Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
40229 Arxiu municipal de l'Ametlla del Vallès https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-lametlla-del-valles http://www.ametlla.org/arxiu_historic/index.php XIX-XX Es tracta d'un conjunt documental amb gairebé 500 ml de documentació en suport paper. A més, inclou també fotografies i documents audiovisuals. Disposa d'un quadre de classificació extret del normatiu d'arxius administratius però lleugerament adaptat. El quadre de classificació permet consultar les sèries documentals que integren el fons i que són: Administració General, Hisenda, Proveïments, Beneficència i assistència social, Sanitat, Obres i Urbanisme, Seguretat Pública, Serveis Militars, Població, Eleccions, Ensenyament, Cultura, Medi ambient, Col·leccions factícies. La documentació està físicament distribuïda en 4 espais: a l'arxiu de l'edifici de l'ajuntament, a l'arxiu de l'edifici de Serveis Territorials, a l'arxiu de la Biblioteca Municipal i a l'arxiu de la masia de can Camp. El fons municipal de l'Ametlla està constituït per: - Arxiu històric municipal (1816-1986): Bàsicament és documentació en suport paper. També hi ha negatius de fotografies, així com una col·lecció de gairebé 1500 fotografies antigues en suport digital que fan referència al poble (paisatges, carrers, arquitectura, festivitats, retrats personals i col·lectius) amb unes dates que van de finals del segle XIX fins el 1969. Dins de l'arxiu històric s'inclouen també 180 hores de gravacions audiovisuals fetes recentment a gent gran del poble que tracten de l'època de la Segona República i el franquisme a l'Ametlla del Vallès. - Arxiu administratiu municipal (1987-2009): Documentació fonamentalment en paper però també en suport digital. - Arxiu Municipal Josep Badia i Moret: Documentació en suport paper i negatius de fotografies. El fons va ser creat i estructurat per Josep Badia en les sèries següents: 1.Baronia de Montbui 2.Parròquia de Sant Genís 3.Germandat de Sant Sebastià 4.Coral lo Lliri 5.Associació Amics del Llibre 6.Les Festes Majors 7.Club de Futbol l'Ametlla 8.El Teatre 9.Homenatge a la vellesa 10.Santuari de Puiggraciós 11.Sala de cinema 12.Programes i fullets d'eleccions municipals 13.Ajuntament 14.Galeria de personatges 15.F.E.T. y de las J.O.N.S. a l'Ametlla 16.Revistes informatives 17.Associacions de veïns 18.Altres associacions i agrupacions lúdiques o culturals 19.Actes culturals 20.Retalls de premsa 21.Ametlla-Films 22.Urbanisme: Història i evolució 23.Àlbums de fotografies 24.Germandat Nostra Senyora de les Neus 25.Sindicat Agrícola i Cooperatiu 08005-360 Ajuntament de l'Ametlla del Vallès 41.6695700,2.2614600 438520 4613353 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Bo Física Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Crisant Tengo i Valldeoriola Ajuntament de l'Ametlla del Vallès 56 3.2 41 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:17
40231 Arxiu de la Corona d'Aragó https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-de-la-corona-darago Organitza el seu fons documental en 9 seccions i conserva el document més antic que fa referència a la vil·la de l'Ametlla. Es tracta d'un pergamí de l'any 906 on es confirmava que la Parròquia de Sant Genís de l'Ametlla era una propietat de la abadessa Emma, filla de Guifré el Pilós. 08005-362 C/ Almogàvers 77, 08018 Barcelona. 41.6695700,2.2614600 438520 4613353 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Bo Legal i física Modern Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Crisant Tengo Valleorila 94 56 3.2 41 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:17
40232 Fons parroquial de l'església de Sant Genís de l'Ametlla https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-parroquial-de-lesglesia-de-sant-genis-de-lametlla XVI - XX <p>A l'Arxiu Diocesà de Barcelona es conserva la immensa part de l'arxiu parroquial de l'Ametlla del Vallès (1513-1971). Es tracta fonamentalment de: - Llibres sacramentals: baptismes, confirmacions, desposoris, matrimonis, defuncions i llibretes de compliment pasqual. - Testaments. - Fundacions - Administració: capbreus, censals, delmes, sentències, vendes, donacions, fundacions. - Cofradies: Cofradia de Ntra. Sra. del Roser.</p> 08005-363 Arxiu Diocesà del Bisbat de Barcelona. C/ del Bisbe, 5 (Barcelona). 41.6695700,2.2614600 438520 4613353 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Regular Física Contemporani Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic Inexistent 2023-05-26 00:00:00 Crisant Tengo i Valldeoriola Parròquia de Sant Genís de l'Ametlla del Vallès 98 56 3.2 2484 41 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:17
40233 Fons Eugeni Xammar https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-eugeni-xammar XX El fons documental Eugeni Xammar va ingressar l'any 1998 a l'Arxiu Nacional de Catalunya i aplega documentació varia relativa al periodista i traductor de l'Ametlla del Vallès. Es tracta bàsicament de documents textuals en suport paper d'entre els anys 1916 i 1991, encara que també hi ha fotografies, fotogravats i algun document sonor. El fons s'organitza en les sèries següents: Obra original, correspondència, escrits sobre Eugeni Xammar, Biblioteca i hemeroteca. 08005-364 Arxiu Nacional de Catalunya 41.6695700,2.2614600 438520 4613353 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Bo Física Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Crisant Tengo i Valldeoriola 56 3.2 41 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:17
40309 Museu virtual de la targeta postal de Catalunya https://patrimonicultural.diba.cat/element/museu-virtual-de-la-targeta-postal-de-catalunya Es tracta d'un fons d'imatges integrat per targetes postals antigues, totes elles anteriors a l'any 1940. Són postals de diferents poblacions de Catalunya digitalitzades per l'envers i pel revers. Actualment el fons conté gairebé 7000 postals i progressivament la xifra anirà augmentant. Les imatges estan catalogades en base a diferents criteris: població, comarca, nom de l'editor, any, etc. 08005-440 www.postalsdecatalunya.cat 41.6695700,2.2614600 438520 4613353 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Bo Inexistent Patrimoni documental Fons d'imatges Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Crisant Tengo Valleoriola Fons públic creat a partir del conveni de col·laboració signat entre l'ajuntament de l'Ametlla del Vallès i el Cercle Cartòfil de Catalunya, el principal organisme del país pel que fa al col·leccionisme, investigació i divulgació de la targeta postal a Catalunya. En origen, algunes de les postals procedeixen de fons públics, mentres que d'altres procedeixen de fons o col·leccions privades que han cedit els drets de visualització de les mateixes. Les postals podran consultar-se en breu a través de la web: www.postalsdecatalunya.cat 55 3.1 41 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:17
74038 Fons fotogràfic d'Aiguafreda a l'Arxiu Mas https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-daiguafreda-a-larxiu-mas XX <p>El fons fotogràfic de l'Arxiu Mas conté diverses fotografies d'Aiguafreda. Són imatges realitzades en diversos indrets emblemàtics del terme d'Aiguafreda i Tagamanent, com són el molí i els pous de glaç d'Avencó, Aiguafreda de Dalt, la riera, el bosc, la colònia Llobeta, vistes generals de la població, el pont de l'Abella, etc. Són totes en blanc i negre, datades entre 1919 i 1947.</p> 08014-109 Casa Amatller. Passeig de Gràcia, 41. 08007 Barcelona <p>Adolf Mas i Ginestà (Solsona 1861- Barcelona 1936) va treballar com a fotògraf a partir de la dècada dels noranta del segle XIX, en ple sorgiment del moviment modernista. Per diversos encàrrecs públics o privats, va retratar una gran quantitat de monuments i obres d'art d'arreu d'Espanya, entre els que destaquen les fotografies dels espais interiors modernistes i d'art litúrgic. A principi del segle XX, Mas va fundar l'Arxiu Mas, on va dipositar una gran quantitat de negatius fotogràfics, la majoria del període modernista. El seu fill Pelai va continuar la seva tasca, fins l'any 1941, quan Teresa Amatller crea l'Institut Amatller d'Art Hispànic sota la direcció de Josep Gudiol Ricard. En aquest moment, els fons de l'arxiu Mas i de l'Arxiu d'Arqueologia Catalana seran la base de la fototeca de l'Institut que continuarà ampliant-se paralelament amb l'Arxiu amb noves fotografies.</p> 41.7688500,2.2493600 437609 4624385 08014 Aiguafreda Obert Bo Física Patrimoni documental Fons d'imatges Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 55 3.1 41 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:17
74039 Fons fotogràfic d'Aiguafreda a l'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-daiguafreda-a-larxiu-fotografic-del-centre-excursionista-de-catalunya XX <p>A l'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya s'hi conserven diverses fotografies d'Aiguafreda de la primera meitat del segle XX. Van ser fetes per Antoni Gallardo, F. Blasi Vallespinosa, Emilio Pellicer i Ignasi Canals Tarrats, entre d'altres. Són fotografies realitzades en diversos indrets emblemàtics del terme d'Aiguafreda i la rodalia, com són el riu Congost, el pont de l'Abella, el molí d'Avencó i Valldeneu, entre d'altres.</p> 08014-110 Centre Excursionista de Catalunya. C. Paradís, 10 pral. 08002 Barcelona <p>A principi del segle XX un grup d'estudiosos, en col·laboració amb el Centre Excursionista de Catalunya, la Fundació Rabell Vda. Romaguera i la Institució Patxot, van recórrer el territori català per fotografiar els masos i així poder-ne fer un estudi aprofundit. El director del treball va ser l'arquitecte Josep Danés i Torras, que pretenia fer una publicació del recull de masos retratats. El projecte es va interrompre per l'esclat de la Guerra Civil i no va ser fins el 1976 que es va dipositar el material al Centre Excursionista de Catalunya. Des d'aleshores, el fons fotogràfic s'ha anat ampliant a través de la donació de particulars.</p> 41.7688500,2.2493600 437609 4624385 08014 Aiguafreda Obert Bo Física Patrimoni documental Fons d'imatges Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 55 3.1 41 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:17
74040 Fons fotogràfic d'Aiguafreda al Servei de Patrimoni Arquitectònic Local https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-daiguafreda-al-servei-de-patrimoni-arquitectonic-local XX El fons fotogràfic del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona conté diverses fotografies d'Aiguafreda. Són imatges realitzades en diversos indrets emblemàtics del terme, com són Aiguafreda de Dalt, el Castell de Cruïlles, la Casanova de Sant Miquel, el Dolmen de la Serra de l'Arca, el carrer d'Avencó, rescloses, el Sant Crist d'Aiguafreda, el ganivet de sílex trobat a la Serra de l'Arca, l'Hostal de la Polla, les excavacions arqueològiques a la cova d'Aiguafreda de Dalt, el mas Aragall, Casanoves, l'altar i el retaule de l'antiga església de Santa Maria, Sant Miquel de Canyelles, Sant Salvador d'Avencó, el pont de Peu de Costa, la riera d'Avencó, Can Serra de l'Arca, la Casanova de Sant Miquel, el Saüc, etc.; a més de vistes generals de la població i paisatges. Bona part de les fotografies són en blanc i negre i estan datades entre 1920 i 1980. 08014-111 C. Comte d'Urgell, 187. Edifici del Rellotge - planta baixa. 08036 Barcelona L'any 1914 es va crear el Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona. Des d'aleshores, el servei ha format un important fons fotogràfic i documental, bona part del qual provinent de l'Institut d'Estudis Catalans, del Centre Excursionista de Catalunya i de diversos fons particulars. Fins a l'any 1986 no va rebre el nom de Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL), quan va convertir-se en un referent en la restauració de patrimoni monumental del territori català. 41.7688500,2.2493600 437609 4624385 08014 Aiguafreda Obert Bo Física Patrimoni documental Fons d'imatges Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 55 3.1 41 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:17
74043 Recull fotogràfic de la biblioteca https://patrimonicultural.diba.cat/element/recull-fotografic-de-la-biblioteca XX A la biblioteca municipal hi ha un recull d'imatges antigues d'Aiguafreda, Sant Martí de Centelles i Tagamanent. Està integrat per fotografies datades entre principi del segle XX i mitjans del mateix segle, la majoria de les quals són el blanc i negre. Entre els indrets retratats, hi trobem la resclosa de la Llobeta, els masos, el turó de Tagamanent, Aiguafreda de Dalt, la plaça Major d'Aiguafreda, carrers del nucli de l'Abella, la colònia Llobeta, les processons, les fonts, etc. 08014-114 Biblioteca Municipal d'Aiguafreda. C. del Pont, 13 41.7670800,2.2513300 437771 4624187 08014 Aiguafreda Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74043-foto-08014-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74043-foto-08014-114-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni documental Fons d'imatges Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 98 55 3.1 41 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:17
74048 Fons documental de l'arxiu municipal d'Aiguafreda https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-daiguafreda XIX-XX L'arxiu municipal d'Aiguafreda està dipositat a l'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental de Granollers. S'hi conserva la documentació administrativa que ha generat el propi ajuntament des de principi del segle XIX fins a l'actualitat. En total s'hi conserven 126 metres lineals, entre 932 caixes i 105 caixes de 'manaments'. La documentació està classificada en les seccions i següents: administració general, hisenda, proveïments, beneficiència, sanitat, obres i urbanisme, seguretat pública, serveis militars, població, eleccions, ensenyament, cultura, agricultura i medi ambient i col·leccions. També s'hi conserva el fons del Jutjat de Pau d'Aiguafreda. 08014-119 Arxiu Comarcal del Vallès Oriental. C. Olivar, 10. 08402 Granollers L'Ajuntament d'Aiguafreda va signar el contracte de dipòsit de l'arxiu municipal amb el Consell Comarcal del Vallès Oriental el juny de 2008. Entre l'octubre i el desembre del mateix any el fons va ser traslladat a l'Arxiu Comarcal, on va ser ordenat, classificat i inventariat per la Núria Tarrés, en Santi Bustos i en Xavier Pérez, personal tècnic de l'arxiu. 41.7688500,2.2493600 437609 4624385 08014 Aiguafreda Obert Bo Legal Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 56 3.2 41 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:17
74049 Goigs del Sant Crist d'Aiguafreda https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-del-sant-crist-daiguafreda XIX-XX Els goigs en honor al Sant Crist d'Aiguafreda es canten el dia de la seva festivitat, el 3 de maig. Se'n conserven dues versions: la més antiga i la que es va composar en motiu de la restauració del temple, a mitjans del segle XX. D'aquesta darrera en va escriure la lletra Dr. Fortià Solà i la música Mn. Lluís Romeu. La versió més antiga comença així: ' Digám tots ab gran dolor á Jesús en creu clavat: Misericordia Senyor perdonau nostre pecat, Misericordia Senyor, á Nostra necessitat. (...)'. 'Puix de Deu sou tan amat alcansaunos déll lo perdó; Vicenç Benaventurat Vos que sou nostre Patró.' 08014-120 Aiguafreda La imatge del Sant Crist es venerava a Aiguafreda de Dalt des de principi del segle XVII. Amb el pas dels anys va adquirir una gran importància entre la població, fins que al segle XIX ja tenia una confraria que organitzaven la seva festa, celebrada el dia 3 de maig. Durant la celebració es cantaven els goigs, que alguns anys també va fer-se el dia 14 de setembre, dia de l'Exaltació de la Santa Creu. 41.7688500,2.2493600 437609 4624385 08014 Aiguafreda Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74049-foto-08014-120-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Religiós 2023-08-02 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 98 56 3.2 41 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:17
74052 Acta de consagració d'Aiguafreda de Dalt https://patrimonicultural.diba.cat/element/acta-de-consagracio-daiguafreda-de-dalt <p>SOLÀ, F. (1983). Aiguafreda. Temes Aiguafredencs I. Barcelona: Editorial Humanitas. SOLDEVILA, J. (dir.) (1998). Aiguafreda: 1100 anys d'història. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda.</p> IX <p>L'acta de consagració de l'església de Sant Martí d'Aiguafreda es conserva a l'Arxiu de la Corona d'Aragó. El temple va ser consagrat el 5 d'agost de l'any 898 per Gotmar, després que fos erigit per l'abadessa Emma, filla de Guifré el Pelós. En la relació de delmes i primícies que se li concedeixen, hi consten diversos vilars i esglésies de la rodalia, pel que l'acta constitueix la primera notícia d'aquests indrets. Per aquest motiu, sovint s'ha considerat el document fundacional de l'Alt Congost.</p> 08014-123 Arxiu de la Corona d'Aragó. C. dels Almogàvers, 77. 08002 Barcelona 41.7688500,2.2493600 437609 4624385 08014 Aiguafreda Restringit Bo Legal i física Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 56 3.2 41 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:17
41062 Arxiu Municipal https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-4 XX L'inventari de l'arxiu municipal de Bigues i Riells presenta quatre fons documentals ben heterogènies: la documentació municipal, el Jutjat de Pau i Registre Civil (1876-1996), documentació de caire polític (1936-1977), el fons de les germandats agropecuàries i sindicals (1906-1966) i un petit fons notarial (1821-1934). La documentació municipal està classificada en 14 seccions: 1. Administració general 2. Hisenda 3. Proveïments i obertura d'establiments. 4. Beneficència i assistència social. 5. Sanitat. 6. Obres i Urbanisme. 7. Seguretat pública. 8. Serveis militars. 9. Població. 10. Eleccions. 11. Instrucció pública. 12. Cultura. 13. Serveis agropecuaris i medi ambient. 14. Col·leccions factícies. 08023-5 Polígon industrial, carrer E, número 55 L'inventari de l'arxiu municipal de l'Ajuntament de Bigues i Riells ha estat fruit del treball de col·laboració amb la Diputació de Barcelona que des de 1992 desenvolupa un programa de col·laboració amb els ajuntaments de la província per dur a terme el condicionament, l'ordenació i l'inventari dels seus fons arxivístics. Carme Juan Richarte va fer l'inventari de la documentació de l'arxiu gràcies a aquest Pla. Antigament el municipi de Bigues i Riells formava part de la Baronia de Montbui. Conserva un important volum documental que es remunta a l'any 1821 i arriba fins a l'actualitat. En total, la documentació inventariada de Bigues i Riells descriu 2.589 unitats d'instal·lació i ocupa uns 286 metres lineals. 41.6790800,2.2082800 434103 4614449 08023 Bigues i Riells Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41062-foto-08023-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41062-foto-08023-5-3.jpg Física Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Horari de consulta per concertar. Per consultar l'arxiu cal sol·licitar-ho a l'Ajuntament (Av. Prat de la Riba, 177), ja que aquest es troba en un magatzem del polígon industrial, el número 55 del carrer E, on no hi ha atenció al públic. 98 56 3.2 41 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:17
41085 Fons documental de l'arxiu parroquial de Bigues https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-de-bigues XVI-XX <p>Es conserven els llibres sacramentals, el més antic és un llibre de bateigs de l'any 1560. Aquests llibres es van imposar a partir del Concili de Trento, abans no es feien. Es van salvar de la crema de l'any 1936 gràcies a dos seminaristes: Mn. Joan Batlles i Alerm i Mn. Codines. També destaca un capbreu de 1510 de Mn. Pere Bonet, un altre capbreu de Mn. Feliu Aguilar (1749), on hi ha molts resums de documents, alguns perduts, des de l'any 1220 i fins el segle XVIII. Destaquen els documents de Consagració de l'Església. El primer és de 1156, és l'acta de consagració. L'original està en el Bisbat. També hi ha un llibre de contractes i testaments des de l'any 1528 fins el 1545. Un llibre de llistats de compliment Pascual de 1567 fins el 1575.</p> 08023-28 Parròquia de Sant Pere i Sant Pau <p>L'autor del capbreu de 1749, Mn. Feliu Aguilar, és el mossèn que està enterrat a l'església parroquial. Un altre mossèn important per la conservació i difusió del patrimoni arxivístic i documental de la parròquia i, per extensió, per la història de Bigues, és mossèn Antoni Bassolas que està publicant els documents dins el full parroquial.</p> 41.6776800,2.2217500 435223 4614283 08023 Bigues i Riells Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41085-foto-08023-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41085-foto-08023-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41085-foto-08023-28-3.jpg Física Contemporani|Modern Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic Inexistent 2023-05-26 00:00:00 Jordi Montlló Bolart El responsable actual de l'arxiu és Mn. Antoni Bassolas 98|94 56 3.2 2484 41 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:17
41094 Fons documental de l'Arxiu Diocesà de Barcelona https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-diocesa-de-barcelona <p>MARTÍ BONET, Josep Maria (1975): Organigrama del Archivo Diocesano de Barcelona. MARTÍ BONET, Josep Maria (1985): 'Arxivo Diocesano de Barcelona' a Guia de los archivos y las bibliotecas de la Iglesia en España. Vol. I Archivos. Asociación Española de Archiveros Eclesiásticos. León, pp. 151-167. SANABRE, Rdo. José (1947): El archivo diocesano de Barcelona. Arquebisbat de Barcelona. Barcelona. TRENS, Dr. (1926): Inventari del tresor de les parròquies de Barcelona. Arxiu Diocesà de Barcelona.</p> XIV-XX <p>Els fons i les col·leccions de l'arxiu diocesà s'organitzen en Seccions, subseccions, sèries i subsèries. Totes les parròquies tenen una sèrie pròpia amb una carpeta. La parròquia de Sant Pere i Sant Pau de Bigues disposa d'una caixa, número 312, amb documentació diversa dels segles XVII a XX. També hi ha una nota de Mn. Lluís Petit d'arxius destruïts durant la guerra del francès. A més, es pot trobar documentació referent a Bigues en altres sèries. Una de les indexades per parròquies és la de les visites pastorals, on es documenten 55 visites pastorals a Bigues entre els anys 1306 i 1894. També s'hi pot trobar l'original de l'acta de consagració de l'església, de l'any 1156.</p> 08023-37 Palau Episcopal de Barcelona. C. Del Bisbe, 5 (Barcelona) <p>L'origen d'aquest arxiu es remunta a l'any 1107, segons consta en dos privilegis papals de Pascual II. S'organitzen en origen a partir de les dues sèries més importants: 'Mensa Episcopal' i 'Registra Communium'. La primera té els seus orígens en el privilegi del rei Lluís II de França (878), segons el qual es concedia al bisbe de Barcelona, Frodoino, les primeres propietats i drets importants. La segona sèrie data de 1303, iniciada pel bisbe Ponç de Gualba. Arxivers que han estat claus per la història de l'arxiu diocesà són: Antonio Campillo Mateu (1721-1779), el P. Caresmar, abad de Les Avellanes i mossèn Josep Sanabre (1926-1972). A partir de 1972, sota el mandat del senyor cardenal Jubany es reorganitza l'arxiu, s'adapten els locals i es microfilma la pràctica totalitat dels arxius eclesiàstics.</p> 41.6753800,2.2138500 434563 4614034 08023 Bigues i Riells Restringit Bo Física Modern|Contemporani Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic Inexistent 2023-05-26 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 94|98 56 3.2 2484 41 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:17
41095 Fons documental de l'Arxiu diocesà de Vic https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-diocesa-de-vic <p>GINEBRA i MOLINS, Rafael (2000): Els arxius de l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Onze segles d'història i cent anys de concentració de fons. Dins Lligall (Barcelona) núm. 16 p. 11-83.</p> <p>El fons documental de l'arxiu episcopal de Vic es pot consultar per internet a la pàgina http://www.abev.net. No conserva carpetes relacionades amb la parròquia de Sant Vicens de Riells, però sí que s'hi poden trobar documents aïllats o classificats en tipologies vàries, com les visites pastorals.</p> 08023-38 C. Sta. Maria, 1 (Vic) <p>L'arxiu episcopal de Vic neix amb el mateix bisbat, a les darreries del segle IX. El document més antic que es conserva és de l'any 881. En el s. XIII es van redactar els primers registres i instruments de descripció, com el cartulari de la catedral Liber dotationum antiquarum (1215). A finals del segle XVIII, mossèn Domènec Jaumar reorganitzà la documentació més antiga de l'Arxiu Capitular (segles IX-XIII) i a començaments del segle XIX s'inicià el registre de pergamins de la Mensa Episcopal, acabat l'any 1920 pel canonge Casadevall. L'any 1936 es va cremar una tercera part d'aquest darrer arxiu. Després de la guerra, el Dr. Eduard Junyent estructura l'Arxiu donant-li la fesonoomia actual.</p> 41.6753800,2.2138500 434563 4614034 08023 Bigues i Riells Restringit Bo Física Modern|Contemporani Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Jordi Montlló Bolart El responsable és Rafael Ginebra Telèfon: 93 889 44 32 de dilluns a divendres de 16 a 20 h i dissabtes de 10 a 13 i de 16 a 20 h. 94|98 56 3.2 41 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:17
41097 Fons bibliogràfic de l'hemeroteca Josep Móra https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-bibliografic-de-lhemeroteca-josep-mora XIX-XX Fons bibliogràfic i documental d'obres referents a Bigues i Riells de qualsevol temàtica. Hi ha monografies, articles, revistes i notícies de diaris. Destaquen les publicacions de Francesc Maspons i Labrós i Pilar Maspons, que escrivia amb el pseudònim de Maria de Bell-lloc. 08023-40 Pl. de la Porxada, 6 (Granollers) Creada l'any 1962 amb les publicacions, impresos i monografies que en vida havia aplegat el senyor Josep Móra i Sibina (Granollers 1858-1937). Des de bon inici la importància del fons s'incrementa i es converteix en el centre de documentació de referència per als estudiosos de la comarca del Vallès Oriental. Actualment el seu catàleg està format per premsa, monografies, impresos, programes, cartells, fotografies sobre Granollers i la comarca del Vallès Oriental; partitures musicals de compositors locals i d'altres; també obres d'assaig i literàries d'autors de la comarca; i biblioteca de consulta. 41.6753800,2.2138500 434563 4614034 08023 Bigues i Riells Restringit Bo Física Patrimoni documental Fons bibliogràfic Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart El responsable és el senyor Lluís Tintó.Horari: de dilluns a divendres de 9 a 13 i de 18 a 20 hores.Telèfon 93 842 66 85. 57 3.3 41 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:17
42629 Arxiu Històric Municipal https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-historic-municipal X-XX L'Arxiu Municipal conté bona part dels fons que integren el patrimoni documental de la vila. La part més important és la de la documentació generada o rebuda per les diferents administracions municipals al llarg de la història, però també aplega fons d'entitats i personals, i recull els testimonis documentals que els ciutadans i les entitats locals hi vulguin dipositar. L'arxiu consta de tres seccions ubicades en espais diferenciats: l'Arxiu Històric, l'Arxiu Administratiu i els Arxius de Gestió. Actualment, es conserven fons amb un abast cronològic que va del segle X als nostres dies. L' Arxiu Històric es troba ubicat a l'edifici de la Biblioteca Municipa i l' Arxiu Administratiu i Arxius de Gestió es troben ubicats a l'edifici de l'Ajuntament. L'Arxiu Històric conserva la documentació amb més de trenta anys, amb un valor marcadament històric. La cronologia dels fons documentals conservats s'inicia al segle X. El fons i quadre de classificació és el següent: Fons Municipal 1 Administració Local (des de l'any 991 fins al 2005) amb 691,3 m lineals de documentació, i on es poden trobar classificats documents relacionats amb hisenda (des de 1434); proveïments (des de1882); beneficència i Assistència social (des de 1848); sanitat (des de 1394); obres i urbanisme (des de 1834); seguretat pública (des de 1857); serveis militars (des de 1856); població (des de 1853); eleccions (des de 1857); ensenyament (des de 1856); cultura (des de 1914); serveis agropecuaris i medi ambient (des de 1852); col·leccions factícies (des de s. X). El Fons Judicials, del Jutjat de Pau de Caldes de Montbui datades des de l'any 1936 - 1949, amb 0,1 m lineals. El Fons d'institucions és on hi trobem l'Hospital de pobres de Caldes de Montbui i que va del segle XIII fins l'any 1988. Comprèn 10,5 ml. Del Fons d'Associacions i fundacions cal destacar la de Montepio de San Sebastián (1877-1992) i l'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica, amb 1,5 ml. Del Fons comercial i d'empreses, l'arxiu disposa de l'arxiu del Balneari Rius, que va de l'any 1547 fins al 1956, i que ocupa una superfície de 0,3 ml. També disposa de l'arxiu de la Cooperativa del Remei amb documents que van des de l'any 1916 i fins el 1930. Dels Fons patrimonials, hi ha els arxius de Pere Soler (1406) amb 0,1 ml; l'arxiu d'Antònia Verneda (1461-1702); finalment els de la Casa Marcer (1870). Del Fons Personals hi ha el Fons Joaquim Delger i Bueno (1652-1975 ) amb 0,2 ml; el Fons Joaquim Martí i Rodés (1920-1936). Aquest fons està compost per 247 plaques de vidre (240 de les quals són vidres estereoscòpics) dels anys 1920 al 1930. La temàtica és paisatgística, de la vida i del terme municipal i també familiar. Aquest fons va ser cedit pel seu nebot, el sr. Guillem Bas i Borrell, i que ocupa una superfícies de 0,1 ml; i finalment el Fons Guillem Ayora, amb més de 3.000 imatges de Caldes, 3 pel·lícules antigues de Caldes. Finalment destaquen les col·leccions de Pergamins del segle X fins el segle XVII, les imatges del segle XIX fins al segle XX, els cartells del segle XX i els documents sonors del segle XX. Cal destacar de la Biblioteca Auxiliar de l'arxiu, amb llibres del segle XIX i l' Hemeroteca (1908 - ), que compren la Revista Calderina (1908-1909), el Lleó de Caldes (1912-1913), La Veu de Caldes (1920-1922), La Veu de la Comarca Calderina (1932-1933), el Farell (1931-1934) i el Setmanari de Montbui (1944-1995). També s'han incorporat a l'arxiu històric municipal les partitures musicals que van des del segle XIX fins als nostres dies. 08033-188 Carrer de Santa Teresa, núm. 3-5 De l'any 1945 es té constància d'un inventari realitzat pel secretari de l'ajuntament d'aquella època, de caràcter bàsicament històric. S'inventarien un total de 220 pergamins, un llibre de privilegis, un llibre d'insaculacions, les actes del Consell Municipal des de l'any 1875 fins el 1900 (en 25 volums), el llibre de Clavaria (amb 201 comptes municipals) des del 1470 al 1721. Durant els anys 1980 - 1981, hi ha un capellà anomenat Josep Poch Gallart que es dedica a fer recerca històrica sobre Caldes, l'origen del nom, escuts, carrers, etc. Descobreix alguns dels pergamins més importants que avui dia tenen els calderins i que es troben dipositats a l'arxiu històric municipal com el privilegi que atorgà a la vila de Caldes Alfons V el Magnànim amb la signatura autògrafa del rei, i datat a Nàpols l'11 de juny de 1445. El monarca confirma una sèrie de privilegis que tres comissionats o síndics plenipotenciaris de la vila de Caldes havien ja sol·licitat i obtingut de la reina Maria, en el domini de la Corona d'Aragó. El consentiment o plàcet de la reina Maria es datà a la ciutat de València, el 7 de desembre de 1444. Un altre pergamí és el del Consell de Cent datat del 12 de juliol de l'any 1606, on es fa extensa memòria del privilegi de “carrer de Barcelona” concedit per la reina Maria i confirmat pel rei Alfons. Conseqüentment a la qualitat o categoria de “ciutadans de Barcelona”, el pergamí del 12 de juliol de 1606 recorda els privilegis dels reis Jaume I i Jaume II, concedits a la ciutat de Barcelona, dels quals en formaven part els vilatans de Caldes de Montbui. Del març de l'any 1981, decideix suggerir a l'ajuntament que els reclami i que ho agrupi tot en un arxiu municipal, afegint juntament amb els suggeriments proposats, la citació d'un document, datat el 14 de juliol de 1472 i inscrit en un dels registres de l'arxiu de la Corona d'Aragó, totalment transcrit on s'inclou una Lletra catalana dels Jurats (ajuntament) de Caldes de Montbui amb súplica de que, en la lluita que aleshores finia Joan II contra Catalunya, aquest monarca no privés a dita vila del seu privilegi – l'atorgat per la reina Maria i ratificat per Alfons el Magnànim (1445) – d'ésser “membre, braç i carrer” de la ciutat de Barcelona. Joan II, - en el document precitat (1472) – hi accedí amb el seu plàcet. L'any 1994 el Museu es fa càrrec d'una part de l'arxiu històric, contractant a una persona, de nom Iolanda Zuil Escobar que s'encarregarà de la seva gestió fins que passa a ser gestionat directament per l'ajuntament. L'any 1998 per encàrrec de l'Ajuntament de Caldes, a través de la Diputació de Barcelona es signa un conveni amb l'Associació d'Arxivers de Catalunya per tal de realitzar un projecte d'organització de l'Arxiu Municipal. La documentació en aquells moments estava repartida entre el Museu i un edifici annex de l'ajuntament. Després d'aquesta intervenció hi haurà un impàs on es tornarà a barrejar la documentació. L'any 1999 l'Ajuntament de Caldes de Montbui crea l'Arxiu Municipal davant una necessitat global d'endreça i organització de la documentació generada i rebuda per l'Ajuntament de Caldes de Montbui en l'exercici de les seves funcions. Aquest mateix any, entrarà a treballar una arxivera titulada, la Sra. Glòria Gimeno Vázquez., que a més d'inventariar, i gestionar l'arxiu, anirà restaurant tot els fons arxivístic. És precisament en aquest moment quan s'elabora un projecte destinat a desenvolupar les funcions bàsiques de l'Arxiu Municipal. Amb data de 15/12 de 1999 s'aprova per Comissió de Govern les pautes per arxivar als arxius de gestió i les tasques dels responsables. Amb data de 26/09/1999, s'aprova per Comissió de Govern el quadre de classificació. Amb data de 03/09/2002 i publicat al BOP de 10/09/2003 es crea el Reglament de l'Arxiu Municipal de Caldes de Montbui. Amb data de 01/04/2003 s'aprova per Comissió de Govern, el calendari de transferències de la documentació. 41.6294000,2.1656200 430499 4608966 08033 Caldes de Montbui Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42629-foto-08033-188-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42629-foto-08033-188-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42629-foto-08033-188-3.jpg Física Modern|Medieval|Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Laura Bosch Martínez (Continuació història)L'any 2004 s'inicia un procés de restauració destinat a restaurar la documentació més malmesa pel pas del temps i que forma part del ric patrimoni documental conservat a l'Arxiu Municipal. Aquest procés l'iniciarà l'arxivera municipal, la Sra. Glòria Gimeno Vázquez i que continua als nostre dies.L'any 2006, es promou l'ús d'Internet amb l' objectiu principal d'acostar l'Arxiu Municipal a aquelles persones, ciutadans o investigadors, que disposin d'un punt d'accés a Internet, a través de la digitalització de la documentació més valuosa i consultada.Els horaris de consulta de l'Arxiu Històric són els dimecres, de 10h a 13.30h. 94|85|98 56 3.2 41 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:17
42638 Arxiu parroquial https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-3 <p>MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barcelona.</p> XVII-XXI <p>Arxiu parroquial que consta de varis llibres sacramentals: bateigs, matrimonis i òbits. A part dels llibres sacramentals, també hi trobem expedients diversos, comptabilitat, llibres de fundacions, expedients matrimonials i tractats diversos.</p> 08033-197 Plaça de l'Església, s/n <p>Moreu-Rey en començà la seva obra titulada 'La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona', que seria publicada l'any 1962 va trobar l'arxiu parroquial sense cap mena de classificació. Va ser doncs, el primer autor que va establir una primera classificació titllada per ell mateix de 'classificació rudimentària', que consistia en Llibretes de funerària, lligalls de fundacions, lligalls de l'Obra i Obreria, Pergamins de l'Arxiu Parroquial, Lligalls de documentació processal i lligalls sobre la Història de l'Escrivania, entre d'altres. Anys després, sembla ser que un professor d'Institut, Erill Gustau va fer un buidatge de l'arxiu parroquial, però va marxar de Caldes sense deixar constància del seu treball de recerca. Durant el treball de camp, Raimundo Garcia esmenta la pobresa actual d'aquest arxiu, senyalant tres incendis que van provocar grans pèrdues; el primer d'ells, l'any 1714, el segon, l'any 1808 i el tercer, l'any 1936.</p> 41.6323500,2.1624000 430234 4609297 08033 Caldes de Montbui Restringit Bo Física Contemporani Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Laura Bosch Martínez 98 56 3.2 41 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:17
42702 Col·lecció local https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-local XX-XXI Col·lecció formada pel conjunt de documents, propis de la biblioteca, relacionats amb el municipi de Caldes de Montbui, Vallès Oriental i municipis fronterers i que té per objectiu recollir tots els materials que poden ser útils a l'estudi de la vila, tant del passat, com de l'actualitat i del futur: la història, el marc geogràfic, la cultura, les festes, els costums i les tradicions, l'economia, l'art, etc. També en formen part les obres que tracten sobre els autors nascuts a la comarca o que n'estan vinculats, o aquelles obres que tenen com a autor un calderí. Per tal de seleccionar aquelles obres que han de configurar la col·lecció local de la biblioteca s'han elaborat uns criteris a seguir per fer la corresponent selecció, supeditats sempre a l'àrea geogràfica de Caldes de Montbui, Vallès Oriental i municipis fronterers. L'abast temàtic comprèn el termalisme, Manolo Hugué, història , art, economia, cultura, festes, costums i tradicions de Caldes de Montbui, altres municipis del Vallès Oriental o municipis fronterers del Vallès Occidental (Gallifa, sant Llorenç de Savall, Sentmenat i Palau Solità i Plegamans), la Conca del Besòs (publicacions sobre el riu a AD), Sant Miquel del Fai (espai natural), Pous de glaç (n'hi ha al Montseny, Tagamanent...), altres. Finalment comprèn qualsevol obra d'un autor local sempre que compleixi els següents requisits: que hagi nascut a la localitat; que hagi passat tota o la major part de la seva vida a la localitat, tant si hi ha nascut com si no. En el cas en que un autor publiqui una obra que no tracti algun dels temes especificats, també s'inclourà dins de la col·lecció local. També es poden trobar DVD i vídeos i CD's de Caldes. Pel que fa a les revistes destaca la que publica l'IES Manolo Hugué, 'Carpe Diem', des de l'any 1996; el butlletí editat per l'ajuntament de Caldes 'Casa de la Vila'; del Museu de Granollers 'Lauro Comarcal'; 'L'observatori del Vallès Oriental', editat pel Consell Comarcal del Vallès Oriental; reculls de premsa local; la revista 'Montbui'; 'La Revista del Vallès', diversos fulletons d'entitats. Hi ha sis revistes pendents del vist i plau per ser catalogades i poder entrar a formar part del fons de la col·lecció local i que són les següents: la revista de 'La Coral Clavé', 'CECMO', 'Vet aquí', 'Tribuna Termal', 'L'Esbarjo'i 'la Raspa'. 08033-261 Carrer de Santa Teresa, núm. 3-5 La biblioteca forma part de la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona i és de l'ajuntament de Caldes de Montbui, que la gestiona en conveni amb la Diputació. 41.6743600,2.1418800 428571 4613977 08033 Caldes de Montbui Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42702-foto-08033-261-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42702-foto-08033-261-3.jpg Física Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Laura Bosch Martínez Actualment el director de la biblioteca és el Sr. Juan Moreno Díaz. Els horaris i dies d'obertura són de dilluns a divendres de 15,30 a 20,30 h; els dimecres i dissabtes pels matins, de 10 a 13,30 h. 98 56 3.2 41 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:17
42790 Fons Fotogràfic Josep Salvany i Blach https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-josep-salvany-i-blach XX El Fons Salvany, dipositat a la Biblioteca de Catalunya, conté aproximadament 10.000 imatges en clixés positius i negatius en placa estereoscòpica de vidre en format 6 x 13 cm. Aquestes plaques fotogràfiques es conserven en les seves capses originals i cada una d'elles té un número identificador. Tot i que la majoria de fotografies estan realitzades pel propi Salvany podem trobar algunes d'altres membres del Centre Excursionista de Catalunya. L'abast cronològic de la col·lecció es situa entre 1911 i 1926. A aquest fons de plaques s'afegeixen sis carnets de visita i dues agendes manuscrites que permeten identificar cada clixé, aportant la descripció o títol de les imatges així com altra informació tècnica. En aquesta col·lecció digital les imatges s'han descrit, sempre que ha estat possible, seguint les anotacions d'aquestes agendes. Les fotografies de Salvany permeten un recorregut per la crònica social i cultural de la Catalunya de principis del segle XX. Tot i ser Barcelona i Martorell els entorns que més van interessar a Salven podem trobar imatges de la resta de llocs que va visitar. Esglésies, monestirs, creus de terme, esports de muntanya, paisatges, fonts, retrats de la gent del carrer i dels amics i familiars, són alguns dels temes d'aquesta col·lecció d'imatges. De Caldes de Montbui, destaquen un bon grup de fotografies, entre elles: Al pati senyorial de Caldes de Montbui (CM) -- Fons Salvany SaP_288_07 Casa a CM -- Fons Salvany SaP_114_03 Cova de la Verge del Remei a Caldes -- Fons Salvany SaP_114_05 Des de la bassa del molí -- Fons Salvany SaP_288_03 Nova vista de la bassa d'un molí de CM -- Fons Salvany SaP_288_04 Nova vista del patí senyorial de CM -- Fons Salvany SaP_288_08 Petit llac a prop del molí a CM -- Fons Salvany SaP_114_07 Pont de CM -- Fons Salvany SaP_288_01 Pont de CM a contrallum -- Fons Salvany SaP_288_02 Portada de l'església de CM -- Fons Salvany SaP_288_05 Un carrer de CM -- Fons Salvany SaP_114_08 Vista d'un Crist en majestat a l'interior d'una església de CM -- Fons Salvany SaP_756_04 Vista de CM des del balneari -- Fons Salvany SaP_756_02 Vista de CM des del bosquet -- Fons Salvany SaP_756_03 Vista parcial de CM -- Fons Salvany SaP_756_01 08033-349 Carrer de l'Hospital, núm. 56. Barcelona Josep Salvany i Blanch neix a Martorell el 4 de desembre de 1866. Va cursar estudis de medicina i cirurgia a la Universitat de Barcelona i es llicencià el 1891. Gran afeccionat a l'excursionisme científic i a la fotografia, l'any 1905 va ingressar al Centre Excursionista de Catalunya col·laborant activament en la publicació dels seus butlletins entre els anys 1918 i 1924. Van ser les seves excursions arreu de Catalunya les que li permetran crear una important col·lecció de fotografies. Va viatjar també per les Illes Balears i la resta d'Espanya, pels Estats Units, Europa, Egipte, Pròxim Orient, i en tots aquests viatges captà amb la seva càmera fotogràfica els monuments i la gent dels diferents països. Bon coneixedor de les tècniques fotogràfiques i de les innovacions tecnològiques va utilitzar la fotografia estereoscòpica, tècnica molt emprada entre els fotògrafs de l'època. Josep Salvany va morir a Barcelona el 28 de gener de 1929. 41.3809800,2.1696500 430570 4581383 08033 Caldes de Montbui Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42790-foto-08033-349-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42790-foto-08033-349-3.jpg Física Contemporani Patrimoni documental Fons d'imatges Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Laura Bosch Martínez Josep Salvany i Blach 98 55 3.1 41 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:17
44049 Fons documental de Campins a l'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-campins-a-larxiu-comarcal-del-valles-oriental XV-XIX A l'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental hi ha dipositada diversa documentació històrica relacionada amb el municipi de Campins. D'una banda, trobem la documentació patrimonial de Ca n'Illa datada entre els segles XVIII i XIX amb escriptures notarials tals com vendes, establiments, debitoris, etc.; relacionades amb diversos masos i persones de campins com són el mas Armengol, el mas Saula i el mas Prat, entre d'altres. També hi ha documentació diversa com cartes de pagament, certificats i rebuts. D'altra banda, trobem documents solts en d'altres fons patrimonials, com són al del mas Gorcs de Llerona, on hi ha una àpoca de 1459 en què Pere Riera de Campins reconeix a Pere Gorchs que li ha pagat pel dot de la seva germana; o el del mas Pont Torrents de la Roca, on hi ha una revenda de 1772 d'una peça de tera feta per Francesc Pons de Campins a favor de Francesc Sora de la Roca. 08039-77 Carrer de l'Olivar, 10. 08402 Granollers 41.7247600,2.4634200 455371 4619356 08039 Campins Obert Bo Legal i física Modern|Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Marta Lloret Blackburn 94|98 56 3.2 41 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:17
44050 Fons documental de l'Arxiu Municipal de Campins https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-campins XIX-XXI A l'Arxiu Municipal de Campins s'hi conserva el fons documental generat per l'Ajuntament des del segle XIX fins a l'actualitat, com també alguns documents que hi han ingressat des de la seva creació. Així, l'arxiu s'estructura en els diversos fons documentals, classificats segons el següent quadre: Administració general, Hisenda, Proveïments, Serveis Socials, Sanitat, Obres i urbanisme, Seguretat pública, Serveis Militars, Població, Eleccions, Ensenyament, Cultura, Serveis Agropecuaris i Medi Ambient. 08039-78 Ajuntament de Campins. Plaça de la Vila, 6, 41.7247600,2.4634200 455371 4619356 08039 Campins Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08039/44050-foto-08039-78-2.jpg Legal Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Marta Lloret Blackburn 98 56 3.2 41 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:17
44051 Fons documental de l'Arxiu Parroquial de Campins https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-de-campins XVII-XX A l'Arxiu Parroquial de Campins s'hi conserva part de la documentació generada des de la parròquia de Sant Joan de Campins des de l'època moderna fins a l'actualitat. La part històrica de l'arxiu conté llibres de baptismes (1657-1931), llibres d'esposalles i benediccions (1601-1913), llibres de defuncions (1744-1948), llibres de comptes parroquials (1628-1728), censals, establiments, vendes, processos, correspondència, etc. 08039-79 Rectoria. Passeig de les Tres Germanes 41.7246700,2.4641200 455429 4619346 08039 Campins Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08039/44051-foto-08039-79-1.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Altres 2023-08-02 00:00:00 Marta Lloret Blackburn L'arxiu conté un quadre de classificació amb una relació del seu contingut aproximat. 98 56 3.2 41 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:17
44153 Fons d'imatges del Centre Excursionista de Catalunya https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-del-centre-excursionista-de-catalunya <p>Fons de l'arxiu del Centre Excursionista d Catalunya que compta amb fotografies d'elements patrimonials i paisatgístics del país. El fons compta amb més de 750.000 originals. Hi trobem fotografies des de l'any 1860 fins els nostres dies. Malgrat hi ha un algun petit error d'atribució pel que respecta a les imatges de Cànoves i Samalús, el fons de l'arxiu compta amb una trentena de fotografies, algunes d'elles fàcilement identificables. Dominen els temes paisatgístics d'ubicació imprecisa malgrat haver-se fet en el terme. En segon lloc l'arxiu compta amb alguns interessants originals de masies, fotografies la majoria de principis de segle XX. Sobre el conjunt cal esmentar les nombroses fotos de les esglésies de Sant Muç de Cànoves i de Sant Andreu de Samalús. D'altra banda hi trobem masies com les de Can Congost, el Molí d'en Ribes, Masia d'en Ribes, Can Julià, Can Quintana i Can Domènec.</p> 08042-38 Carrer Paradís, 10-12, 08002 Barcelona. <p>El fons es divideix en la col·lecció d'arxius personals, per nom d'autor, i un segon grup que correspon al fons de l'estudi de la Masia Catalana. Totes les fotografies del terme de Cànoves i Samalús es realitzaren entre inicis del segle XX i mitjan segle.</p> 41.6940200,2.3529200 446154 4616007 08042 Cànoves i Samalús Restringit Bo Física Patrimoni documental Fons d'imatges Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Marc Guàrdia i LlorensMarc Guàrdia i Llorens 55 3.1 41 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:17
44154 Fons d'imatges Miquel Pons Bernareggi (ANC) https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-miquel-pons-bernareggi-anc XX Part del fons de l'Arxiu Nacional de Catalunya, concretament al que fa referència al fons fotogràfic personal de Miquel Pons Bernareggi. En aquest fons hi ha un total de 14 fotografies antigues del terme de Cànoves i Samalús. El lot és cronològicament molt interessant i homogeni ja que la majoria de fotos cal adscriure-les als anys 1912-1913. Trobem fotos de paisatges del terme, tot i que són rellevants les dels masos del Molí de Can Ribes i de Can Congost. 08042-39 C/ Jaume I, 33-51, 08195 Sant Cugat del Vallès 41.6940200,2.3529200 446154 4616007 1907-13 08042 Cànoves i Samalús Restringit Bo Legal i física Patrimoni documental Fons d'imatges Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens Miquel Pons Bernareggi 55 3.1 41 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:17
44202 Fons documental de l'antic Ajuntament de Cànoves https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-lantic-ajuntament-de-canoves XIX-XX Les condicions de l'indret on està dipositat l'arxiu no permeten garantir la plena conservació dels documents. Conjunt de documentació administrativa del'Ajuntament de Cànoves i Samalús. El fons documental correspon bàsicament als comptes municipals, actes del ple de l'ajuntament, juntes municipals, padrons, certificats de defunció, edictes de matrimoni i butlletins provincials. La informació i sèrie documental és fragmentària. Tot i que hi ha alguna carpeta de l'any 1865, el gruix de la documentació comprèn bàsicament els inicis del segle XX, fins la guerra civil. 08042-87 Can Casademunt i la Secretaria (carretera BP-5107, p.k. 38,1) L'arxiu de Can Casademunt es troba repartit en dos armaris. La documentació manuscrita es troba en un armari tancat, mentre que la documentació impresa es troba en unes lleixes sense tancar. Tot el material no es troba indexat ni es té constància ni inventari dels documents custodiats. A l'arxiu també hi algun document relatiu a l'ajuntament del període de la guerra civil provinent d'alguna casa del poble. 41.6940200,2.3529200 446154 4616007 08042 Cànoves i Samalús Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44202-foto-08042-87-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Residencial 2023-08-02 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens En l'actualitat es troba separat en dos edificis: la informació general relativa a l'ajuntament es troba a Can Casademunt, i la que fa referència més directa a Samalús es troba a la Secretaria, edifici municipal ubicat al punt quilomètric 38,1 de la carretera BP-5107. 98 56 3.2 41 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:17
44260 Fons documental de la parròquia de Sant Muç de Cànoves https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-parroquia-de-sant-muc-de-canoves XIV-XX Neteja superficial dels documents en el transcurs de la seva catalogació. <p>Conjunt de documentació que ha generat al llarg dels segles la parròquia de Sant Muç de Cànoves, que és qui en custodia el fons. Gairebé inèdit fins fa molt poc de temps, recentment se n'ha fet la catalogació. Actualment l'arxiu ha tornat a Cànoves, després d'estar allotjat a Sant Antoni de Vilamajor i Cardedeu. Es troba dipositat en caixes i carpetes dins d'un armari de lamineria plàstica a la parròquia de Sant Muç. El seu fons consta, tipològicament, dels següents documents: 1, Sagramentals; 2, Govern i acció pastoral; 3, Administració de béns i rendes; 4, Notarial; 5, Col·lecció de pergamins i documents; 6, Col·lecció de Fotografies; 7, Diversos.</p> 08042-145 Església de Sant Muç <p>Al llarg de l'hivern de l'any 2011-2012 s'ha dut a terme la catalogació del seu fons, fins aleshores inexisent. Tot el fons documental es trobava a la parròquia de Cardedeu, i el precari estat de conservació portà al rector de la parròquia, Mn. Francesc Jordana a encarregar-ne la catalogació a Ricard Ginjaume. Caltenir present que l'any 2003 el rector de Sant Muç, Mn. Fidel Catalan ja havia recuperat l'arxiu que havia guardat Mn. Poch a Sant Antoni de Vilamajor. El document més antic del fons correspon a un pergamí datat l'any 1243. De pergamins del segle XIII n'hi ha 6 , del segle XIV n'hi ha 5, del segle XV n'hi ha 8, del segle XVI n'hi ha 20 i del segle XVII se'n compten 8.</p> 41.6934000,2.3546500 446298 4615937 08042 Cànoves i Samalús Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44260-foto-08042-145-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44260-foto-08042-145-2.jpg Física Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens Catalogat per Ricard Ginjaume 94|98|85 56 3.2 41 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:17
44265 Fons documental de l'arxiu municipal de Cànoves i Samalús https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-canoves-i-samalus XX Conjunt de documentació administrativa de l'ajuntament de Cànoves i Samalús, que cal diferenciar de l'arxiu que té un component històric, individualitzat en una fitxa a part. Aquest arxiu està format per documentació a partir dels anys 60 del segle XX. Incorpora expedients d'obra, expdients de Secretaria i Alcaldi, Projectes d'Obra, contractacions, Manaments d'ingrés, etc… 08042-150 Can Casademunt 41.6940200,2.3529200 446154 4616007 08042 Cànoves i Samalús Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44265-foto-08042-150-2.jpg Legal Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens Es troba ubicat en prestatgeria metàl·lica a l'antic celler de la masia de Can Casademunt. 98 56 3.2 41 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:17
44268 Col·lecció de Goigs de l'Arxiu Parroquial https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-goigs-de-larxiu-parroquial XX <p>Conjunt format per una sèrie de Goigs, que estan catalogats en una secció de l'arxiu parroquial de l'església de Sant Muç. Estan relacionats amb les diferents administracions i confraries, els quals són una bona mostra de la religiositat i devoció popular. En un origen a l'arxiu històric només hi havia un plec de goigs del mateix format del llibre sobre la vida i martiri de Sant Muç del 1758. Aquests goigs que apareixen en l'inventari de 1932 encara hi eren el 2005, dels quals per sort encara es conserva un escanejat que va fer en Miquel Comas l'any esmentat i no s'ha aconseguit localitzar els originals. La col·lecció la formen 5 goigs de Sant Muç, 4 del Santíssim Salvador (un dels quals és obra de Mn. Garriga, l'Ermità de Samalús, datat el 1934, fet en commemoració de la construcció de la capella de Sant Salvador de Terrades), 2 goigs de Sant Sebastià, (dels quals un és una versió del 1895 dels goigs en Honor de Sant Sebastià venerat a Santa Cecília de Molló, a partir del qual es va elaborar una versió per la parròquia de Cànoves), 3 goigs de la Verge del Roser (hi ha confraria del Roser a la parròquia de Sant Muç des de l'any 1595 com indica el document de la seva constitució desat a l'arxiu parroquial) i 2 goigs en llaor dels sants màrtirs Venerand, Plàcida, Marçal i Celestina, venerats a la Parròquia de Cànoves, un dels quals és comprovant de la censura i està datat del 1934.</p> 08042-153 Església de Sant Muç <p>Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, santes, la Mare de Déu o Crist i tradicionalment es canten en les festivitats religioses. És habitual que presentin dues part ben diferenciades, on a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. Cal cercar la tradició dels goigs en la representació dels misteris medievals. És conegut que la primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i es canten actualment cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1645), de potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arreglades també durant aquest període.</p> 41.6934000,2.3546500 446298 4615937 08042 Cànoves i Samalús Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44268-foto-08042-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44268-foto-08042-153-3.jpg Física Contemporani Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Religiós 2020-01-21 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens Forma part de l'arxiu Parroquial de Sant Muç de Cànoves (B.06). Part d'aquests goigs van ser incorporats a l'arxiu per Ramon Fort, provinents de documentació dispersa de la parròquia de sant Muç. 98 56 3.2 41 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:17
75070 Fotografies de Fogars a l'Arxiu de l'Estudi de la Masia Catalana (CEC) https://patrimonicultural.diba.cat/element/fotografies-de-fogars-a-larxiu-de-lestudi-de-la-masia-catalana-cec <p>CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA: www.cec.cat</p> XX <p>El fons de l'Estudi de la Masia Catalana del Centre Excursionista de Catalunya està integrat per 131 àlbums, dels quals 119 corresponen a Catalunya, 10 a les Illes Balears i 2 més al País Valencià i Pirineus aragonès i navarrès. També inclou 10 carpetes amb uns 300 dibuixos de masies. Les 7.700 fotografies que formen part del fons s'apleguen als àlbums, sobre paper i en blanc i negre, i formen part d'una fitxa. El tema preferent és la descripció arquitectònica de la construcció, però també hi consten imatges sobre feines del camp i la vida rural, i diverses imatges de pobles. Entre els autors de l'Estudi hi destaquen personatges de l'àmbit cultural i excursionista de l'època: Josep Mª Batista i Roca, Lluís Bonet i Garí, Josep Danès i Torras, Juli soler i Santaló, Cèsar A. Torras i Ferreri, Francesc Masclans, Lluís Estasen, Joaquim Rubió i Balaguer, etc. L'Arxiu disposa de 50 fotografies de diferents masies del terme de Fogars de Montclús, realitzades entre els anys 1926 fins el 1933.</p> 08081-194 Centre Excursionista de Catalunya: C / Paradís, 10. 08002 Barcelona <p>l'Estudi de la Masia Catalana va néixer amb l'objectiu de publicar una gran obra on la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Es va dur a terme amb la col·laboració del Centre Excursionista de Catalunya, la Fundació Rabell Vda. Romaguera i la Institució Patxot, patrocinades pel mecenes Rafel Patxot i Jubert (1872-1964). Va iniciar les seves activitats l'any 1923, sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955), però es van interrompre l'any 1936, en el decurs de la Guerra Civil, quan Rafel Patxot va haver de marxar a l'exili. l'any 1976, per acord entre els hereus de Rafel Patxot i el Centre Excursionista de Catalunya, es va dipositar tot el material gràfic de l'Estudi de la Masia, al local del Centre Excursionista de Catalunya.</p> 41.7277600,2.4433900 453707 4619700 08081 Fogars de Montclús Fàcil Bo Física Patrimoni documental Fons d'imatges Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Virgínia Cepero González Com és un element ubicat fora del municipi, les coordenades corresponen a les de l'ajuntament. 55 3.1 41 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:22
75071 Fotografies de Fogars a l'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya https://patrimonicultural.diba.cat/element/fotografies-de-fogars-a-larxiu-fotografic-del-centre-excursionista-de-catalunya <p>CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA: www.cec.cat</p> XX <p>l'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya compren diferents llegats de socis i no socis, recollits al llarg dels gairebé cents anys de la seva existència, i actualment disposa d'aproximadament 300.000 imatges. Es tracta d'un arxiu generalista, tot i que els aspectes vinculats amb la muntanya són majoritaris. En quant a la localització fotogràfica de les imatges, la major part corresponen a Catalunya tot i que també hi ha d'Europa, Amèrica i Àsia. Es conserven moltes tipologies de documents fotogràfics: uns col·lodions en vidre dels volts de l'any 1860, unes plaques 18x24 cm de gelatinobromur de plata de finals del segle XIX, uns nitrats dels segles XIX i XX, un gran nombre de plaques estereoscòpiques de formats habituals (6x13 i 4,5x10,7 cm), més d'un miler d'autocromes, i, pel que fa a positius en paper, albúmines, cianotips, i diversos procediments pigmentaris. L'arxiu disposa de 227 imatges de diferents indrets del terme municipal de Fogars de Montclús, realitzades entre l'any 1900 i l'any 1924.</p> 08081-195 Centre Excursionista de Catalunya: C / Paradís, 10. 08002 Barcelona 41.7277600,2.4433900 453707 4619700 08081 Fogars de Montclús Fàcil Bo Legal Patrimoni documental Fons d'imatges Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Virgínia Cepero González Com és un element ubicat fora del municipi, les coordenades corresponen a les de l'ajuntament. 55 3.1 41 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:22
75072 Fotografies de Fogars al Fons Fotogràfic de l'Arxiu General de la Diputació de Barcelona https://patrimonicultural.diba.cat/element/fotografies-de-fogars-al-fons-fotografic-de-larxiu-general-de-la-diputacio-de-barcelona Fons: ARXIU DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA: www.diba.cat/arxiu/arxiuFotografic.asp XX El fons fotogràfic de l'Arxiu General de la Diputació de Barcelona està format per més de 28.000 fotografies catalogades, i en gran part digitalitzades. Es caracteritza per quatre àmbits de procedència: - Fotografies per il·lustrar les revistes San Jorge (1951-1957) i Arrel. - Fotografies de l'activitat corporativa i de les institucions i organismes autònoms. - Fotografies del patrimoni arquitectònic. - Fotografies dels centres culturals dependents de la Diputació de Barcelona. El fons fotogràfic disposa de 46 fotografies de diferents indrets del municipi de Fogars de Montclús, realitzades entre els anys 1944 i 1987. 08081-196 Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona: C/ Mejia Lequerica, 1. 08028 Barcelona. 41.7277600,2.4433900 453707 4619700 08081 Fogars de Montclús Fàcil Bo Legal Patrimoni documental Fons d'imatges Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Com és un element ubicat fora del municipi, les coordenades corresponen a les de l'ajuntament. 55 3.1 41 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:22
75073 Fotografies de Fogars del Fons Cuyàs https://patrimonicultural.diba.cat/element/fotografies-de-fogars-del-fons-cuyas INSTITUT CARTOGRÀFIC DE CATALUNYA: http://cartotecadigital.icc.cat XX El Fons fotogràfic de la família Cuyàs, incorporat a la Cartoteca de l'Institut Cartogràfic de Catalunya al mes de novembre de 1988, fou iniciat pel fotògraf Narcís Cuyàs i Parera (Vilafranca del Penedès 1881-Barcelona 1953) que va reunir un important arxiu de fotografies fetes per ell mateix sobre vistes de pobles i ciutats, tradicions i monuments dels Països catalans. La tasca fou continuada pels seus fills Enric Cuyàs i Prat (Barcelona 1910-1989) i Narcís Cuyàs i Prat (Barcelona 1920 - 1995). El fons, format per més de 12.000 negatius en blanc i negre, consta de dues parts ben diferenciades: - Fotografies de paisatges. - Fotografies temàtiques sobre: cultura popular, transports i un seguit de temes diversos (aspecte humà, natura, regne vegetal, zoologia, arquitectura, escultura i pintura). Dins d'aquest fons hi ha vint fotografies de diferents indrets del terme de Fogars de Montclús. 08081-197 Seu de l'Institut Cartogràfic de Catalunya: Parc de Montjuïc - 08038 Barcelona. 41.7277600,2.4433900 453707 4619700 08081 Fogars de Montclús Fàcil Bo Física Patrimoni documental Fons d'imatges Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Com és un element ubicat fora del municipi, les coordenades corresponen a les de l'ajuntament. 55 3.1 41 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:22
75074 Fotografies de Fogars del Fons Salvany, Biblioteca de Catalunya https://patrimonicultural.diba.cat/element/fotografies-de-fogars-del-fons-salvany-biblioteca-de-catalunya FONS FOTOGRÀFIC SALVANY: www.bnc.cat/digital/salvany/ XX El Fons Salvany, dipositat a la Biblioteca de Catalunya, conté aproximadament 10.000 imatges en clixés positius i negatius en placa estereoscòpica de vidre. La major part de les fotografies foren realitzades per Josep Salvany i Blanch, però també n'hi ha d'altres captades per alguns membres del Centre Excursionista de Catalunya entre els anys 1911 i 1926. També hi pertanyen sis carnets de visita i dues agendes manuscrites amb la descripció o títol de les imatges així com d'altres informacions. Dins d'aquest fons hi ha quinze fotografies de diferents indrets del terme de Fogars de Montclús. 08081-198 Biblioteca de Catalunya: C/ de l'Hospital, 56. Josep Salvany i Blanch (1866-1929): Fou un metge i fotògraf català. Va desenvolupar una activitat destacada en l'excursionisme científic, lligada a la fotografia. L'any 1905 va ingressar al Centre Excursionista de Catalunya, i les sortides que va realitzar li van permetre donar testimoni sobre monuments, paisatges, pobles i vilatans durant el primer quart del segle XX. Va viatjar també per la resta d'Espanya, pels Estats Units, Europa, Egipte, Pròxim Orient, fotografiant els monuments i la gent del diferents països. 41.7277600,2.4433900 453707 4619700 08081 Fogars de Montclús Fàcil Bo Física Patrimoni documental Fons d'imatges Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Com és un element ubicat fora del municipi, les coordenades corresponen a les de l'ajuntament. 55 3.1 41 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:22
75076 Arxiu Municipal de Fogars de Montclús https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-fogars-de-montclus XIX-XX Es tracta d'un arxiu unitari (històric-administratiu), un conjunt documental amb gairebé 40 m/l de documentació en suport paper. Disposa d'un quadre de classificació extret del normatiu d'arxius administratius. La documentació es troba físicament distribuïda en prestatgeries metàl·liques ubicades a la segona planta de l'edifici de l'Ajuntament. El fons documental, que pertany als segles XIX i XX, es divideix en: - Fons de l'Administració Municipal. - Fons del Jutjat Municipal (2m/l de documentació). - Documentació de les poblacions veïnes de Campins (pressupost ordinari de 1916) i de Montseny (correspondència 1913-1982). El seu estat de conservació és, en general, bo. 08081-200 Ajuntament de Fogars de Montclús: Plça. de les Escoles, 1. Mosqueroles, 08470 Fogars de Montclús. L'any 2000 l'Ajuntament de Fogars de Montclús i l'Oficina de patrimoni Cultural de la diputació de Barcelona van signar un conveni per tal de dur a terme el Programa de Suport al patrimoni documental, que va permetre la classificació, ordenació, confecció de l'inventari i la posterior automatització de tota la documentació que integra el fons de l'administració municipal. 41.7277600,2.4433900 453707 4619700 08081 Fogars de Montclús Fàcil Bo Legal i física Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Virgínia Cepero González , 4619906 56 3.2 41 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:22
75077 Fons documental de l'arxiu parroquial de Sant Cristòfol https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-de-sant-cristofol <p>Font: Arxiu Comarcal del Vallès Oriental.</p> XVIII-XIX Alguns documents, especialment els més antics, es troben bastant deteriorats <p>L'arxiu parroquial de Sant Cristòfol es troba ubicat a la mateixa església, i està format fonamentalment per llibres sacramentals (baptismes, confirmacions, esposoris, matrimonis, defuncions i llibretes de compliment pasqual), i testaments. La cronologia dels documents compren des de l'any 1738 fins a l'any 1976. d'altra banda, 48 documents provinents d'aquest fons es troben a l'Arxiu Diocesà de l'Arquebisbat de Barcelona.</p> 08081-201 Sant Cristòfol 41.7351300,2.4537800 454576 4620513 08081 Fogars de Montclús Restringit Regular Física Contemporani Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic Inexistent 2023-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González 98 56 3.2 2484 41 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:22
75078 Fons documental de l'arxiu parroquial de Sant Esteve de La Costa https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-de-sant-esteve-de-la-costa <p>Font: Arxiu Comarcal del Vallès Oriental.</p> XVII-XX Alguns documents, especialment els més antics, es troben bastant deteriorats <p>L'arxiu parroquial de Sant Esteve de la Costa es troba ubicat a la mateixa església, i compren documentació de temàtica diversa, corresponent fonamentalment a llibres sacramentals (baptismes, confirmacions, esposoris, matrimonis, defuncions i llibretes de compliment pasqual), i testaments. La cronologia dels documents pertanys al període comprés entre l'any 1628 i 1979. d'altra banda, 123 documents provinents d'aquest fons es troben a l'Arxiu Diocesà de l'Arquebisbat de Barcelona.</p> 08081-202 Sant Esteve de La Costa 41.7458800,2.4183000 451634 4621726 08081 Fogars de Montclús Restringit Regular Legal Contemporani Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic Inexistent 2023-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González 98 56 3.2 2484 41 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:22
75079 Fons parroquial de Fogars a l'Arxiu Diocesà de Barcelona https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-parroquial-de-fogars-a-larxiu-diocesa-de-barcelona <p>Font: Arxiu Comarcal del Vallès Oriental</p> XVII-XIX Alguns documents, especialment els més antics, es troben bastant deteriorats <p>A l'Arxiu diocesà del bisbat de Barcelona es conserven un gran nombre de documents solts provinents de les parròquies de Sant Cristòfol de Fogars, Sant Esteve de La Costa i Sant Martí de Mosqueroles. Es tracta de documents de temática diversa, fonamentalment baptismes, confirmacions, esposoris, matrimonis, defuncions i llibretes de compliment pasqual, i testaments. - Sant Cristòfol de Fogars: 48 documents del segle XIX al segle XX, 3 d'ells de datació indeterminada. - Sant Esteve de la Costa: 123 documents dels segle XVII al segle XX, 8 d'ells de datació indeterminada. - Sant Martí de Mosqueroles: 65 documents del segle XVI al segle XX.</p> 08081-203 Arxiu Diocesà del bisbat de Barcelona. C/ del Bisbe, 5 (Barcelona). 41.7277600,2.4433900 453707 4619700 08081 Fogars de Montclús Fàcil Regular Física Contemporani Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic Inexistent 2023-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González Com és un element ubicat fora del municipi, les coordenades corresponen a les de l'ajuntament. 98 56 3.2 2484 41 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:22
75082 Fons documental de l'arxiu parroquial de Sant Martí https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-de-sant-marti XVII-XX <p>L'arxiu parroquial de Sant Martí de Mosqueroles compren documentació de temàtica diversa, corresponent fonamentalment a llibres sacramentals (baptismes, confirmacions, esposoris, matrimonis, defuncions i llibretes de compliment pasqual), i testaments. La cronologia dels documents es situa entre els segles XVII al XX. Una part de la documentació provinent d'aquest arxiu es troba a l'Arxiu Diocesà de l'Arquebisbat de Barcelona, i una altra part s'ubica a la mateixa església.</p> 08081-206 Sant Martí de Mosqueroles 41.7282000,2.4431800 453690 4619749 08081 Fogars de Montclús Fàcil Bo Inexistent Contemporani Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Religiós Inexistent 2023-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González 98 56 3.2 2484 41 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:22
50120 Arxiu Municipal https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-11 <p>DANTÍ RIU, Jaume (comissari) (1997) Entra a l'església gòtica de Granollers, Granollers, Museu de Granollers.</p> <p>GARRIGA ANDREU, Joan (1982) 'L'Arxiu Històric de Granollers'. L'Avenç, núm. 48. Abril, p. 78-79.</p> <p>MASPONS I CAMARASA (1903) 'L'Arxiu Municipal de Granollers'. La Veu del Vallés, any VIII, 11 d'octubre de 1903, núm. 356. TINTÓ I ESPELT, Lluís (1994) 'L'arxiu Municipal de Granollers. El túnel del temps' Lauro, núm 7, juny 1994, p.35-37. Granollers.</p> L'arxiu municipal ha patit al llarg de la història diversos destrossos, com l'any 1875 i el 1934, en que la metralla de l'exèrcit que volia entrar a la Casa de la Vila que el custodiava, malmet lleugerament algun llibre d'actes, i extravia algun tros de plom entre la correspondència municipal, i el de la parròquia, el 1936. <p><span><span><span>El fons de l'Arxiu Històric Municipal de Granollers, es troba en aquests moments repartit entre l'Hemeroteca Josep Mora, i el dipòsit de l'Ajuntament. Ambdues dependències no són les úniques que guarden documentació, però són les dipositàries de la documentació de l'Arxiu municipal de la capital vallesana. A l'Hemeroteca s'hi troba, principalment, documentació des del segle XII fins al segle XIX. Al dipòsit de l'Ajuntament, els documents van des de principis del segle XIX, fins als nostres dies. De manera esquemàtica i per situar el dens i important contingut documental de manera ordenada, es segueix el treball de Joan Garriga i Andreu (GARRIGA, 1982), descrivint primerament el fons de l'Hemeroteca i en segon lloc el de l'Ajuntament, i en la que s'inclou a més elements propis de la Biblioteca Auxiliar del mateix arxiu i l'Hemeroteca. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En primer lloc destaca l'existència de l'anomenat 'Llibre dels Privilegis'. Aquest, a més de privilegis, dóna fe de: testaments; compra - vendes; àpoques i concòrdies; sentencies i actes de possessions. Es pot datar entre els segles XV al XVIII, amb anotacions marginals del segle XIX. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Dintre de l'Hemeroteca cal distingir la següent classificació: </span></span></span></p> <p><span><span><span>A) Lligalls. Hi trobem el Manual i Llibre d'Ordinacions i Govern Municipal, el document més antic és una copia d'un original de l'any 1315, tots els altres documents són dels anys 1418 a 1452. Hi trobem també el Testament dels Jurats de Granollers, del segle XVI. En un capítol que podem qualificar d'economia, trobem: clavariats, censals, violaris, capbreus, memorials de comptes, etc., dels segles XV- XVI i XVII. Hi consten: albarans, rebuts, arbitris, llibretes de col·lectes, fogatges, censals i vendes, del segle XVIII. Junt amb documents referents a contribucions, cartes de pagament, albarans, rebuts i arbitris, del segle XIX. Moltes dades sobre la Justícia Municipal, entre els segles XVI i XIX, i, en un altre aspecte, diferents ordres i comunicacions de l'Ajuntament de Granollers, dades sobre demografia i oficis de l'Ajuntament i Diputació Provincial, del segle XIX. Trobem, també, documentació relativa a forans: llibres de rendes i censos de Bigues, Caldes de Montbui, Vallromanes, Casserres, La Roca, Sant Feliu (segles XVI - XIX), Sta. Coloma (segles XVII-XIX). Diversos forans dels segle XVII-XIX, i altres referents a Vilanova de la Roca, Figueró i Vallcarcara, dels segles XV111-XIX. </span></span></span></p> <p><span><span><span>B) Llibres i paper en quart, tots ells manuscrits. Els llibres de deliberacions del Consell, del segle XVII (de 1628 fins 1694), i els llibres del segle XVIII (de 1709 fins 1736). Llibres de confraries dels segles XVII i XVIII, i cartes i instàncies dels segles XVII al XIX. </span></span></span></p> <p><span><span><span>C) Llibres procedents de l'antic Arxiu Parroquial (1 de baptismes, 1 d'òbits, 1 de misses i 1 de receptoria), dels segles XVII i XVIII (entre 1638 i el 1776). També tenim: Llibre de deliberacions del Consell (1532-1572), llibre d'àpoques (1581-1588) i llibre de les Corts de Montsó (1585), tots del segle XVI. Llibre de Censos (1604), i Llibres de Dèbit i Crèdit (1669-1683). El Llibre de Decrets i Ordres (1745-1749; 1783-1794), així com els Llibres d'Actes de l'Ajuntament (1775- 1846), i el Llibre del Cens de Granollers del segle passat, o sigui del segle XVIII i XIX. </span></span></span></p> <p><span><span><span>D) Altres documents: 1174 pergamins (àpoques del 1442 al 1617). </span></span></span></p> <p><span><span><span>E) Col·lecció de 645 documents. La majoria en pergamí. Els més interessants són els procedents de l'antic arxiu municipal. L'original més antic és del 1178, i hi ha la copia d'un parell de documents anteriors, dels anys 1122 i 1176. Destaquen uns documents de mitjans de segle XIII, que donen referència dels drets de mesures de l'oli i del blat del mercat de Granollers, i constància d'alguns privilegis reials. La documentació restant procedeix del benefici de Sant Jaume de l'Església Parroquial de Granollers, i documentació privada d'alguns masos del voltant de la ciutat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>F) El fons de la Baronia de Montbui: en dipòsit, consta de documents des del segle XV fins al nostre segle.</span></span></span></p> <p><span><span><span>G) Constituït pel fons de l'Hemeroteca. I també, una col·lecció important de monografies locals, i un remarcable fons fotogràfic, que va des de finals de segle passat fins a l'actualitat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a l'Arxiu Municipal que hi ha a l'AJUNTAMENT, consta de cinc sales, dividides en diferents seccions, no massa ben diferenciades, donat que fins fa poc temps no s'ha fet un estudi i organització del seu fons. Les sales 1ª, 3ª i 5ª són les més destacades. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la SALA PRIMERA hi trobem: documentació de l'antic municipi de Palou, annexionat l'any 1928 a Granollers. Documents del segle XVIII, XIX i XX. la resta es refereix a Granollers, i es pot dividir en els següents apartats: a) Padrons d'habitants a partir de l'any 1827; b) Censos i sumaris relatius a la Justícia municipal (1835-1842-1846- 1851-1855-1856); c) Dades relatives als establiments penals (1836-1894); d) Llibres d'actes de l'Ajuntament, la primera és del 3 de gener de 1842, i arriben fins a l'actualitat, tot i alguna llacuna; e) Una secció important, que podem titular com de cultura, hi ha dades del cens escolar des del període 1880-1894, fins als nostres dies, també amb algunes llacunes; f) Dades pertanyents a l'Escola de Musica (l'expedient de constitució porta la data de 1928); g) A la Secció de Govern Interior, sobresurt per la seva importància documental, la carpeta - lligall de la Junta de Defensa Passiva/Perjudicis econòmics, coneguda fins ara com a carpeta del bombardeig, on s'hi troben principalment les dades relatives al bombardeig que sofrí Granollers, el 31 de maig de 1938; hi ha també lligalls que fan referència als refugiats (dades de 1937-1938, sobre Granollers i la resta del Vallès Oriental); un fitxer mecanografiat de granollerins exiliats o en altres llocs de l'Estat, avalats en els primers temps de l'acabament de la guerra, i tres lligalls relatius a Responsabilitats polítiques, que porten les dades de 1939-1940. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la SALA TERCERA hi podem destacar: </span></span></span></p> <p><span><span><span>1) El fons corresponent a governació amb: a) Dades tocants a allotjaments i bagatges (la més antiga de 1838), b ) dades sobre censos electorals (comencen el 1842) i sobre eleccions (Municipis, Diputacions Provincials i de Corts), c) reemplaçaments que comencen l'any 1834 i arriben fins als nostres dies, d) dades i plànols amb els antecedents i construcció de la Caserna de la ciutat, destacant una carpeta (s.n.) de l'any 1917, amb dades des del 3 de gener de 1852. Actualment aquesta secció està molt més desdoblada. </span></span></span></p> <p><span><span><span>2) Per altra banda, és important el fons que hi ha a la Secció de correspondència. Comença L'any 1832, per bé que s'hi troba un document de 1806, i arriba fins avui dia, però amb algunes llacunes destacables. Són moltes les dades a remarcar, les referents a la Diputació del General, les guerres carlines, les rondes de la Milícia nacional, bagatges, amortització, hisenda, intendència, bloqueig de Barcelona de l'any 1843, el pagament eclesiàstic, Sometent i Trabucaires, i un llarg etcètera que aporten moltes dades del segle XIX. </span></span></span></p> <p><span><span><span>3) En un altre ordre de coses, tenim les dades dels amirallaments, des de 1818, i les dades sobre el registre fiscal i la contribució industrial (aquest des de 1874).</span></span></span></p> <p><span><span><span>La SALA CINQUENA és la dedicada a foment/urbanisme de la ciutat. El primer expedient és de 1875, i els següents arriben fins ells nostres dies. Consta de les següents seccions: a) Urbanització i obres, b) Industrials. En aquesta sala cal remarcar l'existència d'un fons documental, amb originals i copies des de 1521 fins a l'actualitat, sobre els caputxins, l'hospital i els mínims. Com a dada important, constatar la signatura de molts permisos d'obres del qui fou durant alguns anys (3/9/1907 fins meitat de 1936), arquitecte municipal, Manuel Raspall. Un gran nombre de llibres i lligalls es troben en aquests moments a l'entrada de l' Arxiu formant part del seu fons. D'aquí destacaríem els volums sobre Geografia de Catalunya, de Carreras Candi, i un llibre manuscrit, d'entrades i un altre de sortides, que va des de 1853 fins a l'actualitat (GARRIGA, 1982).</span></span></span></p> 08096-266 Plaça de la Porxada, 6, 08400-GRANOLLERS <p>La documentació generada per les funcions de l'Administració municipal, ha anat engruixint un fons considerable al llarg dels anys. Amb una certa consistència es pot parlar d'un contínuum que va des del segle XV fins ara; sense oblidar informació sobretot privada dels dos segles anteriors. En allò que respecta a la seva ubicació física, se sap dels seus moviments en època moderna, així, el fons de l'arxiu va passar a finals del segle XIX, de l'Ajuntament al convent de Sant Francesc, i més tard a l'Hospital de Sant Domènec (allí el va trobar en Pere Maspons oblidat i en un estat més que lamentable) (MASPONS, 1910), (TINTÓ, 1994). A principi del segle XX, torna a traslladar-se a les dependències municipals de la Plaça Gran i en aquest lloc es va engraïnt per un costat amb la documentació generada pel mateix Ajuntament de Granollers, i per altra per ingressos de diversa índole, com el fons de la Baronia de Montbui, que aplega fins el 1846 la documentació d'alguns dels pobles que conformen la Vall de la riera del Tenes, inclòs Sant Feliu de Codines fins el 1800. Actualment la documentació que gestiona l' Ajuntament de Granollers es troba situada en tres llocs diferents. El que podria denominar-se «arxiu administratiu», amb la documentació del 1830 fins ara, situat al tercer pis de l'edifici de la Casa Gran; el que es podria denominar «arxiu històric - Hemeroteca Municipal». situat a l'entresol de la planta baixa del mateix edifici, amb documentació municipal anterior al 1830. El dipòsit de la Baronia de Montbui i la documentació més pròpia d'una hemeroteca d'àmbit comarcal: Premsa local i de la comarca. carteI1s, programes, impresos, fotografies, monografies locals i comarcals, biblioteca de consulta, partitures musicals. Un tercer espai, esta situat a les antigues naus de Roca Umbert, i es va concebre corn a local de desbloqueig l'any 1988,per tal de salvar provisionalment la situació de col·lapse total en que es trobava des del 1986 I'«arxiu administratiu», i de rebot les dependències municipals. Aquesta solució va ser plantejada 'in extremis' per tal d'alleugerir l'amuntegament documental als departaments de I' Ajuntament i que podessin continuar entrant informació a l'arxiu administratiu i guanyar un marge de 5 o 6 anys, abans de trobar una solució definitiva. A hores d'ara s'ha de considerar un fracàs i un error haver sotmès 1'arxiu a aquesta solució provisional: Els cinc o sis anys de marge no han servit per posar fil a l'agulla, sinó per tornar a oblidar-se del problema i deixar en l'abandonament mes absolut la documentació municipal. Avui les dependències municipals tornen a veure's afectades pel col·lapse anunciat (TINTÓ, 1994).</p> 41.6081600,2.2870800 440597 4606518 08096 Granollers Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50120-foto-08096-266-1.jpg Legal i física Modern|Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Científic Inexistent 2023-09-19 00:00:00 ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo 94|98 56 3.2 2484 41 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:22
50122 Hemeroteca Municipal https://patrimonicultural.diba.cat/element/hemeroteca-municipal <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>TINTÓ I ESPELT, Lluís (1994) 'L'arxiu Municipal de Granollers. El túnel del temps' Lauro, núm 7, juny 1994, p.35-37. Granollers.</p> <p>El seu fons està composat per tota la documentació pròpia de la hemeroteca comarcal: fonamentalment premsa local i de la comarca, cartells, programes, impresos, fotografies, monografies locals i comarcals, biblioteca de consulta o partitures musicals, es troba a l'entresol de la planta baixa de l'edifici de l'Ajuntament (TINTÓ, 1994). La Hemeroteca és el lloc en que es conserva tota la riquesa periodística de Granollers, fonamental per a conèixer la petita història local, provinent, principalment, de les col·leccions de Josep Mora i Sibina. Aquest fons va ser cedit pels seus fills a l'Ajuntament i, aviat se li van sumar altres aportacions (BAULIES, 1965). A l'apartat històric es fa referència als diversos fons constitutius del fons general, d'acord amb les dates corresponents als seus ingressos. Es important remarcar, aI mateix temps, l'existència en aquest fons, de revistes i periòdics locals, que ajuden en gran manera a la tasca d'investigació històrica. La col·lecció, pràcticament completa de revistes i periòdics locals, va d'ençà del 1882 (aparició de la revista 'L'Eco de Granollers»), fins als nostres dies.</p> <p>Fent-ne un breu resum, la seva categoria es pot dividir en tres apartats:</p> <p>Un, que fa referència a les més importants i de més incidència: 'El Congost» (1886-1904), ..El Vallès Nou» (1912-1918), ..La Comarca» ([913-1920), ..La Gralla» (1921- 1937), ..Diari de Granollers» (1926-1930), ..Vallès» (1940-fins avui); ..Granollers», ..Comunitat Cristiana' (1960-1977).</p> <p>Un segon, amb no tanta incidència, encara que també destacada, entre les que cal assenyalar: 'Crònica de Granollers' (primer diari, aparegut l'any 1888, en el més de desembre i que dura una setmana), 'Granularia' ( 1894- 1897), 'La Veu del Vallès' (1896-1905), 'Revista de la cambra Agrícola Oficial del Vallès' (1901-1916), 'El Demócrata' '1913-1923), 'Foc Nou' (1918-1920), 'Crònica' (1930), 'Acció' (1930-1932), 'Lluita' (1930-1931), 'Inquietud' (1930- 1932), 'Butlletí de l'Agrupació Excursionista' (1931-1936).</p> <p>En un tercer apartat, cal assenyalar altres publicacions de menor incidència, però que contribueixen a cobrir el possible buit en un moment determinat d'altres publicacions mes destacades per la seva durada. Així: 'El látigo del Vallès' (1884), 'La Careta' (1887), 'El escudo de Granollers' (1893-1894), 'La Papallona' (1896-1897), 'La enciclopèdia' (mateix temps que l'anterior), 'La Tronada' ( 1904 ), ' El cinematógrafo' (1904), 'El mosquit' (1905), 'La Bomba' (1905), 'El pueblo vallesano' ( 1905-1906 ), 'El capricho' (1906), 'La verdad de Granollers' (1907), 'La Estaca' (1908), 'Paquita' (1909), 'Gedeón Jabonero' (1915), 'El Consecuente' (1916), 'En Met' (1916), 'La Vespa' (1918), 'L'Espinguet' (1933), 'L'Escamot' (1933) i 'Orientaciones Nuevas' (1936-1937).</p> 08096-268 Plaça de la Porxada, 6 , 08400-GRANOLLERS <p>El primer setmanari de Granollers va ser L''Eco de Granollers' i va sortir al carrer l'any 1882 (BAULIES, 1965). El 1926, havia estat inaugurada la Biblioteca Popular, a l'antic hospital de Sant Domènec del carrer de Corró, i a la secció local s'anaven guardant les publicacions de Granollers que des de llavors es van editar, i algunes d'anteriors. Però les col·leccions més completes estaven en mans privades. El 1935, es coneixia l'existència de dues hemeroteques particulars que es podien considerar completes, perquè totes dues tenien periòdics tan introbables com L'Eco de Granollers(1882-1883), El Congost (1886-1904), La Razón ( 1903-1908)o La Comarca (1913-1920), entre d'altres. La seva propietària era Maria Uyà Pagés (1862-1935), de ca l'Alomar. La seva col·lecció es dispersaria durant la Guerra Civil, encara que una part fou dipositada el 1981 a l'Hemeroteca Municipal. L'altra col·lecció és la de Josep Mora Sibina (1858-1937), anomenat l'«Arxiver de Granollers' per la Gralla, atesa la importància de la documentació que guardava a casa seva. El 1962, Jacint Mayol Mora, ofereix la col·lecció del seu avi a l'Ajuntament. El juliol d'aquell mateix any, el fons 'Josep Mora' es instal·lat al primer pis de la Casa de Cultura, en una de les estances de ponent (TINTÓ, 1994).</p> 41.6081600,2.2870800 440597 4606518 08096 Granollers Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50122-foto-08096-268-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50122-foto-08096-268-3.jpg Física Contemporani Patrimoni documental Fons bibliogràfic Pública Social Inexistent 2023-09-19 00:00:00 ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo 98 57 3.3 2484 41 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:22
95658 Arxiu parroquial de l’església de Sant Esteve de Granollers https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-lesglesia-de-sant-esteve-de-granollers <p><span><span><span>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986) 'Del Decret de Nova Planta al 1850', Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 59-64 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</span></span></span></p> <p><span><span><span>DANTÍ RIU, Jaume (comissari) (1997) Entra a l'església gòtica de Granollers, Granollers, Museu de Granollers.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GARRELL I ALSINA, Amador (1960) Granollers, vila oberta, Granollers, Gràfiques Garrell.</span></span></span></p> XVII-XXI Majoritàriament destruït durant la Guerra Civil <p><span><span><span>L’Arxiu parroquial de l’església de Sant Esteve de Granollers fou majoritàriament destruït durant la Guerra Civil, la tardor de 1936. Tan sols se’n va conservar una petita part, que es troba actualment a les dependències parroquials. Del material conservat anterior a la guerra destaca un quadern de visites pastorals de 1689. També s’han conservat quatre llibres més de diverses èpoques a l'Arxiu Històric Municipal de Granollers (DANTI, 1997) (GARRIGA, 1982) (TINTÓ, 1994).</span></span></span></p> 08096-453 <p><span><span><span>Durant la Guerra Civil el 20 de juliol de 1936 es va incendiar l’església de Sant Esteve junt amb altres de la ciutat: la dels frares de Sant Francesc, la de la Mare de Déu de Montserrat, la de les germanes Carmelites i l’església de Sant Julià de Palou. També el Centre Catòlic, les escoles de Sant Josep i les capelles dels sants de barri. Mesos després de ser incendiada, i malgrat l’opinió en contra del director general de Patrimoni de la Generalitat, Jeroni Martorell, i d’un sector important de granollerins, el comitè revolucionari va decidir enderrocar l’església de Sant Esteve. Entre els anys 1936 i 1937 la nau gòtica va ser totalment enderrocada i només en va quedar dempeus el campanar. Pel que fa a l’arxiu parroquial, tot i que algú l'havia emparedat per intentar salvar-lo, a l'enderrocament va restar al descobert i finalment va ser cremat. L’any 1940 es va iniciar la construcció de l’actual temple, obra de Josep Boada i Barba.<span> La decoració interior fou obra de Sebastià Badia, amb l'excepció dels vitralls, l'únic element que guarda relació amb l'antic temple. L’església va ser consagrada </span>el 25 d'agost de 1946.</span></span></span></p> 41.6080200,2.2862700 440529 4606503 08096 Granollers Restringit Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/95658-esglesia-parroquial-b.jpg Física Contemporani Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Cultural Inexistent 2023-12-27 00:00:00 Jordi Piñero Subirana En relació a l’organització administrativa eclesiàstica, cal dir que a la ciutat de Granollers hi radicava el Deganat del Vallès, amb un dels tres arxiprestos forans de l'arxidiòcesi barcelonina que tenien capitular. Des de la formació l'any 2004 de la diòcesi de Terrassa, l’església de Sant Esteve pertany a aquesta nova diòcesi, dins de l'arxiprestat de Granollers, format actualment per 17 parròquies. D’altra banda, el territori del municipi de Granollers forma part eclesiàsticament de diverses parròquies: Sant Esteve, Nostra Senyora de Fàtima, Sant Julià de Palou, i Mare de Déu de Montserrat i Sant Antoni de Pàdua (els frares), juntament amb la meitat del barri de la Font Verda, que pertany a la parròquia de Santa Maria del Jaire, de la Torreta. Antigament, la parròquia de Sant Esteve era dividida en barris, dotats d'una petita capella emplaçada als portals de la vila, com les de Sant Roc, Santa Esperança, Sant Cristòfol i Santa Anna, la desapareguda de Santa Elisabet i, a l'eixample del segle XVI, la dels Sants Metges, fora muralla. 98 56 3.2 2484 41 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:22
79649 Arxiu municipal https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-46 http://xam.diba.cat/wiki/arxiu-municipal-de-gualba XVIII-XX L'arxiu municipal de Gualba conté bona part dels fons que integren el patrimoni documental del municipi. La part més important és la dels fons generats per les diferents administracions municipals al llarg de la història, però també aplega fons d'institucions, fons d'entitats i fons personals, i recull els testimonis documentals que els ciutadans i les entitats locals hi vulguin dipositar. El quadre de fons aplega la informació bàsica del conjunt de fons i col·leccions del Arxiu Municipal de Gualba. Fons de l'Administració Local 101 Ajuntament de Gualba Fons públics no municipals 201 Jutjat de Pau de Gualba, (1841-2007), (5.75 m.) 202 Escoles, (1953-2000), (0.6 m.) Fons privats 301 Cambra agraria/ Hermandad de Agricultores y ganaderos (1936-1945), (0,11 m.) 303 Delegación Local de FET y de las JONS (1940-1972), (0,11 m.) 304 Cooperativa Popular, (1938), (0,22m.) 305 Club de Futbol, (1994-2002), (0,46 m.) Col·leccions 901 C ol·lecció de Gualba, (1909-1995), (0,22 m.) 08097-207 Passeig del Montseny, 13 El Servei d'Arxiu Municipal de Gualba és el servei de l'ajuntament destinat a l'organització, classificació, conservació i difusió del patrimoni documental local. El servei gestiona els documents que provenen de les oficines municipals i són d'utilitat per a l'administració municipal, garanteix els drets dels ciutadans, preserva els documents de conservació permanent, i fons i col·leccions de particulars, entitats i organismes vinculats al municipi de Gualba. L´Arxiu Municipal de Gualba forma part de la Xarxa d'Arxius Municipals (XAM) de la Diputació de Barcelona des de l'any 2007 41.7320600,2.5018500 458572 4620148 08097 Gualba Restringit Bo Física Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 P. Barbado. OPC 98 56 3.2 41 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:22
79650 Arxiu parroquial https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-25 XX-XXI <p>Petita resta de documents que encara es guarden a l'edifici de la rectoria, la majoria són posteriors a l'any 1936. Es tracta sobretot de documents notarials i registre de batejos. També hi ha alguns diaris de la parròquia.</p> 08097-208 Plaça de l'Església <p>Durant la Guerra Civil va ser cremat.</p> 41.7319100,2.5022600 458606 4620131 08097 Gualba Restringit Bo Física Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 P. Barbado. OPC 56 3.2 41 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:22
79651 Fons de fotografies de la Memòria Digital de Catalunya https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-fotografies-de-la-memoria-digital-de-catalunya <p>http://mdc.cbuc.cat/cdm/search/searchterm/Gualba/field/all/mode/exact/conn/and/order/title/ad/asc</p> XX <p>La web Memoria Digital de Catalunya és un repositori cooperatiu que conté, en accés obert, col·leccions digitalitzades relacionades amb Catalunya i el seu patrimoni. A l'MDC s'hi troben les còpies digitals de fotografies, dibuixos, mapes, cartells, fullets, incunables i un llarg etcètera amb un total de més de 3 milions de documents relacionats amb Catalunya i procedents de 32 institucions diferents (universitats, biblioteques especialitzades, arxius, etc.). També s'hi poden consultar més de 300 revistes catalanes antigues digitalitzades a través del portal Arxiu de Revistes Catalanes Antigues (ARCA) de la Biblioteca de Catalunya. Pel que fa a Gualba es poden veure 183 documents, des de fotos antigues fins a documents medievals, incloent altres documents on apareix el nom de Gualba.</p> 08097-209 mdc.cbuc.cat/ <p>La Memòria Digital de Catalunya (MDC) és un repositori cooperatiu des del que es poden consultar, en accés obert, col·leccions digitalitzades relacionades amb Catalunya i el seu patrimoni o que formen part de col·leccions especials d'institucions científiques, culturals i/o erudites catalanes. Està impulsat per les universitats de Catalunya i la Biblioteca de Catalunya, coordinat pel Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC) i compta amb la participació d'altres institucions catalanes. La principal finalitat de l'MDC és augmentar la visibilitat i consulta del patrimoni documental català i per tant, dóna suport a la missió de millorar els serveis bibliotecaris a través de la cooperació que li és pròpia a l'Àrea de Biblioteques, Informació i Documentació (CBUC) del CSUC. Aquesta finalitat es concreta en els següents objectius: Impulsar la digitalització del patrimoni català Fer visibles unes col·leccions que, en la majoria dels casos per la seva raresa i/o condició física, són d'accés difícil i/o restringit Ser la interfície que permeti la consulta conjunta d'aquest patrimoni Facilitar els instruments per a la seva preservació</p> 41.7320600,2.5018500 458572 4620148 08097 Gualba Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79651-foto-08097-209-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79651-foto-08097-209-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni documental Fons d'imatges Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 P. Barbado. OPC 98 55 3.1 41 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:22
89888 Arxiu municipal de Lliçà de Vall https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-llica-de-vall <p><span><span><span>BUSTO VEIGA, Anna M. (2017). <em>Els nostres records. A l’Arxiu Municipal de Lliçà de Vall</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 91-92.</span></span></span></p> XVIII-XXI <p><span><span><span><span>Fons documental de l’Ajuntament de Lliçà de Vall que es conserva en dues sales a la planta superior del mateix edifici de la casa consistorial. Inclou tant l’arxiu històric com l’arxiu administratiu i l’arxiu de gestió. El fons és format pels documents produïts i rebuts per l’ens municipal al llarg de la seva història. Seguint el quadre de classificació actualment vigent els fons inclouen els següents grups de sèries:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>1. Administració general (documentació conservada des de 1841 fins a 2014), 2. Hisenda (entre 1779 i 2013), 3. Serveis, obres i urbanisme (entre 1911 i 2014), 4. Servei d’aigües (entre 1917 i 2013), 5. Medi ambient i activitats econòmiques (entre 1862 i 2014), 6. Sanitat, salut pública i consum (entre 1863 i 2014), 7. Educació i ensenyament (entre 1925 i 2014), 8. Cultura i participació ciutadana (entre 1900 i 2012), 9. Serveis esportius (entre 1962 i 2014), 10. Serveis socials (entre 1933 i 2014), 11. Serveis agropecuaris (entre 1860 i 2011), 12. Servei d’ocupació (entre 1931 i 2001), 13. Col·leccions factícies (entre 1905 i 2015).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Per altra banda, l’Arxiu Municipal conserva i porta a terme el tractament arxivístic d’altres fons patrimonials particulars, com el de la masia de Can Coll, entitats locals com el Club de Futbol, l’Associació de Voluntaris, l’Agrupació Sardanista i d’Esbarjo Les Llisses, etc., a més de col·leccions personals o fotografies cedides.</span></span></span></span></span></p> 08108-2 Plaça de la Vila, s/n. Lliçà de Vall <p><span><span><span><span><span>La primera referència sobre l’existència d’un ajuntament al poble de Lliçà de Vall és un reglament de 1779 on hi consten despeses dels salaris municipals. Aquest és el document més antic conservat a l’Arxiu. La major part de la documentació, però, és posterior a 1834, quan els ajuntaments assumeixen unes competències i obligacions més clares. Cal suposar que en aquests períodes l’arxiu municipal es trobava en dependències del consistori. El 1955 l’Ajuntament adquirí un local situat a la plaça de Sant Jordi. Hi havia dependències per al secretari i una sala per guardar la documentació municipal. A la dècada de 1960, a més d’una sala ubicada en el mateix ajuntament, l’augment de la documentació va fer necessari que s’habilités part del magatzem d’un casal social que es feia servir com a garatge i on es va guardar la documentació històrica i part de l’administrativa. A partir de 1996 es va iniciar el projecte de creació de l’Arxiu Municipal de Lliçà de Vall, que va implicar també el progressiu trasllat dels fons documentals a la nova Casa de la Vila que aleshores s’estava construint. El nou arxiu es va inaugurar el 14 de juny de 1997. L’any 2002 es va aprovar el Reglament del Servei d’Arxiu, que compta amb un quadre de classificació. L’arxiu municipal de Lliçà de Vall forma part de la Xarxa d’Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona.</span><span> Amb la implantació de l’administració electrònica es va adoptar el model de quadre de classificació de la Generalitat de Catalunya i progressivament s’ha reduït la documentació en suport paper en un 90%.</span></span></span></span></span></p> 41.5864500,2.2391500 436582 4604141 08108 Lliçà de Vall Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/89888-arxiu-municipal-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/89888-arxiu-municipal-2.jpg Física Contemporani|Modern Patrimoni documental Fons documental Pública Administratiu Inexistent 2022-06-09 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 98|94 56 3.2 2484 41 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:23
91929 Arxiu parroquial de Sant Cristòfol de Lliçà de Vall https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-cristofol-de-llica-de-vall XVI-XXI <p><span><span><span>Fons de l’arxiu de la parròquia de Sant Cristòfol de Lliçà de Vall. Es conserva a les dependències parroquials i inclou documentació des del segle XVI, per bé que gairebé la totalitat de l’arxiu fou destruït per la Guerra Civil de 1936 i, en conseqüència, el gruix de la documentació és posterior a 1939. En base a l’inventari realitzat en els darrers anys pel responsable de l’arxiu, podem agrupar-lo en les següents categories:</span></span></span></p> <p><span><span><span>Llibres Sacramentals. Baptismes (1859-1879), (1918-1933), (1934-1969/70), (1970-1985, esborrany); Primeres comunions (1934-1957); Confirmacions (1771-1984); Matrimonis (1934-1964); Defuncions (1934-1983).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Llibre de visites pastorals (1562-2013).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Consuetes dels anys 1943, 1949-1952, 1955-1958 i 1958.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Altres documents parroquials, entre els que destaquen: Àpoca de pergamí (1561), Cens parroquial, fet per masies o mot de les cases (1924); Delimitació de la parròquia (1855); Projecte de l’altar major (1940), Goigs de Sant Cristòfol (des de 1940), “Inventario y documentales”, on el capellà documenta aspectes de la vida de la parròquia i dels feligresos després de la guerra (1940).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Altres fons diversos: col·lecció de programes de la Festa Major des de 1939 (sèrie no completa), fotografies antigues, objectes diversos (com ara un segell original de la parròquia dels volts de 1870-1890), biblioteca, etc.</span></span></span></p> 08108-123 Església parroquial de Sant Cristòfol de Lliçà de Vall. Entre les urbanitzacions del mas Gordi i can Vilardebò. Plaça de l'Església. <p><span><span><span>L’església de Lliçà de Vall ja consta com a parròquia l’any 1038. La construcció de l’església actual es va portar a terme als segles XVI i XVII. Durant la Guerra Civil de 1936 l’església va ser cremada, però l’estructura general i les voltes es van mantenir dempeus. Es destruí l’altar i alguns elements interiors van quedar afectats, i es destruí també bona part de l’arxiu. A la fi del conflicte s'hi van iniciar les obres de restauració, que van acabar el 1940. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’abril de 2020 es va organitzar una exposició a l’església amb mostres dels documents més destacats de l’Arxiu parroquial, com ara el Llibre de Visites Pastorals del 1574, un pergamí del 1561, programes de la Festa Major dels anys 1940, missals antics i altra documentació antiga.</span></span></span></p> 41.5930600,2.2310300 435911 4604881 08108 Lliçà de Vall Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91929-arxiu-parroquial-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91929-arxiu-parroquial-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91929-arxiu-parroquial-expo.jpg Física Contemporani|Modern Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Cultural Inexistent 2022-06-09 00:00:00 Jordi Piñero Subirana Informació facilitada per Ricart Querol, responsable de l’Arxiu Parroquial 98|94 56 3.2 2484 41 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:27
51374 Fons de l'Arxiu Municipal de Martorelles https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-municipal-de-martorelles <p>GINEBRA, R.; PÉREZ, X. (2006). Transcripció i traducció de la còpia de confirmació feta el 1585 pel rei Felip II dels privilegis que els seus predecessors havien atorgat a les universitats, parròquies i termes de Santa Perpètua de Mogoda, Sant Fost, Sant Cebrià de Cabanyes i Martorelles. Ajuntament de Martorelles.</p> XVI-XXI <p>L'arxiu conserva el fons documental generat per l'Ajuntament des del segle XVI fins a l'actualitat. Entre la documentació més antiga que conserva, destaca la còpia de confirmació feta el 1585 pel rei Felip II dels privilegis que els seus predecessors havien atorgat a les universitats, parròquies i termes de Santa Perpètua de Mogoda, Sant Fost, Sant Cebrià de Cabanyes i Martorelles. A més, hi ha el fons del jutjat de pau i el fons particular de Jaume Sindreu. La documentació municipal està classificada en les seccions i subseccions següents: Del fons de Jaume Sindreu hem de destacar diversos documents originals provinents de la parròquia de Santa Maria de Martorelles, datats entre el segle XV i el XVIII: - Testaments, últimes voluntats i inventaris - Registre d'enterraments - Llistats de les persones que han de complir lo precepte de la comunió pasqual (1608-1897). Va ser restaurat per l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona l'any 2008. - Memorial de tots los grans que se han recollit en la rectoria de Martorelles - Esborrany/registre de documents eclesiàstics - Rebut imatge de Sant Isidro i Querubí per a la Parròquia de Santa Maria de Martorelles - Pactes/actes de concòrdia - Document parlant del funcionament de l'església i atribucions del rector - Censals, deutes, delmes - Documents patrimonials A banda, també conté fascicles i publicacions, documentació relacionada amb l'església, documentació particular i urbanística, escrits polítics i periodístics, etc.</p> 08115-11 Ajuntament de Martorelles. Plaça de l'Ajuntament, 1 41.5257300,2.2434000 436877 4597397 08115 Martorelles Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51374-foto-08115-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51374-foto-08115-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51374-foto-08115-11-3.jpg Legal i física Contemporani|Modern Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Marta Lloret Blackburn El document més antic de l'arxiu, la còpia de confirmació feta el 1585 pel rei Felip II dels privilegis que els seus predecessors havien atorgat a les universitats, parròquies i termes de Santa Perpètua de Mogoda, Sant Fost, Sant Cebrià de Cabanyes i Martorelles; va ser transcrit i traduït per Rafael Ginebra i Xavier Pérez, amb el suport de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, i va ser editat l'any 2006. 98|94 56 3.2 41 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:27
51375 Fons de l'Arxiu Parroquial de Santa Maria de Martorelles https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-parroquial-de-santa-maria-de-martorelles XIII-XXI Els pergamins estan en mal estat de conservació. <p>L'arxiu parroquial de Santa Maria de Martorelles es troba ubicat a la rectoria de Santa Maria. S'hi conserva la documentació generada per la parròquia entre els segles XVIII i XXI. Hi ha un total de 77 documents, on hi ha cartes, rebuts, comptes, estadístiques, expedients, inventaris, fotografies, etc. Tanmateix, la major part de documentació antiga d'aquesta parròquia està custodiada al Museu Diocesà de Barcelona, de la qual destaquen 28 pergamins del segle XIII fins al XVI. També s'hi conserva la següent documentació : 1. Escriptures civils (segles XVI-XVII) 2. Testaments (s. XVI-XIX) 3. Censals, Capbreus (s. XVII-XVIII) 4. Delmes, Fundacions, Censos (s. XVII-XVIII) 5. Capítols Matrimonials (s. XVII) 6. Confraria del Roser, Aniversaris (s. XVII- XIX) 7. Celebracions de misses (s. XVII-XIX) 8. Confessions i Comunions (s. XIX) 9. Delmes (s. XVII) 10. Inventaris, Censos, Testaments, Concòrdies, Deutes, Vendes, Impresos (s. XVIII-XIX) 11. Capbreus, Aniversaris, Censals, Administració Roser (s. XVI-XIX) 12. Administracions (s. XVII-XIX) 13. Varia (s. XVI) 14. Varia (s. XVI) 15. Economia (s. XIX) 16. Fundació, Consueta (s. XV-XIX) 17. Llibres Sacramentals i Pergamins (s. XVI-XX) 18. Llibres Sacramentals i Pergamins (s. XVI-XX) 19. Llibres Sacramentals i Pergamins (s. XVI-XX) 20. Llibres Sacramentals i Pergamins (s. XVI-XX) 21. Llibres Sacramentals, Confraries, Visites (s. XVIII-XX).</p> 08115-12 C. de l'Església, 1. Santa Maria de Martorelles <p>Els actuals municipis de Santa Maria de Martorelles i Martorelles formaven un sol municipi fins l'any 1927, en què es van segregar. Tanmateix, l'església de Santa Maria es va mantenir com a parròquia de la població fins l'any 1976, en què va passar a ser-ho la nova església de Sant Joaquim. A partir d'aquest moment, la parròquia de Sant Joaquim custodia la documentació de Martorelles.</p> 41.5257000,2.2433700 436874 4597394 08115 Martorelles Restringit Regular Legal i física Modern|Contemporani Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Marta Lloret Blackburn La informació ha estat facilitada per l'Arxiu Històric Comarcal de Granollers. 94|98 56 3.2 41 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:27
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 157,00 consultes/dia

Sabies que...?

...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?

La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc