Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
91375 Molí de Can Riera Moliner https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-can-riera-moliner <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Construït del Parc del Montseny. Pla Especial del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona i Diputació de Girona. Any 2008.</span></span></span></p> En estat ruïnós. <p>Restes d'un molí fariner del qual en queden part dels murs perimetrals, totalment coberts de vegetació. </p> 08137-118 La Tordera 41.7747700,2.3965400 449847 4624946 08137 Montseny Difícil Dolent Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada 2022-11-14 00:00:00 Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
91423 Embassament de Ruideteix https://patrimonicultural.diba.cat/element/embassament-de-ruideteix <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Construït del Parc del Montseny. Pla Especial del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona i Diputació de Girona. Any 2008.</span></span></span></p> 08137-134 Riera del Teix 41.7902700,2.3991600 450077 4626665 08137 Montseny Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública 2022-11-14 00:00:00 Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. 2153 5.1 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
93318 Can Cornei https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cornei <p><span><span><span><span><span><span>- ORTÍ GOST, Pere (1999): <em>Una primera aproximació als fogatges catalans de la dècada de 1360</em>. CSIC. Barcelona</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>- MORENO RAMÍREZ, Pedro (1856): Plano geometrico del termino jurisdiccional de S. Esteban de Palautordera. Institut Cartogràfic de Catalunya. <a href='https://cartotecadigital.icgc.cat/digital/collection/catalunya/id/1780 '>https://cartotecadigital.icgc.cat/digital/collection/catalunya/id/1780 </a></span></span></span></p> Segle XIX A causa de la dificultat per accedir no s'ha pogut comprovar totalment l'estat de conservació. <p>Conjunt d'edificis resultat de successives ampliacions i transformacions.</p> <p>El cos de l'edifici original està amagat darrera els diferents volums existents. Correspon a un edifici rectangular amb planta baixa i primera planta amb una coberta a dues aigües. Els murs de l'edifici estan bastits amb pedres de diferents formes i mesures lligades amb morter de calç i terra. Exteriorment l'edifici presenta un enlluïment de morter / ciment que manté la façana principal en bon estat. 08207-48 Al nord del municipi. Zona coneguda com a Serra de Can Batista. <p>L'any 1360 Can Cornei era un dels 44 focs de la parròquia de Sant Esteve que formaven part de la Baronia de Montclús- Montseny.</p> <p>Es constata la presència d'un edifici en aquest emplaçament al 'Plano Geométrico del término jurisdiccional de San Esteban de Palau Tordera' de l'any 1856.</p> 41.7278951,2.4201712 451776 4619728 08207 Sant Esteve de Palautordera Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93318-20230105135714.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93318-20221215122617.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Inexistent 2023-11-03 00:00:00 Daniel Gutiérrez Espartero 119 45 1.1 2484 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
93399 Can Presses https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-presses <p><span><span><span>MORENO RAMÍREZ, Pedro (1856): Plano geometrico del termino jurisdiccional de S. Esteban de Palautordera. Institut Cartogràfic de Catalunya. <a href='https://cartotecadigital.icgc.cat/digital/collection/catalunya/id/1780 '>https://cartotecadigital.icgc.cat/digital/collection/catalunya/id/1780 </a></span></span></span></p> Segle XIX Actualment l'edifici està en obres de rehabilitació. <p>Masia senzilla de dues plantes i forma rectangular amb cossos afegits. Coberta a dues aigües amb teulada ceràmica amb ràfec de teula ceràmica.</p> <p>Murs de pedra comuna amb cadena de pedra irregular a les cantoneres. Obertures sense emmarcaments.</p> 08207-72 Carrer d'Aquiló, 77 <p><span><span><span>Es constata la presència d'un immoble en aquest emplaçament al 'Plano Geométrico juridisccional del término de San Esteban de Palau Tordera' de l'any 1856.</span></span></span></p> 41.7070183,2.4322203 452763 4617404 08207 Sant Esteve de Palautordera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93399-facana.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93399-20221229133147.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/93399-can-preses-1.jpeg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Inexistent 2023-07-12 00:00:00 Daniel Gutiérrez Espartero 119 45 1.1 2484 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
94538 Rellotge de sol de Can Mir https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-mir Segle XIX Del rellotge de sol només queda una circumferència de calç blanca. No presenta cap grafia ni número. <p>Circumferència a la façana de Can Mir realitzada amb morter blanc. L´únic element conservat és el gnòmom. No es conserva cap representació pictòrica ni grafiada.</p> 08207-112 Carrer dels Pins, 20 41.7071230,2.4230672 452001 4617420 08207 Sant Esteve de Palautordera Fàcil Dolent Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada 2023-07-27 00:00:00 Daniel Gutiérrez Espartero Aquest rellotge no consta a l’Inventari de Rellotges de sol de la Societat Catalana de Gnomònica. 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
94539 Rellotge de sol de Can Montclús https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-montclus Segle XX La façana ha estat restaurada recentment i el rellotge de sol també. <p>Rellotge de sol en circumferència. Es distingeixen dues zones. A l'interior sobre fons blanc, les línies horàries. A l'exterior, sobre un color groguenc les hores.</p> 08207-113 Camí del Cementiri, 1 41.7029382,2.4306229 452627 4616951 08207 Sant Esteve de Palautordera Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada 2023-07-27 00:00:00 Daniel Gutiérrez Espartero Aquest rellotge no consta a l’Inventari de Rellotges de sol de la Societat Catalana de Gnomònica. 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
94920 Gegants Nous de Sant Esteve de Palautordera https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-nous-de-sant-esteve-de-palautordera Segle XXI <p>Els gegants són una versió renovada dels vells, van ser estrenats el 2019. El seus noms són: Garba i Rostoll.</p> <p>Representen una parella de pagesos amb mans mòbils que permeten agafar-les amb uns bastons que fan més moviment de les figures.</p> 08207-125 Carrer de Mosèn Pedragosa, 9-11 <p>Els gegants de Sant Esteve de Palautordera són d'història recent. Fa uns quaranta cinc anys es van dissenyar els primers gegants per part dels components de <em>Putxinel·lis Claca, </em>en Joan Baixas i la Teresa Calafell. Aquests gegants eren fets a partir d’un pal llarg que sostenia un cap fet de pasta de paper i un cos fet amb unes peces d’espuma i roba. No tenien els quatre peus per poder-los deixar descansar que eren habituals en altres gegants. El pal llarg es ficava dins d’una cassoleta de cuir que penjava de dues corretges lligades al cos del portador (com a les processons religioses es portava el Sant Crist). D’aquesta manera els gegants tenien més mobilitat, com si fossin uns grans titelles. Es deien <em>Reguapa i Bon Jan</em> i representaven un pagès i una pagesa del Montseny. Aquests gegants van desaparèixer i l'any 1981 es van substituir pels 'Gegants Vells', que també van ser substituïts l'any 2019 pels que es coneixen com a 'Gegants Nous'.</p> 41.7022730,2.4351749 453005 4616875 2019 08207 Sant Esteve de Palautordera Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública 2023-12-01 00:00:00 Daniel Gutiérrez Espartero Informació extreta de: https://gegantcat.com/fitxa/gegants-nous-de-sant-esteve-de-palautordera 2116 4.1 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
49859 Can Puntes / Can Torreta https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-puntes-can-torreta <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p><span><span><span>REGÀS, Ricard; BLANCAFORT, Àlex (2014). <em>Modernisme d’estiueig. Vallès oriental</em>. Consell Comarcal del Vallès oriental, p. 29. (<a href='https://www.visitgranollers.com/wp-content/uploads/2022/07/GuiaModernisme-Granollers-H-baja.pdf'>https://www.visitgranollers.com/wp-content/uploads/2022/07/GuiaModernisme-Granollers-H-baja.pdf</a> )</span></span></span></p> XVI-XX <p>Casal originari del segle XVI que el 1910 fou reformat per l'arquitecte Raspall i Mayol, el qual hi va introduir elements d'estètica modernista. És una edificació parcialment entre mitgeres que ocupa una cantonada. Consta de planta baixa i dues plantes pis. Les façanes que fan cantonada són planes, de paredat comú estucat d'especejament carreuat fins dos terços de la planta primera. L'edifici és coronat per una cornisa perimetral.</p> <p>Com a elements decoratius hi ha dues franges d'esgrafiats amb motius florals; una a l'alçada del primer pis i l'altra, més ampla, sota la cornisa. A la planta baixa les reixes i les finestres tenen decoracions geomètriques florals representatives del llenguatge modernista. Les obertures de les plantes pis (en forma de balcons) estan emmarcades en la meitat superior amb dibuixos geomètrics i vegetals esgrafiats. El portal d'entrada és d'arc escarser.</p> <p>A la cantonada oest del carrer Santa Elisabet destaca una franja feta de carreus de pedra granítica de més d'un metre d'ample, els quals pugen de forma graonada fins arribar a la imposta esgrafiada (CUSPINERA et alií, 2001; PATRIMONI, 1985).</p> 08096-12 Carrer de Espí i Grau, 2; Carrer de Sta. Elisabet, 14 <p><span><span><span>Aquest casal és d’origen antic, i el 1910 fou reformat per l’arquitecte Manuel Joaquim Raspall i Mayol, que hi va introduir certs elements d’estil modernista. El treball de forja va fer-se a Can Guidons de Granollers. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Amb el nom de can Puntes era coneguda tan aquesta casa com la fàbrica del carrer de Sant Jaume, la qual també ho era com a can Jaume (actualment pàrquing Vila Oberta). Ambdues eren propietat de la família Puntes. La casa també es coneixia com cal Xic Moltó (GARCÍA-PEY, 1990). </span></span></span></p> <p>Assassinat durant la Guerra Civil per la seva militància carlina, Manuel Puntas Viñas va ser un dirigent local del partit tradicionalista que al 1910 va encarregar la reforma d'un casal en cantonada, construït al segle XVII o XVIII i adossat a la muralla medieval. Tot i la firma Eduard Maria Balcells, la reforma s'atribueix a Manuel Joaquim Raspall –cosí segon de Balcells–, una pràctica habitual a l'època per eludir les incompatibilitats del càrrec d'arquitecte municipal. </p> <p><span><span><span>Anteriorment sembla que hi havia viscut Maties Llobet, més conegut per 'en Torreta', qui baixà l'any 1880 del Barri de la Torreta d'una casa situada a cavall dels termes de la Roca i Granollers i va anar a viure en aquesta de Santa Elisabet, que es va conèixer amb aquest nom 'Can Torreta' (GARCIA PEY, 1990). </span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1986 l'edifici va ser reformat per l'equip d'arquitectes Codina-Prats-Valls per a adaptar-lo a les necessitats de l'Escola Municipal de Música, que s'hi va ubicar el 1989. El 2005 l'Escola de Música va canviar d'ubicació i l'edifici va allotjar els serveis municipals d'esports i educació. El 2016 es va fer una nova reforma per a millorar-ne l'accessibilitat i ubicar-hi també el servei municipal de cultura.</span></span></span></p> 41.6089600,2.2879500 440670 4606606 1910 08096 Granollers Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49859-can-puntes-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49859-can-puntes-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49859-can-puntes-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49859-foto-08096-12-2.jpg Legal Contemporani|Modernisme|Modern Patrimoni immoble Edifici Pública Administratiu BPU 2024-01-09 00:00:00 ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo Manuel Joaquim Raspall i Mayol (arquitecte, atribuït) 98|105|94 45 1.1 1762 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
49868 Ajuntament https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-3 <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (1993) Granollers a l'antiguitat, Granollers, Tarafa, Editora de Publicacions, S.L.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>GRANOLLERS, ESPAI, TEMPS (2001) Granollers, espai, temps. Granollers, Museu de Granollers.</p> <p><span><span><span><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit).</span></span></span></span></span></span></p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p>SESÉ, Jaume (1987b) 2. El creixement industrial. Granollers al segle XIX, Col. Coneguem Granollers, núm. 2., Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>TINTÓ I ESPELT, Lluís (1994) 'L'arxiu Municipal de Granollers. El túnel del temps' Lauro, núm 7, juny 1994, p.35-37. Granollers.</p> XX <p><span><span><span>L’edifici de l’Ajuntament de Granollers és el resultat d’una reforma realitzada a principis del segle XX, quan va adoptar un marcat caràcter historicista. L’escultor Josep M. Barnadas és l’autor dels elements decoratius (llindars, obertures i el balcó) que li donen un regust goticista, molt ornamentat i florejat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’una edificació entre mitgeres que consta de planta baixa i dues plantes pis, amb coberta de teula a dues vessants. La façana és de carreus en la primera planta i la resta estucada amb aparell de totxo. La composició de la façana és asimètrica, amb dos eixos d’obertures a la franja esquerra i un altre a la dreta que es mantenen en les dues primeres plantes. L’edifici queda coronat per una torreta octogonal al costat dret que trenca la uniformitat de la composició.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la planta baixa les dues obertures de l’esquerra, corresponents a l’entrada, són en forma d’arcs de pedra apuntats. Al nivell dels capitells tenen una imposta que enllaça amb el guardapols d’una finestra geminada d’arc sinuós que es troba a l’eix de la dreta. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la planta pis destaca especialment el balcó-galeria de l’eix de l’esquerra. Consta de dos arcs de perfil sinuós sostinguts per columnes helicoïdals, amb barana de traceria i la llosa suportada per mènsules. Tot profusament decorat amb motius vegetals. Dues mènsules enllacen amb la clau dels arcs apuntats que hi ha a sota. A l’eix de la dreta trobem una finestra coronella d'arc lobulat amb guardapols i fullatge. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana és coronada amb una potent barbacana amb relleus ceràmics entre les mènsules, limitada al nord per una torre de planta octogonal acabada amb barana de traceria i pinacles. A la part davantera conté un rellotge. A l’angle sud de la teulada s’aixeca un esvelt pinacle sostingut per una mènsula amb una figura femenina. </span></span></span></p> 08096-21 Plaça de la Porxada, 6 <p>Al llarg de l'època medieval Granollers va canviant de jurisdicció (reial o senyorial) en funció dels interessos polítics de cada moment. En els moments en que va pertànyer al domini reial, la vila va anar obtenint privilegis que afavorien la seva organització municipal, com per exemple l'exclusivitat de la justícia reial (1219), l'elecció de batlle, l'elecció de quatre jurats (1356) i la imposició de tributs municipals (1366) vinculat a la construcció de la muralla. El 1418 Granollers passà definitivament a poder reial i a patir de 1500, amb la instauració de la insaculació diversos privilegis van reforçar l'autonomia de la vila, que preparaven per al gran moment de Granollers, el segle XVI (GRANOLLERS, 2001). S'ha definit el segle XVI com el 'segle d'or' de Granollers. El consell de la Universitat va proporcionar, entre d'altres coses, l'or necessari per daurar la creu parroquial d'argent construïda per Gracià Ferris, a Barcelona el 1561, la custòdia i es varen adquirir diversos vestiments litúrgics, així com mobiliari, una campana i un orgue nou; es van lliurar 200 ducats a la corona per a la conquesta d'Alger i Bugia, es van enviar homes a Perpinyà per ajudar a la fortificació d'aquella vila, es va ajudar econòmicament al sosteniment de diversos convents, es van reformar les portes i torres de la muralla. També es va renovar el privilegi d'encunyar moneda i es va facultar a la vila per a organitzar l'abastament de grans collits al terme per tal d'assegurar les necessitats de la vila i les peticions de Barcelona i altres. En aquesta època es diu que Granollers tenia 500 cases i es diu que hi havia molts mercaders i un notari, així com altres persones que vivien de les seves rendes. L'any 1716 consta que la població tenia 1.359 habitants amb 337 cases habitades i 82 deshabitades (BAULIES, 1965). Al segle XVI Granollers havia crescut considerablement esdevenint el més important centre comercial de bona part de Catalunya, amb la seva fira dels dijous. Els habitants de Granollers practicaven oficis i donaven els seus serveis a la pagesia de municipis d'un bon radi al voltant. Gairebé tots els habitants pertanyien a una confraria, sota la que s'agrupaven els diversos oficis (SESÉ, 1987a). En el segle XVI, Granollers sobrepassa les seves muralles medievals, estenent-se pels carrers de Corró i de Barcelona. Significava el triomf de la classe menestral i l'augment del poder de les ciutats i reial. En aquest moment la vila de Granollers va ser capaç de construir la Porxada, empedrar els carrers, es van bastir nous edificis, va encunyar monedes i es va fer una nova casa de la Vila (1581-1582). Aquest augment de poder de l'Ajuntament deriva del control sobre el mercat i els impostos que pagava. Existien els càrrecs de Pessador, Mostassà o Palloler que el 1584 tindria un edifici propi: 'el Pallol' o magatzem de gra. En principi la Porxada va ser pensada com aixopluc per a la llotja de gra, ja que l'Ajuntament tenia el monopoli del blat, i al seu voltant s'hi anaven posant els altres productes: hortalisses a la plaça de l'Oli, llegums a la del Blat, terrissa a la de les Olles, etc. (SESÉ, 1987a). Al segle XVII i XVIII hi havia hagut l'Ajuntament de Granollers a l'antiga presó (ESTRADA, 1993). El seu arquitecte reformador, en Simó Cordomí i Carrera, va actuar a sobre d'un antic edifici medieval ubicat en el centre del recinte medieval emmurallat i de l'antiga casa de la família Uyà (GARCIA-PEY, 1990). El treball de forja va fer-se a Can Guidons de Granollers (GARCIA PEY, 1990). La carretera va substituir el Camí Ral l'any 1848 i el ferrocarril el 23 de juliol de 1854. La segona línia de ferrocarril va arribar a Granollers el 1875. La conjunció d'aquests elements de comunicació va fer que Granollers agafés una gran volada i iniciés el procés d'industrialització sense deixar de banda l'activitat mercantil i l'agrícola , encara que va quedar molt minvada a partir del 1885 (SESÉ, 1987b).</p> <p>L'any 1787 Granollers compta amb 1.737 habitants. El 1827 són 2.796. El 1842 són 3.032, arribant a 4.702 el 1860 i a 6.208 el 1887. En cent anys, doncs, es produeix un salt demogràfic espectacular, variant la seva fesomia des de l'antiga vila fins a una molt més aproximada a l'actual (SESÉ, 1987b). Pel que fa a la història política, la tercera guerra carlina va ser especialment forta al Vallès. El 17 de gener de 1875, 3.000 carlins a les ordres del comandant general de Catalunya, Rafael Tristany, van entrar a la Vila i la varen saquejar, van destruir les fortificacions, l'arxiu municipal i els llibres del Registre Civil i se'n van endur l'alcalde, Pere Maspons, i 34 veïns més que no foren alliberats fins el 15 de febrer després de pagar un rescat de 175.000 pessetes aportades per subscripció pública i un emprèstit municipal (SESÉ, 1987b) (TINTÓ, 1994). Els serveis públics van tenir grans millores en el darrer terç del segle XIX: l'enllumenat de petroli (1872), substituït pel de gas (1881), Correus i Telègrafs (abans de 1885), l'Escorxador Municipal (1876), el cos de Bombers (1878) i la nova estació del Nord (1886) i el nou Cementiri (1894) (SESÉ, 1987b). Un altre conflicte bèl·lic, i concretat en els fets d'Octubre de 1934, va portar certs destrosses a l'edifici, quan la metralla de l'exèrcit que volia entrar a la Casa de la Vila, a més de malmetre de certa documentació de l'Arxiu, hi genera certs destrosses aparatoses a la façana i oficines municipals.</p> 41.6080900,2.2872400 440610 4606510 1902-04 08096 Granollers Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49868-ajuntament-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49868-ajuntament-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49868-ajuntament-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49868-foto-08096-21-2.jpg Legal Historicista|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Administratiu BCIL 2023-11-17 00:00:00 ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo Simó Cordomí i Carrera (arquitecte); Josep M. Barnadas (escultura) Ha tingut reformes per adaptar-lo als nous usos 116|98 45 1.1 1761 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
49924 Les Tres Torres https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-tres-torres <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p>GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.</p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> <p>SESÉ, Jaume (1987b) El creixement industrial. Col. Coneguem Granollers, Núm. 2, Granollers: Ajuntament de Granollers.</p> XVI-XVIII <p><span><span><span>Masia de dimensions mitjanes que estava situada a l’extraradi de la vila de Granollers, avui integrada dins del nucli urbà i dedicada a un servei municipal. És una edificació de planta rectangular formada per dos cossos que estan alineats a la façana principal. Probablement el més antic és el de l’esquerra, on trobem el portal d’entrada en forma d’arc de mig punt adovellat. Consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és actualment a una vessant, ja que la part posterior ha estat remodelada en la recent rehabilitació, quan s’hi va incorporar un cos de construcció moderna.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana és orientada a migdia. És plana, arrebossada, amb pedra vista a les cantonades i als buits. La disposició de les obertures és irregular al primer pis, la qual cosa podria respondre al fet que en la darrera remodelació es van moure o tapiar obertures antigues. Les finestres solen ser amb llindes i brancals de pedra picada.</span></span></span></p> 08096-77 Carrer de les Tres Torres, 18-20 <p><span><span><span>Per la seva tipologia constructiva aquesta masia podria correspondre als segles XVI-XVII. En un cadastre de l’any 1715 s’esmenta el mas de les Tres Torres juntament amb el mas Espartes, mas Sant Nicolau i mas Corts.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El mas de les Tres Torres es troba <span>al sud del nucli urbà de Granollers, al nord de can Muntanyola, en una zona que ara està urbanitzada. La masia es trobava molt a prop del Camí Ral. Però amb la construcció de la carretera moderna i l’arribada del ferrocarril, a mitjans del segle XIX, va quedar en una posició excèntrica respecte del nous eixos de la ciutat. Per la part nord estava limitada per les Hortes Jussanes, avui travessades pel carrer de Prat de la Riba. Can Corts i la Riera el limitaven a ponent fins arribar a la serra, per la cara de Llevant. A migdia el limitava el mas Sant (GARCÍA-PEY, 1990).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>L'any 1988 es va redactar un projecte bàsic i d'execució per a la seva remodelació. La masia, propietat de l’Ajuntament de Granollers, fou restaurada i rehabilitada per a un nou ús. Actualment, hi té la seu “Granollers Mercat”, un servei adscrit a l’àrea de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Granollers.</span></span></span></p> 41.5983266,2.2840856 440338 4605428 08096 Granollers Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49924-tres-torres-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49924-tres-torres-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49924-tres-torres-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49924-tres-torres-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49924-tres-torres-5.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Pública Administratiu BCIL 2023-12-18 00:00:00 ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo 119|94 45 1.1 1761 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
49927 Cases dels Mestres https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-dels-mestres-0 <p><span><span><span>BELLERA, Ricard (2021). “Els mestres Celestí Bellera i Rita Gibernau i la renovació pedagògica del anys 1020 i 1930”, <em>Ponències. Revista del Centre d'Estudis de Granollers </em>(15 d’abril de 2021),<em> </em>Granollers.</span></span></span></p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.</p> <p>PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.</p> XX Recentment restaurat <p><span><span><span>Edifici que acollia les antigues cases dels mestres de l’escola de Palou, representatiu de l’estil noucentista de l’arquitectura pública de la dècada de 1930. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Dins d’un noucentisme de caràcter rústic, l’edifici adopta una línia arquitectònica austera. És una construcció aïllada, al costat de l’antiga escola i envoltada d’un espai enjardinat amb arbres. Presenta una planta rectangular, amb planta baixa i pis, i coberta a quatre vessants. La façana té una composició simètrica, corresponent als dos habitatges que acollia l’edifici. L'entrada es fa mitjançant sengles portes amb arc de punt rodó, i al centre de la primera planta hi ha una balconada de reixes que agafa dues portes. Al coronament destaca un ràfec amb cabirons de pedra. Els paraments són pintats de blanc, amb un sòcol de pedra i carreus dentats a les cantonades.</span></span></span></p> 08096-80 Palou. Passeig del Dr. Fàbregas, 40-42 <p><span><span><span><span>Palou havia estat un municipi independent fins que l’any 1928 fou agregat a Granollers. S’hi conserven diverses masies aïllades, d’origen medieval, algunes de notable interès. Als segles XIX i XX van anar sorgint un bon nombre de cases de pagès més petites que es troben més o menys agrupades en barris o carrers. Són els barris de can Mayol, can Giró, can Tries, can Bou, Sant Julià, el Junyent, Sant Salvador, can Tinet, Sant Josep, Sant Joan, can Torres o cal Rei. A la zona central de la plana s’estén un petit nucli més compacte entorn de la parròquia </span>i del Passeig del doctor Fàbregas. En aquest carrer hi trobem la Rectoria, les antigues escoles i Cases dels Mestres i l’antic Ajuntament (avui centre cívic).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant la dècada de 1920 ja s’havia incidit en la necessitat de renovar l’escola de Palou, però no va ser fins l’arribada de la República, amb les seves polítiques de millora de l'educació, que es va construir l’edifici del nou centre educatiu, inaugurat el 8 de setembre de 1932. L'obra proporcionava un equipament molt més ampli, a més d'una casa per als mestres, que en aquell moment eren el matrimoni format per Celestí Bellera i Rita Gibernau (Bellera, 2021). L’arquitecte fou Jeroni Martorell Tarrats, de formació modernista, per bé que aquest grup constructiu s’emmarca ja plenament dins el noucentisme. Ambdós edificis són un bon exponent de l’arquitectura pública en forma de grups escolars que es va iniciar amb la Mancomunitat i va continuar la Generalitat republicana.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’escola de Palou es va mantenir fins que el 1974 es va inaugurar un nou centre d'educació primària al barri de Can Bassa, el qual esdevindria el centre d'escolarització de Palou. Tot i això, encara es va utilitzar l’edifici antic fins al seu tancament definitiu el 1978. Després de romandre tancada durant uns vint anys, actualment l’antiga escola funciona com a equipament del Centre Cívic, mentre que a les Cases dels Mestres s’hi ha establert una oficina del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> 41.5865075,2.2823694 440184 4604117 1932 08096 Granollers Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49927-cases-mestres-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49927-cases-mestres-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49927-cases-mestres-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49927-cases-mestres-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49927-foto-08096-80-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49927-foto-08096-80-1.jpg Legal Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Administratiu BCIL 2024-02-27 00:00:00 ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo Jeroni Martorell i Tarrats (arquitecte) 106|98 45 1.1 1761 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
89853 Ajuntament de Lliçà de Vall https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-de-llica-de-vall <p><span><span><span>BUSTO VEIGA, Anna M. (2017). <em>Els nostres records. A l’Arxiu Municipal de Lliçà de Vall</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 41-42, 84-87.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRERAS FONT, Núria et al. (1999). <em>Lliçà de Vall, 1.000 anys d’història</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 144.</span></span></span></p> XX <p><span><span><span>Edifici de l’Ajuntament de Lliçà de Vall. Es troba emplaçat a la Plaça de la Vila, que als seus costats ha estat enjardinada tot deixant un espai central llis. L’edifici, de dimensions força espectaculars, destaca pel seu disseny modern a un extrem de l’espaiosa plaça. De planta asimètrica i amb la façana principal lleugerament corba, es caracteritza per un mur de cortina fet amb estructura d’alumini i vidre. Disposa de planta baixa més quatre pisos, l’últim en forma de galeria semioberta. Al centre de la façana, l’entrada queda ressaltada amb un porxo i escalinata semicirculars, mentre que els extrems de l’edifici adopten unes formes corbes amb voladissos sustentats sobre columnes. La part posterior, en canvi, segueix una línia quadrangular, amb una distribució d’obertures simètrica i ortogonal.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’interior, cada planta s’estructura en base a un cos central amb funció de vestíbul-distribuïdor on hi ha també els accessos verticals. Als costats hi ha situades les diferents dependències municipals. Des de l'any 1995 fins al 2003 el Centre d'Assistència Primària es va ubicar a la planta baixa, a la dreta, de l'ajuntament. </span></span></span></p> 08108-1 Plaça de la Vila, s/n. Lliçà de Vall <p><span><span><span>A principis de segle XX hi ha constància de diferents seus de l’Ajuntament que estaven situades en cases del barri de les Casetes, en règim de lloguer. Aviat es va plantejar la necessitat de construir un nou edifici de titularitat pròpia, i a aquest efecte el 1927 Ignasi de Llanza, propietari de can Coll i principal terratinent del poble, feia donació d’un terreny per acollir un nou Ajuntament i l’escola, més la quantitat de 5.000 pessetes per contribuir a l’obra. L’any següent Marcel·lí Vilardebò, segon propietari del poble i polític adscrit a la Lliga Regionalista, oferia també uns terrenys amb el mateix propòsit. Donada tanta generositat i joc d’interessos, l’Ajuntament optà per una solució salomònica: s’acordava construir les escoles en el terreny cedit per Vilardebò i l’Ajuntament en el terreny cedit per Llanza. A la dècada de 1950 l’edifici de l’Ajuntament s’enderrocà i en els terrenys s’hi va construir un grup de 14 habitatges de promoció municipal, al voltant de l’actual plaça Sant Jordi. En un d’aquests habitatges s’hi instal·là l’Ajuntament amb dependències domèstiques per al secretari. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la dècada de 1990 es va portar a terme la construcció de l’actual edifici consistorial en un terreny també proper i cèntric on hi havia hagut el Camp de Futbol Municipal. L’obra es va fer en tres fases: fonamentació i estructura (1993), tancament de l’edifici (1994), distribucions interiors i acabats (1996-1997). L’arquitecte fou Joan Maurí Piñol. La inauguració es va fer el 14 de juny de 1997.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’antic Ajuntament fou enderrocat per problemes estructurals i el 2011 s’inaugurà un nou edifici al seu lloc que es construí com una rèplica força similar de l’antic, i que ara acull els jutjats.</span></span></span></p> 41.5863400,2.2390100 436570 4604129 1997 08108 Lliçà de Vall Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/89853-ajuntament-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/89853-ajuntament-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/89853-ajuntament-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/89853-ajuntament-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/89853-ajuntament-5.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Administratiu Inexistent 2022-09-20 00:00:00 Jordi Piñero Subirana Joan Maurí Piñol (arquitecte) Davant de la façana s’aixequen sengles monòlits de pedra amb plaques commemoratives. En una hi diu: “Lliçà de vall 1.000 anys d’història. En commemoració dels actes de celebració dels més de mil anys de vida de la nostra comunitat. Lliçà de Vall. 23 de maig de 1999”. En l’altra hi diu: “Lliçà de Vall. Casa de la Vila. Inaugurada el 14 de juny de 1997”. Dades documentals facilitades per l’Arxiu Municipal i pel Centre d’Estudis i Recerca de Lliçà de Vall (CER). 98 45 1.1 2484 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:23
89888 Arxiu municipal de Lliçà de Vall https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-llica-de-vall <p><span><span><span>BUSTO VEIGA, Anna M. (2017). <em>Els nostres records. A l’Arxiu Municipal de Lliçà de Vall</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 91-92.</span></span></span></p> XVIII-XXI <p><span><span><span><span>Fons documental de l’Ajuntament de Lliçà de Vall que es conserva en dues sales a la planta superior del mateix edifici de la casa consistorial. Inclou tant l’arxiu històric com l’arxiu administratiu i l’arxiu de gestió. El fons és format pels documents produïts i rebuts per l’ens municipal al llarg de la seva història. Seguint el quadre de classificació actualment vigent els fons inclouen els següents grups de sèries:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>1. Administració general (documentació conservada des de 1841 fins a 2014), 2. Hisenda (entre 1779 i 2013), 3. Serveis, obres i urbanisme (entre 1911 i 2014), 4. Servei d’aigües (entre 1917 i 2013), 5. Medi ambient i activitats econòmiques (entre 1862 i 2014), 6. Sanitat, salut pública i consum (entre 1863 i 2014), 7. Educació i ensenyament (entre 1925 i 2014), 8. Cultura i participació ciutadana (entre 1900 i 2012), 9. Serveis esportius (entre 1962 i 2014), 10. Serveis socials (entre 1933 i 2014), 11. Serveis agropecuaris (entre 1860 i 2011), 12. Servei d’ocupació (entre 1931 i 2001), 13. Col·leccions factícies (entre 1905 i 2015).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Per altra banda, l’Arxiu Municipal conserva i porta a terme el tractament arxivístic d’altres fons patrimonials particulars, com el de la masia de Can Coll, entitats locals com el Club de Futbol, l’Associació de Voluntaris, l’Agrupació Sardanista i d’Esbarjo Les Llisses, etc., a més de col·leccions personals o fotografies cedides.</span></span></span></span></span></p> 08108-2 Plaça de la Vila, s/n. Lliçà de Vall <p><span><span><span><span><span>La primera referència sobre l’existència d’un ajuntament al poble de Lliçà de Vall és un reglament de 1779 on hi consten despeses dels salaris municipals. Aquest és el document més antic conservat a l’Arxiu. La major part de la documentació, però, és posterior a 1834, quan els ajuntaments assumeixen unes competències i obligacions més clares. Cal suposar que en aquests períodes l’arxiu municipal es trobava en dependències del consistori. El 1955 l’Ajuntament adquirí un local situat a la plaça de Sant Jordi. Hi havia dependències per al secretari i una sala per guardar la documentació municipal. A la dècada de 1960, a més d’una sala ubicada en el mateix ajuntament, l’augment de la documentació va fer necessari que s’habilités part del magatzem d’un casal social que es feia servir com a garatge i on es va guardar la documentació històrica i part de l’administrativa. A partir de 1996 es va iniciar el projecte de creació de l’Arxiu Municipal de Lliçà de Vall, que va implicar també el progressiu trasllat dels fons documentals a la nova Casa de la Vila que aleshores s’estava construint. El nou arxiu es va inaugurar el 14 de juny de 1997. L’any 2002 es va aprovar el Reglament del Servei d’Arxiu, que compta amb un quadre de classificació. L’arxiu municipal de Lliçà de Vall forma part de la Xarxa d’Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona.</span><span> Amb la implantació de l’administració electrònica es va adoptar el model de quadre de classificació de la Generalitat de Catalunya i progressivament s’ha reduït la documentació en suport paper en un 90%.</span></span></span></span></span></p> 41.5864500,2.2391500 436582 4604141 08108 Lliçà de Vall Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/89888-arxiu-municipal-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/89888-arxiu-municipal-2.jpg Física Contemporani|Modern Patrimoni documental Fons documental Pública Administratiu Inexistent 2022-06-09 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 98|94 56 3.2 2484 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:23
92684 Fons documental de l'arxiu municipal de Montseny https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-montseny XIX-XXI <p>L’arxiu municipal del Montseny conté bona part dels fons que integren el patrimoni documental del municipi. La part més important és la dels fons generats per les diferents administracions municipals al llarg de la història, però també aplega fons d’institucions, fons d'entitats i fons personals, i recull els testimonis documentals que els ciutadans i les entitats locals hi vulguin dipositar.</p> <p>El quadre de fons aplega la informació bàsica del conjunt de fons i col·leccions del Arxiu Municipal de El Montseny:</p> <p><strong>Fons de l'Administració Local </strong></p> <p>101 Ajuntament de Montseny</p> <p>102 Serveis Municipals de Montseny SL, (1992-2006), (1.84 m.) </p> 08137-234 <p>El Servei d’Arxiu Municipal del Montseny és el servei de l'ajuntament destinat a l’organització, classificació, conservació i difusió del patrimoni documental local. El servei gestiona els documents que provenen de les oficines municipals i són d’utilitat per a l’administració municipal, garanteix els drets dels ciutadans, preserva els documents de conservació permanent, i fons i col·leccions de particulars, entitats i organismes vinculats al municipi del Montseny. L´Arxiu Municipal del Montseny forma part de la Xarxa d'Arxius Municipals (XAM) de la Diputació de Barcelona des de l’any 2004.</p> 41.7593385,2.3952217 449725 4623233 08137 Montseny Obert Bo Legal Patrimoni documental Fons documental Pública Administratiu 2022-11-14 00:00:00 Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. 56 3.2 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
93419 Arxiu Municipal de Sant Esteve de Palautordera https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-sant-esteve-de-palautordera <p>L'Arxiu Municipal de Sant Esteve de Palautordera és el servei de l'ajuntament destinat a l’organització, classificació, conservació i difusió del patrimoni documental local. El servei gestiona els documents que provenen de les oficines municipals i són d’utilitat per a l’administració municipal i per garantir els drets dels ciutadans, els documents de conservació permanent, i fons i col·leccions de particulars, entitats i organismes vinculats al municipi de Sant Esteve de Palautordera.</p> <p>Conté bona part dels fons que integren el patrimoni documental del municipi. La part més important és la dels fons generats per les diferents administracions municipals al llarg de la història, però també aplega fons d’institucions, fons d'entitats i fons personals, i recull els testimonis documentals que els ciutadans i les entitats locals hi vulguin dipositar.</p> <p>El quadre de fons aplega la informació bàsica del conjunt de fons i col·leccions del Arxiu Municipal de Sant Esteve de Palautordera:</p> <p><strong> Fons de l'Administració Local </strong></p> <p>101 <a href='https://xam.diba.cat/wiki/fons-ajuntament-de-sant-esteve-de-palautordera'>Ajuntament de Sant Esteve de Palautordera</a></p> <p><strong> Fons públics no municipals</strong></p> <p>201 Jutjat de Pau Sant Esteve de Palautordera, (1869-2002), 5.4 m.</p> <p><strong> Fons privats</strong></p> <p>301 <a href='https://xam.diba.cat/wiki/fons-de-cambra-agraria-localhermandad-sindical-de-labradores-y-ganaderos'>Cambra agrària</a></p> <p>303 Delegació Local de FET y de las JONS, (1939-1976), 0,1 m.</p> <p>304 Can Trinxet (1640-1819), 0.1 m.</p> <p>305 Associació C.B., (1965-1966), 0.1 m.</p> <p>306 Sindicat de la Llet, (1947), 0.1 m.</p> <p>307 <a href='https://xam.diba.cat/wiki/germandat-de-sant-roc'>Germandat de Sant Roc</a></p> <p> <strong>Col·leccions</strong></p> <p>901 Col·lecció de Sant Esteve de Palautordera (1881-1939), 0.05 m.</p> <p>910 Butlletins municipals (1979-2014), 0.12 m.</p> <p>911 <a href='https://xam.diba.cat/wiki/col-leccio-legislativa-de-ajuntament-de-sant-esteve-de-palautordera'>Col·lecció legislativa de l'Ajuntament de Sant Esteve de Palautordera</a></p> 08207-88 Carrer Major, 14. Seu de l'Ajuntament de Sant Esteve de Palautordera <p>L'Arxiu Municipal de Sant Esteve de Palautordera forma part de la <a href='http://www.diba.cat/web/opc/default_xam'>Xarxa d’Arxius Municipals (XAM)</a> de la Diputació de Barcelona des de l’any 2004.</p> 41.7032891,2.4369040 453149 4616987 08207 Sant Esteve de Palautordera Obert Bo Inexistent Patrimoni documental Fons documental Pública Administratiu 2023-11-06 00:00:00 Daniel Gutiérrez Espartero 56 3.2 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
39870 Albereda de la Mina https://patrimonicultural.diba.cat/element/albereda-de-la-mina PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla XX Els pocs peus d'àlbers que es conserven a la Mina presenten un estat de salut bo tot i estar clarament amenaçats per l'abocador de runes clausurat.Inexplicablement s'ha continuat abocant, provocant un avenç imparable de la terra cap al torrent. Molts àlbers han estat sepultats i d'altres han estat tallats per la seva forta inclinació. Conjunt format per 10 àlbers (Populus alba) de característiques similars, d'uns 20 a 25 m d'alçada, una volta de Canó de 2,7 m, classe diametral 85-90 cm, diàmetre de 85 cm i perímetre de capçada de 28,3 m. 08005-1 Antic abocador de la Mina 41.6707800,2.2589700 438314 4613490 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39870-foto-08005-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39870-foto-08005-1-2.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Altres 2023-08-02 00:00:00 Jordi Puig Roca 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
39871 Roure de la Boadella https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-la-boadella PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla XIX S'observen troncs sense perforacions o malalties aparents, fullatge i capçada densos i sense malalties. La gran quantitat d'aigua pot ser un element clau per garantir un bon estat de salut dels dos individus de l'espècie. Conjunt format per 2 roures de característiques similars: alçada d'uns 20-30 m, Volta de Canó de 2,8 m, classe diametral de 90-95 m, amb un perímetre de capçada de 106,8 m i una edat aproximada de 160 anys. 08005-2 Proximitats de la Bassa de la Boadella 41.6624000,2.2488300 437462 4612567 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39871-foto-08005-2-2.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Jordi Puig Roca 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
39872 Alzina de la Boadella https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-la-boadella PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla XIX S'observa una gran proliferació de plantes enfiladisses al seu tronc, principalment heures. A la llarga, això podria ser un factor de pèrdua de salut ja que aquestes espècies podrien arribar a estrangular l'arbre Alzina d'uns 135 anys d'edat, de 20-25 m d'alçada, amb Volta de Canó de 2,5 m, classe diametral de 75-80 cm, diàmetre de 78 cm i un perímetre de capçada de 56,5 m 08005-3 Proximitats de la Bassa de la Boadella 41.6624000,2.2488300 437462 4612567 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39872-foto-08005-3-2.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Jordi Puig Roca 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
39873 Pins de Can Plandolit https://patrimonicultural.diba.cat/element/pins-de-can-plandolit PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla XIX Són abundants els paràsits perforadors. En un dels pins s'observa una ferida produïda per un llamp que presenta evidents signes de descomposició de la fusta. Conjunt format per 2 pins pinyers (Pinus pinea) de característiques similars: 20-25 m d'alçada, volta de Canó de 2,8 m, classe diametral de 85-90 cm, 88 cm de diàmetre, 75,4 cm de perímetre de capçada i una edat aproximada de 110 anys 08005-4 Can Plandolit 41.6490300,2.2519200 437706 4611080 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39873-foto-08005-4-2.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Jordi Puig Roca 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
39874 Alzinar de Can Ganduxé https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzinar-de-can-ganduxe PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla XIX En els darrers anys gran part de les capçades s'han assecat per l'acció d'un paràsit barrinador Conjunt format per 3 alzines (Quercus ilex) de característiques similars: alçada de 15 a 20 m, volta de Canó entre 1,8 - 2 m, classe diametral entre 60-70 c, diàmetre de 65-57 cm, perímetre de capçada entre 50,3 i 62,8 cm i 120 anys d'edat. 08005-5 Can Ganduxé 41.6541500,2.2551400 437979 4611646 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39874-foto-08005-5-2.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Jordi Puig Roca 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
39876 Alzina de la Font de Can Draper https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-la-font-de-can-draper PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla XIX No presenta alteracions de cap tipus a la seva escorça, tronc i ramatge. L'ambient humit i ombrívol n'ha afavorit els seu desenvolupament. Alzina (Quercus ilex) d'uns 30 a35 m d'alçada, volta de Canó de 2,4 m, classe diametral de 75 a 80 cm, perímetre de capçada de 50,3 m i una edat aproximada de 135 anys. 08005-7 Can Draper 41.6622900,2.2639100 438717 4612543 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39876-foto-08005-7-2.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Altres 2023-08-02 00:00:00 Jordi Puig Roca 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
39877 Pi de la Font de Can Draper https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-la-font-de-can-draper PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla XIX Presenta signes de perforacions per part de paràsits a l'escorça S'observen algunes branques trencades i una capçada esclarissada Pi (Pinus pinea) de 30 a 40 m d'alçada, volta de Canó de 3,3 m, 105-110 cm de classe diametral, diàmetre de 106 cm, un perímetre de capçada de 75,6 m, i d'una edat aproximada de 130 anys. 08005-8 Can Draper 41.6621400,2.2633000 438666 4612527 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Bo Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Jordi Puig Roca 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
39878 Albereda de Can Reixac https://patrimonicultural.diba.cat/element/albereda-de-can-reixac PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla XX Alguns exemplars presenten heures però en una proporció molt reduïda, cosa que no fa perillar el seu estat de salut Conjunt format per 13 àlbers (Populus alba) de característiques similars, d'uns 30 a 35m d'alçada, una volta de Canó de 2,5 m, classe diametral 105-110 cm, diàmetre de 80 cm i perímetre de capçada de 47,1 m. 08005-9 Camí de Can Draper a Can Reixac 41.6551000,2.2632600 438656 4611746 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39878-foto-08005-9-2.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Jordi Puig Roca 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
39879 Castanyers Pla del Verder https://patrimonicultural.diba.cat/element/castanyers-pla-del-verder PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla XX No s'aprecien malalties a l'escorça ni al fullatge dels individus. Conjunt format per 5 castanyers (Castanea sativa) de característiques similars: alçada de 20 a 25 m, volta de Canó de 1,3 m, classe diametral de 40-45 cm, diàmetre de 40 cm, i un perímetre de capçada de 31,4 m. 08005-10 Pla del Verder 41.6844300,2.2423600 436945 4615017 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39879-foto-08005-10-2.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Altres 2023-08-02 00:00:00 Jordi Puig Roca 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
39880 Pi del Pla del Verder https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-del-pla-del-verder PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla XIX S'aprecien perforacions a l'escorça del tronc, tot i que només són a la part baixa. La capçada, tot i ser esclarissada, presenta un aspecte saludable Pi (Pinus pinea) d'una alçada de 20 a 25 m, volta de Canó de 2,8 m, classe diametral de 90-95 cm, diàmetre de 90 cm, perímetre de capçada de 47,4 m, i una edat aproximada de 115 anys. 08005-11 Pla del Verder 41.6831100,2.2431000 437005 4614870 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39880-foto-08005-11-2.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Altres 2023-08-02 00:00:00 Jordi Puig Roca 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
39881 Pi de la Costa de Can Draper https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-la-costa-de-can-draper PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla XIX S'aprecien perforacions a l'escorça del tronc, tot i que només són la part baix. Presenta diverses branques trencades a la capçada per una tallada de bosc dels arbres propers. En general, la capçada està ben poblada Pi (Pinus pinea) de 20 a 25 m d'alçada, volta de Canó de 3 m, classe diametral de 90-95 cm, diàmetre de 94 cm, perímetre de capçada de 62,8 m i una edat aproximada de 115 anys. 08005-12 Can Draper 41.6549600,2.2631200 438645 4611730 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39881-foto-08005-12-2.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Jordi Puig Roca 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
39886 Bosc d' Alzines Sureres https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-d-alzines-sureres PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla XX La major part dels peus es troben en un estat de salut pobre, fet que pot ser provocat per un sotabosc bastant dens, format principalment per brucs, i una elevada concentració de pins. Comunitat d'alzines sureres (Quercus Suber) que ocupa 1 hectàrea de terreny amb característiques similars: Alçada de 5 a 20 m, volta de Canó de 0,3 m, classe diametral de 5-25 cm, diàmetre de 9,8 cm, perímetre de capçada de 9,4 m i una edat aproximada de 40 anys 08005-17 Turó situat entre el Refugi de Laila i l' Institut d'Educació Secundària. 41.6749700,2.2533100 437847 4613959 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39886-foto-08005-17-2.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Altres 2023-08-02 00:00:00 Jordi Puig Roca 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
39889 Figuera Can Saniqueda https://patrimonicultural.diba.cat/element/figuera-can-saniqueda PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla XX L'actual arbre és un seguit de rebrots del tronc central. L'estat de salut dels rebrots no presenta problemes ja que no tenen molts anys. L'interior de l'arbre vell està podrit. Figuera d'una alçada de 5 a 10 m, Volta de Canó de 3,5 m, classe diametral de 110-115 cm, diàmetre de 110 cm i un perímetre de capçada de 15,7. Es tracta d'un peu d'extraordinària bellesa i antiguitat i un estat de conservació gairebé excel·lent. El seu curt però robust tronc es bifurca ràpidament en dues unitats de considerable amplada. A més, sobre aquesta alçada han sorgit altres branques joves que es retorcen sobre el tronc principal conferint una estampa impressionant 08005-20 Can Saniqueda 41.6587100,2.2465400 437268 4612158 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39889-foto-08005-20-2.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Jordi Puig Roca 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
39890 Pollancres Pla del Verder https://patrimonicultural.diba.cat/element/pollancres-pla-del-verder PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla XX Avançada edat i molts dels arbres han caigut o han estat barrinats per insectes o fins i tot per picots. Conjunt de pollancres (Populus nigra) format per 23 peus de característiques similars: alçada de 25 a 30 m, volta de Canó de 2,1 m, 65-70 cm de classe diametral, diàmetre de 67 cmi un perímetre de capçada de 62,8 m. 08005-21 Pla del Verder 41.6830800,2.2471100 437339 4614864 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39890-foto-08005-21-2.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Altres 2023-08-02 00:00:00 Jordi Puig Roca 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
39893 Plataners Font de la Mina https://patrimonicultural.diba.cat/element/plataners-font-de-la-mina PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla XX Conjunt format per 2 plataners (Platanus x hispanica) de característiques similars: alçada de 20 a 25 m, volta de Canó de 2,1 m, classe diametral de 65-70 cm, diàmetre de 68,3 cm i un perímetre de capçada de 48,2 m. 08005-24 Font de la Mina 41.6705100,2.2591900 438332 4613459 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39893-foto-08005-24-2.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Altres 2023-08-02 00:00:00 Jordi Puig Roca 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
39894 Servers de Sant Nicolau https://patrimonicultural.diba.cat/element/servers-de-sant-nicolau PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla XX Alguns exemplars presenten perforacions evidents. Alguns d'ells presenten problemes a la capçada ja que durant les obres de restauració de la capella van rebre diversos impactes i trencament de branques. Alguns dels peus van ser tallats. Conjunt format per 3 servers (Sorbus domestica) de característiques similars: alçada de 5 a 10 m, volta de Canó de 0,5 m, classe diametral de 15-20 cm, diàmetre de 17,3 cm i perímetre de capçada de 9,4 m. 08005-25 Ermita de Sant Nicolau 41.6777100,2.2605000 438448 4614258 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39894-foto-08005-25-2.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Altres 2023-08-02 00:00:00 Jordi Puig Roca 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
39895 Alzines de Ca l'Arenys https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzines-de-ca-larenys PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla XIX L'elevada densitat fa que en algunes zones de les capçades es presentin algunes branques trencades. Conjunt format per 4 alzines (Quercus ilex) monumentals i un petit bosquet. L'alçada de les alzines és de 10 a 15 m, volta de canó de 2,6 m, classe diametral de 80-85 cm, perímetre de capçada de 44 m i una edat aproximada de 130 anys. 08005-26 Piscines de Ca l'Arenys 41.6696200,2.2668700 438971 4613355 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39895-foto-08005-26-2.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Altres 2023-08-02 00:00:00 Jordi Puig Roca 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
39896 Teix de Can Viver https://patrimonicultural.diba.cat/element/teix-de-can-viver PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla XX No s'aprecien malalties fúngiques o d'altres lesions greus. L'arbre ha estat coronat i podat a la part baixa i no presenta la morfologia típica coniforme d'aquesta espècie. Teix (Taxus bacatta) de 10 a 15 m d'alçada, volta de Canó de 2,1 m, classe diametral de 65-70 cm, diàmetre de 65,6 cm i un perímetre de capçada de 25,1 m. 08005-27 Can Viver 41.6734700,2.2589500 438315 4613788 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39896-foto-08005-27-2.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Jordi Puig Roca 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
39900 Alzina Forn de Can Draper https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-forn-de-can-draper PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla XIX No presenta alteracions de cap tipus a la seva escorça, tronc i ramatge. L'ambient humit i ombrívol n'ha afavorit el seu desenvolupament. Alzina (Quercus ilex) de 30 a 35 m, volta de canó de 2,4 m, diàmetre de 75 cm, perímetre de capçada de 50,3 m i una edat aproximada de 135 anys. 08005-31 Can Draper 41.6622900,2.2639100 438717 4612543 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39900-foto-08005-31-2.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Jordi Puig Roca 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
39901 Alzina de Can Jaumira https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-jaumira PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla XX S'observen parts de les fulles de color marró que ens indica que l'alzina pateix la malaltia del barrinador que perfora les branques i les asseca. Alzina (Quercus ilex) de 10 a 15 m d'alçada, volta de canó de 1,7 m, classe diametral de 50-55 cm, diàmetre de 54,1 cm, perímetre de capçada de 42,1 m i una edat aproximada de 100 anys. 08005-32 Can Jaumira 41.6462200,2.2615200 438503 4610761 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39901-foto-08005-32-2.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Jordi Puig Roca 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
39906 Teix Can Pagès Nou https://patrimonicultural.diba.cat/element/teix-can-pages-nou PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla XX El fet d'estar resguardat per la casa i unes freixes i til·lers per la cara sud l'ha permès créixer sense impediment ja que és un arbre que necessita molta humitat. Teix (Taxus bacatta) de 15 m d'alçada, 1,6 m de volta de Canó, 50-55 cm de classe diametral, 50 cm de diàmetre, 35,2 m de perímetre de capçada i una edat aproximada de 100 anys. 08005-37 Can Pagès Nou 41.6392500,2.2773600 439816 4609976 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39906-foto-08005-37-2.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Jordi Puig Roca 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
39911 Pins Bassa de Can Plantada https://patrimonicultural.diba.cat/element/pins-bassa-de-can-plantada PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla XX Una part de la capçada ha estat retallada per facilitar el pas d'una línia elèctrica. Successives tallades podrien alterar l'equilibri de l'arbre i malmetre'l 3 exemplars de pi (Pinus pinea) de 12 a 15 m d'alçada, 2-2,5 m de volta de Canó, 65-70 i 80-85 cm de classe diametral, 65 a 80 cm de diàmetre, 38 a 50 m de perímetre de capçada i una edat aproximada de 80 a 100 anys. 08005-42 Can Plantada 41.6537100,2.2508500 437622 4611600 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39911-foto-08005-42-2.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Jordi Puig Roca 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
39915 Roures del torrent de Can Plantada https://patrimonicultural.diba.cat/element/roures-del-torrent-de-can-plantada PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla XX La proximitat al curs d'aigua ha propiciat aquesta situació Es tracta de 8 exemplars de roure (Quercus puvescens) de 10 a 15 m d'alçada, 1,7 a 2,7 m de volta de Canó, 55-60 a 85-90 cm de classe diametral, 55 a 85 cm de diàmetre, 38 a 50 m de perímetre de capçada i una edat aproximada de 70 a 150 anys. 08005-46 torrent de Can Plantada 41.6530600,2.2468300 437286 4611531 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39915-foto-08005-46-2.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Jordi Puig Roca 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
39919 Roure del camí antic de Can Plantada https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-del-cami-antic-de-can-plantada PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla XX No s'aprecien problemes greus de salut Roure (Quercus puvescens) de 10 a 12 m d'alçada, 2,2 m de volta de Canó, 60-65 i 79-75 cm de classe diametral, 60 i 70 cm de diàmetre, 31 a 38 m de perímetre de capçada i una edat aproximada de 80 a 90 anys. Té triple ramificació. Presenta una capçada molt ben conformada així com un galzerà de grans dimensions a la base del seu peu i un petit cerber 08005-50 camí antic de Can Plantada 41.6553800,2.2549300 437963 4611783 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39919-foto-08005-50-2.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Jordi Puig Roca 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
39920 Lledoners de Can Draper https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoners-de-can-draper PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla XIX Han estat coronats sistemàticament per obtenir troncs moldejables per a la confecció d'eines de camp. Aquest fet genera que alguns dels troncs antics tinguin certs problemes de podridures ja que la fusta d'aquest arbre és molt dèbil. 51 exemplars de lledoner (Celtis australis) de 10 a 17 m d'alçada, 6,6 a 1,3 m de volta de Canó, 30-35 a 210-215 cm de classe diametral, 30 a 210 cm de diàmetre, 25 a 44 m de perímetre de capçada i més de 150 anys d'edat. Molts dels troncs presenten unes formes realment espectaculars i el seu port i composició del brancatge són realment espectaculars. Entre els lledoners hi ha algunes alzines que també són destacables. 08005-51 Can Draper 41.6618200,2.2657400 438869 4612490 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Bo Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Jordi Puig Roca Tenen una component històrica molt important ja que estan situats envoltant el que era l'antic hort de can Draper fet que els conferia una doble funció, tant de protecció dels cultius enfront del vent com per a obtenir recursos. 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40011 Les Roquetes https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-roquetes PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Les Roquetes és un dels paratges geològicament més singulars de l'Ametlla. En aquest punt hi ha un contacte discordant entre els materials granodorítics de les Roquetes i els materials al·luvials del Plistocè de la font de la Mina. Des d'aquest punt, la vista del poble i de bona part de la plana del Vallès és espectacular. 08005-142 Les Roquetes 41.6699800,2.2575800 438198 4613402 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40011-foto-08005-142-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Jordi Puig Roca 2153 5.1 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40022 Torrent del Sorral https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-del-sorral PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Anomenat d'aquesta manera per la gran quantitat de sorres que al llarg del seu curs es dipositen per efecte de l'erosió. Essencialment, els materials granítics de la part nord del municipi són arrossegats pel torrent i, històricament, s'han acumulat en importants dipòsits de sorres a la part sud del municipi. Fins fa pocs anys, aquestes sorres eren emprades per a la construcció. 08005-153 torrent del Sorral 41.6559900,2.2453100 437163 4611857 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40022-foto-08005-153-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Jordi Puig Roca 2153 5.1 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40024 Torrent de Can Draper https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-can-draper PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Torrent que neix a l'actual carretera BP-1432, a l'açada del Trull, inici del camí de Can Draper. Discorre en paral·lel a la masia de Can Draper i s'uneix amb el torrent de Can Boter a l'alçada de la masia de Can Camp. És, sens dubte, un dels torrents més ben conservats de l'Ametlla, especialment, la zona de la font de Can Draper, on hi ha una de les concentracions d'arbres monumentals més importants del municipi. Uns metres més avall, passada la unió amb el torrent de Can Boter, hi ha el Prat de Can Draper. Aquesta zona, dedicada al cultiu d'arbres de creixement ràpid era un dels principals espai de pastureig hivernal del ramat de la casa. 08005-155 Can Parellada 41.6619000,2.2633100 438667 4612501 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40024-foto-08005-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40024-foto-08005-155-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Jordi Puig Roca 2153 5.1 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40035 Torrent de Can Plantada https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-can-plantada <p>PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> <p>Torrent que neix al centre de la urbanització de Can Camp i, com el 70% del torrents del municipi, és afluent del riu Tenes. Aquest espai presenta una de les majors concentracions de forns d'obra del municipi i les referències cronològiques remunten aquesta activitat a l'època ibèrica.</p> 08005-166 Can Plantada 41.6554800,2.2521800 437734 4611796 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Regular Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-01-18 00:00:00 Jordi Puig Roca 2153 5.1 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40040 Roure de Can Camp https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-can-camp XX En un futur, caldria fer una poda de regeneració per evitar la caiguda de branques mortes. <p>Roure (Wisteria sinensis) de 20 m d'alçada, volta de canó de 4,4 m, classe diametral de 112 cm, diàmetre de 1,12 m, un perímetre de capçada de 62,8 m i una edat aproximada de 80 a 90 anys. És destacable la seva majestuositat -port de capçada de grans dimensions- i el seu doble tronc. L'estat fitosanitari de l'individu és immillorable. El fet d'estar en una zona amb un jardí molt extens fa que no tingui estrés hídric i un aport de nutrients abundant i regular.</p> 08005-171 Can Camp 41.6611600,2.2592700 438330 4612421 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40040-foto-08005-171-2.jpg Legal Contemporani Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres Arbre o arbreda d'interès 2023-01-18 00:00:00 Jordi Puig Roca 98 2151 5.2 2211 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40084 Els Quatre Cantons https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-quatre-cantons <p>COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.</p> <p>Estructures negatives situades a prop de la cruïlla entre la carretera BP-1432 i la via que dóna entrada al poble des de la carretera C-17. No es coneix el lloc exacte de la troballa. Sepulcre de fossa amb un esquelet localitzat a uns 3 metres de profunditat. Estava cobert amb una llosa grisa. Es desconeix si tenia aixovar associat, però en tot cas no se'n conserven restes. No es coneixen d'altres troballes posteriors en indrets propers, i actualment no s'observa cap tipus de resta en superfície, ja que la zona està totalment urbanitzada. Malgrat això, es mantenen algunes parcel·les molt properes a la cruïlla amb una densitat baixa de construcció, en especial el Parc públic de Maria Lluïsa.</p> 08005-215 A prop de la cruïlla entre la carretera BP 1432 i la via dóna entrada al poble des de la C-17. <p>El jaciment el localitzà el sr. Maties Barres l'any 1948, mentre construïa un pou. Comunicà la troballa al sr. Josep Estrada</p> 41.6659500,2.2657400 438873 4612949 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40084-foto-08005-215-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40084-foto-08005-215-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40084-foto-08005-215-3.jpg Inexistent Neolític|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Altres Inexistent 2023-01-18 00:00:00 Enric Costa Argemí 78|76 1754 1.4 2484 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40110 Caixaruda o escaxarrotat https://patrimonicultural.diba.cat/element/caixaruda-o-escaxarrotat <p>Nom local de la zona de Puiggraciós que es dona a una primitiva i universal menja, un brou que recull els elements de l'hort disponibles en el moment, trossejats i barrejats en una olla. Per donar gust s'afegeix sagí ranci que s'enfarina en forma de petites boletes. És un plat de cuina de subsistència.</p> 08005-241 Serrat de l'Ocata 41.7000200,2.2441900 437112 4616747 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Costumari Pública Altres 2023-01-18 00:00:00 Virgínia Cepero González Informacions orals facilitades per Pep Salsetes, cuiner i historiador gastronòmic. 63 4.5 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40111 Torrent del Verder https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-del-verder <p>PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> <p>El seu nom segurament és derivat de l'exuberància de la vegetació que creixia i creix a les ribes del torrent de Verder. L'existència d'aigua durant tot l'any fan que sigui un dels torrent amb major concentració d'infraestrucutres hidràuliques del municipi i, segurament, els primers pobladors de la zona ja s'abastiren de l'aigua d'aquest torrent. En bona part, l'emplaçament de l'Ametlla podria estar condicionat per la proximitat d'accés a l'aigua del Verder.</p> 08005-242 Zona del Verder 41.6802300,2.2494300 437529 4614546 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40111-foto-08005-242-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40111-foto-08005-242-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres Inexistent 2023-01-18 00:00:00 Jordi Puig Roca 2153 5.1 2484 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40125 Casa 'Aigües' https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-aigues <p>AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit.</p> XX <p>Edifici de planta quadrada, format per planta baixa, que es troba alineat a dos carrers, amb la cantonada aixamfranada. Al costat de llevant, crea un petit pas amb la casa adjacent, utilitzat antigament com a rec de distribució d'aigua. La coberta és de teula àrab amb el carener paral·lel a la façana principal. La façana es composa horitzontalment, i està arrebossada i pintada amb un sòcol de paredat comú. En el xamfrà hi ha dues pilastres que emmarquen una obertura. L'entrada, a la que s'accedeix a través d'un porxo, presenta un arc el·líptic, que es repeteix dues vegades a la mateixa façana.</p> 08005-256 C/ Francesc Macià, 9 41.6696100,2.2608700 438471 4613358 1934 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40125-foto-08005-256-1.jpg Legal Noucentisme Patrimoni immoble Edifici Privada Altres BPU 2023-01-18 00:00:00 Virgínia Cepero González Emili Sala i Pibernat, arquitecte 106 45 1.1 1762 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40156 Coll de Can Sous I https://patrimonicultural.diba.cat/element/coll-de-can-sous-i COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. XII aC Restes en superfície situades a mà esquerra de la carretera de Puiggraciós en direcció al Santuari. Des de l'actual carretera en direcció a les parcel·les que hi ha cap a la urbanització de la Miranda. Restes de ceràmica descontextualitzada, trobada en superfície a la zona més planera del coll de Can Sous. S'hi localitzaren diversos fragments de ceràmica grollera feta a mà amb motius decoratius de tradició del bronze final, com ara cordons amb pessic. Es conserven els materials al Museu de Granollers. El jaciment coincideix en part amb el Coll de Can Sous II, de cronologia romana. Tot l'espai que ocupa es troba actualment urbanitzat excepte una petita zona ajardinada, que inclou la font de Can Sous, just davant del restaurant. 08005-287 Puiggraciós Jaciment localitzat per Josep Estrada. 41.6868200,2.2517900 437732 4615276 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40156-foto-08005-287-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40156-foto-08005-287-2.jpg Inexistent Edats dels Metalls|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Enric Costa Argemí 79|76 1754 1.4 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 171,28 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?

Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml