Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 42936 | Barraca de vinya del Campà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-del-campa | 08034-122 | 41.7911000,1.9926500 | 416301 | 4627073 | 08034 | Calders | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:58 | ||||||||||||||||||||
| 42937 | Barraca de vinya al camí de la Grossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-al-cami-de-la-grossa | 08034-123 | 41.7911000,1.9926500 | 416301 | 4627073 | 08034 | Calders | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:58 | ||||||||||||||||||||
| 42938 | Barraca de vinya a la N-141 Km. 12,7 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-a-la-n-141-km-127 | 08034-124 | 41.7911000,1.9926500 | 416301 | 4627073 | 08034 | Calders | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:58 | |||||||||||||||||||||
| 42939 | Barraca de vinya a la N-141 km 19,8 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-a-la-n-141-km-198 | 08034-125 | 41.7911000,1.9926500 | 416301 | 4627073 | 08034 | Calders | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:58 | |||||||||||||||||||||
| 42940 | Barraca de vinya al camí de Vilaterçana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-al-cami-de-vilatercana | 08034-126 | 41.7911000,1.9926500 | 416301 | 4627073 | 08034 | Calders | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:58 | |||||||||||||||||||||
| 42941 | Barraca de vinya al terme de les Quingles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-al-terme-de-les-quingles | 08034-127 | 41.7911000,1.9926500 | 416301 | 4627073 | 08034 | Calders | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:58 | |||||||||||||||||||||
| 42942 | Barraca de vinya al camí de Torrecabota a les Quingles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-al-cami-de-torrecabota-a-les-quingles | 08034-128 | 41.7911000,1.9926500 | 416301 | 4627073 | 08034 | Calders | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:58 | |||||||||||||||||||||
| 42946 | Mur de pedra seca al camí de Torre Cabota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mur-de-pedra-seca-al-cami-de-torre-cabota | 08034-132 | 41.7911000,1.9926500 | 416301 | 4627073 | 08034 | Calders | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:58 | ||||||||||||||||||||
| 42947 | Fons d'imatges municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-municipal | 08034-133 | 41.7911000,1.9926500 | 416301 | 4627073 | 08034 | Calders | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | 55 | 3.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:58 | ||||||||||||||||||
| 81032 | Col·lecció de quadres del concurs de pintura ràpida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-quadres-del-concurs-de-pintura-rapida-0 | XX | Es tracta d'una col·lecció formada per més de trenta quadres obtinguts a partir de les diferents edicions del concurs de pintura ràpida que es realitza anualment al municipi. Els autors, els materials i tècniques, així com les mides i temàtiques són diverses, tot i que la gran majoria són pintures a l'oli sobre tela i també hi ha algunes aquarel·les. La temàtica és diversa però sempre relacionada amb el poble de Monistrol de Calders, sobretot vistes generals de part del nucli o elements, racons o edificis específics. La col·lecció inclou els primers premis del certamen, tot i que sembla que també compta amb alguna obra dels altres premis. | 08128-98 | en diferents dependències municipals, sobretot a l'edifici de l'Ajuntament. | La primera edició del concurs de pintura ràpida de Monistrol de Calders es va realitzar l'any 1985, dins el programa d'actes de la Festa Major. L'any 2018 el certamen va celebrar la seva 34ena edició i continua realitzant-se en el context de la Festa Major d'estiu. | 41.7606200,2.0140000 | 418036 | 4623668 | 08128 | Monistrol de Calders | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81032-foto-08128-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81032-foto-08128-98-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Habitualment, els primers premis queden pel fons de l'Ajuntament, la resta de premiats els reben els patrocinadors o col·laboradors quan n'hi ha, i sovint han estat posats a la venda. | 98 | 53 | 2.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | ||||||||||
| 84859 | Casa de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-vila-13 | RODRÍGUEZ LARA, José Luis (2009): Aproximació a la Toponímia del Moianès. Rafael Dalmau, 2009 (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30). | XIX-XX | La Casa de la Vila de Castellcir incorpora part de les antigues cases de Cal Salvador i Cal Carreter vell (amb origen al segle XIX) i nous volums constructius de finals del segle XX. Les cases antigues estaven orientades al Carrer Major, anteriorment anomenat Carrer de l'Amargura i a partir del qual es conformà el nucli urbà de la població. Estan construïdes amb maçoneria i tenen un acabat arrebossat que n'uniformitza les façanes. En resta la paret lateral oest (que dona a la Plaça de l'Era i en la qual hi ha oberta la porta principal de l'Ajuntament) i la façana del Carrer Major, on les obertures (totes allindanades) es distribueixen de forma regular: les dues portes principals i dues finestres en planta baixa i quatre finestres amb ampit a la primera planta, entre les quals s'hi intercalen un òcul ovalat i una fornícula amb una imatge de Sant Antoni Abat. Ambdues portes (antigament corresponents a sengles cases) tenen elements esculpits a la llinda. En una d'elles, hi ha un escut en relleu ovalat i ornat amb volutes, malgrat que l'interior està repicat i és irreconeixible; sota l'escut, dins d'una veta, hi ha la inscripció '1804 ANTON GIOL FUSTE I ESCULTOR'. A l'altra tan sols hi ha inscrita, dins d'un òval, la data 1845. La resta de l'edifici és de línies sòbries, empra materials i acabats contemporanis (formigó, plaques i lloses) i té obertures de grans dimensions. | 08055-1 | Plaça de l'Era, 5 | El Carrer de l'Amargura aglutinà a partir d'inicis del segle XIX un poblament abans eminentment dispers. Les cases de Cal Salvador i Cal Carreter vell segueixen les mateixes tècniques constructives, volumetria i ritme d'obertures que la resta de cases del carrer. | 41.7604800,2.1499500 | 429337 | 4623532 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84859-foto-08055-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84859-foto-08055-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84859-foto-08055-1-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:02 | |||||||||
| 84138 | Arxiu Municipal de Castellterçol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-castelltercol | XXI | Documentació activa i semiactiva que rep i genera actualment l'ajuntament. Al 2020 l'Ajuntament i la OPC de la DIBA han obert converses per signar un conveni per incorporar l'arxiu municipal a la xarxa de manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals (que comportarà el manteniment de l'arxiu a càrrec d'un arxiver itinerant), previ ordenació del fons. | 08064-186 | Ajuntament de Castellterçol. Pl. Vella, 3. | 41.7513400,2.1205200 | 426880 | 4622542 | 08064 | Castellterçol | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Administratiu | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | La documentació històrica de l'Arxiu Municipal està dipositada a l'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental (Granollers) (1853-2012) | 56 | 3.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:02 | |||||||||||||
| 84231 | Fita de terme entre Castellterçol i Granera I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-entre-castelltercol-i-granera-i | GELADÓ PRAT, A. (2019) Mapa del Patrimoni Cultural de Granera. Diputació de Barcelona-Ajuntament de Granera. | XXI | Fita aïllada que delimita els termes municipals de Castellterçol i Granera, situada en una zona boscosa al costat de la masia de l'Olleret. Es tracta d'un bloc de formigó de planta rectangular, amb la cara superior de forma trapezoïdal i anclat al sòl boscós. A la cara orientada a migdia hi ha l'escut de Granera coronat amb el nom de l'ajuntament, mentre que a la cara oposada hi ha l'escut de Castellterçol i el nom del seu ajuntament. Sota les inscripcions hi ha l'any 2004 i les inicials 'JVF'. | 08064-279 | Serra de l'Olleret | 41.7481600,2.0522100 | 421197 | 4622249 | 2004 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84231-foto-08064-279-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84231-foto-08064-279-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Administratiu | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions i fotografies d'Adriana Geladó Prat. | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:02 | ||||||||
| 84232 | Fita de terme entre Castellterçol i Granera II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-entre-castelltercol-i-granera-ii | GELADÓ PRAT, A. (2019) Mapa del Patrimoni Cultural de Granera. Diputació de Barcelona-Ajuntament de Granera. | XVII | Lleugerament coberta de molsa i líquens. | Fita aïllada que delimita els termes municipals de Granera i Castellterçol, situada en una zona boscosa al nord-oest del còdol del Castellar. Es tracta d'un bloc de pedra de planta quadrada, amb la cara superior de forma trapezoïdal i anclat al sòl boscós. Amida uns 60 cm d'alçada per uns 20 cm d'amplada. La cara orientada a tramuntana està gravada amb la representació d'un castell, probable referència al municipi de Castellterçol. Per contra, la cara de migdia presenta l'any 1676 i la representació d'una olla o caldera. | 08064-280 | La Trona - Còdol del Castellar | 41.7442100,2.0588200 | 421742 | 4621805 | 1676 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84232-foto-08064-280-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84232-foto-08064-280-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Administratiu | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions i fotografies d'Adriana Geladó Prat. | 119|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:02 | |||||||
| 84233 | Fita de terme entre Castellterçol i Granera III | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-entre-castelltercol-i-granera-iii | GELADÓ PRAT, A. (2019) Mapa del Patrimoni Cultural de Granera. Diputació de Barcelona-Ajuntament de Granera. | XVII | Fita aïllada que delimita els termes municipals de Granera i Castellterçol, situada en una zona boscosa prop de la baga de Vila-rúbia i del torrent de Cisnolla. Es tracta d'un bloc de granit de planta quadrada, amb la cara superior de forma trapezoïdal i anclat al sòl boscós. En una de les seves cares hi ha restes d'una possible inscripció, tot i que no s'aprecia bé. | 08064-281 | Baga de Vila-rúbia | 41.7450800,2.0569300 | 421586 | 4621903 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84233-foto-08064-281-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84233-foto-08064-281-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Administratiu | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions i fotografies d'Adriana Geladó Prat. | 119|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:02 | |||||||||
| 86163 | Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-17 | FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 139. | XX | Edifici en forma de xalet o torre residencial que en el seu origen havia estat residència per a directius d'HEMALOSA, i darrerament del metge de l'empresa, i que actualment és la seu de l'Ajuntament. Es troba a l'avinguda Manuel López i al costat de l'antiga fàbrica, en un entorn actualment enjardinat. És una edificació no gaire gran, de planta més o menys quadrada amb un cos adossat a la part davantera, i consta de planta baixa més un pis. La composició arquitectònica és senzilla però elegant, de línies clares i amb un joc de volums interessant. A la façana principal, encarada a l'avinguda, hi destaca la presència de dos balcons. En el més gran s'hi ha habilitat a sota un vestíbul. Com a elements decoratius tan sols cal remarcar els cabirons de fusta de la teulada i sota el balcó principal, una discreta decoració a la barana del balcó i els forats de ventilació de formes triangulars que hi ha sota la teulada i també entre obertures. En la façana posterior el pinyó sota teulada consta d'una triada de finestres de punt rodó que donen a aquesta part un toc vagament noucentista. Els murs són arrebossats i pintats de blanc. A la façana de llevant sobresurt una petita tribuna a planta baixa. En el vestíbul hi ha una capelleta feta de rajola que representa una marededéu. Està firmada per M. Pérez de los Santos. Cal dir que molt a prop hi ha un altre xalet, actualment dins la propietat de l'empresa FACA, que té una tipologia pràcticament idèntica. | 08258-331 | Avinguda Manuel López, 1. Nucli urbà d'Oló | La casa de la vila ha tingut diferents ubicacions al llarg del temps. La situació més antiga era dalt del poble, a la casa dita Cal Terme, a l'antic carrer Mesón (actualment Sant Jordi) número 1. Durant la guerra es va traslladar a la rectoria. Acabada la guerra va anar en una casa de l'avinguda de Manuel López, en una casa on ara hi ha l'hostal. Més tard es va traslladar a cal Manant, una casa d'influència modernista situada al carrer Sant Antoni. La seva propietària era Consuelo Altimires Pons, pertanyent a una família benestant que s'havia traslladat a Barcelona. Quan va morir va deixar al poble d'Oló aquesta casa amb l'obligació de destinar-la a casa de la vila. Els hereus de confiança de la finada (el matrimoni Roger-Vidal, propietaris d'HEMALOSA) en van fer donació al municipi. El nou ajuntament fou inaugurat el 21 d'agost de 1961. Però el 1977 ja es va iniciar un avantprojecte per construir un nou edifici consistorial al carrer Barcelona sense número. Va estar enllestit a principis de la dècada de 1980, i també incloïa el dispensari municipal (FERRER i altres, 1991: 139). En aquest emplaçament l'Ajuntament s'hi va estar fins els volts de 1997. Dos anys abans (el 1995) s'havia comprat un dels xalets que s'havien edificat a la dècada de 1950 com a habitatges per als directius d'HEMALOSA amb la intenció d'instal·lar-hi la seu del consistori. Aquestes torres residencials estan situades a l'Avinguda Manuel López i, per tant, eren molt a prop de la fàbrica. N'hi ha dues: una era per a l'amo de la fàbrica i en l'altre, en els darrers temps, hi vivia el metge de l'empresa. Aquesta última havia estat desocupada des del tancament de la fàbrica, i és l'actual Ajuntament. Després d'una lleu rehabilitació, el nou Ajuntament s'inaugurà l'abril de 1997. Pels volts de 2003 es va portar a terme l'enjardinament de l'entorn. | 41.8740200,2.0348400 | 419910 | 4636239 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86163-foto-08258-331-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86163-foto-08258-331-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | 2020-12-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | |||||||||||
| 42888 | Comunes de La Grossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/comunes-de-la-grossa | XVIII-XIX | La comuna petita té la fusta esquerdada | Comunes de la casa. Cos de planta rectangular en forma de torre, amb coberta a un sol vessant. Unit a la casa mitjançant un pas a nivell. Antigament el pas era descobert. Després es va cobrir amb una paret de maó amb 3 arcades. La part superior de la construcció té una cambra on hi ha les comunes: 4 en total, disposades en renglera. N'hi ha tres que són més altes (una de mida gran i dues de mitjanes), i una de més baixa, per als nens. A la part inferior hi ha el dipòsit, amb una petita porta lateral. | 08034-74 | Mas La Grossa | 41.7994300,2.0349700 | 419828 | 4627958 | 08034 | Calders | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42888-foto-08034-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42888-foto-08034-74-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 98|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:58 | ||||||||||
| 42932 | Cal Serra (jaciment arqueològic) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-serra-jaciment-arqueologic | -DAURA, A; GALOBART, J; PIÑERO, J: L'arqueologia al Bages, Centre d'Estudis del Bages, Manresa, 1995, p. 132. | II-I a. C. | En uns camps de la masia han aparegut dos fragments de ceràmica: un de Campaniana B i l'altre d'oxidada ibèrica. El primer tindria una cronologia aproximada vers els segles II-I aC. | 08034-118 | Masia de cal Serra | 41.7911400,1.9926300 | 416299 | 4627078 | 08034 | Calders | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42932-foto-08034-118-1.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | -Localització inconcreta | 81|83 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:58 | |||||||||
| 42944 | Dipòsit de la plaça Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diposit-de-la-placa-major | Cerarols, Lluis (2009). Calders segle XX, cròniques de la vida tradicional. Ed. Abadia. AADD (1996). Calders. Un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès. Ajuntament de Calders. | XVIII-XIX | Aquest antic dipòsit està format per dos recipients rectangulars i comunicats entre si a través d'uns arcs de mig punt, coberts amb volta. Actualment es pot accedir a través d'una portella des del paviment de la plaça. | 08034-130 | Plaça Major | La bassa de la Plaça recollia l'aigua de pluja de les teulades de l'església i de l'antic hostal, era una bassa descoberta i donava servei a les cases de la zona de la plaça. Probablement degut a que era a prop de l'escola, els anys 1920 la van cobrir, formant la plaça a sobre, i els veïns extreien l'aigua amb una bomba manual. En la darrera rehabilitació de la plaça es va deixar una portella per poder accedir, tot i que ja no actua com a contenidor d'aigua. L'aigua ha sigut una de les preocupacions antigues dels habitants de Calders; el terreny rocós i argilós provocava que l'aigua de la pluja s'escolés cap a la riera i van ser molts els sistemes utilitzats per emmagatzemar aigua a les cases, cisternes, pous, basses... tot i que era molt freqüent anar a buscar aigua a alguna de les moltes fonts que hi ha al terme municipal | 41.7911000,1.9926500 | 416301 | 4627073 | 08034 | Calders | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:58 | ||||||||||||
| 42945 | Forat Micó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forat-mico | Cerarols, LLuis (2003). Miquelet, el cargolaire, i altres contes calderins. Ed. Abadia. Cerarols, Lluis (2009). Calders segle XX, cròniques de la vida tradicional. Ed. Abadia. | Conjunt de roques erosionades pel pas de l'aigua que han adoptat unes formes característiques. El Forat Micó és un forat entre aquestes roques pel qual cau l'aigua formant un petit saltant. | 08034-131 | Riu Calders | 41.7716600,1.9698600 | 414381 | 4624937 | 08034 | Calders | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | El forat es troba en una balma sota el canal de la colònia Jorba. | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:58 | |||||||||||||
| 42949 | Meandre del riu Calders | https://patrimonicultural.diba.cat/element/meandre-del-riu-calders | <p><span><span><span><span><span><span>Des del mirador que es va construir per contemplar aquest indret podem veure davant nostre un turó amb les restes del castell al cim, talment una illa al centre d’una vall; la base està envoltada per camps de conreu, excepte el vessant Sud, per on passa el riu. En el passat el riu feia aquí una corba molt pronunciada, un meandre que envoltava la muntanya passant per on ara hi ha els conreus, però fa milers d’anys, el riu va fer drecera tirant pel dret. Fa entre 5 i 10 milions d’anys el riu Calders formava aquí un ampli meandre que tendia a fer-se més i més pronunciat perquè els rius tendeixen a erosionar la riba externa dels revolts, de manera que l’entrada i la sortida del meandre s’aproximaven lentament. Fa cosa d’un milió d’anys la muntanya del centre de la corba estava gairebé envoltada pel riu, era com una petita península unida a la veïna serra de les Abrines per un estret istme. Fa entre 100.000 i 300.000 anys els revolts d’entrada i de sortida s’havien aproximat tant que el riu va trencar la separació entre els extrems del meandre i va obrir una drecera. Com que es van unir dos trams de riu que estaven a cotes diferents –el riu fa baixada– es va formar el saltant del molí del Castell, que encara existeix. Al llit abandonat pel riu devien restar durant un temps alguns petits estanys i aiguamolls que es van acabar omplint de sediments aportats pels torrents que baixen dels vessants, és la zona que ara es cultiva. </span></span></span>(Informació de El Pou de la Gallina).</span></span></span></p> | 08034-135 | <p><span><span>El castell de Calders -del qual en queda poc més que un tros de la torre- està situat al capdamunt d’un turó delimitat per un meandre abandonat del riu Calders.<br /> A la plana en primer terme no hi ha cap riu; el riu Calders hi havia passat fa milers d’anys en un meandre que, posteriorment, va abandonar al tallar i fer drecera pel terreny que queda darrera del castell.<br /> El castell està fonamentat a les calcàries esculloses de la Tossa, tan característiques de Calders. Va caldre un corrent considerable d’aigua durant milions d’anys per erosionar aquesta calcària tan dura i aïllar el turó. A la dreta de la imatge, el molí del Castell sí que queda proper al curs actual del riu.</span></span></p> <p><span><span>A partir del meandre abandonat del Castell, el riu Calders circula profundament encaixat en una vall sinuosa, una successió de meandres molt pronunciats -aquests encara ben vius- fins a la seva confluència al riu Llobregat a Navarcles.</span></span></p> | 41.7911000,1.9926500 | 416301 | 4627073 | 08034 | Calders | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:58 | |||||||||||||||
| 42950 | Riu Calders | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-calders | <p><span><span><span>El Calders, Riu o Riera de Calders, és un curs d'aigua que travessa els termes municipals de Monistrol de Calders i Calders, al Moianès, i Navarcles, al Bages. El Calders pertany a la conca del Llobregat; és un afluent directe per l'esquerra, i hi aflueix a Navarcles. El Calders s'origina a Monistrol de Calders, al costat nord-oest del poble, per la unió de dues rieres: la Golarda i la de Sant Joan. És l'indret que es coneix amb el nom de Mesclants. Des d'aquest lloc, el curs d'aigua s'adreça cap a ponent resseguint el vessant nord de la Serra de les Abrines, fent diversos meandres per tal de salvar-ne els contraforts. Just en sortir de poble deixa a l'esquerra el Polígon Industrial la Llandriga i a la dreta la Serreta. També queda al costat esquerre la zona del Mas Llandric, el Serrat del Gordi i la Llandriga (on hi havia hagut el mas Llandric, actualment del tot desaparegut), deixa a llevant el Camp del Serni, passa pels Campassos, on hi ha la resclosa del Molí de la Païssa i la Granja dels Campassos, lloc on queda a la dreta els Horts del Rial de la Païssa. Al cap poc deixa a l'esquerra la Pedrera de Monistrol, o d'en Sala i a la dreta la Colònia, al voltant de la qual fa un retorçat meandre, i n'emprèn un altre que crea una quasi illa, denominada el Vilar (punt B). En arribar a la meitat d'aquest lloc, sota els Cingles del Vilar, el Calders esdevé termenal entre Monistrol de Calders i Calders, i deixa de ser termenal per tal d'entrar de ple en el terme calderí just a ponent de la fàbrica de Pinsos Ponsa.</span></span></span></p> | 08034-136 | Travessa el terme municipal | <p><span><span><span><span>El nom del riu ve de </span>caldarias<span><span><span><span><span> (calderes), referit a un fenomen d'erosió molt característic en aquest riu i en els seus afluents, que consisteix en uns forats arrodonits a la roca produïts pels remolins d'aigua en els </span></span></span></span></span>congosts, molt abundants, que hi ha en aquest riu.</span></span></span></p> | 41.7911000,1.9926500 | 416301 | 4627073 | 08034 | Calders | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 08:58 | ||||||||||||||
| 84868 | Veïnat de Santa Coloma Sasserra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/veinat-de-santa-coloma-sasserra | PLADEVALL i FONT, Antoni. 'Programa de la Festa Major. 1973 i 1982'. A: 'El Casal de Santa Coloma'. Vic. Pladevall i Font, Antoni. «Els casals del Congost i de Santa Coloma». Ausa, [en línea], 2006, Vol. 6, Núm. 64, pp. 186-93, | Les inscripcions del cementiri i algunes parts del Mas Giol requereixen mesures de conservació | Veïnat articulat entorn a l'església de Santa Coloma Sasserra, que inclou el cementiri, l'antiga rectoria, el Mas Giol i altres elements destacables com el roure del Giol o les dues creus. Històricament també orbitaven al seu voltant les masies de les Berengueres, el Bonifet, el Giol, Serracaixeta i la Torre de Serracaixeta, així com altres masos que actualment formen part dels municipis de Balenyà, Centelles i Moià. | 08055-10 | Veïnat de Santa Coloma Sasserra | L'església de Santa Coloma està documentada des de l'any 939. L'evolució del temple va anar aparellada a la consolidació d'un conjunt de construccions al seu voltant degut a la seva condició de parròquia. | 41.7946300,2.1685500 | 430920 | 4627309 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84868-foto-08055-10-1.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 94|98|119 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:02 | |||||||||
| 84885 | Roure del Giol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-del-giol | Gran espècimen de Quercus pubescens, o roure martinenc amb una alçària total de 17 m, amb un volt del canó de 4,5 m i una amplada mitjana de capçada de 20,7 m. Al seu voltant s'hi ha adequat un espai circumdat per un mur de pedra seca (on hi ha informació sobre l'arbre) i, molt a prop, un mirador de l'entorn. | 08055-27 | Veïnat de Santa Coloma Sasserra | El Roure del Giol presideix un prat que antigament feia les funcions d'era comunal del veïnat de Santa Coloma Sasserra. En aquesta esplanada convergien els camins de Santa Coloma Sasserra i el de Collsuspina, amb el que la majestuositat del roure havia presidit tant activitats productives com trobades de caire social i cultural. | 41.7946600,2.1680200 | 430876 | 4627312 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84885-foto-08055-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84885-foto-08055-27-3.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Va ser declarat arbre d'interès local (AL) el 1988. L'any 1991 fou declarar arbre monumental, amb la matrícula original AM 41.055.01 (donat que llavors Castellcir formava part del Vallès Oriental, la comarca 41). | 98 | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:02 | ||||||||||
| 84914 | Antiga parròquia de Sant Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-parroquia-de-sant-andreu | DANTÍ I RIU, Jaume i RUIZ I CALONJA, Joan. Castellcir. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 1993. (Col·lecció Camí Ral, núm. 2 RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30). PLADEVALL FONT, Antoni. L'antiga església de Sant Andreu de Castellcir a: Programa de la festa major de Castellcir. Vic. 1971. | XI | Hi ha alguns masos i elements abandonats i enrunats | La parròquia de Sant Andreu era una població d'hàbitat dispers que al llarg de la segona meitat del segle XX esdevingué un poble agrupat; l'antiga església parroquial de Sant Andreu va perdre el seu paper de centre neuràlgic, i n'ha pres el relleu l'antic Carrer de l'Amargura, actual carrer Major, on hi ha la Casa de la Vila, la nova església parroquial de Santa Maria, i els serveis municipals. La parròquia de Sant Andreu esta 1 km a l'oest de l'actual i banda de l'església incloïa la rectoria, el mas Can Tomàs i el cementiri. La presència de diversos masos en aquesta zona expliquen la importància del nucli. Pertanyien a aquesta unitat parroquial les masies del Solà del Boix, Puigdomènec, el Mas Torroella, el Vilardell, Cal Fantasia, Can Sants, el Bosc, la Vileta, la Codina, el Puig, Ca l'Antoja, la Roca, Mont-ras, Esplugues, la Clariana, el Prat, el Mas Montserrat, el Verdeguer, la Casa Nova del Verdeguer, les Cases de Fusta, la Talladella, Sant Jeroni, Cal Cisteller i la Tuna. | 08055-56 | A l'est del nucli urbà actual | La parròquia de Sant Andreu per tant era l'antic nucli del municipi, format per un poblament dispers, en masos. A finals del segle XIX va formar-se el petit nucli de població sobre l'eix del l'anomenat Carrer de l'Amargura, i progressivament al voltant d'aquest emplaçament es va desenvolupar l'actual nucli Castellcir, en detriment de Sant Andreu. Aquest creixement provocà la construcció el 1962 de l'església de Santa Maria i el trasllat del culte de Sant Andreu. | 41.7600600,2.1604800 | 430212 | 4623477 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84914-foto-08055-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84914-foto-08055-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84914-foto-08055-56-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 94|119|85 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:02 | ||||||||
| 84935 | Paratge a l'entorn del Molí Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/paratge-a-lentorn-del-moli-nou | Paratge natural de fàcil accés tant a peu com BTT on es combinen la riera de Castellcir, zones boscoses, espais oberts i balmes. A tot això s'ha de sumar la presència del Molí Nou i les emparamentes de la resclosa excavada a la roca de la llera de la riera. La zona, de força bellesa natural, és un entorn immillorable per a fer-hi berenades, la presència de petits senders que hi porten evidència que és una zona transitada. No gaire lluny del Molí també hi ha la Poua de Serratacó i de Vilardell. Per tant correspon a un espai paisatgístic on es combina natura i patrimoni. | 08055-77 | A l'entorn del Molí Nou, a la riera de Castellcir. | 41.7486400,2.1594900 | 430117 | 4622210 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84935-foto-08055-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84935-foto-08055-77-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:02 | ||||||||||||||
| 84972 | Font de Marfà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-marfa | XIX | La vegetació l'oculta en bona mesura. | Font encaixada al vessant sud de les Feixes Roges, del qual emanen de manera natural surgències d'aigua. En aquest punt, 6 brocs de ferro encaminen l'aigua cap a sengles piques quadrades d'obra, fetes amb maó i pedra. | 08055-114 | Al sud de la Mare de Déu de la Tosca, a la riba esquerra de la riera de Marfà | 41.7801600,2.0749700 | 423128 | 4625782 | 08055 | Castellcir | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84972-foto-08055-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84972-foto-08055-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84972-foto-08055-114-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Entre aquesta font i la de la Cova de la font de la Tosca n'hi ha altres dues fonts contemporànies que canalitzen les surgències d'aigua existents. | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:02 | |||||||||
| 84975 | Balmes i cova de Roques Sitjanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balmes-i-cova-de-roques-sitjanes | Les Roques Sitjanes són una formació de gresos de 150 m de llargada i amb alineació sud-oest/nord-est, al flanc oriental de la qual hi ha diverses balmes i bretxes que travessen cap al flanc occidental. La balma principal té 13 metres de llargada i una fondària màxima de 3,5 metres, que assoleix al seu extrem nord. És en aquest punt on uns parapets de blocs de pedra tanquen un espai d'aixopluc. La boca de la cova és una esquerda vertical d'uns 2 metres d'alçada i una amplada variable entorn als 40 cm. A partir d'aquí s'inicia un recorregut de 7 m en pujada (2 m de desnivell total), al final del qual hi ha una cambra de 4,7 metres de llargada, 1 d'amplada i 4 d'alçada. Al fons de la cambra hi ha un petit conducte no transitable que s'endinsa cap a l'altra banda del cingle. | 08055-117 | Serra de les Roques Sitjanes | 41.7648100,2.1686500 | 430896 | 4623998 | 08055 | Castellcir | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84975-foto-08055-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84975-foto-08055-117-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | La coordenada reflectida a la fitxa correspon a la balma principal; la petita cova es troba a X: 430860; Y: 4623923 i 826 m snm. | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:02 | |||||||||||||
| 84976 | Avenc de Castellcir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-castellcir | Borràs, J.; Miñarro, JM.; Talavera, F. (1980).- Catàleg Espeleològic de Catalunya (vol. 6): el Baix Empordà, el Gironès, la Selva, l'Osona, el Vallès Oriental i el Maresme: 290 pp. Ed. Políglota. Barcelona. Escolà, O. (1986).- 'L'avenc de Castellcir o el Forat del Castell' Palestra (33): 18. Portaveu del GEMI. Moià. | Situada al sud-oest del Castell de Castellcir i oculta entre la vegetació, hi ha la boca, molt estreta, de l'avenc. El primer tram de descens és totalment vertical, per un pou de 13 m de secció rectangular que travessa el material calcari. Al final d'aquest tram s'arriba a la part superior d'una sala de 21 x 4 m en rampa descendent, el terra de la qual està constituït per enderrocs. En el sentit contrari hi ha la diàclasi originària, força estreta i impracticable. En total, el recorregut és de 36 m i 21 de descens. L'existència d'aquest avenc pot haver donat ales a la llegenda (d'altra banda, comuna a altres llocs) del túnel entre el Castell de Castellcir i la Torrassa dels Moros. | 08055-118 | Entre la Torrota dels Moros i el Castell de Castellcir | 41.7721500,2.1743100 | 431375 | 4624808 | 08055 | Castellcir | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84976-foto-08055-118-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | També anomenat Forat del Castell de la Popa. Pot ser l'origen de la llegenda del túnel entre el Castell de Castellcir i la Torrassa dels Moros. | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:02 | ||||||||||||
| 84977 | Balma de la Clusella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-la-clusella | Entre els camps de conreu al sud de la Clusella, arran de la riera de Sant Joan, l'acció de l'aigua ha format una profunda balma en els gresos del lloc. Les dimensions màximes són 40 m d'amplada per 9 m de fons i 4 m d'alçada. S'hi observen tant elements de formació natural (formacions calcàries localitzades, crostes i incipients estalactites) com humans (restes de murs de pedra seca i elements per a la recollida d'aigües d'infiltració provinents del sostre). | 08055-119 | Al sud de la Clusella | 41.7639700,2.0560400 | 421535 | 4624001 | 08055 | Castellcir | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Es troba dins el recinte de la finca de la Clusella, i en el moment de la visita no s'hi va poder accedir. | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:02 | ||||||||||||||
| 84979 | Sauva Negra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sauva-negra | L'espai protegit de la Sauva Negra comprèn l'extrem nord-est del municipi de Castellcir i encavalca amb els termes de Balenyà i Centelles (Osona). En total, abasta 110,56 ha, de les quals 67,77 són dins el terme de Castellcir. Els trets més característics d'aquest espai són el paisatge subhumit de l'altiplà del Moianès, amb comunitats vegetals que se situen en el límit sud de la seva distribució (com la fageda) i algunes espècies de fauna d'influència centreeuropea. El medi físic està marcat per la seva ubicació en una vessant molt inclinada (que va de 942 a 750 m d'altitud en tan sols 490 d'amplada) vers l'obaga, el que li confereix unes condicions d'humitat constants. El substrat geològic és bàsicament calcari amb gresos i margues de l'eocè marí. La flora i la vegetació predominant és de caràcter extramediterrani, com ara la fageda i altres elements de caràcter eurosiberià. Quant a la fauna, es poden observar espècies de caire centreeuropeu. És una zona rica en predadors: entre els mamífers, hi ha el turó (Mustela putorius), la fagina (Martes foina), la geneta (Genetta genetta), la mostela (Mustela nivalis), el teixó (Meles meles)i la guineu (Vulpes vulpes); entre les aus, l'àguila marcenca (Circaetus gallicus) i l'aligot vesper (Pernis apivorus). La presència de predadors va en consonància a la de presses, entre les quals hi ha espècies eurosiberianes, com el talpó muntanyenc (Microtus agrestis) i musaranyes: la musaranya nana (Sorex minutus) i la musaranya cuaquadrada (Sorex araneus). Més enllà dels rapinyaires enumerats, les aus presents inclouen espècies com el picot negre (Dryocopus martius), el picot garser gros (Dendrocopos major), el pica-soques blau (Sitta europaea), la mallerenga d'aigua (Parus palustris) o el mosquiter comú (Phylloscopus collybita). Entre els invertebrats, destaquen coleòpters cerambícids com el Lucanus cervus o la Rosalia alpina )aquesta última, de gran interès) i el lepidòpter Graellsia isabelae. La conservació d'aquesta massa boscosa es deu, en part, a la seva no aptitud per a l'agricultura, si bé s'hi duen a terme activitats silvícoles i ramaderes. | 08055-121 | Al sudest del nucli de Santa Coloma Sasserra | 41.7848300,2.1787600 | 431758 | 4626212 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:02 | |||||||||||||||
| 84980 | Faigs de la Sauva Negra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/faigs-de-la-sauva-negra | La fageda (fagus sylvatica) integrada dins el PEIN de la Sauva Negra és una de les més meridionals que existeixen, ja que és pròpia del centre d'Europa. Més enllà del seu valor com a especímens botànics, la seva importància rau en l'ecosistema que hi va associat, fet que va ser reconegut mitjançant la seva protecció com a arbres d'interès local. | 08055-122 | Al sudest del nucli de Santa Coloma Sasserra | 41.7848300,2.1787600 | 431758 | 4626212 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:02 | |||||||||||||||
| 84982 | Roure Gros del Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-gros-del-bosc | Exemplar de roure (Quercus pubescens) de grans dimensions. | 08055-124 | Just al nord-est del mas del Bosc | 0 | 0 | 08055 | Castellcir | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | La identificació sobre el terreny és incerta. | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:02 | ||||||||||||||||
| 84983 | Alzina de Can Puigdomènec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-puigdomenec | L'alzina de Can Puigdomènec, situada just rere l'extrem de ponent de la casa que li dona nom, és un exemplar de Quercus ilex subespècie ilex. De grans dimensions (la capçada supera els 18 m de diàmetre) fan que hagi estat protegida com a arbre d'interès local. | 08055-125 | Just a ponent de Can Puigdomènec | 41.7357200,2.1523100 | 429506 | 4620781 | 08055 | Castellcir | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | En l'elaboració del mapa no s'hi va poder tenir accés. | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:02 | ||||||||||||||
| 84984 | Pi bessó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-besso | Gran exemplar de pinassa (Pinus nigra) situat al peu d'un dels camins que van des de Castellcir cap al Castell de Castellcir. Fa uns 15 m d'alçada, i és entorn als dos metres que el tronc es bifurca en dues besses, que li donen el nom. La capçada, poc frondosa, fa uns 8 m de diàmetre. | 08055-126 | Al nord de la serra de les Roques Sitjanes | 41.7698200,2.1687900 | 430913 | 4624554 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84984-foto-08055-126-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:02 | ||||||||||||||
| 84985 | Cau del Llop | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cau-del-llop | Cavitat natural que s'obre a la part més alta d'un esperó de gresos que constitueix l'extrem sud-oest de la serra de les Roques Sitjanes. L'obertura, pràcticament rectangular, té uns 2,5 m d'alçada per 1,5 d'amplada. A poca distància de l'entrada, la cavitat va minvant tant d'alçada com d'amplada, fins esdevenir poc més que una esquerda | 08055-127 | A peu del camí que puja a les Roques Sitjanes | 41.7575000,2.1633000 | 430444 | 4623191 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84985-foto-08055-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84985-foto-08055-127-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:02 | ||||||||||||||
| 84986 | Pinassa de la Vall Jussana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pinassa-de-la-vall-jussana | Gran espècimen de pinassa (Pinus nigra) amb una alçària que supera els 20 m, amb un volt del canó de 2,2 m i una amplada mitjana de capçada de 10 m. Aquestes dimensions, no obstant, no s'aprecien en la distància curta degut a la densitat del bosc on es troba. | 08055-128 | A llevant del Camp de la Bauma | 41.7504400,2.1449900 | 428914 | 4622422 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84986-foto-08055-128-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:02 | ||||||||||||||
| 84995 | Boixos de Puigdomènec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/boixos-de-puigdomenec | Conjunt de boixos (Buxus sempervirens) situat a la riba esquerra del Tenes al seu pas a llevant de Can Puigdomènec, formant un conjunt dens. | 08055-137 | Al nord-est de Can Puigdomènec | 41.7359900,2.1547100 | 429706 | 4620809 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:02 | |||||||||||||||
| 84014 | Bauma de la riera de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bauma-de-la-riera-de-sant-joan | ESPELEOINDEX: http://espeleoindex.com GRUP D'ESPELEOLOGIA DE BADALONA: http://www.geb.cat/balma-de-la-riera-de-sant-joan-castelltercol-moianes/ | La bauma està formada sobre gresos i les seves dimensions aproximades són 49 m de llargada, 9 m de fondària i 6 m d'alçada. A prop hi ha una altra bauma de dimensions més petites. | 08064-62 | La Sala de Sant Llogari | 41.7555400,2.0481300 | 420867 | 4623072 | 08064 | Castellterçol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84014-foto-08064-62-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | La bauma de la riera de Sant Joan es troba a poca distància a l'oest de la Sala de Sant LLogari, en direcció oest, en el punt en el que el camí creua el torrent de Sant Joan.Fotografies extretes del web del Grup d'Espeleologia de Badalona (http://geb.cat). | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:02 | ||||||||||||
| 84069 | Jaciment paleontològic de can Vilet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-can-vilet | CALZADA, S; URQUIOLA, M. (1992) “Catálogo de los holotipos conservados en el Museo Geológico del Seminario de Barcelona” Trabajos del Museo Geológico del Seminario de Barcelona, 223. Barcelona: Museo Geológico del Seminario, p. 99. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | Cobert per vegetació, però aflora en alguns marges. | Es tracta d'un jaciment marí costaner amb presència d'abundant contingut fòssil (bivalves, equinoderms i diversos microfòssils), emplaçat a les proximitats de la masia de can Vilet. Esta constituït per gresos, lutites i conglomerats grises o groguenques dins de els gresos de Centelles, disposats en seqüències ordenades per la mida del gra; a la base es troba la formació Igualada. La seva cronologia és Bartonià superior (Paleocè). L'associació faunística del jaciment és: -Bivalves: Chlamys biarritzensis; -Equinoïdeus: Clypeaster calzadai, Teichaster poritoides, Stylocoenia taurinensis, Harpoctocarcinus punctulatus. | 08064-117 | Can Vilet | 41.7531500,2.0953600 | 424791 | 4622765 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84069-foto-08064-117-2.jpg | Inexistent | Cenozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Al Museu de Geologia del Seminari de Barcelona es custodien diversos materials procedents del jaciment.Les fotografies corresponen a les proximitats de can Vilet degut a que l'accés és tancat. | 123 | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:02 | |||||||||
| 84117 | Alzina al carrer Alzina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-al-carrer-alzina | PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | Es tracta d'una alzina (Quercus ilex) centenària, de grans dimensions, situada al carrer de l'Alzina (davant del nº 21). Destaca especialment per la seva gran alçada i la seva capçada densa i arrodonida, sustentada per cinc branques principals. És un arbre monumental, un dels més grans del municipi, que dóna nom al carrer en el que es troba. | 08064-165 | C. Alzina (davant nº 21). | 41.7532200,2.1173900 | 426622 | 4622753 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84117-foto-08064-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84117-foto-08064-165-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:02 | |||||||||||||
| 84119 | Arbreda de l'hostal Castellterçol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-de-lhostal-castelltercol | PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | L'arbreda de l'Hostal està formada per un gran nombre d'exemplars de plataners (Platanus x hispanica), situats al jardí de la casa. Tots els exemplars són de característiques similars. Aquesta petita arbreda conforma un dels elements vegetals singulars del municipi, i pel seu valor estètic en l'accés principal al nucli urbà i pel seu contrapunt vegetal al conjunt edificat. | 08064-167 | Ctra. Barcelona, 1. | 41.7503000,2.1231400 | 427097 | 4622424 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84119-foto-08064-167-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84119-foto-08064-167-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:02 | |||||||||||||
| 84121 | Roure al carrer Moià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-al-carrer-moia | PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | Exemplar de roure situat al carrer Moià (davant del número 160), en un dels accessos principals de l'àrea nord del municipi. No es tracta d'un roure monumental, però destaca per ser un dels de major mida del municipi. | 08064-169 | C. Moià (davant nº 160). | 41.7603300,2.1178300 | 426667 | 4623543 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84121-foto-08064-169-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:02 | |||||||||||||
| 84122 | Arbreda al camí de Sant Roc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-al-cami-de-sant-roc | PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | L'arbreda del camí de Sant Roc està formada per un gran nombre d'exemplars de castanyers i arbustos situats en el traçat del camí. Aquest recorregut vegetal, realitzat a principis del segle XX, conforma un dels elements vegetals singulars del municipi, pel seu valor històric i estètic. Originàriament s'iniciava al carrer Cebrià Calvet i continuava fins als Rourets, però actualment es troba truncat per la carretera de Castellcir. | 08064-170 | Camí de Sant Roc, s/n. | 41.7487500,2.1268100 | 427400 | 4622249 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84122-foto-08064-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84122-foto-08064-170-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:02 | |||||||||||||
| 84123 | Roure Gros del camí de la masia de les Basses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-gros-del-cami-de-la-masia-de-les-basses | PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). | Exemplar de roure situat a la Quintana de les Basses, a poca distància al sud-oest de la casa homònima, en el límit nord del terme municipal, molt proper al pla del Boix. No es tracta d'un roure monumental, però destaca per ser un dels de major mida del municipi. | 08064-171 | Les Basses. Extrem nord del terme municipal. | 41.7758800,2.1200700 | 426871 | 4625267 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | La fotografia és extreta del Catàleg de Béns a Protegir (POUM) perquè no es va poder accedir a l'indret. | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:02 | |||||||||||||
| 84132 | Camí ramader de la Cerdanya, variant del Vallès Oriental | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-de-la-cerdanya-variant-del-valles-oriental | ROIG i DEULOFEU, A. (2016) 'Castellterçol, al bell mig del camí ramader de Cerdanya', XXXVII Ronda Vallesana: Castellterçol-Castellcir (Vall de Marfà). Sabadell: Unió Excursionista Sabadell, p. 37-44. FONT i SENTIAS, J. (1994). 'La transhumància: el camí ramader que travessava el Moianès'. Modilianum, 10. Moià: Associació Cultural Modilianum, p. 3-19. MIRALLES, F.; QUERALT, A.; SALA, P. (2002). 'Els camins ramaders del Vallès Oriental'. Ponències. Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers: Centre d'Estudis de Granollers, p. 49-93. | XIV-XX | Es tracta de la variant que passa pel Vallès Oriental del camí ramader del Vallès o de Moià, també carrerada de la Cerdanya, que uneix les muntanyes de la Cerdanya, del Ripollès i del Berguedà amb el Vallès. El camí ramader de la Cerdanya entra al terme de Castellterçol per la part de tramuntana, a pocs metres de l'antic molí de la Fàbrega, on es conserva el tram que passa per sota del pont de la vella carretera de Mollet a Moià. Segueix en direcció al molí de l'Oller fins a les feixes del rodal de la Ginebreda, entre el mas i la capella de Sant Gaietà. És en aquest lloc on el camí es bifurca entre el ramal del Vallès Oriental i el de l'Occidental. El camí del Vallès Oriental segueix en direcció al nucli urbà, el qual travessa pel carrer de Moià i pel carrer de Barcelona. Ja a les afores del poble, segueix per la carretera de Castellterçol a Sant Feliu de Codines (C-59) durant un quilòmetre, i continua per la riera de Sant Quirze, per l'esquerra del curs fluvial, on ja surt del terme municipal. | 08064-180 | Travessa el municipi des de l'extrem nord al de sud-est | Els camins ramaders neixen a l'edat Mitjana per la necessitat de traslladar els ramats cap a muntanya per garantir bones pastures a l'estiu i retornar-los a l'hivern, quan els prats es cobreixen de neu. Al llarg de l'edat Moderna, els camins ramaders es consoliden i al voltant dels segles XVIII i XIX la transhumància arriba al punt àlgid. A Catalunya hi ha tres grans zones de transhumància: la de ponent, la de les terres de l'Ebre i la de la zona central i oriental, a la que pertany el nostre camí. | 41.7643300,2.1103500 | 426050 | 4623993 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84132-foto-08064-180-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84132-foto-08064-180-2.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | El camí ramader no és una servitud de pas, sinó que és part integrant del domini públic (juntament amb els cursos fluvials, la costa i les carreteres). Per tant no són del propietari de les terres que travessa ni tampoc de la ajuntaments sinó que, tal i com estableix la llei, les carrerades són 'béns de domini públic de les comunitats autònomes'. | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:02 | ||||||||
| 84133 | Espai natural protegit de Gallifa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-natural-protegit-de-gallifa | 'Cingles de Bertí i Gallifa'. Catàleg del Paisatge de les Comarques Centrals. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Observatori del Paisatge, Universitat de Barcelona, p. 89-104 (Inèdit). Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN: Turons de la Plana Ausetana, la Sauva Negra, Gallifa i el Moianès. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient, 2000 (Inèdit). DEPARTAMENT DE TERITORI I SOSTENIBILITAT: http://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/patrimoni_natural/senp_catalunya/espais_sistema/ | L'Espai d'Interès Natural de Gallifa constitueix una unitat de relleu d'extremada singularitat dins el context de la serralada Prelitoral catalana. Forma una gran mola rocosa de gran bellesa paisatgística, representativa de les serres prelitorals calcàries. Ocupa una superfície total de 2995,24 hectàrees, repartides entre els municipis de Sant Llorenç Savall, Gallifa, Granera, Castellterçol, Sant Quirze Safaja i Sant Feliu de Codines. A Castellterçol, hi pertanyen 304,28 hectàrees, situades a l'extrem sud del terme municipal. Geològicament, està format per un conjunt acinglerat al voltant d'un petit turó (cingles de Sant Sadurní de Gallifa) que no sobrepassa els 900 m d'altura. L'erosió dels gresos i conglomerats ha determinat un relleu de cingles de blocs arrodonits. En quant a la flora, es caracteritza per la presència de comunitats vegetals rupícoles pròpies de les formacions de roca calcària de la terra baixa catalana, i també de pinedes calcícoles. Pel que fa a la fauna, aquestes formacions permeten la presència d'aus rupícoles, com el duc (Bubo bubo) o el falcó peregrí (Falco peregrinus). En destaquen també algunes espècies de mol·luscs i heteròpters rares a Catalunya. | 08064-181 | Extrem sud del terme municipal | 41.7172600,2.1234100 | 427082 | 4618756 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84133-foto-08064-181-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | L'espai natural protegit de Gallifa està integrat dins del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN), regulat pel Decret 328/1992, de 14 de desembre, d'aprovació del PEIN (DOGC núm. 1714, d'1 de març de 1993).Tanmateix, coincideix amb la xarxa Natura 2000, dins la Zona d'Especial Conservació (ZEC) de la regió mediterrània a Catalunya, anomenada Gallifa-Cingles de Bertí (número identificador ES5110008) i declarada en l'Acord de Govern 150/2014, de 4 de novembre de 2014. També està declarada com a Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA).D'altra banda, el DAE (Document Ambiental Estratègic) identifica en el municipi de Castellterçol 7 hàbitats d'interès comunitari (HIC), descrits per la Directiva 92/43/CE, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestre (modificada per la Directiva 97/62/CE, de 27 d'octubre). D'aquests, 2 són considerats d'interès prioritari: els Prats mediterranis rics en anuals, basòfils (Thero-Brachypodietalia) (HIC 6220) i les Pinedes submediterrànies de pinassa (Pinus nigra subsp. salzmannii) (HIC 9530). A l'espai de Gallifa-Cingles de Bertí, els elements considerats clau per a la conservació són els HIC 'Rius mediterranis permanents, amb gespes nitròfiles del Paspalo-Agrostidion orlades d'àlbers i salzes' (HIC 3280), 'Alzinars i Carrascars' (HIC 9340) i 'Pinedes Mediterrànies' (HIC 9540), i el ratpenat Miniopterus schreibersii.Pel que fa a la fauna, es troben les següents àrees d'interès: dues àrees vitals d'àguila cuabarrada (Aquila fasciata). | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:02 | ||||||||||||
| 84142 | Freixes de la Fàbrega | https://patrimonicultural.diba.cat/element/freixes-de-la-fabrega | MARLÈS, J.; PUJANTELL, J.; BOADA, M. (2016) 'Conjunt de freixes singulars de la Fàbrega, Castellterçol (Moianès)', XXXVII Ronda Vallesana: Castellterçol-Castellcir (Vall de Marfà). Sabadell: Unió Excursionista Sabadell, p. 55-64. | Conjunt de set freixes, situats entre el mas de la Fàbrega i el torrent homònim, a prop de la confluència amb el del Gai. És singular tant per les grans dimensions dels exemplars com per la seva ubicació, en un indret que permet veure els arbres de forma aïllada del seu entorn. Pel que fa a les dimensions: el més notable té un perímetre de tronc (a 1,3 m d'alçada) de 2,80 m, i una amplada màxima de 18,9 m; un altre, el situat més a l'oest del conjunt, té el perímetre a la base del tronc més gran (fa 4,13 m); el situat al centre, és el més alt amb 20,4 m d'alçada. Els altres quatre exemplars també són altament singulars pel que fa a les seves dimensions. | 08064-190 | La Fàbrega. Ctra. C-59, km 35. | 41.7763300,2.1067000 | 425760 | 4625328 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84142-foto-08064-190-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Tradicionalment, aquest conjunt d'arbres tenia una funció ombrejadora del bestiar, de les vaques de la Fàbrega, durant les èpoques de l'any més caloroses. | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:02 | ||||||||||||
| 84146 | Camí ramader de la Cerdanya, variant del Vallès Occidental | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-de-la-cerdanya-variant-del-valles-occidental | ROIG i DEULOFEU, A. (2016) 'Castellterçol, al bell mig del camí ramader de Cerdanya', XXXVII Ronda Vallesana: Castellterçol-Castellcir (Vall de Marfà). Sabadell: Unió Excursionista Sabadell, p. 37-44. FONT i SENTIAS, J. (1994). 'La transhumància: el camí ramader que travessava el Moianès'. Modilianum, 10. Moià: Associació Cultural Modilianum, p. 3-19. MIRALLES, F.; QUERALT, A.; SALA, P. (2002). 'Els camins ramaders del Vallès Oriental'. Ponències. Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers: Centre d'Estudis de Granollers, p. 49-93. | XIV-XX | Es tracta de la variant que passa pel Vallès Occidental del camí ramader del Vallès o de Moià, també carrerada de la Cerdanya, que uneix les muntanyes del Ripollès i del Berguedà amb el Vallès. El camí ramader de la Cerdanya entra al terme de Castellterçol per la part de tramuntana, a pocs metres de l'antic molí de la Fàbrega, on es conserva el tram que passa per sota del pont de la vella carretera de Mollet a Moià. Segueix en direcció al molí de l'Oller fins a les feixes del rodal de la Ginebreda, entre el mas i la capella de Sant Gaietà. És en aquest lloc on el camí es bifurca entre el ramal del Vallès Oriental i el de l'Occidental. El camí del Vallès Occidental segueix en direcció al pla de les Forques i continua cap al collet de Sant Fruitós. Des d'aquí arriba a l'antic recés de la masia del Pujolet i surt del terme municipal en direcció a ponent. | 08064-194 | Travessa el municipi des de l'extrem de tramuntana al de ponent. | Els camins ramaders neixen a l'edat Mitjana per la necessitat de traslladar els ramats cap a muntanya per garantir bones pastures a l'estiu i retornar-los a l'hivern, quan els prats es cobreixen de neu. Al llarg de l'edat Moderna, els camins ramaders es consoliden i al voltant dels segles XVIII i XIX la transhumància arriba al punt àlgid. A Catalunya hi ha tres grans zones de transhumància: la de ponent, la de les terres de l'Ebre i la de la zona central i oriental, a la que pertany el nostre camí. El camí ramader no és una servitud de pas, sinó que és part integrant del domini públic (juntament amb els cursos fluvials, la costa i les carreteres). Per tant no són del propietari de les terres que travessa ni tampoc de la ajuntaments sinó que, tal i com estableix la llei, les carrerades són 'béns de domini públic de les comunitats autònomes'. | 41.7645000,2.1109600 | 426101 | 4624011 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84146-foto-08064-194-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84146-foto-08064-194-2.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:02 | |||||||||
| 84150 | Espai natural protegit del Moianès i la Riera de Muntanyola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-natural-protegit-del-moianes-i-la-riera-de-muntanyola | DEPARTAMENT DE TERITORI I SOSTENIBILITAT: http://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/patrimoni_natural/senp_catalunya/espais_sistema/ | L'espai natural protegit del Moianès i la Riera de Muntanyola constitueix una àmplia representació del paisatge de la comarca natural del Moianès. Presenta un conjunt de relleus calcaris i margosos característics de l'altiplà ondulat del Moianès, amb una altitud entre els 400 i els 1.000 m. Són importants les rieres sobre lloses calcàries. Ocupa una superfície total de 10.583,77 hectàrees, repartides entre els municipis de Moià, Santa Maria d'Oló, l'Estany, Avinyó, Muntanyola, Collsuspina, Castellcir i Castellterçol. A Castellterçol, hi pertanyen 273,97 hectàrees, situades a l'extrem nord-oest del terme municipal. En aquest territori es troben diferents àrees naturals, però que comparteixen moltes característiques dins l'espai natural. Es tracta de les capçaleres de les rieres d'Oló i del Sec (al nord-oest), Puig Rodó (nord-est), la Morenota (al pla de Moià) i Castellterçol (al sud). Aquests cursos d'aigua són representatius de la zona mitjana de la conca del Llobregat. Geològicament, l'espai natural és interessant per la presència del sistema càrstic de les coves del Toll i de les Toixoneres i la zona humida de l'Estany. En quant a vegetació, destaca per conservar alguns elements submediterranis rars a la resta de Catalunya. Es caracteritza per les espècies de l'hàbitat propi de les rouredes seques i la flora i fauna associades. Aquest paisatge forestal es completa amb un mosaic de camps de conreu i prats de pastura, de gran interès per a la diversitat biològica. Pel que fa a la fauna, és un bon representant de la fauna forestal amb influència mediterrània. Tanmateix, en destaquen les espècies d'interès per a la conservació dels ecosistemes fluvials (cranc de riu, llúdriga) i, entre la fauna invertebrada, diverses espècies rares de caràcter iberomediterrani. | 08064-198 | Extrem nord-oest del terme municipal | 41.7719600,2.0921000 | 424542 | 4624856 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84150-foto-08064-198-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | L'Espai Natural Protegit del Moianès i la Riera de Muntanyola va ser incorporat al PEIN pel Decret 328/1992, pel qual s'aprovava el PEIN. Posteriorment, va ser ampliat mitjançant el Decret 166/2010, de 9 de novembre, pel qual es va modificar el Pla d'espais d'interès natural (PEIN), aprovat pel Decret 328/1992, en relació amb l'espai del Moianès. | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:02 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 154,63 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc