Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 84982 | Roure Gros del Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-gros-del-bosc | Exemplar de roure (Quercus pubescens) de grans dimensions. | 08055-124 | Just al nord-est del mas del Bosc | 0 | 0 | 08055 | Castellcir | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | La identificació sobre el terreny és incerta. | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||||||||||
| 82564 | Balma del Salamó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-del-salamo | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 75.</p> | Coberta de vegetació i amb restes de fogueres recents. | <p>Balma situada a la banda de llevant de la cinglera, per un corriol que s'agafa des del camí que va al camp dels Espernallacs. Es tracta d'una balma de planta allargassada, oberta per la cara de migdia i delimitada amb grans blocs de pedra irregulars respecte el desnivell. No és gaire profunda. Un estret corriol la travessa, desembocant en el camí que dóna accés a la masia del Salamó. L'erosió causada per l'aigua fa que la pedra presenti unes formes sinuoses i foradades. No compta amb cap estructura construïda.</p> | 08095-228 | Cinglera del Salamó | <p>Des de sempre, la balma havia servit d'aixopluc de pastors, pobres i bandolers, entre d'altres.</p> | 41.7106000,2.0835600 | 423759 | 4618051 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82564-foto-08095-228-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82564-foto-08095-228-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La balma està inclosa dins dels límits de l'Espai d'Interès Natural Gallifa. | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||||
| 82448 | Font del Salamó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-salamo | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 75. GENESCÀ, Pere (2017). Taula actualització i ampliació inventari fonts a Catalunya. [Inèdit]. Http://www.moianes.net/ [Consulta: 20-04-2019].</p> | XIX-XX | L'entorn està força degradat i la font pràcticament no raja. | <p>Font aïllada situada a l'inici del torrent del mateix nom, en un terreny en pendent pronunciat, al peu d'un marge rocós. Està formada per un dipòsit de planta més o menys rectangular bastit en pedra. Actualment, la part superior d'aquest dipòsit està degradada i tapada amb un plàstic negre. Encastada al frontal d'aquesta estructura, a la part inferior, hi ha una aixeta metàl·lica de botó per on raja l'aigua, que està inserida dins d'una imprompta rectangular. L'aigua cau dins d'una canalització excavada al subsòl, que està delimitada per un mur de pedra lligat amb abundant morter i d'un metre d'alçada aproximada. La canalització marxa en direcció al torrent.</p> | 08095-112 | Torrent de la Font del Salamó | 41.7117200,2.0837700 | 423778 | 4618175 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82448-foto-08095-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82448-foto-08095-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82448-foto-08095-112-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La font està inclosa dins de l'Espai d'Interès Natural de Gallifa. | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 82447 | Font de l'hort del Salamó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lhort-del-salamo | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 75-76. GENESCÀ, Pere (2017). Taula actualització i ampliació inventari fonts a Catalunya. [Inèdit].</p> | XIX-XX | <p>Font aïllada situada al marge dret del camí que va del Salamó a Salvatges. Està formada per una estructura de planta rectangular excavada al subsòl i bastida en pedra de diverses mides disposada regularment. Els murs estan rematats amb una filada de maons plans. La font pròpiament dita està situada al seu interior i s'hi accedeix mitjançant unes escales de pedra de diversos graons. Consta d'un broc metàl·lic per on raja l'aigua i al seu costat una aixeta (també s'observen altres tubs encastats al parament, actualment en desús). Al costat de la font hi ha una caseta rectangular amb teulada d'un sol vessant i una canalització excavada al subsòl i delimitada amb pedra, que condueix l'aigua que emana del marge rocós fins a la font.</p> | 08095-111 | Camí de Salvatges | <p>Antigament, la font subministrava una bassa actualment desapareguda, que estava situada a l'altre costat del camí i amb la que es regava l'hort de la masia del Salamó.</p> | 41.7117700,2.0861200 | 423974 | 4618179 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82447-foto-08095-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82447-foto-08095-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82447-foto-08095-111-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La font està inclosa dins de l'Espai d'Interès Natural de Gallifa. Segons l'expert en toponímia Enric Garcia-Pey, la font també és coneguda com la font de la Baga del Salamó. Alhora, l'Institut Cartogràfic de Catalunya, la identifica com la font Nova del Salamó. | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 82572 | Alzina de la font del Salamó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-la-font-del-salamo | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 76.</p> | S'observen marques d'antigues branques que foren tallades. | <p>Exemplar situat al costat de la font del Salamó, al sud-est de la masia del mateix nom. Es tracta d'un exemplar d'alzina (Quercus ilex) molt esvelt, que presenta un tronc central allargassat i inclinat envers el desnivell del torrent. A la part superior, aquest tronc es bifurca en dos, amb la mateixa capçada compartida. Aquesta capçada està formada per un brancatge de força amplada. La copa té una forma arrodonida amb un canó aproximat d'1,85 metres i una amplada d'uns 14 metres.</p> | 08095-236 | Torrent de la Font del Salamó | 41.7117500,2.0837600 | 423777 | 4618179 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82572-foto-08095-236-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82572-foto-08095-236-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'exemplar està inclòs dins dels límits de l'Espai d'Interès Natural Gallifa. | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||||
| 82507 | Cova del Salamó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-salamo | <p>BOSCH, Josep (1991). 'El neolític antic al Vallès Oriental'. Arraona, 8, III Època. Sabadell: Arxiu Històric de Sabadell, Museu d'Art de Sabadell, Museu d'Història de Sabadell, p. 9, 10, 20, 25. GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 75. Granera. Text refós. Normes subsidiàries de planejament, 2000, p. 69 [Inèdit]. Http://invarquit.cultura.gencat.cat/ [Consulta: 26-04-2019]. Http://www.espeleoindex.com/ [Consulta: 26-04-2019].</p> | Força colonitzada per la vegetació de la zona. | <p>Es tracta d'una cavitat de grans dimensions situada al sud-oest de la masia del Salamó. S'hi accedeix des del camí de la Riera al Salamó, on s'agafa un altre camí a mà esquerra situat uns 50 metres abans de la masia. Aquest camí baixa cap a la riera. En un revolt molt tancat a la dreta hi ha una petita esplanada amb un corriol que dóna accés a la cova. La cavitat està orientada a ponent i formada per una gran balma d'uns 25 metres de llargada, que presenta 10 boques d'accés, de les quals 5 donen pas a un petit conjunt de galeries reticulars. Els materials arqueològics que s'hi documentaren estan caracteritzats per la presència de fragments de ceràmica amb cordons aplicats, amb incisions epicardials i també un ganivet de sílex, entre d'altres. Aquests materials estan ubicats als magatzems del Museu d'Història de Sabadell.</p> | 08095-171 | Bosc del Salamó | <p>L'any 1919, Vicenç Renom va realitzar la prospecció i documentació de les terres i materials extrets de la cova del Salamó per un pastor de la zona. L'any 2016, en motiu de la revisió de la Carta Arqueològica, no es va documentar cap tipus de resta arqueològica, tot i que s'observaren alguns desprendiments de pedres i restes de fogueres recents.</p> | 41.7117900,2.0809500 | 423544 | 4618185 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82507-foto-08095-171-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82507-foto-08095-171-2.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La cova està inclosa dins dels límits de l'Espai d'Interès Natural Gallifa. Cronològicament, el jaciment està comprès entre els períodes del Neolític Antic Postcardial (4000-3500 a.C) i el Bronze (1800-650 a.C.). | 79|78 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 82560 | Cova del Salamó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-salamo-0 | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 75. Http://www.espeleoindex.com/ [Consulta: 26-04-2019].</p> | Força colonitzada per la vegetació de la zona. | <p>Cova fossilitzada de 62 metres de recorregut, situada al sud-oest de la masia del Salamó. Està orientada a ponent i formada per una gran balma d'uns 25 metres de llargada, que presenta 10 boques d'accés. Les 5 primeres són petites concavitats que no penetren al conjunt principal. Les 5 boques restants donen accés a un petit conjunt de galeries reticulars. La cova està excavada en els gresos calcaris datats a l'Eocè i la part superior de la balma està formada per conglomerats també eocènics.</p> | 08095-224 | Bosc del Salamó | <p>Les primeres exploracions de la cavitat de les que hi ha constancia foren realitzades pel GES-CMB entre els anys 1964 i 1965. També s'hi van recollir materials arqueològics.</p> | 41.7117900,2.0809500 | 423544 | 4618185 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82560-foto-08095-224-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82560-foto-08095-224-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La cova està inclosa dins dels límits de l'Espai d'Interès Natural Gallifa. Les dades han estat extretes de l'espai web Espeleoindex. | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||||
| 82622 | Barraca codi 13093 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-13093 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | Completament enderrocada. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al sud. Presenta una planta més o menys circular i està completament enderrocada. Només es conserva la primera filada de la construcció, bastida amb grans blocs de pedra natural de la zona. És probable que fos malmesa durant l'adequació dels camins que té al voltant.</p> | 08095-286 | Camp de Bonell | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7121100,2.0732700 | 422905 | 4618228 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82622-foto-08095-286-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82622-foto-08095-286-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82622-foto-08095-286-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. L'element està inclòs dins dels límits de l'Espai d'Interès Natural de Gallifa. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||
| 82594 | Barraca codi 8851 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-8851 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | Petit enderroc al lateral i envoltada de vegetació. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al sud. La seva planta és circular i està coberta amb una falsa cúpula bastida amb el mateix tipus de pedra que la resta de la construcció. Presenta un portal d'accés rectangular, amb la llinda plana. No ha estat restaurada i presenta un petit enderroc en un dels laterals. Des de la barraca hi ha unes bones vistes de la Mola i el Montcau.</p> | 08095-258 | Trens | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7124200,2.0588200 | 421703 | 4618275 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82594-foto-08095-258-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82594-foto-08095-258-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||
| 82619 | Barraca codi 12402 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-12402 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | Completament enderrocada. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada a l'est. La seva planta és ovalada i està completament enderrocada, restant només les dues filades inicials de l'estructura. No ha estat restaurada i queda força afectada i amagada per l'abundant vegetació que caracteritza la zona, que alhora fa difícil el seu accés.</p> | 08095-283 | Serrat del Clapers | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7125700,2.0644300 | 422170 | 4618287 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82619-foto-08095-283-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82619-foto-08095-283-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades i les imatges han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||
| 82477 | Fita de terme entre Granera i Gallifa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-entre-granera-i-gallifa | XVIII-XIX | <p>Fita aïllada que delimita els termes municipals de Granera i Gallifa, situada a uns 10 metres a ponent del camí Ral, a llevant de les restes del Casalot de coll d'Ases. Es tracta d'un bloc de pedra picada treballada de planta rectangular, amb les cantonades de la cara superior arrodonides.</p> | 08095-141 | Carena de Coll d'Ases | 41.7133400,2.0991400 | 425059 | 4618342 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82477-foto-08095-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82477-foto-08095-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82477-foto-08095-141-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Altres | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits de l'Espai d'Interès Natural Gallifa. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||||
| 82599 | Barraca codi 10476 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-10476 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada a l'est. La seva planta és circular i està coberta amb una falsa cúpula. També s'observa un subtil voladís integrat a la mateixa coberta, disposat en tot el seu perímetre. Presenta un portal d'accés rectangular, amb la llinda plana formada per dues peces i els brancals bastits amb blocs de pedra ben escairats. Compta amb un contrafort de pedra seca adossat a la seva banda de llevant. No ha estat restaurada.</p> | 08095-263 | Torrent de Trens | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7130400,2.0552400 | 421406 | 4618347 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82599-foto-08095-263-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82599-foto-08095-263-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 82417 | Casalot de Coll d'Ases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casalot-de-coll-dases | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 78. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 41, 2016, p. 35. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 42, 2017, p. 34.</p> | XIX-XX | Completament enrunat. | <p>Restes d'un edifici aïllat i completament enrunat que possiblement presentés una planta rectangular. L'abundant vegetació que cobreix les restes fa impossible una descripció més acurada. Amb tot, podem dir que estava bastit en pedra sense treballar de diverses mides, disposada de manera irregular. Pel que sembla, les restes conservades correspondrien als fonaments de la construcció. Prop de les restes hi ha una fita de pedra de planta rectangular, que compta amb una de les cantonades de la cara superior degradada.</p> | 08095-81 | Carena de coll d'Ases | <p>Es tracta d'un antic hostal situat al peu del camí Ral (entre Granera i Gallifa), que fou conegut com l'Hostal de Salvatges. El nom actual procedeix del seu estat de ruïna.</p> | 41.7134000,2.0982800 | 424987 | 4618349 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82417-foto-08095-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82417-foto-08095-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82417-foto-08095-81-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les restes estan incloses dins dels límits de l'Espai d'Interès Natural Gallifa. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||
| 82415 | El Salamó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-salamo | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 74, 76. Granera. Text refós. Normes subsidiàries de planejament, 2000, p. 69 [Inèdit]. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera. PONT MONTANER, Ferran (2016). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Granera. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat, p. 48, 136-141 [Inèdit]. RESOLUCIÓ TES/1577/2019, de 7 de juny, per la qual s'emet l'informe ambiental estratègic del Pla especial urbanístic del Catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en el sòl no urbanitzable, al terme municipal de Granera (exp. OTAACC20190017). DOGC núm. 7896-13.6.2019. Http://www.moianes.net/ [Consulta: 19-04-2019]. Http://invarquit.cultura.gencat.cat/ [Consulta: 19-04-2019].</p> | XVIII-XIX | <p>Masia aïllada amb un espai de barri o pati interior, que està formada per diversos cossos adossats que li confereixen una planta més o menys rectangular. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal i està distribuït en planta baixa, pis i golfes. La façana principal, orientada al pati, compta amb un portal d'accés d'arc rebaixat bastit en maons i finestres rectangulars amb els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix el parament. De fet, la resta de façanes també compten amb finestres de les mateixes característiques, tot i que algunes estan emmarcades en pedra. Adossat a la façana de llevant hi ha un volum rectangular organitzat en dues plantes, amb la coberta d'un sol vessant. Destaca la galeria de tres arcs de mig punt situada al pis i sostinguts amb pilars amb les impostes motllurades. A la part posterior del volum principal, adossats a la façana de tramuntana, hi ha quatre volums rectangulars, amb teulades d'un sol vessant i distribuïts en planta baixa i pis o bé en un sol nivell. Tancant el pati per les bandes de llevant i migdia hi ha tres cossos adossats amb teulades d'una i dues vessants i organitzats en un i dos nivells. Destaca el volum situat a la cantonada sud-est, el qual compta amb un portal d'arc rebaixat i una finestra emmarcada amb maons, ambdós a la façana de migdia. L'accés al pati es fa per la banda de ponent mitjançant un portal rectangular, que està protegit amb un voladís de teula àrab de dues vessants. La construcció està bastida en pedra desbastada de diverses mides, lligada amb morter de calç i amb diversos paraments arrebossats.</p> | 08095-79 | Cinglera de la baga del Salamó | <p>La masia apareix mencionada en el fogatge de l'any 1497, en el lloc de Granera i dins de la vegueria de Manresa. Posteriorment, el mas torna a aparèixer en el fogatge de l'any 1553 en el lloc de Sant Martí de Granera i dins de la vegueria de Manresa també. La construcció apareix mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases del quarter sud, els números i els seus propietaris. La masia del Salamó tenia el número 6 i era propietat de 'Francisco Calvó'. Posteriorment, en un mapa confeccionat l'any 1922 pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, el qual està basat en un original elaborat per l'Instituto Geográfico y Estadístico espanyol, la construcció apareix mencionada com 'Casa del Salamó' (Pont, 2016: 48).</p> | 41.7133300,2.0831100 | 423725 | 4618354 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82415-foto-08095-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82415-foto-08095-79-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La masia està inclosa dins dels límits de l'Espai d'Interès Natural Gallifa. Al seu voltant hi ha presència d'Hàbitats d'Interès Comunitari (HIC 9340), que estan seleccionats i protegits per la Unió Europea mitjançant la xarxa Natura 2000. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 82638 | Barraca codi 19227 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-19227 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | Força enderrocada. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al sud-oest. La seva planta és circular, tot i que lleugerament quadrangular, i presenta tota la part superior de l'estructura completament enderrocada. De fet, només es conserven algunes filades de la construcció i els dos brancals del portal d'accés a l'interior. L'espai interior amida uns 2m de diàmetre. No ha estat restaurada i està força afectada per la vegetació que cobreix la zona.</p> | 08095-302 | Trens | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7131900,2.0604500 | 421840 | 4618359 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82638-foto-08095-302-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82638-foto-08095-302-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82638-foto-08095-302-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||
| 82571 | Alzina del Salamó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-del-salamo | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 76.</p> | <p>Exemplar situat dins del bosc, tot i que arran dels camps de conreu situats a la banda de ponent de la masia del Salamó. Es tracta d'un exemplar d'alzina (Quercus ilex) que presenta un robust tronc central força recte, que alhora està bifurcat en dos troncs diferenciats. Al seu torn, un d'aquests troncs es ramifica en tres troncs diferenciats. Tots ells comparteixen la mateixa capçada, formada per un brancatge sinuós i recargolat. La copa, amb un brancatge espès, té una forma arrodonida amb un canó d'uns 2 metres i una amplada d'uns 11 metres.</p> | 08095-235 | Bosc del Salamó | 41.7134800,2.0818900 | 423624 | 4618372 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82571-foto-08095-235-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82571-foto-08095-235-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'exemplar està inclòs dins dels límits de l'Espai d'Interès Natural Gallifa. | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||||||
| 82645 | Fita del Segolar I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-del-segolar-i | <p>Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 18-02-2020].</p> | XX | <p>Fita que marca el límit entre dues propietats de la zona, situada al marge de migdia del camí antic de Granera a Sant Llorenç Savall, prop del camp de Bonell. Es tracta d'una fita formada per tres pedres anclades al terreny natural de la zona. La llosa central és de mida més gran i forma apuntada, mentre que les altres dues són irregulars i estan situades als laterals. Al seu costat hi ha un pal de formigó que reforça el punt de la fita.</p> | 08095-309 | El Segolar | <p>Al principi, sota les fites que delimitaven diverses propietats, els posaven fragments de ceràmica i restes de carbons per saber que no eren de terme. En l'actualitat, algunes d'aquestes fites estan essent substituïdes per d'altres prefabricades i de formigó.</p> | 41.7139700,2.0673500 | 422415 | 4618440 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82645-foto-08095-309-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82645-foto-08095-309-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82645-foto-08095-309-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La fita està inclosa dins dels límits de l'Espai d'Interès Natural Gallifa. En l'actualitat, algunes d'aquestes fites estan essent substituïdes per d'altres prefabricades i de formigó. | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 82517 | Camí ral - camí de coll d'Ases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-cami-de-coll-dases | <p>FONT I SENTIAS, Josep (1994). 'La transhumància: el camí ramader que travessava el Moianès'. Modilianum, 10. Moià: Associació Cultural Modilianum, p. 3-19. GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 24. MIRALLES, Ferran; QUERALT, Arnau; SALA, Pere (2003). 'Els camins ramaders del Vallès Oriental'. Ponències. Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers: Centre d'Estudis de Granollers, p. 67. 'Obres al camí ral'. La Granària, 45, 2018, p. 8-9.</p> | X-XXI | <p>Antic camí rural que creua el terme municipal de Granera per la banda de llevant, entre el coll Roig i coll d'Ases. El camí parteix del quilòmetre 2 de la carretera BV-1245 dins del terme municipal de Castellterçol i marxa en direcció sud cap al terme de Granera, al que s'entra uns metres abans d'arribar al coll Roig. El camí travessa els paratges de les Sorreres i les Gavinetes en direcció al serrat de les Pedres, passant per darrera del dipòsit d'aigües de la cova del Penitent. Posteriorment continua per la carena fins a arribar al coll d'Ases, marxant cap al terme municipal de Gallifa. El traçat del camí combina els trams de terra amb d'altres d'asfaltats. Bona part del seu recorregut forma part de la divisòria amb les poblacions de Castellterçol i Gallifa.</p> | 08095-181 | Quintana del Pla Gaià - Coll d'Ases | <p>El tram del camí que discorre entre el Pujolet (Castellterçol) i les finques de Salvatges i els Plans (Gallifa), coincideix amb l'antic ramader de la Cerdanya, que també es coneix com el camí del Vallès o de Moià. Pel que sembla, els pastors feien nit al coll d'Ases. El tram entre la cova del Penitent i el coll d'Ases fou arranjat a principis de l'any 2018.</p> | 41.7142500,2.0993700 | 425079 | 4618442 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82517-foto-08095-181-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82517-foto-08095-181-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82517-foto-08095-181-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La cronologia és aproximada. | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 84210 | Les Pujades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-pujades-0 | SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit]. | XVIII | Masia formada per un edifici principal i diversos cossos annexos, amb un barri. L'edifici principal és de planta rectangular, i consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a l'oest. Hi ha una galeria a la façana de migdia, amb tres arcs de maó a plec de llibre. Les obertures són rectangulars, de disposició irregular, majoritàriament de pedra carejada, però també d'obra i de fusta. La llinda de la porta interior, sota la galeria, presenta la següent inscripció: 'JOSEPH PUJADES 1702'. El parament dels murs és fet de pedra lligada amb morter de calç, de pedra vista. | 08064-258 | Les Pujades | 41.7147400,2.1177000 | 426604 | 4618481 | 1702 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84210-foto-08064-258-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84210-foto-08064-258-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies procedents del Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 82628 | Barraca codi 16537 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-16537 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, que integra una part de la roca natural del terreny en la seva construcció i està orientada al sud-est. La seva planta és circular i està coberta amb una falsa cúpula amb terra a l'exterior. S'aprecia un lleuger voladís en tot el seu perímetre. L'accés es fa mitjançant un portal d'accés rectangular, amb la llinda plana i un dels brancals bastit amb la pròpia roca de la zona. L'interior té un diàmetre d'uns 2m. No ha estat restaurada.</p> | 08095-292 | El Segolar | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7144800,2.0684900 | 422510 | 4618495 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82628-foto-08095-292-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82628-foto-08095-292-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82628-foto-08095-292-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. L'element està inclòs dins dels límits de l'Espai d'Interès Natural de Gallifa. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 82500 | Cocó del Segolar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coco-del-segolar | <p>Http://webfacil.tinet.cat/manelmar/7253 [Consulta: 26-04-2019].</p> | XIX | L'interior està lleugerament enrunat. | <p>Cocó de marge que està integrat dins de l'estructura d'un dels marges de pedra seca de la zona, tot i que en l'actualitat aquest marge o feixa està força desdibuixat. Presenta una orientació sud-oest i està format per una obertura més o menys rectangular, bastida amb la pròpia roca natural de la zona. Als brancals s'observen rastres de l'erosió de la pedra, mentre que la llinda està formada amb un gran bloc de pedra irregular, col·locat en esbiaix.</p> | 08095-164 | El Segolar - Camp de Bonell | <p>Els cocons o frescals són obertures bastides a ras de terra, que tenen la intenció de mantenir la beguda fresca.</p> | 41.7145000,2.0687200 | 422529 | 4618497 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82500-foto-08095-164-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82500-foto-08095-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82500-foto-08095-164-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits de l'Espai d'Interès Natural de Gallifa. Els cocons es poden trobar tant a l'interior de les barraques com en els marges exteriors. | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||
| 82444 | Font de les Febres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-febres-1 | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 47. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 40, 2016, p. 35. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 41, 2016, p. 34. GENESCÀ, Pere (2017). Taula actualització i ampliació inventari fonts a Catalunya. [Inèdit]. Http://www.granera.cat/ [Consulta: 20-04-2019]. Http://www.moianes.net/ [Consulta: 20-04-2019].</p> | XVIII-XIX | Coberta de vegetació. | <p>Font aïllada situada al marge de migdia del camí que va del Salamó a Salvatges, en un terreny en pendent pronunciat. Està situada en un replà del terreny, al peu d'un marge rocós on hi ha una escletxa per la que s'escola l'aigua. Està formada per un dipòsit de planta rectangular bastit en pedra i maons, amb una petita coberta de teula àrab d'un sol vessant. Encastat al frontal d'aquesta estructura hi ha una aixeta metàl·lica de botó per on raja l'aigua. Aquesta aigua cau dins d'una pica de planta rectangular delimitada amb maons. L'estructura està coberta de molsa donat el grau d'humitat de la zona. Un corriol ascendent li dóna accés. En els darrers metres cal grimpar lleugerament.</p> | 08095-108 | Torrent de les Febres | <p>L'aigua d'aquesta font tenia fama de ser molt bona per a curar les febres i també per al ronyó. Juntament amb les fonts del Marcet i la Roca, i segons l'època de l'any, es creïa que les seves aigües tenien propietats diferents.</p> | 41.7148200,2.0963300 | 424827 | 4618508 | 08095 | Granera | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82444-foto-08095-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82444-foto-08095-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82444-foto-08095-108-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La font està senyalitzada amb dos petits cartells identificatius, un al trencant del camí i l'altre damunt de l'estructura, i està inclosa dins dels límits de l'Espai d'Interès Natural Gallifa. Segons les informacions obtingudes, un veí de Granera la va arranjar i senyalitzar fa pocs anys. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||
| 82596 | Barraca codi 10016 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-10016 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | Completament engolida per la vegetació de la zona. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria adossada al marge i orientada al sud. La seva planta és més o menys rectangular i presenta una falsa cúpula coberta amb terra a l'exterior. Presenta un portal d'accés rectangular, amb la llinda plana, i una petita obertura a la part posterior (tot i que no s'observa clarament). No ha estat restaurada i té un petit enderroc en un dels laterals. Actualment està completament amagada entre l'abundant vegetació de la zona.</p> | 08095-260 | El Segolar | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7146500,2.0714100 | 422753 | 4618511 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82596-foto-08095-260-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82596-foto-08095-260-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82596-foto-08095-260-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. L'element està inclòs dins dels límits de l'Espai d'Interès Natural de Gallifa. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||
| 82595 | Barraca codi 9703 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-9703 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | La coberta està enderrocada i la vegetació no en permet l'accés. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada a l'est. La seva planta és cicular i presenta un gran enderroc que afecta sobretot a la coberta. Presenta un portal d'accés d'obertura rectangular, amb la llinda plana. No ha estat restaurada i està molt afectada per l'abundant vegetació de la zona, que fa força difícil el seu accés. Està situada sota d'una línia d'alta tensió.</p> | 08095-259 | Trens - Serrat del Clapers | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7150100,2.0617600 | 421951 | 4618560 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82595-foto-08095-259-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82595-foto-08095-259-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82595-foto-08095-259-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||
| 82646 | Fita del Segolar II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-del-segolar-ii | <p>Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 18-02-2020].</p> | XX | <p>Fita que marca el límit entre dues propietats de la zona, situada ala banda de tramuntana del camí antic de Granera a Sant Llorenç Savall, al costat del camí que porta al Segolar. Es tracta d'una fita formada per tres pedres anclades al terreny natural de la zona, tot i que actualment vençudes. Al bell mig hi ha una fita de recent factura bastida en formigó, amb la part superior arrodonida i gravada amb la lletra 'T', en referència a la seva propietat (mas Tantinyà). També es troba aterrada.</p> | 08095-310 | El Segolar | <p>Aquesta fita en particular és propietat de la masia de Tantinyà. Al principi, sota les fites que delimitaven diverses propietats, els posaven fragments de ceràmica i restes de carbons per saber que no eren de terme. En l'actualitat, algunes d'aquestes fites estan essent substituïdes per d'altres prefabricades i de formigó.</p> | 41.7151400,2.0674300 | 422423 | 4618569 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82646-foto-08095-310-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82646-foto-08095-310-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82646-foto-08095-310-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | En l'actualitat, algunes d'aquestes fites estan essent substituïdes per d'altres prefabricades i de formigó. | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 82430 | Bassa del mas Clapers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-mas-clapers | XVIII-XIX | Afectada per la vegetació. | <p>Bassa excavada al subsòl i situada a la banda de migdia del mas Clapers, al bell mig d'una zona boscosa situada al costat del pla de l'Óssol. Presenta una planta ovalada, amb la banda de llevant bastida en pedra sense treballar de diverses mides i sense lligar. L'aigua que la omple no permet saber la seva profunditat. Un corriol envolta tot el perímetre de la bassa.</p> | 08095-94 | Pla de l'Óssol | <p>Es tracta d'una bassa de fang utilitzada per recollir l'aigua de pluja. Aquesta aigua era utilitzada per les diverses tasques agropecuàries relacionades amb el mas (bestiar, conreus, vinyes).</p> | 41.7153300,2.0667000 | 422362 | 4618591 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82430-foto-08095-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82430-foto-08095-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82430-foto-08095-94-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||
| 82482 | Fita del mas Clapers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-del-mas-clapers | XVIII-XIX | <p>Fita aïllada situada a l'extrem sud-est de la bassa de mas Clapers, al costat del corriol que l'envolta. Es tracta d'un bloc de pedra picada treballada de planta rectangular, amb una de les cantonades de la cara superior escapçada i anclat al subsòl. Al seu costat, delimitant la peça, hi ha tres lloses de pedra planes encastades al terra.</p> | 08095-146 | Pla de l'Óssol | 41.7153400,2.0667600 | 422367 | 4618592 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82482-foto-08095-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82482-foto-08095-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82482-foto-08095-146-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||||
| 82458 | Forn d'obra de Trens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-trens | <p>Http://granera.cat/ [Consulta: 24-04-2019].</p> | XVII-XIX | Força enrunat i cobert de vegetació. | <p>Forn d'obra aïllat situat al marge de tramuntana del torrent, prop del camí que li dóna accés. Està format per una cambra de combustió de planta rectangular, bastida amb pedra de diverses mides i lligada amb morter de calç. Les parets interiors estan arrebossades i rubefactades per l'acció del foc i les altes temperatures que soportaven. Amb tot hi ha una inscripció gravada amb l'any 1880. L'accés a la cambra es feia per la banda de migdia mitjançant dues boques d'arc rebaixat bastides amb pedra desbastada disposada a sardinell. Aquest mur és atalussat, seguint el pendent del terreny, i esta bastit en pedra de diverses mides disposada de manera regular. A l'interior de les boques s'observen els accessos a la fogaina inferior, mitjançant dues obertures quadrades bastides amb carreus de pedra desbastats.</p> | 08095-122 | Torrent de Trens | <p>És força probable que la data de la cambra de combustió (1880) faci referència a l'any de la darrera cuita, tot i que no es pot assegurar.</p> | 41.7153100,2.0527600 | 421203 | 4618602 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82458-foto-08095-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82458-foto-08095-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82458-foto-08095-122-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Es tracta del forn de coure rajoles, teules, etc., de la masia de Trens. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||
| 82494 | Claper de Trens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/claper-de-trens | <p>Http://webfacil.tinet.cat/manelmar/7382 [Consulta: 25-04-2019].</p> | XVIII-XX | <p>Claper aïllat situat a l'extrem sud-oest de la masia de Trens, en una de les feixes que delimiten els camps de conreu dels voltants de la masia. El claper està situat en una de les cantonades de la feixa, formant una planta irregular en forma d'L. Està delimitat amb pedres de diverses mides disposades d'una manera força irregular, tot i que en filades i sense lligades en sec. Al damunt, en canvi, hi ha pedruscall.</p> | 08095-158 | Torrent de la Font de Trens | 41.7155100,2.0544900 | 421347 | 4618622 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82494-foto-08095-158-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82494-foto-08095-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82494-foto-08095-158-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Els clapers són amuntegaments de pedra que tenen per objectiu retirar l'excés d'aquest material d'una zona, per facilitar d'aquesta manera el conreu. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||
| 82438 | Font i bassa de Trens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-i-bassa-de-trens | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 87.</p> | XIX-XX | Coberta d'abundant vegetació. | <p>Conjunt situat a la banda de ponent de la masia de Trens, prop del torrent de la font del mateix nom. La font està situada en el marge d'una de les feixes de la zona, que està bastida en pedra. L'aigua brolla mitjançant una aixeta de nova factura que està encastada al mur. Actualment, l'aixeta compta amb un tub de plàstic negre que marxa en direcció a la bassa. A la part superior del mur hi ha la boca de la mina de la que s'alimenta la font i també la bassa. Aquesta mina està bastida en pedra, de secció rectangular. La bassa està situada al damunt de la font, és de grans dimensions i planta rectangular. Està bastida en maons, amb un revestiment arrebossat a l'exterior i un lliscat interior. Amida uns 15 metres de llargada per uns 5 d'amplada, i està delimitada per una tanca metàl·lica amb pilars de formigó pintats de color blanc i vermell.</p> | 08095-102 | Torrent de la Font de Trens | <p>L'aigua de la bassa servia per regar els horts de la masia de Trens.</p> | 41.7156000,2.0535400 | 421268 | 4618633 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82438-foto-08095-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82438-foto-08095-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82438-foto-08095-102-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Pel que sembla, un sobreeixidor feia pujar l'aigua fins a la bassa. | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||
| 82406 | Trens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trens | <p>'Concert a Trens'. La Granària, 41, 2016, p. 12-13. GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 86-87. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 44, 2017, p. 35. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 45, 2018, p. 34. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera. PLADEVALL I FONT, Antoni (1991). Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Vic: Eumo, Ajuntament de Castellterçol, p. 39. PONT MONTANER, Ferran (2016). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Granera. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat, p. 49, 171-176 [Inèdit]. Http://www.moianes.net/ [Consulta: 18-04-2019]. Http://www.granera.cat/ [Consulta: 18-04-2019].</p> | XVII-XVIII | <p>Masia aïllada formada per diversos cossos adossats, que li confereixen una planta irregular. El volum principal presenta una planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal, que està orientada a tramuntana. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes. La façana principal compta amb un portal d'accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica gravada amb una inscripció de la que se'n extreu l'any 1687, tot i que hi ha altres símbols. Damunt seu hi ha un arc de descàrrega apuntat i bastit en maons disposats a plec de llibre. La resta d'obertures es corresponen amb finestres rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. La del pis, damunt del portal, té l'ampit motllurat i la llinda gravada amb l'any 1687 i una creu grega central. La del seu costat també té l'ampit motllurat i està tapiada amb maons. Majoritàriament, la resta d'obertures d'aquest volum són rectangulars i estan bastides amb carreus de pedra, amb algun brancal bastit en maons i d'altres reparacions més recents. Destaca, de la façana de migdia, un portal d'accés d'arc rebaixat emmarcat en pedra i maons, i el fet que la majoria de finestres dels pisos superiors compten amb petits arcs apuntats de descàrrega damunt de les llindes. Adossats a l'extrem de ponent de la façana principal hi ha dos volums rectangulars més, amb teulades d'un sol vessant i distribuïts en un sol nivell, o bé en planta baixa i pis. D'aquest darrer, en destaca una finestra rectangular alpis, emmarcada amb carreus de pedra i amb l'ampit motllurat. Alhora, adossat a la façana de llevant, hi ha un petit volum rectangular, bastit en pedra i maons. En darrer terme, adossat a la façana de migdia del cos principal, hi ha un altre volum rectangular auxiliar amb teulada d'un vessant i organitzat en un nivell. El conjunt arquitectònic es complementa amb un volum aïllat, situat a l'extrem sud-est de la masia, corresponent a unes antigues corts. És de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants sostinguda amb una solera de bigues i llates de fusta, i organitzat en un nivell. A l'interior es conserven dos pilars bastits amb maons, tot i que arranjats. L'altre volum aïllat que complementa el conjunt està situat al costat del camí d'accés a l'edifici, a l'entrada. És rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el sostre interior embigat, i un sol nivell. L'accés a l'interior està emmarcat amb maons. En general, tota la construcció està bastida en pedra desbastada i sense treballar de diverses mides, disposada regularment i lligada amb morter. Les cantoneres estan embellides amb carreus de pedra.</p> | 08095-70 | Torrent de la Font de Trens | <p>La primera referència documental relacionada amb la masia apareix en el fogatge de l'any 1497. Tot i que no es pot assegurar, és probable que la construcció es correspongui amb 'Entraens', en el lloc de Granera i dins de la vegueria de Manresa. Posteriorment, el nom 'Trehens' torna a aparèixer en el fogatge de l'any 1553, en lloc de Sant Martí de Granera i dins de la vegueria de Manresa també. La construcció apareix mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases de la zona sud (que anteriorment es corresponia amb el quarter d'occident), els números i els seus propietaris. La masia de Trens tenia el número 3 i era propietat de 'Ramon Trens'. Posteriorment, en un mapa confeccionat l'any 1922 pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, el qual està basat en un original elaborat per l'Instituto Geográfico y Estadístico espanyol, la construcció apareix mencionada com 'Casa de Trens' (Pont, 2016: 49). L'any 2016, dins dels actes del festival 'Viu la Música al Parc', organitzat per l'ajuntament, es va celebrar un concert davant la façana principal, un taller de sega de blat a mà i una degustació de pans amb cereals antics (espelta i forment). En l'actualitat, la casa està tancada i no hi arriba el corrent elèctric. Segons sembla, el seu interior està intacte, sense reformes recents.</p> | 41.7156200,2.0549100 | 421382 | 4618634 | 1687 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82406-foto-08095-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82406-foto-08095-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82406-foto-08095-70-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Adossat a la façana principal, al costat del portal d'accés, hi ha un banc de pedra corregut. Segons la documentació consultada i les entrevistes concertades, la masia també es coneix com Traens (nom derivat de la pronunciació de la gent de la zona). | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||
| 82411 | Mas Clapers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-clapers | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 39. Granera. Text refós. Normes subsidiàries de planejament, 2000, p. 69 [Inèdit]. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 41, 2016, p. 35. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 42, 2017, p. 35. 'Les masies de Granera. Mas Clapers'. La Granària, 26, 2010. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera. PONT MONTANER, Ferran (2016). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Granera. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat, p. 48, 238-242 [Inèdit]. Http://www.moianes.net/ [Consulta: 19-04-2019]. Http://invarquit.cultura.gencat.cat/ [Consulta: 19-04-2019].</p> | XVII-XVIII | Enrunada. | <p>Masia aïllada i enrunada de planta més o menys rectangular, envoltada de camps de conreu. La construcció ha perdut completament la coberta, tot i que per les restes conservades, sembla que en origen era de dues vessants. Alhora, probablement estava distribuïda en planta baixa i pis. Es conserven les quatre façanes dempeus, tot i que en diferents estats de conservació (les façanes nord i sud són les que conserven un major alçat dels murs). La de tramuntana presenta dues petites finestres rectangulars bastides amb quatre carreus de pedra, una d'elles força malmesa. Per contra, a la façana de migdia hi ha una antiga obertura d'arc de mig punt bastida en pedra i actualment tapiada (no es descarta que es correspongui amb la façana principal). De la façana de llevant es conserva una finestra i una porta rectangulars, amb llindes de fusta. La cantonada sud-oest de la construcció està reforçada amb un contrafort de pedra. L'interior està força enrunat i cobert de vegetació. En general, la construcció està bastida en pedra treballada i sense treballar de diverses mides, disposada de manera regular i lligada amb morter.</p> | 08095-75 | Pla de l'Óssol | <p>La masia apareix documentada en el fogatge de l'any 1553, dins del lloc de Sant Martí de Granera i de la vegueria de Manresa també. La construcció apareix mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases del quarter sud, els números i els seus propietaris. El mas Clapers tenia el número 4 i era propietat de 'Isidro Riera'. Posteriorment, en un mapa confeccionat l'any 1922 pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, el qual està basat en un original elaborat per l'Instituto Geográfico y Estadístico espanyol, la construcció apareix mencionada com 'Casa de Clapers' (Pont, 2016: 48).</p> | 41.7164800,2.0669600 | 422385 | 4618719 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82411-foto-08095-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82411-foto-08095-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82411-foto-08095-75-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Actualment, el camí d'accés a l'edifici ha quedat desdibuixat per l'activitat que generen els camps de conreu. | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||
| 84133 | Espai natural protegit de Gallifa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-natural-protegit-de-gallifa | 'Cingles de Bertí i Gallifa'. Catàleg del Paisatge de les Comarques Centrals. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Observatori del Paisatge, Universitat de Barcelona, p. 89-104 (Inèdit). Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN: Turons de la Plana Ausetana, la Sauva Negra, Gallifa i el Moianès. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient, 2000 (Inèdit). DEPARTAMENT DE TERITORI I SOSTENIBILITAT: http://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/patrimoni_natural/senp_catalunya/espais_sistema/ | L'Espai d'Interès Natural de Gallifa constitueix una unitat de relleu d'extremada singularitat dins el context de la serralada Prelitoral catalana. Forma una gran mola rocosa de gran bellesa paisatgística, representativa de les serres prelitorals calcàries. Ocupa una superfície total de 2995,24 hectàrees, repartides entre els municipis de Sant Llorenç Savall, Gallifa, Granera, Castellterçol, Sant Quirze Safaja i Sant Feliu de Codines. A Castellterçol, hi pertanyen 304,28 hectàrees, situades a l'extrem sud del terme municipal. Geològicament, està format per un conjunt acinglerat al voltant d'un petit turó (cingles de Sant Sadurní de Gallifa) que no sobrepassa els 900 m d'altura. L'erosió dels gresos i conglomerats ha determinat un relleu de cingles de blocs arrodonits. En quant a la flora, es caracteritza per la presència de comunitats vegetals rupícoles pròpies de les formacions de roca calcària de la terra baixa catalana, i també de pinedes calcícoles. Pel que fa a la fauna, aquestes formacions permeten la presència d'aus rupícoles, com el duc (Bubo bubo) o el falcó peregrí (Falco peregrinus). En destaquen també algunes espècies de mol·luscs i heteròpters rares a Catalunya. | 08064-181 | Extrem sud del terme municipal | 41.7172600,2.1234100 | 427082 | 4618756 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84133-foto-08064-181-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | L'espai natural protegit de Gallifa està integrat dins del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN), regulat pel Decret 328/1992, de 14 de desembre, d'aprovació del PEIN (DOGC núm. 1714, d'1 de març de 1993).Tanmateix, coincideix amb la xarxa Natura 2000, dins la Zona d'Especial Conservació (ZEC) de la regió mediterrània a Catalunya, anomenada Gallifa-Cingles de Bertí (número identificador ES5110008) i declarada en l'Acord de Govern 150/2014, de 4 de novembre de 2014. També està declarada com a Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA).D'altra banda, el DAE (Document Ambiental Estratègic) identifica en el municipi de Castellterçol 7 hàbitats d'interès comunitari (HIC), descrits per la Directiva 92/43/CE, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestre (modificada per la Directiva 97/62/CE, de 27 d'octubre). D'aquests, 2 són considerats d'interès prioritari: els Prats mediterranis rics en anuals, basòfils (Thero-Brachypodietalia) (HIC 6220) i les Pinedes submediterrànies de pinassa (Pinus nigra subsp. salzmannii) (HIC 9530). A l'espai de Gallifa-Cingles de Bertí, els elements considerats clau per a la conservació són els HIC 'Rius mediterranis permanents, amb gespes nitròfiles del Paspalo-Agrostidion orlades d'àlbers i salzes' (HIC 3280), 'Alzinars i Carrascars' (HIC 9340) i 'Pinedes Mediterrànies' (HIC 9540), i el ratpenat Miniopterus schreibersii.Pel que fa a la fauna, es troben les següents àrees d'interès: dues àrees vitals d'àguila cuabarrada (Aquila fasciata). | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||||||
| 82416 | Salvatges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salvatges | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 76-77. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera. PLADEVALL I FONT, Antoni (1991). Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Vic: Eumo, Ajuntament de Castellterçol, p. 37, 43, 98. PONT MONTANER, Ferran (2016). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Granera. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat, p. 48, 147-152 [Inèdit].</p> | XX | <p>Masia aïllada completament rehabilitada, formada per tres cossos adossats que li confereixen una planta més o menys rectangular, organitzada en una planta. Els dos volums laterals presenten les cobertes de teula àrab de dues aigües, mentre que el central compta amb teulada d'un sol vessant. En general, la construcció compta amb obertures rectangulars amb els brancals bastits amb pedra i les llindes de fusta decorades amb sanefes de pedra apuntades al damunt. El portal d'accés principal té la llinda decorada. La construcció està bastida en pedra desbastada disposada de forma regular, tot i que amb els paraments arrebossats i pintats. També compta amb carreus embellint les cantoneres i alguns ràfecs de teula àrab en determinades façanes. El conjunt arquitectònic es complementa amb tres cossos adossats aïllats de nova planta, situats al sud-oest del volum principal. Presenten teulades de dues vessants i estan organitzats en un únic nivell. Aquests volums estan en construcció. El cos situat a l'extrem de tramuntana integra un portal d'arc de mig punt reaprofitat, que està emmarcat en pedra i té les impostes motllurades. En darrer terme, a la banda de migdia de la finca hi ha una torre de planta circular amb obertures bastides amb maons a la part superior, que correspon a un colomar.</p> | 08095-80 | Camí de Salvatges | <p>Segons l'expert en toponímia Enric Garcia-Pey, és probable que el nom de Salvatges s'origini a partir del cognom Salavanyes, documentat al fogatge de l'any 1497 dins del lloc de Granera i de la vegueria de Manresa. Poc després, en el fogatge de l'any 1515, es menciona que el mas Salvatges pertany a la sufragània de Sant Julià d'Úixols. Posteriorment, el nom Salvatges torna a aparèixer al fogatge de l'any 1553, en el lloc de Sant Julià d'Úixols i dins de la vegueria de Manresa també. Malgrat aquestes referències, tenim constància que l'any 1213 un personatge anomenat 'Pere Salvatges' conreava unes terres pertanyents al monestir de Sant Benet del Bages i dins de la batllia del mas Carner (Pladevall, 1991: 37). La construcció apareix mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases del quarter sud, els números i els seus propietaris. La masia de 'Salvatjes' tenia el número 7 i era propietat de 'Jose Pineda'. Posteriorment, en un mapa confeccionat l'any 1922 pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, el qual està basat en un original elaborat per l'Instituto Geográfico y Estadístico espanyol, la construcció apareix mencionada com 'Cal Salvajes' (Pont, 2016: 48). Tenim notícia, també, que la casa havia estat propietat de l'industrial del tèxtil de Castellterçol Joan Maria Roger i Gallés, probablement a mitjans del segle XX. L'edifici original fou enderrocat a principis del segle XX donat el seu estat de ruïna. Els materials constructius foren reaprofitats per construïr la casa actual.</p> | 41.7170100,2.0911100 | 424395 | 4618756 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82416-foto-08095-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82416-foto-08095-80-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La masia està inclosa dins dels límits de l'Espai d'Interès Natural Gallifa. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 82626 | Barraca codi 14441 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-14441 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria adossada en un marge de pedra seca que delimita el camí d'accés al pla. De fet, el lateral de ponent i la part posterior estan formats per la pròpia feixa. Està orientada al nord-oest i la seva planta és circular, amb un diàmetre interior de 2,5m. Presenta una coberta de falsa cúpula amb terra a l'exterior, de manera que l'únic lateral visible és el de la banda de llevant. L'accés es fa mitjançant un portal d'arc primitiu o ametllat recolzat al marge. No ha estat restaurada i està afectada per l'abundant vegetació de la zona, que la camufla completament.</p> | 08095-290 | Pla de l'Óssol | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7168300,2.0641900 | 422155 | 4618760 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82626-foto-08095-290-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82626-foto-08095-290-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82626-foto-08095-290-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 82412 | La Païssa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-paissa-0 | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 60. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 41, 2016, p. 35. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 42, 2017, p. 34. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera. PONT MONTANER, Ferran (2016). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Granera. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat, p. 48, 188-192 [Inèdit]. Http://www.moianes.net/ [Consulta: 19-04-2019]. Http://invarquit.cultura.gencat.cat/ [Consulta: 19-04-2019].</p> | XVIII | Ha perdut la coberta. Els paraments de llevant i tramuntana estan força enrunats. | <p>Edifici aïllat i mig enrunat de planta rectangular, envoltat de camps de conreu. La construcció ha perdut completament la coberta, tot i que conserva bona part de la solera de llates i bigues de fusta que la sostenia. Era de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i estava distribuïda en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a llevant, presenta un portal d'accés d'arc rebaixat emmarcat en pedra, amb brancals fets amb carreus de pedra també. Al pis hi ha una finestra rectangular amb els brancals bastits amb maons, l'ampit motllurat de pedra i la llinda de fusta. Tot i això, aquesta part de la construcció està força enrunada. A la façana de ponent es conserven dues petites finestres rectangulars bastides amb maons. Una d'elles conserva la llinda i l'ampit de pedra. La façana de migdia conserva les restes tapiades d'un antic portal d'arc de mig punt adovellat. La dovella central està gravada amb l'any 1777. Damunt del parament que tapia l'obertura hi ha les restes d'un rellotge de sol. Adossat a la façana de tramuntana hi ha un volum rectangular força enrunat i cobert de vegetació, que conserva un portal d'accés d'arc rebaixat bastit en maons, i situat a la banda de ponent. En general, la construcció està bastida en pedra treballada i sense treballar de diverses mides, disposada de irregularment i lligada amb morter.</p> | 08095-76 | Pla de l'Óssol | <p>La construcció apareix mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases del quarter sud, els números i els seus propietaris. 'La Paisa' tenia el número 8 i era propietat de 'Vicente Comellas'. En un mapa confeccionat l'any 1922 pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, el qual està basat en un original elaborat per l'Instituto Geográfico y Estadístico espanyol, la construcció apareix mencionada com 'Cal Pahisa' (Pont, 2016: 48).</p> | 41.7168600,2.0670700 | 422395 | 4618761 | 1777 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82412-foto-08095-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82412-foto-08095-76-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Es tracta de la pallissa del mas Clapers, situat al seu costat. Durant un temps, una part de l'edifici fou destinat a habitatge de segona residència. Actualment, el camí d'accés a l'edifici ha quedat desdibuixat per l'activitat que generen els camps de conreu. | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||
| 82472 | Rellotge de sol de la Païssa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-paissa | XVIII-XIX | Molt degradat i despintat. | <p>Rellotge de sol molt degradat situat a la façana de migdia de la Païssa, damunt del parament que tapia una antiga obertura datada l'any 1777. És de perfil rectangular amb un coronament piramidal i està pintat damunt del revestiment que cobreix el parament. Està orientat al sud, amb un gnòmon de vareta de ferro. S'observen residualment les marques horaries, sense numeració. Per les restes conservades, el rellotge estava pintat de color blanc.</p> | 08095-136 | Pla de l'Óssol | 41.7168600,2.0670700 | 422395 | 4618761 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82472-foto-08095-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82472-foto-08095-136-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||||
| 84181 | Serrat de les Pedres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrat-de-les-pedres | El Serrat de les Pedres és el nom d'una serra i d'una muntanya de 954 m sobre el nivell del mar, que es troba entre els termes municipals de Granera i de Castellterçol, a la comarca del Moianès, i el de Gallifa, al Vallès Occidental. Al cim de la muntanya es troba el vèrtex geodèsic amb la referència 288110001. Tot i que actualment, des del cim, no hi han vistes panoràmiques perquè es troba completament abandonat i cobert pel bosc, l'existència del vèrtex geodèsic permet deduir que l'indret net de vegetació probablement tenia una panoràmica de 360º extraordinària. | 08064-229 | A l'extrem sud del terme municipal | 41.7172200,2.1108800 | 426040 | 4618762 | 08064 | Castellterçol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84181-foto-08064-229-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84181-foto-08064-229-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||||||||
| 82413 | El Corralot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-corralot-0 | <p>PONT MONTANER, Ferran (2016). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Granera. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat, p. 252-256 [Inèdit].</p> | XVIII-XIX | Una part de la construcció està enrunada. | <p>Edifici aïllat i envoltat de camps de conreu, que està format per dos cossos adossats organitzats en un sol nivell. El volum principal presenta una coberta de dues vessants de planxa metàl·lica, amb el carener paral·lel a la façana principal, que està orientada al sud-oest. Presenta un gran portal d'accés d'arc de mig punt bastit amb maons, i amb els brancals fets de carreus de pedra. A la façana de ponent hi ha dues petites obertures rectangulars bastides en pedra i utilitzades com a forats de ventilació. L'altre volum presenta la part de tramuntana enrunada i sense coberta. La de migdia, en canvi, compta amb una coberta de teula àrab d'un sol vessant i conserva un portal d'accés rectangular, amb un dels brancals bastits en pedra, l'altre reformat amb maons i carreus de pedra i la llinda de fusta. La construcció està bastida en pedra sense treballar de diverses mides, disposada de irregularment i lligada amb morter. El volum principal té els paraments arrebossats.</p> | 08095-77 | Pla de l'Óssol | <p>Es tracta d'una antiga borda o corral destinat a les tasques agropecuàries que, segons les informacions aportades per l'Ajuntament de Granera, també fou habitada. Pel que sembla, antigament la construcció era coneguda com a cal Mateu.</p> | 41.7169200,2.0683400 | 422501 | 4618766 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82413-foto-08095-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82413-foto-08095-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82413-foto-08095-77-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Actualment, el camí d'accés a l'edifici ha quedat desdibuixat per l'activitat que generen els camps de conreu. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||
| 82559 | Cova del Penitent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-penitent | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 62.</p> | XX | Afectada per la vegetació, amb alguna esllavissada. | <p>Balma de grans dimensions situada sota la cinglera de Salvatges, damunt del camí. El seu accés és difícil donat que cal grimpar pel marge empinat fins a accedir-hi. Es tracta d'una balma de planta allargassada, oberta per la cara de migdia. Presenta les restes d'uns murs que dibuixen una planta rectangular. Estan bastits en pedra de diverses mides sense treballar i lligada amb morter. L'erosió causada per l'aigua fa que la pedra de la balma presenti unes formes sinuoses i foradades en determinats llocs. També cal destacar, a uns 50m a ponent de la cavitat, unes petites obertures a la roca natural a mode d'aixoplucs.</p> | 08095-223 | Camí de Salvatges - Cinglera de Salvatges | <p>El nom de la cova procedeix del fet que, durant un temps, s'hi va instal·lar un home al que anomenaven Penitent.</p> | 41.7172600,2.0951200 | 424729 | 4618780 | 08095 | Granera | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82559-foto-08095-223-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82559-foto-08095-223-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82559-foto-08095-223-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La cova està inclosa dins dels límits de l'Espai d'Interès Natural Gallifa i situada dins dels límits del projecte de recuperació de l'àliga cuabarrada (entre d'altres espècies). Està situada sota d'una cinglera on hi ha un punt d'observació i alimentació suplementària (PAS) per aquestes espècies. | 119|98 | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||
| 82512 | Necròpolis de l'Otzet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-lotzet | <p>FERRANDO I ROIG, Antoni (1992). 'La Sivella de Granera'. XIII Ronda Vallesana Castellterçol-Granera 4 d'octubre de 1992. Sabadell: Unió Excursionista de Sabadell, p. 105-108.</p> <p><span><span>FERRANDO I ROIG, Antoni, (1992). Recorregut per les tombes medievals de Sant Llorenç del Munt i els seus encontorns. Terrassa. Editorial Ègara. Monografies Vallesanes, 18. Pàg. 52-55.</span></span></p> <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 37. Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 18-02-2020]. Http://invarquit.cultura.gencat.cat/ [Consulta: 26-04-2019].</p> <p> </p> | IX-XII | <p>Possible jaciment arqueològic situat prop de la carretera que va de Granera a Sant Llorenç Savall, a pocs metres de l'encreuament amb el camí que condueix a la masia de l'Otzet i prop del camí que porta al turó del Cogull. Es tracta d'una possible necròpolis formada per diverses tombes de llosa, situades prop d'uns murs de pedra seca esglaonats i localitzades durant l'arranjament d'un camí.</p> | 08095-176 | Coll de la Descàrrega | <p>A principis dels anys 70 del segle XX, una màquina excavadora que arranjava la carretera que va de Granera a Sant Llorenç Savall va localitzar unes tombes de llosa les quals va mutilar per la meitat. Estaven situades prop de la masia de l'Otzet. Amb l'eixamplament del camí entre finals dels anys 80 i principis dels anys 90, les tombes foren destruïdes, tot i que no es descarta que n'hi hagi més. És força probable que la sivella visigòtica de Granera, datada al segle VII i actualment desapareguda, procedís d'aquesta necròpolis. Alhora, la tomba del moro de l'Otzet també està situada prop d'aquesta zona.</p> | 41.7169300,2.0368400 | 419880 | 4618796 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82512-foto-08095-176-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82512-foto-08095-176-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | S'ha mantingut la datació establerta a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Les coordenades són aproximades. El jaciment està inclòs dins dels límits de l'EIN Sant Llorenç del Munt i l'Obac. | 85 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 82407 | El Coronell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-coronell | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 42. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 38, 2016, p. 35. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 39, 2016, p. 32. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera. PONT MONTANER, Ferran (2016). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Granera. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat, p. 48, 177-184 [Inèdit]. Http://www.moianes.net/ [Consulta: 18-04-2019].</p> | XVIII-XIX | <p>Masia aïllada i rehabilitada formada per tres cossos adossats que li confereixen una planta més o menys rectangular. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendiculars a la façana principal, i està distribuït en planta baixa, pis i golfes. La façana principal, orientada a migdia, compta amb un portal d'accés d'arc rebaixat bastit amb maons disposats a plec de llibre. La resta d'obertures es corresponen amb finestres rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes, algunes d'elles amb els ampits motllurats i d'altres amb els brancals fets amb maons. La façana de ponent té un portal d'accés rectangular emmarcat amb carreus de pedra i amb la llinda plana monolítica, i dues finestres al pis també rectangulars i bastides en pedra, una d'elles amb l'ampit motllurat. A la cantonada de migdia d'aquest parament hi ha un contrafort bastit en pedra. La façana de tramuntana del volum principal compta amb un cos adossat de planta semicircular, amb teulada d'un sol vessant. Alhora, adossat a la façana de llevant, hi ha un darrer volum rectangular organitzat en dos nivells i amb teulada d'un sol vessant. Presenta un portal rectangular amb els brancals bastits amb maons i una galeria d'arcs rebaixats emmarcats en pedra al pis. Compta amb un accés d'arc de mig punt de les mateixes característiques també al pis, situat a la façana nord i amb accés des de l'exterior mitjançant unes escales d'obra. En darrer terme, adossat a l'extrem de ponent del parament, hi ha un petit volum rectangular amb teulada d'un sol vessant i organitzat en un nivell. La construcció presenta els paraments arrebossats. El conjunt arquitectònic es complementa amb diversos volums aïllats destinats, en origen, a les tasques agrícoles. A la banda de ponent destaca un seguit de quatre cossos adossats organitzats en un sol nivell, amb teulades d'un sol vessant. El de la banda de llevant ha estat rehabilitat, mentre que el del seu costat conserva un portal d'arc rebaixat bastit en pedra.</p> | 08095-71 | Serrat del Coronell | <p>La construcció apareix mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases de la zona sud (que anteriorment es corresponia amb el quarter d'occident), els números i els seus propietaris. El Coronell tenia el número 1 i era propietat de 'Jayme Clapers'. En un mapa confeccionat l'any 1922 pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, el qual està basat en un original elaborat per l'Instituto Geográfico y Estadístico espanyol, la construcció apareix mencionada com 'Cal Coronell' (Pont, 2016: 48).</p> | 41.7175300,2.0611700 | 421905 | 4618840 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82407-foto-08095-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82407-foto-08095-71-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Dues de les imatges s'han extret del Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Granera, elaborat l'any 2016. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 82410 | L'Óssol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lossol | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 58-59. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera. PONT MONTANER, Ferran (2016). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Granera. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat, p. 48, 183-187 [Inèdit]. Http://www.moianes.net/ [Consulta: 19-04-2019]. Http://invarquit.cultura.gencat.cat/ [Consulta: 19-04-2019].</p> | XVII-XVIII | <p>Masia aïllada de planta rectangular, bastida damunt d'una plataforma rocosa elevada que domina tots els camps de conreu que hi ha al voltant. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i està distribuïda en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a llevant, compta amb un portal d'accés rectangular amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica. La resta d'obertures es corresponen amb finestres rectangulars amb els brancals bastits amb carreus de pedra, les llindes planes i els ampits motllurats. També destaquen dues petites obertures rectangulars, a mode d'espitlleres. La façana de ponent presenta un portal d'accés d'arc rebaixat bastit en pedra, al que s'accedeix mitjançant unes escales de pedra també. Les finestres tenen la mateixa tipologia que les del parament de llevant. Adossat a al costat d'aquest darrer accés hi ha un volum rectangular amb coberta de maons semiesfèrica. A la cantonada sud-oest de la construcció, en el pis superior, hi ha una terrassa oberta amb un sostre embigat, sostingut amb un pilar amb capitell de pedra. El parament de tramuntana compta amb un ample contrafort adossat. Adossat a la façana de migdia hi ha un volum rectangular amb teulada d'un sol vessant, que presenta una successió de petites obertures rectangulars, a mode d'espitlleres, que probablement es corresponguin amb forats de ventilació. En general, tota la construcció està bastida en pedra desbastada i sense treballar de diverses mides, disposada regularment i lligada amb morter. Algunes cantoneres estan embellides amb carreus de pedra. El conjunt es complementa amb un volum rectangular aïllat, situat a la banda nord-oest de l'edifici. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants i s'organitza en un sol nivell. Compta amb un gran portal d'arc de mig punt a la façana de ponent i un altre de rectangular a la de llevant.</p> | 08095-74 | Pla de l'Óssol | <p>La masia apareix documentada en el fogatge de l'any 1497 amb dos registres diferents, 'Osol' i 'Osoll', en el lloc de Granera i dins de la vegueria de Manresa. Posteriorment, la masia torna a aparèixer en el fogatge de l'any 1553 com a 'Orsol', dins del lloc de Sant Martí de Granera i de la vegueria de Manresa també. La construcció apareix mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases del quarter sud, els números i els seus propietaris. L''Osul' tenia el número 3 i era propietat de 'Miquel Osul'. Posteriorment, en un mapa confeccionat l'any 1922 pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, el qual està basat en un original elaborat per l'Instituto Geográfico y Estadístico espanyol, la construcció apareix mencionada com 'Casa del Oso' (Pont, 2016: 48).</p> | 41.7179400,2.0660000 | 422307 | 4618882 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82410-foto-08095-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82410-foto-08095-74-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | A la banda de tramuntana de l'edifici es conserven les restes de l'antiga era, bastida amb cairons. Una rampa empedrada delimita la part de llevant de la masia i dóna accés al portal d'aquest banda. | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 82437 | Font i bassa de la Baga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-i-bassa-de-la-baga | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 25, 39. GENESCÀ, Pere (2017). Taula actualització i ampliació inventari fonts a Catalunya. [Inèdit].</p> | XX | Coberta d'abundant vegetació. | <p>Conjunt situat a la vessant de migdia del torrent del Salamó, en un terreny en pendent situat en els primers contraforts de la serra de l'Óssol. La font està excavada al subsòl i bastida en pedra. Compta amb un broc metàl·lic integrat al marge de pedra, per on brolla l'aigua. Aquesta cau dins d'una pica de planta rectangular bastida en pedra, que presenta un arranjament fet amb maons plans. A partir de la pica, l'aigua escola mitjançant una canalització empedrada que la condueix fins a la bassa. La bassa és de planta irregular allargassada, està excavada al subsòl i actualment coberta de l'abundant vegetació que cobreix la zona.</p> | 08095-101 | Torrent del Salamó | <p>En origen, la font era utilitzada pels habitants del mas Tantinyà.</p> | 41.7180500,2.0721100 | 422816 | 4618888 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82437-foto-08095-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82437-foto-08095-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82437-foto-08095-101-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La bassa servia per regar els horts que hi havia sota seu. | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||
| 82550 | EIN Gallifa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ein-gallifa | <p>'Cingles de Bertí i Gallifa'. Catàleg del Paisatge de les Comarques Centrals. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Observatori del Paisatge, Universitat de Barcelona, p. 89-104 [Inèdit]. LACASA, Marcos (2016). Projecte recolonització d'un territori d'àliga cuabarrada (Aquila fasciata) al TM de Granera. [Inèdit]. Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN: Turons de la Plana Ausetana, la Sauva Negra, Gallifa i el Moianès. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient, 2000 [Inèdit]. PONT MONTANER, Ferran (2016). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Granera. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat, p. 276, 281-283, 288, 298-302, 308-309, 316-317 [Inèdit]. RESOLUCIÓ TES/1577/2019, de 7 de juny, per la qual s'emet l'informe ambiental estratègic del Pla especial urbanístic del Catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en el sòl no urbanitzable, al terme municipal de Granera (exp. OTAACC20190017). DOGC núm. 7896-13.6.2019. Http://mediambient.gencat.cat/ [Consulta: 13-05-2019].</p> | <p>L'Espai d'Interès Natural (EIN) Gallifa està situat a la serralada Prelitoral Catalana i es caracteritza pel seu relleu, constituït per un sistema acinglerat al voltant d'un petit turó, Cingles de Sant Sadurní de Gallifa, que pràcticament no sobrepassa els 900m d'alçada. La presència de cingles i parets rocoses calcàries és especialment important per a la nidificació de la fauna ornitològica, com per exemple part de la població d'àliga cuabarrada (Hieraaetus fasciatus) de Catalunya. Cal fer també una menció especial als ocells rupícoles i a la presència d'algunes espècies de moluscs i heteròpters molt rares a Catalunya. La vegetació està representada per les comunitats vegetals rupícoles pròpies de les roques calcàries, així com les pinedes calcícoles que ocupen pràcticament la totalitat de l'espai no format per cingleres. Ocupa una superfície total de 2995,24 hectàrees, de les quals 448,43 pertanyen al terme municipal de Granera i estan situades a l'extrem sud-est del terme municipal. De fet, les finques i masies del Salamó, Salvatges i Tantinyà estan incloses dins dels seus límits, entre d'altres elements patrimonials. L'espai està integrat dins del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN), regulat pel Decret 328/1992, de 14 de desembre, d'aprovació del PEIN (DOGC núm. 1714, d'1 de març de 1993).</p> | 08095-214 | Extrem sud-est del terme municipal | <p>El 5 de setembre de 2006, el Govern de Catalunya va aprovar la proposta catalana de Natura 2000. Aquesta aprovació implicava la designació de noves zones d'especial protecció per a les aus (ZEPA) i la proposta de nous hàbitats d'importància comunitària (HIC), però també recollia les ZEPA designades i els HIC aprovats amb anterioritat. Posteriorment, la xarxa Natura 2000 ha estat modificada pels acords de Govern 115/2009, 138/2009 , 150/2009, 166/2013, 176/2013 i 150/2014, culminant el desplegament de la xarxa al nostre país. L'any 2003, la zona va patir un gran incendi forestal que va cremar quasi la meitat del terme municipal de Granera, i en tot cas, una bona part dels espais inclosos dins l'EIN Gallifa. Des de l'any 2016, a la finca de Salvatges, hi ha en desenvolupament un projecte per intentar recolonitzar el territori d'àliga cuabarrada. S'han establert tres Punts d'Alimentació Suplementària (PAS) amb la intenció d'atraure exemplars d'àliga cuabarrada de població flotant. S'acompanyen d'observatoris camuflats aptes també per a la fotografia dels diversos exemplars. Dins del projecte també s'especifica la presència de les següents espècies d'avifauna: astor, falcó pelegrí, àliga marcenca, xoriguer, aligot, falcó mostatxut, gamarús i el duc.</p> | 41.7187800,2.0835400 | 423767 | 4618959 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82550-foto-08095-214-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82550-foto-08095-214-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Aquest espai també coincideix amb la xarxa Natura 2000, dins la Zona d'Especial Conservació (ZEC) de la regió mediterrània a Catalunya, anomenada Gallifa-Cingles de Bertí (número identificador ES5110008) i declarada en l'Acord de Govern 150/2014, de 4 de novembre de 2014. També està declarada com a Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA). I alhora, als voltants de la masia del Salamó, hi ha presència d'Hàbitats d'Interès Comunitari (HIC 9340), que també estan seleccionats i protegits per la Unió Europea mitjançant la xarxa Natura 2000. Aquesta xarxa europea d'espais naturals té com a objectiu fer compatible la protecció de les espècies i els hàbitats naturals i seminaturals amb l'activitat humana que s'hi desenvolupa, fent que es mantingui un bon estat de conservació d'aquests hàbitats i espècies, evitant-ne el seu deteriorament. El municipi de Granera compta amb 451 hectàrees de superfície (un 19% del territori municipal) dins dels límits d'aquesta zona, representada per comunitats ecològiques rupícoles pròpies de les roques calcàries de la terra baixa catalana, com per pinedes calcícoles en els espais sense cingles. La zona és d'especial importància per a la nidificació de la fauna ornitològica, destacant l'àliga cuabarrada (Hieraaetus fasciatus) i altres espècies pròpies de poblaments mediterranis. | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||||
| 82617 | Barraca codi 12250 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-12250 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria adossada al marge i orientada al sud-oest. De fet, una de les bandes de l'estructura està integrada en un dels marges de terra de la zona. La seva planta és circular i està coberta amb una falsa cúpula. Presenta un portal d'accés rectangular, amb la llinda plana i els brancals bastits amb blocs de pedra grans. No ha estat restaurada i queda força amagada per l'abundant vegetació que caracteritza la zona, que alhora fa difícil el seu accés.</p> | 08095-281 | Carena de Biguetes - Serrat del Coronell | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7186200,2.0559600 | 421473 | 4618966 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82617-foto-08095-281-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82617-foto-08095-281-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades i les imatges han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 82616 | Barraca codi 12249 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-12249 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | Tota la part superior enderrocada. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al sud-oest. La seva planta és ovalada i presenta un important enderroc de tota la coberta i bona part de l'estructura,incloent-hi l'accés. No ha estat restaurada i queda força afectada i amagada per l'abundant vegetació que caracteritza la zona, que alhora fa difícil el seu accés.</p> | 08095-280 | Carena de Biguetes - Serrat del Coronell | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7187100,2.0547900 | 421376 | 4618977 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82616-foto-08095-280-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82616-foto-08095-280-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82616-foto-08095-280-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||
| 82449 | Font de l'Óssol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lossol | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 59.</p> | XIX-XX | Completament coberta de vegetació. | <p>Font aïllada situada al marge de migdia del camí que va de la Riera al Salamó, uns metres més endavant del trencall que porta a la masia de l'Óssol, tocant al paviment del camí. Actualment, el seu accés és pràcticament impossible donada la gran quantitat de vegetació que hi ha a la zona. Consta, simplement, d'una portella rectangular metàl·lica que protegeix la boca de mina que originava la font, tancada al seu interior.</p> | 08095-113 | Torrent de la Riera | 41.7192200,2.0673100 | 422418 | 4619023 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82449-foto-08095-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82449-foto-08095-113-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La font està tocant els límits de l'Espai d'Interès Natural de Gallifa. Segons sembla comptava amb una pica on la gent hi anava a omplir els càntirs. Actualment, la deu està tancada dins de la portella. | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 82650 | Barraca dels Pobres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-dels-pobres-0 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 25-02-2020). Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 18-02-2020].</p> | XIX | La coberta està lleugerament enderrocada. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al nord. La seva planta és de ferradura i està coberta amb una falsa cúpula. Tant els murs laterals com el frontal tenen un perfil rectilini, mentre que en el cas del dorsal és arrodonit. L'accés es fa mitjançant un gran portal d'accés rectangular, amb la llinda de llosa plana. L'interior compta amb una alçada considerable (s'hi pot estar dret) i uns 2 metres d'amplada per 1,5 de longitud. No ha estat restaurada.</p> | 08095-314 | Camí de Granera a Sant Llorenç Savall | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius. La barraca s'anomena dels Pobres en referència a la gent sense recursos que hi feia estada, tot passant pel camí ral que va en direcció a Sant Llorenç Savall.</p> | 41.7194400,2.0615900 | 421942 | 4619052 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82650-foto-08095-314-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82650-foto-08095-314-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades i algunes imatges han estat extretes de l'espai web Wikipedra. La barraca està identificada amb el codi 20273. Una de les imatges ha esta cedida pel sr. Pere Genescà. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||
| 82644 | Fita de la carena de Biguetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-la-carena-de-biguetes | <p>Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 18-02-2020].</p> | XX | <p>Fita que marca el límit entre dues propietats de la zona, situada al marge de migdia del camí de Granera a Sant Llorenç Savall, al costat de la torre d'aigua de Trens. Es tracta d'una fita formada per tres pedres anclades al terreny natural de la zona. La llosa central és de mida més gran i forma apuntada, mentre que les altres dues són irregulars i estan situades als laterals.</p> | 08095-308 | Carena de Biguetes | <p>Al principi, sota les fites que delimitaven diverses propietats, els posaven fragments de ceràmica i restes de carbons per saber que no eren de terme. En l'actualitat, algunes d'aquestes fites estan essent substituïdes per d'altres prefabricades i de formigó.</p> | 41.7195400,2.0558500 | 421465 | 4619068 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82644-foto-08095-308-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82644-foto-08095-308-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82644-foto-08095-308-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,44 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.