Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 48819 | Festa del Most | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-most-1 | <p>BALLÚS G (2000) Guia de festes del Bages. Col·lecció de Guies núm. 2. Centre d'Estudis del Bages</p> | XX | <p>La que fa uns anys s'nomenava 'Festa del Most', perquè prioritàriament era una jornada relacionada amb la festa de la verema i amb el cultiu de la vinya tant abundant a la zona de Fals, s'ha convertit actulament en una de les festivitats més esperades de la tardor. S'organitza popularment el dia 12 d'octubre i hi figuren: Concert a l'ermita del Grau i aperitiu; pedalada popular amb esmorzar, i a l atarda ball.</p> | 08084-94 | Fals | <p>L'origen d'aquesta festivitat es remunta segurament a principis del segle XX en relació a la importància que en aquells moments tenia la vinya en tot el terme. La festa es va perdre durant dècades, i a principis de la dècada del 1990 va ser recuperada per l'Associació Cultural i Recreativa de Fals, que actualment l'organitza.</p> | 41.7632200,1.6688800 | 389351 | 4624344 | 08084 | Fonollosa | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-01-31 00:00:00 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | ||||||||||||||
| 48847 | Barraca de vinya del Solé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-del-sole | <p>SOLER I BONET J (1994) Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Col. Quaderns nº 9 del Centre d'Estudis del bages. Manresa. SOLER I BONET J (1987) 'Barraques i tines, construccions per a la vinya' a Dovella nº 29. pàg.59-61 SOLER I BONET J (1988) 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'. A Dovella nº 29. pàg. 47-52</p> | XIX | <p>Barraca de vinya de grans proporcions ubicada prop d'un marge en propietat de les terres del mas Solé de Camps. Es tracta d'una barraca de planta circular, de 4,5 m de diàmetre i una alçada de 2,30 m més la teulada. La barraca es troba aixecada aprofitant un lleuger pendent, s'ha encarat a migdia i s'obre amb una porta presidida per una llinda monolítica molt prima. L'obertura és de 130 cm d'alçada x 80 cm d'amplada x 85 cm de gruix. Tota la barraca es troba construïda seguint la tècnica de la pedra seca amb falsa cúpula, malgrat que segurament degut a algun tipus de restauració o consolidació la pedra es troba unida amb morter. Com a característiques singulars cal destacar la presència d'un petita finestra al tram de mur de ponent de 30 cm d'alçada x 28 cm d'amplada x 76 cm de gruix. També cal destacar el fet de que el tram de mur de la façana principal de migidia es troba lleugerament atalussat, segurament per reforçar la construcció. A la part superior de la teulada la construcció es corona amb una pedra vertical. També com a característiques singulars, cap destacar a l'interior de la barraca la presència d'un espai senyalitzat amb lloses verticals destinant a fer foc. La pedra superior de la paret i el sostre d'aquest tram es mostrava fumada, amb clares evidències d'haver-se fet foc. També destacava a l'altre extrem dela barraca la presènci d'un seguit de lloses que marca l'extensió d'una persona estirada, i que segurament devia haver-se fet servir per encabir algun tipus de jaç o matalàs, a fi de passar-hi la nit.</p> | 08084-122 | Camps | <p>Les construccions de 'pedra seca' són testimonis prou significatius d'aquesta forma de vida tradicional. En el cas del Bages, la presència de barraques es troba estretament lligada al conreu de la vinya. Tot i que actualment la vinya ha quedat reduïda a zones molt concretes, la comarca compta amb una llarga tradició vinícola, especialment potenciada durant el segle XIX, quan bona part de les terres de conreu de la zona, inclós el terme de Fonollosa foren dedicats a la vinya. L'origen de bona part de les barraques és el mateix segle XIX, i són segurament l'exponent d'una tradició ancestral continuada fins els nostres dies. La funció de dites barraques era assgurar l'aixopluc del pagès si plovia o els rigors del sol estival, i poder guardar les eines de conreu de la vinya.</p> | 41.7720300,1.6966000 | 391670 | 4625286 | 08084 | Fonollosa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48847-foto-08084-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48847-foto-08084-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48847-foto-08084-122-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-31 00:00:00 | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:32 | ||||||||
| 60335 | Bosc i plans de la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-i-plans-de-la-sala | <p>BADIA, Jordi 'Bosc i plans de la Sala' dins de 'Guia d'espais naturals del Bages' .- Ed. Centre d'Estudis del Bages .- Manresa 1997 .- pp. 199-202</p> | <p>Bosc envoltat de camps que s'estén des de la masia fins la serra dels Emprius. És un dels retalls de bosc més extensos que hi ha al Pla de Bages (unes 100 Ha d'extensió. És solcat pel Torrent de la Sala. Abunden els roures, en creixement, els pins i les alzines. Té gran transcendència per a la fauna ja que serveix de corredor natural i amagatall de diversos animals.</p> | 08191-158 | Sant Ponç | 41.7912100,1.8809300 | 407018 | 4627200 | 08191 | Sallent | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08191/60335-foto-08191-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08191/60335-foto-08191-158-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-30 00:00:00 | Té greus amenaces de conservació pel risc d'incendi, els abocaments incontrolats i el veïnatge de carreteres. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:42 | |||||||||||||
| 79244 | Serrat del Carnisser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrat-del-carnisser | <p>DAURA, A.; GALOBART, J. (1982). L'arqueologia al Bages. Les Fonts nº 5. Quaderns de Divulgació i recerca. Col·legi de Doctors i Llicenciats. SANCHEZ I CAMPOY, E. (1984). Troballes arqueològiques a l'autopista de Manresa. CECB. Manresa.</p> | X-III aC | L'any 1989 fou parcialment destruït en utilitzar-se terres per a l'autopista. Unes possibles sitges varen quedar escapçades, sense haver-se excavat preventivament. | <p>El jaciment ocupa un lloc clau dins el Pla de Bages, ja que domina el marge dret del riu Llobregat, poc abans d'arribar a Viladordis per una banda, mentre que per l'altra limita una àmplia plana molt òptima per al conreu. No es coneixen estructures, només unes possibles sitges que no han estat excavades; fins i tot algunes foren destruïdes. El material que permeté identificar l'assentament ibèric és molt esmicolat però ben evident. No hi ha peces significatives, si bé es pot dir que predominen els vasos oxidats per sobre dels grisos. N'hi ha també algun de decorat amb cordons aplicats.</p> | 08213-39 | Camí de Viladordis | <p>Qui primer va tenir coneixement de l'existència d'aquest jaciment fou un afeccionat, Llorenç Villuendas. L'any 1985, Josep M. Defaus i Eduard Sánchez, que per encàrrec del Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya prospeccionaren la zona on s'havia de construir l'autopista que comunica avui Terrassa amb Manresa, van estudiar-lo i el donaren a conèixer. Si bé en principi no es tenia pas previst que quedés directament afectat per les obres, l'any 1989 fou parcialment destruït en utilitzar-se terres per a l'autopista.</p> | 41.7304700,1.8679000 | 405847 | 4620471 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79244-foto-08213-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79244-foto-08213-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79244-foto-08213-39-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | 81|80 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:42 | |||||||||
| 79246 | Serrat de la Carrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrat-de-la-carrera | <p>DAURA, A.; GALOBART, J. (1982). L'arqueologia al Bages. Les Fonts nº 5. Quaderns de Divulgació i recerca. Col·legi de Doctors i Llicenciats. SANCHEZ I CAMPOY, E. (1984). Troballes arqueològiques a l'autopista de Manresa. CECB. Manresa.</p> | IIIaC-VdC | Superficial | <p>Jaciment a l'aire lliure, lloc d'habitació sense estructures conservades ubicat al cim d'un serrat on actualment es troba una zona de desguàs i equipaments industrials. S'ha localitzat ceràmica en superfície del tipus dòlia i campaniana, i restes d'un hàbitat d'època ibero-romana.</p> | 08213-41 | Camí de Viladordis. P.K. 29,300-29,500 de l'autopista A-18 (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Localitzat l'any 1980.</p> | 41.7394800,1.8661700 | 405716 | 4621473 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79246-foto-08213-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79246-foto-08213-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79246-foto-08213-41-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | 83|80 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:42 | |||||||||
| 79249 | L'Arca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/larca | <p>BENET I CLARÀ, A. (1985). Història de Manresa. Dels orígens al segle XI. Manresa.</p> | X-XIII | Es tracta d'un topònim actualment desaparegut. | <p>Antic topònim aparegut abundantment en la documentació medieval. La referència a dit lloc es fa com 'l'arca' o bé com a 'coll de l'arca', en referència a una vall veïna a llevant a la guardiola de Sant Fruitós (torre del Sanmartí). Aquest topònim -arca-, segons la tradició d'aquella època, faria referència a l'existència d'un possible megàlit, que per proximitat geogràfica s'escauria a prop de la guardiola. Malgrat l'evidència no s'ha trobat mai cap indici de megàlit.</p> | 08213-44 | La Vall dels Horts (08272) Sant Fruitós de Bages | <p>Es tracta d'una antiga evidència apareguda de forma molt abundant a la documentació medieval entre els segles X-XIII. L'any 1013 Omiscles i la seva esposa Eldesinda varen vendre a Giscafré mitja mujada de vinya al comtat de Manresa, al Camp de Bages, a l'Arca. SALVADÓ (2003:96) Aquest indret també donà nom a un pas proper, que fou el Coll de l'Arca, així ho demostra la documentació existent, per exemple qual l'any Sunyer i la seva esposa Adaleda donaren a Ramon i els seus fills una peça de vinya que tenien al Camp de Bages, al lloc anomenat coll de l'Arca. SALVADÓ (2003:115) Aquest topònim es mantingué almenys fins el segle XV, quan el 1413 Quintol, dona, va vendre a Magnalot, mitja mujada de vinya cultivada i erma al comtat de Manresa, prop de l'Arca de Sant Fruitós. També el 1459 Guillem i la seva esposa Ermessenda varen vendre a Sunifré, monjo de Sant Benet, una peça de vinya erma, al comtat de Manresa, a l'Arca. Encara el 1479 Isarn i la espa esposa Espetosa varen vendre a Sunifré, monjo, tres peces de vinya, una de les quals es trobava a l'Arca de Sant Fruitós. SALVADÓ (2003:109). E</p> | 41.7582800,1.8760400 | 406564 | 4623549 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79249-foto-08213-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79249-foto-08213-44-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | 85 | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:42 | |||||||||
| 79250 | Festa de Sant Fruitós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-fruitos | <p>BALLÚS, G. (2000). Guia de Festes del Bages. CEB Manresa.</p> | XIV-XXI | <p>Celebrada el dia 21 de gener en honor del patró del poble Sant Fruitós. Actualment ha romàs com la Festa Major d'hivern. Durant la setmana, segons s'escaigui, es realitzen diferents actes: concerts, balls, cinema, sardanes, esports, etc. El dissabte abans Festa-lliurament de Premis Montpeità, que lliura el setmanari santfruitosenc del mateix nom des del 1990 . Els premis es divideixen en quatre apartats: cultural, social, esportiu, empresarial i al santfruitosenc no resident. Els guardons volen reconèixer la tasca dels veïns i entitats del poble en cadascun dels àmbits. També se celebra la Diada de l'Esport amb activitats de les diverses entitats esportives de la població. El dia de la festivitat es fa una missa a les 11 h, i es canten els goigs a la sortida. A la plaça de la sagrera es ballen sardanes i surten els gegants.</p> | 08213-45 | Sant Fruitós de Bages (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Festa tradicional d'origen religiós, relacionada amb el patronímic de la figura de Sant Fruitós, patró del poble. Antigament s'acostumava a fer al matí els actes religiosos a l'església parroquial, al migdia balls i sardanes, i a la tarda, ball i cinema. Des de l'any 1990 s'hi ha incorporat la festa dels premis Montpeità, que premia els santfruitosenc de l'any.</p> | 41.7508000,1.8735300 | 406345 | 4622722 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | 94|98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:42 | |||||||||||
| 79275 | Festa Major d'Estiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-destiu-4 | <p>BALLÚS, G. (2000). Guia de Festes del Bages. CEB Manresa. GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa.</p> | <p>Tradicionalment aquesta festivitat era celebrada l'última setmana del mes d'agost, però la coincidència del període vacacional de la majoria de la població al mes d'agost, va fer que les dates de la festivitat es traslladessin a la primera setmana del mes de juliol. Els organitzadors de la festa major d'estiu han estat tradicionalment l'Ajuntament, les entitats, així com algunes persones particulars. Des de la dècada del 1970, amb la col·laboració del Foment de les Tradicions Catalanes, per la Festa Major s'elegeix la pubilla i les dames del poble.</p> | 08213-70 | Sant Fruitós de Bages (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>El quart cap de setmana del mes d'agost tenia lloc la festa major d'estiu. Eren uns dies d'esplai per a la població, un cop acabada la sega, el batre i abans d'iniciar la verema. Es celebraven tradicionalment balls d'envelat, concerts, sardanes, obres de teatre, cinema, i també manifestacions esportives com futbol, bàsquet, ciclisme, pesca, etc. També hi havia tradicionalment espectacles més insòlits com una cursa de vaquetes que es va fer l'any 1950 a l'envelat, condicionat com a plaça de braus, i una vetllada de boxa l'any 1952. El canvi de condició del poble, de ser majoritàriament agrícola a industrial, feu que des del consistori es plantegés el canvi de dates d'aquesta jornada, a fi de no coincidir amb les vacances de la majoria de la població.</p> | 41.7508000,1.8735300 | 406345 | 4622722 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-10-01 00:00:00 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:42 | ||||||||||||||
| 79276 | Festa de Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-isidre-1 | <p>BALLÚS, G. (2000). Guia de Festes del Bages. CEB Manresa. GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa.</p> | XVIII-XX | Actualment desapareguda. | <p>Festivitat celebrada tradicionalment el dia 15 de maig, centrada bàsicament a la petita capella de Sant Isidre, aixecada als camps al Nord del poble de sant Fruitós, avui dia enmig d'una zona de polígons industrials. Es tractava d'una festivitat de caire religiós, on tradicionalment uns administradors eren els encarregats de traslladar el tabernacle del sant a la processó que es feia des de l'església parroquial fins a l'ermita. Actualment aquesta festa es continua mantenint. El dia de Sant Isidre es fa una caminada a la sortida del sol (15 de maig). A les vuit del matí es fa una missa, i a la sortida es reparteixen pastes entre els assistents.</p> | 08213-71 | Sant Fruitós de Bages (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Es tractava d'una festivitat de caire religiós vinculada a la figura de Sant Isidre, sant d'origen castellà. El seu culte fou introduït al segle XVIII com a patró de la pagesia. Com a festivitat es mantingué viva mentre el poble de Sant Fruitós fou majoritàriament agrícola -dècada del 1960-. El canvi d'activitat agrícola a industrial va fer caure en desús el culte i la manifestació festiva.</p> | 41.7508000,1.8735300 | 406345 | 4622722 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Sense accés | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:42 | ||||||||||
| 79277 | Enramades del carrer Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/enramades-del-carrer-nou | <p>BALLÚS, G. (2000). Guia de Festes del Bages. CEB Manresa. GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa.</p> | XX | <p>Es tracta d'una de les manifestacions festives més populars del poble de Sant Fruitós. Actualment consisteix en l'engalanament del carrer per part dels veïns amb motius diversos.</p> | 08213-72 | Sant Fruitós de Bages. Carrer Nou (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Els veïns del carrer Nou, van celebrar l'any 1965 la urbanització del carrer amb unes enramades. L'èxit i la bona companyonia que hi va haver entre els veïns els va animar a celebrar-ho cada any, convertint-se en una de les festes més populars del poble.</p> | 41.7508000,1.8735300 | 406345 | 4622722 | 1965 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:42 | ||||||||||||
| 79281 | Fons fotogràfic Domènech Espinal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-domenech-espinal | XX | <p>Aquest fons documental es troba actualment dipositat a l'Arxiu Administratiu de l'Ajuntament de Sant Fruitós de Bages. Es tracta d'una capsa que inclou un seguit de negatius i una capseta amb quatre plaques de vidre. Cronològicament pertany a la dècada dels anys 1950-1960. Actualment no es troba ni inventariat ni classificat, per tant no es pot realitzar una descripció detallada del contingut dels negatius. De forma general es pot afirmar que es tracta de vistes del poble. Festivitats de Setmana Santa, Pasqua, Rams, Festes Majors, Caramelles, Festes de l'Arròs, etc.</p> | 08213-76 | Sant Fruitós de Bages, 35-37 (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Aquest fons es troba format per la col·lecció particular de fotografies efectuades pel Sr. Domènec Espinal entre els anys 1950-1960. Fou donat a l'Ajuntament de Sant Fruitós pels actuals propietaris de la casa del Senyor Espinal l'any 2003.</p> | 41.7507600,1.8737200 | 406360 | 4622717 | 1950-60 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Domènec Espinal | Caldria la realització d'un inventari i classificació que permetés conèixer el contingut d'aquest fons gràfic. | 55 | 3.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:42 | |||||||||||
| 79284 | Himne de Sant Fruitós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/himne-de-sant-fruitos | <p>L'himne de Sant Fruitós és tal i com segueix: És temps a Sant Fruitós de recordar i de viure, de recordar per viure amb tota plenitud. Devots de Sant Benet, En Sala i Na Ricardis bastiren un cenobi tocant el Llobregat Cantem santfruitosencs, la joia de les festes, la força del treball, la serenor del cor! Cantem, santfruitosencs, que l'ànima exultant del poble que batega perduri eternament! El Puig i el Montpeità, Sant Iscle i Les Brucardes, mots, donen nom als llocs i a la vida els indrets. Les xarxes que com venes recorren aquest Pla. Transmeten un nou ritme a un temps molt llunyà. Cantem santfruitosencs. Volem que allò que fou, volem que allò que fórem i allò que som avui compartir-ho amb tothom. Del nord, de l'occident, de l'orient, del sud, la gent que ve d'arreu hi trobi acolliment. Cantem, santfruitosencs.. Complim els nostres deures tot defensant els drets! Sentim-nos solidaris per construir el futur! Sentim-nos solidaris per construir el futur!</p> | 08213-79 | <p>Lletra de Joan Descals i música de Roger Julià</p> | 41.7508000,1.8735300 | 406345 | 4622722 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Lúdic | 2020-10-01 00:00:00 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:42 | ||||||||||||||||
| 79296 | Fàbrica de Sant Benet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-sant-benet | <p>CAMPRUBÍ I PLANS, J. (1994). 'La fàbrica de Sant Benet (1 i 2)' a Fàbriques i empreses. 10 anys de reportatges a Regió 7. 1984-1994. Pàg. 170-171.</p> | XIX-XXI | La previsió és l'enderroc final d'aquesta fàbrica, salvaguardant només l'edifici de l'antiga casa de l'amo que restarà convertida en el centre 'Alicia' destinat a innovacions gastronòmiques. | <p>Conjunt industrial format per les antigues instal·lacions de la que fou anomenada la fàbrica de Sant Benet, ubicada a tocar del monestir romànic. Arquitectònicament es tracta d'un conjunt industrial format per un seguit de naus de planta baixa orientades en sentit E-O, que acollien la maquinària i els processos de treball del tèxtil. El cos central es trobava format per un seguit de dos naus industrials de planta rectangular, orientades en sentit N-S, al nord de les quals s'adossa una altra nau en sentit perpendicular, que manté una orientació E-O. A migdia d'aquestes dues naus s'aixequen dues més, independents del cos central, separades per un carrer intermig, construïdes perpendicularment a les dues centrals, en sentit E-O. Darrera d'aquestes dues últimes s'ubica la xemeneia de la fàbrica. Completa aquesta part del conjunt industrial un edifici de planta rectangular i coberta a doble vessant, amb un cos adossat al nord de l'edifici i un dipòsit d'aigua quadrangular. Formen part també del conjunt dues vivendes destinades al personal de la fàbrica. Una d'elles, ubicada al nord del conjunt era l'antiga casa del director de la fàbrica, i l'altra destinada segurament al personal de manteniment. El conjunt no es trobava en principi envoltat de cap mur de protecció. Les naus centrals de la fàbrica són dos edificis de planta rectangular units, coberts a dues aigües amb teula, als quals s'adossa perpendicularment una altra nau també rectangular, i també coberta a dues aigües. Aquest nucli central és aixecat en mur de mamposteria irregular i arrebossat exteriorment amb ciment pòrtland. Les tres naus són de planta baixa, i per solucionar el problema de la il·luminació interior es van obrir al seu dia claraboies a les teulades que permetien el pas de la llum directa des del sostre. Aquest conjunt comptava amb diverses obertures al llarg de les seves façanes que permeten l'accés a l'interior. Es tracta de portes allindades obertes amb caràcter purament funcional. A migdia del conjunt s'extenia un seguit de tres naus més de planta rectangular de diverses mides, cobertes a dues aigües i amb característiques constructives similars a les naus anteriors. Com a obertures comptaven amb un seguit de portes allindades i de finestrals rectangulars disposats horitzontalment, amb remigs interiors de ciment que subdivideixen l'espai interior en quadrícules cobertes amb vidre. En aquest conjunt de migdia destaca la presència d'una xemeneia circular aixecada en maó que devia permetre la sortida de fums des de la zona de calderes i la màquina de vapor. Com a element destacable cal parlar de l'existència d'un edifici aïllat utilitzat com a vivenda de la direcció de la fàbrica. Es tracta d'un edifici de planta quadrangular cobert a quatre aigües amb teula, de planta baixa, primer i segon pis, aixecat amb mur de mamposteria irregular, arrebossat posteriorment i pintat de color blanc. Aquest edifici compta com a element excepcional amb la presència d'una doble galeria, a nivell de planta baixa i primer pis, adossada a la façana de ponent, protegida per una coberta inclinada, i formada per un seguit de cinc grans arcades -cinc a nivell de planta baixa i cinc a nivell de primer pis - rematades a la part superior per un arc de mig punt molt rebaixat. Les arcades es troben separades per columnes quadrangulars finalitzades amb un modilló sobresortit, sobre el qual recau directament l'arcada. Com a detall decoratiu, el tram d'arcada s'ha pintat en color vermell, destacant extraordinàriament sobre el fons blanc. Sobre la teulada de la galeria s'observa un seguit de tres finestrals rectangulars que s'obren a l'alçada del segon pis. Vora el riu es troba la resclosa de la fàbrica, aixecada segurament a sobre d'un antic molí. Es tracta d'una resclosa de grans dimensions, la boca de la qual ha estat parcialment recoberta per un mur de maó. El canal de la resclosa és també de grans dimensions, i es troba excavat a la roca natural del riu.</p> | 08213-91 | Entorn del riu Llobregat. (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>La fàbrica de Sant Benet pertany al terme municipal de Sant Fruitós de Bages, però ha estat sempre molt vinculada amb Navarcles. En els temps esplendorosos de feina, mitja població navarclina esta va ocupada a la indústria tèxtil. Segons explica Llorenç Ferrer i Alòs (Fàbriques de Navarcles V), entre 1853 i 1854 Josep Vidal i Sellarés i l'Isidre Puig i Ferrer, aquest d'Esparreguera, compraren un terreny situat al voltant del monestir, al lloc anomenat els Plans, amb la finalitat d'aixecar-hi una fàbrica tèxtil. També adquiriren els drets per a un salt d'aigua que havia demanat Antoni Blaha, un dels propietaris del lloc. El 26 de juny de 1861 fou concedit el permís per a l'aprofitament hidràulic. L'11 de juliol de 1862 es constituí la societat Isidre Puig i Cia., amb aportacions de diversos socis. Isidre Puig representava la meitat de la propietat de la fàbrica. L'altra part corresponia a la vídua de Josep Vidal, la qual fou cedida a la companyia a canvi d'interessos pels fons aportats. L'any 1890 l'aprofitament energètic fou millorat amb la instal·lació d'una turbina Francis de 170 CV. El 1894 es refundava la societat, amb l'entrada de nous socis, com Elisa Carbó i Ferrer, mare de l'artista Ramon Casas i Carbó, i en Dalmiro Caralt i Sala, enginyer industrial, casat amb una filla de l'Isidre Puig. El fundador de la fàbrica, Isidre Puig, va morir el 5 de gener de 1899. A inicis de la segona dècada d'aquest segle, l'empresa Puig va adquirir la fàbrica anomenada del Riu, a Navarcles. La dècada següent, la xarxa de fàbriques fou ampliada amb una fàbrica de teixits de Sant Feliu Saserra. El complex d'indústries funcionava sota el nom de Sucesores de Isidro Puig i Cia.. L'any 1922 fou construït damunt el riu Llobregat el pont que unia les dues fàbriques de la companyia: la de Sant Benet i la del Riu. Vers els anys trenta l'explotació i dedicació de les fàbriques Puig era: Sant Benet, filats i teixits; el Riu, filats; Sant Feliu Saserra, teixits. Acabada la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), la companyia es convertí en societat anònima: Manufacturas Puig SA. L'any 1955 la fàbrica de Sant Benet comptava amb 10.340 pues i 380 telers mecànics de 4, 41/2, 6 i 7 pams, molts amb maquineta per a teixits mostrejats. A la fàbrica del Riu es filava amb 7.966 pues i a Sant Feliu Sasserra hi treballaven 240 telers. El nombre de treballadors en aquesta època arribava als 800. Les successives fragmentacions de l'empresa i l'estat de la maquinària, força obsolet, féu trontollar l'empresa en un dels primers embats de la crisi del tèxtil -anys seixanta-. Per parar la sotregada, es va modernitzar la filatura i el tissatge amb l'introducció d'un centenar de telers automàtics Cerdans, entre els anys 1962-1970. També es varen instal·lar quaranta telers automàtics tipus Ruti, construïts a Sallent, de 4 1/2 pams, i més endavant, moderns telers de pinces de 3.40 m de pua, de Propelles-Cerdans i Picañol. L'onada de crisi iniciada vers els anys seixanta a la fàbrica de Sant Benet fou imparable. Ni els canvis de raó social, ni de titularitat en l'explotació pogueren mantenir el treball. Els acomiadaments es precipitaren. Un cop final es produiria el dia 25 de gener de 1985, en declarar-se un important incendi a la fàbrica de Sant Benet, resultant una nau de telers completament destruïda. L'empresa, que aleshores explotava les fàbriques de Sant Benet i la del Riu, de nom de Texnavarsa, ocupava 118 persones. Des del 1985 la nau va romandre esfondrada. L'any 2000, juntament amb el monestir de Sant Benet, el conjunt industrial fou adquirit per la Fundació Caixa de Manresa, sent incorporada al nou pla director que reconvertia el monestir en un gran centre cultural. El destí de les naus de la fàbrica estava sentenciat, ja que l'objectiu era enderrocar les naus per guanyar espai i aixecar les noves instal·lacions auxiliars del monestir. Només l'edifici de la casa de l'amo romania amb finalitats diferents com la de ser un centre gastronòmic.</p> | 41.7427900,1.9009100 | 408610 | 4621803 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79296-foto-08213-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79296-foto-08213-91-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Al moment de procedir a la realització de l'inventari, aquest conjunt industrial ha estat enderrocat, conservant-se només les dues naus principals a tocar del riu - a migdia del conjunt- que són encara utilitzades com a fàbrica d'electricitat. També s'ha conservat la resclosa, i l'edifici de la vivenda del director. L'espai antigament ocupat per aquesta fàbrica, a tocar del monestir de Sant Benet, serà destinat a la construcció d'un edifici complementari a les instal·lacions del centre cultural del monestir de Sant Benet. La casa del director serà readaptada com a seu d'una fundació destinada a recerques culinàries. | 98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:42 | ||||||||
| 79336 | La Vall dels Horts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-vall-dels-horts | <p>AA.DD. (1997). Guia d'espais d'interès natural del Bages CEB. Manresa. AA.DD. (2003). Guia del Bages. Els municipis i el seu patrimoni històric, artístic i natural. CEB. Manresa.</p> | Atravessat per la autopista A-18 | <p>Plans coneguts com 'La vall dels Horts', vinculats històricament a la presència de la parròquia de Sant Genís de la Vall dels Horts. Malgrat l'abundància de testimonis de la presència humana al llarg del temps, actualment només es troba habitat per tres grans masos: Els Casals, les Oliveres i Torruella de Dalt, a més d'un seguit d'algunes granges vora la N-141-C. Es tracta, doncs, d'una gran extensió planera de camps de conreu, que s'extén des del turó de Sant Martí a tocar de Sant Fruitós al cantó de ponent, fins a la crta. BV-451 a llevant. Al nord afronta amb la C-16 i l'autopista A-18, i a migdia amb la N-141-c. La importància d'aquest indret ve donada pel seu valor paisatgístic al mig del Pla de Bages, enmig d'una forta pressió urbanística i industrial.</p> | 08213-131 | La Vall dels Horts. (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Vall vinculada històricament a la parròquia de Sant Genís de la Vall dels Horts. El paratge de Sant Genís es troba format per terres drenades per dos torrents, el que baixa per davant del mas de les Oliveres i el que baixa per Olzinelles. Aquesta zona fou coneguda originàriament com el 'Pozol' o 'Podol', tal i com apareix a la documentació des del 972 i al llarg de tot el segle XI, però l'aparició de l'església de Sant Genís, li canvià el nom, Més tard s'afegirà el d'Horts, fusionant-se a finals del segle XI en Sant Genís de la Vall dels Horts. BENET (1985:204) L'església apareix esmentada el 1046. La funció parroquial apareix el 1063, així com també el 1077 i el 1079. Les primeres dades de propietat dependents de Ripoll comencen a detectar-se a partir del 1023 al lloc del Pozol, però no es pot saber quan li pervingué la propietat, ni si el monestir de Sant Benet també hi tenia béns. Els termes parroquials crearen conflictes amb la veïna parròquia de Sant Fruitós de Bages, i finiren el 1222 quan hom concordà els límits concrets i s'hi plantaren fites. L'església tenia cementiri documentat el 1080 en unes terres al costat de l'església. Al seu voltant es desenvolupà una sagrera i un nucli de població, que segurament desaparegué entorn el segle XII-XIII. L'any 1205 se l'anomenava vila. Es coneix que aquest nucli comptava amb forces cases que s'agrupaven formant un carrer que es troba documentat l'any 1228. La Pesta Negra del 1348 degué ser la causa de la seva desaparició, car el 1365 només tenia dues cases, i el 1378 una. SANCHEZ (1990:40) Malgrat tot, al capbreu del segle XVIII, la divisió de masos encara es realitza per parròquies. Lligats a la parròquia de Sant Genís de la Vall dels Horts, apareixen els masos d'Oliveres, els Casals, Montpeità, Torroella, Salas, Carreras, Torra del Pont, i Graner de la Font. PLANS I MAESTRA (2003:91-105) Actualment només tres masos es lliguen en aquest indret: Els Casals, les Oliveres i Torruella de Dalt. És molt possible que la naturalesa dels conreus hagi variat amb el temps, ja que cal pensar que es passà d'un conreu variat amb l'abundant presència de trossos de bosc, a un monocultiu de vinya als segles XVIII-XIX, per passar a ser planúries de cereal actualment.</p> | 41.7628900,1.8874300 | 407518 | 4624049 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79336-foto-08213-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79336-foto-08213-131-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-10-01 00:00:00 | Malgrat el pas de l'autopista A-18 pel seu cantó de ponent, l'indret manté en bona part les seves característiques rurals. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:42 | |||||||||||
| 79347 | Barraca de vinya a Sant Benet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-a-sant-benet | <p>FERRER I ALÓS, LL. (1998). La vinya al Bages. Mil anys d'elaboració de vi. Col. Monogràfics nº 19. CEB. Manresa. FERRER I ALÓS, LL. (1992). Vinya, fil·loxera, propietat I demografia de la Catalunya Central. CEB. Manresa. PLANS I MAESTRA, J. (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Barraques de vinya al terme de Sant Fruitós . CECB. Manresa. PLANS I MAESTRA, J. (1994). 'Model d'estructura agrària bagenca: Sant Fruitós de Bages al llarg del segle XVIII' . Actes del Congrés: Els paisatges de la vinya. Manresa 24-26 d'octubre de 2003. CEB. Pàg. 91-105. SOLER I BONET, J. (1994). Les barraques de vinya. CECB. Manresa.</p> | XX | Caldria una intervenció en els propers anys per tal d'evitar el seu ensorrament. | <p>Construcció en pedra seca conformant una barraca de vinya. Es tracta d'una barraca de planta rectangular semi-inserida en un marge de vinya, aprofitant el desnivell del terra creat pel desnivell del terreny. La coberta es realitza amb una falsa volta de carreus, que exteriorment es troba recoberta per vegetació i herbes. La construcció es troba orientada a migdia, cap a on s'orienta la porta principal que dóna accés a l'interior de la construcció. Es tracta d'una porta formada per una llinda de pedra monolítica que es recolza sobre uns brancals formats per carreus de pedra quadrangulars i rectangulars de mida una mica més grossa que la resta de la construcció. El parament constructiu de la barraca és a base de carreus de pedra de diferents mides calçats amb pedres de petit tamany. L'alçada general de la barraca és de 2,30 m més la coberta. L'amplada és de 2,30 metres, L'alçada de la porta s'aixeca fins a 140 cm, amb una amplada de 60 cm i un gruix de 60 cm.</p> | 08213-142 | Entorn del riu Llobregat. Camí de Sant Benet (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>L'origen de les barraques de vinya és incert, si bé al buscar-lo a la tècnica constructiva de la pedra seca, que es remunta a la prehistòria, quan s'optà per substituir els materials simples: fusta i elements vegetals, per pedra. Des de època neolítica, i ibèrica són nombrosos els exemples de tradició constructiva utilitzant aquest tipus de tècnica constructiva. La utilització de la pedra seca en les construccions d'hàbitats rurals no és exclusivament ibèrica, sinó que segurament podríem trobar referències en cada època, no solament de l'antiguitat. Les construccions en pedra seca- aplicades als marges i les barraques de vinya- han originat diverses teories sobre la seva procedència. Així, per una banda hi ha els que opinen que aquest tipus de construcció es remunta a la tradició de monuments megalítics, i d'altres que el remunten a l'edat mitjana, establint un lligament entre les construccions circulars de clons i repobladors de les zones de la Marca Hispànica i les barraques de vinya. Es tractaria doncs d'una continuïtat constructiva dels habitacles medievals. Les barraques de vinya que existeixen actualment al Pla de Bages no tenen una antiguitat inferior al segle XVIII. La majoria es van aixecar al llarg del segle XIX i principis del segle XX coincidint amb l'expansió extraordinària de la vinya. D'aquí la denominació de 'barraques de vinya'. La construcció era feta en moltes ocasions per mans expertes, i per persones anomenades 'barracaires' , que procedents d'altres comarques com la Cerdanya, combinaven la feina de pagès amb la de constructors de marges i barraques. Malgrat tot, la feina sempre era seguida directament pel pagès. En altres ocasions, la barraca era aixecada directament pel pagès. La funció d'aquestes construccions era la d'acollir els estris i les eines necessàries pel conreu de la vinya, ja que aquesta podia trobar-se a vàries hores de distància a peu de la casa del pagès. La possessió d'una barraca permetria al pagès guardar les eines i no haver de carregar amb elles d'una banda a l'altra. També permetria l'aixopluc del pagès en cas de pluja o de massa calor, i inclús passar una nit si s'esqueia. La majoria d'elles foren abandonades vora la dècada del 1930 quan el conreu de la vinya començà a anar a la baixa.</p> | 41.7413700,1.8987400 | 408427 | 4621647 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79347-foto-08213-142-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79347-foto-08213-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79347-foto-08213-142-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Aquesta barraca es troba en un accelerat procés de degradació, que ha començat per l'ensorrament de les parets laterals que sobresurten del marge de la paret. | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:42 | ||||||||
| 64722 | El Roser de tot l'any | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-roser-de-tot-lany | <p>FLORÍ, E. (1947). Obsequi de filial gratitud. Barcelona: Balmes.</p> | desapareguda | <p>Antigament, cada primer diumenge de mes, es feia una solemne processó resant el sant Rosari. Un dels propietaris del poble portava la creu processional, obrint la marxa de la comitiva, seguit pels estendards i el rector. Darrera s'hi agrupava tot el poble, primer els homes i després les dones. Aleshores es donava una volta pel Padró i es tornava al temple, on s'entonaven els Goigs del Roser.</p> | 08242-139 | Marganell | 41.6404000,1.7930100 | 399478 | 4610555 | 08242 | Marganell | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | 63 | 4.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:47 | ||||||||||||||
| 67044 | Poble Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poble-vell | <p>1a TROBADA (1991) Trobada jove d'artistes artesans. Escultures al carrer 1991, Súria, Adhuc, Ajuntament de Súria, Generalitat de Catalunya, Subdirecció General d'Artesania.</p> <p>CASTELLANO, A.; MASSANA, I.; REGUANT, J. (1983) Súria. Km. 0, Súria. COROMINES, Joan (1997) Onomasticon Cataloniae, v. VII, 189-191 (Veu: Súria). Barcelona: Curial Edicions Catalanes. Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona 'La Caixa'.</p> <p>COTS I PORTÍ, M. Teresa; OBRADORS I PUIGDELLÍVOL, Rosa M.; PINZOLAS I GERMAN, Eduard (1991) El poble vell de Súria. Guia didàctica. Manresa: Ajuntament de Súria.</p> <p>CREUS, Teodor (1886). 'Excursió particular á Cardona y Solsona. Dies 5 y 6 de maig de 1885'. Butlletí de la Associació d'Excursions catalana, vol. VII-VIII, núm. 88-89, p. 16. Barcelona. GOMIS, Cels (s.d.) Geografia General de Catalunya. Provincia de Barcelona</p> <p>CARRERAS I CANDI, F (Director). Barcelona, Albert Martín, editor.</p> <p>LLADÓ I RAMONET, Josep (1993A) 'D'una carta del rei Jaume II referent a la vila de Súria' extret de la revista Ciutat, (1928) núm. 17 pp. 41-43 a Cererols, mil anys d'història (993-1993) pp. 9-13, Súria, Ajuntament de Súria i Associació d'Amics i Veïns de Cererols.</p> <p>LLADÓ I RAMONET, Josep (1993C) 'Súria' extret del Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages, núm. 137 (1930) pp. 30-35 a Cererols, mil anys d'història (993-1993), pp. 19-25, Súria, Ajuntament de Súria i Associació d'Amics i Veïns de Cererols.</p> <p>PIÑERO, Jordi, TOMASA, Eudald (1998) Pla Director del Poble Vell de Súria. Ajuntament de Súria. Transversal Produccions Culturals. Assessorament de Jordi Padró. Diputació de Barcelona. Servei de Recursos Culturals. Àrea de Cultura. Oficina de Patrimoni Cultural.</p> <p>REGUANT, Josep; CASTELLANO, Albert (1980) Súria insólita. Col·lecció de textes de la exposició duta a term pel Banc de Madrid i les Joventuts Musicals de Súria.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1982) 'La vila de Súria els anys 1871-1873', Miscel·lània d'Estudis Bagencs. Núm. 2, pp. 135-142, Manresa, Centre d'Estudis del Bages.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1988) 'Súria', Història de les comarques de Catalunya. Bages'. Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1997) Súria. Història en imatges 1894-1975. Col·lecció 'Fotografia històrica', núm. 4. Manresa: Angle Editorial, Centre d'Estudis del Bages. SOLER I CLARIANA, Pau (1985) Súria, el meu poble. Súria.</p> <p>VALORAR (1984) Valorar la història. Nova vida per a les velles ciutats. Producció Josep M. Rovira. Barcelona, Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques.</p> <p>ZAMORA, F. de (1784) Diario de los viajes hechos en Catalunya. Reedició. Ed. Curial. Barcelona.</p> | IX-XX | El conjunt - interior de cases, carrers, plaça, arcs i muralles - conserva total o parcialment, segons el lloc, l'aspecte de petita vila tradicional, amb tots els components que hom troba en un complex urbà d'aquesta mena. La Direcció General d'Arquitectura i Habitatge de la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Súria van realitzar durant la dècada de 1980 dues fases de restauració del patrimoni del Poble Vell, que van consistir en la rehabilitació dels carrers i les façanes i la conversió del castell en una sala d'exposicions. A principis dels anys 1990 es va fer la connexió entre la Bateria i la porta de Cardona per sobre el balç del Cardener (VALORAR, 1984). | <p>Correspon al nucli originari del poble, situat en un petit altiplà dalt d'un turó sobre el balç que dona al riu Cardener. En aquest lloc es troben el castell, la primitiva església parroquial i els habitatges urbans més antics, disposats, urbanísticament parlant, dins de la tipologia característica dels nuclis medievals: carrers estrets, traçats irregulars, sovint coberts amb porxos, fet aquest generalitzat en tipologies urbanes des del segle XII i sobretot del XIV, tendint-se a aixecar recintes emmurallats i fortificats, de manera que es poguessin salvaguardar les cases i les propietats (PIÑERO, TOMASA, 1998). El recinte murat presenta planta trapezoïdal, formant un espai tancat i fortificat que aprofita les façanes posteriors de les cases, unes a tocar de les altres, com a elements defensius que complementen les obres construïdes exclusivament per aquesta funció de fortalesa . Els carrers són estrets, foscos -a vegades coberts de porxos- i tortuosos, per la presència de nombroses cantonades, donada l'acumulació d'edificacions en un petit espai on s'apinyava una població creixent. En algun lloc es conserva el paviment antic, empedrat amb lloses grosses a banda i banda i al centre pedres petites i cantelludes que facilitaven l'avenç de l'haveria (un tram molt ben conservat es l' immediat al portal de Manresa, a cal Marçal). En la seva majoria, les cases son de dues plantes: la baixa, amb celler i corts, el primer pis, d'habitació i, a dalt, les golfes on es guardava la collita i s'assecava el gra (en alguns casos es conserven les galeries assecadors obertes i adintellades). Algunes cases conserven adossat a la façana l'aljub o cisterna per a recollir l'aigua de pluja per a l'ús domèstic (interessants son els de Cal Xicana i la casa dels Alzina o de Cal Taó, exteriors ambdós, de planta quadrada i recoberts de lloses de pedra i amb l'estructura de ferro forjat que servia de suport a la corriola). Els materials més emprats en les construccions que veiem, són la pedra del país i el morter de calç. D'entre el conjunt d'habitats i carrers i elements urbans, son destacables: el Casine; cal Tiro sota el porxo de Cal Quim, en la que s'ha de remarcar la llinda, que presenta afaiçonat l'escut de la casa de Cardona (una branca amb tres cards); cal Quim, que s'estén per la part edificada superior al seu porxo, datada el 1747. Posseeix arc ogival i finestra partida del damunt amb arcs de mig punt. Al seu porxo, les arcades que fan de suport a la construcció presenten als arrencaments dels arcs sengles decoracions més o menys visibles amb cares humanes ; cal Xicana amb l'aljub o cisterna amb brocal que flanquegen el balcó; el carreró de la Pleta, sense sortida i fàcil de tancar, arrecerat, amb funció ramadera; el carrer de la Mura, cobert en la major part del seu recorregut i que porta fins a la Bateria, lloc fortificat i obert que domina el riu i els barris de la part baixa del municipi; cal Quinquer, a la plaça Major i tocant a Ca n'Alzina. Es tracta d'un altre dels edificis que havia sigut d'una família important de Súria. Un personatge relacionat amb aquesta família, Josep Quinquer, va ser domer major de la Seu de Manresa i va formar part de la junta provincial que es va crear a Manresa durant la guerra dels malcontents. El 1845 publicà una obra de caràcter religiós. La casa va donar allotjament l'any 1837 al rei carlí Carles V, de pas cap a unes operacions militars. Durant molts anys va ser també Ajuntament de la vila. Tanmateix, actualment el seu interès arquitectònic és molt limitat, ja que l'edifici fou remodelat els anys 50/60, amb l'afegit d'un balcó i altres elements que li donen una aparença moderna. (PIÑERO, TOMASA, 1998); cal Massionista el qual nom no surt citat el nom al parcel·lar del Cots et alií; cal Ton Bat.</p> | 08274-1 | A la part alta del nucli habitat de Súria | <p>El nom medieval és Sorisa, la qual cosa porta a Coromines (1997) a datar-lo en època preromana, COROMINES, 1997). El document més antic que menciona el seu terme es de l'any 981 en l'aportació d'uns bens situats a Orriols (REGUANT, 1988). Aquesta referència indueix a pensar en que al menys un punt habitat es trobava en aquest lloc, però no se sap on era. Respecte del castell la primera notícia data del 993 (11 calendes de juliol de l'any 6 del regnat d'Hug), quan Ramon, comte i marqués fill de Borrell, comte, ven al prevere Miró un alou situat al comtat de Manresa, en el castell de Godmare (Callús) o en el castell de Súria o en el seu terme. L'escriptura nomena, en l'afrontació de l'alou, la vil·la Solariolos (Cererols) (REGUANT, 1988). Després d'aquestes dues primeres dades, es va fent més freqüent en la documentació escrita durant l'Edat Mitjana, la menció de la guàrdia o castell de Súria en els segles XI al XV. L'any 1185 es trobà prop de Súria una mina de sal (COROMINES, 1997). El 8 d'octubre de 1209, el rei Pere el Catòlic, atorga a Bernat de Torre, cases del castell de Súria i de la vila de Santa Maria, en el terme del castell de Súria (REGUANT, 1988). Des de l'any 1376 en que el terme de Súria fou comprat pel comte Hug de Cardona, Súria formava part del cinquè districte de Cardona, el qual comprenia onze pobles (SOLER, 1985). El primer cens del que hom té notícia és el de 1359, manat pel rei Pere III; s'hi diu que el castell de Súria pertany al comte de Cardona i que el seu terme té 34 focs. Segles més tard, al fogatge de 1553, el municipi ha baixat el nombre de focs a 25, corresponent un al capellà. Al cens de 1718 consten 270 habitants, mentre que l'any 1787, al cens de Floridablanca, es diu que al poble hi vivien 589 persones, la qual cosa vol dir que en setanta anys s'havia doblat la població. El 1719 el comte de Darnius deia que Súria tenia 70 cases juntes i 370 habitants. El 1838 el baró de Meer va fer fortificar la vila de Súria (REGUANT, 1982). Durant les tres guerres carlines del segle passat la vila de Súria, degut a la seva condició de vila fortificada, va ser escenari de diversos enfrontaments bèl·lics i seu de l'aquarterament de les tropes d'ambdós bàndols en diverses ocasions. El rei carlí Carles V va fer una breu estada a cal Quinquer. El castell es va reforçar per adequar-lo com a fortí, i al final de la primera guerra la vila va ser arrasada i cremada (PIÑERO, TOMASA, 1998). El 1872, el general carlí Tristany, comte d'Avinyó, tenia establerta la seva base d'operacions a Súria des d'on atacava altres punts i lloc de reagrupament i descans (REGUANT, s.d.). Fins el 1911, només hi havia dos accessos, el del portal de Cardona, al Casinet, i el del portal de Manresa a cal Marçal, en aquest moment l'Ajuntament compra un tros d'hort al rector a fi d'obrir un carrer que unís la plaça major amb el torrent del Pèlic o dels Galàpets per darrera l'església (REGUANT, 1997). Pel que respecta a la topografia del conjunt urbà, aquesta es va engrandir des de l'Edat Mitjana en torn al castell. El seu primer moment d'importància com a nucli urbà va ser a partir del segle XVII, en que els habitants, un cop abolits els drets senyorívols, en van convertir en propietaris, millorant-se els habitatges. Del segle XVIII daten la gran majoria de les llindes amb dates inscrites (així ocorre, per exemple, amb Cal Sallent, 1705, Cal Tarret - Cal Batolles, 1728, Cal Marçal, 1739, Cal Clavilla i Cal Quim, ambdues del 1747, Cal Denga, 1752, Ca la Paulina -Cal Masionista, 1772. Amb el creixement de la població des dels segles XVIII, XIX i XX, amb la conseqüent expansió de la vila, l'antic conjunt urbanitzat va anar perdent la condició de centre i la seva importància, esdevenint un barri vell i degradat, fins que en les últimes dècades s'ha iniciat un procés de restauració i millora de la seva fesomia.</p> | 41.8348561,1.7514478 | 396330 | 4632195 | 08274 | Súria | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67044-20210428111250.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67044-20210421172240.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67044-20210421172231.jpg | Legal | Medieval|Romànic|Gòtic|Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | BCIL | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | El traçat de la muralla, a falta d'un estudi més en profunditat, seria el següent: carrer de la Mura, on constitueix les parets posteriors i fonaments de les cases, la Bateria i les parets posteriors de les cases del carrer de Sant Climent, carrer Major, carrer de la Pleta fins el castell, continuant per aquesta fortalesa i l'absis de l'església cap avall fins el carrer de Sant Cristòfol (COTS, OBRADOR, PINZOLAS, 1991). Fins el 1911, només tenia dues obertures: la porta de Manresa i la de Cardona (REGUANT, 1997). Destaquen com a unitats constructives de més vistositat el castell i l'antiga església parroquial, localitzats a un nivell superior i a un costat de la resta del nucli de poblament, la resta de les edificacions son 56 cases, per a les que fa uns anys es van atorgar les següents denominacions, moltes d'elles de caire tradicional : 1.Bató, 2. Ton Bató (1794) 3. Fòtil - Quiret 4. Viola 5. Rit 6. Maurici 7. Casinet 8. Casinet 9. Magí 10. Magí 11. Taró 12. Sastret (1687) 13. Tiro o Can Balaguer del Porxo 14. Quimeta - Taó o Ca n'Alzina, 15. Xenica 16. Catoi 17. Comai 18. Payerols - Gili 19. Ramoneta 20. Cot 21. Marxant 22. Duït 23. Ambròs 24. Molí 25. Silet (rectoria), 26. Quim (1747), 27. Ambroset, 28. Càndida, 29. Ventura, 30. Juliu - Soldevila, 31. Paixut, 32. Xicana - Ton del Lari, 33. Xecó, 34. Viudu, 35. Miques, 36. Castilla, 37. Tarret (1728) - Batolles, 38. Pagesa, 39. (Taó (1701) - Centre Catòlic, 40. Socarró - Sant (Ajuntament), 41. Pastorillo, 42. Pauletis, 43. Mallet. 44. Catarineta - Butots, 45. Marçal (1739), 46. Teixidó, 47. Paulina, 50. Denga (1752) - Ciuró (robes i vestits), 51. Sastrunyo, 52. Sallent (1705), 53. Clavilla (1747), 54. Barber - Balaguer, 55. Noia Sereno, 56. Providència. | 85|92|93|94|98|119 | 46 | 1.2 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:47 | |||||
| 67045 | Pont de cal Nenus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-cal-nenus | <p>CAMPRUBÍ I PLANS, Josep (1996) El ferrocarril a la Catalunya central. Dovella, Núm. 53, pp. 35-42, Manresa, Associació Cultural Dovella.</p> <p>CASTELLANO, Albert; FONTS, Jordi; LEÓN, Joan (eds) (1999) Sender de Súria. Volta al terme municipal. Variant de Coaner. Variant dels llacs d'Argençola, Súria, Centre Excursionista de Súria.</p> <p>CASTELLANO, A.; MASSANA, I.; REGUANT, J. (1983) Súria. Km. 0, Súria.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1988) 'Súria', Història de les comarques de Catalunya. Bages'. Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1997) Súria. Història en imatges 1894-1975. Col·lecció 'Fotografia històrica', núm. 4. Manresa: Angle Editorial, Centre d'Estudis del Bages.</p> | XX | <p>Pont per a ferrocarril. Té una alçada de 32'64 metres (CASTELLANO, FONTS, LEÓN, 1999). Presenta els dos estreps amb arcs de mig punt. El del costat de Súria amb tres i el de Callús amb un. La llum central, originàriament estava composada per una superfície de pas formada per una construcció d'enginyeria recta feta de biguetes de ferro calades, sostingudes per un pilar central. Actualment la zona de pas es totalment massissa, de formigó i s'ha reforçat la sustentació afegint dos pilars més al costat de Súria i un altre a la zona de Callús.</p> | 08274-2 | Via fèrria Súria - Manresa | <p>El pont es va començar a construir l'any 1919 i es va inaugurar el 1923 (CASTELLANO, FONTS, LEÓN, 1999). El dia 1 de març de 1923 hom sol·licita convertir el ferrocarril miner en ferrocarril secundari; la concessió s'atorga el 6 de maig de 1924 i el 12 d'agost del mateix any s'inaugura el transport de passatgers. (REGUANT, 1988). El 27 de gener de 1939 van entrar les tropes 'nacionals' al poble, i els republicans, en marxar, van ensorrar-lo, com van fer amb tots els dels voltants de Súria. Després, presoners de guerra van reconstruir-lo (REGUANT, 1997).</p> | 41.8046400,1.7653303 | 397435 | 4628823 | 1923 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67045-20210415164708.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67045-20210415164601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67045-foto-08274-2-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | BCIL | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 98 | 49 | 1.5 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:47 | ||||||
| 67046 | Can Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-torres-4 | <p>CASTELLANO, Albert; FONTS, Jordi; LEÓN, Joan (eds) (1999) Sender de Súria. Volta al terme municipal. Variant de Coaner. Variant dels llacs d'Argençola, Súria, Centre Excursionista de Súria.</p> <p>CASTELLANO, A.; MASSANA, I.; REGUANT, J. (1983) Súria. Km. 0, Súria.</p> <p>GAVÍN, Josep M. (1979) Bages (Inventari d'esglésies núm. 5). Valldoreix: Arxiu Gavín.</p> <p>LLADÓ I RAMONET, Josep (1993C) 'Súria' extret del Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages, núm. 137 (1930) pp. 30-35 a Cererols, mil anys d'història (993-1993), pp. 19-25, Súria, Ajuntament de Súria i Associació d'Amics i Veïns de Cererols.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1988) 'Súria', Història de les comarques de Catalunya. Bages'. Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes.</p> <p>REGUANT, Josep; CASTELLANO, Albert (1980) Súria insólita. Col·lecció de textes de la exposició duta a term pel Banc de Madrid i les Joventuts Musicals de Súria.</p> | XII-XVIII | <p>Conjunt d'edificacions amb un cos principal de planta rectangular allargada, a la que se li adossa per l'Oest una capella i pel Sud, al davant de la façana principal, un gran porxo, que abans encerclava un barri força ample. Els paraments de la casa són de maçoneria irregular i la coberta és a doble vessant, amb teules pintades al ràfec amb el motiu decoratiu de 'dent de llop'. S'ha arribat a la planta actual per addició de diverses fases constructives. La inscripció més antiga que es troba a la casa es data en 1619 i està situada sobre l'antiga porta principal d'accés que avui està a l'interior, dins d'una estança. El bloc més antic de construcció sembla ser el del costat Oest de la massa construïda actual. Altres inscripcions en pedra, que parlen de diferents èpoques constructives i que estan inscrites a finestres i portes són: 1765, 1770 en un lateral, i una altra al lateral que diu 'Nasi Torras lo ani 1777 / lo ha fet fer / Igo', 1783 a la porta principal i 1787 a la part posterior. A la casa hi ha dos grups de dos arcs dobles superposats, un es troba al costat dret del capcer de la façana principal i l'altre al lateral Oest. Aquests arcs presenten sengles pilastres quadrangulars centrals i els arcs escarsers fets de totxo. El conjunt de la façana Oest presenta l'ampit fet de pedra motllurada. La darrera reforma important és de l'any 1920 quan es van afegir les escales exteriors i balcó corregut al Sud i Est de l'edifici. Al cantó E de la casa, integrat dins de l'edificació hi ha una cisterna amb brocal. La capella es dedicada a la Mare de Deu de la Concepció (GAVIN, 1979), construïda el 1885, el 1936 va patir l'enderrocament del retaule de l'altar, conservant-se actualment, encara, en el mateix estat en que va quedar. A la mateixa capella es conserven les vidrieres decorades amb imatges de Sant Ramon, Sant Lluís i Sant Cristòfol. Les finestres que no tenen reixa presenten una espiga de ferro amb marca de ferrer. Al costat de la capella hi ha la premsa de vi, la qual és de fus de ferro. A la casa hi ha un total de dinou tines, destacant un conjunt a l'Oest de l'edificació, on es van construir vuit tines en línia, amb les boixeres a la part posterior. L'interior era de ceràmica vidrada. Fins el 1930 es feien servir totes les tines i cadascuna d'elles tenia capacitat per a 220 o 230 portadores.</p> | 08274-3 | Sobre una elevació dominant el riu Cardener | <p>La tradició oral de la casa diu que l'inici de la mateixa és cap a l'any 1200. El Dijous Llarder de 1583 hi hagué un enfrontament entre gent de Súria i uns bandolers capitanejats per Pere Pau, en el torrent de can Torres, del qual resultà mort el cap dels bandolers i l'hereu de Salipota, entre els de Súria (REGUANT, 1988). Cap el 1600 es va vendre la casa i cap a l'any 1900 per casament va canviar el cognom. En un cens de 1860, constava de quatre pisos (REGUANT, CASTELLANO, 1980). En un cens de 1877 apareix com a Alqueria de dues edificacions d'un i de més de tres pisos, una habitada i l'altre no. Quan va tindré lloc la epidèmia de còlera de l'any 1885, el poble de Súria es mobilitzà donant i creant ajuts. Destacaren, d'entre altres, l'amo de can Torras (REGUANT, 1988). En un cens de 1887 figura com habitada per nou persones (REGUANT, CASTELLANO, 1980). Existeix una corranda popular que fa referència a aquest mas 'Costafreda, la Taverna / Mas Pujol venen el vi / a Reguant toquen la flauta / i al molí el violí / / A can Torres filen borres / a can Gras filen borràs / les noies de Costafreda / no saben cosir un pedaç / a ca l'Abadal el timbal / a cal Mero el pandero / a cal Minguet, el clarinet / i a cal Daina, la samfaina' (Referència de Jaume Guilà i Castellà i Josep Peramiquel i Cordò). A finals del segle XIX, tota la terra estava dedicada a vinya, així el propietari actual ha comptabilitzat 210 parets de pedra seca a la propietat. Prova d'aquesta dedicació és que a la primera meitat del segle XX, existia una bàscula per a pesar els carros amb una capacitat per a 700 kg, comptabilitzant-se més d'un milió de ceps que tenien ocupats a més de quaranta parcers, que compartien aquesta activitat amb la mina i l'hort. El 21 de juliol de 1936 es van presentar milicians per enderrocar la capella, fent-ho amb el retaule, deixant-lo mig trencat, de la manera que avui encara es pot veure. El gener de 1939 la casa va ser ocupada per soldats gallecs de les tropes franquistes, mentre que Súria ho va ser per soldats marroquins. Una tanqueta republicana en retirada va disparar diversos cops contra la casa, encertant-la una de les vegades. El 1994 es va cremar tota la teulada de la casa, en el gran incendi d'aquell any, per que s'hi van refugiar ocells que duien les plomes cremant.</p> | 41.8117816,1.7521089 | 396348 | 4629631 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67046-20210615170632.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67046-20210615171059.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67046-20210615171651.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | A uns cent metres al Nord de la casa pairal, es troba la casa dels masovers, la qual ha estat molt reformada. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:47 | ||||||
| 67047 | Mines de potassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mines-de-potassa-0 | <p>ABADAL, Josep (1986) 'La potassa al Bages' Dovella, núm. 19, pp. 23-30, Manresa, Associació Cultural Dovella</p> <p>ARNAU I REITG, Ramon (1984) 'La mineria del Bages. Visió retrospectiva' Miscel·lània d'Estudis Bagencs. Actes de la XXVI Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Vol. 1, pp. 53-58, Manresa, Centre d'Estudis del Bages.</p> <p>BADIA, Enric (1996) La sal, suport d'uns pobles, Manresa, Editorial Angle.</p> <p>BADIA I GUITART, Jordi (1999) 'Els runams salins del Bages' Dovella, Núm. 64, pp. 41-48, Manresa, Centre d'Estudis del Bages.</p> <p>CASTELLANO, Albert; FONTS, Jordi; LEÓN, Joan (eds) (1999) Sender de Súria. Volta al terme municipal. Variant de Coaner. Variant dels llacs d'Argençola, Súria, Centre Excursionista de Súria.</p> <p>CASTELLANO, A.; MASSANA, I.; REGUANT, J. (1983) Súria. Km. 0, Súria.</p> <p>COROMINES, Joan (1997) Onomasticon Cataloniae, v. VII, 189-191 (Veu: Súria). Barcelona: Curial Edicions Catalanes. Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona 'La Caixa'.</p> <p>DAURA, Antoni; GALOBART, Joan; PIÑERO, Jordi (1995) La arqueologia al Bages. Manresa: Centre d'Estudis del Bages. Col·lecció 'Monogràfics', 15.</p> <p>FENOY, Elsa (1993) 'Cererols: Flora i fauna' a Cererols, mil anys d'història (993-1993) pp. 129-163, Súria, Ajuntament de Súria i Associació d'Amics i Veïns de Cererols.</p> <p>LLADÓ I RAMONET, Josep (1993C) 'Súria' extret del Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages, núm. 137 (1930) pp. 30-35 a Cererols, mil anys d'història (993-1993), pp. 19-25, Súria, Ajuntament de Súria i Associació d'Amics i Veïns de Cererols.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1988) 'Súria', Història de les comarques de Catalunya. Bages'. Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1997) Súria. Història en imatges 1894-1975. Col·lecció 'Fotografia històrica', núm. 4. Manresa: Angle Editorial, Centre d'Estudis del Bages.</p> <p>SOLER I CLARIANA, Pau (1985) Súria, el meu poble. Súria.</p> | XX | Hi ha hagut molta construcció de substitució dels edificis originals, modificant-los en funció de les necessitats industrials | <p>La conca potàssica catalana està situada entre les terres marginals pirinenques al Nord i Montserrat al Sud, la plana de Vic a l'Est i el Segre a l'Oest, formada fa uns 40 milions d'anys a l'Eocè, per l'entrada d'aigües de l'Atlàntic, que va ocupar tota aquesta zona, formant-se per deposició i evaporació les clapes de sal i altres minerals (evaporites) (ABADAL, 1986). El subsòl de Súria és important en aquests tipus de minerals, amb la presència de calcita, guix, quars, bischofita, halita -o sal comuna-, melanterita, carnal·lita, silvinita i anhidrita. Les mines de potassa, les quals tenen gran importància socio-econòmica, per a la vila de Súria, aprofiten aquesta excepcional riquesa mineral (REGUANT, 1988). El terme 'potassa' equival a l'òxid potàssic (K20), el qual s'obté mitjançant determinats procediments químics a partir dels minerals que porten clorur potàssic, especialment la carnalita (ABADAL, 1986). Les sals potàssiques foren descobertes l'any 1912 en fer proves o tempteigs per tal de posar en explotació un jaciment de sal gema explotat d'antic (LLADÓ, 1993C). El 95% del clorur potàssic que surt de les mines es dedica la producció de fertilitzants, la resta serveix per a explosius i elements desforestadors. Les mines de Súria tenen dos grups de pous en explotació: el de Cabanasses, amb els pous II i III, sobre el poble Vell i l'altre, al sud de la falla del Tordell, amb els pous I i IV. S'explota mitjançant galeries i cambres irregulars amb pilars, El mineral s'arrenca amb minadors i les cambres es fan amb explosions controlades. El material així obtingut es recull amb bulldozers i s'entra per una tremuja a una cinta transportadora que el porta fins a la boca. Cada pou te obertes dues boques, una d'elles serveix per a l'ús normal i l'altre per a ventilació, la qual es fa forçada amb una bomba extractora. Els trasllats dins la mina es fan en vehicles tot terreny que es munten dins els pous. A l'exterior el transport de mineral fins a la zona de tractament es porta a terme mitjançant una cinta transportadora des del pou IV i per camió des de Cabanasses. Els pous resulten marcats exteriorment pels castellets, els quals resulten una visió molt característica de totes les zones minaires. La zona d'edificis de tractament es troba a la finca el Salí i està formada per diverses edificis, forces dels quals són de l'època inicial de la mina. La xemeneia tenia 90 metres d'alçada i era de les més altes d'Europa en el seu moment, encara que actualment resta com element de caràcter simbòlic. Fa uns anys, per raons de seguretat va ser escapçada per la part superior (SOLER, 1985).</p> | 08274-4 | Ctra. de Manresa s/n | <p>El dia 3 de setembre de 1911, l'ajuntament va rebre una carta de R. Macaray i Gay de Lafrance, de Burdeus, demanant-li permís per construir un pou de prospecció minera i un camí d'accés que enllaci la seva finca del 'Salí' amb la carretera de Manresa a Bassella. Aquest topònim sembla provenir de la troballa de sal, en fer la carretera a mitjan segle XIX (REGUANT, 1997), encara que des de l'any 1185 se sap de l'existència de mines de sal prop de la vila de Súria (COROMINES, 1997) i el 1780 el pare Caresmar indica que es molia sal a Súria (REGUANT, 1988), la qual cosa fa sospitar de l'extracció de sal en aquell moment. Retornant al segle XX, Macaray esperava treure sals potàssiques d'aquesta propietat en un termini de dos anys. Aquest és el primer pas per explotar el mineral potàssic surienc que, ja al 1897, l'enginyer de mines Thos i Codina havia intuït. L'any 1912 els enginyers Macaray i Viader comencen la perforació d'un pou a la finca abans esmentada i arriben a una fondària de 68 metres i fent una galeria horitzontal, troben sals potàssiques. Es van fer 11 sondeigs als voltants de Súria que permeteren reconèixer una àrea de 10 km quadrats demostrant una gran riquesa en potassa. (REGUANT, 1997). L'empresa belga Solvay adquireix a Macaray i Viader la concessió de les mines. En la primavera del 1917, l'empresa havia començat a fer treballs d'explanació de terrenys, a la finca del Tordell, que es on havien d'anar les instal·lacions mineres (REGUANT, 1997). i el 5 de setembre de 1918 un decret del govern civil autoritza a Solvay de poder construir un ferrocarril miner de Súria a Manresa. Aquesta línia és projectada per l'enginyer belga Louis Dupont, la qual s'inaugura l'any 1924. Aquest mateix any s'inicien les tasques de mineria, acabant-se el primer castellet el 18 de novembre (REGUANT, 1997). El 25 de setembre de 1920 es constitueix la societat 'Mines de Potassa de Súria, SA'; la totalitat de les accions en poder de l'empresa Solvay. Els conflictes obrers foren presents de forma intensa en el poble durant el primer terç del segle XX. El dia 2 d'octubre de 1929, el rei Alfons XIII visità les mines i, amb motiu d'aquesta visita, els elements anarquistes del poble van preparar un atemptat contra ell dins la mina, que finalment no es dugué a terme. El 28 de desembre de 1930 esclata una vaga a les mines. Els treballadors demanen no haver de treballar més de 8 hores seguides, no treballar els diumenges o cobrar més aquest dia i no cobrar a tant per hora (0'8 pta). Aquesta vaga s'acabà el dia 11 de gener següent. El 20 de gener de 1932 es va declarar la vaga general revolucionària. A Súria no es va treballar, però no perquè fos vaga sinó perquè era la festivitat de Sant Sebastià (REGUANT, 1997). El 19 de juny de 1932 el president de la Generalitat, Francesc Macià inaugurà l'ampliació de les escoles municipals i visità les mines. El 28 d'octubre de 1933 començà una altra vaga a les mines, que acabà el 24 de novembre.</p> | 41.8269800,1.7601900 | 397043 | 4631309 | 1912 | 08274 | Súria | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67047-20210506150119.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67047-20210615113353.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | Classificada per Jaume Perarnau al seu inventari de Patrimoni Industrial, dins de l'apartat: indústria minera, com a 'complex miner de Súria '(DAURA, Antoni; GALOBART, PIÑERO, 1995) . Quan s'obre un nou pou, es tradició entre els treballadors nomenar-lo amb el nom d'una guerra que estigui en actiu en aquell moment. Quan es va obrir el pou de Cabanasses (Santa Bàrbara), aquest fet va coincidir amb la guerra de Corea, per la qual cosa, els treballadors de la mina el van nomenar d'aquesta manera: 'Corea' (informació oral de José Rodríguez García i altres). L'any 1981 l'explotació de potasses donava feina directament a 711 persones a Súria. El 4 de desembre és la festa de Santa Bàrbara, patrona dels miners. La producció de potassa es va interrompre al llarg de la Guerra Civil, extraient-se només sal de cuina (REGUANT, 1997). Al retirar-se les tropes republicanes el gener del 1939 van volar, a més dels ponts, el castellet de la mina (REGUANT, 1997). A finals de 1939 les fàbriques varen reprendre la seva activitat habitual, encara que els salaris dels treballadors eren tan baixos, que la gent anava a menjar a l'Auxili Social, a les mines no es va començar a treure mineral fins al gener de 1940 (REGUANT, 1988). L'any 1956 va haver-hi un accident on van morir tres treballadors al Pou de Cabanasses, essent aquest el més greu ocorregut a les mines (REGUANT, 1997). L'any 1959 es va posar en funcionament els dos pous de Santa Bàrbara (SOLER, 1985). L'any 1962 es va construir el telefèric anomenat el cable, que unia el pou de Cabanasses amb la zona de fabricació, on baixaven el mineral en vagonetes La cinta transportadora que uneix el pou del Fusteret (o número 4) amb la zona de fabricació va ser inaugurada el 1973 (REGUANT, 1997) L'any 1982 es van vendre el 51% de les accions de l'empresa 'Mines de Potassa de Súria' per part del grup belga 'Solvay' a l'empresa de l'INI, 'Fodina', la qual cosa ha comportat una nova manera de treballar i de gestionar la factoria. Posteriorment 'Fodina' acabà adquirint la totalitat de les accions (REGUANT, 1988). Actualment l'accionista majoritari és l'empresa israeliana 'Potasses del Mar Mort' | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:47 | ||||
| 67048 | Torre de la Pobla / Torre del Fusteret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-la-pobla-torre-del-fusteret | <p>AUTORS DIVERSOS (1984). Catalunya Romànica, vol. XI (El Bages). Barcelona: Enciclopèdia Catalana.</p> <p>BOLÒS, Jordi (1982) 'La torre rodona de pedra del veïnat del Fusteret, municipi de Súria, Bages' , Quaderns d'Estudis Medievals núm. 7 (volum 1), p. 434-441. Barcelona: Artestudi.</p> <p>CASTELLANO, A.; MASSANA, I.; REGUANT, J. (1983) Súria. Km. 0, Súria.</p> <p>SITJES I MOLINS, Xavier (1988) 'Intercomunicacions dels castells del Bages' Dovella. Núm. 39, pp. 32-38, Manresa:Associació Cultural Dovella.</p> <p>SOLER I CLARIANA, Pau (1985) Súria, el meu poble. Súria.</p> | XI | Malgrat el seu estat deficient, es troba consolidada. | <p>Localitzada a poc més de dos quilòmetres abans d'arribar a Súria, venint de Manresa, a mà esquerra de la carretera, a l'altra banda del Cardener, a dalt d'un pujol i, actualment, voltada de pins blancs i indústries, prop d'una font (SOLER, 1985). Es tracta d'una torre rodona de pedra, de planta circular amb una amplada interior, al nivell inferior, de 248 cm i un gruix de les parets, en aquest mateix nivell, de 143 cm. L'amplada exterior és d'uns 535 cm. Al pis superior, les parets tenen un gruix d'uns 125 cm i, per tant, el buit central 285 cm. Des de terra, a l'exterior, fins al peu de la porta hi ha uns cinc metres i des del peu de la porta fins a les darreres rengleres de pedres quatre metres més; això vol dir que, fins a les rengleres de carreus més altes, la torre té una alçada d'uns nou metres. El terra que hi havia al pis situat al nivell de la porta era suportat per falsa cúpula amb un forat a la part central i amb una alçada, de la línia d'arrencament, d'uns 85 cm. El forat, que devia servir per entrar, des del pis principal, a la cambra inferior, és un quadrat imperfecte d'uns 75 cm de costat. En totes les rengleres de la part baixa d'aquesta falsa cúpula manca alguna pedra cada un, dos, tres, etc., carreus; la finalitat d'aquest estalvi devia ésser descarregar aquesta construcció. En el pis principal també manquen alguns carreus, en la cara interior de la paret. A l'observar la part més alta, de damunt la porta, es veu que les quatre o cinc darreres rengleres de carreus no són iguals que la resta. Les pedres estan ben tallades, un xic més grosses i d'un color una mica diferent. Cal pensar que, segurament, foren afegides més o menys posteriorment al conjunt de la torre. Tanmateix, en la part que hi ha dessota aquestes rengleres més altes, es veu que, per damunt de la porta, a partir del nivell de la llinda, hi ha un canvi de coloració dels carreus: passa d'una pedra groguenca a unes més rogenques. Així mateix, potser hi predominen més les formes allargades. En la part més baixa, el gruix de les rengleres oscil·la entre 10 i 20 cm. La cara exterior dels carreus sol tenir forma oval i posició horitzontal, però, també, en alguna renglera, predominen les formes gairebé quadrades. Les mides de la cara visible de les pedres del costat interior de la paret solen oscil·lar al volt d'uns 17 cm d'alt per 28 cm de llarg. Mercès a un esvoranc que hi ha fet a la part baixa de la torre es pot veure que el mur, tal com sol esdevenir-se en les parets de les construccions riques d'aquesta època, té les seves dues cares fetes amb pedres treballades a la part exterior i reble entremig dels carreus d'una cara i l'altra. Les pedres de la banda exterior (només tallades per una cara) tenen una longitud vers l'interior que oscil·la entre 25 i 40 cm. La longitud de les de la cara interior del mur és d'uns 20-30 cm. Entremig, el central és format per pedres d'uns 30 o 40 cm. -a la part més baixa 50 cm- barrejades amb morter i amb pedretes d'uns 10 cm2. El morter té un color gris pàl·lid, amb granets de sorra que oscil·len entre uns 2 i 5 mm.</p> | 08274-5 | Derivació de la Ctra. Manresa a Cardona | <p>Guardia edificada per controlar el camí de Manresa a Cardona per la vall del Cardener (AUTORS DIVERSOS, 1984) o bé per comunicar el castell de Súria amb el de Sant Mateu, sense que la visió directa entre ambdós podés ser interceptada (SITJES, 1988) (encara que aquesta darrera teoria tal vegada hagi de ser revisada per la troballa d'altres torres al llarg del present inventari. En estudiar l'aparell constructiu d'aquesta torre, segons J. Bolòs (BOLÒS, 1982), hom pot distingir força clarament dues èpoques en la seva construcció, sembla que ambdues corresponen al segle XI. La seva erecció en aquest lloc deu estar lligada als freqüents perills d'atacs dels sarraïns: l'any 1003, Abd al-Malik féu una incursió contra els comtats catalans i una de les comarques que foren més devastades fou precisament la del Bages. Vers l'any 1020, ran de la nova consagració de l'església de Santa Maria de Manresa, encara es parla de l'atac a aquesta ciutat com un fet proper. Si els musulmans varen arribar fins a Manresa és possible que la ràtzia seguís Cardener amunt i afectés Súria. Si més no, el pànic creat per la destrucció de Manresa degué ser prou gran per menar la gent de Súria a fortificar-se més be i, per exemple, bastir una torre de guaita una mica més avall, que pogués avisar en cas d'atac. És, però, simplement una hipòtesi, puix, tot i que cal pensar que la torre fou construïda vers mitjan segle XI, fa del mal determinar la data exacta (BOLÒS, 1982).</p> | 41.8142425,1.7619469 | 397169 | 4629893 | 08274 | Súria | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67048-20210415140844.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67048-20210415140927.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67048-20210415141054.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67048-20210415141238.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67048-foto-08274-5-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67048-foto-08274-5-2.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | Punt avançat Cardener avall, vigilant de un tros més de l'estrada que seguia el riu Cardener. Les imatges gràfiques corresponen a una mostra de l'aparell constructiu, (tot i predominar les rengleres de pedres amb formes allargades, en d'altres rengleres són abundosos els carreus col·locats verticalment), la porta de la torre vista des de l'exterior, i per últim, la secció i planta, al nivell de la porta, de la Torre (dibuixos J. Bolòs, BOLÒS, 1982).A l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic consta que la protecció que té és BCIL (5240-I. Aprovació definitiva comissió urbanisme 21/01/2003), malgrat el seu caràcter defensiu. | 92|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:47 | |||
| 67049 | Camí Ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-17 | <p>AUTORS DIVERSOS (1984). Catalunya Romànica, vol. XI (El Bages). Barcelona: Enciclopèdia Catalana.</p> <p>GALERA PEDROSA, Andreu (1996) 'Els camins medievals en la Catalunya central: entorn de les Stratae Kardonensia i la Via Salinaria'. Dovella. Núm. 53, pp. 21-28, Manresa: Associació Cultural Dovella.</p> <p>LLADÓ, Josep (1993B) 'Unes vies romanes?' extret del 'Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages', núm. 131 (1929) pp. 329-331 a Cererols, mil anys d'història (993-1993)' pp. 15-18, Súria, Ajuntament de Súria i Associació d'Amics i Veïns de Cererols.</p> <p>LLADÓ I RAMONET, Josep (1993D) 'Cererols [Serarols]' extret del Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages, núm. 162 (1933), núm. 165 (1933), 166 (1934), núm. 168, (1934) a Cererols, mil anys d'història (993-1993), pp. 19-25, Súria, Ajuntament de Súria i Associació d'Amics i Veïns de Cererols.</p> <p>PLANES I BALL, Josep Albert (1996) 'Al pas de l'exercit: Itineraris militars al segle XVII', Dovella. Núm. 53, pp. 29-33, Manresa: Associació Cultural Dovella.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1988) 'Súria', Història de les comarques de Catalunya. Bages'. Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes.</p> <p>TORRAS I SERRA, Marc (1996) 'Els camins tradicionals del Bages'. Dovella. Núm. 53, pp. 17-20, Manresa: Associació Cultural Dovella.</p> | <p>Al marge dret del Cardener, es conserva el traçat del Camí Ral, on es troba situada la creu del Rosselló i la torre del Fusteret o de la Pobla, guàrdia edificada el segle XI, per controlar el camí de Manresa a Cardona per la vall del Cardener (AUTORS DIVERSOS, 1984). Encara que en la literatura de caire científic s'ha escrit que es conserva un tram empedrat d'una llargària aproximada d'uns cinquanta metres, sembla que en realitat es tracta del repicat o arranjament de la roca natural, la qual roman al descobert, trobant-se en un estat de conservació relativament bo. Al km 14 de la Ctra. de Manresa a Bassella el camí deixava el marge dret per creuar a l'esquerre en direcció N. En aquest punt hi havia un estrep que l'any 1906 va ser destruït per a fer un canal per aprofitar un salt d'aigua. Actualment es veu la base d'aquest estrep però, les restes no permeten afirmar un origen romà al camí, com s'ha afirmat a la bibliografia (LLADÓ, 1993b). El traçat sembla que seria el següent: passava pel pla de Juncadella, d'allà anava cap a Cererols i d'allà a la colònia i, per davant de Santa Maria, cap el poble, sortint cap a Cardona passant per damunt de cal Trist, la Grau, Malagarriga fins arribar a Cardona.</p> | 08274-6 | A la sortida del poble, al marge dret del Cardener | <p>A principis del segle XIX, hi havia al Bages sis camins radials, que tenien com a centre Manresa. Es dirigien a Berga, Vic, Barcelona, Igualada, Calaf i Cardona. A més, hi havia una ruta transversal que, passant per Santpedor, unia els camins de Vic i Berga amb el de Cardona. El trajecte de Manresa a Cardona es podia realitzar en set hores i quart. Totes aquestes rutes seguien itineraris ancestrals datables, com a mínim, a l'Edat Mitjana, però el més segur es que siguin anteriors (TORRAS, 1996). En aquest sentit, els camins que portaven a Cardona, són esmentats, molts cops, com a 'stratae publicae', en documentació de l'Alta Edat Mitjana, la qual cosa demostraria la seva existència anterior. Els romans coneixien perfectament el diapir de Cardona i les fonts clàssiques parlen de la seva explotació. Un d'aquests camins baixava pel Cardener, la qual fou utilitzada en el seu traçat medieval, fins que la Junta Delegada de Carreteres de Catalunya, va declarar aquesta ruta de segon ordre el 29 de setembre de 1848 (GALERA, 1996). La sal de Cardona, va ser exportada, principalment cap a la zona del Pirineu, en zones més lligades a la ramaderia, al no poder competir amb la sal marina. De tota manera, l'any 1631, la duquessa de Cardona, va dirigir-se al Consell de Cent barceloní, per tal que es fes una nova via de comunicació per poder transportar la sal a Barcelona i facilitar-ne l'exportació, ja que el camí era de bast en alguns trams. La seva indicació no fou seguida i no es va fer rés per implantar un sistema més modern de comunicació fins el segle XIX . El nou traçat de la carretera de Súria va ser inaugurat el 1851, però no va resoldre els problemes de cost en el transport de la sal de Cardona a Barcelona (GALERA, 1996). Existeix una descripció d'itinerari de Manresa a Cardona, feta pel militar Ambrosio Borsano de les seves observacions realitzades entre 1673 i 1685. En el camí de Manresa a Cardona diu així, en la part que toca a Súria '(..) A media legua de Torroella (...) se alla el Rio Cardone que se passa de la otra parte, y se camina sobre el mismo Rio hasta dar vista con un lugar que se dice Suria que allí se passa dicho rio otra vez y se va a dicho lugar que dista legua y media de Torroella. / Continuando a dicho Camino se allan unos Campos labrados que en ellos puede campear un Exercito (..) Continuando mas adelante en continuacion de dicho Camino a cosa de medio quarto de legua del sobredicho lugar de Suria, y siempre sobre el rio Cardone, se toma el camino por la montaña, y se sube una Cuesta de cerca de media legua que despues se alla unos llanos que van sobre el Rio Cardone (..) El Camino de Artilleria ha de hir del lugar de Suria Rio arriba asta dar en los llanos referidos arriva (..) (PLANES, 1996).</p> | 41.8081900,1.7603700 | 397028 | 4629223 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67049-20210630104805.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67049-20210630104711.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | A partir dels escrits de Lladó, s'han vingut considerant d'origen romà els trams 'empedrats' de la via que seguia el marge dretà del Cardener. Una neteja adequada d'aquest indret oferiria alguna informació més precisa sobre aquesta qüestió, ja que avui dia no hi ha evidències materials d'aquesta antiguitat (REGUANT, 1988, LLADÓ 1993 D). | 94|85 | 49 | 1.5 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:47 | |||||||
| 67050 | Raval del Fusteret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/raval-del-fusteret | <p>CASTELLANO, A.; MASSANA, I.; REGUANT, J. (1983) Súria. Km. 0, Súria.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1988) 'Súria', Història de les comarques de Catalunya. Bages'. Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1982) 'La vila de Súria els anys 1871-1873', Miscel·lània d'Estudis Bagencs. Núm. 2, pp. 135-142, Manresa, Centre d'Estudis del Bages.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1988) 'Súria', Història de les comarques de Catalunya. Bages'. Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1997) Súria. Història en imatges 1894-1975. Col·lecció 'Fotografia històrica', núm. 4. Manresa: Angle Editorial, Centre d'Estudis del Bages.</p> <p>Informació oral d'en Josep Perarnau, gener de 2000.</p> <p>REGUANT, Josep; CASTELLANO, Albert (1980) Súria insòlita. Col·lecció de textos de la exposició duta a term pel Banc de Madrid i les Joventuts Musicals de Súria.</p> | XIX-XX | El barri ha estat molt modificat. Es va destruir la major part de la fàbrica Giró, restant tan sols dempeus l'edificació on eren els telers. A les primitives cases de la colònia obrera hi ha hagut molta construcció de substitució. | <p>Conjunt edificat constituït per les escasses restes de la fàbrica tèxtil de Giró i la colònia que es va crear al seu voltant, com les cases de l'encarregat i del director, al costat de l'edifici de planta rectangular allargada que encara resta dempeus i que era el lloc on es situaven els telers i on, des del moment en que la fàbrica va tancar, es va instal·lar una escola. També es conserva el canal i la resclosa i un tub de ferro de gran secció que travessa el Cardener per l'aprofitament industrial de l'aigua. Al peu d'aquest es pot observar la base d'un possible pont o passera pel riu, però el tipus de morter, no sembla d'època romana, com alguna vegada s'ha afirmat a la bibliografia. La fàbrica feia filats i teixits de cotó, però mai havia tenyit. Era interessant la turbina, de 5.000 watts, que com la resta dels objectes mobles que es van vendre per a xatarra. A l'altre costat de la carretera es trobaven les vivendes dels obrers, majoritàriament dones. Hi ha també, el pont de Camprubí, que marca el límit de Cererols i cal Cabo, casa natal del poeta Salvador Perarnau, la qual és la darrera edificació en direcció Manresa. Va ser construïda a principis del segle XX i es diu així perquè el propietari era caporal dels peons caminers de la carretera (REGUANT, CASTELLANO, 1980). A cal Cabo es conserva un carro de trabuc per a dos animals i també les màquines de taladrar de la fàbrica Giró i de can Bertrand, un petit molí de gra de procedència desconeguda i piles del molí de Reguant, així com la base d'un trull d'aquest molí. En aquesta casa existeix una placa a Salvador Perarnau i una altra de terrissa vidriada, indicant el nivell de la riuada de 1907.</p> | 08274-7 | Ctra. de Manresa s/n | <p>Ramon Giró, un antic fuster d'ofici, fou qui construí aquesta colònia depenent de la seva fàbrica. La llegenda indica que un surienc presoner dels carlins va indicar per carta a la seva família el lloc on havia amagat unes monedes d'or que havien de servir per a pagar un rescat per alliberar-lo. Com que els parents no sabien llegir li van ensenyar la carta a Ramon Giró (el Fusteret) qui va enganyar a la família apoderant-se del tresoret, amagat al camí de l'ermita de Sant Salvador del Quer (REGUANT, 1997). De tota manera, la llegenda no sembla versemblant si tenim en compte que la tercera guerra carlina a la que es fa referència, va començar el 1872 i ja l'any anterior, o sigui, el 1871 es van autoritzar dues preses amb els seus salts d'aigua, que mourien la seva fàbrica, en funcionament l'any següent (REGUANT, 1997). En aquest lloc hi havia, abans de la fàbrica del Fusteret, un molí hidràulic (segons informació oral del Sr. Perarnau) i una fàbrica d'aiguardent (REGUANT, 1982). Desprès d'un arrendament a Francesc Burés, fins el 1884, Ramon Giró es va fer novament càrrec de l'empresa fins a la seva mort, quan els seus fills es constitueixen en societat. (REGUANT, 1997)..El 1900 l'Ajuntament autoritza la construcció de sis cases al costat de la fàbrica i el 1903 i 1904 es millora el canal (REGUANT, 1997). El 1907 la feia funcionar Josep Giró, fill del fundador, que s'emparenta amb la família Quadrench. Més endavant, per dificultats, va ésser llogada a diversos industrials. El 1912, l'empresa 'Fills de Ramon Giró' posa llum a l'Ajuntament, que aleshores ocupava l'edifici actualment seu de la Caixa de Manresa. La mateixa empresa va ser la responsable de l'enllumenat públic, inaugurat a Súria el 1913 (REGUANT, 1997). El 1915 s'arrenda a Joan Balanzó. Entre 1917 i 1924 l'arrendatari és Josep Creixell (REGUANT, 1997). El 1924 la fàbrica, la colònia i el salt d'aigua es varen vendre a l'empresa belga Solvay (Mines de Potassa de Súria) (REGUANT, 1997). Per la seva situació estratègica, a un i altre costat de la carretera actual de Súria a Manresa, el barri va estat molt a prop de esdeveniments tals com el moviment revolucionari que s'inicia a Súria el 21 de gener de 1932 i acaba el dia següent, estableixin-se un dels seus controls en el pont del raval del Fusteret, per a posteriorment dissoldre's el moviment en aquest punt després d'una conversa amb el comandant de l'exercit que va venir a sufocar la revolta (REGUANT, 1988).</p> | 41.8175500,1.7611400 | 397107 | 4630261 | 08274 | Súria | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67050-20210504113158.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67050-20210504113142.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:47 | ||||||
| 67051 | Monument a Clavé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-clave-3 | <p>REGUANT i AGUT, Josep (1997) Súria. Història en imatges 1894-1975. Col·lecció 'Fotografia històrica', núm. 4. Manresa: Angle Editorial, Centre d'Estudis del Bages.</p> <p>SOLER I CLARIANA, Pau (1985) Súria, el meu poble. Súria.</p> | XX | <p>El monument es composa d'una base quadrada amb arrebossat imitant carreus, sobre el que s'aixeca una columna en forma d'obelisc quadrangular, a la punta de la qual ( a uns dos metres i mig d'alçada) es troba el bust d'Anselm Clavé. Sota el bust, la pilastra que el sustenta, té inscrita una lira entre fulles i, a sota d'aquesta, la següent inscripció 'El cor La Llanterna de Súria a Clavé. Any 1925'. El monument té als seus peus una placa on hi ha els metres d'altitud sobre el nivell del mar. La plaça on es troba l'escultura, va ser inaugurada com a tal l'any 1924, i havia sigut utilitzada antigament per fer-hi el mercat setmanal de la carn (SOLER, 1985)</p> | 08274-8 | Plaça de Josep Anselm Clavé | <p>El monument a Clavé va ser el cinquè que es va aixecar a tot Catalunya i va costar 800 pessetes. Es va inaugurar el dia 25 de juliol de 1925, canviant el nom de placeta del Sivileta o Biadiu pel de Clavé. Van assistir trenta-una societats corals provinents de tot Catalunya. La ofrena del monument la va fer La Llanterna, societat coral de Súria (REGUANT, 1997; SOLER, 1085).</p> | 41.8332175,1.7507770 | 396272 | 4632013 | 1925 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67051-20210421163007.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67051-20210421163036.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | La Llanterna conserva el model en terracuita del monument a Clavé. Aquesta entitat va celebrar el cinquantè aniversari del monument, l'any 1975, per la diada de Sant Sebastià, instal·lant una placa de ceràmica policromada a la mateixa plaça per tal de deixar-ne constància. La placa diu 'La vila de Súria commemora el dia d'avui el cinquentenari del monument al Josep Anselm Clavé 14 setembre 1975'. La placa va ser feta per Joan Vicens. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:47 | |||||
| 67052 | Fàbrica Vella / Fàbrica dels Alzina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-vella-fabrica-dels-alzina | <p>CASTELLANO, A.; MASSANA, I.; REGUANT, J. (1983) Súria. Km. 0, Súria.</p> <p>COTS I PORTÍ, M. Teresa; OBRADORS I PUIGDELLÍVOL, Rosa M.; PINZOLAS I GERMAN, Eduard (1991) El poble vell de Súria. Guia didàctica. Manresa: Ajuntament de Súria.</p> <p>MADURELL I MARIMON, Josep Maria (1967) 'Els molins paperers a Catalunya: notes per a la seva localització'. Separata de: Homenatge a Jaume Vicens i Vives, vol. II. Barcelona. Pp.: 347-361.</p> <p>MADURELL I MARIMON, Josep Maria (1972) El paper a les terres catalanes: contribució a la seva història. Barcelona. Fundació Salvador Vives Casajoana. 2 v.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1982) 'La vila de Súria els anys 1871-1873', Miscel·lània d'Estudis Bagencs. Núm. 2, pp. 135-142, Manresa, Centre d'Estudis del Bages.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1988) 'Súria', Història de les comarques de Catalunya. Bages'. Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1997) Súria. Història en imatges 1894-1975. Col·lecció 'Fotografia històrica', núm. 4. Manresa: Angle Editorial, Centre d'Estudis del Bages.</p> <p>VALLS I SUBIRÀ, Oriol (1970) Paper and watermarks in Catalonia = El Papel y sus filigranas en Catalunya. Amsterdam: The Paper Publications Society. 2 v.</p> <p>VALLS I SUBIRÀ, Oriol (1970) Paper and watermarks in Catalonia = El Papel y sus filigranas en Catalunya. Amsterdam. The Paper Publications Society. 2 v.</p> <p>VINYES I VILÀ, J.M. et alii (1998) Guarro Casas. 300 anys d'història 1698-1998, Barcelona.</p> | XVIII-XX | Presenta cert estat de deteriorament. | <p>Conjunt arquitectònic que consta, en la seva part històrica, de dos cossos edificats. El primer està format per un bloc principal en forma de L, en el que s'endevinen dues fases constructives principals. La més antiga presenta la data de 1853, feta, tal vegada, sobre elements anteriors, ja que la porta d'accés (amb la data 1853) situada al SE, sembla reformar una obertura preexistent, per la posició de l'arc de descàrrega (cal tenir present que la companyia tèxtil Muncunill es formalitza amb data 30 de novembre de 1853). L'edifici d'aquesta fase té forma de rectangle allargat en sentit NE-SO. Presenta quatre plantes, la darrera de les quals ha estat remuntada amb totxo dins del segle XX. La segona fase, consisteix en un afegitó a la primera, adossant-se al costat SE de l'edifici anterior. Té forma rectangular, en sentit NO-SE, amb quatre plantes de característiques similars a les de l'altre cos. La seva construcció caldria relacionar-la, probablement, amb la petició d'un préstec per a continuar les obres que fa la societat Muncunill el 1854. Com a elements destacats d'aquestes construccions, es poden incloure dues capelletes en nínxols a la paret, una de les quals està parcialment tapiada per l'afegit del segon cos. A la façana NO, al cos antic, i a la alçada del tercer pis, s'observa una tronera del segle XIX, que defensa la baixada al riu. Les parets són de maçoneria, destacant com a element singular de construcció, a la façana SE, un aparell constructiu consistent en una pseudo-pilastra formada per un línia vertical de grans carreus a llarg i través. Els obertures de portes secundàries, finestres i balcons són adintellats, amb arcs de descarrega de totxo, excepte un parell de dobles arcades superposades a la segona i tercera planta de la façana SE de la part edificada més moderna, que es recolzen sobre un pilar central de totxo i dovelles del mateix material. Les portes principals, són de pedra escairada amb arc escarser adovellat, essent també interessant la fusteria de la porta principal, així com la 'molla', que és un element reaprofitat d'un teler antic. Tret d'aquest no s'han trobat altres objectes de caràcter industrial a l'edifici, excepte un antic eix vertical de ferro amb pales del mateix material i, de data més moderna, un generador de la 'Société Alsacienne de Constructions Mecaniques Belfort'. També resulta interessant l'escala amb barana de ferro que dona accés a les vivendes. Dues plaques metàl·liques situades a la façana SE indiquen el nivell assolit per les riuades del 1907 i del 1982. El segon cos edificat es troba, exempt, darrera del cos descrit anteriorment i a un nivell inferior de la bassa (l'origen de la qual s'ha de remuntar a inicis del segle XVIII) i una derivació del canal que surt d'aquella. Té planta aproximadament quadrangular, es troba parcialment ensorrat i enterrat. Presenta dos cossos allargats comunicats per una porta i coberts amb volta amb lucernaris El terra presenta llots de les diverses inundacions que ha patit i les parets presenten aparell de maçoneria. Recorda la zona humida d'un molí paperer, encara que no hi ha restes de cap element que confirmi aquesta impressió. Resulta també d'interès d'aquest conjunt, las canals o peixeres, així com la bassa.</p> | 08274-9 | Av. Cardener s/n | <p>Va ser la primera indústria de Súria. La documentació de que es disposa mostra que en aquest lloc va haver-hi un molí fariner (inicis segle XVIII), un molí paperer (mitjan segle XVIII), una fàbrica tèxtil (mitjan segle XIX) i un generador elèctric (segle XX). Com a centre paperer inscriu la vila de Súria, dins del grup productor situat més a l'interior de Catalunya. Segons Valls (VALLS I SUBIRÀ, 1970), essent la ciutat de Manresa el seu principal mercat i pas obligat del paper que venia de les seves fabriques i també de les de Cardona, el sobrant del qual es venia a Barcelona al costat del de Capellades. Es difícil de determinar el moment en que comença a fabricar-se paper a Súria. L'únic document que s'ha trobat ens parla d'un molí paperer anterior a l'any 1748, fet aquest que es veu confirmat per les filigranes trobades i datades cronològicament abans d'aquest any, sense poder fer-se una precisió de la seva cronologia. De l'any 1768 data la segona constància documental de l'existència d'aquest molí paperer propietat de la família Alzina (la més rica de la parròquia, segons el llibre d'òbits de finals del segle XVII, REGUANT, 1988). El cert es que el paper que van fabricar els Alzina, pare i fill durant aquesta època, es troba abundosament a totes les biblioteques de Catalunya. Es pot assegurar que aquests paperers es van dedicar amb afany a fabricar sempre paper d'extrema qualitat per a ser imprès. Trobem la primera filigrana coneguda com a provinent d'aquest molí, l'any 1743, a l'arxiu Municipal de Manresa (Acuerdos, 1737-1743). El moliner, Jaume Alsina o Alzina procura destacar, en les datades els anys 1755, 1757, 1759, 1767, 1768 i 1770, el nom de la localitat, quan a les seves filigranes escriu: Alzina de Súria. L'any 1773 Guarro va fabricar paper al molí de l'Alzina (VINYES et al., 1998). Valls, assegura que abans de finalitzar el segle XVIII acaba la fabricació de paper a Súria (VALLS I SUBIRÀ, 1970) però com es veurà més endavant si que n'hi ha. En el cens o estat general de les fabriques de paper a Catalunya de l'any 1775, figuren dues fàbriques de paper en actiu a Súria, la de Joan Alzina i la de la casa Regon, les dues amb la mateixa producció de paper: 1.500 raïmes (MADURELL, 1972, I, 64). D'altra banda, el mateix any 1842, Joan Alzina va llogar el molí paperer a Víctor Faura d'Artés per un període de 15 anys, amb l'obligació de realitzar-hi diverses obres en un termini de sis mesos. En una relació de fàbriques de 1845 es declara que només hi havia el 'molí paperer de l'Alzina, el qual s'havia fundat el 1814, el qual feia 180 bales anuals (REGUANT, 1988) La data de fundació no pot ser certa, ja que hi ha notícia des de mitjan segle XVIII, com a mínim. Aquest molí es va transformar en la primera fàbrica tèxtil de Súria. El 1850, Cristòfol Muncunill, net i hereu de Joan Alzina, envia uns perits a fi que reconeguin si s'havien fet les obres acordades i, com que no s'havien portat a terme, s'inicia seguidament un plet que s'acabarà el 29 de febrer de 1856 amb el retorn del molí als propietaris (REGUANT, 1988). El 1854 es demanava un préstec de 3.000 lliures per a poder continuar amb la construcció a Cruells i Batlles pagant l'interès del 5%. El 1856, els Alzina-Muncunill han de clarificar problemes de legítimes entre els germans i finalment, sabem que el 1858 sembla que es va retirar de la companyia Josep Llauger, soci, però el 1861 ja hi torna a ser. El 1862 a la 'Guia Fabril e Industrial' consta com a única fàbrica tèxtil local amb 9 cardes i 2.400 fusos mecànics.</p> | 41.8369586,1.7480946 | 396055 | 4632432 | 08274 | Súria | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67052-20210429135328.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67052-20210429140004.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | El molí paperer dels Alzina s'inclou dins el que s'ha vingut anomenant pels estudiosos de la indústria paperera catalana com a 'grup del Cardener' (MADURELL, 1972). L'actual propietari conserva uns plànols de finals del segle XIX en que entre altres coses, s'observa com es va enfonsar el canal. El 1871 hi ha un projecte de reforma del canal de sortida de la fàbrica per guanyar un metre d'alçada. El 1877 hi ha el plànol per a l'establiment d'una turbina a la fàbrica, així mateix d'aquest any és una carta a l'enginyer Victoriano Felix on es diu que les obres de prolongació del canal es van fer l'any anterior i s'havien acabat aquell mateix, ja que havien estat interrompudes per les crescudes del riu. Del mateix, 1877 és un cens on apareix com a caseriu de la 'fàbrica del Alzina' amb dues edificacions de tres i mes pisos, totes habitades. En la dècada de 1890 es va demanar pressupost per augmentar la potència de la turbina. Durant l'aiguat de 1907 es va inundar la zona de màquines i totes les naus arrossegant la palanca que la unia amb el poble. Els seus treballadors van haver de sopar i dormir a Salipota i, per tornar a casa seva van haver d'anar a Manresa a creuar el riu. (REGUANT, 1997). En aquell any, la resclosa era de fusta. El 1908 es van aixecar plànols del canal, comportes i turbines, així com un projecte de construcció d'una presa i comportes a diferent lloc de les antigues, destruïdes per les riuades de l'any anterior, amb un pressupost de 19.425 pessetes, , més la palanca que costava 6.865 pessetes per fer les quals va haver de pagar un 1% del valor en impostos. El 1911 va morir Ignasi Abadal, constituint-se la societat 'Fills d'Ignasi Abadal', explotant les fàbriques nova i vella (REGUANT, 1997). El 14 d'abril de 1914 l'advocat Andreu Subirachs cobra 60 pta de Manuel Muncunill per l'expedient d'inscripció d'aprofitament d'aigües. L'any 1917, Manuel Muncunill figura com a segon gran contribuent, per bens immobles, amb la 'Fàbrica Vella' (REGUANT, 1997). L'any 1919 un altre aiguat es va tornar a endur la palanca (REGUANT, 1997). El 1920 els fills d'Ignasi Abadal lloguen a Manuel Moncunill la presa, el canal i les turbines d'aquesta fàbrica. i tres mesos més tard els mateixos Abadal venen tots els seus bens a Súria a Eduard Bertrand (REGUANT, 1997). El gener del 1925, un incendi destruí aquesta indústria que ja no es va tornar a engegar, deixant el Montepio de celebrar la festa de Sant Sebastià d'aquell any (REGUANT, 1988). El 1926 Manuel Muncunill paga a Jaume Castell, de la Maquinària Industrial, per les funcions de mitjancer entre Muncunill i Bertrand en el contracte d'arrendament de la fàbrica abans i després de l'incendi. El 27 de gener de 1939 van entrar les tropes 'nacionals' al poble. Els republicans, en marxar, van ensorrar tots els ponts dels voltants de Súria, entre ells la palanca. El 1940 hi ha un rebut d'amortització de la turbina pagat per Bertrand a Muncunill. El pont es va refer el 1942 i es va inaugurar per la festa de Sant Sebastià de l'any 1943 (REGUANT, 1997).. El 1945 encara continuava l'arrendament de Muncunill a Bertrand. El 1949 Muncunill va demanar permís d'importació d'una turbina danesa de 252 HP i 10.000 kg, amb un preu d'1.100.000.- pta. El 1954 hi ha una carta d'Industrias Perfeccionadas SA a Muncunill comunicant que el nou contracte d'arrendament es retrasarà per l'aplicació d'una nova càrrega fiscal. El 1962 hi ha un plànol on la fàbrica figura amb el nom de 'Fábrica Cremada'. Amb la gran riuada de 1982, va desaparèixer la palanca de la fàbrica (REGUANT, 1988). El 1983 el seu canal torna a portar aigua per a fer energia elèctrica (REGUANT, 1997). | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:47 | |||||
| 67053 | Runam salí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/runam-sali | <p>ABADAL, Josep (1986) 'La potassa al Bages' Dovella, núm. 19, pp. 23-30, Manresa, Associació Cultural Dovella</p> <p>BADIA, Enric (1996) La sal, suport d'uns pobles, Manresa, Editorial Angle.</p> <p>BADIA I GUITART, Jordi (1999) 'Els runams salins del Bages' Dovella, Núm. 64, pp. 41-48, Manresa, Centre d'Estudis del Bages.</p> <p>CASTELLANO, Albert; FONTS, Jordi; LEÓN, Joan (eds.) (1999) Sender de Súria. Volta al terme municipal. Variant de Coaner. Variant dels llacs d'Argençola, Súria, Centre Excursionista de Súria.</p> <p>CASTELLANO, A.; MASSANA, I.; REGUANT, J. (1983) Súria. Km. 0, Súria.</p> <p>FENOY, Elsa (1993) 'Cererols: Flora i fauna' a Cererols, mil anys d'història (993-1993) pp. 129-163, Súria, Ajuntament de Súria i Associació d'Amics i Veïns de Cererols.</p> | XX | <p>La imatge espectacular del runam salí impacte fortament el visitant que veu, per primera vegada, una formació similar. Segons dades de 1998 és el runam més gran de Catalunya amb una superfície de 26'3 Ha, un volum d'11 milions de metres cúbics, una massa de 18'7 milions de tones i un creixement anual de 1'2 milions de tones en creixement constant. La composició mitjana del material abocat és, bàsicament clorur sòdic (sal comuna) (83%), amb la part de clorur potàssic que no s'ha pogut separar (3%), restes de terra i argila (5%) i aigua (8%), que la sal absorbeix per higroscopicitat. Des de l'any 1990 el runam de Súria, junt al del Cogulló (Sallent) entren en un ritme de creixement accelerat. Les quantitats abocades es disparen degut a l'augment de la producció, però també per la menor proporció de fracció potàssica entre el mineral extret amb la nova maquinària, més gran i potent. La fracció potàssica de la mina de Súria, segons es desprèn de la memòria de la mina, ha baixat del 24% de la dècada dels 1980 al 20% als anys 1990 (BADIA, 1999). Súria, a finals de 1998 venia uns 0'5 milions de tones anuals de sal comuna, a tota llum insuficient per evitar que molta més sal, es vagi llençant al seu runam. Els runams perden quantitats significatives de sal degut a la dissolució per l'aigua de la pluja. La mineria potàssica del Bages genera ella sola, el triple de residus salins que el total de residus industrials especials (reben aquest nom, pel fet de requerir algun tractament especial abans de poder-se abocar) originats a la resta de Catalunya sencera (BADIA, 1999).</p> | 08274-10 | Mines de potassa | <p>Els primers anys s'abocava el material de rebuig a l'interior de la mina, però a partir dels anys 1960 aquest material es començà a abocar fora, d'aquesta manera va nàixer l'escombrera o runam salí (BADIA, 1999), Destaca el gran volum que ha agafat l'abocador del runam de la mina per sobre el poble de Súria (CASTELLANO, FONTS, LEÓN, 1999). Segons Fenoy, els fums i gasos despresos per la mina poden afectar al medi pròxim per la pols salina (clorur de potassi i de sodi, que forma un 2% del volum). Aquesta pols va caient, acumulant-se sobre el terreny, i provoca l'empobriment generalitzat de la vegetació del voltant. (FENOY, 1993). A la mina també s'extreuen altres minerals com la sal comuna una part de la qual es ven per a usos industrials, mentre que la resta va a parar als abocadors (ABADAL, 1986),</p> | 41.8287912,1.7636073 | 397330 | 4631506 | 1960 | 08274 | Súria | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67053-20210615174434.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | El runam salinitza el Cardener. Encara que hi ha capes de clorur sòdic superficial que també ho fan, la presència majoritària de clorur potàssic a les anàlisis demostra que prové d'aquesta formació (BADIA, 1999). El col·lector de salmorres a corregit però no eliminat totalment el problema. | 98 | 2153 | 5.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:47 | |||||
| 67054 | Dites i corrandes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dites-i-corrandes-1 | <p>GRIERA, Antoni (1974) La Casa catalana. Barcelona: Edicions Polígrafa, S.A.</p> <p>MASSOT MUNTANER, Josep (1993-1994) Obra del cançoner popular de Catalunya. Materials. Volum IV. Fascicles I i II. Inventari de l'Arxiu de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.</p> <p>PIÑERO, Jordi, TOMASA, Eudald (1998) Pla Director del Poble Vell de Súria. Ajuntament de Súria. Transversal Produccions Culturals. Assessorament de Jordi Padró. Diputació de Barcelona. Servei de Recursos Culturals. Àrea de Cultura. Oficina de Patrimoni Cultural.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1997) Súria. Història en imatges 1894-1975. Col·lecció 'Fotografia històrica', núm. 4. Manresa: Angle Editorial, Centre d'Estudis del Bages.</p> <p>SOLER I CLARIANA, Pau (1985) Súria, el meu poble. Súria.</p> <p>Informació oral: JAUME ALBORNÀ I SANAHUJA, de l'Arboç del Penedès 23.07.1990; JAUME GUILÀ I CASTELLÀ (02.2000); JOSEP PERAMIQUEL I CORDÓ (02.2000), ELVIRA FÍGULS FELIU (12.05.2000).</p> | XIX-XX | Estan publicades | <p>Hi ha diverses corrandes recollides per tradició oral, que han de datar-se cap a finals del segle XIX i, especialment, a inicis del XX. CORRANDA 1 'Costafreda, la Taverna / Mas Pujol venen el vi / a Reguant toquen la flauta / i al molí el violí / / A can Torres filen borres / a can Gras filen borràs / les noies de Costafreda / no saben cosir un pedaç / a ca l'Abadal el timbal / a cal Mero el pandero / a cal Minguet, el clarinet / i a cal Daina, la samfaina' (Referència de Jaume Guilà i Castellà i Josep Peramiquel i Cordó). CORRANDA 2 'Si aneu a Súria / porteu llanterna / que el qui governa / diu que no hi veu' (Referència de Jaume Guilà i Castellà i Josep Peramiquel i Cordó) CORRANDA 3 'La gent de Súria quina sort teniu / que del Lladó Arpa / ja us en despediu // L'acompanyen / Mallet i Quinquer / i el segueix al darrera / tot un cargol Bover' (Referència de Jaume Guilà i Castellà i Josep Peramiquel i Cordó) CORRANDA 4 'El cap pelat plora / perquè se li ha acabat / el menjar les sopes / de l'autoritat // Manté la dona borratxa / tot fent el gandul / i el dissabte en cobra / en cobra del consum // No hi volem cap / que sigui dels assessinos / no n'hi volem cap / que sigui del cap pelat', . (Referència de Jaume Guilà i Castellà i Josep Peramiquel i Cordó). CORRANDA 5. Una altra corranda que sembla que es cantava cap els anys '20 del segle XX (encara que relata fets d'inicis del segle XIX) deia així 'Vosaltres de Súria, gran dita en teniu, que del Cabrinetti, ja se'n despediu./ Una brigada, vuitanta cavalls i dinou mil duros. Minyons, endavant!' ( Informació de JAUME ALBORNÀ I SANAHUJA, de l'Arboç del Penedès 23.07.1990) Rossend Serra i Pagès, els anys 1920 va recollir dues versions d'aquesta mateixa corranda, pràcticament idèntiques entre elles. El text d'ambdues és el següent: 'Vosaltres de Súria / gran ditxa teniu / que d'En Cabrinetti (bis) / (...) /. Bé us en despediu' (MASSOT, 1994: 673-674-685). També, dins del marc de la tradició oral, s'han trobat alguns altres materials d'interès, com els referents als jocs infantils, així se'ns han ofert els següents embarbussaments (Informació oral d'Elvira Figuls i Feliu): CORRANDA 6 'Una gallina xica, pellerica, camatorta i eixerida va tenir set polls xics, pellerics, camatorts i eixerits. Com que la gallina era xica, pellerica, camatorta i eixerida, els set polls van ser xics, pellerics, camatorts i eixerits' (S'usava per saltar a la corda com per fer de traballengües).</p> | 08274-11 | <p>CORRANDA 2. Segons una tradició, en el temps que tots els pobles instal·laven el seu enllumenat públic, Súria es va endarrerir, de manera que estaven sempre a les fosques. Aprofitant la dita popular, fa un temps els Fadrinets del Poble Vell elaboraren uns fanalets de cartró amb la dita (PIÑERO, TOMASA, 1998). La dita ha de ser anterior a l'any 1913, data d'inauguració de l'enllumenat (SOLER, 1985). CORRANDA 3, Josep Lladó i Arpa va ser alcalde des de l'1 de gener de 1902.El 1927 era caporal de districte del Sometent. Domènec Quinquer era regidor (a la Guerra Civil el comitè de Milícies Antifeixistes es va incautar la casa del metge Quinquer). Domènec Bover era el secretari de l'Ajuntament (REGUANT, 1997). CORRANDA 4, sembla ser que el 'cap pelat' fa referència a l'alcalde Mallet i els 'assassinos', és una referència a la mort del 'noi viudu' pels burots. CORRANDA 5 Sembla ser que explica que a Súria van fer presoner el general, els cavalls i el diner a la Guerra del Francés de 1808-1812 ( La informació és de JAUME ALBORNÀ I SANAHUJA, de l'Arboç del Penedès 23.07.1990) Rossend Serra i Pagès, els anys 1920 va recollir dues versions d'aquesta mateixa corranda, pràcticament idèntiques entre elles. (MASSOT, 1994: 673-674-685)</p> | 41.8310400,1.7541200 | 396546 | 4631767 | 08274 | Súria | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Lúdic | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | CORRANDA 7 'Tres triques, tres troques menjaven garrofes, les potes del ruc, catatric-catatruc'.// DITES DE SÚRIA. Una referència a Costafreda es recull a la següent expressió: 'Sembla que t'ho han llençat de Costafreda estant', referit al fet de posar-se un vestit arrugat. 'Fer com els de Cererols, que es mengen el tall abans que les cols'. 'Sembla la carretera de Balsareny', quant es parla de moltes corbes. 'T'ha anat com un badall de griva', referint-se a que una cosa ha anat molt justa. Algunes altres dites han sigut publicades com a recollides en Súria, així: 'Si escremelles bé el llum faràs millor repunt' (GRIERA, 1974) o 'Súria somriu entremig de les muntanyes i mirant de cara al riu' (SOLER, 1985). A Vilafranca es recull una cançó procedent de Súria, dintre del concurs 'Bressol de Catalunya' organitzat per l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya (Recull de Mn. Josep Maideu de l'any 1924) (MASSOT, 1994). GRIERA va recollir a Súria cap a la dècada de 1920, un munt de dites relacionades amb el celler: 'El calent arruïna molta gent', 'Qui té el celler descuidat, té una part de vi llençat', 'Si tens el celler tancat, hauràs posat cascavell al gat', 'Si tens el celler humit sovint beuràs el vi florit', 'El celler ple dóna alegria i si es buit molt amoïna', 'Si el celler s'omple, la bossa sona'. // Dins el camp de cançons curtes i romanços, es va recollir a Súria cap a la dècada del 1930 la molt coneguda cançó de divertiment infantil, que diu així: CANÇÓ 1 'Olles, olles de vi blanc / totes són plenes de fang, /de fang i de maduixa; / tira de la caduixa, / qui la girarà / la (tal) ... serà.' (GRIERA, 1974). | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:47 | |||||||||||
| 67055 | Llegendari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegendari-0 | <p>AMADES, Joan (1929) 'El culte a la pedra' Butlletí de Dialectologia Catalana, Gener-Desembre, pp. 57-65, Vol. XVII, Barcelona.</p> <p>CALLEJO, Jesús (1994) Duendes, Madrid, EDAF, CALLEJO, Jesús (1996) Gnomos, Madrid, EDAF.</p> <p>CASANOVA, Joan; CREUS, Joan. (1998). 'Els petits éssers fantàstics: Inventari i recerca sobre l'origen del llegendari'. Revista d'etnologia de Catalunya, nº 13, Novembre 1998, p. 140-143. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana.</p> <p>CASTELLANO, A.; MASSANA, I.; REGUANT, J. (1983) Súria. Km. 0, Súria.</p> <p>CATÀLEG (inèdit). Catàleg del Grup de Recerca i Conservació del Patrimoni del Centre Excursionista de Súria.</p> <p>CLIMENT, Ramon (1973) 'El setge' Suria. Semanario de información Local, Núm. 1,121, pp. 1-2, Dia 06.10.1973, Manresa, Red Catalana de Prensa.</p> <p>GRIERA, Antoni (1935-1947) Tresor de la Llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya, Barcelona, Edicions Catalunya.</p> <p>LOSADA, Cristina (2000) Toponímia de Súria. Treball mecanografiat pel 2n curs de Batxillerat B. Súria.</p> <p>MARTÍN, C. et al. (1996) Llegendes i cantalles del Bages. La memòria mítica dels nostres avis. Manresa: Angle Editorial.</p> | <p>LLEGENDA DEL MIG MÓN. Hi ha diverses versions, però la creença més explicada actualment consisteix en que Deu comença a crear el món en aquest punt i quan acabà, uní en aquest indret tots dos extrems i el que es veu és la cicatriu d'aquesta unió (MARTIN et alií, 1996). LLEGENDA DE L'ORIGEN DE SÚRIA. Súria fou fundada pels moros que l'anomenaven Sória, i era regida per un rei. Passats molts anys, quan els moros ja havien estat foragitats, un surienc caigué presoner a Moreria. Quan el rei va assabentar-se que era de Súria, li digué que ell també ho era i que els cristians li havien usurpat el reialme. Li donà llibertat amb la condició que a Súria, al lloc on li va indicar, cerqués un document que acreditava el seu domini damunt la població. Tornat el presoner a Súria, cercà el document endebades. CASTELLANO, MASSANA, REGUANT, 1983). LLEGENDA DEL GORG DE L'OLLA . Al gorg de l'Olla anaven a cercar l'aigua per a us domèstic la gent que vivia a cal Banyes, però hi hagué una greu sequera que es perllongà durant set anys, durant els quals la única possibilitat d'obtenir aigua era llençant al clot una olla amb una corda, perquè arribés al fons, d'aquí segons la veu popular ve el seu nom (LOSADA, 2000). LLEGENDA DEL TOLL DELS ENCANTATS a la riera d'Hortons. El nom sembla provenir d'una llegenda que diu que se senten veus a l'apropar-se. Diuen que una vegada fa molts anys, va anar a aquest toll un pescador i, sembla ser, que quan va tirar la canya una veu li va dir 'Tira la canya que tiraràs, que amb la canya no em pescaràs', l'home tot estranyat va pescar un peix i quan l'anava a posar al foc, va sentir les mateixes paraules que quant estava al toll pescant (LOSADA, 2000). PETJADES DEL CAVALL DE SANT JAUME, Són molt nombroses les pedres que s'assenyalen com haver passat pel seu damunt el cavall de Sant Jordi o del rei en Jaume, i s'hi veuen els forats on la bèstia, i segons la tradició popular, en passar-hi deixà la petjada, que no són altra cosa que unes cavitats d'origen geològic de formes més o menys arrodonides, en les quals el poble vol veure el cop de pota de la bèstia (AMADES, 1929). PRESÈNCIA D'ÈSSERS FANTÀSTICS I DE CAIRE DIABÒLIC De la creença en aquests éssers també hi ha constància a Súria. De tot un conjunt estudiats a la bibliografia científica i classificats per Casanova i Creus (CASANOVA, CREUS, 1998) es coneixen al Bages per exemple, indicis de menairons. Lamentablement aquestes creences no han estat ben estudiades a Súria. En el transcurs del treball de camp dut a terme en aquest inventari s'ha detectat encara la creença. En aquest sentit, una informació oral parla de la visió a la casa del Muntet cap als anys 1920 d'un personatge 'baix i obscur que es va posar als peus del llit de dues nenes, però que es va esvair en el moment en que el seu pare va entrar a l'habitació. La mateixa informant, parla també d'una altra història a la mateixa casa: 'un dia (dins dels molts que passava alguna cosa estranya) en un llit on hi havia quatre nenes es veien nou peus'. A més, es tradició l'existència d'un llibre amb receptes i conjurs de caràcter sanador, encara que no se sap res sobre aquest particular (Informació proporcionada pel Sr. Eduard Zomeño, decembre de 1999). Resulta d'interès el fet de la recopilació duta a terme a Súria, en un treball de camp realitzat cap a la dècada de 1930. En aquest estudi va ser advertida la presencia de 'familians', o sigui, diables ficats a la llar o mals esperits (GRIERA, 1935-1947: V, 28). Lamentablement no se sap res més sobre informacions complementaries relatives a aspectes d'interès per a la catalogació d'aquestes entitats fantàstiques, com poden ser les seves obres o proeses, comportaments, capacitats, la manera de deslliurar-se'n, la seva rondallística, etc.</p> | 08274-12 | 41.8310400,1.7541200 | 396546 | 4631767 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Lúdic | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | LLEGENDA DEL PLA DE PINYERS. En aquest lloc existeix la tradició oral de que una estela vertical marcava la situació d'un tresor (Informació oral d'Isidre Suades). LLEGENDA DE L'ERA DE LES BRUIXES, Lloc on no creix res, situat prop de les cases del Samuntà. Deien que era el lloc on sortien les bruixes per la nit. LLEGENDA DE LES MONEDES DE SANT SALVADOR DEL QUER. Ramon Giró, un antic fuster d'ofici, fou qui construí la fàbrica i colònia del Fusteret. La llegenda indica que un surienc presoner dels carlins va indicar per carta a la seva família el lloc on havia amagat unes monedes d'or que havien de servir per a pagar un rescat per alliberar-lo. Com que els parents no sabien llegir li van ensenyar la carta a Ramon Giró (el Fusteret) qui va enganyar a la família apoderant-se del tresoret, amagat al camí de l'ermita de Sant Salvador del Quer (REGUANT, 1997). De tota manera, la llegenda no sembla versemblant si tenim en compte que la tercera guerra carlina a la que es fa referència, va començar el 1872 i ja l'any anterior, o sigui, el l 1871 es van autoritzar dues preses amb els seus salts d'aigua, que mourien la seva fàbrica, en funcionament l'any següent (REGUANT, 1997). Una altra història oral relacionada amb la família Giró i monedes, consisteix en que cap a la dècada de 1940, els Giró, de cal Fusteret, al barri de Sant Jaume, van llençar al riu un matalàs vell, fet de fulles de blat de moro. La canalla del barri va rescatar-lo, el va obrir i va trobar algunes monedes d'or, les quals van fer servir per a fer-les saltar sobre l'aigua del riu (Informació oral cal Gal) LLEGENDA DEL MORO ENTERRAT Els cristians estaven defensant el castell, quant els cristians varen aconseguir trencar el setge i en la fugida, a les Cabanasses, va caure el cavall amb el cabdill àrab i van morir, enterrant-se ambdós al mateix lloc. La llegenda diu que en aquest lloc va sortir un gros oliver, que cada tardor donava mitja quartera d'olives d'un color verd vermellós que eren els colors del vestit i la capa que portaven el moro i el cavall (CLIMENT, 1973) LLEGENDA DE TORREMALÚS. Torremalús era un hostal on s'hostatjaven viatgers i traginers i es comentava que alguns d'ells havien desaparegut misteriosament. Un dia es va allotjar un jove que portava forces diners i la criada el va advertir de que si s'hi quedava el matarien per robar-los-hi. Sembla ser que eren els amos els autors de les desaparicions deixant caure un gran pes al llit on dormien els viatgers. La criada li va demanar que l'ajudés a escapar-se i així se salvarien tots dos. (MARTÍN et alií, 1996). | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:47 | ||||||||||||||
| 67056 | Pastisseria Azorin / Biadiu / La Palma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pastisseria-azorin-biadiu-la-palma | XX | La botiga ha tancat. | <p>Pastisseria d'aire modernista que es troba enclavada als baixos d'un edifici de quatre pisos i golfes que presenta el seu accés principal pel carrer Àngel Guimerà. Del seu interior són de destacar elements com la decoració floral del sostre, les vitrines sota taulell, de vidre i bronze, les llums elèctriques modernistes i la de gas sobre la porta d'accés, així com el rellotge i tota la fusteria de pannells, armaris i calaixeres. Es conserva l'obrador complert amb l'utillatge original amb motlles de ceràmica esmaltada que formen el negatiu de figures de xocolata i codonyat i que representen fruites, cúpules, una granota, una rosa, etc.... També es guarden els llibres de comptes i la documentació de l'any 1915. Té una balança de marca 'Berkel' amb capacitat per a 20 kg.</p> | 08274-13 | Plaça Anselm Clavé, 1 | <p>L'actual pastisseria Azorín, va ser l'hereva de l'antiga Biadiu, de Jaume Biadiu Morera, abans de Ventureta o de 'La Palma', nom aquest últim que encara s'endevina al marbre del llindar de la porta. L'any 1915 ja era Biadiu, el qual també tenia una indústria, al C/ Born, 1 de Manresa, on fabricava xocolata i altres llaminadures. Venia en una pastisseria a Manresa i a la de Súria, l'adreça original de la qual era Carretera, 41. En aquest època venia no tan sols productes de pastisseria, si no també d'alimentació, especialment pasta per a sopa, codonyat, etc. a més de vins i licors, pasta, i a més a més també era drogueria. Encarregava les etiquetes a la fàbrica de cromos 'Friedrichs' de Barcelona. .El seu propietari actual, va entrar en el ofici com a aprenent de Biadiu, als vuit anys d'edat. Ell recorda l'existència d'un molí de sang que molia la xocolata en la pujada al carrer lateral. No sabem gran cosa de la història anterior a Biadiu. Actualment, es produeix brioixeria típica, com els coneguts 'préssecs'. Dins la pasta seca, tota feta a mà, destaquen les 'corasses', una mena de teula de forma plana.</p> | 41.8333107,1.7508253 | 396276 | 4632023 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67056-20210421163054.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67056-20210421163139.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67056-foto-08274-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67056-foto-08274-13-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:47 | |||||||
| 67057 | Salipota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salipota | <p>CASTELLANO, A.; MASSANA, I.; REGUANT, J. (1983) Súria. Km. 0, Súria.</p> <p>CATÀLEG (inèdit). Catàleg del Grup de Recerca i Conservació del Patrimoni del Centre Excursionista de Súria.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (s.d.) Súria. 1871-1873, Memòria de Llicenciatura, Barcelona, Universitat de Barcelona.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1988) 'Súria', Història de les comarques de Catalunya. Bages'. Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1997) Súria. Història en imatges 1894-1975. Col·lecció 'Fotografia històrica', núm. 4. Manresa: Angle Editorial, Centre d'Estudis del Bages.</p> <p>REGUANT, Josep; CASTELLANO, Albert (1980) Súria insòlita. Col·lecció de textos de la exposició duta a terme pel Banc de Madrid i les Joventuts Musicals de Súria.</p> <p>SOLER I CLARIANA, Pau (1985) Súria, el meu poble. Súria.</p> | XIII-XX | <p>Conjunt edificat que consta de tres cossos principals. El que sembla anterior a la resta està situat a l'Oest, presentant a la seva façana Nord dos elements antics, com són una porta de carreus de gres vermell i, a la cantonada NO, una mena de tronera feta també de carreus. El conjunt ha sofert diferents reedificacions, destacant una galeria-assecador, amb dobles arcades superposades a la façana Sud i un porxo cobert amb volta de pedra que dona accés a l'entrada principal de la casa i a les edificacions auxiliars destinades a ús avícola. De la segona, on es troben les golfes, resulta d'interès, des d'un punt de vista de cultura popular uns elements ceràmics embotits al mur E, que serveixen com a nius. La teulada ha estat molt modificada i no resten elements antics. A les habitacions auxiliars, situades a la planta baixa i soterrani, destaquen el celler amb dues tines grans, amb boixa, per trepitjar el raïm i vint més, de ciment, de principis del segle XX, per emmagatzematge de vi. També existeixen piques d'oli, com a senyal d'un antic trull, del que es van trobar evidències al fer unes reformes. Destaca, així mateix, una caldera per a fer vi blanc per a postres i elements, eines i estris com una bomba per a trafegar el vi, una màquina de trepitjar el raïm de marca 'FLORENÇAC', una premsa, etc. Es poden assenyalar també l'existència d'un pou i les rajoles d'una era, que estava a la façana Nord, la qual es va desmuntar i reaprofitar, trobant-se actualment a la façana oposada.</p> | 08274-14 | C. Sant Mateu de Bages | <p>La data de 1274 es menciona com la més antiga de la masia (SOLER, 1985). El vescomte de Cardona compra per 80 sous una peça de terra al costat de l'església el 30 de desembre de 1319 i les masies de Salipota i d'en Pere Mulner el 1320 (REGUANT, 1988). El 1573 la vídua Joana Salipota fa celebrar cinc misses de rèquiem per la seva ànima a la capella de Santa Maria sa Vila (abans de Santa Maria i Sant Bartomeu). Deu anys més tard, el Dijous Llarder de 1583 hi hagué un enfrontament entre gent de Súria i uns bandolers capitanejats per Pere Pau, en el torrent de can Torres, del qual resultà mort el cap dels bandolers i l'hereu de Salipota, entre els de Súria (REGUANT, 1988). El 1868 era propietat de Josep Canudas Subirana i Salipota. El 1887 estava habitada per vuit persones (REGUANT, CASTELLANO, 1980). El 1871 la masia devia comptar amb un bosc d'alzines. En un cens de 1877 apareix com a alqueria de dues edificacions d'un i dos pisos, una habitada i l'altre no. Quan va tenir lloc la epidèmia de còlera de l'any 1885, el poble de Súria es mobilitzà donant i creant ajuts. Destacaren especialment, d'entre altres, de l'amo d'aquesta masia (REGUANT, 1988). El cognom Salipota es va perdre, quant la pubilla va entroncar per matrimoni amb el cognom Canudes en el segle XIX. El 1871, en uns capítols matrimonials es diu que les terres de la masia tenien 59 Ha. d'extensió i que afrontaven amb les terres del Pujol, a l'E, amb les de Costafreda, al S i a l'O amb el mas Riera i amb les de can Sivila de la Roca al N, valorant-se la propietat en 48.000 pta. (REGUANT, s.d.).</p> | 41.8350826,1.7462104 | 395895 | 4632225 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67057-20210429123408.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67057-20210429123827.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67057-20210429125209.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | La masia dona el seu nom a un barri que va néixer el 1959 amb motiu de la construcció d'un grup d'habitatges socials per als treballadors de les mines (REGUANT, 1988). Hi ha objectes interessants provinents d'aquesta masia dipositats al Museu de l'Avi, com a unes teules, datades el 1838 i fabricades pel teuler Josep Soler de Serrateix, fotografiades a l'exposició 'Súria incògnita' (REGUANT, CASTELLANO, 1980). Una d'elles porta inscrita una oració i l'altre un dibuix fet pel fabricant. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:47 | ||||||
| 67058 | Xalet director mines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-director-mines | <p>CASTELLANO, A.; MASSANA, I.; REGUANT, J. (1983) Súria. Km. 0, Súria.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1997) Súria. Història en imatges 1894-1975. Col·lecció 'Fotografia històrica', núm. 4. Manresa: Angle Editorial, Centre d'Estudis del Bages.</p> | XX | <p>Edifici situat al mig d'un jardí amb dos pisos i golfes. La planta està formada per tres rectangles, un de més allargat al que se li adossen perpendicularment dos més, formant com una U, L'espai lliure entre les dues potes de la U està ocupat per un porxo amb terrassa a la primera planta. Les obertures amb llinda presenten a sobre un arc de descàrrega . De tota manera, abunden les obertures amb arc, com les finestretes trífores als capcers de les golfes o al porxat de la planta baixa. Sota el ràfec, una faixa de ceràmica vidrada blanca i blava sobre un filet, constitueix el motiu decoratiu. La teulada, a dues vessants, és molt apuntada i en la mateixa s'hi obren les finestres de les golfes.</p> | 08274-15 | Ctra. Manresa cantonada Ctra. de Balsareny | <p>Els xalets que van ser habitatge dels directius de les mines es comencen a construir l'any 1919. Aquest va ser seu de la CNT - FAI el 1936 (REGUANT, 1997), i el juny de 1938 en ell s'instal·là el tribunal permanent de l'exèrcit de l'est, per cert que el 17 de juliol del mateix any vingué el general Hernández Saravia, que era el cap de l'exèrcit de l'est, a donar el diploma als nous sergents que havien estudiat a Súria (REGUANT, 1997).</p> | 41.8295505,1.7541061 | 396543 | 4631602 | 1919 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67058-20210630111728.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67058-20210630111533.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67058-20210630111549.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIL | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | Els motius decoratius són d'estil modernista | 105|98 | 46 | 1.2 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:47 | |||||
| 67059 | Forn de can Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-can-torres | <p>Informació oral del Sr. Eduard Vilajosana</p> | XIX | Recentment s'hi ha obert un vial per sobre, que ha afectat part del forn. | <p>Forn de ceràmica que es troba sota la casa de can Torres. La construcció presenta una planta rectangular amb les parets de forma troncopiramidal , fetes a l'exterior amb blocs de pedra i farcides amb terra entre elles. Encara es pot endevinar el seu interior dividit en dos nivells: a la part superior hi havia la cambra de cocció, revestida interiorment amb refractari. El paviment presenta un seguit de forats per on passa l'escalfor des de la cambra inferior, on es trobava la fogaina, consistent en una cambra semisoterrada que es sosté amb una sèrie d'arcs transversals.</p> | 08274-16 | Camí de can Torres | <p>Segons informació oral, quan aquest forn estava en actiu, es feien totxos i teules, pagant-se un tant per peça a la casa de can Torres (Informació oral del Sr. Eduard Vilajosana).</p> | 41.8108375,1.7555432 | 396631 | 4629523 | 08274 | Súria | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67059-20210504122053.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67059-20210504121959.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | BCIL | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 98 | 49 | 1.5 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:47 | ||||||
| 67060 | Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-14 | <p>1a TROBADA (1991) Trobada jove d'artistes artesans. Escultures al carrer 1991, Súria, Adhuc, Ajuntament de Súria, Generalitat de Catalunya, Subdirecció General d'Artesania.</p> <p>CASAREAL, Arnaldo de (1940) Historia de la imagen y ermita de San Salvador que se venera en la villa de Suria, Manresa</p> <p>FULLA DOMINICAL (1922) Fulla dominical de Sant Cristòfol de Súria. Número extraordinari dedicat a commemorar la festivitat de Sant Sebastià tan venerat per la cristiana vila de Súria, Núm. 3 bis, any II, Súria.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1997) Súria. Història en imatges 1894-1975. Col·lecció 'Fotografia històrica', núm. 4. Manresa: Angle Editorial, Centre d'Estudis del Bages.</p> | XX | Ha estat reformat en funció de l'evolució de les necessitats de la institució. | <p>Edifici de planta quadrangular i aspecte cúbic, de tres pisos i golfes, amb pati central. L'exterior presenta un acabat superior en forma de cornisa contínua, tret del centre de la façana principal on hi ha un petit frontó trilobulat amb timpà llis La major part de les obertures (de forma rectangular allargada en sentit vertical) i elements de fusteria aplicats als mateixos, tant a l'interior com a l'exterior, estan rematats en la part superior per una mateixa línia decorativa que recorda el frontó de la part superior de la façana. La porta principal, però, es adintellada i l'acabament dels balcons de la façana principal és fa mitjançant un arc escarser (sobre el central hi ha l'escut). Els ampits de les finestres estan folrats de ceràmica vidrada verda. La disposició de les obertures a les façanes es irregular, tret de la principal, la qual cosa serveix per a trencar la volumetria cúbica de l'edifici. Originàriament, el color exterior de l'edifici era ataronjat, encara que avui és ocre. Al pati interior hi ha una escala amb passamans de ferro forjat i rematat per sengles boles de bronze. Presenta en el seu segon tram dues columnes amb capitells decorats, l'un amb l'escut quatribarrat i l'altre amb el de Súria. En el pati hi ha dues plaques, que es descriuen a l'apartat d'història. Un altre element a tenir en compte és el de les diverses obres que es troben incorporades a l'edifici . Destaca, per una banda, la decoració de les finestres del Saló de Plens, on hi ha obres amb tècnica de 'fussing' i de vitrall. L'autoria de l'obra feta amb la tècnica de 'fussing' es de Miriam Silvia di Fiore, artista nascuda a Buenos Aires i establerta a Milà, mentre que els vitralls són obra de l'artista hospitalenca Yolanda Pibernat i Tarín (1a. Trobada, 1991). Un altre element que s'ha incorporat a l'edifici de l'Ajuntament, en aquest cas al pati interior, consisteix en un gran plafó de ceràmica rakú, realitzat per l'artista italiana Morena Collini. (1a. Trobada, 1991).</p> | 08274-17 | C/ Ernest Solvay, 13 08260 Súria | <p>El 11 d'octubre de 1885 es va acordar la instal·lació d'una làpida a la casa consistorial que perpetués l'agraïment de Súria per les actuacions que havien fet les persones i institucions supralocals en l'epidèmia del còlera. Aquesta placa, roman a l'escala de l'actual edifici de l'Ajuntament i diu 'Súria reconocida al socorro dispensado por S.E.D.A. González Solesio y por los S.S. Rocafort, Planas, Roselló, Mascaró y Tort y Martorell durante el cólera de 1885, levanta este testimonio de gratitud'. (FULLA DOMINICAL, 1922). Abans de 1920 l'Ajuntament ocupava locals de lloguer a diversos llocs del poble, així el 1909 celebrava sessions al teatre Ateneu i el 1912, l'empresa 'Fills de Ramon Giró' posà llum a l'Ajuntament, que aleshores ocupava l'edifici actualment seu de la Caixa de Manresa (REGUANT, 1997).. Coincidint amb un moment de gran puixança econòmica, l'Ajuntament encarrega el 27 d'octubre de 1917 a l'arquitecte Jeroni Martorell i Tarrats, els plànols per fer Ajuntament i escoles. Per la compra de terrenys van aportar diners, diferents particulars i per a la seva construcció es va demanar un crèdit a la Mancomunitat de Catalunya (REGUANT, 1997). El 8 de juny del 1924 es va posar una placa en honor a Ernest Solvay (mort el 26 de maig de 1922) en record de la seva cessió de l'aigua potable a la vila. Es troba actualment a l'escala, Pel juny de 1938 s'instal·là, en un xalet dels directius de les mines el tribunal permanent de l'exèrcit de l'est, el qual celebrava els consells de guerra a la sala de sessions de l'Ajuntament, jutjant delictes comuns comesos pels soldats (REGUANT, 1997).</p> | 41.8310403,1.7543036 | 396561 | 4631767 | 1920 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67060-20210415130527.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67060-20210415130713.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67060-20210415130851.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | BCIL | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | Jeroni Martorell i Tarrats | La façana posterior dona a un petit jardí amb tres pins i una olivera, on es troba instal·lada una escultura formada per un bust de bronze sobre peanya de pedra, consistent en un retrat del poeta surienc Salvador Perarnau i Canal, instal·lada allà el 1995, però feta per l'escultor Xavier Llovet el 1966. | 105|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:47 | |||
| 67061 | Castell de Súria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-suria | <p>1a TROBADA (1991) Trobada jove d'artistes artesans. Escultures al carrer 1991, Súria, Adhuc, Ajuntament de Súria, Generalitat de Catalunya, Subdirecció General d'Artesania..</p> <p>AUTORS DIVERSOS (1984). Catalunya Romànica, vol. XI (El Bages). Barcelona: Enciclopèdia Catalana.</p> <p>BOLÒS, Jordi (1982) 'La torre rodona de pedra del veïnat del Fusteret, municipi de Súria, Bages' , Quaderns d'Estudis Medievals núm. 7 (volum 1), p. 434-441. Barcelona: Artestudi.</p> <p>CASTELLANO, A.; MASSANA, I.; REGUANT, J. (1983) Súria. Km. 0, Súria.</p> <p>CATALÀ I ROCA et al. (1991) Els castells catalans., vol. II. Barcelona: Rafael Dalmau. CATALÀ I ROCA et al. (1991) Els castells catalans., vol. II. Barcelona: Rafael Dalmau.</p> <p>CREUS, Teodor (1886). 'Excursió particular á Cardona y Solsona. Dies 5 y 6 de maig de 1885'. Butlletí de la Associació d'Excursions catalana, vol. VII-VIII, núm. 88-89, p. 16. Barcelona.</p> <p>LLADÓ I RAMONET, Josep (1993E) 'Per un capítol de la història de Súria: ' extret de El Matí, Dimarts 14 de juliol de 1936 a Cererols, mil anys d'història (993-1993), pp. 51-55, Súria, Ajuntament de Súria i Associació d'Amics i Veïns de Cererols.</p> <p>PIÑERO, Jordi, TOMASA, Eudald (1998) Pla Director del Poble Vell de Súria. Ajuntament de Súria. Transversal Produccions Culturals. Assessorament de Jordi Padró. Diputació de Barcelona. Servei de Recursos Culturals. Àrea de Cultura. Oficina de Patrimoni Cultural</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1988) 'Súria', Història de les comarques de Catalunya. Bages. Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1997) Súria. Història en imatges 1894-1975. Manresa: Angle Editorial, Centre d'Estudis del Bages. Col·lecció 'Fotografia històrica', núm. 4.</p> <p>SITJES I MOLINS, Xavier (1988) 'Intercomunicacions dels castells del Bages' Dovella. Núm. 39, pp. 32-38, Manresa: Associació Cultural Dovella.</p> <p>SOLER I CLARIANA, Pau (1985) Súria, el meu poble. Súria.</p> <p>VALORAR (1984) Valorar la història. Nova vida per a les velles ciutats. Producció Josep M. Rovira. Barcelona, Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques.</p> | XII-XIX | Des de el cessament de la seva dedicació a escola pública es va abandonar fins que l'any 1981 la Direcció General d'Arquitectura i Habitatge de la Generalitat de Catalunya va començar la seva restauració, formant part d'un pla més ampli que abastava també tot el conjunt del barri antic. La restauració, dirigida per l'arquitecte manresà Josep M. Esquius, ha consistit en treure la brossa de l'interior, afermar les parets exterior i cobrir l'edifici amb un volta de vidre, quedant l'espai intern ben condicionat per poder-hi fer exposicions (REGUANT, 1988). La restauració va estar feta respectant la migrada vàlua dels elements que restaven com a representants d'una història . Així es va procedir a la consolidació, neteja i revalorització dels esmentats elements, no emmarcant-los en un decorat d'època, sinó al contrari, presentant-los en ells mateixos com a contrast a una solució actual per a la cobertura i creació d'un espai col·lectiu. (VALORAR, 1984). És interessant la conservació quasi íntegra de la torre de l'homenatge, tancada a l'interior del recinte degut al creixement posterior del castell que la deixà inutilitzada. La seva estructura interior, no obstant, pràcticament s'ha perdut, cosa que dificulta la contextualització de les restes. (PIÑERO, TOMASA, 1998). L'objectiu del projecte de restauració es va trobar en l'aprofitament de l'espai interior per a usos diversos de caràcter comunitari: conferències, projeccions, reunions de grups de treball, etc., i com a seu d'un petit museu local dels estris de camp i de les mines, etc. | <p>És un element de gran valor en el conjunt del Poble Vell, destacant per les seves notables dimensions. . (PIÑERO, TOMASA, 1998). La mola arquitectònica del castell s'eleva al punt més alt del poble pel nord, i domina la de l'església. L'actual conjunt del castell és producte de diverses èpoques, la més antiga és la que correspon a la torre, només visible des de l'interior del conjunt, que cal datar entre els segles XII i XIII. Els paraments exteriors han de correspondre als segles XIV-XV, amb un talús del XVI-XVII i la part superior del XIX. La torre és una construcció de planta quadrangular, de la que es conserven la planta baixa i el primer pis, a més una terrassa dalt de tot. Les dues plantes estan separades per una volta de pedra disposada a plec de llibre, que es recolza sobre els murs de llevant i ponent i es comunicaven amb la primera per un forat obert al centre de la volta. El gruix d'aquests murs és irregular, arribant a un metre a la part baixa que és la més ampla. La construcció utilitza pedres disposades en fileres horitzontals. No sabem com era el morter original donat que els murs han estat refets durant les restauracions (AUTORS DIVERSOS, 1984). La resta de l'edifici presenta planta trapezial, amb l'entrada orientada a SO, a la que s'hi accedeix per una rampa. La porta exterior donava pas a una estança allargada, que ocupava tot el canto SE de la construcció. Al centre del casal hi deuria haver un pati obert amb una cisterna central, Les dependències que es conservaven abans de la restauració del castell, tampoc oferien molta informació més sobre la disposició original, donat que havien estat molt malmeses per les reformes al llarg dels segles i, mancaven totalment, les plantes altes de l'edificació. La porta actual d'entrada és del segle XIX, ja que l'anterior va quedar tapiada al fer l'ampliació de l'església del Roser (SOLER, 1985) Els elements de fusteria de la porta presenten un forrellat amb un interessant treball de forja amb decoració popular.</p> | 08274-18 | C/ Major, s/n | <p>Respecte del castell la primera notícia que posseïm de Sorisa es un document datat el 993 (11 calendes de juliol de l'any 6 del regnat d'Hug), quan Ramon , comte i marqués fill de Borrell, comte, ven al prevere Miró un alou situat al comtat de Manresa, en el castell de Godmare (Callús) o en el castell de Súria o en el seu terme. L'escriptura nomena, en l'afrontació de l'alou, la vil·la Solariolos (Cererols, agregat de Súria) (REGUANT, 1988). Podem suposar que aquesta contrada, zona força clau de la frontera, devia ésser ben fortificada i la principal funcionalitat del castell va ser ja en el segle X la de protegir la ruta que unia Manresa i Cardona, ja que es troba justament a mig camí de les dues poblacions. En aquest sentit la torre de la Pobla, servia també per comunicar el castell de Súria amb el de Sant Mateu, sense que la visió directa entre ambdós podés ser interceptada (SITJES, 1988), cal tenir present però que la troballa d'altres torres al llarg del present inventari, relativitza aquesta teoria, força afermada a la bibliografia. Guifré II de Cerdanya prestà jurament de fidelitat a la comtessa Ermessenda de Barcelona entre 1018 i 1023. Aquest darrer any la senyora feudal Ermessenda, empenyorà, entre d'altres, el castell de Súria al seu fill, Berenguer Ramon I de Barcelona. El feudatari comtal era la família Cardona, la qual el subinfeudà a diverses famílies com els Calders, Odena, Rocafort, etc.. La castlania la detentava al segle XI, una família nomenada Súria (AUTORS DIVERSOS, 1984). L'any 1105 Ramon de Calders deixa el castell de Súria, a la seva dona Guisla, i un cop morta aquesta, el castell passa al seu fill més petit, Bertran (REGUANT, 1988), altres parlen d'un testament fet el mateix any, per Guillem, marit de Guia o Guília, en el qual el testador disposa a favor de la seva esposa - filla d'Ermessendis, vescomtessa de Cardona - els castells de Segur, Calonge, Fals, Castellfollit del Boix i Súria, 'per mentre ella visqui, i, a la seva mort, siguin pels fills'. D'aquesta manera, Bertran, el fill menor, tindrà el castell de Súria amb els seus termes, d'entre altres possessions derivades de la propietat dels llocs anteriors (CATALÀ I ROCA et al., 1991). L'any 1196 apareix el castell al testament de Ramon d'Odena, el qual el deixa al seu fill, el tenia pel vescomte de Cardona. La vinculació de la família Odena continuarà durant el segle XIII, segons es pot veure en diversos documents (REGUANT, 1988). El 4 de maig de 1317, Berenguer d'Odena senyor del castell de Súria ven el castell amb totes les seves cases, fortaleses, masies, feus, feudataris, domini directe i jurisdiccions civil i criminal, etc. a Ramon, vescomte de Cardona (REGUANT, 1988). L'onze de maig de 1320 Arnau Ça Claperosa, rector de Súria, ven unes cases al vescomte de Cardona, Ramon Folc, i aquest aprofita les pedres d'una d'aquestes per a reformar el castell (REGUANT, 1988). El 1320 Jaume II va vendre al vescomte de Cardona la jurisdicció de Súria i el 1322, Ramon Folc de Cardona paga a l'hereu de Jaume II per la venda, d'entre altres llocs, del castell de Súria (REGUANT, 1988). La possessió va ser disputada els anys següents, finalitzant amb la recuperació del castell pel comtat de Cardona, el 3 de desembre de 1375 (REGUANT, 1988). El 1468 el castlà és Maties Fontcalda (REGUANT, 1988). El castell de Súria va tenir castlà fins el segle XVIII, així el 1672 se sap que mor Josep Tries, castlà de Súria, el qual havia comprat la castlania a l'església del Miracle a qui retorna per testament (REGUANT, 1988).</p> | 41.8350448,1.7518130 | 396360 | 4632214 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67061-20210421142258.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67061-20210421135643.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67061-20210421141239.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Cultural | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | Tingué un paper militar destacat en les guerres carlines i fou remodelat i consolidat. Des d'aleshores quedà definida la seva actual aparença de planta quadrada. L'evolució morfològica de l'enclavament devia ser més o menys la següent: una primitiva torre de vigilància, tal vegada corresponent amb la torre interior del homenatge, que equivaldria a una guàrdia, tipològicament de planta rectangular i de petit volum, i que podria datar-se en els segles XII-XIII. Els segles següents, en que com ja s'ha vist, va ser residència de diferents senyors o castlans, essent administrat més tard per delegats dels ducs de Cardona o castlans, el castell segurament va patir diversos canvis estructurals que el van engrandir (aquestes intervencions deuen correspondre als segles XIV-XV, segons referències tipològiques visibles) fins que en època de les guerres carlines, se sap amb certesa que va ser remodelat i fortificat donant-li l'aspecte més semblant a l'actual, aixecant murs, obrint espitlleres i convertint la seva planta de rectangular a quadrada. Des del segle XVIII fins a la seva darrera restauració, l'edifici va tenir diferents usos: escola, calabós i altres serveis municipals. Així, dins dels seus murs es van desenvolupar activitats pròpies del camp de l'ensenyament probablement des del 1790 i amb seguretat durant la segona meitat del segle XIX i la primera dècada del XX . Fins el 1915 va acollir unes escoles i també una congregació religiosa i els jutjats. El 1854 s'instal·len a Súria les Germanes Servites, a instància del rector Sebastià Obradors i de Maurici Quinquer. Es dedicaven a la cura dels malalts i a l'ensenyament de les noies. El 1857 s'integraren a la congregació de les Germanes Dominiques de l'Anunciata que, a Vic, acabava de fundar el P. Coll. Aquestes religioses encara devien ocupar el castell, quan Teodor Creus escriu el relat del seu viatge al maig de 1885 per Súria, dient que es veu enlairat '(...) una espècie de castell quadrat, ab una torre, que tenen traces de haver servit molt modernament (amb la seva funció militar, s'entén), puig se veu encara en aquesta lo pal que sostenia la bandera' (..). El 1892, la comunitat estrenà casa pròpia; fins aleshores habitaven al castell. Encara avui tenen un convent a Súria i es dediquen a l'ensenyament (REGUANT, 1988). El 1893 el mestre Salvador Vancell ven el castell , on hi encara hi ha les escoles públiques, a l'Ajuntament (REGUANT, 1997). El 1907 encara hi ha escola de nens i el 1909 hi ha oficines del Jutjat (REGUANT, 1997). El 1910 l'Ajuntament concedeix una subvenció i cedeix el castell a les Germanes de la Caritat que arriben a Súria a tenir cura dels malalts. L'edifici devia estar en molt males condicions doncs aquestes religioses se'n van anar i l'Ajuntament lloga, en un altre lloc, una habitació de manera provisional, el gener del 1911 (REGUANT, 1997). A partir de l'any 1981 es van començar les tasques de restauració del castell, dutes a terme pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, millorant les parts antigues conservades i construint les noves amb diferents materials, recobrint el conjunt amb una coberta de vidre. Actualment serveix com a sala d'exposicions i seu d'actes públics i culturals. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:47 | |||
| 67062 | Església del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-del-roser-0 | <p>AUTORS DIVERSOS (1984). Catalunya Romànica, vol. XI (El Bages). Barcelona: Enciclopèdia Catalana.</p> <p>CASTELLANO, A.; MASSANA, I.; REGUANT, J. (1983) Súria. Km. 0, Súria.</p> <p>GAVÍN, Josep M. (1979) Bages (Inventari d'esglésies núm. 5). Valldoreix: Arxiu Gavín.</p> <p>COTS I PORTÍ, M. Teresa; OBRADORS I PUIGDELLÍVOL, Rosa M.; PINZOLAS I GERMAN, Eduard (1991) El poble vell de Súria. Guia didàctica. Manresa: Ajuntament de Súria.</p> <p>LLADÓ I RAMONET, Josep (1993C) 'Súria' extret del Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages, núm. 137 (1930) pp. 30-35 a Cererols, mil anys d'història (993-1993), pp. 19-25, Súria, Ajuntament de Súria i Associació d'Amics i Veïns de Cererols.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (s.d.) Súria. 1871-1873, Memòria de Llicenciatura, Barcelona, Universitat de Barcelona.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1988) 'Súria', Història de les comarques de Catalunya. Bages. Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1997) Súria. Història en imatges 1894-1975. Col·lecció 'Fotografia històrica', núm. 4. Manresa: Angle Editorial, Centre d'Estudis del Bages.</p> <p>SITJES I MOLINS, Xavier (1990) 'Sant Cristofol de Súria' Butlletí dels Amics de l'Art Romànic del Bages. Núm. 65, pp. 231-234, Manresa: Amics de l'Art Romànic del Bages.</p> <p>SOLER I CLARIANA, Pau (1985) Súria, el meu poble. Súria.</p> <p>VALORAR (1984) Valorar la història. Nova vida per a les velles ciutats. Producció Josep M. Rovira. Barcelona, Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques.</p> | XIII-XIX | A les darreries del segle XIX, quan el castell ja havia perdut el primitiu valor estratègic, el campanar fou prolongat cap amunt, amb un complement que li dóna més esveltesa i que, suficientment diferenciat de l'obra romànica, cal mantenir com a símbol típic de la població. La resta del temple demostra les successives ampliacions del conjunt arquitectònic experimentades en el curs dels segles. | <p>L'edificació actual és d'origen romànic. D'aquesta fase de fundació presenta, ben evidents encara, la base de la torre del campanar, l'absis semicircular orientat a llevant (sobreelevat fins assolir unes grans proporcions), bona part de la nau, una capella lateral esquerra i una mena d'arcada cega, decorada, oberta en el gruix del mur. Dins existia la capella de Sant Jaume, que sembla ser la de l'esquerra amb un arc cec. Al costat dret hi ha com un braç de transepte que és el pas cap el cloquer, per la qual cosa no sembla que hi hagués pogut haver cap altar. L'absis devia estar dedicat al titular, Sant Cristòfol (SITJES, 1990). L'absis presenta, al menys, tres paraments de factura diferent. Destaca un finestral, que primitivament, deuria ser de doble esqueixada encara que actualment mostra una obertura més ampla, acollint un reixat (AUTORS, DIVERSOS, 1984). De la part més antiga d'aquest, l'element més destacable és una finestra més reduïda, cegada, composada per dos blocs de pedra verticals, que formen els brancals sobre els que es recolza l'arc de mig punt fet d'una única pedra decorada amb motius geomètrics en relleu desenvolupats en forma de dues fileres de triangles, de les quals, la de sota en conté de triples i, fins i tot, de quàdruples, és a dir, que els triangles són formats per tres o quatre traços ressortits, mentre que els triangles situats a la sèrie superior han estat esculpits amb una sola línia. Cal dir, que probablement per manca d'habilitat, els triangles d'un rengle i de l'altre no estan ben conjuntats (AUTORS, DIVERSOS, 1984). Per sobre d'aquesta es van esculpir dos ressalts en forma d'arquivoltes llises. Al costat s'eleva el campanar, de planta quadrada, la part romànica del qual arriba fins la cornisa inferior. Fins aquí, consta d'una socolada on hi ha un petit finestral, sobre la que s'alcen tres pisos, indicats a l'exterior només per tres nivells de finestres a cada vent. En el primer pis, les finestres són senzilles, mentre que al segon i tercer són geminades, essent les d'aquesta planta més grans que les de l'inferior. Els arquets són de mig punt adovellats. Les columnes tenen capitells mensuliformes. Els murs romànics són fets de carreus ben tallats en fileres ordenades a trencajunt. (AUTORS, DIVERSOS, 1984). Aproximadament a la meitat de la nau central de l'església del Roser es troba la 'Sepultura de Ioan / Alsina y Marquillas / y dels seus feta lo / any 1764'. Sobre la inscripció hi ha una calavera i sota la inscripció el símbol parlant de la família amb arrel. Segons informació oral, aquesta làpida segella l'entrada a una cambra hipogea on es troben, sembla que quatre nínxols, sense cap altre identificació La nau esquerra de l'església es troba a un nivell més alt que les altres, sens dubte per la topografia del terreny. La porta lateral de l'església presenta la data de 1868. Hi ha dues làpides de persones de l'estament eclesiàstic sobre la volta (probablement provinents de l'antic cementiri). El paviment de la nau central es troba esbiaixat respecte de l'eix de l'església. A la sagristia hi ha dues calaixeres i una petita capella portàtil amb una imatge de Santa Maria a l'interior. Són interessants les pintures al sostre de la capella fonda o del Sant Crist.</p> | 08274-19 | C/ Major, s/n | <p>Primitiva parròquia de Sant Cristòfol, l'origen de la qual es podria remuntar a finals del segle IX, amb la repoblació del Bages pel comte Guifré (SITJES, 1990), apareixent en una llista de parròquies feta entre els anys 1025 i 1050 (SITJES, 1990). L'any 1110 hi ha una deixa per als clergues de Sant Cristòfol (REGUANT, s.d.). L'edifici actual és datable en el període romànic tardà d'acord amb un testament de l'any 1205, que es conserva, a l'arxiu Fàbrega de Cererols, atorgat per Guilleuma de Torroella, germana de Berenguer de Súria i muller de Berenguer de Torroella, del qual prengué el nom. Entre les seves disposicions figuren les deixes per a esglésies i, entre aquestes, aquest temple de Súria. En concret, llega per a ser-hi enterrada, set sous per a les obres i dotze diners a la capella de Sant Jaume, segurament, la situada a l'esquerra i que presenta un arc cec (SITJES, 1990). Tot això vol dir que, en aquell moment, l'edificació estava molt avançada (SITJES, 1990). Un altre testament del mateix arxiu, el de Guillem de Bosc, de 1348, esmenta una deixa per a l'altar de Sant Cristòfol, que devia ser per a un retaule gòtic (SITJES, 1990). La confraria del Roser fou fundada el 1591, amb autorització del Papa Gregori XIV (REGUANT, 1988), de qui es conservava, l'any 1930, una butlla ornada en policromia (LLADÓ, 1993C). L'any 1603, el bisbe de Vic, Francesc Robuster, va autoritzar una confraria a Sant Antoni (LLADÓ, 1993C). També se sap que el beneficiat de Santa Maria sa Vila rebia un censal de can Ribera de Coaner i cap el 1680 el benefici d'aquest antic monestir ja s'havia extingit, essent la seva dotació cedida a la confraria del Roser, que en quedà així encarregada del culte (REGUANT, 1988). A la primera guerra carlina, l'església va ser saquejada, servint de fortalesa durant tres anys (REGUANT, 1997). L'any 1862 hi havia al front de la parròquia mossèn Jaume Soler, el qual, veient que la seva església era massa petita per a les necessitats de la feligresia, cada vegada més nombrosa, va decidir ampliar-la. Per a portar a bon port les obres d'ampliació es va crear una junta especial, formada pel rector mateix, el batlle, quatre regidors i el síndic. El 14 d'abril la citada junta dirigí un informe dels seus projectes al bisbe de Vic informant-lo que les obres que volien realitzar es pagarien per subscripció pública; al mateix temps li comunicaven que l'arquitecte Josep M. Blandó havia acceptat dirigir els treballs. El bisbe, per tal de conèixer l'abast de les obres i la seva viabilitat tècnica, es va dirigir a un altre arquitecte, Joan Cortès i de Ribera, perquè estudiés el cas i n'elaborés un informe. El dia 22 d'octubre del mateix any, Joan Cortès i de Ribera presenta l'informe en el qual expressa que encara que tècnicament les obres són viables, per portar-les a terme impliquen un cost molt elevat, a més d'obstruir l'entrada del castell. L'església constava, fins aleshores, d'una sola nau i una sagristia darrera l'altar major amb un traster al costat . La intenció del rector i els altres membres de la junta era crear dues naus laterals més ; per això volien tapar l'entrada de la fortalesa, que es trobava en un corredor que separava ambdós edificis. A pesar de l'informe contrari a l'obra de l'arquitecte, l'església fou remodelada. En tapar aquella entrada se'n devia haver d'obrir una altra amb el perjudici que això podia comportar. Per l'altra banda els inconvenients eren menors, ja que el terreny en què s'havia d'assentar la nova nau, era ocupat anteriorment pel cementiri i a la part inferior pel pas de la casa rectoral a l'entrada del temple; això es podia solucionar dotant l'església d'una nova entrada lateral que abans no tenia. L'arxiu del bisbat de Vic no diu res més sobre aquest afer; però tal com es troba actualment es pot observar que les citades obres es realitzaren (REGUANT, s.d.; 1988; 1997).</p> | 41.8348361,1.7518439 | 396363 | 4632192 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67062-20210421173758.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67062-20210421142618.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67062-20210421132017.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67062-20210421125721.jpg | Legal | Romànic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIL | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | Al campanar es troben quatre campanes, una amb la data 07.10.1956 i la darrera, instal·lada en el transcurs del present inventari (Pasqua 2000), que porta per nom 'Maria' la qual ha estat feta a Monistrol de Montserrat.. En una enquesta de 1892 es diu que hi ha 'tres capelles públiques, una a càrrec de la parròquia i dues a càrrec de particulars i que en els deu darrers anys s'han realitzat millores com el daurat dels altars del Roser, Sant Isidre i Sant Antoni i feta i daurada la barana del cor, s'ha fet el nou cementiri amb la capelleta i altar nous'. (Per cert, que respecte al cementiri de Súria, i seguint a Pau Soler (SOLER, 1985) un de nou, construït com a tot arreu el 1888, substituí l'anterior del segle XVII, situat prop de l'era del castell, i aquest encara tenia un precedent conegut en un altre del segle XII que desaparegué definitivament en fer-se la ampliació de l'església de la que ja s'ha parlat abans). Al mateix document a que ens referíem abans , també es fa inventari del tresor parroquial que constava d'una creu de fusta daurada, una altra de plata, una Vera Creu de plata, dos calzes de plata i un de daurat, un copó de metall i un altre de plata, una custòdia de plata i una altra daurada, un encenser de metall i un altre de plata, dues vinagreres, una de plata i l'altra de cristall, dos salpassers, un de plata i l'altre de fusta. En el capítol d'ornaments sagrats, sis capes, dotze casulles de colors, tres casulles brodades en or, tres torns bons, dues capetes pel viatic, una brodada en or, i altres robes pròpies pel culte (REGUANT, s.d.). L'obra es va donar per acabada un cop va finalitzar l'elevació del campanari, l'any 1903. Hi ha una placa on consta el nom de Jaume Soler i la data 1901 (REGUANT, 1997). L'any 1912 es va inaugurar un nou altar amb la imatge del Sagrat Cor (REGUANT, 1997). L'any 1930 l'església era descrita que encara que no tingués cap estil definit, era de bon visitar per la bellesa, principalment, de les pintures dels plafons laterals de l'altar major, el qual era d'estil bizantí (LLADÓ, 1993C). El 22 de juliol del 1936, els revolucionaris cremaren el contingut de l'església parroquial al carrer del Roser, ja que els veïns van protestar per por que no cremessin les seves cases i desaparegué així el retaule de l'altar major que era dedicat a sant Cristòfol (REGUANT, 1997). Al capdamunt de la graonada d'accés a l'església existien fins l'any 1936, dos àngels de ferro, un a cada costat que sostenien un fanal de llum (SOLER, 1985) i a sengles costats, els busts de dos personatges que la tradició oral atribueix a busts de papes (Informació oral de Josep Peramiquel i Josep Graells), actualment resten les columnes. El 1939 la titularitat de la parròquia va ser traslladada a la nova església de Sant Cristòfol El 1954 el temple es va tornar a obrir al culte, un cop restaurat (AUTORS DIVERSOS, 1984). El 1956, un cop restaurada amb aportacions populars, es va instal·lar de nou la imatge de la Verge del Roser a l'església, proclamant-se patrona del Poble Vell (REGUANT, 1997). L'any 1957 totes les esglésies de Súria es van incorporar des del bisbat de Vic al de Solsona (AUTORS DIVERSOS, 1984). | 92|94|98|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:47 | |||||
| 67063 | El Casinet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-casinet | <p>CASTELLANO, A.; MASSANA, I.; REGUANT, J. (1983) Súria. Km. 0, Súria.</p> <p>PIÑERO, Jordi, TOMASA, Eudald (1998) Pla Director del Poble Vell de Súria. Ajuntament de Súria. Transversal Produccions Culturals. Assessorament de Jordi Padró. Diputació de Barcelona. Servei de Recursos Culturals. Àrea de Cultura. Oficina de Patrimoni Cultural.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1982) 'La vila de Súria els anys 1871-1873', Miscel·lània d'Estudis Bagencs. Núm. 2, pp. 135-142, Manresa, Centre d'Estudis del Bages.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1997) Súria. Història en imatges 1894-1975. Col·lecció 'Fotografia històrica', núm. 4. Manresa: Angle Editorial, Centre d'Estudis del Bages.</p> | XIV-XX | <p>Al final del C/ Major hi ha la casa del Casinet que té un porxo que dona sobre el portal de Cardona i on hi ha espitlleres per defensar-se (CASTELLANO, MASSANA, REGUANT, 1983). És una de les cases més grans del Poble Vell, situada en el que seria el nucli originari de la vila, al sector del portal de Cardona. És tracta d'una construcció molt irregular, que reflecteix el pas del temps i les successives ampliacions i reconstruccions. Les parets exteriors fan de muralla per la banda de ponent (medieval) i de tramuntana (possiblement dels segles XVII-XVIII). Com a elements destacats té el porxo, amb dos arcs apuntats i el mateix portal de Cardona. Té dos portals adovellats d'entrada a la casa, un de més modern que inutilitza el més antic. L'interior es troba actualment en males condicions. L'edifici ha estat reconstruït en diverses ocasions. En conjunt, es tracta d'un edifici interessant des del punt de vista històric: les parts més antigues corresponen a l'època dels inicis de la vila (segles XII-XV). Arquitectònicament, és una mica desmanegat i irregular, però té possibilitats de cara a un possible ús públic, ja que compta amb espais amplis al seu interior. A més, antigament ja havia tingut en certa manera una funció pública. (PIÑERO, TOMASA, 1998).</p> | 08274-20 | C/ Major, 14 - 16 | <p>El 1838 el baró de Meer va fer fortificar la vila de Súria. En època de les guerres carlines els amos van haver de vendre la casa al paleta al no poder pagar les destrosses fetes al llarg de les accions militars (REGUANT, 1982). Ja que en la tercera guerra carlina fou devastat i cremat (1872). Durant els anys 1920 al 1925 va acollir l'escola parroquial. Fins el 1911, només hi havia dos accessos al Poble Vell, el del portal de Cardona, al Casinet, i el del portal de Manresa a cal Marçal (REGUANT, 1997).</p> | 41.8347195,1.7512373 | 396313 | 4632179 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67063-20210421171434.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67063-20210421171502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67063-20210421171607.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | BCIL | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:47 | |||||||
| 67064 | Portal de Cardona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-de-cardona | <p>CASTELLANO, A.; MASSANA, I.; REGUANT, J. (1983) Súria. Km. 0, Súria.</p> <p>COTS I PORTÍ, M. Teresa; OBRADORS I PUIGDELLÍVOL, Rosa M.; PINZOLAS I GERMAN, Eduard (1991) El poble vell de Súria. Guia didàctica. Manresa: Ajuntament de Súria.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1997) Súria. Història en imatges 1894-1975. Col·lecció 'Fotografia històrica', núm. 4. Manresa: Angle Editorial, Centre d'Estudis del Bages.</p> | XI?-XIX | <p>Accés al Poble Vell per la banda de Cardona al costat de la balcera que dona al riu Cardener. Permet la comunicació amb el Raval de Sant Jaume i el raval que hi ha en aquesta zona. La porta, de bones dimensions està coberta per un arc de mig punt i integrada dins el conjunt edificat del Casinet i la muralla de Súria. A la part exterior, al costat esquerra de la mateixa, s'aprecia com la paret antiga fa una inflexió que indica que abans hi havia un altra obertura en aquest cantó. La part sota porxo presenta un paviment de lloses de pedra i està coberta per un embigat de fusta sustentat per les parets i per dos arcs apuntats, encara que es veuen els arrencaments d'altres i reformes als paraments.</p> | 08274-21 | Al poble vell, dalt d'un turó sobre el riu Cardener | <p>Fins el 1911, només hi havia dos accessos al Poble Vell, el del portal de Cardona, al Casinet, i el del portal de Manresa a cal Marçal (REGUANT, 1997).</p> | 41.8348158,1.7511758 | 396308 | 4632191 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67064-20210421171233.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67064-20210421171250.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67064-20210421171355.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67064-20210421171425.jpg | Legal | Gòtic|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | BCIL | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 93|119|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:47 | |||||||
| 67065 | Plaça Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-major-8 | <p>CASTELLANO, A.; MASSANA, I.; REGUANT, J. (1983) Súria. Km. 0, Súria.</p> <p>COTS I PORTÍ, M. Teresa; OBRADORS I PUIGDELLÍVOL, Rosa M.; PINZOLAS I GERMAN, Eduard (1991) El poble vell de Súria. Guia didàctica. Manresa: Ajuntament de Súria.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (s.d.) Súria. 1871-1873, Memòria de Llicenciatura, Barcelona, Universitat de Barcelona.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1997) Súria. Història en imatges 1894-1975. Col·lecció 'Fotografia històrica', núm. 4. Manresa: Angle Editorial, Centre d'Estudis del Bages.</p> <p>SOLER I CLARIANA, Pau (1985) Súria, el meu poble. Súria.</p> | XVI-XXI | Restaurat amb el Poble Vell | <p>La plaça, de planta triangular, constitueix el centre neuràlgic d'organització de l'espai del Poble Vell. Antigament hi havia una font al centre que servia per a ordenar l'espai de la mateixa. Actualment hi ha construccions de substitució però encara conserva el caràcter de centre de la vila amb cases com cal Taó o ca n'Alzina i cal Quinquer.</p> | 08274-22 | Al poble vell, dalt d'un turó sobre el riu Cardener | <p>Com per la resta del conjunt del poble vell, no existeix pas cap element fiable de datació de totes les seves estructures constructives, manques d'un seriós estudi que ofereixi una seqüència cronològica de les mateixes. Fins que la població es va traslladar massivament cap a la part baixa, va ser el lloc neuràlgic de trobada de la vila, centre de vida social i de les activitats primàries d'intercanvi. Es celebrava mercat i festes. El dimarts de Carnaval era costum de fer-hi una sopa o arròs pels pobres. Al centre, una font, avui desapareguda, proporcionava aigua al veïnat (avui existeix una altra font, al peu de la cisterna de Cal Taó, encara que la seva funció no es tan necessària pel veïnat com quan l'aigua corrent no arribava al poble) . Destaquen del conjunt dos cases: Cal Taó o ca n'Alzina i Cal Quinquer. La primera, fou casal de la família Alzina, una de les més riques de la vila, pagesos, moliners i més tard industrials tèxtils, els primers de Súria. En marxar els seus amos a residir a Barcelona esdevingué Centre Catòlic. Cal Quinquer, residència d'una altra família surienca important, va donar allotjament l'any 1837 al rei carlí Carles V, de pas cap a unes operacions militars a Santpedor, i a la tornada, en direcció a Madrid. Aquesta casa va ser també Ajuntament de la Vila durant molts anys (COTS et al., 1991), i el 1904 escola pública de noies, que de manera provisional es va traslladar des del castell, que estava en molt mal estat, a aquesta casa, aleshores propietat de l'ex-alcalde Josep Quinquer i Cortès (REGUANT, 1997).</p> | 41.8345115,1.7516173 | 396344 | 4632156 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67065-20210421172624.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67065-20210421172712.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67065-20210421172831.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIL | 2024-01-24 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | A l'època de la Segona República es deia Plaça de la República i en època franquista, José Antonio (REGUANT, 1997). El 1872 es va subhastar la casa número 5 de la plaça major, pertanyent als hereus de Jordi Pelfort, composta de 'bajos, dos pisos y un lagar capaz para cuarenta cargas de vino (..) las paredes son de mamposteria y parte de tápia y los techos de vigas con bovedillas de yeso' (REGUANT, s.d.). | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:47 | |||||
| 67066 | Cal Taó / Ca n'Alzina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tao-ca-nalzina | <p>CASTELLANO, A.; MASSANA, I.; REGUANT, J. (1983) Súria. Km. 0, Súria.</p> <p>COTS I PORTÍ, M. Teresa; OBRADORS I PUIGDELLÍVOL, Rosa M.; PINZOLAS I GERMAN, Eduard (1991) El poble vell de Súria. Guia didàctica. Manresa: Ajuntament de Súria.</p> <p>MADURELL I MARIMON, Josep Maria (1972) El paper a les terres catalanes: contribució a la seva història. Barcelona. Fundació Salvador Vives Casajoana. 2 v.</p> <p>PIÑERO, Jordi, TOMASA, Eudald (1998) Pla Director del Poble Vell de Súria. Ajuntament de Súria. Transversal Produccions Culturals. Assessorament de Jordi Padró. Diputació de Barcelona. Servei de Recursos Culturals. Àrea de Cultura. Oficina de Patrimoni Cultural</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1988) 'Súria', Història de les comarques de Catalunya. Bages'. Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1997) Súria. Història en imatges 1894-1975. Col·lecció 'Fotografia històrica', núm. 4. Manresa: Angle Editorial, Centre d'Estudis del Bages.</p> <p>VALLS I SUBIRÀ, Oriol (1970) Paper and watermarks in Catalonia = El Papel y sus filigranas en Catalunya. Amsterdam: The Paper Publications Society. 2 v.</p> | XVII-XIX | Restaurada en les campanyes de restauració del Poble Vell. | <p>A la plaça Major destaca la façana de la casa de cal Taó o ca n'Alzina, una de les famílies més riques de Súria des del segle XVIII, com a mínim. És tracta d'un edifici entre mitgeres, de planta allargada, fruit de dues importants fases constructives o bé la fusió de dos habitatges diferents. La part més antiga i més interessant és el celler soterrani, de dimensions molt grans. En aquest lloc es conserven, les tines de la casa, amb les seves boixes, així com tot un seguit de botes congrenyades, una d'elles datada del 1695. En aquest mateix celler, el Sr. Manuel Plaza, té recopilada una interessant sèrie d'objectes de diversa procedència, com un carro de cal Belga, una roda de cal Xicana per a cal Sendra, un radiador 'Roca' de la sèrie 1, un pic atacador per picar pedra a la via, una màquina de fer embotits de la carnisseria de Serra, d'entre altres molts. Conserva, en algunes dependències, el paviment original, fet amb grans lloses de pedra, com per exemple a l'habitació destinada a conservar l'oli on es troben les piques de pedra per a conservar-lo. La façana es interessant, presentant llegendes com la que diu: 'ALABAT SIA LO SANT/NOM DE IESUS/JAUME ALZINA/ANY 1701'. Resulta d'interès la cisterna, feta de carreus de gres, i els elements de reixeria forjada, així com la fornícula central al primer pis, que conserva al seu interior una imatge de Sant Josep. Aquesta presenta al seu interior, encara que malmès per una restauració abusiva, decoració pintada de gerros amb flors.</p> | 08274-23 | Pça Major | <p>Se sap que al segle XVIII la casa era propietat de la família Alzina, com ja s'ha dit, una de les més riques de Súria, que el segle XVIII, era propietària d'una fàbrica de paper, avui coneguda com la fàbrica vella. No es coneix la data primera d'erecció de l'edifici, encara que alguns elements porten a la consideració de que l'habitatge ja existís amb anterioritat al segle XVII. El celler correspon a un moment força antic, datable possiblement en el segle XVI. La resta de l'edifici fou aixecat a principi del segle XVIII, segons les inscripcions de les llindes: 1701, 1762 i 1703 (cisterna). Aproximadament a la meitat de la nau central de l'església del Roser es troba la 'Sepultura de Ioan / Alsina y Marquillas / y dels seus feta lo / any 1764'. Sobre la inscripció hi ha una calavera i sota la inscripció el símbol parlant de la família amb arrel. Segons informació oral, aquesta làpida segella l'entrada a una cambra hipogea on es troben, sembla que quatre nínxols, sense cap altre identificació. Als segles XIX-XX s'hi realitzaren els acabats de la façana (balcons i arrebossat dels carreus). En marxar els seus propietaris a residir a Barcelona es convertí durant molts anys en la seu del Centre Catòlic, fundat el 1890. Avui persisteix al costat del topònim d'Alzina, el de Cal Taó, fent al·lusió a la dedicació d'un dels seus propietaris.</p> | 41.8343798,1.7516454 | 396346 | 4632141 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67066-20210421172543.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67066-20210421172335.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67066-20210421172253.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | El seu interès simbòlic és important, ja que va pertànyer a una de les famílies més notables de Súria i ha estat sempre un edifici emblemàtic. (PIÑERO, TOMASA, 1998). D'entre altres elements d'interès, es é es guarden al seu interior els gegants de Súria. | 98|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:47 | |||||
| 67067 | Portal de Manresa / Cal Marçal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-de-manresa-cal-marcal | <p>CASTELLANO, A.; MASSANA, I.; REGUANT, J. (1983) Súria. Km. 0, Súria.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1997) Súria. Història en imatges 1894-1975. Col·lecció 'Fotografia històrica', núm. 4. Manresa: Angle Editorial, Centre d'Estudis del Bages.</p> | XII-XX | Restaurat amb el Poble Vell | <p>Pujada que marca el final del carrer de Sant Sebastià pujant des del raval de Sant Jaume i la zona de Santa Anna. Dona pas al Poble Vell podent anar pel carrer de la Mura cap a la Bateria o bé cap a la Plaça Major. Conserva l'empedrat original del carrer de grans lloses de pedra que servien per a que els carros traginers no rellisquessin en la pujada. Al costat esquerra hi ha cases, però a la dreta es troba un alt marge folrat amb pedra, dins del qual s'endevina l'estructura d'un brancal de porta forana.</p> | 08274-24 | Al poble vell, dalt d'un turó sobre el riu Cardener | <p>Com per la resta del conjunt del poble vell, no existeix pas ningú element fiable de datació de totes les seves estructures constructives, manques d'un seriós estudi que ofereixi una seqüència cronològica de les mateixes. Fins el 1911, només hi havia dos accessos al Poble Vell, el del portal de Cardona, al Casinet, i el del portal de Manresa a cal Marçal (REGUANT, 1997).</p> | 41.8344988,1.7520519 | 396379 | 4632154 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67067-20210421174243.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67067-20210421174252.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | BCIL | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:47 | ||||||
| 67068 | Carrer de la Mura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-la-mura | <p>CASTELLANO, A.; MASSANA, I.; REGUANT, J. (1983) Súria. Km. 0, Súria. PERARNAU CANAL, Salvador (1976) Retrats viscuts. Contes inèdits, Col. Plectre, Barcelona, Ed. Dalmau.</p> <p>PIÑERO, Jordi, TOMASA, Eudald (1998) Pla Director del Poble Vell de Súria. Ajuntament de Súria. Transversal Produccions Culturals. Assessorament de Jordi Padró. Diputació de Barcelona. Servei de Recursos Culturals. Àrea de Cultura. Oficina de Patrimoni Cultural.</p> | XII-XXI | Restaurat amb el Poble Vell | <p>Està porxat en la seva major part (PIÑERO, TOMASA, 1998) formant un dels carrers pintorescs del Poble Vell. Uneix el portal de Manresa amb la Bateria, constituint l'eix de comunicació entre aquests dos punts. Presenta una àmplia balconada que ofereix una magnífica visió de la part baixa de Súria. És el camí natural que dona accés al nucli antic (CASTELLANO, MASSANA, REGUANT, 1983).</p> | 08274-25 | Al poble vell, dalt d'un turó sobre el riu Cardener | <p>Com per la resta del conjunt del poble vell, no existeix pas ningú element fiable de datació de totes les seves estructures constructives, manques d'un seriós estudi que ofereixi una seqüència cronològica de les mateixes. Per la recreació d'un ambient del començament del segle XX en aquest lloc, es transcriu la descripció de caire literari que Salvador Perarnau fa en una de les seves obres: 'la Mura és un dels indrets que estimo més del món; hi tinc els records més bells de la meva infantesa i quan l'anomeno encara em bat el cor. / És un tros de muntanya argilenca que s'uneix al penyalar que aguanta el poble vell. Un corriol arriscat puja d'una embranzida fins a mitja muntanya i respira, fent un torniol, per reprendre l'impuls d'una pitrada fins a dalt. A dalt hi ha un carreró de quatre cases, unes voltes medievals, úniques potser a Catalunya, i tot seguit la plaça vella del poble vell. Aquest tros de muntanya, aquest carrer i aquestes voltes, tot plegat és el poblet de la Mura. De petits hi passàvem per anar a l'escola. (..) El castell era l'escola. En ple estiu, quan passàvem per la Mura, al bat del sol s'aixecava un eixam de mosques que gairebé ens ofegava. La Mura té també les seves mosques. / En aquell temps la part alta del poble era mancada d'aigua i les dones pujaven cap a la Mura -antiga muralla del castell-, amb el càntir ple damunt l'espatlla o bé al maluc (..) (PERARNAU, 1976)</p> | 41.8342281,1.7516317 | 396344 | 4632124 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67068-20210421174257.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67068-20210421174418.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67068-20210421174554.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67068-20210421174559.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | BCIL | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:47 | ||||||
| 67069 | La Bateria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bateria | <p>CASTELLANO, A.; MASSANA, I.; REGUANT, J. (1983) Súria. Km. 0, Súria. PIÑERO, Jordi, TOMASA, Eudald (1998) Pla Director del Poble Vell de Súria. Ajuntament de Súria. Transversal Produccions Culturals. Assessorament de Jordi Padró. Diputació de Barcelona. Servei de Recursos Culturals. Àrea de Cultura. Oficina de Patrimoni Cultural</p> | XIX-XXI | La intervenció de rehabilitació no ha estat gaire afortunada en aquest sector, desfigurant completament l'estructura original amb la imitació de l'obra primitiva amb l'afegit d'unes terrasses graonades que serveixen de mirador. (PIÑERO, TOMASA, 1998). | <p>El topònim segurament fa referència a un lloc fortificat on era emplaçada l'artilleria. L'indret és situat en el punt més estratègic, és a dir a l'angle sud-oest del recinte emmurallat, sobre la balcera que domina el pas del Cardener, representant un veritable mirador sobre el Cardener. Fins fa poc el sector de la Bateria constava d'una mena de terrassa de forma arrodonida que sobresortia lleugerament de la línia de muralla (es pot apreciar en les fotografies antigues) i que devia donar cabuda a alguna peça d'artilleria, en el moment de la seva utilització bèl·lica (PIÑERO, TOMASA, 1998)</p> | 08274-26 | Al final del carrer de la Mura | <p>Com per la resta del conjunt del poble vell, no existeix pas ningú element fiable de datació de totes les seves estructures constructives, manques d'un seriós estudi que ofereixi una seqüència cronològica de les mateixes. Ja s'ha apuntat abans, que l'origen del seu topònim deu provenir del fet de ser el probable emplaçament d'una defensa d'artilleria a les guerres carlines. Cal recordar que el 1838 el baró de Meer va fer fortificar la vila de Súria (REGUANT, 1982). Durant les tres guerres carlines del segle passat la vila de Súria, degut a la seva condició de vila fortificada, va ser escenari de diversos enfrontaments bèl·lics i seu de l'aquarterament de les tropes d'ambdós bàndols en diverses ocasions. El rei carlí Carles V va fer una breu estada a cal Quinquer. El castell es va reforçar per adequar-lo com a fortí, i al final de la primera guerra la vila va ser arrasada i cremada (PIÑERO, TOMASA, 1998)</p> | 41.8339302,1.7511323 | 396302 | 4632092 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67069-20210421175448.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67069-20210421174638.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:47 | ||||||||
| 67070 | Barri de Sant Jaume / Raval de Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-de-sant-jaume-raval-de-sant-jaume | <p>CASTELLANO, A.; MASSANA, I.; REGUANT, J. (1983) Súria. Km. 0, Súria.</p> <p>COTS I PORTÍ, M. Teresa; OBRADORS I PUIGDELLÍVOL, Rosa M.; PINZOLAS I GERMAN, Eduard (1991) El poble vell de Súria. Guia didàctica. Manresa: Ajuntament de Súria.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1988) 'Súria', Història de les comarques de Catalunya. Bages. Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1997) Súria. Història en imatges 1894-1975. Col·lecció 'Fotografia històrica', núm. 4. Manresa: Angle Editorial, Centre d'Estudis del Bages.</p> <p>SOLER I CLARIANA, Pau (1985) Súria, el meu poble. Súria.</p> | XVIII-XXI | Hi ha molta construcció de substitució. | <p>Urbanísticament consisteix en un raval que té façana a la Carretera (C/ Àngel Guimerà), mirant el Cardener. Destaca la plaça de Sant Jaume, declarada com a tal el 1932, i que per primer nom va tenir el de Francesc Layret. Es també molt interessant la plaça de Josep Anselm Clavé amb el seu monument i la major part de les cases que l'envolten, com l'edifici de la pastisseria 'Azorín'. Al frontal de la plaça és interessant l'edifici dedicat a graner, als baixos del qual eren les cavallerisses del transport de Manresa a Solsona. Altres carrers interessants del barri són, el carrer de Sant Jaume, amb una interessant placa de l'aiguat de 1907, el carrer i passatge de Sant Sebastià i carrer de la Salut. Es troba unit al Poble Vell pel carrer de Sant Sebastià. Al Carrer Àngel Guimerà hi ha cases datades el 1862 (núm. 45), 1865 (núm. 31) i 1878 (núms. 35 i 36). Al carrer Àngel Guimerà també es troba la fonda Vella també coneguda com cal Gal i abans per cal Quadrench. En aquest edifici hi ha una capelleta a la paret de la façana dedicada a Sant Antoni, de l'any 1895 amb el nom de 'Josep Quadrench' en aquest lloc feia la benedicció dels animals. Aquí hi havia l'hostal i és feia el canvi de cavalls fins el 1960. Va ser un dels llocs on s'hostatjaven els immigrants vinguts molts d'ells des d'Almeria, per a treballar a la mina. De la dècada dels 1960, s'ha recollit la història d'una família d'immigrants que convivien tres generacions en un mateix espai, el qual va ser compartimentat mitjançant envans de paper. Al seu interior hi ha una zona de cert desgavell urbanístic (Carrer de La Salut), que es coneix per la 'colònia americana'. Durant un temps, aquest va ser el barri d'acollida d'una immigració que va trobar un popular personatge, ja desaparegut, que mitjançant la venda a terminis els donava estatge, els moblava i, fins i tot, els buscava el treball (SOLER, 1985) .</p> | 08274-27 | Davant del riu Cardener | <p>A finals del segle XVIII, el creixement de la població i la utilització del riu per a certes activitats econòmiques (molins i regadius), condicionen l'expansió urbanística fora del recinte fortificat, tenint lloc l'aparició d'aquest primer raval, ocupant antigues vinyes. Resulta interessant la descripció de Súria feta per Francisco de Zamora, el 1790, en la que parla de dos barris: '(..) se encuentra dividida en dos barrios, el uno con nombre de Arrabal, en una fila de casas a la orilla del rio Cardoner y al pie de la montaña de dicha villa, que hace cara al mediodia y la otra porción en la eminencia de ella, que constituye la vila antigua (...)'(COTS, OBRADORS, PINZOLAS, 1991). En el cens de 1877 l'Arrabal de Sant Jaume apareix definit com 'Caserío, a 0'2 km., 44 edificios habitados constantemente'. Va ser el sector on va tenir lloc la primera expansió del poble, si bé va quedar frenat pel riu i per l'anticlinal de Mig Món. (REGUANT, 1988).</p> | 41.8354200,1.7504100 | 396245 | 4632258 | 08274 | Súria | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67070-20210421164030.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67070-20210421164720.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67070-20210421164938.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67070-foto-08274-27-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | BCIL | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:47 | ||||||
| 67071 | Mig Món | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mig-mon | <p>AMADES, Joan (1929) 'El culte a la pedra' Butlletí de Dialectologia Catalana, Gener-Desembre, pp. 57-65, Vol. XVII, Barcelona.</p> <p>CREUS, Teodor (1886). 'Excursió particular á Cardona y Solsona. Dias 5 y 6 de maig de 1885'. Butlletí de la Associació d'Excursions catalana, vol. VII-VIII, núm. 88-89, p. 16. Barcelona.</p> <p>LLADÓ I RAMONET, Josep (1993C) 'Súria' extret del Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages, núm. 137 (1930) pp. 30-35 a Cererols, mil anys d'història (993-1993), pp. 19-25, Súria, Ajuntament de Súria i Associació d'Amics i Veïns de Cererols</p> <p>MARTÍN, C. et al. (1996) Llegendes i cantalles del Bages. La memòria mítica dels nostres avis. Manresa: Angle Editorial.</p> | <p>A la carretera de Súria a Cardona, poc abans d'arribar al barri de cal Trist es pot obtenir una visió de la falla i anticlinal de Mig Món. També es pot observar des de la cruïlla amb el camí de cal Jover i a la cruïlla del camí de la Riera a amb el camí de Coaner, a la zona del balç de la Socova. El terme es partit de ponent a llevant per la falla anticlinal dita de Súria pels geòlegs, la qual va des de la Molsosa (Anoia) fins a Balsareny, seguint aproximadament el curs de les rieres de Coaner i de Tordell. En diferents indrets, l'anticlinal es ben visible a cel obert, com és el cas d'aquest lloc que per si mateix posseeix un gran valor simbòlic.</p> | 08274-28 | Carretera de Súria a Cardona | <p>L'any 1885 s'esmenta en el relat d'una excursió particular feta, l'any anterior al de la seva publicació, a Cardona i Solsona passant per Súria. Diu així la descripció: '(...) passarem (...) per Súria, en quals immediacions un dels companys de viatge nos feu observar un punt que la gent del país anomenen Mitj Món, en rahó de veures en un gran tall de roca á las voras del Cardoner una raresa geológica, consistent en una convergencia en ángul agut de dúas grans faixas de strata, en sentit oposat depositadas, formant una especie de arch de punta d'ametlla, lo qual ha fet suposar com si allí fós la clau de una gegantina volta que la crosta del mon formés (..)' (CREUS, 1886). Amades (1929) parla d'un roc acabat en punta molt aguda, al voltant del qual hi ha un seguit de pedres disposades en forma elevada i coincidents totes en un mateix vèrtex, les quals, segons el dir i creure de la gent del país, precisen el centre de la Terra, ja que justament d'aquest vèrtex irradien tots els altres minerals que formen la massa del món. Al Costumari, Amades (1985: 4, 160) afegeix al parlar dels cultes de caire orogràfic, espeleològic o lític explica que el 23 de juny, la veu popular veu en aquestes roques encarades la marca de l'acabament del món i el centre de la terra, que fou per on s'acabà en ésser creada, d'aquesta manera i, segons aquesta creença quant el món s'haguí d'acabar, aquelles pedres s'ajuntaran. La creença més explicada actualment consisteix en que Deu comença a crear el món en aquest punt i quan acabà, en el mateix punt uní tots dos extrems i el que es veu és la cicatriu d'aquesta unió (MARTIN et alií, 1996).</p> | 41.8383800,1.7487100 | 396108 | 4632589 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67071-20210421165415.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67071-20210421165211.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | D'aquest lloc pren peu la dita 'Súria és a mig món' (LLADÓ, 1993C) | 2153 | 5.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:47 | |||||||||
| 67072 | Barri de cal Trist | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-de-cal-trist | <p>CASTELLANO, A.; MASSANA, I.; REGUANT, J. (1983) Súria. Km. 0, Súria.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (s.d.) Súria. 1871-1873, Memòria de Llicenciatura, Barcelona, Universitat de Barcelona.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1988) 'Súria', Història de les comarques de Catalunya. Bages'. Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes.</p> | XIX | Existeix molta construcció de substitució | <p>Grup de cases que es troben a la desembocadura de la riera d'Hortons al riu Cardener, articulades pel camí que puja, seguint la vall de la riera, cap a les cases del Samuntà. Estan separades del barri de Sant Jaume pel tallat del Mig Món. L'edifici que dona nom al barri, també conegut per 'la Mesquita', va ser enderrocat no fa massa temps. Destaca dins el conjunt una casa de dos pisos, feta de totxo amb dues portes amb arcs escarsers a la planta baixa i balcó amb arcs de punt rodó (actualment cegats de forma parcial) que té una balustrada de ceràmica i una placa amb ceràmica vidrada amb la data de construcció. Cal Sanera és la darrera casa de cal Trist, riera d'Hortons cap amunt. El barri constitueix un punt d'enllaç en la comunicació tradicional, ja que en aquest indret es troben el camí que ve de Súria amb el camí empedrat cap el Samuntà i el de Cardona que puja per les costes de la Grau.</p> | 08274-29 | Carretera de Súria a Cardona | <p>Una fassina és l'origen del petit conjunt edificat d'aquest nom, el qual va sorgir al voltant d'una fàbrica d'aiguardent, avui desapareguda, que s'instal·là allí el 20 de novembre de l'any 1862 i que aprofitava les aigües de la riera d'Hortons. El primer vi que es va destil·lar era de la casa Reguant. La raó comercial del propietari era 'Isidro de la Fassina y Cia' de Manresa (REGUANT, s.d.). El 1870 es parla de la 'calle o arrabal de la facina', en referir-se a un petit nucli de cases construït al voltant de la fàbrica, amb 26 habitants (REGUANT, s.d.), fet aquest que porta a l'idea de la importància d'aquesta indústria en el conjunt del municipi de Súria . En un cens de 1877 apareix esmentada Can Trist com a 'casa habitada de tres plantes'. La riera d'Hortons s'esmenta com a límit en l'acta de fundació del monestir de Serrateix del 977 i en l'acta d'elecció del primer abat de l'esmentat monestir, també del 977 (REGUANT, 1988).</p> | 41.8394689,1.7479264 | 396045 | 4632711 | 08274 | Súria | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67072-20210429110650.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67072-20210429111033.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | Hi ha afloraments salins, encara que probablement són deguts a les remocions produïdes pel pou de Cabanasses (Santa Bàrbara). També destaca la coloració ferruginosa en un tram de la desembocadura de la riera, destacant, pel seu interès, el topònim 'Farrera', que es troba riera amunt. | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:47 | |||||
| 67073 | Raval Nou / Barri del Centre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/raval-nou-barri-del-centre | <p>CASTELLANO, A.; MASSANA, I.; REGUANT, J. (1983) Súria. Km. 0, Súria.</p> <p>CREUS, Teodor (1886). 'Excursió particular á Cardona y Solsona. Dias 5 y 6 de maig de 1885'. Butlletí de la Associació d'Excursions catalana, vol. VII-VIII, núm. 88-89, p. 16. Barcelona.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1988) 'Súria', Història de les comarques de Catalunya. Bages. Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1997) Súria. Història en imatges 1894-1975. Col·lecció 'Fotografia històrica', núm. 4. Manresa: Angle Editorial, Centre d'Estudis del Bages.</p> <p>SOLER I CLARIANA, Pau (1985) Súria, el meu poble. Súria.</p> | XIX-XX | Existeix molta construcció de substitució que trenca una certa unitat tipològica. | <p>Barri articulat pels carrers González Solesio i Salvador Vancell, que es forma al costat esquerra de la carretera (en sentit Manresa) i al llarg de la mateixa i que forma el nucli principal del poble i el carrer més comercial. El carrer Salvador Vancell dona façana a la plaça de Sant Joan, antigament Pla de la Font.. D'entre les edificacions que donen al carrer, destaquen: La Cooperativa Obrera de Consum: Unió de Cooperadors, fundada l'any 1916 (edifici del 1921). Llocs emblemàtics de l'època dels traginers i dels viatges són des del Quintana fins Can Pau o cal Guilà, que era el lloc on paraven els cotxes de la companyia 'Hispano Manresana' (REGUANT, 1997). En aquest local encara es conserva una coberteria que va ser utilitzada pel rei Alfons XIII en la seva visita a Súria.</p> | 08274-30 | Al costat de la Carretera | <p>Va néixer amb un caràcter d'agrupació d'edificis en la dècada dels setanta del segle XIX. (REGUANT, 1988). Segons Reguant, la carretera la va manar construir el capità general de Catalunya, Manuel de la Concha, el 1849, per millorar la comunicació de Manresa a Cardona (REGUANT, 1988) i fou enllestida el 1851 (SOLER, 1985). El relat d'una excursió feta a Cardona i Solsona, els dies 5 i 6 de maig de 1885 (CREUS, 1886), diu el següent: '(...) No cal dir que per a semblant expedició deguérem pendre lo carril del Nort, arribant fins á Manresa, suposat que es la carretera que de aquella ciutat parteix, la única que proporciona, y desde poch més de un any tant sols, comunicació rodada entre la antigua Setelsis y lo resto del mon. (..) La part nova se ha emplassat al costat meteix del Cardoner, y en pochs anys ha prés un molt notable desenrotllo (CREUS, 1886).. L'any 1894 es parla del 'raval de la carretra' (REGUANT, 1997). L'aiguat de l'any 1907 va fer desapareixer uns 50 metres de la Carretera i les cases 11, 12, 13 i 14 del c/ Àngel Guimerà (REGUANT, 1997) A la dècada de 1910 es van instal·lar les escoles al C/ González Solesio núm. 2 (REGUANT, 1997). El primer aparell de televisió de Súria es va instal·lar al cafè de cal Catalán el 1959 (REGUANT 1997). Al C/ Salvador Vancell, a la façana que dona a la plaça de Sant Joan estaven instal·lats un hostalet i un ferrer, els quals donaven serveis als nombrosos viatgers de tot tipus que es concentraven aquí (SOLER, 1985).</p> | 41.8318862,1.7509063 | 396281 | 4631866 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67073-20210421161501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67073-20210420162826.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67073-foto-08274-30-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | És aquí on es concentra actualment la major part dels serveis del municipi. | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:47 | |||||
| 67074 | Can Sivila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sivila | <p>CASTELLANO, A.; MASSANA, I.; REGUANT, J. (1983) Súria. Km. 0, Súria.</p> <p>LLADÓ, Josep (1993A) 'D'una carta del rei Jaume II referent a la vila de Súria' extret de la revista 'Ciutat', núm. 17 (1928) pp. 41-43 a Cererols, mil anys d'història (993-1993)' pp. 9-13, Súria, Ajuntament de Súria i Associació d'Amics i Veïns de Cererols.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1988) 'Súria', Història de les comarques de Catalunya. Bages'. Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1997) Súria. Història en imatges 1894-1975. Col·lecció 'Fotografia històrica', núm. 4. Manresa: Angle Editorial, Centre d'Estudis del Bages.</p> <p>REGUANT, Josep; CASTELLANO, Albert (1980) Súria insòlita. Col·lecció de textos de la exposició duta a terme pel Banc de Madrid i les Joventuts Musicals de Súria.</p> <p>SOLER I CLARIANA, Pau (1985) Súria, el meu poble. Súria.</p> | XIII-XX | <p>Conjunt constructiu que consta d'una edificació principal, de planta aproximadament rectangular, amb teulada a doble vessant i maçoneria irregular, a la que s'afegeixen construccions annexes de diferent tipologia i cronologia, que es fan al voltant d'un pati central de forma rectangular, com una pallissa al Nord, un conjunt de tines a l'Est, etc. De tot el conjunt destaca, sense cap dubte, l'edifici principal destinat a vivenda, el qual presenta quatre pisos. A la façana semblen endevinar-se tres fases constructives principals, encara que pot considerar-se que el cos central sigui el més antic d'ells. Presenta a les llindes de les finestres les dates de 1759 i 1791, però podria dir-se que la data de la construcció sigui més antiga, ja que la distribució de vanos a la façana, ha sofert modificacions al llarg de la seva història, trobant-se cegat, algun d'ells, així com una petita sèrie de troneres que es situen a la planta baixa de la façana Sud.</p> | 08274-31 | Carretera de Súria a Cardona | <p>La data de 1292 es menciona com la més antiga de la masia (SOLER, 1985). En un cens de 1877 apareix com a caseriu amb tres edificacions, dos d'un pis i una de tres pisos, una habitada i dues no. En el cens de 1887 figura que hi vivien 24 persones (REGUANT, CASTELLANO, 1980). El 1890 Josep Quinquer i Cortés, de Súria, propietari de diversos masos a Súria i a fora s'anunciava en un llibre de viticultura com a 'colliter i elaborador de vins negres destinats a l'exportació; especialitat en vins blanchs de taula; compra y venta de vins del país per compte propi i a comissió'. En el mateix llibre també apareixen 'colliters i elaboradors de vins negres per a la exportació' Josep Reguant i Quer, Ramon Sivila Rivera, Josep Surribas Vila i Ramon Jané Lladó (REGUANT, 1988). L'any 1957 és el lloc de trobada entre l'alcalde Josep Alzina i el bisbe de Solsona, en la seva primera visita, desprès d'haver passat de la diòcesi de Vic a aquesta nova demarcació eclesiàstica (REGUANT, 1997).</p> | 41.8382634,1.7382509 | 395240 | 4632588 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67074-20210512163400.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67074-20210512163745.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67074-20210512164211.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | Lladó (1993A) fa venir el nom de Sivila de ça Vil·la, relacionant aquesta amb les restes del monestir de Santa Maria ça Vila. Al costat de la nova edificació, a l'altre costat de la carretera, i escampades pel terra es poden veure un conjunt de piques i pedres diverses, provinents d'aquesta casa. En una d'elles es veu la inscripció 'SIVILA' i en una llinda de porta es llegeix 'JESUS MARIA JOSEP'. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:47 | ||||||
| 67075 | Escut de Cardona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-cardona | <p>CASTELLANO, A.; MASSANA, I.; REGUANT, J. (1983) Súria. Km. 0, Súria.</p> <p>PIÑERO, Jordi, TOMASA, Eudald (1998) Pla Director del Poble Vell de Súria. Ajuntament de Súria. Transversal Produccions Culturals. Assessorament de Jordi Padró. Diputació de Barcelona. Servei de Recursos Culturals. Àrea de Cultura. Oficina de Patrimoni Cultural</p> | c. XVII | Restaurat amb el Poble Vell. De tota manera, està molt desgastat i s'aprecia amb poca nitidesa el contingut. | <p>Gravat sobre el carreu de calcària de la imposta d'arrencament d'un arc que va aparèixer a cal Tiro o cal Balaguer del Porxo en el moment de la restauració. Presenta un oval dins del que s'endevinen tres tiges de card divergents. Al voltant de l'oval de l'escut es van esculpir uns relleus, en forma de drapejat.</p> | 08274-32 | Arc a cal Tiro o cal Balaguer del Porxo | <p>Com per la resta del conjunt del poble vell, no existeix pas ningú element fiable de datació de totes les seves estructures constructives ni per suposats ornamentals, manques d'un seriós estudi que ofereixi una seqüència cronològica de les mateixes. La única cosa que sembla probable sobre aquest relleu es que es tracta de l'escut de la família Cardona, ja que respon amb tota precisió al seu motiu parlant.</p> | 41.8346400,1.7510500 | 396297 | 4632171 | 08274 | Súria | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:47 | |||||||||||
| 67076 | Escut de Cardona i Cara | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-cardona-i-cara | <p>CASTELLANO, A.; MASSANA, I.; REGUANT, J. (1983) Súria. Km. 0, Súria.</p> | XIV-XV | Restaurats al moment de la intervenció general al Poble Vell. Necessitarien un treball de consolidació, ja que els relleus es troben molt desgastats. | <p>Al carrer de Sant Climent es conserven dos relleus en el que probablement és una antiga porta, avui cegada. Un d'ells representa un cap i afrontat un escut de Cardona, cada un d'ells en un sol carreu de pedra calcària. La funcionalitat d'ambdues peces era la se servir de permòdol. La cara es allargada i esculpida adaptada a l'espai del carreu , la qual cosa li dona un aspecte poc naturalista. L'escut de Cardona es troba molt desgastat i presenta dins d'un oval tres tiges de card divergents.</p> | 08274-33 | Carrer Sant Climent | <p>En fer-se els treballs de restauració del casc urbà, al dessota del porxo de cal Sastrunyo, i al muntant d'una antiga porta tapiada, es van trobar sengles permòdols de pedra que aguantaven la biga de fusta de la llinda, i que estaven esculpits, presentant el de la dreta, l'escut de Cardona, i el de la esquerra, un cap humà. Com per la resta del conjunt del poble vell, no existeix pas ningú element fiable de datació de totes les seves estructures constructives ni per suposats ornamentals, manques d'un seriós estudi que ofereixi una seqüència cronològica de les mateixes.</p> | 41.8344892,1.7513149 | 396318 | 4632154 | 08274 | Súria | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67076-20210421121510.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67076-20210421121517.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 85 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:47 | ||||||||
| 67077 | Santa Maria de Cererols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-cererols | <p>AUTORS DIVERSOS (1984). Catalunya Romànica, vol. XI (El Bages). Barcelona: Enciclopèdia Catalana.</p> <p>CARBONELL, Eduard (1984) 'Cererols' Catalunya Romànica, Vol. XI El Bages, pp. 499-500, Barcelona, Edicions Enciclopèdia Catalana.</p> <p>CASTELLANO, Albert; FONTS, Jordi; LEÓN, Joan (eds) (1999) Sender de Súria. Volta al terme municipal. Variant de Coaner. Variant dels llacs d'Argençola, Súria, Centre Excursionista de Súria.</p> <p>CASTELLANO, A.; MASSANA, I.; REGUANT, J. (1983) Súria. Km. 0, Súria.</p> <p>CEREROLS (1993) 'Cererols, mil anys d'història (993-1993)' Súria, Ajuntament de Súria i Associació d'Amics i Veïns de Cererols.</p> <p>GAVÍN, Josep M. (1979) Bages (Inventari d'esglésies núm. 5). Valldoreix: Arxiu Gavín.</p> <p>LLADÓ I RAMONET, Josep (1993D) 'Cererols [Serarols]' extret del Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages, núm. 162 (1933), núm. 165 (1933), 166 (1934), núm. 168, (1934) a Cererols, mil anys d'història (993-1993), pp. 31-45, Súria, Ajuntament de Súria i Associació d'Amics i Veïns de Cererols.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1988) 'Súria', Història de les comarques de Catalunya. Bages'. Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes.</p> <p>REGUANT I AGUT, Josep (1993B) 'Santa Maria de Cererols' a Cererols, mil anys d'història (993-1993) pp. 117-128, Súria, Ajuntament de Súria i Associació d'Amics i Veïns de Cererols.</p> <p>SITJES I MOLINS, Xavier (1990) 'Sant Cristòfol de Súria' Butlletí dels Amics de l'Art Romànic del Bages. Núm. 65, pp. 231-234, Manresa: Amics de l'Art Romànic del Bages.</p> <p>SITJES I MOLINS, Xavier (1991) 'Retaules desapareguts, inèdits' Dovella. Núm. 39, pp. 32-38, Manresa: Associació Cultural Dovella.</p> <p>VILARNAU I MASFERRER, Marc (1983) 'L'església romànica de Santa Maria de Serarols' Dovella, núm. 8, pp. 26-31, Manresa, Associació Cultural Dovella.</p> | XIII-XVIII | <p>Ermita romànica, de 14 metres per 3'55 metres d'una sola nau amb volta de canó de 5'40 metres d'alçada. Té absis semicircular amb tres finestres de doble esqueixada i arc de mig punt i coberta de volta de quart d'esfera. L'entrada romànica, amb arc de mig punt adovellat sobre imposta senzilla i arquivolta ressaltada a manera de guardapols, es troba, tapiada, al lateral esquerra. Actualment presenta la porta als peus amb un gran porxo, d'uns set metres de llarg, datable en el segle XVII per les tombes de tres de les famílies de Cererols: Fàbrega (del 1688), Lladó (també del 1688) i Comes (del 1685). Les masies de Cal Fàbrega i cal Lledó s'adossen a la capçalera de l'església. La nau és més alta que l'absis i presenta dos arcs torals, un que fa d'arc triomfal i un altre a un terç del cos. Entre tots dos arcs hi havia una finestra de doble esqueixada i arc de mig punt a cada paret.. Al segle XVII a més de fer el porxo, es va elevar un campanar de torre amb una finestra a cada vent (el qual devia substituir la primitiva espadanya) i es va allargar la nau un terç més (AUTORS DIVERSOS, 1984) obrint-se a més un òcul (REGUANT, 1993D). Hi ha una pica, datable, el 1598 amb decoració floral tant a l'interior com exterior. Es troba sobre una columna octogonal, que s'alça sobre una base quadrada (REGUANT, 1993B). S'han localitzat fins a tres capes de pintura sobreposades a l'absis, la més superficial de color blau uniforme, la segona presenta una decoració imitant cortinatges oferint un fris de semicercles de color ocre, que imita els plecs de la roba, de color vermell terrós. D'aquesta mateixa fase es pot veure la part posterior del cos rampant del lleó de sant Marc. Aquestes pintures semblen ésser un repintat posterior a l'època romànica, de la qual només es conservaria una ala de lleó de Sant Marc, feta en color rogenc i que formaria part de la primera fase de la pintura (REGUANT, 1993B). La darrera capa de pintura, de la dècada de 1990, va ser feta per Josep Sanz i Sala.</p> | 08274-34 | Camí rural a Cererols | <p>La primera notícia de l'església és de l'any 1063 (AUTORS DIVERSOS, 1984). De 1205 es conserva, a l'arxiu Fàbrega de Cererols, el testament, fet en pergamí, atorgat per Guilleuma de Torroella, germana de Berenguer de Súria i muller de Berenguer de Torroella, del qual prengué el nom. En aquest es fa una deixa a l'església de Santa Maria de Cererols (SITJES, 1990). De l'any 1327 és el testament de Ramon de Colomer, on es disposa que sigui enterrat al cementiri de Santa Maria de Cererols, deixant per a l'església dos sous. Després, el juliol de 1348, fa testament Guillem de Bosch en termes semblants pel que fa al cementiri i església (REGUANT, 1993B). Semblava, per un document de 1674, que l'església havia estat dedicada a Sant Martí, segons Lladó (1993D), encara que tant el document ressenyat per Sitjes (1990) com els adduïts per Reguant (1993B) demostren amb certesa que l'advocació era a Santa Maria. De tota manera, sembla ser que hi havia una pintura dedicada a aquest sant datable al segle XIV (LLADÓ, 1993D). Es conserva la llibreta de comptes de la reforma de l'església que comença l'any 1638 i que pertany a l'arxiu Fàbrega, on s'anoten les despeses, així com un censal que es pagava al mas de la Roca de Castellnou del Bages (LLADÓ, 1993D). L'any 1639, essent obrer Joan Comas, es van fer les portes del cementiri i obres estructurals i d'arranjament interior (LLADÓ, 1993D). Aquestes obres continuen al llarg de la dècada dels quaranta del segle XVII. L'any 1649 varen encarregar un retaule a l'escultor Josep Generes de Manresa que costà 133 lliures i vuit sous (LLADÓ, 1993D). L'any 1653 es va col·locar una campana a l'església (LLADÓ, 1993D). Més endavant, l'any 1674, són els escultors, també manresans, Pau Sunyer i el seu fill Josep (LLADÓ, 1993D), que són cridats novament per completar el retaule amb les figures, les quals costaren 170 lliures (REGUANT, 1988). El retaule, segurament era totalment obra dels Sunyer, els quals probablement només van aprofitar, de la obra de Generes, la imatge de la Immaculada ja que té una aire molt diferent de la resta de l'obra. Un altre element que sembla aprofitat és un petit relleu, que encara avui es conserva (SITJES, 1991). És un exemple típic del barroc del segle XVIII, constava de tres pisos amb imatges en fornícules, separades per columnes salomòniques. Tenia figures d'àngels, la Flagel·lació, l'Oració a l'Hort. Al pis intermig, la Immaculada (que ocupava el centre del retaule), flanquejada per Sant Pau i Sant Pere (que constituïen la part principal de retaule) i als extrems Santa Llúcia i Santa Àgata. Al pis superior, un Sant Crist Crucificat, Sant Joan i Sant Jaume o Sant Ramon Nonat. Tot va ser cremat l'any 1938 i només es va salvar el tros de predela, corresponent a Jesús resant a l'Hort, tema que no lliga amb la iconografia de la resta del conjunt (SITJES, 1991), que es coneix per fotografia antiga (REGUANT, 1993B). Els anys 1685 i 1693 en visita pastoral del bisbe de Vic, Antoni Pasqual, es desprèn que el mobiliari litúrgic era pobre i estava força deteriorat pel que dit bisbe mana es facin arranjaments i reformes i s'adquireixin determinats ornaments, el mateix que en la del bisbe Santjust el 1711 i el bisbe Marimon el 1742. L'any 1907 es van fer obres de millora a l'església i es va fer daurar l'altar (LLADÓ, 1993D). Finalment, l'any 1957 totes les esglésies de Súria es van incorporar des del bisbat de Vic al de Solsona (AUTORS DIVERSOS, 1984).</p> | 41.8186746,1.7679978 | 397679 | 4630377 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67077-20210415174042.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67077-20210415174551.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67077-20210415174240.jpg | Legal | Romànic|Modern|Barroc|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIL | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | El cementiri es trobava a la banda N de l'església, on hi havia la porta romànica i es va traslladar al costat S, quant es va fer el porxo. Les tombes familiars del porxo són molt profundes, segons informació oral de Francesc Fàbrega, i les darreres persones enterrades van ser dos germans de la família Lladó, morts quan la Guerra Civil de 1936-1939. | 92|94|96|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:47 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 154,63 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc