Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 42900 | Col·lecció de pintures | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-pintures | XX | Conjunt de 12 quadres, penjats al primer pis de l'Ajuntament i a la planta baixa. Procedeixen del concurs de pintura que es feia per la Festa Major. Les pintures representen paisatges del poble. Entre d'altres, hi són representats autors com Rozas, Reyes, Mariscal, etc. | 08034-86 | Ajuntament | En concurs de pintura es va fer per la Festa Major durant els anys 1991- 1993. El primer premi es quedava a l'Ajuntament i el segon i tercer eren comprats per algú del poble. La col·lecció consta també d'alguns dels premis que no van ser recollits pels seus compradors. El concurs va deixar de fer-se perquè econòmicament no resultava. | 41.7911300,1.9926300 | 416299 | 4627076 | 1991-93 | 08034 | Calders | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42900-foto-08034-86-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 98 | 53 | 2.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:07 | |||||||||
| 84070 | Materials de Castellterçol al Museu d'Arqueologia de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/materials-de-castelltercol-al-museu-darqueologia-de-catalunya | X-XII | Al Museu d'Arqueologia de Catalunya es custodien materials que provenen del terme municipal de Castellterçol, que corresponen als trobats durant els treballs arqueològics realitzats al collet del mas Clamí. La relació de materials és la següent: - Atuell, dolmen del mas Clamí, -2200 / -1800 (nº registre: MAC BCN-016256). - Atuell, dolmen del mas Clamí, -2200 / -1800 (nº registre: MAC BCN-016257). - Atuell, dolmen del mas Clamí, -2200 / -1800 (nº registre: MAC BCN-016258). - Atuell, dolmen del mas Clamí, -2200 / -1800 (nº registre: MAC BCN-016259). - Atuell, dolmen del mas Clamí, -2200 / -1800 (nº registre: MAC BCN-016260). - Atuell, dolmen del mas Clamí, -2200 / -1800 (nº registre: MAC BCN-047937). | 08064-118 | Museu d'Arqueologia de Catalunya. Passeig de Santa Madrona, 39 - 41, 08038, Barcelona. | 41.7513400,2.1205200 | 426880 | 4622542 | 08064 | Castellterçol | Obert | Bo | Legal i física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Cultural | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions facilitades per Núria Molist (Museu d'Arqueologia de Catalunya).Aquesta col·lecció és considerada BCIN pel Decret 474/1962, de l'1 de març, per el que determinats museus (i els seus fons) són declarats monuments historico-artístics. | 53 | 2.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | |||||||||||||
| 84110 | Col·lecció de pintura de Sebastià i Josep Gallès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-pintura-de-sebastia-i-josep-galles | ENCICLOPÈDIA CATALANA: www.enciclopedia.cat | XIX-XX | Es tracta d'una col·lecció d'obres pictòriques realitzades per Sebastià Gallés i Pujal (1812-1902) i el seu nebot Josep Gallés i Malats (1882-1920), ambdós notables pintors, especialment de temàtica religiosa. La col·lecció està formada per un gran nombre de pintures a l'oli sobre tela. | 08064-158 | Residència Josep Brugaroles. Ctra. de Granera, 41-43. | Sebastià Gallés i Pujal (Castellterçol, 1812 - Veruela, Aragó, 1902): Va ser un pintor destacat, especialitzat en temes religiosos i retrats (Jaume Balmes, el papa Lleó XIII) i un eminent miniaturista. Va estudiar als seminaris de Vic i de Barcelona i després a l'Acadèmia de Belles Arts de Barcelona, i va exercir com a pintor fins l'any 1880, en ingressar a la Companyia de Jesús. Josep Gallés i Malats (Castellterçol, 1863-1920): Va ser també un notable pintor, fotògraf i col·leccionista. Va ser col·laborador del Diccionari de la Llengua Catalana editat per l'Intitut d'Estudis Catalans l'any 1913. Va fundar el Museu Gallés, on va reunir diverses peces arqueològiques i artístiques. Entre la seva obra pictòrica figura un gran retrat d'Enric Prat de la Riba. | 41.7492500,2.1206300 | 426887 | 4622310 | 08064 | Castellterçol | Obert | Bo | Física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Cultural | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | No està inventariada, i la majoria d'obres es troben a la Residència Josep Brugaroles, però també a la Sala (cal Recader).La Residència Josep Brugaroles és municipal. | 53 | 2.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | |||||||||||
| 84111 | Col·lecció de pintura de Josep Franch-Clapers a l'Espai Franch - Memorial Democràtic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-pintura-de-josep-franch-clapers-a-lespai-franch-memorial-democratic | GENERALITAT DE CATALUNYA (1989). Franch-Clapers, J. L'èxode, l'exili. Catàleg de l'exposició celebrada al Palau Moja del 21 de juny al 14 de juliol de 1989. Barcelona: Departament de Cultura. GENERALITAT DE CATALUNYA (2005). Josep Franch-Clapers. Catàleg de l'exposició itinerant celebrada l'any 2005. Barcelona: Departament de Cultura. | XX | Es tracta d'una part de la col·lecció de l'obra del pintor Josep Franch‐Clapers que s'exposa a l'Espai Franch-Memorial Democràtic de Castellterçol. Està formada per 5 mosaics, 11 olis i una selecció de guaixos. Alguns dels quadres que es poden trobar són: Mosaics 1. Camí de l'exili. Pont del diable (1987) 175x85 cm. 2. L'Espanya que no volia morir (1988) 154x121 cm. 3. Pare i fill darrera la filferrada (1987) 104x121 cm. Olis 4. Camí de l'exili (1943) 179x147 cm. Paret principal a la entrada abans dels mosaics. 5. La coral llibertat de Gurs (1942) 270x170 cm. Paret dreta 585 cm. 6. Comentant els diaris 232x457 cm. Paret dreta 585 cm. Són propietat de la Generalitat (Arxiu Nacional de Catalunya), a excepció de tres obres que són de l'ajuntament de Castellterçol ('les Puces', 'Sense títol' i 'Dansaires' -aquest últim al vestíbul de l'ajuntament). | 08064-159 | Espai Franch - Memorial Democràtic, C. Racó 10-12. | Josep Franch Clapers (Castellterçol, 1915-Saint Remy, 2005): Va ser un artista plàstic format a la Llotja de Barcelona, on va iniciar-se en la pintura a l'aigua, obtenint el primer premi de l'Agrupació d'Aquarel·listes de Catalunya. Un cop finalitzada la Guerra Civil (1936-1939) va haver d'exiliar-se a França, on va viure als camps de concentració de Saint Cyprien i Gurs i al camp de treball de Saint Rémy. Després de la Segona Guerra Mundial (1939 y 1945), es va establir a França on va reprendre la seva activitat artística, exposant a Arlés, Avinyó, Marsella, Montpeller, Narbona, Tolosa i París. Va realitzar més de dues-centes obres destinades a narrar la peregrinació a l'exili, i l'estada als camps de concentració de Saint Cyprien i Gurs i a la companyia de treball de Saint Rémy. Anys més tard, va centrar-se en l'art mural, els mosaics i els vitralls, obtenint l'any 1963 la medalla d'or de la Chambre des Métiers de París. Aquest premi va impulsar la seva carrera i va exposar a Canadà, Estats Units, Florència i Munich. | 41.7514100,2.1190200 | 426756 | 4622551 | 08064 | Castellterçol | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84111-foto-08064-159-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84111-foto-08064-159-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Cultural | 2020-11-13 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Aquest fons ha estat cedit temporalment. D'acord amb el contracte signat el 25 de juliol de 2005 per Caterina Mieras i Barceló, Consellera de Cultura de la Generalitat i Manel Vila i Valls, l'aleshores alcalde de l'Ajuntament de Castellterçol.Aquesta col·lecció narra un dels episodis més dramàtics del nostre país, que l'autor va viure en primera persona, amb el final de la Guerra Civil (1936-1939): la retirada de milers de persones cap a la frontera amb França, fugint de la cruel repressió dels vencedors, l'internament en els camps de refugiats de Saint Cyprien i Gurs i en el camp de treball de Saint Rémy. L'Espai Franc és un espai museístic sobre l'art derivat dels moviments d'exili, guerra i camps de concentració, des de la perspectiva del pintor castellterçolenc Josep Franch i Clapers. Es va inaugurar l'any 2005 però va tancar poc després.El 3 de gener de 2019 es va celebrar la reobertura de l'Espai Franch-Memorial Democràtic. D'altra banda, es van trobar dos quadres més als baixos de l'ajuntament, que van ser restaurats al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya | 98 | 53 | 2.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | ||||||||
| 84112 | Col·lecció de pintura de Josep Franch-Clapers a l'Arxiu Nacional de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-pintura-de-josep-franch-clapers-a-larxiu-nacional-de-catalunya | DEPARTAMENT DE CULTURA. ARXIUS EN LINIA: http://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia/ GENERALITAT DE CATALUNYA (1989). Franch-Clapers, J. L'èxode, l'exili. Catàleg de l'exposició celebrada al Palau Moja del 21 de juny al 14 de juliol de 1989. Barcelona: Departament de Cultura. GENERALITAT DE CATALUNYA (2005). Josep Franch-Clapers. Catàleg de l'exposició itinerant celebrada l'any 2005. Barcelona: Departament de Cultura. | XX | Es tracta de la col·lecció de l'obra del pintor Josep Franch‐Clapers, que narra un dels episodis més dramàtics del nostre país, el qual va viure en primera persona, amb el final de la Guerra Civil (1936-1939): la retirada de milers de persones cap a la frontera amb França, fugint de la cruel repressió dels vencedors, l'internament en els camps de refugiats de Saint Cyprien i Gurs i en el camp de treball de Saint Rémy. Aquesta col·lecció, de gran valor artístic i documental (històric), és propietat de la Generalitat i es custodia a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Està formada per 208 obres (192 dibuixos en diferents tècniques -tinta xinesa, llapis de carbó, guaix, i procediment mixt-, 11 olis i 5 mosaics), realitzades entre els anys 1939 i 1946. | 08064-160 | Arxiu Nacional de Catalunya, C. de Jaume I, 33-51, Sant Cugat del Vallès. | Josep Franch Clapers (Castellterçol, 1915-Saint Remy, 2005): Va ser un artista plàstic format a la Llotja de Barcelona, on va iniciar-se en la pintura a l'aigua, obtenint el primer premi de l'Agrupació d'Aquarel·listes de Catalunya. Un cop finalitzada la Guerra Civil (1936-1939) va haver d'exiliar-se a França, on va viure als camps de concentració de Saint Cyprien i Gurs i al camp de treball de Saint Rémy. Després de la Segona Guerra Mundial (1939 y 1945), es va establir a França on va reprendre la seva activitat artística, exposant a Arlés, Avinyó, Marsella, Montpeller, Narbona, Tolosa i París. Va realitzar més de dues-centes obres destinades a narrar la peregrinació a l'exili, i l'estada als camps de concentració de Saint Cyprien i Gurs i a la companyia de treball de Saint Rémy. Anys més tard, va centrar-se en l'art mural, els mosaics i els vitralls, obtenint l'any 1963 la medalla d'or de la Chambre des Métiers de París. Aquest premi va impulsar la seva carrera i va exposar a Canadà, Estats Units, Florència i Munich. El 9 d'octubre de 1986, Josep Franch i Clapers va oferir part de la seva obra en donació per tal de dotar el fons d'art de la Generalitat. El 14 de novembre de 1988 el Consell Executiu de la Generalitat va acceptar l'oferiment i s'acceptà per Decret 379/1988. | 41.7513400,2.1205200 | 426880 | 4622542 | 08064 | Castellterçol | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84112-foto-08064-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84112-foto-08064-160-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Cultural | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Tanmateix, i tot i que formen part de la col·lecció de l'Arxiu Nacional de Catalunya, els mosaics, olis i una selecció de guaixos es troben exposats a l'Espai Franch-Memorial Democràtic de Castellterçol, i 24 obres més, al Museu Memorial de l'Exili (MUME) a la Jonquera.El codi de referència d'aquest fons és ANC1-539.Informacions referents a l'obra de Franch al Museu Memorial de l'Exili (MUME) facilitades per Miquel Serrano (conservador del museu).Fotografies extretes del web del Museu d'Història de Catalunya (https://www.mhcat.cat/exposicions/exposicions_realitzades/josep_franch_clapers). | 98 | 53 | 2.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | ||||||||
| 84130 | Gegants i Nans de Castellterçol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-i-nans-de-castelltercol | AJUNTAMENT DE CASTELLTERÇOL: https://www.castelltersol.cat FIRA DEL MÓN GEGANTER: http://firamongeganter.cat LAGLERA, A. [et al.] (1998) Gegants del Vallès Oriental. Granollers: Consell Comarcal del Vallès Oriental. LAGLERA, A. (2004) 50 anys de gegants, 1954-2004. Castellterçol. Castellterçol: Geganters de Castellterçol. | XX | Es tracta dels gegants en Tallaferro i la Griselda i els sis nans (l'Enamorat, el Colèric, el Poeta, el Concupiscent, el Savi i el Sofista). Van ser construïts l'any 1954 per Alexandre Cirici i Pellicer, al taller Casa Zen de Barcelona, mentre que els caps escultòrics els va fer l'escultor Julià Riu i Serra. Són dels més antics de Catalunya. Els gegants tenen una nova rèplica construïda pel taller el Drac Petit, l'any 2004. Els gegants en Tallaferro i la Griselda personifiquen la muntanya catalana. Estan inspirats en les antigues Majestats i Verges romàniques. Els antics són fets amb cavallet de ferro, cos de vímet i el material dels caps i de les mans, de pasta de paper. Les rèpliques són fetes amb cavallet de fusta i la resta de l'estructura de cartró-pedra. El gegant Tallaferro representa la 'força'. L'antic pesa 42 kg i fa 3,5 m d'alçada i el nou pesa 38 kg i fa 3,32 m d'alçada. Duu un vestit amb els colors del paisatge i de la terra, i els seus atributs son l´espasa i la llei. La geganta Griselda representa la 'gràcia'. L'antiga pesa 34 kg i fa 3,25 m d'alçada i la nova pesa 30 kg i fa 3,12 m d'alçada. Duu un vestit amb els colors del cel: el blau del dia, el negre de la nit, la claror del sol i un mantell com un núvol, i el seu atribut és l´almorratxa. Els Nans de Castellterçol, de caire grotesc, representen les virtuts i els defectes humans, per parelles antagòniques, basant-se en els tipus psicològics fonamentals: ètics (l'Enamorat i el Colèric), estètics (el Poeta i el Concupiscent) i dialèctics (el Savi i el Sofista). Per a la seva construcció, Alexandre Cirici es va inspirar en personatges reals: per al Poeta, en Jaume Picas; per al Sofista, en Miguel de Unamuno; i per el Savi, en Eugeni d'Ors. | 08064-178 | Cal Recader. C. de Bellver, 6-8. | L'any 1903, durant la Festa Major de Castellterçol, es van llogar uns gegants de la Casa de la Caritat de Barcelona. L'any 1954, uns quants veïns, encapçalats per Joan Sagalés, Ramon Espelt i l'alcalde Prudenci Ribó, van dur a terme les gestions necessàries per a què el municipi tingués els seus propis gegants: Marià Closa va fer l'aportació econòmica per a costejar els gegants i Lluís Casacuberta i Josep Lluch la van fer per als capgrossos. Es van estrenar per la Festa Major d'aquell any, el dia 28 d'agost. Inicialment, no tenien portadors de Castellterçol i van haver de recórrer als de Moià. A la dècada dels anys vuitanta del segle passat, es va formar la Colla Gegantera de Castellterçol, que es va crear formalment l'any 1994. | 41.7512400,2.1206500 | 426891 | 4622531 | 08064 | Castellterçol | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84130-foto-08064-178-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84130-foto-08064-178-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Lúdic | 2020-11-13 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Titularitat privada; accés públic. Són propietat de la Colla de Geganters i Grallers de Castellterçol. Es guarden a l'equipament municipal de Cal Recader.Fotografies 1 i 2 extretes del web FIRA DEL MÓN GEGANTER: http://firamongeganter.cat | 98 | 53 | 2.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | ||||||||
| 84149 | Col·lecció de la Casa-Museu Prat de la Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-la-casa-museu-prat-de-la-riba | AA.DD. (1984) 'La Casa Prat de la Riba de Castellterçol: momument històrico-artístic'. Monografies de monuments històrico-artístics, 5. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, p. 20. AA.DD. (2009) Enric Prat de la Riba. Ahir i avui. Museu d'Història de Catalunya. Barcelona: Museu d'Història de Catalunya. PATRIMONI CULTURAL GENERALITAT DE CATALUNYA: http://patrimoni.gencat.cat/ca/coleccio/casa-museu-prat-de-la-riba | XX | La Casa-Museu Prat de la Riba presenta un recorregut biogràfic sobre la figura d'Enric Prat de la Riba i permet conèixer com era una casa rural benestant d'inicis del segle XX. El recorregut es centra en la trajectòria professional i l'ideari com a polític i escriptor. Tanmateix, mostra els seus orígens familiars d'ascendència pagesa, amb l'arquitectura i el mobiliari originals de la casa (exceptuant el despatx, que és el que hi tenia a Barcelona). En destaquen la cuina i el menjador. És notòria la presència d'imatges religioses en la majoria de cambres, fet que reflecteix la religiositat de la família. També es conserva el pati posterior, amb balustres i un brollador. D'altra banda, el museu es fa servir com a sala d'exposicions temporals i com a sala de conferències, i està habilitat per a les visites escolars, amb activitats educatives relacionades amb Prat de la Riba i la Mancomunitat de Catalunya. | 08064-197 | Casa Prat de la Riba o can Padrós. Pl. de Prat de la Riba, 7. | En aquesta casa va néixer i morir Enric Prat de la Riba (1870-1917). Hi va passar la infantesa i part de l'adolescència. Després de casar-se es va instal·lar definitivament a Barcelona. Però tornava sovint a Castellterçol, a passar-hi l'estiu i les vacances de Nadal. La família va donar la casa a la Generalitat perquè en fes memòria del llegat del polític. Se li va atorgar la consideració de monument històric-artístic i des de l'any 1984 depèn del Museu d'Història de Catalunya. Enric Prat de la Riba (1870-1917): Va ser president de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1917) i líder de la Lliga Regionalista des de la seva fundació (1901). Va escriure 'La nacionalitat catalana' (1906), considerada l'obra més important del catalanisme polític. Va treballar com a jurista a la 'Revista Jurídica de Catalunya' (1895), i va ser col·laborador de 'La Renaixença' i 'La Veu de Catalunya'. Va ser membre de la Unió Catalanista i va participar a les Bases de Manresa (1892), primer document dels fonaments del catalanisme polític. Com a secretari de l'Ateneu barcelonès (1896) va impulsar l'ús escrit del català. L'any 1907 va ser escollit president de la Diputació de Barcelona. Un cop reconeguda la Mancomunitat, l'any 1914, va endegar una àmplia obra de modernització i millora del país (Escola Industrial, Biblioteca Nacional de Catalunya, Institut d'Estudis Catalans, entre d'altres) i va millorar la infraestructura de comunicacions. | 41.7514300,2.1194300 | 426790 | 4622553 | 08064 | Castellterçol | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84149-foto-08064-197-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84149-foto-08064-197-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Cultural | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies extretes del web del Museu d'Història de Catalunya (http://monuments.mhcat.cat/casa_museu_prat_de_la_riba).El centre està obert al públic en el següent horari: De l'1 de setembre al 30 de juny: de dijous a dissabtes de 10.00 a 13.30 h i de 15.00 a 17.30 h; diumenges i festius de 10.00 a 15.00 h / Setmana Santa: divendres, dissabte i diumenge de 10.00 a 13.30 h i de 15.00 a 17.30 h; dilluns de 10.00 a 15.00 h / Horari d'estiu (juliol i agost): de dimarts a diumenge de 10.00 a 13.30 i de 15.00 a 18.30 h / Tancat els dilluns no festius, el 25 i 26 de desembre i l'1 i 6 de gener. L'entrada general són 4€. | 98 | 53 | 2.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | ||||||||
| 84241 | Col·lecció de l'Espai Dansa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-lespai-dansa | KUANUM (2016) Projecte de museïtzació cal Recader. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol. | XIX-XXI | A l'espai expositiu permanent de la Dansa de cal Recader es conserven un gran nombre d'elements relacionats amb la Dansa de Castellterçol i amb el Ball del Ciri. Entre els elements més destacats es troben els diferents vestits, guardats en calaixos, tant d'home com de dona, que s'han utilitzat al llarg dels diferents anys, així com diverses almorratxes i ciris. Tanmateix, es custodien els pentagrames relacionats amb aquests balls, fruit de les troballes a mans de particulars. | 08064-289 | Cal Recader. C. de Bellver, 6-8. | 41.7512400,2.1206500 | 426891 | 4622531 | 08064 | Castellterçol | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84241-foto-08064-289-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84241-foto-08064-289-2.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Cultural | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | A cal Recader hi ha l'Escola de Música i l'Espai de Dansa de Castellterçol.L'espai expositiu permanent de la Dansa de cal Recader es va inaugurar l'any 2017. | 119|98 | 53 | 2.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | |||||||||
| 84244 | Col·lecció municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-municipal-1 | XX | Es tracta d'una col·lecció formada per un gran nombre d'objectes d'interès històric, artístic i etnològic, que es troba majoritàriament a 'la Sala' a cal Recader, però també en d'altres espais de l'ajuntament. És una col·lecció molt heterogènia, de la que formen part objectes molt diversos, des de retrats dels diferents reis i dels presidents de la Generalitat, quadres de pintura, diapositives, banderes, escultures, ciris i d'altres objectes d'utilitat desconeguda No es troba inventariada ni ha estat objecte de cap estudi. | 08064-292 | La Sala (cal Recader), C. de Bellver, 6-8. | 41.7512400,2.1206500 | 426891 | 4622531 | 08064 | Castellterçol | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84244-foto-08064-292-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Cultural | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 53 | 2.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | |||||||||||
| 47263 | Col·lecció d'objectes de Els Ventets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-de-els-ventets | XX | Col·lecció d'objectes procedents de la casa Els Ventets, formada per diversos objectes de la llar i una col·lecció d'obra pictòrica d'aproximadament 40 elements entre els que hi ha obres de pintors catalans, espanyols i alguns extrangers. Alguns són pintors de certa anomenada. | 08070-5 | Ajuntament de Collsuspina, Plaça Major, 3. 08178 Collsuspina | En el Ple municipal de 14/6/2012 l'Ajuntament de Collsuspina acceptà el llegat de la Sra. Maria Cendrós Pijuan, que morí el 8/2/2012, i que en el seu testament llegà la finca-torre Els Ventets a l'Ajuntament per a que aquest el destini a accions socials en benefici del poble. La testadora també va deixar voluntat que es dediqui una placa commemorativa al seu marit, el senyor José Tapias Tudó. A més de la finca el llegat inclou tots els elements mobles que es troben a la casa. | 41.8255200,2.1751500 | 431501 | 4630733 | 08070 | Collsuspina | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47263-foto-08070-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47263-foto-08070-5-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 98 | 53 | 2.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | ||||||||||
| 47281 | Col·lecció d'objectes del Museu Episcopal de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-del-museu-episcopal-de-vic | <p>Batista i Noguera, R. (1961). Sepulcros megalíticos de la comarca del Moyanés. Barcelona: Diputación de Barcelona. Inistituto de Prehistoria y Arqueología. Fascicle 1. Butlletí Excursionista de Vic. III, p.161-164. Colomines Roca, J.; Gudiols Ricart, J.M. (1923) 'Sepulcres megalítics de l'Ausetania'. Quaderns d'Estudi. [Barcelona] vol. XV (octubre-desembre de 1923), 57. Guitart, I. (1986). Objectes d'ornament personals prehistòrics del Moianès i d'Osona al Museu Episcopal de Vic. Ausa, XII, núm. 116, p. 1-19. Gudiol, J.M. 'El dolmen de l'Espina'. Butlletí del Centre Excursionista de Gurb. XV. Pericot Garcia, Ll. (1925). La civilización megalítica catalana y la cultura pirenaica. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1925. Rius i Serra, J. 'Sepulcres megalítics excavats pel Museu de Vic'. Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans. [Barcelona] vol. VI (1915-20), p.504. Exploració del dolmen de la Espina. Signat M.T. Gazeta de Vich, núm. 2209. (1920) Exploració del dolmen de la Espina. Signat M.T. Butlletí del Centre Excursionista de Vich. Vol. III. (1920)</p> | Alguns elements estan fragmentats o incomplerts. | <p>El Museu conserva el material arqueològic extret en l'excavació realitzada al dolmen de l'Espina per membres de la secció d'Exploracions del Centre excursionista de Vic l'any 1920. Destaca una olla de ceràmica feta a mà en forma de casquet esfèric amb un mugró; altres fragments ceràmics informes; rodelles de collaret fetes en os, perforades en pecten, botons d'os perforats en V prismàtics, un botó d'os de base quadrada i secció triangular perforat en V, un punxó en os i fragments d'anelles en os. En metall, aparegué una sageta de coure de 14 mm de llargada. En la part superior del megàlit aparegué una moneda de Felip IV, així com diversos fragments de ceràmica pintada corresponents a un plat del segle XVI, i una moneda de plata consular d'època romana. Les restes antropològiques més importants corresponen 2 o 3 mandíbules humanes que conserven algunes peces dentaries, algunes falanges i ossos indeterminats.</p> | 08070-23 | Plaça Bisbe Oliba, 3. 08500 Vic | 41.8255200,2.1751500 | 431501 | 4630733 | -1800 | 08070 | Collsuspina | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47281-foto-08070-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47281-foto-08070-23-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | Una part dels objectes es troben exposats a la sala de la planta baixa, i altra part a la sala de reserva o galeria d'estudi. | 79 | 53 | 2.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | ||||||||
| 47283 | Col·lecció d'objectes del Museu de Moià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-del-museu-de-moia | <p>Batista Noguera, R.; Petit Mendizabal, M. A. (1973). 'La cueva sepulcral de 'Fontscalents' (Collsuspina, Barcelona)'. Ampurias. 35, p.205-212.</p> | Alguns elements estan fragmentats o incomplerts. | <p>Les restes arqueològiques que es van extreure del jaciment Fontscalentes es conserven al Museu de Moià. Es conserven les restes òssies de 6 individus: 2 infants, 3 adults i 1 vell, dels quals es conserven restes de crani, mandíbules i varietat d'ossos llargs. Diferent material ceràmic format per diferents vasos gairebé sencers i de molts fragments diversos. Cal destacar la presència d'un vas cònic-esfèric de pasta vermellosa, part d'un vas de pasta grisa compacta amb una carena molt baixa i amb anses tubulars horitzontals, diversos fragments de vores amb cordons llisos, fragments informes amb decoració incisa de dobles línies i de paral·leles, un petit fragment amb decoració de cordons, pertanyent a un gran vas, etc. Quant a indústria lítica, destaca la presència d'un nucli del tipus 'pota de cabra' piramidal de color gris melat, amb restes d'haver-se extret unes 16 fulles, diverses fulles microlítiques amb retocs laterals i alguns bilaterals. També destaquen fragments de cristall de roca sense forma i un fragment de destral de basalt polida que fou trobada, segons els excavadors, als voltants del jaciment. En os, aparegueren diversos punxons i denes de collar d'esteatita perforada, de calaïta i algunes de pecten.</p> | 08070-25 | C/ Rafael Casanova, 8. 08180 Moià | 41.8255200,2.1751500 | 431501 | 4630733 | -1800 | 08070 | Collsuspina | Restringit | Regular | Legal | Edats dels Metalls | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 79 | 53 | 2.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | ||||||||||
| 47326 | Col·lecció de pintura de l'Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-pintura-de-lajuntament-0 | XX | Col·lecció de pintura sobre llenç que es conserva exposada a diferents espais de l'Ajuntament de Collsuspina. Es tracta d'una col·lecció petita, ja que està formada per 4 pintures fetes per diferents autors i de temàtica local. Dos van ser donats pel mateix pintor (Cànovas, oli sobre llenç), i els altres dos donats pels autors després d'haver fet una exposició al poble (Santi Aulet, pintura sobre paper amb tècnica mixta; Garcia Iglesias, oli sobre llenç). | 08070-68 | Ajuntament de Collsuspina, Plaça Major, 3. 08178 Collsuspina | 41.8255200,2.1751500 | 431501 | 4630733 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47326-foto-08070-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47326-foto-08070-68-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 98 | 53 | 2.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | |||||||||||
| 52846 | Col·lecció municipal de pintura procedent del Concurs de pintura ràpida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-municipal-de-pintura-procedent-del-concurs-de-pintura-rapida | XX - XXI | Des de l'any 1971 es realitza el concurs de pintura ràpida dins el marc de la festa major. Les pintures guanyadores són dipositades a les dependències municipals. Actualment no es troben inventariades en la seva totalitat, però sí que estan en dipòsit a l'Ajuntament. | 08079-47 | Nucli urbà. Carrer Doctor Vilardell, 1 | 41.8688600,2.1124000 | 426340 | 4635597 | 08079 | L'Estany | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52846-foto-08079-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52846-foto-08079-47-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | S'està pendent de poder disposar d'un inventàri del conjunt de les obres que conformen la col·lecció. | 98 | 53 | 2.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | ||||||||||
| 52883 | Col·lecció del Monestir de Santa Maria de l' Estany. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-del-monestir-de-santa-maria-de-l-estany | XIX-XX | <p>La col·lecció del Monestir de Santa Maria de l'Estany es troba organitzada amb 4 sales: A la primera sala, la sala d'art religiós, s'exposa el tresor parroquial de Santa Maria de l'Estany, així com altres peces de caràcter religiós procedents d'altres esglésies o particulars. De tots els elements que es troben a la sala, cal remarcar la creu processional de Santa Maria de l'Estany, d'argent (s. XVII), la bacina de la Mare de Déu de la Llet (segle XVIII), el reliquiari de la Vera Creu (segle XVII), un copó barroc (segle XVIII), i el conjunt de crismares ( s. XVII-XIX). Són també interessants les escaparates amb diferents Mares de Déu, procedents de cases particulars i la col·lecció d'utensilis per elaborar les sagrades formes. A la paret també hi ha una gran matraca de campanar que substituïa les campanes per Setmana Santa. Sala del Lapidari: Aquesta Sala guarda elements de pedra de diferent naturalesa. Són molt interessants les làpides sepulcrals gòtiques, amb representació del calvari (segles XIII i XIV), l'ossera de la família Centelles (s. XI-XII), i les tombes antropomorfes (s. XI-XII). Cal remarcar el conjunt de claus de volta barroques procedents de l'església del monestir (s. XVII), amb sants i àngels en relleu amb pedra i guix. Les sales següents mostren peces de molt diversa naturalesa. Cal remarcar una esplèndida calaixera de sagristia, de fusta de noguera, amb una delicada marqueteria (1733), els recipients de ceràmica per a ús domèstic i el mostrari de rajoles de revestiment, de diferents èpoques (segles XVII a XX). Ja sortint, cap al claustre, és interessant la porta plafonada d'interior (segle XVII).</p> | 08079-84 | Monestir de Santa Maria de l'Estany. Plaça del Monestir, 2 | <p>Aquesta col·lecció és gràcies a la insistència del Mossèn Aureli Pou i Marquel (1930-1984) que va ser rector de l'Estany de 1965 fins l'any 1984. Va ser en aquests anys que es va promoure la tasca de recuperació del Monestir i la col·lecció del Monestir de l'Estany. El museu fou inaugurat l'any 1968.</p> | 41.8692000,2.1123500 | 426336 | 4635635 | 08079 | L'Estany | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52883-foto-08079-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52883-foto-08079-84-3.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-10-07 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Consta en el Cens de 'col·leccions obertes al públic' de la Generalitat de Catalunya. | 98 | 53 | 2.3 | 1781 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | |||||
| 82464 | Col·lecció de Granera al Museu d'Art de Sabadell (MAS) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-granera-al-museu-dart-de-sabadell-mas | <p>Font: fons documental del Museu d'Art de Sabadell. Http://museusenlinia.gencat.cat/ [Consulta: 24-04-2019].</p> | XX | <p>Col·lecció d'art formada per un total de quatre obres pictòriques relacionades amb el terme municipal de Granera, que es conserven i custodien al Museu d'Art de Sabadell (MAS). La col·lecció està formada per un dibuix en paper de la parròquia de Sant Martí de Granera, obra de Manuel Rallo Bono i datada pels voltants dels anys 50 del segle XX (núm. registre 10216); un oli sobre tela d'un paisatge de Granera, obra de Joan Vilatobà Fígols i datat durant la primera meitat del segle XX (núm. registre 10668-041); un oli sobre fusta anomenat 'La carreta de Granera', atribuït al pintor Alfons Gubern Campreciós i datat l'any 1952 (núm. registre 1858); i un dibuix en cartolina de l'ermita de Santa Cecília de Granera, obra d'Agustí Masvidal Salavert i datat l'any 1981 (núm. Registre 6145).</p> | 08095-128 | Museu d'Art de Sabadell. Carrer del Doctor Puig, 16, Sabadell | 41.7252000,2.0570500 | 421572 | 4619696 | 08095 | Granera | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82464-foto-08095-128-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82464-foto-08095-128-2.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat proporcionades pel Museu d'Art de Sabadell. | 119|98 | 53 | 2.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | |||||||||
| 82465 | Col·lecció de Granera al Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-granera-al-museu-darqueologia-de-catalunya-mac | <p>CCAA. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, Granera. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya [inèdit]. Font: fons documental del Museu d'Arqueologia de Catalunya.</p> | <p>Col·lecció de materials arqueològics que procedeixen de dos dels jaciments arqueològics situats dins del terme municipal de Granera, que estan custodiats a la seu de Barcelona del Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC). Es tracta de dos lots de materials indeterminats dels jaciments de la Cova de les Tutes (núm. Reg. MAC BCN-47669) i del Forat Negre (núm. Reg. MAC BCN-47684). Es desconeix l'inventari dels mateixos i, per tant, la seva cronologia.</p> | 08095-129 | Museu d'Arqueologia de Catalunya. Passeig de Santa Madrona, 39-41, 08038 Barcelona | 41.7252000,2.0570500 | 421572 | 4619696 | 08095 | Granera | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Aquesta col·lecció és considerada BCIN pel Decret 474/1962, de l'1 de març, per el que determinats museus (i els seus fons) són declarats monuments historico-artístics. | 53 | 2.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | |||||||||||||
| 82530 | Col·lecció de Granera al Museu d'Història de Sabadell (MHS) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-granera-al-museu-dhistoria-de-sabadell-mhs | <p>Font: fons documental del Museu d'Història de Sabadell. Http://museusenlinia.gencat.cat/ [Consulta: 28-04-2019]. Http://invarquit.cultura.gencat.cat/ [Consulta: 28-04-2019].</p> | <p>Col·lecció de materials arqueològics procedents del jaciment arqueològic de la Cova del Salamó, que es conserven als magatzems del Museu d'Història de Sabadell (MHS). Aquests materials es corresponen amb fragments de ceràmica informes, nanses, vores, petxines,fragments de fulla i esclats de sílex, quars i lidita. Alguns dels fragments ceràmics presenten decoracions amb cordons pessigats i aplicats, d'altres amb cordons curvilinis i incisions típiques epicardials, així com una tubular vertical del tipus de Montboló, datada dins del Neolític mitjà català. Destaca un ganivet de sílex cremat de secció trapezoïdal i una destral polida de tall encrostonat. En relació a aquesta destral, cal dir que no s'especifica si forma part del mateix jaciment o no (fou una recol·lecció). La datació establerta per aquests materials està compresa entre els períodes del Neolític Antic Postcardial (4000-3500 a.C) i el Bronze (1800-650 a.C.).</p> | 08095-194 | Museu d'Història de Sabadell. Carrer de Sant Antoni, 13, Sabadell | 41.7252000,2.0570500 | 421572 | 4619696 | 08095 | Granera | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82530-foto-08095-194-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82530-foto-08095-194-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82530-foto-08095-194-3.jpg | Legal i física | Edats dels Metalls|Neolític | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Aquesta col·lecció és considerada BCIN pel Decret 474/1962, de l'1 de març, per el que determinats museus (i els seus fons) són declarats monuments historico-artístics. | 79|78 | 53 | 2.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | ||||||||||
| 82651 | Col·lecció de vares municipals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-vares-municipals | <p>Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 25-02-2020].</p> | XIX-XX | <p>Col·lecció formada per tres vares de les següents autoritats civils municipals: alcalde, jutge de pau i agutzil. Es tracta de tres bastons de fusta d'aproximadament un metre de longitud, amb les empunyadures i els basaments metàl·lics. Alhora estan ornamentats amb uns cordons negres lligats als extrems superiors i rematats amb unes espigues metàl·liques. La col·lecció es completa amb una corneta metàl·lica semi-corbada, amb un broquet a la boquilla i una corda enrotllada per evitar relliscades.</p> | 08095-315 | Plaça de l'Església, s/n - Barri de l'Església | <p>Les vares deriven dels antics bastons de comandament, que eren usats com a insígnia d'autoritat. Les espigues que ornamenten les vares estan relacionades amb les espigues de blat que hi ha presents a l'escut de Granera, les quals fan referència al 'gra', mot del qual deriva el nom de la població. La corneta era utilitzada per l'agutzil, el qual la tocava abans de fer els pregons.</p> | 41.7252000,2.0570500 | 421572 | 4619696 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82651-foto-08095-315-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82651-foto-08095-315-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Simbòlic | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 53 | 2.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | |||||||||
| 81031 | Gegants de Monistrol de Calders | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-monistrol-de-calders | https://gegantsdecatalunya.wixsite.com/gegantscatalans/untitled-c1flz http://gegantsmc.blogspot.com/2010/09/historia.html http://archiudelsgegantsdecatalunya.blogspot.com/2013/03/colla-gegantera-de-monistrol-de-calders.html | XXI | Els gegants de Monistrol de Calders estan formats per dues figures, una masculina i una femenina, el Llúpol i la Rabassola. Ambdues figures van ser realitzades l'any 2009, el Llúpol té una alçada de 3,60 m i un pes de 44 quilos. La geganta, la Rabassola, mesura 3,50 metres d'alçada i fa un pes de 39 quilos. La Rabassola representa una trementinaire que vivia a la zona de l'obaga del Xei; pel que fa al Llúpul, vol repesentar un monjo del segle XII que feia de mestre cerveser al monestir de Sant Feliu de Monistrol de Calders. El constructor de les peces és el conegut mestre geganter, Toni Mujal de Cardona. | 08128-97 | es guarden en dependències municipals, al pavelló d'esports. | Els gegants de Monistrol de Calders es van construir el 2009, essent batejats i presentats públicament el 4 juliol del 2009. El Llúpol va ser apadrinat per la Griselda i el Tallaferro de Castellterçol; i la Rabassola, per la Coloma i l'Andreu de Castellcir. Els gegants surten a ballar en motiu de la Festa Major, i sovint altres festes del poble; puntualment també assisteixen en altres festivitats o trobades geganteres d'arreu del territori català. | 41.7595200,2.0174900 | 418325 | 4623543 | 2009 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81031-foto-08128-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81031-foto-08128-97-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Toni Mujal | El Llúpol està inspirat en Pere Fradera, qui fou mossèn de Monistrol de Calders durant molts anys. La imatge de la Rabassola està feta en record de la Cisca de Cal Cuell. | 98 | 53 | 2.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:17 | ||||||
| 81032 | Col·lecció de quadres del concurs de pintura ràpida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-quadres-del-concurs-de-pintura-rapida-0 | XX | Es tracta d'una col·lecció formada per més de trenta quadres obtinguts a partir de les diferents edicions del concurs de pintura ràpida que es realitza anualment al municipi. Els autors, els materials i tècniques, així com les mides i temàtiques són diverses, tot i que la gran majoria són pintures a l'oli sobre tela i també hi ha algunes aquarel·les. La temàtica és diversa però sempre relacionada amb el poble de Monistrol de Calders, sobretot vistes generals de part del nucli o elements, racons o edificis específics. La col·lecció inclou els primers premis del certamen, tot i que sembla que també compta amb alguna obra dels altres premis. | 08128-98 | en diferents dependències municipals, sobretot a l'edifici de l'Ajuntament. | La primera edició del concurs de pintura ràpida de Monistrol de Calders es va realitzar l'any 1985, dins el programa d'actes de la Festa Major. L'any 2018 el certamen va celebrar la seva 34ena edició i continua realitzant-se en el context de la Festa Major d'estiu. | 41.7606200,2.0140000 | 418036 | 4623668 | 08128 | Monistrol de Calders | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81032-foto-08128-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81032-foto-08128-98-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Habitualment, els primers premis queden pel fons de l'Ajuntament, la resta de premiats els reben els patrocinadors o col·laboradors quan n'hi ha, i sovint han estat posats a la venda. | 98 | 53 | 2.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:17 | ||||||||||
| 80090 | Restes paleontològiques dels jaciments del Toll i Toixoneres de Moià del Museu Crusafont | https://patrimonicultural.diba.cat/element/restes-paleontologiques-dels-jaciments-del-toll-i-toixoneres-de-moia-del-museu-crusafont | Formen part d'aquesta col·lecció 84 restes paleontològiques provinents de les excavacions realitzades a mitjan anys 50 als jaciments prehistòrics de les coves del Toll i Toixoneres en el municipi de Moià. La majoria pertanyen a restes de denticions de macrofauna ( hiena, ós de les cavernes, lleó de les cavernes, rinoceront) tot i que també n'hi ha de microfauna sense classificar. Quasibé totes les peces estan siglades amb la mateixa sigla que tenen les restes provinents dels mateixos jaciments i que es troben al Museu Municipal de Moià. Algunes tenen intervencions d'encolat i neteja fetes segurament als anys d'excavació i estan dipositades en bosses de plàstic i en una caixa de dipòsit de les homologades. | 08138-182 | Museu Paleontològic Crusafont. c. Escola Industrial núm. 23 de Sabadell | Les restes paleontològiques procedents de les excavacions dels anys 50 dutes a terme al jaciment paleontològic de les Coves del Toll i Toixoneres van ser traslladades a l'Institut Crusafont amb la intenció de ser estudiades, però allà es van quedar formant, actualment, part del fons paleontològic de l'Institut. | 41.8044500,2.1492600 | 429328 | 4628415 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80090-foto-08138-182-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80090-foto-08138-182-3.jpg | Inexistent | Neògen | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 125 | 53 | 2.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:17 | |||||||||||
| 80093 | Indumentària i complements dels Armats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/indumentaria-i-complements-dels-armats | Domingo i Díaz, E (2007); Moià, una vila, un poble, una il·lusió. Pàg. 84. Ed. T&T. Ajuntament de Moià. Moià. www.festesifires.com Jaume Clarà, 'La Setmana Santa de Moià', 2013 | XX | Es tracta de 17 vestits, 115 cascs amb galteres, 22 cuirasses (LORICAE) de legionaris, 13 llances (PILUM), 29 escuts, pectorals com a armadura lleugera (VELITES); 2 tambors i 1 estendard (SIGNI) aquest últim és portat per un soldat (SIGNIFER) amb el lema de la legió SPQR (Senatus Populus Que Romanus=El Senat i el poble romà). | 08138-185 | Casc Urbà - c. Rafael Casanova núm. 8 | La primera noticia que es té sobre els Armats són documents de l'Arxiu Parroquial (ara Arxiu del Bisbatt de Vic), de la confraria de la Mare de Déu de la Soledat, datats el 1815. En un principi els armats eren 14 però l'any 1921 el tenor Francesc Viñas va pagar els vestits i els abillaments de tres armats més. Enguany continuen sent 17 soldats armats que desfilen el Dijous Sant. El casc, la cuirassa i les defenses eren de cartró, però actualment són metàl·lics. La senzilla vestimenta que portaven el banderer (AQUILIFER), els timbalers i els 12 armats va ser estrenada l'any 1916 i va ser confeccionada pel sastre moianès Josep Vilanova. Els nous vestits van ser pagats per subscripció popular. El banderer portava l'escut que portava Francesc Viñas en la representació de l'òpera Lohengrin, però es va perdre a la Guerra Civil. Els Armats formen part de l'esquadró de soldats romans que precedien els passos religiosos. Actualment continuen sortint el Dijous Sant per fer els seus passos tradicionals coneguts com: la cadena, el quadre, el triangle, l'esgrima, el rellotge acompanyats de les seves llances (pilum), escuts i estendards (labarium) en el silenci i la foscor del carrer. També surten en laprocessió del Divendres Sant. Són un record de l'esplendor que va tenir Moià en la seva Setmana Santa. | 41.8128400,2.1096700 | 426049 | 4629379 | 1916 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80093-foto-08138-185-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80093-foto-08138-185-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80093-foto-08138-185-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Neoclàssic | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 98|99 | 53 | 2.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:17 | ||||||||
| 80097 | Col·lecció arqueològica, paleontològica, antropològica, Fòssils i Malacològica del Museu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-paleontologica-antropologica-fossils-i-malacologica-del-museu | <p>Daura, A; Galobart, J; Piñero, J (1995); L'Arqueologia al Bages. Monogràfics. Ed. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. Domingo Díaz, E (2007); Moià, una vila, un poble, una il·lusió. Ajuntament de Moià. T&T. Moià. Gómez i Costa, E; ' Les Coves del Toll '. Modilianum. Quaderns de divulgació 2. Moià, juny de 2001. Petit i Mendizabal, MA; Surroca i Arisa, J (1986); Aproximació a la Prehistòria del Moianès. Actes de la XXVI Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos. Ed. Miscel·lània d'Estudis Bagencs, 4. Manresa . (1996); La Prehistòria del Moianès. Els nostres orígens. Ajuntament de Moià, Patronat de Museus. Moià. (2001); ' El Toll: resultats dels treballs de condicionament de l'any 1985 '. Quaderns de divulgació 2. Moià. Ripoll i Perelló, E; Lumley, Henry de (1964-65); El Paleolítico Medio en Catalunya. Ampurias. Nº 26-27. Barcelona.</p> | <p>La col·lecció arqueològica del Museu Municipal prové majoritàriament dels jaciments prehistòrics de la cova del Toll, la cova de lesToixoneres i la balma de Gai. Consta de més de 10.000 peces, entre les quals podem trobar, majoritàriament, fragments ceràmics i recipients d'època neolítica i de l'edat del bronze amb i sense decoració. La col·lecció també conté un gran nombre de peces d'indústria lítica (de pedra polida i sílex): puntes de fletxa, aixes, destrals; art mobiliari: molins barquiformes i mans de molí; indústria òssia: punxons, botons, agulles, culleres, aixovar de diferents dólmens del municipi (collarets, polseres); restes antropològiques. Formen part de la col·lecció 15 enterraments de diferents etapes del neolític (cova del Toll) quatre d'ells i un crani d'època del Bronze exposats en l'exposició permanent. De metall també hi ha un punyal de bronze i destaca un fermall de bronze molt interessant (veure fitxa191). En la col·lecció hi ha un bon nombre de peces que estan siglades, són les peces que han sigut estudiades durant els anys 50 i següents o en les últimes campanyes d'actuació en els diferents jaciments prehistòrics de les coves del Toll, Toixoneres, balma del Gai i dólmens del municipi. El Museu compta amb una gran col·lecció de restes paleontològiques del Toll: os de les cavernes, hiena, bos primigenius, cavall, cérvol, rinoceront de Merck, rinoceront llanut, lleó de les cavernes, bisó, hipopòtam...fauna que ocupava el període inicial i central de Würm a l'època del Quaternari. De les coves de les Toixoneres hi ha restes d'ós de les cavernes, de hiena de les cavernes, de conill, cabra salvatge...típics d'una època més antiga que la del Toll, més pròpia de l'interglacial Riss-Würm. El fons antropològic del Museu està basat en restes de diferents enterraments humans de diferents períodes del Neolític, Bronze en l'ocupació prehistòrica de la cova del Toll. També hi ha alguna resta antropològica de dólmens del municipi com el del Puig-rodó o el Cospinar, i de les rodalies, com ara el de Fontscalents a Castellterçol. Quant a la col·lecció de fòssils, el museu té una exposició permanent i un fons molt ric en fòssils marins trobats a diferents indrets del municipi.</p> | 08138-189 | Casc Urbà - Museu Municipal - c. Rafael Casanova núm. 8 | <p>Aquesta col·lecció havia estat dipositada a l'antic Museu Arqueològic situat a Cal Cristo (actual biblioteca) fins als anys 1997-98, quan va ser traslladada al nou Museu Municipal situat a l'edifici-casa natal de Rafael Casanova. La col·lecció està formada per restes arqueològiques trobades en la seva majoria als jaciments prehistòrics de les coves del Toll, Toixoneres, la bauma del Gai i dólmens del municipi, tot i que també es troben, en un nombre reduït, algunes restes arqueològiques que pertanyen a altres indrets fora del municipi. La majoria d'aquestes restes arqueològiques pertanyen a les primeres excavacions realitzades en aquest jaciments durant els anys 50 amb l'ajut econòmic del Sr. Oller que estiuejava a la vila. Altres, com la bauma del Gai, van ser excavats més modernament.</p> | 41.8115634,2.0981864 | 425094 | 4629247 | 08138 | Moià | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80097-foto-08138-189-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80097-foto-08138-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80097-foto-08138-189-3.jpg | Inexistent | Prehistòric|Neolític|Edats dels Metalls|Neògen | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2021-07-01 00:00:00 | Cristina Casinos | 76|78|79|125 | 53 | 2.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:17 | ||||||||||
| 80099 | Col·lecció del Museu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-del-museu-municipal | Domingo i Díaz, E (2007); Moià, una vila, un poble, una il·lusió. Pàg. 89-90. Ajuntament de Moià. Ed. T&T. Moià. Tècnics del Museu Municipal de Moià. Moià. | XII-XX | A banda de la col·lecció amb fitxa especial núm. 190, el Museu Municipal té un fons molt important de diferents temàtiques: d'art, escultòric (fusta i pedra) i pictòric d'estil romànic i gòtic, del Renaixement,, Barroc i d' època Moderna; d'etnologia: estris de cultura popular i tradicional de la vida quotidiana d'època moderna, s. XIX (majoritàriament estan dipositats en una sala magatzem de l'Ajuntament per falta d'espai); de ciència i tècnica: estris industrials (telers) i de numismàtica. | 08138-191 | Casc Urbà - c. Rafael Casanova núm.8 | El Museu Municipal de Moià va ser fundat l'any 1935, però les restes arqueològiques i paleontològiques es van començar a dipositar a partir de 1966 a l'edifici de Cal Cristo (Casa Coma del Parc). En aquest primer edifici es van anant guardant totes les restes arqueològiques que provenien dels jaciments del municipi: coves del Toll, Toixoneres, dólmens del voltant i es va convertir també en el dipòsit d'altres troballes descobertes a la vila. L'any 1985, la Generalitat de Catalunya va comprar l'edifici natal d'en Rafael Casanova a la família Casanova i el va restaurar amb l'objectiu de modernitzar el Museu. Els treballs de rehabilitació de l'edifici, que estava en bastant mal estat, es van acabar l'any 1993 i es va inaugurar la planta baixa on és la recepció, les sales per exposició temporal i l'Arxiu Municipal de la vila. L'any 1998 es van traslladar les peces arqueològiques i paleontològiques del Museu de Cal Cristo al segon pis del nou museu. L'any 2005 es va inaugurar l'exposició permanent del primer pis, la planta noble de la casa natal d'en Rafael Casanova, on un audiovisual explica la vida dels antics propietaris, de la Guerra de Successió (1714) i del conseller en cap de la Generalitat de Catalunya, nascut a Moià, en Rafael Casanova. | 41.8131400,2.0972500 | 425018 | 4629424 | 08138 | Moià | Obert | Bo | Inexistent | Medieval|Barroc|Contemporani|Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 85|96|98|94 | 53 | 2.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:17 | ||||||||||
| 80110 | Col·lecció de vestuari teatral de Francesc Viñas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-vestuari-teatral-de-francesc-vinas | Domingo Díaz, E (2007); Moià, una vila, un poble, una il·lusió. Pàg. 96. Ajuntament de Moià. T&T. Moià. Tarter i Fonts, R(2007), font oral. | XIX-XX | Es tracta de diferents vestits, capes, complements, sabates, perruques que van ser utilitzats en les obres d'òpera i teatrals que va realitzar el tenor Francesc Viñas a la seva vida, Parsifal entre d'altres, i que la seva vídua va cedir a la vila de Moià pel seu lligam de naixement i de mutu respecte. | 08138-202 | Casc Urbà - Museu Municipal de Moià | Francesc Viñas, nascut a Moià el 1863, va arribar a ser un dels millors cantants lírics de tot Catalunya i va ser reconegut fora del nostre país. D'uns inicis autodidactes, va passar a prendre les primeres classes i va debutar l'any 1887, l'any després va actuar al Liceu per primer cop i li va seguir una carrera musical molt exitosa que va omplir els millors teatres del món. El va caracteritzar la interpretació dels temes de Wagner. | 41.8127600,2.0970100 | 424997 | 4629382 | 08138 | Moià | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80110-foto-08138-202-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80110-foto-08138-202-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Aquesta col·lecció és molt apreciada pels moianesos pel vincle sentimental i històric entre Francesc Viñas i la vila de Moià, per la qual el tenor va fer tant. | 98 | 53 | 2.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:17 | ||||||||
| 80142 | Col·lecció dexilografies dels gravadors Abadal de la Biblioteca de Catalunya. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dexilografies-dels-gravadors-abadal-de-la-biblioteca-de-catalunya | Socias i Batet, I (1990); ' La gran contribució dels Abadal en la difusió del gravat xilogràfic a Catalunya ' . Modilianum nº 3. pàg.4-34. Desembre. Moià. | XVII-XVIII | Col·lecció de 747 planxes de fusta, l'Àlbum de Mostres Abadal i una sèrie de fotogravats. Aquestes planxes són de Moià i de Manresa, dels segles XVI-XVII-XVIII i XIX. Qualitativament s'ha de parlar de les que pertanyen als anys 1600 i 1700, ja que sn'han conservades poques en fusta. Aquest fons de la Biblioteca de Catalunya està considerat el més representatiu de tots els que estan en mans privades o institucionals. | 08138-234 | Biblioteca de Catalunya | A finals de l'any 1923 la Biblioteca de Catalunya va adquirir el fons Abadal dels seus últims descendents de Manresa. És el més representatiu, segons els experts, ja que al ser planxes de fusta moltes d'elles es van fer servir com a combustible en èpoques de pobresa. | 41.8048200,2.1498100 | 429374 | 4628455 | 08138 | Moià | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | El mestre Pere Abadal i deixebles. | 53 | 2.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:17 | |||||||||||
| 80180 | Col·lecció Parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-parroquial-0 | <p>Homs i Forcada, A; Martos i Moreno, E (2003-2006); Fitxes inventari de Patrimoni del Bisbat de Vic. Vic. Mn. F. Arumí; ( 2007 ), font oral.</p> | XIV-XX | L'estat de les peces és força desigual | <p>Col·lecció de patrimoni moble que consta de quasi 1000 peces de diferents materials que es troben emmagatzemades en quatre locals diferents: la rectoria, el cambril de Sta. Maria, el Museu Municipal i l'Ajuntament. La col·lecció està formada per: escultura majoritàriament en fusta policromada: icones religioses, fragments d'altars, retaules; Orfebreria en plata i bronze: creus, calzes, reliquiaris, canelobres, copons, veròniques; Tèxtil: casulles, estoles, tàlems, dalmàtiques, collarins; Vidre: canadelles; Llibres; Ceràmica: rajoles (1800-1900 dC) ; Quadres de pintura a l'oli i al tremp sobre tela; Gravats; Mobiliari: butaques, cadires, bancs; 5 Passos de Setmana Santa. Els béns que formen aquesta col·lecció pertanyen a diferents segles que oscil·len del s. XIV al s. XIX.</p> | 08138-272 | Casc Urbà - Pl. Major: Rectoria, Cambril, Museu Municipal i Ajuntament | 41.8120500,2.0986400 | 425132 | 4629301 | 08138 | Moià | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80180-foto-08138-272-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80180-foto-08138-272-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80180-foto-08138-272-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cristina Casinos | Les UTM que consten a la fitxa són les de la rectoria actual (casa Bussanya). | 94|98|85 | 53 | 2.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:17 | ||||||||
| 80417 | Col·lecció religiosa del Museu Episcopal de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-religiosa-del-museu-episcopal-de-vic | <p>Conjunt format per peces de retaule, frontals d'altar, hostier, medalles i peces litúrgiques procedents de Sant Pere de Ferrerons.</p> | 08138-531 | Plaça del bisbe Oliba, 3. 08500 Vic | 41.8289800,2.1288800 | 427663 | 4631155 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Legal | Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-01-17 00:00:00 | Francesc Roma | 94 | 53 | 2.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:17 | |||||||||||||
| 80418 | Col·lecció arqueològica procedent de Moià al MEV | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-procedent-de-moia-al-mev | <p>Conjunt format per un punyal, dues peces de collar, 34 fragments de ceràmica i una punta procedents del dolmen de Puig-rodó.</p> | 08138-532 | Plaça del bisbe Oliba, 3. 08500 Vic | 41.8132200,2.1569600 | 429977 | 4629382 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-01-17 00:00:00 | Francesc Roma | 53 | 2.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:17 | |||||||||||||||
| 85875 | Destrals neolítiques de Sant Joan d'Oló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/destrals-neolitiques-de-sant-joan-dolo | XLV-X aC | <p>Conjunt de dues destrals de pedra polimentada de tipus neolític que es conserven al Museu Episcopal de Vic, amb els números d'inventari MEV 4889 i 4890. No se'n coneix cap informació del context on es van trobar, tan sols que són procedents de 'Sant Joan d'Oló' i que van ingressar al museu pels volts de 1914-1915. Foren adquirides per dues pessetes cadascuna. Aquest tipus de destrals són característiques del neolític, però es van utilitzar fins èpoques molt més recents. Tanmateix, el fet de trobar-se guardades en un museu com el de Vic ens fa suposar que van ser identificades per algun capellà de la parròquia i que es trobaven en un context en què és versemblant atribuir-les a un possible jaciment de l'època del neolític. En tal cas es tractaria d'un dels testimonis més antics de la història del municipi, juntament amb el megàlit del Pla de la Bassa de can Garriga. Tot i que, lògicament, aquesta afirmació s'ha de prendre amb moltes reserves atesa la poca informació que hi ha al respecte.</p> | 08258-53 | Museu Episcopal de Vic. Plaça Bisbe Oliba, 3. Vic | 41.8740200,2.0348400 | 419910 | 4636239 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/85875-foto-08258-53-2.jpg | Legal i física | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Cultural | 2020-12-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Propietat privada. Accés públic Drets de reproducció de les fotografies adjuntes: Museu Episcopal de Vic Aquesta col·lecció és considerada BCIN pel Decret 474/1962, de l'1 de març, pel qual determinats museus (i els seus fons) són declarats monuments historico-artístics | 53 | 2.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:27 | ||||||||||||
| 86045 | Imatges de sant Antoni Abat i sant Isidre de l'església de Sant Feliu de Terrassola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatges-de-sant-antoni-abat-i-sant-isidre-de-lesglesia-de-sant-feliu-de-terrassola | XVIII-XIX | <p>Conjunt de dues talles de fusta que representen les figures de sant Antoni Abat i sant Isidre, emplaçades al vestíbul de l'església de Sant Feliu de Terrassola. Les dues tenen una tipologia i mides molt semblants, i devien formar part d'un mateix retaule, que no s'ha conservat. Són talles de fusta sense policromar, força grans. Sant Antoni Abat apareix amb el seu atribut habitual del porquet, amb un llibre a la mà i en acció de beneir. Sant Isidre sosté una aixada amb una mà i unes espigues de blat amb l'altra. A l'església de Sant Feliu de Terrassola hi ha documentada l'existència de diversos retaules de l'època del barroc, els quals no s'han conservat. N'hi havia un de Sant Feliu, un de dedicat a sant Joan Baptista i sant Joan Evangelista, un de Sant Sebastià i també altres de menors dedicats al Roser i a sant Pere. Però no sembla pas que cap coincideixi amb els dos sants objecte d'aquesta fitxa. Per la seva tipologia, aquestes escultures més aviat es podrien datar en una època més tardana, tal vegada a finals del segle XVIII o ja al XIX.</p> | 08258-203 | Església de Sant Feliu de Terrassola, al sector nord-est del terme municipal | 41.8945500,2.1021200 | 425517 | 4638458 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86045-foto-08258-203-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86045-foto-08258-203-3.jpg | Física | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Ornamental | 2021-02-08 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Propietat privada. Accés públic | 53 | 2.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:27 | ||||||||||||
| 86085 | Gegants d'Oló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-dolo | FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 185-186. | XX | Els gegants d'Oló són una parella, anomenats Florenci i Agneta. L'Agneta representa una pagesa amb vestit de mudar. Porta un davantal i una gallina a la mà dreta. El vestit ha estat confeccionat recentment per Maria Josep Muñoz, veïna del poble. El Florenci representa un pagès català, vestit amb armilla, faixa i boina. Té la particularitat de simular que tira aigua pel puro i que orina. La roba que porta actualment també és obra de Maria Josep Muñoz. El cap fou confeccionat per Judith Tullà. També hi ha tres gegantons, que són el Paperines, el Roc i la Rosa d'Oló. El Paperines porta un tros de regalèssia a la boca, que també treu aigua. Abans havia estat un capgròs que sortia per la Focaifa a tirar aigua, acompanyat d'un xusco que tirava farina. El seu vestit el va elaborar Anna Grau, veïna del poble. El Roc també havia estat un capgròs originàriament. Els dos noms fan referència a dues fonts del municipi. La roba és obra de Maria Josep Muñoz i l'estructura de Fusta és de Lluís Portabella. La Rosa d'Oló és la última incorporació. El nom fa referència a la rosa que apareix en l'escut d'Oló i també a la sardana anomenada Rosa d'Oló. Representa una bastonera. El cavallet de fusta va ser elaborat per la fusteria Lluís Portabella. La roba i el cap son obra de Yolanda Portí. Tots els gegants es guarden en un garatge de la Plaça Catalunya. | 08258-243 | Plaça Catalunya, s/n | A Oló no hi havia gegants fins que el 1983 un grup de veïns del nucli antic van construir el Mansuet. L'impulsor va ser Ramon Basomba, fill de Sant Vicenç de Castellet però resident a Oló els caps de setmana. El cap del gegant el va pintar Judith Tullà Cuffí, també veïna del nucli antic. El vestit el va confeccionar Montserrat Carol i Mari Carmen Martin (Mari del Río). Pesava 100 kg i representava un pagès vestit amb roba de mudar. El Mansuet tirava aigua pel puro. El 1984 es va crear també la colla de grallers d'Oló, amb la finalitat principal d'acompanyar els gegants en les seves sortides, tot i que després van actuar també de manera independent. El seu nom artístic era La Colla del Fa, però ara ja no tenen aquest nom. Aquest mateix any 1984 durant la Festa Major del poble la colla gegantera d'Oló va fer d'amfitriona d'altres colles en la trobada anual que s'ha celebrat tots els anys que la colla ha estat activa. Els geganters també es va encarregar durant un temps (entre 1985 i 1992), d'organitzar la Focaifa: una festa molt popular que consistia en una cercavila pel nucli antic amb els gegants que acabava amb una guerra de foc, aigua i farina. La primera edició, el 1985, va ser també quan la colla es va constituir com a entitat i es va estrenar la companya del gegant, anomenada Agneta. La van confeccionar alguns veïns de Dalt del poble, i el vestit va ser obra de Maria Vila (Maria del Manel). Originàriament tirava pets de farina, però des que es va deixar de fer la Focaifa ja no ho fa. La barreja d'aigua i farina no eren una bona idea fora del marc d'aquesta festa. El vestit que duia era diferent a l'actual: portava un cistell amb una gallina a la mà dreta. El primer cap de l'Agneta el va pintar també Judith Tullà Cuffí, però es va espatllar i fou substituït per un altre de no gaire agraciat comprat en un taller. El 1986, quan va entrar Pere Canamasses com a cap de colla, el Mansuet fou substituït per un altre gegant de menys pes: el Florenci, que és l'actual parella de l'Agneta. L'estructura del Florenci va ser elaborada també pels veïns del nucli antic. El cap es va comprar fet en un taller, i fou pintat igualment per Judith Tullà Cuffí. La Rosa Sala (Tia Rosa) va col·laborar en la confecció del vestit. Pere Canamasses va liderar el grup fins el 1992. Després d'una aturada puntual, va ser Lluís Portabella qui va posar-se al capdavant de la colla i va fer-la renéixer el 1995. L'any següent es va encarregar un cap nou per a l'Agneta a Gaví Boixader, del Taller Gavins de Torelló. L'Agneta i el Florenci abans pesaven 50 kg cadascun, ja que estaven fets de ferro. Més endavant se'ls va canviar l'estructura. Fusteria Lluís Portabella va elaborar els cavallets de fusta i Gaví Boixader va fer el cos de fibra. Els següents caps de colla van ser Carme Carrera, que va començar el 2003, Núria Alcoceba, que va començar pels volts de 2011, i Carina Aubach, que va començar el 2019 i és l'actual cap de colla. | 41.8745200,2.0351600 | 419937 | 4636294 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Lúdic | 2020-12-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Propietat privada. Accés públicFotografies facilitades per l'associació de gegantersInformació facilitada per Lluís Portabella, Carme Carrera, Núria Alcoceba, Yolanda Portí, Núria Graells, Berta Rovira i Carina Aubach (de l'associació de geganters d'Oló) | 53 | 2.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:27 | |||||||||||
| 86114 | Col·lecció Espai Hemalosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-espai-hemalosa | COMELLAS SALA, Tània (2017). L'arquitectura modernista i noucentista de Santa Maria d'Oló. Treball de recerca. INS Miquel Bosch i Jover, p. 30. FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 124, 125, 135, 139, 179-180, 216. GINEBRA MOLINS, Rafael (26-02-2020), nota de premsa a la Comunitat de la Xarxa d'Arxius Municipals: http://xam.diba.cat/news/2020/02/26/arxiu-municipal-de-santa-maria-d-olo-ha-finalitzat-tractament-del-fons-de-antiga-emp MENÉNDEZ, Francesc Xavier (2020). Píndoles de memòria familiar. Annex 6: Els López (i els Roger Gallés). Treball inèdit. SAUS CANAMASAS, David (2004). Hemalosa: naixement, creixement i mort d'una empresa. Treball de recerca, IES Miquel Bosch i Jover (treball inèdit). | XIX-XX | Col·lecció d'objectes que es conserven al centre d'Interpretació de l'Espai HEMALOSA, que és una de les seccions de l'Ecomuseu del Moianès. El centre està emplaçat en una nau de l'antiga fàbrica López, posteriorment coneguda com HEMALOSA. Sota el títol 'Oló, a ritme de teler', el centre d'interpretació explica la història de la industrialització al poble, i especialment de la fàbrica de Manuel López, que fou la més important. El centre inclou diversos plafons informatius on, entre d'altres aspectes, s'explica el procés de tissatge i de filat que es feia l'any 1945. També s'hi exposen alguns objectes de l'antiga fàbrica: catàlegs, mostres, instruccions, eines de precisió, llançadores, etc. Però els objectes principals són dos telers. Un dels telers és del tipus de garrot i procedeix d'una fàbrica de Calders (no pertanyia a Hemalosa). És un teler de tres calaixos que permetia treballar amb tres colors diferents. Fou construït a finals del segle XIX a Catalunya. El mecanisme de canvi de calaixos havia estat fabricat per C. Prat, de Santpedor. L'altre és un teler automàtic suís de la marca Saurier, de 100 W. Està equipat amb una maquineta de la mateixa casa, de setze pintes. És una màquina molt versàtil, ja que pot teixir tota classe d'articles. Aquest teler va ser desenvolupat per la Société Adolph Saurer (Suïssa). L'any 1948 HEMALOSA en va comprar sis unitats, i dos es van desmuntar per poder-los copiar. A partir de la còpia se'n van fabricar prop de 200. A diferència de l'altre, aquest teler sí que pot funcionar. També s'hi conserven dues plegadores grans, de fusta, així com unes pintes i pues. Aquestes últimes procedeixen d'una fàbrica de Barcelona. El centre d'interpretació té un petit espai dedicat a informació més general sobre el poble d'Oló i el seu patrimoni, més un punt d'atenció al públic. Aquí s'hi exposen tres maniquins amb la indumentària antiga dels Reis que van ser comprats de la cavalcada de Barcelona a finals de la dècada de 1950. A Oló l'economat d'Hemalosa s'encarregaven de passar els reis als fills dels treballadors. En un espai annex s'hi ha habilitat un gran auditori i dues sales polivalents. | 08258-272 | Espai Hemalosa (centre d'Interpretació de l'Ecomuseu del Moianès). Plaça de Catalunya, s/n | Després d'un període de crisi industrial a Oló, als anys 1920 s'hi van establir dues fàbriques, que a les dècades següents havien de ser la base econòmica de la població: primer la fàbrica Borràs i després la fàbrica López. Les dues van tenir una gran rivalitat i també diferències polítiques entre elles. Manuel López Antolí (1899-1940) era fill d'un mestre d'escola i abans de construir la fàbrica era viatjant de drogueria (o de queviures). L'any 1924 va fundar una fàbrica a Oló (Algodonera Española), que en els anys posteriors va tenir un gran creixement i a la dècada de 1930 ja s'havia convertit en la més gran del poble. La vinguda dels López sembla que es deu a la seva coneixença amb Antoni Altimires Manant, qui li hauria promès que reuniria 10 cases que li deixarien 200 duros cadascuna amb la condició que construís la fàbrica a Oló i no a Perafita, tal com ell volia. Aquests prestamistes van passar a ser el accionistes principals. Cal dir que Manuel López es va casar amb Eulàlia Roger Gallés en data desconeguda, i per tant estava emparentat amb els germans Roger de Castellterçol, que sembla que ja havien iniciat una fàbrica a Oló uns anys abans (MENÉNDEZ, 2020: 16). La fàbrica produïa llençols i obtenia la força motriu d'un motor que funcionava amb olis pesants. El 1925 declarava 20 telers. Aquest any es construïa la casa avui coneguda com cal Teléfonos destinada a habitatges de l'amo i del director. Una prova de la prosperitat de l'empresa és que el 1929 va participar a l'Exposició Universal de Barcelona amb estand propi. El 1930 ja tenia 40 telers de cotó, 34 de seda i dues màquines de cosir. El 1932 s'ampliava la fàbrica amb una secció de fibres artificials (raió) i es començava a dedicar al folre. El 1936 tenia 102 telers i era la primera fàbrica de la població, amb 166 persones treballant-hi. El 1939 López va engegar una fàbrica de tints i acabats a Valladolid (FERRER, 1991: 125). Manuel López era una persona conservadora i fins i tot va promoure una revolta en contra de la proclamació de la República, però en general tot i el control que exercia sobre el poble sembla que el tracte amb els treballadors era cordial i proper. Això va canviar després que ell morís el 1940 a Barcelona, sense fills. Els hereus van passar a ser el matrimoni format per Carme Vidal López (la seva neboda) i Joan M. Roger Gallés, els quals van crear la raó social HEMALOSA (una abreviació de 'Herederos de Manuel López'). Joan M. Roger va arribar a ser procurador a Corts (1971-1977) i tinent d'alcalde de Barcelona. El matrimoni ja residia a Oló el 1935 i hi consten fins l'any 1940. En aquesta nova etapa l'actitud dels empresaris va ser més obertament paternalista i caciquil, i van tendir a considerar el poble com si fos una colònia industrial. Així, van impulsar i finançar alguns serveis al poble: l'arribada del telèfon, l'asfaltat de la carretera, un centre recreatiu o un hostal. Entre els anys 1945 i 1960 l'empresa va construir blocs de pisos per als treballadors, preveient que es necessitaria molta mà d'obra de fora, i el 1947 s'obrí un economat. El matrimoni Vidal-Roger va afavorir també l'obertura d'un cafè i van actuar com a benefactors del poble, pagant per exemple viatges a Roma per assistir a la beatificació de sant Antoni Maria Claret. Però l'obra més emblemàtica va ser la construcció d'una nova església. El 1955 van iniciar els tràmits per finançar-ne l'obra. Sota la direcció del matrimoni Vidal-Roger la fàbrica va expandir-se i diversificà la producció. S'amplià la secció de fibres artificials i amb treball de folre. L'empresa tenia la seu a Barcelona i a Madrid. A Valladolid van acabar tenint també diverses fàbriques. La principal fou Textil Castilla S.A. (TECASA), que el 1961 va absorbir altres empreses, les quals acabarien dins el conglomerat d'HEMALOSA el 1969. Així el grup empresarial podia completar tot el cercle de producció en les seves pròpies fàbriques. La crisi del tèxtil va motivar que el 1978 la fàbrica d'Oló es declarés en suspensió de pagaments i fes una reducció de plantilla, però va continuar funcionant fins el 1996. Posteriorment, la major part de les naus foren enderrocades. Només en va restar una, que s'adaptà per acollir l'espai Hemalosa, un centre polivalent que també acull una secció de l'ecomuseu del Moianès i que es va obrir al públic el 2017. L'ampli solar de l'antiga factoria que resta s'ha transformat en l'actual plaça Catalunya. El 2018 el fons documental d'HEMALOSA va ingressar a l'arxiu municipal. | 41.8747500,2.0359200 | 420000 | 4636319 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86114-foto-08258-272-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86114-foto-08258-272-3.jpg | Inexistent | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Cultural | 2020-12-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Francesc Xavier Riera i Josep Canamasas Güell(Continuació de l'apartat d'Història) La crisi del tèxtil va motivar que el 1978 la fàbrica d'Oló es declarés en suspensió de pagaments i fes una reducció de plantilla, però va continuar funcionant fins el 1996. Posteriorment, la major part de les naus foren enderrocades. Només en va restar una, que s'adaptà per acollir l'espai Hemalosa, un centre polivalent que també acull una secció de l'ecomuseu del Moianès i que es va obrir al públic el 2017. L'ampli solar de l'antiga factoria que resta s'ha transformat en l'actual plaça Catalunya. El 2018 el fons documental d'HEMALOSA va ingressar a l'arxiu municipal. | 53 | 2.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:27 | ||||||||||
| 86164 | Col·lecció de pintura de l'Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-pintura-de-lajuntament-5 | XX | Col·lecció de pintura pertanyent a l'Ajuntament de Santa Maria d'Oló que s'ha aplegat a partir del concurs de pintura que durant uns anys es feia per la festa major. Consta d'unes 14 obres, d'estils i tècniques diferents però que representen vistes i paisatges de Santa Maria d'Oló. Es troben repartits en diverses sales de l'Ajuntament, i vuit es guarden actualment en un local municipal del carrer Barcelona. Entre els anys 1984 i 1994 aproximadament per la festa major es van organitzar diversos concursos de pintura ràpida, de dibuix o de dibuix infantil. Els primers premis del concurs es quedaven a l'Ajuntament. | 08258-332 | Avinguda Manuel López, 1. Nucli urbà d'Oló | 41.8740200,2.0348400 | 419910 | 4636239 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86164-foto-08258-332-3.jpg | Inexistent | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | 2020-12-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 53 | 2.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:27 | |||||||||||||
| 42880 | Colònia Jorba (o colònia del Manganell) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colonia-jorba-o-colonia-del-manganell | -Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, pp. 135-136 -CAMPRUBÍ, Josep: «La Colònia Jorba (2)», Fàbriques i empreses, Manresa, 1994, pp. 70-71 -JORBA GASSÓ, P: «Recuerdo», a Revista Ilustrada Jorba, núm. 210, any XIX, Manresa, març de 1927, pp. 131-133. -LLADÓ, J: «Calders», a Revista Ilustrada Jorba, núm. 285, Any XXV, Manresa, juny de 1933, pp. 387-390. -VI Caminada Popular de Navarcles (fulletó amb text de Llorenç Ferrer), Centre Excursionista de Navarcles, 28-X-1990 | XIX-XX | Colònia industrial. És situada a la vora d'un meandre del riu Calders, cosa que determina una planta allargada, amb diferents nivells aterrassats que aprofiten al màxim l'espai. Consta de 3 naus fabrils, resclosa, canal i una turbina, diverses construccions amb habitatges per als treballadors i galliners. L'edifici principal d'habitatges forma un cos allargat de 4 plantes. Fet de pedra a la base i acabat amb totxo. A la part posterior tenen galeries, que comuniquen amb els galliners mitjançant 2 passos a nivell. Als baixos de l'edifici hi havia els diferents serveis: botiga i forn de pa, escola, cafè, barberia i carnisseria. Els pisos havien començat a reformar-se quan l'empresa va tancar. Entrant a l'esquerra, hi ha l'antiga residència per treballadors foranis, on hi ha també la capella. Adossat a aquest edifici n'hi ha un altre que acollia la fusteria, manyaneria i despatxos. La casa del director és fora del recinte, al costat de la carretera. | 08034-66 | La fàbrica es començà a construir l'any 1892, al terme de Viladecavalls, obra de l'empresari manresà Pere Jorba i Gassó. Ben aviat es convertí en una autèntica colònia industrial. L'any 1906 es construí la central elèctrica, a prop de la colònia. L'any 1914 hi havia una quadra de 200 telers i una altra de nova edificació on hi havia instal·lada la secció de preparació. El 1903 s'hi va instal·lar una comunitat de monges del Sagrat Cor. Gestionaven una residència per a treballadors que venien de fora: cuina, llits, guarderia... També administraven la botiga, que abans estava comunicada amb la residència mitjançant un pas aeri. L'escola la portaven les monges i el capellà. Va funcionar fins l'any 1975 aproximadament. Als baixos del bloc de pisos hi havia els diferents serveis: botiga i forn de pa, escola, cafè, barberia i carnisseria. Els diumenges, al bar hi feien ball. Primer amb un piano de mà i després amb una gramola. També hi havia una sala on feien teatre (a l'edifici de la residència). A la dècada dels 60 s'inicià una reestructuració de la colònia i s'ampliaren les naus fabrils. S'hi instal·là una moderna secció d'un centenar de telers. En aquest moment hi havia 120 treballadors. Més endavant la fàbrica passà a ser explotada per la companyia «Indústries Jorba Mir SA» fins l'any 1981 en què l'empresa va tancar. Actualment les naus són utilitzades per indústries menors. | 41.7607400,1.9365900 | 411601 | 4623758 | 08034 | Calders | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42880-foto-08034-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42880-foto-08034-66-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 98 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:07 | ||||||||||
| 42881 | Colònia Jorba (naus industrials) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colonia-jorba-naus-industrials | -Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, pp. 135-136 -CAMPRUBÍ, Josep: «La Colònia Jorba (2)», Fàbriques i empreses, Manresa, 1994, pp. 70-71 -JORBA GASSÓ, P: «Recuerdo», a Revista Ilustrada Jorba, núm. 210, any XIX, Manresa, març de 1927, pp. 131-133. -LLADÓ, J: «Calders», a Revista Ilustrada Jorba, núm. 285, Any XXV, Manresa, juny de 1933, pp. 387-390. | XIX-XX | 3 edificis fabrils situats a l'interior del recinte de la colònia. El més gran és situat a la part de ponent. De planta rectangular, paral·lel al riu, amb dues plantes.. La façana és formada per una sèrie de finestrals amb arcs. Té el segon cos adossat perpendicularment. Aquest acull una turbina. L'interior conserva les pilastres i arcades originals. Un tercer cos s'allarga a la part de llevant. Aquest va ser reformat els anys 60 per instal·lar-hi una secció moderna de telers. | 08034-67 | Colònia Jorba | La fàbrica es començà a construir l'any 1892, al terme de Viladecavalls, obra de l'empresari manresà Pere Jorba i Gassó. Ben aviat es convertí en una autèntica colònia industrial. L'any 1914 hi havia una quadra de 200 telers i una altra de nova edificació on hi havia instal·lada la secció de preparació. A la dècada dels 60 s'inicià una reestructuració de la colònia i s'ampliaren les naus fabrils. S'hi instal·là una moderna secció d'un centenar de telers. En aquest moment hi havia 120 treballadors. Més endavant la fàbrica passà a ser explotada per la companyia «Indústries Jorba Mir SA» fins l'any 1981 en què l'empresa va tancar. Actualment les naus són utilitzades per indústries menors. | 41.7606000,1.9359800 | 411550 | 4623743 | 08034 | Calders | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42881-foto-08034-67-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 98 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:07 | |||||||||
| 42892 | Cementiri municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-municipal-3 | XIX-XX | Recinte de planta rectangular. Té dues parets amb nínxols a banda i banda. El portal de l'entrada és senzill, amb arc escarser de maó. Arrebossat i pintat de blanc. Té una placa amb una citació de la Bíblia (Job XIX-25). | 08034-78 | 41.7939100,1.9908900 | 416158 | 4627387 | 08034 | Calders | Restringit | Bo | Física | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:07 | |||||||||||||||
| 42912 | Fàbrica de Calders | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-calders | -Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 137-138. -CAMPRUBÍ, Josep: 'Fàbriques de Calders i de Bellveí', Col·lecció La dinàmica d'un poble, Regió 7, Manresa, 24-03-87. | XX | Estructuralment l'edifici es conserva bé | Conjunt format per diverses naus paral·leles i una de transversal que les uneix, més la casa del director. La nau més antiga és la de ponent. És la típica nau fabril de tradició vuitcentista, amb grans finestrals que ocupen quasi tota la façana, d'una sola planta. Els altres dos cossos són més moderns, de dues plantes, fets amb pedra i maó. L'interior conserva les columnes de ferro i enbigat originals. L'entrada al recinte forma una petit jardí, actualment descuidat. | 08034-98 | Vers l'any 1920 la família Jorba va adquirir uns terrenys propietat del mas Puig, al peu de la carretera de Vic, on es construí una nau de pedra i una casa per a la direcció. La fàbrica va començar a treballar l'any 1925. El 1935 s'hi va aixecar una nova nau, on s'instal·laren els telers de color que funcionaven a la fàbrica de Bellveí. Posteriorment s'amplià fins a quatre naus. En l'època de màxim rendiment la fàbrica comptava amb una plantilla de 131 treballadors i 175 telers. L'any 1970 s'acollia a un pla de reestructuració i va tancar. El complex passà a mans de l'empresa 'Cardona i Cia', de Monistrol de Calders, fins al seu tancament definitiu l'any 1990. | 41.7892100,1.9918000 | 416228 | 4626864 | 08034 | Calders | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42912-foto-08034-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42912-foto-08034-98-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 98 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:07 | |||||||||
| 42913 | Calders (poble) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/calders-poble | -LLADÓ, J.: 'Geografia comarcana. Calders', a Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca de Bages, núm. 131, Manresa, agost 1929, p. 343. -LLADÓ, J.: 'Calders', a Revista Ilustrada Jorba, núm. 285, Manresa, juny 1933, pp. 387-390. -Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès. | XVII-XIX | El poble està situat a la zona de contacte entre el Pla de Bages i l'altiplà del Moianès, en una posició encastellada amb molt bona vista. El poble adopta una morfologia allargassada, seguint el recorregut de l'antic camí ral. Els carrers actuals, encara que tinguin diferent nom, són en realitat diferents trams d'aquest camí. Aquests carrers, que configuren el nucli antic, són els de Manresa, la Plaça, carrer de la Plaça, Raval, i Moià (aquest últim tal vegada és el que conserva de manera més homogènia la tipologia original). Actualment hi predominen les cases antigues (segles XVII - XVIII) amb alguna construcció moderna intercalada. Els carrers són asfaltats i amb voreres, el cablejat elèctric és a la vista. La casa prototípica seria entremitgera, coberta a dos vessants, de tres plantes i amb accés des del camí. A la planta baixa hi hauria el portal d'entrada. Damunt del portal solia haver-hi la finestra principal, amb festejadors, que sovint donava a la sala. L'última planta solia ser d'una alçada menor i es destinava a golfes. A la part del darrera cada casa tenia el seu hort. El materials constructius són la pedra i, en algun cas, tàpia. Darrerament s'ha accentuat la tendència a deixar les façanes a pedra vista. | 08034-99 | En un principi només hi havia l'església parroquial de Sant Vicenç. La població va néixer al peu de l'antic camí ral de Manresa a Vic, fet que li dóna una morfologia allargassada peculiar: un seguit de cases arrenglerades al llarg d'un mateix carrer. El nucli es va començar a formar el segle XVI, el XVII s'anà desenvolupant i quedava plenament configurat al segle XVIII. Sembla que un dels indrets on primer s'edificà va ser l'àrea propera a l'església. La plaça es convertí en el centre de serveis: Casa del Comú, hostal, carnisseria... Simultàniament es va anar construint al llarg del camí ral des de l'església en direcció a Manresa. El tros del camí cap a Moià es va anar ocupant una mica més tard, des del final del segle XVII i sobretot al llarg del XVIII. Les cases es van edificar en terres establertes pels masos Puig i Arola, que eren els més pròxims a l'actual poble. Es tracta d'un poble d'economia tradicionalment agrària. En els darrers 20 anys ha atret molta gent dels voltants per passar-hi l'estiu. | 41.7912400,1.9928700 | 416319 | 4627088 | 08034 | Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42913-foto-08034-99-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42913-foto-08034-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42913-foto-08034-99-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | -Llindes amb dates. Carrer Manresa: 1739, 1730, 1680, 1864, 1881. Carrer de la Plaça: 1692, 1770, 1691. Carrer Raval: 1681. Carrer Moià: 1759, 1698, 1695, 1737, 1707, 1738, 1850, 1687, 1681, 168(3?). | 98|94 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:07 | ||||||||||
| 84866 | Castell de Castellcir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-castellcir | Català i Roca, Pere. Els castells catalans. Barcelona: Rafael Dalmau, 1967-1979. 6. Revisada. Pladevall i Font, Antoni, dir.. Catalunya romànica. Vallès Occidental, Vallès Oriental. 1a ed. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 460 p. Revisada. | XI | Hi ha mostres de deteriorament pròpies de l'abandonament, que requereixen d'una intervenció de consolidació. | El Castell de Castellcir s'alça al capdamunt d'una serra rocosa (amb orientació sud-oest/nord-est) que, tant per la seva forma allargada com pel perfil reentrant de la roca (més estreta a la base), li han conferit el nom popular de Castell de la Popa. L'accés al recinte es fa des del seu flanc orientat al nord-oest, on un camí enllosat mena cap a una gran escala de pedra que mor davant un gran portal amb arc de mig punt dovellat. Seguidament, s'accedeix a un espai distribuïdor que encara conserva íntegra la coberta amb volta de canó. A l'extrem oposat d'aquest distribuïdor hi ha 3 finestres (una d'elles tapiada) i, a banda i banda, sengles portes rematades amb arcs rebaixats que donen accés a la part sud-occidental i nord-oriental del castell. A la part sud-occidental del castell, just passat el distribuïdor inicial, hi ha un edifici del qual s'han perdut els forjats però que, juntament a la zona del distribuïdor, conserva evidències (caps de biga i rengles de finestres i festejadors) d'haver tingut planta baixa i dos pisos amb coberta a doble vessant. Dins la cantonada sud-oest d'aquest edifici es conserva un cup rectangular cobert amb volta de canó i revestit amb cairons de pedra. Ja fora d'aquest edifici, sortint-ne per una porta allindanada i sempre avançant cap al sud-oest, s'accedeix a un espai obert amb restes de mur i un cos avançat a un nivell inferior. Des de l'espai distribuïdor inicial cap al nord-est hi ha un seguit d'àmbits parcialment arrasats però que degueren tenir almenys planta baixa i primer pis. A l'extrem nord-est del conjunt hi ha l'església castral de de Sant Martí de la Roca, d'origen romànic, amb una senzilla planta rectangular (possiblement fruit de les reformes del segle XVI) i coberta de volta de canó. A més de l'interior totalment buit, l'espoli de les amples dovelles de l'arc de mig punt de l'entrada (que, segons sembla, van ser muntades en una casa de Mura) han causat danys a la façana meridional i a la coberta. | 08055-8 | Al capdamunt de l'aflorament rocós de la Popa | El primer esment documental del castell data de l'any 1014, quan 'Castellcirvio' apareix a la documentació de Sant Benet de Bages. Posteriorment, n'apareixeran les variants Castello-cirvi, Castro-cirvi o Castro Cervi. L'origen del castell rau en el control de la vall del Tenes. Si bé el domini del castell pertanyia al Casal de Barcelona, ja des del segle XI fins el XIV se n'ocupaven, com a feudataris, els Castellcir. El seu llinatge s'extingí amb la Pesta Negra, l'any 1348, i el domini passà successivament per les mans dels Planella i dels marquesos de Castellbell. Un fet històric ressenyable fou l'atac del castell per part del rei Jaume II l'any 1294, degut als abusos comesos per Gilabert de Castellcir. | 41.7739200,2.1765800 | 431565 | 4625003 | 1014 | 08055 | Castellcir | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84866-foto-08055-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84866-foto-08055-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84866-foto-08055-8-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | També rep el nom popular de Castell de la Popa. | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | ||||||
| 84868 | Veïnat de Santa Coloma Sasserra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/veinat-de-santa-coloma-sasserra | PLADEVALL i FONT, Antoni. 'Programa de la Festa Major. 1973 i 1982'. A: 'El Casal de Santa Coloma'. Vic. Pladevall i Font, Antoni. «Els casals del Congost i de Santa Coloma». Ausa, [en línea], 2006, Vol. 6, Núm. 64, pp. 186-93, | Les inscripcions del cementiri i algunes parts del Mas Giol requereixen mesures de conservació | Veïnat articulat entorn a l'església de Santa Coloma Sasserra, que inclou el cementiri, l'antiga rectoria, el Mas Giol i altres elements destacables com el roure del Giol o les dues creus. Històricament també orbitaven al seu voltant les masies de les Berengueres, el Bonifet, el Giol, Serracaixeta i la Torre de Serracaixeta, així com altres masos que actualment formen part dels municipis de Balenyà, Centelles i Moià. | 08055-10 | Veïnat de Santa Coloma Sasserra | L'església de Santa Coloma està documentada des de l'any 939. L'evolució del temple va anar aparellada a la consolidació d'un conjunt de construccions al seu voltant degut a la seva condició de parròquia. | 41.7946300,2.1685500 | 430920 | 4627309 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84868-foto-08055-10-1.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 94|98|119 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | |||||||||
| 84914 | Antiga parròquia de Sant Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-parroquia-de-sant-andreu | DANTÍ I RIU, Jaume i RUIZ I CALONJA, Joan. Castellcir. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 1993. (Col·lecció Camí Ral, núm. 2 RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30). PLADEVALL FONT, Antoni. L'antiga església de Sant Andreu de Castellcir a: Programa de la festa major de Castellcir. Vic. 1971. | XI | Hi ha alguns masos i elements abandonats i enrunats | La parròquia de Sant Andreu era una població d'hàbitat dispers que al llarg de la segona meitat del segle XX esdevingué un poble agrupat; l'antiga església parroquial de Sant Andreu va perdre el seu paper de centre neuràlgic, i n'ha pres el relleu l'antic Carrer de l'Amargura, actual carrer Major, on hi ha la Casa de la Vila, la nova església parroquial de Santa Maria, i els serveis municipals. La parròquia de Sant Andreu esta 1 km a l'oest de l'actual i banda de l'església incloïa la rectoria, el mas Can Tomàs i el cementiri. La presència de diversos masos en aquesta zona expliquen la importància del nucli. Pertanyien a aquesta unitat parroquial les masies del Solà del Boix, Puigdomènec, el Mas Torroella, el Vilardell, Cal Fantasia, Can Sants, el Bosc, la Vileta, la Codina, el Puig, Ca l'Antoja, la Roca, Mont-ras, Esplugues, la Clariana, el Prat, el Mas Montserrat, el Verdeguer, la Casa Nova del Verdeguer, les Cases de Fusta, la Talladella, Sant Jeroni, Cal Cisteller i la Tuna. | 08055-56 | A l'est del nucli urbà actual | La parròquia de Sant Andreu per tant era l'antic nucli del municipi, format per un poblament dispers, en masos. A finals del segle XIX va formar-se el petit nucli de població sobre l'eix del l'anomenat Carrer de l'Amargura, i progressivament al voltant d'aquest emplaçament es va desenvolupar l'actual nucli Castellcir, en detriment de Sant Andreu. Aquest creixement provocà la construcció el 1962 de l'església de Santa Maria i el trasllat del culte de Sant Andreu. | 41.7600600,2.1604800 | 430212 | 4623477 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84914-foto-08055-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84914-foto-08055-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84914-foto-08055-56-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 94|119|85 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | ||||||||
| 84916 | Antic Carrer de l'Amargura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-carrer-de-lamargura | XVIII | Conjunt de cases arrenglerades a l'antic carrer de l'Amargura, actual carreu Major, on actualment es troba l'Ajuntament, església i altres serveis municipals tots al voltant de les places de l'Era i de Santa Maria. A partir del segle XIX i sobretot del XX, l'aglutinació de població entorn d'aquest eix, provocà que l'antic nucli parroquials de Sant Andreu perdés el seu paper de centre neuràlgic, i el principal nucli urbà es trasllades on és actualment. De fet, el trasllat de culte de l'església parroquial amb la construcció d l'Església de Santa maria el 1962 n'és un clar exemple. Les cases que constituïen el Carrer de l'Amargura són Ca l'Agustí, Cal Bartomeu, Cal Biel, Cal Broca, Cal Carreter, Cal Caseta, Cal Cinto, Cal Cisteller, Cal Martí, Cal Moliner, Cal Pastor, Cal Pujadetes, Cal Salvador, en l'espai de l'actual es va construir l'actual Casa de la Vila, Cal Solanes, Cal Ton, Cal Tori i Cal Tut. Principalment, sobretot les que hi ha al nucli, són cases entre mitgeres, d'etntre 5 i 7 m de façana, fetes de maçoneria, arrebossades i encalades i amb obertures quadrangulars definides amb blocs de pedra. Bona part d'elles han estat parcial o completament reformades, però les dates inscrites en llindes de portes i finestres encara conservades, deixen clar el creixement d'aquesta part del municipi entre els segles XVIII i XIX. Entre aquestes inscripcions destaquen la llinda de Cal Moliner on es llegeix Josep Puig Domènec 1838, a Cal Marti, el nº 34 on hi ha una llinda de finestra amb la data 1846, o cal Biel, el nº 36, on en un altre llinda de finestra hi ha la inscripció 1757. | 08055-58 | Carrer Major, Plaça de Santa Maria i Plaça de l'Era | El terme municipal estava format per les antigues parròquies de Sant Andreu, Santa Coloma Sasserra, Sant Pere de Marfà, i alguns masos de la parròquia de Sant Quirze Safaja. El poblament del municipi es caracteritzà per ser un hàbitat dispers en masos a redós d'aquests parròquies però a partir del segle XVIII i XIX, i sobretot a mitjans del segle XX que s'aglutinà a l'entorn de les cases del carrer de l'Amargura, l'actual carrer Major del nucli urbà. | 41.7605700,2.1494300 | 429294 | 4623543 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84916-foto-08055-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84916-foto-08055-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84916-foto-08055-58-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | ||||||||||
| 83954 | Castell de Castellterçol o de Sant Miquel i santuari del Remei, Sant Miquel del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-castelltercol-o-de-sant-miquel-i-santuari-del-remei-sant-miquel-del-castell | ALONSO, I. (1998) Memòria científica de l'excavació del jaciment 'Castell de Castellterçol'. Anys 1996-1998. nº mem. 3039. Barcelona: Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Generalitat de Catalunya. ALONSO, I.; MIQUEL, M. (1995) Memòria de la intervenció arqueològica al Castell de Sant Miquel. Anys 1993 a 1995, nº mem. 2178. Barcelona: Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Generalitat de Catalunya. ANZIZU, J.M. (2007) El castell de Castellterçol, antecedents i projectes de futur (Inèdit). BOLÒS i MASCLANS, J.; PLADEVALL i FONT, A. (1991) 'Castell de Castellterçol'. Catalunya romànica, XVIII. El Vallès Occidental. El Vallès Oriental. Barcelona: Enciclopèdia catalana. CASTELL DE CASTELLTERÇOL: http://castell-tersol.org/ CATALÀ i ROCA, P. (1991) 'Castell Terçol'. Els castells catalans, vol. II (2ª ed.). Barcelona: Rafael Dalmau Editor, p. 213-127. ESQUIUS i PRAT, J.Mª (2014) Pla Director del castell de Castellterçol. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol. FUNDACIÓ JOSEP MARIA ANZIZU. Castellterçol 898/1998. Castellterçol: Amics del castell de Castellterçol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellterçol). MIQUEL, M. (2006) 'El castell de Castellterçol'. Modillianum. Revista d'estudis del Moianés nº 34, Vol. VI. 1r semestre 2006, núm. 34, p. 349-356. PARERA i PRATS, M. (1991) El Castell de Castellterçol. Vallès Oriental: Consell Comarcal, PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). PLADEVALL I FONT, A. (1991) Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Vic: Eumo, Ajuntament de Castellterçol. SUBIRANAS, C. (2015) Memòria de l'estudi arqueològic preliminar del Castell de Castellterçol (Castellterçol, Vallès Oriental), nº mem. 12023. Barcelona: Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Generalitat de Catalunya. SUBIRANAS C.; MIQUEL M. (2002) Memòria de la intervenció arqueològica al castell de Castellterçol (Vallès Oriental). Barcelona: Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Generalitat de Catalunya. SARRI i VILAGELIU, J. Projecte per arranjar l'entorn del castell de Castellterçol (inèdit). AMICS DEL CASTELL DE CASTELLTERÇOL: http://www.castelltersol.cat/ca/amics-castell | XI-XVII | Assentament defensiu altmedieval, format per un recinte fortificat defensat per un perímetre emmurallat i un fossat. A tocar del costat de migdia, al peu del castell, hi ha una petita església romànica, la capella de Sant Miquel. Consta d'una edificació central de planta lleugerament rectangular, amb orientació est-oest, de 15 m de llargada per 12 m d'amplada exterior. Els murs, d'una amplada de 1,40 m, es conserven a una alçada d'entre 3,50 i 4,50 m, a excepció del mur oest, que ha conservat el seu alçat originari aproximadament de 10 m. El nivell de terra actual es troba a uns 4,20 m per sobre del nivell a l'exterior. Els seus murs perimetrals presenten línies defensives formades per 12 espitlleres als murs llargs, i 10 als curts. Es desconeix l'organització de l'espai interior. Aquesta edificació es situa dins d'un ample recinte emmurallat de forma poligonal, d'uns 750m2, que té, en la seva part inferior, nombroses sageteres. El parament és de pedra ben escairada en filades regulars. Per la part oest, el recinte murat i probablement també l'accés, són defensats exteriorment per un fossat d'uns 6 m d'amplada, excavat a la roca. A la part sud del recinte es conserva un edifici d'època moderna, una masia que aprofita part de la muralla com a mur. Presenta un portal adovellat del segle XVI i finestrals del segle XVII o posteriors. Al costat nord de la casa hi ha una torre de planta quadrada d'època moderna; és possible que en el mateix indret hi hagués, anteriorment, una torre circular. Els murs perimetrals del recinte central van ser construïts entre finals del segle XI i principis del XII. El perímetre original de la muralla medieval correspon al segle XII, tot i que va ser reformat a la baixa edat mitjana i durant època moderna. El mas situat a la part est -entre la muralla i el recinte central-, que aprofita el pany est de la muralla com a façana, sembla correspondre al mas documentat al segle XIV com el Castell Inferior, tot i que alguns elements d'aquesta construcció són datables al segle XVI -com ara la porta dovellada-. Posteriorment, entre els segles XVII-XVIII, es va construir un pis d'alça sobre l'estructura. Al segle XIX la família Guàrdia va construir una torre de planta quadrada al centre del mas. En quant a la capella de Sant Miquel, podria datar-se entre finals del segle XI i principi del segle XII i correspondria a la típica capella castral. A l'època moderna es va construir un cos lateral a la banda sud i es van modificar la façana i el campanar de cadireta. | 08064-2 | Turó del Castell | La primera referència documental del castell de Castellterçol és de l'any 898, en un document del monestir de Sant Benet de Bages on consta el castro de quondam Terciol (castell del difunt Terçol). És constantment mencionat en la documentació del monestir des d'aleshores. L'any 1093 Tedmar Mir o Miró de Castellterçol va posar el castell sota el domini del monestir de l'Estany. L'any 1229 el prior de l'Estany, Guillem de Montbui, va comprar el castell i tots els seus drets a Ramon Xetmar de Castellterçol, aconseguint així el monestir el seu domini total. Entre els segles XII i XIV diversos membres de la família de castlans, cognominats Castellterçol, van ser canonges del monestir de l'Estany. En passar el castell a domini de l'Estany va perdre la seva significació militar i es va reconvertir en un mas. En quant a la capella de Sant Miquel, datada entre finals del segle XI i principi del segle XII, podria correspondre a la construïda per Tedmar Mir, tal i com consta en el seu testament sacramental. | 41.7449700,2.1202700 | 426852 | 4621835 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83954-foto-08064-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83954-foto-08064-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83954-foto-08064-2-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-11-13 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Segons l' ACORD GOV/197/2019, de 23 de desembre es delimita l'entorn de protecció del castell i s'inclou com a objecte de protecció el subsòl del monument i de l'entorn de protecció.El castell ha estat objecte de diverses intervencions arqueològiques (anys 1993, 1994, 1995, 1996, 1997,1998, 2000 i 2015), que han permès documentar les diferents modificacions del conjunt arquitectònic al llarg dels segles.L'any 2014 es va redactar el Pla Director del castell de Castellterçol, per tal d'establir-ne les mesures de protecció adequades, com ara la regulació dels seus usos admissibles o incompatibles, i de les actuacions i obres permeses i prohibides sobre el mateix.Fotografies de Montse Piñeiro Costán. | 92|94|85 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | ||||||||
| 83963 | Cases d'en Canuto o can Cambó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-den-canuto-o-can-cambo | CARRERA PUJAL, J. (1948) La vila de Castellterçol. Barcelona: Bosch. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | XX | Es tracta de dues cases aparellades d'estil modernista. Són de planta rectangular i consten de planta baixa i sotacoberta. La façana principal, a migdia, és simètrica, construïda amb parament de pedra arrebossat, amb decoració de motllures. La porta d'entrada i les finestres, situades a banda i banda de la porta, presenten elements decoratius a les parts superiors, amb garlandes i motius vegetals. Per sobre del portal, al sotacobert, hi ha una petita obertura circular amb una gerra decorativa a l'interior. El conjunt està rematat per un frontis de línies sinuoses. L'accés a l'interior del solar on es troben les cases es realitza mitjançant unes portes de ferro forjat, emmarcades per dues columnes de pedra coronades per dues copes ornamentals. | 08064-11 | C. de Barcelona, 58-60, 62-64. | El promotor de la construcció d'aquestes cases va ser en Cebrià Calvet, àlies Canuto, per tal de llogar-les als estiuejants; seguint el pla de potenciació del turisme al poble, projectat pel mateix. Segons la tradició oral, en Francesc Cambó va llogar una d'aquestes cases, per la qual cosa són conegudes també com les 'cases d'en Cambó'. | 41.7501300,2.1226900 | 427059 | 4622406 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83963-foto-08064-11-2.jpg | Inexistent | Modernisme | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | R. Darder, arquitecte | Esmentat a la normativa del PGOU de 1981 com un element a protegir en un futur catàleg. | 105 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | |||||||
| 83973 | Carrer de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-baix-2 | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | XVII-XVIII | El carrer de Baix transcorre des de la plaça Víctor Pradera fins a la plaça de Tresserres. Aquest fa uns 5 m d'amplada aproximadament. A costat i costat del carrer s'arrengleren cases antigues, construïdes entre els segles XVII i XVIII, que encara conserven la seva estructura original de planta baixa, pis i golfes, amb obertures realitzades amb pedra desbastada. En destaquen els edificis dels nº 12, 31-37, 39 i 46. | 08064-21 | C. de Baix, s/n. | Als segles XVII i XVIII, com a conseqüència del creixement de la població de Castellterçol, degut al desenvolupament del gremi dels paraires i del negoci de la neu, es van construir nous carrers i cases, com és el cas del carrer de Baix. | 41.7519200,2.1198300 | 426824 | 4622607 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83973-foto-08064-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83973-foto-08064-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83973-foto-08064-21-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | |||||||||
| 83974 | Carrer de Sant Llogari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-sant-llogari-0 | AJUNTAMENT DE CASTELLTERÇOL (2018) Ruta casc antic. Històries dels carrers de la llana i l'estiueig (tríptic). Castellterçol: Diputació de Barcelona - Ajuntament - Consorci del Moianès. CARRERA PUJAL, J. (1948) La vila de Castellterçol. Barcelona: Bosch. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | XVII-XVIII | El carrer de Sant Llogari transcorre des de la plaça de Tresserres fins a la carretera de Granera. És molt notòria la concentració de cases antigues, a costat i costat del carrer. Es tracta d'edificis entre parets mitgeres que encara conserven llur estructura original de planta baixa, pis i golfes. Els dintells de portes i finestres estan elaborats amb carreus de pedra. En destaquen els edificis dels nº 3, 4, 6, 10, 11, 12, 13, 15, 16, 17, 19, 20, 23, 25, 26, 27, 28, 30, 34-36, 35, 44, 65-67, 69, 71, 73-75, 74, 77, 79, 81, 83 i 85. | 08064-22 | C. de Sant Llogari, s/n. | Als segles XVII i XVIII, com a conseqüència del creixement de la població de Castellterçol, pel desenvolupament del gremi dels paraires i del negoci de la neu, es van construir nous carrers i cases, com és el cas del carrer de Sant Llogari. És un dels carrers coneguts com els de la llana, juntament amb els de Quadró i Sant Francesc. Les cases d'aquests carrers tenen un pati amb un pou, on es rentava i s'assecava la llana. | 41.7506300,2.1166800 | 426560 | 4622467 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83974-foto-08064-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83974-foto-08064-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83974-foto-08064-22-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | |||||||||
| 83975 | Plaça de Prat de la Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-prat-de-la-riba | AJUNTAMENT DE CASTELLTERÇOL (2018) Ruta casc antic. Històries dels carrers de la llana i l'estiueig (tríptic). Castellterçol: Diputació de Barcelona - Ajuntament - Consorci del Moianès. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | XVII-XVIII | La plaça de Prat de la Riba es troba al nucli urbà de Castellterçol, i enllaça la plaça del Doctor Fargas amb el carrer del Racó. El fet que la plaça es trobi sobre el turó que ocupa el poble i que presenti edificis a només una de les seves bandes, la converteix en una gran balconada des de la qual es domina visualment el nucli. Les cases de la plaça, com la casa Prat de la Riba, can Marsans o can Posas són antigues i elegants, construïdes amb pedra, fusta i forja, i decorades amb colors sobris. | 08064-23 | Pl. de Prat de la Riba, s/n. | El nom li ve donat pel fet que a una de les cases de la plaça hi va néixer, l'any 1870, Enric Prat de la Riba. | 41.7513300,2.1197500 | 426816 | 4622542 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83975-foto-08064-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83975-foto-08064-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83975-foto-08064-23-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | En destaquen els edificis dels nº 2-3, 4-5, 6 i 7. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 | ||||||||
| 83979 | Edificis al carrer de Barcelona, 9-19 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edificis-al-carrer-de-barcelona-9-19 | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | XVII | Es tracta d'un conjunt arquitectònic format per tres cases situades al nucli urbà de Castellterçol, al carrer Barcelona, darrera de l'església. Són edificis entre mitgeres, de planta rectangular, i consten de planta baixa i dos pisos. Les cobertes són a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener paral·lel a la façana principal. Les façanes tenen una composició ordenada, coronades per un ràfec. Les obertures són rectangulars, majoritàriament de pedra treballada, però també amb llinda de fusta. El portal de la casa del número 13 presenta inscrit l'any de construcció: '1679'. El parament de les façanes és fet de pedra lligada amb morter de calç, arrebossat. | 08064-27 | C. de Barcelona, 9-19. | La manufactura de la llana i el negoci de la neu van experimentar un gran desenvolupament al municipi durant el segle XVII, fet que va provocar que molts joves provinents del camp s'instal·lessin al poble, amb el conseqüent creixement del nucli urbà. | 41.7518700,2.1215300 | 426965 | 4622600 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83979-foto-08064-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83979-foto-08064-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/83979-foto-08064-27-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-18 02:12 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 159,36 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.