Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 45919 | Alzina de can Sateugini | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-sateugini | <p>MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> | <p>Alzina centenària (Quercus ilex sp.ilex) situada en terrenys de la masia de Can Santeugini, al peu de l'antiga era de la casa, que actualment s'escau al turó situat al davant. Manté un diàmetre de 3,80 m i la seva capçada és ampla i densa, amb fulles de 3 a 7 cm, el·líptiques amb dents poc espinoses de color verd fosc a l'anvers i grisenques i piloses al revers. Es tracta d'un arbre propi de les contrades mediterrànies que viu des del novell del mar fins a 1.400m d'altitud. Fa boscos densos, els alzinars, actualment molt deteriorats en zones fortament urbanitzades. Al terme de Castellbisbal només es conserven algunes zones amb uns pocs exemplars en indrets massa empinats. El fet de trobar-se en llocs poc propicis per al conreu de la vinya els va permetre al seu dia la subsistència. En la resta del terme, la majoria de boscos d'alzina han estat intensament explotats i van anar desapareixent poc a poc. El conreu intensiu de la vinya a finals del segle XIX va acabar amb el que devia quedar d'ells. Aquestes clapes són, doncs, restes del que devia haver estat la coberta vegetal originària. El fet de que hagi sobreviscut un exemplar com aquest s'explica pel fet de trobar-se a tocar de la casa, i a tocar de l'era, a la qual devia proporcionar ombra.</p> | 08054-154 | Terme de Castellbisbal. Urb. Can Santeugini. (08755 Castellbisbal) | 41.4903700,1.9548800 | 412758 | 4593722 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45919-foto-08054-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45919-foto-08054-154-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Apareix al llistat d'elements del POUM amb el núm C.07 | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||||||
| 45920 | Roure de ca n'Ametller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-ca-nametller | <p>MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> | Les nevades del 2004 van fer caure part de les branques. | <p>Roure de grans dimensions ubicat al pendent del barranc obert per una de les branques del torrent de Salzes. Destaca enmig d'un paisatge amb una vegetació renascuda desprès de l'incendi del 1994. Juntament amb aquest roure, van sobreviure un petit grup d'altres roures i alzines que destaquen com una clapa boscosa de gran alçada. El roure, té un diàmetre de 4,10 m de diàmetre, tot comptant que li manca una brancada que va caure durant les nevades de l'any 2004, i que li ha esquinçat una part del tronc. A tocar de la basse del tronc es troba una bassa de rec que recollia l'aigua d'una deu situada a sota, i que podria ser la causa de la verdor d'aquell tram de bosc.</p> | 08054-155 | Terme de Castellbisbal. (08755 Castellbisbal) | <p>No es pot precisar l'edat de l'exemplar, però per les dimensions i l'alçada cal pensar que és centenari. A l'igual que les alzines, els roures formen part del que devia ser la massa boscosa originària del terme de Castellbisbal, sotmesa durant segles a una intensa explotació forestal. Actualment només es conserven en alguns indrets que al seu dia foren de difícil accés o de poc interès per al conreu de la vinya.</p> | 41.5057800,1.9621500 | 413385 | 4595426 | 08054 | Castellbisbal | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45920-foto-08054-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45920-foto-08054-155-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||||
| 45921 | Riera de Rubí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-rubi | <p>MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> | L'ocupació humana del territori és molt intensa a les dues lleres de la riera. | <p>Curs fluvial que serveix de límit del terme municipal pel seu cantó sud-oest al llarg d'uns 2,5 km, separant-lo del terme de Rubí. Actualment es tracta d'un espai fortament industrialitzat on la riera discorre paral·lela a carreteres. L'amplada del curs fluvial varia, oscil·lant entre els 20 i els 30 m segons els trams. El seu cabal és molt variable, ja que està sotmesa a les variabilitats de l'estacionalitat mediterrània. Diversos ponts travessen dita riera permetent el trànsit rodat entre els dos municipis. La vegetació de ribera a desaparegut en la seva pràctica totalitat. Amb tot, la riera de Rubí, i la seva prolongació, la riera de les Arenes constitueixen trams fluvials que, des de la part central de l'espai PEIN Sant Llorenç del Munt i l'Obac, travessant la part central del territori existent entre la serra de Collserola i la Serra de Sant Llorenç del Munt, i ho fan fins a desembocar al riu. Llobregat. Malgrat que el seu estat de conservació estigui força pertorbat a la part baixa, tant pel que fa a la qualitat de les aigües com la de l'entorn natural, constitueix un element de connectivitat potencialment molt important. Per a aquest riu les actuacions de millora i recuperació són imprescindibles.</p> | 08054-156 | Terme de Castellbisbal (08755 Castellbisbal) | 41.4540700,1.9981400 | 416322 | 4589649 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45921-foto-08054-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45921-foto-08054-156-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||||||
| 45922 | Torrent de Salzes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-salzes | <p>ESCAYOL A. (2011). 'Els pous a Castellbisbal' a Els tres tombs. Festa de sant Antoni Abat. 11 i 13 de març de 2001. Amics de Sant Antoni Abat. Castellbisbal</p> | <p>Torrent que recorre el terme municipal en sentit Est - Oest, vel seu vessant Nord. Es tracta d'un torrent que ha conservat les seves característiques originals. Neix al terme municipal d'Ullastrell i entre en dos ramals al terme de Castellbisbal pel sector de Ca n'Ametller, unificant-se un cop passada la urbanització de Can Nicolau de Dalt. Desemboca al riu Llobregat. L'erosió del torrent és la responsable de la creació del congost. Es tracta d'un congost molt estret on, ha diferència del torrent de Pegueres, no ha quedat espai per l'establiment d'horts. El fet de no ser un torrent transitat ha fet que la vegetació de ribera, canyissar i àlbers, hagin envaït l'espai, impedint el pas per molts dels trams.</p> | 08054-157 | Terme de Castellbisbal (08755 Castellbisbal) | 41.5036700,1.9616200 | 413338 | 4595192 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45922-foto-08054-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45922-foto-08054-157-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||||||
| 45923 | Torrent de can Canyadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-can-canyadell | <p>MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> | La capçalera del torrent es troba impracticable degut a l'excés de vegetació, però al seu pas per Can Campanyà ha estat adequat com a zona de lleure amb molt bon resultat. | <p>Torrent que discorre en sentit Est - Oest i marca en la seva capçalera i a mig curs el límit entre els termes de Rubí i Castellbisbal. Neix en el terme de Rubí i finalitza en la riera de Rubí. Es tracta d'un curs fluvial petit però força estable, que varia considerablement en funció de l'estació meteorològica. A l'inici del torrent es troba un indret anomenat els Carquinyolis de Can Campanyà, consistents en una formació geològica, que actualment són inaccessibles per la vegetació. A diferència d'altres torrents conserva bona part de la vegetació de ribera, formada per canyissar, pollancres i àlbers. Als seus trams finals, a partir de Can Costa, el torrent deixa de ser un límit per adintrar-se en el terme municipal pels polígons Comte de Sert i Ca n'Estaper. En aquesta darrers trams es troba força canalitzat, tot conservant l'entorn natural.</p> | 08054-158 | Terme de Castellbisbal (08755 Castellbisbal) | <p>El torrent rep diferents noms en funció de l'indret per on passa. Als seus orígens es coneix com el torrent de Can Canyadell, per ser aquesta la masia més propera per on passa, però a mida que va travessant les finques de diferents masos pren el nom dels mateixos. Així, al seu tram mig es coneix com el torrent de Can Campanyà, i al final com el torrent de Can Galí.</p> | 41.4813700,1.9919900 | 415844 | 4592686 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45923-foto-08054-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45923-foto-08054-158-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | A la capçalera del torrent es troba l'indret conegut com els Carquinyolis de Can Canyadell, que actualment es troben impracticables degut a la vegetació excessiva de la zona. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||||
| 45924 | Torrent Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-bo | <p>MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> | <p>Torrent que neix a tocar de la masia de Can Oliveró i discorre en sentit Est - Oest, travessant el terme fins a desembocar al riu Llobregat, entre els turons de les Forques i de Can Coromines. El torrent és el responsable del congost existent en aquest sector del terme i que serveix de via de comunicació deixant al nord la Serra de Costablanca i Santeugini i a migdia la Serra de Can Coromines. Actualment el curs fluvial és molt escàs i es reconeix al mig del congost per la presència d'una abundant vegetació als marges. Tot el tram del torrent es troba envaït per vegetació helofílica (abundant canyissar), deixant el torrent impracticable. El desnivell del torrent és força acusat en alguns trams, evitant l'estancament de l'aigua.</p> | 08054-159 | Terme de Castellbisbal (08755 Castellbisbal) | 41.4821200,1.9563000 | 412865 | 4592805 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45924-foto-08054-159-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45924-foto-08054-159-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | A banda i banda del torrent, el congost presenta trams de vegetació amb abundància de pins, i trams de matolls i vegetació baixa coincidint amb els trams arrasats per l'incendi del 1994. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||||||
| 45925 | Torrent de Pegueres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-pegueres | <p>MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> | <p>Torrent que recorre el terme de Castellbisbal en sentit Est - Oest, fins al riu Llobregat. A mig tram del curs fluvial se li afegeix el cabal d'una branca del torrent que rep el nom de torrent de Ca n'Elies, per la proximitat a la casa del mateix nom. En aquest tram de torrent es troba el Salt de la Botzegada. Tot i baixar sec durant molts períodes de l'any, es tracta d'un curs important d'aigua responsable de les característiques formes de relleu en forma de congost. Durant el temps que és sec el curs es converteix en el camí que s'utilitza per recórrer el congost. Es tracta d'un camí d'uns 3 metres d'amplada. La vegetació de la llera es troba formada per canyes i matolls, ja que el fet de trobar-se sec i convertit en camí ha fet desaparèixer la típica vegetació de ribera.</p> | 08054-160 | Terme de Castellbisbal. Torrent de Pegueres (08755 Castellbisbal) | <p>El torrent de Pegueres ha estat un dels més utilitzats per la població de Castellbisbal, aprofitant les lleres i plans situats als marges per ubicar-hi horts i sínies. Actualment encara s'aprofiten alguns trams en la seva part baixa.</p> | 41.4889800,1.9761500 | 414532 | 4593547 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45925-foto-08054-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45925-foto-08054-160-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | El camí que permet l'accés al torrent és el mateix torrent que històricament s'ha utilitzat com a camí en els períodes en els quals no baixava aigua. Actualment el torrent és netejat amb una màquina per tal de facilitar el pas de vehicles i persones. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||||
| 45926 | Bosc de can Coromines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-coromines | <p>MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> | <p>Àrea ocupada pel bosc que s'estén des de la masia de Can Coromines en direcció al Nord-est ocupant els turons veïns a la casa en direcció a la veïna masia de Can Nicolau de Baix. Es tracta d'un bosc de pinassa, amb la presència d'alguns exemplars d'alzina i roure. Aquest fragment de bosc finalitza de forma improvisada, senyalant l' indret on va quedar controlat l'incendi del 1994. El sotabosc és abundant i es troba format per arboç, llentiscle i bruc.</p> | 08054-161 | Terme de Castellbisbal (08755 Castellbisbal) | <p>Es tracta d'un bosc jove d'entre 40 i 50 anys crescut segurament on sobre antigues vinyes ermes.</p> | 41.4793500,1.9609400 | 413249 | 4592493 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45926-foto-08054-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45926-foto-08054-161-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||||||
| 45927 | Bosc de les Forques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-les-forques | <p>MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> | <p>Bosquet de petites dimensions que es limita pràcticament al turó de les Forques, on es troba la Torre Fossada. Es tracta d'un dels tres boscos supervivents de l'incendi del 1994. Format bàsicament per pinassa i molt sotabosc (bruc, llentiscle, arboç, etc..) queda limitat per la urbanització de Costablanca, tot i que vers el cantó nord s'estén cap a la Colònia del Carme per sortir ja del terme municipal. Aquest tram fins a la Colònia del Carme, per trobar-se encarat al nord manté una vegetació més variada, consistent en pi, i abundant presència de roures i alzines, així com un sotabosc molt abundant.</p> | 08054-162 | Terme de Castellbisbal. Turó de les Forques (08755 Castellbisbal) | <p>Es tracta d'un bosc jove, d'entre 20 i 40 anys, crescut sobre el que devien ser antics camps de conreu i zones d'aprofitament ramader.</p> | 41.4756900,1.9459300 | 411991 | 4592102 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45927-foto-08054-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45927-foto-08054-162-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||||||
| 45928 | PEIN Montserrat Roques Blanques riu Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pein-montserrat-roques-blanques-riu-llobregat | <p>http://natura2000.eea.europa.eu/Natura2000/SDFPublic.aspx?site=ES5110012#1</p> | La intensa ocupació humana del territori desvirtua aquest espai en molts indrets | <p>La Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i la flora silvestres, preveu la creació d'una xarxa ecològica europea coherent de les zones especials de conservació anomenada Natura 2000. Aquesta xarxa estarà formada per zones que cada Estat membre proposi a la Comissió Europea sempre que contingui hàbitats o espècies d'interès comunitari. En aquest context, el trams del riu Llobregat fronterer entre Martorell i Castellbisbal resta dins de la zona ZEPA de protecció de la Xarxa Natura 2000 anomenada Montserrat - Roques Blanques - Riu Llobregat.</p> | 08054-163 | Terme de Castellbisbal (08755 Castellbisbal) | 41.4900800,1.9224000 | 410046 | 4593723 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45928-foto-08054-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45928-foto-08054-163-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | La Directiva d'hàbitats estableix que s'han de conservar els espais de Natura 2000, però no estableix una figura de protecció concreta. A Catalunya, es protegeixen aquests espais mitjançant la inclusió al Pla d'espais d'interès natural (PEIN) | 2153 | 5.1 | 1785 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||
| 45929 | Degotalls de can Campanyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/degotalls-de-can-campanya | <p>MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> | L'espai es troba molt desvirtuat degut a la presència de la claveguera del polígon industrial. L'accés es fa difícil per la vegetació existent. | <p>Formació geològica consistent en estalactites que pengen d'una balma situada prop de la casa de can Campanyà, a tocar de la riera del mateix nom. Es tracta d'una concreció calcària vertical que es forma a partir de les gotes d'aigua (degotalls) que es desprenen de la fissura de les roques, on l'aigua experimenta una baixada de la temperatura, una pèrdua de CO2 i una petita evaporació. El bicarbonat creat es transforma en carbonat càlcic. Pren formes diverses que cauen com a pics al llarg de tota la paret de la balma, i van degotant progressivament. El cantó dret de la balma ha estat ocupat per una canalització d'aigua feta en ciment que cau vertical fins al terra i es converteix en claveguera i que evacua les aigües del polígon. A més a més, la vegetació ha ocupat el sector esquerra de la balma, impedint una observació clara de tot el conjunt.</p> | 08054-164 | Terme de Castellbisbal. P.I. Comte de Sert. Can Campanyà, s/n (08755 Castellbisbal) | 41.4841000,1.9885700 | 415562 | 4592993 | 08054 | Castellbisbal | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45929-foto-08054-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45929-foto-08054-164-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||||||
| 45930 | Bosc del Canyet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-del-canyet | <p>MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> | <p>Bosc ubicat al sector sud-oest del terme municipal, ocupant part dels turons de les Guàrdies, de la Gatzarella i la partida de terra anomenada del Canyet, entenent-se en alguns trams fins als Arenys i fins a la carretera de Can Cases del Riu. Es tracta d'un bosc mediterrani, format per pinars, on es poden trobar alguns roures i alzines ocupant els sectors més humits. De tant en tant, apareixen alguns clarianes amb petit prat. Es tracta d'un bosc net, on la presència de sotabosc no és abundant, especialment al voltant dels camins. Al sector del congost situat a ponent de la masia de Can Pedrerol de Dalt es converteix en un bosc més dens.</p> | 08054-165 | Terme de Castellbisbal. Turó del Canyet (08755 Castellbisbal) | 41.4571200,1.9901100 | 415656 | 4589996 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45930-foto-08054-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45930-foto-08054-165-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||||||
| 45931 | Torrent de can Cases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-can-cases | <p>MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> | La vegetació és abundant i alguns trams del torrent són impracticables. A nivell de conservació, cal destacar la manca d'algun tipus de depuració que impedeixi l'abocament d'aigües residuals procedents del nucli urbà de Castellbisbal. | <p>Torrent que neix al sector del nucli urbà de Castellbisbal i desemboca a la riera de Rubí. Es tracta d'un curs fluvial d'aigua molt irregular que ha creat un congost actualment ocupat per la vegetació, força abundant en alguns trams. El tram central, entre Can Galí i el polígon industrial es troba ocupat per horts a banda i banda del curs fluvial, amb una ocupació humana present en forma de camins i corriols per accedir als horts i algunes construccions precàries. Altre dels elements que denota l'ocupació de l'espai és l'existència de les restes d'una bòbila, coneguda com la bòvila de Can Galí, situada al tram de torrent situat sota aquesta masia. A nivell d'interès natural, cal destacar el fet de que es tracta d'un sector del municipi caracteritzat per una vegetació frondosa i abundant on predominen principalment els pins, les alzines i altres espècies de bosc mediterrani que poblen els vessants del congost, convertint aquest tram en un reducte boscós força singular. Al peu del torrent, cal assenyalar que el seu curs es troba marcat pel canyissar que delimita el seu traçat a banda i banda indicant el seu curs.</p> | 08054-166 | Terme de Castellbisbal. Torrent de Can Cases (08755 Castellbisbal) | 41.4701300,1.9880600 | 415501 | 4591442 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45931-foto-08054-166-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45931-foto-08054-166-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||||||
| 45932 | Arc romà d'accés al pont | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arc-roma-dacces-al-pont | <p>ÁLVAREZ, A. [et al.] . (2009) 'El puente romano (Pont del Diable) de Martorell (Barcelona)'. A:VII Congreso Ibérico de Arqueometría . Madrid ., p.618-627 . ESTRADA, J. (1969) Vías i poblamiento romanos en el territorio del área metropolitana de Barcelona . Barcelona .Comisión provincial de urbanismo de Barcelona. FABRE, Georges; MAYER, Marc & RODÀ, Isabel: 'À propos du Pont de Martorell: la participation de l'armée à l'aménagement du réseau routier de la Tarraconaise orientale sous Auguste', en Épigraphie Hispanique, Paris, 1984, p.282-288. FARRENY, M.; MAURI, A.; VIVES, M . (1994) 'La seqüència històrica del Pont del Diable i el seu context territorial'A:Miscel·lània d'homenatge a Jaume Codina . El Prat de Llobregat .Ajuntament d'el Prat de Llobregat-Columna-El Pont de Pedra, p.219-250 . GRUP D'ESTUDIS MARTORELLENCS .(1982) Pont del Diable: VIIè centenari de l'obra gòtica 1283-1983 . Martorell . IZQUIERDO TUGAS, P. (2000) 'Intervenció arqueològica al pont del Diable (Martorell/Baix Llobregat- Castellsbisbal/Vallès Occidental). Resultats de la primera fase' a Tribuna d'arqueologia 1997-1998, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. P-39-53</p> | II-I a.C | Fou restaurat el 1928 | <p>Arc triomfal d'època romana, que dóna accés al pont del Diable de Martorell, municipi del qual el separa precisament el riu Llobregat. Situat al final de l'estrep del pont, sobre un basament de 9 m d'amplada i uns 10,6 m de longitud. Estructuralment consta d'un nucli de formigó recobert de carreus disposats en opus quadratum. Fou aixecat amb pedra de gres vermell del mateix tipus que el pont i amb pedra calcària, tot i que es presenta força desfigurat com a conseqüència de l'arrencament dels carreus per aprofitar-los en l'obra gòtica; sols resta dempeus l'argamassa interior de l'arc i els carreus, alguns amb motllures, que formen els sòcols. És un arc amb un sol ull i dues pilastres, que possiblement culminarien amb capitells corintis. L'obra original disposaria d'un total de 30 filades de carreus. El paviment de lloses que conserva, molt probablement, és l'original d'època romana. S'ha interpretat que aquest arc tindria una funció honorífica i/o de divisió territorial, sense que existeixi un consens al respecte. Entorn a aquesta qüestió, cal recordar la proposta d'identificació de Martorell amb el topònim 'Ad Fines', present a les fonts escrites d'època romana. IZQUIERDO TUGAS, P (2000:39)</p> | 08054-167 | Terme de Castellbisbal. (08755 Castellbisbal) | <p>El pont de Martorell, conegut popularment com a Pont del Diable i antigament com a Pont de Sant Bartomeu, és un pont d'origen romà, de finals del segle I aC, refet en època gòtica (entre 1283 i 1295) i reconstruït després de la guerra civil, en què fou volat. Les marques epigràfiques de les legions romanes que el construïren permeten afinar la cronologia romana del pont entorn dels anys 9-8 aC, segons estudi de M. Mayer, I. Rodà i G. Fabre. Això coincideix amb la data de remodelació de l'antiga Via Hercúlea, des d'aleshores coneguda com a Via Augusta, i que cal datar en aquests anys, tal com sabem per altres fonts (pedres mil·lenaris). L'arc es construí posteriorment, tot i que és pot datar amb precisió. Algunes fonts apunten cap a la primera meitat del segle II d.C. D'altra banda, el mil·liari romà trobat a les excavacions de Santa Margarida, de l'emperador Manenci, data entorn al 350-353 la restauració de l'antiga Via, i un altre possible moment de construcció. PAGÈS PARETAS (1992: 46). El 1928 l'arc romà va ser consolidat per la Diputació de Barcelona. El 1933, la Generalitat de Catalunya, sota la direcció de l'arquitecte Jeroni Martorell, sufragà obres consistents en enretirar les baranes i el terraplè que ocultaven bona part de l'arc de triomf i sobrecarregaven el pont. Sota el terraplè hi va aparèixer l'enllosat original, que s'adossa a la base de l'arc de triomf.</p> | 41.4750100,1.9383100 | 411354 | 4592034 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45932-foto-08054-167-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45932-foto-08054-167-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45932-foto-08054-167-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | BCIN | National Monument Record | Monument | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | El 1908, Josep Puig i Cadafalch recollí la idea del doble arc de triomf, atribuint-los un significat territorial. Suposà que el pont romà tenia dues arcades desiguals, de llum similar a la de les gòtiques. Apareix als llistats d'elements del POUM amb el núm. B.04 Apareix als llistats d'elements del POUM amb el núm. B.04 | 83|80 | 49 | 1.5 | 1779 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||
| 45933 | Pont del Diable | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-diable | <p>ÁLVAREZ, A. [et al.] . (2009) 'El puente romano (Pont del Diable) de Martorell (Barcelona)'. a:VII Congreso Ibérico de Arqueometría . Madrid ., p.618-627 . ESTRADA, J. (1969) Vías i poblamiento romanos en el territorio del área metropolitana de Barcelona . Barcelona .Comisión provincial de urbanismo de Barcelona. FABRE, Georges; MAYER, Marc & RODÀ, Isabel: 'À propos du Pont de Martorell: la participation de l'armée à l'aménagement du réseau routier de la Tarraconaise orientale sous Auguste', en Épigraphie Hispanique, Paris, 1984, p.282-288. FARRENY, M.; MAURI, A.; VIVES, M . (1994) 'La seqüència històrica del Pont del Diable i el seu context territorial'A:Miscel·lània d'homenatge a Jaume Codina . El Prat de Llobregat .Ajuntament d'el Prat de Llobregat-Columna-El Pont de Pedra, p.219-250 . GRUP D'ESTUDIS MARTORELLENCS .(1982) Pont del Diable: VIIè centenari de l'obra gòtica 1283-1983 . Martorell . IZQUIERDO TUGAS, P. (2000) 'Intervenció arqueològica al pont del Diable (Martorell/Baix Llobregat- Castellsbisbal/Vallès Occidental). Resultats de la primera fase' a Tribuna d'arqueologia 1997-1998, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. P-39-53 RAQUEL LACUESTA,,XAVIER GONZÁLEZ, LLUÍS CASALS (2008) Ponts de la província de Barcelona, comunicació i paisatge. Diputació de Barcelona.</p> | IaC-XIIIdC | <p>El pont del Diable és una gran estructura de més de 120 m de llarg i de 10 a 3,90 d'amplada, amb un nucli de morter de calç, revestit de gres vermell. L'estrep oest té sis metres d'amplada i una longitud indeterminada. A la base, prop del riu, presenta marques de les legions IV Macedònica, VI Víctrix i X Gèmina. La part més propera a Martorell es revestida amb un parament d'imitació fet al 1965, quan va quedar a la vista el farciment de morter i el paviment original. L'arc menor, lleugerament apuntat, amb una llum de 16,4 m, inclou un arquet de descarrega d'aigües de mig punt, de 1,2 m de llum. L'amplada del pont en aquest tram és de 4,7 m. Es recolza en el pilar central, de 6 m de llarg, amb avantbec agut i rerabec obtús. La part inferior d'aquest pilar podria ser romana. L'arc central és l'arc gòtic amb més llum de Catalunya: 36,4 m. L'original tenia 21 m d'alçada. Va ser volat el 1939 i reconstruït el 1960-61. Al centre hi té un templet destinat a donar pes a la clau, funció que originalment feien dos murs paral·lels senzills. El pilar est, de planta rectangular de 5 x 4 m, descansa directament sobre l'extrem de l'estrep romà. A la banda nord d'aquest estrep s'hi ha trobat un mur d'ala en grada. Entre aquest pilar i l'estrep est pròpiament dit hi ha un arc elevat, de mig punt, de 5,5 m de llum. Després d'aquesta obertura, l'estrep té una longitud de 10,7 m, i inclou un arc escarser tapiat al costat nord, mentre que a la cara sud és revestit per un parament de carreu petit que es data al segle XVIII. L'amplada d'aquest tram és de 5,6 m. Al final de l'estrep hi trobem l'arc de triomf, sobre un basament de 9 m d'amplada i uns 10,6 m de longitud, revestit en opus quadratum. Durant l'excavació arqueològica del 1997 foren trobades cinc fileres de carreus d'aquest revestiment, que no eren visibles des de l'edat mitjana. El pont acaba en una plataforma d'accés, que reposa sobre murs de contenció de diferents èpoques. En ella hi confluïen els dos traçats de la via Augusta, el del Vallès i la variant marítima que passava per Blanda, Iluro, Baetulo i Barcino. Bona part d'aquesta plataforma es troba sota una carretera moderna, i per accedir-hi s'utilitza una escala construïda entre 1932 i 1933. IZQUIERDO TUGAS, P. (2000:39) L'accés al pont es feia mitjançant un arc triomfal, situat avui dins el terme municipal de Castellbisbal (ja que el riu delimita els dos municipis), construït al mateix temps que el pont, i que es troba molt degradat malgrat la restauració de què fou objecte el 1928. És molt possible que hi hagués un altre arc similar a l'altre costat del pont, però no s'ha conservat.</p> | 08054-168 | Terme de Castellbisbal. (08755 Castellbisbal) | <p>El pont de Martorell, conegut popularment com a Pont del Diable i antigament com a Pont de Sant Bartomeu, és un pont d'origen romà, de finals del segle I aC, refet en època gòtica (entre 1283 i 1295) i reconstruït després de la guerra civil, en què fou volat. Fou construït al congost de Martorell, sobre el Llobregat, i donava pas a l'antiga Via Augusta. El congost de Martorell és el punt de contacte entre la Depressió Pre-litoral i la Serralada Litoral. Hi conflueixen els rius Anoia i Llobregat. Aigües avall del Congost, s'estén la plana al·luvial i el delta del riu. El Pont del Diable es troba, per tant, en un punt particularment estratègic de les comunicacions de Catalunya, cosa que queda palesa en la concentració d'infraestructures modernes. Les restes que s'aprecien actualment pertanyen a diferents èpoques. L'aparell romà és encoixinat, gran i duu com a document epigràfic les marques de les legions que hi treballaren. D'època romana conserva els fonaments, als estreps d'ambdues bandes. A l'estrep occidental del pont hi ha un conjunt de 17 marques epigràfiques (al parament romà), gravades als carreus encoixinats, en ambdós costats. Dotze corresponen a legió quarta Macedònica, tres a la sisena victoriosa i dues a la desena Gèmina. La coincidència de les marques d'aquestes legions permet d'afinar la cronologia romana del port entorn dels anys 9-8 aC, segons estudi de M. Mayer, I. Rodà i G. Fabre. Això coincideix amb la data de remodelació de l'antiga Via Hercúlea, des d'aleshores coneguda com a Via Augusta, i que cal datar en aquests anys, tal com sabem per altres fonts (pedres mil·liars). En entrar a l'Edat Mitjana, el pont continuà tenint una importància excepcional. El riu Llobregat només es podia travessar per dos llocs, per Martorell i per Sant Boi. Aquests dos punts es convertiren en llocs especialment cobejats. El més important dels camins que per la vall baixa del Llobregat s'adreçaven a migdia era, indubtablement, el que travessava el Llobregat pel pont romà de Martorell, l'únic pont d'aquesta vall baixa. Aquest camí seguia el traçat de l'antiga Via Augusta romana i la per depressió del riu Anoia, s'adreçava cap al Penedès i l'antiga ciutadella d'Olèrdola. Juxtaposat al parament romà hi ha el carreuat romànic, molt clar, i restes de la reforma gòtica posterior. L'obra romànica és més difícil de datar, tot i que podria ser immediata al 1143, quan se sap que una forta riuada destruí el pont. Una nova destrucció i reconstrucció tingué lloc el 1283. El pont bastit a finals del segle XIII (1283), consta de dos arcs desiguals, de volta apuntada. L'aparell romànic, juxtaposat, és de carreus més petits col·locats en filades regulars. El pont gòtic fou restaurat el 1768 i el 1933, destruït durant la guerra civil i reconstruït els anys 1950 a càrrec de la Diputació de Barcelona, sota la direcció de l'arquitecte Camil Pallàs.. La reconstrucció moderna correspon a la part superior, al carener el pont, amb l'arc central i l'aixopluc superior. CC.AA</p> | 41.4749800,1.9380100 | 411329 | 4592031 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45933-foto-08054-168-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45933-foto-08054-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45933-foto-08054-168-3.jpg | Legal | Romà|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | BCIN | National Monument Record | Monument | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Apareix als llistats d'elements del POUM amb el núm. B.02 | 83|85|80 | 49 | 1.5 | 1779 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||
| 45934 | Barraca de vinya del turó de les Forques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-del-turo-de-les-forques | <p>MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> | XX | Actualment el sostre ha caigut i els murs laterals comencen a cedir. | <p>Barraca de vinya de planta circular aixecada en mur de parament irregular format per carreus de pedra i còdols disposats de forma molt irregular i seguint la tècnica de la pedra seca en la qual el parament resta unit mitjançant el travat amb fragments de pedra més petita que omple els buits dels carreus més grossos. La barraca es troba aixecada aprofitant el pendent de la muntanya i ha perdut part de la cobertura originària, que ha estat substituïda per ciment a fi de consolidar l'element. Té un encarament al sud - est i, pel que fa a la porta d'accés, aquesta, es troba ensorrada parcialment, deixant l'interior a cel obert.</p> | 08054-169 | Terme de Castellbisbal. Turó de les Forques (08755 Castellbisbal) | <p>Cal pensar, tot i la manca de dades, que es tracta d'una barraca aixecada a començaments del segle XX, i que hauria estat objecte d'algunes reformes per tal d'impedir el seu enderroc, i que serien la causa de les capes de ciment que reforcen l'entrada i el sector del voltant. Segurament ha tingut un ús bastant prolongat en el temps, possiblement fins a mitjans del segle XX, per la qual cosa els seus propietaris l'haurien anat consolidant amb ciment per tal d'evitar que caigués.</p> | 41.4745100,1.9493600 | 412276 | 4591967 | 08054 | Castellbisbal | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45934-foto-08054-169-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45934-foto-08054-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45934-foto-08054-169-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 45935 | Pont Nou del Diable | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-nou-del-diable | <p>LACUESTA R. GONZÁLEZ X (2008) Ponts de la província de Barcelona. Comunicacions i paisatge. Diputació de Barcelona. pp.140-145</p> | XX | <p>El Pont Nou del Diable es troba situat a la carretera de Terrassa, metres avall del Pont Vell. Es tracta d'una estructura de formigó blanc i acer, de 200 m de longitud, composta de tres ulls separats per dos pilars que adopten la forma d'arc pseudogòtic invertit, homenatge que l'autor va voler retre al pont ogival. Els pilars pivoten sobre plataformes o daus troncopiramidals de formigó, cosa que produeix la sensació de gran lleugeresa, i la part inferior del tauler dels trams intermedis dibuixa unes arcades molt rebaixades d'acer Corten. La barana de protecció forma un quart de bossell a la base i una glosia reticulada als ampits. LACUESTA R. GONZÁLEZ (2008: 144)</p> | 08054-170 | Terme de Castellbisbal. (08755 Castellbisbal) | <p>Fou projectat per l'enginyer de camins Jose Antonio Ordóñez, en col·laboració amb Julio Martínez Calzón, guanyadors el 1970 del concurs convocat amb aquesta finalitat. Es va acabar de construir el 1975 i va quedar parcialment sobremontat per l'autopista AP-7. Aquest pont va substituir-ne un altre, amb estreps de paredat i tauler de biga metàl·lica bowstring, en arc parabòlic, que havia construït per l'enginyer provincial Victoriano Felip entre 1984 i 1987, i executat per la Maquinsta Terrestre i Marítima, vuit anys desprès d'acabar-se la carretera (1886). LACUESTA R. GONZÁLEZ (2008: 144)</p> | 41.4739900,1.9385000 | 411368 | 4591920 | 1975 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Jose Antonio Ordóñez | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||||
| 45936 | Palanca del Parc Nou de la Solana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palanca-del-parc-nou-de-la-solana | <p>LACUESTA R. GONZÁLEZ X (2008) Ponts de la província de Barcelona. Comunicacions i paisatge. Diputació de Barcelona. pp.140-145</p> | XX | <p>Es una estructura de formigó d'acer, de 250 m de longitud i cinc ulls, suportada per quatre parelles de piles de secció circular amb capitell superior. La projecció del tauler marca una lleugera curvatura pel costat de Castellbisbal, i per la part inferior, el color groc de la pintura amb què ha estat tractat en destaca la silueta aèria. LACUESTA R. GONZÁLEZ (2008: 145)</p> | 08054-171 | Terme de Castellbisbal. (08755 Castellbisbal) | <p>Sant Andreu de la Barca i Castellbisbal van estar units durant molt temps per una precària palanca de fusta i cordes, avui substituïda per una altra molt més ferma, projectada el 1998 per l'enginyer Jesús Vidal Tornel. La nova palanca, que forma part del nou Parc de la Solana, paral·lel al Llobregat i a l'Autovia A-2, connecta amb Castellbisbal a l'altura de la fàbrica de barres de ferro Celsa. LACUESTA R. GONZÁLEZ (2008: 145)</p> | 41.4675800,1.9698000 | 413973 | 4591177 | 1998 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45936-foto-08054-171-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45936-foto-08054-171-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 45937 | Pont del Ferrocarril | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-ferrocarril | <p>MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal. RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.</p> | XIX | <p>Antic pont construït a l'Areny que permetia al ferrocarril salvar el desnivell del torrent de Pegueres. Es tracta d'un pont de tres ulls, formats per tres arcs amb esplandit que es prolonguen uns 20m de llarg. Separen els ulls dos murs centrals de maó. Es tracta d'una construcció feta en mur de paredat comú amb verdugades. Les voltes, arcades i laterals del pont es troben fets amb maó. Per sobre té el pas la via del ferrocarril.</p> | 08054-172 | Terme de Castellbisbal. Els Arenys (08755 Castellbisbal) | <p>La construcció del pont es pot datar a mitjans del segle XIX moment en el qual té lloc l'arribada del ferrocarril al poble de Castellbisbal. El 1853 en l'arxiu parroquial de Castellbisbal apareixen notícies referents a la construcció del túnel. L'onze d'agost d'aquell any el rector de Castellbisbal escrivia una carta al bisbe demanant una dispensa pels treballadors que construïen el túnel de la muntanya de Castellbisbal per al tren. Les obres del pont han de ser del mateix moment històric. RUIZ (1998: 243)</p> | 41.4740600,1.9658900 | 413655 | 4591900 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45937-foto-08054-172-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45937-foto-08054-172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45937-foto-08054-172-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||
| 45938 | Antic túnel del ferrocarril | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-tunel-del-ferrocarril | <p>RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.</p> | XIX | La manca d'ús ha fet que la vegetació creixi a les boques amagant l'element. | <p>Túnel que travessa el turó de la Torre del Telègraf per sota i permetia el pas del ferrocarril entre les estacions de Castellbisbal i Martorell. Es tracta d'un túnel d'uns 2 km. de llargada construït en maó. La seva amplada aproximada és de 3 metres i la seva alçada aproximada és de 5 metres. Actualment es troba en desús i la vegetació ha ocupat part de la via cobrint pràcticament la totalitat de l'entrada del pont.</p> | 08054-173 | Terme de Castellbisbal. Els Arenys (08755 Castellbisbal) | <p>Aquest túnel va ser construït a mitjans del segle XIX moment en que tingué lloc la construcció de la via del ferrocarril i l'estació. El 1853 en l'arxiu parroquial de Castellbisbal apareixen notícies referents a la construcció del túnel. L'onze d'agost d'aquell any el rector de Castellbisbal escrivia una carta al bisbe demanant una dispensa pels treballadors que construïen el túnel de la muntanya de Castellbisbal per al tren. Les obres eren qualificades de molt perilloses sobretot per l'ús de la dinamita, i un cop començades havien de prosseguir i acabar-les el més ràpidament possible. Era important, per tant, treballar també en diumenge. RUIZ (1998: 243)</p> | 41.4767700,1.9610500 | 413255 | 4592206 | 1859 | 08054 | Castellbisbal | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45938-foto-08054-173-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45938-foto-08054-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45938-foto-08054-173-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||
| 45939 | Antic camí de Terrassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-cami-de-terrassa | <p>MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> | XVII-XXI | <p>Camí antic que comunicava les poblacions de Castellbisbal i Terrassa. El seu traçat es correspon amb el de l'actual carretera de Terrassa B-150, a tocar de les masies de Can Costa, Ca n'Elies, Can Ribot i Can Canyadell.</p> | 08054-174 | Terme de Castellbisbal. B-150 (08755 Castellbisbal) | <p>El poble de Castellbisbal, en comparació a altres pobles es trobava isolat. La carretera de Molins de Rei a Caldes passava a tres quilòmetres, tocant a la carretera de Rubí, i la de Martorell a Terrassa, n'estava a sis. La via del ferrocarril feia cinquanta anys, que travessava el terme de llarg a llarg, dividint el pla de l'Areny de dos en dos; però hi mancava l'estació. Respecte als camins d'abast hi havia el de Barcelona, Terrassa, Rubí, Martorell, can Pidelaserra, casetes de ca n'Oliveró i els de l'Obagueta, Arenys, Marrada i Repeu. No hi havia més d'una dotzena de carros, i quasi tot ho portaven a lloms de cavalleries amb Sàrria. MATEU (1991: 20) La carretera va ser acondicionada l'any 1905, amb els esforços del diputat Alfons Sala. La construcció d'aquesta va durar tres anys. Fins al poble, en molts trossos conincidia amb el camí vell i entrava al poble pel carrer de Sant Vicenç. Al raval va tombar per Cal Ticoia, perquè barrava el pas, i continuava cap a Terrassa, per les propietats de Can Margarit, Campanyà, Costa, Elies, Ribot i Canyadell. Va ser inaugurada el 1908.</p> | 41.4969600,1.9824000 | 415064 | 4594427 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||||
| 45940 | Camí de la Marrada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-marrada | <p>MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> | XVII-XX | Alguns trams del camí són de difícil pas | <p>Actualment al cantó de migdia del Turó de les Garses s'aprecien les restes d'un antic camí que serpenteja la muntanya i comunica el camí del Repeu amb el poble de Castellbisbal. Es tracta d'un camí de terra d'un metre d'amplada aproximàdament, que es converteix en corriol en alguns trams, envoltat de vegetació i sortejant l'alçada. Des del Turó de les Garses s'aprecia el seu pas pel dipòsit d'aigua i pel costat nord del mateix turó fins al Parc del Castell. Antigament sortia de ca n'Amat i pel bosquet d'aquesta propietat anava a trobar el camí del repeu. Aquest era un camí d'abast que normalment utilitzaven els veïns de Castellbisbal per baixar i pujar a peu fins als Arenys, i un cop allà, empalmant amb el camí del repeu, poder anar fins a Martorell i fins a Barcelona.</p> | 08054-175 | Terme de Castellbisbal. (08755 Castellbisbal) | <p>Aquest camí es va deixar d'utilitzar progressivament a partir del 1928, moment en el qual es va construir la carretera nova</p> | 41.4710500,1.9729200 | 414238 | 4591559 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45940-foto-08054-175-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45940-foto-08054-175-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45940-foto-08054-175-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|94 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 45941 | Camí del Repeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-repeu | <p>MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> | XVII-XXI | <p>Camí de terra, amb trams asfaltats que ressegueix originalment el traçat antic del que era conegut com a Camí del Repeu. Actualment el camí es pot prendre vora Can Cases del Riu i recorre en sentit Nord - Sud el peu dels turons del Canyet, les Guàrdies, les Garses fins arribar a la carretera BV-1501 que ascendeix fins al poble de Castellbisbal. Aquest darrer tram es troba asfaltat. Es tracta d'un camí planer que serpenteja el peu dels turons, d'uns 3 metres d'amplada en bon estat de conservació.</p> | 08054-176 | Terme de Castellbisbal. (08755 Castellbisbal) | <p>Antic camí que des de la riera de Rubí i des de Can Cases del Riu anava fins a Martorell, travessant en paral·lel tots els Arenys del Llobregat, al peu dels turons de la Gatzarella, de les Guàrdies, de les Garses, etc..A l'alçada d'aquest darrer turó, empalmava amb el camí de la marrada que permetia baixar des de la vila de Castellbisbal als Arenys del Llobregat, tot fent ziga-zaga. Es tractava d'un camí de terra, d'uns tres metres d'amplada, utilitzat per persones i carruatges. Actualment el camí es conserva pràcticament íntegre, tot i que es troba tallat en alguns punts com el de la carretera principal que puja a Castellbisbal des de l'Autovia. Alguns trams han estat asfaltats. Continua sent un camí de terra, d'un amplada variable, d'entre 3 i 5 metres.</p> | 41.4721300,1.9714300 | 414115 | 4591681 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45941-foto-08054-176-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45941-foto-08054-176-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45941-foto-08054-176-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|94 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||
| 45942 | Fita de terme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme | <p>MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> | XIX-XX | <p>Fita de terme consistent en un bloc monolític de pedra arenisca amb forma rectangular amb un dels extrems arrodonits i amb testimoni d'haver estat enterrat. Les seves mides són 40 cm d'amplada per 70 cm d'alçada per 13 cm de fons. Per una de les cares du gravada la lletra C , indicant el terme de Castellbisbal i per altra de les cares la lletra U, indicant el terme d'Ullastrell.</p> | 08054-177 | Nucli de Castellbisbal. P.I. Comte de Sert. Avda. Can Campanyà, 2 (08755 Castellbisbal) | <p>La fita es troba actualment dipositada als magatzems municipals de l'Ajuntament. Fou portada dels sector que afronta amb Ullastrells, al Nord - Est del terme. Per la tipologia de la fita, podria ser datada a finals del segle XIX o començaments del segle XX.</p> | 41.4833700,1.9882100 | 415531 | 4592912 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45942-foto-08054-177-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45942-foto-08054-177-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||
| 45943 | Mina d'aigua de can Nicolau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-daigua-de-can-nicolau | <p>MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> | XIX-XX | La manca d´ús d'aquest element ha propiciat el deteriorament dels murs i l'espai interior. | <p>Edifici de planta rectangular amb la part posterior que presenta una forma arrodonida. Es troba cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Es traca d'una construcció de caire popular aixecada en mur de mamposteria irregular unit amb morter de calç, arrebossat posteriorment i amb restes de pintura de color blanc. Aquesta tipologia de parament es conserva al sector de la façana i a la part posterior de l'edifici, mentre que als laterals s'han efectuar reparacions en maó de diverses mides. La façana principal no es correspon amb els murs laterals a nivell de mides i materials, per la qual cosa sembla que aquestes han estat refetes en un moment posterior. La façana principal presenta una arcada de mig punt a la part inferior que dóna accés a un espai soterrat. Els accessos a l'interior de l'edifici es realitzen mitjançant dues portes obertes a cadascun dels murs laterals, una a cada mur. Del mur de ponent arrenca un aqüeducte format per 6 arcades de mig punt que desguassa en una bassa quadrangular. Tots dos elements - bassa i aqüeducte - són fets en mur de mamposteria i es troben arrebossats. L'interior de l'edifici no conserva subdivisions interiors i segons explicacions del propietari actual contenia dues bombes d'extracció d'aigua.</p> | 08054-178 | Terme de Castellbisbal. Can Nicolau de Dalt (08755 Castellbisbal) | <p>Tot i la manca de referències, cal pensar que es tracta d'un element relacionat amb la veïna casa de Can Nicolau, de la qual rep el mon. Cal aclarir, però, que no es tracta d'un molí sinó d'una antiga mina que extrau i bombeja l'aigua d'una veta i la deixa anar per l'aqüeducte fins a la bassa per regar els horts ubicats pels rodals, avui desapareguts. Respecte a la cronologia de l'edifici, per la tipologia de la construcció, cal pensar que podria haver estat aixecat a finals del segle XIX i haver patit una important reforma a mitjans del segle XX, moment en el qual s'haurien reedificat els murs laterals. De la maquinària interior no en queden restes. Actualment es troba desvinculat de la propietat de Can Nicolau i fou adquirit juntament amb la finca de l'entorn a començaments de la dècada del 1990.</p> | 41.5042000,1.9647700 | 413602 | 4595248 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45943-foto-08054-178-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45943-foto-08054-178-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45943-foto-08054-178-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Apereix llistat al POUM amb el codi B.05 | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||
| 45944 | Font de can Campanyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-campanya | <p>MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> | XX | <p>Font d'un sol brollador protegida per una estructura de forma el·líptica formada per una paret de còdols units amb ciment pòrtland i protegida per tot el seu carener per una filera de maons. Estructura que té una alçada màxima de 2,80m arran de la paret de la muntanya i va disminuint progressivament fins a tenir només uns centímetres. L'amplada de la paret que la forma és de 45 cm. La forma el·líptica crea un espai interior de 2,20m d'amplada. Al fons del mur, i obert a la falda de la muntanya s'aprecia una obertura en forma de finestra de 40 cm d'amplada per 80 cm d'alçada, reforçada amb maons. Aquesta obertura dona accés a la mina original de la font. L'aigua cau directament al terra per on s'escorre directament mitjançant una reixa. A pocs metres de distància de la font s'aprecia una bassa rectangular amb parets de pedra actualment coberta per la vegetació i les fulles i sense ús, que correspon a les restes de l'antiga font de Can Campanyà, anterior a la rehabilitació.</p> | 08054-179 | Terme de Castellbisbal P.I. Comte de Sert (08755 Castellbisbal) | <p>La font actual és fruit d'una rehabilitació practicada a la dècada del 1990 aprofitant una antiga font popular. Del que degué ser l'antiga font només romanen les restes de l'antiga bassa.</p> | 41.4844700,1.9895000 | 415640 | 4593033 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45944-foto-08054-179-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45944-foto-08054-179-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45944-foto-08054-179-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Com a element d'interès, cal destacar la presència d'un petit reducte d'alzinar a l'entorn de la font, i que es correspon al que devia ser la tipologia de boscos original del terme, actualment desapareguda. Es troba inclosa dins del conjunt d'elements llistats al POUM amb el núm. C.03 | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 45945 | Font del Canal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-canal | <p>MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> | XX | <p>Font d'aigua amb un sol tub de sortida. Per a la seva ubicació s'ha aprofitat un rebaix quadrangular del terreny , que posteriorment s'ha arrebossat amb ciment i pintat de color blanc. Com a elements afegits s'observa l'existència d'un banc corregut format per un peu de ciment amb un seient superior format per una llosa de pedra monolítica. També s'observa una pica quadrangular de pedra que recull l'aigua del brollador. Uns graons molt amples fets aprofitant el rebaix del terreny donen accés a la pica i al banc.</p> | 08054-180 | Terme de Castellbisbal P.I. Comte de Sert (08755 Castellbisbal) | <p>Es tracta d'una antiga font que fou rehabilitada en la dècada de 1990 adequant l'entorn com a àrea de picnic amb barbacoes i taules. Antigament, en les proximitats de la font s'hi podia trobar una gran bassa que normalment era plena i aprofitada pels nens de Castellbisbal per anar a banyar-se a l'estiu. La construcció de les naus industrials situades al peu de la carretera, sota l'àrea de la font eliminà la bassa.</p> | 41.4801500,1.9923400 | 415872 | 4592551 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45945-foto-08054-180-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45945-foto-08054-180-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45945-foto-08054-180-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Es troba inclosa dins del conjunt d'elements llistats al POUM amb el núm. C.02 | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 45946 | Font del parc del Castell 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-parc-del-castell-1 | <p>MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> | XX | <p>Font actualment en desús formada per un sol brollador i situada a la falda del turó de les garses, sota l'ermita de Sant Vicenç, al parc del castell de Castellbisbal. La font es troba connectada a la xarxa pública i s'ha construït rebaixant parcialment el pendent de la muntanya i recobrint-lo amb un mur de mampsoteria irregular format per pedres de mida força gran, disposades irregularment i unides amb ciment, formant un espai ovalat. Un banc corregut de 0,45 m d'alçada fet amb la mateixa pedra recorre tot el perímetre interior de la paret. Al mig, el banc queda interromput per una arcada feta amb ciment i recoberta exteriorment amb una filera de maons, creant un espai de 1,90 m d'amplada per 1,80 m d'alçada. Un rebord de maons crea a la part inferior un petit safareig. L'accés a l'espai de la font es fa mitjançant dos graons de ciment.</p> | 08054-181 | Nucli urbà de Castellbisbal. Parc del Castell (08755 Castellbisbal) | <p>La font fou feta entorn al 1975 durant el procés de les obres del parc, a iniciativa de l'Associació de pares i mares de la parròquia amb l'objectiu de reivindicar el turó i l'ermita com a espai públic per la vila.</p> | 41.4739900,1.9742600 | 414354 | 4591884 | 1975 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45946-foto-08054-181-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45946-foto-08054-181-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45946-foto-08054-181-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 45947 | Font del parc del Castell 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-parc-del-castell-2 | <p>MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> | XX | Es tracta d'un element sovint objecte de pintades i actes incívics. | <p>Font connectada a la xarxa pública urbana situada a la falda de la muntanya del Parc del Castell, a tocar de l'indret on van aparèixer les restes de l'antic castell. La font s'ha construït al tall vertical fet a la muntanya. El fragment de tall vertical s'ha protegit amb un mur de parament format per pedres de mida força grossa i molt irregulars unides amb ciment. Al mig del mur s'ha obert un espai arrodonit en forma de formícula coberta amb punt rodó amb una pica a la part inferior de formigó.</p> | 08054-182 | Nucli urbà de Castellbisbal. Parc del Castell (08755 Castellbisbal) | <p>La font fou feta entorn a l'any 1975 per l'associació de pares i mares de la parròquia de Castellbisbal, com a forma de reivindicar el turó com a espai públic per la vila. Fou modificada a la dècada del 1990.</p> | 41.4739100,1.9737500 | 414311 | 4591876 | 1975 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45947-foto-08054-182-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45947-foto-08054-182-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45947-foto-08054-182-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||
| 45948 | Bassa d'aigua de Santugini | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-daigua-de-santugini | <p>ESCAYOL A. (2011). 'Els pous a Castellbisbal' a Els tres tombs. Festa de sant Antoni Abat. 11 i 13 de març de 2001. Amics de Sant Antoni Abat. Castellbisbal MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> | XIX-XX | La manca d'ús d'aquest element ha propiciat el seu deteriorament. La vegetació amenaça amb amagar-ho. | <p>Bassa d'emmagatzematge d'aigua situada a tocar de la masia de Santeugini, al peu de l'era. Es tracta d'una bassa rectangular construïda en maó, que forma a la part superior una volta. Es tracta d'una estructura de 2,80 m de llargada per 1,80 m d'amplada per 50 cm d'alçada. Cal aclarir, però, que la basa es troba semisoterrada, i que la major part de la superfície és sotaterra, amb tot, l'alçada de bassa, és a dir, el tram que resta visible, devia ser originalment més alt, però actualment s'ha anat acumulant terra i envoltada de vegetació. La bassa és carrega per una de les cantonades, on s'ha obert una boca quadrangular reforçada amb ciment que es situa arran de terra, i vers a on devien anar abocades totes les aigües.</p> | 08054-183 | Terme de Castellbisbal. Urb.Can Santeugini. Mas Can Santeugini s/n (08755 Castellbisbal) | <p>Cal pensar que aquesta bassa fou construïda pels propietaris del mas Santeugini i estava estretament lligada a l'explotació de les vinyes del voltant de la casa. Degué ser utilitzada fins a la dècada del 1930-1940.</p> | 41.4906900,1.9548800 | 412758 | 4593758 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45948-foto-08054-183-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45948-foto-08054-183-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45948-foto-08054-183-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 45949 | Sínia de l'hort del Sabater | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-de-lhort-del-sabater | <p>ESCAYOL A. (2011). 'Els pous a Castellbisbal' a Els tres tombs. Festa de sant Antoni Abat. 11 i 13 de març de 2001. Amics de Sant Antoni Abat. Castellbisbal</p> | XX | <p>Sínia situada al peu del torrent del Pegueres, en un indret conegut com l'hort del Sabater. Es tracta d'una sínia de tracció animal. El mecanisme consisteix en una banda de cadena que passa sobre una roda dentada suficient per arribar uns metres sota la superfície de l'aigua del pou. Al voltant de tota la banda es subjecten unes pales de ferro que elevaven l'aigua del pou i la llençaven a una cisterna. Un animal mou el rodet que a la vegada dóna moviment a una roda dentada que es troba fixa a l'eix que subjecta la roda d'on penja la cadena. Tot el mecanisme es troba protegit per una paret quadrangular de maó de 0,70 m d'alçada per 3,10 m de llargada per 2,20 m d'amplada destinada a protegir-la. En un dels extrems de la paret, sobresurt un annex semicircular que recull l'aigua i d'on surt un canal que la condueix a una bassa. Es tracta d'una bassa de 3,5 metres de llargada per 2 metres d'amplada que es troba situada uns metres a migdia de la sínia.</p> | 08054-184 | Terme de Castellbisbal. Torrent de Pegueres (08755 Castellbisbal) | <p>Els orígens de la tecnologia d'aquestes sínies es remunta als períodes medieval i modern, i es troba relacionada amb la cultura d'aprofitament de recursos hidràulics practicada pels pagesos. Per les característiques observades, cal pensar que es tracta d'una sínia contemporània construïda a començaments del segle XX, però es troba en perfecte estat, la qual cosa fa pensar que podria haver estat utilitzada fins a la dècada dels anys 50.</p> | 41.4828700,1.9709800 | 414092 | 4592873 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45949-foto-08054-184-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45949-foto-08054-184-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-11-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||
| 45950 | Bassa de ca n'Ametller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-ca-nametller | <p>ESCAYOL A. (2011). 'Els pous a Castellbisbal' a Els tres tombs. Festa de sant Antoni Abat. 11 i 13 de març de 2001. Amics de Sant Antoni Abat. Castellbisbal</p> | XX | La manca d'ús i de manteniment, així com el creixement de la vegetació de l'entorn han fet desaparèixer alguns dels rebords superiors | <p>Bassa quadrangular situat en la vessant de la muntanya sobre el torrent de Salzes, a tocar del roure de Ca n'Ametller. Pren l'aigua d'una deu situada a sota mateix de la bassa. Està construïda en mur de mamposteria i maó i es troba arrebossada amb ciment. Les seves dimensions són 6 m de llargada per 4 d'amplada aproximadament. La fondària es desconeix perquè actualment es troba plena d'aigua.</p> | 08054-185 | Terme de Castellbisbal (08755 Castellbisbal) | <p>Aquesta bassa devia ser construïda a començaments del segle XX segurament pels propietaris de Ca n'Ametller amb l'objectiu de regar uns horts que es trobaven a sota, aprofitant el pendent de la muntanya. Actualment es troba en desús, i els horts han estat abandonats.</p> | 41.5057800,1.9621500 | 413385 | 4595426 | 08054 | Castellbisbal | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45950-foto-08054-185-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45950-foto-08054-185-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45950-foto-08054-185-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Situada a tocar del roure monumental de Ca n'Ametller | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||
| 45951 | Pou i bassa de la vinya del Capsa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-i-bassa-de-la-vinya-del-capsa | <p>ESCAYOL A. (2011). 'Els pous a Castellbisbal' a Els tres tombs. Festa de sant Antoni Abat. 11 i 13 de març de 2001. Amics de Sant Antoni Abat. Castellbisbal</p> | XX | <p>Bassa i dipòsit situats al mig de la terra coneguda com la vinya del Capsa. Es tracta en realitat de dues estructures, una d'elles consistent en un dipòsit semisoterrat al terra amb forma arrodonida, que es transforma amb una forma quadrada al seu cantó nord. Es tracta d'un dipòsit construït en mur de parament irregular arrebossat a l'interior amb ciment i a l'exterior amb morter de calç que presenta sorra barrejada amb pedretes, pròpies del terreny de la zona. El seu diàmetre és de 2,45 m i la seva fondària de 1,70 m. Queda cobert amb una volta, deixant oberta una boca sobre l'espai que es converteix en quadrat, per tal de recollir l'aigua del terra. La bassa, en canvi, es una estructura quadrangular aixecada arran de terra de 0,80 per 0,80 m per 0.60 cm d'alçada. També ha estat construïda en mur de parament irregular i ha estat arrebossada amb ciment interior i exteriorment conservant encara restes del sulfat de color blavós.</p> | 08054-186 | Terme de Castellbisbal (08755 Castellbisbal) | <p>Els pous i les basses escampats al terme de Castellbisbal s'han de contextualitzar històricament a finals del segle XIX, en ple període d'expansió de la vinya. Aquest conreu va arribar a ser el més important del terme, ocupant la major part de la superfície del mateix, a excepció de les zones planeres dels torrents i la dels Arenys, dedicades al regadiu. L'orografia abrupta i irregular del terme va afavorir que totes les terres aprofitables es convertissin en vinyes. Per la fragilitat del sòl argilós i l'absència de vegetació, quan plovia les vinyes que estaven situades als vessants, s'erosionaven amb molta facilitat, cosa que formava xaragalls. Per evitar que constantment s'anés perdent sòl es van construir rases al costat de cada renglera de ceps, de manera que l'aigua s'escolava pels costats i no s'enduia la terra. La rasa del centre era la més gran de totes i mitjançant la construcció de petites preses fetes amb pedres i esglaonades entre elles, l'aigua de la pluja anava omplint el dipòsit que generalment estava situat al centre de la vinya. Els dipòsits eren cilíndrics i la forma de dalt l'acabaven amb una volta. L'entrada quedava tancada amb una tapa per tal d'evitar l'evaporació de l'estiu. A nivell de terra i havia una petit forat per on entrava l'aigua de la rasa. A dins, els depurava per decantació. Al costat del pou s'acostumava a construir una bassa quadrangular que tenia l'objectiu d'acumular aigua, que desprès el pagès barrejava amb sulfat. Sempre que el pagès havia d'ensulfatar la vinya, una setmana abans omplia amb una galleda d'aigua el cub i hi posava pedres de sulfat de coure perquè s'anessin dissolvent. Passada una setmana omplia la màquina de sulfatar i ruixava els ceps contra el mildiu. Per aprofitar l'estructura, els pous i les basses també s'aprofitaven per a regar altres cultius, com les tomaqueres, que sovint es plantaven al costat de la barraca, o per guardar-hi el vi fresc. Al abandonar-se les vinyes a partir de la dècada del 1960, la major part dels pous i basses s'han perdut, o bé s'ha ensorrat la part que sobresurt del terra quedant només el forat. ESCAYOL A (2011:35)</p> | 41.5024900,1.9794900 | 414828 | 4595043 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45951-foto-08054-186-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45951-foto-08054-186-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45951-foto-08054-186-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||
| 45952 | Pou de can Colet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-can-colet | <p>ESCAYOL A. (2011). 'Els pous a Castellbisbal' a Els tres tombs. Festa de sant Antoni Abat. 11 i 13 de març de 2001. Amics de Sant Antoni Abat. Castellbisbal</p> | XX | <p>Pou i mina d'aigua situada dins la finca de Can Colet, en un enclotat al vessant de ponent del turó on s'assenta la casa. Es tracta d'una mina i un pou que ha estat protegit per una estructura de maó circular de 3 metres de diàmetre arrebossada i pintada en color blanc. L'accés a l'interior es fa mitjançant una petita porta oberta al cantó de migdia feta amb un arc molt rebaixat i protegida amb una portella metàl·lica. La coberta superior del pou s'ha realitzat amb una volta feta amb maons i arrebossat amb ciment.</p> | 08054-187 | Terme de Castellbisbal. Urb. Costablanca (08761 Castellbisbal) | <p>Es tracta d'un pou obert a la dècada del 1970 quan el que es troba situat a l'altre costat del turó, a tocar de la casa va deixar de funcionar. El seu objectiu és aportar aigua a la finca de Can Colet. És conegut també amb el nom de Pou del Portalet.</p> | 41.4759800,1.9453600 | 411944 | 4592134 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45952-foto-08054-187-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45952-foto-08054-187-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45952-foto-08054-187-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||
| 45953 | Pou de ca n'Elies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-ca-nelies | <p>ESCAYOL A. (2011). 'Els pous a Castellbisbal' a Els tres tombs. Festa de sant Antoni Abat. 11 i 13 de març de 2001. Amics de Sant Antoni Abat. Castellbisbal</p> | XIX-XX | Els trams superiors dels murs han caigut i la vegetació ha crescut abundanment a l'entorn. | <p>Pou i mina d'aigua aixecat aprofitant el marge i un desnivell entre dos camps dins la finca de Ca n'Elies. Es tracta d'una construcció feta en mur de paredat irregular format amb carreus de mida força grossa disposats de forma molt irregular units amb morter de calç. Als extrems, la construcció s'ha barrejat amb maó per tan de reforçar-la. Es tracta d'una construcció de forma quadrangular oberta al cantó de migdia de 1,70 m d'alçada per 1,50 m d'amplada per 1 m de fondària que protegeix un pou circular que connecta directament amb la mina d'aigua. El pou excavat es troba reforçat amb un capa arrebossada de morter de calç.</p> | 08054-188 | Terme de Castellbisbal (08755 Castellbisbal) | <p>La construcció del pou es troba lligada a la història de la veïna cada de Ca n'Elies, que és la propietària. Del segle XIX es tenen dades procedents de 1868, moment en el qual uns quants veïns del poble van fundar la societat d'aigua de Ca n'Elies, que pretenia explotar una mina situada en aquesta propietat, i conduir l'aigua fins al dipòsit de Can Rabella, i d'aquí als 50 socis.</p> | 41.5007000,1.9831700 | 415133 | 4594841 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45953-foto-08054-188-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45953-foto-08054-188-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45953-foto-08054-188-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 45954 | Bassa del turó de Salzes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-turo-de-salzes | <p>ESCAYOL A. (2011). 'Els pous a Castellbisbal' a Els tres tombs. Festa de sant Antoni Abat. 11 i 13 de març de 2001. Amics de Sant Antoni Abat. Castellbisbal</p> | XX | El pas del camí a tocar d'aquest element ha propiciat el seu deteriorament. | <p>Dipòsit d'aigua situat al peu del camí, ben bé a tocar del marge del camí que envolta el turó de Salzes. Es tracta d'una estructura semi excavada al terra feta en maó i arrebossada amb ciment en alguns trams, especialment a la part superior. Les seves mides són 90 cm d'alçada per 2,30 m de llargada per 1,80 cm d'amplada. Tota la part superior de la cisterna es troba tapada per evitar l'evaporació, deixant només com a indret per l'entrada i l'extracció de l'aigua un forat quadrangular en l'extrem sud de la part superior de 80 per 80 cm d'amplada.</p> | 08054-189 | Terme de Castellbisbal. Urb.Santeugini (087055 Castellbisbal) | <p>Aquesta cisterna, juntament amb d'altes estava destinada a recollir aigua de l'escorrentia per tal de subministrar aquest element al pagès propietari de la vinya. Cal pensar que a escassos metres es troba una barraca de vinya que devia pertànyer al mateix propietari. Possiblement, pels materials emprats, sigui un element construït a començaments del segle XX, en la dècada de 1920-1930. El pas del camí a tocar de la cisterna devia modificar completament el nivell del terra i deixà inutilitzada la cisterna.</p> | 41.4873600,1.9456800 | 411986 | 4593397 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45954-foto-08054-189-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45954-foto-08054-189-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-11-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 45955 | Rellotge de sol de cal Fuster | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-fuster | <p>http://www.gnomonica.cat/bd.cfm</p> | XIX | <p>Rellotge circular sobre un peu trapezoïdal que forma la peça que corona el frontó de la façana de la casa de Cal Fuster, dins el nucli antic de Castellbisbal. A l'igual que la resta de la façana, en la qual s'integra és troba pintat en color clar. Guarda una orientació sud-oest amb marques horàries i inscripció apareixen molt esborrades. Es tracta d'un rellotge d'autor molt deteriorat amb gnòmon de vareta. Al rellotge es pot llegir el següent lema: No em miris Per què si lo escric. El teu destí.</p> | 08054-190 | Nucli urbà de Castellbisbal. C/Anselm Clavé. 48. (08755 Castellbisbal) | <p>Es desconeix el nom de l'autor i la data exacta de col·locació, tot i que caldria relacionar-lo amb la casa, que fou modificada entorn al 1800 configurant la façana actual.</p> | 41.4719500,1.9787500 | 414726 | 4591653 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45955-foto-08054-190-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45955-foto-08054-190-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45955-foto-08054-190-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Es troba inventariat per la Societat de gnomonica catalana amb el núm de referència: 3245 | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 45956 | Rellotge de sol de cal Regalat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-regalat | <p>http://www.gnomonica.cat/bd.cfm</p> | XX | <p>Rellotge circular dins d'un marc rectangular emmarcat, situat entre els balcons del segon pis de la façana principal de Cal Regalat. Es tracta d'un rellotge pintat en color blau celest amb un centre marró. El marc que el delimita també es de color marró clar, a l'igual que les lletres de les inscripcions. Es troba orientat al Sud. Conserva les senyals per a les hores i mitges hores, de 6 a 6, amb xifres aràbigues. La inscripció actual és: De sol a sol com el pagès 'MDCCCL', que no coincideix amb l'anterior (MCMLIV) que hi havia.</p> | 08054-191 | Nucli urbà de Castellbisbal. Cal Regalat. C/del Raval, 4 (08755 Castellbisbal) | <p>Possiblement es tracti d'un rellotge del 1954, tal i com indicava la primera data. Una reforma posterior de la casa, feta a la dècada del 1990 recuperà la data de 1850 però fent referència a la casa en general.</p> | 41.4780700,1.9804500 | 414876 | 4592331 | 1954 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45956-foto-08054-191-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45956-foto-08054-191-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45956-foto-08054-191-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Es troba inventariat per la Societat de gnomonica catalana amb el núm de referència: 856 | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||
| 45957 | Rellotge de sol de can Pedrerol de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-pedrerol-de-baix | <p>http://www.gnomonica.cat/bd.cfm</p> | XX | <p>Rellotge pintat a l'arrebossat de la façana de ponent de la casa de Can Pedrerol. Té forma ovalada i es delimita amb un marc de rajola de color blau de forma artística. Les línies horàries i les xifres es troben esborrades.</p> | 08054-192 | Terme de Castellbisbal. P.I. Sant Vicenç. Can Pedrerol de Baix s/n (08755 Castellbisbal) | <p>Fou realitzat entorn al 1900, moment en el qual la crugia lateral de la casa fou eliminada procedint a l'obertura de finestres en aquesta façana, que anteriorment havia estat un mur interior de la casa.</p> | 41.4462400,1.9934600 | 415921 | 4588785 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45957-foto-08054-192-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45957-foto-08054-192-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45957-foto-08054-192-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Es troba inventariat per la Societat de gnomonica catalana amb el núm de referència: 1348 | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 45958 | Rellotge de sol de la Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-rectoria-0 | <p>http://www.gnomonica.cat/bd.cfm</p> | XIX | <p>Rellotge de sol pintat a la façana de la rectoria de l'església parroquial de Castellbisbal. Tot i que es troba molt esborrada, s'aprecia una decoració consistent en un doble cercle de colors blavosos en el qual s'inserien els números, amb un sol a la part superior, d'on surt el gnòmon. La numeració és aràbiga. Conserva el següent lema pintat: Ni tu ni jo tindrem corda si no és Déu qui se'n recorda</p> | 08054-193 | Nucli urbà de Castellbisbal. Pl. de l'Església s/n (08755 Castellbisbal) | <p>El rellotge fou encarregat per mossèn Llorenç Massip, ecònom de Castellbisbal el 1850, i restaurat el 1946, moment en que es rehabilità la rectoria.</p> | 41.4750700,1.9808700 | 414907 | 4591998 | 1850 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45958-foto-08054-193-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45958-foto-08054-193-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45958-foto-08054-193-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Es troba inventariat per la Societat de gnomonica catalana amb el núm de referència: 853 | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||
| 45959 | Rellotge de sol de ca l'Espardanyer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-ca-lespardanyer | <p>http://www.gnomonica.cat/bd.cfm</p> | XIX | <p>Rellotge amb forma ovalada encastat a la barana del pis superior de la casa, coronant l'edifici de Ca l'Espardanyer, al nucli antic de Castellbisbal. Es tracta d'un rellotge de rajoleta fet amb la tècnica del trencadís, però utilitzant només rajola blanca. El gnòmon es troba orientat a ponent i la numeració és aràbiga, començant des del 7 i acabant al 3. No compta amb cap lema, només amb la data: 1867 inscrita sobre una decoració en forma d'estrella.</p> | 08054-194 | Nucli urbà de Castellbisbal. C/ Major, 63 (08755 Castellbisbal) | <p>Històricament, la data de 1867 podria ser donada com a data de construcció del rellotge i de tot l'edifici en general.</p> | 41.4769600,1.9801300 | 414848 | 4592208 | 1867 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45959-foto-08054-194-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45959-foto-08054-194-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45959-foto-08054-194-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Es troba inventariat per la Societat de gnomonica catalana amb el núm de referència: 854 | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||
| 45960 | Rellotge de sol de ca n'Amat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-ca-namat | <p>http://www.gnomonica.cat/bd.cfm</p> | XX | Es troba força desdibuixat i les marques horàries són difícils d'observar. | <p>Rellotge rectangular pintat a la façana de Ca n'Amat, entre les finestres del segon pis. Guarda una orientació sud-est i marques horàries a les hores de les 6 del matí a les 3 de la tarda, en cicles de 12 hores. La numeració aràbiga i la línia de les 12 es vertical. El gnòmon de vareta amb un cercle molt esborrat al pol</p> | 08054-195 | Nucli urbà de Castellbisbal. Avda. Molins de Rei, 1 (08755 Castellbisbal) | <p>Es tracta d'un rellotge d'autor que actualment es troba despintat. Cal pensar que fou pintat a començaments del segle XX, moment en el qual pot ser datada la façana principal de la casa</p> | 41.4693800,1.9841400 | 415173 | 4591363 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45960-foto-08054-195-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45960-foto-08054-195-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Es troba inventariat per la Societat de Gnomònica catalana amb el núm de referència: 3613 | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||
| 45961 | Rellotge de sol de can Canyadell (N) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-canyadell-n | <p>http://www.gnomonica.cat/bd.cfm</p> | XXI | <p>Rellotge circular pintat a la façana nord de Can Canyadell, El traçat de les marques horàries no corresponen a cap càlcul gnomònic.</p> | 08054-196 | Terme de Castellbisbal. Can Canyadell. Crta. BV-151, km.7,4 (08755 Castellbisbal) | <p>Aquest rellotge, com els seus homònims de la façana de ponent, tenen els seus orígens en la darrera restauració de la casa practicada en la dècada del 2000 i que convertí l'antiga masia en restaurant.</p> | 41.5101400,1.9835000 | 415173 | 4595889 | 2000 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45961-foto-08054-196-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45961-foto-08054-196-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Es troba inventariat per la Societat de gnomonica catalana amb el núm de referència: 3608 | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||
| 45962 | Rellotge de sol de can Canyadell (SO) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-canyadell-so | <p>http://www.gnomonica.cat/bd.cfm</p> | XX | <p>Rellotge rectangular, que es troba pintat a la façana principal de Can Canyadell, a l'alçada del primer pis. El traçat de les marques horàries no corresponen a cap càlcul gnomònic. La grafia del 11 s'escriu Iil. La seva funció és purament ornamental i sembla inacabat.</p> | 08054-197 | Terme de Castellbisbal. Can Canyadell. Crta. BV-151, km.7,4 (08755 Castellbisbal) | <p>Aquest rellotge, com el seu homònim de la façana sud-oest, tenen els seus orígens en la darrera restauració de la casa practicada en la dècada del 2000 i que convertí l'antiga masia en restaurant.</p> | 41.5101600,1.9837800 | 415196 | 4595891 | 2000 | 08054 | Castellbisbal | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45962-foto-08054-197-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45962-foto-08054-197-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45962-foto-08054-197-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Es troba inventariat per la Societat de gnomonica catalana amb el núm de referència: 3609 | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 45963 | Rellotge de sol de can Canyadell (SO1) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-canyadell-so1 | <p>http://www.gnomonica.cat/bd.cfm</p> | XXI | <p>Rellotge pintat en forma de petxina. Guarda una orientació sud-oest i marques horàries a les hores i mitges hores de les 8 del matí a les 5 de la tarda, en cicles de 12 hores. La numeració és aràbiga i la línia de les 12 es vertical. El gnòmon és de vareta. Com a decoració s'ha pintat la caricatura d'un conill al pol</p> | 08054-198 | Terme de Castellbisbal. Can Canyadell. Crta. BV-151, km.7,4 (08755 Castellbisbal) | <p>Aquest rellotge, juntament amb el seu homònim de la façana sud-oest, foren pintats durant la darrera restauració de la casa feta en la dècada del 2000. El dibuix del conill fa referència al nom del restaurant en que actualment s'ha convertit la casa: La torre del Conill.</p> | 41.5100500,1.9836600 | 415186 | 4595879 | 2000 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45963-foto-08054-198-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45963-foto-08054-198-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Es troba inventariat per la Societat de gnomonica catalana amb el núm de referència: 2875 | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||
| 45964 | Rellotge de can Costa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-can-costa | <p>http://www.gnomonica.cat/bd.cfm</p> | XX | <p>Rellotge semicircular elaborat en mosaic trencadís sobre un marc quadrat. Guarda una orientació sud-est i les marques horàries són a les hores i mitges hores de les 5 el matí a les 3 de la tara, en cicles de 12 hores. La numeració és aràbiga i la línia de les 12 es vertical. El gnòmon és de vareta. Es llegeix la següent inscripció JUAN MALLOL COSTA, i l'any MCMXXVI</p> | 08054-199 | Terme de Castellbisbal. Mas Can Costa s/n. BV-151, km,4,7 (08755 Castellbisbal) | <p>Es tracta d'un rellotge d'autor, ben conservat. Tot i que la casa de can Costa sigui una construcció del segle XVIII, cal pensar que la data de construcció del rellotge es correspon a la que s'indica: 1926, moment en el qual tingué lloc una reforma important de l'edifici.</p> | 41.4908900,1.9821500 | 415035 | 4593753 | 1926 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45964-foto-08054-199-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45964-foto-08054-199-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45964-foto-08054-199-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Es troba inventariat per la Societat de gnomonica catalana amb el núm de referència: 3681 | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||
| 45965 | Rellotge de sol de can Riquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-riquer | <p>http://www.gnomonica.cat/bd.cfm</p> | XX | <p>Rellotge amb forma ovalada emmarcat en una línia que sembla una lira. L'orientació sud-est, i marques horàries a les hores de les 6'30h del matí a les 4 de la tarda, en cicles de 12 hores. S'ha realitzat amb numeració aràbiga i la línia de les 12 es vertical. El gnòmon de vareta amb un cercle al pol. El lema que es llegeix és el següent: Segueix com jo ton camí i tindràs bon fi. També té inscrita la data de 1961.</p> | 08054-200 | Terme de Castellbisbal. P.I. Comte de Sert. Avda. Can Campanyà, 5 (08755 Castellbisbal) | 41.4819300,1.9847800 | 415243 | 4592756 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45965-foto-08054-200-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45965-foto-08054-200-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Es troba inventariat per la Societat de gnomonica catalana amb el núm de referència: 855 | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||
| 45966 | Rellotge de sol de can Margarit Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-margarit-vell | <p>http://www.gnomonica.cat/bd.cfm</p> | XIX | Es troba molt desdibuixat | <p>Rellotge pintat en la façana de ponent de la casa de Can Margarit Vell, a l'alçada del primer pis. Es tracta d'un rellotge rectangular actualment molt desdibuixat, que no ha conservat els números. Conserva el gnòmon de vareta orientat a ponent. No s'aprecien amb claredat les marques horàries. Es troba inventariat per la Societat de gnomomica catalana amb el núm de referència: 3612.</p> | 08054-201 | Nucli urbà de Castellbisbal. C/ Font del Cabrer, 6 (08755 Castellbisbal) | <p>Possiblement pugui ser datat al segle XIX, moment en el qual la casa de Can Margarit encara es trobava habitada.</p> | 41.4798600,1.9809300 | 414919 | 4592529 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45966-foto-08054-201-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45966-foto-08054-201-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45966-foto-08054-201-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | A tocar d'aquest rellotge, i situat a la mateixa façana i a la mateixa alçada s'observen les restes d'un altre rellotge similar al descrit que ha perdut el gnònom, tot i que encara conserva restes de les línies divisòries de les franges horàries. | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||
| 45967 | Rellotge de sol de ca n'Ametller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-ca-nametller | <p>http://www.gnomonica.cat/bd.cfm</p> | XX | <p>Rellotge adherit a la façana principal de la casa de Ca n'Ametller. Es localitza encastat entre les finestres centrals del primer pis. Té una forma irregular, lleugerament ovalada i pintada en blanc sobre la qual es dibuixa el rellotge. La numeració és romana i va de 6 a 6, la línia del 12 és vertical. Conserva el gnòmon original.</p> | 08054-202 | Terme de Castellbisbal. Ca n'Ametller s/n (08755 Castellbisbal) | <p>Va ser afegit a la casa a la dècada del 1960 durant la reconstrucció de la casa actual.</p> | 41.5046000,1.9587000 | 413096 | 4595298 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45967-foto-08054-202-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45967-foto-08054-202-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45967-foto-08054-202-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | No està inventariat per la Societat de gnomonica catalana | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 45968 | Rellotge de sol de can Galí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-gali | <p>http://www.gnomonica.cat/bd.cfm</p> | XX | Es troba molt desdibuixat i les marques han anat desapareixent. | <p>Rellotge pintat a la façana principal de la casa de Can Galí, encastat a tocar de la finestra principal del primer pis, sobre l'arrebossat. Es tracta d'un rellotge pintat amb forma circular molt desdibuixat, on no s'aprecien les franges divisòries de les hores. Conserva el gnònom de vareta orientat a ponent.</p> | 08054-203 | Terme de Castellbisbal. Masia Can Galí s/n (08755 Castellbisbal) | <p>Possiblement tingui els seus orígens a començaments del segle XX, moment en el qual tingué lloc una reforma de la casa.</p> | 41.4662500,1.9968800 | 416233 | 4591003 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45968-foto-08054-203-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45968-foto-08054-203-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45968-foto-08054-203-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | No està inventariat per la Societat de gnomonica catalana | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,44 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc