Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
42570 Sant Miquel de l'Arn https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-miquel-de-larn ESTRADA, J. (1969). Vías y poblamiento romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA. (?). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. HERNÁNDEZ, J. i MONLEÓN, A.-(2007). Visió històrica de Caldes de Montbui. pp 37-. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui i Thermalia MIRÓ, C. (1986). El nucli romà de Caldes de Montbui. Barcelona. II aC-V dC 08033-129 Al peu del turó de La Torre Roja J. Estrada, en el seu llibre sobre 'Vías i poblamiento romanos en el Área Metropolitana de Barcelona', de l'any 1969 dóna la notícia de la localització d'una vil·la romana en aquest indret, prop de l'ermita de Sant Miquel de l'Arç o de l'Aro. C. Miró, l'any 1986, prospectà la zona sense trobar cap indici que pogués confirmar l'existència d'una vil·la romana en aquest indret. L'any 1989, amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica, es realitzà una prospecció superficial, que no aportà cap més dada al respecte. L'ermita de Sant Miquel, situada al costat del jaciment, és situa en una estratègica cruïlla de camins antics que condueixen a Caldes per la zona occidental, al peu del turó de la Torre Roja. 41.6309100,2.1480400 429036 4609148 08033 Caldes de Montbui Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42570-foto-08033-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42570-foto-08033-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42570-foto-08033-129-3.jpg Legal Antic|Romà Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Laura Bosch Martínez Jaciment que hauria consistit en un lloc d'habitació d'època romana identificat l'any1969 per Estrada i que segons ell es trobaria molt a la vora de l'ermita de Sant Miquel de l'Arç. Durant el treball de camp no s'han localitzat restes d'estructures però si restes ceràmics escampats per les terres llaurades dels voltants. 80|83 1754 1.4 41 Patrimoni cultural 2024-04-23 10:07
96574 Lledoners de la Plaça de can Trullàs https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoners-de-la-placa-de-can-trullas 08096-479 Plaça de can Trullàs 41.6076200,2.2853700 440454 4606459 08096 Granollers Fàcil Bo Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Altres 2024-04-02 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2024-04-23 10:12
96578 Surera del carrer Girona https://patrimonicultural.diba.cat/element/surera-del-carrer-girona L'exemplar té certes dificultats d'adaptació al medi urbà 08096-481 Carrer Girona cruïlla amb carrer de Francesc Ribas 41.6136500,2.2916600 440983 4607124 08096 Granollers Fàcil Regular Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Altres 2024-04-02 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2024-04-23 10:12
96581 Alzina de la Tela https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-la-tela 08096-482 Carrer de Bartolomé Esteben Murillo, cruïlla amb el carrer de Palaudàries. 41.6021800,2.2887200 440728 4605853 08096 Granollers Fàcil Bo Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Altres 2024-04-02 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2024-04-23 10:12
96603 Surera del Geriàtric https://patrimonicultural.diba.cat/element/surera-del-geriatric 08096-483 Centre Geriàtric i Hospital de Granollers. Carrer de Manuel Cornella; carrer Francesc Ribas 41.6146300,2.2965700 441393 4607229 08096 Granollers Fàcil Bo Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Altres 2024-04-03 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2024-04-23 10:12
96604 Xiprers del Cementiri https://patrimonicultural.diba.cat/element/xiprers-del-cementiri-3 XIX 08096-484 Cementiri Municipal. Camí del Cementiri, s/n 41.6090400,2.2999000 441666 4606607 1894 08096 Granollers Fàcil Bo Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Altres 2024-04-03 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2024-04-23 10:12
96673 Gegants, gegantons, capgrossos i imatgeria de Granollers https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-gegantons-capgrossos-i-imatgeria-de-granollers XX 08096-491 Roca Umbert, Fàbrica de les Arts (al local del bar d'aquest recinte). Avinguda Prat de la Riba, 75. 41.6024300,2.2836800 440308 4605884 08096 Granollers Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96673-gegants-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96673-gegants-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96673-gegants-rajolers.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96673-gegants-rajolers-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96673-gegants-blaus-retallat.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96673-gegants-blancs-retallats.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96673-imatgeria-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96673-imatgeria-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96673-imatgeria-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96673-imatgeria-7.jpg Física Popular|Contemporani Patrimoni moble Col·lecció Pública Lúdic Inexistent 2024-04-11 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 119|98 53 2.3 2484 41 Patrimoni cultural 2024-04-23 10:12
91423 Embassament de Ruideteix https://patrimonicultural.diba.cat/element/embassament-de-ruideteix <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Construït del Parc del Montseny. Pla Especial del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona i Diputació de Girona. Any 2008.</span></span></span></p> 08137-134 Riera del Teix 41.7902700,2.3991600 450077 4626665 08137 Montseny Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública 2022-11-14 00:00:00 Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. 2153 5.1 41 Patrimoni cultural 2024-04-23 10:17
44128 Bocarrot https://patrimonicultural.diba.cat/element/bocarrot AMADES, J. (1983): Costumari català. El curs de l'any. Salvat editores i Edicions 62. Barcelona. 'Bocarrot' és el mot amb el que es coneix el darrer blat a Samalús, així com la darrera mota de blat se l'anomena també en aquest indret 'boc'. El fet de personificar el blat amb les cabres no és excepcional a Catalunya, tot i que si ho són aquestes expressions concretes a Samalús. També aquí, al segador que enllestia l'últim la feina, els altres li cridaven 'T'has quedat boc!', i li feien 'Be! Be!'. El fet de personificar en el boc l'esperit del blat és prou curiós, ja que com passa sovint, més aviat els bocs i cabres són l'encarnació del dimoni en el folklore popular. Segurament cal remetre aquesta identificació amb la força de l'animal, amb el seu vigor, que es vol associar al del blat, element essencial per assegurar la subsistència. 08042-13 41.6940200,2.3529200 446154 4616007 08042 Cànoves i Samalús Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2024-04-23 10:08
39905 Xiprers de Can Forns https://patrimonicultural.diba.cat/element/xiprers-de-can-forns PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla XX No presenten problemes sanitaris. Les capçades estan ben conformades i el rec que reben els ha facilitat el desenvolupament. 10 exemplars de xiprers (Cupressus sempervivens) de 25 m d'alçada, 1,9-3,8 m de volta de Canó, 110-115 cm de classe diametral, 60-110 cm de diàmetre, 31, 4 m de perímetre de capçada i una edat aproximada de 80-100 anys. 08005-36 Can Forns 41.6654600,2.2478200 437381 4612907 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Bo Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Jordi Puig Roca 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2024-04-23 10:07
39912 Cedres de les Tires https://patrimonicultural.diba.cat/element/cedres-de-les-tires PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla XX No presenten cap anomalia important de salut i, tant la capçada com la resta d'elements tenen una morfologia normal. 2 exemplars de cedre (Cedrus atlantica) de 20 a 25 m d'alçada, 2,7 i 2,8 m de volta de Canó, 85-90 i 90-95 cm de classe diametral, 87 i 90 cm de diàmetre, 30 i 44 m de perímetre de capçada i una edat aproximada de 80 a 100 anys 08005-43 Carrer St. Genís, entre el carrer Alzina i el carrer Montseny 41.6675000,2.2506900 437622 4613131 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39912-foto-08005-43-2.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Jordi Puig Roca 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2024-04-23 10:07
39916 Glicina Villa Eulàlia https://patrimonicultural.diba.cat/element/glicina-villa-eulalia PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla XX L'edat avançada de l'individu format per dos peus ha produït un seguit de malalties que han portat a la degeneració d'aquesta planta enfiladissa. 2 exemplars de glicina (Wisteria sinensis) de 5 m d'alçada, 1,6 m de volta de Canó, 50-55 cm de classe diametral, 50 cm de diàmetre, 16 m de perímetre de capçada i una edat aproximada de 90 anys. 08005-47 Villa Eulàlia 41.6697300,2.2602500 438420 4613372 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Dolent Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Jordi Puig Roca 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2024-04-23 10:07
39911 Pins Bassa de Can Plantada https://patrimonicultural.diba.cat/element/pins-bassa-de-can-plantada PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla XX Una part de la capçada ha estat retallada per facilitar el pas d'una línia elèctrica. Successives tallades podrien alterar l'equilibri de l'arbre i malmetre'l 3 exemplars de pi (Pinus pinea) de 12 a 15 m d'alçada, 2-2,5 m de volta de Canó, 65-70 i 80-85 cm de classe diametral, 65 a 80 cm de diàmetre, 38 a 50 m de perímetre de capçada i una edat aproximada de 80 a 100 anys. 08005-42 Can Plantada 41.6537100,2.2508500 437622 4611600 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39911-foto-08005-42-2.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Jordi Puig Roca 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2024-04-23 10:07
39918 Oliveres Can Muntanyola https://patrimonicultural.diba.cat/element/oliveres-can-muntanyola PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla XIX Estat de salut excel·lent degut als tractaments que reben ja que formen part de l'arbrat de la via publica. 5 exemplars d'olivera (Olea europea) de 3,5 m d'alçada, 2,5 m de volta de Canó, 80-85 i 90-95 cm de classe diametral, 80-90 cm de diàmetre, 17,6 m de perímetre de capçada i més de 120 anys d'edat. 08005-49 jardins de Can Muntanyola 41.6695100,2.2623700 438596 4613346 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Bo Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Jordi Puig Roca 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2024-04-23 10:07
39920 Lledoners de Can Draper https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoners-de-can-draper PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla XIX Han estat coronats sistemàticament per obtenir troncs moldejables per a la confecció d'eines de camp. Aquest fet genera que alguns dels troncs antics tinguin certs problemes de podridures ja que la fusta d'aquest arbre és molt dèbil. 51 exemplars de lledoner (Celtis australis) de 10 a 17 m d'alçada, 6,6 a 1,3 m de volta de Canó, 30-35 a 210-215 cm de classe diametral, 30 a 210 cm de diàmetre, 25 a 44 m de perímetre de capçada i més de 150 anys d'edat. Molts dels troncs presenten unes formes realment espectaculars i el seu port i composició del brancatge són realment espectaculars. Entre els lledoners hi ha algunes alzines que també són destacables. 08005-51 Can Draper 41.6618200,2.2657400 438869 4612490 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Bo Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Jordi Puig Roca Tenen una component històrica molt important ja que estan situats envoltant el que era l'antic hort de can Draper fet que els conferia una doble funció, tant de protecció dels cultius enfront del vent com per a obtenir recursos. 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2024-04-23 10:07
95268 Escultura de la plaça de Sant Tomàs d’Aquino https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-de-la-placa-de-sant-tomas-daquino XX-XXI <p> </p> <p> </p> <p><span><span><span>Descripció</span></span></span></p> <p><span><span><span>Escultura metàl·lica que es troba a la plaça de Sant Tomàs d’Aquino. És formada per set braços de formes tubulars, concèntrics, que arrenquen d’una semiesfera central encastada directament al terra, sense cap mena de pedestal.</span></span></span></p> 08096-428 Plaça de Sant Tomàs d’Aquino 41.6096400,2.2823200 440201 4606685 08096 Granollers Fàcil Bo Inexistent Patrimoni moble Element urbà Pública Ornamental 2023-11-22 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 51 2.1 41 Patrimoni cultural 2024-04-23 10:12
74068 A Aiguafreda són xerraires https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-aiguafreda-son-xerraires <p>PARÉS, A. (2010). Tots els refranys catalans. Barcelona: Edicions 62.</p> XX <p>'A Aiguafreda són xerraires; a l'Abella, cançoners; a Sant Antoni, cançonaires, i a Centelles botiflers'.</p> 08014-211 Aiguafreda 41.7688400,2.2493600 437609 4624384 08014 Aiguafreda Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Social 2022-12-23 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2024-04-23 10:07
54529 Refranys, dites i corrandes https://patrimonicultural.diba.cat/element/refranys-dites-i-corrandes <p>PARÉS i PUNTAS, Anna (2001) 'Tots els refranys catalans. 25.000 refranys d'arreu de les terres catalanes', Barcelona, Edicions 62.</p> <p>'A Montornès manlleven coses i no tornen rés' (PARÉS, 2001) 'Per a no haver de fer rés, Montornès' (PARÉS, 2001)</p> 08136-13 08170 - Montornès del Vallès 41.5454000,2.2672000 438881 4599564 08136 Montornès del Vallès Difícil Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Sense ús 2020-09-28 00:00:00 KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2024-04-23 10:17
66112 Llegenda de Tots Sants a Castellruf https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-tots-sants-a-castellruf <p>CAMPOY, G.; DURAN, A.; JURADO, R. (2006). Llegendes dels castells del Vallès Oriental. Barcelona: Marge Books, p. 164. CATALÀ I ROCA, Pere (1996). Llegendes de castells catalans. Barcelona: Dalmau, p. 79.</p> <p>'Diuen que al Castell Ruf, la nit de Tots Sants, tenen cita tots els antics possessors -dames i cavallers- del ja inexistent castell, els quals, dalt del turó, s'entaulen i mengen, sense pronunciar cap mot. Rics vestits cobreixen el pelat ossam dels comensals'.</p> 08256-89 <p>La llegenda està extreta del llibre 'Llegendes dels castells catalans' de Pere Català i Roca. Tot i això, fou recollida per primer cop pel folklorista català Joan Amades a la seva obra 'Folklore de Catalunya', dins del volum Rondallística (any 1950).</p> 41.5198900,2.2537400 437734 4596741 08256 Santa Maria de Martorelles Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2024-04-23 10:27
66111 Llegenda d'Almançor a Castellruf https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-dalmancor-a-castellruf <p>CAMPOY, G.; DURAN, A.; JURADO, R. (2006). Llegendes dels castells del Vallès Oriental. Barcelona: Marge Books, p. 163-164.</p> <p>'Diuen que quan Almançor va cremar Barcelona (985), van guanyar la batalla del Pla de Matabous (als voltants de la Mogoda), i els àrabs van matar els cristians que trobaven. Castellruf i Sant Miquel van ser els refugis del comte Sunyer i els seus homes. El fill bastard d'Almançor, el jove Abd-el Muzafar, juntament amb 300 homes, va posar setge a Castellruf i al castell de Sant Miquel, demostrant una clara superioritat numèrica. No hi va haver lluita ni matança, no hi trobem restes humanes ni òssos sepultats. El castell no va ser cremat ni envestit, només assetjat. La rendició va ser força ràpida, i llastimós el fet que els cristians haguessin de destruir la seva fortalesa. Els enderrocs van haver d'escampar-se i dispersar-se per tal que no poguessin reconstruir-lo. Després d'això va retenir captius els joves i més forçuts i als vells i les dones els va donar la llibertat. Tot el poble de Martorelles va quedar destruït i l'església cremada, sense objectes de culte. L'havien utilitzat com a estable per als seus cavalls'.</p> 08256-88 41.5198900,2.2537400 437734 4596741 08256 Santa Maria de Martorelles Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2024-04-23 10:27
66090 Goigs al Gloriós Naixement de la Verge Maria https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-al-glorios-naixement-de-la-verge-maria <p>SINDREU, Jaume (1990). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 44.</p> XIX-XX <p>'GOIGS AL GLORIÓS NAIXEMENT DE LA VERGE MARIA MARE DE JESÚS REDEMPTOR NOSTRE, que es canten en la ésglesia parroquial de Santa Maria de Martorelles: Mare del Omnipotent causa de nostra alegria: Alabem tots gran Maria lo vostre Naixement / Ab eterno gran Senyora decretà la Trinitat que lo Fill fos encarnat en Vos resplendent aurora; y en vostre ventre plasent passible Home se faria. Alabem tots… / Elegint-vos Déu Princesa antes que lo món creàs, ja digna mare capàs vos feu gràcia y puresa; per rompre el cap al Serpent armant-vos de valentia. Alabem tots… / Sens esta preparació de adornar temple matern no podia el Fill Etern operar la Encarnació; doncs si tots estem devent a vos la redemptió pia. Ala bem tots… / De llinatge de Reis grans lo origen Reina prenguereu en Natzaret vos nasquereu de Joachim y Anna sants; la tristesa encontinent mudareu en alegria. Alabem tots… / En lo punt que foreu nada tots los angels, verge pura vos pujareu ab dolçura en la gloria, essent dotada de veure a Déu patent més que tota Hyerarchia. Alabem tots… / Davant la cort gloriosa Déu altissim que os creà nom Maria vos posà elegint-vos per esposa però ocultant-vos lo intent de esser mare, que volia. Alabem tots… / Tots los angels y homes tots cels, y tota criatura enhorabonas, Reyna pura vos rendeixen molt decots; posant la ditxa excel·lent que en Vos sola Déu fia. Alabem tots… / Benvinguda al mon siau Vos que als homes dau vistoria als angels crescuda gloria y a Déu vostre ser donau; per vos se mostra clement li qui sens Vos no ho seria. Alabem tots…/ Los angels fan festa a Déu perque reyna los ha dat lo infern haveu destrossat posant-lo baix vostre peu; los cels obriu piament per aquell que en Vos confia. Alabem tots… / Creixeu Princesa graciosa que de màrtirs los llorers de Verges lliris enters vos aguarden victoriosa; lo Fill de Déu impacient espera en Vos un bon dia. Alabem tots… / Soberana Emperatriu patrona de Martorelles assistiu vostres ovelles que a vostra guarda teniu; y a Jesús ab rendiment servint sempre ab vostra guia. Alabem tots. / Si'l mal de tota la gent en Vos tot se remedia. Alabem tots gran Maria lo vostre Sant Naixement'. A la part final del goig hi ha una oració que clausura el text i que es recitava col·lectivament entre els feligresos. Està escrita en llatí.</p> 08256-104 Església de Santa Maria de Martorelles, 08106 <p>A mitjans del segle XVII, per la festa de la Nativitat de la Verge Maria, patrona del poble, es feia una missa solemne a l'església i es cantaven els 'Goigs al gloriós naixement de la Verge Maria mare de Jesús redemptor nostre'. Malgrat això, en l'actualitat els goigs no es canten. S'han pogut localitzar tres exemplars d'aquest goig editats en impremtes diferents, amb petites variacions entre elles. Hi ha un exemplar de la impremta de la vídua Torras, situada a la plaça del Bonsuccés de Barcelona, que presenta una imatge central de la verge amb el nen en braços (ambdós coronats), emmarcada per dos gerros amb flors. Tot i que no hi consta la data, l'exemplar ha de ser anterior a l'any 1878, data de tancament de la impremta. Un altre exemplar sense datar procedeix de la llibreria Font de Barcelona: 'BARCELONA: LLIBRERIA DE FONT DEVANT LAS ESCALAS DE LA SEO', literalment. Incorpora una imatge central de la verge entronitzada amb el nen a la falda (ambdós coronats), envoltada de frares i situada als peus de la muntanya de Montserrat (hi ha representat tant el santuari com totes les ermites de la muntanya). És l'únic exemplar que no diu on es canten els goigs. Probablement es pugui datar dins del segle XX. Pel que fa al darrer exemplar, cal dir que és una reimpressió de goigs antics feta l'any 1951 per Sabater. Presenta una imatge central de la verge dempeus amb aureola, amb el nen en braços (ambdós coronats). Als peus del podi on es situa hi ha decoració floral.</p> 41.5197000,2.2534600 437710 4596720 08256 Santa Maria de Martorelles Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66090-foto-08256-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66090-foto-08256-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66090-foto-08256-104-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Religiós 2020-10-05 00:00:00 Adriana Geladó Prat Les imatges han estat cedides pels Amics dels Goigs. 119|98 56 3.2 41 Patrimoni cultural 2024-04-23 10:27
72004 Parc de la Serralada Litoral https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-la-serralada-litoral-0 <p>AA.VV (2001) Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de La Conreria - Sant Mateu - Céllecs. Inèdit.</p> <p>238,7 ha del municipi de Vallromanes estan incloses en el Pla Especial d'Interès Natural (PEIN). Els seus límits són els següents: des de la confluència dels termes municipals de Sta. Maria de Martorelles, Montornès i Vallromanes, el límit segueix el torrent que porta a les vinyes de Can Barbeta, fins a enllaçar amb la cota topogràfica 325 m. Continua cap el sud per aquesta cota fins el torrent que voreja meridionalment el bosc de Can Malloles. Baixa pel torrent fins a la cota 250m i el segueix cap al sud-est. A l'aproximar-se a la carretera del Coll de Font de Cera, abandona la cota i travessa en línia recta fins a trobar la cota 300. Continua per aquesta cota en direcció est, fins a un barranc orientat de sud a nord. Descendeix pel barranc esmentat i gira a l'est .Troba el camí que porta a la urbanització de Santa Fe, el segueix cap el sud durant 200 m. L'abandona, travessa el barranc de la casa de Can Pona a la cota 300 i arriba a la cota 325. Segueix la cota fins a trobar els camps de Can Martí de Dalt, baixa pel torrent, envoltant aquests camps i els de Can Fuster. Troba el camí de Vilassar i el segueix a l'oest fins passat Can Viló. Aquí, el límit, deixa el camí i s'enfila pel turó d'en Moreu. Segueix la carena fins els turons de Can Tàvec i Mas Miquel. Des del turó de Mas Miquel el límit descendeix cap el nord-est. En arribar als camps localitzats al marge esquerre del torrent de Can Maimó, gira al sud-est tot excloent-los. Envolta els camps i segueix al nord pel marge esquerre del torrent de Can Maimó. En aproximar-se a la urbanització de Can Jornet, localitzada ja en el terme de Vilanova del Vallès, abandona el marge, travessa el torrent fins a trobar el vial sud de l'esmentada urbanització i l'accés a la urbanització de Can Xaragall. Dins aquest límits destaca l'alzinar, les pinedes de pi pinyer, la sureda, l'avellanosa i la lloreda.</p> 08296-2 Sud i Est del terme <p>L'any 1989, alguns ajuntaments van començar a unir esforços per afrontar els problemes de territori. El 15 de maig de 1992, aquesta coordinació va donar lloc a la creació del Consorci del Parc Serralada Litoral. El Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria - Sant Mateu - Céllecs s'ha redactat en desenvolupament del Pla d'espais d'interès natural (PEIN) - decret 328/1992-, el qual ha estat redactat en conformitat amb allò que estableix la Llei 12/1985, d'espais naturals. La Llei 1271985, de 13 de juny, d'espais naturals, crea i regula la figura del Pla d'espais d'interès natural, el qual té per objecte la delimitació i l'establiment de les determinacions necessàries per a la protecció bàsica dels espais naturals, la conservació dels quals ha d'assegurar, d'acord amb els valors científics, ecològics, paisatgístics, culturals, socials, didàctics i recreatius que posseeixen. Es potenciaran segons aquestes finalitats els usos i les activitats agrícoles, ramaderes, forestals, cinegètiques, d'aqüicultura, de pesca, i de turisme rural, principals fonts de vida de la majoria d'habitants d'aquests municipis, s'impulsarà el desenvolupament dels territoris de la zona per tal d'evitar el despoblament rural, i es promouran les activitats descontaminants del medi. El 2013 el Govern de la Generalitat amplia els limits del Parc.</p> 41.5323400,2.2906700 440827 4598097 08296 Vallromanes Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72004-foto-08296-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72004-foto-08296-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72004-foto-08296-2-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de conservació 2020-02-07 00:00:00 J.Montlló/M.Guardiola (ACTIUM SCP) Després de l'ampliació aprovada pel Govern de la Generalitat el 9 d'abril de 2013, el Parc protegeix 7.400 hectàrees repartides entre el Maresme i el Vallès Oriental que inclouen part dels termes municipals d'Alella, Argentona, Cabrera de Mar, Cabrils, Martorelles, Montornès del Vallès, Òrrius, Premià de Dalt, La Roca del Vallès, Santa Maria de Martorelles, Teià, Tiana, Vallromanes, Vilanova del Vallès i Vilassar de Dalt. És un dels conjunts granítics més rellevants de Catalunya. És característic de la zona els sòls sorrencs saulonosos, formats per la meteorització química del granit. El territori acull importants mostres de presència humana des de la prehistòria fins als nostres dies. El clima del parc és típicament mediterrani, amb una marcada influència marítima a la vessant del Maresme i una tendència continental a la vessant del Vallès. El parc s'estén al voltant de tres cims (la Conreria, Sant Mateu i Céllecs) i acull una gran biodiversitat, amb més de 1.800 espècies vegetals i unes 250 espècies d'animals vertebrats. Protecció: PEIN, Pla Especial d'Interès Natural, d'acord amb la Llei 1271985, de 13 de juny, d'espais naturals i el Decret 328/1992, de 14 de desembre. Inclós al Catáleg Bens a Protegir POUM 2008 com a PEIN (N-03). El PEIN apareix marcat en el plànol d'ordenació del sòl no urbanitzable del POUM. Seu institucional: Carretera de Cabrera núm. 52 1er., Cabrera de Mar (el Maresme) 2153 5.1 1785 41 Patrimoni cultural 2024-04-23 10:28
93811 Goigs en llaor del Gloriós Sant Esteve Protomàrtir https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-en-llaor-del-glorios-sant-esteve-protomartir <p>- Goigs i devocions populars: <a href='https://algunsgoigs.blogspot.com/2013/11/goigs-sant-esteve-sant-esteve-de.html'>https://algunsgoigs.blogspot.com/2013/11/goigs-sant-esteve-sant-esteve-de.html</a></p> <p>- Biblioteca Digital. Centre de Lectura: <a href='https://bd.centrelectura.cat/items/show/27546'>https://bd.centrelectura.cat/items/show/27546</a></p> Segle XIX <p><em>Goigs en llahor del Gloriós Sant Esteve Protomartir:</em></p> <p><em>S. Gervasi : Tip. de Torras, 1890</em></p> <p><em>Transcripció:</em></p> <p><em><em>O Protomartyr gloriós</em></em></p> <p><em><em>de Jesucrist molt amát;</em></em></p> <p><em><em>siáunos sempre advocát</em></em></p> <p><em><em>Sant Esteve gloriós.</em></em></p> <p><em> </em></p> <p><em><em>Vostra vida fou perfecta,</em></em></p> <p><em><em>de virtut molt resplandent,</em></em></p> <p><em><em>sens vicis, la anima neta,</em></em></p> <p><em><em>molt pur, cast y continent,</em></em></p> <p><em><em>Per custodi virtuós</em></em></p> <p><em><em>de viudas sou nomenat.</em></em></p> <p><em><em>...</em></em></p> <p><em><em>Puix de pedras coronát</em></em></p> <p><em><em>gosáu del etern repós;</em></em></p> <p><em><em>siáunos sempre advocát</em></em></p> <p><em><em>Sant Esteve gloriós.</em></em></p> <p> </p> <p><em>Transcripció extreta el bloc: <a href='https://algunsgoigs.blogspot.com/2013/11/goigs-sant-esteve-sant-esteve-de.html'>https://algunsgoigs.blogspot.com/2013/11/goigs-sant-esteve-sant-esteve-de.html</a></em></p> 08207-109 Església de Sant Esteve de Palautordera <p>El costum d'entonar els Goigs o Cobles als sants al final dels actes litúrgics no dubtem que arrenca de temps immemorable. El nostre poble va assimilar els cants litúrgics usant la seva llengua pròpia en totes les seves manifestacions, encara que el clergat i tot l'element social jurídic solia fer servir la llengua llatina. En temps del rei Jaume veiem la llengua catalana senyorejar i passejar triomfant per totes les Corts d'Europa.</p> <p>No sabem quan va començar aquest bonic costum de cantar els goigs a les grans festes del poble cristià, però sí que podem dir que en ple s. XIII ja se'n cantaven i d'alguna lletra se n'han tingut exemplars per mitjà de documents de l'època.</p> <p>Els goigs són unes cançons religioses que lloen les excel·lències de Nostre Senyor Jesucrist, de la Verge i dels Sants/es, gairebé sempre sota una advocació concreta. Són, doncs, una forma de litúrgia popular, practicada en actes de devoció col·lectiva, amb patronats, processons, romeries, novenes, septenaris, celebracions sabatines, etc., i formen part en certa manera de la cerimònia. De vegades d'una mateixa advocació hi ha diferents goigs que corresponen a les diferents èpoques litúrgiques de l'any, a dies de la setmana, a temps de pregàries, etc., fins a formar un veritable cicle. Podem trobar els 'Goigs de Nostra Senyora del Roser' (els Goigs de Nostra Senyora del Roser) que es canten a Advent, a Quaresma i durant tot l'any i són diferents.</p> <p>Els goigs han estat, sens dubte, un dels gèneres més fecunds a Catalunya. Es calcula que n'hi ha uns trenta mil. D'altra banda, la literatura gogista ja va començar a despertar al segle passat l'interès i la curiositat de molts col·leccionistes i això ha permès que avui se'n pugui disposar. Durant aquests segles de decadència, les fulles dels goigs s'escampen amb profusió per tot Catalunya i constitueixen per a molta gent l'única possibilitat de lectura en català.</p> <p>Sant Esteve va ser un diaca de l'Església primigènia de Jerusalem i protomàrtir del cristianisme. Es va guanyar l'enemistat de diverses sinagogues pels seus ensenyaments. Al parer d'aquestes, Esteve va fer un llarg discurs criticant les autoritats jueves que el jutjaven. Va ser condemnat a la lapidació.</p> 41.7027790,2.4370846 453164 4616930 1890 08207 Sant Esteve de Palautordera Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Religiós 2023-11-03 00:00:00 Daniel Gutiérrez Espartero A Sant Esteve hi ha documentats 5 goigs que es canten tant a l'Església de Sant Esteve com al Castell de Fluvià. Aquests goigs tenen diferents datacions, des del segle XIX fins a l'actualitat.- Goigs de Sant Cebrià i Santa Justina- Goigs de Sant Esteve Protomàrtir- Goigs de Nostra Senyora de Gràcia- Goigs de la Gloriosa Verge i Màrtir Santa Margarida 62 4.4 41 Patrimoni cultural 2024-04-23 10:22
93810 Goig de Sant Esteve protomàrtir https://patrimonicultural.diba.cat/element/goig-de-sant-esteve-protomartir <p>Goigs i devocions populars: <a href='https://algunsgoigs.blogspot.com/2013/11/goigs-sant-esteve-sant-esteve-de.html'>https://algunsgoigs.blogspot.com/2013/11/goigs-sant-esteve-sant-esteve-de.html</a></p> Segle XIX - XX <p><em>Per la flama que ha fet presa,</em></p> <p><em>Sant Esteve, en vostre pit,</em></p> <p><em>deu-nos foc de l'Esperit</em></p> <p><em>i la vostra fortalesa.</em></p> <p> </p> <p><em>Flor del Crist, la vostra vida</em></p> <p><em>és un doll de caritat.</em></p> <p><em>Quins prodigis heu sembrat</em></p> <p><em>entre el poble, a vostra crida!</em></p> <p><em>Amb la vostra jovenesa</em></p> <p><em>sou diaca i sou ungit.</em></p> <p><em>...</em></p> <p><em>Sota vostre patronatge</em></p> <p><em>beneïu aquest terreny,</em></p> <p><em>tan amable, del Montseny,</em></p> <p><em>presidit per vostra imatge.</em></p> <p><em>Sigui com una marquinesa</em></p> <p><em>del temple, de dia i nit.</em></p> <p><em>...</em></p> <p><em>Palma d'or, quina riquesa</em></p> <p><em>dónes al poble escollit.</em></p> <p><em>Deu-nos foc de l'Esperit</em></p> <p><em>i la vostra fortalesa.</em></p> <p> </p> <p>Transcripció extreta del bloc: <a href='https://algunsgoigs.blogspot.com/2013/11/goigs-sant-esteve-sant-esteve-de.html'>https://algunsgoigs.blogspot.com/2013/11/goigs-sant-esteve-sant-esteve-de.html</a></p> 08207-108 Església de Sant Esteve de Palautordera <p>El costum d'entonar els Goigs o Cobles als sants al final dels actes litúrgics no dubtem que arrenca de temps immemorable. El nostre poble va assimilar els cants litúrgics usant la seva llengua pròpia en totes les seves manifestacions, encara que el clergat i tot l'element social jurídic solia fer servir la llengua llatina. En temps del rei Jaume veiem la llengua catalana senyorejar i passejar triomfant per totes les Corts d'Europa.</p> <p>No sabem quan va començar aquest bonic costum de cantar els goigs a les grans festes del poble cristià, però sí que podem dir que en ple s. XIII ja se'n cantaven i d'alguna lletra se n'han tingut exemplars per mitjà de documents de l'època.</p> <p>Els goigs són unes cançons religioses que lloen les excel·lències de Nostre Senyor Jesucrist, de la Verge i dels Sants/es, gairebé sempre sota una advocació concreta. Són, doncs, una forma de litúrgia popular, practicada en actes de devoció col·lectiva, amb patronats, processons, romeries, novenes, septenaris, celebracions sabatines, etc., i formen part en certa manera de la cerimònia. De vegades d'una mateixa advocació hi ha diferents goigs que corresponen a les diferents èpoques litúrgiques de l'any, a dies de la setmana, a temps de pregàries, etc., fins a formar un veritable cicle. Podem trobar els 'Goigs de Nostra Senyora del Roser' (els Goigs de Nostra Senyora del Roser) que es canten a Advent, a Quaresma i durant tot l'any i són diferents.</p> <p>Els goigs han estat, sens dubte, un dels gèneres més fecunds a Catalunya. Es calcula que n'hi ha uns trenta mil. D'altra banda, la literatura gogista ja va començar a despertar al segle passat l'interès i la curiositat de molts col·leccionistes i això ha permès que avui se'n pugui disposar. Durant aquests segles de decadència, les fulles dels goigs s'escampen amb profusió per tot Catalunya i constitueixen per a molta gent l'única possibilitat de lectura en català.</p> <p>Sant Esteve va ser un diaca de l'Església primigènia de Jerusalem i protomàrtir del cristianisme. Es va guanyar l'enemistat de diverses sinagogues pels seus ensenyaments. Al parer d'aquestes, Sant Esteve va fer un llarg discurs criticant les autoritats jueves que el jutjaven. Va ser condemnat a la lapidació.</p> 41.7027788,2.4371013 453166 4616930 08207 Sant Esteve de Palautordera Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Religiós 2023-11-03 00:00:00 Daniel Gutiérrez Espartero A Sant Esteve de Palautordera hi ha documentats 5 goigs que es canten tant a l'Església de Sant Esteve com al Castell de Fluvià. Aquests goigs tenen diferents datacions, des del segle XIX fins a l'actualitat.- Goigs de Sant Cebrià i Santa Justina- Goigs de Sant Esteve Protomàrtir- Goigs de Nostra Senyora de Gràcia- Goigs de la Gloriosa Verge i Màrtir Santa Margarida 62 4.4 41 Patrimoni cultural 2024-04-23 10:22
92530 Alzina del Pujol https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-del-pujol-0 XIX-XX Té algunes branques mortes. <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Alzina situada al costat de la masia de Can Pujol. Es tracta d'un exemplar centenari d'alzina (Quercus ilex), espècie de la família de les fagàcies originària de l'àrea mediterrània. És un arbre perenne amb el tronc gruixut que s'inclina sobre el carrer, amb una vessa i l'escorça grisenca i esquerdada. La seva capçada irregular.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> 08137-213 Camí de Can Pujol 41.7576400,2.3974400 449908 4623043 08137 Montseny Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08137/92530-20220727103207.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Ornamental Inexistent 2022-11-14 00:00:00 Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. 98 2151 5.2 2484 41 Patrimoni cultural 2024-04-23 10:17
92532 Castanyer del drac https://patrimonicultural.diba.cat/element/castanyer-del-drac <p><span><span><span>BRONCANO, J.M. (2006). <em>Arbres i arbredes singulars del Montseny. </em>Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Castanyer situat al costat del camí que surt de Sant Bernat. Es tracta d’un exemplar centenari de castanyer (Castanea sativa), espècie de la família de les fagàcies originària de l’àrea mediterrània. És un arbre amb el tronc d’unes dimensions considerables, amb l’ànima buida i cremada. Les branques més antigues són mortes, tot i que hi ha nous rebrots.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> 08137-215 Camí de Sant Bernat al Coll Sa-rabassa 41.7836300,2.4015500 450270 4625926 08137 Montseny Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08137/92532-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08137/92532-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Ornamental Inexistent 2022-11-14 00:00:00 Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. També és conegut com el castanyer del dinosaure perquè la seva forma recorda el cap d'un drac o d'un dinosaure. 2151 5.2 2484 41 Patrimoni cultural 2024-04-23 10:17
92546 Goigs a Sant Julià de Montseny https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-sant-julia-de-montseny XIX-XX <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Els goigs en honor a Sant Julià es canten el dia del sant, el 28 d’agost. La lletra i la música són de tradició oral. Comença així:</span></span></span></span></span> “En Montseny poble zelós vos incovam ab fervor. Siau nostre Protector Julià màrtir gloriós. En Viena Ciutat famosa de la nacio francesa nasquéreu de gran noblesa y familia religiosa, ja noy foreu piadós tenen a Déu gran amor(...)”.</span></span></span></p> 08137-229 Església de Sant Julià de Montseny 41.7595104,2.3948476 449695 4623252 08137 Montseny Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Privada Religiós 2022-11-14 00:00:00 Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. 62 4.4 41 Patrimoni cultural 2024-04-23 10:17
92545 Goigs a Sant Marçal https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-sant-marcal XIX-XX <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Els goigs en honor a Sant Marçal es canten el dia que es fa el tradicional Vot de poble a Sant Marçal. La lletra i la música són de tradició oral. Comença així:</span></span></span></span></span> “Bisbe Sant i Confessor, puix de Déu sou tan amat: Sant Marçal doneu favor, a qui us pren per advocat. En Sant Pere i Sant Esteve tinguereu mestre i parent, pel seu saber se us entera dels misteris cabalment. Les virtuts i zel ardent haveu d’ells sempre imitat.(...)”.</span></span></span></p> 08137-228 Sant Marçal de Montseny 41.8035304,2.4203328 451846 4628125 08137 Montseny Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Privada Religiós 2022-11-14 00:00:00 Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. 62 4.4 41 Patrimoni cultural 2024-04-23 10:17
92531 Alzines del Cot https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzines-del-cot <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Grup d'alzines situades a la part posterior de la masia del Cot, entre la casa i la bassa. Es tracta de diversos exemplars centenaris d'alzina (Quercus ilex), espècie de la família de les fagàcies originària de l'àrea mediterrània. És un arbre perenne amb el tronc gruixut que s'inclina sobre la feixa que hi ha a sota, amb una vessa i l'escorça grisenca i esquerdada. La més gran és la que està prop de la casa.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> 08137-214 El Cot 41.7807059,2.3955049 449765 4625606 08137 Montseny Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08137/92531-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08137/92531-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Ornamental Inexistent 2022-11-14 00:00:00 Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. 2151 5.2 2484 41 Patrimoni cultural 2024-04-23 10:17
92537 Suau https://patrimonicultural.diba.cat/element/suau <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, A. (1989). <em><span>'El Monestir de Sant Marçal del Montseny', Monografies del Montseny, núm. 4. </span></em>Viladrau: Amics del Montseny.</span></span></span></span></span></span></p> XIII És una ruïna. <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Restes d'una masia de la qual només en queda un amuntegament de pedres situades a la part més elevada d'una feixa.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> 08137-220 Càmping les Illes <p><span><span><span>El mas Suau és un dels que consta dins la parròquia de Sant Marçal abans del segle XIV. Durant la visita pastoral de l'any 1330 feta pel bisbe de Vic Galzeran Sacosta, van comparèixer els caps de les cases principals, i hi consta Guillem Suau. Va quedar deshabitat després de la pesta negra de 1348. Al segle XVI consta que va ser absorbit pel mas Illes.</span></span></span></p> 41.7877700,2.4131400 451236 4626379 08137 Montseny Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08137/92537-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08137/92537-3.jpg Inexistent Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús Inexistent 2022-11-14 00:00:00 Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. 85 1754 1.4 2484 41 Patrimoni cultural 2024-04-23 10:17
49865 Casa plaça Porxada 11 https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-placa-porxada-11 <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 211-212.</span></span></span></p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p>SESÉ, Jaume (1987a) 1. La Porxada. Granollers al segle XVI, Col. Coneguem Granollers, núm. 1., Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> XV-XX <p><span><span><span><span><span>Edifici d'habitatges que ha conservat alguns elements de la construcció originària, especialment dos finestrals de tradició renaixentista. És una edificació entre mitgeres que fa cantonada. Té planta baixa, dues plantes pis i golfes, cobertes amb teula a tres vessants. Les façanes són planes, de paredat arrebossat amb carreus a la cantonada, cosa que, junt al desplaçament de l'eix cap a la cantonada, ajuda a emfasitzar-la. La verticalitat de les obertures té el contrapunt de l'arqueria de la golfa i el potent ràfec de la coberta que ressegueix les dues façanes (CUSPINERA et alií, 2001; PATRIMONI, 1985). La façana de ponent fa un queixal i, a la part posterior, és on es troben els finestrals decorats amb motllures. L'edifici c</span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>onserva els següents elements destacables:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>1. Façana de migdia. Planta baixa . Portal principal d’accés a l’immoble, coronat per un arc de mig punt format per grans dovelles. Ha estat objecte de reformes a la part interior de l’arc, ja que s’hi inscriu una obertura rectangular. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>2. Façana de migdia. Planta baixa. Finestra acabada amb llinda plana sobre imposta amb motllura. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>3. Façana de migdia. Segona planta. Finestra que, tot i haver estat molt malmesa i pintada, conserva encara restes de les impostes sobre les quals hauria descansat la llinda. Difícil de classificar. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>4. Façana de ponent. Planta baixa. Finestra simple delimitada per carreus de pedra que han estat respectats. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>5. Façana de ponent. Planta noble. Finestra de tradició renaixentista acabada amb llinda plana treballada amb motllura arquejada decorada amb roseta central, similar a la finestra que es troba a la façana oest de can March. Els brancals també són motllurats amb la base esculpida amb motius geomètrics simples. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>6. Façana de ponent. segon pis. Finestra de tradició renaixentista acabada amb llinda plana i brancals motllurats amb la base treballada amb motius geomètrics simples. Es troba molt malmesa. (PANCORBO et alii, 2006: 212).</span></span></span></span></span></p> <p> </p> 08096-18 Plaça de la Porxada, 11; Carrer del Doctor Riera <p><span><span><span><span>La plaça de la Porxada s’origina en una cruïlla de camins i, en època medieval, acollia la zona principal del mercat, que va ser un dels principals pols de creixement de la població medieval. La primera referència documental del mercat es remunta al 1041. Durant la segona meitat del segle XVI es transformà en la plaça que avui coneixem, quan es va bastir la gran construcció porxada (entre 1586 i 1587) que tenia la funció de llotja de gra de la vila, fet que evidencia la importància que tenia el mercat de cereals a Granollers. En aquesta plaça també hi havia alguns dels casals més notables de la vila, especialment al costat de migdia. Pel que fa a les façanes de les cases, hom ha cregut que formaven un porticat perimetral a l’entorn de la plaça. Tanmateix, aquesta hipòtesi no s’ha pogut confirmar, més enllà dels porxos que es localitzen a l’illa de cases situada a l’oest del carrer d’en Sastre. Tradicionalment a la plaça s’hi han distingit almenys dos espais específics: la plaça del Blat (l’espai triangular entre el carrer de Sant Roc i la plaça) i la plaça de les Gallines (a la zona entre l’edifici de la Porxada i les cases situades al nord).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa a aquesta casa en concret, segons un estudi de topografia històrica de Granollers (PANCORBO et alii, 2006: 212), a partir de la façana de migdia s'hi poden diferenciar dues fases: una és la corresponent a la porta i finestra, així com probablement també a les arqueries. L’altra és la corresponent a les obres que s'hi van fer a finals de segle XIX i començaments del XX. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Concretament, s'hi van fer obres el 1898 (expedient d’obra n. 19), el 1904 (expedient d’obra n. 15) i més recentment el 2004 (expedient d’obra 2004-RCO-303).</span></span></span></span></p> 41.6082800,2.2876200 440642 4606531 08096 Granollers Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49865-porxada-11-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49865-porxada-11-b.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49865-porxada-11-c.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49865-porxada-11-f.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49865-porxada-11-b_1.jpg Legal Modern|Contemporani|Gòtic Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BCIL 2023-12-01 00:00:00 ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo La portalada de la plaça havia estat d'arc de mig punt, amb pedres dovellades, i va ser reformat, limitant-lo i deixant-lo d'arc pla (CUSPINERA et alií, 2001). 94|98|93 45 1.1 1761 41 Patrimoni cultural 2024-04-23 10:12
49917 Casa Maspons i Camarasa https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-maspons-i-camarasa <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>FERRER, Teresa Maria et alii (1986) Mestres Montaña. El seu treball i la seva època, Granollers: Gràfics Joseph.</p> <p>INFORMACIÓ ORAL del Sr. Eustaqui Casals i Margall, febrer 2002.</p> <p>TINTÓ I ESPELT, Lluís (1994) 'L'arxiu Municipal de Granollers. El túnel del temps' Lauro, núm 7, juny 1994, p.35-37. Granollers.</p> XIX, XXI <p><span><span><span><span><span>Edifici que consta de diversos cossos: el central (l’originari i més antic), un altre a llevant en cantonada amb el carrer Guayaquil (fet amb posterioritat al 2002, seguint una pauta arquitectònica que recrea més o menys l’original) i un altre a ponent en cantonada amb el carrer Barcelona (de tipologia totalment contemporània, també obrat en els anys recents).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El cos central i originari consta de planta baixa i dues plantes pis, amb coberta de teula àrab a doble vessant. Està flanquejat per dos cossos estrets i més baixos on hi ha uns arcs en forma de fornícules decoratives al primer pis. La façana es composa en base a cinc eixos, al centre dels quals destaca un portal amb llinda plana on s’hi pot llegir la inscripció: 'Jaume Maspons en Jene de 1851'. La façana és arrebossada i pintada d’un to groguenc sobre el qual destaquen els emmarcaments de les obertures.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al costat del carrer Guayaquil / Príncep de Viana fins no fa gaire hi havia un cos de planta baixa rere el qual hi havia uns jardins. Recentment s’ha reedificat amb una construcció nova que s’allarga considerablement pel carrer Guayaquil. Es caracteritza per un tipus d’obertures quadrangulars i emmarcades sobre arrebossat de color groguenc que recreen vagament les del cos originari. Consta de planta baixa i dos pisos.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al costat del carrer Barcelona / Príncep de Viana fins no fa gaire hi havia una construcció senzilla de caire popular. Amb posterioritat al 2002 s’ha substituït per l’edifici modern ja esmentat. De l’edifici antic tan sols s’han conservat els guardacantons que protegien l'edifici de les rodes dels carros. </span></span></span></span></span></p> 08096-70 Carrer del Princep de Viana 5 - 7 <p><span><span><span><span>Casa vuitcentista que fou construïda per en Jaume Maspons, militar i membre de l'Ajuntament de Granollers (BAULIES, 1965). Segons la inscripció de la façana va estrenar-se el gener de 1851. La propietat ocupava tota l'illa, amb un gran pati amb jardí i horta que donava a quatre carrers. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pere Maspons va ser alcalde de la ciutat. Fou segrestat, al costat de trenta quatre veïns, per un destacament de carlins manats pel general Tristany la nit del 17 de gener de 1875 (festivitat de sant Antoni), i fou alliberat el 15 de febrer, després que la vila reunís els 35.000 duros que demanaven com a rescat (TINTÓ, 1994).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'últim Maspons nascut a Granollers, Pere Maspons i Camarasa, es va embarcar a fer les Ameríques i s'instal·là a Guayaquil. Féu una bona fortuna amb una plantació de cafè, i després tornà a Granollers. Construí un xalet amb jardí a la propietat familiar (Villa Montserrat). Va fer de mecenes i va freqüentar el Liceu de Barcelona. Patrocinà la restauració de l'antic convent de Sant Francesc com a escola de música. Als fills i néts instal·lats a Guayaquil no els interessà la propietat, de manera que l'acabaren venent als llogaters que ocupaven la finca (Informació oral Sr. Eustaqui Casals, febrer 2002).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A la casa s'hi va instal·lar l''escola Montessori' de Granollers, que va difondre aquest mètode pedagògics avançat per al seu temps. Es tractava d'una escola privada. El mètode es basava en dues disciplines: externa amb aplicació del material sensorial i com presentar aquest als infants, i interna, demanada al mestre per tal de poder aplicar els ensenyaments als alumnes. A Catalunya el gran centre de difusió del mètode va ser l'Escola Blanquerna, on es donaven classes de reciclatge. L'escola va funcionar des del 1929 fins a la Guerra Civil. La primera professora va ser la Sra. Rovira, i va ser substituïda per la Sra. Maria Tuset fins a la finalització de l'escola. Era una escola de pagament, i això limitava la possibilitat d’accedir-hi a les classes populars (FERRER, 1986).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Amb posterioritat a l’any 2002 l’edifici ha estat ampliat amb els nous cossos ja esmentats, un a llevant i un altre a ponent, cosa que ha comportat l’enderroc dels cossos antics que fins aleshores encara es conservaven. </span></span></span></span></p> 41.6059582,2.2872430 440608 4606273 1851 08096 Granollers Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49917-casa-maspons-camarasa-j.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49917-casa-maspons-camarasa-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49917-casa-maspons-camarasa-c.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49917-casa-maspons-camarasa-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49917-casa-maspons-camarasa-g.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49917-casa-maspons-camarasa-h.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49917-foto-08096-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49917-foto-08096-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49917-foto-08096-70-3.jpg Legal Historicista|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BCIL 2023-12-01 00:00:00 ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo 116|98 45 1.1 1761 41 Patrimoni cultural 2024-04-23 10:12
91549 Can Serracarbassa, can Bellarac i can Segarra https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-serracarbassa-can-bellarac-i-can-segarra <p><span><span><span>BUSTO VEIGA, Anna M. (2017). <em>Els nostres records. A l’Arxiu Municipal de Lliçà de Vall</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 35.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 218.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GARRIGA, Joan (1991). <em>De Licano Subteriore a Lliçà d’Avall/de Vall</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 90-91.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MASÓ, Joan (1987). “Un quart de segle enrera. Can Serracarbassa i can Múrcia – Març 1964”, <em>Festa Major 1987</em>, Lliçà de Vall.</span></span></span></p> XVII-XX Cases molt modificades amb reformes sense un criteri gens clar de conservació, algunes en estat força precari. <p><span><span><span><span>Antic mas posteriorment dividit en tres cases adossades, que són can Segarra, can Bellarac i can Serracarbassa, les quals formen un petit carrer o raval pagès, al peu del camí de Sant Ferran. El conjunt forma una àrea edificada de planta rectangular, amb les tres cases que disposen de planta baixa més un pis (cal Bellarac una planta més). En general, han estat força modificades en reformes modernes. S’han mantingut més o menys els volums, i fins i tot la disposició de la teulada, però la tipologia tradicional s’ha perdut en bona part. Les cases tenen les façanes principals encarades a migdia, cap al carrer o passatge del barri. Les obertures semblen molt alterades i disposades de manera irregular. Can Bellarac ha conservat el parament de pedra i el semiarrebossat tradicional, així com la porta, emmarcada amb maó. En la resta de cases els murs són actualment arrebossats amb ciment. A can Serracarbassa s’han tapiat algunes obertures. Can Segarra en els darrers anys s’ha ampliat considerablement cap a l’oest.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En una fotografia de l’any 1964 publicada en un programa de la Festa Major (MASÓ, 1987) encara es pot veure com el conjunt conservava l’estructura d’una masia tradicional, amb la façana encarada al carrer i amb una disposició de les teulades que és la mateixa que en l’actualitat (el vessant de llevant és lleugerament més alt).</span></span></span></span></p> 08108-74 Barri de Serracarbassa. Camí de Sant Ferran, 3, 5, 7 <p><span><span><span>En un origen en aquest indret hi havia un mas anomenat Bellarac. Ja existia com a mínim l’any 1766, quan es van fer les escriptures de can Tabaquet, sorgit en terres d’aquest mas. I possiblement Bellarac era força més antic tal vegada del segle XVI. En l’Apeo o registre municipal de finques de l’any 1818 apareix com a Casa Prat Gibert, i el seu propietari era Miguel Prat i Gibert. Estava casat amb Petronila Serra-Carbassa, i el seu fill fou Enric Pratgibert. Així, sembla que a finals del segle XVIII el cognom Serracarbassa donaria el nom actual de la casa i del barri.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Posteriorment al 1818 el mas es va dividir en tres cases, d’oest a est: cal Segarra, cal Bellarac i cal Serracarbassa. I al davant, per la banda sud, s’hi va construir can Fernando (actualment can Múrcia). D’aquesta manera, al segle XIX va sorgir un dels primers carrers o ravals pagesos del poble.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a can Segarra, antigament s’havia conegut amb la denominació de can Regàs, ja que hi vivia un home a qui anomenava d’aquesta manera. D’aquest sobrenom en deriven el Sot del Regàs (a tocar del torrent de can Magarola) i el turó del Regàs, just al nord, en el punt més elevat de la serra de Sant Valerià. L'home que vivia a can Segarra, el Regàs, treballava aquestes terres.</span></span></span></p> 41.5891800,2.2187600 434885 4604460 08108 Lliçà de Vall Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91549-serracarbassa-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91549-serracarbassa-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91549-serracarbassa-can-segarra.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91549-serracarbassa-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91549-serracarbassa-1964.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial Inexistent 2022-09-19 00:00:00 Jordi Piñero Subirana Havia existit una petita mina que regava el mas Bellarac i que era anomenada la Mineta. L’any 1987 encara conservava l’era, el pou d’aigua i un forn de pa.Dades documentals facilitades per l’Arxiu Municipal i pel Centre d’Estudis i Recerca de Lliçà de Vall (CER).Una de les fotos és de l'any 1964, publicada al programa de la festa major de 1987. 98|119|94 46 1.2 2484 41 Patrimoni cultural 2024-04-23 10:13
89994 Les Torres de Santa Maria https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-torres-de-santa-maria <p><span><span><span><span>ALBÓ MARTÍ, Ramon (1955). <em>Siguiendo mi camino</em>, Ed. La Hormiga de Oro, p. 122-127.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>BUSTO VEIGA, Anna M. (2017). <em>Els nostres records. A l’Arxiu Municipal de Lliçà de Vall</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 24-25, 140.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRERAS FONT, Núria et al. (1999). <em>Lliçà de Vall, 1.000 anys d’història</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 27, 36, 112-113, 126.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT SUGRANYES, Ricard (2011). <em>Els altres nens de la guerra del 36</em>. Papes Editors, p. 61.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 213, 231-232.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GARRIGA, Joan (1991). <em>De Licano Subteriore a Lliçà d’Avall/de Vall</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 91-92.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>MASSIP, V (1926). <em>Escola agrària Les Torres</em>. Diari de Granollers, núm. 224.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MASÓ, Joan (1988). “Santa Maria del Vallès, Les Torres”, Programa de Festa Major, Lliçà de Vall.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MASÓ, Joan (1996). “Santa Maria del Vallès, Les Torres”. <em>Fem Camí</em>, núm. 31. Parròquia de Lliçà de Vall.</span></span></span></p> XV-XX <p><span><span><span><span>Antiga masia, de grans dimensions i d’origen medieval, que a principis del segle XX fou transformada en un centre residencial de menors de l’Obra Tutelar Agrària (OTA), de manera que s’hi van construir un bon nombre d’edificis auxiliars que formen una colònia agrària. El conjunt consta de la masia, que ha conservat molt bé els volums i la tipologia originària, més un seguit de cossos al seu voltant que conformen un pati central: un gran cos residencial de quatre pisos situat al sud-oest, un cos amb torre adossat a l’est i un cos residencial independent situat al sud-est. Aquesta part queda tancada dins un barri al qual s’hi accedeix per un gran portal flanquejat per dues torres circulars emmerletades. Inclou un ampli recinte on, a la part posterior, hi ha encara altres instal·lacions auxiliars, com una pallissa o un cobert porxat. Més a llevant i a una certa distància hi trobem el teatre-cinema i la capella, dedicada a la Mare de Déu del Roser, i al nord s’estén el bosc anomenat de les Torres, amb un camp de futbol entremig.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’antiga masia és de planta quadrada i consta de planta baixa més un pis i golfes. Originàriament es distribuïa en tres crugies, i més tard es va ampliar amb una crugia més a cada costat; possiblement també es va ampliar per la part posterior amb un cos de menor alçada. Actualment la façana principal, encarada vers migdia, presenta cinc eixos d’obertures, amb un portal adovellat central i les finestres emmarcades amb pedra carejada, dues de les quals han estat transformades en balcons. A la part superior de l’eix central llueix un magnífic rellotge de sol de forma quadrada emmarcat amb rajola policromada. L’interior de la casa ha conservat perfectament la distribució de les tres naus, amb una àmplia sala al primer pis i un vestíbul anàleg a la planta baixa. Ambdues distribueixen l’accés a les estances laterals mitjançant unes portes que compten amb magnífiques llindes decorades amb gravats: Destaquen per la varietat en els motius decoratius i els símbols, que no es repeteixen en cap d’elles. Tota aquesta part es va construir de manera perfectament planificada i regular l’any 1593, tal com posen de manifest dues inscripcions de les llindes.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El cos adossat a la banda dreta queda disposat de forma obliqua. És una construcció més moderna, de tres crugies, que compta amb una torre de cinc pisos d’alçada al costat oest i amb un cos davanter més baix coronat per una terrassa balustrada de maons.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al costat esquerra s’aixeca una construcció de planta quadrada de quatre pisos i amb teulada a quatre vessants sobre un ampli ràfec. Presenta una composició totalment simètrica i regular de factura contemporània, probablement del tombant de segle XX.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel costat de migdia tanca el barri una construcció també de funció residencial feta ja en època de l’OTA, possiblement bastida sobre antics coberts. És formada per dos cossos: un de transversal, de dues plantes, i un altre que compta amb un pis més i té el carener perpendicular a la façana. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span>El teatre-cinema, que és la construcció més moderna (1950), té una planta allargada que queda flanquejada per dos cossos laterals avançats i més alts. La façana principal queda remarcada per un porxo amb tres arcades amb una escalinata davantera d’accés. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Més a llevant s’aixeca en solitari la capella de Santa Maria, construïda entorn dels anys 1925-28. És un temple d’una sola nau amb planta de creu llatina. Exteriorment força austera, a la façana principal destaca per un timpà exempt amb un baix relleu que recrea l’episodi dels evangelis en què Jesús és envoltat per infants, en clara al·lusió amb l’orientació de la finca envers la protecció dels menors. La façana és coronada amb un campanar d’espadanya, i a la part alta tots els murs tenen finestres amb vitralls translúcids que estan protegits per reixes. L’interior es caracteritza per un espai de gran amplitud, ben il·luminat pels finestrals i amb una alta coberta sustentada per dos arcs diafragmàtics. A l’altar llueix un retaule dedicat al Roser, obra de l’escultor Gomara (la imatge) i del pintor Darío Vilás.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En el camí d'accés entre el barri i l'ermita hi trobem una font de tipus modernista, amb una imatge de la Mare de Déu de Montserrat.</span></span></span></p> 08108-11 Sector est del terme municipal. El Pla <p><span><span><span><span>La masia és d’origen medieval i antigament es coneixia com a mas Torres o can Torres. El nom de Torres ja consta en el fogatge de 1497. En el fogatge de 1553 s’esmenta a nom de Joan Torres. En diversos documents al llarg del segle XVI (1508, 1554/1576) també es fa referència al mas Torres. El 1596, en un document anomenat 'Repertori comemorial i consuerta de rendes i fruits' hi ha la següent referència: “La Casa Torres de Llissà de Vall posseheix tres feixas de terra ditas los feudons qual son enclou y senyoria de la Rectoria de dita parròquia (...)”. El 1634 el propietari era Joan Torra, que havia de pagar un cens corresponent a un parell de capons per Nadal més 18 ous al monestir de Sant Pere de les Puel·les. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1593 la part principal de la masia es va reconstruir per dotar-la d’una estructura clàssica i perfectament regular amb tres crugies. Així ho posen de manifest les llindes interiors, dues de les quals tenen inscrit aquest any. Això denota que al segle XVI ja era un dels masos principals del terme, i la família torres devia haver assolit un nivell social destacat. En aquesta època, doncs, l’estructura de la masia en el seu cos originari havia quedat ben definida, encara que als segles XVII o XVIII s’hi van fer algunes ampliacions.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>La família de cognom Torra o Torres es va mantenir al capdavant del mas fins al segle XIX. Al segle XVII tenim documentats Joan Torra (1663, 1667, 1672). El 1705 hi ha referències sobre la defunció de Paula Torra, muller de Joan Torra. L’any 1786 hi ha documentat Josep Torra que, juntament amb Josep Nadal, consta en una causa sobre l’ús de les aigües de reg. Sobre aquesta qüestió cal dir que la masia era beneficiària del Rec de les Torres, que iniciava el seu recorregut en un punt força distant de Lliçà d’Amunt i arribava fins aquesta masia. Les primeres escriptures de la masia on aquest rec consta més explícitament són de l’any 1832. Encara avui està en ús i proporciona aigua de reg a les terres de la finca. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A principis del segle XIX, en l’Apeo o registre municipal de finques de l’any 1818 la casa apareix a nom de Joan Torres. Més endavant va passar a una família destacada de Barcelona, els Agustí, que hi venien a estiuejar i tenien masovers a la casa. Mossèn Joan Masó en el programa de la Festa Major de 1988 explica alguns detalls de la vida d’aquesta família a Lliçà. Eren molt nombrosos, ja que tenien dotze fills i venien amb el servei: la dida, la mainadera, la cuinera, la cambrera, etc. Cada vespre, després de resar el rosari, hi havia ball amb el fonògraf, que era compartit tant pels fills de l’amo com dels masovers. Un dels fills dels propietaris, Ignasi Agustí i Peypoch, fou un conegut periodista i escriptor, autor de la coneguda sèrie de novel·les “La Saga dels Rius”, de la qual als anys 1940 se’n va fer una pel·lícula i a la dècada de 1970 una sèrie televisiva. La primera novel·la, “Mariona Rebull”, es desenvolupa en bona part a Lliçà de Vall i en aquesta mansió, ja que l’autor situa la casa de la protagonista a la torre residencial que hi ha al costat de la masia. En altres obres Ignasi Agustí narra les seves vivències de jove en aquesta masia i també a can Coll. En època dels Agustí, doncs, el conjunt es va ampliar amb noves edificacions, com ara la torre residencial de ponent. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1925 Ramon Albó, polític, sociòleg i advocat especialitzat en temes penitenciaris, va aconseguir la compra de la masia de les Torres per tal de destinar-la a un projecte de colònia agrícola. Ramon Albó i Martí (Barcelona, 1871 - 1955), d’ideari conservador i catòlic, s’havia interessat des de jove en temes carceraris, i aviat fou nomenat cap del Patronat de Nens i Adolescents Presos. El 1905 va escriure un llibre sobre “Corrección de la infancia delincuente”. Fou el primer jutge president del Tribunal Tutelar de Menors des del 1922, i aquest any fou nomenat també Director General de Presons, càrrec des d'on intentà reformar el sistema penitenciari i rehabilitar els joves delinqüents. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Precisament amb aquesta finalitat l’any 1925 Albó va cedir la propietat de les Torres primer al tribunal de menors, amb la idea de convertir la masia en un centre d'atenció a nois en risc d'exclusió social. El 1928 es va fundar oficialment l'Obra Tutelar Agrària (OTA), que va assumir la titularitat de l’escola i colònia agrícola que s’estava creant entorn d’aquesta finca, que també incloïa la casa de la Bella Plana i, més tard, l’antiga masia de can Nadal. En un principi a la Bella Plana s’hi van instal·lar noies i a les Torres nois, però veient que amb un veïnatge tan proper això podia ser una font de problemes aviat es decidí dedicar tota la colònia només a nois. El 1927 el centre tenia 80 alumnes. Més tard es van reconstruir o adaptar antics coberts com a edificis residencials i altres serveis, i els alumnes van augmentar fins a 150.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Entorn de 1925-1928 Albó va fer construir la capella de la Mare de Déu del Roser, per la qual cosa el conjunt va començar a ser conegut com a Santa Maria del Vallès o de les Torres. Pel que es diu en un llibre de Ricard Font (2011: 61) queda clar que l’església ja existia l’any 1928: “la foscor comença quan la Junta de Protecció autoritza l’any 1928 uns pagaments per habilitar la finca i l’església de les Torres amb un pressupost extraordinari”. També diu que Ramon Albó va destinar aquesta partida que havia de ser per a l’església a construir la masia de Bella Plana l’any 1929. Així mateix, en un altre llibre escrit pel mateix Ramon Albó (1955: 125-126) sembla entendre’s que l’arquitecte seria el reconegut Enric Sagnier (1858-1931), que també va firmar el projecte de la masia de la Bella Plana. L’interior de la capella té un retaule dedicat al Roser, amb una imatge de l’escultor Gomara i les pintures de Darío Vilás. El retaule es va fer per iniciativa del secretari de la Junta de Menors. A la capella s’hi celebrava un romiatge i aplec del Roser, en el qual hi participaven veïns, alumnes i ex-alumnes. La capella tenia un benefici eclesiàstic de la Mare de Déu de Gràcia. Hi ha una tradició que diu que quan les gallines ponien els ous les dones els portaven davant de l’altar d’aquesta capella perquè els donés la classe d’aviram que més els convenia, ja fos gall o gallina. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Amb l'adveniment de la Segona República Ramon Albó va perdre tots els seus càrrecs. Després de la Guerra Civil va ser rehabilitat, i el seu paper en la reconstitució del Tribunal de Menors, des d’una posició tradicionalista i catòlica, ha estat controvertit. En els anys posteriors a la guerra els menors de 14 anys eren ubicats a la Bella Plana, amb un mestre i un educador. A la casa pairal hi residien uns 20 nois d’entre 18 i 20 anys, que estaven acollits per Ramon Albó i la seva esposa Maria Ferrer. A la casa dels oms un educador tenia també al seu càrrec uns 20 nois, d’entre 16 i 17 anys. Finalment, a la casa petita un altre matrimoni tenia cura dels nois d’entre 14 i 16 anys. Les dues masies s’havien anat complementant amb un bon nombre d’instal·lacions agropecuàries que constituïen una granja autosuficient, amb tot tipus de bestiar i una bona àrea de regadiu. Els productes es transportaven en carro cap a Granollers i es venien al mercat. Una de les especialitats de la casa era, i encara és, les mongetes del ganxet. L’últim edifici que es construí al recinte de les Torres va ser el teatre-cinema, l’any 1950 (Busto, 2017: 25). Comptava amb un ampli escenari, sala de butaques, una moderna instal·lació de luminotècnia i decorats pintats pels propis alumnes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1930 el matrimoni format per Josep Domènech i Mas i Josefa Pardo i Cruells van començar a dirigir la “Colònia Agrícola Santa Maria del Vallès”. Quan durant la Guerra Civil espanyola aquesta institució fou tancada, el Sr. Domènech continuà en la plantilla de funcionaris del Tribunal Tutelar de Menors i també en la direcció de l’Escola Agrícola de Plegamans, fins a la reobertura de Santa Maria del Vallès en 1940, on el matrimoni continuà fins a la seva jubilació a l’octubre de 1971. </span></span></span><span><span><span>En tot aquest període el Sr. Domènec va treballar amb mestres, educadors i altres empleats per tractar sobre la gestió pedagògica, agrícola i administrativa de la Institució, i la Sra. Pardo va ser la responsable de la gestió de les cases: cuina, neteja de les dependències, vestuari (confeccionava la roba de tots els alumnes), etc. En Josep Domènech dirigia un equip format per un mestre, tres educadors i les seves respectives esposes, que en règim familiar portaven els alumnes dividits en 4 grups. En tot moment es preocupaven de donar l’ensenyança més adient als alumnes acollits i es preocupaven de fer-los la vida més agradable, i s’interessaven per tot. Compartien la taula dels alumnes junt amb els seus fills, que feien la mateixa vida familiar. </span></span></span><span><span><span>El 28 d’abril de 1983 el matrimoni Domènec-Pardo va rebre la “Medalla del Treball Francesc Macià” de la Generalitat de Catalunya, per la seva dedicació durant més de 35 anys a l’educació i assistència dels alumnes acollits a Santa Maria del Vallès.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En els darrers decennis la colònia agrícola ha seguit en actiu. A la dècada de 1970 la residència de la Bella Plana va quedar deshabitada i les instal·lacions de l’OTA es van concentrar a les Torres. En l’actualitat l’Obra Tutelar Agrària és una fundació privada sense ànim de lucre que continua desenvolupant diferents programes assistencials i socioeducatius per a adolescents i joves en risc d'exclusió social. La fundació manté la identitat i els valors cristians que han inspirat l’OTA des dels seus inicis. A més de les masies de Les Torres i la Bella Plana, a Lliçà de Vall l’OTA és propietària també de can Nadal.</span></span></span></span></p> 41.5925700,2.2532300 437761 4604811 08108 Lliçà de Vall Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/89994-torres-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/89994-torres-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/89994-torres-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/89994-torres-35.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/89994-torres-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/89994-torres-32.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/89994-torres-12.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/89994-torres-22.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/89994-torres-13.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/89994-torres-esglesia-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/89994-torres-llindes-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/89994-torres-vista-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/89994-torres-33.jpg Inexistent Modern|Contemporani|Popular|Medieval Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial - productiu Inexistent 2022-10-24 00:00:00 Jordi Piñero Subirana Altres denominacions: Santa Maria de les TorresInformació facilitada pel president de l’OTA. Dades documentals facilitades per l’Arxiu Municipal i pel Centre d’Estudis i Recerca de Lliçà de Vall (CER). 94|98|119|85 46 1.2 2484 41 Patrimoni cultural 2024-04-23 10:13
91707 Barri del Bosc Codern https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-del-bosc-codern <p><span><span><span>BUSTO VEIGA, Anna M. (2017). <em>Els nostres records. A l’Arxiu Municipal de Lliçà de Vall</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 41.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 56.</span></span></span></p> XX <p><span><span><span><span>Barri de cases unifamiliars de promoció municipal creat a mitjans de segle XX que és representatiu d’un tipus d’urbanisme inspirat en els habitatges populars. Està emplaçat vora el bosc del mateix nom i en paral·lel a la carretera de Bigues i Riells, ja als afores del nucli urbà. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Consta de diversos carrers força estrets amb una placeta a l’entrada del barri. Les cases són majoritàriament alineades i entre mitgeres, tot i que n’hi ha algunes que queden lleugerament separades, i responen a un mateix model tipològic que, amb petites variacions, es va repetint en tot el conjunt. Es tracta d’habitatges de dues plantes més golfes, amb les façanes ordenades simètricament en base a tres eixos d’obertures amb finestres de proporció vertical. Originàriament les façanes eren pintades de blanc i ressaltades amb un sòcol d’aplacat de pedra, i la majoria encara es conserven així. Com a elements que singularitzen el conjunt només hi trobem les teuladetes en voladís que aixopluguen el portal de cada casa i, en les façanes laterals, dues petites obertures de ventilació de forma triangular sota la teulada. La majoria de cases compten amb patis posteriors. Amb els anys algunes han anat introduït reformes que han fet variar lleugerament la seva fesomia exterior.</span></span></span></span></p> 08108-88 Sector nord-est del terme municipal <p><span><span><span>Les obres d’urbanització d’aquest barri van començar l’any 1955. Al llarg d’uns anys es van construir aquestes casetes unifamiliars que van ser fruit d’una promoció municipal. En el context de la dècada de 1960 hi van venir moltes famílies procedents de l’àrea barcelonina, que les tenien com a segones residències. Més tard, van passar a ser propietat dels diversos estadants i s’hi van anar fent reformes.</span></span></span></p> 41.5960600,2.2421900 436844 4605206 08108 Lliçà de Vall Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91707-codern-barri-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91707-codern-barri-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91707-codern-barri-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91707-codern-barri-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91707-codern-barri-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91707-codern-barri-10.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial Inexistent 2022-06-09 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 98 46 1.2 2484 41 Patrimoni cultural 2024-04-23 10:13
50176 Bosc de can Many https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-many <p>ROMERO, F. Xavier et al. (2000) Turisme naturalista. Granollers: Taller d'Ocupació 'la Font'. Document mecanografiat.</p> <p><span><span><span><span><span>SERVEI DE MEDI AMBIENT I ESPAIS VERDS (2004). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers. Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM). Aprovat el 21/9/2004. Fitxa del Catàleg: ENIM-04 (La Costa). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Bosc situat a llevant del casal de can Many, en el coster i la part baixa de la Serra de Llevant en aquest sector. Forma part de l’espai natural d’interès municipal de la Costa (ENIM-04), juntament amb el bosc de Can Feliuà, el bosc de Can Riera i el bosc de Ca n’Amat. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Aquests boscos creixen en pendents molt pronunciats, fet que ha donat el nom de la Costa. L’interior dels boscos de la Costa són espais poc accessibles que tenen un estat de conservació molt bo. Des de l’any 2019 s’estan habilitant una sèrie de camins que discorren paral·lels al bosc de la Costa i que permeten la connexió des del sud del municipi (camí de Can Ninou) fins a la xarxa de camins que neix al bosc de Sant Nicolau, ben a prop de la ciutat de Granollers. La seva morfologia allargada fa que La Costa sigui un excel·lent connector dels medis naturals del nord de la Serra de Ponent (boscos de Sant Nicolau i la Font del Ràdium) i del sud del Pla de Palou (Bosc de Can Cabanyes i Bosc de Can Gordi), (fitxa ENIM-04).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa al bosc de can Many en particular, hi trobem </span>una pineda enjardinada a la zona oest i un bosc mixt de pi blanc i alzina a l’est<span>. Ocupa una superfície d’unes 1'2 ha, a la zona de caiguda de la serra de Ponent cap al riu. Tal com diem, a la zona oest, en la part més alta i propera al casal de can Many hi ha una superfície considerable d’espai que fou més o menys condicionat i enjardinat pels propietaris i que forma part de la seva finca particular. Aquí hi trobem espècies arbòries no originàries que hi foren plantades artificialment, com per exemple els xiprers.</span></span></span></span></p> 08096-329 Sector oest del terme municipal. Serra de Ponent. Vora el casal de can Many. Camí de can Many. <p><span><span><span><span>Igual que succeeix amb la majoria de boscos de Granollers, el que actualment queda d’aquest bosc és només un fragment entre les grans masses arbòries que recobrien en el passat la plana vallesana. Sembla molt probable que hagi perdurat per la inaccessibilitat del terreny on es produeix el seu creixement, o perquè els pagesos mantenien els seus boscos per extreure’n productes que compaginaven amb l'agricultura i la ramaderia (ROMERO, 2000).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>El nom del bosc ve de l’antiga masia que es troba al seu costat: can Many. Entorn de la dècada de 1970 aquesta finca fou adquirida per la família Espona, propietaris de la fàbrica de pastes Gallo, ubicada al polígon industrial que hi ha sota la masia. Aleshores el casal fou totalment reformat i ampliat amb noves construccions, de manera que es va convertir en la gran mansió que és actualment. També van enjardinar el conjunt i van plantar noves espècies a la part superior del bosc de can Many. A la dècada de 2020 la finca fou adquirida per la Fundació M.A. Center Spain, que hi ha habilitat el Centre Amma Granollers, orientat a temes de consciència i espiritualitat.</span></span></span></p> 41.5947587,2.2729878 439410 4605040 08096 Granollers Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50176-bosc-can-many-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50176-bosc-can-many-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50176-foto-08096-329-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50176-foto-08096-329-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Arbre o arbreda d'interès 2024-04-08 00:00:00 ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo 2153 5.1 2211 41 Patrimoni cultural 2024-04-23 10:12
91804 Can Met https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-met-1 <p><span><span><span>BADIA PUIG, Carme (2004). <em>Ara sí que hi som. Humor popular a la Vall del Tenes. Recull de xistes, acudits i anècdotes</em>. Pagès Editors, Lleida, p. 241-242.</span></span></span></p> <p><span><span><span lang='DE'>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 136, 146.</span></span></span></p> XIX-XX <p><span><span><span><span>Casa de pagès que es troba aïllada vora el camí avui anomenat carrer de Balmes, al barri de Les Casetes. Ha conservat bé els volums i la tipologia originària de casa pagesa popular del segle XIX, per bé que al seu voltant s’hi ha construït un bon nombre de coberts i també una casa moderna de nova planta, de manera que als costats i darrera la casa antiga s’hi ha configurat un conglomerat de construccions diverses.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El cos residencial originari és de dimensions modestes, de planta més o menys quadrada, i disposa de planta baixa més un pis. La façana principal, encarada vers migdia, s’estructura en base a dos eixos d’obertures, amb un portal d'arc escarser i una finestra al seu damunt que conserva l’ampit de pedra treballat. Més recentment, s’ha obert una nova finestra a la planta baixa. La resta de cossos són de tipologies i èpoques diverses. Tots els paraments són actualment arrebossats amb ciment. Uns metres a ponent, situada en una feixa enlairada sobre la casa, es conserva una era enrajolada de forma rectangular. </span></span></span></span></p> 08108-105 Barri de les Casetes. Carrer de Balmes, 54 <p><span><span><span>Antigament el centre de Lliçà de Vall era entorn de l’església parroquial, però no s’hi va formar cap nucli urbà. A finals del segle XVIII o principis del XIX va sorgir una concentració de cases disperses vora el camí que venia de les Torres i es dirigia cap a la parròquia tot travessant el camí de Sant Baldiri. Es va conèixer com Les Casetes i que es pot considerar l’embrió de l’actual nucli urbà. Sembla que les terres havien estat propietat de can Coll o de can Nadal. Les cases més antigues són les que es troben a la vora de l’antic camí: can Cosconer, can Filosa, can Quim, cal Ferrer, can Llanes (ja consten a l’Apeo o registre municipal de finques de 1818). També sembla que eren força antigues can Fleca i can Toni, situades al principi del camí. Vora can Toni hi havia un pont amb volta de pedra sota el qual circulaven els transeünts del camí. La resta de cases es van construir a mitjans de segle XIX: can Cinto Vell, can Camp, can Xic Filosa... I de finals de segle XIX hi ha can Cinto o can Sidro Filosa (1899). En un principi a cal Ferrer hi havia una petita botiga i cafè. D’altra banda, a la primera dècada del segle XX es va començar a construir la carretera de Parets a Bigues i Riells. L’any 1908 es treballava en el projecte i el 1909 ja s’hi feien obres. La carretera marcava un eix nord-sud sobre el qual es va prolongar el barri de Les Casetes tot configurant el nucli urbà més modern.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa a can Met en particular, no en coneixem notícies antigues. L’autor GARCÍA-PEY (1999: 146) explica que antigament per batre a l’era de la casa venien euguessers de fora, sobretot de Castellterçol. Després de ventar es feia una passada per la màquina de maneta, que encara es conserva. La casa tenia vinyes que eren propietat de can Coll i que es trobaven al camí de can Coll, a la cara nord, sota el turó al Sot dels Nostris.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>En un llibre de Carme Badia (2004: 241) sobre humor popular a la Vall del Tenes s’expliquen algunes anècdotes referides a can Met.</span></span></span></p> 41.5921200,2.2413600 436771 4604769 08108 Lliçà de Vall Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91804-can-met-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91804-can-met-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2022-06-09 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 119|98 45 1.1 2484 41 Patrimoni cultural 2024-04-23 10:17
50012 Casa Cumella https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-cumella <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>GARRELL I ALSINA, Amador (1960) Granollers, vila oberta, Granollers, Gràfiques Garrell.</p> XX <p><span><span><span><span>Casa unifamiliar representativa de l’arquitectura catalana d’avantguarda de mitjans de segle XX, obra dels arquitectes Josep Martorell i Oriol Bohigas. La composició es caracteritza per un interessant joc de volums de formes quadrangulars, junt amb el contrast de diferents materials que formen les façanes: rajola, obra calada de maó, ciment i arrebossat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>És una edificació entre mitgeres en cantonada, que consta de planta soterrània, baixa i pis, amb coberta plana. Les façanes són planes amb domini del buit sobre el ple, arrebossades. Les amples corretges - impostes reforcen l'horitzontalitat de la seva composició. Els buits estan protegits amb gelosies ceràmiques o persianes de llibret mòbil de pala ampla. La porta d'entrada està reculada dins un cancell obert al carrer (CUSPINERA et alií, 2001).</span></span></span></p> 08096-140 Carrer de Girona 168-170 <p><span><span><span><span>Aquesta casa va pertànyer a Antoni Cumella Serret (Granollers, 1913-1985), que fou un ceramista de fama mundial, pare del també ceramista Toni Cumella. L'any 1960 fundà l'escola d'art FAD a Barcelona, juntament amb Alexandre Cirici i Romà Vallès. Va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya el 1981, en la seva primera edició, i el 1982 va rebre la medalla d'or del FAD Foment de les Arts i el Disseny. El 1982 fou nomenat fill predilecte de Granollers. El 1984 realitzà la Medalla del Parlament de Catalunya. Ceràmica Cumella continua en actiu, amb seu al Carrer de Girona 87, de Granollers.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La casa Cumella és obra dels arquitectes Josep Martorell i Oriol Bohigas, renovadors de l’arquitectura catalana a partir de la dècada de 1950. Van formar l’anomenat 'Grup R', que va trencar amb l'arquitectura oficial de la postguerra, amb una innovadora llibertat expressiva reforçada amb asimetries compositives. Precisament als </span>anys 1950 Antoni Cumella havia col·laborat activament amb el Grup R. <span>Segons dades del cadastre, no sempre del tot fiable, aquesta casa s’hauria construït l’any 1960.</span></span></span></span></p> 41.6139200,2.2921300 441023 4607154 Possiblement 1960 08096 Granollers Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50012-casa-cumella-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50012-casa-cumella-2.jpg Inexistent Avantguardes|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2023-11-29 00:00:00 ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo Josep Martorell; Oriol Bohigas (arquitectes) 107|98 45 1.1 2484 41 Patrimoni cultural 2024-04-23 10:12
91791 Col·lecció de can Coll https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-can-coll <p><span><span><span>BUSTO VEIGA, Anna M. (2005). “La masia de Can Coll: símbol de la pagesia benestant de Lliçà de Vall”, <em>Notes</em>, vol. 21 (gener de 2005), Centre d’Estudis Molletans – Ajuntament de Mollet del Vallès, p. 51-80.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BUSTO VEIGA, Anna M. (2005). “La masia de Can Coll: símbol de la pagesia benestant de Lliçà de Vall”, Treball consultable a internet: <a href='https://www.llissadevall.cat/ambits/can-coll/'>https://www.llissadevall.cat/ambits/can-coll/</a></span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRERAS FONT, Núria et al. (1999). <em>Lliçà de Vall, 1.000 anys d’història</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 110-111, 120-121. </span></span></span></p> <p><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 56-60, 211.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GARRIGA, Joan (1991). <em>De Licano Subteriore a Lliçà d’Avall/de Vall</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall. </span></span></span></p> <p><span><span><span>MARCO-PALAU, Francesc (2013). “Les pintures de Palau Ferré a la capella de can Coll (Lliçà de Vall)”. <em>Revista del Centre d’Estudis de Granollers</em>, núm. 17, p. 167-177.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MARCO-PALAU, Francesc (2019). <em>El pintor que cremava els seus quadres. Assaig biogràfic de Maties Palau Ferré.</em> Editorial Gregal, Maçanet de la Selva, p. 71-74.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROVIRA, Francesc; SUNYOL BUSQUETS, Julieta (2021). <em>En Tragina i en Maties</em>. Editorial Alpina; Ajuntament de Lliçà de Vall.</span></span></span></p> XVII-XX <p><span><span><span><span>Col·lecció d’objectes diversos emplaçada a la masia de can Coll que fou aplegada pel seu darrer propietari, Eduardo Sancho Costa, amant de l’art i col·leccionista. El conjunt ha estat inventariat durant els anys 2017-2018, i s’hi han registrat 3.537 elements. Una part molt important correspon a pintura, amb molta obra de Joaquim Urgell (Urgeell) i d’altres autors coneguts, com Joan Miró o l’hongarès Károly. Un altre àmbit destacat és el de la ceràmica, </span></span></span></span>amb obres del ceramista Joan Baptista Guivernau i Sans, <span><span><span><span>que compta amb un gran nombre de plats, rajola i altres peces molt representatives de la historia de la ceràmica catalana. També és remarcable el conjunt de mobiliari de diferents èpoques i estils que omplien les estances de la casa: modernisme, isabelí, art déco, barroc... La col·lecció també inclou molts altres objectes d’ús quotidià i diversos, com ara eines, estris de la llar, arreus, màquines, joguines, etc. La gran majoria dels objectes són del segle XX, però n’hi han alguns de més antics: segle XVII o anteriors. Molts dels objectes més antics no han estat datats a l’inventari, a l’espera d’una catalogació més aprofundida. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En el moment de la compra de la casa per part de l’Ajuntament l’any 2017 els objectes de la col·lecció decoraven profusament les diferents estances i tots els racons d’aquesta casa-palau. Amb motiu de la restauració de l’edifici, bona part de la col·lecció s’ha guardat emmagatzemada en diferents sales.</span></span></span></span></p> 08108-102 Masia de can Coll. Avinguda del Pla, s/n <p><span><span><span>El 1957 la masia de can Coll fou adquirida per Eduardo Sancho Costa, que estava casat amb Mercè Vilardell Capdevila. Sancho era un industrial del Poble Nou de Barcelona, col·leccionista i amant de l’art que estava en contacte amb artistes de l’època. D’aquí ve que a can Coll s’hi aplegués molta obra de pintors coneguts, com Joaquim Urgell (Urgeell). També s’hi conserva una important col·lecció de ceràmica, de mobiliari i d’objectes diversos. Però sobretot són remarcables les pintures que va encarregar l’any 1963 a l’artista Maties Palau Ferré (Montblanc 1921 - 2000) per decorar la capella. Palau Ferré havia estat deixeble de Picasso a París. Les pintures il·lustren el tema de l’arribada de les relíquies de sant Vicenç i santa Clara. Poc abans, la capella havia estat remodelada i ampliada per l’arquitecte Jordi Bonet Armengol en col·laboració amb l’artista Josep M. Subirachs, que hi va fer l’altar. Ambdós es van conèixer a can Coll i després van seguir col·laborant en l’obra de la Sagrada Família de Barcelona. Eduardo Sancho també va dotar can Coll de mobiliari d’època, ja que quan va adquirir la casa tenia les estances buides.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A les dècades de 1970 i 1980 la planta baixa i el jardí van ser destinats a restaurant, que fou arrendat a Sadurní Ros Arimón. Llavors algunes sales es van adaptar per a aquest ús. Des del 2002 fins el 2012 aquest mateix espai fou llogat a l’Ajuntament per poder-hi realitzar diverses activitats. Finalment, l’any 2017 l'Ajuntament de Lliçà de Vall va adquirir tota la finca. Prèviament s’hi han realitzat intervencions de neteja i acondicionament, així com un inventari dels béns mobles. El 2020 es van restaurar part de les pintures de la capella, el 2022 s’ha finalitzat la restauració de les cobertes i façanes exteriors, però encara resten importants actuacions a l’interior.</span></span></span></p> 41.5848200,2.2404900 436692 4603959 08108 Lliçà de Vall Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91791-can-coll-planta-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91791-can-coll-planta-18.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91791-can-coll-planta-12.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91791-can-coll-colleccio-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91791-can-coll-colleccio-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91791-can-coll-colleccio-20.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91791-can-coll-sant-joan-1.jpg Legal Barroc|Contemporani|Neoclàssic|Isabelí|Avantguardes|Art Decó|Abstracció|Modern Patrimoni moble Col·lecció Pública Ornamental BCIN National Monument Record Civil 2022-09-19 00:00:00 Jordi Piñero Subirana Informació facilitada per l’arxivera municipal, Anna Busto. 96|98|99|100|107|110|111|94 53 2.3 1768 41 Patrimoni cultural 2024-04-23 10:13
91768 Llindes de la masia de les Torres https://patrimonicultural.diba.cat/element/llindes-de-la-masia-de-les-torres XVI <p><span><span><span><span>Conjunt de llindes decorades amb relleus que es troben a l’interior de la masia de les Torres, concretament a les diferents portes de la sala (al primer pis) i també en l’estança corresponent de la planta baixa que serveix com a vestíbul. Es tracta de la part principal de la masia, que adopta una distribució clàssica en tres crugies. Tota aquesta part té una estructura perfectament regular i uniforme, i es pot datar a l’any 1593, tal com deixen clar les inscripcions de dues de les llindes.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les llindes estan decorades amb gravats de bona qualitat, i destaquen per la varietat en els motius decoratius i els símbols, que no es repeteixen en cap d’elles. Hi trobem un escut amb el monograma (IHS), una rodeta o molinet semblant a una trisquela celta però amb quatre braços; el monograma amb la data 1593; una creu patent sobre el mont Calvari o Gòlgota flanquejada per dos canelobres; una màndorla amb sanefes inscrita en un quadrat; una creu sobre el Calvari; un triangle de costats arrodonits amb una creu patent al damunt i la inscripció 1593. Possiblement aquests símbols tenien relació amb les estances de la casa a les quals donaven accés.</span></span></span></span></p> 08108-97 Masia Les Torres de Santa Maria. Sector El Pla <p><span><span><span>La masia de Les Torres és d’origen medieval. El nom de Torres ja consta en el fogatge de 1497. En el fogatge de 1553 s’esmenta a nom de Joan Torres. En diversos documents al llarg del segle XVI (1508, 1554/1576) també es fa referència al mas Torres. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1593 la part principal de la masia es va reconstruir per dotar-la d’una estructura clàssica i perfectament regular amb tres crugies. Així ho posen de manifest les llindes interiors, dues de les quals tenen inscrit aquest any. Això denota que al segle XVI ja era un dels masos principals del terme, i la família torres devia haver assolit un nivell social destacat. En aquesta època, doncs, l’estructura de la masia en el seu cos originari havia quedat ben definida, encara que als segles XVII o XVIII s’hi van fer algunes ampliacions.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La família de cognom Torra o Torres es va mantenir al capdavant del mas fins al segle XIX. Posteriorment la propietat va passar a una família destacada de Barcelona, els Agustí, que hi venien a estiuejar i tenien masovers a la casa. Des de 1928 és la seu d’una colònia agrícola destinada a joves en risc d’exclusió social promoguda, i encara avui gestionada, per l'Obra Tutelar Agrària (OTA). Aquesta institució fou fundada per Ramon Albó, polític, sociòleg i advocat especialitzat en temes penitenciaris.</span></span></span></p> 41.5925400,2.2533400 437770 4604807 1593 08108 Lliçà de Vall Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91768-torres-llindes-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91768-torres-llindes-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91768-torres-llindes-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91768-torres-llindes-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91768-torres-llindes-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91768-torres-llindes-8.jpg Física Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental Inexistent 2022-06-09 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 94 47 1.3 2484 41 Patrimoni cultural 2024-04-23 10:13
50186 Homenatge a la pagesia https://patrimonicultural.diba.cat/element/homenatge-a-la-pagesia-0 <p>.</p> XXI <p><span><span><span><span>Escultura emplaçada als jardins de Josep Sala, a la plaça de Sant Miquel, obra de l’artista Llucià González. Té per títol “Homenatge a la pagesia”. L’artista ha volgut representar el fruit de la llavor dels promotors de la Fira de l’Ascensió de Granollers, com a homenatge als orígens d’aquesta mostra multisectorial. Es tracta d’una obra que neix de la terra, com la Fira, que té les seves arrels a l’agricultura i la ramaderia. Aquesta planta creix, es desenvolupa i torna a les seves arrels per acabar florint. Així és com l’autor de l’escultura ha expressat l’evolució de la tradicional Fira de Granollers. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta d’una escultura feta amb planxes d’acer corten, que adopten formen sinuoses, com nascudes de la terra.</span></span></span></span></p> 08096-339 Als Jardins Josep Sala i Perramon, al costat de la plaça de Sant Miquel <p><span><span><span><span>Aquesta escultura es va fer per encàrrec de la família Ganduxer, per recordar els promotors de la Fira de l’Ascensió. Es va realitzar entre els anys 2001-2003.</span></span></span></span></p> 41.6005000,2.2860500 440504 4605668 2001-2002 08096 Granollers Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50186-escultura-jardins-j-sala-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50186-escultura-jardins-j-sala-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50186-escultura-jardins-j-sala-2.jpg Inexistent Abstracció|Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Ornamental Inexistent 2023-11-20 00:00:00 ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo Llucià González 111|98 51 2.1 2484 41 Patrimoni cultural 2024-04-23 10:12
50059 Granollers a l'Onze de Setembre https://patrimonicultural.diba.cat/element/granollers-a-lonze-de-setembre-0 <p>HOMS I COROMINAS, Josep (1995) Granollers. Retalls d'Història Urbana. Granollers: Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista del Vallès.</p> XX <p><span><span><span><span>Escultura situada a la plaça del mateix nom i dedicada a la diada nacional de Catalunya, obra de l’artisa Manuel Cusachs. Està feta de dues grans plaques de granit retallades que simbolitzen una persona amb els braços aixecats que sosté una senyera, dibuixada amb quatre elements de granit rosat de Porriño. A la peanya hi podem trobar diversos elements de pedra calcària de Montjuïc, i altres parts són amb granit d’Òrrius.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En una placa de marbre col·locada al peu s’hi pot llegir: “Els problemes nacionals només s’eliminen quan es restableix el regnat de la llibertat i de la justícia. Quan són respectats els drets, tots els drets individuals i col·lectius. Salvador Casanova i Grané, Granollers 11 de setembre de 1994”. </span></span></span></span></p> 08096-187 Plaça Onze de Setembre <p>El monument es va inaugurar l'any 1984 en el marc de la festa de l'11 de setembre i es va instal·lar, al solar que havia ocupat la fàbrica del gas, fundada el 1880. Posteriorment l'espai fou ocupat per FECSA. Les estructures van ser eliminades a mitjan de la dècada de 1980. Ben a prop seu van desaparèixer altres petites edificacions de caire industrial (HOMS, 1995)</p> <p><span><span><span><span>Al davant del monument les entitats de Granollers hi fan l’ofrena floral amb motiu de la Diada.</span></span></span></span></p> 41.6049200,2.2908300 440906 4606155 1994 08096 Granollers Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50059-escultura-11-setembre-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50059-escultura-11-setembre-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50059-escultura-11-setembre-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50059-escultura-11-setembre-placa.jpg Inexistent Abstracció|Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Simbòlic Inexistent 2023-11-20 00:00:00 ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo Manuel Cusachs 111|98 51 2.1 2484 41 Patrimoni cultural 2024-04-23 10:12
50153 Connector biològic de la Serra de Llevant https://patrimonicultural.diba.cat/element/connector-biologic-de-la-serra-de-llevant <p>BOSCH, R. (2000a). Anàlisi de la connectivitat entre Collserola i Sant Llorenç del Munt. Manuscrit.</p> <p>BOSCH, R. (2000b). Elements per a la formulació d'unes directrius territorials de connectivitat ecològica al Vallès. Direcció General de Patrimoni Natural i Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya.</p> <p>DIEGO, F.; MARTÏN, J.; RIBAS, J. (1994). Connexions biològiques entre els espais d'interès natural del Vallès. Criteris de conservació. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient. Direcció General de Patrimoni Natural i Medi físic. Manuscrit.</p> <p>ROMERO, F. Xavier et al. (2000) Turisme naturalista. Granollers: Taller d'Ocupació 'la Font'. Document mecanografiat. MAYOR, X.</p> <p>TERRADES G. (1999). Connectivitat biològica i Pla d'espais d'interès natural: Diagnosi general (etapa 1). Direcció General de Patrimoni Natural i Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya.</p> <p>MAYOR, X. (2000). Delimitació dels espais de connexió biològica entre les serres de Sant Llorenç del Munt i de Collserola. Direcció General de Patrimoni Natural i Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya.</p> Pressió urbanística important <p><span><span><span><span>Espai natural que inclou la Serra de Llevant i que té una funció important com a connector biològic, especialment rellevant pel fet que es troba en una zona altament urbanitzada. Les muntanyes de la Serra de Llevant s’estenen pel nord des del límit municipal de Granollers amb les Franqueses i fins a Montornès, a l'alçada de Quatre Camins. La Serra de Llevant està constituïda per un conjunt d'elevacions, cadascuna amb la seva denominació. De sud a nord es trobem:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La SERRA DE CAN GRI: antigues terres de vinya, on actualment hi ha una zona agrícola creuada per l'autopista AP-7. Conserva els bosquets de Can Mayol i Cal Ceballot.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La SERRA DE PALOU: a l’alçada de l’antic municipi de Palou i des d’on es té una àmplia vista de la plana de Palou. Per la banda est, en canvi, es divisa la serralada litoral, que ressegueix tota la costa. En un dels punts més alts hi trobem l’anomenat Peiró o Pedró: una antiga creu de terme de Palou.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La SERRA DE CAN GRAU: avui dia travessada per la ronda sud, és un paratge que combina els horts amb els conreus. En un passat no gaire llunyà hi havia dos extensos boscos que recobrien aquesta serra: el bosc de Ca n'Amat i el bosc de les Tres Torres.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La SERRA DELS CAPUTXINS: que s'estén per l'actual Font Verda, on els conreus de vinya i secà han donat pas a la completa urbanització i industrialització de la zona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Entre els cims més destacats de la Serra de Llevant hi ha la Torre de Pinós (229 m), que és el més alt, ocupat per una antiga torre de defensa. A poca distància es troba el </span><span><span><span>Puig de les Forques </span></span></span><span>(224m), turó situat al centre del parc de la Creu, on es pot gaudir d'una bona panoràmica de la ciutat de Granollers. Altres punts elevats, situats més cap al sud, són el Carabassot (168 m), on hi trobem un vèrtex geodèsic just al marge del tall que fa l'autopista, i el ja anomenat Pedró (172 m).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'únic curs d'aigua proper a la serra és el torrent de Vallderiolf, que recorre la serra de Llevant de nord a Sud, a pocs metres del límit municipal, però ja en territori de Les Franqueses i La Roca. La seva vegetació de ribera està molt alterada i només en alguns trams i trobem pollancres i robínies. Malgrat el fet de que les terres de Llevant són de secà, hi havia algunes fonts i basses malauradament avui pèrdues. La més coneguda era la Font Verda, situada a l'actual plaça de mateixa denominació, que va deixar de rajar quan es van urbanitzar els carrers del passeig de la Muntanya.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>D'altra banda, també cal incloure la zona de Cal Jardiner com a paratge d'interès paisatgístic i cultural que es troba dins la serra de Llevant (ROMERO, 2000). Aquest topònim prové de l'ofici del propietari de la casa, en Josep Garriga Canyers (GARCIA-PEY, 1990). Aquest indret presenta dos horitzons: al sector nord (cantó Torre de Pinós) incloent el parc de les Forques, formaria la connexió amb les Franqueses, com a pas cap al Montseny. Al sector Sud es tracta d'un continu fins l'autopista i el bosc de can Mayol, i mitjançant el Mogent fa el pas cap a la Serra Litoral. Hi trobem conreu de secà i terrassament, amb aprofitament de parc semi-urbà.</span></span></span></span></p> 08096-306 Sector est del terme municipal. Serra de Llevant 41.5916233,2.2949773 441240 4604676 08096 Granollers Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50153-alzines-sta-quiteria-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50153-pedro-area-descans-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50153-serra-llevant-h.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50153-peiro-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50153-cami-santa-quiteria-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50153-foto-08096-306-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50153-foto-08096-306-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social Inexistent 2024-04-17 00:00:00 ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo La important implantació urbanística en aquesta serra, molt superior a la present a la serra de Ponent, ha provocat la fusió dels barris de la Font Verda de Granollers amb el de La Torreta de La Roca. A més, al nord d'aquests barris s'ha instal·lat la zona industrial del Ramassar, on es localitzen empreses dedicades al vidre, l'automòbil, l'electricitat, el plàstic, els mobles i l'emmagatzematge de gas butà. En els últims anys, l'activitat industrial d'aquest polígon s'ha compaginat amb activitats lúdiques degut a l'assentament de cinemes, bars i altres comerços recreatius (ROMERO, 2000). 2153 5.1 2484 41 Patrimoni cultural 2024-04-23 10:12
89888 Arxiu municipal de Lliçà de Vall https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-llica-de-vall <p><span><span><span>BUSTO VEIGA, Anna M. (2017). <em>Els nostres records. A l’Arxiu Municipal de Lliçà de Vall</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 91-92.</span></span></span></p> XVIII-XXI <p><span><span><span><span>Fons documental de l’Ajuntament de Lliçà de Vall que es conserva en dues sales a la planta superior del mateix edifici de la casa consistorial. Inclou tant l’arxiu històric com l’arxiu administratiu i l’arxiu de gestió. El fons és format pels documents produïts i rebuts per l’ens municipal al llarg de la seva història. Seguint el quadre de classificació actualment vigent els fons inclouen els següents grups de sèries:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>1. Administració general (documentació conservada des de 1841 fins a 2014), 2. Hisenda (entre 1779 i 2013), 3. Serveis, obres i urbanisme (entre 1911 i 2014), 4. Servei d’aigües (entre 1917 i 2013), 5. Medi ambient i activitats econòmiques (entre 1862 i 2014), 6. Sanitat, salut pública i consum (entre 1863 i 2014), 7. Educació i ensenyament (entre 1925 i 2014), 8. Cultura i participació ciutadana (entre 1900 i 2012), 9. Serveis esportius (entre 1962 i 2014), 10. Serveis socials (entre 1933 i 2014), 11. Serveis agropecuaris (entre 1860 i 2011), 12. Servei d’ocupació (entre 1931 i 2001), 13. Col·leccions factícies (entre 1905 i 2015).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Per altra banda, l’Arxiu Municipal conserva i porta a terme el tractament arxivístic d’altres fons patrimonials particulars, com el de la masia de Can Coll, entitats locals com el Club de Futbol, l’Associació de Voluntaris, l’Agrupació Sardanista i d’Esbarjo Les Llisses, etc., a més de col·leccions personals o fotografies cedides.</span></span></span></span></span></p> 08108-2 Plaça de la Vila, s/n. Lliçà de Vall <p><span><span><span><span><span>La primera referència sobre l’existència d’un ajuntament al poble de Lliçà de Vall és un reglament de 1779 on hi consten despeses dels salaris municipals. Aquest és el document més antic conservat a l’Arxiu. La major part de la documentació, però, és posterior a 1834, quan els ajuntaments assumeixen unes competències i obligacions més clares. Cal suposar que en aquests períodes l’arxiu municipal es trobava en dependències del consistori. El 1955 l’Ajuntament adquirí un local situat a la plaça de Sant Jordi. Hi havia dependències per al secretari i una sala per guardar la documentació municipal. A la dècada de 1960, a més d’una sala ubicada en el mateix ajuntament, l’augment de la documentació va fer necessari que s’habilités part del magatzem d’un casal social que es feia servir com a garatge i on es va guardar la documentació històrica i part de l’administrativa. A partir de 1996 es va iniciar el projecte de creació de l’Arxiu Municipal de Lliçà de Vall, que va implicar també el progressiu trasllat dels fons documentals a la nova Casa de la Vila que aleshores s’estava construint. El nou arxiu es va inaugurar el 14 de juny de 1997. L’any 2002 es va aprovar el Reglament del Servei d’Arxiu, que compta amb un quadre de classificació. L’arxiu municipal de Lliçà de Vall forma part de la Xarxa d’Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona.</span><span> Amb la implantació de l’administració electrònica es va adoptar el model de quadre de classificació de la Generalitat de Catalunya i progressivament s’ha reduït la documentació en suport paper en un 90%.</span></span></span></span></span></p> 41.5864500,2.2391500 436582 4604141 08108 Lliçà de Vall Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/89888-arxiu-municipal-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/89888-arxiu-municipal-2.jpg Física Contemporani|Modern Patrimoni documental Fons documental Pública Administratiu Inexistent 2022-06-09 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 98|94 56 3.2 2484 41 Patrimoni cultural 2024-04-23 10:13
91939 Marcel·lí Vilardebò (anècdotes i contalles) https://patrimonicultural.diba.cat/element/marcelli-vilardebo-anecdotes-i-contalles <p><span><span><span>BADIA PUIG, Carme (2004). <em>Ara sí que hi som. Humor popular a la Vall del Tenes. Recull de xistes, acudits i anècdotes</em>. Pagès Editors, Lleida, p. 230-240.</span></span></span></p> XIX-XX Tradició oral conservada bàsicament a través de la bibliografia publicada <p><span><span><span><span>Marcel·lí Vilardebò i Farnés era el propietari de la masia de can Vilardebò, el segon terratinent del poble i polític adscrit a la Lliga Regionalista. El 1897 va heretar el mas i entre 1895 i 1933 va ser alcalde de Lliçà de Vall en tres ocasions. Sobre ell s’expliquen nombroses anècdotes i facècies, algunes de les quals han estat recollides en un llibre d’humor popular de Carme Badia (2004: 230). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Algunes contalles es refereixen al fet que el Vilardebò va ser dels primers a tenir cotxe i xofer. Es diu que un dia que tornava de jugar a cartes a Parets del Vallès quan va ser a la bassa d’en Rabassola es va parar. “El Vilardebò va anar a fer un riu i quan va estar va dir al xòfer:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>-Vinga, torna’m a portar al cafè!</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Quan va arribar al cafè de Parets tots els companys estaven a punt de marxar i ell, que les cartes l’encegaven molt i sempre deia “a mi no me’ls acabareu”, va fer:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>-Va, que ara els hem d’acabar tots!” (Badia, 2004: 238)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Una altra vegada que anava a jugar a cartes a Parets li va dir al xofer, que es deia Dolfo:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>“-Noi, engega el cotxe, que marxem amunt!</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>I quan el Dolfo el tenia engegat –engegà’l volia una estona, perquè era un cotxe primitiu, un Ford, que s’engegava amb manivel·la-, pujava i marxaven cap a Lliçà de Vall. Quan eren a l’indret de la carretera de Sabadell i ja havien de trencar cap a can Vilardebò, feia parar el cotxe. Ell baixava i anava a fer de ventre i després li deia al xòfer:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>-Saps què, noi? Tornem a Parets!</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>-Home, però per venir a fer això hem hagut de venir a Lliçà de Vall?</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>-En els de Parets no els vull deixar ni la merda!</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Però els calés els hi fotien.” (Badia, 2004: 240)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Altres anècdotes es refereixen a les relacions amb els mossos de la masia, a la garreperia de la seva dona i, sobretot, a la relació tibant i a les bregues que tenia amb el rector del poble, mossèn Oriol. La masia de can Vilardebò està situada al costat de la parròquia, i es diu que el Vilardebò i mossèn Oriol sempre s’insultaven des de casa seva estant.</span></span></span></span></p> 08108-130 Masia de can Vilardebò: entre les urbanitzacions de can Vilardebò i del mas Gordi. Avinguda de can Vilardebò 41.5952800,2.2299900 435827 4605128 08108 Lliçà de Vall Obert Regular Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Altres 2022-06-09 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2024-04-23 10:17
95504 Mural Homenatge a Ferrer i Guàrdia https://patrimonicultural.diba.cat/element/mural-homenatge-a-ferrer-i-guardia XXI <p><span><span><span><span>Mural grafit emplaçat a la façana lateral d’una nau (nau B1) dins el recinte de l’antiga fàbrica Roca Umbert. És obra de l’artista Roc BlackBlock i està concebut com a homenatge a Francesc Ferrer i Guàrdia, gran impulsor del moviment de renovació pedagògica a principis del segle XX. El mural es va pintar de manera col·lectiva sota la direcció de BlackBlock i amb la participació d’alumnes de l’escola Ferrer i Guàrdia de Granollers. Representa un noi caracteritzat de superheroi que porta uns llibres i aixeca la mà amb uns llapis. Està envoltat de paraules que volen promoure els valors educatius de l’escola Ferrer i Guàrdia: “ciència, compartir, investigació, riure, observar, pensar, crear, jugar, pintar...”</span></span></span></span></p> 08096-447 Fàbrica Umbert Roca. Avinguda Prat de la Riba, 75 <p><span><span><span><span>Aquest mural forma part del projecte d’art urbà impulsat per l’Ajuntament de Granollers sota la denominació Murs que parlen. Es va iniciar l’any 2006 amb el propòsit de millorar el paisatge urbà a partir de la intervenció artística. Consisteix en la promoció d’intervencions muralistes en parets mitgeres de la ciutat per artistes d’abast internacional. El projecte desenvolupa una intervenció artística de gran format per any, de tal manera que se’n pugui dissenyar un projecte educatiu i comunitari. Per tant, és una proposta en clau educativa, cultural i comunitària que inclou activitats de participació, debats, etc, i en la qual hi participen escoles, centres oberts, entitats veïnals... (Web Ajuntament de Granollers).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>En el marc d'aquest projecte des de l’Espai d’Arts de Roca Umbert es van impulsar una sèrie d'accions relacionades amb l'art urbà per apropar el veïnat a aquesta disciplina artística: accions a les places del barri, amb Pau Farell; tallers d’art urbà al Centre Obert Sud a càrrec d’Ermisenda Soy; i un audiovisual que recull l’opinió del veïnat realitzat pels usuaris de l’Espai Actiu de la Gent Gran, en una activitat dinamitzada per Nora Mugarza.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La realització del mural en concret es va portar a terme el maig de 2016. Fou dirigit per l’artista Roc BlackBlock i es va fer de manera col·laborativa amb alumnes de l'escola Ferrer i Guàrdia de Granollers. Concretament, amb 250 alumnes de 3 a 12 anys. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Roc Blackblock ha estudiat disseny gràfic a l'Escola Elisava de Barcelona, i il·lustració a l'Escola d'Art Serra i Abella, a l'Hospitalet de Llobregat. Es defineix com a il·lustrador 'tot terreny': murs, pell, paper, llenç, formats digitals... És en l'art urbà on ha concentrat i consolidat el seu bagatge per les diferents disciplines gràfiques. El seu treball està estretament lligat als moviments socials i a noves formes d'entendre la ciutat i l'espai públic. Algunes de les seves intervencions més destacades són les façanes de la Biblioteca Mercè Rodoreda, d'Horta Guinardó; del Casal de Joves de Roquetes; del Centre Social Can Vies o del Casal de Joves de Ripollet.</span></span></span></p> 41.6019700,2.2833500 440280 4605833 2016 08096 Granollers Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/95504-mural-umbert-roca-ferrer-i-guardia-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/95504-mural-umbert-roca-ferrer-i-guardia-4.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Ornamental Inexistent 2023-12-11 00:00:00 Jordi Piñero Subirana Roc BlackBlock 98 51 2.1 2484 41 Patrimoni cultural 2024-04-23 10:12
49849 La Pedra de l'Encant https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pedra-de-lencant <p><span><span><span>CLUSELLAS, Carme; BOSCH, Montse (2010). La llegenda de la Pedra de l’Encant. Editorial Alpina.</span></span></span></p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p><span><span><span>RIPOLL, Maria ( 2013). El desig a la pedra de l’encant”, Ed. La Gralla.</span></span></span></p> <p>TINTÓ, Lluís (1966) 'La Pedra de l'Encant', El 9 Nou, dilluns, 15 de juliol de 1996-El Calaix, p. 26.</p> XVI No presenta un bon estat de conservació <p><span><span><span><span>Pedra cilíndrica de gres vermell situada a</span><span> l'angle sudoest de la Porxada. És un element emblemàtic de Granollers que la imaginació popular ha revestit de llegendes i tradicions. Mesura uns </span><span>105 centímetres de diàmetre per 35 cm de grossor d'aflorament. Actualment es troba al costat del sòcol d'una de les columnes de sustentació de l'edifici de la Porxada. </span>Segurament, la seva presència és coetània de la construcció de la Porxada, entre els anys 1586 i 1587. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aprofitant la seva situació, al bell mig del mercat, s’utilitzava per fer els encants públics (subhastes) de productes d'agricultura i ramaderia. Segons diu la llegenda, aquesta pedra la va arrossegar una riuada de l'antic torrent que baixava pels carrers de Corró i de Barcelona, i va quedar dipositada al costat de la Porxada, on s'estarà fins que una altra riuada se la tornarà a emportar. Hi ha altres llegendes que la relacionen amb les bruixes.</span></span></span></p> 08096-2 Plaça de la Porxada <p><span><span><span>En un programa de la Festa Major de l'any 1928 Miquel Joseph va fixar el que la memòria popular deia sobre la Pedra de l’Encant. Segons això, els anys 1413-1414 sant Vicenç Ferrer va passar per Granollers i predicà des del damunt d'aquesta trona. Per cridar l'atenció dels oients, i com a recurs oratori, hauria llençat una sentència que va esdevenir llegenda la llegenda principal sobre aquesta pedra: 'la pedra de l'encant la portà una riuada, i una riuada ha d'endur-se-la'. Aquesta versió situa cronològicament la seva presència 170 anys abans de la construcció de la Porxada, cosa que no és versemblant. Per altra banda, Sant Vicenç Ferrer tingué gran predicament, i el sant de barri de la plaça li estava dedicat fins fa ben pocs anys. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Una altra possibilitat més real és que la pedra formés part dels materials de construcció de la Porxada, construïda entre 1586 i 1587. La pedra d’aquesta construcció (antiga llotja de gra) fou portada de la pedrera de Puig Llunell de Mont-ras (Puiggraciós), municipi actual de l'Ametlla del Vallès. Així, la pedra hauria quedat com a material sobrer després de fer-se les sotabases i fonaments per assentar les columnes. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A l'entorn d'aquesta pedra carismàtica s'hi feien una mena d’encants com els de Barcelona però en una versió reduïda. Al damunt s'hi enfilaven els marxants i venedors per cantar les excel·lències dels seus gèneres. Així la mola esdevenia trona per als pregoners o nuncis.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'agost de l'any 1928, amb motiu de les obres d'urbanització de la plaça, es va treure del seu lloc i fou enterrada uns metres més enllà, davant del Portalet. L'abril de l'any 1930 la Casa del Vallès de Barcelona va visitar oficialment la ciutat de Granollers, i Joan Montllor, president del Centre Excursionista del Vallès, de Sabadell, demanà a l’alcalde, Albert Rosàs, que la pedra fos reposada al seu lloc originari. Però no va ser fins el 12 de desembre de 1930, amb l'alcalde Esteve Camillo, que la pedra de l'Encant va retornar al seu lloc (TINTÓ, 1996). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Hi ha llegendes que relacionen la pedra de l’encant amb bruixes. Es diu que quan processaven junt a la pedra a una dona marcada, la llençaven a l’aigua del riu Congost lligada: si no s’enfonsava, l´executaven, per ser cosa del diable, i si s’ofegava era pel fet de ser bruixa. En els darrers anys aquests aspectes llegendaris s’han desenvolupat en forma de diverses publicacions infantils.</span></span></span></p> 41.6080432,2.2875231 440633 4606504 08096 Granollers Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49849-foto-08096-2-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49849-foto-08096-2-2.jpg Inexistent Modern Patrimoni moble Element urbà Pública Simbòlic Inexistent 2024-01-09 00:00:00 ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo L’autor García-Pey (1990) recull altres aspectes anecdòtics: en aquesta pedra hi tenia el lloc de venda de pinyons en Pere Canal Barnils, anomenat el Pinyone,r qui després d'anar a recollir pinyons i torrar-los es situava aquí per vendre'ls. Com que quan es torren els pinyons queden una mica oberts, els venia amb un clau aixafat de la punta que servia, si es ficava a l'escletxa del pinyó, per obrir-los (GARCIA-PEY, 1990). 94 51 2.1 2484 41 Patrimoni cultural 2024-04-23 10:12
90006 Castell de Lliçà de Vall https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-llica-de-vall <p><span><span><span><span>ABELLÓ, Marta (2011). Jo, Albert Bernat. Senyor del Castell de Lliçà. Bubok Publishing</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>AESBISCHER, P (1928). Études de toponymie catalane, Barcelona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BALARI, Josep (1964). Orígenes históricos de Cataluña. Instituto Internacional de Cultural Románica. Sant Cugat del Vallès (2ª edició).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BUSTO VEIGA, Anna M. (2017). <em>Els nostres records. A l’Arxiu Municipal de Lliçà de Vall</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 14-16.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRERAS FONT, Núria et al. (1999). Lliçà de Vall, 1.000 anys d’història. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 21, 117.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>CATALÀ, Pere; BRASÓ, M (1976). “Castell de Lliçà”, <em>Els Castells catalans</em>, vol. II. Barcelona, Rafel Dalmau Editors, p. 225-227.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>DANTI, J; GALOBART, Ll; RUIZ CALONJA, J (1995). La Vall de Tenes. Natura, passat i present d’un racó del Vallès. Mancomunitat de la Vall del Tenes.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 50-51, 246.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GARRIGA, Joan (1991). De Licano Subteriore a Lliçà d’Avall/de Vall. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 22, 16-17.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>MASÓ CABOT, Joan (1983). “El castell de Lliçà de Vall”, Festa Major 1983, Ajuntament de Lliçà de Vall.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PIQUER FERRER, Esperança. Catalunya Romànica, Fundació Enciclopèdia Catalana (versió internet).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>VILAGINÉS, Jaume (1986). La transició al feudalisme. Un cas original. El Vallès Oriental. Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Ajuntament de Granollers.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FERNÁNDEZ-CUADRENCH, Jordi (2007). “El crèdit jueu a la Barcelona del segle XIII” Quaderns d'història, Barcelona, núm. 13.</span></span></span></span></p> II aC.-XIX <p><span><span><span><span>Torre de defensa construïda en època romana que, amb tota probabilitat, fou adaptada en època medieval per constituir-hi el castell de Lliçà de Vall i, ja a principis del segle XIX, fou reconvertida en un forn d’obra o teuleria. Es troba en un promontori no gaire alt, en un punt estratègic pel pas d’un camí que resseguia la riera de Merdans, gairebé a tocar de la masia de can Vilardebò i molt a prop també de l’església parroquial.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta d’una torre de planta circular que s’ha conservat fins a una alçada d’uns tres metres. En aquesta part baixa la torre era molt compacta, amb uns murs extraordinàriament gruixuts o tal vegada completament massissa. No sabem si hi havia un accés a la planta baixa o la porta era directament a la part superior, ja que l’obertura actual correspon a la boca i a l’entrada del forn. El mur és obrat amb blocs de pedra força irregulars, de granit, pòrfir i calcària, i lligats amb morter de calç. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El forn queda encaixat a l’interior de la torre i és de dimensions força reduïdes. Es tracta d’un dels pocs forns d’obra de planta circular, ja que la gran majoria són quadrats. A la part inferior hi trobem la fogaina, que era la cambra semisoterrada on s’introduïa la llenya que donava combustió. La boca del forn és amb arc, parcialment trencat. A la part superior hi ha la cambra de cocció, revestida amb un enrajolat, i els dos nivells estan separats per una graella feta de maó.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La torre tenia alguna construcció annexa al nord, de la qual se’n veuen rastres dels fonaments. També devia estar protegida per un recinte murat perimetral, del qual se n’intueixen vestigis en forma d’enderrocs en els vessants del turonet on s’assenta la torre, però en l’estat actual no s’hi aprecien restes clares de cap fonament. Els dos trams de mur que estan situats uns metres al sud corresponen a la mina del Castell o de can Vilardebò: una mina d’aigua que provenia del sector nord, des d’una distància no gaire llarga, vorejava la torre i conduïa l’aigua cap a la bassa de can Vilardebò.</span></span></span></span></p> 08108-22 Sector central del terme municipal, entre les urbanitzacions del mas Gordi i de can Vilardebò. Avinguda de can Vilardebò <p><span><span><span><span>L’origen d’aquesta torre, que més tard fou convertida en el Castell de Lliçà, es troba en època romana. A diferència de la majoria de torres, aquesta estava situada al pla i sembla que tindria una funció de control dels camins. Per aquest territori hi passaven diverses vies o camins romans. </span>La principal era la Via Augusta, que entrava a la península per la Jonquera i arribava fins a Cadis. Una variant transcorria per la costa, passant per Blanda (Blanes), Iluro (Mataró) i Barcino (Barcelona). L’altra variant, coneguda com el Camí dels Vasos Apol·linars, sí que transcorria directament per territori de Lliçà de Vall tot fent un recorregut més interior a través de la depressió prelitoral del Vallès.<span> Venia de Girona i passava per la Vila Semproniana (Granollers) en direcció a Arragonem (Sabadell) i Ad-Fines (Martorell). En el tram de Lliçà de Vall aquest camí devia fer un itinerari semblant al del posterior camí ral de Sabadell a Granollers, que coincideix força amb l’actual carretera C-155. El punt de confluència dels principals camins era la Vila Semproniana (Granollers) per on hi passava encara una via que unia Barcelona i Ausa (Vic) i una altra que comunicava Iluro (Mataró) i Aquae Calidae (Caldes de Montbui). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La torre, però, es troba separada un quilòmetre al nord del Camí dels Vasos Apol·linars. Per aquest indret hi devia passar un altre camí, de caràcter secundari</span>, que seguia en paral·lel la riera de Merdans en direcció a Aquae Calidae (Caldes de Montbui)<span>. Sigui com sigui, aquest indret va acabar esdevenint el nucli més estratègic del terme, almenys a partir de l’època medieval, ja que concentrava la torre romana i posterior castell, el mas de can Vilardebò (un dels més importants del municipi) i l’església parroquial. També molt a prop s’hi ha localitzat material arqueològic que podria correspondre a l’edat del bronze (jaciment de can Vilardebò).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>El fet que la torre no es trobi en el punt de cruïlla sinó una mica més amunt d’un camí secundari ens fa plantejar una altra possibilitat, que tan sols apuntem a tall d’hipòtesi: que la torre tingués també una funció relacionada amb el control de mines o canals d’aigua. <span>No oblidem que vora seu hi passen dues mines que es dirigien a can Vilardebò. I una de les mines més importants de Lliçà de Vall, la de can Coll, està documentada ja en època medieval i té en dos dels seus punts més significatius vestigis arqueològics d’època romana. De fet, la possibilitat que el teixit de recs i canals del Vallès, associat en molts casos a un cultiu precoç del lli, tingui un origen durant la romanització no és pas una idea nova, sinó que ja ha estat suggerida per alguns autors (Garriga, 1991: 22).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En relació a Lliçà de Vall en època romana sol considerar-se la hipòtesi que aquestes terres estaven sota el domini d’algun veterà llicenciat de l’Exèrcit que portava per nom Licius. Aquesta teoria va ser formulada a principis de segle XX per autors com W. Schulze o P. Aesbischer i acceptada pels lingüistes posteriors. P. Aesbischer, autor d’”Etudes de toponymie catalane”, es basa també en aportacions d’altres autors, com J. Balari Jovany, que va comparar la romanització d’aquesta zona amb la de l’alta Itàlia, on es troben molts noms locals acabats amb el sufix “iano” que derivarien de cognoms o gentilicis dels seus propietaris. Així, en el cas de Lliçà l’evolució etimològica hauria estat des del nom Licius a Liciano o Licano (que apareix documentat als segles X i XI) i posteriorment a Lliçà. Aquesta teoria ha estat recollida per la majoria d’autors posteriors i considerem que és força plausible, tot i que cal remarcar que es tracta d’una hipòtesi i que de moment no s’ha trobat cap testimoni epigràfic que l’hagi pogut corroborar.</span> El que sí sembla cada vegada més clar és que, sobretot en època d’August, molts veterans llicenciats de l’Exèrcit romà van rebre terres per colonitzar en les zones més romanitzades, com l’àrea al voltant de Barcelona o el Vallès.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Tradicionalment s’ha suposat que la torre circular anomenada Castell de Lliçà i popularment “Castell dels Moros”, era efectivament el castell medieval, i sembla del tot probable que així fos. Tanmateix, en la bibliografia existent encara trobem una certa indefinició al respecte. Arran de les excavacions que s’hi van realitzar l’any 1988, les conclusions van ser que es tractava d’una fortificació d’època romana, que no tenia traces d’haver estat utilitzada en època medieval i que, finalment, ja al segle XIX, fou transformada en un forn d’obra. Però cal advertir que aquesta excavació es va fer amb una important participació de joves voluntaris i, pel que sembla, no va comptar amb tot el rigor metodològic necessari. Per això considerem que les conclusions que se’n van extreure s’han de posar en entredit i que, amb les dades que actualment coneixem, la hipòtesi més fonamentada i raonable és que aquesta torre es correspon efectivament amb el castell de Lliçà de Vall, el qual s’hauria establert aprofitant una estructura de defensa preexistent. En documentació diversa referida a can Vilardebò (antigament anomenada can Cosconer) es relaciona clarament aquesta masia amb el castell. De fet, formava part de les propietats del castell, i abans del segle XVIII les propietats del castell foren inscrites a nom de can Cosconer. A més, ja hem comentat l’emplaçament idoni de la torre en un petit promontori proper a una cruïlla de camins, i és lògic que s’aprofitessin les restes d’una fortificació anterior que es conservava en bones condicions. Per confirmar-ho tot plegat caldria fer una nova intervenció arqueològica, aquesta vegada més acurada.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En època medieval la demarcació senyorial més important de la zona era la baronia de Montbui, que abastava una bona part de la Vall del Tenes. El castell de Lliçà era un feu independent d’aquesta baronia. El terme del castell és esmentat l’any 946, quan es té notícia d’un lloc anomenat “Liciano Subteríore”. La parròquia s’esmenta de forma explícita el 1038. I la primera referència coneguda del castell pròpiament és de l’any 1094, quan el seu senyor, Albert Bernat, el traspassa al seu fill Bernat. Aquesta família nobiliària va adoptar el cognom de Lliçà i va mantenir el domini del castell fins a finals del segle XII. Durant aquest període el domini va passar per diferents membres de la família: el 1009 passà a Ponç, fill de Bernat. El 1113 Pere Albert, que ja s’anomena “de Lliçà”, va donar l’església de Sant Cristòfol al bisbe de Barcelona. Sembla que en vida del mateix Pere el castell passà a mans d’Adelaida, néta d’Albert Bernat i casada amb Ramon de Subirats. Per motius de deutes, finalment l’any 1209 Ramon de Subirats s’hagué de vendre el castell a Guillem Ramon de Montcada. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>No en tenim més notícies fins gairebé un segle més tard, quan el 1321 (o potser abans, el 1292) el senyor del castell és Jaume de Fonts, ciutadà de Barcelona (FERNANDEZ-CUADRENCH, 2007). Jaume de Fonts l’havia comprat a Ramon de Vilanova i al tutor de l‘hereu de Bernat de Plegamans. En morir Jaume de Fonts va deixar el castell a la Pia Almoina de la Catedral de Barcelona. El 1337 aquesta institució eclesiàstica el venia a Francesc de Vallgornera, senyor del castell d’Anglès. Per un casament de la seva germana, Blanca de Vallgornera, amb Bernant de Vilademany, aquest va obtenir el castell de Lliçà el 1344 . Bernat de Vilademany el va vendre al rei Joan I, i el 1381 fou venut a Ramon Llull. Sembla que els Vilademany conservaven encara algunes terres l’any 1413. Amb aquesta data hi ha un document on consta que Agnès de Vilademany, vídua de Ramon de Blanes, cavaller, agutzil del rei Martí, com a hereva del seu pare Bernat de Vilademany rebia els censos cobrats pel batlle de Lliçà, Pere Prat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En aquesta època els senyors ja quedaven força allunyats del castell, que era custodiat per castlans. Així, l’any 1344 Bernat de Vilademany encomanà la castlania, així com també la batllia, a Jaume de Coll. Cal relacionar aquest personatge de cognom Coll amb la família propietària del mas de Can Coll, que fou en endavant el més important del terme, i el 1500 un altre membre de la família, també de nom Jaume Coll, torna a aparèixer com a batlle. D’altra banda, l’any 1385, els habitants de Lliçà van comprar la redempció del seu terme per passar a ser “carrer de Barcelona”. Es tractava d’una mena de ficció jurídica que permetia incloure una població sencera sota l’aixopluc d’una capital i evitar, així, el poder senyorial. Però més endavant el rei va tornar a vendre aquest dret. L’any 1450 el castell fou traspassat a la cartoixa de Montalegre. No en coneixem gaires detalls, però cal dir que aquesta institució eclesiàstica tenia moltes altres propietats al Vallès. Al segle XVII el castell tornava a estar sota el domini del rei. Abans del segle XVIII les finques i la masia que havien estat del castell foren inscrites a nom de can Cosconé, ja que el masover d’aquesta masia que avui és coneguda com can Vilardebò es deia Francesc Cosconer. </span></span></span></span></p> 41.5957600,2.2300600 435833 4605182 08108 Lliçà de Vall Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90006-castell-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90006-castell-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90006-castell-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90006-castell-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90006-castell-16.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90006-castell-17.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90006-castell-15.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90006-castell-10.jpg Inexistent Medieval|Contemporani|Romà Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús Inexistent 2022-09-19 00:00:00 Jordi Piñero Subirana Aquest jaciment ha estat objecte de diferents intervencions arqueològiques. L’any 1988 s’hi realitzà una excavació d’urgència, dirigida per Isabel Oliveras López i, en una segona fase, s’hi van fer treballs de neteja i consolidació, i es va excavar l’interior de la torre. L’any següent s’hi va fer una nova campanya.La figura d’Albert Bernat, senyor del castell de Lliçà al segle XI, ha estat motiu d’una obra de ficció consistent en unes memòries novel·lades per part de l’escriptora Marta Abelló. L’obra va guanyar el Premi del Consell Comarcal de Narrativa del Vallès Oriental.Anys enrere al costat de la torre hi havia una font que rajava al peu de la cara sud de les ruïnes. També se l’anomenava la font de la Cara, perquè tenia una forma de carota (GARCÍA-PEY, 1999: 246). Es devia nodrir amb l’aigua de la mina de can Vilardebò, que passava pel costat del castell.Dades documentals facilitades per l’Arxiu Municipal i pel Centre d’Estudis i Recerca de Lliçà de Vall (CER). 85|98|83 1754 1.4 2484 41 Patrimoni cultural 2024-04-23 10:13
50212 Tresor parroquial i elements artístics de l'església https://patrimonicultural.diba.cat/element/tresor-parroquial-i-elements-artistics-de-lesglesia <p>DANTÍ RIU, Jaume (comissari) (1997) Entra a l'església gòtica de Granollers, Granollers, Museu de Granollers.</p> XVI-XIX <p><span><span><span><strong>Tresor parroquial i elements artístics de l’església</strong></span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’església parroquial de Sant Esteve de Granollers es conserven alguns objectes d’interès artístic, especialment d’orfebreria i datables entre els segles XVI i XX. Del tresor de l’església en destaquem sis calzes, un copó, una Veracreu, un encenser, una imatge de la Verge del Roser i una de Sant Esteve. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L'exemplar més antic és un calze de plata daurada. El peu, de forma flordelisada, i el nus central hexagonal són del segle XVI, mentre que la resta del calze és posterior. Un segon calze d'argent és d'estil rococó i un altre és neoclàssic, ambdós del segle XVIII. Un altre calze és d'estil imperi (segle XIX) i els dos darrers són datables al segle XX, un d'ells neogòtic. El copó és també de plata i presenta abundant decoració. La Veracreu és de braços calats, seguint una tipologia renaixentista, però que a Catalunya perdurà en el temps. L'encenser, piriforme, és del segle XIX. La Verge del Roser és una obra del segle XIX i es conserva la marca de l'argenter. La imatge de Sant Esteve està feta de plata burinada (DANTÍ, 1997). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Existeix una còpia, feta l'any 1943 per Alfons Serrahima, de la custòdia feta el 1561 per Gracià Ferràs i Miquel Boygues, de Barcelona. L'original va desaparèixer el 1936. També existia una creu processional feta per Gracià Ferràs i daurada per Perot Oller el 1555. Va desaparèixer així mateix el 1936 (DANTÍ, 1997).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Altres elements artístics destacables de l’església (alguns dels quals conservats al Museu de Granollers) són els següents:</span></span></span></p> <p><span><span><span>MÈNSULES: Es conserven deu mènsules al Museu de Granollers. Es tracta d'elements encara amb trets romànics però ja comencen a evolucionar cap el gòtic. Destaquen figures antropomòrfiques, monjos cantaires, animals reals o fabulosos, cares humanes (DANTÍ, 1997).</span></span></span></p> <p><span><span><span>CAPITELLS ROMÀNICS DE LA PORTA: Es conserven dos capitells tallats en pedra calcària i decorats amb motius vegetals per les quatre cares. Ambdós són de tradició coríntia evolucionada amb dos registres de fulles d'acant amb les puntes cap avall. Es tracta d'elements típics de la segona meitat del segle XII i inicis del segle XIII (DANTÍ, 1997).</span></span></span></p> <p><span><span><span>TRONA GÒTICA: Es una bona mostra de fusteria tardo-gòtica amb traceries on es pot veure en una cara la Verge i en l'altre Sant Domènec de Guzman. Es conserva al Museu de Granollers. (DANTÍ, 1997).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PICA BAPTISMAL: Presenta grans estries helicoïdals que formen dotze cares còncaves amb arestes. La copa és carejada, té nus i peu, i està feta amb pedra de Girona. Tres de les cares presenten relleus, en una hi ha la Verge amb el Nen i a les dues dels costats hi ha sengles orants. Es pot datar al segle XVI. Antigament aquesta pica era situada als peus de l’església, on hi havia el baptisteri. Actualment encara es conserva a l’església (DANTÍ, 1997).</span></span></span></p> 08096-365 Església parroquial de Sant Esteve. Plaça de l'Església, s/n. Museu de Granollers. Carrer d'Anselm Clavé, 40-42. <p><span><span><span><span>La primera notícia documental que es coneix d’una església dedicada a Santa Esteve a Granollers es troba en un document del cartulari de Ripoll del 25 de juny de 972, però no es té constància que quedi cap resta d'aquesta primitiva construcció. Ja es citada com a parròquia l'any 1001, en una escriptura d'empenyorament d'un alou situat a les parròquies de Sant Esteve de Granularios i Sant Julià de Palaciolo. Se sap que el 1065 l'església tenia dedicació a sant Joan, segons consta en un testament. Entre els segles XI i XII aquest primitiu edifici fou substituït per un altre, del qual se’n van trobar restes durant les excavacions fetes entre 1940 i 1942, quan s'inicià la construcció de l'església actual. A finals del segle XII hi ha constància de llegats per a l'obra del temple. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Aquesta segona església, romànica, era d'una sola nau, d'uns 13 metres de llarg per 5'50 metres d'ample, amb absis semicircular orientat a llevant i la porta d'entrada a ponent. Al segle XV es trobava en mal estat, i això, juntament amb l'augment de la població, motivà la construcció d'una nova església, ja d’estil gòtic, entre mitjans segle XV i inicis del segle XVI. El campanar, adossat a la part nord del mur oest de l'església, ja deuria estar construït a principis del segle XVI. El 1508 es diu que el cloquer del campanar tenia quatre campanes. Així mateix, en el testament de Bruniquer (1561-1641) s'explica el trasllat de les tombes de la seva família amb motiu de les obres del campanar i del cor. Les sepultures havien estat traslladades del fossar a un indret davant del portal gòtic en època del seu pare i del seu avi (DANTÍ, 1997). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Aquesta nova església mesurava 35 metres de llarg i 11 metres d'amplada, amb capelles laterals més baixes que la nau central. A la façana sud el portal, de brancals i arquivoltes amb llinda i timpà apuntat. Al damunt tenia un guardapols rematat amb una creu i decorat per òculs i florons. A les arquivoltes hi havia petits capitells amb decoració vegetal i mascarons. El paviment interior de l'església estava format per cairons de color groguenc. A l'interior del temple el presbiteri estava una mica alçat de la resta del temple, i els elements arquitectònics estaven pintats. El cor estava sobre un arc carpanell rebaixat als peus de la nau, i tenia una barana amb òculs calats (DANTÍ, 1997).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Aquesta església gòtica fou ampliada per la part nord els segles XVII i XVIII, amb diferents capelles i sagristies. La primera fou la capella del Roser, de principis del segle XVII. Al costat d'aquesta hi havia la capella de la Sang, que, probablement, havia estat una sagristia en altres temps. El 1744 hi ha notícies d’obres que s'estan fent per a la capella de la Verge dels Dolors, i es parla també d'una capella fonda o del Santíssim Sagrament. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1660 l’església tenia els següents altars: el Major, dedicat a Sant Esteve; al costat de l'Evangeli hi havia els de Santa Maria (l'antiga), Sant Miquel, Sant Pere, Sant Salvador, Santa Magdalena, el Roser, Santa Creu i el Crist Crucificat. Al costat de l'Epístola hi havia els de Sant Joan, Sant Bartomeu, Sant Antoni, el Sant Esperit, Sant Sebastià i Sant Eloi i Sant Jaume. De tota manera, el nombre d'altars va anar variant amb el temps (DANTÍ, 1997). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Entre els elements ornamentals interiors que tenia cal destacar l'altar del Roser, d'estil renaixentista-barroc, datat al 1635; l'altar de Santa Llúcia, barroc xorigueresc; l'altar de Sant Josep (barroc) o la creu processional de 1555. Tot això fou destruït l'any 1936. Un element que sí s’ha conservat és el gran retaule de Sant Esteve que decorava l’altar major (1497), obra dels germans Pau i Rafael Vergós i continuat, a la mort del primer, per Rafael i el seu pare Jaume. Es va salvar pel fet d'haver estat retirat des del 1879. El 1917 fou venut a l’Ajuntament de Barcelona per tal de contribuir a sufragar la construcció del nou Hospital de Granollers, i avui aquest retaule es conserva al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). També es van salvar la pica baptismal, un tros de la trona d'estil gòtic provençal i els capitells de la portalada romànica.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1705 el rector Josep Vila, per mitjà del bisbe de Barcelona Benet Sala, obtingué del papa Climent XI les relíquies de Sant Plàcid (copatró de la Parròquia), les quals entraren solemnement en processó el 2 de juliol del 1705 (BAULIES, 1986). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Ja al segle XX, durant la Guerra Civil el 20 de juliol de 1936 es va incendiar l’església de Sant Esteve junt amb altres de la ciutat: la dels frares de Sant Francesc, la de la Mare de Déu de Montserrat, la de les germanes Carmelites i l’església de Sant Julià de Palou. També el Centre Catòlic, les escoles de Sant Josep i les capelles dels sants de barri. Mesos després de ser incendiada, i malgrat l’opinió en contra del director general de Patrimoni de la Generalitat, Jeroni Martorell, i d’un sector important de granollerins, el comitè revolucionari va decidir enderrocar l’església de Sant Esteve. Entre els anys 1936 i 1937 la nau gòtica va ser totalment enderrocada i només en va quedar dempeus el campanar. Pel que fa a l’arxiu parroquial, tot i que algú l'havia emparedat per intentar salvar-lo, a l'enderrocament va restar al descobert i finalment va ser cremat. L’any 1940 es va iniciar la construcció de l’actual temple, obra de Josep Boada i Barba. La decoració interior fou obra de Sebastià Badia, amb l'excepció dels vitralls, l'únic element que guarda relació amb l'antic temple. L’església va ser consagrada el 25 d'agost de 1946.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa a les campanes, l’any 1873, durant la tercera guerra carlina, els republicans van fondre’n el bronze per fabricar canons. I durant la Guerra Civil de 1936 l’església va tornar a quedar sense campanes, quan la Sant Esteve, l'Antònia i les altres foren despenjades i llançades damunt les runes de l’església (BAULIES, 1986), (GARRELL, 1960).</span></span></span></span></p> 41.6078294,2.2865317 440551 4606481 08096 Granollers Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50212-foto-08096-365-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50212-foto-08096-365-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50212-foto-08096-365-3.jpg Física Renaixement|Rococó|Contemporani|Neoclàssic|Modern Patrimoni moble Col·lecció Privada accessible Religiós Inexistent 2024-01-10 00:00:00 95|97|98|99|94 53 2.3 2484 41 Patrimoni cultural 2024-04-23 10:12
90022 Alzina de Santa Maria del Vallès https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-santa-maria-del-valles <p><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 20, 232-233.</span></span></span></p> De les dues alzines declarades monumentals una ja és morta. L'altra es troba en bon estat. Entorn en estat d'abandó. <p><span><span><span>Alzina de grans dimensions que es troba prop de la masia de Les Torres i de la capella de Santa Maria del Vallès, a uns 300 m i vora un rec que travessa entre camps. Fins fa poc eren dues alzines que havien estat declarades arbres monumentals, però una d’elles (la que s’havia identificat com a alzina 1, més a l’est) ja és morta i tan sols en queda la soca. Ambdues alzines, que eren pràcticament bessones, estaven separades per un banc de pedra. L’alzina que queda viva és la identificada com a número 2. És un exemplar de <em>Quercus ilex</em>, de la subespècie <em>ilex.</em> Té un tronc ampli que es ramifica en una gran extensió de branques.<em> </em>L’any 2000 les seves mides eren les següents: 17,5 m d’alçària, 3,99 i 3,60 m de volt de canó respectivament (és a dir, el perímetre del tronc a l’alçada del pit, a 1,30 m de terra) i 24,5 m de capçada mitjana.</span></span></span></p> 08108-34 Sector nord-est del terme municipal. Indret de la Plana, prop de la masia de les Torres <p><span><span><span>La memòria popular explica que durant la Guerra Civil les alzines es van salvar de ser talades perquè les esquerres lliçanenques havien escollit aquest oasi de pau i tranquil·litat per fer-hi les seves trobades. Les alzines són propietat de l’Obra Tutelar Agrària Santa Maria del Vallès (OTA), que té la seva seu a la masia de les Torres i també té la propietat de Bellaplana. És una fundació privada creada l’any 1928 a Lliçà de Vall pel polític i advocat especialitzat en temes penitenciaris i de joventut Ramon Albó i Martí. En l’actualitat continua treballant amb programes socioeducatius per adolescents i joves en risc d’exclusió social. Cada estiu, els nens més petits d’aquesta institució anaven a fer la migdiada al banc de pedra que hi ha sota les dues alzines, mentre escoltaven les explicacions del seu educador. També els pagesos s’hi paraven a descansar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pels volts de 1962 l’alzina 1 va ser afectada per la caiguda d'un llamp. L'agost del 2004 se li van trencar dues de les tres besses o branques principals, segurament a causa de les putrefaccions que tenia i dels insectes xilòfags. L’any 2000 el Servei de Parcs i Espais Naturals del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya va declarar les dues alzines arbres monumentals.</span></span></span></p> 41.5947400,2.2513800 437609 4605053 08108 Lliçà de Vall Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90022-alzines-santa-maria-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90022-alzines-santa-maria-13.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90022-alzines-santa-maria-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90022-alzines-santa-maria-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90022-alzines-santa-maria-12.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90022-alzines-santa-maria-2.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Sense ús Arbre o arbreda d'interès 2022-06-09 00:00:00 Jordi Piñero Subirana Lloc sense camí d'accés. Altres denominacions: Alzines de les Torres, Alzines centenàries. 2151 5.2 2211 41 Patrimoni cultural 2024-04-23 10:13
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 155,49 consultes/dia

Sabies que...?

...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?

La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc