Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 90022 | Alzina de Santa Maria del Vallès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-santa-maria-del-valles | <p><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 20, 232-233.</span></span></span></p> | De les dues alzines declarades monumentals una ja és morta. L'altra es troba en bon estat. Entorn en estat d'abandó. | <p><span><span><span>Alzina de grans dimensions que es troba prop de la masia de Les Torres i de la capella de Santa Maria del Vallès, a uns 300 m i vora un rec que travessa entre camps. Fins fa poc eren dues alzines que havien estat declarades arbres monumentals, però una d’elles (la que s’havia identificat com a alzina 1, més a l’est) ja és morta i tan sols en queda la soca. Ambdues alzines, que eren pràcticament bessones, estaven separades per un banc de pedra. L’alzina que queda viva és la identificada com a número 2. És un exemplar de <em>Quercus ilex</em>, de la subespècie <em>ilex.</em> Té un tronc ampli que es ramifica en una gran extensió de branques.<em> </em>L’any 2000 les seves mides eren les següents: 17,5 m d’alçària, 3,99 i 3,60 m de volt de canó respectivament (és a dir, el perímetre del tronc a l’alçada del pit, a 1,30 m de terra) i 24,5 m de capçada mitjana.</span></span></span></p> | 08108-34 | Sector nord-est del terme municipal. Indret de la Plana, prop de la masia de les Torres | <p><span><span><span>La memòria popular explica que durant la Guerra Civil les alzines es van salvar de ser talades perquè les esquerres lliçanenques havien escollit aquest oasi de pau i tranquil·litat per fer-hi les seves trobades. Les alzines són propietat de l’Obra Tutelar Agrària Santa Maria del Vallès (OTA), que té la seva seu a la masia de les Torres i també té la propietat de Bellaplana. És una fundació privada creada l’any 1928 a Lliçà de Vall pel polític i advocat especialitzat en temes penitenciaris i de joventut Ramon Albó i Martí. En l’actualitat continua treballant amb programes socioeducatius per adolescents i joves en risc d’exclusió social. Cada estiu, els nens més petits d’aquesta institució anaven a fer la migdiada al banc de pedra que hi ha sota les dues alzines, mentre escoltaven les explicacions del seu educador. També els pagesos s’hi paraven a descansar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pels volts de 1962 l’alzina 1 va ser afectada per la caiguda d'un llamp. L'agost del 2004 se li van trencar dues de les tres besses o branques principals, segurament a causa de les putrefaccions que tenia i dels insectes xilòfags. L’any 2000 el Servei de Parcs i Espais Naturals del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya va declarar les dues alzines arbres monumentals.</span></span></span></p> | 41.5947400,2.2513800 | 437609 | 4605053 | 08108 | Lliçà de Vall | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90022-alzines-santa-maria-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90022-alzines-santa-maria-13.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90022-alzines-santa-maria-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90022-alzines-santa-maria-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90022-alzines-santa-maria-12.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90022-alzines-santa-maria-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | Arbre o arbreda d'interès | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Lloc sense camí d'accés. Altres denominacions: Alzines de les Torres, Alzines centenàries. | 2151 | 5.2 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:03 | ||||||||
| 90024 | Can Valls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-valls-13 | <p><span><span><span>BUSTO VEIGA, Anna M. (2017). <em>Els nostres records. A l’Arxiu Municipal de Lliçà de Vall</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 36.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRERAS FONT, Núria et al. (1999). Lliçà de Vall, 1.000 anys d’història. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 138.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 238.</span></span></span></p> | XVIII-XXI | Masia antiga en procés de reconstrucció i rehabilitació. | <p><span><span><span>Conjunt format per una antiga masia, destruïda durant la Guerra Civil i actualment en procés de reconstrucció, més un casal aixecat a la dècada de 1940. Es troba emplaçat a l’oest del terme municipal, prop de l’antic camí ral que anava cap a Sabadell i de l’actual carretera. Les dues cases queden envoltades per espais de treball i dependències agropecuàries.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’antiga masia només conserva l’obra originària en part dels murs, bàsicament els trams més baixos. Pel que es pot observar, la façana principal, encarada vers migdia, s’estructurava en base a tres eixos d’obertures, amb un portal central d’arc rebaixat. A la façana posterior en algun tram els murs antics es conserven fins el primer pis. Els paraments són fets amb un tipus de maçoneria pròpia de la zona que es caracteritza per una barreja de material petri, amb un predomini de les pedres arrodonides i gairebé sense lligar amb morter. Les llindes de les finestres devien ser majoritàriament de fusta. La reconstrucció de la casa a les parts més altes s’ha fet emprant el maó. La casa antiga es va ampliar cap a ponent, possiblement al segle XIX, amb dependències i coberts que ja incorporen els emmarcaments i parts de l’obra feta amb maó. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El casal nou, separat uns metres a ponent, segueix el model de masia de planta quadrada amb torre central i coberta a quatre vessants. Consta de planta baixa més un pis. L’obra es feta totalment amb maó i presenta les façanes als quatre vents, ordenades mitjançant ritmes d’obertures regulars. La façana que originàriament era la principal, encarada vers migdia, presenta una composició en base a tres eixos d’obertures, amb un portal central de fusta i vidre que queda aixoplugat per una parra que fa de porxo. En aquest sector hi trobem una zona enjardinada amb cactus i altres plantes decoratives que conformaven antigament l’accés principal i que avui resta abandonada. Al nivell del primer pis, a l’alçada de la cornisa, sobresurten un seguit de bigues de ferro que probablement havien de sustentar un balcó corregut perimetral que no es va arribar a construir mai. La resta de façanes es distribueixen igualment en base a tres eixos. Actualment l’accés a l’habitatge es fa pel portal de la façana posterior. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la part alta de la casa destaquen un ampli ràfec remarcat amb sèries de cabirons, la forma encorbada dels quatre careners de la teulada així com la torre central, de planta rectangular. Aquesta segueix una línia tipològica en sintonia amb la resta de l’edifici i presenta sèries d’obertures a cada costat, algunes actualment tapiades. Al costat est la casa té adossats petits coberts.</span></span></span></p> | 08108-35 | Carretera de Sabadell-Granollers, km. 10. Lliçà de Vall | <p><span><span><span>Aquest mas és d’origen medieval. En el fogatge de 1497 apareix com a can Feu i en el següent fogatge, de 1515, s’identifica el propietari com a '<span><span><span>Joan Valls alias Feu</span></span></span>”. En el fogatge de 1553 hi apareix Bernat Valls. No en coneixem més notícies documentals, però cal suposar que la casa s’aniria engrandint en els segles posteriors.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Ja a principis del segle XIX, en l’Apeo de 1818 apareix com a can Vall, i el propietari era Anton Estany Valls. A <span>principis del segle XX una pubilla, Francisca Estanc, es va casar amb Isidre Arimon Farrés, avi de l’actual propietari. Durant la Guerra Civil la casa fou cremada i va quedar en ruïnes. Després de la guerra, pels volts de 1949, Isidre Arimon va construir una casa de nova planta al costat de l’antiga, mentre que les ruïnes de l’antic mas es van aprofitar com a coberts i quadres per a vaques i porcs. L’hereu d’Isidre fou Joan Arimon Estanc. Ell i els seus descendents han continuat vivint a la casa i són de les poques famílies a Lliçà de Vall que ha continuat dedicant-se a les tasques del camp i a la ramaderia. Cap a la dècada de 1990 els canvis que es van fer en el traçat de la carretera van motivar que es deixés de fer servir l’accés de la façana principal i que s’adoptés el portal posterior. Pels volts de 2017 el fill del propietari va començar a reconstruir la casa antiga amb un projecte que en restableix la fesomia tradicional, tal com era segons es pot veure en fotografies que s’han conservat.</span></span></span></span></p> | 41.5744700,2.2075600 | 433936 | 4602835 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90024-can-valls-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90024-can-valls-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90024-can-valls-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90024-can-valls-12.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90024-can-valls-14.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90024-can-valls-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90024-can-valls-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-09-19 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Dades documentals facilitades per l’Arxiu Municipal i pel Centre d’Estudis i Recerca de Lliçà de Vall (CER). Informació oral facilitada pel propietari. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:03 | |||||
| 90025 | Can Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-prat-6 | <p><span><span><span>BUSTO VEIGA, Anna M. (2017). <em>Els nostres records. A l’Arxiu Municipal de Lliçà de Vall</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 34-35.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRERAS FONT, Núria et al. (1999). Lliçà de Vall, 1.000 anys d’història. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 27, 137.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 188-189.</span></span></span></p> | XX | Estructuralment bé, però en estat d'abandó | <p><span><span><span>Masia reconstruïda de bell nou a principis del segle XX amb la voluntat de recrear una casa pairal arquetípica, decorada amb elements historicistes de ressonàncies noucentistes. Es troba enmig d’una urbanització a la qual dóna el nom. Consta d’un cos residencial perfectament homogeni i d’estructura molt regular. És de planta quadrada (amb planta baixa més un pis i golfes) i té adossat una cos més baix a llevant (de dues plantes). La façana principal, encarada vers el sud-est, s’ordena en base a quatre eixos d’obertures verticals, de manera que la composició és asimètrica, amb l’eix principal desplaçat a l’esquerra, coincidint amb el carener de la teulada. L’eix principal és remarcat per un portal adovellat i, al nivell de les golfes, per una sèrie de cinc finestretes. En la composició de la façana destaquen els relleus amb motius mitològics i simbòlics que decoren les quatre llindes de les finestres del primer pis. Emmarcades per trencaaigües d’angles rectes que reposen sobre capitells historiats, hi trobem, d’esquerra a dreta, els següents temes: dos dracs que sostenen un escut amb dos peixos, dos àngels amb un escut de Catalunya, dos lleons alats o grius amb un escut de Barcelona i dos pelicans amb un escut eclesiàstic. A més, al costat esquerra hi ha encastat un escut emmarcat amb orla que té el seu interior buit, com si hagués quedat inacabat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La resta de façanes segueixen un esquema homogeni en la mateixa línia, amb eixos d’obertures regulars i finestres emmarcades amb pedra carejada formant dentats. A la façana de ponent s’obre una petita eixida. El cos adossat sembla aixecat en el mateix moment que es va edificar tot el conjunt. Interiorment, els sostres són coberts amb revoltons de formigó.</span></span></span></p> | 08108-36 | Urbanització de can Prat. Carrer de can Prat, s/n | <p><span><span><span>Aquest mas és d’origen medieval i antigament s’anomenava Prat Ginestos o Genestos. La primera referència documental coneguda és de l’any 1325, quan Jaume Gisbert i la seva muller Margarida, de Lliçà d'Avall, venen en franc alou a Jaume de Coll un cens d'una quartera de forment, que els hi pagava Jaume de Prat Genestós per dues peces de terra. En el fogatge de 1497 hi consta un tal “Prats genester” i un “Prats rich”. Algun d’ells podria ser el propietari de can Prat. En el fogatge de 1497 el mas apareix com a Prat Genestés, en el de 1515 com a Prat, i en el de 1553 com a Prat Ginestos.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La família Prat Ginestos va continuar al front del mas en els segles següents. En tenim documentats diversos membres: Pere des Prats (1406), Jaume Prat (1440), Pere Prat Ginestos (1553), Benet Pratginestos (1630), Caterina Prat Ginestos (1659), Jaume Pratginestos (1693, 1672), Raimundo Pratginestos (1706, 1713), Miquel Pratginestos (1717, 1718), Ramon Pratginestos (1727), Jaume Pratginestos i Catarina Pratginestos (1744), Joan Prat (1745), Joan Pratginestos (1762), Josep Pratginestos, casat amb Isabel Corney i fill de Francisco Pratginestos (1799).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Ja a principis del segle XIX, en l’Apeo de 1818 la casa encara s’anomena mas Prat Ginestos, i aleshores el propietari era Pere Prat Ginestos, que també tenia la casa anomenada La Caseta. A mitjans de segle XIX el propietari sembla que era Bernat Pratgenestos, que havia nascut a Lliçà de Vall el 1834. Tot i que no hi ha constància que visqués al mas, sembla que hi va néixer. El 1857 el propietari era Miquel Palet Torres. No coneixem gaire més informació dels anys posteriors, però el cas és que a principis del segle XX la masia fou reconstruïda de nova planta, però no coneixem les circumstàncies concretes que ho van propiciar. Can Prat va estar habitada fins el 1940. Més endavant, en les terres de la propietat hi va sorgir la urbanització actual.</span></span></span></p> | 41.5828000,2.2163700 | 434679 | 4603753 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90025-can-prat-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90025-can-prat-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90025-can-prat-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90025-can-prat-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90025-can-prat-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90025-can-prat-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90025-can-prat-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90025-can-prat-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90025-can-prat-13.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90025-can-prat-14.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90025-can-prat-15.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-09-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Dades documentals facilitades per l’Arxiu Municipal i pel Centre d’Estudis i Recerca de Lliçà de Vall (CER). | 116|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:03 | |||||
| 90026 | Can Cosconer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cosconer | <p><span><span><span>BUSTO VEIGA, Anna M. (2017). <em>Els nostres records. A l’Arxiu Municipal de Lliçà de Vall</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 35.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRERAS FONT, Núria et al. (1999). <em>Lliçà de Vall, 1.000 anys d’història</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 129.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 64-66.</span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Casa de pagès de dimensions força grans que es troba aïllada al barri anomenat Les Casetes. Ha conservat més o menys els volums originaris, però amb importants reformes que n’han alterat la tipologia de casa pagesa popular del segle XIX. Consta d’un cos residencial de planta rectangular (amb planta baixa més un pis), amb un pati davanter i una pallissa. La façana principal, encarada vers migdia, ha estat transformada amb obertures de nova creació. Sembla que originàriament s’ordenava en base a dos eixos d’obertures al centre. El carener de la teulada, perpendicular a la façana, queda descentrat, de manera que possiblement la casa es va eixamplar cap a ponent. Els paraments són actualment arrebossats i pintats d’un color clar. A l’altre cap del pati es conserva una petita pallissa de pedra amb la porta i la cornisa perfilades amb maó.</span></span></span></p> | 08108-37 | Barri Les Casetes. Carrer de Núria, s/n | <p><span><span><span><span>Antigament el centre de Lliçà de Vall era entorn de l’església parroquial, però no s’hi va formar cap nucli urbà. A finals del segle XVIII o principis del XIX va sorgir una concentració de cases disperses vora el camí que venia de les Torres i es dirigia cap a la parròquia tot travessant el camí de Sant Baldiri. Es va conèixer com Les Casetes i que es pot considerar l’embrió de l’actual nucli urbà. Sembla que les terres havien estat propietat de can Coll o de can Nadal. Les cases més antigues són les que es troben a la vora de l’antic camí: can Cosconer, can Filosa, can Quim, cal Ferrer, can Llanes (ja consten a l’Apeo o registre municipal de finques de 1818). També sembla que eren força antigues can Fleca i can Toni, situades al principi del camí. Vora can Toni hi havia un pont amb volta de pedra sota el qual circulaven els transeünts del camí. La resta de cases es van construir a mitjans de segle XIX: can Cinto Vell, can Camp, can Xic Filosa... I de finals de segle XIX hi ha can Cinto o can Sidro Filosa (1899). En un principi a cal Ferrer hi havia una petita botiga i cafè. D’altra banda, a la primera dècada del segle XX es va començar a construir la carretera de Parets a Bigues i Riells. L’any 1908 es treballava en el projecte i el 1909 ja s’hi feien obres. La carretera marcava un eix nord-sud sobre el qual es va prolongar el barri de Les Casetes tot configurant el nucli urbà més modern.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a can Cosconer en particular, ja hem dit que consta a l’Apeo o registre municipal de finques de l’any 1818 amb la denominació de can Cosconer Nou. </span></span></span><span lang='ES'><span><span>El motiu d’aquest sobrenom és que la família que l’habitava havien estat masovers de la casa que avui es coneix com can Vilardebò i antigament, can Cosconer. </span></span></span><span><span><span>A l’arxiu particular d’aquesta casa del barri de les Casetes es conserven documents diversos des del 1819. Els propietaris eren la família Martí. Pels volts de 1870 hi ha documentat Sebastià Martí, fill de Jaume Martí i Antònia Gibert. Ja a principis de segle XX la pubilla Maria Martí Masmiquel es va casar amb Leonci Costa, de Girona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La casa tenia terres que anaven des de la ribera del Tenes fins la carretera de Parets a Bigues, i des del camí de Granollers fins al Torrent de Can Cosconer. Aquestes terres eren conegudes com la peça de can Cosconer Nou, i incloïen bosc, vinya, sembrats i una mina d'aigua.</span></span></span></p> | 41.5932900,2.2419700 | 436823 | 4604899 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90026-can-cosconer-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90026-can-cosconer-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-09-21 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Dades documentals facilitades per l’Arxiu Municipal, pel Centre d’Estudis i Recerca de Lliçà de Vall (CER) i pels propietaris. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:03 | ||||||
| 90028 | Can Llanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llanes | <p><span><span><span>CARRERAS FONT, Núria et al. (1999). Lliçà de Vall, 1.000 anys d’història. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 132.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 119.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Casa de pagès que es troba aïllada vora el camí avui anomenat carrer de Balmes, al barri de Les Casetes. Ha conservat bé els volums i la tipologia originària de casa pagesa popular del segle XIX. Consta d’un cos residencial de petites dimensions, de planta rectangular (amb planta baixa més un pis-golfes), que té adossats altres cossos o coberts a ponent tot formant un reng allargassat de construccions, amb una era enrajolada al davant. La façana principal, encarada vers migdia, presenta una distribució irregular d’obertures, igual que el cos adossat a la seva esquerra, més alt i amb coberta a un sol vessant. Les obertures són simples i els paraments obrats en part de maçoneria i en part de maó, però queden tapats sota l’arrebossat. El cos annex tenia originàriament dues arcades a la planta baixa que formaven una mena de porxo, avui tapiat. En la resta de façanes pràcticament no hi ha obertures.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’element més interessant és un rellotge de sol estampat sota el carener de la façana que adopta un caire humorístic. Està decorat amb la cara d’un sol el nas del qual és el gnòmon del rellotge, i té una inscripció que diu “ANY 1930, J.P.F., QUE GOITAS MUSOL NO VEUS QUE ÉS UN RELLOTGE DE SOL”.</span></span></span></p> | 08108-38 | Barri de Les Casetes. Carrer de Balmes | <p><span><span><span>Antigament el centre de Lliçà de Vall era entorn de l’església parroquial, però no s’hi va formar cap nucli urbà. A finals del segle XVIII o principis del XIX va sorgir una concentració de cases disperses vora el camí que venia de les Torres i es dirigia cap a la parròquia tot travessant el camí de Sant Baldiri. Es va conèixer com Les Casetes i que es pot considerar l’embrió de l’actual nucli urbà. Sembla que les terres havien estat propietat de can Coll o de can Nadal. Les cases més antigues són les que es troben a la vora de l’antic camí: can Cosconer, can Filosa, can Quim, cal Ferrer, can Llanes (ja consten a l’Apeo o registre municipal de finques de 1818). També sembla que eren força antigues can Fleca i can Toni, situades al principi del camí. Vora can Toni hi havia un pont amb volta de pedra sota el qual circulaven els transeünts del camí. La resta de cases es van construir a mitjans de segle XIX: can Cinto Vell, can Camp, can Xic Filosa... I de finals de segle XIX hi ha can Cinto o can Sidro Filosa (1899). En un principi a cal Ferrer hi havia una petita botiga i cafè. D’altra banda, a la primera dècada del segle XX es va començar a construir la carretera de Parets a Bigues i Riells. L’any 1908 es treballava en el projecte i el 1909 ja s’hi feien obres. La carretera marcava un eix nord-sud sobre el qual es va prolongar el barri de Les Casetes tot configurant el nucli urbà més modern.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa a can Llanes en particular, la casa ja consta a l’Apeo a registre municipal de finques de l’any 1818. Probablement, doncs, és una construcció de principis del segle XIX que a la primera meitat del XX encara es va ampliar. Es diu que el primer amo venia de can Fleca. Segons recull l’autor GARCÍA-PEY (1999: 119), a l’era de la casa hi baixaven a batre euguessers de muntanya que anaven passant per les diferents cases, fins que van arribar les màquines de batre. </span></span></span></span></p> | 41.5919600,2.2414400 | 436778 | 4604751 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90028-can-llanes-1_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90028-can-llanes-2_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90028-can-llanes-3_1.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:03 | |||||||
| 90029 | Can Victorino | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-victorino | <p><span><span><span><span>CARRERAS FONT, Núria et al. (1999). Lliçà de Vall, 1.000 anys d’història. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 135.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall. P. 148-149, 243, 250-251. </span></span></span></span></span></span></p> | XVIII-XX | Conjunt molt reformat, ha perdut bona part de la tipologia tradicional | <p><span><span><span>Conjunt de dues cases rurals (can Victorino i can Ton), posteriorment unificades mitjançant unes reformes que les han deixat molt transformades i ampliades. Sobretot a la part davantera gairebé no s’hi reconeix la tipologia constructiva originària. La part posterior, en canvi, conserva parcialment els volums i part dels murs antic, a pedra vista.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Cal Victorino havia estat un molí fariner que es nodria amb aigua de la mina de can Coll. La mina arriba en paral·lel al camí que anava cap a la masia de can Coll i nodreix primer el rentador de can Xiol, situat al marge del camí. L’aigua hi <span>entra directament per un cap i en surt per l’altre en direcció a les cases però soterrada, mentre que un ramal és desviat lateralment cap a una petita bassa o estany on actualment hi ha oques i que és un testimoni de l’antiga bassa del molí.</span></span></span></span></p> | 08108-39 | Barri de can Xiol. Camí de can Xiol | <p><span><span><span>En un principi en aquest indret hi havia el mas o la casa Xiol. Ja apareix documentada en el fogatge de 1553 com a casa de Jaume Colomer, àlies Xiol. Al segle XIX la casa pertanyia a can Coll i hi habitava un masover. Per aquest sector hi passava la mina de can Coll, que és d’origen medieval i ja està documentada l’any 1398. La mina nodria un molí fariner (el molí de can Xiol, situat a l’actual casa de cal Victorino) i un rentador, construït en èpoques més recents i que encara es conserva. A redós del mas de can Xiol s’hi va construir el molí i posteriorment la resta de cases del barri, probablement a finals de segle XVIII o principis del XIX, ja que moltes ja conten a l’Apeo o registre municipal de finques i cases de l’any 1818. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa al molí, era el que estava situat més avall de la mina de can Coll i el més modern. És esmentat en un document de concòrdia de l’any 1767, però en canvi no apareix en un mapa de la mina de can Coll fet pels volts de 1777. És probable, doncs, que es construís al voltant d’aquestes dates, a la segona meitat del segle XVIII. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Ja més endavant, a l’indret hi havia dues cases: can Ton i can Victorino. Can Vitorino deu el seu nom a Victorino Tusell Sala. Can Ton originàriament era coneguda com can Bover, ja que hi vivia un home que tenia el sobrenom del Bover i la seva dona la Bovera. Amb aquesta denominació ja consta a l’Apeo de 1818. Després hi va anar a viure Antoni Armadans i la casa canvià la denominació i passà a ser coneguda com can Ton. </span></span></span></p> <p> </p> | 41.5801000,2.2389000 | 436555 | 4603437 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90029-can-victorino-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90029-can-victorino-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90029-can-victorino-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90029-rentador-xiol-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90029-rentador-xiol-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-09-19 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres denominacions: Molí de can Xiol, can Ton, can Ton Coll, cal BoverDades documentals facilitades per l’Arxiu Municipal i pel Centre d’Estudis i Recerca de Lliçà de Vall (CER). | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:03 | |||||
| 90155 | Can Palet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-palet-0 | <p><span><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 170.</span></span></span></span></p> | XIX-XX | Estat de semi-abandonament | <p><span><span><span>Casa de pagès emplaçada en un petit terreny agrícola que ha quedat envoltat per les naus del polígon industrial de Palaudàries. Consta d’un cos residencial de planta rectangular, amb planta baixa més un pis, i té adossats cossos més moderns al costat nord. La construcció originària era més petita i de pedra i, ja a la segona meitat del segle XX, es va ampliar considerablement, tot allargant el cos i fent-lo recréixer amb un segon pis obrat amb totxo, de baixa qualitat i que desfigura el volum i la tipologia originàries. Pel que fa a la construcció antiga, es pot veure que la façana principal, encarada vers migdia, es distribuïa simètricament en base a una porta i una finestra a cada costat. Els murs són de maçoneria i les obertures emmarcades amb maó. La porta i les finestres conserven la fusteria originària.</span></span></span></p> | 08108-40 | Polígon industrial de Palaudàries. Carrer Palaudàries, 8 | <p><span><span><span>Aquesta casa formava part d’un barri de casetes disperses que es devia formar al segle XIX prop de l’antic camí ral i posterior carretera de Sabadell a Granollers. No en coneixem notícies històriques concretes però, per la seva tipologia constructiva, podria ser obra del segle XIX o principis del XX. A la segona meitat del segle XX es devia fer l’ampliació de l’habitatge i la construcció dels cossos adossats.</span></span></span></p> | 41.5754000,2.2121600 | 434321 | 4602935 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90155-cal-palet-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90155-cal-palet-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90155-cal-palet-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90155-cal-palet-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90155-cal-palet-6.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:03 | ||||||
| 90218 | Can Pallàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pallas-1 | <p><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 170.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Casa de pagès de dimensions mitjanes que forma part d’un barri de cases disperses sorgit prop del carrer de can Segarra i can Serracarbassa. Consta d’un cos residencial de planta quadrada (amb planta baixa més un pis) que té adossats cossos més baixos a banda i banda. La casa conserva el volum i la tipologia de casa popular pagesa, per bé que amb algunes modificacions recents. La façana principal, encarada vers migdia, presenta un portal amb arc escarser. Les obertures originàries són emmarcades amb maó, però la majoria han estat modificades modernament amb llindes de fusta. El parament és fet amb el tipus de maçoneria pròpia de la zona, que es caracteritza per una barreja de material petri, amb un predomini de les pedres arrodonides. Actualment els murs són arrebossats i pintats de color ocre, però s’han deixat alguns testimonis que deixen entreveure el parament originari. La façana té un rellotge de sol modern.</span></span></span></p> | 08108-41 | Sector oest del terme municipal, entre les urbanitzacions de cal Prat i can Salgot. | <p><span><span><span>Aquesta casa ja apareix a l’Apeo o registre municipal de finques i cases de l’any 1818, però podria ser que no fos la mateixa que l’actual. Per la seva tipologia constructiva, podria ser obra del segle XIX. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons explica l’autor García-Pey (1999: 170), tenia una bassa feta de totxo que recollia les aigües pluvials dels camins i que convertia les terres de secà en terres de regadiu. Del noi de can Pallàs, al que li deien en Pallasset, es diu que era molt trapella: feia tronar i ploure i quan li convenia anava a dormir al cementiri.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En els darrers anys la casa ha passat per diferents propietaris, i actualment es troba en procés de rehabilitació<span>.</span></span></span></span></p> | 41.5905800,2.2156900 | 434630 | 4604617 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90218-can-pallas-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90218-can-pallas-1.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:03 | |||||||
| 90219 | La Caseta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-caseta-23 | <p><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 47-48.</span></span></span></p> | XIX-XX | Cos central amb escrostonaments a l'arrebossat. Estat de semiabandó | <p><span><span><span>Antiga casa de pagès emplaçada prop de la carretera de Sabadell a Granollers, a l’actual polígon de Palaudàries. Consta de dos cossos residencials adossats més un cobert, tot formant una planta rectangular allargassada. Els dos cossos disposen de planta baixa més un pis, i tenen la façana principal encarada a migdia. El cos del centre (de color rosat) és el més antic i el que revesteix un cert interès com a testimoni de casa popular pagesa. La seva façana principal consta d’un portal de punt rodó i finestres de distribució irregular, en bona part modificades. Els murs són de maçoneria, i només el davanter és arrebossat. El cos situat a l’oest (de color blanc) és més modern, possiblement de la dècada de 1950. És de planta rectangular i compta amb una terrassa que es genera a l’angle sud-oest. Es caracteritza per un ritme de finestres a la primera planta emmarcades amb un dentellat de to més fosc. Finalment, el cobert de llevant és una construcció funcional, també moderna i amb les estructures fetes de formigó.</span></span></span></p> | 08108-42 | Polígon industrial de Palaudàries. Camí de Sant Ferran. Carrer de la Caseta | <p><span><span><span>Aquesta casa ja consta a l’”Apeo” de 1818, amb el número 179 i amb la mateixa denominació de “la Caseta”. Aleshores era propietat de Pere Prat Ginestos; és a dir, el mateix amo de la masia de can Prat. Formava part d’un barri de casetes disperses que es devia formar al segle XIX prop de l’antic Camí ral i posterior carretera de Sabadell a Granollers. Per la tipologia constructiva, el cos més antic de la casa (el central) podria ser originària de principis del segle XIX o potser una mica anterior. La resta de cossos són més moderns, de la segona meitat del segle XX.</span></span></span></p> <p><span><span>Sembla que el nom de la casa prové d’un tal Pere Caseta. També se la va conèixer com a can Pere Caseta, posteriorment can Caseta i, finalment, ha quedat el nom de La Caseta. En una època hi van viure els masovers de can Lledó de Lliçà d’Amunt, per això també va ser coneguda com la Caseta de can Lledó.</span></span></p> | 41.5766900,2.2118600 | 434297 | 4603078 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90219-la-caseta-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90219-la-caseta-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90219-la-caseta-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90219-la-caseta-5.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres denominacions: can Pere de la Caseta, cal Caseta, Caseta de can Lledó | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:03 | |||||
| 90531 | Can Rels i can Granota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rels-i-can-granota | <p><span><span><span>BADIA PUIG, Carme (2004). <em>Ara sí que hi som. Humor popular a la Vall del Tenes. Recull de xistes, acudits i anècdotes</em>. Pagès Editors, Lleida, p. 235.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 222-223.</span></span></span></span></p> | XIX-XX | Can Granota ha estat pràcticament reconstruïda | <p><span><span><span>Conjunt de dues cases de pagès adossades que estan emplaçades al barri tradicionalment anomenat el Sot. Ara formen una sola propietat, però en el seu origen eren dues cases diferents: can Rels, situada més a ponent, i can Granota, a llevant. Les dues queden enclotades en un terreny amb desnivell al costat del carrer i tenen les seves façanes principals mirant a migdia. Can Rels ha conservat el volum originari i més o menys la tipologia de casa popular de finals del segle XIX o principis del XX. És una construcció de planta rectangular amb planta baixa més un pis. La façana principal és de pedra i actualment està arrebossada amb ciment, per això no s’hi aprecien gaire les característiques constructives. Les obertures són diverses i es distribueixen de manera irregular. En els murs lateral i posterior s’aprecia millor el parament, fet de maçoneria i amb parts de maó.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Can Granota devia tenir una tipologia semblant però ha estat reconstruïda pràcticament de nou fa pocs anys. Se n’han conservat més o menys els volums originaris però pràcticament no han quedat traces visibles de la construcció antiga. A l’oest s’estén un ampli descampat on hi ha l’antiga pallissa i diversos coberts.</span></span></span></p> | 08108-43 | Urbanització de l'Estapé. Carrer de l'Avet, 15 | <p><span><span><span>Aquest barri era anomenat el Sot, Sot de la Coma o bé Sot dels Mussols. Es situa en una fondalada o sot en paral·lel al torrent de Sants o de Merdans, una mica més al nord de l’anomenat Sot dels Nostris. Devia sorgir al llarg del segle XIX. Primitivament ja hi havia dues masies: can Sants i can Camp, i posteriorment s’hi van construir diverses casetes més o menys disperses de tipus popular: can Petit i can Turull (que ja consten a l’Apeo o registre municipal de finques de l’any 1818), can Ponet, can Granota i can Rels i can Fesolet. Aquesta darrera ja no es conserva. Els habitants eren famílies pageses d’extracció popular, amb poques terres, arrendataris o jornalers. Més recentment els propietaris de la gran masia de Vilardebò van anar venent els seus terrenys en els quals han sorgit la resta de cases de la urbanització coneguda com Vilardebò, que s’ajunta amb la de ca l’Estapé.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a can Rels, no en coneixem notícies antigues concretes. Per la seva tipologia constructiva podria ser de finals del segle XIX. Segons dades del cadastre, ja existia l’any 1900. A començaments de segle XX hi vivia la família Francàs. A mitjans de segle XX el propietari era Joan Francàs, mentre que a la casa veïna de can Granota hi vivia un germà seu i les dues cases van acabar unificant-se. Els descendents d’aquesta família hi continuen vivint. Fa uns anys can Granota es trobava pràcticament en ruïnes i entorn del 2000 fou reconstruïda pràcticament de nou. L’era es trobava al costat de ponent, on es batia amb el cavall i el correó de pedra que tenien. Més endavant va ser pavimentada i a dia d'avui hi ha coberts. Actualment aquestes cases són més conegudes com cal Cirera. Al seu voltant hi ha instal·lada l’empresa de gestió d’escombraries.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En un llibre de Carme Badia (2004: 235) sobre humor popular a la Vall del Tenes s’explica una anècdota referida al Rels i a mossèn Oriol.</span></span></span></p> | 41.5978300,2.2267800 | 435562 | 4605414 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90531-can-rels-i-can-granotes-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90531-can-rels-i-can-granotes-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90531-can-rels-i-can-granotes-5.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres denominacions: cal CireraDades documentals facilitades pel Centre d’Estudis i Recerca de Lliçà de Vall (CER). Informació oral facilitada pel propietari. | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:03 | |||||
| 90562 | Can Ponet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ponet-2 | <p><span><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 222-223.</span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Casa de pagès situada al barri tradicionalment anomenat el Sot. Consta de dos cossos adossats que formen una planta rectangular allargassada, amb planta baixa més un pis. El cos que està situat al nord-oest té el carener perpendicular a la façana principal, mentre que el que es troba al sud-est té coberta a una sola vessant. La construcció conserva més o menys els volums originaris i la tipologia de casa popular pagesa, per bé que l’arrebossat amb ciment de les façanes i les reformes de manteniment que s’hi han fet no permeten veure els detalls de les característiques constructives. La casa queda enclotada en un terreny amb desnivell al costat del carrer i té la façana principal a l’altra banda, mirant a migdia, amb un pati davanter i coberts. El cos de ponent conserva obertures emmarcades amb pedra carejada a la façana davantera, i el cos de llevant també té dues obertures amb pedra picada a la façana posterior. Això podria indicar una cronologia entorn de començaments del segle XIX o una mica posterior. Més endavant, però, la majoria d’obertures han estat refetes o són més modernes. A la façana posterior, per salvar el desnivell la casa té un pas aeri que permet accedir directament al primer pis.</span></span></span></p> | 08108-44 | Urbanització de l'estapé. Carrer de l'Avet, 13 | <p><span><span><span><span>Aquest barri era anomenat el Sot, Sot de la Coma o bé Sot dels Mussols. Es situa en una fondalada o sot en paral·lel al torrent de Sants o de Merdans, una mica més al nord de l’anomenat Sot dels Nostris. Devia sorgir al llarg del segle XIX. Primitivament ja hi havia dues masies: can Sants i can Camp, i posteriorment s’hi van construir diverses casetes més o menys disperses de tipus popular: can Petit i can Turull (que ja consten a l’Apeo o registre municipal de finques de l’any 1818), can Ponet, can Granota i can Rels i can Fesolet. Aquesta darrera ja no es conserva. Els habitants eren famílies pageses d’extracció popular, amb poques terres, arrendataris o jornalers. Més recentment els propietaris de la gran masia de Vilardebò van anar venent els seus terrenys en els quals han sorgit la resta de cases de la urbanització coneguda com Vilardebò, que s’ajunta amb la de ca l’Estapé.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel qua fa a can Ponet en paricular, no en coneixem notícies antigues però, per la seva tipologia constructiva, podria ser originària de la primera meitat del segle XIX. Segons dades del cadastre, ja existia l’any 1900. Almenys des de mitjans de segle XX els propietaris eren la família Oliver. Recentment els seus descendents han venut la casa, que es troba en procés de rehabilitació.</span></span></span></p> | 41.5974500,2.2278100 | 435647 | 4605371 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90562-can-ponet-vista-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90562-can-ponet-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90562-can-ponet-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres denominacions: can Bruno, cal CostelletaDades documentals facilitades pel Centre d’Estudis i Recerca de Lliçà de Vall (CER). | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:03 | ||||||
| 90877 | Torrent de Merdans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-merdans | <p><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 214-215.</span></span></span></p> | <p><span><span>Espai amb bosc de ribera a l’entorn del torrent de Merdans. Aquest torrent, que prové de la zona actualment ocupada per la urbanització de can Costa, en terme de Lliçà d’Amunt, travessa tot el terme de Lliçà de Vall en direcció nord-sud, passant per can Camp, can Vilardebò i en paral·lel al Passeig de l’Església. En el seu tram final abans de desembocar al riu Tenes l’entorn ha estat arranjat fa pocs anys i compta amb un bonic camí apte per a l’ús lúdic i recreatiu. Aquest darrer tram, situat entre l’Avinguda del Pla i la conca del Tenes, està poblat per arbres de fulla caduca. La llera del torrent discorre per un estret canal revestit amb formigó, entre una zona verda de terreny planer que ha estat naturalitzat. </span></span></p> <p><span><span>El torrent Merdans recull l'aigua d'altres petits torrents com són el de Can Turull, Can Sans, Can Vilardebò, Sot dels Nostris, de la Coma i de Can Rabassola.</span></span></p> | 08108-45 | Sector sud del terme municipal. Entremig del polígon industrial de can Coll. | 41.5824800,2.2410500 | 436736 | 4603699 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90877-torrent-can-sans-sud-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90877-torrent-can-sans-sud-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90877-torrent-can-sans-sud-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90877-torrent-can-sans-sud-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90877-torrent-can-sans-sector-parroquia-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | Inexistent | 2022-09-19 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres denominacions: Riera de Merdanç, Riera de Mardans. | 2153 | 5.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:03 | ||||||||||
| 90880 | Bosc de les Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-les-torres | <p><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 234.</span></span></span></p> | <p><span><span>Petita illa de bosc que ha quedat com a testimoni en una zona ocupada gairebé exclusivament per conreus i coneguda com la Plana. Es troba just a la part posterior (nord) de la masia de les Torres. És un bosc predominantment d’alzines amb algun roure. Entremig s’hi ha habilitat un espai rectangular com a camp de futbol. En l’estreta franja que s’allarga al costat est del camp hi ha una zona de pineda, i a l’oest s’hi ha plantat una línia de xiprers. L’espai també és d’interès per les espècies herbàcies del seu sotabosc. Un camí que travessa la finca de les Torres (avui propietat de l’Obra Tutelar Agrària, OTA), permet passejar per l’interior d’aquesta arbreda.</span></span></p> | 08108-46 | Sector nord-est del terme municipal. Al sector anomenat el Pla, vora la masia de les Torres. | 41.5935600,2.2537800 | 437808 | 4604920 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90880-bosc-torres-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90880-bosc-torres-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90880-bosc-torres-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90880-bosc-torres-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90880-bosc-torres-14.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:03 | |||||||||||
| 90895 | Can Petit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-petit | <p><span><span><span lang='DE'>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 182.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Casa de pagès de petites dimensions situada al barri tradicionalment anomenat el Sot. L’habitatge antic consta de tres cossos adossats que formen una planta rectangular, amb planta baixa més un pis. El cos situat més a ponent és més alt i té coberta a un sol vessant, mentre que els dos situats més a llevant tenen coberta a dues vessants però de diferents alçades. Aquests tres cossos han conservat més o menys els volums i la tipologia de casa popular pagesa, per bé que el cobert i galliner adossats al costat sud dificulten la visió del conjunt. És possible que el cos de llevant sigui el més antic i els altres dos s’hi afegissin posteriorment. La façana principal, encarada al sud-est, és molt austera i consta d’una porta i dues finestres superiors de proporcions verticals. Els murs són arrebossats i pintats de blanc, diferenciant els perfil de les pedres cantoneres.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’angle sud-est s’hi ha aixecat una casa de nova construcció.</span></span></span></p> | 08108-47 | Urbanització de l'Estapé. Carrer l'Avet, 22 | <p><span><span><span><span>Aquest barri era anomenat el Sot, Sot de la Coma o bé Sot dels Mussols. Es situa en una fondalada o sot en paral·lel al torrent de Sants o de Merdans, una mica més al nord de l’anomenat Sot dels Nostris. Devia sorgir al llarg del segle XIX. Primitivament ja hi havia dues masies: can Sants i can Camp, i posteriorment s’hi van construir diverses casetes més o menys disperses de tipus popular: can Petit i can Turull (que ja consten a l’Apeo o registre municipal de finques de l’any 1818), can Ponet, can Granota i can Rels i can Fesolet. Aquesta darrera ja no es conserva. Els habitants eren famílies pageses d’extracció popular, amb poques terres, arrendataris o jornalers. Més recentment els propietaris de la gran masia de Vilardebò van anar venent els seus terrenys en els quals han sorgit la resta de cases de la urbanització coneguda com Vilardebò, que s’ajunta amb la de ca l’Estapé.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a can Petit, en l’Apeo o registre municipal de finques de l’any 1818 consta en el número 84 com a casa de Joseph Castells, propietat d’aquest mateix. Antigament també era coneguda com can Tono o can Tona (així apareix en un mapa de 1916). Sembla ser que hi havia viscut una dona que es deia Rosa i l’anomenaven de forma afectuosa Rosetona. Podria ser que de Tona el marit prengués el sobrenom de Tono i això explicaria aquest motiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Als primers decennis del segle XX Josep turull Argemí va comprar la casa. Procedia de la casa veïna de can Turull. Can Petit tenia poca terra i la majoria dels camps que treballaven eren arrendats de can Vilardebò. Antigament l’espai de davant de la casa feia alhora de pati i d'era. Batien amb un cavall propi i amb el corró de pedra que els hi deixaven els de can Rels. Després ventaven amb la màquina de maneta que tenien a terç amb can Ponet i can Turull, bastint a la vora un sol paller.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En els darrers anys la casa s’ha mantingut exteriorment sense gaires reformes, però recentment es va aixecar la nova casa al costat de l’antiga.</span></span></span></p> | 41.5984700,2.2262100 | 435515 | 4605485 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90895-can-petit-14.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90895-can-petit-13.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres denominacions: can TonoDades documentals facilitades pel Centre d’Estudis i Recerca de Lliçà de Vall (CER). Informació oral facilitada pel propietari. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:03 | ||||||
| 90896 | Can Paitora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-paitora | XIX-XX | En ruïna. Teulada parcialment esfondrada | <p><span><span><span>Casa de pagès de petites dimensions, en ruïnes, que forma part d’un barri de cases disperses sorgit prop del carrer de can Segarra i can Serracarbassa. Es troba enmig d’uns camps, pràcticament envoltada de vegetació, i se’n conserva tota l’estructura però la teulada comença a esfondrar-se. Consta d’un cos residencial de planta rectangular, amb planta baixa més un pis i coberta a dues vessants. Es tracta d’una construcció molt modesta que ha conservat els volums originaris i la tipologia de casa popular pagesa. De la façana principal, encarada vers migdia, tan sols es pot veure que té dues finestres superiors, una d’elles emmarcada amb maó. Els murs són de maçoneria, arrebossats i pintats de color blanc. Probablement el cos de l’habitatge es devia ampliar pel costat de llevant, i també s’hi va afegir un cobert adossat a l’angle nord-oest.</span></span></span></p> | 08108-48 | Sector oest del terme municipal. Entre les urbanitzacions de can Prat i can Salgot. | <p><span><span><span>No coneixem notícies històriques d’aquesta casa que, per la seva tipologia constructiva, podria ser obra del segle XIX o principis del XX.</span></span></span></p> | 41.5897000,2.2168200 | 434724 | 4604519 | 08108 | Lliçà de Vall | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90896-cal-paitora-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90896-cal-paitora-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90896-cal-paitora-x.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:03 | |||||||
| 90900 | Can Pau Palla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pau-palla | <p><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 175.</span></span></span></p> | XIX-XX | En estat d'abandonament | <p><span><span><span>Antiga casa de pagès emplaçada prop de la carretera de Sabadell a Granollers, a l’actual polígon de Palaudàries, en un solar que ha quedat lliure de naus. Consta d’un cos de planta allargassada, amb un dels costats esbiaixat, i té planta baixa més un pis. Aquest antic habitatge es devia construir al segle XIX però actualment té més aviat l’aspecte d’una granja funcional, ja que durant molts anys a la part de ponent s’hi criaven gallines. Això va transformar l’aspecte general del conjunt, que adopta més aviat l’aspecte uniformitzat d’una granja de mitjans del segle XX. La façana principal, encarada vers migdia, presenta un seguit de portals de grans dimensions i diverses finestres de distribució irregular, de caire funcional. A la part posterior les obertures són més petites. Els murs són arrebossats amb ciment. La part de ponent, on hi havia la granja, s’hi devia afegir posteriorment.</span></span></span></p> | 08108-49 | Polígon industrial La Serra. Carrer de la Segarra, s/n. En un descampat. | <p><span><span><span>Aquesta casa formava part d’un barri de casetes disperses que es devia formar al segle XIX prop de l’antic camí ral i posterior carretera de Sabadell a Granollers. Ja consta a l’Apeo o registre municipal de finques de l’any 1818, on apareix amb el nom de can Pau de la Palla. Antigament s’hi entrava pel camí propi de la casa des del camí ral, que passava uns metres més al nord. El camí va quedar tallat per la carretera i ara s’hi accedeix directament des d’aquest vial.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Anys enrere la part de ponent va servir com a granja de gallines. Els antics masovers l'any 1966 van construir una altra casa molt a prop que va ser coneguda per ca la Pagesa perquè, a més de tenir un restaurant, s’hi venien ous, pollastres i conills. Més recentment, can Pau Palla és cuidada per un masover.</span></span></span></p> | 41.5710400,2.2128500 | 434374 | 4602450 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90900-cal-paupalla-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90900-cal-paupalla-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90900-cal-paupalla-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90900-cal-paupalla-9.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Dades documentals facilitades pel Centre d’Estudis i Recerca de Lliçà de Vall (CER). | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:03 | |||||
| 90967 | Bosc i riera de can Magarola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-i-riera-de-can-magarola | <p><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 126</span></span></span></p> | <p><span><span>Espai natural amb vegetació de ribera i bosc que s’estén al tram final de la riera o torrent de can Magarola, abans que desemboqui a la Riera Seca; concretament, entre les urbanitzacions de can Prat, la Miranda i El Mirador. El torrent comença una mica més amunt, al Sot de les Serps. En algun tram té un llit ample, encara que l’aigua circuli normalment encaixonada. Als costats de la riera trobem una àmplia zona amb pins, roures i vegetació de ribera. Pel costat de ponent transcorre un camí que és accessible des de diferents punts de la urbanització de can Prat. En el tram final el torrent travessa el polígon de Palaudàries i barreja les seves aigües amb la Riera Seca en el punt on passa la carretera de Granollers a Sabadell. </span></span></p> | 08108-50 | Sector sud-oest del terme municipal. Entre les urbanitzacions de can Prat, la Miranda i El Mirador. | 41.5844400,2.2199600 | 434980 | 4603933 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90967-bosc-riera-magarola-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90967-bosc-riera-magarola-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90967-bosc-riera-magarola-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90967-bosc-riera-magarola-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90967-bosc-riera-magarola-13.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:03 | |||||||||||
| 90968 | Bosc de les Argelagues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-les-argelagues | <p><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 22</span></span></span></p> | <p><span><span><span>Petit bosc que ha quedat com a testimoni envoltat per diferents urbanitzacions i polígons industrials, a l’àrea central del terme de Lliçà de Vall i al sud del torrent de can Sans o de Merdans. Enmig del bosc hi neix un petit torrent que desemboca al torrent de can Sans. És un bosc on predomina el pi, amb algun roure i alzina. També hi abunda l’argelaga, de manera que quan arriba la primavera és molt visible el color groc de la floració d’aquesta planta. S’hi pot accedir pel camí de les Argelagues, que comença a l’est del polígon amb aquest mateix nom, al carrer dit també de les Argelagues. Ben al principi del camí destaca un exemplar de pi força alt conegut com el Pi de les Argelagues. Té un volt de canó de 1,80 m i una capçada d’uns 15 m. En la part més espessa del bosc trobem altres pins també força espectaculars. D’altra banda, avui al costat del bosc hi trobem un camp de colza que també contribueix a donar-li una coloració groguenca quan arriba el bon temps.</span></span></span></p> | 08108-51 | Sector central del terme municipal. Vora el polígon industrial de les Argelagues. Al sud de la urbanització de El Mirador. | 41.5882200,2.2322900 | 436012 | 4604343 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90968-bosc-argelagues-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90968-bosc-argelagues-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90968-bosc-argelagues-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90968-bosc-argelagues-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90968-bosc-argelagues-13.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90968-bosc-argelagues-24.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:03 | |||||||||||
| 90969 | Camí de Sant Valerià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-sant-valeria | <p><span><span><span>DANTI, J; GALOBART, Ll; RUIZ CALONJA, J (1995). <em>La Vall de Tenes. Natura, passat i present d’un racó del Vallès</em>. Mancomunitat de la Vall del Tenes, p. 259.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 211-212.</span></span></span></p> | XVIII-XX | <p><span><span><span>Camí per on, des de temps immemorials, s’anava a l’ermita de Sant Valerià, de Lliçà d’Amunt, on era molt popular un romiatge que aplegava un gran nombre de feligresos dels pobles de l’entorn. Actualment ha quedat com un camí rural, en part asfaltat, amb diferents punts d’especial interès paisatgístic per les panoràmiques que s’hi poden veure.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El camí comença a la carretera de Sabadell a Granollers (C-155, al km. 13), i en un primer tram arriba fins a la urbanització El Mirador. Els primers metres (fins davant de Cantallops) es corresponen amb l’antic camí ral. Però el camí ral continuava cap a l’oest en sentit transversal. El Camí de Sant Valerià enfila en direcció nord-oest per una carena envoltada de camps i amb excel·lents vistes sobre el territori polièdric de Lliçà de Vall: un mosaic on es barregen espais verds i àrees urbanitzades. Després de travessar la urbanització El Mirador, passant pel costat de la moderna capella de la Mare de Déu de Montserrat, en un segon tram el camí arriba a la urbanització de can Salgot, ja en terme de Lliçà d’Amunt. Travessa aquesta urbanització i arriba a l’ermita de Sant Valerià, que està situada a la cara nord.</span></span></span></p> | 08108-52 | Sector oest del terme municipal | <p><span><span><span>L’església de Sant Valerià “de Roberts” (en terme de Lliçà d’Amunt) està documentada des del segle XIII, al segle XVI es reedificà o potser es traslladà al lloc actual, i la construcció que avui es pot veure és del segle XVIII. En aquest indret s’hi celebrava un dels aplecs més populars de la comarca el segon diumenge després de Pasqua. Actualment es continua celebrant aquest aplec el segon cap de setmana després de la primera Pasqua o Pasqua Florida.</span></span></span></p> | 41.5836900,2.2291900 | 435749 | 4603842 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90969-cami-sant-valeria-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90969-cami-sant-valeria-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90969-cami-sant-valeria-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90969-llica-vista-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90969-cami-sant-valeria-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90969-cami-sant-valeria-12.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90969-cami-sant-valeria-13.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Camí senyalitzat dins les rutes de senderisme d’àmbit local i per fer en bicicleta. | 98|94 | 2153 | 5.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:03 | ||||||
| 90971 | Can Patiràs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-patiras-1 | <p><span><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 174.</span></span></span></span></p> | XIX-XX | Casa molt transformada | <p><span><span><span>Antiga casa de pagès, avui molt transformada, que forma part del barri de cases disperses que va sorgir prop de Serracarbassa. Consta d’un petit cos residencial de planta quadrada (amb planta baixa més un pis) que té adossats a cada costat cossos que sobresurten lleugerament, més un cobert a llevant. La construcció manté més o menys els volums originaris, però les obertures s’han reformat completament en els darrers anys i ara estan revestides d’uns emmarcaments dentats. Així mateix, la casa s’ha dotat d’un sòcol amb revestiment de pedra i els murs s’han pintat de color rosat.</span></span></span></p> | 08108-53 | Urbanització de can Prat. Carrer de Sant Jaume, s/n | <p><span><span><span>Aquesta casa ja apareix a l’Apeo (registre de finques i cases) de 1818. Segons Garcia-Pey, l’home que va construir-la ho va fer a base d’anar pujant pedres de la riera amb un sac, i la gent li deia: “Així has de fer-te-la? Ja patiràs!”. Més endavant de la casa, ara formant part també de la urbanització de can Prat, hi tenia una peça de terra que se’n deia la Vinya de can Patiràs. L’any 2013 a can Patiràs s’hi va establir el centre caní Conductcan.</span></span></span></p> | 41.5885700,2.2166000 | 434704 | 4604394 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90971-can-patiras-5.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:03 | ||||||
| 90976 | Ca n’Oliveres Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-noliveres-nou | <p><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 252.</span></span></span></p> | XIX-XX | Cases molt transformades i en estat de conservació divers | <p><span><span><span>Conjunt format per diverses cases, avui molt modificades, que s’han anat construint adossades a ca n’Oliveres Nou i ara formen una mena de carrer. Ca n’Oliveres Nou és la que actualment està pintada de color rosat. Conserva els volums originaris i l’estructura tripartida que es pot observar encara en els tres eixos d’obertures de la façana principal, però les obertures han estat totalment renovades en els darrers anys. La resta d’habitatges són més recents i es van construir adaptant antics coberts. A la part posterior i a llevant les cases disposen de coberts i magatzems diversos de construcció també força recent.</span></span></span></p> | 08108-54 | Avinguda Catalunya, 30 | <p><span><span><span>Per escriptures que es conserven a ca n’Oliveres Nou la casa podria haver-se bastit entorn de 1890. Francisco Serra Torrents, avi de l’actual propietari, ja va viure aquí. Procedia del mas Gordi, les terres del qual s’estenien fins aquest punt, per on passava la carretera de Parets, construïda entorn de 1917. Francisco era conegut com el Xiol Petit o el Xiolet; per això la casa era coneguda amb aquest motiu. Tanmateix, sembla que el sobrenom no agradava a la família i el van canviar per ca n’Oliveres. Però no se sap amb certesa el motiu d’aquest sobrenom, ja que el cognom de la família és Serra. S’ha dit que és perquè els Serra havien estat masovers de ca n’Oliveres Vell, i el cert és que fins a finals del segle XIX els masovers d’aquesta antiga casa tenien per cognom Serra. Tanmateix, els descendents de la família afirmen que els seus avantpassats procedien del mas Gordi i que no havien estat mai masovers de ca n’Oliveres Vell. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El fill i hereu de Francisco fou Vicenç Serra. Al llarg dels anys altres membres de la família van construir cases al costat de la més antiga, aprofitant antics coberts. Es tracta de cases força modernes. La més nova és la que està situada a l’extrem oest, de la dècada de 1960.</span></span></span></p> <p> </p> | 41.5787700,2.2367900 | 436377 | 4603290 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90976-can-oliveres-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90976-can-oliveres-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres denominacions: can XioletDades documentals facilitades pel Centre d’Estudis i Recerca de Lliçà de Vall (CER), i informació oral facilitada pel propietari. | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:03 | |||||
| 90985 | Can Tià Sans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tia-sans | <p><span><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 226.</span></span></span></span></p> | XX | Rehabilitació que ha alterat substancialment la tipologia constructiva originària | <p><span><span><span>Antiga casa de pagès, avui força modificada, que es troba emplaçada en un barri de cases disperses que es va formar a redós de la carretera de Parets. Consta d’un cos residencial de planta quadrada (amb planta baixa més un pis) que té cossos més baixos adossats a banda i banda. La casa ha conservat més o menys els volums originaris, però les obertures s’han refet completament i la tipologia de casa de pagès popular ha quedat força alterada. La façana principal, encarada vers migdia, s’estructura en base a dos eixos d’obertures amb la porta al mig, i té un rellotge de sol a la part superior. Els murs són actualment arrebossats i pintats de blanc. </span></span></span></p> | 08108-55 | Carrer Oliveres, 4 | <p><span><span>A principis de segle XX es va construir la carretera que vertebra el municipi de Lliçà de Vall de nord a sud, comunicant Parets del Vallès pel sud i enllaçant amb la carretera de Sant Llorenç Savall pel nord. L’any 1908 a l’Ajuntament es parlava de la redacció del projecte, i l’obra sembla que es va fer efectiva entorn de 1917. Probablement al voltant d’aquests anys es devia construir can Tià Sans i algunes de les altres casetes que van formar un barri dispers al voltant de la carretera. Segons notícies orals, la casa fou construïda per Sebastià Brunés Entreaigües, avi de l’actual propietària. Era coneguda igualment per can Tià Sans i per ca la Mestra, ja que hi va viure una mestra de l’escola. El motiu popular de la casa, doncs, és un derivat del nom “Sebastià”.</span></span></p> | 41.5791500,2.2354400 | 436265 | 4603334 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90985-can-tia-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90985-can-tia-4.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres denominacions: ca la Mestra. Notícies orals facilitades per la propietària | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:03 | |||||
| 91009 | Can Padró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-padro-3 | <p><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 167</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Antiga casa de pagès de dimensions força grans que es troba en un barri de cases disperses que es va originar a redós de la carretera de Parets. Consta d’un cos residencial de planta rectangular (amb planta baixa més un pis) que té diversos cossos annexos als costats nord i oest. La casa ha conservat més o menys el volum i la tipologia originària de casa popular pagesa. La façana principal, encarada vers migdia, s’ordena en base a dos mòdols més o menys simètrics que semblen correspondre a dos habitatges. Cadascun amb un eix central d’obertures on hi ha una porta i un balcó al damunt, més finestres laterals. Els murs són actualment arrebossats i pintats de blanc. En la resta de façanes les obertures són més irregulars i queden alterades per la construcció dels cossos adossats, que a la part posterior generen una terrassa i a l’oest una àmplia eixida. La casa ha conservat una àmplia zona de pati i horts al seu voltant.</span></span></span></p> | 08108-56 | Avinguda de Catalunya, 1 | <p><span><span><span>A principis de segle XX es va construir la carretera que vertebra el municipi de Lliçà de Vall de nord a sud, comunicant Parets del Vallès pel sud i enllaçant amb la carretera de Sant Llorenç Savall pel nord. L’any 1908 a l’Ajuntament es parlava de la redacció del projecte, i l’obra sembla que es va fer efectiva entorn de 1917. Probablement al voltant d’aquests anys es devia construir can Padró i algunes de les altres casetes que van formar un barri dispers al voltant de la carretera. La família de cognom Padró féu construir aquesta casa i hi van venir a viure procedents de ca la Madalena, del barri Xiol, que també s'anomenà cal Padró.</span></span></span></p> | 41.5797100,2.2359300 | 436307 | 4603395 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91009-can-padro-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91009-can-padro-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:03 | |||||||
| 91041 | Can Tender | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tender | <p><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 225</span></span></span></p> | XX | La tipologia constructiva originària ha estat parcialment alterada i l'estat de conservació és desigual | <p><span><span><span>Antiga casa de pagès de petites dimensions que es troba emplaçada en un barri de cases disperses que es va formar a redós de la carretera de Parets. Consta d’un cos residencial de planta rectangular (amb planta baixa i golfes) que té adossat un cobert a llevant. La casa ha conservat més o menys el volum originari, per bé que les obertures s’han refet en bona part i la tipologia de casa de pagès popular ha quedat parcialment alterada. La façana principal, encarada vers migdia, es distribueix en tres obertures, amb la porta al mig, i el carener de la teulada és paral·lel a la façana. Els murs són actualment arrebossats i pintats de blanc.</span></span></span></p> | 08108-57 | Carrer Oliveres, 2 | <p><span><span><span>A principis de segle XX es va construir la carretera que vertebra el municipi de Lliçà de Vall de nord a sud, comunicant Parets del Vallès pel sud i enllaçant amb la carretera de Sant Llorenç Savall pel nord. L’any 1908 a l’Ajuntament es parlava de la redacció del projecte, i l’obra sembla que es va fer efectiva entorn de 1917. Probablement al voltant d’aquests anys es devia construir can Tender. Segons dades del cadastre, no sempre fiable, l’any de construcció d’aquesta casa és el 1923. Antigament hi tenien vaques i aviram, on venien llet, ous, pollastres i el que collien a l'hort. Aquesta activitat fou considerada per la gent com anar a la tenda, i així va sortir el nom de la casa d'en Tomàs Xicota Guasch. El cognom Xicota, força estès al municipi, tal vegada provindria de la casa de can Xicota de Lliçà d'Amunt.</span></span></span></p> | 41.5791200,2.2359100 | 436304 | 4603330 | 1923 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91041-can-tender-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91041-can-tender-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:03 | |||||
| 91044 | Barri Xiol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-xiol | <p><span><span><span>BADIA PUIG, Carme (2004). <em>Ara sí que hi som. Humor popular a la Vall del Tenes. Recull de xistes, acudits i anècdotes</em>. Pagès Editors, Lleida, p. 223.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRERAS FONT, Núria et al. (1999). Lliçà de Vall, 1.000 anys d’història. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 134-135.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall. P. 26-27, 125, 128, 148-149, 228, 243, 250-251. </span></span></span></span></span></p> | XVIII-XX | Estat de conservació desigual. La majoria de cases han estat alterades substancialment. | <p><span><span><span>Barri o raval amb diverses cases pageses populars que es va formar a redós de l’antic mas o casa Xiol i que està emplaçat en un camí que comunica amb la carretera de Parets. Consta d’unes sis cases que han conservat de manera desigual la tipologia constructiva originària. La majoria estan arrenglerades tot formant un petit carrer, que en aquest sector fa un revolt en angle recte. D’oest a est són can Bertran, can Many, can Bartroldo i ca la Madalena. Separades a l’altra banda del camí i una mica més a l’est hi ha dues cases més, actualment unificades, que són can Ton i can Victorino. Aquesta última havia estat un molí. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La casa que ha conservat millor la tipologia tradicional és can Bartroldo (l’antic mas Xiol). La seva façana principal és estreta però ha mantingut perfectament les característiques d’un casal rural que es podria datar entre els segles XVI-XVIII. S’estructura en dos eixos d’obertures verticals, amb un magnífic portal adovellat que té gravat l’escut de Catalunya i finestres emmarcades amb pedra carejada, amb ampits motllurats. En una de les llindes hi ha gravat l’anagrama IHS. És una casa amb planta baixa més un pis, de planta rectangular que s’allarga considerablement per la part posterior. Les cases veïnes estan alineades amb aquesta façana, encarada vers migdia. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En general la resta de cases del barri han conservat més o menys els volums originaris però amb modificacions substancials que n’han alterat la tipologia tradicional. Per la part posterior han estat ampliades amb diversos cossos annexos.</span></span></span></p> | 08108-58 | Carrer del Xiol, núms. 6, 7, 11 i 13. Camí de can Coll, núms. 7 i 8. | <p><span><span><span><span>En un principi en aquest indret hi havia el mas o la casa Xiol. Ja apareix documentada en el fogatge de 1553 com a casa de Jaume Colomer, àlies Xiol. Al segle XIX la casa pertanyia a can Coll i hi habitava un masover. Per aquest sector hi passava la mina de can Coll, que és d’origen medieval i ja està documentada l’any 1398. La mina nodria un molí fariner (el molí de can Xiol, situat a l’actual casa de cal Victorino) i un rentador, de construcció més recent i que encara es conserva. Més tard can Xiol va passar a anomenar-se ca l’Andreuet i actualment can Bartroldo. Sembla que a can Bartroldo hi havia hagut escola. </span><span>L’origen del motiu de la casa, segons explica GARCIA-PEY (1999: 26), és que el nen de la casa va fer la primera comunió i estrenava vestit, segurament poc habitual a l’època. Això va fer exclamar: “mira sembles el Bartrolo!”, en relació a un acudit que era popular en aquell moment.</span> Així mateix, en un llibre de Carme Badia (2004: 223) sobre humor popular a la Vall del Tenes s’explica una anècdota referida a cal Bartroldo.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A redós de l’antic mas de can Xiol s’hi va construir el molí, probablement a la segona meitat del segle XVIII, i després la resta de cases, al final del mateix segle o ja a principis del XIX, ja que moltes consten a l’Apeo o registre municipal de finques de l’any 1818.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa a les cases individualment, podem dir que ca la Madalena originàriament era anomenada can Padró, ja que hi vivia una família amb aquest cognom, de la qual se’n té constància almenys des de 1776. A principis de segle XX la família Padró va construir una casa nova a l’avinguda de Catalunya, que va passar a anomenar-se can Padró i la vella, al barri Xiol, ca la Madalena, ja que hi vivia una àvia que es deia Magdalena.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Can Many podria ser que antigament s’anomenés Casa Viudas, la qual ja consta a l’Apeo de 1818. Després fou coneguda com Ca la Nuadora, i en aquesta època es diu que l’àvia havia treballat el cànem. Finalment la casa va passar a ser coneguda com can Many.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Finalment, can Betran era coneguda antigament com can Marieta de l’era. Després hi va anar a viure Alfons Bertran, també conegut com el Fonso. D’aquí que la casa va passar a ser coneguda indistintament com can Fonso o can Bertran.</span></span></span></span></p> | 41.5802600,2.2384000 | 436513 | 4603455 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91044-barri-xiol-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91044-barri-xiol-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91044-barri-xiol-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91044-barri-xiol-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91044-mina-can-coll-sector-xiol-8.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-09-19 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | A can Many es conserva una inscripció, a l’interior de la casa, de finals del segle XIXDades documentals facilitades per l’Arxiu Municipal i pel Centre d’Estudis i Recerca de Lliçà de Vall (CER). Informació oral facilitada pels propietaris | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:03 | |||||
| 91046 | Rentador de can Xiol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rentador-de-can-xiol | <p><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall. P. 251.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Rentador o safareig emplaçat al barri Xiol, pocs metres darrera la casa de can Ton i can Vitorino, que antigament havia estat un molí fariner. Es nodreix amb aigua que prové de la mina de can Coll, que discorre en paral·lel al camí que anava antigament cap a la masia de can Coll, que es troba uns 500 m al nord. El rentador es troba adossat a un marge del camí i té una planta rectangular força allargada (mesura 7 metres de llarg per 0,45 d’ample). És obrat, o probablement refet, amb ciment i té una lleixa inclinada feta de maons. L’aigua entra directament de la mina pel costat nord i, pel costat oposat, segueix soterrada cap a can Ton i can Vitorino, mentre que un ramal és desviat lateralment cap a una petita bassa o estany on actualment hi ha oques. És l’antiga bassa del molí.</span></span></span></p> | 08108-59 | Sector sud del terme municipal. Barri Xiol. Camí de can Coll. | <p><span><span><span>En un principi en aquest indret hi havia el mas o la casa Xiol. Ja apareix documentada en el fogatge de 1553 com a casa de Jaume Colomer, àlies Xiol. Al segle XIX la casa pertanyia a can Coll i hi habitava un masover. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Per aquest sector hi passa la mina de can Coll, que té un origen com a mínim a l’època medieval. La primera referència documental que se’n coneix és un establiment fet pel Reial Patrimoni l’any 1398. Al seu inici tenia com a finalitat principal proporcionar la força motriu per fer anar els diversos molins que es trobaven al llarg del seu curs i, secundàriament, crear algun petit regadiu. Amb els anys l’aigua de la mina es va utilitzar per a d’altres funcions: el regadiu es va ampliar amb una horta d’extensió considerable a la part final del canal. La mina també proveïa les diverses basses d’amarar cànem, un conreu que va ser molt important a la zona fins a principis del segle XX, un pou de glaç a can Coll i diversos safarejos o rentadors. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquest sector la mina nodria un molí fariner (el molí de can Xiol, situat a l’actual casa de cal Vitorino) i el rentador. El molí ja està documentat a la segona meitat del segle XVIII. Del rentador no en coneixem notícies antigues. Sabem que el rentador de les Casetes, de característiques similars, fou construït pels volts de 1910. Probablement el rentador de can Xiol es va construir també en aquesta època, encara que no es pot descartar que fos una mica anterior.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A redós de can Xiol s’hi va anar construint la resta del barri, probablement a finals de segle XVIII o principis del XIX, ja que moltes de les cases ja consten a l’Apeo o registre municipal de finques de l’any 1818. En aquest rentador hi anaven a feinejar les dones del barri Xiol i de més enllà.</span></span></span></p> | 41.5803300,2.2387600 | 436543 | 4603462 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91046-rentador-xiol-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91046-rentador-xiol-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91046-rentador-xiol-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91046-rentador-xiol-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91046-rentador-xiol-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91046-rentador-xiol-5.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:03 | |||||||
| 91277 | Can Camp | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-camp-4 | <p><span><span><span><span>BADIA PUIG, Carme (2004). <em>Ara sí que hi som. Humor popular a la Vall del Tenes. Recull de xistes, acudits i anècdotes</em>. Pagès Editors, Lleida, p. 226.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>BUSTO VEIGA, Anna M. (2017). <em>Els nostres records. A l’Arxiu Municipal de Lliçà de Vall</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 10, 36.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRERAS FONT, Núria et al. (1999). <em>Lliçà de Vall, 1.000 anys d’història</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 37, 131.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 38-39.</span></span></span></span></p> | XVI-XXI | <p><span><span><span>Antiga masia de dimensions modestes emplaçada vora el torrent de Sants o de Merdans, en el barri anomenat el Sot. Es tracta d’un edifici que ha conservat més o menys els volums originaris però molt transformat en els darrers temps, de manera que ha perdut gairebé totalment la fesomia tradicional. Consta de dos cossos adossats d’alçades lleugerament diferents (amb planta baixa més un pis), i té adossat un cos a la part posterior i un porxo al lateral. La façana principal, encarada vers migdia, s’estructura en dos eixos d’obertures verticals a cada cos, no del tot simètrics. El cos de la dreta es caracteritza per dos balcons al primer pis, de construcció molt moderna. En la resta de façanes les obertures han estat igualment transformades.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Antigament, la casa tenia un portal de mig punt amb dovelles, els murs eren fets de pedres i còdols, i les finestres de totxo.</span></span></span></p> | 08108-60 | Carrer Camí del Sot, s/n | <p><span><span><span><span>Aquest barri era anomenat el Sot, Sot de la Coma o bé Sot dels Mussols. Es situa en una fondalada o sot en paral·lel al torrent de Sants o de Merdans, una mica més al nord de l’anomenat Sot dels Nostris. Primitivament ja hi havia dues masies: can Sants i can Camp. El mas de can Camp està documentat per primera vegada en el fogatge de 1515, on apareix Joan Camp. En el fogatge de 1553 el mas està associat a Bertomeu Camp. En un document de 1567 s’esmenta que els propietaris aleshores eren Joan Marçal Camps i la seva muller Francisca, els quals van vendre unes terres a Antic Oliveres. També es diu que abans aquest mas s’havia anomenat Tareu. </span>En un document de l’arxiu parroquial de 1596 se l’anomena can Camp o can Campet. <span>En un document de l’any 1633 es diu també que antigament el mas havia tingut la denominació de Mont Oliva o Matacabres. En aquest moment el propietari era Jaume Camps, que havia de pagar al monestir de Sant Pere de les Puel·les un cens consistent en un parell de capons per Nadal més 20 ous en altres festivitats (CARRERAS, 1999: 37). La família Camp es va mantenir al front del mas almenys fins l’any 1786, segons consta en un document del fons Ricard Querol. En canvi, a principis del segle XIX, en l'Apeo de 1818 consta que era propietat de Joan Vilardebò i Morera, de Mataró, i que el mas ja era habitat per un masover. A la dècada de 1940 van comprar la casa una gent de Santander que tenien cavalls. En un llibre de Carme Badia (2004: 226) sobre humor popular a la Vall del Tenes s’explica una anècdota referida a aquesta època.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A finals del segle XX la casa es trobava en força mal estat. Entorn del 2000 la van comprar els actuals propietaris i la van rehabilitar.</span></span></span></span></p> | 41.6000700,2.2235300 | 435293 | 4605665 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91277-mas-camps-7.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91277-mas-camps-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91277-mas-camps-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91277-mas-camps-4.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-09-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Una de les bigues de l’interior tenia inscrita la data 1886. Altres denominacions: mas Camps.Dades documentals facilitades per l’Arxiu Municipal i pel Centre d’Estudis i Recerca de Lliçà de Vall (CER). | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:03 | ||||||
| 91381 | Can Rabassola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rabassola | <p><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 196-198.</span></span></span></p> | XVIII-XX | <p><span><span><span>Antiga casa de pagès de dimensions mitjanes, emplaçada a peu de l’antic camí ral, avui molt transformada per les darreres reformes que s’hi han practicat, de manera que ha perdut en bona part la fesomia tradicional. La construcció manté els volums antics però les obertures han estat remodelades modernament i els murs s’han arrebossat i pintat de blanc. Consta d’un cos residencial de planta rectangular (amb planta baixa més un pis) i té adossat un cos més baix al costat de llevant. La façana principal, encarada vers migdia i alineada amb l’antic camí, conserva més o menys la disposició de les obertures antigues, que s’agrupaven en quatre eixos verticals, amb una escala exterior a l’extrem oest que ja no existeix. Les obertures majoritàriament eren emmarcades amb maó. Per la part posterior el cobert de llevant s’ha condicionat com a porxo.</span></span></span></p> | 08108-61 | Camí de Sant Valerià, 34 | <p><span><span><span>Segons tradició oral de la família, a la casa hi havia una rajola amb una inscripció de l’any 1777 que podria indicar la data dels inicis de la construcció, però aquesta rajola no s’ha conservat. També es diu que el sobrenom de Rabassola, que fa referència a un tipus de bolet, vindria del fet que van trigar molt temps a construir la casa, fins al punt que a l’indret ja hi havien sortit aquests bolets. Les primeres escriptures són de l’any 1803. Joan Oriach Gurri hi ven la peça de terra a Joan Serra Soley, alies Rabassola. En l’Apeo o registre municipal de finques de l’any 1818 la casa consta amb la denominació de “can Serra i Rabaxola”, de Joan Serra. Es va aixecar al peu del camí ral de Sabadell a Granollers, i una part del seu recorregut coincidia també amb el Camí de Sant Valerià, que és el nom actual del carrer. Les terres eren del mas Cantallops, que és el més antic de la zona i es troba en una situació molt propera, avui en ruïnes. A can Rabassola van pagar censos a Cantallops fins que, fa unes dècades, es van redimir. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Joan Serra Soley es va casar amb Francisca Garriga Nadal, el seu fill i hereu fou Vicens Serra Garriga. Aquest es casà amb Josefa Argemí Viñoles. L’hereva fou una pubilla: Rosa Serra Argemí, casada amb Pere Ramon Serra. El seu fill i hereu fou Jacint Ramon Serra, casat amb Maria Grau Brunés. El seu fill i hereu fou Pere Ramon Grau, casat amb Francisca Arimon Congost. Són els pares de l’actual propietària.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En un principi la casa era més petita i ocupava només la part central. El carener de la teulada era perpendicular a la façana principal. Així es pot veure en una pintura feta per l’artista de Parets del Vallès Jaume Carreras Carreras, possiblement de la dècada de 1940. En aquest quadre també s’hi veu un paller de pal a un costat de la casa. Pels volts de 1948 l’habitatge s’amplià pels costats i el carener va passar a ser paral·lel a la façana principal, tal com és ara. Primer la part davantera i més tard es va continuar l’ampliació cap al darrera. Al costat dret hi havia un forn de pa. L’any 1954 el pis de dalt es va habilitar com a habitatge independent pel casament de Pere i Francisca. Una escala a la part oest de la façana donava accés a aquest habitatge. Fins l’any 1961 la llum elèctrica no va arribar a la casa. Fou l’any que va morir Maria Grau Brunés. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Més recentment, la reforma més important es va realitzar l’any 1966. Aleshores la casa va quedar pràcticament tal com es pot veure actualment. Una part de l’antic cobert adossat a llevant es va incorporar a l’habitatge i a l’interior encara es conserva una menjadora. Les escales exteriors es van mantenir fins l’any 1984.</span></span></span></p> | 41.5825800,2.2326100 | 436033 | 4603717 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91381-can-rabassola-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91381-can-rabassola-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91381-can-rabassola-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91381-can-rabassola-quadre.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | La casa tenia una bassa que estava emplaçada dins l’actual rotonda de la carretera de Granollers a Sabadell amb el camí de les Argelagues. Servia per amarar el cànem, per regar els horts i també com a rentador, on hi anaven no només els habitants de can Rabassola sinó també dones del veïnat de la Ganiveta. Per aquí passava el rec de can Coll, que tenia un sifó o bufador que estava a un costat i altra de la carretera. Amb l’ampliació de la carretera el sifó es va perdre. Al costat de la riera de Merdans encara es conserva un pilar del sifó. El pare de l’actual propietària, Pere Ramon Grau, encara hi anava a treure el trestellador perquè l’aigua arribés al camp.Es conserven unes rajoles amb les inicials PR (corresponents a Pere Ramon Grau) i AM (podrien ser les inicials d’Antònia i Mercè, filles de Jacint Ramon Serra).Les rabassoles, també conegudes com a múrgoles o barrets de capellà, son una mena de bolets comestibles que creixen en tot tipus d’habitats, però especialment en terres remogudes. Informació facilitada per la propietària, i dades documentals facilitades pel Centre d’Estudis i Recerca de Lliçà de Vall (CER). | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:03 | ||||||
| 91395 | Can Cantallops | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cantallops | <p><span><span><span>CARRERAS FONT, Núria et al. (1999). <em>Lliçà de Vall, 1.000 anys d’història</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 36.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 39-40.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>PLANAS MARESMA, Jordi [coordinador] (2006). <em>Alcaldes i alcaldesses del Vallès Oriental (segle XX). Diccionari biogràfic</em>. Museu de Granollers. (Consultable a internet: </span></span></span></span><a href='http://www.alcaldesialcaldessesdelvallesoriental.net/'>http://www.alcaldesialcaldessesdelvallesoriental.net/</a>)</span></span></span></p> | XV-XX | Casa totalment en ruïnes i entorn envaït per la vegetació | <p><span><span><span>Antic mas, d’origen medieval, que avui es troba totalment en ruïnes, situat a peu del que havia estat camí ral de Granollers a Sabadell. L’indret es troba molt cobert per bardisses i, en l’estat actual, tan sols es detecten fragments de murs molt parcials al costat sud-est del camí, en una àrea relativament gran. Segons informació oral, a la part posterior de la casa es conserva un forn de pa, i al costat del camí asfaltat que baixa cap a la carretera hi ha l’antic pou de la casa, avui tapat. També es diu que a les feixes de la part posterior, tocant al camp, hi havia unes escales que portaven cap a un túnel. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Per una pintura feta de la dècada de 1950, quan la casa encara s’aguantava dreta, podem veure que la façana principal estava encarada cap al nord-oest, vers el camí. Tenia dos portals i el carener paral·lel a la façana, i disposava d’àmplies zones de coberts a ambdós costats.</span></span></span></p> | 08108-62 | Sector central del terme municipal, al barri de les Ganivetes | <p><span><span><span>Aquest mas és d’origen medieval i la primera referència coneguda es troba al fogatge de 1497, on s’esmenta com a Cantallops. En el fogatge de 1515 hi apareix a nom de Pere Cantallops, i en el fogatge de 1553 a nom de Joan Cantallops. Posteriorment, com a mínim des de començaments del segle XVII, va passar a la família Gurri. Així consta en un document de l’Arxiu de Sant Pere de les Puel·les de l’any 1634. Llavors el possessor era Jaume Gurri, que pel mas Cantallops pagava un cens a aquest monestir benedictí de la ciutat de Barcelona consistent en quatre sous per Nadal (CARRERAS et al., 1999: 36). Més endavant, el mas ja era més conegut com a Gurri de la Serra, sense que deixés de perdre mai l’antiga denominació de Cantallops. Així mateix, hi havia un altre mas que s’anomenava Gurri del Pla, documentat al segle XVII (1659).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Relatives al segles XVII i XVIII coneixem altres referències. En el llibre de visites pastorals de la parròquia de Lliçà de Vall l’any 1671 s’esmenta la casa Gurri de la Serra, i l’any següent hi consta en Jaume Gurri de la Serra. En el mateix llibre, l’any 1682 hi consta un testament de Francisco Gurri, prevere de la parròquia de Sant Miquel Arcàngel de Barcelona, que era fill de la casa Gurri del Pla. Com a administradors hi consten, entre d’altres, Joseph Gurri del Pla i Jaume Gurri de la Serra. Novament, al llibre de visites pastorals, l’any 1713 s’esmenta el mas Gurri de la Serra o can Cantallops, propietat aleshores de Joseph Argemí. Aquestes dues mateixes denominacions s’esmenten també l’any 1744.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Ja a principis del segle XIX, en l’Apeo o registre municipal de finques de l’any 1818 hi consta can Gurri de la Serra, aleshores propietat dels hereus de Joan Floriach i Gurri. Per tant, en els anys anteriors hi havia hagut el casament d’una pubilla Gurri amb un Floriach.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons tradició oral, com que Cantallops es trobava a peu de camí ral havia fet funcions d’hostal i s’hi podia fer parada i fonda. En temps més antics devia ser un mas relativament pròsper, i des de finals del segle XVIII o principis del XIX va propiciar que a les seves terres s’hi aixequessin casetes pageses, com ara can Rabassola. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la dècada de 1930 el propietari de Cantallops era Josep Oriach i Pera (1869-1944), que fou alcalde de Lliçà de Vall en dues ocasions. D’ideologia conservadora, fou membre de la primera junta directiva del Sindicat Agrícola, Comercial i Industrial del Vallès, creat el 1916. Al començament dels anys vint va ser el jutge municipal de Lliçà. El 1927 era el primer contribuent del municipi en concepte de propietats urbanes. Fou alcalde de Lliçà en dues ocasions. El febrer de 1930 va ser escollit alcalde pel consistori format després de la caiguda de Primo de Rivera. Ocupà aquest càrrec fins a la proclamació de la Segona República, l’abril de 1931. Durant aquest primer mandat va aconseguir que s’establís a Lliçà el servei diari de correus. El gener de 1932 Oriach, que havia continuat a l’Ajuntament com a regidor, va tornar a ser alcalde, fins que va dimitir el maig de 1932 perquè no es veia capacitat per fer front a la complexitat creixent dels assumptes municipals. Va continuar exercint com a regidor fins el març de 1933. Durant la Guerra Civil va haver de marxar de Lliçà i es va refugiar a casa d’una filla seva a Mataró (PLANAS, 2006).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Després que Josep Oriach Pera morís l’any 1944 va heretar la casa el seu fill i hereu Pere Oriach Ramon. Segons es diu, el nou hereu portava un tren de vida que el va portar a la ruïna i va haver d’emigrar a l’Argentina. García-Pey (1999: 39) afegeix que va acabar sent una casa molt pobra i “quan els portaven alguna carta i havien de pagar cinc cèntims, sempre els deien que podien pagar-los però que no en tenien d'engrunats”. A la dècada de 1950 la casa encara es conservava íntegrament, segons es pot veure en una pintura realitzada en aquests anys per l’artista de Parets del Vallès Jaume Carreras Carreras. En els anys posteriors la casa ja estava en total decadència, va quedar abandonada i va caure en un ràpid procés de ruïna.</span></span></span></p> | 41.5822700,2.2308800 | 435888 | 4603683 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91395-cantallops-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91395-cami-ral-cantallops-20.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91395-cantallops-pintura-retallada_1.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Dades documentals facilitades pel Centre d’Estudis i Recerca de Lliçà de Vall (CER). | 94|98|85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:03 | |||||
| 91404 | Camí ral de Granollers a Sabadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-granollers-a-sabadell | <p><span><span><span>BUSTO VEIGA, Anna M. (2017). <em>Els nostres records. A l’Arxiu Municipal de Lliçà de Vall</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, P. 65-68.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRERAS FONT, Núria et al. (1999). <em>Lliçà de Vall, 1.000 anys d’història</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 21.</span></span></span></p> <p><span><span><span>DANTI, J; GALOBART, Ll; RUIZ CALONJA, J (1995). <em>La Vall de Tenes. Natura, passat i present d’un racó del Vallès</em>. Mancomunitat de la Vall del Tenes, p. 79.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 36-37.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GARRIGA, Joan (1991). <em>De Licano Subteriore a Lliçà d’Avall/de Vall</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 16-17.</span></span></span></p> | I-XX | Només es conserva un petit tram del camí | <p><span><span><span>De l’antic camí ral de Sabadell a Granollers en terme de Lliçà de Vall se’n conserva un tram d’uns 200 m, a la zona de Cantallops, on el traçat ha mantingut les característiques tradicionals. Amb la construcció de la carretera (actual C-155) i amb la urbanització en els últims decennis del sector més oriental del terme municipal la major part del traçat de l’antic camí s’ha perdut.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Des del terme de Granollers, per l’est, el camí entrava a Lliçà prop de la masia de can Gurri i seguia cap a can Coll, en direcció oest. Al km. 13 de l’actual Carretera C-155 coincidia en un tram d’uns 200 m amb el camí de Sant Valerià, a la zona de can Rabassola. Aquest tram es troba actualment asfaltat. Després el camí ral girava vers el sud-oest i seguia en paral·lel a l’actual carretera. </span></span></span></p> <p><span><span><span>És en aquest sector, entre l’antic mas de Cantallops (avui totalment en ruïnes) i un barri dispers abans de l’actual urbanització de la Miranda, on s’ha conservat el traçat del camí amb les característiques tradicionals. Es tracta d’un camí carreter amb un recorregut força planer i sense traces d’empedrat. Els marges del camí conserven en algun punt reforços de pedra seca. Després de travessar un petit torrent per un gual el camí penetra de nou en zona semiurbana. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El camí segueix, ara ja asfaltat, per un carrer paral·lel a la carretera on hi ha algunes cases disperses i que desemboca al carrer Menorca de la urbanització de la Miranda. Continuava pel polígon de la Serra al llarg del carrer anomenat precisament Camí Ral i, una mica abans d’arribar a la masia de can Valls, continuava en la mateixa direcció sud-oest, cap a la zona de Gallecs, mentre que l’actual carretera fa un giragonsa cap al nord.</span></span></span></p> | 08108-63 | Sector central del terme municipal, prop de l'antic mas de Cantallops | <p><span><span><span><span>En època romana per aquest territori hi passaven diverses vies o camins romans. </span>La ruta principal era la Via Augusta, que entrava a la península per la Jonquera i arribava fins a Cadis. Una variant transcorria per la costa, passant per Blanda (Blanes), Iluro (Mataró) i Barcino (Barcelona). L’altra variant, coneguda com el Camí dels Vasos Apol·linars, sí que transcorria directament per territori de Lliçà de Vall tot fent un recorregut més interior a través de la depressió prelitoral del Vallès. <span>Venia de Girona i passava per la Vila Semproniana (Granollers) en direcció a Arragonem (Sabadell) i Ad-Fines (Martorell). En el tram de Lliçà de Vall aquesta via devia fer un itinerari semblant al del posterior camí ral, que coincideix força amb l’actual carretera C-155. El punt de confluència dels principals camins era la Vila Semproniana (Granollers) per on hi passava encara una via que unia Barcelona i Ausa (Vic) i una altra que comunicava Iluro (Mataró) i Aquae Calidae (Caldes de Montbuí).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>A Lliçà de Vall es conserven les restes d’una torre de defensa circular d’època romana que devia tenir la funció de controlar el pas d’un camí secundari que es derivava de la via dels Vasos Apol·linars. Aquest camí devia seguir en paral·lel la riera de Merdans en direcció a Aquae Calidae (Caldes de Montbuí).</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En època medieval el camí romà dels Vasos Apol·linars es va transformar en el camí ral de Granollers a Sabadell. Era un camí que s’utilitzava molt per anar a Montserrat, que a Catalunya era la fita principal dels pelegrins que feien el Camí de Sant Jaume. Tot i que no se’n conegui cap esment documental explícit, podem afirmar que els pelegrins que feien aquesta ruta seguint el que es coneixia com la Via Augusta interior passaven per Lliçà de Vall.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al segle XVII aquest camí s’esmenta com a “camí regio” o, per exemple, “via per qua itur de Villa Granollers al Villam Sabadell”. Ja al segle XIX, en el mapa fet per l’Instituto Geográfico y Estadístico (1914) se l’anomena “Camino viejo de Sabadell a Granollers”. Sabem per tradició oral que el mas Cantallops, situat a peu del camí a la zona central del terme, feia funcions d’hostal. Finalment, l’any 1902 es va construir la moderna carretera de Granollers a Sabadell (actual C-155), que substituïa l’antic camí ral fent un recorregut molt similar i en alguns trams en paral·lel.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En els darrers anys s’han recuperat i potenciat els diferents ramals del Camí de Sant Jaume que hi havia a Catalunya. L’etapa 24 del Camí Català de Sant Jaume per la Via Augusta interior, que prové de Llinars del Vallès, passa per Lliçà de Vall.</span></span></span></span></p> | 41.5821300,2.2304400 | 435851 | 4603668 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91404-cami-ral-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91404-cami-ral-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91404-cami-ral-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91404-cami-ral-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91404-captura-cami-ral-ortofoto-2.jpg | Inexistent | Medieval|Modern|Contemporani|Romà | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Dades documentals facilitades pel Centre d’Estudis i Recerca de Lliçà de Vall (CER). | 85|94|98|83 | 49 | 1.5 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:03 | |||||
| 91422 | Barri de la Ganiveta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-de-la-ganiveta | <p><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 20, 53, 96-97, 136-146, 221.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Petit carrer o raval de tradició pagesa format per un grup d’unes tres cases, però que antigament probablement eren més. Es troba a un costat del camí de Sant Valerià i prop també de l’antic camí ral de Sabadell a Granollers. Les cases estan adossades entre mitgeres i tenen les seves façanes principals mirant cap a migdia. A la part de davant i darrere i tenen patis i horts, amb presència al sector sud de diversos coberts. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta de cases pageses de tipologia semblant però no idèntica, que més o menys han mantingut els volums originaris però amb nombroses transformacions modernes. Consten de planta baixa més un pis, amb el carener de la teulada en paral·lel al carrer. Sembla que cada casa es distribuïa en base a un o dos eixos d’obertures verticals, però amb les diverses reformes i compres de cases per part de les seves veïnes s’hi han introduït algunes alteracions, i la gran majoria d’obertures han estat remodelades. Les alçades són lleugerament diferents.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Actualment, les cases són les següents: cal Cintet Rels (la primera, més baixa), cal Met (la segona, actualment pintada de groc), i can Mas (la tercera, molt ampla). Aquesta darrera és la més gran i fruit de la fusió de diverses cases prèvies. Can Mas ha mantingut la tipologia de les obertures amb menys alteracions, alguna amb un ampit de pedra. Més enllà, pel costat de ponent, can Mas està adossada a un cobert de superfície considerable, fent angle amb una terrassa de construcció moderna.</span></span></span></p> | 08108-64 | Carrer del Sol | <p><span><span><span>El carrer de la Ganiveta és un petit barri de cases populars pageses que devia formar-se en algun moment del segle XIX posterior a 1818, ja que les cases no apareixen encara a l’Apeo o registre municipal de finques d’aquest any. No es pot descartar, però, que en aquest indret ja hi hagués un mas més antic. Podria tractar-se del mas Compter, que en un moment donat va desaparèixer.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons diu la tradició, l’apel·latiu de la Ganiveta fa referència al fet que a l’entrada del barri hi havia un pou comú que solia tenir molt poca aigua i els veïns de les cases s’afanyaven al matí per ser els primers a treure’n perquè s’acabava de seguida. Això provocava contínues disputes, fins al punt que algunes havien acabat a ganivetades. Avui el carrer s’anomena oficialment carrer del Sol.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Cal Cintet o Cintet Rels (la primera casa del barri) va prendre aquest nom quan hi va anar a viure Jacint Francàs, que era fill de can Rels. Aquesta casa també és coneguda per ca la Maria de can Rels, sobrenom amb el que era coneguda la seva dona, Maria Xicota Roca.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Cal Met sembla que va ser construïda el 1830. Sabem que l’home que la va fer es deia Jaume. La vinya de cal Met era prop del barri, on avui hi ha unes cases més amunt, camí Sant Valeria.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Can Mas anteriorment era coneguda amb la denominació de ca l’Oliveres perquè el seu propietari, Josep Mas Paradell, era conegut popularment com a Josep de ca l’Oliveres perquè havia estat masover en aquesta casa. La casa de la seva esquerra era ca l’Amadeu, que era propietat d’Amadeu Ramon Briquets, i la seva filla gran fou Teresa Ramon. En un moment donat can Mas va comprar ca l’Amadeu i encara una part de can Met.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Així mateix, al sector sud-oest hi havia hagut també una caseta molt petita anomenada cal Noi Xic. Hi vivia Joan Brunés Entraigas, i després va ser transformada en cobert.</span></span></span></p> | 41.5831200,2.2299600 | 435812 | 4603778 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91422-ganiveta-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91422-ganiveta-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91422-ganiveta-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91422-ganiveta-4.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres denominacions: popularment es pronuncia també barri de la GavinetaDades documentals facilitades pel Centre d’Estudis i Recerca de Lliçà de Vall (CER). | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:03 | ||||||
| 91425 | Dipòsits o molí del mas Gordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diposits-o-moli-del-mas-gordi | XIX-XX | En ruïnes, només es conserva la part baixa dels murs | <p><span><span><span>Possibles dipòsits de funció desconeguda, tal vegada relacionats amb un molí d’oli o, en tot cas, amb l’emmagatzematge de líquids. L’element es troba en un emplaçament aïllat, uns 100 m al sud de l’antic mas Gordi, avui arrasat. Es tracta d’un terreny amb fort pendent, ben al costat del camí de Sant Valerià i actualment englobat dins la zona esportiva del Club Les Argelagues.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les restes, que es troben gairebé a la part alta del coster, consisteixen en un seguit de murs, conservats fins a l’alçada d’un metre aproximadament, que conformen dues petites cambres de formes quadrangulars. La cambra situada la part baixa (a l’est) ha quedat parcialment destruïda a la part final. L’interior d’aquestes cambres conserva restes escadusseres d’un arrebossat que no és pas gaire compacte, tal com caldria esperar en un dipòsit més o menys impermeabilitzat. La cambra superior (situada a l’oest) té al seu interior dos forats que travessen els murs: un a ponent i l’altre a llevant, de manera que el líquid passava d’una cambra a l’altra procedent del vessant alt del coster. El líquid vindria de la zona propera al camí de Sant Valerià, però ignorem com eren les conduccions que alimentaven el dipòsit i d’on venien, ja que deuen haver quedat soterrades. Des del primer dipòsit el líquid es trascolava al dipòsit inferior (situat a l’est). El forat que comunica ambdues cambres es troba a una cota lleugerament més alta que el primer, de manera que funcionaria com una mena de sobreeixidor. Els forats estan capçats per peces de pedra que tenen un retall circular al seu interior. El segon forat té per una banda la boca circular mentre que l’interior, per on desguassava el líquid, és de secció quadrada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La primera cambra, més alta i ben conservada, mesura uns 3 per 3,75 metres per la part externa. La cambra més baixa té unes mides similars. Els murs són de maçoneria i d’uns 50 cm de gruix. A l’interior de la primera cambra s’hi observen dues pedres que sobresurten. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Tal com hem dit, desconeixem la funció concreta d’aquest element i no en tenim cap notícia, ni documental ni oral. Mossèn Joan Masó, que fou qui el va donar a conèixer en un petit article, suposava que podia tractar-se d’un molí d’oli. Tanmateix, a la zona no hi trobem cap trull o pedra de molí. Per la seva tipologia aquesta petita construcció només ens informa que havia servit per contenir algun tipus de líquid, que provindria de la part alta del coster i que passaria d’un dipòsit i l’altre. Però el cert és que, amb aquestes poques dades, no som capaços de concretar més el tipus d’ús podia haver tingut.</span></span></span></p> | 08108-65 | Urbanització del mas Gordi. Carrer Pilar, 4. | <p><span><span><span>Aquesta mena de dipòsit o molí es troba dins la propietat de l’antic mas Gordi. És un mas d’origen medieval i ja està documentat al segle XV. Concretament, en el fogatge de 1497 apareix com a can Guàrdia, en el fogatge de 1515 a nom de Joan Guardi, i en el fogatge de 1553 apareix a nom d’Antoni Vehia, àlies Gordia. Aquestes referències il·lustren l’evolució del topònim. Possiblement per la seva posició elevada en un origen era un lloc de guaita o guàrdia, potser amb alguna torre. Les referències anteriors il·lustren l’evolució de Guàrdia cap a Gordia, en alguns documents també apareix com a Guardi i, finalment, Gordi.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els propietaris eren la família de cognom Guàrdia. El 1672 hi ha documentat Sebastià Guàrdia, i el 1674 la casa d’en Guàrdia. Ja al segle XIX, en l’Apeo o registre municipal de finques de l’any 1818, el mas consta a nom de Francisco Gordi. A finals del segle XIX la propietat ja havia passat a mans de la família Serra. Vicenç Serra i Fontcuberta (1878-1925), que fou el propietari del mas, va ser elegit alcalde de Lliçà de Vall el juliol de 1909. Va ser algutzir municipal al començament dels anys vint. El seu besnét Vicenç Serra i Pou fou alcalde de Lliçà de Vall entre 1966 i 1976.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al llarg del segle XX el mas Gordi va quedar abandonat. En les seves terres s’hi formà la urbanització coneguda com mas Gordi i l’antiga casa pairal avui es troba totalment arrasada; només un queden restes escadusseres d’un o dos murs.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a aquests dipòsits o possible molí, no en coneixem cap notícia concreta. Les restes van ser redescobertes a l’últim quart de segle XX, quan el rector de la parròquia i erudit, mossèn Joan Masó Cabot, en va fer un petit article.</span></span></span></p> | 41.5904900,2.2233800 | 435271 | 4604602 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91425-moli-can-gordi-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91425-moli-can-gordi-0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91425-moli-can-gordi-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91425-moli-can-gordi-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91425-moli-can-gordi-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91425-moli-can-gordi-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91425-moli-can-gordi-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91425-moli-can-gordi-11.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Dades documentals facilitades pel Centre d’Estudis i Recerca de Lliçà de Vall (CER)No hem pogut localitzar l’article de Mn. Joan Masó Cabot. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:03 | ||||||
| 91435 | Can Miquel Palluí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-miquel-pallui | <p><span><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 147.</span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Casa de pagès de dimensions força grans que es troba emplaçada al barri de cases disperses anomenat el Pla. Can Miquel Palluí és de les que té major interès perquè ha conservat força bé la tipologia originària, i destaca per una façana d’estètica pròxima al noucentisme prou interessant i singular en el seu entorn.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La casa consta d’un cos residencial de planta rectangular (amb planta baixa més un pis) i té cossos més baixos adossats als costats. La façana principal, encarada vers el sud-oest, té una composició perfectament simètrica que s’ordena en base a tres eixos d’obertures verticals. El tret que li dóna personalitat és el coronament en forma d’acroteri de perfil sinuós, amb un òcul cec a la part alta on hi podem llegir la inscripció “M N” (corresponent a Miquel Nadal, fundador de la casa) i “Any 1935”. L’interior de l’òcul és decorat amb un motiu geomètric triangular que sembla insinuar la forma d’un compàs. Les formes de l’acroteri i les diverses obertures són perfilades amb una fina línia de color ocre que destaca sobre el fons blanc de la façana. La resta de façanes també són arrebossades i pintades de blanc, però no presenten elements d’especial interès.</span></span></span></p> | 08108-66 | Barri del Pla. Passatge del Pla, 5 | <p><span><span><span>La pràctica totalitat del barri pagès de cases disperses anomenat el Pla s’originà a la dècada de 1930 en terres del mas veí de can Nadal. Des de 1912 can Nadal estava habitada per masovers. A partir de 1931 per problemes econòmics els propietaris van anar venent les terres a diverses famílies pageses perquè s’hi fessin una caseta. Així va sorgir el barri del Pla, que estava emplaçat en una gran plana de tradició agrícola que ja es coneixia amb aquest nom. Popularment el barri també s’havia anomenat la Sibèria, perquè quedava relativament apartat de la resta del poble. La majoria de cases es van construir a la dècada de 1930, amb l’excepció és can Pessigos, que és una mica anterior, del 1910. L’any 1958 la masia de can Nadal i la seva finca fou adquirida per l’Obra Tutelar Agrària (OTA), una fundació privada creada l’any 1928 a la masia de les Torres per atendre joves amb risc d’exclusió social. Aleshores moltes terres que treballaven els habitants d’aquest barri van passar a ser propietat de l’OTA.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a can Miquel Palluí en concret, el fundador de la casa fou Miquel Nadal Lloveres. Provenia de la casa de can Palluí. Segons es llegeix a la inscripció de la façana, la casa fou construïda l’any 1935 i va adoptar una estètica de regust noucentista, molt en boga en aquests anys.</span></span></span></p> | 41.5890900,2.2562800 | 438012 | 4604422 | 1935 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91435-can-miquel-pallui-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91435-can-miquel-pallui-2.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada pels propietaris | 106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:03 | |||||
| 91436 | Casa Nova del Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-nova-del-pla-0 | <p><span><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 47</span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Casa de pagès de dimensions força grans que es troba emplaçada al barri de cases disperses anomenat el Pla. La Casa Nova del Pla es troba entre les que millor han conservat la tipologia originària de casa pagesa popular. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Consta d’un cos residencial de planta rectangular (amb planta baixa més un pis i golfes) i queda envoltada per un seguit de coberts als laterals i a la part posterior, amb un cos més llarg al costat nord. La façana principal, encarada vers el sud-oest, és la part que mantingut de manera més visible les característiques tradicionals. S’ordena en base a tres eixos d’obertures, i es caracteritza per uns emmarcaments de maó de formes dentades que perfilen les obertures i que destaquen sobre el parament de pedra. La composició queda ressaltada també amb un balcó central i, al seu damunt, unes finestretes bessones al nivell de les golfes rematades amb arcs de punt rodó. Aquestes finestres bessones es repeteixen a la façana posterior i donen personalitat a la casa. Més recentment, al nivell de planta baixa de la façana principal s’hi ha afegit un porxo que desfigura lleugerament la fesomia tradicional de la construcció.</span></span></span></p> | 08108-67 | Barri del Pla. Passatge del Pla, 7 | <p><span><span><span>La pràctica totalitat del barri pagès de cases disperses anomenat el Pla s’originà a la dècades de 1920 i 1930 en terres del mas veí de can Nadal. Prèviament, el <span>1902, s’havia construït la carretera de Sabadell a Granollers que travessava per aquesta zona. </span>Des de 1912 can Nadal estava habitada per masovers. A partir de 1931 per problemes econòmics els propietaris van anar venent les terres a diverses famílies pageses perquè s’hi fessin una caseta. Així va sorgir el barri del Pla, que estava emplaçat en una gran plana de tradició agrícola que ja es coneixia amb aquest nom. Popularment el barri també s’havia anomenat la Sibèria, perquè quedava relativament apartat de la resta del poble. La majoria de cases d’aquest sector al nord del torrent es van construir a la dècada de 1930, amb l’excepció és can Pessigos, que és una mica anterior, del 1910. L’any 1958 la masia de can Nadal i la seva finca fou adquirida per l’Obra Tutelar Agrària (OTA), una fundació privada creada l’any 1928 a la masia de les Torres per atendre joves amb risc d’exclusió social. Aleshores moltes terres que treballaven els habitants d’aquest barri van passar a ser propietat de l’OTA.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa a la Casa Nova del Pla en concret, sembla que fou de les últimes que es va construir en aquest sector. El primer propietari era Isidre Grau Casals, per això també s’anomenava ca l’Isidret o cal Sidro del Sot. L’avi era fill de la Casa Nova de can Cosconer, i potser per aquest motiu es va anomenar Casa Nova, o bé perquè va ser de les últimes a construir-se. Recentment la casa ha estat adquirida per uns nous propietaris.</span></span></span></span></p> | 41.5898300,2.2572600 | 438094 | 4604504 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91436-casa-nova-el-pla-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91436-casa-nova-el-pla-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:03 | |||||||
| 91439 | Rellotge de sol de la Bella Plana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-bella-plana | XX | S’han perdut algunes rajoles, tant del plafó central com del marc | <p><span><span><span>Rellotge de sol emplaçat a la façana principal de la casa rural de la Bella Plana. És de forma rectangular i està emmarcat per una orla feta amb rajoles de ceràmica blava i policroma. Al centre té un plafó de rajola blava del qual en surt el gnòmon del rellotge. La casa de la Bella Plana fou construïda entorn de l’any 1929, i el rellotge sembla fet en aquesta mateixa data, per la qual cosa adopta un cert aire noucentista. La seva forma recorda el rellotge de sol que hi ha a la masia veïna de les Torres de Santa Maria, una casa que forma part de la mateixa heretat de l’Obra Tutelar Agrària (OTA).</span></span></span></p> | 08108-68 | Masia de la Bella Plana, al sector conegut com el Pla | 41.5950000,2.2464000 | 437194 | 4605085 | 1929 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91439-bella-plana-5.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2022-06-07 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:03 | |||||||
| 91440 | Can Pep Llanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pep-llanes | <p><span><span><span>BADIA PUIG, Carme (2004). <em>Ara sí que hi som. Humor popular a la Vall del Tenes. Recull de xistes, acudits i anècdotes</em>. Pagès Editors, Lleida, p. 223.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 177-178.</span></span></span></p> | XX | Casa molt modificada per intervencions modernes que han estat poc curoses | <p><span><span><span>Antiga casa de pagès de petites dimensions, emplaçada <span>al barri de cases disperses anomenat el Pla</span>. Actualment es troba adossada a una construcció industrial, de manera que l’habitatge tradicional ha quedat molt desdibuixat. La casa conserva més o menys els volums originaris i, parcialment, la tipologia de casa pagesa popular.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Consta d’un cos residencial de planta quadrada que té adossats coberts a l’est i al nord, mentre que a ponent s’allarga una nau de tipus industrial que tanca el recinte. La façana principal de la casa està encarada a migdia, vers la carretera, i dona a un pati tancat que s’utilitza per a usos productius.</span></span></span></p> | 08108-69 | Barri del Pla. Avinguda del Pla, 29 | <p><span><span><span><span>La pràctica totalitat del barri pagès de cases disperses anomenat el Pla s’originà a la dècades de 1920 i 1930 en terres del mas veí de can Nadal. Prèviament, el 1902, s’havia construït la carretera de Sabadell a Granollers que travessava per aquesta zona. Des de 1912 can Nadal estava habitada per masovers. A partir de 1931 per problemes econòmics els propietaris van anar venent les terres a diverses famílies pageses perquè s’hi fessin una caseta. Així va sorgir el barri del Pla, que estava emplaçat en una gran plana de tradició agrícola que ja es coneixia amb aquest nom. Popularment el barri també s’havia anomenat la Sibèria, perquè quedava relativament apartat de la resta del poble. La majoria de cases d’aquest sector al nord del torrent es van construir a la dècada de 1930, amb l’excepció de can Pessigos, que és una mica anterior, del 1910. L’any 1958 la masia de can Nadal i la seva finca fou adquirida per l’Obra Tutelar Agrària (OTA), una fundació privada creada l’any 1928 a la masia de les Torres per atendre joves amb risc d’exclusió social. Aleshores moltes terres que treballaven els habitants d’aquest barri van passar a ser propietat de l’OTA.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa a can Pep Llanes en concret, en un principi els amos eren la família Vilalta, que la van vendre a Josep Puig Font, el qual era fill de can Llanes i per això se’l coneixia com en Pep Llanes. Procedia doncs de l’altra casa, també anomenada can Pep Llanes, que està situada a l’antic carrer empedrat, actual carrer de Terrassa, número 2. La família de Pep Puig hi va viure molts anys al barri del Pla. Més recentment, la casa s’ha llogat per explotar-hi les naus adossades que s’utilitzen com a taller industrial.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>En un llibre de Carme Badia (2004: 223) sobre humor popular a la Vall del Tenes s’explica una anècdota referida al Pep de can Llanes. S’hi diu que fou alcalde i no sabem si és exacte. Qui sí que fou alcalde era Jaume Carreras Villà, de can Moisès.</span></span></span></p> | 41.5884900,2.2557100 | 437964 | 4604356 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91440-can-pep-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91440-can-pep-4.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2022-09-19 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:03 | ||||||
| 91441 | Can Pessigos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pessigos | <p><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 181.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Casa de pagès de dimensions força grans emplaçada <span>al barri de cases disperses anomenat el Pla. </span>Ha conservat força bé els volums i la tipologia originària de casa pagesa popular, tot i que amb algunes modificacions fruit de reformes modernes. Consta d’un cos residencial de planta quadrada (amb planta baixa més un pis) i té coberts adossats a diversos costats, així com unes dependències en forma de U a la part posterior, al nord, amb un pati on antigament hi havia l’era. La façana principal, encarada vers el sud-oest, és molt senzilla i té una distribució d’obertures irregular. Actualment el parament és arrebossat i de color ocre, i les finestres i portes han estat remodelades.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Uns metres al sud es conserva una bassa de forma allargada que mesura set per quatre metres. Es feia servir tant per a regar com per a safareig.</span></span></span></p> | 08108-70 | Barri del Pla. Passatge del pla, 9 | <p><span><span><span>La pràctica totalitat del barri pagès de cases disperses anomenat el Pla s’originà a la dècades de 1920 i 1930 en terres del mas veí de can Nadal. Prèviament, el <span>1902, s’havia construït la carretera de Sabadell a Granollers que travessava per aquesta zona. </span>Des de 1912 can Nadal estava habitada per masovers. A partir de 1931 per problemes econòmics els propietaris van anar venent les terres a diverses famílies pageses perquè s’hi fessin una caseta. Així va sorgir el barri del Pla, que estava emplaçat en una gran plana de tradició agrícola que ja es coneixia amb aquest nom. Popularment el barri també s’havia anomenat la Sibèria, perquè quedava relativament apartat de la resta del poble. La majoria de cases d’aquest sector al nord del torrent es van construir a la dècada de 1930, amb l’excepció és can Pessigos, que és una mica anterior, del 1910. L’any 1958 la masia de can Nadal i la seva finca fou adquirida per l’Obra Tutelar Agrària (OTA), una fundació privada creada l’any 1928 a la masia de les Torres per atendre joves amb risc d’exclusió social. Aleshores moltes terres que treballaven els habitants d’aquest barri van passar a ser propietat de l’OTA.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Ja hem dit, doncs, que can Pessigos és la casa més antiga del barri. Segons la inscripció de la façana fou construïda l’any 1910. El fundador fou Francesc Grau Tintó, que provenia de Perafita. El mot li van posar perquè van començar a dir-li pessic o pessigolles, que finalment va derivar en Pessigos. La bassa de la casa es va construir l’any 1928. Segons GARCIA-PEY (1999: 181), a l’era de la casa per fer les feines relacionades amb el batre venien eugassers de fora, que anaven passant per les cases, a vegades amb cavalls, d’altres amb eugues. Ventaven amb forques i feien pallers de palla, alfals, trepadella, ordi i civada. La família Grau va continuar al front de la casa.</span></span></span></span></p> | 41.5905200,2.2585000 | 438198 | 4604579 | 1910 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91441-can-pesigus-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91441-can-pesigus-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció en una pedra de la façana: Fco Grau 1910 | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:03 | |||||
| 91442 | Molí de can Pujades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-can-pujades | <p><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 195, 185.</span></span></span></p> | XX | Edifici molt transformat i integral en un complex industrial modern | <p><span><span><span>Edificació que havia estat un molí de gra, avui integrada en un complex industrial dedicat a fabricar pinsos. La part corresponent a l’antic molí es troba a l’angle nord-est, i consisteix en una nau de planta rectangular, d’una sola planta, situada al costat del torrent de la font del Ràdium. En l’estat actual es troba molt transformada per successives reformes que l’han acabat convertint en una nau més del complex industrial. A la façana nord encara es pot veure el mur de pedra originari, obrat amb la maçoneria típica de la zona que es caracteritza per <span>una barreja de material petri amb predomini de còdols o pedres arrodonides, i les obertures són </span>emmarcades amb maó. En la façana oest la construcció es va alçar amb obra feta de maó, i a la resta de façanes el parament s’ha arrebossat i s’hi han obert finestrals amb peces prefabricades de formigó. Al sector nord hi devia haver l’entrada d’aigües del torrent i la zona del carcabà, que era la part subterrània del molí on hi havia la roda hidràulica, però no s’hi observen traces d’aquests elements.</span></span></span></p> | 08108-71 | Barri del Pla. Avinguda del Pla, 27 | <p><span><span><span>La pràctica totalitat del barri pagès de cases disperses anomenat el Pla s’originà a la dècades de 1920 i 1930 en terres del mas veí de can Nadal. Prèviament, el <span>1902, s’havia construït la carretera de Sabadell a Granollers que travessava per aquesta zona. </span>Des de 1912 can Nadal estava habitada per masovers. A partir de 1931 per problemes econòmics els propietaris van anar venent les terres a diverses famílies pageses perquè s’hi fessin una caseta. Així va sorgir el barri del Pla, que estava emplaçat en una gran plana de tradició agrícola que ja es coneixia amb aquest nom. Popularment el barri també s’havia anomenat la Sibèria, perquè quedava relativament apartat de la resta del poble. La majoria de cases d’aquest sector al nord del torrent es van construir a la dècada de 1930, amb l’excepció és can Pessigos, que és una mica anterior, del 1910. L’any 1958 la masia de can Nadal i la seva finca fou adquirida per l’Obra Tutelar Agrària (OTA), una fundació privada creada l’any 1928 a la masia de les Torres per atendre joves amb risc d’exclusió social. Aleshores moltes terres que treballaven els habitants d’aquest barri van passar a ser propietat de l’OTA.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Originàriament, on ara hi ha la fàbrica hi havia un molí de gra per fer de pinso per al bestiar. Els antics propietaris es deien Pujades, i tenien la casa al costat del molí. Després es van vendre la casa per construir-ne una de nova que estava situada a la cara nord de la carretera. Es coneixia com a can Pujades i fou enderrocada quan el vial es va eixamplar. Posteriorment, va ser la família Grau la que va fer anar el molí durant molts anys. Cap a les dècades finals del segle XX les instal·lacions de l’antic molí es van anar ampliant fins esdevenir el complex industrial que avui es pot veure dedicat a la fabricació de pinsos.</span></span></span></span></p> | 41.5886300,2.2555200 | 437948 | 4604372 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91442-can-pujades-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91442-can-pujades-6.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:03 | ||||||
| 91547 | Can Tabaquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tabaquet-1 | <p><span><span><span>BUSTO VEIGA, Anna M. (2017). <em>Els nostres records. A l’Arxiu Municipal de Lliçà de Vall</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 36-37.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 224.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>PLANAS MARESMA, Jordi [coordinador] (2006). <em>Alcaldes i alcaldesses del Vallès Oriental (segle XX). Diccionari biogràfic</em>. Museu de Granollers. (Consultable a internet: </span></span></span></span><a href='http://www.alcaldesialcaldessesdelvallesoriental.net/'>http://www.alcaldesialcaldessesdelvallesoriental.net/</a>) </span></span></span></p> | XVII-XX | Estat de conservació desigual, amb parts molt modificades | <p><span><span><span>Petita masia emplaçada prop del raval de can Serracarbassa, avui molt transformada i amb una fesomia que ha perdut pràcticament la tipologia tradicional. El conjunt consta d’un cos residencial de planta rectangular molt allargassat (amb planta baixa més un pis). Té coberts antics al costat de ponent que formen un corredor estret o carrer i, al costat est, un pou on hi havia una antiga sínia. Més a l’oest trobem un seguit de naus agropecuàries modernes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Originàriament la casa era força més petita i només tenia la part central. Al nord hi havia les quadres de les vaques i el portal era al sud, actualment en una estança interior. Aquesta seqüència es pot observar a la façana de ponent, que és la que ha conservat, tot i que molt parcialment, algun tram del mur a pedra vista. En la resta el parament ha estat arrebossat i les obertures s’han refet. L’actual façana on hi ha l’accés principal és una obra també molt recent. La resta de la casa es troba igualment remodelada aquests darrers anys. Els coberts de ponent, que han estat aixecats en diferents èpoques, han conservat més o menys la tipologia constructiva. Un és de l’any 1922, fet per Josep Brunés Cruells. A la part superior tenia el graner amb la seva era, que encara existeix i és on es batia el gra. A la planta inferior hi havia el celler i encara s’hi conserva la premsa i una tina o cup. </span></span></span></p> | 08108-72 | Urbanització del mas Gordi. Carrer del Monestir, s/n | <p><span><span><span><span>La masia de can Tabaquet va originar-se entre finals del segle XVII i principis del XVIII, en terres de la masia propera que llavors s’anomenava Bellarac (actualment can Serracarbassa). La primera escriptura conservada és del 1766, però s’hi diu que la casa ja existia. Per tradició oral es té com a referència la data de 1648. En les escriptures hi consten dos germans, que eren nascuts a Llerona. Són Francisco Brunés Bracex (1766) i Joan Brunés Bracex (1767). El primer va comprar dues feixes i posteriorment l’altre dues més. En aquest solar s’hi va reconstruir o edificar la casa. Un dels dos germans devia marxar i l’altre, probablement Francisco, es va quedar i és l’avantpassat dels actuals propietaris, que encara porten el cognom Brunés. El següent hereu probablement va ser Josep Brunés Viaplana i, després d’un interval, ja a començaments del segle XIX, Joan Brunés, casat amb Teresa Vilanova. El seu fill i hereu fou Josep Brunés Vilanova, nascut el 1826.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al segle XVIII, segons constava en una inscripció possiblement de l’any 1719 que ja no es conserva, s’hi va construir el pou que es troba a llevant, el qual tenia una sínia. Ja el 1949 a la sínia s’hi va instal·lar un motor de gasolina que proporcionava també electricitat a la casa, i més endavant es va substituir per un motor elèctric. Així mateix, la zona al nord de la casa es coneix com el 'forn d’Obra' i en algun document s’esmenta que hi havia una petita bòbila. Aquest forn ja no existeix, tot i que treballant la terra n’han trobat algunes restes.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Josep Brunés Vilanova es va casar amb Rita Cruells Pujol. El seu fill i hereu fou Josep Brunés Cruells (1861 – 1937). Es va casar el 1888 amb Carme Grau Olivé, filla del mas Gordi, i fou el primer alcalde de Lliçà de Vall del segle XX. En el diccionari biogràfic d’alcaldes i alcaldesses del Vallès Oriental es diu, erròniament, que havia nascut a Parets del Vallès. Durant el seu primer mandat com a alcalde, de 1899 a 1906, es construí la carretera Sabadell a Granollers que travessa tot el municipi. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa al mas, al començament del segle XX la finca tenia uns vuit hectàrees d’extensió. Les principals fonts d’ingressos eren el gra i el vi que s’elaborava a la tina del celler i després es venia a granel. Josep Brunés Cruells va construir el 1922 un dels coberts que es troba a ponent. El sobrenom de Tabaquet es deu al fet que, segons es diu, un amic veí de Serracarbassa sempre li demanava tabac, i ho feia dient-li si tenia 'tabaquet'. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El fill i hereu de Josep fou Ramon Brunés Grau (1891-1959), que també va ser alcalde, nomenat l’any 1924. Durant el seu mandat s’iniciaren les gestions per a la construcció dels nous edificis de l’escola primària i la casa consistorial, es va construir el pont sobre el riu Tenes l’any 1925 i es va establir al poble l’Obra Tutelar Agrària (OTA), a la masia de les Torres. En iniciar-se la Guerra Civil Ramon Brunés s’hagué de refugiar durant 18 mesos a casa d’uns familiars al barri de Sant Andreu de Barcelona. Se salvà així dels escamots que en diverses ocasions es presentaren a can Tabaquet per endur-se’l. Ramon Brunés Grau s’havia casat amb Teresa Gurri Careta, el seu fill i hereu fou Josep Brunés Gurri, nascut el 1918.</span></span></span></span></p> | 41.5891800,2.2203800 | 435020 | 4604458 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91547-cal-tabaquet-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91547-cal-tabaquet-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91547-cal-tabaquet-6.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2022-09-19 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | En un dels coberts a ponent hi ha la inscripció: 1922 JBInformació facilitada pels propietaris. Dades documentals facilitades per l’Arxiu Municipal i pel Centre d’Estudis i Recerca de Lliçà de Vall (CER). | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:03 | |||||
| 91548 | Pou i Sínia de can Tabaquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-i-sinia-de-can-tabaquet | XVIII-XX | S'ha perdut tot el mecanisme de la sínia i tan sols en queden les restes constructives | <p><span><span><span>Pou amb restes d’una antiga sínia que es troba uns 10 metres a l’est de la masia de can Tabaquet. El conjunt consta d’un pou amb una caseta moderna i uns dipòsits, les restes de l’eix on l’animal feia voltar la sínia i, més a l’est, restes d’una mina per on es captava aigua del torrent.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El pou és de planta circular i antigament tenia una coberta on hi havia inscrita una data del segle XVIII (possiblement 1719). Ara queda adossat a una caseta obrada amb maó, de construcció força recent, que servia per aixoplugar el motor que va substituir la sínia de sang. Al seu darrera hi ha dos dipòsits rectangulars actualment formigonats.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al sud hi ha un basament quadrat on anava fixada la barra vertical o arbre de la sínia, que ja no es conserva. Al seu entorn és on l’animal donava voltes per activar la sínia. Al costat del basament hi havia el pou de captació d’aigua de la sínia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al subsòl on hi ha el pou l’aigua hi neix, però la mina també proveïa el pou d’aigua del torrent, de manera que disposava de dues fonts de captació. Com que sembla que podria ser força antiga, és possible que inicialment la sínia funcionés amb un mecanisme de catúfols, que era el sistema més habitual al segle XIX. Ja al segle XX, segons el record dels propietaris la sínia funcionava amb un mecanisme de pistons activats mitjançant bieles que bombaven l’aigua. L’aigua sortia cap a un canaló que l’abocava als dipòsits, i d’aquí s’utilitzava per regar els horts que hi havia més avall.</span></span></span></p> | 08108-73 | Urbanització del mas Gordi. Carrer del Monestir, s/n | <p><span><span><span><span>La masia de can Tabaquet va originar-se entre finals del segle XVII i principis del XVIII, en terres de la masia propera que llavors s’anomenava Bellarac (actualment can Serracarbassa). La primera escriptura conservada és del 1766, però s’hi diu que la casa ja existia. Per tradició oral es té com a referència la data de 1648. En les escriptures hi consten dos germans, que eren nascuts a Llerona. Són Francisco Brunés Bracex (1766) i Joan Brunés Bracex (1767). El primer va comprar dues feixes i posteriorment l’altre dues més. En aquest solar s’hi va reconstruir o edificar la casa. Un dels dos germans devia marxar i l’altre, probablement Francisco, es va quedar i és l’avantpassat dels actuals propietaris, que encara porten el cognom Brunés. El següent hereu probablement va ser Josep Brunés Viaplana i, després d’un interval, ja a començaments del segle XIX, Joan Brunés, casat amb Teresa Vilanova. El seu fill i hereu fou Josep Brunés Vilanova, nascut el 1826.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al segle XVIII, segons constava en una inscripció possiblement de l’any 1719 que ja no es conserva, s’hi va construir el pou que es troba a llevant, el qual tenia una sínia. Ja el 1949 a la sínia s’hi va instal·lar un motor de gasolina que proporcionava també electricitat a la casa, i més endavant es va substituir per un motor elèctric. Així mateix, la zona al nord de la casa es coneix com el 'forn d’Obra' i en algun document s’esmenta que hi havia una petita bòbila. Aquest forn ja no existeix, tot i que treballant la terra n’han trobat algunes restes.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Josep Brunés Vilanova es va casar amb Rita Cruells Pujol. El seu fill i hereu fou Josep Brunés Cruells (1861 – 1937). Es va casar el 1888 amb Carme Grau Olivé, filla del mas Gordi, i fou el primer alcalde de Lliçà de Vall del segle XX. En el diccionari biogràfic d’alcaldes i alcaldesses del Vallès Oriental es diu, erròniament, que havia nascut a Parets del Vallès. Durant el seu primer mandat com a alcalde, de 1899 a 1906, es construí la carretera Sabadell a Granollers que travessa tot el municipi. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa al mas, al començament del segle XX la finca tenia uns vuit hectàrees d’extensió. Les principals fonts d’ingressos eren el gra i el vi que s’elaborava a la tina del celler i després es venia a granel. Josep Brunés Cruells va construir el 1922 un dels coberts que es troba a ponent. El sobrenom de Tabaquet es deu al fet que, segons es diu, un amic veí de Serracarbassa sempre li demanava tabac, i ho feia dient-li si tenia 'tabaquet'. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El fill i hereu de Josep fou Ramon Brunés Grau (1891-1959), que també va ser alcalde, nomenat l’any 1924. Durant el seu mandat s’iniciaren les gestions per a la construcció dels nous edificis de l’escola primària i la casa consistorial, es va construir el pont sobre el riu Tenes l’any 1925 i es va establir al poble l’Obra Tutelar Agrària (OTA), a la masia de les Torres. En iniciar-se la Guerra Civil Ramon Brunés s’hagué de refugiar durant 18 mesos a casa d’uns familiars al barri de Sant Andreu de Barcelona. Se salvà així dels escamots que en diverses ocasions es presentaren a can Tabaquet per endur-se’l. Ramon Brunés Grau s’havia casat amb Teresa Gurri Careta, el seu fill i hereu fou Josep Brunés Gurri, nascut el 1918.</span></span></span></span></p> | 41.5892900,2.2206400 | 435042 | 4604470 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91548-cal-tabaquet-sinia-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91548-cal-tabaquet-sinia-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91548-cal-tabaquet-sinia-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91548-cal-tabaquet-sinia-4.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada pels propietaris. Dades documentals facilitades pel Centre d’Estudis i Recerca de Lliçà de Vall (CER). | 98|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:03 | ||||||
| 91549 | Can Serracarbassa, can Bellarac i can Segarra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-serracarbassa-can-bellarac-i-can-segarra | <p><span><span><span>BUSTO VEIGA, Anna M. (2017). <em>Els nostres records. A l’Arxiu Municipal de Lliçà de Vall</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 35.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 218.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GARRIGA, Joan (1991). <em>De Licano Subteriore a Lliçà d’Avall/de Vall</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 90-91.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MASÓ, Joan (1987). “Un quart de segle enrera. Can Serracarbassa i can Múrcia – Març 1964”, <em>Festa Major 1987</em>, Lliçà de Vall.</span></span></span></p> | XVII-XX | Cases molt modificades amb reformes sense un criteri gens clar de conservació, algunes en estat força precari. | <p><span><span><span><span>Antic mas posteriorment dividit en tres cases adossades, que són can Segarra, can Bellarac i can Serracarbassa, les quals formen un petit carrer o raval pagès, al peu del camí de Sant Ferran. El conjunt forma una àrea edificada de planta rectangular, amb les tres cases que disposen de planta baixa més un pis (cal Bellarac una planta més). En general, han estat força modificades en reformes modernes. S’han mantingut més o menys els volums, i fins i tot la disposició de la teulada, però la tipologia tradicional s’ha perdut en bona part. Les cases tenen les façanes principals encarades a migdia, cap al carrer o passatge del barri. Les obertures semblen molt alterades i disposades de manera irregular. Can Bellarac ha conservat el parament de pedra i el semiarrebossat tradicional, així com la porta, emmarcada amb maó. En la resta de cases els murs són actualment arrebossats amb ciment. A can Serracarbassa s’han tapiat algunes obertures. Can Segarra en els darrers anys s’ha ampliat considerablement cap a l’oest.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En una fotografia de l’any 1964 publicada en un programa de la Festa Major (MASÓ, 1987) encara es pot veure com el conjunt conservava l’estructura d’una masia tradicional, amb la façana encarada al carrer i amb una disposició de les teulades que és la mateixa que en l’actualitat (el vessant de llevant és lleugerament més alt).</span></span></span></span></p> | 08108-74 | Barri de Serracarbassa. Camí de Sant Ferran, 3, 5, 7 | <p><span><span><span>En un origen en aquest indret hi havia un mas anomenat Bellarac. Ja existia com a mínim l’any 1766, quan es van fer les escriptures de can Tabaquet, sorgit en terres d’aquest mas. I possiblement Bellarac era força més antic tal vegada del segle XVI. En l’Apeo o registre municipal de finques de l’any 1818 apareix com a Casa Prat Gibert, i el seu propietari era Miguel Prat i Gibert. Estava casat amb Petronila Serra-Carbassa, i el seu fill fou Enric Pratgibert. Així, sembla que a finals del segle XVIII el cognom Serracarbassa donaria el nom actual de la casa i del barri.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Posteriorment al 1818 el mas es va dividir en tres cases, d’oest a est: cal Segarra, cal Bellarac i cal Serracarbassa. I al davant, per la banda sud, s’hi va construir can Fernando (actualment can Múrcia). D’aquesta manera, al segle XIX va sorgir un dels primers carrers o ravals pagesos del poble.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a can Segarra, antigament s’havia conegut amb la denominació de can Regàs, ja que hi vivia un home a qui anomenava d’aquesta manera. D’aquest sobrenom en deriven el Sot del Regàs (a tocar del torrent de can Magarola) i el turó del Regàs, just al nord, en el punt més elevat de la serra de Sant Valerià. L'home que vivia a can Segarra, el Regàs, treballava aquestes terres.</span></span></span></p> | 41.5891800,2.2187600 | 434885 | 4604460 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91549-serracarbassa-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91549-serracarbassa-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91549-serracarbassa-can-segarra.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91549-serracarbassa-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91549-serracarbassa-1964.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-09-19 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Havia existit una petita mina que regava el mas Bellarac i que era anomenada la Mineta. L’any 1987 encara conservava l’era, el pou d’aigua i un forn de pa.Dades documentals facilitades per l’Arxiu Municipal i pel Centre d’Estudis i Recerca de Lliçà de Vall (CER).Una de les fotos és de l'any 1964, publicada al programa de la festa major de 1987. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:03 | |||||
| 91550 | Can Múrcia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-murcia | <p><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 153.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GARRIGA, Joan (1991). <em>De Licano Subteriore a Lliçà d’Avall/de Vall</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 90-91.</span></span></span></p> | XIX-XXI | Molt modificada amb reformes recents sense un criteri clar de conservació, i amb parts en estat precari | <p><span><span><span>Casa que forma part del carrer o raval pagès de Serracarbassa, sorgit a peu del camí de Sant Ferran. Consta d’un cos residencial de planta irregular (amb planta baixa més un pis) i té adossats un bon nombre de coberts a l’oest, tot formant un carrer amb les cases d’enfront: cal Segarra, cal Bellarac i can Serracarbassa, així com també al sud. Les diverses construccions, molt variades i de diferents èpoques, configuren una forma de L, amb una àmplia zona de jardins i horts al sud.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La casa ha conservat el volum i, en certa mesura, la seva tipologia tradicional. L’accés es fa mitjançant el portal d’un petit pati tancat que dona al camí de Sant Ferran. Des d’aquest pati s’accedeix a l’interior de la casa, que no té una façana gaire definida a causa de les successives reformes. Els murs exteriors són de pedra i arrebossats, i gairebé no tenen finestres.</span></span></span></p> | 08108-75 | Barri de can Serracarbassa. Camí de Sant Ferran | <p><span><span><span>En un origen en aquesta zona hi havia un mas anomenat Bellarac, que ja existia al segle XVIII i probablement força abans, tal vegada al segle XVI. Al segle XIX es va dividir en tres cases, d’oest a est: cal Segarra, cal Bellarac i cal Serracarbassa. I al davant, per la banda sud, s’hi va construir can Múrcia. D’aquesta manera va sorgir un dels primers carrers o ravals pagesos del poble.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es creu que can Múrcia antigament s’anomenava can Fernando. Hauria donat nom a la Serra de Sant Fernando i al camí de San Fernando, topònims que després es van traduir com a serra i camí de Sant Ferran. La denominació actual de la casa es devia adquirir cap a la dècada de 1940. Seria la casa d’en Ramon Múrcia Campos, que després va ser habitada per la seva filla, Rogèlia Múrcia. A aquest home se'l coneixia pel sobrenom de “El Perdigó”, i per això la casa també era anomenada d’aquesta manera.</span></span></span></p> | 41.5891000,2.2188500 | 434892 | 4604451 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91550-can-murcia-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91550-can-murcia-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91550-can-murcia-4.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-09-19 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Dades documentals facilitades per l’Arxiu Municipal i pel Centre d’Estudis i Recerca de Lliçà de Vall (CER). | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:03 | |||||
| 91554 | Can Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-torres-9 | <p><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 231.</span></span></span></p> | XX | Estructuralment es conserva integrament, però algunes parts, sobretot els coberts, en estat força precari | <p><span><span><span>Casa de pagès de dimensions força grans emplaçada al barri de tradició agrícola conegut com el Pla, al costat de la carretera de Sabadell a Granollers. Ha conservat força bé els volums i la tipologia originària de casa pagesa popular. Consta d’un cos residencial de planta més o menys quadrada (amb planta baixa més un pis) i té adossats un bon nombre de coberts de diferents èpoques a la part posterior i lateral (nord i sud-est).</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal, encarada vers el sud-oest, es distribueix en base a tres eixos d’obertures perfectament regulars, amb la porta al centre. Els paraments han estat arrebossats amb ciment, de manera que no és visible el tipus de maçoneria.</span></span></span></p> | 08108-76 | Barri del Pla. Avinguda del Pla, 35 | <p><span><span><span><span>La pràctica totalitat del barri pagès de cases disperses anomenat el Pla s’originà entre les dècades de 1920 i 1930, en la major part en terres del mas veí de can Nadal. Estava emplaçat en una gran plana de tradició agrícola que ja es coneixia amb la denominació del Pla. Popularment el barri també s’havia anomenat la Sibèria, perquè quedava relativament apartat de la resta del poble. Prèviament, el 1902, s’havia construït la carretera de Sabadell a Granollers que travessava per aquesta zona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a can Torres en particular, va construir la casa l’any 1925 Pere Carreras Sobirà, antic masover de la masia de les Torres, el qual era conegut amb el sobrenom de Torres. El seu fill fou Joaquim Carreras. Després d’una cinquantena d’anys en què la casa va estar tancada ara torna a estar habitada.</span></span></span></p> | 41.5888000,2.2571200 | 438082 | 4604389 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91554-can-torres-116.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91554-can-torres-113.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:03 | ||||||
| 91555 | Can Moisès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-moises | <p><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 249.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>PLANAS MARESMA, Jordi [coordinador] (2006). <em>Alcaldes i alcaldesses del Vallès Oriental (segle XX). Diccionari biogràfic</em>. Museu de Granollers. (Consultable a internet: </span></span></span></span><a href='http://www.alcaldesialcaldessesdelvallesoriental.net/'>http://www.alcaldesialcaldessesdelvallesoriental.net/</a>)</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Casa de pagès de dimensions força grans emplaçada al barri de tradició agrícola conegut com el Pla, al costat de la carretera de Sabadell a Granollers. Consta d’un cos residencial que en un moment donat es va compartimentar en dos habitatges, per això la façana queda diferenciada en dos colors, blanc i rosat. A més, té adossat a ponent un habitatge molt més modern, de la segona meitat del segle XX, i un bon nombre de coberts de diferents tipologies que formen una mena de carrer.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El cos residencial principal té una estructura regular i ha conservat força bé el volum i la tipologia constructiva originària. És de planta rectangular (amb planta baixa més un pis). La façana principal, encarada vers el sud-oest, s’ordena en base a tres eixos d’obertures. La part de l’habitatge posterior queda diferenciat pel color rosat de la façana i per uns emmarcaments estucats en forma dentada a finestres i cantoneres.</span></span></span></p> | 08108-77 | Barri del Pla. Avinguda del Pla, 33 | <p><span><span><span><span>La pràctica totalitat del barri pagès de cases disperses anomenat el Pla s’originà entre les dècades de 1920 i 1930, en la major part en terres del mas veí de can Nadal. Estava emplaçat en una gran plana de tradició agrícola que ja es coneixia amb la denominació del Pla. Popularment el barri també s’havia anomenat la Sibèria, perquè quedava relativament apartat de la resta del poble. Prèviament, el 1902, s’havia construït la carretera de Sabadell a Granollers que travessava per aquesta zona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa pròpiament a cal Moisès, la casa la va construir l’any 1927 Jaume Carreras. Conegut popularment com el Xato, Jaume Carreras Villà (1888-1940) era l’administrador de la finca de les Torres, on feia de masover i hi tenia un camp arrendat. Quan el 1925 a les Torres s’hi instal·là l’Obra Tutelar Agrària (OTA), com molts altres pagesos va haver de deixar de treballar en aquesta finca i va comprar un terreny on s’hi va fer la casa que en un principi era coneguda com cal Xato i posteriorment cal Moisès. Era militant d’ERC i fou nomenat alcalde de Lliçà de Vall després de la victòria de les esquerres el 1934. Va ser destituït, juntament amb la resta del consistori, arran dels Fets d’Octubre de 1934. El febrer de 1936 tornà a l’alcaldia, i el juliol de 1936 va haver de cedir l’alcaldia al comitè revolucionari. El gener de 1939 s’exilià a França. La seva muller, que es va quedar a Lliçà amb el seu fill i la seva filla, va patir diverses represàlies per part de les autoritats franquistes. Carreras va passar, sembla, pel camp de refugiats de Bram, al departament d’Aude, i més tard s’instal·là en un poble del departament de les Ardenes, prop de la frontera amb Bèlgica, on treballà com a pagès en una gran propietat. El juny de 1940 va intentar traslladar-se cap al sud, però va ser ferit en un bombardeig i ingressat a l’hospital militar de la població de Montmirail, al departament del Marne, on va morir. La seva muller no va saber de la seva mort fins l’any 1953, quan va rebre una notificació oficial del govern francès (PLANAS MARESMA, 2006).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Jaume Carreras va tenir un fill, Moisès, i una filla, Francisca. Per això la casa es va partir en dos habitatges, que han quedat diferenciats en els dos colors de la façana. En aquesta segona etapa la casa es coneix amb la denominació de can Moisès.</span></span></span></p> | 41.5890500,2.2575900 | 438121 | 4604417 | 1927 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91555-can-moises-117.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91555-can-moises-115.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-09-19 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:03 | ||||||
| 91556 | Can Tomàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tomas-2 | <p><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 227-228.</span></span></span></p> | XX | La casa es conserva en bones condicions, però la seva tipologia originària ha estat molt alterada | <p><span><span><span>Antiga casa de pagès avui molt transformada i ampliada, de manera que pràcticament ha perdut la tipologia tradicional. Es troba al barri de tradició agrícola conegut com el Pla, al costat de la carretera de Sabadell a Granollers. Consta d’un cos residencial de planta quadrada (amb planta baixa més un pis) que té adossats cossos més baixos a banda i banda, així com altres construccions a l’entorn que formen un pati davanter.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El cos residencial ha mantingut més o menys el volum originari, però s’ha remodelat completament amb una tipologia constructiva moderna que alterat la disposició originària de la façana principal.</span></span></span></p> | 08108-78 | Barri del Pla. Avinguda del Pla, 37 | <p><span><span><span><span>La pràctica totalitat del barri pagès de cases disperses anomenat el Pla s’originà entre les dècades de 1920 i 1930, en la major part en terres del mas veí de can Nadal. Estava emplaçat en una gran plana de tradició agrícola que ja es coneixia amb la denominació del Pla. Popularment el barri també s’havia anomenat la Sibèria, perquè quedava relativament apartat de la resta del poble. Prèviament, el 1902, s’havia construït la carretera de Sabadell a Granollers que travessava per aquesta zona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a can Tomàs en particular, la casa la va construir en Tomàs Xicota cap a finals de la dècada de 1920. Aquesta família procedia de la casa de can Tomàs (actualment can Quim), del barri de les Casetes. També s’havia anomenat ca l’Enriquet. Fa uns anys la casa va ser reformada i ampliada amb altres construccions.</span></span></span></p> | 41.5891700,2.2579700 | 438153 | 4604430 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91556-cal-tomas-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:03 | ||||||
| 91557 | Ca la Fermina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-fermina | <p><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 85.</span></span></span></p> | XX | Estructuralment es conserva sencera, però sense manteniment i amb naus industrials adossades | <p><span><span><span>Casa de pagès de petites dimensions emplaçada al barri de tradició agrícola conegut com el Pla, al costat de la carretera de Sabadell a Granollers. Ha conservat força bé els volums i la tipologia originària de casa pagesa popular, malgrat que avui es troba situada dins una parcel·la industrial i envoltada de naus. Hi deu haver contribuït que la casa moderna s’ha aixecat de nova planta a un costat. La casa antiga consta de dos cossos de diferents alçades amb cobertes a dues vessants. Els paraments són obrats amb <span>la maçoneria típica de la zona, que es caracteritza per una barreja de material petri amb predomini de còdols o pedres arrodonides. Les obertures són emmarcades amb maó.</span></span></span></span></p> | 08108-79 | Barri del Pla. Avinguda del Pla, 20 | <p><span><span><span><span>La pràctica totalitat del barri pagès de cases disperses anomenat el Pla s’originà entre les dècades de 1920 i 1930, en la major part en terres del mas veí de can Nadal. Estava emplaçat en una gran plana de tradició agrícola que ja es coneixia amb la denominació del Pla. Popularment el barri també s’havia anomenat la Sibèria, perquè quedava relativament apartat de la resta del poble. Prèviament, el 1902, s’havia construït la carretera de Sabadell a Granollers que travessava per aquesta zona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>La casa de ca la Fermina també es coneixia com a can Tit o can Nano. L’home que la va construir era fill de can Pep.</span></span></span></p> <p> </p> | 41.5879800,2.2573700 | 438102 | 4604298 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91557-ca-la-fermina-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91557-ca-la-fermina-11.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:03 | ||||||
| 91632 | Rectoria de Sant Cristòfol de Lliçà de Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-sant-cristofol-de-llica-de-vall | <p><span><span><span><span>CARRERAS FONT, Núria et al. (1999). <em>Lliçà de Vall, 1.000 anys d’història</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 105-109.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GARRIGA, Joan (1991). <em>De Licano Subteriore a Lliçà d’Avall/de Vall</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 24-29, 104, 109</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ORTEGA RUIZ, Carme; TERRADES SANTACREU, Maria Encarna. <em>Catalunya Romànica</em>, Fundació Enciclopèdia Catalana (versió internet).</span></span></span></span></p> | XVIII-XX | <p><span><span><span>Rectoria de la parròquia de Sant Cristòfol de Lliçà de Vall, emplaçada al costat de l’església i comunicada amb el campanar mitjançant un pas aeri. És una edificació força regular que sembla aixecada en una sola fase constructiva, possiblement a finals del segle XVII o al XVIII, tot i que amb possibles afegits o reparacions més moderns. Adopta una planta rectangular (amb semisoterrani, pis i golfes) i disposa d’un pati davanter que està situat a ponent, protegit per un clos tancat i amb un pou al centre. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal de l’edifici està encarada vers el pati, a ponent. Té un rellotge de sol modern. En aquesta i altres parts de la casa els murs conserven l’arrebossat antic, pintat de blanc. En la façana posterior les obertures, de distribució irregular, s’han remodelat recentment. Antigament sembla que eren emmarcades amb maó. El mur de tramuntana és reforçat amb diferents contraforts. Un dels contraforts enllaça amb el mur perimetral del pati. Es tracta d’un mur que ha estat objecte de diverses reparacions i que, per la seva disposició, podria ser un testimoni del clos que tancava l’antiga sagrera, documentada en època medieval al voltant de l’església. El parament de la casa és obrat amb la maçoneria típica de la zona que es caracteritza per una barreja de material petri amb predomini de pedra de riu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’interior l’habitatge conserva l’estructura originària en base a tres crugies, amb una sala central que distribueix els accessos a les habitacions laterals mitjançant portes amb emmarcaments de pedra motllurada. Els sostres i bona part de les estances van ser remodelats en una intervenció que es va fer el 1980. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Als baixos es conserva l’antic celler on hi ha emplaçada una interessant premsa de tipologia força antiga, probablement del segle XVIII. A l’estança de migdia d’aquests baixos hi trobem la boca d’un túnel que servia per escapar-se en cas de perill. Aquesta galeria comença amb un descens vertical i després continua en direcció nord per un estret passadís. La seva exploració es fa difícil per l’estretor i llargària de la galeria, així com pel fet que en alguns trams es troba inundada. Tot i que es diu que comunicava amb el castell de Lliçà, situat 300 metres al nord, el cert és que per les dificultats del terreny difícilment podia fer una trajectòria tan llarga. Més aviat sembla que devia conduir cap algun racó proper a la riera.</span></span></span></p> | 08108-80 | Entre les urbanitzacions del mas Gordi i de can Vilardebò. Plaça de l'Església | <p><span><span><span><span>L’església de Lliçà de Vall ja consta com a parròquia l’any 1038. En un document de 1098 es diu que pertanyia al castell de Lliçà de Vall (castell Lizcano), posseït pel senyor Albert Bernat. El 1113, Ermengarda, vídua d’Albert Bernat, va fer donació de l’església a la seu de Barcelona i al bisbe, el qual els en cedí el delme mentre visquessin; després tornà al domini del bisbe. Durant els segles X i XI en el Cartulari de Sant Cugat es recullen diverses donacions de terres efectuades a la parròquia de Lliçà de Vall, que és anomenada indistintament com a <em>Llicano Subteriore</em>, <em>Villa Lizcano</em> o <em>Villa Lizande</em>. D’aquesta primera església romànica no se’n conserva cap resta, però se’n té constància a través d’una visita pastoral del 15 de juliol del 1421, quan el visitador ja es queixava que la capçalera de l’església amenaçava ruïna. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Des de finals del segle XI hi ha constància d’una sagrera al voltant de l’església, de la qual tampoc se n’han conservat vestigis però sí el record popular, ja que aquest sector s’ha conegut tradicionalment com la Sagrera. En les visites pastorals realitzades els anys 1413 i 1421 s’indica que la parròquia tenia 17 i 14 parroquians respectivament.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’església va quedar afectada pels terratrèmols que van tenir lloc a Catalunya al segle XV, segons es diu explícitament en una visita pastoral de l’any 1508. Però no va ser fins força anys més tard que es començà a construir una nova església, que és l’actual. El 1579 s’inicià la construcció del campanar. El 1593 es va beneir el campanar i van començar les obres de la nau. El 1594 s’enderrocà l’altar major de l’església antiga i el 1669 haurien finalitzat les obres, segons es dedueix de la inscripció que hi ha a la clau de volta del cor. Tot i aquest moment tardà, la nova església es va fer encara en estil gòtic, per bé que amb una portalada renaixentista. És possible que els anys 1706 i 1756 s’hi fes també algun tipus de reforma o ampliació. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’església tenia diversos altars i retaules, a part del major que estava dedicat a Sant Cristòfol. Aquest, en una fotografia de 1935 es pot observar que era un retaule barroc corresponent a l’etapa caracteritzada per les columnes d’estil salomònic</span></span></span></span><span><span><span><span> (finals del segle XVII-principis del XVIII). Hi havia el de Sant Llop (1421), el de Sant Sebastià (1591), el del Roser (1604), el del Sant Crist (1726), el de Sant Isidre, el de Sant Sebastià i una capella de la casa Coll. També hi havia un retaule dedicat a la Mare de Déu de Gràcia que popularment era conegut com el de la Mare de Déu dels ous, ja que les ofrenes que se li feien eren en aquesta espècia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La rectoria és una edificació posterior a la construcció de l’església. Podria datar-se a finals del segle XVII o al XVIII. Segons el cadastre (no sempre fiable) l’edifici ja existia l’any 1700. En l’Apeo o registre municipal de finques de l’any 1818 consta com a casa Rectoria, i aleshores era habitada pel rector, Pere Moncau. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Durant la Guerra Civil de 1936 l’església va ser cremada, però l’estructura general i les voltes es van mantenir dempeus. Es destruí l’altar i alguns elements interiors van quedar afectats, i es destruí també bona part de l’arxiu. A la fi del conflicte s'hi van iniciar les obres de restauració, que van acabar el 1940. El 1957 es va reformar l’altar per adaptar-lo a la nova litúrgia sorgida del concili Vaticà II. El 1980 es va portar a terme una rehabilitació de la rectoria. Llavors es va enderrocar un cobert amb arcs que sobresortia a la part nord del pati. Actualment aquest edifici s’utilitza també com a local de l’esplai i casal parroquial. El 1989 fou restaurat el campanar. Els anys 2009-10 es va dur a terme el projecte de restauració integral de l'edifici, que recuperà els elements i la fisonomia del temple gòtic. El 2018 es va fer la restauració de la façana de la Rectoria.</span></span></span></span></p> | 41.5931100,2.2308700 | 435898 | 4604887 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91632-rectoria-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91632-rectoria-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91632-rectoria-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91632-rectoria-baixos.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91632-rectoria-premsa.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | Inexistent | 2022-09-19 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Dades documentals facilitades per l’Arxiu Municipal, pel Centre d’Estudis i Recerca de Lliçà de Vall (CER) i pel responsable de custodiar l’arxiu parroquial, Ricart Querol. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:03 | ||||||
| 91635 | Edifici de Transràdio | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-transradio | <p><span><span><span>PUIG SERRA, Antoni (2020). “Transradio Española, S.A. Les telecomunicacions passen per Parets del Vallès i Lliçà de Vall”. <em>Parietes</em>, núm. 18 (desembre 2020), p. 13-32.</span></span></span></p> | XX | Algunes parts de l'edifici es troben en estat precari i d'abandonament | <p><span><span><span>Edifici industrial que les dècades de 1950 i 60 fou la seu de Transràdio Española: un centre governamental de telecomunicacions per aire. Es troba situat en una esplanada a la terrassa oriental del riu Tenes, actualment en estat precari i ocupat en part com a magatzem d’una empresa. Amb alguns afegits, l’edifici manté la seva estructura originària, definida per una línia d’estil racionalista que és representativa de l’arquitectura industrial i de serveis de mitjans de segle XX.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Consta d’un cos originari amb planta en forma de T, de dos pisos d’alçada i amb coberta de terrassa. A aquest nucli se li han adossat, molt recentment, altres construccions i estructures més precàries que transformen el conjunt en una edificació de planta més o menys rectangular. La façana principal, encarada vers migdia, es desenvolupa a partir de sèries de grans finestres quadrades situades a les dues plantes i perfilades amb motllures i cornises. La porta principal es troba en un cos avançat d’una sola planta que està adossat a una esvelta torre quadrada, amb llargues obertures verticals en algunes de les seves cares.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La resta de façanes segueixen una pauta similar en base als dos nivells de finestrals. A la cara de ponent s’hi ha encaixat, en els anys més recents, una estructura metàl·lica porxada amb sostre voladís que ocupa tota la seva alçada. La cara de llevant té adossat un cos més baix, d’una sola planta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Vora l’edifici hi havia una antena de gran alçada i diverses antenes menors que foren desmantellades quan el centre va deixar de ser operatiu.</span></span></span></p> | 08108-81 | Sector est del terme municipal. Polígon industrial el Pla, s/n | <p><span><span><span>Entorn de 1950 els Ministeris de l’Aire i de Governació van decidir instal·lar un centre de telecomunicacions de Transradio Española S.A. a Parets del Vallès i a Lliçà de Vall. Constituïen el centre de Barcelona que, junt amb altres cinc centres repartits en diferents punts de la geografia espanyola, s’encarregaven de les telecomunicacions sense cable. L’emplaçament es va escollir per les bones condicions del terreny: bàsicament, la humitat i l’horitzontalitat. A Parets del Vallès hi havia l’estació emissora i a Lliçà l’estació receptora. Els dos centres estaven separats uns dos Km però funcionaven de manera sincronitzada. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La construcció de l’estació de Lliçà de Vall devia començar a principis de 1949. Ambdós centres van estar actius entre 1951 i 1970 aproximadament. A Lliçà de Vall hi havia una torre-antena de gran alçada, mentre que a Parets n’hi havia dues de bessones, d’uns 100 metres d’alçada i que en el seu moment foren les més altes d’Espanya i es comptaven entre les més altes d’Europa. En la construcció de les torres hi va intervenir l’empresa “Torres Quevedo”, de l’Instituto Nacional de industria, en col·laboració amb el Ministeri de l’Aire. La direcció de la instal·lació va anar a càrrec dels enginyers Luís Cáceres, Orriols i Castells. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les torres altes servien per a les comunicacions d’ona llarga destinades als països europeus, però els centres estaven equipats també amb altres antenes d’ona curta que s’orientaven bàsicament cap al continent americà. Transradio era la continuadora de la “Compañía Nacional de Telegrafía sin Hilos”, i s’encarregava de les radiocomunicacions; és a dir, les comunicacions per aire que bàsicament consistien en l’enviament i recepció de telegrames. El centre de Barcelona comptava amb 200 empleats, incloent-hi motoristes i ciclistes que feien el repartiment dels telegrames. Diàriament, s’enviaven i es rebien uns 1.200 missatges.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1970 els dos centres van deixar de funcionar perquè havien quedat obsolets, ja que en aquesta època les comunicacions per satèl·lit es van imposar com a més efectives. A Parets es van desmantellar les antenes i l’edifici del centre. A Lliçà es van desmuntar les antenes exteriors, però l’edifici es va mantenir i s’oferí en règim de lloguer; primer a una empresa química i posteriorment a d’altres indústries.</span></span></span></p> | 41.5905100,2.2455600 | 437120 | 4604587 | 1949-1951 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91635-transradio-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91635-transradio-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91635-transradio-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91635-transradio-foto-2020.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91635-transradio-foto-antiga-2.jpg | Inexistent | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Fotografia en b/n de l’any 2020, publicada a l’article d’Antoni PUIG SERRA (2020) / Fotografia de 1955-1960 de l’Arxiu Municipal de Lliçà de Vall. | 120|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:03 | ||||
| 91643 | Tèxtil Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/textil-torres | <p><span><span><span>QUEROL, Ricart. Tèxtil Torres, símbol del creixement industrial a Lliçà de Vall. Anys 1961-1986. Treball inèdit del Centre d’Estudis i Recerques Lliçà de Vall.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Antiga fàbrica de l’empresa Tèxtil Torres construïda a la dècada de 1960. Consta de diferents naus que ocupen una extensa superfície, actualment dins del polígon de can Coll, vora la riera de Merdans. El conjunt industrial és format per dues grans naus situades als extrems, en direcció nord-sud, més cinc naus transversals que ocupen la part central tot formant un recinte de planta quadrada totalment compacte. La nau de llevant, que és la principal, es prolonga per la banda sud i té adossats altres cossos on antigament hi havia la màquina de vapor i on encara s’aixeca una esvelta xemeneia de planta circular. Així mateix, al nord del conjunt es conserva un gran dipòsit circular d’aigua fet amb formigó.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La nau principal, situada a l’est, destaca perquè és més alta (de quatre plantes) i més llarga. A les dues façanes llargues la construcció queda singularitzada per un ritme de franges rectangulars verticals, obrades amb formigó, a l’interior de les quals s’ubiquen les obertures. Les diferents franges queden cobertes per una superfície contínua de persianes que donen uniformitat al conjunt, tot i que les de la cara exterior (a l’est) s’han perdut en bona part.</span></span></span></p> | 08108-82 | Polígon industrial de can Coll. Carrer de can Coll, 16 | <p><span><span><span>La industrialització a Lliçà de Vall va ser molt tardana. Fins la dècada de 1960 la principal activitat econòmica encara era l’agricultura. Tèxtil Torres S.A. va ser la primera gran empresa que es va instal·lar al poble. El 1961 es va començar a construir la fàbrica. Amb 20.000 metres quadrats, era una de les construccions industrials més grans de la zona. Va començar a produir el 1963, i funcionava com a complement de la fàbrica que l’empresa tenia al Poblenou de Barcelona. A Lliçà s’hi feia teixit blanc de cotó per a llençols i coixineres. La força motriu era el vapor, generat per la combustió de carbó, i més endavant (1967) s’hi va introduir el gasoil. Per a la neteja dels teixits es va instal·lar una mecanisme que bombejava l’aigua a la fàbrica des d’una mina subterrània. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El cotó arribava en fil i es teixia als telers situats en diverses naus. Seguidament es traslladava el teixit a la nau gran central on es feien tasques de blanqueig i aprest. Un cop assecada al natural, la roba es tallava i es plegava, a punt per sortir de la fàbrica. Les marques que comercialitzaven eren “El Buitre” i “Sabanas Manola”. Es feien tres tipus de teles que s’anomenaven: “Manola verde”, “Manola dorada” i “Buitre”; aquesta darrera, de menys qualitat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Inicialment, molts dels treballadors van venir de Barcelona i es van instal·lar en uns blocs construïts davant de la fàbrica. El mateix 1961 es va presentar el projecte per construir aquests habitatges, que van constituir un petit barri conegut amb el mateix nom de la fàbrica. El primer bloc que es va construir al costat de la fàbrica era pels encarregats de secció. Posteriorment es van anar construint la resta de blocs, entre 1964 i 1967 aproximadament.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Cap al 1986 la fàbrica va tancar les portes. Posteriorment s’hi han fet diverses subdivisions i s’hi han instal·lat empreses d’altres sectors (QUEROL, treball inèdit)</span></span></span></p> | 41.5816100,2.2405700 | 436695 | 4603603 | 1961-1962 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91643-fabrica-torres-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91643-fabrica-torres-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91643-fabrica-torres-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91643-fabrica-torres-diposit.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | Inexistent | 2022-09-19 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:03 | ||||||
| 91644 | Habitatges Tèxtil Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatges-textil-torres | <p><span><span><span><span>QUEROL, Ricart. Tèxtil Torres, símbol del creixement industrial a Lliçà de Vall. Anys 1961-1986. Treball inèdit del Centre d’Estudis i Recerques Lliçà de Vall.</span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Petit barri amb habitatges que originàriament eren per als treballadors de la gran fàbrica Tèxtil Torres. Està emplaçat al costat de ponent del complex industrial. El conjunt és format per dos grans blocs allargats, un altre de dimensions mitjanes i dos de més petits; aquests últims situats a l’est. En general són de tres plantes, però un arriba a les quatre plantes. Es troben disposats de manera que conformen un recinte més o menys triangular, amb espais enjardinats i comunitaris entremig i al voltant.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els diferents blocs segueixen un llenguatge arquitectònic similar, representatiu de l’arquitectura pública o semipública de la dècada de 1960. Es caracteritzen per la combinació de l’obra feta amb maó en franges llises amb altres espais on es concentren les diverses obertures, ja siguin finestres o galeries, amb unes obertures més àmplies a les façanes davanteres i més reduïdes a les posteriors.</span></span></span></p> | 08108-83 | Carrer de la Indústria, diversos números | <p><span><span><span><span>La industrialització a Lliçà de Vall va ser molt tardana. Fins la dècada de 1960 la principal activitat econòmica encara era l’agricultura. Tèxtil Torres S.A. va ser la primera gran empresa que es va instal·lar al poble. El 1961 es va començar a construir la fàbrica. Amb 20.000 metres quadrats, era una de les construccions industrials més grans de la zona. Va començar a produir el 1963, i funcionava com a complement de la fàbrica que l’empresa tenia al Poblenou de Barcelona. A Lliçà s’hi feia teixit blanc de cotó per a llençols i coixineres. La força motriu era el vapor, generat per la combustió de carbó, i més endavant (1967) s’hi va introduir el gasoil. Per a la neteja dels teixits es va instal·lar una mecanisme que bombejava l’aigua a la fàbrica des d’una mina subterrània. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El cotó arribava en fil i es teixia als telers situats en diverses naus. Seguidament es traslladava el teixit a la nau gran central on es feien tasques de blanqueig i aprest. Un cop assecada al natural, la roba es tallava i es plegava, a punt per sortir de la fàbrica. Les marques que comercialitzaven eren “El Buitre” i “Sabanas Manola”. Es feien tres tipus de teles que s’anomenaven: “Manola verde”, “Manola dorada” i “Buitre”; aquesta darrera, de menys qualitat. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Inicialment, molts dels treballadors van venir de Barcelona i es van instal·lar en uns blocs construïts davant de la fàbrica. El mateix 1961 es va presentar el projecte per construir aquests habitatges, que van constituir un petit barri conegut amb el mateix nom de la fàbrica. El primer bloc que es va construir al costat de la fàbrica era pels encarregats de secció. Posteriorment es van anar construint la resta de blocs, entre 1964 i 1967 aproximadament.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Cap al 1986 la fàbrica va tancar les portes. Posteriorment s’hi han fet diverses subdivisions i s’hi han instal·lat empreses d’altres sectors (QUEROL, treball inèdit)</span></span></span></span>.</p> | 41.5813800,2.2382200 | 436499 | 4603579 | 1964-1967 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91644-textil-torres-habitatges-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91644-textil-torres-habitatges-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91644-textil-torres-habitatges-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91644-textil-torres-habitatges-6.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:03 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 154,63 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/