Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
28972 Arxiu Municipal https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal http://www.aguilardesegarra.cat/INICI/INICI.html XX L'Ajuntament està situat al Barri del Raval i ocupa l'edifici de les antigues escoles. Inclou una sala de cultura, utilitzada per reunions i conferències. A la planta baixa hi ha el dispensari i l'arxiu municipal mentre que al primer pis hi ha les dependències consistorials. L'arxiu municipal està compost per una sala tancada amb clau, on es conserva els fons documentals generats per les diferents administracions municipals. 08002-40 Carrer del Raval s/n 41.7393200,1.6383500 386771 4621730 08002 Aguilar de Segarra Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28972-foto-08002-40-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2023-08-01 00:00:00 Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals Es troba al mateix edifici de l'Ajuntament. 98 56 3.2 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38388 Arxiu municipal https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-3 XIX-XX Arxiu que està format per la documentació generada pel propi Ajuntament. El quadre de classificació és el propi d'un ajuntament, seguint la divisió de Seccions, subseccions, sèries i subsèries. Les 14 seccions en què s'ordena són: 1.- Administració general 2.-Hisenda 3.-Proveïments 4.- Beneficència i assistència social 5.-Sanitat 6.-Obres i urbanisme 7.-Seguretat pública 8.-Serveis militars 9.- població 10.-Eleccions 11.-Ensenyament 12.- Cultura 13.-Serveis agropecuaris i medi ambient 14.- Col·leccions factícies. 08010-39 Carrer Barquera, 41 41.7981400,1.9551400 413194 4627892 08010 Artés Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38388-foto-08010-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38388-foto-08010-39-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Actualment, s'està condicionant un espai a la planta baixa de l'Ajuntament per habilitar l'antic espai de l'arxiu en oficines. 98 56 3.2 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38389 Arxiu parroquial https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-1 XX <p>Tot l'arxiu va ser cremat durant la Guerra Civil. La documentació conservada és posterior a l'any 1939. El contingut més important fa referència als llibres sacramentals (baptisme, òbits, casaments) i alguns llibres copiats del registre civil amb naixements anteriors. També hi ha documentació del Patronat de la Caritat, que actualment és una residència d'avis i de l'Escola parroquial. Actualment, ambdues funcions han estat assumides per l'administració pública. El funcionament ordinari de la parròquia també genera un bon volum de documentació; així com els terrenys del polígon industrial i el sector de Can Vila, propietat del bisbat. A tot això, cal afegir-hi el Full parroquial i la Biblioteca del bisbe Comas, natural de Manresa però familiar de Can Vila. També hi ha fotografies de diverses èpoques de l'església.</p> 08010-40 Plaça de l'Església, 9 41.7982700,1.9531400 413028 4627908 08010 Artés Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38389-foto-08010-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38389-foto-08010-40-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Religiós 2020-01-20 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Està tot per classificar. 98 56 3.2 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38391 Fons de l'arxiu del bisbat de Vic https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-del-bisbat-de-vic <p>http://www.abev.net</p> XIV-XVIII <p>El fons de l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic es compon de: 1 Fons Episcopals (Arxiu Episcopal de Vic; Mensa Episcopal) 2. Fons parroquials (172 arxius parroquials) 3. Fons de capelles, monestirs, convents i santuaris (30 arxius) 4. Fons del Capítol de Vic 5. Fons de Comunitats de Beneficiats 5.1. Arxiu del Capbreu de la Catedral de Vic 5.2. Arxiu de la Comunitat de Beneficiats de la Pietat 6. Fons patrimonials (49 arxius) 7. Fons personals (25 arxius) 8. Fons Institucionals (14 arxius) 9. Fons Notarials 9.1. Arxiu de la Cúria Fumada 9.2. Arxiu Notarial de Vic 10. Fons d'administració civil ( Arxiu de la Vegueria de Vic). 11. Fons judicials. El fons dedicat a la parròquia de Santa Maria d'Artés és el 2.7. És un fons molt escadusser, es conserva poca documentació i, potser, no és la més representativa del funcionament d'una parròquia. Hi ha documents des de 1345 fins l'any 1700; classificats en Visites pastorals, manuals notarials, capítols matrimonials, Pergamins (1345-1379) i Capítols matrimonials de Joan Vilarmau i Elisabet Sararols]. Es tracta de sis unitats documentals en paper i pergamí; en format de volums i lligalls; foli i quart. També hi ha una sèrie de la Mensa Episcopal amb referències als termes i castells d'Artés, Sallent, Castellnou de Bages, i vila de Santpedor.</p> 08010-42 Carrer Santa Maria, 1 (08500 Vic) <p>L'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic és un conjunt documental i bibliogràfic singular pel seu volum i el seu abast cronològic. Conté la documentació generada al llarg de dotze segles per les institucions eclesiàstiques del bisbat de Vic, i d'altres fons no eclesiàstics de gran significació que ha anat aplegant al llarg del temps, referits tots ells al territori del bisbat. Conté també la Biblioteca Episcopal, que destaca pel volum dels seus fons i per la seva antiguitat, amb prop de 200 incunables i més de 300 manuscrits des del segle VIII.</p> 41.7981100,1.9551400 413194 4627889 08010 Artés Restringit Bo Física Modern Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Religiós 2020-01-24 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Horari: Dilluns a divendres, de 16 a 20 h. Dissabtes, de 10 a 13 i de 16 a 20 h 94 56 3.2 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38452 Fons d'Artés de l'Arxiu Comarcal del Bages https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dartes-de-larxiu-comarcal-del-bages X-XXI A l'Arxiu Comarcal del Bages, a Manresa, s'hi conserven fons comarcals de diferents característiques amb un abast cronològic des del segle X fins l'actualitat, amb 2.338 metres lineals. La seva classificació correspon a la tipologia dels arxius comarcals. Pel que fa a Artés, hi destaquen els fons judicials procedents del Jutjat Comarcal d'Artés, entre els anys1946 i 1987. 08010-103 Via de Sant Ignasi, 40 (08240 Manresa) 41.7981100,1.9551400 413194 4627889 08010 Artés Fàcil Bo Física Modern|Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Altres 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Horari hivern: dilluns a divendres, 9-14 h. dilluns a dijous, 15,30-18 h. Horari estiu:1 juny a 15 setembre, dilluns a divendres, 8-15 h. 94|98 56 3.2 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
39840 Fons documental de l'arxiu municipal d'Avinyó https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-davinyo XX-XXI S'hauria de digitalitzar els documents per més seguretat. Arxiu situat a la segona planta de l'edifici on s'ubica l'ajuntament. El contingut és públic i es disposa en dos àmbits: el judicial (del Jutjat de Pau) i l'administratiu (de l'Ajuntament). Els documents són principalment posteriors a la Guerra Civil i, en molt menys quantitat, anteriors. Els documents són dipositats en arxivadors de cartró i ordenats fins a tenir un total aproximat d'uns 800 volums. 08012-612 Avinyó 41.8638300,1.9709900 414598 4635169 1940-00 08012 Avinyó Restringit Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39840-foto-08012-612-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39840-foto-08012-612-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla 98 56 3.2 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
92960 Fons documental de l'Arxiu Municipal de Balsareny https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-balsareny XIX-XXI <p><span><span><span>Fons documental de l’Ajuntament de Balsareny que es conserva en tres sales a la planta superior de l’edifici consistorial. Les sales estan equipades amb prestatgeries i calaixos convencionals. L’arxiu aplega els fons generats per les diferents administracions municipals al llarg de la història. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest arxiu fou objecte d’una primera ordenació i classificació pels volts de 1990, quan es va impulsar la figura de l’arxiver ambulant per part de la Diputació de Barcelona. Actualment es troba en procés per entrar a formar part de la Xarxa d’Arxius Municipals d’aquesta mateixa institució. Aquest 2022 s’adjudicarà el contracte per dur a terme una actualització de l’arxiu i, posteriorment, una tasca d’ordenació i classificació, amb l’elaboració de corresponent inventari. </span></span></span></p> 08018-325 Ajuntament de Balsareny. Plaça de l'Ajuntament, 2 41.8633700,1.8770200 406798 4635216 08018 Balsareny Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92960-ajuntament-arxiu-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92960-ajuntament-arxiu-1.jpg Física Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Administratiu Inexistent 2023-02-23 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 98 56 3.2 2484 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
93145 Col·lecció de fotografies de mossèn Bajona https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-fotografies-de-mossen-bajona <p><span><span><span><span>BAJONA, Joan; SENSADA, Josep; ORRIOLS, Jacint (2016). <em>Mossèn Joan, entre la sotana i la gaveta de paleta. Obra plàstica de Joan Bajona i Pintó</em>. Balsareny.</span></span></span></span></p> XX <p><span><span><span>Col·lecció de fotografies donades per mossèn Joan Bajona a la Biblioteca de Balsareny i conservades en aquesta institució. Consta d’unes 1.000 diapositives i un conjunt no gaire extens de fotografies, en blanc i negre i en color. Són imatges preses els anys que mossèn Bajona va estar de rector a Balsareny (entre 1978 i 1990) i tracten sobre temes relacionats amb el poble, com la Festa dels Traginers o la Festa Major. La majoria d’aquestes imatges estan escanejades i són consultables presencialment des de la biblioteca.</span></span></span></p> 08018-353 Biblioteca Pere Casaldàliga. Carrer del Nord, 3 <p><span><span><span>Joan Bajona i Pintó (1932-2020) va néixer Sant Llorenç de Morunys, fill de pare paleta i mare amb aficions artístiques. Entre 1965 i 1978 fou professor de plàstica, manualitats i humanitats a l’Escola Diocesana de Formació Professional de Navàs. Posteriorment ocupà la plaça de rector de Balsareny, un càrrec que exercí entre 1978 i 1990. El 2002 fou proclamat fill adoptiu de Balsareny. Persona d’interessos polifacètics, va conrear diferents disciplines artístiques, a més de ser també un gran amant de la música. A Balsareny va impulsar i coordinar quatre corals. En el camp artístic va destacar sobretot en l’especialitat dels mosaics, des de 1965 va produir una obra extensa que es reparteix en diferents poblacions com ara Riner, Sant Llorenç de Morunys i, especialment, Balsareny i pobles del seu entorn, com Navàs. Sempre fidel a un estil molt personal, va practicar també altres modalitats artístiques, com el pessebrisme, i va realitzar petites intervencions fetes amb pedra: arranjaments d’indrets urbans o racons típics com ara fonts. El 28 de maig de 2013 mossèn Bajona va donar a la Biblioteca de Balsareny el seu fons de fotografies.</span></span></span></p> <p> </p> 41.8648127,1.8739881 406549 4635379 08018 Balsareny Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93145-biblioteca-colleccions-2.jpg Física Contemporani Patrimoni documental Fons d'imatges Pública Cultural Inexistent 2023-02-23 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 98 55 3.1 2484 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
93147 Fons bibliogràfic Pere Casaldàliga https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-bibliografic-pere-casaldaliga XX-XXI <p><span><span><span>Fons de la Biblioteca de Balsareny dedicat al bisbe Pere Casaldàliga, nascut a Balsareny. Precisament aquesta biblioteca porta el seu nom. Entre els prestatges de les sales de consulta hi ha una petita secció que conté bona part de l’extensa bibliografia dedicada a Pere Casaldàliga o escrita per ell. Hi trobem biografies, llibres d’assaig i pensament, llibres de divulgació infantil i contes, cintes de vídeo i CDs. Així mateix, el fons consta també d’una recopilació de retalls de premsa i notícies referides a l’activitat d’aquest balsarenyenc de projecció internacional. Es guarden en sis caixes, que van des de 1980 fins a 2017. S’hi inclou una carta dedicada a la bibliotecària. </span></span></span></p> 08018-354 Biblioteca Pere Casaldàliga. Carrer del Nord, 3 <p><span><span><span>Pere Casaldàliga Pla (Balsareny, 1928 - Batatais, Brasil, 2020) ha estat un personatge d’una gran rellevància i projecció internacional. Va néixer a la casa número 10 de la plaça Ricard Viñas, en una família pagesa que tenia una petita granja de vaques darrera la casa. De jove ja sentí la vocació religiosa i estudià al seminari dels claretians de Vic. Fou ordenat sacerdot i exercí, dins de la comunitat dels claretians, a Sabadell, Barcelona, Barbastre i Madrid. Més tard es traslladà al Brasil, on fou bisbe de la Prelatura territorial de Sâo Félix, a l’estat de Mato Grosso. Va abraçar la teologia de l’alliberament i ha estat reconegut internacionalment com un gran defensor dels drets de les persones menys afavorides i de les comunitats indígenes. Entre molts altres premis, ha estat distingit amb la Creu de Sant Jordi, amb el Premi Internacional de Catalunya i fou candidat al premi Nobel de la Pau. A Balsareny han estat múltiples els actes de reconeixement que se li han dedicat en els darrers anys.<span>És fill predilecte de Balsareny i, entre 2021-2022, l’Ajuntament ha fet el procés per dedicar-li el nom de la plaça que abans es coneixia com a Montserrat i ara és la Plaça Pere Casaldàliga.</span></span></span></span></p> 41.8647400,1.8739700 406547 4635372 08018 Balsareny Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93147-biblioteca-colleccions-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93147-biblioteca-colleccions-4.jpg Física Contemporani Patrimoni documental Fons bibliogràfic Pública Cultural Inexistent 2023-02-23 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 98 57 3.3 2484 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
43836 Fons de l'Arxiu Històric Comarcal de Manresa https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-historic-comarcal-de-manresa TORRAS, M. GALERA, A. Estudi Historicodocumental del Castell de Callús. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. Barcelona. 2000. Inèdit. XII a XX Aquest arxiu forma part de la xarxa dels Arxius Documentals de Catalunya. El seu fons és molt ampli ja que és d'abast comarcal: El seu fons es composa de: Fons de la Generalitat de Catalunya | Fons de l'Administració Local | Fons de l'Administració Reial i Senyorial | Fons Notarials | Fons Judicials | Fons registrals | Fons d'Institucions | Fons religiosos | Fons d'Associacions i Fundacions | Fons d'Empreses | Fons patrimonials | Fons personals | Col·leccions | Hemeroteca Auxiliar | Biblioteca Auxiliar. Del que cal destacar per a informació del municipi de Callús és la part de fons Notarial que consta de més de 5000 volums amb sèries de registres complertes des del segle XIII fins a l'actualitat. De tots aquests llibres, també cal fer ressaltar la documentació de la família Sallent que foren uns dels diversos senyors de Callús. 08038-19 Via Sant Ignasi 40. Manresa 41.7812400,1.7838200 398934 4626203 08038 Callús Obert Bo Legal Modern|Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi 94|98 56 3.2 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
43892 Fons audiovisual de la Fundació Aplicació https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-audiovisual-de-la-fundacio-aplicacio http://www.callus.cat/ XX L'arxiu consta de diverses imatges, fotografies i fons audiovisual referents al municipi de Callús. El més destacat és el fons s de l'Antoni Codina. Aquest arxiu consta també de diferents imatges antigues tan digitalitzades com fons fotogràfics i fons de vídeo locals d'entitats. Els continguts són filmacions de festes, actes populars, entrevistes a personatges del municipi, etc. Recentment s'ha creat un canal de televisió, alguns d'aquests vidriós es poden consultar des la web de l'ajuntament. Del contingut filmogràfic de l'arxiu de la Fundació destaca: Any 2007 Xerrades i visites Xerrades dels dijous adreçades a la gent gran Xerrades dels dissabtes al matí Cicle de tres xerrades 'Realitats' Cicle de tres xerrades 'La imatge de la música medieval' I Jornades de la Gent Gran a Callús Visita al museu de Tarragona Festes i concerts Els Pastorets de la Coral Romança Caramelles de Callús Concerts dels alumnes de l'Escola de Municipal de Música de Callús Festa Major de Callús Festes de Tardor de Callús Concerts de la Coral Romança Actes polítics Inauguració de la Residència Sant Sadurní Primera pedra del futur Centre d'Atenció Primària de Callús Arribada de la passera de Callús Preplens Constitució del nou Ajuntament Any 2008 Xerrades i visites Xerrades dels dijous adreçades a la gent gran. Xerrades dels dissabtes al matí. Cicle de quatre xerrades 'Realitats del cervell' Cicle de xerrades per celebrar el desè aniversari de Lacenet. I Trobada de Blocaires, organitza Lacenet. Visita a les ruïnes d'Empúries Festes i concerts Festes de Nadal i cavalcada de Reis Caramelles de Callús Concerts dels alumnes de l'Escola de Municipal de Música de Callús Cicle de concerts 'Els concerts de Callús' Setmana de la Gent Gran Concerts de la Coral Romança Actes polítics Preplens Esports Ascens de categoria del primer equip de Callús Demostració d'escalada als rocals Trobada d'antics jugadors i entrenadors del CF Callús Programació específica Itineraris del record (realitzat per gent gran) Entrevistes i reportatges de l'equip de nens de TV Callús Entrevistes sobre els animals de companyia Entrevista sobre el futur del par Entrevistes als comerciants de Callús Entrevistes a l'equip de handbol Entrevistes a l'equip de futbol Entrevista a la mestra del laboratori de ciències 08038-75 Fundació Aplicació. Passeig Anselm Clavé, 19. Callús 41.7811100,1.7829300 398860 4626189 2007 08038 Callús Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43892-foto-08038-75-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni documental Fons d'imatges Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi 98 55 3.1 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
43901 Fons de l'Arxiu Parroquial https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-parroquial <p>-TORRAS, M. GALERA, A. Estudi Historicodocumental del Castell de Callús. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. Barcelona. 2000. Inèdit. Pàg.. 5.</p> XX <p>La parròquia de Sant Sadurní de Callús va patir els afectes de la Guerra Civil (1936-39). Fou saquejada i el seu arxiu cremat als inicis de la guerra. Això fa que actualment no es conservi cap documentació posterior a la guerra amb l'accepció del llibre de baptismes que comença el 1900. La documentació conservada fa referència a baptismes, confirmacions, defuncions i casaments realitzats des de les dates esmentades.</p> 08038-84 Parròquia de Sant Sadurní. Carrer Puigbó. 8. Callús 41.7831200,1.7843000 398977 4626411 1900 08038 Callús Restringit Bo Legal Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Joan Casas Blasi D'acord amb l'article 19 'Patrimoni documental' de la Llei 9 /1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català (DOGC núm. 1807, 11.10.1993) els documents amb més de quaranta anys d'antiguitat formen part del patrimoni documental de Catalunya. 56 3.2 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
43902 Fons de l'Arxiu Municipal https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-municipal -TORRAS, M. GALERA, A. Estudi Historicodocumental del Castell de Callús. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. Barcelona. 2000. Inèdit. Pàg.. 5 XIX-XX Està format per pocs documents de la segona meitat del segle XIX i bàsicament documentació del segle XX. Es un arxiu principalment administratiu. La documentació conservada s'inicia el 1853 i fins a l'actualitat. La documentació que es troba organitzada a partir de 13 apartats, el primer corresponent a administració general és el que conserva la documentació més antiga, i és la que fa referència als òrgans de govern, segueixen els apartats d'hisenda (1861-2008), proveïments (1919-2008), beneficència (1944-2008), sanitat (1923-2008), urbanisme (1919-2008), seguretat pública (1939-2008), servis militars (1877-2001), població (1857-2008), eleccions (1914-2005), ensenyament (1966-2008), cultura (1932-2004), serveis agropecuaris i medi ambient (1930-2008). 08038-85 Ajuntament de Callús. Plaça Major, 1. Callús 41.7807500,1.7835600 398911 4626149 1853 08038 Callús Restringit Bo Legal Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi D'acord amb l'article 19 'Patrimoni documental' de la Llei 9 /1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català (DOGC núm. 1807, 11.10.1993) els documents amb més de quaranta anys d'antiguitat formen part del patrimoni documental de Catalunya. 56 3.2 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
43967 Fons d'imatges Antoni Codina https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-antoni-codina XX Fons de l'Antoni Codina, fotògraf natural de Callús que realitzà el seu treball entre la dècada dels 40 fins els 70. Aquest fons consta de més 21.800 fotografies realitzades per aquest fotògraf sobre la vida quotidiana del municipi, indrets, etc. 08038-150 Fundació Aplicació. Carrer Anselm Clavé, 19. Callús Entre la dècada dels 40 fins els 70. Antoni Codina fotografià entre altres coses la vida quotidiana i els indrets de Callús. 41.7811100,1.7829300 398860 4626189 08038 Callús Obert Bo Física Patrimoni documental Fons d'imatges Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Joan Casas Blasi 55 3.1 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
45098 Fons referent a Castellbell i el Vilar de l'Arxiu Gavin https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-castellbell-i-el-vilar-de-larxiu-gavin <p>GAVIN, Josep Maria (1984) Inventari d'esglésies. Anoia - Conca de Barberà. Vol. 11. Artestudio edicions. Barcelona.</p> XX <p>El fons referent a Castellbell i el Vilar que es pot trobar a l'arxiu Gavín està integrat per una col·lecció de fotografies i postals, una petita mostra de goigs d' advocacions de les esglésies i capelles del municipi i un conjunt d'articles i documentació escrita diversa. Pel que fa a les fotografies, hi ha unes 200 imatges, entre fotografies en blanc i negre, en color i postals. El grup més antic és de les esglésies i capelles del municipi: l'església parroquial de Sant Vicenç, la capella del Sant Crist al fossar, de la capella de la Mare de Déu dels Dolors del Mas Canyelles i de Viladoms, de Sant Vicenç del Castell, de l'església Sagrada Família del collet de la Bauma, de Sant Antoni Maria Claret del Borràs, de Santa Maria del Vilar, de la capella del Sant Crist i de l'església de Sant Jaume de Sant Cristòfol. Són fotografies en blanc i negre datades entre finals dels anys 40 del segle XX i 1979, fruit del treball de camp de Josep Maria Gavin. Josep Sansalvador, col·laborador de l'arxiu és l'autor de varies de les fotografies en color, també de les esglésies del municipi. Totes les de Josep Maria Gavin i alguna de Josep Sansalvador estan classificades en àlbums amb el núm. 6, corresponent a la comarca del Bages. Cal afegir 62 fotografies procedents del fons Ramon Centelles que foren donades a l'arxiu Gavin. Estan agrupades per temàtiques com l'arquitectura rural (barraques ), els edificis religiosos, el castell, el pont vell i d'altres de generals. També trobem, fruit de diverses donacions, 55 postals i fotografies diverses en blanc i negre i en color. A més de les imatges, disposa d'una petita mostra de 15 goigs que comprenen, un goig dedicat a la llaor de Sant Jaume Apòstol que es canten a la seva ermita romànica de Castellbell i el Vilar, tinència de Sant Cristòfol, Bisbat de Vich, de l'any 1962; dos goigs a llaor de Sant Vicenç, diaca i màrtir, patro de la parròquia de Sant Vicenç de Castellbell, del bisbat de Vich, de l'any 1949 i l'altre sense datar; un goig en lloança de Nostra Senyora de Castellet, en edició facsímil 6 (28 x 18), Col. A A. 2 goigs en llaor de Nostra Senyora de Castellet que es canten en el seu santuari del bisbat de Vich de l'any 1950 i 1960; dos goigs en lloança a la Verge de Montserrat venerada en la capella de les colònies Viladoms de Baix del terme de Castellbell i el Vilar. Bisbat de Vich, exemplar, núm. 323, editat l'any 1996 i 1949; un goig en lloança de la Verge Maria de Montserrat, venerada a l'ermita del tros, terme Castellbell i el Vilar, Bisbat de Vich, sense data; un goig en lloança a Maria Santíssima de l'Assumpció que es venera en lo poble del Vilar, de l'any 1875; un goig del gloriós màrtir Sant Cristòfor que es venera a l'església del seu nom, terme de Castellbell, bisbat de Vich, de l'any 1952 i 1858; un goig a llaor de la Mare de Déu del Vilar, sense datar, en format de butxaca; un goig a llaor del gloriós Sant Sebastià que es venera en la parròquia de Santa Maria del Vilar, sense data; dos exemplars dels goigs a la Mare de Déu de l'Assumpció, titular de la parròquia de Santa Maria del Vilar i el poble de Castellbell i el Vilar, bisbat de Vich de l'any 1969. Finalment, classificats temàticament en una caixa, es guarden 60 articles de premsa i fulletons turístics des dels anys 1970, o informació referent a la benedicció de la Capella del Tros, el 15 de juny de 1997 a càrrec del Vicari General, el Bisbe de Vic, mossèn Fèlix Guàrdia, les caramelles, els bastoners i cantaires, els gegants i els pastorets.</p> 08053-1 Monestir de les Avellanes (Ctra. C-12 PK 181 - 25612 Os de Balaguer) <p>L'Arxiu Gavín és un arxiu generat per la iniciativa personal de Josep Maria Gavin i Barceló. Va néixer a Barcelona, el 21 de juny de 1930 i de ben petit comença a ser un aferrissat col·leccionista. Als quatre anys comença la seva col·lecció d'estampes de Sant Josep. Estudià al col·legi Balmes del Pp. Escolapis fins l'any 1945 i després d'algunes feinetes, entrà a treballar a La Caixa de Pensions l'any 1949. Després d'algunes experiències com a actor (de pastorets i de films), l'any 1952 fa el servei militar, i allà exerceix, com no, de fotògraf. Anys després, el 1966, entra com a soci de la UEC, i allà coneix a estudiosos que li ajuden a cercar esglésies als llibres. Com a resultat d'aquest ímpetu primerenc, l'any 1978 surt el primer volum de l'Inventari d'Esglésies. L'any 1979 és nomenat President dels Amics de l'Art Romànic de Barcelona, càrrec que ocupa durant 4 anys. De la mateixa manera, és nomenat Vicepresident de l'Ateneu Santcugatenc, fins el 1989. L'any 1984 obté la Creu de Sant Jordi, al mateix temps la seva situació laboral li permet dedicar-se a temps complet a la tasca de l'arxiu. A més al llarg de la seva trajectòria ha rebut diversos guardons, entre els quals, quatre Guiness. A inicis del anys vuitanta Gavín fa donació a la Generalitat del fons de l'arxiu que tenia fins llavors. Des dels anys vuitanta fins al canvi de mil·lenni l'arxiu creix molt, de fet arriba a triplicar el volum de documentació del seu fons. A causa d'això es veu obligat a buscar un nova ubicació tant per a emmagatzemar la documentació com per a garantir la continuïtat de l'arxiu. Fins aleshores estava a Valldoreix (Vallès occidental). Després d'un llarg periple buscant nova ubicació, Gavín es posa en contacte amb l'Institut de Germans Maristes de Catalunya, amb el qual arriben a un acord. A finals del 2006 s'acaben les obres de l'edifici que allotjarà l'arxiu al Monestir de les Avellanes i es fa el trasllat de gran part de la documentació. El juny del 2007 es signà l'acord per tal que tot l'arxiu es conservés al Monestir de les Avellanes. El 4 d'octubre del 2008 es va inaugurar oficialment la nova seu.</p> 41.6290900,1.8614200 405159 4609222 08053 Castellbell i el Vilar Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45098-foto-08053-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45098-foto-08053-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45098-foto-08053-1-3.jpg Física Contemporani Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Jordi Montlló i Laura Bosch L'Arxiu Gavín ha definit el seu fons segons l'activitat generada per Josep Maria Gavín. La naturalesa d'aquest fons recull documentació de temàtica religiosa, així com de cultura popular catalana. Actualment l'arxiu conserva 48 col·leccions diferents, que ocupen aproximadament 1500 metres lineals. La tipologia dels documents també és diversa, ja que conserva documentació en suport paper, de formats diversos, mapes, imatges en format de fotografies, diapositives i postals, i finalment objectes. El fons de l'Arxiu Gavín es divideix en tres grans apartats, Fons documentals, Col·leccions i Biblioteca. Els fons documentals d'arxiu, contenen la documentació relacionada amb la tasca de crear o recollir documents sobre pobles, esglésies i personatges de Catalunya: Fons de pobles i comarques de Catalunya (FPC); Fons de l'inventari d'esglésies de Catalunya (IEC); Fons de personatges celebres catalans (PCC). L'Inventari d'esglésies és l'obra mestra d'en Josep Maria Gavín. Aquest és el testimoni fotogràfic de 26.444 fons temàtics de l'Arxiu Gavin edificis religiosos. Actualment s'està treballant de nou en l'actualització de l'inventari. El fons conté imatges d'esglésies, capelles, monestirs, priorats, convents, ermites, santuaris, cartoixes, catedrals, oratoris privats, oratoris públics, etc., o sia, qualsevol edifici religiós (catòlic) de Catalunya. I s'entén la Catalunya Gran, amb les comarques franceses, Andorra i Franja de Ponent. Segons la Library of Congress de Washington, és l'únic inventari exhaustiu que existeix de tota una nació. 98 56 3.2 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:18
45225 Fons fotogràfic referent a Castellbell i el Vilar del Centre Excursionista de Catalunya https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-referent-a-castellbell-i-el-vilar-del-centre-excursionista-de-catalunya <p>http://mdc1.cbuc.cat/</p> XIX-XX <p>El fons fotogràfic de l'arxiu del Centre Excursionista de Catalunya conté un total de 22 fotografies relacionades amb el municipi de Castellbell i el Vilar. Són imatges datades entre els anys 1890 i l'any 2000, realitzades per diversos fotògrafs, la majoria d'ells professionals. Estan classificades en dos fons diferents: els fons personals i les col·leccions fotogràfiques. 1.- Els fons personals del Centre Excursionista de Catalunya incorpora els fons fotogràfics que els mateixos autors o familiars han fet donació al centre. En el cas de Castellbell i el Vilar hi ha les fotografies de Camil José Guiu (1937-1991), Carles Fargas Bonell (1883-1942), Josep Maria Co i de Triola (1884-1965) i Rossend Flaquer i Barrera (1873-1944), socis del CEC. 2.- Les col·leccions fotogràfiques del CEC inclouen dues tipologies d'agrupacions fotogràfiques. Per un costat, les realitzades per afeccionats que n'han fet donació al centre; i per l'altra, les que es van establir a l'arxiu amb l'objectiu d'organitzar-les segons el seu format, com per exemple les diapositives de vidre en format 8 x 10, o les plaques de vidre 6 x 13 cm estereoscòpic, o les fotografies de vidre en gelatina i plata, blanc i negre de 9 x 12 cm que l'entitat utilitzava per il·lustrar les conferències que es donaven des del Centre. D'aquest arxiu hi ha fotografies d'autors com Germà Garcia Fernàndez (1942) i Francesc Blasi Vallespinosa (1872-1951).</p> 08053-128 Carrer del Paradís, 10-12 (08002 Barcelona) <p>El Romanticisme va ser un moviment cultural, polític i social que va néixer a Europa a mitjans del segle XIX. A Catalunya, com a resultat de la passió d'il·lustres prohoms per revifar la història del nostre país i enlairar l'ús de la nostra llengua, s'inicia l'anomenada Renaixença Catalana. En aquest context, el 26 de novembre de 1876, Josep Fiter junt amb César August Torras, Ramon Arabia, Àngel Guimerà i Jacint Verdaguer, determinaren la creació d'una associació excursionista per a desenvolupar una veritable entitat pública i legalitzada per emprendre una tasca cultural per redreçar Catalunya. «Amb el fi d'investigar tot quant mereixi la preferent atenció sota els conceptes científic, literari i artístic, en la nostra benvolguda terra, es crea una societat que es titularà Associació Catalanista d'Excursions Científiques». El 7 d'abril de 1891 es va elegir Antoni Rubió i Lluch com a president del Centre Excursionista de Catalunya, fent constar explícitament que el CEC era continuador de l'associació creada el 1876, i origen de l'excursionisme associatiu, unint-se així en una sola entitat les vessants culturals i esportives, que durant 13 anys havien actuat separadament (l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques (1876) i Associació d'Excursions Catalana (1878). Pel desembre d'aquest històric any, al local social del CEC, es donaren les conferències fonamentals a càrrec de Jaume Massó i Torrents, Joaquim Casas i Carbó, i Pompeu Fabra (tots ells socis del Centre) sobre la proposta de les normes ortogràfiques i ordenació de la llengua catalana vigents avui. El 1892 el Centre prengué part activa en la redacció de les anomenades «Bases de Manresa», que varen suposar en aquell moment una important proposta per a l'articulació de l'Estat Espanyol. El 1891 comença l'edició mensual del Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, sota la direcció de Francesc Carreras i Candi, en les pàgines dels quals es posa de manifest la gran tasca de l'excursionisme com a missió i com a suplència cultural i científica. La col·lecció dels Butlletins és part essencial de les biblioteques estudioses de la llengua i la cultura catalanes. Als estatuts de l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques, denominació inicial del Centre Excursionista de Catalunya, hi consta com a objectiu prioritari de l'entitat 'Fomentar les excursions per la nostra terra per fer que sigui coneguda i estimada, i també publicar els treballs resultants d'aquestes excursions, crear una biblioteca i arxiu.' Una de les eines emprades per aquesta finalitat serà la fotografia, que a finals del segle XIX ja havia assolit un grau de perfecció tècnica, i alhora simplificació, que permeteren la seva difusió massiva la centúria següent. Fou així com els socis del CEC van començar a acompanyar les seves conferències amb projeccions d'imatges obtingudes durant les seves excursions, fotografies que a més, sovint eren emprades en la confecció del Butlletí del Centre. Avui dia es conserven més de 13.000 d'aquestes llanternes de projecció de doble vidre de 8 x 10 cm.</p> 41.6291100,1.8607600 405104 4609225 08053 Castellbell i el Vilar Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45225-foto-08053-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45225-foto-08053-128-3.jpg Física Contemporani Patrimoni documental Fons d'imatges Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Jordi Montlló i Laura Bosch Les fotografies formen part del fons del Centre Excursionista de Catalunya. 98 55 3.1 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:18
45226 Fons referent a Castellbell i el Vilar de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-castellbell-i-el-vilar-de-linstitut-cartografic-i-geologic-de-catalunya www.icgc.cat XX El fons fotogràfic i cartogràfic de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya referent al municipi de Castellbell i el Vilar està format per cinc col·leccions diferents: 1. Col·lecció cartoteca: amb la referencia RM.23889 es conserva un mapa en color de 1880, a escala 1:25.000, amb el títol Camino de la Bauma a Manresa. Amb les referències RM.119693 i RM.119694 es conserven els mapes planimètric i topogràfic, a escala 1:25.000, executats pel topògraf José Brugués l'any 1921. Es tracta d'una còpia manuscrita d'una de les minutes de més de quatre-cents municipis de Catalunya a escala 1:25 000 corresponents a l'aixecament del Mapa de España 1: 50.000. Les còpies a mà les va encarregar entre 1914 i 1936 el Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, per a utilitzar-les com a base del Mapa Geogràfic de Catalunya a 1:100 000. També s'inclouen en aquest grup, 4 fulls en paper polièster, a escala 1:5.000, sense toponímia de 50 x 70 cm procedents del Servei de Cartografia i Fotogrametria de la Diputació de Barcelona, amb data de vol de l'any 1967, amb número de registre, RM.97672 (núm. de full 282-112); RM. 97673 (núm. de full 282-113); RM. 97674 (núm. de full 282-113); RM.97675 (núm. de full 282-114). 2. Col·lecció d'ortofotomapes realitzats per la Diputació Provincial de Barcelona a partir de fotografia aèria obtinguda el juliol de 1967, a escala 1:22.000. Els fulls, un total de 14, d'aquesta sèrie corresponen a la divisió 12 x 8 de la malla de distribució del Mapa topografico nacional de España, 1:50.000, de 80 x 60 cm. Els números dereferència són: RM.114806-363-03-14; RM.114807- 363-03-15; RM.114956; RM.114960; RM.114964-391-02-12; RM.115000-392-01-01; RM.115001-392-01-02; RM.115002-392-01-03; RM.115004; RM.115005 - 392-01-06; RM.115006 - 392-01-07; RM.115008 - 392-01-09; RM.115009 - 392-01-10; RM.115010 3. Fons Cuyàs: un total de 13 fotografies realitzades per Narcís Cuyàs i Parera (1881- 1953) de les quals, una fotografia realitzada d'una talla de Nostra Senyora de Castellet - Castellbell (RF.7072); l'ermita de Nostra Senyora de Castellet, (RF.7073); la torre del Castellet (RF. 7074); l'església de Castellbell (RF. 7075); l'església del vilar (RF.7076); el castell de Castellbell (RF.7077) (RF. 7078) i (RF. 7083); el pont (RF. 7079 i RF. 7084); la serra de Montserrat vista des de la Bauma (RF.7080); la serra de Montserrat (RF.7081); el tren (RF.7082). 4. Ortofotomapes en blanc i negre, realitzats per l'Institut Cartogràfic de Catalunya amb toponímia. Els fulls d'aquesta sèrie corresponen a la divisió 12 x 8 de la malla de distribució del Mapa topográfico nacional de España 1:50 000. Van ser realitzades l'any 1984 i editades en paper el juliol de l'any 1987. Es poden localitzar amb els números de registre següents: RM.10696; RM.10698; RM.10706; RM.10714; RM.10716; RM.10718 i RM.14067. 6. 26 ortofotos de l'àrea geogràfica de Castellbell i el Vilar realitzades el desembre de 1962 pels Servicios Aéreos Comerciales Españoles, del qual n'era el fotògraf Carlos Rodríguez Escalona. Números de registre, RFSACE.411; RFSACE.412; RFSACE.413; RFSACE.414; RFSACE.415; RFSACE.416; RFSACE.417; RFSACE.1808; RFSACE.1809; RFSACE.1810; RFSACE.1811; RFSACE.1812; RFSACE.1813; RFSACE.1814; RFSACE.1815; RFSACE.1816; RFSACE.1817; RFSACE.1818; RFSACE.1819; RFSACE.1820; RFSACE.1821; RFSACE.1822; RFSACE.1823; RFSACE.1825; RFSACE.1828. 08053-129 Parc de Montjuic (08038 - Barcelona) L'ICGC és adscrit al Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat. Des de la seva creació l'any 1982, i reprenent la tasca iniciada pels serveis geogràfics de la Mancomunitat i de la Generalitat a l'època de la República, l'ICGC ha esmerçat els seus esforços en situar en uns nivells d'innovació i modernitat els estudis i la producció cartogràfica fets a Catalunya. Corresponen a l'ICGC, en l'exercici de les competències de la Generalitat sobre geodèsia i cartografia, les següents funcions: establir, gestionar, conservar i millorar la infraestructura física i els sistemes tecnològics necessaris per a construir i gestionar el Servei de Posicionament Geodèsic Integrat de Catalunya i el manteniment de les bases de dades topogràfiques que hi donen suport. 41.6292700,1.8607800 405106 4609243 08053 Castellbell i el Vilar Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45226-foto-08053-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45226-foto-08053-129-3.jpg Física Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló i Laura Bosch Les imatges seleccionades formen part del fons de l'ICGC. 98 56 3.2 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:18
45227 Fons referent a Castellbell i el Vilar de la Biblioteca de Catalunya https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-castellbell-i-el-vilar-de-la-biblioteca-de-catalunya http://mdc.cbuc.cat/cdm/search/collection/bcsalvany XX En el fons de la Biblioteca de Catalunya s'han localitzat un conjunt de 6 fotografies procedents del Fons Salvany. La primera d'elles està titulada com a 'Entrada al Castell de Castellbell', realitzada l'any 1915 (núm. referencia SaP_278_03; la segona 'Església de Castellbell' realitzada l'any 1916 (núm. de referencia SaP_296_16); la tercera, 'Ruïnes del castell de Castellbell', de 1915 (núm. de referencia SaP_278_05); la quarta, 'Vista de Castellbell i el Vilar, de 1915 (núm. de referencia SaP_204_09); la cinqueña,'Vista del Castell de Castellbell i el Vilar', de 1915 (núm. de referencia SaP_206_01); i la darrera,'Vista del Castell i de l'església de Castellbell i el Vilar', de 1915 (núm. de referencia SaP_206_02). 08053-130 Carrer de l'Hospital, 56 (08001 - Barcelona) La Biblioteca de Catalunya es funda l'any 1907 amb el nom de Biblioteca de l'Institut d'Estudis Catalans i estava ubicada al Palau de la Generalitat. L'any 1914 la Mancomunitat de Catalunya li atorga el caràcter de servei cultural públic. Posteriorment, l'any 1917 es comencen a crear les seccions de reserva impresa, música i col·leccions especials que afavoriran la incorporació i futura de la seva catalogació de peces úniques. Més tard, el 1923 s'afegeixen la secció d'estampes, gravats i mapes. El 1931 l'Ajuntament de Barcelona aprova la cessió de l'antic Hospital de la Santa Creu, un edifici gòtic construït entre els segles XV i XVIII, com a seu de la Biblioteca, però no serà fins l'any 1940 que s'obrirà al públic amb el nom de Biblioteca Central. Ja l'any 1952 es constitueix la secció de revistes i el 1981 amb l'aprovació de la Llei de Biblioteques aprovada pel Parlament de Catalunya esdevé la Biblioteca Nacional de Catalunya i se li atorga la recepció, la conservació i la difusió del Dipòsit Legal de Catalunya. L'any 1993 s'incorpora l'hemeroteca, la fonoteca, el material menor i els serveis bibliogràfics nacionals, alhora que s'estructura el seu fons en les quatre unitats actuals: Bibliogràfica, Gràfica, Hemeroteca i Fonoteca. El 1998 es duen a terme varies reformes i la construcció d'un nou edifici. L'any 2000 s'inicia el procés de digitalització de documents, obrint-se nous portals l'any 2005 com l'ARCA (Arxiu de Revistes Catalanes Antigues) i PADICAT (Patrimoni Digital de Catalunya) així com la Memòria Digital de Catalunya. L'any 2007 juntament amb altres biblioteques catalanes s'adhereixen al portal d'Internet Google Llibres per tal de digitalitzar centenars de milers de llibres, pergamins, incunables, fotografies, etc, per tal de posar-los a l'abast del públic. Actualment la Biblioteca de Catalunya té una superfície aproximada de 15.000m2 amb un total aproximat de 3.000.000 de documents i una base de dades estimada l'any 2011 en 1.440.979 documents. 41.6291300,1.8608900 405115 4609227 08053 Castellbell i el Vilar Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45227-foto-08053-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45227-foto-08053-130-3.jpg Física Contemporani Patrimoni documental Fons d'imatges Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló i Laura Bosch Josep Salvany i Blanch néix a Martorell el 4 de desembre de 1866 i mor el 28 de gener de 1929. Estudia medicina i cirurgia a la Universitat de Barcelona i es llicencia l'any 1891.Entra a formar part del Centre Excursionista de Catalunya on va col·labora activament com a fotògraf i en les diferents publicacions. Gran afeccionat a la fotografia i a l'excursionisme científic, fa una gran quantitat de fotografies, no només de Catalunya sinó fora d'ella. Les seves fotografies tenen el format estereoscòpic, de 6 x 13 cm, tècnica emprada en aquella època però amb una qualitat excepcional.Les imatges seleccionades formen part del fons de la BC. 98 55 3.1 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:18
45238 Fons de l'arxiu municipal https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-municipal-0 http://xam.diba.cat/wiki/arxiu-municipal-de-castellbell-vilar?x XX El Servei d'Arxiu Municipal de Castellbell i el Vilar és el servei de l'ajuntament destinat a l'organització, classificació, conservació i difusió del patrimoni documental local. El servei gestiona els documents que provenen de les oficines municipals i són d'utilitat per a l'administració municipal i per garantir els drets dels ciutadans, els documents de conservació permanent, i fons i col·leccions de particulars, entitats i organismes vinculats al municipi de Castellbell i el Vilar. L´Arxiu Municipal de Castellbell i el Vilar forma part de la Xarxa d'Arxius Municipals (XAM) de la Diputació de Barcelona des de l'any 2012. El fons històric es troba dipositat als soterranis del Centre Cultural Joan Masats (C. Burés, 8). 08053-141 C. de Joaquim Borràs, 40 L'arxiu municipal de Castellbell i el Vilar conté bona part dels fons que integren el patrimoni documental del municipi. La part més important és la dels fons generats per les diferents administracions municipals al llarg de la història, però també aplega fons d'institucions, fons d'entitats i fons personals, i recull els testimonis documentals que els ciutadans i les entitats locals hi vulguin dipositar. El quadre de fons aplega la informació bàsica del conjunt de fons i col·leccions del Arxiu Municipal de Castellbell i el Vilar: 1. Fons de l'Administració Local: Ajuntament de Castellbell i el Vilar. 2. Fons públics no municipals: Jutjat de Pau de Castellbell i el Vilar (1940-2013), 2.29 m. 3. Fons privats: Delegació Local de FET y de las JONS (1939-1953), 0,1 m.; Fons Futbol Club Balcells (1954-1960), 0,05 m.; Fons Casino Bauma (1916-1969), 0,45 m. 41.6292100,1.8606700 405097 4609236 08053 Castellbell i el Vilar Restringit Bo Física Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló i Laura Bosch Els serveis que ofereix són: consulta de fons; reprografia, assessorament a arxius d'entitats i associacions; suport a la investigació.Horaris de consulta a concretar.Consultes i informació: 93 8282122 i e-mail: castellnou@diba.cat 56 3.2 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:18
45240 Paper moneda de 50 cts de l'Ajuntament de Castellbell i el Vilar https://patrimonicultural.diba.cat/element/paper-moneda-de-50-cts-de-lajuntament-de-castellbell-i-el-vilar TURRÓ MARTÍNEZ, Antoni (2007). Les emissions monetàries oficials de la Guerra Civil (1936- 1939). I: Andorra, Illes Balears i Catalunya (Generalitat i Locals). Pàg. 105 i 106. Ed. Societat Catalana d'Estudis Numismàtics. Institut d'Estudis Catalans. http://mdc.cbuc.cat/cdm/ref/collection/papermoneda/id/163 XX Paper moneda de 50 cèntims editat per l'Ajuntament de Castellbell i el Vilar. És de color marró, mesura 69 x 109 mm. A l'anvers hi ha l'escut local emmarcat per una sanefa molt ben decorada. Al costat esquerra, un gravat representant un teler automàtic amb el mecanisme de canvi, símbol de la vocació fabril de la població. Al mig, en un requadre, el següent escrit: Aquest ajuntament abonarà al portador 50 cèntims amb moneda de curs legal del Banc d'Espanya o bé de la Generalitat de Catalunya en virtut de l'acord del 22 de maig del 1937. Al revers, el valor de canvi està envoltat per unes orles. 08053-143 Castellbell i el Vilar En la sessió municipal del 20 de febrer de l'any 1937 l'ajuntament, preocupat per la manca de fraccionari proposa la viabilitat de l'emissió de bitllets locals. El 22 de maig de 1937 s'acorda fer una emissió per un import d'11.500 pessetes, amb els valors d'1 pesseta, 50 cèntims i 25 cèntims. El Centre d'Administració Municipal de Barcelona els va imprimir, cobrant 34 pessetes el miler. L' 11 de desembre del mateix any, el consistori acorda retirar de la circulació tots els bitllets el mal estat i efectuar una nova emissió amb els mateixos valors, però aquesta vegada per un import de 17.500 pessetes. La impressió va anar a càrrec de la impremta Martí, Marí i Cia. de Barcelona. L'anvers dels bitllets està presidit per l'escut local sense cap altre motiu. Al costat esquerre del revers hi ha el pont gòtic sobre el riu Llobregat i al costat dret, una fàbrica amb la xemeneia fumejant. També es pot veure un fus evocant la tradició tèxtil de la població. El text del centre confirma el valor de canvi. El consistori també aprovà l'emissió de cartons de valors per 10 i 5 cèntims per un import total de 1.500 pessetes. Aquests bitllets estan escrits en llengua castellana, impresos per una sola cara i una sola tinta sobre un cartó de color diferent per a cada valor. 41.6292400,1.8608600 405113 4609239 1937 08053 Castellbell i el Vilar Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45240-foto-08053-143-3.jpg Física Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló i Laura Bosch 98 56 3.2 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:18
45291 Fons fotogràfic del Col·lectiu El Brogit https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-del-collectiu-el-brogit <p>FRONTERA, Genís i DEVANT, Jèssica (2004). Castellbell i el Vilar. Història i memòria gràfica. Castrellbell i el Vilar: El Brogit. https://elbrogit.wordpress.com</p> XIX-XX <p>Fruit del treball de més de 35 anys, el Col·lectiu El Brogit, amb la seva revista homònima EL BROGIT s'ha convertit en un referent local, en una eina de consulta obligatòria per conèixer la història de l'últim quart de segle i en una publicació esperada per tothom, per tal de saber què passa als barris i què diu l'Ajuntament, entre d'altres coses. Actualment disposa d'un fons de més de tres mil fotografies en paper, blanc i negre i alguna, però molt poca, en color. Són donacions de famílies del poble que parlen de la vida quotidiana, la religiositat, les festes, la indústria, la família, els esports, la pagesia, etc. Es daten entre la segona meitat del segle XIX fins l'actualitat.</p> 08053-194 Av. del Pare Claret, 20 <p>El COL·LECTIU EL BROGIT és una entitat cultural, sense ànim de lucre, fundada el 1980 a Castellbell i El Vilar, a la comarca del Bages. L'entitat va sorgir arrel de les inquietuds d'un grup de persones interessades en la difusió de la cultura local, la comunicació entre els diversos nuclis que integren el municipi i la divulgació d'estudis històrics del poble. En la redacció i confecció del periòdic hi treballem un reduït nombre de persones, de forma totalment altruista, de manera vocacional i per tal de donar un servei informatiu i cultural a la població, que d'altra manera no existiria.</p> 41.6334600,1.8536500 404518 4609716 08053 Castellbell i el Vilar Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45291-foto-08053-194-3.jpg Física Contemporani Patrimoni documental Fons d'imatges Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Jordi Montlló i Laura Bosch Paral·lelament també aprofiten la base de dades informativa i els excedents dineraris per editar llibres amb informació monogràfica de caire local. 98 55 3.1 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:18
45292 Mapa del marquesat de Castellbell https://patrimonicultural.diba.cat/element/mapa-del-marquesat-de-castellbell FRONTERA, Genís i DEVANT, Jèssica (2004). Castellbell i el Vilar. Història i memòria gràfica. Castrellbell i el Vilar: El Brogit. XVIII El 'Primer mapa y carta geografica completa dels quatre termes units y aglevats de Castellbell y Vilar, Vacarissas y Reynás, dels quals es señor lo ille sr. marques de Castellbell. Format per lo reverent Pau Janér prebere de Monistrol de Montserrat. 1780', formava part originalment del lligall 79 del fons de Can Falguera, és a dir, el fons patrimonial dels marquesos de Castellbell. Posteriorment fou incorporat, amb el nombre 22, al fons genèric de Mapes i Plànols de l'Arxiu de la Corona d'Aragó, nom que se li donà modernament a l'Arxiu Reial de Catalunya. Redactat a 'Escala de una hora, o llegua de camí', aquest mapa representa les tres unitats territorials principals del marquesat de Castellbell, és a dir, Castellbell i el Vilar, a la comarca del Bages, que donava nom al marquesat, i Vacarisses i Rellinars, de l'actual comarca del Vallès Occidental. Aleshores, pels diversos lligams matrimonials, els marquesos de Castellbell, aquell any 1780 ja exercien jurisdicció sobre molts d'altres indrets de la geografia catalana: Talamanca, Avinyó, Abrera, Pruit i un llarg etcètera. 08053-195 Carrer dels Almogàvers, 77, 08010, Barcelona 41.6422800,1.8583800 404925 4610690 1780 08053 Castellbell i el Vilar Restringit Bo Física Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló i Joan Valls 56 3.2 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:18
45703 Fons patrimonial dels marquesos de Castellbell https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-patrimonial-dels-marquesos-de-castellbell XII-XVIII A l'Arxiu de la Corona d'Aragó hi ha el fons patrimonial dels marquesos de Castellbell. Per a consultar-lo cal demanar els lligalls del fons de Can Falguera, pertanyent a la secció de Diversos. El nom es degut a que es va respectar la denominació del darrer lloc on estava ubicat el fons documental, el palau Falguera, de Sant Feliu de Llobregat. Era un dels palaus d'estiueg dels marquesos de Castellbell, residents habitualment a la casa que tenien a la cantonada de l'actual Portal de l'Àngel i carrer de la Canuda de Barcelona. Són lligalls que contenen documentació redactada en pergamí i en paper, majoritàriament, classificada en diverses seccions, especialment representades pels principals cognoms que conformaren la nissaga: Desfar, Desbosc, Sarroca, Amat, Despalau, Planella, Vilallonga... Hi ha una important part del fons que correspon a la baronia de Maldà i una altra part del fons és conformada per diversos llibres enquadernats. 08053-606 Carrer dels Almogàvers, 77, 08010, Barcelona 41.6424300,1.8583500 404923 4610706 08053 Castellbell i el Vilar Restringit Bo Física Modern Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló i Joan Valls 94 56 3.2 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
45729 Fons referents a Castellbell i el Vilar de l'Arxiu Comarcal del Bages https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referents-a-castellbell-i-el-vilar-de-larxiu-comarcal-del-bages VALLS i PUEYO, Joan (1984). Ignasi Ribera i Rovira (Castellbell i el Vilar, 1880-Barcelona, 1942): un lusòfil català; dins El Brogit. Periòdic informatiu de Castellbell i el Vilar, 50, abril del 1984. VALLS i PUEYO, Joan (2011). Ignasi Ribera i Rovira, un castellvilarenc a Portugal; dins El Brogit, Periòdic informatiu de Castellbell i el Vilar. 359, agost-setembre del 2011. X-XXI A l'Arxiu Comarcal del Bages, a Manresa, es conserva documentació diversa relacionada amb el municipi de Castellbell i el Vilar. destaquen els fons notarials dels segles XIII - XV. També conserva el fons de l'Ofici de la Comptadoria d'Hipoteques de Manresa. Aquest ofici va entrar en funcionament després de la publicació de la reial Pragmàtica de 1768. D'altra banda, el Fons del Reial Cadastre s'inicia el 1714, quan s'estableix aquest nou impost que substitueix l'antic sistema tributari medieval. Aquest nou impost gravava directament als contribuents. Dels cadastres de Castellbell i el Vilar es conserven documents entre els anys 1741 i 1797. Cal destacar també el fons del Veguer, amb registres que comencen l'any 1276. A l'arxiu comarcal es conserven tres obres originals d'Ignasi Ribera i Rovira (Castellbell i el Vilar 1880-Barcelona1942): 'El Jou'; 'La cortina verde', traducció de l'obra de teatre del portuguès Juli Dantas, i 'Vora les quietuds de la Llacuna d'Arêlho'. 08053-632 Av. de Sant Ignasi, 40 (08241 - Manresa) 41.6291500,1.8607000 405099 4609229 08053 Castellbell i el Vilar Fàcil Bo Física Modern|Medieval Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 94|85 56 3.2 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
45762 Fons referents a Castellbell i el Vilar dipositats a l'arxiu diocesà de Vic https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referents-a-castellbell-i-el-vilar-dipositats-a-larxiu-diocesa-de-vic <p>http://www.abev.net/</p> XI-XXI <p>L'Arxiu Episcopal de Vic conté la informació de les parròquies de Sant Vicenç de Castellbell i Santa Maria del Vilar, així com de les seves sufragànies, com la de Sant Cristòfol. A més dels llibres d'òbits, bateigos i casaments, també hi ha informació a la secció de visites pastorals. També hi ha una col·lecció de testaments conservats pels titulars de les parròquies de Castellbell i el Vilar. En el fons 2.191. Arxiu Parroquial de Santa Maria del Vilar, es conserven els llibres sagramentals compresos entre l'any 1563 i 1931. Dins d'aquest fons, es poden fer cerques seguint el següent ordre: 2.191.51 llibre de Baptismes; 2.191.53 Matrimonis; 2.191.54 Defuncions; 2.191.59 Consuetes; 2.191.67 Varia administració; 2.191.68 Manuals Notarials; 2.191.70 Testaments. Pel que fa al fons 2.33 Arxiu Parroquial de Castellbell, s'hi conserva la documentació generada pel funcionament propi de la parròquia tant a nivell de cura d'ànimes com de l'activitat notarial entre els anys 1314 i 2003. Dins d'aquest fons, es poden fer cerques seguint el següent ordre: 2.33.51 Baptismes; 2.33.53 Matrimonis; 2.33.54 Defuncions; 2.33.55 Vària Sacramental; 2.33.59 Consuetes i rodalies; 2.33.66 Confraries i associacions; 2.33.67 Varia administració; 2.33.68 Manuals Notarials; 2.33.70 Testaments; 2.33.71 Actes Notarials; 2.33.76. Pergamins. En el catàleg de visites pastorals, en consten 46 de numerades. La primera d'elles es fa a Sant Vicenç de Castellbell el 7/12/1331 (sign. topogràfica AEV 1200/2 -antic 1200 B-); la segueixen la de Santa Maria del Vilar el 9 d'octubre de 1425 (sign. topogràfica AEV 1201/2 -antic 1201B-); i així continuen fins la darrera inventariada amb una visita pastoral el 15 de juny de 1856 a Sant Vicenç de Castellbell (AEV 1242/4 - antic 1242 D-).</p> 08053-665 Castellbell i el Vilar <p>L'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic és un conjunt documental i bibliogràfic singular pel seu volum i el seu abast cronològic. Conté la documentació generada al llarg de dotze segles per les institucions eclesiàstiques del bisbat de Vic, i d'altres fons no eclesiàstics de gran significació que ha anat aplegant al llarg del temps, referits tots ells al territori del bisbat. Conté també la Biblioteca Episcopal, que destaca pel volum dels seus fons i per la seva antiguitat, amb prop de 200 incunables i més de 300 manuscrits des del segle VIII. Això i el fet que ha estat un dels centres cabdals en la cultura catalana moderna confereixen a l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic una especial rellevància i projecció, tant a nivell nacional com internacional.</p> 41.6418200,1.8616900 405200 4610635 08053 Castellbell i el Vilar Restringit Bo Física Modern|Contemporani Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 94|98 56 3.2 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
87587 Fons documental de Castellfollit del Boix a l’Arxiu de la Corona d’Aragó https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-castellfollit-del-boix-a-larxiu-de-la-corona-darago s. XIV-XIX <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L'Arxiu de la Corona d’Aragó disposa d'un fons documental de 12 documents que fan referència al municipi de Castellfollit del Boix dividit en 5 seccions: Archivo del Real Patrimonio (1 document de l’any 1723); Real Audiencia (5 documents entre els anys 1670 i 1802); Fondos notariales de Igualada y distrito (1 document entre els anys 1570-1583); Hacienda – Delegación provincial de hacienda de Barcelona (4 documents d’entre els anys 1853 i 1981) i un document de Órdenes religioses y militares del s. XIV a la subsecció de Pergaminos del monasterio de Sant Benet del Bages. </span></span></span></span></span></span></p> 08059-167 C. Almogàvers, 77. 08018 Barcelona. <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L’Arxiu de la Corona d’Aragó va ser creat l’any 1318 per Jaume II com l’Arxiu Reial de Barcelona amb la finalitat de conservar tota la documentació dels territoris de la Corona. L’any 1754, sota la monarquia borbònica, va passar anomenar-se Arxiu de la Corona d’Aragó (ACA). L’any 1993 es va traslladar del Palau del Lloctinent a l’actual edifici situat al carrer dels Almogàvers.</span></span></span></span></span></span></p> 41.6667400,1.6832300 390380 4613613 08059 Castellfollit del Boix Fàcil Bo Legal i física Modern|Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Cultural BCIN 2021-06-22 00:00:00 Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. 94|98 56 3.2 1760 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
87588 Fons documental de Castellfollit del Boix a Archivo Histórico Nacional https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-castellfollit-del-boix-a-archivo-historico-nacional s. XIX <p><span><span><span>A Archivo Histórico Nacional disposa d’un document de l'any 1877 que fa referència al municipi de Castellfollit del Boix. Es tracta d'un document ubicat dins la secció de </span></span></span><span><span><span>La Colección de sellos en tinta municipales de Barcelona on hi consten els segells de l'Ajuntament de Castellfolli del Boix</span></span></span></p> <p> </p> 08059-168 C. Serrano, 115. 28006 Madrid <p><span><span><span>L'Arxiu Històric Nacional va ser creat l'any 1866 arran de les reformes administratives que es van produir durant el canvi de l'Antic Règim al Règim Liberal per preservar la documentació provinent de les institucions que es van suprimir (administratives, eclesiàstiques i econòmiques). L'any 1896 l'arxiu es va traslladar al Palacio de Bibliotecas y Museos i l'any 1953 tot el fons documental es va traslladar a l'edifici que ocupa actualment al carrer de Serrano de Madrid.</span></span></span></p> 41.6667400,1.6832300 390380 4613613 08059 Castellfollit del Boix Fàcil Bo Legal i física Patrimoni documental Fons documental Pública Cultural 2021-06-22 00:00:00 Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. 56 3.2 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
87590 Fons documental de Castellfollit del Boix a l'Arxiu Comarcal del Bages https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-castellfollit-del-boix-a-larxiu-comarcal-del-bages s. XVI-XX <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L'Arxiu Comarcal del Bages conserva documentació diversa del municipi de Castellfollit del Boix, Maians i Grevalosa. Disposa de diverses entrades en diferents volums de la Comptaduria d’hipotèques del segle XIX, precedent al registre de la propietat; Inventari del fons del reial cadastre d’entre el segle XVIII i XIX, on s’hi anomenen alguns dels masos del municipi i els béns que posseïa. També acull una part de l’arxiu municipal de Castellfollit del Boix de finals del segle XIX i del segle XX. </span></span></span></span></span></span></p> 08059-170 Via de Sant Ignasi, 40. 08241, Manresa <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L’Arxiu Comarcal del Bages es va crear a partir de l’any 1995 amb la documentació i el fons que custodiava l’anterior Arxiu Històric de la Ciutat de Manresa, de titularitat municipal. L’any 1999 es va inaugurar i les seves instal·lacions es troben a l’edifici de l’Antic Col·legi de Sant Ignasi de Manresa, on també s’hi troben les instal·lacions del Museu Comarcal de Manresa i l’Oficina de Turisme. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L’arxiu alberga tant documentació pública com privada i també compta amb una hemeroteca de publicacions periòdiques de la comarca i una biblioteca auxiliar de temàtica històrica. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L’edifici de l’Antic Col·legi de Sant Ignasi fou construït al segle XVIII al voltant d’un claustre neoclàssic. L’espai on es troba l’arxiu fou construït a la segona meitat del segle XIX.</span></span></span></span></span></span></p> 41.6667400,1.6832300 390380 4613613 08059 Castellfollit del Boix Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/87590-img20201006103812.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/87590-img20201006104652.jpg Legal i física Contemporani|Modern Patrimoni documental Fons documental Pública Cultural 2021-06-29 00:00:00 Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. 98|94 56 3.2 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
87591 Fons documental de Castellfollit del Boix a l’Arxiu Episcopal de Vic https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-castellfollit-del-boix-a-larxiu-episcopal-de-vic s. XIV-XIX <p><span><span><span><span><span><span><span lang='CA'>L’Arxiu Episcopal de Vic disposa d’un fons documental basat en les visites pastorals a Sant Pere de Castellfollit del Boix d’entre el segle XIV i XIX. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span> </span></span></span></span></span></span></p> 08059-171 C. Santa Maria, 1. 08500 Vic <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'>L'Arxiu Episcopal de Vic va ser creat juntament amb el bisbat a finals del segle IX i actualment ocupa el sobreclaustre de la Catedral de Vic i part dels pisos superiors del Palau Episcopal. És un dels conjunts documentals i bibliogràfics més importants, ja que conté tots els documents relacionats amb el Bisbat de Vic però també els de les institucions eclesiàstiques que hi estan vinculades. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span lang='CA'>El segle XII es va separar el fons documental del Capítol de Canonges del fons documental de la Mensa Episcopal. Aquest fet, va ocasionar que durant la Guerra Civil (l'estiu de 1936) es cremes una tercera part del fons documental de la Mensa Episcopal. Després de la guerra s'unificaren els dos arxius i s'han anat incorporant nous arxiu parroquials i alguns fons personals i patrimonials.</span></span></span></span></span></span></p> 41.6667400,1.6832300 390380 4613613 08059 Castellfollit del Boix Fàcil Bo Legal i física Modern|Contemporani Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Cultural 2021-06-29 00:00:00 Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. 94|98 56 3.2 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
89053 Fonts documental de Castellfollit del Boix de l’Arxiu parroquial de Castellfollit del Boix https://patrimonicultural.diba.cat/element/fonts-documental-de-castellfollit-del-boix-de-larxiu-parroquial-de-castellfollit-del-boix XIX-XX <p><span><span><span><span><span><span><span lang='CA'>L’Arxiu Parroquial de Castellfollit del Boix es troba situat a l’església Parroquial de Sant Andreu de Maians, en una petita sala adaptada com a capella. S’hi conserva un conjunt de documents agrupats en tres seccions: baptisme, matrimonis i confirmacions d’entre finals del segle XIX i segle XX.</span></span></span></span></span></span></span></p> 08059-269 Església parroquial de Sant Andreu. Maians 41.6356100,1.6839500 390387 4610156 08059 Castellfollit del Boix Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/89053-img20210121114558.jpg Física Contemporani Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Administratiu 2021-06-29 00:00:00 Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. 98 56 3.2 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
89076 Fons documental de Castellfollit del Boix a l'Arxiu Comarcal de l’Anoia https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-castellfollit-del-boix-a-larxiu-comarcal-de-lanoia XV-XX <p><span><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L'Arxiu Comarcal de l'Anoia disposa d'un fons documental de diversos documents de plets judicial de la parròquia de Santa Maria d’Igualada de finals del segle XV fins al segle XIX, testaments del segle XIX i un capbreu del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> 08059-290 Plaça de la Creu, 8. 08700 Igualada <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L'Arxiu Comarcal de l'Anoia es va crear l'any 1982 i va ser inaugurat l'any 1986 a l'edifici conegut com a Cal Maco, construït l'any 1914 d'estil modernista, tot integrant-se a la Xarxa d'Arxius Comarcals de la Generalitat de Catalunya. El 1990 es va traspassar la gestió de l'arxiu al Consell Comarcal de l'Anoia. L'any 2019, l'Arxiu Comarcal va passar a l'edifici rehabilitat de La Teneria, en unes noves instal·lacions. </span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L'Arxiu Comarcal de l'Anoia custodia documentació pública i privada de la comarca de l'Anoia. El seu fons més destacat és el fons municipal de l'Ajuntament d'Igualada, els fons dels departaments de la Generalitat a l'Anoia, els fons notarials, els fons personals i d'empresa i el fons de la parròquia de Santa Maria d'Igualada. També compta amb un fons d'imatges molt important, amb fotografies des de 1870 fins als nostres dies que es complementa amb una biblioteca i hemeroteca especialitzada en fotografia i cinema.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> 41.6667400,1.6832300 390380 4613613 08059 Castellfollit del Boix Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/89076-img20210118101301.jpg Legal i física Modern|Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Científic/Cultural 2021-06-22 00:00:00 Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. 94|98 56 3.2 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
89532 Fons fotogràfic de Castellfollit del Boix a l’Arxiu Comarcal de l’Anoia https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-castellfollit-del-boix-a-larxiu-comarcal-de-lanoia XX <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>L'Arxiu Comarcal de l'Anoia disposa d'un fons fotogràfic format per 25 imatges de la primera meitat del segle XX amb imatges de l’església parroquial de Sant Pere, de diferents masies de Castellfollit del Boix, l’església de Sant Andreu de Maians vell, de l’església de la Mare de Déu del Pla, de la Torre dels Moros i una de la imatge de la Verge Maria d’estil romànic. Totes les imatges són amb blanc i negre. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> 08059-451 Plaça de la Creu, 8. 08700 Igualada <p><span><span><span><span><span><span><span><span>L'Arxiu Comarcal de l'Anoia es va crear l'any 1982 i va ser inaugurat l'any 1986 a l'edifici conegut com a Cal Maco, construït l'any 1914 d'estil modernista, tot integrant-se a la Xarxa d'Arxius Comarcals de la Generalitat de Catalunya. El 1990 es va traspassar la gestió de l'arxiu al Consell Comarcal de l'Anoia. L'any 2019, l'Arxiu Comarcal va passar a l'edifici rehabilitat de La Teneria, en unes noves instal·lacions.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>L'Arxiu Comarcal de l'Anoia custodia documentació pública i privada de la comarca de l'Anoia. El seu fons més destacat és el fons municipal de l'Ajuntament d'Igualada, els fons dels departaments de la Generalitat a l'Anoia, els fons notarials, els fons personals i d'empresa i el fons de la parròquia de Santa Maria d'Igualada. També compta amb un fons d'imatges molt important, amb fotografies des de 1870 fins als nostres dies que es complementa amb una biblioteca i hemeroteca especialitzada en fotografia i cinema.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> 41.6667400,1.6832300 390380 4613613 08059 Castellfollit del Boix Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/89532-afmi02000.jpg Legal i física Contemporani Patrimoni documental Fons d'imatges Pública Científic/Cultural 2021-06-22 00:00:00 Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. 98 55 3.1 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
80498 Fons fotogràfic del Museu de Castellgalí https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-del-museu-de-castellgali XX <p>El Museu de Castellgalí conserva un fons fotogràfic format per fotografies antigues del terme que han anat recopilant els membres del Grup d'Amics del Museu, i les fotografies premiades del concurs de fotografia memorial Jordi Fontanet que es celebra cada any el mes de maig des de l'any 1991. Les fotografies són totes del terme de Castellgalí, en color i en blanc i negre. No es troben classificades.</p> 08061-69 Nucli antic. Museu de Castellgalí, Carrer Manresa, 2. 41.6763700,1.8394500 403400 4614496 08061 Castellgalí Fàcil Bo Inexistent Patrimoni documental Fons d'imatges Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Cortés Elía, Maria del Agua 55 3.1 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
80501 Fons documental de l'Arxiu Comarcal de Manresa https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-comarcal-de-manresa <p>Gasol, J.M.; Torras, M. (1990). 'Arxiu de la Ciutat de Manresa'. A: Guia dels Arxius Històrics de Catalunya. Volum 4. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, 1990, pàg. 69-88. Torras, M. (1997). Inventari del fons del Reial cadastre (1716-1845). Col. Inventaris i catàlegs de l'Arxiu núm. 5. Manresa.</p> XVIII-XX <p>A l'Arxiu Comarcal de Manresa es conserva documentació diversa referent a Castellgalí. -Documents notarials, entre els quals destaca l'inventari de bens de Miquel Pladellorens de can Malandango (1861), així com diferent documentació notarial: capítols matrimonials, censals, debitoris, àpoques, establiments, plets, requeriments (segles XVIII-XIX). -Corregiment de 1775 a 1812. -Comptaduria d'hipoteques. -Correspondència de l'Ajuntament, lligalls 1865, 1870. Documentació vària del segle XIX. Correspondència de l'Ajuntament de 1932-39. -Inventari de la fàbrica Barrera-Monteys, any 1848, notari Josep Mandres. -Documentació de cal Ferrer (arrendaments de 1900, 1915). -Un lligall sobre 'La Guerra de la Independència' (capsa A), hi ha cartes, entre elles una que nomena el 'plan de la línea de defensa, cordó de Coll de David' de 1808. -Fons del Reial Cadastre de Castellgalí des de 1741 a 1797. El fons documental del Reial Cadastre permet conèixer els masos de l'actual terme municipal als segles XVIII i XIX ja que l'objectiu dels registres cadastrals era saber els béns de cada mas a fi de repartir l'impost contributiu de la forma més equitativa possible en proporció a la superfície i la riquesa. En funció d'això s'ha de tenir en compte que com a font documental és dubtosa ja que la tendència dels propietaris dels masos era a obviar finques i propietats a fi de pagar menys impostos. La Comptaduria d'Hipoteques és el precedent del registre de la propietat actual, de tal manera que la informació que podem trobar fa referència a les compres, vendes, intercanvis etc.. de propietats. D'altra banda, tot i que el fons de protocols notarials és important, el fet de que estigui ordenat per notaris dificulta la recerca de documentació d'un terme concret. Hi ha també un fons bibliogràfic antic en el que hi ha documentació que tracta sobre Castellgalí: -Novena en honor del gloriós màrtir Sant Fèlis, Jaume Nonell, 1911. -Inauguració de les obres de l'església, 1897, al Diari La Verdad de Manresa, nº 645.</p> 08061-72 Via Sant Ignasi, s/n. 08240 MANRESA <p>La primera notícia d'existència d'un arxiu a Manresa es remunta a la primera meitat del segle XIV, amb referència al Manual del Consell manresà de 1333, constant que es guardaven documents i privilegis de la ciutat. L'actual Arxiu Històric data del 1937, instal·lat a l'antic col·legi de Sant Ignasi des del 1941. El dipòsit es trobava anteriorment a la casa del comú fins el 1810, en que, amb motiu de la guerra napoleònica, fou tret i retornat més tard molt malmès. Entre 1832 i 1834 el notari Francesc Suaña procedeix a l'endreça i ordenació. El 1882 es nomena a Leonci Soler i March, advocat, com a arxiver municipal que delega més tard en Joaquim Sarret i Arbós. El 1917 aquest va ser premiat per l'Institut d'Estudis Catalans per l'ordenació i estudi dels arxius de la Seu, Municipal i Notarial de Manresa. Després de la Guerra Civil s'unifica la documentació i neix l'Arxiu Històric de la ciutat amb la intervenció d'Agustí Duran i Sempere, cap del Servei de Protecció d'Arxius. La documentació es trasllada al col·legi de Sant Ignasi i es crea una secció d'arxiu administratiu a la Casa de la Ciutat on es conserva aquest tipus de documentació des del 1939 ençà. El fons de l'arxiu és heterogeni, amb molta documentació en dipòsit. Fonamentalment conserva arxiu de protocols, essent un dels més importants de Catalunya; comptaduria d'hipoteques; cadastre; a més d'hemeroteca, entre d'altres. Propietaris dels masos era a obviar finques i propietats a fi de pagar menys impostos. La Comptaduria d'Hipoteques és el precedent del registre de la propietat actual, de tal manera que la informació que podem trobar fa referència a les compres, vendes, intercanvis etc.. de propietats.</p> 41.6750200,1.8440200 403778 4614341 08061 Castellgalí Fàcil Bo Física Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Cortés Elía, Maria del Agua 98 56 3.2 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
80502 Fons documental de l'Arxiu Episcopal de Vic https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-episcopal-de-vic-0 <p>Ginebra i Molins, Rafel (2000). Els arxius de l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Onze segles d'història i cent anys de concentració de fons. Lligall, 16 , p. 11-84.</p> XIV-XX <p>El fons de l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic és un dels més importants de Catalunya, amb uns 2.000 metres lineals de documentació, tant civil com eclesiàstica, que abasta des del segle IX fins a l'actualitat. La Biblioteca és formada per uns 100.000 volums, amb uns 300 manuscrits, el més antic dels quals data del segle IX, i amb prop de 200 incunables. L'Arxiu conté documentació referent a l'actuació del bisbe (visites pastorals, ordenacions, correspondència,...) i a la gestió dels béns i les rendes vinculats a la dignitat episcopal vigatana i a la seva jurisdicció tant civil com eclesiàstica (capbreus, plets, llevadors, estadístiques parroquials,...). L'església parroquial de Castellgalí es troba situada dins l'antic terme del castell, al nucli antic. Es creu que sempre ha estat l'església parroquial del terme, documentada des del 924. Fins el 1154 que no apareix esmentada com a parròquia de Castellgalí i hi torna el 1232. Els orígens d'aquesta església són medievals, però ha sofert diferents remodelacions i transformacions. Degut a la dependència de la parròquia del bisbat de Vic, al seu arxiu es conserva documentació referent a Castellgalí. Es conserva la següent documentació: Mensa Episcopal: - Provisió de càrrecs i Concursos a beneficis curats vacants a les esglésies parroquials del bisbat de Vic,1793-1796. - Beneficis eclesiàstics i causes pies. 1363-1880. - Comptes del culte 1861-1862. 1863-1864. 1865-1866. 1869-1870. 1871-1875. 1873. 1878-1881. 1887. 1893. 1895. 1896-1901. 1898-1902. 1902-1906. 1906-1908. 1908-1909. 1910. 1910-1911. 1912. Arxiu Parroquial de Castellbell (surten documents referents a Boades i Castellgalí): - Manuals notarials, 1491-1613. - Testaments, 1491-1717. 1556-1838. 1593-1720. Visites Pastorals a Sant Miquel de Castellgalí: 1331/12/11, 1425/11/07, 1553/10/29, 1592/06/13, 1592/10/11, 1604/07/22, 1605/10/09, 1614/09/27, 1625/04/31, 1627/02/19. Anys 1685, 1698, 1711, 1725, 1735, 1745, 1753, 1755, 1759, 1761, 1764, 1769, 1771, 1775, 1793, 1802, 1856. Cens de les parròquies del Bisbat de Vic de 1626. Oficina de la Cúria, carpeta Castellgalí, segle XIX. Varis documents, visites pastorals, correspondència, estadística parroquial.</p> 08061-73 Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Palau Episcopal. Carrer Santa Maria, 1. 08500 VIC <p>L'Arxiu Episcopal de Vic va néixer amb la creació del mateix bisbat, en els darrers decennis del segle IX. El document més antic que es conserva és un pergamí de l'any 881. Si bé en els inicis tot fa pensar que es guardaven junts tots els fons, ben aviat es va establir una organització arxivística separant-se, a finals del segle XII, el fons documentals del Capítol de Canonges dels de la Mensa Episcopal. En el transcurs del segle XIII es van redactar els primers registres i instruments de descripció, com el cartulari de la catedral Liber dotationum antiquarum (1215). A finals del segle XVIII mossèn Domènec Jaumar reorganitzà la documentació més antiga de l'Arxiu Capitular (segles IX-XIII) i a començaments del XIX s'inicià el registre de pergamins de la Mensa Episcopal, acabat el 1920 pel canonge Casadevall. El fet que els dos arxius seguissin rigorosament separats a començaments del segle XX va comportar que la Mensa Episcopal perdés aproximadament una tercera part del seu fons en l'incendi del Palau l'estiu de 1936, durant la Guerra Civil, mentre que l'Arxiu Capitular no sofrí cap dany. Malgrat la lamentable conjuntura, durant aquest període ingressà l'Arxiu de la Cúria Fumada, la notaria eclesiàstica de Vic, traslladat el 1937 per Josep M. Font i Rius en el marc de les tasques de salvaguarda del patrimoni documental vigatà. Després de la guerra i amb el Dr. Eduard Junyent (1901-1978), es van tornar a unir els dos arxius i es van reorganitzar els fons de l'Arxiu Capitular i el de la Cúria Fumada. Sota la seva direcció té lloc la vertebració de l´Arxiu Episcopal de Vic tal com és actualment. Ja abans, el 1933, havia incorporat l'Arxiu de la Vegueria. El 1948, aprofitant el trasllat del Museu Episcopal a un altre edifici, el Dr. Junyent va ubicar els fons de la Mensa Episcopal que es conservaven fora de l'Arxiu a les sales que quedaren buides. En aquesta època ingressà l'Arxiu Notarial Civil. El Dr. Junyent també incorporà les sèries dels Arxius Parroquials, alguns dels quals entraren tot just acabada la guerra mentre que d'altres han anat ingressant de manera progressiva. Finalment, el 1972 va incorporar a l'Arxiu els fons de les comunitats de beneficiats de la Catedral i de l'església de la Pietat de Vic. En els darrers anys, sota la direcció del Dr. Miquel S. Gros, han continuat ingressant nous arxius parroquials i alguns fons personals i patrimonials. Igualment, els notaris de Vic han dipositat a l'Arxiu els fons reservats i més tard s'hi han integrat també, com a dipòsit, els Arxius dels Jutjats 1 i 3 de Vic. És en aquesta darrera època quan s'han elaborat la major part dels instruments de descripció de què disposa l'Arxiu. Des de l'octubre de 1998 al març de 2003 es va portar a terme la reorganització i adequació dels fons de l'Arxiu, gràcies a l'acord entre l'Ajuntament de Vic, el Bisbat de Vic i la Diputació de Barcelona. El treball va ser coordinat per l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona i els responsables tècnics del Bisbat i l'Ajuntament de Vic.</p> 41.6750200,1.8440200 403778 4614341 08061 Castellgalí Fàcil Bo Física Modern|Contemporani Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Cortés Elía, Maria del Agua 94|98 56 3.2 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
80503 Fons documental de la Seu de Manresa https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-seu-de-manresa XVI-XVIII <p>L'Arxiu de la Seu de Manresa conserva diferent documentació sobre Castellgalí, degut a que aquesta parròquia tenia un vincle amb la Seu. Documentació conservada: - Llibreta de notes de Ramon Vilardaga, rector de Castellgalí entre 1699 i 1741. Aquest rector era procedent de Sant Martí de Biure (Berguedà); va començar a escriure les notes el 1699, quan va començar a ser rector de Castellgalí. En aquesta llibreta hi ha diferents notes relatives al municipi: venda d'una terra a la plaça, cens sobre la casa de la plaça, descripció de la casa i l'hort, avaluació del terme amb el preu de les cases, establiments de censals.... - Llibre de cobraments del rector de la parròquia (1820-1850). - Documents judicials. (segle XIX) - Establiments de peces de terra. (segles XVIII-XIX). - Censals. (segles XVIII-XIX). - Capbreu del terme de Castellgalí i quadra de Boades. (segle XVIII). - Capítols matrimonials, censals, debitoris, àpoques. (segles XVI al XIX). - Arrendaments i delimitacions de Santa Margarida, lligall Castellgalí, 1649. - Lligall de Castellgalí, 1649. Arrendaments i delimitacions de Santa Margarida. - Lligall Castellgalí, diferent documentació des del 1592. Hi ha referent al veguer de Manresa, concòrdies, denúncies de robatoris.</p> 08061-74 Seu de Manresa, plaça de la Seu. 08240 MANRESA <p>L'Arxiu de la Seu de Manresa conserva documentació referent a les parròquies que depenien de la Seu de Manresa.</p> 41.6750200,1.8440200 403778 4614341 08061 Castellgalí Restringit Bo Física Contemporani Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Cortés Elía, Maria del Agua 98 56 3.2 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
80504 Fons documental de l'Arxiu Municipal de Castellgalí https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-castellgali <p>Torner Planell, J. (2001). Inventari de l'Arxiu Municipal de Castellgalí. Ajuntament de Castellgalí.</p> XIX-XX <p>L' Arxiu Municipal de Castellgalí és un arxiu administratiu bastant modern. El document més antic és de l'any 1895, del jutjat de pau. Està classificat en els següents temes: - Administració general - Hisenda - Proveïments - Beneficència i assistència social - Sanitat - Obres i urbanisme - Seguretat pública - Serveis militars - Població - Eleccions - Instrucció pública - Cultura - Serveis agropecuaris - Col·leccions factícies - Altres - Informàtica</p> 08061-75 Nucli urbà. Ajuntament de Castellgalí, Av. Montserrat s/n. <p>L'inventari de l'Arxiu Municipal de Castellgalí es va fer l'any 2001 a càrrec de Jordi Torner i Planell, tècnic d'arxius del Consell Comarcal del Bages. Anteriorment el mateix arxiver va fer un primer inventari amb sistema de base IV l'any 1995. La classificació de l'arxiu està feta per temes i per anys. La documentació es guarda en un espai destinat a ell, en 7 armaris compactes.</p> 41.6750200,1.8440200 403778 4614341 08061 Castellgalí Restringit Bo Física Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Cortés Elía, Maria del Agua 56 3.2 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
80532 Fons documental de l'Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-historic-de-la-diputacio-de-barcelona <p>http//www.diba.es</p> XIX-XX <p>L'Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona conserva documentació variada de Castellgalí, fonamentalment referida a obres públiques i aprofitaments d'aigua. Entre aquesta hi destaquen: -Sol·licitud d'autorització feta per D.J. Hosta per construir una presa al Cardener, canal, desguàs, per moviment d'un molí i una fàbrica. 1873. -Diferents projectes de la carretera d'Esparraguera a Manresa al seu pas per Castellgalí, 1882-1954. -Arbitris d'aprofitaments hidràulics. -Itineraris de camins veïnals, 1855-1871. -Expedient incoat per la Societat Aguas de Sant Vicenç per portar aigua del Llobregat al terme de Castellgalí amb destinació a l'abastament de la ciutat, 1916.</p> 08061-103 Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona. Mejía Lequerica, 1 (Recinte Maternitat) 08028 BARCELONA <p>L'Arxiu Històric de la Diputació conté tota la documentació generada per la Diputació de Barcelona en relació amb els municipis des de l'any 1830, aproximadament, fins als anys 60 del segle XX. Així, conserva la documentació referent a les infrastructures i obres públiques que realitzava la Diputació als municipis, les concessions d'explotacions i usos d'aigua, relleus i quintes militars. Aquest arxiu té per objectiu salvaguardar el patrimoni documental de la corporació i posar-lo a disposició de tots els ciutadans interessats en la consulta per a treballs d'estudi i investigació. Els orígens de l'arxiu són els fons generats per la Diputació Provincial de Catalunya, nascuda de la Constitució de 1812, els de la Diputació Provincial de Barcelona des de 1822 fins als nostres dies, amb les excepcions dels períodes històrics en què aquesta institució va ser suspesa (1823/1836), abolida (1931/1939) o substituïda per una Comissió Gestora (1939/1949). Cal afegir-hi els de la Mancomunitat de Catalunya (1913/1923). Està situat al Recinte Maternitat, on ocupa l'edifici dels antics rentadors, edifici perfectament habilitat i acondiciat per l'arquitecte Norman Cinnamon. La documentació es guarda en un dipòsit soterrani, on la humitat i la temperatura són controlades automàticament per protegir-la de possibles agressions ambientals i de depredadors.</p> 41.6750200,1.8440200 403778 4614341 08061 Castellgalí Fàcil Bo Inexistent Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Cortés Elía, Maria del Agua Diputació de Barcelona 56 3.2 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
80541 Fons documental Palmerola de l'Arxiu Nacional de Catalunya https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-palmerola-de-larxiu-nacional-de-catalunya XVI-XIX <p>L'Arxiu Nacional de Catalunya conserva el fons del Llinatge Despujol, marquesos de Palmerota, dels segles XVI al XIX. El fons conté documentació diversa referent a propietats dels Despujol. En aquest fons la documentació referent a Castellgalí és la de finals del segle XIX, quan els Palmerola hereten les propietats dels Amigant. Es tracta de documentació privada referent a les diferents propietats, Lligall Amigant (des de 1453). Hi ha diferents documentació familiar, testaments, capítols matrimonials,... el document d'arrendament de l'Hostal de Castellgalí el 1763 a tercers, vendes diverses.</p> 08061-112 Arxiu Nacional de Catalunya (ANC). c. Jaume I, 33-35. 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS <p>La genealogia dels Senyors del Castell de Palmerola té fins a 7 generacions dels Marquesos de Palmerola. ANTIC de Palmerola, Senyor de Palmerola, va tenir una filla: Helena de Palmerola. Helena de Palmerola es va casar amb Jaume d'Alemany-Descatllar, baró de Callús. Era fill i hereu del Cavaller Francesc d'Alemany-Descatllar. Així es va introduir, la linea dels Alemany-Descatllar, la qual en el segle XVIII es va constituir el Primer Marqués de Palmerola en la persona de Francesc Xavier Despujol i Alemany-Descatllar. Al 1880 els hereus dels Amigant foren els Despujol, marquesos de Palmerola, que van heretar les propietats d'aquests, inclosa la casa ca l'Amigant. L'any 1673 Josep d'Amigant i Ferrer, primer comte de Fonollar, comprà el castell de Castellgalí a la família Bolet (que també havia adquirit la jurisdicció del castell als Rajadell). Aquesta família d'origen Manresà foren els senyors de Castellgalí fins l'abolició dels senyorius feudals per les Corts de Cadis. Josep d'Amigant i Ferrer prengué possessió pública de Castellgalí el 5 d'octubre de 1673. El 1711 el rei Carles III li concedí el títol de comte de Fonollar. Va tancar l'Hostal situat al peu del camí Ral per convertir-lo en la seva casa senyorial el 1684 va convertir l'immoble en residència senyorívola, segurament perquè el castell estava en runes, però mai la va habitar, i en modificar l'estructura original va posar el seu escut a la façana.</p> 41.6750200,1.8440200 403778 4614341 08061 Castellgalí Fàcil Bo Inexistent Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Cortés Elía, Maria del Agua 98 56 3.2 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
46422 Goig en Honor de Nostra Senyora de Lourdes https://patrimonicultural.diba.cat/element/goig-en-honor-de-nostra-senyora-de-lourdes <p>AA.VV. (2005). Religiositat en l'arquitectura popular. Pagès editors. Lleida. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages.</p> XX <p>Goig que honora la Verge de Lourdes. El text fa referència a la santedat de la Verge i als poders que li concedí Déu per guarir, a través de l'aigua miraculosa que féu brollar a Lourdes. També s'esmenta la voluntat del poble de Castellnou per adorar-la i, així, obtenir-ne la seva protecció i salut. Com és habitual, el goig consta d'un emmarcament a mode d'orla, el títol, una imatge de la Verge -que ensenya la Llei de Déu a una nena-, el text, una oració en llatí i, sota l'emmarcament, el nom de l'impressor, el lloc i l'any. El text consta de deu estrofes de sis versos heptasíl·labs i octosíl·labs, i una tornada que es repeteix al principi i final del goig i després de cada estrofa.</p> 08062-10 Indeterminat <p>Els goigs són, originàriament, composicions poètiques, de vegades il·lustrades amb dibuixos, i dedicades a la Trinitat, Jesucrist, la Verge o els Sants i, fins i tot, hi ha goigs que demanen favors urgents. Així doncs, el poble començà ben aviat a proclamar la gratitud cap a determinats Sants que havien guarit, satisfet unes necessitats o allunyat algun mal, com podria ser una pedregada o una tempesta. Segons comenta Fortuny, a Catalunya els trobem ja al segle XIV. I, posteriorment, se n'han escrit de profans, humorístics o dedicats a personalitats literàries o polítiques. Els goigs impresos en paper apareixen ja al segle XVI, i se'n conserven des del segle XVII. La gran majoria presenten unes característiques formals molt semblant, és a dir, un format d'orla, un títol, la imatge d'advocació i el text.</p> 41.8338900,1.8370100 403433 4631987 1930 08062 Castellnou de Bages Obert Bo Inexistent Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Simbòlic 2020-01-24 00:00:00 Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes Goig imprès a la Impremta Josep Roca (c. de Sant Miquel, 15. Manresa). Actualment no es té constància de la ubicació d'aquest goig que apareix a l'obra: VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. 56 3.2 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
46432 Lo Putxot https://patrimonicultural.diba.cat/element/lo-putxot VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. XX Poema commemoratiu dedicat a les cases abandonades del Putxot, després de la fil·loxera. El poema presenta tretze estrofes de quatre versos cada una, una estrofa de tres versos (potser l'últim vers s'ha perdut) i dos versos finals. Els versos A i C són octosíl·labs, mentre que els B i D són heptasíl·labs. Aquesta composició s'inicia amb un lament per l'aspecte ruïnós del barri, i amb el record de la gent que hi vivia anys enrere. Tot seguit, l'autor incita el lector a entrar a les cases sense por ja que, tanmateix, estan mig ensorrades. Un cop dins les cases, el convida a sentir el passat, que es respira a cada racó i omple l'ambient de tristesa. Ara el poema ens parla d'aquells temps, quan els pagesos veremaven, tot passant els dies amb allò just per viure: 'un xic de blat per menjar'. També ens recorda els moments de tempesta, quan dones i homes resaven perquè no fes malbé els conreus. Tot i els esforços, però, sovint la pedregada els deixava sense res. Tot seguit, el poeta es pregunta per què aquella gent no fuig, ja que, després del mal temps, no tindrà menjar per alimentar-se. El Putxot es queda sol, només dos avis hi resten (probable referència al Guenyo i a la seva esposa). No obstant, el poeta ens recorda que el pas del temps no perdona i que la parella d'ancians també morí. 08062-20 Indeterminat La riquesa de la zona i de les cases en aquells temps es basava en la vinya. Aquesta s'estenia pels vessants de les muntanyes i turons i, a les solanes, els espais més conreats, s'aprofitava el desnivell de les feixes per construir parets de vinya. Dels anys 1700 al 1890 fou conservada la vinya vella, però amb l'arribada de la fil·loxera començà la gran decadència de la vinya i els terrenys ja no foren replantats de nou. Amb tot això, les famílies del Putxot deixaren les cases i emigraren a altres indrets. A voltants de 1930 El Putxot ja no es trobava habitat. Només un tal Josep Soladríguez, més conegut com el Guenyo, va viure fins el 1950 en una barraca gran al costat del Putxot anomenada La Barraca del Guenyo. 41.8351900,1.8190000 401940 4632152 1962 08062 Castellnou de Bages Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46432-foto-08062-20-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes Josep Puig Castelló (Pep) 98 56 3.2 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
46438 Goig de Santa Eularia de Mérida Verge y Mártir https://patrimonicultural.diba.cat/element/goig-de-santa-eularia-de-merida-verge-y-martir <p>AA.VV. (2005). Religiositat en l'arquitectura popular. Pagès editors. Lleida. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages.</p> XVIII-XIX <p>Goig que honora la Verge i màrtir Santa Eularia de Mérida, que es venera a l'església de Santa Eulàlia d'Argençola. El text fa referència a la vida de la Santa nascuda a Mérida, que rebé l'adoctrinament d'un sacerdot i, ben aviat, es preocupà pel dolor dels cristians. Tot seguit, el goig fa referència al martiri que patí la Verge en mans del Pretor Calfurnià: rebé assots, fou ruixada amb oli bullent i li arraparen uns ferros punxeguts. Després d'aquests turments, li desencaixaren els ossos i li cremaren la sang. Així morí Santa Eularia de Mérida i, segons el text, la seva ànima pujà al Cel al costat del Senyor, que envià un vestit de neu sobre el cos crucificat de la Santa. El poble de Castellnou, doncs, implora la protecció de la Verge. Com és freqüent en els goigs, el de Santa Eularia consta d'un emmarcament a mode d'orla, un títol, una imatge de la Verge amb els atributs, el text, una oració en llatí i, sota l'emmarcament, el lloc d'impressió i el nom de la impremta. El text consta de vuit estrofes de sis versos irregulars cada una i d'una tornada que, al principi i al final de la composició, només repeteix els dos versos finals dels quatre que té.</p> 08062-26 Indeterminat <p>Els goigs són, originàriament, composicions poètiques, de vegades il·lustrades amb dibuixos, i dedicades a la Trinitat, Jesucrist, la Verge o els Sants i, fins i tot, hi ha goigs que demanen favors urgents. Així doncs, el poble començà ben aviat a proclamar la gratitud cap a determinats Sants que havien guarit, satisfet unes necessitats o allunyat algun mal, com podria ser una pedregada o una tempesta. Segons comenta Fortuny, a Catalunya els trobem ja al segle XIV. I, posteriorment, se n'han escrit de profans, humorístics o dedicats a personalitats literàries o polítiques. Els goigs impresos en paper apareixen ja al segle XVI, i se'n conserven des del segle XVII. La gran majoria presenten unes característiques formals molt semblant, és a dir, un format d'orla, un títol, la imatge d'advocació i el text.</p> 41.8338900,1.8370100 403433 4631987 08062 Castellnou de Bages Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46438-foto-08062-26-1.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Simbòlic 2020-01-24 00:00:00 Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes Impressió i litografia de Lluís Roca (c. de Sant Miquel, 15. Manresa). Actualment no es té constància de la ubicació d'aquest goig que apareix a l'obra: VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. 98 56 3.2 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
46525 Arxiu Municipal https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-10 Tríptic de l'Arxiu municipal XIX-XXI L'Arxiu Municipal de Castellnou conserva el fons documental generat per l'Ajuntament des del segle XIX fins l'actualitat. També inclou els documents que els ciutadans i les entitats locals han volgut cedir o donar. L'Arxiu s'ha ordenat a partir de 14 matèries amb els seus subtemes. Les matèries són les següents: 1. Administració general 2. Hisenda 3. Proveïments 4. Beneficència i assistència social 5. Sanitat 6. Obres i urbanisme 7. Seguretat ciutadana 8. Serveis militars 9. Població 10. Eleccions 11. Instrucció pública 12. Cultura 13. Serveis agropecuaris 14. Col·leccions factícies 08062-104 Ajuntament de Castellnou de Bages. Pl. de l'Església, s/n. Castellnou de Bages - 08251 41.8339100,1.8370000 403432 4631989 08062 Castellnou de Bages Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46525-foto-08062-104-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes L'Arxiu ha estat ordenat, condicionat i inventariat gràcies al programa que desenvolupa, des de 1992, la Diputació de Barcelona en col·laboració amb els ajuntaments de la província. Es va realitzar durant l'any 1997. 98 56 3.2 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48765 Goigs de la Mare de Deu del Grau https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-la-mare-de-deu-del-grau <p>AA.DD. (2004-2005). Falchs. nº 9 . Grup de divulgació de la història de Fals. Associació Cultural i Recreativa de Fals.pàg.71</p> XVI-XX <p>Els goigos en alabança de la Mare de Déu del Grau foren recollits per publicar una edició l'any 2001 , i que afegia a la part del darrera breus notes històriques sobre l'església i el santuari. Aquesta edició impresa es va fer per facilitar el cant dels goigos durant les celebracions eclesiàstiques, i inclou la partitura de la melodia popular recollida pel Sr. Ignasi Torras. La lletra dels goigos és tal i com segueix: Puix que sempre sou estada/la que tot remei ens dau/siau la nostra advocada/Verge Maria del Grau. Déu plantà dins vos, Senyora,/ un grau, el més elevat/ que us féu mereixedora/ d'engendrar Déu encarnat./fent-vos vos de Déu servidora/a ser sa mare pujau./Siuau la nostra... Del sant ventre produïda/el grau de redempció/fou dels àngels circuïda/celebrant sa humiliació,/el quedar inviolada/en el part que Vós lograu./Siau la nostra.. Quan els reis devots sentiren/de tal grau l'aparició/amb l'estela junts partire/per fer-li l'adoració/i veieren verificada/la glòria que us alabau./Siau la nostra.. Ran delit us presentava/aquell grau tan elevat/amb cinc roses que portava/desprès de ressucitat/amb que fòreu confortada/plena de dolcesa i pau./Siau la nostra.. Reparada la gran erra/per la pau predominant/transplantat fou de la terra/vostre Cos al cel triomfant/a on de Déu exaltada/ses ires suavitzau./Siau la nostra .. No fou de menor estima/el grau de l'ordre sagrat/que vingué de l'alta cima/sobre Vós multiplicat,/l'Esperit Sant abrassàreu/fent-vos de son foc suau./Siau la nostra.. Vostra vida acabada/visquèreu més vivament/quan a Déu fou presentada/vostra virtut excel·lent/ja que Reina coronada/cel i terra avassallau./Siuau la nostra.. Manà vostra Senyoria/manifestant sos favors/que sia en vostra capella/el grau de remeis millors/i en ella,que us ha invocada/quan devot el mtivau/Siau la nostra.. Puix al qui us ha reclamada/jamai el remei negau/siau la nostra advocada/Verge Maria del Grau.</p> 08084-40 <p>L'orígen del costum de cantar els goigos dedicats a les Mares de Déu es remunta al selge XVI, durant el qual moltes de les confraries, especialment la del Roser, fomenten arreu aquest tipus d'esdeveniments musicals, introduïts dins les cerimònies religioses. El costum de cantar els goigos era molt més frecuent a l'antiguitat, ja que normalment eren cantats al final de cada celebració eucarística important. La consueta del 1764 feta pel rector Domingo Feliu explica com el rector tenia l'obigació de cantar els goigos al la processó que cada primer diumenge de mes organitzava la confraria del Roser.[ AA.DD; 2004-2005 nº9:71) Actualment la seva cantada es limita al final de la missa del dia de l'aplec del Grau, i a la celebració de la festivitat de la Nostra Senyora de l'Esperança. L'any 2003 la música va ser enregistrada i va ser editat un CD amb una versió en cobla i una versió folk de la música del ball de l'almorratxa, del ball de cascavells de Fals i dels Goigs de la Mare de Déu del Grau. La iniciativa va ser produïda i editada per l'Associació Cultural i Recreativa de Fals amb el nom 'Música tradicional de Fals'</p> 41.7632200,1.6688800 389351 4624344 08084 Fonollosa Bo Inexistent Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Religiós 2020-09-21 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 98 56 3.2 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48767 Arxiu històric Ciutat de Manresa https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-historic-ciutat-de-manresa XVIII-XIX <p>Curiosament, a l'arxiu històric Ciutat de Manresa, no es conserva cap fons documental específic que faci referència al municipi de Fonollosa, ni tampoc cap fons notarial que agrupi la documentació de dit indret. Aquest fet fa pensar en la possiblitat de que nuclis tant allunyants llavors de Manresa com eren Camps i Fonollosa comptessin amb les seves pròpies notaries associades a la parròquia, i que aquesta documentació es perdès en en transcurs de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939). La documentació sobre persones de Fals (compres, vendes, capítols matrimonials etc..) es troben enmig dels volums de Protocols Notarials de l'Arxiu. Com a fons on aparegui documentació específica del terme de Fonollosa nomès s'ha localitzat el de l'ofici i Comptaduria d'Hipoteques on apareixen els següents registres: CAMPS. Llibre 1º CAMPS. Llibre 2º FALS. Llibre 1º FALS. Llibre 2º FALS. Suplement FONOLLOSA. Llibre 1º FONOLLOSA. Llibre 2º FONOLLOSA. Suplement.</p> 08084-42 Via Sant Ignasi, 40 (08240 Manresa) <p>L'Arxiu de la Ciutat de Manresa conserva el fons de l'Ofici de la Comptadoria d'Hipotiques de Manresa. Aquest ofici va entrar en funcionament desprès de la publicació de la reial Pragmàtica de 1768; no obstant el primer llibre que hem pogut trobar correspon a l'any judicial de 1808.</p> 41.7632200,1.6688800 389351 4624344 08084 Fonollosa Fàcil Bo Legal i física Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 98 56 3.2 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48768 Arxiu Parroquial de la Santa Creu de Fonollosa https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-la-santa-creu-de-fonollosa <p>VALDENEBRO MANRIQUE R (1995) Guia d'arxius parroquials del Bages. CEB. Pàgs 61-65</p> XX <p>L'arxiu parroquial de l'església de la Santa Creu de Fonollosa va ser cremat durant le conflicte de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), ocasionant-li unes pèrdues irreparables. Actualment es conserven alguns llibres anteriors a aquestes dates, ja que han estat reconstruïts de forma oral, o bé s'han intentat aprofitar encara que molt malmesos pel foc. El llistat de documentació conservada és la següent: 1.LLIBRES SACRAMENTALS Llibres de baptismes Llibre I 1920 Llibre II 1939... endavant Llibres de confirmacions Llibre I 1918 Llibre II 1941...endavant Llibres de matrimonis Llibre I 1939...endavant Llibres de defuncions Llibre I 1939...endavant 2. ADMINISTRACIÓ Partides de Baptismes Reconstruïdes Lligall I 1929-1933 Documentació diversa Lligall I 1936...endavant Inventari parroquial Lligall I 1947 Consagració de la capella De Santa Justa i Santa Rufina Lligall I 1950 3. LLIBRES NOTARIALS Testaments Lligall I 1936....endavant</p> 08084-43 Fonollosa. c/Església s/n (08259 Fonollosa) <p>La història de l'arxiu parroquial de la Santa Creu de Fonollosa es troba estretament lligat als esdeveniments parroquials i a la obligació que totes les parròquies tingueren a partir del segle XVI de portar controls escrits de la vida parroquial i els sagraments que adminsitraven. Per desgràcia l'arxiu de l'església de la Santa Creu va perdre tots els llibres i lligalls anteriors al 1936 a causa d' un incendi durant el conflicte bèlic de la Guerra Civil (1936-1939), conservant-se només la documentació posterior a aquestes dates.</p> 41.7632200,1.6688800 389351 4624344 08084 Fonollosa Fàcil Bo Inexistent Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 56 3.2 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48769 Arxiu Parroquial de Santa Maria de Camps https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-santa-maria-de-camps <p>VALDENEBRO MANRIQUE R (1995) Guia d'arxius parroquials del Bages. CEB. Pàgs 61-65</p> XIX-XX <p>L'arxiu parroquial de l'església de Santa Maria de Camps es troba guardat i custodiat a la rectoria de la parròquia de la Santa Creu de Fonollosa, ja que actualment és el mateix mossèn qui te cura d'ambdues esglésies. La documentació conservada abarca un període definit entre els anys 1877 i 1942. El llistat de documentació conservada és el següent: 1.LLIBRES SACRAMENTALS Llibres de Baptismes Llibre I 1877-1916 Llibre II 1917-1942 Llibres de matrimonis Llibre I 1877-1942 Llibre II 1918-1942 Llibres de defuncions Llibre I 1877-1942 2.ADMINISTRACIÓ Diversos Carpeta I ss.XIX-XX Carpeta II ss.XIX-XX 3. LLIBRES NOTARIALS Testaments Llibre I ss.XIX-XX</p> 08084-44 Fonollosa. c/Església s/n (08259 Fonollosa) <p>La història de l'arxiu parroquial de la Santa Maria de Camps es troba estretament lligat als esdeveniments parroquials i a la obligació que totes les parròquies tingueren a partir del segle XVI de portar controls escrits de la vida parroquial i els sagraments que adminsitraven. Per desgràcia l'arxiu de l'església de Santa Maria va perdre tots els llibres i lligalls anteriors al 1936 a causa d' un incendi durant el conflicte bèlic de la Guerra Civil (1936-1939), conservant-se només la documentació posterior a aquestes dates.</p> 41.7632200,1.6688800 389351 4624344 08084 Fonollosa Fàcil Bo Inexistent Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 56 3.2 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48770 Arxiu Parroquial de Sant Vicenç de Fals https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-vicenc-de-fals <p>VALDENEBRO MANRIQUE R (1995) Guia d'arxius parroquials del Bages. CEB. Pàgs 61-65</p> XX <p>L'arxiu parroquial de l'església de Sant Vicenç de Fals es conserva actualment a la rectoria de la parròquia de Rajadell, ja que en aquests moments és el Mossèn de Rajadell qui té cura i fa els oficis de la parròquia de Sant Vicenç de Fals. Aquest arxiu parroquial va ser cremat i malmès durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), no conservant-se res amb anterioritat a aquestes dates. El llistat de la documentació conservada és el següent: 1. LLIBRES SACRAMENTALS Llibres de baptismes Llibre I 1939....endavant Llibre II 1943....endavant Llibres de matrimoni Llibre I 1939...endavant Llibres de defuncions Llibre I 1939....endavant 2. ADMINSITRACIÓ Llibres de visites Llibre I 1942...endavant</p> 08084-45 Rajadell. Parròquia de Rajadell. Pl. de l'església s/n (08256 Rajadell) <p>La història de l'arxiu parroquial de la Sant Vicenç de Fals es troba estretament lligat als esdeveniments parroquials i a la obligació que totes les parròquies tingueren a partir del segle XVI de portar controls escrits de la vida parroquial i els sagraments que adminsitraven. Per desgràcia l'arxiu de l'església de la Sant Vicenç va perdre tots els llibres i lligalls anteriors al 1936 a causa d' un incendi durant el conflicte bèlic de la Guerra Civil (1936-1939), conservant-se només la documentació posterior a aquestes dates.</p> 41.7632200,1.6688800 389351 4624344 08084 Fonollosa Fàcil Bo Inexistent Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 56 3.2 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48771 Arxiu Episcopal de Vic https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-episcopal-de-vic <p>GINEBRA I MOLINS R (2000) 'Els arxius de l'Arxiu Episcopal de Vic. Onze segles d'història i cent anys de concentració de fons' dins Lligall nº 16. Barcelona, p.11-83</p> XIV-XVI <p>Dins del fons documental de l'arxiu episcopal de Vic, es troba el fons d'esglésies i parròquies, que conté el catàleg de visites pastorals. Dins d'aquest catàleg s'han localitzat algunes realitzades pel bisbe de Vic a les parròquies del terme de Fonollosa. El llistat localitzat és el següent: - nº 1/91. Visita pastoral a Sant Vicenç de Fals. (25/04/1331). Signatura top: AEV 1200/2 (antic 1200B). f.3v - nº2/91. Visita pastoral a Santa Maria de Camps. (12/07/1331). Signatura top: AEV 1200/2 (antic 1200B). f.55 - nº 3/91. Visita pastoral a Santa Creu de Fonollosa (12/07/1331). Signatura top: AEV 1200/2 (antic 1200B) f.55 - nº4/91. Visita pastoral a Sant Vicenç de Fals. (07/05/1332). Signatura top: AEV 1200/3. f.10 - nº5/91 . Visita pastoral a Sant Vicenç de Fals. (3/05/1333). Signatura top: AEV 1200/3 f.35 - nº 6/91. Visita pastoral a Santa Creu de Fonollosa (1401-1500 segle XV). Signatura top: AEV 1202/4 f.1v - nº 7/91. Visita pastoral a Sant Vicenç de Fals (06/11/1425). Signatura top: AEV 1201/2 f.98 - nº8/91. Visita pastoral a Santa Creu de Fonollosa. (11/10/1428). Signatura top: AEV 1201/3 f.11v - nº 9/91. Visita pastoral Santa Creu de Fonollosa (29/10/1553). Signatura top: AEV 1203/3 (antic 1203C) f.239v - nº 10/91. Visita pasotral a Sant Vicenç de Fals (23/09/1574). Signatura top: AEV 1207/2 f.65v</p> 08084-46 Bisbat de Vic c/Santa Maria, 1 (08500 Vic) <p>L'arxiu episcopal de Vic neix amb la creació del mateix bisbat, en els darrers decennis del segle XI. El document més antic que es conserva és un pergamí del 881. Si bé en els inicis tot fa pensar que es guardaven junts tots els fons, ben aviat es va establir una organització arxivística separant-ne els fons del Capítol de Canonges dels de la Mensa Episcopal. En el transcurs del segle XII es va redactar els primers registres i instruments de descripció, com el cartulari de la catedral. La sèrie de registres de visites pastorals, té els seus orígens en la obligació que el bisbat tenia de mantenir un control exhaustiu sobre les capelles, parròquies i capellans que conformaven part del seu territori administratiu. Aquesta obligació va fer que periòdicament un membre delegat del Bisbe es dediqués a viatjar per totes les parròquies anotant quin era l'estat de l'església, del conjunt de la parròquia, i dirigint el comportament del mossèn delegat. Aquests anotacions varen quedar registrades a aquests llibres de visites pastorals, que constitueixen un document únic per conèixer la vida quotidiana de la parròquia i el seu estat de conservació, així com elements de la mentalitat popular de l'època.</p> 41.7632200,1.6688800 389351 4624344 08084 Fonollosa Fàcil Bo Legal i física Modern Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 94 56 3.2 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
48772 Arxiu administratiu de l'ajuntament de Fonollosa https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-administratiu-de-lajuntament-de-fonollosa <p>RUMBO I SOLER A (2002). Inventari de l'Arxiu Municipal. Ajuntament de Fonollosa.</p> XIX-XX <p>L'arxiu adminsitratiu de l'Ajuntament de Fonollosa compta amb les següents seccions: CLASSIFICACIÓ 1. Adminsitració general 1883-2001 1.2.Organs de govern 1889-2001 Ple Ajuntamen. Consell Municipal 1889-2001 Comisió de govern 1924-1930 Organs supramuncipals 1967-2001 1.3.Alcaldia 1947-2001 Resolucions alcaldia 1963-1973 Correspondència 1947-1960 Expedients de l'Alcaldia 1996-1996 Avisos-Edictes 1959-1960 1.4. Secretaria 1883-2001 Estadística general 1960-1987 Expedients de secretaria 1952-1980 Certificacions 1883-1989 Contractació 1947-2001 1.6. Personal 1952-1997 1.7. Correspondència 1912-2000 2. Hisenda 1857-2001 2.1. Patrimoni 1911-1977 2.2. Intervenció 1857-1999 2.3. Tresoreria 1892-2001 2.4. Fiscalitat1862-2000 2.5. Juntes i comissions 1902-1924 2.6. Pòsit 1972-1982 2.8.Fàbrica de moneda 1939-1939 3.Proveïments 1940-1994 3.2.Aigües, fonts i safareig 1942-1994 3.6.Control de proveïments 1940-1959 3.9.Servei de correus 1989-1898 4.Beneficiència i assistència social 1939-1972 4.5. Assistència social 1939-1940 5.Sanitat 5.1.Cementiri i serveis fúnebres 1937-1937 5.3.Inspecció sanitària. Labora municipal 1950-2001 5.6.Farmàcies 1992-1992 5.9.Inspecció veterinària 1941-1981 6.Obres i urbanisme 1934-2001 6.2.Planejament i gestió urbanística 1959-2001 6.3.Obres d'infraestructura 1934-2001 6.5.Immobles municipals: construcció i manteniment 1936-2001 6.7.Obres de particulars 1942-2001 6.8.Activitats classificades i obertures d'establiments 1963-2001 6.9.Promoció d'habitatge 1975-1982 7. Seguretat pública 7.3. Passaports, passis de radis 1924-1981 7.5.Guardes jurats 1946-1946 7.7.Juntes i comissions municipals 1944-19520 8. Serveis militars 1873-2002 8.2. Quintes, allistaments, lleves forçoses 1873-1999 9. Població 1862-2000 10. Eleccions 1888-2000 11. Ensenyament 1894-1990 13. Serveis agropecuàris i medi ambient 1940-2002 14. Col·leccions fictícies 1959-1980</p> 08084-47 Fonollosa. Ajuntament de Fonollosa. c/Major, s/n (08259 Fonollosa) <p>La documentació més antiga recollida a l'arxiu administratiu de l'actual corporació municipal es remunta al 1883, malgrat tot, l'organització i regulació d'aquest arxiu documental s'inicià l'any 2002 quan l'Ajuntament s'acollí als Plas de l'Oficina del Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona.</p> 41.7632200,1.6688800 389351 4624344 08084 Fonollosa Fàcil Bo Legal i física Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2021-04-09 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 56 3.2 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 171,28 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?

La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/biblioteques/geord-camp/localitzacio/geord-cord/41.641289,2.017917/pag-fi/5