Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
45867 Castell de Castellbisbal https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-castellbisbal <p>CARRERAS CANDI F. (1900) Lo Castell-Bisbal del Llobregat. Ed. Estampa la catalana. Barcelona</p> XII Són molt poques les restes que es poden observar degut a la construcció en aquest indret de l'ermita de Sant Vicenç del castell i l'eixamplament del passeig del parc. <p>Restes de fonamentacions entorn la capella de Sant Vicenç, al serrat de les Garses. Poca informació es pot donar de l'estratègic castell situat en el Turó de les Garces, totalment desaparegut, malgrat que en alguns punts afloren petites restes de murs de forma esporàdica. Aquest estat d'arrassament no permet cap conclusió sobre la seva distribució.</p> 08054-102 Nucli urbà de Castellbisbal. Parc del Castell (08755 Castellbisbal) <p>El Castell de Castellbisbal apareix a la documentació per primera vegada l'any 1013, en un document on s'al·ludeix al castell episcopal o de Benviure. La fortalesa depenia del bisbe Guislabert, nebot del comte Borrell II de Barcelona. Durant la crisi del 1041-1044, el bisbe es posà en contra del comte i, després d'uns aldarulls, Guislabert va haver d'empenyorar el castell bisbal al comte. A partir d'aquest moment el castlà, Guillem Ramon de Voltrera, hagué de prestar fidelitat als comtes de Barcelona. Al segle XII apareix el llinatge dels Castellbisbal, que eren castlans del bisbe i feudataris dels Castellvell. Al segle XIII els Castellvell tenien el domini total sobre el castell de Castellbisbal. A l'inici del segle XIV, tenia la castlania Berenguer de Castellbisbal, que reconstruí de nou el castell. Després de la guerra civil de 1462-1472, el rei donà el castell a Lluís de Requesens perquè Berenguer de Castellbisbal havia lluitat contra ell. Francesc de Castellbisbal mogué plet contra els Requesens i l'assumpte finalitzà amb la venda, l'any 1494, per part de Francesc, de tots els feus i les rendes que posseïa al terme del castell de Castellbisbal a Lluís Requesens. (CC.AA).</p> 41.4738600,1.9736900 414306 4591871 08054 Castellbisbal Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45867-foto-08054-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45867-foto-08054-102-3.jpg Legal Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Social BCIN National Monument Record Defensa 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique Apareix al llistat d'elements del POUM amb el codi D.06 85 1754 1.4 1771 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
45868 Turó de la Gatzarella https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-la-gatzarella <p>Espai boscos situat entre els P.I. d'Agripina i Can Cases del riu. Es trobaren restes de materials lítics en superfície corresponent a pedres de riu tallades a mà, denominades 'choppers'</p> 08054-103 Terme de Castellbisbal. P.I. Agripina - P.I. Can Cases del riu (08755 Castellbisbal) 41.4576800,1.9902500 415668 4590058 08054 Castellbisbal Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45868-foto-08054-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45868-foto-08054-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45868-foto-08054-103-3.jpg Legal Paleolític|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique Apareix al llistat d'elements del POUM dins del catàleg de Béns a protegir amb el codi D.13 77|76 1754 1.4 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
45869 Turó de les Guàrdies https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-les-guardies La construcció de l'antena de comunicacions sobre el jaciment i l'asfaltat de la zona han desvirtuat el jaciment. <p>Turó situat al vessant de migdia del nucli urbà de Castellbisbal, ocupat en la seva pràctica totalitat pel P.I. Agripina. En aquest indret es recolliren mostres de restes prehistòriques durant els moviments de terres realitzats l'any 1965.</p> 08054-104 Terme de Castellbisbal. P.I. Agripina. (08755 Castellbisbal) 41.4617500,1.9818200 414969 4590518 08054 Castellbisbal Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45869-foto-08054-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45869-foto-08054-104-2.jpg Legal Paleolític|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique Apareix al llistat d'elements del POUM amb el codi D.14 77|76 1754 1.4 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
45870 Vinya del Caramanxel https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinya-del-caramanxel XVI-XVII S'aprecien restes molt disperses, amagades per la vegetació que creix de forma abundant desprès dels incendis <p>Restes de construccions situades sobre el turó conegut com la vinya del Caramanxel. Es reconeixen enmig de la vegetació nascuda després de l'incendi fragments de murs, alguns dels quals han caigut del vessant del turó. També apareixen restes de ceràmica vernissada i teules en superfície.</p> 08054-105 Terme de Castellbisbal (08755 Castellbisbal) <p>No es tenen referències de cap construcció en aquest turó. Per la datació de la ceràmica localitzada es pot precisar que es tracta de restes del període modern (segles XVI-XVII), que es podria correspondre a un tipus d'habitat o masia actualment desapareguda.</p> 41.4930300,1.9683200 413883 4594004 08054 Castellbisbal Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45870-foto-08054-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45870-foto-08054-105-3.jpg Legal Modern Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique Apareix al llistat d'elements del POUM amb el codi C.10 94 1754 1.4 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
45871 Can Santeugini https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-santeugini <p>MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal.</p> XIX-XX <p>Masia formada per diversos edificis que conformen el conjunt de l'explotació agrícola. L'edifici principal és un cos de planta rectangular, cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. Compta amb planta baixa i primer pis. La façana principal es troba orientada a migdia i precedida per un pati enllosat. L'accés a la porta principal es realitza mitjançant una escalinata doble obrada en pedra i adossada al mur. El portal principal és allindat i es correspon a l'alçada del primer pis amb un finestral rectangular. La façana de ponent compta amb una galeria adossada a l'alçada del primer pis. Es tracta d'una galeria oberta amb arcs de mig punt. A la façana de llevant s'adossen diversos cossos de planta baixa que es cobreixen independentment. Un mur d'aglomerat, mamposteria i obra envolta tot el conjunt d'edificis de la masia. A l'extrem sud del mur s'aprecia una torre circular, que és en realitat un molí de vent. Es tracta d'una torre molt decorada, convertida en torre ornamental amb una escalinata interior. L'espai s'ha dividit en planta baixa i tres pisos, obrint finestrals de punt rodó en totes les seves cares. El tercer pis a estat convertit en punt d'observació i dotat amb una terrassa que recorre perimetralment tot l'espai circulat. Es tracta d'una terrassa que es sosté sobre uns permòdols fets en ciment i s'ha protegit amb una barana de ferro molt treballada. Aquest tercer pis es corona amb un teuladet format per una cornisa perimetral que es sosté sobre impostes. A nivell constructiu, tot el conjunt combina la pedra vista i l'arrebossat en color groc. A l'exterior de la casa, sobre un turó situat uns metres a migdia del conjunt es conserva l'antiga era de la casa, actualment molt malmesa, que compta amb una alzina monumental en una punta. També han estat localitzats restes d'un antic pou d'aigua fet amb maons.</p> 08054-106 Terme de Castellbisbal. Urb. Can Santeugini. Mas Cantateugini s/n (08755 Castellbisbal) <p>Cal pensar que es tracta d'una de les masies més antigues de Castellbisbal, amb orígens que es remunten a l'Edat Mitjana. El nom original de la casa podria haver estat el de Santa Eugínia, així al cens parroquial del 1600, apareixen censats Francesc Sanctauginia, Pau Sanctauginia, Antiga i Maria Sanctaugínia, Jaume Sanctaugínia i un mosso anomenat Joan. El cognom familiar sembla haver-se mantingut fins al segle XVIII. Així, el 8 d'agost de 1739, Victòria Santeugènia, veïna de Castellbisbal i resident en aquesta masia es va casar amb Magí Ambrós, hereu de Can Xercavins de Rubí, a la desapareguda ermita de Sant Genís. En el cens de 1752, consta com a propietari Francesc Santa Eugènia. En tant que edifici, tot fa suposar que l'actual masia és una construcció del segle XIX que integra restes de l'antiga edificació sobre la qual s'aixeca, especialment al seu cantó nord. L'actual masia va ser aixecada sobre el que devia ser la masia medieval i moderna de Can Santeugini amb un estil propi d'una casa residencial més que d'una masia agrícola. Tot el conjunt va ser envoltat el 1866 per un mur perimetral que tancava l'espai. Destaca especialment la construcció dels porxos que s'adossen a la casa pel cantó de ponent, i la torre de l'aigua que presideix l'entrada al conjunt arquitectònic. Econòmicament, el sostén de la casa estava estretament lligat a la producció de vi, trobant-se tots els terrenys del voltant, propietat de la casa plantats de vinya. Un cop arruïnada la vinya, a mitjans del segle XX fou venuda pels darrers propietaris hereus de la família Santeugini, que parcel·laren es terrenys venent-los per fer l'actual urbanització. Respecte a la casa, cal afegir que fins a mitjans del segle XX estigué habitada per masovers. A finals del segle XX la casa fou convertida en restaurant, la qual cosa ha suposat una reforma interior dels seus espais i usos.</p> 41.4907400,1.9540900 412692 4593764 08054 Castellbisbal Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45871-foto-08054-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45871-foto-08054-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45871-foto-08054-106-3.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 119|98 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
45872 Can Coromines https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-coromines-2 <p>MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.</p> XVI-XXI <p>Edifici de planta quadrangular cobert a dues aigües aixecat en mur de mamposteria irregular i arrebossat posteriorment amb ciment sense pintar. Al cos central de l'edifici s'han anat afegint alguns cossos que desvirtuen la visió general del conjunt. Compta amb planta baixa, primer i segon pis. La façana principal es troba encarada a ponent, i precedida per un cos rectangular de planta baixa. Destaca el conjunt de finestrals de mig punt obert a nivell de segon pis. A tocar de la casa, en el sector de ponent es pot observar la presència d'una bassa circular de grans dimensions. El material de construcció no s'aprecia actualment ja que es troba arrebossada amb ciment, però cal pensar que es tracta de maó. Aquesta bassa recull aigua del sector del torrent de Pegueres i està destinada al rec agrícola. Els seus orígens cal situar-los a començaments del segle XX, moment en el qual la casa comptava amb una important producció agrícola.</p> 08054-107 Terme de Castellbisbal. Crta.BV1501, km. 1,3. (08755 Castellbisbal) <p>L'edifici existent actualment pot ser datat a l'entorn dels segles XVII-XVIII, tot i que segurament s'aixeca sobre el seu precedent més antic. El cognom Coromines no apareix als censos parroquials del 1573 i 1600, per la qual cosa cal pensar que el nom original de la casa fou un altre, i el nom de Coromines fou una aportació fruit de les polítiques matrimonials de la casa. RUIZ (1998: 161). Les terres de conreu de la casa eren predominantment la vinya, que s'explotava a través de contractes de rabassa morta, i el regadiu, estesos especialment als arenys del Llobregat i als plans del torrent Bo i del de Pegueres, amb alguna extensió de bosc. Fruit d'aquesta bonança econòmica basada en la vinya és la construcció d'una destil·leria a la vora de la casa a començaments del segle XX. Al llarg del segle XIX la propietat estava en mans de la família Canadell. La pubilla de la casa es va casar a finals del segle XIX amb l'hereu de Can Nicolau de Baix, el Sr. Bufill, amb la qual cosa es van unir les dues propietats. El 1903, el senyor Bufill va cedir terrenys de la propietat per la construcció de l'estació de ferrocarril. El 1917 es va construir un oratori, que va tenir caràcter semipúblic, dedicat al Sagrat Cor. Entorn als anys 1934-1936 els propietaris del mas van decidir la construcció d'un nou casal pensat com a lloc residencial al davant de la casa, per la qual cosa l'antic mas rural va perdre importància.</p> 41.4766700,1.9655200 413628 4592191 08054 Castellbisbal Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45872-foto-08054-107-1.jpg Legal Contemporani|Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique Apareix al llistat del POUM amb el núm. B1.01 98|119 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
45873 Casal de Benviure https://patrimonicultural.diba.cat/element/casal-de-benviure <p>MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.</p> XX <p>Edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal. Compta amb planta soterrada, planta baixa, primer i segon pis i golfes. La construcció es troba aixecada possiblement amb maó i es troba arrebossada i pintada de color vermellós, destacant el perímetre de portes i finestres i altres elements arquitectònics afegits pintats en blanc. Aquests elements arquitectònics són, a les façanes laterals, les pilastres afegides com a decoració, que marquen la separació entre finestres a nivell de primer i segon pis, així com una cornisa afegida que marca la separació entre la planta baixa i el primer pis. Es crea, doncs, una composició arquitectònica molt ordenada i repetitiva, que contrasta extraordinàriament amb la façana principal, pensada com un escenari. Efectivament, la façana principal és una composició formada per un frontó sobreposat, que es prolonga en un cos afegit al davant i als laterals de la casa. El front principal sobresurt en alçada a la resta de la coberta de la casa i es remata a la part superior amb un retranqueig i un coronament arrodonit d'imitació barroca. Al davant i als laterals d'aquest frontó s'ha adossat un cos format per planta baixa i primer pis consistent en una tribuna porticada de planta baixa i primer pis oberta amb arcades de mig punt un balcó protegit per una barana de balustres a nivell de primer pis. Aquest cos es cobreix amb teulada plana, que queda convertida a nivell de segon pis en una terrassa que s'estén també als laterals de l'edifici. A nivell d'obertures, la façana principal s'obre al segon pis amb un seguit de finestrals de mig punt i a nivell de golfes amb un altre finestral imitant una galeria amb arcades de mig punt. La verticalitat de la façana, queda ressaltada per l'existència de pilastres adossades que recorren el frontó indicant un falsa separació en tres crugies. A nivell general, el frontó de la façana i el cos afegit guarden la composició cromàtica de tot l'edifici, combinant el fons en color vermell i la resta d'elements decoratius: baranes, pilastres, motllures, etc. pintades en color blanc. Al mig de l'edifici destaca la presència d'una torre quadrangular coberta a quatre aigües que es alçada pel sector de ponent de la casa. Es tracta d'una torre ornamental amb un darrer pis obert amb finestrals correguts formats per arcades de mig punt, que exteriorment guarden la combinació de colors vermells i blancs que s'observa a la resta de l'edifici. Les façanes laterals s'obren amb un seguit de finestres rectangulars. Mentre que les de la planta baixa es rematen a la part superior per una arcada rebaixada, les del primer pis compten amb una decoració formada per un frontó circular. En tots dos casos, un modilló ornamental encapçala la part central d'arcs i frontons. Aquest mateix modilló fa funcions de permòdol sota els ampits de les finestres del primer pis, que sobresurten extraordinàriament. En línies generals, primer i segon pis resten definitius i emmarcats per una doble motllura que recorre horitzontalment la façana com una faixa, remarcant la diferenciació dels pisos. La verticalitat de l'edifici bé marcada per la presència de pilastres adossades que es van repartint de forma ordenada la llarg de tota la façana, i que obliguen a les motllures horitzontals a realitzar tombs per salvar-les. El sector central de cada façana lateral es troba decorat amb un frontó que recorda formes barroques, obert amb una finestra al mig, i amb imitacions de columnes jòniques sobreposades a les pilastres de cada costat. Altre dels elements ornamentals destacats és la presència d'una cornisa que recorre tot l'edifici decorada amb un filera de dentellons a la part inferior. Un escala adossada s'adossa a la façana nord de la casa, permetent l'ascens directament a nivell del primer pis.</p> 08054-108 Terme de Castellbisbal. Crta.BV1501, km. 1,3. (08755 Castellbisbal) <p>La història del casal de Benviure es troba lligada a l'heretat del mas de Can Coromines, documentat des del segle XVIII, i situat al darrera de l'edifici. En tant que masia agrícola visqué un gran moment d'esplendor entre els segles XVIII i XIX arran del conreu de la vinya. A començaments del segle XX la pubilla de la casa es va casar amb l'hereu de Can Nicolau de Baix, el Sr. Bofill. L'edifici actual és una construcció inacabada d'entre el 1934-1936, amb aires colonials i una decoració d'estil barroc, que tenia com a objectiu permetre l'estiueig de tots els membres de la família. Durant la Guerra Civil (1936-1939), les terres de la finca van ser col·lectivitzades per la CNT, la família es va exiliar a Amèrica, recuperant la propietat de la finca desprès del conflicte. La casa està sent objecte de reformes els darrers anys, entre les quals destaca el color de la pintura exterior.</p> 41.4763700,1.9655100 413627 4592157 08054 Castellbisbal Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45873-foto-08054-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45873-foto-08054-108-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique Apareix al llistat del POUM amb el núm. B1.02 98 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
45874 Can Canyadell https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-canyadell <p>MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal.</p> XIX-XX <p>Masia de planta quadrangular coberta a quatre aigües. Es tracta d'una construcció aixecada en mur de mamposteria irregular, arrebossada i pintada en color groguenc. Les cantonades són reforçades amb carres quadrangulars i rectangulars disposats ordenadament, que s'ha deixat sense arrebossar. Compta amb planta baixa, primer pis i golfes. La façana principal es troba encarada a ponent i s'obre amb un portal adovellat de mig punt, afectat per algunes reformes posteriors de la casa. Una d'aquestes reformes és el balcó que s'obre immediatament a sobre del portal, a l'alçada del primer pis, que talla la part superior de l'arcada. Als extrems d'aquesta façana s'obren sengles finestres rectangulars. Es tracta de finestres allindades, en les quals s'ha deixat a la vista llindes i brancals. Destaca la galeria d'arcs a la planta de sota coberta. Els arcs d'aquesta galeria són de mig punt rebaixats fets amb carreus. A la façana de llevant es torna a repetir aquesta mateixa arcada però es redueix el número d'arcs i són de mida inferior. En aquesta façana posterior de llevant, les finestres es reparteixen ordenadament a l'alçada del primer pis. Es tracta de finestres rectangulars que conserven llindes i brancals a la vista. A la façana de migdia s'adossa un cos destinat a celler. A la zona de ponent s'ha aixecat un altre cos destinat a magatzem. A la zona sud s'ha condicionat un porxo i unes edificacions destinades a quadres. En línies generals tota la casa ha estat reformada íntegrament, reproduint de manera aproximada els volums originals, i conservant alguns elements com el porta d'accés i alguna finestra.</p> 08054-109 Terme de Castellbisbal. Can Canyadell, Crta. B-150, km. 7,4 (08755 Castellbisbal) <p>Originàriament, la masia de Can Canyadell es trobava construïda al terme de Rubí, Un cop fou enderrocada la vella masia, a un quilòmetre de distància, i ja en terme de Castellbisbal, els propietaris aixecaren l'actual masia l'any 1850 . És per aquest motiu, que la casa no consta en la documentació del terme, ni en els censos parroquials del 1573 i 1600, ni al del 1752. MATEU (1999: 14). Arquitectònicament l'edifici fou aixecat de nova planta l'any 1850 i estigué habitat fins a la dècada del 1960, entrant desprès en un procés de degradació important. Destaca l'espai destinat a cellers ubicat a llevant, ja que en el moment de la construcció l'economia de la casa depenia per complert de la producció vitícola. Actualment tots els exemplars de botes i portadores han estat comprats i incorporats a la casa durant la darrera reforma. El propietari de la casa, Josep Canyadell Raventós, fou alcalde de Castellbisbal entre els anys 1934-1935 i entre els anys 1952 i 1954. La casa ha estat reformada íntegrament el 2005 i convertida en un restaurant.</p> 41.5101600,1.9836100 415182 4595891 1850 08054 Castellbisbal Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45874-foto-08054-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45874-foto-08054-109-2.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique Apareix al llistat del POUM amb el núm. B1.03 119|98 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
45875 Can Costa https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-costa <p>MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal.</p> XX <p>Edifici de planta rectangular format per tres cossos, sent el cos central el de major alçada. Cadascun dels tres cossos es cobreix individualment amb teulades a doble vessant fetes amb teula. En conjunt, l'edifici reuneix planta baixa, primer pis i golfes. La construcció és feta en mamposteria irregular, arrebossada i pintada en color groguenc. La façana principal es troba orientada a migdia. L'accés a l'edifici es realitza mitjançant un portal arquitrabat, sense cap decoració especial, al qual precedeix una escala de tres graons. A banda i banda del portal s'obren quatre finestrals rectangulars, de diferent amplada. A nivell de primer pis, destaca un balcó corregut que presideix el cos central, sobre el portal d'entrada, i dos balcons independents un per banda, obrint el cossos laterals. Tot els balcons queden protegits per una reixa de ferro. Els elements més característics són els remats de la façana. Els cossos laterals compten amb un frontó triangular cadascun, acabats per una filera de maons i dues columnes a banda i banda. El cos central, que sobresurt en alçada és rematat amb un motllurat de fulla inversa decorat amb ceràmica de trencadís. Un rellotge de sol realitzat en trencadís corona la part superior del cos central. A la part davantera, dues laterals tanquen el pati que dóna a la façana principal. El celler s'utilitza actualment com a àrea d'envasament de fruites. A nivell estilístic podria ser classificat com a noucentista.</p> 08054-110 Terme de Castellbisbal. Can Costa. Crta. BC-151, km 4,7 (08755 Castellbisbal) <p>Tot i que segurament els seus orígens cal remuntar-los a l'Edat Mitjana, la masia de Can Costa es troba documentada des del 1506. MATEU (1999: 21). Amb tot, cal deixar present, que el cognom Costa no apareix als censos parroquials del 1573 i 1600. RUIZ (1998: 161). A partir del 1850 el cognom familiar va canviar pel de Mallol a causa de les aliances matrimonials de la família. Els principals recursos de la casa provenien del conreu de la vinya i abunden els contractes de rabassa morta entre finals del segle XVIII i el segle XIX. L'antiga casa pairal fou enderrocada entre el 1915 i 1920, aixecant a sobre l'actual casal d'estil noucentista. Actualment bona part de les propietats de la vella masia formen part de la urbanització de Can Costa. MATEU (1999: 24)</p> 41.4908900,1.9821500 415035 4593753 08054 Castellbisbal Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45875-foto-08054-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45875-foto-08054-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45875-foto-08054-110-3.jpg Legal Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique Apareix al llistat del POUM amb el núm. B1.04 106|98 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
45876 Can Cases del Riu https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cases-del-riu <p>MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.</p> XVI-XXI <p>Masia formada per un conjunt de cossos destinats a vivenda i producció agrícola, envoltats per un mur que envolta el conjunt i l'aïlla de l'exterior. El cos principal està destinat a vivenda, i compta amb planta baixa, primer pis i golfes. Es troba cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Es tracta d'una construcció feta en mur de mamposteria irregular amb fragments de maó, tot arrebossat i pintat de color blanc. La façana principal es troba encarada a ponent i s'obre a nivell de planta baixa amb un portal allindat ubicat al centre de l'edifici. A banda i banda del portal s'obren dues finestres rectangulars. Aquestes obertures es corresponen a nivell de primer pis amb tres balcons protegits amb baranes de ferro. Destaca a nivell de les golfes una galeria oberta formada per una obertura central més alta i dues obertures a banda i banda de mida més reduïda. Aquestes finalitzen a la part superior amb una arcada de mig punt, i es troben separades entre elles per pilars quadrangulars. Finalitza la galeria amb una obertura quadrangular per banda. Al cos principal s'annexa en l'angle recte un altre espai destinat antigament a garatge i tasques agrícoles formant per planta baixa i primer pis. Es tracta d'una construcció feta amb murs de mamposteria arrebossats i pintats en color blanc. La coberta és en tots els cossos a doble vessant, amb el carener paral·lel a la façana principal. Completen el conjunt, un cos destinat a garatge, l'antic celler, l'antiga era, un magatzem adjunt i l'antic safareig. Tots aquests cossos es troben disposats en forma de L, de tal manera que creen un pati interior, destinat antigament a feines agrícoles.</p> 08054-111 Terme de Castellbisbal. P.I. Sant Vicenç. Can Cases del Riu s/n (08755 Castellbisbal) <p>Cal pensar que Can Cases és una masia amb orígens medievals, tot i que no és fins el cens del 1573 que trobem la presència d'una família amb el cognom Cases al terme. Així, als censos parroquials del 1573 apareixen esmentats Francesc Cases, Margarida Cases i Vicenç, Paula, Jaume, Antic i Bartomeu Cases. Al cens parroquial del 1600 apareixen com a propietaris Bartomeu Cases, la seva esposa Antiga, i els seus fills Miquel, Eulàlia i Joan. RUIZ (1998: 162) Entrats al segle XVIII, a partir del cens elaborat pel Sr. De Castellbisbal 1758 Fadric Vicenç Álvarez de Toledo i Osorio sabem que era propietari Antoni Cases. Per la seva situació, els terrenys de la seva propietat eren destinats meitat al conreu de la vinya i meitat a l'horta. Els horts eren contractats en arrendament, i la vinya en contracte de rabassa morta des de finals del segle XVIII. En tant que edifici podria haver tingut una renovació de la seva estructura vora l'any 1858. Arquitectònicament es correspon a un edifici aixecat a mitjans i finals del segle XIX, possiblement a sobre de les restes de l'antic mas de Can Cases, del qual podria aprofitar alguns murs a nivell de planta baixa. A finals del segle XIX el geòleg canonge senyor Almela, va trobar fòssils d'uns mol·lusc que vivien a l'aiguabarreig del mar amb un riu que hi desembocava. MATEU (1999: 18) . Per motius matrimonials els cognoms dels propietaris de la casa han anat canviant, sent propietat actualment de la família Bosch, hereus de la antiga família Cases. Cal fer esment de la forta transformació que han sofert els entorns de la casa en les darreres dècades del segle XX. Els antics camps de conreu de la casa són ocupats hores d'ara per la indústria CELSA dedicada a la transformació de productes metal·lúrgics. Aquesta indústria ha envoltat pràcticament tota la casa, obligant-la a envoltar-se d'un mur perimetral de protecció.</p> 41.4530800,1.9828500 415044 4589554 08054 Castellbisbal Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45876-foto-08054-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45876-foto-08054-111-2.jpg Legal Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique Apareix al llistat del POUM amb el núm. B1.05 98|119|94 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
45877 Can Ribot https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ribot <p>MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.</p> XVI-XXI <p>Masia de planta rectangular coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Formada per planta baixa i primer pis. La construcció es feta en mamposteria i adob i es troba arrebossada amb ciment sense pintar. La façana principal, encarada a ponent, és de disposició asimètrica i s'obre amb un portal adovellat de punt rodó situat en un costat de migdia . Es tracta d'un portal format per dovelles de mida força gran que es recolzen sobre brancals formats per carreus quadrangulars de mida diversa. Tot el conjunt conserva restes del que podria haver estat un encalat blanc. Un graó format per dues grans pedres completa l'accés. Acompanyen a aquest portal dues finestres quadrangulars sense cap ornamentació. Els elements més característics es troben a les tres finestres del pis superior, que presenten uns brancals i unes llindes esculpides amb petites columnes i formes de caps humans amb estil gòtic tardà. Els ampits de les finestres també formen part del mateix conjunt, que sobresurt, a més de la decoració, per tractar-se d'una pedra calcària de color vermellós, molt diferent a l'existent en el terme i que indica una procedència forana. La decoració esculpida no ha estat identificada a nivell iconogràfic, tractant-se de caps femenins i masculins sense cap relació entre ells. Cal observar, però, que el conjunt de les tres finestres podria pertànyer a dos moments diferents. Així, les dels dos extrems són acabades en arc rebaixat i amb llinda monolítica i guardant una decoració similar als brancals que podria ser qualificada de gòtica, mentre que la central, compta a la llinda amb una decoració formada per un arc conopial i uns brancals més senzill, podent-se correspondre a un període més tardà, de començaments del segle XVI. A nivell de primer pis, destaca també la presència d'un rellotge de sol pintant entre dues de les finestres. La teulada compta amb un aleró format per una doble imbricació. Al llarg del temps al cos principal de la casa s'han anat adossant cossos més petits destinats a usos diversos: vivenda del masover, magatzem, quadra etc, tot creant un barri o espai destinat a treballs agrícoles. La façana posterior no compta pràcticament amb obertures, observant-se només una finestra rectangular a l'alçada del primer pis. L'interior de la casa conserva el seu aspecte original, amb un enrajolat de rajola cuita marcada amb ditades. Destaca especialment l'espai del rebedor i l'espai de la cuina, que conserva la xemeneia i ‘espai de la llar original i un forn de pa. L'embigat de la casa també és original</p> 08054-112 Terme de Castellbisbal. Can Ribot s/n. Crta. BV-151.km. 7. (8755 Castellbisbal) <p>Els documents més antics consultats fan esment d'un Bartomeu Ribot, possiblement vinculat a la propietat de la casa l'any 1474. RUIZ (1998: 47). Amb tot, segurament ens trobem davant d'una de les masies medievals més antigues del terme, que podria tenir els seus orígens entorn als segles XII-XIII. El cognom de la família propietària sembla haver-se mantingut, tot i que hi ha constància de la presència de pubilles a la família, fel pel qual al cens parroquial del 1573 el mas era conegut com a Ribota. Eren propietàries de la casa en aquests moments Margarida Ribota, casada amb Pere Soler, i la seva mare Caterina Ribota. La filla de Margarida, anomenada també Margarida, també fou pubilla. Al cens del 1600 apareix com a propietari Jaume Ribot, que era nét de Margarida. Els seus fills eren Antic i Pere Ribot, i compartien la casa amb una família de mossos anomenada Planes i diversos pastors i bovers. RUIZ (1998: 163) Entrats al segle XVIII, al cens efectuat pel senyor de Castellbisbal Fadric Vicenç Álvarez de Toledo i Osorio, consta el nom de Jaume Ribot. Al 1789, un informe signat pel rector de Castellbisbal, certificava la presència de vestigis de l'església dedicada a Santa Magdalena en terrenys del mas. El 1882, els propietaris de la casa, Francesc i Miquel Ribot, aprofitant la bonança econòmica van optar per comprar la propietat de ca n'Amat, i traslladar-se a viure a la nova casa, que estava més a prop de la vila i nucli de Castellbisbal. Carreres Candi, afirmava el 1900 que al mas es guardaven columnes de fusta i una pila baptismal procedent de Santa Magdalena. Aquestes restes van romandre al mas fins el 1936. Els tres finestrals de la masia també poden ser reaprofitats del monestir. La teulada ha estat restaurada recentment. MATEU (1999: 64)</p> 41.5072500,1.9832600 415149 4595568 08054 Castellbisbal Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45877-foto-08054-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45877-foto-08054-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45877-foto-08054-112-3.jpg Legal Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique Apareix al llistat del POUM amb el núm. B1.06 Al bosc de Can Ribot, a turó proper a la casa, s'observen trossos de murs relacionats amb el monestir de les monges agustines, sota l'advocació de Santa Magdalena i Santa Margarida (1331). La pica beneiteria es va guardar a la masia i l'origen dels elements de les seves finestres s'atribueixen al monestir. Les primeres notícies d'aquest monestir són dels anys 1216 i 1301. El 1434, el papa Eugini IV, va adjuntar aquest convent al de Montalegre de Barcelona, també de monges agustinianes. 98|119|94 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
45878 Ca n'Elies https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-nelies <p>MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.</p> XVII-XXI <p>edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb teula i posta. Compta amb planta baixa, i primer pis. La construcció és feta en mur de mamposteria irregular amb conglomerat de pedres i fang i ha estat arrebossat posteriorment amb morter de calç. La façana principal es troba orientada a ponent i s'obre amb un gran portal adovellat al centre que presenta restes de l'arrebossat. A banda i banda del portal s'obren dues finestres rectangulars protegides amb reixa. A nivell de primer pis, i en correspondència amb el portal s'obre un balcó protegit amb reixa de ferro que es correspon a una reforma de la casa, ja que talla la part superior del portal adovellat. A banda i banda i es correspon una finestra de petites dimensions. Una de les finestres de la façana principal es troba emmarcada amb brancals de pedra decorats amb petites escultures i caps humans que recorden el gòtic i que seria reaprofitada com els de la veïna masia de Can Ribot. Una de les darreres reformes de la casa obrí un portal arquitrabat a la cantonada de migdia de la façana principal per facilitar l'accés a un garatge situat a la planta baixa. Adossada a la façana de migdia de l'antiga masia es situa la moderna casa de Ca n'Elies. Es tracta d'un edifici de planta quadrangular que guarda la mateixa orientació que l'anterior i que es cobreix a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. A diferència d'altres, aquest s'aixeca en planta baixa, primer i segon pis. L'accés es realitza per un portal arquitrabat obert al centre de la planta baixa, sense cap decoració específica. A banda i banda s'obren dues finestres rectangulars. A nivell de primer pis destaca la presència d'un balcó corregut al qual donen accés tres portes. Destaca a nivell de segon pis una petita galeria al centre formada per tres arcades de mig punt que recauen sobre pilars quadrangulars, i a banda i banda dos balcons protegits per reixa de ferro. Com a element ornamental l'edifici ha estat dotat d'una cornisa sobre la qual s'escau un petit frontó d'obra sobre el qual es recolzen gerros de pedra ornamentals.</p> 08054-113 Terme de Castellbisbal. Ca n'Elies s/n. Crta. BV-151.km. 6. (8755 Castellbisbal) <p>L'observació detallada de l'edifici permet apreciar que es tracta d'una masia aixecada al voltant del segle XVII, possiblement sobre uns precedents més antics coneguts amb un altre nom, ja que no apareix als censos parroquials del 1573 i 1600. L'actual casa, però, es pot documentar des del segle XVIII, moment en el qual apareixen contractes de rabassa morta fets pels senyors d'aquesta propietat. L'edifici podria haver sofert una important reforma a mitjans del segle XIX, incorporant el balcó de la façana principal. Del segle XIX es tenen dades procedents de 1868, moment en el qual uns quants veïns del poble van fundar la societat d'aigua de Ca n'Elies, que pretenia explotar una mina situada en aquesta propietat, i conduir l'aigua fins al dipòsit de Can Rabella, i d'aquí als 50 socis. A principis del segle XX es devia construir l'edifici adossat a migdia, possiblement com a vivenda dels propietaris, deixant la vella casa en mans de masovers. El 1932 va ser beneïda la capella de la Mare de Déu del Carme, per tal que hi pogués dir missa mossèn Lluís Sabater Montclús, germà de la propietària del mas. Al 1951 es va intentar tornar a beneir la capella, amb l'objectiu de poder celebrar els casaments familiars. RUIZ (1998:143) Amb posterioritat, una part dels terrenys de la casa van passar a formar part de la urbanització de Can Costa. MATEU (1999: 26)</p> 41.4993300,1.9842000 415216.959 4594687.788 08054 Castellbisbal Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45878-foto-08054-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45878-foto-08054-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45878-foto-08054-113-3.jpg Legal Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BCIL 2023-01-12 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique Apareix al llistat del POUM amb el núm. B1.07 98|94 45 1.1 1761 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
45879 Can Nicolau de Baix https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-nicolau-de-baix <p>MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.</p> XVI-XX L'abandonament de l'edifici ha propiciat la desaparició d'alguns elements de tancament d'obertures i teulada <p>Edifici de planta basilical que presenta un total de tres crugies principals paral·leles amb multitud de petits cossos auxiliars annexes. Tot el conjunt es troba envoltat per una mur de tancament que s'obre a migdia amb un portal rebaixat cobert un teuladet, actualment en molt mal estat. El cos principal de l'edifici s'orienta a ponent. L'alçat de l'edifici presenta diferències, destacant una crugia central més elevada, de planta baixa, primer i segon pis, coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal. Les dues crugies laterals, a banda i banda de la central, són d'inferior alçada, i compten només amb planta baixa i pis, i es cobreixen amb teulada inclinada. La teulada de la crugia de migdia ha caigut, observant-se actualment només la façana i el mur exterior. La construcció ha estat aixecada en mur de mamposteria irregular unit amb aglomerat de fang, ciment i carreus de mida petita i conserva part de l'arrebossat exterior a la façana principal. De la façana principal destaca el portal de punt rodó, que dona accés a la vivenda i encara conserva restes d'encalat en blanc, un primer pis amb dos finestrals quadrangulars, i un segon pis obert amb una galeria d'arcs de mig punt. Una de les reixes de la façana principal és de ferro forjat i conserva la data del 1856, que es deu correspondre al moment d'alguna reforma. A l'exterior del mur, al cantó sud-est, destaca la presència d'un cos de planta baixa i cobertes a dues aigües i inclinades que es correspon a un espai de tines i cups, actualment molt malmès.</p> 08054-114 Terme de Castellbisbal. Mas Can Nicolau de Baix s/n (08755 Castellbisbal) <p>Ruiz i Elias aporta notícies d'una persona anomenada Antoni Nicolau, resident al terme de Castellbisbal l'any 1474, que podria estar vinculada amb l'existència de la masia de Can Nicolau. RUIZ (1998: 47). Cal pensar, doncs, que es tracta d'una masia amb orígens medievals, tot i que per la tipologia de l'edifici, es tractaria d'una construcció aixecada al segle XVI amb la típica planta basilical de tres crugies. Als censos parroquials del 1573 apareix una casa anomenada Pere Nicolau, on consten com a propietaris Pere Nicolau i la seva esposa Isabel, juntament amb els seu fill Antoni. Al cens del 1600 apareix com a propietari Pere Nicolau i la seva esposa. RUIZ (1998:163) Entrats al segle XVIII, al cens del 1752 elaborat pel Sr. de Castellbisbal Fadric Vicenç Álvarez de Toledo i Osorio era propietari Pere Nicolau. A partir de la segona meitat del segle XVIII són abundants els contractes de rabassa morta signats per la casa, i la presència d'un cos destinat a tines i cups confirma la importància que la vinya va tenir en l'economia familiar. A finals del segle XIX, el Dr. Bufill va adquirir la casa i poc desprès va casar-se amb la pubilla de Can Coromines, unificant les dues finques. MATEU (1999: 44) Aquest casament va significar l'abandonament de la casa, centrant els esforços en la finca de Can Coromines. Desprès d'un període d'abandonament que ha danyat considerablement les estructures de la casa, actualment és utilitzada com a espai per guardar ramats i eines auxiliars.</p> 41.4904900,1.9635400 413480.949 4593726.799 08054 Castellbisbal Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45879-foto-08054-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45879-foto-08054-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45879-foto-08054-114-3.jpg Legal Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús BCIL 2023-01-12 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique És possible que la mina d'aigua de Santeugini (fitxa 207) tingui relació amb la casa.Apareix al llistat del POUM amb el núm. B1.08 98|94 45 1.1 1761 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
45880 Can Flavià de les Illes https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-flavia-de-les-illes <p>MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.</p> XVIII-XIX Elements arquitectònics desvirtuats. <p>Edifici de planta quadrangular cobert a quatre aigües amb una lluerna central que sobresurt de l'edifici. Compta amb planta baixa, primer i segon pis. Els murs són de mampostería irregular i maó, i han estat arrebossats amb ciment sense pintar marcant, això si, a la part inferior un sòcol de color gris més fosc. La façana principal es troba encarada a migdia, i s'obre amb un portal coronat per un arc rebaixat sense cap element ornamental específic. Un teuladet d'uralita protegeix actualment el portal. A banda i banda del portal s'obren dues finestres rectangulars coronades també amb un arc rebaixat, del mateix estil que la porta. A nivell del primer pis, tres obertures es corresponen amb les de la planta baixa, sent una finestra balconera sobre el portal central i dues finestres rectangulars més petites a nivell de primer pis. L'acabament superior de les tres obertures es també amb un arc rebaixat. A nivell de segon pis, es continua guardant la simetria de les obertures, que es corresponen a una triple finestra central i dues laterals més petites, totes elles acabades amb arcs rebaixats. A diferència de la façana principal, les façanes posterior i lateral no han guardat la mateixa simetria compositiva, i les obertures són allindades. Destaca especialment la façana de ponent de la casa, a la qual s'ha afegit un cos rectangular, que s'estén al llarg de tota l'esmentada façana. Aquest cos es troba format per una galeria a nivell de planta baixa, feta a base arcades rebaixades recolzades sobre pilars, que creen un corredor cobert amb teulada plana. Aquesta teulada, suportada per un embigat de fusta es converteix en un terrat a nivell del primer pis de la casa. Tot el perímetre del terrat es protegeix amb una barana d'obra formada per pilars, entre els quals s'ha format una imbricació de maons. La lluerna central que corona la casa és un cos quadrangular cobert a quatre aigües, amb obertures a cadascuna de les cares, actualment tapiades. A la cantonada sud-est de la casa s'adossa un cos rectangular de planta baixa i coberta a dues aigües destinat a garatge.</p> 08054-115 Terme de Castellbisbal. Can Flavià de les Illes s/n . Crta. BV-1201, pk.4,3 (08755 Castellbisbal) <p>Els orígens de Can Flavià de la les Illes són hores d'ara desconeguts. La documentació més antiga localitzada fins al moment fa referència a un mas esmentat al cens parroquial del 1600 anomenat Illes, on apareixen censats Honofre Marquet, la seva esposa Miquela, Joan Cases i Antoni Pastaller. Cal tenir present, però que al cens anterior del 1573 el mas Illes no apareix, però sí que ho fa una casa anomenada Pesteller de les Illes on apareix censada Hieronima Pestillera i Bernat Roure. Aquesta coincidència fa pensar, potser, en un mas aparegut en aquest interval de temps com a escissió del mas Can Pasteller, lliurat com a dot matrimonial. RUIZ (1998:162). A partir del 1736 hi residia a la casa la comunitat de sacerdots de Martorell. Aquest fet li aportà el sobrenom de la casa dels capellans. Amb tot, la casa devia estar arrendada, ja que al cens elaborat pel senyor de Castellbisbal Fadric Vicenç Álvarez de Toledo i Osorio, hi consta com a propietari Vicenç Pastallé de les Illes. El 1756 s'hi va construir la capella de Sant Salvador, ja que la casa es trobava a dues hores a peu de Castellbisbal. MATEU (1999: 32) . Dos anys més tard, la visita pastoral a Castellbisbal consignà, entre les capelles, la de Sant Salvador de Can Favià de les Illes. Una altra visita del 1778 hi torna a fer referència. La desaparició del culte a la capella possiblement estigui lligada als esdeveniments històrics de la desamortització ordenada per Mendizabal. Consta que l'esmentada finca fou confiscat per la llei d'Espartero de 2 de setembre de 1841, i retornada a la comunitat el 1843, per ser novament confiscada el 29 de desembre de 1869. Actualment l'entrada a la capella es troba tapiada. RUIZ I ELIAS (1998: 141)</p> 41.4926500,1.9275200 410476.946 4594002.823 08054 Castellbisbal Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45880-foto-08054-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45880-foto-08054-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45880-foto-08054-115-3.jpg Legal Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús BCIL 2023-01-12 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique El mas es troba inclòs al llistat de masies del POUM amb el núm. B.1.09 98|119|94 45 1.1 1761 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
45881 Ball de l'Espolsada https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-lespolsada <p>AA.DD. (2001) 'Presentació del disc Músiques de Castellbisbal' a Ben Viure. Butlletí dels Amics i Amigues del Museu. Gener de 2001. Castellbisbal. AMADES J (1981) Costumari català, vol II, pàg.33</p> XVI-XXI Les melodies i el propi ball estigueren pràcticament pèrdues fins a la recuperació realitzada pel grup Els rabassaires, en base als Costumaris de Joan Amades. <p>Peça musical popular ballada tradicionalment a Castellbisbal i recuperada recentment pel grup de músics de Castellbisbal, Els Rabassaires. Ha estat editada al disc ' músiques de Castellbisbal', juntament amb altres peces tradicionals recuperades com les del Ball de Bastons i el Ball de Gitanes, així com altres peces creades per la sortida de l'Empaitafocs i les ballades de gegants. El ball de l'espolsada consistia en un punteig o 'espolsat' especial i típic, propi dels balls de Carnestoltes. Aquesta forma d'espolsat és el que li va donar el nom d'espolsada, i consisteix en un sotragueig ràpid del peu amb la punta encarada a terra i ben arran de sol. Hi havia tres maneres d'esposar: uns copejaven ràpidament i fortament la punta del peu i altres només la sotragaven sense arribar a tocar a terra. Les melodies eren tipificades a tot el Baix Llobregat i el Vallès. La nota més característics és la volta a la plaça. Els millors contrapunt, especialment les dones, per tal de lluir la seva habilitat ballaven a peu de mitja i duen lligat al cap del filet de la puntera un cascavell que sonava graciosament en moure el peu amb rapidesa. Les nombroses tonades de les diverses versions del ball de l'espolsada són totes en temps de dos per quatre, ritme accelerat que regeix el moviment viu de peus propi del ball. AMADES (1981: 217)</p> 08054-116 Terme de Castellbisbal (08755 Castellbisbal) <p>Joan Amades documenta aquest tipus de música i ball en tot el Baix Llobregat, opinant que aquest tipus de moviments ràpids amb els peus es propi de danses agràries, que tracten d'imitar el remenament de la terra en conrear-la.</p> 41.4749200,1.9805100 414876.938 4591981.786 08054 Castellbisbal Bo Inexistent Contemporani|Popular Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Científic Inexistent 2023-01-12 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique El ball de l'espolsada està classificat dintre del grup dels considerats 'mascarades' o 'disfressades' com el ball de les gitanes. 98|119 62 4.4 2484 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
45882 Ca n'Ametller https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-nametller <p>MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.</p> XX <p>Edifici de planta quadrangular cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. A la part posterior de la casa s'adossa una altre cos amb coberta plana i a continuació d'aquest un altre cos cobert a dues aigües. Compta amb planta baixa, primer pis i golfes. De la casa antiga només es conserven alguns trams de paret i l'embigat de la planta baixa, però la resta de l'edifici és reconstruït en maó, arrebossat amb ciment i pintat de color blanc. En contrast amb la paret, les cantonades de la casa i el tram de la planta baixa s'han recobert amb un parament de pedra afegida. La façana principal es troba encarada a ponent i s'obre amb un portal de mig punt construït amb dovelles de pedra i brancals formats per carreus quadrangulars ben disposats. A banda i banda s'obren dues finestres quadrangulars. A nivell de primer pis, s'aprecien quatre finestres quadrangulars. Entre les dues centrals, s'encasta un rellotge de sol. El nivell de golfes s'escau ben bé sota teulada, i les obertures prenen forma de lluernes quadrangulars, concretament quatre, cobertes amb teulada a quatre vessants i orientades a ponent. El cos adossat al darrera és destinat a garatge. Darrera del garatge s'adossa una torre quadrangular d'estil historicista que és en realitat un dipòsit d'aigua i un colomar. Es tracta d'una torre aixecada en mur de mamposteria irregular, de planta baixa i tres pisos, acabada en una terrassa protegida per un mur perimetral format per merlets. Compta amb diverses obertures en les diferents cares formades per finestres de mida petita. Actualment es troba en desús.</p> 08054-117 Terme de Castellbisbal. Ca n'Ametller (08755 Castellbisbal) <p>L'antic mas de Ca n'Ametller es troba documentat a partir del cens parroquial del 1573, moment en el qual apareix com a propietari Joan Ametller. Al cens parroquial del 1600 ho són Joan Ametller, la seva esposa Joana, i els seus fills Joan, Caterina, Elisabet, Pau i Jaume. RUIZ (1998: 162) A partir del 1775 apareixen les primeres escriptures de rabassa morta fetes pels propietaris de la casa, que en aquests moments resideixen a Ullastrell. Cal pensar, doncs, que les polítiques matrimonials de la casa van motivar que els propietaris del mas acabessin residint en aquest municipi, deixant masovers a l'encàrrec de la casa. A començaments del segle XX eren propietaris Francisco Alegre i Mercedes de Sagrera, que encarregaren a Lluís Moncunill l'aixecament d'un celler de grans proporcions en estil modernista. També aixecà la torre situada a tocar de la casa destinada a dipòsit d'aigua i colomar. A partir d'aquí, els canvis en la propietat de la finca han estat nombrosos. L'antiga casa degué ser enderrocada i l'edifici actual és una construcció de mitjans del segle XX. Segons informació proporcionada pels actuals propietaris l'antic mas es trobava en un estat de conservació molt dolent, per tant , només foren conservades algunes parets i algunes de les bigues de la planta baixa.</p> 41.5046000,1.9587000 413095.960 4595297.805 08054 Castellbisbal Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45882-foto-08054-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45882-foto-08054-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45882-foto-08054-117-3.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BCIL 2023-01-12 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique El mas es troba inclòs al llistat de masies del POUM amb el núm. B.1.10 119|98 45 1.1 1761 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
45883 Celler de ca n'Ametller https://patrimonicultural.diba.cat/element/celler-de-ca-nametller <p>MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal.</p> XX <p>Edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal. Es tracta d'un edifici que aprofita el desnivell natural del terreny. Aquest és el motiu pel qual al cantó de migdia compta amb una base formada per un graó continu de ciment a la base, planta baixa i primer pis, i al cantó nord només amb planta baixa, que es correspon al primer pis de l'edifici. La construcció de l'edifici s'ha fet íntegrament en maó, i els interiors es troben reforçats amb un embigat de ferro al sostre entre la seqüència de revoltons del sostre. Exteriorment, l'edifici es troba obert per un seguit de finestrals decorats amb un ampit fet amb maons plans molt prim, i acabats a la part superior amb un arc molt rebaixat, fet també amb maó disposat a sardinell, per diferenciar-lo del maó del mur. En correspondència amb els finestrals de la planta baixa, s'obren els finestrals del primer pis. L'espai entre finestra i finestra, a nivell dels dos pisos, queda marcat per una doble filera de maons unida a la part superior. De la mateixa manera, la diferència entre la planta baixa i el primer pis queda marcada per una faixa horitzontal que recorre tota la façana, trencant la linealitat horitzontal cada ocasió que es creua amb una de les faixes verticals mitjançant un petit capitell format per una doble filera de maons. Aquesta mateixa faixa horitzontal es repeteix sobre el primer pis, just sota la teulada. Com a element decoratiu compta amb una joc de doble imbricació a la part inferior. Aquest joc de faixes horitzontals i verticals delimitant pisos i finestres crea un efecte d'obertures i façanes molt ordenat i harmoniós. Aquesta mateixa decoració es repeteix a la façana nord, tot i que de manera molt més reduïda, ja que només compta amb un pis. La façana principal es troba encarada a ponent, i s'obre amb un gran portal de punt rodó que ocupa pràcticament tota la façana i queda perfilat exteriorment per una faixa que repeteix la doble imbricació feta amb maons de les façanes laterals. Aquesta mateixa faixa la tornem a trobar sota teulada, tenint present, que la part superior, a tocar del carener presenta un petit frontó on s'ha inscrit la data de 1900. El portal es troba protegit per una porta de doble fulla de fusta, i compta amb una tarja a la part superior protegida per una doble porticó fet amb petits llistons de fusta. Entre la tarja i la porta es crea un petit espai rectangular que s'omple amb una composició formada per un mosaic on es recrea un paisatge mític, de regust clàssic, amb infants treballant la vinya i duent una portadora carregada vers una premsa de vi. La escena es repeteix dues vegades al mosaic. Predominen els colors suaus, verdosos, blavosos i liles, creant una representació d'estil clarament noucentista. A la part inferior del mosaic es pot llegir: Francisco Alegre y Mercedes de Sagrera, feren construir baix la direcció del arquitecte Lluís Moncunill. A migdia l'edifici es prolonga amb un cos rectangular de planta baixa fet també en maó, però mancat dels detalls decoratius del cos principal.</p> 08054-118 Terme de Castellbisbal. Ca n'Ametller (08755 Castellbisbal) <p>El celler fou aixecat a començaments del segle XX per Lluís Moncunill i a iniciativa dels propietaris Francisco Alegre i Mercedes de Sagrera que tenien l'objectiu de produir vi en grans quantitats. La porta d'accés a la finca situat al mur que envolta la propietat també és obra de Moncunill. A mitjans de la dècada del 1950 l'edifici havia estat convertit en granja de pollastres, la qual cosa modificà els interiors considerablement adaptant-los a l'activitat. Quan la finca fou adquirida per l'actual propietari l'activitat fou abandonada i des d'aquest moment que resta en desús. El celler tenia una capacitat de 365 botes, de les quals no s'ha conservat cap.</p> 41.5046000,1.9587000 413095.960 4595297.805 08054 Castellbisbal Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45883-foto-08054-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45883-foto-08054-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45883-foto-08054-118-3.jpg Legal Modernisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús BCIL 2023-01-12 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique Lluís Moncunill El mas es troba inclòs al llistat de masies del POUM amb el núm. B.1.10 105|98 45 1.1 1761 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
45884 Can Puig https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-puig-2 <p>MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.</p> XX <p>Edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Compta amb planta baixa, primer i segon pis, i es tracta d'una construcció aixecada en parament de pedra disposat de manera força ordenada. La façana principal es troba orientada a migdia. Tot l'edifici compta amb una successió d'obertures molt ordenada i simètrica, que es corresponen a nivell de planta baixa, primer i segon pis. Com a element arquitectònic destacable, cal fer esment de l'existència d'un cos quadrangular adossat a la façana nord, que s'alça a nivell de planta baixa i primer pis, i que es cobreix amb teulada plana convertint-se en una terrassa a nivell de segon pis. Aquest cos, exerceix les funcions de tribuna i s'obre amb una galeria porticada formada per arcades rebaixades que es recolzen sobre pilars. Aquest esquema es repeteix a nivell de planta baixa i de primer pis. Interiorment destaquen els sostres fets amb volta catalana amb rajoles, també tancaments de fàbrica de totxo massís amb una interessant disposició de maons fent dibuixos. Les restes de l'antic estable estan al nord de la finca i es troben en ruïnes. El cos antic de la masia originària és el celler, reutilitzat com a cuina. La masia anterior tenia un arc de mig punt, d'amples dovelles. També destacaven les finestres de sobre del portal i una altra en la façana lateral, així com el portal que donava accés a l'escala i permet l'accés a les habitacions del primer pis. La masia actual és un edifici aixecat de nou sobre les estructures de l'antic mas</p> 08054-119 Terme de Castellbisbal. Can Puig s/n (08755 Castellbisbal) <p>L'antiga masia de Can Puig guardava elements constructius d'estil gòtic que feien pensar en una construcció dels segles XIV-XV. Documentalment les notícies històriques que es tenen del mas no apareixen fins al segle XVIII, per la qual cosa fa pensar que el nom de la casa havia estat un altre, ja que el cognom no apareix esmentat als censos parroquials del 1573 i 1600 RUIZ (1998: 161). La documentació del segle XVIII són escriptures de rabassa morta fetes a partir del 1760, que fan pensar en una època de bonança econòmica relacionada amb el conreu de la vinya. MATEU (1999: 60). La casa va ser reedificada el 1848 i possiblement l'edifici que s'aprecia actualment té a veure amb aquest moment arquitectònic. A partir de mitjans del segle XX les terres van deixar de ser rentables i la casa va ser abandonada pels masovers i venuda pels propietaris. Desprès d'un període d'abandonament molt important, va ser restaurada el 1995.</p> 41.5011600,1.9474900 412155.956 4594927.811 08054 Castellbisbal Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45884-foto-08054-119-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45884-foto-08054-119-2.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BCIL 2023-01-12 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique El mas es troba inclòs al llistat de masies del POUM amb el núm. B.1.11 119|98 45 1.1 1761 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
45885 Can Segarra https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-segarra-0 <p>MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.</p> XVIII-XIX <p>Edifici de planta quadrangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Compta amb planta baixa i primer pis. La façana principal es troba encarada a migdia i es troba protegida per un mur aixecat en parament de pedra disposada de forma irregular que arrenca de la façana de llevat de l'edifici i es prolonga en direcció a migdia. Aquest mur, crea un espai tancat, que podríem considerar el barri, al qual s'accedeix mitjançant un portal obert en aquest mateix mur, i format per fileres de maons que finalitzen a la part superior en una arcada molt rebaixada. Es pot afirmar, que del mas antic només pot apreciar-se la façana posterior de la casa, encarada al nord. Aquesta façana permet observar un edifici aixecat possiblement en mur de mamposteria irregular, arrebossat amb ciment i pintat en color morat. Aquesta façana compta amb una porta arquitravada que permet l'accés a l'edifici, i un seguit de finestres rectangulars a nivell de primer pis, que no compten amb cap ornamentació especial. La façana original de l'edifici fou substituïda entorn a la dècada del 1910-1920 per una façana postissa de maó, que s'afegí com un frontó a l'edifici. Es tracta d'una façana aixecada íntegrament en maó, que s'obre a nivell de planta baixa per un portal arquitravat i una finestra a banda i banda, i a nivell de primer pis per tres finestres balconeres, que compta amb la decoració d'un fris de rajoles de ceràmica representant Sant Llorenç. L'acabament de la façana a la part superior es fa amb formes rectes, comptant com a única decoració amb l'existència d'una petita cornisa, també feta en maó, sota la qual destaca una faixa de dentellons. A llevant de l'edifici principal s'adossa en sentit perpendicular un cos rectangular de planta baixa i primer pis que originalment estigué destinat a tasques agrícoles, concretament a l'elaboració de vi. L'arrebossat de l'edifici no permet observar el parament originari, on destaca la galeria oberta del primer pis, formada per finestrals rematats per un arc rebaixat que es recolzen en pilars quadrangulars de diferent amplada. Actualment, aquest cos ha estat modificat i adaptat com a vivenda.</p> 08054-120 Terme de Castellbisbal. Can Puig s/n (08755 Castellbisbal) <p>Els orígens del mas Can Segarra cal situar-los entre finals del segle XIII i principis del segle XIV. Originalment la masia era propietat de la família Pi. En la documentació parroquial de Castellbisbal apareix una persona anomenada Gabriel Pi l'any 1474 que podria trobar-se relacionat amb la casa. RUIZ (1998: 48). Al cens del 1600 apareixen Francesc Segarra, la seva muller Francisca i els seus fills, juntament amb un mossos. RUIZ (1998: 163). A començaments del segle XV l'hereva de la família es va casar amb el primer Segarra. Al segle XVIII destaca la importància que va tenir en l'economia el conreu de la vinya, quedant reflectit en els contractes de rabassa morta que s'han conservat a partir del 1760. Respecte a l'edifici, sembla que aquest podria haver tingut una important reforma començaments del segle XX. MATEU (1999: 70) El mas estigué ocupat pels seus propietaris originaris fins a la dècada del 1960, moment en el qual fou venut. Al 1982 es van sanejar els interiors i entre el 1984 i el 1987 es van dur a terme la resta de reformes. Actualment constitueix una vivenda per a tres famílies. Degut a la seva ubicació, molt allunyada del nucli de Castellbisbal, la masia pertany a la parroquia de Santa Maria de Vilalba, barriada d'Abrera.</p> 41.5003000,1.9450400 411950 4594835 08054 Castellbisbal Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45885-foto-08054-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45885-foto-08054-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45885-foto-08054-120-3.jpg Legal Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BCIL 2023-01-12 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique El mas es troba inclòs al llistat de masies del POUM amb el núm. B.1.12 98|94 45 1.1 1761 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
45886 Can Pastallé https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pastalle <p>MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.</p> XV-XXI <p>Masia formada per un cos principal de planta quadrangular cobert a dues aigües, al qual s'adossen diversos cossos de diferents alçades i plantes. Aquests cossos s'afegeixen creant un mur de tancament que envolta el mas i que crea un pati interior destinat a tasques agrícoles. L'accés es realitza mitjançant un portal obert en un tram del mur encarat a llevant. L'edifici una construcció feta en mur de mampostería irregular amb alguns trams de maó. Tot el conjunt es troba arrebossat amb ciment pòrtland i pintat de color blanc. Com ja s'ha dit anteriorment, el cos principal és de planta quadrangular i es troba cobert a dues aigües amb teula i el carener perpendicular a la façana. Compta amb planta baixa i primer pis. La façana principal es troba orientada migdia i presenta poques obertures. Entre elles destaca el portal principal d'accés a l'edifici situat en el costat Est de la façana i format per un arc de mig punt adovellat, la pedra del qual destaca per sobre de l'arrebossat de la façana. A més d'aquesta, apareix una finestra rectangular a la planta baixa i dues finestres de petites dimensions a nivell de primer pis. A l'extrem nord-oest de l'edifici principal s'ha adossat un cos quadrangular que puja una planta més i acaba amb unes golfes obertes a migdia, cobrint-se de forma autònoma amb una teulada dos vessants. A l'extrem nord-oest s'afegeix un altre cos independent, al qual es té accés des del camí. Es tracta d'un cos rectangular cobert a dues aigües amb una porta oberta a nivell de primer pis destinada segurament a la descàrrega de la verema. Cal pensar doncs, que es tracta d'un antic espai destinat a tines. Al llarg de tota la façana de migdia s'adossa un altre cos rectangular i planta baixa, cobert amb teulada inclinada, destinat a cobert pels animals.</p> 08054-121 Terme de Castellbisbal. Can Pastallé s/n (08755 Castellbisbal) <p>Els orígens de Can Pastallé o Pasteller es remunten al període medieval, ja que al rebedor del cos principal s'observen algunes rajoles amb una inscripció del 1491. En la documentació parroquial hi ha notícies d'una persona identificada com En Pastallé, que podria ser identificat amb el propietari del mas l'any 1474. RUIZ (1998: 48). El 1538 apareix perfectament consolidada com a masia. Aquell any, Hipòlita, àvia de Lluís Requesens i Zúñiga, señor de Castellbiabal, va comprar els delmes d'aquesta propietat. Al cens parroquial del 1573 apareixen diversos masos anomenats Pastaller: Pastaller de Baix, Pastaller de Dalt i Pastaller de les Illes, tots ells habitats per famílies que duen aquest cognom. Al cens del 1600 només apareixen recollides dues famílies: Pastaller de Dalt i Pastaller de Baix, i totes dues duen el cognom Pastaller, per la qual cosa no es pot precisar quina de les dues és l'original de la casa. RUIZ (1998: 163). En el cens efectuat el 1752 per Fadric Vicenç Álvarez de Toledo i Osorio, señor de Castellbisbal, apareix com a propietari Jaume Pastallé. MATEU (1999: 50) L a casa va ser habitada fins a mitjans del segle XX. Durant les darreres dècades del segle va ser convertida en un centre de recuperació. La casa ha estat reformada pels actuals propietaris executant obres de manteniment conservant, així, la seva estructura i els seus elements originaris.</p> 41.4984200,1.9469900 412110 4594624 08054 Castellbisbal Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45886-foto-08054-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45886-foto-08054-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45886-foto-08054-121-3.jpg Legal Modern|Contemporani|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BCIL 2023-01-12 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique El mas es troba inclòs al llistat de masies del POUM amb el núm. B.1.13 94|98|119|85 45 1.1 1761 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
45887 Ca n'Oliveró https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-nolivero <p>MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.</p> XIX <p>Edifici de planta quadrangular cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. Compta amb planta baixa, primer pis i segon pis. La construcció originària era feta en mur de mamposteria irregular, però les darreres intervencions han aprofitat aquest mur i l'han alçat en maó. Tot el conjunt es troba arrebossat amb ciment, que en alguns punts ha anat caient. Al sector nord s'adossa un altre cos de planta baixa i primer pis en sentit perpendicular creant un conjunt en forma de L. D'aquest cos parteix un mur que dóna la volta tancant l'edifici per llevant i creant un pati interior que funciona com a distribuïdor. L'accés general al conjunt es realitza per un portal arquitravat obert al mur que es protegeix per un teuladet que sobresurt i una porta metàl·lica de doble fulla. La façana principal de l'edifici es troba orientada a llevant, i dóna al pati interior. S'accedeix per una porta rematada per una arcada molt rebaixada on es llegeix una inscripció que data del 1900. El buit de la porta ha estat protegit per una porta de doble fulla de fusta i vidre. A tocar de la porta s'obre una finestra rectangular coberta per una reixa. A nivell de primer i segon pis, les obertures es corresponen amb les de la planta baixa, presidides per un balcó central i una finestra per banda. A nivell de segon pis, aquesta distribució es repeteix, però les obertures són de mida més petita. La façana de migdia s'obre amb diverses finestres a nivell de planta baixa i primer pis, i amb una galeria d'arcades de mig punt a nivell de segon pis, trobant-se les centrals protegides per una barana formada per balustres planes de maó. El cos afegit perpendicularment és fet en maó, i està pensat com un espai de treball. S'obre al pati interior, a nivell de planta baixa, amb una galeria formada per arcades de mig punt rebaixades que es recolzen sobre pilars fets també amb maó. Aquest cos queda lleugerament elevat del nivell del pati interior mitjançant un graó de ciment. A nivell de primer pis, aquesta galeria es correspon amb una altra similar, amb les arcades i pilars situades en correspondència amb les de la planta baixa. A diferència de la primera, aquesta es protegeix amb una barana formada per balustres planes d'obra, creant l'efecte d'una balconada. A migdia de la casa principal s'aixeca un altre cos rectangular destinat a garatge que completa el pati interior. Com a element destacat, cal fer esment d'un balcó cantoner obert a nivell del segon pis de la casa, que connecta l'edifici principal amb el cos de les arcades.</p> 08054-122 Terme de Castellbisbal. Mas Ca n'Oliveró (08755 Castellbisbal) <p>Històricament, el nom original de la casa podria haver estat Oliver. Amb aquest nom apareix una casa propietat de Joan Oliver i la seva família al cens parroquial del 1573. Aquest mateix nom és el que es repeteix al cens parroquial del 1600, moment en el qual la casa és propietat de Bernat Oliver, que es trobava a la presó, i de la seva esposa Margarida, i fills Joan i Elisabet. RUIZ (1998:163). En el cens del 1752 fet pel senyor de Castellbisbal Fadric Vicenç Álvarez de Toledo apareix com a propietari Jaume Oliveró. L'edifici actual podria tenir els seus orígens al segle XVII, i sembla haver sofert unes reformes importants al segle XIX, especialment en el que són les façanes i el cos perpendicular adossat al nord. Malgrat que caldria comprovar-ho, possiblement les reformes estiguin relacionades amb el casament de la pubilla de la casa Núria Torres Amat, a la segona meitat del segle XIX, amb Pere Botifoll i Carafí, i que va motivar el canvi de cognom familiar. El propietari d'aquesta casa, Francesc Botifoll i Torras, va ser alcalde de Castellbisbal entre els anys 1916 i 1922. MATEU (1999: 48).</p> 41.4969200,1.9678200 413847 4594436 08054 Castellbisbal Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45887-foto-08054-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45887-foto-08054-122-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BCIL 2023-01-12 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique El mas es troba inclòs al llistat de masies del POUM amb el núm. B.1.14 98 45 1.1 1761 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
45888 Can Galí https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gali <p>MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.</p> XVI-XX <p>Edifici de planta basilical pròpia del període baix medieval i modern, cobert amb teulades independents per a cada nivell, destacant un cos o crugia central més elevada, de planta baixa, primer i segon pis, coberta a dues aigües amb el carener paral·lel, i dues crugies a banda i banda de planta baixa i primer pis. Mentre que la crugia del cantó esquerre de la casa és original i es cobreix amb teulada inclinada, el cos que s'adossa al cantó dret és fruit d'una renovació posterior. Es tracta d'un cos rectangular adossat en sentit perpendicular que es cobreix a dues aigües amb el carener paral·lel i que presenta una alçada menor que el seu homònim del cantó esquerre, descompensant la proporció i la volumetria de l'edifici. A banda de l'estructura principal, cal fer esment d'un altre cos rectangular de planta baixa i primer pis ubicat a migdia de la casa que es prolonga amb un mur de tancament perimetral i s'estén per davant de la casa. L'accés es realitza a través d'una porta metàl·lica. Aquest darrer cos i el mur creen un espai interior que es presenta com un pati interior de la casa que presideix l'entrada principal. Malgrat trobar-se arrebossat i no apreciar-se el material de construcció, podria tractar-se de mur de mamposteria irregular, posteriorment arrebossat amb ciment sense pintar. En alguns cossos de la casa afegits posteriorment podria predominar el maó. A la crugia central destaca una gran portalada formada per grans dovelles, que dona accés a una entrada que distribueix les dependències de cuina, estables i cellers. A la dovella superior del portal es pot llegir la inscripció: IHH IUAN IOPAIT 1437, inclosa dins d'un cercle. Al pis superior, la crugia central s'obre amb un finestral quadrangular format per llindes i brancals de pedra monolítics que sobresurten de l'arrebossat del mur. La finestra compta interiorment amb festejadors, propis també d'aquest període. A nivell de segon pis s'obre una petita finestra quadrangular que no presenta cap element destacat. La crugia esquerra presenta una vegetació molt acusada que tapa totalment les obertures de la planta baixa i el primer pis. Amb tot, es pot apreciar l'existència d'un antic rellotge de sol, actualment molt malmès. La crugia de la dreta presenta una porta rectangular a la planta baixa que dona accés a un garatge, i dues finestres enreixades a nivell de primer pis.</p> 08054-123 Terme de Castellbisbal. Can Galí s/n (08755 Castellbisbal) <p>Cal pensar que Can Galí és una masia amb orígens clarament medievals, que es podrien remuntar als segles XII-XIII. En tant que edifici, el mas actual podria haver estat aixecat al segle XV, corresponent-se a la típica planta basilical de masia. Aquesta apreciació seria confirmada per la presència de la data de 1437 en la dovella central del portal. En aquest període la casa hauria estat propietat de la família Llopart. Al cens del 1573 era propietari Joan Leopart, la seva esposa Magdalena i la seva filla Antònia, que hi residien amb diversos mossos. Al cens parroquial del 1600 apareixen com a hereus Joan Leopart, la seva esposa Paula i els seus fills. RUIZ (1998: 162) Aquesta mateixa família va ser propietària anys més tard també de Ca n'Estaper, indicant la documentació del segle XVIII que eren veïns de la Palma de Cervelló. RUIZ I ELIAS (1998:145). El mas hauria estat conegut com a Can Llopart, i no devia ser fins a finals del segle XIX en què passà a ser conegut amb el nom de Can Galí, coincidint amb el canvi de propietat, a mans de la família Galí. La casa hauria pogut patir una reforma important a la dècada dels anys 60, transformant la crugia del cantó dret en un cos rectangular de planta baixa i primer pis, i afegint el cos perpendicular de migdia.</p> 41.4662400,1.9969400 416237.932 4591001.774 08054 Castellbisbal Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45888-foto-08054-123-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45888-foto-08054-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45888-foto-08054-123-3.jpg Legal Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BPU 2023-01-12 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique El conjunt es troba llistat al POUM amb el núm. B1.15 98|119|94 45 1.1 1762 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
45889 Can Colet https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-colet <p>RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.</p> XX <p>Conjunt arquitectònic format per una sèrie d'edificacions amb diferents volums, datats del 1940 aproximadament. El formen una casa residencial, la casa dels masovers, la capella, la creu commemorativa i la torre del pou. Tot el conjunt es troba edificat presidint el turó de Costablanca. En primer lloc destaca l'edifici residencial aixecat en maó, arrebossat amb ciment i pintat de color blanc. En línies generals, cal distingir un cos central de planta quadrangular de planta baixa i primer pis, cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. Aquest cos central es troba encarat a ponent i s'obre amb un portal adovellat de mig punt. A aquest cos central s'han anat adossant altres àmbits. Així, a migdia de la casa s'adossa un cos de planta baixa amb la coberta inclinada. A ponent, la casa es prolonga amb un altre cos de planta baixa que es cobreix amb teulada plana i crea una terrassa a l'alçada del primer pis. Al lateral de la casa encarat al nord, s'adossen més cossos de planta baixa i coberta inclinada. Situat al davant de la casa es troba la vivenda destinada als masovers. Es una vivenda de similars característiques a la principal, formada per diversos cossos adossats entorn a un de central, tots ells coberts amb teulades independents i oberts amb una gran quantitat de finestrals. A diferència de la casa principal, aquesta té la façana oberta a llevant, encarada a la casa principal. També davant de la casa de Can Colet es troba la capella dedicada a l'Adoració dels Reis Mags. Es tracta d'una petita capella de planta basilical coberta exteriorment a dues aigües amb teula i capçada amb un absis semicircular. Sota l'aler de les teulades la decoració es completa amb un doble imbricat. La façana principal es troba presidida per un campanar d'espadanya. Guarda una orientació en sentit Est-Oest, però es troba girada, ja que l'absis s'orienta a ponent i la porta principal a llevant, ja que sinó donaria l'esquena a la casa. El portal principal, per tant, s'orienta a llevant, i es tracta d'un portal de punt rodó fet amb grans dovelles, que sobresurten sobre el mur blanc. A sobre del portal s'observa un ull de bou que il·lumina el cor, ben bé sota el campanar d'espadanya. L'església compta amb una petit capella fonda afegida al cantó nord, que sobresurt quadrangular del conjunt de l'edifici. Aquesta capella es cobreix amb teulada inclinada. Interiorment l'església es cobreix amb una volta de canó i es troba pintada en color clar. Als peus de l'església s'alça un cor. A diferència d'altres esglésies aquest cor té l'accés des de fora de l'edifici, mitjançant una escala recta adossada al mur situada al mur de migdia. Presideix l'altar un retaule de tradició barroca tardana dedicat als Reis Mags, i que encapçala una ara també amb ornamentació barroca. Es tracta d'un retaule de dos pisos que recau sobre una base esglaonada. Tot ell es troba daurat, i la seva estructura recorda una façana arquitectònica. La capella fonda es troba presidida per una imatge del Sant Crist. Aquest darrer és una talla de fusta policromada d'estil barroc. Al cantó nord de l'església s'ha situat una creu commemorativa de pedra. Es tracta d'una creu que s'alça sobre una base poligonal sobre la qual recau un fust hexagonal de pedra format per diversos tambors. Sobre el capitell es situa una creu decorada a les seves dues cares per imatges d'un Crist crucificat assentat, la cara de ponent una imatge d'una mare de Déu dreta. Un altre element que forma part del conjunt és la torre i l'aqüeducte que formen part d'una mina d'aigua ubicada al cantó de llevant del turó, a pocs metres de la casa. Es tracta d'una torre circular aixecada en maó, d'uns 5 metres de diàmetre i uns 6 metres d'alçada acabada a la part superior amb una faixa de maó que recorre el perímetre exterior i merlets decoratius de maó. De la torre s'estén un aqüeducte format per 5 arcades que du l'aigua a una bassa quadrangular també de maó. Continuació text a observacions.</p> 08054-124 Terme de Castellbisbal. Urb. Costablanca (08761 Castellbisbal) <p>La casa del Can Colet no té correspondència amb cap mas medieval, sinó que té els seus orígens en la compra efectuada de la finca per part del Doctor Colet, metge de Barcelona, a la dècada del 1940. La capella fou consagrada com a Oratori Públic el 22 de desembre del 1958, atenent a la petició dels propietaris Melcior Colet Torrebadella i Adelina Jiménez Camaló. La dedicació als Reis Mags té la causa en la voluntat del propietari que es deia Melcior. RUIZ I ELIAS (1998: 144). L'ornamentació interior fou adquirida en antiquaris pel propietari i prové, per tant, d'altres municipis. Actualment la finca es troba dedicada a la cria de cavalls.</p> 41.4771100,1.9483000 412190.936 4592256.807 08054 Castellbisbal Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45889-foto-08054-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45889-foto-08054-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45889-foto-08054-124-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial Inexistent 2023-01-12 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique Continuació text descripció: El portal principal, per tant, s'orienta a llevant, i es tracta d'un portal de punt rodó fet amb grans dovelles, que sobresurten sobre el mur blanc. A sobre del portal s'observa un ull de bou que il·lumina el cor, ben bé sota el campanar d'espadanya. L'església compta amb una petit capella fonda afegida al cantó nord, que sobresurt quadrangular del conjunt de l'edifici. Aquesta capella es cobreix amb teulada inclinada, i s'il·lumina mitjançant una finestra quadrangular que dona a llevant. Interiorment l'església es cobreix amb una volta de canó i es troba pintada en color clar. Als peus de l'església s'alça un cor. A diferència d'altres esglésies aquest cor té l'accés des de fora de l'edifici, mitjançant una escala recta adossada al mur situada al mur de migdia, i que dóna accés a una porta lateral mitjançant la qual s'entra al cor. Presideix l'altar un retaule de tradició barroca tardana dedicat als Reis Mags, i que encapçala una ara també amb ornamentació barroca. Es tracta d'un retaule de dos pisos que recau sobre una base esglaonada. Tot ell es troba daurat, i la seva estructura recorda una façana arquitectònica, amb una primer pis format per tres carrers i un segon pis format per un frontó central decorat per un escut nobiliari. Altres elements decoratius de l'església es corresponen a obres de caràcter litúrgic, entre les quals hi consten diferents quadres pintats a l'oli i alguns fragments de taules de fusta que podrien haver format part d'algun retaule. La capella fonda es troba presidida per una imatge del Sant Crist. Aquest darrer és una talla de fusta policromada d'estil barroc. Al cantó nord de l'església s'ha situat una creu commemorativa de pedra. Es tracta d'una creu que s'alça sobre una base poligonal sobre la qual recau un fust hexagonal de pedra format per diversos tambors. Fust i base s'assenten sobre una plataforma formada per tres graons poligonals de pedra. Sobre el fust recau un capitell ornamentat amb diversos relleus esculpits a les cantonades. Sobre el capitell es situa una creu decorada a les seves dues cares per imatges diferents. Mentre la cara de llevant té esculpida la imatge d'un Crist crucificat assentat, la cara de ponent es decora amb una imatge d'una mare de Déu dreta. Un altre element que forma part del conjunt és la torre i l'aqüeducte que formen part d'una mina d'aigua ubicada al cantó de llevant del turó, a pocs metres de la casa. Es tracta d'una torre circular aixecada en maó, d'uns 5 metres de diàmetre i uns 6 metres d'alçada acabada a la part superior amb una faixa de maó que recorre el perímetre exterior i merlets decoratius de maó. De la torre s'estén un aqüeducte format per 5 arcades que du l'aigua a una bassa quadrangular també de maó. El conjunt es troba llistat al POUM amb el núm. B1.16 119|98 46 1.2 2484 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
45890 Can Pedrerol de Baix https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pedrerol-de-baix <p>MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.</p> XVI-XXI <p>Masia amb planta en forma de L formada per la unió de dos cossos o crugies pertanyents a diferents períodes. La masia original es troba formada per un cos de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Originalment la planta devia ser basilical formada per tres crugies que es cobrien a diferent alçada, sent la central més elevada i coberta a dues aigües i les laterals més baixes i cobertes amb teulada inclinada. De les dues crugies laterals només s'ha conservat la crugia del costat esquerre, situada a llevant. La crugia de ponent, en canvi, fou parcialment eliminada durant les reformes del 1900, conservant-se només a nivell de planta baixa, i convertint la part superior en un terrat a nivell de primer pis, que connecta amb el cos nou afegit al nord. L'estructura antiga de la masia es troba aixecada en mur de mamposteria irregular i ha estat arrebossada amb morter de calç i ciment segons els trams, que ha anat erosionant-se. Compta amb planta baixa, primer i golfes al cos central. La façana principal es troba encarada a migdia i s'obre amb un portal principal situat a la crugia central. Totes les obertures de la casa foren objecte de modificació i reforma l'any 1900 adaptant-les a l'estil modernista de la nova construcció que s'afegiria al nord. El portal de la crugia central està format per un arc escarser molt rebaixat decorat amb un sobreafegit fet en maons molt prims que recorre el perímetre exterior del portal, reforçant-lo i trencant la linealitat. A banda i banda del portal central s'obren dues finestres quadrangulars decorades amb el mateix motiu, i dos portals més que permeten l'accés independent als baixos de les dues crugies laterals. A nivell de primer pis s'obre un balcó central que es correspon amb l'obertura del portal de la planta baixa, i dues finestres a banda i banda. L'estructura i decoració d'aquests elements és de caire modernista, i es tracta de finestres acabades a la part superior en forma de pinyol fet amb maó. A l'interior del pinyol es forma un espai triangular que s'ha omplert amb una enrajolat decorat amb formes geomètriques de color blavós. Exteriorment el perímetre de les obertures es troba envoltat per un sobreafegit fet en maó que converteix la finestra en rectangular. La decoració es completa amb l'afegit d'un petit rosetó lobulat de pedra que s'adossa a la façana just per sota de l'ampit. El pis de les golfes de la crugia central s'obre amb dos finestrals rematats a la part superior per una arcada rebaixada. Aquest esquema d'obertures es repeteix a totes les façanes de la masia antiga. L'any 1900, fruit de les reformes modernistes, la casa fou ampliada afegint un cos rectangular que s'adossa perpendicularment creant una L, que sobresurt en direcció a ponent. L'espai angular entre els dos cossos, ocupat antigament per una crugia del mas antic, s'omplí conservant la planta baixa d'aquesta i creant una terrassa a nivell de primer pis, que es protegeix amb una barana formada amb balustres fetes amb maó. El cos perpendicular fou aixecat seguint l'estil modernista. Es cobreix a dues aigües amb el carener perpendicular, i s'obre a nivell de primer pis amb dos conjunts de finestrals geminats acabats en forma pinyolada als laterals, i un gran finestral triple omplint la façana encarada a ponent, protegit per una gran arcada. Aquest gran finestral omple totalment la façana i connecta amb les façanes laterals mitjançant unes tribunes cantoneres obertes per un finestral geminat de similars característiques a la resta. A nivell de segon pis, destaquen sèries de finestres cegues rematades a la part superior amb arcades rebaixades als laterals i omplertes amb un mosaic de color verd. A la façana de ponent del cos es repeteix aquest motiu decoratiu als laterals, però s'obren tres finestrals rectangulars que il·luminen les golfes. Tot el cos ha estat aixecat en maó i està format per planta baixa, primer pis i golfes.</p> 08054-125 Terme de Castellbisbal. P.I. Sant Vicenç. Can Pedrerol de Baix s/n (08755 Castellbisbal) <p>En tant que edifici, cal pensar que el mas de Can Pedrerol té uns orígens medievals. L'edifici però, és una masia del segle XVII, amb reformes practicades entre el 1900 i el 1902. L'Ermita de Sant Quintí es troba documentada des del segle XII, moment en el qual es troba un escrit en que el bisbe de Barcelona, s'assabenta que el comte rei Ramon Berenguer IV s'havia venut un tros del terme de Sant Quintí (1137), pertanyent a vil·la de Sant Quintí. RUIZ (1998: 133). Aquest esment a la Vil·la de Sant Quintí podria ser interpretat o bé com l'existència d'un petit grup de cases al voltant de l'església que podria haver desaparegut quedant només el mas de Can Pedrerol, o bé com la presència de restes encara visibles de l'antiga vil·la romana. El mas de Can Pedrerol continua estant present com un dels principals masos de Castellbisbal al llarg de l'Edat Mitjana i Moderna. El nom original podria haver estat el de Pedrol, així, al cens parroquial del 1573 apareixen com a propietaris Miquel Pedrol, que és batlle de la parròquia, la seva esposa Beneta, i el seu fill Pere. El 1600 apareixen vivint Pere Pedrol i la seva esposa Gabriela, la seva mare Beneta, Antoni Pedrol, Montserrat Pedrol, Miquel Pedrol, Antoni Pedrol Antic Pedrol, Francesc Pedrol i Joan Benya, bover. RUIZ (1998:162). Altre testimoni apareix l'any 1610, moment de la signatura del contracte de fabricació del retaule major de Sant Vicenç, on apareix signant en nom del poble de Castellbisbal Pere Pedrol, que tot sembla indicar seria el propietari del mas. RUIZ (1998: 105). En el cens efectuat el 1752 pel senyor de Castellbisbal, consta el nom de Miquel Pedrerol com a propietari de la casa. Segurament per motius matrimonials el nom de la família canvià passant a ser Gomis. El 1851 el propietari era Pau Agustí Gomis, que es dedicava al comerç i residia a Barcelona. A començaments del segle XX, l'arquitecte Antoni Maria Gallissà I Poqué (1861-1903), deixeble d'Elies Rogent, condeixeble de Gaudí, que havia treballat amb Doménech I Montaner, va fer reformes a la casa aplicant l'estil modernista a la façana. A tocar de la casa aprofità per construir un celler utilitzant l'arc catenari MATEU (1992:52). Aquest període coincideix amb el moment de màxim esplendor econòmic de la casa, fruit del conreu i l'explotació intensiva de l'horta i la vinya als entorns de la casa. Aquestes terres eren conreades per una brigada de treballadors assalariats al servei de la casa, procedents sobretot de les poblacions del Papiol i Martorell. Els descendents de la família Gomis han continuat mantenint la casa, conservant els elements arquitectònics característics. Actualment mantenen encara el costum de celebrar l'aplec de Sant Quintí (31 d'octubre) , si bé ha estat traslladat al dia del Pilar per raons de calendari. Aquest dia les portes de la capella de Sant Quintí es troben obertes a tothom celebrant una missa pública i celebrant un petit convit a l'entorn de la casa. Aquest costum fou inaugurat per la besàvia dels actuals propietaris, que el dia de Sant Quintí acostumava a oferir menjar a les persones més necessitades. Les persones assistents a l'aplec procedeixen en bona part de les veïnes poblacions del Papiol i Martorell. Els entorns de la casa han estat transformats de manera molt important durant les darreres dècades del segle XX, convertint-se en un nus de comunicacions i en àrea de sòl industrial. Fins el 1980 es mantingué la producció de vi.</p> 41.4462400,1.9934500 415920.915 4588784.773 08054 Castellbisbal Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45890-foto-08054-125-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45890-foto-08054-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45890-foto-08054-125-3.jpg Legal Contemporani|Modernisme|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BCIL 2023-01-12 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique El conjunt es troba llistat al POUM amb el núm. B.04 A llevant de la casa s'aixeca el celler edificat l'any 1900 en estil modernista. Es tracta d'un edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Compta amb dos portals principals a la façana encarada a migdia, que es protegeixen amb dos teuladets. Sobre aquests portals s'obren dues finestres rectangulars d'estil modernista, i un triple finestral fet en el mateix estil. D'aquest edifici destaca la construcció interior fet utilitzant l'arc catenari. A l'interior del celler es conserva encara una important col·lecció de botes i bocois. La casa conserva una antiga premsa que actualment s'ha situat al pati interior de la casa com a ornament. 98|105|119|94 45 1.1 1761 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
45891 Can Campanyà https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-campanya <p>MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.</p> XVI Interiorment l'edifici es troba sense ús amb problemes a la teulada. <p>Edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. Es tracta d'una construcció aixecada en mur de mamposteria irregular arrebossat amb morter de calç i pintat en color blanc. Consta de planta baixa i primer pis, i antigament les seves dimensions eren més grans, ampliant l'edifici uns metres més en direcció a migdia, ocupant part de l'actual carretera que passar arran de l'edifici. Fins a la dècada dels anys 70 aquesta carretera era un antic camí de terra, però al ser asfaltat es va voler ampliar a costa de la casa escapçant la façana de migdia de la mateixa. Com a solució es va optar per la construcció d'un mur de maó arrebossat amb ciment, que actualment talla la casa per migdia. La façana principal es troba encarada a ponent I s'obre amb un portal adovellat, que antigament devia trobar-se al mig de l'edifici, però que degut al tall de la casa avui dia es troba descentrat. Per accedir a aquest portal es feia servir una rampa empedrada i un graó. La resta d'obertures de la casa són petites i es troben desvirtuades, a excepció de la finestra principal del primer pis, situada sobre el portal d'accés a la casa. Es tracta d'una finestra quadrangular molt treballada. La decoració es reparteix per tot el marc de l'obertura i consisteix en un seguit de dues motllures, una que recorre el perímetre exterior i li dona formes arrodonides i una altra que recorre el perímetre interior i conserva la forma quadrangular. L'espai entre les dues motllures es troba ocupat per un cordó esculpit que a la part superior finalitza en dues formes zoomòrfiques imaginàries semblants a un felí, que incorporen entre les mans un peça quadrangular on s'ha esculpit una flor. Sota l'ampit de la finestra la decoració es completa amb un altre cordó esculpit que guarda formes ondulades. La façana posterior de la casa ha perdut part de l'arrebossat. S'observen un seguit de dues obertures a nivell de planta baixa, una de les quals es correspon a una porta auxiliar. A nivell de primer pis destaquen tres finestres quadrangulars molt senzilles. A la cantonada sud-est de la casa s'observa l'antiga cisterna quadrangular adossada a la casa, que devia recollir l'aigua de les teulades. Davant de la façana principal de la casa, deixant un espai entremig, es conserva l'antic pati de la masia, format per corrals i espais per animals. Actualment, la masia de can Campanyà es troba desvirtuada per la construcció d'una masia de dimensions considerables que s'estén al nord de l'antic edifici. La informació oral facilitada pels propietaris fa pensar que aquest nou edifici fou aixecat a començaments del segle XX, moment en el qual fou abandonada la vella casa, que passà a tenir funcions de magatzem. La nova masia de Can Campanyà és un edifici de planta baixa i dos pisos, a la qual es dotà d'un cos adossat al nord de planta rectangular i cobert a dues aigües destinat a celler. Tot el conjunt ha estat adaptat recentment per ser dedicat a l'hosteleria. Davant del que fou l'antic celler es conserva l'era de batre amb l'enrajolat original de terra cuita.</p> 08054-126 Terme de Castellbisbal. P.I. Comte de Sert. Can Campanyà, s/n (08755 Castellbisbal) <p>Tot i que els orígens de la masia es remuntarien al període medieval, l'estructura de l'edifici es correspon a una arquitectura del segle XVI. L'any 1573, al cens parroquial, apareixen com a propietaris Vicenç Campanyà i la seva família. Al cens del 1600 són censats vivint a la casa Bartomeu Campanyà, la seva esposa Elisabet i els seus fills Vicenç, Bartomeu, Antoni, i Joan, juntament amb tres persones treballant de mossos. Ruiz (1998:162)El 1752 consta com a propietari Antoni Campanyà. El 1860 la família es va construir una casa al carrer Major del poble. Des de llavors la casa ha passat per diferents propietaris. El darrer va ser el comte de Sert, que va donar nom al veí polígon industrial i a una urbanització. MATEU (1999: 12)</p> 41.4837800,1.9899500 415676.946 4592955.781 08054 Castellbisbal Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45891-foto-08054-126-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45891-foto-08054-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45891-foto-08054-126-3.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús BCIL 2023-01-12 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique La premsa que actualment decora l'entrada del celler no pertany a la casa I fou portada d'una casa del poble anomenada Cal Martí de les Vincles. La masia conserva la llegenda associada del Camp del Matafam, segons la qual al finalitzar la Guerra de la Independència al segle XIX hi va haver algunes males collites seguides, i en un camp proper a la casa s'hi sembraven faves, de manera que els veïns anaven a collir-ne d'amagat per fer-se passar la fam. 119|94 45 1.1 1761 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
45892 Can Pedrerol de Dalt https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pedrerol-de-dalt <p>MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.</p> XVIII L'abandonament de l'edifici <p>Edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal. La planta es divideix en tres crugies que s'unifiquen amb una façana principal sobreposada feta amb formes ondulades d'estil barroc. Dels tres cossos o crugies, el central és de major alçada i es cobreix a dues aigües, mentre el que els laterals són d'alçada inferior i es cobreixen amb una teulada inclinada. Compta amb planta baixa, primer pis, segon pis i golfes. La façana principal es troba orientada a migdia i és simètrica amb obertures que van disminuint la seva dimensió a cada alçada. Aquesta façana compta amb un coronament format per una motllura arrodonida i peces de terracota a cada extrem de les crugies i a la part superior de la crugia central. Al costat est s'obre una galeria amb arcs rodons i a la banda oest una capella dedicada a Santa Rita, que du la data de 1774. L'accés a l'edifici es realitza per un portal centrat a la planta baixa acabat amb un arc rebaixat, del qual es conserven les fulles de fusta i els llistons de la tarja. A banda i banda es completa amb una finestra per banda, A nivell de primer pis, segon pis i golfes, les obertures es corresponen amb les de la planta baixa, i destaca un balcó central al primer pis, situat sobre el portal d'accés, i dues finestres balconeres a banda i banda, sobre les finestres de la planta baixa. A nivell de segon pis, les obertures es converteixen en finestres, rectangular la central i quadrangulars les laterals. A nivell de golfes, només es compta amb un finestró acabat en punt rodó. La majoria de les obertures es troben en l'actualitat tapiades. Adossat a la capella, per la façana de ponent, s'adossa un cos quadrangular cobert a dues aigües i de planta baixa, obert amb una porta metàl·lica. Es tracta d'un cos de recent construcció destinat a magatzem. A continuació s'afegeix un nous cos, de maó molt malmès. La façana posterior de la casa presenta poques obertures i la majoria d'elles tapiades.</p> 08054-127 Terme de Castellbisbal. P.I. Agripina. Crta. BV-150, km.1 (08755 Castellbisbal) <p>La masia va ser construïda pel comte Manuel Dublayzel, capità de les Reials Forces Valones, procedents de Bèlgica en desfer-se l'exèrcit el 1713 pel Tractat dels Pirineus. Possiblement el 1750 ja estava construïda. La capella lateral adossada du l'advocació a Santa Rita en honor a la segona filla del propietari i de Mariona de Mascaró. Segons l'historiador Pierre Vilar, el comte de Dublayzel va fer construir una presa a la riera de Rubí per portar l'aigua mitjançant una mina al barri de Santa Rita o del Canyet, per regar els horts d'aquestes cases. MATEU (1999: 56). El testament de Manuel Dublayzel, conservat a l'arxiu parroquial de Sant Vicenç de Castellbisbal revela que aquest es trobava casat amb Mariana Mascaró, amb la qual havia tingut un fill, Antoni, que seria l'hereu, i tres filles: Mariana, Rita i Josefa. La mort de l'hereu l'any 1810 i de Mariana l'any 1831 degué ser la causa de la venda de la propietat. L'any 1855 la casa apareix en mans de Joan Güell, que demanà permís al rector de Castellbisbal per beneir la nova campana de la capella i la imatge de Santa Rita. Tres dies desprès de la benedicció, el mossèn de Castellbisbal declarava que la capella era propietat de Josefa de Güell, i que no existia més obligació que la celebració de dos oficis a l'any. L'any 1894 la visita pastoral a la parròquia informava sobre el bon estat de la capella. El 1921 el mas havia tornat a canviar de mans i era propietat de Francesc Xavier de Ros. Una visita pastoral descrivia la capella com un edifici d'una sola nau en bon estat de conservació, de 10 metres de llarg per 3 metres d'ample. Deia que a la sagristia hi havia un quadre de Crist crucificat, i a l'altar un retaule de Santa Rita sostinguda per dos àngels. Altres elements ornamentals eren una imatge de Santa Rita vestida i unes imatges de Sant Antoni de Pàdua i de la immaculada. La capella fou destrossada l'any 1936 i tornada a restaurar el 1940. RUIZ ELIAS (1998: 129). La casa fou abandonada a la dècada del 1960. El propietari actual és l'Ajuntament de Castellbisbal. Les terres annexes han estat convertides en polígon industrial Darrera de la casa hi havia un jardí amb un passeig on s'alçava un pilar amb un lleó al capdamunt, el qual sostenia amb la pota dreta l'escut dels regiments Reials que s'hostatjaren allà vers el 1740.</p> 41.4585300,1.9928200 415883.925 4590149.776 1713 08054 Castellbisbal Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45892-foto-08054-127-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45892-foto-08054-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45892-foto-08054-127-3.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús BCIL 2023-01-12 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique Apareix als llistats del POUM amb els núm. A.06 i A.19 119|94 45 1.1 1761 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
45893 Can Nicolau de Dalt https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-nicolau-de-dalt <p>MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.</p> XVII-XIX <p>Masia de planta quadrangular coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. El cos principal de la masia es troba envoltada d'un mur que arrenca d'una de les façanes laterals i dóna la volta a la part davantera de la casa creant un pati interior. Al nord de la casa, aprofitant l'espai del turó sobre el qual s'aixeca la casa, s'adossen dos cossos més de diferents mides, que podrien haver estat aixecats en èpoques diferents, i es cobreixen de forma independent també a dues aigües amb el carener paral·lel. Tot el conjunt es troba construït en mur de mamposteria irregular, arrebossat amb ciment i pintat de color blanc. Els darrers afegits de la casa són, però, fets en maó. La façana principal de la casa es troba orientada a migdia i s'obre amb un portal arquitravat protegit per una porta de fusta de doble fulla. A nivell de primer pis destaquen tres finestres quadrangulars de mida petita. El cos adossat a la casa principal situat més al nord del turó, és també de planta baixa i primer pis, i s'obre amb un portal adovellat presidit per una dovella central amb un escut on destaquen unes inicials molt erosionades i la data de 1878. Possiblement es tracti d'una vivenda destinada als masovers.</p> 08054-128 Terme de Castellbisbal. Can Nicolau de Dalt. Mas Can Nicolau de Dalt s/n (08755 Castellbisbal) <p>Cal pensar que el mas de can Nicolau té uns orígens moderns, possiblement vinculats a la masia de Can Nicolau de Baix, que arquitectònicament sembla més antiga. En tant que propietat, es troba documentada des del segle XVII. L'edifici actual és una construcció del segle XIX. L'activitat principal de la casa fou el conreu de la vinya de les terres del voltant fins que a la dècada del 1960 les vinyes foren abandonades, i els terrenys veïns convertits en polígon industrial i urbanització. Al 1980 fou adquirida pels actuals propietaris.</p> 41.5031200,1.9638200 413520.960 4595128.801 08054 Castellbisbal Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45893-foto-08054-128-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45893-foto-08054-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45893-foto-08054-128-3.jpg Legal Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BCIL 2023-01-12 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique Es troba inclòs al POUM dins el catàleg de béns a protegir amb el núm A.08 98|94 45 1.1 1761 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
45894 Ca n'Estaper https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-nestaper <p>MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.</p> XIX-XX La casa es troba en estat de conservació molt dolent. <p>Edifici de planta quadrangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Es tracta d'una construcció aixecada en mur de mamposteria irregular amb fragments de tàpia i maó. Formada per planta baixa i primer pis. Al cos principal s'han anat afegint diversos edificis més creant tot un grup d'edificacions unides al voltant del que devia ser un pati central. La façana principal es troba orientada a ponent i totes les obertures han estat tapiades amb maó. Com a entrada principal a l'edifici, s'observa un portal central presidit per una llinda monolítica i dos brancals també monolítics. A banda i banda s'obre dues finestres rectangulars amb similars característiques que la porta. Aquestes obertures de la planta baixa es corresponen amb obertures a nivell de primer pis, en concret tres finestres quadrangulars que conserven les característiques de la planta baixa. Al sector de migdia, l'edifici es prolonga amb un cos rectangular que s'estén al llarg de tota la façana de migdia i que queda cobert per una prolongació de la teulada del mas. Es tracta d'un espai auxiliar on s'ha obert una porta de grans dimensions que devia estar destinada a garatge. Al sector nord del mas, s'observa un altre edifici de planta baixa i primer pis cobert a dues aigües i obert amb tres finestres a nivell de primer pis, que també han estat tapiades. Es tracta d'un edifici més modern arrebossat amb ciment que podria haver estat vivenda.</p> 08054-129 Terme de Castellbisbal. P.I. Can Estaper C/ del Retorn s/n (08755 Castellbisbal) <p>Els orígens de Ca n'Estaper podrien trobar-se en el període baix medieval. Al cens parroquial del 1573 apareix vivint com a propietaris Felip Staper, la seva esposa Antònia, i els seus fills Joan, Mateu i Pere. Al cens posterior realitzat el 1600 apareixen censats Pere Joan Staper, la seva esposa Joana, els seus fills Mateu, Silvestre, Joana i Elisabet, una mosso i un bover. RUIZ (1998: 162). A partir del segle XVII va ser propietat de la família Llopart, que també ho era de Can Galí. En aquests moments els propietaris de la casa ja no hi vivien, trobant-se la casa en mans de masovers. El 1758 ho era Antoni Arís, que tenia cura de la veïna capella de Sant Joan. El 1852 apareix com a propietari Francesc Llopart, que era veí de sant Vicenç dels Horts. La casa devia ser venuda a finals del segle XIX, ja que el 1921 era propietari Joaquim Mascaró. Va ser habitada fins a la dècada de 1970, moment en el qual els terrenys dels voltant foren transformats en polígon industrial. RUIZ ELIAS (1998: 146)</p> 41.4713900,2.0015200 416627 4591569 08054 Castellbisbal Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45894-foto-08054-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45894-foto-08054-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45894-foto-08054-129-3.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 119|98 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
45895 Atlants del retaule de Sant Vicenç https://patrimonicultural.diba.cat/element/atlants-del-retaule-de-sant-vicenc <p>RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.</p> XVII <p>Conjunt de quatre peces monolítiques de pedra amb la figura d'un atlant esculpida a la part superior de la seva cara vista, que sostenien el magnífic retaule barroc que presidia l'altar de l'Església Parroquial de Sant Vicenç. Es tracta de quatre monòlits amb forma troncocònica amb una petita faixa esculpida al centre de la peça sobre la qual s'ha esculpit una figura d'atlant consistent en una figura masculina barbada amb els braços enlairats en actitud de sostenir un gran pes. Possiblement al seu dia estigueren policromats. Actualment els relleus es troben molt erosionats.</p> 08054-130 Nucli urbà de Castellbisbal.. Pl. de l'Església s/n (08755 Castellbisbal) <p>Els atlants formaven part del retaule efectuat per Jaume Rubió entre el 1610 i el 1617 i que presidia la capçalera de l'església parroquial de Sant Vicens. LA col·locació d'aquest tipus de peces era habitual en la base dels retaules, amb l'objectiu d'elevar-los del terra. La representació del gegant Atles és un recurs que recupera la llegenda clàssica del gegant que sostenia el sostre del món amb la seva terrible força i que apareix al cicle de llegendes d'Hèrcules. Aquests atlants foren col·locats en el restaurat portal de l'església desprès del 1939 i desprès traslladats a l'interior de l'església.</p> 41.4752000,1.9806400 414888 4592012 1610 08054 Castellbisbal Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45895-foto-08054-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45895-foto-08054-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45895-foto-08054-130-3.jpg Física Contemporani|Modern Patrimoni moble Objecte Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique Jaume Rubió Apareix al llistat del POUM amb el núm. A.11 98|94 52 2.2 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
45898 Col·lecció del Museu de la Pagesia https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-del-museu-de-la-pagesia <p>MATEU MIRÓ, J. (2008) Història del Museu de la Pagesia de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal.</p> XVII-XIX <p>La col·lecció d'objectes del Museu de la Pagesia forma part d'un projecte museològic destinat a explicar les formes de vida i les activitats econòmiques i quotidianes de Castellbisbal abans de les transformacions ocorregudes en la segona meitat del segle XX. Ocupa l'edifici del C/Pi i Margall 3. Disposa d'una sala a la planta baixa destinada a explicar l'activitat del transport i els camins locals, un primer pis destinat a explicar aspectes de la vida agrícola com a principal activitat econòmica i un segon pis destinat a explicar aspectes més socials dels diferents grups humans: dones, homes, nens, avis, etc. Forma part del Museu de la Pagesia és la següent: PLANTA BAIXA (té com a eix central el mercat), col·lecció de monedes i bitlles del segle XX Secció de transport PRIMERA PLANTA (té com a eix central les feines del camp) 2ª PLANTA (té com a eix central la família i la vida quotidiana)</p> 08054-133 Nucli urbà de Castellbisbal. C/ Pi i Margall, 13 (08755 Castellbisbal) <p>El museu fou inaugurat el 28 de juliol de 1985 amb el recull d'objectes que els germans Mateu van anar fent dels del 1979, conscients de que la fisonomia del poble es transformava i els objectes de la vida pagesa desapareixien. Al 1980 ja s'havien recollit un total de 260 peces procedents de donacions particulars dels veïns de Castellbisbal i de les masies. A finals de 1980 es va començar a buscar un edifici que pogués acollir la col·lecció. Des del 1985 es va convertir en exposició permanent oberta a tots els públic.</p> 41.4741200,1.9799000 414825 4591893 08054 Castellbisbal Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45898-foto-08054-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45898-foto-08054-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45898-foto-08054-133-3.jpg Legal Contemporani|Modern Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique A més a més compta amb un total d'uns mil objectes que es troben als magatzems de l'Ajuntament per classificar d'entre els segles XVIII i XX. 98|94 53 2.3 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
45899 Gegants de Castellbisbal https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-castellbisbal <p>AA.DD. (1994) Benvinguts. Colla gegantera de Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal.</p> XX <p>Els gegants de Castellbisbal són el Manel Flabiolaire i la Vicenta. El Manel Flabiolaire, fou un personatge real que visqué al segle XX. La Vicenta representa l'ideal de la dona castellbisbalenca, jove i treballadora. El nom de la geganta prové del patró de la població: Sant Vicenç. Els dos gegants foren obra del constructor R. Aumedes, del Taller Sarandaca de Granollers, la seva alçada és de 3,80 metres i el seu pes de 96 kg el gegant, i 80 la geganta. El material emprat és la fibra de vidre sobre fusta i vestits de roba. En Manel Flabliolaire du una camisa de quadres sota una armilla negra i una faixa vermella. Les faldilles són llises i negres i du el cap cobert amb barretina. Mentre que amb la ma esquerra aguanta el flabiol als llavis, amb la ma dreta toca el bombo. La Vicenta du un vestit gris perla lligat amb botons als davant, de factura molt senzilla,, amb davantal negre i volants. Du a la mà dreta un ram de flors i a l'esquerra un cistell de vímet. El cap descobert amb els cabells castanys i recollits. Als dos gegants principals es va unir el 1998 la Rita, que representa la filla del Manel i la Vicenta. A diferència dels gegants, la Rita representa una noia jove, meitat seny i meitat rauxa, amb rínxols als cabells coberts amb un barret festiu. La seva vestimenta consisteix en unes faldilles blaves i una camisa de vius colors: groc, vermell, blau marí i verd, lligada amb botons al davant. A l'igual que els gegants és feta en fibra de vidre sobre un cos de fusta. El seu pes és de 17 kg i la seva alçada de 2,50 m. La Rita fou creada amb l'objectiu de ser portada per nens.</p> 08054-134 Terme de Castellbisbal. P.I. Comte de Sert. Avda. Can Campanyà, 2 (98755 Castellbisbal) <p>Els gegants de Castellbisbal foren batejats el 23 de gener del 1994. LA seva creació fou iniciativa d'un grup de veïns entusiastes dels món geganter. Per fer-los realitat, hi van col·laborar una gran quantitat d'entitats, comerços i empreses que van costejar de manera voluntària la fabricació. La Rita fou creada i batejada el 19 d'agost de 1998 i és un disseny de Sheila Serrano. Tots els gegants són obra del taller de R. Aumedes de Granollers, i les seves sortides són periòdiques al llarg de l'any: Festes Majors, trobades amb colles geganteres d'altres municipis, etc..</p> 41.4833700,1.9882100 415531 4592912 1994 08054 Castellbisbal Restringit Bo Física Popular Patrimoni moble Objecte Privada accessible Lúdic 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique R. Aumedes Manel el Flabiolaire era en realitat Josep Pidelaserra Duran, i nasqué el 4 de juliol de 1882. La popularitat li venia de tocar el flabiol en festes, aplecs i processons de pobles i ciutats del voltant, en especial la del Corpus de Barcelona, en la qual els gegants ballaven al so del seu flabiol. No havia estudiat solfeig i tocava d'oïda. Es va casar amb Àngela Ribalaigua, amb la qual tingué una filla anomenada Joaquima. Va marxar a les Amèriques i tornà amb la mateixa fortuna de quan se n'havia anat. Deixà la família i de tant en tant feia de pagès, però quan havia aconseguit prous diners, tornava a dedicar-se a la vida lliure. Era conegut com un personatge que no volia lligams, i de tant en tant feia de model de pintors de fama. Quan va esclatar la guerra es va refugiar a l'ermita de Sant Vicenç, i per respecte al lloc es va construir una barraqueta a la banda de fora. Acabada la guerra va viatjar demanant pels trens, on muntava un numeret amb l'esclopet de segar. Quan es feu vell tornà al poble, i tot que al principi acceptà la proposta de la parròquia d'anar a viure a una asil de monges, desprès d'alimentat, tornà a veure les orelles al llop i abandonà la casa d'acolliment,. Aquells va viure en una barraca de vinya. El dia 8 de març de 1958 unes dones el van trobar mort a la barraca de Ca n'Estaper. MATEU (2007: 110) 119 52 2.2 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
45900 La Cuca https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cuca XX <p>La Cuca forma part del bestiari utilitzat per la colla de diables als actes de correfoc. Està formada per un cap amb forma arrodonida i un cos de roba que serveix per amagar la persona que la du. Està realitzada en fibra de vidre i pintada de color vermell amb tons en negre per ressaltar les obres. És similar al seu precedent que és la Cuca, de tal manera que manté la mateixa expressió amb uns ulls molt oberts, un doble nas format per l'apèndix del nas i els dos forats a banda i banda, i una boca molt oberta en la qual s'aprecia una llengua i dos ullals que sobresurten del llavi inferior. A diferència de la Cuqueta, la Cuca només compta amb una banya a la part superior del cap on col·locar la pirotècnic. La Cuca es portada per 8 persones, de manera que té 16 cames amb espardenyes que la fan bellugar i serpentejar pels carrers.</p> 08054-135 Nucli urbà de Castellbisbal. P.I. Comte de Sert. Avda. Can Campanyà 2, (08755 Castellbisbal) <p>La Cuca fou encarregada per l'entitat de Diables de Castellbisbal el 1979 per tal de fer-la servir durant els actes de correfoc. La seva presència a l'Empaitafocs és un dels actes principals de la Festa Major d'estiu i d'hivern.</p> 41.4833700,1.9882100 415531 4592912 1979 08054 Castellbisbal Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45900-foto-08054-135-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45900-foto-08054-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45900-foto-08054-135-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni moble Objecte Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 119|98 52 2.2 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
45901 La Cuqueta https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cuqueta XX <p>Bestiari utilitzat en les activitats de correfoc durant la Festa Major d'estiu de Castellbisbal. La cuca està formada per un cap construït en fibra de vidre representant un animaló que no es pot identificar de forma concreta. Al cap se li afegeix un cos de roba que serveis per amagar a la persona que la transporta, i una cua. El cap té forma cilíndrica amb un seguit de plecs horitzontals que el ressegueixen i es troba pintada en color vermell. Destaquen dos ulls oberts i un doble nas format per una protuberància central i dos forats a banda i banda. La boca és de gran mida on du incorporats dos ullals que surten del llavi inferior. De la part superior del cap sobresurten tres banyes còniques que serveixen per ubicar la pirotècnia. El cap en total du cinc punts de foc, quatre a la boca i un a la banya. En total són 7 punts de foc.</p> 08054-136 Nucli urbà de Castellbisbal. P.I. Comte de Sert. Avda. Can Campanyà 2, (08755 Castellbisbal) <p>La Cuqueta fou creada el 1988 per un grup de nens i nenes que volien participar del correfoc en l'entitat les Potafocs. Des de llavors actua juntament amb la Cuca en les celebracions locals.</p> 41.4833700,1.9882100 415531 4592912 1988 08054 Castellbisbal Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45901-foto-08054-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45901-foto-08054-136-2.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni moble Objecte Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 119|98 52 2.2 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
45902 Penó de la coral la Unió https://patrimonicultural.diba.cat/element/peno-de-la-coral-la-unio <p>MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> XX <p>La Coral la Unió té com a representació un penó de tafetà de color blau brodat amb diferents motius. El motiu central és una panoràmica real de Castellbisbal on s'aprecia l'ermita de Sant Vicenç del Castell com a tema central i com a símbol de Castellbisbal, i darrere de l'ermita, la muntanya de Montserrat, que és símbol de Catalunya. A la dreta s'enlairen rengleres de roselles i ginesta formant la bandera catalana. Les lletres de la vora descriu que el cor Agrícola i l'orfeó es van unificà desprès de la Guerra Civil per formar el cor La Unió.</p> 08054-137 Nucli urbà de Castellbisbal. Casal Cultural Recreatiu. Avda. Pau Casals, 9 (08755 Castellbisbal) <p>El penó fou dissenyat per Josep Mateu i brodat per un convent de monges d'Igualada l'any 1990. Aquest penó substitueix a un anterior i es troba actualment protegit per una vitrina dins la seu de l'entitat. Fundada per Jaume Comelles, la Coral La Unió neix de la unitat de dues corals de Castellbisbal: La Agrícola i Sempre Avant, l'any 1946. Fins a la dècada del 1980 van tenir la seu al cafè l'Aranya del carrer Pi i Margall. Al 1980 va començar a ser mixta admetent també a dones entre els cantaires. Entre les diverses activitats que duen a terme es troba la cantada de Nadal a la parròquia i diverses sortides a l'any per cantades en altres municipis.</p> 41.4771900,1.9824700 415044 4592232 1990 08054 Castellbisbal Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45902-foto-08054-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45902-foto-08054-137-3.jpg Física Contemporani Patrimoni moble Objecte Privada accessible Simbòlic 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique Josep Mateu i brodat per un convent de monges d'Igualada Al Museu de la Pagesia de Castellbisbal es conserva el penó de la Societat coral La Agrícola, fet el 1879, i que seria l'antecedent de l'actual. Es tracta d'un penó de similars característiques amb les lletres en majúscula ocupant tota la superfície envoltades per dues espigues de blat i un parell de raïms. 98 52 2.2 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
45903 Col·lecció paleontològica de l'ICP https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-paleontologica-de-licp <p>J.AGUSTÍ, L.CABRERA,, S.MOYA-SOLÀ ( 1985). Sinopsis estratigrafica del Neogeno de la fosa del Vallés-Penedés . Paleontologia i Evolució núm. XVIII. Institut de Paleontologia ' Miquel Crusafont' .Desembre ( 1983-1984). CRUSAFONT,M., VILLALTA, J.F.y TRUYOLS,J.( 1955) El Burdigaliense continental de la cuenca del Vallès-Penedès. Mem. Y Com. Inst. Geol. Y Min. Dip. Barcelona , XII. GALINDO J. (2000) Castellbisbal, un viatge a través del temps. L'evolució del paisatge des de fa 21 milions d'anys. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MADE, J.V.D. A range-chart for European Suide and Tayassuidae. Paleontologia i Evolució t.23 (1989-1990).</p> <p>L'Institut Català de Paleontologia M. Crusafont, en la seva seu de la Universitat Autònoma de Bellaterra, acull una important col·lecció de de restes paleontològiques procedents de diversos jaciments dins del terme de Castellbisbal. Les restes es troben classificades per jaciments, i són les següents: Can Pedrerol de Baix, atribuït al Plistocè. Aquest jaciment fou descobert molt probablement per Jaume Almera, durant els treballs de cartografia geològica. Les restes es trobaven integrades per una sèrie dels 6 incisius superiors, un caní superior dret, un cos vertebral i un fragment de costella. Actualment determinades com a Ursus sp i dins les col·leccions del Museu de Ciències Naturals de Barcelona - Museu Martorell. El jaciment de Ca n'Amat amb una datació del Miocè inferior. Aragonià inferior (biozona MN4). Jaciment en el que únicament s'ha citat el cèrvid Procervulus dichotomus. La localitat fossilífera d' El Canyet., pertany al Miocè inferior, Aragonià inferior (biozona MN4). Presenta una variada diversitat de mamífers (carnívors, artiodàctils, perissodàctils, insectívors, rosegadors i lagomorfs). L'espècie de carnívor Ictiocyon socialis, definida per primera vegada amb el nom Amphicyon (Ictiocyon) dehmi a partir de les restes obtingudes en aquest jaciment i publicades per Crusafont, Villalta i Truyols l'any 1955. Trobem 21 tàxons entre els que destaquem: Perissodàctils: Dicerorhinus sp, Brachipotherium aurelianense. Artiodactils: Aurelianochoerus aureliananense, Palaeochoerus minus, Caenotherium miocaenicum Proboscidis: Gomphotherium angustidens, Deinotherium sp Carnivors: Ictiocyon socialis, Martes munki Rosegadors. Democricetodon hispanicus, Peridyromys murinus, Simplomys simplicidens Lagomorfs: Lagopsis penai, Lagopsis verus Insectívors: Galerix exilis Réptils, Tortugues Les restes trobades en aquest jaciment es troben al Museu de l'Institut Català de Paleontologia a on es troben registrats, inventariats i documentats 78 exemplars. El jaciment de La Costablanca d'edat del Miocè inferior, Ramblià superior (biozona MN3). Jaciment de vertebrats fòssils de Costablanca. En realitat hi ha dos afloraments fossilífers anomenats Costablanca I i II. El més important en quant al nombre de restes trobades és el jaciment Costablanca II que ha lliurat 16 tàxons corresponents a mamífers ( carnívors, rosegadors, artiodàctils, perissodàctils i lagomorfs)i rèptils (tortugues i Squamata). Entre els que destaquen: Mamífers com els Lagomorfs: LagomoLagopsis peñai. Artiodàctils: Aurelianochoerus aurelianense, Caenotherium miocaenicum Oriomeryx willii, Andegameryx sp, Procervulus praelucidus Perissodàctils: Anchiterium aurelianense, Aceratherium sp Carnívors: Pseudaelurus sp Rosegadors: Pseudodryomys ibericus, Peridyromys murinus. Lagomorfs: Lagopsis penai. Reptils Tortugues Squamata En el Museu de l'ICP es troben registrades, inventariades i documentades 59 restes. Turó de les Forques. Miocè inferior, Ramblià (biozona MN 3). Jaciment de vertebrats fòssils. El jaciment de vertebrats ha lliurat 11 tàxons corresponents a mamífers ( rosegadors, artiodàctils, insectívors i lagomorfs). Actualment aquestes restes es troben en estudi. Rosegadors: Armantomys sp., Simplomys sp., Pseudotheridomys sp., Ligerimys sp. Artiodàctils: Procervulus sp.</p> 08054-138 Institut Miquel Crusafont. UAB (Cerdanyola) 41.4764400,1.9828400 415074 4592148 08054 Castellbisbal Fàcil Bo Legal Neògen Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 125 53 2.3 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
45904 Imatge de la Puríssima Concepció https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-la-purissima-concepcio <p>RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.</p> XVII <p>Imatge realitzada en fusta d'àlber i policromada que presidia la quarta franja de l'altar major del retaule de l'església de Sant Vicenç. Es tracta d'una imatge de la Puríssima vestida amb una túnica llarga, dempeus i recolzant-se sobre una mitja lluna. De la túnica del vestit destaquem els abundants plecs que cauen formant corbes i caient la roba sobrant sobre la mitja lluna i els peus. Les mànigues, en canvi, es troben agafades amb botons al canell. La decoració de la túnica es fa amb pintura de color blanc sobre el qual s'ha pintat un estampat de flors vermelles i grogues amb les ribets i botonades daurades. El complement de la túnica el constitueix una sobrecapa que la Mare de Déu du recolzada sobre el cap, i que cau de manera molt ample sobre l'espatlla esquerra i el costat dret. Pel color de la túnica s'ha optat pel gris fosc i el daurat per als interiors. La Mare de Déu llueix un aspecte seré amb les mans en actitud de pregària recollides al pit. Destaca la seva cara arrodonida amb tots els detalls del rostre pintats i uns cabells castanys que apareixen sota la capa. Estilísticament es tracta d'una talla realitzada tota en fusta.</p> 08054-139 Nucli urbà de Castellbisbal. Pl. de l' Església s/n (08755 Castellbisbal) <p>La imatge formava part de l'antic retaule de l'altar major de l'església de Sant Vicenç. Es trobava situada dins d'una fornícula, a la quarta franja del retaule. Aquest retaule fou construït pel mestre Jaume Rubió de Moià amb qui es signà un contracte d'encàrrec l'any 1610. La construcció tingué lloc entre els anys 1610 i 1617. César Martinell, afirmava que es tractava del primer retaule completament resolt amb escultura, sense els grans quadres pintats, usuals en aquella època. Es tractava d'un retaule de fusta del primer barroc català, i tenia cinc cossos verticals en disposició poligonal, per tal d'adaptar-se a l'absis del temple. Les seves mides aproximades eren d'uns 9 metres d'alçada per 8 metres d'amplada, ocupant la major part del presbiteri, adaptant-se a l'absis. El sostenien quatre feixucs atlants de pedra, possiblement sense policromar. La predel·la o primera franja esculturada representava les escenes de la Passió: l'oració de l'hort de Getsemaní, la coronació d'espines, Jesús portant la creu, i l'assotament. Per una porta es podia passar al darrera del retaule, on originalment hi havia la sagristia, i arribar al centre del retaule on hi havia la imatge del Sant Patró. La segona franja - d'esquerra a dreta - contenia dues imatges, una sobre l'altra, que podien ser dos evangelistes i flanquejades per columnes. Desprès hi havia una escena en alt relleu del martiri del sant. L'espai central era ocupat pel magnífic i monumental Sagrari. En efecte, cal dir que el seu conjunt superava el metre i mig d'alçada, i era una mica més alt que els relleus del costat. La tercera franja s'iniciava amb la imatge de mida mitjà de Sant Esteve. Sobre ell un bust, potser de Sant Pau. Al mig del retaule i sobre el sagrari hi havia la imatge de Sant Vicenç dins una fornícula en forma de petxina, flanquejada per columnes. A continuació l'alt relleu del màrtir del patró, i a l'extrem dret, la imatge de Sant Llorenç, avui encara existent; sobre d'ell, un bust de Sant Pere. La quarta franja, ja més estreta, s'iniciava amb un plafó on hi havia escrita la data de 1712, any en que es daurà el retaule. Al mig de la franja, encabida e una fornícula hi havia la imatge de la Immaculada Concepció. La cinquena franja estava presidida per la imatge de Jesús Crucificat. RUIZ I ELIAS A (1998: 97-118) El retaule fou desmuntat el 1936 pels mateixos parroquians, per ordre de les milícies populars, que requerien l'edifici de l'església per a altres activitats. Fou salvada la imatge de la Puríssima, juntament amb la de Sant Vicenç, la de Sant Llorenç i una predel·la del retaule foren salvades. Aquestes imatges foren salvades pels mateixos milicians, ja que la ser daurades van pesar en conservar-les per extreure l'or. La imatge de la Puríssima fou salvada gràcies a la intervenció directa d'Elies Arís i restaurada el 1998 en commemorar els 400 anys del temple. RUIZ I ELIAS (1998: 116)</p> 41.4752000,1.9806400 414888 4592012 1610 08054 Castellbisbal Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45904-foto-08054-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45904-foto-08054-139-2.jpg Física Barroc|Modern Patrimoni moble Objecte Privada accessible Religiós 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique Jaume Rubió 96|94 52 2.2 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
45905 Imatge de Sant Esteve https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-sant-esteve <p>RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.</p> XVII <p>Imatge de bult rodó realitzada en fusta d'àlber i policromada que presidia el mig del retaule, a la segona franja, del retaule major de l'església de Sant Vicenç. Es tracta d'un Sant Esteve vestit amb una túnica fins als peus coberta per una capa pluvial. Es tracta d'una túnica pintada en color blanc sobre la qual recau la capa daurada. Du els atributs de la ploma, el llibre, i dues pedres sobre el llibre. Aquests darrers també s'han daurat. Al voltant del cap du una corona simbolitzant la santedat.</p> 08054-140 Nucli urbà de Castellbisbal. Pl. de l'Església s/n (08755 Castellbisbal) <p>La imatge formava part de l'antic retaule de l'altar major de l'església de Sant Vicenç. Es trobava a la tercera franja de dit retaule. La construcció fou obra del mestre Jaume Rubío de Moià amb qui es signà un contracte d'encàrrec l'any 1610 i es dugué a terme entre els anys 1610 i 1617. César Martinell, afirmava que es tractava del primer retaule completament resolt amb escultura, sense els grans quadres pintats, usuals en aquella època. Es tractava d'un retaule de fusta del primer barroc català, i tenia cinc cossos verticals en disposició poligonal, per tal d'adaptar-se a l'absis del temple. Les seves mides aproximades eren d'uns 9 metres d'alçada per 8 metres d'amplada, ocupant la major part del presbiteri, adaptant-se a l'absis. El sostenien quatre feixucs atlants de pedra, possiblement sense policromat. La predel·la o primera franja esculturada representava les escenes de la Passió: l'oració de l'hort de Getsemaní, la coronació d'espines, Jesús portant la creu, i l'assotament. Per una porta es podia passar al darrera del retaule, on originalment hi havia la sagristia, i arribar al centre del retaule on hi havia la imatge del Sant Patró. La segona franja - d'esquerra a dreta - contenia dues imatges, una sobre l'altra, que podien ser dos evangelistes i flanquejades per columnes. Desprès hi havia una escena en alt relleu del martiri del sant. L'espai central era ocupat pel magnífic i monumental Sagrari. En efecte, cal dir que el seu conjunt superava el metre i mig d'alçada, i era una mica més alt que els relleus del costat. La tercera franja s'iniciava amb la imatge de mida mitjà de Sant Esteve. Sobre ell un bust, potser de Sant Pau. Al mig del retaule i sobre el sagrari hi havia la imatge de Sant Vicenç dins una fornícula en forma de petxina, flanquejada per columnes. A continuació l'alt relleu del màrtir del patró, i a l'extrem dret, la imatge de Sant Llorenç, avui encara existent; sobre d'ell, un bust de Sant Pere. La quarta franja, ja més estreta, s'iniciava amb un plafó on hi havia escrita la data de 1712, any en que es daurà el retaule. Al mig de la franja, encabida e una fornícula hi havia la imatge de la Immaculada Concepció. La cinquena franja estava presidida per la imatge de Jesús Crucificat. RUIZ I ELIAS A (1998: 97-118) El retaule fou desmuntat el 1936 pels mateixos parroquians, per ordre de les milícies populars, que requerien l'edifici de l'església per a altres activitats. Fou salvada la imatge de la Puríssima, juntament amb la de Sant Vicenç, la de Sant Llorenç i una predel·la del retaule foren salvades. Aquestes imatges foren salvades pels mateixos milicians, ja que la ser daurades van pesar en conservar-les per extreure l'or.</p> 41.4752000,1.9806400 414888 4592012 1610 08054 Castellbisbal Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45905-foto-08054-140-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45905-foto-08054-140-2.jpg Física Barroc|Modern Patrimoni moble Objecte Privada accessible Religiós 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique Jaume Rubío 96|94 52 2.2 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
45906 Imatge de Sant Llorenç https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-sant-llorenc <p>RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.</p> XVII <p>Imatge de bult rodó realitzada en fusta d'àlber i policromada que presidia el mig del retaule, a la segona franja, del retaule major de l'església de Sant Vicenç. Es tracta d'un Sant Llorenç vestit amb una túnica fins als peus coberta per una capa pluvial amb brodats. Es tracta d'una túnica pintada en color blanc sobre la qual recau la capa daurada. Du els atributs de la ploma, i la graella. Aquests darrers també s'han daurat. Al voltant del cap du una corona auria simbolitzant la santedat.</p> 08054-141 Nucli urbà de Castellbisbal. Pl. de l'Església s/n (08755 Castellbisbal) <p>La imatge formava part de l'antic retaule de l'altar major de l'església de Sant Vicenç. Es trobava situada a l'extrem dret de la tercera franja. Aquest retaule fou construït pel mestre Jaume Rubío de Moià amb qui es signà un contracte d'encàrrec l'any 1610. La construcció tingué lloc entre els anys 1610 i 1617. César Martinell, afirmava que es tractava del primer retaule completament resolt amb escultura, sense els grans quadres pintats, usuals en aquella època. Es tractava d'un retaule de fusta del primer barroc català, i tenia cinc cossos verticals en disposició poligonal, per tal d'adaptar-se a l'absis del temple. Les seves mides aproximades eren d'uns 9 metres d'alçada per 8 metres d'amplada, ocupant la major part del presbiteri, adaptant-se a l'absis. El sostenien quatre feixucs atlants de pedra, possiblement sense policromar. La predel·la o primera franja esculturada representava les escenes de la Passió: l'oració de l'hort de Getsemaní, la coronació d'espines, Jesús portant la creu, i l'assotament. Per una porta es podia passar al darrera del retaule, on originalment hi havia la sagristia, i arribar al centre del retaule on hi havia la imatge del Sant Patró. La segona franja - d'esquerra a dreta - contenia dues imatges, una sobre l'altra, que podien ser dos evangelistes i flanquejades per columnes. Desprès hi havia una escena en alt relleu del martiri del sant. L'espai central era ocupat pel magnífic i monumental Sagrari. En efecte, cal dir que el seu conjunt superava el metre i mig d'alçada, i era una mica més alt que els relleus del costat. La tercera franja s'iniciava amb la imatge de mida mitjà de Sant Esteve. Sobre ell un bust, potser de Sant Pau. Al mig del retaule i sobre el sagrari hi havia la imatge de Sant Vicenç dins una fornícula en forma de petxina, flanquejada per columnes. A continuació l'alt relleu del màrtir del patró, i a l'extrem dret, la imatge de Sant Llorenç, avui encara existent; sobre d'ell, un bust de Sant Pere. La quarta franja, ja més estreta, s'iniciava amb un plafó on hi havia escrita la data de 1712, any en que es daurà el retaule. Al mig de la franja, encabida e una fornícula hi havia la imatge de la Immaculada Concepció. La cinquena franja estava presidida per la imatge de Jesús Crucificat. RUIZ I ELIAS A (1998: 97-118) El retaule fou desmuntat el 1936 pels mateixos parroquians, per ordre de les milícies populars, que requerien l'edifici de l'església per a altres activitats. Fou salvada la imatge de la Puríssima, juntament amb la de Sant Vicenç, la de Sant Llorenç i una predel·la del retaule foren salvades. Aquestes imatges foren salvades pels mateixos milicians, ja que la ser daurades van pesar en conservar-les per extreure l'or.</p> 41.4752000,1.9806400 414888 4592012 1610 08054 Castellbisbal Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45906-foto-08054-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45906-foto-08054-141-2.jpg Física Barroc|Modern Patrimoni moble Objecte Privada accessible Religiós 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique Jaume Rubío 96|94 52 2.2 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
45907 Predel·la del retaule major de Sant Vicenç https://patrimonicultural.diba.cat/element/predella-del-retaule-major-de-sant-vicenc <p>RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.</p> XVII <p>Fragment de la predel·la del que fou el retaule de l'altar major de Sant Vicenç de Castellbisbal. Es trobava situada en tercera posició, ocupant el lloc central del cantó dret. Formava part d'un conjunt d'escenes que en l'espai de la predel·la representaven la Passió. Aquesta es correspondria a Jesús portant la Creu. Aquest es troba agenollat al mig de la taula, representant una de les caigudes abans d'arribar al mont calvari. Un personatge l'ajuda agafant la creu pel peu. Altres quatre personatges, dos per banda, amb habituallaments del període barroc observen l'escena, mentre un d'ells, el més proper el fustiga amb un pal. Al fons, un paisatge arquitectònic representa edificis i arquitectures urbanes. Es tracta d'un alt relleu amb un ús força acusat de la perspectiva utilitzant el recurs dels edificis. El material utilitzat és la fusta d'àlber. Conserva la policromia, on destaquen fons grisos i daurats per al paisatge, túniques on predominen els blancs, negres, grisos i vermells i utilització del daurat en els ribets dels vestits, barrets i en la creu.</p> 08054-142 Nucli urbà de Castellbisbal. Pl. de l'Església s/n (08755 Castellbisbal) <p>Predel·la que formava part del retaule de Sant Vicenç fou construït pel mestre Jaume Rubío de Moià amb qui es signà un contracte d'encàrrec l'any 1610. La construcció tingué lloc entre els anys 1610 i 1617. César Martinell, afirmava que es tractava del primer retaule completament resolt amb escultura, sense els grans quadres pintats, usuals en aquella època. Es tractava d'un retaule de fusta, i tenia cinc cossos verticals en disposició poligonal, per tal d'adaptar-se a l'absis del temple. Les seves mides aproximades eren d'uns 9 metres d'alçada per 8 metres d'amplada, ocupant la major part del presbiteri, adaptant-se a l'absis. El sostenien quatre feixucs atlants de pedra, possiblement sense policromar. La predel·la o primera franja esculturada representava les escenes de la Passió: l'oració de l'hort de Getsemaní, la coronació d'espines, Jesús portant la creu, i l'assotament. Per una porta es podia passar al darrera del retaule, on originalment hi havia la sagristia, i arribar al centre del retaule on hi havia la imatge del Sant Patró. La segona franja - d'esquerra a dreta - contenia dues imatges, una sobre l'altra, que podien ser dos evangelistes i flanquejades per columnes. Desprès hi havia una escena en alt relleu del martiri del sant. L'espai central era ocupat pel magnífic i monumental Sagrari. En efecte, cal dir que el seu conjunt superava el metre i mig d'alçada, i era una mica més alt que els relleus del costat. La tercera franja s'iniciava amb la imatge de mida mitjà de Sant Esteve. Sobre ell un bust, potser de Sant Pau. Al mig del retaule i sobre el sagrari hi havia la imatge de Sant Vicenç dins una fornícula en forma de petxina, flanquejada per columnes. A continuació l'alt relleu del màrtir del patró, i a l'extrem dret, la imatge de Sant Llorenç, avui encara existent; sobre d'ell, un bust de Sant Pere. La quarta franja, ja més estreta, s'iniciava amb un plafó on hi havia escrita la data de 1712, any en que es daurà el retaule. Al mig de la franja, encabida e una fornícula hi havia la imatge de la Immaculada Concepció. La cinquena franja estava presidida per la imatge de Jesús Crucificat. RUIZ I ELIAS A (1998: 97-118) El retaule fou desmuntat el 1936 pels mateixos parroquians, per ordre de les milícies populars, que requerien l'edifici de l'església per a altres activitats. Fou salvada la imatge de la Puríssima, juntament amb la de Sant Vicenç, la de Sant Llorenç i una predel·la del retaule foren salvades. Aquestes imatges foren salvades pels mateixos milicians, ja que la ser daurades van pesar en conservar-les per extreure l'or. Aquest fragment de predel·la es guardà ocasionalment a la sagristia de l'església desprès de la destrucció de l'altar l'any 1936. Estigué un temps a la rectoria de l'església abans de ser col·locat dins l'església.</p> 41.4752000,1.9806400 414888 4592012 1610 08054 Castellbisbal Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45907-foto-08054-142-1.jpg Física Barroc Patrimoni moble Objecte Privada accessible Religiós 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique Jaume Rubío 96 52 2.2 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
45908 Baptisteri de l'església de Sant Vicenç de Benviure https://patrimonicultural.diba.cat/element/baptisteri-de-lesglesia-de-sant-vicenc-de-benviure <p>RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.</p> XX <p>Conjunt escultòric i pictòric que forma part del baptisteri de l'església de Sant Vicenç de Castellbisbal. El conjunt el forma un arrimador que s'alça fins al 1,50 m i omple la cantonada de la capella dedicada al baptisme, dins l'església. Aquest arrimador, fet amb rajoles de ceràmica decorades formant motius bíblics, s'uneix una pica baptismal de 1,30 d'alçada feta en pedra artificial i una piscina poligonal excavada al terra. Pel que fa a l'arrimador, aquest es troba format per rajoles de ceràmica on es representa d'esquerra a dreta imatges simbòliques de la creació, l'arca de Noé, Moisès separant les aigües del mar Roig, el Sant Esperit, el Baptisme de Jesús per Sant Joan Baptista, la samaritana i el cec de naixement, el miracle dels pans i els peixos, i la resurrecció de Llàtzer. Tots ells són motius relacionats amb la catequesi i el missatge baptismal. La composició simbòlica és feta en colors blau i bru de fons, sobre els quals destaquen figures vestides de blanc immaculat. Un llistó de fusta marca l'exterior de la composició i el separa del mur de la capella. Respecte a la pica baptismal, cal destacar que aquesta es feta en pedra artificial treballada en color de pedra natural a l'exterior, i troba formada per un peu format per tres blocs irregulars simulant pedres, i disposats en vertical, sobre el qual s'escau una pica també en forma de pedra excavada, amb la part interior treballada en ceràmica vidrada de color blau molt intens simbolitzant l'aigua. Una mà de ferro es submegeix en l'aigua i es connecta a un tub treballat en forma d'arrel que permet la pujada de l'aigua des de la piscina fins a la pica baptismal. A tocar de la pica baptismal s'ubica una piscina poligonal excavada al terra feta amb blocs de marbre verdós que conté l'aigua beneïda.</p> 08054-143 Nucli urbà de Castellbisbal. Pl. de l'Església s/n (08755 Castellbisbal) <p>El baptisteri és obra dels artistes Xavier Martos i Mila Cristobal, que el realitzaren per encàrrec de l'església l'any 2005.</p> 41.4752000,1.9806400 414888 4592012 2005 08054 Castellbisbal Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45908-foto-08054-143-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45908-foto-08054-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45908-foto-08054-143-3.jpg Física Barroc|Modern Patrimoni moble Objecte Privada accessible Religiós 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique Xavier Martos i Mila Cristobal 96|94 52 2.2 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
45909 Quadre de Santa Rita https://patrimonicultural.diba.cat/element/quadre-de-santa-rita <p>RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.</p> XVIII <p>Pintura a l'oli ubicada en una de les capelles laterals, dins l'església de Sant Vicenç de Castellbisbal. Es tracta d'una pintura on es representa la Santa en actitud de pregària sostinguda per dos àngels. Santa Rita llueix en aquesta imatge l'hàbit de monja agustina i els àngels apareixen representats en la figura de dos querubins alats. Al marge esquerre de la pintura, utilitzant en recurs d'una finestra oberta, s'emmarca un paisatge al fons on s'aprecien les muralles d'una ciutat, en referència a Cascia (Itàlia), poble on va viure Santa Margarida, i una rosa en referència al darrer passatge de la seva vida. En aquest passatge s'explica que Santa Margarida, trobant-se detinguda al llit per una malaltia que la tenia impossibilitada, va demanar a una companya del monestir que anés al jardí de casa seva on trobaria una rosa florida, tot i que era hivern i estava ben nevat. La companya, tot i els dubtes, va fer-li cas, i va trobar la rosa. Aquest fet va fer créixer la popularitat de Santa Margarida al seu poble com a intercessora de causes impossibles. A nivell estilístic, es tracta d'una obra d'autor desconegut, pintada segurament a finals del segle XVIII, on predominen els tons foscos i bruns propis de la pintura de temàtica religiosa d'aquest període.</p> 08054-144 Nucli urbà de Castellbisbal. Pl. de l'Església s/n (08755 Castellbisbal) <p>La pintura presidia l'altar de la capella de Santa Rita, de la masia de Can Pedrerol de Dalt. Cal pensar que fou encarregada pel propietari de la Casa Manuel Dublayziel. S'ha especulat amb la possibilitat de que la capella de la casa fos consagrada a Santa Rita, perquè era el nom d'una de les seves filles. La pintura hauria estat realitzada, per tant, en la segona meitat del segle XVIII. A la visita pastoral del 1921 és esmentada presidint l'altar RUIZ ELIAS (1998:131) El quadre devia ser salvat de la destrucció de la Guerra Civil i guardat a l'església parroquial.</p> 41.4752000,1.9806400 414888 4592012 08054 Castellbisbal Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45909-foto-08054-144-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45909-foto-08054-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45909-foto-08054-144-3.jpg Inexistent Barroc|Modern Patrimoni moble Objecte Privada accessible Religiós 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 96|94 52 2.2 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
45910 Imatge de la Verge Maria https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-la-verge-maria <p>Cascales i Triginé, Maria. El Retaule barroc de Castellbisbal: St. Vicenç Màrtir/St. Vicenç Vinater. Universitat Autònoma de Barcelona. Dept. Hª de l'Art: 1989. Taules i retaules. Pintura del segle XVI al XVIII. Terrassa: Ajuntament de Terrassa. Regidoria de Cultura. Museu de Terrassa, 2009. (Catàlegs del Museu, 16)., 53, Cat. 23.2, 54.</p> XVII <p>La imatge de La Verge Maria procedent del retaule de Sant Vicenç de Castellbisbal es una talla de fusta que conserva la policromia originària. Les seves mides són 89,5 d'alçada per 37 cm d'amplada per 19 cm de fons. La talla representa a la Mare de Déu coberta amb una vestimenta de color bruns amb estrelles daurades coberta per una túnica daurada sobreposada i lligada al cap que s'arreplega a la falda i per sobre del braç esquerre. La seva actitud invoca el moviment avançant el peu i la cama dreta i aixecant el braç esquerre a l'alçada del cap, mentre que amb la mà dreta s'agafa els plecs de la túnica. La figura alça el cap i mira vers l'esquerra i vers la creu. La seva actitud és serena i natural, pròpia de les obres de Jaume Rubió. La seva ubicació era a la part superior del retaule, a la cinquena franja, al costat esquerra i al peu de la creu acompanyant la imatge de Jesús Crucificat. Formava part, doncs, del conjunt escultòric de la Crucifixió juntament amb Sant Joan Evangelista.</p> 08054-145 Museu de Terrassa. C/ Gavatxons, 8 (Terrassa) <p>La imatge de la Verge Maria formava part de l'antic retaule de Sant Vicenç de Castellbisbal creat per Jaume Rubió el primer quart del segle XVII. Aquesta imatge fou desmuntada durant el conflicte de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) i guardada. Desprès del conflicte fou traslladada al Museu de Terrassa, des d'on passà al Museu castell Cartoixa de Vallparadís. Actualment forma part de l'exposició permanent del Museu des del 1994 amb el núm. De registre 6146</p> 41.4764400,1.9828400 415074 4592148 1610 08054 Castellbisbal Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45910-foto-08054-145-1.jpg Legal Barroc Patrimoni moble Objecte Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique Jaume Rubió 96 52 2.2 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
45911 Taula de Sant Vicenç Predicant https://patrimonicultural.diba.cat/element/taula-de-sant-vicenc-predicant <p>Cascales i Triginé, Maria. El Retaule barroc de Castellbisbal: St. Vicenç Màrtir/St. Vicenç Vinater. Universitat Autònoma de Barcelona. Dept. Hª de l'Art: 1989. Taules i retaules. Pintura del segle XVI al XVIII. Terrassa: Ajuntament de Terrassa. Regidoria de Cultura. Museu de Terrassa, 2009. (Catàlegs del Museu, 16)., 53, Cat. 23.1, 53</p> XVII <p>Taula que formava part del retaule major de Sant Vicenç de Castellbisbal. Es tracta d'una taula de fusta tallada en alt relleu, que conserva la policromia original. Les seves dimensions són 143,5 x 87,5 x 17,5 cm. En ella es representa l'escena de Sant Vicenç en actitud de predicar, situat a la dreta de l'escena, davant de quatre personatges masculins. La perspectiva s'ha solucionat presentant als personatges en diferent alçada per tal que apareguin tots. Així, el primer de l'escena es troba assentat, deixant espai a la resta que apareixen drets i només parcialment. La policormia del conjunt presenta colors bruns en la túnica del sant i verdosos en la dels assistents. El daurat queda manifest en la túnica del personatge que roman assegut i en alguns fragments de la túnica del sant. No s'ha pogut localitzar la seva ubicació dins del retaule.</p> 08054-146 Museu de Terrassa. C/Gavatxons, 8 (Terrassa) <p>La Taula de Sant Vicenç predicant formava part de l'antic retaule de Sant Vicenç de Castellbisbal creat per Jaume Rubió el primer quart del segle XVII. Aquesta imatge fou desmuntada durant el conflicte de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) i guardada. Desprès del conflicte fou traslladada al Museu de Terrassa, des d'on passà al Museu castell Cartoixa de Vallparadís. Actualment forma part de l'exposició permanent del Museu des del 1994 amb el núm. De registre 738</p> 41.4764400,1.9828400 415074 4592148 1610 08054 Castellbisbal Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45911-foto-08054-146-1.jpg Legal Barroc Patrimoni moble Objecte Pública Sense ús 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique Jaume Rubió 96 52 2.2 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
45912 Imatge de Sant Joan Evangelista https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-sant-joan-evangelista <p>Cascales i Triginé, Maria. El Retaule barroc de Castellbisbal: St. Vicenç Màrtir/St. Vicenç Vinater. Universitat Autònoma de Barcelona. Dept. Hª de l'Art: 1989. Taules i retaules. Pintura del segle XVI al XVIII. Terrassa: Ajuntament de Terrassa. Regidoria de Cultura. Museu de Terrassa, 2009. (Catàlegs del Museu, 16)., 53, Cat. 23.3, 54</p> XVII Fou restaurat el 1996. <p>La imatge de Sant Joan Evangelista és una talla de fusta de 88 cm d'alçada per 37 cm d'amplada per 21 cm de fons que conserva la policromia original de l'obra. El sant es representa en actitud pregant, amb el tors lligat a la dreta i el cap alçat contemplant a Jesús crucificat. El sant du una vestimenta de color verdós decorada amb elements florals i envoltada per una túnica daurada amb l'interior marró. Destaquen els seus cabells llargs. La seva actitud és serena i natural, pròpia de les obres de Jaume Rubió. La seva ubicació era a la part superior del retaule, a la cinquena franja, al costat esquerra i al peu de la creu acompanyant la imatge de Jesús Crucificat. Formava part, doncs, del conjunt escultòric de la Crucifixió juntament amb la Verge Maria.</p> 08054-147 Museu de Terrassa. C/Gavatxons, 8 (Terrassa) <p>La imatge de Sant Joan Evangelista formava part de l'antic retaule de Sant Vicenç de Castellbisbal creat per Jaume Rubió el primer quart del segle XVII. Aquesta imatge fou desmuntada durant el conflicte de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) i guardada. Desprès del conflicte fou traslladada al Museu de Terrassa, des d'on passà al Museu castell Cartoixa de Vallparadís. Actualment forma part de l'exposició permanent del Museu des del 1994 amb el núm. De registre 6147. Fou restaurat el 1996.</p> 41.4764400,1.9828400 415074 4592148 1610 08054 Castellbisbal Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45912-foto-08054-147-1.jpg Legal Barroc Patrimoni moble Objecte Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique Jaume Rubió 96 52 2.2 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
45913 Olivera del parc del Castell https://patrimonicultural.diba.cat/element/olivera-del-parc-del-castell <p>Olivera situada a la falda de la muntanya del turó de les garses, dins del parc del castell de la vila de Castellbisbal. L'olivera es troba a tocar del jaciment arqueològic de les basses del parc. Es tracta d'un exemplar que conserva un tronc dividit en dos fragments que formen un diàmetre de 3,80 m de diàmetre. L'alçada total de l'exemplar oscil·la entre els 3,5 i els 4,5 m. L'olivera (Olea europaea) és un arbre de la família de les oleàcies, la varietat silvestre rep el nom d'olivera borda o ullastre. Molt possiblement es tracti d'aquesta darrera varietat. Es tracta d'un arbre perenne propi de tota l'àrea mediterrània. Tot i que no es possible concretar l'edat de l'exemplar, per l'amplada del tronc i les rugositats cal pensar que podria ser un arbre centenari.</p> 08054-148 Nucli urbà de Castellbisbal. Parc del Castell (08755 Castellbisbal) <p>Cal penar que es tracta d'un arbre centenari que fou conservat i integrat al parc del Castell a partir del 1975</p> 41.4741200,1.9741900 414348 4591899 08054 Castellbisbal Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45913-foto-08054-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45913-foto-08054-148-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Social 2021-05-26 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 2151 5.2 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
45914 Riu Llobregat https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-llobregat <p>MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> <p>El riu Llobregat és el principal curs fluvial amb el que compta el terme de Castellbisbal. El Llobregat és un dels principals rius de Catalunya. Neix a les fons del Llobregat, al municipi de Castellar de n'Hug i recorre el territori català en direcció S-E fins al Mediterrani, on desemboca formant un vast delta de 100 km2, al municipi del Prat de Llobregat. El riu travessa el terme de Castellbell al llarg d'una 14 km. pel seu sector més ponentí creant una de les fisonomies més característiques del terme: la plana dels Arenys, que contrasta àmpliament amb la resta del municipi, elevat sobre els conglomerats argilosos. L'entrada del riu es produeix pel congost de Martorell, a l'alçada del Pont del Diable, i recorre la plana fluvial fins a la desembocadura de la riera de Rubí. El seu cabal és irregular, ja que al tractar-se d'un riu de règim Mediterrani compta amb una àmplia variabilitat depenent de les estacions la pluviometria anual. En línies generals el seu cabal va augmentant fins a Martorell, i des d'aquest punt fins al seu Delta va disminuint per l'ús que se'n fa del seu recurs. La diversitat d'hàbitats del riu s'ha simplificat com a resultat de les activitats humanes com la construcció de rescloses, pèrdua del bosc de ribera, el canvi a ús urbà (aporta menys sediment al riu), etc. Aquesta pèrdua de diversitat de l'hàbitat afecta sobre l'abundància, composició i distribució de la vida aquàtica. La importància del riu, cal entendre-la actualment pel paper que juguen els rius com a connectors . L'altre és que la forta i permanent influència antròpica ha resultat en una elevada degradació d'aquests rius, tant des de la perspectiva de l'entorn com de la qualitat de les aigües, si bé no al llarg de tots els trams ja que molts d'ells encara es troben en un estat força bo des del punt de vista ambiental. El riu Llobregat és especialment rellevant ja que el propi riu i, especialment els afluents del costat oriental juguen un paper important com a rius d'especial interès connector entre tots els espais del PEIN. A més a més, el potencial connector d'aquest riu pel seu trajecte cap a l'interior de Catalunya, va molt més enllà de l'àmbit territorial de la zona d'estudi. Es tracta d'un element connector molt important en la connexió biològica entre els espais d'interès natural de la zona litoral, prelitoral, del sistema mediterrani, de la depressió central i del prepirineu central.</p> 08054-149 Terme de Castellbisbal. Els Arenys (08755 Castellbisbal) <p>Històricament el riu ha estat una font de recursos important pels habitants de Castellbisbal. Degut a la manca de recursos hídrics de la resta del terme, així com el seu terreny irregular, el riu Llobregat, i en especial els Arenys del riu Llobregat, foren durant segles una fertilíssima horta per a tots els seus habitants, fàcil de conrear, plena de sínies que extreien l'aigua del subsòl. La vegetació dels entorns del riu era en aquells moments, segons informació facilitada pels veïns una vegetació de ribera. Cal destacar però, que a diferència d'altres municipis, el riu no va constituir per als veïns de Castellbisbal una font d'energia emprada per a l'explotació de molins o fàbriques de riu. El paisatge original del riu es va mantenir fins a la dècada del 1950, moment en el qual s'instal·laren les primeres indústries. A partir de la dècada del 1960, i especialment a partir de la del 1970 la proliferació industrial va convertir els entorns del riu en un indret ple de polígons industrials i vies de comunicació.</p> 41.4747400,1.9614800 413288 4591980 08054 Castellbisbal Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45914-foto-08054-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45914-foto-08054-149-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de protecció 2020-10-07 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique La Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i la flora silvestres, preveu la creació d'una xarxa ecològica europea coherent de les zones especials de conservació anomenada Natura 2000. Aquesta xarxa estarà formada per zones que cada Estat membre proposi a la Comissió Europea sempre que contingui hàbitats o espècies d'interès comunitari. En aquest context, el trams del riu Llobregat fronterer entre Martorell i Castellbisbal resta dins de la zona ZEPA de protecció de la Xarxa Natura 2000 anomenada Montserrat - Roques Blanques - Riu Llobregat. 2153 5.1 1786 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
45915 Riera del Morral https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-del-morral <p>MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> <p>Riera que discorre en sentit Est - Oest des del terme d'Ullastrell fins al riu Llobregat, marcant els límits entre els termes d'Abrera i Castellbisbal i al final del seu curs entre els termes de Martorell i Castellbisbal. Es tracta d'un cabal fluvial força inestable que depèn molt de la estacionalitat i la pluviometria anual. El curs fluvial té una amplada considerable, d'entre10 i 40 m depenent del tram. No contempla vegetació pròpia de ribera.</p> 08054-150 Terme de Castellbisbal. (08755 Castellbisbal) 41.4961700,1.9299300 410683 4594392 08054 Castellbisbal Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45915-foto-08054-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45915-foto-08054-150-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2020-10-07 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 2153 5.1 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
45916 Els Arenys https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-arenys <p>MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> Aquest sector ha estat abandonat per l'agricultura els darrers anys, a excepció d'alguns trams, i mostra una clara desordenació d'espais. <p>Sector situat a l'extrem de ponent del terme municipal. La delimitació natural de la zona es dóna entre el torrent de Palau a ponent, les formacions aturonats a llevant on s'assenta la vila de Castellbisbal, la riera del Morral al Nord, i la riera de Rubí al Sud. Tal i com correspon al nom, es tracta en realitat dels Arenys o ribes situades a ambdós costats del riu Llobregat, i es correspon a un terreny molt planer i extraordinàriament fèrtil per a l'agricultura. Actualment, aquest espai ha estat ocupat pràcticament en la seva totalitat per la indústria, resten però, alguns sectors de la zona on encara es conserva el paisatge original ocupat principalment per camps de conreu. Aquests sectors es situen al nord de la zona, tot just s'ha passat el congost de Martorell. Destaca la presència de parcel·les de terra conreades, a les quals s'accedeix per camins de terra. Al mig del paisatge s'observa el riu Llobregat i les basses de recàrrega del riu Llobregat, que condueixen l'aigua als municipis del baix Llobregat. Aquestes basses es troben a tocar d'un dels aqüífers més importants que té el riu, i són conegudes com a Cubeta de Sant Andreu. Els seus aproximadament 6 hectòmetres cúbics serveixen per garantir part de l'aigua del barcelonès. Amb tot, la sobreexplotació d'aquest aqüífer es va iniciar als anys 60 i 70, a causa de l'increment del nombre de polígons industrials. Cap als 80 es van construir basses de recàrrega al costat de la llera del riu, però una riuada el 1985 se les va endur. El 2010 van ser inaugurades noves basses per la Comunitat d'Usuaris de la Cubeta de Sant Andreu amb l'objectiu de mantenir l'equilibri i millorar la qualitat d'aquest important aqüífer. Les noves basses disposen d'un sistema de filtrat per augmentar la quantitat d'aigua que es filtra des de la llera del riu cap a l'aqüífer. Actualment de la cubeta de sant Andreu es beneficien activitats agrícoles i industrials de Castellbisbal i Sant Andreu de la Barca.</p> 08054-151 Terme de Castellbisbal. Els Arenys (08755 Castellbisbal) <p>La importància d'aquest element radica en ser el darrer testimoni del que al seu dia fou un dels paisatges més significatius de Castellbisbal: l'horta de Castellbisbal, actualment desapareguda. Tradicionalment tots els veïns de Castellbisbal disposaven d'alguna parcel·la de terra als Arenys que contribuïa al manteniment de l'economia familiar. Els excedents, especialment de fruites eren venuts als mercats de Barcelona. El transport dels pagesos de Castellbisbal a Barcelona era habitual gràcies a la facilitat que oferia el tren. Segons informació oferta pels veïns de Castellbisbal els Arenys foren un espai ple d'horta i arbres fruiters, regats mitjançant una gran quantitat de sínies que extreien l'aigua del subsòl - fins a 300 -. L'espai que actualment es conserva manca de plantacions d'arbres fruiters i està destinat en la seva totalitat a l'horta.</p> 41.4713700,1.9678500 413815 4591600 08054 Castellbisbal Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45916-foto-08054-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45916-foto-08054-151-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Productiu 2020-10-07 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 2153 5.1 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
45917 Salt de la Botzegada https://patrimonicultural.diba.cat/element/salt-de-la-botzegada <p>MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> <p>Salt d'aigua situat en un dels brancals del Torrent de Pegueres, concretament al ramal del torrent anomenat de Ca n'Elies. Discorre per un terreny de característiques argiloses, on l'aigua ha anat erosionant el terreny fins a formar el toll. El salt, de 3 o 4 m d'alçada, cau en una bassa, on s'ha desenvolupat una vegetació bàsicament de canyes. Du aigua tot l'any, tot i que el volum varia depenent de l'estació.</p> 08054-152 Terme de Castellbisbal. Torrent de Pegueres (08755 Castellbisbal) <p>El ramal de Ca n'Elies, en el qual es troba incert el Salt de la Botzegada era conegut antigament com el torrent de l'Embotzegada, en relació segurament al salt. El nom de Botzegada segurament es correspon a la forma moderna d'anomenar-lo.</p> 41.4943800,1.9775700 414657 4594145 08054 Castellbisbal Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45917-41394-foto-08023-348-31.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2020-11-25 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique Apareix al llistat d'elements del POUM amb el núm. C.04 2153 5.1 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
45918 Pilar coronat de ca n'Oliveró https://patrimonicultural.diba.cat/element/pilar-coronat-de-ca-nolivero <p>MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> <p>Situat al torrent de Pegueres. Aquest pilar coronat, conegut com la Damme Coifée, és un pinacle que ha sobreviscut a l'erosió dels agents externs gràcies a la presència d'un bloc rocós, que protegeix els dipòsits d'origen detrític i conglomerats. Es tracta d'una formació geològica caracteritzada per tenir forma d'agulla o pilar que s'ha format degut a l'acció erosiva de l'aire i de la pluja sobre uns materials argilosos, coberts per un material no erosionable. Els agents erosius han anat erosionant els materials pels laterals, mentre que la part situada per sota de la roca no erosionable ha romàs intacte, de manera que s'ha general aquesta forma de columna.</p> 08054-153 Terme de Castellbisbal. Torrent de Pegueres (08755 Castellbisbal) 41.5006400,1.9708800 414107 4594846 08054 Castellbisbal Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45918-foto-08054-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45918-foto-08054-153-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2020-10-07 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique Aquesta formació es troba al peu d'un curs fluvial, actualment sec, que era conegut popularment amb el nom del Torrent que no passa. Es tracta d'un petit curs de torrent que desguassa al torrent de Pegueres, i que efectivament no passa, ja que a l'alçada del pilar coronat desapareix. Es troba al llistat d'elements del POUM amb el núm C.05 2153 5.1 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 171,28 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?

Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml