Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 40122 | Col·lecció arqueològica de l'Ametlla del Vallès al Museu de Granollers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-de-lametlla-del-valles-al-museu-de-granollers | <p>http://www.museugranollers.org/index.php</p> | IaC-IIIdC | <p>El Museu de Granollers ha actuat com a focus de recerca arqueològica dins de l'àmbit comarcal durant varies dècades. Aquest fet ha repercutit en la col·lecció arqueològica del seu fons. L'abast geogràfic s'estén per tota la comarca del Vallès Oriental. El material de l'Ametlla del Vallès procedeix de les prospeccions que durant més de tres dècades(1945-80), es van dur a terme a la comarca. Aquest va entrar sense una documentació sistemàtica, però recull el nom del jaciment o del lloc de trobada: - Cal Fusteret. Conjunt d'eines i elements artesanals; 2 pondus ibèrics (Núm. registre 6432). - Can Forns. Conjunt de fragments de ceràmica romana (Núm. Registre 5588). - Can Tiano. Conjunt de material ibèric i romà (Núm. registre 5587); 19 fragments de ceràmica ibèrica (Núm. registre 6336); 1 fragment de pondus (Núm. registre 6337). - Ermita de Sant Nicolau. Material ibèric corresponent a un conjunt de fragments de ceràmica (Núm. Registre 1726), 1 fragment de ceràmica amb nansa (Núm. Registre 2220), 1 fragment de vora pintada de forma triangular amb base de cercles concèntrics (Núm. Registre 2917) i una peça de teler de forma trapezoïdal (Núm. Registre 394). - Puiggraciós. Material ibèric corresponent a 2 lots de ceràmica (Núm. registre 1725 i 5638) i un lot de 7 fragments de ceràmica provinent de prospeccions (Núm. Registre 5867). - El Pollancre. Conjunt de diversos fragments de ceràmica romana i un sílex (Núm. Registre 5653).</p> | 08005-253 | Museu de Granollers | 41.6695600,2.2614600 | 438520 | 4613352 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Sense accés | Bo | Física | Ibèric|Romà | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 81|83 | 53 | 2.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||||
| 40124 | Col·lecció arqueològica de l'Ametlla del Vallès al Museu Can Xifreda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-de-lametlla-del-valles-al-museu-can-xifreda | <p>BUSTAMANTE I PICAÑOL, Martí (1988). Materials i jaciments arqueològics de Sant Feliu de Codines. Museu Arqueològic Municipal, Ajuntament de Sant Feliu de Codines. http://www.ictisp.com/~xifreda/</p> | I-III dC | <p>L'origen del Museu de Can Xifreda prové d'una col·lecció arqueològica de les troballes provinents de les prospeccions o excavacions fetes pel Grup Talp, afeccionats locals a l'arqueologia, entre les dècades dels anys 50 i 70 del segle passat. L'abast geogràfic s'estén per Sant Feliu de Codines i pels municipis pròxims. El material de l'Ametlla del Vallès va entrar sense una documentació sistemàtica, però recull el nom del jaciment o del lloc de trobada: - Can Tiano. Són materials d'època romana provinents d'una tomba, datada entre els segles II-III dC, que fou excavada als anys 70. Es tracta d'una gerra íntegra de ceràmica comuna, diversos fragments de terra sigil·lada, un sílex i una tègula completa. - Pla de Can Carlons. Són materials ibèrics i romans provinents d'una sitja, datada cap als segles I-II dC, que fou excavada als anys 70. Es tracta d'una boca de dolia i quatre pesos de teler.</p> | 08005-255 | Museu Can Xifreda (Sant Feliu de Codines) | <p>Aquest petit museu municipal va néixer gràcies a l'impuls del Sr. Martí Garriga, afeccionat local. La col·lecció de troballes fetes pel Grup Talp al llarg dels anys 50, 60 i 70 van esdevenir patrimoni municipal l'any 1970, i des de l'any1988 estan ubicades a l'edifici modernista de Can Xifreda.</p> | 41.6695600,2.2614600 | 438520 | 4613352 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40124-foto-08005-255-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40124-foto-08005-255-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40124-foto-08005-255-3.jpg | Física | Romà|Antic | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 83|80 | 53 | 2.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||
| 74044 | Col·lecció de material geològic procedent d'Aiguafreda al Museu Torre Balldovina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-material-geologic-procedent-daiguafreda-al-museu-torre-balldovina | Al Museu Torre Balldovina hi ha dipositat material geològic procedent d'Aiguafreda, essencialment roques i minerals, així com algun fòssil. En concret, hi trobem 'Aviculopectinidae', 'Edodontidae', 'Encrinidae', 'Equisetaceae', 'FL MOLLUSCA', 'grauwacka', 'Guix Guix sacaroide', 'Marcassita', 'Myophoriidae', 'Nummulitidae' i 'Physidae'. | 08014-115 | Museu Torre Balldovina. Plaça de Pau Casals, s/n, 08922 Santa Coloma de Gramenet | El Museu municipal Torre Balldovina va ser inaugurat l'any 1986 per l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramanet. | 41.7688500,2.2493600 | 437609 | 4624385 | 08014 | Aiguafreda | Obert | Bo | Física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 53 | 2.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | ||||||||||||||
| 74045 | Col·lecció d'objectes d'Aiguafreda al Museu Episcopal de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-daiguafreda-al-museu-episcopal-de-vic | <p>Al Museu Episcopal de Vic s'hi conserven diversos objectes procedents d'Aiguafreda, la majoria dels quals hi van ingressar entre el 1915 i 1929. Els objectes són els següents: - Fragments de ceràmica reduïda medieval, provinents de la cova d'Aiguafreda de Dalt - Capitell del segle XII, provinent de l'església de Sant Martí d'Aiguafreda - Fragments d'enteixinats, segle XVI, provinent de Can Pons d'Aiguafreda - Restes òssies humanes, provinents de la Serra de l'Arca - Ascles, botó, fragments de ceràmica, restes òssies humanes, dents (Calcolític- Bronze inicial), provinents del sepulcre megalític de Cruïlles - Ceràmica reduïda i restes òssies humanes del segle IX al XII, provinents de la cova d'Aiguafreda de Dalt - Clau de pany i fragments de ceràmica, provinents de la cova d'Aiguafreda de Dalt - Denes de collaret (Calcolític- Bronze inicial), provinent del sepulcre megalític de Cruïlles - Botó d'os (Calcolític- Bronze inicial), provinent del sepulcre megalític de Cruïlles - Nucli de sílex, provinent de les muntanyes de Cruïlles - Ascle de sílex (Calcolític- Bronze inicial), provinent del sepulcre de Cruïlles - Destral de roca corniana polida (Neolític), provinent d'Aiguafreda - Destrals de roca corniana polida (Neolític), provinent del sepulcre megalític de Serra de l'Arca - Làmina de sílex tallat per pressió reforçada (Calcolític- Bronze antic), provinent del sepulcre megalític de Serra de l'Arca II - Botons prismàtics d'os (Calcolític- Bronze inicial), provinents del sepulcre megalític de Serra de l'Arca - Fragments d'un vas de ceràmica a mà (Calcolític - Bronze inicial), provinents del sepulcre megalític de Serra de l'Arca - Ascle de sílex i dena de collaret de pedra calcària (Calcolític - Bronze inicial), provinent del sepulcre megalític de Serra de l'Arca</p> | 08014-116 | Museu Episcopal de Vic. Pl. del Bisbe Oliba, 3. 08500 Vic | <p>El Museu Episcopal de Vic va ser inaugurat pel bisbe Josep Morgades i Gili l'any 1891, recollint l'esforç realitzat per un grup d'intel·lectuals i clergues de Vic de l'època de la Renaixença per recuperar el patrimoni artístic català.</p> | 41.7688500,2.2493600 | 437609 | 4624385 | 08014 | Aiguafreda | Obert | Bo | Inexistent | Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | La informació dels objectes ha estat facilitada pel personal tècnic del Museu Episcopal de Vic. | 85 | 53 | 2.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||||||
| 74046 | Col·lecció de la Sala de paleontologia Eduard Grimalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-la-sala-de-paleontologia-eduard-grimalt | A la Sala de Paleontologia Eduard Grimalt de Centelles, dins el Centre d'Art el Marçó Vell, hi ha una col·lecció de fòssils i materials, alguns dels quals procedeixen d'Aiguafreda. En concret, es tracta d'un conjunt de fòssils paleozoics procedents de la vall d'Avencó. | 08014-117 | C/ Galejadors, 2 08540 Centelles | El farmacèutic Eduard Grimalt va dedicar-se a recollir fòssils per tota la contrada. La col·lecció va ampliar-se a través de l'intercanvi amb fòssils d'arreu del món. El senyor Grimalt va donar la seva col·lecció a l'Ajuntament de Centelles, qui la va inaugurar dins la Sala de Paleontologia l'any 2010. | 41.7688500,2.2493600 | 437609 | 4624385 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 53 | 2.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | ||||||||||||||
| 74119 | Col·lecció d'objectes de Can Bellit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-de-can-bellit | XVI-XX | <p>A l'entrada de la masia de Can Bellit s'hi conserven diversos objectes antics, la majoria d'ús agrícola. Hi trobem una ventadora, una corriola, un jou, un cargol de premsa, una tina metàl·lica, i una premsa, entre d'altres. D'altra banda, també hi ha un fragment d'un finestral d'arc conopial lobulat, amb una palma gravada. A l'exterior de la masia hi ha diverses piques de pedra i una mola.</p> | 08014-179 | Can Bellit. C. Núria, 56 | 41.7709000,2.2503600 | 437694 | 4624612 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74119-foto-08014-179-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74119-foto-08014-179-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74119-foto-08014-179-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98|94 | 53 | 2.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||||
| 41060 | Col·lecció arqueològica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica | Peces arqueològiques procedents d'excavacions realitzades per un grup d'aficionats encapçalats per Manuel Hernández Yllán entre els anys 70 i 80. El material és bàsicament ceràmica d'època ibèrica i romana, però també hi ha peces neolítiques procedents d'uns sepulcres de fossa: destral de pedra polida, ganivet de sílex i un braçalet. El major nombre de material procedeix de Can Granada i dels forns de Can Badell. | 08023-3 | Can Maspons | Aquest grup, 'Societat Histórico Cultural' dels anys 70, estava format per un historiador local, Francesc Pujol i Costa, més gent d'aficionats del poble. Va fer excavacions fins a finals dels anys 80, entre d'altres llocs a Can Badell, Can Granada i el Castell de Montbui. | 41.6697900,2.2103900 | 434269 | 4613416 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41060-foto-08023-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41060-foto-08023-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41060-foto-08023-3-3.jpg | Física | Neolític|Antic|Medieval|Prehistòric | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 78|80|85|76 | 53 | 2.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||||||
| 41119 | Fons del Museu Diocesà de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-del-museu-diocesa-de-barcelona | <p>PLADEVALL i FONT, Antoni (1991):Sant Miquel del Fai. Espai Natural Sant Miquel del Fai. Barcelona. SAURA TARRÉS, Jordi (1991): Sant Vicenç de Riells del Fai, a Catalunya Romànica, Vol. XVIII El Vallès occidental i Vallès oriental. Barcelona, pàgs. 299 i 305.</p> | XII-XIII | <p>En el Museu Diocesà de Barcelona es troben dues peces procedents de Bigues-Riells: la Creu de Sant Vicenç de Riells i la Creu de Sant Miquel del Fai. La creu de Sant Miquel del Fai és una creu molt apreciada pels historiadors de l'art per tractar-se d'una peça poc comuna. Consta d'una ànima de fusta, revestida per una capa de plata repussada i cisellada, però sembla que antigament estava completament daurada. És del tipus de creu llatina, amb el peu més allargat i els braços, amb medallons circulars, eixamplats en la seva part final. En la cara frontal hi ha la imatge de Crist crucificat sobre medalló central i en actitud hieràtica. En el medalló del braç alt hi ha un àngel, amb un cristall al damunt. Entre l'àngel i Crist hi ha la inscripció en columna: IHS.NAZARE-SUN-REX-IVD-EOR-VM. En els medallons laterals hi ha les imatges de la Mare de Déu i Sant Joan, en posició horitzontal. En el medalló inferior hi ha la imatge de Abraham. La figura central del revers és l'Agnus Dei i en els extrems, l'àliga de Sant Joan, el bou de Sant Lluc, el lleó de Sant Marc i l'àngel de Sant Mateu. Cada símbol té el nom llatí amb caràcters epigràfics. La creu de Sant Vicenç de Riells té una ànima de fusta i recoberta per una làmina de plata. Fa 22 cm d'alçada, 11 cm d'amplada i 1,5 cm de gruix i pesa 130 grams. Decoració repussada als dos costats amb dos motius zoomòrfics i un de geomètric; enquadrats per una doble línia de punts. En el revers de la creu hi ha una relíquia de la Veracreu. Els animals representats recorden lleons i dracs o galls. Per la forma que presenta i per la decoració es pot datar a la segona meitat del segle XII i principis del XIII.</p> | 08023-62 | Pla de la Seu, 7. Pia Almoina 08002 Barcelona | <p>Entre aquestes dues creus hi hagut certa confusió en alguns moments perquè la creu de Sant Miquel del Fai va estar durant algun temps a la parròquia de Riells. Actualment es troben les dues en el Museu Diocesà de Barcelona; la creu de Sant Miquel del Fai és el número 100 de l'inventari del museu i la creu de Sant Vicenç de Riells és el número 101 de l'inventari del museu. La creu de Sant Vicenç (núm. 101) ingressà l'any 1916 gràcies a una donació del rector Mn. Manuel Soler. L'1 de juny de 1980 es va restaurar amb l'objectiu de consolidar el suport</p> | 41.6753800,2.2138500 | 434563 | 4614034 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41119-foto-08023-62-2.jpg | Legal i física | Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 85 | 53 | 2.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||||
| 41120 | Fons del Museu de Sant Feliu de Codines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-del-museu-de-sant-feliu-de-codines | BUSTAMANTTE, Martí i GARRIGA, Martí (1988) Materials i jaciments arqueològics del Museu de Sant Feliu de Codines. Museu Arqueològic. Sant Feliu de Codines. | El Museu de Sant Feliu de Codines exposa una gran quantitat de materials arqueològics procedents de jaciments pertanyents a Bigues i Riells, fruit de recerques i excavacions dels anys 60 i 70. Dels jaciments documentats amb materials en aquest museu són: Can Garriga (paleolític), Puig Alt del Viver (iber), Can Barri (romà), El Margarit I i II (romà), Can Parera (romà), La Madella, Puig Alt de Santa Creu (iber), el Xalet Blau (romà), Can Maynou i un fons de cabana de les Vinyes de Can Margarit. També hi ha un conjunt de ceràmica ibèrica procedent dels forns de Can Badell, donats pel grup del museu de Bigues com intercanvi 'perquè ells en tenien molts del mateix tipus'. També hi ha, entre aquest material, una vora de dolia amb una marca. També hi ha objectes donats per particulars (Ferran Capdevila i família Maspons i Anglasell). Però a banda d'aquest material arqueològic, també hem pogut documentar l'existència de material paleontològic. En concret es tracta de fòssils procedents de dos indrets diferents: del Xalet Blau i de la zona de l'Ullà, sense poder especificar més. Els fòssils del Xalet Blau es coneixen amb el nom de Vidàlia gerundensis i els de l'Ullà, Almirathirys Sampelayoi. | 08023-63 | Parc Xifreda s/n 08182 Sant Feliu de Codines | Museu fruit de l'esforç d'una sèrie de persones interessades per les pròpies arrels en una època de força protagonisme del que es coneix com a 'societat civil'. Particularment remarcable és l'impuls donat per senyor Martí Garriga i les troballes fetes pel 'Grup Talp', que van esdevenir municipals des de l'any 1988 i que es van ubicar en una torre d'estil eclèctic, finals del segle XIX i que recorda els edificis de la Ciutadella per a l'exposició Universal de 1888. | 41.6753800,2.2138500 | 434563 | 4614034 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41120-foto-08023-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41120-foto-08023-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41120-foto-08023-63-3.jpg | Legal i física | Paleolític|Antic|Ibèric|Romà|Prehistòric | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Horari de visites: diumenges d'11 a 14 hores. | 77|80|81|83|76 | 53 | 2.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | |||||||||
| 41122 | Fons del Museu de Granolllers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-del-museu-de-granolllers | El museu de Granollers conserva material arqueològic procedent del terme municipal de Bigues i Riells a partir de dues línies d'actuació: el fons de l'antic museu i excavacions més o menys programades a partir dels anys vuitanta. De la primera opció, trobem materials de Can Quintanes (ibèric), Cova de les Madrigueres (calcolític), Vinyes de Can Pou (calcolític), Turó del Rull (ibèric i romà), Can Noguera (romà), Camí camp d'en Garriga (ibèric), Can Badell, Can Parera i Les Barbotes (ibèric i romà), Vallderrós (ibèric), Can Carrera (romà), Cova del Duc (ibèric), Forn de Can Lledó (romà), Can Mainou (ibèric), Cal Pastor (ibèric), Can Roca (romà), Cal Sidret Vell (ibèric), Torrent prop de can Guilla (romà) i Can Garriga (taller de sílex). De les excavacions se n'han fet les següents: 1981.- Can Garriga (programada; Jordi Rovira) i Can Badell (Elvira Mata). 1982.- Can Garriga (programada; Jordi Rovira) i Can Badell. 1983.- Can Garriga (programada; Jordi Rovira) i Can Badell (Giordano Marquès). 1984.- Can Badell (programada). 1985.- Can Garriga (programada) i Can Badell (programada). 1986.- Can Badell (urgència; M. Panosa, M. Hernéndez Yllán i P. Giordano Marquès). | 08023-65 | c. Josep Anselm Clavé, 40-42 de Granollers | L'any 1932 es crea una Comissió Organitzadora del Museu de Granollers i del Vallès Oriental, encarregada de recollir i inventariar les peces. La secció d'arqueologia s'encarregà de fer 'prospeccions' per tota la comarca. Un dels principals protagonistes fou J. Estrada. | 41.6753800,2.2138500 | 434563 | 4614034 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Bo | Legal i física | Paleolític|Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Romà | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 77|79|80|81|83 | 53 | 2.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | ||||||||||||
| 42648 | Col·lecció d'art del Museu Thermalia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dart-del-museu-thermalia | BASTER, A. (1928). La sculpture moderne en France. Ed. G. Grès. Paris. BENET, RAFAEL. (1942). El escultor Manolo Hugué. Ed. Argos. Barcelona. BLANCH, M. (1972). Manolo. Ed. Polígrafa. Barcelona. BLANCH, M. (1973). Manolo, de Ceret a Caldes de Montbui. Diputació de Barcelona. Maig de 1973. BLANCH, M. (1980). Manolo. Homenatge a Rosa. Dau al Set. Abril de 1980. BLANCH, M. (1984). Manolo i el retrat. Dau al Set. BLANCH, M.; CORREDOR, J. (1972). Poesias Manolo Hugué. Ed. Saturno. Barcelona. CASTRE, VICTOR (1933). Ed. Cahiers du Sud. Marsella. COQUIOT, G. (1914). Cubistes, futuristes, passeistes. Essai sur la jeune peinture et la jaumme sculpture. Librairie Ollendorf. Paris. DABADIE, S. (1971). Ceret et les artistes espagnols au début du Xxé siecle. Unniversité de Paris. GAYA, J.A. (1957) Escultura española contemporanea. Madrid. INFIESTA, José M. (1974). Un siglo de escultura catalna. Ed. Aura. Barcelona. PLA, JOSEP (?). Tres artiistes (Manolo, Rusiñol i Mir). Ed. Destino. Barcelona. PIA, PASCAL. (1930). Manolo. Ed. N.F.R., coll. Sculpteurs Nouveaux. Paris. VARIS AUTORS (1988). Manolo. Ajuntament de Caldes de Montbui. Diputació de Barcelona. Ed. Winihard Gràfics. VARIS AUTORS (1981-1982). Els Picassos del Mas Manolo a Caldes de Montbui. Centenari de Pablo R. Picasso. Ed. Diputació de Barcelona. Ajuntament de Caldes de Montbui. Patronat 'Mas Manolo'. | XX | Col·lecció dedicada bàsicament a la vida i obra dels artistes Manolo Hugué i Pablo Picasso. Dos de les quatre plantes del Museu ressegueixen la vida de Manolo Hugué i ens apropen als ambients de l'art del segle XX, sense oblidar Picasso present amb una exposició de caire molt personal fruit de la gran amistat entre ambdós artistes. La col·lecció mostra, amb més d'un centenar d'obres corresponents a totes les èpoques i tècniques de l'artista, una acurada i completa representació de la trajectòria artística de Manolo Hugué: escultura, pintura, gravats i joies, on s'hi recullen aspectes del món del treball i activitats diverses com el ball, la tauromàquia...; la feminitat, on es presenta la figura femenina aïllada i sense ocupar-se en una activitat concreta; els retrats; els relleus; les obres de caràcter religiós; el disseny de joies; els interiors, bodegons i animals de companyia i finalment els paisatges de Caldes de Montbui i la seva rodalia. El conjunt de tots aquests diferents espais temàtics ofereixen a l'espectador la possibilitat de trobar una visió global de la producció artística de Manolo. El Museu Thermàlia també conserva la col·lecció Picasso abans reunida al Mas Manolo, casa de l'escultor i pintor Manolo Hugué (Barcelona 1872 - Caldes de Montbui 1945), amic de Picasso. Es tracta d'una col·lecció molt personal, testimoni de l'amistat entre els dos artistes, de prop d'un centenar de peces, entre ceràmiques, litografies, dibuixos i llibres amb dedicatòries i dibuixos de Picasso. El Museu Thermàlia presenta una exposició intimista 'Picasso i Manolo Hugué' i ofereix tallers per a diferents nivells educatius. | 08033-207 | Plaça de la Font del Lleó, núm. 20 | La col·lecció es troba allotjada en un edifici de l'època medieval que fins els anys 70 feia la funció d'hospital i servei de banys termals. L'estructura del s. XIV va ser reformada als anys 80 i conserva les arcades de l'entrada, tres banyeres del segle XVIII i l'encavallada del pis superior. | 41.6344500,2.1615800 | 430168 | 4609530 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42648-foto-08033-207-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42648-foto-08033-207-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 98 | 53 | 2.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:58 | |||||||||
| 42649 | Col·leció arqueològica del Museu Thermàlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/collecio-arqueologica-del-museu-thermalia | Col·lecció arqueològica que es troba ubicada a la planta baixa del museu, en exposició permanent. Una altra part es troba als magatzems del museu a l'espera de que els materials siguin estudiats i publicats. El Museu de Caldes de Montbui ha actuat com a focus de recerca arqueològica dins l'àmbit comarcal durant molts anys. Aquest fet, ha repercutit en la col·lecció arqueològica del seu fons, que comptabilitza més de 60 jaciments, entre jaciments importants i troballes disperses. L'abast geogràfic s'estén per tot el municipi, des de Sant Sebastià de Montmajor, fins a la Torre Marimon, sense oblidar tot el nucli de Caldes. Pel que fa a l'abast cronològic, trobem jaciments des del paleolític fins a l'actualitat, si tenim en compte l'arqueologia industrial. Alguns dels jaciments més importants representats en aquest fons són: El poblat ibèric de la Torre Roja, el Mas Manolo, Can Carerac, i el conjunt Termal de Caldes. | 08033-208 | Plaça de la Font del Lleó, núm. 20 | La col·lecció es troba allotjada en un edifici d'època medieval que fins els anys 70 va tenir funció d'hospital i banys termals. L'estructura del s. XIV va ser reformada als anys 80 i conserva les arcades de l'entrada, tres banyeres del segle XVIII i l'encavallada del pis superior. Part de la col·lecció també es troba ubicada a la capella dessacralitzada de Santa Susanna, adossada al Museu Thermàlia. | 41.6344500,2.1615800 | 430168 | 4609530 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42649-foto-08033-208-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42649-foto-08033-208-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42649-foto-08033-208-3.jpg | Física | Prehistòric|Modern|Antic|Medieval|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 76|94|80|85|98 | 53 | 2.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:58 | |||||||||||
| 42650 | Col·lecció de la Casa Delger - Museu Romàntic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-la-casa-delger-museu-romantic | XVIII-XIX | Casa - museu fruit de la donació del darrer descendent de la família Delger al municipi. De la vida de cadascuna de les diferents generacions i matrimonis diversos de la família des del segle XVIII,en queda la casa, amb tots els seus mobles i béns que mostren les diferents èpoques a través dels estils, abastant completament la història de la casa. Dins la casa es conserven objectes de tota mena: mobiliari, objectes decoratius, quadres, rajoles, roba de la llar, figures de pessebre, objectes de culte, etc. La planta principal de la casa està formada per menjador, sala, cuina, bany, celler i un pati exterior. Al primer pis trobem la biblioteca, passadís, distribuïdor i tres habitacions, amb el dormitori del matrimoni d'Antoni Delger i Maria Padrinas, datat l'any 1863, i el del matrimoni d'Antoni Delger i Cecília Sabaté, datat l'any 1804. Finalment, a les golfes trobem una sala d'estar i tres habitacions o sales. | 08033-209 | Carrer del Doctor Joaquim Delger, núm. 12 | El Museu Romàntic Can Delger és un edifici clàssic de meitat del segle XVIII, format per planta, pis i golfes. Es tracta d'una casa pairal eminentment catalana, de família mitja benestant, també coneguda com a Can Calderer degut a l'ofici de calderers a què es dedicà tradicionalment la família. Des de l'any 1765, la casa fou habitada per les diferents generacions de la família Delger. El darrer descendent de la família Delger, i darrer propietari de la casa, el doctor Joaquim Delger Bueno, va fer donació de la casa pairal dels seus avantpassats al poble de Caldes de Montbui. El 10 de desembre de 1959 la casa es va inaugurar com a Museu Romàntic Can Delger. La planta principal de la casa està formada per menjador, sala, cuina, bany, celler i un pati exterior. Al primer pis trobem la biblioteca, passadís, distribuïdor i tres habitacions, amb el dormitori del matrimoni d'Antoni Delger i Maria Padrinas, datat l'any 1863, i el del matrimoni d'Antoni Delger i Cecília Sabaté, datat l'any 1804. S'han documentat totes les peces del distribuïdor i dels tres dormitoris. Finalment, a les golfes trobem una sala d'estar i tres habitacions o sales, de les quals s'han documentat algunes de les peces. | 41.6338000,2.1623100 | 430228 | 4609458 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42650-foto-08033-209-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42650-foto-08033-209-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42650-foto-08033-209-3.jpg | Física | Contemporani|Romàntic|Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 98|101|94 | 53 | 2.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:58 | ||||||||||
| 44047 | Col·lecció municipal d'art | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-municipal-dart | XX-XXI | A l'edifici de l'Ajuntament s'hi conserva una col·lecció d'art procedent de donacions que han fet diversos artistes al poble. Al despatx de secretaria hi ha tres litografies originals del Futbol Club Barcelona, dues fotografies originals de Mariano Pagès, una creu occitana regalada pel poble agermanat Sant Guillem le Desert, un dibuix de Carles Puche i una aquarel·la de l'església d'Alfons Berral. A la sala dels serveis tècnics hi ha una pintura de Josep Maria Tohà amb una panoràmica de Campins. A la sala d'alcaldia hi ha tres litografies de Josep Maria Tohà, i dues pintures. Al rebedor del pis del dalt hi ha un escut ceràmic de Campins, una fusta amb glans del món regalada per Josep Boada, una escultura d'una flor de card regalada per Sant Guillem le Desert. A la sala del jutjat de pau hi ha una litografia d'Antoni Tàpies i a la sala de plens una altra litografia d'Antoni Tàpies i diverses escultures regalades a la localitat. | 08039-75 | Ajuntament de Campins. Plaça de la Vila, 6 | 41.7247600,2.4634200 | 455371 | 4619356 | 08039 | Campins | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08039/44047-foto-08039-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08039/44047-foto-08039-75-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 53 | 2.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:58 | |||||||||||
| 44205 | Moneda ibèrica del Fons del Museu de Granollers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moneda-iberica-del-fons-del-museu-de-granollers | ESTRADA, J. i VILLARONGA, L. (1967): 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cánovas (Barcelona)', Ampurias, núm. XXIX, pàg. 135-194. GUÀRDIA, M. (2013): 'El jaciment ibèric del Puig del Castell de Samalús'. Vallesos. Gent, terra i patrimoni, pàg. 114-116. LLORENS, M.M. i RIPOLLÈS, P.P. (1998): Les encunyacions ibèriques de Lauro. Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Ajuntament de Granollers. | II-I aC | Moneda ibèrica en bronze de la seca de Lauro que pertany a la col·lecció arqueològica del Museu de Granollers, provinent de l'antic 'Tresor de Cànoves'. Sota la nomenclatura del 'Tresor de Cànoves' es coneix un tresor numismàtic de monedes de bronze ibèriques trobat casualment en el terme de Cànoves. El lot estava format per 41 monedes ibèriques, la majoria de les quals de la seca de Lauro. El lot complet passà a mans privades i al mercat de col·leccionistes. El treball de Leandre Villaronga va poder identificar i realitzar calcs de la majoria de les monedes trobades. Concretament es localitzaren 5 monedes d'Ausesken, 5 de la seca d'Eusti, 3 d'Iltirkesken, 1 de Laiesken, 1 d'Ilturo, 5 que no es van poder consultar, i 21 de la seca de Lauro. Concretament es tracta d'una unitat de bronze, on a l'anvers hi apareix un cap masculí a la dreta amb mantell i darrere ceptre; al revers genet amb palma i a l'exerg la inscripció en caràcters ibèrics LAURO. El seu diàmetre màxim és de 26 mm. | 08042-90 | C/ Anselm Clavé, 40. 08401 Granollers | Aquesta troballa s'efectuà als anys 60 del segle XX, quan uns treballadors que feien tasques de neteja d'un bosc proper al Molí de Can Ribes, a l'aixecar un munt de pedres, van trobar agrupades un lot de monedes de bronze. El fet que estiguessin agrupades tal vegada respongués a que es trobessin en una bossa. L'ocultació d'aquest tresor s'ha datat entorn de l'any 100 aC, i s'ha relacionat amb una ocultació deguda a la invasió per part dels cimbris (104 aC) a causa d'aquest període d'inestabilitat. Alguns estudis apunten la hipòtesis que la seca de Lauro estigués en el terme municipal de Cànoves i Samalús, concretament al poblat ibèric del Puig del Castell de Samalús. Aquesta moneda fou donació d'Emili Ramon Valls. | 41.6940200,2.3529200 | 446154 | 4616007 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Aquesta moneda pertany al fons del Museu de Granollers, amb el número d'inventari MDG-7295, i fou una donació d'Emili Ramon i Valls. En el fons del Museu hi ha d'altres monedes de la seca de Lauro d'altres procedències. Les fotografies pertanyen al Museu de Granollers. | 53 | 2.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:58 | |||||||||||
| 44207 | Col·lecció de morters | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-morters | XVI | Conjunt de morters del segle XVI que es troben exposats al vestíbul de l'ajuntament. La col·lecció està formada per morters de bronze, de procedència catalana i castellana, i que cal datar al llarg del segle XVI. Tots els morters presenten la seva corresponent mà de morter, tamé obrades en bronze. Aquest tipus d'útils estan associats a feines d'apotecari. De la col·lecció, formada per 45 exemplars, en destaquen els tipus anomenats de costelles, i els que estan ornamentats amb escuts heràldics. | 08042-92 | Masia Can Casademunt s/n, 08445 Cànoves i Samalús | La col·lecció és fruit de la donació del senyor Lluís Graus i Queralt en memòria de la seva dona, Margarida March i Boter, tal i com resa en la inscripció en la vitrina on s'exposa el conjunt. El Sr. Graus estava lligat a la població tant per via paterna com paterna, així com per l'origen de la seva muller. El Sr. Graus (Lleida 1931) és un col·leccionista d'antiguitats, veí de Cardedeu, que té una important col·lecció de morters, especialment de bronze, i d'època medieval i moderna. Part de la seva important col·lecció ha estat exposada al Museu de Cardedeu. | 41.6940200,2.3529200 | 446154 | 4616007 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i llorens | 53 | 2.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:58 | |||||||||||||
| 44208 | Col·lecció de pistoles de Can Casademunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-pistoles-de-can-casademunt | BALLONGA, J. i FERNÀNDEZ, M. (2011): La farga Palau de Ripoll. Quaderns de didàctica i difusió, 20. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, Barcelona. | XVIII | Una de les tres pistoles està en curs de restauració. | Conjunt de tres pistoles exposades en una vitrina a l'actual vestíbul de l'ajuntament del poble. De les tres pistoles, n'hi ha dues que formen parella, concretament les que presenten una decoració calada de llautó, amb motius vegetals. Aquesta ornamentació està realitzada sobre la fusta de l'empunyadura i el canó. Les parts de ferro de l'arma, exceptuant el canó, són les parts en les que s'aprecia que l'estat de conservació no és l'òptim. La tercera pistola, no és de tanta qualitat com les dues anteriors, tot i que en conjunt són un magnífic exponent de les armes curtes de foc del segle XVIII. | 08042-93 | Masia Can Casademunt s/n, 08445 Cànoves i Samalús | El conjunt d'armes va aparèixer en una paret de la planta baixa de l'ajuntament quan s'estaven realitzant els treballs de restauració per adequar l'antiga masia a la seu de la casa de la vila, l'any 1981. Aquest conjunt d'armes prové de la Farga Palau de Ripoll i cal datar la seva construcció entre els anys 1700 i 1710. La Farga Palau de Ripoll va ser fundada com a farga de ferro al segle XVI, i la seva activitat va perdurar fins l'any 1978. Actualment és visitable i depèn del Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya. A Ripoll ja es documenta el treball del ferro a finals del segle XII. A mitjan segle XVI és quan s'inicià a Ripoll la fabricació d'armes de foc portàtils, incrementant-se notablement el segle XVII, consolidant així la ciutat de Ripoll com a un centre neuràlgic del país en la fabricació d'armes. | 41.6940200,2.3529200 | 446154 | 4616007 | ca. 1700 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Farga Palau de Ripoll | 53 | 2.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:58 | |||||||||
| 44248 | Gegants de Samalús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-samalus | LAGLERA, A.; MARTOS, P.; PLANS, C.; VENTURA, R. i VILALTA, E. (1998): Gegants del Vallès Oriental. Consell Comarcal del Vallès Oriental, Castellar del Vallès. | XX | Des de fa anys el seu estat de conservació no permet que surtin pels cercaviles de la població. | Els gegants de Samalús, la Ramona i el Sebastià, han volgut representar en la seva fisonomia, personatges sortits de les terres de Samalús. És per això que han volgut significar una pagesa i el seu company, que es construí amb posterioritat a la Ramona. La Ramona és una geganta porta una brusa blanca ornada per uns farbalans negres al voltant de l'escot, i llueix un original collaret. La faldilla és rosa, amb randes a la part baixa. Duu un vistós davantal lligat a la cintura, i al cap, un mocador. A la mà porta un pom de flors. En Sebastià, que es considera el gegant més alt del Vallès Oriental, representa un pastor, amb samarra blanca, faixa, i barretina vermella. De pell bruna, amb bigoti, llueix una pipa de tabac als llavis. La Ramona té un pes de 30 kg., amb una alçada de 4,20 metres. En Sebastià té un pes inferior, de 30 kg, tot i que téuna alçada de 5 metres. Ambdós gegants tenen el bust i les mans de pasta de paper, mentre que l'estructura és de fusta i canyes. | 08042-133 | Els gegants de Samalús són obra d'Enric M. Gelpí, el segon ermità de Samalús. Degut a l'èxit de la 'Cucafera', una cuca verda que surt als cercaviles, es decidí de fer un gegant. En primera instància es construí la Ramona, l'any 1982. L'artista Gelpí li donà forma amb pasta de paper damunt una estructura de canyes i fusta. La gent del pble col·laborà en la confecció del vestit. Pocs mesos després es decidí construir un gegant per acompanya la Ramona, en Sebastià. Durant uns quants anys han sortit per la Festa Major, el quart diumenge d'agost, i pel patró de Samalús, Sant Andreu, el 30 de novembre. | 41.6940200,2.3528900 | 446152 | 4616007 | 1982-83 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44248-foto-08042-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44248-foto-08042-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44248-foto-08042-133-3.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Enric M. Gelpí | 119|98 | 53 | 2.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:58 | |||||||
| 44250 | Capgrossos de Samalús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capgrossos-de-samalus | LAGLERA, A.; MARTOS, P.; PLANS, C.; VENTURA, R. i VILALTA, E. (1998): Gegants del Vallès Oriental. Consell Comarcal del Vallès Oriental, Castellar del Vallès. | XX | Restaurats per l'escultora Elena Font | Conjunt de capgrossos de pasta de paper obra de l'artista de Samalús, Enric M. Gelpí. Representen un conjunt de 10 bens, un marrà, una vaca, un porc, un conill, un gall i un pollastre. Es realitzaren com a regals de casament dels Gegants de Samalús. Els bens i el marrà foren obsequi de boda pel gegant Sebastià (ramat del pastor que en Sebastià representa), i la vaca, el porc, el conill, el gall i el pollastre s'obsequiaren a la geganta Ramona, que representa a una pagesa. Els bens van ser formats a partir d'un motlle que va fer el Sr. Gelpí perquè la mainada del poble pogués col·laborar en la seva confecció. La recuperació dels Capgrossos de Samalús i la Cucafera ha estat una iniciativa de les associacions del poble de Samalús. | 08042-135 | Els Capgrossos de Samalús són fruit de l'èxit de la construcció dels Gegants de Samalús. Un cop creats, primer la Ramona, i després en Sebastià, i presentats junts en societat, es decidí d'acompanyar-los d'altres animals que enfortien el vincle amb el territori. Recordem que la Ramona és l'encarnació i ideal d'una pagesa de la població, i en Sebastià un pastor. La lògica era que els capgrossos fossin bèsties inspirades en el món rural. | 41.6890600,2.3219000 | 443569 | 4615476 | 1983 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44250-foto-08042-135-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44250-foto-08042-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44250-foto-08042-135-3.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Enric M. Gelpí | Surten en cercavila per la Festa Major de Samalús. | 119|98 | 53 | 2.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:58 | ||||||
| 44251 | Capgrossos de Cànoves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capgrossos-de-canoves | XX | Parella de Capgrossos que representen a un mussol i a un porc senglar. Estan realitzats amb cartró i pasta de paper maché. Degut a l'èxit dels Capgrossos de Samalús va sorgir la idea de tenir uns Capgrossos propis pels cercaviles de Cànoves, continuant amb el motiu animalístic dels de Samalús. Són animals proper ala gent del poble, com el mussol, molt lligat al món simbòlic dels ermitans de Samalús, així com al senglar, animal ben representat a la contrada. | 08042-136 | Obra de l'artista i escultora de Samalús, Elena Font, per encàrrec de l'Ajuntament de Cànoves i Samalús. | 41.6940200,2.3529200 | 446154 | 4616007 | 2013 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44251-foto-08042-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44251-foto-08042-136-3.jpg | Física | Popular | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Elena Font | 119 | 53 | 2.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:58 | |||||||||
| 44264 | Col·lecció d'objectes municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-municipal | XIX-XX | En la seu de l'ajuntament es troben dipositats alguns elements que per les seves característiques, malgrat la seva natura diversa, configuren un conjunt prou rellevant. Algunes d'aquestes col·leccions ja s'han individualitzat per la seva coherència, com la col·lecció de morters o pistoles. Les altres formen part d'antics mobles i elements que estaven a la seu de l'Ajuntament, la masia de Can Casadamunt, ara casa de la vila. Entre aquests objectes trobem un arcó de núvia, i un espiell de pedra que es va treure de la paret i ara es troba exposat a la recepció d'aquestes dependències municipals. També formen part dels objectes d'aquesta col·lecció una màquina de ciclostilar, marca Triunfo, emprada en l'antic ajuntament. D'aquests elements administratius també destaca una màquina d'escriure marca Underwood, model Champion. Un altre element curió és un bastó destinat a sembrar llavors, am un acurat sistema de molles, que permetia alliberar la llavor del dispositiu, i que caigués a l'interior del forat fet amb la punta del bastó. | 08042-149 | Can Casademunt | La màquina de ciclostilar encara conserva en el rodet restes de la darrera impressió efectuada, relativa a l'obligatorietat de fer-se el documet nacional d'identitat, circular datada el 30 d'agost de 1975. | 41.6940200,2.3529200 | 446154 | 4616007 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44264-foto-08042-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44264-foto-08042-149-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 98 | 53 | 2.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:58 | ||||||||||
| 75085 | Col·lecció de material arqueològic de Fogars al Museu de Granollers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-material-arqueologic-de-fogars-al-museu-de-granollers | MUSEU DE GRANOLLERS: www.museugranollers.org/index.php | El Museu de Granollers disposa de fragments de material ceràmic ibèric del municipi de Fogars de Montclús. Es tracta de materials inclassificats, procedents del Fons de l'antic Museu, i per tant dipositats amb anterioritat a l'any 1965. Segons informacions facilitades per Josep Muntal, tècnic de patrimoni històric del Museu de Granollers, els fragments ceràmics foren recollits a can Pla probablement per l'arqueòleg Josep Estrada i Garriga. El número d'inventari d'aquest material és el 5651. Els fragments estan retolats amb tinta xinesa i plometa, amb el nom del jaciment. | 08081-209 | Museu de Granollers: C/ Anselm Clavé, 40. Granollers. | El Museu de Granollers ha actuat com a focus de recerca arqueològica dins de l'àmbit comarcal durant varies dècades. Aquest fet ha repercutit en la col·lecció arqueològica del seu fons. L'abast geogràfic s'estén per tota la comarca del Vallès Oriental. | 41.7277600,2.4433900 | 453707 | 4619700 | 08081 | Fogars de Montclús | Restringit | Bo | Física | Ibèric | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Com és un element ubicat fora del municipi, les coordenades corresponen a les de l'ajuntament. | 81 | 53 | 2.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:02 | ||||||||||
| 50060 | Museu de Granollers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/museu-de-granollers | <p>ALBÓ, Núria (1994)El Vallès Oriental. Barcelona: Dissenys Culturals. Col·lecció: Les Comarques de Catalunya, núm. 27.</p> <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>MUSEU DE GRANOLLERS (s.d.) Museu de Granollers, Barcelona: Comissió de Cooperació de Museus Locals de les comarques barcelonines, Diputació de Barcelona.</p> | XX | <p>L'edifici del Museu de Granollers és un dels pocs concebuts a la dècada del 1970, per tal d'hostatjar un equipament d'aquest tipus. Fou projectat pels arquitectes Bosch, Botey i Cuspinera. Té tres pisos soterrani i una façana principal plana formada per grans blocs de formigó desigualment disposats. A la part baixa, els blocs de formigó acaben en diagonal fins aconseguir l'alçada d'una porta d'accés de reduïdes dimensions. La resta de la part baixa de la façana és de vidre, cosa que permet un joc de transparències i superposició de plànols. L'interior està format per grans espais diàfans amb rampes d'enllaç entre pisos que ofereixen una sensació d'interconnexió d'espais. Les col·leccions del Museu estan formades per les provinents de les diverses excavacions i prospeccions al terme, que són la base de la seva exposició permanent, encara que també hi ha materials apareguts a tota la comarca i, inclús d'arreu de Catalunya i altres llocs de l'estat. Els fons d'art aplega pintures i escultures des del segle XIII fins a l'actualitat. Les obres més antigues són els fragments de retaules i les imatges religioses de l'església de Granollers, dels segles XVI i XVIII. Del segle XIX destaquen obres d'Eliseu Meifren, J.M. Tamburini i Rossend Nobas. Del segle XX cal mencionar les firmes de Manolo Hugué, J.M. de Sucre, A. Cumella, F. Serra, V. Albarranch, J. Curós, E. Alcoy, A. Muñoz, M. Villèlia, A. Tàpies, O. Pelayo, Fornells-Pla, J. Benito, J. Uclés i V. Viaplana. També hi ha escultures de les avantguardes de la darrera dècada del segle XX. Els fons d'història i etnologia són els més heterogenis, amb la presència d'armes, camafeus, claus, etc.. que provenen d'antigues col·leccions particulars. Menció a part mereix el fons de numismàtica, el de ceràmica i el de vidre (MUSEU DE GRANOLLERS, s.d.).</p> | 08096-188 | Carrer d'Anselm Clavé, 40-42, 08400-GRANOLLERS | <p>La primera etapa de la institució va iniciar-se el 20 de maig de 1932. El nom oficial era 'Museu-Arxiu de Granollers i del Vallès Oriental'. El seu primer estatge eren les dependències annexes a la presó del partit judicial i la seva primera tasca va ser la de col·leccionar els objectes que s'emmagatzemaven al local, per tal de poder-les instal·lar posteriorment a l'edifici de l'església de Sant Francesc. Després de diverses vicissituds, que varen fer abandonar i reprendre el projecte (entre elles, molt especialment, la Guerra Civil), no va ser fins el 1946 (BAULIES, 1965). Els inicis del museu es remunten a l'any 1932 amb la creació d'una Comissió Organitzadora del Museu de Granollers i del Vallès Oriental encarregada de recollir i inventariar peces. La tasca de la qual fou continuada des del 1934 pel Patronat del Museu - Arxiu de Granollers i del Vallès Oriental. Les dues entitats actuaren sense disposar d'un local per allotja-hi el museu. El 1937, en plena Guerra Civil, es traslladaren els materials a la casa Molina, que actuà com a magatzem del museu i també de les obres d'art procedents de les col·leccions particulars i eclesiàstiques de la comarca. El 1946 s'inaugurava oficialment el Museu de Granollers a la casa Molina, convertint-se en el centre cultural més important de la ciutat. Als fons inicials s'hi anaren afegint altres objectes d'art provinents de dipòsits i donacions. La Secció d'Arqueologia s'encarregà de fer prospeccions per tot l'àmbit comarcal i la de Ciències Naturals es dedicà a l'estudi de la fauna i la flora de la comarca. El Museu organitzà del 1959 al 1964 el Premi Granollers de Pintura, que constituí en les seves sis edicions una manifestació artística que ultrapassà l'àmbit local i nacional. En aquesta època els fons del museu van créixer sensiblement. L'any 1965 s'enderrocà la casa Molina i es traslladaren les peces a l'antic Col·legi Municipal de Segon Ensenyament on van romandre fins el 1978. El nou edifici, inaugurat el 1976, es troba al centre de la ciutat i ocupa el solar que havia estat d'una antiga societat granollerina: 'La Unió Liberal'. El creixement de la Secció de Ciències Naturals feu que s'habilités, el 1987, l'edifici conegut com 'La Tela' per tal d'ubicar-hi el Museu de Granollers - Ciències Naturals (MUSEU DE GRANOLLERS, s.d.).</p> | 41.6070700,2.2884900 | 440713 | 4606396 | 1976 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50060-foto-08096-188-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50060-foto-08096-188-2.jpg | Legal | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Educació | 2024-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Andreu Bosch, Josep M. Botey i Lluís Cuspinera | A més del fons el Museu organitza visites comentades a escoles i grups prèvia concertació. Té una botiga on es venen, entre d'altres objectes, publicacions. Realitza itineraris locals i comarcals, organitza cursos, conferències i activitats diverses i edita la revista 'Lauro', així com altres materials (MUSEU DE GRANOLLERS, s.d.). | 120|98 | 53 | 2.3 | 1773 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:03 | ||
| 50061 | Museu de Ciències Naturals de Granollers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/museu-de-ciencies-naturals-de-granollers | <p>BOSCH, A; BOTEY, J.M.; CUSPINERA, L. (1984) Memòria descriptiva del projecte de reutilització de l'edifici 'La Tela' per a l'Ajuntament de Granollers, Barcelona, document mecanografiat.</p> <p>CATÀLEG D'ARBRES (1999) Catàleg d'arbres de Granollers (document mecanografiat). Granollers. Museu de Ciències Naturals 'La Tela'.</p> <p>MUSEU DE GRANOLLERS. CIÈNCIES (s.d.) Museu de Granollers. Ciències Naturals. Barcelona: Comissió de Cooperació de Museus Locals de les comarques barcelonines, Diputació de Barcelona.</p> | <p><span><span><span>Col·leccions del Museu de Ciències Naturals de Granollers, que es troba emplaçat a la torre noucentista <span>Pius Anfres</span>, coneguda <span>a Granollers </span>com la Tela. Els seus fons es distribueixen en els següents àmbits temàtics: Paleontologia, Geologia i Zoologia. Aquest últim és el més ben representat. Aquests són els principals elements que podem trobar en cada col·lecció:</span></span></span></p> <p><span><span><span><strong>Zoologia:</strong> Aquesta és la col·lecció més extensa del museu. Les col·leccions entomològiques inclouen espècimens de molts grups d'artròpodes però en destaca la col·lecció de papallones de Catalunya i de tot el món. <span>Entre aquestes, són especialment interessants les col·lecions de papallones de Dolors Callol Chevalier (Manel Genovart), David Adelantado, Enric Macias, Constantí Stefanescu, Jordi Viader, Antoni Sanmartí, Joan Condal, Francesc Pou i Roger Vila</span>. Les col·leccions de vertebrats estan formades per tots els grups: peixos amfibis, rèptils, ocells i mamífers. Cal destacar la col·lecció de mamífers, representada sobretot per insectívors i rosegadors de la península ibèrica.</span></span></span></p> <p><span><span><span><strong>Paleontologia: </strong>Aquesta col·lecció està formada principalment per fòssils<span> procedents de Catalunya</span>. Es pot destacar el material procedent del jaciment Triàsic del Montseny (250 milions d'anys) amb les restes de <span>capitosaures</span>. Aquest jaciment va ser excavat l'any 1990 i d'ell s'han recuperat les restes <span>d’un gran amfibi de l’espècie de descripció nova <em>Paratosuchus acri</em>. </span>També hi ha restes de vertebrats més moderns, com un fragment de maxil·lar de mastodont (Gomphotheridae) i de diferents elefants antics (Palaeoloxodon antiquus) del Pleistocè, de Parets del Vallès, Granollers i Canyamars, al Maresme. <span>Destaquen també les grans col·leccions d’invertebrats fòssils de Joan Maria Viader i la de coralls de German Álvarez.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong>Geologia: </strong>Col·lecció formada per roques i minerals de la comarca i de la resta de Catalunya. Destaquen les mostres procedents de diferents explotacions mineres del Montseny: Gualba, Matagalls i Vallcarcara. Així mateix, el jardí del museu compta amb una petita col·lecció de grans blocs de les roques més característiques de la comarca del Vallès Oriental.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El Museu té una part expositiva amb un muntatge més tradicional que s’ubica als baixos de la casa <span>Pius Anfres (Aula de Malacologia Frederic Travé i Aula de Paleontologia Joan Maria Viader</span>), mentre que l’edifici adjacent de nova construcció conté el muntatge expositiu permanent, sota el títol <span>“Tu investigues!”, </span>més espais per a exposicions temporals, amb una museografia moderna. Cal dir que, a més de les col·leccions, el jardí del Museu queda integrat com un espai més visitable, que compta amb una mostra d’espècies botàniques pròpies del Vallès així com alguns blocs de roques també característics de la comarca, a més d’un estanc. Hi trobem representats petites comunitats d’alzinar, pinedes, brolles i la ribera. Les espècies estan identificades amb un rètol. Entre els exemplars botànics quedaven alguns arbres que havien estat plantats pel propietari de la <span>torre Pius Anfres</span>, probablement cap a l’any 1912. Tanmateix, d’aquests avui només queda <span>en el recinte del jardí un llorer, un til·ler, un pi blanc, un pi pinyer i un pitòspor. I fora del recinte hi ha l’Alzina de la Tela, a la cantonada dels carrers Palaudàries amb Murillo.</span></span></span></span></p> | 08096-189 | Avinguda de Francesc Macià, 51 | <p><span><span><span><span>La torre que avui acull el Museu de Ciències Naturals fou construïda l’any 1912, obra de l’arquitecte J. Batlle Anfres. Era la casa dels propietaris de la fàbrica tèxtil que hi havia situada al darrera, per això li va quedar el nom de la Tela. La fàbrica havia estat fundada l’any 1854 per Brunet i Serra, i el 1906 fou traslladada a aquest carrer, vora la casa. L'any 1874 era una de les tres fàbriques de dimensions més grans que tenia Granollers. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'any 1984 l'Ajuntament encarregà un projecte de rehabilitació de l'edifici a fi de dedicar-lo a museu de ciències naturals. L’antecedent d’aquest museu es troba el 1982, quan un grup de joves naturalistes va promoure la creació de l'àrea de Ciències Naturals com a secció dins el Museu de Granollers, amb Antoni Jonch que es perfilava com a cap. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Antoni Jonch Cuspinera fou el principal instigador del museu, que es va dur a terme també per la voluntat de l’alcalde Rafel Ballús. Després de molts anys treballant al Zoo de Barcelona finalment va esdevenir director del Museu de Ciències Naturals de Granollers. El magnífic jardí que ja existia a la torre de la Tela també feia aquest emplaçament molt idoni per al nou equipament. L’edifici fou restaurat l’any 1986 i, després d’haver-se elaborat un projecte museològic i museogràfic, el museu es va inaugurar el maig de any 1987.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El jardí va entrar a formar part del conjunt del Museu, i va esdevenir l'escenari d'una petita mostra de comunitats vegetals vallesanes, acompanyades per algunes de les roques més comunes i per alguns animals vius. El nucli zoològic, però, es va tancar l’any 1998. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 2000 les dependències del Museu van poder ampliar-se considerablement quan la fàbrica CIMSA, hereva de la fàbrica tèxtil original, es va traslladar i l’edifici antic fou enderrocat. Això va coincidir la urbanització de la part dels solars dedicada a habitatges, i va permetre la construcció d’un edifici de nova planta on es va instal·lar una àrea d’equipaments del Museu i una nova exposició permanent.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Actualment el Museu compta amb els següents àmbits temàtics: paleontologia, geologia, botànica, meteorologia i, especialment, zoologia. També té un planetari i una biblioteca consultable, i acull alguns centres especialitzats: és la seu del Centre de Documentació del Parc Natural del Montseny (secció de ciències naturals) i del grup de recerca Bibio, que executa diferents plans de seguiment de biodiversitat de Catalunya (papallones diürnes, mamífers terrestres, ratpenats i amfibis). Així mateix, va gestionar l'Estació Meteorològica de Granollers (al Puig de les Forques, en funcionament ininterromput des del 1950 fins el 2019, i traspassada finalment al Servei Meteorològic de Catalunya). També gestiona el Centre d'Educació Ambiental de Can Cabanyes, situat en aquest espai d’interès natural del Granollers. Així mateix, el servei educatiu del Museu ofereix un ampli ventall de visites i tallers per a escolars.</span></span></span></span></p> | 41.6017263,2.2877924 | 440650 | 4605803 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50061-museu-ccnn-13.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50061-museu-ccnn-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50061-museu-ccnn-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50061-museu-ccnn-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50061-casa-pius-anfres-jardi-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50061-casa-pius-anfres-jardi-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50061-museu-ciencies-naturals-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50061-museu-ciencies-naturals-k.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic/Lúdic/Cultural | Inexistent | 2024-04-22 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Informació facilitada pel director del Museu: Antoni Arrizabalaga | 98 | 53 | 2.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:03 | |||||||
| 50212 | Tresor parroquial i elements artístics de l'església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tresor-parroquial-i-elements-artistics-de-lesglesia | <p>DANTÍ RIU, Jaume (comissari) (1997) Entra a l'església gòtica de Granollers, Granollers, Museu de Granollers.</p> | XVI-XIX | <p><span><span><span><strong>Tresor parroquial i elements artístics de l’església</strong></span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’església parroquial de Sant Esteve de Granollers es conserven alguns objectes d’interès artístic, especialment d’orfebreria i datables entre els segles XVI i XX. Del tresor de l’església en destaquem sis calzes, un copó, una Veracreu, un encenser, una imatge de la Verge del Roser i una de Sant Esteve. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L'exemplar més antic és un calze de plata daurada. El peu, de forma flordelisada, i el nus central hexagonal són del segle XVI, mentre que la resta del calze és posterior. Un segon calze d'argent és d'estil rococó i un altre és neoclàssic, ambdós del segle XVIII. Un altre calze és d'estil imperi (segle XIX) i els dos darrers són datables al segle XX, un d'ells neogòtic. El copó és també de plata i presenta abundant decoració. La Veracreu és de braços calats, seguint una tipologia renaixentista, però que a Catalunya perdurà en el temps. L'encenser, piriforme, és del segle XIX. La Verge del Roser és una obra del segle XIX i es conserva la marca de l'argenter. La imatge de Sant Esteve està feta de plata burinada (DANTÍ, 1997). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Existeix una còpia, feta l'any 1943 per Alfons Serrahima, de la custòdia feta el 1561 per Gracià Ferràs i Miquel Boygues, de Barcelona. L'original va desaparèixer el 1936. També existia una creu processional feta per Gracià Ferràs i daurada per Perot Oller el 1555. Va desaparèixer així mateix el 1936 (DANTÍ, 1997).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Altres elements artístics destacables de l’església (alguns dels quals conservats al Museu de Granollers) són els següents:</span></span></span></p> <p><span><span><span>MÈNSULES: Es conserven deu mènsules al Museu de Granollers. Es tracta d'elements encara amb trets romànics però ja comencen a evolucionar cap el gòtic. Destaquen figures antropomòrfiques, monjos cantaires, animals reals o fabulosos, cares humanes (DANTÍ, 1997).</span></span></span></p> <p><span><span><span>CAPITELLS ROMÀNICS DE LA PORTA: Es conserven dos capitells tallats en pedra calcària i decorats amb motius vegetals per les quatre cares. Ambdós són de tradició coríntia evolucionada amb dos registres de fulles d'acant amb les puntes cap avall. Es tracta d'elements típics de la segona meitat del segle XII i inicis del segle XIII (DANTÍ, 1997).</span></span></span></p> <p><span><span><span>TRONA GÒTICA: Es una bona mostra de fusteria tardo-gòtica amb traceries on es pot veure en una cara la Verge i en l'altre Sant Domènec de Guzman. Es conserva al Museu de Granollers. (DANTÍ, 1997).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PICA BAPTISMAL: Presenta grans estries helicoïdals que formen dotze cares còncaves amb arestes. La copa és carejada, té nus i peu, i està feta amb pedra de Girona. Tres de les cares presenten relleus, en una hi ha la Verge amb el Nen i a les dues dels costats hi ha sengles orants. Es pot datar al segle XVI. Antigament aquesta pica era situada als peus de l’església, on hi havia el baptisteri. Actualment encara es conserva a l’església (DANTÍ, 1997).</span></span></span></p> | 08096-365 | Església parroquial de Sant Esteve. Plaça de l'Església, s/n. Museu de Granollers. Carrer d'Anselm Clavé, 40-42. | <p><span><span><span><span>La primera notícia documental que es coneix d’una església dedicada a Santa Esteve a Granollers es troba en un document del cartulari de Ripoll del 25 de juny de 972, però no es té constància que quedi cap resta d'aquesta primitiva construcció. Ja es citada com a parròquia l'any 1001, en una escriptura d'empenyorament d'un alou situat a les parròquies de Sant Esteve de Granularios i Sant Julià de Palaciolo. Se sap que el 1065 l'església tenia dedicació a sant Joan, segons consta en un testament. Entre els segles XI i XII aquest primitiu edifici fou substituït per un altre, del qual se’n van trobar restes durant les excavacions fetes entre 1940 i 1942, quan s'inicià la construcció de l'església actual. A finals del segle XII hi ha constància de llegats per a l'obra del temple. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Aquesta segona església, romànica, era d'una sola nau, d'uns 13 metres de llarg per 5'50 metres d'ample, amb absis semicircular orientat a llevant i la porta d'entrada a ponent. Al segle XV es trobava en mal estat, i això, juntament amb l'augment de la població, motivà la construcció d'una nova església, ja d’estil gòtic, entre mitjans segle XV i inicis del segle XVI. El campanar, adossat a la part nord del mur oest de l'església, ja deuria estar construït a principis del segle XVI. El 1508 es diu que el cloquer del campanar tenia quatre campanes. Així mateix, en el testament de Bruniquer (1561-1641) s'explica el trasllat de les tombes de la seva família amb motiu de les obres del campanar i del cor. Les sepultures havien estat traslladades del fossar a un indret davant del portal gòtic en època del seu pare i del seu avi (DANTÍ, 1997). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Aquesta nova església mesurava 35 metres de llarg i 11 metres d'amplada, amb capelles laterals més baixes que la nau central. A la façana sud el portal, de brancals i arquivoltes amb llinda i timpà apuntat. Al damunt tenia un guardapols rematat amb una creu i decorat per òculs i florons. A les arquivoltes hi havia petits capitells amb decoració vegetal i mascarons. El paviment interior de l'església estava format per cairons de color groguenc. A l'interior del temple el presbiteri estava una mica alçat de la resta del temple, i els elements arquitectònics estaven pintats. El cor estava sobre un arc carpanell rebaixat als peus de la nau, i tenia una barana amb òculs calats (DANTÍ, 1997).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Aquesta església gòtica fou ampliada per la part nord els segles XVII i XVIII, amb diferents capelles i sagristies. La primera fou la capella del Roser, de principis del segle XVII. Al costat d'aquesta hi havia la capella de la Sang, que, probablement, havia estat una sagristia en altres temps. El 1744 hi ha notícies d’obres que s'estan fent per a la capella de la Verge dels Dolors, i es parla també d'una capella fonda o del Santíssim Sagrament. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1660 l’església tenia els següents altars: el Major, dedicat a Sant Esteve; al costat de l'Evangeli hi havia els de Santa Maria (l'antiga), Sant Miquel, Sant Pere, Sant Salvador, Santa Magdalena, el Roser, Santa Creu i el Crist Crucificat. Al costat de l'Epístola hi havia els de Sant Joan, Sant Bartomeu, Sant Antoni, el Sant Esperit, Sant Sebastià i Sant Eloi i Sant Jaume. De tota manera, el nombre d'altars va anar variant amb el temps (DANTÍ, 1997). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Entre els elements ornamentals interiors que tenia cal destacar l'altar del Roser, d'estil renaixentista-barroc, datat al 1635; l'altar de Santa Llúcia, barroc xorigueresc; l'altar de Sant Josep (barroc) o la creu processional de 1555. Tot això fou destruït l'any 1936. Un element que sí s’ha conservat és el gran retaule de Sant Esteve que decorava l’altar major (1497), obra dels germans Pau i Rafael Vergós i continuat, a la mort del primer, per Rafael i el seu pare Jaume. Es va salvar pel fet d'haver estat retirat des del 1879. El 1917 fou venut a l’Ajuntament de Barcelona per tal de contribuir a sufragar la construcció del nou Hospital de Granollers, i avui aquest retaule es conserva al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). També es van salvar la pica baptismal, un tros de la trona d'estil gòtic provençal i els capitells de la portalada romànica.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1705 el rector Josep Vila, per mitjà del bisbe de Barcelona Benet Sala, obtingué del papa Climent XI les relíquies de Sant Plàcid (copatró de la Parròquia), les quals entraren solemnement en processó el 2 de juliol del 1705 (BAULIES, 1986). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Ja al segle XX, durant la Guerra Civil el 20 de juliol de 1936 es va incendiar l’església de Sant Esteve junt amb altres de la ciutat: la dels frares de Sant Francesc, la de la Mare de Déu de Montserrat, la de les germanes Carmelites i l’església de Sant Julià de Palou. També el Centre Catòlic, les escoles de Sant Josep i les capelles dels sants de barri. Mesos després de ser incendiada, i malgrat l’opinió en contra del director general de Patrimoni de la Generalitat, Jeroni Martorell, i d’un sector important de granollerins, el comitè revolucionari va decidir enderrocar l’església de Sant Esteve. Entre els anys 1936 i 1937 la nau gòtica va ser totalment enderrocada i només en va quedar dempeus el campanar. Pel que fa a l’arxiu parroquial, tot i que algú l'havia emparedat per intentar salvar-lo, a l'enderrocament va restar al descobert i finalment va ser cremat. L’any 1940 es va iniciar la construcció de l’actual temple, obra de Josep Boada i Barba. La decoració interior fou obra de Sebastià Badia, amb l'excepció dels vitralls, l'únic element que guarda relació amb l'antic temple. L’església va ser consagrada el 25 d'agost de 1946.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa a les campanes, l’any 1873, durant la tercera guerra carlina, els republicans van fondre’n el bronze per fabricar canons. I durant la Guerra Civil de 1936 l’església va tornar a quedar sense campanes, quan la Sant Esteve, l'Antònia i les altres foren despenjades i llançades damunt les runes de l’església (BAULIES, 1986), (GARRELL, 1960).</span></span></span></span></p> | 41.6078294,2.2865317 | 440551 | 4606481 | 08096 | Granollers | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50212-foto-08096-365-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50212-foto-08096-365-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50212-foto-08096-365-3.jpg | Física | Renaixement|Rococó|Contemporani|Neoclàssic|Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2024-01-10 00:00:00 | 95|97|98|99|94 | 53 | 2.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:03 | ||||||||
| 96673 | Gegants, gegantons, capgrossos i imatgeria de Granollers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-gegantons-capgrossos-i-imatgeria-de-granollers | XX | 08096-491 | Roca Umbert, Fàbrica de les Arts (al local del bar d'aquest recinte). Avinguda Prat de la Riba, 75. | 41.6024300,2.2836800 | 440308 | 4605884 | 08096 | Granollers | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96673-gegants-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96673-gegants-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96673-gegants-rajolers.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96673-gegants-rajolers-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96673-gegants-blaus-retallat.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96673-gegants-blancs-retallats.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96673-imatgeria-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96673-imatgeria-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96673-imatgeria-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96673-imatgeria-7.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Lúdic | Inexistent | 2024-04-11 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 53 | 2.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:03 | ||||||||||
| 79153 | Tresor de l'església de Gualba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tresor-de-lesglesia-de-gualba | <p>AAVV, Història de Gualba, la vall de les aigües blanques, Ed: Arxiu Diocesà de Barcelona, 2000</p> | XV-XX | <p>Les peces que es conserven a l'església són: -Una creu parroquial de 77x41 cm del segle XVI. Manquen els evangelistes dels extrems dels braços. En un costat hi ha representat Crist i en l'altre la verge. -Un reliquiari que conté les relíquies de Sant Vicenç i Santa Victòria. Té una mida de 65 cm. Està coronat per un cap d'àngel entre les figures dels dos sants. -Dos canelobres de plata d'uns 56 cm d'alçada. -Dos calzes del segle XIX. Són de plata i un d'ells hi ha la següent inscripció: 'Al R.P. Goberna, las señoras del Consejo de Cofrarías de San Vicente de Paúl de Valencia, año 1890). -Una custòdia amb peu barroc. -Una predel·la gòtica de 1580, d'estil renaixentista, que representa a Santa Apolònia, Santa Magdalena, el Salvador, Santa Llúcia i Santa Bàrbara amb una inscripció amb la data de l'obra També hi ha 3 quadres del s. XVIII, tot i que ara es troben a la casa rectoral, Sant Antoni de Pàdua, Sant Francesc de paula i la mort de Sant Franbcesc Xavier.</p> | 08097-9 | Passeig del Montseny, en front de la Plaça de Joan Ragué | <p>El sagrari citat al segle XV i el de fusta d'estil barroc fotografiat abans de la Guerra Civil no s'han conservat. Del reliquiari es fa menció al 1508 en una visita pastoral. Tot i que el reliquiari sembla ser de principis del XVIII. Les teles segons Mn. Manuel Trens, que va ser director del Museu Dicesà de Barcelona, podrien atribuir-se a Viladomat.</p> | 41.7318200,2.5024800 | 458624 | 4620121 | 08097 | Gualba | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79153-foto-08097-9-1.jpg | Física | Gòtic|Modern|Barroc|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Religiós | 2020-01-20 00:00:00 | P. Barbado. OPC | . | 93|94|96|98 | 53 | 2.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:03 | ||||||||
| 91791 | Col·lecció de can Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-can-coll | <p><span><span><span>BUSTO VEIGA, Anna M. (2005). “La masia de Can Coll: símbol de la pagesia benestant de Lliçà de Vall”, <em>Notes</em>, vol. 21 (gener de 2005), Centre d’Estudis Molletans – Ajuntament de Mollet del Vallès, p. 51-80.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BUSTO VEIGA, Anna M. (2005). “La masia de Can Coll: símbol de la pagesia benestant de Lliçà de Vall”, Treball consultable a internet: <a href='https://www.llissadevall.cat/ambits/can-coll/'>https://www.llissadevall.cat/ambits/can-coll/</a></span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRERAS FONT, Núria et al. (1999). <em>Lliçà de Vall, 1.000 anys d’història</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 110-111, 120-121. </span></span></span></p> <p><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 56-60, 211.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GARRIGA, Joan (1991). <em>De Licano Subteriore a Lliçà d’Avall/de Vall</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall. </span></span></span></p> <p><span><span><span>MARCO-PALAU, Francesc (2013). “Les pintures de Palau Ferré a la capella de can Coll (Lliçà de Vall)”. <em>Revista del Centre d’Estudis de Granollers</em>, núm. 17, p. 167-177.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MARCO-PALAU, Francesc (2019). <em>El pintor que cremava els seus quadres. Assaig biogràfic de Maties Palau Ferré.</em> Editorial Gregal, Maçanet de la Selva, p. 71-74.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROVIRA, Francesc; SUNYOL BUSQUETS, Julieta (2021). <em>En Tragina i en Maties</em>. Editorial Alpina; Ajuntament de Lliçà de Vall.</span></span></span></p> | XVII-XX | <p><span><span><span><span>Col·lecció d’objectes diversos emplaçada a la masia de can Coll que fou aplegada pel seu darrer propietari, Eduardo Sancho Costa, amant de l’art i col·leccionista. El conjunt ha estat inventariat durant els anys 2017-2018, i s’hi han registrat 3.537 elements. Una part molt important correspon a pintura, amb molta obra de Joaquim Urgell (Urgeell) i d’altres autors coneguts, com Joan Miró o l’hongarès Károly. Un altre àmbit destacat és el de la ceràmica, </span></span></span></span>amb obres del ceramista Joan Baptista Guivernau i Sans, <span><span><span><span>que compta amb un gran nombre de plats, rajola i altres peces molt representatives de la historia de la ceràmica catalana. També és remarcable el conjunt de mobiliari de diferents èpoques i estils que omplien les estances de la casa: modernisme, isabelí, art déco, barroc... La col·lecció també inclou molts altres objectes d’ús quotidià i diversos, com ara eines, estris de la llar, arreus, màquines, joguines, etc. La gran majoria dels objectes són del segle XX, però n’hi han alguns de més antics: segle XVII o anteriors. Molts dels objectes més antics no han estat datats a l’inventari, a l’espera d’una catalogació més aprofundida. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En el moment de la compra de la casa per part de l’Ajuntament l’any 2017 els objectes de la col·lecció decoraven profusament les diferents estances i tots els racons d’aquesta casa-palau. Amb motiu de la restauració de l’edifici, bona part de la col·lecció s’ha guardat emmagatzemada en diferents sales.</span></span></span></span></p> | 08108-102 | Masia de can Coll. Avinguda del Pla, s/n | <p><span><span><span>El 1957 la masia de can Coll fou adquirida per Eduardo Sancho Costa, que estava casat amb Mercè Vilardell Capdevila. Sancho era un industrial del Poble Nou de Barcelona, col·leccionista i amant de l’art que estava en contacte amb artistes de l’època. D’aquí ve que a can Coll s’hi aplegués molta obra de pintors coneguts, com Joaquim Urgell (Urgeell). També s’hi conserva una important col·lecció de ceràmica, de mobiliari i d’objectes diversos. Però sobretot són remarcables les pintures que va encarregar l’any 1963 a l’artista Maties Palau Ferré (Montblanc 1921 - 2000) per decorar la capella. Palau Ferré havia estat deixeble de Picasso a París. Les pintures il·lustren el tema de l’arribada de les relíquies de sant Vicenç i santa Clara. Poc abans, la capella havia estat remodelada i ampliada per l’arquitecte Jordi Bonet Armengol en col·laboració amb l’artista Josep M. Subirachs, que hi va fer l’altar. Ambdós es van conèixer a can Coll i després van seguir col·laborant en l’obra de la Sagrada Família de Barcelona. Eduardo Sancho també va dotar can Coll de mobiliari d’època, ja que quan va adquirir la casa tenia les estances buides.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A les dècades de 1970 i 1980 la planta baixa i el jardí van ser destinats a restaurant, que fou arrendat a Sadurní Ros Arimón. Llavors algunes sales es van adaptar per a aquest ús. Des del 2002 fins el 2012 aquest mateix espai fou llogat a l’Ajuntament per poder-hi realitzar diverses activitats. Finalment, l’any 2017 l'Ajuntament de Lliçà de Vall va adquirir tota la finca. Prèviament s’hi han realitzat intervencions de neteja i acondicionament, així com un inventari dels béns mobles. El 2020 es van restaurar part de les pintures de la capella, el 2022 s’ha finalitzat la restauració de les cobertes i façanes exteriors, però encara resten importants actuacions a l’interior.</span></span></span></p> | 41.5848200,2.2404900 | 436692 | 4603959 | 08108 | Lliçà de Vall | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91791-can-coll-planta-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91791-can-coll-planta-18.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91791-can-coll-planta-12.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91791-can-coll-colleccio-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91791-can-coll-colleccio-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91791-can-coll-colleccio-20.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91791-can-coll-sant-joan-1.jpg | Legal | Barroc|Contemporani|Neoclàssic|Isabelí|Avantguardes|Art Decó|Abstracció|Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Civil | 2022-09-19 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per l’arxivera municipal, Anna Busto. | 96|98|99|100|107|110|111|94 | 53 | 2.3 | 1768 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:03 | ||||
| 91942 | Gegants de Lliçà de Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-llica-de-vall | <p><span><span><span>Alumnes del Col·legi Públic Les Llisses (1989). <em>Una història de gegants: en Joan i la Violant</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Alumnes del CEIP Les Llisses (2003). <em>Una història de gegants: en Joan i la Violant</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall (segona edició).</span></span></span></p> <p><span><span><span>BUSTO VEIGA, Anna M. (2017). <em>Els nostres records. A l’Arxiu Municipal de Lliçà de Vall</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 131-132.</span></span></span></p> | XX-XXI | <p><span><span><span>La parella de gegants propis de Lliçà de Vall són uns reis de l’època medieval que s’inspiren en personatges reals que tenen una vinculació amb la història del poble. Són Joan I el Caçador i la seva esposa Violant de Bar, els quals foren reis de la corona d’Aragó i van posseir el castell de Lliçà de Vall al segle XIV.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Tots dos mesuren 3,60 metres i pesen 45 kg. Són fets l’any 1989 per l’artesà Ramon Aumedes, del taller Sarandaca. El gegant porta vestimenta de color grana coberta amb una capa, i amb la mà esquerra agafa l’espasa. La geganta va abillada amb un vestit ocre i capa, i no ostenta cap atribut. Ambdós llueixen la corona reial. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Més recentment s’han incorporat a la comparsa gegantera els gegantons, que són els fills dels gegants i es diuen Pol i Aïda. Mesuren 2,50 m d’alçada i pesen 20 kg. La colla gegantera també compta amb tres capgrossos, que són el Porc senglar, el Llop i el pagès Oriol, personatges protagonistes d'uns contes ideats per mestres i alumnes de l'escola pública i publicats per l'Ajuntament</span></span></span>.</p> <p><span><span><span>Els gegants es poden veure al vestíbul de l’Ajuntament. Els geganters de Lliçà de Vall participen especialment en els actes de la Festa Major i en la Festa del Glaç, a més d’altres actuacions en què són convidats.</span></span></span></p> | 08108-133 | Vestíbul de l'Ajuntament. Plaça de la Vila | <p><span><span><span>La colla de geganters i grallers de Lliçà de Vall es va iniciar el 1989, quan es van construir els gegants del poble. El regidor de cultura, Josep Carreras, i l’assistent social, Eulàlia Renter, van proposar la construcció d’una parella de gegants que representessin el poble. Amb l’assessorament històric de mossèn Joan Masó van decidir construir els gegants en forma de reis medievals. El taller de costura del grup de dones grans van confeccionar els vestits. També hi va col·laborar el Col·legi Públic Les Llisses, i el resultat va ser la publicació d’un llibre que narra, a manera de faula, l’origen dels gegants. El 23 d’abril de 1989, per la diada de Sant Jordi, es va celebrar el bateig dels gegants i el 26 d’abril de 1992 el seu casament. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Entorn del 2003 es van crear els gegantons, i la idea d’aquests nous personatges va ser fruit també d’un procés participatiu amb l’Escola Les Llisses. Entre mestres i alumnes es va idear una història que explica l’origen d’aquests personatges de la nova generació. Van ser batejats a la Festa de la Primavera de 2003. Anys després, per la Festa Major de 2006 es presentaren els capgrossos: el llop, el pagès Oriol rossinyol i el porc senglar, figures que apareixen en el conte fet pels escolars (Busto, 2017: 131).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els personatges en què s’inspiren els gegants són els següents: Joan I el Caçador (1350-1396), rei de la corona d’Aragó. L’any 1381 consta que tenia la possessió del Castell de Lliçà de Vall i llavors el va vendre. El 1384 els habitants del terme van comprar els drets al senyor del castell mitjançant el pagament de la remença per tal de poder sostreure’s del poder senyorial i retornar al domini reial. La segona esposa del rei Joan fou Violant de Bar (1365-1431), persona de cultura refinada que es va envoltar de músics, trobadors i escriptors i va impulsar la creació literària en llengua catalana.</span></span></span></p> | 41.5862800,2.2391400 | 436581 | 4604123 | 1989, 2003 | 08108 | Lliçà de Vall | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91942-gegants-seva-3.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91942-gegants-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91942-gegants-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91942-gegants-1.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-02-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Ramon Aumedes (gegants) | Algunes de les fotografies han estat facilitades per la colla de geganters | 119|98 | 53 | 2.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | ||||
| 51403 | Col·lecció de pintura municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-pintura-municipal-0 | XX-XXI | <p>A l'Ajuntament hi ha exposades diverses pintures de temàtica local, corresponents al primer premi del concurs de pintura ràpida. La majoria estan fetes en oli sobre tela, i estan pintades de forma figurativa. Entre els espais pintats destaca la masia de Carrencà i la seva capella, el cementiri, el safareig de Can Camp, el safareig de Cal Julio Manco i vistes generals, entre d'altres.</p> | 08115-40 | Ajuntament de Martorelles. Plaça de l'Ajuntament, 1 | <p>Les pintures són els primers premis del concurs de pintura ràpida que s'havia celebrat al municipi. Des de fa uns anys, el concurs s'ha recuperat amb el nom de l'artista local Ricard Mira.</p> | 41.5256800,2.2433700 | 436874 | 4597392 | 08115 | Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51403-foto-08115-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51403-foto-08115-40-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 53 | 2.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | ||||||||||
| 54672 | Col·lecció municipal d'art contemporani | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-municipal-dart-contemporani | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | XX | <p>L'Ajuntament de Montornès del Vallès disposa de més d'una vuitantena d'obres pictòriques, algunes de les quals estan exposades a diferents dependències municipals. Són peces del segle XX de diversos estils i valors. S'hi troben obres de Josep Grau Garriga, Josep Guinovart, Romà Vallès, Jordi Cerdà, Claude Jeanmart, Mima Sant, Pere Salinas, Jordi Camprubí i Sergi Portela, entre molts d'altres.</p> | 08136-156 | Diverses dependències municipals | <p>Aquesta col·lecció s'ha anat formant a partir de donacions i adquisicions. Tant les edicions de certàmens artístics (Mont-Art i Germinart) com les exposicions individuals organitzades a la galeria municipal han propiciat el pas per Montornès d'artistes de renom que sovint han deixat obra al poble.</p> | 41.5452900,2.2673700 | 438895 | 4599551 | 08136 | Montornès del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54672-foto-08136-156-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54672-foto-08136-156-2.jpg | Física | Abstracció|Informalisme|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 111|114|98 | 53 | 2.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | |||||||||
| 54678 | Els Gegants de Montornès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-gegants-de-montornes | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. ALTIMIRA, Ramon. Diables de Montornès del Vallès 1985-1995. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Montornès del Vallès. BERTRAN ALCALDE, Xavier. Els gegants de Montornès del Vallès. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Montornès del Vallès, 1993.</p> | XX | <p>Els gegants són dues figures masculines de final de l'Edat Mitjana. Bartomeu Sala, nascut a Montornès, va ser el líder de la pagesia que va encapçalar la darrera victòria remença prop del castell de Sant Miquel contra l'exèrcit de la Diputació de Barcelona. Pere Anton de Rocacrespa era el noble que va dirigir l'exèrcit esmentat i que va ser derrotat el 4 de gener de 1485. Bartomeu Sala és una figura de 3,75 metres d'alçada i 40 quilos de pes. Vesteix camisa blava, samarra beix i faldó negre de pana. Duu una faixa i una barretina vermelles. Porta cabells i bigoti de color castany. La seva mà dreta agafa una forca de quatre puntes. Pere Anton de Rocacrespa és una figura de 3,80 metres i 49 quilos de pes. Vesteix una brusa de roba de damasc, amb escut al pit i malla de llana i fil. Porta capa curta i faldó grisós. La mà dreta empunya una espasa. Va protegit amb armadura i un casc amb una àliga al centre, els ulls de la qual són dues pedres vermelles de bijuteria. Ambdós gegants tenen el cavallet de fusta i estan fets amb polièster i fibra de vidre.</p> | 08136-162 | Can Coll. Avinguda de la Mare de Déu de Montserrat, 44. 08170 - Montornès del Vallès | <p>El 17 de setembre de 1989 van néixer els gegants de Montornès amb una gran festa en què els gegants de Vilanova i la Geltrú van assistir en qualitat de padrins. L'Ajuntament, diverses entitats i la recent fundada colla local de geganters van fer possible la creació d'aquesta parella amb l'objectiu d'incorporar-la a l'imaginari festiu del poble com a element identitari d'arrel tradicional. Van ser construïts als tallers Sarandaca de Granollers l'any 1989. Cada any per la Festa Major s'organitzen les habituals trobades en què en Bartomeu i en Pere Anton dansen un ball propi que representa la darrera batalla de la Guerra dels Remences. La primera sortida dels gegants va ser a l'aplec de Manresa de 1990. El 1991 van pujar al castell de Sant Miquel i el 1992 van assistir a l'Estadi Olímpic en ocasió dels Jocs Olímpics de Barcelona.</p> | 41.5380800,2.2637600 | 438587 | 4598754 | 1989 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54678-foto-08136-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54678-foto-08136-162-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Lúdic | 2020-09-28 00:00:00 | Ajuntament de Montornès del Vallès | Ramon Aumedes | 98 | 53 | 2.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | |||||||
| 54680 | Col·lecció d'objectes al Museu d'Arqueologia de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-al-museu-darqueologia-de-catalunya | <p>El Museu d'Arqueologia de Catalunya conserva objectes procedents de Montornès, de diferents intervencions arqueològiques. Concretament de l'antiga bòbila de can Torrents, restes de tres esquelets, un descobert l'any 1923, el segon l'any 1940 i el tercer el 1941. També l'aixovar que els acompanyava, un ganivet sencer, un altre de fragmentat, una punta de fletxa de sílex, i un collaret de nou denes de calaïta. També es conserva material procedent del poblat de Sant Miquel (del final del segle III a la primera meitat del segle II aC), fruit de les excavacions realitzades a partir de 1999. Entre els objectes hi ha: ceràmica campaniana de tipus A i B, àmfores Dressel 1, àmfores grecopúniques, fragments de vasos d'argila gris, fusaioles, i fragments de molins de mà, entre d'altres. També es conserva material d'aquest jaciment al Museu de Granollers i al mateix Ajuntament de Montornès.</p> | 08136-164 | Museu d'Arqueologia de Catalunya. Passeig Santa Madrona, 39, 08038 Barcelona | 41.5452500,2.2673600 | 438894 | 4599547 | 08136 | Montornès del Vallès | Regular | Legal | Antic|Ibèric|Grec | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Ajuntament de Montornès del Vallès | 80|81|82 | 53 | 2.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | ||||||||||||||
| 54683 | Col·lecció d'objectes al Museu de Granollers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-al-museu-de-granollers | <p>Al Museu de Granollers es conserven part dels objectes extrets d'excavacions realitzades al terme de Montornès. Concretament de l'antiga bòbila de can Joca, on es va trobar un sepulcre de fossa del neolític a l'interior del qual hi havia un esquelet en posició fetal en direcció NNE-SSO, girat sobre el costat esquerre, amb el cap inclinat cap al SE; així com una gran quantitat d'objectes associats a l'individu: entre d'altres, vint-i-una denes d'un collaret de calaïta (que està exposat permanentment), tres puntes de sageta de sílex, vuit fragments de ganivets també de sílex, sis destrals, i deu fragments de ceràmica. També es conserva material procedent del turó de Can Galbany i del poblat de Sant Miquel. Concretament, del turó de can Galbany, van aparèixer més d'un centenar de fragments de ceràmica ibera i romana, i una lloseta blanca de marbre. Les troballes es composen de ceràmica comuna ibèrica a torn i a ma, àmfora ibèrica, ceràmica grisa de la costa catalana, kalathos pintats, ceràmica campaniana A i B i algun fragment d'àmfora itàlica i tegulae, així com monedes. Del poblat de Sant Miquel es conserva un lot d'objectes que tenen el número d'inventari 1722, format per fragments ceràmics d'època ibèrica, fruit d'una prospecció i que van ingressar al Museu l'any 1978.</p> | 08136-167 | Museu de Granollers. Carrer Anselm Clavé, 40, 08401 Granollers | 41.5452500,2.2673600 | 438894 | 4599547 | 08136 | Montornès del Vallès | Restringit | Regular | Legal | Ibèric|Romà | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Ajuntament de Montornès del Vallès | 81|83 | 53 | 2.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | |||||||||||||
| 54686 | Els Tres Capgrossos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-tres-capgrossos | XX | <p>El primer capgrós que es va construir és en Quico Llons Porta i va néixer el 18 de setembre de 1990, realitzat per Ramon Aumedes del taller Sarandaca. Els altres dos són en Miquel Castellet i en Ramunet 'El Napi'. Tots dos es van gestar en els tallers infantils del casal de cultura, organitzats per la pròpia Colla dels Gegants de Montornès, on els nois i noies van realitzar maquetes amb fang, paper i altres materials. Un cop treballades i triades les maquetes, l'artesà que va construir el capgrós Miquel Castellet va ser Vicenç Torcal i el qui va donar vida a en Ramunet va ser en Juan José Carrasco.</p> | 08136-170 | Can Coll. Avinguda de la Mare de Déu de Montserrat, 44. 08170 - Montornès del Vallès | <p>Tots dos capgrossos van sortir per primera vegada el 16 de setembre de 2001.</p> | 41.5380800,2.2637600 | 438587 | 4598754 | 1990 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54686-foto-08136-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54686-foto-08136-170-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Lúdic | 2020-09-28 00:00:00 | Ajuntament de Montornès del Vallès | Vicenç Torcal i Juan José Carrasco | 98 | 53 | 2.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | ||||||||
| 92063 | Col·lecció d'esquelles d'en Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-desquelles-den-jaume | <p><span><span><span>AMBRÓS, J. (2005). <em>Les esquelles d’en Jaume: exposició permanent al casal de cultura del poble de Montseny</em>. Barcelona: Diputació de Barcelona i Ajuntament de Montseny.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p>Al Casal de Cultura de Montseny hi ha exposada la col·lecció d'esquelles d'en Jaume Traveria. Hi ha prop d'un miler d'esquelles de tipus diferents, des d'esclopons, de forma panxuda i de major tamany i que portava el mascle dominant; el cairat, amb perforacions quadrades a la boca i alçada i amb una funció semblant a l'esclopó; la cabronera i mitjana, de bosca rodona i que medeix entre els 13 i els 25 centímetres d'alçada total, utilitzada sobretot en cabres; l'andorrana, semblants a les cabroneres amb les espatlles més amples i la boca rodona, usada en ovelles; el picarol, que eren petites campanes que es posaven en ovelles, cabres, matxos, mules i gossos; i l'esquelleró o picarol xic, que es posaven en cabres i ovelles per localitzar-les un cop havien parit lluny del ramat. Es troben exposades en vitrines. </p> | 08137-159 | Passeig de l'U d'octubre | <p>En Jaume Traveria era un pastor del Montseny que, conscient de la reculada que ha viscut l'activitat agroramadera al massís del Montseny els darrers anys, es va decidir a recollir esquelles de procedència geogràfica diversa. Va deixar la feina de pastor per dedicar-se a fer la col·lecció, que va anar ampliant al llarg dels anys. De formació autodidacta, en Traveria no va deixar constància de l'origen de les esquelles ni de quan les va adquirir, i va intercanviar collars i batalls de diferent tipologia. Finalment, poc abans de morir va donar la col·lecció al poble de Montseny, junt amb la seva esposa Montserrat Garriga. </p> | 41.7579062,2.3965662 | 449836 | 4623074 | 08137 | Montseny | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Cultural | 2022-11-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 53 | 2.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | ||||||||||||
| 64389 | Campanes petites de Vilamajor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campanes-petites-de-vilamajor | GARCIA i BURDOY, J.Mª (2003). 'Campanes i campaners de Sant Pere de Vilamajor'. XXIV Ronda Vallesana: Sant Pere de Vilamajor. Sabadell: Unió Excursionista Sabadell, p. 64-75. | XV-XX | Al Punt d'Informació de La Mongia es troben exposades, de forma permanent, les anomenades campanes petites de Vilamajor. Es tracta de les campanes que estan jubilades o bé les que només toquen un dia a l'any. Els objectius de exposició són, d'una banda, fer difusió d'aquest patrimoni del municipi i, de l'altre, millorar la seguretat davant dels robatoris de campanes en ermites de muntanya. La Mongia acull les següents campanes: la 'Marieta' o la petita de la Torre Roja, la de Sant Elies, la 'Roser' de Santa Susanna, i el batall de la campana de migdia de la Torre Roja. - Campana la 'Marieta' o la petita de la Torre Roja. És obra del mestre Miquel Sallés, l'any 1783. Fa 56 cm d'alçada, 54 cm de diàmetre i pesa 70 kg. Era l'antiga campana dels quarts de la Torre Roja, i va sobreviure a la Guerra Civil. Tocava els quarts fins a l'any 1988, quan es va jubilar perquè els seus tocs no conjuntaven amb les noves campanes. - La campana de Sant Elies. Segons la tradició, va ser un obsequi del poble de Tagamanent. Tenint en compte la seva forma tan estilitzada, la campana podria ser del segle XV. Era custodiada per un particular i es puja a l'ermita cada 25 abril, durant l'aplec. La reconstrucció del campanar de cadireta durant les obres de restauració de l'ermita, l'any 2015, van permetre tornar a tocar-la. - Campana la 'Roser' de Santa Susanna. Durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939) es van destruir totes les campanes de l'esglesiola i el seu campanar va restar mut fins l'any 1955, quan se'n va batejar una de nova. Només es toca el dia de l'aplec, cada 11 d'agost, però s'hi estava tot l'any a l'esglesiola. La nota fonamental és el Mi bemoll, fa 30 cm d'alçada, 38 cm de diàmetre i pesa 40 kg; el batall té una llargada de 31 cm i 4 cm de diàmetre. Presenta la següent inscripció: 'EM DIC Ma ROSER Ma TERESA JOSEFINA SANTA SUSANNA DEL MONTSENY 7-8-1955'. El batall de la campana de migdia de la Torre Roja. Aquesta campana, que era de bronze, va ser destruïda l'any 1936 durant la Guerra Civil, per tal de fondre-la per a la fabricació de municions. El batall va ser abandonat al peu del campanar perquè no era de bronze, sinó de ferro. | 08234-145 | La Mongia, Punt d'Informació. C/ de l'Església, 3, 08458, Sant Pere de Vilamajor. | 41.6839500,2.3878700 | 449055 | 4614868 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64389-foto-08234-145-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64389-foto-08234-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64389-foto-08234-145-3.jpg | Física | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | La primera fotografia és una visió del conjunt de les campanes exposades a La Mongia, la segona correspon a la de Sant Elies i la tercera, a la campana Marieta. | 94|98|85 | 53 | 2.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:13 | |||||||||
| 64394 | Gegants, gegantó i capgrossos de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-geganto-i-capgrossos-de-sant-pere | COLLA GEGANTERA LA FORÇA DE VILAMAJOR: http://webs.gegants.cat/vilamajor/ LAGLERA, A. [et al.] (1998). Gegants del Vallès Oriental. Granollers: Consell Comarcal del Vallès Oriental, p. 213-217. SAGRERA BASSA, T. (2009). Vols que t'expliqui...Vilamajor? Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 38-39. | XX | Es tracta dels gegants Alfons i Loreto, el gegantó Quico del Montseny i els capgrossos Joan i Pere. El gegant Alfons representa el comte-rei Alfons I de Catalunya i II d'Aragó, dit el Cast o el Trobador. Fou construït l'any 1989 per Josep Rosàs, pesa 41 kg i fa 3,4 m d'alçada. És fet amb cavallet de ferro i cos de fibra de vidre. Duu un vestit de vellut grana, capa de vellut negre amb detalls brodats, i com a accessoris, una corona, la clau de Sant Pere, un cinturó i una espasa. La geganta Loreto representa a la dida de l'infant Alfons I, filla de la masia de can Clavell de Vilamajor. Fou construïda l'any 1989 per Josep Rosàs, pesa 34 kg i fa 3,3 m d'alçada. És feta amb cavallet de ferro i cos de fibra de vidre. Duu una jaqueta curta de vellut negre amb ribets i faldilla verda amb farbalans, i com a accessoris un barret cofat de roba blanc trencat propi de les dames medievals, ram de flors i mocador brodat. El gegantó Quico representa a un popular rodamón del Montseny, en Francesc Ribas Planas. Hi ha dues còpies, un gegantó i un nan. Fou construït l'any 1991 per David Ventura i Neus Hosta, pesa 21 kg i fa 2,25 m d'alçada. És fet amb cavallet de fusta i cos de fibra de vidre. Duu una faldilla de pana marró, un bastó de fusta, i un cigar de cartró. Els capgrossos Pere i Joan foren construïts l'any 1991 per David Ventura i Neus Hosta. Són de cartró pedra. En Pere representa el rei Pere III el Cerimoniós i en Joan el rei Joan I el Caçador. | 08234-150 | El Sindicat. Avinguda Sant Nonet, 24, 08458, Sant Pere de Vilamajor. | El mes de gener de l'any 1987 es va constituir un grup anomenat La Força per a organitzar actes culturals al municipi. A partir d'aquesta entitat es va decidir fer uns gegants pel poble. El seu constructor va ser el senyor Josep Rosàs, veí de Sant Antoni de Vilamajor, amb la col·laboració del jovent del municipi. El vestuari va ser realitzat per un grup de dones del poble i uns anys més tard, reformat per la modista Teresa Bassa. Durant dos anys es va estar treballant en la seva construcció. I el dia 17 de juny, durant els actes de la Festa Major de 1989, els gegants de Sant Pere, l'Alfons I el Cast, i la Loreto, la seva dida, van ser batejats des del balcó de l'ajuntament. Així és com va néixer la Colla de Geganters i Grallers La Força de Sant Pere de Vilamajor, que és la propietària d'aquests singulars personatges de Vilamajor. L'any 1991 es van batejar els capgrossos: en Pere, en Jaume i en Quico. Més tard, l'any 2004 es va dur a terme una restauració dels gegants per part de Ramon Aumedes (taller Sarandaca). | 41.6839000,2.3896800 | 449205 | 4614861 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64394-foto-08234-150-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Lúdic | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 53 | 2.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:13 | |||||||||
| 64402 | Mobiliari religiós de l'església de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mobiliari-religios-de-lesglesia-de-sant-pere | <p>LA MONGIA DE VILAMAJOR. Punt d'informació del Parc Natural del Montseny i de Sant Pere de Vilamajor (2014) Església de Sant Pere, la Catedral del Vallès (fulletó informatiu). Sant Pere de Vilamajor: Diputació de Barcelona, Xarxa de Municipis. Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor.</p> | XX | <p>El mobiliari religiós de l'església de Sant Pere, format pels bancs dels assistents a les cerimònies, la taula de l'altar, la cadira de la Seu i les banquetes, és obra de l'escultor Josep Plandiura, amb la col·laboració d'Enric Miquel. Es tracta de mobles d'art funcional, fets de fusta i forja.</p> | 08234-158 | Església de Sant Pere. Plaça de l'Església s/n, 08458, Sant Pere de Vilamajor. | <p>L'any 1993 es van iniciar les obres de restauració integral de l'església de Sant Pere de Vilamajor, amb la col·laboració dels artistes del Centre d'Art La Rectoria.</p> | 41.6841600,2.3881100 | 449075 | 4614891 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64402-foto-08234-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64402-foto-08234-158-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Religiós | 2020-01-20 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Josep Plandiura Vilacís | Josep Plandiura Vilacís (Taradell, 1943): És un escultor i artista multidisciplinari amb reconeixement internacional. La seva obra es caracteritza pel gran format, com la porta del Museu Diocesà de Barcelona o l'escala del Teatre de Granollers. També són notables les obres de format més reduït per a col·leccions particulars. L'any 1987 va coordinar el worksop dirigit per l'escultor anglès Anthony Caro a la Casa de la Caritat, actual seu del Museu d'Art Contemporani de Barcelona. Tanmateix, va participar com a artista convidat al Triangle Artist's Workshop en Pine Planes (Nova York). Ha col·laborat amb els arquitectes Frank Gehry, Susan Nardulli i Paul Lubowicki i amb els escultors Anthony Caro, Thomas Grimsey, Roger Mack y Erwin Regler. L'any 1988 va participar en la fundació del Centre d'Art Contemporani La Rectoria a Sant Pere de Vilamajor, un espai amb caràcter multidisciplinari per a l'experimentació artística. La seva obra es troba a diversos espais públics d'àmbit nacional i internacional. | 98 | 53 | 2.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:13 | |||||||
| 64528 | Bandes antigues d'alcalde i regidors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bandes-antigues-dalcalde-i-regidors | XX | Es tracta de cinc antigues bandes acreditatives de les autoritats de Sant Pere: l'alcalde, dos regidors, el mossèn i el mestre de l'escola. Són bandes encreuades, fetes de roba brodada de color rogenc, que acaben a nivell de la cintura, amb rivet de fil daurat. Es corden amb una llaçada feta de botons brodats i, a la part central porten, també brodat, l'antic escut del municipi. | 08234-284 | Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. C/ Nou, nº 26, 08458, Sant Pere de Vilamajor. | Aquestes bandes s'utilitzaven en els actes oficials o festius del municipi, a principis del segle XX. | 41.6850000,2.3907400 | 449294 | 4614982 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64528-foto-08234-284-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64528-foto-08234-284-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Simbòlic | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 53 | 2.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:13 | ||||||||||
| 64530 | Vares d'alcaldia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vares-dalcaldia-0 | XX | Es tracta de set vares d'alcaldia, quatre de mida normal i tres de reduïda. Són de característiques similars: de fusta, de forma cònica, amb l'empunyadura metàl·lica, i una altra peça metàl·lica a l'extrem inferior, que serveix per a protegir-la. Tres d'elles presenten un cordill per tal de guarnir-la embolicada al bordó. La vara d'alcaldia simbolitza el poder del municipi i és utilitzada en cerimònies simbòliques, relacionades amb la figura de l'alcalde/ssa. | 08234-286 | Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. C/ Nou, nº 26, 08458, Sant Pere de Vilamajor. | 41.6850000,2.3907400 | 449294 | 4614982 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64530-foto-08234-286-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Simbòlic | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 53 | 2.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:13 | |||||||||||
| 78076 | Col·lecció de pintura municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-pintura-municipal-2 | XX-XXI | A la Casa de la Vila s'hi conserva una col·lecció de pintura procedent dels concursos de pintura ràpida que s'han celebrat al poble. Són obres figuratives de format mitjà, eminentment pintades en oli sobre tela. La temàtica comuna en tots ells és el poble de Santa Eulàlia, ja sigui de vistes generals del barri de la Sagrera, el riu Tenes, les masies, l'església parroquial, Sant Simplici, etc. | 08248-170 | Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. Ctra de la Sagrera, 3. | 41.6523200,2.2291700 | 435815 | 4611462 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78076-foto-08248-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78076-foto-08248-170-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98 | 53 | 2.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | |||||||||||
| 66086 | Col·lecció d'art de l'ajuntament de Santa Maria de Martorelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dart-de-lajuntament-de-santa-maria-de-martorelles | <p>Informació oral d'Anna Torrero (entrevista: 14-01-2016). VILLANUEVA, Santiago (1994). 'El poblat ibèric de Castellruf. Bressol de la història d'un poble'. Revista Notes, 8, p. 19-21.</p> | V a.C-XX | <p>Col·lecció de peces artístiques situada dins de l'ajuntament del poble, tant a la planta baixa com al pis. Es tracta d'una col·lecció heterogènia formada per 18-20 quadres, una àmfora i un banc amb caixa. L'àmfora és ibèrica, era apta per transportar líquids i salaons i procedeix del jaciment arqueològic del Turó de can Guillemí. Pel que fa al banc, cal dir que és de fusta i presenta un respatller força gran amb el coronament arrodonit i motllurat. Sota el seient hi ha un espai per emmagatzemar que es podia tancar amb clau (s'observa el forat del pany). Quant als quadres, cal dir que tots presenten la tècnica de l'oli sobre tela i representen principalment paisatges del nucli urbà com determinats carrers, l'església, la plaça Joan Matons, etc. També hi ha dos bodegons.</p> | 08256-72 | Plaça Mossèn Josep Paituví, 1, 08106 | <p>L'àmfora ibèrica fou donada per l'Andrés Cueto a l'ajuntament pels voltants de l'any 1955. Pel que sembla, inicialment en va donar dues, però l'altre es va trencar i li fou retornada. El banc de fusta procedeix de can Dunyó, que en l'actualitat fa les funcions de casal cultural del poble. Tots els olis procedeixen d'un concurs de pintura ràpida que organitzava l'ajuntament de Santa Maria de Martorelles, entre finals dels anys 70 i principis dels 90 del segle XX. El consistori pagava dos dels tres premis que s'atorgaven i es quedava les obres. Damunt la guixeta de la secretaria de l'ajuntament hi ha dos quadres de Ramón Ferriols Nadal de finals dels anys 70. També hi ha obres de l'artista d'origen malagueny Manel Doblas de finals dels anys 80.</p> | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66086-foto-08256-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66086-foto-08256-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66086-foto-08256-72-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Ibèric | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 94|98|119|81 | 53 | 2.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | |||||||||
| 66087 | Col·lecció arqueològica de Castellruf al MDG | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-de-castellruf-al-mdg | <p>ÁLVAREZ ARZA, R.; CUBERO ARGENTE, M. (1999). 'Los pila del poblado ibérico de Castellruf'. Revista Gladius, 19, p. 121-142. ÁLVAREZ ARZA, R.; CUBERO ARGENTE, M. (2000). 'Els pila republicans del poblat ibèric de Castellruf'. Revista Lauro, 18, p. 5-16. AULADELL MARQUÈS, Jordi (2005). Tecnologia del treball del ferro al nord-est peninsular en l'Ibèric antic i ple. [Universitat de Barcelona: inèdit], p. 411-446.</p> | III a.C. | <p>Col·lecció de materials arqueològics procedents del poblat ibèric de Castellruf, que actualment estan dipositats al Museu de Granollers (MDG). Es tracta d'un conjunt d'entre 6 i 10 pila dels anomenats pesats, tipològicament homogenis. Els pila són un tipus de javelina d'asta de fusta i llarg ferro, característics de les legions romanes durant la República i bona part de l'època imperial. El conjunt presenta dos exemplars sencers que mesuren 41,7 centímetres, quatre puntes i quatre plaques. Presenten una característica que els diferencia de la resta, la presència de reforços laterals en la subjecció de la part del ferro amb l'asta i escotadures que faciliten el doblegament de la placa. Les puntes d'aquests pila són en forma de fulla d'heura, triangular amb aletes desenvolupades, triangular amb aletes curtes i de forma romboïdal. Les plaques són rectangulars, amb perforacions per a la seva subjecció. Majoritàriament presenten lesions i trencaments en diverses parts, sobretot en els punts d'unió entre les diferents peces que els composen.</p> | 08256-73 | Carrer Anselm Clavé, 40, 08401 Granollers | <p>Es tracta d'un dels conjunts de pila romans datats més antics de la Mediterrània, datats a finals del segle III a.C. Van aparèixer a l'habitació 9 del poblat ibèric de Castellruf, on es van documentar les restes d'una possible forja, durant les excavacions organitzades per la Generalitat de Catalunya l'any 1984. El context arqueològic en el que van aparèixer sembla indicar que es tracta d'un dipòsit d'armes recuperades amb la finalitat de recuperar-les o reciclar-les. Les restes de forja documentades fan pensar en un taller metal·lúrgic. Tipològicament, els pila de Castellruf són molt semblants als pila del port etrusc de Telamon (Itàlia). En l'actualitat estan dipositats al Museu de Granollers (MDG) des de l'any 1986. El museu els té en dipòsit de la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya (DGPC), encarregant-se de la seva correcta conservació. També els ha prestat per diverses exposicions i ha gestionat, en algun cas, la seva restauració en el Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, a Valldoreix. La resta de materials de l'excavació es van dipositar al Servei d'Atenció als Museus (SAM) de Girona.</p> | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66087-foto-08256-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66087-foto-08256-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66087-foto-08256-73-3.jpg | Legal | Popular|Romà | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|83 | 53 | 2.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | |||||||||
| 66097 | Col·lecció arqueològica de Castellruf als magatzems del MAC | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-de-castellruf-als-magatzems-del-mac | <p>ÁLVAREZ ARZA, R.; CUBERO ARGENTE, M. (2000). 'Els pila republicans del poblat ibèric de Castellruf'. Revista Lauro, 18, p. 7.</p> | V-II a.C. | <p>Col·lecció de materials arqueològics procedents del poblat ibèric de Castellruf, que actualment estan dipositats als magatzems que el Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC) té a Cervera, Lleida. Es tracta dels materials ceràmics, òssis, metàl·lics i lítics que es documentaren durant l'excavació duta a terme al jaciment l'any 1984. El material ceràmic, tant el de producció autòctona com el d'importació, apareix molt fragmentat i deteriorat (per l'acidesa del terreny). S'hi comptabilitzen fragments de ceràmica a torn i a mà, molts d'ells informes, tot i que també hi ha vores, nanses, bases, etc. Els materials d'importació més destacables són ceràmica àtica de vernís negre (segle V-IV a.C.), de figures roges (segle IV a.C.) i ceràmica protocampaniana (segle III a.C.). La ceràmica més representativa és la Campaniana A (segle III-II a.C.). Cal destacar l'absència de Campaniana B. També hi ha fragments de ceràmica amforal, amb predomini de fragments d'àmfores púnicoebussitanes i produccions de la Mediterrània central, tot i que també hi ha fragments d'àmfora grecoitàlica (segle III a.C.). Els materials metàl·lics es corresponen amb fragments de ferro i bronze. També s'inclouen algunes destrals de pedra polida, i restes de queixals i òssos molt fragmentats entre d'altres.</p> | 08256-74 | Avinguda de Segrià, 6, 25200 Cervera | <p>Els materials arqueològics procedents del poblat ibèric de Castellruf són fruit d'una intervenció arqueològica duta a terme al jaciment l'any 1984, per part de la Generalitat de Catalunya. Tot i que en un principi foren dipositats al Museu de Granollers (MDG), finalment van anar al Servei d'Atenció als Museus (SAM) de Girona, ja que el museu granollerí no tenia prou espai per custodiar-los. Des del mes de gener del 2016, aquests materials s'han traslladat als magatzems del Museu d'Arqueologia de Catalunya a Cervera, donada la saturació del SAM Girona. Tot i que encara està en fase d'implementació, aquest nou espai està concebut com a dipòsit nacional de materials arqueològics i farà les funcions de conservació i documentació dels materials, així com possibilitar el seu estudi a les persones interessades.</p> | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | Legal | Romà|Popular | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Altres | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 83|119 | 53 | 2.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | ||||||||||
| 66098 | Col·lecció arqueològica de Castellruf al MHC | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-de-castellruf-al-mhc | <p>http://museusenlinia.gencat.cat/eMP/eMuseumPlus?service=direct/1/ResultDetailView/moduleContextFunctionBar.navigator.back&sp=10&sp=Scollection&sp=SfieldValue&sp=0&sp=5&sp=3&sp=SdetailView&sp=1&sp=Sdetail&sp=0&sp=F&sp=0 (Consulta: 26-02-2016).</p> | IV a.C. | <p>Petita col·lecció de materials arqueològics procedents del poblat ibèric de Castellruf, que actualment estan dipositats al Museu d'Història de Catalunya (MHC). Es tracta de tres fusaioles de ceràmica (números de registre: MCH515, MCH554, MCH555) que presenten unes mesures d'entre 3,5 centímetres d'alçada per 2,4 de diàmetre. Tipològicament presenten una forma bitroncocònica amb un orifici central en el que s'inseria un pal de fusta o fust. La fusaiola facilitava el gir i d'aquesta manera s'anava torcent el fil. Les fusaioles de Castellruf són de ceràmica grollera, tot i que en la del número MCH515, la ceràmica és més fina.</p> | 08256-75 | Palau de Mar, plaça de Pau Vila, 3, 08003 Barcelona | <p>Les fusaioles es troben dipositades al Museu d'Història de Catalunya (MHC) des del 6 de febrer de l'any 1996.</p> | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66098-foto-08256-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66098-foto-08256-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66098-foto-08256-75-3.jpg | Legal | Popular|Ibèric | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|81 | 53 | 2.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | |||||||||
| 72036 | Col·lecció arqueològica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-0 | Col·lecció arqueològica fruit de les prospeccions realitzades per Xose Santín durant l'any 1999. Hi ha un total de 3 caixes de plàstic. A la caixa vermella hi ha 26 bosses de material de la Vinya de Can Corbera. En algunes etiquetes posa Vinya de Can Barbeta o Coll de Corbera. Aquest indret correspon a la fitxa que hem denominat Coll de Can Corbera. El material és bàsicament ibèric. Destaquen una fusaiola, un fragment d'escòria i vernís negre. A la caixa de fruita blava hi ha un total de 45 bosses. El material prové dels camps d'algunes masies de Vallromanes com Can Panna, Can Maioles, Can Genís, Can Vinardell, Ca l'Agutzil, Can Cabrit, Can Sala Gros, Can Gordi, Can Balet, .... Tot aquests fragments són d'època moderna, fruit de l'activitat continuada en aquests camps. Destaquen, però, unes bosses amb material ibèric, una retolada amb el topònim 'Camí darrera La Torre' i les altres dues fent referència a llocs molt propers del poblat ibèric de Sant Miquel. Tot i que no ho podem assegurar donada la mancança d'una memòria científica dels resultats d'aquestes prospeccions. A la caixa blava petita hi ha materials de Can Genís: material constructiu romà, 1 fragment de vernís negre i una bossa amb ceràmica ibèrica oxidada. | 08296-34 | Nucli urbà. Plaça de l'Església, 6 | Aquestes prospeccions formen part d'un conjunt d'activitats realitzades pel Departament d'Història Medieval de la Universitat Autònoma de Barcelona, dirigides per Xose Santín i Carme Montalban. | 41.5337000,2.2989200 | 441516 | 4598243 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | Física | Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Es troben a les dependències municipals (a l'Arxiu Municipal), tot i que haurien d'estar dipositades en les dependències assignades pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. El 2013 l'Ajuntament va demanar formalment al Servei d'Arqueologia de la Generalitat la retirada d'aquest material, però no va obtenir resposta. | 94 | 53 | 2.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:18 | |||||||||||
| 40192 | Conjunt Bañó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-bano | AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit. | XX | Grup de cases homogeni, de planta rectangular i aixecat respecte del terreny ,que consten de planta baixa. Les cobertes són de teula àrab a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. La coberta és holandesa amb remat a la part superior dels capcers amb un petit vessant. Es tracta d'una promoció creada en dues fases, la primera sota la direcció de l'arquitecte Manel Joaquim Raspall i Mallol, corresponent a les cases dels números 32 a 36 del carrer Francesc Macià, i la segona fase, sota la direcció de l'arquitecte Emili Sala i Pibernat, corresponent a les cases dels números 24 al 30 del mateix carrer. L'entrada està protegida per un atri cobert a tres vessants i recolzat sobre dues columnes amb capitell toscà. A cada costat de la porta hi ha una finestra d'arc rebaixat. Les façanes estan recobertes amb estuc de calç amb una imposta ceràmica que marca el sostre de la planta baixa per sobre de la qual hi ha una faixa esgrafiada amb motius florals. La tanca del jardí és de reixa de ferro forjat assentada sobre un parament de paret massissa amb dues pilastres coronades per capitells que sustenten una bola, emmarcant la porta d'accés. La casa corresponent al número 34 interior centre és una edificació aïllada, de planta rectangular, formada per planta baixa i dues plantes pis, estructurada com a masia del tipus basilical amb coberta de teula àrab a dues vessants trencades amb ràfec emmotllurat ceràmic. | 08005-323 | C/ Francesc Macià, 24-36 | 41.6687700,2.2601300 | 438409 | 4613266 | 1933-35 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40192-foto-08005-323-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40192-foto-08005-323-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40192-foto-08005-323-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Manuel Joaquim Raspall Mallol i Emili Sala Pibernat, arquitectes | 106|98 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | ||||||||
| 40302 | Conjunt Juan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-juan | AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | XX | Conjunt d'edificis aïllats de tipologia de ciutat - jardí, formats per planta baixa amb coberta a dues vessants. Estan alineats al mateix carrer, amb un petit jardí al davant i tanca d'obra i reixa. Els elements formals i decoratius corresponen al noucentisme: alguns d'ells tenen esgrafiats, altres tenen un capcer amb elements barrocs. | 08005-433 | Passeig Torregassa 55-63 | El carrer Torregassa juntament amb el carrer Macià són l'eix de desenvolupament urbanístic de principis del segle XX de l'Ametlla del Vallès, quan el poble es converteix en un centre d'estiueig molt destacat. | 41.6681900,2.2642100 | 438748 | 4613198 | 1933 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40302-foto-08005-433-1.jpg | Legal | Noucentisme | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 106 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 | ||||||||
| 73942 | Plaça Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-major-10 | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XVI-XX | La plaça Major d'Aiguafreda està situada al centre de la població i queda delimitada a garbí pel carrer Major, amb la confluència del carrer de la Mora vers a xaloc. Els edificis que mantenen la tipologia constructiva tradicional consten de planta baixa, pis i golfes i tenen la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. A nivell de façanes hem de destacar diversos elements constructius d'època moderna, com són un finestral d'arc conopial i la llinda de Ca l'Espardenyer, el portal d'arc de mig punt adovellat de Ca la Miquel i el portal de Can Casals, entre d'altres. Entre els elements destacables hi havia el portal amb llinda de fusta sobre impostes de Can Miró, que malgrat haver estat reconstruït ha perdut la fesomia primitiva. A Ca l'Espardenyer i Can Casals són igualment destacables les galeries que van obrir-se als nivells superiors de les cases durant el segle XIX. En aquesta època també van decorar-se algunes façanes amb franges horitzontals pintades en el revestiment de morter de calç, les restes del qual només s'observen a Can Casals. | 08014-3 | Plaça Major | El nucli d'Aiguafreda té el seu origen en el veïnat de les Ferreries, que va constituir-se a l'entorn del camí ral entre els segles XVI i XIX. Les primeres cases construïdes, destinades als habitatges i tallers d'artesans, van acabar configurant el carrer de la Mora, el carrer Major i del Pont i la plaça Major. Al segle XVII la plaça ja tenia un hostal, propietat dels senyors de Cruïlles, la capella sufragània de la Immaculada Concepció i diverses cases de tipologia tradicional. Els edificis eren eminentment de planta baixa, pis i golfes amb la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. S'obrien a la plaça amb portalades d'arc de mig punt adovellat, d'arc pla de pedra carejada o bé amb llindes de fusta. Des del segle XIX fins a mitjans del XX l'ajuntament estava situat en un petit edifici situat al costat de la capella. Durant la segona meitat del segle XX l'estètica de la plaça va veure's sensiblement alterada amb l'enderroc de la capella i d'algunes cases, així com la construcció de la nova església enretirada respecte la resta de les cases. | 41.7680100,2.2505700 | 437709 | 4624291 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73942-foto-08014-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73942-foto-08014-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73942-foto-08014-3-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:57 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 155,49 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/