Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
39884 Complex mina-bassa rodona de Can Forns Nou https://patrimonicultural.diba.cat/element/complex-mina-bassa-rodona-de-can-forns-nou PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. XX Bassa rodona de grans dimensions, uns 30m de diàmetre i 3 m de fondària, situada a ponent del camí d'entrada a Can Forns Nou. La bassa s'omple actualment de l'aigua provinent d'una mina i, quan no hi ha sequera, de la resclosa del Bosc Negre. 08005-15 Can Forns Nou. Polígon 5, parcel·la 18 Segons informacions recollides per Jordi Puig Roca, als anys cinquanta el Sr.Millet va fer excavar una mina, canalitzà l'aigua amb un tub de formigó i hi construí la gran bassa rodona uns metres més avall de l'antiga bassa (avui desapareguda). Aquesta obra va permetre regar una bona part d'un camp situat al pla de la carretera. 41.6640700,2.2516200 437696 4612750 1950 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39884-foto-08005-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39884-foto-08005-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39884-foto-08005-15-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Estructural 2019-11-21 00:00:00 Virgínia Cepero González 119|98 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:17
39924 Camí ral de Sant Bartomeu de Mont-ràs https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-sant-bartomeu-de-mont-ras CAMPILLO BESSES, X. (2006). Inventari de camins de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Es tracta de l'antic camí ral de Sant Bartomeu de Mont-ràs. Actualment està integrat dins de la trama urbana de la urbanització del Serrat com a 'Carretera de Sant Bartomeu'. És un vial asfaltat (aglomerat asfàltic) El seu recorregut va pel Camí ral de Puiggraciós, travessa el camí ral de Bigues a Montmany, Església de Sant Bartomeu de Mont-ràs. El títol és de possessió immemorial. 08005-55 Inici: Camí ral de Puiggraciós / Final: límit terme (Sant Bartomeu de Mont-ràs) Fonts documentals: -Cadastre de rústica (1955) -Nº 21 Artur Osona (1888) 41.6935900,2.2449800 437172 4616032 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39924-foto-08005-55-2.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2019-11-21 00:00:00 Xavier Campillo i Besses 119 49 1.5 41 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:17
39925 Camí ral de Bigues a Montmany https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-bigues-a-montmany CAMPILLO BESSES, X. (2006). Inventari de camins de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Es tracta de l'antic camí ral de Bigues a Montmany. Sortia de l'esglèsia de Bigues i pel pla de la Violona primer, i després per la plana de Puiggraciós arribava al Serrat de l'Ocata; creuava entre Can Mestre i Can Roses i arribava a Can Joanet. D'allà seguia per l'actual pista de Puiggraciós, i un cop al santuari, el camí continuava cap a Montmany. Actualment està integrat dins de la trama urbana de la urbanització del Serrat com a 'Carrer Guatlla'. El tipus de ferm és aglomerat asfàltic. El seu recorregut va pel límit de terme (Bigues), coincideix amb el camí ramader, Ca l'Encís fins al límit de terme (Montmany). El seu recorregut dins del terme de l'Ametlla coincideix amb el del camí ramader. El seu títol és de possessió immemorial. 08005-56 Inici: límit de terme (Bigues) / Final: límit de terme (Montmany) Font documentals: -Minutes municipals (1925) 41.6953200,2.2398300 436745 4616228 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39925-foto-08005-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39925-foto-08005-56-3.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2019-11-21 00:00:00 Xavier Campillo i Besses i Virgínia Cepero González 119 49 1.5 41 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:17
39926 Camí ramader o camí Pla de la Violona https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-o-cami-pla-de-la-violona CAMPILLO BESSES, X. (2006). Inventari de camins de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Es tracta d'un tram del camí ramader que baixa per la carena del Serrat de Santa Creu passant pel Pla de la Violona. El camí ramader travessa després l'Ametlla bifurcant-se en direcció a Santa Eulàlia de Ronçana i Rosanes. El seu recorregut va pel límit de terme (Puiggraciós), límit de terme (Bigues), segueix resseguint el límit de terme fins que es troba amb el camí de Santa Creu, Santa Creu de l'Ametlla, Sant Genís i el Raval de l'Ametlla. És un vial asfaltat (aglomerat asfàltic), el 'Camí del Pla de la Violona', que comunica el poble amb la urbanització del Serrat. Enllaça amb el camí del Rieral i amb el camí ramader de Rosanes que s'agafa des del camí ral de Granollers. El títol és de possessió immemorial. 08005-57 Inici: límit de terme (Puiggraciós) / Final: Raval de l'Ametlla Font documentals: -Cadastre de rústica (1955) 41.6757600,2.2499200 437566 4614049 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39926-foto-08005-57-2.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2019-11-21 00:00:00 Xavier Campillo i Besses 119 49 1.5 41 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:17
39934 Camí Antic de Bigues https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-antic-de-bigues CAMPILLO BESSES, X. (2006). Inventari de camins de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Es tracta del camí original preexistent a la carretera BP-1432. Transcorre paral·lelament a la carretera i al nord d'aquesta. El ferm és de terra. Camí integrat per dos trams de camins rurals paral·lels a la carretera BP-1432. El títol és de possessió immemorial. 08005-65 Inici: carretera BP-1432 / Final: carretera BP-1432 Font documental: -Cadastre de rústica (1955) 41.6624300,2.2433900 437009 4612574 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39934-foto-08005-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39934-foto-08005-65-3.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2019-11-21 00:00:00 Xavier Campillo i Besses 119 49 1.5 41 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:17
39935 Camí ral del Rieral (Santa Eulàlia de Ronçana) https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-del-rieral-santa-eulalia-de-roncana CAMPILLO BESSES, X. (2006). Inventari de camins de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Es tracta de l'antic camí ral de Santa Eulàlia de Ronçana (El Rieral). Està asfaltat fins al camí del Pou de Glaç. Fora del nucli urbà la seva funcionalitat és rural i té el ferm de terra. El seu recorregut va per l'Ametlla, Can Camps, Can Diví, Can Plandolit fins al límit de terme. Té dues variants: La primera connecta directament El Rieral amb l'Ametlla i té la condició de camí ramader; la segona fa un tomb i passa per Can Diví i Can Camps. El títol és de possessió immemorial. 08005-66 Inici: la Sagrera / Final: límit de terme (camí ral de Bigues a Granollers) Fonts documentals: -Minutes municipals (1925) -Cadastre de rústica (1955) 41.6560400,2.2574000 438169 4611854 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39935-foto-08005-66-2.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2019-11-21 00:00:00 Xavier Campillo i Besses 119 49 1.5 41 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:17
39936 Camí ral de la Sagrera (Santa Eulàlia de Ronçana) https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-la-sagrera-santa-eulalia-de-roncana CAMPILLO BESSES, X. (2006). Inventari de camins de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Es tracta de l'antic camí ral de l'Ametlla a Santa Eulàlia de Ronçana (la Sagrera). Actualment està parcialment integrat dins de la trama urbana de l'ametlla com a 'Camí de Can Guineu'. Fora de la trama urbana és un camí rural amb ferm de terra. El seu recorregut va per la carretera BP-1432, Sant Joan, Can Plantada fins al límit de terme (la Sagrera). El títol és de possessió immemorial. 08005-67 Inici: carretera BP-1432 / Final: límit de terme (La Sagrera) Font documental: -Cadastre de rústica (1955) 41.6591500,2.2496500 437527 4612205 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39936-foto-08005-67-2.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2019-11-21 00:00:00 Xavier Campillo i Besses 119 49 1.5 41 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:17
39937 Camí ral de Granollers a Sant Miquel del Fai https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-granollers-a-sant-miquel-del-fai CAMPILLO BESSES, X. (2006). Inventari de camins de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Es tracta d'un antic camí veïnal que enllaça el camí ral de l'Ametlla a Granollers amb el camí ral de Granollers a Bigues, ja fora del terme. El ferm és de terra. El seu recorregut va pel camí ral de Granollers, Can Plandolit, Can Plantada i la carretera BP-1432. El títol és de possessió immemorial. 08005-68 Inici: camí ral de Granollers / Final: carretera BP-1432 Fonts documentals: - Minutes municipals (1925) -Cadastre de rústica 81955) Referències registrals: -Tom: 2219 -Finca: 589 Mas Plandolit -Llibre: 68 de Santa Eulàlia de Ronçanes -Foli:083 -Titular: Hereus de Josefa Alier Sanpera 41.6420500,2.2594300 438325 4610300 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39937-foto-08005-68-2.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2019-11-21 00:00:00 Xavier Campillo i Besses Descrit a l'escriptura de propietat de la finca Plandolit: 'Pasa por dicha heredad un torrente, que desciende del pueblo de l'Ametlla y desemboca en la riera de Santa Eulàlia de Ronsana, y la atraviesan el camino que desde la villa de Granollers, conduce a San Miguel del Fay y el que conduce a los términos de Santa Eulàlia de Ronsana y Lliçà d'Amunt y a L'Ametlla'.El títol és de possessió immemorial. 119 49 1.5 41 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:17
39946 Camí de Santa Creu https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-santa-creu CAMPILLO BESSES, X. (2006). Inventari de camins de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Es tracta d'un camí rural, amb paviment de terra, que comunica el sector del Pla del Sorral amb el Serrat. La seva funció original era accedir a l'antiga església de la Santa Creu. Al coll de Santa Creu es creua amb el camí ramader i amb el camí del Verder. El seu recorregut va per la carretera BP-1432, travessa el camí antic de Bigues, travessa el camí ral de Bigues fins al Coll de Santa Creu. El títol es de possessió immemorial 08005-77 Inici: carretera BP-1432 / Final: Coll de Santa creu 41.6712000,2.2436500 437039 4613547 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39946-foto-08005-77-2.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2019-11-21 00:00:00 Xavier Campillo i Besses 119 49 1.5 41 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:17
39947 Camí de Can Gafa https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-can-gafa CAMPILLO BESSES, X. (2006). Inventari de camins de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Es tracta d'una variant del camí ral de l'Ametlla a Santa Eulàlia de Ronçana, que transcorre entre el camí de la Sagrera i el camí del rieral. És un camí rural amb ferm de terra. El seu recorregut va pel camí ral de Granollers a Sant Miquel del Fai (Can Plantada), Can Gafa fins al límit de terme (camí ral de Bigues a Granollers). El títol és de possessió immemorial. 08005-78 Inici: camí ral de Granollers / Final: límit de terme (camí ral de Bigues a Granollers) Font documenal: -Minutes municipals (1925) 41.6520000,2.2471600 437313 4611413 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39947-foto-08005-78-2.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2019-11-21 00:00:00 Xavier Campillo i Besses 119 49 1.5 41 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:17
39953 Can Plandolit https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-plandolit COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. XIII Casa pairal amb teulada a dues vessants tipus 2 segons Danès, amb un gran frontó a la façana principal i en l'oposada. Masia de gran valor històrico-arquitectònic que data dels segle XII-XIII amb una estructura de 2 pisos més golfes. El revestiment de la seva façana és arrebossat arremolinat amb murs de pedra i cantoneres treballades. Com a elements singulars a la façana trobem les cantoneres de pedra treballada i un pica aigua. A més a més trobem un total de 14 finestres amb empits i brancals de pedra i 2 portes, una amb portal dobellat i l'altre amb brancals de totxo i travesser de fusta. En l'interior trobem parets de pedra i sostres amb embigats de fusta amb llates. Al primer pis, les dues ales disposen de volta catalana feta amb totxo. La teulada és embigada amb cairons, rajols i teules. Cal remarcar l'impressionant barri que tanca la façana i que data de l'any 1700. Del nucli inicial del segle XII-XIII se'n conserva una part reduïda. Al segle XVII és quan es realitza la major ampliació que posteriorment es va consolidant fins al segle al 1866 que es realitza una altra actuació. Cal remarcar que a l'any 1966 es fa una altra actuació per reformar i consolidar la façana i alguna part interior per dotar la masia de l'aparença actual. Ocupació en planta (m2): 515 m2. 08005-84 Can Plantada. Polígon 3, parcel·la 116 Masia de gran bellesa i singularitat dins del mosaic format per les grans masies del sud del municipi. La seva singularitat, bellesa i majestuositat rau en el fet del complex sistema que formava la masia amb el seu entorn social i natural. Integrada perfectament en el lloc on es construïa i paradigma de sostenibilitat social per la concentració familiar i generacional que es produia en aquests espais, rics complexos i moltes vegades poc íntims. Arquitectònicament, cal remarcar el seu pati fortificat que li dóna un aire recollit. Situada a una àrea dominada pels masos més poderosos de l'Ametlla, els Plantada, Plandolit i Draper. Però abans, amb l'arribada dels romans, es transforma la plana, de boscos, a camps que s'alternen amb rouredes, alzinars i boscos de ribera. La vida agrícola compta, relativament, amb moltes facilitats, tant pel terreny, la disponibilitat d'aigua (la capacitat econòmica fa arribar l'aigua dels torrents més destacats del municipi per mitjà d'infrastructures hidràuliques a aquests masos), l'ampar de famílies poderoses i la proximitat a nuclis poblats. Es configuren alguns masos satèl·lit d'aquestes grans masies amb parentius de sang. 41.6489400,2.2522800 437736 4611070 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39953-foto-08005-84-2.jpg Legal Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2019-11-21 00:00:00 Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca Infraestructures agràries:- La bassa (vegeu fitxa 254).- L'era (vegeu fitxa 274). 85 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:17
39954 Can Plantada https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-plantada COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. XIII-XIX Alguns dels annexos de la casa presenten problemes estructurals, especialment les corts i cavallerisses de les parts posteriors. Val a dir que recentment s'han realitzat importants obres de millora de la façana i d'alguns coberts annexos. Masia pairal que ha sofert una constant evolució i s'ha anat engrandint progressivament. La part central de la masia, és de tipus 2 segons Danès, és a dir, amb la teulada a dues vessants perpendiculars a façana. Cal destacar que al voltant d'aquest nucli central del segle XII-XIII si han afegit un seguit d'edificacions que han arribat a formar l'estructura actual amb el barri tancat. La façana principal ha estat recentment arrebossada i les parets interiors d'aquesta són de pedra. D'altra banda, a la part alta de la façana hi ha un frontis quadrat amb dues obertures rodones i fet amb totxo que pot ser de principis del segle XIX. Trobem 7 finestres a façana, de les que 5 són finestres balconeres, les dues de la planta baixa són convencionals. De les finestres en trobem dues amb brancals de pedra sorrenca i la resta són de totxo. Cal destacar els 2 ulls del frontis. La porta d'entrada està descentrada de la façana ja que la casa es va ampliar cap a l'esquerra i presenta un portal dobellat de grans dimensions. Destaca un rellotge de sol a mitja façana. Pel que fa a l'interior destaca la divisió en 3 cossos principals, tots ells amb volta catalana a la part baixa, seguint l'estructura típica de les reformes del segle XVI o XVII. Els terres són amb toves. Destaca la gran cuina amb una llar de foc de grans dimensions amb un centre de pedra de molí. La pica també és espectacular. D'altra banda, a la banda dreta de l'entrada hi ha un menjador de grans proporcions i unes antigues cuines que van servir per acollir refugiats. A la part de darrera de l'estructura descrita hi ha una cuina antiga que pot ser del segle XVI. Just al costat de l'antiga cuina hi ha una gruta o fresquera d'aliments. La segona planta segueix la divisió abans descrita i es caracteritza per tenir les habitacions amb frescos a les parets propis del segle XIX. La tercera planta, el sostre és amb embigat de fusta, cairons i rajols i servia com a espai d'habitacions. La teulada és amb embigat de fusta cairons i teules. A la part de darrera de la casa hi ha adossats coberts agrícoles que eren on hi havia el bestiar i algun magatzem com ara la zona del trull de l'oli i del vi. Adossat a façana per la part dreta hi ha l'ala noble. Aquest espai propi del segle XVII-XVIII, està format per una part baixa on hi havia les caballerises i una galeria a cara sud per on els senyors accedien a les seves estances. Adosat a aquesta galeria hi ha l'accés a l'edifici noble, de planta quadrada. A l'altre costat hi trobem la capella i una altra galeria que donava a l'interior del pati i a cara sud. En aquesta ala, s'hi conserva la capella de la masia. En aquests espais els sostres són d'embigat de fusta cairons i rajols. Finalment per culminar les galeries hi ha una un mur amb porta que tanca el barri, estructura pròpia del segle XVII. Davant del barri hi ha l'era i el cobert . Tots dos de proporcions majestuoses. Ocupació en planta (m2): Masia principal 480 m2, cos central, ala dreta 250 m2 , ala esquerra 115 m2+ annexos 768 m2. 08005-85 Can Plantada. Polígon 4, parcel·la 61 Les referències més antigues de la masia són del segle XII-XIII. Val a dir que la part més antiga de la masia que es conserva avui data de l'any 1570 i correspon a la zona de l'antiga cuina. Posteriorment, al segle XVII es configura tota la zona del edificis de les ales dreta i esquerra de la façana fins a culminar amb el tancament del barri. Cal destacar que la torre de planta quadrada podria ser d'aquella mateixa època. Situada a una àrea dominada pels masos més poderosos de l'Ametlla, els Plantada, Plandolit i Draper. Però abans, amb l'arribada dels romans, es transforma la plana, de boscos, a camps que s'alternen amb rouredes, alzinars i boscos de ribera. La vida agrícola compta, relativament, amb moltes facilitats, tant pel terreny, la disponibilitat d'aigua (la capacitat econòmica fa arribar l'aigua dels torrents més destacats del municipi per mitjà d'infrastructures hidràuliques a aquests masos), l'ampar de famílies poderoses i la proximitat a nuclis poblats. Es configuren alguns masos satèl·lit d'aquestes grans masies amb parentius de sang. 41.6518000,2.2491700 437480 4611389 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39954-foto-08005-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39954-foto-08005-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39954-foto-08005-85-3.jpg Legal Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2019-11-21 00:00:00 Alfons Cosculluela Ballerini, Jordi Puig Roca i Virgínia Cepero González En destaca el dipòsit d'aigua, de forma circular, adossat a la façana nord de la casa, que fa aproximadament 3 m d'alçada; la part inferior és de pedra lligada amb morter de calç i a la superior de totxo.En quant a les infraestructures agràries:- La mina (vegeu fitxa 205).- El safareig (vegeu fitxa 210).- La bassa (vegeu fitxa 277).- L'era i ventador (vegeu fitxa 279).- La bassa antiga (vegeu fitxa 280).- La bassa morta o del cànem (vegeu fitxa 281).- La tanca de l'hort (vegeu fitxa 282).- La bassa del bosc (vegeu fitxa 283). 94|98|85 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:17
39964 Can Garriga https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-garriga COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. XIV En runes Masia en runes per les referències orals se'n pot extreure que era: una masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants perpendiculars a façana. No consta antiguitat de l'edificació però possiblement és del segle XIV o XV. Actualment en runes. De 2 plantes. Façana i mur de pedra de la zona amb rejuntament de calç i cantoneres de pedra de majors dimensions i amb alguna pedra treballada. Les finestres i portes segurament eren amb brancal de pedra. Les parets interiors són fetes amb pedra i calç. No s'han conservat elements interiors per descriure. Ocupació en planta (m2): masia 152 m2. 08005-95 Serrat de l'Ocata. Polígon 1, parcel·la 6 Espai de la muntanya mitja catalana caracteritzada per forts desnivells, sòls pobres i rocosos i una vegetació mediterrània de soleia (Pins i alzines). L'antropització de l'espai va condicionar un tipus d'assentament adaptat aquest factors i caracteritzar per l'aterrassament (feixes), dedicades principalment i fins a finals del segle XIX a la vinya i cultius de secà. Aquest entorn i la limitada disponibilitat d'aigua i de sòl són els modeladors d'una estructura social caracteritzada per una economia agrària de subsistència i una petita activitat d'explotació de la pedra, un caràcter més, una tipologia constructiva austera que compensà l'aïllament i la manca de recursos amb l'agrupament en dos centres de poder: entorn de la masia de Puigllonell i de la de Can Ciurans. Els centres espirituals de referència eren Puiggraciós i St. Bartomeu. 41.6997800,2.2439300 437090 4616720 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39964-foto-08005-95-2.jpg Legal Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2019-11-21 00:00:00 Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca 85 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:17
39965 Can Panxa Rossa https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-panxa-rossa COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. XV Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants perpendiculars a façana. No es troba referència d'antiguitat a la masia però, segurament és posterior, del segle XV o XIV. Actualment, primera residència. De 2 plantes. Façana i mur de pedra de la zona amb rejuntament de calç i cantoneres de pedra de majors dimensions, amb alguna de treballada. 5 finestres i 1 porta amb brancals de pedra sorrenca vermella de la zona. Les parets interiors són fetes amb pedra i calç. Destaquen els sostres interiors fets amb embigat de fusta i encanyat endurit amb morter de calç per sobre i per sota. Teulada amb biga de fusta i aïllament de canya sota teula catalana. En una zona ha estat reformada amb bigues de porland i matxambrat. Destaca la cuina i l'enllosat de pedra que hi havia al terra de la casa fins fa menys d'un any. Actualment, a la cuina es conserva una campana de llar de foc i forn de pa. Ocupació en planta (m2): masia 123 m2 + 210 m2 annexos. Edificacions annexes: els coberts adossats a la masia de 58 m2 en total, els galliners i naus davanteres a la casa agrupats en 2 cossos de 152 m2. 08005-96 Serrat de l'Ocata. Polígon 1, parcel·la 3 Espai de la muntanya mitja catalana caracteritzada per forts desnivells, sòls pobres i rocosos i una vegetació mediterrània de soleia (Pins i alzines). L'antropització de l'espai va condicionar un tipus d'assentament adaptat a aquests factors i caracteritzat per l'aterrassament (feixes), dedicades principalment i fins a finals del segle XIX a la vinya i cultius de secà. Aquest entorn i la limitada disponibilitat d'aigua i de sòl són els modeladors d'una estructura social caracteritzada per una economia agrària de subsistència i un petita activitat d'explotació de la pedra, un caràcter més aviat tancat de la població, una tipologia constructiva austera que compensà l'aïllament i la manca de recursos amb l'agrupament en dos centres de poder: entorn de la masia de Puigllonell i de la de Can Ciurans. Els centres espirituals de referència eren Puiggraciós i St. Bartomeu. 41.7002400,2.2432600 437035 4616772 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39965-foto-08005-96-2.jpg Legal Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2019-11-21 00:00:00 Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca Infraestructures agràries:- La bassa, situada a la part posterior de la casa. És de forma rectangular i fa aproximadament 3 m de llargada i 2 m d'amplada. Està feta amb pedra de la zona lligada amb morter de calç i té una coberta de formigó, que correspon a una reforma posterior.- El pou (vegeu fitxa 185).- Els murs de pedra seca (vegeu fitxa 248). 85 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:17
39975 Can Valls https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-valls COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. XVII Probablement problemes estructurals importants, tot i que no s'ha pogut accedir a l'interior. Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants, amb un gran frontó a la façana principal i en l'oposada. La referència més antiga trobada data de principis de segle XX, tot i que la masia és anterior i de ben segur situada en el segle XVII. Actualment, primera residència, compta amb 2 plantes i uns revestiments de la façana arrebossat, tot i que els murs són de pedra. Trobem 4 finestres amb empits i brancals de totxo i una altra balconera. El portal és amb brancals de totxo i travesser de fusta. Interior amb terres de toba, sostres amb embigat de fusta, cairons i rajols, sostres amb embigat de fusta cairons, rajols i teules. Destaca una llar de foc amb campana a l'interior. Cal destacar que adossat a la casa hi ha construccions modernes dels anys 70. Una per la part posterior i una per la part esquerra de la façana que corresponen a habitatges. Ocupació en planta (m2): masia antiga 50 m2 + 190 m2 nous habitatges + 77 m2 cobert. Edificacions annexes: 1 cobert antic (77 m2) al davant de la façana de la masia que està en estat ruïnós i que presenta problemes greus de conservació. 08005-106 Mas Fabrera. Polígon 3, parcel·la 88 Àrea agroforestal amb predominància de boscos de roure i alzina intercalats amb camp de cultiu de dimensions mitjanes i certs aterrassaments condicionats per una orografia ondulada no tant plana com en d'altres zones del municipi. A partir de Mas Fabrera, casa forta de l'espai, es radialitzen un seguit de masies que estan dins del seu àmbit d'influència. A partir d'un cert moment, es trenca la unitat de la finca i es procedeix a una divisió de la masia i de la terra d'aquesta, fet que condiciona l'aparició d'un nucli de població a l'entorn d'una via de comunicació transversal. 41.6444800,2.2552000 437975 4610572 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Regular Legal Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2019-11-21 00:00:00 Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:17
39977 Complex bassa-rec de Can Pertegàs https://patrimonicultural.diba.cat/element/complex-bassa-rec-de-can-pertegas PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. XX En estat d'abandó. Bassa situada al carreró de Can Pertegàs, a tocar de la tanca del jardí de la casa. És de forma trapezoidal i allargada, i fa aproximadament 15 m de llargada, 6 d'amplada i 1,20 m de fondària. S'omplia, per la seva cara nord, amb l'aigua procedent de la resclosa de la bassa de Can Pertegàs i de la font de la Mina, i es buidava pel costat sud-est, per tal de distrubuir l'aigua al Raval. Actualment està buida i abandonada. 08005-108 Carreró de Can Pertegàs 41.6677100,2.2594400 438350 4613148 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39977-foto-08005-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39977-foto-08005-108-2.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Privada Sense ús 2019-11-21 00:00:00 Virgínia Cepero González 119|98 49 1.5 41 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:17
39985 Can Saniqueda https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-saniqueda COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. XVII Unitat formada per la casa vella de Can Saniqueda i la nova. La casa nova no presenta cap interès arquitectònic. La masia és de tipus 2 segons Danès i per la tipologia constructiva es pot entreveure que va rebre una reforma al segle XX. Cal destacar que la masia és més antiga, probablement del segle XIII o XIV. La façana és de pedra encalada amb sanefes fetes amb totxo. Els murs interiors també són del mateix material tot i que es combina amb alguna zona amb fang. Té 4 finestres i una porta, totes les obertures són amb brancal de totxo i a diferència de moltes masies la part de dalt dels brancals es també de totxo. Els sostres són de fusta, cairons i rajols. El sostre de bigues, canyes i teules, amb un ràfec decorat amb teula catalana. Per l'estructura de la façana es pot apreciar com l'antiga masia era a una sola vessant, segurament anterior al segle XVII o XVIII. Posteriorment, i per la tipologia constructiva, es pot apreciar com a principis de segle XX es va fer una reforma que va donar a la masia tocs d'estil modernista, totxo i pedra vista, però amb la màxima austeritat. Posteriorment, als anys 60 es va construir la casa moderna annexa. Ocupació en planta (m2): masia antiga 49 m2+casa nova 65 m2+annexos i granges 115 m2. Edificacions annexes: Galliner annex enderrocat de 50 m2 i granges antigues (65 m2). 08005-116 Can Guineu. Polígon 4, parcel·la 45 Àrea dominada pels masos més poderosos de l'Ametlla, els Plantada, Plandolit i Draper. Però abans, amb l'arribada dels romans, es transforma la plana, de boscos, a camps que s'alternen amb rouredes, alzinars i boscos de ribera. La vida agrícola compta, relativament, amb moltes facilitats, tant pel terreny, la disponibilitat d'aigua (la capacitat econòmica fa arribar l'aigua dels torrents més destacats del municipi per mitjà d'infrastructures hidràuliques a aquests masos), l'ampar de famílies poderoses i la proximitat a nuclis poblats. Es configuren alguns masos satèl·lit d'aquestes grans masies amb parentius de sang. 41.6587800,2.2491700 437487 4612164 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39985-foto-08005-116-2.jpg Legal Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2019-11-21 00:00:00 Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca 94 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:17
39986 Can Coix https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-coix COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. XVI en runes Només resten runes de la casa. Destaquen unes petites parets que caldria valorar si corresponen a un marge o a la casa. Apareix referència oral i escrita de l'existència de la masia. Ocupació en planta (m2): masia 48 m2. 08005-117 Serrat de l'Ocata. Polígon 1, parcel·la 3 Espai de la muntanya mitja catalana caracteritzada per forts desnivells, sòls pobres i rocosos i una vegetació mediterrània de soleia (Pins i alzines). L'antropització de l'espai va condicionar un tipus d'assentament adaptat aquest factors i caracteritzar per l'aterrassament (feixes), dedicades principalment i fins a finals del segle XIX a la vinya i cultius de secà. Aquest entorn i la limitada disponibilitat d'aigua i de sòl són els modeladors d'una estructura social caracteritzada per una economia agrària de subsistència i un petita activitat d'explotació de la pedra, un caràcter més aviat tancat de la població, una tipologia constructiva austera que compensà l'aïllament i la manca de recursos amb l'agrupament en dos centres de poder: entorn de la masia de Puigllonell i de la de Can Ciurans. Els centres espirituals de referència eren Puiggraciós i St. Bartomeu. 41.6996200,2.2423800 436961 4616704 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39986-foto-08005-117-2.jpg Legal Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2019-11-21 00:00:00 Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca 94 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:17
39996 Can Moret https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-moret COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. XVII Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants, transversals a façana. Es troba referència més antiga a una llinda a la finestra que data del 1694 que es va descobrir en un esglaó de la porta d'entrada. Compta amb una estructura de 2 plantes. La façana és arrebossada i pintada a sobre. Els materials de la façana són pedra de riera. Té 4 finestres amb brancals i part de dalt de totxo. El portal també era amb brancal de pedra i travesser de biga de fusta. Les parets interiors són de pedra arrebossades. Els sostres són amb embigat de fusta, cairons i rajols, però han estat tapats amb plaques de guix i els rajols amb materials moderns. La teulada conserva l'embigat de fusta, els cairons, els rajols i la teula. Destaca la seva imponent era i les referències d'una antiga pèrgola a davant de façana. 08005-127 Can Melitre. Polígon 5, parcel·la 45 Àrea agroforestal creuada per una gran quantitat de torrents que afluïen al Tenes i que presentaven importants boscos de ribera. Es combinava l'horta, aprofitant l'aigua més abundant dels torrents i la influència del riu Tenes amb cultius de vinya i olivera situats als vessants de secà. El pas de la via romana cap a Caldes de Montbui configurà un seguit d'assentaments (domus) al llarg del traçat de la via que van condicionar l'establiment posterior de masies. Les masies de referència són Can Plantada i Can Forns, on bona part dels residents a l'espai hi tenien terres arrendades. 41.6639400,2.2394200 436680 4612744 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Bo Legal Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2019-11-21 00:00:00 Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca Infraestructures agràries:- La font (vegeu fitxa 217).- La bassa (vegeu fitxa 336).- La bassa del torrent (vegeu fitxa 356). 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:17
39997 Can Gual o Can Sever https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gual-o-can-sever COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. XVII Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants, transversals a façana. Es troba referència més antiga a façana del 1798. Compta amb una estructura de 2 plantes i golfes. La façana és arrebossada i pintada a sobre. Els materials de la façana són pedra de riera. Té 9 finestres una amb balconera. El portal és arrebossat com la resta de la façana. Les parets interiors són de pedra i enguixades. Els sostres amb materials moderns. Teulada restaurada amb materials moderns i teula catalana tradicional al sostre. Destaca l'era i les edificacions annexes. Ocupació en planta (m2): 190 m2 masia + 374 m2 de coberts. Edificacions annexes: Cobert annexos lateral dret que mantenen tipologia de construcció de maó i teula al sostre, 167 m2. Edifici de davant de l'era, 207 m2. 08005-128 Can Melitre. Polígon 5, parcel·la 40 Masia que va néixer als peus de l'ancestral via de comunicació de l'Ametlla a Bigues. Aquest camí de destacada connotació història va generar un seguit d'assentaments als seus voltants que han articulat la zona. Arquitectònicament, la masia no té un valor destacat ja que ha estat reformada però destaca per la seva simplicitat de formes i bon estat de conservació. Àrea agroforestal creuada per una gran quantitat de torrents que afluïen al Tenes i que presentaven importants boscos de ribera. Es combinava l'horta, aprofitant l'aigua més abundant dels torrents i la influència del riu Tenes amb cultius de vinya i olivera situats als vessants de secà. El pas de la via romana cap a Caldes de Montbui configurà un seguit d'assentaments (domus) al llarg del traçat de la via que van condicionar l'establiment posterior de masies. Les masies de referència són Can Plantada i Can Forns, on bona part dels residents a l'espai hi tenien terres arrendades. 41.6610500,2.2403800 436757 4612423 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39997-foto-08005-128-2.jpg Legal Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2019-11-21 00:00:00 Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca 94 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:17
40007 Can Gitano https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gitano COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. XVII en runes Masia adosada al marge davant mateix de Can Xacó. Actualment amb runes. Es pot intuir que la construcció tenia dues plantes i a ben segur la teulada era a una sola vessant paral·lela a façana. No es pot fer cap més consideració de la descripció. 08005-138 Serrat de l'Ocata. Polígon 1, parcel·la 7 Espai de la muntanya mitja catalana caracteritzada per forts desnivells, sòls pobres i rocosos i una vegetació mediterrània de soleia (Pins i alzines). L'antropització de l'espai va condicionar un tipus d'assentament adaptat aquest factors i caracteritzar per l'aterrassament (feixes), dedicades principalment i fins a finals del segle XIX a la vinya i cultius de secà. Aquest entorn i la limitada disponibilitat d'aigua i de sòl són els modeladors d'una estructura social caracteritzada per una economia agrària de subsistència i un petita activitat d'explotació de la pedra, un caràcter més aviat tancat de la població, una tipologia constructiva austera que compensà l'aïllament i la manca de recursos amb l'agrupament en dos centres de poder: entorn de la masia de Puignonell i de la de Can Ciurans. Els centres espirituals de referència eren Puiggraciós i St. Bartomeu 41.6991200,2.2429500 437008 4616648 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40007-foto-08005-138-2.jpg Legal Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2019-11-21 00:00:00 Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca 94 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:17
40151 Tanca de l'hort de Can Plantada https://patrimonicultural.diba.cat/element/tanca-de-lhort-de-can-plantada PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Tanca de grans dimensions, situada a la part sud de la casa. Està feta de pedres lligades amb morter de calç, i tanca la zona d'horta, d'uns 37 m de llargada per 23 m d'amplada aproximadament. El mur de la zona del nord-oest fa gairebé 3 m d'alcada, i les altres dues aproximadament 1 m d'alçada. 08005-282 Can Plantada. Polígon 4, parcel·la 61 41.6515100,2.2487500 437445 4611358 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40151-foto-08005-282-2.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Estructural 2019-11-21 00:00:00 Virgínia Cepero González 119 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:17
40172 Complex mina-conducte-bassa de Can Mitjans https://patrimonicultural.diba.cat/element/complex-mina-conducte-bassa-de-can-mitjans PUIG ROCA, J. (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant 1000 anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. XX La vegetació creix al seu interior i les arrels dels arbres estan fent malbé l'estructura. Mina que neix per la banda de llevant del turó de Sant Nicolau. Té una longitud d'uns 30 m i permetia l'accés de persones al seu interior. Des d'aquest punt l'aigua era conduïda, per mitjà d'un conducte cobert fet de totxo, fins a la bassa de Can Mitjans, per a regar les feixes conreades que hi havia als voltants de la la masia. La bassa, situada a l'est de la casa, és rectangular, fa aproximadament 8 m de llarg, 5 m d'amplada i 1,5 m de profunditat, i està feta de pedra lligada amb morter de calç i coronada amb totxo, amb els interiors arrebossats. 08005-303 Can Mitjans. Polígon 1, parcel·la 72 41.6763900,2.2618800 438562 4614110 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40172-foto-08005-303-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40172-foto-08005-303-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40172-foto-08005-303-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2019-11-21 00:00:00 Virgínia Cepero González i Jordi Puig Roca 119|98 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:17
40204 Bassa dels Boscos de la Vivera https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-dels-boscos-de-la-vivera PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. XX Bassa situada a tocar del circuit de motocròs del Bosc de Can Carlons. És de forma rectangular i fa aproximadament 5 m d'amplada i 8 m de llargada. S'omplia a partir d'aigua bombejada d'un pou, construït per Josep Maragall al torrent del Sot de la Barca, als anys cinquanta. Actualment resta buida i en estat d'abandó, tot i que està en bon estat de conservació. 08005-335 Can Carlons. Polígon 5, parcel·la 77 41.6703600,2.2439500 437063 4613454 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40204-foto-08005-335-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Sense ús 2019-11-21 00:00:00 Virgínia Cepero González 119 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:17
40209 Casa Esteve Bigas https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-esteve-bigas AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit. XX Edifici aïllat de planta quadrada, format per planta baixa, que es troba aixecat respecte del terreny, i situat al centre de la parcel·la que ocupa. La coberta és de teula àrab a dues vessants, holandesa amb remat a la part superior dels capcers amb un petit vessant amb ràfec recolzat sobre cartel·les. L'encontre dels tres plans de coberta està coronat amb una esfera ceràmica rematada amb punta de llança. La façana està revestida amb un estuc de morter de calç que imita una obra de carreus. En destaca la imposta que envolta tot l'edifici. La porta principal està protegida per un atri cobert a tres vessants i sustentat per dues columnes amb capitell toscà. Les obertures estan rematades amb un arc pla amb guardapols. Al límit sud de la parcel·la s'hi emplaça un edifici annex, i a la part posterior de la casa s'hi adhereix un altre petit cos annex. La tanca del jardí és de reixa de ferro sobre un basament de paret massissa amb pilastres. 08005-340 C/ Francesc Macià, 11 41.6694000,2.2608300 438468 4613335 1934 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40209-foto-08005-340-1.jpg Legal Noucentisme Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2019-11-21 00:00:00 Virgínia Cepero González Emili Sala Pibernat, arquitecte 106 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:17
40210 Villa Elvira https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-elvira AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit. XX Edifici entre parets mitgeres, de planta rectangular, format per planta baixa i dos pisos. La coberta és plana i en sobresurt el badalot de la caixa d'escala. La façana, que està revestida d'estuc de calç i coronada per una motllura que marca el sostre del terrat, es composa segons quatre eixos verticals. A l'eix central hi ha l'entrada i dos balcons de ferro forjat. 08005-341 C/ Torregassa, 13 41.6705900,2.2615200 438526 4613467 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40210-foto-08005-341-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40210-foto-08005-341-2.jpg Legal Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2019-11-21 00:00:00 Virgínia Cepero González 106|98 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:17
40220 Cal Picapedrer https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-picapedrer AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit. XX Edifici de planta rectangular situat en alineació de vial, en cantonada. Aixecat respecte del terreny, consta de planta baixa i soterrani. La coberta és de teula àrab a dues vessants, amb la crestallera paral·lela a la façana principal. Les façanes són de pedra carreuada. La façana principal es composa horitzontalment amb una basament de pedres, una imposta i una cornisa. Les cantonades estan formades per cadenes i les obertures es troben emmarcades per pedra. A la banda est s'hi situa un pati i a la banda sud un passadís estret el separa de la tanca mitjanera. El material que composa l'habitatge de la finca veïna per la banda est és el mateix que el d'aquest edifici, denotant el seu origen comú. 08005-351 C/ Pompeu Fabra, 7 41.6681100,2.2627300 438625 4613190 1931 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40220-foto-08005-351-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40220-foto-08005-351-2.jpg Legal Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2019-11-21 00:00:00 Virgínia Cepero González 106|98 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:17
40224 Font del Raspall https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-raspall XX Font pública d'estil noucentista, obra de l'arquitecte Manuel Joaquim Raspall i Mayol. Està formada per un mur de paredat amb un coronament sinuós de maó a plec de llibre, amb un broc i una pica a cada costat. A cada extrem del mur hi ha un petit banc. 08005-355 C/ de la Torregassa amb C/ del Mestre Pompeu Fabra 41.6693700,2.2621900 438581 4613331 1932 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40224-foto-08005-355-1.jpg Inexistent Noucentisme Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2019-11-21 00:00:00 Virgínia Cepero González Manuel Joaquim Raspall i Mayol 106 49 1.5 41 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:17
40230 Festa de Canaletes https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-canaletes XX Actualment no es celebra. La festa de Canaletes va néixer l'any 1942 i va durar aproximadament 3 anys. Es celebrava cada 15 d'agost. Es feia a l'actual carrer Major, concretament a la zona on s'ubicaven les botigues del poble en aquella època i que gràcies a l'estraperlo d'aquells anys passaven per un moment econòmic molt més bo que el de la majoria de la població. Un dels propietaris d'aquestes botigues, un lampista anomenat Medí Verdaguer, aprofitant aquesta relativa bonança econòmica va tenir la idea de muntar una festa i, com que era molt de la broma, va proposar el nom de Festa de Canaletes. La festa era finançada pels propietaris de les botigues d'aquesta zona que engalanaven el carrer Major, portaven orquestres de música i fins i tot algun any van utilitzar el pati de ca l'Anglada com a jardí on fer-hi part de la festa. Quan l'estraperlo va anar de baixa la situació econòmica d'aquests botiguers se'n va ressentir i es va deixar de fer. 08005-361 C/ Major Informació facilitada per Josep Calbó. 41.6721300,2.2603100 438427 4613638 08005 L'Ametlla del Vallès Sense accés Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40230-foto-08005-361-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni immaterial Manifestació festiva Privada Sense ús 2019-11-21 00:00:00 Crisant Tengo Valleoriola 119 2116 4.1 41 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:17
40241 La Masia https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-masia AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit. XX Edifici en alineació de vial, de planta rectangular, situat a l'extrem de migdia de la parcel·la original. L'edificicació principal consta de planta baixa, dos pisos i golfes, amb coberta de teula àrab a dues vessants, i la crestallera perpendicular a la façana principal. Els dos cossos laterals annexos, de només una planta, estan coberts amb un terrat. La façana principal és simètrica i s'estructura verticalment mitjançant cinc eixos que responen a les crugies interiors. Els brancals i llindes de les obertures, així com els arcs, estan revestits amb esgrafiats. Els arcs de mig punt del segon pis a més, s'emmarquen amb peces vidriades de color verd. A la part superior de la façana es situa el respirador de les golfes, emmarcat amb un esgrafiat i tancat amb una reixa. La tanca que delimita el pati davanter és una extensió del basament de paredat. 08005-372 C/ Torregassa, 77 41.6663900,2.2657800 438877 4612997 1920 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40241-foto-08005-372-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40241-foto-08005-372-2.jpg Legal Modernisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Altres 2019-11-21 00:00:00 Virgínia Cepero González Salvador Valeri i Pupurull, arquitecte 105|98 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:17
40243 Pont de Ca l'Arenys https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-ca-larenys XX Pont d'un ull que salva el torrent de Ca l'Arenys, al pas de la carretera de Sant Llorenç Savall a Llinars. Fa aproximadament 2 m d'amplada, 5 m d'alçada i 3 m de llargada. És construït de pedra, amb aletes de reforç a una de les boques, doble filada de totxo a plec de llibre als pilars d'entrada, amb l'arc també de totxo. 08005-374 Ca l'Arenys 41.6688800,2.2696700 439203 4613271 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40243-foto-08005-374-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40243-foto-08005-374-2.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Estructural 2019-11-21 00:00:00 Virgínia Cepero González 119|98 49 1.5 41 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:17
40244 Pont de la Terrera https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-terrera XX Pont d'un ull que salva el el torrent de la Mina al pas de la carretera de Sant Llorenç Savall a Llinars. Construït amb base de pedra i volta de totxo a plec de llibre, amb laterals de pedra i cadena cantonera també de pedra. Fa aproximadament 6 m d'alçada, 5 m d'amplada i 3 de llargada. 08005-375 La Terrera 41.6644800,2.2531900 437827 4612794 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40244-foto-08005-375-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Obra civil Pública Estructural 2019-11-21 00:00:00 Virgínia Cepero González 119 49 1.5 41 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:17
40247 Basses de Can Panedes https://patrimonicultural.diba.cat/element/basses-de-can-panedes PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. XX Bassa situada ran el camí de Can Panedes, en direcció als horts del metge, un cop superat el torrent del Sorral. S'omplia de l'aigua captada per la resclosa dels horts del Metge i servia per a regar aquests camps i per a rentar. És de forma rectangular, construïda amb pedra i totxo lligats amb morter de calç,i coronada amb totxo. Té un rentador fet de cairons, i un petit contrafort de pedra a un dels seus laterals. Una reforma posterior, la va dividir en dos amb un mur de formigó, per tal de separar la zona del rentador de la resta. Actualment és buida i abandonada. 08005-378 Can Panedes. Polígon 4, parcel·la 36 41.6593800,2.2456200 437192 4612234 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40247-foto-08005-378-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40247-foto-08005-378-2.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2019-11-21 00:00:00 Virgínia Cepero González 119|98 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:17
40253 Can Noble https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-noble XX Habitatge unifamiliar que consta de planta baixa, pis i soterrani, i dos cossos de planta baixa. La coberta de l'edificació principal és de teula àrab a dues vessants i la dels dos cossos és de teula àrab a una vessant, el del costat de llevant està obert a manera de porxo. Les façanes són de maçoneria, amb les cantonades i els brancals de pedra i les llindes de formigó armat. La tanca del jardí és un mur massís i baix, amb dos pilars, fets de maçoneria, que emmarquen l'entrada. 08005-384 C/ Llerona 41.6640900,2.2706000 439276 4612739 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40253-foto-08005-384-1.jpg Legal Avantguardes Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2019-11-21 00:00:00 Virgínia Cepero González Josep Pratmarsó i Parera, arquitecte 107 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:17
40255 Resclosa dels Aiguarregants https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-dels-aiguarregants PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. XX Resclosa situada a l'encreuament del camí de Laila. Desviava el curs d'aigua del torrent del Verder per tal d'elevar-ne el nivell i derivar-la cap a un rec que omplia la bassa gran de Can Xammar perquè els regants del poble en fessin ús. La paret de la resclosa, transversal al curs de l'aigua, està feta de pedres lligades amb morter de calç, i fa aproximadament 2 m de llarg i 0,3 mm d'alçada. 08005-386 Torrent del Verder 41.6751200,2.2548200 437973 4613974 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40255-foto-08005-386-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40255-foto-08005-386-2.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Privada Sense ús 2019-11-21 00:00:00 Virgínia Cepero González 119|98 49 1.5 41 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:17
40256 Resclosa i rec del Repartidor https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-i-rec-del-repartidor PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. XX Resclosa situada al torrent del Verder, més amunt de la resclosa dels Aiguarregants. Desviava el curs d'aigua del torrent del Verder i la derivava cap a un rec que la conduïa fins al Repartidor. La paret de la resclosa, transversal al curs de l'aigua, està feta de pedres lligades amb morter de calç, i fa aproximadament 2 m de llarg i 2 m d'alçada. 08005-387 Torrent del Verder Entre els anys 1924 i 1925 mossèn Lluís paradell va encarregar la construcció d'una resclosa al torrent del Verder, just a sobre de l'actual camí del refugi de Laila. D'aquesta resclosa en sortia un rec amb diversos decantadors per a sorres que portava l'aigua, en paral·lel 41.6802500,2.2494600 437532 4614548 1924 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40256-foto-08005-387-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40256-foto-08005-387-2.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Privada Sense ús 2019-11-21 00:00:00 Virgínia Cepero González 119|98 49 1.5 41 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:17
40305 Casa Doctor Satorras https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-doctor-satorras AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. XX Edifici entre parets mitgeres, de planta rectangular, situat en testera i formant part d'un grup de tres. Consta de planta baixa i planta pis, i té la coberta de teula àrab a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. Les façanes està arrebossades i pintades amb una motllura que emmarca els sostres. La façana principal, orientada a ponent, es composa simètricament segons tres eixos verticals, en el central es troba la porta d'accés i un balcó amb barana de ferro forjat. 08005-436 C/ Torregassa, 1 És una de les primeres construccions fora del recinte històric del poble. Al carrer Torregassa que és l'eix principal, juntament al carrer Macià, del primer eixample de la població, hi trobem un escampat d'edificis o conjunts de cases unifamiliars d'estils propis de la primera meitat XX. 41.6711500,2.2611100 438493 4613529 1906 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40305-foto-08005-436-1.jpg Legal Modernisme Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2019-11-21 00:00:00 Virgínia Cepero González 105 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:17
40306 Cal Barber o casa Jaume Alern https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-barber-o-casa-jaume-alern AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. XX Edifici amb una paret mitgera, de planta rectangular, situat en un terreny ortogonal. Està format per planta baixa i pis. La coberta és de teula àrab a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. La façana principal, orientada a l'oest, és de composició simètrica segons tres eixos, el central més ample amb arc de doble corba i barana de ferro, valorat amb un balcó. És de pedra vista i maó amb un petit sòcol de pedres sense tallar. En destaquen, al primer pis, unes originals finestres germinades amb una columna de maó al mig, i a la planta baixa, la finestra que forma un arc curvilini amb un senzill i acurat reixat, i uns singulars vitralls a la part alta amb el nom de la casa, amb grafia plenament modernista. 08005-437 Carrer Torregassa, 5. Es tracta de la primera obra de l'arquitecte Joaquim Raspall i Mayol a l'Ametlla, encàrrec de Jaume Alerm i Monrós per a instal·lar-hi una barberia, l'any 1904. 41.6710100,2.2612100 438501 4613514 1904 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40306-foto-08005-437-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40306-foto-08005-437-2.jpg Legal Modernisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2019-11-21 00:00:00 Virgínia Cepero González Manel Joaquim Raspall i Mayol 105|98 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:17
40310 Xarxa de camins de l'Ametlla del Vallès https://patrimonicultural.diba.cat/element/xarxa-de-camins-de-lametlla-del-valles L'Ametlla del Vallès compta amb un important nombre de camins de titularitat pública, amb un alt valor patrimonial que cal protegir, conservar i reivindicar. Els camins són una infraestructura rural per definició, constitueixen el principal mitjà d'accés als espais rurals i naturals i configuren una xarxa subordinada jeràrquicament a la xarxa de carreteres. 08005-441 L'Ametlla del Vallès 41.6695700,2.2614600 438520 4613353 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2019-11-21 00:00:00 Virgínia Cepero González 49 1.5 41 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:17
41151 Turó de Can Garriga https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-can-garriga GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. BARBERA, José. Notas arqueológicas inéditas de Riells del Fay. ESTRADA, José i VILLARONGA, Leandro (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. I.P.A. Monografías XXVIII, Barcelona. ESTRADA GARRIGA, José (1969). 'Vias y poblamiento romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona'. Comisión de Urbanismo, 65. Barcelona. La densa vegetació del turó impossibilita el seu accés i observació. Segons unes notes de finals dels anys 40, Josep Estrada i Garriga localitzà les restes d'hàbitats ibèrics en el Turó de Can Garriga. Aquesta catalogació del jaciment, segons els autors de la CC.AA. Respondria a dos factors: 1. La troballa de ceràmica ibèrica en superfície (comuna, àmfora, a mà, ...). 2. Restes de parets seques, probablement de vinya. Però en alguns poblats ibèrics hem pogut comprovar com algunes parets de vinya aprofiten o es fonamenten damunt de parets ibèriques. 08023-105 Documentat per J. Estrada. 41.6815300,2.1866200 432303 4614737 08023 Bigues i Riells Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41151-foto-08023-105-1.jpg Inexistent Ibèric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Altres 2019-11-22 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / Josep Cruells Castellet En el moment de realitzar l'Inventari de Patrimoni la vegetació del turó era molt espessa, cosa que feia impossible l'accés al jaciment. 81 1754 1.4 41 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:17
41161 Jaciment de Can Granada https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-granada GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. La urbanització de la zona han afectat notablement el jaciment. Troballa casual de set sepultures orientades en direcció E-W fetes amb grans lloses de gres. Es va trobar al fer rebaixos del terreny per a construir unes dependències de Can Granada (en el marge Oest). Actualment no en queda cap rastre. Però E. Ramon (àrea d'arqueologia del Museu de Granollers) recorda que els esquelets, un cop descoberts, es van abandonar in situ i que el carrer asfaltat els cobreix. 08023-115 Urbanització de Can Granada, Carrer Camí de Can Ribes, nº 29. Documentat per E. Ramón i Valls i Jordi Pardo Rodríguez, el maig de l'any 1975. 41.6690900,2.2077800 434051 4613340 08023 Bigues i Riells Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41161-foto-08023-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41161-foto-08023-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41161-foto-08023-115-3.jpg Inexistent Romà|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Residencial 2019-11-22 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / Josep Cruells Castellet Jordi Argemí assegura que fins i tot encara pot haver-hi restes d'aquests individus sota l'asfalt. 83|80 1754 1.4 41 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:17
41171 Jaciment de Can Perera https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-perera ESTRADA i GARRIGA, José (1955). 'Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores'. Granollers. ESTRADA, José i VILLARONGA, Leandro (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. IPA. Monografías XXVIII, Barcelona. ESTRADA GARRIGA, José (1969). 'Vias y poblamiento romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona'. Comisión de Urbanismo, 65. Barcelona. GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. La construcció de la carretera i les succeccives actuacions furtives han destruït gran part del jaciment. Es tracta d'una vil·la romana excavada parcialment l'any 1974. Actualment encara són visibles un conjunt d'estructures que superen els 300 metres quadrats. El material trobat és ampli: parets fines, Terra Sigillata Hispànica, terra Sigillata sudgàlica, dolium, tegula i àmfora, no hi ha vernís negre. Els autors de la revisió de la CC.AA ens expliquen que a l'any 1992 S'observaven cates de furtius i abundants restes ceràmics en superfície. Les estructures excavades encara eren visibles ja que no es van tapar després de l'excavació. 08023-125 Carretera a Sant Feliu de Codines BP-1432 Excavat l'any 1974 per J. Estrada Garriga 41.6834800,2.2076600 434056 4614938 08023 Bigues i Riells Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41171-foto-08023-125-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41171-foto-08023-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41171-foto-08023-125-3.jpg Inexistent Romà|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Altres 2019-11-22 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / Josep Cruells Castellet S'observa perfectament arran de carretera 3 murs limitats per paviments d'opus signinum. Sembla com si el jaciment hagués estat 'retallat' per la construcció de la carretera. Malgrat tot, dóna la impressió que gran part del jaciment s'estendria vers l'est. El Museu de Can Xifreda de Sant Feliu de Codines conserva materials arqueològics d'aquest jaciment. 83|80 1754 1.4 41 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:17
41172 Can Garriga https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-garriga-0 CANAL, J i CARBONELL, E. (1989). 'Can Garriga (Bigues, Vallès Oriental)', dins Catalunya Paleolítica. Patronat Francesc Eiximenis, Girona, pàg. 373. DD.AA (1982). 'L'arqueologia a Catalunya avui'. Catàleg de l'exposició. Barcelona. DD.AA (1983). 'L'arqueologia i la nostra història'. Catàleg de l'exposició, Barcelona. GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. LORENCIO, Clara i ROVIRA, Jordi (1982). 'El campament a l'aire lliure del paleolític superior de Can Garriga (Bigues, Vallès Oriental); a Informació arqueològica, núm. 39, juliol-desembre de 1982. LORENCIO, CLARA (1987). El jaciment paleolític a l'aire lliure de Can Garriga (Bigues , Vallès Oriental). A Cypsela, núm. 6. RIPOLL, Eduard; LORENCIO, Clara i ROVIRA, Jordi (1982). 'Can Garriga, Bigues'; a Les excavacions arqueològiques a Catalunya en els darrers anys, Barcelona, pp. 27-28. La modificació dels terrenys agrícoles han afectat notablement el jaciment. Es tracta d'un campament a l'aire lliure del Paleolític Superior. L'únic estrat arqueològicament fèrtil es troba a 80 cm de fondària i s'hi va trobar un fogar i més de 3000 objectes coordenats. Actualment l'indret continua essent una zona agrícola. 08023-126 Entorn de la Font de Can Garriga L'any 1974, el senyor Martí Garriga Argullós, director del Museu Municipal de Sant Feliu de Codines, dirigeix una excavació preliminar. Altres excavacions realitzades en aquest jaciment són: Any 1980: Eduard Ripoll, Clara Lorencio i Jordi Rovira. Any 1981: Clara Lorencio i Jordi Rovira. Any 1982: Clara Lorencio i Jordi Rovira. Any 1983: Clara Lorencio i Jordi Rovira. Any 1984: Clara Lorencio i Jordi Rovira. Any 1985: Clara Lorencio. 41.6790600,2.1816800 431889 4614467 08023 Bigues i Riells Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41172-foto-08023-126-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41172-foto-08023-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41172-foto-08023-126-3.jpg Inexistent Paleolític|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2019-11-22 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / Josep Cruells Castellet En el moment de fer-se la revisió de la CC.AA. (1992) no es constataven restes arqueològiques en superfície. Actualment no s'observa cap tipus d'estructura, ni material arqueològic.Per la informació que s'extreu dels treballs publicats d'aquest jaciment, es dedueix clarament que es va excavar per sectors, i no pas per extensió per tant es desconeix l'extensió total del jaciment.Els materials es troben dipositats al Museu arqueològic de Sant Feliu de Codines. 77|76 1754 1.4 41 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:17
41182 Jaciment de La Torre https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-torre GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. No visible. Accés al jaciment per la carretera BP-1432 de Bigues a Sant Feliu de Codines, denominada avinguda de Prat de la Riba. Un cop passada la urbanització de Can Vedell cal prendre a l'esquerra un encreuament que porta al carrer del camí de la Torre i seguir-lo fins a la finca del mateix nom. El jaciment es situa a l'entorn immediat de la casa de la Torre. Josep Estrada recollí la notícia de la troballa de tegulae i dolia associades a una sitja en obrir un clot per posar un pal d'electricitat. L'existència del jaciment fou comunicada per E. Ramon, però no es coneix la data i les circumstàncies de la troballa. Actualment és una zona urbanitzada. 08023-136 Camí de la Torre 41.6752700,2.2044700 433782 4614029 08023 Bigues i Riells Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41182-foto-08023-136-1.jpg Inexistent Romà Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Altres 2019-11-22 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / Josep Cruells Castellet 83 1754 1.4 41 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:17
41183 Jaciment de Can Regasol https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-regasol No visible. Josep Garolera, propietari de Can Rector, afirma haver trobat cap a l'any 1972-73, una tomba construïda amb lloses, d'uns 80 cm de llargada, a l'interior de la qual s'hi trobaven molt ossos. La troballa es produí llaurant el camp. També afirma que els afeccionats de Sant Feliu de Codines hi anaren i trobaren un meteorit. 08023-137 Camps de conreu a l'oest de Can Regasol 41.6940600,2.1937100 432906 4616123 08023 Bigues i Riells Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41183-foto-08023-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41183-foto-08023-137-3.jpg Inexistent Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2019-11-22 00:00:00 Josep Cruells Castellet S'observa poc material en superfície, i el Museu de Sant Feliu de Codines no en saben res. 1754 1.4 41 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:17
41204 Can Toni https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-toni Cobert per la vegetació. Restes de parets de pedra i morter de calç. Dificutat per deduir la seva planta degut a l'enderroc i la presència de matolls. 08023-158 Vall Roja. Sota Can Bon Fadrí 41.6938100,2.2331400 436187 4616065 08023 Bigues i Riells Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41204-foto-08023-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41204-foto-08023-158-3.jpg Inexistent Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2019-11-22 00:00:00 Josep Cruells Castellet Les restes es troben a tocar de Can Bon Fadrí 1754 1.4 41 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:17
41210 Casalot Turó d'En Vileu https://patrimonicultural.diba.cat/element/casalot-turo-den-vileu Cobert per la vegetació. Mas abandonat de petites dimensions. S'observa un únic cos de planta quadrangular. La manca de materials dificulta la seva situació cronològica. Els materials utilitzats per la seva construcció són extrets de la zona. 08023-164 Turó d'En Vileu (Riells del Fai) 41.6941900,2.2067400 433990 4616127 08023 Bigues i Riells Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41210-foto-08023-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41210-foto-08023-164-3.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2019-11-22 00:00:00 Josep Cruells i Castellet 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:17
41215 Turó de la Calzina https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-la-calzina Cobert per la vegetació, i afectat per la construcció d'un dipòsit d'aigua municipal. Jaciment que es troba a la cota màxima de tot el turó. La localització d'aquest jaciment es produí durant el transcurs del present inventari de patrimoni. No s'aprecien estructures clares, però s'observa bastant material ibèric en superfície. És molt probable que la construcció del dipòsit d'aigua municipal que es troba a l'extrem est del turó afectà estructures arqueològiques. 08023-169 Entre les urbanitzacions de Can Granada, Can Traver i Can Carreres. 41.6693000,2.2009600 433484 4613368 08023 Bigues i Riells Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41215-foto-08023-169-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41215-foto-08023-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41215-foto-08023-169-3.jpg Inexistent Ibèric|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Altres 2019-11-22 00:00:00 Josep Cruells Castellet No apareix registrat a la Carta Arqueològica de la Generalitat de Catalunya. Donada la proximitat amb les urbanitzacions que l'envolten és susceptible d'ésser afectat. 81|80 1754 1.4 41 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:17
41222 Font de Can Tàpies / de la Guilla https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-tapies-de-la-guilla ALEMANY I QUINTANA, MARCEL (coord). Fonts Passat i Present. Ajuntament de Bigues i Riells. Mig abandonada. Font que proporciona aigua a Can Tàpies. Per on raja s'ha fet un pericó d'obra del qual en surt un conducte que porta l'aigua a un safareig a prop de la casa. 08023-176 Sota el Coll de Ventós, a uns 30 metres al nord-est de Can Tàpies. 41.6880200,2.2227800 435319 4615430 08023 Bigues i Riells Fàcil Regular Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Altres 2019-11-22 00:00:00 Josep Cruells Castellet 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:17
41232 Grau de les Escaletes https://patrimonicultural.diba.cat/element/grau-de-les-escaletes Cobert per la vegetació. Camí empedrat que serpenteja tot escalant una escletxa de la cinglera. Aquest uneix el terme de Bigues i Riells i Sant Quirze de Safaja. La tradició oral afirma que el camí és molt antic, però el fet és que no s'han trobat referències bibliogràfiques que el citin. Tot i així, el desgast de les pedres evidencien el pas continu durant forces anys. El camí està format per blocs de pedra disposats plans, i té una amplada màxima de mig metre. 08023-186 Sobre Bellovir 41.7079800,2.2296000 435906 4617641 08023 Bigues i Riells Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41232-foto-08023-186-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41232-foto-08023-186-3.jpg Inexistent Patrimoni immoble Obra civil Privada Social 2019-11-22 00:00:00 Josep Cruells Castellet 49 1.5 41 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:17
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 157,90 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?

La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/biblioteques/geord-camp/localitzacio/geord-cord/41.641289,2.017917/pag-fi/5