Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
84954 | La Datzira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-datzira | AYMAMÍ DOMINGO, Gener i PALLARÈS PERSONAT, Joan. Els molins hidràulics del Moianès i de la Riera de Caldes. Barcelona: Unió Excursionista de Catalunya de Barcelona, 1994. (Arxiu Bibliogràfic Excursionista de la UEC). ERILL I PINYOT, Gustau, GUAL I PURTÍ, Jordi (fotografies) i MANENT I ORISTRELL, Llibert (cartografia). Monistrol de Calders: El poble dels pagesos enginyers. Moià-Monistrol de Calders: Gràfiques Ister. Ajuntament de Monistrol de Calders, 2006. (Col·lecció Pedra i aigua, 1). GARCIA-PEY, Enric. Castellcir. Recull onomàstic. Barcelona: Societat d'Onomàstica - Institut Cartogràfic de Catalunya, 2005. (Col·lecció 'Monografies', núm. 29). PERARNAU I LLORENS, Jaume i PIÑERO I SUBIRANA, Jordi. Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Monistrol de Calders: Ajuntament de Monistrol de Calders, 1993. RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30). TARTER I FONTS, Ramon, La vall de Marfà: Aproximació històrica. Moià: Autor, 2012. | XI | Gran mas format per diversos volums, l'abandonament i la reconstrucció parcial dels quals n'ha desdibuixat la fesomia, fins el punt que alguns volums anteriorment coberts s'utilitzen actualment com a patis i tancats d'animals a cel obert. L'alineació dels volums manté una orientació nord-oest (cap on miren les successives façanes) / sud-est, amb cobertes longitudinals a dues vessants. Hi crida l'atenció un parament en opus spicatum, generalment associat al segle XI, malgrat que les primeres referències documentals són de 1237. També són significatives les inscripcions de 1690 i 1700 (aquesta darrera acompanyada del nom 'JAUMA DAT / ZIRA' i una roseta en una cantonada, que donava a l'antic camí principal), que al·ludeixen a una important fase de reformes. També cal destacar una portalada rematada amb un arc algular, molt semblant al del Molí de la Datzira. | 08055-96 | Entre Serramitja i Marfà, en un meandre de la riera de la Golarda | La Datzira està documentada des del 1237 (si bé podria tenir un origen anterior), quan estava sota domini del monestir de Sant Benet de Bages. L'any 1497 consta en un document com a 'Datzeró'. El 1531 els Datzira es van fer amb el domini de la propera masia de Montbrú, que mantingueren fins a darreries del segle XVIII. Just d'aquest moment de prosperitat daten les reformes a la Datzira i, possiblement, la construcció del Molí de la Datzira. A partir de llavors, els propietaris alternaren la residència entre el mas principal i el molí, fins que definitivament s'instal·laren al molí i deixaren el mas per als masovers. Al segle XX es produí l'abandonament total del mas i el molí, fins que ha tornat a ser habitat a inicis del segle XXI. | 41.7847300,2.0585700 | 421770 | 4626304 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84954-foto-08055-96-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84954-foto-08055-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84954-foto-08055-96-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:22 | |||||||||
84955 | Castell de Marfà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-marfa | ERILL I PINYOT, Gustau, GUAL I PURTÍ, Jordi (fotografies) i MANENT I ORISTRELL, Llibert (cartografia). Monistrol de Calders: El poble dels pagesos enginyers. Moià-Monistrol de Calders: Gràfiques Ister. Ajuntament de Monistrol de Calders, 2006. (Col·lecció Pedra i aigua, 1). GARCIA-PEY, Enric. Castellcir. Recull onomàstic. Barcelona: Societat d'Onomàstica - Institut Cartogràfic de Catalunya, 2005. (Col·lecció Monografies, núm. 29). PERARNAU I LLORENS, Jaume i PIÑERO I SUBIRANA, Jordi. Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Monistrol de Calders: Ajuntament de Monistrol de Calders, 1993. RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30). SERRA I SELLARÉS, Francesc i ERILL I PINYOT, Gustau. La darrera victòria de l'exèrcit català: La batalla de Talamanca. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors, 2009 (Col·lecció Nostra Història, 12). TARTER I FONTS, Ramon, La vall de Marfà: Aproximació històrica. Moià: Autor, 2012. | XVII | L'edifici denominat com a castell de Marfà correspon actualment a un complex d'edificacions majoritàriament d'època moderna. Els diferents volums s'agrupen amb una orientació a sud-est, on trobem un mur de tanca que clou el recinte. La porta d'aquesta tanca està rematada per un arc rebaixat, a la clau del qual hi ha gravats un monograma “IHS” i la data de 1628. Adossats a la tanca hi ha dos volums de planta baixa, rere els quals hi ha l'edifici principal, de planta baixa, primer pis i pis sota coberta. La part central sembla l'original (hi ha una inscripció de 1783), mentre que a l'esquerra hi ha adossats seguit de coberts i la dreta té annexat un cos amb una galeria amb quatre arcs de mig punt. Aquest cos de la dreta és el que ofereix tota la façana est, on hi ha una porta molt recent a la planta baixa i, al primer pis, un balcó (sostingut sobre mènsules) acompanyat per quatre finestres allindanades. Una d'elles, però, té la llinda esculpida en forma d'arc conopial cec. Aquest element, l'arc conopial, es relaciona clarament amb el volum de l'angle nord-est del conjunt. Amb planta baixa i dos pisos, els dos superiors tenen obertures amb arcs conopials veritables. Possiblement, es tractaria de l'edifici original de tot el conjunt. Al seu cantó nord, en canvi, té annexat un altre petit cos avançat amb grans obertures amb arc de mig punt. | 08055-97 | En un apèndix de la Serra dels Llamps | El castell de Marfà és citat per primer cop el 939 com a castrum Marphani. Els Marfà (que també tenien casa a Moià) en foren possessors al llarg de l'edat mitjana, però l'edifici també tingué un paper en els conflictes bèl·lics d'època moderna. Durant la Guerra de Successió hi establí el seu quarter general Antoni Desvalls i de Vergós, Marquès del Poal, cap de l'exèrcit català de l'interior. Des d'aquest lloc va emprendre diverses conteses, entre les quals la Batalla de Talamanca l'agost del 1714. Durant la Guerra del Francès, s'hi refugiaren els moianesos que fugien de les tropes napoleòniques. Durant la primera Guerra carlina, el 9 d'octubre del 1839, els carlins Francesc i Isidre Marfà, pare i fill, moriren en l'assalt a Moià. Després de diversos traspassos de mans, Marfà i les seves possessions a la vall (el Coll, les Vinyes i el Molí de Marfà) s'integraren en les extenses possessions dels Rocafort, una família amb propietats a Artés, Barcelona, Manresa, Moià i Vic. El darrer Rocafort, Ramon, fou alcalde d'Artés, diputat provincial i diputat a les Corts de Madrid. Mort sense descendència, la seva herència passà a mans de la família de Torrents, que després del 1939 s'anà venent el patrimoni. Anà a parar a mans de la família terrassenca que encara n'és propietària. Hi hagué masovers fins a la dècada de 1960, però actualment resta desocupada. | 41.7792700,2.0689600 | 422627 | 4625688 | 1628 | 08055 | Castellcir | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84955-foto-08055-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84955-foto-08055-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84955-foto-08055-97-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:22 | ||||||||
84956 | Parròquia de Sant Pere de Marfà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parroquia-de-sant-pere-de-marfa | XVIII | S'utilitza com a galliner | Església de planta rectangular i nau única, orientada a sud-est. No té un absis diferenciat. A l'extrem oest hi ha adossat un campanar de planta quadrada (on hi ha representada una rosa dels vents amb un gall) i, a l'angle nord-est, una sagristia. L'entrada no és axial, sinó que està emplaçada a la façana sud, a prop de l'angle sud-oest. El portal està ricament ornamentat: els brancals estan motllurats a mode de pilastres, dels capitells de les quals arrenca un arc de mig punt. Al seu torn, l'arc està emmarcat per una motllura d'angles rectes, els dos espais buits del qual estan ocupats per sengles querubins. El requadre està envoltat al seu torn per un arc de motius vegetals (garlandes de fulles i flors). Al punt culminant d'aquest arc vegetal hi ha una petxina amb el cap d'un àngel o querubí. Per sobre de l'arc hi ha una inscripció amb el nom de Josep Cabestany, rector l'any 1774, restaurat l'any 1943. Al costat sud hi ha el recinte de l'antiga sagrera. | 08055-98 | En un apèndix de la Serra dels Llamps | L'església de Sant Pere apareix esmentada l'any 939 en l'acta de consagració de l'església parroquial de Moià. Al segle XI era església parroquial. L'edifici actual correspon a una refacció del segle XVIII, i actualment resta sense culte. Les seves imatges es conserven a l'església parroquial de Moià. | 41.7799700,2.0696200 | 422683 | 4625765 | 08055 | Castellcir | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84956-foto-08055-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84956-foto-08055-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84956-foto-08055-98-3.jpg | Inexistent | Barroc|Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 96|98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:22 | |||||||||
84957 | La Bassa de l'Om (al sud de Serramitja) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bassa-de-lom-al-sud-de-serramitja | Bassa excavada a terra situada en una cruïlla de camins entre els quals es troba el GR 177 (que uneix Calders i Moià). És de forma el·líptica i té una llargada i amplada màximes de 15 i 10 m; la seva fondària supera en molts punts el metre. Al lateral de ponent, però, el límit és aixamfranat per permetre-hi l'accés a peu pla del bestiar boví de la zona. | 08055-99 | Al sud de Serramitja | 41.7890100,2.0479400 | 420892 | 4626789 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84957-foto-08055-99-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84957-foto-08055-99-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 98|119|94 | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:22 | ||||||||||||
84958 | Molí d'en Brotons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-den-brotons | Aymamí Domingo, Gener; Pallarès Personat, Joan.(1994).-'Els molins hidràulics del Moianès i de la Riera de Caldes'.Arxiu Bibliogràfic Excursionista de la UEC (31):1-119. Unió Excursionista de Catalunya de Barcelona. Autores: Garcia-Pey, Enric (2005): Castellcir. Recull onomàstic. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya. | XVII | Comença a perdre part de la coberta | Molí construït dins una balma natural (denominada Balma d'en Brotons) encaixada sota un salt d'aigua de la riera de Marfà. La ubicació li confereix un aspecte característic, ja que en condiciona l'edificació, de planta rectangular allargassada que aprofita com a paret de fons la mateixa de la balma. La construcció està feta amb pedra lligada amb morter de calç, i les obertures són allindanades. Hi destaca una ampla volta de mig punt que sosté la crugia central sobre l'aigua. | 08055-100 | A l'est de la Tosca | El molí va estar habitat i en funcionament almenys des del 1608, en què és anomenat Molí de Brotons o dels Pilars. El 8 d'octubre de 1863 hi hagué una avinguda d'aigua extraordinària (l'aiguat de Santa Reparada), que causà la mort de les vuit persones de la família del moliner i s'endugué un nadó amb el seu llitet de fusta de l'interior del molí. Des de llavors ha estat abandonat. S'hi molia gra per fer-ne farina i fulla de roldó per fer-ne tints. | 41.7820200,2.0785000 | 423423 | 4625985 | 1608 | 08055 | Castellcir | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84958-foto-08055-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84958-foto-08055-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84958-foto-08055-100-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:22 | |||||||
84959 | Molí de Marfà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-marfa | XIX | Ha perdut les cobertes, i està sent ocupat per vegetació. | El molí de Marfà se situa proper a la riera de Marfà, a prop d'on havia existit el pont que la creuava. Al llit rocós de la riera s'hi reconeixen canals repicats i línies de forats (on encastar-hi estructures de fusta) per tal de derivar l'aigua cap als mecanismes dels molí. Tant l'edifici com el seu entorn es troben en avançat estat de deteriorament, amb les cobertes caigudes i un avanç de la vegetació que ho emmascara. Malgrat tot, és visible l'alineació general de l'edifici nord-oest/sud-est, així com l'existència de planta baixa i primer pis sota coberta, que era a dues aigües. L'aparell és de maçoneria, i s'hi aprecien tant obertures allindanades amb pedra com d'altres fetes amb maó. A la llinda de la porta d'entrada hi ha inscrita la data de 1820. Al lateral est hi ha una petita bassa. | 08055-101 | A l'oest de la Mare de Déu de la Tosca | Quan cessà la seva activitat va servir de refugi o hostal per als qui anaven al santuari de la Tosca. | 41.7805400,2.0754900 | 423171 | 4625823 | 1820 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84959-foto-08055-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84959-foto-08055-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84959-foto-08055-101-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | També anomenat Molí de la Tosca. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:22 | |||||||
84960 | PEIN el Moianès i la Riera de Muntanyola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pein-el-moianes-i-la-riera-de-muntanyola | L'espai protegit amb la denominació de 'el Moianès i la Riera de Muntanyola' s'estén per 6 dels municipis del Moianès més Avinyó (Bages) i Muntanyola (Osona). Pel que fa a Castellcir, ocupa els 2/3 septentrionals de l'antic terme de Marfà i una estreta franja al nord de la resta del terme de Castellcir. En total, ocupen 842,25 ha, que corresponen a un 24,64% del terme municipal. Els trets més característics d'aquest espai provenen de la superposició de la realitat pròpia de l'àrea humida del nord-est de Catalunya amb elements submediterranis. Conté una bona representació de l'hàbitat propi de les rouredes seques i la seva flora i fauna associada. El medi físic està marcat pels relleus ondulats de composició calcària i margosa; fins i tot amb punts d'interès geològic, com ara el sistema càrstic que afavoreix l'aparició de coves. En són característiques les rieres sobre lloses calcàries, pròpies de les capçaleres dels rius de caràcter mediterrani. La flora i la vegetació predominant és de caràcter submediterrani. Hi predominen les rouredes seques de roure martinenc (Buxo-Quercetum pubescentis), si bé s'hi barregen o fins i tot han estat desplaçades per pinedes secundàries de pi roig (Pinus sylvestris). Sota aquests boscos predominen les pastures xeromesòfiles de jonça i plantatge mitjà (Plantigini- Aphyllanthetum). Els fenassars, joncedes i bardisses, entre altres formacions, són també freqüents. Als fondals apareixen fragments de boscos de ribera, amb avellanedes i bosquines mixtes de caducifolis. Els alzinars són poc freqüents al conjunt de la zona forestal, substituïts en gran part per extenses garrigues. S'hi conserven alguns elements submediterranis força rars a la resta del territori català com, per exemple, el gavó fruticós (Ononis fruticosa). Apareixen formacions singulars com les brolles de bruc vermell (Ericetum arboreo-cinerae), molt rares a les àrees descalcificades. A nivell faunístic, és un bon representant de la fauna forestal amb influència mediterrània. És una zona molt rica en densitat i diversitat de carnívors: fagina, gorja blanc, guineu i geneta. Entre els ocells, hi ha diverses àrees d'interès per a la cria del duc (Bubo bubo) i l'àliga marcenca (Circaetus gallicus) i una àrea de campeig per a l'àliga cuabarrada (Hieraaetus fasciatus). De la fauna invertebrada, se'n pot ressenyar la gran diversitat de lepidòpters i algunes espècies rares com la Meleageonia daphnis; dels heteròpters, Plagiotylus maculatus, Criocoris piceicorni; entre els mol·luscs destaquen espècies xeròfiles com l'endemisme Moitessieria olleri o Xerocrassa murcica. En els ambients dominats per la roureda de roure martinenc, apareixen espècies d'interès com l'escanyapolls (Lucanus cervus) i la papallona nocturna Eriogaster catax. Als boscos de pi roig hi ha una altra papallona nocturna: la Graellsia isabellae. A les rieres i torrents que conserven diversos trams en bon estat de conservació, cal ressenyar la presència de la llúdriga (Lutra lutra) i el cranc de riu (Austropotamobius pallipes). També la de diversos peixos autòctons com la bagra comuna (Leuciscus cephalus) o el barb cua-roig (Barbus haasi). En aquests ambients i, en especial, a la zona humida de l'antic estany del municipi de l'Estany, hi ha diversos amfibis: la salamandra (Salamandra salamandra), diverses espècies de gripaus com el tòtil (Alytes obstetricans), la granota verda (Rana perezi) i la reineta (Hyla meridionalis). No obstant, hi ha presència d'espècies invasores com el visó americà (Mustela vison) i el cranc de riu americà (Procambrus clarki) Les masses forestals han estat transformades o substituïdes en alguns sectors per conreus, creant un mosaic d'usos. Hi ha aprofitament silvícola, ramader, agrícola i usos recreatius. Els impactes als quals s'exposa el territori són els processos d'erosió i degradació com a conseqüència de les diferents activitats antròpiques. | 08055-102 | 2/3 nord de l'antic terme de Marfà i franja nord de la resta del terme de Castellcir | 41.7759700,2.0667100 | 422436 | 4625324 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84960-foto-08055-102-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:22 | ||||||||||||||
84961 | Barraca 1 de la Closella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-de-la-closella | Tan sols el lateral sud de la porta es troba en mal estat, degut al creixement d'un arbre. | Barraca de pedra seca de planta circular, tot i que les grans pedres que configuren la porta fan que el costat nord-est esdevingui pla. La porta és allindanada, i té forma trapezoïdal. Hi ha una petita obertura a l'oest. La coberta, de falsa cúpula d'acostament de filades, es troba completa. | 08055-103 | A l'oest de la Closella | 41.7644700,2.0523800 | 421231 | 4624060 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84961-foto-08055-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84961-foto-08055-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84961-foto-08055-103-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Correspon a la fitxa 6541 de la wikipedra. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:22 | ||||||||||
84962 | Barraca 3 del Pla del Tasar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-3-del-pla-del-tasar | La coberta està pràctcament esfondrada del tot. | Barraca de pedra seca de planta circular, amb l'obertura principal (una porta rectangular allindanada) orientada a l'oest. Hi ha una petita obertura a l'est. La coberta, de falsa cúpula d'acostament de filades, està esfondrada en bona mesura. | 08055-104 | A l'oest de la Closella | 41.7635400,2.0516500 | 421169 | 4623957 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84962-foto-08055-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84962-foto-08055-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84962-foto-08055-104-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Correspon a la fitxa 6507 de la wikipedra. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:22 | ||||||||||
84963 | Barraca 5 del Torrent de Colljovà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-5-del-torrent-de-colljova | La coberta es comença a esfondrar. | Barraca de pedra seca de planta semicircular, ja que s'adossa al cingle de pedra en el seu costat nord. La porta, rectangular i allindanada, sobre al costat sud. La coberta, de falsa cúpula d'acostament de filades, comença a esfondrar-se en el seu punt més elevat. | 08055-105 | Entre el serrat del Coll i el torrent de Colljovà | 41.7684400,2.0436800 | 420513 | 4624509 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84963-foto-08055-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84963-foto-08055-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84963-foto-08055-105-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Correspon a la fitxa 6552 de la wikipedra. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:22 | ||||||||||
84964 | Barraca 6 del Torrent de Colljovà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-6-del-torrent-de-colljova | Barraca de pedra seca de planta semicircular, ja que s'adossa al cingle de pedra en el seu costat nord. La porta, rectangular i allindanada, sobre al costat est. Hi ha una petita obertura orientada al sud. La coberta, de falsa cúpula d'acostament de filades, es conserva completa. | 08055-106 | Entre el serrat del Coll i el torrent de Colljovà | 41.7684400,2.0436800 | 420513 | 4624509 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84964-foto-08055-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84964-foto-08055-106-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Correspon a la fitxa 6553 de la wikipedra, on és anomenada 'Barraca 5 del Torrent de Colljovà', denominació repetida coincident amb la de la fitxa 6552 i 105 del present Mapa. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:22 | |||||||||||
84965 | Barraca 7 del Torrent de Colljovà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-7-del-torrent-de-colljova | Barraca de pedra seca de planta circular, amb l'obertura principal (una porta rectangular allindanada) orientada a sud. La coberta, de falsa cúpula d'acostament de filades, es conserva intacta. | 08055-107 | Entre el serrat del Coll i el torrent de Colljovà | 41.7692400,2.0467500 | 420769 | 4624595 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84965-foto-08055-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84965-foto-08055-107-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:22 | ||||||||||||
84966 | Casa del Coll de Marfà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-coll-de-marfa | GARCIA-PEY, Enric. Castellcir. Recull onomàstic. Barcelona: Societat d'Onomàstica - Institut Cartogràfic de Catalunya, 2005. (Col·lecció 'Monografies', núm. 29). RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30). | L'edifici és una ruïna. | Mas abandonat que rep el nom de la seva ubicació orogràfica, al coll entre els serrats del Coll i dels Llamps, lloc de pas dels camins que comuniquen Marfà amb Monistrol de Calders. L'edifici està en estat de ruïna generalitzada, sense cobertes, tot i que els paraments (fets de pedra calcària de mida gran i mitjana, amb alguna teula, lligada amb morter) arriben als 2 m d'alçària en diversos punts. La planta és rectangular, allargassada, i amb una orientació sud-oest/nord-est. S'aprecia que els àmbits d'ambdós extrems eren destinats a tasques productives. A poca distància, al nord-est, s'hi conserva la bassa. | 08055-108 | Al sud-oest de Marfà | Als documents més antics apareix denominada com a 'el Coll'. Fou habitada fins a mitjan segle XX. | 41.7751900,2.0650700 | 422299 | 4625239 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84966-foto-08055-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84966-foto-08055-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84966-foto-08055-108-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:22 | |||||||||
84967 | Dolmen del Trompo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-del-trompo | BATISTA NOGUERA, R. Sepulcros megalíticos de la comarca del Moyanés. Barcelona: Diputación Provincial de Barcelona. Instituto de Prehistoria y Arqueología, 1961. (Corpus de sepulcros megalíticos. España; Fascículo 1). | Possiblement, no es tracti d'un jaciment arqueològic | Megàlit descrit per la bibliografia que, tant els autors de la corresponent fitxa de l'Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de la Generalitat de Catalunya com durant les tasques de realització del present Mapa del patrimoni cultural local no han pogut identificar. Els afloraments rocosos de la zona s'esberlen de manera natural en diversos punts formant lloses que, pel seu aspecte, poden haver donat lloc a una identificació errònia. | 08055-109 | Al bosc mitger | 41.7690800,2.0465100 | 420749 | 4624577 | 08055 | Castellcir | Sense accés | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:22 | |||||||||||||
84968 | El Saiolic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-saiolic | GARCIA-PEY, Enric. Castellcir. Recull onomàstic. Barcelona: Societat d'Onomàstica - Institut Cartogràfic de Catalunya, 2005. (Col·lecció Monografies, núm. 29). RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30). | Petit mas de planta quadrada distribuït en planta baixa i primer pis, la façana principal del qual està orientada a sud-est. El portal, emmarcat per un arc rebaixat de grans dovelles, dóna accés a un espai diàfan a la dreta del qual hi ha l'arrencament de l'escala d'accés al segon pis i, a l'esquerra, diferents àmbits entre els quals la cuina, amb tots els elements característics. S'hi conserven alguns paviments de rajoles, bigues i puntals de fusta i els forçats de bona part del primer pis i altells. La teulada, de doble vessant, està completa. L'aparell de l'edifici és robust, fet de pedres desbastades de mida gran i petita (amb inclusió d'algunes teules) i lligades amb morter. Les obertures, totes allindanades (tret de la porta), estan resoltes amb blocs ben tallats i, en dos casos (una sobre la porta, i l'altra a la façana oposada, orientada a nord-oest), amb ampit motllurat. | 08055-110 | A la part alta del torrent de la Fàbrega | 41.7794500,2.0840400 | 423881 | 4625695 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84968-foto-08055-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84968-foto-08055-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84968-foto-08055-110-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:22 | |||||||||||
84969 | Jaciment paleontològic de Castellcir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-castellcir | Jaciment paleontològic bartonià (de fa 40,4 a 37,2 milions d'anys) de tipus marí, que forma part de la formació Calcàries de Collsuspina. L'associació faunística que s'hi troba correspon a diversos tipus de nummulits (N. variolarius, N. Biedai, N. Striatus i N. Fabianii), uns foraminífers d'aigua salada i càlida. | 08055-111 | Sauva Negra | 41.7832200,2.1861300 | 432369 | 4626028 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84969-foto-08055-111-2.jpg | Legal | Paleògen | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 124 | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:22 | ||||||||||||
84970 | Pinassa de les tres besses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pinassa-de-les-tres-besses | XIX | Exemplar de Pinus nigra declarat arbre singular. Té una alçada aproximada de 20 metres i fa 3,60 metres de corda (perímetre del tronc a una altura aproximada d'1,5 metres). El seu tret més característic (i que li dóna nom) és que el tronc es divideix en tres besses, originant sengles capçades. | 08055-112 | Sot dels Llamps | 41.7694000,2.0627200 | 422097 | 4624598 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84970-foto-08055-112-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | També denominada Pinassa de la Clusella. AL (arbre d'interès local) Ordre MAH 228/2005.05.02 (DOGC 4393, 2005.05.27) | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:22 | ||||||||||||
84971 | Pujalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pujalt-1 | GARCIA-PEY, Enric. Castellcir. Recull onomàstic. Barcelona: Societat d'Onomàstica - Institut Cartogràfic de Catalunya, 2005. (Col·lecció Monografies, núm. 29). RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30). | XVII | Se n'han perdut les cobertes i els forjats | Mas abandonat situat al coll entre els serrats de Pujalt i de la Descàrrega, que comuniquen Marfà amb Castellterçol. L'edifici, de planta aproximadament rectangular (amb un retranqueig a l'angle nord-est), està orientada a sud-oest . Malgrat que ha perdut les cobertes i els forjats), els murs exteriors i interiors es conserven en tot el seu alçat, gràcies al seu aparell de blocs de calcària ben escairada. Les obertures, totes allindanades, estan fetes amb grans blocs i tenen ampits motllurats. L'edifici constava de planta baixa, primer pis i pis sota coberta. L'alçat de la façana mostra clarament que la part originària era la central, a l'esquerra de la qual s'hi va annexar una rampa que devia portar a un petit cobert i, a la dreta (a l'est), tot un nou tram d'edifici anivellat amb la resta. En aquesta part nova hi ha el portal, amb la data '1799' inscrita a la llinda. A la llinda de la finestra que té just per sobre s'hi llegeix 'ANDREU PUJALT / 16[6?]9'. Adossat al lateral est d'aquest mòdul de l'edifici hi ha un cup revestit amb cairons de pedra arrebossats. | 08055-113 | A les proximitats de la masia del Pedrós | El mas de Pujalt consta en una donació a Santa Maria de l'Estany del 1108. Pertany a l'enclavament de la Vall de Marfà, tot i no pertànyer a l'antiga parròquia de Sant Pere de Marfà. | 41.7720400,2.0756000 | 423170 | 4624879 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84971-foto-08055-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84971-foto-08055-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84971-foto-08055-113-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:22 | ||||||||
84972 | Font de Marfà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-marfa | XIX | La vegetació l'oculta en bona mesura. | Font encaixada al vessant sud de les Feixes Roges, del qual emanen de manera natural surgències d'aigua. En aquest punt, 6 brocs de ferro encaminen l'aigua cap a sengles piques quadrades d'obra, fetes amb maó i pedra. | 08055-114 | Al sud de la Mare de Déu de la Tosca, a la riba esquerra de la riera de Marfà | 41.7801600,2.0749700 | 423128 | 4625782 | 08055 | Castellcir | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84972-foto-08055-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84972-foto-08055-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84972-foto-08055-114-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Entre aquesta font i la de la Cova de la font de la Tosca n'hi ha altres dues fonts contemporànies que canalitzen les surgències d'aigua existents. | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:22 | |||||||||
84973 | Pou del mas Vilardell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-mas-vilardell | PLANS MAESTRA, J (2009) Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 20). Barcelona-Rubí | XIX | Restaurada segurament al segle XX | Estructura aèria, de planta circular i feta amb pedres de mida diversa sense devastar col·locades formant filades més o ments regular amb coberta en falsa cúpula feta per aproximació de filades. Té una obertura a l'oest, delimitada per grans blocs de pedra i rematada per un arc rebaixat fet amb pedres disposades verticalment. L'obertura, de planta quadrangular, està tancada amb una reixa de ferro, pel que l'interior de l'estructura no és visible. Per sota la reixa hi ha un gran bloc de pedra, i a banda i banda, i sobresortint lleugerament de la vertical de la paret, trobem dues repises, també fetes amb grans blocs de pedra, elements que estarien destinats a facilitar l'extracció d'aigua. Estat de conservació bo. Està parcialment restaurada i rejuntada amb morter. | 08055-115 | Al sud del nucli urbà, al mas Vilardell, | És difícil determinar la cronologia exacte de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX | 41.7419600,2.1534800 | 429610 | 4621473 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84973-foto-08055-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84973-foto-08055-115-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals9 | Fitxa 83 de la wikipedra, dins construccions per emmagatzemar aigua. | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:22 | |||||||
84974 | Balma del Torrent d'Esplugues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-del-torrent-desplugues | Gran balma situada a la llera del Torrent d'Esplugues, la qual origina un petit salt d'aigua. És una balma de gresos, tipologia litològica de la zona, fa uns 50 m de llar per uns 9 m de fons i uns 10 m d'amplada. A l'est es conserven un conjunt de murs de pedra seca que en tapien parcialment un tram. | 08055-116 | Al peu del torrent d'Esplugues, a l'est del nucli urbà | 41.7660300,2.1559900 | 429845 | 4624144 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:22 | |||||||||||||||
84975 | Balmes i cova de Roques Sitjanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balmes-i-cova-de-roques-sitjanes | Les Roques Sitjanes són una formació de gresos de 150 m de llargada i amb alineació sud-oest/nord-est, al flanc oriental de la qual hi ha diverses balmes i bretxes que travessen cap al flanc occidental. La balma principal té 13 metres de llargada i una fondària màxima de 3,5 metres, que assoleix al seu extrem nord. És en aquest punt on uns parapets de blocs de pedra tanquen un espai d'aixopluc. La boca de la cova és una esquerda vertical d'uns 2 metres d'alçada i una amplada variable entorn als 40 cm. A partir d'aquí s'inicia un recorregut de 7 m en pujada (2 m de desnivell total), al final del qual hi ha una cambra de 4,7 metres de llargada, 1 d'amplada i 4 d'alçada. Al fons de la cambra hi ha un petit conducte no transitable que s'endinsa cap a l'altra banda del cingle. | 08055-117 | Serra de les Roques Sitjanes | 41.7648100,2.1686500 | 430896 | 4623998 | 08055 | Castellcir | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84975-foto-08055-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84975-foto-08055-117-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | La coordenada reflectida a la fitxa correspon a la balma principal; la petita cova es troba a X: 430860; Y: 4623923 i 826 m snm. | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:22 | |||||||||||||
84976 | Avenc de Castellcir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-castellcir | Borràs, J.; Miñarro, JM.; Talavera, F. (1980).- Catàleg Espeleològic de Catalunya (vol. 6): el Baix Empordà, el Gironès, la Selva, l'Osona, el Vallès Oriental i el Maresme: 290 pp. Ed. Políglota. Barcelona. Escolà, O. (1986).- 'L'avenc de Castellcir o el Forat del Castell' Palestra (33): 18. Portaveu del GEMI. Moià. | Situada al sud-oest del Castell de Castellcir i oculta entre la vegetació, hi ha la boca, molt estreta, de l'avenc. El primer tram de descens és totalment vertical, per un pou de 13 m de secció rectangular que travessa el material calcari. Al final d'aquest tram s'arriba a la part superior d'una sala de 21 x 4 m en rampa descendent, el terra de la qual està constituït per enderrocs. En el sentit contrari hi ha la diàclasi originària, força estreta i impracticable. En total, el recorregut és de 36 m i 21 de descens. L'existència d'aquest avenc pot haver donat ales a la llegenda (d'altra banda, comuna a altres llocs) del túnel entre el Castell de Castellcir i la Torrassa dels Moros. | 08055-118 | Entre la Torrota dels Moros i el Castell de Castellcir | 41.7721500,2.1743100 | 431375 | 4624808 | 08055 | Castellcir | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84976-foto-08055-118-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | També anomenat Forat del Castell de la Popa. Pot ser l'origen de la llegenda del túnel entre el Castell de Castellcir i la Torrassa dels Moros. | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:22 | ||||||||||||
84977 | Balma de la Clusella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-la-clusella | Entre els camps de conreu al sud de la Clusella, arran de la riera de Sant Joan, l'acció de l'aigua ha format una profunda balma en els gresos del lloc. Les dimensions màximes són 40 m d'amplada per 9 m de fons i 4 m d'alçada. S'hi observen tant elements de formació natural (formacions calcàries localitzades, crostes i incipients estalactites) com humans (restes de murs de pedra seca i elements per a la recollida d'aigües d'infiltració provinents del sostre). | 08055-119 | Al sud de la Clusella | 41.7639700,2.0560400 | 421535 | 4624001 | 08055 | Castellcir | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Es troba dins el recinte de la finca de la Clusella, i en el moment de la visita no s'hi va poder accedir. | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:22 | ||||||||||||||
84978 | Les Solanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-solanes-2 | DANTÍ I RIU, Jaume i RUIZ I CALONJA, Joan. Castellcir. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 1993. (Col·lecció Camí Ral, núm. 2). RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30). | XVIII | Hi ha parts del parament trencats, i l'acció d'una planta enfiladissa i dels agents meteorològics l'està degradant. | Petit edifici de planta rectangular, amb orientació nord-oest/sud-est. El cos principal té planta baixa, primer pis i pis sota coberta, amb un petit annex a l'extrem oest amb tan sols planta baixa i primer pis. La façana del cos principal, orientada a migdia, té dues obertures allindanades per nivell: una porta i una finestra enreixada a la planta baixa, dues grans finestres amb ampit al primer pis i dues finestres menors (només una amb ampit) a la planta sota coberta. El cos annex tan sols té una obertura per planta. L'aparell és de maçoneria (amb algun petit afegit de maó, com l'arc de descàrrega sobre la llinda de la porta) i està arrebossada amb morter. La coberta és a dues aigües. Quant a la distribució interior, l'espai principal de la planta baixa té una gran xemeneia que, alhora, conserva l'obertura d'un forn (reconeixible a l'exterior com un cos annex de planta circular). En una cantonada de la planta baixa hi ha la cuina, que conserva la pica de pedra. La casa conserva els forjats dels pisos superiors, amb bigues i terres de fusta. | 08055-120 | Al peu meridional del Serrat Rodó | Es tracta de l'antiga Casanova de les Solanes, documentada des del 1750. | 41.7643900,2.1810500 | 431927 | 4623941 | 1750 | 08055 | Castellcir | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84978-foto-08055-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84978-foto-08055-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84978-foto-08055-120-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:22 | |||||||
84979 | Sauva Negra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sauva-negra | L'espai protegit de la Sauva Negra comprèn l'extrem nord-est del municipi de Castellcir i encavalca amb els termes de Balenyà i Centelles (Osona). En total, abasta 110,56 ha, de les quals 67,77 són dins el terme de Castellcir. Els trets més característics d'aquest espai són el paisatge subhumit de l'altiplà del Moianès, amb comunitats vegetals que se situen en el límit sud de la seva distribució (com la fageda) i algunes espècies de fauna d'influència centreeuropea. El medi físic està marcat per la seva ubicació en una vessant molt inclinada (que va de 942 a 750 m d'altitud en tan sols 490 d'amplada) vers l'obaga, el que li confereix unes condicions d'humitat constants. El substrat geològic és bàsicament calcari amb gresos i margues de l'eocè marí. La flora i la vegetació predominant és de caràcter extramediterrani, com ara la fageda i altres elements de caràcter eurosiberià. Quant a la fauna, es poden observar espècies de caire centreeuropeu. És una zona rica en predadors: entre els mamífers, hi ha el turó (Mustela putorius), la fagina (Martes foina), la geneta (Genetta genetta), la mostela (Mustela nivalis), el teixó (Meles meles)i la guineu (Vulpes vulpes); entre les aus, l'àguila marcenca (Circaetus gallicus) i l'aligot vesper (Pernis apivorus). La presència de predadors va en consonància a la de presses, entre les quals hi ha espècies eurosiberianes, com el talpó muntanyenc (Microtus agrestis) i musaranyes: la musaranya nana (Sorex minutus) i la musaranya cuaquadrada (Sorex araneus). Més enllà dels rapinyaires enumerats, les aus presents inclouen espècies com el picot negre (Dryocopus martius), el picot garser gros (Dendrocopos major), el pica-soques blau (Sitta europaea), la mallerenga d'aigua (Parus palustris) o el mosquiter comú (Phylloscopus collybita). Entre els invertebrats, destaquen coleòpters cerambícids com el Lucanus cervus o la Rosalia alpina )aquesta última, de gran interès) i el lepidòpter Graellsia isabelae. La conservació d'aquesta massa boscosa es deu, en part, a la seva no aptitud per a l'agricultura, si bé s'hi duen a terme activitats silvícoles i ramaderes. | 08055-121 | Al sudest del nucli de Santa Coloma Sasserra | 41.7848300,2.1787600 | 431758 | 4626212 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:22 | |||||||||||||||
84980 | Faigs de la Sauva Negra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/faigs-de-la-sauva-negra | La fageda (fagus sylvatica) integrada dins el PEIN de la Sauva Negra és una de les més meridionals que existeixen, ja que és pròpia del centre d'Europa. Més enllà del seu valor com a especímens botànics, la seva importància rau en l'ecosistema que hi va associat, fet que va ser reconegut mitjançant la seva protecció com a arbres d'interès local. | 08055-122 | Al sudest del nucli de Santa Coloma Sasserra | 41.7848300,2.1787600 | 431758 | 4626212 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:22 | |||||||||||||||
84981 | Font del Roure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-roure-6 | La vegetació hi prolifera. | La Font del Roure consisteix en un bassal que es forma al curs del Torrent d'Esplugues, en un punt molt proper al camí que mena del nucli de Castellcir al conjunt de Sant Andreu. Actualment, però, la proliferació de la vegetació no permet distingir-hi altres elements de condicionament. | 08055-123 | A l'est del nucli urbà de Castellcir | 41.7641200,2.1571800 | 429942 | 4623930 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84981-foto-08055-123-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 98|119 | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:22 | |||||||||||
84982 | Roure Gros del Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-gros-del-bosc | Exemplar de roure (Quercus pubescens) de grans dimensions. | 08055-124 | Just al nord-est del mas del Bosc | 0 | 0 | 08055 | Castellcir | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | La identificació sobre el terreny és incerta. | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:22 | ||||||||||||||||
84983 | Alzina de Can Puigdomènec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-puigdomenec | L'alzina de Can Puigdomènec, situada just rere l'extrem de ponent de la casa que li dona nom, és un exemplar de Quercus ilex subespècie ilex. De grans dimensions (la capçada supera els 18 m de diàmetre) fan que hagi estat protegida com a arbre d'interès local. | 08055-125 | Just a ponent de Can Puigdomènec | 41.7357200,2.1523100 | 429506 | 4620781 | 08055 | Castellcir | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | En l'elaboració del mapa no s'hi va poder tenir accés. | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:22 | ||||||||||||||
84984 | Pi bessó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-besso | Gran exemplar de pinassa (Pinus nigra) situat al peu d'un dels camins que van des de Castellcir cap al Castell de Castellcir. Fa uns 15 m d'alçada, i és entorn als dos metres que el tronc es bifurca en dues besses, que li donen el nom. La capçada, poc frondosa, fa uns 8 m de diàmetre. | 08055-126 | Al nord de la serra de les Roques Sitjanes | 41.7698200,2.1687900 | 430913 | 4624554 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84984-foto-08055-126-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:22 | ||||||||||||||
84985 | Cau del Llop | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cau-del-llop | Cavitat natural que s'obre a la part més alta d'un esperó de gresos que constitueix l'extrem sud-oest de la serra de les Roques Sitjanes. L'obertura, pràcticament rectangular, té uns 2,5 m d'alçada per 1,5 d'amplada. A poca distància de l'entrada, la cavitat va minvant tant d'alçada com d'amplada, fins esdevenir poc més que una esquerda | 08055-127 | A peu del camí que puja a les Roques Sitjanes | 41.7575000,2.1633000 | 430444 | 4623191 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84985-foto-08055-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84985-foto-08055-127-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:22 | ||||||||||||||
84986 | Pinassa de la Vall Jussana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pinassa-de-la-vall-jussana | Gran espècimen de pinassa (Pinus nigra) amb una alçària que supera els 20 m, amb un volt del canó de 2,2 m i una amplada mitjana de capçada de 10 m. Aquestes dimensions, no obstant, no s'aprecien en la distància curta degut a la densitat del bosc on es troba. | 08055-128 | A llevant del Camp de la Bauma | 41.7504400,2.1449900 | 428914 | 4622422 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84986-foto-08055-128-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:22 | ||||||||||||||
84987 | Poua del Saiolic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poua-del-saiolic | AYMAMÍ, G. (2000): Aproximació als pous de glaç i de neu de Catalunya. Unió Excursionista de Catalunya, Barcelona. DANTÍ, J., CANTARELL, C. i CORNELLAS, P. (2007): Els pous de glaç al Vallès Oriental. Consell Comarcal Vallès Oriental, Granollers. RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30). NUET I BADIA, J (1970) : Els pous de neu del Montseny. Revista Muntanya, Agost. PLADEVALL, A. (1994): Els pous de glaç i de neu a Catalunya. Espais (Barcelona) (DPTOP), 38: 45-51. SOLÉ, Ll. (2006): Producció de gel a les economies pageses. El pou de glaç de Vilianna», Estudis d'Història Agrària (Barcelona) 19: 49-68. | XVII-XIX | Molta vegetació a la zona i no s'ha pogut localtizar. | Construcció segurament cilíndrica i parcialment soterrada amb una cúpula com a coberta. Cal pensar que seguiria les característiques pròpies d'aquest tipus de construccions. | 08055-129 | A Marfà, a tocar del Torrent de la Fabrèga, proper al mas Saiolic | La necessitat i costum de conservar gel per a diferents usos ve d'antic i fou a partir de la segona meitat del segle XVI el seu ús es va generalitzar fins que, entre els segles XVII i XIX, va esdevenir un producte quotidià de primera necessitat, tant per motius gastronòmics (refresc de begudes, gelats o conservació d'aliments) com terapèutics. Fou una activitat molt important, clau per a les poblacions, fins el descobriment de l'electricitat i la possibilitat de fabricar gel de forma industrial. Tot això va comportar un increment de demanda, i alhora va obligar a construir llocs d'emmagatzematge del glaç i la neu. L'activitat dels pous de glaç, allà on el clima ho permetia, es va estendre per tot Catalunya, amb nombroses construccions a zones com el Moianès o el Montseny, que abastien Barcelona. El fet de poder conservar el gel des de l'hivern fins la tardor següent requeria d'una activitat important i d'unes construccions especialitzades amb un disseny específic. Els pous eren la tipologia més comuna en aquest tipus d'estructures, totes elles de pedra, i cobertes per una cúpula. En qualsevol cas per a la seva construcció eren necessaris diferents elements, la proximitat de vies de comunicació i llocs de consum no molt allunyats, així com la proximitat de cursos d'aigua, a banda per suposat d'un clima apropiat. El ges es treia de la riera, sèquia o estany quan havia assolit un gruix suficient, d'entre 20 i 30 cm. Seguidament, es trencava i/o tallava en trossos irregulars amb diferents eines, ja fossin palanques, tràmecs, magalls o serres, ajudats de motlles destinats a obtenir mides i pesos regulars. Un cop extret es transportava al pou, ja fos amb carruatges o animals de tir. Un cop transportat, s'emmagatzemava al pou. Sovint el fons i les parets del pou s'aïllaven prèviament amb brancatge, i s'anava col·locant el gel en capes successives separades amb palla o branques, així com amb gel picat; tot plegat per tal d'evitar la compactació i facilitar-ne l'extracció. Un cop ple, se'n tancaven les obertures exteriors amb portes de fusta o amb lloses que hi encaixaven, i es tapava amb branques. Tota aquesta feina mobilitzava força gent, en alguns casos podien ser fins a una cinquantena entre totes les tasques de recol·lecció, buidat, transport, col·locació, manteniment i buidat. Els beneficis econòmics també eren importants (només a la ciutat de Barcelona se'n consumien unes 700 tones anuals) i, conseqüentment, es van crear impostos específics. Els pous de glaç pràcticament van desaparèixer al segle XIX, però durant la primera meitat del segle XX alguns continuaren funcionant, però ja per a consum propi | 41.7778500,2.0898600 | 424362 | 4625512 | 08055 | Castellcir | Difícil | Regular | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | No localitzada. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:22 | ||||||||
84988 | Font i safareig de Can Puigdomènec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-i-safareig-de-can-puigdomenec | XIX | Cobert de vegetació | Font encaixada al vessant est del torrent del bosc, de la qual i directament d'un orifici a la roca emana de manera natural surgències d'aigua. L'aigua ha estat parcialment canalitzada per abastir el safareig de Puigdomènc situat uns metres més al sud. El safareig té una planta trapezoïdal i es troba adossat per la seva banda est a un aflorament rocós per on arriba l'aigua procedent d ela font. Correspon a una construcció feta íntegrament amb maons rectangulars col·locats a trencajunts i lligats amb morter. S'identifiquen dues zones de rentat, una dividida en dos espais individuals separats per una petita pilastra i un altre, amb les mateixes característiques però sense compartimentació. En total doncs es veuen quatre espais de rentat, tal i com suggereixen les obertures, per a col·locar les cames just per la cara externa de l'estructura, a l'alçada de les taules de rentar. El receptacle on s'acumulava l'aigua estava revestit de morter lliscat per impermeabilitzar-lo. Una espècie de canaló, també de maó, entre les dues taules de rentar, feia de sobreeixidor. | 08055-130 | A Marfà, entre Can Puigdomec i el riu Tenes | 41.7368300,2.1544100 | 429682 | 4620903 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84988-foto-08055-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84988-foto-08055-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84988-foto-08055-130-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmotne (iPAT Serveis Culturals) | Actualment no hi brolla aigua | 119|98 | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:22 | |||||||||
84989 | Turó de Villacís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-villacis | Bolòs, J; Anglada, M; Pladevall, A. Vilacís. Catalunya romànica. Enciclopedia.cat | XII-XIII | Parcialment ensulsit, cobert de vegetació. | Vestigis d'una construcció situada dalt del turó al que dóna nom. Es conserven les restes d'un edifici, de certa entitat, tot i que actualment es troba força emmascarat per l'abundant vegetació de la zona. En base a les característiques del murs conservats i els nivells d'enderroc visibles, sembla que va tenir força alçada. Està format per un cos al nord, dividit en dos espais, i un altre cos al sud. La cambra nord est té una amplada de 3,4 m i uns 8 m de llarg, però en manca el mur est. Hi té adossada un altre un altre construcció, que pel seu parament sembla més moderna. Per la seva banda, la cambra nord oest fa 4,25 m d'ample per 5,5 m de llarg. Finalment, la cambra sud, adossada al conjunt anterior, fa 8,1 m de llarg per uns 4,55 m d'ample. Destaca, que a la banda exterior de la paret nord comença un vall bastant profund que sembla fet artificialment. Els murs més antics, estan fets amb carreus petits ben escairats i de mides regulars, són força gruixuts, amb amplades superiors a 1 m. També hi ha murs més prims amb amplades entorn els 0.60 m, que semblen de fases posteriors. Per les característiques constructives les restes més antigues podrien situar-se vers els segles XII o XIII, però només una intervenció arqueològica en podrà aclarir totes les incògnites. | 08055-131 | A l'est del nucli urbà de Castellcir i al nord de l'església de Sant Andre | És coneix molt poc sobre les restes conservades al turó. Es sap que entre 1131 i el segle XVII hi havia el mas Vilacís, però les restes conservades, no semblen correspondre a un mas, a excepció que es tractes tal vegada, d'un mas fortificat. També hi ha una noticia de 1229, quan rebé a través del testament de Guillema de Castellcir unes donacions. Les incògnites sobre les restes conservades plantegen doncs diverses hipòtesis, segons alguns autors, Vilacís és el que queda del castell conegut com a Castell del Tenes, esmentat des del 898. Part de les restes, també han estat identificades com la capella de Sant Miquel d'Argelaguer, de situació desconeguda i documentada des de 1217. Fins el 1432 hi ha vuit notícies més sobre l'església, però només deixen constància de la seva existència. La tercera possibilitat seria que es tractés d'una construcció totalment desconeguda. Hi ha fins i tot una tradició local, que diu que en aquest cim hi havia l'antiga parròquia de Castellcir. Un crim fet pel senyor del castell, provocà que es trasllades al lloc actual. | 41.7673500,2.1622100 | 430364 | 4624285 | 08055 | Castellcir | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84989-foto-08055-131-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84989-foto-08055-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84989-foto-08055-131-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 92|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:22 | ||||||||
84990 | Casanova del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-del-castell-0 | XVII-XIX | Algunes parts tenen indicis de deterioramnet. | Construcció formada per un cos principal de planta quadrangular amb coberta a doble vessant. A la banda oest té un cos annexat i al sud un altre cobert independent. Consta de planta baixa, primer pis i golfes, i correspon a una construcció feta amb pedra sense devastar lligada amb morter. Les cantonades estan definides per blocs de pedra ben escairada i la façana està rematada amb un arrebossat de morter de calç. Totes les obertures són rectangulars, definides amb pedres ben escairades. La façana principal està orientada a sud i les obertures segueixen tres eixos de simetria. A la planta baixa hi ha la porta principal, rectangular, a la llinda de la qual es pot llegir 1869. A banda i banda de la porta trobem dues finestres, la de l'oest en conserva la reixa de ferro, la de l'est es troba actualment tapiada. Al primer pis hi ha un balcó al centre, just per sobre la porta i dues finestres a banda i banda amb ampit de pedra. Les tres obertures tenen una reixa. A les golfes, seguint el mateix eix de simetria, hi ha tres finestres també amb ampit de pedra. La façana lateral est es troba força transformada, a banda de les tres finestres idèntiques, una per planta, a l'eix central, a la meitat nord n'hi ha quatre més. Una per la planta pis i tres més a la planta baixa. Totes són rectangulars, igual que la resta d'obertures de l'edifici, però en destaca la situada més al nord, a la planta baixa, feta amb maons definint un arc rebaixat, fruit segurament d'una reforma. A la façana lateral oest s'observen dues finestres iguals a l'eix central, una per les golfes i l'altre a la planta pis. A l'alçada de la planta baixa s'adossa l'edifici annex, fet de pedra i amb dos espais independents, un d'ells destinat al bestiar, tal com suggereix la presència d'una gran menjadora. A l'oest d'aquest annex s'intueix l'existència d'un altre possible estança, de la qual només es conserva el pilar central que ajudava a sustentar l'embigat. | 08055-132 | Al nord del nucli urbà, i a l'est de la Penyora. | Deu el seu nom a la proximitat del Castell de Castellcir, del qual es troba a uns 725 metres al nord-nord-oest. Aquest edifici, documentat des del 1666, havia estat utilitzat com a cada de colònies de la parròquia de Sant Esteve de Castellar del Vallés, però al no tenir aigua corrent es va deixar d'utilitzar. Actualment està abandonat. | 41.7803000,2.1742600 | 431379 | 4625713 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84990-foto-08055-132-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84990-foto-08055-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84990-foto-08055-132-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Accés restringit | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:22 | ||||||||
84991 | Can Puigdomènec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-puigdomenec | XVIII | Gran edificació, orientada a oest formada per diferents cossos annexes, adossats uns als altres definint una espècie de pati a la banda sud, que actua com a distribuïdor. El cos principal, amb façanes emblanquinades, consta de planta baixa, pis i una galeria de columnes cilíndriques que sostenen arcs rebaixats, al pis superior de la façana principal, al sud. La coberta és a doble vessant, amb encavallada de fusta i teula àrab a l'exterior. Les obertures són rectangulars, totes rectangulars però i no segueixen cap tipus de simetria. En algun cas s'observen llindes i ampit de pedra, n'hi ha una a la façana lateral oest feta amb maons i arc rebaixat. Al centre de la façana principal trobem la porta d'accés al mas, amb una finestra a la banda dreta i dues a l'esquerra a l'alçada del primer i segon pis. Just sobre la porta d'entrada hi ha un balcó al primer pis. Per sobre h ha la galeria d'arcs. La façana posterior, també té una porta, rectangular, i un porxo de nova construcció adossat. Per la cara exterior de la façana principal, a l'extrem oest s'hi detecta una reforma ja que el parament està fet amb maó vist i hi ha dues finestres amb arcada d'arc rebaixat i pilar central també de maó. A tocar d'aquesta reforma hi ha hi ha una escala de pedra i barana de ferro, que comunica a un del nombrosos annexes de l'edificació. Aquest annex a banda d'aquest accés, en té un altre amb rampa a la façana sud, el que podria indicar que era una zona d'emmagatzematge. Correspon a un dels pocs annexes amb coberta a una vessant. Els altres annexes al voltant d'aquesta espècie de pati central, el qual es troba empedrat, també han sofert importants reformes ja en època contemporània, però tots ells conserven la estètica constructiva. Acostumen a ser cossos independents, amb coberta a doble vessant i dues plantes. En destaquen un parell, de petites dimensions, un amb obertures rectangulars i porxo a la part posterior, i un altre amb dues grans obertures definides amb maó i arc rebaixat en una de les façanes laterals. Aquests annexos, construïts segurament al llarg del segles, tant a l'est com a l'oest del cos principal han convertí l'edifici en la gran edificació actual. | 08055-133 | Al límit sud del terme de Castellcir, proper al termenat de Sant Quirze Safaja. | Mas datat vers els segle XVIII, formant part de Castellcir quan aquest encara era un nucli rural dispers | 41.7377000,2.1538600 | 429637 | 4621000 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84991-foto-08055-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84991-foto-08055-133-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Hi ha la font i la Rajoleria, segurament vinculades al mas, del mateix nom. | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:22 | |||||||||
84992 | El Vilardell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-vilardell-0 | XVI-XVIII | Edificació orientada a migdia, on té l'entrada principal que dóna accés al recinte. Aquesta entrada consta d'un mur que de pedra que s'estén entre dos del les edificacions annexes, tancant un espai que actua de pati distribuïdor. En aquest punt hi ha una petita cornisa, sota la qual hi ha la porta, definida per grans carreus escarriats definint un arc de mig punt, amb el monograma IHS esculpit i un text il·legible a la dovella. Passada aquesta porta s'accedeix al pati quadrangular, que dóna accés a tot el nucli original. El cos central, està lleugerament més aixecat que els laterals i té coberta amb teula àrab a doble vessant. La construcció està feta a partir de carreus escairats, força regulars tot lligat amb morter de calç. La porta d'entrada a l'habitatge, també feta amb arc de mig punts i carreus escairats hi ha l'escut de Catalunya esculpit a la dovella. Per sobre questa porta en destaca una finestra amb aires tardo gòtics. Adossats a aquesta construcció trobem diferents cossos annexes tant a l'est com a l'oest, aquest últim sobrepassant el límit definit pel pati distribuir, perllongant-se vers el sud. Ja fora d'aquest nucli original també hi ha un gran pati una part del qual es troba paviment amb rajols a redós del qual hi ha altres dependències independents com estables, femers, graners, etc. Al nord del recinte encara hi ha un altre edificació de petites dimensions, i al sud trobem una gran bassa de planta circular. | 08055-134 | Al sud del nucli de Castellcir, als camps del Vilardell, a tocar del termenal de Sant Quirze Safaja. | Mas documentat des de 1287, i conserva un nucli original del segle XVI, però també nombroses transformacions i afegits dels segles XVII i XVIII. | 41.7412800,2.1537400 | 429631 | 4621397 | 08055 | Castellcir | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84992-foto-08055-134-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84992-foto-08055-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84992-foto-08055-134-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:22 | ||||||||||
84993 | Barraca 1 de la Baga del Xei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-de-la-baga-del-xei | PLANS MAESTRA, J (2009) Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 20). Barcelona-Rubí | XIX | Ensulsida. | Construcció de pedra seca orientada a nord oest, de planta circular. Cal pensar que tenia una coberta amb falsa cúpula, però la construcció es troba totalment ensorrada. Segurament, igual que totes les estructures d'aquesta tipologia servia com aixopluc o per guardar eines del camp | 08055-135 | A Marfà, al sud de la Quintana del Xei | És difícil determinar la cronologia exacte de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX,, | 41.7769000,2.0513200 | 421158 | 4625441 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Dolent | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Correspon a la fitxa 7906 de la wikipedra | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:22 | ||||||||
84994 | Poua de Sant Jeroni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poua-de-sant-jeroni | AYMAMÍ, G. (2000): Aproximació als pous de glaç i de neu de Catalunya. Unió Excursionista de Catalunya, Barcelona. DANTÍ, J., CANTARELL, C. i CORNELLAS, P. (2007): Els pous de glaç al Vallès Oriental. Consell Comarcal Vallès Oriental, Granollers. RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30). NUET I BADIA, J (1970) : Els pous de neu del Montseny. Revista Muntanya, Agost. PLADEVALL, A. (1994): Els pous de glaç i de neu a Catalunya. Espais (Barcelona) (DPTOP), 38: 45-51. SOLÉ, Ll. (2006): Producció de gel a les economies pageses. El pou de glaç de Vilianna», Estudis d'Història Agrària (Barcelona) 19: 49-68. | XVII-XIX | Construcció cilíndrica semisoterrània d'uns 6.7 m de diàmetre feta de maçoneria, famb pedres sense devastar col·locades formant filades més o menys regulars. La construcció està rematada per una cúpula semiesfèrica, i té dues obertures, una la nord i un altre als sud, amb pedres que la tanquen. Una rampa delimitada per murs de pedra seca en permet l'accés. | 08055-136 | Al nord del nucli de Castellcir i del mas de Sant Jeroni | La necessitat i costum de conservar gel per a diferents usos ve d'antic i fou a partir de la segona meitat del segle XVI el seu ús es va generalitzar fins que, entre els segles XVII i XIX, va esdevenir un producte quotidià de primera necessitat, tant per motius gastronòmics (refresc de begudes, gelats o conservació d'aliments) com terapèutics. Fou una activitat molt important, clau per a les poblacions, fins el descobriment de l'electricitat i la possibilitat de fabricar gel de forma industrial. Tot això va comportar un increment de demanda, i alhora va obligar a construir llocs d'emmagatzematge del glaç i la neu. L'activitat dels pous de glaç, allà on el clima ho permetia, es va estendre per tot Catalunya, amb nombroses construccions a zones com el Moianès o el Montseny, que abastien Barcelona. El fet de poder conservar el gel des de l'hivern fins la tardor següent requeria d'una activitat important i d'unes construccions especialitzades amb un disseny específic. Els pous eren la tipologia més comuna en aquest tipus d'estructures, totes elles de pedra, i cobertes per una cúpula. En qualsevol cas per a la seva construcció eren necessaris diferents elements, la proximitat de vies de comunicació i llocs de consum no molt allunyats, així com la proximitat de cursos d'aigua, a banda per suposat, d'un clima apropiat. El gel es treia de la riera, sèquia o estany quan havia assolit un gruix suficient, d'entre 20 i 30 cm. Seguidament, es trencava i/o tallava en trossos irregulars amb diferents eines, ja fossin palanques, tràmecs, magalls o serres, ajudats de motlles destinats a obtenir mides i pesos regulars. Un cop extret es transportava al pou, ja fos amb carruatges o animals de tir. Un cop transportat, s'emmagatzemava al pou. Sovint el fons i les parets del pou s'aïllaven prèviament amb brancatge, i s'anava col·locant el gel en capes successives separades amb palla o branques, així com amb gel picat; tot plegat per tal d'evitar la compactació i facilitar-ne l'extracció. Un cop ple, se'n tancaven les obertures exteriors amb portes de fusta o amb lloses que hi encaixaven, i es tapava amb branques. Tota aquesta feina mobilitzava força gent, en alguns casos podien ser fins a una cinquantena entre totes les tasques de recol·lecció, buidat, transport, col·locació, manteniment i buidat. Els beneficis econòmics també eren importants (només a la ciutat de Barcelona se'n consumien unes 700 tones anuals) i, conseqüentment, es van crear impostos específics. Els pous de glaç pràcticament van desaparèixer al segle XIX, però durant la primera meitat del segle XX alguns continuaren funcionant, però ja per a consum propi. | 41.7839900,2.1476600 | 429173 | 4626144 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84994-foto-08055-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84994-foto-08055-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84994-foto-08055-136-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Per la proximitat amb la Poua de les Berengueres, reben popularment el nom conjunt de 'les Poues'. També coneguda com Poua de les Berengueres II | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:22 | ||||||||
84995 | Boixos de Puigdomènec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/boixos-de-puigdomenec | Conjunt de boixos (Buxus sempervirens) situat a la riba esquerra del Tenes al seu pas a llevant de Can Puigdomènec, formant un conjunt dens. | 08055-137 | Al nord-est de Can Puigdomènec | 41.7359900,2.1547100 | 429706 | 4620809 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:22 | |||||||||||||||
84996 | Poua del Cavaller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poua-del-cavaller | XVII-XIX | S'ha perdut la part superior de l'estructura. | Construcció de planta circular (amb uns 12 m de diàmetre) i parets en projecció cilíndrica, de les quals tan sols en resta la base. La seva proximitat a la riera de Castellcir, que llisca sobre una plataforma rocosa, facilitava l'obtenció de gel i la seva conservació a la poua. | 08055-138 | A llevant de la urbanització de la Penyora | 41.7840200,2.1716300 | 431165 | 4626128 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84996-foto-08055-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84996-foto-08055-138-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Relacionada amb aquesta poua, hi ha la llegenda d'un cavaller que s'hi apareix. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:22 | |||||||||
84997 | Roure gros del pla parcial Guiteras-Torrelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-gros-del-pla-parcial-guiteras-torrelles | Exemplar de roure (Quercus pubescens) amb una alçària d'uns 12 m i una amplada mitjana de capçada de 14 m. El desenvolupament urbanístic en la zona on es troba al llarg dels darrers anys no n'ha compromès la conservació, ja que s'ha integrat al marge d'un vial peatonal formant una petita placeta amb bancs. | 08055-139 | Passatge del Grony | 41.7576500,2.1495400 | 429300 | 4623218 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84997-foto-08055-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84997-foto-08055-139-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:22 | ||||||||||||||
84998 | Cal Fantasia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fantasia | DANTÍ I RIU, Jaume i RUIZ I CALONJA, Joan. Castellcir. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 1993. (Col·lecció Camí Ral, núm. 2). GARCIA-PEY, Enric. Castellcir. Recull onomàstic. Barcelona: Societat d'Onomàstica - Institut Cartogràfic de Catalunya, 2005. (Col·lecció 'Monografies', núm. 29). RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30). | XIX | Coberta parcialment ensulsida. | Edificació de planta quadrangular amb coberta a doble vessant i orientada al sud. La part més antiga de l'edificació és la banda oest, que en origen tenia planta baixa i primer pis. Construïda amb pedra de mida diversa sense devastar té totes les obertures rectangulars definint, delimitades amb blocs de pedra escairats disposades en base a dos eixos de simetria. A l'eix central hi ha la porta d'entrada i a la dreta d'aquesta hi ha una petita finestra. Per sobre aquestes dues obertures, hi ha dues petites fornícules triangulars, definides amb pedra. La de sobre la finestra encara és visible mentre que la de la porta sembla tapiada i/o transformada. Per sobre aquestes fornícules i seguint el mateix eix de simetria trobem les dues fines de la planta pis, que tenen ampit de pedra. L'edifici va patir una important ampliació per la banda est, sobre la qual es va adossar un nou cos que implicà el recreixement del mur oest de la construcció primigènia, per assolir l'alçada necessària per la nova coberta. Aquesta reforma transformà l'edificació en un mas de dimensions considerables, amb coberta a doble vessant on el cos de llevant tenia planta baixa, pis i golfes. Les obertures també segueixen dos eixos de simetria i estan definides per maons rematats amb arcs rebaixats. A la planta baixa hi ha dues grans portes, la de la banda est lleugerament més gran. Just per sobre i en cada un dels pisos, trobem dues finestres rectangulars. A la façana posterior, s'observen també tres eixos simètrics d'obertures, tots formats per finestres rectangulars de petites dimensions definides per blocs de pedra ben escairada. A la part més antiga hi ha una finestra a l'alçada del primer pis, mentre que a l'ampliació trobem dues finestres per planta. Adossada a l'est de l'ampliació hi ha una petita edificació d'una planta i coberta a una vessant que té dues portes d'accés. Possiblement correspon a un cobert. | 08055-140 | Al sud del nucli urbà, a prop del termenal de Castellterçol. | Masia construïda durant al primera meitat del segle XIX, coneguda en aquell oment com la Casa Nova de Brugueroles o Casanoves. Cal Fantasia és el nom modern d'aquesta edificació. | 41.7440100,2.1428400 | 428728 | 4621710 | 08055 | Castellcir | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84998-foto-08055-140-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84998-foto-08055-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84998-foto-08055-140-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | A l'est de la construcció hi ha una font del mateix nom. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:22 | |||||||
84999 | Serracaixeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serracaixeta | RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30). | XX | Reformada completament al segle XX, les reformes enmascaren l'edifici original. | Construcció formada per tres cossos annexats l'un a l'altre profundament transformada i amb totes les parets arrebossades amb formigó. Això ha emmascarat la construcció original, el que fa impossible molt difícil resseguir la seva evolució constructiva. Orientat a sud, cal pensar que el cos més antic seria el central, amb coberta a doble vessant i format per planta baixa i primer pis. La porta és rectangular amb brancals de pedra escairada i té una finestra a l'oest. Al pis superior també hi ha una finestra amb brancals de pedra, però que no segueix cap eix de simetria. A ponent d'aquesta construcció trobem un nou cos, també de planta rectangular i cobert a doble vessant, amb planta baixa, primer pis i golfes. A la planta baixa hi ha dues portes rectangulars amb llinda de fusta i una finestra a llevant. Al primer pis i les golfes hi ha dues finestres per planta seguint dos eixos de simetria. La finestra de ponent del primer pis està feta amb carreus escairats. L'últim cos el trobem adossat a ponent, també te coberta a dos aiguavessos i es troba arrebossat, però a diferencia dels altres els acabats estan fets amb maó, en concret el límit entre plantes i les cantonades. A la façana principal hi ha una porta rematada amb arc de mig punt, i a la planta pis hi ha tres finestres rematades amb arc rebaixat i separades per dues columnes, tot fet amb maó vist. A la façana lateral oest trobem dues finestres petites a la planta baixa i un doble balcó al primer pis. Per sobre hi ha un òcul circular, que indica la presencia d'unes golfes. Igual que la resta d'obertures estan rematades amb maó vist. En general la façana nord de tots els cossos es caracteritza per tenir poques obertures. Trobem porta i finestra al cos central i occidental, i una única finestres al cos oriental. A redós de l'edificació hi ha tot un seguit de coberts vinculats als treballs agrícoles. Un és fet de pedra, però la resta son construccions d'època recent. | 08055-141 | Al nord est de la Penyora i al sud de Santa Coloma Saserra | És poca la documentació que se'n coneix, però hi ha algun document que ja l'esmenta vers l'any 1497, el que indicaria un origen medieval de la construcció. | 41.7919600,2.1719300 | 431198 | 4627010 | 08055 | Castellcir | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84999-foto-08055-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84999-foto-08055-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84999-foto-08055-141-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | A llevant trobem la Font del Barbot. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:22 | ||||||||
85000 | Poua Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poua-montserrat | XVII-XIX | Ha estat consolidada recentment. | La Poua Montserrat rep el nom del mas proper. La seva ubicació a les proximitats de la riera de Fontscalents és òptima de cara a recuperar-ne les plaques de gel i conservar-les. La construcció té 12 m de diàmetre i conserva els més de 20 m d'alçària, essent de les més ben conservades. La cúpula està coberta exteriorment amb terra, contribuint a l'aïllament tèrmic de l'interior. Una única obertura quadrada dona accés a l'interior. Hi són visibles elements d'una consolidació recent. | 08055-142 | A ponent de Sant Jeroni | 41.7814600,2.1441600 | 428879 | 4625866 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/85000-foto-08055-142-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/85000-foto-08055-142-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:22 | ||||||||||
85001 | Font de l'Om | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lom-0 | XX | L'ús com abeurador emmascara la diposició original. | Bassa d'aigua que aprofita diferents afloraments rocosos per contenir les aigües. A l'extrem oest hi ha la cavitat d'on brolla una surgència d'aigua i davant s'hi ha col·locat una petita pica de pedra on s'acumula l'aigua i d'aquí per un petit sobreeixidor retallat surt l'aigua que s'acumula a la bassa. És una zona boscosa, amb molta ombra i que actualment es un abeurador pel bestiar | 08055-143 | A l'oest del nucli urbà, al sud del molí vell. | 41.7633800,2.1344100 | 428049 | 4623867 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/85001-foto-08055-143-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/85001-foto-08055-143-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Al nord i oest te la font del Molí Vell i de la Vinyota respectivament. | 119|98 | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:22 | |||||||||
85002 | Font del molí Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-moli-vell | XX | Surgència d'aigua en mig d'una zona boscosa vinculada segurament a la riera de Fontscalents. Es troba a uns 100 m al nord est del mas del Molí Vell, que n'ha canalitzat l'aigua amb un tub de plàstic. | 08055-144 | A l'oest del nucli de Castellcir, al nord est del Molí Vell | 41.7663000,2.1343500 | 428047 | 4624191 | 08055 | Castellcir | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/85002-foto-08055-144-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/85002-foto-08055-144-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119|98 | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:22 | |||||||||||
85003 | Font del Barbot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-barbot | XX | L'ús com abeurador emmascara la seva disposició original. | Surgència d'aigua natural que aflora d'una zona rocosa, vinculada segurament a la riera de Fontscalents i que queda estancada en una petita bassa de formació natural. Actualment es un abeurador de ramat. | 08055-145 | Al nord est del nucli urbà, entre la riera de Fontscalents i el xaragall de la Cuaranya. | 41.7706300,2.1360900 | 428196 | 4624671 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/85003-foto-08055-145-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/85003-foto-08055-145-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Podrien haver altres surgències d'aigua properes amb el mateix nom. | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:22 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 170,86 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml