Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 45969 | Estació Martorell-Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estacio-martorell-vila | <p>WAIS F. (1974) Historia de los Ferrocarriles Españoles. Ed. Nacional.Madrid.</p> | XX | <p>Edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. Es tracta d'una construcció feta en maó, arrebossada i pintada de color granat, ressaltant obertures i elements decoratius en color blanc, així com les cantonades, que apareixen reforçades amb carreus de mida regular i ben disposats, també pintats en blanc. Compta amb planta baixa i primer pis. Es troba encarat a ponent, de cara a les vies del ferrocarril. S'obre a nivell de planta baixa amb un seguit de tres portals, entre els quals s'intercalen dos finestral rectangulars. Actualment portals i finestrals es troben enreixats i tancats. A nivell de primer pis, les obertures de la planta baixa es corresponen amb finestrals rectangulars. Com a element decoratiu comú a totes les obertures destaca un sobreafegit en forma de guardapols que ressegueix la part superior i els laterals del perímetre exterior de les obertures. Portes i finestrals són acabades a la part superior amb un arc molt rebaixat. Exteriorment, dues faixes verticals recorren de dalt a baix l'edifici dividint-lo en tres crugies, que es deuen correspondre interiorment a tres àmbits diferents. Com a element decoratiu excepcional, cal fer esment de la presència d'una falsa barana a l'extrem de la teulada que es converteix en una continuïtat de la façana de l'edifici. Es tracta d'una barana balustrada feta amb maons en la qual s'ha intercalat pilars massissos pintats en blanc, i un frontó central que presideix l'edifici amb un acabament triangular. Les façanes laterals manquen d'obertures. A la façana posterior s'observen les obertures a nivell de planta baixa, que era per on accedien els passatgers a l'interior de l'estació i a les vies.</p> | 08054-204 | Terme de Castellbisbal. Colònia Carmen. Crta. C-243, km.0,6 (08755 Castellbisbal) | <p>L'estació va ser construïda per l'empresa Caminos de Hierro del Noreste de España, va ser inaugurada el 1912 juntament amb el primer tram de la línia Llobregat - Anoia obert al tràfic de viatgers. La seva estructura i decoració respon al model de les estacions de la companyia utilitzada a tot Espanya.</p> | 41.4758800,1.9389900 | 411412 | 4592130 | 1921 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45969-foto-08054-204-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45969-foto-08054-204-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45969-foto-08054-204-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Estructural | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 102|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:42 | ||||||||
| 45970 | Barraca de vinya excavada del torrent dels Ocellets 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-excavada-del-torrent-dels-ocellets-5 | <p>MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> | XIX-XX | L'erosió del terreny i la vegetació han deteriorat la part exterior de l'element. | <p>Barraca excavada a la roca de 1,80m d'alçada per 2,30m d'amplada per 1,60 de fons.</p> | 08054-205 | Terme de Castellbisbal. Turó del Canyet (08755 Castellbisbal) | <p>Aquest tipus d'elements excavats als marges del terreny es corresponen a antigues barraques de vinya utilitzades pels pagesos de Castellbisbal com a indret per guardar eines i estris diversos utilitzats en el treball de la vinya. La manca de pedra en el terme municipal feia que fos més fàcil l'excavació d'aquests caus en el terreny que la construcció utilitzant la tècnica de la pedra seca. És molt possible que algunes d'aquestes barraques comptessin amb algun afegit fet en fusta o canyís al davant de la boca, per tal d'ampliar la superfície de l'espai i protegir l'interior de la cova excavada.</p> | 41.4531500,1.9883600 | 415504 | 4589557 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45970-foto-08054-205-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:42 | ||||||||
| 45971 | Mina d'aigua de Santeugini | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-daigua-de-santeugini | <p>MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> | XVIII-XX | Es tracta d'un element fàcilment recuperable que caldria una actuació de consolidació i neteja. | <p>Mina d'aigua excavada al vessant de la muntanya, entre el mas Can Nicolau de Baix i les primeres cases de la urbanització Can Santeugini. La mina s'obre amb un túnel d'uns 20 m de profunditat excavat directament a la roca. La mida mitjana de la via és d'un metre setanta d'alçada per setanta d'amplada. La boca exterior de la mina es cobreix amb una construcció consistent en una habitacle aixecat en mur de mamposteria barrejat amb maó, que es cobreix amb una volta falsa. L'obertura d'accés la forma una arcada rebaixada i es protegeix amb una reixa de ferro posada recentment com a mesura de seguretat. Seguint el curs del túnel de la mina s'aprecia un rec a nivell de terra que desguassa en dues basses quadrangulars de ciment.</p> | 08054-206 | Terme de Castellbisbal. Urb. Can Santeugini. 808755 Castellbisbal) | <p>Es desconeix l'origen de la mina, però per la proximitat a la casa de Can Santeugini caldria pensar que es tracta d'un element relacionat amb aquesta, destinat a subministrar d'aigua la casa i els ramats. Podria tenir els seus antecedents entre finals del XVIII i el XIX.</p> | 41.4905300,1.9613100 | 413295 | 4593734 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45971-foto-08054-206-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45971-foto-08054-206-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45971-foto-08054-206-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Apareix al llistat del POUM amb el codi A.23 | 98|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:42 | |||||||
| 45972 | Els Tres Tombs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-tres-tombs | <p>MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> | XVIII-XXI | <p>Aquesta festivitat és organitzada pels Amics de Sant Antoni Abat de la vila de Castellbisbal amb l'objectiu de recordar i homenatjar als homes i les dones que fins fa poc realitzaven les dures tasques del camp i el transport de mercaderies amb l'ajuda dels seus animals de tir. La festivitat acostuma a celebrar-se al març. Durant tot el matí, els carrers del nucli urbà es van omplint de cavalls, ases i mules, amb els seus carros guarnits de festa. La celebració acostuma a començar ben d'hora al matí al parc Folch i Torres. Aquest és el punt de concentració de les colles i les persones que participen en la passejada. Es comença el dia fent un esmorzar típic dels traginers, a base de pa amb tomàquet, botifarra i cansalada, en l'organització del qual participa la Colla del Bon Àpat. Al voltant de les 10 del matí, la festa s'anima amb la música de la Banda del Col·legi Pare Manyanet, encarregada de fer el tradicional concert de la celebració. A mig matí, després de la recollida de bandera, es fa la passejada pel poble i la benedicció dels animals a la Plaça de l'Església. Finalment, tal i com marca la tradició, es fa el ritual de les tres voltes per l'entorn.</p> | 08054-207 | Nucli urbà de Castellbisbal (08755 Castellbisbal) | <p>Festivitat tradicional recuperada a partir del 1990 per l'entitat Amics de sant Antoni Abat.</p> | 41.4749200,1.9805100 | 414877 | 4591981 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | L'entitat manté una publicació anomenada 'Els tres Tombs' on apareixen articles de les activitats dutes a terme per l'entitat i altres articles d'interès local. L'entitat compta amb una col·lecció de carruatges tradicionals destinats a la festivitat. (veure fitxa 132) | 98|119 | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:42 | |||||||||
| 45973 | Ronda del Rei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ronda-del-rei | <p>MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal.</p> | XVIII-XX | <p>Antic joc de bitllets molt popular al poble de Castellbisbal. S'hi jugava al carrer del Joc, motiu pel qual acabà esdevenint el nom del carrer. Es plantaven sis bitlles i el bitllaire, amb el peu del davant a tocar de la ratlla, llençava tres bitllots, si aconseguia tombar-les totes menys una, feia bitlla i si la que quedava plantada era la més adornada, aconseguia bitlla de rei. La manera de jugar-s'hi els diners era fer una filera de jugadors a cada cantó, i cadascú deixava a terra les peces de xavalla que s'hi volia jugar. Si el bitllaire guanyava, recollia tots els diners de terra. Si no feia bitlla, n'hi posava de la seva butxaca, tants com n'hi havia d'escampats. El que plantava les bitlles i recollia els bitllots, li deia bitlloter. MATEU (2007: 135)</p> | 08054-208 | Nucli urbà de Castellbisbal (08755 Castellbisbal) | <p>Va ser recuperat l'any 1995 i forma part de les activitats de la Festa Major d'estiu. Actualment es juga al carrer Major, al lateral de l'església, on s'hi han col·locat les senyals a terra.</p> | 41.4751100,1.9804700 | 414874 | 4592003 | 08054 | Castellbisbal | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45973-foto-08054-208-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45973-foto-08054-208-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45973-foto-08054-208-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Lúdic | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|94 | 63 | 4.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:42 | ||||||||||
| 45974 | Pou del turó de Salzes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-turo-de-salzes | <p>MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal.</p> | XIX-XX | La manca d'ús d'aquest element ha propiciat el deteriorament dels antics murs. | <p>Estructura circular excavada a l'argila natural del terreny de 9,70 metres de fons. A la superfície es converteix en una estructura quadrangular de totxo massís d'uns 50 cm d'alçada. Possiblement es trobava protegit per una reixa, actualment desapareguda. Té una part superficial de totxo massís, potser estava cobert. El pou està excavat a l'argila i fa 9,70 metres de fons. Està tapat amb una reixa de ferro provisional. Està tapat amb una reixa de ferro provisional.</p> | 08054-209 | Terme de Castellbisbal. Urb. Can Santeugini (08755 Castellbisbal) | <p>Element relacionat amb l'explotació agrícola de les terres situades l'entorn del turó de Salzes. Possiblement aquestes terres eren propietat del mas Can Santeugini i foren concedides a parcers per a l'explotació de la vinya i altres conreus. Ca pensar que el pou estigué destinat a l'aprovisionament d'aigua fins a la dècada del 1960, moment en el qual s'abandonaren la majoria dels conreus.</p> | 41.4873900,1.9476200 | 412148 | 4593399 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45974-foto-08054-209-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45974-foto-08054-209-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45974-foto-08054-209-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:42 | ||||||||
| 84278 | Ca l'Aldavert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-laldavert | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Volum IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>AMETLLER i BASSETS, Manuel (1990). Mn. Jaume Torres i Cuscó. Rector de Matadepera (1864-1933). Akribos. Matadepera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT SEGURA; X. i MUNUERA BERMEJO, J. (2014). Matadepera: patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT, J. (1976). Retall d’història, dins Programa de Festa Major de Matadepera. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> | XIX | Ha patit poques modificacions i gràcies a un acord a finals del 2013 en un futur, l’Ajuntament podrà adquirir la casa a cost zero. | <p><span><span><span>Casa de planta rectangular que consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. Aquesta té una composició simètrica a partir de tres eixos de verticalitat definits per les seves obertures. A la planta baixa, l’eix central està definit per la porta d’accés, i els laterals, per finestres. A la planta pis, hi trobem un balcó amb balustrada a l’eix central i dues finestres als laterals. A la llinda de la porta d’accés hi ha la inscripció, “Fou feta l’any 1890”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El tractament del parament és un arrebossat imitant l’obra vista pintat de color granatós que contrasta amb el to cru dels emmarcaments de les obertures. Hi ha força elements ornamentals a la façana, començant pels trencaaigües de les finestres, els merlets que coronen el ràfec, un pinacle amb un drac com a gàrgola, un rellotge de sol i l’escut que fou símbol de La Renaixença. Entre la planta baixa i la planta pis hi ha un fris de rajoles blaves i blanques formant una composició geomètrica.</span></span></span></p> <p><span><span><span>S’ha mantingut la distribució interior original, amb un passadís central que fa de distribuïdor de les habitacions laterals i la sala d’estar i menjador al fons, amb obertures a la façana posterior. La planta pis és de dimensions més reduïda i es completa amb una terrassa posterior.</span></span></span></p> | 08120-1 | Carrer de Sant Joan, 28 | <p><span><span><span>Pere Aldavert, que va fer construir-la a finals del segle XIX, era periodista, editor i polític. El projecte arquitectònic és de Bonaventura Bassegoda, que formava part del cercle d’amistats del promotor. També tenia una gran amistat amb Àngel Guimerà que fou convidat a passar llargs estius i desenvolupà un fort vincle amb Matadepera. Segons Josep Miracle, biògraf d’Àngel Guimerà, l’obra teatral <em>Maria Rosa</em> (1894) “va néixer a cal Quistó, que és on es reunien els enginyers i els habilitats durant la construcció del tram de carretera que uneix Matadepera amb Castellar del Vallès i Sabadell”. Una altra obra <em>La Baldirona</em>, podria haver-se inspirat amb la mestressa de Cal Baldiró.</span></span></span></p> | 41.5987500,2.0284200 | 419032 | 4605683 | 1890 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/84278-dsc6279.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/84278-dsc62770.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/84278-p14301270.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/84278-p14301290.jpg | Legal | Contemporani|Historicista | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIL | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Bonaventura Bassegoda i Amigó | Hi ha un rellotge de sol a l’angle sud-est amb una inscripció que posa sine sole sileo. L’escut i la gàrgola són obra de Pere Bassegoda. | 98|116 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:47 | |||
| 84282 | Forn d'obra de les Pedritxes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-les-pedritxes | <p>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Volum IV. Catàleg de Béns.</p> <p><span><span><span><span><span><span><span>FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2009). Forns antics de ceràmica a la Catalunya Central. Dins Dovella, núm. 101; pàgs. 4 a 10.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT SEGURA, Xavier (1985). Forn de les Pedritxes, Matadapera (Vallès Occidental). Campanya d’urgència (18 de juliol al 17 d’agost de 1985). Generalitat de Catalunya. Direcció General del Patrimoni cultural. Servei d’Arqueologia i Paleontologia.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier ; JUAN-MUNS, N. et al. (1989). Carta Arqueològica del Vallès Occidental. Arxiu d'Inventari del Patrimoni </span><span lang='FR'>Arqueològic de Catalunya. Servei d'Arqueologia. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='FR'><span>FONT, X. 1997. </span></span><span lang='ES'><span>Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). </span></span>Matadepera. Patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera. Abril de 2014.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>R.T. (1985). <em>El horno hallado en les Pedritxes puede datar de los siglos XII o XIII</em>, dins Nuestra Comarca, Diari Terrassa, pàg. ?. Dijous, 22 d’agost de 1985.</span></span></span></span></span></p> | XVII-XIX | Li manca una part de l'estructura i es troba cobert de vegetació. | <p><span><span><span><span><span>Restes d’un forn de terrissa o d’obra ubicat al vessant dret del torrent del Gilabert, en una zona d’antigues feixes de conreu de la vinya. Actualment la zona és una urbanització que pren el nom del turó: les Pedritxes. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es conserva bona part de la graella, la cambra de combustió o fogaina, amb el pilar central, que sustenta la graella. També es conserva bona part de la boca d’entrada a la cambra de combustió (50 cm d’amplada per 60 d’alçada),i està orientada al nord-est. S’ha perdut el laboratori i la façana frontal del forn.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La graella per a la cocció del material és de planta quadrada, d’1’90 m de costat. La formen setze fumeroles rectangulars de tiratge vertical, no del tot regular, que va d’1m a 1’2m, inclinat en funció de la pilastra central de la cambra de combustió, obligant algunes d'aquestes fumeroles a tenir un tiratge lleugerament inclinat. La mida mitjana d'aquestes fumeroles és de 16 per 28 cm de costat. La cambra de combustió, d’1’4 m d'alçada per 2’4 m de costat, és separada en dos braços pel que se l’ha anomenat abans pilastra central, recolzada en la paret oest</span></span>. S’hi observen restes de paviment de la darrera cuita. La pilastra central separa la fogaina en dos sectors o braços; mesura 1’70 m de fondària per una amplada que oscil·la entre 0’40 i 0’80 m. </span></span></span></p> | 08120-2 | Avinguda de Catalunya, núm. 79 | <p><span><span><span><span><span>Andreu Vilanova, Manel Astals i Miquel Ballbé, van localitzar el forn pels volts de l’any 1984. A més, van fer una intervenció, rebaixant el terreny i deixant al descobert la graella. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1985, el servei d’Arqueologia del Departament de Cultura de la Generalitat decideix fer-hi una excavació d’urgència; dirigida per l’arqueòleg Xavier Font Segura. Els aficionats havien rebaixat el terreny deixant la graella al descobert, així com una part de la sedimentació estratigràfica de la cambra de combustió. La seqüència estratigràfica a més d’estar parcialment malmesa, no aportà cap dada per a la conclusió cronològica.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>S’hi van localitzar fragments diversos de ceràmica grollera informe, de ceràmica comú amb vernís de galena, fragments informes amb vernís intern de tonalitats verdoses-groguenques, nombrosos fragments de teula de tipologia àrab i varis fragments de maó pla (3 cm de gruix per 15 cm d’amplada), un clau de ferro amb cabota de secció quadrangular.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Abans de l’excavació, l’ajuntament procedí a col·locar un tancat a tot el perímetre per evitar noves intervencions no autoritzades. </span></span></span></span></span></p> | 41.6159500,1.9972300 | 416455 | 4607623 | 08120 | Matadepera | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/84282-05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/84282-01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/84282-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/84282-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/84282-04.jpg | Legal i física | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | BPU | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La presència del forn s’emmarcaria dins l’àrea d’influència del mas Gilabert del qual encara se’n conserven algunes restes i del qual existiria documentació del segle XIV i posterior.La majoria de grans cases de pagès havien tingut el seu propi forn per la construcció i manteniment, en un indret el més proper possible on hi hagués llenya, aigua i argila. Les cases que no en tenien, compraven el material a les teuleries més grans. | 98|94 | 47 | 1.3 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:47 | |||||
| 86274 | Ametller de Can Vinyers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ametller-de-can-vinyers | <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PASCUAL, Ramon (1994). Guia dels arbres dels Països Catalans. Pòrtic Natura. Barcelona, pp. 96-97.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PHILIPS, Roger (1989). Los Árboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> | Es tracta d’un espècimen molt vell, probablement d’uns dos cents anys. Al seu voltant n’hi ha d’altres més joves i una figuera de rebrot, amb una soca molt grossa, també molt vella, prop del pou. | <p>L’ametller de Can Vinyers està situat al davant de la casa, fora de la muralla de tancament, en una antiga parcel·la sembrada de vinya. Els carrers que la delimiten són el carrer de W. Guadall de nord a sud i els carrers de Pompeu Fabra i dels Lledoners, d’est a oest.</p> <p>L’arbre, de l’espècie <em>Prunus dulcis, </em>és un arbre de fulla caduca que pertany a la família de les rosàcies. El tronc és llenyós i estriat, de color gris fosc amb mostres d’assecament i algunes ferides antigues cicatritzades. D’ell en surten diferents branques divergents gruixudes i robustes. Arrels ben aferrades al sòl.</p> <p>Mesura entre sis i set metres d’alçada, per una amplada de capçada d’uns 8 metres aproximadament. Fa <span> </span>3,30 metres de volt de canó (mides preses a 1,30 metres d’alçada)<span> </span>per 3,10 metres de volt de soca, per . Les fulles, són simples, d’un color verd intens, amb una base atenuada, un àpex acuminat i nervadura pennada, amb els marges lleugerament serrats. La flor és hermafrodita i monoica. La seva inflorescència és en forma de raïm, disposades al llarg d’un eix. La flor té cinc pètals, disposats simètricament, de color blanc a rosa pàl·lid. Floreix entre els mesos de gener fins l’abril depenent de la zona climàtica. El fruit és una drupa ovada i coberta de pèls. Aquesta mena de pell es va ressecant durant la maduració i s’obre per alliberar el pinyol amb la llavor dins, l’ametlla.</p> | 08120-3 | Entre els carrers de W. Guadall de nord a sud i de Pompeu Fabra i dels Lledoners, d’est a oest. | <p><span><span><span>Els ametllers per la seva llavor, tenen un gran valor energètic i és molt comú trobar-lo plantat a proximitat de les cases de pagès o en les vinyes allí on la climatologia ho permet. És una font de reserva per passar l’hivern i permet incorporar-la tant en les postres com en plats de taula. Es fan salses tradicionals de la cuina catalana (xató, salda de nadal, salsa per la calçotada, romesco, etc.), també és emprada com a ingredient en les picades d’estofats i rostits. És un ingredient indissociable de les postres de músic i pastades en cru amb sucre permeten elaborar el massapà i el torró. Se’n pot fer beguda, carquinyolis, panellets i altre dolços i fins i tot begudes com algun licor i l’orxata d’ametlles. Les seves propietats medicinals es coneixen des de temps antics, com és l’oli d’ametlles, per afeccions de la pell.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La Bíblia conta com Abraham emprava vares d’ametller per construir corrals. El mateix bastó d’Aaró era una branca d’ametller. És present en el paradís terrenal, motiu pel qual se’l representa al costat de la mare de Déu i de l’Infant Jesús. </span></span></span></p> | 41.5988000,2.0313000 | 419272 | 4605686 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86274-p14303160.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86274-p14303150.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:47 | |||||||||||
| 86276 | Antigues escoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antigues-escoles-5 | <p>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Volum IV. Catàleg de Béns.</p> <p>Arxiu Històric del Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya ,COAC H105A/15/151</p> <p>FONT SEGURA; X. i MUNUERA BERMEJO, J. (2014). Matadepera: patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera.</p> | XX | <p><span><span><span>Conjunt format per dos edificis iguals, de planta rectangular situats a banda i banda del carrer de Joan Paloma i que corresponen als pavellons de les antigues escoles, un per als nens i l’altre per a les nenes. Consten d’una única planta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La coberta és de teules en forma de pavelló o a la holandesa, amb un ràfec perimetral. Té un sòcol de paredat i parament de maó arrebossat. Els maons vistos es troben al voltant de les finestres o en els ampits d’aquestes com a únic element ornamental.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les façanes principals s’estructuren simètricament partir de tres eixos de verticalitat. Les façanes laterals s’ordenen agrupant els dos tipus de finestres existents.</span></span></span></p> | 08120-4 | Carretera de Terrassa / amb carrer de Joan Paloma | <p>La construcció s’inicia arran del Reial Decret de 23 de novembre del 1920, que crea <em>l’Oficina Técnica de Construcción de Escuelas</em> . L’Ajuntament cedeix un solar municipal a l’estat per a la construcció de les escoles. El cost de l’obra fou de 70.000 pessetes.</p> <p>L’edifici construït l’any 1925 és obra de l’arquitecte Josep Domènech i Mansana, que des de 1917 treballà pel <em>Ministerio de Instrucción Pública</em> i que construí altres grups escolars similars.</p> <p>Josep Domènech i Mansana (1885 - 1973) és nascut a Barcelona, fill de Josep Domènech i Estepà i <span> </span>de Neus Mansana. Es va titular com a arquitecte l'any 1909, després d'aprovar els exàmens de Revàlida en l'Escola Superior d'Arquitectura de Barcelona el 19 de desembre de 1909. Va ser arquitecte del Ministeri d'Instrucció Pública des de 1917 i professor de l' Escola d'Arts i Oficis Artístics de Barcelona. Fou arquitecte municipal de Sant Celoni, on va construir l'ajuntament i l'escorxador (1925). També té obra a Terrassa, Barcelona o Esparraguera.</p> <p>L’any 1939, durant la Guerra Civil espanyola pateixen danys a conseqüència dels bombardeigs. Per tal de reconstruir l’edifici calia demanar l’ajut econòmic de <em>la Comisión Provincial del Servicio Nacional de Regiones Devastadas y Reparaciones</em>. Per no haver de reconèixer que havien estat l’exèrcit colpista, van haver de dir que havia estat l’aviació republicana els autors dels danys.</p> <p>Les rierades de l’any 1962 tornen a malmetre els edificis i fins els 1966 no s’hi tornen a fer classes. L’any 1979 es comença a tramitar la construcció d’un nou grup escolar que pugui acollir tots els alumnes de Matadepera, la majoria dels quals ha d’anar a escoles de Terrassa.</p> | 41.5972600,2.0262200 | 418847 | 4605520 | 1925 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86276-p1430147.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86276-p1430141.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86276-p1430133.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86276-p1430140.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | BCIL | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Domènech i Mansana | Actualment un dels edificis està destinat a parc de Bombers i l’altre a dependències policials. | 102|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:47 | ||||
| 86278 | Auca de l’agermanament i la seva història. Matadepera - Mariapfarr | https://patrimonicultural.diba.cat/element/auca-de-lagermanament-i-la-seva-historia-matadepera-mariapfarr | <p>SOLÍS, Paula; VILA, Míriam; comissió de l’Agermanament Matadepera-Mariapfarr (2019). 1984-2019. 35 anys Agermanament Matadapera - Mariapfarr, dins Gaseta de Matadepera. Número especial Agost de 2019.</p> | XXI | <p>Auca representada per un pòster o cartell que conté 24 vinyetes amb il·lustracions en color, que acompanyen un rodolí (en lletra majúscula), que en un toc d’humor, explica l’agermanament entre els pobles de Matadepera i i Mariapffar. La història comença amb la trobada entre el gegant austríac Samson i els gegants matadeperencs. Continua amb l’intercanvi d’obsequis en llarg del temps com són les pedres de molí, la font o el banc modernista i les diferens visites a ambdós municipis. </p> <p>L’auca diu així:</p> <p>Matadepera no tenia gegants / i se’n van fer uns de molt grans. / Una parella de dos / que es van estrenar el 82 //</p> <p>Com que els gegants no tenien amics, / decidiren fer una trobada / es van convidar de grans i xics / i ho celebraren per primera vegada. //</p> <p>En Samson de Mariapfarr / a Matadepera va arribar / i amb en Llorenç i l’Agnès, / es feren amics d’allò més. //</p> <p>Mariapfarr és un poble / ple de neu i de bolets, / de Salzburg és a prop / i Àustria porten al cor. //</p> <p>Un any després hi vam anar / i a les fosques ens van esperar / de cop, els llums es van encendre / i amb la música ens van sorprendre. //</p> <p>Perquè l’amistat per sempre fos / els alcaldes firmaren tots dos / una acta d’agermanament / a Matadepera, a l’Ajuntament. //</p> <p>Si a Matadepera et vols banyar / al carrer Mariapfarr has d’anar / i si allà la campana vols tocar / a la Matadeperaplatz l’has de buscar. //</p> <p>Aquí, una font de fusta de regal / allà, de ferro colat un fanal. / Tots dos fan a vinent / el nostre agermanament. //</p> <p>Any rere any els contactes van augmentant / aquí i allà es troben de tant en tant: / escoles, bombers, banda i coral; / Schule, Feuerwehr, Musikkappelle und fussball //</p> <p>1992: a Barcelona, l’olimpíada / i a Matadepera, la segona trobada . / de Japó va venir Yagurodom / i de Mariapfarr, el Samsom. //</p> <p>Amb l’ajut dels mestres/ els nens i nenes de les escoles, tot i parlar una lleguna (llengua) diferent, / s’entenien perfectament. //</p> <p>Encara que tinguem neu aquí / per Setmana Santa hi va el drac esquí. / En aquelles muntanyes tan nevades / s’hi fan grans esquiades. //</p> <p>Per celebrar els deu anys de la nostra amistat, / en un tren Talgo grans i petits han viatjat. / jugant, cantant i xerrant / les hores del viatge han anat passant. //</p> <p>Dins el tren hi cap de tot, / gresca, xerinola i bon humor. / un grup de joves molt eixerit / ha muntat un bar per al dia i la nit. //</p> <p>Molts matadeperencs amb diners han col·laborat / per comprar un regal: la campana Montserrat, / i per celebrar-ho el cuiner Pasqual / els hi fa una paella monumental. //</p> <p>Pel centenari, la Germandat de Sant Sebastià / a la coral de Mariapfarr van convidar / amb un gran concert ens van delectar / i a l’ofici solemne també van cantar. //</p> <p>Sembla ahir que vàrem començar / i fa més de vint anys que ens vam agermanar. / els alcaldes a Matadepera van decidir / que un llibre de signatures caldria tenir. //</p> <p>Dinant al parc Pep Ventura / fa una gran tamborinada / i corrent al Samson s’el factura / dalt del camió de la brigada. //</p> <p>Al mateix any per la Festa Major / s’estrena un nou gegantó: / La Maria vestida com cal / amb el “dirnedl” tradicional. //</p> <p>Per Sant Jordi del 2007 Les Trachtenfrauen / Matadepera visiten: / de cuina catalana n’aprenen / i d’austríaca, ens n’ensenyen. //</p> <p>Els 25 anys cal celebrar / i a Mariapfarr volíem anar / una colla engrescada forma una comissió / i per al viatge lloguen tot un avió. //</p> <p>Per simbolitzar aquest llarg camí / els regalem dues pedres de molí, / de cor plantades al costat de l’Ajuntament; / “Treballem Junts – Wir arbeiten zusammen”. //</p> <p>Matadepera i Mariapfarr / de la festa vam disfrutar / i durant una nit vam vibrar / quan per 2 a 6 a Madrid vam guanyar //</p> <p>L’agermanament us hem explicat / esperant haver-vos engrescat. / i per continuar aquesta gran amistat, / animeu-vos a conèixer Mariapfarr. //</p> | 08120-5 | Casal de Cultura. Carrer de Pere Aldavert, 4 | <p>L’any 2012, amb motiu del trentè aniversari dels Gegants de Matadepera, en Llorenç i l’Agnès es van organitzar varis actes de celebració. Entre ells, es va acordar la realització d’una auca que expliqués la història del seu naixement i de l’agermanament amb el poble de Mariapfarr. La Comissió d’Agermanament va escriure els versos, mentre que Elisabet Vallhonrat va il·lustrar les vinyetes.</p> | 41.5966500,2.0267200 | 418888 | 4605452 | 2012 | 08120 | Matadepera | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86278-p1430643.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Social | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Comissió d'Agermanament i Elisabet Vallhonrat. | 98 | 63 | 4.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:47 | |||||||
| 86279 | Barraca de vinya de la rotonda de la carretera de Matadepera a Sabadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-de-la-rotonda-de-la-carretera-de-matadepera-a-sabadell | <p><span><span><span><span>PLANS MAESTRA, Jaume (2009). Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Ajuntament de Bellpuig i Publicacions d l'Abadia de Montserrat.</span><br /> <span>RECULL HISTÒRIC DE MURA (2017). Pedra seca, pedra viva. Patrimoni vitícola i desenvolupament econòmic. Ponències i comunicacions de la IX Trobada d'Estudis per a la preservació del patrimoni de la pedra seca als Països Catalans.</span><br /> <span>RIPOLL, Ramon. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres.</span><br /> <span>SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43.</span><br /> <span>SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa.</span><br /> <span>SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52.</span><br /> <span>SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11.</span></span></span></span></p> | XXI | <p><span><span><span>Barraca de pedra seca, de fàbrica nova aixecada al bell mig de la rotonda ubicada entre l’Avinguda del Mas Sot amb la carretera de Sabadell, BV-1248, al sud-est del municipi. Es tracta d’una construcció de planta circular, d’uns 1'30 m de diàmetre interior. La porta, orientada al sud-est, mesura 1'25 metres d’alçada per 0'60 m d’amplada exterior. Els muntants són rectes, amb llinda d’arc. Destaca la pedra col·locada de la segona filera del muntant esquerra, on s’hi ha gravat la data d’inauguració, 20.01.2018 i les inicials del Centre Excursionista de Castellar, C.E.C. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El gruix dels murs oscil·la entre els 0'55 i els 0'60 m. Destaca el ràfec amb voladís de pedra d’esmolar que protegeix la corona de les filtracions d’aigua. Per sobre d’aquest es comptabilitzen dos rengles de pedra que sostenen la terra de la coberta, de falsa cúpula amb caramull.També s'hi ha sembrat varis lliris blaus, del tipus iris germànica, que a més de la seva bellesa quan floreixen, els seus rizomes retenen la terra barrejada amb el pedregam i tenen una gran capacitat per aguantar la sequera. Al seu interior, enfront de la porta d’entrada hi ha un tinell o fornícula on s’hi va col·locar un còdol allargassat i la figura de Sant Sebastià (avui desapareguda). Té una espitllera o finestró orientada a ponent.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al voltant de la barraca s’han construït uns murets de pedra i s’hi ha plantat varis ceps en record del passat vitivinícola. Al darrera de la barraca hi ha varies alzines que li donen ombra.</span></span></span></p> | 08120-6 | Carretera de Sabadell, BV-1248, amb la cruïlla de l’Avinguda del Mas Sot. | <p><span><span><span>Activitat promoguda per la Germandat de Sant Sebastià, com a símbol del passat vitivinícola de Matadepera, i coordinada per l’Ajuntament. Els constructors de la barraca i els murets de pedra seca van ser els pedra sequers del Grup de Recerca de Pedra Seca del Centre Excursionista de Castellar del Vallès. A la inauguració, durant les Festes de Sant Sebastià, va assistir l’alcaldessa i regidors, membres de la Germandat i el seu president, senyor Toti Garcia, el president del Centre Excursionista, el senyor Joan Roure, el senyor Ignasi Giménez, alcalde de Castellar del Vallès, president del Consell Comarcal i el senyor Oriol Vicente, del Centre d’Estudis Històrics de Castellar del Vallès. El president del Centre Excursionista de Castellar del Vallès, en honor del grup de pedra sequers diu en el seu discurs inaugural: “ (...) Aquests xicots de la pedra seca, i dic xicots perquè sóc conscient de que l’edat s’ha de mesurar de forma inversament proporcional a la capacitat que les persones tenen d’il·lusionar-se. Aquests xicots han sigut capaços de donar vida a un munt de pedres amuntegades. Des del dia 2 de gener en que es va instal·lar la primera pedra d’aquesta sòlida construcció no hi ha hagut moment que no respirés serenor, empenta i molta, molta il·lusió. Com president del Centre Excursionista de Castellar he de dir que és un honor tenir a prop el grup de recerca de la pedra seca. Els vostès coneixements, la vostra experiència i la vostra manera de fer són sempre una magistral lliçó. Volem agrair a la Brigada Municipal la seva inestimable col·laboració, a la Sara, del bar del camp de futbol, el seu bon fer a l’hora d’omplir els plats dels pedra sequers, vianda que els ha proporcionat l’energia necessària per remenar i col·locar tantes pedres.</span></span></span></p> <p><span><span><span>També li volem agrair especialment a l’alcaldessa de Matadepera, Mireia Solsona la seva confiança i les seves nombroses visites a l’obra que han aportat força i ànims a la colla de pedra sequers. La suor dels pedra sequers castellarencs ha caigut ja a les pedres de Matadepera. És així com s’agermanen els pobles. Gaudim doncs d’aquest diorama representatiu dels conreus d’altres temps i mirem el futur amb esperança”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Construïda pel grup de pedra sequers del Centre Excursionista de Catalunya.</span></span></span></p> | 41.5957600,2.0331300 | 419421 | 4605347 | 2018 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86279-p1430347.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86279-p1430349.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86279-p1430354.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86279-p1430355.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86279-img-20180102-wa0002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86279-img-20180102-wa0004.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Grup de pedra sequers del Centre Excursionista de Castellar del Vallès. | 119|98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:47 | |||||||
| 86280 | Auca del mil•lenari de Matadepera i Sant Llorenç del munt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/auca-del-millenari-de-matadepera-i-sant-llorenc-del-munt | XXI | <p><span><span><span>Auca representada per un pòster o cartell desplegable que conté 24 vinyetes amb dibuixos entretinguts i en color acompanyat d’un rodolí. En un toc d’humor, explica els orígens de Matadepera i el Monestir de Sant Llorenç del Munt mil anys abans. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El Comte Ramon Borrell i la seva esposa, la Comtessa Ermessenda de Carcassona, aproven la independència del Monestir de Sant Llorenç del Munt, que esdevindria l’origen del municipi actual de Matadepera. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’auca diu així:</span></span></span></p> <p><span><span><span>Vet ací Ramon Borrell, / que és comte de Barcelona / i la comtessa Ermessenda, / del castell de Carcassona. //</span></span></span></p> <p><span><span><span>Junt amb d’altres cavallers, / i uns quants pagesos guerres / fan la guerra als sarraïns / bo i eixamplant confins. //</span></span></span></p> <p><span><span><span>Un dia de matinada / Deixaran la seva estada, / tot vorejant Collserola / amb destinació a la Mola. //</span></span></span></p> <p><span><span><span>Resseguint el Llobregat / per la riba de la dreta / i després d’una estoneta / Arribaran a Sant Cugat. //</span></span></span></p> <p><span><span><span>Allà els esperen uns monjos / que l’abat diu que són bojos / demanen poder marxar / per poder-se alliberar. //</span></span></span></p> <p><span><span><span>Per viure amb felicitat / i obtenir la llibertat / ni que sigui en la indigència / reclamen la independència. //</span></span></span></p> <p><span><span><span>Passant Rubí i Galliners, / Sant Quirze i can Montllor després, / Tots junts prenen la carena / Que va a Santa Magdalena. //</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest cim que ara els espera / És damunt Matadepera, /I s’hi arriba entre estimballs / Sense creuar xaragalls. //</span></span></span></p> <p><span><span><span>Tot just corre l’any mil tretze / és a dir, avui fa mil anys, / i per aquells viaranys / no vivia quasi un enze. //</span></span></span></p> <p><span><span><span>Un ermità perdulari, / un carboner solitari / que treballant com un bou / no guanyava ni un sou. //</span></span></span></p> <p><span><span><span> Passen ple pla del Vinyet / i després, amb camí dret / corren turons i canals / ensellats als seus cavalls. //</span></span></span></p> <p><span><span><span>Però abans d’arribar al cim / L’enemic prepara un crim, / Emboscats, sense fressa, / Els volen matar de pressa. //</span></span></span></p> <p><span><span><span>Molts el comte voldrien fora /del poder i la corona / però a tots aquests pretendents / ell els va trencant les dents. //</span></span></span></p> <p><span><span><span>Com a en Mir de Geribert, / nebot seu, que sempre perd. / - Digue’s a la teva mare / que tu, noi, no vals un rave. //</span></span></span></p> <p><span><span><span>Amb cavalls, mules i host, / arriben al deu d’agost / al capdamunt de la Mola / per publicar la gran nova. //</span></span></span></p> <p><span><span><span>A sobre aquest puig enorme / aquells clergues amb uniforme / construiran un monestir / ho diu en un pergamí </span></span></span><span><span><span>//</span></span></span></p> <p><span><span><span>Serà un monestir romànic / sobre un paradís botànic, / boscos, fonts i roquissars / conills, guineus i senglars. //</span></span></span></p> <p><span><span><span>Digué el comte. – Montserrat! / i el Pirineu retallat / enllà de la Serralada, / també és terra catalana. //</span></span></span></p> <p><span><span><span>I mirant cap a llevant, / la comtessa va exclamant : mireu si són clars els dies, / que em sembla veure unes illes! //</span></span></span></p> <p><span><span><span>I així, amb els monjos pregant / i els pagesos treballant / vinyes, masos i animals / tornaran per aquells verals. //</span></span></span></p> <p><span><span><span>De can Roure, al relleix, / una nova església hi neix / allà hi seran enterrats / tant els rics com els pelats. //</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la fi del segle divuit / en sorgirà un altre fruit / un poble a la carretera: la nova Matadepera. //</span></span></span></p> <p><span><span><span>No sé pas i és veritat, / però, a mi, m’ho han contat. / Si aquesta és la nostra història / conservem-ne la memòria. //</span></span></span></p> <p><span><span><span>Li hem d’estar agraïts a ell, / volem dir a en Ramon Borrell, / que per tot hi ha aniversaris, / però no gaire mil·lenaris. // (Matadepera, agost de 2013)</span></span></span></p> | 08120-7 | Casal de Cultura. Carrer de Pere Aldavert, 4 | <p><span><span><span>L’auca, va ser una de les iniciatives que es van dur a terme l’any 2013 amb motiu dels Mil·lenari de Matadepera. Comptava amb els textos de l’historiador matadeperenc i director de l’Arxiu Històric de Sabadell, Joan Comasòlivas i Font i les vinyetes del dibuixant i humorista Edi, l’Eduard Torres (1944-2020). Es va repartir juntament amb el programa de Festa Major de l’any 2013.</span></span></span></p> | 41.5966500,2.0267200 | 418888 | 4605452 | 2013 | 08120 | Matadepera | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86280-p1430650.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Social | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Eduard Torres i Joan Comasòlivas | Eduard Torres, l’Edi, era un humorista i dibuixant molt vinculat a la vida cultural i social del poble. Joan Comasòlivas també va escriure un conte per commemorar l’efemèride il·lustrat amb aquarel·les d’Imma Guillem. Els dibuixos originals es van exposar a la sala d’actes del Casal de Cultura del 14 al 26 d’octubre de 2013. | 98 | 63 | 4.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:47 | |||||||
| 86281 | Ca l'Alcaraz | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lalcaraz | <p>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Volum IV. Catàleg de Béns.</p> <p><span><span><span>FONT SEGURA; X. i MUNUERA BERMEJO, J. (2014). Matadepera: patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Torre de planta quadrangular que consta de planta única i coberta da quatre aigües, acabada amb ràfec simple d'acanalats sense ornamentació. Fa cantonada amb el carrer de Josep Valls. La façana principal té una composició simètrica definida pels tres eixos de verticalitat definits per les obertures: l aporta d’accés a l’eix central i dues finestres als laterals. Tant la porta com les finestres són d’arc carpanell, amb trencaaigües senzill en forma de motllura integrada a l'arrebossat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Una tanca d’obra i reixa de ferro separa el pati d’entrada de la via pública. Disposa de jardí en totes les seves façanes tret de la nord, que dóna al carrer de Josep Valls.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Destaquen els respiradors de la cambra d’aire fets de ceràmica vidrada de color verd.</span></span></span></p> | 08120-8 | Carrer de Sant Llorenç, 44 | <p><span><span><span>El carrer de Sant Llorenç travessa de sud a nord el nucli urbà de Matadepera, en paral·lel a la Riera de les Arenes. Actualment el tram de carrer que rep el nom de Sant Llorenç, està delimitat al sud pel carrer de Josep Porcar i al nord fins a coincidir amb la Plaça de Sant Jordi.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es forma a partir del segle XIX. El primer establiment el fa Maria Pi, hereva de Pratginestós, l’any 1805 al que seria l’antic Camí ral de Terrassa a Sant Llorenç Savall. Aquest camí creuava amb el de Barcelona a Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Des de la cruïlla amb el carrer de Sant Joan, on hi ha una font, cap amunt s’efectuen establiments a partir de l’any 1826. En un segon moment d’expansió promogut pel fenomen de l’estiueig; amb cases com ca l’Andreu Vidal, del número 71; la casa Josep Casanovas, del número 38-40; i la casa d’Alcaraz, amb el número 44.</span></span></span></p> | 41.6016400,2.0246200 | 418719 | 4606008 | 1950 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86281-dsc6593.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86281-dsc6594.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:47 | ||||||
| 86328 | Cal Gabriel Ribó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gabriel-ribo | <p>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Volum IV. Catàleg de Béns.</p> <p><span><span><span>AMETLLE, Manuel (1997). Els orígens del nou poble de Matadepera (1768-1868).</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT i SEGURA, Xavier (1997). Inventari del patrimoni cultural de Matadepera. Inèdit.</span></span></span></p> | XVIII-XIX | Ha sofert modificacions de les obertures, sobretot les de la planta baixa. | <p><span><span><span>Casa de dos cossos entre mitgeres de planta rectangular que consta de planta baixa i pis. La coberta, de teules àrabs, és a dues aigües acabat amb una lleugera volada formada per la canal de recollida d’aigües pluvials de la coberta. El carener és paral·lel a la façana principal, que dóna al carrer de Sant Joan.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El parament de la façana és arrebossat llis i pintat d’un to rosa pàl·lid amb una franja blanca emmarcant les obertures: porta i finestra a la planta baixa i dues finestres a la planta pis. Totes amb llinda recta.</span></span></span></p> | 08120-9 | Carrer de Sant Joan, 56 | <p><span><span><span>El carrer de Sant Joan és l’eix més important del nucli modern, travessa de sud-est a nord-oest el poble perquè coincideix amb el traçat de l’antic Camí Ral de Barcelona a Manresa en el seu pas per Matadepera. Aquest camí travessava el torrent de Can Vinyers venint de Sant Julià d’Altura i seguia la Riera de les Arenes fins La Barata.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els primers establiments es poden remuntar a Narcís Girona, cap el 1768, i a Josep Pratginestós. L’establiment de l’Hostal de la Marieta, l’any 1772, indica clarament les necessitats de l’època i l’auge que aquesta via de comunicació que era el camí Ral estava aconseguint.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Un segon moment d’expansió es produeix amb el fenomen de l’estiueig; amb cases com ca l’Aldavert o can Mossèn Camps i Cal Marcet. A principis del segle XX s’escull aquest carrer per traslladar-hi la nova església parroquial i la corresponent rectoria. Després d’un llarg procés d’adaptació de la població als canvis socials, econòmics i urbanístics que patia el municipi a partir de la segona meitat del segle XIX.</span></span></span></p> | 41.5994900,2.0272700 | 418937 | 4605766 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86328-dsc6549.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86328-dsc6550.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86328-p1430380.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:47 | ||||||
| 86329 | Cal Gamell ; Antic Hostal de la Marieta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gamell-antic-hostal-de-la-marieta | <p>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Volum IV. Catàleg de Béns.</p> <p><span><span><span>AMETLLER, Manuel (1997). Els orígens del nou poble de Matadepera (1768-1868).</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT i SEGURA, Xavier (1997). Inventari del patrimoni cultural de Matadepera. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT SEGURA; X. i MUNUERA BERMEJO, J. (2014). Matadepera: patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> | XVIII-XIX | Els edificis que formaven l’antic hostal de la Marieta, sembla ser que no presenten avui grans modificacions exteriors. | <p><span><span><span>Casa de dos cossos entre mitgeres de planta rectangular que consta de planta baixa i pis. La seva coberta és a dos nivells, un cos i mig és més elevada que la resta. La part més baixa forma part del volum que correspon al número 56. En qualsevol cas, es tracta d’una coberta de teules àrabs, a dues aigües i acabada amb una lleugera volada formada per la canal de recollida d’aigües pluvials de la coberta. El carener és paral·lel a la façana principal, que dóna al carrer de Sant Joan.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El parament de la façana és arrebossat llis en procés de reforma, però sembla que mantindran el to terrós que hi havia abans de les obres. La composició ve definida per les obertures: dues portes a la planta baixa amb una finestra a cada extrem; i tres finestres a la planta pis. Totes amb llinda recta. Entre la primera finestra de la planta pis començant per l’esquerra i la segona, hi trobem un rellotge de sol fet de rajoles.</span></span></span></p> | 08120-10 | Carrer de Sant Joan, 58 | <p><span><span><span>El carrer de Sant Joan és l’eix més important del nucli modern, travessa de sud-est a nord-oest el poble perquè coincideix amb el traçat de l’antic Camí Ral de Barcelona a Manresa en el seu pas per Matadepera. Aquest camí travessava el torrent de Can Vinyers venint de Sant Julià d’Altura i seguia la Riera de les Arenes fins La Barata.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els primers establiments es poden remuntar a Narcís Girona, cap el 1768, i a Josep Pratginestós. L’establiment de l’Hostal de la Marieta, l’any 1772, indica clarament les necessitats de l’època i l’auge que aquesta via de comunicació que era el camí Ral estava aconseguint.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Un segon moment d’expansió es produeix amb el fenomen de l’estiueig; amb cases com ca l’Aldavert o can Mossèn Camps i Cal Marcet. A principis del segle XX s’escull aquest carrer per traslladar-hi la nova església parroquial i la corresponent rectoria. Després d’un llarg procés d’adaptació de la població als canvis socials, econòmics i urbanístics que patia el municipi a partir de la segona meitat del segle XIX.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1769 en Narcís Gorina concedeix en emfiteusi a Francesc Ventayol, a peu del Camí Ral, un tros de terra on hi construeix l’hostal de Marieta. S’inaugura l’any 1772. Tenia la concessió reial de tabacs, i altres productes. El 1784 construeix les cavallerisses i el pou en els terrenys del davant. </span></span></span></p> | 41.5995200,2.0271800 | 418930 | 4605770 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86329-dsc6554.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86329-dsc6551.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86329-p1430376.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86329-p1430384.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Destaca el rellotge de sol de la façana. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:47 | |||||
| 86330 | Cal Marcet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-marcet-0 | <p>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Volum IV. Catàleg de Béns.</p> <p><span><span><span>FONT SEGURA; X. i MUNUERA BERMEJO, J. (2014). Matadepera: patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span>Torre als quatre vents de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos amb mirador, però originàriament constava només de dues plantes. La tercera fou incorporada l’any 1941. També es va fer el mirador més alt.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La coberta és a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal. Aquesta està organitzada a partir de tres eixos de verticalitat, definits per les obertures. A la planta baixa, l’eix central correspon a la porta d’accés i els laterals a finestres amb reixa de ferro forjat. A la planta pis, a l’eix de la porta hi trobem un balcó amb barana de ferro, amb suport de mènsules, i dues finestres laterals amb balconada de balustres. Totes les obertures són de llinda recta. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El parament és arrebossat amb imitació de carreus i emmarcat amb recreixement; igual que en les obertures. Una motllura separa les plantes. Coronant l’eix central sobresurt un frontó triangular. A la part esquerra de la façana hi ha una fornícula o capella que preserva una imatge del sagrat Cor.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La distribució interior de la planta baixa correspon en bona mesura al projecte original, amb un passadís central que fa de distribuïdor, habitacions als costats i sala d’estar o menjador al fons, amb obertures a la façana posterior. Destaquen els paviments hidràulics i els arrambadors de rajola amb decoració de motius geomètrics.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El mirador és de planta quadrada i la coberta, piramidal, és a dir, a quatre aigües.</span></span></span></p> | 08120-11 | Carrer de Sant Joan, 6 | <p><span><span><span>La llicència d’obres d’aquesta torre és la més antiga que es conserva a l’Arxiu Municipal de Matadepera (AMMAT) i és del 6 de desembre de l’any 1895. Va a nom de Miguel Marcet. I l’arquitecte que el signa és Lluís Muncunill.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1941 s’hi van fer reformes que comportaren un recreixement en planta i un augment de l’alçada del mirador.</span></span></span></p> | 41.5983200,2.0292100 | 419097 | 4605635 | 1895 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86330-p1430292.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86330-p1430291.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86330-p1430293.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86330-p1430303.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Lluís Muncunill i Escudé Gibert | Un pati envolta els laterals i la part posterior. En l’angle nord-est de l’espai exterior conserva pou d’abastiment amb una torre de planta circular, feta l’any 1897. Antigament aquest pati arribava al carrer d’Àngel Guimerà, però fou segregat, parcel·lat i edificat per diferents propietaris. | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:47 | ||||
| 86331 | Cal Mossèn Camps | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mossen-camps | <p>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Volum IV. Catàleg de Béns.</p> <p><span><span><span>FONT SEGURA; X. i MUNUERA BERMEJO, J. (2014). Matadepera: patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Casa als quatre vents de planta rectangular que consta de planta baixa i pis. La coberta és de pavelló amb ràfec a les quatre façanes. Destaquen les teules i la xemeneia vidriades, amb tons blaus i rogencs formant una composició geomètrica. Està envoltada de pati i una mur d’obra la delimitat de la via pública.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana té una composició simètrica a parir de tres eixos de verticalitat definits per tres obertures a cada planta: porta d’accés amb cancell i dues finestres laterals a la planta baixa; i tres finestres amb accés a un balcó corregut a la planta pis. Aquest balcó, que té una barana de ferro forjat, és de perfil ondulant tant en el voladís com en la barana. Totes les obertures són d’arc escarser. El parament és arrebossat sense pintar amb emmarcament per a les obertures. La façana posterior és dominada pel porxo, amb una estructura de càrrega de columnes i bigues de ferro. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La distribució interior és simètrica i molt similar tant en planta baixa com en el pis. Té un passadís central i habitacions a banda i banda. Al fons del passadís hi ha la sala menjador amb sortida directa al jardí. Destaquen la varietat dels paviments hidràulics amb motius geomètrics</span></span></span></p> <p><span><span><span>El jardí i l’hort arribava originàriament fins el carrer de Balmes, avui segregat amb d’altres habitatges. En aquesta façana s’hi conserva la porta antiga d’accés a la finca. La tanca del jardí de la façana principal presenta l’ampit enrajolat i pilastres amb decoració ceràmica. El sòcol és de paredat i entre pilastres hi ha una barana de ferro forjat.</span></span></span></p> | 08120-12 | Carrer de Sant Joan, 3 | <p><span><span><span>Manté la denominació de qui fou el seu primer propietari, mossèn Josep Camps i Colldelram. Fou regent de mossèn Jaume Torres entre 1906 i 1908, per motius de salut. Aquesta estada i el fet de disposar d’una herència familiar el decidiren a construir la casa. El projecte, de 1910, és obra de Bonaventura Bassegoda.</span></span></span></p> | 41.5979200,2.0292600 | 419101 | 4605590 | 1910-1918 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86331-dsc6465.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86331-p1430285.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86331-dsc6470.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86331-p1430287.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Bonaventura Bassegoda (arquitecte) i Manuel Duaygues (constructor) | Aquesta casa és una mostra de les primeres cases d’estiueig de Matadepera; fet que es produí en un principi en el mateix nucli urbà i que després es va estendre amb un model poc sostenible. | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:47 | ||||
| 86332 | Cal Pere Ribó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pere-ribo | <p>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Volum IV. Catàleg de Béns.</p> <p><span><span><span>AMETLLER, Manuel (1997). Els orígens del nou poble de Matadepera (1768-1868).</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT i SEGURA, Xavier (1997). Inventari del patrimoni cultural de Matadepera. Inèdit. </span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT SEGURA; X. i MUNUERA BERMEJO, J. (2014). Matadepera: patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> | XVIII-XIX | <p><span><span><span>Casa de cos entre mitgeres de planta rectangular que consta de planta baixa i pis. La seva coberta és de teules àrabs, a dues aigües i acabada amb una lleugera volada formada per la canal de recollida d’aigües pluvials de la coberta. El carener és paral·lel a la façana principal, que dóna al carrer de Sant Joan.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El parament de la façana és arrebossat llis i pintat d’un color cru. La composició de la façana ve definida per les obertures: la porta d’accés a la planta baixa, amb una finestra reixada al costat esquerra. A la planta pis hi ha un balcó amb barana de ferro i una finestra al costat. Les obertures de la planta baixa no estan alineades amb les de la planta pis, creant una sensació d’inestabilitat visual. Totes les finestres són amb llinda recta i la porta amb arc escarser. </span></span></span></p> | 08120-13 | Carrer de Sant Joan, 60 | <p><span><span><span>El carrer de Sant Joan és l’eix més important del nucli modern, travessa de sud-est a nord-oest el poble perquè coincideix amb el traçat de l’antic Camí Ral de Barcelona a Manresa en el seu pas per Matadepera. Aquest camí travessava el torrent de Can Vinyers venint de Sant Julià d’Altura i seguia la Riera de les Arenes fins La Barata.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els primers establiments es poden remuntar a Narcís Girona, cap el 1768, i a Josep Pratginestós. L’establiment de l’Hostal de la Marieta, l’any 1772, indica clarament les necessitats de l’època i l’auge que aquesta via de comunicació que era el camí Ral estava aconseguint.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Un segon moment d’expansió es produeix amb el fenomen de l’estiueig; amb cases com ca l’Aldavert o can Mossèn Camps i Cal Marcet. A principis del segle XX s’escull aquest carrer per traslladar-hi la nova església parroquial i la corresponent rectoria. Després d’un llarg procés d’adaptació de la població als canvis socials, econòmics i urbanístics que patia el municipi a partir de la segona meitat del segle XIX.</span></span></span></p> | 41.5995900,2.0270700 | 418921 | 4605778 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86332-dsc6552.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86332-p1430388.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86332-p1430389.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:47 | |||||||
| 86341 | Can Roure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-roure-1 | <p>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Volum IV. Catàleg de Béns.</p> <p><span><span><span>BALLBÈ, M. (1985) Masos i Pairalies de Matadepera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FERRANDO, A. (1987) El Monestir de Sant Llorenç del Munt i les seves possessions. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT i SEGURA, Xavier (1997). Inventari del patrimoni cultural de Matadepera. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT i SEGURA, Xavier i MUNUERA BERMEJO, Jaume (2014). Matadepera. Patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> | XIII-XX | En els darrers anys l’edifici i l’entorn ha sofert profundes transformacions. | <p><span><span><span>Masia situada en la part baixa de la serra de les Pedritxes, al peu del turó de Sant Joan i a la banda dreta de la riera de Les Arenes, a tocar amb l’església de Sant Joan.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’aspecte actual és fruit de diverses reformes i ampliacions. Recentment ha recuperat la tipologia correspon a la tradicional estructura de la masia d’aquesta zona, de planta baixa i pis, amb coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Però en el seu moment se li havia afegit una tercera planta en el cos central i en el dret, deixant el cos esquerre més baix.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana es distribueix a partir de tres eixos de verticalitat definits per les obertures. En l’eix central, el portal rodó dovellat en planta baixa i finestra a la planta pis. En els eixos laterals sengles finestres. Totes les finestres tenen l’ampit, els brancals i les llindes de pedra motllurada. En la llinda de la finestra que hi ha damunt el portal, destaca un motiu decoratiu de caràcter floral. El parament és arrebossat llis i pintat de color ocre.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Un pedrís corregut presideix el barri que és tancat per una paret i diversos annexes. La porta d’accés al barri té una petita coberta de teules a dues aigües. Els brancals són de pedra.</span></span></span></p> <p><span><span><span>No massa apartat de la casa i en el peu nord del turó de Roques Blanques s’han localitzat diversos forns de calç.</span></span></span></p> | 08120-14 | <p><span><span><span>Les masies de Can Roure, La Mateta, que es troba just al costat, Can Torrella, el Mas Cellers, Can Ferrers de Dalt i Can Ferrers de Baix, es troben vertebrades al voltant del Camí Ral de Barcelona a Manresa, seguint la línia de la riera de Les Arenes. L’església de Sant Joan vertebrarà al seu voltant el nucli originari de Matadepera durant segles.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les primeres referències documentals de Can Roure apareixen al Diplomatari de Sant Llorenç del Munt. El 1226 estava esmentada com a Mas Querco: “[...] trasllat d’una concessió feta per l’abat Berenguer a dit Cellerer, d’uns horts, terra i ferreginal, amb aigua per a regar, en dita parròquia. Termena a sol ixent amb tinença del mas Puteo. A migjorn amb tinença del mas Querco. A tramuntana i ponent, amb el camí que va a l’església de Sant Joan i passa prop del cloquer i de la paret de l’església, i amb el camí que va a Pont de Palau [...]Fet a 3 de les kalendes de desembre del 1226. Clos per Ramon, prevere. Sant Joan de Matadepera núm. 57/3”.</span></span></span></p> | 41.6078700,2.0072300 | 417278 | 4606716 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86341-p1430910.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86341-p1430934.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86341-p1430927.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Els diversos annexos de la finca, l’estat de conservació de l’era o l’existència de pous o altres elements no s’han pogut descriure al no tenir-hi accés. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:47 | ||||||
| 86354 | Can Vinyers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vinyers | <p>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Volum IV. Catàleg de Béns.</p> <p><span><span><span>AMETLLER, Manuel (1997). Els orígens del nou poble de Matadepera (1768-1868).</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÈ, M. (1985) Masos i Pairalies de Matadepera; pp. 247.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FERRANDO, A. (1987) El Monestir de Sant Llorenç del Munt i les seves possessions. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pp. 76.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT i SEGURA, Xavier (1997). Inventari del patrimoni cultural de Matadepera. Inèdit.</span></span></span></p> | XV | <p><span><span><span>Can Vinyers és una masia amb les seves dependències annexes amb un barri tancat al seu entorn. La masia és de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. És un cos molt compacte amb coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, que està orientada a llevant amb una lleugera inclinació a migdia. La seva composició no és simètrica i l’eix principal format pel portal i el balcó està lleugerament desviat a la dreta del carener. El parament és arrebossat llis i pintat de color vermellós clar. El portal és adovellat. La finestra del balcó, amb barana de ferro, està emmarcada amb llinda i dentells de pedra amb motllura. Igual que una de les finestres de la planta pis, que porta gravat l’any de 1594 a la llinda.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al seu davant hi trobem una altra construcció dedicada en el seu moment a tasques agrícoles.És una construcció també de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és a dues aigües amb el carener perpendicular a les façanes curtes. Per la part posterior, donat el desnivell del terreny guanya una planta de soterrani. A la façana de ponent, en el capcer, hi ha un esgrafiat amb les inicials W.G Actualment és la recepció del camp de golf municipal. A la façana de llevant d’aquest edifici hi ha l’era.</span></span></span></p> | 08120-15 | Carrer de Pompeu Fabra, s/n | <p><span><span><span>La primera referència documental de la masia és de 1426 i la trobem a l’Speculo de Sant Llorenç del Munt amb la denominació de “mas Vinyés”. “Definició feta per Pere bassa, de Sant Joan de Matadepera, amb els seus pares i muller, a fra valentí, abat de Sant Llorenç del Munt, d’una peça de terra prop de la riera de Matadepera. Termena a sol ixent amb el torrent de Vilanova. A migjorn amb honor del mas de Font. A ponent amb el torrent i honor de dit mas. A tramuntana amb honor de dit mas, i es conclou en dit torrent de Vilanova. Per la qual definició dit abat li ha definit la tasca d’unes terres seves que termenen des del torrent del mas Font, en el mas de Fexes, i en els honors del mas Pedrós, i d’altra part termenen amb els honors del amb Blancafort i en el pedró de pedres, i baixen devers el torrent en les oliveres del mas Vinyés. A ponent i tramuntana amb el torrent que discorre del amb de la Bassa i amb el mas Font dels quals ha de donar dècima. S’han retingut però tasca de quatre vinyes o peces de terra, ara plantades, ja termenades, en el Prat, que també paguen dècima. Fet el 26 de gener de 1426. Clos per Galceran de Riches, notari de Terrassa. Sant Joan de Matadepera, nº 90” (Fernando:1987)</span></span></span></p> <p><span><span><span>La parcel·lació de part de les antigues propietats de Can Vinyers a partir de mitjan segle XIX, per tal de realitzar-hi establiments rurals, donarà lloc al naixement i desenvolupament urbà del carrer de Sant Joan i de Sant Isidre. La font de Can Vinyers va ser un punt de trobada social i cultural durant la primera meitat del segle XX. Recentment la masia i el seu entorn han estat objecte d'importants modificacions per tal de condicionar-la al nou ús.</span></span></span></p> | 41.5993500,2.0316600 | 419303 | 4605747 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86354-dsc6435.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86354-dsc6446.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86354-dsc6443.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86354-p1430320.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86354-dsc6453.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86354-p1430248.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | BCIL | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Dels elements que han perdurat destaca el molí, un pou, els dos rellotges de sol. A l’exterior diversos estris agrícoles de valor patrimonial decoren el jardí. Associada a la masia hi havia forns de calç , avui desapareguts, i la font de Can Vinyers en el mateix torrent. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:47 | ||||||
| 86361 | Carrer de Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-sant-isidre-1 | <p>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Volum IV. Catàleg de Béns.</p> <p><span><span><span>AMETLLER i BASSETS, MANUEL (1997). Els orígens del nou poble de Matadepera (1768-1868). Parròquia de Sant Joan de Matadepera. Matadepera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT SEGURA; X. i MUNUERA BERMEJO, J. (2014). Matadepera: patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> | XVIII-XIX | Les transformacions sofertes durant el segle XX ha malmès la tipologia pròpia d’aquest carrer. Caldria implementar mesures correctores que millorarien el paisatge urbà. | <p><span><span><span>Es tracta d’un dels primers carrers del poble, que fins ben entrat el segle XX, era bàsicament rural i de poblament dispers. De la ruralitat i la pagesia pren el nom aquest carrer dedicat a Sant Isidre, un dels patrons dels pagesos.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Per la part de ponent queda delimitat pel carrer de Josep Porcar i per llevant amb la Plaça de Cal Baldiró, que abans de ser una plaça hi havia una bassa veïnal que comunicava els tres carrers inicials de Matadepera: Sant Joan, Sant Llorenç i Sant Isidre.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les construccions tipològicament característiques d’aquest carrer, format entre els segles XVIII i XIX, comparteixen mitgera i consten de planta baixa i pis, amb la coberta a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. Tenen una amplada d’un o dos cossos. Presenten elements comuns característics de les tasques agrícoles dels seus propietaris: una entrada àmplia, forn de pa, trull i un hort al darrera. A partir de la segona meitat del segle XIX s’hi fan modificacions, guanyen profunditat i alçada, se substitueix la finestra de la planta pis per un balcó; la finestra de la planta baixa s’allarga i s’hi pot afegir una reixa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les modificacions fetes durant el segle XX no han respectat la unitat tipològica dels primers habitatges, ni tampoc l’ús de material apropiat.</span></span></span></p> | 08120-16 | Carrer de Sant Isidre | <p><span><span><span>Es forma de les parcel·lacions que Josep Pratginestós realitza l’any 1786. La seva propietat limita amb la de Pi de la Serra de Can Vinyers i per aquest motiu planifica que quedin “8 pams (1,55m) a la part de davant perquè quan en Pi de la Serra decideixi fer el mateix quedi un carrer de 3,10 m d’amplada”. D’aquesta manera es forma la part septentrional del carrer.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1843 és Domènech Pi de la Serra qui inicia un seguit d’establiments similars que configuraran la part meridional del carrer, quedant l’amplada fixada en 3,10 metres tal i com havia previst Josep Pratginestós.</span></span></span></p> | 41.5988600,2.0260500 | 418835 | 4605698 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86361-p1430184.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86361-dsc6341.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86361-dsc6359.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86361-dsc6352.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Destaquen les cases dels números 22 i 24 (Trull de Cal Motxu). | 119|98 | 46 | 1.2 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:47 | |||||
| 86363 | Carrer de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-sant-joan-0 | <p>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Volum IV. Catàleg de Béns.</p> <p><span><span><span>AMETLLE, Manuel (1997). Els orígens del nou poble de Matadepera (1768-1868).</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT SEGURA; X. i MUNUERA BERMEJO, J. (2014). Matadepera: patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> | XVIII-XX | Només algunes de les cases conserven els trets arquitectònics essencials de la primera implantació urbana, l’habitatge rural bastit arran de camí. D’altres formen part del Catàleg i estan protegides (Cal Marcet, Ca l’Aldavert, Cal Mossèn Camps, Cal Gamell, l’església, entre d’altres). Però també s’han perdut edificacions interessants patrimonialment com tres cases de l’arquitecte Lluís Muncunill (Cal Guadall, Ca la Pepa Quela i Cal García Gascón). | <p><span><span><span>El carrer de Sant Joan és l’eix més important del nucli modern, travessa de sud-est a nord-oest el poble perquè coincideix amb el traçat de l’antic Camí Ral de Barcelona a Manresa en el seu pas per Matadepera. Aquest camí travessava el torrent de Can Vinyers venint de Sant Julià d’Altura i seguia la Riera de les Arenes fins La Barata.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Actualment el tram de carrer que rep el nom del patró de la població, està delimitat al sud pel carrer de Pompeu Fabra i al nord fins a coincidir amb el carrer de Sant Llorenç. Es tracta de l’eix vertebrador del nucli històric i encara ara manté molta vitalitat comercial. A banda i banda d’aquest important eix viari es constitueix la trama urbana amb els primers establiments de cases que comparteixen les parets mitgeres, d’un o dos cossos, amb planta baixa i pis i la coberta de teules àrabs a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal que és la que dóna al carrer de Sant Joan.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’igual que totes les cases d’aquest moment, segle XVIII i XIX, presenten elements característics de les tasques agrícoles, amb grans entrades, un hort a la part del darrera i la presència de forns de pa, trulls o cups. Com element constructiu característic hi troben la volta de maó pla.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquest carrer hi trobem l’Hostal de la Marieta (1772) com a servei imprescindible per als viatgers. També és en aquest carrer on es construeix la nova església parroquial, a principis del segle XX. Altres establiments ben coneguts establerts amb el pas del temps en aquest carrer són: Cal Parramon (carnisseria); Cal Ferreret (ferratge de cavalls); Cal Quim (botes); Cal Beltrà (forn) o Cal Trapet.</span></span></span></p> | 08120-17 | Carrer de Sant Joan | <p><span><span><span>Carrer que es forma al voltant de l’eix històric del camí Ral. Els primers establiments es poden remuntar a Narcís Girona, cap el 1768, i a Josep Pratginestós. L’establiment de l’Hostal de la Marieta, l’any 1772, indica clarament les necessitats de l’època i l’auge que aquesta via de comunicació que era el Camí Ral estava aconseguint.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Un segon moment d’expansió es produeix amb el fenomen de l’estiueig; amb cases com ca l’Aldavert o can Mossèn Camps i Cal Marcet. A principis del segle XX s’escull aquest carrer per traslladar-hi la nova església parroquial i la corresponent rectoria. Després d’un llarg procés d’adaptació de la població als canvis socials, econòmics i urbanístics que patia el municipi a partir de la segona meitat del segle XIX.</span></span></span></p> | 41.5993200,2.0273800 | 418946 | 4605748 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86363-dsc6557.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86363-dsc6553.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86363-dsc6562.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86363-p1430365.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La fitxa del Catàleg de Béns a protegir destaca d’aquest carrer de Sant Joan els números: 18, 21, 25, 31, 34, 39, 41, 43, 45, 47, 55, 62, 73, 87 i 91. | 98|94 | 46 | 1.2 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:47 | |||||
| 86368 | Carrer de Sant Llorenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-sant-llorenc | <p>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Volum IV. Catàleg de Béns.</p> <p><span><span><span>AMETLLER, Manuel (1997). Els orígens del nou poble de Matadepera (1768-1868).</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT i SEGURA, Xavier (1997). Inventari del patrimoni cultural de Matadepera. Inèdit. </span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT SEGURA; X. i MUNUERA BERMEJO, J. (2014). Matadepera: patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> | XVIII-XIX | Només algunes de les cases conserven els trets arquitectònics essencials de la primera implantació urbana, l’habitatge rural bastit arran de camí. | <p><span><span><span>El carrer de Sant Llorenç travessa de sud a nord el nucli urbà de Matadepera, en paral·lel a la Riera de les Arenes. Actualment el tram de carrer que rep el nom de Sant Llorenç, està delimitat al sud pel carrer de Josep Porcar i al nord fins a coincidir amb la Plaça de Sant Jordi.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La tipologia de cases és la mateixa que en el cas dels carrers de Sant Joan i de Sant Isidre. A part de les que es produeixen en una segona onada ben entrat el segle XIX, com a cases d’estiueig. Són cases modestes, de cos o de dos cossos, de planta rectangular, que comparteixen les parets mitgeres. Consten de planta baixa i pis i la coberta és de teules àrabs a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal que és la que dóna al carrer de Sant Llorenç. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’igual que totes les cases d’aquest moment, segle XVIII i XIX, presenten elements característics de les tasques agrícoles, amb grans entrades, un hort a la part del darrera i la presència de forns de pa, trulls o cups.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les que conserven aquesta tipologia, que són, principalment, les dels números 7, 9, 11, 13, 17, 23, i 27, tenen la façana posterior i l’hort mirant a la Riera de les Arenes, amb un fort desnivell del terreny.</span></span></span></p> | 08120-18 | Carrer de Sant Llorenç | <p><span><span><span>El carrer de Sant Llorenç es forma a partir del segle XIX. El primer establiment el fa Maria Pi, hereva de Pratginestós, l’any 1805 al que seria l’antic Camí ral de Terrassa a Sant Llorenç Savall. Aquest camí creuava amb el de Barcelona a Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Des de la cruïlla amb el carrer de Sant Joan, on hi ha una font, cap amunt s’efectuen establiments a partir de l’any 1826. En un segon moment d’expansió promogut pel fenomen de l’estiueig; amb cases com ca l’Andreu Vidal, del número 71; la casa Josep Casanovas, del número 38-40; i la casa d’Alcaraz, amb el número 44.</span></span></span></p> | 41.6016800,2.0244200 | 418702 | 4606012 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86368-dsc6597.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86368-dsc6670.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86368-dsc6674.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86368-dsc6680.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A part de les cases referides específicament en el Catàleg n’hi ha d’altres que comparteixen tipologia, amb més o menys transformacions segons el cas, però mantenint l’estructura bàsica de volumetria i façana. Es tracta de les cases dels números 32 i 36. També és destacable la casa amb el número 18 que fa cantonada amb el carrer de Ramon Mias, que correspondria a la tipologia pròpia duna torreta senzilla d’estiueig. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:47 | |||||
| 86376 | Casa Andreu Vidal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-andreu-vidal | <p>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Volum IV. Catàleg de Béns.</p> <p><span><span><span>AMETLLER, Manuel (1997). Els orígens del nou poble de Matadepera (1768-1868).</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT i SEGURA, Xavier (1997). Inventari del patrimoni cultural de Matadepera. Inèdit. </span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT SEGURA; X. i MUNUERA BERMEJO, J. (2014). Matadepera: patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Torre als quatre vents de planta rectangular, originalment de planta única però en l’actualitat amb planta baixa i pis. La coberta és de teules vidrades, amb tons blaus i marrons, a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, que dóna al carrer de Sant Llorenç. La façana posterior dóna a la Riera de Les Arenes. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal s’estructura compositivament de forma simètrica a partir de tres eixos de verticalitat, delimitats per tres obertures: la porta d’accés, a l’eix central; i dues finestres de grandària similar, amb targes d’arc trilobulat, als eixos laterals. Decora la façana l’emblema inserit en la part superior del capcer circular, on s’hi especifica la data de construcció, 1909.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El parament és de pedra calcària en forma de mosaic. Tant la façana principal com la posterior són coronades per un frontó de traços corbats concèntrics i excèntrics, configurant un ritme ondulant en la carena. Els marcs de color clar i textura llisa de les obertures, coronament i escaires de la façana, presenten un fort contrast amb la resta de la superfície empedrada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Hi ha un petit pati a la façana principal, amb tanca de separació amb la via pública, feta d’obra i reixat de ferro forjat; i un jardí a la part posterior. </span></span></span></p> | 08120-19 | Carrer de Sant Llorenç, 71 | <p><span><span><span>El carrer de Sant Llorenç travessa de sud a nord el nucli urbà de Matadepera, en paral·lel a la Riera de les Arenes. Actualment el tram de carrer que rep el nom de Sant Llorenç, està delimitat al sud pel carrer de Josep Porcar i al nord fins a coincidir amb la Plaça de Sant Jordi.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es forma a partir del segle XIX. El primer establiment el fa Maria Pi, hereva de Pratginestós, l’any 1805 al que seria l’antic Camí ral de Terrassa a Sant Llorenç Savall. Aquest camí creuava amb el de Barcelona a Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Des de la cruïlla amb el carrer de Sant Joan, on hi ha una font, cap amunt s’efectuen establiments a partir de l’any 1826. En un segon moment d’expansió promogut pel fenomen de l’estiueig; amb cases com ca l’Andreu Vidal, del número 71; la casa Josep Casanovas, del número 38-40; i la casa d’Alcaraz, amb el número 44.</span></span></span></p> | 41.6014400,2.0243300 | 418695 | 4605986 | 1909 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86376-dsc6589.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86376-p1430446.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86376-p1430447.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86376-p1430449.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Bonaventura Bassegoda | No conserva la distribució interior original. | 105|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:47 | ||||
| 86380 | Monument dedicat als gegants Llorenç i Agnès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-dedicat-als-gegants-llorenc-i-agnes | <p><span><span><span>PALOMARES, Ivan; VILA, Míriam (2014) Un monument als gegants, dins Gaseta de Matadepera, pàg. 5. Ajuntament de Matadepera. Agost 2014. Arts Gràfiques Grinver, S.A.</span></span></span></p> | XXI | <p><span><span><span>Monument commemoratiu dedicat als gegants de Matadepera, que consisteix en un gran monòlit de formigó. Al capdamunt, el perfil realitzat en ferro corten que es prolonga per un entall lateral realitzat a banda i banda del monòlit fins a uns cinquanta centímetres del sòl. A cada costat del monument hi ha un parterre floral. Darrera del monument, en una placa de ferro corten, collada al mur posterior de separació entre la plaça i les antigues escoles, s’hi pot llegir “ LLORENÇ I AGNÈS / VIII CIUTAT GEGANTERA DE CATALUNYA / II TROBADA INTERNACIONAL DE GEGANTS – 1992 / MATADEPERA, 29 D’AGOST DE 2014”. El recordatori està encapçalat, a mà esquerra per l’escut del poble i a mà dreta per l’emblema dels Amics dels Gegants de Matadepera.</span></span></span></p> | 08120-20 | Plaça de l’Ajuntament, s/n | <p><span><span><span>El 9 de juny de 2014, coincidint amb els 30 anys agermanament entre els municipis de Matadepera-Mariapfarr, s’inicien les obres d’adequació de la Plaça l’Ajuntament (antiga plaça del CAP – Centre d’Atenció Primària) per instal·lar-hi el monument commemoratiu, dedicat als gegants. La iniciativa sorgeix dels Amics dels Gegants i de la Comissió d’Agermanament Matadepera-Mariapfarr.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Matadepera havia acollit dues trobades de gegants internacionals, la primera l’any 1982, moment en que es van arribar al poble els gegants matadeperencs Llorenç i Agnès. La segona l’any 1992. Amb un total de 657 gegants procedents de Catalunya, 10 Comunitats Autònomes i 10 països estrangers, Matadepera esdevenia la VIII Ciutat Gegantera de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els Amics dels Gegants creien que aquest fet calia rememorar-lo amb un monument situat en una plaça destacable del poble. L’indret proposat era la plaça que està situada al davant de l’Ajuntament. En aquesta però, des de l’any 1984 hi havia com a element destacable la font tradicional obsequiada pels habitants de Mariapfarr en motiu del seu agermanament. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es van mantenir diverses converses amb la Comissió d’Agermanament i finalment es va decidir que la font es desplaçaria al Bosquet on s’integraria perfectament i la plaça s’arranjaria per col·locar-hi el monument.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El Monument geganter es va inaugurar durant els actes de la Festa Major del mateix any 2014, concretament el dia 29 d’agost, després de que els gegants Llorenç i Agnès fossin els escollits per fer el Pregó que dona tret als actes de la Festa Major d’estiu. El monument va ser dissenyat per l’artista Teresa Capella, reproduint la figura que dissenyada per ella mateixa i el seu marit Hans Leicht, com a obsequi per a les colles geganteres amb motiu de la II Trobada Internacional de Gegants de Matadapera, l’any 1992. La realització de l’obra va anar a càrrec de l’empresa constructora “Construccions Baldó”, amb un pressupost aproximat de 9.000 euros, dels quals una part sufragava la mateixa empresa com a patrocinadora de la iniciativa. Durant els parlaments, el president dels Amics dels Gegants de Matadepera va dir del monument: “el monument reprodueix el record que es va entregar a totes les colles geganters que van participar de la II Trobada Internacional, qual Matadepera es va fer Ciutat Gegantera. Ara ja va 22 anys d’aquella gran trobada i, tant pels que la van viure, com pels que n’han sentit a parlar, aquest monument servirà per a homenatjar l’efemèride i recordar que Matadepera també és una Ciutat Gegantera”. Després de la inauguració, a la Sala Parroquial es podia visitar una exposició fotogràfica de la trobada de l’any 1992; els Amics dels Gegants varen recuperar la música del ball de Gegants obra de Joan Torruella i Joan Alavedra, amb una adaptació per a gralla de Quico Beltrà. Finalment es va estrenar una rèplica més lleugera de la parella de gegants, obra de l’artista Ramon Aumedes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El 19 de juliol de 2017, amb motiu de la celebració dels 25 anys d’aquest esdeveniment, a les 7 del vespre al Casal de Cultura es va fer un acte obert a tothom que va acabar a la Plaça de l’Ajuntament on hi ha el monument geganter.</span></span></span></p> | 41.5968800,2.0262800 | 418851 | 4605478 | 2014 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86380-dsc6282.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86380-dsc6283.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86380-dsc6284.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Teresa Capella i Hans Leicht | El projecte va ser presentat al Ple Municipal del 31 de març de 2014. | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:47 | ||||||
| 86385 | Monument Tirant Lo Blanc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-tirant-lo-blanc | <p><span><span><span>AJUNTAMENT DE MATADEPERA (1991). Actes commemoratius del 500 aniversari de “Tirant lo Blanc”; dins Gaseta municipal, 35, abril de 1991.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Representació escultòrica de caràcter abstracte creada amb motiu de la commemoració dels 500 anys de la publicació del llibre de cavalleria escrit per Joanot Martorell “Tirant lo Blanc”. Està feta en pedra local polida i en un plafó de rajoles (3 x 2) s’hi pot llegir “Homenatge de Catalunya al 500 aniversari de Tirant lo Blanc. Matadepera, 21 d’abril de 1991”.</span></span></span></p> | 08120-21 | Plaça de Jaume Corcoy s/n | <p><span><span><span>Aquesta obra, de Frederic Gómez, forma part de les pre seleccionades a la Biennal d’escultura Vila de Matadepera de l’any 1991, organitzada per la Regidoria de Cultura. Es va instal·lar el diumenge 21 d’abril de 1991 en el marc de les jornades d’homenatge al 500 aniversari de la publicació de Tirant lo Blanc. A l’acte es van interpretar diferents peces musicals del repertori català.</span></span></span></p> | 41.5970300,2.0254800 | 418785 | 4605495 | 1991 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86385-dsc6295.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86385-dsc6294.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Frederic Gómez | Jaume Corcoy i Guinart (Ridaura 1863- Terrassa 1951). Fou un industrial tèxtil de Terrassa. Era habitual que els industrials de Terrassa i Sabadell trobessin en el poble de Matadepera un lloc ideal per passar els estius, ja des de finals del segle XIX, i, sovint, això els va portar a ser benefactors de diverses obres. En el cas de Jaume Corcoy, l'any 1941 va apadrinar les dues noves campanes de la parròquia, i un any desprès va inaugurar l'edifici que havia fet construir a la plaça Cal Baldiró: l'Hotel Espanya. El 1944, l'Ajuntament de Matadepera li va dedicar el nom de la plaça que hi ha a l'entrada del poble. | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:47 | ||||||
| 86391 | Rellotge de sol de Ca l'Aldavert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-ca-laldavert | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>AMETLLER i BASSETS, Manuel (1990). Mn. Jaume Torres i Cuscó. Rector de Matadepera (1864-1933). Akribos. Matadepera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT SEGURA; X. i MUNUERA BERMEJO, J. (2014). Matadepera: patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT, J. (1976). Retall d’història, dins Programa de Festa Major de Matadepera. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span>Rellotge de sol de situat al xamfrà entre les façanes orientades a llevant i ponent de la casa. És del tipus vertical declinant, amb orientació sud-est. Aquesta cantonada queda realçada en el sentit vertical per tres elements, un pinacle a la coberta, l’àliga quadribarrada, símbol de la Renaixença a la part inferior i al centre, un rellotge de sol. El quadrant està realitzat en pedra artificial, sobreposat a una llesca rectangular del mateix material que va des de sota el ràfec de la coberta fins al sòcol de la casa. Té forma de llàgrima o fulla el·líptica. A la part superior s’hi llegeix la data de realització, 1897. Al dessota, un sol amb els raigs solars incisos en la pedra. Del bell mig neix un gnòmon de vareta simple. S’hi representen les línies horàries i les hores, en xifres àrabs, que senyalen des de les 5 del matí a les 5 de la tarda. Per damunt de l’any, incís a la pedra, es pot llegir el següent lema, “SOLE SINE SILEO” (Sense sol, callo). </span></span></span></p> | 08120-22 | Carrer de Sant Joan, 28. | <p><span><span><span>Pere Aldavert, editor del diari La Renaixença, i estiuejant a Matadepera des de 1888, va encarregar una casa a Bonaventura Bassegoda. L’obra es va acabar l’any 1896, any que va fer col·locar l’àliga quadribarrada. Àngel Guimerà, amic de la família hi passarà llargues estades.</span></span></span></p> | 41.5986300,2.0285800 | 419045 | 4605670 | 1890 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86391-p1430123.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86391-p1430125.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86391-p1430126.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | BCIL | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Bonaventura Bassegoda | 105|98 | 47 | 1.3 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:47 | |||||
| 86398 | Bomba d’incendis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bomba-dincendis | XX | El seu deteriorament es pot accelerar ja que es troba a l'intempèrie. Caldria una repintada per tornar-li el color original. | <p><span><span><span>Bomba de vapor amb porta mànegues a la part posterior, prevista amb dues rodes per al seu transport. Tota l’estructura és de ferro, clavetejada. Està pintada de color vermell que ha anat perdent la brillantor degut a la irradiació solar. Està exposada a l’entrada del parc de bombers. A les quatre cantoneres s’hi ha collat uns peus mòbils per poder-li donar estabilitat i restar exposada com a objecte decoratiu. </span></span></span></p> | 08120-23 | Carrer de Joan Paloma, 2 | <p><span><span><span>La bomba, originàriament havia estat en una fàbrica. El senyor Jordi Torres Almirall, mort a Terrassa el 02 d’abril de l’any 2016 als 81 anys, la va conservar fins que el mes de juny de l’any 1997 en va fer donació al Parc de Bombers Voluntaris de Matadepera. </span></span></span></p> | 41.5971500,2.0259600 | 418825 | 4605508 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86398-p1430145.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86398-p1430144.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 52 | 2.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:47 | |||||||||
| 86419 | Casa Assumpta Ribó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-assumpta-ribo | <p>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Volum IV. Catàleg de Béns.</p> <p><span><span><span>AMETLLER, Manuel (1997). Els orígens del nou poble de Matadepera (1768-1868).</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT i SEGURA, Xavier (1997). Inventari del patrimoni cultural de Matadepera. Inèdit. </span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT SEGURA; X. i MUNUERA BERMEJO, J. (2014). Matadepera: patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> | XVIII-XIX | S’hauria d’arrebossar la façana per assegurar-ne un bon manteniment i per criteris estètics i de manteniment de la tipologia constructiva. Caldria que en el planejament es tingués en compte les tècniques i materials tradicionals en aquest tipus de construccions per mantenir la tipologia local. | <p><span><span><span>La casa Assumpta Ribó i La Balma són dues cases de cos, que actualment estan unificades en planta baixa per un local comercial de l’àmbit de la restauració, que respon al nom de Cal Madu. Visualment formen un mateix conjunt estructural. Aquestes cases responen a una mateixa tipologia de planta rectangular i consten de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs, a dues aigües i acabada amb una lleugera volada formada per la canal de recollida d’aigües pluvials de la coberta. El carener és paral·lel a la façana principal, que dóna al carrer de Sant Joan.</span></span></span></p> <p><span><span><span>S’ha repicat el parament de la façana deixant vista l’obra irregular amb paredat mixt i maons, fet que deixa desprotegida l’estructura. Els arrebossat no només tenien un sentit estètic, sinó també de protecció contra les inclemències climatològiques.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les obertures originàries de la planta baixa de ben segur que han patit modificacions per adaptar-ho a les noves necessitats del local. Però a la planta pis sembla que s’ha mantingut la petita finestra original de cada cas, amb la llinda feta amb arc de maó posat a sardinell o a plec de llibre.</span></span></span></p> | 08120-24 | Carrer de Sant Joan, 61 | <p><span><span><span>El carrer de Sant Joan és l’eix més important del nucli modern, travessa de sud-est a nord-oest el poble perquè coincideix amb el traçat de l’antic Camí Ral de Barcelona a Manresa en el seu pas per Matadepera. Aquest camí travessava el torrent de Can Vinyers venint de Sant Julià d’Altura i seguia la Riera de les Arenes fins La Barata.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els primers establiments es poden remuntar a Narcís Girona, cap el 1768, i a Josep Pratginestós. L’establiment de l’Hostal de la Marieta, l’any 1772, indica clarament les necessitats de l’època i l’auge que aquesta via de comunicació que era el camí Ral estava aconseguint.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Un segon moment d’expansió es produeix amb el fenomen de l’estiueig; amb cases com ca l’Aldavert o can Mossèn Camps i Cal Marcet. A principis del segle XX s’escull aquest carrer per traslladar-hi la nova església parroquial i la corresponent rectoria. Després d’un llarg procés d’adaptació de la població als canvis socials, econòmics i urbanístics que patia el municipi a partir de la segona meitat del segle XIX.</span></span></span></p> | 41.5993300,2.0272700 | 418937 | 4605749 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86419-dsc6540.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86419-dsc6541.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86419-p1430371.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:47 | ||||||
| 86420 | Casa del carrer de Balmes, núm. 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-balmes-num-3 | XX | <p><span><span><span>Torre de planta rectangular d’una única planta, amb la coberta de teules a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, acabada amb ràfec prominent de fusta. La composició de la façana és simètrica, a partir de tres eixos de verticalitat definits per les obertures: la porta a l’eix central i les dues finestres als laterals. Totes tres obertures amb arc de mig punt. Per sobre de la porta, en el mateix eix hi ha el respirador de la cambra d’aire. El parament és arrebossat llis amb un sòcol de paredat.</span></span></span></p> | 08120-25 | Carrer de Balmes, 3 | 41.5982800,2.0275100 | 418956 | 4605632 | 1905 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86420-p1430623.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86420-p1430629.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A la façana de migdia s’hi ha afegit un porxo amb coberta plana. | 98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:47 | |||||||||
| 86421 | Casa del Carrer de Sant Isidre, núm 22 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-sant-isidre-num-22 | <p>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Volum IV. Catàleg de Béns.</p> <p><span><span><span>AMETLLER i BASSETS, MANUEL (1997). Els orígens del nou poble de Matadepera (1768-1868). Parròquia de Sant Joan de Matadepera. Matadepera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT SEGURA; X. i MUNUERA BERMEJO, J. (2014). Matadepera: patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> | XIX | Hi ha una obertura cegada i necessita rehabilitació de la façana.Les transformacions sofertes durant el segle XX ha malmès la tipologia pròpia d’aquest carrer. Caldria implementar mesures correctores que millorarien el paisatge urbà. | <p><span><span><span>Casa de planta rectangular que consta de planta baixa i pis, amb la coberta a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. Es tracta d’una evolució de la tipologia més senzilla del carrer fruit d’una ampliació de finals del segle XIX o principis del segle XX.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquest cas, trobem un programa ornamental més elaborat a partir de tres eixos de simetria a la façana, delimitats per les obertures. A la planta baixa, l’eix central el marca la porta d’accés a l’habitatge i els laterals dues finestres amb reixa de ferro. La planta pis trenca una mica aquesta simetria perquè hi ha una balconada que només comparteix dos dels tres eixos. En el tercer hi trobem una de les finestres cegada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El parament és llis amb recreixement als costats fent un marc (sòcol, laterals i part superior) amb les dues plantes, separant-les de l’espai de la cambra d’aire. Les obertures també tenen un emmarcament recrescut amb formes curvilínies.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El coronament de la façana es fa amb un capcer ondulat amb les inicials del promotor/propietari al mig.</span></span></span></p> | 08120-26 | Carrer de sant Isidre, 22 | <p><span><span><span>Es tracta d’un dels primers carrers del poble, que fins ben entrat el segle XX, era bàsicament rural i de poblament dispers. De la ruralitat i la pagesia pren el nom aquest carrer dedicat a Sant Isidre, un dels patrons dels pagesos.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Per la part de ponent queda delimitat pel carrer de Josep Porcar i per llevant amb la Plaça de Cal Baldiró, que abans de ser una plaça hi havia una bassa veïnal que comunicava els tres carrers inicials de Matadepera: Sant Joan, Sant Llorenç i Sant Isidre.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es forma de les parcel·lacions que Josep Pratginestós realitza l’any 1786. La seva propietat limita amb la de Pi de la Serra de Can Vinyers i per aquest motiu planifica que quedin “8 pams (1,55m) a la part de davant perquè quan en Pi de la Serra decideixi fer el mateix quedi un carrer de 3,10 m d’amplada”. D’aquesta manera es forma la part septentrional del carrer.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1843 és Domènech Pi de la Serra qui inicia un seguit d’establiments similars que configuraran la part meridional del carrer, quedant l’amplada fixada en 3,10 metres tal i com havia previst Josep Pratginestós.</span></span></span></p> | 41.5988900,2.0265600 | 418877 | 4605701 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86421-dsc6355.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86421-p1430188.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:47 | ||||||
| 86439 | Casa de la Carretera de Terrassa, 21 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-carretera-de-terrassa-21 | XX | <p><span><span><span>Casa de cos ubicada a la cantonada entre la Carretera de Terrassa i el carrer de Balmes. És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La composició de la façana es forma a partir de dos eixos de verticalitat delimitats per les obertures. A la planta baixa hi trobem l’entrada, desplaçada a la dreta i una finestra reixada, al seu costat. En el mateix eix de la porta, a la planta pis, hi trobem un balcó amb barana de ferro. Totes les obertures són de llinda plana.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El parament és arrebossat llis, amb un sòcol escardejat. Tot pintat de gris a excepció de l’emmarcament de les obertures que estan pintats amb una franja blanca.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la façana lateral, del carrer de Balmes, hi destaca un cos, segurament afegit en el que era l’hort de la casa, on destaca una obertura triple d’arc escarser i amb columnes d’estil clàssic. La coberta d’aquest cos és de terrat pla.</span></span></span></p> | 08120-27 | Carretera de Terrassa, 21 | 41.5984300,2.0272400 | 418933 | 4605649 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86439-dsc6689.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86439-p1430634.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L’amplada de la porta d’accés s’ha reduït, amb obra. | 98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:47 | ||||||||||
| 86445 | Casa Josep Casanovas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-josep-casanovas | <p>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Volum IV. Catàleg de Béns.</p> <p><span><span><span>FONT SEGURA; X. i MUNUERA BERMEJO, J. (2014). Matadepera: patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Torre de planta rectangular formada per dos habitatges bessons que comparteixen mitgera i coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal que dóna al carrer de Sant Llorenç. Fa cantonada amb el carrer d’Antoni Gaudí i està envoltada de jardí a excepció de la façana lateral nord.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Presideix la façana principal un porxo cobert de teules a tres aigües, suportat per tres columnes de capitell historicista de perfil jònic. Es distribueix simètricament a partir dels eixos que marquen la porta i la finestra de cada habitatge.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En el vèrtex de la carena de la cobertura s'hi observa un acroteri com element decoratiu que recorda una cràtera, de la mateixa tipologia que les que es troben en les pilastres de la tanca del jardí d'entrada. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana posterior recorda molt la principal, amb porxo i tres columnes del mateix estil. La distribució interior ha estat modificada. S'ha conservat el conjunt de paviments hidràulics.</span></span></span></p> | 08120-28 | Carrer de Sant Llorenç, 38-40 | <p><span><span><span>El carrer de Sant Llorenç travessa de sud a nord el nucli urbà de Matadepera, en paral·lel a la Riera de les Arenes. Actualment el tram de carrer que rep el nom de Sant Llorenç, està delimitat al sud pel carrer de Josep Porcar i al nord fins a coincidir amb la Plaça de Sant Jordi.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es forma a partir del segle XIX. El primer establiment el fa Maria Pi, hereva de Pratginestós, l’any 1805 al que seria l’antic Camí ral de Terrassa a Sant Llorenç Savall. Aquest camí creuava amb el de Barcelona a Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Des de la cruïlla amb el carrer de Sant Joan, on hi ha una font, cap amunt s’efectuen establiments a partir de l’any 1826. En un segon moment d’expansió promogut pel fenomen de l’estiueig; amb cases com ca l’Andreu Vidal, del número 71; la casa Josep Casanovas, del número 38-40; i la casa d’Alcaraz, amb el número 44.</span></span></span></p> | 41.6014600,2.0247400 | 418729 | 4605988 | 1932 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86445-p1430442.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86445-p1430444.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Gabriel Borrell | 98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:47 | |||||
| 86461 | Casa Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-torres | <p>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Volum IV. Catàleg de Béns.</p> <p><span><span><span>BALLBÈ, M. (1985). <em>Masos i pairalies de Matadepera</em>. Caixa d’Estalvis de Terrassa i Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Torre als quatre vents de planta rectangular que consta de planta baixa, pis i altell amb coberta de teules a dues aigües i carener perpendicular a la façana principal, que dóna al carrer de Jaume Español.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En la façana original hi domina el capcer escalonat i un ull de bou centrat en el cim. Sobresurt de la línia de façana un cos de galeria o balcó tancat , situat a la planta pis. La marquesina carrega sobre dues columnes d'estil clàssic.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El parament és de paredat a excepció de la galeria i els escaires de la façana. Totes les obertures són de llinda recta. Al damunt s’hi observen arcs de descàrrega fets de maó. Els porticons de les finestres són de llibret.</span></span></span></p> | 08120-29 | Carrer de Jaume Español, 3 | <p><span><span><span>Es tracta d’una torre d'estiueig del primer terç del segle xx. Testimoni d'un primer moment de l'eixample urbà cap el nord i que confirma la revisió i reconducció de la llera de la riera de les Arenes, doncs era ubicada en el marge mateix d'aquesta casa. Avui aquest espai s’ha guanyat per la urbanització. </span></span></span></p> | 41.6033100,2.0238900 | 418660 | 4606194 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86461-p1430499.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86461-p1430504.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A la façana sud-oest s’hi ha afegit un cos de planta quadrada de planta baixa i pis, amb parament arrebossat llis. | 98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:47 | ||||||
| 86462 | Cementiri municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-municipal-22 | <p>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Volum IV. Catàleg de Béns.</p> <p><span><span><span>BALLBÈ BOADA, Miquel (1981). <em>Matadepera i Sant Llorenç del Munt; més de mil anys d’història</em>. Ajuntament de Matadepera. vol. I. </span></span></span></p> <p>HEMEROTECA: Matadepera. Finalizan las obras de mejora y ampliación del cementerio, dins Diari de Terrassa. Dijous 22 de febrer de 2018. Comarca, pàg. 17.</p> | XI - XX | <p><span><span><span>El cementiri municipal de Matadepera s’estén des de la façana nord i est de l’església de Sant Joan, annex a les propietats de La Mateta i Can Roure. És una extensió de l’antic cementiri parroquial d’època medieval i moderna. Té l’entrada pel que era la plaça de la Constitució, en època del Comú i està totalment integrat al paisatge.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Està distribuït per terrasses que s’adapten al desnivell del terreny. La part contigua a les parets de l’església formaria part de l’antic cementiri, on una placa recolzada al terra recorda l’antiga adscripció parroquial del cementiri. Entrant a mà esquerra, hi ha una font realitzada amb un rellotge de sol (de pedra artificial quadrangular), on per comptes de gnòmon s’hi ha posat una aixeta. És el punt més elevat. De la part contemporània, la septentrional és la més antiga. Els nínxols estan disposats als laterals, amb un màxim de quatre pisos i coberta a un sol vessant, feta de teules. Al centre hi ha l’ossari, dos grans xiprers i una creu. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A continuació, i en el mateix nivell, hi trobem un espai dedicat a preservar incineracions. Es tracta d’un columbari que reprodueix, llosa a llosa, les vistes de la muntanya de Sant Llorenç del Munt des del municipi en un gran mural foto-ceràmic. La imatge fa 1,65 metres d'alçada per 6 metres d'amplada, totalment integrada en el paisatge. La instal·lació disposa de 120 columbaris familiars, repartits en 5 fileres i 24 columnes, amb una capacitat conjunta per acollir a prop de 500 urnes cineràries.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A continuació hi trobem un espai amb les tombes disposades directament al terra. Es pot accedir a la terrassa inferior seguint una rampa que condueix a la part més moderna amb un edifici de nínxols de forma cúbica, més nínxols de paret i una zona enjardinada.</span></span></span></p> | 08120-30 | Església vella de Sant Joan de Matadepera | <p><span><span><span>El cementiri és tan antic com la pròpia església de sant Joan. Per tant es remunta a època medieval. Al segle XIX va passar a la municipalitat. Degut a l’ampliació de l’església amb la construcció de la capella dedicada al Roser, el cementiri es veia minvat de terreny i veient que el poble anava creixent, el 28 de maig de 1864, Joan Barata i Guitart s’adreça al bisbe de la Diòcesi de Barcelona adjuntant un plànol i exposant els següents fets (BALLBÉ:1981): </span></span></span></p> <p><span><span><span>“Que el Cementerio de la Parroquia de Matadepera, si bien se halla muy bien situado respecto de las condiciones higiénicas, necesita una ampliación por haber aumentado la feligresía con el moderno caserío de la Llagosta y haber disminuido su territorio con la edificación de la Capilla de Nuestra Señora del Rosario, algunos años atrás, y como con las lluvias del pasado invierno se cayó un trozo de pared que debiera ya haberse repuesto, (...) reproduzco a V. Iltma. el ofrecimiento que l año mil ochocientos sesenta, en acto de visita hice de palabra al Excmo. E Ilmo. Sr. Obispo antecesor de V.C.I. de dar gratis a favor de la Parroquia el terreno mío propio contiguo que fuera necesario para dicha ampliación; añadiendo ahora, que por el Agrimensor del partido, y de acuerdo con el subdelegada de medicina del mismo, tengo designado trece mil cuatro cientos ochenta y dos palmos, o más si se considera necesario para dicha ampliación, construyendo su portal y Puerta, sino también la reposición del trozo de pared caída, a fin de que no puedan entrar fieras; todo con las condiciones siguientes: PRIMERA.- Que se me deje construir a mis costes en el nuevo local un panteón familiar por el estilo de los del cementerio de Tarrasa. SEGUNDO.- Que si algún propietario u otro feligrés de la misma Parroquia secunda mis idees contribuyendo en la empresa pueda permitírsele construir cuatro nichos, el uno encima del otro, para su familia, y que los demás hayan de satisfacer la limosna que V.C. señalare a favor de la Obra de la Iglesia. Y finalmente, que para el caso no esperado de trasladarse la Parroquia y el cementerio en otro punto, todo el terreno cedido con su cerca nueva o primera construcción, después de dejar de ser Sagrado, esté sujeto al pacto reversional a mi o a los míos.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Si V.C. Ilma. Tuviese a bien admitirme estas condiciones, u otras igualmente aceptables, previos los correspondientes informes, solo faltaría la debida autorización de V.C. para emprender una obra de absoluta necesidad y que considero no poderse realizar por otro medio. Bajo este concepto;</span></span></span></p> <p><span><span><span>A.V.C. Ilma. Suplico, se sirva acordarlo en la conformidad expresada, y autorizar al exponente a los efectos indicados; y lo recibirá a particular gracia y merced.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Tarrasa veinte y ocho Mayo de mil ochocientos sesenta y cuatro.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Excmo. E Ilmo. Sr. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Firmado: JUAN BARATA I GUITART.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Excmo. E Ilmo. Sr. Obispo de la Diócesis de Barcelona”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El 19 de juliol del mateix any obté resposta del Dr. Llàtzer per mandat del senyor bisbe autoritzat l’ampliació sota varies condicions:</span></span></span></p> <p><span><span><span>1º Que el terreno con que ha de engrandecerse el Cementerio ha de designarse por el Arcipreste del partido y Párroco de Matadepera, tanto en la extensión, como en la localidad que se juzgare conveniente para llenar las necesidades de la población. </span></span></span></p> <p><span><span><span>2º Que ha de repararse al mismo tiempo las paredes del cementerio antiguo que queden excluidas restaurándolas de modo y forma que corresponda al resto de la obra. </span></span></span></p> <p><span><span><span>3º Que el Cementerio antiguo y lo mismo la parte nueva que ha de construirse han de quedar a disposición de la Iglesia enteramente, sin que D. Juan Barata, ni ninguna otra persona o corporación, pueda alegar más derecho sobre el cementerio que el que le corresponda sobre el local que ser reserve para su panteón familiar, ni pretender intervención en su administración, que estará exclusivamente a cargo del Párroco y Obra de fábrica de la Iglesia. </span></span></span></p> <p><span><span><span>4º Que Don Juan Barata i Guitar, en justa recompensa de los gestos que ha de sufragar para construir la parte nueva del Cementerio y repasar las paredes del antiguo, después que estuviese concluida la Obra, podrá elegirse el local que bien le pareciese dentro del mismo cementerio a sus expenses para construir un panteón de su propiedad particular en donde puedan ser enterrados perpetuamente los individuos de su familia, quedando libre de pago de derechos de sepultura, aunque sin perjuicio de los demás derechos parroquiales. </span></span></span></p> <p><span><span><span>5º Que así mismo el Párroco pueda designase un local en la parte del Cementerio nuevo que fuese de su agrado para construir su sepultura en la forma que guste libre también de derechos. </span></span></span></p> <p><span><span><span>6º Que la junta de Obra y fábrica de la Iglesia pueda de acuerdo con el Párroco elegirse también un lugar en el Cementerio que sirva de sepultura a los obreros que fallecieren durante su oficio con igual inmunidad. </span></span></span></p> <p><span><span><span>7º Que, si alguno de los vecinos o propietarios de Matadepera contribuyen a la Obra del Cementerio con sus fondos, podrán construir en el lugar y forma que se les designare, el Nicho o Nichos que a juicio del Párroco y Junta de Obra merecieran según su generosidad o fondos con que contribuyesen, los cuales servirán para sí y familia, de la forma de los anteriores, libre de derechos. </span></span></span></p> <p><span><span><span>8º Que todas las demás persones que fuesen enterrados en Nicho y aún si lo fueren en tierra, no siendo pobres, satisfacer alguna limosna en beneficio de la fábrica de la Iglesia, que nos determinaremos oportunamente, tiendo presente los gastos necesarios para la conservación del Cementerio. </span></span></span></p> <p><span><span><span>9º Que, si en algún tiempo dejare de ser Cementerio el lugar que se destina para ello en virtud de la presente concesión y se hubiese de destinar a usos profanos, luego que perdiese el carácter de lugar sagrado y hechas las prescripciones que el derecho y litúrgica de la Iglesia previenen, podrá D. Juan Barata Guitart pedir la reversión del terreno que ahora cede, sin indemnización alguna por este concepto. Y de este nuestro decreto pásese una copia al Cura-párroco de Matadepera para que le sirva de Gobierno y obre en el archivo parroquial y otra a la parte de Dn. Juan Barata i Guitar para conocimiento y efectos consiguientes”. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El columbari es va inaugurar el 6 de junt de l’any 2014.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre l’any 2017 i 2018 es duen a terme les obres d’ampliació i millora per tal de solucionar les mancances en infraestructures que finiran l’any següent. Es construeixen un parell de mòduls de 12 nínxols cadascun, integrats al paisatge. També es construeix una nova xarxa de clavegueram i nova pavimentació. El projecte s’encarrega a l’arquitecte Josep Val i l’empresa executora és Civil Stone encapçalada pel seu director José Ignacio Villegas.</span></span></span></p> | 41.6095100,2.0056200 | 417146 | 4606900 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86462-dsc6737.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86462-dsc6751.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86462-dsc6754.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86462-dsc6759.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86462-dsc6758.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | BPU | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | De l’1 de gener al 30 d’abril de 9:00 a 18:00h, exceptuant els dies 1 i 6 de gener que romandrà obert de 9:00 a 12:00h.De l’1 de maig al 30 de setembre de 9:00 a 19:00 hDe l’1 d’octubre al 31 de desembre de 9:00 a 18:00h exceptuant els dies 25 i 26 de desembre que romandrà obert de 9:00 a 12:00 h.Les festes locals de Matadepera de 9:00 a 12:00h. | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:47 | ||||||
| 86463 | Església de Matadepera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-matadepera-0 | <p>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Volum IV. Catàleg de Béns.</p> <p><span><span><span>AMETLLER, M. (1990). Mossèn Torres i Cuscó. Akribos edicions.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÈ BOADA, Miquel (1981). <em>Matadepera i Sant Llorenç del Munt; més de mil anys d’història</em>. Ajuntament de Matadepera. vol. I. </span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT SEGURA; X. i MUNUERA BERMEJO, J. (2014). Matadepera: patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>L'església de Sant Joan està situada a la cantonada formada pel carrer de Sant Joan i la Plaça de Jaume Torras.</span></span></span></p> <p><span><span><span>És un edifici neogòtic que consta de tres naus i creuer i la coberta és amb teulada a dues vessants. La façana principal, orientada a sud-oest, té porta d’accés amb un arc ogival d'inspiració gòtica. El timpà està decorat amb relleus florals i l'anagrama 'JHS' i un trencaaigües. A la part superior hi ha una rosassa calada. En el coronament hi trobem arquets ornamentals ogivals sostinguts per petites cartel·les florals. I en el vèrtex del carener una creu de pedra de 0’9 metres d’alçada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El campanar, situat a la banda esquerra de la façana, presenta planta quadrada i està format per tres cossos separats per cornises. El cos inferior combina el maó vist amb l’estucat, el central té obertures circulars amb quadrifolis i un rellotge d’esfera. En el cos superior, en el cloquer, les finestres són ogivals. Els dos pisos superiors són de maó vist.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aprofita algunes estructures de l’antiga capella. Entrant a la dreta hi ha el baptisteri i al fons la sagristia.</span></span></span></p> | 08120-31 | Carrer de Sant Joan, núm. 42 | <p><span><span><span>L'església parroquial de Sant Joan de Matadepera va ser bastida a inicis del segle XX en temps del rector Mossèn Jaume Torras. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Inicialment es construeix una capella fruit dels establiments de parcel·les a banda i banda del Camí Ral e Barcelona a Manresa. La promoció anirà a càrrec dels mateixos veïns dels nous carrers sorgits al voltant d’aquest eix viari, que trobaven que l’antiga parròquia els quedava molt lluny. Les obres d’aquesta capella comencen l’any 1846 i acaben el 1852.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant un llarg període de temps es produeixen confrontacions entre els veïns del nou nucli urbà i el de les masies i poblament dispers.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1903 es comencen les obres del campanar i s’inaugura el 7 d’agost de 1904. El mateix any es compra la casa d’en Francesc Cortès (de cal Quistó) per ampliar el temple. L’any 1911, amb mossèn Jaume Torres, comencen les obres de la nova església projectada per l’arquitecte Bonaventura Bassegoda. La benedicció es fa l’octubre de 1917. Però no és fins el 1931 que s’acaba la façana amb la creu de pedra de 0’90 metres.</span></span></span></p> | 41.6095100,2.0056200 | 417146 | 4606900 | 1903-1917 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86463-dsc6373.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86463-p1430213.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIL | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Bonaventura Bassegoda | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:47 | |||||
| 86464 | Ermita de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-sant-joan | <p><span><span><span>A.D.B. CAMPILLO i MATEU, Antonio. <em>Speculum titulorum eclesiasticorum</em>. Vol. IV. Vallès</span></span></span></p> <p>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Volum IV. Catàleg de Béns.</p> <p><span><span><span>AMETLLER, Manuel (1990). Mn.Jaume Torres i Cusco. Akribos Edicions.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÈ BOADA, Miquel (1981). <em>Matadepera i Sant Llorenç del Munt; més de mil anys d’història</em>. Ajuntament de Matadepera. 2 vol.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FERRANDO, A. (1987) El Monestir de Sant Llorenç del Munt i les seves possessions. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT i SEGURA, Xavier (1997). Inventari del patrimoni cultural de Matadepera. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PUIG, P. 1995. <em>El monestir de Sant Llorenç del Munt sobre Terrassa</em>. Diplomatari segles X-XI. Fundació Noguera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SALLENT, Ll. 1897. <em>Los arxivos Parroquiales de Sant Joan de Matadepera</em>. Impremta Herich y Cª. Barcelona.</span></span></span></p> | XIII - XIX | La campana necessita reparació. | <p><span><span><span>L'església de Sant Joan s’ubica als peus del turó que porta el seu mateix nom, a la llera dreta de la riera de Les Arenes, al costat de La Mateta o Mata Xica i Can Roure. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En origen era d'una sola nau, de planta rectangular, però a la banda de migdia en una reforma posterior s’hi afegí l'altar de la Mare de Déu del Roser. La capçalera té forma poligonal tant a l'exterior com a l'interior. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al nord-oest hi ha la sagristia, que destaca per la potència dels murs de més d’un metre d’amplada. La porta d’accés està carenada de blocs de pedra de grans dimensions, amb els brancals i la llinda lleugerament motllurats. A l’interior d’aquest espai, a mà dreta hi ha un nínxol amb portella de fusta. Destaca, en el mur orientat al nord una pica de pedra encastada en un nínxol, i a la seva esquerra una finestrella d’arc de mig punt amb carreus de pedra també motllurada, visible des del cementiri. S’observen restes de pintures al sostre i parets laterals de la nau.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El campanar actual és del segle XVI, de planta quadrada edificat al costat dret de l'església, arranat amb la façana. S’hi accedeix per una escala de caragol molt estreta. Té quatre cloquers, amb ampit motllurat i una sola campana situada al cloquer nord, visible des del cementiri. Al dessota d’una orla decorativa s’hi pot llegir “OFERTA A LA COMUNITAT PARROQUIAL / PEL MATRIMONI MANUEL TORELLÓ / I MARCET – CONXA RODO I BORRELL / EL DIA 2 DE NOVEMBRE DEL 1976”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana és molt austera sense ornamentació. Destaca la porta d’accés de doble fulla, de fusta amb la part exterior protegida per una xapa de ferro clavetejada. Els brancals i la llinda, plana són de pedra treballada. Està decorada amb l’escut parroquial en relleu representant Sant Joan Baptista i l’anyell i per damunt mateix, encara visible, la data gravada de 1599. Igualment, té marxapeus de pedra. Damunt seu i centrat en el mateix eix hi ha un òcul protegit amb una reixa de ferro. El vitrall és senzill, de motius geomètrics formant un taulell de quadrícules semitransparents delimitades per línies negres decorades de groc al seu interior.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Entrant, al terra s’hi observen vàries làpides sepulcrals de principis del segle XVI i del segle XVII i una cripta. Al costat de la porta d’accés al campanar, dues làpides murals.</span></span></span></p> | 08120-32 | Carretera de Terrassa a Talamanca BV 1221 km 4,700 | <p><span><span><span>Sant Joan va ser la parròquia de Matadepera fins que el 1881 es va traslladar a l’actual església del carrer de Sant Joan. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’Arxiu Diocesà de Barcelona, conserva el manuscrit de l’arxiver Antoni Campillo i Mateu (1698-1779) escrit al segle XVIII, titulat <em>Speculum titulorum eclesiasticorum, </em>en cinc volums<em>. </em>En el dedicat al Vallè<em>s</em>, parla de <em>l’Ecclesia Parochialis S. Joannis de Matadepera</em> i en esmentar l’antigor d’aquesta escriu que ja existia l’any 986. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Per altra banda, Mn. Sallent, deixa constància d’un seguit de dades localitzades per ell en documents antics, que varen cremar durant la Guerra Civil: “els manuals d’aquesta Parròquia comencen el 1500 i les escriptures anteriors varen desaparèixer, com també la primera Església consagrada i rectoria a causa d’un incendi. Això és fundat, puix existint en algunes cases de pagès, com jo he vist, escriptures en pergamí de l’any 1200, firmades pel Rector de Matadepera, prova evidentment l’existència de l’església, Rectoria i Arxiu, molt anterior a l’any 1200.”</span></span></span></p> <p><span><span><span>El 18 de maig de l’any 1013, els comptes de Barcelona recuperen les terres que tenia en possessió el monestir de Sant Cugat del Vallès per donar-les al monestir de Sant Llorenç del Munt i dotar-lo així de les possessions necessàries per fundar-se i viure, entre elles l’alou de Matadepera. La donació se signa el 10 d’agost de 1013 per Ramon Borrell, la comtesa Ermessenda i el canonge Langobard. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En el testament fet l’any 1020, del canonge de la Seu de Barcelona, Langobard, consta que aquest va fer construir l’església de Sant Joan. Si tenim en compte que els comtes de Barcelona declaren Langobard patrocinador del futur monestir de Sant Llorenç del Munt, l’any 2013; podem deduir que la construcció de l’església de Sant Joan s’hauria produït entre l’any 1013 i 1020.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Posteriorment, el 1124, ja es documenta l’existència com a parròquia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es documentà l’1 de maig de 1040 el testament de Guillem Levita, jurat sobre l'altar de Sant Joan de Matadepera. L'any 1200 es troba la firma del rector de Matadepera sobre unes escriptures en pergamí. La més antiga que fa referència directa és del 17 de setembre del 1327 de Januari Presbitero en el qual es pot llegir: 'Iglesia de Sant Joan de Matadepera'.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Mn. Sallent (1897) aporta comentaris respecte les diferents modificacions estructurals d’aquesta església que es recollien en el llibre de l’Obra de 1692 a 1799 (avui desaparegut) com és el canvi d’ubicació del portal en varies ocasions. Segons consta, el portal d’origen, orientat a llevant, es va tapiar l’any 1599 per obrir-ne un de nou en la zona de l’Epistolari. Posteriorment, l’any 1774 es va tapiar novament i es va obrir sota el cor, tal i com el coneixem avui. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Actualment no es conserva cap retaule. Les notícies existents provenen del testimoni de Mn. Llorenç Sallent que transcriu el que va localitzar en els Manuals. El primer d’ells és el dedicat a arcàngel Sant Miquel i a Sant Sebastià, que sembla ser ja existia en data 8 de desembre de 1751. El Manual parla del tracte entre Jaume Marcet i Francech Bofil, pagesos i obrers de Sant Joan i el mestre pintor, Pedro Tudela Nauaro per treballs de pintar a l’oli, a excepció de les polseres, les imatges dels sants esmentats més amunt a més de la de Sant Roc. També esmenta que ha de pintar a l’encapçalament un Crist i al seu costat la Mare de Déu i sant Joan mentre que a la part inferior la Pietat a més de les santes Eulària, Bàrbara i Madrona i sant Antoni. El sou serà de divuit lliures barceloneses. </span></span></span></p> <p><span><span><span>També, el 4 de juny de 1629 Jaume Coll, daurador de Terrassa, s’obliga a fer i daurar la talla de Sant Joan Baptista que encara es preserva a l’església.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El 17 de juny de 1629 Michel Farrés, Jaume Garrigosa, Jaume Roure i Jacint Marset, de Matadepera donen a fer un nou sagrari a l’escultor Salvador Gros.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant els anys 1997 i 1998 s’inicien treballs de restauració del temple, sota la denominació “Matadepera es mou”. Prèviament s’hi realitza una intervenció arqueològica que permetrà documentar una part de la cronologia de l’edifici. S’hi van excavar dues tombes i una sitja del segle XI. Tot i que la major part de l’edifici actual pertany al segle XVI, els resultats de les excavacions, el presbiteri i part de la sagristia senyalen la presència d’una antiga capella que s’hauria anat engrandint amb el pas dels anys.</span></span></span></p> | 41.6091900,2.0054800 | 417134 | 4606864 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86464-p1430918.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86464-p1430670.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86464-dsc6762.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86464-dsc6713.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86464-dsc6725.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86464-p1430732.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIL | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | De la primera església només queda la part del presbiteri i de la sagristia. L'any 1783, Jean Laurens, italià, emblanquinà, pintà i adobà l'església tal com especifica el llibre d'obra. L'any 1821 s'eixamplà l'església construint la capella del Sant Crist i l'any 1850 es tornà a emblanquinar el temple de manera que totes les pintures ara parcialment visibles varen desaparèixer. Llorenç Sallent esmenta que s’hi veien figures, lletres, números i pintures de vàries classes i que això ho és per la volta i els costats. En un dels murs interiors de l’escala d’accés al campanar, escrit a llapis s’hi pot llegir F. 30-5-1940. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:47 | |||||
| 86465 | Espai del Comú | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-del-comu | <p><span><span><span>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALLBÈ, M. (1985) Masos i Pairalies de Matadepera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FERRANDO, A. (1987) El Monestir de Sant Llorenç del Munt i les seves possessions. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT i SEGURA, Xavier (1997). Inventari del patrimoni cultural de Matadepera. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT i SEGURA, Xavier i MUNUERA BERMEJO, Jaume (2014). Matadepera. Patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> | XIII - XIX | <p><span><span><span>El que es coneix com a Casa del Comú és l’espai habilitat pels primers propietaris per instituir la primera municipalitat “el Comú”. Estava ubicat davant l’actual entrada del cementiri, on encara s’hi poden veure algunes parets i estructures. L’espai entre la Casa del Comú i l’església formava una plaça batejada com a plaça de la Constitució. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Molt a prop hi havia un altre espai comunitari amb el safareig del Comú i més allunyat, el safareig dels malalts, on només es rentava la roba de malalts i difunts, per evitar contagis amb la roba dels vius. Actualment està completament cobert per la vegetació.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1883 s’abandona i es reaprofiten moltes de les pedres per a la construcció de la nova església del carrer de Sant Joan. </span></span></span></p> | 08120-33 | Església de Sant Joan | <p><span><span><span>La casa del Comú, segons acta del Ple municipal del 2 de setembre de 1883, a causa del seu mal estat, es va desmuntar per reutilitzar els materials en la nova església construïda al nou nucli del pobla, al carrer de Sant Joan.</span></span></span></p> | 41.6094900,2.0052900 | 417118 | 4606898 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86465-dsc6733.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86465-dsc6734.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86465-p1430817.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | BPU | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La importància d’aquest espai, pel que representa com a origen del municipi de Matadepera i l’organització de serveis comunals com a representació simbòlica d’una societat organitzada, recomanen una actuació de recuperació. | 94|98|119|85 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:47 | ||||||
| 86466 | Fons documental de Matadepera dipositat a la Biblioteca de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-matadepera-dipositat-a-la-biblioteca-de-catalunya | X - XX | <p><span><span><span>Dels diferents fons documentals referents al municipi de Matadepera que es preserven a la Biblioteca de Catalunya, destaquen una col·lecció de pergamins. També es conserva correspondència de 1714 entre Josep Aparici i Pedro Yáñez i finalment un exemplar (Universitat Pompeu Fabra, [s.l.]:[s.n],1930) del Reglamento interior de la <em>Cámara Oficial de Comercio e Industria de Tarrasa</em> (1930). Actualment, aquests documents es poden consultar en el Repositori de la Memòria Digital de Catalunya i són els següents:</span></span></span></p> <p><span><span><span>1-Biblioteca de Catalunya. Perg.126, Reg. 2086: 1013, maig 23. Descripció: Venda. Matadepera. Roderand, sacerdot, ven a Seremund i a la seva esposa Llobeta, unes terres amb cases, vinyes, arbres i alzines situades al terme de Terrassa, al lloc dit Matadepera per 2 unces d’or i 4 mancusos.</span></span></span></p> <p><span><span><span>2- Biblioteca de Catalunya. Perg.126, Reg. 2110: 1010, novembre 3. Descripció: Venda. Terrassa. Leliarda ven a Longuardosa unes terres amb casa, corts, arbres diversos i aigua, situat tot en el terme de Terrassa, a Matadepera, per dues unces d’or.</span></span></span></p> <p><span><span><span>3- Biblioteca de Catalunya. Perg.266, Reg. 2052: 1031, agost 12. Descripció: Venda. Matadepera. Sesmon ven a Bernat unes cases amb totes les seves possessions que estan al comtat de Barcelona, al terme de Terrassas, a Matadepera, per un preu de dos unces d’or i cinc mansusos.</span></span></span></p> <p><span><span><span>4- Biblioteca de Catalunya. Perg.424, Reg. 2042: 1035, desembre 16. Descripció: Venda. Terrassa. Sunyer i la seva esposa Sança venen a Odger, abat, unes cases, terres i vinya, situat tot al terme de Terrassa, al lloc anomenat Matadepera, per un mancús i quart d’or.</span></span></span></p> <p><span><span><span>5- Biblioteca de Catalunya. Perg.140, Reg. 2107: 1061, gener 25. Descripció: Venda. Terrassa. Guisla i el seu fill Oliba venen a Santa Maria, Sant Miquel i Sant Llorenç, altars fundats al cim de la muntanya sobre Terrassa, i a Odger, abat un alou amb conreu, erm, arbres i una font, situat al terme de Terrassa, al lloc anomenat Matadepera, per quatre mancusos de Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>6- Biblioteca de Catalunya. Perg.103, Reg. 9558: 1065, juliol 13. Descripció: Establiment. Terrassa. Odger, abat, i els seus monjos, donen a la dona Riquell una terra per plantar-hi vinya situada al terme de Terrassa, a Matadepera, al lloc anomenat Castanyet, a condició que ho tindrà a canvi de la tasca corresponent que donarà anualment al monestir de Sant Llorenç de Munt.</span></span></span></p> <p><span><span><span>7- Biblioteca de Catalunya. Perg.423, Reg. 4433: 1087, desembre 22. Descripció: Donació. Sant Llorenç del Munt. Sanç, prior, Arnau, prepòsit, i els monjos del monestir de Sant Llorenç, amb Bernat, prevere, donen a Ramon Guilabert i la seva esposa Sicarda una peça de terra per a plantar-hi vinya, situada a Matadepera, al lloc anomenat Vinyes de Famida, a canvi de la tasca anual que pagaran al dit monestir.</span></span></span></p> <p><span><span><span>8- Biblioteca de Catalunya. Perg.425, Reg. 2178: 1175, març 16. Descripció: Donació. Matadepera. Joan de Davi i la seva esposa Ermessenda, per acabar els enfrontaments amb Guillem i la seva esposa Maria, en presència de l’abat de Sant Llorenç del Munt, els cedeixen el mas de Davi, situat a la parròquia de Sant Joan de Matadepera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>9- Biblioteca de Catalunya. Perg.425, Reg. 2052: 1176, novembre 11. Descripció: Establiment. Matadepera. Arnau Parent i la seva esposa boneta, donen en establiment a Guillem una terra situada a Matadepera, al lloc dit Ses Feixes, perquè la cultivi a canvi de 18 diners d’entrada i la tasca, que també pagarà al monestir de Sant Llorenç del Munt. </span></span></span></p> <p><span><span><span>10- Biblioteca de Catalunya. Perg.425, Reg. 2168: 1182, setembre 28. Descripció: Permuta. Sant Llorenç de Munt. Pere de Palomer i la seva esposa Loreta, permuten amb Llobet de Celler i la seva esposa Maria una terra que tenen a Matadepera, al Pla de Castanyet (Plana de Castanjed), amb la meitat d’una vinya del dit Llobet.</span></span></span></p> <p><span><span><span>11-Biblioteca de Catalunya. Perg. 424, Reg. 2819. 1207, desembre 24. Donació. Sant Llorenç. Matadepera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>12- Biblioteca de Catalunya. Perg. 15 GF, Reg. 27715. 1221, juliol 24. Àpoca. Guillem de Matadepera i Bartomeu d’Osona firmen àpoca en favor de Pere de Clariana dels diners que els ha satisfet d’uns deutes que tenia amb ells.</span></span></span></p> <p><span><span><span>13- Biblioteca de Catalunya. Perg. 424, Reg. 2845. 1264, octubre 1. Donació esponsalícia. Matadepera. Guillema, filla de Joan de Gralecó i de Maimona, reconeix que va donar al seu marti 350 sous per causa de núpcies, i li millor l’esponsalici amb altres 50 sous, sobre el seu mas de Gralecó, situat a Matadepera, amb excepció dels drets de Sant Llorenç (del Munt).</span></span></span></p> <p><span><span><span>14- Biblioteca de Catalunya. Perg. 426, Reg. 2913. 1323 (24), gener 13. Àpoca. </span></span></span></p> <p><span><span><span>15- Biblioteca de Catalunya. Perg. 426, Reg. 2846. 1330, agost 8. Àpoca</span></span></span></p> <p><span><span><span>16-1714, setembre 7. Carta de Josep Aparici a Pedro Yáñez sobre els termes de Terrassa i Matadepera. Inclou resposta. Font. Biblioteca de Catalunya. Cadastre Caixa6 Doc. 325.6.</span></span></span></p> <p><span><span><span>17- Biblioteca de Catalunya. Perg. 272, Reg. 2137. 960, maig 13. Venda. Anna ven a Llorenç i Adalradó la tercera part d’una terra, una vinya i una casa, situat tot al terme del castell de Terrassa, al lloc dit Matadepera, per 10 sous.</span></span></span></p> <p><span><span><span>18- Biblioteca de Catalunya. Perg. 257, Reg. 2115. 981, gener 21. Venda. Terrassa. Ató i la seva muller Nina venen a Gotmar una vinya que els va pervindre per donació del difunt Ansulf, i que està a Barcelona, a Terrassa, a Matadepera, sota el Mur, per un preu de quatre sous i vuit denaris.</span></span></span></p> <p><span><span><span>19- Reglamento interior de la <em>Cámara Oficial de Comercio e Industria de Tarrasa</em> (1930). A la pàgina 5 del capítol primer <em>“Del objeto, atribuciones, caràcter, composición y división de la Cámara”</em>, article 2, esmenta els municipis que formen part de la jurisdicció <em>“Su jurisdicción se extiende a todo el partido judicial de Tarrasa, que ahora abarca además de esta Ciudad, los pueblos de San Cugat del Vallés, Rubí, Olesa de Montserrat, San Lorenzo Savall, Castellbisbal, Ullastrell, Matadepera, Vacarisas, Rellinás, Viladecaballs, Gallifa, y cuantos en lo sucesivo pasen a pertenecer a este partido por disposición de la autoridad competente”</em>. </span></span></span></p> | 08120-34 | Biblioteca de Catalunya (Carrer de l’Hospital, 56 - 08001 Barcelona). | <p><span><span><span>La Biblioteca de Catalunya és una institució catalana que assumeix la recepció, la conservació i la difusió del Dipòsit Legal de Catalunya. Amb un total de 8.820m2 (sense comptar altres locals externs situats a l’Hospitalet de Llobregat i a la mateixa capital) conserva més de quatre milions d’exemplars en diversos suports. Va ser creada l’any 1907 per l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), essent el seu fundador, el president de la Diputació de Catalunya, Enric Prat de la Riba. L’origen dels seus fons prové de les donacions de la societat civil. L’any 1914, la Mancomunitat de Catalunya atorga el caràcter de servei cultural públic, obrint la Biblioteca a estudiosos i investigadors. L’any 1981 esdevé biblioteca nacional. Des de 1994 s’estructura en quatre unitats: Bibliogràfica, Gràfica, Hemeroteca i Fonoteca. </span></span></span></p> | 41.5966600,2.0267600 | 418891 | 4605453 | Des de l'any 1013 fins a 1930 | 08120 | Matadepera | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86466-pergamibc23417full980.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86466-pergamibc62973full.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86466-pergamibc68026full.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Cultural | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Actualment, aquests documents es poden consultar en el Repositori de la Memòria Digital de Catalunya. | 94|98|85 | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:47 | ||||||||
| 86467 | Font de Can Roure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-roure | <p><span><span><span>BALLBÉ i BOADA, Miquel (1981). Matadepera i Sant Llorenç del Munt. Més de mil anys d’història. Volum I, pàg. 130 – 132. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT SEGURA; X. i MUNUERA BERMEJO, J. (2014). Matadepera: patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> | XVII | L’interior de la bassa està actualment buida i plena de rocs i envasos de plàstic. Dels marges pengen heures i bardisses i l’esquerda d’un dels murs de la font, sense una intervenció d’urgència i una neteja l’acabaran enfonsant. | <p><span><span><span>La Font de Can Roure està situada en un lloc ombrívol, a mà dreta del camí que mena des de l’església de Sant Joan cap al turó que porta el mateix nom. Es tracta d’una construcció realitzada excavant en el marge per anar a buscar la deu d’aigua provinent del torrent de Can Roure, que neix al turó de Sant Joan. Consisteix en una estructura quadrangular murada per tres panys i oberta frontalment, anomenada tradicionalment de tartana. El sostre és de volta, gruixut. Tot l’interior està arrebossat, amb restes d’emblanquinat de calç. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A ambdós costats del mur, sobresurt un banc o pedrís per seure, construïts amb pedra i seient de tova al seu damunt. El de mà dreta, el més llarg i a més té un regueró que permet aportar aigua a una bassa de planta trapezoïdal que hi ha al davant mateix (probablement d’alguna deu que sobreseia en aquest pany de mur. El broc consisteix en una boixa quadrangular de pedra encastada al mur. L’orifici està taponat amb un tap de suro per minvar el raig. En el centre d’aquest mur hi ha una superfície plana, arrebossada que podria haver sostingut un plafó de rajols ceràmics amb la imatge d’algun sant benefactor, tal vegada Sant Joan Baptista.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El ferm és de terra a excepció de l’interior on s’observen tres rengles de rajol vermell, amb un retall fet al terra quadrangular que permet que la piqueta permeti abeurar la fauna salvatge. El mur lateral presenta una esquerda important degut a la forta pressió que exerceix la terra i la vegetació existent.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La bassa sembla haver estat arrebossada modernament amb morter. Té dos murets que permeten seure i per la part interior s’hi ha collat un filat de protecció. Un rètol municipal recorda als excursionistes que l’aigua no és apta al consum humà. </span></span></span></p> | 08120-35 | Camí de Sant Joan. | <p><span><span><span>La Font de Can Roure està relacionada amb la vida del mas i probablement amb el primer nucli de matadeperencs, instal·lats al voltant de l’església de Sant Joan. La seva situació orogràfica és excepcional i probablement hagi estat reformada en llarg dels anys, però la seva antigor és indiscutible. </span></span></span></p> | 41.6084100,2.0048100 | 417077 | 4606778 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86467-p1430798.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86467-p1430799.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86467-p1430806.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86467-p1430797.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Lúdic | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Alguns excursionistes han comentat que abans hi havia aigua i que s’hi veien gran quantitat d’amfibis, entre ells la salamandra, que a més d’una espècie protegida, és una bioindicadora del bon estat de l’aigua i que des de que s’ha buidat ja no se’n veuen. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:47 | |||||
| 86468 | Font de Can Vinyers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-vinyers | XVII - XVIII | <p><span><span><span>La Font de Can Vinyers està situada a la llera esquerra del torrent que en aquest indret porta el nom de la font, propietat de l’antic mas Vinyers. En realitat però, està situada uns metres més avall de la confluència entre el Torrent de Can Solà, amb el Torrent del Salt, i un cop passada la font, després d’un revolt, canvia de nom per passar a anomenar-se Torrent dels Abeuradors. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Per accedir-hi es pot fer des de la masia de Can Vinyers, seu del Club de golf La Mola, però el camí d’accés natural s’inicia just per darrera la casa. El carrer que hi condueix rep el nom de Camí de la Font de Can Vinyers. El recorregut és d’uns dos-cents cinquanta metres de baixada progressiva resseguint el camí que passa pel darrera de la casa en direcció al torrent. Una barana de fusta protegeix al caminant de relliscar marge avall. En el tram final hi ha varis graons que condueixen directament al bell mig del torrent. Cal travessar-lo, fins l’altre llera on un vell plataner, de dimensions imponents senyala la presència de la font, protegida per un muret de pedra d’una cinquantena de metres de llargada. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Consisteix en una estructura d’obra i reforçada amb pedra, retallada en el marge. Un nínxol o fornícula amb els costats arrebossats i volta de maó disposat a plec de llibre, deixa entreveure una placa frontal realitzada amb morter de calç on es pot llegir el següent escrit (en lletra majúscula): “RESPECTA BÉ AQUESTA FONT. ÉS PER TU I PER TOTHOM. DEIXA-LA BEN TAPADA PER SI VÉNS ALTRA VEGADA”. Al dessota mateix s’endevina un orifici, actualment tapat per on fa anys hi devia haver el broc per on rajava l’aigua. Si hi havia una pica, aquesta ara ha desaparegut. A la part inferior hi ha un caixó fet amb varies fileres de maó del qual sobresurt una aixeta moderna de polsador. Arran de terra, entre les fulles caigudes dels arbres, una reixa engoleix l’aigua sobrant que a través d’un conducte soterrat, aboca l’aigua cap el torrent. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’espai és ombrívol, amb alzinar i sotabosc d’arínjol, falguera, heura i galzeran. Al costat de la font hi ha una taula de pedra i un parell de taules amb bancs a ambdós costats i dues papereres.</span></span></span></p> | 08120-36 | Torrent de la Font de Can Vinyers | <p>La font està associada a l'antic mas de Can Vinyers.</p> | 41.5996400,2.0323400 | 419360 | 4605778 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86468-p1430325.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86468-p1430337.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86468-p1430326.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86468-p1430327.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Lúdic | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A finals de l’any 2019 es crea la Comissió de les Fonts de Matadepera, Sant Llorenç del Munt i l’Obac, per iniciativa de l’Agrupació Sardanista La Mola. En aquesta agrupació hi participen la Unió Excursionista de Matadepera (UEM), l’Associació de Defensa Forestal (ADF), i el Consistori. L’objectiu d’aquesta comissió és la d’elaborar informes sobre cadascuna de les fonts i deus d’aigua per evitar que aquestes acabin malmetent-se i es perdin. Inicialment van centrar-se en set. Les cinc primeres eren més properes al poble: Can Roure, la de la Riba, la Font de la Tartana, la Font del Corraló i la de Can Vinyers. Les dues restants, la Font de la Soleia i la Font del Saüc es troben en el massís de Sant Llorenç. | 98|94 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:47 | |||||||||
| 86469 | Font de la illeta de Cal Raurell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-illeta-de-cal-raurell | XX | Degut a la pandèmia de la COVID-19, les fonts amb titularitat pública dins del municipi tenen el pas d'aigua tancat. | <p><span><span><span>La font està situada al bell mig d’una rotonda o illeta, en la confluència dels carrers de Josep Pla, de Pere Raurell i d’Agustí Escuder. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Consisteix en un parterre circular realitzat amb trencadís de lloses de pedra emmarcades per una vorera. Al centre destaca una estructura triangular que fa funció de jardinera. De seu interior s’alça una torreta d’uns dos metres i mig d’alçada. Per un costat, hi ha un banc de pedra adossat a l’estructura del mur, mentre que a l’oposat hi ha el brollador. Un caixó fet de pedra amb cobert de volta fet de granit deixa entreveure una aixeta moderna, de polsador. L’aigua cau a una pica de granit en forma de semicircumferència. Té les vores treballades. Està sostinguda per la part inferior, per una columna i collada al mateix mur. </span></span></span></p> | 08120-37 | Illeta del carrer de Josep Pla amb el carrer de Pere Raurell. | 41.6023600,2.0284800 | 419042 | 4606084 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86469-dsc6426.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86469-dsc6427.jpg | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Antigament al capdamunt de la font estava presidit per un fanal. | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:47 | |||||||||||
| 86470 | Font del Bosquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-bosquet | <p><span><span><span>SOLÍS, Paula; VILA, Míriam et alii (2019). 1984-2019. 35 anys Agermanament Matadepera – Mariapfarr, dins Gaseta de Matadepera. Especial Agost de 2019. Ed. Ajuntament de Matadepera. Impremta Pagès.</span></span></span></p> | XX | Restaurada l’any 2014, amb motiu del canvi d'ubicació. | <p><span lang='CA'><span><span>Font d’aigua pública de tipologia austríaca, situada al Bosquet. Consisteix en un vell tronc d’arbre disposat verticalment, polit amb varies capes de vernissatge i buidat per l’interior, amb una portella a la part inferior per amagar les conduccions d’aigua. S’ha preservat el naixement de les branques que, a més a més d’element decoratiu fan funció d’agafador. De la branca més imponent neix el broc per on surt l’aigua. L’extrem està subjectat per un cèrcol de ferro per evitar que s’esquerdi amb el pas dels anys. La part frontal queda decorada per un element decoratiu de forja amb el cap d’un drac per on sorgeix l’aigua. El capçal del tronc està protegit amb una teuladeta de perfil hexagonal, amb teules de llesca tradicionals que culmina amb un caramull metàl·lic i un pollastre cantant a l’albada. Al dessota del broc, hi ha l’abeurador. Consisteix en un tronc de dimensions considerables, buidat i protegit en els seus dos extrems per dos cèrcols de ferro collats. A la part frontal s’hi ha gravat amb foc, el nom dels dos pobles agermanats, amb els escuts municipals corresponents i una rosassa al dessota de cada municipi.</span></span></span></p> | 08120-38 | Plaça del bosquet, Carretera de Terrassa, s/n | <p><span><span><span>La font és un obsequi del poble de Mariapfarr (Àustria), un municipi de la vall del Lungau amb una població d’uns 2.300 habitants aproximadament, amb qui Matadepera està agermanat des de l’any 1984. La font va ser lliurada per l’alcalde de Mariapfarr durant els actes oficials d’agermanament.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Inicialment es va col·locar a la Plaça del Cap, davant de l’Ajuntament. El mes de juny de l’any 2014 s’inicien les sobres d’adequació de la plaça per plantar-hi el monument dedicat als gegants. La font es desmunta, es neteja i restaura i s’instal·la definitivament al Bosquet, sota l’ombra de les alzines. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’origen de l’agermanament es remunta a l’any 1981, moment en què a Matadepera va sorgir la idea de dotar al poble d’una parella de gegants i poder celebrar després una Trobada Internacional. La casualitat va fer que parlant amb Gislinde Humer, una ciutadana austríaca que de jove havia passat llargues temporades a la casa de la família Marlet, es van assabentar que precisament a la vall del Lungau existia també una tradició gegantera. Així doncs, un cop creat els gegants, l’any 1982, els geganters d’aquesta petita població austríaca participa a la Primera Trobada Internacional de Gegants celebrada a Matadepera. La seva amistat els portarà a l’agermanament oficial l’any 1984. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1994, se celebra el desè aniversari i les visites mútues organitzades per entitats diverses s’han anat succeint sense mai perdre el contacte. L’any 2004, amb motiu del vintè aniversari, celebrat a Matadepera, se signa la renovació del protocol d’agermanament on hi seran presents les autoritats de Mariapfarr i nombroses entitats d’aquest municipi que varen viatjar fins a Matadepera. Al 2005 s’organitzen visites d’intercanvi entre els alumnes de primària. L’any següent la comissió coordinarà una representació del Trachtenfrauen Verein, que vetllen per la preservació del vestit tradicional de la vall del Lungau.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els vint-i-cinc anys d’agermanament es van celebrar amb un desplaçament dels matadeperencs cap a Mariapfarr amb un seguit d’actes culturals molt intensos (balls tradicionals, torneig de futbol, sopars de germanor, cant coral, cercaviles, lliurament de medalles commemoratives...). L’alcaldessa Mireia Solsona, en nom del poble de Matadepera va fer lliurament de dues pedres de molí de dues tones i mitja cadascuna, que s’exposen en els jardins de l’Ajuntament de Mariapfarr. Ambdues estan presidides pel lema ideat pel joier Hans Leicht “Treballem junts – Wir arbeiten zusammen”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 2010 el pregoner que obria els actes de la Festa Major d’agost va ser l’alcalde de Mariapfarr, Franz Doppler, i la banda musical Mariapfarrer Spitzbuam. En aquesta ocasió es va obsequiar amb un penjoll a la gegantona Heidi que anava vestida amb un vestit tradicional austríac, brodat amb fil d’argent i que porta l’escut del municipi amb dos cristalls de muntanya.</span></span></span></p> | 41.5975800,2.0264200 | 418864 | 4605555 | 1984 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86470-dsc6412.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86470-p1430237.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86470-p1430238.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Obsequi del municipi agermanat Mariapfarr (Àustria) durant els actes d’agermanament. | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:47 | ||||||
| 86471 | Font del carrer de Sant Llorenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-carrer-de-sant-llorenc | XX | En un dels costats ha desaparegut l’aixeta o broc, el desaigua i la pica de pedra, de la qual només se’n conserva la part que va encaixada en el mur. Tant la portella com el seient dels bancs estan pintats. | <p><span><span><span>Font ubicada en una illeta en la confluència dels carrers de Sant Llorenç amb el de Sant Joan. Consisteix en un pilar quadrangular, realitzat amb cups de pedra més o menys de mida regular, collats amb ciment. A la part superior, separat per un ràfec de pedra plana, hi ha un segon pilar, més estret, fet amb dues fileres de pedra. Al seu damunt s’hi ha collat una farola de carrer amb dos llums. En el basament inferior, hi ha varis elements destacables que semblen respectar una certa simetria. Per un costat destaca una pica de pedra repicada, de forma trapezoïdal amb desaigua inferior connectat a la xarxa de clavegueram. En dos altres costats, seguint la mateixa línia, un banc de pedra. Només al damunt d’un d’ells s’observa una portella de ferro amb la clau de pas al seu interior. </span></span></span></p> | 08120-39 | Confluència dels carrers de Sant Llorenç i Sant Joan. | 41.6008100,2.0249700 | 418747 | 4605915 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86471-dsc6579.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86471-dsc6577.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Per les festes de Nadal, la farola es decora amb un arbre de llums.Degut a la pandèmia de la COVID-19, les fonts amb titularitat pública dins del municipi tenen el pas d'aigua tancat. | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:47 | |||||||||
| 86472 | Forn de calç 1 de Can Roure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-1-de-can-roure | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2015). Eines i feines dels oficis. Edicions Brau. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT SEGURA; X. i MUNUERA BERMEJO, J. (2014). Matadepera: patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>GRAUS, Ramon i ROSELL, Jaume (2010). Història de la construcció a la Catalunya contemporània. Apunts del curs. Secció d'Història de la construcció del departament de Composició Arquitectònica. Universitat Politècnica de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>HERNÁNDEZ, Lluís (2014). Els forn de calç, dins diari La Torre, pàg. 24.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>ROSELL, Jaume i SUBIRATS, Miquel (1987). La producció de calç, ahir. El procés pre-industrial de producció de calç, a la comarca del Montsià. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> | XIX - XX | Es tracta d’una estructura prou important com per donar-li el valor que es mereix. Degut a la gran quantitat de persones que circulen per aquest indret, fora bo netejar la vegetació que l’envolta i protegir el curull del pou per evitar que algú pugui prendre mal. | <p><span><span><span>El forn de calç se situa a mà esquerra del camí que mena des de l’antic mas fins al Collet de Can Roure, en el vessant nord-oest del turó de les Roques Blanques. Està excavat a l’interior d’un marge fet de pedra irregular, lligat amb argamassa, de 3’50 metres d’alçada conservada per un diàmetre de 4’40 metres. És de planta circular, lleugerament cònic, amb una entrada de planta trapezoïdal i volta de canó característica que comunica directament amb la boca del forn. Està orientada al nord-oest i mesura 1’30 m d’alçada per 1’80 m d’amplada exterior i 1’30 m d’amplada interior. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els murs de l’estructura són de paredat antic fet a base de pedra irregulars. La volta de la porta també està feta amb pedra, però més planera, falcada amb pedruscall, unida amb morter de calç i disposada a plec de sardinell. A tot el perímetre del pou s’hi observa una bancada d’1’30 metres d’amplada màxima per 35 a 40 centímetres d’alçada aproximadament. Els murs de l’olla conserven les empremtes deixades per la rubefacció.</span></span></span></p> | 08120-40 | Collet de Can Roure. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els forns de calç o olles de calç són construccions tradicionals que es troben arreu de Catalunya. Estan construïts d’una manera molt senzilla, aprofitant el desnivell d’un marge o s’excavava directament en un rost amb l’objectiu d’obtenir, la calç necessària per a fer el morter de calç (barrejant-lo amb aigua i sorra), emprat tradicionalment en la construcció de cases i altres edificis durant segles fins als anys cinquanta, on el ciment i el formigó prenen la davantera. També servirà per arrebossar les façanes, o per emblanquinar les cases, impermeabilitzar els safarejos i les cisternes, per ensulfatar les plantes contra les plagues i com a desinfectant de l’aigua.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El procés de transformació de la pedra en calç s’obté a través de la combustió de la llenya i la pedra de calç, mitjançant un forn de forma rodona fet dins la terra o la roca. Cal obtenir una temperatura d’entre 800°C i 1000ºC perquè el carbonat càlcic s'alliberi de l'anhídrid carbònic i passi a òxid de calci. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Per a aconseguir aquest procés calia una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d'uns tres mesos, normalment entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres.</span></span><br /> <span lang='CA'><span>Els fagots de llenya i brancatge s'obtenien desbrossant el bosc i la pedra, s’extreia amb pics, i escodes. Un cop obtingut el material primari, es transportava amb carros o mules fins al forn, que s'omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida: a baix les més grosses i a dalt del curull les més petites. A la part inferior es deixava una boca per introduir-hi els feixos de llenya amb una mena de forca anomenada gavell. S'encenia el foc i es deixava encès els dos primers dies amb una faixa destapada que es tapava a poc a poc. Quan començava l'encesa, ja no es podia aturar fins que el mestre calcinaire comprovava que la pedra era ben cuita. Calien de dotze a quinze dies de cuita per deixar la pedra a punt i després vint dies més per refredar-se. Aquesta calç anomenada viva s'apagava abocant-hi aigua, essent convertida en hidrat de calç o calç morta. Passat aquest temps la calç es podia desenfornar i transportar-la en carros per a ser emprada. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Generalment es feia un forn de calç quan hi havia necessitat de producte, i no sempre era comercialitzat, sinó que cada casa se'n podia fer un i s'abandonava després de ser utilitzat. Tampoc era necessari que estigués situat a prop d'una pedrera de calcària, ja que normalment es trobaven pedres d'aquest tipus escampades dins el bosc, al peu dels camins o a les rieres.</span></span><br /> <span lang='CA'><span>D'aquesta antiga activitat, tan estesa només resta el mut testimoni d'aquells forns que en l'actualitat estan mig enrunats i tapats per la vegetació. La producció de calç va tenir una certa importància fins a mitjans segle XX, com ho demostra l'existència de moltes olles o forns com els que es poden observar a Matadepera. Els dos forns que es troben en aquest sector estan relacionats amb la propietat de Can Roure.</span></span></span></span></span></p> | 41.6060700,2.0080300 | 417342 | 4606515 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86472-p1430854.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86472-p1430837.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86472-p1430840.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86472-p1430844.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86472-p1430851.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | BPU | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La fotografia que consta a l’inventari de les Construccions de pedra seca Wikipedra amb número de codi, 8 no es correspon al forn inventariat. S’ha fet constar amb les dades actuals per a la seva rectificació. A una dotzena de metres, situat al davant mateix, aprofitant el marge s’ha localitzat un altre pou d’uns cinc metres de diàmetre per dos de fondària actual, sense cap altre estructura visible; tal vegada fos un forn que no es va acabar de construir mai. | 119|98 | 47 | 1.3 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:47 | |||||
| 86473 | Forn de calç 2 de Can Roure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-2-de-can-roure | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2015). Eines i feines dels oficis. Edicions Brau. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT SEGURA; X. i MUNUERA BERMEJO, J. (2014). Matadepera: patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>GRAUS, Ramon i ROSELL, Jaume (2010). Història de la construcció a la Catalunya contemporània. Apunts del curs. Secció d'Història de la construcció del departament de Composició Arquitectònica. Universitat Politècnica de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>HERNÁNDEZ, Lluís (2014). Els forn de calç, dins diari La Torre, pàg. 24.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>ROSELL, Jaume i SUBIRATS, Miquel (1987). La producció de calç, ahir. El procés pre-industrial de producció de calç, a la comarca del Montsià. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> | XIX - XX | Pi caigut al seu interior que ha fet malbé la boca. Caldria enretirar el pi i refer la boca. Un cop consolidat, protecció de l’entorn, documentació arqueològica, dibuix d’alçat i planta i retolació per a donar a conèixer aquest ric patrimoni. | <p><span><span><span>El forn de calç se situa a mà esquerra del camí que mena des de l’antic mas fins al Collet de Can Roure, en el vessant nord-oest del turó de les Roques Blanques. Està excavat a l’interior del marge i fet de pedra irregular, lligat amb argamassa, de gairebé sis metres d’alçada per un diàmetre aproximat de 5 metres. És de planta circular, lleugerament cònic, amb una entrada en planta rectangular que comunica directament amb la boca del forn. La boca d’entrada, orientada al nord-est, està totalment enfonsada degut a la caiguda d’un arbre que havia crescut a l’interior de l’olla. Es pot veure que era fet de maó, disposat a plec de llibre, formant un arc de mig punt. Els murs de l’estructura són de paredat antic fet a base de pedres força irregulars, a excepció de la volta de l’entrada, de maó, unit amb morter de calç. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La bancada interior no és visible. Els murs de l’olla conserven les empremtes deixades per la rubefacció.</span></span></span></p> | 08120-41 | Collet de Can Roure | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els forns de calç o olles de calç són construccions tradicionals que es troben arreu de Catalunya. Estan construïts d’una manera molt senzilla, aprofitant el desnivell d’un marge o s’excavava directament en un rost amb l’objectiu d’obtenir, la calç necessària per a fer el morter de calç (barrejant-lo amb aigua i sorra), emprat tradicionalment en la construcció de cases i altres edificis durant segles fins als anys cinquanta, on el ciment i el formigó prenen la davantera. També servirà per arrebossar les façanes, o per emblanquinar les cases, impermeabilitzar els safarejos i les cisternes, per ensulfatar les plantes contra les plagues i com a desinfectant de l’aigua.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El procés de transformació de la pedra en calç s’obté a través de la combustió de la llenya i la pedra de calç, mitjançant un forn de forma rodona fet dins la terra o la roca. Cal obtenir una temperatura d’entre 800°C i 1000ºC perquè el carbonat càlcic s'alliberi de l'anhídrid carbònic i passi a òxid de calci. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Per a aconseguir aquest procés calia una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d'uns tres mesos, normalment entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres.</span></span><br /> <span lang='CA'><span>Els fagots de llenya i brancatge s'obtenien desbrossant el bosc i la pedra, s’extreia amb pics, i escodes. Un cop obtingut el material primari, es transportava amb carros o mules fins al forn, que s'omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida: a baix les més grosses i a dalt del curull les més petites. A la part inferior es deixava una boca per introduir-hi els feixos de llenya amb una mena de forca anomenada gavell. S'encenia el foc i es deixava encès els dos primers dies amb una faixa destapada que es tapava a poc a poc. Quan començava l'encesa, ja no es podia aturar fins que el mestre calcinaire comprovava que la pedra era ben cuita. Calien de dotze a quinze dies de cuita per deixar la pedra a punt i després vint dies més per refredar-se. Aquesta calç anomenada viva s'apagava abocant-hi aigua, essent convertida en hidrat de calç o calç morta. Passat aquest temps la calç es podia desenfornar i transportar-la en carros per a ser emprada. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Generalment es feia un forn de calç quan hi havia necessitat de producte, i no sempre era comercialitzat, sinó que cada casa se'n podia fer un i s'abandonava després de ser utilitzat. Tampoc era necessari que estigués situat a prop d'una pedrera de calcària, ja que normalment es trobaven pedres d'aquest tipus escampades dins el bosc, al peu dels camins o a les rieres.</span></span><br /> <span lang='CA'><span>D'aquesta antiga activitat, tan estesa només resta el mut testimoni d'aquells forns que en l'actualitat estan mig enrunats i tapats per la vegetació. La producció de calç va tenir una certa importància fins a mitjans segle XX, com ho demostra l'existència de moltes olles o forns com els que es poden observar a Matadepera. Els dos forns que se situen en aquest indret estan relacionats amb la producció de calç del mas Roure.</span></span></span></span></span></p> | 41.6058900,2.0078000 | 417323 | 4606496 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86473-p1430856.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86473-p1430861.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86473-p1430866.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86473-p1430860.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | BPU | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Consta a l’inventari de les construccions de pedra seca Wikipedra amb el codi, 459. | 119|98 | 47 | 1.3 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:47 | |||||
| 86474 | Goigs a llaor de Sant Joan Baptista | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-llaor-de-sant-joan-baptista | <p><span><span><span>BALLBÈ i BOADA, Miquel (1982). Matadepera i Sant Llorenç del Munt. Més de mil anys d’història. Volum II, Sant Llorenç del Munt. Ajuntament de Matadepera – Caixa d’Estalvis de Terrassa.</span></span></span></p> | XVII - XXI | <p><span><span><span>Edició en dos colors, en paper corrent de 2.000 exemplars i 100 exemplars en paper de fil, numerats. Dibuix i orla al boix, obra de Maria Palau. Publicat amb motiu de la Festa Major de Matadepera, l’any 1979. Impresos per la Impremta La Noogràfica de Sabadell (Dipòsit Legal B – 29336 – 1979).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Quadre delimitat per una orla ample de motius vegetals alternada amb orenetes volant. Després de l’encapçalament amb el títol al centre, enquadrat, una representació de Sant Joan (en negre i blanc) i ambdós costats l’església vella de Sant Joan i l’església nova. En tots tres dibuixos hi ha la rúbrica de la signatura de l’artista “MP”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Text disposat en tres columnes. Partitura inferior la tornada. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La transcripció sencera del goig, diu així:</span></span></span></p> <p><span><span><span>Goigs a llaor de Sant Joan Baptista, Patró de Matadepera, Arxiprestat de Terrassa, Bisbat de Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>(primera columna) Precursor del novell Dia / que excel·liu de bell matí / Sant Joan, estel i guia, / feu planer el nostre camí.//</span></span></span></p> <p><span><span><span>Canta, poble, la lloança / de Joan, el Precursos, /ell ens doni l’esperança, / la fermesa i el guardó / de l’eterna companyia / en la pau del Goig diví.//</span></span></span></p> <p><span><span><span>En el sí de vostra mare / refulgiu en santedat : / quan el Crist no us veu encara, / i sou ple de l’alegria / del que és Nat i no té fi.//</span></span></span></p> <p><span><span><span>La paraula d’Issaias / s’ha fet clara en el desert: / i sou l’Àngel del Messies/</span></span></span></p> <p><span><span><span>(SEGONA COLUMNA) que esbrosseu el camí incert. / Vostre esguard ens irradia / senyalant nostre destí.//</span></span></span></p> <p><span><span><span>Sou ministre del Miracle / a les ribes del Jordà, / quan el Verb, en bell oracle/ l’Esperit preconitzà / al vessar vostra mà pia / l’aigua pura que l’ungí. //</span></span></span></p> <p><span><span><span>Senyaleu amb mà benigna, / Jesucrist, l’Anyell de Déu. / i ens mostreu, en un bell signe, / el qui treu la culpa greu, / el qui porta la metgia / al nou món que redimí. //</span></span></span></p> <p><span><span><span>Salomé en la dansa impura / vostra testa ha conquerit / i en la dansa que perdura / vostra sang ens ha enrogit / </span></span></span></p> <p><span><span><span>(tercera columna) de l’eterna valentia / amb que un jorn us enfortí. //</span></span></span></p> <p><span><span><span>Flor gentil de primavera, que heu florit en el Vallès, / beneïu Matadepera, / protegiu el feligrès/ que, devot, en Vós confia; sigueu nord del pelegrí. //</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la terra catalana / feu-la plena de virtuts / i amb la fe que ens agermana / feu que un dia, benvinguts, / entonem la melodia / incessant i sense fi. //</span></span></span></p> <p><span><span><span>Precursor del novell Dia / que excel·liu de bell matí: Sant Joan, estel i guia, / feu planer el nostre camí. //</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pregueu per nosaltres, Sant Joan Baptista. //</span></span></span></p> <p><span><span><span>Perquè siguem dignes de les promeses de Crist. //</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>PREGUEM. Oh, Déu. Vós volguéreu que Sant Joan Baptista fos el precursor del naixement i de la mort del vostre fill. Feu que, així com ell va ser màrtir de la veritat i de la justícia, així nosaltres lluitem amb valentia per la confessió de la vostra doctrina. Per nostre Senyor Jesucrist, el vostre Fill que amb Vós viu i regna, en la unitat de l’Esperit Sant, Déu, pels segles dels segles.</span></span></span></p> | 08120-42 | Església de Sant Joan de Matadepera | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1645), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. </span></span></span></span></span></p> | 41.5990700,2.0279200 | 418991 | 4605719 | 1979 | 08120 | Matadepera | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86474-goigs-a-llaor-de-sant-joan-baptista.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86474-esglesia-vella.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86474-esglesia-nova.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Autora del dibuix al boix : Maria Palau | Els goigs es cantaven antigament a l’església de Sant Joan situada al costat de Can Roura, i actualment ho fan també a l’església nova. | 98|119|94 | 62 | 4.4 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:47 | ||||
| 86475 | Hotel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hotel | <p>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Volum IV. Catàleg de Béns.</p> | XX | <p><span><span><span>Edifici de planta quadrangular format per un cos principal i un cos annex de diferent volumetria. Fa cantonada amb la plaça d’Alfons Sala, també coneguda com la plaça del Baldiró, i el carrer de Sant Isidre. Consta de planta baixa i tres pisos en el cos principal i planta baixa i dos pisos en el cos annex. La coberta és de pavelló, és a dir, a quatre aigües acabada en ràfec, en el cos principal, i de terrat pla en el cos annex.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Cada cos té un tractament específic de les façanes. El cos principal té com a eix l’aresta de la cantonada, però la façana dl carrer de Sant Isidre disposa d’un eix menys de verticalitat que el que dóna a la plaça. El balcó cantoner a l’alçada del primer pis i la gran finestra balcó, també cantonera a l’alçada de tercer, serveix per unir les dues façanes. Destaquen la varietat de formes i de tractament de les obertures, la utilització d’elements de ceràmica en cornises, aplacats i voladissos que decoren la façana, així com el ferro forjat de baranes, mènsules i fanals.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>La façana del cos annex, amb accés pel carrer de Sant Isidre, es disposa simètricament a partir d’una composició piramidal de les obertures que es trenca en la segona planta, fruit d’una remunta posterior que no va tenir en compte el programa ornamental del projecte original a causa de les noves necessitats requerides pels nous usos de l’immoble. Destaca l’estil historicista del portal d’entrada a manera de casal de punt rodó amb escut a la dovella central. A la planta pis hi trobem una obertura quàdruple i una de més petita al damunt amb tres arcs, el central més gran que els laterals.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La planta baixa del cos cantoner, es va reformar l'any 2004 i adequar com equipament cultural. Les plantes superiors allotgen una residència de gent gran. L’altre cos conté un comerç i serveis.</span></span></span></p> | 08120-43 | Carrer de Sant Isidre, 35-38. | <p><span><span><span>En aquest solar abans de construir-s’hi l’hotel hi havia la sala de ball de Cal Trapet i el cafè República.</span></span></span></p> <p> </p> | 41.5989700,2.0271300 | 418925 | 4605709 | 1941 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86475-p1430197.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86475-p1430635.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86475-p1430636.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | BCIL | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ignasi Escudé Gibert i Pedro Pigrau | En l'inventari del patrimoni arquitectònic de la Generalitat consta amb el nom de 'Residència Els Roures'. | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:47 | ||||
| 86476 | Ignacia Riu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ignacia-riu | <p>AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Volum IV. Catàleg de Béns.</p> | XX | <p><span><span><span>Conjunt format per deu habitatges apariats, situats a banda i banda del carrer de Sant Ignasi. Són cases bessones de planta baixa i pis, envoltades de jardí. El garatges de les dues cases comparteixen la mitgera i formen un volum formalment unitari. Les entrades als habitatges es produeixen a traves d’un porxo. Les tipologies i el tractament de tots els edificis és el mateix, però amb algunes diferencies formals, com el porxo d’accés, que donen varietat i enriqueixen el conjunt.</span></span></span></p> | 08120-44 | Carrer de Sant Ignasi, núms. 43-45; 42-44; 38-40; 37-39; 34-36 | <p><span><span><span>Conjunt de torres construïdes pels Toredemer per estiueig, inicialment destinades al lloguer. Es van anar fent paulatinament un o dos edificis per any.</span></span></span></p> | 41.6010200,2.0218300 | 418486 | 4605941 | 1954 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86476-dsc6634.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86476-dsc6642.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86476-p1430552.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86476-dsc6641.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIL | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Federico Viñals | 98 | 46 | 1.2 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:47 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 161,08 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.