Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 42819 | L'Oller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/loller | -Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, pp. 65, 79, 91. | XVIII-XX | Masia formada per un cos rectangular més antic al qual s'hi ha afegit construccions posteriors (segle XX) que formen un tancat amb pati interior. El cos original té planta baixa més un pis. La façana principal és orientada a migdia. Té portal adovellat amb arc rebaixat. Finestres i balcó emmarcats amb pedra tallada i amb gravats decoratius. Parets arrebossades i pintades de blanc. | 08034-5 | Documentat el 1188. La construcció actual és obra fonamentalment de les ampliacions fetes als segles XVIII i XX. | 41.7675000,1.9226900 | 410455 | 4624523 | 08034 | Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42819-foto-08034-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42819-foto-08034-5-2.jpg | Física | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | -Llinda amb inscripció del 175? | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | |||||||||
| 42820 | Les Quingles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-quingles | -Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, pp. 65, 91. | XVIII-XX | Masia de petites dimensions ampliada i remodelada els anys 50. La construcció antiga tenia només dues plantes i una superfície menor. Ha quedat dissimulada sota l'obra moderna que imita la tipologia d'una masia tradicional tot cobrint bona part dels elements autèntics. Actualment és de planta basilical i s'hi ha aixecat un segon pis. Té cossos adossats a la banda de ponent (tines) i de llevant. A l'entorn hi ha dependències de granja. | 08034-6 | Es tracta d'un mas documentat a partir del segle XIV. Possiblement el 1955 va sofrir una ampliació i remodelació general que li ha donat l'aparença actual. | 41.7775700,1.9468000 | 412473 | 4625617 | 08034 | Calders | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42820-foto-08034-6-1.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 94|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | ||||||||||
| 42821 | El Forn de Calç (casa) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-forn-de-calc-casa | XVIII-XIX | Casa de planta irregular. Té un cos original de planta més o menys rectangular al qual s'hi ha adossat dependències. A la part posterior té planta baixa més dos pisos. L'interior és actualment restaurat i conserva dues tines. | 08034-7 | Probable construcció del mas al segle XVIII i ampliació al XIX. Els propietaris de la casa van construir el forn de calç a la meitat del segle XIX i s'encarregaren de la seva explotació. | 41.7808000,1.9463400 | 412439 | 4625976 | 08034 | Calders | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42821-foto-08034-7-1.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | |||||||||||
| 42822 | El Forn de Calç (forn) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-forn-de-calc-forn | -GIRABALT (Quadern sobre els forns de calç editat pel Centre d'Estudis del Bages de pròxima edició) | XIX-XX | Conjunt de 3 forns de calç amb dependències annexes. La part original són els 2 forns paral·lels. Tenen un diàmetre de 3 m i una alçada de 5 m. Foradats al subsòl i amb revestiment interior de pedra. Cada forn consta d'una boca inferior que servia per treure les cendres i per entrada d'aire i al damunt una obertura més gran per on es carregava la llenya i s'hi posaven feixos de llenya. Aquestes donen a una avantcambra coberta per sengles voltes. Al damunt hi ha una estructura moderna amb bigues i totxo. A la part de ponent s'hi construí un forn més modern, amb la boca coberta amb volta de maó. A la vora hi ha un pou d'aigua. | 08034-8 | Aquest indret ja té una tradició de forns des del segle X (cal tenir presents els forns de calç del camí de les Tàpies). Els forns aquí inventariats van ser construïts pels propietaris de la casa a mitjan segle XIX. El van explotar els mateixos propietaris fins els anys 50 d'aquest segle Després de la Guerra Civil l'explotació s'intensificà. La pedra calcària necessària s'extreia de la pedrera que hi ha enfront de la casa. | 41.7808000,1.9463400 | 412439 | 4625976 | 08034 | Calders | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42822-foto-08034-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42822-foto-08034-8-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | -El senyor Manel, resident a Calders, havia estat capatàs del forn durant l'última època. | 98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | |||||||||
| 42823 | Pedrera del Forn de Calç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-del-forn-de-calc | -GIRABALT (Quadern sobre els forns de calç editat pel Centre d'Estudis del Bages de pròxima edició) | XIX-XX | Jaciment d'on s'extreia la pedra necessària per al forn de calç. Es tracta d'una superfície d'uns 100 x 50 metres rebaixats al sòl natural fins a una profunditat màxima d'uns 4 metres. A la part sud i oest s'hi ha aixecat un mur de contenció per salvaguardar el sòl pròxim a la casa. | 08034-9 | Jaciment d'on s'extreia la pedra calcària necessària per al funcionament del Forn de Calç. La major part de l'extracció es va fer després del 1939 fins als anys 50. | 41.7815400,1.9465800 | 412460 | 4626058 | 08034 | Calders | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42823-foto-08034-9-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 98 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | ||||||||||
| 42824 | Pedrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera | XVIII-XX? | Petita extensió de terreny rebaixada artificialment probablement amb la finalitat d'extreure-hi pedra. Superfície aproximada: 9 x 9 metres. Profunditat: 3 metres. | 08034-10 | 41.7688400,1.9358900 | 411554 | 4624658 | 08034 | Calders | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | |||||||||||||||
| 42825 | Les Tàpies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-tapies | -VI Caminada Popular de Navarcles (fulletó amb text de Llorenç Ferrer), Centre Excursionista de Navarcles, 28-X-1990 | XVIII-XIX | Masia gran i molt interessant formada per la casa de l'amo (amb un cos adossat més baix que és la casa dels masovers), pallissa, cobert fet de tàpia i capella. La casa de l'amo és un cos molt gran i llarg, de planta baixa, un pis i golfes. L'origen és medieval però amb diverses fases d'ampliació, sobretot dels segles XVIII i XIX. Té diverses finestres distribuïdes irregularment i, a les façanes sud i oest, unes grans galeries i una interessant porxada. La torre que s'aixeca a un extrem de la casa és el campanar de la capella, amb la qual comunica mitjançant una galeria feta de maó amb dues arcades. L'interior conserva elements molt interessants: celler, cuina, trull, tines, premsa, estable i l'habitació del bisbe (alcova on s'hostatjava el bisbe quan visitava la parròquia). Té una bassa. | 08034-11 | Mas documentat el segle XIV. L'edifici primitiu no estava al lloc actual sinó a la vora. La família Tàpias es troba documentada ja el 1290. El mas va tenir una gran expansió als segles XVIII i XIX. El 1846 l'hereu era Enric Tàpies, el qual, a més del mas Tàpies, posseïa el mas Candeu. A la vora de les Tàpies hi havia l'encreuament dels dos camins rals: el de Barcelona i el de Vic. Per això el mas havia fet d'hostal. Es diu que també hi feien estada els ramats quan baixaven de la muntanya. L'actual propietari és descendent (nebot) de la família que fins fa poc es cognominava encara Tàpies. | 41.7779000,1.9318800 | 411233 | 4625668 | 08034 | Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42825-foto-08034-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42825-foto-08034-11-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | -Es conserven documents antics de la casa | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | |||||||||
| 42826 | Capella de la Immaculada del mas Tàpies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-immaculada-del-mas-tapies | XIX | Capella de planta rectangular i una sola nau, amb la sagristia adossada al costat de migdia. La façana principal té un portal emmarcat amb llindes sense cap ornamentació, una finestrella en forma d'òcul i és coronat per una espadanya sense campana. Carreus escairats a les cantoneres i parets arrebossades. El campanar és una torre de planta quadrada (obra del 1881) que s'aixeca sobre el mas, amb grans finestres a totes les cares. La capella comunica amb el campanar mitjançant una curiosa galeria porxada de maó amb dos arcs. | 08034-12 | Mas les Tàpies | La capella es va construir el 1880 i el campanar el 1881. El pont-passadís que els uneix és posterior. | 41.7779500,1.9320600 | 411248 | 4625674 | 1880 | 08034 | Calders | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | ||||||||||||
| 42827 | Festa Major d'hivern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dhivern-2 | <p>-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 215-216</p> | XIX-XX | <p>Es celebrava el 22 de gener, festa de sant Vicenç, patró del poble. Començava amb celebració d'ofici solemne a l'església, a la sortida es tocaven els tres balls, que consistien en sis peces musicals ballables. A la tarda hi havia ball o bé una representació teatral.</p> | 08034-13 | Calders | <p>La festa va desaparèixer amb la crisi dels anys 70 d'aquest segle i el 1988 es recuperà gràcies a la comissió del Centre Cívic, que ha impulsat novament la seva celebració consistent en un dinar de germanor amb escudella i carn d'olla seguit d'altres activitats.</p> | 41.7911400,1.9926300 | 416299 | 4627078 | 08034 | Calders | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 2116 | 4.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | ||||||||||||||
| 42828 | Festa Major d'estiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-destiu-0 | <p>-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 216-217.</p> | XIX-XX | <p>Es celebra el segon diumenge de setembre. Els actes han anat variant al llarg dels anys. Els anys 50 solien fer-se jocs de cucanya, ball de nit a l'envelat de la plaça i més endavant a cal Soldevila i en una de les naus de la fàbrica. També hi havia representació de teatre i partit de futbol que habitualment es jugava contra l'equip de màxima rivalitat: el de Monistrol de Calders. El dilluns era costum celebrar un partit entre solters i casats.</p> | 08034-14 | Calders | <p>Es tenen notícies diverses de la festa al segle XIX. El 1885 ja es feia un pagament per les despeses de la festa. El 1894 Pau Escayola demanà permís per celebrar quatre balls. El 1905 s'esmenta que la comissió de veïns que organitzava la festa convida l'Ajuntament. Més recentment, la construcció del Centre Cívic ha aportat un lloc més adient. La festa ha evolucionat fins adquirir les característiques actuals. Les novetats més importants són el castell de focs, el pregó, la botifarrada popular, el campionat de botxes i el concurs de botifarra.</p> | 41.7911400,1.9926300 | 416299 | 4627078 | 08034 | Calders | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 2116 | 4.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | ||||||||||||||
| 42829 | Festa Major de Bellveí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-bellvei | <p>-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 217.</p> | XIX-XX | <p>Es celebrava la diada de Sant Joan. Els actes consistien en una revetlla popular en la qual es menjava coca i es ballava al so de l'acordió.</p> | 08034-15 | Bellveí | 41.7707500,1.9907400 | 416116 | 4624816 | 08034 | Calders | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 2116 | 4.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | |||||||||||||||
| 42830 | Festa del Most | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-most-0 | <p>-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 217.</p> | XIX-XX | <p>En acabar els dies de verema, aprofitant que hi havia un gran nombre de gent que venia de fora es feia una festa que consistia en un ball. Primerament es feia a cal Torra i més endavant a cal Soldevila. Començava a la tarda i s'allargava fins ben entrada la nit.</p> | 08034-16 | Calders | 41.7911400,1.9926300 | 416299 | 4627078 | 08034 | Calders | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 2116 | 4.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | |||||||||||||||
| 42831 | Carnestoltes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carnestoltes-0 | XIX-XX | <p>Es passava pel poble amb un carro en el qual hi havia el Rei Carnestoltes i es recollien els donatius de les cases, consistents en cansalada, vi, arròs, conills, etc. Amb tots els productes recollits es feien dues o tres calderetes d'arròs. La festa culminava amb un gran ball a cal Soldevila. En els darrers anys de la festa abans de la seva prohibició després de la Guerra, les calderetes d'arròs es van substituir per olles de xocolata desfeta.</p> | 08034-17 | Calders | <p>Un ban de l'Ajuntament amb data de 4 de febrer de 1906 diu que durant la festa es pot anar pel carrer disfressat però sense careta i fins a la nit; es prohibeix fer paròdia de la religió, bones costums, autoritats i militars; es permet entrar als balls a tota la gent que es presenti amb disfressa. El Carnestoltes va ser prohibit després de la Guerra Civil. En els darrers anys s'ha revifat, sobretot després de la posada en marxa del Centre Cívic.</p> | 41.7911400,1.9926300 | 416299 | 4627078 | 08034 | Calders | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 2116 | 4.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | |||||||||||||||
| 42832 | Festa dels Avis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-dels-avis | <p>-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 218.</p> | XX | <p>L'objectiu de la festa era retre homenatge a la gent gran del poble. S'iniciava amb una comitiva que anava des del convent de les Monges (antiga rectoria) fins a l'església, on es celebrava ofici. En sortir, la comitiva es dirigia cap a cal Soldevila, tot passant per cal Feliu. En el local de cal Soldevila s'hi representaven algunes obres a càrrec de la quitxalla del poble. L'acte era presidit per les autoritats i finalitzava amb el lliurament d'obsequis commemoratius de la festa. La festa era patrocinada per aleshores Caja de Pensiones para la Vejez y de Ahorros de Catalunya y Baleares, la qual feia lliurament d'unes llibretes d'estalvi amb una quantitat de diners que era donada per l'entitat.</p> | 08034-18 | Calders | <p>L'any 1950 va començar a celebrar-se.</p> | 41.7911400,1.9926300 | 416299 | 4627078 | 08034 | Calders | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 2116 | 4.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | ||||||||||||||
| 42833 | Caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-0 | <p>-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 219.</p> | XIX-XX | <p>Festa vinculada a la celebració litúrgica del diumenge de Pasqua de Resurrecció. Tradicionalment durava dos dies i consistia a cantar cançons de Caramelles per la contrada. Antigament només podien ser caramellaires els nois joves del poble. El dissabte sortien a cantar per les cases de pagès del terme. El diumenge ho feien pel poble acompanyats per una orquestra. A canvi, rebien de la gent que els escoltava conills, ous, pollastres, llonganisses, etc. Més recentment, les caramelles van ser cantades per la quitxalla del poble, amb la participació de nens i nenes. El diumenge cantaven pel poble i el dilluns per les cases de pagès. El pas del temps ha fet que en comptes de cobrar en espècies ho facin en diners, tot passant la barretina.</p> | 08034-19 | Calders | 41.7911400,1.9926300 | 416299 | 4627078 | 08034 | Calders | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 2116 | 4.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | |||||||||||||||
| 42834 | Mes de Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mes-de-maria | <p>-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 220</p> | XX | <p>Se celebrava durant tot el mes de maig. Tenia per objectiu dedicar un mes de forma especial a la Mare de Déu. Diàriament es resava el Rosari a l'església i els diumenges s'avançava l'hora de resar-lo a fi de poder allargar la celebració. Una noia escollia una nena i conjuntament repartien flors i estampes a la gent a canvi d'un donatiu.</p> | 08034-20 | Calders | 41.7911400,1.9926300 | 416299 | 4627078 | 08034 | Calders | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 2116 | 4.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | |||||||||||||||
| 42835 | Festa de les Noies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-les-noies | <p>-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 220.</p> | XX | <p>Es celebrava el mes de maig, en relació directa amb el mes de Maria. Les noies del poble feien una processó i els nens i nenes feien la primera comunió.</p> | 08034-21 | Calders | 41.7911400,1.9926300 | 416299 | 4627078 | 08034 | Calders | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 2116 | 4.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | |||||||||||||||
| 42836 | Divendres Sant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/divendres-sant | <p>-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 220</p> | XX | <p>Aquest dia la gent col·locava llums i torxes als balcons, que servien per fer llum en la processó del Viacrucis que resseguia tot el nucli del poble.</p> | 08034-22 | Calders | 41.7911400,1.9926300 | 416299 | 4627078 | 08034 | Calders | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 2116 | 4.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | |||||||||||||||
| 42837 | Primera Pasqua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/primera-pasqua | <p>-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 221.</p> | XX | <p>Aquest dia la gent del poble solia anar a la masia de cal Reguant, on assistia a missa a l'ermita. Després el jovent berenava en germanor i passava la tarda fent jocs i gresca. La festa de la Segona Pasqua se celebrava de la mateixa manera, però es canviava el lloc de reunió pel de Sant Amanç.</p> | 08034-23 | Calders | 41.7911400,1.9926300 | 416299 | 4627078 | 08034 | Calders | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 2116 | 4.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | |||||||||||||||
| 42838 | Sant Pere Màrtir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-martir | XX | <p>En aquesta diada s'organitzava una excursió a Sant Andreu, on es deia missa i es beneïa l'olivera.</p> | 08034-24 | Sant Andreu | <p>Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 221.</p> | 41.7707500,1.9907400 | 416116 | 4624816 | 08034 | Calders | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 2116 | 4.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | |||||||||||||||
| 42839 | Festa Major de la colònia Jorba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-la-colonia-jorba | <p>-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 221-222.</p> | XX | <p>Es celebrava per la diada de sant Pere, tot i que sembla ser que antigament es feia a meitat de juny i que es va retardar per tal que no coincidís amb l'època de segar. En l'època de màxim esplendor durava tres dies. Es feien balls en un local de la fàbrica, concert al cafè i un campionat de pilota a mà. L'últim dia de la festa es rifaven llençols, tovalloles i vànoves que donava l'empresa. Tots els actes eren finançats per l'empresa, però els forans havien de pagar per entrar als balls.</p> | 08034-25 | Colònia Jorba | <p>La vida social de la colònia Jorba ha anat molt lligada a l'evolució del sector tèxtil. L'antiga vitalitat de la colònia va minvar de manera substancial a partir dels anys 70. Actualment, per Sant Pere es celebra una missa cantada que es completa amb un concert de cant coral, amb coca i mistela.</p> | 41.7607400,1.9365900 | 411601 | 4623758 | 08034 | Calders | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | -Altres festes que es celebraven a la colònia Jorba eren la cantada de Caramelles, la revetlla de Sant Joan i la cavalcada de Reis. Una de les últimes tradicions que es va perdre va ser el pagament dels enterraments per tots els habitants de la colònia. | 2116 | 4.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | |||||||||||||
| 42841 | Font de les Tàpies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-tapies | XIX-XX | Fondalada sota un salt d'aigua força espectacular. L'aigua actualment és canalitzada cap a una bassa amb safareigs. Amb els anys s'hi ha construït altres elements de pedra. Es formen també diversos embassaments, amb un relleix que servia perquè els ramats de bestiar hi abeuressin. La zona conserva vegetació típica de ribera. A la part superior del salt d'aigua es conserva un mur gruixut que servia per canalitzar l'aigua quan baixava una rierada i protegir les canonades. El curs de la riera fins el salt d'aigua i l'espai de la font són d'una gran bellesa natural. | 08034-27 | Sembla que tradicionalment els ramats d'ovelles s'abeuraven en aquest indret. L'aigua ha estat canalitzada i embassada ja des d'antic (probablement el segle XIX o abans). | 41.7803400,1.9363100 | 411605 | 4625935 | 08034 | Calders | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42841-foto-08034-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42841-foto-08034-27-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 98 | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | |||||||||||
| 42842 | Forns del camí de les Tàpies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forns-del-cami-de-les-tapies-0 | -GIBERT ARISSA, Jaume. «Reconeixement dels límits del terme d'Artés al segle X», a Miscel·lània d'Estudis Bagencs, 1, 1981, pp. 141-148. | XVIII-XIX | Conjunt de 3 forns de calç. El primer (al sud) té un diàmetre de 3,25 m. El del mig és el més ben conservat. Té el principi de la volta de pedra que feia de coberta. Mesura 3,25 m de diàmetre i 3,50 m de fondària. El tercer (nord) es troba molt desfet. | 08034-28 | Hi ha documentats uns forns en la delimitació del terme d'Artés de l'any 938. Probablement no són exactament aquests, ja que no semblen excessivament antics. Cal pensar que n'hi ha alguns altres, encara per descobrir, en un indret molt proper. També podria ser que els actuals forns fossin construïts sobre uns forns més antics. Sembla, doncs, que la tradició de l'elaboració de calç en aquest indret és antiga. Cal tenir present la construcció en un punt proper d'un gran complex dedicat a aquesta mateixa funció a mitjan segle XIX en el mas anomenat El Forn de Calç. | 41.7827300,1.9402800 | 411938 | 4626196 | 08034 | Calders | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42842-foto-08034-28-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 98 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | ||||||||||
| 42843 | El Manganell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-manganell | -Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, pp. 65, 79, 91. | XVII-XIX | Gran masia formada per un cos residencial, diversos coberts (paller i tines amb influències modernistes) i una bassa circular. El cos principal és de planta rectangular. L'accés és per la façana nord mitjançant una escalinata que puja directament al primer pis. La façana sud té unes galeries i vidrieres modernistes al primer pis que s'assenten sobre un porxat. L'interior conserva un forn de pa, rebost, celler amb volta apuntada i arcs. El primer pis era dividit entre l'habitatge dels masovers i el dels amos. | 08034-29 | La primera notícia del mas és del 1154. Posteriorment es troba documentat al segle XIV i XVII. El cos principal deu ser obra en bona part del final del segle XVII i del XVIII. A l'interior de la casa hi ha inscripcions amb dates de 1696 i 1692. L'entrada al sector nord és posterior, del 1770. A finals del segle XIX es construeix la galeria a la part de migdia, de clara influència modernista. Va ser propietat del famós cantant Marco Redondo. Aleshores tenia un ús com a residència de luxe. Posteriorment tornà a tenir un ús pagès altra vegada. | 41.7641300,1.9366500 | 411611 | 4624135 | 08034 | Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42843-foto-08034-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42843-foto-08034-29-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | -Conserva la premsa, de fusta, datada del 1866. Tines en perfecte estat de conservació.-Llindes amb dates de 1696 i 1692. Al portal sobre l'escalinata: 1770.-Actualment la societat Xaloc S.A. gestiona la casa de colònies, que té un gran moviment d'alumnes. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | |||||||||
| 42844 | Sant Pere de Viladecavalls (església nova) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-de-viladecavalls-esglesia-nova | XX | Capella d'estil neoromànic situada en una petita esplanada a camp obert. Construcció totalment de maó, de planta rectangular acabada amb absis semicircular i dos absis laterals de forma quadrada. Façana principal amb doble arc de mig punt adovellat. Al damunt un rosetó. Adossat a la façanal, un campanar de torre quadrada. Finestres amb vitralls a les façanes laterals, separades per contraforts de formigó. Decoració que imita les arquacions cegues del romànic. L'interior és d'una sola nau, amb volta. | 08034-30 | Va ser construïda el 1944, prop de la colònia Jorba o del Manganell, quan l'antiga església de Sant Pere de Viladecavalls ja no servia al culte perquè havia estat saquejada per la Guerra Civil. Es va buscar un emplaçament més pròxim a la colònia per estalviar el desplaçament que suposava el primitiu indret. | 41.7621400,1.9380600 | 411725 | 4623912 | 1944 | 08034 | Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42844-foto-08034-30-1.jpg | Inexistent | Historicista | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 116 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | ||||||||||
| 42846 | Mas Llucià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-llucia | -Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, pp. 80, 81, 91. --VII Caminada Popular de Navarcles (fulletó amb text de Llorenç Ferrer), Centre Excursionista de Navarcles, 13-X-1991. | XVIII-XIX | Masia formada per un cos residencial més diferents coberts. La construcció s'assenta sobre un altiplà aterrassat. És de planta rectangular, amb planta baixa més 2 pisos. Força gran, però de construcció senzilla. La façana té balcons i finestres de diferents dimensions. Té una galeria amb 3 arcades a la façana de migdia. | 08034-32 | El mas Llucià apareix documentat per primera vegada l'any 1054. A partir del segle XIII hi ha constància d'una sagrera al voltant de l'antiga església de Sant Pere de Viladecavalls. A la segona meitat del segle XIV Tomàs Llucià i el seu fill Bernat (habitants de la sagrera) van començar a comprar les terres dels entorns. Amb pocs anys van aconseguir un patrimoni considerable, que significà l'inici d'una explotació consistent i la fi de la sagrera. El 1626 apareix documentat com a mas Llucià. | 41.7578800,1.9441500 | 412226 | 4623433 | 08034 | Calders | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42846-foto-08034-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42846-foto-08034-32-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | -Llinda en un arc lateral: 1834 | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | |||||||||
| 42847 | Font de l'Avi o del Manganell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lavi-o-del-manganell | Les fonts de Calders. Ajuntament de Calders. 2009. | XX | Font d'estil noucentista situada en un replà, al costat de la casa del director de la colònia Jorba. Consta d'un mur amb 5 arcades. La central en forma de fornícula amb 2 bancs i la font. La font té un brollador de bronze en forma de peix que raja aigua per la boca. A l'interior de les 4 arcades laterals hi ha un plafó de rajoles policromes. Representen escenes populars: la cacera, un berenar, la sardana i la pesca. Signades per Uró: 1934. Un plafó sobre la font indica la composició de l'aigua. A l'esplanada hi ha una taula amb bancs de pedra de forma circular i arbres. | 08034-33 | La font va ser construïda l'any 1934 per la família Jorba, els propietaris de la colònia industrial situada molt a prop. Es va fer en memòria de Pere Jorba i Gassó, mort l'any 1927 i promotor de la colònia. Per aquest motiu se l'anomena Font de l'Avi. | 41.7615500,1.9363100 | 411579 | 4623849 | 1934 | 08034 | Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42847-foto-08034-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42847-foto-08034-33-2.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero. OPC (María del Agua Cortés) | Uró (les rajoles) | 106|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | ||||||||
| 42848 | L'Angle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/langle | -Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, pp. 79, 91. -VI Caminada Popular de Navarcles (fulletó amb text de Llorenç Ferrer), Centre Excursionista de Navarcles, 28-X-1990 | XVIII-XIX | Masia de tamany mitjà-petit que conserva molt íntegrament l'estructura original. Formada pel cos residencial, pallissa i bassa. El cos original és de planta rectangular. Té planta baixa més 2 pisos. La façana principal és encarada a migdia, amb portal adovellat i galeria avançada respecte a la façana. El 1830 s'hi afegí un altre cos residencial adossat perpendicularment, amb galeries sobre una base porxada. Al primer pis hi ha una capella. L'interior de la mas conserva el celler i 3 tines. La casa és tancada per una lliça. A l'exterior hi ha dependències diverses i una interessant pallissa. Hi ha una tina independent construïda al costat de la riera. | 08034-34 | El mas és anomenat així perquè està situat en un angle que dibuixa el riu Calders. Va passar als dominis de Sant Benet de Bages l'any 1090. Després de la crisi de l'Edat Mitjana es convertí en un dels grans masos de Viladecavalls, com ho demostra la seva capacitat de col·locar cabalers com a eclesiàstics: el 1726 el Rnd. Josep Angla era beneficiat a la Seu; el 1789 Anton Angla era canonge a la Seu; el pare Ramon Angla (1850-1934) fou un jesuïta important a Xile, etc. També es té constància de paraires que van sortir del mas i que es troben localitzats a Manresa i a Artés. La construcció actual deu correspondre fonamentalment al segle XVIII i el cos adossat es construí el 1830, quan s'hi van fer una sèrie de reformes i noves construccions. La capella és dedicada a Sant Josep. A partir del 1910 va ser semi-pública, ja que anteriorment era un oratori particular. Els actuals propietaris conserven el cognom Angla i són descendents dels antics habitants del mas. | 41.7580700,1.9268500 | 410788 | 4623472 | 08034 | Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42848-foto-08034-34-1.jpg | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | -Llinda a la sala: 1764. Pilar de la galeria del cos antic: 1782, galeria del cos adossat: 1830.-El celler conserva botes amb congrenys.-Es conserva un nombre indeterminat de documents del mas d'època incerta.-A prop del mas hi ha la font de l'Angle, un dels berenadors més populars de Navarcles | 94|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | |||||||||
| 42849 | El Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-soler | -Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, pp. 70, 91. --VII Caminada Popular de Navarcles (fulletó amb text de Llorenç Ferrer), Centre Excursionista de Navarcles, 13-X-1991. | XVIII-XIX | Masia formada per un cos residencial, pallissa amb era enrajolada i bassa per regar horts. El cos residencial és de planta més o menys rectangular. Té planta baixa més 2 pisos. El primer era destinat a pis per l'amo. A la part davantera té diverses arcades que han estat cegades. Un cos adossat i una petita lliça. A la part posterior té una galeria adossada que abans era més alta. Conserva 4 tines utilitzades com a dipòsits i celler sense botes. | 08034-35 | Mas documentat el 1054 i més endavant el 1100. Des d'aleshores ha continuat habitat fins a l'actualitat. El 1741 el propietari era Pau Soler. El 1850 Valentí Sol i Bertran, de Navarcles, es casà amb la pubilla. També per aquests anys van comprar les terres del mas Oliveres, que estava endeutat. També hi ha notícia de diversos establiments de terres a parts de fruits per plantar vinyes. El 1935 va adquirir-lo el pare de l'actual propietari. Els anys 40 es va ensorrar un tros de la part posterior del mas i s'hi van fer diverses reformes. | 41.7565800,1.9369200 | 411623 | 4623296 | 08034 | Calders | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42849-foto-08034-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42849-foto-08034-35-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | -Llindes a les finestres de la façana nord: 1801, 1845. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | |||||||||
| 42850 | L'Estrada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lestrada | -Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, pp. 79, 91. -VII Caminada Popular de Navarcles (fulletó amb text de Llorenç Ferrer), Centre Excursionista de Navarcles, 13-X-1991. | XVII-XIX | Masia de dimensions mitjanes i d'aparença força arcaica. Formada per un cos residencial, pallissa i casa dels masovers, entorn d'un pati central o era. El cos residencial és construït sobre la roca d'una balcera que domina la vall. Té planta baixa més 2 pisos i consta de dos cossos adossats més coberts. Actualment la façana principal és al nord, però la part de migdia sembla més antiga. En aquest sector la construcció sobre la roca té l'aparença d'una muralla. Algunes finestres tenen llindes amb relleus de tradició gòtica. | 08034-36 | El mas és documentat l'any 1138. En el cadastre de 1741 el propietari era Josep Estrada. El 1850 tenia 50 quarteres i dins dels seus límits hi havia el mas Tovar. Aquest any el propietari es deia Valentí Traens Estrada. Del canvi de cognom cal deduir-ne que hi havia hagut una pubilla. L'aparença del mas és força arcaica i possiblement bona part de la construcció que es conserva (especialment a la part de migdia) sigui dels segles XVI o XVII. La part de tramuntana correspondria principalment al segle XVIII. El nom del mas fa referència al pas de l'antic camí ral de Barcelona (en el tram que enllaçava Sallent i Terrassa). Es conserva un tram de camí enllosat molt a prop del mas. | 41.7537100,1.9497400 | 412685 | 4622964 | 08034 | Calders | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42850-foto-08034-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42850-foto-08034-36-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | -Dovella del portal d'entrada: 'Valentí Estrada Any 1822'-Altres llindes: 1748, 1742, 1742 | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | |||||||||
| 42851 | Camí ral de Barcelona (o camí romà) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-barcelona-o-cami-roma | PIÑERO SUBIRANA, Jordi: Cabrianes: història d'un poble. Centre d'Estudis del Bages, Manresa, 1996, p. 45. | XIII-XIX | Els trams que hem pogut identificar del camí ral de Barcelona al seu pas pel terme de Calders són dos: -Un prop del mas l'Estrada: el camí que puja de la riera a uns 200 m al S-W del mas. Una part del camí conserva enllosat. El mas devia prendre el nom precisament de la proximitat amb el camí. -El segon és al sector de Viladecavalls: El camí que surt de l'església en direcció N-W cap al Manganell. Aquest camí és anomenat popularment camí romà. Té un tram d'uns 150 m amb un ferm de molt bona qualitat que a primera vista sembla empedrat però que amb quasi tota probabilitat és una beta de roca natural molt plana. És camí carreter. La roca té marques de roderes. | 08034-37 | La veu popular parla de camí romà i, tot i que de moment no és un fet demostrat, cal no descartar aquesta possibilitat ja que n'existeixen alguns indicis. En realitat es tracta del camí ral de Barcelona, que comunicava d'una banda amb la capital i de l'altre amb Berga. Aquest camí era una drecera del camí principal de Barcelona a Manresa i de Manresa a Berga. L'utilitzaven els viatgers que volien anar a Berga sense passar per Manresa. Es separava del camí principal passat l'hostal de la Barata (a Matadepera) i continuava per Coll d'Estenalles, Mura, Talamanca. D'aquí entrava al terme de Calders per L'Estrada i continuava per Llucià i Viladecavalls (on es podia fer parada i avituallament), Les Tàpies (aquí s'encreuava amb el camí ral de Vic, hi havia hostal). D'aquí el camí travessava la riera Gavarresa i passava prop de l'Oliba, continuava per Cabrianes cap a Sallent, on enllaçava altre cop amb el camí principal. El camí va tenir vigència des d'època medieval fins entrat el segle XIX. Era un camí de bast. | 41.7597000,1.9416900 | 412024 | 4623638 | 08034 | Calders | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42851-foto-08034-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42851-foto-08034-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42851-foto-08034-37-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | -Fora interessant fer una exploració més aprofundida i reconstruir l'itinerari del camí. Això fora possible amb la combinació del reconeixement directe sobre el terreny i les notícies orals. | 94|98|85 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | |||||||||
| 42855 | Gorg del Calders (prop de la Mira) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-del-calders-prop-de-la-mira | Meandre del riu Calders en una zona d'una gran bellesa paisatgística. El riu ha format un gorg alt i espectacular. La llera adopta formes capritxoses i destaca una interessant vegetació de ribera. L'església de Sant Pere de Viladecavall presideix la vista dalt de l'altiplà. | 08034-41 | 41.7635300,1.9489200 | 412630 | 4624056 | 08034 | Calders | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | ||||||||||||||||
| 42858 | Casa Gran de Bellveí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-gran-de-bellvei | -Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 193. -FERRER i ALÒS, Llorenç: Masies i cases senyorials del Bages, Fundació Caixa de Manresa/Angle Editorial, Manresa, 1996, p. 19. | XVII-XIX | Masia formada per un cos residencial amb coberts adossats. De planta rectangular, amb planta baixa més un pis i golfes. El cos original va ser ampliat fonamentalment al segle XIX amb construccions adossades al voltant: unes galeries sobre porxos i altres coberts. L'entrada és tancada per una petita lliça a la banda nord. Destaquen unes finestres amb pedra treballada i enreixades a la façana de ponent. L'interior conserva premsa, 3 tines i un forn de pa. Tenia una part dedicada als amos i una altra als masovers. | 08034-44 | Sembla que l'origen és medieval. Al sector de ponent s'hi van fer reformes el 1685 i el 1799. Cap al 1802, en casar-se l'hereu Serramalera (casa important en aquell temps) amb una pubilla de Bellveí, es van fer moltes reformes, tal com ho demostren les diferents llindes de portes amb el gravat d'una serra i el nom de Serramalera. El 1874 Miquel Vila Mas, hereu dels masos de Bellveí, Serramalera i Partagàs, es casà amb la pubilla del mas Solervicenç. D'aquesta manera es culminava la política d'unir diferents masos mitjançant els casaments hereu-pubilla, que donà com a resultat el domini del mas Solervicenç sobre bona part de les terres d'aquest sector. | 41.7672300,1.9860500 | 415721 | 4624429 | 08034 | Calders | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42858-foto-08034-44-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | ||||||||||
| 42859 | Mas Rubió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-rubio | -Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 65. -GIRABAL i ROVIRA, Mariona: El Canadell. Estudi d'uns documents dels segles XVIII i XIX. (Treball d'universitat en possessió del mas Canadell). -VII Caminada Popular de Navarcles (fulletó amb text de Llorenç Ferrer), Centre Excursionista de Navarcles, 13-X-1991. | XVIII-XX? | Casa de pagès situada en una esplanada que domina la vall del Calders. Consta d'un cos residencial, una construcció independent i un cobert amb 2 tines. El cos residencial és de planta rectangular, amb planta baixa més un pis. Construcció homogènia que sembla aixecada en un mateix temps. Amb un simple afegit a la part de ponent i diversos coberts a la part nord. Segons la llinda del portal la construcció actual s'hauria aixecat el 1910. Es tracta d'una construcció austera però de qualitat, amb portal dovellat i finestres amb pedra treballada. | 08034-45 | Mas documentat el segle XIV. Segons documents de l'arxiu del Canadell, el 1718 Francesc i Jaume Rubió van vendre el mas a Josep Canadell. Això no obstant, potser els antics propietaris van poder recuperar novament el mas, ja que el 1741 hi vivia el propietari, que es deia Jacint Rubió. Es tractava d'un mas petit. Malgrat això, aquestes notícies sobre la seva antiguitat contrasten amb l'aparença moderna de la construcció actual. Segons la llinda, s'hauria aixecat el 1910. El mas és conegut també per 'Rovelló'. | 41.7656900,1.9701700 | 414399 | 4624274 | 1910? | 08034 | Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42859-foto-08034-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42859-foto-08034-45-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | -Inscripció del portal: 'AÑO 1910' | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | ||||||||
| 42862 | Mas Comelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-comelles | -LLADÓ, J: «Calders». Revista Ilustrada Jorba, núm. 285, Any XXV, Manresa, 1933, p. 390. -SOLÀ i MORETA, F: El monestir de Sant Benet de Bages, Manresa, 1955. | XVIII-XIX | Masia formada per un cos residencial més coberts i una lliça que tanca el recinte, amb construccions modernes adossades a la part de ponent. El cos residencial és de planta rectangular. Té planta baixa més un pis i golfes. La façana principal mira cap a l'est. Té un portal dovellat. A la part de llevant hi ha un cos adossat amb unes finestres de pedra treballada. Interiorment la casa no ha sofert gaires reformes. | 08034-48 | Mas documentat al fons de Sant Benet de Bages el 1112, quan Guillem Bernat i la seva muller cedeixen als monjos les vinyes del mas Comelles entre d'altres. L'edificació primitiva no correspon a l'actual cos residencial, sinó probablement a una part de la quadra que hi ha a la part dreta. | 41.7727600,1.9817200 | 415369 | 4625048 | 08034 | Calders | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42862-foto-08034-48-1.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | -Celler encara en funcionament, ja que continuen fent vi. Es conserven tines, premsa i dues piques d'oli (una amb data de 1721). | 94|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | |||||||||
| 42864 | Sant Andreu de Bellveí (jaciment romà) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-andreu-de-bellvei-jaciment-roma | -Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, pp. 62-64. -Catalunya romànica, vol. XI, (Bages), Barcelona, 1984, p. 135. -GAVIN, J.M. Inventari d'esglésies. Bages, vol V, Artestudi ed., Barcelona, 1979, p. 39. -VILLEGAS, F. El romànic del Bages, ed. Sobrerroca, Manresa, 1982, pp. 59-60. | I-V | Durant el treball de camp s'han identificat fragments de teula romana (tegula) i de dollium entre el material de reble dels murs laterals de l'església. Concretament a la part de ponent. L'església, d'origen romànic, es troba en un estat ruïnós i coberta de verdissa, fet que impedeix la identificació de possibles restes anteriors a la construcció romànica. | 08034-50 | Al mateix indret de l'església | Cal suposar un origen romà de l'assentament en aquest indret. Així ho fa pensar la troballa de material d'època romana utilitzat com a reble en els murs de l'església. Probablement es tractava d'un lloc de culte anterior al cristianisme o bé d'una petita vil·la. L'indret és més aviat poc apte per al conreu. Això fa pensar que la funció de l'assentament no era principalment l'explotació agrícola, sinó més aviat de tipus religiós o bé relacionat amb el riu. Cal indicar l'existència de diferents indrets pròxims amb aigües atemperades: la Font Calda (prop del molí del Blanquer), l'antic mas Aigües Calentes (prop de Monistrol de Calders) i el topònim Aquas Caldas (documentat al segle XI també prop de Monistrol). El mateix topònim de Monistrol sol associar-se amb un centre monacal de tradició paleocristiana. Sembla, doncs, que és l'atractiu termal el que justificaria una ocupació més o menys intensa d'aquesta zona durant l'època romana. Aquest fet és important ja que confirmaria l'etimologia més acceptada del nom de Calders (el riu, el castell i posteriorment el poble), la que deriva de Caldarios, és a dir lloc calent. La primera notícia documental referida a l'església de Sant Andreu és el testament de Guillem Ramon, senyor de Calders, del 1105. El manteniment de l'església es costejava amb les donacions que feien els Calders així com els pagesos de la contrada. Des del segle XV fou sufragània de l'església parroquial de Calders. | 41.7707600,1.9906700 | 416110 | 4624817 | 08034 | Calders | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42864-foto-08034-50-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | -Fora interessant fer una prospecció arqueològica més intensa al voltant d'aquesta zona per tal de localitzar altres jaciments romans que poguessin estar relacionats amb el fenomen termal. | 83 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | ||||||||
| 42866 | La Guàrdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-guardia | -Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 58, 79. -Catalunya Romànica, vol. XI (El Bages), Barcelona, 1984, p. 133-134. -LLADÓ, J: «Calders», a Revista Ilustrada Jorba, núm. 285, Any XXV, Manresa, 1922, p. 390. | XVIII-XX | Masia actualment força modificada. Originalment era una torre de guaita. Construcció de planta rectangular feta en diverses fases. Té planta baixa més dos pisos. S'hi ha afegit coberts a la banda sud i de ponent. De la torre de guaita se'n conserven possibles restes. Era de planta quadrada, amb arc de punta ogival i amb carreus escairats. Té trossos en 'opus spicatum'. Aquesta part havia estat el celler de la masia. | 08034-52 | La construcció original era una torre de guaita, que data del temps de la reconquesta i repoblament. Tot i que hi ha qui creu que la guaita estaria situada en un lloc més elevat, tal vegada a l'indret on actualment hi ha el dipòsit. La seva situació és estratègica. Té a la vista el castell de Calders i el de Granera. Posteriorment s'hi van anar adossant diferents cossos (tant a llevant com a ponent) i s'adequà com a habitatge. Com a mas apareix documentat ja l'any 1091. Donada la seva situació estratègica, l'edifici ha fet de fort en diversos enfrontaments: carlinades, guerres civils... El 1965 es construí la urbanització al seu entorn i es modificà considerablement, tant l'aspecte interior com exterior. El 1978 s'hi van fer noves ampliacions. | 41.7864200,1.9816800 | 415383 | 4626564 | 08034 | Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42866-foto-08034-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42866-foto-08034-52-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | ||||||||||
| 42868 | Mont-rós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mont-ros | -Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 91. | XVII-XX | Masia de dimensions modestes més una construcció independent amb una tina. Edifici de planta rectangular, obra bastant uniforme dels segles XVII-XVIII.. Té planta baixa més un pis i coberts. A començament de segle s'hi construí un cos adossat a ponent, molt senzill, fet de tova. La façana principal és a migdia. Té portal adovellat i finestres amb pedra treballada. A l'interior es conserva el celler, amb premsa. A prop de la casa hi ha un pou, obert a començaments de segle, amb una barraca. | 08034-54 | La construcció és en bona part obra dels segles XVII i XVIII. A començament de segle es construí el cos de ponent i el 1905 la tina. L'actual masover (Jaume Vilaseca i Roca) ho és des de l'any 1946. | 41.7792000,1.9609900 | 413654 | 4625783 | 08034 | Calders | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42868-foto-08034-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42868-foto-08034-54-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | -Llinda a la façana de migdia: 1676 | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | |||||||||
| 42870 | Capella de Torre Cabota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-torre-cabota | XVII | Petita capella rural. És de planta rectangular, d'una sola nau, acabada amb absis semi-circular orientat a llevant. La façana principal té un portal adovellat, format per grans dovelles. Al damunt un rosetó. Parets de pedra arrebossades amb carreus escairats a les cantoneres. Interior amb volta de canó. Té un petit cor i sagristia darrera l'altar. Conserva pintura mural força moderna (probablement d'aquest segle) i de poc valor. | 08034-56 | Mas Torre Cabota | 41.7869300,1.9611600 | 413679 | 4626641 | 1687 | 08034 | Calders | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42870-foto-08034-56-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | -Dovella central: 1687 | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | |||||||||
| 42873 | El Trullàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-trullas | -Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 65. | XVI-XIX | Masia de tamany petit. Formada pel cos residencial més un cobert. De planta rectangular més dos pisos (el superior, juntament amb una terrassa, aixecat recentment). La façana principal és encarada a migdia. Té portal adovellat d'arc rebaixat i finestres de pedra treballada. Una amb relleu de tradició gòtica. L'interior és totalment reformat. Conserva una cisterna. | 08034-59 | Apareix documentat el segle XIV com a mas Truyars. Sembla un mas força antic (segles XVI-XVIII) que ha sofert poques ampliacions. Recentment ha estat completament remodelat i s'hi ha aixecat el pis superior. | 41.7966700,2.0056200 | 417386 | 4627679 | 08034 | Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42873-foto-08034-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42873-foto-08034-59-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | ||||||||||
| 42874 | Reixac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/reixac | XVII-XVIII | Masia de tamany mitjà. Formada per un cos residencial, casa del masover (transformada en pallissa) i coberts a la part posterior. La casa construïda sobre el turonet és actual. El cos residencial és de planta rectangular. Té planta baixa més un pis. La façana principal és encarada a migdia. Té portal adovellat, dos contraforts i finestres de pedra treballada (dues amb l'emblema IHS). Els baixos tenen un celler amb volta ogival. El primer pis és bastant modificat. Conserva 2 tines. | 08034-60 | Tal com indica la llinda, es tracta d'una construcció fonamentalment dels segles XVII i XVIII. Els actuals propietaris la van adquirir ara fa uns 50 anys. La masoveria, actualment convertida en pallissa, s'anomenava el Rubió de Reixac. Recentment s'hi ha fet algunes modificacions: cobrir el terrat que donava a migdia, fer obertures grosses i abaixar el nivell de la coberta. | 41.7948700,2.0154200 | 418198 | 4627470 | 08034 | Calders | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42874-foto-08034-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42874-foto-08034-60-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | -Finestra del primer pis: 1602 | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | ||||||||||
| 42875 | Sant Amanç (masia) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-amanc-masia | XVII-XIX | Masia força gran. Formada per l'edifici residencial, més pallissa i capella. La part residencial està formada per diversos cossos adossats. El més gran és de planta rectangular. Té planta baixa més pis i golfes. La façana principal és encarada al nord. Té 2 finestres amb relleu de tradició gòtica. Possiblement el cos més antic és el de la part del darrera (S-E), amb llindes del segle XVII. A la part de ponent s'hi ha construït unes galeries. Tenia diverses tines i una cisterna. | 08034-61 | El mas ja existia quan el 1643 van construir la capella. En aquesta època era anomenada Santamans. L'obra del mas és fonamentalment dels segles XVII i XVIII, tal com indiquen les nombroses llindes. El segle XIX es devien construir les galeries. | 41.7882700,2.0130100 | 417989 | 4626739 | 08034 | Calders | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42875-foto-08034-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42875-foto-08034-61-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | -Finestra de la façana davantera: 1799-Finestres de la part posterior: '29 ABRIL 1673 FET', 1678, 1701, 1730. | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | ||||||||||
| 42876 | Sant Amanç (capella) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-amanc-capella | -Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 66. -GAVIN, J.M.: Inventari d'esglésies. Bages. Vol. V, Artestudi Edicions, Barcelona, 1979, p. 40. | XVII | Petita capella rural. De planta rectangular i una sola nau, acabada amb absis semi-circular. La Façana principal és feta amb carreus grossos i escairats. Té portal rectangular i un rosetó. Al damunt, una espadanya amb dos forats. La capella només té 2 finestres estretes. L'interior és cobert amb volta de canó. Té un petit cor. No conserva cap element religiós. A la part central del terra hi ha una llosa funerària. | 08034-62 | Al costat del mas Sant Amanç | Hi ha un document referit a la capella de Sant Amanç en època medieval. Es tracta d'un testament del segle XIV en el qual Bernat Llucià deixa una quantitat de diners a diferents altars, entre els quals l'altar de «Sti. Amatoris». La construcció actual és obra del 1643, segons indica la llinda del portal. S'edificà al costat del mas que aleshores era anomenat Santamans. El manteniment de la capella anava a càrrec del propietari del mas. Per Pasqua Florida s'hi feia un aplec. Pels volts de 1977 van emblanquinar l'exterior. | 41.7888000,2.0138600 | 418060 | 4626797 | 1643 | 08034 | Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42876-foto-08034-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42876-foto-08034-62-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | -Inscripció de la tomba: «Restos de don MAR(IA)NO CASAGEMAS murió en julio de 1884».-Llinda del portal: 1643 | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | |||||||
| 42878 | Vilaterçana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilatercana | XX | Gran casal reedificat com a residència d'aire senyorial damunt d'una anterior masia que es va cremar. La construcció actual és de planta més o menys quadrada. A la part de ponent té quatre plantes i a la de llevant tres. Té una torre de planta quadrada adossada en un angle. Als baixos del sector de llevant (casa del masover) es conserva part de l'antiga construcció. La nova construcció té una estructura perfectament planificada i regular, amb sèries de finestres de diferent tipologia. A la planta baixa hi ha la masoveria. El primer pis és adequat com a habitatge residencial, amb mobiliari d'època. El pis superior és buit. | 08034-64 | L'antic mas es va cremar a finals del segle XIX i va ser abandonat. El 1930 es començà a reconstruir les parets mestres conservant l'estructura exterior excepte en la façana de ponent, que es va aixecar de nou. També s'aixecà un segon pis. El propietari era un tal Graus, farinaire de Barcelona. El 1960 es fa l'estructura interna i s'adossa al sector nord un cos rectangular d'una planta, amb graners als baixos i terrat al primer pis. A les arestes de les façanes SE i SW hi ha una garita de vigilància, que ja hi era a l'antiga casa, ara convertida en balcó. Al peu de la casa hi passava el camí cap a Monistrol de Calders. L'antiga propietat incloïa la caseta d'en Ponça (a la urbanització Urbissol) i la Ruca. Els anys 40 es van dividir en diferents propietats. | 41.7995200,2.0330800 | 419671 | 4627969 | 1930/60 | 08034 | Calders | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42878-foto-08034-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42878-foto-08034-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42878-foto-08034-64-3.jpg | Física | Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | -Es conserva una taula que es diu que és la més antiga del Bages. És de fusta de noguera, amb quatre peces. Té una amplada de 82 cm i una llargada de 4,25 m. Té un calaix pel pa. En un angle es conserva un forat rodó de 2 cm. S'explica que era per tenir-hi lligada la ganiveta del pa després del decret de Felip V que prohibia els usos d'armes. Es decidí que les ganivetes no eren considerades armes si estaven subjectes a la taula. | 98|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | |||||||||
| 42879 | La Domènega | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-domenega | XVIII-XIX | Casa de pagès força modificada. Consta d'un cos de planta rectangular. Amb planta baixa més dos pisos i cossos adossats a llevant i ponent. Les parets mestres es conserven, però s'han fet de nou les obertures i s'ha remodelat l'interior. La planta baixa conserva gairebé íntegrament l'estructura original. Tenia celler i corrals. Conserva voltes d'aresta i la boca d'un forn de pa i un pou. També tenia un molí d'oli que ha quedat cobert pel paviment actual. | 08034-65 | Casa de pagès construïda probablement el 1772, tal com indica la llinda de la porta. El 1799 es va aixecar la part de ponent. | 41.7858400,1.9769100 | 414986 | 4626505 | 08034 | Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42879-foto-08034-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42879-foto-08034-65-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | -Porta de la façana posterior: 1772-Forn de pa i volta: 1799. | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | ||||||||||
| 42880 | Colònia Jorba (o colònia del Manganell) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colonia-jorba-o-colonia-del-manganell | -Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, pp. 135-136 -CAMPRUBÍ, Josep: «La Colònia Jorba (2)», Fàbriques i empreses, Manresa, 1994, pp. 70-71 -JORBA GASSÓ, P: «Recuerdo», a Revista Ilustrada Jorba, núm. 210, any XIX, Manresa, març de 1927, pp. 131-133. -LLADÓ, J: «Calders», a Revista Ilustrada Jorba, núm. 285, Any XXV, Manresa, juny de 1933, pp. 387-390. -VI Caminada Popular de Navarcles (fulletó amb text de Llorenç Ferrer), Centre Excursionista de Navarcles, 28-X-1990 | XIX-XX | Colònia industrial. És situada a la vora d'un meandre del riu Calders, cosa que determina una planta allargada, amb diferents nivells aterrassats que aprofiten al màxim l'espai. Consta de 3 naus fabrils, resclosa, canal i una turbina, diverses construccions amb habitatges per als treballadors i galliners. L'edifici principal d'habitatges forma un cos allargat de 4 plantes. Fet de pedra a la base i acabat amb totxo. A la part posterior tenen galeries, que comuniquen amb els galliners mitjançant 2 passos a nivell. Als baixos de l'edifici hi havia els diferents serveis: botiga i forn de pa, escola, cafè, barberia i carnisseria. Els pisos havien començat a reformar-se quan l'empresa va tancar. Entrant a l'esquerra, hi ha l'antiga residència per treballadors foranis, on hi ha també la capella. Adossat a aquest edifici n'hi ha un altre que acollia la fusteria, manyaneria i despatxos. La casa del director és fora del recinte, al costat de la carretera. | 08034-66 | La fàbrica es començà a construir l'any 1892, al terme de Viladecavalls, obra de l'empresari manresà Pere Jorba i Gassó. Ben aviat es convertí en una autèntica colònia industrial. L'any 1906 es construí la central elèctrica, a prop de la colònia. L'any 1914 hi havia una quadra de 200 telers i una altra de nova edificació on hi havia instal·lada la secció de preparació. El 1903 s'hi va instal·lar una comunitat de monges del Sagrat Cor. Gestionaven una residència per a treballadors que venien de fora: cuina, llits, guarderia... També administraven la botiga, que abans estava comunicada amb la residència mitjançant un pas aeri. L'escola la portaven les monges i el capellà. Va funcionar fins l'any 1975 aproximadament. Als baixos del bloc de pisos hi havia els diferents serveis: botiga i forn de pa, escola, cafè, barberia i carnisseria. Els diumenges, al bar hi feien ball. Primer amb un piano de mà i després amb una gramola. També hi havia una sala on feien teatre (a l'edifici de la residència). A la dècada dels 60 s'inicià una reestructuració de la colònia i s'ampliaren les naus fabrils. S'hi instal·là una moderna secció d'un centenar de telers. En aquest moment hi havia 120 treballadors. Més endavant la fàbrica passà a ser explotada per la companyia «Indústries Jorba Mir SA» fins l'any 1981 en què l'empresa va tancar. Actualment les naus són utilitzades per indústries menors. | 41.7607400,1.9365900 | 411601 | 4623758 | 08034 | Calders | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42880-foto-08034-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42880-foto-08034-66-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 98 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | ||||||||||
| 42881 | Colònia Jorba (naus industrials) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colonia-jorba-naus-industrials | -Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, pp. 135-136 -CAMPRUBÍ, Josep: «La Colònia Jorba (2)», Fàbriques i empreses, Manresa, 1994, pp. 70-71 -JORBA GASSÓ, P: «Recuerdo», a Revista Ilustrada Jorba, núm. 210, any XIX, Manresa, març de 1927, pp. 131-133. -LLADÓ, J: «Calders», a Revista Ilustrada Jorba, núm. 285, Any XXV, Manresa, juny de 1933, pp. 387-390. | XIX-XX | 3 edificis fabrils situats a l'interior del recinte de la colònia. El més gran és situat a la part de ponent. De planta rectangular, paral·lel al riu, amb dues plantes.. La façana és formada per una sèrie de finestrals amb arcs. Té el segon cos adossat perpendicularment. Aquest acull una turbina. L'interior conserva les pilastres i arcades originals. Un tercer cos s'allarga a la part de llevant. Aquest va ser reformat els anys 60 per instal·lar-hi una secció moderna de telers. | 08034-67 | Colònia Jorba | La fàbrica es començà a construir l'any 1892, al terme de Viladecavalls, obra de l'empresari manresà Pere Jorba i Gassó. Ben aviat es convertí en una autèntica colònia industrial. L'any 1914 hi havia una quadra de 200 telers i una altra de nova edificació on hi havia instal·lada la secció de preparació. A la dècada dels 60 s'inicià una reestructuració de la colònia i s'ampliaren les naus fabrils. S'hi instal·là una moderna secció d'un centenar de telers. En aquest moment hi havia 120 treballadors. Més endavant la fàbrica passà a ser explotada per la companyia «Indústries Jorba Mir SA» fins l'any 1981 en què l'empresa va tancar. Actualment les naus són utilitzades per indústries menors. | 41.7606000,1.9359800 | 411550 | 4623743 | 08034 | Calders | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42881-foto-08034-67-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 98 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | |||||||||
| 42883 | Casa del director (colònia Jorba) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-director-colonia-jorba | XX | Casa austera i d'estil rústec. De planta rectangular molt uniforme. Té planta baixa més uns pis, soterrani i golfes. Les parets són de pedra, amb rengles regulars de finestres i balcons emmarcats amb totxo. L'entrada és per la part posterior. Té adossades dues cases més a la part de llevant, on hi vivien treballadors de la colònia (electricista, forner...). A la part de darrera el terreny és enjardinat i té una escalinata. A la part de migdia hi ha la Font de l'Avi. | 08034-69 | Al costat de la carretera que va a la colònia. Casa núm. 37 | La fàbrica es començà a construir l'any 1892, al terme de Viladecavalls, obra de l'empresari manresà Pere Jorba i Gassó. Ben aviat es convertí en una autèntica colònia industrial. La casa del director deu ser obra del començament del segle XX. L'escassetat d'espai a l'interior del recinte fabril devia determinar la seva ubicació a l'exterior. És feta d'una sola tirada, en un estil rústec i senzill per l'exterior. | 41.7630500,1.9357700 | 411536 | 4624016 | 08034 | Calders | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | |||||||||||||
| 42884 | Central elèctrica Jorba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/central-electrica-jorba | -CAMPRUBÍ, Josep: «La Colònia Jorba (2)», Fàbriques i empreses, Manresa, 1994, pp. 70-71 -JORBA GASSÓ, P: «La central eléctrica», a Revista Ilustrada Jorba, núm. 210, any XIX, Manresa, març de 1927, pp. 127-128. -LLADÓ, J: «Calders», a Revista Ilustrada Jorba, núm. 285, Any XXV, Manresa, juny de 1933, pp. 387-394. | XX | Central elèctrica. Consta del canal (de 5 km de llarg) que desemboca en una estructura de captació de l'aigua a dalt del serrat, una canonada en pendent i l'edifici de la central. La canonada té un desnivell de 97 metres. La central constava de dues construccions: una de vivendes per als treballadors i una altra amb les instal·lacions de la central. Aquesta última va ser destruïda per la riuada de 1994 i s'ha reconstruït amb una edificació de formigó. La central conserva les tres turbines originals, que continuen funcionant. | 08034-70 | L'obra va ser ideada pel mateix Pere Jorba i Gassó, creador de la colònia Jorba. El 1905 va obtenir el permís per la construcció del canal. Immediatament es començà l'obra, que va durar 7 anys. El mateix Jorba s'encarregà de dirigir personalment les obres. Es tractava d'un canal que captava les aigües a prop de Bellveí i tenia un recorregut de més de 5 km per un terreny boscós i difícil. Amb dos sifons i diversos túnels. Finalment, el salt d'aigua tenia un desnivell de 97 metres. Un cop enllestida, la central subministrava energia primer a Manufacturas Berenguer, d'Artés, i posteriorment a Fàbriques Bertrand i Serra, de Manresa, amb línia expressa de transport. L'aiguat de 1994 va destruir la nau de la central, que s'hagué de construir de nou. | 41.7668000,1.9431300 | 412153 | 4624425 | 1905-11 | 08034 | Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42884-foto-08034-70-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | |||||||||
| 42885 | Canal de la Central elèctrica Jorba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canal-de-la-central-electrica-jorba | -CAMPRUBÍ, Josep: «La Colònia Jorba (2)», Fàbriques i empreses, Manresa, 1994, pp. 70-71 -JORBA GASSÓ, P: «La central eléctrica», a Revista Ilustrada Jorba, núm. 210, any XIX, Manresa, març de 1927, pp. 127-128. -LLADÓ, J: «Calders», a Revista Ilustrada Jorba, núm. 285, Any XXV, Manresa, juny de 1933, pp. 387-394. | XX | Canal que capta l'aigua per a la central elèctrica Jorba. Es tracta d'una obra d'enginyeria impressionant. La resclosa és prop de Bellveí. El canal té un recorregut de més de 5 km per un terreny boscós i difícil. Amb dos sifons i diversos túnels. En la part final té una amplada d'uns 2 metres i una fondària de més de 3. Les parets són revestides amb pedra i arrebossades. Finalment, l'aigua és canalitzada cap al salt d'aigua en una construcció que hi ha dalt del serrat. El salt d'aigua té un desnivell de 97 metres. | 08034-71 | L'obra va ser ideada pel mateix Pere Jorba i Gassó, creador de la colònia Jorba. El 1905 va obtenir el permís per la construcció del canal. Immediatament es començà l'obra, que va durar 7 anys. El mateix Jorba s'encarregà de dirigir personalment les obres. Es tractava d'un canal que captava les aigües a prop de Bellveí i tenia un recorregut de més de 5 km per un terreny boscós i difícil. Amb dos sifons i diversos túnels. Finalment, el salt d'aigua tenia un desnivell de 97 metres. Un cop enllestida, la central subministrava energia primer a Manufacturas Berenguer, d'Artés, i posteriorment a Fàbriques Bertrand i Serra, de Manresa, amb línia expressa de transport. | 41.7676800,1.9769600 | 414966 | 4624488 | 1906-12 | 08034 | Calders | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42885-foto-08034-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42885-foto-08034-71-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | Pere Jorba i Gassó | 98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 159,58 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/