Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
42818 | Teuleria o forn de totxos del mas Canadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-o-forn-de-totxos-del-mas-canadell | XVIII-XIX | Estructuralment es conserva força bé, però és coberta per la vegetació. | Teuleria de tamany força gran. De planta quadrada (5 x 5 m aproximadament). La cara principal té 2 boques amb arcs rebaixats que donen a la fogaina (nivell inferior). La cambra de cocció (nivell superior) és excavada en un terreny en pendent i reforçada amb un revestiment de maó. Té una porta a la banda nord i li falta la coberta. | 08034-4 | 41.7726300,1.9477400 | 412544 | 4625067 | 08034 | Calders | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||||||
42824 | Pedrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera | XVIII-XX? | Petita extensió de terreny rebaixada artificialment probablement amb la finalitat d'extreure-hi pedra. Superfície aproximada: 9 x 9 metres. Profunditat: 3 metres. | 08034-10 | 41.7688400,1.9358900 | 411554 | 4624658 | 08034 | Calders | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||||||||
42826 | Capella de la Immaculada del mas Tàpies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-immaculada-del-mas-tapies | XIX | Capella de planta rectangular i una sola nau, amb la sagristia adossada al costat de migdia. La façana principal té un portal emmarcat amb llindes sense cap ornamentació, una finestrella en forma d'òcul i és coronat per una espadanya sense campana. Carreus escairats a les cantoneres i parets arrebossades. El campanar és una torre de planta quadrada (obra del 1881) que s'aixeca sobre el mas, amb grans finestres a totes les cares. La capella comunica amb el campanar mitjançant una curiosa galeria porxada de maó amb dos arcs. | 08034-12 | Mas les Tàpies | La capella es va construir el 1880 i el campanar el 1881. El pont-passadís que els uneix és posterior. | 41.7779500,1.9320600 | 411248 | 4625674 | 1880 | 08034 | Calders | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||||
42827 | Festa Major d'hivern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dhivern-2 | <p>-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 215-216</p> | XIX-XX | <p>Es celebrava el 22 de gener, festa de sant Vicenç, patró del poble. Començava amb celebració d'ofici solemne a l'església, a la sortida es tocaven els tres balls, que consistien en sis peces musicals ballables. A la tarda hi havia ball o bé una representació teatral.</p> | 08034-13 | Calders | <p>La festa va desaparèixer amb la crisi dels anys 70 d'aquest segle i el 1988 es recuperà gràcies a la comissió del Centre Cívic, que ha impulsat novament la seva celebració consistent en un dinar de germanor amb escudella i carn d'olla seguit d'altres activitats.</p> | 41.7911400,1.9926300 | 416299 | 4627078 | 08034 | Calders | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 2116 | 4.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||||||
42828 | Festa Major d'estiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-destiu-0 | <p>-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 216-217.</p> | XIX-XX | <p>Es celebra el segon diumenge de setembre. Els actes han anat variant al llarg dels anys. Els anys 50 solien fer-se jocs de cucanya, ball de nit a l'envelat de la plaça i més endavant a cal Soldevila i en una de les naus de la fàbrica. També hi havia representació de teatre i partit de futbol que habitualment es jugava contra l'equip de màxima rivalitat: el de Monistrol de Calders. El dilluns era costum celebrar un partit entre solters i casats.</p> | 08034-14 | Calders | <p>Es tenen notícies diverses de la festa al segle XIX. El 1885 ja es feia un pagament per les despeses de la festa. El 1894 Pau Escayola demanà permís per celebrar quatre balls. El 1905 s'esmenta que la comissió de veïns que organitzava la festa convida l'Ajuntament. Més recentment, la construcció del Centre Cívic ha aportat un lloc més adient. La festa ha evolucionat fins adquirir les característiques actuals. Les novetats més importants són el castell de focs, el pregó, la botifarrada popular, el campionat de botxes i el concurs de botifarra.</p> | 41.7911400,1.9926300 | 416299 | 4627078 | 08034 | Calders | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 2116 | 4.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||||||
42829 | Festa Major de Bellveí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-bellvei | <p>-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 217.</p> | XIX-XX | <p>Es celebrava la diada de Sant Joan. Els actes consistien en una revetlla popular en la qual es menjava coca i es ballava al so de l'acordió.</p> | 08034-15 | Bellveí | 41.7707500,1.9907400 | 416116 | 4624816 | 08034 | Calders | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 2116 | 4.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||||||||
42830 | Festa del Most | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-most-0 | <p>-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 217.</p> | XIX-XX | <p>En acabar els dies de verema, aprofitant que hi havia un gran nombre de gent que venia de fora es feia una festa que consistia en un ball. Primerament es feia a cal Torra i més endavant a cal Soldevila. Començava a la tarda i s'allargava fins ben entrada la nit.</p> | 08034-16 | Calders | 41.7911400,1.9926300 | 416299 | 4627078 | 08034 | Calders | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 2116 | 4.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||||||||
42831 | Carnestoltes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carnestoltes-0 | XIX-XX | <p>Es passava pel poble amb un carro en el qual hi havia el Rei Carnestoltes i es recollien els donatius de les cases, consistents en cansalada, vi, arròs, conills, etc. Amb tots els productes recollits es feien dues o tres calderetes d'arròs. La festa culminava amb un gran ball a cal Soldevila. En els darrers anys de la festa abans de la seva prohibició després de la Guerra, les calderetes d'arròs es van substituir per olles de xocolata desfeta.</p> | 08034-17 | Calders | <p>Un ban de l'Ajuntament amb data de 4 de febrer de 1906 diu que durant la festa es pot anar pel carrer disfressat però sense careta i fins a la nit; es prohibeix fer paròdia de la religió, bones costums, autoritats i militars; es permet entrar als balls a tota la gent que es presenti amb disfressa. El Carnestoltes va ser prohibit després de la Guerra Civil. En els darrers anys s'ha revifat, sobretot després de la posada en marxa del Centre Cívic.</p> | 41.7911400,1.9926300 | 416299 | 4627078 | 08034 | Calders | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 2116 | 4.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||||||||
42832 | Festa dels Avis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-dels-avis | <p>-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 218.</p> | XX | <p>L'objectiu de la festa era retre homenatge a la gent gran del poble. S'iniciava amb una comitiva que anava des del convent de les Monges (antiga rectoria) fins a l'església, on es celebrava ofici. En sortir, la comitiva es dirigia cap a cal Soldevila, tot passant per cal Feliu. En el local de cal Soldevila s'hi representaven algunes obres a càrrec de la quitxalla del poble. L'acte era presidit per les autoritats i finalitzava amb el lliurament d'obsequis commemoratius de la festa. La festa era patrocinada per aleshores Caja de Pensiones para la Vejez y de Ahorros de Catalunya y Baleares, la qual feia lliurament d'unes llibretes d'estalvi amb una quantitat de diners que era donada per l'entitat.</p> | 08034-18 | Calders | <p>L'any 1950 va començar a celebrar-se.</p> | 41.7911400,1.9926300 | 416299 | 4627078 | 08034 | Calders | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 2116 | 4.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||||||
42833 | Caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-0 | <p>-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 219.</p> | XIX-XX | <p>Festa vinculada a la celebració litúrgica del diumenge de Pasqua de Resurrecció. Tradicionalment durava dos dies i consistia a cantar cançons de Caramelles per la contrada. Antigament només podien ser caramellaires els nois joves del poble. El dissabte sortien a cantar per les cases de pagès del terme. El diumenge ho feien pel poble acompanyats per una orquestra. A canvi, rebien de la gent que els escoltava conills, ous, pollastres, llonganisses, etc. Més recentment, les caramelles van ser cantades per la quitxalla del poble, amb la participació de nens i nenes. El diumenge cantaven pel poble i el dilluns per les cases de pagès. El pas del temps ha fet que en comptes de cobrar en espècies ho facin en diners, tot passant la barretina.</p> | 08034-19 | Calders | 41.7911400,1.9926300 | 416299 | 4627078 | 08034 | Calders | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 2116 | 4.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||||||||
42834 | Mes de Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mes-de-maria | <p>-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 220</p> | XX | <p>Se celebrava durant tot el mes de maig. Tenia per objectiu dedicar un mes de forma especial a la Mare de Déu. Diàriament es resava el Rosari a l'església i els diumenges s'avançava l'hora de resar-lo a fi de poder allargar la celebració. Una noia escollia una nena i conjuntament repartien flors i estampes a la gent a canvi d'un donatiu.</p> | 08034-20 | Calders | 41.7911400,1.9926300 | 416299 | 4627078 | 08034 | Calders | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 2116 | 4.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||||||||
42835 | Festa de les Noies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-les-noies | <p>-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 220.</p> | XX | <p>Es celebrava el mes de maig, en relació directa amb el mes de Maria. Les noies del poble feien una processó i els nens i nenes feien la primera comunió.</p> | 08034-21 | Calders | 41.7911400,1.9926300 | 416299 | 4627078 | 08034 | Calders | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 2116 | 4.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||||||||
42836 | Divendres Sant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/divendres-sant | <p>-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 220</p> | XX | <p>Aquest dia la gent col·locava llums i torxes als balcons, que servien per fer llum en la processó del Viacrucis que resseguia tot el nucli del poble.</p> | 08034-22 | Calders | 41.7911400,1.9926300 | 416299 | 4627078 | 08034 | Calders | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 2116 | 4.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||||||||
42837 | Primera Pasqua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/primera-pasqua | <p>-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 221.</p> | XX | <p>Aquest dia la gent del poble solia anar a la masia de cal Reguant, on assistia a missa a l'ermita. Després el jovent berenava en germanor i passava la tarda fent jocs i gresca. La festa de la Segona Pasqua se celebrava de la mateixa manera, però es canviava el lloc de reunió pel de Sant Amanç.</p> | 08034-23 | Calders | 41.7911400,1.9926300 | 416299 | 4627078 | 08034 | Calders | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 2116 | 4.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||||||||
42838 | Sant Pere Màrtir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-martir | XX | <p>En aquesta diada s'organitzava una excursió a Sant Andreu, on es deia missa i es beneïa l'olivera.</p> | 08034-24 | Sant Andreu | <p>Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 221.</p> | 41.7707500,1.9907400 | 416116 | 4624816 | 08034 | Calders | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 2116 | 4.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||||||||
42839 | Festa Major de la colònia Jorba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-la-colonia-jorba | <p>-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 221-222.</p> | XX | <p>Es celebrava per la diada de sant Pere, tot i que sembla ser que antigament es feia a meitat de juny i que es va retardar per tal que no coincidís amb l'època de segar. En l'època de màxim esplendor durava tres dies. Es feien balls en un local de la fàbrica, concert al cafè i un campionat de pilota a mà. L'últim dia de la festa es rifaven llençols, tovalloles i vànoves que donava l'empresa. Tots els actes eren finançats per l'empresa, però els forans havien de pagar per entrar als balls.</p> | 08034-25 | Colònia Jorba | <p>La vida social de la colònia Jorba ha anat molt lligada a l'evolució del sector tèxtil. L'antiga vitalitat de la colònia va minvar de manera substancial a partir dels anys 70. Actualment, per Sant Pere es celebra una missa cantada que es completa amb un concert de cant coral, amb coca i mistela.</p> | 41.7607400,1.9365900 | 411601 | 4623758 | 08034 | Calders | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | -Altres festes que es celebraven a la colònia Jorba eren la cantada de Caramelles, la revetlla de Sant Joan i la cavalcada de Reis. Una de les últimes tradicions que es va perdre va ser el pagament dels enterraments per tots els habitants de la colònia. | 2116 | 4.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||||||
42852 | Les Oliveres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-oliveres-0 | -Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, pp. 65, 79, 91. -VIII Caminada Popular de Navarcles. Ruta de la riera de Talamanca (fulletó amb text de Llorenç Ferrer), Centre Excursionista de Navarcles, 17-X-1993. -VII Caminada Popular de Navarcles. Ibid. 13-X-1991. | XII-XX | Totalment enrunat | Antiga masia que es troba totalment en ruïna. El propietari va extreure'n la pedra i no n'ha quedat pràcticament res. | 08034-38 | El mas és documentat l'any 1161. El 1215 va passar a formar part del domini de Sant Benet de Bages. L'any 1850 el propietari era Joan Oliveres, que estava profundament endeutat. Fou per aquests anys que passà a propietat del mas Soler. Al segle XX encara era habitat. Els anys 70 el propietari se'l va vendre i es va destruir per aprofitar-ne les pedres. | 41.7527300,1.9492900 | 412646 | 4622856 | 08034 | Calders | Difícil | Dolent | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | -Difícil localització. Pràcticament no és visible-Coordenades segons mapa de l'Exèrcit dels anys 50. | 94|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||
42855 | Gorg del Calders (prop de la Mira) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-del-calders-prop-de-la-mira | Meandre del riu Calders en una zona d'una gran bellesa paisatgística. El riu ha format un gorg alt i espectacular. La llera adopta formes capritxoses i destaca una interessant vegetació de ribera. L'església de Sant Pere de Viladecavall presideix la vista dalt de l'altiplà. | 08034-41 | 41.7635300,1.9489200 | 412630 | 4624056 | 08034 | Calders | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||||||||
42883 | Casa del director (colònia Jorba) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-director-colonia-jorba | XX | Casa austera i d'estil rústec. De planta rectangular molt uniforme. Té planta baixa més uns pis, soterrani i golfes. Les parets són de pedra, amb rengles regulars de finestres i balcons emmarcats amb totxo. L'entrada és per la part posterior. Té adossades dues cases més a la part de llevant, on hi vivien treballadors de la colònia (electricista, forner...). A la part de darrera el terreny és enjardinat i té una escalinata. A la part de migdia hi ha la Font de l'Avi. | 08034-69 | Al costat de la carretera que va a la colònia. Casa núm. 37 | La fàbrica es començà a construir l'any 1892, al terme de Viladecavalls, obra de l'empresari manresà Pere Jorba i Gassó. Ben aviat es convertí en una autèntica colònia industrial. La casa del director deu ser obra del començament del segle XX. L'escassetat d'espai a l'interior del recinte fabril devia determinar la seva ubicació a l'exterior. És feta d'una sola tirada, en un estil rústec i senzill per l'exterior. | 41.7630500,1.9357700 | 411536 | 4624016 | 08034 | Calders | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||||||
42891 | Teuleria de la Grossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-de-la-grossa | XVIII-XIX | Teuleria o forn de totxos situat al cim d'un serrat que s'anomena 'Serrat de la teuleria'. Actualment es troba mig ensorrada i coberta per la vegetació. | 08034-77 | 41.7911400,1.9926300 | 416299 | 4627078 | 08034 | Calders | Sense accés | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | -Element no localitzat | 98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||||
42892 | Cementiri municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-municipal-3 | XIX-XX | Recinte de planta rectangular. Té dues parets amb nínxols a banda i banda. El portal de l'entrada és senzill, amb arc escarser de maó. Arrebossat i pintat de blanc. Té una placa amb una citació de la Bíblia (Job XIX-25). | 08034-78 | 41.7939100,1.9908900 | 416158 | 4627387 | 08034 | Calders | Restringit | Bo | Física | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||||||||
42897 | La Creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-creu | -Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 189-190. | XIX | Creu de terme. Consta d'un pedestal de planta quadrada amb tres graons, un pilar octogonal de pedra picada, d'uns dos metres d'alçada i, al damunt, una creu llatina de ferro forjat, amb formes decoratives a les puntes. La creu té la següent inscripció: 'ANY 1805'. | 08034-83 | Abans de l'actual creu de ferro (feta l'any 1805) n'hi havia una de fusta sense pilar de pedra. Aquesta se la va emportar una mula que hi estava estacada. Aleshores s'hi va posar la creu de pedra i ferro. Aquesta creu marcava una cruïlla de camins: el camí ral de Manresa a Vic amb el camí d'Artés, que possiblement continuava cap a Viladecavalls. | 41.7908000,1.9876000 | 415881 | 4627045 | 1805 | 08034 | Calders | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||||||
42901 | Presó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/preso | -Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 113. | XVI-XVII | Construcció subterrània a la qual s'accedeix per una trampa de fusta des de l'oficina de correus, a l'edifici de l'Ajuntament. Unes escales de pedra condueixen al soterrani. Consta de dues habitacions, la més gran (uns 2'90 x 3'90 m), i una de menor adjacent, que era la cambra on es tancaven els presos. En la primera hi ha una petita espitllera que dóna a l'exterior. A l'esquerra, un portal d'entrada rectangular. Una porta de fusta en mal estat, afermada a la dovella per dos grans golfos, i amb un gran forrellat que es fica a un forat d'una de les dovelles de la porta d'entrada. La cambra petita té volta de mig punt. A la paret hi ha una cadena de ferro, agafada per una anella. Les úniques obertures són una petita espitllera que dóna al pis superior i una finestreta, adovellada, amb reixa de ferro forjat, que dóna a l'escala. Cap de les dues obertures permeten la il·luminació de l'habitació. | 08034-87 | Ajuntament de Calders | La construcció data del segles XVI-XVII, que fou el període de creixement del nucli del poble. Es té notícia que el 1729 ja existia (en les despeses del terme s'hi compta una quantitat en concepte del que s'havia gastat en llum per als presos). Era situada sota la casa del Comú i havia estat propietat de la parròquia. Actualment queda integrada al conjunt arquitectònic de l'Ajuntament. | 41.7911200,1.9926200 | 416298 | 4627075 | 08034 | Calders | Restringit | Dolent | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | -Actualment l'accés a l'interior del soterrani no és possible, ja que hi ha un moble damunt de la trampa. | 98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||
42905 | Monument a Joan Cuyàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-joan-cuyas | -Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 157-159. | XX | Monòlit de pedra de forma més o menys rectangular, amb una inscripció. És envoltat per un semicercle enjardinat. Situat en una petita plaça amb arbres i bancs. La inscripció és la següent: 'Joan Cuyàs i Sala va portar l'aigua a Calders l'any 1917. Setembre 1988' | 08034-91 | El fet que el nucli del poble estigui situat a un nivell de 200 metres respecte del riu ha dificultat durant molts anys el subministrament d'aigua. Tradicionalment l'element més important per assegurar el subministrament d'aigua no potable eren les basses. Un altre element important eren els pous. El subministrament d'aigua potable per al consum humà es feia mitjançant fonts. Els primers estudis per impulsar l'aigua del riu amb una bomba mecànica es remunten a l'any 1900. Uns anys més tard Joan Cuyàs, natural de Barcelona i casat amb una calderina, va presentar el projecte de construir una estació que impulsés les aigües del riu Calders, captades a la Font dels Horts, fins un dipòsit situat a la Guàrdia. El finançament d'aquesta obra va anar a càrrec del mateix Cuyàs, el qual volia amortitzar els costos mitjançant les subscripcions anuals dels veïns. El projecte es va inaugurar per la Festa Major de l'any 1917. Tanmateix, les constants obres de reparació que s'havien de fer van acabar arruïnant el projecte i tallant els subministrament. La solució definitiva no va arribar fins els anys 30. | 41.7948000,1.9970700 | 416673 | 4627480 | 1988 | 08034 | Calders | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||||
42908 | Llinda de cal Gubianes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-de-cal-gubianes | XVII | La llinda és de pedra calcària, que s'erosiona amb facilitat. | Llinda de forma rectangular sobre el portal d'entrada de la casa (actualment té 2 pisos completament reformats). Al centre hi ha un alt relleu amb una figura circular que simbolitza el sol. El sol és representat amb una cara amb nas, ulls i boca. Al seu voltant, en forma de cercles, s'hi reparteixen els raigs entremig dels quals hi ha una sanefa avui mig desdibuixada. Al costat de la llinda hi ha una altra pedra amb una inscripció d'any: '16XI'. | 08034-94 | La casa data del segle XVII. Una llinda procedent d'una finestra de l'edifici té la data de 1611. Podria tractar-se d'una casa típica del poble, corresponent a l'expansió del segle XVII al llarg del camí ral. | 41.7918400,1.9956600 | 416552 | 4627152 | 08034 | Calders | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||||||
42915 | Bústia de l'Arola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bustia-de-larola | XIX-XX | Bústia situada a la façana est del mas, en la mateixa paret. Es tracta d'un bloc de pedra rectangular (d'uns 50 x 20 cm), buidada al mig formant un espai per on es tiraven les cartes. L'interior dóna al que ara és una habitació de 'mals endreços' de la casa, on hi ha una porteta de fusta, de la mateixa profunditat de la paret, per on es recollien les cartes. | 08034-101 | Mas Arola | Era la bústia de la casa. Es diu que també s'hi recollien totes les cartes que anaven dirigides a Monistrol de Calders, ja que el camí que trencava en aquesta direcció passava pel peu de la casa. | 41.7888000,1.9912700 | 416183 | 4626819 | 08034 | Calders | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||||||
42921 | Sant Crist | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-crist | XX | <p>Escultura en fusta que presideix l'altar major de l'església. Crist ressuscitat a la creu, vestit amb túnica.</p> | 08034-107 | Església parroquial de Sant Vicenç de Calders | <p>Durant les obres de restauració de l'església, portades a terme entre el 1991 i 1992, s'encarregà aquesta talla a l'escultor Fajula, de Sant Joan de les Abadesses. La nova imatge del Sant Crist substituí la de Sant Vicenç, titular de l'església que fins aleshores la presidia. La imatge de Sant Vicenç es traslladà a la capçalera d'una nau lateral. L'obra va costar 312.000 pessetes.</p> | 41.7910600,1.9930300 | 416332 | 4627068 | 1990 | 08034 | Calders | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-17 00:00:00 | Jordi Piñero | Fajula | 52 | 2.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||||
42925 | Vall de la riera de Calders i les Tàpies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vall-de-la-riera-de-calders-i-les-tapies | -Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, pp. 14-18. -Guia d'Espais d'interès natural del Bages, Centre d'Estudis del Bages, Manresa, 1997, pp.73-80. | Abocament d'aigües residuals de tots els pobles de la zona excepte Calders i Navarcles. | Zona d'interès natural que comprèn la vall de la riera o riu Calders i el torrent de les Tàpies al seu pas pel terme de Calders. La major part de la zona és coberta per boscos en què predomina el pi blanc, pinassa i roures. Com a elements d'interès destaca l'existència de nombrosos meandres (10 al terme de Calders). El meandre del castell de Calders és un magnífic exemple de meandre abandonat. L'existència de petites cascades (prop del Molí del Castell, la Mira i colònia Jorba). Des del punt de vista geològic destaca per l'abundància de fòssils marins corresponents a la segona meitat de l'Eocè que es poden trobar a la majoria de cingleres. Des del punt de vista faunístic cal destacar l'abundància de peixos ciprínids, la presència de la merla d'aigua i del bernat pescaire i de nombrosos ànecs collverd. | 08034-111 | 41.7643500,1.9468100 | 412456 | 4624149 | 08034 | Calders | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||||||
42926 | Clot de la Domènega | https://patrimonicultural.diba.cat/element/clot-de-la-domenega | -Catalunya Romànica, vol. XI (El Bages), Barcelona, 1984, p. 134. -DAURA, A; GALOBART, J; PIÑERO, J: L'arqueologia al Bages, Centre d'Estudis del Bages, Manresa, 1995, p. 212. -LLADÓ, Josep: 'Geografia comarcana: Calders' a Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca de Bages, núm. 132, Manresa, 1929, pp. 341-344. | Desapareguda | En aquest indret s'hi excavà una tomba medieval, actualment desapareguda. Era una tomba del tipus cista que es trobava al cim d'un turonet. Orientada en l'eix est-oest. Les mides eren 1,37 m de llargada per 0,73 m d'amplada. El més probable és que contingués un infant o bé una ossera. | 08034-112 | El 1923 mossèn Josep Lladó excavà una tomba en aquest indret. Segons ell, en aquesta zona hi havia moltes més sepultures escampades i destruïdes per l'acció dels conreus. | 41.7863500,1.9778300 | 415063 | 4626560 | 08034 | Calders | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | -La localització exacta del jaciment es desconeix. | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||||
42929 | Barraca de vinya a la B-431 km 40,1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-a-la-b-431-km-401 | -SOLER i BONET, Josep: Les barraques de vinya, les construccions de pedra seca a la comarca del Bages, Centre d'Estudis del Bages, Manresa, 1994, p. 59. | XIX | Barraca de vinya. És un exemple representatiu de les moltes barraques que encara es conserven a Calders, concretament del tipus de planta quadrada. Mesura 3,20 x 4,20. És una de les més grans de la zona. Els murs estan fets amb pedres de mides diferents falcades amb pedres més petites. En els punts més importants de l'estructura els blocs s'han treballat per obtenir formes més regulars. La coberta és amb volta de pedra i terra, amb un voladís per expulsar l'aigua de la pluja. Al costat esquerra de la porta hi ha un bloc de pedra tallada amb una inscripció: 'Joan 1806'. La disposició de les pedres | 08034-115 | És difícil determinar la cronologia exacta de les construccions en pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la meitat del segle XIX. | 41.7944700,1.9821600 | 415434 | 4627458 | 08034 | Calders | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero. / OPC (María del Agua Cortés) | S'ha escollit aquesta barraca com a exemple representatiu de les moltes que existeixen per la seva qualitat i bona conservació. | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||||
42930 | Barraca de vinya al camí de Trullars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-al-cami-de-trullars | -SOLER i BONET, Josep: Les barraques de vinya, les construccions de pedra seca a la comarca del Bages, Centre d'Estudis del Bages, Manresa, 1994, p. 49. | XIX | Barraca de vinya. És un exemple representatiu de les moltes barraques que encara es conserven a Calders, concretament del tipus de planta circular. Té unes dimensions bastant reduïdes (1,90 m de diàmetre interior). El mur està format per pedres sense treballar, les quals es falquen amb pedres més petites i amb terra. La porta està formada per una llinda grossa que a la part interior forma una postada. La coberta és amb volta de pedra i terra. | 08034-116 | És difícil determinar la cronologia exacta de les construccions en pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la meitat del segle XIX. | 41.7787500,1.9702000 | 414419 | 4625724 | 08034 | Calders | Difícil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero. Modificació OPC | S'ha escollit aquesta barraca com a exemple representatiu de les moltes que existeixen per la seva qualitat i bona conservació. | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||||
42935 | Orquídees | https://patrimonicultural.diba.cat/element/orquidees | 08034-121 | 41.7911000,1.9926500 | 416301 | 4627073 | 08034 | Calders | Difícil | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||||||||||
42936 | Barraca de vinya del Campà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-del-campa | 08034-122 | 41.7911000,1.9926500 | 416301 | 4627073 | 08034 | Calders | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||||||||||||
42937 | Barraca de vinya al camí de la Grossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-al-cami-de-la-grossa | 08034-123 | 41.7911000,1.9926500 | 416301 | 4627073 | 08034 | Calders | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||||||||||||
42938 | Barraca de vinya a la N-141 Km. 12,7 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-a-la-n-141-km-127 | 08034-124 | 41.7911000,1.9926500 | 416301 | 4627073 | 08034 | Calders | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||||||||||||||
42939 | Barraca de vinya a la N-141 km 19,8 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-a-la-n-141-km-198 | 08034-125 | 41.7911000,1.9926500 | 416301 | 4627073 | 08034 | Calders | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||||||||||||||
42940 | Barraca de vinya al camí de Vilaterçana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-al-cami-de-vilatercana | 08034-126 | 41.7911000,1.9926500 | 416301 | 4627073 | 08034 | Calders | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||||||||||||||
42941 | Barraca de vinya al terme de les Quingles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-al-terme-de-les-quingles | 08034-127 | 41.7911000,1.9926500 | 416301 | 4627073 | 08034 | Calders | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||||||||||||||
42942 | Barraca de vinya al camí de Torrecabota a les Quingles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-al-cami-de-torrecabota-a-les-quingles | 08034-128 | 41.7911000,1.9926500 | 416301 | 4627073 | 08034 | Calders | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||||||||||||||
42943 | Barraca de vinya a la rotonda de Calders | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-a-la-rotonda-de-calders | 08034-129 | 41.7911000,1.9926500 | 416301 | 4627073 | 08034 | Calders | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | Escalé | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||||||||||||
42944 | Dipòsit de la plaça Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diposit-de-la-placa-major | Cerarols, Lluis (2009). Calders segle XX, cròniques de la vida tradicional. Ed. Abadia. AADD (1996). Calders. Un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès. Ajuntament de Calders. | XVIII-XIX | Aquest antic dipòsit està format per dos recipients rectangulars i comunicats entre si a través d'uns arcs de mig punt, coberts amb volta. Actualment es pot accedir a través d'una portella des del paviment de la plaça. | 08034-130 | Plaça Major | La bassa de la Plaça recollia l'aigua de pluja de les teulades de l'església i de l'antic hostal, era una bassa descoberta i donava servei a les cases de la zona de la plaça. Probablement degut a que era a prop de l'escola, els anys 1920 la van cobrir, formant la plaça a sobre, i els veïns extreien l'aigua amb una bomba manual. En la darrera rehabilitació de la plaça es va deixar una portella per poder accedir, tot i que ja no actua com a contenidor d'aigua. L'aigua ha sigut una de les preocupacions antigues dels habitants de Calders; el terreny rocós i argilós provocava que l'aigua de la pluja s'escolés cap a la riera i van ser molts els sistemes utilitzats per emmagatzemar aigua a les cases, cisternes, pous, basses... tot i que era molt freqüent anar a buscar aigua a alguna de les moltes fonts que hi ha al terme municipal | 41.7911000,1.9926500 | 416301 | 4627073 | 08034 | Calders | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||||
42945 | Forat Micó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forat-mico | Cerarols, LLuis (2003). Miquelet, el cargolaire, i altres contes calderins. Ed. Abadia. Cerarols, Lluis (2009). Calders segle XX, cròniques de la vida tradicional. Ed. Abadia. | Conjunt de roques erosionades pel pas de l'aigua que han adoptat unes formes característiques. El Forat Micó és un forat entre aquestes roques pel qual cau l'aigua formant un petit saltant. | 08034-131 | Riu Calders | 41.7716600,1.9698600 | 414381 | 4624937 | 08034 | Calders | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | El forat es troba en una balma sota el canal de la colònia Jorba. | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||||||
42946 | Mur de pedra seca al camí de Torre Cabota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mur-de-pedra-seca-al-cami-de-torre-cabota | 08034-132 | 41.7911000,1.9926500 | 416301 | 4627073 | 08034 | Calders | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||||||||||||
42947 | Fons d'imatges municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-municipal | 08034-133 | 41.7911000,1.9926500 | 416301 | 4627073 | 08034 | Calders | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | 55 | 3.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||||||||||
42948 | La cova del Cargolaire | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cova-del-cargolaire | Cerarols, LLuis (2003). Miquelet, el cargolaire, i altres contes calderins. Ed. Abadia. Cerarols, Lluis (2009). Calders segle XX, cròniques de la vida tradicional. Ed. Abadia. | Balma situada a la zona de les roques dels Gitanos que conserva alguns elements d'uns antics tancaments amb murs fets de pedra i maons. | 08034-134 | A les roques dels Gitanos | Aquesta bauma va estar habitada per Miquel Muro, el Cargolaire, que la va convertir en una balma obrada de la que actualment queden poques restes. En Miquel Muro, vingut d'un poble del nord de Castelló, va viure a una bauma del lloc de les Roques dels Gitanos, per això alguns calderins l'anomenaven el Miquelet de les Roques. Es va construir un habitatge dins la bauma amb materials molt diversos que anava trobant (pedres, maons, canyes, ferros vells,...). Es va fer un hort que regava amb aigua recollida de la font del Torrent. Va treballar un temps picant pedra a la carretera de Monistrol, però bàsicament es dedicava a buscar cargols que després venia als mercats propers. Va viure uns vint anys a la cova, fins que va morir. | 41.7911000,1.9926500 | 416301 | 4627073 | 08034 | Calders | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||||||
42949 | Meandre del riu Calders | https://patrimonicultural.diba.cat/element/meandre-del-riu-calders | <p><span><span><span><span><span><span>Des del mirador que es va construir per contemplar aquest indret podem veure davant nostre un turó amb les restes del castell al cim, talment una illa al centre d’una vall; la base està envoltada per camps de conreu, excepte el vessant Sud, per on passa el riu. En el passat el riu feia aquí una corba molt pronunciada, un meandre que envoltava la muntanya passant per on ara hi ha els conreus, però fa milers d’anys, el riu va fer drecera tirant pel dret. Fa entre 5 i 10 milions d’anys el riu Calders formava aquí un ampli meandre que tendia a fer-se més i més pronunciat perquè els rius tendeixen a erosionar la riba externa dels revolts, de manera que l’entrada i la sortida del meandre s’aproximaven lentament. Fa cosa d’un milió d’anys la muntanya del centre de la corba estava gairebé envoltada pel riu, era com una petita península unida a la veïna serra de les Abrines per un estret istme. Fa entre 100.000 i 300.000 anys els revolts d’entrada i de sortida s’havien aproximat tant que el riu va trencar la separació entre els extrems del meandre i va obrir una drecera. Com que es van unir dos trams de riu que estaven a cotes diferents –el riu fa baixada– es va formar el saltant del molí del Castell, que encara existeix. Al llit abandonat pel riu devien restar durant un temps alguns petits estanys i aiguamolls que es van acabar omplint de sediments aportats pels torrents que baixen dels vessants, és la zona que ara es cultiva. </span></span></span>(Informació de El Pou de la Gallina).</span></span></span></p> | 08034-135 | <p><span><span>El castell de Calders -del qual en queda poc més que un tros de la torre- està situat al capdamunt d’un turó delimitat per un meandre abandonat del riu Calders.<br /> A la plana en primer terme no hi ha cap riu; el riu Calders hi havia passat fa milers d’anys en un meandre que, posteriorment, va abandonar al tallar i fer drecera pel terreny que queda darrera del castell.<br /> El castell està fonamentat a les calcàries esculloses de la Tossa, tan característiques de Calders. Va caldre un corrent considerable d’aigua durant milions d’anys per erosionar aquesta calcària tan dura i aïllar el turó. A la dreta de la imatge, el molí del Castell sí que queda proper al curs actual del riu.</span></span></p> <p><span><span>A partir del meandre abandonat del Castell, el riu Calders circula profundament encaixat en una vall sinuosa, una successió de meandres molt pronunciats -aquests encara ben vius- fins a la seva confluència al riu Llobregat a Navarcles.</span></span></p> | 41.7911000,1.9926500 | 416301 | 4627073 | 08034 | Calders | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||||||||
42950 | Riu Calders | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-calders | <p><span><span><span>El Calders, Riu o Riera de Calders, és un curs d'aigua que travessa els termes municipals de Monistrol de Calders i Calders, al Moianès, i Navarcles, al Bages. El Calders pertany a la conca del Llobregat; és un afluent directe per l'esquerra, i hi aflueix a Navarcles. El Calders s'origina a Monistrol de Calders, al costat nord-oest del poble, per la unió de dues rieres: la Golarda i la de Sant Joan. És l'indret que es coneix amb el nom de Mesclants. Des d'aquest lloc, el curs d'aigua s'adreça cap a ponent resseguint el vessant nord de la Serra de les Abrines, fent diversos meandres per tal de salvar-ne els contraforts. Just en sortir de poble deixa a l'esquerra el Polígon Industrial la Llandriga i a la dreta la Serreta. També queda al costat esquerre la zona del Mas Llandric, el Serrat del Gordi i la Llandriga (on hi havia hagut el mas Llandric, actualment del tot desaparegut), deixa a llevant el Camp del Serni, passa pels Campassos, on hi ha la resclosa del Molí de la Païssa i la Granja dels Campassos, lloc on queda a la dreta els Horts del Rial de la Païssa. Al cap poc deixa a l'esquerra la Pedrera de Monistrol, o d'en Sala i a la dreta la Colònia, al voltant de la qual fa un retorçat meandre, i n'emprèn un altre que crea una quasi illa, denominada el Vilar (punt B). En arribar a la meitat d'aquest lloc, sota els Cingles del Vilar, el Calders esdevé termenal entre Monistrol de Calders i Calders, i deixa de ser termenal per tal d'entrar de ple en el terme calderí just a ponent de la fàbrica de Pinsos Ponsa.</span></span></span></p> | 08034-136 | Travessa el terme municipal | <p><span><span><span><span>El nom del riu ve de </span>caldarias<span><span><span><span><span> (calderes), referit a un fenomen d'erosió molt característic en aquest riu i en els seus afluents, que consisteix en uns forats arrodonits a la roca produïts pels remolins d'aigua en els </span></span></span></span></span>congosts, molt abundants, que hi ha en aquest riu.</span></span></span></p> | 41.7911000,1.9926500 | 416301 | 4627073 | 08034 | Calders | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||||||
42951 | Cantarella del Perot Rocaguinarda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cantarella-del-perot-rocaguinarda | Hi ha una cantarella que diu 'Perot Rocaguinarda, capità de bandolers, va perdre l'anomenada a la Grossa de Calders'. Tot i que no s'ha trobat el significat exacte, sembla ser que la cantarella rememora una ensopegada que tingué el lladre a la masia La Grossa de Calders. | 08034-137 | Perot Rocaguinarda va néixer a Oristà, al mas Rocaguinarda. Com que no era l'hereu de la família se'n va anar a Vic a cercar ofici, on ingressà a les hosts de Carles de Vilademany, cap dels nyerros de Vic (al servei del qual hi treballava una seva germana, Caterina), oposat al bisbe de Vic, Francesc de Robuster i Sala, cap dels Cadells, i per culpa d'un malentès es va haver de fer bandoler. Entre 1603 i 1604 formà quadrilla i el 1607 esdevingué el cap més notable del bandolerisme català fins el 1611. El lloctinent duc de Monteleone creà a Vic el 1605 la Unió o Santa Germandat contra els bandolers, i això obligà Rocaguinarda a abandonar la ciutat i a amagar-se a les muntanyes; actuà pel Lluçanès i Osona, la Garrotxa, el Ripollès, la Cerdanya, el Berguedà, el Bages, el Vallès i la Conca de Barberà. No se sap quan va morir exactament, ja que va marxar a Nàpols amb 29 anys. | 41.7911000,1.9926500 | 416301 | 4627073 | 08034 | Calders | Fàcil | Regular | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | 98 | 61 | 4.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||||||
42952 | Font de les Esmiloses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-esmiloses | Les fonts de Calders. Ajuntament de Calders. 2009. | Font situada en una zona de pins, al costat del mas de Les Miloses, que actualment es troba en ruines. La font està a l'interior d'una caseta de pedra que es va construït sobre la surgència d'aigua. | 08034-138 | Les Esmiloses | 41.7910300,1.9849500 | 415661 | 4627073 | 08034 | Calders | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | S'accedeix per un corriol que surt del carrer Pirineu, la trobem passat l'escorxador. | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||||||||
42953 | Font Careta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-careta | Les fonts de Calders. Ajuntament de Calders. 2009. | La font es troba a l'interior d'una cova de pedra, a l'interior de la qual hi neix l'aigua. Es troba al costat d'un camp i a sota d'una gran noguera, a prop del torrent. Damunt la font hi havia un espai on s'hi podien deixar els càntirs. | 08034-139 | Proper a la Guàrdia | 41.7880200,1.9722600 | 414603 | 4626751 | 08034 | Calders | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | Per arribar cal agafar un acmí que surt al costat de les piscines de La Guàrdia, fins arribar a la senyalització de la font que indica cap a l'esquerra, seguir el sender uns 100m fins un camp que cal travessar, la font es troba sota una noguera. | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,90 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc