Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
39920 Lledoners de Can Draper https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoners-de-can-draper PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla XIX Han estat coronats sistemàticament per obtenir troncs moldejables per a la confecció d'eines de camp. Aquest fet genera que alguns dels troncs antics tinguin certs problemes de podridures ja que la fusta d'aquest arbre és molt dèbil. 51 exemplars de lledoner (Celtis australis) de 10 a 17 m d'alçada, 6,6 a 1,3 m de volta de Canó, 30-35 a 210-215 cm de classe diametral, 30 a 210 cm de diàmetre, 25 a 44 m de perímetre de capçada i més de 150 anys d'edat. Molts dels troncs presenten unes formes realment espectaculars i el seu port i composició del brancatge són realment espectaculars. Entre els lledoners hi ha algunes alzines que també són destacables. 08005-51 Can Draper 41.6618200,2.2657400 438869 4612490 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Bo Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Jordi Puig Roca Tenen una component històrica molt important ja que estan situats envoltant el que era l'antic hort de can Draper fet que els conferia una doble funció, tant de protecció dels cultius enfront del vent com per a obtenir recursos. 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
39921 Cedres de Can Voltes https://patrimonicultural.diba.cat/element/cedres-de-can-voltes PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla XIX Les seves branques es mantenen fermes tot i no ser el nostre clima l'adient pel seu creixement. Cedre (Cedrus atlantica) de 15 m d'alçada, 2,4 m de volta de Canó, 75-80 cm de classe diametral, 77 cm de diàmetre, 50,3 m de perímetre de capçada i una edat aproximada de 100 anys. 08005-52 Can Voltes Postals de l'any 1918 ja mostraven aquest arbre amb un port no gens menyspreable 41.6707400,2.2613800 438515 4613483 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39921-foto-08005-52-2.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Jordi Puig Roca 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
39922 Camí ral de Puiggraciós https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-puiggracios CAMPILLO BESSES, X. (2006). Inventari de camins de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Es tracta del camí ral de l'Ametlla a Puiggraciós. Actualment té una funcionalitat veïnal. És un vial asfaltat (aglomerat asfàltic), la 'carretera de Puiggraciós', que comunica el poble amb les urbanitzacions de la Fusteria, la Miranda i el Serrat. El seu recorregut va per La Sagrera, la carretera de Puiggraciós, Can Sous el camí de Puiggraciós, Serrat d'Ocata, can Joanet del Serrat i l'Església de Puiggraciós. La naturalesa del camí és de domini públic. El títol és de possessió immemorial 08005-53 Inici: La Sagrera / Final: Límit de terme (Puiggraciós) Fonts documentals: -Minutes municipals (1925) -Nº 25 Artur Osona (1888) 41.6904200,2.2506100 437637 4615676 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39922-foto-08005-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39922-foto-08005-53-3.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Xavier Campillo i Besses 119 49 1.5 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
39923 Camí ral de Riells https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-riells CAMPILLO BESSES, X. (2006). Inventari de camins de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Es tracta d'un dels antics camins de Riells. Aquest des del Serrat anava a buscar el camí ral de Riells a Puiggraciós a l'alçada de Can Berga. El ferm és de terra. El seu recorregut s'inicia pel Camí ral de Sant Bartomeu de Mont-ràs, Puigllonell fins al límit del terme (direcció Riells). El títol és de possessió immemorial. 08005-54 Inici: Camí ral de Sant Bartomeu de Mont-ràs / Final: límit terme (Camí ral de Riells a Puiggraciós) Font documentals: -Cadastre rústica (1955) 41.6980400,2.2400300 436764 4616530 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39923-foto-08005-54-2.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Xavier Campillo i Besses 119 49 1.5 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
39924 Camí ral de Sant Bartomeu de Mont-ràs https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-sant-bartomeu-de-mont-ras CAMPILLO BESSES, X. (2006). Inventari de camins de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Es tracta de l'antic camí ral de Sant Bartomeu de Mont-ràs. Actualment està integrat dins de la trama urbana de la urbanització del Serrat com a 'Carretera de Sant Bartomeu'. És un vial asfaltat (aglomerat asfàltic) El seu recorregut va pel Camí ral de Puiggraciós, travessa el camí ral de Bigues a Montmany, Església de Sant Bartomeu de Mont-ràs. El títol és de possessió immemorial. 08005-55 Inici: Camí ral de Puiggraciós / Final: límit terme (Sant Bartomeu de Mont-ràs) Fonts documentals: -Cadastre de rústica (1955) -Nº 21 Artur Osona (1888) 41.6935900,2.2449800 437172 4616032 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39924-foto-08005-55-2.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2019-11-21 00:00:00 Xavier Campillo i Besses 119 49 1.5 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
39925 Camí ral de Bigues a Montmany https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-bigues-a-montmany CAMPILLO BESSES, X. (2006). Inventari de camins de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Es tracta de l'antic camí ral de Bigues a Montmany. Sortia de l'esglèsia de Bigues i pel pla de la Violona primer, i després per la plana de Puiggraciós arribava al Serrat de l'Ocata; creuava entre Can Mestre i Can Roses i arribava a Can Joanet. D'allà seguia per l'actual pista de Puiggraciós, i un cop al santuari, el camí continuava cap a Montmany. Actualment està integrat dins de la trama urbana de la urbanització del Serrat com a 'Carrer Guatlla'. El tipus de ferm és aglomerat asfàltic. El seu recorregut va pel límit de terme (Bigues), coincideix amb el camí ramader, Ca l'Encís fins al límit de terme (Montmany). El seu recorregut dins del terme de l'Ametlla coincideix amb el del camí ramader. El seu títol és de possessió immemorial. 08005-56 Inici: límit de terme (Bigues) / Final: límit de terme (Montmany) Font documentals: -Minutes municipals (1925) 41.6953200,2.2398300 436745 4616228 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39925-foto-08005-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39925-foto-08005-56-3.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2019-11-21 00:00:00 Xavier Campillo i Besses i Virgínia Cepero González 119 49 1.5 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
39926 Camí ramader o camí Pla de la Violona https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-o-cami-pla-de-la-violona CAMPILLO BESSES, X. (2006). Inventari de camins de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Es tracta d'un tram del camí ramader que baixa per la carena del Serrat de Santa Creu passant pel Pla de la Violona. El camí ramader travessa després l'Ametlla bifurcant-se en direcció a Santa Eulàlia de Ronçana i Rosanes. El seu recorregut va pel límit de terme (Puiggraciós), límit de terme (Bigues), segueix resseguint el límit de terme fins que es troba amb el camí de Santa Creu, Santa Creu de l'Ametlla, Sant Genís i el Raval de l'Ametlla. És un vial asfaltat (aglomerat asfàltic), el 'Camí del Pla de la Violona', que comunica el poble amb la urbanització del Serrat. Enllaça amb el camí del Rieral i amb el camí ramader de Rosanes que s'agafa des del camí ral de Granollers. El títol és de possessió immemorial. 08005-57 Inici: límit de terme (Puiggraciós) / Final: Raval de l'Ametlla Font documentals: -Cadastre de rústica (1955) 41.6757600,2.2499200 437566 4614049 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39926-foto-08005-57-2.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2019-11-21 00:00:00 Xavier Campillo i Besses 119 49 1.5 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
39927 Camí ral de Bigues o camí de Pinar i Portús a l'Ametlla https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-bigues-o-cami-de-pinar-i-portus-a-lametlla CAMPILLO BESSES, X. (2006). Inventari de camins de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Es tracta del camí ral de l'Ametlla a Bigues. És un vial de terra que actualment presenta un tram d'enllaç amb la urbanització de Pinar i Portús. El camí original segueix cap a ponent en direcció al límit de terme (Bigues), mentre un tram més modern i principal trenca del camí antic cap a migdia i es dirigeix a la urbanització. El recorregut va per la Sagrera, Santa Creu de l'Ametlla (Puig de la Creu), creua el Camí de Santa Creu (camí 25), Pinar i Portús o límit de terme (Bigues). Coincideix parcialment amb el camí ramader o camí del Pla de la Violona. El títol és de possessió immemorial 08005-58 Inici: La Sagrera / Final: límit de terme (Bigues) Fonts documentals: -Minutes municipals (1925) -Nº 24 Artur Osona (1888), i Nº 76 (1896) 41.6728600,2.2418700 436893 4613733 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39927-foto-08005-58-2.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Xavier Campillo i Besses 119 49 1.5 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
39928 Camí del Verder https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-verder CAMPILLO BESSES, X. (2006). Inventari de camins de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Aquest camí enllaça la Sagrera amb el camí ramader i constitueix un itinerari alternatiu al camí de Sant Bartomeu de Mont-ràs (camí 3). Actualment està integrat parcialment dins de la trama urbana de la urbanització La Miranda com a 'Camí del Verder'. La resta de trams mantenen llur caràcter original. El tram urbanitzat presenta un paviment asfàltic, la resta de terra. El recorregut va per la Sagrera, pel Camí del Verder fins a creuar el torrent del Verder i camí ramader (límit de terme, Bigues). El títol és de possessió immemorial. 08005-59 Inici: la Sagrera / Final: camí ramader Fonts documentals: -Cadastre de rústica (1955) 41.6780300,2.2521200 437751 4614299 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39928-foto-08005-59-2.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Xavier Campillo i Besses 119 49 1.5 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
39929 Camí del Rec Draper https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-rec-draper CAMPILLO BESSES, X. (2006). Inventari de camins de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Es tracta de l'antic camí de servei del rec del Verder. El seu recorregut va de la Sagrera al torrent del Verder. El ferm és de terra. El títol és de possessió immemorial. 08005-60 Inici: La Sagrera / Final: Torrent del Verder Font documentals: -Cadastre de rústica (1955) 41.6741900,2.2556700 438043 4613871 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39929-foto-08005-60-2.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Xavier Campillo i Besses 119 49 1.5 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
39930 Camí de Sant Nicolau https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-sant-nicolau CAMPILLO BESSES, X. (2006). Inventari de camins de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Es tracta del camí ral que uneix l'accés a Sant Nicolau des de la Sagrera i des de la Garriga. El ferm és de terra. El seu recorregut va per la Sagrera, Sant Nicolau fins al límit de terme (camí ral de la Garriga a Puiggraciós) El títol és de possessió immaterial. 08005-61 Inici: la Sagrera / Final: Camí ral de la Garriga a Puiggraciós Fonts documentals: -Cadastre de rústica (1955) -Nº76 Artur Osona (1896) 41.6776900,2.2593000 438348 4614257 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39930-foto-08005-61-2.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Xavier Campillo i Besses 119 49 1.5 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
39931 Camí ral de la Garriga a Puiggraciós https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-la-garriga-a-puiggracios CAMPILLO BESSES, X. (2006). Inventari de camins de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Es tracta de l'antic camí ral de La Garriga a Puiggraciós. És un camí rural amb ferm de terra. El seu recorregut va pel límit de terme (La Garriga), per les vinyes de Cal Busquets fins al camí ral de Puiggraciós. De la Doma (La Garriga) surt una alternativa d'aquest traçat. El títol és de possessió immemorial. 08005-62 Inici: límit de terme (La Garriga) / Final: Camí ral de Puiggraciós Fonts documentals: -Minutes municipals (1925) -Nº 76 Artur Osona (1896) 41.6783700,2.2768700 439811 4614320 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39931-foto-08005-62-2.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Xavier Campillo i Besses 119 49 1.5 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
39932 Camí ral de la Garriga (Camí del cementiri) https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-la-garriga-cami-del-cementiri CAMPILLO BESSES, X. (2006). Inventari de camins de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Es tracta del camí ral de la Sagrera a La Garriga passant pel cementiri. El ferm és de terra. El seu recorregut va per la Sagrera, el cementiri fins al límit de terme (La Garriga). El títol és de possessió immemorial. 08005-63 Inici: la Sagrera / Final: límit de terme (La Garriga) Fonts documentals: -Minutes municipals (1925) -Cadastre de rústica (1955) -Nº 26 Artur Osona (1888) 41.6751800,2.2615800 438536 4613976 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39932-foto-08005-63-2.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Xavier Campillo i Besses 119 49 1.5 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
39933 Camí Antic de Bigues per Can Forns https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-antic-de-bigues-per-can-forns CAMPILLO BESSES, X. (2006). Inventari de camins de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Es tracta d'un camí estructurant del sector de ponent de l'Ametlla. L'inici del camí està integrat dins de la trama urbana del barri de Sant Genís com a 'Carrer de Can Forns'. La resta del camí té una funcionalitat rural i el ferm és de terra. El seu recorregut va per la Sagrera, creua el camí de Santa Creu, can Forns fins a la carreters BP-1432. El títol és de possessió immemorial. 08005-64 Inici: la Sagrera / Final: carretera BP-1432 Font documentals: -Cadastre de rústica (1955) 41.6664900,2.2439300 437058 4613024 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39933-foto-08005-64-2.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Xavier Campillo i Besses 119 49 1.5 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
39934 Camí Antic de Bigues https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-antic-de-bigues CAMPILLO BESSES, X. (2006). Inventari de camins de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Es tracta del camí original preexistent a la carretera BP-1432. Transcorre paral·lelament a la carretera i al nord d'aquesta. El ferm és de terra. Camí integrat per dos trams de camins rurals paral·lels a la carretera BP-1432. El títol és de possessió immemorial. 08005-65 Inici: carretera BP-1432 / Final: carretera BP-1432 Font documental: -Cadastre de rústica (1955) 41.6624300,2.2433900 437009 4612574 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39934-foto-08005-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39934-foto-08005-65-3.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2019-11-21 00:00:00 Xavier Campillo i Besses 119 49 1.5 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
39935 Camí ral del Rieral (Santa Eulàlia de Ronçana) https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-del-rieral-santa-eulalia-de-roncana CAMPILLO BESSES, X. (2006). Inventari de camins de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Es tracta de l'antic camí ral de Santa Eulàlia de Ronçana (El Rieral). Està asfaltat fins al camí del Pou de Glaç. Fora del nucli urbà la seva funcionalitat és rural i té el ferm de terra. El seu recorregut va per l'Ametlla, Can Camps, Can Diví, Can Plandolit fins al límit de terme. Té dues variants: La primera connecta directament El Rieral amb l'Ametlla i té la condició de camí ramader; la segona fa un tomb i passa per Can Diví i Can Camps. El títol és de possessió immemorial. 08005-66 Inici: la Sagrera / Final: límit de terme (camí ral de Bigues a Granollers) Fonts documentals: -Minutes municipals (1925) -Cadastre de rústica (1955) 41.6560400,2.2574000 438169 4611854 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39935-foto-08005-66-2.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2019-11-21 00:00:00 Xavier Campillo i Besses 119 49 1.5 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
39936 Camí ral de la Sagrera (Santa Eulàlia de Ronçana) https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-la-sagrera-santa-eulalia-de-roncana CAMPILLO BESSES, X. (2006). Inventari de camins de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Es tracta de l'antic camí ral de l'Ametlla a Santa Eulàlia de Ronçana (la Sagrera). Actualment està parcialment integrat dins de la trama urbana de l'ametlla com a 'Camí de Can Guineu'. Fora de la trama urbana és un camí rural amb ferm de terra. El seu recorregut va per la carretera BP-1432, Sant Joan, Can Plantada fins al límit de terme (la Sagrera). El títol és de possessió immemorial. 08005-67 Inici: carretera BP-1432 / Final: límit de terme (La Sagrera) Font documental: -Cadastre de rústica (1955) 41.6591500,2.2496500 437527 4612205 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39936-foto-08005-67-2.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2019-11-21 00:00:00 Xavier Campillo i Besses 119 49 1.5 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
39937 Camí ral de Granollers a Sant Miquel del Fai https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-granollers-a-sant-miquel-del-fai CAMPILLO BESSES, X. (2006). Inventari de camins de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Es tracta d'un antic camí veïnal que enllaça el camí ral de l'Ametlla a Granollers amb el camí ral de Granollers a Bigues, ja fora del terme. El ferm és de terra. El seu recorregut va pel camí ral de Granollers, Can Plandolit, Can Plantada i la carretera BP-1432. El títol és de possessió immemorial. 08005-68 Inici: camí ral de Granollers / Final: carretera BP-1432 Fonts documentals: - Minutes municipals (1925) -Cadastre de rústica 81955) Referències registrals: -Tom: 2219 -Finca: 589 Mas Plandolit -Llibre: 68 de Santa Eulàlia de Ronçanes -Foli:083 -Titular: Hereus de Josefa Alier Sanpera 41.6420500,2.2594300 438325 4610300 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39937-foto-08005-68-2.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2019-11-21 00:00:00 Xavier Campillo i Besses Descrit a l'escriptura de propietat de la finca Plandolit: 'Pasa por dicha heredad un torrente, que desciende del pueblo de l'Ametlla y desemboca en la riera de Santa Eulàlia de Ronsana, y la atraviesan el camino que desde la villa de Granollers, conduce a San Miguel del Fay y el que conduce a los términos de Santa Eulàlia de Ronsana y Lliçà d'Amunt y a L'Ametlla'.El títol és de possessió immemorial. 119 49 1.5 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
39938 Camí ral de Granollers o Camí de Can Reixac i Can Valls https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-granollers-o-cami-de-can-reixac-i-can-valls CAMPILLO BESSES, X. (2006). Inventari de camins de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Es tracta del camí ral de l'Ametlla a Granollers. És un vial asfaltat que comunica el poble amb les urbanitzacions de Can Reixac i Can Valls (Turons Vallès). L'inici del camí és camí ramader fins al trencant de Can Draper. El seu recorregut va per la Sagrera, can Draper, Can Reixac, Can Jaumira, Can Marquès fins al límit de terme (Granollers). El títol és de possessió immemorial. 08005-69 Inici: la Sagrera / Final: límit de terme (Granollers) Font documental: -Minutes municipals (1925) 41.6523300,2.2599700 438380 4611440 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39938-foto-08005-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39938-foto-08005-69-3.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Xavier Campillo i Besses 119 49 1.5 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
39939 Camí ral de Llerona https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-llerona CAMPILLO BESSES, X. (2006). Inventari de camins de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Està usurpat (llaurat) Aquest camí arrenca del nucli urbà de l'Ametlla com a 'Carrer Cànoves'. La carretera C-17 el talla, impedint-ne el pas. A l'altra banda segueix com a 'Carrer de Llerona' dins la trama urbana de la urbanització Pinar Llerona. Entre la urbanització i la carretera BV-1433 el camí està usurpat (llaurat). El seu recorregut va per l'Ametlla, carretera C-17, Can Noble, carretera BV-1433 (Llerona). Aquest camí antigament tenia una variant des del Raval, que arrencava de Can Draper i que coincideix actualment amb la carretera BV-1433. El títol és de possessió immemorial. 08005-70 Inici: la Sagrera / Final: carretera BV-1433 Font documental: -Minutes municipals (1925) 41.6657200,2.2666900 438952 4612922 08005 L'Ametlla del Vallès Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39939-foto-08005-70-2.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Xavier Campillo i Besses 119 49 1.5 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
39940 Camí ramader de Rosanes o camí de Pinar Rosanes https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-de-rosanes-o-cami-de-pinar-rosanes CAMPILLO BESSES, X. (2006). Inventari de camins de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Es tracta del camí de Rosanes. És un vial asfaltat que comunica el poble amb la urbanització Pinar Rosanes. El seu recorregut va per Can Draper, travessa la carretera C-17, travessa el camí ral de Llerona, urbanització Pinar Rosanes fins a límit de terme (Rosanes). El títol és de possessió immemorial. 08005-71 Inici: Can Draper / Final: límit de terme (Rosanes) Font documental: -Minutes municipals (1925) 41.6616500,2.2694400 439177 4612468 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39940-foto-08005-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39940-foto-08005-71-3.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Xavier Campillo i Besses 119 49 1.5 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
39941 Camí ral de Canovelles https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-canovelles CAMPILLO BESSES, X. (2006). Inventari de camins de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. El camí està essencialment usurpat, ja que l'han llaurat en la major part del recorregut. Es tracta de l'antic camí ral de Canovelles. El camí està essencialment usurpat, ja que l'han llaurat en la major part del recorregut. Aquest fet comporta la desaparició d'un vial estructurant fonamental del quadrant sud-oriental del terme municipal. El seu recorregut va pe la carretera C-17, segueix a la carretera BV-1433, Can Draper, grups de cases de Can Focs, Mas Dorca, Can Margens, Can Pagès Nou, paral·lel a la carretera de Canovelles i límit de terme (Canovelles). El títol és de possessió immemorial. 08005-72 Inici: carretera C-17/ Final: límit de terme (Canovelles) Font documental: -Minutes municipals (1925) -Cadastre rústica (1955) -Nº 23 Artur Osona (1888) 41.6459300,2.2747300 439603 4610719 08005 L'Ametlla del Vallès Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39941-foto-08005-72-2.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Xavier Campillo i Besses 119 49 1.5 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
39942 Camí ral del Rieral de Santa Eulàlia a Llerona o camí de Mas d'Orca https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-del-rieral-de-santa-eulalia-a-llerona-o-cami-de-mas-dorca CAMPILLO BESSES, X. (2006). Inventari de camins de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Es tracta del camí ral de Santa Eulàlia de Ronçana (El Rieral) a Llerona. És un vial asfaltat que comunica la carretera C-17 amb la zona industrial del Mas d'Orca. El seu recorregut va pel camí ral de Bigues a Granollers, límit de terme, urbanització Turons del Vallès, camí ral de Granollers, travessa la carretera C-17, travessa el camí ral de Canovelles, límit de terme (Llerona). El títol és de possessió immemorial. 08005-73 Inici: límit d terme (Camí ral de Bigues a Granollers) / Final: límit de terme (Llerona) Fonts documentals: -Minutes municipals (1925) -Cadastre de rústica (1955) 41.6509600,2.2685100 439090 4611282 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39942-foto-08005-73-2.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Xavier Campillo i Besses 119 49 1.5 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
39943 Camí ral de Granollers a Canovelles https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-granollers-a-canovelles CAMPILLO BESSES, X. (2006). Inventari de camins de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. El camí està essencialment usurpat, ja que l'han llaurat en la major part del recorregut. Es tracta de l'antic camí ral de Granollers i Canovelles. Coincideix en bona part amb el camí ral de Canovelles. El camí està essencialment usurpat, ja que l'han llaurat en la major part del recorregut. La secció coincident amb el camí ral del Rieral a Llerona es conserva com a camí rural amb ferm de terra. El seu recorregut va per la carretera C-17, el camí ral del Rieral a Llerona, carretera C-17, carrer de Tona (urbanització Montguit), fins a límit de terme (Canovelles). El títol és de possessió immemorial. 08005-74 Inici: carretera C-17/ Final: límit de terme (Canovelles) Font documental: -Minutes municipals (1925) 41.6408900,2.2655400 438833 4610166 08005 L'Ametlla del Vallès Difícil Dolent Inexistent Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Xavier Campillo i Besses 49 1.5 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
39944 Camí ral de Canovelles a Llerona https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-canovelles-a-llerona CAMPILLO BESSES, X. (2006). Inventari de camins de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Aquest camí transcorre paral·lelament al límit de terme entre l'Ametlla i les Franqueses del Vallès, sempre fora del terme municipal de l'Ametlla excepte en un tram molt curt en que coincideix amb el límit de terme. És un camí rural amb ferm de terra. El títol és de possessió immemorial. 08005-75 Inici: límit de terme (Canovelles) / Final: límit de terme (Llerona) Font documental: -Minutes municipals (1925) 41.6418500,2.2685600 439085 4610271 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39944-foto-08005-75-2.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Xavier Campillo i Besses 119 49 1.5 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
39945 Quintana de Can Plandolit https://patrimonicultural.diba.cat/element/quintana-de-can-plandolit Àrea agrícola de grans dimensions destinada al cultiu dels cereals, situada al sud del municipi, a tocar amb el terme de Santa Eulàlia de Ronçana. Els camps de Can Plandolit, juntament amb els de Can Jaumira, formen una vall conreada que es configura com una de les poques àrees agroforestals que actualment es mantenen a l'Àrea Metropolitana. La pressió urbanística i de les infraestructures és el fet que fa perillar més aquest espai. Aquests camps són un referent paisatgístic per la multiplicitat de colors que adquireixen a mesura que passen les estacions, que van del verd al daurat del cereal. 08005-76 Can Plandolit 41.6472100,2.2507000 437603 4610879 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39945-foto-08005-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39945-foto-08005-76-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Jordi Puig i Roca 2153 5.1 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
39946 Camí de Santa Creu https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-santa-creu CAMPILLO BESSES, X. (2006). Inventari de camins de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Es tracta d'un camí rural, amb paviment de terra, que comunica el sector del Pla del Sorral amb el Serrat. La seva funció original era accedir a l'antiga església de la Santa Creu. Al coll de Santa Creu es creua amb el camí ramader i amb el camí del Verder. El seu recorregut va per la carretera BP-1432, travessa el camí antic de Bigues, travessa el camí ral de Bigues fins al Coll de Santa Creu. El títol es de possessió immemorial 08005-77 Inici: carretera BP-1432 / Final: Coll de Santa creu 41.6712000,2.2436500 437039 4613547 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39946-foto-08005-77-2.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2019-11-21 00:00:00 Xavier Campillo i Besses 119 49 1.5 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
39947 Camí de Can Gafa https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-can-gafa CAMPILLO BESSES, X. (2006). Inventari de camins de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Es tracta d'una variant del camí ral de l'Ametlla a Santa Eulàlia de Ronçana, que transcorre entre el camí de la Sagrera i el camí del rieral. És un camí rural amb ferm de terra. El seu recorregut va pel camí ral de Granollers a Sant Miquel del Fai (Can Plantada), Can Gafa fins al límit de terme (camí ral de Bigues a Granollers). El títol és de possessió immemorial. 08005-78 Inici: camí ral de Granollers / Final: límit de terme (camí ral de Bigues a Granollers) Font documenal: -Minutes municipals (1925) 41.6520000,2.2471600 437313 4611413 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39947-foto-08005-78-2.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2019-11-21 00:00:00 Xavier Campillo i Besses 119 49 1.5 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
39948 Camí de Pinar i Portús https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-pinar-i-portus CAMPILLO BESSES, X. (2006). Inventari de camins de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Es tracta del camí que comunica la carretera BP-1432 amb la urbanització de Pinar i Portús. El camí és asfaltat i té una funció veïnal. 08005-79 inici: carretera BP-1432 / Final: límit de terme (Bigues) 41.6661600,2.2355000 436356 4612994 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39948-foto-08005-79-2.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Xavier Campillo i Besses 119 49 1.5 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
39949 Mas Puigllonell https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-puigllonell COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. X Casa pairal amb coberta de dues vessants, amb el carener i el ràfec paral·lels a la façana (de tipologia 1 segons Danès). La referència més antiga trobada a l'edificació data de 871 (brancal façana). Actualment està en reconstrucció. Té 2 plantes. Façana i parets de pedra de la zona (gres vermell) rejuntada amb calç. Les cantoneres són de pedra tallada de la mateixa finca. Existeixen uns contraforts d'estabilització de la façana sud ja que té una gran alçada. Finestres de la façana sud amb brancal de pedra treballada de morfologia gòtica. Portal principal d'accés a la masia amb dobelles de grans dimensions. A la façana hi ha una galeria que dóna un aire senyorívol al conjunt. Sostres de la masia amb embigat i llates. D'altres part amb embigat, cairons i rajols. La teulada és reformada i feta amb embigat de fusta, cairons, rajols i teula catalana. Ocupació en planta (m2): 338,80 m2 casa pairal + pallissa 95 m2. A partir de l'evolució històrica es pot deduir que al segle XII hi hagué el primer conjunt de reformes, vers el 1599 una segona fase i possiblement al segle XVIII la gran reforma que dóna l'estructura actual del mas. Es dedueix que les successives ampliacions van ser fer la façana sud. Als anys 80 es realitza la darrera restauració per consolidar terres i teulat. 08005-80 Puigllonell. Polígon 1, parcel·la 25 Al segle XII es produeix la unificació del mas Puig i Llonell que dóna nom i lloc a l'actual finca i edifici. A partir d'aquella unificació es converteix en la casa de referència del Serrat de l'Ocata i potència vitivinícola durant el segle XIX. Estilísticament és una masia que inicialment deuria ser de teulada de dues vessants però que amb la unificació de les dues unitats es va convertir amb un casal senyorívol de gran bellesa i poder, com ho demostren treballs de la pedra d'empits i finestres i festejadors. Està situada a un espai de la muntanya mitja catalana caracteritzada per forts desnivells, sòls pobres i rocosos i una vegetació mediterrània de soleia (Pins i alzines). L'antropització de l'espai va condicionar un tipus d'assentament adaptat a aquests factors i caracteritzar per l'aterrassament (feixes), dedicades principalment i fins a finals del segle XIX a la vinya i cultius de secà. Aquest entorn i la limitada disponibilitat d'aigua i de sòl són els modeladors d'una estructura social caracteritzada per una economia agrària de subsistència i un petita activitat d'explotació de la pedra, un caràcter més aviat tancat de la població, una tipologia constructiva austera que compensà l'aïllament i la manca de recursos amb l'agrupament en dos centres de poder: entorn de la masia de Puigllonell i de la de Can Ciurans. Els centres espirituals de referència eren Puiggraciós i St. Bartomeu. 41.6970500,2.2408300 436830 4616419 08005 L'Ametlla del Vallès Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39949-foto-08005-80-2.jpg Legal Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca Infraestructures agràries:- Pallissa (vegeu fitxa 141).- Conillar (vegeu fitxa 257).- Pou (vegeu fitxa 264). 85 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
39950 Can Pagès Nou https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pages-nou COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. XVII Té alguns problemes estructurals a les bigues de la planta baixa amb el primer pis, algunes goteres al terrat i terres amb panxa a la part de les habitacions. Masia de tipologia 1 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants amb caraner paral·lel a façana. La referència més antiga trobada a l'edificació data del 1858. Va ser reformada al 1902 seguint l'estil colonial amb elements modernistes, Pels elements interns, l'antiga masia podria haver estat construïda cap els segles XVI-XVII. Actualment, segona residència, l'edifici consta de 3 plantes. Façana estucada i pintada amb arrimador ceràmic a la part frontal i amb motius vegetals a la resta del perímetre. Compta amb una torre i una tribuna acabats amb trencadís, així com un balcó corregut en forma de U. La façana principal compta amb 11 finestres, 3 balconeres i 1 porta. Les parets interiors són fetes amb pedra. Sostres i teulada d'embigat de fusta. Conserva encara l'era amb tova catalana i la masoveria a la part dreta posterior de l'edificació. Ocupació en planta (m2): 423 m2 masia principal + 632 m2 de cobert Edificacions annexes: Masoveria i 2 cossos annexos d'antigues corts i garatge (632 m2). Masia anterior al segle XVIII, reformada primerament al 1858 i més tard a partir del 1902 agafant un estil modernista amb aspectes d'estil colonial. La darrera reforma es va produir entre el 2000 i el 2004. 08005-81 Can Pagès. Polígon 2, parcel·la 123 Masia que va ser adquirida per un català que va tornar de Cuba i que va voler entregar a la seva promesa que feia 17 anys que no veia en prova del seu amor. La reforma que inicia aquest senyor és de 1902 amb una clara intenció de disposar del típic xalet de segona residència de la burgesia adinerada barcelonina. Per això va usar un estil colonial barrejat amb el modernisme cada cop més imperant de l'època. En els darrers anys de vida d'aquest 'cubano' es construeix la tribuna i s'incorporen elements modernistes més clars com el trencadís a la teulada de la tribuna i la torre, així con a la paret d'un dels porxos que feia servir com a garatge. Els jardins compten amb la mateixa atmosfera modernista-colonial, amb elements decoratius vegetals que recorden els que es troben a la mateixa façana. Situada a una àrea dominada per dos masos molt poderosos i emparentats familiarment que curiosament no han tingut molta transcendència en la història de l'Ametlla, de ben segur per la seva llunyania del nucli, Can Pagès Vell i Nou. Zona enclavada en la plana vallesana amb un contrast de grans camps agrícoles amb masses forestals d'alzinars i pinedes. La vida agrícola compta, relativament, amb moltes facilitats, tant pel terreny, la disponibilitat d'aigua, l'ampar de famílies poderoses i per ser lloc de pas cap al nucli poblat més important de la zona, Granollers. 41.6394000,2.2772700 439808 4609993 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39950-foto-08005-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39950-foto-08005-81-2.jpg Legal Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Alfons Cosculluela Ballerini, Jordi Puig Roca i Virgínia Cepero González En destaca l'era (vegeu fitxa 401). 98|94 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
39951 Can Pagès Vell https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pages-vell COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. XIX Masia de tipus 4 segons Danès, amb teulada a dues vessants amb carener perpendicular a façana. Aixecament basilical a la part central de la teulada que drena les aigües a dues vessants. La façana es arrebossada i pintada de color blanc. Consta de 12 finestres amb brancals de pedra calcària d'estil goticitzant, tres de les quals tenen capitell central. A ben segur són d'una reforma posterior de la masia del segle XVIII o XIX. Presenta 2 portals dobellats també contemporanis d'aquesta època. Cal destacar que la part de la façana sembla un cos afegit a la part davantera de l'antiga masia que podria ser del segle XVI o XVII. A banda i banda d'aquest cos més antic s'erigeixen 2 blocs tipus galeria amb arcs, 5 en total al costats de llevant i ponent que es complementen amb un arc i un petit torreó de la cara Sud. La cara sud, la que dóna accés a l'antic barri de la masia, presenta 3 portes dobellades i 2 arcs dels torreons. Destaca que al perímetre de la masia, hi ha un mur perimetral que engloba els serveis de la masia així com una zona d'hort. L'interior de la masia està molt reformat però conserva elements de gran valor. A la part nord hi ha un seguit de portes amb l'escut de la flor de 'lis', símbol de la reialesa borbònica. D'altra banda, els sostres són de múltiples materials, els de la façana nord són amb volta de totxo catalana formant 3 cossos. Els de la part interior i possiblement més antiga són amb embigat i enllatat de fusta amb decoracions. La teulada no s'ha pogut veure però a ben segur que conserva embigat de fusta. L'actual estructura és d'una reforma del segle XIX ja que els elements decoratius i la tipologia constructiva de les galeries laterals és típica d'aquesta època. Posteriorment, són evidents d'altres reformes que no s'han pogut datar. Anteriorment, la masia del segle XVI-XVII deuria patir les pertinents reformes que no es poden datar. Ocupació en planta (m2): 1043 m2 cos principal+ annexos 833 m2. 08005-82 Can Pagès Àrea dominada per dos masos molt poderosos i emparentats familiarment que curiosament no han tingut molta transcendència en la història de l'Ametlla, de ben segur per la seva llunyania del nucli, Can Pagès Vell i Nou. Zona enclavada en la plana vallesana amb un contrast de grans camps agrícoles amb masses forestals d'alzinars i pinedes. La vida agrícola compta, relativament, amb moltes facilitats, tant pel terreny, la disponibilitat d'aigua, l'ampar de famílies poderoses i per ser lloc de pas cap al nucli poblat més important de la zona, Granollers. 41.6386700,2.2719400 439364 4609915 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39951-foto-08005-82-2.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Alfons Cosculluela Ballerini, Jordi Puig Roca i Virgínia Cepero González Infraestructures agràries:- La bassa circular, situada al nord de la masia. S'omplia de l'aigua provinent del pou gros del darrera de la casa, a través d'un petit aqüeducte, fet de formigó i d'uns 16 m de llargada, i sortia a la xarxa de recs de Can Pagès. Actualment, resta buida i abandonada.- El pou de l'hort, situat dins del seu perímetre emmurallat. És el pou més antic de la masia.- El pou gros, situat a la part posterior de la masia, a l'interior d'un cobert de planta quadrada d'un sol pis. Està fet de totxo lligat amb ciment, fa uns 4 m de diàmetre i conserva una bomba amb un motor de petroli.- La xarxa de recs (vegeu fitxa 345). 98 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
39952 Can Parellada https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-parellada COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. XIII Casa pairal amb teulada a dues vessants paral·leles a façana i de molt poca inclinació. Alçat basilical transversal a façana; posterior a la reforma que va aplanar la teulada. Masia de gran valor històrico-arquitectònic que data dels segle XII-XIV, però que la seva morfologia de caràcter indià, amb 3 pisos, és deguda a la reforma realitzada l'any 1854 per Tomàs Parellada. El revestiment de la seva façana és arrebossat amb murs de pedra. Com a elements singulars a la façana trobem una cornisa de pedra treballada que dóna la volta a tota la teulada i un balcó corregut que dóna la volta a la façana principal que acaba en una terrassa lateral. A més a més, es troben un total de 6 finestres balconeres més 2 finestres amb brancals de pedra i un portal adobellat amb porta de fusta. A l'interior trobem parets de pedra, al primer pis, 3 cossos amb volta catalana de totxo i al segon i tercer pis bigues de fusta escairades amb volta de totxo. La teulada, plana, amb teules es troba decantada amb pendent cap a cara nord. Actualment, Can Parellada és una residència de desintoxicació. La masia conserva uns trets nobles molt destacats i d'un gran valor arquitectònic. Ocupació en planta (m2): 260 m2 masia no s'inclouen volums annexos. La principal reforma es va produir l'any 1854 i li va conferir un aspecte d'estil indià. La darrera va ser als anys 70 per condicionar-la com a residència. 08005-83 Can Plantada La majestuositat arquitectònica de la masia a dues vessants va ser modificada al segles XIX per donar-li una configuració de masia 'd'indians' propi de l'època colonial que dóna un especial valor per la seva singularitat al municipi. Només aquesta masia i Can Pagès Nou poden ostentar aquesta categoria colonial al municipi. Amb l'arribada dels romans, es transforma la plana, de boscos, a camps que s'alternen amb rouredes, alzinars i boscos de ribera. La vida agrícola compta, relativament, amb moltes facilitats, tant pel terreny, la disponibilitat d'aigua (la capacitat econòmica fa arribar l'aigua dels torrents més destacats del municipi per mitjà d'infrastructures hidràuliques a aquests masos). Masos com Can Jaumira o Can Parellada, pot ser no del mateix rang que les 3 cases fortes del sud del municipi, arriben a assolir cotes de desenvolupament importants tot i que es deslliguen de la influència de l'Ametlla per ser més pròximes als àmbits de Sta. Eulàlia i Canovelles. 41.6436300,2.2477000 437350 4610483 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39952-foto-08005-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39952-foto-08005-83-2.jpg Legal Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca 119|85 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
39953 Can Plandolit https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-plandolit COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. XIII Casa pairal amb teulada a dues vessants tipus 2 segons Danès, amb un gran frontó a la façana principal i en l'oposada. Masia de gran valor històrico-arquitectònic que data dels segle XII-XIII amb una estructura de 2 pisos més golfes. El revestiment de la seva façana és arrebossat arremolinat amb murs de pedra i cantoneres treballades. Com a elements singulars a la façana trobem les cantoneres de pedra treballada i un pica aigua. A més a més trobem un total de 14 finestres amb empits i brancals de pedra i 2 portes, una amb portal dobellat i l'altre amb brancals de totxo i travesser de fusta. En l'interior trobem parets de pedra i sostres amb embigats de fusta amb llates. Al primer pis, les dues ales disposen de volta catalana feta amb totxo. La teulada és embigada amb cairons, rajols i teules. Cal remarcar l'impressionant barri que tanca la façana i que data de l'any 1700. Del nucli inicial del segle XII-XIII se'n conserva una part reduïda. Al segle XVII és quan es realitza la major ampliació que posteriorment es va consolidant fins al segle al 1866 que es realitza una altra actuació. Cal remarcar que a l'any 1966 es fa una altra actuació per reformar i consolidar la façana i alguna part interior per dotar la masia de l'aparença actual. Ocupació en planta (m2): 515 m2. 08005-84 Can Plantada. Polígon 3, parcel·la 116 Masia de gran bellesa i singularitat dins del mosaic format per les grans masies del sud del municipi. La seva singularitat, bellesa i majestuositat rau en el fet del complex sistema que formava la masia amb el seu entorn social i natural. Integrada perfectament en el lloc on es construïa i paradigma de sostenibilitat social per la concentració familiar i generacional que es produia en aquests espais, rics complexos i moltes vegades poc íntims. Arquitectònicament, cal remarcar el seu pati fortificat que li dóna un aire recollit. Situada a una àrea dominada pels masos més poderosos de l'Ametlla, els Plantada, Plandolit i Draper. Però abans, amb l'arribada dels romans, es transforma la plana, de boscos, a camps que s'alternen amb rouredes, alzinars i boscos de ribera. La vida agrícola compta, relativament, amb moltes facilitats, tant pel terreny, la disponibilitat d'aigua (la capacitat econòmica fa arribar l'aigua dels torrents més destacats del municipi per mitjà d'infrastructures hidràuliques a aquests masos), l'ampar de famílies poderoses i la proximitat a nuclis poblats. Es configuren alguns masos satèl·lit d'aquestes grans masies amb parentius de sang. 41.6489400,2.2522800 437736 4611070 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39953-foto-08005-84-2.jpg Legal Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2019-11-21 00:00:00 Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca Infraestructures agràries:- La bassa (vegeu fitxa 254).- L'era (vegeu fitxa 274). 85 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
39954 Can Plantada https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-plantada COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. XIII-XIX Alguns dels annexos de la casa presenten problemes estructurals, especialment les corts i cavallerisses de les parts posteriors. Val a dir que recentment s'han realitzat importants obres de millora de la façana i d'alguns coberts annexos. Masia pairal que ha sofert una constant evolució i s'ha anat engrandint progressivament. La part central de la masia, és de tipus 2 segons Danès, és a dir, amb la teulada a dues vessants perpendiculars a façana. Cal destacar que al voltant d'aquest nucli central del segle XII-XIII si han afegit un seguit d'edificacions que han arribat a formar l'estructura actual amb el barri tancat. La façana principal ha estat recentment arrebossada i les parets interiors d'aquesta són de pedra. D'altra banda, a la part alta de la façana hi ha un frontis quadrat amb dues obertures rodones i fet amb totxo que pot ser de principis del segle XIX. Trobem 7 finestres a façana, de les que 5 són finestres balconeres, les dues de la planta baixa són convencionals. De les finestres en trobem dues amb brancals de pedra sorrenca i la resta són de totxo. Cal destacar els 2 ulls del frontis. La porta d'entrada està descentrada de la façana ja que la casa es va ampliar cap a l'esquerra i presenta un portal dobellat de grans dimensions. Destaca un rellotge de sol a mitja façana. Pel que fa a l'interior destaca la divisió en 3 cossos principals, tots ells amb volta catalana a la part baixa, seguint l'estructura típica de les reformes del segle XVI o XVII. Els terres són amb toves. Destaca la gran cuina amb una llar de foc de grans dimensions amb un centre de pedra de molí. La pica també és espectacular. D'altra banda, a la banda dreta de l'entrada hi ha un menjador de grans proporcions i unes antigues cuines que van servir per acollir refugiats. A la part de darrera de l'estructura descrita hi ha una cuina antiga que pot ser del segle XVI. Just al costat de l'antiga cuina hi ha una gruta o fresquera d'aliments. La segona planta segueix la divisió abans descrita i es caracteritza per tenir les habitacions amb frescos a les parets propis del segle XIX. La tercera planta, el sostre és amb embigat de fusta, cairons i rajols i servia com a espai d'habitacions. La teulada és amb embigat de fusta cairons i teules. A la part de darrera de la casa hi ha adossats coberts agrícoles que eren on hi havia el bestiar i algun magatzem com ara la zona del trull de l'oli i del vi. Adossat a façana per la part dreta hi ha l'ala noble. Aquest espai propi del segle XVII-XVIII, està format per una part baixa on hi havia les caballerises i una galeria a cara sud per on els senyors accedien a les seves estances. Adosat a aquesta galeria hi ha l'accés a l'edifici noble, de planta quadrada. A l'altre costat hi trobem la capella i una altra galeria que donava a l'interior del pati i a cara sud. En aquesta ala, s'hi conserva la capella de la masia. En aquests espais els sostres són d'embigat de fusta cairons i rajols. Finalment per culminar les galeries hi ha una un mur amb porta que tanca el barri, estructura pròpia del segle XVII. Davant del barri hi ha l'era i el cobert . Tots dos de proporcions majestuoses. Ocupació en planta (m2): Masia principal 480 m2, cos central, ala dreta 250 m2 , ala esquerra 115 m2+ annexos 768 m2. 08005-85 Can Plantada. Polígon 4, parcel·la 61 Les referències més antigues de la masia són del segle XII-XIII. Val a dir que la part més antiga de la masia que es conserva avui data de l'any 1570 i correspon a la zona de l'antiga cuina. Posteriorment, al segle XVII es configura tota la zona del edificis de les ales dreta i esquerra de la façana fins a culminar amb el tancament del barri. Cal destacar que la torre de planta quadrada podria ser d'aquella mateixa època. Situada a una àrea dominada pels masos més poderosos de l'Ametlla, els Plantada, Plandolit i Draper. Però abans, amb l'arribada dels romans, es transforma la plana, de boscos, a camps que s'alternen amb rouredes, alzinars i boscos de ribera. La vida agrícola compta, relativament, amb moltes facilitats, tant pel terreny, la disponibilitat d'aigua (la capacitat econòmica fa arribar l'aigua dels torrents més destacats del municipi per mitjà d'infrastructures hidràuliques a aquests masos), l'ampar de famílies poderoses i la proximitat a nuclis poblats. Es configuren alguns masos satèl·lit d'aquestes grans masies amb parentius de sang. 41.6518000,2.2491700 437480 4611389 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39954-foto-08005-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39954-foto-08005-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39954-foto-08005-85-3.jpg Legal Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2019-11-21 00:00:00 Alfons Cosculluela Ballerini, Jordi Puig Roca i Virgínia Cepero González En destaca el dipòsit d'aigua, de forma circular, adossat a la façana nord de la casa, que fa aproximadament 3 m d'alçada; la part inferior és de pedra lligada amb morter de calç i a la superior de totxo.En quant a les infraestructures agràries:- La mina (vegeu fitxa 205).- El safareig (vegeu fitxa 210).- La bassa (vegeu fitxa 277).- L'era i ventador (vegeu fitxa 279).- La bassa antiga (vegeu fitxa 280).- La bassa morta o del cànem (vegeu fitxa 281).- La tanca de l'hort (vegeu fitxa 282).- La bassa del bosc (vegeu fitxa 283). 94|98|85 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
39955 Can Forns https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-forns <p>COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> <p><span><span><span>PUIG, JORDI-VILANOVA, MARIA (2007).<em><span><span><span> </span></span></span></em>Masies de l’Ametlla del Vallès</span></span></span><em><span><span><span>. </span></span></span></em>Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> XVI- XX Existeixen alguns problemes estructurals bàsicament dels terres de la part baixa. Pel que fa als tancaments, tot i no ser un problema estructural, hi ha uns dèficits importants ja que hi ha 30 finestres i 7 portes. <p>Masia tipus 1 segons Danès que va sofrir una ampliació entre l'any 1946 i 50 que la va convertir en una casa pairal d'estil neocolonial. Té una estructura amb 2 plantes i golfes. La façana de la masia antiga és amb paret de pedra de la zona, pedra granítica, rejuntada amb calç i morter. La façana no està arrebossada i la pedra és vista. Les cantoneres de façana són de pedra tallada. Presenta un ràfec de teulada amb morfologia tradicional catalana. De la façana primigènia només resta una finestra d'estil gòtic i un portal dobellat, que a ben segur són del segle XVI-XVII. L'interior de la masia antiga està format per una única estança que conserva un arc apuntat de grans dimensions i que suporta tot el sostre. L'interior va ser reformat juntament amb la resta de la masia a finals dels 40. Conserva una llar de foc i forn de pa de gran bellesa. Els sostres de bona part de la casa són amb embigat de fusta, cairons i materials moderns en superfície. De l'ala central de la masia ens surten dues prolongacions. Una cap a la part sud i oest de la masia i l'altra en direcció est. Totes aquestes construccions es van adossar a l'antiga masia i van servir per ampliar les estances i, fins i tot, el celler. És una construcció extremadament sòlida amb parets de pedra, cantoneres, empits i brancals de pedra treballada i sostres i teulada de fustes nobles. S'aprecien a la façana antiga elements del segle XVI, tot i que la reforma important que es va realitzar a la masia i que ens ha donat l'actual morfologia es va realitzar entre els anys 1946 i 1959. Ocupació en planta (m2): 761 m2 masia + 469 m2 granja. Edificacions annexes: Destaquen unes antigues granges de bestiar a la part dreta davantera de la masia que tenen una ocupació de 469 m2.</p> 08005-86 Can Forns. Polígon 5, parcel·la 18 <p>Masia que té els seus origen en uns forns romans que ens han arribat als nostres dies, des del punt de vista toponímic i arquitectònic. La masia té un valor importantíssim tant des del punt de vista de l'antiga masia que tenia elements gòtics decoratius i estructurals, com l'ampliació dels anys 40 realitzada per <span><span><span>Jordi Bonet Garí, deixeble d'Antoni Gaudi, i</span></span></span> que aportà un estil neocolonial de gran simplicitat, austeritat i elegància. Situada a l'àrea agroforestal creuada per una gran quantitat de torrents que afluïen al Tenes i que presentaven importants boscos de ribera. Es combinava l'horta, aprofitant l'aigua més abundant dels torrents i la influència del riu Tenes amb cultius de vinya i olivera situats als vessants de secà. El pas de la via romana cap a Caldes de Montbui configurà un seguit d'assentaments (domus)al llarg del traçat de la via que van condicionar l'establiment posterior de masies. Les masies de referència són Can Plantada i Can Forns on bona part dels residents a l'espai hi tenien terres arrendades.</p> 41.6658800,2.2482300 437415 4612953 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39955-foto-08005-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39955-foto-08005-86-2.jpg Legal Contemporani|Modernisme|Historicista|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-11-30 00:00:00 Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca Infraestructures agràries: - El complex mina-font (vegeu fitxa 218). - La bassa (vegeu fitxa 220). - L'aqüeducte (vegeu fitxa 222). 98|105|116|94 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
39956 Can Draper https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-draper <p>COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> XVI Als anys 90 es van fer unes reformes que van consolidar bona part de l'estructura de la masia, val a dir que resten algunes zones no afectades, com ara la part del trull o la zona de les antigues comunes.A la part nord de la casa gran els sostres presenten problemes greus, alguns amb ensorraments. La part superior de la torre presenta problemes a la tanca i una escletxa vertical. <p>Casa pairal formada per diverses construccions a l'entorn d'un gran pati tancat, amb una torre a la línia exterior. La seva morfologia actual correspon al segle XVI. El conjunt costa de quatre cossos diferenciats que envolten el barri: Can Barceló, la masia originària, la Casa Gran, orientada cap al sud amb un gran porxo, els coberts annexos de la part sud i la torre de defensa. La zona de Can Barceló fou reformada a la dècada dels anys 70 del segle passat i conserva pocs elements originals. La Casa Gran és una masia de dos plantes i golfes amb decoració gòtica de portes i finestres. La torre és de planta quadrangular amb planta baixa i tres pisos, coronada per una balustrada. A la planta baixa hi ha una capella espaiosa amb pintures molt deteriorades. La capella ha posseït ornaments i un retaule gòtic que va desaparèixer durant la guerra civil del 1936. Al cim de la torre hi manca la campana, que fou prestada l'any 1939 a la parròquia de l'Ametlla i no fou tornada mai més. A les façanes hi ha finestres gòtiques, una d'elles amb l'escudet i l'any 1551.</p> 08005-87 Can Draper. Polígon:3, parcel·la: 2. <p>Can Barceló ja es menciona a antics documents de l'any 1172. Aquest nom figurà fins l'any 1393, quan és anomenat marmessor de l'herència Ramon Draper, casat amb una filla de Barceló. A mitjans del segle XVI es constitueix el gran edifici de l'actual mas. La construcció del mas fortificat respon a les necessitats de defensa a la vida del camp suscitada des del segle XVI amb la revolta dels remences.</p> 41.6619200,2.2647400 438786 4612502 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39956-foto-08005-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39956-foto-08005-87-3.jpg Legal Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BCIN National Monument Record Defensa 2020-07-16 00:00:00 Virgínia Cepero González Infraestructures agràries: - El pou de glaç (vegeu fitxa 202). - La font (vegeu fitxa 203). - La Bassa Drapera Primera (vegeu fitxa382). - La Bassa Drapera (vegeu fitxa 383). - El Rec Draper (vegeu fitxa 397). 94 45 1.1 1771 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
39957 Can Ciurans https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ciurans COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. XVI Als coberts annexos es fan evidents greus problemes de sostres caiguts que requereixen reformes integrals. Masia de tipologia 1 segons Danès, amb coberta de dues vessants, amb el carener i el ràfec paral·lels a la façana. La referència més antiga trobada a l'edificació data de 1871 (pallissa) tot i que la masia és anterior. Primera residència de 2 plantes. Façana arremoliada de color beix. Insòlitament orientada a l'est. La paret de la façana és feta amb pedra rejuntada amb calç i cantoneres de pedra tallada. 6 finestres i 2 portes amb brancals de pedra sorrenca. Les parets interiors són fetes amb pedra i aglutinades amb fang. Sostres reformats fets amb materials moderns. Resten alguns sostres antics amb biga de fusta i aïllament de canya sota teula catalana. Ocupació en planta (m2): 274 m2 de la masia +241 m2 dels coberts del davant. Edificacions annexes: Pallissa de dues plantes en mal estat i 2 coberts de construcció recent amb teulada caiguda en molt mal estat. Total annexos 241m2. Es fa evident una reforma al segle XVIII on s'amplia la pallissa i algunes estances de les cases que formen l'actual unitat. Posteriorment, als any 80 es fa l'actual reforma que dóna el caràcter actual a la masia. 08005-88 Can Ciurans (Puigllonell). Polígon 1, parcel·la 30 Unió de dues masies que fins a la primera meitat del segle XX van restar separades. Can Ciurans i Can Tapies. Aquest assentament de petits masos és el mateix que es repeteix al Serrat de l'Ocata. Aquest espai estava format per més de 10 masies, actualment desaparegudes, que s'aglutinaven al voltant de l'església de St. Bartomeu. En aquest sentit, el valor bé per ser la darrera estructura supervivent d'aquest conjunt constructiu. D'altra banda, a la cara de mig dia resta un petit repujat de l'estructura de la masia que fa pensar en una petita torre defensiva. Situada en un espai de la muntanya mitja catalana caracteritzada per forts desnivells, sòls pobres i rocosos i una vegetació mediterrània de soleia (Pins i alzines). L'antropització de l'espai va condicionar un tipus d'assentament adaptat aquest factors i caracteritzar per l'aterrassament (feixes), dedicades principalment i fins a finals del segle XIX a la vinya i cultius de secà. Aquest entorn i la limitada disponibilitat d'aigua i de sòl són els modeladors d'una estructura social caracteritzada per una economia agrària de subsistència i un petita activitat d'explotació de la pedra, un caràcter més aviat tancat de la població, una tipologia constructiva austera que compensà l'aïllament i la manca de recursos amb l'agrupament en dos centres de poder: entorn de la masia de Puigllonell i de la de Can Ciurans. Els centres espirituals de referència eren Puiggraciós i St. Bartomeu. 41.6965000,2.2345300 436305 4616363 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39957-foto-08005-88-2.jpg Legal Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Alfons Cosculluela Ballerini, Jordi Puig Roca i Virgínia Cepero González Infraestructures agràries:- La mina, situada al sud de la masia, a un dels marges de la finca. L'entrada de la mina està feta amb totxo i s'endinsa cap a sota del turó del Pollancre. Actualment encara està en funcionament i dota d'aigua a l'explotació ramadera de la finca.- Els murs de pedra seca (vegeu fitxa 163). 94 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
39958 Can Roses https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-roses COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. XVII Problemes estructurals a la teulada i als sostres Masia de dues vessant tipologia 2 segons Danès amb carener perpendicular a façana. No hi ha referències a la masia de l'antiguitat, pel context se suposa que es posterior al segle XVII. Actualment, és segona residència en desús. De 2 plantes. Façana de pedra de la zona amb rejuntament de calç i cantoneres de pedra de majors dimensions i amb alguna pedra treballada. 4 finestres, 2 finestrons i 1 porta amb brancals i empits de pedra sorrenca. Teulada amb embigat de fusta, canya i teula tradicional catalana. Sostres d'embigat de fusta amb canya rejuntada amb calç. Destaca una era de gran bellesa i un cobert per guardar les eines adossat a façana. Ocupació en planta (m2): 132 masia m2 + annexos 102 m2. Edificacions annexes: Coberts annexos de la part oest fets amb totxo i paret de pedra amb una antiguitat de més de 50 anys en molt mal estat (66,5 m2). El de la part est està en millor bon estat (35,5 m2). Existeix un cobert amb volta de totxo que té valor arquitectònic; restes de l'únic trull d'oli del Serrat. 08005-89 Serrat de l'Ocata. Polígon 1, parcel·la 8 Espai de la muntanya mitja catalana caracteritzada per forts desnivells, sòls pobres i rocosos i una vegetació mediterrània de soleia (Pins i alzines). L'antropització de l'espai va condicionar un tipus d'assentament adaptat a aquests factors i caracteritzat per l'aterrassament (feixes), dedicades principalment i fins a finals del segle XIX a la vinya i cultius de secà. Aquest entorn i la limitada disponibilitat d'aigua i de sòl són els modeladors d'una estructura social caracteritzada per una economia agrària de subsistència i un petita activitat d'explotació de la pedra, un caràcter més aviat tancat de la població, una tipologia constructiva austera que compensà l'aïllament i la manca de recursos amb l'agrupament en dos centres de poder: entorn de la masia de Puigllonell i de la de Can Ciurans. Els centres espirituals de referència eren Puiggraciós i St. Bartomeu. 41.6985200,2.2428300 436998 4616581 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39958-foto-08005-89-2.jpg Legal Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca Infraestructures agràries:- El paller (vegeu fitxa 331).- El biot (vegeu fitxa 183).- Els murs de pedra seca (vegeu fitxa 249).- El paller (vegeu fitxa 331). 94 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
39959 Can Mestre https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mestre COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. XVI Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants, amb un gran frontó a la façana principal i en l'oposada. La referència més antiga trobada a l'edificació data de 1699 tot i que la masia és anterior. Actualment, primera residència. De 2 plantes. Façana i mur de pedra de la zona amb rejuntament de calç i cantoneres de pedra de majors dimensions i amb alguna pedra treballada. Finestres i portes amb brancals de pedra sorrenca. Les parets interiors són fetes amb pedra i aglutinades amb fang. Sostres d'embigat de fusta, cairons i rajols. Teulada amb biga de fusta i aïllament de canya sota teula catalana. Ocupació en planta (m2): masia 128.16 m2 +137,84 m2 dels coberts annexos Edificacions annexes: Granja, paller i un cobert separat del cos principal en bon estat de conservació. 08005-90 Serrat de l'Ocata. Polígon 1, parcel·la 11 Espai de la muntanya mitja catalana caracteritzada per forts desnivells, sòls pobres i rocosos i una vegetació mediterrània de soleia (Pins i alzines). L'antropització de l'espai va condicionar un tipus d'assentament adaptat a aquests factors i caracteritzat per l'aterrassament (feixes), dedicades principalment i fins a finals del segle XIX a la vinya i cultius de secà. Aquest entorn i la limitada disponibilitat d'aigua i de sòl són els modeladors d'una estructura social caracteritzada per una economia agrària de subsistència i un petita activitat d'explotació de la pedra, un caràcter més aviat tancat de la població, una tipologia constructiva austera que compensà l'aïllament i la manca de recursos amb l'agrupament en dos centres de poder: entorn de la masia de Puigllonell i de la de Can Ciurans. Els centres espirituals de referència eren Puiggraciós i St. Bartomeu. 41.6984200,2.2432700 437034 4616570 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Bo Legal Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Alfons Cosculluela Ballerini, Jordi Puig Roca i Virgínia Cepero González En destaca el paller adossat a la façana oest de la casa. És de planta rectangular, fa aproximadament 3 m de llargada i uns 2 m d'amplada i 3 m d'alçada. Les parets són de pedra de la zona lligada amb morter de calç, la teulada és d'un sol vessant amb embigat de fusta i l'accés és d'una amplada suficient per accedir-hi amb carro. Es troba en molt bon estat de conservació ja que ha estat recentment restaurat. 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
39960 Can Joan Badia https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-joan-badia COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. XVII Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants. Referència més antiga de la masia data de 1717 però a ben segur que la masia és anterior. Actualment presenta una façana completament reformada amb pedra rejuntada amb formigó. El mur de la façana és de les mateixes característiques. 6 finestres i 1 porta amb brancals i empits de pedra. Interior reformat amb materials moderns. L'estructura està formada per 3 cossos, el de més a la dreta amb 3 voltes i un annex que era usat per coberts dels cavalls. Destaca a la façana una petita galeria formada per 4 finestrals de totxo. Els sostres i la teulada són amb materials moderns, tot i que són amb embigat de fusta i llates. Ocupació en planta (m2): masia 127 m2. Edificacions annexes: Annex antic pels cavalls (15 m2). Es va produir una primera reforma amb data de 1717, època de bonança econòmica al Vallès. La següent no es va realitzar fins al 1995, on conservant la volumetria inicial, es va refer la seva façana i sobretot els interiors. A més, es va fer el porxo amb les 4 voltes. 08005-91 Serrat de l'Ocata. Polígon 1, parcel·la 14 Espai de la muntanya mitja catalana caracteritzada per forts desnivells, sòls pobres i rocosos i una vegetació mediterrània de soleia (Pins i alzines). L'antropització de l'espai va condicionar un tipus d'assentament adaptat a aquests factors i caracteritzat per l'aterrassament (feixes), dedicades principalment i fins a finals del segle XIX a la vinya i cultius de secà. Aquest entorn i la limitada disponibilitat d'aigua i de sòl són els modeladors d'una estructura social caracteritzada per una economia agrària de subsistència i un petita activitat d'explotació de la pedra, un caràcter més aviat tancat de la població, una tipologia constructiva austera que compensà l'aïllament i la manca de recursos amb l'agrupament en dos centres de poder: entorn de la masia de Puigllonell i de la de Can Ciurans. Els centres espirituals de referència eren Puiggraciós i St. Bartomeu. 41.6986600,2.2437700 437076 4616596 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Bo Legal Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Alfons Cosculluela Ballerini, Jordi Puig Roca i Virgínia Cepero González En destaca el pou situat a les feixes de sota la casa. Excavat directament en el sòl i sense revestir. Actualment ha quedat soterrat gairebé en la seva totalitat, i les herbes cobreixen part de la boca. 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
39961 Can Xacó https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-xaco-0 COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. XVI Problemes estructurals a la coberta Masia de tipologia 1 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants, però paral·leles a la façana. Actualment, la façana està orientada a cara oest, per qüestions d'espai del terreny. Per la configuració de la casa, parteix d'una masia amb teulada a una sola vessant que va rebre un adossat a la part oest, actual façana. No es troba referència de l'any de construcció però, a ben segur, com la resta de masies de l'entorn va ser reformada importantment al segle XVII però la masia és possiblement del segle XIV-XV. Actualment primera residència, de 2 plantes. Façana i mur de pedra de la zona amb rejuntament de calç i cantoneres de pedra de majors dimensions i amb alguna pedra treballada. La façana està encalada amb alguna zona on s'aprecia la pedra. Façana amb 5 finestres i 1 porta amb brancals de pedra sorrenca. Les parets interiors són fetes amb pedra i calç. Sostres d'embigat de fusta, cairons i rajols. Teulada amb biga de fusta i aïllament de canya sota teula catalana. A partir de l'antiga masia del segle XIV-XV es va realitzar l'ampliació de la casa al 1701 aprofitant una època de bonança econòmica. En aquella època es construeix el paller. No és fins el 1950 quan es torna a reformar la casa, sobretot incidint als seus interiors. Ocupació en planta (m2): 110 m2 masia + 28,9 m2 del paller Edificacions annexes: El paller conserva un brancal de totxo a la porta d'entrada fet amb una tipologia de peces de gran valor per la seva antiguitat. 08005-92 Serrat de l'Ocata. Polígon 1, parcel·la 7 Espai de la muntanya mitja catalana caracteritzada per forts desnivells, sòls pobres i rocosos i una vegetació mediterrània de soleia (Pins i alzines). L'antropització de l'espai va condicionar un tipus d'assentament adaptat a aquests factors i caracteritzat per l'aterrassament (feixes), dedicades principalment i fins a finals del segle XIX a la vinya i cultius de secà. Aquest entorn i la limitada disponibilitat d'aigua i de sòl són els modeladors d'una estructura social caracteritzada per una economia agrària de subsistència i un petita activitat d'explotació de la pedra, un caràcter més aviat tancat de la població, una tipologia constructiva austera que compensà l'aïllament i la manca de recursos amb l'agrupament en dos centres de poder: entorn de la masia de Puigllonell i de la de Can Ciurans. Els centres espirituals de referència eren Puiggraciós i St. Bartomeu. 41.6992200,2.2437200 437072 4616658 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39961-foto-08005-92-2.jpg Legal Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca Infraestructures agràries:- La cisterna, situada a l'est de la casa. És de planta quadrada i està feta de pedra de la zona lligada amb morter de calç. Actualment continua subministrant aigua a la masia.-El paller (vegeu fitxa 265). 94 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
39962 Ca l' Arcís o Ca l'Ermità https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-l-arcis-o-ca-lermita COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. XV Problemes estructurals evidents ja que el manteniment de la casa ha sigut mínim durant molts anys. Masia de tipologia 1 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants paral·lels a la façana. D'altra banda, té adossada la masia de Ca l'Ermità a la part nord. Aquesta és també d'una vessant i amb façana cap a sud. Actualment, la façana de ca l'Arcís està orientada a sud-est per qüestions d'espai del terreny. No es troba referència de l'any de construcció però, de ben segur, com la resta de masies de l'entorn va ser reformada importantment al segle XVII però la masia es possiblement del segle XIV-XV. Actualment primera residència. De 2 plantes. Façana i murs de pedra de la zona amb rejunt de calç i cantoneres de pedra de majors dimensions i amb alguna pedra treballada. La façana està arrebossada amb calç amb alguna zona on s'aprecia la pedra. Té 4 finestres i 1 porta amb brancals de pedra sorrenca tots ells pintats de blau a mode tradicional per espantar les bruixes i els mals esperits. Les parets interiors són fetes amb pedra i calç. Sostres d'embigat de fusta, cairons i rajols. Teulada amb biga de fusta i aïllament de canya sota teula catalana. Segurament al segle XVII a la casa de ca l'Arcís se li va adossar la de Ca l'Ermità, tot i que faltaria confirmació. Ocupació en planta (m2): Ca l'Arcís 90 m2+90 m2 de l'annex de Ca l'Ermità. Edificacions annexes: Es pot considerar la casa de Ca l'Ermità com un annex ja que actualment té la funció de cobert per al bestiar. Ocupa 90 m2. 08005-93 Serrat de l'Ocata. Polígon 1, parcel·la 17 Espai de la muntanya mitja catalana caracteritzada per forts desnivells, sòls pobres i rocosos i una vegetació mediterrània de soleia (Pins i alzines). L'antropització de l'espai va condicionar un tipus d'assentament adaptat a aquests factors i caracteritzat per l'aterrassament (feixes), dedicades principalment i fins a finals del segle XIX a la vinya i cultius de secà. Aquest entorn i la limitada disponibilitat d'aigua i de sòl són els modeladors d'una estructura social caracteritzada per una economia agrària de subsistència i un petita activitat d'explotació de la pedra, un caràcter més aviat tancat de la població, una tipologia constructiva austera que compensà l'aïllament i la manca de recursos amb l'agrupament en dos centres de poder: entorn de la masia de Puigllonell i de la de Can Ciurans. Els centres espirituals de referència eren Puiggraciós i St. Bartomeu. 41.6990000,2.2444000 437129 4616633 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39962-foto-08005-93-2.jpg Legal Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Alfons Cosculluela Ballerini, Jordi Puig Roca i Virgínia Cepero González Infraestructures agràries:-La font: suant que neix entre dues vetes de llosa vermella per on s'escola l'aigua de pluja, que es recollida en una cisterna i permet regar els petits horts de Can Joan Badia.-El forn de coure pa, adossat a la façana principal de la casa, darrera d'uns tarongers. De planta semicircular, fa aproximadament 1,5 m d'alçada i 1 m d'amplada, i està fet de pedres lligades amb morter de calç. La coberta és d'un sol aiguavés, amb teules.-El pou situat davant la façana principal de la casa, a tocar de l'era. L'estructura exterior, de planta circular, està feta de totxo, amb una reforma posterior, de planta quadrada i feta de totxana, que la cobreix.-L'era (vegeu fitxa 225). 94 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
39963 Can Joanet https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-joanet COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. XIV Té una biga interna corcada i la llar de foc està en molt mal estat. Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants. La referència més antiga trobada a l'edificació data de 1612 i correspon a la masia de Can Simó, casa adossada a Can Joanet. De ben segur la masia és anterior, segle XV o segle XIV. Actualment, primera residència de 2 plantes. Façana i mur de pedra de la zona amb rejuntament de calç i cantoneres de pedra de majors dimensions i amb alguna pedra treballada. 5 finestres i 1 porta amb brancals de pedra sorrenca. Les parets interiors són fetes amb pedra i calç. Destaca el balcó corregut i la galeria de la casa, probablement del principis de segle XX. Sostres d'embigat de fusta, cairons i rajols. Teulada amb bigues de fusta i aïllament de canya sota teula catalana. Destaca el rellotge de sol de la façana de pedra treballada. Cal fer esment de l'era de la casa que es de gran bellesa i singularitat ja que resta elevada per la inclinació del terreny. Masia original és el cos dret de la masia que correspon a Can Simó Petit. Les posteriors reformes es van realitzar de dreta a esquerra, entre les que destaca la de 1701, any de la crema del Santuari de Puiggraciós, fet que de ben segur va proporcionar les primeres matèries necessàries com per poder-la realitzar. La part pertanyent a Can Simó, es trobava en runes i no va ser fins el 1990 quan va ser reconstruïda, època on es va arreglar la teulada. Ocupació en planta (m2): cos central 227 m2 + annexos 198'8 m2 (Inclòs Can Simó). Edificacions annexes: Coberts adossats a la casa principal que segueixen el mateix pendent de la teulada. Ambdós coberts són d'ús agroalimentari (198,8m2). 08005-94 Serrat de l'Ocata. Polígon 1, parcel·la 7 Espai de la muntanya mitja catalana caracteritzada per forts desnivells, sòls pobres i rocosos i una vegetació mediterrània de soleia (pins i alzines). L'antropització de l'espai va condicionar un tipus d'assentament adaptat a aquests factors i caracteritzat per l'aterrassament (feixes), dedicades principalment i fins a finals del segle XIX a la vinya i cultius de secà. Aquest entorn i la limitada disponibilitat d'aigua i de sòl són els modeladors d'una estructura social caracteritzada per una economia agrària de subsistència i un petita activitat d'explotació de la pedra, un caràcter més aviat tancat de la població, una tipologia constructiva austera que compensà l'aïllament i la manca de recursos amb l'agrupament en dos centres de poder: entorn de la masia de Puigllonell i de la de Can Ciurans. Els centres espirituals de referència eren Puiggraciós i St. Bartomeu. 41.6995300,2.2442200 437114 4616692 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39963-foto-08005-94-2.jpg Legal Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Alfons Cosculluela Ballerini, Jordi Puig Roca i Virgínia Cepero González Infraestructures agràries:- La cisterna subterrània situada a l'interior de la casa, destinada a conservar potable l'aigua de pluja. Tot i no haver pogut accedir al seu interior, des de l'exterior es pot apreciar que és de planta quadrada i té una volta, feta de pedres de la zona rejuntades amb morter de calç.- Mina i safareig (vegeu fitxa 193).- Murs de pedra seca (vegeu fitxa 179). 85 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
39964 Can Garriga https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-garriga COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. XIV En runes Masia en runes per les referències orals se'n pot extreure que era: una masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants perpendiculars a façana. No consta antiguitat de l'edificació però possiblement és del segle XIV o XV. Actualment en runes. De 2 plantes. Façana i mur de pedra de la zona amb rejuntament de calç i cantoneres de pedra de majors dimensions i amb alguna pedra treballada. Les finestres i portes segurament eren amb brancal de pedra. Les parets interiors són fetes amb pedra i calç. No s'han conservat elements interiors per descriure. Ocupació en planta (m2): masia 152 m2. 08005-95 Serrat de l'Ocata. Polígon 1, parcel·la 6 Espai de la muntanya mitja catalana caracteritzada per forts desnivells, sòls pobres i rocosos i una vegetació mediterrània de soleia (Pins i alzines). L'antropització de l'espai va condicionar un tipus d'assentament adaptat aquest factors i caracteritzar per l'aterrassament (feixes), dedicades principalment i fins a finals del segle XIX a la vinya i cultius de secà. Aquest entorn i la limitada disponibilitat d'aigua i de sòl són els modeladors d'una estructura social caracteritzada per una economia agrària de subsistència i una petita activitat d'explotació de la pedra, un caràcter més, una tipologia constructiva austera que compensà l'aïllament i la manca de recursos amb l'agrupament en dos centres de poder: entorn de la masia de Puigllonell i de la de Can Ciurans. Els centres espirituals de referència eren Puiggraciós i St. Bartomeu. 41.6997800,2.2439300 437090 4616720 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39964-foto-08005-95-2.jpg Legal Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2019-11-21 00:00:00 Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca 85 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
39965 Can Panxa Rossa https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-panxa-rossa COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. XV Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants perpendiculars a façana. No es troba referència d'antiguitat a la masia però, segurament és posterior, del segle XV o XIV. Actualment, primera residència. De 2 plantes. Façana i mur de pedra de la zona amb rejuntament de calç i cantoneres de pedra de majors dimensions, amb alguna de treballada. 5 finestres i 1 porta amb brancals de pedra sorrenca vermella de la zona. Les parets interiors són fetes amb pedra i calç. Destaquen els sostres interiors fets amb embigat de fusta i encanyat endurit amb morter de calç per sobre i per sota. Teulada amb biga de fusta i aïllament de canya sota teula catalana. En una zona ha estat reformada amb bigues de porland i matxambrat. Destaca la cuina i l'enllosat de pedra que hi havia al terra de la casa fins fa menys d'un any. Actualment, a la cuina es conserva una campana de llar de foc i forn de pa. Ocupació en planta (m2): masia 123 m2 + 210 m2 annexos. Edificacions annexes: els coberts adossats a la masia de 58 m2 en total, els galliners i naus davanteres a la casa agrupats en 2 cossos de 152 m2. 08005-96 Serrat de l'Ocata. Polígon 1, parcel·la 3 Espai de la muntanya mitja catalana caracteritzada per forts desnivells, sòls pobres i rocosos i una vegetació mediterrània de soleia (Pins i alzines). L'antropització de l'espai va condicionar un tipus d'assentament adaptat a aquests factors i caracteritzat per l'aterrassament (feixes), dedicades principalment i fins a finals del segle XIX a la vinya i cultius de secà. Aquest entorn i la limitada disponibilitat d'aigua i de sòl són els modeladors d'una estructura social caracteritzada per una economia agrària de subsistència i un petita activitat d'explotació de la pedra, un caràcter més aviat tancat de la població, una tipologia constructiva austera que compensà l'aïllament i la manca de recursos amb l'agrupament en dos centres de poder: entorn de la masia de Puigllonell i de la de Can Ciurans. Els centres espirituals de referència eren Puiggraciós i St. Bartomeu. 41.7002400,2.2432600 437035 4616772 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39965-foto-08005-96-2.jpg Legal Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2019-11-21 00:00:00 Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca Infraestructures agràries:- La bassa, situada a la part posterior de la casa. És de forma rectangular i fa aproximadament 3 m de llargada i 2 m d'amplada. Està feta amb pedra de la zona lligada amb morter de calç i té una coberta de formigó, que correspon a una reforma posterior.- El pou (vegeu fitxa 185).- Els murs de pedra seca (vegeu fitxa 248). 85 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
39966 Can Rit https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rit COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. XV Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants. Es troba referència de l'any 1860 com a referència més antiga, segurament la masia és anterior, segle XV o XIV. Actualment segona residència. De 2 plantes. Façana i mur de pedra de la zona amb rejuntament de ciment i cantoneres de pedra de majors dimensions i amb alguna pedra treballada. 4 finestres i 1 porta amb brancals de pedra i empits de pedra sorrenca a excepció d'una d'elles. A l'interior destaca la cuina amb una campana del segle XVII que recollia el fum d'un forn amb llinda de pedra de 1860 i d'una llar de foc amb un entrant per fer bullir aigua constantment. El sostres són d'embigat amb canya amorterada amb calç per sobre i sota. A l'entrada hi ha una llinda a una pedra de 1870. La teulada és reformada amb bigues de porland i matxambrat. Ocupació en planta (m2): masia 100 m2. 08005-97 Serrat de l'Ocata. Polígon 1, parcel·la 5 Espai de la muntanya mitja catalana caracteritzada per forts desnivells, sòls pobres i rocosos i una vegetació mediterrània de soleia (Pins i alzines). L'antropització de l'espai va condicionar un tipus d'assentament adaptat a aquests factors i caracteritzat per l'aterrassament (feixes), dedicades principalment i fins a finals del segle XIX a la vinya i cultius de secà. Aquest entorn i la limitada disponibilitat d'aigua i de sòl són els modeladors d'una estructura social caracteritzada per una economia agrària de subsistència i un petita activitat d'explotació de la pedra, un caràcter més aviat tancat de la població, una tipologia constructiva austera que compensà l'aïllament i la manca de recursos amb l'agrupament en dos centres de poder: entorn de la masia de Puigllonell i de la de Can Ciurans. Els centres espirituals de referència eren Puiggraciós i St. Bartomeu. 41.6999400,2.2429900 437012 4616739 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39966-foto-08005-97-2.jpg Legal Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca Infraestructures agràries:- La tanca de pedra (vegeu fitxa 233).- Els murs de pedra seca amb esglaons (vegeu fitxa 191). 85 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
39967 Can Calces https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-calces COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. XV Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants perpendiculars a façana. No es troba referència de l'any de construcció ja que ha estat molt reformada, segurament la masia és posterior al segle XIV-XV. Actualment, primera residència. De 2 plantes. Façana i mur de pedra de la zona amb rejuntament de ciment i cantoneres de pedra de majors dimensions i amb alguna pedra treballada.Actualment la façana esta arrebossada. 4 finestres i 1 porta amb els elements tapats per l'arrebossat. No s'ha pogut accedir a l'interior però segurament segueix l'estructura típica de la zona amb sostres d'embigat de fusta i canya amorterada. Teulada amb embigat de fusta, canya i teula catalana a la part superior. S'aprecien unes reformes importants a lateral dret de la casa per confeccionar un petit terrat. Ocupació en planta (m2): masia 89 m2. 08005-98 Serrat de l'Ocata. Polígon 1, parcel·la 4 Espai de la muntanya mitja catalana caracteritzada per forts desnivells, sòls pobres i rocosos i una vegetació mediterrània de soleia (Pins i alzines). L'antropització de l'espai va condicionar un tipus d'assentament adaptat aquest factors i caracteritzar per l'aterrassament (feixes), dedicades principalment i fins a finals del segle XIX a la vinya i cultius de secà. Aquest entorn i la limitada disponibilitat d'aigua i de sòl són els modeladors d'una estructura social caracteritzada per una economia agrària de subsistència i un petita activitat d'explotació de la pedra, un caràcter més aviat tancat de la població, una tipologia constructiva austera que compensà l'aïllament i la manca de recursos amb l'agrupament en dos centres de poder: entorn de la masia de Puigllonell i de la de Can Ciurans. Els centres espirituals de referència eren Puiggraciós i St. Bartomeu. 41.6998200,2.2427200 436990 4616725 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39967-foto-08005-98-2.jpg Legal Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca En destaquen els murs de pedra seca (vegeu fitxa 350). 85 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
39968 Can Simó petit https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-simo-petit COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. XV Només resten runes Només resten runes. Queden 4 parets i una petita estructura del que seria l'escala i possible forn. 08005-99 Serrat de l'Ocata. Polígon 1, parcel·la 22 Espai de la muntanya mitja catalana caracteritzada per forts desnivells, sòls pobres i rocosos i una vegetació mediterrània de soleia (Pins i alzines). L'antropització de l'espai va condicionar un tipus d'assentament adaptat aquest factors i caracteritzar per l'aterrassament (feixes), dedicades principalment i fins a finals del segle XIX a la vinya i cultius de secà. Aquest entorn i la limitada disponibilitat d'aigua i de sòl són els modeladors d'una estructura social caracteritzada per una economia agrària de subsistència i un petita activitat d'explotació de la pedra, un caràcter més aviat tancat de la població, una tipologia constructiva austera que compensà l'aïllament i la manca de recursos amb l'agrupament en dos centres de poder: entorn de la masia de Puigllonell i de la de Can Ciurans. Els centres espirituals de referència eren Puiggraciós i St. Bartomeu 41.6984000,2.2451600 437191 4616566 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39968-foto-08005-99-2.jpg Legal Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca 94 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
39969 Can Mitjans https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mitjans COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. XIV Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants. No es troba referència a l'edificació que pugui permetre datar la masia. De totes maneres, per elements interns, l'antiga masia podria haver estat construïda cap els segles XI-XIV. Actualment segona residència, l'edifici consta de 3 plantes. La façana és arrebossada i pintada a sobre, tot i que en un lateral queda la pedra amb reforç de calç a vista. La façana principal compta amb 5 finestres i 1 porta amb empits i brancal de pedra, i un frontis sobre el qual es troba un rellotge de sol. Les parets interiors són fetes amb pedra. Sostres d'embigat de fusta, amb volta catalana i teulada amb biga de fusta i teula. Ocupació en planta (m2): masia 140 m2 + 81 m2 dels annexos. Edificacions annexes: Cobert adossat a la masia. 81m2. 08005-100 Sant Nicolau. Polígon 1, parcel·la 72 Als peus del turó de Sant Nicolau i dins del domini de la casa pairal del Casal de la Visitació s'estenia un paisatge dominat per les enfeixades de vinya, olivera i posteriorment avellaner. En algunes zones marginals apareixien horts domèstics de poca importància. El paisatge agrest, pedregós va configurar un seguit de masies relativament pobres que, en la majoria de casos restaven sota el protectorat de les grans cases, inclòs Can Busquets. Econòmicament, la situació era precària i només la proximitat amb el poble permetia alleujar els pocs fruits del camp fent jornals a la construcció o amb d'altres oficis. 41.6756600,2.2619300 438565 4614029 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39969-foto-08005-100-2.jpg Legal Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Alfons Cosculluela Ballerini, Jordi Puig Roca i Virgínia Cepero González Infraestructures agràries:El pou, construït als anys quaranta, situat al torrent de Can Mitjans, una mica més amunt de la casa. Es troba dins d'una caseta de maó, amb teulada a dues vessants i una porta d'accés. Hi ha un petit safareig adossat a un dels costats, d'aproximadament 2,5 m de llargada per 1,5 m d'amplada per 1 m dalçada, fet amb maó arrebossat amb ciment, i coronat amb totxo. D'aquest pou es bombejava l'aigua per regar part de les feixes que hi ha a sota la masia.- El complex mina-conducte-bassa (vegeu fitxa 303).- El canal de rec (vegeu fitxa 339). 85 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 171,28 consultes/dia

Sabies que...?

...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?

La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc