Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
47351 Creu del cementiri de Sant Cugat de Gavadons https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-cementiri-de-sant-cugat-de-gavadons Gavín, Josep M. (1979). Inventari d'esglésies. Vol. 5. Artestudi, Edicions i Arxiu Gavín, Barcelona. Pladevall, A. (1958). La parròquia de San Andres de Tona y su sufraganea de San Cugat de Gavadons. A Ausa, vol. 3, núm 23. Pladevall, A. (1971). Sant Cugat de Gavadons. Programa de la Festa Major de Collsuspina. XVIII-XIX Creu de pedra que es troba ubicada sobre el mur que tanca el cementiri per la banda sud. Està posada sobre una base de forma troncocònica que recolza sobre altra base més ample també de la mateixa forma. És una creu llatina, amb els tres braços acabats en forma de punta de sageta ampla. No té cap inscripció visible. 08070-93 Cementiri de Sant Cugat de Gavadons El cementiri de Sant Cugat de Gavadons té difícil datació, tot i que els seus orígens anirien paral·lels als de l'església. Per informació oral de veïns sabem que es trobaven ossos pels entorns, fet que podria ser degut a que el perímetre del cementiri seria més gran a finals de l'edat mitjana. El 948 es cita per primera vegada l'església amb el topònim de Gavadons (Pladevall, 1971). Va ser sufragània des dels seus orígens de l'església de Sant Andreu de Tona i estava dins la demarcació del castell de Tona. Actualment és sufragània de Santa Maria dels Socors, dins l'Arxiprestat del Moianès i Bisbat de Vic, des de que l'any 1828 Collsuspina va obtenir la independència eclesiàstica. La primera menció de l'església és de l'any 968. L'església de va consagrar l'any 1083, i en aquest document hi ha una descripció del terme marcant les delimitacions. Al segle XVI l'església era coneguda amb el nom de Sant Cugat de Coll-sa-sima, ja que es trobava al cim de la serra que tanca la plana per la part de ponent i la separa del Moianès. El capbreu de 1643 (ABEV) senyala que la jurisdicció del castell de Tona agafava des de la seva formació tota la parròquia de Sant Andreu de Tona amb la sufragània de Sant Cugat de Gavadons o 'coll sa sima', junt amb els masos de l'Espina, Espinoi, Collell i Padrós. L'estructura de l'església és característica del segle XII, romànica, tot i que ha sofert moltes modificacions, la més important va ser la supressió de l'absis per fer un presbiteri més gran, i el posterior afegitó de la rectoria va modificar la seva estructura externa per la banda de llevant. També es van afegir dues capelles laterals al llarg del segle XVI, cobertes amb nerviacions gòtiques tardanes i uns frisos motllurats a l'arrencada. Durant el segle XVIII es va arrebossar i enguixar tot l'interior. Al segle XIX s'hi feren novament obres, el campanar d'espadanya es transformà en un cos quadrat de gran voluminositat, es construí una sagristia adossada, i la casa rectoral que comportà la mutilació de l'absis. D'aquest segle data l'altar neoclàssic popular dedicat a sant Pere Màrtir. El portal és d'inicis del segle XX. Entre el 1971 i el 1975, la Diputació de Barcelona hi va fer obres de restauració dirigides per Camil Pallàs, que li va donar una aparença més medieval. Entre 1981 i 1984 es va fer una nova intervenció, tot i que la primera intenció era només reparar les voltes i les teulades, es va optar per retornar a l'edifici la seva imatge vuitcentista. El arxius de la parròquia de Tona es van perdre, de manera que no queda més documentació històrica que la que conserva l'Arxiu Episcopal de Vic. 41.8462100,2.1739200 431421 4633031 08070 Collsuspina Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47351-foto-08070-93-1.jpg Inexistent Neoclàssic Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Ornamental 2019-11-26 00:00:00 María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona La datació és imprecissa, tot i que per l'estructura podem aproximar que es tracta d'un element d'entre els segles XVIII i XIX. 99 47 1.3 42 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
47383 Pica de cal Cisteller https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-de-cal-cisteller Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Iglésias, J. (1974). Estadístiques de població de Catalunya el primer vicenni del segle XVIII. 3 vols. Fundació Vives i Casajuana. Barcelona. IPAC Generalitat de Catalunya. Pladevall, A. (1971). Notícies històriques sobre el terme i parròquia de Collsuspina. Programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1971). Sant Cugat de Gavadons. Programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. XVIII-XIX Pica tallada en un bloc de pedra, de forma rectangular i amb el contorn exterior lleuregament arrodonit. Es troba encastada en un dels murs de l'edifici que es troba al costat de cal Cisteller per la banda del carrer Nou. Es tracta d'una antiga pica que s'omplia de l'aigua procedent d'un antic dipòsit que ja no existeix i que servia per regar l'hort de cal Cisteller que estava ubicat al lloc que actualment ocupa la casa de l'extrem. Possiblement estigui situada al mateix lloc on estava antigament la pica. Actalment fa funcions de jardinera. 08070-125 Cal Cisteller, C/ Nou, 7 Cal Cisteller és una casa construïda a finals del segle XVIII, en un dels períodes de creixement del poble. La casa que actualment hi ha al costat, per la banda de migdia, era on cal Cisteller tenia l'hort, i en el lloc ocupat per la casa del c/ Major, núm. 34, a la banda nord, hi havia el femer. A la façana que dona al carrer Nou es conserva una pica de pedra que s'utilitzava per regar l'hort. El nucli urbà de Collsuspina és relativament modern i es va crear al voltant de l'antic hostal (actual can Xarina) a mitjans de segle XVI, al límit dels termes de Tona i Balenyà i al peu del camí ral de Vic a Manresa, o strata francisca (camí de França). L'hostal va ser construït per Salvi Padrós l'any 1550, i poc després s'edifiquen noves cases i l'església de la Mare de Déu dels Socors, construïda entre 1592 i 1600, situada també a la banda del terme de Balenyà (actual església parroquial). El poble va anar creixent, mantenint-se amb unes 10-12 famílies al llarg del segle XVII, constant la construcció d'algunes cases el 1648 i el 1680, algunes a la banda de Tona. El 1680 Francesc Monpar va fer una gran casa al costat de can Xarina que també va fer d'hostal durant dos segles. Al fogatge de 1553 consten 14 famílies al terme, 9 a la banda de Tona i 5 a la de Balenyà. El cens del 1686, dona 23 famílies, 15 a Sant Cugat i 9-10 a la parròquia de Balenyà. Al 1780 Collsuspina tenia 31 cases, 14 de les quals formaven el nucli urbà de la població. Les llindes de les cases del poble indiquen que entre el 1750 i 1790 es feren moltes cases noves. Els seus habitants eren majoritàriament pagesos i el 1830 hi havia dos paraires, un teixidor i dos ferrers. El 1860 la població era de 64 famílies, i al moment de màxima població hi vivien 454 habitants. El 1910 ja tenia 361 habitants, 86 edificis, dos hostals, una escola mixta i tartana per anar a Vic, segons la Geografia general de Catalunya de Carreras Candi. Actualment hi ha 347 habitants (cens de 2012). 41.8252000,2.1748600 431477 4630698 08070 Collsuspina Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47383-foto-08070-125-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Estructural 2019-11-26 00:00:00 María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona 98 47 1.3 42 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
47394 Llinda de l'antic Ajuntament https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-de-lantic-ajuntament Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Iglésias, J. (1974). Estadístiques de població de Catalunya el primer vicenni del segle XVIII. 3 vols. Fundació Vives i Casajuana. Barcelona. IPAC Generalitat de Catalunya. Pladevall, A. (1971). Notícies històriques sobre el terme i parròquia de Collsuspina. Programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1971). Sant Cugat de Gavadons. Programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. XIX Llinda de pedra rectangular sobre la porta principal de la casa que s'obre a migdia, al carrer Vic, antic camí Ral. La llinda porta inscrita la data 1850 al centre. La casa és un edifici de planta baixa i pis, amb teulada doble vessant i carener paral·lel a la façana principal. És un edifici que s'ha rehabilitat recentment, tot i que s'ha mantingut l'estructura i s'ha conservat la llinda. 08070-136 C/ Vic, 7 El nucli urbà de Collsuspina és relativament modern i es va crear al voltant de l'antic hostal (actual can Xarina) a mitjans de segle XVI, al límit dels termes de Tona i Balenyà i al peu del camí ral de Vic a Manresa, o strata francisca (camí de França). L'hostal va ser construït per Salvi Padrós l'any 1550, i poc després s'edifiquen noves cases i l'església de la Mare de Déu dels Socors, construïda entre 1592 i 1600, situada també a la banda del terme de Balenyà (actual església parroquial). El poble va anar creixent, mantenint-se amb unes 10-12 famílies al llarg del segle XVII, constant la construcció d'algunes cases el 1648 i el 1680, algunes a la banda de Tona. El 1680 Francesc Monpar va fer una gran casa al costat de can Xarina que també va fer d'hostal durant dos segles. Al fogatge de 1553 consten 14 famílies al terme, 9 a la banda de Tona i 5 a la de Balenyà. El cens del 1686, dona 23 famílies, 15 a Sant Cugat i 9-10 a la parròquia de Balenyà. Al 1780 Collsuspina tenia 31 cases, 14 de les quals formaven el nucli urbà de la població. Les llindes de les cases del poble indiquen que entre el 1750 i 1790 es feren moltes cases noves. El 1860 la població era de 64 famílies, i al moment de màxima població hi vivien 454 habitants. El 1910 ja tenia 361 habitants, 86 edificis, dos hostals, una escola mixta i tartana per anar a Vic, segons la Geografia general de Catalunya de Carreras Candi. Actualment hi ha 347 habitants (cens de 2012). Aquesta casa va ser la seu del primer Ajuntament de Collsuspina i, possiblement s'edifiquès per a aquest comès. Collsupina és un municipi recent, abans repartit entre els termes de Balenyà i Tona, fins que el 1855 es va decidir fusionar tot el terme, ja que des del principi del segle XVIII ja formava una sola entitat civil annexa a Tona, però que no funcionà jurídicament fins el 1878. La parròquia va ser independent al 1897, quan el rector de Balenyà va admetre la nova delimitació i renuncià a qualsevol dret sobre l'església dels Socors. 41.8258300,2.1758900 431563 4630767 1850 08070 Collsuspina Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47394-foto-08070-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47394-foto-08070-136-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2019-11-26 00:00:00 María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona 98 47 1.3 42 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
52820 Puigmartre https://patrimonicultural.diba.cat/element/puigmartre AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. Catàleg de Masies. Text refós del Pla Especial del Catàleg de Masies i cases Rurals situades en sòl no urbanitzable (2014). Ajuntament de l'Estany. Federació de Municipis de Catalunya FEC, Universitat de Vic, Fundació Mas i Terra, Fundació Privada. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. XVI La masia de Puigmartre està situada en un sector elevat del terme municipal, a la carena de la serra de Puigmartre, a la part oest del terme, en una zona poc poblada. Consta d'un volum principal i un volum secundari annexat. El volum principal és de construcció de pedra vista, de planta rectangular i amb la façana principal orientada al sud. La masia és de planta baixa i pis amb una superfície construïda de 182 m2. La coberta és de teula àrab, de dos aiguavessos amb el carener perpendicular a la façana principal, i forma un ràfec amb imbricació. A la façana principal té quatre obertures emmarcades amb pedra carejada, dues a la planta baixa i dues a la primera planta. El portal es troba descentrat i és d'arc deprimit convex. El finestral del primer pis té sortida a un balcó de baranes forjades. Des del costat del portal comença un mur perpendicular a l'edifici, que havia estat un annex però que en l'actualitat és un pati tancat davant la façana est. La façana posterior presenta dos contraforts i un petit cos adossat de factura moderna. A la banda oest del volum principal s'annexa el volum secundari, de notables dimensions. És de construcció de pedra, de planta rectangular, amb la façana principal orientada al sud. La seva coberta és de teula àrab, d'un sol aiguavés amb el pendent orientat al nord. Només té planta baixa, i una única obertura situada a la façana sud, d'arc de mig punt de pedra. El terreny que s'estén al davant de la façana sud de l'edificació està pavimentat amb rajola ceràmica i enjardinat. 08079-21 Oest del municipi 41.8712700,2.1014100 425431 4635874 08079 L'Estany Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2019-11-27 00:00:00 Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla Nom d'un mas i un puig situats a 972 metres d'altitud. Grafia aglutinada de puig martre, aquesta última variant de màrtir. Segurament evoca a Sant Pere Màrtir. 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
52916 Ca l'Et-Xic https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-let-xic RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. l' Estany. TRESSERRA, Josep. (1920). Ressenya històrica del monestir i claustre de l'Estany. Impremta Anglada. Vic. XVIII Edificació de planta rectangular, entre mitgeres i coberta de vessant simple, que obre façana al carrer. La seva distribució interior es defineix a partir de tres nivells que presenten obertures a la façana i que articulen la composició. A la planta baixa s'obre la porta d'accés, emmarcada per una gran llinda de pedra local tallada que queda flanquejada per dues finestres. Una de més gran que s'obre vers el costat dret i una de més petita a l'esquerra. A la planta primera s'obre una finestra balconera amb barana de ferro i una finestra, desplaçades a cada costat de l'eix de la porta, que també estan emmarcades per muntans i llinda de pedra tallada local, destacant l'ampit motllurat de la finestra. A la planta sota coberta, vers la cantonada meridional, es localitza una doble finestra rectangular, tipus carregador, amb baranes de ferro. L'aparell del parament exterior és fet de maçoneria de pedra desbastada tot i que es disposen alguns trams fets amb aparell de pedra tallada regular, localitzats a la cantonada i al voltat de la porta d'accés. 08079-117 Nucli urbà. Carrer dels Monjos, 5 Anomenat popularment com a carrer Fosc, aquest tramat urbà es desenvolupa a partir del segle XV al redós del camí d'Oló. Per tal de fer front a les despeses de reconstrucció de les dependències del monestir com a conseqüència del terratrèmol de l'any 1448, l'abat del moment emprengué a partir de 1451 la venda de diverses possessions del monestir; dels camps de la Sagrera entorn de la capella de Santa Cecília a Bernat Perer, dels patis de la Sagrera a Joan Lleonart, i a Genescà de tot el Serrat. Atribuint-se a aquest moment, segons la ressenya històrica de Josep Tresserra, l'inici de la construcció del carrer dels Monjos. La seva morfologia es caracteritza per esdevenir un vial que salva un acusat desnivell al qual s'adapten les façanes de les cases i que cal pensar que també ja antigament devia estar empedrat, tal com ho està actualment. Pavimentació que facilitaria la circulació tant d'animals i persones pel seu traçat costerut. 41.8694700,2.1117900 426290 4635665 08079 L'Estany Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52916-foto-08079-117-2.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2019-11-27 00:00:00 Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla Edificació remodelada en època contemporània. 94 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
52927 Plaça Major, 6 https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-major-6 XVI-XIX Edifici de planta rectangular entre mitgeres orientat a migdia i amb coberta de doble vessant vers la façana principal, on s'alinea la façana. A la planta baixa s'obre, al costat esquerre, una gran portalada vidrada feta amb brancal de maó i llinda plana amb arc de descàrrega fet de maó. Mentre que al tram del pany dret, s'emplaça una gran porta de garatge amb llinda de fusta. A la planta pis es disposen dues obertures que se sobreposen damunt de les portes de la planta baixa. La del costat esquera, és un balcó amb una gran llosa i barana de ferro forjat amb barrots rectangulars ornamentats als extrems. Al costat dret s'obre una finestra amb brancal de pedra tallada i llinda monolítica, amb ampit tot motllurat i rematat a la part superior amb un fals arc conopial incís. Pel que fa al pis sota coberta, a cada una de les meitats de la façana s'obre una petita finestra, feta també amb emmarcament de pedra tallada local. El parament és fet de maçoneria de pedra desbastada, guardant una certa regularitat i lligat amb morter de calç. El ràfec amb una doble filada de maons pla i teula amb una volada acusada, esdevé un dels elements més rellevants de la façana. 08079-128 Nucli urbà. Plaça Major, 6 Espai que es correspon amb l'enclavament embrionari de l'actual trama urbana del nucli de població de l'Estany. És a partir del segle XIII quan es documenta la construcció d'un seguit d'edificacions de caràcter defensiu que s'anaren bastint a redós de la plaça de l'Abadia, l'actual plaça Major. Trama urbana que amb el pas dels segles s'anirà desenvolupant a partir dels eixos viaris que hi confluïen, com ara el carrer Major o el carrer de Rodors, que segueixen el traçat de l'antic camí ral de Moià. 41.8691800,2.1117100 426283 4635633 08079 L'Estany Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52927-foto-08079-128-1.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2019-11-27 00:00:00 Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla Preserva alguns elements de l'obra original del segle XVI. 98 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
52948 Carrer Padró, 3 https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-padro-3 XVIII-XIX Edifici de planta rectangular entre mitgeres i cobert amb teula de doble vessant vers la façana principal. La composició de la façana es defineix a partir de les obertures que es disposen a cada una de les plantes. Finestra i porta amb llinda plana a la planta baixa i finestra al pis sota coberta. Totes les obertures són fetes amb brancals i llindes monolítiques de pedra tallada amb ampit motllurat les finestres. D'aquestes en destaca la incisió de fals arc conopial que presenta la llinda de la finestra de la planta baixa. El parament del mur de la façana és resolt amb un revestiment llis. 08079-149 Nucli urbà. Carrer Padró, 3 La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu. 41.8700500,2.1141100 426483 4635728 08079 L'Estany Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52948-foto-08079-149-1.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2019-11-27 00:00:00 Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla 98 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
52959 Cal Francesc https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-francesc RODRÍGUEZ i LARA,J.L (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany. XVI-XVIII La coberta i la façana estan deteriorades amb perill de despreniments d'elements constructius. Edifici de planta rectangular en cantonada, cobert de vessant simple orientat a migdia. La cantonera és reforçada amb carreus rectangulars carejats de pedra local i emmarca la façana, quedant definida per la composició de les obertures que es disposen a cada una de les plantes. A la planta baixa s'obre la porta d'accés de doble full amb una gran llinda rectangular de pedra que es disposa sobre les dues mènsules que rematen els muntants dels brancals. Quedant flanquejada, a mitjana alçada, per una sagetera emmarcada per carreus de pedra tallada. A la vertical de la porta, es disposa la finestra principal de la planta pis, amb llinda i brancals de pedra amb motllurat decorativa. En destaca especialment l'ampit amb una doble motllura de pedra i on es disposa una espitllera, definida per dos únics carreus de pedra tallada. Obertura que resta actualment cegada. En aquest mateix nivell s'obre una finestra, de menors dimensions que l'anterior, amb brancals i llinda fets de maó pla. Mentre que a l'alçada de la planta sota coberta s'hi disposa un petit finestró emmarcat per muntant i llinda de pedra. Pel que fa a la façana lateral, en destaca la finestra amb brancals motllurats i llinda amb falçs arc conopial incís, que s'obre a l'alçada de la planta pis. El parament del conjunt dels murs de tancament exterior és fet amb un aparell de maçoneria regular compost per pedra desbastada reble i alguns maons, tot lligat amb morter de calç. 08079-160 Nucli urbà. Carrer de Vic, 5 La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu. 41.8702500,2.1119800 426307 4635752 08079 L'Estany Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52959-foto-08079-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52959-foto-08079-160-3.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2019-11-27 00:00:00 Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla Deshabitada. 94 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
52980 Cal Manlleu https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-manlleu RODRÍGUEZ i LARA,J.L (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany. XVIII-XX Edificació de planta rectangular entre mitgeres orientada a llevant on s'obre la façana principal alineada amb el vial del carrer i amb coberta de doble vessant. La composició de la façana es defineix a partir de les obertures de cada una de les tres plantes en què queda articulada la seva distribució interior. La porta d'accés és de doble full i arc rebaixat i és feta amb maó de doble gruix, quedant desplaçada vers el costat dret de la façana. Definint un eix vertical en el qual s'obre una finestra balconera al primer pis i una finestra de petites dimensions a la planta sota coberta. Aquesta mateixa seqüència es repeteix al costat esquerre de la façana, a la planta baixa hi ha una finestra. Així mateix, al segon pis, s'obre una tercera finestra al pany de paret que queda entre les altres dues. Tan sols l'emmarcat d'algunes de les finestres és l'original de pedra tallada local, amb llinda monolítica i ampit motllurat. Restant la resta refetes amb obra nova, igual que bona part de l'aparell de maçoneria regular de la façana. D'altra banda, el ràfec de la coberta és d'una filada de teules i de maó pla. 08079-181 Nucli urbà. Carrer Rodors, 48 El desenvolupament urbanístic del carrer Rodors s'articula a partir del traçat del camí de ral de Moià, una de les principals vies de transhumància que travessen aquest territori. Aquesta via de comunicació s'endinsava al terme pel sud, passava pel costat del Raval del Prat i pel carrer dels Caputxins, vorejant el prat de l'estany pel costat de ponent, a una cota lleugerament elevada i passant pel costat de la capella de Santa Cecília tot, prosseguint pel carrer Major per on entrava al poble. La seva conformació s'anà consolidant a partir del segle XV fins a quedar plenament integrada en el tramat urbà del qual ha esdevingut el nucli de població de la vila. Tot i les línies senzilles que originàriament devien presentar la majoria de construccions d'aquest carrer, l'evolució arquitectònica que experimentaren a partir d'època moderna, es fa palesa en molts dels elements arquitectònics que encara avui preserven. 41.8673500,2.1097800 426121 4635431 08079 L'Estany Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52980-foto-08079-181-1.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2019-11-27 00:00:00 Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla 98 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
52991 Carrer Doctor Vilardell, 14 https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-doctor-vilardell-14 XX Xalet a quatre vents de planta rectangular amb un cos avançat a la façana principal que conforma un porxo a la planta baixa, on s'obre la façana principal. La coberta és resolta a quatre aigües que inclou aquest volum central quedant rematada per un ràfec sobre caps de bigues pretensades que vola considerablement respecte al pla de la façana. La composició de la façana principal, que dóna al carrer, es defineix a partir del referit cos avançat que té la planta baixa porxada amb tres d'arcs de mig punt. Les obertures d'aquesta planta baixa són rectangulars, lleugerament allargades. Potenciant l'esveltesa de la construcció de la planta pis, un gran finestral de tres mòduls que presideix el cos avançat, mentre que la resta d'obertures, que s'emplacen en aquest nivell, en cada una de les plantes, són resoltes amb la mateixa solució tipològica que les que es localitzen a la planta baixa. La façana que dóna a migdia, està flanquejada per dues finestres per costat. S'obre una porta que dóna accés al jardí que envolta la casa. Obertura que presenta un petit voladís triangular fet amb teula i que amb unes escales salva el desnivell del terreny. L'acabat de tot el conjunt és resolt amb un revestiment llis i amb un sòcol aplacat de pedra. 08079-192 Nucli urbà. Carrer Doctor Vilardell, 14 L'evolució de la trama urbana al voltant del nucli originari del poble va experimentar a començament del segle XX un creixement de caràcter residencial. Dinàmica que ha perdurat fins a l'actualitat. 41.8680900,2.1126000 426356 4635511 08079 L'Estany Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52991-foto-08079-192-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2019-11-27 00:00:00 Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla 98 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
79908 Casagemes https://patrimonicultural.diba.cat/element/casagemes Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Serra i Coma, R (1992); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Ubals i Picanyol, D (2001); ' Les Masies de Moià '. pàg. 41. Moià. XVIII-XX Mas de planta rectangular amb coberta de teula àrab a doble vessant i amb el carener perpendicular a la façana. La façana principal està encarada a ponent, on hi ha adossat un cos format per un porxo als baixos (parcialment cobert) i galeria al primer pis (aquest continua per la paret de migdia). La factura de la galeria és molt similar a la de can Casanova. A l'interior del mas hi ha un pou. El portal d'entrada és de pedra picada, formant un arc rebaixat. La galeria, de vuit arcs rebaixats, té els pilars de pedra. A la casa totes les inscripcions i dates que es llegeixen són posteriors al s. XVII: ' 1730 ' en un graó,' 1791' a la llinda del portal d'entrada, ' 1789 ' a l'antiga masoveria i la capella també en té una del s. XVIII. A l'angle nord-oest s'ha adossat un altre cos (avui masoveria) que conté l'habitatge, un terrat corregut amb pou i una cisterna. En dues sales de l'interior es conserven motllures de guix al sostre amb ornamentacions florals de factura barroca. A uns 10 m del mas hi ha l'antiga masoveria, avui corrals i estables, on es pot apreciar a l'interior el sostre embigat i un primer pis fet amb fusta original. A tocar el mas hi ha una capella sota l'advocació de Nostra Senyora de Fàtima molt reformada però que conserva la teulada a dues vessants amb el ràfec de fusta. 08138-21 A l'oest de la vila de Moià a la Crta. N-141-c direcció Manresa Km 24. Documentat des del segle XIV, sembla que el mas va créixer i consolidar-se amb l'expansió de la vinya a la zona, conserva encara part de les tines i el recinte del celler. Durant els segles XIX i XX s'hi van fer nous annexos a la part del darrere, construïts en obra i després arrebossats. 41.8079700,2.0677500 422561 4628876 08138 Moià Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79908-foto-08138-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79908-foto-08138-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79908-foto-08138-21-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2019-12-16 00:00:00 Cristina Casinos A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominada: Can Casagemes, Mas Casagemes. 98|94 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
79919 Montbrú https://patrimonicultural.diba.cat/element/montbru Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Serra i Coma, R (1992); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Ubals i Picanyol, D (2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 105. Moià. XVII Masia de planta rectangular i dos pisos (cos original) amb teulada a dues vessants amb annexos afegits a la banda de llevant i a ponent. La façana que dona a migdia és dominada per un arc de mig punt adovellat. L'estructura inicial era rectangular amb el carener paral·lel a la façana. La part central del mas és del s. XVII, però el seu interior ha estat molt reformat. Consta de dues plantes. Les dues finestres del segon pis estan molt treballades. Els baixos de l'habitatge estan coberts parcialment amb volta catalana. A la banda del darrere s'han fet coberts per al bestiar. La coberta de l'habitatge i de les quadres són a dues vessants amb ràfec de fusta. 08138-32 Al sud-oest de la vila. A 3,5 Km del camí que surt a l'esquerra del Km 25, 5 de la N-141-c. Hi ha documentació escrita que demostra que al s. XIV ja existia. 41.7963900,2.0795800 423530 4627579 08138 Moià Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79919-foto-08138-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79919-foto-08138-32-3.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2019-12-16 00:00:00 Cristina Casinos A principis de la dècada de 1960 la finca va ser convertida en urbanització de segones residències i el mas convertit en restaurant. Actualment (2018) es troba tancat. 94 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
79940 Col·legi dels Pares Escolapis https://patrimonicultural.diba.cat/element/collegi-dels-pares-escolapis AD (1981); Gran Geografia comarcal de Catalunya. Bages, el Berguedà i el Solsonès. Vol. II. El Moianès. pàg. 167-185. Barcelona. Casallarch i Montràs, R (1990); Moià i l'Escola Pia. Fundació Francesc Sagrera. Moià; (1994) Història de l'Escola Pia de Moià (1682-1994). Moià. Clarà i Arisa, J (1997); Moià, 1875-1939. La vida d'un poble en imatges. Ed. Viena S L. Barcelona, gener. Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Picanyol, LL (1959 ); La villa de Moya, desde los tiempos prehistóricos hasta la invasión napoleónica. Modilianum. Tarradell i Mateu, M; Riu i Riu, M; Giralt i Raventós, E (1988); Història de les comarques de Catalunya. Bages. Volum II. 2a edició. Ed. Parcir Selectes. Manresa. XVIII Edifici de planta quadrada de caràcter religiós de grans dimensions. La façana està articulada en quatre nivells i presenta una simetria respecte a l'eix marcat pel portal d'accés. A la façana trobem nombroses obertures de secció quadrada. Un vestíbul, on trobem una inscripció sobre la seva fundació, dona accés a un claustre espaiós articulat en quatre nivells. D'entre las seves sales destaca una gran cuina i les reservades a les aules. Adossada a aquest edifici es troba una bonica església barroca. De cara a l'entrada de l'escola a mà dreta es troba un edifici de 1903 on es van disposar noves aules. 08138-53 Nord de la vila - c. Sant Sebastià, núm. 14 El de Moià va ser el primer col·legi escolapi a la península ibèrica. Originàriament va ser noviciat de l'ordre. L'arribada dels escolapis a Moià va ser el 1683 gràcies al prevere Mn. Jaume Buxó qui es va posar en contacte amb el P. Agustí Passante (comissari general de l'Escola Pia per a les fundacions a Espanya). No va ser possible fins que es va aconseguir un triple decret reial. La primera residència la van tenir al carrer de les Joies, per passar després al Raval de Dalt i per instal·lar-se finalment al peu de la muntanya de la Creu, al nord de la vila de Moià. Es va inaugurar el 15 de setembre de 1683 i van començar de seguida les classes de llegir, escriure i comptar, la bàsica i dues de superiors, la de gramàtica llatina i la de retòrica, poètica i eloqüència. L'edifici actual data del s. XVIII (1703) i és el primer d'aquest ordre que es va fundar a Espanya (l'orde dels Escolapis va ser fundat per Josep de Calassanç, a Roma, l'any 1617). L'any 1839 va ser convertit en fortí contra les tropes carlines del comte d'Espanya, i va quedar totalment destruït en l'atac sofert per Moià el 8 i 9 d'octubre de 1839. A partir de 1854, gràcies al benefactor Jaume Torrents i Serramalera, va ser refet i obert de nou. El seu ús actual continua essent el de col·legi d'escolars de tota la comarca. A l'any 1921, s'instal·là al claustre un monument dedicat al Sagrat Cor ideat per l'arquitecte Manel Sayrach i la imatge realitzada per l'escultor Francesc de P. Gomara. L'any 1963 es va incloure en el seu pla d'estudis, el batxillerat i al 1970 s'inaugura un altre edifici i es remodela l'antic. 41.8133200,2.0958300 424900 4629445 1703 08138 Moià Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79940-foto-08138-53-1.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Social 2019-12-16 00:00:00 Cristina Casinos 94 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
79972 Coromines https://patrimonicultural.diba.cat/element/coromines-2 Ubals i Picanyol, D (2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 71. Moià. XVIII Masia de planta rectangular de tres pisos, les golfes són porxades, dues de les finestres amb forma de mitja circumferència i les altres dues situades a l'est, rectangulars. De les quatre cap conserva porticons. La teulada és a dues vessants amb ràfec mixt de tres filades (rajola, teula, rajola). Als forats (finestres) hi ha simetria i la majoria d'ells té ampit; a la façana oest es conserva una finestra amb el porticó de fusta original. El nucli principal, que està en molt mal estat, està acompanyat per dos coberts amb teulada a dues vessants. Ambdues entrades estan a l'interior del barri ja que la masia està emmurallada. Aquest coberts tot i ser de baixa alçada, uns 2, 50 m, tenen una doble funció: el pis de dalt d'1 m aproximadament és o era pallissa i el pis de sota les quadres. Encara es conserven les portes i els respiradors originals de fusta tallada. La porta d'accés a l'edifici original té dues inscripcions: ' 1763 ' i a sobre en resta part d'una altre data tapada amb morter que procedia de la terrassa construïda al primer pis, avui mig ensorrada, que deixa entreveure ' 1/_7 ', el segon número podria ser un cinc, el tercer es podria esbrinar amb una intervenció que retirés el morter que hi ha a sobre. El vestíbul de la masia conserva el paviment d'enllosat original i a la façana sud es poden observar restes de l'estuc original. La factura de tot l'edifici és de pedra i fang. L'accés al conjunt es fa per una portada de maó amb arc rebaixat més modern, probablement de la mateixa època en la que es van construir les terrasses del primer pis i els coberts. 08138-85 A 3 Km a l'oest de Moià. Els seus propietaris ho són també del castell de Clarà i l'ermita. 41.8243600,2.0795600 423562 4630685 08138 Moià Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79972-foto-08138-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79972-foto-08138-85-3.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2019-12-16 00:00:00 Cristina Casinos A l'interior hi ha un forn de pa que actualment no es conserva, està tapiat. La masia ha estat reformada diverses vegades destacant-ne la de l'any 1768. A l'any 1985 es va fer l'última construcció destacable, el cobert. 94 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
79983 Montví de Dalt https://patrimonicultural.diba.cat/element/montvi-de-dalt Tarter i Fonts, R(2007), font oral. Ubals i Picanyol, D ( 2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 108. Moià. Masia de grans dimensions de planta rectangular de dos pisos més golfes amb teulada a dues vessants amb ràfec de quatre filades (teula, i tres de rajola) i dos fumerals d'obra nova situats a llevant de la teulada. A la façana sud del cos original hi ha afegit un de planta rectangular amb dos pisos, el segon del qual el forma una galeria porxada amb quatre arcs de mig punt i columnes de secció cilíndrica amb semicercles de ceràmica. Aquest edifici, un pis més baix que el nucli original, té teulada a dues vessants amb tres filades mixtes (teula, rajola, rajola). A la façana de llevant hi ha restes d'una façana d'un cobert que hi havia annexat a tramuntana. No s'observa cap inscripció en tot l'edifici. A l'interior es conserven dos arcs rebaixats de grans dimensions i gran part del paviment de rajola ceràmica en quadrícula. Un dels accessos a l'edifici (façana de ponent) que dona pas a les sales distribuïdes per aquests arcs també ens dirigeix a una petita sala, a mà dreta, on encara es conserva un forn. L'accés nou a la masia es realitzarà per la façana de tramuntana, on hi ha una escala de pedra i on es troba un petit abeurador de font amb forma de cara d'angelet (de factura gòtica). A uns metres a l'est de la masia es troba l'antiga pallissa totalment refeta que actualment és un habitatge. 08138-96 A poc més de 2 Km al nord de la vila. Ctra. BP-4313 a L'Estany. Des del s. XVI n'és la propietària la família Carner. Durant el s. XVII es fan servir dos noms per anomenar el mas: Montví del Pla o Carner i Montví de Dalt. 41.8247000,2.0966100 424978 4630708 08138 Moià Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2019-12-16 00:00:00 Cristina Casinos s. XVII. 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
80004 Les Humbertes https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-humbertes Riera i Fonts, C (2002); ' Topònims del Moianès d'origen Germànic '. Nº 27. pàg. 55-67. Desembre. Moià. Ubals i Picanyol, D (2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 158. Moià. XVIII Masia de planta rectangular amb teulada a dues vessants sense ràfec. L'accés és al sud per una porta d'estil clàssic amb 8 finestres disposades simètricament a la façana. No s'observa cap inscripció. A ponent hi ha un cobert de maçoneria amb teulada a una vessant amb inclinació vers tramuntana. A la façana de llevant hi ha dos coberts més i un d'obra nova de maó. 08138-117 A 6 Km al sud de la vila. Ctra. de Barcelona km 35, 5. Hi ha documents antics en els que s'esmenta Ses Humbertes, 1370. Fa quasi seixanta anys que hi vivien els masovers que subsistien de l'agricultura i la ramaderia però en abandonar la masia els terrenys van ser conreats per la Gònima i actualment és menada per la Fàbrega. La font de les Humbertes fa de límit de terme amb Castellcir. Existeixen, a l'altra banda i en runes, les Humbertes Vell que pertanyen al terme de Castellterçol. 41.7830700,2.1270100 427456 4626059 08138 Moià Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80004-foto-08138-117-2.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2019-12-16 00:00:00 Cristina Casinos Ha patit moltes transformacions per la intenció dels llogaters en convertir-la en una casa de colònies.L'edifici del mas antic es trobava en un altre indret proper i quedava en terme de Castellterçol. A principis del segle XX la casa es va fer totalment nova, però ja en terme de Moià. 94 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
80015 Panys de muralla https://patrimonicultural.diba.cat/element/panys-de-muralla AD (1991) La Tosca. Moià d'ahir a avui. Records històrics duns quants moianesos. Ed. La Tosca. Moià. Tarter i Fonts, R (2005); ' 1000 anys de Història de Moià '. Curs de Formació de Monitors. Patronat de Museus de Moià. Gener-Març . XVII Els pocs fragments que en queden estan en males condicions ja que han estat desmuntats i muntats sense criteri en el passat. Tenen afegits moderns. Restes de muralla que hi ha entorn al que va ser el centre medieval murallat de la vila . Al carrer de Palau encara hi ha fragments que ens mostren blocs de pedra originals del s. XVII i en algun edifici es pot observar l'antic pas de ronda de la muralla. Aquests fragments que resten formen part dels murs que a principi del s. XVII es van construir per allargar la zona que havia estat pas de ronda medieval i convertir-la en jardins o horts gràcies a un permís municipal que ho permetia. Actualment hi ha edificis que encara gaudeixen d'aquesta zona enjardinada com ara la casa natal d'en Rafael Casanova, l'actual Museu Municipal que a més conserva part del mur de la muralla medieval així com l'antiga casa dels Ruaix, propietat dels Crivillés al carrer de Sant Antoni. 08138-128 Casc Urbà - c. Palau s/n , c. Francesc Viñas núm. 9 A l'any 1366 es construeix la muralla de la vila. Segons Mn. Isidre Dalmau la muralla era de pedra bastant regular, alta, forta i coronada per merlets. Estava formada per: la muralla que envoltava les cases deixant un pas entre la façana posterior i el mur, el fossat o vall i la contramuralla amb esperons i contraforts que lligaven la muralla i la contramuralla. Es van traçar els portals d'en Riquer (Cambril), Portal Major o de Barcelona, el Portal d'en Vila al capdamunt de la vila, el de Can Batlles (entre carreró i carrer del Vall) i s'alcen les torres damunt el portal de Barcelona i damunt la Font Vella. Moià comptava aleshores amb quatre carrers envoltats per la muralla, el carrer del Forn, el carrer de les joies (carrer de la bosseria), el carrer de Sant Antoni (carrer de la rectoria) i el carrer Jussà. La muralla medieval data del s. XV i compta amb aquest carrers abans esmentats però al s. XVI, Moià creix i la muralla es queda petita donant lloc a l'aparició dels ravals. El primer, el raval de dalt, es comença a formar a mitjans s. XVI (1560-1570). Després neix el raval de baix, que arriba fins a la porta de Barcelona (una de les portes de la muralla de la que no en queda cap testimoni). De finals del s. XVII al s. XVIII apareixen els últims ravals, el raval de la Cendra, el raval de la Tosca, el de Sta. Magdalena i el del carrer de Palau. A principis de s. XVII es dona el permís per fer del camí de ronda, un hort i per això trobem jardins en diferents edificis com ara la part de darrera de can Casanova. 41.8111900,2.0985200 425121 4629206 1615 08138 Moià Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80015-foto-08138-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80015-foto-08138-128-3.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Estructural 2019-12-16 00:00:00 Cristina Casinos Les UTM que consten a la fitxa són les que pertanyen als fragments que es troben al carrer de Palau. 94 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
80036 Barraca 18410 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-18410 Enderroc total Restes totalment enderrocades d'una barraca adossada al marge, coberta segurament amb una falsa cúpula i una porta al sud. Feia uns dos metres de llarg. 08138-512 Oest de Serramitja 41.7911800,2.0460100 420735 4627031 08138 Moià Fàcil Dolent Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2019-12-16 00:00:00 Francesc Roma Codi 18410 de la Wikipedra. 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
80121 Cal Daies https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-daies XIX Casa gran de planta rectangular de dos pisos amb tres balcons i dues finestres al segon pis i una finestra amb la llinda amb inscripció de la data de construcció, una porta amb muntants simples i tres cotxeries, dues d'elles en molt bones condicions. La façana d'accés és al sud i s'aixeca els dos pisos en una estructura molt semblant a una espadanya d'església o una falsa façana. En la finestra del pis terra, hi ha inscrita una data: '1866'. A la banda de ponent hi ha un passeig privat sense asfaltar des d'on es pot observar que el nivell de la casa és més baix que el que es veu des de la carretera (façana sud) i la teulada és a dos vessants sense ràfec i annexada a aquest hi ha una casa on actualment hi viuen els propietaris. 08138-213 Casc Urbà - Ctra. de Manresa núm. 18 Edifici de l'any 1866 que albergava un hostal. Al desaparèixer el també conegut hostal del Remei, aquest és l'únic que queda del record. L'ultima funció comercial que va tenir Cal Daies va ser la de dispensari de begudes i vi. Fins fa uns deu anys s'hi podia anar a comprar vi a la menuda, de fet encara tenen les botes grans de fusta que servien de contenidors. Actualment està tancat al públic. 41.8127600,2.0970100 424997 4629382 1866 08138 Moià Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80121-foto-08138-213-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80121-foto-08138-213-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80121-foto-08138-213-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2019-12-16 00:00:00 Cristina Casinos És un dels exemples que en resten a la vila d'antic hostal.Una part de la cotxera ha estat habilitada com a restaurant. 98|94 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
80140 Resclosa del molí de la Fàbrega https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-moli-de-la-fabrega Queda molt poca part de la resclosa Restes d'una resclosa de pedra, amb la cadireta o bagant i part de l'antic rec que duia l'aigua al molí de la Fàbrega (Castellterçol). 08138-232 Al sud de la vila. Termenejant amb el municipi de Castellterçol. 41.7803700,2.1101000 426047 4625774 08138 Moià Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80140-foto-08138-232-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80140-foto-08138-232-3.jpg Inexistent Patrimoni immoble Obra civil Privada Sense ús 2019-12-16 00:00:00 Cristina Casinos Tot i que el molí es troba en terme de Castellterçol, la resclosa està en terme de Moià. 49 1.5 42 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
80239 Forn de calç o pou de glaç de la Vendrella https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-o-pou-de-glac-de-la-vendrella Fàbrega, Albert (2013): Pous de glaç. Sant Vicenç de Castellet: Farell XVII Actualment tapat per la vegetació i molt deteriorat Estructura tronconònica de planta circular. Segons Albert Fàbrega, conservava encara l'any 2013 part de la volta de la coberta, fet que el va dur a pensar que seria un pou de glaç. L'estructura recorda, però, un forn de calç. De tota manera, documentalment i per tradició oral sabem que alguns forns de calç es varen fer servir com a pous per empouar neu o glaç 08138-331 A tocar del camí que va de Moià a Marfà L'any 1625, Gispert de Planella establia a Jaume Gònima, rector de Marfà, la capacitat per construir un pou per empouar neu i glaç, a l'heretat de la Vendrella o de la Sala Mosterola, però no sabem on es trobava aquest pou, ni tan sols si es va arribar a construir mai. 41.7945600,2.0949100 424802 4627363 1625? 08138 Moià Difícil Dolent Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2019-12-16 00:00:00 Francesc Roma No està clar que es tractés d'un pou de glaç. Podria ser un forn de calç. 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
80242 Balma dels Gitanos https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-dels-gitanos-1 Actualment s'escala per sobre del jaciment Gran balma, amb evidents restes de murs i encaixos de biga a les parets que indiquen la presència d'un antic mas. 08138-334 Camí de Moià a Marfà, a l'alçada de la font de la Falzia, però a la riba dreta No es disposa de cap element cert, donat que no es coneix el nom originari del mas. Tot indica una cronologia altmedieval 41.7944700,2.0963000 424917 4627352 08138 Moià Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80242-foto-08138-334-2.jpg Inexistent Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Lúdic 2019-12-16 00:00:00 Francesc Roma Podria correspondre als masos Lobalta o Riera.No consta oficialment que hagi estat excavat mai. 85 1754 1.4 42 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
80260 Barraca 4853 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-4853 Barraca aèria aïllada, de planta rectangular i porta de llinda plana orientada a l'oest. Està coberta per una falsa cúpula. Té dues espitlleres. 08138-352 Nord del serrat de Bussanya 41.8170700,2.0714700 422881 4629883 08138 Moià Difícil Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2019-12-16 00:00:00 Francesc Roma Codi 4853 de la Wikipedra.Important figuera crescuda sobre la barraca i el lateral dret. 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
80303 Barraca 18036 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-18036 Enderroc important. No serveix c om a aixopluc. Barraca encastada al marge, de planta rodona d'aproximadament 1,70 m de diàmetre, coberta per una falsa cúpula. La porta és de llinda plana i fa aproximadament 1,10 x 0,65 m. Està orientada al sud-oest. Sembla que estaria situada en un extrem d'un clos ramader o d'un petit camp (potser regable, donada la situació en què es troba). 08138-406 Les Set Rieres, entre el molí d'en Ramon Roca i els de Perers 41.8423300,2.0575400 421755 4632700 08138 Moià Fàcil Dolent Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2019-12-16 00:00:00 Francesc Roma Presenta un enderroc important, al sostre.Codi 18036 de la Wikipedra.Per pocs metres es troba dins del terme de Santa Maria d'Oló. 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
80324 Barraca 18175 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-18175 Barraca aèria de planta rodona (2,80 m de diàmetre interior i 1,20 m d'altura màxima), coberta amb una falsa cúpula. Porta de llinda plana orientada al sud-est, d'1,20 m x 0,80 m. Presenta una finestra a l'est i una fornícula a l'oest. Les parets fan 0,70 m de gruix. Restes d'un antic ràfec. 08138-427 El Solà de la Vila 41.8228100,2.0734700 423054 4630518 08138 Moià Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80324-foto-08138-427-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2019-12-16 00:00:00 Francesc Roma Codi 18175 de Wikipedra 98 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
80332 Carrer de la Ciutadilla https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-la-ciutadilla Algunes cases estan deshabitades i caldria restaurar-les. Es tracta d'un carrer construït per sota del de Sant Pere, per on antigament passava el camí ral. Aquest carrer presenta diverses cases de tipologia del segle XVIII, alguna d'elles encara sense restaurar. En aquesta zona vivien les persones més humils de la vila. El carrer va ser l'escenari d'un conte escrit per Maria de Bell-lloch (Pilar Maspons i Labrós), que porta per títol 'Nostre Senyor tanca una porta i n'obre una altra' i es va publicar l'any 1881. És possible que els fets que s'hi narren tinguin algun fonament real (recordem que la família Maspons era originària de Bigues). 08138-435 Barri de la Ciutadilla, que forma part del Poble Nou 41.8120700,2.0927500 424643 4629309 08138 Moià Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80332-foto-08138-435-2.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Obra civil Pública Estructural 2019-12-16 00:00:00 Francesc Roma 94 49 1.5 42 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
80356 Barraca 18334 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-18334 Tot l'interior és ple de llastres del sostre i amenaça de caure totalment Restes d'una barraca que presenta planta arrodonida, amb coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana orientada al sud-est. Es troba adossada a un marge i actualment està pràcticament derruïda. 08138-459 Font de l'Horta de Rourell 41.8304100,2.0657100 422419 4631369 08138 Moià Fàcil Dolent Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2019-12-16 00:00:00 Francesc Roma Codi 18334 de la Wikipedra. 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
80364 Font del Planter https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-planter Font de capelleta, amb un arc de mig punt rebaixat fet amb pedra tosca. Al costat de la banda de la paret hi ha un banc per seure. Hi ha també una taula feta amb una roda de molí d'1,25 m de diàmetre (mola sobirana). A la banda nord hi ha una barraca de construcció recent que sembla protegir un pou que porta l'aigua a la masia. 08138-467 Torrent de Bussanya, al nord de la masia 41.8174500,2.0631400 422190 4629932 08138 Moià Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Obra civil Privada Estructural 2019-12-16 00:00:00 Francesc Roma 49 1.5 42 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
80399 Barraca 18397 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-18397 Enderroc pràcticament total Barraca de planta quadrada, adossada a un marge, d'uns 3 metres de costat. Coberta amb una falsa cúpula i amb una entrada de llinda plana al sud (55 cm d'amplada). Els murs feien 65 cm de gruix i estaven fets de pedra i fang. 08138-502 Pla de la Torreta 41.8169800,2.1110600 426169 4629838 08138 Moià Fàcil Dolent Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2019-12-16 00:00:00 Francesc Roma Codi 18397 de la Wikipedra. 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
52877 Claustre del Monestir de Santa Maria de l' Estany https://patrimonicultural.diba.cat/element/claustre-del-monestir-de-santa-maria-de-l-estany <p>CODINA, Joan (1993). Monestir de Santa Maria de l'Estany. Història documentada amb 50 gravats, amb un resumen en castellà, francès i anglès, 2n edició 1932 (edició facsímil). DALMASES, Núria de-PITARCH, Antoni Jose (1986). Història de l'Art Català. Els inicis i l'Art romànic: segles IX-XII. Edicions 62. Inventari del Patrimoni cultural Immoble. Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. (Revisió any 2012). JUNYENT, Eduard (1960). 'El monasterio del Estany'. Rev. AUSA , vol III no. XXXIV. Patronat d'Estudis Osonencs. Vic. p. 441-463. JUNYENT, Eduard (1976). Catalunya romànica: l'arquitectura del segle XII. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. PUIGFERRAT, Carles (2014). Estudi històrico-documental previ a la restauració d'algunes dependències del monestir de Santa Maria de l'Estany (Moianès), [buidat parcial de l'Arxiu Parroquial de Santa Maria de l'Estany - APSME], L'Estany (Inèdit). VIGUÉ, Joan (dir.) (1984). Catalunya Romànica. El Bages. Volum XI. Editorial: Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> XIV - XXI Recents treballs de restauració (2017) <p>El claustre, comunicat amb l'església per un portal gòtic del segle XVI, constitueix l'element original millor conservat i més interessant del conjunt. Situat a migdia de l'església, és de planta quadrada, força regular, amb quatre galeries de deu arcs que reposen sobre nou parells de columnes, excepte als angles, on hi ha un grup de cinc columnes (que havien estat massissades i foren refetes en la restauració dels anys 50). Té un total de 72 capitells, molt ben conservats, només amb algunes mutilacions intencionades. El sostre és embigat, tot i que abans sembla que era amb volta. La seva construcció s'allargà a mitjà segle XII fins a finals del XIII o principis del XIV, amb la intervenció de diversos tallers d'escultura, tal com reflecteix la diversitat temàtica dels seus capitells. L'ala més primitiva és la de tramuntana (la més propera a l'església). En els seus capitells s'escenifica la vida de Jesús, entre dos capitells (situats als extrems) que al·ludeixen a la redempció: el pecat original, d'un costat, i el pesament d'una ànima, de l'altre. A l'ala de llevant destaquen els temes profans (una noia pentinant-se, les esposalles d'una parella), així com diversos motius vegetals. A les altres dues ales predominen els motius florals, de bestiari, geomètrics o heràldics. Originàriament, el claustre tenia dos pisos. El superior, amb una façana totalment llisa interrompuda només per dos finestrals per banda, fou suprimit en la restauració duta a terme els anys 1948-58, i novament refet, en un llenguatge arquitectònic totalment diferent, els anys 1981-83. Aquesta última intervenció comportà la construcció d'un polèmic voladís de grans dimensions, de formigó armat, bastit per protegir els capitells de les inclemències del temps. Envolten el claustre les antigues dependències monàstiques, bastides entre els segles XIV i XVII, ara destinades a rectoria, biblioteca pública i museu. Descripció dels sarcòfags: Sarcòfag de l'abat Jaume de Rocafort o de Rocabertí: Adossat a la paret de l'ala est del claustre, a una alçada de dos metres sobre el sòl. És d'estil gòtic florit i porta una inscripció en caràcters gòtics. A cada costat de la mateixa hi veiem dues representacions de l'escut de l'abat del monestir anomenat Jaume, les despulles del qual guarda el sarcòfag. Presenta la següent inscripció: al dia set de les Kalendes de Novembre (26 d'octubre) de l'any 1311 morí en Jaume, per la Gràcia de déu, abat de l'Estany, qui enriquí aquesta església amb molts béns espirituals i materials, l'ànima del qual pugui fruir dels celestials'. Sarcòfag dels Senyors de Peguera: Sepulcre que conté les despulles dels Senyors de Peguera amb una inscripció de trets gòtics i el corresponent escut de la família. És d'estil gòtic i està situat a uns dos metres d'alçada sobre el sòl. Presenta a la part superior una escultura jacent d'un soldat vestit amb cota de malla, amb l'espasa enmig del pit i un petit gos sota els peus. La factura de l'anomenada escultura és força acurada i ben resolta. Aquest sarcòfag guarda les despulles de Bernat, Ramon i Guillem de Peguera, cavallers i soldats. Presenta una inscripció que, traduïda diria: 'en l'any 1335 han estat traslladats en aquest vas els venerables Ramon, Guillem i Bernat de Peguera nobles militars i altres de la seva parentela, els quals, amb llurs béns feren prosperar molt aquesta església. Bernat féu en la mateixa algunes fundacions. Les seves ànimes regnin en la glòria'.</p> 08079-78 Nucli urbà, Plaça del Monestir, 2 <p>Declarat Bé Cultural d'Interès Nacional, va ser fundat l'any 1080. És una de les joies del romànic català i una de les principals abadies canonicals del país on hi residí una comunitat de canonges agustinians. Les referències documentals més antigues que ens parlen del claustre es remunten a l'any 1258 Ell claustre, ubicat a la part meridional del monestir, és l'element més interessant. En destaquen les columnes dobles i els 72 capitells amb iconografies de temàtica vegetal, heràldica i d'escenes bíbliques i profanes. Adossats a les parets, hi ha uns sarcòfags amb les despulles d'abats i nobles. L'ala nord del claustre, iniciada a mitjan segle XII, és la més primitiva. En els capitells es representa tota la vida de Crist, del naixement al calvari, i també altres temes al·legòrics a la redempció de la humanitat. Cal remarcar els capitells de la fugida a Egipte, del Sant Sopar i de l'entrada de Jesús a Jerusalem. En l'ala oest del claustre, sobretot a la part interior, els capitells estan decorats amb temes de bestiari, flora, geomètrics i heràldics. L'ala sud del claustre és la més moderna; fou acabada a finals del s. XIII o principis del XIV. Els seus capitells presenten motius decoratius semblants als de la galeria oest. L'ala est és iconogràficament molt rica: si bé hi trobem escenes religioses, tals com l'anunciació a Maria, també hi ha les internacionalment conegudes escenes profanes, tals com una noia pentinant-se, uns pagesos batent una garba, o un bou tocant un instrument musical. A banda dels capitells, en el claustre podem veure també el sarcòfag de la família Peguera (1335), i els dels abats Jaume de Rocabruna, Berenguer Desvall i Berenguer de Riudeperes (segle XIV).</p> 41.8691300,2.1124900 426348 4635627 08079 L'Estany Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52877-foto-08079-78-1.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós BCIN National Monument Record Religiós i/o funerari 2019-12-18 00:00:00 Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla En el marc de les inversions corresponents a l'1% cultural de l'Eix Transversal, gestionat per CEDINSA, a l'any 2017 s'han executat un seguit de treballs de restauració al claustre: s'han consolidat les columnes i s'han protegit de l'aigua mitjançant noves canalitzacions; s'ha reparat la teulada i s'ha reforçat l'accès al sobreclaustrre. (segueix de descripció) Sarcòfag de l'abat Berenguer de Vall: És el situat al mig dels tres adossats a l'ala Est del claustre, situat a uns dos metres sobre el sòl. Presenta una inscripció de caràcters gòtics entre dues imatges de l'escut de la casa de Vall: un lleó coronat situat en posició rampant. El sepulcre és d'estil gòtic. La inscripció diu: 'als quatre Idus del Mes de Maig (el 12) de l'any 1316, morí el senyor Barnat de Vall de grata memòria, abat d'aquesta església, l'ànima del qual sigui col·locada en el celest soli'. Sarcòfag de Berenguer de RiudeperesSituat a la banda dreta del grup de tres adossats a l'ala est del claustre de l'Estany. Situat a dos metres d'alçada sobre el sòl. És d'estil gòtic florit i entre la inscripció gòtica apareix l'escut de la família dels nobles senyors del castell i terme de Riudeperes: tres peres d'argent sobre camp d'or. La inscripció diu: a XVII de les Kalendes de Novembre de l'any del Senyor 13... Morí Berenguer, per la gràcia de déu, abat d'aquesta església, qui féu construir de nou l'altar de Sant Antoni; sacerdot perpetu; i fundà en el mateix dos aniversaris, i enriquí molt la seva església així en l'espiritual com en el temporal. Descansi en pau'. 98 45 1.1 1781 42 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
52884 Capella del Santíssim https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-santissim-0 XVIII <p>Adossada al costat sud del creuer de l'església de Santa Maria de l'Estany, al costat de llevant del claustre, hi ha l'antiga sala capitular, antiga capella de Sant Nicolau i ara capella del Santissim. Es tracta d'una construcció de planta rectangular de 12 m de costat que és feta amb aparell de maçoneria i amb coberta de doble vessant. Edifici de planta rectangular amb espais habilitats a l'ample dels murs de tancament lateral, i que està coberta amb volta de canó.</p> 08079-85 Nucli urbà, Plaça del Monestir, 2 41.8692100,2.1126400 426360 4635636 1749 08079 L'Estany Fàcil Bo Legal Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2019-12-18 00:00:00 Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
52886 Antigues dependencies del monestir https://patrimonicultural.diba.cat/element/antigues-dependencies-del-monestir XIV-XVI <p>Aquest edifici tanca el monestir pel cantó de ponent i fa avui d'accés. Forma una façana rectangular de dues plantes a la plaça del monestir. El conjunt és format per un portal d'entrada de grans dimensions, d'arc de mig punt i adovellat que dóna accés al claustre, presidit per una placa amb un escut de l'abat Berenguer de Riudeperes (mort el 1329). A banda i banda de la porta s'hi troba una porta, amb llinda, i amb elements decoratius de caràcter gòtic (tardà del s. XVI). Al damunt de les portes hi ha dues petites finestres, les llindes de les quals presenten també elements gòtics del s. XVI. A una finestra dels baixos, l'enreixat és amb llangardaix. El pis superior, més modificat, té sis obertures dels s. XVI i posteriors. Damunt del portal, un escut en alt relleu de factura gòtic- tardana té representats dos àngels vestits de monjos que sostenen un arbre arrelat, conjunt ornat amb mitra i bàcul. La coberta és a una vessant. L'interior ha estat molt adaptat per a un ús posterior i conserva molt poc de la disposició original.</p> 08079-87 Nucli urbà. Plaça del Monestir, 2 <p>Aquesta construcció, erigida per acollir-hi diferents dependències abacials, fou aixecada en temps de l'abat Berenguer de Riudeperes (mort el 1329). D'aquí la representació del seu escut sobre el portal. Avui aquest edifici fa de façana a la plaça del monestir (abans plaça de la mongia) oberta arran de l'enderrocament de les cases que tancaven el pas de les cases on vivien alguns monjos i més tard treballadors i guardians del monestir. A la dècada dels seixanta -setanta, el conjunt fou restaurat donant-li l'aspecte que presenta avui. L'interior de l'edifici conserva alguns arcs apuntats. L'obra original ha estat molt modificada.</p> 41.8690700,2.1125900 426356 4635620 08079 L'Estany Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52886-foto-08079-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52886-foto-08079-87-2.jpg Legal Modern|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós BCIN National Monument Record Religiós i/o funerari 2019-12-18 00:00:00 Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla 94|85 45 1.1 1781 42 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
52894 Torre campanar de l'església de Santa Maria de l'Estany https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-campanar-de-lesglesia-de-santa-maria-de-lestany XIV-XVII <p>Estructura de considerables dimensions, dibuixa una planta rectangular que s'aixeca sobre el cimbori octogonal de la nau de l'església. La part superior presenta quatre senzilles i estretes obertures de forma allargada i rematades amb arc de mig punt. La coberta és de teula àrab resolta a quatre vessants.</p> 08079-95 Nucli urbà. Carrer Verdaguer, 2 <p>L'obra actual data de l'any 1684 moment en què es portà a terme una reforma de l'obra original del campanar, datada en el segle XIV, i que quedà molt afectada com a conseqüència del terratrèmol del segle XV. Es coneix molt bé l'impacte que hi va tenir el terratrèmol de 1448: de resultes d'ell moltes dependències restaren greument afectades, el campanar que s'aixecava sobre el creuer va caure i va fer malbé la volta de la nau, que es va haver de refer. A més, un monjo morí víctima dels enderrocs.</p> 41.8693400,2.1125000 426349 4635650 1684 08079 L'Estany Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52894-foto-08079-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52894-foto-08079-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52894-foto-08079-95-3.jpg Legal Modern|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós BCIN National Monument Record Religiós i/o funerari 2019-12-18 00:00:00 Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla 94|85 45 1.1 1781 42 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
53016 Jaciment de la Casa de Cultura https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-casa-de-cultura IIdC - XVI <p>S'ha realitzat un sondeig informatiu. Les dades arqueològiques obtingudes han aportat informació sobre l'evolució històrica de l'edifici i de l'indret. A la part interior es documenta el parament de carreus de pedra de l'estructura originària del monestir, datat al segle XII. L'estudi del parament del mur permet constatar les successives reformes i transformacions que aquest edifici experimentà al llarg del temps. Pel que fa a la seqüència arqueològica en destaca la presència de materials d'època romana localitzats als estrats inferiors del sondeig informatiu. Materials que posen de manifest l'ocupació de l'indret, ja des d'aquest període històric.</p> 08079-217 Nucli urbà. Plaça del Monestir, 4 41.8690000,2.1121300 426318 4635613 08079 L'Estany Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/53016-foto-08079-217-1.jpg Legal i física Medieval|Modern Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Sense ús BCIN National Monument Record Religiós i/o funerari 2019-12-18 00:00:00 Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla Resultats de la intervenció arqueològica realitzada amb caràcter informatiu de les perspectives arqueològiques que presenta el subsòl de l'edifici que ocupa la Casa de Cultura. La Intervenció arqueològica es va realitzar l'any 2014 sota la direcció tècnica de l'arqueòleg Daniel Guitierrez 85|94 1754 1.4 1781 42 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
80552 Torre de Vilaclara https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-vilaclara Caldria consolidar i netejar els murs que queden de gran potència. <p>Torre de planta octagonal (8 costats), de 5,20 m d'amplada. Cada costat fa 1,40 m i quatre d'ells estan sencers. La seva cronologia és indefinida. Està feta amb carreus poc treballats relligats amb fang, tot i que en algun indret es va fer servir el morter de calç. Havia tingut dos pisos (es veuen els assentaments de les bigues que delimitaven el pis). Al pis superior es conserven 4 petites finestres espitllerades. El conjunt està arrebossat amb ciment per dins i sobretot per la part de fora. Podria haver tingut una porta a la banda de llevant. Al voltant hi ha rajoles rectangulars i planes escampades arreu.</p> 08138-160 Al nord-oest de la vila. Trencant direcció Solà de la vila. Camí no asfaltat. <p>La cronologia d'aquesta torre és indefinida.</p> 41.8201239,2.0580754 421773 4630233 08138 Moià Fàcil Dolent Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2019-12-20 00:00:00 Cristina Casinos S'ignora la funcionalitat que podria haver tingut, així com la cronologia.També se l'anomena la Caseta Blanca. 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
79923 El Saiol https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-saiol <p>AD (1981); Gran Geografia comarcal de Catalunya. Bages, el Berguedà i el Solsonès. Vol. II. El Moianès pàg. 167-185. Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya (1990); Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya. ' Els castells i els monuments d'arquitectura militar de Catalunya '. Departament de Cultura. Barcelona. Generalitat de Catalunya. Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2007); www. cultura.gencat.net/cpc Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Ubals i Picanyol, D (2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 139-140. Moià.</p> XVI <p>Edifici de tres pisos i portal clivellat amb torre central de planta quadrada de quatre pisos i teulada a quatre vessants, encarat a llevant. El parament presenta diverses obertures en les que es pot observar un bon treball escultòric. L'accés a l'edifici es fa per un arc de mig punt de grans dovelles de pedra. Destaca del conjunt una torre central quadrada coberta a quatre vessants en la seva part central damunt de l'eix de l'arc abans esmentat. Al costat sud hi ha una altra torre més petita, també quadrada. La coberta del mas és de teula a una vessant.</p> 08138-36 Casc Urbà - c. Mn. Josep Passerissa amb c. del Saiol <p>La primera notícia del mas es troba en la donació d'un alou que el comte de Barcelona fa a Guillem Bellit pels serveis que el seu pare havia fet al comte. Entre aquestes terres hi havia un bosc anomenat Condal, i un mas anomenat Clos Ramió. Fins al segle XVI s'anomenava mas Comdal. Arran del matrimoni entre Tomassa Comelles (pubilla del mas) i Miquel Saiol (procedent del mas Saiol de Marfà) el mas passà a dir-se Saiol Comdal i amb el temps només Saiol. El 1819 el darrer hereu (Joaquim Saiol) el va vendre a la Comunitat de Preveres de Moià per 7,600 lliures, amb l'objectiu d'engrandir les finques que tenia al Vallès. Va tenir masovers fins a la dècada de 1970. Posteriorment va esdevenir una segona residència i una casa de colònies.</p> 41.8051800,2.0955600 424868 4628541 08138 Moià Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79923-foto-08138-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79923-foto-08138-36-2.jpg Legal Gòtic|Modern|Renaixement|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Lúdic BCIN National Monument Record Domèstic 2019-12-30 00:00:00 Cristina Casinos Esta bastant reconstruïda. A l'inventari el Patrimoni Arquitectònic de Catalunya informa que aquest bé té la protecció BCIN pel Decret de disposició del 22/04/1949, BOE 5/05/1949. 93|94|95|85 45 1.1 1772 42 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
79925 La Torre de Casanova https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torre-de-casanova <p>Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Hernández i Herrero, G (2008); Resposta de petició R/N: 421K 102 GH/tt. Direcció General de Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Ubals i Picanyol, D (2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 151. Moià. Vila i Comaposada, MA (1980); La Casa rural a Catalunya. Cases aïllades i cases de poble. Ed. 62. 1ª ed. Barcelona. Rodríguez Lara, J. L. (2009): Aproximació a la toponímia del Moianes. Barcelona: Dalmau.</p> XVI-XVIII <p>Masia rural de planta rectangular amb tres pisos més golfes encarada a migdia. Coberta a dues aigües amb ràfec d'una filada de lloses. El portal d'accés a la masia és d'estil clàssic amb una motllura simple a l'interior i a la clau de l'arc rebaixat hi ha l'any 1812 inscrit. La façana encarada a migdia té deu finestres de les quals quatre tenen arc de descàrrega i algunes estan realitzades amb pedra gres vermella. Annexat a la façana de ponent hi ha un edifici de tres pisos realitzat amb maçoneria on s'accedeix des del barri a una quadra, d'uns 10 x 4 m, amb el sostre amb volta de canó molt bé conservada, paviment de lloses de pedra gres i un abeurador de fusta (10 x 1 x 1,3 m) encara amb els menjadors del bestiar. Pel nord d'aquest s'accedeix a una sala de grans dimensions dividida en dos per un passadís enllosat d'uns 13,5 x 2,70 m on es conserva pràcticament tota l'estructura de l'embigat quadrejat i gran part de la teulada formada per encanyissat i teules tot i que la banda est de la teulada interior ha estat reconstruïda amb maons. Es pot observat l'embigat d'un segon pis en el que probablement es guardava el gra o la palla. El pis terra estava destinat al bestiar. L'interior de la sala conserva 9 columnes d'obra mixta (pedra i maó i morter de calç) que distribueixen la gran sala en sis compartiments rectangulars. La porta de sortida, passant per una petita habitació destinada a conills (modern) és per la façana de ponent. Conserva el barri pavimentat amb parament de pedra. L'accés principal a la masia es realitzava per una portalada de fusta amb teulada a dues vessants sense ràfec. A continuació de la portalada i inclosos en el barri hi ha dos coberts que encara conserven la seva estructura original amb l'embigat de fusta i les portes. Al sud-oest del pati hi ha una torre de defensa, d'uns aproximadament 15 m d'alçada, de planta quadrada, amb parament de pedra i coberta de teula a quatre vessants. La torre té dues portes d'accés al seu interior. La situada al sud, una porta dovellada amb arc de punt rodó on s'observa un escut amb crismó i l'any 1575. En tot l'arc es poden observar grafits amb pintura vermella on es poden llegir les dates. de la guerra civil, 1936 i de la postguerra, 1941, 1942. Cal esmentar uns grafits incisos que representen crismons en els muntants interiors de la porta, molt probablement contemporanis a l'edifici. La segona porta cap a ponent està situada a 1, 60 m aproximadament del terra i li dona accés una escala de pedra estreta sense barana. L'accés està tancat. Encara en resta un cobert-porxo annexat a la façana nord de la torre de defensa. Es conserva una de les dues columnes de gres vermell i la teulada sense ràfec. Fora murs del conjunt descrit i a pocs metres seguint una era que aprofita la pedra calcària de l'estrat geològic com a paviment, hi ha una pallissa de grans dimensions amb teulada a dues vessants sense ràfec vers l'oest que conserva tota l'estructura d'embigat recolzat amb biga perfilada i les parets de tovot. La sala esta dividida per columnes de maó de base quadrada i l'accés es fa per una gran amb llinda de fusta i muntants de pedra regulars. La porta conserva part de les estructures de fusta.</p> 08138-38 A l'est de la vila de Moià. Km 20-21 Ctra. N-141-c direcció a Vic. <p>Anomenat antigament mas Cladelles, fou comprat el 1460, juntament amb el seu molí (actual molí d'en Pujol) per la família Casanova de Sant Cugat de Gavadons. Fou refet totalment el 1573 i novament el 1813. Procedent d'aquesta família és Rafael Casanova i Comes, darrer conseller en cap i heroi del setge de Barcelona de 1714 (Moià, 1660-Sant Boi de Llobregat, 1743).</p> 41.8190100,2.1369900 428325 4630041 1573 08138 Moià Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79925-foto-08138-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79925-foto-08138-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79925-foto-08138-38-3.jpg Legal Renaixement|Barroc|Modern Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Sense ús BCIN National Monument Record Domèstic 2019-12-30 00:00:00 Cristina Casinos A l'interior de la masia hi ha un forn de pa creat per Bernat de Planella l'any 1314. La reforma realitzada l'any 1813 és la que li va donar l'aspecte que té en l'actualitat. En aquest mas va viure un germà del conseller en cap Rafel Casanova i degut a això també se l'anomena Torre d'en Rafael Casanova; però el nom popular és Torre Casanova. Les UTM de la pallissa: x: 428357; y: 4630241 de la torre de defensa: x: 428407; y: 4630240. A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominada: Torre d'en Rafael Casanova. 95|96|94 46 1.2 1772 42 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
79977 Castell de Rodors https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-rodors <p>AD (1981); Gran Geografia comarcal de Catalunya. Bages, el Berguedà i el Solsonès. Vol. II. El Moianès pàg. 167-185. Dalmau, Rafael (1976); Els Castells Catalans. V. pàg. 667-681. Barcelona. Generalitat de Catalunya, Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Hernández i Herrero, G (2008); Resposta de petició R/N: 421K102GH/tt. Direcció General de Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> X Caldria fer una neteja de l'indret ja que està totalment tapat per la vegetació. <p>Restes d'edifici fortificat enderrocat del que només en queda un parament d'uns 7 m aproximadament dempeus. Totes les pedres de la construcció van ser venudes però encara en resten unes quantes que permeten, més o menys, observar la dimensió de l'antiga construcció. Prospectant el terreny es poden observar fragments ceràmics amb i sense decoració i forma dels segles XVII-XVIII, sobretot de plats i bols, algun fragment de vidre, frontisses de portes de ferro molt rovellat, fragments de teula, de rajola de ceràmica decorada amb les quatre barres digitals.</p> 08138-90 Al nord de la vila. C-59 segon trencant a mà esquerra després de Montví de Baix. <p>El castell està ja documentat al s. X com a ' Castro Rossedores '. Apareix també en la venda d'un alou el juny de 986 pel comte Borrell a Adroarius i muller i consta com un dels límits el terreny 'terminio de Rosedores'. La zona nord-oest del municipi de Moià va formar, durant segles, una jurisdicció pròpia que principalment va estar sotmesa al castell de Rodors que, del domini directe del rei (s. XIII) va passar a ser regit pels castlans de Clarà. Al s. XIII hi tenia drets la família Talamanca-Sta. Coloma. Molt aviat el castell va passar al domini directe reial i va ser regit pels castlans de Clarà. Des de l'any 1381 i fins el s. XVII va ser propietat de la família Planella i posteriorment va formar un terme autònom governat pel sotsveguer del Moianès. Al s. XVII San Feliu de Rodors també pertanyia al ' Sr. Rey' figurant en la Sotsvegueria de Moià i de la mateixa vegueria de Barcelona. Durant els anys 1714 i l'any 1840 va formar un batllia pròpia anomenada de Les Tres Quadres o la Batllia Forana junt amb Ferrerons i Sant Pere de Marfà. Va resultar un dolent amagatall de joies que pertanyien a la verge (Santuari del Remei de Caldes de Montbui) l'any 1809 davant dels francesos. L'any 1845 Rodors i Ferrerons es van fusionar amb Moià. El castell va subsistir com a masia fins l'any 1960 any en el que va ser venut al mateix temps que els seus blocs de pedra que van ser utilitzats per a construccions noves.</p> 41.8396700,2.0838800 423939 4632381 08138 Moià Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79977-foto-08138-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79977-foto-08138-90-3.jpg Legal Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús BCIN National Monument Record Defensa 2019-12-30 00:00:00 Cristina Casinos Està totalment en runes i la majoria dels blocs de pedra van ser venuts als anys 60. Està cobert de vegetació que impedeix la legibilitat general de les restes. 85 1754 1.4 1771 42 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
80049 Escut de Moià https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-moia <p>Casallarch, R (1984) ; Moià, sis-cents anys de carreratge. Moià. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Hernández i Herrero, G (2008); Resposta a la petició R/N: 421K102GH/tt. Direcció General de Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Tarter i Fonts, R (2005); ' 1000 anys de Història de Moià '. Curs de Formació de Monitors. Patronat de Museus de Moià. Gener-Març. Serra i Coma, R (1991); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> XVII-XVIII <p>Escut de Moià que apareix a banda i banda del carrer de Rafael Casanova a la part de darrere de l'església parroquial de Santa Maria i al seu voltant en els angles de l'estructura de l'església a uns 3 m aproximadament del paviment. L'escut de Moià amb el dineret enmig és sostingut per dos personatges de llarga cabellera i culminat per una corona sota la qual hi ha el rostre d'un àngel. Proper a un dels escuts es troba una pedra on s'hi ha treballat de forma exempta una decoració floral. Aquestes ornamentacions van ser fetes paral·lelament a la construcció de l'església parroquial, és per això que la seva datació deu ser entre 1670 i 1730, sent més probable aquesta darrera.</p> 08138-140 Casc Urbà - c. de Rafael Casanova i als angles de Santa Maria, Pl. Major. <p>L'escut de Moià és igual que el de Barcelona però amb un 'croat de plata' al mig que simbolitza la compra dels moianesos amb els seus propis diners del privilegi de carreratge, de ser carrer de Barcelona (1384) amb tots els deures i privilegis que això suposava. El senyor Valls, conseller a Barcelona, designa el privilegi i posa l'escut de la ciutat comtal a Moià. A l'església de Santa Maria apareix a tot arreu, a la façana principal, a la lateral en repetits angles, a la rosassa. L'escut més antic que hi ha amb la moneda és del s. XV.</p> 41.8126500,2.0969200 424990 4629369 1677 08138 Moià Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80049-foto-08138-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80049-foto-08138-140-3.jpg Legal Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental BCIN National Monument Record Commemoratiu 2019-12-30 00:00:00 Cristina Casinos A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominat: Escut de Moià-Ornamentacions del carrer del Pont. 94 47 1.3 1769 42 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
80055 Creu de terme de la capella del Remei https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-de-la-capella-del-remei <p>Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Hernández i Herrero, G (2008); Resposta de petició R/N: 421K102GH/tt. Direcció General de Patrimoni de Cultura. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> XVI <p>Creu de terme en pedra bastant reconstruïda, per la cara oest hi ha modelat en el centre un Crist en la creu i a la de l'est la Verge amb el nen als seus braços. Ambdues imatges són de factura molt tosca. La creu intervinguda modernament i amb poc criteris de restauració degut a l'ús del ciment entre d'altres, es troba sobre un pedestal de pedra amb quatre esglaons. La base és quadrada bastant erosionada per les arestes. El fust és octogonal i el capitell doble sense cap decoració; sembla, junt amb el fust, de factura més moderna. En el lateral sud de la base de la creu hi ha inscrit a mà: ' reconstruït LLU-GRA/2003 ' també hi ha una placa en marbre blanc on es pot llegir: ' Reconstruït per Lluís Graners/LLU-GR 2003 '.</p> 08138-146 Casc urbà - c. Rafael Casanova davant núm. 13 <p>Antigament estava situada des de l'any 1578 enfront de la capella del Remei, al sud de la població al costat de l'actual cementiri. Les despeses van ser pagades per un senyor del Saiol. L'any 1977 va ser traslladada al costat de l'església parroquial Santa Maria a la plaça Major del poble on es troba actualment. La causa del seu trasllat va ser per evitar un possible robatori, ja que es trobava lluny del centre de la vila i assegurar la seva pervivència.</p> 41.8260700,2.0923000 424622 4630863 08138 Moià Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80055-foto-08138-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80055-foto-08138-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80055-foto-08138-146-3.jpg Legal Modern|Renaixement|Gòtic Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Ornamental BCIN National Monument Record Religiós i/o funerari 2019-12-30 00:00:00 Cristina Casinos Hi ha reintegracions volumètriques modernes fetes amb ciment. A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominada: Creu de Terme de la capella del Remei, Creu del Remei. 94|95|93 47 1.3 1781 42 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
80200 Escut de Moià de la font Vella https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-moia-de-la-font-vella <p>Hernández i Herrero, G (2008); Resposta de petició R/N: 421K 102 GH/tt. Direcció General de Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> XVII <p>Escut en gres que identifica la vila de Moià. Està situat enmig del mur-cisterna de la font Vella o de la Crespiera, a uns tres metres de l'abeurador de la font. L'escut no conté el dineret central.</p> 08138-292 Casc Urbà - Font Vella-Plaça de Vila-Daví 41.8119200,2.0993800 425193 4629286 08138 Moià Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80200-foto-08138-292-1.jpg Legal Renaixement Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Ornamental BCIN National Monument Record Commemoratiu 2019-12-30 00:00:00 Cristina Casinos 95 47 1.3 1769 42 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
80943 Cal Serni https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-serni-0 -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. XX Edifici d'habitatges de planta gairebé quadrada i organitzat en alçat en planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules formant dues vessants amb el carener situat en paral·lel a la façana principal. Tot l'edifici presenta un tractaments de façanes idèntic amb una zona de sòcol on es mostra un paredat comú amb pedra vista, cantoneres de grans carreus de pedra escairada, i a la resta de superfície es disposa d'un revestiment a base d'un arrebossat simple i pintat de color siena. Pel que fa a les obertures, la façana principal presenta una organització simètrica, amb tres eixos verticals d'obertures de diferents característiques. Així, a la planta baixa, el portal d'accés a l'interior està flanquejat per dues finestres rematades amb arc escarser igual que la del portal. Les finestres no tenen emmarcaments remarcables però el portal disposa de brancals i llinda realitzats amb carreus de pedra escairada. El primer pis disposa d'un balcó central amb una finestra a cada costat. La llosa del balcó és, probablement, de pedra artificial, amb una barana de barrots verticals simples decorats amb reganyols a la zona de sòcol i sota el passamà. Les llindes de les tres obertures són rectes i els emmarcaments no disposen d'elements decoratius. Al segon pis es disposen tres petites finestres, senzilles i sense emmarcaments remarcables. La façana lateral disposa d'un accés a un petit pati on es localitza un porxo tancat, talment com si es tractés d'una tribuna, amb una coberta plana amb accés des d'una obertura del primer pis. La terrassa del porxo té una barana de ferro senzilla. A més de la porta de sortida a la terrassa, en aquest nivell es disposen dues finestres, una a cada costat de la porta. Cap obertura té emmarcaments remarcables i les llindes són rectes. La segona planta disposa de tres obertures situades en l'eix de les del pis inferior. Dues d'elles son balcons ampitadors emmarcats dins de dues grans arcades de mig punt simulant una galeria; disposen de barana de ferro de disseny senzill, amb barrots verticals simples i passamà de perfil metàl·lic. A l'altre extrem de la façana es localitza una senzilla finestra sense cap element a destacar. 08128-9 carretera de Sabadell, 8. Cal Serni sembla un edifici bastit entre finals del segle XIX i inicis del XX, coincidint amb la construcció de la carretera de Sabadell a Prats; infraestructura viària que va ser determinant per afavorir el creixement del poble, i la construcció de nous edificis a redós de la carretera. Cal Serni és conegut per haver acollit un negoci familiar de servei de transport, sobretot de mercaderies, per carretera amb vehicles. Dels mitjans del segle XX, sobretot a partir dels anys 40, es conserven diverses fotografies de Cal Serni o dels vehicles, i en les que es poden veure alguns dels cotxes i sobretot camions que havia tingut l'empresa. Alguns dels tipus de serveis que es poden observar en les imatges publicades són des de transport de pals de fusta d'explotacions forestals, materials de pedra de les pedreres del municipi, entre altres. Cal Serni també havia estat un hostal. 41.7589600,2.0113900 417817 4623487 08128 Monistrol de Calders Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80943-foto-08128-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80943-foto-08128-9-3.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2019-12-31 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Aquest edifici correspon a Cal Serni nou, a poca distància hi ha Cal Serni vell, de la mateixa família; la construcció de la carretera comportà l'afectació de la propietat de Cal Serni, propiciant la construcció d'aquest edifici, passant també a ser anomenat Cal Serni. 119 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
80952 El Pla https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pla-4 -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. XVII? es troba en avançat estat d'enderroc. Les restes del mas el Pla són escasses, bàsicament uns trams de mur de poca alçada, formats per carreus desbastats de mides diverses, la majoria més aviat allargats, junt alguns blocs també desbastats de mides més grans. L'espai que ocuparia la planta del mas es troba força cobert de vegetació que amaga part les restes conservades. L'indret on està ubicat és un punt lleugerament elevat, vers el sud-oest del mas el Bosc, en una zona en la que el bosc ha anat ocupant terreny. 08128-18 a la zona oest del terme municipal, entre els masos Mussarra i el Bosc. El mas el Pla formava part del mas el Bosc, constant documentat almenys al segle XVIII; concretament al 1732 el mas Alzina, el mas el Pla i el mas Pujol eren possessions del Bosc. En la bibliografia es dóna notícia que al mateix segle XVIII el mas el Pla es trobava deshabitat. 41.7516700,1.9954800 416485 4622693 08128 Monistrol de Calders Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80952-foto-08128-18-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2019-12-31 00:00:00 Sara Simon Vilardaga El mas s'ubica a la Serra del Pla.Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. 119 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
80953 Pumanyà https://patrimonicultural.diba.cat/element/pumanya -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. XI-XIX es troba en procés d'enderroc. Les restes del mas de Pumanyà ocupen una àrea entorn als 300 metres quadrats, la intervenció arqueològica realitzada a l'indret va permetre descobrir i documentar gran part del perímetre de les estructures principals així com de les estances i compartimentacions interior, tot i això l'observació del terreny permet observar traces que poden indicar l'existència d'altres restes que suposarien l'ocupació d'una superfície més extensa. A grans trets, s'observa una edifici principal, de planta rectangular amb un alçat conservat dels seus murs molt divers, en alguns extrems es conserva fins a l'alçada de la planta primera i en altres parts es troba força enrunat. Gran part d'aquesta estructura està bastida amb murs de pedra formats per carreus força regulars, formant filades més o menys uniformes, amb blocs molt més ben tallats i escairats a les cantoneres; no es un parament uniforme en tot el conjunt, ja que hi ha parts que mostren un acabat més irregular. Adossat a la façana de llevant, prop de l'angle sud-est, es conserva l'estructura exterior del que era el cos del forn de pa. Tot i que les estructures i sobretot els espais interiors encara es troben en gran part cobertes per enderroc i sediment, s'identifiquen diverses compartimentacions interiors en base a murs de pedra, també és visible l'estructura del primer tram de l'escala de pedra d'accés al pis superior, així com l'arrencament de volta en alguns espais que devien disposar d'aquest tipus de coberta. Algunes estances van poder ser excavades fins a nivell de paviment, deixant al descobert algunes obertures de porta amb muntants i marxapeus de carreus de pedra i paviment de roca natural més o menys regularitzada. Més a l'extrem de ponent del conjunt, trobem un volum d'edifici de planta rectangular, sembla que només de nivell de planta baixa; probablement corresponent a una estança destinada al bestiar o magatzem. Les restes del mas estan bastides damunt d'un turonet rocós, amb una paret de roca amb un tall més abrupte pel costat més sud i una mica més suau pels extrems est i oest, tot adaptant-se a la morfologia del turó i als afloraments de roca. La tipologia i configuració constructiva del conjunt, mostrant una estructura força tancada, ressaltat per la situació i característiques del terreny on està emplaçat, li atorguen una configuració que pot mostrar certes característiques similars a la tipologia de casa forta. 08128-19 a la zona nord-est del terme municipal, damunt d'un turó al nord del torrent de Colljovà. Les primeres notícies documentals de l'existència del mas daten del segle XI; sense que s'hagi conclòs l'excavació del mas i, per tant, sense disposar de totes les dades que pugui proporcionar la recerca arqueològica, es creu que la bona ubicació del mas dalt d'un petit turó al capdamunt de la Serra de Pumanyà, amb bon control visual del territori, pot haver afavorit l'ocupació del lloc amb anterioritat. Aquesta hipòtesis es recolza amb les dades proporcionades en les campanyes d'excavació que han permès documentar l'existència d'uns murs, sota les estructures més recents, corresponents a una fase constructiva anterior i que a més, es relacionaven amb materials d'origen ibèric. A grans trets, es constata l'ocupació del mas en període medieval dels segles XI-XV i en gran part del període modern fins, sembla, que el segle XIX. Documentalment, el mas Pumanyà consta en el Capbreu del Senyor de Talamanca de finals del segle XVI, en el que hi apareix referenciat com a límit de les possessions que Pere Païssa i el seu fill Joan, del mas Païssa, confessaven posseir (ACA, Capbreu del Senyor de Talamanca XLV, 1589-1590). Consta una menció documental del 1621 (Arxiu de Moià) en la que el mas Pumanyà es cita com a derruït. Posteriorment, trobem altres referències documentals en les que es cita el mas o els seus habitants, per exemple al 1637 en un establiment en emfiteusi d'una terra erma de pertinença del mas Pumanyà o al 1646 en un arrendament, entre altres. Al segle XVII també consten referències la mas, molt sovint relacionat amb el veí mas de la Païssa; concretament al 1785, en l'inventari de béns del marit difunt de Maria, vídua de Francesc de Planell i Païssa, s'hi esmenta el mas i casa de la Païssa, la capella, la casa de Puigmanyà, el molí fariner, i una casa al carrer del Sastre (ACA, Notarials de Manresa, 1784). Posteriorment, al segle XVIII, la casa, mas i heretat denominat Puigmanyà, de Monistrol de Calders, figura anotat en els registres de la comptadoria d'Hipoteques de Manresa (Notari Pius Traserra, de Calders, 14 de gener del 1860); document en el que, com és habitual s'indiquen les afrontacions i les càrregues sobre la finca. També consta la referència a l'heretatge en testament de la finca per part de Salvador de Planell i Pahissa a favor del seu fill Vicenç, ambdós de Monistrol de Calders (Notari Francesc Vilarrúbia, de Moià, 23 de setembre del 1815), constant que la usufructuària morí el 22 d'octubre del 1861. 41.7688500,2.0326900 419600 4624565 08128 Monistrol de Calders Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80953-foto-08128-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80953-foto-08128-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80953-foto-08128-19-3.jpg Inexistent Modern|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Científic 2019-12-31 00:00:00 Sara Simon Vilardaga A l'estiu del 2016 es va dur a terme un Camp d'Arqueologia al jaciment de Pumanyà, l'excavació arqueològica va estar dirigida per l'arqueòleg Òscar Trullàs de l'empresa Arqueòlegs.cat SL; campanya en la qual hi van participar una quinzena de voluntaris del municipi i poblacions veïnes. Les campanyes d'excavació arqueològica van ser promogudes per l'Ajuntament de Monistrol de Calders.Els treballs van suposar l'eliminació d'enderroc de diferents estances, documentació de la seqüència estratigrafia dels espais en els que s'actuà, permetent aportar noves dades de les restes d'aquest antic mas medieval (segles XI – XV) amb possibles anteriors. Els objectius inicials per la primera campanya es van centrar en delimitar l'abast del jaciment, aportar una primera aproximació cronològica i identificació de les diferents fases constructives. 94|119|85 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
80954 El Rossinyol https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-rossinyol -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -FERRER I ALÒS, Ll. (1996): Masies i cases senyorials del Bages. Manresa: Fundació Caixa de Manresa; Angle Editorial. -GAVÍN, Josep M. (1979): 'Bages 5', a Inventari d'esglésies. Barcelona: Artestudi Edicions i Arxiu Gavín. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. XV-XIX Es tracta d'un gran casalot compost per diversos volums que s'han anat construint al llarg del temps al voltant d'un cos principal més antic. Aquest cos principal, de planta rectangular, s'organitza en alçat en planta baixa i dos pisos, amb una coberta de teules a dues vessants amb el carener orientat transversalment respecte l'actual façana principal. Al conjunt s'hi accedeix a través de dos portals, instal·lats en una tanca perimetral existent al costat de tramuntana; el portal principal està situat al mur nord de la tanca i al costat de l'estructura d'una petita capella, de la qual un dels murs serveix com a part del mur de la tanca perimetral. Dit portal disposa d'una gran llinda monolítica de pedra muntada damunt uns brancals realitzats amb grans carreus. A través del portal s'accedeix a un pati presidit per l'actual façana principal de la casa; en aquest clos hi ha un banc de pedra que aprofita una llinda monolítica amb la data 1708 incisa. Els paraments d'aquesta façana principal, orientada al nord, estan fets a base de carreus de pedra irregulars disposats formant un paredat comú i s'observen, però, tirades de cantoneres embotides en els murs, la qual cosa denota l'existència d'ampliacions d'una construcció preexistent. A la planta baixa es disposen tres portals de diferent estructura; el primer d'ells és adovellat i en forma d'arc de mig punt que carrega damunt uns brancals de grans carreus ben tallats i escairats; el segon, amb la llinda monolítica muntada damunt uns brancals de grans carreus; el tercer portal és més senzill i disposa d'una llinda de fusta damunt brancals de carreus irregulars. Entre aquest dos darrers portals es localitza una quarta obertura que no està situada arran de terra, sinó lleugerament més elevada, està rematada per un arc escarser amb dovelles de de pedres desbastades; aquesta obertura obra a un petit espai cobert per una volta rebaixada de pedra que es devia tractar d'un antic punt de càrrega i descàrrega del celler i/o de les tines, conservant-se encara al seu interior elements visibles com una tina o una premsa. Pel que fa a les obertures dels nivells de planta primera i segona, presenten quatre eixos verticals d'obertures amb les mateixes característiques: finestres amb ampit motllurat que sobresurt lleugerament de la línia de façana, brancals de grans carreus de pedra i llindes monolítiques. Altres finestres de les mateixes característiques, però més petites, completen les obertures d'aquesta façana. A la façana posterior, la sud, s'observa també que el volum principal compta amb dos cossos laterals adossats, part dels quals al nivell de planta primera s'han condicionat com a terrasses de moderna factura; al costat nord-oest hi ha l'estructura d'un pou d'aigua amb accés des de la terrassa. La façana està revestida amb un arrebossat simple, presenta diverses obertures de diferent estructura, balcons ampitadors, finestres goticitzants, grans arcs de mig punt, etc.. 08128-20 a l'extrem sud del terme municipal. La masia el Rossinyol mostra diverses fases constructives que assenyalen una dilatada evolució arquitectònica que ocupa un ampli ventall cronològic, des d'època medieval fins actuacions contemporànies. La fisonomia actual es correspon sobretot a les important obres de reforma i ampliació realitzades al llarg del segle XVIII (coincidint amb un període d'augment de població i desenvolupament agrari, entre altres), fet que es constata amb l'existència d'algunes llindes amb dates incises del segle XVIII, i les obres del segle XIX, com la construcció del mur de tancament del pati, la capella i el pavimentat de l'era. Els orígens del mas es remunten a l'època medieval, període del qual és probable que es conservin restes en part de les estructures de la casa, especialment a la zona de planta baixa. D'aquest període consta la referència publicada que cita a un Feliu de Rossinyol com a testimoni en una escriptura de venda del 1444. En els fogatges de 1497 i 1553 consten referenciats Bartomeu Rossinyol i Pere Rossinyol, respectivament, que testimonien l'existència i ocupació del mas. En la bibliografia (PERARNAU; PIÑERO: 1993,75) es fa menció a que al 1614 es realitza alguna actuació de reforma. Documentalment l'indret del Rossinyol, el seu termenal, i el llinatge apareixen citats en diversos documents, especialment en època moderna. Al segle XVIII la família propietària perdria el nom del llinatge, passant al cognom Gamissans, en unir-se a aquesta família per núpcies de la pubilla, passant a portar els cognoms Gamisans Rossinyol. Aquesta família és coneguda per la figura del monjo de Montserrat, Gregori Estrada Gamissans, qui fou un gran musicòleg, i del qual s'ha escrit que va passar la infància al mas. Als anys 30 del segle XX, el mas va ser comprat per Fèlix Escales, director d'una entitat bancària i qui fou nomenat president de la Generalitat a l'octubre del 1934, arran de l'empresonament del govern republicà del 1934. Sembla que es deu a aquest personatge l'existència i conservació de la interessant biblioteca. El mas el Rossinyol fou confiscat durant el 1936 pel govern municipal revolucionari de Monistrol de Calders. La família recuperà el mas l'any 1939. Pels volts dels anys 80 del segle XX el mas canviaria novament de mans. 41.7307800,2.0149900 418080 4620354 08128 Monistrol de Calders Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80954-foto-08128-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80954-foto-08128-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80954-foto-08128-20-3.jpg Inexistent Modern|Barroc|Contemporani|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2019-12-31 00:00:00 Sara Simon Vilardaga En una llinda de la zona alta d'aquest frontal sud es pot llegir la data de 1797. Davant i als peus de la façana posterior, trobem una estructura baixa, d'un sol nivell de planta, de moderna construcció, on en una llinda es pot llegir la data de 1788. Sembla que en els interiors hi havia els estables, el celler i tines a la planta baixa, i estances destinades a habitatge a la planta primera; també més modernament la planta sota coberta, les golfes s'habilitaren com espai residencial. La casa principal és d'ús de residència dels propietaris i la part més de llevant dels masovers. Sembla que l'estructura principal es conserva en bon estat, mantenint elements com forjats, pintures, etc., de l'època d'esplendor del mas. La diversitat d'elements arquitectònics, de materials constructius i d'acabats, així com l'existència volums i estructures que es sobreposen o adossen a altres volums anteriors, constaten que és el resultat de diferents fases constructives. El conjunt compta amb altres estructures i elements propis d'una gran masia, com un paller, magatzems, corts, entre altres. Destacar que l'era, de dimensions considerables, queda emplaçada davant de la casa, entre el mur de tanca del costat de tramuntana i el paller, situat una metres més al nord; aquesta conserva el paviment enrajolat.En la bibliografia es referencia l'existència d'una completa i ben conservada biblioteca. 94|96|98|119|85 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
80962 Fàbrica Nova https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-nova-0 -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. XX Nau d'una antiga fàbrica tèxtil, tot i que avui dia les seves façanes es troben totalment arrebossades i no és visible el parament dels seus murs, manté el volum de l'antiga fàbrica junt amb l'ampliació que s'hi va fer a mitjans del segle XX. Es tracta d'un edifici de planta rectangular, d'un únic nivell de planta, amb coberta a dos vessants amb el carener en el sentit de l'eix longitudinal de l'edifici. Tot i que actualment la superfície exterior dels murs compten amb un revestiment senzill, les fotografies antigues ens permeten indicar que l'estrcutura és de murs de paredat comú, en els que hi havia els grans finestrals amb llindes en arc molt rebaixat, típics de les naus fabrils; aquestes obertures avui dia es troben modificades i en part tapiades conformant finestres de mides més petites. L'interior era una única nau oberta, sembla que en el darrer període amb un envà de compartimentació; consta que conserva l'encavallada de fusta del sostre. A l'extrem sud, la façana conserva l'estructura del portal d'accés, situat al centre del frontal, per bé que amb la superfície de les parets arrebossada, cosa que no permet veure els materials constructius; damunt el portal i just per sota de l'eix del carener, conserva tapiada una obertura circular. 08128-28 a la urbanització Masia Solà, sota la font dels Enamorats. A inicis del segle XX Monistrol de Calders comptava amb les dues fàbriques tèxtils de l'industrial Clarassó, una situada dins el nucli, al carrer de la Vinya, i l'altra, a la Colònia Clarassó, a peu del riu i de la carretera que comunica amb Calders. Aquesta fàbrica va sorgir com a iniciativa dels veïns de Monistrol, sembla que per contrarestar el monopoli industrial exercit pel Sr. Clarassó. Els inicis de la Fàbrica de la Cooperativa es documenten l'any 1926, quan es va comprar el solar i es començà la construcció de l'edifici. Per la creació de la cooperativa s'empraren de model els estatuts d'una cooperativa del Masnou. El 1928 s'inicià l'activitat industrial. Es tractava d'una fàbrica que funcionava amb un motor elèctric i un sistema d'embarrat que feia funcionar els telers. La bibliografia recull que la cooperativa no era gaire rendible; l'any 1936 va entrar en decadència. Als anys 30, les instal·lacions es van llogar a l'empresa Cardona i Cia.; aquesta va ampliar l'edifici de la fàbrica uns metres per l'extrem nord. Finalment, es va vendre l'edifici a l'empresari barceloní Sr. Cardona. Més tard tornaria a canviar de propietari. Va continuar funcionant com a fàbrica tèxtil durants uns quants anys però en tancar definitivament es va reutilitzar l'espai per altres usos. 41.7586400,2.0148200 418102 4623448 08128 Monistrol de Calders Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80962-foto-08128-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80962-foto-08128-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80962-foto-08128-28-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu 2019-12-31 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Actualment és utilitzada com a aparcament de vehicles i magatzem. L'edifici també és conegut amb el nom de la Fàbrica de la Cooperativa; de fet, el nom antic era la fàbrica de la Cooperativa Industrial Monistrolenca. 119|98 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
80964 Mare de Déu del Roser del Bosc https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-del-roser-del-bosc -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GAVÍN, Josep M. (1979): 'Bages 5', a Inventari d'esglésies. Barcelona: Artestudi Edicions i Arxiu Gavín. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. XX Es tracta d'una capella d'una sola nau i planta rectangular amb un absis semicircular, realitzada a mitjans segle XX tot seguint com a model l'estil romànic. Segons diverses notícies documentals, alguns elements de la capella són autèntics i provenen d'antigues construccions. Els murs estan realitzats amb grans carreus de pedra disposants en filades a la façana principal i carreus més petits formant un paredat comú a la resta de murs incloent l'absis. La façana principal està rematada per un petit campanar d'espadanya, d'un sol ull, realitzat amb carreus de pedra ben escairats. També trobem un porxo davant la façana principal que s'allarga fins la casa formant un ample passadís cobert. Aquest porxo està suportat per dos grans pilars de pedra que suporten l'estructura de troncs de fusta i les teules corresponents. Els mus laterals estan decorats amb elements medievals, carreus amb inscripcions i un petit sarcòfag. El portal d'accés, de mig punt, és adovellat amb grans carreus de pedra que descansen en brancals també realitzats amb grans carreus de pedra. L'espai interior està cobert per un forjat de fusta seguint les vessants de la teulada, així com també la zona del absis. Destaca un gran arc de punta d'ametlla format per grans dovelles de pedra situat en l'espai de separació de la petita nau i el presbiteri. Destaca la decoració de pintures murals de la zona del absis tot seguint els preceptes i estil del romànic, és a dir, una zona inferior amb imitació de cortinatges, una zona intermèdia on hi ha representats diversos sants i una part superior, en aquest cas ocupats per les bigues del forjat. 08128-30 situada dins el recinte que delimita el mas el Bosc, al seu extrem nord. Capella construïda pels volts de l'any 1940, tot i que l'edifici està bastit seguint l'estil romànic. En la seva construcció s'empraren elements arquitectònics i materials de diferents èpoques (medieval i moderna) i estils artístics, entre els quals del romànic. 41.7539000,2.0012800 416970 4622935 08128 Monistrol de Calders Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80964-foto-08128-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80964-foto-08128-30-3.jpg Inexistent Neoclàssic Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2019-12-31 00:00:00 Sara Simon Vilardaga La paret interior de l'absis està decarada amb pintura mural al fresc, realitzades també a semblaça de l'estil romànic.La capella està situada al pla d'era que hi ha a la part posterior de la casa, quedant dins el recinte clos de la masia.Durant anys, pels volts de l'octubre, la capella va acollir un aplec en honor a la patrona de l'església, acte que era molt concorregut per gent de Monistrol de Calders i les contrades. 99 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
80972 Llinda de Ca la Bet https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-de-ca-la-bet -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. XVII Es tracta d'una llinda situada a la planta baixa, coronant la porta d'entrada a la casa, es correspon amb una peça rectangular monolítica amb l'angle inferior treballat al biaix. Compta amb la inscripció «AN 1673» i, al centre de la data, el dibuix gravat d'unes tisores obertes. La presència d'aquest objecte a la llinda porta a pensar que en aquesta casa havia hagut un sastre; de fet, a més del nom del carrer del sastre, on hi ha ubicada la casa, consta que antigament també s'anomenava així la casa. 08128-38 Carrer del Sastre, 11. La pròpia referència de la llinda porta a pensar que la casa pot ser originària de finals del segle XVII, tot i que en l'actualitat s'hi ha dut a terme una reforma important. 41.7590100,2.0106300 417754 4623493 08128 Monistrol de Calders Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80972-foto-08128-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80972-foto-08128-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80972-foto-08128-38-3.jpg Inexistent Popular|Barroc Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Estructural 2019-12-31 00:00:00 Sara Simon Vilardaga L'edifici també consta escrit com a Ca l'Avet. 119|96 47 1.3 42 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
81015 Cal Farràs https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-farras-1 -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. XVII-XX Edifici d'habitatges construït entre mitgeres i organitzat en alçat en planta baixa, dos pisos i coberta de teules a dues vessants amb el carener orientat en paral·lel a la façana principal. Presenta uns murs de paredat comú amb la zona dels baixos notablement transformada, sobretot en les obertures, ja que l'antic portal d'accés ha estat paredat i reconvertit en una finestra, i a l'eix central de la façana s'ha obert una senzilla porta d'accés a l'interior. L'antic portal, transformat en finestra, conserva els antics emmarcaments, uns brancals realitzats amb grans carreus de pedra ben tallada i escairada i una llinda monolítica on hi ha inscrita la data de '1690'. L'actual finestra, molt senzilla, està defensada per una reixa de ferro de perfils helicoïdals reblonats a tres travessers de disseny senzill. L'actual porta d'accés no té cap element destacable, a l'altre costat s'observa una petita finestra alta amb emmarcaments monolítics de carreus de pedra escairada. A primer pis presenta un balcó central, flanquejat per dues finestres, amb una llosa d'obra i una barana de ferro de disseny senzill. L'obertura que dona al balcó és molt senzilla i no té cap element destacable i molt probablement és el resultat d'una moderna intervenció; sí, però, són destacables les dues finestres que flanquegen el balcó que disposen de brancals de carreus de pedra ben tallada i amb el cantell motllurat que suporten una llinda monolítica també motllurada. Els ampits, motllurats, sobresurten lleugerament de la línia de façana. Al segon pis es disposen dues petites finestres situades una a cada extrem de la façana, amb emmarcaments de pedra ben tallada i escairada, i amb uns senzills ampits motllurats que sobresurten lleugerament de la línia de façana. 08128-81 c/ Fèlix Estrada Saladich, 19 L'edifici conserva en façana elements originaris de la seva construcció del finals del segle XVII, tot i que ha sofert modificacions considerables, com la transformació de l'antic portal en una finestra i l'obertura de nous registres, concretament la porta actual d'accés a l'interior, situada centrada a la façana a nivell de la planta baixa, i damunt una obertura que obra a un balcó amb voladís. Es tracta d'un edifici bastit en la primera fase de creixement important del poble que es produí al segle XVII a redós del camí de Calders, i que antigament conformaven part del carrer Nou i posteriorment, carrer Ferrer o Fèlix Estrada i Saladich, carrer Bon Aire, Carrer Sastre o Carrer Nou. 41.7596400,2.0125100 417911 4623561 08128 Monistrol de Calders Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81015-foto-08128-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81015-foto-08128-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81015-foto-08128-81-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2019-12-31 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 98|119|94 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
81016 Cal Cinto https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cinto-1 -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. XVIII-XX Edifici d'habitatges construït entre mitgeres i organitzat en alçat en planta baixa, dos pisos i coberta de teules a dues vessants amb el carener orientat en paral·lel al carrer Xic. En planta s'organitza amb dues façanes afrontades als carrers Xic i Torrent, configurant una unió aixamfranada. El tractament textural de la superfície de les façanes és diferent segons la situació; així, els murs que afronten al carrer Torrent i fins a la línia de forjat de la primera planta, presenten un paredat comú amb carreus de pedra irregulars que s'estenen fins el xamfrà i part de la superfície dels baixos de la façana del carrer Xic on formen una zona de sòcol alt. La resta de la façana del carrer Torrent, és a dir, la superfície de la segona planta fins el coronament de la façana, presenta uns murs realitzats amb obra vista de maó massís. Per contra, la façana del carrer Xic presenta una superfície de paraments revestida per un arrebossat simple des de la zona de sòcol fins al ràfec de la coberta. Un altre element destacable és el coronament de la façana del carrer Torrent que segueix els paràmetres formals d'una concepció barroca, amb una zona de capcer rematada per una cornisa que combina línies corbes i rectes. També destaca una balconada a nivell de la primera planta que s'estén per les dues façanes inclòs el xamfrà i que atorguen a l'edifici un caràcter monumental. La llosa del la balconada és d'obra amb el reforç de mènsules de ferro simples; també és de ferro de la barana, realitzada amb perfils helicoïdals i passamà senzill. Pel quer fa a les obertures, aquestes tenen un tractament diferent segons la seva situació; així, a la façana del carrer Torrent i a nivell de planta baixa es disposen tres obertures amb emmarcaments d'obra vista, amb llinda d'arc de mig punt rebaixat, emmarcaments que destaquen dels murs de pedra. A la primera planta i encarats a la balconada se situen tres finestres amb emmarcaments d'obra vista i llindes en forma d'arc escarser realitzades amb diverses filades de maó de pla. A la segona planta les obertures (tres finestres) són molt senzilles, amb uns emmarcaments simples a base d'elements de pedra artificial. El coronament de la façana està realitzat a base d'obra vista de maó de pla que sobresurt lleugerament de la línia de façana i segueix les corbes corresponents. Les obertures de la façana del carrer Xic segueixen uns paràmetres idèntics, és a dir, emmarcaments d'obra vista que sobresurten del revestiment de la façana, llevat de les formes rectes de les llindes de les finestres de la primera planta. El caràcter monumental del conjunt resta palès en el tractament textural diferenciat de les dues façanes. 08128-82 c/ Xic, 1; edifici situat a l'extrem del carrer Xic fent cantonada amb el carrer Torrent. L'ocupació de les parcel·les del carrer Xic es documenta del segle XVIII en endavant, tot i que aquest edifici podria tractar-se d'una construcció d'inicis del segle XX, les característiques arquitectòniques observades fan pensar que podria tenir una primera fase més anterior (potser del segle XIX) i una reforma i remunta posterior de les primeres dècades del segle XX. Caldria però contrastar documentalment aquesta hipòtesis. És interessant la solució arquitectònica del darrer nivell de la façana principal, la que afronta al carrer Torrent, la qual compta amb un darrer nivell obrat únicament amb mur de maó massís vist i clou la façana un coronament geomètric simple però que atorga interès a l'edifici. 41.7603800,2.0153000 418144 4623641 08128 Monistrol de Calders Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2019-12-31 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 170,86 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?

Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml