Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 82606 | Barraca codi 10863 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-10863 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | La coberta està lleugerament enderrocada, amb vegetació a l'interior. | <p>Petita barraca de pedra seca del tipus terrera, que està completament integrada en un dels marges de pedra seca de la zona. Està orientada al sud-est i presenta una planta rectangular coberta amb una falsa cúpula lleugerament enderrocada. L'accés es fa mitjançant un portal d'obertura rectangular, amb la llinda plana i els brancals bastits amb blocs de pedra escairats de diverses mides. També compta amb un marxapeu bastit amb un bloc de pedra rectangular. No ha estat restaurada.</p> | 08095-270 | Carretera BV-1245, km. 8,5 | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7315500,2.0664500 | 422361 | 4620392 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82606-foto-08095-270-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82606-foto-08095-270-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||
| 82607 | BARRACA CODI 10898 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-10898 | NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019). | XIX | La part superior de la coberta està enderrocada i està tapada per la vegetació. | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada a l'oest. Tot i això, la part posterior de l'estructura s'assenta damunt del vessant de la zona. Presenta una planta circular i està coberta amb una falsa cúpula amb la part superior lleugerament enderrocada. L'accés es fa mitjançant un portal d'obertura rectangular, amb la llinda plana i prima i els brancals bastits amb blocs de pedra escairats de diverses mides. No ha estat restaurada. | 08095-271 | Camí de Tantinyà | A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius. | 41.7209500,2.0717200 | 422787 | 4619211 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82607-foto-08095-271-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82607-foto-08095-271-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82607-foto-08095-271-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra.L'element està inclòs dins dels límits de l'Espai d'Interès Natural de Gallifa. | 98|119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||
| 82608 | Barraca codi 11249 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-11249 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | Completament enderrocada. | <p>Petita barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada a l'oest. La seva planta és irregular i s'assenta al marge del terreny i a uns grans blocs de pedra naturals. Presenta un elevat grau d'enderroc que afecta la pràctica totalitat de l'estructura, restant només un tram del mur lateral dempeus. L'accés a l'interior està completament enderrocat. No ha estat restaurada i està molt afectada per l'abundant vegetació de la zona.</p> | 08095-272 | Carena de les Grutes | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7284500,2.0473600 | 420770 | 4620065 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82608-foto-08095-272-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82608-foto-08095-272-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82608-foto-08095-272-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||
| 82609 | Barraca codi 11807 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-11807 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | <p>Barraca de pedra seca del tipus terrera margera, integrada a una de les feixes de pedra seca de la zona i orientada al sud-oest. Presenta una planta circular i està coberta amb una falsa cúpula bastida amb lloses planes i acabada en un voladís que envolta tota la coberta. L'accés es fa mitjançant un portal d'obertura rectangular, amb una gran llinda plana i els brancals bastits amb blocs de pedra escairats de diverses mides. A l'interior hi ha un bloc rectangular de pedra a mode de banqueta. No ha estat restaurada i està afectada per la vegetació de la zona. Davant seu, a la banda de migdia, hi ha dues fileres de murs de pedra seca disposats en paral·lel que delimiten un camí en direcció a les masies del Girbau.</p> | 08095-273 | Sender dels Plans del Girbau | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7420700,2.0521700 | 421186 | 4621573 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82609-foto-08095-273-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82609-foto-08095-273-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82609-foto-08095-273-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 82610 | Barraca codi 11854 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-11854 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | Elevat grau d'enderroc i afectada per la vegetació. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al sud-oest. La seva planta és circular i presenta un elevat grau d'enderroc que afecta bona part de l'estructura. Ha perdut l'accés, tota la part posterior de l'estructura i bona part de la coberta, tot i que era de falsa cúpula. L'interior està colonitzat per la vegetació arbustiva. No ha estat restaurada i està molt afectada per l'abundant vegetació de la zona, que també fa força difícil el seu accés.</p> | 08095-274 | Serra de cal Cintet | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7210000,2.0437000 | 420456 | 4619242 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82610-foto-08095-274-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82610-foto-08095-274-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82610-foto-08095-274-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||
| 82611 | Barraca codi 11889 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-11889 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | Petit enderroc de la coberta i d'un lateral. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al sud-oest. La seva planta interior és ovalada, tot i que compta amb un afegit lateral que fa que exteriorment sigui irregular. Està coberta amb una falsa cúpula amb la part superior enderrocada. L'accés es fa mitjançant un portal d'obertura trapezoïdal, amb la llinda plana. Al seu costat s'observa un enderroc lateral del parament. No ha estat restaurada i està afectada per la vegetació de la zona</p> | 08095-275 | Torrent de l'Estevenell | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7242400,2.0491000 | 420909 | 4619596 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82611-foto-08095-275-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82611-foto-08095-275-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82611-foto-08095-275-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||
| 82612 | Barraca codi 11914 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-11914 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | Enderroc important de la part davantera. | <p>Barraca de pedra seca del tipus terrera, integrada en un dels marges de pedra seca de la zona i orientada al sud-oest. La seva planta és circular i presenta un elevat grau d'enderroc que afecta la coberta i tota la part davantera de l'estructura, incloent-hi el portal d'accés. Les lloses de la cúpula són aterrades al seu interior. No ha estat restaurada i està molt afectada per l'abundant vegetació de la zona, que també fa difícil el seu accés.</p> | 08095-276 | Torrent de l'Estevenell | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7243300,2.0452100 | 420586 | 4619610 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82612-foto-08095-276-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82612-foto-08095-276-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82612-foto-08095-276-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||
| 82613 | Barraca codi 11929 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-11929 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | Engolida per la vegetació. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria adossada al marge i orientada al sud-oest. De fet, la part posterior de l'estructura està integrada en un dels marges de terra de la zona. La seva planta és irregular, tot i que arrodonida, i està coberta amb una falsa cúpula. Presenta un portal d'accés d'obertura trapezoïdal amb la llinda formada per una llosa. L'interior està rebaixat uns 0,50m respecte el nivell exterior per aconseguir una superfície plana. També hi ha un cocó en un dels laterals d'obertura quadrada. No ha estat restaurada i està molt afectada per l'abundant vegetació de la zona, que també fa força difícil el seu accés.</p> | 08095-277 | Torrent de l'Estevenell | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7243000,2.0429000 | 420394 | 4619609 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82613-foto-08095-277-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82613-foto-08095-277-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||
| 82614 | Barraca codi 11975 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-11975 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | Engolida per la vegetació, amb la coberta enderrocada. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria adossada al marge i orientada al nord. De fet, la part posterior de l'estructura està integrada en un dels marges de terra de la zona. La seva planta és irregular i té la coberta enderrocada. Presenta un portal d'accés rectangular, amb la llinda caiguda als seus peus. No ha estat restaurada i el seu interior està completament cobert de vegetació, de la mateixa manera que els seus laterals. En general queda força amagada pels arbusts i esbarzers de la zona.</p> | 08095-278 | Torrent de l'Estevenell | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7236200,2.0450300 | 420570 | 4619531 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82614-foto-08095-278-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82614-foto-08095-278-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82614-foto-08095-278-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||
| 82615 | Barraca codi 11976 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-11976 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | Petit enderroc lateral. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria adossada al marge i orientada al sud. De fet, la banda de tramuntana de l'estructura està integrada en un dels marges de terra de la zona. La seva planta és irregular i està coberta amb una falsa cúpula. Presenta un portal d'accés rectangular, amb la llinda plana i els brancals bastits amb blocs de pedra grans. L'interior està rebaixat respecte el nivell exterior per aconseguir una superfície plana. També hi ha un petit cocó en un dels laterals d'obertura quadrada. No ha estat restaurada i queda força amagada per l'abundant vegetació que caracteritza la zona.</p> | 08095-279 | Torrent de l'Estevenell | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7240900,2.0456500 | 420622 | 4619583 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82615-foto-08095-279-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82615-foto-08095-279-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82615-foto-08095-279-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||
| 82616 | Barraca codi 12249 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-12249 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | Tota la part superior enderrocada. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al sud-oest. La seva planta és ovalada i presenta un important enderroc de tota la coberta i bona part de l'estructura,incloent-hi l'accés. No ha estat restaurada i queda força afectada i amagada per l'abundant vegetació que caracteritza la zona, que alhora fa difícil el seu accés.</p> | 08095-280 | Carena de Biguetes - Serrat del Coronell | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7187100,2.0547900 | 421376 | 4618977 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82616-foto-08095-280-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82616-foto-08095-280-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82616-foto-08095-280-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||
| 82617 | Barraca codi 12250 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-12250 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria adossada al marge i orientada al sud-oest. De fet, una de les bandes de l'estructura està integrada en un dels marges de terra de la zona. La seva planta és circular i està coberta amb una falsa cúpula. Presenta un portal d'accés rectangular, amb la llinda plana i els brancals bastits amb blocs de pedra grans. No ha estat restaurada i queda força amagada per l'abundant vegetació que caracteritza la zona, que alhora fa difícil el seu accés.</p> | 08095-281 | Carena de Biguetes - Serrat del Coronell | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7186200,2.0559600 | 421473 | 4618966 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82617-foto-08095-281-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82617-foto-08095-281-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades i les imatges han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 82618 | Barraca codi 12318 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-12318 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | Enderroc important. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al nord-oest. La seva planta exterior és circular, mentre que a l'interior és ovalada i força estreta. Alhora està rebaixat respecte el nivell dels camps exteriors. Presenta una coberta amb una falsa cúpula bastida amb lloses planes, actualment molt enderrocada, amb terra a l'exterior. La banda de l'accés també està completament enderrocada. No ha estat restaurada.</p> | 08095-282 | Pla del Milhomes | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7321800,2.0640800 | 422165 | 4620464 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82618-foto-08095-282-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82618-foto-08095-282-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82618-foto-08095-282-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||
| 82619 | Barraca codi 12402 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-12402 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | Completament enderrocada. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada a l'est. La seva planta és ovalada i està completament enderrocada, restant només les dues filades inicials de l'estructura. No ha estat restaurada i queda força afectada i amagada per l'abundant vegetació que caracteritza la zona, que alhora fa difícil el seu accés.</p> | 08095-283 | Serrat del Clapers | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7125700,2.0644300 | 422170 | 4618287 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82619-foto-08095-283-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82619-foto-08095-283-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades i les imatges han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||
| 82620 | Barraca codi 12712 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-12712 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | Petit enderroc de la coberta. | <p>Barraca de pedra seca del tipus terrera margera, integrada a una de les feixes de la zona i orientada al nord. Presenta una planta rectangular i està coberta amb una falsa cúpula bastida amb lloses planes, amb un petit enderroc a la part superior. L'accés es fa mitjançant un portal d'obertura rectangular, amb una estreta i llarga llinda. L'interior té molt poca alçada, però és molt profund. No ha estat restaurada i està afectada per l'abundant vegetació de la zona, que la camufla completament.</p> | 08095-284 | Baga de Vila-rúbia | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7446800,2.0454000 | 420627 | 4621869 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82620-foto-08095-284-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82620-foto-08095-284-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||
| 82621 | Barraca codi 12713 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-12713 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al nord-oest. Presenta una planta circular i està coberta amb una falsa cúpula bastida amb lloses planes. L'accés es fa mitjançant un portal d'obertura rectangular, amb una doble llinda plana i els brancals bastits amb roca natural de la zona i blocs de pedra escairats. L'interior compta amb banc per seure bastit amb lloses de pedra planes. No ha estat restaurada i està afectada per l'abundant vegetació de la zona, que la camufla completament.</p> | 08095-285 | Camí del Girbau a Vila-rúbia | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7444000,2.0488600 | 420914 | 4621835 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82621-foto-08095-285-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82621-foto-08095-285-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 82622 | Barraca codi 13093 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-13093 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | Completament enderrocada. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al sud. Presenta una planta més o menys circular i està completament enderrocada. Només es conserva la primera filada de la construcció, bastida amb grans blocs de pedra natural de la zona. És probable que fos malmesa durant l'adequació dels camins que té al voltant.</p> | 08095-286 | Camp de Bonell | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7121100,2.0732700 | 422905 | 4618228 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82622-foto-08095-286-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82622-foto-08095-286-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82622-foto-08095-286-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. L'element està inclòs dins dels límits de l'Espai d'Interès Natural de Gallifa. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||
| 82623 | Barraca codi 13153 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-13153 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria integrada en un marge de pedra de la zona i orientada a l'oest. La seva planta és circular i està coberta amb una falsa cúpula. Presenta un portal d'accés rectangular, amb la llinda plana. A l'interior hi ha un cocó rectangular situat a la part inferior del mur. No ha estat restaurada i està afectada per l'abundant vegetació de la zona, que en dificulta el seu accés.</p> | 08095-287 | Carena de Biguetes | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7202200,2.0448200 | 420548 | 4619154 | 08095 | Granera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82623-foto-08095-287-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82623-foto-08095-287-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades i les imatges han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 82624 | Barraca codi 13462 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-13462 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | La coberta està enderrocada. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria adossada al marge i orientada al sud. La seva planta és circular i presenta un enderroc total de la coberta. L'accés es fa mitjançant un portal d'obertura rectangular, amb una llinda plana doble separada mitjançant una petita obertura rectangular. No ha estat restaurada i està afectada per l'abundant vegetació de la zona, restant amagada.</p> | 08095-288 | Baga de Bigues | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7326700,2.0507500 | 421057 | 4620531 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82624-foto-08095-288-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82624-foto-08095-288-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82624-foto-08095-288-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||
| 82625 | Barraca codi 13611 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-13611 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | Enderroc de la coberta i la part posterior. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al sud. La seva planta és circular i presenta un enderroc total de la coberta i de la part posterior de l'estructura. L'accés es fa mitjançant un portal d'obertura rectangular, amb la llinda plana. No ha estat restaurada.</p> | 08095-289 | Baga de Bigues | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7313700,2.0552100 | 421426 | 4620382 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82625-foto-08095-289-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82625-foto-08095-289-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82625-foto-08095-289-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||
| 82626 | Barraca codi 14441 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-14441 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria adossada en un marge de pedra seca que delimita el camí d'accés al pla. De fet, el lateral de ponent i la part posterior estan formats per la pròpia feixa. Està orientada al nord-oest i la seva planta és circular, amb un diàmetre interior de 2,5m. Presenta una coberta de falsa cúpula amb terra a l'exterior, de manera que l'únic lateral visible és el de la banda de llevant. L'accés es fa mitjançant un portal d'arc primitiu o ametllat recolzat al marge. No ha estat restaurada i està afectada per l'abundant vegetació de la zona, que la camufla completament.</p> | 08095-290 | Pla de l'Óssol | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7168300,2.0641900 | 422155 | 4618760 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82626-foto-08095-290-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82626-foto-08095-290-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82626-foto-08095-290-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 82627 | Barraca codi 16006 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-16006 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria adossada en el marge de terra del terreny i està orientada a l'oest. La seva planta és circular i està coberta amb una falsa cúpula amb terra a l'exterior. L'accés es fa mitjançant un portal d'accés rectangular, lleugerament trapezoïdal, amb la llinda plana. L'interior està rebaixat respecte el nivell del terreny exterior i completament regularitzat. Té un diàmetre i una alçada d'uns 2m. No ha estat restaurada.</p> | 08095-291 | Torrent del Girbau - Baga de Caldat | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7427000,2.0449900 | 420590 | 4621650 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82627-foto-08095-291-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82627-foto-08095-291-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82627-foto-08095-291-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 82628 | Barraca codi 16537 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-16537 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, que integra una part de la roca natural del terreny en la seva construcció i està orientada al sud-est. La seva planta és circular i està coberta amb una falsa cúpula amb terra a l'exterior. S'aprecia un lleuger voladís en tot el seu perímetre. L'accés es fa mitjançant un portal d'accés rectangular, amb la llinda plana i un dels brancals bastit amb la pròpia roca de la zona. L'interior té un diàmetre d'uns 2m. No ha estat restaurada.</p> | 08095-292 | El Segolar | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7144800,2.0684900 | 422510 | 4618495 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82628-foto-08095-292-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82628-foto-08095-292-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82628-foto-08095-292-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. L'element està inclòs dins dels límits de l'Espai d'Interès Natural de Gallifa. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 82629 | Barraca codi 17778 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-17778 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | Petits enderrocs laterals. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al sud. La seva planta és circular i està coberta amb una falsa cúpula coberta amb pedruscall exterior. S'aprecia un lleuger voladís en tot el seu perímetre. L'accés es fa mitjançant un portal d'accés rectangular, amb la llinda plana. L'interior està rebaixat respecte el nivell del terreny exterior i completament regularitzat. Té un diàmetre d'uns 3m i una alçada d'uns 2m. No ha estat restaurada, està afectada per l'abundant vegetació de la zona i està situada sota d'una feixa.</p> | 08095-293 | Quintana del Coll | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7363700,2.0453200 | 420610 | 4620947 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82629-foto-08095-293-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82629-foto-08095-293-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82629-foto-08095-293-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||
| 82630 | Barraca codi 17930 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-17930 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | Alt grau d'enderroc. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada a l'oest. La seva planta és circular i presenta un elevat grau d'enderroc que afecta tota la part superior de l'estructura, incloent-hi el portal d'accés. De totes maneres es conserva una petita part de la coberta, de falsa cúpula bastida amb lloses planes. També s'observa que aprofitava la pròpia roca natural com a part de la construcció. No ha estat restaurada i està afectada per l'abundant vegetació de la zona.</p> | 08095-294 | Torrent de la Rectoria | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7281600,2.0443900 | 420522 | 4620036 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82630-foto-08095-294-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82630-foto-08095-294-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82630-foto-08095-294-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||
| 82631 | Barraca codi 18143 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-18143 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | La coberta està lleugerament enderrocada. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria, adossada a un marge de roca natural de la zona i orientada a l'oest. La seva planta és rectangular i està coberta amb una falsa cúpula de forma ovalada, amb la part superior lleugerament enderrocada. L'accés es fa mitjançant un portal d'accés rectangular, amb la llinda plana i un dels brancals bastit amb la pròpia roca del marge. De fet, tot el lateral de ponent està format per aquesta roca. El portal està delimitat amb una reixa de galliner. Presenta uns 4m de longitud, per 1,5m d'amplada i uns 2m d'alçada, finalitzant a la part superior de la feixa. No ha estat restaurada.</p> | 08095-295 | Quintana del Coll | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7367600,2.0442600 | 420522 | 4620991 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82631-foto-08095-295-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82631-foto-08095-295-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82631-foto-08095-295-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||
| 82632 | Barraca codi 18305 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-18305 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | Enderroc de la coberta i l'accés. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al nord-oest. La seva planta és circular i presenta un elevat grau d'enderroc que afecta tota la part superior de l'estructura, incloent-hi el portal d'accés. Conserva l'arrencament de la coberta, probablement una falsa cúpula bastida amb lloses planes. Presenta un diàmetre interior d'1,5m. No ha estat restaurada i està afectada per l'abundant vegetació de la zona.</p> | 08095-296 | Torrent de Trens | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7206900,2.0395700 | 420112 | 4619211 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82632-foto-08095-296-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82632-foto-08095-296-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82632-foto-08095-296-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||
| 82633 | Barraca de cal Cintet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-cintet | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29.</p> | XIX | Lleuger enderroc lateral. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al nord. La seva planta és rectangular i està coberta amb una falsa cúpula amb terra a l'exterior. S'aprecia un lleuger voladís en tot el seu perímetre. L'accés es fa mitjançant un portal rectangular, amb la llinda plana. Al costat del portal s'observa un lleuger enderroc de l'estructura. No ha estat restaurada i està afectada per l'abundant vegetació de la zona.</p> | 08095-297 | Serra de cal Cintet | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7216000,2.0528400 | 421217 | 4619300 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82633-foto-08095-297-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82633-foto-08095-297-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82633-foto-08095-297-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 82634 | Barraca de la serra de cal Cintet I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-serra-de-cal-cintet-i | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29.</p> | XIX | La coberta està lleugerament enderrocada. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al sud-oest. La seva planta és ovalada i presenta una coberta de falsa cúpula, amb la part superior enderrocada. L'accés es fa mitjançant un portal rectangular, amb la llinda plana. No ha estat restaurada i està afectada per l'abundant vegetació que cobreix la zona.</p> | 08095-298 | Serra de cal Cintet | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7222300,2.0382500 | 420004 | 4619383 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82634-foto-08095-298-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82634-foto-08095-298-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 82635 | Barraca de la serra de cal Cintet II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-serra-de-cal-cintet-ii | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29.</p> | XIX | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada a l'oest. La seva planta és rectangular i presenta una coberta de falsa cúpula. L'accés es fa mitjançant un portal rectangular, amb la llinda plana. L'interior està rebaixat respecte el nivell del terreny exterior i completament regularitzat. No ha estat restaurada i està força afectada per l'abundant vegetació que cobreix la zona.</p> | 08095-299 | Serra de cal Cintet | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7213200,2.0400200 | 420150 | 4619281 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82635-foto-08095-299-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82635-foto-08095-299-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82635-foto-08095-299-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||
| 82636 | Barraca de la serra de l'Olleret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-serra-de-lolleret | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29.</p> | XIX | La coberta està lleugerament enderrocada. | <p>Barraca de pedra seca del tipus terrera, integrada en un marge de pedra seca i orientada a migdia. La seva planta és rectangular, lleugerament ovalada, i està coberta amb una falsa cúpula, amb la part superior lleugerament enderrocada. L'accés es fa mitjançant un portal d'accés rectangular, amb la llinda plana i els brancals bastits amb gran blocs de pedra. No ha estat restaurada i està completament afectada i amagada per l'abundant vegetació arbustiva de la zona.</p> | 08095-300 | Serra de l'Olleret | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7489000,2.0498300 | 421000 | 4622334 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82636-foto-08095-300-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82636-foto-08095-300-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82636-foto-08095-300-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 82637 | Barraca de la Tomba del Moro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-tomba-del-moro | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29.</p> | XIX | Enderroc parcial de la coberta i de l'accés. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al sud. La seva planta és circular i presenta una coberta de falsa cúpula amb la part superior enderrocada. De fet, tota la part superior de l'estructura està aterrada, incloent-hi la llinda plana del portal d'accés, el qual és d'obertura rectangular. No ha estat restaurada i està força afectada per l'abundant vegetació que cobreix la zona.</p> | 08095-301 | Serrat del Moro | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7246800,2.0311600 | 419418 | 4619662 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82637-foto-08095-301-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82637-foto-08095-301-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82637-foto-08095-301-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits de l'EIN Sant Llorenç del Munt i l'Obac. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||
| 82638 | Barraca codi 19227 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-19227 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).</p> | XIX | Força enderrocada. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al sud-oest. La seva planta és circular, tot i que lleugerament quadrangular, i presenta tota la part superior de l'estructura completament enderrocada. De fet, només es conserven algunes filades de la construcció i els dos brancals del portal d'accés a l'interior. L'espai interior amida uns 2m de diàmetre. No ha estat restaurada i està força afectada per la vegetació que cobreix la zona.</p> | 08095-302 | Trens | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7131900,2.0604500 | 421840 | 4618359 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82638-foto-08095-302-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82638-foto-08095-302-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82638-foto-08095-302-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||
| 82639 | Barraca del Prat de Bigues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-prat-de-bigues | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29.</p> | XIX | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria, integrada en un marge de pedra seca i orientada al nord. La seva planta és circular, lleugerament apuntada, i està coberta amb una falsa cúpula bastida amb lloses planes. L'accés es fa mitjançant un portal rectangular, amb la llinda plana i els brancals bastits amb gran blocs de pedra. No ha estat restaurada i està completament afectada i amagada per l'abundant vegetació arbustiva de la zona.</p> | 08095-303 | Prat de Bigues | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7276500,2.0639800 | 422151 | 4619962 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82639-foto-08095-303-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82639-foto-08095-303-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82639-foto-08095-303-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||
| 82640 | Barraca del Barri de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-barri-de-baix | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29.</p> | XIX | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al sud-oest. La seva planta és circular i presenta un portal d'accés rectangular, amb la llinda plana i un dels brancals completament rehabilitat. La construcció està inclosa dins d'una finca delimitada amb una tanca metàl·lica, fet pel qual no s'ha pogut veure la coberta. Actualment, l'estructura està rehabilitada i la pedra lligada amb morter.</p> | 08095-304 | Prop de can Creus - Barri de Baix | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.7322900,2.0668200 | 422393 | 4620474 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82640-foto-08095-304-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82640-foto-08095-304-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82640-foto-08095-304-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||
| 82641 | Barraca de la Manyosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-manyosa | XIX-XX | <p>Barraca situada a la banda de migdia del perfil acinglerat on es fonamenta la masia de La Manyosa, sota d'aquesta i prop del torrent del mateix nom. Es tracta d'una barraca de planta més o menys rectangular, excavada a la roca natural de la zona. De fet, una de les diàclasis d'aquesta cinglera li fa de voladís. Probablement era utilitzada per aixoplugar-se i guardar-hi les eines.</p> | 08095-305 | Camí de la Quintana de la Manyosa | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps.</p> | 41.7435000,2.0688400 | 422574 | 4621717 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82641-foto-08095-305-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||||
| 82642 | Escala del turó de la Torra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escala-del-turo-de-la-torra | XIX | <p>Escala de marge delimitada per una de les feixes de pedra seca de la zona, per la banda ponent. Per la banda de llevant, en canvi, està delimitada per un gran bloc irregular de roca natural de la zona. Consta de diversos esglaons de perfil rectangular, que estan esculpits a la roca natural del terreny. Probablement fou construïda per facilitar l'accés al turó des dels camps de conreu de la banda de llevant.</p> | 08095-306 | Turó de la Torra | 41.7261900,2.0611800 | 421916 | 4619802 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82642-foto-08095-306-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82642-foto-08095-306-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||||
| 82643 | Antic Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-ajuntament-9 | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 79. PLADEVALL I FONT, Antoni (1991b). Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Vic: Eumo, Ajuntament de Castellterçol, p. 108.</p> | XVIII-XX | <p>Edifici de planta rectangular adossat a la façana de llevant de l'església parroquial de Sant Martí de Granera. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés rectangular amb l'emmarcament arrebossat i refet recentment. Al seu costat hi ha unes escales de pedra adossades al parament, que donen accés al portal de la planta superior. Aquest és rectangular i està emmarcat amb carreus de pedra i amb la llinda plana. Al seu costat hi ha una finestra rectangular amb el mateix tipus d'emmarcament. A la façana de llevant hi ha dues petites finestres rectangulars amb els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix el parament. Per la banda de tramuntana, la construcció està adossada a la capella del Santíssim de l'església. La construcció està bastida en pedra treballada i sense treballar de diverses mides, disposada de manera regular. Les façanes de llevant i tramuntana presenten un revestiment arrebossat que cobreix els paraments, amb les cantoneres embellides.</p> | 08095-307 | Plaça de l'Església, 1 - Barri de l'Església | <p>És força probable que l'edifici fos construït entre finals del segle XVIII i el segle XIX. Pel que sembla fou bastit damunt de l'antic cementiri, que a finals del segle XIX fou traslladat al costat de l'església de Santa Cecília de Granera. L'edifici albergava les instal·lacions de l'Ajuntament de Granera i fou rehabilitat pels voltants de l'any 1946. En l'actualitat, la construcció integra les dependències de l'Arxiu Municipal de Granera (al primer pis) i d'altres dependències del consistori.</p> | 41.7253900,2.0574000 | 421601 | 4619717 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82643-foto-08095-307-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82643-foto-08095-307-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Des de l'interior de l'edifici es pot observar l'antic absis del temple parroquial, datat al segle XIII, dins de l'etapa final del romànic. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 82644 | Fita de la carena de Biguetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-la-carena-de-biguetes | <p>Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 18-02-2020].</p> | XX | <p>Fita que marca el límit entre dues propietats de la zona, situada al marge de migdia del camí de Granera a Sant Llorenç Savall, al costat de la torre d'aigua de Trens. Es tracta d'una fita formada per tres pedres anclades al terreny natural de la zona. La llosa central és de mida més gran i forma apuntada, mentre que les altres dues són irregulars i estan situades als laterals.</p> | 08095-308 | Carena de Biguetes | <p>Al principi, sota les fites que delimitaven diverses propietats, els posaven fragments de ceràmica i restes de carbons per saber que no eren de terme. En l'actualitat, algunes d'aquestes fites estan essent substituïdes per d'altres prefabricades i de formigó.</p> | 41.7195400,2.0558500 | 421465 | 4619068 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82644-foto-08095-308-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82644-foto-08095-308-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82644-foto-08095-308-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||
| 82645 | Fita del Segolar I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-del-segolar-i | <p>Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 18-02-2020].</p> | XX | <p>Fita que marca el límit entre dues propietats de la zona, situada al marge de migdia del camí antic de Granera a Sant Llorenç Savall, prop del camp de Bonell. Es tracta d'una fita formada per tres pedres anclades al terreny natural de la zona. La llosa central és de mida més gran i forma apuntada, mentre que les altres dues són irregulars i estan situades als laterals. Al seu costat hi ha un pal de formigó que reforça el punt de la fita.</p> | 08095-309 | El Segolar | <p>Al principi, sota les fites que delimitaven diverses propietats, els posaven fragments de ceràmica i restes de carbons per saber que no eren de terme. En l'actualitat, algunes d'aquestes fites estan essent substituïdes per d'altres prefabricades i de formigó.</p> | 41.7139700,2.0673500 | 422415 | 4618440 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82645-foto-08095-309-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82645-foto-08095-309-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82645-foto-08095-309-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La fita està inclosa dins dels límits de l'Espai d'Interès Natural Gallifa. En l'actualitat, algunes d'aquestes fites estan essent substituïdes per d'altres prefabricades i de formigó. | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 82646 | Fita del Segolar II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-del-segolar-ii | <p>Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 18-02-2020].</p> | XX | <p>Fita que marca el límit entre dues propietats de la zona, situada ala banda de tramuntana del camí antic de Granera a Sant Llorenç Savall, al costat del camí que porta al Segolar. Es tracta d'una fita formada per tres pedres anclades al terreny natural de la zona, tot i que actualment vençudes. Al bell mig hi ha una fita de recent factura bastida en formigó, amb la part superior arrodonida i gravada amb la lletra 'T', en referència a la seva propietat (mas Tantinyà). També es troba aterrada.</p> | 08095-310 | El Segolar | <p>Aquesta fita en particular és propietat de la masia de Tantinyà. Al principi, sota les fites que delimitaven diverses propietats, els posaven fragments de ceràmica i restes de carbons per saber que no eren de terme. En l'actualitat, algunes d'aquestes fites estan essent substituïdes per d'altres prefabricades i de formigó.</p> | 41.7151400,2.0674300 | 422423 | 4618569 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82646-foto-08095-310-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82646-foto-08095-310-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82646-foto-08095-310-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | En l'actualitat, algunes d'aquestes fites estan essent substituïdes per d'altres prefabricades i de formigó. | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 82647 | Vistes de la Roca Foradada de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vistes-de-la-roca-foradada-de-montserrat | <p>'Vistes de la 'Roca Foradada' de Montserrat des del castell de Granera'. La Granària, 26, 2010.</p> | <p>Fenòmen natural que es repeteix cada any el dia 6 de gener i es pot observar des del castell de Granera. En el moment de la posta de sol, la llum del capvespre il·lumina la silueta de la muntanya de Montserrat. Alhora, els raigs del sol passen a través de la coneguda Roca Foradada de Montserrat i incideixen en la façana de ponent dels castell de Granera.</p> | 08095-311 | Carrer del Castell - Barri del Castell | 41.7298800,2.0576700 | 421629 | 4620215 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82647-foto-08095-311-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||||
| 82648 | Cova de Salvatges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-salvatges | <p>'Caminada popular'. La Granària, 37, 2015, p. 6.</p> | Alguns despreniments a l'interior i una plaga d'insectes. | <p>Cova situada prop de l'encreuament entre els camins de Salvatges i Puigdomènec, sota aquesta darrera masia, amagada per una gran roca que amaga la boca de la cavitat. Està formada per una estreta fisura a la roca, que s'allarga uns metres fins a un petit vestíbul o saleta des d'on es bifurquen dues galeries. Aquestes galeries són petites i estretes, tot i que no s'ha pogut verificar la seva longitud i característiques donat que actualment estan força colgades pels despreniments de roques que ha experimentat la cavitat.</p> | 08095-312 | Solella de la Frau de la Riera | 41.7224500,2.0863100 | 424002 | 4619364 | 08095 | Granera | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82648-foto-08095-312-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La cova està inclosa dins dels límits de l'Espai d'Interès Natural Gallifa. Les imatges han estat cedides pel sr. Pere Genescà. | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||||
| 82649 | Font de l'Otzet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lotzet | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 59. Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 18-02-2019].</p> | XX | Coberta d'abundant vegetació. | <p>Estructura aïllada situada a la banda de llevant del camí que porta a la masia de l'Otzet, sota del mateix, en una zona coberta de vegetació. La font es troba ubicada dins d'una estructura de planta rectangular que presenta una coberta de teula àrab de dos vessants i compta amb una porta d'accés d'obertura rectangular tancada amb una portella. Està bastida amb maons lligats amb morter i té una xemeneia allargada de construcció més recent. La font pròpiament dita brolla d'una boca de mina situada a l'interior de l'estructura.</p> | 08095-313 | Quintana de l'Otzet | <p>Segons les informacions obtingudes, la font brollava d'un petit naixement d'aigua on, posteriorment, s'hi va construïr un dipòsit (ubicat dins de l'estructura). Mitjançant un motor bombaven l'aigua i la pujaven fins a la masia. Antigament, l'aigua s'anava a buscar amb càntirs.</p> | 41.7229600,2.0329200 | 419562 | 4619469 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82649-foto-08095-313-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82649-foto-08095-313-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La font està inclosa dins dels límits de l'EIN Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Les imatges han estat cedides pel sr. Pere Genescà. | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||
| 82650 | Barraca dels Pobres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-dels-pobres-0 | <p>NAVINÉS, Jordi (2011). 'Les tines de vi de Granera'. La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 25-02-2020). Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 18-02-2020].</p> | XIX | La coberta està lleugerament enderrocada. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al nord. La seva planta és de ferradura i està coberta amb una falsa cúpula. Tant els murs laterals com el frontal tenen un perfil rectilini, mentre que en el cas del dorsal és arrodonit. L'accés es fa mitjançant un gran portal d'accés rectangular, amb la llinda de llosa plana. L'interior compta amb una alçada considerable (s'hi pot estar dret) i uns 2 metres d'amplada per 1,5 de longitud. No ha estat restaurada.</p> | 08095-314 | Camí de Granera a Sant Llorenç Savall | <p>A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius. La barraca s'anomena dels Pobres en referència a la gent sense recursos que hi feia estada, tot passant pel camí ral que va en direcció a Sant Llorenç Savall.</p> | 41.7194400,2.0615900 | 421942 | 4619052 | 08095 | Granera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82650-foto-08095-314-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82650-foto-08095-314-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades i algunes imatges han estat extretes de l'espai web Wikipedra. La barraca està identificada amb el codi 20273. Una de les imatges ha esta cedida pel sr. Pere Genescà. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||
| 82651 | Col·lecció de vares municipals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-vares-municipals | <p>Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 25-02-2020].</p> | XIX-XX | <p>Col·lecció formada per tres vares de les següents autoritats civils municipals: alcalde, jutge de pau i agutzil. Es tracta de tres bastons de fusta d'aproximadament un metre de longitud, amb les empunyadures i els basaments metàl·lics. Alhora estan ornamentats amb uns cordons negres lligats als extrems superiors i rematats amb unes espigues metàl·liques. La col·lecció es completa amb una corneta metàl·lica semi-corbada, amb un broquet a la boquilla i una corda enrotllada per evitar relliscades.</p> | 08095-315 | Plaça de l'Església, s/n - Barri de l'Església | <p>Les vares deriven dels antics bastons de comandament, que eren usats com a insígnia d'autoritat. Les espigues que ornamenten les vares estan relacionades amb les espigues de blat que hi ha presents a l'escut de Granera, les quals fan referència al 'gra', mot del qual deriva el nom de la població. La corneta era utilitzada per l'agutzil, el qual la tocava abans de fer els pregons.</p> | 41.7252000,2.0570500 | 421572 | 4619696 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82651-foto-08095-315-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82651-foto-08095-315-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Simbòlic | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 53 | 2.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||
| 82652 | Era del castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/era-del-castell | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 37.</p> | XVIII-XX | Els cairons estan molt malmesos. | <p>Restes d'una estructura de planta més o menys rectangular, situada a l'encreuament amb el camí que puja cap al castell de Granera, i que actualment s'utilitza com a zona d'aparcament. En origen estava bastida amb un paviment de cairons, que encara es conserva a trams, tot i que les peces estan força malmeses degut a l'acció del trànsit rodat, sobretot.</p> | 08095-316 | Carrer del Castell - Barri del Castell | <p>Antigament, en aquesta era hi podien batre tots els veïns del barri, que pagaven una quantitat pel seu ús. Tots els veïns batien amb el seu animal i algunes cases unien la seva producció i batien juntes. Inicialment, el procés de ventar es feia amb forca ja que un dels murs que delimitaven l'era feia que el vent rebufés, dificultant així la feina. Posteriorment però, es va passar a fer amb màquina de maneta. Amb el despoblament que va patir el municipi al llarg del segle XX, els veïns que quedaren feien el paller al voltant de l'era en lloc de posar la palla a les seves pròpies pallisses com s'havia fet antigament.</p> | 41.7290900,2.0586000 | 421705 | 4620126 | 08095 | Granera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82652-foto-08095-316-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82652-foto-08095-316-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82652-foto-08095-316-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Altres | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 80935 | Sant Pere de Mussarra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-de-mussarra | -BENET I CLARÀ, Albert, JUNYENT I MAYDEU, Francesc i MAZCUÑAN I BOIX, Alexandre (1984): 'Sant Pere de la Mussarra', a Catalunya romànica. XI El Bages. Barcelona: Enciclopèdia Catalana S. A., 1984. -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GAVÍN, Josep M. (1979): 'Bages 5', a Inventari d'esglésies. Barcelona: Artestudi Edicions i Arxiu Gavín. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. | XII-XX | Es tracta d'una església romànica recentment restaurada. Edifici d'una nau, amb absis semicircular a llevant (refet, només se'n conservava la traça), fins a la seva reconstrucció conservava els murs sud, nord i oest, i havia perdut la volta de canó. Els murs conservats fins la seva reforma actual, mostren un aparell format per carreus rectangulars disposats en filades força regulars i conserva dues obertures, una al mur sud i l'altra al mur nord, totes dues d'arc de mig punt de dovelles de pedra ben tallada i polida sobre muntants de carreus. La porta d'accés és situada al mur nord (per bé que conserva la porta més antiga al mur sud, fent funcions de finestra coberta amb un vitrall); ambdues portes ja existien, la més antiga és del mur septentrional. Actualment damunt del portal d'entrada s'hi ha bastit una espadanya d'un ull que acull una campana. L'interior ha estat cobert amb una teulada a un vessant, a la nau es pot oberservar l'arrencament d'un arc a la zona de contacte amb el desaparegut absis, segurament corresponent a un arc triomfal. Avui l'espai del presbiteri ha estat refet, s'hi ha col·locat un altar i la paret s'ha decorat amb pintures murals. | 08128-1 | A la zona oest del terme, prop del límit amb Talamanca. | Església romànica documentada des de l'any 1026; la majoria de notícies de l'època medieval es corresponen a mencions referents a afrontacions territorials. Posteriorment, ja al segle XVII apareix esmentada en diversos documents de visites pastorals; la bibliografia esmenta que en algunes de les visites pastorals (s. XVIII) es fa recordatori al propietari de la masia Mussarra de l'obligació de mantenir neta l'església, així com al fet que no la pot utilitzar com a magatzem ni fer-hi entrar animals (BENET, A.; JUNYENT, F.; MAZCUÑAN, A. (1984)). Al llarg del segle XIX no s'hi celebrava culte i era emprada com a magatzem i estable de la masia. Durant els anys 2008 i 2009 els propietaris del mas Mussarra va portar a terme la reconstrucció i adequació de l'església. | 41.7450500,1.9985600 | 416732 | 4621955 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80935-foto-08128-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80935-foto-08128-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80935-foto-08128-1-3.jpg | Inexistent | Medieval|Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Els propietaris actuals van rehabilitar la capella, la van fer consagrar novament i actualment s'hi poden celebrar misses. | 85|92 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||
| 80936 | Sant Feliu de Monistrol de Calders | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-feliu-de-monistrol-de-calders | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GAVÍN, Josep M. (1979): 'Bages 5', a Inventari d'esglésies. Barcelona: Artestudi Edicions i Arxiu Gavín. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. | XII-XVIII | L'església parroquial es mostra com a part d'un conjunt edificat format per l'església i la rectoria (antic mas Guardiola), comptant amb diversos volums construïts adossats; un conjunt que és el resultat de diverses ampliacions d'edificis preexistents així com de canvis d'ús de la masia. L'església és un temple de tres naus, amb orientació més o menys est-oest, amb un destacat campanar adossat a la façana principal (a l'angle sud-oest) i edificat en el segle XVIII. Pel que fa al campanar, és de base quadrada s'alça a dos nivells, és a dir, mentre que a la base la planta és quadrada, a partir de la cota de la coberta de la façana, els quatre angles són roms amb el reforç de grans carreus ben tallats i escairats que contrasta amb el paredat comú dels murs del campanar. Una balustrada remata la part superior amb quatre pinacles. A cadascuna de les quatre cares es localitzen sengles obertures rematades per arcs de mig punt. Modernament s'han incorporat un rellotge mecànic que dóna a dues cares i que ocupen part de la superfície de dues de les finestres. A la base i a la façana de migdia es localitza un rellotge de sol gravat en una llosa amb la data de 1640 la qual, molt probablement, provingui d'un edifici més antic. Pel que fa a la façana principal, al costat mateix de la base del campanar se situa la portada d'accés a l'interior del temple, a la qual s'accedeix mitjançant una escala que disposa d'una rampa d'accés lateral; el portal és d'estil barroc, amb pilastres a costat i costat i a la llinda elements decoratius formant motllures corbades; damunt de la porta se situa una fornícula amb la imatge de Sant Feliu portador de la palma i una roda de molí a la seva dreta com a símbols del seu martiri. Sobre el portal hi ha una rosassa i al costat de ponent de la façana, una petita finestreta. L'interior de l'església presenta una planta de tres naus separades per pilars i arcs de mig punt cobertes per voltes, també de mig punt, amb ornamentacions barroques simulant elements sustentants, nervadures de guix, etc. convenientment revestits amb tonalitats més fosques per tal de ressaltar-los de les tonalitats de les voltes. Val a dir que els pilars de separació de les naus estan realitzats amb grans carreus de pedra així com també les pilastres de les naus laterals. A la zona del presbiteri s'obre un pas que dóna a la sagristia i des de aquesta es pot accedir a l'actual rectoria on es pot observar parcialment l'antic absis medieval embolcallat per les construccions actuals. A la nau més occidental i ja en el segle XIX, s'hi afegí una estructura de planta rectangular anomenada capella fonda que conte el Santíssim, realitzada amb murs de paredat comú amb carreus ben tallats i escairats a les cantoneres. Coberta d'aquesta capella és amb teules a dues aigües i carener transversal respecte la nau lateral, disposa de tres petits òculs emmarcats amb obra de maó massís. La coberta principal del temple és de teules i malgrat les tres naus dels espais interiors presenta dues vessants amb el carener oriental transversalment vers la façana de l'església. | 08128-2 | Al centre del nucli urbà; Plaça de l'Església, s/n. | Les notícies documentals referides a l'església de Sant Feliu de Monistrol de Calders es remunten a inicis del segle XII; concretament, la primera notícia coneguda data del 1105. Tot i el seu origen romànic, en la seva imatge actual és molt destacada i visible l'obra de reforma i ampliació barroca. En origen, l'església devia ser d'una nau (orientada est-oest) amb absis semicircular, posteriorment s'ampliaria i es convertiria en un temple de tres naus amb campanar de torre a l'angle sud-oest. El rellotge de sol amb la data 1640 es creu que podria ser un element recol·locat. Probablement del 1780 data la construcció del campanar, segons la data inscrita en la dovella d'una obertura de la torre. En època moderna es degué afegir la sagristia a l'extrem sud-est i ja al segle XIX, es construí la capella fonda, la del Santíssim. | 41.7598100,2.0140400 | 418038 | 4623578 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80936-foto-08128-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80936-foto-08128-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80936-foto-08128-2-3.jpg | Legal | Barroc|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 96|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||||
| 80937 | Sant Pere Màrtir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-martir-0 | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GAVÍN, Josep M. (1979): 'Bages 5', a Inventari d'esglésies. Barcelona: Artestudi Edicions i Arxiu Gavín. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. | XVII | Petita capelleta caracteritzada per les seves reduïdes dimensions, aproximadament de tres metres de llargada per dos metres d'amplada. L'edifici és de planta rectangular, orientat aproximadament est-oest, amb murs de pedra i coberta a dues vessants amb lloses. La porta d'accés està situada al mur est, és de tipologia senzilla, amb muntants de carreus i llinda plana monolítica sense elements ornamentals. També a l'extrem de llevant, i per damunt de la teulada s'alça una espadanya obrada en pedres i morter, d'una sola obertura, i sobre la qual hi ha una petita creu metàl·lica. Els murs exteriors, excepte el de la façana principal, mostren un acabat en pintura blanca. L'interior és una petita nau amb coberta de volta; al fons, a la paret de l'altar hi ha una petita fornícula que custodia una escultura de Sant Pere i una petita lleixa a manera de mesa encastada a la paret. Les parets interiors compten amb un revestiment de morter i pintura blanca. | 08128-3 | Dalt d'una carena que s'alça a l'oest del poble i a pocs metres al nord del Serrat del Llogari. | La devoció per la capella està arrelada al municipi; fa anys, eren habituals les processons, benedicció del terme i altres cerimònies a la capella de Sant Pere Màrtir. Coincidint amb el dia de Sant Pere era tradició fer-hi una foguera que es deia que era per protegir de les pedregades. És un indret habitual de pas en passejades i de caminades populars. Les característiques arquitectòniques de l'edifici poden correspondre a una obra de barroc rural del segle XVII. | 41.7582100,2.0032300 | 417138 | 4623411 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80937-foto-08128-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80937-foto-08128-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80937-foto-08128-3-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La capella es troba ubicada dalt d'una carena a la zona de la Serra de les Abrines, a l'extrem est d'un coll situat entre el Serrat del Llogari i el Serrat del Rellotger, just en un indret amb molt bones vistes vers el poble i tota la vall de la riera de Sant Joan, entre altres. | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,90 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml