Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
42815 El Canadell https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-canadell -AADD.: Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, Ajuntament de Calders, Calders, 1996, pp. 65, 91. -GIRABAL ROVIRA, Mariona: El Canadell. Estudi lingüístic d'uns documents dels segles XVIII i XIX. Juny de 1998. (Treball universitari de l'assignatura Història de la llengua catalana II, conservat al mas). XVIII-XIX L'interior de la casa ha estat conservat amb molt bon criteri (sala, celler, mobiliari). Conjunt gran i complex format per la casa de l'amo, casa del masover, pallissa i altres dependències distribuïdes entorn d'una esplanada central o era. La casa de l'amo consta d'un cos original (planta baixa més dos pisos) i un altre adossat en angle recte (construït a mitjan segle XIX), tots dos amb interessants galeries. L'interior conserva molt íntegrament l'estructura tradicional i part del mobiliari antic (sobretot la sala i el celler). Conserva diverses tines a l'interior de la casa i una bassa que servia per regar els horts. 08034-1 El mas Canadell és documentat des del segle XIV. La construcció primitiva (de mitjan segle XVII) era amb coberta d'una sola vessant, amb l'entrada a ponent. A partir del final del segle XVII va tenir una expansió que portà a la compra de diversos masos de l'entorn: Vintró, Rubió i Blanquer. A principis del segle XVIII s'hi feren importants modificacions; la més recent és la construcció el 1843 d'un cos adossat al sector de llevant. La família Canadell és documentada almenys des de fa 400 anys. Al segle XIX es va perdre el cognom amb el matrimoni de la pubilla amb Jaume Reguant, cognom dels actuals. L'arxiu conservat aporta més dades sobre la genealogia dels propietaris i algunes disputes familiars-propietaris. 41.7731400,1.9439600 412231 4625128 08034 Calders Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42815-foto-08034-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42815-foto-08034-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42815-foto-08034-1-3.jpg Inexistent Medieval|Modern|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu 2023-01-30 00:00:00 Jordi Piñero -Conserva diversos elements de l'utillatge tradicional molt ben restaurats: carros de diferents tipus, eines del camp, bocois, etc. I també una campana de bronze la capella de Sant Salvador que data del 1703.-Es conserva documentació del mas 85|94|98 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
42817 Sant Salvador del Canadell https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-salvador-del-canadell -AADD. Catalunya Romànica, vol. XI (El Bages), Barcelona, 1984, pp. 135-136. -BURON. Guia d'esglésies romàniques catalanes. Artestudi ed. Col·lecció de material 1. 2º ed. Barcelona, 1908, p. 95. -Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Calders, p. 65. -PLADEVALL, A. Capelles i santuaris del bisbat de Vic: Sant Salvador del Canadell, a Full Diocesà, Vic, núm. 3592 (17/02/1980). -VILLEGAS, F. El romànic del Bages, ed. Llibreria Sobrerroca, Manresa, 1982, pp. 61-62. XIII-XVII Els propietaris es proposen restaurar l'espadanya i l'enllosat interior Petita capella d'època incerta, de tradició gòtica. De planta rectangular i una sola nau acabada amb absis orientat a llevant. Coberta amb volta de canó. Parets amb filades de carreus més o menys quadrats. Amb 2 finestrelles poc vistents. Façana principal amb portal adovellat, amb una senzilla motlluració (que té dos carreus a la base de factura gòtica) i una espadanya parcialment conservada. Adossats a la banda de migdia, es conserven els fonaments d'una construcció romànica anterior (mur, enllosat i absis). Segons alguns autors la capella és d'un gòtic de tradició romànica. Tanmateix, les recents excavacions semblen indicar una cronologia força tardana, al voltant del segle XVII. 08034-3 Situada a la demarcació parroquial de Sant Pere de Viladecavalls dins el mas Canadell. La primera notícia històrica és del 1185. Des d'aleshores les donacions de pagesos i de la família Calders es succeïren amb freqüència. L'any 1206 Guillem de Calders deixava a la sagristia de Sant Salvador dos masos i uns molins que tenia al Pont (de Cabrianes?). El 1344 Guillem de Calders féu una altra donació important (200 sous). Així, Sant Salvador acumulà una bona colla de béns, entre els quals el mas de la Querosa, el de Montpedrós, els molins del Pont i la Roca Falconera. El segle XIV apareix com a parròquia, tot i que el 1685 ja havia quedat com a simple capella de Viladecavalls. Per les visites pastorals (1523-1652) es té notícia del nomenament de dos feligresos de Viladecavalls com a administradors de la capella. El 1743 es pagava un retaule nou. El 1936 fou profanada i des d'aleshores no s'ha obert al culte. La primitiva església romànica degué malmetre's i en una època incerta se'n construí una de nova al costat. 41.7727100,1.9477200 412543 4625076 08034 Calders Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42817-foto-08034-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42817-foto-08034-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42817-foto-08034-3-3.jpg Inexistent Gòtic|Modern|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Jordi Piñero -El 1999 l'empresa Arqueociència ha realitzat una intervenció arqueològica. S'han posat al descobert els fonaments i l'enllosat de la construcció romànica primitiva i s'ha excavat el subsòl interior. Material escadusser aparegut entre l'arrebossat del mur de la capella actual podria indicar una cronologia al voltant del segle XVII.-Es conserva una campana de bronze del 1703 al mas Canadell. 93|94|85 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
42818 Teuleria o forn de totxos del mas Canadell https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-o-forn-de-totxos-del-mas-canadell XVIII-XIX Estructuralment es conserva força bé, però és coberta per la vegetació. Teuleria de tamany força gran. De planta quadrada (5 x 5 m aproximadament). La cara principal té 2 boques amb arcs rebaixats que donen a la fogaina (nivell inferior). La cambra de cocció (nivell superior) és excavada en un terreny en pendent i reforçada amb un revestiment de maó. Té una porta a la banda nord i li falta la coberta. 08034-4 41.7726300,1.9477400 412544 4625067 08034 Calders Fàcil Regular Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Jordi Piñero 47 1.3 42 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
42819 L'Oller https://patrimonicultural.diba.cat/element/loller -Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, pp. 65, 79, 91. XVIII-XX Masia formada per un cos rectangular més antic al qual s'hi ha afegit construccions posteriors (segle XX) que formen un tancat amb pati interior. El cos original té planta baixa més un pis. La façana principal és orientada a migdia. Té portal adovellat amb arc rebaixat. Finestres i balcó emmarcats amb pedra tallada i amb gravats decoratius. Parets arrebossades i pintades de blanc. 08034-5 Documentat el 1188. La construcció actual és obra fonamentalment de les ampliacions fetes als segles XVIII i XX. 41.7675000,1.9226900 410455 4624523 08034 Calders Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42819-foto-08034-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42819-foto-08034-5-2.jpg Física Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-30 00:00:00 Jordi Piñero -Llinda amb inscripció del 175? 94|98|85 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
42820 Les Quingles https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-quingles -Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, pp. 65, 91. XVIII-XX Masia de petites dimensions ampliada i remodelada els anys 50. La construcció antiga tenia només dues plantes i una superfície menor. Ha quedat dissimulada sota l'obra moderna que imita la tipologia d'una masia tradicional tot cobrint bona part dels elements autèntics. Actualment és de planta basilical i s'hi ha aixecat un segon pis. Té cossos adossats a la banda de ponent (tines) i de llevant. A l'entorn hi ha dependències de granja. 08034-6 Es tracta d'un mas documentat a partir del segle XIV. Possiblement el 1955 va sofrir una ampliació i remodelació general que li ha donat l'aparença actual. 41.7775700,1.9468000 412473 4625617 08034 Calders Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42820-foto-08034-6-1.jpg Inexistent Modern|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-30 00:00:00 Jordi Piñero 94|98 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
42821 El Forn de Calç (casa) https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-forn-de-calc-casa XVIII-XIX Casa de planta irregular. Té un cos original de planta més o menys rectangular al qual s'hi ha adossat dependències. A la part posterior té planta baixa més dos pisos. L'interior és actualment restaurat i conserva dues tines. 08034-7 Probable construcció del mas al segle XVIII i ampliació al XIX. Els propietaris de la casa van construir el forn de calç a la meitat del segle XIX i s'encarregaren de la seva explotació. 41.7808000,1.9463400 412439 4625976 08034 Calders Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42821-foto-08034-7-1.jpg Física Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-30 00:00:00 Jordi Piñero 98 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
42822 El Forn de Calç (forn) https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-forn-de-calc-forn -GIRABALT (Quadern sobre els forns de calç editat pel Centre d'Estudis del Bages de pròxima edició) XIX-XX Conjunt de 3 forns de calç amb dependències annexes. La part original són els 2 forns paral·lels. Tenen un diàmetre de 3 m i una alçada de 5 m. Foradats al subsòl i amb revestiment interior de pedra. Cada forn consta d'una boca inferior que servia per treure les cendres i per entrada d'aire i al damunt una obertura més gran per on es carregava la llenya i s'hi posaven feixos de llenya. Aquestes donen a una avantcambra coberta per sengles voltes. Al damunt hi ha una estructura moderna amb bigues i totxo. A la part de ponent s'hi construí un forn més modern, amb la boca coberta amb volta de maó. A la vora hi ha un pou d'aigua. 08034-8 Aquest indret ja té una tradició de forns des del segle X (cal tenir presents els forns de calç del camí de les Tàpies). Els forns aquí inventariats van ser construïts pels propietaris de la casa a mitjan segle XIX. El van explotar els mateixos propietaris fins els anys 50 d'aquest segle Després de la Guerra Civil l'explotació s'intensificà. La pedra calcària necessària s'extreia de la pedrera que hi ha enfront de la casa. 41.7808000,1.9463400 412439 4625976 08034 Calders Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42822-foto-08034-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42822-foto-08034-8-3.jpg Física Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Jordi Piñero -El senyor Manel, resident a Calders, havia estat capatàs del forn durant l'última època. 98 47 1.3 42 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
42823 Pedrera del Forn de Calç https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-del-forn-de-calc -GIRABALT (Quadern sobre els forns de calç editat pel Centre d'Estudis del Bages de pròxima edició) XIX-XX Jaciment d'on s'extreia la pedra necessària per al forn de calç. Es tracta d'una superfície d'uns 100 x 50 metres rebaixats al sòl natural fins a una profunditat màxima d'uns 4 metres. A la part sud i oest s'hi ha aixecat un mur de contenció per salvaguardar el sòl pròxim a la casa. 08034-9 Jaciment d'on s'extreia la pedra calcària necessària per al funcionament del Forn de Calç. La major part de l'extracció es va fer després del 1939 fins als anys 50. 41.7815400,1.9465800 412460 4626058 08034 Calders Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42823-foto-08034-9-2.jpg Física Contemporani Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Jordi Piñero 98 1754 1.4 42 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
42824 Pedrera https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera XVIII-XX? Petita extensió de terreny rebaixada artificialment probablement amb la finalitat d'extreure-hi pedra. Superfície aproximada: 9 x 9 metres. Profunditat: 3 metres. 08034-10 41.7688400,1.9358900 411554 4624658 08034 Calders Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Jordi Piñero 1754 1.4 42 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
42825 Les Tàpies https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-tapies -VI Caminada Popular de Navarcles (fulletó amb text de Llorenç Ferrer), Centre Excursionista de Navarcles, 28-X-1990 XVIII-XIX Masia gran i molt interessant formada per la casa de l'amo (amb un cos adossat més baix que és la casa dels masovers), pallissa, cobert fet de tàpia i capella. La casa de l'amo és un cos molt gran i llarg, de planta baixa, un pis i golfes. L'origen és medieval però amb diverses fases d'ampliació, sobretot dels segles XVIII i XIX. Té diverses finestres distribuïdes irregularment i, a les façanes sud i oest, unes grans galeries i una interessant porxada. La torre que s'aixeca a un extrem de la casa és el campanar de la capella, amb la qual comunica mitjançant una galeria feta de maó amb dues arcades. L'interior conserva elements molt interessants: celler, cuina, trull, tines, premsa, estable i l'habitació del bisbe (alcova on s'hostatjava el bisbe quan visitava la parròquia). Té una bassa. 08034-11 Mas documentat el segle XIV. L'edifici primitiu no estava al lloc actual sinó a la vora. La família Tàpias es troba documentada ja el 1290. El mas va tenir una gran expansió als segles XVIII i XIX. El 1846 l'hereu era Enric Tàpies, el qual, a més del mas Tàpies, posseïa el mas Candeu. A la vora de les Tàpies hi havia l'encreuament dels dos camins rals: el de Barcelona i el de Vic. Per això el mas havia fet d'hostal. Es diu que també hi feien estada els ramats quan baixaven de la muntanya. L'actual propietari és descendent (nebot) de la família que fins fa poc es cognominava encara Tàpies. 41.7779000,1.9318800 411233 4625668 08034 Calders Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42825-foto-08034-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42825-foto-08034-11-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-30 00:00:00 Jordi Piñero -Es conserven documents antics de la casa 98 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
42826 Capella de la Immaculada del mas Tàpies https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-immaculada-del-mas-tapies XIX Capella de planta rectangular i una sola nau, amb la sagristia adossada al costat de migdia. La façana principal té un portal emmarcat amb llindes sense cap ornamentació, una finestrella en forma d'òcul i és coronat per una espadanya sense campana. Carreus escairats a les cantoneres i parets arrebossades. El campanar és una torre de planta quadrada (obra del 1881) que s'aixeca sobre el mas, amb grans finestres a totes les cares. La capella comunica amb el campanar mitjançant una curiosa galeria porxada de maó amb dos arcs. 08034-12 Mas les Tàpies La capella es va construir el 1880 i el campanar el 1881. El pont-passadís que els uneix és posterior. 41.7779500,1.9320600 411248 4625674 1880 08034 Calders Difícil Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Jordi Piñero 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
42827 Festa Major d'hivern https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dhivern-2 <p>-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 215-216</p> XIX-XX <p>Es celebrava el 22 de gener, festa de sant Vicenç, patró del poble. Començava amb celebració d'ofici solemne a l'església, a la sortida es tocaven els tres balls, que consistien en sis peces musicals ballables. A la tarda hi havia ball o bé una representació teatral.</p> 08034-13 Calders <p>La festa va desaparèixer amb la crisi dels anys 70 d'aquest segle i el 1988 es recuperà gràcies a la comissió del Centre Cívic, que ha impulsat novament la seva celebració consistent en un dinar de germanor amb escudella i carn d'olla seguit d'altres activitats.</p> 41.7911400,1.9926300 416299 4627078 08034 Calders Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic 2023-01-30 00:00:00 Jordi Piñero 2116 4.1 42 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
42828 Festa Major d'estiu https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-destiu-0 <p>-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 216-217.</p> XIX-XX <p>Es celebra el segon diumenge de setembre. Els actes han anat variant al llarg dels anys. Els anys 50 solien fer-se jocs de cucanya, ball de nit a l'envelat de la plaça i més endavant a cal Soldevila i en una de les naus de la fàbrica. També hi havia representació de teatre i partit de futbol que habitualment es jugava contra l'equip de màxima rivalitat: el de Monistrol de Calders. El dilluns era costum celebrar un partit entre solters i casats.</p> 08034-14 Calders <p>Es tenen notícies diverses de la festa al segle XIX. El 1885 ja es feia un pagament per les despeses de la festa. El 1894 Pau Escayola demanà permís per celebrar quatre balls. El 1905 s'esmenta que la comissió de veïns que organitzava la festa convida l'Ajuntament. Més recentment, la construcció del Centre Cívic ha aportat un lloc més adient. La festa ha evolucionat fins adquirir les característiques actuals. Les novetats més importants són el castell de focs, el pregó, la botifarrada popular, el campionat de botxes i el concurs de botifarra.</p> 41.7911400,1.9926300 416299 4627078 08034 Calders Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic 2023-01-30 00:00:00 Jordi Piñero 2116 4.1 42 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
42829 Festa Major de Bellveí https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-bellvei <p>-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 217.</p> XIX-XX <p>Es celebrava la diada de Sant Joan. Els actes consistien en una revetlla popular en la qual es menjava coca i es ballava al so de l'acordió.</p> 08034-15 Bellveí 41.7707500,1.9907400 416116 4624816 08034 Calders Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Jordi Piñero 2116 4.1 42 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
42830 Festa del Most https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-most-0 <p>-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 217.</p> XIX-XX <p>En acabar els dies de verema, aprofitant que hi havia un gran nombre de gent que venia de fora es feia una festa que consistia en un ball. Primerament es feia a cal Torra i més endavant a cal Soldevila. Començava a la tarda i s'allargava fins ben entrada la nit.</p> 08034-16 Calders 41.7911400,1.9926300 416299 4627078 08034 Calders Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Jordi Piñero 2116 4.1 42 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
42831 Carnestoltes https://patrimonicultural.diba.cat/element/carnestoltes-0 XIX-XX <p>Es passava pel poble amb un carro en el qual hi havia el Rei Carnestoltes i es recollien els donatius de les cases, consistents en cansalada, vi, arròs, conills, etc. Amb tots els productes recollits es feien dues o tres calderetes d'arròs. La festa culminava amb un gran ball a cal Soldevila. En els darrers anys de la festa abans de la seva prohibició després de la Guerra, les calderetes d'arròs es van substituir per olles de xocolata desfeta.</p> 08034-17 Calders <p>Un ban de l'Ajuntament amb data de 4 de febrer de 1906 diu que durant la festa es pot anar pel carrer disfressat però sense careta i fins a la nit; es prohibeix fer paròdia de la religió, bones costums, autoritats i militars; es permet entrar als balls a tota la gent que es presenti amb disfressa. El Carnestoltes va ser prohibit després de la Guerra Civil. En els darrers anys s'ha revifat, sobretot després de la posada en marxa del Centre Cívic.</p> 41.7911400,1.9926300 416299 4627078 08034 Calders Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic 2023-01-30 00:00:00 Jordi Piñero 2116 4.1 42 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
42832 Festa dels Avis https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-dels-avis <p>-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 218.</p> XX <p>L'objectiu de la festa era retre homenatge a la gent gran del poble. S'iniciava amb una comitiva que anava des del convent de les Monges (antiga rectoria) fins a l'església, on es celebrava ofici. En sortir, la comitiva es dirigia cap a cal Soldevila, tot passant per cal Feliu. En el local de cal Soldevila s'hi representaven algunes obres a càrrec de la quitxalla del poble. L'acte era presidit per les autoritats i finalitzava amb el lliurament d'obsequis commemoratius de la festa. La festa era patrocinada per aleshores Caja de Pensiones para la Vejez y de Ahorros de Catalunya y Baleares, la qual feia lliurament d'unes llibretes d'estalvi amb una quantitat de diners que era donada per l'entitat.</p> 08034-18 Calders <p>L'any 1950 va començar a celebrar-se.</p> 41.7911400,1.9926300 416299 4627078 08034 Calders Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Jordi Piñero 2116 4.1 42 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
42833 Caramelles https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-0 <p>-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 219.</p> XIX-XX <p>Festa vinculada a la celebració litúrgica del diumenge de Pasqua de Resurrecció. Tradicionalment durava dos dies i consistia a cantar cançons de Caramelles per la contrada. Antigament només podien ser caramellaires els nois joves del poble. El dissabte sortien a cantar per les cases de pagès del terme. El diumenge ho feien pel poble acompanyats per una orquestra. A canvi, rebien de la gent que els escoltava conills, ous, pollastres, llonganisses, etc. Més recentment, les caramelles van ser cantades per la quitxalla del poble, amb la participació de nens i nenes. El diumenge cantaven pel poble i el dilluns per les cases de pagès. El pas del temps ha fet que en comptes de cobrar en espècies ho facin en diners, tot passant la barretina.</p> 08034-19 Calders 41.7911400,1.9926300 416299 4627078 08034 Calders Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic 2023-01-30 00:00:00 Jordi Piñero 2116 4.1 42 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
42834 Mes de Maria https://patrimonicultural.diba.cat/element/mes-de-maria <p>-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 220</p> XX <p>Se celebrava durant tot el mes de maig. Tenia per objectiu dedicar un mes de forma especial a la Mare de Déu. Diàriament es resava el Rosari a l'església i els diumenges s'avançava l'hora de resar-lo a fi de poder allargar la celebració. Una noia escollia una nena i conjuntament repartien flors i estampes a la gent a canvi d'un donatiu.</p> 08034-20 Calders 41.7911400,1.9926300 416299 4627078 08034 Calders Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Jordi Piñero 2116 4.1 42 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
42835 Festa de les Noies https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-les-noies <p>-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 220.</p> XX <p>Es celebrava el mes de maig, en relació directa amb el mes de Maria. Les noies del poble feien una processó i els nens i nenes feien la primera comunió.</p> 08034-21 Calders 41.7911400,1.9926300 416299 4627078 08034 Calders Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Jordi Piñero 2116 4.1 42 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
42836 Divendres Sant https://patrimonicultural.diba.cat/element/divendres-sant <p>-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 220</p> XX <p>Aquest dia la gent col·locava llums i torxes als balcons, que servien per fer llum en la processó del Viacrucis que resseguia tot el nucli del poble.</p> 08034-22 Calders 41.7911400,1.9926300 416299 4627078 08034 Calders Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Jordi Piñero 2116 4.1 42 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
42837 Primera Pasqua https://patrimonicultural.diba.cat/element/primera-pasqua <p>-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 221.</p> XX <p>Aquest dia la gent del poble solia anar a la masia de cal Reguant, on assistia a missa a l'ermita. Després el jovent berenava en germanor i passava la tarda fent jocs i gresca. La festa de la Segona Pasqua se celebrava de la mateixa manera, però es canviava el lloc de reunió pel de Sant Amanç.</p> 08034-23 Calders 41.7911400,1.9926300 416299 4627078 08034 Calders Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Jordi Piñero 2116 4.1 42 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
42838 Sant Pere Màrtir https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-martir XX <p>En aquesta diada s'organitzava una excursió a Sant Andreu, on es deia missa i es beneïa l'olivera.</p> 08034-24 Sant Andreu <p>Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 221.</p> 41.7707500,1.9907400 416116 4624816 08034 Calders Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Jordi Piñero 2116 4.1 42 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
42839 Festa Major de la colònia Jorba https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-la-colonia-jorba <p>-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 221-222.</p> XX <p>Es celebrava per la diada de sant Pere, tot i que sembla ser que antigament es feia a meitat de juny i que es va retardar per tal que no coincidís amb l'època de segar. En l'època de màxim esplendor durava tres dies. Es feien balls en un local de la fàbrica, concert al cafè i un campionat de pilota a mà. L'últim dia de la festa es rifaven llençols, tovalloles i vànoves que donava l'empresa. Tots els actes eren finançats per l'empresa, però els forans havien de pagar per entrar als balls.</p> 08034-25 Colònia Jorba <p>La vida social de la colònia Jorba ha anat molt lligada a l'evolució del sector tèxtil. L'antiga vitalitat de la colònia va minvar de manera substancial a partir dels anys 70. Actualment, per Sant Pere es celebra una missa cantada que es completa amb un concert de cant coral, amb coca i mistela.</p> 41.7607400,1.9365900 411601 4623758 08034 Calders Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic 2023-01-30 00:00:00 Jordi Piñero -Altres festes que es celebraven a la colònia Jorba eren la cantada de Caramelles, la revetlla de Sant Joan i la cavalcada de Reis. Una de les últimes tradicions que es va perdre va ser el pagament dels enterraments per tots els habitants de la colònia. 2116 4.1 42 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
42841 Font de les Tàpies https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-tapies XIX-XX Fondalada sota un salt d'aigua força espectacular. L'aigua actualment és canalitzada cap a una bassa amb safareigs. Amb els anys s'hi ha construït altres elements de pedra. Es formen també diversos embassaments, amb un relleix que servia perquè els ramats de bestiar hi abeuressin. La zona conserva vegetació típica de ribera. A la part superior del salt d'aigua es conserva un mur gruixut que servia per canalitzar l'aigua quan baixava una rierada i protegir les canonades. El curs de la riera fins el salt d'aigua i l'espai de la font són d'una gran bellesa natural. 08034-27 Sembla que tradicionalment els ramats d'ovelles s'abeuraven en aquest indret. L'aigua ha estat canalitzada i embassada ja des d'antic (probablement el segle XIX o abans). 41.7803400,1.9363100 411605 4625935 08034 Calders Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42841-foto-08034-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42841-foto-08034-27-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2023-01-30 00:00:00 Jordi Piñero 98 2153 5.1 42 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
42842 Forns del camí de les Tàpies https://patrimonicultural.diba.cat/element/forns-del-cami-de-les-tapies-0 -GIBERT ARISSA, Jaume. «Reconeixement dels límits del terme d'Artés al segle X», a Miscel·lània d'Estudis Bagencs, 1, 1981, pp. 141-148. XVIII-XIX Conjunt de 3 forns de calç. El primer (al sud) té un diàmetre de 3,25 m. El del mig és el més ben conservat. Té el principi de la volta de pedra que feia de coberta. Mesura 3,25 m de diàmetre i 3,50 m de fondària. El tercer (nord) es troba molt desfet. 08034-28 Hi ha documentats uns forns en la delimitació del terme d'Artés de l'any 938. Probablement no són exactament aquests, ja que no semblen excessivament antics. Cal pensar que n'hi ha alguns altres, encara per descobrir, en un indret molt proper. També podria ser que els actuals forns fossin construïts sobre uns forns més antics. Sembla, doncs, que la tradició de l'elaboració de calç en aquest indret és antiga. Cal tenir present la construcció en un punt proper d'un gran complex dedicat a aquesta mateixa funció a mitjan segle XIX en el mas anomenat El Forn de Calç. 41.7827300,1.9402800 411938 4626196 08034 Calders Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42842-foto-08034-28-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Jordi Piñero 98 1754 1.4 42 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
42843 El Manganell https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-manganell -Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, pp. 65, 79, 91. XVII-XIX Gran masia formada per un cos residencial, diversos coberts (paller i tines amb influències modernistes) i una bassa circular. El cos principal és de planta rectangular. L'accés és per la façana nord mitjançant una escalinata que puja directament al primer pis. La façana sud té unes galeries i vidrieres modernistes al primer pis que s'assenten sobre un porxat. L'interior conserva un forn de pa, rebost, celler amb volta apuntada i arcs. El primer pis era dividit entre l'habitatge dels masovers i el dels amos. 08034-29 La primera notícia del mas és del 1154. Posteriorment es troba documentat al segle XIV i XVII. El cos principal deu ser obra en bona part del final del segle XVII i del XVIII. A l'interior de la casa hi ha inscripcions amb dates de 1696 i 1692. L'entrada al sector nord és posterior, del 1770. A finals del segle XIX es construeix la galeria a la part de migdia, de clara influència modernista. Va ser propietat del famós cantant Marco Redondo. Aleshores tenia un ús com a residència de luxe. Posteriorment tornà a tenir un ús pagès altra vegada. 41.7641300,1.9366500 411611 4624135 08034 Calders Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42843-foto-08034-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42843-foto-08034-29-2.jpg Inexistent Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Social 2023-01-30 00:00:00 Jordi Piñero -Conserva la premsa, de fusta, datada del 1866. Tines en perfecte estat de conservació.-Llindes amb dates de 1696 i 1692. Al portal sobre l'escalinata: 1770.-Actualment la societat Xaloc S.A. gestiona la casa de colònies, que té un gran moviment d'alumnes. 94|98|85 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
42844 Sant Pere de Viladecavalls (església nova) https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-de-viladecavalls-esglesia-nova XX Capella d'estil neoromànic situada en una petita esplanada a camp obert. Construcció totalment de maó, de planta rectangular acabada amb absis semicircular i dos absis laterals de forma quadrada. Façana principal amb doble arc de mig punt adovellat. Al damunt un rosetó. Adossat a la façanal, un campanar de torre quadrada. Finestres amb vitralls a les façanes laterals, separades per contraforts de formigó. Decoració que imita les arquacions cegues del romànic. L'interior és d'una sola nau, amb volta. 08034-30 Va ser construïda el 1944, prop de la colònia Jorba o del Manganell, quan l'antiga església de Sant Pere de Viladecavalls ja no servia al culte perquè havia estat saquejada per la Guerra Civil. Es va buscar un emplaçament més pròxim a la colònia per estalviar el desplaçament que suposava el primitiu indret. 41.7621400,1.9380600 411725 4623912 1944 08034 Calders Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42844-foto-08034-30-1.jpg Inexistent Historicista Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2023-01-30 00:00:00 Jordi Piñero 116 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
42845 Sant Pere de Viladecavalls (església de Llucià) https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-de-viladecavalls-esglesia-de-llucia -Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, pp. 64, 65, 80, 91. -III Caminada Popular de Navarcles, 25-X-1987 (díptic escrit per Llorenç Ferrer), Centre Excursionista de Navarcles, Navarcles, 1987. XVIII Estat extremament crític. Importants esquerdes, sense coberta, procés de degradació avançat. Església en estat ruïnós. En planta de creu llatina, d'una nau amb capelles laterals. La façana principal té portal amb arc de mig punt decorat amb gravat geomètric i al damunt una rosassa. Campanar de planta quadrada. L'interior de l'església conserva restes de decoració neoclàssica amb maó i pedra. La construcció original tenia volta i cúpula. A la part sud-oest té adossada la rectoria (avui en ruïnes), un pati i lliça. 08034-31 El fet que Viladecavalls comenci amb la paraula 'vila' i que a tocar mateix hi passi el camí ral, que és conegut popularment amb el nom de 'camí romà' fa pensar que una vil·la romana podria estar emplaçada en aquest indret, però de fet no se n'han trobat restes. El document més antic que en parla és de l'any 965. L'església fou escripturada el 1067. Els següents documents són de mitjan segle XI (1043 i 1050). Sembla que aquesta primera església era ubicada a prop del mas Llucià, però no en el mateix indret de l'actual. Hi ha indicis per pensar que s'aixecava dalt del turó de Llucià, just al costat d'on encara hi ha el cementiri. L'església era prop de la 'Vila de Cavalls', coneguda des del 965. En època medieval era el sector més poblat i pròsper del terme. A partir del segle XIII hi ha constància d'una sagrera. A mitjan segle XV la sagrera havia quedat del tot desdibuixada. L'església va ser completament refeta al segle XVIII. Segons una llinda, la nova construcció seria del 1780. Era l'església parroquial de Sant Pere de Viladecavalls, aleshores un poble format per un grup de cases disseminades. El 1936 va ser cremada i en la postguerra es decidí construir una nova església més a prop de la colònia Jorba. 41.7581000,1.9433100 412156 4623458 1780? 08034 Calders Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42845-foto-08034-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42845-foto-08034-31-2.jpg Inexistent Contemporani|Neoclàssic|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Jordi Piñero 98|99|94 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
42846 Mas Llucià https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-llucia -Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, pp. 80, 81, 91. --VII Caminada Popular de Navarcles (fulletó amb text de Llorenç Ferrer), Centre Excursionista de Navarcles, 13-X-1991. XVIII-XIX Masia formada per un cos residencial més diferents coberts. La construcció s'assenta sobre un altiplà aterrassat. És de planta rectangular, amb planta baixa més 2 pisos. Força gran, però de construcció senzilla. La façana té balcons i finestres de diferents dimensions. Té una galeria amb 3 arcades a la façana de migdia. 08034-32 El mas Llucià apareix documentat per primera vegada l'any 1054. A partir del segle XIII hi ha constància d'una sagrera al voltant de l'antiga església de Sant Pere de Viladecavalls. A la segona meitat del segle XIV Tomàs Llucià i el seu fill Bernat (habitants de la sagrera) van començar a comprar les terres dels entorns. Amb pocs anys van aconseguir un patrimoni considerable, que significà l'inici d'una explotació consistent i la fi de la sagrera. El 1626 apareix documentat com a mas Llucià. 41.7578800,1.9441500 412226 4623433 08034 Calders Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42846-foto-08034-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42846-foto-08034-32-2.jpg Inexistent Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-30 00:00:00 Jordi Piñero -Llinda en un arc lateral: 1834 94|98|85 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
42847 Font de l'Avi o del Manganell https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lavi-o-del-manganell Les fonts de Calders. Ajuntament de Calders. 2009. XX Font d'estil noucentista situada en un replà, al costat de la casa del director de la colònia Jorba. Consta d'un mur amb 5 arcades. La central en forma de fornícula amb 2 bancs i la font. La font té un brollador de bronze en forma de peix que raja aigua per la boca. A l'interior de les 4 arcades laterals hi ha un plafó de rajoles policromes. Representen escenes populars: la cacera, un berenar, la sardana i la pesca. Signades per Uró: 1934. Un plafó sobre la font indica la composició de l'aigua. A l'esplanada hi ha una taula amb bancs de pedra de forma circular i arbres. 08034-33 La font va ser construïda l'any 1934 per la família Jorba, els propietaris de la colònia industrial situada molt a prop. Es va fer en memòria de Pere Jorba i Gassó, mort l'any 1927 i promotor de la colònia. Per aquest motiu se l'anomena Font de l'Avi. 41.7615500,1.9363100 411579 4623849 1934 08034 Calders Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42847-foto-08034-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42847-foto-08034-33-2.jpg Inexistent Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social 2023-01-30 00:00:00 Jordi Piñero. OPC (María del Agua Cortés) Uró (les rajoles) 106|98 47 1.3 42 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
42848 L'Angle https://patrimonicultural.diba.cat/element/langle -Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, pp. 79, 91. -VI Caminada Popular de Navarcles (fulletó amb text de Llorenç Ferrer), Centre Excursionista de Navarcles, 28-X-1990 XVIII-XIX Masia de tamany mitjà-petit que conserva molt íntegrament l'estructura original. Formada pel cos residencial, pallissa i bassa. El cos original és de planta rectangular. Té planta baixa més 2 pisos. La façana principal és encarada a migdia, amb portal adovellat i galeria avançada respecte a la façana. El 1830 s'hi afegí un altre cos residencial adossat perpendicularment, amb galeries sobre una base porxada. Al primer pis hi ha una capella. L'interior de la mas conserva el celler i 3 tines. La casa és tancada per una lliça. A l'exterior hi ha dependències diverses i una interessant pallissa. Hi ha una tina independent construïda al costat de la riera. 08034-34 El mas és anomenat així perquè està situat en un angle que dibuixa el riu Calders. Va passar als dominis de Sant Benet de Bages l'any 1090. Després de la crisi de l'Edat Mitjana es convertí en un dels grans masos de Viladecavalls, com ho demostra la seva capacitat de col·locar cabalers com a eclesiàstics: el 1726 el Rnd. Josep Angla era beneficiat a la Seu; el 1789 Anton Angla era canonge a la Seu; el pare Ramon Angla (1850-1934) fou un jesuïta important a Xile, etc. També es té constància de paraires que van sortir del mas i que es troben localitzats a Manresa i a Artés. La construcció actual deu correspondre fonamentalment al segle XVIII i el cos adossat es construí el 1830, quan s'hi van fer una sèrie de reformes i noves construccions. La capella és dedicada a Sant Josep. A partir del 1910 va ser semi-pública, ja que anteriorment era un oratori particular. Els actuals propietaris conserven el cognom Angla i són descendents dels antics habitants del mas. 41.7580700,1.9268500 410788 4623472 08034 Calders Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42848-foto-08034-34-1.jpg Física Modern|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-30 00:00:00 Jordi Piñero -Llinda a la sala: 1764. Pilar de la galeria del cos antic: 1782, galeria del cos adossat: 1830.-El celler conserva botes amb congrenys.-Es conserva un nombre indeterminat de documents del mas d'època incerta.-A prop del mas hi ha la font de l'Angle, un dels berenadors més populars de Navarcles 94|98 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
42849 El Soler https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-soler -Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, pp. 70, 91. --VII Caminada Popular de Navarcles (fulletó amb text de Llorenç Ferrer), Centre Excursionista de Navarcles, 13-X-1991. XVIII-XIX Masia formada per un cos residencial, pallissa amb era enrajolada i bassa per regar horts. El cos residencial és de planta més o menys rectangular. Té planta baixa més 2 pisos. El primer era destinat a pis per l'amo. A la part davantera té diverses arcades que han estat cegades. Un cos adossat i una petita lliça. A la part posterior té una galeria adossada que abans era més alta. Conserva 4 tines utilitzades com a dipòsits i celler sense botes. 08034-35 Mas documentat el 1054 i més endavant el 1100. Des d'aleshores ha continuat habitat fins a l'actualitat. El 1741 el propietari era Pau Soler. El 1850 Valentí Sol i Bertran, de Navarcles, es casà amb la pubilla. També per aquests anys van comprar les terres del mas Oliveres, que estava endeutat. També hi ha notícia de diversos establiments de terres a parts de fruits per plantar vinyes. El 1935 va adquirir-lo el pare de l'actual propietari. Els anys 40 es va ensorrar un tros de la part posterior del mas i s'hi van fer diverses reformes. 41.7565800,1.9369200 411623 4623296 08034 Calders Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42849-foto-08034-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42849-foto-08034-35-2.jpg Inexistent Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-30 00:00:00 Jordi Piñero -Llindes a les finestres de la façana nord: 1801, 1845. 94|98|85 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
42850 L'Estrada https://patrimonicultural.diba.cat/element/lestrada -Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, pp. 79, 91. -VII Caminada Popular de Navarcles (fulletó amb text de Llorenç Ferrer), Centre Excursionista de Navarcles, 13-X-1991. XVII-XIX Masia de dimensions mitjanes i d'aparença força arcaica. Formada per un cos residencial, pallissa i casa dels masovers, entorn d'un pati central o era. El cos residencial és construït sobre la roca d'una balcera que domina la vall. Té planta baixa més 2 pisos i consta de dos cossos adossats més coberts. Actualment la façana principal és al nord, però la part de migdia sembla més antiga. En aquest sector la construcció sobre la roca té l'aparença d'una muralla. Algunes finestres tenen llindes amb relleus de tradició gòtica. 08034-36 El mas és documentat l'any 1138. En el cadastre de 1741 el propietari era Josep Estrada. El 1850 tenia 50 quarteres i dins dels seus límits hi havia el mas Tovar. Aquest any el propietari es deia Valentí Traens Estrada. Del canvi de cognom cal deduir-ne que hi havia hagut una pubilla. L'aparença del mas és força arcaica i possiblement bona part de la construcció que es conserva (especialment a la part de migdia) sigui dels segles XVI o XVII. La part de tramuntana correspondria principalment al segle XVIII. El nom del mas fa referència al pas de l'antic camí ral de Barcelona (en el tram que enllaçava Sallent i Terrassa). Es conserva un tram de camí enllosat molt a prop del mas. 41.7537100,1.9497400 412685 4622964 08034 Calders Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42850-foto-08034-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42850-foto-08034-36-2.jpg Inexistent Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-30 00:00:00 Jordi Piñero -Dovella del portal d'entrada: 'Valentí Estrada Any 1822'-Altres llindes: 1748, 1742, 1742 94|98|85 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
42851 Camí ral de Barcelona (o camí romà) https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-barcelona-o-cami-roma PIÑERO SUBIRANA, Jordi: Cabrianes: història d'un poble. Centre d'Estudis del Bages, Manresa, 1996, p. 45. XIII-XIX Els trams que hem pogut identificar del camí ral de Barcelona al seu pas pel terme de Calders són dos: -Un prop del mas l'Estrada: el camí que puja de la riera a uns 200 m al S-W del mas. Una part del camí conserva enllosat. El mas devia prendre el nom precisament de la proximitat amb el camí. -El segon és al sector de Viladecavalls: El camí que surt de l'església en direcció N-W cap al Manganell. Aquest camí és anomenat popularment camí romà. Té un tram d'uns 150 m amb un ferm de molt bona qualitat que a primera vista sembla empedrat però que amb quasi tota probabilitat és una beta de roca natural molt plana. És camí carreter. La roca té marques de roderes. 08034-37 La veu popular parla de camí romà i, tot i que de moment no és un fet demostrat, cal no descartar aquesta possibilitat ja que n'existeixen alguns indicis. En realitat es tracta del camí ral de Barcelona, que comunicava d'una banda amb la capital i de l'altre amb Berga. Aquest camí era una drecera del camí principal de Barcelona a Manresa i de Manresa a Berga. L'utilitzaven els viatgers que volien anar a Berga sense passar per Manresa. Es separava del camí principal passat l'hostal de la Barata (a Matadepera) i continuava per Coll d'Estenalles, Mura, Talamanca. D'aquí entrava al terme de Calders per L'Estrada i continuava per Llucià i Viladecavalls (on es podia fer parada i avituallament), Les Tàpies (aquí s'encreuava amb el camí ral de Vic, hi havia hostal). D'aquí el camí travessava la riera Gavarresa i passava prop de l'Oliba, continuava per Cabrianes cap a Sallent, on enllaçava altre cop amb el camí principal. El camí va tenir vigència des d'època medieval fins entrat el segle XIX. Era un camí de bast. 41.7597000,1.9416900 412024 4623638 08034 Calders Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42851-foto-08034-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42851-foto-08034-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42851-foto-08034-37-3.jpg Inexistent Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Jordi Piñero -Fora interessant fer una exploració més aprofundida i reconstruir l'itinerari del camí. Això fora possible amb la combinació del reconeixement directe sobre el terreny i les notícies orals. 94|98|85 1754 1.4 42 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
42852 Les Oliveres https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-oliveres-0 -Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, pp. 65, 79, 91. -VIII Caminada Popular de Navarcles. Ruta de la riera de Talamanca (fulletó amb text de Llorenç Ferrer), Centre Excursionista de Navarcles, 17-X-1993. -VII Caminada Popular de Navarcles. Ibid. 13-X-1991. XII-XX Totalment enrunat Antiga masia que es troba totalment en ruïna. El propietari va extreure'n la pedra i no n'ha quedat pràcticament res. 08034-38 El mas és documentat l'any 1161. El 1215 va passar a formar part del domini de Sant Benet de Bages. L'any 1850 el propietari era Joan Oliveres, que estava profundament endeutat. Fou per aquests anys que passà a propietat del mas Soler. Al segle XX encara era habitat. Els anys 70 el propietari se'l va vendre i es va destruir per aprofitar-ne les pedres. 41.7527300,1.9492900 412646 4622856 08034 Calders Difícil Dolent Inexistent Modern|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Jordi Piñero -Difícil localització. Pràcticament no és visible-Coordenades segons mapa de l'Exèrcit dels anys 50. 94|98 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
42853 El Vintró https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-vintro -GIRABAL i ROVIRA, Mariona: El Canadell, estudi lingüístic d'uns documents dels segles XVIII i XIX (treball d'universitat dipositat al mas Canadell). -VII Caminada Popular de Navarcles (fulletó amb text de Llorenç Ferrer), Centre Excursionista de Navarcles, 13-X-1991. XVII-XIX En ruïna Petita masia en ruïna. Formada per un cos residencial de planta rectangular més cobert al costat de ponent i altres dependències menors. Conserva molt parcialment les restes dels murs. 08034-39 L'Arxiu del mas Canadell conserva un bon nombre de documents del mas Vintró del final del segle XVII i principi del XVIII. Els documents demostren que els propietaris (Joan Vintró i Segimona Blanquer) passaven per una situació econòmica precària que els va portar a endeutar-se amb préstecs i censals demanats a diferents comunitats religioses i a particulars, i finalment a la venda de les propietats que van passar al Canadell al final del segle XVII. Des d'aleshores el mas ha estat propietat del Canadell. Hi ha constància que l'any 1741 era ocupat per masovers. 41.7552600,1.9689900 414287 4623117 08034 Calders Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42853-foto-08034-39-1.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Jordi Piñero 98 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
42854 La Mira https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-mira XVIII-XIX En ruïna Petita masia en ruïna situada al cim d'un turonet en un meandre del riu Calders. Consta d'un cos residencial de planta rectangular. La façana principal és encarada a migdia. Es tracta d'una construcció senzilla, amb poques obertures. Es conserva més o menys l'estructura exterior i interior. Falta la teulada. L'interior conserva un forn i un soterrani. 08034-40 41.7622600,1.9548400 413120 4623909 08034 Calders Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42854-foto-08034-40-1.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Jordi Piñero Llinda de l'entrada principal: 1782 98 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
42855 Gorg del Calders (prop de la Mira) https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-del-calders-prop-de-la-mira Meandre del riu Calders en una zona d'una gran bellesa paisatgística. El riu ha format un gorg alt i espectacular. La llera adopta formes capritxoses i destaca una interessant vegetació de ribera. L'església de Sant Pere de Viladecavall presideix la vista dalt de l'altiplà. 08034-41 41.7635300,1.9489200 412630 4624056 08034 Calders Fàcil Regular Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Jordi Piñero 2153 5.1 42 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
42856 Molí de Bellveí https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-bellvei XVII-XVIII Totalment cobert de vegetació. Antic molí fariner de Bellveí. Actualment només en queda la bassa i el rec, que estan totalment coberts per la vegetació. La bassa és una construcció de reble amb contraforts, d'uns 5 m d'alçada. Pràcticament adossada a l'antic edifici de la fàbrica. Entremig hi passava el canal. L'edifici del molí era situat damunt del canal. 08034-42 Vora el riu Calders. Al costat de l'antic edifici de la fàbrica de Bellveí No es coneix documentació sobre aquest molí. Pel tipus de bassa es tracta d'una construcció dels segles XVII-XVIII. 41.7678900,1.9823800 415417 4624506 08034 Calders Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42856-foto-08034-42-1.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Jordi Piñero -.Les moles del molí s'utilitzaven com a taules al costat de la riera fins que una rierada se les va endur. 98 47 1.3 42 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
42857 Fàbrica de Bellveí https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-bellvei -Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 138, 139. -FERRER, Ll.; PIÑERO, J.; SERRA, R.: El Llobregat, nervi de Catalunya, Centre d'Estudis del Bages, Manresa, 1997, p. 92 XIX-XX Tot el conjunt es troba deixat i en estat precari Conjunt que formava una petita colònia industrial. Format per les antigues naus de la fàbrica, el canal i l'edifici de la turbina, i antigues cases per als treballadors. La fàbrica constava de dues naus. La situada més al nord (al costat del molí) era la més gran i fou ensorrada el 1948. Només en queden els fonaments. L'altra nau és una construcció senzilla de maó, d'una sola planta i allargada. Té finestrals amb reixes. En una part hi havia hagut el cafè. El canal passa entre l'edifici de la fàbrica i la bassa de l'antic molí, travessa el camí subterràniament i desemboca a l'edifici de la turbina: una construcció senzilla de maó. L'edifici que acollia els habitatges dels treballadors forma un cos rectangular allargat, de planta baixa i un pis. Els materials són maçoneria i maó. Abans era més llarg i donava cabuda a uns 12 habitatges. Actualment només n'hi ha tres. El primer corresponia a l'encarregat. 08034-43 Fàbrica situada al costat de l'antic molí fariner. L'origen és el 1890, quan el propietari rural Miquel Vila i Mas, de Bellveí, es casà amb Anna Solervicenç i Coll, de Navarcles. El matrimoni possibilità la construcció d'una fàbrica tèxtil. Comptava amb un salt d'aigua amb una capacitat de 20 CV. L'any 1892 consta com a arrendatari Aparici Clarassó i Vila. L'any 1919 Joan Jorba va reorganitzar-ne la producció i juntament amb Melcior Centelles i Josep Codó constituí la societat 'Centelles, Codó i Cia'. Les manufactures eren sobretot teixits de color. Funcionava també una secció de tint. Bona part de les dones que hi treballaven venien de Mura i Talamanca. L'activitat de la fàbrica continuà fins el 1935, en què definitivament es traslladà la maquinària a la nova fàbrica de Calders. La mala comunicació devia ser un factor determinant del seu tancament. Després de la Guerra va ser habitada per masovers. El 1948 s'enderrocà la nau principal de la fàbrica. 41.7679600,1.9821600 415399 4624514 08034 Calders Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42857-foto-08034-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42857-foto-08034-43-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-30 00:00:00 Jordi Piñero 98 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
42858 Casa Gran de Bellveí https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-gran-de-bellvei -Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 193. -FERRER i ALÒS, Llorenç: Masies i cases senyorials del Bages, Fundació Caixa de Manresa/Angle Editorial, Manresa, 1996, p. 19. XVII-XIX Masia formada per un cos residencial amb coberts adossats. De planta rectangular, amb planta baixa més un pis i golfes. El cos original va ser ampliat fonamentalment al segle XIX amb construccions adossades al voltant: unes galeries sobre porxos i altres coberts. L'entrada és tancada per una petita lliça a la banda nord. Destaquen unes finestres amb pedra treballada i enreixades a la façana de ponent. L'interior conserva premsa, 3 tines i un forn de pa. Tenia una part dedicada als amos i una altra als masovers. 08034-44 Sembla que l'origen és medieval. Al sector de ponent s'hi van fer reformes el 1685 i el 1799. Cap al 1802, en casar-se l'hereu Serramalera (casa important en aquell temps) amb una pubilla de Bellveí, es van fer moltes reformes, tal com ho demostren les diferents llindes de portes amb el gravat d'una serra i el nom de Serramalera. El 1874 Miquel Vila Mas, hereu dels masos de Bellveí, Serramalera i Partagàs, es casà amb la pubilla del mas Solervicenç. D'aquesta manera es culminava la política d'unir diferents masos mitjançant els casaments hereu-pubilla, que donà com a resultat el domini del mas Solervicenç sobre bona part de les terres d'aquest sector. 41.7672300,1.9860500 415721 4624429 08034 Calders Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42858-foto-08034-44-1.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-30 00:00:00 Jordi Piñero 98 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
42859 Mas Rubió https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-rubio -Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 65. -GIRABAL i ROVIRA, Mariona: El Canadell. Estudi d'uns documents dels segles XVIII i XIX. (Treball d'universitat en possessió del mas Canadell). -VII Caminada Popular de Navarcles (fulletó amb text de Llorenç Ferrer), Centre Excursionista de Navarcles, 13-X-1991. XVIII-XX? Casa de pagès situada en una esplanada que domina la vall del Calders. Consta d'un cos residencial, una construcció independent i un cobert amb 2 tines. El cos residencial és de planta rectangular, amb planta baixa més un pis. Construcció homogènia que sembla aixecada en un mateix temps. Amb un simple afegit a la part de ponent i diversos coberts a la part nord. Segons la llinda del portal la construcció actual s'hauria aixecat el 1910. Es tracta d'una construcció austera però de qualitat, amb portal dovellat i finestres amb pedra treballada. 08034-45 Mas documentat el segle XIV. Segons documents de l'arxiu del Canadell, el 1718 Francesc i Jaume Rubió van vendre el mas a Josep Canadell. Això no obstant, potser els antics propietaris van poder recuperar novament el mas, ja que el 1741 hi vivia el propietari, que es deia Jacint Rubió. Es tractava d'un mas petit. Malgrat això, aquestes notícies sobre la seva antiguitat contrasten amb l'aparença moderna de la construcció actual. Segons la llinda, s'hauria aixecat el 1910. El mas és conegut també per 'Rovelló'. 41.7656900,1.9701700 414399 4624274 1910? 08034 Calders Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42859-foto-08034-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42859-foto-08034-45-2.jpg Inexistent Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-30 00:00:00 Jordi Piñero -Inscripció del portal: 'AÑO 1910' 94|98|85 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
42860 Molí del Blanquer (molí) https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-blanquer-moli -Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 81. -SERRA i COMA, Roser: El molí del Blanquer de Calders, a Miscel·lània d'Estudis Bagencs, Centre d'Estudis del Bages, Manresa, 1982, pp. 143-149. --VII Caminada Popular de Navarcles (fulletó amb text de Llorenç Ferrer), Centre Excursionista de Navarcles, 13-X-1991. XIV-XIX En molt mal estat. Totalment cobert per la vegetació. Antic molí blanquer i posteriorment fariner. Conjunt format per dos elements separats: el molí i un possible dipòsit. L'edifici del molí es troba totalment cobert per la vegetació. Només és visible la porta, que dóna accés a una sala coberta per volta on hi ha 2 moles. El canal i la resta de dependències són inaccessibles degut a la vegetació. Uns 20 m a l'est hi ha una construcció de planta quadrada (5 X 5 m) amb un dipòsit cilíndric a l'interior. Sembla que aquesta construcció podria ser el dipòsit on assaonaven les pells. A un nivell més alt hi ha la casa del moliner. 08034-46 Uns 15 m al sud de la casa del moliner Aquest molí és documentat des del 1126. Es tractava d'un molí blanquer (per a adobar pells) que probablement aprofitava l'aigua calenta de la font calda, a pocs metres del molí. No se sap en quin moment el molí canvià de funció, però al segle XVIII ja s'esmenta com a molí blader, situació que conservà fins a principis del segle XX. Del primitiu molí no en queda res, la construcció actual data del segle XVIII. 41.7585200,1.9655900 414009 4623483 08034 Calders Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42860-foto-08034-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42860-foto-08034-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42860-foto-08034-46-3.jpg Inexistent Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Jordi Piñero 94|98|85 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
42861 Molí del Blanquer (casa) https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-blanquer-casa -Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 79 -SERRA i COMA, Roser: El molí del Blanquer de Calders, a Miscel·lània d'Estudis Bagencs, Centre d'Estudis del Bages, Manresa, 1982, pp. 143-149. XVII-XIX En ruïnes. Cobert per la vegetació. Casa del moliner del molí Blanquer. Construcció en ruïnes situada en un terreny en pendent, a un nivell superior al molí. Casa de planta baixa més un pis, d'estructura indeterminada. Edifici de força qualitat però molt destruït. Resten fragments de murs i voltes. Tenia poques obertures. 08034-47 Uns 20 m més amunt del molí Era la casa del moliner. Es troba documentat com a mas durant els segles XIII-XIV. La base de la construcció és medieval però devia ampliar-se de manera important als segles XVII-XVIII. 41.7593500,1.9653700 413992 4623575 08034 Calders Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42861-foto-08034-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42861-foto-08034-47-2.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Jordi Piñero 98|94 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
42862 Mas Comelles https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-comelles -LLADÓ, J: «Calders». Revista Ilustrada Jorba, núm. 285, Any XXV, Manresa, 1933, p. 390. -SOLÀ i MORETA, F: El monestir de Sant Benet de Bages, Manresa, 1955. XVIII-XIX Masia formada per un cos residencial més coberts i una lliça que tanca el recinte, amb construccions modernes adossades a la part de ponent. El cos residencial és de planta rectangular. Té planta baixa més un pis i golfes. La façana principal mira cap a l'est. Té un portal dovellat. A la part de llevant hi ha un cos adossat amb unes finestres de pedra treballada. Interiorment la casa no ha sofert gaires reformes. 08034-48 Mas documentat al fons de Sant Benet de Bages el 1112, quan Guillem Bernat i la seva muller cedeixen als monjos les vinyes del mas Comelles entre d'altres. L'edificació primitiva no correspon a l'actual cos residencial, sinó probablement a una part de la quadra que hi ha a la part dreta. 41.7727600,1.9817200 415369 4625048 08034 Calders Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42862-foto-08034-48-1.jpg Inexistent Modern|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-30 00:00:00 Jordi Piñero -Celler encara en funcionament, ja que continuen fent vi. Es conserven tines, premsa i dues piques d'oli (una amb data de 1721). 94|98 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
42863 Sant Andreu de Bellveí (església i rectoria) https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-andreu-de-bellvei-esglesia-i-rectoria -Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, pp. 62-64. -Catalunya romànica, vol. XI, (Bages), Barcelona, 1984, p. 135. -GAVIN, J.M. Inventari d'esglésies. Bages, vol V, Artestudi ed., Barcelona, 1979, p. 39. -VILLEGAS, F. El romànic del Bages, ed. Sobrerroca, Manresa, 1982, pp. 59-60. XII En ruïna Conjunt d'església i rectoria. L'edifici romànic original es troba actualment molt desdibuixat. Possiblement només en resta algun fragment de mur, avui tapat per l'arrebossat. L'edifici actual s'erigí posteriorment. L'església és a la part de llevant i es troba molt enrunada. Queden les parets laterals i l'absis (de forma trapezial), amb dos absis laterals. L'absis és fet amb aparell de millor qualitat (filades de carreus de forma més o menys quadrada), mentre que la resta de murs són de reble lligat amb argamassa. L'entrada a ponent és inexistent. La rectoria estava adossada a l'església per la banda de ponent. És un cos amb dues cambres cobertes amb volta. Una de més alta en forma de torre. L'edifici havia funcionat com a molí. 08034-49 Cal suposar un origen romà de l'assentament en aquest indret. Així ho fa pensar la troballa de material d'època romana utilitzat com a reble en els murs de l'església. Probablement es tractava d'un lloc de culte anterior al cristianisme o bé d'una petita vil·la. La primera notícia documental referida a l'església és el testament de Guillem Ramon, senyor de Calders, del 1105. El manteniment de l'església es costejava amb les donacions que feien els Calders així com els pagesos de la contrada. Des del segle XV fou sufragania de l'església parroquial de Calders. Ho va ser fins l'any 1875, encara que no es deixà de celebrar-hi la missa. Hi ha notícies documentals d'un altar dedicat a Sant Isidre i un altre a santa Maria Sassala, a més de l'altar major. 41.7707500,1.9907400 416116 4624816 08034 Calders Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42863-foto-08034-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42863-foto-08034-49-2.jpg Inexistent Romànic|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Jordi Piñero -Durant el treball de camp s'han identificat fragments de teula romana (tegula) i dollium entre el material de reble dels murs de l'església. Concretament, a la part de ponent dels dos murs laterals.-Al costat de l'església, al cantó nord, hi havia el cementiri, del qual no se'n veuen rastres. 92|85 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
42864 Sant Andreu de Bellveí (jaciment romà) https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-andreu-de-bellvei-jaciment-roma -Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, pp. 62-64. -Catalunya romànica, vol. XI, (Bages), Barcelona, 1984, p. 135. -GAVIN, J.M. Inventari d'esglésies. Bages, vol V, Artestudi ed., Barcelona, 1979, p. 39. -VILLEGAS, F. El romànic del Bages, ed. Sobrerroca, Manresa, 1982, pp. 59-60. I-V Durant el treball de camp s'han identificat fragments de teula romana (tegula) i de dollium entre el material de reble dels murs laterals de l'església. Concretament a la part de ponent. L'església, d'origen romànic, es troba en un estat ruïnós i coberta de verdissa, fet que impedeix la identificació de possibles restes anteriors a la construcció romànica. 08034-50 Al mateix indret de l'església Cal suposar un origen romà de l'assentament en aquest indret. Així ho fa pensar la troballa de material d'època romana utilitzat com a reble en els murs de l'església. Probablement es tractava d'un lloc de culte anterior al cristianisme o bé d'una petita vil·la. L'indret és més aviat poc apte per al conreu. Això fa pensar que la funció de l'assentament no era principalment l'explotació agrícola, sinó més aviat de tipus religiós o bé relacionat amb el riu. Cal indicar l'existència de diferents indrets pròxims amb aigües atemperades: la Font Calda (prop del molí del Blanquer), l'antic mas Aigües Calentes (prop de Monistrol de Calders) i el topònim Aquas Caldas (documentat al segle XI també prop de Monistrol). El mateix topònim de Monistrol sol associar-se amb un centre monacal de tradició paleocristiana. Sembla, doncs, que és l'atractiu termal el que justificaria una ocupació més o menys intensa d'aquesta zona durant l'època romana. Aquest fet és important ja que confirmaria l'etimologia més acceptada del nom de Calders (el riu, el castell i posteriorment el poble), la que deriva de Caldarios, és a dir lloc calent. La primera notícia documental referida a l'església de Sant Andreu és el testament de Guillem Ramon, senyor de Calders, del 1105. El manteniment de l'església es costejava amb les donacions que feien els Calders així com els pagesos de la contrada. Des del segle XV fou sufragània de l'església parroquial de Calders. 41.7707600,1.9906700 416110 4624817 08034 Calders Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42864-foto-08034-50-1.jpg Inexistent Romà Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Jordi Piñero -Fora interessant fer una prospecció arqueològica més intensa al voltant d'aquesta zona per tal de localitzar altres jaciments romans que poguessin estar relacionats amb el fenomen termal. 83 1754 1.4 42 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
42865 Serramalera https://patrimonicultural.diba.cat/element/serramalera -Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 79. -FERRER i ALÒS, Llorenç: Masies i cases senyorials del Bages, Fundació Caixa de Manresa/Angle Editorial, Manresa, 1996, p. 19. -XIII Caminada Popular de Navarcles (fulletó amb text de Llorenç Ferrer), Centre Excursionista de Navarcles, 4-X-1998. XVIII-XX En ruïna Masia en ruïnes. Tot i el seu origen medieval la part visible és força malmesa i no sembla gaire antiga (majoritàriament del segle XIX). Conserva trossos de murs de la planta baixa i primer pis. És una construcció senzilla. Parets de maçoneria, amb cantoneres de pedra escairada i obertures emmarcades amb maó. Amb estructures modernes intrusives (bigues de ferro, etc). 08034-51 El mas es troba documentat el 1329. Era un mas modest que no arribava a 50 quarteres. Al segle XIX era una casa econòmicament important. El 1802 l'hereu es va casar amb una pubilla de Bellveí. El 1874 Miquel Vila Mas, hereu dels masos de Bellveí, Serramalera i Partagàs, es casà amb la pubilla del mas Solervicenç. D'aquesta manera es culminava la política d'unir diferents masos mitjançant els casaments hereu-pubilla. Des dels anys 70 aproximadament el mas es troba en ruïnes. 41.7691400,1.9591800 413490 4624668 08034 Calders Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42865-foto-08034-51-1.jpg Inexistent Modern|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Jordi Piñero 94|98 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
42866 La Guàrdia https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-guardia -Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 58, 79. -Catalunya Romànica, vol. XI (El Bages), Barcelona, 1984, p. 133-134. -LLADÓ, J: «Calders», a Revista Ilustrada Jorba, núm. 285, Any XXV, Manresa, 1922, p. 390. XVIII-XX Masia actualment força modificada. Originalment era una torre de guaita. Construcció de planta rectangular feta en diverses fases. Té planta baixa més dos pisos. S'hi ha afegit coberts a la banda sud i de ponent. De la torre de guaita se'n conserven possibles restes. Era de planta quadrada, amb arc de punta ogival i amb carreus escairats. Té trossos en 'opus spicatum'. Aquesta part havia estat el celler de la masia. 08034-52 La construcció original era una torre de guaita, que data del temps de la reconquesta i repoblament. Tot i que hi ha qui creu que la guaita estaria situada en un lloc més elevat, tal vegada a l'indret on actualment hi ha el dipòsit. La seva situació és estratègica. Té a la vista el castell de Calders i el de Granera. Posteriorment s'hi van anar adossant diferents cossos (tant a llevant com a ponent) i s'adequà com a habitatge. Com a mas apareix documentat ja l'any 1091. Donada la seva situació estratègica, l'edifici ha fet de fort en diversos enfrontaments: carlinades, guerres civils... El 1965 es construí la urbanització al seu entorn i es modificà considerablement, tant l'aspecte interior com exterior. El 1978 s'hi van fer noves ampliacions. 41.7864200,1.9816800 415383 4626564 08034 Calders Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42866-foto-08034-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42866-foto-08034-52-2.jpg Inexistent Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu 2023-01-30 00:00:00 Jordi Piñero 94|98|85 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 170,86 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?

La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/biblioteques/geord-camp/localitzacio/geord-cord/41.641289,2.017917/pag-fi/5