Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 42819 | L'Oller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/loller | -Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, pp. 65, 79, 91. | XVIII-XX | Masia formada per un cos rectangular més antic al qual s'hi ha afegit construccions posteriors (segle XX) que formen un tancat amb pati interior. El cos original té planta baixa més un pis. La façana principal és orientada a migdia. Té portal adovellat amb arc rebaixat. Finestres i balcó emmarcats amb pedra tallada i amb gravats decoratius. Parets arrebossades i pintades de blanc. | 08034-5 | Documentat el 1188. La construcció actual és obra fonamentalment de les ampliacions fetes als segles XVIII i XX. | 41.7675000,1.9226900 | 410455 | 4624523 | 08034 | Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42819-foto-08034-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42819-foto-08034-5-2.jpg | Física | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | -Llinda amb inscripció del 175? | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:58 | |||||||||
| 42821 | El Forn de Calç (casa) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-forn-de-calc-casa | XVIII-XIX | Casa de planta irregular. Té un cos original de planta més o menys rectangular al qual s'hi ha adossat dependències. A la part posterior té planta baixa més dos pisos. L'interior és actualment restaurat i conserva dues tines. | 08034-7 | Probable construcció del mas al segle XVIII i ampliació al XIX. Els propietaris de la casa van construir el forn de calç a la meitat del segle XIX i s'encarregaren de la seva explotació. | 41.7808000,1.9463400 | 412439 | 4625976 | 08034 | Calders | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42821-foto-08034-7-1.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:58 | |||||||||||
| 42822 | El Forn de Calç (forn) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-forn-de-calc-forn | -GIRABALT (Quadern sobre els forns de calç editat pel Centre d'Estudis del Bages de pròxima edició) | XIX-XX | Conjunt de 3 forns de calç amb dependències annexes. La part original són els 2 forns paral·lels. Tenen un diàmetre de 3 m i una alçada de 5 m. Foradats al subsòl i amb revestiment interior de pedra. Cada forn consta d'una boca inferior que servia per treure les cendres i per entrada d'aire i al damunt una obertura més gran per on es carregava la llenya i s'hi posaven feixos de llenya. Aquestes donen a una avantcambra coberta per sengles voltes. Al damunt hi ha una estructura moderna amb bigues i totxo. A la part de ponent s'hi construí un forn més modern, amb la boca coberta amb volta de maó. A la vora hi ha un pou d'aigua. | 08034-8 | Aquest indret ja té una tradició de forns des del segle X (cal tenir presents els forns de calç del camí de les Tàpies). Els forns aquí inventariats van ser construïts pels propietaris de la casa a mitjan segle XIX. El van explotar els mateixos propietaris fins els anys 50 d'aquest segle Després de la Guerra Civil l'explotació s'intensificà. La pedra calcària necessària s'extreia de la pedrera que hi ha enfront de la casa. | 41.7808000,1.9463400 | 412439 | 4625976 | 08034 | Calders | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42822-foto-08034-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42822-foto-08034-8-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | -El senyor Manel, resident a Calders, havia estat capatàs del forn durant l'última època. | 98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:58 | |||||||||
| 42823 | Pedrera del Forn de Calç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-del-forn-de-calc | -GIRABALT (Quadern sobre els forns de calç editat pel Centre d'Estudis del Bages de pròxima edició) | XIX-XX | Jaciment d'on s'extreia la pedra necessària per al forn de calç. Es tracta d'una superfície d'uns 100 x 50 metres rebaixats al sòl natural fins a una profunditat màxima d'uns 4 metres. A la part sud i oest s'hi ha aixecat un mur de contenció per salvaguardar el sòl pròxim a la casa. | 08034-9 | Jaciment d'on s'extreia la pedra calcària necessària per al funcionament del Forn de Calç. La major part de l'extracció es va fer després del 1939 fins als anys 50. | 41.7815400,1.9465800 | 412460 | 4626058 | 08034 | Calders | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42823-foto-08034-9-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 98 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:58 | ||||||||||
| 42848 | L'Angle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/langle | -Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, pp. 79, 91. -VI Caminada Popular de Navarcles (fulletó amb text de Llorenç Ferrer), Centre Excursionista de Navarcles, 28-X-1990 | XVIII-XIX | Masia de tamany mitjà-petit que conserva molt íntegrament l'estructura original. Formada pel cos residencial, pallissa i bassa. El cos original és de planta rectangular. Té planta baixa més 2 pisos. La façana principal és encarada a migdia, amb portal adovellat i galeria avançada respecte a la façana. El 1830 s'hi afegí un altre cos residencial adossat perpendicularment, amb galeries sobre una base porxada. Al primer pis hi ha una capella. L'interior de la mas conserva el celler i 3 tines. La casa és tancada per una lliça. A l'exterior hi ha dependències diverses i una interessant pallissa. Hi ha una tina independent construïda al costat de la riera. | 08034-34 | El mas és anomenat així perquè està situat en un angle que dibuixa el riu Calders. Va passar als dominis de Sant Benet de Bages l'any 1090. Després de la crisi de l'Edat Mitjana es convertí en un dels grans masos de Viladecavalls, com ho demostra la seva capacitat de col·locar cabalers com a eclesiàstics: el 1726 el Rnd. Josep Angla era beneficiat a la Seu; el 1789 Anton Angla era canonge a la Seu; el pare Ramon Angla (1850-1934) fou un jesuïta important a Xile, etc. També es té constància de paraires que van sortir del mas i que es troben localitzats a Manresa i a Artés. La construcció actual deu correspondre fonamentalment al segle XVIII i el cos adossat es construí el 1830, quan s'hi van fer una sèrie de reformes i noves construccions. La capella és dedicada a Sant Josep. A partir del 1910 va ser semi-pública, ja que anteriorment era un oratori particular. Els actuals propietaris conserven el cognom Angla i són descendents dels antics habitants del mas. | 41.7580700,1.9268500 | 410788 | 4623472 | 08034 | Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42848-foto-08034-34-1.jpg | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | -Llinda a la sala: 1764. Pilar de la galeria del cos antic: 1782, galeria del cos adossat: 1830.-El celler conserva botes amb congrenys.-Es conserva un nombre indeterminat de documents del mas d'època incerta.-A prop del mas hi ha la font de l'Angle, un dels berenadors més populars de Navarcles | 94|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:58 | |||||||||
| 42878 | Vilaterçana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilatercana | XX | Gran casal reedificat com a residència d'aire senyorial damunt d'una anterior masia que es va cremar. La construcció actual és de planta més o menys quadrada. A la part de ponent té quatre plantes i a la de llevant tres. Té una torre de planta quadrada adossada en un angle. Als baixos del sector de llevant (casa del masover) es conserva part de l'antiga construcció. La nova construcció té una estructura perfectament planificada i regular, amb sèries de finestres de diferent tipologia. A la planta baixa hi ha la masoveria. El primer pis és adequat com a habitatge residencial, amb mobiliari d'època. El pis superior és buit. | 08034-64 | L'antic mas es va cremar a finals del segle XIX i va ser abandonat. El 1930 es començà a reconstruir les parets mestres conservant l'estructura exterior excepte en la façana de ponent, que es va aixecar de nou. També s'aixecà un segon pis. El propietari era un tal Graus, farinaire de Barcelona. El 1960 es fa l'estructura interna i s'adossa al sector nord un cos rectangular d'una planta, amb graners als baixos i terrat al primer pis. A les arestes de les façanes SE i SW hi ha una garita de vigilància, que ja hi era a l'antiga casa, ara convertida en balcó. Al peu de la casa hi passava el camí cap a Monistrol de Calders. L'antiga propietat incloïa la caseta d'en Ponça (a la urbanització Urbissol) i la Ruca. Els anys 40 es van dividir en diferents propietats. | 41.7995200,2.0330800 | 419671 | 4627969 | 1930/60 | 08034 | Calders | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42878-foto-08034-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42878-foto-08034-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42878-foto-08034-64-3.jpg | Física | Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | -Es conserva una taula que es diu que és la més antiga del Bages. És de fusta de noguera, amb quatre peces. Té una amplada de 82 cm i una llargada de 4,25 m. Té un calaix pel pa. En un angle es conserva un forat rodó de 2 cm. S'explica que era per tenir-hi lligada la ganiveta del pa després del decret de Felip V que prohibia els usos d'armes. Es decidí que les ganivetes no eren considerades armes si estaven subjectes a la taula. | 98|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:58 | |||||||||
| 42880 | Colònia Jorba (o colònia del Manganell) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colonia-jorba-o-colonia-del-manganell | -Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, pp. 135-136 -CAMPRUBÍ, Josep: «La Colònia Jorba (2)», Fàbriques i empreses, Manresa, 1994, pp. 70-71 -JORBA GASSÓ, P: «Recuerdo», a Revista Ilustrada Jorba, núm. 210, any XIX, Manresa, març de 1927, pp. 131-133. -LLADÓ, J: «Calders», a Revista Ilustrada Jorba, núm. 285, Any XXV, Manresa, juny de 1933, pp. 387-390. -VI Caminada Popular de Navarcles (fulletó amb text de Llorenç Ferrer), Centre Excursionista de Navarcles, 28-X-1990 | XIX-XX | Colònia industrial. És situada a la vora d'un meandre del riu Calders, cosa que determina una planta allargada, amb diferents nivells aterrassats que aprofiten al màxim l'espai. Consta de 3 naus fabrils, resclosa, canal i una turbina, diverses construccions amb habitatges per als treballadors i galliners. L'edifici principal d'habitatges forma un cos allargat de 4 plantes. Fet de pedra a la base i acabat amb totxo. A la part posterior tenen galeries, que comuniquen amb els galliners mitjançant 2 passos a nivell. Als baixos de l'edifici hi havia els diferents serveis: botiga i forn de pa, escola, cafè, barberia i carnisseria. Els pisos havien començat a reformar-se quan l'empresa va tancar. Entrant a l'esquerra, hi ha l'antiga residència per treballadors foranis, on hi ha també la capella. Adossat a aquest edifici n'hi ha un altre que acollia la fusteria, manyaneria i despatxos. La casa del director és fora del recinte, al costat de la carretera. | 08034-66 | La fàbrica es començà a construir l'any 1892, al terme de Viladecavalls, obra de l'empresari manresà Pere Jorba i Gassó. Ben aviat es convertí en una autèntica colònia industrial. L'any 1906 es construí la central elèctrica, a prop de la colònia. L'any 1914 hi havia una quadra de 200 telers i una altra de nova edificació on hi havia instal·lada la secció de preparació. El 1903 s'hi va instal·lar una comunitat de monges del Sagrat Cor. Gestionaven una residència per a treballadors que venien de fora: cuina, llits, guarderia... També administraven la botiga, que abans estava comunicada amb la residència mitjançant un pas aeri. L'escola la portaven les monges i el capellà. Va funcionar fins l'any 1975 aproximadament. Als baixos del bloc de pisos hi havia els diferents serveis: botiga i forn de pa, escola, cafè, barberia i carnisseria. Els diumenges, al bar hi feien ball. Primer amb un piano de mà i després amb una gramola. També hi havia una sala on feien teatre (a l'edifici de la residència). A la dècada dels 60 s'inicià una reestructuració de la colònia i s'ampliaren les naus fabrils. S'hi instal·là una moderna secció d'un centenar de telers. En aquest moment hi havia 120 treballadors. Més endavant la fàbrica passà a ser explotada per la companyia «Indústries Jorba Mir SA» fins l'any 1981 en què l'empresa va tancar. Actualment les naus són utilitzades per indústries menors. | 41.7607400,1.9365900 | 411601 | 4623758 | 08034 | Calders | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42880-foto-08034-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42880-foto-08034-66-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 98 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:58 | ||||||||||
| 42881 | Colònia Jorba (naus industrials) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colonia-jorba-naus-industrials | -Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, pp. 135-136 -CAMPRUBÍ, Josep: «La Colònia Jorba (2)», Fàbriques i empreses, Manresa, 1994, pp. 70-71 -JORBA GASSÓ, P: «Recuerdo», a Revista Ilustrada Jorba, núm. 210, any XIX, Manresa, març de 1927, pp. 131-133. -LLADÓ, J: «Calders», a Revista Ilustrada Jorba, núm. 285, Any XXV, Manresa, juny de 1933, pp. 387-390. | XIX-XX | 3 edificis fabrils situats a l'interior del recinte de la colònia. El més gran és situat a la part de ponent. De planta rectangular, paral·lel al riu, amb dues plantes.. La façana és formada per una sèrie de finestrals amb arcs. Té el segon cos adossat perpendicularment. Aquest acull una turbina. L'interior conserva les pilastres i arcades originals. Un tercer cos s'allarga a la part de llevant. Aquest va ser reformat els anys 60 per instal·lar-hi una secció moderna de telers. | 08034-67 | Colònia Jorba | La fàbrica es començà a construir l'any 1892, al terme de Viladecavalls, obra de l'empresari manresà Pere Jorba i Gassó. Ben aviat es convertí en una autèntica colònia industrial. L'any 1914 hi havia una quadra de 200 telers i una altra de nova edificació on hi havia instal·lada la secció de preparació. A la dècada dels 60 s'inicià una reestructuració de la colònia i s'ampliaren les naus fabrils. S'hi instal·là una moderna secció d'un centenar de telers. En aquest moment hi havia 120 treballadors. Més endavant la fàbrica passà a ser explotada per la companyia «Indústries Jorba Mir SA» fins l'any 1981 en què l'empresa va tancar. Actualment les naus són utilitzades per indústries menors. | 41.7606000,1.9359800 | 411550 | 4623743 | 08034 | Calders | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42881-foto-08034-67-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 98 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:58 | |||||||||
| 42892 | Cementiri municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-municipal-3 | XIX-XX | Recinte de planta rectangular. Té dues parets amb nínxols a banda i banda. El portal de l'entrada és senzill, amb arc escarser de maó. Arrebossat i pintat de blanc. Té una placa amb una citació de la Bíblia (Job XIX-25). | 08034-78 | 41.7939100,1.9908900 | 416158 | 4627387 | 08034 | Calders | Restringit | Bo | Física | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:58 | |||||||||||||||
| 42899 | Fons documental de l'Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal | XI-XX | L'arxiu municipal de Calders es troba ubicat a la primera planta de l'edifici municipal, al costat de les oficines. Està equipat amb 127m linials de prestatgeries fixes i gaudeix de bones condicions medioambientals. Conté basicament la documentació generada pel mateix ajuntament des de mitjans del segle XIX fins a l'actualitat, tot i que també hi ha altres fons més petits, que integren el patrimoni documental de la vila, com són el del jutjat de pau, el del sindicat agrari i el de la Falange. Com a característiques del fons municipal cal destacar, que es tracta d'un fons contemporani, que permet conèixer, analitzar i estudiar tots aquells aspectes i assumptes en els quals l'ajuntament intervé arrel de les seves atribucions en la gestió i govern del territori municipal. Cal destacar el el volum amb unes 1045 capses i la varietat tipològica dels documents: Administració general (1807-2009), Hisenda (1822-2008), Proveïments (1878-2008), Serveis Socials (1911-2008), Sanitat (1889-2008), Obres i Urbanisme (1878-2008), Seguretat Pública (1820-2008), Serveis Militars (1821-2001), Població (1825-2007), Eleccions(1871-2009), Ensenyament (1879-2008), Cultura (1934-2008), Serveis Agropecuaris i medi ambient (1889-2008). Dintre d'aquestes seccions cal destacar algunes sèries com els llibres d'actes: 1879-2005, els comptes: 1822-2008, l'amillarament (1834-1991), atenció al refugiats i víctimes de la guerra: 1937- 1939, el padró d'habitants: 1825-2006), les eleccions municipals: 1873-2007, i les festes populars: 1948-2008. | 08034-85 | Ajuntament de Calders | L'Ajuntament de Calders va organitzar el fons municipal l'any 1998, a partir d'un conveni de col·laboració signat entre l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona i el mateix ajuntament. En aquest any , l'arxiver Joan Soler va realitzar la primera fase d'organització de tot el fons municipal, uns 67 ml, instal·lats en 733 capses. La instal·lació de les capses segueix el sistema de numeració contínua. El grau d'organització i conservació de la documentació era precari fins a la intervenció que va portar a terme, l'any 1998 l'OPC , tot i que en començar, Joan Soler, es va trobar amb tres instruments de descripció un de 1927, altre de 1966 i un tercer de 1990. Aquest instruments eren molt somers, no aplicaven quadre de classificació, i mancava molta documentació per inventariar. A finals de l'any 2004, l'Ajuntament de Calders i la Diputació de Barcelona, van signar un conveni pel manteniment de l'arxiu municipal. Des de l'any 2004 fins ara l'arxiu ha crescut, i ara té 1045 unitats d'instal·lació inventariades amb el programa informàtic GIAM. L'arxiu és pot consultar al matí, en horari de les oficines municipals, disposa d'un ajudant d'arxiu que té cura de les consultes i els préstecs, amb l'assessorament d'una arxivera itinerant de l'Oficina de Patrimoni Cultural. | 41.7911000,1.9926500 | 416301 | 4627073 | 08034 | Calders | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42899-foto-08034-85-1.jpg | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero. / OPC (Agnès Rueda) | 94|98 | 56 | 3.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:58 | ||||||||||
| 42901 | Presó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/preso | -Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 113. | XVI-XVII | Construcció subterrània a la qual s'accedeix per una trampa de fusta des de l'oficina de correus, a l'edifici de l'Ajuntament. Unes escales de pedra condueixen al soterrani. Consta de dues habitacions, la més gran (uns 2'90 x 3'90 m), i una de menor adjacent, que era la cambra on es tancaven els presos. En la primera hi ha una petita espitllera que dóna a l'exterior. A l'esquerra, un portal d'entrada rectangular. Una porta de fusta en mal estat, afermada a la dovella per dos grans golfos, i amb un gran forrellat que es fica a un forat d'una de les dovelles de la porta d'entrada. La cambra petita té volta de mig punt. A la paret hi ha una cadena de ferro, agafada per una anella. Les úniques obertures són una petita espitllera que dóna al pis superior i una finestreta, adovellada, amb reixa de ferro forjat, que dóna a l'escala. Cap de les dues obertures permeten la il·luminació de l'habitació. | 08034-87 | Ajuntament de Calders | La construcció data del segles XVI-XVII, que fou el període de creixement del nucli del poble. Es té notícia que el 1729 ja existia (en les despeses del terme s'hi compta una quantitat en concepte del que s'havia gastat en llum per als presos). Era situada sota la casa del Comú i havia estat propietat de la parròquia. Actualment queda integrada al conjunt arquitectònic de l'Ajuntament. | 41.7911200,1.9926200 | 416298 | 4627075 | 08034 | Calders | Restringit | Dolent | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | -Actualment l'accés a l'interior del soterrani no és possible, ja que hi ha un moble damunt de la trampa. | 98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:58 | |||||||||
| 42911 | Cal Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-serra | -LLADÓ, J.: 'Calders'. Revista Ilustrada Jorba, núm. 285, any XXV, Manresa, juny 1933, p. 390. | XVIII-XIX | Masia de planta més o menys quadrada, amb el carener perpendicular a la façana. Té planta baixa més 2 pisos i golfes. Té coberts adossats i un barri que tanca el recinte d'entrada. La façana principal, encarada al sud, és arrebossada. Té portal adovellat i, al primer pis, finestres emmarcades amb pedra treballada. Les altres façanes tenen diversos balcons. L'interior conserva bé la tipologia original. A la planta baixa hi havia l'estable, tines i celler. Al primer pis destaca una interessant sala amb habitacions col·laterals, amb galeria a migdia. El segon pis conté diverses habitacions. Tres de les habitacions tenen pintures murals de mitjan segle XIX. | 08034-97 | El mas és documentat en el fons de Sant Benet de Bages el 1329. La veu popular diu que hi va estatjar, en època de carlinades, Blanca de Borbó, de la família del pretendent carlí. Es conserva una cambra, decorada amb pintura, que en manté el nom: 'el quarto de donya Blanca'. La construcció de la casa és feta en diverses etapes. La primera construcció sembla que tenia la seva entrada per un altre indret. La fesomia actual deriva de les modificacions que s'hi van fer a mitjan segle XVIII. Al segle XIX i principi del XX s'hi van fer noves ampliacions. | 41.7902300,1.9917700 | 416227 | 4626977 | 08034 | Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42911-foto-08034-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42911-foto-08034-97-2.jpg | Física | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | -Existeix un treball, fet per Roser Serra i Jordi Cortès (1990), sobre la família Serra (1329 - 1892).-En diversos indrets es conserven elements tradicionals: arades, eines del camps, etc. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:58 | |||||||||
| 42912 | Fàbrica de Calders | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-calders | -Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 137-138. -CAMPRUBÍ, Josep: 'Fàbriques de Calders i de Bellveí', Col·lecció La dinàmica d'un poble, Regió 7, Manresa, 24-03-87. | XX | Estructuralment l'edifici es conserva bé | Conjunt format per diverses naus paral·leles i una de transversal que les uneix, més la casa del director. La nau més antiga és la de ponent. És la típica nau fabril de tradició vuitcentista, amb grans finestrals que ocupen quasi tota la façana, d'una sola planta. Els altres dos cossos són més moderns, de dues plantes, fets amb pedra i maó. L'interior conserva les columnes de ferro i enbigat originals. L'entrada al recinte forma una petit jardí, actualment descuidat. | 08034-98 | Vers l'any 1920 la família Jorba va adquirir uns terrenys propietat del mas Puig, al peu de la carretera de Vic, on es construí una nau de pedra i una casa per a la direcció. La fàbrica va començar a treballar l'any 1925. El 1935 s'hi va aixecar una nova nau, on s'instal·laren els telers de color que funcionaven a la fàbrica de Bellveí. Posteriorment s'amplià fins a quatre naus. En l'època de màxim rendiment la fàbrica comptava amb una plantilla de 131 treballadors i 175 telers. L'any 1970 s'acollia a un pla de reestructuració i va tancar. El complex passà a mans de l'empresa 'Cardona i Cia', de Monistrol de Calders, fins al seu tancament definitiu l'any 1990. | 41.7892100,1.9918000 | 416228 | 4626864 | 08034 | Calders | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42912-foto-08034-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42912-foto-08034-98-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 98 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:58 | |||||||||
| 42917 | La Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-vila | XVII-XIX | Masia formada per diversos cossos adossats, una era amb cobert i una bassa. El cos principal és de planta baixa, un pis o golfes. Té galeries a la part de ponent i de migdia. El parament és de bona qualitat, amb carreus més o menys escairats. Té contraforts a la façana sud. A la part de llevant hi ha una petita lliça amb un portal adovellat. Als baixos hi ha una porxada que condueix als estables, forn, celler, tines i corts per al bestiar. El primer pis és dedicat a habitatge. El 1977 s'hi adossa una torre. La bassa recull l'aigua canalitzada per un rec. A uns 150 metres de la casa, al costat del camí, hi havia una bassa més antiga. | 08034-103 | Es coneix la seva existència des del segle XIV. Segons les inscripcions de les llindes, s'hi van fer ampliacions el 1770: el forn i algun cobert. El 1880 es construí la galeria freda. El 1868 i 1878 es construïren els coberts davant de l'era. El 1977 s'hi aixecà la torre. La façana nord ha sofert també modificacions en obrir-s'hi una altra entrada a la casa. Interiorment no ha sofert gaires modificacions. | 41.7855900,1.9777800 | 415058 | 4626476 | 08034 | Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42917-foto-08034-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42917-foto-08034-103-2.jpg | Física | Gòtic|Modern|Barroc|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | -Balcó sud: 1652-Cos adossat a la torre: 1770-Conserva un finestral gòtic, un forn íntegre i de pedra, una roda de molí d'oli, tines i piques d'oli...-A la cuina es conserva un plafó de ceràmica de finals del segle XVIII amb la representació de Sant Josep i el nen Jesús. | 93|94|96|98|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:58 | ||||||||||
| 42920 | Capella Fonda o del Santíssim | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-fonda-o-del-santissim | XIX | Actualment en procés de restauració del paviment | Capella adossada a la part NW de l'església parroquial. És de planta octogonal a l'exterior (amb un petit absis rectangular) i circular per dintre. Acabada amb cúpula i llanterna. L'interior té decoració que imita pilastres estriades amb capitells d'ordre mixt i un fris amb decoració vegetal. Els colors que dominen són el blau, groc i daurat. Té un altar amb una imatge del Sagrat Cor. | 08034-106 | Església parroquial de Sant Vicenç de Calders | Va ser construïda per iniciativa particular d'una família del poble: els Tarrés. L'any 1852 ja estava acabada. Es va edificar a expenses del camí que passava pel costat de l'església, del pati de la rectoria i del cementiri adjacent. La imatge del Sagrat Cor és de després de la Guerra, obra d'un tal Cuyàs, ja que l'anterior va ser destruïda. El 1999, durant les obres de repavimentació, s'hi practica un intervenció arqueològica que ha deixà al descobert la base semicircular del presbiteri de la construcció original. Després de la Guerra aquesta part havia estat reformada. | 41.7910400,1.9931800 | 416345 | 4627066 | 08034 | Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42920-foto-08034-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42920-foto-08034-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42920-foto-08034-106-3.jpg | Física | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 99|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:58 | |||||||||
| 42921 | Sant Crist | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-crist | XX | <p>Escultura en fusta que presideix l'altar major de l'església. Crist ressuscitat a la creu, vestit amb túnica.</p> | 08034-107 | Església parroquial de Sant Vicenç de Calders | <p>Durant les obres de restauració de l'església, portades a terme entre el 1991 i 1992, s'encarregà aquesta talla a l'escultor Fajula, de Sant Joan de les Abadesses. La nova imatge del Sant Crist substituí la de Sant Vicenç, titular de l'església que fins aleshores la presidia. La imatge de Sant Vicenç es traslladà a la capçalera d'una nau lateral. L'obra va costar 312.000 pessetes.</p> | 41.7910600,1.9930300 | 416332 | 4627068 | 1990 | 08034 | Calders | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-17 00:00:00 | Jordi Piñero | Fajula | 52 | 2.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:58 | |||||||||||
| 42922 | Ex vots de l'església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ex-vots-de-lesglesia | XIX | <p>Dos quadres conservats a la sagristia de l'església. Probablement es tracta d'exvots. Pintures sobre fusta que representen malalts que fan una prometença. D'un estil naïf i arcaic que imita el romànic.</p> | 08034-108 | Església parroquial de Sant Vicenç de Calders (sagristia) | <p>Pintures probablement del segle XIX.</p> | 41.7910700,1.9935100 | 416372 | 4627069 | 08034 | Calders | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42922-foto-08034-108-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | 2020-01-08 00:00:00 | Jordi Piñero | 98 | 52 | 2.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:58 | ||||||||||
| 42923 | Fons documental de lArxiu parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial | <p>-VALDENEBRO, Raquel: Guia d'Arxius Parroquials del Bages. Centre d'Estudis del Bages, 1995. (treball inèdit dipositat a l'Arxiu Comarcal de Manresa).</p> | XVII-XX | <p>L'arxiu es conserva pràcticament complet. Consta de: -Llibres sacramentals: Baptismes (des de 1662), confirmacions (des de 1802), matrimonis ( des de 1662), defuncions (des de 1662) -Administració: llibres de culte (1851-1965), Visites (1885-1981), administració econòmica (1705-1915) -Llibres notarials: testaments (des de 1683).</p> | 08034-109 | Església parroquial de Sant Vicenç de Calders (locals parroquials). | <p>Església parroquial documentada des del segle X i ampliada durant la primera meitat del segle XVII.</p> | 41.7910100,1.9930100 | 416331 | 4627063 | 08034 | Calders | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42923-foto-08034-109-1.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Piñero | Conserva documentació abundant sobre les diverses obres de reforma de l'església i la construcció de retaules. | 98 | 56 | 3.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:58 | ||||||||
| 42928 | Capella de Santa Maria del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-santa-maria-del-castell | -PLADEVALL, Antoni; CATALÀ i ROCA, Pere: 'Castell de Calders', a Els Castells catalans, vol. V, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, 196, pp. 519-525. -SERRA, Roser: 'Els segles medievals (S. IX-XV)', a Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, pp.53-88. -VILLEGAS, F: El romànic al Bages, ed. Sobrerroca, Manresa, 1982, pp. 59-60. | XI | Construcció derruïda, atribuïda tradicionalment a la capella del castell. Està situada a l'extrem d'una petita esplanada a la banda sud del turó. Es conserven restes de les dues parets laterals i els fonaments d'un mur transversal que els unia. L'aparell és format per carreus llargs i estrets. Sembla que la construcció adoptava una planta rectangular. Els murs són molt derruïts i no permeten determinar si realment es tracta d'una capella. | 08034-114 | Vora el castell de Calders | Era la capella del castell, del qual devia dependre. L'església apareix citada el 1028 i el 1048. No se sap si canvià la seva advocació per la de Sant Miquel, típica dels castells, ja que en un testament del 1195 s'esmenta una església amb aquest nom que no és identificada dins el terme de Calders. Possiblement al final del segle XVII ja estava sense culte, ja que en una visita pastoral no se cita ni entre les sufragànies del terme. | 41.7823500,1.9942800 | 416425 | 4626100 | 08034 | Calders | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42928-foto-08034-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42928-foto-08034-114-2.jpg | Física | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | -(*) En la fitxa del patrimoni arquitectònic de la Generalitat les possibles restes de la capella s'identifiquen amb una construcció que els autors de l'article de la 'Catalunya romànica' consideren moderna. Per aquests autors les hipotètiques restes de la capella correspondrien a una construcció en ruïnes situada a la part sud. Aquest sembla el criteri més acceptable i és el que hem seguit en aquesta fitxa. | 92|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:58 | ||||||||
| 42947 | Fons d'imatges municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-municipal | 08034-133 | 41.7911000,1.9926500 | 416301 | 4627073 | 08034 | Calders | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | 55 | 3.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:58 | ||||||||||||||||||
| 84859 | Casa de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-vila-13 | RODRÍGUEZ LARA, José Luis (2009): Aproximació a la Toponímia del Moianès. Rafael Dalmau, 2009 (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30). | XIX-XX | La Casa de la Vila de Castellcir incorpora part de les antigues cases de Cal Salvador i Cal Carreter vell (amb origen al segle XIX) i nous volums constructius de finals del segle XX. Les cases antigues estaven orientades al Carrer Major, anteriorment anomenat Carrer de l'Amargura i a partir del qual es conformà el nucli urbà de la població. Estan construïdes amb maçoneria i tenen un acabat arrebossat que n'uniformitza les façanes. En resta la paret lateral oest (que dona a la Plaça de l'Era i en la qual hi ha oberta la porta principal de l'Ajuntament) i la façana del Carrer Major, on les obertures (totes allindanades) es distribueixen de forma regular: les dues portes principals i dues finestres en planta baixa i quatre finestres amb ampit a la primera planta, entre les quals s'hi intercalen un òcul ovalat i una fornícula amb una imatge de Sant Antoni Abat. Ambdues portes (antigament corresponents a sengles cases) tenen elements esculpits a la llinda. En una d'elles, hi ha un escut en relleu ovalat i ornat amb volutes, malgrat que l'interior està repicat i és irreconeixible; sota l'escut, dins d'una veta, hi ha la inscripció '1804 ANTON GIOL FUSTE I ESCULTOR'. A l'altra tan sols hi ha inscrita, dins d'un òval, la data 1845. La resta de l'edifici és de línies sòbries, empra materials i acabats contemporanis (formigó, plaques i lloses) i té obertures de grans dimensions. | 08055-1 | Plaça de l'Era, 5 | El Carrer de l'Amargura aglutinà a partir d'inicis del segle XIX un poblament abans eminentment dispers. Les cases de Cal Salvador i Cal Carreter vell segueixen les mateixes tècniques constructives, volumetria i ritme d'obertures que la resta de cases del carrer. | 41.7604800,2.1499500 | 429337 | 4623532 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84859-foto-08055-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84859-foto-08055-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84859-foto-08055-1-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:02 | |||||||||
| 84871 | El Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-prat-9 | DANTÍ I RIU, Jaume; RUIZ I CALONJA, Joan (1993): Castellcir. Barcelona: Rafael Dalmau | XIV | Les construccions recents alteren i emmascaren l'edifici antic | L'edifici mostra un conjunt de volums annexats els uns als altres que, amb el pas del temps, han acabat configurant un pati clos que actua com a distribuïdor. L'edifici original, sens dubte, és el cos rectangular que domina a la resta per alçada (té planta baixa i dos pisos), construït amb pedra desbastada i ben travada i amb coberta a dues aigües. A la façana principal, orientada a sud-oest, hi destaca la porta amb arc de mig punt de grans dovelles, així com les dues grans finestres amb ampit definides per grans carreus tallats. Les tres finestres del segon pis, tot i que més petites, també són de bona factura. | 08055-13 | A llevant del Camí de Santa Coloma Sasserra | El mas del Prat apareix esmentat documentalment al segle XIV, i és un dels 6 que encara quedaven actius l'any 1497, després del sotrac que suposà l'epidèmia de pesta. | 41.7725900,2.1542800 | 429710 | 4624873 | 08055 | Castellcir | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84871-foto-08055-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84871-foto-08055-13-2.jpg | Física | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:02 | ||||||||
| 84882 | Mas el Giol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-el-giol | PLADEVALL i FONT, Antoni. 'Programa de la Festa Major. 1973 i 1982'. A: 'El Casal de Santa Coloma'. Vic. Pladevall i Font, Antoni. «Els casals del Congost i de Santa Coloma». Ausa, [en línea], 2006, Vol. 6, Núm. 64, pp. 186-93, | XVI-XVII | Algunes parts del mas mostren indicis de deteriorament | Gran casal format a partir d'un primer cos de planta rectangular (orientat est-oest), amb planta baixa i dos pisos, a la façana sud del qual s'adossaren dos cossos menors en perpendicular. En tots els casos, l'aparell constructiu és maçoneria amb arrebossat de morter. La coberta de cadascun dels cossos és a dues aigües. Les obertures de l'edifici mostren notables retocs, refaccions o substitucions, essent les més antigues i ressenyables les de la façana oest: hi ha tres llindes rebaixades tot formant falsos arcs conopials i mixtilinis i amb rosetes en relleu. | 08055-24 | Veïnat de Santa Coloma Sasserra | El Mas el Giol fou la residència de la família dels Santa Coloma a partir dels segles XVI i XVII. Entre els segles XII i XIV ho havia estat l'antiga Domus situada en un turó proper, de la qual s'extragueren pedres per al nou edifici. | 41.7944900,2.1686200 | 430926 | 4627293 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84882-foto-08055-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84882-foto-08055-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84882-foto-08055-24-3.jpg | Física | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:02 | ||||||||
| 84102 | Col·lecció de fotografies de Castellterçol al fons del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-fotografies-de-castelltercol-al-fons-del-servei-de-patrimoni-arquitectonic | XX | El fons fotogràfic del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona conté un centenar de fotografies de Castellterçol. Són imatges realitzades a diversos indrets del terme, com les esglésies i les diverses masies; a més de vistes generals de la població i paisatges. Bona part de les fotografies són en blanc i negre i estan datades entre els anys 1920 i 1970. | 08064-150 | C. Comte d'Urgell, 187. Edifici del Rellotge - planta baixa, 08036, Barcelona. | El Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona fou creat l'any 1914. Des d'aleshores, ha format un important fons fotogràfic i documental, bona part del qual prové de l'Institut d'Estudis Catalans, del Centre Excursionista de Catalunya i de diversos fons particulars. L'any 1986 va rebre el nom de Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL). | 41.7513400,2.1205200 | 426880 | 4622542 | 08064 | Castellterçol | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Cultural | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 55 | 3.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:02 | |||||||||||||
| 84103 | Col·lecció de fotografies de Castellterçol a la Memòria Digital de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-fotografies-de-castelltercol-a-la-memoria-digital-de-catalunya | CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA: www.cec.cat MEMÒRIA DIGITAL DE CATALUNYA: http://mdc1.csuc.cat/ | XX-XXI | La Memòria Digital de Catalunya disposa de 46 imatges de Castellterçol. Hi ha 28 imatges procedents de l'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya, i 12 fotografies del fons de l'Estudi de la Masia Catalana del Centre Excursionista de Catalunya, de diferents indrets del terme de Castellterçol, realitzades entre finals del segle XIX i principis del XX. També hi ha 4 fotografies del fons fotogràfic Salvany (Biblioteca de Catalunya). D'altra banda, es poden consultar els 7 pergamins que fan referència a Castellterçol, que es troben dipositats a la Biblioteca de Catalunya. Finalment, hi ha un gran nombre de mapes i plànols procedents dels diversos fons de l'Institut Cartogràfic de Catalunya. | 08064-151 | Memòria Digital de Catalunya (MDC) | La Memòria Digital de Catalunya (MDC) és un repositori cooperatiu que permet la consulta, en accés obert, a les col·leccions digitalitzades relacionades amb Catalunya i el seu patrimoni o que formen part de col·leccions especials d'institucions científiques, culturals i/o erudites catalanes. Està impulsat per les universitats de Catalunya i la Biblioteca de Catalunya, coordinat pel Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC) i compta amb la participació d'altres institucions catalanes. L'MDC es va posar en funcionament a finals de 2006 i actualment conté, en accés obert, digitalitzades revistes catalanes antigues (ARCA), fotografies, mapes, cartells, manuscrits, incunables i un llarg etcètera amb un total de més de 2 milions de documents relacionats amb Catalunya i procedents de 21 institucions diferents (universitats, biblioteques especialitzades, instituts, arxius, etc.). | 41.7513400,2.1205200 | 426880 | 4622542 | 08064 | Castellterçol | Obert | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Cultural | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 55 | 3.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:02 | ||||||||||||
| 84104 | Col·lecció de fotografies de Castellterçol de Montserrat Sagarra i Zacarini (ANC) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-fotografies-de-castelltercol-de-montserrat-sagarra-i-zacarini-anc | DEPARTAMENT DE CULTURA. ARXIUS EN LINIA: http://extranet.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia | XX | El fons Montserrat Sagarra i Zacarini, dipositat a l'Arxiu Nacional de Catalunya, està integrat per 26 unitats d'instal·lació que contenen 105.580 imatges (31.400 diapositives color, 63.880 negatius de pas universal blanc i negre, 8.210 negatius color, 2.090 positius en blanc i negre i 100 positius en color), i una biblioteca. Les fotografies foren realitzades entre els anys 1960 i 1990. El fons disposa de 46 fotografies realitzades per Montserrat Sagarra i Zacarini relacionades amb el terme de Castellterçol. La relació de fotografies és la següent: - ANC1-428-N-6971: Unes cases del municipi de Castellterçol. - ANC1-428-N-7043: La festa major de Castellterçol. - ANC1-428-N-7044: La festa major de Castellterçol. - ANC1-428-N-7045: La festa major de Castellterçol. - ANC1-428-N-7046: La festa major de Castellterçol. - ANC1-428-N-7047: La festa major de Castellterçol. - ANC1-428-N-7048: La festa major de Castellterçol. - ANC1-428-N-7049: La festa major de Castellterçol. - ANC1-428-N-7050: La festa major de Castellterçol. - ANC1-428-N-7131: Una masia de Castellterçol. - ANC1-428-N-7142: Una pallissa de la masia de Can Criac de Castellterçol. - ANC1-428-N-7202: La nova església parroquial de Castellterçol. - ANC1-428-N-7208: L'altar major de la nova església parroquial de Castellterçol. - ANC1-428-N-7209: La casa natal d'Enric Prat de la Riba, a Castellterçol. - ANC1-428-N-7212: Interior d'una casa de Castellterçol. - ANC1-428-N-7225: Una masia de Castellterçol. - ANC1-428-N-7282: La festa major de Castellterçol. - ANC1-428-N-7283: La festa major de Castellterçol. - ANC1-428-N-7284: La festa major de Castellterçol. - ANC1-428-N-7286: La festa major de Castellterçol. - ANC1-428-N-7287: La festa major de Castellterçol. - ANC1-428-N-7288: La festa major de Castellterçol. - ANC1-428-N-7289: Els gegants de Castellterçol. - ANC1-428-N-7290: La festa major de Castellterçol. - ANC1-428-N-7291: La festa major de Castellterçol. - ANC1-428-N-7313: La masia de Can Criac de Castellterçol. - ANC1-428-N-7314: La masia de ca l'Oller de Castellterçol. - ANC1-428-N-7315: La masia de can Criac de Castellterçol. - ANC1-428-N-7317: Cases del poble de Castellterçol. - ANC1-428-N-7319: La masia de Can Criac de Castellterçol. - ANC1-428-N-7320: La masia de Can Criac de Castellterçol. - ANC1-428-N-7321: Vista parcial del poble de Castellterçol. - ANC1-428-N-7325: La masia de Can Criac de Castellterçol. - ANC1-428-N-7326: Una masia del terme municipal de Castellterçol. - ANC1-428-N-7329: Una masia del terme municipal de Castellterçol. - ANC1-428-N-7331 Una masia situada entre Castellterçol i Sant Quirze Safaja. - ANC1-428-N-7333: La masia de Ca l'Oller de Castellterçol. - ANC1-428-N-12254 Festa de la llana a Ripoll. - ANC1-428-N-12255 Festa de la llana a Ripoll. - ANC1-428-N-12256 Festa de la llana a Ripoll. - ANC1-428-N-12257 Festa de la llana a Ripoll. - ANC1-428-N-12258 Festa de la llana a Ripoll. - ANC1-428-N-12259 Festa de la llana a Ripoll. - ANC1-428-N-12260 Festa de la llana a Ripoll. - ANC1-428-N-12261 Festa de la llana a Ripoll. | 08064-152 | Arxiu Nacional de Catalunya. C. Jaume I nº 33-51, 08195, Sant Cugat del Vallès. | Montserrat Sagarra i Zacarini fou la primera professional catalana de la fotografia durant la dictadura franquista, i pionera a introduir innovacions formals en la fotografia catalana, com treballar en color, després de fer-ne un curs a Alemanya l'any 1963, i d'introduir l'any 1966 la modalitat de fotos mogudes. Va treballar com a fotògrafa del pedagog, investigador i escriptor Pau Vila i Dinarès. Són seves les fotografies del llibre La casa rural a Catalunya i gran part de les de la Gran Geografia Comarcal de Catalunya. El fons de Montserrat Sagarra i Zacarini ingressà a l'Arxiu Nacional de Catalunya l'any 1998, quan el Banc d'Imatge i So quedà integrat dins d'aquesta institució. L'11 de juliol de 2008 va ingressar un segon lot de documentació. Es tracta del material que l'autora va descartar de tot el que produí per encàrrec d'Enciclopèdia Catalana per a la Geografia Comarcal de Catalunya. El darrer ingrés correspon a material de diverses publicacions de l'autora. | 41.7513400,2.1205200 | 426880 | 4622542 | 08064 | Castellterçol | Obert | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Cultural | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 55 | 3.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:02 | ||||||||||||
| 84105 | Fons fotogràfic municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-municipal-9 | XX-XXI | El fons fotogràfic municipal es troba situat a 'la Sala', a cal Recader. Les fotografies estan dipositades en àlbums de fotos i/o en sobres, a dins de caixes i d'arxivadors. Les imatges pertanyen a diferents dècades del segle XX i XXI, i reflecteixen una gran diversitat de llocs i temes de la vida de Castellterçol. Així doncs, hi ha alguna postal de principi del segle XX, i fotografies d'edificis, de festes, del treball a les masies i al camp, vistes del poble, inauguracions, aplecs, dinars populars, etc. Les fotografies actualment no es troben inventariades, ni van acompanyades de cap tipus de dades (autor, any, procedència, descripció, etc.). | 08064-153 | La Sala (cal Recader), C. de Bellver, 6-8. | 41.7512400,2.1206500 | 426891 | 4622531 | 08064 | Castellterçol | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84105-foto-08064-153-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Cultural | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 55 | 3.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:02 | |||||||||||
| 84110 | Col·lecció de pintura de Sebastià i Josep Gallès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-pintura-de-sebastia-i-josep-galles | ENCICLOPÈDIA CATALANA: www.enciclopedia.cat | XIX-XX | Es tracta d'una col·lecció d'obres pictòriques realitzades per Sebastià Gallés i Pujal (1812-1902) i el seu nebot Josep Gallés i Malats (1882-1920), ambdós notables pintors, especialment de temàtica religiosa. La col·lecció està formada per un gran nombre de pintures a l'oli sobre tela. | 08064-158 | Residència Josep Brugaroles. Ctra. de Granera, 41-43. | Sebastià Gallés i Pujal (Castellterçol, 1812 - Veruela, Aragó, 1902): Va ser un pintor destacat, especialitzat en temes religiosos i retrats (Jaume Balmes, el papa Lleó XIII) i un eminent miniaturista. Va estudiar als seminaris de Vic i de Barcelona i després a l'Acadèmia de Belles Arts de Barcelona, i va exercir com a pintor fins l'any 1880, en ingressar a la Companyia de Jesús. Josep Gallés i Malats (Castellterçol, 1863-1920): Va ser també un notable pintor, fotògraf i col·leccionista. Va ser col·laborador del Diccionari de la Llengua Catalana editat per l'Intitut d'Estudis Catalans l'any 1913. Va fundar el Museu Gallés, on va reunir diverses peces arqueològiques i artístiques. Entre la seva obra pictòrica figura un gran retrat d'Enric Prat de la Riba. | 41.7492500,2.1206300 | 426887 | 4622310 | 08064 | Castellterçol | Obert | Bo | Física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Cultural | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | No està inventariada, i la majoria d'obres es troben a la Residència Josep Brugaroles, però també a la Sala (cal Recader).La Residència Josep Brugaroles és municipal. | 53 | 2.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:02 | |||||||||||
| 84111 | Col·lecció de pintura de Josep Franch-Clapers a l'Espai Franch - Memorial Democràtic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-pintura-de-josep-franch-clapers-a-lespai-franch-memorial-democratic | GENERALITAT DE CATALUNYA (1989). Franch-Clapers, J. L'èxode, l'exili. Catàleg de l'exposició celebrada al Palau Moja del 21 de juny al 14 de juliol de 1989. Barcelona: Departament de Cultura. GENERALITAT DE CATALUNYA (2005). Josep Franch-Clapers. Catàleg de l'exposició itinerant celebrada l'any 2005. Barcelona: Departament de Cultura. | XX | Es tracta d'una part de la col·lecció de l'obra del pintor Josep Franch‐Clapers que s'exposa a l'Espai Franch-Memorial Democràtic de Castellterçol. Està formada per 5 mosaics, 11 olis i una selecció de guaixos. Alguns dels quadres que es poden trobar són: Mosaics 1. Camí de l'exili. Pont del diable (1987) 175x85 cm. 2. L'Espanya que no volia morir (1988) 154x121 cm. 3. Pare i fill darrera la filferrada (1987) 104x121 cm. Olis 4. Camí de l'exili (1943) 179x147 cm. Paret principal a la entrada abans dels mosaics. 5. La coral llibertat de Gurs (1942) 270x170 cm. Paret dreta 585 cm. 6. Comentant els diaris 232x457 cm. Paret dreta 585 cm. Són propietat de la Generalitat (Arxiu Nacional de Catalunya), a excepció de tres obres que són de l'ajuntament de Castellterçol ('les Puces', 'Sense títol' i 'Dansaires' -aquest últim al vestíbul de l'ajuntament). | 08064-159 | Espai Franch - Memorial Democràtic, C. Racó 10-12. | Josep Franch Clapers (Castellterçol, 1915-Saint Remy, 2005): Va ser un artista plàstic format a la Llotja de Barcelona, on va iniciar-se en la pintura a l'aigua, obtenint el primer premi de l'Agrupació d'Aquarel·listes de Catalunya. Un cop finalitzada la Guerra Civil (1936-1939) va haver d'exiliar-se a França, on va viure als camps de concentració de Saint Cyprien i Gurs i al camp de treball de Saint Rémy. Després de la Segona Guerra Mundial (1939 y 1945), es va establir a França on va reprendre la seva activitat artística, exposant a Arlés, Avinyó, Marsella, Montpeller, Narbona, Tolosa i París. Va realitzar més de dues-centes obres destinades a narrar la peregrinació a l'exili, i l'estada als camps de concentració de Saint Cyprien i Gurs i a la companyia de treball de Saint Rémy. Anys més tard, va centrar-se en l'art mural, els mosaics i els vitralls, obtenint l'any 1963 la medalla d'or de la Chambre des Métiers de París. Aquest premi va impulsar la seva carrera i va exposar a Canadà, Estats Units, Florència i Munich. | 41.7514100,2.1190200 | 426756 | 4622551 | 08064 | Castellterçol | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84111-foto-08064-159-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84111-foto-08064-159-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Cultural | 2020-11-13 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Aquest fons ha estat cedit temporalment. D'acord amb el contracte signat el 25 de juliol de 2005 per Caterina Mieras i Barceló, Consellera de Cultura de la Generalitat i Manel Vila i Valls, l'aleshores alcalde de l'Ajuntament de Castellterçol.Aquesta col·lecció narra un dels episodis més dramàtics del nostre país, que l'autor va viure en primera persona, amb el final de la Guerra Civil (1936-1939): la retirada de milers de persones cap a la frontera amb França, fugint de la cruel repressió dels vencedors, l'internament en els camps de refugiats de Saint Cyprien i Gurs i en el camp de treball de Saint Rémy. L'Espai Franc és un espai museístic sobre l'art derivat dels moviments d'exili, guerra i camps de concentració, des de la perspectiva del pintor castellterçolenc Josep Franch i Clapers. Es va inaugurar l'any 2005 però va tancar poc després.El 3 de gener de 2019 es va celebrar la reobertura de l'Espai Franch-Memorial Democràtic. D'altra banda, es van trobar dos quadres més als baixos de l'ajuntament, que van ser restaurats al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya | 98 | 53 | 2.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:02 | ||||||||
| 84112 | Col·lecció de pintura de Josep Franch-Clapers a l'Arxiu Nacional de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-pintura-de-josep-franch-clapers-a-larxiu-nacional-de-catalunya | DEPARTAMENT DE CULTURA. ARXIUS EN LINIA: http://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia/ GENERALITAT DE CATALUNYA (1989). Franch-Clapers, J. L'èxode, l'exili. Catàleg de l'exposició celebrada al Palau Moja del 21 de juny al 14 de juliol de 1989. Barcelona: Departament de Cultura. GENERALITAT DE CATALUNYA (2005). Josep Franch-Clapers. Catàleg de l'exposició itinerant celebrada l'any 2005. Barcelona: Departament de Cultura. | XX | Es tracta de la col·lecció de l'obra del pintor Josep Franch‐Clapers, que narra un dels episodis més dramàtics del nostre país, el qual va viure en primera persona, amb el final de la Guerra Civil (1936-1939): la retirada de milers de persones cap a la frontera amb França, fugint de la cruel repressió dels vencedors, l'internament en els camps de refugiats de Saint Cyprien i Gurs i en el camp de treball de Saint Rémy. Aquesta col·lecció, de gran valor artístic i documental (històric), és propietat de la Generalitat i es custodia a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Està formada per 208 obres (192 dibuixos en diferents tècniques -tinta xinesa, llapis de carbó, guaix, i procediment mixt-, 11 olis i 5 mosaics), realitzades entre els anys 1939 i 1946. | 08064-160 | Arxiu Nacional de Catalunya, C. de Jaume I, 33-51, Sant Cugat del Vallès. | Josep Franch Clapers (Castellterçol, 1915-Saint Remy, 2005): Va ser un artista plàstic format a la Llotja de Barcelona, on va iniciar-se en la pintura a l'aigua, obtenint el primer premi de l'Agrupació d'Aquarel·listes de Catalunya. Un cop finalitzada la Guerra Civil (1936-1939) va haver d'exiliar-se a França, on va viure als camps de concentració de Saint Cyprien i Gurs i al camp de treball de Saint Rémy. Després de la Segona Guerra Mundial (1939 y 1945), es va establir a França on va reprendre la seva activitat artística, exposant a Arlés, Avinyó, Marsella, Montpeller, Narbona, Tolosa i París. Va realitzar més de dues-centes obres destinades a narrar la peregrinació a l'exili, i l'estada als camps de concentració de Saint Cyprien i Gurs i a la companyia de treball de Saint Rémy. Anys més tard, va centrar-se en l'art mural, els mosaics i els vitralls, obtenint l'any 1963 la medalla d'or de la Chambre des Métiers de París. Aquest premi va impulsar la seva carrera i va exposar a Canadà, Estats Units, Florència i Munich. El 9 d'octubre de 1986, Josep Franch i Clapers va oferir part de la seva obra en donació per tal de dotar el fons d'art de la Generalitat. El 14 de novembre de 1988 el Consell Executiu de la Generalitat va acceptar l'oferiment i s'acceptà per Decret 379/1988. | 41.7513400,2.1205200 | 426880 | 4622542 | 08064 | Castellterçol | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84112-foto-08064-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84112-foto-08064-160-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Cultural | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Tanmateix, i tot i que formen part de la col·lecció de l'Arxiu Nacional de Catalunya, els mosaics, olis i una selecció de guaixos es troben exposats a l'Espai Franch-Memorial Democràtic de Castellterçol, i 24 obres més, al Museu Memorial de l'Exili (MUME) a la Jonquera.El codi de referència d'aquest fons és ANC1-539.Informacions referents a l'obra de Franch al Museu Memorial de l'Exili (MUME) facilitades per Miquel Serrano (conservador del museu).Fotografies extretes del web del Museu d'Història de Catalunya (https://www.mhcat.cat/exposicions/exposicions_realitzades/josep_franch_clapers). | 98 | 53 | 2.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:02 | ||||||||
| 84130 | Gegants i Nans de Castellterçol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-i-nans-de-castelltercol | AJUNTAMENT DE CASTELLTERÇOL: https://www.castelltersol.cat FIRA DEL MÓN GEGANTER: http://firamongeganter.cat LAGLERA, A. [et al.] (1998) Gegants del Vallès Oriental. Granollers: Consell Comarcal del Vallès Oriental. LAGLERA, A. (2004) 50 anys de gegants, 1954-2004. Castellterçol. Castellterçol: Geganters de Castellterçol. | XX | Es tracta dels gegants en Tallaferro i la Griselda i els sis nans (l'Enamorat, el Colèric, el Poeta, el Concupiscent, el Savi i el Sofista). Van ser construïts l'any 1954 per Alexandre Cirici i Pellicer, al taller Casa Zen de Barcelona, mentre que els caps escultòrics els va fer l'escultor Julià Riu i Serra. Són dels més antics de Catalunya. Els gegants tenen una nova rèplica construïda pel taller el Drac Petit, l'any 2004. Els gegants en Tallaferro i la Griselda personifiquen la muntanya catalana. Estan inspirats en les antigues Majestats i Verges romàniques. Els antics són fets amb cavallet de ferro, cos de vímet i el material dels caps i de les mans, de pasta de paper. Les rèpliques són fetes amb cavallet de fusta i la resta de l'estructura de cartró-pedra. El gegant Tallaferro representa la 'força'. L'antic pesa 42 kg i fa 3,5 m d'alçada i el nou pesa 38 kg i fa 3,32 m d'alçada. Duu un vestit amb els colors del paisatge i de la terra, i els seus atributs son l´espasa i la llei. La geganta Griselda representa la 'gràcia'. L'antiga pesa 34 kg i fa 3,25 m d'alçada i la nova pesa 30 kg i fa 3,12 m d'alçada. Duu un vestit amb els colors del cel: el blau del dia, el negre de la nit, la claror del sol i un mantell com un núvol, i el seu atribut és l´almorratxa. Els Nans de Castellterçol, de caire grotesc, representen les virtuts i els defectes humans, per parelles antagòniques, basant-se en els tipus psicològics fonamentals: ètics (l'Enamorat i el Colèric), estètics (el Poeta i el Concupiscent) i dialèctics (el Savi i el Sofista). Per a la seva construcció, Alexandre Cirici es va inspirar en personatges reals: per al Poeta, en Jaume Picas; per al Sofista, en Miguel de Unamuno; i per el Savi, en Eugeni d'Ors. | 08064-178 | Cal Recader. C. de Bellver, 6-8. | L'any 1903, durant la Festa Major de Castellterçol, es van llogar uns gegants de la Casa de la Caritat de Barcelona. L'any 1954, uns quants veïns, encapçalats per Joan Sagalés, Ramon Espelt i l'alcalde Prudenci Ribó, van dur a terme les gestions necessàries per a què el municipi tingués els seus propis gegants: Marià Closa va fer l'aportació econòmica per a costejar els gegants i Lluís Casacuberta i Josep Lluch la van fer per als capgrossos. Es van estrenar per la Festa Major d'aquell any, el dia 28 d'agost. Inicialment, no tenien portadors de Castellterçol i van haver de recórrer als de Moià. A la dècada dels anys vuitanta del segle passat, es va formar la Colla Gegantera de Castellterçol, que es va crear formalment l'any 1994. | 41.7512400,2.1206500 | 426891 | 4622531 | 08064 | Castellterçol | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84130-foto-08064-178-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84130-foto-08064-178-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Lúdic | 2020-11-13 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Titularitat privada; accés públic. Són propietat de la Colla de Geganters i Grallers de Castellterçol. Es guarden a l'equipament municipal de Cal Recader.Fotografies 1 i 2 extretes del web FIRA DEL MÓN GEGANTER: http://firamongeganter.cat | 98 | 53 | 2.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:02 | ||||||||
| 84136 | Fons documental de Castellterçol a l'Arxiu Episcopal de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-castelltercol-a-larxiu-episcopal-de-vic | ARXIU I BIBLIOTECA ESPISCOPAL DE VIC: www.abev.net/ | XI-XX | La titularitat es privada (Bisbat) però el fons es d'accés públic. A l'Arxiu Episcopal de Vic s'hi conserven un gran nombre de documents que fan referència a Castellterçol. Hi ha documents en paper, pergamí, en lligall i volum, amb una àmplia cronologia, des del segle XI al segle XX. Els documents de Castellterçol es troben inventariats i classificats en les diferents seccions: • Mensa Episcopal. • Arxius Parroquials. • Capítol de Vic. • Notarials. Entre aquesta documentació destaca la del compte del culte de la parròquia de Sant Fruitós de Castellterçol, la de la Mensa Episcopal i la de l'Arxiu Capitular de Vic. | 08064-184 | Arxiu i Biblioteca Espiscopal de Vic, C. de Santa Maria, 1, Vic | 41.7513400,2.1205200 | 426880 | 4622542 | 08064 | Castellterçol | Restringit | Bo | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Cultural | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94|98 | 56 | 3.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:02 | |||||||||||
| 84138 | Arxiu Municipal de Castellterçol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-castelltercol | XXI | Documentació activa i semiactiva que rep i genera actualment l'ajuntament. Al 2020 l'Ajuntament i la OPC de la DIBA han obert converses per signar un conveni per incorporar l'arxiu municipal a la xarxa de manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals (que comportarà el manteniment de l'arxiu a càrrec d'un arxiver itinerant), previ ordenació del fons. | 08064-186 | Ajuntament de Castellterçol. Pl. Vella, 3. | 41.7513400,2.1205200 | 426880 | 4622542 | 08064 | Castellterçol | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Administratiu | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | La documentació històrica de l'Arxiu Municipal està dipositada a l'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental (Granollers) (1853-2012) | 56 | 3.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:02 | |||||||||||||
| 84139 | Arxiu parroquial de Sant Fruitós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-fruitos | ARXIU I BIBLIOTECA ESPISCOPAL DE VIC: www.abev.net/ | XIV-XX | La titularitat es privada (Bisbat) però el fons es d'accés públic. L'arxiu parroquial de Sant Fruitós de Castellterçol es troba a l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Està format per 32 unitats documentals, amb una cronologia que compren des del segle XIV al XX. Cal tenir present que hi ha documentació referent a l'arxiu parroquial de Sant Fruitós dins del de Santa Maria d'Alpens. Aquests documents corresponen a baptismes (1566-1979), confirmacions (1666-1732), matrimonis (1585-1892), defuncions (1578-1876), aniversaris i celebracions (1691-1836), administració de l'obra (1674-1888), documents episcopals (1861-1865), comptes i factures (1607-1887), llevadors de rendes i censals (1725-1900), llegats piadosos (1676-1733), correspondència (1701-1879), cens parroquial (1950), confraries i associacions (1590-1935), vària administració (1694-1961), manuals notarials (1331-1704), capítols matrimonials (1509-1851), testaments (1602-1699), actes notarials (1506-1878), capbreus (1521-1800), processos (1754-1761), registres de documents (1701-1900), vària notarial (1627-1965) i pergamins (1346-1784). Les unitats documentals són en suport de paper amb enquadernació de lligall i en pergamí en lligall. | 08064-187 | Arxiu i Biblioteca Espiscopal de Vic, C. de Santa Maria, 1, Vic. | 41.7513400,2.1205200 | 426880 | 4622542 | 08064 | Castellterçol | Restringit | Bo | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Cultural | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94|98 | 56 | 3.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:02 | |||||||||||
| 84147 | Muçol de Foc dels Diables de Castellterçol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mucol-de-foc-dels-diables-de-castelltercol | DIABLES DE CASTELLTERÇOL: https://diablesdecastelltersol.org/ | XXI | El Muçol és la bèstia de foc de la Colla de diables de Castellterçol. Va ser dissenyada i construïda, l'any 2015, per l'artista Dolors Sans, amb motiu del vintè aniversari de la colla. És un mussol de fibra de vidre (reïna de polièster) d'estil naturalista, en actitud agressiva i dinàmica. Una part de les ales del drac mussol és fixa i l'altra part de l'ala, es pot desplegar. Al pit, a mode de medalló, hi ha l'almorratxa, element tradicional i simbòlic de Castellterçol. És de grans proporcions: amb les ales obertes té una amplada de 3,53 m i una alçada de 3 m amb el portador inclòs. És per un sol portador i disposa de 30 punts de foc. Els diables van triar aquesta figura perquè hi ha una dita que es refereix als castellterçolencs com a 'mussols'. A la bèstia també li han creat una llegenda pròpia, molt recent. | 08064-195 | Local ANLA, C. Josep Gallés, 36. | 41.7537300,2.1205200 | 426883 | 4622807 | 2015 | 08064 | Castellterçol | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84147-foto-08064-195-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Simbòlic | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Dolors Sans, constructora. | Titularitat privada; accés públic. És propietat de la Colla de Diables de Castellterçol. Es guarda actualment al local municipal ANLA però està previst el trasllat al local del Diables a les Piscines.Fotografies extretes del web de la Colla de Diables de Castellterçol: https://diablesdecastelltersol.org/La Colla de Diables de Castellterçol és l'única agrupació de foc del Moianès. Es va crear l'any 1995, dins d'un grup d'esplai infantil i juvenil. La seva activitat central gira al voltant dels Correfocs de Festa Major, i el de Sant Joan, tanmateix participa en altres actes relacionats amb del calendari festiu local i comarcal. Actualment, la colla té 55 socis entre Diables i Tabalers i des de 2014 compta amb la Colla de Diablets ( infants de 5 a 12 anys), amb 45 diables i tabalers. | 98 | 52 | 2.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:02 | |||||||
| 84149 | Col·lecció de la Casa-Museu Prat de la Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-la-casa-museu-prat-de-la-riba | AA.DD. (1984) 'La Casa Prat de la Riba de Castellterçol: momument històrico-artístic'. Monografies de monuments històrico-artístics, 5. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, p. 20. AA.DD. (2009) Enric Prat de la Riba. Ahir i avui. Museu d'Història de Catalunya. Barcelona: Museu d'Història de Catalunya. PATRIMONI CULTURAL GENERALITAT DE CATALUNYA: http://patrimoni.gencat.cat/ca/coleccio/casa-museu-prat-de-la-riba | XX | La Casa-Museu Prat de la Riba presenta un recorregut biogràfic sobre la figura d'Enric Prat de la Riba i permet conèixer com era una casa rural benestant d'inicis del segle XX. El recorregut es centra en la trajectòria professional i l'ideari com a polític i escriptor. Tanmateix, mostra els seus orígens familiars d'ascendència pagesa, amb l'arquitectura i el mobiliari originals de la casa (exceptuant el despatx, que és el que hi tenia a Barcelona). En destaquen la cuina i el menjador. És notòria la presència d'imatges religioses en la majoria de cambres, fet que reflecteix la religiositat de la família. També es conserva el pati posterior, amb balustres i un brollador. D'altra banda, el museu es fa servir com a sala d'exposicions temporals i com a sala de conferències, i està habilitat per a les visites escolars, amb activitats educatives relacionades amb Prat de la Riba i la Mancomunitat de Catalunya. | 08064-197 | Casa Prat de la Riba o can Padrós. Pl. de Prat de la Riba, 7. | En aquesta casa va néixer i morir Enric Prat de la Riba (1870-1917). Hi va passar la infantesa i part de l'adolescència. Després de casar-se es va instal·lar definitivament a Barcelona. Però tornava sovint a Castellterçol, a passar-hi l'estiu i les vacances de Nadal. La família va donar la casa a la Generalitat perquè en fes memòria del llegat del polític. Se li va atorgar la consideració de monument històric-artístic i des de l'any 1984 depèn del Museu d'Història de Catalunya. Enric Prat de la Riba (1870-1917): Va ser president de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1917) i líder de la Lliga Regionalista des de la seva fundació (1901). Va escriure 'La nacionalitat catalana' (1906), considerada l'obra més important del catalanisme polític. Va treballar com a jurista a la 'Revista Jurídica de Catalunya' (1895), i va ser col·laborador de 'La Renaixença' i 'La Veu de Catalunya'. Va ser membre de la Unió Catalanista i va participar a les Bases de Manresa (1892), primer document dels fonaments del catalanisme polític. Com a secretari de l'Ateneu barcelonès (1896) va impulsar l'ús escrit del català. L'any 1907 va ser escollit president de la Diputació de Barcelona. Un cop reconeguda la Mancomunitat, l'any 1914, va endegar una àmplia obra de modernització i millora del país (Escola Industrial, Biblioteca Nacional de Catalunya, Institut d'Estudis Catalans, entre d'altres) i va millorar la infraestructura de comunicacions. | 41.7514300,2.1194300 | 426790 | 4622553 | 08064 | Castellterçol | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84149-foto-08064-197-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84149-foto-08064-197-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Cultural | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies extretes del web del Museu d'Història de Catalunya (http://monuments.mhcat.cat/casa_museu_prat_de_la_riba).El centre està obert al públic en el següent horari: De l'1 de setembre al 30 de juny: de dijous a dissabtes de 10.00 a 13.30 h i de 15.00 a 17.30 h; diumenges i festius de 10.00 a 15.00 h / Setmana Santa: divendres, dissabte i diumenge de 10.00 a 13.30 h i de 15.00 a 17.30 h; dilluns de 10.00 a 15.00 h / Horari d'estiu (juliol i agost): de dimarts a diumenge de 10.00 a 13.30 i de 15.00 a 18.30 h / Tancat els dilluns no festius, el 25 i 26 de desembre i l'1 i 6 de gener. L'entrada general són 4€. | 98 | 53 | 2.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:02 | ||||||||
| 84241 | Col·lecció de l'Espai Dansa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-lespai-dansa | KUANUM (2016) Projecte de museïtzació cal Recader. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol. | XIX-XXI | A l'espai expositiu permanent de la Dansa de cal Recader es conserven un gran nombre d'elements relacionats amb la Dansa de Castellterçol i amb el Ball del Ciri. Entre els elements més destacats es troben els diferents vestits, guardats en calaixos, tant d'home com de dona, que s'han utilitzat al llarg dels diferents anys, així com diverses almorratxes i ciris. Tanmateix, es custodien els pentagrames relacionats amb aquests balls, fruit de les troballes a mans de particulars. | 08064-289 | Cal Recader. C. de Bellver, 6-8. | 41.7512400,2.1206500 | 426891 | 4622531 | 08064 | Castellterçol | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84241-foto-08064-289-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84241-foto-08064-289-2.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Cultural | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | A cal Recader hi ha l'Escola de Música i l'Espai de Dansa de Castellterçol.L'espai expositiu permanent de la Dansa de cal Recader es va inaugurar l'any 2017. | 119|98 | 53 | 2.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:02 | |||||||||
| 84244 | Col·lecció municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-municipal-1 | XX | Es tracta d'una col·lecció formada per un gran nombre d'objectes d'interès històric, artístic i etnològic, que es troba majoritàriament a 'la Sala' a cal Recader, però també en d'altres espais de l'ajuntament. És una col·lecció molt heterogènia, de la que formen part objectes molt diversos, des de retrats dels diferents reis i dels presidents de la Generalitat, quadres de pintura, diapositives, banderes, escultures, ciris i d'altres objectes d'utilitat desconeguda No es troba inventariada ni ha estat objecte de cap estudi. | 08064-292 | La Sala (cal Recader), C. de Bellver, 6-8. | 41.7512400,2.1206500 | 426891 | 4622531 | 08064 | Castellterçol | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84244-foto-08064-292-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Cultural | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 53 | 2.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:02 | |||||||||||
| 84245 | Mural de la Sala d'Enric Prat de la Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mural-de-la-sala-denric-prat-de-la-riba | XXI | Pintura mural que presideix la sala Prat de la Riba de l'ajuntament de Castellterçol. Va ser realitzada per l'artista local David Font, l'any 2017, en homenatge de Castellterçol a la figura d'Enric Prat de la Riba, en el centenari de la seva mort. Va ser inaugurada per l'aleshores president de la Generalitat, Carles Puigdemont. El mural representa la trajectòria vital de l'advocat i polític i la seva relació amb Castellterçol i amb Catalunya. | 08064-293 | Ajuntament de Castellterçol. Plaça. Vella, 3. | 41.7513400,2.1205200 | 426880 | 4622542 | 2017 | 08064 | Castellterçol | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84245-foto-08064-293-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Cultural | 2020-11-13 00:00:00 | Virgínia Cepero González | David Font | 98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:02 | |||||||||
| 47325 | Diorama Missa del Gall a Collsuspina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diorama-missa-del-gall-a-collsuspina | XXI | A la planta baixa de l'Ajuntament de Collsuspina es conserva una vitrina que protegeix un diorama de l'església dels Socors i el seu entorn. El diorama porta el títol 'Missa del Gall a Collsuspina', i representa el principi del carrer Nou, amb l'església i la façana lateral de l'edifici de l'Ajuntament i uns personatges que es disposen a entrar a l'església. Disposa d'il·luminació. | 08070-67 | Ajuntament de Collsuspina, Plaça Major, 3. 08178 Collsuspina | El diorama va ser dissenyat i construït per Xavier Mercadé Pascual, rellotger afincat a El Vendrell (Tarragona) l'any 2008, amb motiu de l'exposició de diorames pel Nadal d'aquest any a aquest poble. L'any següent, en dates properes al Nadal de 2009, va fer donació a l'Ajuntament de Collsuspina en tractar-se d'un racó del poble, que el va instal·lar als baixos de l'Ajuntament. L'artista va posar com a condició en fer la donació que en el moment que l'Ajuntament no el vulgui que li retorni i ell ho passarà a recollir. Xavier Mercadé va fer la restauració del rellotge del campanar de l'església de Santa Maria dels Socors, on va trobar la inspiració per fer el diorama. | 41.8255200,2.1751500 | 431501 | 4630733 | 2008 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47325-foto-08070-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47325-foto-08070-67-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | Xavier Mercadé Pascual | 98 | 52 | 2.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:02 | ||||||||
| 47349 | Xiprers del cementiri de Collsuspina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xiprers-del-cementiri-de-collsuspina | BALAGUER i CIRERA, Víctor (1893). Al pie de la encina. Historias, tradiciones y recuerdos. El progreso social.Madrid. BOADA, Martí (1992). Recull de llegendes de la regió del Montseny. Carles Vallès editor. Figueres. GOMIS, Cels (1912). Folklore català. Arxius d'Estudis del centre Excursionista de Terrassa, núm. 13, pàgs. 191 a 195. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. RIUS FONT, Lluís (2012). Arbres personals; dins Programa de Festa major de sant Llorenç d'Hortons de 2012, pàgs. 20 a 22. ROMA i CASANOVAS, Francesc (2000). La simbologia del xiprer a Catalunya. Sant Martí de Centelles, a http://www.francescroma.net | A l'interior del cementiri de Collsuspina hi ha un conjunt de set xiprers, arrenglerats en sentit est a oest, de forma simètrica, seguint el traçat del camí central del recinte, oferint una visual ordenada i projectada cap al fons. Són exemplars de xiprers de dimesions considerables i que es troben en bon estat. | 08070-91 | Cementiri de Collsuspina | Els xiprers del cementiri de Collsuspina van ser plantats per Ramon Oller i Josep Oller, veïns del Mas Oller. Aquests es van plantats amb motiu del trasllat del nou cementiri durant els anys 1945-47. Aquests van ser comprats a un viver de Viladrau. | 41.8267500,2.1793000 | 431847 | 4630866 | 08070 | Collsuspina | Restringit | Bo | Física | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | El simbolisme del xiprer ha variat al llarg del temps, avui associat al simbolisme de la mort, per la seva forma fusiforme, projectada cap al cel, ha estat sel·leccionat com a més idoni com a element ornamental funerari. Tot i que hi trobem altres simbolismes, segons Víctor Balaguer (1893), l'origen de xiprers en masies prové de la necessitat dels ordes religiosos d'establir aliances amb les famílies més importants de l'època per fer-les o nomenar-les 'germanes dels convents'. El xiprer ben visible a l'entrada era el senyal d'aquesta aliança, com a compromís d'obrir les seves portes a canonges frares i pelegrins. Cels Gomis (1912) ratifica aquesta idea per la zona de la Garrotxa quan documenta que el xiprer indicaria als frares mendicants que allí se'ls donaria acolliment de franc. Martí Boada (1992) observa per la zona del Vallès, Bages i Garrotxa que l'existència d'un xiprer davant al casa era indicatiu que els viatgers podien fer parada; si n'hi havia dos, podien fer un àpat i si n'hi havia tres, podien fer-hi nit. | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:02 | ||||||||||||
| 47350 | Xiprers del cementiri de Sant Cugat de Gavadons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xiprers-del-cementiri-de-sant-cugat-de-gavadons | BALAGUER i CIRERA, Víctor (1893). Al pie de la encina. Historias, tradiciones y recuerdos. El progreso social. Madrid. BOADA, Martí (1992). Recull de llegendes de la regió del Montseny. Carles Vallès editor. Figueres. GOMIS, Cels (1912). Folklore català. Arxius d'Estudis del centre Excursionista de Terrassa, núm. 13, pàgs. 191 a 195. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. RIUS FONT, Lluís (2012). Arbres personals; dins Programa de Festa major de sant Llorenç d'Hortons de 2012, pàgs. 20 a 22. ROMA i CASANOVAS, Francesc (2000). La simbologia del xiprer a Catalunya. Sant Martí de Centelles, a http://www.francescroma.net | Dins del recinte del cementiri de Sant Cugat de Gavadons hi ha tres xiprers de bon desenvolupament vertical, fins el punt de sobreppasar el nivell de l'espadanya del campanar. Al jardí que es configura hi ha també un conjunt de boix. | 08070-92 | Sant Cugat de Gavadons | El simbolisme del xiprer ha variat al llarg del temps, avui assosiat al simbolisme de la mort, per la seva forma fusiforme, projectada cap al cel, ha estat sel·leccionat com a més idoni com a element ornamental funerari.Tot i que hi trobem altres simbolismes, segons Víctor Balaguer (1893), l'origen de xiprers en masies prové de la necessitat dels ordes religiosos d'establir aliances amb les famílies més importants de l'època per fer-les o nomenar-les 'germanes dels convents'. El xiprer ben visible a l'entrada era el senyal d'aquesta aliança, com a compromís d'obrir les seves portes a canonges frares i pelegrins. Cels Gomis (1912) ratifica aquesta idea per la zona de la Garrotxa quan documenta que el xiprer indicaria als frares mendicants que allí se'ls donaria acolliment de franc. Martí Boada (1992) observa per la zona del Vallès, Bages i Garrotxa que l'existència d'un xiprer davant al casa era indicatiu que els viatgers podien aturar-se; si n'hi havia dos, podien fer un àpat i si n'hi havia tres, podien fer-hi nit. | 41.8462900,2.1739600 | 431425 | 4633040 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47350-foto-08070-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47350-foto-08070-92-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | Aquí el xiprer sorprèn, ens crida més l'atenció pel fet de ser un element vertical amb una forta coherència amb el seu entorn arquitectònic. | 98 | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:02 | |||||||||
| 47410 | Alzina de cal Tàpies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-cal-tapies | Ortofoto 1956-57 DIBA-MINDEF | Alzina vella, avui incorporada com element del jardí de cal Tàpies. Presenta un bon desenvolupament i radi de capçada de 8,5 metres. | 08070-152 | carrer Toll, al Raval Picanyol | Aquesta alzina era present abans de la urbanització del Raval Picanyol en els anys 90 del segle passat. Destaquem el fet d'haver conservat aquest element botànic, de fet, a la imatge aèria de l'any 1956-57, podem observar l'alzina com a arbre destacat i aïllat. | 41.8253800,2.1649500 | 430654 | 4630726 | 08070 | Collsuspina | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47410-foto-08070-152-2.jpg | Física | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:02 | ||||||||||||
| 52865 | Fons de l'Arxiu fotogràfic Municipal de L'Estany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-fotografic-municipal-de-lestany | XX-XXI | El municipi de l'Estany ha iniciat una recollida de fotografies, les quals estan en procés de ser inventariades i serà la base per un arxiu fotogràfic digital. | 08079-66 | Ajuntament de l'Estany. Carrer Doctor Vilardell, 1 | 41.8688600,2.1124000 | 426340 | 4635597 | 08079 | L'Estany | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52865-foto-08079-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52865-foto-08079-66-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 98 | 55 | 3.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:02 | |||||||||||
| 52876 | Fons de l'Arxiu Municipal de l' Estany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-municipal-de-l-estany | XIX-XXI | L'Arxiu Municipal de l'Estany conserva el fons documental des de l'any 1837. Actualment el fons és de 77,74 m. La documentació municipal ha estat sempre conservada en les dependències de l'ajuntament en els seus successius emplaçaments fins a la seva ubicació actual. No hi ha documentades actuacions arxivístiques específiques, ni hi ha documentats instruments de descripció sistemàtics fins a la intervenció de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona que va tenir lloc entre novembre de 2000 i febrer de 2001. L'abril de 2009 l'ajuntament s'adherí al Programa de Manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona. | 08079-77 | Ajuntament de l'Estany. Carrer del Doctor Vilardell, 1 | 41.8688600,2.1124000 | 426340 | 4635597 | 08079 | L'Estany | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52876-foto-08079-77-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Els fons documental abasta de l'any 1837 fins a l'actualitat. | 98 | 56 | 3.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:02 | ||||||||||
| 82464 | Col·lecció de Granera al Museu d'Art de Sabadell (MAS) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-granera-al-museu-dart-de-sabadell-mas | <p>Font: fons documental del Museu d'Art de Sabadell. Http://museusenlinia.gencat.cat/ [Consulta: 24-04-2019].</p> | XX | <p>Col·lecció d'art formada per un total de quatre obres pictòriques relacionades amb el terme municipal de Granera, que es conserven i custodien al Museu d'Art de Sabadell (MAS). La col·lecció està formada per un dibuix en paper de la parròquia de Sant Martí de Granera, obra de Manuel Rallo Bono i datada pels voltants dels anys 50 del segle XX (núm. registre 10216); un oli sobre tela d'un paisatge de Granera, obra de Joan Vilatobà Fígols i datat durant la primera meitat del segle XX (núm. registre 10668-041); un oli sobre fusta anomenat 'La carreta de Granera', atribuït al pintor Alfons Gubern Campreciós i datat l'any 1952 (núm. registre 1858); i un dibuix en cartolina de l'ermita de Santa Cecília de Granera, obra d'Agustí Masvidal Salavert i datat l'any 1981 (núm. Registre 6145).</p> | 08095-128 | Museu d'Art de Sabadell. Carrer del Doctor Puig, 16, Sabadell | 41.7252000,2.0570500 | 421572 | 4619696 | 08095 | Granera | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82464-foto-08095-128-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82464-foto-08095-128-2.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat proporcionades pel Museu d'Art de Sabadell. | 119|98 | 53 | 2.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:03 | |||||||||
| 82536 | Fons documental de Granera a l'Arxiu Episcopal de Vic (ABEV) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-granera-a-larxiu-episcopal-de-vic-abev | <p>Font: fons documental de l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. GALOBART I SOLER, Josep (2002). 'Els dos antics retaules majors de l'església parroquial de Sant Martí de Granera'. Modilianum, 27. Moià: Associació Cultural Modilianum, p. 43-56. GAMELL, Genís (2016). 'La Consueta de Granera'. La Granària, 39, p. 12-14. GAMELL, Genís (2017). 'La Consueta de Granera'. La Granària, 42, p. 6-7. 'No pagar els deutes al 1613'. La Granària, 45, 2018, p. 14. ORDEIG I MATA, Ramon (2000). Diplomatari de la catedral de Vic. Segle XI. Vic: Patronat d'Estudis Osonencs, Arxiu i Biblioteca Episcopals, p. 359-361, 661-662. Informació oral: Pere Genescà [Consulta: 06-02-2019].</p> | XI-XX | <p>Fons documental de Granera dipositat i custodiat per l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic (ABEV). Es tracta de la documentació relacionada amb l'arxiu parroquial de Sant Martí de Granera i també el registre de Visites Pastorals efectuades a Granera, les quals tenen un abast cronològic entre els anys 1331 i 1857. La documentació de l'arxiu parroquial és la següent: llibres sacramentals de confirmacions (1586-1611) i matrimonis (1586-1854), vària sacramental (1587-1613), aniversaris i celebracions (1601-1802), llevadors de rendes (1740-1773), confraria del Roser (1648-1935), manuals notarials (1512-1745), capítols matrimonials (1646-1727), testaments (1574-1729), actes notarials (1541-1850), registres de documents (1801-1900) i vària notarial (1726-1826). També hi ha custodiades tres àpoques datades entre els anys 1672 i 1675, que estan relacionades amb la construcció del retaule major de Sant Martí de Granera. I, finalment, destaquen dos pergamins relacionats amb Granera datats al segle XI, i inventariats dins del fons del capítol de la catedral de Vic. Aquests documents estan datats als anys 1045 i 1074.</p> | 08095-200 | Arxiu i Biblioteca Espiscopal de Vic. Carrer de Santa Maria, 1, Vic | <p>Relacionat amb l'arxiu parroquial de l'església de Sant Martí, cal dir que no hi ha cap tipus de documentació custodiada al temple, tot i que a l'ajuntament es guarden els llibres sacramentals des de l'any 1860 i fins a l'actualitat. Al mateix temps, la Consueta de Granera està dipositada a la sagristia de l'església parroquial.</p> | 41.7252000,2.0570500 | 421572 | 4619696 | 08095 | Granera | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82536-foto-08095-200-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82536-foto-08095-200-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82536-foto-08095-200-3.jpg | Física | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat proporcionades per l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. | 94|98|119|85 | 56 | 3.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:03 | ||||||||
| 82537 | Fons documental de Granera a la Biblioteca de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-granera-a-la-biblioteca-de-catalunya | <p>Font: Documents originals de la Biblioteca de Catalunya (Perg.137, Reg. 3808; Perg. 469, Reg. 3483; Perg. 193, Reg. 3484; Perg. 483, Reg. 21345). Http://www.bnc.cat/pergamins/ [Consulta: 28-04-2019].</p> | XIV-XVII | <p>Conjunt de quatre pergamins dipositats a la Biblioteca de Catalunya i relacionats amb la població de Granera. Estan datats en els anys 1331, 1435, 158(·) i 1605 i fan referència a una àpoca i un rebut en concepte de lluïció. Resten dos dels pergamins per identificar encara. Aquests documents estan escrits en llatí i presenten un bon estat de conservació en general, tot i que amb alguns petits estrips laterals.</p> | 08095-201 | Biblioteca de Catalunya. Carrer de l'Hospital, 56, Barcelona | 41.7252000,2.0570500 | 421572 | 4619696 | 08095 | Granera | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82537-foto-08095-201-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82537-foto-08095-201-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82537-foto-08095-201-3.jpg | Física | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges estan extretes de l'espai web de la Biblioteca de Catalunya. | 94|119|85 | 56 | 3.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:03 | |||||||||
| 82538 | Fons documental de Granera a l'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-granera-a-larxiu-nacional-de-catalunya-anc | <p>ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA (2014). 'Ingressos'. ANC. Butlletí de l'Arxiu Nacional de Catalunya, núm. 37, p. 34. Font: fons documental de l'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental. Http://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/ [Consulta: 28-04-2019].</p> | XIV-XX | <p>Fons documental de Granera custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. La documentació està inventariada dins de 26 fons i col·leccions, entre els que destaca el fons del Llinatge Moixó-Marquesos de Sant Mori: plets civils entre el Reial Patrimoni i els senyors jurisdiccionals de Granera, datats entre els segles XVI i XVII. També cal destacar la presència de 18 pergamins sobre el mas La Manyosa de Granera, datats entre els anys 1353 i 1612 i instegrats dins de la col·lecció de pergamins de la família Oranías. Un altre fons que destaca és el fons de la Segona República de la Generalitat de Catalunya (Comitè d'Apropiacions, Direcció General de l'Administració Local i Junta de Seguretat Interior), datat entre els anys 1936 i 1939. En darrer terme cal mencionar els fons de diversos departaments de la Generalitat de Catalunya (Governació, Política Territorial, Comerç i Turisme, etc), que són els més nombrosos, i el de la Fundació Concepció Rabell, vídua de Romaguera (que integra fitxes de les masies de Granera), així com algunes imatges de diversos elements del terme municipal, datades als anys 70 del segle XX, entre d'altres.</p> | 08095-202 | Arxiu Nacional de Catalunya. Carrer de Jaume I, 33, Sant Cugat del Vallès | <p>Els pergamins sobre el mas La Manyosa de Granera foren ingressats a l'arxiu l'any 2014.</p> | 41.7252000,2.0570500 | 421572 | 4619696 | 08095 | Granera | Restringit | Bo | Física | Modern|Popular | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 94|119 | 56 | 3.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:03 | ||||||||||
| 82540 | Fons documental de Granera al SPAL | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-granera-al-spal | <p>Font: fons documental de l'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental.</p> | XX | <p>Fons documental de Granera custodiat a l'arxiu del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona. La documentació està inventariada dins de les col·leccions que l'arxiu custodia i està datada entre els anys 1915 i 1980. La documentació textual en suport paper està relacionada tant amb el castell de Granera (cartes, informes, factures, diligències, etc., entre els anys 1928 i 1975) com amb l'ermita de Santa Cecília i el seu cementiri (informes del seu estat de conservació, oficis, diligències, etc., entre els anys 1932 i 1971). També hi ha una quarantena d'imatges fotogràfiques relacionades, tant amb els dos edificis anteriors com amb algunes masies del terme, entre d'altres. Les imatges estan datades entre el 1915 i 1980.</p> | 08095-204 | Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL). Carrer Comte d'Urgell, 187, Barcelona | 41.7252000,2.0570500 | 421572 | 4619696 | 08095 | Granera | Restringit | Bo | Física | Popular | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 56 | 3.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:03 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 154,63 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml