Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 42935 | Orquídees | https://patrimonicultural.diba.cat/element/orquidees | 08034-121 | 41.7911000,1.9926500 | 416301 | 4627073 | 08034 | Calders | Difícil | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||||||||||
| 42936 | Barraca de vinya del Campà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-del-campa | 08034-122 | 41.7911000,1.9926500 | 416301 | 4627073 | 08034 | Calders | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||||||||||||
| 42937 | Barraca de vinya al camí de la Grossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-al-cami-de-la-grossa | 08034-123 | 41.7911000,1.9926500 | 416301 | 4627073 | 08034 | Calders | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||||||||||||
| 42938 | Barraca de vinya a la N-141 Km. 12,7 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-a-la-n-141-km-127 | 08034-124 | 41.7911000,1.9926500 | 416301 | 4627073 | 08034 | Calders | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||||||||||||||
| 42939 | Barraca de vinya a la N-141 km 19,8 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-a-la-n-141-km-198 | 08034-125 | 41.7911000,1.9926500 | 416301 | 4627073 | 08034 | Calders | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||||||||||||||
| 42940 | Barraca de vinya al camí de Vilaterçana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-al-cami-de-vilatercana | 08034-126 | 41.7911000,1.9926500 | 416301 | 4627073 | 08034 | Calders | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||||||||||||||
| 42941 | Barraca de vinya al terme de les Quingles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-al-terme-de-les-quingles | 08034-127 | 41.7911000,1.9926500 | 416301 | 4627073 | 08034 | Calders | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||||||||||||||
| 42942 | Barraca de vinya al camí de Torrecabota a les Quingles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-al-cami-de-torrecabota-a-les-quingles | 08034-128 | 41.7911000,1.9926500 | 416301 | 4627073 | 08034 | Calders | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||||||||||||||
| 42943 | Barraca de vinya a la rotonda de Calders | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-a-la-rotonda-de-calders | 08034-129 | 41.7911000,1.9926500 | 416301 | 4627073 | 08034 | Calders | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | Escalé | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||||||||||||
| 42946 | Mur de pedra seca al camí de Torre Cabota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mur-de-pedra-seca-al-cami-de-torre-cabota | 08034-132 | 41.7911000,1.9926500 | 416301 | 4627073 | 08034 | Calders | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||||||||||||
| 42947 | Fons d'imatges municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-municipal | 08034-133 | 41.7911000,1.9926500 | 416301 | 4627073 | 08034 | Calders | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | 55 | 3.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||||||||||
| 42881 | Colònia Jorba (naus industrials) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colonia-jorba-naus-industrials | -Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, pp. 135-136 -CAMPRUBÍ, Josep: «La Colònia Jorba (2)», Fàbriques i empreses, Manresa, 1994, pp. 70-71 -JORBA GASSÓ, P: «Recuerdo», a Revista Ilustrada Jorba, núm. 210, any XIX, Manresa, març de 1927, pp. 131-133. -LLADÓ, J: «Calders», a Revista Ilustrada Jorba, núm. 285, Any XXV, Manresa, juny de 1933, pp. 387-390. | XIX-XX | 3 edificis fabrils situats a l'interior del recinte de la colònia. El més gran és situat a la part de ponent. De planta rectangular, paral·lel al riu, amb dues plantes.. La façana és formada per una sèrie de finestrals amb arcs. Té el segon cos adossat perpendicularment. Aquest acull una turbina. L'interior conserva les pilastres i arcades originals. Un tercer cos s'allarga a la part de llevant. Aquest va ser reformat els anys 60 per instal·lar-hi una secció moderna de telers. | 08034-67 | Colònia Jorba | La fàbrica es començà a construir l'any 1892, al terme de Viladecavalls, obra de l'empresari manresà Pere Jorba i Gassó. Ben aviat es convertí en una autèntica colònia industrial. L'any 1914 hi havia una quadra de 200 telers i una altra de nova edificació on hi havia instal·lada la secció de preparació. A la dècada dels 60 s'inicià una reestructuració de la colònia i s'ampliaren les naus fabrils. S'hi instal·là una moderna secció d'un centenar de telers. En aquest moment hi havia 120 treballadors. Més endavant la fàbrica passà a ser explotada per la companyia «Indústries Jorba Mir SA» fins l'any 1981 en què l'empresa va tancar. Actualment les naus són utilitzades per indústries menors. | 41.7606000,1.9359800 | 411550 | 4623743 | 08034 | Calders | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42881-foto-08034-67-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 98 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||
| 82478 | Dita del llop de Granera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-del-llop-de-granera | <p>ESTRUCH I SUBIRANA, Maria (2004). 'Avui dia ja no es veu l'orella del llop! (Memoria historica del llop a la comarca del Bages)'. Dovella, 83-84. Manresa: Centre d'Estudis del Bages, p. 43. Http://topica.dites.cat/2012/10/granera.html [Consulta: 25-04-2019].</p> | XVIII-XX | <p>'A Mura el llop pastura, a Granera el llop s'espera, a Talamanca el llop es tanca i a Rocafort el llop ja és mort'.</p> | 08095-142 | <p>Segons sembla, a Granera hi havia un hostal anomenat del Llop en direcció a Sant Llorenç Savall.</p> | 41.7252000,2.0570500 | 421572 | 4619696 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 61 | 4.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||||
| 82480 | Dita del llamp de Granera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-del-llamp-de-granera | <p>CAMPOY, Glòria; DURAN, Aloma; JURADO, Raquel (2006). Llegendes dels castells del Vallès Oriental. Barcelona: Marge Books, p. 125. COLOBRANS, Jordi (1988). 'La bruixeria al Moianès'. Castellcir-Sauva negra. IX Ronda Vallesana. 16 octubre 1988. Sabadell: Unió Excursionista de Sabadell, p. 58.</p> | XVIII-XX | <p>'Au, ves a Granera i que et toqui un llamp'.</p> | 08095-144 | <p>La dita fa referència a un possible fet ocorregut a Granera, relacionat amb el sentit curatiu del llamp. Un veí del poble, en Lluís Rovira, tenia una nafra que no li acabava de curar. Li caigué un llamp al damunt que el travessà de cap a peus i la nafra va desaparèixer.</p> | 41.7252000,2.0570500 | 421572 | 4619696 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 61 | 4.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||||
| 82479 | Refrany del Diable | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refrany-del-diable | <p>COLOBRANS, Jordi (1988). 'La bruixeria al Moianès'. Castellcir-Sauva negra. IX Ronda Vallesana. 16 octubre 1988. Sabadell: Unió Excursionista de Sabadell, p. 55. PARÉS I PUNTAS, Anna (1999). Tots els refranys catalans. Barcelona: Edicions 62, p. 498.</p> | XVIII-XX | <p>'De Granera, el diable n'era'.</p> | 08095-143 | 41.7252000,2.0570500 | 421572 | 4619696 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 61 | 4.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||||||
| 82535 | Goigs de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-marti-4 | <p>Font: fons documental de l'associació Amics dels Goigs. 'Sant Martí, patró de Granera'. La Granària, 4, 2004, p. 12.</p> | XX | <p>'GOIGS A LLAOR DE SANT MARTÍ, Patró de la Parròquia de Granera (Bisbat de Vic): Puix el cel per Vós s'obria,/i el bon Déu us hi acollí:/Ajudeu-nos cada dia/gloriós bisbe Sant Martí. A Sabària, lloc d'Hongria,/Sant Martí, tot excel·lent,/es va escaure l'alegria/de vostre clar naixement./Vostre nom, des d'aquell dia,/els estels van confegir. Jovençá, tot el cor tendre,/rosa que s'ha esbadellat,/de la fe sabeu entendre/tot el misteri amagat. Així la preneu per guia/i així us mena a bon camí. Amb tot goig el vostre pare/una espasa us ha cenyit,/sou soldat, adesiara,/l'espasa us dóna neguit;/deixar-la, tan se valdria/si el portar-la us fa patir. ¡Quin matí de maltempsada!/Vós, a cavall, fredeluc,/se us apropa, mà allargada,/un vell captaire poruc./Espellifat, com patia,/tremolós i secardí!. Surt de la veina l'espasa,/la mà no us ha tremolat,/i tot seguit talla rasa/la capa per la meitat,/que vostra espatlla cobria/i la del vell va a cobrir. Caritat, caritat santa,/santa i dolça caritat,/quan escampes gràcia tanta/a Sant Martí n'has donat,/virtut que tot el guarnia,/virtut que mai no té fi. Per això, mitja nit closa,/Jesús us vé a fer costat,/i us diu la més bella cosa/que mai no haveu escoltat;/us diu que és Ell qui rebia/de vostra capa un bocí. Ell era el pobre captaire,/amor del vostre consol,/flor malmesa al tall de l'aire/d'aquell dia sense sol./Això la fe us acreixia/i el cor us omplí a desdir. I l'espasa abandonàreu,/bondadós vostre posat,/a la religió us donàreu,/pastor místic de ramat./¡Ai, de Vós qui en fugiria/si tan sabeu beneir!. Companyó de Sant Hilari,/vostra mare bategeu,/de la fe en un dolç desvari/fins tres morts ressuciteu./La mitra bé us escauria;/¡qui us la pogués oferir!. I us fan bisbe, ànima pura,/deu de blana humilitat,/i s'acreix vostra figura/quan la crossa heu agafat;/i en l'anell la llum destria/l'amatista amb l'or més fi. Nostra església de Granera/us ha pres per Sant Patró,/i en cada cor que us venera/us hi encenen un llantió,/que tot hora cremaria/si el viure no fos llanguir. Sant Martí, guiatge nostre,/no ens deixeu abandonats;/els nostres camps, nostre sostre/guardeu i els nostres ramats./Lliureu-nos de malaltia,/i assistiu-nos en morir. L'Excm. I Rdm. Sr. Bisbe de Vic, P. Joan Perelló Pou, concedeix 100 dies d'indulgència als qui resin o cantin aquests goigs'.</p> | 08095-199 | Plaça de l'Església - Barri de l'Església | <p>Es tracta d'una edició dels Amics dels Goigs datada l'any 1951. La lletra fou composada per Enric Cubas Oliver, mentre que la música és obra de mossèn Francesc Baldelló. Posteriorment se'n va fer una segona edició l'any 1969, per part de la impremta Altés de Barcelona.</p> | 41.7254000,2.0572300 | 421587 | 4619718 | 1951 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82535-foto-08095-199-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82535-foto-08095-199-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 62 | 4.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 82534 | Goigs de Santa Cecília | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-santa-cecilia-0 | <p>Font: fons documental de l'associació Amics dels Goigs.</p> | XIX | <p>'GOIGS EN ALABANSA DE LA GLORIOSA VERGE Y MARTIR SANTA CECILIA, que se venera en sa Capella situada en la parroquia de Granera, Bisbat de Vich': Puig al Cel sou collocada,/molt amada,/Cecilia de Cristo Esposa,/Ohiunos Verge gloriosa. Si als organs de Deu cantaban,/y sonaban/alabansas, y llohors/vostres entranyas, y Cor/també cantaban/las glorias al Criador;/ab tantas virtuts dotada/molt amada, (etc). Vostre Espós Valerià/inhumá/pensaba usant de rigor,/poder marxitar la flor,/que vos voliau/dedicar al Criador,/de un Angel foreu guardada,/y defensada, (etc). Almachio Jutge tirá/inhumá/vos demana los tresors/de vostre Cunyát, y Espós; sens reparo/li vareu respondrer vos/que al pobre los guardaba/que ell amaba, (etc). Ab foch una nit, y un dia/ab porfia/tormentaren vostre cos,/pero quedá tan lustrós/com lo dia,/tant blanch, casto, y hermós/fins que sou sacrificada/y degollada, (etc). Vostra vida tant hermosa,/y virtuosa/acabada en lo mon trist,/servireu á Jesucrist/pura y ditxosa;/santa com may se ha vist/en lo Cel sou collocada/y venerada, (etc). En temps de la malaltia/ab porfia/esperám tots alcansar,/que seréu particular/favor, y guia/perdó de Deu impetrar/essent esposa estimada/prensa amada, (etc). Als queus te per advocada/molt sagrada,/Cecilia de Cristo Esposa,/Ohiunos Verge gloriosa.// V. Difussa est gratia in labiis tuis. R. Propterea benedixit te Deus in aeternum.// OREMUS. Deus qui nos annua Beate Caecilie Virginis et Martyris tuae solemnitate laetificas: da, ut quam veneramur oficio, etiam piae conversationis sequamur exemplo. Per'.</p> | 08095-198 | Ermita de Santa Cecília | <p>Aquests goigs foren editats per la Impremta Valls de Vic entre els anys 1814 i 1888.</p> | 41.7255600,2.0616200 | 421952 | 4619732 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82534-foto-08095-198-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 62 | 4.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||
| 82543 | Dita de les Tres Masies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-de-les-tres-masies | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 63.</p> | <p>'Otzet, Salvatges i l'Agulló, bevien en porró'.</p> | 08095-207 | <p>Segons l'expert en toponímia Enric Garcia-Pey, els tres masos eren propietat del sr. Pineda, antic propietari de la masia de cal Torrents.</p> | 41.7252000,2.0570500 | 421572 | 4619696 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||||||
| 42949 | Meandre del riu Calders | https://patrimonicultural.diba.cat/element/meandre-del-riu-calders | <p><span><span><span><span><span><span>Des del mirador que es va construir per contemplar aquest indret podem veure davant nostre un turó amb les restes del castell al cim, talment una illa al centre d’una vall; la base està envoltada per camps de conreu, excepte el vessant Sud, per on passa el riu. En el passat el riu feia aquí una corba molt pronunciada, un meandre que envoltava la muntanya passant per on ara hi ha els conreus, però fa milers d’anys, el riu va fer drecera tirant pel dret. Fa entre 5 i 10 milions d’anys el riu Calders formava aquí un ampli meandre que tendia a fer-se més i més pronunciat perquè els rius tendeixen a erosionar la riba externa dels revolts, de manera que l’entrada i la sortida del meandre s’aproximaven lentament. Fa cosa d’un milió d’anys la muntanya del centre de la corba estava gairebé envoltada pel riu, era com una petita península unida a la veïna serra de les Abrines per un estret istme. Fa entre 100.000 i 300.000 anys els revolts d’entrada i de sortida s’havien aproximat tant que el riu va trencar la separació entre els extrems del meandre i va obrir una drecera. Com que es van unir dos trams de riu que estaven a cotes diferents –el riu fa baixada– es va formar el saltant del molí del Castell, que encara existeix. Al llit abandonat pel riu devien restar durant un temps alguns petits estanys i aiguamolls que es van acabar omplint de sediments aportats pels torrents que baixen dels vessants, és la zona que ara es cultiva. </span></span></span>(Informació de El Pou de la Gallina).</span></span></span></p> | 08034-135 | <p><span><span>El castell de Calders -del qual en queda poc més que un tros de la torre- està situat al capdamunt d’un turó delimitat per un meandre abandonat del riu Calders.<br /> A la plana en primer terme no hi ha cap riu; el riu Calders hi havia passat fa milers d’anys en un meandre que, posteriorment, va abandonar al tallar i fer drecera pel terreny que queda darrera del castell.<br /> El castell està fonamentat a les calcàries esculloses de la Tossa, tan característiques de Calders. Va caldre un corrent considerable d’aigua durant milions d’anys per erosionar aquesta calcària tan dura i aïllar el turó. A la dreta de la imatge, el molí del Castell sí que queda proper al curs actual del riu.</span></span></p> <p><span><span>A partir del meandre abandonat del Castell, el riu Calders circula profundament encaixat en una vall sinuosa, una successió de meandres molt pronunciats -aquests encara ben vius- fins a la seva confluència al riu Llobregat a Navarcles.</span></span></p> | 41.7911000,1.9926500 | 416301 | 4627073 | 08034 | Calders | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||||||||
| 86074 | Ball de bastons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-bastons-7 | <p>BALLÚS, Glòria (2000). Guia de festes del Bages. Centre d'Estudis del Bages, Col·lecció guies, núm. 2, Manresa, p. 216. FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 180-181, 191-192. GÜELL SABATA, Àngela (1988). 'Santa Maria d'Oló', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 473. SENTIES ANTONELL, Marta ; JUBANY SÁNCHEZ, Míriam (2002). Bastoners d'Oló (Treball de recerca de 2n Batxillerat). VILÀ SABATA, Pilar; ROCA BUJONS, Maria (1984).Els bastoners de Sta. Maria d'Oló. Treball inèdit de Magisteri.</p> | XIX-XXI | Tradició vigent | <p><span><span><span>Ball tradicional que continua vigent a Santa Maria d’Oló de la mà de la colla de bastoners. Solen sortir a ballar en dues dates fixes: per Pasqua florida, juntament amb les Caramelles, i per la Trobada Nacional de Bastoners de Catalunya, que cada any s’organitza en un poble diferent. Per la celebració de Pasqua florida al migdia totes les colles es concentren a la plaça de l’Església Nova per fer la cantada i ballada conjunta, després d’haver ballat per places i carrers del poble. També surten a ballar quan hi ha un esdeveniment important, com ara la visita d’una autoritat o el Correllengua.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La colla dels bastoners es compon de vuit balladors: quatre s’anomenen paradors i quatre rematadors (un d’aquets quatre rematadors porta la bandera i és l’abanderat) . Actualment les quatre o cinc colles existents vesteixen igual: van vestits amb una brusa blanca, calces amples de color blanc, un faldell (que a la colla anomenen faldilla), uns camals amb cascavells, una faixa de color vermell i un barret de tipus canotier (típic dels anys 1920) folrat de roba de color blanc, amb una cinta groga o vermella (segons el porti un parador o un rematador). També porten unes cintes de colors situades al darrera i guarnides amb flors, i encara una cinta que travessa el pit i l’esquena, de la clavícula al maluc i d’esquerra a dreta amb color groc (si és un parador) i de dreta a esquerra i vermella (si és un rematador). Als peus calcen espardenyes de vetes de color blanc amb mitjons del mateix color. Els bastons són fets de fusta d’alzina; tenen una llargada de 45 cm i un diàmetre de 3,5 cm. Pel que fa al mocador, a Catalunya hi ha colles que el porten al cap i altres al barret. Oló forma part d’aquests segons, i hi ha una teoria que diu que els que el portaven al barret vénen de tradició de traginers i transhumància, mentre que el que els altres són més característics de la zona litoral.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Actualment els balls són els següents: l’airosa, el tralara o picotí xic, la processó, el saltador, el picotí gros, el rotllet i els quatre cantons. Pels volts de l’any 1985 s’hi va afegir una combinació de dos balls (el saltador i el picotí gros) a la qual se l’anomena el quatre per quatre. Els vuit balls antics segueixen la coreografia tradicional. L’any 2011 es van estrenar dos balls més. Són els balls anomenats el bastoner i el flabiolaire, amb música de Lluís Marmi i coreografia de Damià Güell i Sabata, que és qui actualment s’encarrega d’ensenyar les coreografies. Els balls nous mantenen en bona part la coreografia tradicional, però se n’hi ha afegit alguna que ballen altres colles de bastoners. L’any 2019 s’incorporà un altre ball nou anomenat Primera trobada, en record dels bastoners d’Oló que van organitzar la primera trobada de bastoners de Catalunya. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa als instruments musicals que acompanyen el ball, aquests han anat variant amb el temps. Es va començar amb un flabiol de pastor. A la dècada de 1950 es tocava amb harmònica, als anys setanta es tornà al flabiol. En aquest moment es van escriure per primera vegada les partitures dels balls a càrrec del fabliolaire Lluís Coma. Els anys vuitanta es tocava amb flauta aguda, i en l’actualitat es torna a fer amb flabiol. Cal dir que Oló és dels pocs pobles on es manté només aquest instrument.</span></span></span></p> | 08258-232 | Santa Maria d'Oló | <p><span><span><span>Els bastoners a Oló ja devien existir al segle XIX o tal vegada amb anterioritat. La primera notícia coneguda, però, és del 2 de març de 1901, quan un grup de socis demanaven els vestits dels bastoners al president de la Congregació de Sant Lluís Gonçaga per poder sortir amb les Caramelles el dia de Pasqua. D’això es dedueix que no era una entitat organitzada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant els tres anys de la guerra civil els bastoners van deixar de ballar. Després de la guerra alguns balls van sofrir modificacions. Va ser el cas de la Pastoreta, que es convertí en una peça titulada Marxa Real. Així mateix, els bastons es van pintar amb la bandera d’Espanya. Els anys 1950 un grup de dones, entre elles Maria Vila, decidiren confeccionar nous vestits amb roba donada per Manufactures Borràs. Els vestits antics s’havien fet malbé a causa de la humitat de la rectoria. Més endavant hi va haver breus períodes d’interrupció: a la dècada de 1960 (uns pocs anys) i també a la dècada de 1970. L’any 1977 es va crear una colla de balladors més joves: la colla dels petits. Quan s’unien les dues colles es podien aconseguir uns efectes coreogràfics força espectaculars i, a més, s’assegurava la renovació del grup amb components de noves generacions. Aquest mateix any Maria Oliveres va confeccionar una nova bandera dels bastoners, i des d’aleshores es balla amb dues banderes. Una la porta la colla dels grans i l’altra la colla dels petits.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Un any abans, el 6 de juny de 1976, s’havia celebrat la primera Trobada Nacional de Bastoners a Oló. El grup de bastoners local va tenir una notable influència en el seu impuls. En aquesta primera edició, organitzada conjuntament amb el Grup Cultural Guillem d’Oló, hi van participar sis colles, incloent-hi la d’Oló. Aquesta trobada, organitzada cada any en un poble i per una colla diferent, ha arribat a aplegar més de 80 colles. L’any 1990, amb motiu de la celebració dels 1.100 anys de l’aparició escrita del nom d’Oló, es va fer una trobada de diferents generacions de persones que havien ballat amb els bastoners d’Oló. Va comptar amb cinc colles del poble. El 1996 les noies es van integrar al ball de bastons, a petició seva. El vestit que porten és el mateix del bastoners. També en aquesta dècada de 1990 Fina Sala Oliveras va dissenyar l’anagrama.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 2000 es va celebrar una trobada titulada “25 anys de trobades i més de 100 ballades”. Aquest dia es va inaugurar el monument als bastoners que hi ha davant de l’església nova. El disseny és d’Albert Manubens. El 2008 es va presentar a Oló el llibre “32 anys de trobades i 22 anys de la coordinadora de ball de bastons”. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant aquest darrer període s’ha ensenyat a tocar el ball de bastons als més petits i també el flabiol i la música dels balls a diferents generacions. Com ja hem dit, el 2011 es van estrenar dos balls nous: el bastoner i el fabliolaire. Pels volts de 2014 l’agrupació va redactar uns estatus per primera vegada. Actualment hi ha una junta que està al front de l’entitat. El 2015 es va celebrar una trobada titulada “40 anys de trobades” en la que es va convidar a les mateixes colles de l’any 1976 i s’hi va afegir la de Prats de Lluçanès, ja que aquest municipi cada any convida la colla d’Oló per la festa major.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La pintura dels bastons ha anat variant al llarg del temps. A la dècada de 1910 estaven pintats en dues franges helicoïdals, una de negre i l’altre marró granat. Se’n conserven dos bastons. En la postguerra, tal com hem dit, es van pintar amb la bandera d’Espanya. L’any 1950, amb la vinguda de la mare de Deu de Fàtima, es van pintar de color blau i blanc, i a la dècada de 1970, quan es va reprendre el ball, s’assajava amb els bastons de la bandera d’Espanya (bastons vells) i es ballava amb bastons pintats amb la senyera. A partir de la dècada de 1980 els bastons no estan pintats, ja que d’aquesta manera tenen més bona sonoritat.</span></span></span></p> | 41.8740200,2.0348400 | 419910 | 4636239 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86074-foto-08258-232-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86074-foto-08258-232-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2021-03-12 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Josep Canamasas Güell, Damià Güell Sabata i Josep Güell Sabata. Fotografies facilitades per la Colla de bastoners i caramelles, i per Josep Canamasas Güell | 62 | 4.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | |||||||||
| 42950 | Riu Calders | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-calders | <p><span><span><span>El Calders, Riu o Riera de Calders, és un curs d'aigua que travessa els termes municipals de Monistrol de Calders i Calders, al Moianès, i Navarcles, al Bages. El Calders pertany a la conca del Llobregat; és un afluent directe per l'esquerra, i hi aflueix a Navarcles. El Calders s'origina a Monistrol de Calders, al costat nord-oest del poble, per la unió de dues rieres: la Golarda i la de Sant Joan. És l'indret que es coneix amb el nom de Mesclants. Des d'aquest lloc, el curs d'aigua s'adreça cap a ponent resseguint el vessant nord de la Serra de les Abrines, fent diversos meandres per tal de salvar-ne els contraforts. Just en sortir de poble deixa a l'esquerra el Polígon Industrial la Llandriga i a la dreta la Serreta. També queda al costat esquerre la zona del Mas Llandric, el Serrat del Gordi i la Llandriga (on hi havia hagut el mas Llandric, actualment del tot desaparegut), deixa a llevant el Camp del Serni, passa pels Campassos, on hi ha la resclosa del Molí de la Païssa i la Granja dels Campassos, lloc on queda a la dreta els Horts del Rial de la Païssa. Al cap poc deixa a l'esquerra la Pedrera de Monistrol, o d'en Sala i a la dreta la Colònia, al voltant de la qual fa un retorçat meandre, i n'emprèn un altre que crea una quasi illa, denominada el Vilar (punt B). En arribar a la meitat d'aquest lloc, sota els Cingles del Vilar, el Calders esdevé termenal entre Monistrol de Calders i Calders, i deixa de ser termenal per tal d'entrar de ple en el terme calderí just a ponent de la fàbrica de Pinsos Ponsa.</span></span></span></p> | 08034-136 | Travessa el terme municipal | <p><span><span><span><span>El nom del riu ve de </span>caldarias<span><span><span><span><span> (calderes), referit a un fenomen d'erosió molt característic en aquest riu i en els seus afluents, que consisteix en uns forats arrodonits a la roca produïts pels remolins d'aigua en els </span></span></span></span></span>congosts, molt abundants, que hi ha en aquest riu.</span></span></span></p> | 41.7911000,1.9926500 | 416301 | 4627073 | 08034 | Calders | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||||||
| 86219 | Jaciment d'Altimires | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-daltimires | <p><span><span><span><span>BOLÓS, Jordi; HURTADO, Víctor (2004). <em>Atles del comtat de Manresa (798-993).</em> Barcelona, Rafael Dalmau Editor, P. 45.</span></span></span></span></p> | VI-XVIII | Estat de conservació del jaciment desconegut | <p><span><span><span>Possible jaciment arqueològic emplaçat a l’entorn de l’actual mas Altimires, que és un dels principals masos d’Oló, d’origen medieval. Fruit del treball de camp del present inventari vam localitzar a l’hort d’Altimires, situat uns 100 metres al sud-est de la masia, un fragment del que semblava una teula romana (<em>tegula</em>). Concretament, es trobava al costat d’on hi ha el viver de l’hort (coordenades UTM ETR S89: 418072, 4635328). Amb posterioritat, quan s’ha netejat en profunditat el fragment s’ha observat que tenia una inscripció que diu “ALGUE”. Això posa en qüestió l’autenticitat d’aquesta tegula, que tal vegada és una teula més moderna de tipus pla, amb una inscripció. Tanmateix, es tracta d’un cas molt estrany i totalment atípic. Per això, seria convenient portar a terme una prospecció més acurada d’aquest possible jaciment per tal d’extreure’n alguna conclusió més o menys fonamentada, ja que actualment els indicis són febles i contradictoris.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Hi hauria diversos factors que reforçaven la hipòtesi d’un jaciment antic a Altimires. En primer lloc la importància històrica del mas Altimires, documentat des del segle XIV però ben segur molt més antic i que tenia un molí amb la particularitat de ser al mateix temps torre de guaita medieval, el qual es pot datar entorn dels segles XIII-XIV. Ja des d’època alt-medieval Altimires devia estar vinculat al senyor del castell d’Oló mitjançant aquesta torre-molí. En segon lloc, l’emplaçament del mas molt a prop de la carena per on passava el camí ral d’Avinyó a Vic, que era la principal via de comunicació de la zona i que podria tenir el seu origen en un camí de tradició íbero-romana. Aquest camí està documentat ja l’any 951 com a “strada manresana” i el 984 com a “estrada qui pergit per Serra de Olone”(BOLÓS; HURTADO, 2004: 45).</span></span></span></p> | 08258-397 | Masia d'Altimires, al sector central del terme municipal | 41.8663300,2.0114700 | 417961 | 4635408 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86219-foto-08258-397-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86219-foto-08258-397-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86219-altimires-jaciment-tegula.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-03-12 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | El fragment de tegula és guardat pel responsable de l'Associació Castell d'Oló. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | ||||||||
| 47414 | Fons d'imatges de l'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-larxiu-fotografic-del-centre-excursionista-de-catalunya | <p>http://mdc1.cbuc.cat</p> | XIX-XX | <p>A l'Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya, fons Estudi de la Masia catalana, es conserven dues fotografies de Collsuspina fetes per Lluís Illa a principis del segle XX. - Nens jugant davant una casa. Circa 1932, original en paper. - Algunes cases en un carrer i gent, entre 1890 i 1932, original en paper.</p> | 08070-156 | C/ Paradís, 10 pral. 08002 Barcelona | <p>L'Estudi de la Masia Catalana va ser un projecte ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955). El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili. El fons fotogràfic consta de 7.705 imatges d'unes 1.500 masies de Catalunya i les Illes Balears, realitzades per fotògrafs de renom, de gran valor arquitectònic i etnogràfic. Aquest fons fou cedit l'any 1975 al CEC per la senyora Núria Delétra-Carreras Patxot.</p> | 41.8255200,2.1751500 | 431501 | 4630733 | 08070 | Collsuspina | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47414-foto-08070-156-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-01-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | Lluís Illa | 98 | 55 | 3.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 52878 | Mare de Déu de l'Estany. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-de-lestany | XIV | <p>A l'altar principal de l'església hi ha la imatge de la Mare de Déu de la Llet, gòtica, realitzada en alabastre policromat i documentada ja el s. XV. A l'interior cal destacar la talla d'alabastre del segle XIV de Mare de Déu de l'Estany. La Verge sosté amb el braç esquerre el Nen mentre l'alleta. Resta part de la policromia del mantell on destaca el blau d'atzur o de cobalt i els daurats.</p> | 08079-79 | Església de Santa Maria de l'Estany, carrer Verdaguer, 2 | 41.8693600,2.1125600 | 426354 | 4635652 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | Legal i física | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Religiós | 2020-07-16 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Propietat Privada (Bisbat). Accés Públic | 52 | 2.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||||||
| 85972 | Frontal d'altar de Sant Joan d'Oló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/frontal-daltar-de-sant-joan-dolo | <p>GALOBART SOLER, Josep (1996). Els retaules barrocs de les esglésies del terme de Santa Maria d'Oló (1607-1781). Centre d'Estudis del Bages, Monogràfics, núm. 16, Manresa, p. 106.</p> | XVII-XVIII | Pintura no restaurada, força gastada | <p>A la part de l'altar del retaule major de l'església parroquial de Sant Joan d'Oló es conserva un curiós frontal d'altar; concretament, un frontal funerari. És una pintura sobre tela que constitueix una peça força rara. A l'anvers té un motiu decoratiu força simple i de poca qualitat i, en el seu revers, la pintura d'un esquelet dins una urna, representant la mort. S'utilitzava el dia de difunts, dos de novembre, i també en misses de defuncions. En separar-se la mesa de l'altar, després del concili Vaticà II, es posà aquest frontal adossat al seu darrera, a sota l'expositor o manifestador. Segons Josep SOLER (1996: 106) una peça semblant s'ha conservat a l'església parroquial d'Angostrina, a la Cerdanya francesa.</p> | 08258-132 | Església parroquial de Sant Joan d'Oló, al retaule major | 41.8475800,2.0047300 | 417377 | 4633332 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/85972-foto-08258-132-2.jpg | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2021-02-08 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Propietat privada. Accés públic | 52 | 2.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | ||||||||||
| 52884 | Capella del Santíssim | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-santissim-0 | XVIII | <p>Adossada al costat sud del creuer de l'església de Santa Maria de l'Estany, al costat de llevant del claustre, hi ha l'antiga sala capitular, antiga capella de Sant Nicolau i ara capella del Santissim. Es tracta d'una construcció de planta rectangular de 12 m de costat que és feta amb aparell de maçoneria i amb coberta de doble vessant. Edifici de planta rectangular amb espais habilitats a l'ample dels murs de tancament lateral, i que està coberta amb volta de canó.</p> | 08079-85 | Nucli urbà, Plaça del Monestir, 2 | 41.8692100,2.1126400 | 426360 | 4635636 | 1749 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2019-12-18 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||||||
| 47356 | Creus del viacrucis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creus-del-viacrucis | <p>Freixanet, M. (2012). El pedrís. L'Espina, Revista de Collsuspina. Estiu 2012, p.15.</p> | XX | Algunes creus han desaparegut, altres estan en mal estat. | <p>Al nucli antic de Collsuspina, als murs exteriors d'algunes cases, es conserven les creus del viacrucis. Són creus de fusta de factura senzilla, que es troben clavades a la part superior dels murs, a l'alçada del primer pis, i properes a les cantonades. Es conserven tres creus a la façana de can Xarina, una creu a la façana del número 43 del carrer Major, una creu a cal Comas (c/ Major, 28) i una creu a cal Garet (Major, 35).</p> | 08070-98 | Al carrer Major | <p>El viacrucis es feia tradicionalment per Setmana Santa i els divendres de quaresma, seguint tot el carrer Major i parant a cada estació que estava marcada per una creu. A més d'aquesta tradició religiosa, a Collsuspina hi havia la tradició de resar el rosari a la fresca i al pedrís, davant la porta de cada casa.</p> | 41.8257700,2.1752400 | 431509 | 4630761 | 08070 | Collsuspina | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47356-foto-08070-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47356-foto-08070-98-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | Inexistent | 2024-03-04 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||
| 82517 | Camí ral - camí de coll d'Ases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-cami-de-coll-dases | <p>FONT I SENTIAS, Josep (1994). 'La transhumància: el camí ramader que travessava el Moianès'. Modilianum, 10. Moià: Associació Cultural Modilianum, p. 3-19. GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 24. MIRALLES, Ferran; QUERALT, Arnau; SALA, Pere (2003). 'Els camins ramaders del Vallès Oriental'. Ponències. Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers: Centre d'Estudis de Granollers, p. 67. 'Obres al camí ral'. La Granària, 45, 2018, p. 8-9.</p> | X-XXI | <p>Antic camí rural que creua el terme municipal de Granera per la banda de llevant, entre el coll Roig i coll d'Ases. El camí parteix del quilòmetre 2 de la carretera BV-1245 dins del terme municipal de Castellterçol i marxa en direcció sud cap al terme de Granera, al que s'entra uns metres abans d'arribar al coll Roig. El camí travessa els paratges de les Sorreres i les Gavinetes en direcció al serrat de les Pedres, passant per darrera del dipòsit d'aigües de la cova del Penitent. Posteriorment continua per la carena fins a arribar al coll d'Ases, marxant cap al terme municipal de Gallifa. El traçat del camí combina els trams de terra amb d'altres d'asfaltats. Bona part del seu recorregut forma part de la divisòria amb les poblacions de Castellterçol i Gallifa.</p> | 08095-181 | Quintana del Pla Gaià - Coll d'Ases | <p>El tram del camí que discorre entre el Pujolet (Castellterçol) i les finques de Salvatges i els Plans (Gallifa), coincideix amb l'antic ramader de la Cerdanya, que també es coneix com el camí del Vallès o de Moià. Pel que sembla, els pastors feien nit al coll d'Ases. El tram entre la cova del Penitent i el coll d'Ases fou arranjat a principis de l'any 2018.</p> | 41.7142500,2.0993700 | 425079 | 4618442 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82517-foto-08095-181-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82517-foto-08095-181-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82517-foto-08095-181-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La cronologia és aproximada. | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 42836 | Divendres Sant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/divendres-sant | <p>-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 220</p> | XX | <p>Aquest dia la gent col·locava llums i torxes als balcons, que servien per fer llum en la processó del Viacrucis que resseguia tot el nucli del poble.</p> | 08034-22 | Calders | 41.7911400,1.9926300 | 416299 | 4627078 | 08034 | Calders | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 2116 | 4.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||||||||
| 42837 | Primera Pasqua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/primera-pasqua | <p>-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 221.</p> | XX | <p>Aquest dia la gent del poble solia anar a la masia de cal Reguant, on assistia a missa a l'ermita. Després el jovent berenava en germanor i passava la tarda fent jocs i gresca. La festa de la Segona Pasqua se celebrava de la mateixa manera, però es canviava el lloc de reunió pel de Sant Amanç.</p> | 08034-23 | Calders | 41.7911400,1.9926300 | 416299 | 4627078 | 08034 | Calders | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 2116 | 4.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||||||||
| 52886 | Antigues dependencies del monestir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antigues-dependencies-del-monestir | XIV-XVI | <p>Aquest edifici tanca el monestir pel cantó de ponent i fa avui d'accés. Forma una façana rectangular de dues plantes a la plaça del monestir. El conjunt és format per un portal d'entrada de grans dimensions, d'arc de mig punt i adovellat que dóna accés al claustre, presidit per una placa amb un escut de l'abat Berenguer de Riudeperes (mort el 1329). A banda i banda de la porta s'hi troba una porta, amb llinda, i amb elements decoratius de caràcter gòtic (tardà del s. XVI). Al damunt de les portes hi ha dues petites finestres, les llindes de les quals presenten també elements gòtics del s. XVI. A una finestra dels baixos, l'enreixat és amb llangardaix. El pis superior, més modificat, té sis obertures dels s. XVI i posteriors. Damunt del portal, un escut en alt relleu de factura gòtic- tardana té representats dos àngels vestits de monjos que sostenen un arbre arrelat, conjunt ornat amb mitra i bàcul. La coberta és a una vessant. L'interior ha estat molt adaptat per a un ús posterior i conserva molt poc de la disposició original.</p> | 08079-87 | Nucli urbà. Plaça del Monestir, 2 | <p>Aquesta construcció, erigida per acollir-hi diferents dependències abacials, fou aixecada en temps de l'abat Berenguer de Riudeperes (mort el 1329). D'aquí la representació del seu escut sobre el portal. Avui aquest edifici fa de façana a la plaça del monestir (abans plaça de la mongia) oberta arran de l'enderrocament de les cases que tancaven el pas de les cases on vivien alguns monjos i més tard treballadors i guardians del monestir. A la dècada dels seixanta -setanta, el conjunt fou restaurat donant-li l'aspecte que presenta avui. L'interior de l'edifici conserva alguns arcs apuntats. L'obra original ha estat molt modificada.</p> | 41.8690700,2.1125900 | 426356 | 4635620 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52886-foto-08079-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52886-foto-08079-87-2.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2019-12-18 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 94|85 | 45 | 1.1 | 1781 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||
| 82559 | Cova del Penitent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-penitent | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 62.</p> | XX | Afectada per la vegetació, amb alguna esllavissada. | <p>Balma de grans dimensions situada sota la cinglera de Salvatges, damunt del camí. El seu accés és difícil donat que cal grimpar pel marge empinat fins a accedir-hi. Es tracta d'una balma de planta allargassada, oberta per la cara de migdia. Presenta les restes d'uns murs que dibuixen una planta rectangular. Estan bastits en pedra de diverses mides sense treballar i lligada amb morter. L'erosió causada per l'aigua fa que la pedra de la balma presenti unes formes sinuoses i foradades en determinats llocs. També cal destacar, a uns 50m a ponent de la cavitat, unes petites obertures a la roca natural a mode d'aixoplucs.</p> | 08095-223 | Camí de Salvatges - Cinglera de Salvatges | <p>El nom de la cova procedeix del fet que, durant un temps, s'hi va instal·lar un home al que anomenaven Penitent.</p> | 41.7172600,2.0951200 | 424729 | 4618780 | 08095 | Granera | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82559-foto-08095-223-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82559-foto-08095-223-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82559-foto-08095-223-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La cova està inclosa dins dels límits de l'Espai d'Interès Natural Gallifa i situada dins dels límits del projecte de recuperació de l'àliga cuabarrada (entre d'altres espècies). Està situada sota d'una cinglera on hi ha un punt d'observació i alimentació suplementària (PAS) per aquestes espècies. | 119|98 | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||
| 82564 | Balma del Salamó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-del-salamo | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 75.</p> | Coberta de vegetació i amb restes de fogueres recents. | <p>Balma situada a la banda de llevant de la cinglera, per un corriol que s'agafa des del camí que va al camp dels Espernallacs. Es tracta d'una balma de planta allargassada, oberta per la cara de migdia i delimitada amb grans blocs de pedra irregulars respecte el desnivell. No és gaire profunda. Un estret corriol la travessa, desembocant en el camí que dóna accés a la masia del Salamó. L'erosió causada per l'aigua fa que la pedra presenti unes formes sinuoses i foradades. No compta amb cap estructura construïda.</p> | 08095-228 | Cinglera del Salamó | <p>Des de sempre, la balma havia servit d'aixopluc de pastors, pobres i bandolers, entre d'altres.</p> | 41.7106000,2.0835600 | 423759 | 4618051 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82564-foto-08095-228-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82564-foto-08095-228-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La balma està inclosa dins dels límits de l'Espai d'Interès Natural Gallifa. | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||||
| 82566 | Balma de la Manyosa - la Bauma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-la-manyosa-la-bauma | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 53.</p> | XX | Completament tapada per la vegetació de la zona. | <p>Balma situada a la banda de migdia del perfil acinglerat on es fonamenta la masia de La Manyosa, sota d'aquesta i prop del torrent del mateix nom. Es tracta d'una àmplia balma natural de planta allargassada, oberta per la cara de migdia i completament coberta per l'abundant vegetació que cobreix la zona. Presenta una considerable profunditat i compta amb una sèrie d'estructures davanteres bastides amb totxo, que probablement corresponen a uns coberts destinats a les tasques agropecuàries del mas. Aquestes estructures estan completament colonitzades per la vegetació, sobretot esbarzers. A la banda de ponent hi ha altres petites balmes i concavitats que caracteritzen la roca.</p> | 08095-230 | Quintana de la Manyosa | 41.7430400,2.0681900 | 422520 | 4621666 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82566-foto-08095-230-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82566-foto-08095-230-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82566-foto-08095-230-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La gent de la contrada també la coneix amb el nom de La Bauma. | 119|98 | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 82525 | Banc del barri de l'església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/banc-del-barri-de-lesglesia | <p>Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 27-03-2019].</p> | XVIII-XIX | <p>Banc de pedra aïllat situat davant la façana principal de l'església parroquial de Sant Martí. Està format per una gran llosa de pedra rectangular, assentada damunt d'un petit mur que delimita la terrassa davantera del temple. Aquest mur està bastit amb grans blocs de pedra rectangulars, superposats en dues filades. La llosa que fa de seient presenta un encaix rectangular al bell mig de la peça.</p> | 08095-189 | Plaça de l'Església - Barri de l'Església | <p>Es tracta del basament d'un altar de l'església de Sant Martí reaprofitat com a banc. És força probable que l'altar fos destruït durant la guerra Civil, quedant a la intempèrie durant molts anys. Fa un temps fou col·locat al seu emplaçament actual.</p> | 41.7252600,2.0571900 | 421583 | 4619702 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82525-foto-08095-189-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82525-foto-08095-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82525-foto-08095-189-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||
| 96097 | Barraca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-89 | Les pedres de la coberta estan caigudes perdent la forma de cúpula. | <p>Barraca aèria aïllada de planta circular i coberta amb falsa cúpula, tot i que actualment es troba col·lapsada. Encara es conserva l'entrada de porta de llinda plana.</p> | 08138-544 | <p>La presència de nombroses barraques de pastor en aquesta zona es pot relacionar també amb el fet de ser un lloc de pas de transhumància.</p> | 41.8019200,2.1061900 | 425747 | 4628170 | 08138 | Moià | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/96097-barraca.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-03-22 00:00:00 | Ana Requejo Alonso | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||||
| 82589 | Barraca codi 8493 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-8493 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX/XX | <p>Barraca de pedra seca actualment reconvertida en un forn exterior a mode de barbacoa. És del tipus aèria adossada al marge i està orientada al sud. La seva planta és circular i la coberta conserva la falsa cúpula original, tot i que amb la part superior arranjada amb ciment i adaptada al forn. L'antic portal d'accés és d'obertura rectangular i amb la llinda plana. A l'interior hi ha un mur de pedra a mitja alçada on s'assenta el forn prefabricat pròpiament dit. Actualment, l'accés a la barraca està tancat amb una cadena metàl·lica.</p> | 08095-253 | Serra de l'Olleret | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7490200,2.0483800 | 420880 | 4622348 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82589-foto-08095-253-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82589-foto-08095-253-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 82598 | Barraca codi 10363 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-10363 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | <p>Barraca de pedra seca de grans dimensions situada a la part superior d'un elevat marge. És del tipus aèria adossada al marge i està orientada al sud-oest. Presenta una planta rectangular i està coberta amb una falsa cúpula coberta amb terra a l'exterior, tot i que hi ha una obertura circular central delimitada amb pedres, a mode de xemeneia. També compta amb un voladís de llosa plana a tot el perímetre de la coberta. Presenta un portal d'accés d'obertura ametllada, amb la llinda plana. Compta amb dues petites finestres rectangulars obertes a les façanes sud-oest i nord-oest. No ha estat restaurada. Per accedir-hi cal grimpar per un irregular corriol ascendent des del camí del torrent.</p> | 08095-262 | Quintana de la Roca | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7341000,2.0357600 | 419812 | 4620704 | 08095 | Granera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82598-foto-08095-262-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82598-foto-08095-262-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82598-foto-08095-262-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 82590 | Barraca codi 8494 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-8494 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria adossada al marge i orientada a l'est. La seva planta és quadrada i presenta una falsa cúpula bastida amb lloses planes. Està coberta de terra a l'exterior i rematada amb una llosa de pedra disposada en vertical. També s'observa un voladís integrat a la mateixa coberta en tot el seu perímetre. Presenta un portal d'accés rectangular, més estret a la part superior i amb la llinda plana. Ha estat restaurada.</p> | 08095-254 | Serra de l'Olleret | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7475700,2.0518900 | 421170 | 4622184 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82590-foto-08095-254-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82590-foto-08095-254-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 82580 | Barraca codi 8402 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-8402 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | Completament afectada per l'abundant vegetació existent, amb un petit enderroc lateral. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria adossada al marge i orientada al nord-est. La seva planta és irregular i està determinada per la roca natural de la zona, la qual forma part de la seva construcció. Està coberta amb una falsa cúpula. Presenta un portal d'accés rectangular amb la llinda plana i un dels brancals està format amb la pròpia roca de la zona. No ha estat restaurada i està afectada per un petit enderroc lateral, situat a la banda de ponent.</p> | 08095-244 | Serra dels Ermots del Coll | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7396800,2.0397300 | 420149 | 4621319 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82580-foto-08095-244-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82580-foto-08095-244-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82580-foto-08095-244-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||
| 82614 | Barraca codi 11975 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-11975 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | Engolida per la vegetació, amb la coberta enderrocada. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria adossada al marge i orientada al nord. De fet, la part posterior de l'estructura està integrada en un dels marges de terra de la zona. La seva planta és irregular i té la coberta enderrocada. Presenta un portal d'accés rectangular, amb la llinda caiguda als seus peus. No ha estat restaurada i el seu interior està completament cobert de vegetació, de la mateixa manera que els seus laterals. En general queda força amagada pels arbusts i esbarzers de la zona.</p> | 08095-278 | Torrent de l'Estevenell | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7236200,2.0450300 | 420570 | 4619531 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82614-foto-08095-278-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82614-foto-08095-278-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82614-foto-08095-278-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||
| 82613 | Barraca codi 11929 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-11929 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | Engolida per la vegetació. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria adossada al marge i orientada al sud-oest. De fet, la part posterior de l'estructura està integrada en un dels marges de terra de la zona. La seva planta és irregular, tot i que arrodonida, i està coberta amb una falsa cúpula. Presenta un portal d'accés d'obertura trapezoïdal amb la llinda formada per una llosa. L'interior està rebaixat uns 0,50m respecte el nivell exterior per aconseguir una superfície plana. També hi ha un cocó en un dels laterals d'obertura quadrada. No ha estat restaurada i està molt afectada per l'abundant vegetació de la zona, que també fa força difícil el seu accés.</p> | 08095-277 | Torrent de l'Estevenell | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7243000,2.0429000 | 420394 | 4619609 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82613-foto-08095-277-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82613-foto-08095-277-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||
| 82617 | Barraca codi 12250 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-12250 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria adossada al marge i orientada al sud-oest. De fet, una de les bandes de l'estructura està integrada en un dels marges de terra de la zona. La seva planta és circular i està coberta amb una falsa cúpula. Presenta un portal d'accés rectangular, amb la llinda plana i els brancals bastits amb blocs de pedra grans. No ha estat restaurada i queda força amagada per l'abundant vegetació que caracteritza la zona, que alhora fa difícil el seu accés.</p> | 08095-281 | Carena de Biguetes - Serrat del Coronell | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7186200,2.0559600 | 421473 | 4618966 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82617-foto-08095-281-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82617-foto-08095-281-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades i les imatges han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 82585 | Barraca codi 8489 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-8489 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | Completament enderrocada. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria adossada al marge i orientada al sud-oest. La seva planta és circular i presenta un elevadíssim estat d'enderroc. No ha estat restaurada. Actualment, l'accés a la zona està tancat amb una tanca metàl·lica (zona de cultiu de trufes).</p> | 08095-249 | Baga de Vila-rúbia | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7474500,2.0478600 | 420835 | 4622175 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82585-foto-08095-249-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82585-foto-08095-249-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades i les imatges han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||
| 82579 | Barraca codi 6238 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-6238 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | Completament enderrocada. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria adossada al marge i orientada al sud-oest. La seva planta és circular i presenta un elevadíssim estat d'enderroc. No ha estat restaurada.</p> | 08095-243 | Coll de Muntanya | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7489800,2.0456900 | 420656 | 4622346 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82579-foto-08095-243-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82579-foto-08095-243-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82579-foto-08095-243-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||
| 82588 | Barraca codi 8492 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-8492 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria adossada al marge i orientada al sud-oest. La seva planta és circular i presenta una falsa cúpula coberta de terra a l'exterior i rematada amb un bloc de pedra disposat en vertical. També s'observa un voladís integrat a la mateixa coberta en tot el seu perímetre. Presenta un portal d'accés rectangular, amb una doble llinda plana i els brancals bastits amb grans blocs de pedra escairats. Ha estat restaurada. Actualment, l'accés a la barraca està tancat amb una tanca metàl·lica.</p> | 08095-252 | Serra de l'Olleret | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7484200,2.0493400 | 420959 | 4622281 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82588-foto-08095-252-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82588-foto-08095-252-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 82615 | Barraca codi 11976 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-11976 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | Petit enderroc lateral. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria adossada al marge i orientada al sud. De fet, la banda de tramuntana de l'estructura està integrada en un dels marges de terra de la zona. La seva planta és irregular i està coberta amb una falsa cúpula. Presenta un portal d'accés rectangular, amb la llinda plana i els brancals bastits amb blocs de pedra grans. L'interior està rebaixat respecte el nivell exterior per aconseguir una superfície plana. També hi ha un petit cocó en un dels laterals d'obertura quadrada. No ha estat restaurada i queda força amagada per l'abundant vegetació que caracteritza la zona.</p> | 08095-279 | Torrent de l'Estevenell | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7240900,2.0456500 | 420622 | 4619583 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82615-foto-08095-279-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82615-foto-08095-279-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82615-foto-08095-279-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||
| 82624 | Barraca codi 13462 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-13462 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | La coberta està enderrocada. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria adossada al marge i orientada al sud. La seva planta és circular i presenta un enderroc total de la coberta. L'accés es fa mitjançant un portal d'obertura rectangular, amb una llinda plana doble separada mitjançant una petita obertura rectangular. No ha estat restaurada i està afectada per l'abundant vegetació de la zona, restant amagada.</p> | 08095-288 | Baga de Bigues | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7326700,2.0507500 | 421057 | 4620531 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82624-foto-08095-288-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82624-foto-08095-288-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82624-foto-08095-288-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||
| 82584 | Barraca codi 8488 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-8488 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | Ha estat restaurada. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria adossada al marge i orientada al sud. La seva planta és circular i presenta una falsa cúpula coberta de terra a l'exterior, i amb diverses plantes de romaní plantades al damunt. Presenta un portal d'accés rectangular amb la llinda plana. També s'observa un voladís integrat a la mateixa coberta i disposat a tot el seu perímetre.</p> | 08095-248 | Baga de Vila-rúbia | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7473500,2.0492500 | 420950 | 4622162 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82584-foto-08095-248-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82584-foto-08095-248-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||
| 82596 | Barraca codi 10016 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-10016 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | Completament engolida per la vegetació de la zona. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria adossada al marge i orientada al sud. La seva planta és més o menys rectangular i presenta una falsa cúpula coberta amb terra a l'exterior. Presenta un portal d'accés rectangular, amb la llinda plana, i una petita obertura a la part posterior (tot i que no s'observa clarament). No ha estat restaurada i té un petit enderroc en un dels laterals. Actualment està completament amagada entre l'abundant vegetació de la zona.</p> | 08095-260 | El Segolar | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7146500,2.0714100 | 422753 | 4618511 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82596-foto-08095-260-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82596-foto-08095-260-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82596-foto-08095-260-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. L'element està inclòs dins dels límits de l'Espai d'Interès Natural de Gallifa. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,90 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/