Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 41149 | Jaciment de Can Quintanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-quintanes | GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. ESTRADA GARRIGA, José (1955). Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Granollers ESTRADA, José i VILLARONGA, Leandro (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. I.P.A. Monografías XXVIII, Barcelona. ESTRADA GARRIGA, José (1969). 'Vias y poblamiento romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona'. Comisión de Urbanismo, 65. Barcelona. | Els camps on es troba es troven coberts d'espesa vegetació. | Indret proper a la Casa de Can Quintanes on s'hi localitzen fragments de terrissa ibèrica a mà i a torn i tegulae romanes. No hi ha cap estructura. Les troballes es realitzen a les feixes de cultius situades al vessant sud de la cinglera i pels voltants de la casa. La major concentració de material es constata entre la tercera i quarta feixes (ceràmica ibèrica a torn, àmfora i teules). També es troben escassos fragments de terra sigillata africana. Els propietaris de la finca també han realitzat troballes de ceràmica que han dipositat al Museu de la població. Segons han informat, la masia primitiva de Can Quintanes data del segle XIII. El subsòl de la casa no ha proporcionat restes més antigues perquè es fonamenta directament sobre la roca. La situació topogràfica és molt adequada pel control i la defensa. | 08023-103 | Documentat per J. Estrada | 41.7008100,2.2155100 | 434727 | 4616856 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41149-foto-08023-103-1.jpg | Inexistent | Ibèric|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / Josep Cruells Castellet | A la CC.AA es classifica com a jaciment desconegut. En el moment de realitzar l'Inventari de Patrimoni no es localitza cap tipus d'estructura ni material ceràmic. | 81|85 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:07 | |||||||||
| 41150 | Sota el Turó de les onze hores | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sota-el-turo-de-les-onze-hores | GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. | Es tracta d'una zona amb forta pendent i erosió. | Troballes disperses de fragments de ceràmica ibèrica a torn i a mà entre Vallderrós i Can Quintana, per sota la cinglera. Però no s'ha trobat cap estructura. És una zona de bosc amb antigues parets de vinya i molt sotabosc que impedeix observar restes en superfície. | 08023-104 | Documentat per J. Estrada el 20 d'octubre de l'any 1946. | 41.7023700,2.2130100 | 434520 | 4617031 | 08023 | Bigues i Riells | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41150-foto-08023-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41150-foto-08023-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41150-foto-08023-104-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-07-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / Josep Cruells Castellet | A la CC.AA es classifica com a jaciment desconegut. Per bé que hi ha material superficial, no s'ha localitzat cap estructura. Es molt probable que el material provingui del jaciment que es troba sobre el Turó de les Onze Hores, però aquest ja es troba dins el terme municipal de Sant Quirze de Safaja. | 81|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:07 | |||||||||
| 41151 | Turó de Can Garriga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-can-garriga | GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. BARBERA, José. Notas arqueológicas inéditas de Riells del Fay. ESTRADA, José i VILLARONGA, Leandro (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. I.P.A. Monografías XXVIII, Barcelona. ESTRADA GARRIGA, José (1969). 'Vias y poblamiento romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona'. Comisión de Urbanismo, 65. Barcelona. | La densa vegetació del turó impossibilita el seu accés i observació. | Segons unes notes de finals dels anys 40, Josep Estrada i Garriga localitzà les restes d'hàbitats ibèrics en el Turó de Can Garriga. Aquesta catalogació del jaciment, segons els autors de la CC.AA. Respondria a dos factors: 1. La troballa de ceràmica ibèrica en superfície (comuna, àmfora, a mà, ...). 2. Restes de parets seques, probablement de vinya. Però en alguns poblats ibèrics hem pogut comprovar com algunes parets de vinya aprofiten o es fonamenten damunt de parets ibèriques. | 08023-105 | Documentat per J. Estrada. | 41.6815300,2.1866200 | 432303 | 4614737 | 08023 | Bigues i Riells | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41151-foto-08023-105-1.jpg | Inexistent | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2019-11-22 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / Josep Cruells Castellet | En el moment de realitzar l'Inventari de Patrimoni la vegetació del turó era molt espessa, cosa que feia impossible l'accés al jaciment. | 81 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:07 | |||||||||
| 41152 | Jaciment de Sant Martí del Fai | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-sant-marti-del-fai | GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. ESTRADA, José i VILLARONGA, Leandro (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. I.P.A. Monografías XXVIII, Barcelona. ESTRADA GARRIGA, José . Notas arqueológicas inéditas del Vallès Oriental. ESTRADA GARRIGA, José (1969). 'Vias y poblamiento romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona'. Comisión de Urbanismo, 65. Barcelona. | Es tracta d'una zona molt modificada. | Segons Josep Estrada pels voltants de Sant Martí del Fai es trobà ceràmica ibèrica. J. Estrada l'interpretà en el seu moment com un establiment iber de darrera fase. | 08023-106 | 41.7108300,2.1864800 | 432322 | 4617991 | 08023 | Bigues i Riells | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41152-foto-08023-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41152-foto-08023-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41152-foto-08023-106-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / Josep Cruells Castellet | A la CC.AA es classifica com a jaciment desconegut. En el moment de realitzar l'Inventari de Patrimoni no es localitza cap tipus d'estructura ni material ceràmic. | 81|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:07 | ||||||||||
| 41166 | Turó del Rull II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-del-rull-ii | GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. ESTRADA GARRIGA, José (1955). Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Granollers ESTRADA, José i VILLARONGA, Leandro (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. I.P.A. Monografías XXVIII, Barcelona. ESTRADA GARRIGA, José (1969). 'Vias y poblamiento romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona'. Comisión de Urbanismo, 65. Barcelona. | Les contínues reformes de la casa han afectat el jaciment. | Quan es van fer obres a la casa del Rull van aparèixer paviments 'grollers', juntament amb ceràmica campaniana B, terra Sigillata Hispànica, dolium, tegulae i ossos. Està ubicat al costat del poblat ibèric. Tot i que actualment no es conserven restes arqueològiques en superfície, l'entitat de les troballes aparegudes en fer-se obres a la masia permeten mantenir la hipòtesi d'una vil·la romana. | 08023-120 | Documentat per J. Estrada i Garriga el 29 de desembre de l'any 1946. | 41.6870900,2.2169800 | 434835 | 4615331 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41166-foto-08023-120-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / Josep Cruells Castellet | Actualment no es constaten restes ceràmiques en superfície. | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:07 | |||||||||
| 41173 | Can Isidret Vell (Turó Est) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-isidret-vell-turo-est | ESTRADA, José i VILLARONGA, Leandro (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. IPA. Monografías XXVIII, Barcelona. GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. | Destruït | L'any 1978, a uns 100 metres de la casa, es veien restes d'escòria de fundició de ferro, un gran gresol o forn amb parets de terra cuita per combustió; l'àrea total de les troballes és més de 200 m2. En aquesta zona es localitzen restes de ceràmica ibèrica a torn i a mà. Quan es va fer la CC.AA (1983) ja no es veien aquestes estructures però es continuaven localitzant restes ceràmics en superfície. | 08023-127 | Documentat per E. Ramon i Jordi Pardo, el desembre de l'any 1978. | 41.6803800,2.2340400 | 436248 | 4614574 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41173-foto-08023-127-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41173-foto-08023-127-2.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / Josep Cruells Castellet | Actualment no s'observa cap tipus d'estructura, ni material arqueològic. | 81|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:07 | |||||||||
| 41174 | Rectoria de Riells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-riells | DD.AA (1982). 'L'arqueologia a Catalunya avui'. Catàleg de l'exposició. Barcelona. GARRIGA, M; GRAU, J; PETIT, A; ROVIRA, JORDI. Nous jaciments neolítics en l'àrea de Bigues-Riells del Fai (Vallès Oriental), a Informació Arqueològica, nº31, setembre-desembre, 1979, pàgs. 201,202. GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. MARTÍN COLLIGA, Araceli (1985). 'De la cultura de los Sepulcros de Fosa al grupo de Veraza en el Vallès'; a Estudios de la Antigüedad, núm. 2, pp 2-57. | No visible. | En unes obres fetes al jardí de la rectoria, l'any 1969, aparegueren dos esquelets humans amb un mínim de 4 pectunculus glycimeris L. No hi ha més dades i l'atribució cronològica es fa per les petxines. | 08023-128 | Trobat al pati de la rectoria l'any 1969. | 41.6984500,2.1989000 | 433342 | 4616606 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41174-foto-08023-128-1.jpg | Inexistent | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / Josep Cruells Castellet | Actualment no s'observa cap tipus d'estructura, ni material arqueològic. | 78 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:07 | |||||||||
| 42545 | Ball de gitanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-gitanes-1 | AMADES, J. (1987). Costumari Català. El curs de l'any. Volum V. Salvat editores. Barcelona AMADES, J. (1969). Folklore de Catalunya (Costums i Creences. Ed. Selecta, S.A. Barcelona MORA VERGÉS, Antonio (2005): Setmanari La Forja de Castellar del Vallès. Relats en català. Castellar del Vallès. SERRAT I BLANCAFORT, Xavier (2005): Revista Setmanari Montbui. Extra de Sant Jordi. http//xsb-blogspot.com (consulta realitzada el 22/09/2008) | XVIII XXI | El Ball de Gitanes seguia un ritus ben establert, amb l'entrada del Ball de Caldes, i el Galop d'Entrada on es presentava i feien entrada a la plaça totes les colles participants a la ballada, amb el nomenament de la núvia. Un cop totes les colles eren a la plaça es feia el sorteig de la núvia de l'any següent entre totes les noies que participaven a la ballada d'aquell any. Quan es tenia la núvia, es feia el Galop de la Núvia encapçalat per la núvia i la seva parella. Després es ballava el Xotis, les Catxutxes, les Contradanses, la Jota i el Vals-Jota. Les gitanes acabaven amb el Galop Final. I per finalitzar l'acte, tots els participants a la ballada i els espontanis, feien la Ballada Popular del Vals dels Barons. La roba dels balladors estava inspirada en els vestits antics, coneguts per la documentació fotogràfica i testimonis orals. Els homes vestien amb pantalons, camisa blanca; una faixa i una cinta al cap de color vermell. Als turmells hi portaven picarols i cintes de colors. Les dones portaven un vestit blanc curt per sota els genolls i un mantó negre a l'esquena amb una faixa vermella a la cintura. La núvia duia un mantell blanc per damunt del vestit. | 08033-104 | Moreu-Rey i altres van intentar esbrinar l'origen del ball de gitanes sense poder trobar cap document concret que fes referència al tema. Segons alguns autors, el Ball de Gitanes estaria relacionat amb les festes saturnals romanes. Per altres, estarien relacionats amb els balls zíngars que arribaren a Catalunya cap el segle XV. També és confús l'origen del nom ja que en aquells temps s'anomenava 'gitanos' a tots els grups de gent que anaven d'un costat a l'altre sense lloc estable on viure. Per trobar la primera informació escrita que parli del Ball de Gitanes al Vallès, s'ha de remuntar a un document de 1767 que fa referència a una Ballada de Gitanes que tingué lloc a Sant Celoni. Les Gitanes era considerat més aviat com un espectacle on les parelles dansaven diversos ritmes populars. A les ballades que es fan a l'actualitat només hi participen els balladors, les balladores, la cobla i el mestre de ball, però antigament en aquests balls hi participaven una sèrie de personatges que tenien l'objectiu de fer riure al públic. Els mestres de ball tenien inventaven nous passos per sorprendre al públic i a les colles procedents d'altres poblacions. En referència a la vestimenta, moltes de les peces utilitzades no han canviat, com, les espardenyes amb picarols cosits, les castanyoles, la faixa del balladors, les faldilles voladores de les noies, etc. Les músiques, la indumentària i el ball poden variar molt d'un lloc a l'altre, fruit de la evolució constant de les colles. Sembla ser que al segle XIX utilitzaven castanyoles i picarols per ballar. Algunes noticies de principis del segle XX ens parlen de l'existència a Caldes de dues colles. També es té informació de que a l'any 1928 o voltants haurien existit quatre colles. Durant la guerra civil s'aturà tot, fins l'any 1946 on la Colla de Ball de Gitanes de Santa Eulàlia de Ronçana va fer una actuació al Casino Caldense. A partir d'aquí, els habitants de Caldes van animar-se intentant renovar amb la tradició. La Pasqua de Pentecostes de l'any 1946 es va celebrar un ball de gitanes als jardins de les termes Victòria. En aquella època el director de la Colla va ser el Sr. Joan Pi. A finals dels anys 1950 el ball s'havia tornat a perdre. Segons explica el Sr. Serrat, sembla ser que existeix una pel·lícula que conté la filmació d'una ballada de Gitanes que tingué lloc a la Plaça de la Font del Lleó, la segona Pasqua de l'any 1935, però no s'ha pogut localitzar. Al Volum II del Costumari Català, de Joan Amades , a la pàgina 217, hi trobem ' El punteig típic dels balls propis de Carnestoltes pel Baix Llobregat, pel Vallès, i pel Maresme, havia estat l'espolsar, punteig que va donar nom al tipus de ball qualificat d'espolsada, el qual, al Vallès sobretot, des de la darreria del segle XVIII va prendre el qualificatiu de Ball de les Gitanes' El mateix J. Amades, dedica un petit opuscle al Ball de Gitanes, o Ball de les Gitanes, editat l'any 1925. | 41.6344700,2.1622500 | 430224 | 4609532 | 08033 | Caldes de Montbui | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42545-foto-08033-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42545-foto-08033-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42545-foto-08033-104-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | popular | Per haver-se perdut el ball de gitanes pròpiament dit de Caldes, s'ha descrit tal i com es balla a Sant Vicenç de Castellet - Bages que perdura des de principis de segle XX. Aquest ball fou ballat per primera vegada el 10 de febrer de 1907, revestit de gran festa. Hi participava un grup de picapedrers vinguts de Caldes de Montbui, que introduiren aquest costum tant arrelat a la zona del Vallès. Les noies que els acompanyaven eren ja de Sant Vicenç. Durant el treball de camp s'entrevistarà al Sr. Josep Lluís Fernández, el qual descriurà els records d'aquest ball. | 94|98 | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:07 | ||||||||
| 42628 | Ball de Pastorets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-pastorets | AMADES, J. (1987). Costumari Català. El curs de l'any. Volums I,II,III,IV, V. Salvat editores. Barcelona AMADES, J. (1969). Folklore de Catalunya (Costums i Creences. Ed. Selecta, S.A. Barcelona | XX | recuperat al segle XX | Ball de bastons de pal llarg dançat per nois i noies encapçalats per la figura del majoral seguit d'un rabadà, representant escenes de la vida dels pastors. La indumentària dels dançaires és la següent: camisa de màniga llarga de color blanc, amb un pantaló del mateix color i armilla de color verda amb les costures de vermell. Com accessoris porten una faixa de color vermell a la cintura, un sarró, una carbasseta, un mocador vermell al cap i un barret lligat al coll amb un llaç vermell o verd. A cada cama porten també lligades unes polaines plenes de cascabells i espardenyes de pagès amb llaços vermells. També duen els bastons llargs. La música amb la qual ballen acostuma a anar acompanyada del repic dels bastons i el so constant dels picarols o cascabells de les cames. El ball s'alterna amb la lectura dels parlaments, on es combina el llegat històric amb relats de fets actuals. Això ho acostuma a fer el majoral després del qual, els pastors poden interpel·lar-lo. En aquests parlaments també hi participa la pastora. El ball s'acostuma | 08033-187 | Sembla ser que l'origen d'aquest ball recuperat a la vila de Caldes es trobaria a un antic ball de pastors que relatarien escenes de la vida dels pastors. S'acostuma a ballar per la Festa Major de Caldes. | 41.6344700,2.1622500 | 430224 | 4609532 | 08033 | Caldes de Montbui | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42628-foto-08033-187-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42628-foto-08033-187-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 98 | 62 | 4.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:07 | |||||||||
| 42681 | Ball de diables | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-diables | Internet. Federació de diables i dimonis de Catalunya. www.diablescat.org Internet. Balls de diables www.wikipedia.org Internet. Els diables de Caldes de Montbui. www.labanya.cat | XX | El ball de Diables és una escenificació de l'exèrcit de Satanàs que balla sota les ordres d'en Llucifer. Participen en aquest ball en Llucifer, la Diablessa (vestida amb faldilles i un barret anomenat tricopamela), les bruixes (vestides de negre i escombra amb pirotècnia). Aquests personatges van acompanyats al so dels timbalers. També en el ball hi ha un personatge conegut amb el nom de foguer, que s'encarrega d'encendre els petards. Un altre personatge que acompanya als diables quan ballen són les saqueres , anomenades així perquè utilitzen les saques per guardar la pirotècnia. També forma part del ball una quimera anomenada “Godra”, (bèstia amb cap de lleó, ales de rat-penat i cua de serp) que ha de ser portada per diables que carreguen la bèstia a les seves espatlles i la fan ballar al ritme dels timbals. També formen part d'aquest ball, els angelets, que utilitzen els versots per aturar els diables. | 08033-240 | L'any 1992, Gustau Erill, mestre d'institut, i filòleg va iniciar juntament amb un grup de joves del poble, la colla de diables. La idea fou recolzada pel tècnic de cultura que hi havia aleshores: en Pep Palacios i de tots els membres que composaven el consistori d'aquell moment. L'artista i titellaire, ja desaparegut, Romà Martí va dissenyar i va fer ell mateix els vestits, combinant tres colors bàsics: el blanc, el blau marí i el verd fosc. Els vestits consisteixen en una casaca amb caputxa i banyes, una capa i uns pantalons amb cua. Es van fer tornejar unes masses a un fuster, i un manyà va construir els ceptres del Llucifer i de la diablessa. El ceptre del Llucifer és una olla, El ceptrot de la diablessa és un ratpenat. Ramon Aumedes, es va encarregar de fer els barrets del Llucifer i de la diablessa. El primer cap de colla fou en Pep Gaspart, que juntament amb en Ramon Solé van portar el pes de la colla durant els primers anys. Les primeres actuacions van ser durant l'estiu del 1993, a Caldes, en la Festa Romana. El bateig com a ball de diables va ser durant la festa major d'aquell any, a l'octubre, on es va fer el primer correfoc. Foren apadrinats per la colla de l'Arboç, i els diables de Sabadell. El ball de diables participen en correbars, bateigs de foc, versots, matinades, cercavila de focs, concurs de fotografies etc.. L'any 1995 es va crear la Festa del Foc i l'Aigua, coneguda com Escaldarium. L'any 1999 el cap de colla passarà a ser l'Albert Morral. L'any 2000 s'inaugura el drac de foc: una quimera. L'any 2001 el cap de colla passa a ser l'Helena Pielias. L'any 2003 el cap de colla va ser en Roger Riera. L'any 2004 el cap de colla va ser l'Arnau Galí. L'any 2005 la Txell Simarro va esdevenir la nova cap de colla. | 41.6327300,2.1626400 | 430254 | 4609339 | 1992 | 08033 | Caldes de Montbui | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42681-foto-08033-240-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42681-foto-08033-240-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | Gustau Erill | 98 | 62 | 4.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:07 | ||||||||
| 42805 | Sardana L'Aplec de Caldes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-laplec-de-caldes | XX | fa uns trenta anys que ja no es toca | Sardana dedicada a la vila de Caldes | 08033-364 | Segons la Sra. Rosa Siurans, aquesta sardana de l'Aplec de Caldes va ser creada fa uns trenta anys. La Presidenta actual de l'Agrupació Sardanista de Caldes, es diu Anna Desans. La Sra. Pilar Butjosa informa durant el treball de camp que l'Agrupació té material arxivístic que consta de partitures, discografia variada relacionada amb les sardanes, programes dels Aplecs de Caldes, el Remei i Sant Sebastià de Montmajor, i altre material sobre suport paper que actualment es troba en caixes a l'espera d'una habitació habilitada al Casino de Caldes, per a poder tenir un arxiu per poder ser consultat pels calderins que estiguin interessats amb el tema. Les dades aportades d'autor i any en que fou escrita aquesta sardana són de la Sra. Pilar Butjosa. Aquesta sardana originàriament era tocada per la cobla Thermalenca, inicialment composada per músics calderins. | 41.6344700,2.1622500 | 430224 | 4609532 | 1974 | 08033 | Caldes de Montbui | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | Ramon Vilà i Ferrer | 62 | 4.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:07 | ||||||||||||
| 42808 | Sardana del Parc de Caldes de Montbui | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-del-parc-de-caldes-de-montbui | XX | Sardana dedicada al Parc de la vila de Caldes | 08033-367 | La Sra. Pilar Butjosa no disposa de més dades al respecte, ja que la possible documentació existent, es troba en caixes, esperant poder trobar un lloc per habilitar un arxiu | 41.6344700,2.1622500 | 430224 | 4609532 | 1982 | 08033 | Caldes de Montbui | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | Josep Auferil i Costa | 62 | 4.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:07 | |||||||||||||
| 42809 | L'Aplec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/laplec | XX | Sardana dedicada a l'aplec que es feia als seus inicis entre els tres pobles, concretament, Sentmenat, Palau Solità i Plegamans i Caldes de Montbui. | 08033-368 | Segons la Sra. Butjosa, de l'Agrupació Sardanística de Caldes, Aquesta sardana es continua tocant, però actualment l'Aplec es fa entre els pobles de Caldes i Palau, un any a cada lloc. | 41.6344700,2.1622500 | 430224 | 4609532 | 08033 | Caldes de Montbui | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 62 | 4.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:07 | |||||||||||||||
| 42810 | Mainada Calderina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mainada-calderina | XX | Sardana dedicada als infants de Caldes de Montbui | 08033-369 | L'Albert Masat i Roca, nascut el 1928 és calderí i a part de compositor ha format part de la cobla Thermalenca, que en els seus inicis va ser composada bàsicament per musics calderins | 41.6344700,2.1622500 | 430224 | 4609532 | 08033 | Caldes de Montbui | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | Albert Masat i Roca | 62 | 4.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:07 | ||||||||||||||
| 44123 | Llegenda de les portes de l'església de Sant Muç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-les-portes-de-lesglesia-de-sant-muc | CAMPOY, G., DURÀN, A. i JURADO, R. (2006): Llegendes de castells del Vallès Oriental. Barcelona. | Llegenda que explica que en l'aplec de la festa de Sant Muç, al passar un traginer per davant de l'església, va exclamar: 'Sant Muç: no m'esmuçaràs ni a mi ni al bestiar!'. (Cal ressenyar que esmuçar, mot homòfon al sant de l'església, Muç, vol significar la impressió desagradable i aspra a les dents). Havent dit això, tant el traginer com les bèsties que conduïa tenien les barres esmuçades. Penedit d'haver fet aquella burla, va prometre pagar les portes de ferro de l'església, quedant així guarit. | 08042-8 | 41.6940200,2.3529200 | 446154 | 4616007 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Llegenda que utlitza el tema del càstig com a motiu central. | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:07 | ||||||||||||||
| 44124 | Llegenda del cabrit negre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-cabrit-negre | MESTRES, A. (2004): Llegendes del Montseny. Selecció a cura de Carme Rubió i M. Carme Bernal. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. | Llegenda que narra l'experiència d'en Jaumàs, veí de Cànoves, que tot caminant amb la seva dona un vespre quan ja fosquejava, es trobà un cabrit negre. Quan en Jaumàs proposà a la seva dona que l'anirien a vendre al mercat de Llinars per treure'n alguna cosa, ella contestà que no ho podien fer doncs no era de la seva propietat. En Jaumàs argumentà que allò que es perd pertany a qui ho troba. Malgrat la insistència de la seva muller, en Jaumàs es carregà el cabrit al coll. Quan ja arribaven a Llinars van sentir una veu fonda que sortia del torrent proper i que els deia 'Ai, dimoni xic, a on vas?', al que el cabrit va respondre 'A cavall d'en Jaumàs!... Fins a Llinars!...' En Jaumàs, tot esverat havent sentit parlar el cabrit i comprenent que el què duia a collibè era el dimoni, el deixà anar i l'animal fugí camp enllà. | 08042-9 | Aquesta llegenda la recollí Apel·les Mestres en el seu llibre 'Llegendes i tradicions del Montseny' amb el que guanyà el premi del 'Llegendari popular català' de l'Institut Patxot l'any 1927. A través de l'obra d'Apel·les Mestres (1854-1936) es mostra l'interès que l'autor tenia per la recuperació de l'imaginari col·lectiu del país. | 41.6940200,2.3529200 | 446154 | 4616007 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | La figura de la cabra negre en el folklore sovint són encarnacions del diable o de bruixes. També les veus que surten de les aigües s'identifiquen amb boques que comuniquen la terra amb l'infern. | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:07 | |||||||||||||
| 44125 | Llegenda de La Pallejana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-pallejana | MESTRES, A. (2004): Llegendes del Montseny. Selecció a cura de Carme Rubió i M. Carme Bernal. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. | La llegenda de la Pallejana, són de fet nombrosos episodis i incidents que va tenir aquesta bruixa per diversos indrets del Montseny. Un d'aquests fets es conta que va tenir lloc Cànoves quan la bruixa va espantar l'avi de Can Ribes, masia de Cànoves. La Pallejana tocà l'espatlla de l'home tot dient-li 'Hola, Cebrià!'. I l'avi, degut a l'ensurt, va dir per a ell mateix 'Jesús, Maria i Josep'. La bruixa va recriminar a l'avi Cebrià que no digués aquestes coses, i l'avi estranyat que l'hagués sentit perquè ho havia dit de pensament, va endevinar que tractava amb la Pallejana, ja que només una bruixa podia escoltar el que no s'havia dit en veu alta. | 08042-10 | La Pallejana va ser una bruixa prou coneguda a les terres del Montseny, a la que se li atribuïen maleficis i enganys. Alguns dels espisodis que es relaten en les llegendes van tenir com a escenari indrets de Cànoves, i molts els recull Apel·les Mestres de boca de 'l'avi Joan de can Julià de Cànoves'. Aquesta llegenda la recollí Apel·les Mestres en el seu llibre 'Llegendes i tradicions del Montseny' amb el que guanyà el premi del 'Llegendari popular català' de l'Institut Patxot l'any 1927. A través de l'obra d'Apel·les Mestres (1854-1936) es mostra l'interès que l'autor tenia per la recuperació de l'imaginari col·lectiu del país. | 41.6940200,2.3529200 | 446154 | 4616007 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:07 | ||||||||||||||
| 44126 | Ball d'en Serrallonga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-den-serrallonga | ALBERICH, P. (1990): 'El ball d'en Serrallonga a Cànoves els anys 1924 i 1925', XI Ronda Vallesana. Cànoves i Samalús, 7 d'octubre de 1990. Sabadell, pàgs. 29-31. AMADES, J. (1983): Costumari català. El curs de l'any. Salvat editores i Edicions 62. Barcelona. | Ball de carnestoltes que es representava en diferents poblacions de Catalunya fent referència a la història del cèlebre bandoler. Se'n coneixen diferents versions pel territori, esdevenint molt diferents les unes de les altres. La de Cànoves seria de les més fidels a la història de Serrallonga, i de llarga durada, en les que intervenia un gran nombre de personatges, com testimonia Pilar Alberich pel que fa a l'any 1924 i 1925, on es reuniren 28 actors del poble acompanyats per la música de tamborí i flabiol de Biel Bot. Segons Amades també se'n representà l'any 1928. En síntesis, l'argument girava entorn Serrallonga, la seva dona i un fill d'aquesta, que decidien convertir-se a la vida de bandolers, per robar als rics i donar-ho als pobres. Amb la intenció d'enquadrar més gent al seu grup, tot un seguit de personatges se'ls presenten per ser admesos. Interpel·lats per en Serrallonga expliquen qui són, mentres dansen davant seu. | 08042-11 | Cal cercar l'origen de les diferents versions de les danses de Serrallonga representades en el marc del carnestoltes, a finals del segle XVIII i primera meitat del XIX. | 41.6940200,2.3529200 | 446154 | 4616007 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | El ball era de poc moviment, amb diàlegs senzills. | 62 | 4.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:07 | |||||||||||||
| 44127 | Garba de la mestressa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/garba-de-la-mestressa | AMADES, J. (1983): Costumari català. El curs de l'any. Salvat editores i Edicions 62. Barcelona. | La garba de la mestressa era una tradició que s'emmarcava en les tasques de la sega, el mes de juny. A les acaballes de segar es feia una garba de dimensions molt més grans de l'habitual. Aquesta garba gegant es posava al mig del camp i els segadors feien un ball rodó al seu voltant tot taral·larejant una cançó. A Samalús es feia una variant, com indica Amades, on es posava a dins la garba, un segador o fins i tot l'amo. La mestressa obsequiava als segadors amb un refresc. | 08042-12 | 41.6940200,2.3529200 | 446154 | 4616007 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 63 | 4.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:07 | |||||||||||||||
| 44128 | Bocarrot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bocarrot | AMADES, J. (1983): Costumari català. El curs de l'any. Salvat editores i Edicions 62. Barcelona. | 'Bocarrot' és el mot amb el que es coneix el darrer blat a Samalús, així com la darrera mota de blat se l'anomena també en aquest indret 'boc'. El fet de personificar el blat amb les cabres no és excepcional a Catalunya, tot i que si ho són aquestes expressions concretes a Samalús. També aquí, al segador que enllestia l'últim la feina, els altres li cridaven 'T'has quedat boc!', i li feien 'Be! Be!'. El fet de personificar en el boc l'esperit del blat és prou curiós, ja que com passa sovint, més aviat els bocs i cabres són l'encarnació del dimoni en el folklore popular. Segurament cal remetre aquesta identificació amb la força de l'animal, amb el seu vigor, que es vol associar al del blat, element essencial per assegurar la subsistència. | 08042-13 | 41.6940200,2.3529200 | 446154 | 4616007 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:07 | |||||||||||||||
| 44129 | Imatge de la Lluna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-la-lluna | AMADES, J. (1983): Costumari català. El curs de l'any. Salvat editores i Edicions 62. Barcelona. | A Samalús, es creu que si mires a la lluna plena la imatge que hi veus és la figura d'un home carregat amb un arç a coll. Aquesta imatge remet a la història d'un home que una nit fosca d'octubre posà en un camí a tocar d'un precipici, un arç per tal d'amagar el penyassegat que hi havia al darrera. D'aquesta manera volia que un veí seu al qual volia mal, tot sabent que havia de passar per allà, s'emboliqués i entrabanqués amb l'arç i caigués estimball avall. | 08042-14 | La creença de veure-hi a la superfície de la lluna imatges d'un home damnat són habituals a molts pobles de cultura romànica i mediterrània. | 41.6940200,2.3529200 | 446154 | 4616007 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:07 | ||||||||||||||
| 44209 | Camí ramader de Samalús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-de-samalus | CAMPILLO. X. i ROMAGOSA, F. (2005): 'L'inventari de camins del Parc Natural del Montseny', VI Trobada d'Estudiosos del Montseny, Diputació de Barcelona, Barcelona, pàgs. 27-32. DUCH, J., CAMPILLO, X. i ROMAGOSA, F. (2004): Inventari de Camins del Parc Natural del Montseny. Universitat Autonòma de Barcelona, Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera. MIRALLES, F., QUERALT, A. i SALA, P. (2002): 'Els camins ramaders del Vallès Oriental', Ponències, Anuari del Centre d'Estudis de Granollers, Granollers, pàgs. 49-92. | Emmarcat en els camins ramaders de la Calma, el camí ramader de Samalús és una pista que uneix des del poble de Vilalleons (Osona) fins al riu Congost a l'alçada del camp de futbol de Llerona. El tram que creua el Parc Natural del Montseny s'estima que té una longitud de 9.096 metres. En el seu tram corresponenent a Cànoves i Samalús, el camí discorre des del turó de la Roca Centella, passant per Vallfigueres, baixant pel sot de Vallfigueres fins a Can Torrents. Des d'aquest punt s'arriba a la Secretaria de Samalús, creuant la carretera BP-5107, i baixant pel ramal asfaltat, passant per Cal Rei, fins endinsar-seal terme de Corró d'Amunt. | 08042-94 | A Catalunya hi ha tres grans zones de transhumància: la de ponent, la de les terres de l'Ebre i la de la zona central i oriental, a la que pertant el nostre camí. El camí ramader no és una servitud de pas, sinó que és part integrant del domini públic (juntament amb els cursos fluvials, la costa i les carreteres). Per tant no són del propietari de les terres que travessa ni tampoc de la ajuntaments sinó que, tal i com estableix la llei, les carrerades són 'béns de domini públic de les comunitats autònomes'. | 41.7137900,2.3174900 | 443223 | 4618224 | 08042 | Cànoves i Samalús | Difícil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:07 | ||||||||||||||
| 44210 | Camí ramader de Vallforners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-de-vallforners | CAMPILLO. X. i ROMAGOSA, F. (2005): 'L'inventari de camins del Parc Natural del Montseny', VI Trobada d'Estudiosos del Montseny, Diputació de Barcelona, Barcelona, pàgs. 27-32. DUCH, J., CAMPILLO, X. i ROMAGOSA, F. (2004): Inventari de Camins del Parc Natural del Montseny. Universitat Autonòma de Barcelona, Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera. MIRALLES, F., QUERALT, A. i SALA, P. (2002): 'Els camins ramaders del Vallès Oriental', Ponències, Anuari del Centre d'Estudis de Granollers, Granollers, pàgs. 49-92. | Pertanyent al grup de camins ramaders de a Calma, el camí ramader de Vallforners tan sols toca tangencialment el terme de Cànoves i Samalús en el seu tram més baix. La longitud total del camí que creua el Parc Natural del Montseny s'estima en 12. 686 metres. El camí neix al Pla de la Calma, al Montseny, a l'alçada de la Sitja del Llop, baixant el massís pel mas de Vallforners, fins a a la cua de l'embassament. És en aquest punt on ens trobem ja en terme de Cànoves i Samalús. El camí i els seus brancals clouen en el mas del Vilar, que és punt de terme amb el municipi veí de Tagamanent. | 08042-95 | A Catalunya hi ha tres grans zones de transhumància: la de ponent, la de les terres de l'Ebre i la de la zona central i oriental, a la que pertant el nostre camí. El camí ramader no és una servitud de pas, sinó que és part integrant del domini públic (juntament amb els cursos fluvials, la costa i les carreteres). Per tant no són del propietari de les terres que travessa ni tampoc de la ajuntaments sinó que, tal i com estableix la llei, les carrerades són 'béns de domini públic de les comunitats autònomes'. | 41.7268800,2.3373300 | 444885 | 4619665 | 08042 | Cànoves i Samalús | Difícil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:07 | ||||||||||||||
| 44211 | Camí ramader de Cànoves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-de-canoves | CAMPILLO. X. i ROMAGOSA, F. (2005): 'L'inventari de camins del Parc Natural del Montseny', VI Trobada d'Estudiosos del Montseny, Diputació de Barcelona, Barcelona, pàgs. 27-32. DUCH, J., CAMPILLO, X. i ROMAGOSA, F. (2004): Inventari de Camins del Parc Natural del Montseny. Universitat Autonòma de Barcelona, Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera. MIRALLES, F., QUERALT, A. i SALA, P. (2002): 'Els camins ramaders del Vallès Oriental', Ponències, Anuari del Centre d'Estudis de Granollers, Granollers, pàgs. 49-92. | El camí ramader de Cànoves neix al vessant sud del massís del Montseny, en el marc dels camins ramaders de la Calma. Des del coll del Pou d'en Bessa, encara en terme del poble del Montseny, s'endinsa al terme de Cànoves a l'alçada de la serra de Palestrins, passant per la masia de Can Cuch de la Muntanya i baixant pel camí de Vallforners, que va paral·lel a la riera de Vallforners. A l'alçada de Ca l'Esmolet es creua la riera, passant per Can Domènec i assolint finalment el nucli de Cànoves. Un cop passat el nucli de Cànoves, a l'alçada de la Font del Frare, el camí es bifurca i surt del terme per arribar a Llinars del Vallès o bé a la Roca del Vallès. Es calcula que la llargada d'aquest camí té uns 8 kilòmetres i escaig en el tram que discorre pel Parc Natural dl Montseny. | 08042-96 | A Catalunya hi ha tres grans zones de transhumància: la de ponent, la de les terres de l'Ebre i la de la zona central i oriental, a la que pertant el nostre camí. El camí ramader no és una servitud de pas, sinó que és part integrant del domini públic (juntament amb els cursos fluvials, la costa i les carreteres). Per tant no són del propietari de les terres que travessa ni tampoc de la ajuntaments sinó que, tal i com estableix la llei, les carrerades són 'béns de domini públic de les comunitats autònomes'. | 41.7215700,2.3456400 | 445572 | 4619070 | 08042 | Cànoves i Samalús | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44211-foto-08042-96-1.jpg | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 94|98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:07 | |||||||||||
| 44242 | Can Morera del Serrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-morera-del-serrat | XVI | Parets enrunades en estat precari de conservació. | Restes enrunades d'una edificació construïda al vessant sud del Puig Cogull (780 metres sobre el nivell del mar). Les restes de les parets no superen el metre d'alçada conservada i estan en molt mal estat. Presenta una planta rectangular d'uns 10 x 5 metres. Les pedres no apareixen ben lligades i sembla un obra feta amb pedra seca. Sembla un espai únic sense divisions internes. | 08042-127 | 41.7092500,2.3578400 | 446576 | 4617695 | 08042 | Cànoves i Samalús | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44242-foto-08042-127-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 94 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:07 | |||||||||||
| 44248 | Gegants de Samalús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-samalus | LAGLERA, A.; MARTOS, P.; PLANS, C.; VENTURA, R. i VILALTA, E. (1998): Gegants del Vallès Oriental. Consell Comarcal del Vallès Oriental, Castellar del Vallès. | XX | Des de fa anys el seu estat de conservació no permet que surtin pels cercaviles de la població. | Els gegants de Samalús, la Ramona i el Sebastià, han volgut representar en la seva fisonomia, personatges sortits de les terres de Samalús. És per això que han volgut significar una pagesa i el seu company, que es construí amb posterioritat a la Ramona. La Ramona és una geganta porta una brusa blanca ornada per uns farbalans negres al voltant de l'escot, i llueix un original collaret. La faldilla és rosa, amb randes a la part baixa. Duu un vistós davantal lligat a la cintura, i al cap, un mocador. A la mà porta un pom de flors. En Sebastià, que es considera el gegant més alt del Vallès Oriental, representa un pastor, amb samarra blanca, faixa, i barretina vermella. De pell bruna, amb bigoti, llueix una pipa de tabac als llavis. La Ramona té un pes de 30 kg., amb una alçada de 4,20 metres. En Sebastià té un pes inferior, de 30 kg, tot i que téuna alçada de 5 metres. Ambdós gegants tenen el bust i les mans de pasta de paper, mentre que l'estructura és de fusta i canyes. | 08042-133 | Els gegants de Samalús són obra d'Enric M. Gelpí, el segon ermità de Samalús. Degut a l'èxit de la 'Cucafera', una cuca verda que surt als cercaviles, es decidí de fer un gegant. En primera instància es construí la Ramona, l'any 1982. L'artista Gelpí li donà forma amb pasta de paper damunt una estructura de canyes i fusta. La gent del pble col·laborà en la confecció del vestit. Pocs mesos després es decidí construir un gegant per acompanya la Ramona, en Sebastià. Durant uns quants anys han sortit per la Festa Major, el quart diumenge d'agost, i pel patró de Samalús, Sant Andreu, el 30 de novembre. | 41.6940200,2.3528900 | 446152 | 4616007 | 1982-83 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44248-foto-08042-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44248-foto-08042-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44248-foto-08042-133-3.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Enric M. Gelpí | 119|98 | 53 | 2.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:07 | |||||||
| 44249 | Cucafera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cucafera | LAGLERA, A.; MARTOS, P.; PLANS, C.; VENTURA, R. i VILALTA, E. (1998): Gegants del Vallès Oriental. Consell Comarcal del Vallès Oriental, Castellar del Vallès. | XX | Restaurada per l'escultora Elena Font | La Cucafera és una estructura emprada per la gent del poble en els cercaviles de Festa Major, posant-se sota dels seus lloms. Es tracta d'una gran cuca feta de pasta de paper, de color verd, amb un cap de grans ulls i ampli somriure. La recuperació dels Capgrossos de Samalús i la Cucafera ha estat una iniciativa de les associacions del poble de Samalús. | 08042-134 | La Cucafera fou construïda l'any 1974 per l'artista Enric M. Gelpí. Per a la seva realització comptà amb l'ajuda dels escolars del poble, així com d'altra gent de la població que s'involucrà en el projecte. L'èxit de la Cucafera fou la gènesi per la posterior construcció dels Gegants de Samalús, i els Capgrossos de Samalús, tots obra del mateix artista. | 41.6890600,2.3219000 | 443569 | 4615476 | 1974 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44249-foto-08042-134-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44249-foto-08042-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44249-foto-08042-134-3.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Enric M. Gelpí | 119|98 | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:07 | |||||||
| 44250 | Capgrossos de Samalús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capgrossos-de-samalus | LAGLERA, A.; MARTOS, P.; PLANS, C.; VENTURA, R. i VILALTA, E. (1998): Gegants del Vallès Oriental. Consell Comarcal del Vallès Oriental, Castellar del Vallès. | XX | Restaurats per l'escultora Elena Font | Conjunt de capgrossos de pasta de paper obra de l'artista de Samalús, Enric M. Gelpí. Representen un conjunt de 10 bens, un marrà, una vaca, un porc, un conill, un gall i un pollastre. Es realitzaren com a regals de casament dels Gegants de Samalús. Els bens i el marrà foren obsequi de boda pel gegant Sebastià (ramat del pastor que en Sebastià representa), i la vaca, el porc, el conill, el gall i el pollastre s'obsequiaren a la geganta Ramona, que representa a una pagesa. Els bens van ser formats a partir d'un motlle que va fer el Sr. Gelpí perquè la mainada del poble pogués col·laborar en la seva confecció. La recuperació dels Capgrossos de Samalús i la Cucafera ha estat una iniciativa de les associacions del poble de Samalús. | 08042-135 | Els Capgrossos de Samalús són fruit de l'èxit de la construcció dels Gegants de Samalús. Un cop creats, primer la Ramona, i després en Sebastià, i presentats junts en societat, es decidí d'acompanyar-los d'altres animals que enfortien el vincle amb el territori. Recordem que la Ramona és l'encarnació i ideal d'una pagesa de la població, i en Sebastià un pastor. La lògica era que els capgrossos fossin bèsties inspirades en el món rural. | 41.6890600,2.3219000 | 443569 | 4615476 | 1983 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44250-foto-08042-135-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44250-foto-08042-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44250-foto-08042-135-3.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Enric M. Gelpí | Surten en cercavila per la Festa Major de Samalús. | 119|98 | 53 | 2.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:07 | ||||||
| 44251 | Capgrossos de Cànoves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capgrossos-de-canoves | XX | Parella de Capgrossos que representen a un mussol i a un porc senglar. Estan realitzats amb cartró i pasta de paper maché. Degut a l'èxit dels Capgrossos de Samalús va sorgir la idea de tenir uns Capgrossos propis pels cercaviles de Cànoves, continuant amb el motiu animalístic dels de Samalús. Són animals proper ala gent del poble, com el mussol, molt lligat al món simbòlic dels ermitans de Samalús, així com al senglar, animal ben representat a la contrada. | 08042-136 | Obra de l'artista i escultora de Samalús, Elena Font, per encàrrec de l'Ajuntament de Cànoves i Samalús. | 41.6940200,2.3529200 | 446154 | 4616007 | 2013 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44251-foto-08042-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44251-foto-08042-136-3.jpg | Física | Popular | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Elena Font | 119 | 53 | 2.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:07 | |||||||||
| 50180 | Costums desapareguts relacionats amb balls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costums-desapareguts-relacionats-amb-balls | <p><span><span><span>AMADES, J. (1985). Costumari Català. El curs de l'any. Barcelona. Edit. Salvat</span></span></span></p> <p><span><span><span>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CRUZ I CORRAL, Francesc (1993) La Festa Major. Granollers, 1857 - 1993. Col. Coneguem Granollers, Núm. 7, Granollers: Ajuntament de Granollers.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GARRELL I ALSINA, Amador (1960) Granollers, vila oberta, Granollers, Gràfiques Garrell.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MASSOT MUNTANER, Josep (1993) 'La recuperació de l'arxiu de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Revista d'etnologia de Catalunya, nº 2, Febrer 1993, p. 132-133. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana.</span></span></span></p> | XVIII-XX | Tradicions en desús | <p><span><span><span>Selecció d’alguns dels antics costums més singulars de Granollers, avui ja desapareguts, que estan relacionats amb els balls i amb ballar:</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALL DE SERRALLONGA (referenciat en la fitxa 'Cançoner'). Ball antic que se sap, per premsa local, que el 1905 feia 43 anys que no es representava i que aquell any es va tornar a fer (informació oral de Paco Cruz). La descripció que en fa Amador Garrell (GARRELL, 1960) és aquesta: 'era una comparsa que en direm molt primitiva, la qual actuava el diumenge per places i carrers. Els personatges -que anaven tan mal girbats com us pugui semblar-, representaven -o pretenien representar- una pantomima parlada, que començava així: - 'Serrallonga, Déu vos guard'. -'Qui sou vós, que no us conec?...'. Una altra versió va ser recollida per Marià Aguiló: 'Dia deset de setembre / ja nos varen agarrar / á la preso quens portaren / Perpinya sen diu de nom...' (MASSOT, 1993: Sèrie A-[15]-XIV).</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALL DELS VELLS. El dimarts de carnestoltes s'aplegaven diverses colles i feien una ballada conjunta. A vegades havien figurat un passatge còmic abans de començar el ball. Sortien els vells de totes les colles i feien una ballada ells sols. Figuraven anar pesats i es bellugaven amb aparent dificultat; moltes de les velles simulaven que els agafaven basques i mareigs. La gresca durava fins que sortien els diablots i a fuetades netejaven la plaça de vells. Aleshores sortien totes les parelles de nuvis i feien una ballada de gran lluïment, en la qual posaven a prova les seves habilitats en la dansa per tal de contrastar el ball dels vells (AMADES, 1985, II: 127). </span></span></span></p> <p><span><span><span>EL BALL DELS BRUTS era una paròdia del de les donzelles. Els fadrins sortien vestits amb robes dolentes i ben brutes i la cara emmascarada. Anaven per tots els carrers de la població, esperant i ataüllant les dones que s'atrevien a sortir de casa. Així que en veien una, l'agafaven; les feien seguir, i les duien fins a la plaça, on les obligaven a ballar. Abans però els emmascaraven ben bé la cara fins a deixar-la completament negra, com la duien ells. (AMADES, 1985, II: 243). </span></span></span></p> <p><span><span><span>BALL DE L'ESPOLSADA. Al barri del Lledoner, que pel setembre celebra la Festa Major, tradicionalment es ballava l'Espolsada, típica dansa de Corró (BAULIES, 1965). Els balladors executaven un pas o punteig conegut amb el nom d'espolsa. </span></span></span></p> <p><span><span><span>BALL DE GITANES. Era la nota popular del carnaval. Primer es feia a la Plaça Gran i, a causa d'un accident, va passar a la sala de La Unió Liberal.</span></span></span></p> | 08096-333 | 41.6080600,2.2872700 | 440612 | 4606506 | 08096 | Granollers | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50180-porxada-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | Inexistent | 2024-04-03 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | 98|119 | 63 | 4.5 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | ||||||||
| 95658 | Arxiu parroquial de l’església de Sant Esteve de Granollers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-lesglesia-de-sant-esteve-de-granollers | <p><span><span><span>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986) 'Del Decret de Nova Planta al 1850', Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 59-64 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</span></span></span></p> <p><span><span><span>DANTÍ RIU, Jaume (comissari) (1997) Entra a l'església gòtica de Granollers, Granollers, Museu de Granollers.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GARRELL I ALSINA, Amador (1960) Granollers, vila oberta, Granollers, Gràfiques Garrell.</span></span></span></p> | XVII-XXI | Majoritàriament destruït durant la Guerra Civil | <p><span><span><span>L’Arxiu parroquial de l’església de Sant Esteve de Granollers fou majoritàriament destruït durant la Guerra Civil, la tardor de 1936. Tan sols se’n va conservar una petita part, que es troba actualment a les dependències parroquials. Del material conservat anterior a la guerra destaca un quadern de visites pastorals de 1689. També s’han conservat quatre llibres més de diverses èpoques a l'Arxiu Històric Municipal de Granollers (DANTI, 1997) (GARRIGA, 1982) (TINTÓ, 1994).</span></span></span></p> | 08096-453 | <p><span><span><span>Durant la Guerra Civil el 20 de juliol de 1936 es va incendiar l’església de Sant Esteve junt amb altres de la ciutat: la dels frares de Sant Francesc, la de la Mare de Déu de Montserrat, la de les germanes Carmelites i l’església de Sant Julià de Palou. També el Centre Catòlic, les escoles de Sant Josep i les capelles dels sants de barri. Mesos després de ser incendiada, i malgrat l’opinió en contra del director general de Patrimoni de la Generalitat, Jeroni Martorell, i d’un sector important de granollerins, el comitè revolucionari va decidir enderrocar l’església de Sant Esteve. Entre els anys 1936 i 1937 la nau gòtica va ser totalment enderrocada i només en va quedar dempeus el campanar. Pel que fa a l’arxiu parroquial, tot i que algú l'havia emparedat per intentar salvar-lo, a l'enderrocament va restar al descobert i finalment va ser cremat. L’any 1940 es va iniciar la construcció de l’actual temple, obra de Josep Boada i Barba.<span> La decoració interior fou obra de Sebastià Badia, amb l'excepció dels vitralls, l'únic element que guarda relació amb l'antic temple. L’església va ser consagrada </span>el 25 d'agost de 1946.</span></span></span></p> | 41.6080200,2.2862700 | 440529 | 4606503 | 08096 | Granollers | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/95658-esglesia-parroquial-b.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Cultural | Inexistent | 2023-12-27 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | En relació a l’organització administrativa eclesiàstica, cal dir que a la ciutat de Granollers hi radicava el Deganat del Vallès, amb un dels tres arxiprestos forans de l'arxidiòcesi barcelonina que tenien capitular. Des de la formació l'any 2004 de la diòcesi de Terrassa, l’església de Sant Esteve pertany a aquesta nova diòcesi, dins de l'arxiprestat de Granollers, format actualment per 17 parròquies. D’altra banda, el territori del municipi de Granollers forma part eclesiàsticament de diverses parròquies: Sant Esteve, Nostra Senyora de Fàtima, Sant Julià de Palou, i Mare de Déu de Montserrat i Sant Antoni de Pàdua (els frares), juntament amb la meitat del barri de la Font Verda, que pertany a la parròquia de Santa Maria del Jaire, de la Torreta. Antigament, la parròquia de Sant Esteve era dividida en barris, dotats d'una petita capella emplaçada als portals de la vila, com les de Sant Roc, Santa Esperança, Sant Cristòfol i Santa Anna, la desapareguda de Santa Elisabet i, a l'eixample del segle XVI, la dels Sants Metges, fora muralla. | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | ||||||
| 96605 | Costums desapareguts relacionats amb herbes i plantes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costums-desapareguts-relacionats-amb-herbes-i-plantes | <p><span><span><span>AMADES, J. (1985). Costumari Català. El curs de l'any. Barcelona. Edit. Salvat</span></span></span></p> <p><span><span><span>CIURANS I RAMON, Encarnació et alii (1986) Guia dels arbres de Granollers, Col. Temes de Granollers, Granollers: Ajuntament de Granollers - Conselleria d'Ensenyament.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CRUZ I CORRAL, Francesc (1993) La Festa Major. Granollers, 1857 - 1993. Col. Coneguem Granollers, Núm. 7, Granollers: Ajuntament de Granollers.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GARRELL I ALSINA, Amador (1960) Granollers, vila oberta, Granollers, Gràfiques Garrell.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MEDALLA BENEYTO, Jordi (2001) Consideracions d'un cansalader sobre el Vallès, el porc i el seu entorn, manuscrit. Granollers.</span></span></span></p> | XIX-XX | Tradició en desús | <p><span><span><span>Selecció d’alguns dels antics costums més singulars de Granollers, avui ja desapareguts, relacionats amb herbes, plantes i vegetals. Cal dir que alguns no eren del tot específics només de Granollers.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els rams de llorer i d'olivera penjats a les portes i parets de les cases es creia que rebutjaven els llamps. També sortir al carrer portant un ram a la mà (CIURANS et al., 1986). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pi, pollancre, alzina i xiprer també eren considerats elements protectors contra els llamps (CIURANS et al., 1986). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les fadrines de pagès, pel maig, anaven de bon matí a collir fulles d'àlber blanc fresques de rosada, per bullir-les amb aigua i rentar-se'n els cabells. Tenien la creença que els feia créixer molt (CIURANS et al., 1986).</span></span></span></p> <p><span><span><span>La llet del tronc de la figuera es creia que feia assecar i matar les berrugues (CIURANS et al., 1986).</span></span></span></p> <p><span><span><span>De la reïna del pi, a més a més de la goma, es feia amb fetge de be un xarop per a fer venir gana i reforçar (CIURANS et al., 1986). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Una branca d'olivera penjada a l'entrada de la casa era senyal de pau. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Quan la canalla petita estava trencada obrien pel mig un tronc de roure i hi feien passar la criatura, considerant-la així guarida (s'havia fet al bosc de Sant Nicolau) (CIURANS et al., 1986).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es posaven unes quantes fulles d'arç blanc o d'olivera damunt una pala de cuina amb una braseta de carbó i s'anava seguint amb aquell foc tots els racons de la casa amb la finalitat de fumigar-la i allunyar-ne els mals esperits (CIURANS et al., 1986).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els cansaladers, per advertir a la clientela que hi havia porc fresc, posaven dret en el portal un costal d'alzina o de roure (CIURANS et al., 1986), (GARRELL, 1960).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Un ram de pi penjat sota el balcó o finestra era senyal que en aquella casa venien vi (CIURANS et al., 1986), (MEDALLA, 2001).</span></span></span></p> <p><span><span><span>A principis de segle XX els vailets, en dies assenyalats, anaven a buscar pinyes i glans al bosc de Sant Nicolau amb les quals feien petites baldufes. També anaven a buscar menta a la Verneda d'en Fortuny. A la tardor, en plegar de l'escola, recollien les fulles dels arbres i en feien focs. Eren 'els focs de tardor' (GARRELL, 1960), (CIURANS et al., 1986).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Per la festa dels Sants Metges la gent anava a una font (la Font Verda, la de l'Escot o la de l'Estació) i tornava d'allà portant un element vegetal: canya o branca d'acàcia (GARRELL, 1960). </span></span></span></p> <p><span><span><span>El mercat del Ram. Es feia el dijous de Quaresma, anterior al divendres de Dolors. La gent hi comprava els rams de llorer destinats a ésser beneïts a l'església. Tots els carros, en tornar, duien penjats al darrera els grans rams adquirits (AMADES, 1985, II: 680). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Ofrena de raïms. El 26 de juliol, Santa Anna, posaven a les mans de la imatge de la santa el raïm més gros i més virolat de tot el terme. Santa Anna era la patrona d'un dels barris de la població, i feien una festa molt lluïda (AMADES, 1985, IV: 624). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Per Sant Esteve, abans la Festa Major d'hivern, es llençaven castanyes des del balcó de l'Ajuntament i després eren torrades al caliu de la foguera que havien preparat part dels veïns; la cendra no es recollia fins el dia de Sant Antoni. </span></span></span></p> | 08096-485 | 41.6081769,2.2871434 | 440602 | 4606520 | 08096 | Granollers | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96605-font-radium-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | Inexistent | 2024-04-03 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 63 | 4.5 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | ||||||||
| 96607 | Costums desapareguts diversos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costums-desapareguts-diversos | <p><span><span><span>AMADES, J. (1985). Costumari Català. El curs de l'any. Barcelona. Edit. Salvat</span></span></span></p> <p><span><span><span>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GARRELL I ALSINA, Amador (1960) Granollers, vila oberta, Granollers, Gràfiques Garrell.</span></span></span></p> | XVIII-XX | Tradicions en desús | <p><span><span><span>Selecció d’alguns dels antics costums més singulars de Granollers, de caire divers, avui ja desapareguts. Cal dir que alguns no eren del tot específics només de Granollers.</span></span></span></p> <p><span><span><span>EL TOC DE TRES QUARTS DE DUES. A aquesta hora es feia un repic de campanes que era el senyal per reprendre el treball. Marcava costums tradicionals, el començament de la segona part de la jornada, i tots els actes de la tarda es feien des d'aquella hora (GARRELL, 1960).</span></span></span></p> <p><span><span><span>LA DIADA DELS INNOCENTS, que arreu és el 28 de desembre, a Granollers començava el dia 27 i acabava el 28 'a tres quarts de dues'. Ve de quan la Festa Major es feia per Sant Esteve (GARRELL, 1960).</span></span></span></p> <p><span><span><span>ELS ESQUELLOTS. Un vidu o una vídua s'han casat, 'ha trobat estrop', i es fan esquellots en honor dels nuvis reincidents. Es feia xivarri i es pregonaven els noms i les senyes personals de les 'víctimes' a totes les cantonades mentre es cridava: 'Volem vi, volem vi, aiguardent i marrasquí!' Els esquellots es feien els vespres, i la gresca a vegades durava un sol vespre. Altres vegades s'anava repetint fins que el tribut és feia efectiu. </span></span></span></p> <p><span><span><span>OLLA DELS POBRES. Àpat col·lectiu característic de les Carnestoltes a Granollers (AMADES, 1985, II: 369). Un o dos diumenges abans les autoritats passaven a captar de casa en casa, i el dilluns, de bon matí, es posava la cuina sota les voltes de la Porxada. En un rengle de focs es col·locaven les grosses calderes on es coïa el menjar que a primera hora de la tarda es repartia. Per la Festa Major també era un acte típic un àpat per als pobres. </span></span></span></p> <p><span><span><span>TALLAR ELS NÚVOLS. A finals del s. XIX hi havia un tallador de núvols molt acreditat. Pujava dalt d'un serrat, s'encarava als núvols i gesticulava ràpidament amb dos ganivets, tot recitant conjurs per efecte dels quals matava les bruixes que menaven la nuvolada, i de seguida es desfeia o esvaïa. La pagesia de la rodalia, els dies de mercat, li portava gran abundor de queviures en agraïment perquè li salvava les collites (AMADES, 1985, IV: 671). </span></span></span></p> <p><span><span><span>SENYALS DE PROTECCIÓ. Molt possiblement relacionada amb el ritus del salpàs, s'ha trobat un element d'interès a la masia de Can Bassa. És l'acostumada creu inscrita dins d'un cèrcol i pintada amb almagra que ha estat descolorida, encara que resta la seva empremta. Aquesta creu era molt habitual en masies, i al seu costat es clavaven a la porta les fulles de palma beneïdes el dia de Pasqua formant també creus. </span></span></span></p> <p><span><span><span>FESTA DE LES DUES VERGES. Festa específica de Palou. La gran festa de les dues Verges era els tres dies anteriors a l'Ascensió; se celebraven misses, el dilluns a la capella del Lledó, el dimarts a les Aigües i el dimecres a la parròquia, i els palouencs visitaven cada dia les Verges (BAULIES, 1965).</span></span></span></p> <p><span><span><span>FESTA DEL DILLUNS DE PASQUA DE PENTECOSTA. Després de missa la gent de Palou anava en processó a la capella o santuari de la Mare de Déu de Bellulla o de la Perla del Vallès, saludaven havent dinat la Mare de Déu de Montserrat, i de tornada passaven per la parròquia de Sant Esteve de Granollers, i continuaven cap a Palou, on finien amb el càntic del Regina Coeli a les capelles de les Aigües i del Lledó (BAULIES, 1965). Aquesta era una festa important, desapareguda a principis del XIX. </span></span></span></p> <p><span><span><span>EL FOC DE SANT ESTEVE. A la sortida de l'Ofici solemne dedicat al sant, i acabada la processó al seu honor, l'alcalde encenia un foc i al seu entorn hi era tothom. Es torraven i menjaven castanyes, i la cendra de la foguera no era recollida fins la vigília de la festa de sant Antoni. </span></span></span></p> <p><span><span><span>LA PROCESSÓ DEL DIUMENGE DE RAMS. Suposava un predomini del paper femení en una festa d'equinocci, una mena de ritu de fecunditat, subratllat en el fet de ser una manifestació ritual netament femenina. El diumenge de Rams sortia una processó organitzada per la confraria de la Mare de Déu dels Dolors, de la qual només formaven part dones. En tota la processó no hi anava cap home, llevat dels qui portaven els misteris, i ningú no els veia, perquè anaven amagats sota del faldellí de vellut morat, de seda, que penjava dels baiards (AMADES, 1985, II: 712). </span></span></span></p> <p><span><span><span>EL CANT DELS REIS. Anar a 'cantar els reis' era com segueix: es preparava uns dies abans per a fer l'agrupament de la colla de cantaires, que era de vuit o deu vailets d'un mateix veïnat, i la nit de reis, posats amb les millors robes, anaven a la casa del banderer i es guarnien amb uns davantals, unes cuirasses, unes corones reials, tot fet de papers de colors, esmaltats amb estels d'or o d'argent. Els nens, proveïts d'un bastó o d'un tros de canya, i el banderer amb un penó, també fet de papers acolorits, i un altre amb una cistella, es llençaven al carrer a fer els seus càntics a les cases dels amics, coneguts i per suposat, familiars. En ésser davant la casa on havien d'actuar, el cap de colla obria la porta i deia, en veu ben alta: 'Els tres Reis de l'Orient/de Llevant van a Ponent,/vers l'estrella guiadora/del Portal de Betlem!.../ Ballarem o no ballarem?... Blem!, Blem!.../ I, com que la resposta era afirmativa, començaven la cançó, que curiosament era la lletra del Ball del Villano o Vilano, que segurament procedeix de l'antic Ball del Villano, molt popular en terres castellanes, i que deia: 'El villano no té pa - i treballa i treballa, /el villano no té pa - i treballa com un ca; com un ca, com un gos, - com un perro, perro, perro, / com un ca, com un gos, -com un perro rabiós....(segueix). I tot seguit donaven cops de bastó a terra, en un cercle imaginari, i finien amb la nadala del Noi de la Mare. Els donaven la paga i seguien la ruta' (GARRELL, 1960).</span></span></span></p> | 08096-487 | 41.6081228,2.2871403 | 440602 | 4606513 | 08096 | Granollers | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96607-can-bassa-portal.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96607-placa-esglesia-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | Inexistent | 2024-04-03 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|119|94 | 63 | 4.5 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | ||||||||
| 79162 | Els carros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-carros | AAVV, Història de Gualba, la vall de les aigües blanques, Ed: Arxiu Diocesà de Barcelona, 2000 | XIX-XX | Ja no és una festa que es celebri | Quan arriba la nit de cap d'any per part del jovent del poble és costum anar a buscar carros a les cases de pagès i portar-los a la plaça del poble; en una ocasió ho feren més gros arribant fins a Sant Celoni, parant davant de Can Mai Tanquis a fer foc, tanmateix quan varen sortir ja no hi era, uns de Palau els havien fet la mateixa jugada. Després d'assabentar-se qui havia estat els va caldre anar al poble veí per recuperar-lo. Actualment es porten a remolc de cotxes i altres estris i es deixen a la plaça. Actualment s'ha anat perdent per la falta de carros de les masies. | 08097-18 | 41.7316400,2.5018800 | 458574 | 4620101 | 08097 | Gualba | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | |||||||||||||
| 79523 | Festa major d'hivern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dhivern-15 | http://ca.wikipedia.org/wiki/Vicen%C3%A7_d%27Osca | XX | Festa celebrada el tercer cap de setmana de gener al voltant del dia 22 de gener festivitat de Sant Vicenç Màrtir. Es realitzen ofici religiós i activitats de lleure com una caminada popular. | 08097-66 | Sant Vicenç Màrtir conegut també com Sant Vicenç de la Roda o com a Vicenç de Saragossa (Osca, segle III-València, c. 304) fou un religiós hispanoromà, diaca del bisbe sant Valeri de Saragossa. Fou capturat i torturat en temps de Dioclecià, per la qual cosa és venerat com a sant i màrtir en el calendari litúrgic catòlic (22 de gener) i ortodox (11 de novembre). Sol aparéixer en pintura amb roba de diaca, acompanyat per un corb o sostenint una roda de molí. | 41.7320600,2.5018500 | 458572 | 4620148 | 08097 | Gualba | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | |||||||||||||
| 79526 | Gualba, l'orinal del cel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gualba-lorinal-del-cel | No es coneix gaire | Dita de caire toponímic i meteorològic que expressa l'abundància de precipitacions, respecte a la resta de pobles del voltant, que es recullen a la zona de Gualba per la seva ubicació. | 08097-69 | 41.7316500,2.5019200 | 458577 | 4620102 | 08097 | Gualba | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | |||||||||||||||
| 79538 | El calendari de la ceba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-calendari-de-la-ceba | http://www.gualba.net/turisme/cultura-festes-i-fires/tradicions AAVV, Història de Gualba, la vall de les aigües blanques, Ed: Arxiu Diocesà de Barcelona, 2000 GARCIA PEY, E.: El calendari de la ceba' Camins fresats El 9 Nou, 19 de gener 1998 | Ja no es realitza | El procediment consisteix a pelar una ceba i anar desgranant les successives capes fins a disposar d'una dotzena d'elles . Feta aquesta operació , es col·loca cada capa de ceba en un petit plat , abocant sobre d'ella una cullerada de sal . Es disposen dels dotze plats en filera i s'associa cadascun a un mes de l' any . Tan singular calendari es deixa llavors reposar la primera nit de l'any , i el matí de l'1 de gener s'observa cadascun dels plats , veient si la sal està molt humida , poc o gens . Aquells en què les cebes estiguin més humides i al platet hi hagi abundant líquid ( suc de ceba ) , seran mesos molt plujosos . En els casos en què la sal segueixi intacta , tocaran mesos secs . | 08097-81 | La persona que realizatva aquesta lectura era en Josep Pujol de Can Clos (Can Mec) Aquestes cebes amb les quals es fa el calendari, antigament es feien a la terra de conreu del mas i es guardaven penjades, triant la més grossa i bonica quan arribava aquesta diada. Ara com en tantes altres coses, els temps han canviat i la ceba es va a comprar al mercat de Sant Celoni el dimecres abans. | 41.7320600,2.5018500 | 458572 | 4620148 | 08097 | Gualba | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 63 | 4.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | |||||||||||||
| 79539 | Goigs de Sant Roc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-roc-1 | XX | Goig dedicat a Sant Roc que encara es canta a la seva festivitat el 16 d'agost amb la següent lletra: Entrada: Puix sou sant de gran valia, Gualba sempre acut a Vós. En la pesta i malaltia, valgueu-nos, sant gloriós I Vostra pàtria és la Provença i el bressol fou Montpeller. Santa fou vostra naixença Ipenyora de tot bé. Devot fóreu de Maria Que és Mare de pecadors. En la pesta i malaltia, Valgueu-nos, sant gloriós. II Morts els pares, deu als pobres Tot el gran tresor d'hereu, I us doneu a bones obres Abraçat sempre amb la creu. Creu de Crist per companyia, Font de totes les dolçors. En la pesta i malaltia, Valgueu-nos, sant gloriós. III Per flairar de Crist l'aroma, Cap a Roma feu camí. Tots els camins van a Roma Si el cor és bon pelegrí. Per ciutat i rodalia Cureu plagues i dolors. En la pesta i malaltia, Valgueu-nos, sant gloriós. IV On la pesta arreu treballa, Vós, al fons dels hospitals, Sou del cos de revifalla I alegria dels malalts. Al vostre nom prest fugia El flagell tan horrorós. En la pesta i malaltia, Valgueu-nos, sant gloriós. V Lluny del món, en una cova Voleu viure inconegut, I on vostre esperit hi troba La dolçor de la virtut. Un ca us duia cada dia Un panet molt saborós. En la pesta i malaltia, Valgueu-nos, sant gloriós. VI De retorn al vostre poble, Poble i vestit de burell, Si de béns éreu el noble, Ara us diuen bergantell. Us prenien per espia, Vós qui escampàveu favors! En la pesta i malaltia, Valgueu-nos, sant gloriós. VII Sol, i amb Déu, res no us espanta: Cinc anys tancat en presó, Vós la torneu una santa Capella d'oració. Quan el poble ho coneixia, Moriu ple de resplandors. En la pesta i malaltia, Valgueu-nos, sant gloriós. VIII Del diable, vil espina, Guardeu-nos, gloriós sant. Ell trencà la Llei Divina, Però el venç el Déu Infant. Oh sant Roc, sigueu metgia Dels qui acuden sempre a Vós. En la pesta i malaltia, Valgueu-nos, sant gloriós. IX Celebrem la vostra festa Per un vot que el poble féu Al lliurarse de la pesta Per Vós i gràcia de Déu. Tal prodigi, mereixia Cantar les vostres llaors. En la pesta i malaltia, Valgueu-nos, sant gloriós. X Gualba sempre en Vós espera Com a planta cordial. Sigueu Vós nostra bandera I lliureu-nos de tot mal. La Parròquia sempre sia Un planter ben ufanós. En la pesta i malaltia, Valgueu-nos, sant gloriós. Tornada: A tothora alabat sia Déu qui ens dóna tal socós. En la pesta i malaltia, Valgueu-nos, sant gloriós. | 08097-82 | El vot de poble és el vincle entre Gualba i Sant Roc segurament vinculat a alguna epidèmia. Aquesta advocació va ser molt típica durant l'Edat Moderna. | 41.7320600,2.5018500 | 458572 | 4620148 | 08097 | Gualba | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 62 | 4.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | ||||||||||||||
| 79578 | Gorg de la Goja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-de-la-goja | https://josepbaliusplanellas.blogspot.com.es/2014/10/salt-de-gualba-i-gorg-de-goja.html | Es tracta d'un estanyol de muntanya relativament petit. Aquest gorg es troba en el curs fluvial de la riera de Gualba, s'obre al peu d'un gran roc que forma el gorg deixant un petit pas per l'aigua sobrant al seu costat. | 08097-129 | 41.7496600,2.4884600 | 457470 | 4622108 | 08097 | Gualba | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79578-foto-08097-129-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | ||||||||||||||
| 79617 | Caramelles de Gualba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-de-gualba | Amades, Joan, Costumari Català, Salvat Editores, Barcelona, 1989, vol. II, pàg. 875 | XIX-XX | Segons descriu Joan Amades: 'A Gualba els caramellaires cantaven els goigs del Roser, dels Dolors i del Carme. Formaven dues colles, presidida cada una per un dels pavordes de les confraries indicades. Finides les cantades, el pavorde convidava als companys a fer a casa seva un àpat obligat de bacallà. Compraven els ous que recollien al preu fixat de noranta cèntims la dotzena. A la tarda es jugaven els ous a l'hostal, als naips. El profit que en treien era per al culte de la Mare de Déu.' | 08097-175 | 41.7320600,2.5018500 | 458572 | 4620148 | 08097 | Gualba | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 62 | 4.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | ||||||||||||||
| 79620 | Goigs de Sant Vicenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-vicenc-1 | XX | Triomfant i poderós Sou davant Nostre Senyor. Sigueu nostre protector, Vicenç, màrtir gloriós. Osca, sortada ciutat, Produïa, amb bell delit, La flor i el fruit exquisit Que fins al Cel ha arribat I així difondre abundor De socors, gràcia i favor. Sigueu nostre protector, Vicenç, màrtir gloriós. Els pares-no sens misteri- A Saragossa us envien On els miracles admiren De vostra fe i gran imperi, Bo, i predicant, fervorós, L'amor de Nostre Senyor. Sigueu nostre protector, Vicenç, màrtir gloriós. Mentre amb despit i furor Prova Dacià, el malvat, En vostre cos delicat Dels turments el viu dolor, Brilla en Vós la resplandor De la llum del Crist l'amor Sigueu nostre protector, Vicenç, màrtir gloriós. Arribàreu a València I fóreu empresonat. De Valeri confortat Sou per alta providència. Sofriu alegres tots dos Fam, fret, i foscor i dolor. Sigueu nostre protector, Vicenç, màrtir gloriós. Per fer-vos prevaricar A un poltre lligar-vos feren Fins que els membres vegeren Els ossos desconjuntar. Ferm, malgrat els assots, No defalleix vostre cor Sigueu nostre protector, Vicenç, màrtir gloriós. Entre feres, el cos fret Fou a un mal canyet tirat I fou per un corb guardat I per Déu, a tot indret. Ell us defensa, amorós, Contra el llop devorador. Sigueu nostre protector, Vicenç, màrtir gloriós. Dacià, ferotge encar, No pot més, perquè en Vós veu, Els grans prodigis de Déu I us llença al fons de la mar. Sortiu a flor d'aigua airós Vessant llum i bona olor. Sigueu nostre protector, Vicenç, màrtir gloriós. En vostra festa, a trenc d'alba, Us lloem, oh Sant Vicenç, I tot el poble de Gualba Rep de Vós consol inmens. Reliquiari formós Brilla a l'altar amb tot honor. Sigueu nostre protector, Vicenç, màrtir gloriós. Deu-nos de la fe el braó, Ja que confiem en Vós. Sigueu nostre protector, Vicenç, màrtir gloriós. | 08097-178 | 41.7320600,2.5018500 | 458572 | 4620148 | 08097 | Gualba | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 62 | 4.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | |||||||||||||||
| 79621 | Goigs de Sant Cristòfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-cristofol-3 | XX | La lletra dels goigs és la següent: Entrada Ja que Gualba afecte us mostra I confia sempre en Vós. Ajudeu el nostre poble Sant Cristòfol Gloriós Prop d'un riu feieu de guia Mostrant llocs de fàcil pas; Qui passar el riu no podia Era alçat pel vostre braç. Per deixar el que sigui innoble Deu-nos força bondadós. Ajudeu el nostre poble Sant Cristòfol Gloriós Dur gent a coll no us eslloma I sembleu com un gegant, Però estimant Déu, servint l'home, És això el que us fa més gran. El vostre temps es desdobla Per feina i rés fervorós. Ajudeu el nostre poble Sant Cristòfol Gloriós Tot i la vostra gran força No podieu dur un menut; El braç, impotent, es torça I esdevé molt costurut. Ell va dir 'és que duus pes doble Ara el món portem tots dos'. Ajudeu el nostre poble Sant Cristòfol Gloriós Vós, portant la gent en braços, Vau trobar Jesús infant; Que siguem sempre capaços De fer el bé tot ajudant. Que el treball fet amb fi noble Tingui un premi tan preciós. Ajudeu el nostre poble Sant Cristòfol Gloriós El mal us va fer la guerra Pel fet de ser a Crist fidel, Vau ser màrtir a la terra I ara ens guieu cap al Cel. L'arrel xuclava en sòl noble, El fruit va ser esplendorós Ajudeu el nostre poble Sant Cristòfol Gloriós Gualba us feu una ermita Iels seus morts us va confiar, I amb gran fervor sol·licita Que al morir ens doneu la mà. Els seus precs envers Vós redobla En moment tan engoixós. Ajudeu el nostre poble Sant Cristòfol Gloriós A aquells que amb excavadores Treuen pedra prop d'aquí, Eviteu a totes hores Que prenguin mal pel camí. Són gent forta que s'acobla A un estrimolt perillós. Ajudeu el nostre poble Sant Cristòfol Gloriós I si no es demanar massa, No deixeu en cap moment Els camions que amb molta traça Baixen per un fort pendent. Es precís que cuideu doble Dels seus valents conductors. Ajudeu el nostre poble Sant Cristòfol Gloriós També per la gent que mana Intercediu al Senyor, Que es vegi com agermana El manar essent servidor. El guiar ha de ser noble Com escau a conductors. Ajudeu el nostre poble Sant Cristòfol Gloriós A tots aquells que es desplacen En vehicles o bé a peu, Dels perills que els amenacen Us preguem que els en guardeu I que ressoni la cobla Per un Sant tan generós Ajudeu el nostre poble Sant Cristòfol Gloriós Tornada Com que Jesús us escolta Al portar-lo a coll joiós. Ajudeu el nostre poble Sant Cristòfol Gloriós | 08097-179 | Fa referència a la proximitat del cementiri i al treball a les pedreres del municipi | 41.7320600,2.5018500 | 458572 | 4620148 | 08097 | Gualba | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 62 | 4.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | ||||||||||||||
| 79628 | Llegenda del falcó d'en Cap d'Estopes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-falco-den-cap-destopes | http://elbaixmontseny.blogspot.com.es/p/arbucies.html https://ca.wikipedia.org/wiki/Ramon_Berenguer_II | XI | Molt poc coneguda a la població | El comte de Barcelona Ramon Berenguer I va tenir dos fills bessons, en Ramon Berenguer i en Berenguer Ramon. En Ramon Berenguer tenia els cabells molt llargs i rossos i per això era conegut com en Cap d'Estopes. L'Estopa és una madeixa de fil de no gaire qualitat i força embolicat. Quan el comte de Barcelona va morir, va deixar molt clar que el comtat havia de ser governat pels dos bessons.Però els germans es barallaven continuament. I un dia,en Ramon Berenguer, Cap d'Estopes, va anar de cacera amb el seu falcó i tot d'una va desapareixer. L'endemà es va trobar el seu cos, assassinat per desconeguts, en un lloc apartat i solitari. Va ser enterrat a la catedral de Girona, on encara reposa el seu sepulcre de pedra. El seu germà bessó, en Berenguer Ramon, va governar tot sol el comtat. Sempre es va sospitar que havia tingutmolt a veure amb la mort d'en Cap d'Estopes, però no es va poder provar. Aquest fet va originar moltes llegendes. La primera explica que el càdaver va ser trobat per un pagès que va sentir els laments del falcó del comte, posat en una branca molt a prop d'on jeia el cos. Una altra llegenda diu que, mentre portaven el cadàver cap a Girona, el falcó volava tota l'estona sobre la comitiva i que quan va arribar a la catedral es va morir de cansament sobre el taüt del seu senyor. Per commemorar aquest fet, es va construir aquest falcó de pedra que descansa no gaire lluny del sepulcre d'en Cap d'Estopes. L'ultima llegenda del falcó d'en Cap d'Estopes diu que el dia dels funerals a la catedral de Girona, els capellans s'equivocaven contínuament en dir les oracions i repetien, una i altra vegada, les mateixes paraules:' On és el teu germà?', mirant en Berenguer Ramon. | 08097-186 | Ramon Berenguer II, Era fill de Ramon Berenguer I de Barcelona i d'Almodis de la Marca i germà, probablement bessó, de Berenguer Ramon II. El 1076, a la mort del seu pare, va rebre el comtat de Barcelona juntament amb el seu germà, ja que aquell no havia dividit l'herència. El seu sobrenom és deu a tenir una gran i espessa cabellera rossa. Les relacions amb el seu germà foren sempre tibants, i intentà disputar-li l'herència. Segons el testament del pare, els dos germans havien de regnar en igualtat de condicions, la situació real però, era d'una certa preeminència del Cap d'Estopes. En una avinentesa, potser quan estava a punt de partir en una expedició vers Múrcia, es veié obligat a fer promesa solemne de repartiment amb el seu germà davant els bisbes de Barcelona i Girona, els vescomtes d'aquests comtats així com el de Cardona. Al seu retorn el comte donà al seu germà part de l'herència contreta del seu pare, rebent la pària de l'Emirat de Larida. El 5 de desembre de 1082, anant el Cap d'Estopes de Barcelona a Girona, en passar per un lloc boscós i solitari, conegut després per la Perxa de l'Astor (Sant Feliu de Buixalleu o Gualba), fou mort per uns desconeguts, que potser foren els seus mateixos acompanyants. El cadàver fou llançat al, després anomenat, Gorg del Comte, de la Perxa de l'Astor o Gorg d'en Perxistor, i allà fou descobert per l'astor que duia la víctima, que hauria guiat els qui el cercaven. La veu popular acusà en aquell moment el seu germà com a instigador de la seva mort, motiu pel qual Berenguer Ramon II és conegut com el Fratricida. El cos de l'assassinat fou dut a Girona i sepultat a la catedral d'aquesta ciutat. | 41.7320600,2.5018500 | 458572 | 4620148 | 08097 | Gualba | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | P. Barbado. OPC | La mort d'en Cap d'Estopes s'ubica en altres poblacions properes i és motiu de llegendes. | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | |||||||||||
| 79653 | Persecució de bruixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/persecucio-de-bruixes | PLADEVALL, A.:'Persecució de bruixes a les Comarques de Vic a principis del s. XVII' Monografies del Montseny núm. 1, 1986 | XVII | No massa conegut | El 14 de gener de 1621 hi hagué una convocatòria general de la universitat i singulars de Gualba, on es proposà, degut a la sospita de que hi havia gent tinguda per bruixa, seria acertat de que fossin preses i punides per els mals que causaven a la terra. | 08097-211 | 41.7320600,2.5018500 | 458572 | 4620148 | 08097 | Gualba | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | |||||||||||||
| 79656 | Els Esclops de Déu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-esclops-de-deu | GARCIA-PEY, E. : Gualba. Recull onomàstic i tradicional, 1996 . | El Divendres Sant durant la nit es canten els 'Esclops de Déu': Els Esclops de Déu fangaven / Sant Joan triava el gram / i amb la punta de l'estaca / li plantava l'enciam / Sant Pere li va al darrera / i amb el tripi tripi trap | 08097-214 | 41.7320600,2.5018500 | 458572 | 4620148 | 08097 | Gualba | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 62 | 4.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | |||||||||||||||
| 79658 | Alls torrats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alls-torrats | XIX-XX | Ara ja no es realitza | Josep Pujol realitza per Sant Joan un ritual per a fer fora les bruixes: tira al foc 4 cabesses d'alls i mentre es torren resa una oració. Després els alls s'han de menjar | 08097-216 | 41.7320600,2.5018500 | 458572 | 4620148 | 08097 | Gualba | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | P. Barbado. OPC | Contat per Jaume Salichs. També ens explica que aquest dia penja una herba a la porta; però no en sap el nom. (potser herba de Sant Joan) | 63 | 4.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | |||||||||||||
| 79659 | El boscater i la seva dona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-boscater-i-la-seva-dona-0 | MESTRES, A.: Llegendes i tradicions del Montseny, 1933 | No massa conegut | Prop de Santa Fe, vivia un boscater molt bestiota. Deixà la seva dona a punt de morir-se, per anar a fer llenya. Quan tornà ja era morta, al voler-la ficar a la caixa, era massa petita i no hi cabia, així que amb una destral li tallà els peus. Un cop a Gualba comentava: ' i doncs, com havia de fer-ho?'. | 08097-217 | 41.7320600,2.5018500 | 458572 | 4620148 | 08097 | Gualba | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | ||||||||||||||
| 79660 | Els Pescallunes de Gualba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-pescallunes-de-gualba | BOADA, M.: Llegendes del Montseny, 1992 | No massa conegut | Als habitants de Gualba se'ls anomena pesca-llunes perquè un grup d'ells, tornant de mercat i havent begut, van voler pescar amb un cistell el reflex de la lluna en un safareig. | 08097-218 | 41.7320600,2.5018500 | 458572 | 4620148 | 08097 | Gualba | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | ||||||||||||||
| 79669 | Elaboració de rellotges de sol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/elaboracio-de-rellotges-de-sol | <p>http://www.rellotgesdesol-cmrs.org</p> | XX | <p>Tècnica artesanal que consisteix en l'elaboració de rellotges de sol tot adequant-los al seu emplaçament perquè el funcionament sigui òptim.</p> | 08097-227 | <p>Fins a la generalització dels rellotges mecànics de butxaca i de polsera, els encarregats de mesurar el temps i informar de l'hora a les contrades montsenyenques eren els campanars de les esglésies (accionats manualment i que també s'utilitzaven com a mitjà de comunicació de diversos missatges) i els rellotges de sol que presidien les façanes de nombroses masies i també d'algunes esglésies, ermites, etc.</p> | 41.7320600,2.5018500 | 458572 | 4620148 | 08097 | Gualba | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Productiu | 2023-01-19 00:00:00 | P. Barbado. OPC | En primer lloc, cal escollir la ubicació del rellotge. Aleshores, cal fer els càlculs pertinents en funció de la posició de l'edificació on anirà el rellotge i també a partir de l'orientació de la paret de suport del rellotge de sol, i traslladar-los a una plantilla en paper del rellotge a mida real. Després, cal situar la vareta o gnòmon al lloc escollit i, mitjançant la plantilla, elaborar el quadrant horari del rellotge de sol a la paret en funció de la tècnica constructiva i decorativa escollida (esgrafiat, pintura, etc.). Programa de càlcul o documentació amb les orientacions necessàries, plantilla del rellotge en paper d'embalar a mida real, vareta o gnòmon, materials i eines de construcció o decoració en funció de l'acabat desitjat (esgrafiat, pintura, etc.), etc. | 60 | 4.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | ||||||||||||
| 90015 | Festa Major de Lliçà de Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-llica-de-vall | <p><span><span><span>BADIA PUIG, Carme (2004). <em>Ara sí que hi som. Humor popular a la Vall del Tenes. Recull de xistes, acudits i anècdotes</em>. Pagès Editors, Lleida, p. 230-231.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BUSTO VEIGA, Anna M. (2017). <em>Els nostres records. A l’Arxiu Municipal de Lliçà de Vall</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 135.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRERAS FONT, Núria et al. (1999). <em>Lliçà de Vall, 1.000 anys d’història</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 147.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GARRIGA, Joan (1991). <em>De Licano Subteriore a Lliçà d’Avall/de Vall</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 87.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MASÓ, Joan (1984). “Programa de la Festa Major 1984”</span></span></span></p> | XIX-XXI | <p><span><span><span>Festa Major de Lliçà de Vall, que se celebra el primer cap de setmana de juliol. Entre una diversitat d’actes lúdics i culturals, un dels moments més esperats és el que protagonitzen les colles de la Festa Major. Des de fa uns anys molts lliçanencs s’agrupen en alguna de les cinc colles que participen, enmig d’una gran expectació, en un animat concurs que compta amb proves de tot tipus. Són la colla La Mama Ve, la colla dels Amics de lo germà petit de l'illa de Buda (els Budes), la colla Récords, la Penya Gansa i la colla del Tractor. Un altre acte que ja s’ha convertit en tradicional és l’anomenada truitada, que té lloc el dilluns al vespre: per amenitzar l’espera a la plaça mentre no comencen les havaneres i els focs artificials, s’ha instaurat el costum de menjar a l’aire lliure la truita que cadascú s’ha preparat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Altres actes representatius són la tronada, els “versots” o diatribes que fan el diables sobre alguns temes de l’actualitat del poble, el correfoc, la cercavila i ball de gegants, així com els típics balls de gitanes que, des de l’any 2016, s’han tornat a instaurar al poble. Els actes tenen lloc en diferents espais representatius com ara la Plaça de la Vila, el Passeig de l’Església, la masia de can Coll o el casal de joves el kaliu.</span></span></span></p> | 08108-30 | <p><span><span><span>Les festes populars a Lliçà de Vall es feien tradicionalment al pati de la Rectoria. En un principi per la Festa Major no hi havia una data oficial. Antigament se celebrava per Sant Llop, a primers de setembre, però alguns anys s’havia fet a finals d’agost. Amb el temps va passar a celebrar-se el 10 de juliol, per Sant Cristòfol. Però no va ser fins a la dècada de 1960 que l’Ajuntament presidit per Ivo Pons va instaurar oficialment que fos el primer cap de setmana de juliol, i des d’aleshores s’ha mantingut en aquesta data.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En els seus inicis la festa es limitava al ball de gitanes o bé a les sardanes. Després s’hi van afegir els tradicionals balls d’envelat. Al tombant de segle XX degut a la polarització política i ideològica d’aquells anys, igual que va passar en molts altres pobles a Lliçà de Vall s’organitzaven dues festes majors. Una de part dels sectors conservadors i de l’església i una altra de part de sectors més laics, progressistes o catalanistes. En aquest moment les dues persones més influents eren, d’una banda, Marcel·lí Vilardebò, que era el segon màxim terratinent de Lliçà de Vall, polític adscrit a la Lliga Regionalista i alcalde en tres ocasions; de l’altra, mossèn Oriol, el rector del poble. De l’enfrontament entre els dos se n’expliquen nombroses anècdotes, algunes de les quals han estat recollides en un llibre d’humor popular escrit per Carme Badia (2004: 230). Cal recordar que era l’època del caciquisme i, segons es diu, com que ells dos eren els que dominaven el poble propiciaven que es fessin dues convocatòries de la festa major per separat i que es feien la competència. Sembla que en algun moment fins i tot s’havien arribat a celebrar simultàniament tres envelats, amb tres orquestres diferents.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Antigament, la festa durava un únic dia. Els representants de l’Ajuntament anaven a missa i entraven a l’església acompanyats d’una orquestra. A la nit es feia ball a la plaça de l’Ajuntament o a l’envelat. </span></span></span></p> | 41.5861100,2.2393600 | 436599 | 4604103 | 08108 | Lliçà de Vall | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90015-fm20212.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90015-fm1997-jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90015-fm19902-jpg.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | Inexistent | 2022-09-19 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Fotografies facilitades per l'Ajuntament | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:13 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,50 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml