Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 42823 | Pedrera del Forn de Calç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-del-forn-de-calc | -GIRABALT (Quadern sobre els forns de calç editat pel Centre d'Estudis del Bages de pròxima edició) | XIX-XX | Jaciment d'on s'extreia la pedra necessària per al forn de calç. Es tracta d'una superfície d'uns 100 x 50 metres rebaixats al sòl natural fins a una profunditat màxima d'uns 4 metres. A la part sud i oest s'hi ha aixecat un mur de contenció per salvaguardar el sòl pròxim a la casa. | 08034-9 | Jaciment d'on s'extreia la pedra calcària necessària per al funcionament del Forn de Calç. La major part de l'extracció es va fer després del 1939 fins als anys 50. | 41.7815400,1.9465800 | 412460 | 4626058 | 08034 | Calders | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42823-foto-08034-9-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 98 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||||||
| 42824 | Pedrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera | XVIII-XX? | Petita extensió de terreny rebaixada artificialment probablement amb la finalitat d'extreure-hi pedra. Superfície aproximada: 9 x 9 metres. Profunditat: 3 metres. | 08034-10 | 41.7688400,1.9358900 | 411554 | 4624658 | 08034 | Calders | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||||||||||
| 42842 | Forns del camí de les Tàpies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forns-del-cami-de-les-tapies-0 | -GIBERT ARISSA, Jaume. «Reconeixement dels límits del terme d'Artés al segle X», a Miscel·lània d'Estudis Bagencs, 1, 1981, pp. 141-148. | XVIII-XIX | Conjunt de 3 forns de calç. El primer (al sud) té un diàmetre de 3,25 m. El del mig és el més ben conservat. Té el principi de la volta de pedra que feia de coberta. Mesura 3,25 m de diàmetre i 3,50 m de fondària. El tercer (nord) es troba molt desfet. | 08034-28 | Hi ha documentats uns forns en la delimitació del terme d'Artés de l'any 938. Probablement no són exactament aquests, ja que no semblen excessivament antics. Cal pensar que n'hi ha alguns altres, encara per descobrir, en un indret molt proper. També podria ser que els actuals forns fossin construïts sobre uns forns més antics. Sembla, doncs, que la tradició de l'elaboració de calç en aquest indret és antiga. Cal tenir present la construcció en un punt proper d'un gran complex dedicat a aquesta mateixa funció a mitjan segle XIX en el mas anomenat El Forn de Calç. | 41.7827300,1.9402800 | 411938 | 4626196 | 08034 | Calders | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42842-foto-08034-28-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 98 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||||||
| 42851 | Camí ral de Barcelona (o camí romà) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-barcelona-o-cami-roma | PIÑERO SUBIRANA, Jordi: Cabrianes: història d'un poble. Centre d'Estudis del Bages, Manresa, 1996, p. 45. | XIII-XIX | Els trams que hem pogut identificar del camí ral de Barcelona al seu pas pel terme de Calders són dos: -Un prop del mas l'Estrada: el camí que puja de la riera a uns 200 m al S-W del mas. Una part del camí conserva enllosat. El mas devia prendre el nom precisament de la proximitat amb el camí. -El segon és al sector de Viladecavalls: El camí que surt de l'església en direcció N-W cap al Manganell. Aquest camí és anomenat popularment camí romà. Té un tram d'uns 150 m amb un ferm de molt bona qualitat que a primera vista sembla empedrat però que amb quasi tota probabilitat és una beta de roca natural molt plana. És camí carreter. La roca té marques de roderes. | 08034-37 | La veu popular parla de camí romà i, tot i que de moment no és un fet demostrat, cal no descartar aquesta possibilitat ja que n'existeixen alguns indicis. En realitat es tracta del camí ral de Barcelona, que comunicava d'una banda amb la capital i de l'altre amb Berga. Aquest camí era una drecera del camí principal de Barcelona a Manresa i de Manresa a Berga. L'utilitzaven els viatgers que volien anar a Berga sense passar per Manresa. Es separava del camí principal passat l'hostal de la Barata (a Matadepera) i continuava per Coll d'Estenalles, Mura, Talamanca. D'aquí entrava al terme de Calders per L'Estrada i continuava per Llucià i Viladecavalls (on es podia fer parada i avituallament), Les Tàpies (aquí s'encreuava amb el camí ral de Vic, hi havia hostal). D'aquí el camí travessava la riera Gavarresa i passava prop de l'Oliba, continuava per Cabrianes cap a Sallent, on enllaçava altre cop amb el camí principal. El camí va tenir vigència des d'època medieval fins entrat el segle XIX. Era un camí de bast. | 41.7597000,1.9416900 | 412024 | 4623638 | 08034 | Calders | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42851-foto-08034-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42851-foto-08034-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42851-foto-08034-37-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | -Fora interessant fer una exploració més aprofundida i reconstruir l'itinerari del camí. Això fora possible amb la combinació del reconeixement directe sobre el terreny i les notícies orals. | 94|98|85 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||||
| 42864 | Sant Andreu de Bellveí (jaciment romà) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-andreu-de-bellvei-jaciment-roma | -Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, pp. 62-64. -Catalunya romànica, vol. XI, (Bages), Barcelona, 1984, p. 135. -GAVIN, J.M. Inventari d'esglésies. Bages, vol V, Artestudi ed., Barcelona, 1979, p. 39. -VILLEGAS, F. El romànic del Bages, ed. Sobrerroca, Manresa, 1982, pp. 59-60. | I-V | Durant el treball de camp s'han identificat fragments de teula romana (tegula) i de dollium entre el material de reble dels murs laterals de l'església. Concretament a la part de ponent. L'església, d'origen romànic, es troba en un estat ruïnós i coberta de verdissa, fet que impedeix la identificació de possibles restes anteriors a la construcció romànica. | 08034-50 | Al mateix indret de l'església | Cal suposar un origen romà de l'assentament en aquest indret. Així ho fa pensar la troballa de material d'època romana utilitzat com a reble en els murs de l'església. Probablement es tractava d'un lloc de culte anterior al cristianisme o bé d'una petita vil·la. L'indret és més aviat poc apte per al conreu. Això fa pensar que la funció de l'assentament no era principalment l'explotació agrícola, sinó més aviat de tipus religiós o bé relacionat amb el riu. Cal indicar l'existència de diferents indrets pròxims amb aigües atemperades: la Font Calda (prop del molí del Blanquer), l'antic mas Aigües Calentes (prop de Monistrol de Calders) i el topònim Aquas Caldas (documentat al segle XI també prop de Monistrol). El mateix topònim de Monistrol sol associar-se amb un centre monacal de tradició paleocristiana. Sembla, doncs, que és l'atractiu termal el que justificaria una ocupació més o menys intensa d'aquesta zona durant l'època romana. Aquest fet és important ja que confirmaria l'etimologia més acceptada del nom de Calders (el riu, el castell i posteriorment el poble), la que deriva de Caldarios, és a dir lloc calent. La primera notícia documental referida a l'església de Sant Andreu és el testament de Guillem Ramon, senyor de Calders, del 1105. El manteniment de l'església es costejava amb les donacions que feien els Calders així com els pagesos de la contrada. Des del segle XV fou sufragània de l'església parroquial de Calders. | 41.7707600,1.9906700 | 416110 | 4624817 | 08034 | Calders | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42864-foto-08034-50-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | -Fora interessant fer una prospecció arqueològica més intensa al voltant d'aquesta zona per tal de localitzar altres jaciments romans que poguessin estar relacionats amb el fenomen termal. | 83 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||||
| 42872 | Camí ral de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-vic | -Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 95, 111. -BENET, Albert: Història de Manresa. Dels orígens al segle XI, Manresa, 1985, pp. 449-462. -GASOL, J.M: «Notícia històrica d'antics camins i carreteres del Bages», a Montepío de Conductores San Cristóbal Manresa-Berga, núm. 381, Manresa, 1984. | XIII-XIX | Es conserva força íntegrament, però en molts trams les parets s'han rebentat i es degrada a causa del desús. | Camí reial que comunicava Manresa i Vic. L'itinerari per dins el terme de Calders es pot reconstruir molt bé, ja que apareix indicat en el mapa de l'exèrcit dels anys 50. El camí provinent del Pla de Bages travessava el Llobregat pel Pont de Cabrianes i seguia un itinerari a mitja alçada dels serrats que discorren paral·lels als torrents de les Tàpies i de Ribes. Passava per la masia de Les Tàpies (aquí hi havia l'encreuament amb el camí ral de Barcelona i el mas feia d'hostal) i continuava per el Forn de Calç, Torre Cabota, la Casa Vella de Torre Cabota i Calders. A Calders el camí ral determina la disposició urbanística de les cases. A la plaça hi havia hostal. A partir de Calders seguia per un itinerari gairebé paral·lel a l'actual carretera en direcció a l'hostal de la Grossa (terme d'Avinyó) i continuava cap a Moià. El camí es conserva gairebé íntegrament en tot el seu itinerari. Alguns dels trams millor conservats són prop de Torre Cabota i prop del Forn de Calç. Per norma general té uns 3 metres d'amplada (és a dir que en aquesta part era un camí carreter), i és protegit (quan cal) amb murs de contenció de pedra seca a una banda i empedrat que aplana el ferm del camí per l'altra. Al costat del camí es conserven algunes fites de pedra. | 08034-58 | Es parla de precedents d'aquest camí ja d'època ibèrica i romana. Durant l'alta edat mitjana es troba documentada l'anomenada 'Strata Francisca', un camí d'origen romà que comunicava Vic amb Barcelona per Moià. D'aquí sortia un ramal que comunicava amb el Bages. El camí ral de Vic és el continuador d'aquesta antiga estrada. Té un origen medieval i va estar vigent fins que el 1853 es construí la carretera de Manresa a Vic, que possibilità la circulació de carruatges. Cal dir que el camí ral era no era un camí carreter en tot el seu recorregut. | 41.7865500,1.9626700 | 413804 | 4626598 | 08034 | Calders | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42872-foto-08034-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42872-foto-08034-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42872-foto-08034-58-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 94|98|85 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||||
| 42877 | Camps de Reixac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camps-de-reixac | XIX-XX | Les parets es conserven bé, però han estat rebentades en diversos trams per aprofitar-ne la pedra. | Conjunt de camps parcel·lats mitjançant diverses parets de pedra seca que es troben en una esplanada prop del mas Reixac. Hi ha una sèrie d'unes 3 parets que discorren llargues i rectes, en paral·lel. D'entre 50 i 70 m de llargària. Amb un gruix constant d'uns 80 cm. | 08034-63 | Sembla ser que es parcel·laven els camps i s'arrendaven a gent de fora. Es tracta d'una estructura curiosa i molt ben conservada que no és habitual en un terreny pla. | 41.7952200,2.0192200 | 418514 | 4627505 | 08034 | Calders | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42877-foto-08034-63-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 98 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||||||
| 42926 | Clot de la Domènega | https://patrimonicultural.diba.cat/element/clot-de-la-domenega | -Catalunya Romànica, vol. XI (El Bages), Barcelona, 1984, p. 134. -DAURA, A; GALOBART, J; PIÑERO, J: L'arqueologia al Bages, Centre d'Estudis del Bages, Manresa, 1995, p. 212. -LLADÓ, Josep: 'Geografia comarcana: Calders' a Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca de Bages, núm. 132, Manresa, 1929, pp. 341-344. | Desapareguda | En aquest indret s'hi excavà una tomba medieval, actualment desapareguda. Era una tomba del tipus cista que es trobava al cim d'un turonet. Orientada en l'eix est-oest. Les mides eren 1,37 m de llargada per 0,73 m d'amplada. El més probable és que contingués un infant o bé una ossera. | 08034-112 | El 1923 mossèn Josep Lladó excavà una tomba en aquest indret. Segons ell, en aquesta zona hi havia moltes més sepultures escampades i destruïdes per l'acció dels conreus. | 41.7863500,1.9778300 | 415063 | 4626560 | 08034 | Calders | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | -La localització exacta del jaciment es desconeix. | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||||||||
| 42932 | Cal Serra (jaciment arqueològic) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-serra-jaciment-arqueologic | -DAURA, A; GALOBART, J; PIÑERO, J: L'arqueologia al Bages, Centre d'Estudis del Bages, Manresa, 1995, p. 132. | II-I a. C. | En uns camps de la masia han aparegut dos fragments de ceràmica: un de Campaniana B i l'altre d'oxidada ibèrica. El primer tindria una cronologia aproximada vers els segles II-I aC. | 08034-118 | Masia de cal Serra | 41.7911400,1.9926300 | 416299 | 4627078 | 08034 | Calders | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42932-foto-08034-118-1.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | -Localització inconcreta | 81|83 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | |||||||||
| 42933 | Necròpolis de Partegàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-partegas | -DAURA, A; GALOBART, J: «Necròpolis de Partagàs», a Catalunya Romànica: El Bages, vol. XI, Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 1984, p. 136. -DAURA, A; GALOBART, J; PIÑERO, J: L'Arqueologia al Bages, Centre d'Estudis del Bages, Manresa, 1995, p. 212-213. | V-XV | Necròpolis medieval que consta de set tombes del tipus cista, col·locades paral·lelament segons una orientació est-oest. Les caixes estan formades per diverses lloses laterals, generalment tres. Han estat obertes i violades i només s'hi ha identificat fragments ossis escampats. Una d'elles tenia una llargada força gran: 2'10 m. | 08034-119 | Al costat mateix del camí, a la banda de llevant. | 41.7604500,1.9603500 | 413576 | 4623702 | 08034 | Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42933-foto-08034-119-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 85 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||||||
| 42934 | Sant Amanç (tomba) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-amanc-tomba | <p>-BATISTA, Ricardo: «Calders», a Notas de arqueología de Cataluña y Baleares, Ampurias, núm. 24, 1962. -DAURA, A; GALOBART, J, PIÑERO, J: L'arqueologia al Bages, Centre d'Estudis del Bages, Manresa, 1995, p. 30-31. -MUÑOZ, Ana M: La cultura neolítica catalana de los 'sepulcros de fosa', Publicaciones eventuales, 9, Univesidad de Barcelona, Barcelona, 1965.</p> | -3500/2500 | <p>Sepulcre de fossa neolític del model de cista recoberta per lloses. Era format per quatre lloses que conformaven un espai interior de 1'70 m de llargada per 0'55 m d'amplada i 0'80 m d'alçària. S'hi recolliren tres fragments de ceràmica llisa, sense decoració, un fragment de crani, una mandíbula inferior i diverses dents d'adult.</p> | 08034-120 | <p>El jaciment va ser descobert per Joan Surroca el 1960 i publicat per Ricard Batista.</p> | 41.7935100,2.0114900 | 417869 | 4627322 | 08034 | Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42934-foto-08034-120-1.jpg | Inexistent | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 78 | 1754 | 1.4 | 2484 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:27 | ||||||||
| 84869 | Domus de Santa Coloma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/domus-de-santa-coloma | PLADEVALL FONT, A. 'Els casals del Congost i de Santa Coloma: Notícies històriques dels llinatges i dels seus patrimonis'. Ausa. Vol. 6 (1970), 64-65, p.p. 186-193. PLADEVALL FONT, A. 'Un altre 'castell' a Castellcir: la domus o casa forta de Santa Coloma'. Full Informatiu de Castellcir. PLADEVALL FONT, A. Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol; Vic: Eumo, 1991. (Entorn; 20). | XII-XIV | Sense una excavació arqueològica no és possible determinar-ne l'estat de conservació | Jaciment arqueològic situat en un petit turó al sud-oest del veïnat de Santa Coloma Sasserra, on es conserven els vestigis del casal dels Santa Coloma entre els segles XII i XIV, abans que es traslladessin a l'actual Mas el Giol. Diversos reconeixements del jaciment han permès localitzar-hi restes de murs i un element escultòric. Malgrat que no s'hi ha realitzat mai intervencions arqueològiques que hagin permès delimitar i conèixer el jaciment, es té constància que al segle XVI l'edifici fou desmuntat (si més no parcialment) per construir el Mas el Giol. | 08055-11 | Veïnat de Santa Coloma Sasserra | Es tenen referències documentals de l'edifici. L'any 1183, Guillem de Santa Coloma es posa a ell mateix i les seves pertinences (entre les quals la domus) sota la protecció del rei Alfons el Cast. A mitjan segle XIV, Francesc de Santa Coloma fou el darrer membre de la nissaga en viure a la domus, que deixà sota la custòdia de masovers. L'any 1547, Pere Juyol (Giol) de Centelles fou el darrer masover de la domus. Ell o el seu fill construïren el Mas Giol i s'hi traslladaren. L'any 1605, Antoni Giol comprà definitivament la propietat del lloc al darrer usuari del llinatge, Peregrí de Santa Coloma. | 41.7934600,2.1666700 | 430763 | 4627180 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | No s'hi han fet excavacions. L'estiu de 2008 es va realitzar la troballa per atzar d'un fragment escultòric al camí que va al mas Giol, al costat de les restes de la domus. Probablement el fragment havia estat emprat com a material del mur que fa de marge al camí. | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | ||||||||||
| 84915 | La Torrota dels Moros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torrota-dels-moros | ANGLADA I BAYÉS, Manuel; BOLÒS I MASCLANS, Jordi; PLADEVALL I FONT, Antoni. 'La Torrassa dels Moros'. A Catalunya romànica. XVIII. El Vallès Occidental. El Vallès Oriental. Barcelona: Enciclopèdia catalana, 1991. | XI | Parcialment ensulsida | Restes d'una estructura de planta circular feta amb blocs de pedra sense devastar lligats amb argamassa de força consistència. Es troba parcialment ensulsida i se'n conserva, visible, nomes una part de l'estructura, la que està en millor estat és la paret nord, que deu conservar una alçada superior als 4 m. L'abundant presencia d'enderroc a la zona i les característiques de les parets visibles fan pensar que podria tenir un diàmetre d'entre 8 i 9 metres, amb murs amb gruixos superiors als 2m. En algun punt és visible opus spicatum en el parament, el que suggereix que la construcció també va patir diverses reformes,. L'abundant presencia d'enderroc i la seva extensió podria suggerir també l'existència de mes estructures al seu entorn. | 08055-57 | Als camps de la Torrassa, a l'est de la riera de Castellcir, al nord de Ca l'Antoja | Segons la documentació, els anys 923 i 1020 es parla del castell de Tenis, com a centre del terme o jurisdicció que mes tard tindria el castell de Castellcir. Des del 1014 en endavant, aquest nom desapareix i ja es parla de Castellcirvio i Castrocivi. Per la seva ubicació, amb contacte visual tant amb el castell de la Popa, com amb el possible castell del Tenes, podria tenir funció de contacte visual entre aquetes edificacions. | 41.7697400,2.1655000 | 430640 | 4624548 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84915-foto-08055-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84915-foto-08055-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84915-foto-08055-57-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | També coneguda com la Torrassa dels Moros | 92|85 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | |||||||
| 84918 | Riera de Castellcir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-castellcir | ADDD (2006) Estudi d'Impacte Ambiental Projecte modificat embassament de regulació Riera de Castellcir (2006). Àrea de coneixement i recerca. Memòria numero 6569. AADD (2007) Memòria d'intervenció arqueològica a l'embassament de regulació de la riera de Castellcir. Servei d'Arqueologia. Mem. Numero 6937 | Parcialment cobert pre l'aigua | Segons es desprèn de la fitxa de l'Inventaria de Patrimoni arqueològic el jaciment, parcialment cobert per l'aigua, consta d'una vuitantena de retalls excavats a la roca d'entre 0.10 i 0.20 m i una fondària entre 0.6 i 0.05 m. Els forats es poden agrupar en quatre conjunts segons la seva distribució, que permeten intuir dues alineacions paral·leles al curs de la llera, i dues mes perpendiculars a ella. La seva funcionalitat no és del tot clara, i es plantegen tres hipòtesis diferents: Fonamentacions de dues passeres o ponts o que les alineacions dels extrems poguessin ser per embarcadors L'altre opció es que estiguessin vinculats a la construcció d'estacades que protegien la riba del embats de l'aigua i a més farien obligatori el pas pels ponts tant de persones, bestiar, etc. Aquesta practica documentada durant l'edat mitjana, podria estar relacionada amb la parròquia de Sant Andreu, molt a prop del jaciment. L'ultima de les hipòtesis proporcionades estaria en relació amb estructures hidràuliques antigues per retenir les aigües, regar, glasar,etc. Tot i que l'excavació no aporta datació concloent per la seva datació, les característiques de les estructures, així com la presencia de l'església de Sant Andreu molt a propi i diversos mesos d'origen medieval, suggeririen una datació per aquest jaciment durant aquest període històric. | 08055-60 | Riera de Castellcir, al nord de la bassa petita | Jaciment localitzat el 2006 amb motiu d ela prospecció arqueològica superficial realitzada en el marc de l'elaboració de l'Estudi d'impacte ambiental del “Projecte modificat d'embassament de regulació a la Riera de Castellcir”. En resultat a aquesta localització, es realitzà una intervenció arqueològica l'any 2007. El fet que el jaciment es trobi parcialment submergit en dificulta la seva observació, de fet durant la revisió de la carta arqueològica del 2016 només era parcialment visible. A la llera de la riera, i a tocar del molí del Bosc, 800 m més al sud del jaciment hi ha una sèrie d'orificis excavats a la roca, similars, potser podrien estar relacionats. En qualsevol cas indicarien l'intensiu aprofitament del curs d'aigua a la zo | 41.7615200,2.1596200 | 430142 | 4623640 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | ||||||||||||
| 84927 | Casa Nova del Verdaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-nova-del-verdaguer | <p>BATISTA NOGUERA, R. Sepulcros megalíticos de la comarca del Moyanés. Barcelona: Diputación Provincial de Barcelona. Instituto de Prehistoria y Arqueología, 1961. (Corpus de sepulcros megalíticos. España; Fascículo 1). MARTÍN COLLIGA, A. 'De la cultura de los 'Sepulcros de Fosa' al grupo de 'Veraza' en el Vallès'. Estudios de la Antigüedad. 2, p.p. 3-57.</p> | Excavat per furtius. | <p>Sembla que a uns 50 m de la casa del Verdaguer i molt proper al dolmen conegut amb el mateix nom, segons Batista hi havia un sepulcre de fossa. Estaria orientat est oest i format per tres lloses de pedra clavades verticalment al terreny. Excavat per furtius, sembla que es van recuperar alguns ossos i ceràmica, però tot això avui està desaparegut. A la revisió de la carta arqueològica l'any 2016, no se'n van trobar evidencies, ni tampoc ningú que en pogués donar referències. En aquell moment però es feia esment de l'existència de tres pedres alineades al marge del camí, però no es va poder definir la ubicació del jaciment. Durant la visita realitzada durant la realització d'aquest mapa tampoc s'han pogut localitzar cap tipus d'evidència.</p> | 08055-69 | Al nord est del nucli urbà, a l'est de la casa nova del Verdaguer. | 41.7851000,2.1370700 | 428294 | 4626276 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84927-foto-08055-69-1.jpg | Legal | Neolític|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-12-15 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 78|79 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | ||||||||||
| 84928 | Bosc de Can Verdaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-verdaguer | BATISTA NOGUERA, R. Sepulcros megalíticos de la comarca del Moyanés. Barcelona: Diputación Provincial de Barcelona. Instituto de Prehistoria y Arqueología, 1961. (Corpus de sepulcros megalíticos. España; Fascículo 1). MARTÍN COLLIGA, A. 'De la cultura de los 'Sepulcros de Fosa' al grupo de 'Veraza' en el Vallès'. Estudios de la Antigüedad. 2, p.p. 3-57. | Parcialment excavat per furtius. S'han perdut les lloses de coberta. | Lloc d'enterrament megalític format, aparentment, per dos túmuls funeraris en força estat d'arrasament. Segons es desprèn de la fitxa de la carta arqueològica, un dels túmuls estaria al sud està de la del bosc, i tindria uns 15 m de diàmetre. Orientades vers el sud, són visibles dos grans blocs de pedra clavats verticalment sobre el túmul. L'estructura sembla que va ser parcialment excavada per furtius, ja que és visible un retall artificial afectant l'estructura, ja detectat en la revisió de la carta arqueològica de 1992. El segon dels túmuls és menys evident, i se situa al nord-oest de l'anterior. Aquí la concentració de pedres del túmul és menys nombrosa i només és visible un gran bloc de pedra clavat verticalment. Ambos túmuls estan separats per un caminet força desdibuixat on també són visibles dos grans blocs de pedra, tal vegada vinculats a les lloses de coberta desplaçades. | 08055-70 | Al nord est del nucli urbà, al sud est del Verdaguer, en una zona boscosa. | Mai s'hi ha realitzat una intervenció arqueològica, i la seva adscripció cronològica és fa simplement per la tipologia de les restes observades. | 41.7766400,2.1378800 | 428352 | 4625336 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84928-foto-08055-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84928-foto-08055-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84928-foto-08055-70-3.jpg | Legal | Neolític|Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 78|79|76 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | |||||||||
| 84929 | Verdaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/verdaguer | ANTÍ I RIU, Jaume i RUIZ I CALONJA, Joan. Castellcir. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 1993. (Col·lecció Camí Ral, núm. 2). BATISTA NOGUERA, R. Sepulcros megalíticos de la comarca del Moyanés. Barcelona: Diputación Provincial de Barcelona. Instituto de Prehistoria y Arqueología, 1961. (Corpus de sepulcros megalíticos. España; Fascículo 1). MARTÍN COLLIGA, A. 'De la cultura de los 'Sepulcros de Fosa' al grupo de 'Veraza' en el Vallès'. Estudios de la Antigüedad. 2, p.p. 3-57. MUÑOZ, A.M. La cultura neolítica catalana de los sepulcros de fosa. Barcelona: Universidad de Barcelona. Instituto de Arqueología y Prehistoria, 1965. (Publicaciones Eventuales; 9). | S'han perdut algunes de les lloses | Enterrament megalític, format per una cista rectangular de 1.30 m de llarg per uns 0.70 m d'amplada, definida per quatre lloses, i amb la coberta desplaçada. Al seu voltant encara són visibles una quantitat important de pedres, que formarien part del túmul tot i que està força arrasat. Les restes arqueològiques recuperades, actualment al museu de Moià, corresponien a diverses restes antropològiques, força arrasades, entre els quals destaquen noranta dents, onze d'elles de nen, per tant es tractava d'un lloc d'enterrament col·lectiu. Acompanyant a aquestes restes es van recuperar diversos fragments ceràmics, grollers i de cocció oxido reductora, entre ells un fragment i de vora i una nansa de mugró d'un vas de petites dimensions. A banda de la ceràmica es van recuperar vint-i-dues denes de collaret, de diferents materials (os, petxina de pelegrí (pecten) i una de bronze). A més a més també es va recuperar un botó amb perforació en forma de V. Per les característiques de la tomba així com de l'aixovar que acompanya als inhumats es va datar al calcolític. | 08055-71 | Al nord est del nucli urbà, al sud de la casa nova del Verdague | Fou descobert i excavat el 1960 per Leodegari Sala, J. Surroca i R. Batista. Le visites del 1992 i 2016 amb motiu de la revisió de la Carta arqueològica, han constat que l'estat de conservació de l'estructura, es manté. | 41.7841200,2.1420100 | 428703 | 4626163 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84929-foto-08055-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84929-foto-08055-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84929-foto-08055-71-3.jpg | Legal | Neolític|Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals9 | També conegut com Dolmen de la casa Nova | 78|79|76 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | ||||||||
| 84946 | La Closella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-closella | ALMAGRO, M.; SERRA RÀFOLS, J. de C.; COLOMINAS, J. Carta Arqueológica de España: Barcelona. Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Instituto Diego Velázquez, 1945. BATISTA NOGUERA, R. Sepulcros megalíticos de la comarca del Moyanés. Barcelona: Diputación Provincial de Barcelona. Instituto de Prehistoria y Arqueología, 1961. (Corpus de sepulcros megalíticos. España; Fascículo 1). COLOMINAS ROCA, J.; GUDIOL RICART, J. M. Sepulcres megalítics de l'Ausetània. Barcelona: [s.n.]; Impremta de la Casa de la Caritat, 1923. Separata de: Quaderns d'Estudi, vol. XV, núm. 57. PERICOT GARCIA, L. La civilización megalítica catalana y la cultura pirenaica. Barcelona: Universidad de Barcelona. Facultad de Filosofía y Letras, 1925. PERICOT GARCIA, L. Los sepulcros megalíticos catalanes y la cultura pirenaica. Barcelona: Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Instituto de Estudios Pirenaicos, 1950. (Monografías del Instituto de Estudios Pirenaicos. Prehistoria y Arqueología; 31). | Monument funerari calcolític consistent en una cista rectangular tancada, amb orientació nord-est/sud-oest, envoltada per un túmul. Se'n conserven cinc lloses, essent els ortostats laterals els més alts en comparació amb els dels costats curts. No se'n conserva la llosa de coberta. Entre els materials que s'hi localitzaren hi ha 7 peces dentals i 4 molars. | 08055-88 | Serrat dels Llamps | Fou excavat a la dècada de 1940, amb una segona intervenció realitzada l'any 1958 que no donà nous resultats, però que en permeté la documentació. | 41.7723900,2.0606300 | 421927 | 4624932 | 08055 | Castellcir | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | També denominat la Clusella o la Crusella. No s'hi va poder accedir, donat que la parcel·la estava tancada per a la custòdia de bestiar. | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | ||||||||||||
| 84967 | Dolmen del Trompo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-del-trompo | BATISTA NOGUERA, R. Sepulcros megalíticos de la comarca del Moyanés. Barcelona: Diputación Provincial de Barcelona. Instituto de Prehistoria y Arqueología, 1961. (Corpus de sepulcros megalíticos. España; Fascículo 1). | Possiblement, no es tracti d'un jaciment arqueològic | Megàlit descrit per la bibliografia que, tant els autors de la corresponent fitxa de l'Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de la Generalitat de Catalunya com durant les tasques de realització del present Mapa del patrimoni cultural local no han pogut identificar. Els afloraments rocosos de la zona s'esberlen de manera natural en diversos punts formant lloses que, pel seu aspecte, poden haver donat lloc a una identificació errònia. | 08055-109 | Al bosc mitger | 41.7690800,2.0465100 | 420749 | 4624577 | 08055 | Castellcir | Sense accés | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | |||||||||||||
| 84056 | Dolmen del Gavatx | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-del-gavatx | BATISTA, R. (1961) 'Sepulcros megalíticos de la comarca del Moyanés'. Corpus de sepulcros megalíticos, 1. Barcelona: Diputación Provincial de Barcelona. Instituto de Prehistoria y Arqueología. BATISTA, R. (1959) Nuevos hallazgos megalíticos en el Moyanès. Zaragoza: CNA. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | Cista de planta trapezoïdal, orientada de nord a sud. Està formada per sis lloses; la de la coberta està fragmentada i desplaçada. El túmul és circular i conserva bona part de les lloses que el cobrien i del cercle peristalític en una extensió de 2 m. Aquest sepulcre va ser descobert i excavat per afeccionats locals l'any 1949. Segons els estudis que va fer posteriorment l'arqueòleg R. Batista (vegeu bibliografia), les restes antropològiques inhumades corresponien a un mínim de catorze individus, i estaven distribuides en tres capes d'enterrament, separades per lloses. A l'interior de la cista, es van recollir fragments de ceràmica grollera amb molt desgreixant de color marró rogenc i negre, corresponents a cinc bols sense decoració i un fragment de vora amb decoració de cordons i impressions digitals. Tanmateix, es va documentar un fragment de ganivet de sílex, una pedra rodada amb estries longitudinals i un braçalet de sorrenca blanca de gra fi amb decoració de franges paral·leles. Per la seva tipologia i els materials recollits, es va situar cronològicament el megàlit en el Calcolític. | 08064-104 | Camí de Castellterçol a Sant Julià d'Úixols | 41.7427300,2.1100300 | 425998 | 4621595 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84056-foto-08064-104-2.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | S'hi accedeix des del sud del nucli urbà, pel camí a Sant Julià d'Úixols en direcció sud-oest durant uns 900 m, fins arribar al revolt del meandre de la Balofrena, que voreja un turó al qual s'hi puja per un corriol fins arribar a una terrassa al pas d'una línea elèctrica, on es situa el megàlit. | 79 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | ||||||||||
| 84057 | Dolmen del mas Clamí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-del-mas-clami | BATISTA, R. (1961) 'Sepulcros megalíticos de la comarca del Moyanés'. Corpus de sepulcros megalíticos, 1. Barcelona: Diputación Provincial de Barcelona. Instituto de Prehistoria y Arqueología. COLOMINAS, J. (1953) 'Dolmen de Mas Clamí'. Ampurias. XV-XVI. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | Es tracta d'una gran cista rectangular tancada, orientada de nort a sud. Va ser descoberta l'any 1950 per Olegari Sala i excavada posteriorment per un grup d'afeccionats dirigits per J. Colomines. Segons l'estudi que en va fer Colominas era formada per quatre grans lloses, però segons l'excavació i l'estudi que en va fer Batista, l'any 1961, presentava una cinquena, que fa de tancament al sud i que actualment conserva. Tanmateix, conservava el cercle peristalític. A l'interior de la cista es van recollir restes antropològiques corresponents a uns vuit individus, material ceràmic abundant (un vas carenat amb nansa d'apèndix de botó, fragments de ceràmica llisa i també amb decoracions incises, un fragment de vora d'un vas de tipus campaniforme amb dibuix incís de ratlles paral·leles i verticals), quatre denes de collaret de pedra calcària i dos penjolls de pecten. Per la seva tipologia i els materials recollits, es va situar cronològicament el megàlit en el Calcolític. | 08064-105 | Serrat del Moro | 41.7621000,2.0949300 | 424765 | 4623759 | 08064 | Castellterçol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84057-foto-08064-105-2.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | S'hi accedeix des del Molí de la Fàbrega, en el quilómetre 34,8 de la carretera C-59 de Castellterçol a Moià. A l'oest del molí hi ha una pista en direcció oest, i quan s'arriba al mas Pedrós, després de 5 km aproximadament, cal recular i prendre el camí en direcció sud-est, a Castellterçol, aproximadament 1,5 km; al sud del camí hi ha un petit dolmen. A uns 50 m en direcció sud es troba el megàlit. | 79 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | ||||||||||
| 84058 | Dolmen del Casuc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-del-casuc | ALMAGRO, M.; SERRA RÀFOLS, J.; COLOMINAS, J. (1945) Carta arqueológica de España, II. Madrid: Centro Superior de Investigaciones Científicas. AA.DD. Castellterçol: restes prehistòriques ibèriques i romanes. Mapa realitzat per l'Escola-Taller local. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellterçol). MARTÍN, A. (1985) 'De la cultura de los sepulcros de fosa al grupo de Veraza'. Estudios de la Antigüedad, 2. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona, p.3-59. PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). PERICOT i GARCIA, L. (1925) La civilització megalítica catalana i la cultura pirenaica. Barcelona. PERICOT i GARCIA, L. (1950) Sepulcros megalíticos catalanes y la cultura pirenaica. Barcelona: Consejo Superior Investigaciones Científicas. | El megàlit va ser enderrocat. | Dolmen del calcolític, destruït l'any 1949, que es trobava al nord de la casa del Casuc. Era una llosa vertical aproximadament de 1,5 per 1,5 m. L'any 1948 s'hi van recollir petits fragments de terrissa grollera. Segons Maluquer de Motes, va ser destruït durant la construcció de la carretera i les seves pedres van ser esmicolades per fer-les servir durant les obres. Actualment, l'únic que s'hi observa superficialment és una llosa col·locada a mode de senyalització a la casa del Casuc. | 08064-106 | El Casuc. C. de Sant Antoni, s/n. | 41.7475300,2.1233600 | 427112 | 4622117 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84058-foto-08064-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84058-foto-08064-106-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 79 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | ||||||||||
| 84059 | Dolmen del Criac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-del-criac | BATISTA, R. (1961) 'Sepulcros megalíticos de la comarca del Moyanés'. Corpus de sepulcros megalíticos, 1. Barcelona: Diputación Provincial de Barcelona. Instituto de Prehistoria y Arqueología. BOSCH, J.; VILA, Ll.; ALACAMBRA, P. (1986) 'Les comunitats del neolític final-calcolític i edat del bronze'. Els orígens del Vallès Oriental (curs). Granollers: Museu de Granollers. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellterçol). MALUQUER DE MOTES, J. (1947) 'El dolmen del Criach en el término de Castellterçol'. Ampurias. IX-X. Barcelona: Consejo Superior Investigaciones Científicas. Diputación Provincial de Barcelona. PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). PERICOT i GARCIA, L. (1950) Sepulcros megalíticos catalanes y la cultura pirenaica. Barcelona: Consejo Superior Investigaciones Científicas. | Algunes lloses han caigut. | Es tracta d'una cista rectangular de petites dimensions, orientada de nord a sud. Està formada per quatre grans lloses laterals i quatre menors, secundàries. La llosa de capçalera està trencada per la meitat en sentit horitzontal i semiplegada cap a l'interior de la cambra. La llosa de la coberta es troba desplaçada de la seva situació originària, actualment recolzada al túmul, i la que tancava pel sud també es troba caiguda. Una de les llosses presenta una cassoleta. El túmul és format per pedres de diversos dimensions i cobreix un petit turó que, segons Batista, és natural i, segons Maluquer de Motes, artificial (vegeu bibliografia). Les dimensions aproximades de la cambra interna són 1,60 m per 1,00 m. Fou descoberta l'any 1935 pel Sr. Solé de Castellterçol i objecte de posteriors excavacions (Almirall, 1945 / R. Batista, 1957). L'any 1957 es van documentar ossos humans corresponents a uns 9 o 10 individus i fragments de ceràmica grollera. Per la seva tipologia i els materials recollits es va situar cronològicament el megàlit en el Calcolític. | 08064-107 | Serreta de Criac | 41.7471700,2.0936900 | 424645 | 4622102 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84059-foto-08064-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84059-foto-08064-107-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | S'hi accedeix per la pista al mas de Vilanova, que surt del quilòmetre 3,6 de la carretera BV-1245 de Castellterçol a Granera. Cal recórrer uns 500 m i després del segon revolt, es troba a la dreta del camí. | 79 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | |||||||||
| 84060 | Dolmen del Criac II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-del-criac-ii | BATISTA, R. (1961) 'Sepulcros megalíticos de la comarca del Moyanés'. Corpus de sepulcros megalíticos, 1. Barcelona: Diputación Provincial de Barcelona. Instituto de Prehistoria y Arqueología. BOSCH, J.; VILA, Ll.; ALACAMBRA, P. (1986) 'Les comunitats del neolític final-calcolític i edat del bronze'. Els orígens del Vallès Oriental (curs). Granollers: Museu de Granollers. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | Es desconeix el seu estat. | Es tracta d'un megàlit del que es té coneixement per les notícies de R. Batista, però del que es disposa d'informacions confuses. Segons aquest autor, es tractava d'un dolmen amb orientació est-oest, destruït del tot. L'any 2016, durant la visita a l'indret efectuada amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica, es va poder identificar un paradolmen que aprofita una gran roca que aflora del terreny natural per recolzar-hi les lloses. | 08064-108 | Serreta de Criac | 41.7475200,2.0938400 | 424658 | 4622141 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84060-foto-08064-108-2.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | S'hi accedeix per la pista al mas de Vilanova, que surt del quilòmetre 3,6 de la carretera BV-1245 de Castellterçol a Granera. Cal recórrer uns 520 m i després del segon revolt, es troba a uns 4 m a l'est del camí. | 79 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | |||||||||
| 84061 | Jaciment del Forn de la Noguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-forn-de-la-noguera | ALMIRALL, J. (1975) 'Sobre un forn iberoromà a Castellterçol'. Informació Arqueològica. III (ns. 18), p. 166-169. ESTRADA GARRIGA, J. (1969) Vías y poblamiento romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona. Barcelona: Comisión de Urbanismo. ESTRADA, J.; VILLARONGA, L. (1967). La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona). Barcelona: I.P.A. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | Tot i que actualment el seu estat de conservació és desconegut, probablement és dolent. | Forn de terracota al mateix indret que la bòbila moderna de la qual només es podria apreciar el secador. Segons els estudis que en va fer el Dr.Maluquer, és d'origen ibèric per la troballa d'un càlat amb decoració de tipus dents de llop, però la localització de dues antefixes i fragments d'àmfores i dolia suggereixen una cronologia inicial de finals segle I aC. Actualment la seva localització precisa i estat de conservació són desconeguts perquè l'accés a l'indret on es situa és tancat. | 08064-109 | La Noguera | 41.7388500,2.1324200 | 427856 | 4621145 | 08064 | Castellterçol | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84061-foto-08064-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84061-foto-08064-109-2.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | S'hi accedeix pel camí de la Noguera que surt del quilòmetre 29,8 de la carretera de Castellterçol a Sant Feliu de Codines. Davant la casa de la Noguera cal prendre el corriol que s'endinsa al turó on es troba el jaciment. | 81|83|79 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | |||||||||
| 84062 | Casa Vilanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-vilanova | AA.DD. Castellterçol: restes prehistòriques ibèriques i romanes. Mapa realitzat per l'Escola-Taller local. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellterçol). GUDIOL, J.M. (1920) Les primitives civilitzacions ausetanes. Vic. MARTÍN, A. (1985) 'De la cultura de los sepulcros de fosa al grupo de Veraza', Estudios de la Antigüedad, 2. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona. MUÑOZ, A. Mª. (1965) La cultura neolítica catalana de los sepulcros de fosa. Barcelona: I.P.A. PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). PETIT, M.A. (1990) 'Les primeres etapes de l'edat del bronze al Vallès'. Limes. 0, p.22-23. BATISTA, R. (1961) 'Sepulcros megalíticos de la comarca del Moyanés'. Corpus de sepulcros megalíticos, 1. Barcelona: Diputación Provincial de Barcelona. Instituto de Prehistoria y Arqueología. | Únicament conserva el forat de la fossa. | Es tracta d'un sepulcre de fossa del que únicament es conserva el forat i del que es disposa d'informacions confuses. Va ser excavat l'any 1922 per Josep Sala i Molas, del Museu de Vic. L'any 1961 R. Batista el va descriure com una cista rectangular, amb orientació de nord a sud, que devia estar formada per cinc lloses, situat al sud del mas Vilanova; el material arqueològic documentat adscrit al megàlit eren cinc fragments de ceràmica grollera de pasta rogenca i una vora d'un bol de pasta negrosa. Per la seva tipologia i els materials recollits es va situar cronològicament en el neolític mig-recent. L'any 1992, durant la visita a l'indret realitzada amb motiu de la revisió de la Carta arqueològica, s'observà una agrupació de pedres trencades a l'extrem est d'un camp del pla de la Gana, sota un marge; segons el pagès del mas Vilanova, podien haver format part del megàlit. Finalment, l'any 2016, durant la darrera revisió de la Carta arqueològica, es va localitzar al sud del mas el forat de la fossa. Tanmateix, el mateix autor constata l'any 1962 l'existència d'un sepulcre situat uns 400 m al nord-oest de la casa Vilanova, format per quatre lloses, que presentava una orientació est-oest, on es recolliren dents d'adult i fragments de ceràmica de pasta roja i negra, molt grollera. Es desconeix la situació d'aquest megàlit. | 08064-110 | Mas Vilanova | 41.7563600,2.0808700 | 423590 | 4623134 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84062-foto-08064-110-2.jpg | Inexistent | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | S'hi accedeix per la pista al mas de Vilanova, que surt del quilòmetre 3,6 de la carretera BV-1245 de Castellterçol a Granera. Cal recórrer uns 2,3 km, al pla de la Gana, a pocs metres abans d'arribar a la bifurcació, direcció al mas de Vilanova i al mas Pedrós, a l'extrem septentrional d'un turó emboscat a l'oest del camí. | 78 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | |||||||||
| 84063 | L'Olleric o l'Oller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lolleric-o-loller | ALMAGRO, M.; SERRA RÀFOLS, J.; COLOMINAS, J. (1945) Carta Arqueológica de España. Barcelona: Consejo Superior de Investigaciones Científicas. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | El seu estat de conservació és desconegut, tot i que és probable que sigui dolent. | Es tracta d'un jaciment arqueològic del que es coneixen únicament dades confuses, en quant a situació i característiques. Segons la fitxa del jaciment, creada l'any 1984, es situa a unes feixes a l'oest de la carretera que va a Moià, a l'alçada del quilòmetre 31 (actualment quilòmetre 32,3) i abans de les fàbriques Roger. Tot i així, en aquesta àrea no consta cap topònim 'Ollerich', només del mas de ca l'Oller i, segons informacions de l'amo i del masover de la casa, no es tenen notícies de restes arqueològiques. Així mateix, durant les la prospeccions realitzades l'any 1992 i 2016 amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica, no es va poder documentar cap tipus de vestigi. D'altra banda, segons la Carta arqueològica de l'any 1945, en un lloc anomenat Ollerich del terme de Granera s'hi va trobar ceràmica ibèrica, i al Museu de Vic s'hi conserva material d'una sepultura de l'Ollerich de Granera. Tanmateix, Estrada (1993) esmenta un indret anomenat Olleric a Castellterçol com a jaciment ibèric disseminat. L'única dada precisa és l'existència d'un mas enderrocat anomenat l'Ollerich al límit dels termes municipals de Granera i Castellterçol, segons consta a un mapa de minutes de l'any 1914 i Olleret, segons la planimetria de l'ICGC actual-. | 08064-111 | Mas Oller | 41.7596500,2.1190800 | 426770 | 4623466 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84063-foto-08064-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84063-foto-08064-111-2.jpg | Inexistent | Ibèric|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 81|79 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | ||||||||||
| 84065 | Collet del mas Clamí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/collet-del-mas-clami | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellterçol). MARAGALL, M. (2003) Memòria de la intervenció arqueològica realitzada al Collet del mas Clamí, nº 5741. Barcelona: Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Generalitat de Catalunya. PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | X-XII | Destruït. | Sepultura d'inhumació en una caixa rectangular de lloses amb coberta. La sepultura, orientada d'est a oest, amidava 1,76 m de llarg per 0,50 m d'amplada per 0,30 m de profunditat. Contenia les restes òssies de tres individus: un home adult en posició primària de decúbit supí, amb el cap a ponent, i una dona i un infant en posició secundària i sense connexió arraconats als peus del primer. La seva datació es situaria entre els segles X-XII per les seves característiques i els paral·lels tipològics. No es van documentar materials arqueològics associats a la sepultura. Així mateix, es va constatar la inexistència d'altres restes antropològiques en un radi de 3,80 per 6 m al voltant de l'estructura. | 08064-113 | Serrat del Moro | 41.7646500,2.1007200 | 425250 | 4624037 | 08064 | Castellterçol | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84065-foto-08064-113-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | L'any 2003 fou descoberta en el decurs de les obres d'obertura d'un tallafoc i objecte d'una intervenció arqueològica d'urgència.S'hi accedeix des del Molí de la Fàbrega, en el quilòmetre 34,8 de la carretera C-59 de Castellterçol a Moià. A l'oest del molí hi ha una pista en direcció oest, i quan s'arriba al mas Pedrós, després de 5 km aproximadament, cal recular i prendre el camí en direcció sud-est, a Castellterçol, aproximadament 2,5 km, a uns camps de cultiu on es troba el dolmen del mas Clamí. Cal continuar uns 600 m cap a l'est fins arribar al collet sobre el mas enrunat del mas Clamí.Fotografia 2 extreta de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellterçol) perquè perquè no s'ha localitzat cap resta arqueològica en superfície. | 85 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | ||||||||
| 84066 | Puigcastellar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puigcastellar-0 | ESTRADA GARRIGA, J. (1993): Granollers a l'Antiguitat. Granollers: Tarafa. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellterçol). | VIIaC-XVdC | El jaciment es troba a la vessant sud del turó, davant del mas enrunat de Puigcastellar. Està format per dues estructures diferents: La primera, situada gairebé al cim, és una estructura de planta rectangular excavada a la roca i els extrems tancats amb murs de maçoneria. Les seves mides interiors són 6 m de llargada per 2,5 m d'amplada i conserva 1,5 m d'alçada. Sobre la paret de roca occidental, s'hi recolzen pedres d'un mur. La segona estructura, situada a una cota més baixa i a uns 50 m al nord-est de la primera, està formada per diversos murs que delimiten un espai d'hàbitat, que consta com a mínim de tres estances, aprofitant el marge d'un desnivell a l'oest. Dues són de planta quadrada, d'uns 3 m de llargada per 3 m d'amplada i l'altra (la més septentrional), té un tancament arrodonit i és més petita que les anteriors. El murs són de maçoneria, però també es conserva un tram amb opus spicatum; fan 0,60 m d'amplada i conserven una alçada màxima d'1 m. Els marges de les terrasses inferiors al nord-est d'aquesta estructura, presenten murs de factura similar. Durant la visita realitzada a l'indret, l'any 2017, amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica es va documentar, superficialment, a la primera estructura, un petit fragment informe de ceràmica de cocció oxidada i pasta grollera de color vermellós. Es va documentar també ceràmica en superfície, a l'extrem nord-est del turó: fragments de ceràmica de pasta fina i cocció oxidada, fragments de ceràmica de factura més grollera i cocció mixta i fragments de ceràmica vidrada. Tot i que el jaciment no ha estat objecte de cap tipus d'intervenció arqueològica, la presència de les estructures i de la ceràmica associada a les mateixes, podria indicar l'existència d'un oppidum de cronologia ibèrica al cim del turó i una ocupació de l'indret també en època altmedieval. | 08064-114 | Cim del Puigcastellar, al sud de Castellterçol | 41.7279800,2.1254400 | 427263 | 4619944 | 08064 | Castellterçol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84066-foto-08064-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84066-foto-08064-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84066-foto-08064-114-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Medieval|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 81|85|79 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | ||||||||||
| 84067 | Forn del Criac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-del-criac | FÀBREGA i ENFEDAQUE, A. (2009) “Forns antics de ceràmica a la Catalunya Central”, Dovella, revista cultural de la Catalunya Central, nº 101 p. 4-11. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellterçol). PLADEVALL i FONT, A. (1991) Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Vic: Eumo, Ajuntament de Castellterçol. | IX-XV | En estat ruïnós. | Restes d'un antic forn, que es troba destruït en bona part, probablement durant les obres d'eixamplament del camí on es situa. Es conserva la cambra de foc, al nivell inferior, amb un pilar central, de pedres lligades amb argila, la graella i part de la cambra de combustió, que es troba colgada de terra. Segons Antoni Pladevall (vegeu bibliografia) és de cronologia ibèrica, tot i que esmenta que és una tipologia en vigor fins a època medieval. D'altra banda, segons el mateix autor, en un indret proper, es va descobrir una necròpoli d'enterraments amb simples llosetes, classificada com a alt-medieval. Durant la visita realitzada a l'indret, amb motiu de la revisió de la Carta arqueològica, l'any 2017, només es va poder documentar un fragment informe de ceràmica de cocció reductora i pasta acurada. Les característiques d'aquest fragment ceràmic i la tipologia del forn podrien indicar una cronologia medieval del mateix. | 08064-115 | El Criac | 41.7447700,2.0907200 | 424395 | 4621838 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84067-foto-08064-115-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 85 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | |||||||||
| 84068 | Sepultura de l'Ollerich | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepultura-de-lollerich | ALMAGRO, M.; SERRA RÀFOLS, J.; COLOMINAS, J. (1945) Carta Arqueológica de España. Barcelona: Consejo Superior de Investigaciones Científicas. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellterçol). | IX-XV | El seu estat de conservació és desconegut, tot i que és probable que sigui dolent. | Es tracta d'un jaciment arqueològic del que es coneixen únicament dades molt imprecises i no existeix cap descripció de l'indret on es troba. Segons la Carta arqueològica de l'any 1945, en un lloc anomenat Ollerich del terme de Granera s'hi va trobar ceràmica ibèrica, i al Museu de Vic s'hi conserva material d'una sepultura de l'Ollerich de Granera. L'única dada precisa és l'existència d'un mas enderrocat anomenat l'Ollerich al límit dels termes municipals de Granera i Castellterçol, segons consta a un mapa de minutes de l'any 1914 i Olleret, segons la planimetria de l'ICGC actual-. Segons informacions orals recollides l'any 2017, amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica, a l'entorn del mas Ollerich es troba la sepultura. | 08064-116 | L'Olleret | 41.7494300,2.0516200 | 421150 | 4622391 | 08064 | Castellterçol | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84068-foto-08064-116-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 85 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | |||||||||
| 47280 | Dolmen de l'Espina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-de-lespina | BATISTA i NOGUERA, R. (1961). Sepulcros megalíticos de la comarca del Moyanés. Barcelona: Diputación de Barcelona. Inistituto de Prehistoria y Arqueología. Fascicle 1. Butlletí Excursionista de Vic. III, p.161-164. COLOMINES ROCA, J.; GUDIOL RICART, J.M. (1923) 'Sepulcres megalítics de l'Ausetania'. Quaderns d'Estudi. [Barcelona] vol. XV (octubre-desembre de 1923), 57. GUDIOL, J.M. 'El dolmen de l'Espina'. Butlletí del Centre Excursionista de Gurb. XV. PERICOT GARCIA, Ll. (1925). La civilización megalítica catalana y la cultura pirenaica. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1925. RIUS i SERRA, J. 'Sepulcres megalítics excavats pel Museu de Vic'. Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans. [Barcelona] vol. VI (1915-20), p.504. Exploració del dolmen de la Espina. Signat M.T. Gazeta de Vich, núm. 2209. (1920) Exploració del dolmen de la Espina. Signat M.T. Butlletí del Centre Excursionista de Vich. Vol. III. (1920) | Està ensorrat i s'ha perdut quasi tot el túmul. | Lloc d'enterrament Inhumació col·lectiu tipus dolmen, sembla una cambra simple de planta trapezoïdal, de 2 m de llargada per 1'50 m d'amplada i una alçada màxima de 2 m. El túmul, d'uns 8 m de diàmetre, es conserva parcialment i resta cobert per la caiguda de dues de les grans lloses del megàlit. En l'actualitat, no queda cap llosa del sepulcre en la seva posició original i algunes d'elles es troben caigudes cap el centre del sepulcre. | 08070-22 | Serra de Santa Coloma | El dolmen va ser excavat per membres de la secció d'Exploracions del Centre excursionista de Vic l'any 1920, que hi van dedicar dos dies. Entre el material arqueològic que es va extreure en la intervenció destaca una olla de ceràmica feta a mà en forma de casquet esfèric amb un mugró; altres fragments ceràmics informes; rodelles de collaret fetes en os, perforades en pecten, botons d'os perforats en V prismàtics, un botó d'os de base quadrada i secció triangular perforat en V, un punxó en os i fragments d'anelles en os. En metall, aparegué una sageta de coure de 14 mm de llargada. En la part superior del megàlit aparegué una moneda de Felip IV, així com diversos fragments de ceràmica pintada corresponents a un plat del segle XVI, i una moneda de plata consular d'època romana. Les restes antropològiques més importants corresponen 2 o 3 mandíbules humanes que conserven algunes peces dentaries, algunes falanges i ossos indeterminats. Es conserva al Museu Episcopal de Vic. | 41.8061700,2.1765500 | 431597 | 4628584 | 1800aC | 08070 | Collsuspina | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47280-foto-08070-22-2.jpg | Legal | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | Situat en els altiplans que formen els cingles de Puig sa Gordi, constituït per estrats de calcàries i margues que formen el relleu en costes descendents. | 79 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | |||||||
| 47282 | Fontscalents | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fontscalents | BATISTA NOGUERA, R.; PETIT MENDIZABAL, M. A. (1973). 'La cueva sepulcral de 'Fontscalents' (Collsuspina, Barcelona)'. Ampurias. 35, p.205-212. | El jaciment està exhaurit. | Cova natural d'enterrament Inhumació col·lectiva, en una cova-abric formada en roques sorrenques sobre el torrent que li dóna nom. És una petita cavitat amb dues entrades que donen accés a dues sales que es comuniquen entre si, de 3'70 m d'amplada per 9'50 m de llargada. | 08070-24 | Fontscalents | El jaciment havia estat prospectat d'antic per afeccionats de la zona, fins que l'any 1969 membres del Museu de Moià, supervisats pel Museu Arqueològic de Barcelona, hi realitzà una campanya. Posteriorment, es va fer una segona campanya per l'Institut de Prehistòria i Arqueologia, durant les quals es confirmà la falta d'estratigrafia, ja que el material arqueològic sortí molt remenat. Però es confirmà que la cova era sepulcral amb superposició d'enterraments que abasten un ampli camp cronològic. Les restes arqueològiques que es van extreure compten amb almenys 6 individus: 2 infants, 3 adults i 1 vell, dels quals es conserven restes de crani, mandíbules i varietat d'ossos llargs. El material ceràmic està format per diferents vasos gairebé sencers i de molts fragments diversos. Cal destacar la presència d'un vas cònic-esfèric de pasta vermellosa, part d'un vas de pasta grisa compacta amb una carena molt baixa i amb anses tubulars horitzontals, diversos fragments de vores amb cordons llisos, fragments informes amb decoració incisa de dobles línies i de paral·leles, un petit fragment amb decoració de cordons, pertanyent a un gran vas, etc. Pel que fa a la indústria lítica, destaca la presència d'un nucli del tipus 'pota de cabra' piramidal de color gris melat, amb restes d'haver-se extret unes 16 fulles, diverses fulles microlítiques amb retocs laterals i alguns bilaterals. També destaquen fragments de cristall de roca sense forma i un fragment de destral de basalt polida que fou trobada, segons els excavadors, als voltants del jaciment. En os, aparegueren diversos punxons i denes de collar d'esteatita perforada, de calaïta i algunes de pecten. Les restes arqueològiques trobades permeten diferenciar dues etapes: una de sepulcres de fossa al qual aniria associat el vas amb carena baixa, el nucli de sílex del tipus 'pota de cabra', així com els punxons d'os; i un altre d'utilització de la cova amb finalitats d'inhumació que correspondria al Calcolític i associat a la ceràmica amb cordons llisos amb grans formes i les 6 denes discoïdals. Malauradament, la falta d'estratigrafia no ha permès poder ampliar informació, i tampoc s'ha pogut confirmar la procedència dels diferents inhumats a la cova i no es pot associar cap resta antropològica a cap moment cultural concret. El jaciment es troba avui dia gairebé exhaurit del tot. | 41.8232000,2.1760200 | 431571 | 4630475 | -1800 | 08070 | Collsuspina | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47282-foto-08070-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47282-foto-08070-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47282-foto-08070-24-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | També és conegut amb el nom de cova 'Del Paleta', degut a que es troba propera als horts del paleta. | 79|78 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | |||||||
| 47284 | Cova dels Ossos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-dels-ossos | Clop, X.; Cruells, W. (1991). La cova dels Ossos (Collsuspina, Osona). Memòria definitiva dels treballs d'excavació arqueològica d'urgència. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Roma i Casanovas, F. (2013). Patrimoni existencial del Brull, Centelles, Collsuspina, Hostalets de Balenyà i Seva. BUBOK PUBLISHING, S.L. | El jaciment està exhaurit. | La cova està situada molt a prop del port o coll de la Pollosa, l'únic pas natural entre el Moianès i la Plana de Vic en una zona boscosa de roures. És una balma allargada, oberta al mig d'un espadat calcari, a mida que la galeria s'endinsa en direcció a ponent, les seves dimensions es van reduint, fins arribar a una sala de formes arrodonides, de manera que es diferencien tres espais: la cova i el passadís d'accés, la balma i la zona exterior. La cova i el passadís d'accés: en l'excavació es constatà que la cova havia estat pràcticament buidada, i hi restava poc sediment original, així com l'absència gairebé total de restes materials, destacant tan sols la troballa d'una dent humana, d'una peça de sílex retocada i d'una dena de collaret en pedra. La balma que dóna accés a la cova, oberta enmig dels blocs calcaris, a uns 3 m d'alçada respecte la zona de contacte amb el bosc. Té uns 7 m d'amplada per 13 m de llargada i està orientada a migdia. Es realitzà un sondeig que no aportà cap resta material ni estructural i, per tant dificulta determinar la possible utilització de la balma en algun moment prehistòric. La zona exterior correspondria a l'abocament del sediment extret pels aficionats que van fer intervencions descontrolades de l'interior de la cova, que en el moment de l'excavació de 1991 presentava superficialment una gran quantitat de restes de fauna, així com ascles de quars i de sílex. Es van recuperar restes lítiques de sílex, quars i cristall de roca que correspondrien a restes de talla (ascles sense retocar), i tan sols dues peces retocades, una lamineta en cresta i una ascla amb retoc abrupte, de sílex. El material ceràmic recuperat fou escàs (tan sols 21 fragments informes de ceràmica feta a mà de petit tamany) i sense context cronocultural. També una dena de collaret cilíndrica feta en calcària. Pel que fa a les restes antropològiques, destaca el considerable nombre de dents humanes (156 en total). La presència d'altres materials ossis humans és molt escadussera i poc significativa (8 falanges i alguns fragments i estelles sense significació). També destaca l'elevat nombre de restes òssies de fauna recuperades (macrofauna i microfauna). | 08070-26 | Roc dels Esparvers | Va ser excavada l'any 1991 pel Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. La troballa de restes humanes ha posat de manifest la utilització d'aquesta cavitat com a lloc d'enterrament múltiple, havent-se documentat la inhumació de com a mínim 19 individus. Tot i que no se sap quin fou el ritual funerari emprat, el fet que sigui un enterrament múltiple en cova permet situar el jaciment en un ample ventall cronològic que podria anar del Neolític Final-Calcolític al Bronze Antic (2700-1500 AC). | 41.8207400,2.1897800 | 432711 | 4630191 | -1500 | 08070 | Collsuspina | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47284-foto-08070-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47284-foto-08070-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47284-foto-08070-26-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 79|78 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | ||||||||
| 47285 | Molí de l'Espina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-lespina | Pladevall, Antoni. Tona. Mil cent anys d'història. Eumo Editorials, Ajuntament de Tona, 1990. Pladevall, Antoni. Balenyà, un terme històric. Eumo Editorial, Ajuntament dels Hostalets de Balenya, 1991. Roma i Casanovas, F. (2013). Patrimoni existencial del Brull, Centelles, Collsuspina, Hostalets de Balenyà i Seva. BUBOK PUBLISHING, S.L. | Es troba en ruines | Antic molí situat al costat de ponent del torrent de l'Espina o torrent Fosc, entre els masos de l'Espina i l'Espinoi, que recollia les aigües del mateix torrent. De l'antic edifici només en queden les restes d'alguns murs, tot i que es pot veure que tenia tres plantes. L'edifici s'aixeca just al costat de la riera , en un punt on al llit hi afloren grans roques i on queden marques de la resclosa que desviava l'aigua, ja que hi ha uns forats quadrats a la llera de la riera uns 200m més amunt de la casa. De l'edifici es poden diferenciar tres estances, així com les portes i finestres. La porta principal, situada al sud, és ampla i acabada amb llinda que té una inscripció il·legible. Tot el conjunt està cobert per la vegetació que s'endinsa dins dels murs. Es pot observar el carcavà, que va ser tapiat en deixar de funcionar el molí com a tal. Sembla que a l'habitació nord hi ha restes del pou; possiblement, en algun moment la bassa del pou del molí es va reconvertir en habitació que conserva la porta i la finestra, coincidint amb el moment en que es tapà el carcavà. Bona part de la primitiva bassa és avui dia un camp, per on es pot seguir en alguns trams el canal que porta a l'antiga resclosa de captació de l'aigua. L'edifici del molí era accessible des del mas de l'Espina a través d'un pont que deuria tenir un arc de mig punt i del qual avui només queden les arrencades dels estreps. Estava fet amb grans blocs de pedra de formes regulars i ben treballats que encara es poden veure al llit del torrent. | 08070-27 | Feixes del molí | Aquest molí devia estar relacionat amb el mas de l'Espina, tan pel topònim com per la proximitat. La documentació més antiga ens la dona el cadastre de Tona de 1756 (Arxiu de Tona), quan es cita un molí fariner propietat de Mariangela Spina. El molí es cita l'any 1828 en el decret episcopal del bisbe Corcuera, dient que el sacerdot s'havia d'encarregar de les 39 cases que aleshores tenia el poble, de 26 pagesies del sector de Sant Cugat de Gavadons i 6 de la part que corresponia a la parròquia de Balenyà (entre les que es cita el Molí de l'Espina). Tot i aquesta cronologia, segurament és anterior, però no disposem de documentació. | 41.8178900,2.1753300 | 431508 | 4629886 | 08070 | Collsuspina | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47285-foto-08070-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47285-foto-08070-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47285-foto-08070-27-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | Accés molt difícil, ja que ha desaparegut l'antic camí. Actualment s'ha d'accedir pels camins sota l'Espinoi que porten al camps inferiors. El molí es troba a l'extrem sud del camp més proper al torrent. | 98|94 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | ||||||||
| 47348 | Antic cementiri de Collsuspina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-cementiri-de-collsuspina | Gavín, Josep M. (1979). Inventari d'esglésies. Vol. 5. Artestudi, Edicions i Arxiu Gavín, Barcelona. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. | L'estat és regular perqué no queda res de l'antic cementiri. | A la banda de ponent de l'església de Santa Maria dels Socors hi ha un camp que actualment s'utilitza en part com a hort, on hi havia hagut l'antic cementiri de la parròquia. Encara es pot apreciar a la cantonada de ponent de la façana de l'església una arrencada de l'arc de l'antiga porta que donava accés al cementiri. Actualment no queden vestigis d'aquest anterior ús, i sembla que es van traslladar totes les restes al nou. Tot i així, convé tenir en compte aquest fet. | 08070-90 | Nucli urbà, al costat de l'església | En els orígens de l'església de Collsuspina, aquesta era una capella filial de la parròquia de Balenyà i va adquirir la categoria d'església parroquial el 1897, amb dret a tenir cementiri, ja que abans s'enterrava a Balenyà. En la visita del Bisbe de Vic l'any 1685, deixà constància que no tenia sagrari, ni font baptismal, ni cementiri, degut a la dependència de la parròquia. Així, el cementiri vell de Collsuspina es construiria a partir del 1897, per albergar als morts de la zona d'influència de l'església de Santa Maria dels Socors. Més tard, degut a l'obligatorietat de traslladar els cementiris fóra del nucli urbà per motius d'higiene pública, i degut al creixement de la població i a instàncies d'un veí que exercia com a Secretari de l'Ajuntament, motivat per que volia tenir accés a la part posterior de casa seva, es va procedir al trasllat de les restes al nou cementiri que es va obrir l'any 1926. Per tant, el cementiri vell es va abandonar en aquestes dates. L'església de Santa Maria dels Socors es va construir gràcies a la iniciativa de l'hereu del Mas Pedrós entre 1592 i 1600. Segons una consueta parroquial de Balenyà que es conserva a l'Arxiu de la Mensa Episcopal de Vic i redactada pel rector el 1659, l'església de Nostra Senyora dels Socors de Collsuspina es va fer l'any 1592 i es va beneir el 15 de juny de 1600. Al Llibre de Comptes de l'església, obert el 1690 consta que el 1737 es va renovar el paviment i es va rebatre la volta sobre el cor, el 1745 es va manar fer un fossat darrera la capella per treure humitat dels murs i paviment. El 1880 es van iniciar les obres d'ampliació de la façana i es va fer un nou presbiteri i noves capelles laterals, degut a l'increment de població del nucli; i fent una nova remodelació de la façana l'any 1909. El 1828 es va unir eclesiàsticament amb Sant Cugat de Gavadons i un sol capellà es feia càrrec de les dues esglésies. | 41.8254900,2.1746900 | 431463 | 4630730 | 08070 | Collsuspina | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47348-foto-08070-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47348-foto-08070-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47348-foto-08070-90-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 98|94 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | |||||||||
| 47354 | L'Escanyolit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lescanyolit | Roma i Casanovas, F. (2013). Patrimoni existencial del Brull, Centelles, Collsuspina, Hostalets de Balenyà i Seva. BUBOK PUBLISHING, S.L. | XIX-XX | Està ensorrada | Les ruïnes d'aquesta antiga masia es troba al costat de la llera del torrent de les Fontanilles. Es tracta d'un antic edifici que tenia la planta rectangular, amb un petit annex al costat nord-est. L'edifici original era de planta baixa i planta pis, però no es conserva la teulada. Se'n conserven les cantoneres de pedra treballada i ben escairada, i la resta de murs de pedra de diferent mida amorterats amb fang. A la banda sud hi havia la cuina, de la qual es conserva una pica de pedra i la boca del forn. Sembla que la porta hauria estat al costat sudoest. A la banda nord-oest, adossats a la petita cinglera, hi havia un parell d'espais que segurament corresponien a corrals. Entre aquests i l'edifici principal hi ha un ampli espai delimitat per un mur de pedra seca. Al mateix entorn de la casa i al costat del pont natural de pedra hi ha una fita amb la inscripció SC (Santa Coloma) a la banda sud i B (Balenyà) a la nord, fet que ens indica la divisió parroquial, no coincident amb la posterior municipal. Les ruïnes de l'edifici es troben cobertes de vegetació que dificulta la visibilitat. | 08070-96 | Torrent de Fontanilles | No s'ha trobat documentació històrica que parli d'aquesta casa, per tant desconeixem l'època, però si que podem afirmar que està dins la demarcació de l'antiga part del municipi que estava dins el terme de Balenyà i depenent de la parròquia d'aquest municipi. Sabem que fins a inicis del segle XX hi havia estadants. | 41.8112900,2.1785300 | 431767 | 4629150 | 08070 | Collsuspina | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47354-foto-08070-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47354-foto-08070-96-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | L'antic camí que portava a la casa ha desaparegut. | 98 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | |||||||
| 47389 | Antic Miravalls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-miravalls | AA.DD. (1989). Els castells catalans. Dalmau Ed. Vol. 2, p. 244. Iglesias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Pladevall, A. (1990). Tona. Mil cent anys d'història. Eumo Editorials, Ajuntament de Tona, 1990. | Quasi no queden restes | Terreny al costat del camí d'entrada a la casa Miravalls, sota el turó de Bellver, en que possiblement hagués estat ubicat l'antic mas de Miravalls. És una zona lleugerament elevada, i amb predomini visual de l'entorn. No es distingeixen restes d'obra d'alguna casa, tot i que en estar tapat el turó per vegetació no és possible veure bé possibles vestigis. | 08070-131 | Miravalls | El mas Miravalls va ser antigament una casa forta. Els cavallers cognominats Miravalls són ben documentats entre el 1230 i el 1300, gràcies a les noticies del canonge de Vic Guillem de Miravalls que actuà com a marmessor de Dalmau de Castelló, tot afavorint als seus nebots Guillem i Ramon de Miravalls, fills de Bernat, l'hereu del mas (AA.DD. , 1989, p. 244). Segons un document conservat al mas Pratsobrerroca, el 13 d'agost de 1288, Guillem de Miravalls, cavaller, pels serveis rebuts del seu fill, li fa donació del Staticum de Miravallibus (equivalent a casa fortificada), amb terres, cases i pertinences, situada a les parròquies de Sant Andreu de Tona i Sant Cugat de Gavadons, amb obligació de pagar la tasca dels esplets per mantenir la llàntia que el pare del donador havia instituït davant l'altar de Sant Cugat de Gavadons. El mas Miravalls apareix al fogatge de 1553 de Sant Cugat Collsasima, a la banda de Tona. Sembla que la família es va extingir amb les pestes del segle XIV, ja que no hi ha documentació dels cavallers Miravalls des de principis del segle XIV, però si del mas habitat per pagesos, i que l'herència anà a parar als Taiadella, oriünds del mas situat entre Castellcir i Santa Coloma Sasserra, que tenien el títol de Ciutadans de Barcelona al segle XVII. Aquests van empenyorar el mas el 1574 i finalment Josep de Taiadella se'l va vendre junt a les terres el 26 de maig de 1676 als Pratsobrerroca, concretament a Francesc Gomar i Pratsobrerroca, hereu del mas Prat de la Barroca de Tona i batlle entre 1683-1685 i 1689-1691, i que el 1679 també va adquirir el mas Els Munts (Pladevall, 1990: 269). Segons una nota d'un extracte de document del Pratsobrerroca, l'onze de novembre de 1808 Joan Pratsobrerroca i el seu fill mudaren de lloc la casa de Miravalls, del puig al Pla de les Lloses, ja que l'antiga casa estava en mal estat, i es tractava d'una casa torre que estava ubicada entre el Collet i a peu del Puig. Aquesta és la causa que el mas actual no guardi cap vestigi del seu passat, ja que l'antiga casa forta estava situada uns metres més amunt de la ubicació de l'actual mas, tot i que no podem assegurar la ubicació degut a la manca de vestigis visibles. El lloc on s'emplaçava era també conegut com el Casalot. | 41.8474600,2.1696000 | 431064 | 4633173 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47389-foto-08070-131-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47389-foto-08070-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47389-foto-08070-131-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | Podem considerar aquest entorn com una zona d'expectativa arqueològica. El topònim de la casa indica la bona visibilitat que hi havia des de la ubicació original, des d'on s'hi pot veure, més enllà dels fondals del Solà i Boldrons, la plana de Vic, Tona i la falda del Montseny. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | ||||||||
| 53012 | Jaciment Serrat de l'Horabona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-serrat-de-lhorabona | COLOMINAS ROCA, J.; GUDIOL RICART, J (1923). Sepulcres megalítics de l'Ausetània. Barcelona. DAURA, A.; GALOBART, J. A (1982). L'arqueologia al Bages. Manresa: Col·legi de Doctors i Llicenciats. (Les Fonts. Quaderns de recerca i divulgació; 5). GUDIOL, J. 'Cistes de l'Estany'. Butlletí del Centre Excursionista Gurb. Inventari del Patrimoni cultural Immoble. Patrimoni arqueològic. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. (revisió any 2012). MUÑOZ, A. M.(1965). La cultura neolítica catalana de los 'sepulcros de fosa'. Barcelona: Universidad de Barcelona. (Publicaciones eventuales; núm. 9. RIPOLL PERELLÓ, E.; LLONGUERAS CAMPAÑÀ, M. 'La cultura neolítica de los sepulcros de fosa en Cataluña'. Ampurias. 25, p.44. RIUS SERRA, J (1920). 'Sepulcres megalítics excavats pel Museu de Vic'. Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans. [Barcelona] Vol. VI 19. TARRÚS, J (2003). 'Els constructors de megàlits. Catalunya: Cistes i dòlmens entre els mil·lennis V-III cal Ac'. Cota Zero. [Vic] 18, p.54-75. | Lloc d'enterrament: Inhumació col·lectiva en cista. Es tracta d'una zona muntanyosa, la serra de l'Horabona, que discorre de nord a sud al llarg de gairebé 3 quilòmetres, des de l'est del nucli de l'Estany fins al Puig Rodó (terme de Moià). El jaciment conegut del Serrat de l'Horabona consisteix en dos sepulcres situats al voltant d'aquesta zona, si bé un era a dalt del serrat i l'altre al peu mateix de la muntanya. El primer consisteix en una cista pètria d'1 m² i que conservava només tres lloses al seu lloc original quan fou excavat. Al seu entorn hi havia un túmul de 5 metres de diàmetre i no consta que l'excavació proporcionés cap mena de material arqueològic. El segon sepulcre es trobava en pitjor estat, ja que només tenia dues lloses laterals que conformaven un espai interior de 0,90 m d'ample per 1,30 m de llarg. No es constatà presència de túmul ni tampoc contenia aixovar. Aquest segon sepulcre fou considerat il·localitzable durant la confecció de la Carta Arqueològica del Bages el 1988. Sobre la no presència l'aixovar cal dir que ambdós sepulcres foren excavats a principis del segle XX per gent de la Secció d'Exploracions del Centre Excursionista de Vic, en una actuació promoguda pel Museu de Vic. Cronologia: des de Neolític Mitjà-Recent fins a Neolític Final (-3500 / -2200) | 08079-213 | Serrat de l'Horabona | Ha estat objecte d'actuacions d'afeccionats i clandestins. Excavació per part de la Secció d'Exploracions del Centre Excursionista de Vic, a principis del segle XX. | 41.8580000,2.1204300 | 426994 | 4634384 | 08079 | L'Estany | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/53012-foto-08079-213-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/53012-foto-08079-213-3.jpg | Inexistent | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Datació cronològia -3500 | 76 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | |||||||||
| 53013 | Sant Pere del Coll de la Crosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-del-coll-de-la-crosa | PLADEVALL, Antoni; VIGUÉ, Jordi (1978). El monestir romànic de Santa Maria de l'Estany. Artestudi. (Art romànic, 6). Barcelona. | XV | Restes arquitectòniques de la planta de l'antiga església. Es desconeix bona part de la configuració arquitectònica de l'església, tot i que es conserva l'arrencada d'una part dels murs, que defineixen una planta d'un espai aparentment rectangular, orientat segons un eix de nord-est a sud-oest. L'espai interior tenia uns 4,10 m d'ample, uns 7,15 m de llarg, i estava format per murs d'uns 85 cm de gruix. | 08079-214 | Camí de Puigmartre | L'ermita de Sant Pere del coll de la Crosa va ser erigida entorn el 1485 per iniciativa del canonge Pere Tarrós, cambrer del monestir de Santa Maria de l'Estany. Aquest canonge era hospitaler del monestir l'any 1473, i fou nomenat canonge cambrer entre 1480 i 1490. Així ho acredita un document notarial de 1563, que recull un llistat de cambrers, en el qual s'indica que 'et post ea Petrus Grait, et post Petrus Tarrós a quibus fuit confecta ecclessia eremitana Sancti Petri in collo de la Crosa et eum fecit ecclessiam'. [Pladevall-Vigué, 1978, pàg.626]. S'ignora la data de l'abandó i de l'enrunament de l'ermita, però degué produir-se entre els segles XVII i XVIII, considerant que els documents conservats indiquen que el 1740 ja no tenia culte. | 41.8721000,2.1082300 | 425998 | 4635960 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/53013-foto-08079-214-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/53013-foto-08079-214-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | La primera intervenció arqueològica es va realitzar l'any 1977, sense que es conegui el resultat dels treballs realitzats, més enllà de la planta recollida en el llibre de Pladevall i Vingué sobre el monestir de Santa Maria de l'Estany (1978), i del testimoni de la llosa de pedra col·locada enfront de les ruïnes, amb la inscripció: 'Sant Pere del Coll de la Crosa. 1485-1700. En recordança. II-1977'. L'any 2015 es va portar a terme un Intervenció aqueològica dirigida per dani Gutiérrez centrada en la neteja i condicionament de les restes preservades que va permetre documentar noves dependències del conjunt arquitectònic. | 85 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | ||||||||
| 53014 | Moli del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-castell-2 | AYMAMÍ DOMINGO, Gener; PALLARÈS PERSONAT, Joan (1994). Els molins hidràulics del Moianès i de la Riera de Caldes. Barcelona: Unió Excursionista de Catalunya de Barcelona.. (Arxiu Bibliogràfic Excursionista de la UEC). | XIV | El fet que no hagin estat identificades les restes fa difícil la seva correcte avaluació. | Edifici de nova planta que està edificat aprofitant parcialment les restes de construccions antigues que es podrien correspondres amb les de l'antic molí. Elements arquitectònics que podrien estar associats amb les infraestructura hidràulica del conjunt del molí. | 08079-215 | Carretera C-59, Km 48,500 | 41.8820900,2.1152100 | 426588 | 4637063 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/53014-foto-08079-215-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/53014-foto-08079-215-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | No és te cap evidència física de l'existència de restes arqueològiques, ni arquitectòniques ni de material moble. Amb tot, atenent a les referències dociumentals que localitzen a l'indret l'antic molí del castell, es susceptible considerar les expectatives arqueològiques del lloc. | 85 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | ||||||||
| 53015 | Puig de la Caritat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-de-la-caritat | RODRÍGUEZ, J.L (1998) 'Montfred i el puig de la Caritat de l'Estany', a La Tosca, núm. Febrer-març-. Moià, 1998. | IIac- Iidc | L'erosió del pendent del vessant ha incidit negativament en la preservació de les restes. | Les estructures localitzades documentades presenten una entitat més que notable, segons tots els indicis es tractaria d'un assentament del període Ibèric Final (segle II aC). L'organització del i turó i la identificació d'estructures que podrien ser coetànies en diversos nivells, posa de manifest que l'assentament probablement estaria organitzat en terrasses. D'altra banda, la recuperació de dues monedes d'època romana imperial (un as de Trajà , 98-99 dC, i un dupondi d'Antoninus Pius,159-160 dC) ens indiquen com a mínim una freqüentació de l'indret després del canvi d'era. Considerem improbable la presència d'un establiment romà d'aquest període, atenent tant a l'organització territorial pròpia del moment, com a l'absència de qualsevol altre material (especialment ceràmic) atribuïble a aquesta època. | 08079-216 | Cim del Puig de la Caritat | 41.8755400,2.1087900 | 426048 | 4636342 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/53015-foto-08079-216-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/53015-foto-08079-216-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/53015-foto-08079-216-3.jpg | Inexistent | Romà|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | L'any 2015 es va portar a terme una intervenció arqueològica dirigida per Dani Gutiérrez de caràcter informatiu, els resultats de la qual han permès disposar de dades sobre l'abast i entitat de les restes . | 83|81 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | ||||||||
| 53016 | Jaciment de la Casa de Cultura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-casa-de-cultura | IIdC - XVI | <p>S'ha realitzat un sondeig informatiu. Les dades arqueològiques obtingudes han aportat informació sobre l'evolució històrica de l'edifici i de l'indret. A la part interior es documenta el parament de carreus de pedra de l'estructura originària del monestir, datat al segle XII. L'estudi del parament del mur permet constatar les successives reformes i transformacions que aquest edifici experimentà al llarg del temps. Pel que fa a la seqüència arqueològica en destaca la presència de materials d'època romana localitzats als estrats inferiors del sondeig informatiu. Materials que posen de manifest l'ocupació de l'indret, ja des d'aquest període històric.</p> | 08079-217 | Nucli urbà. Plaça del Monestir, 4 | 41.8690000,2.1121300 | 426318 | 4635613 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/53016-foto-08079-217-1.jpg | Legal i física | Medieval|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2019-12-18 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Resultats de la intervenció arqueològica realitzada amb caràcter informatiu de les perspectives arqueològiques que presenta el subsòl de l'edifici que ocupa la Casa de Cultura. La Intervenció arqueològica es va realitzar l'any 2014 sota la direcció tècnica de l'arqueòleg Daniel Guitierrez | 85|94 | 1754 | 1.4 | 1781 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | ||||||
| 82504 | Roca de l'Àliga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roca-de-laliga | <p>BATISTA NOGUERA, Ricard (1961). Sepulcros megalíticos de la comarca del Moyanés. Barcelona: Instituto de Prehistoria i Arqueología de la Diputación Provincial de Barcelona, p. 295. GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 72. Granera. Text refós. Normes subsidiàries de planejament, 2000, p. 69 [Inèdit]. Http://invarquit.cultura.gencat.cat/ [Consulta: 26-04-2019].</p> | No localitzat i probablement destruït. | <p>Possible jaciment arqueològic situat a la vessant de llevant de la Roca de l'Àliga, a la zona delimitada entre la serra de Granera i la serra Pelada, en un entorn emboscat. Es tracta d'un possible sepulcre de fosa, que presentava una orientació est-oest. Als seus voltants s'hi van documentar fragments de ceràmica.</p> | 08095-168 | Roca de l'Àliga | <p>Fou documentat per l'arqueòleg Ricard Batista (1962), que assegurava que el jaciment es trobava a la vessant de ponent del turó localitzat entre els masos de La Manyosa i l'Agulló, tot i que en aquell moment ja estava destruït. Segons les informacions aportades a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (IPA), durant l'elaboració de la Carta Arquelògica l'any 1983, s'indica que la situació del jaciment és a la serra Pelada, a l'est del turó de la Roca de l'Àliga. En aquest sentit i malgrat aquestes informacions, segons l'expert en toponímia Enric Garcia-Pey, dins la Carta Arqueològica del Vallès Oriental realitzada l'any 1984, hi ha un jaciment anomenat 'Dolmen de la roca d'Àliga'. S'especifica que el jaciment està destruït i no es conserva cap tipus de resta. També menciona que estava situat en una zona de bosc mixt a la vessant de la Roca de l'Àliga i que fou excavat per pastors. L'any 2017, en la revisió efectuada de la mateixa carta, no es va poder documentar cap dada arqueològica relacionada amb el jaciment en tota l'àrea prospectada.</p> | 41.7405000,2.0692800 | 422607 | 4621383 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82504-foto-08095-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82504-foto-08095-168-3.jpg | Inexistent | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | A grans trets, el jaciment es pot adscriure al període del Neolític Mig-Recent (3500-2500 a.C). Les coordenades són aproximades. S'han mantingut les coordenades establertes a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. | 78 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | ||||||||
| 82505 | Cementiri de Santa Cecília | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-santa-cecilia | <p>COLOBRANS, Jordi (1988). 'La bruixeria al Moianès'. Castellcir-Sauva negra. IX Ronda Vallesana. 16 octubre 1988. Sabadell: Unió Excursionista de Sabadell, p. 56. GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 38. PETIT I MENDIZÀBAL, Maria Àngels; (2000). 'Aportacions significatives del Moianès a la prehistòria de Catalunya: historiografia de les cultures holocèniques'. Modilianum, 22. Moià: Associació Cultural Modilianum, p. 7-10. PLADEVALL I FONT, Antoni (1991). Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Vic: Eumo, Ajuntament de Castellterçol, p. 20. Http://invarquit.cultura.gencat.cat/ [Consulta: 26-04-2019].</p> | No localitzat i probablement destruït. | <p>Possible jaciment arqueològic situat als voltants de l'ermita i del cementiri de Santa Cecília. Es tracta d'un possible dolmen situat a uns 60 metres a ponent del temple, en una zona envoltada de camps de conreu, al sud dels barris del Castell i l'Església. L'any 2016, en motiu de la revisió de la Carta Arqueològica, es van localitzar dues zones que conservaven pedres al voltant del temple. Davant de la façana principal, sota una alzina, es documentaren tres grans pedres. També es va documentar un amuntegament de pedres a la banda de llevant, en el revolt d'un camí que desemboca en uns camps de conreu. En cap dels dos llocs es va documentar cap resta arqueològica relacionada amb aquesta possible estructura.</p> | 08095-169 | Ermita de Santa Cecília - Carretera BV-1245, km. 9,7 | <p>L'existència d'aquest megàlit s'ha documentat mitjançant les referències bibliogràfiques existents, donat que mai s'ha localitzat cap resta arqueològica associada. Fou documentat per primera vegada per l'arqueòleg Ricard Batista (1961), que ja el recollia com a desaparegut. Dins la Carta Arqueològica del Vallès Oriental realitzada l'any 1984, hi ha un jaciment anomenat 'Dolmen del Cementiri de Santa Cecília'.</p> | 41.7255500,2.0620300 | 421986 | 4619730 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82505-foto-08095-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82505-foto-08095-169-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Cronològicament, el jaciment s'adscriu dins del període Calcolític (2200-1800 a.C). S'han mantingut les coordenades establertes a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Són aproximades. | 79 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | ||||||||
| 82506 | Necròpolis de l'església de Sant Martí de Granera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-lesglesia-de-sant-marti-de-granera | <p>Granera. Text refós. Normes subsidiàries de planejament, 2000, p. 69 [Inèdit]. Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 27-03-2019].</p> | XIII-XVIII | Probablement malmès. | <p>Jaciment arqueològic situat a la banda de ponent de l'església parroquial de Sant Martí de Granera, dins del recinte delimitat amb una tanca bastida en pedra, davant de l'antiga façana principal del temple. Es tracta d'una sèrie d'inhumacions o enterraments excavats al subsòl, els quals es localitzaren de manera fortuïta mitjançant l'acció de les màquines excavadores que treballaven a la zona. No es va realitzar cap control ni seguiment arqueològic. És altament probable que hi continuïn havent restes inhumades.</p> | 08095-170 | Plaça de l'Església - Barri de l'Església | 41.7254500,2.0570000 | 421568 | 4619724 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82506-foto-08095-170-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82506-foto-08095-170-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La cronologia establerta està relacionada amb les dates de les renovacions i reformes documentades a l'església parroquial de Sant Martí. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | ||||||||
| 82507 | Cova del Salamó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-salamo | <p>BOSCH, Josep (1991). 'El neolític antic al Vallès Oriental'. Arraona, 8, III Època. Sabadell: Arxiu Històric de Sabadell, Museu d'Art de Sabadell, Museu d'Història de Sabadell, p. 9, 10, 20, 25. GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 75. Granera. Text refós. Normes subsidiàries de planejament, 2000, p. 69 [Inèdit]. Http://invarquit.cultura.gencat.cat/ [Consulta: 26-04-2019]. Http://www.espeleoindex.com/ [Consulta: 26-04-2019].</p> | Força colonitzada per la vegetació de la zona. | <p>Es tracta d'una cavitat de grans dimensions situada al sud-oest de la masia del Salamó. S'hi accedeix des del camí de la Riera al Salamó, on s'agafa un altre camí a mà esquerra situat uns 50 metres abans de la masia. Aquest camí baixa cap a la riera. En un revolt molt tancat a la dreta hi ha una petita esplanada amb un corriol que dóna accés a la cova. La cavitat està orientada a ponent i formada per una gran balma d'uns 25 metres de llargada, que presenta 10 boques d'accés, de les quals 5 donen pas a un petit conjunt de galeries reticulars. Els materials arqueològics que s'hi documentaren estan caracteritzats per la presència de fragments de ceràmica amb cordons aplicats, amb incisions epicardials i també un ganivet de sílex, entre d'altres. Aquests materials estan ubicats als magatzems del Museu d'Història de Sabadell.</p> | 08095-171 | Bosc del Salamó | <p>L'any 1919, Vicenç Renom va realitzar la prospecció i documentació de les terres i materials extrets de la cova del Salamó per un pastor de la zona. L'any 2016, en motiu de la revisió de la Carta Arqueològica, no es va documentar cap tipus de resta arqueològica, tot i que s'observaren alguns desprendiments de pedres i restes de fogueres recents.</p> | 41.7117900,2.0809500 | 423544 | 4618185 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82507-foto-08095-171-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82507-foto-08095-171-2.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La cova està inclosa dins dels límits de l'Espai d'Interès Natural Gallifa. Cronològicament, el jaciment està comprès entre els períodes del Neolític Antic Postcardial (4000-3500 a.C) i el Bronze (1800-650 a.C.). | 79|78 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | ||||||||
| 82508 | Tomba del Moro de l'Otzet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tomba-del-moro-de-lotzet | <p>DIPUTACIÓ DE BARCELONA (1997). Inventari del patrimoni arquitectònic. Parc Natural de Sant Llorenç i serra de l'Obac. Barcelona: Servei del Patrimoni Arquitectònic Local, Servei de Parcs Naturals [Inèdit] (Granera 02/02/SLO. 007). FERRANDO I ROIG, Antoni (1985). 'La tomba del moro de l'Ocset (Granera) i les sepultures de les Roquisses (Rellinars)'. Butlletí UES, 72-73. Sabadell: Unió Excursionista de Sabadell, p. 6. GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 56. Granera. Text refós. Normes subsidiàries de planejament, 2000, p. 69 [Inèdit]. Modificació del Pla Especial de Protecció del medi físic i del paisatge de l'Espai Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Text normatiu. Annex 1. Inventari del patrimoni arquitectònic. Barcelona: Diputació de Barcelona, 1998 [Inèdit]. Http://invarquit.cultura.gencat.cat/ [Consulta: 26-04-2019]. Http://www.moianes.net/ [Consulta: 26-04-2019]. Http://www.moianesmes.cat/ [Consulta: 26-04-2019].</p> | IX-XII | <p>Tomba aïllada situada a l'extrem de llevant d'un turonet rocós al nord-est de la masia de l'Otzet, prop del camí del serrat del Moro. Està excavada a la roca, amb una orientació sud-oest a nord-est i és del tipus antropomorf. Les parets interiors defineixen un perfil còncau, amb els extrems arrodonits i l'encaix per la tapa que la protegia, la qual no es conserva. Amida 1,94m de llargada per 0,40m de profunditat, amb 0,48m d'amplada a la capçalera i 0,20m als peus.</p> | 08095-172 | Serrat del Moro | <p>Segons sembla, la tomba fou oberta durant la dècada dels anys 30 del segle XX. Quan plou, l'estructura s'omple d'aigua i serveix d'abeurador pels animals, inclosos els gossos dels caçadors.</p> | 41.7247700,2.0324900 | 419528 | 4619671 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82508-foto-08095-172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82508-foto-08095-172-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Donat que no es va documentar cap tipus de resta arqueològica relacionada amb la tomba, la cronologia establerta abarca des del segle IX i fins al XII, període en el que aquest tipus de tombes són característiques. Segons Antoni Ferrando, prop de la masia de la Roca, a la zona del torrent del mateix nom, hi ha un altra tomba excavada a la roca. El jaciment està inclòs dins dels límits de l'EIN Sant Llorenç del Munt i l'Obac i forma part del seu pla especial de protecció. | 85 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | ||||||||
| 82509 | Les Tutes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-tutes | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 87-88. Granera. Text refós. Normes subsidiàries de planejament, 2000, p. 69 [Inèdit]. PLADEVALL I FONT, Antoni (1991). Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Vic: Eumo, Ajuntament de Castellterçol, p. 20. Http://invarquit.cultura.gencat.cat/ [Consulta: 26-04-2019]. Http://www.moianes.net/ [Consulta: 26-04-2019]. Http://www.espeleoindex.com/ [Consulta: 26-04-2019].</p> | Afectada per la vegetació que cobreix la zona. | <p>Es tracta d'una cavitat amb una gran boca principal, que dóna pas a un ampli vestíbul on es bifurquen diverses galeries formant una retícula. Pel que sembla, a l'extrem sud-est de la sala més gran, hi ha una cata rectangular de 4x2,5m i 1m de profunditat. Els materials recollits no permeten establir cap cronologia pel jaciment. S'hi accedeix des del quilòmetre 6 de la BV-1245 de Castellterçol a Granera. S'agafa un camí a la banda de migdia de la carretera, que discorre per la banda de ponent del torrent de les Tutes. Al cap de 800m, on la vegetació clareja, cal agafar un corriol una mica desdibuixat que baixa en direcció al torrent, que porta fins a l'entrada de la cova.</p> | 08095-173 | Baga del Marcet | <p>Segons Antoni Pladevall, a la cova s'hi amagaren bandolers i pròfugs de les guerres. El mateix autor les anomena coves o grutes de óles Tutesó. La cata documentada a l'interior de la cova es va realitzar amb anterioritat a l'any 1973.</p> | 41.7371600,2.0844200 | 423862 | 4620999 | 08095 | Granera | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82509-foto-08095-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82509-foto-08095-173-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Segons l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, la cronologia és desconeguda. Els materials estan custodiats a la seu de Barcelona del Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC). | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | ||||||||||
| 82510 | Forat Negre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forat-negre | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 57. Http://invarquit.cultura.gencat.cat/ [Consulta: 26-04-2019]. Http://www.espeleoindex.com/ [Consulta: 26-04-2019].</p> | Afectada per la vegetació que cobreix la zona. | <p>Es tracta d'una cavitat situada a la banda de llevant del torrent de la Riera, damunt d'aquest, en un terreny molt emboscat i disposat en pendent pronunciat. S'hi accedeix des del camí del Marcet, que discorre en paral·lel al torrent. Uns 50 metres abans del pantà del Marcet, cal agafar un corriol a mà dreta, que porta fins a un mur de contenció bastit dins del cabal del torrent. Després de creuar-lo pel damunt, cal pujar el vessant en direcció est fins a la cova. La cavitat està orientada a ponent i presenta una boca d'accés en forma de fissura estreta de 2m de longitud. Desemboca en una sala on es bifurquen tres galeries, tot i que només la de llevant continua cap a l'interior. Es van documentar uns fragments de ceràmica, que estableixen la datació del jaciment dins del període del Bronze Antic. Aquests materials estan ubicats als magatzems del Museu d'Història de Sabadell.</p> | 08095-174 | Torrent de la Riera | <p>Segons sembla, les restes documentades en aquesta cova foren extretes per aficionats.</p> | 41.7335600,2.0777900 | 423307 | 4620605 | 08095 | Granera | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82510-foto-08095-174-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82510-foto-08095-174-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Cronològicament, el jaciment està comprès dins del període del Bronze Antic (1800-1500 a.C.). Autoria de les imatges: Mireia Vera. | 79 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 154,63 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/