) 'Can Canyet' a Estrat: Revista d'arqueologia, prehistòria i història antiga . Desembre 1990, p.63-86 GRÀCIA, MV. (1982) Informe. Arxiu Servei d'Arqueologia</p> El pas de carreteres i l'eixamplament dels camins han deixat aquest indret molt deteriorat <p>Situat al darrer terme de la riera de Rubí, molt a prop de la desembocadura en el Llobregat. El paisatge es caracteritza per grans dipòsits col·lúvio eòlics que es troben pràcticament en tota la zona ja des de l'inici del Quaternari. L'entorn geogràfic del Canyet està constituït per un turó d'uns 140 metres d'alçària anomenat La Galxarella, situat just abans de la confluència del riu Llobregat i de la riera de Rubí. És un espai que presenta una punxa de territori que apunta vers el sud. La zona pertany a les terres de la masia de Can Pedrerol de Baix i resta arrecerada dels vents de tramuntana pel turó esmentat. La riera de Rubí circula entre grans dipòsits procedents de sedimentacions marines i fluvials de les èpoques Terciària i Quaternària i marca un pas natural que enllaça amb les conques del Llobregat i de l'Anoia al llarg de la Depressió Prelitoral. El Canyet pertany al terme municipal de Castellbisbal (Vallès Occidental), i es troba en el marge dret de la riera de Rubí, a uns 35 metres d'alçària respecte del nivell de la riera. El conjunt de dipòsits sedimentaris en els quals s'ubica el jaciment es troben dins del marc geomorfològic de la vall inferior del Llobregat, és a dir, dins d'un dipòsit llimo argilós situat per sobre del 'tricicle', i és d'un color taronja pàl·lid. Dissortadament els talls han desaparegut sota la vegetació típica dels marges de l'autopista Barcelona -Tarragona, de tal manera que és molt difícil de recuperar la resta del jaciment. Els materials constitueixen una població de 33 peces, totes recuperades a partir de prospeccions superficials i sempre que la natural erosió les ha desplaçades o les ha fetes aflorar. Més d'un 80% han estat fabricades amb sílex i la resta amb quars i quarsita. Cal destacar un nucli levallois de cristalls de roca perfectament desbastat i esgotat. La majoria dels materials estan treballats sobre resquills trets a partir de la talla levallois, amb retocs posteriors. La hipòtesi de M. Victòria Gràcia (GRÀCIA, 1983) (GRÀCIA, 1990) és que es tracta d'un lloc d'ocupació temporal, amb atribucions domèstiques que suggereixen una estabilitat important. CC.AA. (1991)</p> 08054-87 Terme de Castellbisbal. Turó del Canyet. (08755 Castellbisbal) <p>Jaciment descobert per Eudald Carbonell l'any 1979, durant l'observació feta arran d'uns talls en el turó de La Galxarella, arran mateix de la riera de Rubí. En els talls esmentats hi aparegueren diversos materials que foren dipositats en el Museu de Molins de Rei. El jaciment fou destruït en bona part per l'autopista A-7.</p> 41.4531900,1.9930400 415895 4589557 08054 Castellbisbal Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45852-foto-08054-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45852-foto-08054-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45852-foto-08054-87-3.jpg Inexistent Paleolític|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique Els fons dipositats al Museu de Molins de Rei són els següents: EC-2325-2 Canyet P-1 Ascla de calcària EC-2325-3 Canyet P-12 i 9 Ascla de sílex blanc EC-2325-4 Canyet P-41 i 4 Ascla de sílex gris EC-2325-5 Canyet P-50 i 10 Fragment d'ascla de sílex rodada EC-2325-6 Canyet P-45 Ascla kombewa (sobre zona ventral d'una altra ascla). EC-2325-7 Canyet P-47 i 6 Fragment proximal de làmina de sílex gris, poc rodada i dessilicificada. EC-2325-8 Canyet P-42 i 8 Ascla de sílex translúcid kombewa, retocada EC-2325-9 Canyet P-17 i 3 Sílex gris translúcid amb 50% de còrtex, dessilicificat i molt rodat, amb fissures i geodes. Resta de talla. EC-2325-10 Canyet P-49 i 7 a llapis. Ascla sobrepassada de sílex melat i gris translúcid, 10% cortical, a la zona distal transversal, molt rodat i dessilicificat. Taló retocaty i fils laterals retocats. EC-2325-11 Canyet P-46 i 5 Làmina de sílex gris molt dessilicificat i sense retoc, amb un 25% cortical. EC-2325-12 Canyet P-40 i 2 Ascla de sílex gris retocada, rodada i reflexada. 25% cortical. Dors centrípet. Retoc a la dreta invers profund simple i continu proximal i directe a la zona medial i distal. El retoc a l'esquerre és directe profund simple a la zona distal i invers a la zona medial i bifacial a la proximal. EC-2325-13 Canyet P-3 ascla Ascla sobre còdol, vist per la zona dorsal transversal, amb extraccions centrípetes. Taló pla i secció triangular. Té el gra molt fi, pot ser basalt, de color marró xocolata. EC-2325-14 Canyet P-5 i 11 Ascla sobre còdol de quars, amb el dors totalment cortical, molt gruixuda (carenada). Possible retoc en fils transversal i distal esquerre. EC-2325-15 Canyet P-2 i 1Ascla de sílex vermell grisós amb vetes roges. Presenta fissures, geodes, elevat rodament i neocòrtex dorsal, alterat tèrmicament i amb repiqueteig. Presenta un bulb residual. El retoc és abrupte, profund directe i continu transversal i a l'esquerre simple, profund, invers i continu. La zona ventral té una ona generada per una fissura que s'ha abatut. 77|76 1754 1.4 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
45970 Barraca de vinya excavada del torrent dels Ocellets 5 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-excavada-del-torrent-dels-ocellets-5 <p>MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> XIX-XX L'erosió del terreny i la vegetació han deteriorat la part exterior de l'element. <p>Barraca excavada a la roca de 1,80m d'alçada per 2,30m d'amplada per 1,60 de fons.</p> 08054-205 Terme de Castellbisbal. Turó del Canyet (08755 Castellbisbal) <p>Aquest tipus d'elements excavats als marges del terreny es corresponen a antigues barraques de vinya utilitzades pels pagesos de Castellbisbal com a indret per guardar eines i estris diversos utilitzats en el treball de la vinya. La manca de pedra en el terme municipal feia que fos més fàcil l'excavació d'aquests caus en el terreny que la construcció utilitzant la tècnica de la pedra seca. És molt possible que algunes d'aquestes barraques comptessin amb algun afegit fet en fusta o canyís al davant de la boca, per tal d'ampliar la superfície de l'espai i protegir l'interior de la cova excavada.</p> 41.4531500,1.9883600 415504 4589557 08054 Castellbisbal Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45970-foto-08054-205-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 119 47 1.3 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
45851 Jaciment paleontològic de can Pedrerol de Baix https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-can-pedrerol-de-baix <p>ADELARDO SANZ DE SIRIA CATALÁN (1996) La evolución de las paleofloras en las cuencas cenozoicas catalanas. ACTA GEOLOGICA HISPANICA, v. 29 (1994), no 2-4, p. 169.189 AGUSTÍ J., CABRERA L., MOYÀ-SOLÀ S.( 1985). Sinopsis estratigráfica del Neógeno de la fosa del Vallés-Penedés. Paleontologia i Evolució núm. XVIII. Diputació de Barcelona. AGUSTI, J. (1990). The Miocene Rodent succession in Eastern Spain: A Zoogeograohical appraisal. In: European Neogene Mammal Chronology (E. H. Lindsay,V. Fahlbusch y P. Mein, edit.) Plenum Press, N. Y.:373-404. ALCALA L., MORALES J, SORIA D. El registro fósil neógeno de los carnívoros ( Creodonta y Carnivora, Mammalia) de España. Paleontologia i Evolució t.23 ( 1989-1990). Diputcació de Barcelona CRUSAFONT,M., VILLALTA, J.F. Y TRUYOLS,J (1955): El Burdigaliense continental de la cuenca del Vallès-Penedès. Mem. Y Com. Inst. Geol. Y Min. Dip. Barcelona, XII. ELIS J. ALDANA (1992). Los Sciurinae (Rodentia, Mammalia) del Mioceno de la Cuenca del Vallès-Penedès (Cataluña, España). Treb. Mus. Geol. Barcelona, 2: 69-97 (1992) GALINDO J. (2000) Castellbisbal, un viatge a través del tems. L'evolució del paisatge des de fa 21 milions d'anys. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. SANZ DE SIRIA, A,, (1981): La flora burdigaliense de los alrededores de Martorell (Barcelona). Paleontología i Evolució, 16 : 3-13. Diputació de Barcelona. SANZ DE SIRIA, A,, (1985) : Datos para el conocimiento de las floras miocénicas de Cataluña. Paleontologia i Evolució, 19 : 167- 177.Diputació de Barcelona.</p> La construcció intensiva de polígons industrials i la carreteres del voltant ha hagut d'afectar al jaciment. <p>Atribuït al Plistocé. Restes integrades per la sèrie dels 6 incisius superiors, un caní superior dret, un cos vertebral i un fragment de costella. Actualment es troben determinades com a Ursus sp i dins les col·leccions del Museu de Ciències Naturals de Barcelona i Museu Municipal Vicenç Ros de Martorell</p> 08054-86 Terme de Castellbisbal. P.I. Sant Vicenç (08755 Castellbisbal) <p>Aquest jaciment fou descobert molt probablement per Jaume Almera, durant els treballs de cartografia geològica del Mapa geològic a escala 1:40.000 o bé durant l'estudi dels dipòsits pliocens de la conca del Baix Llobregat en el 1895 i 95.</p> 41.4532400,1.9912900 415749 4589564 08054 Castellbisbal Restringit Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45851-foto-08054-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45851-foto-08054-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45851-foto-08054-86-3.jpg Inexistent Neògen|Cenozoic Patrimoni natural Jaciment paleontològic Privada Sense ús 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 125|123 1792 5.3 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
45806 Barraca de vinya excavada del torrent dels Ocellets 3 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-excavada-del-torrent-dels-ocellets-3 <p>MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> XIX-XX <p>Barraca excavada al marge del terreny, de 1,20 m d'alçada per 2,10 m d'amplada per 3,50 m de fons. S'hi accediex per un petit camí que recorre el cingle.</p> 08054-41 Terme de Castellbisbal. Turó del Canyet (08755 Castellbisbal) <p>Aquest tipus d'elements excavats als marges del terreny es corresponen a antigues barraques de vinya utilitzades pels pagesos de Castellbisbal com a indret per guardar eines i estris diversos utilitzats en el treball de la vinya. La manca de pedra en el terme municipal feia que fos més fàcil l'excavació d'aquests caus en el terreny que la construcció utilitzant la tècnica de la pedra seca. És molt possible que algunes d'aquestes barraques comptessin amb algun afegit fet en fusta o canyís al davant de la boca, per tal d'ampliar la superfície de l'espai i protegir l'interior de la cova excavada.</p> 41.4532700,1.9905400 415687 4589568 08054 Castellbisbal Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45806-foto-08054-41-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 119 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
45805 Barraca de vinya excavada del torrent dels Ocellets 2 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-excavada-del-torrent-dels-ocellets-2 <p>MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> XIX-XX L'erosio del torrent i la vegetació han afectat el sector més exterior de la barraca, i l'accés es fa difícil <p>Barraca excavada al marge del terreny, de 1,30 m d'alçada per 2,00 m d'amplada per 3,20 m de fons. S'hi accedeix per un petit camí que recorre el cingle.</p> 08054-40 Terme de Castellbisbal. Turó del Canyet (08755 Castellbisbal) <p>Aquest tipus d'elements excavats als marges del terreny es corresponen a antigues barraques de vinya utilitzades pels pagesos de Castellbisbal com a indret per guardar eines i estris diversos utilitzats en el treball de la vinya. La manca de pedra en el terme municipal feia que fos més fàcil l'excavació d'aquests caus en el terreny que la construcció utilitzant la tècnica de la pedra seca. És molt possible que algunes d'aquestes barraques comptessin amb algun afegit fet en fusta o canyís al davant de la boca, per tal d'ampliar la superfície de l'espai i protegir l'interior de la cova excavada.</p> 41.4534400,1.9904300 415678 4589587 08054 Castellbisbal Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45805-foto-08054-40-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 119 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
45804 Barraca de vinya excavada del torrent dels Ocellets 1 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-excavada-del-torrent-dels-ocellets-1 <p>MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> XIX-XX L'erosio del torrent i la vegetació han afectat el sector més exterior de la barraca, i l'accés es fa difícil <p>Barraca excavada al marge del terreny, de 1,20 m d'alçada per 2,10 m d'amplada per 3,50 m de fons. S'hi accedeix per un petit camí que recorre el cingle.</p> 08054-39 Terme de Castellbisbal. Turó del Canyet (08755 Castellbisbal) <p>Aquest tipus d'elements excavats als marges del terreny es corresponen a antigues barraques de vinya utilitzades pels pagesos de Castellbisbal com a indret per guardar eines i estris diversos utilitzats en el treball de la vinya. La manca de pedra en el terme municipal feia que fos més fàcil l'excavació d'aquests caus en el terreny que la construcció utilitzant la tècnica de la pedra seca. És molt possible que algunes d'aquestes barraques comptessin amb algun afegit fet en fusta o canyís al davant de la boca, per tal d'ampliar la superfície de l'espai i protegir l'interior de la cova excavada.</p> 41.4537100,1.9903000 415667 4589617 08054 Castellbisbal Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45804-foto-08054-39-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 119 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
45921 Riera de Rubí https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-rubi <p>MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> L'ocupació humana del territori és molt intensa a les dues lleres de la riera. <p>Curs fluvial que serveix de límit del terme municipal pel seu cantó sud-oest al llarg d'uns 2,5 km, separant-lo del terme de Rubí. Actualment es tracta d'un espai fortament industrialitzat on la riera discorre paral·lela a carreteres. L'amplada del curs fluvial varia, oscil·lant entre els 20 i els 30 m segons els trams. El seu cabal és molt variable, ja que està sotmesa a les variabilitats de l'estacionalitat mediterrània. Diversos ponts travessen dita riera permetent el trànsit rodat entre els dos municipis. La vegetació de ribera a desaparegut en la seva pràctica totalitat. Amb tot, la riera de Rubí, i la seva prolongació, la riera de les Arenes constitueixen trams fluvials que, des de la part central de l'espai PEIN Sant Llorenç del Munt i l'Obac, travessant la part central del territori existent entre la serra de Collserola i la Serra de Sant Llorenç del Munt, i ho fan fins a desembocar al riu. Llobregat. Malgrat que el seu estat de conservació estigui força pertorbat a la part baixa, tant pel que fa a la qualitat de les aigües com la de l'entorn natural, constitueix un element de connectivitat potencialment molt important. Per a aquest riu les actuacions de millora i recuperació són imprescindibles.</p> 08054-156 Terme de Castellbisbal (08755 Castellbisbal) 41.4540700,1.9981400 416322 4589649 08054 Castellbisbal Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45921-foto-08054-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45921-foto-08054-156-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2020-10-07 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 2153 5.1 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
45810 Barraca de vinya excavada de la Moixella 3 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-excavada-de-la-moixella-3 <p>MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> XIX-XX L'erosio del talús i l'abandonament d'aquest element han estat causa de deteriorament <p>Barraca excavada al marge del terreny, de 1,50 m d'alçada per 2,20 m d'amplada per 3,50 m de fons. Compta amb dues petites bancades que ressegueixen el perímetre interior de l'espai.</p> 08054-45 Terme de Castellbisbal. Turó del Canyet. (08755 Castellbisbal) <p>Aquest tipus d'elements excavats als marges del terreny es corresponen a antigues barraques de vinya utilitzades pels pagesos de Castellbisbal com a indret per guardar eines i estris diversos utilitzats en el treball de la vinya. La manca de pedra en el terme municipal feia que fos més fàcil l'excavació d'aquests caus en el terreny que la construcció utilitzant la tècnica de la pedra seca. És molt possible que algunes d'aquestes barraques comptessin amb algun afegit fet en fusta o canyís al davant de la boca, per tal d'ampliar la superfície de l'espai i protegir l'interior de la cova excavada.</p> 41.4543700,1.9881000 415484 4589693 08054 Castellbisbal Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45810-foto-08054-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45810-foto-08054-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45810-foto-08054-45-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 119|98 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
45808 Barraca de vinya excavada de la Moixella 1 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-excavada-de-la-moixella-1 <p>MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> XIX-XX <p>Barraca excavada al marge del terreny, de 1,50 m d'alçada per 2,20 m d'amplada per 3,50 m de fons. Compta amb dues petites bancades que ressegueixen el perímetre interior de l'espai.</p> 08054-43 Terme de Castellbisbal. Turó del Canyet. (08755 Castellbisbal) <p>Aquest tipus d'elements excavats als marges del terreny es corresponen a antigues barraques de vinya utilitzades pels pagesos de Castellbisbal com a indret per guardar eines i estris diversos utilitzats en el treball de la vinya. La manca de pedra en el terme municipal feia que fos més fàcil l'excavació d'aquests caus en el terreny que la construcció utilitzant la tècnica de la pedra seca. És molt possible que algunes d'aquestes barraques comptessin amb algun afegit fet en fusta o canyís al davant de la boca, per tal d'ampliar la superfície de l'espai i protegir l'interior de la cova excavada.</p> 41.4552000,1.9882400 415497 4589785 08054 Castellbisbal Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45808-foto-08054-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45808-foto-08054-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45808-foto-08054-43-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 119|98 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
45809 Barraca de vinya excavada de la Moixella 2 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-excavada-de-la-moixella-2 <p>MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> XIX-XX L'erosio del talús i l'abandonament d'aquest element han estat causa de deteriorament <p>Barraca excavada al marge del terreny, de 1,50 m d'alçada per 2,20 m d'amplada per 3,50 m de fons. Compta amb dues petites bancades que ressegueixen el perímetre interior de l'espai.</p> 08054-44 Terme de Castellbisbal. Turó del Canyet. (08755 Castellbisbal) <p>Aquest tipus d'elements excavats als marges del terreny es corresponen a antigues barraques de vinya utilitzades pels pagesos de Castellbisbal com a indret per guardar eines i estris diversos utilitzats en el treball de la vinya. La manca de pedra en el terme municipal feia que fos més fàcil l'excavació d'aquests caus en el terreny que la construcció utilitzant la tècnica de la pedra seca. És molt possible que algunes d'aquestes barraques comptessin amb algun afegit fet en fusta o canyís al davant de la boca, per tal d'ampliar la superfície de l'espai i protegir l'interior de la cova excavada.</p> 41.4552900,1.9881100 415486 4589795 08054 Castellbisbal Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45809-foto-08054-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45809-foto-08054-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45809-foto-08054-44-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 119|98 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
45930 Bosc del Canyet https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-del-canyet <p>MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> <p>Bosc ubicat al sector sud-oest del terme municipal, ocupant part dels turons de les Guàrdies, de la Gatzarella i la partida de terra anomenada del Canyet, entenent-se en alguns trams fins als Arenys i fins a la carretera de Can Cases del Riu. Es tracta d'un bosc mediterrani, format per pinars, on es poden trobar alguns roures i alzines ocupant els sectors més humits. De tant en tant, apareixen alguns clarianes amb petit prat. Es tracta d'un bosc net, on la presència de sotabosc no és abundant, especialment al voltant dels camins. Al sector del congost situat a ponent de la masia de Can Pedrerol de Dalt es converteix en un bosc més dens.</p> 08054-165 Terme de Castellbisbal. Turó del Canyet (08755 Castellbisbal) 41.4571200,1.9901100 415656 4589996 08054 Castellbisbal Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45930-foto-08054-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45930-foto-08054-165-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2020-10-07 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 2153 5.1 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
45868 Turó de la Gatzarella https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-la-gatzarella <p>Espai boscos situat entre els P.I. d'Agripina i Can Cases del riu. Es trobaren restes de materials lítics en superfície corresponent a pedres de riu tallades a mà, denominades 'choppers'</p> 08054-103 Terme de Castellbisbal. P.I. Agripina - P.I. Can Cases del riu (08755 Castellbisbal) 41.4576800,1.9902500 415668 4590058 08054 Castellbisbal Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45868-foto-08054-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45868-foto-08054-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45868-foto-08054-103-3.jpg Legal Paleolític|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique Apareix al llistat d'elements del POUM dins del catàleg de Béns a protegir amb el codi D.13 77|76 1754 1.4 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
45892 Can Pedrerol de Dalt https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pedrerol-de-dalt <p>MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.</p> XVIII L'abandonament de l'edifici <p>Edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal. La planta es divideix en tres crugies que s'unifiquen amb una façana principal sobreposada feta amb formes ondulades d'estil barroc. Dels tres cossos o crugies, el central és de major alçada i es cobreix a dues aigües, mentre el que els laterals són d'alçada inferior i es cobreixen amb una teulada inclinada. Compta amb planta baixa, primer pis, segon pis i golfes. La façana principal es troba orientada a migdia i és simètrica amb obertures que van disminuint la seva dimensió a cada alçada. Aquesta façana compta amb un coronament format per una motllura arrodonida i peces de terracota a cada extrem de les crugies i a la part superior de la crugia central. Al costat est s'obre una galeria amb arcs rodons i a la banda oest una capella dedicada a Santa Rita, que du la data de 1774. L'accés a l'edifici es realitza per un portal centrat a la planta baixa acabat amb un arc rebaixat, del qual es conserven les fulles de fusta i els llistons de la tarja. A banda i banda es completa amb una finestra per banda, A nivell de primer pis, segon pis i golfes, les obertures es corresponen amb les de la planta baixa, i destaca un balcó central al primer pis, situat sobre el portal d'accés, i dues finestres balconeres a banda i banda, sobre les finestres de la planta baixa. A nivell de segon pis, les obertures es converteixen en finestres, rectangular la central i quadrangulars les laterals. A nivell de golfes, només es compta amb un finestró acabat en punt rodó. La majoria de les obertures es troben en l'actualitat tapiades. Adossat a la capella, per la façana de ponent, s'adossa un cos quadrangular cobert a dues aigües i de planta baixa, obert amb una porta metàl·lica. Es tracta d'un cos de recent construcció destinat a magatzem. A continuació s'afegeix un nous cos, de maó molt malmès. La façana posterior de la casa presenta poques obertures i la majoria d'elles tapiades.</p> 08054-127 Terme de Castellbisbal. P.I. Agripina. Crta. BV-150, km.1 (08755 Castellbisbal) <p>La masia va ser construïda pel comte Manuel Dublayzel, capità de les Reials Forces Valones, procedents de Bèlgica en desfer-se l'exèrcit el 1713 pel Tractat dels Pirineus. Possiblement el 1750 ja estava construïda. La capella lateral adossada du l'advocació a Santa Rita en honor a la segona filla del propietari i de Mariona de Mascaró. Segons l'historiador Pierre Vilar, el comte de Dublayzel va fer construir una presa a la riera de Rubí per portar l'aigua mitjançant una mina al barri de Santa Rita o del Canyet, per regar els horts d'aquestes cases. MATEU (1999: 56). El testament de Manuel Dublayzel, conservat a l'arxiu parroquial de Sant Vicenç de Castellbisbal revela que aquest es trobava casat amb Mariana Mascaró, amb la qual havia tingut un fill, Antoni, que seria l'hereu, i tres filles: Mariana, Rita i Josefa. La mort de l'hereu l'any 1810 i de Mariana l'any 1831 degué ser la causa de la venda de la propietat. L'any 1855 la casa apareix en mans de Joan Güell, que demanà permís al rector de Castellbisbal per beneir la nova campana de la capella i la imatge de Santa Rita. Tres dies desprès de la benedicció, el mossèn de Castellbisbal declarava que la capella era propietat de Josefa de Güell, i que no existia més obligació que la celebració de dos oficis a l'any. L'any 1894 la visita pastoral a la parròquia informava sobre el bon estat de la capella. El 1921 el mas havia tornat a canviar de mans i era propietat de Francesc Xavier de Ros. Una visita pastoral descrivia la capella com un edifici d'una sola nau en bon estat de conservació, de 10 metres de llarg per 3 metres d'ample. Deia que a la sagristia hi havia un quadre de Crist crucificat, i a l'altar un retaule de Santa Rita sostinguda per dos àngels. Altres elements ornamentals eren una imatge de Santa Rita vestida i unes imatges de Sant Antoni de Pàdua i de la immaculada. La capella fou destrossada l'any 1936 i tornada a restaurar el 1940. RUIZ ELIAS (1998: 129). La casa fou abandonada a la dècada del 1960. El propietari actual és l'Ajuntament de Castellbisbal. Les terres annexes han estat convertides en polígon industrial Darrera de la casa hi havia un jardí amb un passeig on s'alçava un pilar amb un lleó al capdamunt, el qual sostenia amb la pota dreta l'escut dels regiments Reials que s'hostatjaren allà vers el 1740.</p> 41.4585300,1.9928200 415883.925 4590149.776 1713 08054 Castellbisbal Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45892-foto-08054-127-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45892-foto-08054-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45892-foto-08054-127-3.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús BCIL 2023-01-12 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique Apareix als llistats del POUM amb els núm. A.06 i A.19 119|94 45 1.1 1761 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
45869 Turó de les Guàrdies https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-les-guardies La construcció de l'antena de comunicacions sobre el jaciment i l'asfaltat de la zona han desvirtuat el jaciment. <p>Turó situat al vessant de migdia del nucli urbà de Castellbisbal, ocupat en la seva pràctica totalitat pel P.I. Agripina. En aquest indret es recolliren mostres de restes prehistòriques durant els moviments de terres realitzats l'any 1965.</p> 08054-104 Terme de Castellbisbal. P.I. Agripina. (08755 Castellbisbal) 41.4617500,1.9818200 414969 4590518 08054 Castellbisbal Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45869-foto-08054-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45869-foto-08054-104-2.jpg Legal Paleolític|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique Apareix al llistat d'elements del POUM amb el codi D.14 77|76 1754 1.4 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
45848 Tractor d'època de la rotonda https://patrimonicultural.diba.cat/element/tractor-depoca-de-la-rotonda XX <p>Tractor que presideix la rotonda situada a la B-150, al km. 1,8 i que serveix de distribuïdor entre els P.I. Agripina, Can Galí, Danta Rita i Los Herreros. Es tracta d'un model procedent de la col·lecció de tractors d'època del Museu del Tractor. Es correspon a un Tractor International Harvester Co. Model Deering 10-20 del 1931. L'entorn del tractor es troba plantat amb vinya.</p> 08054-83 Terme de Castellbisbal P.I. Agripina/ P.I. Can Galí (08755 Castellbisbal) <p>El tractor fou cedit per iniciativa de la Fundació Privada Museu del Tractor d'època</p> 41.4637000,1.9904000 415688 4590726 1931 08054 Castellbisbal Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45848-foto-08054-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45848-foto-08054-83-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Objecte Privada accessible Ornamental 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique International Harvester Co. 98 52 2.2 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
60094 Can Calopa / Can Galopa https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-calopa-can-galopa <p>BONET I GARÍ, Lluís (1983) Les Masies del Maresme. Barcelona, Montblanc-Martín C.E.C. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1984a) Les masies de Rubí i la seva gent. Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1997a) Les masies de Rubí i la seva gent. Rubí, Rubricata. El setmanari de Rubí. Caixa de Terrassa.</p> XVII- XIX La construcció presenta un estat de deteriorament progressiu, fet que s'agreuja amb la presència d'elements i materials que trenquen l'harmonia del conjunt, com poden ser les grans sitges que flanquegen l'entrada del barri a ambdós costats o els coberts pels animals. <p>Masia del tipus III, en estat de degradació, situada molt a prop de la riera i al peu del turó que porta el mateix nom. Malgrat el seu estat, encara conserva molts elements originals. Del conjunt constructiu resulten interessants l'antiga estructura, encara dempeus, i a la façana principal les pedres esculpides de porta i finestres, la porta del barri, així com l'edifici exempt al costat del riu, que recorda vagament la construcció d'un antic molí hidràulic, fet aquest que es podria relacionar amb l'existència de restes d'una canalització de lo que es pot considerar com una antiga resclosa situada aigües amunt de la riera, així com la proximitat d'un altre molí d'època posterior, avui arruïnat, a l'altra cantó de la riera, i dintre del terme de Sant Cugat. A uns 300 metres en direcció riu amunt es troben els forns per a l'extracció de guix.</p> 08184-21 Camí de can Calopa, 08191-RUBÍ <p>La notícia més antiga és de l'any 1244 i se l'anomena 'mas Roquers' amb un molí. El 1272 era propietat de Pere Soliarte de Roqué i sa muller Raimunda, els quals venen el mas a Ramon Dalmau, qui té la propietat juntament amb els monjos de Santes Creus. L'any 1316 en Pere de Roquers ven una peça de terra nomenada la 'illa de Roma'. Apareix una altra vegada en un fogatge del 1359, existint més documents a partir del segle XIV, pertanyent a la família Mitjans (RUFÉ, 1984a; 1997a) Els segles XV, XVI i XVII, se l'anomena 'mas Mitjans de la Riera'. El 1728 apareix Càndid Calopa, pagès de Sant Pere de Rubí, que té un censal sobre el 'bosc d'en Calopa' del Papiol. Tant la masia com el molí situat al davant, a l'altre cantó de la riera, van ser adquirits, després de la Desamortització, pel baró d'Esponellà, D. Carles de Fortuny (RUFÉ, 1984a; 1997a)</p> 41.4640300,2.0138200 417645 4590740 08184 Rubí Restringit Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60094-foto-08184-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60094-foto-08184-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60094-foto-08184-21-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Productiu 2020-10-06 00:00:00 Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA No s'ha tingut accés a l'interior de la casa. Actualment està fonamentalment dedicada a explotació ramadera. 98|119|94 46 1.2 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
60298 Forns de can Calopa https://patrimonicultural.diba.cat/element/forns-de-can-calopa <p>BEL I CANO, Pere A. (2001) Façanes i elements urbans històrics de Rubí, a protegir. Projecte de treball a presentar a la Taula de Patrimoni, Full mecanografiat. CASTELL, EL (1999). Llistat de patrimoni industrial, Rubí, El Castell-Ecomuseu urbà. Document mecanografiat, 1999. MORO I GARCÍA, Antonio (1990) Catàleg de restes arqueològiques i zones d'interès geològic del terme municipal de Rubí, Rubí, document mecanografiat, Centre d'Estudis Rubinencs - Ajuntament de Rubí. Informació oral i visita, Sr. F. Margenat</p> XVIII-XIX? El forn oest està deteriorat, molt erosionat a l'interior i el sostre ha caigut, no conservant-se part de l'arc. El forn est està millor conservat (MORO, 1990). <p>Al nord de la masia de can Calopa, en terrenys de guardar bestiar al costat del marge de la riera de Rubí, existeix un conjunt de construccions que corresponen a dependències relacionades amb dos forns. Es tracta d'estructures agafades amb morter i que delimiten dos espais interiors que formen un cos vertical amb obertura al sostre i una boca de mig punt realitzat amb totxos. L'interior del forn està constituït pel terreny natural. Semblaria poder-se relacionar amb una zona industrial i d'habitatge (MORO, 1990). Al davant de les estructures del forn, apareixen diverses estructures de magatzem i obrador que, actualment són utilitzades com a rafal per a ovelles. En aquest lloc es conserven parets d'un 2'50 metres d'alt. A la zona més muntanyosa es conserven pilars quadrangulars d'obra que deurien formar part de l'element sustentant d'algun tipus de cobert fet de materials peribles o una altra estructura de la que s'escapa la funcionalitat. (Informació oral i vista, F. Margenat, abril 2001)</p> 08184-227 Camí de can Calopa .- 08191-RUBÍ <p>Descobert per F. Margenat l'any 1987 (MORO, 1990) El fet de no disposar de documentació fa que no es disposi d'informació sobre la seva cronologia (informació oral Sr. F. Margenat) Tal vegada aquesta es trobi a l'Arxiu de Sant Cugat.</p> 41.4657200,2.0141100 417671 4590928 08184 Rubí Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60298-foto-08184-227-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60298-foto-08184-227-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60298-foto-08184-227-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Productiu 2020-10-06 00:00:00 Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA Es desconeix la funcionalitat exacta dels forns però la presència de nombrosos fragments de guix cristal·litzats porta a pensar que s'hi elaborava aquest material (MORO, 1990; Informació oral i visita de F. Margenat, abril 2001). 98|119|94 47 1.3 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
45888 Can Galí https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gali <p>MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.</p> XVI-XX <p>Edifici de planta basilical pròpia del període baix medieval i modern, cobert amb teulades independents per a cada nivell, destacant un cos o crugia central més elevada, de planta baixa, primer i segon pis, coberta a dues aigües amb el carener paral·lel, i dues crugies a banda i banda de planta baixa i primer pis. Mentre que la crugia del cantó esquerre de la casa és original i es cobreix amb teulada inclinada, el cos que s'adossa al cantó dret és fruit d'una renovació posterior. Es tracta d'un cos rectangular adossat en sentit perpendicular que es cobreix a dues aigües amb el carener paral·lel i que presenta una alçada menor que el seu homònim del cantó esquerre, descompensant la proporció i la volumetria de l'edifici. A banda de l'estructura principal, cal fer esment d'un altre cos rectangular de planta baixa i primer pis ubicat a migdia de la casa que es prolonga amb un mur de tancament perimetral i s'estén per davant de la casa. L'accés es realitza a través d'una porta metàl·lica. Aquest darrer cos i el mur creen un espai interior que es presenta com un pati interior de la casa que presideix l'entrada principal. Malgrat trobar-se arrebossat i no apreciar-se el material de construcció, podria tractar-se de mur de mamposteria irregular, posteriorment arrebossat amb ciment sense pintar. En alguns cossos de la casa afegits posteriorment podria predominar el maó. A la crugia central destaca una gran portalada formada per grans dovelles, que dona accés a una entrada que distribueix les dependències de cuina, estables i cellers. A la dovella superior del portal es pot llegir la inscripció: IHH IUAN IOPAIT 1437, inclosa dins d'un cercle. Al pis superior, la crugia central s'obre amb un finestral quadrangular format per llindes i brancals de pedra monolítics que sobresurten de l'arrebossat del mur. La finestra compta interiorment amb festejadors, propis també d'aquest període. A nivell de segon pis s'obre una petita finestra quadrangular que no presenta cap element destacat. La crugia esquerra presenta una vegetació molt acusada que tapa totalment les obertures de la planta baixa i el primer pis. Amb tot, es pot apreciar l'existència d'un antic rellotge de sol, actualment molt malmès. La crugia de la dreta presenta una porta rectangular a la planta baixa que dona accés a un garatge, i dues finestres enreixades a nivell de primer pis.</p> 08054-123 Terme de Castellbisbal. Can Galí s/n (08755 Castellbisbal) <p>Cal pensar que Can Galí és una masia amb orígens clarament medievals, que es podrien remuntar als segles XII-XIII. En tant que edifici, el mas actual podria haver estat aixecat al segle XV, corresponent-se a la típica planta basilical de masia. Aquesta apreciació seria confirmada per la presència de la data de 1437 en la dovella central del portal. En aquest període la casa hauria estat propietat de la família Llopart. Al cens del 1573 era propietari Joan Leopart, la seva esposa Magdalena i la seva filla Antònia, que hi residien amb diversos mossos. Al cens parroquial del 1600 apareixen com a hereus Joan Leopart, la seva esposa Paula i els seus fills. RUIZ (1998: 162) Aquesta mateixa família va ser propietària anys més tard també de Ca n'Estaper, indicant la documentació del segle XVIII que eren veïns de la Palma de Cervelló. RUIZ I ELIAS (1998:145). El mas hauria estat conegut com a Can Llopart, i no devia ser fins a finals del segle XIX en què passà a ser conegut amb el nom de Can Galí, coincidint amb el canvi de propietat, a mans de la família Galí. La casa hauria pogut patir una reforma important a la dècada dels anys 60, transformant la crugia del cantó dret en un cos rectangular de planta baixa i primer pis, i afegint el cos perpendicular de migdia.</p> 41.4662400,1.9969400 416237.932 4591001.774 08054 Castellbisbal Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45888-foto-08054-123-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45888-foto-08054-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45888-foto-08054-123-3.jpg Legal Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BPU 2023-01-12 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique El conjunt es troba llistat al POUM amb el núm. B1.15 98|119|94 45 1.1 1762 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
45968 Rellotge de sol de can Galí https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-gali <p>http://www.gnomonica.cat/bd.cfm</p> XX Es troba molt desdibuixat i les marques han anat desapareixent. <p>Rellotge pintat a la façana principal de la casa de Can Galí, encastat a tocar de la finestra principal del primer pis, sobre l'arrebossat. Es tracta d'un rellotge pintat amb forma circular molt desdibuixat, on no s'aprecien les franges divisòries de les hores. Conserva el gnònom de vareta orientat a ponent.</p> 08054-203 Terme de Castellbisbal. Masia Can Galí s/n (08755 Castellbisbal) <p>Possiblement tingui els seus orígens a començaments del segle XX, moment en el qual tingué lloc una reforma de la casa.</p> 41.4662500,1.9968800 416233 4591003 08054 Castellbisbal Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45968-foto-08054-203-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45968-foto-08054-203-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45968-foto-08054-203-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique No està inventariat per la Societat de gnomonica catalana 119|98 47 1.3 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
60244 Turó de can Calopa https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-can-calopa <p>ALMERA, Jaume (1895) Memòria de los depósits pliocénicos de la cuenca del Bajo Llobregat. CARRERAS CANDI, Francesc (sense data) Geografia General de Catalunya, Barcelona. MORO I GARCÍA, Antonio (1990) Catàleg de restes arqueològiques i zones d'interès geològic del terme municipal de Rubí, Rubí, document mecanografiat, Centre d'Estudis Rubinencs - Ajuntament de Rubí.</p> Com tots els elements del patrimoni natural té un alt grau de fragilitat davant els canvis a les condicions ambientals. <p>El turó de can Calopa és una extensió de bosc al costat de zones industrials i sobre la riera de Rubí a l'extrem sud del terme municipal. La coberta vegetal està formada per un bosc de pins. Destaca la timba creada per l'acció erosiva de la riera de Rubí, que deixa visible la sedimentació formada per una formació lacustre del Terciari, on Jaume Almera va distingir tres formacions: 1. Conglomerat amb elements grossos i pissarrossos travats per una pasta margosa rogenca. J. Almera, a finals del segle XIX, va recollir fragments d'Sciurus ceignousi, Acerotherium lemanense, Dremotherium sp. i Helix morogesi 2. Marga groga o grisosa alternant amb capes calcàries subcompactes amb fractura desigual i cavernosa, més primes a la base i de 2 a 3 metres de gruix després. J. Almera va recollir Planorbis sp. I Bithynia sp. 3. Psamnita disposada en capes de 2 o 3 metres de gruix, alternant amb bancs d'argila del mateix gruix, que en alguns puns es transformen a conglomerats poligènics (MORO, 1990).</p> 08184-173 Sobre la riera a Rubí a l'extrem sud del terme, 08191-RUBÍ <p>Descrit per J. Almera el segle XIX essent una de les primeres formacions terciàries en a ser descrites al nostre país.</p> 41.4676800,2.0136500 417635 4591146 08184 Rubí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60244-foto-08184-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60244-foto-08184-173-3.jpg Inexistent Neògen Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2020-10-06 00:00:00 Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA A l'extrem de la timba, al costat dels terrenys de can Jardí aflorava un estrat de pissarres paleozoiques, que formen la base de la geologia rubinenca, però que avui ha desaparegut pels abocaments a la riera, encara que l'acció erosiva pot fer que torni a afloraren qualsevol moment.(MORO, 1990). 125 2153 5.1 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
45936 Palanca del Parc Nou de la Solana https://patrimonicultural.diba.cat/element/palanca-del-parc-nou-de-la-solana <p>LACUESTA R. GONZÁLEZ X (2008) Ponts de la província de Barcelona. Comunicacions i paisatge. Diputació de Barcelona. pp.140-145</p> XX <p>Es una estructura de formigó d'acer, de 250 m de longitud i cinc ulls, suportada per quatre parelles de piles de secció circular amb capitell superior. La projecció del tauler marca una lleugera curvatura pel costat de Castellbisbal, i per la part inferior, el color groc de la pintura amb què ha estat tractat en destaca la silueta aèria. LACUESTA R. GONZÁLEZ (2008: 145)</p> 08054-171 Terme de Castellbisbal. (08755 Castellbisbal) <p>Sant Andreu de la Barca i Castellbisbal van estar units durant molt temps per una precària palanca de fusta i cordes, avui substituïda per una altra molt més ferma, projectada el 1998 per l'enginyer Jesús Vidal Tornel. La nova palanca, que forma part del nou Parc de la Solana, paral·lel al Llobregat i a l'Autovia A-2, connecta amb Castellbisbal a l'altura de la fàbrica de barres de ferro Celsa. LACUESTA R. GONZÁLEZ (2008: 145)</p> 41.4675800,1.9698000 413973 4591177 1998 08054 Castellbisbal Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45936-foto-08054-171-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45936-foto-08054-171-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Estructural 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 98 49 1.5 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
60115 Pont dels Alous https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-dels-alous <p>BENCOMO I MORA, Carme (1998) 'L'expansió urbana. Rubí creixent', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 42, p. 3-19. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí.</p> XIX Es troba en estat d'abandonament creixent. La llera del torrent dels Alous es troba molt bruta. <p>Pont de tres ulls que es troba en un antic traçat de la carretera de Molins de Rei a Rubí, rectificat a finals del segle XX, i, per tant, actualment no té l'ús pel qual va ser dissenyat. Els brancals de l'obra són fets de carreus de pedra amb tallamars arrodonits a tots dos extrems. Aquests acaben en un ressalt continu sobre el que s'aixequen els arcs fets amb totxo arrebossats. Sobre els arcs es va bastir l'espai de circulació protegit per sengles baranes laterals fetes, així mateix, de totxo arrebossat. L'ull del costat de Rubí és més petit que els altres dos.</p> 08184-42 Ctra. Molins de Rei km. 9, 08191-RUBÍ <p>En el segle XIX, la carretera de Tarragona a França, travessava el torrent dels Alous per aquest punt A partir de 1863 hi passava també la de Molins de Rei a Rubí, superant la vinguda per la llera de la Riera de les Arenes (BENCOMO, 1998)</p> 41.4681900,2.0307300 419062 4591186 187? 08184 Rubí Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60115-foto-08184-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60115-foto-08184-42-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Sense ús 2020-10-06 00:00:00 Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA 98 49 1.5 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
45801 Bòbila de can Galí https://patrimonicultural.diba.cat/element/bobila-de-can-gali <p>MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal.</p> XX La manca d'ús d'aquest element ha propiciat el deteriorament d'alguns edificis del conjunt, especialment de l'edifici d'administració. <p>Conjunt arquitectònic situat en un pla al peu del torrent de Can Cases, que tenia com a objectiu la producció de maons destinats a la construcció aprofitant el composició argilosa del terreny natural de Castellbisbal. El conjunt es troba format per un total de quatre grans edificis situats al voltant d'un pla, al marge del torrent. L'accés al recinte es trobava obert sense cap mur perimetral que l'envoltés. Tots els edificis es predisposen al voltant d'un pla que originalment configurava com un espai interior de circulació i treball. El primer edifici al qual s'arriba es troba situat a migdia del conjunt. És de planta rectangular, amb planta baixa i primer pis, i cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal. Compta amb obertures quadrangulars al primer pis i portes d'accés a la planta baixa. El seu aspecte general és de vivenda, i possiblement estigués destinat a oficines de l'empresa, ja que es troba força apartat dels altres tres, que segurament es destinaven a la producció. S'ha aixecat en maó i es troba arrebossat amb ciment pòrtland. El segon edifici es localitza al nord de l'anterior, al cantó de la dreta del conjunt. Es tracta d'un cos rectangular precedit d'una torre de maons quadrangular situada a poca distància. Compta amb un dipòsit d'aigua de ciment adossat a l'alçada del primer pis. En la construcció d'aquest cos s'ha utilitzat el parament de pedra irregular i el maó i el ciment. Podria tractar-se de l'espai destinat al modelat dels maons. El seu estat de conservació està força degradat. Al nord d'aquest darrer edifici trobem dos cossos. El primer, al cantó dret, a continuació del descrit anteriorment resulta força espectacular. Es tracta d'un cos rectangular de planta baixa i coberta plana construït en maó amb les cantonades arrodonides, atalussades i reforçades amb ciment barrejat amb pedra. Al pis superior s'accedia mitjançant una escala recta adossada a la paret de migdia. Actualment s'observen els forats de ventilació dels forns de la planta baixa i un gruix de terra sobre el qual ha crescut força vegetació, la qual cosa fa pensar que la terra era col·locada ja inicialment per mantenir la temperatura dels forns. La planta baixa d'aquest cos estava destinada als forns de maó. Es tracta d'un total de 12 forns independents integrats dins del mateix cos, formats per espais rectangulars d'uns 8 metres de fons per 2,5 metres d'amplada coberts amb volta de canó realitzada superposant diverses fileres de maó, i en les quals s'han obert diverses xemeneies circulars de tub, reforçades amb ciment, que permetien la sortida del fum. El terra d'aquests forns es troba actualment cobert per una capa de fang, que s'ha anat dipositant desprès de l'abandonament del conjunt, Malgrat tot, en algun dels forns, encara es poden apreciar restes de piles de maons. L'accés als forns es realitzava per la façana de ponent encarada al pati central. Configura una façana atalussada que s'obre amb dotze boques diferents, una per cada forn formades per una volta i un arc escarser. Cada boca té una amplada de 2 metres i una alçada de 3 metres, que es correspon amb l'alçada dels forns i un fons d'un metre de gruix. Com a elements decoratius, cal fer esment d'una faixa de separació vertical que es marca al maó entre forn i forn, i d'una altra faixa horitzontal de maó que sobresurt lleugerament del mur a la vorera superior del cos. Aquesta obertura als forns té el seu paral·lel en la part posterior de l'edifici, i es troba tapiada, en el cas d'alguns forns, amb una paret de maó, en la qual només s'obre una petita finestra quadrangular. Molt possiblement un cop que el forn estava carregat es tapiava i aquest mateix mur s'enderroca per enretirar la càrrega. Les boques de la part posterior de l'edifici donen accés a un pati rectangular delimitat per un mur, que s'estén al llarg de tot el cos. Continuació text a observacions</p> 08054-36 Terme de Castellbisbal. Torrent de Can Cases. (08755 Castellbisbal) <p>Aquest conjunt era conegut popularment amb el nom de la Bòbila de Can Galí, tot i que no tingués res a veure amb aquesta masia, només la seva proximitat. En realitat es tracta d'una bòbila contemporània aixecada a mitjans del segle XX, a la dècada del 1960. El propietari era el senyor Bonastre, alcalde Martorell, i va estar en funcionament fins a la dècada del 1980.</p> 41.4686500,1.9911200 415755 4591275 08054 Castellbisbal Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45801-foto-08054-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45801-foto-08054-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45801-foto-08054-36-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Sense ús 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique Continuació del text descripció: El darrer edifici del conjunt, es troba situat just davant dels forns, a ponent d'aquests, i es tracta d'un cos rectangular de planta baixa que segurament estava destinat a magatzems. Aquest cos compta amb diverses portes d'accés encarades als forns i amb poques obertures com a finestres. La construcció és feta en maó, i el sostre es troba reforçat per un embigat de formigó. Al sector de llevant del conjunt, el terreny apareix rebaixat considerablement, observant com la muntanya s'ha anat excavant i deixant a la intempèrie el terreny argilós i vermell, que la pluja ha anat convertint en xaragalls. Aquest paisatge és fruit de l'excavació de la muntanya que s'ha utilitzat com a lloc d'extracció de terres per a la fabricació de maons. 119|98 46 1.2 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
60188 Jaciment de can Jardí https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-jardi <p>BENCOMO et alii (1986) BENCOMO, C.; BELTRAN, J.L.; GARCIA, C.; IBAÑEZ, D.; JORBA, A.; LÓPEZ, F.; MOLINERO, C.; OLLE, J.; PRIETO, A.; PUIG, R.M.; RUFE, M.A.; SANTIRSO, M.; YSAS, P. Aproximació a la Història de Rubí. Rubí, Ajuntament de Rubí. CARTA ARQUEOLÒGICA (1999) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Rubí (Vallès Occidental), Barcelona, Generalitat de Catalunya MORO I GARCÍA, Antonio (1990) Catàleg de restes arqueològiques i zones d'interès geològic del terme municipal de Rubí, Rubí, document mecanografiat, Centre d'Estudis Rubinencs - Ajuntament de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1984a) Les masies de Rubí i la seva gent. Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1997a) Les masies de Rubí i la seva gent. Rubí, Rubricata. El setmanari de Rubí. Caixa de Terrassa.</p> Les restes estan enterrades degut a la construcció del polígon, encara que es van destruir part de les que hi havia al costat de l'antic camí de can Pi de Vilaroc, avui carrer Stravinsky (MORO, 1990). Per la seva pròpia natura de patrimoni que es troba sota terra presenta un alt grau de fragilitat davant els projectes urbanístics, així com una gran incertesa el fet de la valoració de les restes abans de ser exhumades, ja que la seva configuració pot variar molt en molt poc espai. <p>Jaciment romà i medieval situat a la part sud de Rubí, al lloc ocupat pel polígon industrial de can Jardí. (CARTA ARQUEOLÒGICA, 1999). Es troba dominant la riera de Rubí, pel seu costat N. Les restes es troben actualment soterrades des que es va urbanitzar aquesta zona, per a bastir-hi un polígon industrial. Hi havia restes arquitectòniques pertanyents a un 'lacus' i diverses parets (MORO, 1990) Apareix terra sigillata sudgallica -Drag.. 29- africana A, dollia i ceràmica comuna, tractant-se d'una possible vil·la romana (MORO, 1990). Hi ha materials al Museu de Rubí (BENCOMO et alií, 1986: 49). A uns 200 metres a l'O el Sr. Serra i Roselló va localitzar una sepultura en tegula, que sembla que avui ha estat destruïda (MORO, 1990).</p> 08184-115 C/ del compositor Stravinsky, 08191-RUBÍ <p>Els primers restes que serveixen per documentar el jaciment sembla que van ser exhumats pel Sr. Serra i Roselló qui, com ja s'ha dit a l'apartat 'descripció', sembla que va localitzar una sepultura en tegula (MORO, 1990).</p> 41.4696900,2.0202500 418189 4591362 08184 Rubí Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60188-foto-08184-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60188-foto-08184-115-2.jpg Inexistent Romà|Medieval|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2020-10-06 00:00:00 Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA La masia del mateix nom pertany al terme de Sant Cugat (RUFÉ I MAJÓ, 1984a, 1997a), i les seves terres estan ocupades per un polígon industrial. 83|85|80 1754 1.4 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
45771 Can Amat https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-amat-0 <p>MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.</p> XVII-XIX <p>Edifici de planta quadrangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Tot el conjunt es troba envoltat i protegit per un mur perimetral de tancament i alguns cossos afegits a l'edifici creant un pati interior convertit actualment en jardí. El rebaix dels terrenys de l'entorn fruit de la urbanització motivada pel creixement de la vila en aquest sector, ha fet que la casa resti actualment elevada sobre un petit monticle. En tant que edifici, compta amb planta baixa, primer i segon pis. La construcció és feta en mur de mamposteria irregular, combinant maó en alguns trams i tot el conjunt es troba arrebossat amb mur de morter amb clapes de ciment pòrtland. La façana principal es troba orientada a migdia i s'obre amb un portal molt rebaixat amb els brancals i la part superior reforçats amb ciment. A banda i banda del portal s'obren finestres quadrangulars i rectangulars protegides per reixes. A nivell de primer pis destaquen tres balcons centrals amb baranes de ferro, i finestres als extrems d ela façana. A nivell de segon pis, destaca una obertura central formada per una galeria de finestres de punt rodó de mida petita i diverses finestres rectangulars a banda i banda. Els finestrals dels extrems són fruit de reformes recents de la casa. A nivell de segon pis s'aprecia un rellotge encastat a la façana. Aquesta façana principal sobresurt de l'alçada general de l'edifici creant un frontó triangular que es recolza sobre la cornisa dentelada que s'escau sobre el segon pis. Es tracta d'un frontó molt senzill, fet d'obra i arrebossat amb ciment, sense cap decoració afegida. La part posterior de la casa ha estat ampliada afegint un cos rectangular de planta baixa i cobert amb teulada plana, decorat amb un seguit de cinc grans finestrals rectangulars que ocupen pràcticament tota la façana. Els cinc finestrals han estat decorats amb frontons d'estil neoclàssic, que coronen la part superior. Els cinc frontons presenten formes triangulars, a excepció del central que es tenca amb un arc rebaixat. Tots cinc es recolzen sobre entaulaments formats per dues impostes a cada extrem acabades en forma de volutes verticals. Entre les impostes destaca una llinda central decorada amb una orla vegetal esculpida, en la qual sobresurt un medalló al mig amb un cap esculpit que recorda formes clàssiques. Sobre els frontons dels finestrals s'escau un fris que s'estén per tot el perímetre de l'edifici. En la decoració del fris s'alternen permòdols amb decoració vegetal esculpida i cassetons tapiats o bé omplerts amb maó formant una creu. Sobre el fris es col·loca una cornisa dentelada, sobre la qual es recolza una barana amb balustres que protegeix el terrat superior. Altre dels elements destacats de la casa és una torre circular situada a tocar del mur exterior de tancament, en la línia de la façana principal. Es tracta d'un antic molí de vent amb funcions ornamentals, al qual s'ha incorporat una escala metàl·lica de cargol que l'envolta i un penell també ornamental.</p> 08054-6 Nucli urbà de Castellbisbal. Avda. Molins de Rei, 1(08755 Castellbisbal) <p>Masia documentada des del 1137, moment en el qual era senyor de Castellbisbal el Bisbe Ramon Beremon, del qual, entre els abusos comesos hi figura haver veremat les vinyes i tallat els arbres de Pere Amat. Al segle XVI, es recullen diverses notícies relacionades amb la casa, la primera prové del cens parroquial del 1573, on apareixen com a propietaris Jaume Amat, la seva esposa Margarida i els seus fills. Al cens del 1600 era hereu de la casa Antoni Amat i la seva família, que hi residien amb diversos mossos. RUIZ (1998: 162) El nom de Jaume Amat apareix juntament amb el de Jaume Albareda, com a jurats de la població, en la construcció de l'església de Sant Vicenç, acabada el 1598. Entrats al segle XVIII, al cens de 1752 elaborat pel senyor de Castellbisbal hi figura com a propietari Jaume Amat. L'any 1882 els senyors Francesc Ribot Comellas i el seu fill Miquel Ribot, propietaris de la masia de Cal Ribot, van comprar la masia de Ca n'Amat, on passaren a residir, tot deixant un masover a Can Ribot. Poc desprès, el 1906 el senyor Miquel Ribot, juntament amb el seu cunyat Pere Serafí, propietari de Can Margarit i el jove Manuel Anglada, van formar la Companyia Gas Acetilè de Castellbisbal, per enllumenar els carrers de la població, i van instal·lar els gasòmetres a la població. MATEU (1999: 8) L'edifici actual és una construcció que conserva elements de l'antiga masia moderna dels segles XVII-XVIII a l'interior. La casa sembla haver patit una reforma important a finals del segle XIX, incorporant una façana principal afegida, que sobresurt en alçada respecte a la resta de l'edifici i li dona un aire residencial. En les primeres dècades del segle XX la casa tornà a ser ampliada afegint un cos adossat a la part posterior en un estil artístic que incorpora elements neoclàssics. El creixement urbanístic de la vila va incorporar la masia dins de la trama urbana del poble entorn a la dècada del 1980.</p> 41.4693800,1.9841400 415173 4591363 08054 Castellbisbal Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45771-foto-08054-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45771-foto-08054-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45771-foto-08054-6-3.jpg Legal Contemporani|Neoclàssic|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique Es troba inclòs al POUM dins el catàleg de béns a protegir amb el núm A.14 98|99|119|94 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
45960 Rellotge de sol de ca n'Amat https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-ca-namat <p>http://www.gnomonica.cat/bd.cfm</p> XX Es troba força desdibuixat i les marques horàries són difícils d'observar. <p>Rellotge rectangular pintat a la façana de Ca n'Amat, entre les finestres del segon pis. Guarda una orientació sud-est i marques horàries a les hores de les 6 del matí a les 3 de la tarda, en cicles de 12 hores. La numeració aràbiga i la línia de les 12 es vertical. El gnòmon de vareta amb un cercle molt esborrat al pol</p> 08054-195 Nucli urbà de Castellbisbal. Avda. Molins de Rei, 1 (08755 Castellbisbal) <p>Es tracta d'un rellotge d'autor que actualment es troba despintat. Cal pensar que fou pintat a començaments del segle XX, moment en el qual pot ser datada la façana principal de la casa</p> 41.4693800,1.9841400 415173 4591363 08054 Castellbisbal Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45960-foto-08054-195-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45960-foto-08054-195-2.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique Es troba inventariat per la Societat de Gnomònica catalana amb el núm de referència: 3613 119|98 47 1.3 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
45931 Torrent de can Cases https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-can-cases <p>MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> La vegetació és abundant i alguns trams del torrent són impracticables. A nivell de conservació, cal destacar la manca d'algun tipus de depuració que impedeixi l'abocament d'aigües residuals procedents del nucli urbà de Castellbisbal. <p>Torrent que neix al sector del nucli urbà de Castellbisbal i desemboca a la riera de Rubí. Es tracta d'un curs fluvial d'aigua molt irregular que ha creat un congost actualment ocupat per la vegetació, força abundant en alguns trams. El tram central, entre Can Galí i el polígon industrial es troba ocupat per horts a banda i banda del curs fluvial, amb una ocupació humana present en forma de camins i corriols per accedir als horts i algunes construccions precàries. Altre dels elements que denota l'ocupació de l'espai és l'existència de les restes d'una bòbila, coneguda com la bòvila de Can Galí, situada al tram de torrent situat sota aquesta masia. A nivell d'interès natural, cal destacar el fet de que es tracta d'un sector del municipi caracteritzat per una vegetació frondosa i abundant on predominen principalment els pins, les alzines i altres espècies de bosc mediterrani que poblen els vessants del congost, convertint aquest tram en un reducte boscós força singular. Al peu del torrent, cal assenyalar que el seu curs es troba marcat pel canyissar que delimita el seu traçat a banda i banda indicant el seu curs.</p> 08054-166 Terme de Castellbisbal. Torrent de Can Cases (08755 Castellbisbal) 41.4701300,1.9880600 415501 4591442 08054 Castellbisbal Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45931-foto-08054-166-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45931-foto-08054-166-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2020-10-07 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 2153 5.1 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
45845 Goigs de Sant Joan Baptista https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-joan-baptista <p>RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.</p> XVI-XX Possiblement deixaren de ser cantats abans de la Guerra Civil. <p>GOIGS DEL GLORIÓS SANT JOAN BAPTISTA Del Verb etern encarnat / Celest al procurar / Siau nostre protector / (....) / En la hora del sacrifici / Elisabet ho fecundà / Y perquè de Gracia abunda / Se mostra l' Senyor propici(...) / La gracia contra lo infern / També lo esperit increat / Compregue (...) / Tans feu vostra enteresa / Ha defensat de (...) Rey / Que fins a Herodes Rey / Condempnareu sa impuresa Quedant persò degollat / Per demostra vostre amor/ (...)</p> 08054-80 Terme de Castellbisbal. P.I. Ca n'Estaper. C/ del Retorn s/n (08755 Castellbisbal) <p>L'origen dels goigs ve determinat per l'existència, des del segle XII, de cants litúrgics llatins destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu. Per tal de popularitzar aquests cants, es traduïren als diversos idiomes romànics al segle XIV. Els goigs més antics de Catalunya s'han recollit al segle XIV. Un dels més famosos i també més antics és la Ballada dels goigs de nostra dona, en català vulgar, que era cantat i ballat pels pelegrins de Montserrat i recollit al llibre Vermell. Des del segle XV es passà a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els sants i Jesucrist. I des del segle XVI s'imprimiren i divulgaren per les esglésies, santuaris i ermites arreu dels Països Catalans. Aquests goigs es cantaven a la capella de Sant Joan de casa Estapé. Al peu de la pàgina hom veu que foren impresos a casa dels hereus de la Viuda Pla l'any 1881.</p> 41.4705200,2.0017700 416647 4591472 08054 Castellbisbal Dolent Inexistent Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Sense ús 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique Aquests goigs es cantaven a la capella de Sant Joan de casa Estapé. Al peu de la pàgina hom veu que foren impresos a casa dels hereus de la Viuda Pla l'any 1881. 98 56 3.2 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
45858 Ermita de Sant Joan de Benviure https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-sant-joan-de-benviure <p>MAYER, M. (1996) . 'Santuari de Sant Joan de Ca n'Estaper'. Actes de l'Assemblea Comarcal d'Estudiosos . Rubí. RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal. PUJADES, J.; SUBIRANAS, C. (2001) 'Intervenció arqueològica a l'ermita de Sant Joan de Benviure (o de Can Estapé)' a Ben Viure. Butlletí dels Amics i Amigues del Museu. Gener de 2001. Castellbisbal. PUJADES, J.; SUBIRANAS, C. (2000) Memòria intervenció a l'Ermita de Sant Joan de Benviure maig agost 2000: Àrea de Coneixement i Recerca. MAYER, M. (1996) . Santuari de Sant Joan de Ca n'Estaper. Actes de l'Assemblea Comarcal d'Estudiosos . Rubí.</p> I-XIX L'edifici de l'església es troba actualment vallat. El seu estat de conservació és molt dolent amb el sostre i part dels murs enderrocats. <p>L'Ermita de Sant Joan de Benviure es troba dins el terme municipal de Castellbisbal, al Vallès Occidental, en un altiplà pròxim al torrent de Can Balasc, a uns 100 metres de la masia de Ca n'Estaper. A prop està la riera de Rubí, la qual marca la frontera amb el terme municipal de Rubí. Aquesta zona es va veure afectada fa anys per un constant moviment de terres per tal d'ubicar-hi el polígon industrial de Ca n'Estaper. Les referències arqueològiques a l'entorn de l'ermita són nombroses. En aquest sentit, abans de la important extracció d'argiles, se citen com a habituals les troballes de material romà en superfície, així com restes òssies romanes corresponents a una necròpolis. L'any 1988, any en que es va realitzar la Carta Arqueològica del Vallès Occidental, es coneixia l'existència de la necròpolis d'inhumació de sepultures fetes amb lloses i amb tègules a doble vessant (segles VI-VII) per les referències orals de J. Mateu. No hi havia més detalls sobre el nombre, orientació i altres característiques de les sepultures per a la correcta documentació del jaciment. Llavors s'observaven restes de tegulae escampades per la proximitat de l'ermita, així com fragments de paviment testaceum reutilitzats com a elements constructius en les parets exteriors. Se li va atorgar a la necròpolis una cronologia d'època romana. Era molt remarcable la presència, també, en el mur sud de l'ermita, d'un bloc paral·lelepípede de gres no motllurat, de 59 x 34 cm la part alta i 37 x 37'7 cm la part baixa. Aquest bloc presenta la inscripció: I(ovi) O(ptimo) M(aximo), amb una alçada de lletres de 6'2 - 6 cm. Es tracta d'una inscripció en honor a Júpiter, sense dedicant, interpretat com a culte local, lligat a un territori agrícola que la divinitat havia de protegir. M. Mayer situa la inscripció cap a la fi de la primera meitat del segle II dC. Les restes de l'ermita que es conserven són atribuïbles al segle XVIII, tot i que es sap del seu arranjament a èpoques posteriors i de la presència de materials anteriors. M. Mayer també documentà un possible mil·liari localitzat en una de les feixes de Ca n'Estaper. Aquest mil·liari va ser conservat fins el 1980 a prop de la masia, però avui dia es troba perdut. Aquest possible mil·liari era realitzat en gres, amb una alçada de 60 cm i un diàmetre de 40 cm. L'alçada de les lletres era de 7,5 cm, molt esborrades i pròximes a la base: EP</p> 08054-93 Terme de Castellbisbal. P.I. Can Estaper C/ del Retorn s/n (08755 Castellbisbal) <p>Entre el maig i l'agost de l'any 2000 es realitzà una intervenció arqueològica. Durant la intervenció arqueològica s'observà l'existència de part de la necròpolis tant a l'interior (6 tombes) com a l'exterior (32 tombes) de l'església. Les tombes localitzades l'any 2000 també són construïdes amb coberta de tègules a doble vessant o amb estructura de cista i coberta de tègules, amb una cronologia de segles IX al XV (encara que 4 són del segle VI i VII). Quant a l'Ermita de Sant Joan de Benviure, es tracta d'un tipus d'edifici aïllat, església d'una sola nau, de planta rectangular, de la qual resten dempeus tres parets perimetrals i un frontís a dues aigües amb una motllura. Les conclusions obtingudes se sintetitzen en l'establiment de diverses fases cronològiques. La intervenció arqueològica ha permès establir un total de 5 fases diferenciades, 4 de les quals es troben directament relacionades amb l'existència d'un edifici religiós. FASE I. Època romana: Aquesta primera fase ve definida exclusivament per l'existència de 8 sitges de dimensions considerables situades tant a l'interior com a l'exterior de l'edifici. La cronologia relativa obtinguda és dels segles VI-VII, podria relacionar-les amb restes d'un assentament d'època romana, sense més precisió cronològica. És probable que les sitges corresponguin a la pars rústica d'una vil·la romana que hauria existit a la zona. FASE II. Segles VI-VII: Aquesta fase es caracteritza per l'establiment d'un edifici religiós que al llarg dels segles es mantindrà amb les pertinents reformes i modificacions. La cronologia d'aquesta fase correspon als segles VI-VII. Correspondrien a aquest moment un total de 4 tombes, 3 de les quals corresponen a la tipologia de tombes amb coberta de tègula a doble vessant, col·locades dins d'una fossa rectangular excavada al sòl geològic. Cap d'aquests enterraments presentava material arqueològic associat ni cap tipus d'aixovar que s'hi relacionés. FASE III. Medieval: Aquesta fase correspon ja a època clarament medieval i representa una reducció important de la planta de l'edifici original i una remodelació total de les estructures antigues. La fase sembla caracteritzar-se per la construcció d'un absis semicircular a la part de llevant, que es recolzaria sobre les restes de l'antiga capçalera quadrada. A partir d'aquest moment, l'edifici es convertiria en una església d'una sola nau, amb una planta idèntica a la que s'ha mantingut fins avui dia. Es possible que li correspongui una cronologia entre els segles XI-XII. A banda de les diverses estructures i paviments documentats, és probable que bona part dels enterraments documentats a l'interior i a l'exterior de l'església corresponguin també a aquesta fase. FASE IV. Segles XVI-XVIII: Tant arqueològicament com arquitectònica sembla donar-se, en termes generals, una llarga pervivència de l'edifici medieval sense reformes significatives fins entrada l'època moderna. En aquest moment es duen a terme importants reformes tant als murs de la nau com a la capçalera de l'església. Es refà novament la zona de l'absis i es construeix un del tipus ferradura per la part interior de l'edifici. També correspondria a aquesta fase tot el tram del mur de migdia, És evident que l'aprofitament d'aquest material implicava l'existència d'un antic assentament romà de certa importància. Quant a les construccions del segle XVIII, aquestes es limiten a l'edificació del mur de migdia i de l'actual façana de ponent. FASE V. Segle XIX: Darrera fase en la que es duen a terme reformes importants tant a l'estructura de l'edifici com en el seu espai interior. Li correspon una cronologia molt tardana, atribuïble al segle XIX. En aquest moment es duu a terme, entre d'altres, una nova reforma de l'absis de l'església quan, per raons desconegudes es torna a construir un nou absis semicircular. CC.AA. (2006)</p> 41.4705200,2.0017700 416647 4591472 08054 Castellbisbal Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45858-foto-08054-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45858-foto-08054-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45858-foto-08054-93-3.jpg Legal Romà|Paleocristià|Medieval|Modern|Contemporani|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique La zona era coneguda popularment com la Serra del Fossar, topònim prou simptomàtic, i estigué destinada al conreu de la vinya fins als anys 60 del segle XX. J. Mateu recull, dels pagesos que la treballaven, referències orals respecte a l'aparició de fragments de tègula i ossos. 83|84|85|94|98|80 1754 1.4 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
45842 Romeries d'abans de l'Ascensió https://patrimonicultural.diba.cat/element/romeries-dabans-de-lascensio <p>MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> XVII-XX La tradició es va perdre a partir de la dècada del 1970 <p>Els tres diumenges anteriors del dia de l'Ascensió es tenia per costum celebrar tres romeries a tres llocs diferents del poble. El tercer diumenge anterior a l'Ascensió s'anava a la creu que hi havia prop del cementiri, a tocar de la carretera de Terrassa. El segon diumenge anterior a l'Ascensió s'anava a l'ermita del Castell El diumenge anterior a l'Ascensió s'anava a l'ermita de Sant Joan de Benviure o de Ca n'Estaper. Normalment s'anava a aquests tres indrets a peu, o bé en carruatge engalanat. Només arribar es feia un bon esmorzar, desprès normalment es celebrava una missa i desprès es feia un bon àpat. La gent acostumava a portar costella de xai o de porc i botifarres i allà mateix encenia un foc i feien el dinar. Es tractava de jornades festives on el jovent aprofitava per relacionar-se obertament. Una de les tradicions lligades a aquestes tres romeries consistia en collir una canya verda i penjar-la del brancal de la casa per demostrar que s'havia anat.</p> 08054-77 Terme de Castellbisbal (08755 Castellbisbal) <p>Cal pensar que es tracta d'una tradició antiga, on festivitat lúdica i religiosa es barregen. Els seus orígens es podrien remuntar a l'edat moderna. Cap a la dècada del 1950 s'anà perdent poc a poc fins a desaparèixer.</p> 41.4705400,2.0017900 416648 4591474 08054 Castellbisbal Dolent Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Sense ús 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 98 2116 4.1 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
45940 Camí de la Marrada https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-marrada <p>MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> XVII-XX Alguns trams del camí són de difícil pas <p>Actualment al cantó de migdia del Turó de les Garses s'aprecien les restes d'un antic camí que serpenteja la muntanya i comunica el camí del Repeu amb el poble de Castellbisbal. Es tracta d'un camí de terra d'un metre d'amplada aproximàdament, que es converteix en corriol en alguns trams, envoltat de vegetació i sortejant l'alçada. Des del Turó de les Garses s'aprecia el seu pas pel dipòsit d'aigua i pel costat nord del mateix turó fins al Parc del Castell. Antigament sortia de ca n'Amat i pel bosquet d'aquesta propietat anava a trobar el camí del repeu. Aquest era un camí d'abast que normalment utilitzaven els veïns de Castellbisbal per baixar i pujar a peu fins als Arenys, i un cop allà, empalmant amb el camí del repeu, poder anar fins a Martorell i fins a Barcelona.</p> 08054-175 Terme de Castellbisbal. (08755 Castellbisbal) <p>Aquest camí es va deixar d'utilitzar progressivament a partir del 1928, moment en el qual es va construir la carretera nova</p> 41.4710500,1.9729200 414238 4591559 08054 Castellbisbal Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45940-foto-08054-175-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45940-foto-08054-175-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45940-foto-08054-175-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 98|94 49 1.5 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
45894 Ca n'Estaper https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-nestaper <p>MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.</p> XIX-XX La casa es troba en estat de conservació molt dolent. <p>Edifici de planta quadrangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Es tracta d'una construcció aixecada en mur de mamposteria irregular amb fragments de tàpia i maó. Formada per planta baixa i primer pis. Al cos principal s'han anat afegint diversos edificis més creant tot un grup d'edificacions unides al voltant del que devia ser un pati central. La façana principal es troba orientada a ponent i totes les obertures han estat tapiades amb maó. Com a entrada principal a l'edifici, s'observa un portal central presidit per una llinda monolítica i dos brancals també monolítics. A banda i banda s'obre dues finestres rectangulars amb similars característiques que la porta. Aquestes obertures de la planta baixa es corresponen amb obertures a nivell de primer pis, en concret tres finestres quadrangulars que conserven les característiques de la planta baixa. Al sector de migdia, l'edifici es prolonga amb un cos rectangular que s'estén al llarg de tota la façana de migdia i que queda cobert per una prolongació de la teulada del mas. Es tracta d'un espai auxiliar on s'ha obert una porta de grans dimensions que devia estar destinada a garatge. Al sector nord del mas, s'observa un altre edifici de planta baixa i primer pis cobert a dues aigües i obert amb tres finestres a nivell de primer pis, que també han estat tapiades. Es tracta d'un edifici més modern arrebossat amb ciment que podria haver estat vivenda.</p> 08054-129 Terme de Castellbisbal. P.I. Can Estaper C/ del Retorn s/n (08755 Castellbisbal) <p>Els orígens de Ca n'Estaper podrien trobar-se en el període baix medieval. Al cens parroquial del 1573 apareix vivint com a propietaris Felip Staper, la seva esposa Antònia, i els seus fills Joan, Mateu i Pere. Al cens posterior realitzat el 1600 apareixen censats Pere Joan Staper, la seva esposa Joana, els seus fills Mateu, Silvestre, Joana i Elisabet, una mosso i un bover. RUIZ (1998: 162). A partir del segle XVII va ser propietat de la família Llopart, que també ho era de Can Galí. En aquests moments els propietaris de la casa ja no hi vivien, trobant-se la casa en mans de masovers. El 1758 ho era Antoni Arís, que tenia cura de la veïna capella de Sant Joan. El 1852 apareix com a propietari Francesc Llopart, que era veí de sant Vicenç dels Horts. La casa devia ser venuda a finals del segle XIX, ja que el 1921 era propietari Joaquim Mascaró. Va ser habitada fins a la dècada de 1970, moment en el qual els terrenys dels voltant foren transformats en polígon industrial. RUIZ ELIAS (1998: 146)</p> 41.4713900,2.0015200 416627 4591569 08054 Castellbisbal Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45894-foto-08054-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45894-foto-08054-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45894-foto-08054-129-3.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 119|98 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
45916 Els Arenys https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-arenys <p>MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> Aquest sector ha estat abandonat per l'agricultura els darrers anys, a excepció d'alguns trams, i mostra una clara desordenació d'espais. <p>Sector situat a l'extrem de ponent del terme municipal. La delimitació natural de la zona es dóna entre el torrent de Palau a ponent, les formacions aturonats a llevant on s'assenta la vila de Castellbisbal, la riera del Morral al Nord, i la riera de Rubí al Sud. Tal i com correspon al nom, es tracta en realitat dels Arenys o ribes situades a ambdós costats del riu Llobregat, i es correspon a un terreny molt planer i extraordinàriament fèrtil per a l'agricultura. Actualment, aquest espai ha estat ocupat pràcticament en la seva totalitat per la indústria, resten però, alguns sectors de la zona on encara es conserva el paisatge original ocupat principalment per camps de conreu. Aquests sectors es situen al nord de la zona, tot just s'ha passat el congost de Martorell. Destaca la presència de parcel·les de terra conreades, a les quals s'accedeix per camins de terra. Al mig del paisatge s'observa el riu Llobregat i les basses de recàrrega del riu Llobregat, que condueixen l'aigua als municipis del baix Llobregat. Aquestes basses es troben a tocar d'un dels aqüífers més importants que té el riu, i són conegudes com a Cubeta de Sant Andreu. Els seus aproximadament 6 hectòmetres cúbics serveixen per garantir part de l'aigua del barcelonès. Amb tot, la sobreexplotació d'aquest aqüífer es va iniciar als anys 60 i 70, a causa de l'increment del nombre de polígons industrials. Cap als 80 es van construir basses de recàrrega al costat de la llera del riu, però una riuada el 1985 se les va endur. El 2010 van ser inaugurades noves basses per la Comunitat d'Usuaris de la Cubeta de Sant Andreu amb l'objectiu de mantenir l'equilibri i millorar la qualitat d'aquest important aqüífer. Les noves basses disposen d'un sistema de filtrat per augmentar la quantitat d'aigua que es filtra des de la llera del riu cap a l'aqüífer. Actualment de la cubeta de sant Andreu es beneficien activitats agrícoles i industrials de Castellbisbal i Sant Andreu de la Barca.</p> 08054-151 Terme de Castellbisbal. Els Arenys (08755 Castellbisbal) <p>La importància d'aquest element radica en ser el darrer testimoni del que al seu dia fou un dels paisatges més significatius de Castellbisbal: l'horta de Castellbisbal, actualment desapareguda. Tradicionalment tots els veïns de Castellbisbal disposaven d'alguna parcel·la de terra als Arenys que contribuïa al manteniment de l'economia familiar. Els excedents, especialment de fruites eren venuts als mercats de Barcelona. El transport dels pagesos de Castellbisbal a Barcelona era habitual gràcies a la facilitat que oferia el tren. Segons informació oferta pels veïns de Castellbisbal els Arenys foren un espai ple d'horta i arbres fruiters, regats mitjançant una gran quantitat de sínies que extreien l'aigua del subsòl - fins a 300 -. L'espai que actualment es conserva manca de plantacions d'arbres fruiters i està destinat en la seva totalitat a l'horta.</p> 41.4713700,1.9678500 413815 4591600 08054 Castellbisbal Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45916-foto-08054-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45916-foto-08054-151-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Productiu 2020-10-07 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 2153 5.1 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
60119 Can Pi de Vilaroc https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pi-de-vilaroc <p>BONET I GARÍ, Lluís (1983) Les Masies del Maresme. Barcelona, Montblanc-Martín C.E.C. CASTELL, EL (1999). Llistat de patrimoni industrial, Rubí, El Castell-Ecomuseu urbà. Document mecanografiat, 1999. INFORMACIÓ ORAL JUDITH TAPIOLES, abril 2001. PLA ESPECIAL (s.d.). Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Rubí. Document mecanografiat. MERINO, Joan Miquel (1983b) 'Sant Pere de Rubí a través de la documentació antiga, dels segles X, XI, XII i XIII', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 10, pp. 191-210. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1984a) Les masies de Rubí i la seva gent. Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1990) Ex-vots de Sant Muç, Rubí: Miquel Rufé i Majó. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1997a) Les masies de Rubí i la seva gent. Rubí, Rubricata. El setmanari de Rubí. Caixa de Terrassa.</p> XVIII <p>Masia del tipus III. Ha sofert forces modificacions si bé s'ha intentat respectar la conservació dels elements tipològics i d'interès en la mesura que ha estat possible. Aquests modificacions han afectat, principalment, els forjats, de manera especial el del segon pis, on s'ha substituït l'embigat de fusta en mal estat per un de ferro. També hi ha modificacions al forats de façana amb l'aparició de balcons, si be no afecten gaire l'aspecte general. La coberta es suportada per una gran biga reforçada per uns elements que es podrien considerar com a cavalls primitius. Té un celler amb coberta a dues aigües, amb cavalls de pi melis de molta qualitat. Sembla que existeix una cisterna davant l'edifici, de dimensions poc habituals, ja que la informació oral diu que el carro que treia la terra podia circular fins el fons. S'ha de destacar també la gran xemeneia. Per altra banda, els annexos no tenen gaire interès (PLA, s.d.). A la façana es pot veure la data de 1787.</p> 08184-46 Camí vell de Castellbisbal . 08191-RUBÍ <p>La primera dada de la seva existència, amb el nom de 'Villarab', es troba al testament, fet l'any 1164, d'en Guillem, el qual deixa per hereu del mas el seu fill Miquel. Se sap també, que aquesta masia era alou de la catedral de Barcelona i formava part de la Prepositura. Un pergamí de l'any 1224 parla de la donació, per part del capítol de la Catedral a Berenguer Miquel del 'mas de Villarab' amb carta de precari. Tot apunta a que l'edifici de la masia no sempre es va trobar al lloc actual, segons es desprèn de la lectura de les escriptures. Les terres que formen la propietat actual foren adquirides gradualment: una part eren del castell de Rubí, altres del monestir de Sant Cugat, de Valldonzella, de l'església del Papiol, de la catedral de Barcelona i d'alguns particulars, les quals foren establertes en diferents èpoques a favor dels posseïdors de can Pi de Vilaroc. Durant quatre generacions heretaren el mas les pubilles, els marits de les quals acceptaren el cognom de Vilaroc i renunciaren al propi. Tot això passà fins a mitjan segle XIV, quan Sança de Vilaroc es casà amb Arnau Despí i, des d'aleshores s'anomena Pi de Vilaroc, passant, a més a més, a ser aquest el cognom familiar. Els esposos Guillem i Elisenda de Vilaroc, van fer un llegat de '12 diners per la llàntia de Sant Mus' (RUFÉ, 1990). Galceran Pi, el 1527, es nomenat batlle reial de Rubí mitjançant un diploma atorgat per Federico de Portugal, lloctinent general de Catalunya, en nom de l'emperador Carles V i la reina Joana. Altres membres van ser després batlles de Rubí als segles XVI i XVIII. Un privilegi de l'any 1706, una altra vegada signat pel Lloctinent de Catalunya declara el matrimoni Pere i Esperança Monmany, mentre visquin, lliures i absents de càrregues, impostos i allotjaments. La família de can Pi de Vilaroc va afavorir en diverses ocasions la parròquia de Sant Pere de Rubí, sembla ser aquest el motiu pel qual se li va concedir el poder-se enterrar a la capella de Sant Roc. L'any 1927, la Sra. Joaquima Elies, vídua de Margenat, va subvencionar els bancs, el sagrari i la custòdia amb motiu de celebrar-se les noces d'argent del rector Dr. Josep Guardiet. El Sr. Josep Rabassa i Rabella restaurà can Pi de Vilaroc amb molta cura i els seus hereus la conserven molt bé (RUFÉ, 1984a; 1997a). Actualment resta abandonada.</p> 41.4720200,2.0091500 417265 4591632 1787 08184 Rubí Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60119-foto-08184-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60119-foto-08184-46-3.jpg Legal Modern Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Sense ús 2020-10-06 00:00:00 Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA Existia un interessant Cartulari que recollia més de dues-centes escriptures (RUFÉ, 1984a; 199/a), d'aquest, avui tan sols resta una copia mecanografiada (feta el 1935) a l'arxiu de la Fundació Museu Biblioteca de Rubí, i esta localitzat a la casa del Sr. Rufé (Informació oral Judith Tapioles, abril 2001). Com a estructura resulten destacat la del celler amb cavalls de fusta (CASTELL, 1999). A la casa, encara existeix una interessant llarga taula de fusta (Informació oral Judit Tapioles, abril 2001). No s'ha tingut accés a l'interior. A la dècada de 1970 va aparèixer una sorgència d'aigua calenta. 94 46 1.2 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
45777 Cal Fuster https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fuster-1 <p>MATEU MIRÓ J. (2002) Els 24 carrers més antics de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.</p> XIX <p>Edifici de planta rectangular situat fent cantonada el carrer Anselm Clavé i carrer Bellavista. La seva façana principal es troba orientada al carrer Bellavista i precedida d'un jardí tancat on destaca la presència d'una palmera de grans dimensions. L'edifici es troba actualment arrebossat amb ciment pòrtland i pintat en color blanc, deixant a la vista només les cantonades i els marcs de portes i finestres, però cal pesar que la construcció és feta en mur de mamposteria irregular amb les cantonades reforçades per carreus de pedra ben tallats i disposats ordenadament, i les obertures reforçades per brancals i llindes monolítiques. L'edifici compta amb planta baixa, primer, segon pis i pis sota coberta. La coberta s'ha fet a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Del conjunt de l'edifici destaca la composició ordenada de la façana principal, que s'orienta a ponent, i que ha estat sobre elevada en el seu tram superior com si fos un frontó exempt de la resta de l'edifici, de tal manera que fa l'efecte de tractar-se com una façana sobreposada, tot i que no sigui veritat. Es tracta d'un front esglaonat amb una peça central on s'ha encastat un rellotge de sol amb formes arrodonides, i dos trams a banda i banda. L'accés a la vivenda principal es realitza per mitjà d'un portal adintellat situat al centre de la planta baixa, sense cap ornamentació especial. A banda i banda d'aquest portal, s'obre dos portals de similars característiques. Coincidint amb aquestes obertures, al primer i segon pis s'obren tres balcons per planta, sent lleugerament més grans els del primer pis que els del segon. La protecció dels balcons es realitza amb baranes de ferro, sent treballades les del primer pis, i llises les del segon. Al pis sota coberta, la única obertura es correspon amb un triple finestral format per tres obertures acabades a la part superior amb un arc de mig punt molt estret i protegides per una baraneta de ferro treballat. Com a element decoratiu destaquen les impostes sobre les quals recauen les peanyes dels balcons del primer i segon pis, així com el remat superior del frontó, que es fa amb una doble cornisa imbricada sobre la qual es recolza una barana feta amb un imbricat de teules sobreposades, que ressegueix els graons del frontó. Altre dels elements decoratius importants és el rellotge de sol que corona d'edifici on es llegeix la següent llegenda: No em miris Per què si lo escric El teu destí</p> 08054-12 Nucli urbà de Castellbisbal. C/ Anselm Clavé. 48. (08755 Castellbisbal) <p>Als voltants del 1700 es va construir l'edifici en planta baixa i al 1800 aproximadament es van aixecar les plantes restants i la sota coberta. Aquest edifici fou construït per ordre del sacerdot Blanc, i es van triar per a la seva construcció uns terrenys situats en un altiplà, que fou prèviament rebaixat fins assolir la cota actual. L'edifici rep el nom de Cal Fuster pel cognom dels avantpassats de la família propietària actual.</p> 41.4719500,1.9787500 414726 4591653 08054 Castellbisbal Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45777-foto-08054-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45777-foto-08054-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45777-foto-08054-12-3.jpg Legal Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique Es troba inclòs al POUM dins el catàleg de béns a protegir amb el núm. A.10 98|119|94 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
45955 Rellotge de sol de cal Fuster https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-fuster <p>http://www.gnomonica.cat/bd.cfm</p> XIX <p>Rellotge circular sobre un peu trapezoïdal que forma la peça que corona el frontó de la façana de la casa de Cal Fuster, dins el nucli antic de Castellbisbal. A l'igual que la resta de la façana, en la qual s'integra és troba pintat en color clar. Guarda una orientació sud-oest amb marques horàries i inscripció apareixen molt esborrades. Es tracta d'un rellotge d'autor molt deteriorat amb gnòmon de vareta. Al rellotge es pot llegir el següent lema: No em miris Per què si lo escric. El teu destí.</p> 08054-190 Nucli urbà de Castellbisbal. C/Anselm Clavé. 48. (08755 Castellbisbal) <p>Es desconeix el nom de l'autor i la data exacta de col·locació, tot i que caldria relacionar-lo amb la casa, que fou modificada entorn al 1800 configurant la façana actual.</p> 41.4719500,1.9787500 414726 4591653 08054 Castellbisbal Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45955-foto-08054-190-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45955-foto-08054-190-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45955-foto-08054-190-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique Es troba inventariat per la Societat de gnomonica catalana amb el núm de referència: 3245 119|98 47 1.3 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
45941 Camí del Repeu https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-repeu <p>MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> XVII-XXI <p>Camí de terra, amb trams asfaltats que ressegueix originalment el traçat antic del que era conegut com a Camí del Repeu. Actualment el camí es pot prendre vora Can Cases del Riu i recorre en sentit Nord - Sud el peu dels turons del Canyet, les Guàrdies, les Garses fins arribar a la carretera BV-1501 que ascendeix fins al poble de Castellbisbal. Aquest darrer tram es troba asfaltat. Es tracta d'un camí planer que serpenteja el peu dels turons, d'uns 3 metres d'amplada en bon estat de conservació.</p> 08054-176 Terme de Castellbisbal. (08755 Castellbisbal) <p>Antic camí que des de la riera de Rubí i des de Can Cases del Riu anava fins a Martorell, travessant en paral·lel tots els Arenys del Llobregat, al peu dels turons de la Gatzarella, de les Guàrdies, de les Garses, etc..A l'alçada d'aquest darrer turó, empalmava amb el camí de la marrada que permetia baixar des de la vila de Castellbisbal als Arenys del Llobregat, tot fent ziga-zaga. Es tractava d'un camí de terra, d'uns tres metres d'amplada, utilitzat per persones i carruatges. Actualment el camí es conserva pràcticament íntegre, tot i que es troba tallat en alguns punts com el de la carretera principal que puja a Castellbisbal des de l'Autovia. Alguns trams han estat asfaltats. Continua sent un camí de terra, d'un amplada variable, d'entre 3 i 5 metres.</p> 41.4721300,1.9714300 414115 4591681 08054 Castellbisbal Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45941-foto-08054-176-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45941-foto-08054-176-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45941-foto-08054-176-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 98|94 49 1.5 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
45819 Monument al Ton Juni https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-al-ton-juni XX <p>Monument commemoratiu urbà situat al carrer dels Països Catalans. Es tracta d'un element simbolitzant una porta realitzat en corten, de 1,68 m d'alçada per 2 m d'amplada que es recolza amb l'ajuda de tres peus de ferro sobre una pedra monolítica. En un dels costats de la porta i enquadrat en un espai quadrangular es pot llegir: Era el primer d'ajudar. Amic dels seus amics. S'Escudava en la VERITAT. Davant la RAO era una canya al vent. Es vinclava però no es trencava . Tenia valentia, força i bon humor. Per a tots, era una porta oberta. Era en TON JUNI I MARGARIT. Castellbisbal (1949-2008)</p> 08054-54 Nucli urbà de Castellbisbal. Avda. dels Països Catalans s/n (08755 Castellbisbal) <p>Aquest monument fou encarregat per l'entitat Esport Motor de Castellbisbal, amb seu al Centre Cultural Recreatiu l'any següent desprès de la mort d'Antoni Juni Margarit, fundador i ànima de l'entitat.</p> 41.4723300,1.9840200 415167 4591690 2009 08054 Castellbisbal Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45819-foto-08054-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45819-foto-08054-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45819-foto-08054-54-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique L'entitat impulsora del monument organitza cada any una trobada de vehicles clàssics a Castellbisbal, amb la denominació de Memorial Ton Juni. La trobada rep aquest nom en record d'Antoni Juni Margarit, membre fundador d'Esport Motor mort a causa d'una greu malaltia. 119|98 47 1.3 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
45789 Línia de façanes del carrer A.Clavé, 22-24 https://patrimonicultural.diba.cat/element/linia-de-facanes-del-carrer-aclave-22-24 <p>MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> XX <p>Línia de façanes de cases que responen a una tipologia de vivenda molt uniforme consistent en vivendes de planta rectangular adossades, de planta baixa i primer pis, cobertes amb teulada a doble vessant amb el carener paral·lel a la línia del carrer i la façana. Es tracta de construccions senzilles, que actualment han estat arrebossades i pintades de diferents colors, en la construcció de les quals es podria barrejar el maó i el mur de paredat. Totes elles mantenen la mateixa estructura a nivell de les obertures, mantenint una porta d'accés a la vivenda adintellada en un costat de la planta baixa, acompanyada d'una finestra rectangular. Al primer pis la composició acostuma a trobar-se feta per una finestra i un balcó de característiques senzilles. En ocasions, es tracta de dues finestres rectangulars. La única excepció formal la constitueix la casa del núm 42, de dimensions més grans que la resta i lleugerament més alta. Compta amb un portal d'accés i diversos finestrals a la planta baixa, i finestrals i un balcó corregut a la primera planta. Els elements decoratius es concentren als enreixats del balcó, als guardapols sobre les obertures del primer pis, i als permòdols de maó situats sota l'aler de la teulada.</p> 08054-24 Nucli urbà de Castellbisbal. C/ Anselm Clavé, 2-24 (08755 Castellbisbal) <p>El nucli de Castellbisbal va néixer a redós de l'Església Parroquial de Sant Vicenç en el decurs dels segles XVI-XVII i XVIII. Amb anterioritat a aquestes dates, les notícies procedents dels fogatges i censos realitzats indiquen un poblament principalment dispers, centrat en les masies que es repartien les terres del terme. A partir del segle XVII i especialment del s. XVIII el grup de cases devien créixer considerablement animades per la prosperitat que oferia el conreu de la vinya. Els residents de la vila devien ser fadrins procedents de les masies del terme i rabassaires que conreaven les terres de les masies. Al segle XIX el poble devia créixer fins a prendre una grandària semblant a la que mantindria fins a la dècada del 1960, comptant amb uns 1.500 habitants. L'expansió del nucli urbà es dugué a terme allargant el carrer Major i carrer Pi i Margall pels seus extrems i aixecant carrers paral·lels a aquest com el carrer Sant Miquel i Anselm Clavé, i carrers perpendiculars al carrer Pi i Margall com el carrer Nou, Sant Marc i Padró. Cal pensar que aquestes cases formen part d'un tram de carrer aixecat a començaments del segle XX format per vivendes populars habitades per població pagesa i menestral. El carrer Anselm Clavé també anomenat Carrer Vell. La majoria de les cases responen a una tipologia pròpia de les construccions de caràcter popular, aixecades per pagesos i menestrals, de començaments del segle XX.</p> 41.4726700,1.9788100 414732 4591733 08054 Castellbisbal Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45789-foto-08054-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45789-foto-08054-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45789-foto-08054-24-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique La importància d'aquest element rau en la unitat de la composició que parla d'un estil de vivenda humil fet en un període determinat, entre la dècada del 1925 i 1935 aproximadament. El fet de que aquestes cases s'hagin conservat proporciona al carrer una identitat molt particular i el converteix en una mostra d'un període històric del poble de Castellbisbal. 119|98 46 1.2 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 170,86 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?

Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml